PROJECTAR EL TEMPS_OAV

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE Oscar Arroyo Vega

Títol: Projectar el temps, eines de representació per al projecte de paisatge Autor: Oscar Arroyo Vega contacte: arroscar@gmail.com Barcelona a Novembre de 2014 Imatge de la portada editada per l’autor a partir de “Moving Skip Rope” (Harold E. Edgerton ,1952)

2

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

“Así, de un modo tan desesperado y tan esperanzado a la vez, mira nuestro pueblo al Emperador. No sabe que Emperador reina, y hasta el nombre de la dinastía está en duda. En la escuela enseñan en orden las dinastías, pero la incertidumbre general es tan grande que hasta los mejores letrados se dejan arrastrar por ella.

Emperadores muertos hace siglos suben al trono en nuestras aldeas y la proclamación de un emperador que sólo perdura en las epopeyas fue leída frente al altar por un sacerdote. Batallas de la historia más antigua son nuevas para nosotros, y un vecino trae la noticia con la cara encendida.”1 Franz Kafka

4

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

AGRAÏMENTS A Ricard Pié per ajudar-me a acotar i a endreçar el discurs, ho he fet tant com he sigut capaç.

A Roberta, Sebastian i Elisabetta per les referències, l’ambient de treball i altres intangibles.

INTRODUCCIÓ Per la meva formació eclèctica, per haver entrat en la disciplina del paisatge des de les tècniques de la jardineria, la agricultura i els treballs forestals i per haver après els mètodes de representació en ambients artístics, la representació en el procés projectual m’ha cridat especialment l’atenció. De primeres vaig xocar de front amb codis als quals no estava habituat, amb la acceptada subjectivitat que aquests arrosseguen i la que s’hi afegeix. Estava, i encara ho estic, contrariat, perquè reconeixia que la representació té un gran poder. També em vaig sentir captivat per la essència evolutiva de la representació, i he arribat a entendre aquesta com una eina viva que forma part de la evolució de la cultura. Em va captivar la capacitat de generar noves visions i a partir d’aquí, revelar i consolidar realitats latents, així com la capacitat de pre-materialitzar i simular allò que sura a l’imaginari, la seva capacitat de revelació, suggestió, ideació, transformació, comprovació, avaluació, etc. en aquest limbe matèric que esdevé entre el món i la seva comprensió i entre aquesta i la acció sobre ell.

L’altra component de la tesina és la dimensió temporal. Aquesta dimensió ha sigut un tema de reflexió per a mi en els darrers anys als meus treballs artístics, com a dimensió lligada a la vida i la mort, als cicles, a la memòria, als relleus generacionals, i en especial als anacronismes que conviuen en la consciència, tant individual com col·lectiva, capaços de conjugar la certesa de pròpia desaparició amb el compromís immediat de cobrir les necessitats bàsiques i fer plans per aconseguir allò desitjat. Potser per aquesta relació passional que tinc amb la temàtica ha sigut imposible mantenir aquesta dimensió al marge de la investigació. Per sort el paisatge està íntimament relacionat amb aquesta dimensió. El paisatge és dinàmic, i el dinamisme únicament té una dimensió de la qual es indissociable, el temps.

EL PROCÉS Al principi el tema de la tesina volia ser “la subjectivitat a la cartografia”, així vaig entrar en contacte amb literatura contemporània sobre representació relacionada amb el paisatge. La lectura dels textos recollits a “Mappings” per Cosgrove, dels assajos recollits també en “Recovering Landacapes” per James Corner, i les reflexions en “Contra el Mapa” d’Estrella de Diego, em van orientar en referència a la historia de la representació del món i les funcions de la representació, em van confirmar el seu poder i em van trencar barreres en quant a les possibilitats de la representació en el projecte de paisatge. També em van situar en quant a les inquietuds contemporànies respecte a les representacions del paisatge. “Reptes en la del cartografia paisatge”, recollit per Joan Nogué m’ha donat una visió a una escala més local, m’ha fet saber sobre les necessitats en aquests camps al nostre pais.

En aquest punt el títol de la tesina ja s’havia transformat en “cartografia dinàmica”, “El Artesano” de Richard Sennet em va fer pensar que encara em manca pràctica abans de centrar-me en la reflexió ética de la profesió i tot lo llegit em portava a pensar que les dinàmiques del paisatge quedaven orfes en la representació.

En la cerca de referències de cartografia dinàmica vaig trobar-me amb moltes representacions no dinàmiques que complien els requisits que jo buscava, representacions que podien servir com a eina per treballar amb el temps, comprendre’l i projectar-lo. Així que vaig obrir el camp de cerca i el títol s’hi va adaptar fins a ser l’actual “projectar el temps”. Alguns fragments de “Filmic Mapping” de Fred Truniger m’han fet sentir acompanyat en aquesta premisa de tardana incorporació, la importància de la dimensió temporal en el projecte de paisatge.

I clar, recuperar “Tiempos liquidos” de Zygmunt Bauman m’ha ajudat també a justificar la premisa i l’objectiu de la tesina, ens calen eines per tractar amb aquesta velocitat de canvi que ara ens supera.

Alguns textos de departaments de geografia i de psicologia cognitiva que tracten amb la temporalalitat m’allunyaven de l’objectiu de la tesina, trobar eines per a la representació per al projecte de paisatge, així que tot i entendre que aquests camps són necessaris, estan relacionats i precisen d’una investigació més profunda, els he apartat. He volgut insistir en la capacitat projectiva de la representació, més pròpia de la nostra disciplina Per exposar aquesta primera part del procés, he extret fragments dels textos que donen suport a la tesina i els he traslladat a una línia de temps, així com el puntillisme aconseguia la barreja de colors a la

6

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

retina del espectador, jo pretenc que el lector es faci una idea mental del marc de la investigació a partir de frases aïllades. He triat aquesta estructura perquè en la investigació sobre el paisatge la incertesa també hi és present i la causalitat i les metodologies deductives són poc flexibles per tractar-hi.

METODOLOGIA A la segona part de la tesina , el cos de la investigació, faig servir un mètode similar al utilitzat per descriure el marc teòric. M’inspiro en aquest cas en la metodologia que va utilitzar Abi Warburg en el seu “Atlas Mnemosyne”. Consta d’una col·lecció d’imatges, vídeos i llocs web analitzades i classificades per explicar les característiques de la representació del temps en elles. La selecció intenta abastar el major número de representacions diferents de la dimensió temporal. Aquesta ha sigut la premissa bàsica per a la col·lecció.

Aquesta col·lecció ha partit de la cerca a bibliografia de mapeig contemporània i ha continuat de maneria intuïtiva estirant de fils per internet. La gran tasca recopilatoria de Manuel de Lima en “Visualcomplexity.org” i la lúcida classificació de Isbael Meirelles a “La Información en el Diseño”, m’han donat els caps per on començar a estirar. En ser la representació del temps una temàtica molt concreta dins la representació visual de la informació, i aquesta disciplina està experimentant una explosió creativa, és un àrea poc consolidada a la bibliografia. És per això que després de analitzar les representacions que la bibliografia m’oferia he optat per fer una cerca intuïtiva a traves de la xarxa, podriem anomenar-la una cerca rizomàtica, cercant a traves de GOOGLE, PINTEREST, VIMEO i TUMBLR paraules clau com DATA VIZ, DATA VISUALIZATION, TIME MAPS, MAPPING TIME, DRAWING TIME, DRAWING CHANGE, DYNAMIC DRAWING, TIME DATA VISUALIZATION, DYNAMIC DAT VISUALIZATION, MAPPING DATA, DYNAMIC CARTOGRAPHY, DYNAMIC MAP, DYNAMIC GIS, CHRONOGRAMS, ISOCRHORNIC MAPS, TIMELINE... quan he trobat una obra amb potencial per a analitzar i avançar en la meva tesina he rastrejat l’autor i en el cas de que la obra formés part d’una exposició he cercat altres obres que formaven part de la mateixa exposició. En algun cas algun company (Roberta Serra, Sebastian Montenegro, Elisabetta Sanna) sabent que jo estava capficat en aquests temes, han compartit alguna referència que també m’ha servit com a nou germen. Un altre fil que he estirat per trobar les imatges ha sigut assabentar-me del software amb el que es processen aquestes visualitzacions i cercar el portafoli de la companyia on estaven les obres realitzades amb aquest software. També he arribat a algun lloc web que tenia gran quantitat de material

relacionat amb el tema (per exemple www.davidrumsey.com i www.nytimes.com/) i l’he explorat amb les mateixes paraules clau.

Com he dit al principi, és un camp en procés d’expansió, poc consolidat, i localitzar aquest material dispers ha precisat de un mètode poc convencional.

En paral·lel a la col·lecció hi ha hagut un procés de reflexió sobre les representacions del temps. Per deixar constància d’aquest procés, i també per no deixar volatilitzar els arguments, he anat dibuixant mapes mentals sobre aquestes reflexions. Això ha permés agilitzar l’endreça de la gran quantitat de conceptes que anaven sorgint amb la investigació. Mentre interpretava les imatges apareixen multitud de conceptes que no tenia temps per desenvolupar però precisaven de ser tinguts en compte. Les noves imatges anaven fent evolucionar els esquemes, i els esquemes també feien variar la cerca de les imatges. Un cop donada per finalitzada aquesta, he rellegit totes els mapes mentals i he decidit endreçar les imatges comentades en dos grans blocs, TEMPS HISTÒRIC I CICLES amb les conclusións d’ambdós al final de cada bloc. De cares a fer més entenedor el discurs dintre de cada bloc he endreçat les imatges per temàtiques. Quedant així l’estructura de col·lecció.

TEMPS HISTÒRIC dades temporals

línies de temps seqüències

jerarquia espai temps temps real conclusions

CICLES

cicle i paisatge cercle cicles consecutius

cicles en imatge fixa i en vídeo conclusions

Imatge aplicació interactiva vídeo

8

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

paisatge temps

1996 Y el sitio está aquí, y allà, y forma parte de nuestra memoria, fijando los puntos de origen de nuestras ideas en un lugar y un tiempo necesarios, y los hitos de la experiencia en los horizontes del a memoria.2

Users perceive more quickly (i.e. more easily) when the representation of the spatio-temporal phenomenon is an “imitation” of the real process (i.e. a moviment) rather than a utilizations of the two dimension of the plane alone for representing an essentially non-spatial process.3

representació paisatge temps

1992

1999 Change is the direct byproduct of time.4

While these processes may be imaged, they are not necessariliy susceptible to picturing.8

1999

1999 The landscape architect (Alexandre Chemetoff) here acknowledges time as a critical dimension, and that landscapes must pass through stages from inception to maturity.5

It (Cosmography) thus linked time and origins to the unchanging structure of the cosmos.10

Chorography deals with the local, familiar scale of human interaction, the scale at which humans routinely itnerven to cultivate wild nature:clearing, draining, and tending land, building on it, and in other ways constructing landscape.13

Such a perspective (Geography) is possible only from a stationary point outside the mutable Earth.11

Existence involves change, and change demands time.6 The second dimension of time in the landscape is cyclical7

If the role of the landscape architect is less to picture or represent these activities than is to facilitate, instigate, and diversify their effects in time, then the development of more performative forms of imaging (...) is fundamental to this task.9

1999

10

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIĂ“ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Ninety years after the treaty of Tordesillas divided universal space, Pope Greogriy XIII reconstructed universal time in his reform of the calendar.12

These filmic swaths of landscape are read semiaologically for the indexical clues the hold with regard to movement patterns, a human construction, and changes in environmental processes. 14 A more recent argument is that the modern formulation of space can be seen to have developed directly out of the nineteenthcentury use of serially sequenced pictorial frames, a fundamental component of landscape perception and representation. 15

lansdschaft ( landscape as an ocuppied milieu, the effects and significance of which accrue through tactility, use, and engagement over time).16 because of the passage of time, landscape decontextualizes its artifactuality and takes on the appearance of something natural.17

Spatial dimension have collapsed as a result of the impact of new forms of information technology. 21

Harvey’s point is that projecting new urban and regional futures must derive less from a utopia of form and more from a utopia of process- how things work, interact and inter-relate in space and time.22

For Bunschoten, cities are dynamic and multiple; they compromise a vast range of “players” and “agents” whose “effects” flow through the system, continually reworking the variety of urban spaces in any given field. His approach is aimed first towards identifying and then redirecting the temporal play of these various forces. 23

First, i discus three points of clarification: the map’s relationship to reality; the changing nature of time-space relations; and an insistence on equality of importance amongst mapping actions (techniques), mapping effects (consequences) and maps themselves.24

The traditional memotechnics involved in the rote recitation of the poem was a dynamic principle: it was a travel as well a mental drawing process.19 The projection of a global image On the screen, the continuous contains no traces of the impact of the manipulation and transformation of movement of information across its spatial coordinates and the data they surface.20 reference, for example by postal coding systems, produces a kind of kinetic cartography.18

It is becoming clearer to architects and planners that “space” is more complex and dynamic than previous formal models allowed. Ideas about spatiality are moving away from physical objects and forms towards the variety of territorial, political and psychological social processes that flow through space.26

Mapping is returned to its origins as a process of exploration, discovery and enablement. 25

2000

1999

La llave que abre la puerta a otra disciplina: esta relación “cambiada” entre ciudad y naturaleza.28 Y quería recordar la frase, para mí siempre sugerente, de Margalef: “Que en las ciudades no les pases como a los árboles que mueren porque no pueden moverse... No hay árboles de crecimiento ilimitado”.29

It is no small feat to encode graphically complex and multivariate temporal events in direct relationship to geography, but even more impressive how the mpapping visually layers and embeds the network relationships amongst all of the variables.27

Parlar de les transformacions del paisatge significa efectivament, tenir present no tan sol el canvi del paisatge físic, un objecte d’estudi ben conegut, sinó també el canvi del paisatge en tant que imatge i imaginari del territori.30

La realitat, temps de l’espai en moviment, es insustituïble. Però, per retenir-la, per mantenirne la presencia i rememorar-la cal fixar-la amb algún tipus de representació. 31

2013

1999

12

2013

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

la percepció social del paisatge és dinàmica, sempre canviant, mai no és estàtica: canvien les formes del paisatge que es percep, canvia la població que el percepespecialment en moments com l’actual de grans moviments migratòries-i canvien també els filtres i les referències culturals a traves dels quals es percep.34

...no és fàcil reflectir sobre l’objecte mapa els canvis en el paisatge. El canvi, la transformació, les dinàmiques, fins i tot la velocitat, sembla que estan renyits amb un objecte com el mapa, aparentment estàtic.32

No és intrínsecament contradictori pretendre representar per mitjà d’un mapa – per naturalesa rígid, estable, objectiu- una informació tan fluida, mòbil i subjectiva, per bé que geogràfica –en tan que es refereix al paisatge, porció de territori- , com la percepció social del paisatge?33

Els canvis en la toponímia (pèrdua, densitat, renovació) serveixen també com a indicadors del paisatge, de les transformacions i les dinàmiques, així com de la seva identitat i simbologia. 37

com aquestes representacions poden reflectir correctament l’espai vital de la comunitat, el seu sentiment d’identificació o de pertinença, enmig d’uns paisatges que són dinàmics i que canvien de funció(?).36 El paisatges es dinàmic, es transforma contínuament, mentre que un mapa convencional és una representació estàtica que dificulta l’expressió d’aquest canvi permanent. 35

Com a arquitecte, em sento molt més segur en el dubte, en el procés, en el dinamisme dels nostres paisatges contemporanis, i això és molT difícil de cartografiar. El meu ideal seria poder fondre les quantioses i complexes facetes del paisatge en un únic document intel·ligent que expliqués i alhora suggerís38

2013 The task is to create a new congruency between the professional understanding of landscape, the dynamic imagistic Since the dynamic landscape is conceived as a world of the twentieth and twentyproces: by means o both human intervention and the first centuries, and a new everyday natural process of growht and seasonal life cycles, understanding of landscape.43 39 the landscape transforms itself continuously.

The second demand placed on the image of the dynamic landscape is therefore that of representing time, without which the processuality of perception and topography cannot be depicted.40

One’s own bodily movement as a factor of perception is an unconditional component of the representation of the dynamic landscape.41

In relation to its representation(Dynamic landscape), different aspects become important in reflecting the perception of transformation and also a transforming perception.42

2013

14

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

La identificació de les dinàmiques paisatgístiques evidencia els reptes als quals s’han enfrontat els autors dels atles del paisatge, un plantejament que posa de manifest l’impacte positiu o negatiu de les transformacions actuals i de la possible evolució futura en la singularitat d’un paisatge determinat.44

4D cartographic representations can help to understand dynamic spatiotemporal phenomena.45

En un nivell de sofisticació més avançat, els mapes poden incorporar sistemes interactius i dinàmics, cosa que millora la comunicació, ja que introduiex dinamisme en el procés cartogràfic.46

2013

“la cartografia de les dinàmiques del paisatge, tot i les seves complexitats tècniques, és una aposta imprescindible per facilitar la comprensió de les transformacions en marxa. 49 “una altra necessitat important es la unificació del vocabulari relacionat amb el paisatge, especialment pel que fa a la descripció de les dinàmiques. 48 la identificació i la caracteriztazió de les dinàmiques paisatgístiques implica escollir escales temporals, escales espacials i indicadores (dades d’arxius, dades estadístiques, comparació de fotografies i mapes, etc.). 47

2013

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

16

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

TEMPS HISTÒRIC dades temporals línies de temps seqüències jerarquia espai-temps temps real

dades temporals La utilització de dades temporals en la representació ens permet ubicar esdeveniments, narrar viatges o representar l’antiguitat de les construccions entre moltes d’altres coses.

Afegir dades temporals a les representacions espaials afegeix informació a l’espai, però també genera una interpretació nova d’aquest, la ubicació de l’espai en el temps.

EDMOND HALLEY; A Description of the Passage of the Shadow of the Moon, over England, In the Total Eclipse of the SUN on the 22 Day of April 1715 in the Morning, 1715. http://eclipse-maps.com/Eclipse-Maps/ History/History.html A 20/10/2014

18

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Halley dibuixa un esdeveniment temporal de diferents durades en funció de la posició geografica. una línia marca la direcció de l’ombra, una superfície ratllada, la superfície on aquesta ombra es percebrà, i amb un ratllat més intens el periode-duració d’aquesta ombra en funció de la seva distància a l’eix central.

THOMAS SHAPTER, A Map of Exeter in 1832 “shewing the localities where the deaths caused by Pestilential Cholera occurred in the years 1832, 1833 and 1834”, 1849. http://www2.plymouth.ac.uk/millbrook/ cholera/shaptmap.htm A 19/10/2014 Sobre el plànol de Exter de 1832 es registraren les morts per colera documentades en els anys 1832, 1833 i 1834. Relacionant-les amb els carrers i els portals per tal de demostrar el focus i expansió de la epidèmia. L’any de la mort ve codificat per la forma del punt geogràfic.

morts al 1832

morts al 1833

morts al 1834

D’aquesta manera també es referencien les morts en la dimensió temporal, reduint la representació d’aquesta a 3 períodes, d’un any de duració cadascun.

PERIODES , INSTANTS i MARC Al mapa d’Exeter de Shapter veiem com la informació temporal cosidera l’any com a unitat mínima i puntual, en canvi a la representació de l’eclipse de Halley un període molt més breu té una durada considerada en la representació. En “The Age of the City” de Palmer, la informació es reparteix en dècades, aquestes son representades com a línies, associades a intervals, pel qual la unitat temporal mínima en la representació és l’any.

El marc temporal de les representacións també és diferent, “The Age of the City” centra l’atenció en els edificis aixecats entre 1899 i 2010 i representa de la mateixa manera els anteriors a 1899. Al mapa de Exeter només hi ha 3 anys representats.

El marc temporal conjuntament amb la duració d’un instant són les referències que ens pemeten traslladar els esdeveniments des de la dimensió temporal fins a una línia de temps gràfica.

20

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

JUSTIN PALMER; Portland, Oregon: The Age of a City, 2014. http://labratrevenge.com/pdx/#17/45.51782/-122.62527 A 17/10/1014 El mapa interactiu permet augmentar o disminuir l’escala de la imatge, accedint també a diferents nivells d’informació.

L’edat dels edificis de la ciutat queda reflexada en aquest mapa a partir d’un codi de colors. Una escala crómatica, on els colors centrals representen un període de deu anys corresponent a les últimes dècades, el primer representa les edificacions anteriors al 1899 i l’últim els posteriors al 2010.

MINARD, CHARLES; Carte Figurative des pertes successives en hommes de l’armée française dans la campagne de Russie 1812-1813, 1869. en http://wikipedia.org a 16/10/2014.

Narració de la campanya de Rússia de l’exèrcit de Napoleó. Mostra la variació del nombre d’efectius al llarg d’aquesta, el seus moviments, algunes poblacions i rius importants en la campanya i afegeix en un gràfic relacionat les temperatures mínimes durant la retirada en algunes dates concretes.

KRAAK, MENNO-JAN; Mapping Time, illustrated by Minnard’s map of Napoleon’s Russian Campaign, 2013. en http://www.itc.nl/personal/ kraak/research/ a 17/10/1014 Relació entre dades temporals i posició espaial en el gràfic de Minard.

DE LES DADES TEMPORALS A LA LÍNIA DE TEMPS La representació d’esdeveniments temporals pot conduir a la construcció d’una línia temporal on la narració de fets adquireixi sentit en aquesta altra dimensió.

El software de seguiment GeoTime no desvincula la representació de la temporalitat de la representació de la espaialitat. Ubicant la línia del temps a l’eix Z. També a les representacions de Menno-Jan sobre la famosa imatge de Minard, aquest fa servir l’eix Z per explicar la temporalitat sense deixar d’explicar l’espaialitat dels fets.

GeoTime, captura de pantalla. http://www.geotime.com/files/GeoTime-Case-Study---LAClear-in-ArcNews-2013.aspx A 17/10/2014 Geotime es un software que representa dades espai-temporals.

L’eix Z es fa servir per a la dimensió temporal amb la qual cosa els plans paral·lels a pla XY son sincrònics i permeten “congelar” un pla i visualitzar les relacions entre els diferents objectes de seguiment en un determinat moment.

KRAAK, MENNO-JAN; Mapping Time, illustrated by Minnard’s map of Napoleon’s Russian Campaign, 2013. http://www.itc.nl/personal/kraak/research/ i http://www.itc.nl/ personal/kraak/1812/3dnap.swf a 17/10/1014

22

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Kraak, descriu com alguns esdeveniments espai-temporals no queden representats en el gràfic de Minard. Utilitza aleshores l’eix Z per representar la dimensió temporal i axí veure algunes singularitats de la campanya. La més remarcable és l’estada, d’un mes, de le Grande Armée a Moscou (incendiada) mentre Alexandre 1r esquivava la rendició.

ACCURAT, The future as foretold in the past, 2013. http://i.imgur.com/48T8Z.jpg A 10/11/1014 En aquesta infografia es mostra la visió que donen alguns escriptors dels temps futurs a les seves obres. Acurat fan servir com a referencia una línia de temps en la que lliga dates futres amb l’any de publicació dels llibres que desenvolupen el seu argument en aquestes. L’any de publicació està endreçat també en una línia vertical.

DISOCIACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ ESPAIAL Quan la representació de les dades temporals es desvincula de la representació espaial es comença a representar el temps de maneres més pròximes a la idea d’aquest.

La línia per la seva continuïtat i unidimensionalitat és la eina més utilitzada per a representar el temps.

IBBSTUDIO; Time lord Timelines, 2014. http://www.doctorwho.tv/infographic/ time-lord-timelines/ A 10/11/1014

24

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Aquesta infografia interactiva permet, a través d’una línia de temps, visualitzar informació corresponent a esdeveniments que uneixen dos moments diferents en el temps, en aquest cas són els ficticis viatges en l’espai del Dr.Who.

MATTHIAS DITTRICH; 5 year designerlist, 2008 http://www.matthiasdittrich.com/ A 10/11/1014 En aquesta infografia que narra el temps que es triga a respondre un e-mail, es divideixen les lĂ­nies temporals en intervals de 48 hores per a poder comparar entre uns dies i altres. Unes lĂ­nies semicirculars uneixen la rebuda del e-mail amb la resposta a aquest.

NARRACIÓ La línia temporal pot fer-se servir com l’eina principal de la narració. En la infografia interactiva del recorregut de la misió a mart, Corum i White donen dues opcions per accedir a la informació, a partir de la línia de temps o a partir del recorregut geografiat.

RECONEIXEMENT DE PATRONS Representar els esdeveniments en una línia temporal permet visualitzar patrons temporals. Per al reconeixement d’aquests patrons cal triar el marc temporal i els instants adequats per a cada dinàmica. Per trobar el patró en el temps de resposta dels seus e-mails, Dittrich tria un marc temporal de una setmana i instants de 1 minut, en canvi , Gapminder per trobar patrons històrics fa servir un marc temporal de poc més de 200 anys i instants de 1 any. “los cronogromas suelen faciltitar la comparación entre la dimension temporal y otros atributos de los acontecimientos.

Por ejemplo, los cornogramas pueden revelar patrones significativos que mejoren la comprensión perceptiva de sucesos agrupados en el tiempo pero en diferentes localizaciones del mundo” 50

26

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

JONATHAN CORUM i JEREMY WHITE; Mars curiosity rover tracker, 2014. http://www.nytimes.com/interactive A 10/11/1014 En aquest cas la línia de temps és interactiva i va lligada a un recorregut també interactiu i a les fotografies preses en cada punt d’aquest, unint així diferents dimensions de la missió explorativa. La línia de temps ve acompanyada de topònims, així com de situacions especials dins de la missió.

THE GAPMINDER FOUNDATION; gapminder, 2008. http://www.gapminder.org/ A 10/11/1014 Gapminder és una aplicació que relaciona les dades de tots els països del món en dos eixos i afegeix una linea temporal per observar tendències i patrons de les evolucions de les dades en cada país, inclús de la evolució de la relació entre diferents variables.

L’aplicació permet també visualitzar grups de països per continent o seleccionar països concrets. La linea de temps va des del 1800 fins al 2012 tot i que no hi ha dades disponibles per a tots els països i totes les dates. La aplicació permet ajustar la reproducció a un interval concret i també ajustar la velocitat de reproducció, és a dir, triar l’escala temporal a la que es visualitza.

AMANDA COX; How whites born in 1937 have leaned politically over their lives, 2014. http://www.nytimes.com/interactive A 10/11/1014 La línia de temps, que en aquesta infografia queda fora de la imatge, és interactiva i senyala l’any de naixement. Marca una data d’inici.Una altra línia de temps dins de la imatge indica el sentit de la votació presidencial en les eleccions pasades.

Moure’s al llarg de la línia dels anys de naixement permet veure com l’any de naixement condiciona les preferencies polítiques al llarg de la vida.

SHAN CARTER i KEVIN QUEALY; Home Prices in 20 Cities, 2014. http://www.nytimes.com/interactive A 10/11/1014 Una única línia de temps interactiva indica tant l’any de compra de la vivenda com l’evolució dels preus relatius al preu de compra a partir d’aquesta. L’aplicació mostra tendències tant generals com singulars, evidenciant la major estabilitat dels preus en Dallas, Cahralotte i Denver i el grans canvis de valor que es donen en Las Vegas, o la baixada general de preus des de 2007 fins a 2009.

LINEA DEL TEMPS, RADIAL, POLAR, ESPIRAL o INFORME La línia de temps s’adequa en cada cas a la informació que vol representar, en el mapa genealògic dels inuits de Jean Malaurie la línia de temps és radial i creix cap al centre en una mena de precipitació cap a l’abisme de la consanguinitat.

En el cronograma d’Adams, de caràcter històric, la línia de temps es horitzontal i avança d’esquerra a dreta. Cal afegir que la direcció dels sistemes d’escriptura està relacionat amb la representació dels conceptes temporals.51 A la Geological Time Spiral els autors es decanten per donar al temps forma d’espiral que es desenvolupa també al llarg de l’eix Z, aconseguint d’aquesta manera representar el temps geològic, tractar amb aquest comporta dificultats per tenir un ordre de magnitud diferent al temps històric.

28

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

SEBASTIAN C. ADAMS; Adams’ Synchronological Chart of Universal History, 1878. http://www.davidrumsey.com/ A 10/11/1014 JEAN MALAURIE; inuit genealogy, 1950s. http://www.jean-malaurie.fr/ a 10/11/2014 Aquesta genealogia que cobrí 4 generacións de inuits, amb una mostra de 302 persones, va revelar els riscos de consanguinitat.

L’antopòleg frànces en la infografia, dibuixa la línia temporal radialment orientada de fora cap a dintre, les generacions són per tant concentriques i la diversitat genètica decreix i s’aboca sense remei cap al centre.61

En aquest cronograma de la història la línia de temps comença al 4000 A.C. amb la creació d’Adam i acaba al 1900 tot i que la primera edició és del 1971. Els primers segles estan impregnats de les narracions bíbliques i posteriorment va introduint dades històriques referents al desenvolupament d’Egipte, Pèrsia i de la cultura grega. El gràfic esta dividit en segles i dècades, en la línia de temps anota esdeveniments i acompanya aquests amb il·lustracions.

CRONOGRAMES AMB DIVISIONS UNIFORMES La divisió uniforme de la línia de temps fa entenedores les durades i la relació entre les durades dels esdeveniments, mentre que les divisions exponencials permeten adaptar la representació del temps a la densitat de dades disponibles. Per altra banda, les divisions independents a la mesura del temps aconsegueixen transmetre millor altres valors dels esdeveniments per davant de la duració d’aquests.52 ORIGENS Els origens són dades amb forta relació amb el paisatge, aquests s’ajuden de la continuïtat de la línia de temps per evidenciar l’evolució de poblacions, de tendències artístiques, o de imperis i cultures.

JOSEPH GRAHAM, WILLIAM NEWMAN, and JOHN STACY per a USGS; The Geologic Time Spiral, 2008. http://pubs.usgs.gov/gip/2008/58/ el 15/10/2014

30

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

A l’Eix Z s’hi representen les eres geològiques, la qual cosa permet dedicar el planol X-Y per a la representació espaial de la evolució de la vida al planeta i subdividirlo radialment.

Alfred H. Barr Jr.; Jacket for the exhibition catalogue Cubism and Abstract Art, 1936. http://www.artnews.com/2012/10/02/ momaabstractionfaceboo/ a 11/11/2014 Influent diagrama de Barr, director fundador del museu, per a l’exposició Cubisme i Art Abstracte, al MOMA al 1936. La línia de temps situada a la dreta del cartell orienta al lector en aquesta evolució de l’Art, posant en relleu l’efervescència que van suposar les primeres avanguardes en el primer quart de segle.

WARD SHELLEY, Addendum to Alfred Barr, Ver. 2, 2009, http://www.artnews.com/2012/10/02/ momaabstractionfaceboo/ a 11/11/2014 Aquesta versió de Shelley, les divisions temporals del cronograma no són en aquest cas uniformes i dedica més espai als esdeveniments propers.

INFORMACIÓ ASOCIADA A LA LÍNIA La informació es pot aplicar a la línia amb diferents codis, color, àrea, text, donant-li un valor Y...

També imatges seqüencials, com veurem més endavant, poden recolzar-se en la continuitat de la línia temporal per comunicar el canvi o invariabilitat entre elles.

Cal ressaltar que quan la suma de dos codis pot servir per reforçar la comprensió de la informació o per afegir un altre nivell d’informació.

32

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

PRIESTLEY, JOSEPH; A New Chart of History, 1769 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:A_New_Chart_of_ History.jpg a 21/10/1014 Aquesta Història Universal representa el naixement, progrés, extensió, duració de les nacions, estats i imperis de certa consideració. Així l’àrea marca l’extensió per la duració.

ORMANDO WILLIS GRAY G. WOOLWORTH COLTON; Chart Exhibiting the Relative Rank of the States for Nine Decades (1790-1870), 1878. http://www.davidrumsey.com/ a 21/10/1014 L’àrea en el cas de les adminstracions pot esser absent, la perdua d’informació per una part permet una simplificació del gràfic i la possiblitat de generar relacions complexes amb una conexió territorial basada en el nom de l’estat, país, regió, ciutat...

RAND MCNALLY i JOHN B. SPARKS; The Histomap, 1931. http://www.davidrumsey. com/ a 21/10/1014 En aquest Historimap, Sparks, relaciona l’amplada amb el poder relatiu dels principals estats, nacions i imperis. L’àrea doncs ve a ser el poder relatiu al llarg del temps. En aquestes àrees es llegeix la consistència de l’imperi romà, l’alternànça de poder durant les guerres púniques o la breu glòria dels mongols.

seqüència La línia de temps surt de la imatge sense comprometre la comprensió de la continuïtat, a vegades es deixa veure a mode de llegenda, en aplicacions i vídeo fins i tot permet interacció, i d’altres desapareix.

La seqüència ha servit per narrar, sobretot, el pas del temps a partir de instantànies. La cronofotografia de Muybridge, el time-lapse de Georges Méliès i la fotografia estroboscòpica de Harold Eugene Edgerton, totes elles i les seves variables ens han mostrat realitats abans imperceptibles.

La seqüència és especialment efectiva amb imatges que representen una realitat espaial i es transformen en el temps.

34

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

GeaCron; Atlas Histórico Mundial y Cronologías desde 3000 a.C., 2014. http://geacron.com/home-es/?lang=es a 21/10/1014 GeaCron es un atles históric que permet passejar per la història mundial en tres escales temporals, a traves de segles, dècades i anys. També permet buscar una data concreta. Un cop fixat el moment històric podem accedir a informació d’enllaços externs referenciats al mapa.

EADWEARD MUYBRIDGE; The Horse in motion. “Sallie Gardner,” owned by Leland Stanford; running at a 1:40 gait over the Palo Alto track, 19th June 1878, 1887. http://loc.gov/pictures/resource/cph.3a45870/ A 10/11/2014 Muybrid per encarrec de Standford va dur a terme aquesta històrica investigació en el camp de la fotografia que va finalitzar en una seqüència de 12 fotogrames de mig segón de durada i amb la certesa de que el cavall no recolzava en cap moment les 4 potes alhora.

KATE MCLEAN; Smellmap, Amsterdam, 2014. http://katemcleandesign.com/ A 10/11/1014 Les dades que suporten aquest vídeo són 650 olors detetctades per 44 persones al llarg de 10 smellwalks durant un període de 4 dies a l’Abril del 2013.

Aquest 4 dies s’escalen per acabar tenint una duració de 35 segons. Dades com la intensitat i l’abast dels olors, la volatilitat d’aquests i els corrents de vent que transporten aquests olors es tenen en compte de cares a la representació. Els canals també s’observen com a conductors d’aquests corrents.

No vull deixar de comentar que és un gran exemple del que es pot aconseguir visualitzar a través del video de cares a projectar en entorns dinàmics.

LECTURA DE LA SEQÜÈNCIA La continuïtat de la seqüència la determina el número d’imatges i, com abans comentava, l’elecció adequada del marc temporal i de la duració dels instants. les seqüències poden partir de dibuixos, fotografies, dades georeferenciades. Els mitjans per representar aquestes seqüències determinen en gran part la manera de percebre-les. El vídeo facilita la comprensió de les dinàmiques i les imatges fixes permeten aprofundir en els instants. Com comenta Isabel Meirelles sobre la “BBC Britsh History Timeline “permite al usuario profundizar en los datos y aprender sobre los acontecimientos de manera sincrónica”53 Les eines interactives permeten diferents graus de comprensió i aprofundiment en les seqüències.

En alguns casos on el que es vol és mostrar no l’evolució, sinó l’abast dels canvis, es poden mostrar totes les instantànies en una mateixa imatge, com a la sèrie de làmines de Finsk.

36

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

BORIS CUAPIO i HUGO OSORIO; Turismo en México, 2013. http://www.visualizing.org/fullscreen/389089 a 21/10/1014 Mapa interactiu amb gràfics interactius on es pot veure la evolució de turistes per estat entre 1990 i 2013, es pot seleccionar l’any i filtrar per turistes totals, nacionals o extrangers. El temps ve a ser una línia temporal dividida en períodes de un any. La recollida de dades per part de les administracions sol tenir les dades organitzades en períodes relacionats amb processos administratius, (mesos, anys que comencen l’1 de Gener) i amb una localització corresponent a les àrees administratives.

BUDDY LOANS; The World’s Deadliest Outbreaks, 2014. https://www.buddyloans.com/blog/ deadliest-outbreaks/ a 21/10/1014 Aquest mapa interactiu ubica les epidèmies amb més resonància a nivell históric. La línia temporal no té escala fixa i s’atura només allà on hi ha una epidèmia. En el mapa aleshores es dóna color a les àrees dels països afectats.

HAROLD N. FISK; Ancient Courses: Mississippi River Meander Belt. Cape Girardeau, MO - Donaldsonville, LA, 1944. http://lmvmapping.erdc.usace.army.mil/index.htm a 18/10/1014 Fisc, sota encàrrec de la USACE va realitzar aquest imponent treball de cartografia, on els antics cursos del riu Missisipi queden retratats en 44 làmines. En aquestes distingeix els cursos cartografiats anteriorment (data aquests amb l’any de la carta d’origen), dels reconstruïts a partir de imatges aèries i dels anteriors al feix de meandres.

Així el temps queda representat en forma d’antics cursos del riu, marcat com a un moment en la dimensió temps que correspon a l’any de la data de la publicació de la cartografia. Aquí l’any de la publicació no representa un període sinó un moment. La distància temporal entre les dades fa que l’escala a la qual es treballi sigui prou petita com perqué un any pugui ser considerat una referencia puntual.

MARC TEMPORAL I INSTANTS DE LA SEQÜÈNCIA Ja he comentat abans que el marc temporal i la definició dels instants serveixen com a orientació dins la dimensió temps quan es tracta de traslladar la temporalitat a la dimensió espaial.

Seqüències de caire científic, com les de la “Nasa Earth Observatory”, prenen la mostra fotogràfica, aproximadament el mateix dia de l’any cada any, sent el marc temporal el temps entre la primera fotografia al 2000 i la última al 2014.

Altres seqüències, com les del “Historical Atlas” de Quin prenen moments significatius com a instantànies, el marc temporal d’aquest va des del 2348 A.C. fins al 1830 D.C. que es va publicar.

En casos molt particulars el codi per referenciar el temps s’adapta a la funció de la seqüència, com en el “Recuel de Dances” de Feuillet, on la seqüència està associada a una partitura que conté la marca del metrònom que determina el tempo de la peça. El marc temporal és la duració de la peça i l’instant vindria a ser la figura de duració menor a la peça.54

38

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

RAOUL-AUGER FEUILLET, Recuel de Dances, 1700. https://archive.org/details/ recueildedanses00feui a 21/10/1014 A partir d’aquest sistema de notació inventat per ell, Feuillet recopilà una multitud de pasos de ball i obrí pas amb aquest sistema al disseny de futures coreografies.

NATIONAL AUDUBON SOCIETY; Audubon Birds and Climate Report, 2014. http://climate.audubon.org/birds/rufgro/ruffed-grouse a 3/11/1014 Amb dades sobre les previsions de canvi climàtic i amb dades sobre les necessitats ambientals d’alguns ocells, Audubon preveu les futures distribucions i migracions d’aquests als Estats Units en 3 etapes, 2020, 2050, 2080.

NASA EARTH OBSERVATORY; Shrinking Aral Sea, 2014. http://earthobservatory. nasa.gov/Features/ WorldOfChange/aral_sea. php a 21/10/1014

2000

2007

40

2001

2008

2002

2009

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

2003

20010

2004

2011

2005

2012

2006

2013

Una fotografia aèria feta a mitjans del mes d’Agost des de l’any 2000 fins al 2014 mostra el canvi que s’està produïnt al Mar Aral. A partir de la presa d’una sola mostra anual es fa perceptible el ritme d’evolució d’aquest canvi territorial.

2014

B.C. 2348

B.C. 1491

B.C. 753

B.C. 529

B.C. 323

B.C. 301

B.C. 146

A.D. 1

A.D. 337

A.D. 395

A.D. 476

A.D. 814

A.D. 912

A.D. 1100

A.D. 1294

A.D. 1498

EDWARD QUIN; Historical Atlas, 1830. http://www.davidrumsey.com/a 21/10/1014

A.D. 1551

A.D. 1660

A.D. 1783

Aquesta sèrie de mapes de Eward Quin per al seu Atles Històric revelen la visió del món des de occident a traves de la història. Es perceben també diferents ritmes de “descoberta”.

SKYBOX Imaging, HD Video of Las Vegas on March 25, 2014 https://vimeo.com/92072374 el 3/11/2014 Skybox realitza vídeos des d’un satèl·lit de fins a 90 segons en alta definició. Aquests vídeos permeten tenir una altra perspectiva dels esdeveniments a escala geogràfica.

42

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

jerarquia temps-espai ELEMENTS DEL MAPA ISOCRÒNIC Quan l’objecte de la cartografia es representar les relacions temporals dels elements cartografiats aquesta comença a presentar uns elements comuns a part dels descrits anteriorment (marc temporal, instant, interval).

L’origen desde on es mesura el temps en arribar als altres indrets representats.

El protagonista pot ser una carta, un ciutadà, un paquet d’informació digital...

Els mitjans que determinen les condicions del moviment: velocitat, freqüència, direcció.

A partir d’aquí es dibuixen les linies isocróniques, que ubiquen en la topografia el temps necessari perquè el protagonista arribi des de l’origen amb els mitjans tinguts en compte.

METROPOLITAN TOWN PLANNING COMISSION; Train and Tram Travel Times in Melbourne, Australia, 1920.

En aquest mapa isocrònic de Melbourne, basat en el temps que es triga en arribar des del centre de la ciutat en ferrocarril o tramvia, destaca la discontinuïtat que provoquen les parades d’aquests mitjans de transport, generant nodes que transformen l’espai. S’observen àrees concènctriques distribuïdes en una xarxa radial. Revela allò que molts vivim a diari, com un punt proper a un node llunyà pot estar més ben comunicat amb el centre, que un punt distant de un node proper.

FRANCIS GALTON, Isochronic Passage Chart for Travellers, 1881 Aquest mapa per a la Royal Geographical Society dibuixava els dies que es trigava a arribar a qualsevol part del globus des de Londres a partir de les dades de les companyies de vaixells de vapor i ferrocarril.

44

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

OSKAR KARLIN, Time Travel, 2005 http://www.oskarlin. com/2005/11/29/timetravel/ Aquest treball d’Oskar Karlin va ser rellevant al 2005 als mitjans de comunicació perquè apropava el mapa isocrònic a la vida quotidiana i revelava les distàncies temporals de la ciutat d’una manera senzilla i intuïtiva.

SIMPLICITAT VS COMPLEXITAT Quan la xarxa està composada per un sol mitjà la representació revela patrons senzills, quan se’n combinen més d’un la representació revela patrons més complexos.

Tanmateix com més “curts” són els intervals de temps, més complexa es torna la representació.

Cal ser conscient que aquesta complexitat pot arribar a amagar-nos els patrons que busquem.

CANVIS EN LES ISOCRÒNIQUES El plànol “Transportation, Rates of travel” de Wright ens mostra l’evolució de les isocròniques al llarg del temps. Aquest fet aparentment logístic ha sigut de gran transcendència cultural. He començat aquesta tesina amb un fragment d’un relat de Kafka, on narra com les grans distàncies temporals que hi havia a l’imperi xinès durant la construcció de la gran muralla feien gairebé impossible saber en quins temps s’estava vivint. Actualment les condicions són potser més surrealistes, el trencament entre la distància i el temps, com explica Christian Jacob55 han generat una nova geografia, on alguns intercanvis d’informació uneixen l’espai fins a col·lapsar-lo tal i com l’entenem.

46

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

JOHN K. WRIGHT, Transportation. Rates of Travel, 1800 - 1930 per al Atlas of the Historical Geography of the United States. 1932 http://www.davidrumsey.com/ a 7/11/2014 Wrigth dibuixa la evolució de les distàncies temporals en els estats units prenent com a punt de partida New York. Compara també la diferència de les àrees isocròniques amb diferents mitjans de transport i acompanya aquests mapes amb mapes d’evolució de POST ROADS, RAILROADS I RIUS NAVEGABLES En aquestes cartes el territori encara no es contrau, les distàncies no s’escurcen, tot i que el temps que es necessita per arribar als diferents llocs d’estats units va disminuint amb l’evolució del sistema de ferrocarrils.

MANCHESTER CITY COUNCIL TRAMWAYS DEPARTMENT, Time Zone Map, 1914. https://www.behance. net/manuelbortoletti a 21/10/1014 Mapa isocrónic de Manchester on les àrees de color marquen el temps en arribar-hi des del centre amb transport públic. Les puntes de l’estrella son les zones on la distància al centre es recorre en menys temps. Els cercles concentrics disten entre si una milla i serveixen d’orientació espaial.

DEFORMACIÓ DE L’ESPAI Tom Carden en el seu “Travel Time Tube” fa una singular deformació de l’espai en relació al temps. Sobre una estructura temporal fixa, amb un origen i uns cercles isocrònics, deforma la xarxa de metro de Londres en funció del temps que es triga a arribar des de l’origen fins a les estacions.

Vincent Meertens i XiaoJi Chen transporten aqueta deformació de la xarxa, a una deformació de la topografia que li dona suport. En aquest punt la cartografia té una nova jerarquia, el temps i els mitjans de transport donen la forma i la topografia s’hi adapta a aquesta nova realitat perceptiva, fins i tot més propera, diria, a la percepció diària d’un ciutadà.

48

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

STEFAN WEHRMEYER,Mapnificent http://www.davidrumsey.com/ Aplicació inspirada en Mapumental de MySociety on la línia de temps es refereix a un temps màxim. El mapa il·lumina la zona on es pot arribar en aquest temps o menys des de un punt concret.

TOM CARDEN; Travel Time Tube Map, 2011. http://www.tom-carden.co.uk/p5/tube_map_travel_ times/applet/ a 2/11/2014 La aplicació interactiva de carden fixa el temps de desplaçament en àrees concèntriques corresponents a períodes de 10 minuts, disposa d’una escala gràfica per a la comprensió. En el centre dels cercles s’ubica l’estació d’origen i la resta d’estacions es posicionen en relació a aquesta en aquest nou espai temporal. l’espai doncs es deforma, a diferència dels mapes isocrònics clàssics, en funció de l’espai.

VVAA, mapa suerrealista del mundo”.

Revista Variètes, Bruselas, 1929. extret de “Contra el mapa: Disturbios en la geografía colonial de Occidente.

Estrella De Diego, 2008.

VINCENT MEERTENS, Timemaps, 2010 http://app.timemaps.nl/ En forma d’aplicació, Meertens redibuixa en funció de les distàncies temporals els Països Baixos, fent servir el sistema de tren i bus, les mides del territori canvien, com ell mateix diu, des d’Eindhoven el país es veu relativament petit, però si la mirada parteix d’Stavoren, la percepció de la mida del territori creix considerablement. També el territori creix i decreix en funció de la freqüència i tràfic.

XIAOJI CHEN; Seeing Differently , Cartography for Subjective Maps Based on Dynamic Urban Data, 2011. http://descomp.scripts.mit.edu/www/_main_dir_link/ images_projects/takehiko_01/xiaoji_map/xiaoji_map. html a 23/10/2014 Vídeo on es mostren els canvis en les distàncies temporals entre algunes localitats i les ciutats Paris, Lyon, Poitiers i Banos fent servir el sistema de ferrocarril francès durant dos dies. S’aprecien espaiaments a determinades hores i estretaments a altres hores degut al tràfic ferroviari. XiaoJi Chen ens mostra un espai que es deforma, varia, en funció del transit ferroviari al llarg del dia. També com l’espai, el país, la ciutat, el territori no te una forma concreta, es liqua i es transforma en funció dels mitjans per recorre’l, avantposant criteris temporals als espaials.

Temps real Succeix en aquest col·lapse espai-temps que som capaços de representar els esdeveniments al mateix temps que aquests esdevenen. Intentant no caure en paranys metafisics, es podría dir que tenim la capacitat de generar noves realitats, canvis en la percepció dels esdeveniments i per tant permet canvis en aquests, al mateix temps que aquestes esdevenen.

GESTIÓ EN TEMPS REAL Amb els peus a terra, la representació en temps real permet prendre decisions sobre els edeveniments propers (en el temps). També permet la interacció de múltiples agents al mateix temps, incloent-hi la ciutadania en el seu significat més estricte. Esdevé doncs una eina de gestió molt potent, que permet noves formes d’organització.

EL TEMPS REAL I LA PREDICCIÓ A partir les dades recollides i patrons de correlació es poden predir fets futurs. Aquesta predicció pot esdevenir un instrument per a la presa de decisions, com són les prediccions meteorològiques, o les prediccions dels temps del transport públic, com mostra Bruno Imbrizi en “Mind the Gap”.

50

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

HERE i CARTO BD, Living Cities, 2013. http://here.com/livingcities el 3/11/2014 Living Cities és un retrat actualitzat constantment de 5 ciutats del mon. Londres, Chicago, Roma, Mumbai i Helsinki són representades al llarg d’un cicle de 24 hores. Contrasta el dinamisme del tràfic i del so ambient durant el cicle amb l’atemporalitat dels ites de la ciutat que es mantenen invariables tant si és de dia com de nit, com un romanent a l’imaginari col·lectiu que també forma part del retrat de la ciutat.

FERNANDA VIÉGAS AND MARTIN WATTEMBERG, trendsMap, 2013. http://hint.fm/ el 15/10/2014 Els seus autors descriuen TrendsMap com un”... real-time portrait of viral vídeos in the U.S.” TrendsMap recull informació dels usuaris de Youtube per revelar realitats referents als vídeos virals.

Stefan Wuensch. Live MBTA (Keolis) Commuter Rail Train Mapping , 2014. http://sites.harvard.edu/~wuensch/T/ commuter-rail-map.html el 3/11/2014 Amb les dades que ofereix el MBTA (Massachusetts Bay Transportation Authority) Stefan Wuensch ha generat aquesta aplicació que permet veure la posició, velocitat, retards, incidències... dels trens i metros de la badia.

WAZE MOBILE, Waze, 2013. https://www.waze.com el 2/11/2014 Waze utilitza el croudsourcing, les dades que “pugen” els usuaris de la aplicació per a oferir informació del transit en temps real.

L’aplicació ajuda a crear “comunitats de conductors locals”, amb la opció de tenir un rol actiu en la gestió del tràfic.

NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), nowCOAST http://nowcoast.noaa.gov/ el 3/11/2014 NowCOAST es un portal web de mapeig a temps real que ofereix en un visor la informació Ambiental costanera i les previsions meteorològiques de la NOAA.

SURF-FORECAST.COM Surf-Forecast.com el 3/11/2014

BRUNO IMBRIZI, Mind the Gap, 2013. http://www.brunoimbrizi.com/experiments/#/07 el 3/11/2014 Imbrizi utilitza l’open data del TfL (Transport for London) per generar aquesta aplicació que permet veure en un entorn 3D la predicció de la posició dels metros de Londres als següents 30 min.

Surf-forecast és un portal on es mostren mapes animats interactius, amb dades relacionades amb els esports marítims. Una línia de temps permet visualitzar les previsions de diferents maneres en funció de les condicions que l’esport requereixi

conclusions CODI O ESCALA TEMPORAL Els esdeveniments en el temps es poden representar gràficament. Per a fer-ho, en tractar-se de dimensions diferents es necessita un codi com a factor de conversió.

Els esdeveniments en el temps també es poden representar en la seva pròpia dimensió. En aquest cas, si hi ha un canvi de velocitat entre la representació i la realitat, sí podríem parlar d’escala temporal..

MARC TEMPORAL

MARC TEMPORAL MARC TEMPORAL INTERVALS INTERVALS INTERVALS

INSTANTS INSTANTS

INSTANTS

INTERVAL 1 INTERVAL 2 INTERVAL 1 INTERVAL 3 INTERVAL 2 marc temporal

INSTANT I MARC TEMPORAL Per representar el temps gràficament necessitarem definir un interval contextual per a la comprensió de la represetació, marc temporal, i l’interval mínim o instant. La definició del marc temporal i la dels instants són determinants en el codi que permet traslladar els esdeveniments des de la dimensió temporal a la representació gràfica.

INTERVAL 3 INTERVAL 1

INTERVAL 2

INTERVAL 3 marc temporal

INTERVAL 1

INTERVAL 2

INTERVAL 3

INSTANT 1 INSTANT 2 INSTANT 1 INSTANT 3 INSTANT 2 marc temporal INSTANT 3

ESCALA TEMPORAL

52

MOMENT 1

MOMENT 2

marc temporal MOMENT 3

MOMENT 1

MOMENT 2

MOMENT 3

TIMELINE

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

SEQÜÈNCIA D’IMATGES O VÍDEO La seqüència permet representar dinàmiques a partir d’una sèrie d’imatges d’un mateix objecte. Per llegir patrons senzills no calen s georeferenciades ajuden a a la seqüència, però a mesura ls comportamentsgaires espaials deimatges les que volem aprofundir en les dinàmiques diagrames complementaris permeten una lecturaes méscompliquen profunda de les dinàmiques o aquestes en necessitem més. El problema és que a partir de cert número d’imatges és més difícil concebre instantania la dinàmica sencera i també es fa difícil combinar la repetició amb la espaialitat.

La transformació de la seqüencia en vídeo seqüencia permet la visualització de la espaialitat en simple les dinàmiques i la comprensió general per a representació de d’aquestes. Eldinàmiques video, però, no permet la sencilles comparació detinguda entre imatges.

Acompanyar la seqüència amb cronogrames reconeixement de dinàmiques de dades ajudarà a comprendre l’evolució complexes concretes i completarà la comprensió de les dinàmiques. seqüencia en video

les seqüencies georeferenciades ajuden a comprendre els comportaments espaials de les dinàmiques les seqüencies georeferenciades ajuden a diagrames complementaris p comprendre comportamentsajuden espaials les seqüenciesels georeferenciades a de les lectura més profunda de les dinàmiquesels comportaments espaials de les comprendre dinàmiques les seqüencies georeferenciades ajuden a diagrames complementaris p lectura més profunda de lespe complementaris comprendre els comportaments espaials dediagrames les lectura més profunda de les d dinàmiques diagrames complementaris p permet datacionslectura més profunda de les

insta

i explicar algunes dinàmiques per superposició imatge única

dificultats per narrar dinàmiques

permet narrar dinàmiques secilles

insta instan seqüencia insta simple seqüencia per a representa seqüencia simple sen dinàmiques simple per a representa seqüencia dinàmiques sen per a representac simple dinàmiques senc

per a representa dinàmiques sen reconeixement complexes

reconeixement complexes reconeixement d complexes

seqüència senzilla

seqüencia

reconeixement seqüencia complexes seqüencia

permet narrar dinàmiques complexes

seqüència complexa

seqüencia

la repetició compromet la representació de la espaialitat

ESCALA

TEMPORAL permet narrar ESCALA dinàmiques complexes TEMPORAL ESCALA TEMPORAL

seqüència complexa

ESCALA TEMPORAL

TIMELINE

Es difícil la comprensió ESCALA de la espaialitat i de la TEMPORAL dinàmica alhora.

TIMELINE TIMELINE TIMELINE TIMELINE

SOBRE EL VÍDEO EN EL PROJECTE DE PAISATGE El vÍdeo permet representar la temporalitat en la seva pròpia dimensió, mostrant-nos els esdeveniments des d’un altre punt de vista. Aquest altre punt de vista es capaç de transmetre, sense codificació, ritmes, pulsions, fluctuacions, variacions, velocitats, aceleracions...

El vídeo a nivell exploratiu serveix per a una primera lectura a la recerca de patrons, posteriorment si es vol aprofundir en alguna fase de la dinàmica s’haurà de tornar a tractar amb les imatges fixes.

Els avantatges són la comprensió intuïtiva de realitats dinàmiques, molt pròpies del paisatge. També la posibilitat de afegir la component sonora a la representació i les pròpies de la imatge fixa referents a la multiplicitat de punts de vista .

Els inconvenients són la dificultat per obtenir lectures més profundes, la rigidesa del format només permet visualitzar la seqüència en l’ordre dissenyat a diferents velocitats i no permet inspeccionar la informació de cap altra manera.

54

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

seqüència video altres consideracions sobre la representació en video la seqüència es aplicable a tot tipus de imatge i es poden fer servir seqüències sincroniques o anacròniques per tal de representar la multidimensionalitat del paisatge

la seqüència és aplicable a tot tipus d’imatge i es poden fer servir seqüències sincròniques o anacròniques per tal de representar la multidimensionalitat del paisatge ESCALA TEMPORAL

Limitacions: poca capacitat explorativa més enllà de la reproducció a diferents escales temporals TIMELINE

Limitacions: poca capacitat explorativa més enllà de la reproducció a diferents escales temporals

AUDIO

Cal estudiar l’efectivitat de les escales temporals basades en les relacions aritmètiques entre dificultats per escalarintervals l’audio, fa oblicatori triar intervals representatius de temps amb els quals s’identifica el paisatge.

Intueixo que son més intuitives que les basades en xifres “rodones”.

1s / 1h 1s / 12h x5000 1s / 24h x10000 1s / 1 setmana x50000 12s / 1 any x100000 1s / 1 any

les dificultats per escalar l’àudio fa obligatòria una representació especifica per aquest (intervals de só representatius, collage auditiu, altres sons..)

Cal estudiar l’efectivitat de les escales temporals basades en les relacions aritmetiques entre intervals de temps amb els quals s’identifica el paisatge.

Intueixo que son més intuitives que les basades en xifres “rodones” x5000 x10000 x50000 x100000

seqüència SEQÜÈNCIA INTERACTIVA La seqüència interactiva permet incorporar els avantatges del vídeo a l’hora de visualitzar patrons dinàmics i permet també aprofundir en aquelles fases que ens hagin cridat l’atenció, triant intervals de temps i nivells d’informació concrets. També permet interactuar en temps-real amb els usuaris o les bases de dades.

El gran desavantatge és la manca de flexibilitat de les eines existents per poder barrejar representacions que tenen origen en dades amb representacions creatives, suggestives, gestuals... pròpies del procés de disseny en el projecte de paisatge.

seqüència interactiva interactiva seqüència

selecció dels parametres a selecció dels parametres a mostrar mostrar en el visoren el visor

La dels possibilitat dei mostrar més d’un visor selecció parametres alals mateix permet donar una visió eixos Xitemps Y selecció l’abast dels parametres amplia l’abast als eixos X Y i transversal necessària a l’arquitecselecció dedel la escala accés a metadades tura paisatge. selecció de la escala accés a metadades

selecció dels parametres i selecció dels parametres i Seleccionar els nivells d’informació que l’abast alsl’abast eixos Xals Y eixos X Y

es mostren superposats permet localitzar

selecció de la escala accés a metadades selecció de la escala accés a metadades relacions entre les diferents dinàmiques.

ESCALA TEMPORAL

TIMELINE

TIMELINE

TIMELINE La línia de temps permet determinar la velocitat de reproducció i també el interval a reproduir

Y AUDIO

ESCALA ESCALA TEMPORAL TEMPORAL

selecció dels parametres a mostrar en el visor

X

Permet explorar diferents escales tant geogràfiques com d’informació.

TIMELINE TIMELINE AUDIO AUDIO

Permet explorar diferents pistes per completar la comprensió del paisatge per a representació de variacions constants no hi ha eines estandaritzades per

Dóna la possibilitat de seleccionar els valors que es mostren als eixos i explorar patrons entre aquests en el temps. posibilitat de triar pistes

selecció dels param l’abast als eixos X Y

selecció de la escal

selecció dels parametres a en el visor selecció mostrar dels parametres a mostrar en el visor

seqüènciainteractiva interactiva seqüència

ESCALA ESCALA TEMPORAL TEMPORAL

interactiva

no hi ha eines estandaritzades per treballar d’aquesta manera

Permet afegir metadades a la representació que donen profunditat a la lectura.

INTERACCIÓ EN TEMPS REAL La interacció amb dades en temps-real permet relacionar alguns elements del paisatge o de la palnificació territorial a les particularitats de cada moment.

Les possibilitats de la interacció en temps real, sobretot des de que l’ús dels smartphones s’ha normalitzat, està en expansió. Crec que la representació del temps-real té la funció de facilitar aquesta interacció, de sintetitzar i agilitzar la presa de decisions.

Veient les transformacions de l’espai a França de XiaoJi Chen, la interacció en temps real em suggereig la possibilitat de recalcular els recorreguts i alterar les freqüències del transport públic en funció de les peticions de la població en àrees de poca densitat poblacional. En aquest cas la representació del temps real hauria de capacitar la interacció entre ciutadans i empreses de transport públic.

seqüència temps real

56

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

TIMELINE

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

58

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

CICLES cicle i paisatge cercle cicles consecutius cicles en imatge fixa i en vĂ­deo conclusions

cicle i paisatge La concepció cíclica del temps d’algunes religions i filosofies és prou transcendent com per aturar-se a repensar la reclació, però sobretot la inseparable relació del paisatge amb els cicles és la que fa que hi dediqui part de la investigació a aquest fenòmens.

Els cicles regeixen o, si més no, afecten a moltes dinàmiques amb les que treballem en els projectes de paisatge. Els mateixos inicis dels calendaris deixen fora de dubte aquesta realció entre cicles i paisatge, l’ús dels calendaris lunars en les societats caçadores recol·lectores i posteriorment amb “l’aparició” de l’agricultura, la dominància dels cicles solars sobre aquests anteriors. Fins i tot l’associació de festivitats religioses anuals era relacionada a treballs importants en la agricultura: sembra, recol·lecció...

L’agricultura és una part essencial en molts projectes de paisatge. Aquesta està vinculada com abans deia al cicle annual, així mateix el consum dels seus productes, els métodes de conserva, les receptes...

De la mateixa manera el dia i la nit són components indispensables de moltes dinàmiques.

60

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

VLADIMIR GUKULAK; Planting Scheme, 2011. http://portfotolio.net/vladimirguculak a 21/10/1014 Gukulak transporta aquest cicle anual als colors d’una plantació al llarg de l’any. En aquest cas l’any fa només 270º, els altres 90º els fa sevir per afegir informació nominal. La ruptura amb els quarts de circumferència que suposen les estacions dificulta la associació primera amb aquestes i a conseqüència demana un acte de sensibilitat per entendre les variacions del cicle cromàtic, finalment la manca d’evidència enriqueix la comprensió.

FERNANDA VIEGAS MARTIN WATTEMBERG; Flikr Flow “sketch”, 2009. http://hint.fm/ a 21/10/1014 El cicle que representen aquí recull informació cromàtica i temporal de les fotos de Flickr, calcula la proporció relativa dels colors que apareixen a les fotografies i els endreça en un cicle anual. la part superior correspon a l’estiu.

RUSSELL VAN KRAAYENBURG; Fruits, Vegetables & Herbs, 2014. http://chasingdelicious.com/produce-calendars/ a 21/10/1014 En aquest cas, el cicle té un altre punt de vista, Russell es centra en el món del consumidor així com abans veiem com Miller s’enfocava en el procés productiu. Els gràfics mostren els productes segons l’època de l’any la qual es poden trobar als Estats Units, conseqüència de cicles productius. El temps es mostra com a períodes de disponibilitat dels productes al llarg de l’any.

AUGUST W. MILLER; The Potato Lifecycle, 2010. http://gusmiller.com/ a 21/10/1014 Miller proposa per explicar el cultiu de la patata una estructura ciclica, on els 360º reperesenten un any. D’aquesta manera es genera un calendari radial que permet comparar les diferents capes d’informació amb l’orientació d’aquests radis. És remarcable que sense sobrecarregar la imatge Miller representa el tipus de cultiu segons l’època de sembra i recollida, la precipitació mensual, les fases de la lluna, la mitjana de les temperatures mínimes mensuals, la mitjana de les temperatures màximes mensuals i la presència de risc de glaçada i permet la comprensió del cultiu a través de la relació d’aquestes variables.

cercle EL CERCLE El cercle és la forma que més es repeteix en les representacions dels cicles. Aquest transmet la linealitat del temps històric durant un interval determinat alhora que enllaça el principi amb el final, generant un bucle que es repeteix constantment. Les dinàmiques se’ns presenten en oscasions cícliques, tant es així, que Kristin Henry es permet agafar les dades diferents dies per a representar un paisatge sonor al llarg d’un dia, assumint que les dinàmiques d’aquest depenen del cicle diari.

FASES Algunes dinàmiques presenten diferències prou importants entre algunes parts del seu desenvolupament com per a ser considerades unitats divisòries, fases. En el cas de dinàmiques cícliques aquestes fases esdevenen divisions del cicle, per exemple el dia i la nit, les estacions de l’any...

Aquesta divisió en fases facilita la comprensió de les dinàmiques cícliques. La comprensió de les dinàmiques i la identificació de les fases ens pot ajudar a descriure la seva natura com va aconseguir Florence Nightingale amb els diagrames polars.

62

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

KRISTIN HENRY; myCitySounds, 2014. http://kristinhenry.github.io/ citySoundsInfo/mapping/test52. html A 10/11/1014 El só té un lligam directe amb el temps, la nostra capacitat de comprendre’l està lligada al temps. En aquest mapa sonor es fan servir intervals de un segon on es grava el só ambient d’un recorregut. aquests s’ubiquen sobre un recorregut i se’ls data amb en dia i hora. La precisió respecte al temps no ho és tant com respecte a la posició e l’espai, el recorregut tot i tenir una duració només es referenciat com a moment.

FLORENCE NIGHTINGALE; Diagram of the Causes of Mortality in the Army in the East, 1858.1 http://www.smithsonianmag.com/sciencenature/infographics-through-ages-highlightvisual-beauty-science-180950197/?no-ist a 22/10/2012

FLORENCE NIGHTINGALE; Diagram of the Causes of Mortality in the Army in the East, 1858.1 http://www.smithsonianmag.com/science-nature/ infographics-through-ages-highlight-visualbeauty-science-180950197/?no-ist a 22/10/2012 William Farr, era un compilador de resums a la General Registry Office, el primer en compilar les dades de mortalitat, i Florence Nightingale ”the lady with the lamp” era una infermera que havia aconseguit mitjançant una carta a The Times que el govern britànic construís hospitals militars prefabricats durant la guerra de Crimea i amb les seva metodologia higiènica havia aconseguit reduir la taxa de mortalitat del 42% al 2% segons Stephen Paget al Dictionary of National Biography58.

Sortosament es van coneixer en un sopar al 1856 i compartiren les seves inquietuds59. Aquests diagrames polars d’area de Nightingale del 1858 formen part de la història de la medicina i de la revelació de realitats a partir de la representació gràfica. Nightingale va poder demostrar que les morts en temps de pau a la guerra de Crimea eren causades per la manca d’aire fresc i d’aigua neta, la infermera va sentenciar poc després “our soldiers are enlisted to die in the barracks”.57

REPRESENTAR LES FASES COM A SEQÜÈNCIA La identificació i definició de les fases d’una dinàmica permeten simplificar la representació i comprensió d’aquesta.

Aquesta simplificació allibera les dinàmiques de la representació continua i permet representar les dinàmiques en forma de seqüència i d’aquesta atorgar altres dimensions a la representació.

També, les fases poden arribar a ser enteses com una unitat en sí, i enteses i representades com una dinàmica independent.

WHILST FARR; Temperature and mortality of London, 1848-1949.60 1852 http://www.tandfonline. com/doi/pdf/10.1080/1 7498430.2012.618102 a 23/10/2014 Farr utilitza els diagrama polar de àrea per posar en rellevància les morts per setmana que superen la mitjana anual i les que estan per sota i relacionar-les amb les temperatures mitjanes.

Andy Woodruff; An MBTA bus-iness day, 2011. http://bostonography.com/2011/an-mbtabus-iness-day/ a 11/11/2014

64

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

It Mostra una mica més de 24 hores de localitzacions del Bus a divendres 4 de Novembre. Els colors representen la velocitat del vehicle. Vermell per velocitats inferiors a 10 milles per hora, Groc per velocitats entre 10–25 mph, i Blau per velocitats superiors a 25 mph.

Jeremy Wood ; Mowing the lawn, 2011. http://www.jeremywood.net/ lawn.html a 9/11/2014 Els moviments d’un tractor captats per un GPS narren les passades d’aquest per sobre del camp al llarg d’un any i de cada estació per separat. S’observa clarament la diferència de passades entre l’hivern i les altres estacions, on l’estiu és la més practicada.

WORKSHOP IUAV ABOUT DATA VISUALIZATION; Unconcious Data, 2014. https://www.behance.net/ manuelbortoletti a 21/10/1014 En aquest gràfic el cicle no es correspon amb un cicle tancat a la realitat. És un cicle de 8 hores anacrònic, on es comparen diferents aspectes del cicle de la son de 4 persones, les altres 16 es suprimeixen al gràfic.

CICLES EN VÍDEO Quan representem un cicle en un vídeo tenim la possibilitat d’afegir moltes més instantànies a la seqüència i ser més precisos en quant a les temporalitats però perdem la sensació de dinàmica cíclica i la orientació dins el cicle, perdem doncs la capacitat de conjugar mentalment la dinàmica amb altres dinàmiques conegudes que comparteixen la durada de cicle. Per tractar-se d’una representació amb connotacions lineals.

Elements paral·lels a la seqüència ajuden a referenciar la component cíclica de la seqüència.

CartoDB TEAM; NYCHenge,. a Fhttp://nychenge.com/ a 23/10/2014

66

Dos cops l’any el sol s’alinea amb el centre de la ciutat a New York, aquest esdeveniment rep el nom de Manhatam Hence. NYC es una aplicació generada per l’equip de CartoBD per tal de descobrir tots els alineaments que es produeixen a la ciutat al llarg de l’any. La línia de temps tot i presentar-se en forma de línia horitzontal representa un cicle anual.

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Alan Mislove, Sune Lehmann, Yong-Yeol Ahn, Jukka-Pekka Onnela, J. Niels Rosenquist, Pulse of the Nation: U.S. Mood Throughout the Day, as inferred from Twitter http://www.ccs.neu.edu/home/amislove/twittermood/ A 21/10/2014 Pulse of Nation transforma el mapa dels Estats Units al llarg del dia, prenen les dades de twitter, modifica la mida dels estats en funció de la quantitat de tweets i dona un color dins una escala en funció de la informació referida a l’estat d’ànim recollida d’aquests.

Paral·lelament mostra l’evolució d’aquesta última variable sense classificarla-la per estats, mostrant la seva dimensió setmanal i també classificant-la només en East Coast i West Coast.

Com els mateixos autors afirmen, aquesta visualització permet observar tendències o patrons emocionals que es desenvolupen al llarg del dia o de la setmana.

L’equip també ofereix la opció de visualitzar els canvis en un Time Lapse, http://www.youtube.com/ watch?v=ujcrJZRSGkg#t=77, on hi ha molts més estadis entrermitjos i on s’aprecien el ritmes de les variacions, els moments de intensitat de canvi i els moments d’estabilitat. Aquest Time Laspse, de natura suggerent, es d’interpretació més oberta que el poster, on les imatges i el discurs ja venen muntats, el vídeo dona pas a la observació reveladora, al descobriment d’altres patrons, més enllà del que l’equip ens ofereix.

cicles consecutius La combinació de la representació dels cicles amb la representació del temps històric no és de lectura fàcil de primeres però permet en una segona lectura més profunda comparar fases de diferents cicles o identificar els intervals os dues fases concretes de dos cicles de diferents durades poden coincidir.

Aquestes representacions permeten mostrar una dinàmica, les variacions dels cicles al llarg del temps.

cicles en Imatge fixa i vídeo La imatge fixa pot arribar a mostra un cicle en quant que es poden captar diferents intervals que expliquin les fases i fer, per exemple, un collage en una mateixa imatge. En el vídeo el time-lapse o fins i tot el layer-lapse de Julian Tryba donen resultats molt suggerents per explicar el pas del temps.

68

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

XIAOJI CHEN; Sky Color of 10 Chinese Cities:2010-2000, 2011. http://xiaoji-chen.com/blog/ a 21/10/2014 Amb dades del Ministeri de Protecció Ambiental Xinès, XiaoJi Chen a través de una escala cromàtica, que representa l’Índex de contaminació de l’aire, i de una espiral que representa el temps des de Juny/2000 a abril/2011, revela en un mateix gràfic les tendències a través dels anys i també les tendències estacionals dins del cicle anual.

JULIAN TRYBA; Boston Layer-Laspe, 2014. https://vimeo.com/108792063 a 23/10/2014

FONG QI WEI; Time is a Dimension, 2013. http://fqwimages.com/timedimension/ a 21/10/2014 Fong Qi Wei expresa en aquesta sèrie el pas del temps a través de la composició de les imatges després de fer fotografies diferents en períodes de 2 a 4 hores. El canvi de la llum revela el canvi a la dimensió temps, que usualment queda congelada.

Com explica Tryba, el Layer-Lapse és una tècnica que permet assignar diferents rellotges a diferents objectes o regions de la escena. Un vídeo que explica el pas del dia amb elements que es relacionen entre si de manera anacrònica, subratllant amb el contrast els efectes de la llum a Boston.

bolsas mundiales.

2 Variación en la intensidad o cualidad de algo.

3 Movimiento de un cuerpo en el agua al compás de las olas.

Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.

conclusions CICLE EN EL PAISATGE Els cicles ens serveixen per explicar dinàmiques de caràcter periòdic, freqüents en el àmbit de paisatge degut a la seva relació en molts casos amb els moviments de rotació i translació de la terra.

cicles

CERCLE I LÍNIA El cercle és idoni per a la representació de dinàmiques cicliques cicles, transmet continuïtat i repetició.

També es pot representar aplicant codis sobre fluctuación s. f. una línia.enAquesta manera representar els 1 Variación el valor o medida de una cosa:de la fluctuación del precio del petróleo ha repercutido en las bolsas mundiales. cicles permet relacionar fàcilment cicles de 2 Variación en la intensidad o cualidad de algo. diferent durada i esdeveniments 3 Movimiento de un cuerpo en el agua al compás de lasno olas.cíclics, Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L. així com ubicar tot al temps històric.

cicles

DURADA CICLES divisionsDELS d’un cicle: fases Per ser de caràcter periòdic els cicles tenen les fases son intervals divisors del cicle queen faciliten la comprensió una durada determinada, cas de que de les dinàmiques. La seva definició convé que estigui asociada a cada dinàmica en fluctuï particular.i aquesta característica sigui rellevant en les intencions de la representació s’hauria de trobar la manera de representar aquesta fluctuació de la durada.

FASES

cícliques.

divisions d’un cicle: fases les fases son intervals divisors del cicle que faciliten la comprensió de les dinàmiques. La seva definició convé que estigui asociada a cada dinàmica en particular.

70

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

La transició entr de la natura de

divisions d’un cicle: fases CONTINUITAT ENTRE FASES les fases son intervals divisors del cicle que faciliten la comprensió de les La transició i fase potque ser continua dinàmiques.entre La sevafase definició convé estigui asociadaoadiscontinua cada dinàmica en particular. la natura de la dinàmica. depenenTde número de fases

durada de divisió en fases no aritmetica

fases amb marge de definició

continuitat de les fases La transició entre fase i fase pot ser continua o discontinua depenent asimateix de la natura de la dinàmica. número de fases NÚMERO DE FASES

divisió en fases no aritmetica ALTRES DIVISIONS

fases amb marge de definició FASES INDEFINIDES

dinàmiques cicliques

fluctuación s. f.

Anomenaré fases als intervals 1 Variación en el valor o medida de una cosa: la fluctuacióndivisors del precio delque petróleo ha repercutido en las bolsas mundiales. faciliten la comprensió de les dinàmiques.

2 Variación en la intensidad o cualidad de algo.

Aquesta divisió útil per 3 Movimiento de un cuerpo en el és aguatambé al compás molt de las olas.

Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L. identificar la natura de les dinàmiques

continuita

durada dels cicles Per ser de caràcter periodic els cicles tenen una durada determinada, en cas de continuitat de les fases que fluctuí i aquesta caracteristica sigui rellevant en les intencions de la

representació de trobar la manera de representar aquesta fltuctuació DURADA DELSs’hauria CICLES

La transició entre fase i fase pot ser continua o discontinua depenent asimateix de la natura de la dinàmica.

Per ser de caràc que fluctuí i aqu representació s’

ula molestie. A ehic v ero lib l ve

codis per a fluctuacions periodiques - forma, color i textura

codis per a fluctuacions periodiques - forma, color i textura

L’ESPIRAL Cicles consecutius es poden representar en forma d’espiral.

Permet la comparació entre fases de diferents cicles consecutius.

Permet representar més d’un nivell d’informació, tot i que s’ha de trobar un equilibri espaial entre el número de cicles i els nivells d’informació.

Es compatible amb la representació del temps històric.

No és gaire útil per representar cicles de diferent durada.

forma, color i textura

m tu n e m

ELS CERCLES CONCENTRICS Dinàmiques cícliques de la mateixa duració es poden representar concèntricament per tal de identificar relacions entre les seves fases.

Aquest tipus de representació permet afegir diversos nivells d’informació amb cert marge per a la representació de la espaialitat.

Aquest mètode té problemes amb representació de dinàmiques cícliques de diferent duració o en associar els cicles amb el temps històric

seqüencia georeferenciada

seqüencia georeferenciada

poden representar nivells d’informaicó diferents o el color por reforçar la representació de la forma

DIFERENTS CODIS

forma, color i textura

lis nec massa at ul iacu la m ed co .S rp er ero . lib M or b i fe r

DIFERENTS CODIS Poden representar nivells d’informaicó diferents o el poden reforçar-se entre ells.

CODIS PER CICLES

o od m m

CODIS PER A LA REPRESENTACIÓ DE CICLES Les dinàmiques poden ser explicades a nivell diagràmatic fent servir formes, colors, textures, text...

poden representar nivells d’informaicó diferents o el color por reforçar la representació de la forma

cicles sincrónics

cicles consecut

cicles de la mateixa duració es poden representar concentricament per tal de identificar relacions entre les seves fases.

CERCLES CONCÈNTRICS

ESPIRALS

cicles de la mateixa durac tar cicles consecutius

Lorem ip sum dol or sit am et ,c on

lis nec massa at ul iacu lam co Sed r

em .C

lis nec massa at ul iacu la m ed co .S rp er ero .M lib or bi fe r PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

o od m m co

m tu en m

l ve

. ero lib

pe r.

M or bi fe r

72

ull am co rp er

ero lib

tu en m

c ra itu b a

is. tur p tor tor

uisque at tempor ma lit. Q uri ge s,

molestie. Aenea icula ne veh get to ula morlteosrtie. Aenean c i h ege ve lo ro tt e re or b m to l li rl .C ve or m

c ra itu

entre un cicle entre un cicle concret i unconcret i un cicle const cicle constant

Lorem ip sum dol or sit am et ,c on

o od m m co

ur

ab ur

is. tur p tor tor

ec min po Quisque at ts r m elit. aur ipi ing is, ad sc ull ur ipi am ad et co ct ur rp et se er ct se

ESPIRAL + CERCLES CONCENTRICS Permet representar el temps històric, cicles consecutius i cicles aïllats.

En aquest tipus de representació hi ha certa dificultat per representar cicles de diferents durades.

comparació comparació entre cicles consecutius entre cicles entre un cicle concret i u consecutius

dinàmiques no dinàmiques no periodiques periodiques comparació entre cicles

cicles cicles consecutius consecutius

dinàmiques no periodiq

cicles regulars cicles regulars cicles consecutius

cicles de diferents cicles diferent durada cicles regulars

cicles cicles sincronics sincrònics

diferents cicles

cicles consecutis

VARIACIONS DE LA LÍNIA PER EXPLICAR cicles consecutis cicles de diferents durades es poden representar en forma d’ona al llarg d’una DINÀMIQUES CÍCLIQUES linia de temps, també permet això representar altres dinàmiques no periodiques Cicles de diferents durades es poden reprecicles de diferents durades es poden representar en forma d’ona al llarg d’una Cicle de durades linia ded’ona, temps, també permet això periodiques sentar en forma ziga-zaga o representar d’altres altres dinàmiques no diferents maneres en la direcció d’una línia de temps, i permet relacionar els cicles amb el temps històric. També s’hi poden representar de manera dinàmiques que no cicles +similar dinàmiques no periodiques responguin a una periodicitat. cicles + dinàmiques no periodiques Temps històric i Aquesta estructura permet representar molts dinàmiques no nivells d’informació. periòdiques Permet representacions que impliquin certa espaialitat Dificulta observar la evolució d’un cicle comparant fases en d’una cicles consecutius. puntslesdeseves prevalencia condició La comprensió del cicle no és tan intuitiva punts de prevalencia d’una condició identificació de com en la representació circular. oportunitats

identificació de moment crític

identificació de posibles sinèrgies

ues - forma, color i textura

SEQÜÈNCIA CÍCLICA Per tal de donar més marge a la representació de la espaialitat es pot reduir el cicle a la representació de les fases de la dinàmica i generar amb elles una seqüència.

Aquesta seqüència, és clar, pot afegir-se a les representacions anteriors.

SEQÜÈNCIA CÍCLICA EN VÍDEO El vídeo d’un cicle permet presentar moltes més imatges i mostrar les dinàmiques de manera més contínua.

En ocasions el video no té referències per tal d’orientar el moment representat dins del cicle i un element representatiu de la ubicació en el cicle pot resultar molt útil.

REPRESENTACIÓ DE FASES D’UNA DINÀMICA CÍCLICA

seqüencia escena

seqüencia georeferenciada

EINES D’ORIENTACIÓ EN VIDEOS DE DINÀMIQUES CICLIQUES

REPRESENTACIÓ DE FASES D’UNA DINÀMICA CÍCLICA

EQUILIBRI ENTRE REPRESENTACIÓ I SEQÜÈNCIA El número de fases a representar ha de ser suficient com per a representar la dinàmica però no ha de ser excessiu per permetre la representació i comprensió de la espaialitat.

color por reforçarESPAIAL la

seqüencia escena

ESCALA TEMPORAL

74

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

TIMELINE

consideracions finals Respecte al mètode, crec que partir de representacions per a investigar m’ha permès entrar en contacte amb representacions pròpies d’altres disciplines i m’ha conduït a unes conclusions més pràctiques que teòriques. Per altra banda, la manca de referències teòriques, m’ha allunyat d’impregnar-me d’un vocabulari específic i a conseqüència, la classificació i explicació de les reflexions i conclusions s’ha vist afectada.

El temps en la representació del paisatge és un tema massa extens per a una tésina i crec que les conclusions del primer bloc han esdevingut massa genèriques. Tot i això, les estructures per a la representació de cicles a les quals he arribat en el segon bloc poden servir com a base per a representacions en projectes de paisatge.

Crec que la inclusió en el projecte de paisatge, encara que sigui a nivell diagramàtic, d’una temporalitat, per exemple una evolució en el temps del projecte, pot ser molt útil de cares a comprendre aquest com un element viu dins el paisatge que té el germen en la seva construcció.

citacions 1 KAFKA, F. (1970). La metamorfosis (8a. ed.)(Trad. Jose Luis Borges). Buenos Aires. Ed.Losada. (Original en Alemany, 1915) 2 BARBA, R. (1996) El proyecto del lugar. Geometría núm. 21.Monografía Paisaje (II). 1996 3 KOUSSOULAKOU. A. and M.J. Kraak. (1992) Spatio temporal maps and cartographic Communication. The cartographic journal, vol 29, 1992 4 TREIB, M. (1999). Nature Recalled. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.37 5 Ibid. p.38 6 Ibid. P.41 7 Ibid.

8 CORNER, J. (1999). Eidetic operations and new landscapes. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.159 9 Ibid.

10 COSGROVE, D. (1999). Liminal geometry and elemental landscape.Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.106 11 Ibid. p.107 12 Ibid. p. 109 13 Ibid. p. 107 14 WALDEHEIM, C. Aerial representation and the recovery of landscape. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.135 15 Ibid p.128 16 CORNER, J. (1999). Eidetic operations and new landscapes. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.158 17 Ibid. P.157 18 COSGROVE, D. (1999). Introduction. Dins deMappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.6 19 JACOB, C. (1999). Mapping in the mind. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.48 20 Ibid. p.73 21 Ibid 22 CORNER, J. (1999) The agency of mapping. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.228 23 Ibid. p.240 24 Ibid. p.221 25 Ibid. p225 26 Ibid. p.227 27 Ibid. p.246 28 BARBA, R. (2000) La proyección ¿en que paisaje? Dins de Español, Joaquim. Arquitectes. Barcelona. (COAC, 2000).

29 Ibid.

30 CASTIGLIONI, B. i Viviana Ferrario. (2013) Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,159 31 LLOP, C. (2013) De la realitat a la representació: de la cartografia a la coreografia. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,90 32 NOGUÉ, J. (2013) Introducció. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.9 33 CASTIGLIONI, B. i Viviana Ferrario. (2013) Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,149

76

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

34 Ibid. P.154 35 SALA,P. (2013) Cartografiar els paisatges d’avui i els que vénen. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.25 36 Ibid. P.37 37 GARCIA, M. i Manuel Borobio. (2013) Cartografies de l’intangible. Fer visible l’invisible. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.113 38 BELLMUNT, J. (2013) Els mapes de valors estètics i simbòlics del paisatge. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.48 39 TRUNINGER, F. (2013) Filmic Mapping: Documentary Film and the Visual Culture of Landscape Architecture, Landscript, No. 2. Berlin. JOVIS Verlag GmbH. 2013. p.60 40 Ibid. P.59 41 Ibid. p.60 42 Ibid. P. 59 43 Ibid. P.55 44 SOUFFLET-LECLERC, E. (2013) La cartografia de les dinàmiques del paisatge als atles de paisatge de França. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.60 45 RESCH, B. I Florian Hillen, Andreas Reimer and Wolfang Spitzer. (2013) Towards 4d cartography- Forur-dimensionalis Dinamyc Maps for Understanding Spatio-Temporal Correlations in Lightning Events.

The cartographic journal vol 50, 2013 46 PAELKE, V. (2013) La realitat mixta en la cartografia. Noves tecnologies per als mapes del futur. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.75 47 SOUFFLET-LECLERC, E. (2013) La cartografia de les dinàmiques del paisatge als atles de paisatge de França. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.67 48 Ibid. P.72 49 Ibid. P.72 50 MEIRELLES, I, (2014) La información en el diseño. (Trad. Marta Amanda Antolín). Barcelona, Parramon Paidotribo. 2014 (Original en Anglès, 2013) p.87 51 Ibid. P.88 52 Ibid.

53 Ibid. P.96 54 Signos musicales. A Wikipedia. recuperat el 10 de novembre del 2014, de http://es.wikipedia.org/wiki/Signos_musicales a 10/11/2014 55 JACOB, C. (1999). Mapping in the mind. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.73 56 SENNET, R. (2009). El artesano. (4a. Ed., 2013) (Trad. Marco Aurelio Galmarini). Barcleona. Editorial Anagrama, 2009. (Original en Anglès, 2008) 57 MAGNELLO, M.E., (2012) Victorian statistical graphics and the iconography of Florence Nightingale’s polar area graph, BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics Volume 27, Issue 1, 2012 58 Florence Nightingale. A Wikipedia,recuperat el 23 d’octubre de 2014, de http://en.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale 59 Worth a thousand words, the economist, 2007 a http://www.economist.com/node/10278643 el 23/10/2014 60 MAGNELLO, M.E., (2012) Victorian statistical graphics and the iconography of Florence Nightingale’s polar area graph, BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics Volume 27, Issue 1, 2012 61 Jean malaurie. En Wikipedia. recuperat el 11 de novembre del 2014, de http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Malaurie

bibliografia BAUMAN ZYGMUNT, Tiempos líquidos, Vivir en una epoca de incertidumbre, (Trad. Carmen Corral, 2007).Barcelona.Tusquets Editores, (4a.ed), (Original en Anglès 2007) CORNER, J., Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999) COSGROVE, D., Mappings, London (Reaktion Books Ltd, 1999) DE DIEGO ESTRTELLA, Contra el mapa, Disturbios en la Geografía colonial de Occidente, Madrid, Siruela 2008 HERRERA CARLES, Rosa Barba Casanova 1970-2000, obras y escritos/ Works and Words, Paisajismo, ASFLOR ediciones KAFKA, F. (1970). La metamorfosis (8a. ed.)(Trad. Jose Luis Borges). Buenos Aires. Ed.Losada. (Original en Alemany, 1915) KOUSSOULAKOU. A. and M.J. KRAAK (1992), Spatio temporal maps and cartographic Communication. The cartographic journal, vol 29, 1992 LIMA MANUEL, Visual Complexity, Mapping Patterns of Information, New York, Princeton Architectural Press, 2013 MAEDA JOHN, Las leyes de la semplicidad, Diseño, Tecnologia, Negocios, Vida, (Trad. Iñaki Ogallar).Barcelona. Editorial Gesida, S.A. 2006. (Original en inglés, 2006) MAGNELLO, M.E., (2012) Victorian statistical graphics and the iconography of Florence Nightingale’s polar area graph, BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics Volume 27, Issue 1, 2012 MEIRELLES, I, La información en el diseño. (Trad. Marta Amanda Antolín). Barcelona, Parramon Paidotribo. 2014 (Original en Anglès, 2013) NOUGUÉ JOAN, Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) RESCH, B. I FLORIAN HILLEN, ANDREAS REMEIR and WOLFANG SPITZER, Towards 4d cartography- Forur-dimensionalis Dinamyc Maps for Understanding Spatio-Temporal Correlations in Lightning Events. The cartographic journal vol 50, 2013 SENNET, R., El artesano. (4a. Ed., 2013) (Trad. Marco Aurelio Galmarini). Barcleona. Editorial Anagrama, 2009. (Original en Anglès, 2008) TRUNINGER, F. Filmic Mapping: Documentary Film and the Visual Culture of Landscape Architecture, Landscript, No. 2. Berlin. JOVIS Verlag GmbH. 2013 WATSUJI TETSURO, Antropología del paisaje, Climas, Culturas y religiones, (Trad. Juan Masiá i Anselmo Mataix). Salamanca. Ediciones Sígueme Salamanca (Ed. 2006). (Original en Japò 1935)

78

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

llocs web http://en.wikipedia.org/wiki/Time-lapse_photography http://en.wikipedia.org/wiki/Georges_Méliès http://en.wikipedia.org/wiki/Eadweard_Muybridge http://es.wikipedia.org/wiki/Signos_musicales http://en.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale http://www.economist.com/node/10278643 el 23/10/2014 http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Malaurie http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/tiem0002.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Filosofía_del_espacio_y_el_tiempo http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-8/tiempo_interaccion.html http://www.visualcomplexity.com/vc/ http://www.elartefuncional.com/ http://earthobservatory.nasa.gov/

procés

80

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

MEDICIO TEMPS

MEDICIO TEMPS

PROJECTE DE PAISATGE

MEDICIO ESPAI

TEMPS KANT ESPAI EUCLIDEA

subjectivitat

EL TEMPS

UNITATS

COMPRENSIÓ MESURA

ESDEVENIMENTS PERIODICS

TEMPS

en el paisatgepaisatge: TEMPS ABSOLUT

canvis periodics

CÍCLICS

BASATS EN SISTEMA DECIMAL

ESCALES TEMPORALS DINS LA DIMENSIÓ TEMPORAL

BASATS EN UNITATS CULTURALS

CODI DE CONVERSIÓ A ALTRES DIMENSIONS

ESPAIALS

referencies

oscilatoris

MARC TEMPORAL CODI A PARTIR DE LES UNITATS DE REFERENCIA: FACTOR DE CONVERSIÓ ENTRE DIMENSIONS

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN L'ESPAI

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN EL PAISATGE

PERIÒDICS

INTERVALS

CICLES

NO PERIODICS

TEMPS REAL

1:1 REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN LA DIMENSIÓ TEMPORAL

INSTANTS

DESFASAT MARC TEMPORAL

ESCALAT

INSTANTS INTERVAL

RELATIVISTA...NO CAL!!

ESTRUCTURES TEMPORALS

REPRESENTACIÓ MENTAL

ALTRES REPRESENTACIONS

PUNTS (INSTANTS)

UNIDIMENSIONAL (lineal i uniforme)

CICLES INTEVALS

LINIALS INSTANTS

TEMPS NARRAT

CICLIQUES ESCALA TEMPORAL

LINEA

HISTORIA

ESCALES

ESTRUCTURA

MARC TEMPORAL

COYUNTURA

PERIODES O INTERVAL

ESDEVENIMENT TEMPS REAL anuals

REPRESENTACIONS DEL TEMPS

diaris lunars REFERENCIES

CICLIQUES

administratius vitals ALTRES vibració atòmica

MOMENT O PUNT

CARACTERISTIQUES DE LES ESTRUCTURES

VELOCITAT RITME-ARRITMIA CONTINUITAT-DISCONTINUITAT

INTERVALS O PERIODE

ESTRUCTURA L HISTORIC

ROTACIÓ LUNAR

COYUNTURA M

CICLES

ACONTECIMIENTO S CICLIC

REPRESENTACIÓ TEMPS

+O- MENSUAL 28 DIES

ROTACIÓ TERRESTRE VOLTA AL SOL

DIVISIONS

CONTRAST

ANACRONISMES

DIARI

ATEMPORALITAT

RELACIONS ENTRE ESTRUCTURES

ANUAL

DISCORDANCIA

SINCRONISMES

COHERENCIA

DIFERENTS CICLES SINCRONICS

CICLES + HISTORIC CICLES + CICLES VELOCITAT

HISTORIC + CICLE

DIFERENTS ESCALES TEMPORALS

SINCRONISME

ANACRONISMES TEMPS REAL

CICLE + CICLE HISTORIC + CICLE + CICLE

RELACIONS TEMPORALS

CONTRAST

ANACRONISME SUCCESIÓ

LINEAL

SIMILITUD coherencia

MOMENTS

escales temporals

PERIODES

natural EL TEMPS

CICLES

administratius

PUNTS

isocrònics

LONGITUD

PRESENT

AMPLADA

LINIA DE TEMPS

VELOCITAT CICLES

DEFORMACIÓ DE LA LINIA

MITJÀ ESTÀTIC

TRAMA-COLOR-EIX Z CICLICA

TIMELINES

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS

PUNTS

INSTANTS MOMENTS

GEOREFERENCIAT

PERIODES

ESPAI TEMPS

REPRESENTACIÓ TEMPS

ESCALES TEMPORALS

RITMES

fixada

MITJANS

VELOCITAT

VELOCITATS

GEOREFERENCIA

PUNTS

DEFORMACIÓ ESPAIAL XARXES-TEMPS

VARIABLE-MANUAL temps real

AREES ISOCRÒNIQUES ISOCRÒNICS

RECORREGUT TIME LAPSE

TEMPS REAL

MITJÀ DINÀMIC

CAPES

continu time lapse temàtiques simultaneitat

VINCLES GEOREFERENCIA EIX Z ISCOCRONICS

82

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

RASTRE HISTORIC

TEMPS AL PAISATGE NO

TEMPS RELATIVISTA FORMACIÓ

RECURSOS MINERALS

ESCALA TEMPORAL ALLUNYADA DE LA DISCIPLINA

CONSUM GENERACIONAL ESPECIE HUMANA

ESPERANÇA DE VIDA

CICLES VITALS

ETAPES CULTIU

RECURSOS VIUS TEMPS LINEAL

TEMPS EN EL PAISATGE

REFERENCIAT

EMAGATZEMATGE

NATURALS

DIARI

SI

NIT DIA

SOLAR

CICLES VEGETALS

CICLES COSMOLOGICS

ANY

ESTACIONS

CICLES ANIMALS CICLES CLIMATOLÒGICS

marees

LUNAR

altres

ADMINISTRATIVES

TEMPS IDEAT

PROCESOS COGNITIUS

SISTEMA DECIMAL SISTEMA SEXAGECIMAL

SUBJECTIU

TARANNÀ

MEMORIA

ESCALES TEMPORALS DE REFERENCIA

PATRIMONI-ORIGEN VOLUNTAT-PODER

comprendió de l'estat actual comprensió de les forces d'acció

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT convivencia entre temps

anhels

INTERACCIÓ

patrimoni

INTERFACE DINÀMICA

desitjos

HOMENATGE CICLIC

NATURAL HOMENATGE

APARICIÓ DE HISTORIES SOTA LA CAPA DE NEU APARIICIÓ DELS POBLES SOTA ELS PANTANS PUNTUAL DATA HISTORICA

BASE DE DADES DINÀMICA

frontera italia suisa2A GUERRA MUNDIAL pantà SAU

aturada circulació a VARSOVIA

CROUD SOURCING INSTITUCIONS USUARI

REPRODUCCIÓ REPRODUCCIÓ PERTORBACIONS CICLIQUES

84

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

“Como artesanos, sostengo, es más facil que fallemos por incapacidad para organizar la obsesión que por falta de habilitdad”56

Richard Sennett

86

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE