Parlem_de_Sarria_61

Les eleccions municipals han dibuixat un nou escenari. Per una banda, ha perdut el PSC, partit que havia governat Sarrià de Ter des de 1979, ha guanyat ERC i ha perdut pes específic el partit de CiU, tot i que amb la aliança amb ERC per l'alcaldia és present en el govern municipal. El nou alcalde ho és per mèrits propis, per haver preparat el terreny al llarg de vuit anys a l'oposició, per haver realitzat una bona campanya, per tenir un bona preparació i també per no haver explicitat amb claredat durant la campanya, la possible política de pactes en el cas de guanyar per nombre de regidors.

Per primera vegada també governa un polític professional, una persona que fa de la política la seva raó de viure. Això, a priori, no és bo ni dolent, sinó diferent. A França, els polítics solen

Un nou govern municipal per als propers quatre anys sortir de la prestigiosa escola d'administració pública, però a Espanya, fins ara, els alcaldes eren persones que feien un parèntesis en la seva vida professional per dedicar-se uns anys a la gestió local. Si per un costat, un bon currículum teòric aportarà un plus a l'alcaldia, per altra banda, la manca d'experiència en altres àmbits li restarà coneixement de la realitat.

Roger Torrent en l'entrevista que publiquem en aquest número, promet ser un alcalde proper a la gent i que aquest govern escoltarà el poble. Tots els alcal-

CONSELL DE REDACCIÓ

Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador.

DISSENY i MAQUETACIÓ

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL TIRATGE E-MAIL

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Lluís Aymerich, Roger Torrent, CEIP Montserrat, Prese Serrano, Dolors Xabé, Ariadna Monerris, Dani Hernández, Eulàlia Ferrer, AV Sarrià de Dalt, Xavier Sayols, Raimonda Coll, Loli Fernández, Emili Marco, CB Sarrià de Ter. 10 € 1.500 exemplars. revista@sarriadeter.cat

~

Sumari Tema de portada Entrevista Ajuntament Entitats Cultura Àlbum de fotos Anecdotari Espai escolar El petit PdS Salut Esports News

4 13 17 22 30 34 53 54 58 59 61 66

Els tres candidats, Lluís Aymerich, Roger Torrent i Roger Casero fotografiats abans de l’inici de la campanya electoral.

Foto: Lluís Serrat, diari EL PUNT

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

~

www.sarriadeter.cat

Josep Brugada

Aquest any el nou govern té per missió gestionar un pressupost, actes i obres iniciades o preparades pel govern anterior. Serà a partir del nou pressupost i a partir de l'any vinent quan veurem el full de ruta, les línies mestres del seu projecte electoral. Tot i això, des d'aquesta revista portem més de 12 anys seguint de prop els projectes i les promeses dels alcaldes i coneixem també les limitacions pressupostàries d'un municipi amb molta despesa consolidada i poques sorpreses pressupostàries.

De fet, fa temps que hem deixat de creure en els miracles i hem après que, com en totes les famílies, la hipoteca es paga any rera any.

editorial

PORTADA

des de pobles petits són, per definició, alcaldes propers, ja que solen ser presents en la majoria del actes públics i això permet a la gent accedir o parlar amb ells amb facilitat. Però no n'hi ha prou amb escoltar sinó que també s'ha d'entendre. Entendre el perquè de les demandes, saber la història dels conflictes i ser sobretot conciliador. El que es demana a un alcalde, a més que formi un bon equip de treball de manera que el dia a dia no grinyoli, és que governi. Amb coherència, equilibri i justícia. Que les decisions que prengui no siguin arbitràries, que millo-

rin el poble i la seva gent, i per sobre de tot que no perjudiquin a ningú.

3 PdS 61

El

camí

del

nou govern .

Valoració del grup d'esquerra de les eleccions municipals.

tema de portada

~ 4 PdS 61

De la mateixa manera que per explicar les notes d'un estudiant no podem prendre només els darrers dies del curs com a referència, per fer un balanç dels resultats electorals hem de repassar, per força, tota la legislatura. Perquè cenyirnos només als quinze dies que estrictament i legal dura la campanya seria fer una lectura esbiaixada i parcial. La feina es constant. Els resultats no es deuen a la tasca que es pot arribar a fer en una quinzena de dies més o menys frenètics, sinó que respon al que s'ha sembrat durant quatre anys, o més.

Aconseguir dibuixar un projecte municipal engrescador, definir un programa electoral coherent, ambiciós i realista i sobretot, saber trobar un grup de gent preparada, il·lusionada i amb l'empenta necessària per poder portar les regnes de l'ajuntament no s'improvisa. El camí no és senzill, sinó que implica un esforç important per créixer, en el nostre cas, des de la oposició.

Tots plegats heu pogut veure la trajectòria que hem seguit com a grup. I no cal dir que des d'Esquerra hem treballat constantment aquest temps per arribar al grau de maduresa que ens ha permès ser govern.

Construint des de la oposició una idea pròpia de poble i alhora sumant les

Foto: ERC

[eleccions municipals]

Roger Torrent i Ramió Portaveu del grup d'Esquerra

Parada d'ERC al Pla de l'Horta

persones i sensibilitats necessàries per donar-li contingut humà. Tornant a l'exemple de l'estudiant: aquest període de vuit anys ha estat el nostre curs, les eleccions del març, el nostre exàmen.

Relleu generacional Es durant anys que hem anat construint el projecte i donant-lo a conèixer als nostres veïns i veïnes. Es en aquest temps que hem anat donant forma a una idea: la del relleu. Sempre hem dit que els pobles funcionen a través de fornades. D'etapes. I que quan una arriba al seu final se'n obra una altra. Aquesta és l'evolució natural de les coses. I en el nostre cas, el de Sarrià de Ter, quedava clar ja abans de la campanya que els comicis suposarien definitivament un canvi de cicle.

Es vivia en l'ambient que el 27 de maig suposaria el tancament d'una etapa històrica en la vida política municipal i se'n obria una de nova. Aquesta veritat anava molt més enllà dels regidors que finalment trauria cada grup que ens presentàvem, perquè tenia poc de conjuntural i molt de renovació generacional. La campanya va servir per constatar i posar de manifest això que ja venia de temps: que les persones i les idees que havien estat protagonistes de la política sarrianenca durant els darrers anys (fins i tot decennis), havien quedat superades i que calia generar noves cares.

Esquerra força més votada I nosaltres estàvem convençuts que la il·lusió i la nova embranzida que necessitava el poble l'aportàvem el nostre grup.

Que les cares noves i les idees renovades vindrien d'Esquerra. I els resultats ens han donat a la raó.

Amb 766 vots, un 36,30 % del cens i 4 regidors vam ser la força més votada a les eleccions del passat 27 de març. La lectura més clara dels resultats, doncs, era que hi havia un grup municipal, el d'Esquerra, que era la opció més escollida per governar.

ERC va ser la guanyadora.

Això no obstant, però, no vam obtenir majoria absoluta. Per tant, per governar ens calia arribar a un acord estable amb alguna de la resta de forces municipals.

Arribats a aquest punt cal-

dria fer una reflexió gairebé obvia. La riquesa d'un municipi, més ben dit, la de la seva vida política és la proximitat. Es basant-nos en aquesta proximitat que podem valorar els projectes i especialment les persones que els lideren des d'un punt de vista estrictament local, sense plantejar grans disquisicions generals, conflictes partidistes nacionals o fins i tot problemes de filosofia política. Com molt bé se sol dir: en un poble el que importen són les persones.

Foto: ERC

Raimon Cros en el mítin d'esquerra de fi de campanya.

vem la renovació. Quedava clar, doncs, que aquest era un primer i inequívoc missatge que calia tenir en compte.

L'Acord pel Canvi. Pautes del nou govern.

Es per això que vam optar per l'Acord pel Canvi amb CiU. Perquè com diu el mateix document del pacte: “l'opció que més s'apropa a la voluntat del poble és la que aposta per una unió entre les dues formacions renovadores. I els grups municipals d'Esquerra i Convergència i Unió som qui representem aquest esperit de canvi”.

No en va, estem disposats a aportar la regeneració de la vida política municipal que Sarrià de Ter, després de 24 anys de majoria absoluta, necessita. Volem introduir les noves idees, nous projectes i noves maneres de fer que convenen a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. En conseqüència, vam signar un pacte fort que crea un govern estable. No volem estridències ni trajectòries sinuoses, volem fermesa i una línia clara. Per fer què? Fonamentalment per treballar pel progrés municipal i el benestar de les persones. I es que hem de tenir en compte que aquesta serà la legislatura en que haurem d'afrontar l'increment humà del nostre municipi. La legislatura que ens pertocarà adequar els serveis a aquest creixement. I això voldrà dir que haurem de ser capaços de combinar la gestió diària amb la planificació de demà. Com a govern ens hem proposat garantir eficàcia i eficiència en el dia a dia però també que tinguem la capacitat d'anar més enllà i avançar-nos a les necessitats que vindran.

~

~

Per acabar vull retornar al concepte del relleu. El grup d'Esquerra hem assumit el relleu municipal. Conjuntament amb CiU hem assumit les regnes de l'ajuntament del nostre municipi. Aquesta és una responsabilitat no només pel que implica de projecció al futur sinó pel que suposa d'herència del passat. Sabem que cada nou govern, cada nova generació ha de saber aprofitar allò que li han de deixat els predecessors i projectar-ho. Hem de sumar, saber sumar. Hem arribat fins on som avui. A nosaltres ens pertoca fer un pas més. Per això tenim aquest mandat que avui comença. I per això tenim, sobretot la ferma voluntat de fer avançar el poble on vivim. El poble que estimem.

[eleccions municipals]

I això ho farem entre nosaltres però també amb tots i cadascun dels sarrianencs i sarrianenques. Amb diàleg constant. Perquè tal com vam destacar quan vam iniciar aquesta nova legislatura mai fins ara dos grups ens havíem hagut de posar d'acord per formar govern. I això és important perquè vol dir que hem hagut d'arribar a una entesa i aquest és un element destacable pel valor afegit que comporta. El valor del diàleg i el valor del consens. Que serà sempre la forma d'actuar d'aquest ajuntament. Un ajuntament on per sort, l'escala encara humana del nostre municipi ens permet dialogar de tu a tu. Cara a cara.

tema de portada

Evidentment, vam mantenir converses i trobades amb les dues formacions restants per trobar punts en comú, objectius compartits i (molt important) la complicitat necessària per treballar colze a colze durant quatre anys.

Vam parlar de programes electorals i d'àrees de gestió. Vam explicar quina era la nostra proposta de distribució de competències i objectius de govern. I sobretot vam escoltar.

Vam escoltar amb la voluntat de crear un equip que abordés la renovació que calia al govern municipal. Una condició, aquesta darrera, indispensable.

Perquè una cosa era clara: el 63% de la població de Sarrià de Ter va optar per les candidatures que apostàvem d'una manera o altra, pel canvi. 1.338 sarrianencs i sarrianenques vam recolzar formacions que propugnà-

Presentació del candidat Roger Torrent a la sala del Coro.

Foto: ERC

O com diríem en altres termes, la política local es dirimeix únicament i exclusiva sota paràmetres locals. I això per nosaltres volia dir que qualsevol acord es decidiria només a Sarrià de Ter i amb criteris de Sarrià de Ter. I per ferho vam decidir llegir molt bé què ens havien dit els veïns i veïnes a través de les urnes i en segon lloc comparar els projectes i programes electorals respectius, perquè al capdavall serien el full de ruta de la nova legislatura.

5 PdS 61

Eleccions municipals: nou escenari, nou paper Cronologia de les eleccions municipals a Sarrià de Ter. “(...) els perdedors són els que guanyen. Perdi aquests diners per mi. És tot el que em queda.”

Fragment del llibre de Graham Greene El que perd, guanya.

~

tema de portada

[eleccions municipals]

Roger Casero Gumbau, regidor portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter rogercasero@sarriadeter.cat - http://sarriadeter.socialistes.cat

6 PdS 61

Les eleccions municipals han marcat, inevitablement, l'any 2007 a Sarrià de Ter, tan pel que fa a la precampanya i a la campanya, com pel que fa als resultats i, sobretot, al pacte posterior per formar govern.

El procés electoral ens ha dibuixat un nou escenari polític a Sarrià de Ter, un nou escenari que ens ha donat, al grup municipal del PSC, un nou paper. Però no tot ha estat tan simple i senzill com podria semblar, ha estat un procés complex que portes endins hem analitzat abastament i amb detall, i que volem compartir, d'una manera més sintètica i des del nostre punt de vista, amb tots vosaltres.

La pre-campanya Recordo que a finals d'any molta gent em deia: “i vosaltres, que no fareu la vostra presentació de candidat?”. CiU havia fet la presentació del candidat al setembre i ERC al novembre. Nosaltres, els socialistes, malgrat a principis d'agost l'Alcalde Nicolás Pichardo ja havia anunciat que no es presentaria i que segurament el candidat a l'alcaldia seria Roger Casero, vam decidir que fins entrat l'any 2007 no

començaríem la pre-campanya, és a dir, no presentaríem el candidat.

Davant la pregunta inicial la nostra resposta era: “les eleccions són a finals de maig, acabem de passar dos processos electorals (Estatut al juny i Parlament de Catalunya al novembre), us volem deixar respirar una mica, per tant fins al 2007 no parlem d'eleccions.

el període que comença just l'endemà de les eleccions. Aquest és un error que malmet i confon la tasca dels grups municipals durant un mandat. La pre-campanya hauria de limitar-se només a aquell període d'entre 4 i 6 mesos de preparació d'una campanya electoral.

Nosaltres així ho vam entendre i així ho vam fer.

El 29 de gener d'enguany Roger Casero era proclamat candidat del PSC a l'alcaldia de Sarrià de Ter i el 22 de febrer es presentava oficialment com a candidat en un acte públic al Centre Cívic la Cooperativa, amb la presència del Diputat al Parlament Joan Manel del Pozo. A partir d'aquí reunions de grup, reunions amb entitats, confecció de la llista i, el 4 de maig, la presentació de la candidatura, de tota la candidatura, amb la presència de la Diputada al Parlament Pia Bosch.

Temps sobretot per preparar el balanç del govern 2003-2007 i el nostre programa electoral pel període 2007-2011.

Per la campanya vam presentar una candidatura renovada, sobretot als primers llocs de la llista, per donar un nou impuls al grup municipal del PSC. La nostra era una candidatura que, després de l'etapa de Josep Turbau, finalitzada per Nicolás Pichardo, obria, i de fet obre, un nou període del PSC a Sarrià de Ter.

La pre-campanya, però, és un període cada vegada més llarg i difús, fins al punt que hi ha qui diu que és

La campanya La nostra campanya electoral d'enguany ha estat intensa, amb una clara voluntat de proposta, constructiva, positiva, innovadora i de proximitat. Hem fet campanya als barris, al carrer, hem fet actes públics, xerrades, reunions i presència al carrer. Hem elaborat documentació, el balanç i el programa de govern, fruit del treball en

Foto: Agustín Jaime

per la pèrdua de dos regidors, després per no haver estat la força més votada. Entrava en els nostres càlculs perdre la majoria, però potser no tothom havia calculat aquest escenari, perdre 2 regidors i situar-nos a 69 vots de la força més votada. Malgrat el resultat, però, la força del grup municipal del PSC continua essent important a Sarrià de Ter, amb 4 regidors, els mateixos que ERC i un més que CiU.

Roger Casero i Narcís Casassa, fent campanya al mercat de Sarrià de Ter.

Des del PSC valorem positivament la campanya que hem fet, malgrat que pensem que el model de campanya està variant; en aquest sentit enguany nosaltres ens hem avançat a cap on van cada vegada més les campanyes electorals: dos o tres actes públics multitudinaris (els tradicionals mítings), molta presència al carrer, a les places, als parcs, una diversitat de material de suport (programa, tríptics i dvd) amb els punts importants del programa i una o dues o tres plataformes a la xarxa, a Internet.

A la segona setmana de la campanya ens arriba el rumor que ERC, a nivell de la demarcació de Girona, difícilment pactarà amb el PSC, si aquest perd la majoria, en una sèrie de municipis governats pel PSC amb majoria fins ara; entre els municipis citats hi ha Sarrià de Ter.

Els resultats

~

El resultat de les eleccions municipals a Sarrià de Ter va ser sorprenent per a tothom, també per nosaltres. La nostra sorpresa va ser doble: primer

Hi ha alguns fets que també expliquen el resultat: era la primera vegada, des de l'any 1991, que el PSC es presentava sense Josep Turbau de cap de llista. A finals de l'any 2004 Josep Turbau va deixar l'Alcaldia a mans de Nicolás Pichardo; la decisió de l'equip de govern de llavors no responia a una estratègia electoralista (no estàvem, com d'altres, en pre-campanya); vam decidir en clau 2005 i no en clau 2007. Les circumstàncies van fer que l'Alcalde Nicolás Pichardo no es presentés de cap de llista a les eleccions; el fet que l'Alcalde no fos el cap de llista i que el cap de llista no hagués estat alcalde és un element més que ha influït en els resultats. La lectura que en fem és que en un període de tres anys el PSC ha tingut tres noms al davant del projecte socialista, fruit del procés de canvi i de renovació, és cert; però la gent vol estabilitat i pocs canvis en les estructures internes dels grups municipals. Malgrat això, el procés de canvi era inevitable i necessari. En clau de futur, ens sembla que serà positiu.

[eleccions municipals]

Les xifres de la campanya són, aproximadament: 7 actes públics a Sarrià de Ter 3 debats, dos a Ràdio Sarrià i un a TGVi 3 entrevistes, una a Ràdio Sarrià i dues als diaris locals 15 notícies publicades als mitjans de comunicació escrits 60 notícies publicades a la pàgina web del candidat 330 roses repartides 420 clavells repartits 200 cartells 2 vídeos autoeditats 9 vídeos penjats a la pàgina de candidat 21 galeries de fotos publicades a la

pàgina web del candidat, amb més de 420 fotografies Més de 180 subscriptors a la pàgina del candidat i a la del PSC de Sarrià de Ter Més de 2.600 visites a la pàgina web del PSC de Sarrià de Ter entre abril i maig Més d'11.500 visites a la pàgina web del candidat des de mitjans d'abril fins a finals de maig

tema de portada

equip de la candidatura i del nostre grup de suport. Hem fet una campanya seguint els esquemes tradicionals des de sempre, però alhora hem innovat utilitzant les noves tecnologies, editant 2 vídeos, un d'ells en format DVD, un de presentació del candidat i l'altre de presentació de la candidatura. Sobretot hem fet campanya a la xarxa, amb una àmplia i actualitzada presència a Internet, a través de la pàgina del PSC de Sarrià de Ter (http://sarriadeter.socialistes.cat) i d'una pàgina personalitzada del candidat Roger Casero (http://rogercasero.municipals2007.cat). En aquest sentit hem estat innovadors i pioners no només a Sarrià de Ter sinó a les nostres comarques, a través de l'ecampanya. També hem estat presents a la xarxa a través del canal de Roger Casero al YouTube (http://youtube.com/rogercasero).

Aquests resultats no s'expliquen amb una sola i simple causa, han estat una sèrie de circumstàncies que, sumades, expliquen el resultat electoral. No es tracta, sota el nostre punt de vista, de trobar-hi responsables, ja que tampoc és atribuïble a cap persona ni esdeveniment en concret aquest resultat, però sí que hi ha hagut una sèrie de factors personals, de desgast (entenent-lo més com un factor de “cansament” del mateix partit governant tants anys), d'erosió (per acció dels altres dos grups municipals) i de voluntat de trencament de la majoria al govern (per una important part de l'electorat).

7 PdS 61

Roger Casero va acudir a votar juntament amb la seva família.

vent. Sabíem que a nivell d'alcaldable no sortíem des d'una posició avantatjada: el nostre candidat ho era per primera vegada (no en el cas dels altres dos grups municipals, el candidat del PP no va deixar de ser l'anècdota poc graciosa de les eleccions), havia estat al govern però no era l'Alcalde, ni era el candidat amb un major grau de coneixement per part de la població, entre d'altres perquè era un candidat nouvingut al poble fa vuit anys.

Sabem que la gent valora més, a l'hora de votar, el cap de llista, però a l'hora de governar, l'equip. El nostre no ha estat un plantejament erroni, pensem que possiblement en algunes ocasions el vam sobrevalorar. Estem convençuts que la gent, poc a poc, i davant la complexitat de la governació municipal, anirà valorant cada vegada més a parts iguals l'alcaldable i el seu equip.

8 PdS 61

Foto: Agustín Jaime

~

tema de portada

[eleccions municipals]

Hi ha altres factors que depenen més del propi plantejament de campanya, i aquí ens vam arriscar amb un concepte que, per dissort nostre, no va quallar prou durant la campanya, però sí, curiosament, just després de les eleccions: l'equip per sobre de les individualitats.

A les eleccions municipals sabem que la gent, en un percentatge molt elevat, valora molt més el cap de llista que no pas la pròpia llista.

Nosaltres, en un plantejament valent, vam voler posar al mateix nivell la valoració de poder disposar d'un bon cap de llista, d'un alcaldable, amb la valoració que l'alcaldable disposi d'un equip humà divers i cohesionat, un equip potent. Durant la campanya, i sobretot després de les eleccions, molta gent, gent sobretot que no ens havia votat, ens reconeixia que la nostra era la llista més equilibrada i amb un equip més potent, més preparat, més sol-

Foto: Agustín Jaime

Un altre dels elements que ha estat clau ha estat el desgast i l'erosió del govern. Governar sempre passa factura, ja que governar vol dir prendre decisions, i és sempre molt difícil que totes les decisions siguin del gust de tothom. A part del lògic desgast dels anys de govern socialista cal afegir-hi l'acció d'erosió del govern que han anat fent els grups municipals fins ara a l'oposició.

Aquest és un procés natural en la política, és el que s'esdevé com a alternança. Potser a Sarrià de Ter és un fet excepcional; no és tant que l'alternança no hagi estat possible ara sinó que fins ara no havia estat possible.

El regidors pel PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, Roger Casero, Assumpció Vila, Loli Fernández, Iolanda Jiménez.

Després dels resultats del dia 27 de maig un veí ens va comentar: “volia que perdéssiu la majoria, però no pas tant!.” Els resultats van ser tan clars com ho són cada quatre anys: la voluntat conjunta dels electors.

De fet els conceptes de guanyar o perdre no són mai absoluts, són relatius, en funció de la lectura que cadascú faci. I sobretot perquè els resultats només dibuixen un escenari, sobre el qual, aquest any sí, es feia necessari el pacte entre com a mínim dues forces per formar govern.

Els no pactes No hi ha millor manera que explicar, cronològicament, els fets que es van esdevenir a partir de l'endemà de les eleccions municipals.

Dia dilluns 28 de maig: la candidatura i el grup de suport del PSC ens trobem per fer balanç de la campanya i dels resultats. Marquem també l'estratègia a seguir en la negociació amb els altres grups per assolir un pacte de govern. Després d'un intens debat, decidim prioritzar, tal i com havíem dit al llarg de la campanya, un pacte d'esquerres, és a dir, el pacte ERC-PSC és per nosaltres prioritari, descartant quasi per complet un pacte amb CiU. En qualsevol cas arribem a la conclusió que és millor estar a l'oposició que governar amb un mal pacte, o en qualsevol cas que un pacte amb nosaltres ha de ser equitatiu amb el resultat electoral, la qual cosa ens situa com a segona força empatada a càrrecs electes amb la primera.

Foto: Agustín Jaime

necessari tenir-hi una trobada per transmetre'ls la nostra voluntat de no pactar-hi. Així doncs, truquem al cap de llista de CiU i ens emplacem per l'endemà mateix, dissabte.

En aquesta campanya, el PSC ha tingut molta presència al carrer, com aquesta parada al Pla de l'Horta.

Divendres 1 de juny: enviem un document a ERC amb la nostra proposta de pacte. Entenem que la nostra proposta s'ajusta als resultats i a una primera situació d'ERC al govern; valorem que nosalres aportem coneixement i experiència al govern, sobretot en unes àrees molt treballades pels regidors que hem estat escollits electes. Fet aquest pas optem per fer una trobada amb CiU. Malgrat que no prioritzem un pacte amb CiU, entenem que és

~

Dijous 31 de maig: trobada entre els regidors electes d'ERC i del PSC. ERC ens pregunta què oferim per un pacte, nosaltres entenem que, en tant que convocants de la reunió, són ells qui han de dir quines són les seves propostes. En la seva primera intervenció només expressen la seva voluntat de tenir l'alcaldia durant els quatre anys, però no especifiquen res més. Per la nostra part, nosaltres comentem que tot és negociable, malgrat la qüestió de

Dilluns 4 de juny: la candidatura i el grup de suport del PSC ens trobem de nou al vespre per valorar la resposta d'ERC a la proposta que els vam fer el divendres. Ni al llarg de tot el cap de setmana, en què ens vam veure tot el diumenge a l'Homenatge a la Vellesa, ni al llarg del dilluns no rebem cap resposta d'ERC. A darrera hora de la tarda del dilluns rebem per correu electrònic la resposta d'ERC. Ja al vespre rebem un missatge mòbil del cap de llista d'ERC confirmantnos que ens ha enviat la resposta.

La resposta d'ERC no és una contra-proposta, és una proposta seva sense tenir en compte la proposta que nosaltres els havíem enviat quatre dies enrere, el divendres.

La seva proposta és: alcaldia per ERC els 4 anys; 1r tinent d'Alcalde per ERC, 2n i 3r pel PSC; cartipàs de 22 àrees de govern repartides desequilibradament en 14 per ERC i 8 pel PSC, i d'aquestes 8 només 3 coincideixen amb les que en la nostra proposta volíem assumir: igualtat, medi ambient i hisenda. Pel que fa als elements programàtics, en la seva proposta ERC ens convida a definir-los per, se suposa, seguir-ne parlant.

Rebuda la seva proposta la reunió del nostre grup es centra en treballar-la, descartant la primera opció de rebutjar-la unilateralment per poc respectuosa (no oferir la 1a

[eleccions municipals]

l'alcaldia no serà, per part nostre, un impediment. Nosaltres els comentem que tenim unes condicions mínimes per poder formar govern, condicions que en el cas d'un pacte amb ERC dibuixen un escenari en què els majors vots d'ERC els dóna l'alcaldia, però que més enllà d'aquest fet, parlem de dos grups de 4 regidors cada grup i amb el nostre amb 3 regidors amb experiència de govern. No entrem en detalls, ni ells ni nosaltres, malgrat que quedem que nosaltres l'endemà els enviarem la nostra proposta, en espera que ells, al llarg del cap de setmana i com a màxim el dilluns següent, ens donaran resposta.

Nosaltres els preguntem fins a quin punt tenen ganes d'explorar un pacte amb nosaltres, ja que en tot moment es mostren molt freds i distants: ells responen que tan contemplen un pacte amb nosaltres com amb CiU, la qual cosa, des del nostre punt de vista, de deixa de ser tota una revelació i, en el fons, una declaració d'intencions.

tema de portada

A partir d'aquest debat elaborem els propers dies un document en què definim les nostres condicions de pacte: alcaldia per ERC els 4 anys; assumir les àrees d'Hisenda, Serveis Socials i Gent Gran, Igualtat, Educació i Lleure, Cultura i Medi Ambient; assumir la 1a i la 2a tinença d'alcaldia i adoptar les decisions de l'Àrea d'Urbanisme a través de la Junta de Govern Local. A partir d'aquesta base hi ha d'altres qüestions d'organització interna i d'àrees que estem disposats a negociar, i no entrem, en aquest punt, a discutir el programa, ja que ens sembla que són moltes les similituds entre els programes del PSC i d'ERC. El mateix dilluns al vespre rebem una trucada del cap de llista d'ERC per trobar-nos el dijous. Com a llista més votada correspon al cap de llista d'ERC iniciar els moviments per formar govern, motiu pel qual nosaltres no fem el primer pas, ni amb ERC ni amb CiU. El mateix dilluns ja deduïm que quan ERC es trobi amb nosaltres el dijous ja hauran fet una primera trobada amb CiU.

Dissabte 2 de juny: trobada entre els caps de llista de CiU i el PSC. En la trobada, més aviat curta però molt cordial, els dos caps de llista acordem que no avançarem en negociacions, ja que ara per ara suposaria un esforç massa gran per part dels dos grups assolir un mínim nivell d'entesa programàtica i d'organització d'un possible govern. La claredat i sinceritat del grup de CiU contrasta enormement amb la fredor mostrada per ERC. De la trobada amb CiU deduïm que entre ERC i CiU les converses estan en un estat molt més avançat que no pas les d'ERC i el PSC.

9 PdS 61

~

tema de portada

[eleccions municipals]

tinença d'alcaldia denotava poques ganes de pactar i no es corresponia amb una voluntat de pacte entre dues forces empatades a regidors).

Fins entrada la matinada preparem una contraoferta a la seva, en previsió de fer-la-hi arribar l'endemà dimarts. En la nostra contra-proposta fusionàvem la nostra inicial amb la seva, amb la voluntat d'arribar a un acord de govern en què, al contrari de la seva proposta, el grup municipal del PSC no quedés desdibuixat.

10 PdS 61

Dimarts 5 de maig: a primera hora del matí ens assabentem que el grup d'ERC el dilluns al vespre havia celebrat una reunió amb tota la candidatura amb l'objectiu que el seu cap de llista els comuniqués el pacte amb CiU. És a dir, el missatge de mòbil enviat pel cap de llista d'ERC al PSC segurament el va enviar, sinó en ple sopar, de camí. Aquesta informació ens fa desistir d'enviar, de moment, la nostra contra-proposta a ERC, en espera de confirmar-se o no el pacte ERC-CiU. Al voltant de les onze des d'ERC se'ns informa del pacte amb CiU, el qual tenen previst fer-lo públic el mateix dimarts al migdia.

ERC, doncs, ens pren el pèl enviantnos la seva proposta i convidant-nos a seguir-la treballant, sobretot perquè ens l'envia tenint el pacte tancat amb CiU al mateix moment que ho comunica a la seva candidatura.

El dimarts al midgia es fa públic el pacte CiU-ERC i a la tarda el PSC fem pública la nostra valoració.

Vist amb perspectiva hi ha algunes coses clares i alguns interrogants: ERC no va voler pactar en cap moment amb nosaltres, no va fer cap gest ni cap moviment per assolir un acord. Si ho tenia tan clar, perquè no ens ho va comunicar el dilluns, en comptes de fer-nos perdre el temps, enviant-nos la seva proposta i animant-nos a seguir les converses. ERC, en aquest sentit, va mostrar-se com un partir immadur i poc respectuós. La nostra opció de govern passava per un pacte amb ERC i l'alcaldia no ens suposava cap problema: els 4 anys per ERC. Ara bé, a partir d'aquí el nostre paper en un govern no podia ser residual i marginal: nosaltres estàvem disposats a arribar a un bon acord, satis-

factori per les dues parts, amb ERC, però també teníem clar que preferíem treballar fora del govern abans que en un mal govern. Amb CiU les coses van ser molt clares per ambdues parts: el pacte PSC-CiU era la darrera de les respectives opcions.

Aquest any s'ha produït l'alternança, un fet que esperem que faci madurar la política al nostre poble.

L'alternança forma part del joc democràtic i nosaltres l'acceptem ara, en el nou paper que ens dóna, fora del govern.

Des del PSC tenim la consciència molt tranquil·la, vam voler pactar ensenyant les cartes, i no vam voler convertir, com sí ho ha fer ERC, la negociació del futur govern municipal en un joc de sobretaula. Si a partir del dia de les eleccions ERC ens hagués comunicat que la seva prioritat era pactar amb CiU ho haguéssim acceptat i ho haguéssim agraït.

És molt aviat encara per valorar aquest pacte amb suficient profunditat, tenim quatre anys per endavant per anar-lo analitzant. Alguns veïns i veïnes, però, ja ens han fet arribar les seves pròpies impressions: hi ha qui diu que aquest pacte ha donat a CiU oxigen suficient per pair els seus mals resultats, edolcint així la seva no-victòria; també hi ha qui diu que amb aquest pacte ERC precisament el que vol és respirar tot l'oxigen que ara té CiU, ja que els càlculs que fa ERC de cares al 2007 és, per assolir la majoria absoluta, engolir CiU des del govern. També hi ha qui ens ha dit, als socialistes, que el pas pel purgatori ens era necessari per poder tornar al govern en un futur...

És cert, el poble, els electors, van decidir que cap partit tingués la majoria, però és igualment cert que una tercera part dels electors van voler que governéssim, i són molts més els qui volien un pacte d'esquerres a Sarrià de Ter.

El pacte ERC-CiU El grup municipal del PSC És un pacte totalment legítim i el respectem, malgrat que com molts dels nostres veïns i veïnes, no el compartim. És un pacte que converteix en guanyadora la força amb menys representació al Consistori i, el què és pitjor, és un pacte que dibuixa un govern molt desequilibrat, amb algun regidor sobrecarregat d'àrees en contrast amb alguns altres, que passaran aquest mandat molt lleugers. És un pacte que ha format un govern que necessita rodatge i temps, que naturalment nosaltres els hi donarem, com esperem que també els veïns i veïnes. Aquest pacte confirma el rumor que a mitja campanya ens va arribar, i es confirma no només el cas de Sarrià de Ter, sinó també el d'un altre municipi del Gironès en què el PSC també ha perdut la majoria, de manera que en tots els municipis on ha estat possible (en els altres de la llista el PSC ha renovat el govern amb majoria) ERC no ha volgut fer un pacte d'esquerres.

Aquest pacte entre CiU i ERC dibuixa un nou govern a Sarrià de Ter, pel què també dibuixa, en l'horitzó, una nova alternativa de govern.

Tres regidores i un regidor formem el grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Seguirem treballant pel nostre poble, Sarrià de Ter, fora el govern.

Serem crítics amb allò que el govern hagi de corregir, cercarem el consens i serem constructius i propositius en la nostra acció municipal. Del nostre programa de govern emanen propostes i programes que són i poden ser, n'estem convençuts, molt positius per al nostre poble i en la nostra accio municipal treballarem per fer-los realitat. El grup municipal del PSC som i serem, també, l'alternativa d'aquest nou govern, una alternativa formada a partir d'un grup i municipal i de suport renovat, obrint, amb noves idees, un nou període per l'espai progressista i d'esquerres de Sarrià de Ter. Som la Iolanda Jiménez, la Loli Fernández, l'Assumpció Vila i en Roger Casero, els qui restem a la vostra disposició, entitats i veïns i veïnes, per seguir fent, entre totes i tots, de Sarrià de Ter un bon lloc per viure-hi.

~

Foto: CiU

Roda de premsa del 5 de juny, dels regidors de CiU i ERC per comunicar el pacte. A la taula, Jordi Paretas, Dolly Grau, Jordi Costa, Roger Casero, Lluís Aymerich, Sergi Torrentà i Raimon Cros.

El poble demanava canvi Lluís Aymerich i Viñals Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i Portaveu del grup municipal de CiU

Moltes crítiques ha rebut el nostre sistema electoral, tan de professionals amb alts coneixements en ciència política, com d'altres persones que més o menys enteses gosen opinar sobre la qüestió. És bo que hi hagi gent amb criteris clars i que, a més, els expressin sense complexos, però confesso que sense un estudi més acurat no m'atreveixo posicionar-me sobre un sistema a aplicar a les eleccions generals, autonòmiques o municipals cent per cent equànime.

Entrant de ple en l'anàlisi dels resultats de les eleccions municipals de Sarrià, el primer que cal veure és l'alt grau d'abstenció. Quan gairebé 4 de cada 10 persones no varen anar a votar, fa pensar que no tot deu ser pur passotisme, sinó que potser moltes d'aquestes persones varen prendre una de les opcions possibles en unes eleccions: “no me n'agrada cap, no voto”. Considero que essent l'abstenció una opció passiva, en aquest cas no deixa de ser una postura voluntàriament escollida la qual cal tenir en consideració per part dels grups polítics.

Un cop feta aquesta senzilla anàlisi, resulta també senzill interpretar la voluntat del poble sarrianenc: dels més

~

Tanmateix, és evident que l'aspecte que cal valorar com a més important del resultat de les eleccions municipals és el nombre de vots obtingut per cadascun dels grups que es presentava. En primer lloc, s'ha de dir que no hi ha hagut sorpreses respecte als 48 vots obtinguts pel Partit Popular. Tampoc podem dir que el nostre grup de CiU, amb 572 vots, obtingués un resultat brillant, ans al contrari, tot i mantenir-se amb el nombre històric de tres regidors cal reconèixer una davallada important en quantitat de vots (-108). On realment es produeix la sorpresa és en la pèrdua de dos regidors (-429 vots) per part del grup del PSC i el guany de vots del grup d'ERC (+362) doblant el nombre de regidors que tenien (de dos a quatre). Així doncs, amb 766 vots, la llista d'ERC resulta ser la més votada.

[eleccions municipals]

De tot el que s'ha escrit sobre si el sistema és o no el més adequat, en lloc he sabut veure que no fos un sistema democràtic, però sí que és cert que en moltes ocasions dóna l'alcaldia o la presidència a una persona que tot i líder d'un determinat grup polític no ha estat el més votat, però que en conjunt sumen la majoria suficient per privar que la llista més votada -qui ha guanyat les eleccions- presideixi l'administració estatal, autonòmica o municipal en joc. És el cas de les passades eleccions autonòmiques que tot i que la llista més votada fou la de CiU, el pacte PSC, ERC i ICV, va donar la presidència de la Generalitat al líder del PSC, Sr. José Montilla, en detriment del més votat, Sr. Artur Mas. El mateix ha passat en molts ajuntaments, que de resultes de les passades eleccions municipals els grups polítics han formalitzat diversos pactes amb el clar objectiu de desbancar aquella persona o grup polític que tenia l'al-

caldia. Aquest no ha estat pas el cas de Sarrià de Ter que és alcalde el cap de la formació política més votada.

tema de portada

El dia 27 de maig tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, igual com a tots els altres municipis de l'estat espanyol, estàvem cridats a triar el nostre alcalde i els regidors que hauran de dirigir i gestionar el poble durant els propers quatre anys (des del juny de 2007 fins al juny de 2011).

11 PdS 61

de 6 de cada 10 veïns i veïnes de Sarrià de Ter que varen votar, també més de 6 ho varen fer per Esquerra o Convergència i Unió (1338 persones de les 2083).

Prop del 64% dels sarrianencs i sarrianenques varen optar pel canvi, aquesta és, si més no, la lectura que fem des del grup CiU.

aquesta base començàrem a treballar per arribar a un acord de les dues formacions polítiques construït sobre els pilars de la lleialtat i la solidaritat. El cert és que, amb aquestes bases absolutament fermes, no fou gens costós arribar a l'acord pretès i el dia 5 de juny passat ambdues parts signàvem oficialment el pacte.

Després del 27 de maig i un cop expressades les nostres felicitacions al grup guanyador, amb l'anàlisi inequívoca esmentada, ens vàrem limitar a esperar propostes per part de qui com a llista més votada li pertocava formar govern. Mentre passaven els dies i ens plantejàvem les tres opcions teòricament possibles: pactar amb el grup d'Esquerra, romandre a l'oposició o pactar amb el grup dels socialistes, haguérem de descartar aquesta darrera pel clar rebuig d'aquell grup, tot i que cal confessar que tampoc el nostre grup hi tenia cap interès. La possibilitat de servir al nostre poble des de l'oposició fou àmpliament debatuda entre nosaltres, però la interpretació que els veïns i veïnes de Sarrià demanaven un canvi en el govern municipal i que cap dels grups que el podíem garantir havíem aconseguit la majoria absoluta, era prou potent i demanada pels sarrianencs com per no defraudar-los i acceptar, per tant, l'oferta dels companys d'Esquerra per formar un govern de coalició fort i estable.

Quedi clar que aquest pacte no és entre grups minoritaris amb el simple objectiu de desbancar els que, fins ara i des de fa 24 anys, havien governat. És un acord per regir de manera diferent els destins del nostre poble i per donar estabilitat a la formació política més votada.

La nostra participació en el govern municipal no és només un simple recolzament a la formació política guanyadora, és una participació compartida en les tasques de govern des d'on podrem donar compliment al compromís adquirit amb els nostres electors, bo i defensant les línies programàtiques ja anunciades durant la campanya electoral i que amb diferents matisos hem consensuat les dues formacions al govern municipal.

~

tema de portada

[eleccions municipals]

La nostra visió era molt clara: l'alcaldia corresponia a la llista més votada, en cap moment pretenguérem l'assumpció de l'alcaldia ni que fos temporalment. Amb

12 PdS 61

Des d'aquestes pàgines volem agrair a les persones que han confiat en el nostre projecte, també a totes aquelles que havent preferit altres opcions comprenen, i fins i tot comparteixen, la bondat del pacte i també als qui potser descontents amb la nostra presència en el govern respecten la legitimitat del pacte. A tots ells i elles, i per extensió a tots els habitants, els oferim la nostra lleialtat i, per descomptat, el nostre treball per a tots i cada un dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

~

Oh! Paper Papereria i Ofimàtica Complements i màquines d’oficina Material d’arxiu Material de dibuix Material d’escriptura i correcció Material d’informàtica Material escolar Papers i manipulats Articles i objectes de regal Llaminadures C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TER Telèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83 a/e: ohpaper@wanadoo.es

Roger Torrent i Ramió,

Fotos: Dani Hernández

Alcalde de Sarrià de Ter “Tenim com a prioritat adaptar els serveis a la nova onada de gent que vindrà perquè els veïns no hi surtin perdent” Dani Hernández Torrent

He de dir, però, que aquest procés ha estat senzill. Per una banda, he rebut l'ajuda dels companys de Govern i dels mateixos treballadors de l'Ajuntament i per altra, m'ha servit molt l'experiència que ja tenia al consistori.

En qualsevol cas, per algú que estima el seu poble, és un veritable honor ser alcalde.

Per tant, aquests han estat els primers dies d'una feina que per a mi és apassionant.

I evidentment, tampoc podíem oblidar el que havien dit els sarrianencs i sarrianenques a les urnes: la majoria dels electors van triar canvi. És per aquest motiu que vam optar per l'Acord pel Canvi amb CiU. Amb el grup de Convergència en conjunt i, especialment amb el Tinent d'Alcalde, Lluís Aymerich, vam detectar coincidències importants des d'un punt de vista programàtic i des del primer moment vam tenir una actitud extremadament lleial i constructiva. A més, entre tots dos grups garantíem allò pel qual se'ns havia votat: la renovació política.

Treballem com un equip en que cada regidor té la seva àrea, però on cada projecte i decisió important es trasllada al conjunt. L'important es treure suc al capital humà que forma el govern municipal. Crec molt en el valor de la feina conjunta i del consens.

Aquesta és la forma de governar que ens hem imposat.

~

Com valora la relació entre els partits que conformen el Govern durant aquests primers mesos?

La sintonia personal a l'hora de treballar és fonamental i hem aconseguit un bon grup de regidors i regidores que conjuga experiència, preparació, joventut i empenta.

[Roger Torrent i Ramió]

Després d'anys de majoria del PSC a l'Ajuntament, vostès, Esquerra, van guanyar les eleccions, però necessitaven d'un pacte per poder governar. Perquè van optar per formar Govern amb CiU? En un poble el que compta són les persones. I per sort, la mida de Sarrià fa que ens coneguem tots i que ens sigui més fàcil calibrar les candidatures i els seus projectes.

Això és el que vam fer. Vam imposar criteris sarrianencs a qualsevol decisió. Vam parlar amb els altres dos grups. Vam comparar programes i vam parlar d'àrees de gestió.

entrevista

Nascut fa 28 anys ha viscut sempre a Sarrià de Ter, al “Centre”. És llicenciat en Ciències Polítiques i Tècnic urbanista. Entre d'altres, ha treballat a l'Ajuntament de Sabadell i ha estat assessor de la Diputació de Girona, feina que ha deixat per dedicar-se exclusivament a l'Ajuntament de Sarrià. Ha estat regidor a l'oposició des de 1999, temps durant el qual va ser el portaveu del grup d'ERC. El passat mes de maig va ser el cap de llista de la candidatura més votada. Ara, des del 16 de juny i gràcies a un pacte entre Esquerra i CiU, és l'Alcalde.

Com han estat aquests primers mesos d'Alcalde?

Han estat uns mesos molt intensos, de posada a punt de molts projectes i de posada a punt també a nivell personal. He hagut d'assentar-me al nou càrrec i assumir la nova responsabilitat.

13 PdS 61

~

entrevista

[Roger Torrent i Ramió]

«Crec molt en el valor de la feina conjunta i del consens. Aquesta és la forma de governar que ens hem imposat»

14 PdS 61

Pensa estendre aquest consens també al PSC? Evidentment. Del PSC n'espero una oposició responsable i constructiva. Si això és així, estic convençut que serem capaços de consensuar especialment aquells temes més importants per al poble.

El dia de la seva presa de possessió vostè va fer un breu i inusual reconeixement als alcaldes que el van precedir. Com valora la seva tasca?

Crec que són persones que estimaven el seu poble i que van honrar el càrrec.

No em fa cap mal reconèixer-ho, encara que pugui semblar estrany perquè formem part de partits diferents. Com a regidor, jo he conviscut durant sis anys amb en Josep Turbau com alcalde i dos amb en Nicolàs Pichardo.

Evidentment hem tingut diferències polítiques, representàvem opcions distintes, però els dos m'han aportat molt com a referents. Els considero amics.

D'en Josep sempre dic que m'agradaria saber, com ell, pensar sempre en les generacions properes. Aquest és un dels deures d'un bon alcalde. I d'en Nico, n'haig de destacar la seva huma-

nitat. Per mi és un orgull succeir-los. Però també haig de dir que vaig mantenir una excel·lent relació amb en Martí Ballada, amb qui vaig compartir extenses converses sobre el poble i el seu futur.

En general, crec que es important poder escoltar i debatre sobre els temes de l'Ajuntament, de Sarrià. De fet, no cal compartir el 100% dels plantejaments però és bo rebre diferents idees i opinions. Finalment, del que es tracta es que tots plegats treballem per millorar el poble.

I vostè, quin caràcter pensa imprimir en la figura de l'Alcalde? Quin serà el seu segell distintiu?

La proximitat. Per mi l'alcalde ha de ser una figura propera als veïns i veïnes i ha de tenir el poble al cap. Vull dir que ha de ser capaç de pensar en la globalitat del municipi. En tots els seus veïns, els seus problemes i les seves ambicions. No significa això que hagi de poder resoldre-ho tot, perquè no ens enganyem, no es pot arribar a tot arreu. Però l'alcalde ha de conèixer la realitat del seu municipi, i això només s'aconsegueix trepitjant el municipi, parlant amb la gent, escoltant-los. Ho he fet durant tots aquests anys i penso continuar-ho fent.

Per altra banda, crec que per afrontar els reptes que tenim per davant, ens cal un Ajuntament fort i cohesionat. A l'Ajuntament, cadascú ha de fer la seva tasca, però l'alcalde ha de liderar els projectes i jo estic disposat a dedicar-hi el que faci falta. I en aquesta línia hi ha també un aspecte cada vegada més important en l'agenda d'un l'alcalde: buscar finançaments. Els ajuntaments necessitem els diners que provenen d'altres administracions, fins i tot de l'entesa amb privats, per finançar els projectes municipals.

Parlant ja dels reptes que Sarrià haurà d'afrontar, quins són els objectius principals que es marca per aquest quatre anys?

Crec que per aquesta legislatura tenim tres grans objectius: planificar el futur del poble; aconseguir més i millors equipaments; i convertir Sarrià en un municipi més actiu i acollidor.

Pel que fa a la planificació ens caldrà afrontar el Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) que és una eina que ja hauria d'estar aprovada. Ens ha de servir per dibuixar quin és el poble que volem per als propers anys, ordenar el creixement i preveure els serveis necessaris.

Perquè un dels temes que ens preocupa és, sens dubte, com conjugar el creixement del poble amb els serveis. I en aquest camp ja no podem perdre més temps. Molts dels equipaments que tenim ja ens han quedat petits i la demanda va creixent.

Des de l'Escola Bressol i el CEIP Montserrat, a la piscina municipal i el camp de futbol, passant per la biblioteca. Tots ells s'hauran de renovar i ampliar.

I finalment, també tenim reptes importants a l'hora de millorar l'atenció a les persones, especialment a la gent gran, la gent jove i les famílies amb fills petits. Caldrà que a través de les demandes que ens arriben anem perfilant serveis i creant-ne nous. Aquí podem parlar de temes com el transport públic, l'atenció domiciliària, els serveis post horari escolar, etc.

Per altra banda, considero bàsic el fet que el poble disposi d'un bona xarxa d'entitats, que fomentin la vida associativa i participativa i complementin així l'educació més formal del sistema educatiu. És per això que tenim com a prioritat ajudar a aquestes entitats, que actualment ja realitzen una gran tasca participant i implicant-se en molts dels esdeveniments que tenen lloc al poble. Com més nombroses i més fortes siguin, més bé ens anirà com a poble.

«Volem mantenir l'essència que ens defineix com a poble tot reclamant i millorant uns serveis de qualitat» Durant aquests mesos que és Alcalde ha tingut temps de prendre alguna mesura en aquest sentit?

En aquest poc temps, hem pogut parlat amb tothom d'aquests temes per recollir informació i per explicar-los els nostres projectes. Però també ens hem començat a arremangar. Dos exemples: hem signat un conveni per disposar de més aparells de teleassistència per a persones amb necessitats i hem ampliat l'Escola Bressol. Així podrem donar servei a 18 famílies més. Aquest és, entenc, una qüestió que era important que acceleréssim. Ara hem de pensar en una ampliació definitiva per als propers anys.

Durant la campanya es va parlar molt de les instal·lacions esportives i dels espais culturals. Que pensen fer en aquest àmbit?

Quan diguem que tot s'ha de posar al dia, també ho diem pels espais esportius.

I hem començat pel Pavelló Municipal, posant les parets, les graderies i el paviment nou. Ara, ens toca treballar per acabar la 4a fase.

D'altra banda, hem iniciat ja l'estudi per preveure com hem de fer les ampliacions i modernitzacions del camp de futbol de la Rasa i la piscina municipal.

També hem parlat amb la UES per començar a solucionar el problema del seu pavelló.

Quant als espais culturals, podem dir que les obres de la biblioteca van a bon ritme i ben aviat podrem veure com es va materialitzant el projecte. D'altra banda també hem iniciat les obres del Passeig Mossèn Cinto per tal de conservar i divulgar les restes arqueològiques que s'hi ha trobat. I a més llarg termini, treballem en un projecte per reformar l'edifici Masó.

Un dels seus eslògans de campanya deia que volien que Sarrià continués sent un poble però amb serveis de ciutat. Com pensa posar a la pràctica aquesta idea?

Doncs intentant mantenir l'essència que ens defineix com a poble tot reclamant i millorant uns serveis de qualitat. A Sarrià volem continuar sent un poble, un sol poble, i no diversos barris inconnexos units només per un nom. Això significa fer una clara aposta per la preservació dels elements propis i per la integració dels nouvinguts.

~

També en aquesta línia, creiem que ens cal un Centre de Dia. Cada vegada hi ha més gent gran amb necessitats i amb l'actual sistema que tenim

El darrer col·lectiu que esmentava eren les famílies amb fills.

Per a les famílies amb fills, hi ha dues qüestions cabdals. Per una banda, hi ha el fet que el poble disposi d'uns adequats equipaments educatius. Haurem de ser audaços per tal de trobar els recursos necessaris que ens permeti ampliar-los per donar cabuda als nous sarrianencs i sarrianenques sense que això perjudiqui el més mínim la qualitat d'aquests centres.

[Roger Torrent i Ramió]

Anem per feina, doncs. Quines polítiques orientades a la gent gran pensa dur a terme?

Ens cal trobar i posar en marxa altres activitats relacionades amb l'assistència i el lleure de la gent gran. El Coro ha estat un equipament llargament esperat, però que ha d'anar a més. És un edifici que, ara com ara, no té tot el rendiment que hauria.

Hem d'explotar tot el seu potencial, i per fer-ho, volem parlar-ne i treballar conjuntament amb l'Esplai.

Anem als joves.

El principal problema del jovent és l'accés a l'habitatge. Tenim 22 pisos de protecció oficial en construcció que properament seran adjudicats i seguirem treballant en aquesta direcció per afavorir l'accés a l'habitatge de la gent jove.

entrevista

«Un alcalde ha de trepitjar el municipi i escoltar a la gent.

Això ho he fet durant tots aquests anys i penso continuar-ho fent-ho»

d'assistència domiciliària, que anem ampliant de mica en mica, no n'hi ha prou. És per això que ens agradaria que Sarrià pogués disposar d'un espai per a l'atenció permanent. I estic convençut que aquest seria un equipament molt important per a moltes famílies.

15 PdS 61

«Hem de renovar i ampliar l'Escola Bressol, el CEIP Montserrat, la piscina municipal, el camp de futbol, la biblioteca, i fer un Centre de Dia per a la gent gran» Ser d'un poble significa anar pel carrer i poder saludar a tots els que ens creuem. Perquè els coneixem.

Perquè són els nostres veïns i formen part de la nostra comunitat. I a ningú se li escaparà que tot això té molt a veure amb qüestions com el fet de disposar d'un rica i dinàmica vida associativa o d'un comerç de proximitat.

~

entrevista

[Roger Torrent i Ramió]

Pel que fa als serveis, el que haurem de fer és un nou vestit a mida del poble. Hem d'ampliar-los i crear-ne de nous. Volem una millor connexió amb els altres pobles, volem millorar el nostre entorn natural i disposar, cada vegada, d'uns carrers i places més nets, volem un millor servei de seguretat, etc. Haurem d'identificar les noves demandes i crear l'oferta.

16 PdS 61

I com ho pensa fer?

Doncs reclamant més recursos a les altres administracions i buscant les sinergies pròpies d'una àrea metropolitana.

Hi ha gent de Girona, Salt, Quart, etc. que ve a viure a Sarrià de Ter. Hi ha molts veïns de Sarrià que es desplacen cada dia a Girona, Celrà o Sant Gregori per treballar. Sigui com sigui, està clar que existeix una àrea geogràfica de proximitat amb unes necessitats comunes. I està clar que hem de compartir serveis.

Hem de millorar, per exemple, la qualitat i la freqüència del transport públic. Està bé que passin autobusos cada quart d'hora, però hem de millorar la puntualitat i els recorreguts que realitzen. Per altra banda, ja hem iniciat les converses amb TEISA per oferir, el més aviat possible, targetes de transport gratuït per als jubilats.

Aquesta és una aposta important i que creiem que beneficiarà a molts veïns del nostre poble.

«Com més nombroses i més fortes siguin les entitats, més bé ens anirà com a poble» Sembla que la nova Facultat de Ciències de la Salut de Girona podria ubicar-se a Sarrià. Què representaria per al poble disposar d'aquest equipament?

De fet, com molts veïns recordaran, va ser el grup municipal d'Esquerra, aleshores a l'oposició, el primer que va plantejar aquesta possibilitat l'any 2000. Ara, des del Govern ens toca treballar-hi més a fons. Hem iniciat converses amb la Generalitat, la Universitat de Girona, els propietaris i la comunitat sanitària. I crec que anem pel bon camí per aconseguir tenir aquests equipaments tan interessants per Sarrià.

Interessants perquè evidentment, significarien un impuls important pel poble. En primer lloc, perquè ens posaria al mapa. Passaríem a ser un municipi universitari amb tot el que això comporta. I en segon terme, perquè atrauria no només estudiants, professors i professionals de la medicina a Sarrià, sinó probablement també, altres inversions públiques i privades.

Amb tot, seria una manera molt important de començar a gaudir d'alguna cosa positiva de ser àrea urbana de Girona. Ja que fins ara sembla que només en patim conseqüències negatives.

A què es refereix?

Al desdoblament de la NII per l'Ap-7. No hi estem d'acord i seguirem oposant-nos a que es facin 8 carrils per aquesta carretera. Hem agafat aquest tema com una prioritat i hem tingut trobades amb ABERTIS, el Ministeri i la Generalitat per mostrar el nostre rebuig a aquesta obra i per defensar els interessos dels veïns de Sarrià.

«Ja hem iniciat les converses amb TEISA per oferir targetes de transport gratuït per als jubilats i perquè millori la puntualitat i els recorreguts que realitzen»

~

Mercè Lladó, llevadora del CAP, va fer una xerrada amb adolescents sobre sexualitat .

Mes de la Salut, + Salut

Eulàlia Ferrer i Benito Educadora Social Susanna Vila i Basela Monitora Social

La filosofia principal dels serveis socials de Sarrià de Ter es divideix en tres grans eixos:

tots. És justament aquest l'objectiu general d'aquest projecte: potenciar les actituds positives que fomentin unes condicions de vida i hàbits saludables.

• Treballar la proximitat, amb la idea d'apropar els serveis socials als ciutadans i no a la inversa, la implicació humana dels professionals i l'acolliment dels usuaris.

• Donar visibilitat i eines als col·lectius més desafavorits per a la gestió dels seus propis interessos • Treballar en xarxa, amb una perspectiva integradora i transversal; donant prioritat a polítiques preventives i de dinamització comunitària.

Integralitat

Participació Perquè la població de Sarrià de Ter participa en el projecte de manera informativa i propositiva. Cada any es recullen totes les propostes que surten dels/les participants i es tenen en compte a l'hora d'elaborar la programació de l'any següent.

Transversalitat Perquè el treball comunitari significa que sigui la pròpia comunitat la que detecti les seves necessitat i sigui ella mateixa gestora dels seus interessos. Per tant, és imprescindible la implicació dels màxims agents socials, com entitats i persones a títol individual. En aquesta ocasió els agents implicats han estat: l'Ajuntament (àrea de serveis socials, àrea de cultura), el CAP (Centre d'Atenció Primària), Jubilus Gerontologia, els Amics dels Gegants, Gerds, l'Ateneu Jove i Infantil, el CEIP

~

I volent anar encara més enllà, ens vam plantejar la manera de poder treballar de manera global i integral sobre aquells temes que poguessin afectar a tot el conjunt de la població. I va ser com, pensant en el treball comunitari i en una manera de fer integradora i transversal, va sorgir la idea del mes de la salut. Per que la salut és un tema fonamental en la vida de les persones, sense discriminar edat ni sexe, ni raça ni procedència, sense importat quin és el lloc que s'ocupa dins de la societat, ni de quin barri som. La salut ens importa a

ajuntament

Per tant, per donar cabuda i poder ordenar totes aquelles accions que destinem al treball comunitari, s'han realitzat diferents projectes i programes integrats en diferents plans: el Pla Integral de Gent Gran; el Pla Dona a l'Acció i el Pla Local de Joventut.

Perquè volem intervenir des d'una perspectiva global, de manera que s'interrelacionin diferents àmbits que creiem conformen part de la vida de les persones (relaxació, gènere, oci, alimentació, informació, sexualitat, psicologia, prevenció, etc.)

17 PdS 61

Dansa del ventre, xerrades al Coro, presència al mercat i taller de relaxació, són algunes de les propostes del mes de la Salut del 1 al 31 de maig.

Totes les activitats han tingut molt bona acollida i una valoració molt positiva dels i les participants, cosa que ens fa pensar que és un tema que preocupa i a la vegada interessa a la població i que s'ha de seguir potenciant. Creiem que el Mes de la salut, + salut és un projecte ja consolidat i que ja forma part del poble de Sarrià de Ter, la gent se'l va fent seu i el va dibuixant i adaptant a les diferents realitats individuals.

Si ens voleu fer arribar les vostres propostes o suggeriments o podeu fer dirigint-vos a l'Oficina de Serveis Socials situada al Club Sant Jordi EL CORO, o enviar-les per correu electrònic a serveissocials@sarriadeter.cat.

~

~

ajuntament

Montserrat, l'AMPA CEIP Montserrat, l'Escola Bressol Confetti, el Centre Esplai PL, el Gimnàs D'ARTS, Axial Centre de Salut Integral. A més de tot un seguit de persones que a títol individual han volgut formar part d'aquest projecte (els/les talleristes).

A tall de resum, destaquem que aquest any s'han realitzat un total de 13 tallers (des de salut postural fins a tallers de cuina i relaxació), 2 activitats (la xurrada i el cine-èxit) i la parada al mercat.

Han participat un total de 350 persones i segons les avaluacions que hem anat elaborant, han vingut persones de tots els barris de Sarrià de Ter, però cal destacar la participació de persones de fora del municipi (St. Julià, Girona, les Preses, Olot, Banyoles, Palol de Revardit, Cornellà, Salt i Campdorà).

18 PdS 61

Telèfon 972 17 11 51

Fotos: Serveis Socials Sarrià de Ter

XXXV Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter

Salvador Tixis recull el regal als membres del Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt, Mn. Domingo Casanellas, per la seva contribució a la cultura de Sarrià amb la representació dels Pastorets durant 30 anys.

La vellesa, el crepuscle de la vida Dolors Garriga i Isidre Palomeras reben de l'alcalde Nicolás Pichardo el premi de l'Esplai de Sarrià de Ter.

Roger Casero Gumbau, regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

El passat diumenge 3 de juny es va celebrar el 35è Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter, organitzat per l'Esplai de Sarrià de Ter, el CCP Mn. Domingo Casanellas i els àrees de Serveis Socials i la Gent Gran de Sarrià de Ter, amb la col·laboració dels Cantaires, dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, de “la Caixa” i de Flors Emília Cristina.

Més de 530 persones vam omplir el Pavelló Municipal per homenatjar la gent gran del nostre poble. Ja són molts els anys que el primer diumenge de juny és una data senyalada al calendari de Sarrià de Ter. El poble fa un reconeixement a les persones grans, a la vellesa.

Enguany, com a novetat, es van homenatjar les dues persones centenàries de Sarrià de Ter, la Sra. Francisca Torroella Teixidor, que és la persona més gran del poble, i la Sra. Joaquima Martínez Merdel.

Cap de les dues va poder assistir al dinar de germanor.

Homenatjar la gent gran és reconèixer la vellesa com una etapa vital en la vida de les persones; la vellesa no és cap sala d'espera, és una etapa per fruir, fins allà on permeti la salut mental i física, plenament de la vida: el lleure, l'esport, els viatges, el coneixement, la sexualitat, la lectura, l'aprenentatge, el testimoniatge... a la vellesa, com en la infantesa, en l'adolescència i en la maduresa, si ens ho proposem tot està per fer i tot pot ser possible. És per aquest motiu que és tan important i necessari que les administracions, totes i cadascuna d'elles, potenciïn polítiques actives per a la gent gran, posant a la seva disposició serveis i recursos econòmics no només per atendre les seves necessitats bàsiques (econòmiques, de dependència...) sinó també les necessitats secundàries o superiors (la cultura, l'aprenentatge, el lleure...), en definitiva per reforçar i potenciar la qualitat de vida de les persones, totes les persones, al crepuscle de les nostres vides.

Pel que fa als assistents al dinar de germanor, com cada any es va homenatjar la dona més gran, la Sra. Anna Verdaguer Dorca, i l'home més gran, el Sr. Joaquim Ramírez de Cartagena. Una altra novetat va ser la d'homenatjar al jubilat més jove assistent al dinar de germanor, en aquest cas va ser el Sr. Antonio Fernández Muñoz.

Finalment, els homenatjats proposats per les entitats van ser la Sra. Carme Roura Bernada pel CCP Mn. Domingo Casanellas i la Sra. Dolors Garriga Pueyo i el Sr. Isidre Palomeras Güell per part de l'Esplai de Sarrià de Ter. Després del dinar de germanor es

~

~

Al migdia, ja al Pavelló, i abans del dinar de germanor, l'autora del cartell i del poema que acompanya el programa, Dolors Xabé, els presidents de l'Esplai i del Patronat de la

va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Baix Empordà i posteriorment el ball a càrrec de Boratuna.

ajuntament

La diada va començar amb el concert dels Cantaires de Sarrià a la Parròquia de la Nostra Sra. de la Misericòrdia. Seguidament els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter van fer una cercavila d'acompanyament de l'església fins al Pavelló Municipal.

vellesa del CCP, Pere Coll i Esteve Pineda, respectivament, i l'alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, van fer els parlaments oficials.

19 PdS 61

La Flama del Canigó arriba a Sarrià de Ter Sergi Torrentà i Lozano Regidor de Cultura

El passat 23 de juny, revetlla de Sant Joan, de la mà del Centre Excursionista de Sant Julià de Ramis i dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, i després de molts anys, la Flama del Canigó va arribar a Sarrià de Ter. La Flama del Canigó és el foc amb el què s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La Flama és tot l'any a la cuina del museu de la casa Pairal de Perpinyà. Cada any, el 23 de juny el foc surt de la Casa per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà es reparteix per totes les terres catalanes.

La idea va néixer l'any 1955 a la Catalunya Nord de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés del Tec (El Vallespir), el qual, inspirat en el poema de Verdaguer “Canigó”, va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó. L'any 1966 la iniciativa va creuar clandestinament la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris

que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Aquest any doncs, a tots aquests pobles i viles que reben la flama dels Països Catalans, s'hi va afegir Sarrià de Ter. Des del nou equip de govern, no volíem que l'arribada de la flama fos un acte menor, limitant-nos a veure passar pel carrer uns corredors amb la flama, sinó que vàrem anar més enllà: vam convidar totes les associacions de barris i de carrers ( a tots aquells que organitzen un sopar a la fresca) a rebre la Flama. Perquè el foc del Canigó pogués presidir les seves respectives revetlles. Per altra banda, els tinents d'alcalde i regidors del nou Ajuntament van ser els encarregats de repartir la Flama amb una torxa preparada especialment per l'ocasió. Evidentment, aquest tipus d'actes també tenen un inevitable component d'afirmació nacional. És per això que es va llegir un manifest de la Comissió organitzadora, mentre el so de les gralles dels Amics dels Gegants entonaven el nostre himne Els Segadors.

20 PdS 61

Foto: Toni Martínez

~

ajuntament

Els membres del Centre Excursionista de Sant Julià de Ramis varen pujar al Canigó per portar la flama del foc de Sant Joan a Sarrià de Ter.

Foto: Toni Martínez

Eva Martínez, del Centre Excursionista de Sant Julià encén la flama que li apropa Lluís Aymerich, alcalde accidental de Sarrià de Ter.

En definitiva, tot i ser un acte senzill, per nosaltres l'arribada de la Flama a Sarrià de Ter és un fet molt significatiu. És molt important, i aquest és un dels meus objectius com a regidor de cultura, que Sarrià contribueixi en l'esforç per mantenir els elements més destacats de les nostres festes i tradicions més arrelades i és clar, parti-

cipi també (en la mesura de les nostres possibilitats) dels actes de reafirmació nacional i preservació de la nostra cultura. Sarrià de Ter forma part d'una comunitat lingüística i cultural més àmplia i per tant, és feina nostra saber compaginar els elements identitaris propis amb els que ens són comuns amb la resta del país.

~

ajuntament

~ 21 PdS 61

Els cantaires de Sarrià de Ter, la coral Vol d'Oreneta, la coral de Sant Gregori, el cor Montjuïc i el cor Indika aplegats dalt del presbiteri de l'església de Sarrià de Dalt.

III Trobada de Corals

~

entitats

Els Cantaires de Sarrià de Ter

22 PdS 61

Enguany ha tingut lloc a Sarrià de Ter, la III Trobada de Corals.

Des de fa tres anys, arribat el mes de juny, corals de les comarques gironines ens trobem per fer un concert, en el qual cada coral interpreta quatre o cinc peces de les que ha treballat durant l'any en els assajos.

Aquesta vegada, la trobada es va fer al nostre poble. Va tenir lloc el diumenge 10 de juny a les 18h de la tarda a l'església de Sant Pau de Sarrià de Dalt.

El concert va durar aproximadament una hora i mitja i va ser molt divers. Es van interpretar cançons tradicionals de diversos països, cançons populars catalanes, peces clàssiques...

Les corals que van participar a la trobada van ser les següents: La coral Vol d'Oreneta de Sant Sadurní de l'Heura, la Coral de Sant Gregori, el Cor de Montjuïc de Girona, el Cor Indika de l'Escala i nosaltres Els cantaires de Sarrià, com a organitzadors.

Feia goig veure l'església de Sant Pau plena de gent

gaudint amb les cançons que s'anaven interpretant. La música va arribar a tothom i la gent ens ho va fer notar.

L'ambient era molt familiar i agradable.

Un cop fet el concert ens vam trobar tots plegats al pati del CEIP Montserrat de Sarrià per tal de berenar i conversar entre nosaltres.

La tarda va ser molt animada, fins hi tot una coral, espontàniament, va treure una guitarra i va aplegar una bona colla de gent que de seguida es va engrescar a cantar.

La veritat és que tots vam quedar molt satisfets de la trobada.

Durant els assajos que fem setmanalment treballem perquè esdeveniments com aquest surtin bé i la gent gaudeixi escoltant-nos.

Amb el concert de diumenge, a tots ens va quedar molt bon gust de boca i la gent ens va felicitar. Això és molt positiu per nosaltres i ens engresca a continuar treballant encara amb més il·lusió.

~

Fotos: Albert Rispau

II Aplec de’n Cinto i la Maria Dani Cañigueral Viñals

El diumenge 13 de maig a les 11 h del matí vam fer el segon aplec d'en Cinto i la Maria. Un aplec vol dir aplegar gent i és el que nosaltres pretenem, volem persones de diferents llocs i interessos, tots al voltant de les tradicions i dels nostres entranyables gegants. Aquesta festa es va començar amb la idea de donar a conèixer els gegants i, sobretot, el grup dels Amics dels Gegants amb totes les seves activitats. Volem obrir al màxim la participació de nois, noies, nenes, nens, avis, àvies i dones i homes en les cercaviles, ja sigui portant o acompanyant els gegants, fent música amb els grallers i timbalers o fent animació de carrer.

entitats

~

Aquesta festa la vam fer al pavelló municipal durant tot el matí. Hi havia els gegants i nans exposats per tal que tots els poguessin provar i també taules amb tota mena de records i materials relacionats amb els gegants (el nostre còmic, el CD de les cançons amb l'Àngel Daban…)

Es van fer un seguit d'activitats per tal de permetre la participació de tothom. Els més menuts podien fer uns dibuixos i punts de llibre, alhora es feien tallers de cançons de coreografies per fer ballar els nans i gegants, i de gralla a on qui volia provava de tocar alguna cançó.

Tots aquests tallers van acabar amb un cercavila on els qui havien participat provaven de posar a la pràctica tot allò que havien provat.

A continuació hi va haver obsequis (gorres, còmics…) per a tots els participants i un piscolabis-vermut. L'aplec va acabar finalment amb una mostra de música de jazz ballable oferta per alguns membres del grup de música Latin jazz Rom Candela i algun altre col·laborador.

Estem molt contents del grau de participació dels assistents i des d'aquí us volem animar a decidir-vos a venir amb nosaltres a les cercaviles.

La nostra activitat es basa en anar a diferents festes majors (unes 8 o 10 a l'any) i participar de les cercaviles portant els gegants i fent música al costat d'altres colles.

Aquestes festes sempre solen començar o acabar amb un àpat de germanor que ens ofereix el poble amfitrió i així fem tertúlia i gresca entre tots.

Aquesta activitat no té més compromís que anar de festa en festa sempre que sigui possible i és molt adequada per la participació de gent de totes les edats. Els avis, els pares i nens... tots poden tenir una funció a fer en la colla i estem amb els braços oberts a que vingueu amb nosaltres sempre que vulgueu. Si esteu més interessats i voleu informació podeu consultar el nostre blog: http://gegantsarria.blogspot.com/, el nostre web: http://www.gegants.org/sarriadeter/ o truqueu al 972171404. No us feu pregar!!!

23 PdS 61

Foto: AV de Sarrià de Dalt

Quo vadis infantil de la Festa de la Primavera.

La Festa de Primavera i la Revetlla d' Estiu a Sarrià de Dalt

~

entitats

AAVV de Sarrià de Dalt

24 PdS 61

Es diu que no s'han de perdre els bons costums. I això hem fet l'Associació de veïns de Sarrià de Dalt aquesta primavera i estiu. Hem organitzat a Sarrià de Dalt La Festa de Primavera i La Revetlla d'Estiu. Els sarrianencs com en els últims anys, han respost a la crida, hem pogut ajuntar en aquestes festes més o menys el mateix nombre d'assistents que vàrem tenir l'any passat. Què signifiquen per a nosaltres aquestes celebracions?

Doncs il·lusió, feina i finalment la satisfacció d'haver compartit amb els veïns unes bones jornades d'esbarjo.

El dissabte 19 de maig a la tarda ens vàrem trobar tots els membres de la Junta de l'Associació de veïns al parc del centre cívic La Cooperativa i vàrem muntar les malles d'ocultació penjades dels arbres per tal d'ampliar

la zona d'ombra pel dinar de l'endemà, a mitja tarda quan caigueren unes poques gotes de pluja ens preguntàrem si realment era necessari fer aquest muntatge. Decidirem continuar muntant les malles. L'endemà diumenge brillava un esplèndid sol confirmant que realment la nostra feina del dissabte era necessària.

El diumenge 20 es va celebrar La Festa de Primavera tal com estava previst. La coincidència amb una festa a l'escola Montserrat va reduir l'assistència de nens i nenes a la gimcana infantil. Malgrat això la quitxalla hi va participar amb ganes i il·lusió. Seguidament es va realitzar el Quo vadis juvenil amb la col·laboració del Mijac i comptant també amb la col·laboració no programada del metge i la infermera de guàrdia del CAP de Sarrià.

Foto: AV de Sarrià de Dalt

A diferència de l'any passat que s'havia servit fideuà, aquest any pel dinar es va recuperar el clàssic arròs i pollastre a la brasa.

Per les postres tothom va poder menjar i repetir de coca de pinyons i crema. Unes 230 persones varen participar en aquest dinar popular.

Seguidament el grup d'havaneres va interpretar havaneres, valsos mariners i altres peces de cançó popular. Mentrestant en set cassoles de fang es cremava el rom juntament amb els altres ingredients necessaris per a fer un bon cremat: talls de poma, llimona, sucre, canyella i brandi.

Tot en la proporció adequada i elaborat amb la direcció i supervisió dels experts: el Sr. Domingo Infante i el Sr Jordi Pujades. El resultat final: tots els assistents varen poder degustar un exquisit cremat que estava “al punt”. I amb les havaneres i el cremat va finalitzar La Festa de Primavera.

I pràcticament un mes i escaig després a tornar-hi ! Calia preparar la revetlla d'estiu !. A primera hora de la tarda del dissabte 30 de juny cuineres i cuiners de l'empresa contractada començaven a preparar els plats del sopar mentre nosaltres mun-

Tot remenant el cremat amb què s'acaba una tradicional cantada d'havaneres.

taven les taules. A quarts de nou del vespre es començaven a presentar els veïns per ocupar el seu lloc a les taules. La festa començava !. Aquest any ens havíem decidit per servir un bon entremès, un plat de carn a la brasa i un gelat de postres. Després del sopar, com en els anys anteriors el conjunt Nova Gamma va amenitzar la vetllada amb un animat ball de revetlla. Finalment moments abans de la mitja part vàrem repartir coca de crema i pinyons regada amb moscatell. Per aquests ocasió havíem decidit lliurar un tiquet gratuït a cada soci de l'Associació que ho sol·licités. Juntament amb els tiquets venuts varem aconseguir ajuntar a la vora de 300 persones que participaren d'una agradable revetlla.

Per finalitzar aquest balanç sobre aquestes dues activitats d'esbarjo organitzades per l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt a la primavera i estiu, volem agrair a totes les persones que no essent de la Junta ens ajuden a portar endavant aquests actes, venent tiquets i ajudant-nos en aquestes dues diades festives.

~

De segur que repetirem l'any que ve aquestes dues celebracions per a “conservar els bones costums”.

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

~

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

entitats

RESTAURANT MAS NOU

25 PdS 61

Foto: Agustín Jaime

El dinar popular, la botifarrada, del diumenge 22 d'abril sol aplegar una munió de gent sota un sol inclement.

AV Pla de l’ Horta

~

entitats

Gemma Simón

26 PdS 61

Les activitats que realitzen les diferents associacions i entitats de Sarrià de Ter s'erigeix com la columna vertebral per perpetuar i consolidar un element bàsic dins l'ens local, el sentiment de pertànyer a un territori determinat; en aquest cas el podem catalogar com a “sarrianisme”.

El leit motiv de les associacions de veïns s'ha adaptat al temps. En un principi, consistia en la reivindicació d'uns serveis bàsics; ara, en un manteniment i millora d'aquest serveis. Tot i així, no hem d'oblidar un aspecte primordial i clarivident per a tot grup de persones, ja ho tenien clar els francesos en la seva revolució: la fraternitat.

En concret, l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta ha mantingut sempre aquest objectiu com a abanderat en la realització d'activitats: més barri, més Sarrià de Ter. La materialització d'un acte que s'ha estat gestant durant vàries telefonades i reunions amb els membres de la junta i, per extensió, amb totes les persones implicades;

esdevé tota una gesta en el moment que hi ha una bona acollida per part dels sarrianencs. És un orgull veure que la gent s'ho passa bé, s'obvia que nosaltres ens ho passem bé amb ells. Al final tot resulta ser encisador.

Les tradicions, els costums i les festes generen una cultura enriquidora per tots els vilatans, un tarannà concret i únic: la Botifarrada, el caga Tió, la Festa d'Estiu són aplecs populars i locals que ofereixen una denominació específica al barri. Val a dir, que han sorgit noves iniciatives que han resultat ser tot un èxit; un clar exemple són els Jocs Tradicionals.

Mantenir el moviment de l'associacionisme de barris per se, és caure en una profunda crisi de principis i en un irrisori parany. Els membres de l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta, contràriament, sempre han tingut com a punta de llança la congregació, la solidaritat, la munió... En definitiva, allò patent, congruent que es reconeix ineluctablement com a propi; el barri, el poble, una part del meu jo.

~

Després de trenta-i-tants anys Trobada d'exalumnes de 7è i 8è de les aules dels baixos del Pla de l'Horta.

El vuit de juny d'enguany, uns amics i amigues organitzàrem un retrobament d'exalumnes que per aquell allunyat mes de juny de l'any 1975 acabàvem el 8è curs d'Ensenyança General Bàsica, a la particular escola que disposava el municipi de Sarrià en aquell temps: “uns baixos sota els pisos del Pla de l'Horta”.

La trobada feta en un conegut restaurant de Sarrià va ser molt emocionant i excitant al mateix temps.

Un munt de sentiments ja fluïen en les hores prèvies, en el moment de la trobada, durant el sopar i en l'acomiadament final. Sentiments d'emoció, alegria, sorpresa, felicitat, amistat, companyonia,... Nostàlgia pels que no vingueren i pena pels que ja no hi són. Sentiments, en definitiva, molt humans.

Va venir la Carme, la Conxi, en Jordi, l'Encarna, l'Assumpció, la Sole, la Rosa, l'Àngel, la Carolina , en Jordi, la Dolors, en Carles , l'Albert, en Toni, en Daniel, en Santi, en Pedro, la Rosa, la Mercè i en Xavier i el professor Josep Vilagran també.

Curs 7è '73-'74, maig '74

Mancaren a la trobada per diferents motius, de feina, familiars, manca de contacte: l'Àngel, la Rosa, en Benjamí, la Dolors, en Fernando, en Carlos, en Miquel, la Neus, l'Antonio, la Carme, l'Assumpció, en Mèrio, el professor Brufau...

També hi mancaren per no estar entre nosaltres l'Enric Franc, en Pedro Mesas i el professor Francesc Sala.

~

Curs 8è EGB,'74-'75

Alguns havíem canviat molt, d'altres no tant, malgrat els anys passats tots i totes ens reconeguérem de seguida, si no pel nom, sí pel cognom. El que més ens va sobtar

entitats

Vinguérem dels pobles de residència actual: Melianta, Mata, Banyoles, Tossa de Mar, Girona, Camallera, Sant Julià de Ramis i Sarrià. Tots i totes contents de poder estar junts a la cita i explicarnos trossets de la nostra vida particular i col·lectiva: prolongació dels estudis d'alguns amb una carrera universitària, formació professional d'altres, família, fills, filles, treball, amistats, política, etc.

27 PdS 61

La trobada dels exalumnes de 7è i 8è de les aules dels baixos del Pla de l'Horta es va celebrar amb un sopar a l'Hotel Nord Gironí, el 8 de juny.

mirant les fotos que portàvem, va ésser observar el canvi en els vestits de l'època, el cabell i els posats de cadascú de nosaltres.

El tema predominant aquella nit, en gairebé tot moment va ésser l'escola, la relació entre nosaltres i altres companys de diferents classes, les amistats més profundes d'alguns i algun que altre, potser, amor-desamor.

~

entitats

Vam trobar que es manté igual el professor Vilagran, que continua explicant les seves batalletes, com ja feia a classe. Esperem que en aquesta trobada ens aprovés a tots i totes com en el darrer curs va fer, amb nota d'excel·lent, “creiem positivament que sí”.

28 PdS 61

Passades unes ràpides hores de converses, rialles, abraçades, encaixades de mans, cops d'afecte i tirarnos un miler de fotos, vam tocar la felicitat. Qui toca la felicitat té més ganes de continuar lluitant en la vida. La vida ara més que mai, en uns moments de crisi, d'identitats perdudes, de valors caducs, de sentiments passats de moda. Sabem també que no tenim quinze anys, però en aquest vuit de juny, va semblar-nos per uns moments que els tornàvem a tenir, que tornàvem a l'adolescència.

Creiem fermament doncs, que caldrà repetir una nova trobada

molt aviat, tornar-la a reviure, val la pena. Val la pena fruir de la vida. La vida en definitiva, que ben portada són tres dies i, si la malbaratem, en són dos.

Si algun lector o lectora hi veu paral·lelisme entre aquest escrit i la cançó “18 de maig a la Villa” del cantautor català de Xàtiva, Raimon, res està més a prop d'aquesta intenció. Els sentiments que transmet la cançó, el context en què es va fer i els fets que traspuava aquella vesprada, tenen molta similitud.

Si no recordeu la cançó, val la pena escoltar-la, potser també reviureu un tros de la vostra vida dels anys setanta o vuitanta. Anys que malgrat tot, van ésser bons. Els que no existíeu encara, intenteu imaginarvos-ho i somieu. Si se somia en positiu, també es crea una forma de viure la vida agradablement. Us recomano que ho proveu.

Xavier Sayols, exalumne de 8è d'EGB del 1975, als baixos del Pla de l'Horta.

Mentre es construïa la nova escola Montserrat, nosaltres estudiàvem a les aules dels baixos del Pla de l'Horta. Va ser un temps d'impàs, uns veníem de l'Escola Paulí Torras de Sarrià de Dalt i els altres de l'escola de Sarrià de Ter. Va ser una escola, en la qual amb pocs mitjans però amb molta il·lusió per part de tots, alumnes i profes-

sors, tots recordem com uns cursos molt profitosos, tan a nivell personal com d'aprenentatge.

Va ser una etapa de descobriment d'un món exterior que anàvem coneixent, talment com el nostre país estava entrant en una etapa de transició social i política.

Tot i no disposar d'un pati escolar, les estones d'esbarjo les passàvem al carrer, davant l'escola; tot observant les restes de la vil·la romana descoberta durant la construcció dels blocs de pisos del Pla de l'Horta.

Recordàrem altres fets, com quan vam plantar els plataners de la plaça Vil·la Romana. També la colla de Sarrià de Dalt recordàrem el camí que fèiem, passant pel carrer Guilana, la Pça. Mn. J. Poch i travessant el torrent de Can Guilana per anar a l'escola, per nosaltres era tota una aventura!

Mercè Lladó, ex-alumna de 8è d'EGB del 1975, als baixos del Pla de l'Horta.

Finalment volem donar-vos les gràcies per haver tingut la paciència de llegir aquestes ratlles, escrites per dos companys que tot i que passen de la quarantena, encara se senten joves i els agrada, de vegades, fer volar coloms.

~

Xavier i Mercè

El passat dia 7 de juny i després de passar 4 mesos a la presó el jutge de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va decretar la llibertat sota fiança de la Núria Pòrtulas. Davant d'aquest fet l'assemblea d'amics i familiars en suport de la Núria Pòrtulas volem manifestar un seguit de reflexions: Malgrat que reconeixem que no és el mateix estar entre barrots que al carrer no ens sembla que puguem parlar de llibertat quan s'ha hagut d'assumir, a instàncies del fiscal Miguel Ángel Carballo, una fiança de 15.000€ i quan la Núria té l'obligació de presentar-se cada dia als jutjats.

Continuarem amb la campanya fins que no s'assoleixin tots els objectius que ens havíem marcat des de l'inici. És a dir, no en tenim prou amb aquesta llibertat vigilada i restringida i, per tant, continuarem treballant per l'arxivament del cas. Al mateix temps, entenem que cal exigir la dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial, començant per Joan Boada i Joan Saura. No pot ser de cap manera que permetem que els surti gratuït mantenir una persona a la presó sense cap mena de fonament.

Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, muntatges policials, multes i en alguns casos empresonaments. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d'un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que lluiten.

Aquesta campanya ha estat possible pel suport i la solidaritat que hem rebut durant aquests 4 mesos per part de moltes persones i col.lectius. Volem aprofitar el clima de conscienciació que s'ha generat arran d'aquest cas per tal de continuar lluitant. Perquè no podem permetre que continuï vigent la llei antiterrorista ni l'Audiència Nacional, perquè no podem permetre que continuïn els muntatges policials, perquè no podem permetre la impunitat amb què actuen polítics i jutges... perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant...

I és per això, que ara més que mai, exigim: • A l'Audiència Nacional, l'arxivament d'aquesta investigació i la llibertat real, sense restriccions, de la Núria.

entitats

• Al Departament d'Interior, el reconeixement de la innocència de la Núria, el tancament definitiu d'aquest muntatge policial, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial.

~ 29 PdS 61

Premis Sant Jordi 2007 Fotos: Agustín Jaime

Josep M. Salsalvador i Provensal

~

cultura

Alguna vegada, definitivament, el dia de Sant Jordi demanaré festa a la feina. Em llevaré ben d'hora, aniré a comprar una rosa per a la meva dona, esmorzaré i marxaré “pitant” cap a la Rambla de Girona a passejar-m'hi i remenar entre taules i parades de llibres. És una activitat que sempre m'ha plagut i que fa molts anys -llàstima !- que no puc gaudir. El 23 d'abril és la gran festa del llibre i la cultura en general al nostre país i confesso que miro de viure-la activament. A part de llibres que es presenten, novetats que s'editen, aventures literàries i editorials que es despleguen, concursos que fan públics veredictes …, existeixen infinitat de petites propostes que redueixen la literatura i la llengua a la mínima fracció, però que no deixen de ser interessantíssimes.

30 PdS 61

Un saltataulells de la lletra com jo procura estar al corrent de les iniciatives que es proposen cada any i que permeten viure aquestes jornades amb una intensitat especial. En aquesta ocasió he seguit amb atenció el programa Apadrina una paraula, convocat per iniciativa conjunta de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i la Escuela d'Escritores de Madrid, en llengua catalana i castellana, respectivament. L'objectiu era el d'apadrinar alguna paraula en vies de desaparició amb la finalitat de crear un registre, una reserva natural de mots amenaçats, en desús, per poder-los rescatar definitivament de l'oblit. Ha estat un èxit: se n'han recuperat a milers, que són consultables i esperen tornar a ser pronunciats i escrits. Uns padrins d'honor han contribuït a donar-hi un cert relleu. Per exemple, el President José Montilla ha apadrinat singlar, Artur Mas ho ha fet amb mesell,

Dos actors de la companyia La minúscula varen oferir una lectura musicada de “El pensament a les cartes” basada en la correspondència entre Rafel Masó i Esperança Bru.

Xavier Grasset ha patrocinat capçana, el mestre verbívor Màrius Serra, atzucac…Però el gruix de debò ha estat aportat per ciutadans anònims. En el nostre àmbit familiar hem mirat de registrar-n'hi alguns com ara resolis, escrivent, dispesa.

Els meus apadrinats personals han estat, en castellà tablajero i en català mumaraca, parauleta aquesta que ha resultat un èxit i que també m'han acceptat en el programa televisiu Caçadors de Paraules de TV3, de similars propòsits. Vet aquí una altra proposta molt recomanable.

aquest 2007: Rafael Masó (centenari de l'obtenció del títol d'arquitecte) i Tintín (centenari del naixement d'Hergé). El lliurament de premis es va celebrar el divendres 27 d'abril, al Teatre del Centre Cultural Parroquial, on com a aperitiu de l'acte oficial se'ns va oferir el muntatge “El pensament a les cartes”, compost per una íntima i extraordinària lectura musicada de peces de la correspondència entre Rafael Masó i la seva muller, Esperança Bru, a càrrec de la companyia La Minúscula, i un audiovisual sobre la vida i l'obra de l'arquitecte.

Sant Jordi és la gran festa de les roses, dels llibres i de la lletra, i aquestes facècies ludolingüístiques que explico són purs entreteniments de tercera divisió. A primera divisió hi juguen els bons, i a Sarrià cada any per Sant Jordi s'hi celebra un partit d'aquesta categoria. Ja portem 27 edicions dels Premis Literaris Sant Jordi, que han pres una anomenada i un prestigi sòlids en el calendari dels certàmens primaverals que tenen lloc arreu del país. Fidel a la cita, l'edició actual dels premis havia obert, com sempre , convocatòries en vers i en prosa, de temàtica lliure. L'apartat infantil accessori girava al voltant de dues efemèrides commemorades

Els guardonats infantils es resumeixen en aquest quadre :

Categoria mitjans - Prosa Pr imer : Enric Sansalvador Boadas (Tintín i el gran desastre) Segon: Nerea Pachón Busta (Tintín a la selva) Tercer: Alba Naranjo Mateos (Tintín) Accèssits: Olga Palomares Vargas (Rafael Masó) i Gerard Soler Senén (Missió a l'illa) Categoria mitjans. Poesia Primer: Isaac Jiménez Solís ( En Tintín) Segon: Abel Hernández Pajuelo (En Tintín)

Roger Casero amb Alba Naranjo Ariadna Resplandis i Loli Fernández a baix: Josep Fàbrega, guanyador del premi de poesia, per l'obra Flotó de verds, amb Assumpció Vila Nicolás Pichardo fa entrega del premi a l’Escola Montserrat als nens Marc Soler, Clàudia Casero i Àlex Jaime

Categoria grans - Prosa Primer: Ariadna Resplandis Antonio (El petit Masó) Segon: Kevin Fernández Pérez (Tintín) Tercer: Alejandra Bahí Ossa (Una aventura de somni) Accèssits: Ariadna Sañudo Fonseca (Carta d'Hergé a Masó) i Sílvia Comas Fernández (En Tintín a la recerca del teatre) Categoria grans - Poesia Primer: Mireia Cros Pérez (Tintín i Hergé) Segon: Judith Felipe Piqueras (Rafael Masó) Accèssit: Sergi Palomares Vargas (Tintín)

~

Josep Brugada va fer igualment elogi de l'obra designada com a guanyadora en l'apartat de poesia, Flotó de verds, de l'autor bagenc Josep Fàbrega i Selva, 60 anys, professional de l'ensenyament i veí de la població de Calders. A criteri del portaveu del jurat, l'obra guardonada “té un aire noucentista, profundament mediterrani, amb un considerable dring carnerià i influències de Guerau de Liost”.

Aquesta definició plagué a l'autor, que en el moment de recollir el premi va citar una dita apresa del seu pare: “De pagès, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta”.

Per l'avançament que se'ns en va donar, per algun verset llegit a l'atzar, es pot entendre que l'obra premiada canta els arbres, el paisatge, la natura…drings que d'alguna manera fan prou bon complement a l' univers noucentista, arquitectònic i de disseny de Rafael Masó que havíem assaborit a l'audiovisual.

cultura

Pel que fa als guardonats en categoria adults, en prosa fou escollida, a veredicte del jurat l'obra Tríptic de quatre cares, de Ramon Pardina Villanueva, de 30 anys, creatiu publicitari i escriptor, autor d'un llibre de relats (La novel·la que no he escrit mai. Ed. Fundació Sanostra, Premi Miquel Àngel Riera 2005). Es tracta d'un recull de tres relats de mitja distància (Les condicions atmosfèriques a Oslo, La vida és mòbil, i Ctrl+Z). Gràcies a la disponibilitat de l'organització he tingut accés a la lectura de l'obra premiada i puc asseverar que es tracta de tres narracions molt ben girades. En totes tres hi és present un estudi psicològic dels personatges, que se solen veure immersos en espirals de complicada sortida.

Ctrl+Z, potser la peça més sorpre-

nent, compta amb unes traces de detall i minuciositat esplèndides.

S'hi recrea una ambientació literària i relata una situació pròpia de la dimensió desconeguda. En paraules del professor Josep Brugada, portaveu del jurat, es tracta d'una obra que representaria un gran i honorable èxit en cas de la seva publicació, atenent que els tres relats que composen el Tríptic destil·len frescor i aporten múltiples elements sorprenents i fantasiosos.

31 PdS 61

Fotos: Agustín Jaime

Una vegada passada la festa de Sant Jordi i celebrat el lliurament dels premis, a part de poeta consumat i de magnífic artesà de la paraula, Josep Fàbrega se m'ha revelat com a un mestre en la construcció de pangrames, una altra proposta ludolingüísti-

Josep Brugada, portaveu del jurat, va qualificar l'obra de Josep Fàbrega com “d'aire noucentista, amb un considerable dring carnerià”.

ca. Un pangrama és una frase amb un mínim sentit -com més curta millor- que ha de contenir totes les lletres de l'alfabet. Per aquelles casualitats de la vida i d'Internet, ha resultat que el poeta Fàbrega és un pangramista prolífic i hem coincidit -sense coneixença ni tenint-ne consciència- en un projecte pangramàtic monumental a Manresa.

Si ho hagués sabut a temps, quant m'hauria agradat convidar-lo a anar a prendre un cafè i poder-hi xerrar una llarga estona !

L'alcalde Nicolás Pichardo va entregar el premi al guanyador de la categoria de prosa, Ramon Pardina Villanueva, per l'obra Tríptic de quatre cares.

~

FERRETERIA DECOFER n n n n

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

n n n n

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

cultura

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

~

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA

32

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

PdS 61

CURS DE GRALLA GRATUÏT Comença el nou curs de gralla de la temporada 06-07.

Animeu-vos a venir al curs gratuït de gralla que es farà els dissabtes de 20.30 h a 21.15 h.

Està obert a persones de totes edats. Es farà iniciació a la lectura de partitures, tècnica de bufar, cura de l'instrument i es practicaran des de l'inici cançons per a poder tocar immediatament.

Cal que us inscriviu • Truqueu al 972 171 404.

El curs començarà el dia 1 de setembre i es farà a l'escola Montserrat.

Inici dels assajos del grup de grallers i timbalers El dia 1 de setembre comencen els assajos col·lectius del grup de timbalers i grallers.

Està obert a tots aquells que ja estan iniciats en la gralla i els timbals i en especial a tots els que ja havien tocat abans i que fa temps que no toquen. A part de la gralla i el timbal també s'incorporen al grup les tarotes i algun altre instrument.

Es faran si no hi ha cap novetat a l'escola Montserrat.

Aquests assajos conjunts del grup seran de les 21.15 h fins a les 22 h.

Si algun graller necessita ajuda (lectura de partitures, tècnica...) pot participar en el curset que es farà a les 20.30 h al mateix lloc.

Igualment si algú vol practicar individualment o en petit grup pot venir abans i fer-ho.

La participació als assajos del grup és gratuïta.

Informeu-vos-en i inscriviu-vos trucant al 972 171 404.

cultura

~ 33 PdS 61

Fotos: Agustín Jaime

Els alumnes del CEIP Montserrat celebrant la diada de Sant Jordi.

La Jornada de Portes Obertes al CEIP Montserrat , va comptar amb una exhibició de funky per part d’algunes alumnes.

Foto: Ca rmina S olano. D iari El

Debat electoral del 22 de maig organitzat per TVGi i el Punt, a la sala del Coro.

34 PdS 61

Foto: Ràdio Sarrià

~

àlbum de fotos

Punt

El 17 de maig es va celebrar el primer dels dos debats electorals a Ràdio Sarrià, amb Neus Mercader de conductora. D'esquerra a dreta, els candidats, Àngel Escolano del PP, Roger Torrent d'ERC, Roger Casero del PSC, Neus Mercader i Lluís Aymerich de CiU.

Ă lbum de fotos

A dalt: els pares i nens de 2n.

Al mig: els de P5.

A baix: la sortida familiar dels alumnes de 3r.

Fotos: Roger Casero i AgustĂ­n Jaime

Diferents sortides familiars dels alumnes del CEIP Montserrat

~ 35 PdS 61

Any Masó: El que ha quedat en el tinter Assumpció Vila regidora pel PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Aquest mes de setembre es clourà l'any dedicat a l'arquitecte Rafael Masó. Una de les darreres exposicions que s'ha pogut veure a Girona, ha estat la del COAC, (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya) a la seu de la demarcació de Girona, l'edifici de la Pia Almoina, amb la presentació del treball “Radiografia de l'obra de Rafael Masó”. Aquest treball centra la seva mirada en dotze obres significatives de l'arquitecte, amb l'elaboració de fitxes tècniques que defineixen el seu estat de conservació, les seves patologies estructurals, la persistència dels elements originals, fins arribar a establir criteris d'intervenció.

L'encàrrec del COAC es va realitzar a l'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) i en una primera fase es va basar en l'estudi de sis edificis de l'arquitecte Masó: la Casa Masramon d'Olot, la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols, la façana del Cementiri de Girona, la Casa Cendra, d'Anglès, el Mas el Soler, a Sant Hilari Sacalm i les Escoles de Sarrià de Ter. Més endavant s'amplià l'estudi a sis edificis més, la reforma

del Mas Ordis a Crespià, el Cementiri Municipal de Juià, la reforma i restauració de Sant Salvador de Bianya, la Casa Oller a Brunyola, la reforma del Mas La Dou, a la Vall d'En Bas, i la Central Elèctrica Vinyals a Flaçà.

Per l'estudi de les antigues escoles de Sarrià de Ter, l'edifici Rafael Masó del carrer Major, els arquitectes Enric González, Georgina Vázquez i Manuel Vázquez varen comptar amb l'ajut de Ma Àngels Roura, arquitecte tècnic de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la qual els va facilitar totes les dades disponibles, tant històriques com de planimetria què es disposava fins aquell moment.

L'estudi consta de quatre fitxes:

1-Anàlisi Es detalla l'entorn social de l'edifici, els elements característics de l'arquitectura de Masó durant el període 1906-1912 (les escoles són dels anys 1909-1910), les característiques arquitectòniques de les escoles, els materials i els colors usats (la gamma de verds i grocs) i el que queda dels elements originals, sobretot després d'haver reformat l'aula de nenes el 1987 per usar-se com a CAP, així com les remodelacions fetes a l'aula de nens per utilitzar-se com escola d'adults.

2-Serralleria Es descriuen les portes de la façana exterior i les dues interiors del vestíbul, les quals mantenen els elements originals de serralleria, com el picaporta de la porta principal i la xapa de ferro bombada picotejada de la porta del vestíbul. Aquestes peces són obra del serraller Nonito Cadenas i Caballer.

A la porta principal, la xapa de ferro inferior presenta una banda central bombada amb les inicials d'Alfons Teixidor, el propietari de l'edifici .

També s'analitza el badalot del segon pis, amb dos perfils curvilinis que s'encasten a la paret de la façana principal. Els arquitectes centren el seu interès

~

cultura

Detall de la serralleria de les antigues escoles de Sarrià de Ter, obra de Rafael Masó.

36 PdS 61

en les reixes de la planta baixa, una agrupació de dos barrots verticals de rodó massís, unides per passamans i reblons que estan tal qual es feren en el seu origen.

3-Coberta i ceràmica exterior.

El ràfecsÉs de notar l'estudi que fan del badalot del segon pis, format per mènsules de fusta treballades en la seva cara inferior, que recullen unes motllures en ceràmica sense vidriar. També s'analitzen els ràfecs de la façana posterior i dels edificis annexos, que semblen ser els originals, si més no de l'estil de l'arquitectura de Masó.

La c er àmic aMasó fa ús de diversos tipus de ceràmica només a la façana principal: d'una banda maons massissos treballats i vitrificats de color verd, per resoldre el ampits de les finestres i la coronació de l'edifici. Per una altra, utilitza peces de ceràmica verda vidriada de 20x20 i les col·loca sobre la porta d'entrada i en l'interior de les motllures d'estucat que emmarquen les finestres de planta baixa. Com a detall decoratiu, utilitza una garlanda de fulles verd fosc que corona amb una peça en forma de capitell dòric, just sota la llosa del balcó i que per molts ens havia passat desapercebuda.

Finalment, en l'anàlisi de la ceràmica emprada en l'edifici, es descriu la balustrada del segon pis formada per peces de ceràmica groga col·locades simètricament.

4-Intervencions de conservació i manteniment L'apartat de l'estudi més polèmic és el de la intervenció a realitzar en l'edifici, sobretot la recerca de quins són els elements originals de Masó o que són contemporanis a la seva època. Els arquitectes no aposten per cap ús en concret però recomanen rehabilitar-lo seguint la mateixa distribució que tenia quan era escola: enderrocar els envans que es varen fer per adaptar-lo a CAP, mostrar les dues columnes de fosa de l'aula de nenes, recuperar l'antic pati existent entre l'aula de nenes i la de nens i redescobrir l'antic porxo.

Aquest és el punt més conflictiu, ja que ara per ara, no hi ha consens entre els actuals partits polítics per definir el seu ús. Pel grup del PSC, ja que l'edifici es troba molt prop de l'Ajuntament, creiem que el millor és adaptar-lo per Jutjat de Pau: la primera planta per serveis administratius, la planta baixa com a sala noble per a celebrar casaments i d'altres cerimònies civils i també un ús polivalent com a sala d'actes i exposicions, i el segon pis per entitats, a ser possible del barri. Amb aquest ús, a més d'ennoblir l'edifici, s'aconseguiria alliberar l'espai que actualment ocupa el Jutjat de Pau dins l'Ajuntament, el qual es destinaria als serveis administratius propis del Consistori. Per altra banda, només es rehabilitaria l'aula de nenes, deixant l'aula de nens com a seu per a entitats, tal com està en l'actualitat.

~

La seva utilització com a Centre Cultural o centre d'Arts Plàstiques, vol dir afegir una nova oferta o competir amb la que té o tindrà el municipi, amb el Centre Cívic la Cooperativa, el nou Centre Cultural Emília Xargay, a més de la possible adquisició i rehabilitació en el futur del Centre Cultural Parroquial Mossèn Domingo Casanellas.

En qualsevol cas, en el que tots estem d'acord és que és l'únic edifici que reuneix les característiques per ser presentat en el programa de subvenció del Ministerio de Fomento dins del programa de l'1% cultural, és a dir, és de pro-

cultura

Per al grup d'ERC, l'edifici hauria de convertir-se en un Ateneu Cultural i pel grup de CiU, en un centre d'Arts Plàstiques i Arxiu Històric de l'Ajuntament.

Totes les propostes es poden estudiar i debatre. Com arxiu és difícilment utilitzable, ja que les voltes del primer pis no estan previstes per suportar una càrrega d'armaris compactes amb el pes dels lligalls i entraria en contradicció amb el nou Centre Cultural del sector Cobega on ja es contempla aquest equipament i que s'ha d'entendre com un servei annex a la Biblioteca.

Detalls de la ceràmica de la façana principal de les escoles.

37 PdS 61

La placa de bronze que l'Ajuntament de Girona ha col·locat a la façana de l'edifici “la Punxa” i que es podria adaptar als edificis de l'arquitecte Rafael Masó que tenim a Sarrià de Ter. La casa Pòrtulas al carrer Major, tal com està en l'actualitat, a l'espera que es pugui rehabilitar la façana.

~

cultura

Fotos: A. Vila

38 PdS 61

pietat municipal i és un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), aquest possible ús s'ha de debatre amb urgència, amb la participació de tots els sarrianencs. Cal doncs, definir el seu ús, efectuar l'encàrrec de l'avantprojecte i sol·licitar la subvenció en compensació per les infraestructures que es preveuen fer passar per Sarrià de Ter (TAV i N-II per l'autopista)

ro es puguin realitzar aviat. La casa Pòrtulas té unes dimensions de façana molt notables i la seva neteja contribuiria a ennoblir el carrer Major.

En arquitectura es diu que la façana no és només del propietari de la casa, sinó també de qui la mira. Aquesta seria una actuació que milloraria el conjunt del carrer Major.

La casa Pòrtulas

Les plaques informatives dels edificis

L'any 2006, l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va demanar a l'arquitecte Joaquim Bover un estudi de rehabilitació de la façana de la casa Pòrtulas i una proposta de pintura i embelliment, seguint la gamma de la carta de colors del carrer Major. En aquest estudi es compara el projecte inicial segons els plànols de l'arquitecte Masó que es troben al COAC, amb l'edifici en el seu estat actual. Es proposen algunes actuacions, neteja de la façana i consolidació dels balcons-, com a treballs previs a pintar-la i es va demanar a la família si era possible la seva execució dins l'any Masó. En principi aquest projecte s'havia de realitzar a primers d'aquest any 2007, però les circumstàmcies familiars prou conegudes han fet endarrerir els treballs, tot i que espe-

Una de les darreres actuacions de l'Ajuntament de Girona ha estat col·locar en l’edifici de “la Punxa”, edifici realitzat per l'arquitecte Rafel Masó un placa de bronze explicativa amb el nom de la casa, l'any en què es va construir i el nom de l'arquitecte. Tot i que la proposta no ha nascut de la Comissió Masó sinó del Consistori Gironí, es podria adaptar la mateixa placa i col·locar-la a cadascun dels edificis de factura masoniana del municipi.

Aquestes tres propostes han quedat en el tinter. Convé que l'any Masó no passi endebades pel nostre poble i que, a més d'haver contribuït amb la rehabilitació de l'edifici del Coro, les actuacions iniciades tinguin continuïtat.

~

El centurió Josep M. Sansalvador i Provensal

per a la mainada que habitualment hi viatjava, de manera que només era possible obrir-les des de fora.

La llança, el pilum del manaia, també havia desaparegut del portaequipatges del monovolum.

Aquesta desaparició els va commoure a tots quatre. No donaven crèdit a l'experiència que acabaven de viure i van fer el propòsit de no explicar a ningú aquesta estranya vivència, convençuts que els prendrien per llampats o els acusarien, directament, d'haver regat amb garnatxa, potser de manera massa generosa, els bunyols del ressopó.

~

El matrimoni propietari del vehicle es va asseure als seients del davant, com és lògic, i l'altra parella i el manaia ocuparen els seients posteriors. El viatge va ser breu (van tenir la sort de trobar tots els semàfors en verd) i distret, animats per la conversa: van bromejar sobre l'aiguat que els acabava de caure al damunt i sobre el creixement urbanístic del poble. Aviat ja no quedaria ni un pam quadrat per edificar!

Ja arribats a Sarrià, quan es dirigien cap al Pla de l'Horta havent trencat per un giratori, van tenir l'ensurt que difícilment oblidaran mai més.

En anar a preguntar al manaia on l'havien de deixar: puf!, es van adonar que ja no era dins el cotxe.

S'havia volatilitzat, tot i que no havien fet cap parada des que van engegar a Girona, que la velocitat no havia baixat en cap moment dels 40 quilòmetres per hora i que les portes del darrera estaven bloquejades, com a mesura de protecció

Només la casualitat va contribuir a aportar una resposta a l'angoixa que els turmentava. Mesos més tard, a la sala d'espera de la consulta d'un dentista, un dels testimonis del fenomen (sembla ser que el mateix conductor del monovolum), fullejava amb indolència una revista d'aquestes que presenten reportatges d'interès suposadament científic, mentre esperava que el fessin passar per obturar-li una càries que feia dies que li feia veure la padrina.

Enmig d'un reportatge que versava sobre espiritisme, hi havia una entrevista a una reconeguda mèdium, que explicava que el cas més impressionant que havia viscut últimament era el del fantasma d'un centurió, legionari de l'època tardoimperial, enterrat a la necròpoli d'una antiga vil·la romana de Sarrià de Ter, que vagarejava de nits per aquells paratges, d'on l'havien foragitat de la seva sepultura en excavar-hi per fer els fonaments d'un xalet unifamiliar d'aquests d'obra vista, que ara estan tant de moda.

cultura

Aquest cas podria semblar increïble, però us ben asseguro que és rigorosament cert. La cunyada d'un que treballa a la fàbrica Torras, que és coneguda d'una vocal de l'associació de mares i pares de l'escola bressol li va explicar confidencialment: fa pocs anys, dos matrimonis sarrianencs amics seus havien anat a veure la processó del Divendres Sant a Girona, i malgrat que durant tot el dia havia fet un sol esplèndid, al vespre s'havia girat mal temps.

Feia fred (el mes d'abril, ja se sap…) i en acabar la solemne cerimònia, quan totes les confraries ja eren de tornada a la Catedral, havia començat a ploure. Un xim-xim que ràpidament es convertí en ruixat.

Corrent cap a sopluig, els seus amics, que havien hagut de deixar el cotxe aparcat gairebé al Pont de la Barca, van trobar un manaia, amb la capa, la cuirassa i el pilum, que anava en la mateixa direcció que ells i mirava de protegir-se del temporal. Patint pel llautó del casc i altres peces daurades de l'uniforme, es van oferir a fer-li paraigua i van encetar-hi conversa. El manaia explicà que també era de Sarrià, que no els coneixia però que ell sempre s'havia estat al Pla de l'Horta, i que aprofitant la bonança de la tarda havia marxat tot xinoxano però que qui s'havia de pensar que la cosa acabaria a pluja batent …A ells, fent-se càrrec del problema i havent d'anar en la mateixa direcció, temps els va faltar per oferir-se a acompanyar-lo a casa en cotxe. Que no patís: a l'auto hi havia espai per a tothom, i com que era un monovolum dels grossos, la llança i l'escut ja cabrien al maleter.

39 PdS 61

Centre Cívic “ La Cooperativa” Presen Serrano Àrea de Cultura

~

cultura

El curs 2006-2007 al centre cívic “La Cooperativa” s'han portat a terme diversos cursos, tallers, exposicions i xerrades dirigides als sarrianencs i sarrianenques.

La mitjana d'alguns cursos ha estat de deu persones aproximadament, com són els cursos d'anglès per nens de primària, d'ESO i també els d'anglès d'adults. Les professores que han fet les classes són la Marissa Martínez i l'Anna Quera.

El curs d'anglès per adults s'ha segregat segons el nivell dels alumnes, per aquest motiu s'han fet dos cursos diferents; un ha estat el d'inici, en el qual han començat des de la base i l'altre nivell ha estat el de perfeccionament, on els alumnes ja tenen un cert nivell d'anglès, tenen un cert coneixement de vocabulari, gramàtica ... i també poden establir una conversa entre companys.

40 PdS 61

El curs de Tast de Vins també ha tingut una bona acollida, s'han fet dos nivells; I nivell i II nivell. El professor que l'ha portat a terme ha estat l'Eduard Carlos.

El primer nivell es va oferir amb el tríptic dels cursos que es feien a la Coope per fer-lo el mes de novembre. Però, el segon nivell, va sorgir per iniciativa dels alumnes que havien iniciat el primer nivell, volien fer un segon nivell per poder ampliar el seus coneixements de l'enologia i la viticultura, ampliant el marc geogràfic de la vinya a Catalunya i l'elaboració i l'envelliment dels vins i tot això portar-lo a la pràctica amb el tast del vins.

Dansa del Ventre ha estat un curs on la seva professora la Mònica Cáceres ha conquistat a les alumnes per atrapar-les en aquest ball, en el qual hi ha una barreja d'expressió corporal i cultura àrab.

L'exposició El mar de deixalles amb alumnes del CEIP Montserrat La sala de la cooperativa amb l'exposició del COAC “10 anys de premis d'arquitectura de les comarques gironines”.

Els cursos d'informàtica no necessiten presentació perquè com cada any hi ha molta gent interessada per posar-se al dia en el tema informàtic per poder buscar informació a Internet, per poder enviar correus electrònics i estar connectat amb amics, familiars... La professora del curs ha estat l'Esther Segura.

Els cursos amb un nombre aproximat de 15 alumnes han estat; Formació d'adults, Ioga i Cuina de Temporada.

Formació d'Adults i Ioga fa uns quants anys que es porten a terme, tot i així encara tenen un nombre d'alumnes considerable que volen continuar fent aquests dos cursos.

La Dolors Garcia és la professora de Ioga.

El Ioga ajuda a relaxar-te del dia a dia i la Formació d'Adults t'ajuda a formar-te a nivell personal, a recordar la cultura general, a reciclar-te de català, castellà, història, geografia... també s'inicien en el món informàtic, van a radio Sarrià per fer tertúlia, convidem una persona de prestigi pel poble o diversos professionals del poble com poden ser una infermera del CAP del Sarrià, la policia municipal...

Les classes han estat dinàmiques i enriquidores a nivell personal.

Com podeu veure, volen continuar any rere any fent aquest curs perquè el reciclatge els ajuda a estar al dia a nivell cultural.

El curs que s'ha estrenat en el període 2006-2007 i que ha tingut una acollida molt bona per part del poble, ha estat el curs de cuina, concretament “Cuina de Temporada” a càrrec del cuiner Francesc Ribó.

S'ha estrenat amb 15 alumnes, dones i homes. Això, està molt bé perquè demostra que no només les dones tenen interès culinari a Sarrià, sinó que també els homes volen aprendre o reciclar-se a fer plats diferents per la família.

En el Centre Cívic s'han portat a terme una xerrada per mes amb una assistència de públic variable, potser destacaria amb un nombre considerable d'unes 25 persones és la que es va fer de jardineria “Què sembrem o plantem”, a càrrec de Teresa Adserias.

Tot aquest conjunt ens pot orientar i posar en evidència que a Sarrià ens agrada de tenir cuidades les nostres plantes i els nostres jardins.

L'exposició que va acollir el mes de maig al centre cívic va ser “10 anys de premis d'arquitectura de les comarques gironines”. És una exposició itinerant del col·legi d'arquitectes de Girona. Aquesta exposava els tarjetons dels premis arquitectònics dels 10 anys junt amb el vídeo on trobaves informació sobre l'exposició.

S'ha de destacar que l'exposició tenia una gran catifa vermella que enlluernava tota la sala del centre cívic i li donava un gran “glamour” als premis d'arquitectura.

~

~

cultura

Pel que fa a les exposicions, s'ha exposat una cada mes. El mes de novembre va exposar el nostre artista local Quim Pradas.

“Formes” és el nom que li va posar l'artista a la seva exposició i la veritat és un nom molt encertat perquè les seves escultures de fusta són originals formes.

El mes d'abril es va acollir al centre cívic l'exposició “La mar de deixalles”.Aquesta exposició és de la diputació de Barcelona, de CEM (Centre d'Estudis del mar). No ha estat una casualitat el tenir aquesta exposició, sinó que s'ha volgut exposar per tal que els nens i nenes del CEIP Montserrat la poguessin visitar i a la vegada fer un treball de medi ambient sobre el mar. L'exposició ha estat visitada per tota l'escola Montserrat, inclòs cicle infantil. Per tal que poguessin visitar l'exposició és va adaptar uns plafons que imiten un mar i així es va poder visualitzar i entendre l'exposició.

Hem d'agrair a l'escola Montserrat la seva col·laboració amb el centre cívic.

Aquest any han visitat la Cooperativa en tres ocasions, la primera va ser al novembre, quan des de l'escola ens van oferir l'exposició “El reciclatge” i l'escola va venir a veure-la. L'altra ha estat el mes d'abril “La mar de deixalles” i la

tercera visita de l'escola va ser al març amb l'exposició “Dona i mitjans de comunicació”.

Aquesta exposició ha estat d'elaboració pròpia dels nens i nenes de l'escola en col·laboració amb les V Jornades de la Dona Treballadora. És d'agrair que l'escola vulgui implicar-se en les activitats que es fan al poble i en els diferents equipaments del poble.

41 PdS 61

Pilar Niebla Raimonda Coll Foto: Roger Casero

Pilar Niebla dedica al seu pare, que va morir d'alzheimer, l'exposició “Memòria Episòdica”, per ella, el fil conductor de la memòria de les coses.

Goethe admirava a Winckelmann, exclusivament per la passió que tenia aquest últim per la Bellesa. També li va retre, com la Pilar, un homenatge (Goethe a Winckelmann), perquè cap com ell havia esmerçat tants esforços per trobar-la.

Aquest va trobar la Bellesa en els clàssics, grecs i romans.

Per la Pilar, la Bellesa està en la pintura, en la seva creació que és interacció amb tot el que passa al seu voltant, sigui sofriment o felicitat.

Potser es decanta, com Èsquil, quan diu que “Zeus ha obert als moridors els camins per a ésser savi, que ha establert com a llei “pel sofriment la comprensió, la malaltia com a redempció”.

Sòfocles, creu amb la curació, no amb el cruel destí. Uns versos d'Antígona, diuen així: “Moltes són les coses que admirem, i cap n'hi ha que admiri més que l'home.”

Ell - l'home- fins més enllà de la blanquina gran mar, amb el llebeig tempestuós avança, travessant les aigües inflades que entorn s'apregonen.”

L'home domina el mar i també la terra, quan: “I dels déus la suprema, la Terra inconsumible, infatigable, turmenta, amb el vaivé de les arades, D'any en any, quan la gira, amb la força de la nissaga cavallina”.

Nicolás Pichardo, Raimunda Coll, Pilar Niebla i Assumpció Vila en la presentació de l'exposició Memòria episòdica , del 9 de maig a la sala Patronat.

També domina amb ginys la feréstega bèstia muntanyana, I el cavall de pelut bescoll, el mena sota el jou que li volta la tossa, I el brau de la serra, incansable.

I el llenguatge, i el pensament que és com un vent, I l’impuls d'habitar ciutats, és ell mateix que se'ls ha apresos; Com a refugi els trets al ras de les incòmodes glaçades i de les males pluges, Amb recursos per tot; sense recursos a res no s'aventura del futur; només de la mort no es procurarà una fugida; les malalties intractables ha imaginat, però, com evadir-se'n.”

I ara només resta dir-te: -adéu siau- a reveure, Pilar. Has passat uns dies per aquesta terra, pel nostre poble, i facis el que facis i vagis on vagis, sàpigues que ens has obert: UNA PORTA!!

~

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~

cultura

Electrodomèstics i Lampisteria

42 PdS 61

Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52 SARRIÀ DE TER Girona

Rom Candela

Assumpció Vila

El divendres 4 de maig, es va presentar al teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt el grup ROM CANDELA, una formació de joves artistes, provinents d'àmbits musicals diferents i que defineixen la seva música com a latin jazz elèctric. El trio el formen Pau Bohigues (guitarra) que també toca amb Toadstools de la Cellera de Ter, Mia Prat (baix), habitual del grup Kirtana de Girona i el sarrianenc Edgar Massegú (bateria) el qual també forma part del grup Percuter's.

El grup defineix així la seva música: “Volem oferir un viatge sonor que creua els tròpics, un repertori variat d'estàndards de jazz amb un toc personal d'energia elèctrica i ritmes llatins; un combinat de moments

pausats per escoltar i d'altres més explosius i moguts.”

No sabíem ben bé què anàvem a escoltar, però la curiositat de veure l'Edgar embolicat en una altra aventura musical va poder més que la mandra. El ritme de les cançons ens va anar enganxant a la cadira del Centre, tot i que les cames volien sortir del petit reducte entre el seient i la filera del davant.

L'envolvent música de les cançons ens transportà als barris de Nova Orleans, Rio de Janerio o de l'Havana: O Pato (samba-latin), Have you meet Miss Jones (latin-swing), Falling Greace (samba-bossa), Body and soul (bolero), Days of Wine and Roses (bossa nova), A night in Tunisia (afro-cuban) barrejant-se

amb algun tema de creació pròpia, com la batejada E fuca le sambé, una peça d'estil que defineixen com a jazz modal afro-cuban, i Fabelas do Janeiro, gairebé un clàssic del soul-jazz, tot i que l'estrenaven.

El grup ha anat evolucionant i ara ja fa concerts arreu de les comarques gironines. Ha participat en el festival de jazz de Begur i està convidat al festival de jazz de Girona per aquest setembre. L'acompanyen a vegades d'altres músics, com el saxofonista Ferràn Miàs, que en el concert de Sarrià de Ter va ésser-hi per les dues primeres cançons, i ara la pianista Noelia Rico. Convé seguir-los als concerts, ja que cadascun és una experiència nova. www.myspace.com/romcandela

~

Gràcies per la seva confiança

~

A Sarrià des de 1970

cultura

Flors Emília Cristina

43 Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

PdS 61

Jorge Bucay. “20 passos cap endavant”.

Editorial Rba La magrana Eva Martínez i Escobosa

Jorge Bucay va néixer a Buenos Aires l'any 1949. És psiquiatre i psicoterapeuta, especialista en malalties mentals. Ha escrit nombrosos llibres d'autoajuda com per exemple: Compta amb mi, Contes per pensar, Escolta'm, De l'autoestima a l'egoisme, entre d'altres...

També escriu els diumenges al Diari de Girona. És l'autor de la revista “Mente Sana”, la revista de psicologia positiva de RBA. Surt cada segona quinzena de mes i és molt amena perquè tracta de molts temes interessants.

8. Ordena el que és intern i el és extern.

Has de donar a les coses la importància que els correspon i anar per ordre de prioritat.

9. Transforma’t en un bon venedor.

Cadascú de nosaltres té un producte per vendre, tu mateix: “Vendre significa fer arribar als altres la millor informació de com sóc i la meva manera d'actuar”.

“20 passos cap endavant”

10. Escull bones companyies.

1. Treballa per conèixer-te.

Si vols avançar, has d'adonar-te de qui ets i acceptar-te sense preocupar-te què pensen els altres de tu.

2. Decideix la teva llibertat.

La capacitat per escollir dins les capacitats que tinguis, de ser qui ets i de dir el que penses.

~

cultura

3. Obre’t a l’amor.

44 PdS 61

La realització personal no existeix sense la capacitat de sentir-se estimat i estimar intensament. Per aconseguir els teus objectius, has de ser capaç de mantenir una relació amb algú que sigui important per tu i que aconsegueixi fer-te sentir important també.

4. Deixa que fluexi la rialla.

Comença a riure't de tu mateix i dels altres. Somriu sempre per transmetre alegria.

5. Augmenta la capacitat d’es coltar.

Si aprens a escoltar el que els altres observen en les teves actituds i el que diuen de tu, coneixeràs els aspectes de la teva personalitat que estan amagats i aprèn a acceptar les crítiques.

6. Aprèn a aprendre amb humilitat.

Tenir la capacitat d'acceptar que et queda molt per aprendre i agrair a la gent que t'ensenya el que no saps i enriquir-te amb el saber de les altres persones.

7. Sigues sempre cordial.

Seràs tractat de la mateixa manera que tractis. Has de créixer en el respecte per les persones i no fer pagar als altres el fet que et sentis frustrat o enfadat.

Escull amb el teu cor els teus companys de ruta i gaudeix del plaer de compartir les coses amb ells.

11. Actualitza el que saps sense prejudicis.

Convé que actualitzis els teus coneixements, el que ja saps. Cal revisar, descartar, descobrir, completar i millorar el que ja saps sense cap prejudici.

12. Sigues creatiu.

Si tu vols que alguna cosa canviï, comença a canviar el que fas. Deixa de fer el mateix per tenir un resultat diferent. Potser cometràs més errors, però t'ajudarà a créixer i enriquir-te com a persona.

13. Aprofita el temps. És la teva responsabilitat invertir cada segon en obtenir el millor de tu i pel que estimes. Gaudeix del present.

14. Evita les addiccions i les afeccions.

No depenguis de ningú. Has de ser capaç d'entrar i sortir de cada situació, de cada moment. En un camí llarg, es poden travessar moments difícils i cadascú ha de ser capaç d'afrontar-los.

15. Corre només els riscos avaluats.

Descarta del tot les actituds i conductes que tinguin una possible conseqüència que no justifiqui el risc que has corregut i que tinguis un benefici màxim que no compensi al mal que t'exposes.

16. Aprèn a negociar.

Només en els negocis, en els conflictes, però no en les teves relacions personals. En aquest cas has d'arribar a un acord.

17. Iguala sense competir.

L'èxit en els resultats s'obté si actues de la manera més adequada, eficaç i sàvia que la majoria de les persones, però sense humiliar a ningú.

18. No tinguis por al fracàs.

El més important és aprendre a créixer. Per tant, si t'equivoques, aprèn dels errors i significa que la propera vegada ho faràs millor.

19. Tornar a començar.

Començar de nou i caminar cap enrera fins a l'indret on em vaig equivocar de rumb. Rectificar és de savis.

20. No dubtis mai del resultat. És important que confiïs en tu mateix per aconseguir els seus objectius i que t'envoltis de gent que et transmetin la seva confiança.

Qualsevol persona pot aconseguir el que desitja, però amb paciència i mantenint una lluita constant fins al final.

Cal destacar que el passat 13 d'abril Jorge Bucay va fer una presentació del seu llibre “20 passos cap endavant” al Pavelló Poliesportiu de Torroella de Montgrí. L'acte va ser organitzat per la Sra. Teresa Calabús de la Llibreria El Cucut. Hi assistiren

més de 800 persones. Vaig tenir l'oportunitat de poder assistir-hi i presenciar la conferència en què presentava el seu nou llibre.

Sincerament, va ser espectacular.

Va presentar el llibre mostrant tot tipus d'exemples per ordinador, va fer participar el públic i va fer pujar un espectador a l'escenari per poder practicar un petit experiment.

Aprofito l'avinentesa per expressar la meva gran admiració pel que és un geni de la psicologia i un gran savi. Seria tot un honor que algun dia Jorge Bucay fes una conferència a Sarrià!.

Us recomano aquest llibre que de ben segur us farà veure la vida d' una altra manera i us portarà al creixement personal.

Agraeixo la col·laboració de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí per aportar totes les dades pertinents per poder elaborar l'article.

~

Foto: Eva Martínez

cultura

~ Jorge Bucay al pavelló de Torroella de Montgri.

45 PdS 61

Un cap de setmana de somni Dolors Xabé, gener 1983

M'han convidat a passar un cap de setmana a la lluna, i a fe que em fa il·lusió, d'un temps ençà que ho portava entre cella i cella, perquè mireu, pel que em diuen els que conviuen amb mi, hi estic molt sovint a la lluna, però jo no me'n assabento i, és clar, ja podeu imaginar-vos el que m'ha d'atraure anar-hi, així, conscientment, i comprovar si hi ha alguna relació entre l'estada en aquell satèl·lit, i els meus moments d'absència.

Per altra banda, de petita, quan demanava alguna cosa que no estigués al nostra abast, solien dir-me: sí dona, la lluna en un cove et pescarem; i quin desig no m'entrava de veure-la eixir de l'estany i emportar-me-la cap a casa.

Mai no la vaig poder haver, tan se val ….. i … qui m'ho havia de dir, ara se m'ha presentat l'oportunitat d'anar a casa seva. Qualsevol no l'aprofiti !!!!!!

Però en realitat el gran deliri de conèixer-la em va envair una nit al pati dels Rabins d'Isaac el Cec, mentre escoltava un recital de cant. Estàvem en un balcó del pis de dalt de tot, sols, en Martí i jo (i que consti que ja fa molts anys que hem superat la lluna de mel). Quina nit tan bella. Renoi !!! Mireu us la descriuré amb la pseudo poesia (i dic pseudo perquè desconec les tècniques d'aquesta disciplina) i també em cal advertir que els mots inevitablement desvirtuaran el sentiment. Malgrat tot, vet aquí el que em va inspirar.

~

cultura

Encís al pati dels rabins

46 PdS 61

Suspesa del bell mantell que la nit ha desplegat pedra fina d'eix joiell esdevens, a mon esguard.

Tot passejant-te, falaguera, l'espai amares de claror, al teu entorn, la gran tenebra, la llum, abilla de blavor.

En albirar-te, s'ha fos el guspireig dels estels, com si cerquessin repòs embolcallats en tes vels.

Com una perla encisadora el firmament engalanant, faràs d'espill, fins a l'aurora, del fulgor de l'astre gegant.

Sóc conscient que entre el meu somni i la descripció que han fet de la lluna els que l'han visitada, no hi ha cap mena de semblança, d'aquí ve la meva dèria per anar-hi a fer un tomb, a fi de poder comprovar quines sensacions se'm desvetllen.

El que de veritat m'agradaria seria anar-hi sola, quedar lliure de tota presència humana. Aquest pensament em provoca una barreja de plaer i de pànic summament atractiu.

Bé el que passarà no us ho podré explicar fins a la tornada.

A reveure doncs, i si no torno, serà que hauré trobat el lloc idoni.

~

Ébano Una mirada a l ’Àfrica Àngel Garcia

L'autor d'Ébano Ryszard Kapuscinski va néixer a Pinsk (Bielorrússia) l'any 1932. Va estudiar Història a la universitat de Varsòvia i entre l'any 1959 i l'any 1981 exercí el periodisme, treballant com a corresponsal a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Considerat per molts com el mestre del periodisme, va col·laborar a Times, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung, entre altres publicacions de prestigi.

Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull i premi Príncep d'Astúries l'any 2003, va morir a les primeries d'aquest any 2007.

Ébano, que recull les seves vivències en els temps de la descolonització en que ell fou corresponsal a l'Àfrica, és molt més que un reportatge sobre el continent negre.

Suposa el relat minuciós i detallat de la realitat de cadascun dels països que ell travessa. Però per no caure en enganys ni simplificacions, en el pròleg ja ens avisa: “Aquest continent és massa gran per a descriure'l.

Només per una convenció reduccionista, per comoditat, en diem Àfrica. En realitat, tret del nom geogràfic, Àfrica no existeix”.

I partint d'aquesta premissa, ens explica les seves experiències a diferents països, pobles o llogarrets. Enmig de festes populars o de conflictes bèl·lics; perdut al desert o a punt de morir de malària; llogant un helicòpter per donar cobertura a una notícia o viatjant en un atrotinat camió que es desmunta a cada revolt. Però no és, ni de lluny, un llibre d'aventures: és fonamentalment una crònica lúcida i allunyada dels estereotips, els tòpics, els prejudicis i les frases fetes. Tot això combinant la cruesa de la força descriptiva amb un lirisme propi de l'escriptor consumat que fou.

Les seves paraules ens ajuden a entendre la història mai no escrita d'Àfrica. “Documents? Aquí mai no n'hi ha hagut. No hi ha ordres escrites, ni mapes de l'estat major, ni claus, ni octavetes, ni crides, ni diaris, ni correspondència. No hi ha el costum d'escriure memòries ni diaris perquè, la majoria de vegades, no hi ha paper. No existeix la tradició d'escriure la història. I en tot cas, qui ho faria? No hi ha col·leccionistes d'objectes per al record, ni especialistes en museus, ni historiadors, ni arqueòlegs. Aquí la història apareix de sobte, recull la seva collita de sang i víctimes i desapareix sense deixar rastre”.

~

La seva lectura resulta obligada per a copsar la situació dramàtica en què es troben la majoria d'estats i pobles d'aquell continent, el galdós paper que van fer les metròpolis i la indiferència més absoluta d'allò que en

cultura

Els capítols sobre Ruanda, amb l'anàlisi més aclaridora que mai he llegit sobre el genocidi dels Grans Llacs, Etiòpia, Libèria o Sudan, entre d'altres, ajuden força a comprendre aquest continent.

“Estant a l'Àfrica, l'europeu no hi veu més que una part: per regla general veu tan sols la seva capa exterior, que sovint no és la més interessant, ni tampoc la que té més importància. La seva mirada llisca per la superfície, sense penetrar a l'interior, com si no creies que al darrere de cada cosa s'hi pot amagar un misteri”.

47 PdS 61

diem el primer món. I no ens enganyem: aquest no és un llibre recomanable per a aquelles persones que no tinguin un clar desig d'informació, un punt d'actitud autocrítica i un mínim de sensibilitat. Si no sou d'aquesta mena, no el llegiu: en podríeu sortir escaldats, perquè és com un cop de martell sobre la nostra consciència d'europeus rics i blancs. Ébano és un excel·lent llibre elogiat per la crítica mundial, on al costat d'aquests grans drames, també hi trobem episodis divertits que ens ajuden a conèixer els detalls més petits i, potser per a nosaltres, més insignificants de la vida quotidiana dels pobles i les tribus d'aquest continent que “no existeix”.

~

AUTOESCOLA

~

cultura

GIRONÈS

48 PdS 61

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

Deu personatges (Sobre “ els italians es giren” de Mario de Biasi)

Àngel Garcia

Casualment ha arribat a les meves mans aquesta magnífica alhora que divertida fotografia. L'autor n'és Mario de Biasi, un dels més alts exponents del neorealisme italià, que amb més de trenta anys de carrera, ha emplenat amb les seves imatges centenars de portades i col·laboracions en prestigioses revistes.

La seva detinguda contemplació em va suggerir un joc que ara us proposo.

1

2

M'havien dit que solia passar per aquella plaça de tant en tant i m'hi vaig acostar amb un cop de Lambretta sortint de l'estudi d'arquitectura. Les sabates enllustrades, els guants de pell de cabrit i la moto lluent: estava segur que no es podria resistir als meus encants. Més encara si tenim en compte la colla de pòtols que s'aplegaven: mecànics, paletes o algun oficinista de poca volada.

Xusma, obrerots al capdavall.

I va aparèixer ella. Esplendorosa i magnífica.

Convençuda de que era el centre del món. I resolta a menjar-se'l. Vaig apagar la cigarreta i me la vaig mirar de reüll.

Mai no ho he entès: jo era l'únic que podia oferir-li alguna cosa al seu nivell i no es va dignar ni mirar-me.

3

~

Tenia pressa per arribar a casa. Havia sortit de l'obra més tard del previst i a casa m'esperava la dona, fins al capdamunt dels quatre fills trinxeraires i mal educats, i la mare enllitada i sempre rondinant. És per això que vaig decidir passar per la plaça, per fer-ne més via.

I allà, darrera d'aquella munió de gent la vaig veure. Déu meu, quina dona! Com pot haver homes que tinguin la

cultura

Havia tingut un dia dur al taller. Reparàvem un vell motor Lambordini i em portava de cap. Necessitava esbargirme una mica i treure'm les teranyines del damunt. Vaig sortir sense saber on anar. Fins l'hora de sopar em venia de gust vagarejar per aquí i per allà, sense tenir res per fer, matar el temps. La meva vida no era un jardí de roses. De mena introvertit (al taller els companys sempre m'ho deien: “sol com un mussol”) , tenia pocs amics i les noies, ai les noies, no es fixaven gaire en mi.

En arribar a la plaça la vaig veure. Era allà, al davant meu. Robusta, desitjable, provocativa. I em vaig dir, per què no? Total el pitjor que em podia dir era que no i això ja ho tenia. No hi havia res a perdre. Llança-t'hi Luciano, una dona així bé val un acte de valentia, vaig pensar. I em vaig decidir. Vaig fer una passa endavant i em vaig aturar. El seu moviment rítmic i poderós em va paralit-

zar. Una immensa por em va dominar i una sobtada suor freda m'envaí tot el cos. No sabia què fer i allí em vaig quedar, palplantat, una vegada més com un veritable estaquirot.

49 PdS 61

sort de tenir una femella així? Però és clar que no s'ha fet la mel per als rucs. I a més on anava jo, que amb prou feines podia mantenir la casa amb el meu sou de manobre, a pagar els capricis d'una reina com aquella!

Emprenyat, vaig donar cop de pedal a la moto i, encara abans de marxar, vaig adreçar-li una última llambregada.

4

--Creu-me Paolo, deixa't estar de manies. Al cap i a la fi tu necessites al teu despatx una secretària i aquesta de ben segur que et faria bé la feina, tu ja m'entens... I la teva dona no tindria per què saber-ho. Ella amb les seves amigues a les seves coses i tu a les teves. Que la vida és curta i una alegria bé que ens la mereixem, no? Que prou que hem patit per aixecar l'empresa quan venien maldades i tot se'ns girava a la contra. Doncs ara que les coses ens van mig bé...

Ep! I que si no la vols, ja me la quedaria jo, que gaire feina no tinc, però ja li'n buscaria, ja...

5

La vida és fugissera. Sempre n'he tingut la certesa. Però és ara, quan els anys em pinten de blanc els pocs cabells que em resten i les arrugues solquen la meva pell, és ara que això és més evident.

Si jo fos més jove, ara que ella em mira de fit a fit, m'hi adreçaria i gentilment la convidaria a prendre un gelat, i potser li llegiria les últimes poesies que vaig escriure poc després que em jubilessin del meu lloc de contable. Lloc que amb pulcritud i diligència vaig exercir durant més de quaranta anys.

Potser em mira perquè encara em troba atractiu?

Oh! Vana il·lusió A qui vols enganyar?

Si mai donzella fadrina En mon rostre es va fixar.

6

Valga'm Déu! On anirem a parar!

Qui s'haurà cregut que és aquesta bagassa! Si tingués a casa un home com cal, no la deixaria anar així pel carrer, no... Però, és clar, avui les dones es pensen que poden anar pel món mig nues, provocant els homes com si res, i després passen les coses que passen.

Jo de jove també feia goig, no ens hem d'enganyar, però mai no m'havia atrevit a anar així pel món. Clar que el meu Vittorio tampoc no m'ho hauria permès. Bon un ell. Que sempre es mirava totes les dones de reüll i si algú, ni que fos sense intenció, em mirava a mi, se li girava una cara de gos que Déu n'hi do.

Més val que vagi a comprar la farina que necessito, perquè veure aquesta noia em regira els budells.

~

cultura

7

50 PdS 61

Havia sortit a fer un encàrrec. Els nebots m'havien demanat feia temps que els comprés algun conte i, la veritat, no els sé dir que no. Què voleu? La meva feina de fuster m'apassiona. Treballar la fusta ho trobo com si fos una sort. Ja sé que és dur i sovint no gaire ben pagat, però jo m'ho passo bé. I amb els dos petits de la meva germana sóc l'home més feliç del món.

Anava buscant doncs una llibreria i quan era a la plaça, la vaig veure venir. De cop em van marxar del cap els llibres, els nebots, la fusta i el món sencer. Em vaig quedar badant perquè allò era com si un àngel hagués baixat del cel i s'hagués vestit de dona. No era només l'atractiu sexual, sinó l'harmonia, la sensualitat, la llum que desprenia.

No sé quanta estona m'hi vaig quedar, no sé si hi havia algú més: jo m'estava allà creuat de braços i mirant-la encaterinat.

Allò era com una aparició. Un miratge.

8

M'ho havia dit el meu amic Giovanni i vaig veure que no m'havia exagerat. Estava bona. Molt bona. I encara que ell digués que no, aquell pendó buscava brega. Que jo d'altra cosa potser no hi entenc, però de dones en sé un niu i ningú no m'ha d'ensenyar res. I parlant d'ensenyar, a aquesta meuca ja l'hi ensenyaria jo un parell o tres de coses. Vine aquí, petita, gira la cara i veuràs el que tinc. Vols saber el que és un home de debò?

En Giovanni em va abraçar per sobre l'espatlla. No sé si era per donar-me suport o per contenir-me i evitar que m'hi llancés. Cosa que hauria fet ben a gust.

9

La feina de viatjant és feixuga. Tot el dia amb la cartera i les mostres de mitjons amunt i avall. Tot el dia fent bona cara “bon dia don Carlo, bon dia Sr. Roberto” i tot el dia sentint excuses barates: passi la setmana que ve, amic Tonio, que encara no necessitem res. L'avantatja, que sempre n'hi ha alguna, és que voltes pel carrer, veus públic, respires l'energia de la gent i no t'has d'estar tancat en un despatx.

De tota manera, aquella tarda res d'allò no em servia de consol. Anava capficat perquè el dia havia estat especialment dolent. Cap dels clients no m'havia fet cap comanda.

I va ser en aquell moment, quan travessava la plaça, que vaig veure la noia més guapa que mai havia vist.

Desenfadada, provocativa i resolta. I maca, molt maca.

No havia venut ni un sol mitjó, però aquella noia m'havia alegrat el dia.

10

Em sentia contenta. Oportunitats com aquella no se'm presentaven cada dia i jo feia temps que l'estava esperant. I a més, què dimonis! me la mereixia.

Jo era una noia un punt atrevida però decent. La feina a la fàbrica tèxtil no em trauria mai de la misèria, i jo aspirava a més. Tampoc no pensava menjar-me el món, com em deien algunes companyes de feina, però sí que era capaç de torejar-me qualsevol poca-solta que se'm posés pel davant.

I així va arribar el dia assenyalat. Em vaig arreglar una mica. La faldilla blanca una mica ajustada que m'havia fet jo mateixa amb una peça que sobrava al taller i la brusa que hi feia joc. Les sabates d'estiu de taló i la bossa de mà que m'havia regalat un xicot que vaig tenir.

No necessitava res més. Em vaig pintar els llavis d'un vermell llampant i vaig anar a trobar-lo. Nerviosa però decidida: era la meva gran oportunitat.

I allà estava. Amb tota una colla de gent que vaig suposar que eren figurants, m'esperava en Mario, el fotògraf que m'havia promès un bon pessic per posar per ell, això sí, vestida, que ja ho havíem deixat clar de bon principi.

Tot va anar molt de pressa: tu posa't aquí i ni te'ls miris.

Camina, atura't. Ja està.

El que mai no li vaig perdonar és que no se'm veiés la cara. Si serà poca-solta!

~

Josep Brugada

De tothom és coneguda l'afició dels anglesos al ritu i al consum del te.

Durant les èpoques daurades de l'imperi Britànic les incorporacions de l'exotisme del te que procedien de l'Índia i posteriorment de la Xina, acabaren per consolidar un costum en la societat anglesa. Més que un beuratge, el te en els territoris de la Xina va ser i és una infusió remeiera, per tant, a les èpoques medievals el te ja s'utilitzava per les seves propietats curatives. Tant a la Xina, com després al Japó, el té va esdevenir un conreu molt apreciat per les seves qualitats, de tal manera que les seves propietats i les seves varietats van donar origen cap al segle XV a un culte, a una religió, el teisme (de te > teisme) . El teisme esdevé un culte a les coses nobles de la vida, un ritu de puresa basat en l'adoració de la bellesa que està pel damunt de les vulgaritats de l'existència quotidiana.

Per tant, doncs, els anglesos -que sempre han estat uns mestres molt fins a l'hora d'incorporar les coses bones, agradables i positives dels països que han colonitzat- no van fer res més que traslladar, perpetuar i ennoblir un culte al te que ja es coneixia a la Xina més enllà del segle VIII.

els misteris de la ruta del te Fermine Maxence Edicions La Campana, Barcelona, 2003

L'embriaguesa i la passió es desfermen quan Charles, recomanat per Wang, coneix Loan, una dona encisadora “d'un erotisme torbador”, extraordinàriament bella que fumava flor de cascalls, o sigui, opi i que havia estat l'esposa del misteriós i poderós Lu Xen. Loan sedueix Charles i li explica que el tercer secret del te és Lu Xen. Loan enganya Charles i a partir d'aquest episodi, no és pertinent explicar res més del que s'esdevé a la novel·la puix que arribat aquí, el lector encara tindrà la sensació que entrem en un desenvolupament argumental molt més críptic, molt més secret.

Wang davant la insistència de Charles l'adverteix i li diu que si persevera en la idea d'anar a trobar Lu Xen, tot s'haurà perdut.

La novel·la de Fermine Maxence està impregnada d'exotisme de l'ambient i els paisatges incomparables de la Xina profunda i ens transporta -com en un viatge opiaci, al·lucinatori- vers els miratges de la vida oriental.

A voltes amb unes pinzellades literàries proustianes, el text d'aquesta novel·leta també ens va donant les seves sentències vitals, com per exemple la veritat absoluta segons la qual és impossible que ningú pugui escapar-se del propi destí. Res més cert, doncs, per a un text ben original que fa que la ment del lector navegui pel mig de la frondositat dels rius i les selves de la Xina profunda i s'esplai en la percepció d'uns paisatges imaginaris. Finalment l'escriptor ens guarda un inesperat cop d'efecte que ben segur no ens deixarà indiferents.

~

indrets més remots de la Xina.

Charles és un gentelmen ric que pretén descobrir tots els secrets del conreu del te. S'embarca cap a Ceilan al sud de l'Índia però algú l'informa que per descobrir l'autèntic país del te, li convé endinsar-se en les profunditats de l'imperi del sol naixent. A partir de les informacions que hom li proporciona, a la populosa ciutat de Ceilan, s'inicia el veritable periple de Charles Stowe i el text novel·lesc comença també a experimentar una autèntica progressió en els fets i les vivències que s'hi detallen. A partir del què hem explicat, el lector que vulgui endinsar-se en el moll de la qüestió, experimentarà també una clara sensació de progressió. L'argument de la novel·la avança en la mesura que Charles Stowe fa mans i mànigues per descobrir els misteris del conreu del te.

Malgrat algunes dificultats amb les quals es troba Charles, la novel·la avança adequadament i això activa una clara sensació d'enjòlit en el lector. Stowe esdevé un personatge obstinat, segur del que va a recercar, però en un punt determinat de la trama argumental, toparà amb la dura filosofia, amb el caràcter ferreny i amb el secretisme de la mentalitat oriental. No obstant això, Stowe persevera i desitja saber-ho tot sobre el te. Per mediació d'un comerciant

irlandès que ha conegut a Xangai, coneix el sinistre Wang el qual adverteix l'anglès dels perills que corre si vol aprofundir més en els secrets del te. L'objectiu serà descobrir els misteris i les propietats del te blanc. El secret de tot plegat és el totpoderós Lu Xen traficant d'opi. Qui és però veritablement Lu Xen? Aquí rau el quid de la novel·la. No aconseguirem saber qui és en realitat Lu Xen fins al final de tota la trama. Charles, malgrat els esculls que li posen, voldrà arribar fins al final i evidentment li caldrà passar també pels filtres de l'amor.

cultura

Opi, és doncs, una novel·la d'actualitat escrita per un jove escriptor francès, Fermine Maxence el qual ha sabut endinsar-nos en la història personal d'una família de comerciants de te britànics del segle XIX de manera que en algun moment la novel·la d'aquest escriptor francès fa pensar en El Perfum de Patrick Süskind. Sembla que els anglesos només coneixien les varietats del te negre (tipus pekoe, souchong, congou) però a la Xina de bell antuvi, existien també les varietats de te blau, de te verd i de te blanc. La història de la família Stowe se situa a principis del vuit-cents i la vida de Robert Stowe girà a l'entorn del comerç i l'afició del te que va traspassar al seu fill Charles el qual esdevindrà el protagonista de la història de la novel·leta. Situats, doncs, en els millors moments dels rèdits polítics i econòmics de l'Imperi Britànic, Charles Stowe decideix saber-ho tot sobre les rutes del te, per la qual cosa decideix iniciar un periple que el dugui pels camins de l'Índia fins als

Opi,

51 PdS 61

Les momaraques Josep Brugada

~

cultura

Els mitjans de comunicació audiovisuals -com és la televisió- tenen en els nostres temps moderns una gran capacitat de divulgació, fins i tot d' aquells aspectes lingüístics que tradicionalment havíem de cercar als llibres. Dic això perquè aquesta darrera temporada de la televisió catalana ha tingut força aplaudiment un programa que escorcolla i treu a la llum paraules de l'àmbit dialectal dels Països Catalans, em refereixo a la sèrie, Caçadors de paraules que ha esdevingut molt popular. En un dels darrers programes es van referir a la paraula MOMARACA, MUMARACA, MOMARAQUES, paraula d'interès dialectal que hom circumscrivia precisament a la població de Sarrià de Ter. Diré que l'esment de la paraula em va causar grata sorpresa perquè a més, aquest és un mot que jo he sentit dir tota la vida a casa meva i a casa dels meus avis per referir-se justament al prodigi de la televisió i al que hom veu a través de la petita pantalla. A casa tothora havia sentit allò de, “Apa, apagueu les mumaraques que hem de sopar”, “Què feu àvia, avi? - Sí, res, goitar les mumaraques!” “només fan que mumaraques”. Per tant, si el mot 'mumaraca' o 'momaraca', es diu a Sarrià de Ter tal i com ho anunciava la tele catalana, segurament en altres famílies del poble la paraula resulta també ben cone-

52 PdS 61

posa damunt la garbera per a espantar els ocells', (Documentat pel Diccionari Alcover-Moll a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols).

En el seu sentit etimològic tal vegada provindria de la contracció de MAHOMA > MOMA, d'aquí MOMARACA i totes les variants que la cultura popular ha transmès i modificat, així: MOARACA tal i com ho diuen a Bordils, MOMERACA, MOMEROCA, com hom ha sentit a Peratallada. A Llinars del Vallès diuen amb el mateix significat, MUMAROTA i a Sora (Osona), MULLERACA.

guda i freqüent. M'agradaria saber si a les llars sarrianenques aquest mot és encara ben viu. Ja me'n trametreu notícia.

En el seu origen la paraula MOMARACA, pronunciat amb [u] segons la fonètica del català central, MUMARACA que es diu també en altres indrets del domini lingüístic català i grafiat de diversa manera (Llofriu, Palafrugell, Granollers) significa ESPANTAOCELLS. Als espantaocells se'ls anomenava antigament també amb el nom de MOMARAQUES. Sembla que l'origen de la paraula vindria de la paraula MOMA, mot que significa: 'Ninot o drap que es

ANUNCI “TOT COLOR” REV. 51 pAG 65

La saviesa popular, quan van sortir els primers aparells de televisió, batejaren el prodigi de la tècnica amb el nom de 'momaraques' / 'mumaraques', [mum´rákes].

Escolto també [nemurák´s] o sigui que la gent d'aquests verals assimilaren el concepte de momaraca primigèniament als espantaocells i posteriorment al que sortia a través de l'aparell de televisió. ¡Vegeu com en pot ser d'instructiva també la nostra televisió¡ Bé, però de tant en tant també va bé obrir les pàgines d'un llibre o fer petar la xerrada entre la gent del poble, segur que sempre s'aprèn alguna cosa. Vigileu i no us encanterineu mirant massa temps les 'momaraques' no perdessim els valors de la llengua dels avantpassats.

~

Quadern d’ apunts Josep M. Sansalvador, jsansalvador@sarriadeter.cat Fotos: Josep M. Sansalvador

Un anacronisme al carrer Mentre Salt i Sarrià van estar annexionats a Girona, per evitar confusions de nomenclàtor urbà els carrers principals d'ambdues poblacions es van denominar de manera oficial com a carrer Major de Salt i Major de Sarrià, respectivament. En el nostre cas (a Salt ja ho tenen resolt) les plaques que es van gravar aleshores encara romanen fixades en façanes i cantoneres amb aquella inscripció, com si la població no hagués recuperat la sobirania. He pogut comprovar que molts sarrianencs nouvinguts que hi hem fixat residència, probablement orientats pel que hem llegit a les plaques del carrer, en un moment o altre hem donat l'adreça amb tota l'extensió. El propi Ajuntament, sense anar més lluny, també fa constar en alguns impresos i en la pròpia web que té domicili al carrer “Major de Sarrià”.

Això de “Major de Sarrià” personalment sempre m'ha fet un gran efecte i em sona molt barceloní i literàriament evocador. El carrer Major de Sarrià existeix de manera certa a Barcelona. Un dels seus establiments més coneguts és l'emblemàtica pastisseria Foix. I quan em fixo en la placa del nostre carrer Major, no puc evitar fer córrer la imaginació i pensar que de qualsevol racó en podria sortir el fantasma, elegant i esportista com un dandy, de JV Foix. Ell sí que vivia i treballava al carrer Major de Sarrià. És quan dormo que hi veig clar …

Nivell C

Una anècdota utilitària, auxiliar, de la campanya municipal. Una qüestió de back-office, que se'n diu ara.

Celebrades les eleccions municipals el diumenge 27 de maig, la nit del dilluns dia 28 la candidatura de CiU a Sarrià de Ter ja havia despenjat de fanals i altres suports els cartells de propaganda electoral. Entre els dies 29 i 30 ho féu la del PSC, i més tard la d'ERC, que sembla que havia encomanat la funció a una empresa especialitzada. La candidatura del PP no havia fet ús d'aquests elements propagandístics i no hi tenia res a despenjar.

Tal vegada és per aquest motiu que a l'hora de la veritat no els coneixia ni quisqui…

Bookcrossing a la Cooperativa

~

~

Des de fa uns mesos, hi ha al centre cívic La Cooperativa una ben proveïda taula de dipòsit de llibres, revistes i material imprès divers que funciona amb eficàcia. Per voluntat d’Assumpció Vila i de Raimonda Coll, amb el suport de la coordinadora del centre, Prese Serrano, s'ha posat en marxa aquesta variant sarrianenca del bookcrossing, oberta a tothom que vulgui fer-ne ús. S'hi pot trobar de tot, des de números endarrerits de Parlem de Sarrià fins a manga japonesos, des de llibres de text fins a novel·les. Volums antics i altres de sorprenentment actuals. Alguna vegada que hi he donat un cop d'ull hi he pogut veure un exemplar de Vida Privada, de Josep M. de Sagarra, i una curiosa edició en castellà del Petit Nicolas de Jean-Jacques Sempé i René Goscinny, entre d'altres peces interessants. Quan tingueu ocasió de visitar la Coope, no deixeu de fer un volt per la sala gran, al pis de dalt. Un bon lloc per abandonar llibres, un bon lloc per anar-ne a recuperar.

anecdotari

Una altra de plaques de carrers i places. Els catalans devem ser els únics habitants del planeta que hem de demostrar amb una cartolina que coneixem la llengua del propi país. En aquell temps, quan acabàvem el COU, només ens donaven un copet a l'espatlla i ens enviaven a fer la selectivitat. Uns anys després, com a record del pas per l'institut, ja hi van afegir -de franc i sense fer examen- el nivell C de català.

Segurament és per això que els indocumentats que no disposem d'aquell títol ens veiem abocats a fer visites constants al diccionari. En una d'aquestes, he pogut deduïr que qui va cuidar-se de retolar la placa amb el nom de la plaça Vil·la Romana, del Pla de l'Horta, tampoc devia gaudir del famós nivell de coneixement de nostra llengua.

(Quan es fa referència a un centre d'explotació agrària de l'època romana que incloïa una residència, conreus, premses per vi i oli, etc … com és el cas, vil·la s'escriu així, amb ela geminada. Diccionari dixit.)

Ecos de la campanya electoral

53 PdS 61

Hem arribat al final d'aquest curs 2006-07 i una vegada més volem compartir amb tots vosaltres les activitats que hem dut a terme durant aquest últim trimestre.

L'AMPA ha col·laborat en la festa de Sant Jordi del Centre, en els Jocs Florals celebrats i en el certamen literari infantil dels premis Sant Jordi de Sarrià de Ter. Aquest any els protagonistes dels relats i poemes dels nens i nenes han estat en Rafael Masó i en Tintín. Els hem de felicitar per l'alta participació i la qualitat dels seus treballs. També hem participat i hem ofert un taller sobre ergonomia dins les activitats programades per l'ajuntament pel Mes de la Salut.

Ampa CEIP Montserrat Loli Fernández Herrera Presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat

Foto: Agustín Jaime

~

espai escolar

Festa de fi de curs a l'escola, amb el tast de pastissos.

54 PdS 61

Des de fa tres cursos participem juntament amb l'escola en el projecte de socialització de llibres. Ha anat augmentant en nombre de beneficiaris i de llibres socialitzats gràcies a la donació de llibres per part de les famílies, alhora que ha anat rebent, des del seu inici, el suport econòmic de l'AMPA, així

com dels ajuntaments de Sarrià de Ter i de Sant Julià de Ramis i la Generalitat. El projecte de socialització de llibres promou que les famílies que ho desitgen utilitzin llibres d'altres alumnes, en condició de préstec, amb el compromís de tenir-ne cura i conservar-lo en bon estat per una futura reutilització.

D'aquesta manera el projecte compleix el doble objectiu d'implicació i sensibilització dels alumnes per no malbaratar recursos i el respecte vers els béns comuns, així com reduir la despesa familiar en llibres de text.

Foto: Agustín Jaime

En tornar de caminar per la riera Xuncla, en David Saulina i d'altres pares ens havien preparat una suculenta fideuà.

L'escola de mares i pares és la nostra assignatura pendent, hem programat cursos d'informàtica i diferents xerrades i tallers on a diferència de la resta d'activitats la participació ha estat més baixa, per això estem treballant per tal de buscar mecanismes que facilitin una major participació, qualsevol suggeriment serà ben rebut!

I com a cloenda, la festa de fi de curs! Al matí tallers mediambientals per als nens i nenes. I a la tarda tot

Juny també és temps d'acomiadaments, els nens i nenes de sisè han de marxar de l'escola per començar una altre etapa molt important de la seva vida, l'etapa de secundària, estudieu molt i sigueu vosaltres mateixos. També acomiadem a les mestres i als nens i nenes que per diverses circumstàncies el proper curs no estaran a l'escola, us enyorarem!

Ha estat la d'aquest curs una tasca laboriosa però feta com sempre amb molta il·lusió. Arriba l'estiu i el col·legi resta sense canalla però no adormit..., nous projectes han d'engegar el nou curs escolar...

~

~

També hem proposat dues sortides més en aquest trimestre en que la participació ha estat molt alta. La primera el 29 d'abril ens vam desplaçar cap a França, seguint la ruta

d'activitats per a grans i petits: partit de futbol, ball de funky, exhibició de kungfú, jocs de cucanya i castell flotant per als més petits. Animació per totes les edats amb el conjunt TRAPI i el ja tradicional concurs de pastissos. El sopar exquisit preparat per les nostres cuineres l'Isabel, la Paqui i la Carmen i tot seguit ball.

espai escolar

Després de la bona rebuda del curs anterior el dissabte 26 de maig vam organitzar una jornada de portes obertes per tal que les famílies poguessin conèixer els monitors i les activitats complementàries que els seus fills i filles duen a terme a l'hora del menjador, tant pel que fa al curs que s'acaba com per escollir-les per al proper.

dels Càtars per visitar la ciutat medieval de Carcassonne. L'antiga ciutat fortificada és la més gran i millor conservada de l'Europa medieval i declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO al 1997. Passejant pel seus carrers empedrats i visitant el seu castell construït al segle XII et sents transportat a l'època dels trobadors!

La caminada per la ruta dels Molins II el 20 de maig va ser la segona i amb una guia excepcional, l'Assumpció Vila. Aquesta ruta ens va permetre veure els elements més importants del patrimoni natural de Sarrià de Ter, la riera Xuncla i el volcà del puig de can Guilana, així com el molí d'en Pérez i el de can Tomàs. De tornada a l'escola ens esperava la suculenta fideuà d'en David Saulina, que ja s'ha convertit en un altre clàssic anual.

55 PdS 61

Premi La Mostra’07 Eva Bassó i Puig Montserrat Xandrich i Francisco

La dona als mitjans de comunicació i El dret a l'educació Foto: CEIP Montserrat

~

espai escolar

El grup d'alumnes de 6è, guanyadors del premi “La Mostra d'audiovisuals”.

56 PdS 61

Per aquestes dates, l'any passat, us informaven que havíem guanyat un premi de vídeo que varen elaborar els alumnes de sisè.

Enguany, el cicle superior del Ceip Montserrat, ha seguit les mateixes petjades que el curs passat. Per què diem això?, doncs, molt senzill: hem tornat a guanyar el premi La Mostra d'Audiovisuals, organitzat pel Departament d'Educació de la Generalitat.

Aquest curs, s'han presentat dos vídeos de temàtiques diferents: Les dones i els mitjans de comunicació i Un dia d'escola.

Els dos treballs estan emmarcats en el Programa d'Innovació d'Educació per a la Ciutadania que és el segon any que el duem a terme.

El primer, té com objectiu defensar els drets de les dones en els mitjans. Els alumnes de sisè van fer un muntatge audiovisual a partir de la recerca dels estereotips i prejudicis que els mitjans de comunicació actuals encara trameten. No els va ser difícil trobar exemples de la dona tractada com a objecte, de la dona consumidora obligada a comprar un munt de productes de bellesa, de les dones belles forçosament ruques i de les lletges intel·ligents, i de l'esport com a cosa només d'homes; però sí els va costar molt trobar notícies en què les dones fossin les protagonistes positives. Va ser presentat durant el Dia de la Dona Treballadora a “La Cooperativa”, juntament, amb la resta de treballs fets per l'escola. El format és amb powerpoint; una presentació

Diferents imatges del vídeo “Un dia a l'escola”

espai escolar

~

de diapositives amb imatges (fixes i moviment) on les frases escrites i l'audio, li donen una força reivindicativa brutal.

El segon treball, té com a objectiu principal el de conèixer i defensar els drets dels infants a tenir una educació, temps lliure, temps de joc, ... .

Mitjançant el visionat de la pel·lícula “Ni un de menys” de Yimou Zang i de la lectura de textos on es fa pal·lesa la lluita, del dia a dia, dels infants d'altres cultures, per poder anar a l'escola, els alumnes de sisè, van voler ensenyar què feien ells durant un dia d'escola i van filmar una breu història basada en la pròpia experiència i que està relacionada amb el dret a l'educació. Abans però, de fer la pel·lícula, els alumnes van haver de conèixer conceptes teòrics sobre moviments de la càmera, angles, plans, guions, llum, so, edició, ... .

Aquesta activitat va permetre: afavorir en la presa de postures i la formació d'opinions davant històries de vida, donar a l'alumnat una educació artística i comunicativa pròpia del present, formar espectadors crítics per tal de trencar amb l'hàbit d'empassar-se les pel·lícules sense pensar, fer alumnes més sensibles afavorint l'empatia i la comprensió de l'altre, ampliar horitzons ajudant a comprendre altres països i altres gents: interculturalitat, per tant, va permetre formar ciutadans.

Tot plegat, va comportar molta feina però, alhora va ser molt divertit. Va ser una experiència molt bona per tothom i, ens en sentim tots plegats molt orgullosos. Pensem que la feina ben feta té futur i, nosaltres seguirem treballant en aquesta línia a fi i efecte que els nostres alumnes coneguin l'educació audiovisual i, alhora es sensibilitzin en temes actuals i de la nostra societat.

Si voleu visionar aquests dos treballs els podeu descarregar de: • http://www.xtec.cat/ceipmontserratsarria/ (apartat activitats) • http://phobos.xtec.net/audiovisuals/lamostra/007/treballs.php (apartat de vídeo) Desitgem que us agradin!

57 PdS 61

"La moto en el desert“

Estava al casal d'estiu a Girasol. Com sempre a Girasol podem escollir el que més ens

agrada i a mi m'agrada la fusteria. Vaig començar volent

fer un cotxe però era molt difícil. Vaig veure un tall de fusta petit que en Joan (que és la persona que ensenya a utilitzar les eines...), tenia al seu costat. Aleshores vaig decidir fer una moto però com que veia complicat fer girar les rodes vaig decidir enganxar-la en un paper i posar-la al mig del desert. D'aquesta manera com que hi havia tanta sorra les rodes no podien girar. Aleshores vaig veure que uns meus

~

el petit PdS

companys ja havien acabat i feien màgia amb una llimona. Aquí podeu

58 PdS 61

veure el resultat de l'obra de la moto i em vaig posar a fer màgia.

Jugar al Girasol és un dels regals més grans d'aquest estiu.

Ganda Singhateh Tixis

Estrès i relaxació “A mi m'agrada respirar” Dionisia Barragan, infermera Emili Marco, metge

Totes les persones estem sotmesos a pressions que poden ser d'orígens i d'àmbits diversos: 1. Familiar 2. Laboral/professional 3. Econòmiques 4. Socials.....etc Davant els estímuls que ens amenacen, el nostre organisme reacciona amb el que denominem estrès.

L'estrès és una part insubstituïble de la nostra vida. La definició es va introduir a l'any 1936 per un metge Austríac denominat Hans Selye.

Què és?

MOLT = MASSA Massa vol dir més enllà de les possibilitats i recursos que la persona creu que té per afrontar les situacions. Apareix el sentiment de

~

carregada de lligar els senyals del sistema nerviós, són la causa de les reaccions físiques com la taquicàrdia, la sudoració, l'augment de la respiració, l'augment de la tensió arterial....etc. És en aquest moment quan el nostre subconscient es prepara per fugir o afrontar la realitat intentant actuar i fins i tot lluitar. Un cop desapareix l'amenaça, l'organisme torna al seu funcionament habitual i es recupera de la gran despesa d'energia física i emocio-

salut

És un reflex, és a dir un automatisme que predisposa el cos per a l'acció o la fugida, en un intent d'assolir una adaptació a noves situacions.

De totes maneres, per la vida quotidiana és necessari una certa quantitat d'estrès.

El nostre cos reacciona posant en marxa el sistema endocrí, de manera que allibera substàncies com l'adrenalina, cortisol, glucosa i altres.

Aquesta activitat hormonal és l'en-

nal. Quan l'amenaça persisteix o així ho sent l'individu, és manté l'estat d'alerta permanent i en aquest cas, l'organisme no té el temps necessari per recuperar-se i comença a esgotar-se de forma física i psíquica.

Moltes situacions a la nostra vida poden ser la causa de l'estrès, com podrien ser: 1. Divorciar-se.

2. Casar-se.

3. Mudar-se de casa.

4. Canviar de treball.

5. Manca de treball o acomiadament.

6. Naixements.

7. Morts.

8. Emmalaltir...etc.

Hem de dir que l'estímul estressant pot provenir del propi individu, des de la malaltia fins les qüestions de la pròpia autoexigència. En tot cas allò que estressa mentalment o emocionalment és el que la persona interpreta com a “Massa”.

59 PdS 61

fracàs, d'incompliment, la insatisfacció, l' angoixa. En resum, no estressa el molt o el poc, allò dolent o allò bo sinó el pensament que no podrem assolir quelcom i això tindrà conseqüències importants percebudes per l'individu.

Dins del concepte modern d'estrès, podem afirmar que interaccionen al menys tres factors: 1. L'entorn.

2. La forma en què l'individu veu l'entorn (creences, experiència, personalitat prèvia).

3. La sensació d'eficiència que té la persona. És a dir, els recursos que l'individu creu tenir per fer front a les demandes de l'entorn.

Com podem imaginar, té molt a veure com la persona, “veu, interpreta, creu i sent”. El nivell d'estrès a la nostra societat va cada cop en augment

Què podem fer?

DOLOR = SOFRIMENT Hi ha situacions doloroses que són inherents a la vida. Els Budistes afirmen que gran part del sofriment d'aquest món és per no acceptar la realitat, allò que és.

~

~

salut

Sentir-lo, Eliminar-lo, Reduir-lo i Acceptar-lo.

• Sentir-lo, no negar-lo.

• Identificar les causes • Elimineu, eviteu, reduïu aquells estressants que pugueu: ( els sorolls, els programes violents de la TV, les pel·lícules del cinema.

• Planifiqueu el vostre temps. No exigeixi a vostè mateix més del que pot fer.

• Intenteu fer el que hem de fer, però amb gust. Hem de gaudir aquest moment. Per fer-ho hem de tenir la ment en el moment present.

• Poseu-vos fites realitzables, a llarg i a curt termini • Expresseu els sentiments de forma adequada i modereu les reaccions físiques a l'estrès amb exercicis de relaxació i respiracions.

• Construïu defenses físiques: “mens sana in corpore sano” fent exercici, amb una bona alimentació, descansant el temps necessari i alternant el treball amb el plaer.

• Construïu reserves emocionals: a. Relacions personals emotivament gratificants. b. Buscar recolzament emocional. c.Plantegeu-vos fites o objectius realistes. d. No volgueu ser perfectes.

Tractar de millorar és admirable, aconseguir la perfecció és impossible. No us encaparreu amb els propis errors.

Reconeixeu-los i rectifiqueu. e. Accepteu que sols vosaltres pot canviar-vos a si mateixos.

NO PODEM CANVIAR ELS ALTRES f.

Estigueu preparats per acceptar algunes frustracions, penes, fracassos. No us castigueu.

60 PdS 61

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

17840 SARRIÀ de TER

Frases per recordar: “No existeix el camí de la felicitat, la felicitat és el camí”.

“La persona més rica és aquella que està contenta amb el que tè”.

“No és més feliç el que més té, sinó el que menys necessita”.

Curs de Ioga 2006-2007

esports

~ 61 PdS 61

Fem esport al poble!!

Junta del CB.Sarrià de Ter

~

esports

Sopar de fi de curs.

62 PdS 61

Vam acabar la segona temporada del Club de Bàsquet Sarrià de Ter amb la satisfacció de veure com tants esportistes estan dedicant esforç i il·lusió en l'aprenentatge d'un esport.

Des d'aquí voldria felicitar a tots els esportistes, tècnics, pares i col·laboradors que han fet possible aquesta temporada que deixem enrere.

Cada vegada són més les persones que fan esport a Sarrià i d'això n'estem molt orgullosos. El bàsquet és una de les diverses ofertes esportives del nostre poble i com les altres ajuda a donar una educació integral

a les nostres filles i fills. En l'inici de la temporada sovint quan planifiquem les activitats de l'any ens plantegem si l'activitat esportiva val la pena, si és bo dedicar estones dels vespres i del dissabte a fer esport. Moltes famílies que fan esport us poden dir la seva opinió, de com ajuda en la millora del caràcter i de la salut de tots. No només ho diuen els metges si no també els psicòlegs, cal dedicar temps del nostre a l'activitat esportiva.

Si teniu ja la vostra activitat, no la deixeu, potencieu-la però si voleu provar de fer esport tot jugant a

bàsquet veniu al C B Sarrià ja que és una de les millors opcions per a fer bàsquet que podeu trobar.

Disposem d'un bon equip tècnic que s'està formant constantment amb l'ajuda d'un coordinador esportiu. A més el pavelló municipal enguany estrenarà grades, il·luminació i parquet, cosa que millorarà de molt la qualitat esportiva.

Esperem veure'ns de nou amb la camiseta i fent esport.

Visiteu la nostra web http://basquet.sarriadeter.com/ o el nostre blog http://basquetsarria.blogspot.com/

Fotos: CB Sarrià de Ter

esports

~

a dalt: les nenes de l’equip infantil jugant un partit al mig: a l’esquerra l’equip mini masculí i a la dreta el pre-mini femení a baix: l’equip pre-infantil masculí

63 PdS 61

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

~

publicitat

MAGATZEM I OFICINA Avda. de Franรงa, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIร DE TER

64 PdS 61

a dalt: basquet fi de curs senior intermunicipal al mig: equip sènior masculí a baix: l’equip infantil femení 2007

esports

~ 65 PdS 61

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: El problema de les nostres carreteres no és que tinguin mala fama. És que tenen mal Estat.

PERICH

~

news

Editorial A les passades eleccions municipals van aterrar a Sarrià uns candidats llençats des de Barcelona amb paracaigudes pertanyents al PP (Paracaigudistes Populars), que ni són del poble, ni en saben res, ni els importa. L'objectiu era clar: arreplegant quatre vots aquí i quatre allà, poder dir que són presents a les nostres comarques i que han tret tants vots. Ai! I nosaltres innocents que ens pensàvem que les municipals eren per votar gent coneguda del poble amb ganes de treballar pel poble...

També a propòsit de les eleccions i davant l'altíssim percentatge d'abstenció, tots els partits van anunciar que calia una profunda reflexió. A la vista de les conclusions, semblaria que van seure una estona, van apretar els ulls i ho van deixar córrer.

Estem apanyats!

Sam Enfot, Redactor en Cap

66 PdS 61

Racó poètic Amb la suma d'altres vots has guanyat l'alcaldia si poguessis evitar els carrils de l'autopista, tots viuríem tan contents que en els rostres se'ns veuria la llum de l'agraïment i a tothora et cantaríem una cançó pels teus fets que entre tots et faríem i una cançó i una més perquè enmig de tant merder tu fossis la nostra guia.

Roger, Roger, batlle de la nostra vila Roger, vas bé si salvem Sarrià de Ter. Miquel Martí Pal, Poeta local.

Trànsit L'Asnar visita una cava i, després de fer un tastet (I supouse) diu: “A mi ningú no m'ha de dir quantes copes puc beure” i “a vostès qui els ha demanat

que condueixin per mi?”

Per un cop tens raó, Josemari, les coses com són. Ningú no els ho ha demanat.

I per cert: a tu qui et va demanar que ens fiquessis en una guerra a tots nosaltres, eh?

Ai, bocamoll! Que ja ho deia l'Efestivi Wonder “Si beus, no condueixis” I si pot ser, no parlis. Plis.

Jaume Radar, TSN, DGT. Política Alguns politòlegs afirmen que el descrèdit dels partits polítics ha donat peu al creixement de formacions com Ciutadans per Catalunya o Basta Ya! Perquè mai no ens puguin acusar de no servir a la governabilitat i a la participació ciutadana, aquí van algunes idees de nous partits: PC (Partit dels Conductors), PCCB (Partit Contra les Comissions Bancàries), PPH (Partit dels Pagadors d'Hipoteques) PAF (Partit dels Afeccionats al Futbol) o PATAPAM (Partit d'Afectats per les Tarifes Abusives Promotors d'Abaratir el Mòbil). Tots ells podrien ser partits d'una gran militància. De res.

Miquel Piula, TSN, PPN (Partit de Proposar Noms).

Medi Ambient L'ex-vicepresident Al Gore que no va poder canviar el món presidint els EUA, vol canviar-lo ara disfressat de Capità Enciam fent pel·lícules sobre el canvi climàtic i organitzant concerts multitudinaris.

Ai! Quina por que ens fan aquests americans quan es proposen salvar el món.

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington.

Ses illes La coneguda escriptora Ma de la Pau Janer s'apunta a CiU a les eleccions al Parlament, però com que en Mas no governa, es fa enrere i després s'apunta al PP balear d'en Matas que tampoc no governa, i també es fa enrere.

Caram! La vocació de servei i la claredat d'idees d'aquesta noia, ens esborrona.

Bartomeu Porcel, TSN, Palma.

Lingüística Si abans es deia que RENFE potser volia dir Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados, ara ja sabem què vol dir: Rodalies Espatllades, Nosaltres Fotuts i Estafats.

Pau Gimferrer, TSN, Estació de Sants.

Geografia Els germans Dupont & Dupont, president i primer ministre de Polònia respectivament, prohibeixen llegir Dostoievski i Kafka a les escoles i proclamen que Kapuscinski era comunista i els Teletubbies homosexuals.

Les coses que hem de veure! Encara resultarà que el Polònia de TV3 és un país més seriós que el de veritat.

Andrzej Poloski, TSN, Varsòvia.

Esports No podem donar crèdit a la crònica que ens ha enviat el nostre redactor d'esports.

Doncs no diu que la Copa d'Amèrica de Vela s'ha disputat a València i que ha guanyat un equip de Suïssa?

Home, que ja sabem que els esports no li agraden gaire, però posats a inventar-se una notícia, almenys que sigui creïble, no?

Nolasc A. Gat, Becari.

La reivindicació Un cop resoltes reivindicacions majúscules, tornem a la nostra petita i particular croada: no volem la gallina al pont!la cassola, és clar)