Nous Papers d'Ovnis. Núm. 8 (2021) by Centre d'Estudis Interplanetaris

Nous

Papers d’Ovnis Revista sobre fenòmens estranys

Número 8 Desembre de 2021

Centre d’Estudis Interplanetaris Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Papers d’ovnis publica articles sobre fenòmens estranys, especialment observacions d’objectes no identificats. També s’accepten articles d’estudi i anàlisi sobre recursos i fonts d’informació sobre aquestes temàtiques, la documentació generada, la seva història, o les perspectives científiques o filosòfiques que se’n deriven. Els punts de vista expressats només són els dels autors. Publicació sense finalitat comercial.

ISSN: 2604-1405 CEI. Centre d’Estudis Interplanetaris, 2021 Apartat de Correus 31.185 08080 Barcelona. Catalunya cei.stendek@gmail.com www.el-cei.org Amb la coŀlaboració especial d’Emili Gil. Copyright dels autors, llevat dels casos on s’indiqui el contrari. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Sumari Articles Notes sobre Jaume Bordas Bley i del desconegut del Canigó Jordi Ardanuy

El «succés extraordinari» del 22 de juny de 1757 a la Vall d’en Bas Gerard Casademon

161

Observacions ovni a Catalunya durant 2021 Centre d’Estudis Interplanetaris

165

Blog del CEI Una observació del 2010 al Rosselló fou molt probablement un exercici militar

168

Un objecte volador a l’area de Barcelona causa sensació

170

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Bola de foc silenciosa a Cànoes (Rosselló)

173

Vídeo fraudulent sobre Ovnis

174

Observacions andorranes

175

Hemeroteca Fa 160 anys. Especulacions sobre globus a Richmond, Virgínia

176

Fa 120 anys. Informació sobre dirigible misteriós

177

Fa 80 anys. Sense respostes sobre el misteri del cel

179

Fa 50 anys. Un Ovni sobre Figueres?

181

Fa 20 anys. Una dona del Prat diu que va veure un ovni mentre estava estenent la roba

182

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Notes sobre Jaume Bordas Bley i del desconegut del Canigó Notes on Jaume Bordas Bley and the strange being at the Canigó Jordi Ardanuy1, 2 1

Universitat de Barcelona.

Centre d’Estudis Interplanetaris.

Resum Aquest article recull notes sobre la vida de Jaume Bordas Blay, amb un èmfasi especial en els seus extraordinaris relats. També es proporcionen detalls inèdits. S’analitza el cas del Canigo a partir de les investigacions realitzades l’any 1976 per Geneviève Vanquelef i els seus col·legues; i pel grup U3 el 1979. Es discuteix la implicació i l’ús de la narració per part d’Antoni Ribera. Paraules clau Contactats; 1951; Barcelona; Castell; Canigó; Conflent; Catalunya; Cecilia Conde; Rafel Farriols; Antoni Ribera

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Abstract This paper collects notes on the life of Jaume Bordas Blay, with special emphasis on his extraordinary storiy. Unpublished details are also provided. The Canigo case is analyzed based on the investigations carried out in 1976 by Geneviève Vanquelef and her colleagues; and by the group U3 in 1979. The implication and use of narration by Antoni Ribera is discussed.

Keywords Contactees; 1951; Barcelona; Castell; Canigó; Conflent; Catalonia; Cecilia Conde; Rafel Farriols; Antoni Ribera

Introducció La història de Jaume Bordas i el desconegut del Canigó és sens dubte un dels relats més extraordinaris dins de la ufologia catalana. Els presumptes contactes amb alienígenes havien tingut lloc a ambdues bandes dels Pirineus i la data de divulgació era 1968, quan Catalunya encara era un terreny gairebé verge pel que fa a aquest tipus de productes. L’explotació comercial del mateix es va reduir al llibre biogràfic de Telstar de 1968,a l’ús de Ribera a ¿De veras los Ovnis nos vigilan? (De debò els Ovnis ens vigilen?, 1973 i 1975) i un darrera ranera a El mensaje de otros Mundos (El missatge d’altres mons, 1982), probablement «suficient» en el seu temps, però d’això fa ja moltes dècades. Tampoc no ha estat recollit amb detall en cap treball analític, ni ha despertat cap interès en termes bibliogràfics a Catalunya. Altrament, fora del país, si que se n’ha ocupat el periodista espanyol Iker Jiménez, amb la conseqüència de la reedició del llibre sobre la vida de Bordas de 1968. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Aquesta absència justifica per si mateixa el present article, a més a més enriquit amb alguns detalls inèdits fins aquest moment que concreten aspectes sobre el protagonista, però també sobre la història cultural en el context del paranormal a Catalunya. Aparell metodològic i fonts d’informació El present article recull i analitza els continguts de les fonts documentals relacionades amb Jaume Bordas Bley a les quals s’ha tingut accés des d’una perspectiva crítica, confrontant-les quan això ha estat possible. Per la seva naturalesa i alguna de les seves característiques cal estendre’s una mica sobre alguns d’aquests documents. Essencialment les fonts són de tres tipus: fonts documentals secundàries (monografies, articles de revista i vídeos); literatura gris (informe); i fonts primàries (material d’arxiu i comunicacions personals de terceres persones). La font principal per a la major part de detalls és el llibre de Jacques B. Bley, publicat per l’editorial Telstar l’any 1968, un assaig biogràfic força particular de l’escriptor valencià Ricardo Blasco Romero (1919-2001). L’autoria de l’escrit ha estat en disputa. Durant molt de temps bona part de la comunitat d’interessats en la ufologia i el paranormal creien que l’obra havia sorgit de la ploma d’Antoni Ribera Jordà. Com es veurà, el propi ufòleg barceloní havia alimentat aquesta creença. Ara bé, assenyalem que resultava estrany el pseudònim triat perquè era el d’un escriptor valencià que vivia i escrivia a la Ciutat Comtal, considerant a més a més que Ribera havia publicat un llibre amb Telstar l’any anterior1. Interrogat sobre la qüestió en diverses ocasions a finals de la dècada de 1980, sempre va admetre explícitament l’autoria. Quan se li formulava la pregunta del motiu Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

d’aquest pseudònim indicava exigències editorials, si és que responia directament. També es mostrava evasiu davant de les preguntes sobre els altres dos llibres de Telstar signats per Ricardo Blasco2, suggerint finalment en una de les diverses converses de l’època, que devien ser d’altres autors i que l’editorial havia utilitzat el mateix sinònim. Cal assenyalar de totes maneres que, des de la seva declaració, que havia fet a alguns membres del grup Unió Ufològica Universal de Barcelona (U3), que com a escriptor havia d’inventar-se coses per a guanyar-se la vida, Ribera havia perdut bona part de credibilitat en l’entorn català que coneixia aquesta realitat, si bé era una font força útil de contactes i anècdotes. El context d’aquesta declaració de Ribera ha estat explicat amb cert detall pel biòleg i antic membre del CEI, Vicente Pérez Baeza, malgrat que amb una petita errada –perquè la joieria Ducommun Frères sí existeix–, segurament producte del temps transcorregut3. Com que té a veure amb aquest treball sobre Jaume Bordas, transcrivim allò que anota: «Doncs bé, com a resultat de la investigació sobre el terreny, van trobar grans inconsistències en l’Informe ummita que explicava la suposada arribada d’aquests éssers a la terra el 1950. Amb el resultat de les seves investigacions exposades en l’esmentat article van efectuar una visita a Antoni Ribera. Aquesta visita va tenir una llarga durada. Duien el llibre de l’Antoni De veritat els Ovnis ens vigilen? Van estar discutint amb l’Antoni tot el que hi havia escrit entre les pàgines 109 a 112. Ribera va defensar els informes ummites com un gat panxa enlaire. Un cop conclosa aquesta discussió, Jesús Alvero i els seus amics van treure a la palestra el tema de l’”Home del Canigó”, exposat per Ribera Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

entre les pàgines 133 a 145 de l’esmentat llibre. Tal com em va informar per telèfon el Jesús, Ribera va començar a posar-se nerviós, encara que es reafirmava sobre allò escrit en el seu llibre. El Jesús li va fer diverses preguntes a les quals no va saber respondre. Com a colofó li va assenyalar l’apartat de l’esmentat llibre on Ribera parlava dels joiers de Perpinyà, els germans Ducommun, amos en aquell temps de la joieria Ducommun Frères, situada “en un dels llocs més cèntrics de Perpinyà: a la mateixa plaça que s’obre a peu del Castellet”. El Jesús va explicar a Antoni Ribera que els membres d’U-3 havien estat investigant a Perpinyà i havien comprovat que mai hi havia hagut una joieria Ducommun Frères en aquella localitat. Antoni Ribera, en veure’s així pressionat, va reconèixer la veritat. Allò que havia escrit era fals. Ho va confessar amb la següent frase: “Un escriptor de vegades ha de permetre’s certes llicències per a guanyar-se la vida”. Reconec que quan Jesús Alvero em va fer aquella confessió, vaig quedar trist i defraudat. Jo era llavors un jove innocent i només veia davant meu a un Antoni que m’enlluernava. Però vaig comprendre que durant la seva vida havia d’haver patit penúries econòmiques»4. Al marge de la credibilitat compromesa de Ribera, hi havia també en el text una cosa relativament estranya. En un moment de l’obra es diu: «L’endemà a primeríssima hora, el senyor Ribera i Milà i Camps, Comte de Montseny, avisats pels familiars del Jaume, van celebrar una entrevista i prengueren la decisió d›ajudar-lo...»5. I una mica després: «Presa aquesta decisió, el senyor Ribera, cònsol Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

llavors d’un país de l’Est europeu, li facilità un document que l’acreditava com a agregat al seu consolat»6. Aquest Ribera del qual parla el text és el periodista i poeta Ignasi Ribera Rovira (1880-1942), pare d’Antoni Ribera, que era cònsol honorari de Romania des de 1934. De ser Ribera l’autor del llibre, cal reconèixer que seria una manera estranya de referir-se al seu progenitor simplement com el “senyor Ribera”, sense ni tan sols incloure el seu nom7, com de fet si va fer en un article publicat a la revista Scienza e Ignoto el gener de 1973: «Fou el meu pare, Ignasi Ribera-Rovira, que en aquest moment era cònsol de Romania a Barcelona, i el Comte de Montseny, els qui li van proporcionar els documents necessaris per a sortir d’Espanya i anar a França»8. Un altre aspecte a considerar és l’ús del text de Ricardo Blasco que en feu Antoni Ribera. En el seu llibre De veritat els Ovnis ens vigilen?, la primera vegada que parla sobre Jaume Bordas Bley, copia dos capítols de forma gairebé íntegra, a excepció d’escriure “Jaime” en lloc de “Jacques” i afegint-hi un petit text cap al final en el qual no aporta realment res de nou respecte el llibre de l’autor valencià i que tindrem oportunitat de comentar més endavant. Naturalment que Ribera s’hagués copiat a ell mateix de manera gairebé íntegra és una cosa força diferent de copiar d’una altra persona, sense citar ni tan sols la font. Però, a més a més, hi ha un altre aspecte a considerar sobre aquest llibre. A la primera edició, publicada a Mèxic l’any 19739, en la secció final de bibliografia hi ha algunes referències. Sense seguir cap ordre alfabètic, les obres s’agrupen per autors, cadascun amb una sagnia força significativa a l’esquerra. Quan arriba el torn del propi Ribera cita tres obres seves publicades fins aquell Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

moment i afegeix una quarta, amb el títol en cursiva, com les anteriors (figura 1):

Figura 1. Fragment de la bibliograﬁa del llibre De veritat els Ovnis ens vigilen? publicat a Mèxic l’any 1973 i a l’any 1976. L’ombrejat per a destacar és de l’autor d’aquest article. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

«Jacques B. Bley (escrivint com a Ricardo Blasco), Telstar, Barcelona, 1968»10. És a dir, Ribera s’atribueix l’autoria del llibre. El mateix text és manté en la segona edició mexicana de l’obra de 1976 que presenta escassos canvis i només a nivell de portada, perquè el cos del volum es va imprimir amb les mateixes planxes11. Continuant amb el tema, en una carta de Ribera a l’ufòleg del sud d’Espanya Ignacio Darnaude Rojas-Marcos (19312018) datada el 3 d’agost de 1970 afirma, referint-se al llibre: «... em va demanar que escrivís la seva biografia. Per això vaig passar diversos dies a Andorra, parlant durant hores i hores amb ell, prenent notes de les quals va sorgir el llibre en qüestió. A l’hora de signarlo, i com que el tema era quelcom comprometedor, jo li vaig dir que de manera semblant a allò que feia ell, jo m’amagaria darrera d’un pseudònim. Ell es va enfadar, i a partir de llavors les nostres relacions van quedar trencades fins fa molt poc temps, en què s’han tornat a reprendre amigablement, passada aquesta petita tempesta en un got d’aigua. Però quan vam trencar momentàniament, Bordas, d’acord amb els seus editors, es va buscar un “negre”, és a dir, una persona que firmés el llibre sense haver-lo escrit. Aquest fou Ricardo Blasco, el qual no pot pretendre haver-lo escrit, per més que digui, perquè jo fins i tot encara conservo còpies de l’original mecanografiat, que son una prova irrefutable de tot el allò que dic»12, 13. Altrament, en l’edició publicada a Catalunya per Plaza & Janés de l’any 1975 de De veritat els Ovnis ens vigilen?14 desapareix tota referència a aquesta obra, com si no Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

existís (figura 2). Sembla que en l’espai públic nacional i en l’espanyol Ribera volia evitar conflictes15. Però en el privat la cosa era diferent. Hi ha moltes persones davant les quals es va atribuir l’autoria. Només per a posar algun exemple, citem el cas d’alguns membres d’U3 que el van visitar a sa casa de Sant Feliu de Codines el 10 de novembre de 197916. Igualment, el 23 d’agost de 1988, a tres components de l’anomenat Grup Tivissa, entre

Figura 2. Fragment de la bibliograﬁa del llibre De veritat els Ovnis ens vigilen? publicat a Barcelona l’any 1975. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

els qual es trobava l’autor d’aquestes línies17. El darrer exemple que oferim es remunta al 22 de maig de 1992, data en la qual Ribera li va signar una dedicatòria al periodista i escriptor aragonès Javier Sierra Albert, en un exemplar que aquest tenia de l’obra de Jaume Bordas, atribuint-se el primer l’autoria. «A Javier Sierra, amb una forta abraçada. R. Blasco Romero (a) Antonio Ribera. 22-5-92. Terrassa»18. A finals de 2018 Juan Carlos Moreno, en el seu blog sobre temes paranormals, redactava una entrada19 en la qual aportava el testimoni del fill de Ricardo Blasco, el psicòleg Dr. Ricardo Diego Blasco Ruiz, atribuint l’autoria de forma rotunda al seu pare. A més a més, facilitava la factura de cobrament de l’editorial Telstar, de data 17 d’abril de 1969, una liquidació de la Societat d’Autors, així com una fotografia dels manuscrits originals, on es llegia a la primera pàgina «Vida de Jacques B. Bley». L’any següent, l’escriptor i periodista brasiler Pablo Villarrubia Mauso confirmava també l’existència del manuscrit, ensems ens advera sobre els petits canvis i supressions que va demanar la censura de l’època20. El Dr. Blasco mateix rubricava aquestes qüestions a l’epíleg inclòs a la reedició de l’obra el 201921. De fet, i és més interessant encara, ell mateix havia acompanyat el seu pare a veure Jaume Bordas, cosa que li va permetre localitzar l’habitatge amb l’ajuda de la seva germana: «En alguna ocasió vaig acompanyar el meu pare. S’acostumaven a trobar en un apartament que Bley posseïa a la zona més elegant de Barcelona, en un dels pisos més alts»22. Amb tot això està prou clar que l’autor de Jacques B. Bley va ser Ricardo Blasco i no Antonio Ribera. El llibre ha estat reeditat el 201923 amb prefaci i epílegs de Pablo Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Villarrubia Mauso i del fill de Blasco, textos que també hem utilitzat àmpliament en el present article. Igualment també s’ha considerat el programa televisiu de «Cuarto Milenio» dedicat al Jaume, amb intervencions del Villarrubia, el Dr, Blasco Ruiz i de Javier Sierra24. Entre d’altres fonts bibliogràfiques significatives cal esmentar la importància del text de Vanquelef, Bazeries i Atzérias publicat a Lumières dans la nuit25 i que recull la seva enquesta al Conflent per a esbrinar la realitat de les afirmacions dels contactes de Bordas amb un extraterrestre. Citem també ara les pàgines que li dedica Jacques Vallée en el seu llibre Messengers of Deception. Ufo contacts and cults (Missatgers de l’engany. Contactes OVNI i cultes, 1979), en el qual ens explica la trobada entre els dos i la impressió que li va causar. Però també han estat molt significatiu l’article ja citat d’Antoni Ribera publicat a Scienza e Ignoto26. A més a més, quant a fons publicades s’han consultat algunes referències bibliogràfiques addicionals sobre la Guerra del 36, l’observatori del Montseny, el curanderisme i d’altres aspectes que es detallaran en el moment d’utilitzar-les. Pel que fa al material no publicat, s’ha consultat la part que s’ha conservat de l’Arxiu de Cecilia Conde –i que denotarem amb l’abreviatura ACCG quan calgui– que inclou detalls sobre els punts de vista de Jaume Bordas i allò que explicava en les celebrades tertúlies al seu pis de la Bonanova. Una altra font cabdal ha estat l’informe realitzat l’any 1979 pel grup U3 sobre les seves recerques sobre el cas del desconegut del Canigó. Finalment també s’ha utilitzat la informació subministrada per Juan M. López al llarg de diverses converses durant els anys 90 que fan referència també a l’activitat de Bordas com a guaridor. Una qüestió final: quant a volum de dades, la part més considerable de la informació biogràfica que es subministra procedeix del volum de Ricardo Blasco i, en general, no s’ha pogut contrastar. Per tant, malgrat Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que una bona part no són dades que potser interessin molt a certs lectors i sobre les quals poden pensar que no té gaire sentit fantasiejar, el Jaume pot haver-les adaptat o magnificat per a intensificar el dramatisme del personatge o per d’altres motius literaris o no. Per exemple, no sabem si el tractament desigual que es fa de la mare i el pare de Bordas, s’ha d’interpretar, ja no com el contrast d’una efectivitat molt superior de la mare pels negocis, que queda explícita en el text, sinó com si respon a una estimació diferent. Fins i tot el mateix Ricardo Blasco, un escriptor professional versat en els encàrrecs, podria haver contribuït a adulterar el sentit de les mateixes, reforçant alguns aspectes per a fer més atractiu el relat. Endemés, cal considerar que, com es veurà per la quantitat d’errades i imprecisions, el text no va ser revisat per Jaume Bordas, o bé no es va molestar en corregir les inexactituds. La Família Segons ens narra Ricardo Blasco, els pares de Jaume Bordas Bley procedien d’un estatus social molt baix. El seu progenitor, de nom Baudili27, s’havia vist obligat a pidolar de nen per L’Hospitalet de Llobregat, acompanyant el seu pare, que era cec. Anys després Baudili Bordas pare es casà amb Pilar Bley Escoda, una dona emprenedora. Després d’uns anys d’esforços van poder establir-se als Encants de Sant Antoni. El negoci prosperava i van poder comprar un pis a prop, al carrer de Tamarit, on naixeria Jaume Bordas el 20 de juliol de 1911, amb un pes de 6 Kg, segons es puntualitza28. Pel que sembla la Pilar va ser atesa pel metge valencià establert a Barcelona, Manel Corachan Xiva, que era amic de la família29. Amb intenció de progressar econòmicament es van instal·lar al principal dels magatzems El Barato, d’acord Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

amb el seu amo, Salvador Sindreu Sunyer. Pilar Bley es convertí llavors en importadora directa de puntes procedents de Calais i de Flandes. Aprofitant les conseqüències de la Guerra europea va consolidar el valor de la hisenda familiar fent d’intermediària en l’adquisició de ferralla a gran escala per a l’Estat francès. Amb els recursos reunits, la família va muntar una fàbrica destinada a l’elaboració de sacs i arpilleres de jute. Adquiriren una gran propietat a la Bordeta, al costat de la masia de Can Tena. Es tractava d’un casalot amb 20 habitacions i un gran terrat. A l’immoble instal·laren inicialment 15 telers que es convertiren en 60 en uns anys. L’empresa arribà a tenir 300 treballadors. Blasco escriu que «nominalment era el pare qui regia els destins de la indústria, però realment era el cervell de la mare qui dirigia, ordenava i convertia en productiu aquell negoci»30. Jaume Bordas tingué dues germanes, Àngela i Arsènia, i dos germans, Rafel i Ramon. Segons destaca Ricardo Blasco, una persona que el va marcar força fou la seva cosina Àngela, filla d’una germana de la seva mare que vivia a Badalona. Se la descriu com una nena molt guapa que es va contagiar de verola. Malgrat superar la malaltia, els estralls sobre el seu cos l’afectaran emocionalment fins el punt que va iniciar un confinament voluntari fins al final de la seva vida als 37 anys, gairebé sense eixir de la seva habitació. La narració continua endinsant-se en el terreny dels prodigis. Quan l’Àngela va complir 14 anys, de manera sobtada, va demanar un llibre, malgrat que suposadament la noia no sabia llegir ni escriure. Al cap d’un any va demanar paper i llapis i a partir d’aquí començà a fer dibuixos de temàtica mitològica grega i romana. Més endavant la mare de la noia va sentir parlar a la seva filla en una llengua que la família no coneixia i que el metge que atenia a la família va identificar com alemany. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Poc temps després, la jove va demanar tinta i va escriure una carta a Anglaterra que va rebre resposta, essent l’inici d’una continuada correspondència en diverses llengües. La mare i el metge van decidir obrir una de les cartes de manera subreptícia, però malgrat que aparentment no havien deixat cap evidència, l’Àngela ho va saber i, sense cap alteració, simplement amenaça que si tornava a succeir no la veurien mai més. Segons el relat, finalment la família va assumir l’estranya situació, especulant el text amb el fet que l’explicació podria trobar-se en alguna forma de «projecció astral»31. Un dia l’Àngela va rebre el Jaume, una situació que es descriu com a excepcional, atès que només deixava entrar la seva mare i el metge32. Així se’ns narra: «El Jaume guarda un record inesborrable d’aquella entrevista. –Era com una espècie de fada, vestida amb una túnica vaporosa que li proporcionava un aspecte sobrehumà, gairebé eteri–, evoca emocionat. – Estava bellíssima sota l’aura de la seva cabellera deixada anar. El seu rostre s’ocultava a la penombra per tal que no pogués captar el menor vestigi de la seva cruel deformació. M’estengué les mans i amb la seva dolça veu em digué: – Jaume, tu seràs el més estimat de tota la família».33 Així acabava el relat de l’Àngela, deixant obert per al lector que imagini per qui seria Jaume Bordas tan estimat. Tampoc no hi ha cap referència temporal, però pel context i la situació del text en el llibre podem suposar que es produeix els primers anys dels la dècada dels vint, abans del fet descrit en el següent capítol i ocorregut l’agost de 1923. Afegirem per a concloure aquesta part el que va recollir Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

el periodista brasiler Pablo Villarrubia Mauro, quan entrevistà la vídua de Jaume Bordas l’any 2019, i publicat en la reedició del llibre de Ricardo Blasco: «No volia sortir de l’habitació. La seva mare li passava, per sota de la porta, el menjar, no entrava a l’habitació. Només deixaven entrar el Jaume, confiava molt en ell. El Jaume em dugué a la casa de la seva tia, a la qual sí que vaig poder conèixer, així com el lloc en el qual la seva germana34 Àngela visqué confinada fins la seva mort»35. Aquestes paraules ens donen a entendre que realment la cosina de Jaume Bordas va viure en una situació de voluntari enclaustrament. Tanmateix, no ens aporta cap més dada sobre altres suposades activitats prodigioses de la l’Àngela. Primer contacte Segons recull Ricardo Blasco, Jaume Bordas Bley era de petit una «bola de greix, un infant obès de cuixes fenomenals»36. Per això demanava als seus pares utilitzar pantalons llargs, puix que l’ajudava a evitar burles dels seus companys. El cert és que tenien d’altres motius perquè sense anar a un col·legi de rics, anava i venia de l’escola en un cotxe conduit per un xofer. A casa disposaven de cinc criades, o un detall que ens mostra que va créixer en un context benestant. Una nit d’agost de 1923 es trobava estirat al llit sense aconseguir adormir-se. Se sentia inquiet com si alguna cosa el cridés. Finalment es va aixecar i, agafant una manta, es dirigí cap al terrat. Eren les tres de la matinada. El Terrat de Can Tena (fgura 3) tenia unes dimensions d’uns 500 o 600 metres quadrats de superfície. Jaume se situà al centre i gaudí durant uns instants d’un cel Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

estrellat impossible a Barcelona amb la seva contaminació lumínica. Es va estirar al terra embolcallat amb la manta i llavors es produí un succés del qual el propi Jaume no estava segur de si fou una visió. «Pel costat del mar –que es distingia des del terrat– aparegueren uns aparells en forma de V, massissos, sòlids i d’aspecte metàl·lic. Més tard va saber que aquest tipus d’aparells eren els que avui s’han classificat com “d’ala delta”. N’arribaren diversos. Només tres d’ells es posaren al terrat. Del seu interior sorgí un ésser d’aparença humana. Tan sols era perfectament visible el seu rostre. De les seves espatlles penjava una capa quallada de lluentons sota la qual s’apreciava una malla de rutilant blanc cenyida al cos. Aquell ésser se li aproximà. Tot just si semblava fregar el terra amb els peus. El Jaume es posà dempeus admirant aquella inesperada visió centellejant i subjugadora. El desconegut tenia la seva mateixa alçada: 1,20 metres aproximadament. –Hem vingut a veure’t–, li va dir sense més preàmbuls –perquè volem que sàpigues que estàs sota la nostra protecció. Tu somies amb ser un atleta, un home fort. Tu seràs un home fort, però no només físicament sinó també espiritualment. Et protegirem. Serem amb tu en d’altres ocasions i, per a demostrar-te que et volem ajudar, et dono això. El Jaume estava cada cop més sorprès, immòbil, sense gosar realitzar cap moviment. El seu enigmàtic interlocutor va extreure un objecte del seu pit amb la forma d’un caramel quadrat gegant. – Te. T’ho has de menjar tot. Ara ens n’anirem. Resta en pau i no et sorprenguis de la nova existència que Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

ara tindràs. L’aparició retrocedí. El mirava de fit a fit. A la fi s’introduí a l’aparell que, junt amb els d’altres dos no tardaren en enlairar-se agafant un rumb cap al Tibidabo. La calor del sol despertà el Jaume. Es trobava sumit en un son assossegat i reparador. Tenia la boca de color marró, enganxosa, com si hagués ingerit brea. L’estrany sabor va durar-li tot el dia»37. Bordas li va explicar a la seva vídua que una criada i la seva mare Pilar van trobar el seu fill a la terrassa. Com que tenia la boca negra, efecte de l’estrany caramel

Figura 3. Masia de Can Tena, en primer lloc, i al fons, probablement, l’ediﬁci que va adquirir la família de Bordas, on es veuria a la part de dalt el terrat, lloc del primer contacte. Foto: UEC de Sants, (AMDS4-492, AHCB). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

subministrat pels apareguts, pensant que potser el Jaume havia agafat alguna malaltia, va fer venir el metge de la família, sense que el facultatiu pogués pronunciar-se de cap manera38. Tornant al relat que recull Ricardo Blasco aquella visió fou l’inici d’un canvi radical. Després d’això el Jaume va començar a canviar de comportament. En un període de quatre anys, el nen obès i fofo es va transformar en un jove musculós i ben desenvolupat. Va començar-se a interessar pel muntanyisme recorrent les serralades catalanes, generalment en solitari, i pujant a tots els cims que li era possible. Se’ns diu que va assistir a la col·locació de la primera pedra del xalet de la Molina «amb tots els muntanyencs de l’època: Lluis Esteban39, Guilera40, etc.»41. Aquest refugi, construït pel Centre Excursionista de Catalunya, es va inaugurar el 6 de desembre de 1925, però hem de considerar que, si la seva afirmació és veritat, no és només que fou realment precoç sinó que la seva transformació havia estat total per a ser un any després dels fets del terrat, a la Molina on s’estava construint l’edifici42. Pot ser evidentment que hi hagi una confusió amb un altre refugi posterior, o bé que Ricardo Blasco barregés conceptes –voluntàriament o no–, però el que si comprovem és que el text no es pot considerar fiable, com anirem comprovant. Paral·lelament s’interessà per l’educació física, instal·lant un equip a casa seva on s’exercitava lliurement, sense cap monitorització puix que tenia por al ridícul i no volia presentar-se a un lloc públic fins a poder acreditar un nivell de forma física per a ell suficientment acceptable. Quan va creure que ja podia sortir de l’ou, començà a freqüentar el gimnàs de la Companyia de Tramvies, situada al final del carrer Rocafort. Per al Jaume s’havia produït una transformació resultat de la visita i dels efectes de «l’estrany producte que havia ingerit». El seu especial sabor que havia durat tot un dia, feia impossible, segons el seu criteri narratiu, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que es tractés d’una seqüència d’un somni o d’una visió interior. Considerava que una sensació d’aquesta mena no podia durar tant de temps. Jaume Bordas, atleta En aquella època va conèixer alguns joves de la seva edat, entre els quals es trobaven en Miquel Martí i l’Oliveras: «Martí viu a l’actualitat [1968] a Sant Julià de Lòria (Andorra). Moguts per una mateixa inquietud i com efecte de les seves afinitats, sota la direcció del Jaume fundaren l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants, l’objectiu del qual era escurçar les relacions entre les classes obreres i la burgesia, vincular ambdues faccions amb mires a la germanor i l‘amor. Com la formació del Jaume ja era un fet, instal·la un gimnàs en el citat Ateneu, el qual va cedir desinteressadament. El mencionat ateneu estava situat al carrer de Galileu, cantonada en el que llavors era la carretera de Sants»43. A l’època en la qual Ricardo Blasco va escriure la biografia de Jaume Bordas, esbrinar la realitat d’aquesta afirmació hagués significat probablement una inversió significativa de temps que no hagués vist recompensada de cap manera. Però avui en dia, gràcies a la Xarxa i als documents digitalitzats podem obtenir sovint informació amb facilitat. En aquest cas ens permet veure que les coses no van anar exactament com explicà Bordas a Blasco, sigui per una mala comprensió, un intent d’inflar els mèrits del seu biografiat, o bé, perquè el Jaume mateix tenia aquesta intenció. L’any 1928, Zacaries Oliveres (figura 4), un mestre del Colegio Español del carrer del Miracle, impulsà junt amb deu dels seus alumnes l’Agrupació Excursionista Sempre Avant, allotjant-se a la seu de la Societat Coral Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

la Floresta, al carrer dels Jocs Florals, i posteriorment al Foment Republicà de Sants, al carrer Cros. De nou per iniciativa de (?) el nombre de socis va créixer amb relativa rapidesa de manera que finalment es plantejaren constituir un ateneu propi. Oliveres va invertir els seus estalvis en el projecte. Finalment s’instal·laren al pis primer del número 2 del carrer de Riego. L’Ateneu Centre Enciclopèdic Sempre Avant, inaugurat oficialment el 24 d’agost de 193344, desenvolupà una tasca cultural enorme fins que fou dissolta per l’administració franquista en acabar la Guerra del 36, malgrat la defunció del seu creador el 7 de desembre de 193345,46,47,48. Anotem, sense més importància, que no hi ha cap referència a Jaume Bordas en els butlletins de l’associació que van des de 1934 a 1937. Continuant amb el relat de Blasco, se’ns explica que als voltants de 1927 va conèixer a Sants a l’Enric Vidal i al Jesús Jiménez, dos bons gimnastes amb els quals es

Figura 4. Zacaries Oliveres. (Sempre Avant, núm. 2, desembre de 1934, p. 9). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

compenetrava molt bé de forma que els va dur a casa per a treballar amb més intimitat. La seva idea era crear un grup de circ. Van entrenar intensament durant mesos, preparant la seva actuació fins a debutar al teatre del Círcol de Sans [sic] situat al carrer Galileu 9 (figura 5). L’espectacle titulat «Gladiadors romans» va agradar de manera que foren contractats durant 10 dies al Teatre Circ Barcelonès (figura 6), que llavors es dedicada a les varietats. Després van actuar durant 15 dies a l’Olimpia i, fins i tot, va intentar incorporar-se al Circus Krone que estava de gira per la Península i que actuà a Barcelona l’octubre de 1929. Però la família s’oposà i va haver de deixar les activitats circenses.

Figura 5. Entrada al teatre del Círcol de Sans [sic]. Foto: M. Bonet. (De tots Colors, núm. 254, 15 de novembre de 1912).

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 1 Desembre de 2014

Matrimoni, servei militar i negocis fallits Plàcida Bombal va entrar a servir a la casa de la Bordeta el 1928 i ràpidament va congeniar amb el Jaume, fins al punt d’engrescar-la en les seves activitats muntanyenques, havent-lo acompanyat en el primer ascens hivernal que va fer a la Pica d’Estats49. Els dos joves es van enamorar. Ara bé, els pares no estaven disposats a acceptar fàcilment la unió del seu fill amb una noia de condició social tan inferior, de manera

Figura 6. Entrada al Teatre Circ Barcelonès al carrer Montserrat. Foto: Josep Maria Sagarra Plana (ANC). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que quan els joves van satisfer el seu natural desig, els pares van intentar desfer-se de la «deshonra»50 gràcies al clàssic procediment dels diners. Som a l’any 1930. Això no obstant, el Jaume no estava tenia cap intenció de cedir i va optar per a fugir amb la noia cap a Reus, allotjantse a l’Hotel de Londres, el qual no era precisament el lloc més modest de la capital del Baix Camp en aquella època (figura 7)51. Els diners que tenien es van acabar i Jaume va haver de trucar a la família i comunicar-los que no tenia amb què pagar el compte de l’hotel. Per tant, o bé li enviaven quartos, o el seu destí era la garjola. Davant de la greu situació, els seus progenitors van optar per a evitar cap situació escandalosa i enviaren el xofer amb una suma que cobria el deute i les necessitats més immediates. A més a més, transcorreguts uns dies, es va presentar a l’hotel el cunyat del Jaume, herald dels seus pares que transportava una missiva reconciliadora. D’aquesta

Figura 7. Gran Hotel de Londres, a la Plaça de Prim, pintat de blanc el 1929. (Publiciació del propi hotel). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

manera els dos joves van poder tornar a la Bordeta. I no va trigar gaire en arribar el seu fill, al qual van batejar com el seu pare, Jaume. Bordas tenia 20 anys. Uns dos o tres mesos després es va haver d’incorporar al Regiment d’Artilleria de muntanya número 1, amb base a l’Avinguda d’Icària de Barcelona, per tal de realitzar el servei militar obligatori de l’exèrcit espanyol, on exercí com a instructor d’educació física52. L’inici del servei militar el 1931 va coincidir amb el traspàs del seu pare. Pel que sembla això va desencadenar problemes familiars que van incidir greument amb el negoci fins al punt que es va enfonsar del tot. Transcorreguts els 12 mesos de reclutament obligatori va muntar un taller d’adobats i preparació de pells de rèptil, però no va durar massa perquè el seu soci, que era qui coneixia el negoci, va retornar de manera sobtada a la seva Alemanya natal. Una altra iniciativa comercial consistí en fabricar plantilles de pell de xai, primer a l’edifici de la Bordeta on encara vivien i posteriorment en una casa que amb una part del patrimoni que encara els quedava la mare va fer construir al carrer Pomaret. Però, malgrat que van incrementar el nombre de manufactures amb pell de xai, sota la marca «El Esquimal», el negoci era clarament estacional. Per tant, van decidir instal·lar una fàbrica de neveres elèctriques, uns electrodomèstics llavors només a l’abast de la gent adinerada. Però no van arribar a comercialitzar-los perquè aparegué la marca «Maifred» que feia la competència a les plantilles, venent a un preu força més reduït, aparentment per sota del preu de cost, allò que ara s’anomena dúmping. I el més curiós és que la competència venia de familiars pel que sembla interessats sobretot en perjudicar-los. Almenys així es recull al llibre de Ricardo Blasco. Per a mantenir-se va aconseguir treball als Estudis Orphea, instal·lats des de 1932 al Palau de la Química de Barcelona. La seva tasca consistia en confeccionar Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

decorats, retocar escenaris, preparar retolacions i activitats similars on es valia de la seva habilitat creativa. Una plaça del Servei Meteorològic de Catalunya a l’observatori del Turó de l’Home Ja s’ha comentat l’afició de Jaume Bordas per les activitats muntanyenques, que incloïen l’escalada i l’esquí i que durant anys el van portar a fer ascensions tant als Pirineus com als Alps. En una de les seves ascensions al Montseny, Jaume Bordas s’assabentà que quedava lliure la plaça de meteoròleg a l’observatori del Turó de l’Home, per desavinences del titular de la plaça amb Eduard Fontserè, cap del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El lloc l’havia ocupat des de primer de gener de 1933 Josep Gil, excursionista i esquiador, acompanyat de la seva dona Maria Oliveres. Les condicions eren mot dures per a sobreviure llavors dalt del Turó, sense carretera, havent de pujar qualsevol material i queviures a l’esquena d’ases53. La tasca era feixuga, però la mesada significativa. Això, i l’encís que la muntanya tenien per Bordas el van convèncer a intentar de fer-se amb el lloc de treball, malgrat que implicava allunyar-se de dona i fill. Passats uns dies des del seu descobriment, Jaume Bordas es va presentar a l’oficina d’Eduard Fontserè preguntant-li sobre la possibilitat d’exercir el càrrec, sent informat que les noves condicions que s’havien establert per a disposar d’un bon professional exigien superar una oposició que incloïa un curs de deu mesos de duració. El gust del Jaume per la naturalesa el va a dur a cultivar-se una mica de manera elemental, autodidàctica i molt anàrquica sobre geologia, botànica i meteorologia54. Tanmateix, una cosa molt diferent era un programa sistemàtic d’estudi que no li atreia gens ni mica. Malgrat això, va començar a preparar-se amb afany. En total s’havien inscrit una Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

quinzena d’homes. Aproximadament un mes després li comunicaren que els candidats s’havien reduït a dos. Ara bé, com que el seu historial muntanyenc era superior al del seu rival, el lloc va ser seu. Allí dalt s’instal·la enmig (enmig) d’una gran solitud i un contacte permanent amb els elements de la natura que tant l’atreien. Les condicions de vida no eren les més còmodes. El refugi, petit i modest, una caseta de fusta prefabricada, que havia estat el pavelló de Noruega a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i que, desmuntada a peces, s’havia transportat fins al cim55 (figures 8 i 9).

Figura 8. Josep Gil i Maria Oliveres, l’any 1933 o 1934.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Entre els records de l’estada que es recullen a l’obra de Ricardo Blasco figura una violenta tempesta de vent que el text de Ricardo Blasco fixa a la tardor de 1934. Ara bé, a la documentació conservada del SMC56 –i confiscada el seu dia per Espanya– s’indica que Jaume Bordas era el responsable de l’observatori des del 20 d’octubre de 1935. Per tant la datació del llibre sembla errònia57. Amb el to ampul·lós i gairebé èpic en el qual està redactat el llibre és freqüent trobar-hi descripcions de les accions i qualitats del biografiat: «L’anemòmetre registrava ràfegues de 300 quilòmetres per hora. El Jaume es va veure forçat a eixir. Era necessari efectuar les lectures perquè l’anemògraf no funcionava. Després de titànics esforços, lluitant contra la desencadenada fúria del vent, arrossegant-se amb precaució, quasi reptant sobre el terra dur i agafant-se a les pedres,

Figura 9. Fotograﬁa de l’observatori del 8 de gener de 1934. (Font original desconeguda). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

aconseguí salvar la distància que existia entre el refugi i els diferents aparells. Hi va haver un instant terrible, dramàtic, durant el qual se sentí alçat com si fos una lleugera ploma. El vent, en la seva més terrible manifestació de violència, l’hissà, situant-lo en posició quasi vertical i el Jaume s’agafà a uns dels cables que asseguraven el refugi. Les seves mans es van crispar dolorosament sobre el cable metàl·lic»58. Aparicions estranyes al Montseny De la seva estada al Montseny el que més ha interessat als ufòlegs i amants d’allò paranormal són les «aparicions fantasmals» de les quals fou protagonista i que han estat descrites amb anterioritat per en Martí Flò59. Transcriurem aquí el text en el qual Ricardo Blasco Romero segueix utilitzant la seva poètica prosa literària: «El Montseny devia estar sotmès a la influència de sortilegis enigmàtics. A les forces naturals desbocades s’unien d’altres que podem qualificar de sobrenaturals, sorgint dels temps més remots, vagant per les nits, en torn de l’observatori. Una d’aquelles nits –tranquil·la en aparença, però saturada d’intangibles premonicions–, trobant-se Jaume estirat a la seva llitera, tractant en va de conciliar la son, trucaren a la porta. Uns cops secs van trencar el silenci que l’envoltava. “Qui serà, a aquestes hores? –pensà mentre s’incorporava per a abandonar la seva llitera–. Potser un excursionista extraviat. Vegem”. Cautelós va empunyar el fusell que sempre tenia al costat del jaç. Existia la possibilitat que l’inoportú visitant fos un malfactor.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Obrí la porta. Davant d’ell no hi havia ningú. La brisa nocturna l’envoltà materialment amb la seva agradable sensació de reconfortant frescor. –Qui és?– cridà amb totes les seves forces. Però el silenci el contestà amb una quietud i una placidesa quasi ingràvida, mentre al cel brillaven els estels amb sa inabastable magnificència. Dut d’un pressentiment indefinible es decidí a donar la volta al refugi, adoptant les més elemental de les preocupacions. El fusell seguia a ses mans disposat a ser usat en cas de necessitat. Ara bé, malgrat que examinà el terreny meticulosament, a les immediacions de l’observatori no va poder trobar cap rastre que justifiqués els intempestius cops a la porta. D’altra banda, el cim del Turó de l’Home –que té formes punxegudes, sense roques ni arbres–, no oferia cap amagatall darrera del qual es pogués amagar res. Els seus vessants eren suaus, mentre que el quart (turó, o turonet, o lloma), situat darrera de la caseta formava una petita explanada de dos metres d’amplada, acabant quasi tallat en forma de pic, en un abisme vertiginós i inaccessible. Arronsant les espatlles va tornar a entrar a l’interior del seu refugi, estirant-se de nou sobre el seu llit. Pocs instants després escoltà com si esgarrapessin molt suaument –amb una branqueta o amb les ungles– els porticons de la tancada finestra que donava a la petita plataforma que, com ja s’ha dit, acabava a l’abisme. Sense fer ni el més mínim soroll, sigil·losament, es llevà apropant-se a la finestra. S’aturà davant d’ella. Expectant, tens, sense experimentar cap mena de temor esperà durant alguns instants. I llavors, d’imprevist, amb una rapidesa sorprenent, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

quasi d’un únic cop obria la finestra. Davant del seu esguard aparegué de nou l’estrellada nit, però aquesta vegada, sobre el fosc fons es distingia una forma densa que tenia aparença humana, d’esquena, caminant ingràvid, fugint... vers l’abisme! Al Jaume li feu un salt el cor i estigué a punt de perdre la serenitat. Aquell desconegut anava a estimbar-se irremissiblement. L’opaca silueta seguí avançant horitzontalment, lliscant a l’aire, sobre el buit, sense precipitar-se a l’abisme, fins que desaparegué en el horitzó nocturn, esfumant-se per a no retornar mai més60. Aquesta fugaç aparició va tenir un paral·lelisme amb una altra trobada. A ambdues, el Jaume pressentia que es tractava d’un missatge que la seva extrasensorial percepció no havia aconseguit copsar. I aquest cop es produí a ple dia. Aparentment no presentava cap enigma, tanmateix, estudiat amb deteniment, ens deixa l’equació insoluble d’un problema difícil d’entendre. Venint de Sant Marçal i quan es disposava a agafar la drecera de Les Agudes –que comença al mateix peu d’aquest cim– per a efectuar l’ascens per aquest costat, el Jaume va percebre unes passes, experimentant la sensació que el seguien al llarg de la sendera. Allò el posà en guàrdia. Aquell camí no era freqüentat pels excursionistes. I el més extraordinari és que fos qui fos pogués aguantar el seu ràpid caminar de muntanyenc. Girant-se sobtadament es trobà en front d’un individu ros, cap típicament germànic, en shorts, i calçant una mena de botes que recordaven les d’un patinador, cordades pel centre fins a mitja cama. Era jove, d’uns 28 o 30 anys d’edat61. El Jaume decidí continuar el seu camí sense donarli cap importància al fet. Podia tractar-se d’una mera casualitat. Això no obstant, al seu cervell es produïa un malestar inquietant. De sobte, deixà de sentir les seves Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

passes i totes les sensacions anímiques cobraren una placidesa benefactora. Es girà. No trobà ningú. Desfeu una part del camí. Cridà, però no obtingué cap resposta. I com en el cas de l’observatori, pogué comprovar que les sobtades desaparicions eren del tot inconcebibles. L’estrany individu s’havia volatilitzat. Jaume B. Bley tingué sempre la sensació que aquella aparició –així ho segueix considerant [1968]– no corresponia a cap ésser vivent d’aquella època. Les singulars botes no tenien el clàssic tall de les de muntanya i la seva sobtada desaparició era tot un misteri indesxifrable»62. Arriba la guerra Jaume Bordas tenia molt de temps lliure que utilitzava per a fer excursions, però també per a concebre negocis, com el fet de voler comercialitzar un xarop que els habitants de la zona de Santa Fe feien amb pinyes d’avet recollides al bosc a l’entorn de la riera de Passa Avets. Amb el destil·lat contra la bronquitis va tenir cert èxit, puix que amb els diners obtinguts, segons se’ns diu, «va poder alliberar a la seva família de la ruïnosa fabricació de les plantilles i al mateix moment va adquirir un Opel 9CV i un terreny que confrontava amb el seu refugi, gairebé enganxat a l’observatori, on pensava instal·larhi un bar i un restaurant, projecte que no va poder dur a terme, atès que esclatar la guerra del 36»63. La contesa bèl·lica va militaritzar la seva tasca i l’observatori va ser adscrit al servei d’aviació de l’Estat espanyol. El fet de viure aïllat no va evitar que fos víctima i testimoni d’alguns dels abusos i crims que es van produir aquell fatídic 1936. Conforme avançava la guerra i s’evidenciava la derrota republicana, més persones havien d’incorporar-se al front. El Jaume va rebre l’ordre el desembre de 1937, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

però acostumat a sortir-se amb la seva, almenys segons el nostre llibre de capçalera, es va presentar a l’oficina d’Indalecio Prieto, ministre de defensa republicà –el govern espanyol s’havia instal·lat a Barcelona el 31 d’octubre de 1937– per a explicar-li que l’observatori estava en contacte directe amb els aeròdroms del front de guerra de l’Aragó als quals facilitava diàriament informació meteorològica de vital importància. No sabem si realment els fets van anar així, però el cert és que es va publicar, entre d’altres comunicats similars, la següent nota al Diari Oficial del Ministeri de Defensa el gener de 1938: «Circular. Excm. Sr.: D’acord amb el que disposa l’article 15 del decret del darrer 21 d’octubre (D. O. Núm. 256), he resolt que el funcionari del Servei Meteorològic del cim del Montseny, D. Jaume Bordas Bley, inclòs en els reemplaçaments mobilitzats, quedi mobilitzat en la tasca que avui té assignada, per ser insubstituïble en la mateixa, no reclamant-li cap acreditació per part del Ministeri de Defensa. Si el mencionat funcionari cessés en la tasca que avui aconsella atorgar-li tal benefici, haurà de presentarse immediatament el C. R. M. I.64 de Barcelona, per tal de ser destinat al Cos. Li ho comunico a V. E. per al seu coneixement i compliment. Barcelona, 23 de desembre de 1937. Prieto»65 Emparat amb la resolució ministerial i ostentant a més a més, l’equivalència a un grau de tinent d’aviació, es presentava als magatzems de la intendència militar i carregava queviures i armes destinats a ajudar a refugiats antirepublicans que s’amagaven al Montseny. Igualment va establir contacte amb un impressor que va fer un tiratge de 100.000 exemplars d’un manifest feixista que Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

començava així: «Catalans, tingueu paciència; l’hora de la llibertat s’apropa...»66. Van ser repartits a Barcelona67. Les accions conspiradores de Jaume Bordas no van passar desapercebudes fins al punt que se’n va fer ressò Unió Ràdio Sevilla, que practicava la guerra psicològica, paraules que van portar a la seva detenció uns dies després. Som a l’abril de 1938. Fou torturat a una de les txeques del Servei d’Informació Militar (SIM) que controlaven els comunistes, situada al l’Avinguda de Vallvidrera número 1068. Segons el relat literari de Ricardo Blasco, malgrat la crueltat amb la qual fou tractat– desgraciadament procediments habituals quan es considera que hi ha «raons d’estat»–, Jaume Bordas va resistir-ho tot i no va donar cap tipus d’informació. En canvi, el polític falangista reusenc Josep Maria Fontana Tarrats donava l’any 1951 una versió diferent. Referint-se a la guerrilla feixista que actuava al Montseny escrivia: «Un meteoròleg, escamot69 penedit, va ser fet presoner i martiritzat pels seus excompanys i ell va vendre a la guerrilla»70. El més probable és que Jaume Bordas expliqués tot el que sabia sota els efectes d’un enorme patiment físic i psicològic. Ara bé, l’afirmació de Fontana d’«excompanys», només pot ser entesa d’una manera molt laxa, pel fet de ser treballador de la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas Bordas posteriorment va anar passant per diferents presons, sent condemnat a mort. Naturalment la detenció, tortura i processament implicà que deixés l’observatori del Montseny. Però en els registres de l’Institut Cartogràfic de Catalunya hi figura la seva esposa, Plàcida Bombal com a responsable des del 14 de juliol de 193871. Sembla curiós que s’assignés aquest lloc a l’esposa d’un traïdor, d’altra banda una persona sense cap instrucció. És una estranya errada del registre? Ho Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

van fer per a ajudar-la? Contactes de la família? Durant el conflicte bèl·lic a Catalunya les dinàmiques socials que funcionaven eren de vegades estranyament rares. Tornant a Jaume Bordas, es trobava a la model quan l’arribada de l’exèrcit franquista a Barcelona era ja imminent. El gener de 1939, els presos foren evacuats, primer en camions i després a peu72. Pel que sembla els traslladaven al Collell, on durant la guerra es va establir una presó. El llibre de R. Blasco esmenta que la columna en la qual anava Bordas fou ajusticiada al Collell i que només va sobreviure el falangista José María Poblador Álvarez, que es va fer passar per mort després de ser ferit73. Però el cert és que les coses no van anar exactament així. Al Collet es van reunir centenars de persones. Poblador (Bordas?) no anava amb ell, sinó amb Jesús Pascual Aguilar i d’altres tretze persones que foren conduits en autocar74. I es va salvar gràcies al fet que no es va poder moure pel seu deplorable estat de salut. Però si que es salvaren de les tristament famoses execucions del 30 de gener de 1939, Jesús Pascual i Rafael Sánchez Mazas. La manera amb la qual es lliurà de la mort aquest darrer va inspirar la novel·la de l’espanyol Javier Cercas Soldats de Salamina (2001) i una pel·lícula del mateix títol. De nou amb el Jaume, segons se’ns explica, veient perillar la seva vida, prengué la decisió d’escapar-se. Un cop presa aquesta determinació, la primera parada que van fer per a passar la nit fou a l’antic Casino de Sant Hilari. «Per tot arreu es veien guardes de vista i les portes estaven ben guardades per sentinelles avisats. Procurant no aixecar sospites, el Jaume començà a examinar discretament aquell indret. Les barreres que es presentaven semblaven insalvables. Amb una sobtada inspiració es dirigí a l’excusat. Un cop a dins observà una petita finestra a uns 30 metres Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

d’alçària sobre el torrent. La paret s’alçava vertical, inaccessible, cosa que feia impossible la fugida. No hi havia cap humà capaç de saltar per allà o davallar per la paret. D’altra banda, els milicians patrullaven pel torrent»75. Tanmateix, segons el relat, jugant-se la vida per la distància, va trobar la forma de saltar fins a una galeria descoberta d’una casa propera. Ara bé, la descripció de l’entorn del casino és totalment inexacta, atès que no hi havia cap barranc que pogués ser patrullat, ni alçades de 30 metres –uns 10 pisos–, com es pot comprovar en qualsevol cartografia. L’edifici noucentista, té actualment dos pisos més unes golfes, i està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Nacional76 (figura 10). Fos el que fos allò que va succeir, aquesta part del relat acaba narrant com fuig amb un company –al qual va haver d’ajudar a saltar–, dirigint-se cap a Viladrau, on romangueren amagats, recuperant forces fins l’arribada imminent de les forces feixistes. Pocs dies després va poder tornar a Barcelona, al seu domicili del carrer Pomaret on el va rebre sorpresa la seva família. Allà ja no hi era la seva mare, que havia mort l’any anterior. Immunitat a les bales? El llibre de Ricardo Blasco narra una persecució a la qual va ser sotmès a partir de l’abril de 1940 pel fet d’ajudar un home al qual un grup d’individus l’estaven colpejant de manera salvatge77. Passats pocs dies, uns desconeguts es presentaren a casa seva per a intimidarlo. La seva cosina, Margarida Escoda –que segons se’ns indica era l’ antiga secretària del polític espanyol José Calvo Sotelo, ministre d’hisenda entre 1925 i 1930–, exposà el cas a Luis Martí Olivares, Marquès de Rebalso, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 10. Fotograﬁa de 1937. A l’esquerra el Casino i, al fons, l’església convertida en mercat. Autor desconegut. (Fons A. S. V.). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

aleshores cap superior de policia de Barcelona, el qual li prometé que faria el possible per solucionar aquella situació inquietant. Ribera ho explica d’una manera una mica diferent: «... fou col·locat oficialment a les files de la Falange, però fins i tot allà no va tenir una vida fàcil. Incapaç de suportar la crueltat amb què es tractava als presoners “rojos”, aviat es va enfrontar als seus líders»78. Són dues versions diferents, però bé podrien ser compatibles. Observem que en qualsevol d’elles és la «bondat» de Jaume Bordas la que li passa factura. Uns dies després es va presentar una denúncia anònima contra Bordas, relacionant-lo amb un assassinat d’un refugiat antirepublicà a l’hotel de Santa Fe del Montseny durant la guerra, però la investigació demostrà que n’era innocent79. Així que els seus enemics optaren per segrestar-lo i, a punta de pistola, el tancaren durant hores al soterrani d’un edifici del passeig de la Bonanova. A les tres de la matinada van aparèixer el cap del grup i els dos segrestadors. Els tres personatges estaven beguts i li van ordenar que es despullés. El van empènyer contra la paret de fons, distant uns quatre metres. Seguim textualment: «I empunyant les pistoles començaren a disparar contra ell, l’un darrere l’altre, col·locant un carregador darrera d’un altre a les recambres de les seves armes, buidant i reposant-les repetides vegades mentre l’estupor s’apoderava dels seus rostres. El Jaume els mirava de fit a fit, gairebé sense parpellejar, com si estigués investit d’un valor sobrenatural, fent ostentació d’una serenitat extraordinària i d’una sang freda inconcebible. Se Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

semblava a una estàtua de la qual eixissin estranys efluvis. Dempeus, dreçat, completament immòbil, quadrat, amb un lleu somriure als llavis, el ulls posats en els seus botxins, escoltant impertèrrit el soroll de les bales i el metàl·lic dringar de les càpsules buides xocant contra el terra. Quan ja han esgotat diversos carregadors deixen de disparar. En els seus esmussats cervells comença a sorgir quelcom indefinible que es transforma en un supersticiós sentiment; canvien mirades espaordides, sense atrevir-se a parlar, baixen els braços i capcots, silenciosos, se’n van tan espantats que fins i tot obliden tancar la porta»80. Què s’ha de pensar de l’escena descrita? En el text no diu en cap moment que l’apuntessin. Però el títol del capítol és prou explícit «Indemne davant les bales». Ara bé Ribera escriu sota l’epígraf: «resistent als trets»: «Tres d’ells van començar a disparar-li amb armes de foc, apuntant als punts vitals, i de seguida es va apoderar d’ells una gran sorpresa. El condemnat a mort no va caure ni va trontollar: va seguir mirantlos sense immutar-se, mentre les bales xiulaven al seu voltant sense que l’abastessin. On havia anat a parar la seva destresa com a sicaris professionals?»81. Igualment la seva vídua confirmava aquesta versió: «L’havien baixat a un soterrani, contra la paret i “pim, pam, pum”, per a matar-lo, sí. I el meu marit, amb la força psíquica que tenia, va arribar a desviarles»82. Es pot atribuir tot a l’alcohol? A una protecció d’origen desconegut, sigui de base extraterrestre o sobrenatural?83. Sembla molt més assenyat assumir que les coses no van Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

anar així i que Bordas va narrar els fets seguint aquest estil que el convertia en un home superior moralment i física. Blasco continua explicant que aparegué llavors el porter i li oferí ajuda, de manera que va anar a avisar la família del Jaume, que no vivia gaire lluny. Fugida de Barcelona i estada al Rosselló L’endemà intervingueren Ignasi Ribera Rovira, pare d’Antoni Ribera, que en aquell moment era cònsol de Romania a Barcelona, i Josep Maria Milà Camps, primer Comte de Montseny. La seva tasca sembla que fou aconseguir alguns documents que havien de servir-li com a salconduits per a arribar fins a la frontera pirinenca, però sense tenir realment cap seguretat d’aconseguirho, atès que no eren documents expedits oficialment pel govern espanyol. En aquest context fou quan Antoni Ribera va conèixer el nostre protagonista: «Quan el vaig conèixer (tenia 19 anys) la Falange el continuava perseguint; Jaume Bley ja tenia enemics pertot arreu, a banda i banda de la barricada. Immediatament em va cridar l’atenció la seva actitud, el seu cap de gladiador romà»84. Va arribar fins a Camprodon, al Ripollès, sense dificultats especials i es dirigí cap a Llanars, on deixà el cotxe. A partir d’aquest punt va continuar a peu fins arribar a la Presta, ja al Vallespir, per a dirigir-se després a Prats de Molló per a presentar-se a la policia de l’Estat francès. L’arribada d’una persona amb equip de muntanya i documentació diplomàtica no era un fet trivial atès que França estava en guerra. I, segons se’ns indica, el van prendre per un espia, cosa que, atesa la situació, no és inversemblant. Conduit a Perpinyà, fou interrogat Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

durant uns dies fins que aclariren la situació mitjançant les autoritats espanyoles, expedint-li un volant que el permetia moure’s lliurament per la capital del Rosselló85. La situació de tota manera era ben complicada i calia refer la seva vida. La primera cosa era aconseguir portar la seva dona i el fill. Tot, o gairebé tot, es podia comprar en diners, de manera que va contractar un guia de Llívia perquè (o a fi que, per tal que, amb la finalitat que) els dugés a través de la frontera. Un cop reunits van aconseguir documentació provisional. Es van instal·lar al carrer de la Muralla de Sant Mateu, 11, 2, pis, però els diners es van acabar i es va veure obligat a recórrer els voltants de la ciutat agafant verdures del camps per a portar-los a taula. Aquesta situació de tanta precarietat s’allargà tres o quatre mesos, però l’amo del pis, pel que sembla, malgrat que es retardava amb els pagaments, no va procedir a desnonar-los86. Bordas rememora aquells dies de necessitat: «Passava davant d’un forn de pa al carrer Petit de la Moneda. S’aturava un instant, aspirava la deliciosa aroma del pa recentment fornejat i continuava el seu camí notant al seu estómac les fredes mossegades dels sucs gàstrics que no trobaven amb què saciarse»87. Al Jaume també se li va ocórrer pintar aquarel·les, que exposava al terra de les voreres. Posteriorment es va instal·lar al mercat de Perpinyà. L’èxit comercial deuria ser limitat, atès que va haver d’acceptar un encàrrec per a pintar un taxi, cosa que va fer en tres setmanes utilitzant un pinzell i paper sabó. Jaume Bordas no tenia cap formació artística prèvia ni havia pintat mai, però Ricardo Blasco diu que «se li despertà inexplicablement un sentit de l’harmonia, del ritme i del color d’una gran força expressiva»88. Almenys

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

així veia Bordas la seva pròpia obra... Sobre el seus coneixements previs Ricardo Blasco puntualitza: «Sí bé no havia format pràcticament part de l’àmbit artístic, comptava amb un gust personal molt notable i era posseïdor d’una informació de “primera mà”. El 1930 va formar part d’un cercle d’amistats composat per Rovirosa89, Mir90, l’insigne Llimona91, Crexems [sic]92, Manolo Huguet [sic]93, Arístides Mallol94 i Marc Chagall. Amb la filla d’aquest darrer va florir un romàntic amor, un apassionat idil·li... [...] El 1931, Pau Gargallo estava celebrant una exposició a Reus. Gargallo adquirí una greu broncopneumònia. Atesa l’amistat que els unia, el Jaume fou a la citada població amb el propòsit d’ajudar-lo a muntar l’exposició, Gargallo va patir un accés que agreujà considerablement el seu estat [...] Pocs moments després [...] Gargallo expirava...»95. Totes aquestes afirmacions potser haurien de comprovarse una per una, cosa que no s’ha fet fins ara. Tanmateix, observem diversos detalls. A més a més de les dues errades en el noms dels artistes, el matarranyenc de naixement (1881), Pau Gargallo Catalan, va morir el 29 de desembre 1934, i no pas el 1931. Tot això confirma la manca de precisió de les dades. Respecte a la possible relació apassionada amb Illa Chagall96, aquesta ben just tenia 14 hiverns l’any 1930 i era amb els seus pares a París, després d’haver viscut entre 1927 i 1929 al mas Lloret de Ceret. Romangueren a la capital francesa fins que van haver de fugir a finals de 1940 quan es promulgaren les lleis antisemites.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Si aquesta relació sentimental de Bordas és real –com es veurà no és l’únic afer d’infidelitat de Bordas descrit per Ricardo Blasco–, podrien haver-se conegut l’estiu de 1933 o 1934, quan l’artista va a ser a Tossa de Mar amb la seva família, un lloc on també estiuejava llavors Pere Creixams, anomenat «el cònsol de Tossa a París», per la seva tasca de promoció del lloc entre artistes i intel·lectuals a la ciutat de les llums. Tampoc no és impossible que infidelitat la relació sentimental es produís en un altre lloc de l’Estat francès. Segons llegim, Jaume Bordas va escalar pics i fent travesses al Montblanc com a mínim els anys 1934 i el 1935, així com també el 1937, amb la guerra del 36 ja començada, i essent el responsable de l’observatori del Turó de l’Home97. Ara bé, per qüestions cronològiques considerem improbable aquesta relació entre el Jaume i l’Illa i que cal interpretar-la més aviat com un afegit literari. Passats uns mesos, va rebre una oferta d’un parent de l’home que havia dut a la seva dona i fill a través de la frontera, un tal senyor Brugat, una persona ja a l’edat de jubilació, que tenia un negoci de venda d’aus de corral, però que ara estava aturat perquè la benzina estava racionada com a conseqüència de la guerra i no podia fer servir la camioneta per a desplaçar-se als mercats de tota la regió. Jaume va rebutjar inicialment la proposta perquè els documents d’identitat que tenia no li permetien moure’s del perímetre urbà de la capital. Però en realitat les coses no eren així perquè el fet de signar el contracte l’havia de permetre mobilitat i una entrada més estable de recursos econòmics. El Jaume tenia la solució pel problema de la camioneta: la instal·lació d’un gasogen de llenya, uns aparells que llavors tot just començaven a veure-se’n a l’indret. La seva manya amb les eines i el sentit d’anticipació el van permetre arribar fins a llocs de l’Aude, a Occitània –Ricardo Blasco explicita Castellnou d’Arri (Castèlnòu

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

d’Arri o Castèlnau d’Arri)–, i com que la competència era baixa per la manca de mobilitat general, el negoci anava bé. L’esposa del seu patró era una dona del nord de la Península itàlica, molt més jove que ell, de cabell castany molt clar, descrita com «bella i fogosa»98. Segons Bordas el perseguia amb ofertes sexuals que va poder resistir durant cert temps, perquè considerava que li devia felicitat a Brugat. Ara bé, no gaire després aquest va morir. Passats uns tres mesos, els dos se’n van anar amb la camioneta a l’Estany de Salses i, allà estant, es convertiren en amants. Versem la lírica descripció de l’esdeveniment de la ploma de Ricardo Blasco: «Brillava un sol esplèndid, d’una lluminositat radiant i vivificadora. El Jaume es va estirar a la gespa, a la riba de l’aigua i va tancar els ulls. Una dolç sopor s’anava apoderant d’ell. De sobte, desbaratant la seva estranya somnolència va sentir la musical veu de la dona: –Llavors Jaume, jo t’agrado? En obrir els ulls la va veure dempeus, al seu costat, completament nua, com una nimfa d’irresistible atractiu, com una estàtua vivent les harmonioses formes de la qual subjugaven la seva voluntat...»99. La tardor de 1941 el seu negoci s’havia ressentit massa de les restriccions econòmiques per la qual cosa començà a dedicar-se al contraban, pensant sobretot en les mancances d’oli i cansalada als hotels. Va adquirir una moto i va realitzar una primera compra a Sant Llorenç de Cerdans, a l’Alt Vallespir, però es va trobar la policia durant el seu recorregut. Va aconseguir fugir i aixoplugarse a Arles, a l’Hotel Des Glycines que, de fet, sembla

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que encara existeix al número 7 del carrer Valls del Joc de la Pilota. En canvi, al dia següent va passar sense problemes el control d’El Voló, ja de nou al Rosselló. Malgrat el risc evident Bordas perllongà aquesta activitat durant un cert temps. Segons la narració de Ricardo Blasco en més d’una ocasió va lliurar els seus productes a persones que ho necessitaven sense cobrar-los res. Mentrestant continuava amb la seva relació extramatrimonial, malgrat el temor a ser descobert per la seva dona. Finalment va resoldre acabar amb la infidelitat, una decisió que va comportar que fos denunciat per ella davant la prefectura de policia de Perpinyà. No se’ns explica l’acusació. Fou de contraban? Pel que sembla ho van interpretar com una qüestió de faldilles, però per a evitar qualsevol problema, l’aconsellaren que se n’anés de Perpinyà. Bordas a Prada De Perpinyà es van traslladar a la capital del Conflent, instal·lant-s’hi inicialment en una habitació del carrer de Voltaire i dedicant-se a la pintura de paisatges, en un estil descrit com a «surrealista-figuratiu»100. Durant el primer any va pintar 25 teles, les quals s’haurien venut totes. Segons se’ns explica, no va poder conservar ni un esbós de l’època, i els seus llenços es trobaren escampats per Europa i els EUA. Posteriorment es mudaren a una caseta de dues plantes amb vuit petites habitacions, que era l’antiga consergeria d’una gran vila d’estil mallorquí, encara existent. Aquí va néixer la seva filla Núria101. A Prada estant va conèixer al dibuixant Jacint Bofarull Foraster (1903-1977), un exiliat que s’havia desplaçat a un lloc més petit que no pas Perpinyà des de l’ocupació efectiva de l’antic comptat del Rosselló per part dels alemanys a la segona meitat de 1942. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Bofarull hauria organitzat una exposició de 40 obres de Bordas l’estiu de 1943 a la salà Aragó de l’ajuntament de Perpinyà. Les teles comprenien naturaleses mortes, flors, paisatges, etc., havent-ne venut 25. Un crític de la premsa rossellonenca l’hauria definit com «el pintor de la llum dels Pirineus». L’èxit el coronava i podia vendre els seus quadres a preus elevats. O almenys això s’afirma en el llibre de Ricardo Blasco. Però aquesta versió contrasta amb el que van recollir la ufòloga Geneviève Vanquelef i els seus col·laboradors l’any 1976 a Castell de Vernet, on es va establir poc després: «Bordas pintava en el seu temps lliure, i de fet va organitzar una exposició de les seves obres a Perpinyà. Es va fer passar per un artista incomprès, però sense gaire talent, segons es va afirmar en aquell moment»102. Això és el que explicà el tinent d’alcalde de l’època i propietari de l’hotelet que Bordas dirigirà a la vall del Cadí. Però de moment segueix a Prada on, segons la biografia de Ricardo Blasco, comença de nou a practicar el muntanyisme, superant el crebant físic que li havia causat les penalitats de la guerra i que el portaren al quiròfan. Bordas explica que l’èxit de la seva pintura li va permetre assolir el somni que acaronava, que era el retorn a la muntanya gràcies a l’obtenció d’un títol proporcionat per l’escola d’Alta Muntanya de Chamônix. S’explica que feu tres estades, anuals amb una duració de 15 dies cadascuna per a aconseguir el títol del Guia de primera als Alps. Amb això, el Syndicat d’initiative en Pyrénéesorientales l’hauria acreditat com a guia oficial al seu territori. De nou la versió de Bordas contrasta amb la recollida per Vanquelef: Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

«Li agradava fer llargues caminades per les muntanyes pel seu compte, però no hauria treballat oficialment com a guia a l’Estat francès»103. La carrera singular de Jaume Bordas no estaria completa si no hagués col·laborat amb la Resistència. Trobantse vivint a Prada, segons la narració, es va posar amb contacte amb ell una persona de part de l’arquitecte Fèlix Mercader (1892-1949) que havia entrat a la Resistència el 1940 i que seria el primer batlle de Perpinyà després de l’alliberament l’agost de 1944. Inicialment hauria començat a passar documents travessant la collada de la Portella de Mentet que uneix el Conflent amb el Ripollès. De la mateixa manera hauria passat aviadors anglesos abatuts per les forces de l’Eix. En una ocasió també ho hauria fet amb un grup de quatre jueus al que va salvar gràcies a la seva serenitat i «un domini interior, digne d’admiració», escriu Ricardo Blasco104. Segueix Bordas explicant que la policia de Prades feia veure que no sabia res del que feia, perquè l’oficial també pertanyia a la Resistència i fins i tot li hauria proporcionat algun tipus de salconduit. Una altre succés relacionat amb el temps que va viure a Prada li ocorregué viatjant en tren. Dos soldats alemanys anaven demanant la documentació. Un d’ells, en comprovar la documentació d’en Jaume, va comentar en francès105 al seu company que «Bley» semblava jueu. Poc després aparegué un oficial que va expressar en francès la seva estranyesa que Bley no fos un cognom semític. Jaume Bordas va exposar el seu origen, aportant dades sobre la seva família a Barcelona. Inesperadament l’oficial es va dirigir en un català descrit com a perfecte, cosa que va sorprendre’l, però reaccionà contestant també en català i preguntant-li com era que coneixia aquest idioma. Parlar en català amb accent de Barcelona va fer que l’oficial confiés en les seves explicacions. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Pel que sembla aquell alemany havia viscut vint anys al Cap i Casal, havent treballat a la Unión Química i Lluch, empresa que agrupava diverses representacions alemanyes106. Aquesta és la darrera peripècia que se’ns explica transcorreguda mentre vivia a Prada, però per a sobreviure en aquella època tan complexa va seguir practicant contraban, entre d’altres activitats. Acabada la guerra continuà amb les seves estades als Alps. L’any 1948 realitza l’últim ascens important, el Cerví, per la vessant nord, per la via Schmid107. Quan finalment marxaren de la capital del Conflent a finals de 1949, deixaren la casa on havia nascut la seva filla Núria. Es tractava d’un edifici de dues plantes amb vuit petites habitacions, l’antiga consergeria d’una gran vila d’estil mallorquí, coneguda com a Vallroc, construïda el 1924 com a rèplica d’un altre immoble existent a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona i actualment convertida en la seu permanent de la Universitat Catalana d’Estiu. Poc després l’immoble fou ocupat per violoncel·lista Pau Casals Defilló (1876-1973), que havia arribat procedents dels EUA (figura 11). Instal·lació a Castell Baixant de Sant Martí del Canigó, després d’un dels seus habitual passejos per la muntanya, va passar per la petita població de Castell de Vernet (figures 12 i 13) –amb una població força dispersa de menys de 100 habitants a l’època i de 150 a l’actualitat–, fixant-se en l’estat lamentable de l’Hotel Oasis. Poc després va trobar-se el seu propietari, Jaume Nou108. Bordas li va dir que li agradava el lloc on era l’hotelet i li va proposar de llogar-lo a Jaume Nou, cosa a la qual va accedir. Però pel que sembla era necessari un document per a exercir com a comerciant, que obtingué gràcies als contactes amb el Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

món de la resistència. L’Hotel va canviar de nom convertint-se amb l’Hostal Isard (figura 14) on s’instal·là amb la seva família. Allà alternava la seva tasca d’hostatger, l’oferiment d’ascensions i guiatge per la muntanya, un servei de jeep no regulat per a aproximacions al Canigó, i la pintura. L’ésser del Canigó És arribada l’hora de referir lahistòria més famosa sobre Jaume Bordas, aquella que Ricardo Blasco titula

Figura 11. Consergeria de Vallroc,. Fotograﬁa de Jordi Gili, 2011. (Font: Wikimedia Commons). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 12. Cartell d’entrada a la població de Castell (Font: Arxiu de l’autor). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

com «el desconegut del Canigó». Transcriurem el seu relat completament. Com a pas previ, una altra aparició fantasmal amb la qual ens obsequia el text: «En Jaume ascendia en “solitari”. El seu propòsit era guanyar –un cop més– el cim del Canigó en ple dia. De sobte, a dalt de la muntanya, dempeus, immòbil, donant-li l’esquena, veié un personatge vestit de negre, de cap a peus. Pel que sembla es trobava absort contemplant el paisatge. Durant uns moments tingué la impressió que la intensa llum solar el convertia en objecte d’un fenòmens òptic. Accelerant el seu pas va atènyer el pla del cim.

Figura 13. L’església de Sant Martí es troba en una posició central entre les cases disgregades que formen el poble de Castell. (Font: Arxiu de l’autor). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Llavors el distingí amb tota claredat. Allà era, sòlid i real, retallant-se la seva figura sobre la nitidesa de l’horitzó intensament blau. Apartà la vista. Es resistia a creure allò que els seus ulls contemplaven. En tornar-los a situar sobre l’estrany personatge, aquest ja havia desaparegut. El Jaume corregué vers el mateix lloc on hauria de trobar-se la negra figura. Mirà en totes direccions. El seus perspicaços ulls de muntanyenc no trobaren cap senyal de la seva presència. S’havia esfumat, volatilitzat. Tanmateix, estava segur “d’haver-lo vist”. Estava sorprès en grau extrem, El cim del Canigó és un lloc feréstec, on és impossible amagar-se109. Aquest esdeveniment es produí l’any 1950. El Jaume ho atribuí a un possible origen “extraterrestre”.

Figura 14. L’Hotel Isard, ja abandonat. (Font: A. Ribera. «L’uomo adottato ...», 1973). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

A la seva ment germinà la idea de l’al·lucinant possibilitat que ésser d’un altre món110 s’hagués passejat amb tota llibertat per la Terra i, fins i tot, que continués visitant-la en aquests moments. Encara que, francament, el seu primer pensament fou que l’estrany personatge fos un nòrdic o un rus. Encara no havia sentit parlar de “plats voladors”. Quan el desconcertat Jaume referí aquest incident al jove Saporta, de Prada, el progenitor del qual fou guia del Canigó, es posà intensament pàl·lid. – Mon pare tenia una observació similar registrada en el seu diari de final de segle!–»111. El relat sobre l’anomenat «ésser del Canigó» se situa al començament de l’estiu de 1951, mentre Jaume Bordas descansava sota l’ombra dels arbres a la terrassa de l’Hostal de l’Isard. Una de les portes donava al costat de muntanya i a la vall del Cadí. Per aquest punt, segons se’ns explica, va fer la seva entrada un individu. «– Bonjour!, digué quadrant-se mentre realitzava una lleu inclinació amb tot el cos. El Jaume li tornà la salutació maquinalment, examinant-lo detingudament. L’individu en qüestió era alt, de 2 metres. El seu caminar era pausat i la seva veu havia sonat amb un to baix, però de timbre clar que, sense ser excessivament masculí, no corresponia al seu físic. El que més atragué la seva atenció, a més a més de la seva estranya veu i el seus peculiars modals, fou el seu aspecte i manera de vestir. Duia uns pantalons ajustadíssims, com uns leotards que ressaltaven tota la musculatura de les cuixes sota un color indefinible de tons blaus, petrolífers i grisencs. Les llargues i perfectes cames rememoraven les d’una estàtua grega, potser un xic massa llargues en Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

proporció a la resta del cos. Calçava unes botes de mitja canya, d’una sola peça, sense traus, cenyides, molt negres, confeccionades amb una espècie de pell extraordinàriament mat. Portava el tors cenyit per una mena brusa en la qual destacava un bordó d’un dit de gruix a l’entorn del coll. La brusa era folgada, sense que s’ajustés tant com el pantaló, però marcant la figura. Li arribava fins a al cintura, rematada per una tira –com si fos un cenyidor estret– tancada per contacte, de la mateixa manera que l’obertura central . Cal fer notar que les vetes adherents, tipus “Velcro”, per exemple, encara no s’havien inventat. La brusa també estava tancada per sengles bordons al voltant dels canells. Aquest detall feu que el Jaume es fixés amb les mans del “desconegut”; eren unes mans amb dits fins, allargades, belles, molt efeminades, llises, blanques i sense pèl ni venes destacades. Malgrat la seva estreta cintura, tenia un cos atlètic i era força ample d’espatlles. El seu conjunt era més aviat fi, d’una esveltesa notable i no aparentava posseir ni un sol gram de grassa. Pel que fa al seu rostre, era blanc, lleugerament rosat, barbamec. Els cabells d’un ros clar, brillant, caient-li quasi sobre les espatlles –d’una manera similar a la del famós “venusià d’Adamski–, proveïda d’àmplies ondulacions i girada lleugerament cap a l’interior per sota112. La seva cara era allargada, amb una boca perfectament dibuixada, més aviat sensual que freda, amb els llavis lleugerament carnosos i ben formats. Quan parlava exhibia una dentadura normal i sana. El nas de traçat rectilini sense ser clàssica, una mica camusa a les aletes, però pel damunt d’elles continuava en punta. Posseïa uns ulls molt grans, ametllats, d’un blau límpid, tan clar que el seu esguard donava la sensació d’ésser una mica Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

esvaït, però plens de vitalitat. Eren uns ulls propis d’una dona bellíssima, torbadors, quasi insondables i dotats d’una espècie de magnètica penetració. Quan el “desconegut” posava el seu enigmàtic esguard sobre el Jaume, ell experimentava la sensació de sentir-se totalment travessat. No li resultava possible mantenir la mirada ni fixar les seves pupil·les en les d’aquells ulls. Cada cop que ho intentava se sentia intimat, malgrat que el “desconegut” el contemplava amb atenció i respectuosament. Les celles eren finíssimes, formant un traçat ros sota un front enormement espaiós. Parlava sense gesticular. La seva cara i mans no es movien. Els seus braços es recolzaven sobre la taula, quiets també. Dona la impressió que tot el cos era pura veu eixint amb el mateix diapasó: molt agradable, sense flexions, sense alts ni baixos, suau però a la vegada penetrant i clara. Usava un francès “químicament pur”, sense que es notés cap accent regional determinat. Emprava un vocabulari molt tècnic, però altrament tot ho exposava amb senzillesa i claredat. Aparentava tenir uns 30 o 35 anys. –Voldria demanar-li un favor. –Assegui’s, —el convidà amablement. El “desconegut” s’assegué en una cadira al seu costat. Llavors, tenint-lo tan a prop observà que la tela del seu vestit tenia una contextura espacial, llisa, aparentment sense fibres, com d’escuma. – He vingut a veure’l per a demanar-li –continuà el “desconegut” – un favor. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

–Si es troba a les meves mans... –Espero de la seva amabilitat que em faciliti cada dia, a aquesta hora, un parell d’ampolles de llet i pa. –No em dedico pas a vendre això que em demana –replicà el Jaume–. Això és un restaurant. –Ho sé –admeté el desconegut–, però no puc demanar-li a ningú més en aquest poble. Si no em ven el que li demano em causarà una extorsió. –I per què una extorsió? –No tinc documents ni diners –aclarí–. A més a més, he de procurar que em vegin passejar pels voltants de la seva casa el menys possible. El Jaume pensà que el seu misteriós interlocutor podia ser un perseguit o un fugitiu polític. Mentrestant el “desconegut” el mirava fixament amb un rostre que s’il·luminava, però sense arribar a somriure. En realitat no el va veure somriure mai, únicament en determinats moments se li aclaria tota la cara. Es diria que somreia interiorment, sense cap signe extern, como si la vida física cedís a la interna, a l’espiritual. El Jaume accedí a la petició. –Moltes gràcies–, digué l’estrany visitant amb aquella indefinible expressió. –Demà ja pot venir a recollir el pa i la llet, que jo aniré a buscar al poble. L’Hostal Isard es trobava situat a la mateixa entrada Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

de la població. –D’on ve vostè? –De dalt. –És a Marialles o a prop del Coll de Jou? –De dalt –repetí el “desconegut”. El Jaume no volgué insistir. Hagués desitjat conèixer la identitat d’aquell extravagant personatge, però es va contenir. Un quart d’hora abans que marxés li va fer prometre que seria molt discret i que no revelaria a ningú la seva presència, quedant en tornar l’endemà a la mateixa hora. Efectivament, a l’hora concertada tornà a comparèixer, féu la mateixa classe de salutació que el dia anterior i es va seure directament al costat del Jaume. –M’agradaria saber què és el que fa vostè per aquesta regió–, digué el Jaume procurant no donar massa importància a les seves paraules. –He vingut amb una missió científica–, li respongué–. Més endavant li diré de què es tracta. –És vostè científic? El “desconegut” assentí amb el cap. – Per quina branca de la ciència s’interessa? –Per moltes–, contestà preguntant al seu torn. – Vostè també s’interessa per la ciència? –Sí, força. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

–Doncs sàpiga vostè que en aquesta regió és molt interessant per a la ciència. El massís del Canigó es riquíssim en mineral, però a més a més té d’altres coses que vostè no podria comprendre mai. Li parlava benvolentment, com si tractés a un nen de deu o dotze anys. Li exposava les coses amb claredat i sense cap mena de suficiència o pedanteria. En el to que emprava no existia evidència d’orgull o petulància. Es limitava a parlar-li del Canigó. Entre d’altres coses li digué que era una muntanya de ferro, magnètica. Per ventura aquesta inesperada informació expliqués els freqüents accidents d’aviació que s’han anant produint i l’historial dels quals des de 1945 comprèn una tràgica llista d’onze catàstrofes d’aviació, amb un total de 229 morts. Possiblement els compassos dels avions foren desviats per la força magnètica de la muntanya113. Al tercer dia, estranyat per les escasses necessitats que demostrava tenir aquell individu, li preguntà: –No vol que li porti alguna cosa del poble? –Ja en tinc suficient–, contestà amb el seu habitual to de veu. – Em resulta vostè molt simpàtic–, insistí intentant de trencar aquella espècie de gel que els separava–. Si li fa falta quelcom més no té més que dir-m’ho. –No necessito absolutament res més– el tallà el visitant. Després d’una petita pausa continuà–, jo m’alimento únicament114 de pa i llet. Aquesta declaració no el sorprengué massa. El Jaume havia estat vegetarià durant molts d’anys, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

pel que aquest tipus d’alimentació, una mica sòbria, l’atribuí a una qüestió purament dialèctica. “Potser està malalt”, pensà per a ell mateix. Amb singular naturalitat el “desconegut” començà a desenvolupar temes profunds, d’un curiós caràcter social. –El règim francès és retrògrad– , li digué entre d’altres coses i agregant a continuació: I tant, el planeta en el qual ens trobem està constituït per una societat dislocada. Tot això està en vies d’arreglarse, però encara no hi ha res que estigui bé. Per les seves paraules i pels conceptes que vessava –que de vegades només entenia confusament– li semblà un autèntic comunista. Aquest concepte ideològic que s’havia format del “desconegut” se li reafirmà en sentir: –Existeix un país que només és un embrió del que serà el món del futur. Però només és un embrió. El Jaume l’escoltava cada cop més interessat. –Es necessari desarrelar l’egoisme de l’home. Totalment. Vostès creuen que és una cosa congènita, però no ho és. Malgrat que la tasca de la seva expulsió serà molt dura. Feu una pausa. Donava la sensació que les seves paraules sorgien per tot arreu del seu cos provocant una espècie de fascinació a la qual no es podia sostraure. – L’home es considera únic a la Terra i no sap que no és més que un dels elements de l’evolució. Amb tot el seu desmesurat orgull, amb tota la seva pretesa Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

saviesa, ignora que en el planeta Terra existeix un animal, avui en procés evolutiu, que amb el pas del temps el substituirà. Actualment no pot sospitar que ja s’està preparant quelcom que el superarà. – M’agradaria saber quina classe d’animal o... L’intens i fix esguard del “desconegut” tallà la pregunta. Cada cop més cohibit es veié obligat a apartar la mirada d’ell. I de nou, sense saber com, s’entaulà la conversa. Un dels temes en els quals insistí moltíssim fou el de les forces ocultes que ara l’home creu dominar. –A l’home se li donen moltes atribucions per a dominar gran quantitat de forces extraordinàries, però ell no ho sap. I si fa un mal ús d’elles, únicament aconseguirà la precipitació del seu propi holocaust i l’aparició d’aquesta cosa que vindrà després. L’home ha d’esperar. Ha de saber esperar i donar-li temps al temps, sense cremar estèrilment les etapes. Només llavors serà possible que, l’home actual arribi a enllaçar amb aquesta cosa futura–. Cada cop es trobava més convençut que el seu misteriós visitant era un rus. Aquesta opinió la compartien els escassos visitants de Castell que havien vist a tan estrany ésser. Sobretot en escoltarlo dir: –Nosaltres podem evitar el cataclisme que les potències capitalistes poden provocar. En un altre moment afirmà: –El seus fills veuran el final de les religions. Almenys, tal com estan estructurades actualment. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Parlant de les generacions de la postguerra i de la rebel·lió dels fills expressa: –Les revolucions només vindran de les joventuts. Amb aquests pensaments senzillament exposats semblava que preveiés una veritable mutació de la joventut. Quan el “desconegut” ja duia quatre o cinc dies a Castell i, malgrat les seves precaucions, s’havia convertit en el tema del moment dels habitants. Un matí, estant els dos asseguts al pati eixí el Jaume, el fill de Jaume Bordas Bley, duent entre les seves mans una màquina fotogràfica: –Papa, us faré una foto. Però els “desconegut” mirant-lo de manera fixa, rebutjà dient amb un contundent accent: – No, no, gràcies. Davant la insistència del noi, el seu rostre s’alterà per primer cop agafant una expressió molt rara. Finalment va accedir dient: –Bé, faci-la. De totes maneres és inútil. No paga la pena. El petit Jaume els hi feu no una, si no dues fotografies. En revelar el rodet, transcorreguts un dies, i quan el “desconegut” s’havia acomiadat ja del Jaume, els dos fotogrames corresponents a aquell parell d’exposicions aparegueren en blanc. La pel·lícula apareixia completament transparent, sense senyals Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

d’emulsió. Els altres sis fotogrames de la mateixa pel·lícula, mida 6 * 9, sortiren bé, mostrant escenes familiars. El fet continua tan inexplicable ara com quan es produí. El dia de les fotografies el “desconegut” insistia en un tema, que sense cap dubte, apreciava molt: el de la perversitat de l’home que, segons ell, ja tocava la seva fi. Transcorreguts uns dies, el Jaume, sense poder dominar més temps la seva creixent curiositat, decidí seguir les passes del “desconegut” sense que aquest se n’adonés. En abandonar “l’Hostal de l’Isard”, començà a seguir-lo amb la màxima discreció possible. Després de traspassar el pont del riu Cadi, tornà a pujar cap al Coll de Jou. Amb no poca sorpresa pogué comprovar que “el desconegut” pujava sense cap esforç, com si el pendent descendís de forma suau en lloc d’ascendir costerut. Tan regular i elàstiques eren les seves passes. “Pujava com una ploma...”. Mantenint sempre la mateixa distància, el veié arribar a la part de dalt del pendent. Allí, entre l’espessor del bosc l’esperava un ésser d’aparença i indumentària igual a la del “desconegut”, malgrat que era una mica més baix d’alçada. Tingué la impressió que es tractava d’una dona. El “desconegut” i el seu idèntic acompanyant s’aturaren en un petit clar de bosc. Al centre del mateix, en una espècie de clariana divisà quelcom que tenia tota l’aparença d’una tenda baixa, no quadrada, sinó ovalada o circular, amb la part central més elevada. El seu color era com “gris metàl·lic”. Tot i els seus esforços, no pogué veure tota la superfície de la suposada tenda, puix que es trobava a una distància d’uns 200 metres aproximadament. Muntanyenc experimentat, es quedà estupefacte Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

davant d’aquell tipus de tenda. En cas que ho fos, pertanyia a un gènere de confecció molt estrany a l’època, utilitzant tan sols per les expedicions de l’Himàlaia i en les missions polars de Paul Émile Victor. Els dos misteriosos personatges començaren a passejar al voltant de la tenda. El Jaume no volgué ser inoportú ni indiscret i decidí retirar-se Però la seva curiositat no quedava satisfeta. La primera cosa que va fer quan el “desconegut” tornà de nou a l’Hostal, amb la seva acostumada puntualitat, fou llançar-li de sobte la següent pregunta: –Però, que fa exactament vostè aquí? El “desconegut” adoptà la seva postura habitual, mirant-lo sense separar els llavis. –Com es diu vostè? –, insistí amb idèntic resultat. Conformat, però no satisfet per la impertorbable postura del “desconegut” desistí de fer-li més preguntes pel moment. Era quasi segur que era allí clandestinament. A poc a poc tornà a restablir-se la conversa, versant com sempre sobre els temes socials. De sobte el “desconegut” llançà la seva pregunta: –I vostè, que fa socialment? –Doncs jo no pertanyo a cap partit polític -respongué el Jaume, però sóc molt avançat socialment. –Té l’obligació de desplegar més activitat social. No fa suficient en aquest terreny, perquè vostè, amb les aptituds que té, està obligat a una activitat social d’acord amb els seus impulsos interiors.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Per un moment el Jaume quedà en suspens. Com podia saber el “desconegut” les condicions que concorrien en ell? Què sabia de la seva vida, tant anímica com física? Reaccionant tardanament replicà: –Jo no tinc la seva capacitat. No se n’adona que de vegades no puc seguir els fils dels seus pensaments ni els entenc? A partir d’aquell instant el “desconegut” s’esforçava en fer-se entendre, explicant-li les coses fins a aconseguir que les comprengués. El comentari llavors era molt singular. Deia simplement: –Bon, enregistré115. Utilitzava sovint un llenguatge molt tècnic, tal i com faria un professor de física, utilitzant símbols matemàtics que escapaven a la seva comprensió. Com era d’esperar, la curiositat dels habitants de la població no podia romandre sense manifestar-se. Joan Pi116, cultivador de pomes, l’interpel·là quan tingué l’ocasió. –Qui és aquest ésser tan estrany que et va visitar? – Una mica molest davant del silenci del Jaume, continuà. –L’altre dia era jo al pomer i en veure’l vaig cridar: “Eh, on va vostè?”. No em va fer cas. Jo insistí: “Eh, és que no em sent?” Llavors es tombà mirant-me de tal manera que m’intimidà. Has de saber, amic, que és un ésser molt estrany. El cas és que ja no li vaig poder dir ni mitja paraula més. Pocs dies després, trobant-se al poble, el pare del Sr. Nou, que ostentava el càrrec d’alcalde del lloc preguntà: Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

–Qui és aquest ésser tan estrany que ens visita? L’altre dia el vaig saludar, però ni tan sols em va respondre. Creient que era estranger i que no m’entenia li vaig dir mitjançant gesticulacions: “I els papers?”. Em mirà tan fixament, amb tal intensitat, que creguí haver-lo ofès i em sentí molt intimidat. Per un moment vaig tenir la sensació que em tapaven la boca amb una mordassa. No poguí dir ni una sola paraula. Qui és aquest individu? El coneix vostè? –Pot estar tranquil– respongué el Jaume–. És un bon amic i una excel·lent persona. Per descomptat, no digui res a la gendarmeria. No és que pugui passar res, però seria molest. –A, bé, així està bé!»117. Aturem-nos un moment en aquest punt per a fer una breu anotació. Aquesta referència al pare del Jaume Nou sembla una confusió de Ricardo Blasco, car el seu progenitor havia mort el 1934118. En realitat fou el propi Jaume Nou, alcalde –o tinent d’alcalde– el que li demanà la documentació119. Que un biògraf cometi errades com aquestes no és estrany: tots el personatges li resulten aliens. Això aporta una nova evidència que Bordas no va revisar el text abans de la seva publicació, o bé ho va fer d’una manera força superficial. Era una persona més aviat arrauxada, per tant la tasca sistemàtica de revisió d’un text no li escau gens ni mica. Reprenen la narració a Castell: «Jaume B. Bley estava cada cop més intrigat. El seu indomable esperit de lluitador nat no es conformava en romandre inactiu, sense arribar a conèixer les vertaderes activitats que devia estar desplegant el “desconegut”. Havien transcorregut deu dies des de la seva primera Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

visita, presentant-se invariablement a la mateixa hora, realitzant la seva breu inclinació corporal i després s’asseia a xerrar, de vegades a l’ombra dels arbres, al pati o bé al menjador de l’Hostal. Ni un sol cop volgué entrar al bar. Després recollia el pa i la seva llet anant-se’n amb el seu caminar característic. Aquell ésser representava un enigma. Sovint s’havia forjat diferents hipòtesis que no tardava en rebutjar, quedant sumit en un caos d’agitades confusions. A la seva ment quedaven agitant-se una infinitat de preguntes a les quals no podia donar una resposta lògica. D’on ha sorgit? Quin era el seu origen? Es tractava d’un home fora de “sèrie”, nascut en alguna regió nòrdica? Es tractava d’un membre pertanyent al moviment clandestí de la Resistència o d’un espia soviètic? Quina missió o objectiu havia de desenvolupar en aquells solitaris indrets? Quan el veié aparèixer anà a trobar-lo. Sense poder dominar els seus impulsos li preguntà sense ni saludar: –Escolti, què és el que fa vostè, allà a dalt? Ell li dirigí una de les seves estranyes mirades sense que dels seus llavis sortís cap so. El Jaume insistí: –Tingui en consideració que jo m’he fet responsable de vostè. De les seves accions depèn el meu prestigi i potser també la meva seguretat. La cara del “desconegut” semblà il·luminar-se amb una estranya claredat i les seves fredes pupil·les brillaren per uns segons, però persistí el silenci.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

–Suposo que no es passarà el dia sense fer res–, continuà el Jaume. –No pot dir-me quina classe de missió l’ha dut aquí? Els llavis del “desconegut” gairebé no donaren la sensació de moure’s. I per primera vegada contestà concisament a les seves insistents preguntes: –Estic fent un mapa topogràfic del Canigó. –És un treball innecessari –replicà el Jaume–. Ja existeix el pla director de la carta de l’Estat Major. Jo podria procurar-li-ho amb facilitat. Qualsevol llibreria de Perpinyà el té. –Ja l’he vist. No em serveix. De sobte, sense saber el perquè, al Jaume li cridà l’atenció la clara tonalitat del rostre del “desconegut”. Pensà, amb lògica, que era impossible que, després de deu dies efectuant escalades per aquells cingles, pogués conservar la pell tan fresca i rosada com la d’una donzella. El sol de l’alta muntanya crema intensament. Ni havia prou d’ascendir al Canigó (2.785 m.), al pic Barbet (2.750 m.), al pic dels Tres Vents (2.700 m.), al pic de Rojà (2.600 m.) per a patir els efectes de la insolació. –Com és possible que conservi la cara tan blanca si es passa tot el dia fent cims? –, objectà. –Potser es posa un vel o una gasa? El Jaume esperà inútilment una contestació. El “desconegut” tornà a adaptar la seva típica actitud silenciosa, mentre semblava que envoltar-lo amb l’agut esguard que sorgia del fons dels seus ulls. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Arribà a pensar que la paraula no, que mai havia emprat, no existia en el seu vocabulari. –Acabarà aviat aquest... treball? –Sí: en dos o tres dies l’hauré acabat. –Me l’ensenyarà? M’agradaria veure’l. L’ombra d’un somriure semblava insinuar-se fugaçment. Donà mitja volta i emprengué el camí cap a les altures. Un dia abans de la seva marxa el “desconegut” realitzà la seva habitual aparició. Aquest cop duia alguna cosa a la mà: un tub d’aspecte metàl·lic i de l’interior del qual n’extragué un mapa que estengué sobre la taula. Era un pla cartogràfic netament executat, amb les cotes, les corbes de nivell perfectament traçades, reproduint amb inusitada fidelitat tot el massís del Canigó. El tipus de paper emprat donava la sensació de ser un pergamí molt suau, sense plegaments i no cruixia gens quan es manejava. Reconegué amb gran facilitat el traçat que apareixia davant dels seus ulls sense cap classe de lletres ni nombres; únicament es distingien uns símbols indesxifrables. Un d’ells era una espècie de mitja lluna. La tinta emprada era negra i les altituds no estaven assenyalades amb xifres aràbigues. La topografia era perfecta. Quan el Jaume hagué sadollat la seva curiositat, el “desconegut”, doblegant el sorprenent mapa, el guardà, no en el tub, sinó en una espècie de carpeta proveïda de tapes metàl·liques que, com és de suposar, havia dut amb ell, però que havia passat desapercebuda a l’atenció del Jaume. A l’interior de la carpeta hi havia d’altres documents. Així com a dins del tub. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

La tasca topogràfica requerida per a aixecar aquell plànol amb les seves detallades corbes de nivell, hagués requerit l’esforç continuat d’un equip de topògrafs de l’Exèrcit durant dos mesos, com a mínim. Tanmateix, aquell misteriós ésser ho havia realitzat –sol o amb l’ajuda del seu no menys enigmàtic company– en quinze dies escassos... I pel que sembla sense cap altre aliment que no fos el pa i la llet. El fet en si era quelcom desconcertant i incomprensible. Un misteri més a afegir als que ja envoltaven al “desconegut”. Malgrat tot, les sorpreses per al Jaume no s’havien acabat encara. El fantàstic topògraf li digué: –Demà no em porti ja més llet. No li podré pagar. –No importa–, respongué comprenent que allò significava un comiat. –El que he aprés de vostè durant aquets quinze dies val molt més que el pa i la llet que l’he proporcionat. –No li podré pagar amb diners– continuà el “desconegut”, perquè no en tinc, però li donaré quelcom que per a vostès té molt de valor. I li va donar un paquet petit que duia a la mà. El Jaume no havia observat mai que el vestit del “desconegut” tingués butxaques. Un altre detall que sobtadament li passà pel cap fou que realment, malgrat que l’havia tractat com un home, en realitat no ho podia assegurar, atès que la seva conformació de cintura cap a avall no tenia cap senyal d’atributs masculins, sinó que presentava una superfície llisa, mòrbida. En obrir el paquet, veié que contenia unes pedres.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

–Agafi-les–, li digué el “desconegut” –. Son palletes d’or. –D’on les ha tret? –Del riu Cadí. És aurífer –contestà–. Jo puc trobar tantes com vulgui. El Jaume no dubtà ni un moment de la seva afirmació. Estava acostumat a confiar plenament en la seva paraula. Sempre havia tingut la impressió que el “desconegut” no podia mentir. –Gràcies. Bon viatge. Per on se n’anirà? Passarà per Vernet? Li ho pregunto amb la intenció d’acompanyarlo amb el meu cotxe fins a Vilafranca de Conflent, on pot agafar el tren. Pensi que no té documents que acreditin la seva personalitat. El “desconegut” es limità a dir: –Per dalt. Mentre s’allunyava cap a on tenia instal·lat el campament, el Jaume pensà que s’anirien per l’alta muntanya. No hi havia cap altra explicació. Només ara, transcorreguts bastants anys, creu que aquell “dalt” podia significar alguna cosa més. Encara que de moment, sota la influència de la poderosa personalitat del “desconegut” el cregué quan li digué que aquelles pedrotes arrodonides, que semblaven uns vulgars còdols eren palletes auríferes, després comença a dubtar. Fins que finalment es decidí a portar-los a Perpinyà amb l’objecte de mostrar-los als seus amics, els germans Ducommun. Quina no seria la seva sorpresa davant l’entusiasme desbordant que li mostraren els joiers Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

en assegurar-li que allò era or puríssim. –On ho has trobat? – li preguntaren amb avidesa. – Vols que ens associem per a explotar aquest placer? El Jaume no volgué revelar la seva procedència, cosa que molestà molt els cobdiciosos joiers. El “desconegut” havia pagat els aliments que li proporcionà amb la magnificència d’un rei. El valor de les palletes era molt superior als dels modestos queviures que consumí: més de 50.000 francs»120. En aquest punt acaba estrictament la descripció del fets sobre l’ésser desconegut del Canigó. Tanmateix el text continua amb alguns comentaris que val la pena reproduir. «Amb aquest cop d’efecte acabà el, fins avui, inexplicable episodi de Castell, als peus del Canigó. La confirmació de l’encontre amb un personatge extraterrestre seria el millor document que existeix i el de més duració. Els suposats contactes d’Adamski, Cedridc Allingham121 , Truman Bethurum122, Siracusa123, Daniel Fry124 i alguns d’altres, no posseeixen proves tan comprobables com les de Castell, ja que en ells només es té que el relat que explica el contacte. En el cas del Canigó no es registra la presència d’una “astronau”, un “disc” o qualsevulla altre tipus de vehicle espacial. La presència de la tenda dona peu a moltes suposicions. Es tractava d’un mitjà de transport discoïdal, aplanat i de color gris metàl·lic, el que el Jaume prengué per una tenda d’últim model?». Després de referir-se en termes elogiosos a Jacques Vallée es fa referència a un cas recollit a Passport to Magonia125 amb data 4 d’octubre de 1954, on un nen – Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

de fet va ser realment una nena– va veure un objecte en forma de tenda que havia aterrat a Villers-le-Tilleul, trobant-se al costat un individu desconegut126. I continua: «Però en aquest cas es disposa del testimoni de quasi tots els habitants d’una població. El maig de 1967, a Castell, existien diverses persones que havien conegut el Jaume quan aquest regentava “l’Hostal de l’Isard”, Entre elles Miquel Cases127, propietari de l’hotel-restaurant “Le Catalan”»128. Ara bé, resulta que Bordas va patir un episodi d’amnèsia referent a tota l’experiència del desconegut del Canigó, per la qual cosa durant anys no hauria pogut explicar la seva experiència: «Fos com fos, és de notar que, per causes veritablement incomprensibles, l’estrany episodi de Castell s’esborrà al poc temps de la ment del Jaume, patint una amnèsia total-temporal que ha durat uns deu anys. Fou un bloqueig psicològic imposat des de “dalt”? L’enigma subsisteix i possiblement encara ens trobem molt lluny de la solució. Tanmateix, el “desconegut” predigué al Jaume que la seva vida canviaria radicalment i que seria objecte de xocs molt violents»129. Afegirem finalment en aquest punt les declaracions de la seva vídua, Odile Bordas, del 2019. Semblen mostrarnos que a casa explicava el mateix relat: «El meu marit sempre ho explicava. Deia que diverses persones de la vila de Castell l’havien vist, però que no es comunicava amb ningú. Baixava del ‘Canigó cada dia i entrava, directament, a l’hostal Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que regentava el meu marit. Era un home alt, ros, enigmàtic, que li va demanar si li podia proporcionar pa i llet, i el meu marit va dir que si. “Demà jo vindré a recollir-ho”. L’endemà va acudir a la cita per recollir la llet i el pa. Li va explicar moltes coses misterioses, va dir que va aprendre molt amb l’estrany ésser que creia venir d’un altre planeta. Només va publicar una part del que li va dir. Es va guardar per a si molts secrets- revelava la vídua deixant-nos amb les ganes de saber quins eren aquells secrets. A més a més - continuava Odile -, allà dalt hi havia un altre ésser semblant, al costat d’una espècie de tenda, però no era una tenda vulgar, era molt rara. Un dia, abans de marxar, aquella persona va dir que no li podia donar diners per l’ajuda, per haver-li lliurat pa i llet, però li va dir: “li dono això, que val més del que li podria donar en diners”. I li va donar uns palets d’or, d’or pur que va vendre, a molt bon preu, a un joier de Perpinyà. Després que aquest home misteriós desaparegués, el meu marit va pujar a la muntanya per mirar si continuava haventhi la tenda, però ja no hi era, no hi havia ningú. Curiosament sí que va trobar, en el lloc on era la tenda, que el terra estava cremat ... »130. Anàlisi de les afirmacions de Bordas contrastables en relació al «desconegut del Canigó» Un dels aspectes que dona més credibilitat a la història és la quantitat aparent de detalls contrastables pel que fa als testimonis esmentats amb nom i cognom. En essència una persona interessada podria comprovar si existien les persones esmentades a Castell en el moment dels successos, si recordaven a Jaume Bordas Bley i el desconegut; i, el lliurament dels palets d’or a la joieria Ducommun. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Analitzem ara aquests aspectes a partir de la informació disponible. L’estiu de 1970, Ribera, estiuejant a Tossa de Mar, envia una carta a l’ufòleg espanyol Ignacio Darnaude RojasMarcos (1931-2018). Sobre el tema que ara ens ocupa escriu: «Pel que fa a l’episodi del Canigó, Farriols i jo estiguérem investigant en el poblet de Castell i comprovàrem que era cert tot el que havia dit Bordas: fins i tot alguns habitants encara se’n recordaven de “l’être bizarre”»131. A De veritat els ovnis ens vigilen? ofereix més detalls: «El 1967 Rafel Farriols132 i jo ens trobàvem a Castell per a efectuar una detallada recerca in situ. Entrevistàrem a diverses persones que encara recordaven a Jaume Bordas i a “l’etre bizarre” que anava a buscar pa i llet, es a dir, “l’estrany ésser” de la nostra història. Entre aquets testimonis es trobaven el ja citat Miquel Cases, M. Nou, antic batlle del poble, Joan Pi, cultivador d’arbres fruiters i d’altres. Bordas m’havia confiat, com es recordarà, el nom dels joiers que adquiriren els palets d’or que els lliurà el desconegut: els germans Ducommun. Per una afortunada casualitat, un d’ells, Henri, era en aquells temps vicepresident de la Federació francesa d’estudis i esports submarins. En ser jo un dels pioners del busseig autònom a l’Esta espanyol, autor de diverses obres sobre la matèria, amic personal del comandant Cousteau i d’altres personalitats del mon submarí, tenia ja garantida una bona rebuda per part d’aquest joier qui, segons després vaig poder comprovar, coneixia en efecte el seu nom. La joieria de Ducommun Frères es troba en un Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

dels llocs més cèntrics de Perpinyà: a la mateixa plaça que s’obre al peu del Castellet (figura 15). Henri Ducommun (figura 16) em rebé amablement. Jo li presentí Farriols i immediatament li exposí el motiu de la nostra visita, després de fer uns breus comentaris sobre el busseig i parlar-me ell d’un compressor per a la càrrega d’ampolles que s’havia fet instal·lar a Roses. –En efecte, me’n recordo perfectament de Jaume Bordas–, en va dir. Era un guia de muntanya que llavors regentava un hotel a Castell. Era un home fort, simpàtic i de tracte molt agradable. –Recorda vostè si alguna vegada li dugué palletes d’or per a vendre?

Figura 15. Una imatge actual de la joieria Ducommun Frères a la capital del Rosselló. (Font: Arxiu de l’autor). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 16. Henry Ducommun. (Font: Fédération Française d’études et de Sports Sous-Marins).

–Doncs sí, –respongué Henri Ducommun–, crec que fou vers l’any 50 o 51, no ho recordo ben bé. Com vostès saben –agregà–, la conca del riu Cadí és aurífera, però mai ningú no ens havia dut uns palets d’aquella qualitat. Confirmat aquest últim aspecte, que semblava corroborar la veracitat de l’estranya història, Farriols i jo reprenguérem la tornada a Barcelona, en el Morris 1100 del meu amic mentre al nostre interior sorgia un interrogant: Seria el desconegut del Canigó un dels primers homes d’Ummo arribats a la Terra? L’interrogant continua dempeus»133. A l’article de Scienza e Ignoto Ribera, també de 1973 es limitava a dir que: Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

«Cert temps després, fiu indagacions a Castell i Perpinyà; parlí amb Monsieur Nu [sic]134, alcalde de Castell el 1951, que confirmà l›existència del «personatge estrany». A Perpinyà, Monsieur Ducommun també recordà el dia en què el Jaume li havia portat els palets d›or ...»135. Resumint, Ribera confirmava que part dels testimonis citats per Jaume Bordas recordaven al desconegut; i que Henri Ducommun ho feia al seu torn amb la visita de Jaume Bordas i els palets d’or. Tot això gràcies a unes indagacions realitzades l’any 1967 junt amb Farriols. El següent cronològicament és l’article de l’argelenca Geneviève Vanquelef i d’altres col·laboradors publicat a Lumières dans la nuit, l’any 1977. L’article comença exposant que els autors són de la Catalunya nord-pirinenca i que per tant no s’havien d’allunyar gaire per a cercar testimonis de la història de Jaume Bordas Bley. Després de la indicació necessària per als lectors francòfons sobre el doble cognom que s’utilitza a l’actualitat a la Catalunya sud-pirinenca, comença el relat que ens interessa. «Aconseguírem trobar el Sr. Nou, tinent d’alcalde de Castell en el moment dels fets. Aquest últim va tenir l’amabilitat de rebre’ns a casa seva. Tornant a l’època dels fets al petit poble de muntanya, Jaume Bley-Bordas, conegut en aquesta localitat amb l’únic nom de Jaume Bordas (pel que sembla), s’instal·là a Castell el 1940 com a director de l’hotel (del qual era propietari el Sr. Nou). La gent de la vila el considerava un excèntric i que vivia apartat de la població. Li agradava fer llargues caminades per les muntanyes pel seu compte, però no hauria treballat oficialment com a guia de l’Estat francès. El Sr. Bley-Bordas pintava en el seu temps lliure i de fet hi havia organitzat una exposició de les Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

seves obres a Perpinyà. Es feu passar per un artista incomprès, però sense gaire talent, segons s’afirmà en aquell moment. El Sr. Nou no recordà haver conegut l’home que acompanyava el Sr. Bley-Bordas. En cap moment va tenir coneixement d’aquesta història abans que li subministréssim. Ens brindà aquesta reflexió espontània que li sorgí, en llegir el cas: “Aquest és el tipus d’història que aquest home podria haver inventat per a cridar l’atenció”. Fem notar que el Sr. Nou va parlar sense ressentiment, va tractar de ser objectiu, de recordar l’època, no era contrari als fets estranys (ens parlà, per exemple, de les (petjades) línies de Nazca, etc.)»136. L’article continua donant informació posterior de Jaume Bordas que ja es transcriurà més endavant per a mantenir el desenvolupament cronològic. Continuem amb el tema de Castell i el desconegut: «És cert que el Canigó conté alguns minerals d’or i que allà s’havien obert algunes mines. Ara bé, que es puguin trobar un o dos palets al Cadí és possible (encara) tot i que no gaire probable! El Sr. Nou no pogué donar-nos el nom de cap amic o conegut proper al Sr. Bley-Bordas; però posteriorment, ens assabentem del nom d’un conegut de la persona en qüestió. En Miquel Casas, propietari del restaurant «Le catalan» de Castells. Ens confirmà que havia conegut al Sr. Bley-Bordas i que havia parlat amb ell diverses vegades. No obstant això, ens assegurà que mai havia sentit parlar de la història fins aquests moments. Ens digué que el Sr. Bley-Bordas era un bon home, però al qual li agradava fer-se notar. Així que no trobàrem ningú que recordés a l’amic extraterrestre de J. Bley-Bordas. Al contrari d’allò Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

que ens havien anunciat, ningú no va poder realitzar una indagació sobre l’assumpte de 1967 a Castell amb el pare del Sr. Nou perquè aquest havia mort l’any 1934. El seu fill no recordava cap recerca en el moment abans esmentat137. Sovint succeïa, atesa la proximitat de la frontera espanyola, que els forans acampaven a les muntanyes lluny de la vida de poble. Molts contrabandistes i fins i tot ex col·laboradors de la guerra de 1940 també pogueren refugiar-se allà. Era el misteriós personatge un d’ells?»138. Geneviève Vanquelef acaba el text atorgant el benefici del dubte a Jaume Bordas, afegint diversos agraïments, entre ells a Antoni Ribera. Abans de seguir endavant observem les descripcions sobre la personalitat de Bordas i el fet que dues de les persones citades com a testimonis per ell, no sabien absolutament res sobre el desconegut, en contra de les afirmacions de Ribera. D’altra banda, Jaume Nou tampoc no recordava pas que ningú hagués vingut a preguntar sobre Bordas l’any 1967, en contra novament del relat de Ribera. Continuem amb més fonts d’informació. L’any 1979 diversos membres del grup U3 decidiren investigar el cas del desconegut del Canigó, que coneixien exclusivament a partir del volum de Ribera De veritat ens vigilen?. El 10 de novembre visitaren Antoni Ribera a Sant Feliu de Codines. Ell els va parlar del llibre de Bordas publicat per Telstar, atribuint-se l’autoria, com ja s’ha indica. De fet entengueren erròniament que el llibre s’havia publicat a l’Estat francès139. Després ell els va explicar alguns episodis extraordinaris sobre Bordas que no coneixien per no haver llegit el volum esmentat, com l’experiència del terrat; el de les bales dels falangistes; i d’altres de posteriors als quals encara no hi hem arribat. Ribera també els va esmentar l’existència d’un Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

grup d’ufòlegs que «investigaren el cas i determinaren que era fals»140, publicant els resultats a l’article que ja coneixem de Lumières dans la nuit. En cap moment va fer cap al·lusió a que aquesta recerca de 1977 contradeia totalment les afirmacions que emanaven de la seva enquesta presencial de 1967 que ell mateix, amb en Farriols, havia presumptament realitzat, indicant, de fet, que realment aquestes indagacions mai havien tingut lloc141. El que sí que va fer fou reiterar la seva inclinació per la hipòtesi que el personatge era un dels primers expedicionaris d’Ummo. Set dies després, és a dir, dissabte 17 de novembre, van entrevistar a Jaume Bordas, al sobreàtic de l’Avinguda de Diagonal número 493, adreça que els hi havia proporcionat Ribera. Bordas no es deixà gravar, en contra del costum que tenien i que, a més d’evidenciar les declaracions, els permetia fer informes posteriors més acurats. Ometrem ara la major part del contingut de l’entrevista per a seguir el criteri cronològic que ja hem esmentat diverses vegades. Indiquem ara simplement que els va confirmar els detalls sobre el desconegut del Canigó, però va discrepar sobre la idea de la procedència del personatge. Bordas suposava que més aviat «l’afer UMMO era una maniobra terrestre»142. No anava gens equivocat en aquest punt... Els membres d’U3 que investigaven aquest fet van desplaçar-se el següent dissabte. Versarem aquesta part de l’informe completament: «L’hostal de l’Isard, en d’altres temps regentat per J. Bordas, estava ara abandonat. Recollírem mostres minerals del riu Cadí. Ens cridà l’atenció particularment un material brillant que apareixia en algunes roques i que, segons determinà un geòleg era mica. No poguérem comprovar les afirmacions del misteriós personatge en el sentit que el riu fos aurífer. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Seguidament començàrem l’interrogatori als habitants de l’indret. Interrogàrem 11 persones; quatre dels interrogats no habitaven a Castell en la data del succés, per la qual cosa només es pot parlar de 7 persones amb opinió de pes. Cap dels interrogats assegurà haver vist el personatge de la història. Tanmateix, tots recordaven a J. Bordas. Entre els enquestats es trobaven Joan Pi i Miquel Cases, ambdós citats en el llibre de Ribera. No poguérem confirmar allò que, segons Ribera, li digueren a ell quan es desplaçà a Castell. Tanmateix, resulta curiós, que ambdós tinguessin coneixement de la història, però pensessin que era una invenció propagada recentment. Tres testimonis més digueren haver escoltat per primera vegada arran de la visita d’un grups de persones uns anys abans (probablement dels investigadors de Lumières dans la nuit). Resulta simptomàtic que cap dels 7 enquestats veiés el misteriós personatge, si aquest es passejà durant dues setmanes pel poble. Però allò que al nostre judici és definitiu no és que no haguessin escoltat parlar gens del succés en aquella època, sinó que haguessin tingut coneixement d’ell recentment, quan el grup d’indagadors els posà al dia. No va ser possible interrogar a dos testimonis més: el S. Nou, antic alcalde del poble (vivia a Òpol143) i H. Ducommun, el joier de Perpinyà. Es relegà aquesta recerca per a uns dies després»144. Efectivament, hagueren d’esperar fins dissabte 8 de desembre. L’informe continua aportant més dades: «El 8-12-79 ens dirigírem a Perpinyà per a establir contacte amb H. Ducommun. Aconseguírem gravar les declaracions del joier que apuntaven en Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

el mateix sentit que les dels veïns de Castell: no coneixia a J. Bordas ni recordava que algú li hagués dut palets d’or. Es sorprengué quan li diguérem que el riu Cadí era aurífer. I encara més gran fou la seva sorpresa en llegir-ho en el llibre de Ribera. Sobre aquest ens digué que era conegut seu, atès que el Sr. Ducommun era, com Ribera, molt aficionat al submarinisme. Però tampoc recordava que Ribera li hagués parlat mai del cas de J. Bordas (p. 146 i 147)145. Només ens mancava un testimoni per tancar el cas, que ja llavors semblava força clar: el del Sr. Nou, antic alcalde del poble, segons Ribera146. El mateix dia ens dirigírem a Òpol i fórem rebuts per l’antic batlle. Les seves declaracions, gravades en cinta, sentencien els cas de forma concloent. L’antic alcalde recordà que, per aquelles dates, J. Bordas portava menjar a un personatge que vivia a la muntanya. Per al Sr. Nou, que veié un cop al personatge, era un home de morfologia normal (1,70 m, pel negre i curt, pell morena, sense indumentàries estranyes), possiblement un geòleg que estudiava el massís muntanyós. Insistí en el fet que era Bordas qui pujava els aliments, puix que només un cop veié baixar el misteriós personatge. Fou llavors quan li demanà la documentació, però en no presentar-li-la desistí per a evitar problemes. El Sr. Nou sospitava que el nostre personatge i Bordas tenien alguna cosa entre mans, extrem aquest que no interessa fer públic per manca de proves reals. Negà una possible relació entre el succés i la història relatada al llibre de Ribera. A més a més, no recordava que aquest hagués anat a interrogar a ningú, només tenia present als investigadors de Lumières dans la nuit, els primers, segons ell, que li parlaren dels “extraterrestres del Canigó”147.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Amb tot això les conclusions de l’informe són fàcils de deduir. Extractem la part principal: «Les declaracions dels principals testimonis és desfavorable al succés relatat en el llibre de Ribera: la unanimitat entre ells era total. El Sr. Nou fou l’únic que admeté cert contingut real en el succés: existí el personatge de les muntanyes, malgrat que era molt diferent d’allò que ens explicà J. Bordas. Si el cas fos real [...], només podrien explicar els resultats de la nostra recerca de dues maneres: complicitat de tots els testimonis per a disfressar els fets o amnèsia de tots i cadascun d’ells. Ens sembla més sensat optar per l’alternativa que s’ajusta a tot allò investigat: el succés relat al llibre de Ribera és invenció del seu protagonista, amb la complicitat de l’autor»148. Naturalment els membres d’U3 es refereixen a Ribera, perquè desconeixien l’obra de Ricardo Blasco. Però Antoni Ribera, en voler fer passar el llibre per seu, havia afirmat haver estat fent unes indagacions a Castell i Perpinyà que no havia realitzat, a més a més de posar en boca dels protagonistes afirmacions inventades. El cap d’uns dies van tornar a casa seva i li van explicar els resultats de les indagacions. Com a única resposta obtingueren que «sí, ja em semblava que [Bordas] és una mica especial». Desencantats, van preferir guardar la seva informació i no crear cap enrenou. Ara, amb el pas del temps, els detalls poden fer-se públics149. Però per a Ribera, que depenia econòmicament en gran part dels ingressos dels llibres ufològics, es tornà a referir a Bordas com un contactat sense retractar-se gens ni mica –però aprofitant per a fer una mica el gallet de la seva relació amb Jacques Vallée– a Secuestrados por extraterrestres (Segrestats per extraterrestres, 1981), Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

afirma en el context d’una abducció produïda a Espanya (a partir d’«afirma» no ho entenc): «En el meu llibre De veritat els ovnis ens vigilen? descric l’encontre del muntanyenc català i contactat Jaume Bordas amb un ésser de similars característiques i forma de caminar idèntic al massís del Canigó i a l’any 1951. Crec que paga la pena posar de manifest aquesta similitud. Bordas és un contactat (contactée) clàssic, amb el conegut episodi de la infància. Jo li presentí a Jacques Vallée, qui li dedicà gran espai en el seu llibre Missatgers de l’engany...»150. Al llibre al qual fa referència ens hi referirem més endavant a l’entrevista Bordas-Vallée i al capítol que aquest últim dedica al primer. Defuncions de la seva dona i fill Tornant al text de Telstar, Ricardo Blasco narra que la bloquejada ment de Jaume Bordas va patir dues terribles experiències, la mort de la seva esposa i el seu fill, quedant-se sol amb la seva filla Núria, de la qual no es detalla res més. El primer en caure va ser l‘l’infant, sotmès a un tractament des de feia anys per diabetis infantil que el va dur al fossar de Castell un any després dels suposats fets del desconegut. I l’any següent va traspassar a Perpinyà la seva dona, sense que se’ns especifiquin les causes. Allò que si que se’ns explica és la visió de Bordas sobre la seva dona: «La humil noia que s’enamorà del “fill dels seus senyors” sempre veié en ell a un ésser superior les excepcionals qualitats del qual l’enlluernaven i Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

empetitien. No sabé (o no pogué lluitar?) i posarse a l’altura (?). Tal vegada per la seva mentalitat, per la seva manca de preparació o per una entrega total als seus fills que l’impedien seguir les passes d’aquell home la planeta (?) del qual era una lluita constant, contra tot, contra tots, fins i tot contra si mateix [...] El Jaume agraïa aquella humil adoració, però se sentia sol...»151. Tota aquesta explicació serveix a Ricardo Blasco per a introduir l’aparició en la seva vida de la seva segona esposa a la qual considera, cal suposar que a partir de les declaracions del Jaume, el seu veritable complement. La seva segona esposa Un dia baixava d’unes de les seves excussions pel Canigó, però en lloc de retornar pel camí més habitual ho va fer per una ruta molt menys habitual, ben poc freqüentada per turistes, de manera que vestia només uns calçotets (figura 17). Era un dia de setembre que havia començat bonancenc, però durant el qual, amb el pas de les hores, el mal temps va acabar ensenyorint-se. En mig d’aquella situació tan poc adequada per a moure’s per la muntanya, va sentir els crits d’una veu femenina. Es va orientar cap al lloc d’on provenia la insospitada veu, fins que es trobà davant d’una jove que s’havia perdut. La noia, de nom Odile, era de vacances amb els seus pares a Vernet. D’aquest fet va néixer una relació que va acabar en matrimoni, malgrat que, pel que sembla, fou advertida que Jaume era un faldiller: «–Coneix vostè aquest senyor? –Sí, ahir m’acompanyà. –Tingui molta cura! És un individu molt perillós Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

amb les dones. Canvia de dona com qui ho fa de mocador»152. Quan les vacances de l’Odile es van acabar, va retornar a París, on treballava com a dissenyadora per a Christian Dior, cosa que va sorprendre a Jaume Bordas que

Figura 17. Una imatge similar devia presentar Bordas el dia que va conèixer la que seria la seva segona esposa, Marie Odile Bornet. Fou publicada per primer cop el 1973. (Font: A. Ribera. «L’uomo adottato...», 1973). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

considerava prematura per a una noia de 22 anys, segons explicita Ricardo Blasco en dos punts del text153. Però si aquesta era l’edat d’Odile, això ens presentaria un problema amb la cronologia, atès que havia nascut l’any 1926154, i per tant els fets haurien ocorregut el 1948 o 1949. Si creiem convenient considerar la cronologia marcada pel text i que hem seguit fins ara –la cronologia «oficial»–, la noia no podia ser tan jove. Tanmateix, com hem vist, a l’article de Geneviève Vanquelef i col·laboradors s’indicava que es va instal·lar a Castells el 1940155, una expressió que potser cal interpretar com els anys 40. Això podria encaixar amb una cronologia «alternativa» que permetria tenir 22 anys a Odile en el moment en el qual es coneixen156. Tanmateix, aquesta cronologia alternativa no ens sembla de cap manera realista i només la presentem per un afany completitud. La relació entre el Jaume i l’Odile va continuar malgrat les dificultats que podia significar la distància, i que el Jaume tenia una filla. Tres mesos després la noia va presentar el Jaume als seus pares, convertint l’idil·li en una relació formalitzada. Pel que sembla la Núria va acceptar la situació. Les qüestions sentimentals anaven bé, però no així el negoci de l’Hostal de l’Isard. I el Jaume va decidir abandonar-lo. Sobre aquest punt Geneviève Vanquelef recull que la mala gestió d’ell va fer que acabés perdent tots els clients de l’hotel157. Pel que sembla, Bordas es va establir provisionalment a Vernet, una població una mica més gran, a menys de quatre quilòmetres de Castell (figura 18) Odile anava i venia de París. Estava clar que havien de començar una nova vida, però el Jaume no tenia calés. La solució la va donar l’Odile: vendria el seu piset i així tindrien diners per a arrencar. Així ho varen fer, malgrat el disgust de Jaume Bordas per no poder ser ell, com a mascle, qui aportés els cabals necessaris (figura 19) . Presa la decisió es traslladaren a Andorra on començaren a vendre cristalleria, porcellanes de qualitat i algunes Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

antiguitats. El negoci va funcionar més o menys bé uns tres anys fins que els Lladró, des del País Valencià, revolucionaren el negoci de la porcellana. Un dia, retornant a Andorra des de casa d’uns amics a Cerdanyola del Vallès, va comunicar de forma força expressiva a la seva muller que tenia una nova idea de negoci, la instal·lació d’un taller de reproducció d’objectes d’art amb fusta daurada i d’aspecte antic, com les cornucòpies.

Figura 18. El Jaume i la Marie Odile a Vernet. (Font: R. Blasco. Jacques B. Bley. 2019, p. 155). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 19. La Marie Odile i el Jaume caminant per París en aquella època. (Font: R. Blasco. Jacques B. Bley. 2019, p. 157). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Un mes després el Jaume i l’Odile havien trobat un tallista i un daurador que treballaven en una habitació de casa seva. Van preparar un mostrari i, invertint tot el que els quedava, el van presentar a París El negoci va aconseguir un fort desenvolupament, arribant-hi a treballar uns cinquanta obrers. A més del taller, disposaven d’una sala d’exposicions i venda, Decor Style, situat al número 24 de l’Avinguda de Meritxell d’Andorra la Vella158. El Jaume i l’Odile es complementaven. Mentre que el Jaume aportava la part creativa ella n’era l’administradora. Ribera exagera notablement el resultat dels negocis de la parella, que valora en milers de milions de pessetes en el seu article publicat a Scienza e ignoto: «De cop i volta, com obeint a una inspiració sobtada, decidí dedicar-se al comerç del moble, sense haver tingut mai experiència en aquesta activitat. S’instal·là a Andorra, perquè en aquest petit principat les indústries no estaven gravades amb impostos. Avui és l’industrial més poderós d’Andorra, el mobiliari d’època és molt apreciat a França i la seva fortuna es pot comptar en milers de milions...»159. Sí que és veritat que van aconseguir un bon nivell econòmic, però els milers de milions són un invent de Ribera en el seu intent constant de magnificar Bordas. Sembla que disposaven d’un xalet a Andorra160, però sabem pel propi Ribera que el juny de 1967 s’allotjaven en un quart pis al centre d’Andorra la Vella, al damunt del seu negoci161. Naturalment podien disposar dels dos immobles andorrans alhora, però és un punt que no coneixem amb suficient precisió. La parella residia al petit estat del Pirineu, alternantho amb estades al seu sobreàtic de Barcelona, fins que el negoci andorrà va ensorrar-se i van establir-se definitivament a Barcelona162. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

El missatge d’altres mons L’obra de Telstar acaba amb un epíleg amb idees sobre temes relacionats amb el futur immediat de la humanitat, influenciats severament per les exigències i respostes formulades pel desconegut del Canigó. Són un conjunt d’idees sobre la situació del món vers el 1967 i els canvis que han d’arribar. Jaume Bordas parteix de dos postulats. D’una banda l’existència al cosmos d’una altra llei moral, potser més àmplia que no pas la humana, i del fet que siguem observats pels «nostres Germans Grans del Cosmos»163. En segon lloc, que l’ésser humà no és simplement matèria, sinó que existeix un esperit que s’expressa a través del pensament.164 El punt essencial de les seves explicacions és la transformació vertiginosa que ha començat a experimentar humanitat, una transició forçada «des de fora», perquè l’ésser humà ha de complir una missió. Els humans som activats de forma accelerada per tal que puguem assumir les responsabilitats assignades. L’home es transformarà en tots els aspectes, ampliant les seves facultats i amb un desenvolupament cerebral més gran. Acabarà sent una mena de superhumà, perfeccionat físicament i espiritual. Aquest canvi precisa la desaparició de complexos, estereotips i prejudicis i d’absurdes supersticions. La primera cosa necessària seria acabar amb el capitalisme, desemmascarant primer i abolint posteriorment aquelles formes democràtiques que només serveixen per a encobrir-lo. Tanmateix són pocs els escollits a la primera etapa, fet que explicaria les massacres des de la Gran Guerra, si bé paral·lelament hi ha un augment demogràfic lligat a un augment de civilització. La humanitat evoluciona cap a una unió mundial dins d’un sol Estat. Tot es fondrà en un estructura i mentalitat Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

comuna, cercant en primer lloc un desenvolupament cultural intens. Sobre l’art exposava que estava ja anihilat pel fet de fonamentar-se en formes retrògrades, expressant violència com a conseqüència dels desequilibris espirituals del moment. Però canviarà en el futur: «Sorgirà un art lògic, un art pur, natural, no sensual, totalment abstracte. Quan l’home assoleixi la seva plenitud vital, no necessitarà l’art per a contemplarse. En tindrà prou amb la contemplació de les formes preexistents a l’Univers. Qui escolta directament la música de les esferes ja no necessitarà música terrenal»165. De fet Bordas considera que la música té un origen extraterrestre: «La música era un simple entreteniment, un acompanyament discret per a les cerimònies del temple o del palau. Fins que, de sobte, sorgeixen els genis: un Beethoven, un Wagner, etc. Una etapa més del nostre procés educatiu que durà aproximadament dos segles. Ara ja ha acabat. No sorgeixen més genis musicals. La música actual, inclosa la ié-ié, és una simple vàlvula d’escapament...»166. A més a més, el desenvolupament de l’astronàutica es deu a una crida que ens fan els germans de fora. Però encara no estem preparats per a un contacte obert i directe amb la humanitat. Primer ens han d’educar. Arribarem al contacte si podem arribar a dos segles de vida sense guerres. Però per això cal indispensablement eliminar els anomenats «interessos creats». «Llavors es produirà el contacte obert: els nostres germans del Cosmos ens donaran la mà sense cap Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

mena de reserva; i col·laborarem amb ells, en peu d’igualtat, aconseguida finalment la nostra majoria d’edat còsmica»167. El llibre de Ricardo Blasco no esmenta quin és el suposat origen extraterrestre del desconegut del Canigó, ni tampoc Ribera. Ara bé, l’any 1979 els va explicar als membres de U3, en l’entrevista esmentada. En el seu informe recullen el següent: «Ens manifesta que, després dels successos de Castell, tingué dues trobades més amb el mateix personatge: aquestes cites foren concertades telepàticament per l’enigmàtic individu; i, en una d’elles li revelà el seu nom i procedència: ING, de Tità. La darrera d’aquestes cites es produí l’any 69 al Pas de la Casa (Andorra)»168. L’informe d’U3 recull algunes dades sobre la condició de Tità, el satèl·lit de Saturn, amb una atmosfera rica en metà i el fet que la gravetat és molt més petita. Prèvia a les recerques al Conflent i al Rosselló d’aquest grup, amb la dada de la gravetat calculada descartaven tota possibilitat que el personatge de Castell, de procedir de Tità, «pogués pujar la muntanya amb agilitat, atès que el seu pes s’hauria multiplicat per 7»169. Interès per la ufologia Segons Ribera, l’episodi del Canigó va romandre enterrat durant deu anys a la memòria de Jaume Bordas, fins que, durant una conversa amb el metge ceretà establert a Perpinyà, Marcel Pagès, «tot va tornar a aflorar a la seva ment». En la cronologia que ens marca el llibre de Telstar això ens situaria aproximadament a inicis de la dècada dels seixanta. En aquest volum no es donen detalls sobre Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

aquest final de l’amnèsia. Sobre Marcel Pagès es limita a dir: «Com tu saps, jo conec personalment el doctor Marcel Pagès de Perpinyà. Doncs bé, el doctor Pagès podria construir, si disposés de la deguda ajuda financera –ajuda que l’Estat francès estigué a punt de concedir-li–, el vehicle ingràvid»170. Ja ha quedat ben provat que les afirmacions de Bordas sobre el desconegut del Canigó no tenen cap sustentació. Per tant, o bé Bordas es va inventar tota la història, basant-se en algunes de les seves vivències totalment mundanes –però potser no del tot habituals–; o bé ell es creia la història que explicava. Naturalment també caben situacions psicològiques que hibridin parts d’ambdues solucions. Per exemple, ell podria creure efectivament haver tingut contactes amb algun ésser extraordinari, però per a donar textura al relat, haver afegit fets i detalls procedents de situacions viscudes en les seves activitats muntanyenques i/o haver-ne d’inventat, com el cas dels palets d’or, necessaris per a oferir una definitiva prova objectiva en la narració. El que si sembla prou clar és que a la primera meitat dels seixanta va començar a interessar-se pels temes ufològics. Ribera escriu a la carta ja esmentada dirigida a Osuna: «Després de molts d’anys de no tenir notícies d’ell, un bon dia vingué a veure’m amb el meu llibre Objetos desconocidos en el cielo [Objectes desconeguts al cel]171, preguntant-me si l’Antoni Ribera que havia escrit el llibre era el mateix noi de setze anys que ell havia conegut a la seva casa del carrer Pomaret. Després de comprovar la meva identitat, em demanà que l’escrigués la seva biografia...»172.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

Núm. 8 Desembre de 2021

Podem confiar en aquesta descripció del retrobament? Si ens fixem només en aquest punt, no presenta res d’extraordinari en si mateixa, és versemblant i relativament precisa. No afecta de manera significativament a la resta de la carta, que és en gran part un invent de Ribera, però li permet presentar-se com una autoritat a la qual acudeix Bordas. L’opera prima ufològica de Ribera es va publicar al segon semestre de 1961173. Per tant, l’episodi descrit hauria de ser posterior a aquesta data. Potser les coses no van anar exactament con explica Ribera, però és molt probable que la conversa girés efectivament sobre el llibre esmentat i que realment Bordas disposés del llibre. Això ens pot servir per a establir un punt temporal aproximat en el qual ell ja disposava de bibliografia sobre el tema. Evidentment, atès les seves visites a París podria haver accedit a algun llibre en francès, perquè ja es publicaven fins i tot abans del flap o onada de 1954174. D’altra banda, deixant de banda l’existència de l’ésser del Canigó, si ens atenem a la cronologia «oficial» i donem per bona l’estimació d’uns 10 anys d’amnèsia que ens dona Ribera entre el primer fet i la trobada amb en Marcel Pagès, una data aproximada entre 1962 i 1964 encaixaria prou bé per a suposar que és el moment en el qual es retroben Ribera i Bordas. Ribera cita a Jaume Bordas en el seu volum El gran enigma de los platillos volantes (El gran enigma dels platets voladors)175, publicat l’any 1966, però acabat a final de l’any anterior. En concret llegim sobre les fotografies d’Adamski: «Una observació recent (comunicada a l’autor per J. Bordas) sembla constituir una nova confirmació. El 15 de setembre de 1965, de 5 a 8 de la tarda, foren vistos sobre Santa Coloma (Andorra), i també des de la veïna Engordany, dos OVNIS tipus Adamski “amb les tres boles o tren d’aterratge a la part inferior i Nous

Papers d’Ovnis | CEI

100

Núm. 8 Desembre de 2021

forma acampanada”, posats l’un sobre l’altre i que de sobte van partir verticalment a gran velocitat»176. En un altre punt el llibre ofereix el dibuix d’un OVNI realitzat pel propi Bordas (figura 20). El peu de la il·lustració ens diu el següent: «O.V.N.I. vist a gran altitud sobre Andorra la Vella els dies 10, 11 i 12 de maig de 1965, apareixent a les 6 de la tarda i desapareixent a les 9 de la nit, com un punt brillant. Dibuix de J. Bordas, després de veure l’objecte amb 50 augments. Els testimonis foren centenars»177.

Figura 20. Dibuix de Jaume Bordas de l’ovni observat amb prismàtics el maig de 1965. (Font: A. Ribera, El gran enigma... 1966, p. 261). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

101

Núm. 8 Desembre de 2021

I una mica més endavant, escrivint sobre la distribució geogràfica d’observacions a la Península Ibèrica esmenta: «Els Pirineus tampoc semblen merèixer gaire atenció per part dels nostres visitants, malgrat que en anys posteriors y en especial de 1963 a 1964 es registraren a Andorra notables observacions, que ens han estat comunicades pel nostre corresponsal a Andorra la Vella, en Jaume Bordas»178. La informació sobre els casos ufològics que facilita Ribera ens permeten garantir que com a mínim a finals de 1965 ja estava en contacte amb Bordas. Sabem que al (al) juny d’aquest any Ribera va passar uns dies a Andorra i va recollir informació sobre diversos casos179. Ateses les reduïdes dimensions d’Andorra i del teixit social en aquella època, és força probable que es veiés amb ell. De fet, si havien restablert el contacte a Barcelona, no és gens inversemblant pensar que Ribera sojornés com a convidat a casa del Jaume i l’Odile. Ara bé, a El gran enigma no hi ha ni la més mínima referència a les experiències d’aquest últim. És força possible que Ribera encara no conegués la història i que quan aquest últim va decidir començar a explicar-la, hagués de justificar no haver-ho fet abans, apel·lant a una oportuna amnèsia que hauria durat, segons aquesta cronologia, uns 15 anys. Bordas informador de Ribera Jaume Bordas va informar a Ribera d’un seguit d’observacions ocorregudes a Andorra el juny de l’any següent. L’escriptor les va incloure en un nou apèndix a partir de la segona edició del Gran enigma. La primera observació és del 17 de juny i entre els testimonis hi ha treballadors de l’empresa de Bordas. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

102

Núm. 8 Desembre de 2021

«L’observació s’efectuà a les 20 hores. Els objectes albirats foren tres boles o esferes, situades a la vertical del Pic d’Enclar, al Nord-Nord-oest de l’observador. Els testimonis foren nombrosos: més de mig centenar de persones, que en aquells moments transitaven per una zona elevada d’Andorra la Vella, en front dels tallers de “Decor-Estil”. Un dels mossos d’aquest taller, Eugenio, i l’operari basc Larrea, descrigueren així l’observació: eren tres boles (o esferes) vermelles per un costat i platejades per l’altre. La central era molt més gran que les altres dues, situades una a cada costat de la formació. La mida aparent dels tres objectes era considerable. La bola més gran, “com una bola de billar”, segons els testimonis. Transcorregut un quart d’hora, les dues boles petites se n’anaren a una considerable velocitat. Uns dos o tres minuts després, la més gran desaparegué a una velocitat esglaiadora»180. El segon cas és del dia 20. «Per una feliç casualitat, aquesta observació, efectuada a la mateixa hora que l’anterior, es produí davant de la botiga d’un òptic, el qual s’afanyà a distribuir prismàtics, binocles i ulleres de llarga vista entre tots el concurrents, que eren força nombrosos a aquell hora. El principal testimoni, de qui van prendre les dades següents, fou Jaume Ros (proveït endemés de l’aparell òptic més potent: un telescopi de 60 augments). Vet ací el que veié: “Quelcom”que donava la impressió d’un llençol de plàstic (sic), sostingut pels angles per 4 boles molt lluminoses. D’aquesta forma formava un quadrat, amb un dels seus vèrtex cap per avall i un altre cap per amunt. Les boles eren de color ataronjat. L’altitud aparent, 4.500 o 5.000 metres, la mateixa dels avions en sobrevolar la serralada pirinenca per Nous

Papers d’Ovnis | CEI

103

Núm. 8 Desembre de 2021

Andorra. El “llençol” sembla tenir una llum pròpia ben viva, del color del neó incandescent. Per ella corren uns puntets negres (figures?). Duració de l’observació: 30 minuts. De sobte, tot el sistema (les quatre boles i el “llençol”) desaparegué a una velocitat vertiginosa»181. Al dia següent es produeix una altra observació. «Testimonis: Jaume Bordas, industrial. Després, la seva esposa Odile. Hora: 0.15 de la matinada. Apareix per l’horitzó oest-nord-oest un objecte lluminós. Amb magnitud aparent de Venus a la posta. Travessa lentament –amb molta més lentitud que un satèl·lit– tot el firmament, passant pel zenit. Avançava fent ziga-zaga, per a aturar-se durant 3 o 4 segons, apagant-se llavors, per a tornar adquirir una gran intensitat lluminosa en retornar a moure’s. La seva lluminositat era llavors de color blancblavosa. Observant amb prismàtics de 20 x 50, tenia forma triangular, com dues aspes a la part davantera, la qual cosa li conferia aspecte de wigwam (tenda índia). Quan penetrà a l’horitzó est (abans, en arribar al zenit, efectuà una petita volta), s’apagà i s’encengué intensament, i decuplicà la seva velocitat. Duració total del pas pel firmament: 10 minuts»182. I el dia 22 el darrer albirament que també té per protagonistes el Jaume i l’Odile. «Testimonis: els mateixos, des dels seu quart pis, situat al centre d’Andorra la Vella. Hora: 0,45. Sembla de nou el mateix objecte (o un altre de similar) pel mateix lloc de la nit anterior; avança fent ziga-zagues i amb la mateixa lentitud. A l’1, el testimoni veu aparèixer pel mateix punt de Nous

Papers d’Ovnis | CEI

104

Núm. 8 Desembre de 2021

l’horitzó allò que podríem anomenar el “seguici”: una formació de punts molt brillants, disposats en cercle o corona, i seguits per una “cua” o filera de punts iguals. Els punts brillants són molt més petits que el primer objecte (que els precedeix a un quart d’hora de distància), però avançant amb la mateixa lentitud que aquest. Semblaven petits estels, segons paraules dels observadors. Per últim, desapareixen per l’horitzó est, pel mateix punt per on desaparegué l’objecte més gran...183»184. El volum de Telstar Deuria ser a la segona meitat de 1967 quan Bordas va començar a explicar la seva fabulosa història que interessà ràpidament a Ribera, veient en la publicació del relat una possible font d’ingressos, dels quals gairebé sempre anava escàs. El Jaume no semblava gaire entusiasmat amb la idea, però finalment va accedir, segurament per la relació de les famílies i el deute moral per l’ajuda rebuda del pare d’Antoni Ribera. Tanmateix, Ribera no va arribar ni a començar el projecte, segons Odile. I el Jaume es va enfadar185. No tenim cap seguretat sobre com van anar realment les coses en aquest afer. En el programa de televisió del canal espanyol Cuatro dedicat a Jaume Bordas, dins la sèrie «Cuarto Milenio», el Dr. Ricardo D. Blasco i el periodista Pablo Villarrubia argumenten que a Ribera li va sortir un viatge a Pasqua i va abandonar el projecte biogràfic. Jaume s’hauria enfadat per aquesta deserció186. Però Ribera no va anar a l’illa de Pasqua fins el 1975. Si això hi sumem les necessitats econòmiques de Ribera i la insistència amb la qual va voler que l’identifiquessin com l’autor de la biografia, no sembla pas que pogués ser aquest el motiu. Aquest aspecte del viatge de Ribera a l’illa polinèsica, sembla una mera confusió, potser Nous

Papers d’Ovnis | CEI

105

Núm. 8 Desembre de 2021

introduïda involuntàriament per Odile en l’entrevista que li van fer Villarrubia i el Dr. Blasco. Altrament, ja s’ha vist a l’apartat sobre les fonts d’informació que Ribera explicava a Osuna que s’havien efectivament enfadat. Però la motivació que dona és falsa: el fet de voler utilitzar un pseudònim (Ricardo Blasco), tal i com feia Jaume Bordas (Jacques B. Bley). Ara bé, Ribera ja havia parlat del projecte amb Ediciones Telstar, els responsables de la qual els havia semblat prou interessant, de manera que, davant del fet que Ribera no escriuria el llibre, van anar a veure Bordas al seu pis de l’avinguda de Pedralbes per a convèncer-lo que mantingués el projecte. Josep Nin Català i Miquel Boladeras Cucurella, els dos socis propietaris li van proposar a un altre escriptor que ells ja coneixien bé, encara que sense connexions amb el món de l’ocultisme i les paraciències, Ricardo Blasco Romero187. Bordas va acceptar el canvi i es van iniciar els treballs. Precisament en aquella visita van veure, penjat de la paret i al mateix lloc on encara es trobava el 2019, després de tants anys, la imatge que seria la coberta del llibre, un dels dibuixos del Jaume, fet en llapis de colors sense tenir cap idea prèvia, deixant-se portar188. El resultat era així una cosa inesperada. «En aquest llenç va voler mostrar el moviment còsmic dels planetes»189 (figura 21). Ricardo Blasco va començar les entrevistes amb Bordas. El Dr. Ricardo D. Blasco ho explica amb aquests termes: «Durant l’elaboració d’aquesta biografia, era tema de conversa freqüent a la família i, sobretot, la perplexitat que li produïa el personatge amb el qual aconseguí una sintonia que gairebé ratllava l’amistat en aquells moments. En alguna oportunitat vaig acompanyar el meu pare. Se solien trobar en un apartament que Bley posseïa a la zona més elegant de Barcelona, en un dels pisos més alts. Crec recordar que era un personatge més aviat alt i robust, poc Nous

Papers d’Ovnis | CEI

106

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 21. Sobrecoberta del llibre Jacques B. Bley, publicat per Telstar.

empàtic i molt centrat en la tasca. Potser fred. No recordo que en cap moment s’adrecés a mi per a res, però avui ja només són impressions vagues. El meu pare va continuar tenint alguna notícia de Bley i la seva peripècia, però jo ja no vaig poder tenir més informació directa»190. I en un altre punt: «El meu pare, malgrat no ser amic de Bley, en el sentit estricte de la paraula, sempre en parlava a Nous

Papers d’Ovnis | CEI

107

Núm. 8 Desembre de 2021

casa, amb la meva mare i nosaltres, els seus fills. El personatge de Bley enlluernà el meu pare perquè en parlava amb admiració. Estic convençut que es creia prou la seva fantàstica història; probablement si no s’ho hagués cregut no hagués pogut escriure l’obra. El meu pare no dubtà mai que el seu entrevistat era sincer. A més a més, afegí al relat una dimensió literària, molt en el seu estil i fàcilment recognoscible. El que era un simple encàrrec de llibre passà a ser un objecte d’interès personal: crec que va ser sorprès per un personatge que sortia de la realitat raonable»191. Les trobades de Bordas i Ricardo Blasco sembla que es van produir els primers mesos de 1968. Aquest tenia el seu manuscrit acabat la segona quinzena de juliol de 1968 i, després de passar la censura192, va ser publicat abans d’acabar l’any. Bordas, Cecilia Conde i les intromissions alienígenes en la carrera espacial El 12 de novembre de 1966 Jaume Bordas va conèixer a Cecilia Conde193. La data figura a l’arxiu d’aquesta última. No sabem si fou Ribera qui els presentà; o bé potser la coneixença es va forjar per d’altres vies, atès que Bordas i la seva dona, com passava amb la Cecília, es movien en entorns socials benestants. En aquell moment la història del desconegut del Canigó encara no s’havia divulgat. Però, des del moment de la publicació del llibre, es converteix en una figura extremadament atractiva en els cenacles de tot allò paranormal. Però ell va dosificar força la seva presència en aquests entorns. Això no obstant, se sap que participar durant anys, però no pas de manera sistemàtica, a les reunions setmanals que la Cecilia va organitzar al seu pis de la Bonanova, a Nous

Papers d’Ovnis | CEI

108

Núm. 8 Desembre de 2021

Barcelona, aportant les seves opinions i narrant també les seves experiències. Coneixem algunes dades concretes gràcies a l’esmentat arxiu de la Cecilia. Així ens consta que el desembre de 1968, Bordas li explica a una amiga mútua que el que més li interessa en aquell moment és «l’evolució del món». Cecilia Conde escriu al costat de la breu nota «veure en el seu llibre la conversa amb l’home del Canigó»194. Altrament, encara que sense dades exactes sabem que com a mínim es va subscriure a la revista francesa Ciel Insolite (1969-1971), cosa que li proporcionava una visió de l’actualitat ufològica tamisada per la visió de Marc Thirouin (1911-1972) i del seu entorn. Per exemple, en aquells anys en els quals el tema de la conquesta de l’espai i l’arribada a la Lluna eren uns successos de gran impacte en el públic, en cenacles ocultistes les notícies dels èxits i fracassos de les naus nord-americanes i soviètiques es barrejaven amb especulacions sobre la intromissió de naus extraterrestres en aquestes operacions com a causants de les desgràcies, així com d’encobriments per part de les dues administracions. I les tertúlies de la Bonanova no foren cap excepció. Així, en el cas del Soiuz 5, llançat el 15 de gener de 1969, que es va acoblar amb la Soiuz 4 en òrbita, resultant la primera unió entre dues naus espacials tripulades de la història, com també la primera transferència de tripulació entre vehicles. El vol tingué una reentrada dramàtica amb un aterratge forçós que provocà el trencament de la dentadura del tripulant Borís Volínov. Bordas cita una presència inquietant. Segons ell així es va poder veure al primer canal de la televisió francesa del 16 de gener: «El dia 16, a l’última edició de “Télé-nuit” a la televisió francesa donaren en directe les imatges de la càpsula russa en les seves darreres òrbites i la càmera enfocà aquest aparell que seguia la Nous

Papers d’Ovnis | CEI

109

Núm. 8 Desembre de 2021

càpsula des de feia ja força temps. Els comentaris de l’espiquer [sic] foren confusos i irònics»195. La nota manuscrita del mateix Bordas va acompanyada d’un dibuix que reproduïm (figura 22). Tenim un altre exemple en el vol de l’Apollo XIII, llançat cap a la Lluna el dia 11 d’abril del 1970. Tenia com missió efectuar un allunatge a la regió Fra Mauro, però una explosió a bord de la nau va obligar la tripulació a avortar la missió. Cancel·lat l’allunatge, els controladors de la missió es van dedicar a ajudar la tripulació a tornar a la Terra amb vida improvisant procediments, cosa que aconseguiren el 17 d’abril. Les dificultats i dramatisme de la situació foren dutes al cinema per Ron Howard l’any 1995 en el film Apol·lo 13. Sobre el succés Bordas va esmentar que els americans creien que la Lluna ja estava conquerida i era un viatge de rutina, afegint que estaven equivocats: «Mentre els EUA i Rússia la vulguin per als seus plans bèl·lics no aniran més enllà. El projecte Apollo desapareixerà. Von Braum diu que aniran des de la

Figura 20. Dibuix de Jaume Bordas de l’ovni observat amb prismàtics el maig de 1965. (Font: A. Ribera, El gran enigma... 1966, p. 261). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

110

Núm. 8 Desembre de 2021

plataforma situada en l’òrbita terrestre. Utilitzaran energia nuclear en naus espacials que ja estan construint»196. Segons Bordas la NASA deia que no sabien què havia passat i que la televisió francesa parlava d’una explosió que, de fet, va succeir. Però per a ell no podia haver estat així, car no era concebible a l’espai buit. Ara bé, l’explosió va tenir lloc evidentment a l’interior de la nau. Però la impossibilitat que veia Bordas el feia col·legir que havia de ser dirigida per algú, afegint que «la gent ja parla d’una explosió exterior dirigida. Una descàrrega electromagnètica tocà la càpsula»197. I tot perquè la Lluna no podia ser un fort americà ni rus. Cecilia anota que Bordas estava convençut que no tornarien els astronautes. «Que se’ls quedarien “ells”. Però retornaren»198. A més a més, recull que uns dies abans Ribera li havia dit a ella que tenia la impressió que aquesta missió no aniria bé. I que una cosa similar li havia dit Bordas i també Juli Roca Muntañola. Finalitza el seu registre apuntant que té una anotació segons la qual el contactat Daniel Fry, del qual ja s’ha parlat, havia avisat la NASA que no portessin a terme el llançament de l’Apollo XIII perquè no aniria bé. Una altra nota de Cecilia Conde recull que diversos dies a meitat de març i començament d’abril es van percebre alguns moviments sísmics de poca intensitat a Andorra, un dels quals, com a mínim, també es va poder sentir a Barcelona. Efectivament a les hemeroteques es troben diversos papers que informen dels tremolors. En concret, podem llegir la notícia que uns minuts després de l’una de la matinada del 13 de març, en una zona àmplia dels Pirineus es va percebre un terratrèmol. Amb un interval d’uns vint minuts es van notar dos sismes de considerable intensitat que durant uns quants segons van sacsejar mobles i vidres dels edificis. Pel que sembla el fenomen era relativament freqüent en aquells moments. L’endemà, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

111

Núm. 8 Desembre de 2021

a les 16.30 h es va produir un altre tremolor que es va fer sentir a Barcelona. Pel que sembla l’epicentre d’aquests moviment se situà a Andorra199. A l’entorn de la Cecilia, aquesta activitat sísmica que s’estengué algunes setmanes, va cridar l’atenció, produint-se entre membres de la seva tertúlia alguns casos de premonició. Pel que fa a Bordas, el 10 de març, 3 dies abans del terratrèmol del 13, li havia dit a la seva muller que pressentia que succeiria «alguna cosa forta». I poc després del primer terratrèmol ressenyat, va veure un llampec blau i, uns 5 minuts després, una bola taronjavermella opaca sobre les Escaldes. L’objecte oscil·lava a l’entorn d’un punt d’equilibri, fins que va desaparèixer ràpidament. Al cap d’uns 10 minuts va poder veure una altra bola de lluminositat més intensa que també va marxar ràpidament. Poc després es va produir el segon tremolor nocturn200. Més contactes, reunions i observacions Segons anota Ribera en el seu article a Scienza e Ignoto Bordas va rebre una trucada el 1971 de l’inexistent habitant de Tità: «L’estiu del 1971, mentre s’allotjava al seu xalet andorrà, rebé una misteriosa trucada telefònica des de París. La veu era la mateixa que havia sentit el 1951 al Canigó, la de la “persona misteriosa”: “Et parlo des d’un cotxe, al Bois de Vincennes201. Tindràs una nova mutació. No envelliràs i la teva ment s’obrirà a les veritats universals»202. L’ufòleg barceloní titula aquest procés que presumptament va patir Bordas com una «segona mutació», després de la primera d’aquella ja llunyana nit d’agost de 1923 a la Bordeta estant. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

112

Núm. 8 Desembre de 2021

La narració que presenta Ribera no contradiu el relat que U3 va recollir del propi Jaume Bordas en el sentit que el darrer contacte en persona amb el desconegut s’havia produït el 1969 al Pas de la Casa. Nogensmenys, aquesta trucada no fou ratificada per la vídua del Jaume en la seva entrevista a Pablo Villarrubia i Ricardo D. Blasco203, a diferència de la resta d’històries recollides al llibre de 1968 i que, com s’ha assenyalat, mostren que el protagonista explicava a la seva dona fonamentalment les mateixes històries que altri. Naturalment, que Odile Bordas no ho recordés no vol dir que Ribera s’inventés aquesta història. Amb els anys transcorreguts, podria haver oblidat aquest punt o fins i tot haver-li narrat només a Ribera. A principi de 1972 Bordas, mentre viatjava en cotxe amb la seva esposa, va veure al costat de la carretera un ésser estrany, d’1.80 m d’altura aproximadament, color marronós i que no semblava vestit. Tenia un cap estrany i un musell com de gos. Va aturar el cotxe i baixà, però aquest ésser va apartar-se. Va voler anar cap a ell, però tingué por i retornà al cotxe. No veié res més, ni sentí cap soroll. El fet es va produir prop de Santa Coloma, a Andorra i, pel que sembla, l’Odile no el va veure, o no almenys amb suficient detall per a ratificar en el seu moment el testimoni. Bordas va relatar aquest succés l’1 de març de 1972 en una de les tertúlies de Cecilia Conde. En el transcurs de la tarda explicà als presents la seva suposada experiència de l’home del Canigó, els va dir el seu nom i exposà que venia de Tità. A més a més, va relatar dues experiències estranyes a la sala de bany; el seu encontre amb una ombra blanca, i també amb una mena de ratpenat, Ara bé, desconeixem el contingut amb detall d’aquests successos. Bordas també va parlar dels seus guariments, una habilitat a la qual ens referirem més endavant. Durant l’any 1972 Ribera i Bordas es van reunir com a mínim un cop i van parlar dels seus contactes. El primer Nous

Papers d’Ovnis | CEI

113

Núm. 8 Desembre de 2021

estava preparant l’article per a Scienza e Ignoto i en el transcurs de la mateixa es capturen algunes fotografies que l’escriptor inclourà a l’article. En una d’elles Bordas apareix llegint el número 2 de Scienza e Ignoto, publicat l’abril d’aquell any204 (figura 23). La imatge podria ser de poc després de la publicació, o bé de la tardor. A

Figura 23. Bordas amb el número 2 de la revista Scienza e Ignoto a la mà (1972). (Font: A. Ribera. «L’uomo adottato ...», 1973). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

114

Núm. 8 Desembre de 2021

l’esmentat article també hi apareixen algunes imatges del protagonista que són d’un altre moment (figura 24).

Figura 24. Imatge de Bordas somrient. (Font: A. Ribera. «L’uomo adottato ..., 1973). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

115

Núm. 8 Desembre de 2021

A principi de 1973 es publica l’esmentat article de Ribera en italià. Entre les imatges que inclou el text hi figura, segons la revista, el dibuix realitzat pel propi Bordas del desconegut del Canigó205 (figura 25).

Figura 25. Dibuix de 1972 realitzat pel propi Jaume Bordas del «desconegut» del Canigó. (Font: A. Ribera. «L’uomo adottato ...», 1973). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

116

Núm. 8 Desembre de 2021

Poc després, amb motiu de la visita a Barcelona de l’astròleg espanyol Rafael Lafuente (1914-1990), un personatge llavors força famós, la revista Karma-7 va organitzar una taula rodona el 12 de febrer al restaurant Nit i Dia. Entre els presents estigueren diverses persones vinculades a la revista i al món de les paraciències i l’ocultisme de Catalunya i Espanya del moment: Joan Muñoz Badia (professor Lester), Jorge Blaschke Torrabadella, Ramos Perera Molina, Joaquim Grau Martínez, Màrius Leget Colomer, Sebastià Fontrodona Boada i Josep Maria Armengou Marsans. A aquesta trobada hi va assistir Jaume Bordas. A l’editorial del número de març de la revista es llegeix: «A darrera hora s’afegí a la reunió l’andorrà senyor Bordas, escriptor i tractadista suficientment conegut en la nostra temàtica com Jacques Blay [sic]»206. En el número següent hi ha un resum de la taula rodona, on naturalment Rafael Lafuente va ser el protagonista principal. No hi apareix cap comentari, pregunta o fotografia del Jaume, només una mera referència com a «Sr. Bordas» en la llista de convidats al col·loqui207. Probablement la proposta que s’incorporés va sorgir de Ribera. Al més d’abril, Cecilia Conde anota el 12 que l’ha trucat, tot indicant-li que havia arribat el dia anterior, presumiblement de Franca, on Odile tenia la seva família. Immediatament havia de marxar cap a Andorra. Transcrivim la nota perquè ens informa un altre cop sobre el clima de l’època a l’entorn de les paraciències i els missatges que Bordas donava : «Em diu que els que veieren l’OVNI al Desert de Sarrià208, segurament no diran res perquè hi ha molta por. Sembla que els dos astronautes de l’Apollo XVII, Schmitt i Cernan són a la presó per haver publicat Nous

Papers d’Ovnis | CEI

117

Núm. 8 Desembre de 2021

als diaris que havien vist a la Lluna diversos homes vestits amb una espècie de granotes, sense res al cap ni a les mans. Anaven caminant sense tocar el terra. En preguntar-li jo de quina forma podrien respirar, puix que a la Lluna no hi ha atmosfera, diu que van protegits per un halo protector com si fossin, per exemple, dins d’una bombolla de sabó. Però que ha de ser una cosa molt més eficaç que tots els vestits espacials i escafandres dels astronautes»209. Durant les següents setmanes va ser testimoni de diverses observacions al cel que la Cecilia va recollir de manera mecanoscrita en el seu arxiu de casos ovni de 1973. Extractem les dades més significatives210. El 15 d’abril, diumenge de rams, a les 4 de la matinada, des de la seva casa d’Andorra, veié «un objecte com una bola taronja». Es desplaçava d’est a nord-est. S’aturà quatre vegades i després va eixir cap amunt. La matinada del 22 d’abril, diumenge de Pasqua de Resurrecció, va observar «un objecte blanc com tres vegades Venus de gran». Era una bola aturada sobre la Vall de Madriu, al sud-est del Principat d’Andorra. Bordas va despertar l’Odile i llavors, ja plegats, veieren un altre objecte aturat cap al nord o nord-est. El primer se situava cap al sud-est i va començar a serpentejant vers el gran fins que va acabar fusionant-se amb el segon que era de doble mida que el primer. Diumenge 27 de maig, de matinada, va veure «un disc com una llentia» sobre el Pic Ramonet. Es movia oscil·lant. Després, desprenent fum, va anar-se’n. El 6 de juny de 1973 Bordas és present a la tertúlia de ca la Cecilia. El tema de l’interès de la NASA pels extraterrestres continua interessant molt. Bordas li proporciona a la Cecilia un retall de premsa en francès sobre el tema de font no identificada. Durant aquests anys Bordas va fer diverses aportacions de material hemerogràfic francòfon Nous

Papers d’Ovnis | CEI

118

Núm. 8 Desembre de 2021

per a l’arxiu de la Cecilia Conde. Generalment la font era el diari rossellonès L’Indépendant, però no és així en aquest cas. La següent informació concreta la tenim de la tertúlia del 19 de desembre. En el seu transcurs Bordas explica que Ribera té entre mans un cas d’aterratge i contacte molt interessant, però que no té permís encara per a subministrar tots els detalls, per la qual cosa es mostra molt cautelós en les parts que proporciona. El succés és recent, però no facilita la data exacta. Cecilia Conde anota: «Un senyor de Sabadell, segons crec, anava en el seu cotxe per la carretera d’Olot cap a Besalú. De sobte, s’aturà el cotxe i llavors veié al costat de la carretera, en un bosc de pins, un gran objecte aterrat. Ell sortí del cotxe i de l’objecte eixiren dos homes que estigueren parlant amb ell durant dues hores. Des de llavors aquest senyor està canviat, mutat. No li ha dit ni a la seva dona. Només ho sap Ribera i ell. I ho publicarà quan sigui el moment»211. Bordas també narra un nou albirament del qual ha estat protagonista. Unes tres setmanes abans, a les 7 de la tarda va veure un OVNI blanc, entre la Seu d’Urgell i Andorra, en direcció al nord-oest. La mida de 4 o 5 vegades Venus, «com una pesseta» diu literalment212. La notícia del succés, distribuïda per l’agència CIFRA va ser recollit per la premsa com la pròpia Cecilia va anotar en el seu arxiu213. El següent apunt que es pot oferir fa referència a la tertúlia del 6 de març de 1974. Bordas exposa algunes idees sobre la realitat física, quant a dimensions, que mereixen que Cecilia Conde les anoti: «[Existeix ] la 3a dimensió (que és la nostra) i, segons ell, ja no es passa a la quarta, sinó a totes Nous

Papers d’Ovnis | CEI

119

Núm. 8 Desembre de 2021

les altres. Després d’ella ja es passa a l’energia214. No existeix ni l’espai ni el temps. Per això [els ovnis o els extraterrestres] poden aparèixer i desaparèixer, traslladar-se, veure el futur, etc., etc»215. L’estiu de 1974 Cecilia Conde escriu una carta al seu amic Cayo Quiñones de Leon Xuclà (1903-1988). L’escrit es centra essencialment en les tertúlies, en unes propostes de millora que ha rebut i algunes absències produïdes darrerament, com seria el cas del Jaume. Sobre aquest punt podem llegir: «D’entrada tenim el cas de Bordas que abans, com saps, quan venia a Barcelona, el primer que feia era trucar-nos i venir, fins i tot abans de trucar a en Ribera. Però des d’un dia en el qual se li dugué la contraria i gairebé no se’l deixà parlar, no ha tornat a venir. El que sí recordo és que anà a casa d’Antoni Ribera i passà un o dos dies amb ell»216. Aquesta absència tampoc es prolongà massa en el temps perquè era present a la tertúlia del 12 de desembre, on s’esplaià amb entusiasme de diversos temes, com ara la política de l’Estat francès i la presidència de Valéry Giscard d’Estaing, o les dificultats dels negocis andorrans puix que l’Estat espanyol limitava molt els diners amb els quals els turistes catalans podien travessar la frontera. Som a l’època de la recessió econòmica que va seguir després de l’anomenada «crisi energètica» de 1973. En el transcurs de les converses Jaume Bordas va explicar que érem al final de la fase tecnològica i que s’entraria aviat a la fase metafísica. Llavors el valor material, els interessos creats, etc., anirien a la baixa i prendria pujança el valor espiritual, al qual s’havia de fer lloc ràpidament. També va explicar que els americans estan construint la primera nau interplanetària autònoma, per a anar Nous

Papers d’Ovnis | CEI

120

Núm. 8 Desembre de 2021

tripulada, sense combustible, aprofitant els raigs còsmics i l’energia solar. És una nau tipus coet, que podria anar molt lluny, cosa que provava, com a mínim segons el Jaume i la Cecilia, que el desenvolupament tècnic terraqüi estava molt avançat. Sobre els alienígenes, va indicar que els que venien de Tità, tardaven uns 3 o 4 minuts en arribar, però que d’altres venien també de Ganimedes. Fa igualment alguns comentaris sobre Jacques Vallée a qui considera positivament. I, a més a més, explica una novetat sobre el cas del Canigó. La Cecilia ho recull així: «Que a Castell ara estan parlant molt de l’home de fa anys. Ara el reconeixen i el recorden. Hauran tingut amnèsia com ell, però més temps. El cas és que com saben que qui tingué contacte amb ell fou Bordas, contínuament li envien gent a preguntar-liho»217. Però ja sabem que aquests records només eren a la imaginació del Jaume. Sabem per l’argelenca Geneviève Vanquelef i el seus col·laboradors que a Castell no van saber de la història fins la seva enquesta, que va recollir aquell mateix any 1977 Lumières dans la nuit. Això mateix va confirmar la recerca del grup barceloní U3 el 1979. Continuant amb els albiraments, el primer dia de 1975 s’observà un OVNI a Andorra que fou observat per moltíssima gent, però en aquest cas no per en Bordas. En canvi, el 15 de gener va observar, al Principat estant, «tres estrelles que formaven un gran triangle» en direcció est. Aparegueren sobtadament. Una tenia un to vermell, l’altra taronja i la tercera verd. Llavors es van anar apagant seguint l’ordre indicat. Tot el procés va durar uns 5 minuts. «Eren grans com taronges», apuntava i va calcular la seva distància de les llums en uns 2000 metres. Estaven unides per un fil de llum fi que va considerar que Nous

Papers d’Ovnis | CEI

121

Núm. 8 Desembre de 2021

potser era el límit d’un aparell triangular. El fet es produí a dos quarts de nou del vespre218. Ens consta la presència de Bordas a la tertúlia de ca la Cecilia del 22 de gener de 1975. Durant la mateixa narra les observacions andorranes que ja hem referit i, a més a més, un fenomen que Cecila Conde anomena tipus «núvol de Moisès». El fet, produït també a Andorra, s’allargà durant moltes hores per la qual cosa la va poder veure gairebé tota la població. La descripció indica que se situava aparentment sobre el pic Ramonet, que estava inclinada i treia fum. Bordas no sabia dir la data exacta, limitant-se a dir que feia uns 10 o 12 anys. Ja no disposem de més dades procedents de l’arxiu de la Cecilia Conde de l’any 1975 i hem d’esperar fins a final d’any per a saber alguna cosa més, un aspecte que tractem a l’epígraf següent. Jaume Bordas coneix Jacques Vallée El famós ufòleg francoamericà Jacques Vallèe va conèixer personalment a Bordas a Barcelona. Va recollir les seves impressions en el llibre Missatgers de l’engany de 1979. Vallée va arribar en avió a Barcelona el darrer cap de setmana de novembre de 1975, convidat per Antoni Ribera219. Segons narra el propi Vallée, un dels temes que més l’intrigaven era que s’havia fet de Jaume Bordas. En el llibre explica al lector anglosaxó la seva història de Jaume Bordas seguint essencialment el text de Ribera de Scienza e Ignoto220. La traducció al francès es va publicar l’octubre de 1976 a Vues Nouvelles, suplement de Lumières dans la nuit221. Per tant, segurament el propi Ribera l’havia informat sobre el tema. Ribera va anar a recollir Vallée a l’Aeroport del Prat per anar plegats al seu domicili de Sant Feliu de Codines. «Tan bon punt fórem al cotxe de Ribera, pujant per Nous

Papers d’Ovnis | CEI

122

Núm. 8 Desembre de 2021

la muntanya, li digué que m’estava plantejant la idea d›anar a Andorra per conèixer personalment Bordas»222. Però Ribera li contestà que no feia falta que se n’anés tan lluny, perquè el Jaume era a la Ciutat Comtal durant unes setmanes. De manera que van arranjar una trobada en el seu pis de la Diagonal que es va produir l’1 de desembre223. La seva vídua recordava la visita el 2019: «Vallée vingué aquí, a aquest pis, i parlà amb el meu marit. El recordo com un home alt i molt amable...»224. Transcrivim el text de Vallée sobre la trobada amb el nostre protagonista: «Bordas als 65 anys és un home fort que no sembla tenir més de 50 i fa la impressió d’intensa vitalitat. La seva educació és molt limitada, però el seu coneixement dels negocis és agut i la seva comprensió de la natura que l’envolta, especialment quan parla de les muntanyes, sembla excepcional. Passàrem la major part del nostre temps, emperò, parlant sobre l’ésser del Canigó i els seus “contactes” posteriors. La història de Bordas és molt més substantiva que la narració del contactat ordinari. George Adamski, per exemple, ha descrit una suposada reunió amb una entitat alta amb cabell llarg i ros, però ningú més no fou testimoni de l’esdeveniment, encara que George Hunt Williamson em va assegurar que havia vist la nau a Hight. En el cas de Bordas, el joier no només recorda els palets d’or que Bordas dugué per a la seva valoració, sinó que diverses persones a Castell sí que recorden “l’étre étrange”, l’estrany ésser que venia cada dia a parlar amb ell. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

123

Núm. 8 Desembre de 2021

–“Quan fou la darrera comunicació?”, li preguntí a Bordas. – “Fa unes poques setmanes només, a la casa d’Andorra. L’habitació va semblar omplir-se de partícules de llum vermella i entrí en trànsit. Sentí una veu que em deia que aviat em necessitarien”. – “Com s’identifiquen? Diuen d’on venen?” – “Diuen que són de Tità”, respongué en veu baixa. Per alguna estranya raó estava començant a confiar una mica en aquest home, encara que no podia pas compartir les seves teories. – “Potser sàpiga que moltes persones a Amèrica, tant del Nord com del Sud, han fet afirmacions similars a les seves. Només que les comunicacions mai no són consistents. Confia en la font d’aquests “missatges”? –”Bé, podrien estar dient això perquè és una cosa que puc entendre. No tinc proves que sigui cert. A més a més, hi ha forces luciferines per aquí...” En aquest punt, em preocupí seriosament que m’obsequiarien amb un discurs convencional sobre la rectitud. Ja n’havia tingut prou d’aquestes cantarelles amb el Moviment del Potencial Humà a casa, a Califòrnia. Millor esbrinar-ho immediatament. –”Vol dir que hi ha diferents tipus de manifestacions i algunes estan dedicades al Mal i oposades al Bé?”, preguntí. – “No, no vull dir això”, digué Bordas, per a sorpresa meva. “Aquestes són simplement forces d’un tipus Nous

Papers d’Ovnis | CEI

124

Núm. 8 Desembre de 2021

diferent, que no som capaços de comprendre. Quan haguem evolucionat prou, ens adonarem que la contradicció era només aparent”. Havia estat una discussió fructífera pel que feia a mi. Bordas havia demostrat una habilitat crítica de la qual normalment manquen els contactats. El seu compromís amb una font en particular, la font de la qual diuen que emana la seva “saviesa”, és generalment tan alt que ratlla el fanatisme religiós i, de fet, sovint escampa aquest fanatisme als seus creients. Ara bé, Bordas tenia la ment oberta»225. Després d’alguns comentaris addicionals sobre els fets extraordinaris explicats per Bordas, Jacques Vallée fa esment a l’article de Vanquelef i acaba dient, una mica en contradicció amb la credibilitat que conferia a Bordas a les pàgines anteriors per la suposa existència de testimonis independents: «És lamentable que cap de les persones entrevistades hagi pogut confirmar o negar absolutament la història de Bordas, encara que l’afirmació del Sr. Nou que no recorda l’ésser presenta alguns dubtes sobre la validesa de les afirmacions. Els creients en les històries de contacte s’afanyaran a assenyalar que aquest oblit selectiu és una altra evidència deixada pels nostres visitants!»226. Sigui com sigui, sembla Vallée va voler mantenir el contacte, si ens basem en la carta que li va enviar a Bordas desitjant-li un bon any 1977 i en la qual inclou un curiós fragment que pretén ser premonitori: «No m’estranyaria que l’any 1977 fos ric en fets remarcables per a la comprensió dels fenòmens que ens interessen»227.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

125

Núm. 8 Desembre de 2021

Continua la seva participació en tertúlies El 7 d’abril de 1976 el trobem de nou en una de les tertúlies organitzades per Cecilia Conde. Durant el seu transcurs Bordas i Quiñones de León comenten que hi ha una plataforma que gira a l’entorn de la Terra, a mitja distància de la Lluna. I no hi era des de feia poc, sinó que ja duia 150 anys en òrbita. A més a més, en el seu interior esmenten que hi havia 10.000 persones. Bordas també va parlar sobre Vallèe, i algunes de les seves amistats i enemistats, així com del seu llibre El col·legi invisible228. La següent tertúlia que tenim documentada en la qual participa no es produeix fins al 19 de gener de l’any següent. Bordas proclama que la Bíblia està extreta de la Càbala, que identifica com el llibre sagrat dels hebreus, una obra extensíssima de la qual només hi ha resums, però que no s’ha publicat tota. Escrita en pergamí i tancada a l’Arca de l’Aliança, fa tres metres de llarg i es troba en el museu de Tel Aviv. És un concentrador d’energia elèctrica, sense fils i que encara funciona... Un altre tema del qual tracta és el de Marcel Pagès. Segons recull la Cecilia, Bordas havia detallat que tant Pagès com un altre individu francès, un del Japó i probablement l’altre de Rússia, ja han inventat formes de desplaçament basats en l’antigravetat. Ara bé, «no les poden posar en pràctica pels “interessos creats”», perquè suposaria un cop mortal per al petroli, l’amo del món. La preocupació nuclear és un tema encara molt vigent. Sobre les bombes atòmiques el Jaume indica que seran «anul·lades» enviant-les a grans profunditats al fons del mar. I és que ell coneix moltes coses, però que n’explica ben poques, perquè no el creurien. Que sap que no és d’aquí, d’aquest planeta. Que és d’un altre lloc, malgrat que no específica d’on i que «contacta contínuament amb ells Nous

Papers d’Ovnis | CEI

126

Núm. 8 Desembre de 2021

perquè tot el que sap li ve d’una altra banda». Que va canviant mentalment i física, i recorda la seva edat: 67 anys. Però la Cecilia anota «no els aparenta»229. El 9 de març torna a ser present en una de les tertúlies. De nou Bordas té un destacat protagonisme entre els presents. Un dels temes tractats és l’apagada elèctrica del matí del 4 de març i que va durar diverses hores. En alguns ambients ufològics de l’època es relacionava sovint aquestes grans fallades elèctriques, no del tot infreqüents llavors, amb activitats d’objectes voladors, establint una relació causa-efecte no sempre gaire ben definida. Aquell mateix divendres 4 de març succeiria un tràgic esdeveniment. Durant la vesprada es produí un intens terratrèmol amb epicentre a Romania que es va sentir a tots els Balcans. El moviment sísmic va matar més de 1.500 persones, la major part a Bucarest. La tarda anterior Bordas havia esta mirant el cel i tingué un pressentiment. «Aquest cel no m’agrada gens. Succeirà alguna cosa». Per la nit ho tornà a repetir: «hi haurà una catàstrofe al Centre d’Europa». Així va ser. D’altra banda, Bordas té noves observacions que relatar. A la una de la matinada ja del diumenge 6 d’aquell mes va veure una bola vermella de mida aparent com una taronja, situada entre Sant Pere Màrtir i Vallvidrera, desapareixent per darrera de la muntanya. El Jaume va deduir que es movia de sud-est al nord-oest. Uns dies abans, vers el 15 de febrer, va contemplar una mena de «corona d’estels» ben brillant i immòbil, situada entre el Tibidabo i Vallvidrera. Serien dos quarts de quatre o les quatre de la matinada. La conversa va derivar també a d’altres qüestions. Una va ser el canvi en el clima, llavors un tema d’anticipació. Bordas explica que realment «ho estan organitzant “ells”, car els terrícoles vivim malament per l’excés de radioactivitat de l’atmosfera i van canviant l’eix de la Terra i les estacions es van igualant». Cecilia també apuntà que Nous

Papers d’Ovnis | CEI

127

Núm. 8 Desembre de 2021

feia unes setmanes, quan el fred intens de Nova York, a principi de febrer, Bordas havia predit que l’onada de fred vindria a Catalunya. En lloc d’això havia arribat una onada de calor, estranya per ser final de febrer i principi de març. El Jaume havia assentit, «que havia estat el contrari de tot allò que hauria d’haver succeït»230. Tenim informació sobre la seva presència de nou a ca la Cecilia el 8 de juny. Bordas treu el tema de Pius XII a qui se li havia aparegut Jesucrist i havia tingut un col·loqui amb ell. El Vaticà no ho havia pogut ocultar atès que havia durat diverses hores i al mateix temps va estar aturat sobre el Vaticà un OVNI que havia vist moltíssima gent. Endemés, pocs dies després sobre Roma es va poder veure «el gran estol d’ovnis del qual tant s’ha parlat, entre ells Perego231, que aparegué en forma de V per un costat i per l’altre». Cecilia anota que creu que es realitzaren fotografies d’aquest fet, però que segons Bordas era segur. Un altre cas pretèrit que narra és el d’una persona que circulava per una carretera americana en el seu cotxe quan tingué un accident, perdent el polze de la ma esquerra. Sagnant, va seguir com va poder i un ovni es posà a perseguir-lo. Sembla que l’haurien curat i recol·locat el dit, podent arribar a casa finalment sa i estalvi. I explica coses relacionades amb els seus contactes. Explica que ha «estat» a Ganimedes i a Tità. «Tità té molta aigua i un sol continent que dona com la volta al planeta. No ho vaig entendre bé», escriu la Cecilia. Bermudes és una de les seves bases. Surten del mar amb les seves naus condicionades. Hi ha una piràmide, una gran esfera. Des d’allí ens estudien i fan proves, amb energia i alguna cosa nova. És un laboratori. Les pistes de Nazca són senyals d’ells. Respecte la presència d’extraterrestres a la Terra, n’hi ha més de 5.000232. La següent tertúlia amb dades correspon al 15 de febrer de 1978. Explica que els dies passats, a Palma de Mallorca, es veieren dos grups d’ovnis amb força objectes. Alguns Nous

Papers d’Ovnis | CEI

128

Núm. 8 Desembre de 2021

anaven en formació de delta. Havia succeït a les 3 o 4 de la tarda. Ho veié molta gent perquè l’observació durà molta estona i donaren la volta a l’Illa. D’altra banda, el dissabte 28 de gener de 1978, a dos quarts de set de la tarda, un grup de 9 noies havien vist sobre Vallcarca 3 ovnis vermells. I el mateix dissabte, Bordas i Odile, havien vist al final de Francesc Macià, envers les set de la tarda, «un objecte vermell pàl·lid que pujava com per inèrcia i després queia. Això ho feu 3 cops i desaparegué». Bordas va parlar també dels seus contactes i d’allò que els alienígenes fan, a més a més de la seva visió sobre el món, si més no tal i com la veu Cecilia Conde, una catòlica convençuda. «Diu que cada 10 o 12 dies va a França, no pas pel seu negoci, sinó que no pot explicar els motius concrets. Explica com “ells” ens fan evolucionar, els extraterrestres que són entre nosaltres, per a preparar-nos pel temps que han de venir. Diu que no hi haurà una altra guerra mundial, però sí guerres petites. Que ells estan cada cop més en contacte amb els governs i dirigents i que aquests no fan públic allò que saben perquè no estem madurs i preparats. Que anirà venint un enteniment més gran entre tots. Quelcom que no és el comunisme, no sé com ho anomenà. Parlà de la natalitat i el seu control i semblà partidari de l’avortament per al seu control. A Xina, Rússia i molts països ja ho posen en pràctica. En d’altres, com per exemple l’Índia, malgrat que procuren controlar-la, no és possible i d’aquí ve la superpoblació i els pobres nens famèlics. “Ells” faran que puguem viure en fraternitat. No hi haurà diners. Ja estan cercant el sistema. Es pagaran les coses amb hores de treball i amb això quedaran moltes hores lliures per a poder-se dedicar a la vida espiritual. (Em sembla molt bonic, però no veig el Nous

Papers d’Ovnis | CEI

129

Núm. 8 Desembre de 2021

sistema de posar-ho en pràctica). Digué que la moral en els altres planetes és molt diferent de la nostra. El mateix que veiem en les diferents parts, o països, de la nostra diminuta Terra forçosament en els infinits mons del Cosmos han d’haver-hi moralitats molt diferents (no sé si s’entén gaire la frase). Tot això que deia era bonic –malgrat que no és que estigui conforme amb tot–, però jo no ho sé explicar. I em pregunto: com s’ho fa Bordas, que diu que no llegeix, per fer-ho d’una manera tan clara i preciosa?»233. La Cecilia va anotar una observació estranya, segons el parer de Bordas. En aquest cas un núvol allargat, blanc, en forma de cigar sobre el Tibidabo. El fet es produí entre el 12 i el 15 de març, al migdia, sense poder precisar més. Anava molt a poc a poc i desaparegué d’aquesta muntanya de la serralada de Collserola. El 4 de maig de 1978 trobem Jaume Bordas en una reunió social a casa dels piemontesos Ezio i Elsa Cappelletti que s’havien establert al Garraf. Durant la mateixa Bordas va exposar la seva concepció sobre l‘energia, les dimensions d’ordre superior i la inexistència de l’espai-temps que ja s’han comentat234. En la tertúlia del 14 de juny Bordas explica que quan el president dels EUA, Jimmy Carter, va anar al Japó el juliol de 1977, durant una part del viatge el seu avio fou acompanyat per ovni en forma de con que es movia al seu voltant fins al moment de l’aterratge. La torre de control els comunicà que no s’espantessin, que era inofensiu235. El 2 de juliol el Jaume explica que la televisió francesa havia dit per antena que el satèl·lit militar soviètic Cosmos 954 –desintegrat el 23 de gener en entrar a l’atmosfera escampant fragments i contaminant radiactivament una considerable superfície deshabitada del Canadà–, havia estat una acció dels extraterrestres. I que per primer cop Nous

Papers d’Ovnis | CEI

130

Núm. 8 Desembre de 2021

Rússia ho reconeixia oficialment perquè aquí a la Terra no hi ha res ni ningú que ho hagués pogut fer. Igualment exposa que l’ONU ha reconegut oficialment l’existència dels OVNIS i que «ells» estan entre nosaltres236. La darrera presència en una tertúlia que tenim documentada s’esdevé el 24 d’octubre de 1978. Explica els seus darrers successos ufològics. El primer ocorregut el dijous 19 d’octubre, a dos quarts d’onze del vespre. Va observar una «estrella com Venus», molt brillant, que oscil·lava i que finalment «va explotar» eixint d’ella 4 o 5 llums més, que van desaparèixer. Bordas estava assegut i, en veure-ho, es va aixecar ràpidament per agafar els seus prismàtics i llavors «va ser com si entressin per ells un raig». Es va marejar i es va haver d’estirar». D’altra banda, el dilluns 23, a les sis de la tarda, va veure una «estrella com 4 o 5 cops Venus, molt brillant i enorme» per sobre de la Diagonal237. En aquests moments Jaume Bordas i la seva dona resideixen permanentment a Barcelona. No sabem exactament en quin moment el negoci andorrà fa fallida, però segurament es pot situar a cavall de 1976 i 1977. Molts negocis de productes sumptuosos es veieren afectats per l’anomenada crisi del petroli, al marge dels canvis en els gustos que s’anaven produint i que disminuïen l’interès per les rèpliques del mobiliari d’època. Per a tancar aquest cercle, recordem que els membres del grup U3 van entrevistar Bordas al seu sobreàtic de la Diagonal el 17 de novembre de 1979. Activitat com a guaridor Ribera escriu a l’article de Scienza e ignoto, que Bordas ha desenvolupat facultats paranormals238. En la llista d’aquestes suposades capacitats, ja han aparegut Nous

Papers d’Ovnis | CEI

131

Núm. 8 Desembre de 2021

citades les experiències de premonició, la sensibilitat de percebre presències estranyes, i la de guarir, de la qual ens n’ocuparem ben aviat. Dues altres capacitats psi atribuïdes eren la telepatia i la de localitzar objectes perduts amb «el poder de la ment»239. L’activitat de Bordas com a guaridor comença a principi dels anys 70. La seva dona Odile estava afectada d’una hèrnia discal i Bordas va tenir la inspiració que potser podria alleugerar el seu dolor amb una imposició de mans240. Antoni Ribera ho explicava de la manera següent: «La seva esposa Odile patia una hèrnia de disc (hèrnia discal), estava gairebé resignada a portar (dur) una dolorosa columna amb (de) metall, quan el Jaume li va ordenar, un dia, que se n’anés al costat (s’estirés de costat?), al llit, i que es quedés quieta. Després d’una intensa concentració, de les mans de Jaume Bley, eixiren dues mans bromoses que entraren al cos d’Odile i reemplaçaren les vèrtebres dislocades. La meravellosa curació fou assenyalada, entre d’altres, pel Dr. Chavannes, de la Facultat de Medicina de Lió, que es mostrà molt sorprès. Un altre guariment similar l’obtingué el Jaume amb Cecilia B. de Puig241, distingida anciana barcelonina que, després d’un accident de cotxe, havia patit el desplaçament d’una vèrtebra cervical»242. L’Odile explicava que com a resultat d’un accident de cotxe el metge li va dir a Bordas que no sabia si la seva dona podria tornar a caminar. El Jaume va demanar-li que s’estirés, que intentaria fer per ella tot el que pogués. Però allò que va passar després no ho sap. Només recorda que quan li va dir a l’anciana que s’aixequés, ho va poder fer. I que va poder baixar l’escala del xalet, fins que li va dir que ja n’hi havia prou per aquell dia. De fet, el Jaume no estava convençut (dubtava) que es tractés d’una situació de millora transitòria, però l’endemà es Nous

Papers d’Ovnis | CEI

132

Núm. 8 Desembre de 2021

trobava encara millor i es va anar recuperant del tot243. L’Antoni Ribera afegeix una mica més endavant sobre aquest punt: «Les seves facultats com a remeier són comparables a les d’un Alalouf244, però no vol convertir-les en una «professió»245. Ara bé, fos quin fos el motiu, durant els anys 80 va incrementar la seva activitat com a guaridor, augmentant la seva llegenda i convertir-se en una referència a Barcelona. Observem el que deia d’ell el també guaridor Jaume Vicens Carrió (1913-1990) –i, per tant, en certa manera competidor–, a qui dedica alguns dels millors elogis del llibre. Les seves afirmacions les podem contrastar amb allò que fins ara s’ha assenyalat. «Es tracta d›un home d’una personalitat excepcional. Qui tingui la sort de trobar la seva biografia, escrita per Ricardo Blasco i editada a Barcelona per Ediciones Telstar, titulada Jacques B. Bley, podrà tenir una idea més completa de la vida exemplar que aquest home ha tingut en el físic, el psíquic i l’espiritual al llarg de la seva existència. Jaume B. Bley246 transcendeix molts aspectes del que anomenaríem “normalitat humana”, atès que molts dels seus poders i capacitats constitueixen una sorprenent excepció. Està dotat d’una excel·lent formació científica i de coneixements molt avançats en astrofísica. Això afegeix a les seves benefactores facultats un plus de garantia: té un coneixement perfecte del que fa i del que no pot fer. Dotat igualment d’una capacitat polifacètica, treballa professionalment com a fisioterapeuta, disciplina a la qual s’ha especialitzat a través d’una fisioteràpia psicomagnètica, amb aplicació de les diferents Nous

Papers d’Ovnis | CEI

133

Núm. 8 Desembre de 2021

disciplines de diagnosi, anàlisi i curació dins el camp de la parapsicologia. S’ha format a París, diplomantse a l’àrea de les medicines alternatives. Té molts anys de pràctica i d’experiència i ha obtingut resultats de diagnòstic i curació molt rellevants. Sovint és requerit per destacats membres de la classe mèdica, que confien en els seus bons oficis de detecció, diagnosi i possible curació de casos rars i de malalts desnonats mitjançant la teràpia psicomagnètica i la capacitat de “penetració visual interna”. Aquesta és una facultat raríssima que només es dona plenament en un nombre petit de persones, segons dictamen de centres especialitzats en la recerca científica de fenomenologia parapsíquica. És llarg i prolix tot allò que es pot dir de Jaume B. Bley. Però si diem que forma part d’una selecta avantguarda de persones que evolucionen per sobre dels cànons regnants cap a metes de transcendència còsmica, deixarem oberta una pista perquè qui tingui orelles escolti i qui tingui ulls vegi…, o, en el nostre cas concret i immediat, que llegeixi; i millor si sap llegir entre línies, també»247. En un article aparegut al rotatiu barceloní La Vanguardia el gener de 1986 parlant sobre el tema dels guaridors, especialment a Catalunya, apareix una llista en la qual hi figura el Jaume, identificat com a «Jacques Bley”. Les descripcions són molt sintètiques i en el seu cas és la següent: «Psicoteràpia psicomagnètica, amb aplicació de diferents disciplines de diagnosi, anàlisi i curació dins de la parapsicologia»248. El periodista tortosí Josep Rodríguez Bonfil, més conegut com a Pepe Rodríguez, l’inclou en el seu volum sobre guaridors aparegut l’any 1992249, també com a “Jacques Nous

Papers d’Ovnis | CEI

134

Núm. 8 Desembre de 2021

Bley”, assenyalant que es troba radicat a Barcelona, proporcionant el telèfon, de la mateixa manera que a l’obra de Jaume Vicens. Josep Rodríguez anota que el seu mètode de curació és la vidència i transferència d’energia (psicomagnetisme) i l’especialitat les dolències en general. La seva forma habitual de guarir era amb les mans esteses i els palmells cap avall, en posició prona, amb els ulls clucs250. La seva vídua explicava que en una ocasió va venir una senyora amb qui tenia amistat i la filla de la qual, una nena, no podia caminar. Ella li insistia, enmig de desesperats plors, que intentés ajudar-la. «El meu marit estigué més d’una hora, imposantli les mans i, al final, la nena s’aixecà de la llitera, s’assegué, baixà i començar a caminar… no diré que corria, però es podia aguantar dreta»251. Segons expliquen Villarrubia i el Dr. Blasco, en la seva entrevista amb l’Odile van veure algunes cartes relacionades amb la seva activitat de guaridor. Entre elles n’apareixia una de 1977 en què un escriptor belga de ciència ficció deia que el príncep Carles de Bèlgica patia d’una úlcera de l’esòfag. El remitent demanava ajuda al Jaume per a curar-lo. No sabien el resultat. Una altra carta, enviada des de l’Estat italià el 1978, demanava ajuda per a dos nens que van quedar paralítics arran d’un accident de cotxe, però no va tenir èxit, segons s’esmenta en una altra carta on, al mateix temps, sí que s’indica que va aconseguir guarir a distància un conegut que era a París mentre Jaume Bordas vivia a Barcelona. Juan M. López (1932-1999), un home amb molts problemes mèdics al llarg de la seva vida, cosa que el va fer entrar i sortir d’hospitals i consultes de guaridors durant anys i panys, va ser tractat per Jaume Bordas per problemes a les vèrtebres lumbars i en alguns discs Nous

Papers d’Ovnis | CEI

135

Núm. 8 Desembre de 2021

de la columna. Juan López, de fet, va ser pacient durant gairebé tota la seva vida adulta de molts dels curanderos de Barcelona i la seva àrea d’influència252. En el cas del Jaume, va arribar aconsellat precisament per Jaume Vicencs Carrió. Dels seus comentaris hem recollit algunes dades253. Segons López, Jaume Bordas era una persona de poques paraules. Feia algunes preguntes i deixava que exposessis què et passava, però si t’apartaves molt del que ell considerava lògic et tallava. No pretenia ser cap conseller moral. No donava discursos doctrinals. El Juan López sabia més coses de Bordas pel llibre de Telstar i per Vicens Carrió que per ell mateix. Quan li

Figura 26. Jaume Bordas a Calais, al principi dels anys 90. (Font: R. Blasco. Jacques B. Bley. 2019, p. 157). Nous

Papers d’Ovnis | CEI

136

Núm. 8 Desembre de 2021

feia alguna pregunta sobre les seves experiències, o d’on venien el seus poders, sovint no responia, o ho feia amb expressions relativament curtes com: «No són poders, és energia»; «Intento guarir el dolor, no xerrar»; «Les coses es demostren amb fets». Quan podia, utilitzava monosíl·labs per a respondre. Juan M. López explicava que tampoc teatralitzava gaire. Donava pocs consells i, en general, lògics. Vida equilibrada i sana. Això incloïa caminar, especialment per la muntanya, dins de les limitacions d’edat i salut que hom pogués tenir. No preocupar-se més del necessari pels diners. Que es podia ajudar la gent amb voluntariat, si no es tenien d’altres recursos. Un cop li va dir que estava una mica decebut per la lentitud en l’evolució de la humanitat. Fou l’únic comentari personal que recordava. Aquell dia estava més estrany encara que d’allò habitual i no li va servir de res la visita... Les darreres referències a Bordas com a guaridor en actiu es remunten a principis dels 90. Bordas tenia l’aspecte de la imatge de la figura 26. Final del recorregut Jaume Bordas Bley va traspassar el 27 de setembre de 2011, havent arribat així a la fita del 100 anys, gairebé oblidat pel món del paranormal, tret d’unes poques persones a Catalunya convençudes que havia mort feia temps. La seva vídua va traspassar el 8 d’abril de 2021, havent viscut una també dilatada trajectòria de 94 anys. Encara li va donar temps a la «nineta» del Jaume, de ser entrevistada a principis de 2019 per a Cuarto Milenio, com ja s’ha indicat (figura 27). També va poder assistir a la presentació de la reedició del volum Jacques B. Bley per part de l’editorial Ediciones Anómalas a la llibreria la Casa del Llibre, el 22 de novembre de 2021254. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

137

Núm. 8 Desembre de 2021

Figura 27. Maria Odile entrevistada per a un programa de la televisió. (Font: I. Jiménez, «Cuarto Milenio», 2019).

Conclusions Per als interessats en el els temes ufològics el punt central de de la vida de Jaume Bordas és naturalment el pressumpte contacte amb el desconegut del Canigó, un extraterrestre procedent de Tità, segons ens narra el protagonista. En llegir la seva biografia publicada per Telstar l’any 1968 ofereix testimonis totalment aliens de les seves afirmacions, fet que el diferencia d’altres contactats en què cal confiar només en la seva paraula i, de vegades, en evidències fotogràfiques, o d’una altra mena que s’acaben demostrant falses. Ara bé, com s’ha vist, els suposats testimonis de Jaume Bordas realment no existien. En un cas perquè qui deia que havia vist al desconegut, en realitat no l’havia vist. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

138

Núm. 8 Desembre de 2021

En un altre, molt més greu, mai no havia dut als joiers Ducommun el pretès palet d’or que l’alienígena li havia lliurat com a pagament per la seva ajuda. Naturalment la falsedat de les seves afirmacions arrosseguen tots els seus testimoniatges sobre els pretesos contactes amb aquests éssers. Sense cap mena de dubte- va ser un personatge singular que no va cercar la fama pública centrada en el seu suposat contacte, malgrat que en cercles molt reduïts volia ser escoltat (i qui no!). No sabem quin fou el procés psicològic que el va portar a desenvolupar la fabulació sobre el desconegut del Canigó Ignorem també quan va començar a narrar els suposats fets del contacte al terrat de la Bordeta i el rebuig psíquic a les bales que li disparaven. Tanmateix, ens inclinem a pensar que són anteriors a la història del desconegut pirinec. Això és tant perquè que explicava essencialment el mateix a la seva dona Odile com a les persones de fora de la família. I per tant, atesa la dècada de convivència fins el moment en el qual Bordas «recorda» els fets del desconegut, li havia d’haver explicat aquests successos extraordinaris, puix que no seria gens coherent recuperar la memòria dels fets del Canigó i en el mateix paquet totes les coses extraordinàries anteriors. Però també hi ha una altra raó. Habitualment la creació de relats com el seu comporten un procés amb diverses baules fins al punt de màxima exaltació. La pròpia estructura del relat que presenta Ricardo Blasco, sempre disposat a magnificar la figura del biografiat, tal i com exigia el producte editorial, afavoreix a mostrar-nos la dinàmica. Per què, quina altra cosa fa la seva cosina Àngela que tractar-lo amb una estranya deferència i anunciar que serà el més estimat? Àngela, un àngel en femení, molt simbòlic. Que la història del desconegut del Canigó sigui falsa també té implicacions per a la credibilitat de Ribera, quan afirma recerques que mai no va fer i confirma Nous

Papers d’Ovnis | CEI

139

Núm. 8 Desembre de 2021

públicament el relat de Bordas com a conseqüència de les seves inexistents indagacions. I ni tan sols quan fou atrapat en l’engany pels membres d’U3 no es va immutar gens ni mica. Ribera vivia del tema, o ho intentava. I ho diem amb afecte i comprensió, però, dues dècades després del seu traspàs, convé deixar les coses el més ben aclarides possible. Ara bé, Ribera també fantasiejava atribuint-se l’autoria del llibre de Telstar. Ell considerava que s’havien apropiat indegudament de l’obra. Que Ricardo Blasco havia estat un usurpador. Que ell era l’herald de Jaume Bordas, Així que mai va acceptar que l’autor del treball fos una altra persona. Desconeixem el motiu de no arribar a fer el llibre pel qual havia hagut de convèncer el Jaume i a l’editorial Telstar. Potser fou realment una discussió com va explicar Ribera. Sabem que gairebé sempre necessitava diners, i que no se’l reconeixia tampoc per la seva generositat, per la qual cosa, que fos un altre qui cobrés tampoc el va ajudar a admetre els fets. Una altra qüestió es que la investigació inventada de l’any 1967 al Conflent i al Rosselló que Ribera narra, arrossega conseqüències sobre Rafel Farriols. Ribera afirma que els dos van fer les recerques de 1967 viatjant en l’automòbil del seu amic químic. I resulta impossible que Farriols no se n’assabentés, atès l’aparició del text en la ben coneguda edició de Plaza i Janés de De veritat els Ovnis ens vigilen? en un moment en el qual la inflació de títols ufològics era mínima i la implicació de Farriols. Els dos havien col·laborat en l’obra sobre Ummo, Un caso perfecto (Un cas perfecte, 1969 Pomaire; 1973 Plaza & Janés) i la implicació de Farriols en el tema va ser extremadament intensa fins a la seva mort. Recordem que Ribera estableix la possibilitat que el desconegut del Canigó fons un dels primers ummites a la Terra. D’altra banda, l’esment també apareix a l’obra d’Eduard Pons Prades (1920-2007) El missatge d’altres mons, de 1982, prologat pel propi Ribera255, llibre ben conegut per Nous

Papers d’Ovnis | CEI

140

Núm. 8 Desembre de 2021

la comunitat ufològica del moment i en la qual transcriu el text del llibre de Plaza i Janés amb escassos canvis256. Per tant, l’única conclusió possible és que Rafel Farriols va encobrir a Ribera pel que fa a la realitat sobre el fals viatge de 1967 que mai no es produí. Acabà aquí la implicació de Farriols? Enric Marin, veterà editor i periodista de temes paracientífics, en una àudio-entrevista realitzada aquest 2021 pel periodista espanyol David Cuevas, apunta que Farriols anticipà el contingut tecnològic d’almenys una carta sobre Ummo abans que ningú no la revés, a part d’altres aspectes que no detalla i que el convenceren de la implicació fraudulenta d’ambdós en l’afer del suposat exoplaneta257. Tot forma part d’una mateixa complicitat? En el cas de Farriols, un empresari d’èxit, sembla prou clar que no fou pas un assumpte de diners...

Vull fer constar el meu agraïment a J. Alvero, M. Flò, X. Gabarró, J. M. López (traspassat), C. Puig, E. Russo i P. Villarrubia. Notes 1 Antonio Ribera. Los monstruos marinos. Barcelona: Telstar, 1967. 2 Las aberraciones sexuales, dues edicions de 1968 i 1970. I El poder oculto de la mente, 1969 i 1972. 3 Sembla que Vicente Pérez barreja les declaracions de Ribera després de les recerques del grup U3 sobre el desconegut del Canigó i les que realitzaren a La Jàvia, a la Provença, i de la qual publicaren un famós article: U3. «Las mentiras de Ummo». Mundo Desconocido, núm. 64, octubre de 1981, p. 56-73. 4 Vicente Pérez Baeza. «Antonio ribera: mi entrañable amigo». El Ojo Crítico, núm. 93 (febrer de 2021) 16-32 [28]. 5 Ricardo Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 117. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

141

Núm. 8 Desembre de 2021

6 Ibíd. 7 Curiosament aquest fet que semblaria qüestionar l’autoria d’Antoni Ribera, hauria servit a diversos autors per a avalar que n’era l’autor pel fet de referir-se al seu pare. Juankar Moreno, Ricardo Blasco Romero..., 2018. 8 Antonio Ribera. «L’uomo adottato dagli extraterrestri. Il mistero nella vita di... Jacques B. Bley». Scienza e ignoto, any II, núm. 1 (gener de 1973), p. 28-37. Desconeixem qui va fer la traducció. A l’article hi ha una errada amb un cognom on s’escriu «Nu» en lloc de «Nou», fet que es reprodueix en la traducció francesa publicada a Vues Nouvelles, suplement trimestral de Lumières dans la nuit, l’any 1976 amb traducció de M. Mazzezi i adaptacions lingüístiques de F. Lagarde: Antonio Ribera. «L’homme adopté par les Extra-Terrestres». Vues Nouvelles, núm. 9, (octubre de 1976), p. 7-10. 9 Antonio Ribera. ¿De veras los Ovnis nos vigilan? Ciutat de Mèxic: Posada, 1973. (Colección Duda, 43). 10 Ibíd, p. 186. 11 Antonio Ribera. ¿De veras los Ovnis nos vigilan?. Ciutat de Mèxic: Posada, 1976. (Colección Duda setmanal, 43). 12 Antoni Ribera. Carta dirigida a Ignacio Darnaude el 3 d’agost de 1970 des de Tossa de Mar (La Selva). Font: Claudia M. Moctezuma; Moisés Garrido. «Carta de Antonio Ribera a Ignacio Darnaude fechada el 3 de agosto de 1970. Le aclara ciertas cuestiones relacionadas con Jacques B. Bley y Ricardo Blasco». @paradigmasXXI. 30 de juny de 2020. Disponible a: https://twitter.com/paradigmasXXI/ status/1278023345582243841. Consulta: 27 de novembre de 2021. 13 Malgrat aquesta carta, Ignacio Darnaude incloïa Ricardo Blasco a la seva Llista Mundial d’ufòlegs del 2001, situantlo correctament a la seva adreça de l’Avinguda Meridiana a Barcelona. 14 Antonio Ribera. ¿De veras los Ovnis nos vigilan? Barcelona: Plaza & Janés, 1975. (Rotativa, 127). Hi ha Nous

Papers d’Ovnis | CEI

142

Núm. 8 Desembre de 2021

reedicions sense canvis, tret de dipòsit legal, com a mínim de 1976, 1977 i 1979. 15 A l’edició italiana de l’obra, traducció de Dino Riva de l’edició mexicana, s’omet la bibliografia. Sent tota en espanyol, es va considerar que no interessaria al públic italià. Referència: Antonio Ribera. Chi ci osserva dagli UFO?. Milà: Giovanni de Vechi editore, 1976. L’any 1981, en el volum Segrestats per extraterrestres i en el context d’un cas d’abducció produït a Espanya diu en una nota a peu de pàgina: «En el meu llibre De veritat els ovnis ens vigilen? descric l’encontre del muntanyenc català i contactat Jaume Bordas amb un ésser de similars característiques...». No fa cap al·lusió al llibre de Telstar. Antonio Ribera. Secuestrados por extraterrestres. Barcelona: Planeta, 1981 (Documento; 74), p. 276. 16 Comunicació personal de Jesús Alvero, 20 de setembre de 2021. També: U3. Investigación suceso de Canigó. Barcelona: inèdit, 1979, p. 10. 17 A més a més hi eren presents Martí Flò i R. Badias. 18 Iker Jiménez (dir.). «Cuarto Milenio» [programa TV]. Cuatro, temporada 14, programa 29. Madrid: Mediaset España Comunicación[. Emissió: 17 de març de 2019. Disponible per flux de dades a: «https://www. cuatro.com/cuarto-milenio/programa-completo-integrohd_2_2723730038.html». Consulta: 27 de novembre de 2021. 19 Juankar Moreno. «Ricardo Blasco Romero: ni Antonio, ni Ribera». Realidad transcendental [en línia]. 19 de novembre de 2018. Disponible a: <https://realidadtrascendental. wordpress.com/2018/11/19/ricardo-blasco-romero-niantonio-ni-ribera>. Consulta: 27 de novembre de 2021. Reproduït amb el mateix títol a: El Ojo Crítico, núm. 88, març de 2019, p. 14-18. 20 Pablo Villarrubia Mauso. «Prefacio a la presente edición. Jacques B. Bley: mas de cincuenta años después». A: Ricardo Blasco Romero. Jacques B. Bley. Alacant: Nous

Papers d’Ovnis | CEI

143

Núm. 8 Desembre de 2021

Reediciona Anómalas, 2019, p. 15-21. 21 Ricardo D. Blasco. «Epílogo a la presente edición. Parte I. Justificación de las addendes a la obra original». A: R. Blasco Romero. Jacques B. Bley., 2019, p. 147-150. 22 P. Villarrubia. «Prefacio...,» p. 16. 23 Ricardo Blasco Romero. Jacques B. Bley, 2019. 24 I. Jiménez, «Cuarto Milenio», 2019. 25 G. Vanquelef; J. Bazeries; J. P. Atzérias. «Jacques BLEY: l’homme adopté par les extra-terrestres?». Lumières dans la nuit, núm. 168, octubre de 1977, p. 27, 29. 26 A. Ribera. «L’uomo adottato...», 1973, p. 28-37. 27 En el text de Ricardo Blasco s’indica el nom del pare en una ocasió, «Jaume», erròniament pel que sembla, segons consta al volum 1407, pàgina 272 de la secció 3a del Registre civil de Barcelona. 28 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 27. 29 Kowalsky [pseud.]. «Presentación libro JACQUES B. BLEY [Reediciones Anómalas]». Youtube [vídeo]. 23 de novembre de 2021. Disponible a: «https://www.youtube. com/watch?v=Wa-pL9-cQDY». Consulta: 19 de juliol de 2021. En el transcurs de la tertúlia Carme Mor Fernández, cuidadora del Jaume i de l’Odile indicà que en néixer pesava 8 kg. . 30 Ibíd., p. 19. 31 Ibíd., p. 25. 32 Kowalsky. «Presentación libro JACQUES B...», 2019. La vídua de Bordas Marie Odile va arribar a parlar amb la mare de la noia i va confirmar a major part d’afirmacions del Jaume. 33 Ibíd. 34 Això sembla una error, perquè la persona al·ludida aquí és la cosina Àngela i no la seva germana d’igual nom de pila. 35 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Nous

Papers d’Ovnis | CEI

144

Núm. 8 Desembre de 2021

Jacques B.». A: Ricardo Blasco Romero. Jacques B. Bley. Alacant: Reediciona Anómalas, 2019, 2019, p. 154,156. 36 Ibíd., p. 28 37 Ibíd., 30-31. 38 Kowalsky. «Presentación libro JACQUES B...», 2019. 39 Es refereix a Lluís Estasen Pla (1890-1947). 40 Josep Maria Guilera Albiñana (1899-1970). 41 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 54. 42 «Xalet de la Molina». Butlletí Excursionista de Catalunya, núm. 355 (agost de 1924), p. 271. «El xalet de la Molina». Butlletí Excursionista de Catalunya, núm. 368 (gener de 1926), p. 37-38 43 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 36. 44 «Gacetillas». La Vanguardia, núm. 21.682 (24 d’agost de 1933), p. 4. 45 Agus Giralt. «El Cros que no ha sigut mai un cros». EL3.CAT [en línia]. 3 de setembre de 2014. Disponible a: <http://el3.cat/el-cros-que-no-ha-sigut-mai-un-cros>. Consulta: 4 d’agost de 2021. 46 Joana Oliveras. Cartes entre bombes. Barcelona: edició de Roger Gascon, 2008, p. 8. 47 Clara Ros. Els racons del record. [Treball de recerca en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011, p. 12. Disponible a: <https://www.upf.edu/ documents/2846463/7049284/els_RACONS_del_RECORD. pdf/acb23aa7-a9ea-d4f0-5278-7b23ba310368>. Consulta 4 d’agost de 2021. 48 «[Mestre Zacaries Oliveres]». Sempre Avant. Portanveu de l’Ateneu enciclopèdic Sempre Avant, núm. 2 (desembre de 1934), p. 9. 49 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 54. 50 Ibíd. p. 43 51 Regentat per Antonia de Miro, el propietari era Eulogi Bordas Vilanova, fill de l’Empordà. Sembla que és una mera Nous

Papers d’Ovnis | CEI

145

Núm. 8 Desembre de 2021

coincidència. 52 Ibíd., p 48. 53 Sembla que existien unes fotografies de l’època en les que es veia la dona d’en Josep Gil evacuada en mig d’un intens torb, dalt d’un matalàs, amb caràcter d’urgència, i tot a causa d’un avortament espontani. Paco Sanchez. «Recull històric de l’observatori del turó de l’home». Montseny – Ruta dels Ametistes [en línia]. 9 de setembre de 2015. Disponible a: <https://montsenyrutaametistes.wordpress. com/2015/09/09/recull-historic-de-lobservatori-del-turode-lhome>. Consulta: 24 d’agost de 2021. Les condicions adverses van ser descrites pel propi Gil en un article de l’any 1934: Josep Gil. «Impressions a muntanya (La vida dalt el turó de l’Home)». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 473 (octubre de 1934), p. 361-364. 54 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 32. 55 Nydia Figueras Coscolla; Miquel Messeguer Garcia de Castro. «L’observatori meteorològic del Turó de l’Home». Monografies del Montseny, núm. 11 (1996), p. 105-114. 56 Observatori del Montseny (Turó de l’Home). Caixes SMC421D, SMC-422D, Fons Històric del Servei Meteorològic de Catalunya, 1885-1939. (ICGC). 57 Es pot admetre que s’instal·lés una mica abans d’aquesta data, però no pas un any. A més a més, Josep Gil era el resident l’any 1934. 58 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 63. 59 «Ovnis sobre el Montseny (II)». Revista Montseny Xpres, núm. 63 (maig 2005): 6-7. I molt més recentment: «OVNIs sobre el Montseny», Nous Papers d’Ovnis, núm. 6 (desembre de 2019), p. 49-67. També va resumir les aparicions l’excursionista i estudiós de la seva història Carles Albesa Riba (1927-2020): «Aparicions misterioses al Montseny. La por, extraterrestres i ovnis». Monografies del Montseny, núm. 27 (2012), p. 117-125. Existeixen múltiples referències en d’altres llengües, especialment en Nous

Papers d’Ovnis | CEI

146

Núm. 8 Desembre de 2021

espanyol. 60 Carles Albesa («Aparicions misterioses...», p. 121) suposa que el fet es produí una nit de l’any 1935. L’anècdota no està datada, però tant podria ser a finals de 1935, com el primers mesos de 1936. Descartem amb reserves que sigui posterior puix que semblaria lògic que s’hagués relacionat d’alguna manera els esdeveniments amb activitats de milicians. 61 Aquí crida l’atenció que se’ls descrigui com a jove. Jaume fregava els 25 anys quan es va produir el fet. Per tant era una persona una mica més gran que ell. Naturalment hi ha diverses maneres d’explicar-ho, tant atribuïbles al narrador com a l’escriptor. 62 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 64-67 63 Ibíd., p. 62. 64 Centre de reclutament, mobilització i instrucció. 65 Estat espanyol. Ministeri de Defensa. «Movilizados». Diario Oficial del Ministerio de defensa nacional, núm. 1, vol. 1 (1 de gener de 1938), p. 4. 66 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 77. 67 El tema dels quintacolumnistes del Montseny fou tractat breument per Josep Maria Fontana a: Los catalanes en la guerra de España. Madrid: Samarán, 1951. Diverses obres posteriors reprodueixen el que explica. També s’ocupà del tema Carles Albesa, aportant les dades del llibre de R. Blasco sobre Jaume Bordas: «Una Quinta columna al Montseny» (1936-1939). Monografies del Montseny, núm. 31 (2016), p. 17-24. 68 En el llibre de Telstar s’indica que la casa era propietat de la família Conde. Segons Marie Odile, segona esposa de Jaume Bordas, la propietari Cecilia Conde se la va vendre, després de la mort del seu marit, perquè no podia suportar les tortures que el Jaume li havia explicat. Kowalsky. «Presentación libro JACQUES B...», 2019. 69 En català i cursiva a l’original. 70 J. M. Fontana, Los catalanes..., p. 150-151. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

147

Núm. 8 Desembre de 2021

71 Observatori del Montseny (Turó de l’Home). Caixes SMC421D, SMC-422D, Fons Històric del Servei Meteorològic de Catalunya, 1885-1939. (ICGC). 72 Van haver-hi diverses expedicions de presos, amb testimonis de sortides de la Model a principis de gener i els dies 23 o 24, quan es donà l’ordre d’evacuar Barcelona. Rosario Fontova. La model de Barcelona. Històries de la presó. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. 73 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 108. 74 Jesús Pascual. Yo fuí asesinado por los rojos. Barcelona: edició de l’autor, 1981, p. 191. 75 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 91-92. 76 «Casino Tívoli». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Disponible a: «http://invarquit.cultura.gencat. cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34083». Consulta: 27 de juliol de 2021. Es tracta d’un edifici situat al nucli urbà, al carrer Josep Ximeno. De forma rectangular, té planta baixa, un pis i golfes. El pis no té obertures a causa de la funció que complia antigament com a cinema. Les golfes presenten uns respiralls circulars. 77 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 112. 78 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 32. 79 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 114. 80 Ibíd, p. 115-116. 81 A. Ribera, «L’uomo adottato...», p. 32. 82 I. Jiménez (dir.). «Cuarto Milenio», 17 de març de 2019. 83 Malgrat els epígrafs de Ribera i Blasco, no sembla que descriguin un cas de superheroi de còmic capaç de suportar les bales, a qui caldria una densitat muscular de l’ordre de 250 vegades la típica d’un atleta. 84 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 33. 85 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 119-124. 86 Ibíd, p. 126. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

148

Núm. 8 Desembre de 2021

87 Ibíd, p. 127 88 Ibíd, p. 126. 89 Joan Rovirosa Blanch (1887-1956). 90 Joaquim Mir Trinxet (1873-1940). 91 Josep Llimona Bruguera (1864-1934). 92 Pere Creixams Picó (1893-1965). 93 Manolo Hugué (Manolo Martínez Hugué, 1872-1945). 94 Aristide Bonaventura Joan Maillol (1861-1944). 95 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 125. 96 18 de maig de 1916- 10 d’agost de 1994. 97 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 57. 98 Ibíd, p. 133. 99 Ibíd, p. 134. 100 Ibíd, p. 137. 101 Ibíd, p. 142. 102 G. Vanquelef et al. «Jacques BLEY…», p. 27. 103 Ibíd. 104 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 139. 105 Això no és massa estrany desgraciadament. 106 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 141. Núria Puig. Los orígenes de una multinacional alemana en España: fabricacion de colorantes y explosivos, 18811965. Documento de Trabajo 9904. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 1999, p. 18. 107 I no «Schmut» com diu per errada el text de Telstar: R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 57. 108 Oficialment Jacques Jean Paul (1907-1991). 109 L’èmfasi a l’original. 110 També a l’original. 111 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 147-148. 112 George Adamski (1891-1965) va ser un estatunidenc d’origen polonès que va afirmar haver fotografiat plats voladors d’altres planetes, conèixer als seus ocupants – Nous

Papers d’Ovnis | CEI

149

Núm. 8 Desembre de 2021

descrits com alienígenes de tipus nòrdic– i volar amb ells a diversos astres. Va ser el primer contactat conegut i el més famós a nivell mundial dels anys 50. Adamski va publicar tres llibres que descriuen les seves trobades amb alienígenes nòrdics i els seus viatges amb ells a bord de les seves naus espacials: The Flying Saucers have landed (Els plats voladors han aterrat, 1953) coescrit amb el pilot britànic Desmond Leslie, 1921-2001; Inside the Space Ships (Dins de naus espacials, 1955); i Flying Saucers Farewell (Comiat als plats voladors, 1961). Els dos primers llibres es van comercialitzar molt bé. El 1960 s’havien venut 200.000 còpies entre els dos títols Les investigacions van demostrar que els seus presumptes observacions i fotografies eren falses, i que el mateix Adamski era un estafador. 113 Ens consten, per exemple d’un caça Hurricane MK monoplaça fatalment accidentat l’accident el 17 de març de 1945. Un Douglas C-47B-30-DK Dakota 4 el 7 d’octubre de 1961, amb 34 baixes i un C-54A-1-DC (DC-4) el 3 de juny de 1967, amb 88 baixes. En d’altres casos no hi ha proves que estiguessin realment sobrevolant el Canigó com el del Vickers VC.1 Viking, que es va estavellar l’11 de setembre de 1963 a uns 75 quilòmetres al sud-oest de Perpinyà, causant 40 víctimes. Sovint no s’han pogut determinar exactament les causes. 114 L’èmfasi a l’original, així com en els altres casos dins d’aquest text. 115 «D’acord, anotat». 116 Oficialment Jean Pi. 117 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 149-163. 118 J. Vanquelef; et al. «Jacques BLEY…», 1977, p. 27. 119 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 15-16. 120 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 149-172. 121 Cedric Allingham, suposadament nascut el 27 de juny de 1922, és un escriptor britànic fictici que apareix al llibre autobiogràfic Flying Saucer from Mars (Plat volador de Mart, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

150

Núm. 8 Desembre de 2021

Londres: Frederick Muller, 1954) que s’hauria trobat amb el pilot d’una nau marciana. Però en realitat es tractà d’un engany perpetrat per l’astrònom britànic Patrick Moore i el seu amic Peter Davies. 122 T. Bethhurum (1898–1969) fou un suposat contactat americà de principis dels any 50. Va afirmar que posseïa proves d’existència dels seus contactes amb extraterrestres, però mai les va mostrar. Pel que sembla estava obsessionat per una sexy alienígena coneguda com a Capitana Aura Rhanes, fins el punt d’arribar a contractar una secretària que si assemblava. 123 El sicilià Eugenio Siragusa (1919-2006) fou un contactat molt conegut dins dels moviments ufològics de la Nova Era, durant els anys 60 i 70. Es va fer conegut internacionalment per afirmar que havia estat contactat per extraterrestres per iniciar una missió de redempció de la humanitat davant la imminència de l’Apocalipsi bíblic. Amb el propòsit d’iniciar la seva obra de divulgació fundar el Centre Studi Fratellanza Còsmica” (Centre d’Estudis la Fraternitat Còsmica). 124 Daniel William Fry (1908-1992) va ser un contactat nord-americà que va afirmar haver tingut múltiples contactes amb un extraterrestre i que va viatjar en una nau espacial alienígena pilotada de forma remota l’any 1949. Poc després que Fry fes pública la seva història el 1954, va ser incapaç de superar la prova del polígraf. Va realitzar fotos i pel·lícules de 16 mm de suposats ovnis, però l’anàlisi posterior del material va demostrar que eren un engany. 125 Jacques Vallée. Passport to Magonia. On Ufos, Folklore, and Parallel Worlds. Chicago: Contemporary Books publishers, 1969, p. 218 126 La hipòtesi més versemblant és que es va tractar d’un helicòpter: Patrick Gross. «La vague française de 1954». Patrickgross.org [en línia]. Actualització: 15 d’octubre de 2021. Disponible a: <https://ufologie. patrickgross.org/1954/4oct1954villersletilleulf.htm>. Consulta: 15 d’octubre de 2021. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

151

Núm. 8 Desembre de 2021

127 Oficialment Michel Medard Joseph Cases (1918-2004). 128 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 173. 129 Ibíd, p. 174. 130 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 156. 131 Carta d’Antoni Ribera a Ignacio Darnaude, 3 d’agost de 1970. Arxiu Paradig+XXI [En línia]. Disponible en línia a: <http://elblogdemoisesyclaudia.blogspot.com/2020/06/ antonio-ribera-jacques-b-bley-ricardo.html>. Consulta: 4 d’agost de 2021. 132 Rafel Farriols Calvo (1928-2006), químic i defensor durant 40 anys de l’autenticitat dels informes ummites. 133 A. Ribera. ¿De veras los Ovnis nos vigilan?, 1973, p. 183-184. La versió de Plaza i Janés és exactament igual, tret d’introduir una frase després del darrer interrogant: «Les dates concordaven: març de 1950, juny de 1951. Poc més d’un any després...». Ribera. ¿De veras los Ovnis nos vigilan?, 1975, p. 147. 134 Evidentment es tracta d’una errada. Hauria de dir «Nou». 135 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. 136 J. Vanquelef; et al. «Jacques BLEY…», 1977, p. 27. 137 Aquest punt sembla una confusió barrejant les recerques de Ribera i Farriols i la referència errònia de R. Blasco com ja s’ha indicat. 138 J. Vanquelef; et al. «Jacques BLEY…», 1977, p. 27, 30. 139 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 10. 140 Ibíd. 141 Comunicació personal de Jesús Alvero, 20 de setembre de 2021. 142 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 12. 143 Població del Rosselló. 144 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 14-15. 145 Els números de pàgina de l’informe d’U3 fan referència Nous

Papers d’Ovnis | CEI

152

Núm. 8 Desembre de 2021

a l’edició de De veritat els Ovnis en vigilen? de 1975. 146 Això és que Bordas explicà a Ricardo Blasco, a Ribera, als membres d’U3 i a d’altres persones. Però recordem que Ribera actua com si fos l’autor del llibre de Ricardo Blasco, cosa que ignoraven els membres d’U3 que ni tan sols havien accedit al llibre de Telstar. 147 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 15-16. 148 Ibíd, p. 16. 149 Comunicació personal de Jesús Alvero, 20 de setembre de 2021. 150 A. Ribera, Secuestrados por extraterrestres, 1981, p. 276.Curiosament Ribera no fa esment de Jaume Bordas en el llibre de 1995 dedicat al contactisme i a les abduccions extraterrestres Contactados y abducidos (Contactats i abduïts, Ediciones Contrastes, col·lecció Nueva biblioteca de los temas ocultos), considerant que podria haver tret suc al cas dedicant-li un capítol. 151 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 176-177. 152 Ibíd., p. 182. 153 Ibíd, p. 181, 184. 154 Maria Odile Therese Bornet va nàixer el 18 de juny de 1926 a Loire, segons consta al volum 1840, pàgina 244 de la secció 3a del Registre civil de Barcelona. 155 J. Vanquelef; et al. «Jacques BLEY…», 1977, p. 27. 156 Villarrubia i el Dr. Blasco simplement assenyalen que «als vint-i-dos anys ja dissenyava per al modista Christian Dior a París». I afegeixen en la seva breu referència biogràfica a Odile que «durant la Segona Guerra Mundial visqué el seu propi calvari, sent ferida per una bomba que li deixà greus seqüeles físiques en un braç. A més, hagué de fugir dels nazis que havien ocupat el castell d’una amiga de la família que criava cavalls de raça...». P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.», 2019, p. 160. 157 J. Vanquelef; et al. «Jacques BLEY…», 1977, p. 27. 158 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 187, així com les Nous

Papers d’Ovnis | CEI

153

Núm. 8 Desembre de 2021

notes de Cecilia Conde, s. d. (ACCG). 159 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. 160 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. Kowalsky. «Presentación libro JACQUES B...», 2019. 161 A. Ribera. El gran enigma de los platillos volantes: desde la Prehistoria hasta la época actual. Barcelona: Plaza & Janés [2a ed., 1967], p. 433. 162 Ricardo D. Blasco. «Epílogo a la presente edición. Parte I...», 2019, p. 148. 163 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 190. 164 Ibíd. 165 Ibíd., p. 196-197. 166 Ibíd., p. 197. 167 Ibíd., p. 198. 168 U3. Investigación suceso de Canigó, p. 12. 169 Ibíd., p. 13. 170 R. Blasco, Jacques B. Bley, 1968, p. 193. Sobre el metge del Vallespir i els seus hipotètics descobriments sobre tecnologia d’ingravidesa i la seves relacions amb l’ufologia veure: Jordi Ardanuy. L’arribada dels plats voladors a Catalunya: una aproximació històrica. Palamós: Ca sa Mina, 2021. (Papers de Ca sa Mina, 1), p. 81-84. 171 Barcelona: Argos, 1961. 172 Carta d’Antoni Ribera a Ignacio Darnaude, 3 d’agost de 1970, ... 173 Ardanuy. L’arribada dels plats voladors a Catalunya... , 2021, p. 93. 174 Ibíd., p. 32. 175 A. Ribera. El gran enigma de los platillos volantes: desde la Prehistoria hasta la época actual. Barcelona: Pomaire, 1966. Del llibre es van publicar 5 edicions entre 1966 i 1969. A partir de la segona incorporen un apèndix addicional dedicat a les observacions d’Andorra de juny de 1967. Les reedicions Nous

Papers d’Ovnis | CEI

154

Núm. 8 Desembre de 2021

o reimpressions no es reflecteixen en el peu d’impremta, però si a la sobrecoberta i/o a la solapa, amb indicacions de l’edició i canvis en el disseny i color. Posteriorment el va publicar Plaza i Janés el 1974 176 A. Ribera, El gran enigma... 1966, p. 179. 177 Ibíd, p. 261. 178 Ibíd, p. 263. 179 Cecilia Conde, 1965 (ACCG). 180 A. Ribera. El gran enigma de los platillos volantes: desde la Prehistoria hasta la época actual. 2a ed. Barcelona: Pomaire, 1967, p. 431-432. 181 Ibíd., p. 432. 182 Ibíd., p. 432-433. 183 El text acaba fent referència a un dibuix fet per Jaume Bordas descrivint la formació dels punts brillants, però el gràfic no apareix en el volum. A la darrera edició de Plaza & Janés aquesta frase ja no apareix: A. Ribera. El gran enigma de los platillos volantes: desde la Prehistoria hasta la época actual. Barcelona: Plaza & Janés, 1973. (Arca de Papel, 45), p. 547. 184 A. Ribera. El gran enigma... , 1967, p. 433. 185 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 160. 186 I. Jiménez (dir.). «Cuarto Milenio», 17 de març de 2019. 187 Miquel Boladeras traspassà l’any 2014. Preguntat sobre l’afer Josep Nin no recordava absolutament res dels fets, malgrat que considerava absolutament versemblant la història. De fet no recordava gaires coses específiques sobre aquella col·lecció de llibres dels inicis de Telstar. Josep Nin, comunicació personal, 19 de novembre de 2021. 188 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 160-161. 189 Ibíd, p. 152.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

155

Núm. 8 Desembre de 2021

190 P. Villarrubia. Prefacio..., p. 15-16. 191 Ibíd., p. 20. 192 Sobre aquest punt se’ns advera que la censura essencialment va eliminar una referència a l’aviació nacional en un bombardeig aeri de Barcelona, així com una al·lusió directa a Ramon Franco, quan es tracta del servei militar de Bordas. «La resta del text no presentava més alteracions significatives». P. Villarrubia. Prefacio..., p. 19. 193 C. Conde, «Bordas, Jaime», s. d. (ACCG). 194 C. Conde, «Bordas», 19 de desembre de 1968 (ACCG). 195 Jaume Bordas. «[Dibuix de Bordas]», gener de 1969 (ACCG). 196 C. Conde, «Apolo XIII. Bordas», abril de 1970 (ACCG). 197 Ibíd. 198 Ibíd. 199 «Movimientos sísmicos en el Pirineo catalán». La Vanguardia, núm. 32.278, 15 de març de 1970), p. 27. 200 C. Conde, [Bordas], abril de 1970 (ACCG). 201 El bosc de Vincennes, a l’est de París. 202 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. 203 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.», 2019, p. 154. 204 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 34. 205 Ibíd., p. 37. 206 [J. M. Armengou]. «Una muy interesante reunión». Karma-7, núm. 5, març de 1973, p. 4. 207 Jorge Blaschke. «Nos visito el astrólogo malagueño Rafael Lafuente». Karma-7, núm. 6 abril de 1973, p. 1620. 208 El terme «desert» s’aplicava als terrenys dels convents emplaçats als afores de les poblacions grans. El de Sarrià envoltava un convent de frares caputxins que estigué actiu entre 1578 i 1835. L’indret es pot situar entre la continuació del carrer Major de Sarrià, un cop creuada la Ronda de Dalt, Nous

Papers d’Ovnis | CEI

156

Núm. 8 Desembre de 2021

el passeig de Santa Eulàlia, i els carrers de Can Caralleu i del Desert. A final segle XX, encara s’anomenava el Desert a aquell sector. Tanmateix, l’obertura de la Ronda de Dalt el va partir per la meitat i la urbanització del parc de Joan Raventós contribuïren a canviar l’aspecte de la zona. Avui el carrer del Desert i la residència d’avis de l’Institut del Desert de Sarrià recorden el nom que tingué aquella finca, encara que els veïns de vegades utilitzen el terme «desert» per a referir-se al jardí públic situat al final del passeig de Santa Eulàlia. Durant els anys setanta el lloc fou escenari de diverses observacions OVNI. 209 C. Conde, «Bordas», 14 d’abril de 1973 (ACCG). 210 C. Conde, «Bordas», 1973 (ACCG). 211 C. Conde, «Bordas», 19 de desembre de 1973 (ACCG). 212 C. Conde, «Bordas. 11 de novembre de 1973», desembre 1973 (ACCG). 213 «Un OVNI sobre Seo de Urgel». Noticiero Universal, 11 de novembre de 1973. «Seo de Urgel: “OVNI a la vista». La Vanguardia, núm. 33.415, 11 novembre 1973, p. 13. El Diari de Lleida va esmentar breument el fet, però de manera irònica. 214 L’èmfasi a l’original. 215 C. Conde, «Bordas. Nota», 6 de març de 1974 (ACCG). 216 C. Conde, «[Carta a Cayo Quiñones de León]», 29 d’agost de 1974, (ACCG). 217 C. Conde, «Bordas», desembre de 1974, (ACCG). 218 C. Conde, «Bordas», gener de 1975, (ACCG). 219 V. J. B. O. «El Dr. Jacques Vallée en nuestro país». Stendek, núm. 22 (desembre de 1975), p. 37. J. Vallée. Messengers of Deception, 1979, p. 84 220 J. Vallée. Messengers of Deception, 1979, p. 80-84. 221 A. Ribera. «L’homme adopté par les Extra-Terrestres», 1976. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

157

Núm. 8 Desembre de 2021

222 J. Vallée. Messengers of Deception, 1979, p. 84. 223 Així consta a la dedicatòria que li va signar Vallée a Bordas, en l’exemplar que tenia de la versió francòfona del Col·legi invisible, publicada aquell mateix any. La imatge corresponent apareix en el fragment de l’entrevista a la vídua de Jaume Bordas emès pel programa «Cuarto Milenio»: I. Jiménez (dir.), 2019. 224 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 158. 225 J. Vallée. Messengers of Deception, 1979, p. 84-85. 226 Ibíd., p. 87. 227 I. Jiménez, «Cuarto Milenio», 2019. 228 C. Conde, «Bordas-Cayo», 7 d’abril de 1976, (ACCG). 229 C. Conde, «Bordas», 19 de gener de 1977, (ACCG). 230 C. Conde, «Bordas», 9 de març de 1977, (ACCG). 231 Alberto Perego (1903-1981), va se un diplomàtic italià que l’any 1954 va observar sobre Roma junt amb alguna altra persona el pas de dues bandades en forma de “V” de 20 ovnis sobre Roma que es reuniren formant una mena de greu grega sobre el Vaticà abans de separar-se. Tot fa pensar que eren aus, però ell va sentir la naturalesa electromagnètica de propulsió dels objectes extraterrestres. Com a conseqüència va crear el grup CISAER, Centre Italià d’Estudis d’Aviació Electromagnètica a Roma. 232 C. Conde, «Bordas. Notas», 8 de juny de 1977, (ACCG). 233 C. Conde, «Bordas», 15 de febrer de 1978, (ACCG). 234 C. Conde, «Bordas», maig de 1978, (ACCG). 235 C. Conde, «Bordas», 14 de juny de 1978 de 1978, (ACCG). 236 C. Conde, «Bordas», 2 de juliol de 1978, (ACCG). 237 C. Conde, «Bordas», 24 d’octubre de 1978, (ACCG). 238 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37 239 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 152-154 Nous

Papers d’Ovnis | CEI

158

Núm. 8 Desembre de 2021

240 Ibíd. També les comunicacions personals amb Juan M. López, 1990-1997. 241 Es tracta de Cecília Conde, vídua de Puig, que efectivament va quedar afectada d’importants problemes a l’esquena. Evidentment allò correcte seia «Cecilia C. de Puig». 242 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. 243 Kowalsky.«Presentación libro JACQUES B...», 2019. 244 Es refereix a Serge-Léon Alalouf (1905-1982), guaridor grec, però instal·lat a Tolosa des de 1926. 245 A. Ribera. «L’uomo adottato...», p. 37. 246 Jaume Vicens fa servir el nom en francès, perquè és la forma que utilitzava com a guaridor. En canvi en la vida personal usava la forma catalana i l’espanyola. 247 Jaume Vicens Carrió. Guía del curanderismo en España y disciplinas paralelas. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, 1985. (Fontana Fantástica). 248 Carlos Novo. «La tradición detolerancia explica que la mayoría de los curanderos del Estado residan en Cataluña». La Vanguardia, núm. 37.390, 26 de gener de 1986, p. 30. 249 Pepe Rodríguez. Curanderos. Viaje hacia el milagro. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 1992. 250 Comunicacions personals amb Juan M. López, 19901997. També: I. Jiménez (dir.). «Cuarto Milenio», 17 de març de 2019. 251 P. Villarrubia; R. D. Blasco. «Retomando la vida de Jacques B.». 2019, p. 152, 154. 252 A part de ser-ne usuari, tenia un ampli fitxer de la forma d’actuar de diferents guaridors, així com de metges que el van tractar, evidenciant de vegades pràctiques prepotents i ben poc adequades. Desgraciadament tot aquest material documental s’ha perdut. 253 Comunicacions personals amb Juan M. López, 19901997.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

159

Núm. 8 Desembre de 2021

254 Kowalsky. «Presentación libro JACQUES B...», 2019. 255 Eduardo Pons Prades. El mensaje de otros mundos. Siete hores a bordo de una nave espacial extraterrestre. Barcelona: Planeta, 1982. (Documento). 256 Ibíd., p. 172-190. 257 David Cuevas (dir.). «Se non è “ummita”, è ben trovato: Una visión inédita, sincera, polémica e incómoda». DL Files [en línia], núm. 41. 30 de març de 2021. Disponible a: <https://www.ivoox.com/dl-files-41-senon-e-ummita-e-audios-mp3_rf_67569117_1.html?fbclid =IwAR23aDTQbe7Gz0X16tLWOlRr72DW2Jvx7VJXeZQx1iTGOAkFTzKbmauUk4>. Consulta: 27 de novembre de 2021.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

160

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

El «succés extraordinari» del 22 de juny de 1757 a la Vall d’en Bas The «extraordinary incident» of June 22, 1757 in the Vall d’en Bas Gerard Casademon Resum Es recull informació sobre una notable observació al cel que apareix en un manuscrit del segle XVIII. La notícia es va donar a conèixer per primera vegada l’any 1980. Paraules clau Fenòmens celestes, observacions ovni; prodigis; Vall d’en Bas; Garrotxa; Catalunya Abstract Information is collected on a remarkable observation in the sky which appears in an 18th century manuscript. The news was first released in 1980. Keywords Celestial phenomena, Ufo sighting; wonders, Vall d’en Bas; Garrotxa; Catalonia Nous

Papers d’Ovnis | CEI

161

Núm. 8 Desembre de 2021

L’any 1980 a Quaderns de les Assamblees d’Estudis apareixia un article titulat «Un “ovni” en el segle XVIII a la Vall d’en Bas»1. Aquest quaderns recullen les ponències i comunicacions celebrades en el marc de les Assemblees d’Amics de Besalú i el seu comtat. Cada volum tracta monogràficament sobre un tema relacionat amb la història d’aquest àmbit territorial. A l’article esmentat es recull un fragment del Llibre de Diadas, redactat a partir de 1751 per Josep de Desprat i Ferrer. En el manuscrit es llegeix el següent títol «Llibre Major Ha ont se trobran copiats y copiadas totas las notas dels llibres vells y las diadas de Actes dels que fan per la Casa de Desprat, fet y copiat de má de D. Joseph Desprat lo any 1.751. Per major claradat, y mes fassil llegir que no les notes vellas». El manuscrit comença amb «Abra de la Dessendencia de la casa de Despràt de Sant Esteve de Basperlinia recta», seguit de les «Afrontasions» o descripció de les peces de terra, i llurs fites; i, finalment, l’apartat que recull notes, actes i notícies relacionades amb la casa Desprat. Dins d’aquesta part apareixen informacions molt variades sobre compres, canvis, capítols matrimonials, institució de beneficis eclesiàstics, censos de pagament i cobrament, capbrevacions, defuncions, dots, admissions i habilitacions a les corts i d’altres esdeveniments domèstics. De tota manera també hi apareixen algunes noticies de més abast, com ara el terratrèmol del dia de Tots Sants de 1.755 a Lisboa. Hi ha notícies locals de fets singulars com el següent: «Die 30 de Maig 1.760 entre cinq i sis horas del matí, se sentí un gran tró que durà serca de mitx quart a la part de Ponent i tirant a Tremontana, estant lo cel ben ceré, deforma que totom ha judicat esser senyal del Cel, i en Girona diuen causà molt mes roido, Deu nos fasse la graçia sie en be». Nous

Papers d’Ovnis | CEI

162

Núm. 8 Desembre de 2021

Aquest tipus de relats no són del tot estranys, i que el científics associen generalment a tremolors i vibracions del terra, malgrat que els humans no els puguin percebre. De fet no es coneix el mecanisme de formació. A Itàlia, es parla de «brontidi» (murmuris o rondinaments), mentre que en alguns llocs dels EUA es parla de «skyquakes» (tremolors del cel). Fins i tot l’escriptor nord-americà Washington Irving fa aparèixer aquest tipus d’estrèpits misteriosos en el relat breu Rip Van Winkle (1819) en què s’atribueix els sorolls a uns difunts que poblen la serralada de Catskill, a l’Estat de Nova York, quan juguen a les bitlles a les muntanyes. Després dels apartats assenyalats, el manuscrit conté 90 fulls en blanc que no es troben a la còpia conservada a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa2, precisament per ser fulls en blanc. Però a 9 fulls del final de l’original, segons l’autor de l’article i propietari del document per llegat familiar, hi apareix una breu nota seguida de full en blanc (figura 1): «Notas de sucesos extraordinaris succehits des del any 1.757 en Avant, vistos y vinguts á ma noticia. Pro. lo die 22 de Juny 1.757 á las 10 Horas del matí estant ben sere lo die se veu un senyal á la part de mitgdie de una espasa gran defoch, que se llensà en ves lo bosch de la Carrera i després se desaparegué amb molías llumanetas o espumas defoch i durà molt poch. Altres diuen se formà com un Omenatge que se tornà tot descolorit i molts lo veren». L’autor conclou la seva breu aportació indicant: «Creiem que aquesta notícia és la primera prova documental de l’observació d’un OVNI al comtat de Besalú i a Catalunya».

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

163

Núm. 8 Desembre de 2021

Per la descripció probablement es tractés d’un bòlid o un superbòlid.

Figura 1. Reproducció del text que apareix a l’article de 1980.

Notes 1 Eduardo de Delás y de Ugarte. “Un “Ovni”; en el segle XVIII a la Vall d’en Bas». Quaderns de les Assemblees d’Estudis, Vol. 1, Núm. 4, 1980, p. 67-69. 2 Llibre de notas y diadas de actes fehents per la noble casa de Desprat. 1751- ACGAX140-100-T2-15. ACGAX.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

164

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Observacions ovni a Catalunya durant 2021 UFO sightings in Catalonia (2021) CEI Resum Aquest article resumeix la informació bàsica de les 10 observacions d’ovnis recopilades fins ara pel CEI corresponents a 2021 a nivell nacional. La major part es concentren al segon semestre, especialment a l’estiu. Igual que l’any anterior predominen els casos nocturns. Les interpretacions són simples. Paraules clau Estadístiques, 2020, Catalunya Abstract This paper summarizes the basic information of 10 UFO sightings collected by CEI in 2021 at the national level. Most are concentrated in the second half of the year, especially in the summer. As in the previous year, night cases predominate. Interpretations are simple. Keywords Statistics, 20201, Catalonia

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

165

Núm. 8 Desembre de 2021

Introducció El nombre d’observacions recollides durant 2021 ha estat de 10, una xifra baixa comparada amb la mitjana de 17,4 casos per any de la dècada anterior. Cal considerar que alguns casos es recullen amb posterioritat i atesa les xifres baixes, fins i tots petits canvis afecten les mitjanes i ales variacions percentuals. Per exemple, es comptabilitzàvem 172 casos per a la dècada 2011-2020 –i no 162 com s’indicava per error en l’article publicat en el número anterior1 –. Però en aquests moments la xifra ha augmentat en 2 més, per la qual cosa la mitjana ha passat de 17,2 a 17,4 casos anuals. Distribució de casos Amb un volum de casos tan baix no té gaire sentit oferir una descripció estadística gaire desenvolupada. Indiquem que 9 dels 10 casos corresponen a observacions nocturnes i que en un 70 % hi ha gravacions de vídeo. No hi ha cap cas que cridi l’atenció per les seves particularitats. Quant a les explicacions, en general no ofereixen gaires dubtes. Alguns són clarament observacions de Venus. En una situació concreta es tracta d’un frau o muntatge de Météo Gard-Hérault (veure Seleccions del CEI). També hi ha un parell de casos en els quals es tracta de llanternes xineses. Mentre que d’altres corresponen a drons i trànsits aeris mal interpretats, així com a aberracions òptiques junt amb mistificacions (taula 1). Pel que fa a la distribució mensual (figura 1), hi ha una major concentració de casos en el segon semestre de l’any, destacant l’estiu, pel que sembla, per la facilitat per a les observacions nocturnes.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

166

Núm. 8 Desembre de 2021

Taula1. Explicacions dels casos recollits durant 2021. Explicació

Número de casos

Estímul astronòmic mal interpretat o trànsit aeri, i/o aberració òptica més mistificació Planetes i estrelles Llanterna xinesa Trànsit aeri convencional, globus i drons Fraus

3 2 2 2 1

Quant a la distribució territorial, la major part corresponen al Vallès Occidental, seguit del Rosselló i el Barcelonès.

Nombre de casos

Mes

Figura 1. Distribució de casos per mesos durant l’any 2021.

Notes 1 Jordi Ardanuy. «OVNIs a Catalunya durant 2020». Nous Papers d’Ovnis, núm. 7, 2021, p. 138-144.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

167

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Seleccions del Bloc del CEI (2021) Una observació del 2010 al Rosselló fou molt probablement un exercici militar A 2010 observation in Roussillon was most likely a military exercise Segons ha publicat recentment OVNI66, l’observació de llums al cel del 21 de gener de 2010 que es va produir a diferents lloc del Rosselló es pot explicar a partir d’unes maniobres militars. Entre les 18:20 h. i les 19:15 h. una quarantena de testimonis afirmaren haver observat llums taronges disposades horitzontalment al cel en direcció cap al mar, que es mantingueren estàtiques durant uns minuts per a desaparèixer després. Vint minuts més tard reaparegueren. Els observadors es trobaven a diversos punts situats tant a la costa Rossellonesa com més a l’interior, en poblacions com El Barcarès, Canet, Clairà, Pollestres, Sant Joan de Pladecorts, Perpinyà, Santa Maria la Mar, Millars, El Soler, Illa de Tet o Ceret. I també al nord de Catalunya, a Occitània com ara Portèl de las Corbièras, a l’Aude o Linha d’Òrb, a l’Erau. L’observació va tenir lloc en 3 fases: primer, 3 grans boles lluminoses alineades que a intervals regulars aparegueren al cel en direcció est. Foren descrites com si s’encenguessin al cel, de color groc amb una lleugera brillantor. Es disposaven horitzontalment, suspeses a l’aire, sense cap moviment aparent. Després «s’encengueren» a la dreta de la formació dues boles Nous

Papers d’Ovnis | CEI

168

Núm. 8 Desembre de 2021

lluminoses més, resultant visibles 5 «boles». Finalment 2 més completaren la formació per la dreta. Uns 10 o 20 minuts més tard, aparegueren 3 boles grogues brillants aproximadament al mateix lloc, però aquesta vegada estaven disposades en diagonal, com si fossin suspeses a l’aire. Pocs segons després, es produí l’extinció final. Malgrat les sospites que es tractava d’una activitat militar, ha estat ara que el bloc de Pascal Guillaumes s’ha decantat per aquesta explicació basant-se en el treball d’Scott Brando, qui treballà en un cas similar a Carolina del Nord, explicat com unes maniobres de llançament de paracaigudistes equipats amb torxes enceses i que són compatibles amb tots els testimonis recopilats del cas català.

Imatges de Carolina del Nord del 18 de setembre de 2019.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

169

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Seleccions del Bloc del CEI (2021) Un objecte volador a l’area de Barcelona causa sensació A ﬂying object in the Barcelona area caused a sensation Segons s’ha fet ressò La Vanguardia, un objecte que va sobrevolar el Barcelonès i rodalies aquest passat dissabte va atreure l’interès de diverses persones, de manera que han enviat imatges al rotatiu barceloní. En una d’elles, capturada per Carme Costa a la Vila Olímpica, es veu

Fotograﬁa publicada per La Vanguardia subministrada per Carme Costa Nous

Papers d’Ovnis | CEI

170

Núm. 8 Desembre de 2021

l’objecte sobrevolant la zona de la torre de Collserola. Segons la seva declaració, va aparèixer per la zona de Montjuïc, i va seguir la seva trajectòria cap a la zona del Vallès i el Barcelonès Nord. L’objecte també fou observat des del Baix Llobregat. Armand Anglada, va obtenir una instantània des de Sant Esteve de Sesrovires a les 21 hores aproximadament, amb un objectiu de 300 mm, podent observar clarament que es tractava d’un parell de globus d’aniversari d’heli, un en forma de 3 i un de 9.

Fotograﬁa d’Armand Anglada publicada per La Vanguardia

L’interès a les xarxes pel tema va fer que més gent s’interessés per la qüestió i mirés al cel amb atenció. Així, Luis Santos Ramos, veí del barri de Pomar, a Badalona, va compartir unes imatges amb un objecte diferent sobrevolant Badalona, també cap a les 21 hores. Es tracta evidentment d’un altre globus. Fonts: Nous

Papers d’Ovnis | CEI

171

Núm. 8 Desembre de 2021

Fotograﬁa de Luis Santos Ramos publicada per La Vanguardia.

Fonts - «¿Qué curioso objeto ha sobrevolado Barcelona?». La Vanguardia [en línia]. 15 de maig de 2021. Actualitzat el 17 de maig de 2021. - «Nuevas imágenes del misterioso objeto que sobrevoló Barcelona». La Vanguardia [en línia]. 16 de maig de 2021. Actualitzat el 17 de maig de 2021.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

172

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Seleccions del Bloc del CEI (2021) Bola de foc silenciosa a Cànoes (Rosselló) Silent ﬁreball over Cànoes (Rosselló) Segons va publicar OVNI66, el dimarts 19 d’octubre de 2021 un testimoni va gravar des del seu jardí una mena de «bola de foc “silenciosa” al cel» durant aproximadament 1 minut. L’esfera lluminosa semblava incandescent, sense fluctuacions ni parpelleigs, d’un color taronja brillant que l’impressionà a ell i a la seva família. El fenomen semblà evolucionar a baixa altitud, en silenci, de manera fluida. No se sentí ni la remor del vent ni cap altre soroll especial. L’examen del vídeo mostrava que al final l’esfera semblava perdre alçada mentre la seva lluminositat disminuïa fins que s’apagava o desapareixia. Això, junt amb el comportament general, el rumb i la dimensió aparent, van fer suposar que es tractava d’una llanterna xinesa. Finalment es va poder aclarir que, efectivament, corresponia a un fanalet que havia quedat aïllat després de llançar-se en una festa al barri de Sant Jaume de Perpinyà. Havia recorregut uns 7 quilòmetres abans d’acabar el seu recorregut a Cànoes.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

173

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Seleccions del Bloc del CEI (2021) Vídeo fraudulent sobre Ovnis UFO video hoax El 10 de novembre de 2021, el mitjà de comunicació d’Occitània Météo Gard-Hérault va emetre un vídeo en el qual es podia veure una llum taronja movent-se a poca alçada. La llum allargada girava sobre si mateixa abans d’allunyar-se o caure verticalment. La filmació anava acompanyada del text següent: «El fenomen va ser observat per diversos testimonis de Montpeller, Cornon lo Terral, Palavàs i Seta. També ens han informat de fets semblants des de Narbona, Perpinyà i Andorra». Durant els dies següents van aparèixer d’altres vídeos. Diversos diaris locals i d’abast estatal van fer-se ressò de la informació i emeteren les imatges. El que va quedar de manifest de seguida és que només hi havia una font d’informació i cap testimoni localitzable dels indrets on es deia que s’havia vist l’objecte. Tanmateix les xarxes parlaven d’un meteorit, d’una llanterna xinesa, d’un globus sonda, d’un estel, d’un satèl·lit, d’un dron equipat amb un sistema de leds, naus extraterrestres i coses més estranyes. Finalment el 13 de novembre, Rémi Gaillard va presentar amb orgull el seu engany muntat amb l’ajuda de Loïc Spadafora, meteoròleg i fundador de Meteo Gardherault.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

174

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Seleccions del Bloc del CEI (2021) Observacions andorranes Andorran ufo sightings Segons va publicar el 13 de novembre el diari electrònic andorrà l’Altaveu, Dot Benet, fill de l’exministre de Turisme Claude Benet, va explicar al canal del conegut conductor de ràdio de temes paranormals Artur Homs, l’observació de tres suposats objectes no identificats dels quals fou testimoni i que van tenir lloc al Principat entre l’octubre del 2014 i l’octubre del 2019, a l’Alt de la Capa, a Arinsal, a Engolasters; i, a la cresta de la Solana. Benet va explicar el maig de l’any passat, que la primera observació tingué lloc la nit del 30 d’octubre al Pic de la Capa. Allà, de nit, després de fer una ruta de senderisme, i quan estaven descansant, Benet i un amic seu van veure una esfera negra de grans dimensions al cel. La mida, segons deia a l’entrevista en espanyol, era equivalent a entre vuit i deu vegades la grandària aparent en aquell moment de la lluna. La segona observació va tenir lloc la nit del 14 de setembre del 2017 a la zona dels Engolasters. Des del cotxe van divisar en el cel una mena de raigs làser que baixaven del cel, com formant ràfegues, molt verticals, durant uns segons i que després s’entrellaçaven, apagant-se sobtadament. En aquest cas els testimonis foren els mateixos que en el primer succés. La tercera observació va tenir lloc a la Cresta de la Solana la nit d’octubre de l’any 2019. En aquest cas hi havia un tercer testimoni. En la descripció es parla d’una llum blava potent que parpellejava i que posteriorment es va anar fent més allargada. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

175

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 160 anys Especulacions sobre globus a Richmond, Virgínia S’ha parlat molt de l’aparició de globus en direcció nord-est de la ciutat. Moltes persones han declarat haver vist una llum estranya que es movia de manera constant. Avui s’ha parlat d’un altre globus, flotant graciosament sobre Hampton Roads, a una alçada considerable, una mica per sobre de la regió dels núvols. No crec que recentment s’hagi vist cap globus des de la ciutat, i bé que en aquests moments hi ha molts ciutadans ansiosos i encuriosits que miren amb entusiasme cap amunt, amb la vana esperança de veure els navegants aeris. Richmond Dispatch, 18 de setembre de 1861.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

176

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 120 anys Informació sobre dirigible misteriós Dos habitants de Long Island descriuen un objecte misteriós al cel Sayville. Long Island, 9 de desembre. Un globus misteriós el qual, segons els dos homes que el van veure, semblava impulsat per alguna força motriu diferent del vent, va ser vist ahir a Moriches. Els homes que van veure el globus van ser H. L. Terry de Sayville i Alfred Chlester de Center Moriches, tots dos reputats homes de negocis. Diuen que semblava eixir fum o vapor dels dos costats com en el tub d’escapament d’un motor. Tots dos van donar la mateixa descripció del misteriós objecte. Diuen que tenia tota l’aparença de ser propulsat per algun tipus de motor. No hi havia cap núvol al cel en aquell moment, i insisteixen que no es poden confondre pensant que l’objecte que van veure era un globus. S’acostava de manera constant des de l’oceà, va travessar Great Sout Bay i desaparegué de la vista al cel pel nord-oest. Port Jefferson, Long Island. 9 de desembre. La informació que ahir s’havia vist a Moriches, un globus guiat aparentment per algun misteriós poder propulsor el curs del qual seguia la direcció nord-

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

177

Núm. 8 Desembre de 2021

oest va ser rebuda aquí amb interès. Si el globus hagués mantingut el rumb que estava seguint, en direcció a Moriches, hauria passat sobre aquesta part de la costa, però la investigació en diversos punts al llarg del litoral no ha permès aconseguir més notícies sobre el misteriós objecte. «Say they saw a balloon». The New York Times, 10 de desembre de 1901, p. 7.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

178

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 80 anys Sense respostes sobre el misteri del cel Ahir a la nit va haver-hi una gran excitació al sud de Greensboro i la policia no tenia gaire clara la causa exacta. Es va rebre una informació al voltant de les 9 de la nit segons la qual s’havia observat un paracaigudes descendint a les rodalies dels carrers South Elm i O’Connor, dient algunes fonts que hi havia un home lligat, no estant segures d’altres fonts en aquest detall. D’altres notícies parlaven que es tractava d’un globus gran, existint la mateixa discrepància sobre si tenia o no passatger. La policia va ser enviada al lloc i va informar que l’objecte, fos el que fos, havia estat contemplat per més de 50 persones. Però la foscor mantingué el seu secret perquè els oficials no van trobar ni el paracaigudes ni el globus, anés amb passatger o sense. La policia es va posar en contacte amb les autoritats de l’aeroport, les quals informaren que no hi havia cap avió en funcionament en aquell moment, ni tampoc no tenien cap dada sobre avions en perill en aquesta àrea. Tot i això, era possible que passés un avió privat d’alguna altra ciutat que no estigués equipat amb ràdio. «No answer found for sky mystery». Greensboro Daily News, 18 d’agost de 1941 Nous

Papers d’Ovnis | CEI

179

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 70 anys Tornen les aigües al seu lloc Al nostre comentari d’ahir ens fèiem ressò de la comunicació d’un lector que havia observat un cos celeste estrany que hauria creuat el cel de Barcelona cap al tard. Un altre lector, que vol conservar l’anonimat, se suma al testimoni del primer i el corrobora expressant haver advertit el mateix fenomen mentre pujava els graons del metro de l’estació del Liceu a les set i cinc minuts de la tarda. L’enigmàtic cos, al qual aquests observadors emparentaven amb l’extensa i misteriosa família dels platets volants, ha vingut a quedar despullat de tot vel de misteri i raresa pel dictamen que ens transmet l’Agrupació Astronòmica Aster. Segons el president de la Comissió meteòrica, que va efectuar personalment l’observació, a les dinou hores i set minuts va creuar un bòlid pel cel de la ciutat durant l’espai de quatre segons. Era de color verd clar lluminós, va deixar estela i va il·luminar l’horitzó a partir de la constel·lació de Betelgeuse. Després es va extingir sense detonació. Així recobren els seus furs els cossos que ocupen una plaça numerària al firmament —com els estels, els bòlids i la resta de la família— desterrant la seva incursió del camp dels famosos platets. «Vuelven las aguas por donde solían ir». La Vanguardia, 8 de febrer de 1951, p. 11. Nous

Papers d’Ovnis | CEI

180

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 50 anys Un Ovni sobre Figueres? La cosa va ser curiosa i, diumenge a la tarda, va acaparar l’atenció dels qui transitaven per Figueres. A mitja tarda va començar a veure’s al cel, a una alçada superior a la qual arriben als avions que creuen el nostre cel, un punt lluminós brillant, en forma de T majúscula, que feia pensar en un estel en ple dia. El punt amb prou feines va canviar perceptiblement de posició i al capvespre, després d’anar variant de blanc brillant a vermellós, va desaparèixer. Van ser nombrosos els ocupants de vehicles que van baixar i es van aturar a contemplar l’estrany espectacle; igualment va córrer la veu entre els veïns; però el cas és que ningú no va saber trobar una explicació lògica a la cosa: es parlava d’OVNIS i també d’estranys fenòmens meteorològics; nosaltres fins i tot vam trucar a l’observatori meteorològic local per si podien facilitar-nos alguna dada, però no aconseguírem res; també hi va haver qui va afirmar que el fenomen no era pas nou, sinó que l’observaven ja des de feia alguns dies. En fi, no se’n va saber gaire cosa, però l’estrany punt lluminós del cel es va convertir durant unes hores, en un tema d’actualitat local. Rosalina Carreras de Lázaro. «¿Un ovni sobre Figueras?». Los Sitios, 30 de setembre de 1971, p. 7

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

181

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis

Fa 20 anys Una dona del Prat diu que va veure un ovni mentre estava estenent la roba La dissenyadora gràfica del Prat de Llobregat Maria del Mar Baltà ha declarat que fa uns dies, en fer-se de nit, va veure un ovni 25 metres per sobre del seu cap, just quan estava a punt d’estendre la roba a casa seva. Segons Baltà, l’ovni consistia en dotze llums ataronjades i molt fosforescents que il·luminaven un cos de forma octogonal. L’objecte era allargat i el·líptic i als dos costats es podien apreciar dos parells d’ales que «feien soroll en volar». La dissenyadora, que té trenta anys i és mare de dues filles, va recordar que les ales de la figura, també el·líptiques, eren molt transparents, «com les de les libèl·lules», i va precisar que «la cosa» que va veure «simulava la forma de volar en fletxa d’un grup d’aus». El més estrany d’aquest cas, un de tants de persones que diuen que han vist ovnis, és que després d’explicar la seva visió a una emissora de ràdio, una parella de la policia autonòmica es va presentar al seu domicili per interrogar-la sobre el succés per indicació, segons va dir, del ministeri d’Interior, encara que fonts dels Mossos neguen que hagin obert cap investigació.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

182

Núm. 8 Desembre de 2021

Baltà va negar que hagués estat víctima d’una al·lucinació, ja que, segons ella, diverses persones més van presenciar el mateix fenomen. També va dir que durant el breu període en què va veure el presumpte objecte es va sentir «fascinada» i «paralitzada». La dissenyadora també descarta que pogués ser un avió dels que surten de l’aeroport del Prat, a prop de casa seva, tot i que al principi s’ho va pensar. «Una dona del Prat diu que va veure un ovni mentre estava estenent la roba». Regió 7, 1 de maig de 2001, p. 13.

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

183

Núm. 8 Desembre de 2021

Nous

Papers d’Ovnis | CEI

184

Núm. 8 Desembre de 2021