Dones, falles i costums

Des que tinc ús de raó sempre he pensat que la festa de les falles era només fer burla dels que ens governen, com també, criticar la gestió social dels poders econòmics que ens subministren formes de viure com si foren modes. – Hui en dia s’estila el consum d’aliments light. – A sí? Doncs deixaré de comprar fruits i vegetals que són més cars i més costosos de preparar en la cuina.

I així a poc a poc anem oblidant bons costums i adoptant altres menys naturals.

Que si bé, no són nocives per elles mateixes sí que ho són en barrejar-se en un còctel químic de productes light, baixos en greixos o que milloren el nostre rendiment com puguen ser les begudes energètiques que equivalen a vuit cafés en un sol pot de llanda. Tot i que és un bon tema a tractar no és el que ens ocupa.

Vaig nàixer en un poble on no hi havia la tradició de les falles, no hi havia antecedents de cap pràctica festiva que se li semblara a les falles. Per tant, mai he tingut una visió d’estes festes des de dins. És cert que prop d’on visc en la capital de la Ribera Alta i en la capital de la Ribera Baixa, Alzira i Sueca respectivament, es pot comprovar dos maneres diferents de viure la festa. A Alzira (no totes les falles és clar) les comissions falleres, els festers, les falleres i altres elements protocol·laris es gasten el jornal en fer monuments fallers que s’encarixen prou més que els que es fan en Sueca, on solen gastar-se els diners més en la festa que en el monument. Però, tampoc és açò el que pessiga les meues ganes de conéixer el món faller, perquè tot i que hi ha diferències les dos poblacions seguixen el mateix esquema, és a dir: president de la falla, fallera major i cort, president infantil i fallera infantil i la seua respectiva cort d’honor.

Si més sí que no, totes seguixen este protocol. Sempre un president, sempre una fallera, és com triar al “responsable” i elegir a la “Miss” de torn. Este aspecte tan selectiu i d’aparença sexista em va fer pensar si sempre ha sigut així i per tant és un costum que ve de lluny. Però (sempre hi ha algun “però”) tot fa pensar que la festa de les falles prové i té un marcat origen popular. Ix i naix del poble, de la gent humil, de les persones que patien i seguim patint les decisions d’aquells que van sobrats de diners o s’aprofiten dels seus privilegis i això es reflectix en les burles i les crítiques socials representades en els monuments fallers. Amb el seu tarannà sàtiric i critic reivindicaven a la seua manera.

Ara, s’ha perdut part d’este encant. És veritat que es continua fent sàtira, però, el seu caràcter popular i senzill no és el mateix ni tampoc la part reivindicativa. Tot esdevé més estètic i visual que altra cosa. I reitere sóc un profà de les falles perquè no he crescut vivint esta festa tant digna com popular. El Paper de la dona ha passat de ser un element amb la mateixa importància que qualsevol home a tindre un protagonisme purament cerimonial i si se’m permet, diré que decoratiu.

Al contrari que els passa als homes que no necessiten certs complements en la vestimenta per eixir a les cercaviles que es fan amb motiu de les falles. Sort que les coses estan canviant i moltes falles volen tornar al seu origen més popular. No estic dient que les falles menyspreen a les dones sinó que no els hi donen la mateixa connotació festiva. Segurament esta imatge més patriarcal té la seua font durant la dictadura franquista i s’implantà arran d'esta nova visió fallera deixant de banda els costums més populars i assimilant costums imposats bé de manera directa o indirectament. En altres paraules una festa i costums populars que seguien sent populars, però, agafant models aburgesats o aristocràtics. Aquells que en un principi haurien de ser motius de crítica, sexista o sectària, ara també convivien braç a braç amb el poble, amb el carrer. Sort que pels anys setanta una comissió rescatà de l’oblit els costums més antics i els dóna una perspectiva que pretén ser més igualitària i equilibrada per als dos sexes perquè es deixava de fer

una distinció tan marcada entre els dos. La comissió fallera en concret és la d’Àngel Guimerà – Pintor Vila Prades, coneguda més com a falla d’Arrancapins. Falla assembleària que ha suprimit la secció femenina per tal que tots tinguen els mateixos drets i deures, també, ha abolit la figura de la fallera major per considerar-la sexista i discriminatòria. Tampoc insinue que totes les falles hagen de fer el mateix, no tenen un per què que els moga, però si que hi ha una llista no escrita conflictiva o distintiva a l’hora de tractar a les dones en el món faller. Per exemple, en el que respecta a la banda que duen les falleres, resulta que moltes dones veuen en elles una imposició que des d’una perspectiva com la meua puc dir que mouen raó, són certes i com a mínim raonables. He llegit queixes de diverses falleres en articles publicats per la xarxa. Un que em va fer pensar s’anomena “Arguments de les dones que NO volem posar-nos la banda fallera” de Marisa Esteve en el bloc “Indumentat, revista de moda fallera”. On explica com alguns complements de la vestimenta són pràcticament imposats i en el que respecta als homes són complements d’ús optatiu, no així, per a les dones i que les votacions per a este menester haurien de ser exclusivament de les dones perquè és assumpte únicament seu. Enumera en el seu article vàries coses més que convide que es busque per la xarxa.

No s’acaba ací el paper de les dones en la festa de les falles. Hui en dia s’està creant una altra consciència que deguem assumir per tindre un caràcter conciliador amb la festa i amb totes les persones que en formen part, tant dones com homes. Estem veient com les dones s’estan obrint camí en este món faller que fins fa poc pareixia exclusivitat dels homes. Exemples com Carmen de Rosa presidenta de la comissió en el cens de la junta fallera, plaça del Mercat Central i presidix l’Ateneu Mercantil. En el que respecta als focs d’artifici tenim a Josefina Caballer que va ser pionera i va encendre més d’una mascletà quan encara estava mal vist i com no, a Reyes Martí. En el terreny artístic ja destaquen noms Marina Puche que començà la seua primera falla en l’any 2011, concretament la falla Quart – Palomar.

En altres paraules tenim una festa molt gran, amb molta història i tradició. Esta festa fallera té el seu origen i costums en les persones més humils, en el poble, en les persones del carrer. Persones que amb el seu dia a dia omplin de ganes i goig estes festes. Les falles tant a València capital, Gandia, Benirredrà o la falla Sant Nicolau han sigut, són i han de ser unes festes alegres, de foc i coets, de ressaques innocents i riures amb l’excepció d’un únic plor. El moment de la cremà.

Tanmateix també haurien de ser justes amb totes les persones que participen d’una manera o l'altra, reivindicatives i satíriques, respectuoses en les decisions personals mentre no es trenque l’esperit faller i sobretot un exemple que ens alimente les ganes que ens mouen en estes festes. Per a què cada any que es crema una falla de les seues cendres es construïsca amb este sentiment d'unió una altra falla, com a mínim igual de bona que l'anterior. Per no perdre els bons costums.