Tercer report de l'atles d'hivern by Institut Català d'Ornitologia

núm. 3

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - Institut Català d’Ornitologia

Desembre 2009

l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Continguts

Esperant l’Atles!

Introducció.................................. 2 Participació.................................. 3 El llibre........................................ 9 Resultats gràfics . ......................... 9 English summary........................ 14 Referències................................. 15

Joan Estrada

Després de tres anys d’intensa feina de camp i recopilació d’observacions, tot l’equip de persones implicades en la coordinació, anàlisi, redacció, il·lustració, maquetació i edició està treballant amb l’objectiu de tenir el llibre a finals de 2010.

Grup hivernal de caderneres a Mont-rebei (Pallars Jussà).

uan l’any 2004 publicàvem l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, ja vèiem que aquella gran fita era, de fet, una part de la història dels ocells que viuen a casa nostra. Ben aviat es va plantejar la idea de fer un atles a l’hivern. El projecte es va iniciar l’any 2005 i des de llavors hi estem treballant. Primer rumiant com podíem fer el treball de camp, com arribar a cobrir tot el territori, com optimitzar i integrar l’esforç dels grans projectes que ja hi

havia en funcionament (censos d’ocells comuns, d’ocells aquàtics hivernants, ocells marins, etc.), com compatibilitzar metodologies de camp complexes i senzilles en funció d’un equilibri entre les preferències dels participants i les necessitats analítiques, etc, etc. Després va arribar la fase més engrescadora per a tots, la dels mostrejos de camp. Durant tres hiverns, més de 900 col·laboradors han agafat els prismàtics i els abrics i han sortit a mirar ocells per fer possible l’Atles. L’èxit d’aquesta fase

és rotund. A tall d’exemple, dels 386 quadrats UTM 10×10 km de Catalunya, només 3 han quedat amb una cobertura inferior a la prevista. El fred, especialment el del darrer hivern, no va disminuir la nostra il·lusió. Fins i tot vam tenir por de possibles accidents i vam extremar les precaucions. Finalment, però, no hem hagut de lamentar cap problema i aquest ha estat un dels èxits que, més enllà dels resultats, no podem deixar d’esmentar. A la darrera fase del projecte hi treballem més de 200 persones En el moment que llegiu aquest report s’hauran conclòs la major part de les anàlisis, amb totes les proves que han estat necessàries per trobar els procediments més adients. Aquí avancem alguns dels resultats, amb els textos, mapes, gràfics i taules que integren la informació de les diferents dades recollides durant la realització de l’Atles. Ara falten uns mesos de feina vertiginosa per acabar un llibre que, creiem, tindrà un lloc privilegiat a la nostra biblioteca, o a la nostra memòria personal o col·lectiva. Ja gairebé el tenim aquí.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Introducció L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixer en detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per al qual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra.

L’

Mosquiter comú Phylloscopus collybita a l’Estany d’Ivars i Vilasana (Pla d’Urgell).

costa amb telescopi i les campanyes oceanogràfiques. 4) Mostrar la variabilitat temporal de les espècies en el període d’estudi. Cal remarcar la gran variabilitat entre hiverns, i sovint dins un mateix hivern, en la distribució de moltes espècies, fet menys destacable durant el període reproductor. Per aquest motiu, cada espècie pot mostrar fins a tres mapes d’índex d’abundància, un per a cada hivern. El nombre final de mapes per espècie depèn de l’existència de diferències estadístiques espacio-temporals en la seva abundància. 5) Estimar la població de cada espècie a l’hivern. Es presentaran estimes quantitatives a partir de la combinació dels mapes d’índex d’abundància i de les estimes de densitat, o bé a partir de censos específics. Com en el cas de l’Atles de nidificants, les estimes qualitatives de camp seran el darrer recurs quan no disposem de dades més fiables a partir dels altres dos sistemes d’estimació. 6) Obtenir tendències de les espècies hivernals a Catalunya. La manca d’un atles anterior dificulta molt l’estima de tendències. Malgrat tot, per a moltes

Joan Estrada

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Els seus objectius són: 1) Conèixer les espècies presents a l’hivern a Catalunya i la seva àrea de distribució. Així com en el cas dels ocells reproductors ja es disposa de dos Atles que descriuen la distribució de les espècies durant el període de cria, en el cas de l’hivern la informació existent és dispersa i molt parcial. El sol fet de poder comparar les distribucions de les espècies a la primavera i a l’hivern dóna una informació que pot arribar a ser de gran interès en ecologia i conservació. A més, 35 anys d’anellament d’ocells ens permeten tenir una idea de les àrees de procedència dels ocells que passen l’hivern a Catalunya. 2) Elaborar mapes de densitat d’alta resolució, a escala UTM 1×1 o similar. La idea inicial va ser la d’obtenir mapes de densitats absolutes (ind/km2) i no d’índexs d’abundància relativa. Malgrat això, la gran variabilitat en les xifres d’individus que trobem en un punt concret a Catalunya al llarg de l’hivern dificulta extraordinàriament la cerca de models estadístics fiables i per això sembla més assenyat generar mapes d’abundància relativa (entre 0 i 1), conceptualment similars als de l’Atles de nidificants. 3) Conèixer la distribució i abundància relativa de les espècies marines del litoral català. Si bé durant la temporada de nidificació el mostratge en terra és suficient per determinar la presència de reproductors, a l’hivern és necessari establir un mostratge clarament marí. En aquest sentit, cal remarcar que en l’Atles d’hivern es mostraran les dades de dos protocols utilitzats específicament per a l’obtenció de dades d’ocells marins: el mostreig d’ocells des de la

espècies disposem d’informació que permet abordar aquesta important qüestió. D’una banda, gràcies al Cens d’ocells aquàtics hivernants, disposem d’una sèrie de més de 30 anys de dades d’ocells aquàtics; d’una altra, gràcies al programa SOCC es podran conèixer les tendències dels ocells comuns dels darrers 7 anys. 7) Generar descriptius de l’ecologia de les espècies. Malgrat el mostratge de camp no recull directament cap dada sobre l’ambient, a través de la georeferenciació dels censos i de capes SIG amb variables ambientals, podrem conèixer les preferències d’hàbitat o d’altitud a l’hivern. El període d’estudi que ha abastat els hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009, i el disseny i metodologia del projecte es poden consultar al web www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern.htm, d’on es pot descarregar tota la informació relacionada. Aquest projecte es fonamenta en la participació de centenars ornitòlegs voluntaris i té un producte final molt ben definit, un llibre de grans dimensions i a tot color de característiques similars a l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Participació Gairebé 900 ornitòlegs han participat en el projecte realitzant mostrejos de quadrat, SOCCs, censos d’ocells aquàtics, censos d’ocells marins o fitxes complementàries. Aquesta xifra és significativament més gran que la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, en el qual van participar 520 ornitòlegs.

na de les fites que s’ha proposat aquest projecte és la d’assolir una alta participació i aconseguir així que sigui considerat una fita de tot el col·lectiu d’ornitòlegs de Catalunya. La llista de col·laboradors que ara presentem és clarament més llarga que la mostrada en el segon informe del projecte i gairebé arriba als 900 participants (Taula 1). Això es deu tant a la incorporació dels col·laboradors dels censos d’ocells aquàtics hivernants, els quals han estat afegits recentment al llistat, com a la ma-

jor participació en la resta de mostratges, molt especialment en el complementari. Aquesta xifra és significativament més gran que la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, en què van participar 520 ornitòlegs. Entre tots, hem aconseguit cobrir tot el territori i tots els grups d’ocells. L’ICO ha reservat 650 llibres a un preu especial de 30 € per als col·laboradors de camp de l’Atles. Aquesta oferta serà vàlida durant un any des de la data de publicació o fins a finals d’existències. És important que tothom que trobi algun

error en el llistat de col·laboradors el comuniqui a la coordinació del projecte (atles@ornitologia.org o ico.atles@ gmail.com). Els socis de l’ICO que no siguin col·laboradors de l’Atles tindran un descompte del 30% sobre un PVP de 60 €. Finalment, cal destacar molt especialment la participació de diverses institucions, tant en el suport en les tasques de mostreig de camp, com en la fase analítica. Aquestes institucions es mostren en la darrera pàgina d’aquest informe.

Col·laborador

Abelló Sala, Pere Afonso Jordana, Ivan Alàs, Joan Albero Figueras, Lluís Albert Fernández, Camil Albornà Rovira, Pere-Xavier Aldeguer, Antonio Alegre, Victoria Alfonso Bou, Xavier Almansa Anglada, Xavi Alonso Garcia, Rosa M. Alonso Martínez, Marc Altarriba, V Álvarez Cros, Carlos Alzina Bilbeny, Pere Amores Guevara, Raquel Andino Pol, Héctor Ángel Falcó, Encarna Anguera, Andreu Antó Juan, Joan Anton Recasens, Marc Aparicio Sanz, Antoni Aragonés, Quim Arbonés, Helena Arcos Pros, Josep Manel Arenas Ribas, Ferran Argullós Romera, Montserrat Arilla, Miquel Arjo, Sara Armada Casales, Rafael Armangué, Arcadi Armengou Roig, Joan Ignasi Arnau, Jordi Arnó Mumbiela, Josep Maria

Mostratge ACQ C A Q AC AC C C C A S C A ACMQS CQS A CS C C C CMQS CQS A C CQ CQS CQS AC CQS C C A A A

Aroza Rodríguez, David Arquimbau Cano, Roger Arroyes Martínez, Angel Artera, Txema Aute Todo, Francesc Xavier Aymerich Boixader, Pere Aymerich Isern, Joan Aymí Cubells, Raül Bacardit Peñarroya, Montserrat Bach Ferré, Quim Badia, Quim Badosa Malagelada, Enric Baena Crespo, Oriol Bagaria, Guillem Baiges Casanova, Claudi Balagué Puig, Mar Ballesta Castro, Jordi Ballesteros Salla, Tomás Baltà Josa, Oriol Bañeras Vives, David Barba, Oscar Barbarà Puig, Josep Barceló, Laura Bardina, Joan Barquín Ruiz, Marina Barrachina Andrés, Joan Barragán, Juan Jesús Barral, Pere Barri, Carles Barriocanal Lozano, Carles Barrios Rubio, Manel Barro García, Silvia Barros López, Álvaro Barrull Ventura, Joan

Mostratge C ACQS C C CQS ACQS ACQS ACQS CQS S A AC CQS A CQS S CQS CQS CQS A A A C A ACQS C A A C CMQS C C M C

Bas Casas, Jordi Bas Lay, Josep M. Baserba Peracaula, Jan Baserba Viñas, Carles Bassas Arnau, Montserrat Bassas, Dani Bassests, Josep Bassin, Albert Bassols Isamat, Emili Bastida Vives, Raül Batlle Bassa, Agnès Batlle, Josep Batriu Vilaró, Miquel Baubí Bolea, Javier Baucells Colomer, Jordi Bayer Gonzàlez, Xavier Bécares de Fuentes, Juan Belenguer, Sofia Belil Canyadell, Albert Belil Canyadell, Quim Belio, Josep Maria Beltran, Toni Benejam Vidal, Lluís Bernal Guerrero, Juan Bernatallada Serrat, Josep Berrocal Muñoz, Francisco Bertolero Badenes, Albert Bertran Fàbregas, Marc Bes Oliva, Marta Bescós Grilló, Pedro Bigas Campas, David Blanch, Ferran Blasco, Tomàs Boada, J

Mostratge Q ACMQS A A C C A C S AC ACS A ACQS CS ACQ ACQS CQ A C A A A A ACQS A S CMQS CQS C C ACMQ AC C A

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Col·laborador Bohigas Cayuela, Joan Boix Moradell, Miquel Bolado, José Bombardó, Quico Bonan Barfull, Arnau Bonfil Solsona, Jaume Bonilla López, Manel Bonjoch, Marc Boronat Miranda, Daniel Borràs Hosta, Antoni Borràs Ripollès, Joan Borrero, Juan Manuel Bosch Prat, Josep Bosch, Pere Bosch, Sergi Bosom, J Bota Cabau, Gerard Bové Jordana, David Bragulat, Eduard Branyas, Pilar Bravo, Josep Bros Caton, Vicenç Brotons Alabau, Lluís Brugnoli Segura, Yago Budó Ricart, Joan Bullock, Matthew Burch Viñals, Jordi Burgada Buron, Jordi Burgas Riera, Albert Burgas Riera, Daniel Burgos, Marta Buscà Valdé, Lluís Bustamante Galera, Ivan Caba, Jordi Caballé Ferran, David Cabanas Cucaña, Lluís Cabrera Ortega, Josep Cabrera, Guillem Caelles, Ivan Calabrés, Cèsar Calaf García, Jordi Calderón Álvarez, Raül Calero González, José Antonio Calero, Pau Callau López, Yolanda Callís, Mariona Callizo Pastor, Virgili Calvet Gaya, Jordi Cama Torrell, Albert Camacho Cases, Alexis Campà, Ramon Campderròs Jordà, Jaume Campi Campi, Joan Campos Llach, Miquel Camprodon Subirachs, Jordi Camprodon, Martí Camps, Joaquim Campsolinas Juanola, Albert Canal Palomeres, Mònica Canet Rovira, Toni

Mostratge C CQ A A ACS ACQS CS AC CQS AC C C A AC AC A ACQS CS A A A QS CQS ACMQS CQS A A C ACMQS ACS C AC A A AC AC C A A AC A ACMQS C AC S C CQS CQS ACMQ S A S A A ACQS A MQS CS QS S

Col·laborador

Mostratge

Canut Bartra, Jordi Caña, Jordi Capalleras Fábregas, Enric Capdevila Torrell, Francesc Capella Farré, Pepe Carandell Tanyà, Divina Carballal del Valle, Manuel Enrique Carbonell Font, Rafael Carboneras Malet, Carles Cardador, Laura Cardona Melgarejo, Martí Cardona, Jordi Carrera Gallissà, Enric Carreras Boladeras, Sergi Carretero Serra, Andreu Carrion, Gerard Casademont, Josep Maria Casals Graells, Eva Casals, Emili Casas Morral, Miquel Castan, Anna Castel Soler, Pilar Castel Tironi, César Castellà Torrents, Jaume Castelló Masip, Joan Castelló, Maria Castilló Carretero, Jordi Castillo Izquierdo, Sergi Català, Lina Catalan Ramírez, Dolors Cebrian Puyuelo, Jordi G. Centeno Magí, Meritxell Cerdà, Josep Cerdeira Ribot, Jordi Chabert, Remi Chaparro, Joan A. Christopher, Stephen Clarabuch Vicent, Oriol Clavell Corbera, Jordi Clilverd, Jason Codina Diago, Mireia Codina, Anna Codina, Josep Coll, Salvador Colodro Fandos, Carles Colomé Casanova, Xavier Colomer Budó, Joana Colomer, Xavier Comas Herrera, Aleix Conde González, Alejandro Conill Martínez, Gregori Copete Peralta, José Luis Copete Peralta, Luis Miguel Cornellà, Francesc Cornellas Pitach, Anna Corral Martínez, José Manuel Cortada Gardella, Albert Cortés Montesinos, Josep Lluís Cortinas Pineda, Pere Cos Arnau, Isidre

QS A ACQS CQS A A ACQS CS C AC A A Q A CMQS C AC A C AC A A C CQS C A CQS AC A C CQS A A ACS A C C CMQS CS C AC AC A A CQS A CS C ACS C A CQ CQ A A C MQS CQS AC A

Col·laborador

Mostratge

Costa, Toni A Cotín Martínez, Javier C Crafford, Charles CS Cruïlles, J A Cufí, Marc A Culí Ribas, Joan CQS Culleré, Lluís AC Cumplido Vila, Josep Mª C Curcó Masip, Antoni ACMQS Dalmau Ausàs, Jordi CQS Dalmau Bonet, Gerard AC Dalmau Guasch, Anna CQS Dalmau, Francesc AC Darnés Martín, Marta C De Jesús Pinho, Gabriel C de la Cruz Lozano, Antonio C De Roa Bonell, Enric A Degollada Soler, Artur QS del Amo Aguilar, Rodrigo MQ Delgado Garcia, Alfons ACQS Denham, Derek S Díaz Diethelm, Daniel S Díaz Escobar, José Antonio A Díaz Gómez, Daniel C Díaz Piqueras, José Luis C Díaz, Laura A Diethelm Hophan, Thérèse C Dinarès Cistaré, Manel CQ Domènech Gimeno, Jordi CS Domenech, Adrià A Domènech, Àngels A Domingo Beltri, Carles A Domingo de Pedro, Màrius CQS Domingo Santamaría, Miguel Ángel ACQS Domingo, Berta A Domínguez Carracedo, Gero C Dor, Emili C Durà, Conxa C Duran Coma, Josep Lluís AC Echarte Sutil, Jaione CQ Edó, Enric A Elices, Sandra A Erra Pagès, Jordi C Escolà Llevat, Andreu CQS España Cuadrado, Teresa C España Ruiz, Antonio C Espar, Ignasi A Espartaco, Francisco C Esteban González, Pau AC Esteva, Roc A Estopà Mata, Israel QS Estrada Bonell, Joan ACQS Estrada Devesa, Víctor C Estrada Jofre, Joan C Fàbregas Ruano, Enric C Fabregó Claparols, Jaume C Fanlo Grasa, Esther ACQS Farré Canal, Joan Ramon S Farré Sanpera, Maria Lluïsa C Farré Serrando, Enric ACS

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Anna Dalmau

Col·laborador

La passió per observar ocells de gairebé 900 ornitòlegs ha fet possible l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

Col·laborador Farré, Eva Feliu Bruguera, Jordi Feliu Latorre, Ponç Feliu Sánchez, Ponç Feliu, Albert Feo Quer, Carles Fernández Calvillo, Félix Fernández Martín, Ángel Fernández Ordóñez, Joan Carles Fernández, Cecilio Ferrando, Jordi Ferré Sànchez, Ramon Ferrer Ballester, Joel Ferrer Obiol, Joan Ferrer Parareda, Xavier Ferrer Pumarola, Jofre Figuerola, Blanca Flores Flores, Didac Flores, Josep Miquel Florit, Esperança Font Revilla, Erenia Font, Laura Fontanet, Francesc Fontcuberta Trepat, Enric Fontelles Ramonet, Ferran Fornós Bo, Gina Fortià Rius, Ramon Fortuño, Laura Fouces Sáez, Vicente Fradera Borrell, Maria Lourdes Framis Sarría, Hugo Franch Casanova, Miquel Àngel Frías Martín, Paqui Fuentes Rosúa, Miguel Angel Funosas, David

Mostratge A ACS ACMQS A C ACQS AC CQ CQ C A ACQ A ACMQS CS A C A A A Q A A CS CQ A C A C C C ACMQS C C A

Col·laborador Funosas, Gerard Furquet Morales, Carles Fuselles, Marc Fusté, Laia Fuster Solanilla, Maria Teresa Galiano, Pablo Gallés Gabarró, Anna Gàlvez Martínez, Marc Gamero Cabrellez, Anna Gámez Montoya, Xavier Gañán, Julio García Boix, Suni Garcia Carrera, Sònia Garcia Espluga, Bernat García Fernández, Emilio García Ferré, Diego Garcia Garcia, Josep Garcia Gonzàlez, Ernest García Hernando, Nieves García Mesa, Jorge Garcia Pausas, Jordi Garcia Petit, Jordi Garcia Petit, Lluís Garcia Ràfols, Ruth Garcia Reàdigos, Miquel Àngel García Ródenas, Andrés Garcia Serrano, Enric García Tarrasón, Manuel Garcia, Rosa Gargallo Oliva, Gabriel Garreta Puyol, Xavier Garrido, Héctor Garrido, Xavi Garrigós Solís, Maite Garzón Caujola, Lluís

Mostratge A C A A C C CQS ACQS S C A C AQS Q Q CQS ACQ CS C C Q ACQS A QS CQS C CQS C A CQS A C A AC A

Gassó Méndez, Jaume Gay Pons, Lluís Gaya, Norbert Gil Raga, Joan Gil Velasco, Marcel Gil, Joan Ignasi Gil, José Gil, Mariona Gilabert, Queralt Gilibets, Josep Maria Gimisó Conejero, Joan Carles Giralt Jonama, David Giró Amigó, Francesc Gispert, Angel Gispert, Joan Gispert, Josep Gispert-Saüch Viader, Salvador Gómez Balmes, Miquel Gómez Vargas, Francisco Javier Gómez, Asier Gómez, Rafael González Ballvey, Daniel González de Lucas, Rafael Gonzàlez Peix, Carles González Prat, Ferran González, Patricia Gordo Villoslada, Oscar Gracia Conchello, Luis Gracia Tinedo, Eduardo Gracia, Jorge Grand, Cisco Grande Flores, Carlos Gras, Enric Grau Pérez, Oriol Grima, Alicia Guallar Rivero, Antonio Guallar Rivero, Santi Guàrdia, Natàlia Guasch Gonzàlez, Cisco Guasch Vallvé, Xavier Gubau Torrent, Quim Guillem Martí, Roger Guillén Cuesta, Jordi Guillen Martí, Roger Guinart Patiño, Emma Guiran, Alba Guitart Rigall, Silvia Guixé Coromines, David Gustamante Sánchez, Lluís Gutiérrez Benítez, Ricard Gutiérrez, Ariadna Gutiérrez, Eva María Gutiérrez, Gerard Hernández Matías, Antonio Hernández Orenes, Santi Hernández Pous, Lluís Hernández Verdejo, Fernando Hernández, Mar Herrando Vila, Jordi Herrando Vila, Sergi

Mostratge C CS A A CMQS C C C A A C QS C A A A C ACQS S C C S CMQS AC AC A C C aCS A C CQS A C A C CMQS C ACQS A CS S S ACQ ACMS A A CQS CMQS ACMQS C C C CQ CS C C A C CQS

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Col·laborador Holroyd, Geoff Hove Sorensen, Iben Hugas, Lluís Hurtado, Gemma Ibáñez Vargas, Javier Idígora Planas, Xavier Iglesias Pérez, Bernat Illa, Marc Isern Pascal, Pere Ignasi Isús, Josep Jacas, Lourdes Jacobs, Maarten Jané, Montserrat Jarque, Pedro Jensen Marcet, Cristian Jiménez Blasco, Irene Jiménez Monge, Jorge Jiménez Mur, Pere Josep Jiménez Saldaña, Laia Josa Anguera, Lluís Josa Anguera, Pere Juárez, Txesco Julien Vila, Abel Jurado Vila, Ivan Jutglà Nogué, Roger Jutglar Jutglar, Francesc Kirchner Granell, Francesc Kuppel, Thomas Labian Sánchez, Pere Lahoz García, Jose Ángel Lahoz, Eva Lainez Molinero, Josep Lamas Solano, César Lampreave, Gabriel Lapiedra González, Oriol Lara Calderón, Ana Larios, Jordi Larruy Brusi, Xavier León, Pepe Liarte de Blas, José Llauradó Tarragó, Lluís Llauradó, Ferran Llebaria Vivar, Carles Lligé, Francesc Llimona Llovet, Francesc Llobet François, Toni Llobet Marimon, Marc Llordella Prat, Marc Llorente, Eduard Llover Colom, Maria Lluis, Esther, Pol, Ona i Martha Lockwood, Mike López Antia, Ana López Sanz, Ferran López Zozaya, Elena López, Albert López, Ana López, Carles López, Miquel Àngel López, Toni

Mostratge C A AC C CQ CQS AQS AC C AC C C C A ACS C C AC AC CS ACQS C QS A ACQS Q QS CQ C C A C C C C C A ACQS A C A A SC A CQS S ACS C A CQ A CQS CQ ACMQS S A A A C AC

Col·laborador

Mostratge

Lóriz Peralta, Víctor C Loscertales Durán, Pilar C Lotín, Javier A Lozano Anglada, Albert CS Lucena, Anabel A Luque, Jose A Maceda, Alberto C Macià Valverde, Francisco Javier ACMQS Macias Vázquez, Carles CS Madueño Baena, Pedro C Majoral Balanyà, Toni S Majoral, Joan A Maldonado Alonso, Jonathan C Maluquer Margalef, Joan CQ Mañas Codes, Daniel ACS Mañé Ferré, Jose Mª C Mañosa Rifé, Santi CQS Margalef Pelejà, Toni QS Marí Vivancos, Toni S Marimon Suñol, Francesc C Marín Sáez, Eduardo S Marin, Gabriel A Mariné, Rafel C Mariné, Toni A Marqués Solé, Jesús A Marques, Cristina A Marsellés, Albert A Martí Aledo, Jordi ACMQS Martí Bertomeu, José Fermín A Martí Cea, Míriam C Martí, David AQ Martín Alcántara, Pedro C Martín Orive, Abel A Martín, Carolina A Martin, Lluís M. A Martínez Benítez, Francisco CQS Martínez Maldonado, José Manuel CS Martínez Ruíz, Carles C Martínez Vidal, Ramon AQS Martínez Vilalta, Albert CQS Martínez, Rubén C Martorell Gendra, Carles ACS Martorell, Santi A Mas Cornet, Guillem AC Mas Pueyo, Hubert AC Masblanch Ponce, Lluís A Masdéu Domingo, Noèlia C Mate Alonso, Isabel C Mateos Herrero, Judit A Mateos, Jordi C Matheu de Cortada, Eloïsa CQS Maurín, Xavier A Maynou, Francesc S Menal, Albert AC Mendoza Osorio, Javier CQS Mérand, Vincent C Merchan Nevado, Ferran C Mestre Querol, Joan CQS Millán Marco, Salvador C Millán, Antoni C

Col·laborador Millán, Arnau Millán, Pol Millan, Santi Millet Sargatal, Aleix Minguet Vidal, Ramon Minobis Bech, Robert Miquel Mir, Roger Mir Dalemus, Alba Mira, Joan Miralta, Raül Moix Chico, Roser Moix, Jordi Moix, Joseph Mola, Raimon Molas, Marçal Molina Martín, Pau Moncasí Salvia, Francesc Montràs Janer, Teresa Montull, Roman Mora Carandell, Guillem Morales, Oriol Morante, Mia Moreno i Aneires, Anna Moreno Vera, Juanma Moreno Verdugo, Moisés Moreno Vives, José Ramón Moret Viñals, David Morlans Salvador, Anna Mujal, Gloria Muñoz Tamayo, Manuel Nadjarian Kaladjian, Valentina Naedts, Frederik Naranjo Estañol, Eva Naspleda Feixas, Joan Navarro Badoch, Josep Navarro Ripoll, Elisenda Navarro, Pere Nicolau Vila, Jordi Nieto Pallàs, Ximo Nievas Castro, Antoni Niñerola Casals, Núria Noguera Piquer, Marc Novelles, Lluís Olioso, Georges Oliu, Salvador Oliva, Elisabet Olivé Vázquez, Marc Oliver Dorado, Carlos Alberto Olivera Aguilà, Daniel Oliveras Serrano, Ignasi Oliveras, Jaume Ollé Torner, Àlex Oporto, Álvaro Ordeix Rigo, Marc Orgué Vila, Sara Òrrit, Marina Orta Sagalàs, Jaume Orta Segalàs, Carles Ortega González, Enric Ortin, Dolors

Mostratge C C AC QS QS AS A A A C A A A A A AC ACQS AC C A C C A A A C CQS A A A A C A CQS A A A CQS CQS AQS C CS A C AC A CS CQ ACQS ACQS A ACQS A ACQS C A C C CMQS A

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Col·laborador Ortiz, Mariano Padilla Cano, Toni Pagès Romaní, Aleix Pagès, Felip Palau Llach, Anna Palau Puigvert, Jordi Palet Esteve, Josep Pallarés, Lluís Palmada Colom, Marta Palmarola, Àngel Palomares, J Pàmies Pallisé, Enric Parache, Josep Pardo, Toni Parellada Viladoms, Xavier Parra Cuenca, Xavier Pascua Subiranas, Llorenç Pauly, Matxalen Pedro Font, Albert Pedrocchi Renault, Vittorio Pedrocchi Rius, César Pedrocchi Rius, Elena Pedrocchi Rius, Vittorio Pedrós Tosal, Anna Peiris, Ferran Pena Franch, Enric Peracaula De Garriga, Mercè Perelada Ramon, Jaume Pérez Cañestro, Julio Pérez García, Víctor Pérez González, Sílvia Pérez López, Marc Pérez Osanz, Marc Pérez Petrus, Òscar Pérez Ruíz, Natàlia Pérez, Enric Peris Campodarbe, Albert Peris Miras, Marc Pernal Roma, Manel Pernas Barrull, Lluís Perrone, Piero Petit Saludes, Albert Pibernat Viñets, Carles Picazo, Alfons Piccardo Valdemarín, Julia Piera Pallàs, Eduard Pinós, Jaume Piñol Baena, Cesar Planas Figueras, Enric Plans Rubió, Pedro José Poblet Sobrino, Olga Ponce Santos, Jordi Ponjoan Thäns, Anna Pons Ferran, Pere Pons Gracia, Elisabet Pons Pla, Francesc Pons, J Pont Torné, Francesc Pou Palau, Maria Pou Sarreta, Ramon

Mostratge A S A A C CQS CQS A AC A A C A C A ACQS A AC ACQS AC C C CQS A A S A A C C A CS ACS CS C C C QS C CS A CMQS AC A aCMQS CS A AC C CMQ C S CQS CQS C CQS A CQS S A

Col·laborador Prada, Laura Prado Raez, Joan Josep Prat Espelt, Ramon Prieto Mercader, Cristina Probst, Karin Probst, Volker Puig Sánchez, Marc Puig, Joan Manuel Puigpelat, Eva Pujol Vàzquez, Albert Pujol Vilaseca, Joan Queral, Josep M. Querat, Toni Quesada Lara, Javier Quijada, Encarna Quintana Batlle, Alba Quintana Bret, Margarida Quintana Fàbrega, Lluis Quintana Quintana, Jordi Racionero Cots, Clara Rafa Fornieles, Miquel Ramal, Armand Ramos Garcia, Raül Ramos Sánchez, Ricardo Ramot García, Jaume Ranseier, Guillem Raurell Sola, Montse Requejo De Las Heras, Andrés Requena Jiménez, David Reverté, Alba Ribas Falomir, Josep Ribas, Alberto Ribes Vidal, Eladi Ribes, Toni Ribó, Dolors Ricart Jané, Sergi Ricart, A Riera Díaz, Xavier Riera Moradell, Marta Ripoll Gómez, Joan Carles Rius, Guillem Rivaes Silva, Sofia Riveiro Andrade, Clamores Robillard, Anne-Marie Robillard, Jean-Guy Roca Faidella, Josep Roca Orta, Daniel Rocaspana Jové, Rafel Rodoreda, Jordi Rodríguez Franch, Martí Rodríguez García, Josep Maria Rodríguez Martín, Beneharo Rodríguez Páez, Xavier Rodríguez Peña, Nuria Rodríguez Sinovas, Antonio Rodríguez, Miquel Roig Palau, Joan Roig Reverté, Jordi Roig Simon, Job Roig, Joan

Mostratge AC QS CS AC C C ACQ A C MS ACQS A A CQS AC A A A A CQS QS AC C CMQS ACS A CQS CM QS A C A CQ A A C A Q A CQS AC CQS C C C C C ACS A ACQS A M C C C AC CQ A CQS S

Col·laborador

Mostratge

Rojals del Amo, Jordi Rollan Vallbona, Àlex Romera Cabrera, Javier Romero Martos, Jesús Ros Piera, Jaume Rost Bagudanch, Josep Rovira Ardèvol, Vanessa Rovira Girabal, Joan Rovira Vera, Marc Royo Falguera, Gloria Rubio Berzoso, Miguel Rubio Cortals, Narcís Rubio, Lidon Ruhí Vidal, Albert Ruiz Olmo, Jordi Ruiz Perales, Xavier Ruíz Sánchez, Angelina Ruiz, Agustí Ruiz, Arnau S, Arnau Saavedra Bendito, Deli Saez Cambrero, Toni Sala Arnau, Pere Sala Parra, Jordi Sala Valls, Albert Sales Asensio, Sergi Salla, Marta Sallés, Sandra Salmerón Anoro, Antonio Salvà Xuclà, Carlos Samarra, Carme Sampere Pujol, Xavier San Segundo García, María Sáncehez Blanch, Manel Sánchez Anaya, Mary-Rose Sánchez Blanch, Manuel Sánchez Frou, Mercè Sánchez Inés, Miguel Àngel Sánchez Juanpere, Frederic Sánchez Krellenberg, Alfried Sánchez López, Nerea Sánchez Requena, Damià Sancho Avello, Isabel Sanfidel, Erika Sanllehí Bitrià, Enric Sanmartí Blanch, Roger Santaeufemia Escuer, Fco. Javier Santana García, Carles Santandreu Gràcia, Marc Santandreu Pajerols, Joan Sanz Lanao, Ramon Sanz Sánchez, Víctor Sapinya, Jordi Sardà Palomera, Francesc Sargatal Vicens, Jordi Sarrió, Héctor Sazatornil Luna, Víctor Schaerlaeckens, Johan Schaerlaeckens, Loes Sebé Bros, Xavier

C S AC A M ACM C AS CS A A AC A A A S C A A A S A AQ ACMS CS AC A A C S A AC C C C ACQS AC CS AC CMQS CQ A A A CS CQS AC C CQS CQS AQ C A CQS ACQ A Q C C C

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Col·laborador Sebé Pedrós, Arnau Sellarès, Núria Senar Jordà, Joan Carles Sendra, Martí Serra, Delia Serra, Enric Serra, Jordi Serrano Garriga, Pere Serrano Reyné, Gustau Servitje Peix, Ramon Sesé, Joan Simon Julià, Rosa Singh Devi, Madhav Sobrevias Bonells, Lídia Sol Rueda, Daniel Solà Subiranas, Eudald Solà, Carles Solanes Morros, Eva Mª Solans Oste, Jordi Solduga Nogueró, Jordi Solé Soriano, Salvador Solé, Roser Soler Muñoz, Xavier Soler Zurita, Jaume Soler, Salvador Solís Nogués, Ramon Somoza Sánchez, Alberto Javier Sørensen, Iben Hove Soriano Amores, Marc Soro Millet, Pere Sort Vilaseca, Fermí Sota, Carles Stefanescu Bonet, Constantí Subirà Castañé, Albert Subirana, D Sucarrats Semis, Pere

Mostratge CS A C C A AC C C CQS CQS A CQS C C QS A A AS C AC C C S ACQ A CQS C C A A ACQS A CS A A C

Col·laborador Surroca, Joan Sykes, Julian Tàbara, Joan David Tanco Serra, Xavier Tantull Oliva, Josep Targell, Àngel Tarragó, Montsant Tarragona Negre, Eva Teixidor, Ricard Tello Monreal, Oriol Thevenot, Cécile Thomas, Fiona Thomas, Héctor Toldrà Bastida, Lluís Xavier Tomàs Fumadó, Raimundo Tomás Gimeno, F. Xavier Tomàs Gimo, Núria Tor, R Torné Viudas, Sergi Torralbo Cruz, J. Rafael Torre Corominas, Ignasi Torrella Mayol, Aina Torrelles, Manel Torres Expósito, Pedro Torres, Xavier Tost, Maria Trabalon Carricondo, Fran Trullols Grané, Jordi Turmo, Sergi Tuset, Daniel Urgell Mónico, Pau Vaca Agustí, Albert Vall·llosera, Joaquim Vallès Martín, Benjamí Vall-llosera Camps, Miquel Valverde Saubí, Daniel

Mostratge A C C S CS C A C A CMQ C C A CS A C S A AS CQ S C AC AC A A CQS Q A A AC QS C CQS ACS AC

Col·laborador Varea Polo, Anna Varela, Sara Vasille, Francesca Vázquez de Luca, Albert Vázquez de Luca, Jordi Vega Aldrofeu, Elena Velasco Rubio, Enrique Vendrell Manent, Mercè Vendrell Martí, Armando Ventura Linares, Joan Viadé, Juame Vidal Esquerré, Francesc Vidal Nogué, Joan Vidal, Manel Vigué Ruaix, Jordi Vila Bonfill, Albert Vilà Nogueras, Rafel Vila Perdiguero, Pere Vila Portella, Xavier Vila, Enric Vilagran Casanovas, Joaquim Vilahur Godoy, Xon Villar Martínez, Ricardo Villarreal Romero, Aïtor Villero Pi, Dani Vinyes Martín, Xavier Viñas, Marc Viver Fabregó, Jordi Vives Soler, Jordi Ward, Judith West, Steve Xifra, Quim Ximenis, Joan Zapata Rabasa, Maria Zaragoza Navarro, Maria Zuzaya Coronas, Amalia

Mostratge A A A ACMQS ACQ Q C C CQ ACQS A AQ CS A S S QS CQ ACS C ACQS CQS CQ A AQ C A AQS A A AS C C Q A C

Taula 1. Llistat dels col·laboradors que han participat en els diversos mostratges de camp de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009: Q=mostratge extensiu o de quadrat, S=mostratge intensiu o SOCC, A=censos d’ocells aquàtics, M=cens d’ocells marins i C=mostratge complementari. Les institucions i entitats que han donat suport al projecte apareixen a la darrera plana de l’informe.

Entre tots farem possible l’Atles! Si ets col·laborador de l’Atles i encara no tens la samarreta de l’ICO, contacta amb nosaltres per aconseguir-la!

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

El llibre Aquest Atles tindrà un aspecte i estructura interna molt similar a la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 i també serà editat per Lynx Edicions. Malgrat les diferències de contingut, l’un al costat de l’altre en una biblioteca semblaran les dues parts d’una mateixa obra.

L’

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 tindrà un format i número de pàgines molt similar al darrer atles de nidificants, i com aquest, també serà editat per Lynx Edicions (Figura 1). A més dels pròlegs i llistats de participants inicials hi haurà un capítol dedicat a la climatologia hivernal a Catalunya i a la meteorologia particular d’aquests darrers tres hiverns. A continuació hi haurà un nou capítol d’hàbitats, centrat també en l’hivern. La part “dura” del llibre serà l’apartat destinat a explicar les diferents metodologies utilitzades en el projecte, tant els diversos sistemes d’obtenció de dades de camp com les complexes anàlisis estadístiques utilitzades per obtenir els resultats per a cada espècie. Les fitxes d’espècies tenen un plantejament diferent del de l’Atles de nidificants. En aquella ocasió hi havia dues grans categories d’espècies, la de les espècies per a què s’havien obtingut evidències de reproducció dins el període 1999-2002 i les que hi van ser presents com a estivals no reproductores. A l’hivern aquest criteri general no té

Figura 1. Aspecte (preliminar) de la coberta del llibre.

sentit i s’ha optat per una diferenciació fonamentada en criteris d’abundància i regularitat. Primer, hi haurà un capítol principal on es tractaran les espècies residents o les hivernants no escasses, enteses com aquelles que tenen una població estimada en un mínim de 10 individus i distribuïdes homogèniament cada any

al llarg del període d’estudi (15 novembre-15 febrer). Aquesta categoria exclou els migrants tardans o primerencs, encara que siguin relativament abundants. En aquest capítol les espècies quedaran il·lustrades a color, tindran 2 pàgines i un text d’aproximadament 1.000 paraules en català, més un resum de 200 paraules en anglès. Un segon capítol tractarà les espècies molt escasses, amb menys de 10 individus estimats o més de 10 individus però no distribuïts homogèniament al llarg del període d’estudi. En aquest cas es farà una subdivisió per distingir entre les espècies regulars (presents els 3 hiverns) i les irregulars (no presents els 3 hiverns). Les espècies regulars disposaran d’una il·lustració en blanc i negre i de 350 paraules de text o 300 paraules més un gràfic. Les irregulars no tindran dibuix ni continguts gràfics i disposaran d’un text d’unes 200 paraules. Per acabar, hi haurà un darrer capítol dedicat a les espècies exòtiques no establertes, d’extensió i característiques similars a les espècies molt escasses i irregulars.

Resultats gràfics L’Atles és un llibre on el disseny hi té un paper cabdal. En aquest sentit, igual que en l’Atles de nidificants, s’aposta pels elements visuals que permeten una ràpida interpretació dels resultats. En aquest apartat es mostren alguns exemples dels principals continguts gràfics que apareixeran al llibre. Mapes de distribució de 10×10 km Els mapes de distribució a resolució d’UTM 10×10 km acompanyen totes les espècies residents o hivernants, així com també les espècies molt escasses però de presència hivernant regular a Catalunya. La llegenda interpretativa mostra la informació que contenen:

1) Les boles blaves indiquen els quadrats on s’ha detectat l’espècie durant el període d’estudi. La bola gran correspon a la presència de l’espècie detectada dintre de les hores de cens del mostratge de quadrat (vegeu ICO 2007). La bola petita correspon a la presència de l’espècie detectada en qualsevol altre

mostratge estandarditzat (fora de les hores de cens establertes en el mostratge de quadrat, al SOCC, als mostratges d’ocells marins o als censos d’ocells aquàtics hivernants) o no estandarditzat (dades complementàries, buidat de noticiaris ornitològics, comunicacions telefòniques, estadístiques de caça, etc.).

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

E Figura 2. Distribució observada als quadrats UTM 10×10 km de la merla de pit blanc Turdus torquatus. Aquest mapa ens assenyala que l’espècie continua utilitzant majoritàriament els mateixos territoris que durant el període de cria, tot i que de forma isolada s’observa en altres serralades del país i fins i tot a la costa. La menor extensió de la distribució a la zona pirinenca a l’hivern pot ser deguda tant a una menor detectabilitat en aquesta estació com a una migració d’exemplars cap a altres contrades de climatologia més benigna. Tanmateix, aquest mapa no ens aporta directament informació sobre si els individus observats a l’hivern són sedentaris o es tracta d’exemplars provinents d’altres latituds que substitueixen parcialment o totalment les poblacions nidificants catalanes.

2006/2007

Atles de nidificants 1999-2002 n Tots els mostratges: 57 Atles d’hivern 2006-2009 Mostratge extensiu: 26 • Mostratge complementari: 19

•

Solapament: 36%

2) El fons taronja indica la presència de l’espècie durant el període d’estudi de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), ja sigui com a nidificant possible, probable o segur, o com a estival no reproductor. 3) La part inferior de la llegenda presenta el grau de solapament entre la distribució obtinguda en aquest Atles i la de l’Atles de nidificants. S’ha calculat com el quocient entre el nombre de quadrats comuns i el de la unió de quadrats d’ambdós atles. Aquests mapes permeten comparar la distribució observada a l’hivern amb la de l’Atles de nidificants per a cada espècie, i també permeten tenir una aproximació quantitativa de les seves diferències. Vegeu-ne un exemple a la Figura 2. Mapes d’índex abundància Els mapes d’índex d’abundància mostren la probabilitat de detectar l’espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 1×1 km. En el cas d’espècies comunes aquests mapes s’han elaborat a partir de les dades del programa SOCC, mentre que en el cas d’espècies escasses provenen de les localitzacions precises (UTM

0-0,1 0,1-0,2 0,2-0,3 0,3-0,4 0,4-0,5 0,5-0,6 0,6-0,7 0,7-0,8 0,8-0,9 0,9-1

2008/2009 2007/2008

G Figura 3. Mapes d’índex d’abundància de la griva Turdus viscivorus durant els tres hiverns d’estudi. En aquesta espècie s’han detectat diferències significatives en l’abundància en els tres hiverns. En conjunt, hi ha un patró força similar al de l’Atles de nidificants (Estrada et al. 2004), amb una distribució concentrada a la plana de Lleida, serralades prelitorals de la meitat sud de Catalunya i Pirineus. Al llarg d’aquests 3 hiverns hi ha una progressiva davallada poblacional a la plana de Lleida i un increment en els sectors més meridionals i orientals de la seva distribució.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

0-0,1 0,1-0,2 0,2-0,3 0,3-0,4 0,4-0,5 0,5-0,6 0,6-0,7 0,7-0,8 0,8-0,9 0,9-1

2006-2007

G Figura 4. Mapa d’índex d’abundància de la baldriga mediterrània Puffinus yelkouan durant el període d’estudi. La costa nord (aigües de l’Empordà) destaca com a principal àrea d’hivernada d’aquesta baldriga, que sol trobar-se de forma més irregular i en menor nombre cap al sud, arribant fins a l’entorn del delta de l’Ebre. A mida que avanç a l’hivern és més freqüent observar exemplars al litoral central i sud.

1×1 km) aportades pels col·laboradors de l’Atles. Tot i que aquesta probabilitat d’aparició no reflecteix directament la densitat de l’espècie en forma d’individus per unitat de superfície, el gradient de colors que es mostra es pot interpretar com a tal ja que aquestes dues mesures estan molt ben correlacionades. Tots aquests mapes s’han generat amb el software MAXENT (Phillips et al. 2006) a partir de la modelització de l’abundància/presència de l’espècie amb un total de 83 variables ambientals i de les variables de contagi. El nombre de mapes que es mostra en aquest apartat varia segons l’espècie en funció dels resultats d’una anàlisi prèvia sobre les variacions temporals (entre hiverns i dins d’un hivern) en l’abundància, ja sigui en el conjunt de Catalunya o en una de les regions bioclimàtiques definides (Pirineus, Catalunya Central, Plana de Lleida, Litoral Nord i Litoral Sud). Degut a la limitació d’espai i per tal d’evitar l’acumulació d’excessiva informació gràfica que faria més feixuga la seva consulta i dificultaria la seva interpretació, s’ha decidit mostrar únicament la variació entre hiverns o entre períodes i, per tant, no s’ha representat en cap cas les sis possibles combinacions de període i any. Per això, la variació representada correspon a un màxim de tres mapes. La casuística és la següent: 1) Si existeixen diferències significatives entre els tres hiverns: tres mapes (2006/07, 2007/08 i 2008/09).

2) Si existeixen diferències entre un dels tres hiverns i els altres dos: dos mapes (per ex. 2006/07 i 2007/082008/09). 3) Si no existeixen diferències significatives entre hiverns però sí entre els dos períodes: dos mapes (desembre i gener). 4) Si no existeixen diferències significatives entre hiverns ni períodes: un mapa. Vegeu un exemple de mapa d’índex d’abundància (Figura 3). Mapes d’ocells marins mar endins En el marc del projecte Atles s’han dut a terme censos d’ocells marins des de la costa (vegeu ICO 2007). Aquests censos, però, no permeten obtenir informació dels ocells mar endins. Per cobrir aquest buit, s’han fet servir dades cedides per SEO/BirdLife, corresponents al Projecte Life Áreas Importantes para las Aves (IBA) Marinas en España (LIFE04NAT/ ES/000049; vegeu detalls en Arcos et al. 2009). Concretament s’han utilitzat dades de censos per transectes a mar obert, obtingudes durant la campanya oceanogràfica ECOMED, de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), que es repeteix cada any entre finals de novembre i principis de desembre i que cobreix la totalitat de la plataforma continental catalana (des del litoral fins al marge de plataforma). A més de les dades en brut, s’han generat també mapes d’índex d’abundància. El producte d’aquests censos permetrà a l’Atles:

1) estendre la retícula de 10×10 km mar endins, per mostrar la presència/ absència de les espècies marines fins al marge de la plataforma continental. Aquestes dades es mostraran com a complementàries. 2) incorporar mapes d’índex d’abundància per a les espècies estrictament marines. Aquests mapes mostren la probabilitat de detectar l’espècie d’acord amb models d’adequació de l’hàbitat generats amb MAXENT, a una resolució de 2,5 x 2,5 minuts (≈ 4,5 x 4,5 km). Aquests models es van efectuar amb les dades de 2006 i 2007, independentment, i els resultats apareixen com el promig entre els dos anys. Vegeu-ne un exemple (Figura 4). Mapes de recuperacions d’anelles Els mapes de recuperacions d’anelles ens ajuden a conèixer la procedència dels ocells que trobem a l’hivern a Catalunya i, en determinats casos, el grau de fidelitat a l’àrea d’hivernada. El mapa mostra totes les dades que consten al banc de recuperacions de l’Oficina Catalana d’Anellament, amb les localitats de captura dels ocells que han estat anellats o recuperats a l’hivern (considerat com a tal entre el 15 de novembre i el 15 de febrer). Vegeu-ne un exemple (Figura 5). 1) Els punts vermells són els ocells capturats com a adults en època de cria o anellats com a pollets (el període de cria varia amb l’espècie). Assenyalen

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marins des dels anys 70. El gràfic mostra el nombre d’exemplars comptabilitzats a cada localitat durant el cens d’ocells aquàtics hivernals del mes de gener. Cal tenir present que no totes les localitats disposen de la mateixa sèrie temporal. Malgrat tot, aquestes dades ens aporten una perspectiva històrica molt més àmplia que la de qualsevol altre grup en els canvis de l’avifauna hivernant a Catalunya. Vegeu-ne un exemple (Figura 8).

G Figura 5. Mapa de recuperacions d’anelles d’estornell vulgar Sturnus vulgaris. Aquest mapa ens indica que la majoria dels estornells vulgars que passen l’hivern a Catalunya nidifiquen en un sector força delimitat entre el sud i est d’Alemanya, Suïssa i la república Txeca. A més, hi ha hagut alguns estornells que han estat capturats a l’hivern a Catalunya que en un altre hivern o el mateix hivern també han estat capturats al sud de França, nord d’Itàlia o Aragó. Aquest fet suggereix una certa flexibilitat en la distribució hivernal dels individus que es poden trobar a l’hivern a Catalunya.

l’àrea de reproducció dels ocells que es troben a Catalunya a l’hivern. 2) Els punts taronges són els ocells capturats en altres períodes de l’any. La major part d’aquests són migrants, però una part poden ser ocells que arriben a les àrees de nidificació abans de l’època de cria definida per a l’espècie o hi romanen algun temps després. 3) Els punts blaus són els ocells capturats en període hivernal. Assenyalen canvis en la hivernada dels ocells. En més del 90% dels casos, representen canvis entre diferents hiverns. Selecció d’hàbitat i de rang altitudinal Aquests dos gràfics mostren el grau de preferència de les espècies pels diferents hàbitats i altituds de Catalunya. En el cas de les espècies d’ocells comuns s’han uti-

litzat les dades dels aproximadament 200 itineraris en què s’han dut a terme censos SOCC ampliats i, mitjançant el programa DISTANCE (Buckland et al. 1993) s’han calculat les densitats (individus/km2) per a cada hàbitat i rang altitudinal en cada hivern d’estudi. Les dades indiquen els valors promig d’aquests 3 hiverns i es mostra tant la mitjana com l’interval de confiança del 95%, cosa que, a més de donar una idea de la variabilitat dins d’una mateixa categoria, permet avaluar si són significativament diferents entre sí. Vegeu un exemple de cada cas (Figura 6 i Figura 7). Tendències de les poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marins En aquest gràfic es mostren les tendències temporals que han tingut les

Tendències d’ocells comuns En aquest gràfic es mostren les tendències temporals que han tingut les poblacions d’ocells comuns que passen l’hivern a Catalunya (línia blava) i les de les que hi nidifiquen (línia taronja). En cada gràfic, la línia gruixuda mostra l’índex poblacional de l’espècie per a cada temporada (valor de referència=1 en l’any 2002) i les dues línies més fines del mateix color mostren l’interval de confiança del 95%. Quan, per a un any determinat, l’interval de confiança no engloba el valor 1, es considera que l’abundància ha estat significativament diferent de la de l’any de referència (2002). A la part superior del gràfic es defineix el tipus de tendència que té l’espècie en el període estudiat, segons la classificació de tendències adoptada per l’European Bird Census Council (www.ebcc.info, vegeu també ICO 2009): 1) Augment fort: Increment significatiu de més del 5% anual (5% significaria que la població es dobla en 15 anys). 2) Augment moderat: Increment significatiu de menys del 5% anual. 3) Estable: No hi ha increments o decrements significatius, però és cert que la tendència és menor del 5% anual. 4) Tendència incerta: No hi ha increments o decrements significatius, però no és cert que la tendència és menor del 5% anual. 5) Disminució moderada: Decrement significatiu de menys del 5% anual. 6) Disminució forta: Decrement significatiu de més del 5% anual (5% significaria que la població es redueix a la meitat en 15 anys). Vegeu-ne un exemple (Figura 9).

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

Prats i matollars alpins Mosaic d’alta muntanya Boscos subalpins Matollars i prats muntanya mitjana Mosaic de bosc i matoll de muntanya mitjana Pinedes muntanya mitjana Boscos caducifolis Mosaic agroforestal muntanya mitjana Garrigues i brolles mediterrànies Mosaic de bosc i matoll mediterrani Alzinars i suredes Pinedes mediterrànies Mosaic agroforestal mediterrani Mosaic agromatollar mediterrani Mosaic d’ambients agrícoles Camps d’oliveres Fruiters de secà i vinyà Conreus de secà Conreus de regadiu Mosaics amb rius, estanys i embassaments Zones humides Zones periurbanes Zones urbanes

G Figura 6. Gràfic de selecció d’hàbitat de la garsa Pica pica. Aquest gràfic mostra que els conreus de regadiu constitueixen l’hàbitat on hi ha més garses (amb un promig de 120 individus/km2), seguit de les zones suburbanes, urbanes, conreus de secà, mosaics agrícoles i ambients de ribera. En el cas d’aquest còrvid, les preferències d’ambient observades són molt similars a les detectades en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), si bé en el present Atles les densitats són més altes en els conreus de regadiu. És possible que la baixa mostra de l’Atles de nidificants en aquest ambient donés un resultat més esbiaixat que l’actual.

100

120

140

160

180

200

F Figura 7. Gràfic de selecció de rang altitudinal de la garsa Pica pica. Aquest gràfic mostra que les garses a l’hivern resulten molt més abundants entre 0 i 300 m (amb un promig de 33 individus/ km2) i arriben, com a molt a la franja de 1.5001.800 m. Resulta interessant remarcar que la variabilitat és prou elevada com per dir que no hi ha diferències en l’abundància de 300 a 1.800 m.

2.010-2.700 1.800-2.100 1.500-1.800 1.200-1.500 900-1.200 600-900 300-600 0-300 0

Exs. 100

Aiguamolls de l’Empordà (1975-2009) Delta del Llobregat (1977 i 1979-2009)

Delta de l’Ebre (1972-1982 i 1985-2009)

60 40

2008

2006

2004

2002

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

1984

1982

1980

1978

1976

1974

1972

2000

G Figura 8. Evolució de la població hivernal d’ànec fosc Melanitta fusca a Catalunya 1972-2009. L’ànec fosc, igual que altres ànecs marins de distribució més septentrional, presenta un volum poblacional oscil·lant segons els anys a Catalunya. Depenent del rigor de l’hivern, ens arriben més o menys exemplars cada any. L’ànec fosc ha esdevingut pràcticament regular en petit nombre al delta de l’Ebre durant el darrer decenni, quan ho havia estat als anys 1990s al Delta del Llobregat i, encara abans, als 1980s als Aiguamolls de l’Empordà. S’observa un màxim absolut el gener de 1989, amb 104 exemplars, i màxims secundaris el 1981 (45), 1986 (38), 1991 (24) i 2002 (18). Els últims 18 anys, però, no ha passat dels 20 exemplars hivernants, amb una mitjana de 5 ocells. Aquest patró d’arribades coincideix amb el de l’èider (màxim de 147 exs. el 1989) o l’ànec glacial (5 exs. el 1989).

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

6 Índex poblacional

Primavera: Disminució moderda Hivern: Augment fort

4 3 2 1 0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

G Figura 9. Gràfic de tendències de les poblacions de reietó Regulus regulus en temporada de nidificació (línia taronja) i a l’hivern (línia blava). Mentre que en temporada de nidificació el nombre de reietons és més baix a Catalunya any rere any, a l’hivern hi ha una tendència clarament positiva. Una de les explicacions que podrien estar darrere d’aquests patrons és que, mentre la població nidificant als boscos subalpins dels Pirineus podria estar patint els efectes adversos de l’escalfament climàtic (vegeu Gregory et al. 2009), algunes poblacions hivernals s’estarien concentrant a les nostres latituds. En el conjunt d’Europa, la tendència general de l’espècie és més aviat negativa (PECBMS 2009).

English summary The Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 is a project coordinated by the Catalan Ornithological Institute with the aim of establishing the distribution, abundance and ecological requirements of the bird species of Catalonia in winter. It is supported by the Departament of Environment and Housing of the Catalan Government and Caixa de Catalunya’s Social Work. The aim is having the book published by the end 2010.

hen we published the Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002 in 2004, we realised that this great achievement was actually just a part of the life history of the birds that inhabit Catalonia. Soon, it raised the idea of a winter atlas. The project started in 2005 and since then we have been working on it. First, thinking how to do the fieldwork, how to get to cover the entire territory, or how to make compatible complex and simple field methodologies by balancing the preferences of participants and the analytical requirements to reach our targets. Then, it came the most exciting phase for most of us, the field surveys, which were carried out from 2006/07 to 2008/09. For three winters, more than 900 participants took their coats and binoculars to watch birds and thus

assembling an Atlas. The success of this stage was astonishing. For example, only 3 of the 386 10x10 km UTM squares of Catalunya received a lower coverage than initially expected. The cold weather, especially in the last winter, did not diminish our enthusiasm. We were even afraid of accidents and had to exercise all precautions. Luckily, there were no accidents and this should be mentioned as another achievement of this Atlas that goes beyond its results. After three years of intense fieldwork and collection of observations, over 200 people are now involved in its coordination, analysis, writing, illustration, design and edition. The aim is having the book published by the end 2010. In this report, the last before the publication of the book, we show the objectives of the project, its large list of participants, the book format and

some of its results. The objectives of this atlas are: 1) To determine the species present in Catalonia in winter and their range. Contrasting with the breeding period, existing information is scarce and scattered for the winter. 2) To produce fine-grained abundance maps (1x1 km or similar). The initial target was to obtain maps of absolute densities (ind/km2). However, given the large variability in the numbers of individuals that are in a particular area in winter, now it seems wiser to generate maps of relative abundance. 3) To determine the distribution and relative abundance of seabirds. Data come from two very different protocols: the sampling of birds from the coast using a telescope and from oceanographic off-shore surveys. 4) To show the temporal variability

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia

7) To describe the ecological requirements of the species. Although no information on the environment was collected during the fieldwork period, georeferencing the species by means of GIS allows us to determine their winter habitat preferences. The Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 will have a format and number of pages similar to that of the last breeding Atlas and, like this, will also be published by Lynx Edicions. Nevertheless, the species accounts will have a different approach to that of the Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002. In that occasion, there were two broad categories of species, those for which breeding evidences had been found, and those present in but without breeding evidences. In winter, this general rule is meaningless and we have used several criteria based on abundance and regularity. The Atlas is a book where design plays a crucial role. In this respect, we bet on visual elements that allow rapid and easy interpretations of the outcomes (see Figures 2-9 in this report). Roger Sanmartí

More than 900 passionate birdwatchers have made possible the Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009

of the species in the study period. Each species can display up to three maps of abundance, one for each winter. The final number of maps for each species depends on the existence of statistical spatio-temporal differences in their abundance. 5) To estimate the population of each species in winter. To obtain them, we use several methodologies depending on the species characteristics, ranging

from distance sampling procedures to rough fieldwork estimations. 6) To estimate winter population trends. We have historical information to address this important issue only for some species. On one hand, thanks to the winter waterbird censuses we have a series of more than 30 years of data from aquatic birds; on the other hand, the common bird censuses provide 7-year trends for this kind of species.

Referències Arcos, J.M., J. Bécares, B. Rodríguez y A. Ruiz. 2009. Áreas Importantes para la Conservación de las Aves Marinas en España. LIFE04NAT/ES/000049Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) Madrid. http://www. seo.org/?lifeibamarinas. Buckland, S. T., Anderson, D. R., Burnham, K. P. & Laake, J. L. 1993. Distance sampling. Estimating abundance of biological populations. Chapman & Hall. London.

Estrada, J, Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona. Gregory R.D., Willis, S.G., Jiguet, F., Voríšek, P., Klvanová, A., van Strien, A., Huntley, B Collingham, Y.C., Couvet, D. & Green, R.E. 2009. An indicator of the impact of climatic change on European bird populations. PLoS ONE 4 (3): 1-6. ICO 2007. Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2007. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

PECBMS 2009. The state of Europe’s Common Birds 2008. CSO/RSPB, Prague, Czech Republic. Phillips, S.J., Anderson R.P. & Schapire R.E. 2006. Maximum entropy modeling of species geographic distributions. Ecological Modelling: 190:231-259. ICO. 2009. Setè informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

l’Atles

dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Redacció: Sergi Herrando, Santi Guallar, Ricard Gutiérrez, Pep Arcos, Juan Bécares i Marc Anton Bases de dades i anàlisi: Lluís Brotons, Santi Guallar, Sergi Herrando, Marc Anton, Dani Villero, Stuart Newson, Javier Quesada, Pep Arcos, Juan Bécares i Chelina Batista SIG: Magda Pla i Ferran Páramo Il·lustracions: Martí Rodríguez Disseny i maquetació: Lluc Julià

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Institut Català d’Ornitologia Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella Passeig Picasso sn, 08003-Barcelona www.ornitologia.org

Amb el suport de:

Entitats col·laboradores:

I Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Consorci de l’Alta Garrotxa, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, EGRELL i Club de Caçadors de la Becada. Citació recomanada: ICO. 2009. Tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.