Parlem_de_Sarria_68

EDITORIAL

sumari TEMA DE PORTADA . La crisi de Torraspapel AJUNTAMENT VII Jornades de la dona treballadora Cultivar valors Planta cara a la crisi La gestió Municipal dels Serveis Municiplas Àrea de promoció econòmica OPINIÓ A més crisi, menys Serveis Socials Una moció del PSC per foragitar “Les Gallines” del Pont de l’Aigua ENTITATS Carnaval 2009 a Sarrià de Ter Què vam fer aquesta Setmana Santa La Penya Blaugrana DOSSIER D’HISTÒRIA El mestratge de Lluís Ma. de Puig Miquelets i Parrots a Sarrià La Muralla de Girona CULTURA Àrea de cultura: Exposicions i teatre Màrius Serra Llibres ANECDOTARI De com es guanya un Tour de França ENTREVISTA. Ma. Lluïsa Vidal Mas ACTUALITAT. MOSKA la cervesa de casa ESPAI ESCOLAR CEIP Montserrat AMPA Ceip Montserrat Escola Bressol Confetti AMPA Confetti SALUT. Infromació sobre la tuberculosi LA CUINA DEL XEF. Cuina de guerra NATURA Que bons que són que ens porten d’excursió ESPORTS. Nova junta UE Sarrià I Trobada d’Escoles de bàsquet CB Sarrià de Ter NEWS

UNA CRISI no

4 10 11 12 14 16 18 20 22 23 24 25 28 33 36 40 42 44 45 50 51 52 53 54 56 58 60 62 64 66

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Joan Vila, Dolly Grau, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Raimon Cros, Esther Ferrero, AAVV Sarrià de Baix, Mijac, Penya Blaugrana, Francesc X.Morales, Esther Rivera, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Aida Ivars, Montse Xandrich, EB Confetti, Lourdes Gelada, Emili Marco, Francesc Ramió, Llibertat Turbau, Guillem Mallola, Iolanda Jiménez.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Manifestació de treballadors de Torraspapel.

Foto: Roger Casero LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

anunciada

M

olts dels acadèmics i polítics que ara s’omplen la boca sobre que aquesta crisi es veia venir i que el nostre model de societat faria fallida, temps enrera es devien dedicar a mirar complaents el melic i les estadístiques, ja que enlloc es va sentir la seva veu. Encara ara, des d’una talaia privilegiada que els dóna el treball segur, (la majoria cobren un sou de l’administració pública), parlen d’innovació, d’exportació, de creativitat, sense haver trepitjat mai l’interior d’una empresa i no parlem d’una fàbrica.

Que la indústria mou el 56% de l’economia espanyola no sembla haver preocupat a ningú, fins ara quan es multipliquen els expedients d’ocupació. Es creia que la indústria seria el relleu de la construcció i que la davallada d’aquest sector es compensaria amb un increment de l’activitat en d’altres. El sector industrial, immers en una crisi de marges des de fa almenys deu anys, ha fet els deures d’internacionalització però fa molt temps que no crea llocs de treball, sinó que en destrueix. És la dinàmica de la millora tecnològica, menys persones ocupades però més formades. És un dels pocs sectors on es parla de productivitat, de valor afegit, de volum per abaratir preus per competir amb els països emergents, de recerca de nínxols de mercat, de creació de nous productes...

L’externalització de tots els serveis que necessita per funcionar, com logística, màrqueting, informàtica i assessorament, fa el sector industrial molt potent i imbricat en tots els nivells de l’economia. Però els darrers anys, l’economia espanyola ha pivotat al voltant de la construcció, amb especuladors emmirallats per l’enriquiment fàcil i els guanys a curt termini. La indústria no ha estat un sector estrella, ha estat arraconada i oblidada ja que qualsevol inversió es recupera en el llarg termini.

A Sarrià de Ter hem patit els darrers mesos la cara més paorosa de la crisi: l’acomiadament de treballadors de l’empresa Torraspapel i el tancament de diverses línies de producció, amb l’angoixa de pensar que aquesta és una decisió temporal.

Potser aquest no serà el darrer capítol d’una empresa amb presència al poble des de l’any 1940 i amb un transfons històric a moltes cases. El sector paperer, necessitat d’inversions molt quantioses, tampoc ha trobat una bona acollida a la societat.

No és un sector amb rendiments atractius per als inversionistes de borsa, ni per les empreses de capital risc, que demanden resultats superiors al 10%. Això només s’aconsegueix aprimant l’amortització, per tant disminuint la inversió i per tant fent perillar el futur de l’empresa, com ha estat el cas de la factoria de Sarrià de Ter. Amb aquesta filosofia, l’actual propietari, el grup Lecta, només ha invertit en les factories on la inversió els sortia gratis.

En el cas dels productes fabricats per Torraspapel, la tendència a substituir els productes clàssics d’impressió escriptura per la consulta a Internet ha estat un altre factor desencadenant de la particular crisi del subsector del paper estucat. Ha mancat previsió per part dels responsables de l’empresa, en no diversificar les factories en diferents tipus de paper, no necessàriament del sector escriptura i en no aventurar-se en la investigació de nous mercats. L’enorme factura que estem patint a Sarrià de Ter, amb la pèrdua continuada de llocs de treball té molts responsables, però sobretot ho han estat els àvids inversionistes i els còmodes directius.

Ens correspon a tots anar buscant les solucions al problema de l’atur i de l’ocupabilitat, i que es trobi una resposta per cada cas personal, a ser possible, la menys traumàtica. La crisi de Torraspapel és un episodi més d’una crisi que ha començat sent financera i ha continuat castigant tots els sectors per la baixada del consum. Però tots hi hem de posar el coll, cercant les solucions particulars, les solucions properes. Algunes de les mesures d’estímul de l’economia funcionaran, d’altres no, però la societat no pot deixar que sigui el govern qui ho arregli tot. Tots som actors econòmics, des de l’emprenedor autònom, el propietari d’un petit negoci, els gestors de l’administració pública i els que participen en una societat anònima o limitada, tots tenim responsabilitats econòmiques i la solució a les nostres mans. Hi ha prou capital, dinerari i humà, per portar endavant noves iniciatives empresarials i per assumir riscos d’inversió. Hi ha prou enginy i prou formació, però hi ha molta por a perdre. Tota inversió és risc i no sempre va lligada al guany econòmic. Ara, el que cal valorar és que el guany no és el diner, sinó no deixar perdre a persones, coneixement, idees i capacitat productiva.

pDS_3

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapeler

TORRASPAPEL DILAPIDANT PATRIMONI ALEGREMENT Joan Vila i Simon

La MP3 de Torraspapel es va construir l'any 1953. La part mecànica ha estat totalment modificada, però s'ha mantingut la nau i l'ample de 2,20m. El pla de viabilitat contemplava l'aturada total de fabricació.

F

a uns mesos feia una excursió amb uns nens des de la Fageda d'en Jordà fins al volcà de Santa Margarida. Quan passàvem per la Cot li vaig explicar al meu fill que la nostra família provenia d'aquí. El nostre arbre genealògic acaba en aquest registre a primers del segle XIX. Li vaig explicar que el recorregut de la família va ser la Cot, Sant Joan les Fonts, Banyoles i Girona, la ruta del paper. Li deia que era gairebé la mateixa ruta que van fer els Torras, des de Ripollet passant per Sant Joan les Fonts, fins a Sant Julià i Sarrià amb derivacions a Bonmatí i Flaçà. És la ruta del paper durant el període de la revolució industrial a les

4_pDS

comarques de Girona. Van arribar a haver-hi més de trenta molins paperers a finals del segle XIX, que un segle més tard conformarien les 25 màquines de paper al nostre territori.

Finalment, quedaran tres màquines no sé per quants anys.

Al voltant de la indústria de paper dels Torras s'ha desenvolupat un teixit industrial important. Durant molts anys les seves fàbriques han estat una autèntica locomotora industrial, difonent tecnologia pel territori a través dels seus proveïdors. El cas de la nostra família és un exemple de seguiment industrial darrere l'estela tecnològica de la família Torras. Ja fa temps, però, que les fàbriques han deixat de ser locomotores pel fet que les inversions o bé no es fan, o

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

Vista aèria de Torraspapel de l'any 1975, després d'erigir-se la xemeneia.

Foto cedida per Josep Palau.

bé es fan claus en mà amb proveïdors multinacionals.

La fàbrica de Sarrià va començar de fet a Sant Julià, amb la màquina 1, l'any 1935. Després de la guerra es va posar en marxa la fàbrica de Sarrià, en el lloc on és ara, l'any 1940. Es va posar just al costat de l'antiga fàbrica Flores, que havia fabricat pasta mecànica. La nova fàbrica va començar a produir pasta en un moment en què l'escassetat de matèries primeres era dramàtica. Al seu costat es van construir la màquina 2 (part de la qual és a Besalú) i la màquina 3, fa poc aturada.

L'any 1963 es va posar en marxa la màquina 4, una màquina del màxim nivell en aquell any. Al mateix temps la secció de pastes va anar millorant i augmentant la seva capacitat. L'any 1965 hi va haver l'accident de l'explosió d'una lleixivadora que va matar 8 persones i va destruir la planta de cel·lulosa. La fàbrica de Torras va ser de les que van introduir l'eucaliptus per la fabricació de paper, una troballa històrica per al sector. A partir de l'accident es va instal·lar una lleixivadora contínua Kamyr i una caldera de licor que cremava la biomassa extreta de la fusta i recuperava la sosa del lleixivat. Darrere la màquina 4 va aparèixer la màquina d'estucat que pinta el paper per fer-lo millor per a la impressió. La fàbrica es va especialitzar en

paper estucat l'any 1968, igualment com farien posteriorment les fàbriques cosines de Sant Joan i la de Flaçà. Els anys 70 i 80 van ser de molt brogit empresarial, comprant boscos, fàbriques... Moltes d'aquelles inversions van ser fallides, com la de la fàbrica de paper per embalatge de Mengíbar, la del Prat de Llobregat, Aglomerats de Sils o el Banc Industrial dels Pirineus.

Les últimes adquisicions van ser la fàbrica cosina de Sant Joan les Fonts (dita Torras Juvinyà), la fàbrica de cartronet d'Almazan a Sòria, la fàbrica de paper d'Algeciras, la fàbrica de Motril, i el grup Sarrió, la seva competència.

Això darrer passava en l'època de De

la Rosa i del grup Kio, un bluf de molta consideració. Finalment l'empresa va passar a formar part del fons d'inversions Lecta, el propietari actual.

Durant anys, des de Sarrià ha sortit una munió de tècnics que s'han desplaçat per les fàbriques del grup per difondre la tecnologia. Són desenes d'anys repartint riquesa en forma d'expansió d'una cultura industrial aixecada al voltant de la fàbrica de Sarrià. El background, el know how de Sarrià s'ha transferit, gratuïtament, per les altres àrees d'Espanya. Ara ens podem plànyer de l'error de deixar de ser una empresa amb capital autòcton, de deixar de ser locomotora, de no haver amarrat més inversions cap a Sarrià, d'haver facilitat la pèrdua de teixit industrial arran de la desaparició de la planta de cel·lulosa i no haver-ho compensat.

El sector del paper no és com el tèxtil ni com el de l'automoció. Té un creixement constant anual del 3% en gairebé mig segle. Malgrat tot, el sector pateix canvis d'usos del producte.

Recordeu el paper de wàter El Elefante, el paper per sacs, el paper vegetal, el paper opalina, el paper per condensadors, el paper de calc...? La història i la dinàmica de la societat porta que un tipus de paper mori per deixar lloc a un altre. Ara veiem com baixa la produc-

pDS_5

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

Fotografia copsada des d'un globus de l'any 2000, on es veu la central de cogeneració elèctrica en primer terme. Foto: Jordi S.Carrera.

ció de llibres per la influència de l'ordinador. Significa menys consum de paper? No. Canvia el tipus de paper, no la quantitat, deixant de consumir llibres per fer servir la impressora de l'ordinador. Baixa el paper estucat i puja el paper per fotocòpia, làser i inkjet. La mateixa cosa passa amb les caixes de cartró compacte: són substituïdes per caixes amb cartró ondulat estucat. I també podem citar aquí la crisi de la premsa, veient que la publicitat marxa a internet, fet que farà minvar la producció de paper per a diaris.

Ens trobem, doncs, amb un canvi estructural de la demanda de paper estucat. Per això l'empresa vol reduir 160.000 tones de la Península Ibèrica, perquè s'ha d'equilibrar la demanda amb la producció. Pot una fàbrica canviar el seu producte a fabricar? Teòricament sí, si es troba el producte i se sap desenvolupar.

El cas és que el grup Torras ha decidit suprimir paper estucat del mercat. Per fer-ho ha decidit tancar les fàbriques que tenien més problemes, la d'Algeciras i la d'Amorebieta. El cen-

6_pDS

tre d'Algeciras fabrica paper estucat per una cara, destinat a la fabricació d'etiquetes autoadhesives per a la fàbrica d'Almazán. La fàbrica d'Amorebieta fabrica paper suport per ser estucat, metal·litzat, o per autocopiatiu a la fàbrica de Leitza. Ambdues fàbriques deixarien lliures 80.000 tones. Manca encara treure una quantitat igual de la producció. La fàbrica de Saragossa, una fàbrica de cel·lulosa que produeix també paper estucat, és una fàbrica on tampoc s'hi inverteix. Podria haver estat un lloc per aturar la producció de paper estucat, però aquesta decisió tenia el risc d'haver de tancar la fabricació de pasta, cosa no volguda en aquell moment. Vist des d'avui, amb una crisi important de preus en la fabricació de pasta, la cosa potser hauria estat diferent. És més, crec que a curt termini perilla greument la rendibilitat d'aquesta fàbrica de Saragossa, fet que podria ajudar a replantejar algunes coses. La fàbrica de Motril és la de més producció i és on s'han fet totes les inversions en els darrers 20 anys. És la nina dels ulls del grup. Ni es

qüestiona abaixar la seva producció. La fàbrica de Sant Joan les Fonts s'ha especialitzat en gramatges alts.

Aquesta especialització la posa a cobert, encara que falta rematar l'operació assegurant la rendibilitat que dóna la central de cogeneració. Queda la fàbrica de Sarrià, una fàbrica encara rendible, on l'empresa ha decidit aturar l'operació d'estucat i el manipulat posterior, deixant la màquina de paper sola fabricant paper suport.

Aquesta ha estat la decisió presa.

Una pila de caramboles, de canvi de cromos, ha passat factura a la fàbrica de Sarrià. No ha valgut el pòsit tecnològic, ni la distribució de riquesa feta durant anys, ni l'esforç de tots els tècnics de generacions anant amunt i avall... ni la memòria dels morts en l'accident. Una decisió freda sense contemplar la història, la pèrdua de riquesa industrial, ni la rendibilitat actual, ha pesat més que altres possibilitats.

Hi havia solucions per abaixar la producció de paper estucat sense haver d'aturar totalment la producció

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

fer saber a l'empresa. Si s'ha de requalificar el terreny d'una indústria, la plusvàlua hauria de ser per a l'ajuntament, mai per a l'empresa que hi havia. No pot ser que la borratxera immobiliària a sobre es cruspeixi teixit industrial per aquest fet. Aconda ja té la qualificació urbana residencial. Vaig quedar fred quan m'ho van dir.

La sortida de Torraspapel exigeix un pla estratègic. Disminuir 160.000 tones del mercat pot ser important per mantenir el grup. Però encara ho és més saber cap on anirà l'empresa en el futur. Per exemple fóra bo saber que La darrera inversió a la màquina de paper n.3 de l'any 2008 ha estat una planta per la recuperació de vapor. Foto: A.Vila

de Sarrià? N'hi havia algunes. Una podria ser esperar que el dòlar es revaluï més per tornar a vendre als Estats Units, el 50% del mercat no fa gaires anys. Una altra podria ser desenvolupar un altre producte i mercat, però, quin? Finalment quedava una solució que podria ser temporal esperant que una o les dues coses anteriors es materialitzin. Es podia abaixar la producció suprimint un torn de totes les fàbriques romanents. La producció de les fàbriques de Motril, Sarrià, Saragossa i Sant Joan és de 630.000 tones a l'any. Si es canviava el règim de producció de 5 a 4 torns s'alliberaven 130.000 tones. La mesura no era tan traumàtica pel fet que es diluïa en totes les fàbriques, possibilitant fer prejubilacions. No es liquidava un patrimoni industrial rendible i no tenia per què ser un cost afegit.

Ens hem de preguntar també per què hem dilapidat tan alegrement teixit industrial. Per què anem transferint coneixements de forma gratuïta. Per què ens hem tornat tan rígids en les relacions laborals. Per què hem acabat donant tan poc valor al treball a la indústria. Per què facilitem sobre manera que una empresa es deslocalitzi a un altre lloc.

En aquest cas ha estat notòria la direcció de les inversions del grup cap a Motril, perquè allà les inversions estaven subvencionades al 50%; tot i

Imatge de l'entrada de Torraspapel a l'actualitat. Foto: A.Vila

que la direcció que prenia les decisions era formada a Sarrià. Nosaltres no hem sabut posar-hi res per contrarestar-ho, ni formació professional, ni clúster, ni res. No hi hem posat política industrial per més que la Generalitat s'ompli la boca dient que s'ha posat les piles.

Un altre fet greu és la requalificació de terrenys. Requalificar terreny industrial per fer-lo urbà residencial és posar el comptador enrere per deslocalitzar una indústria. Va ser un error qualificar a residencial el terreny derivat de la desaparició de la planta de cel·lulosa l'any 1993 i ara no s'ha de tornar a fer fins que no s'hagi executat un pla d'inversions que doni viabilitat a la fàbrica: l'ajuntament, de forma unànime, govern i oposició, ho hauria de

es desenvoluparà la fabricació de paper per impressió digital, l'evolució natural del paper estucat. Fóra bo saber que a Sarrià s'invertirà per canviar la secció de premses de la màquina 4 i que a Sant Joan s'invertirà en la central de cogeneració. Desapareixen mercats i en neixen d'altres. Baixa el paper estucat per llibres però augmenta el paper estucat per revistes com aquesta.

Les decisions industrials no es poden prendre només a curt termini i sovint han de ser més àmplies que el domini estricte de l'empresa. Cal frenar la sagnia de tancaments i deslocalitzacions derivada de no saber defensar els nostres interessos. ■

pDS_7

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

Josep Lluís González, representant d’USOC. Foto: Roger Casero

CRONOLOGIA DE LA CRISI DE TORRASPAPEL 06.11.08 La premsa publica que Torraspapel prepara un ERO de 400 treballadors, 100 de la fàbrica de paper del grup a Sarrià de Ter. La notícia va caure com un gerro d'aigua freda, ja que no havia transcendit que l'empresa tingués dificultats econòmiques.

07.11.08 Els treballadors surten en manifestació cap a Girona, juntament amb els de l'empresa Aconda Paper de Flaçà, la qual ha presentat concurs de creditors.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter comunica que està en contacte amb els representants de l'empresa per garantir la pervivència de la fàbrica. Torraspapel havia demanat la requalificació dels terrenys de Sarrià de Dalt on es troba el Departament de Qualitat i Investigació per mantenir l'activitat industrial.

08.11.08 Els representants del Comitè d'Empresa reben el suport de diferents grups polítics. Es reuneixen amb Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i cap del PSC de Girona i amb Mercè Civit diputada d'ICV al Parlament. S'intenta que l'ERO es presenti a Catalunya per garantir el Pla Social, tal com estableix

8_pDS

la normativa catalana.

10.11.08 L'expedient de regulació pot afectar a 204 treballadors de Sarrià de Ter, més 9 afectats del Departament de Qualitat.

12.11.08 Reunió dels representants del Comitè d'Empresa a Madrid, juntament amb els dels centres de Barcelona, Algesires i Amorebieta.

L'empresa presenta un estudi econòmic on es mostra l'evolució del mercat del paper estucat i dels resultats del grup. A la reunió hi assisteix l'alcalde Roger Torrent. L'empresa no planteja acomiadaments, sinó recol·locacions.

Els representants demanen que els expedients es negociïn a cada Comunitat Autònoma i no a Madrid.

L'estudi presenta moltes incongruències. Per una banda compara la producció per persona per cada factoria, sense tenir en compte la diferència de gramatge dels productes fabricats.

En el cas de Sarrià de Ter, tampoc presenta agregades les dades de la cogeneració, quan la producció energètica suposa un ingrés substancial en el compte de resultats, i que la diferencia d'altres plantes que no en tenen com

la de Sant Joan Les Fonts. Tampoc presenta alternatives a possibles variacions del preu del dòlar, que permetrien incrementar les exportacions, ni cap possible variació al preu de la pasta, la qual cosa faria menys rendible la fàbrica de la Montañanesa, de Saragossa.

13.11.08 Es convoca una vaga de 24 hores a la fàbrica de Sarrià de Ter i es marxa en manifestació multitudinària de Sarrià de Ter fins a Girona.

14.11.08 Reunió dels representants de l'empresa amb el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, a Barcelona. Hi assisteixen David Mascort, director dels Serveis Territorials de Girona, i els representants del Comitè d'Empresa, entre ells, Josep Lluís González , Joaquim Ballada, i també, Roger Torrent i Lluís Aymerich, alcalde i primer tinent d'alcalde de Sarrià de Ter. El Conseller va prometre un estudi tècnic de viabilitat per buscar alternatives perquè l'empresa no marxi de Sarrià.

04.12.08 Torraspapel presenta l'expedient de l'ERE a Madrid per a 350 afectats, dels quals 204 són de la fac-

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

toria de Sarrià i 9 del centre d'enginyeria. Entre els treballadors de Sarrià de Ter hi ha 61 persones jubilades en contracte a temps parcial, com a rellevats que cobren un 15% del seu sou de l'empresa i altres 61, els rellevistes, que els substitueixen. Els altres treballadors són fixes i l'empresa proposa prejubilacions per als majors de 55 anys. Per als representants, aquest és un ERE econòmic, de poca quantia per Torraspapel, ja que els rellevistes porten poc temps a l'empresa i tindran poca indemnització i els rellevats els queda molt poc per la jubilació total.

Inicialment l'empresa proposa una indemnització de 30 dies per any treballat amb un límit de 15 mensualitats. En el pla de viabilitat de l'empresa es proposa fabricar a Sarrià les 25.000 tones de paper autocopiatiu que fins ara es fabriquen a Amorebieta i inversions de 5,2 milions a Sarrià de Ter. El comitè creu que el paper autocopiatiu no és el futur de l'empresa i desconfia del pla d'inversions ja que no s'han dut a terme totes les previstes en el 2008.

11.12.08. El Comitè demana es pagui el doble de l'oferta feta per l'empresa en concepte d'indemnització.

També demana es creï una borsa de treball amb els treballadors afectats per l'ERO, i que si es produeix una vacant es cobreixi amb el personal afectat.

16.12.08 L'Ajuntament de Sarrià de Ter diu que si l'empresa Torraspapel presenta una proposta de viabilitat i de futur de la factoria de Sarrià, està obert a negociar la possible requalificació dels terrenys (10.400m2) on es troba el centre d'enginyeria i control de qua-

litat situats a l'Avinguda de França i Carrer de Sarrià de Dalt.

Es reuneixen els comitès d'empresa dels centres productius amb els representants de Torraspapel i Sarriopapel a Madrid. El Comitè de Sarrià de Ter planteja que l'expedient afecti a 43 persones menys, ja que es considera que es preveu reduir un 35% de la producció. La plantilla actual és de 346 treballadors, menys 61 rellevats, per tant són 285 treballadors de plantilla efectiva. Una reducció del 35% suposaria que l'ERO hauria d'afectar a 100 persones, però l'empresa parla de 142 persones afectades. També demana que es fomalitzi un document sobre les inversions, ja que les del 2008 no es varen portar a terme.

18.12.08 Alguns membres del Comitè d'empresa, es reuneixen amb Núria Arnay, Directora dels Serveis Territorials de Treball a Girona i amb representants del PSC de Sarrià de Ter, per estudiar les possibles alternatives de negociació de l'ERO, que s'ha de resoldre definitivament a Madrid.

30.12.08 Reunió del Comitè d'empresa amb la direcció de Torraspapel a Madrid. La direcció es mostra oberta a parlar de recol·locacions, prejubilacions, i pensions, així com el pla d'inversions de la planta.

Assemblea dels treballadors de Torraspapel al Centre Cultural de Sarrià de Dalt per informar de la reunió amb la direcció de Torraspapel.

14.01.09 Reunió maratoniana a Madrid dels representats dels treballadors per arribar a un acord. Es proposa una indemnització de 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mensua-

litats pels contractes a extingir i un pla de prejubilacions gradual segons l'any de naixement: Nascuts el 1946: 100% cobertura del salari net i jubilació als 65 anys.

Nascuts el 1947: 95% de cobertura i edat de jubilació als 64 anys.

Nascuts el 1948 i 1949: 90% de cobertura i edat de jubilació als 63 anys.

Nascuts el 1950 i 1951: 85% de cobertura i edat de jubilació als 62 anys.

Nascuts el 1952, 1953, 1954: 80% de cobertura i edat de jubilació als 62 anys.

La revaloració de la cobertura és del 2,5% anual.

L'empresa presenta un llistat de possibles llocs a cobrir en altres centres de producció, Sant Joan les Fonts i Sils que es consideren insuficients.

21.01.09 Nova assemblea dels treballadors a Sarrià de Dalt. S'accepten les condicions de l'empresa.

Febrer de 2009 S'inicien els acomiadaments. Es tanca la producció de la històrica planta MP3 i part de la producció es trasllada a la de la MP4. Es prepara la màquina per produir el paper autocopiatiu, també en colors. L'empresa presenta un pla d'inversions, que a més d'adequar la màquina, la cuina i la size press per els nous papers, canviarà els secadors de la màquina per augmentar la velocitat i la productivitat. Es tanca la secció d'estucat, i part de la secció de converting queda aturada.

La factoria de Sarrià de Ter inicia una nova etapa.

Assemblea dels treballadors al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt. Foto: Roger Casero

pDS_9

AJUNTAMENT

VII JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Dolly Grau Dinar del dia de la dona treballadora al restaurant del Golf Girona

Inauguració de l'exposició retrospectiva de Dolors Xabé. Amb l'artista, Dolly Grau i l'alcalde Roger Torrent.

Foto: Jordi Paretas

a arribat un altre mes de març, i amb ell, les VII Jornades de la Dona Treballadora. A Sarrià, com sempre, ho hem celebrat amb diferents actes.

El lema d'aquest any era: Hi havia una vegada….mites i realitats.

Ens va fer el rètol de les Jornades la Dolors Xabé, artista local i persona molt estimada. I precisament un dels actes més entranyables de les Jornades d'aquest any va ser l'exposició retrospectiva dedicada a la vida artística d'aquesta sarrianenca.

S'han fet altres actes: taller de contes, xerrada d'astronomia i, és clar, l'exposició dels nens de l'escola “Hi havia una vegada… un munt de contes” i dels nens de l'escola bressol Confetti “Hi havia una vegada… una rateta”; dues exposicions molt treballades i que des de la Comissió de la Dona apreciem i agraïm moltíssim.

Finalment, el dia 8, Dia Internacional de la Dona Treballadora, ens vàrem trobar totes les dones que així ho varen voler i vàrem anar a dinar juntes per celebrar la nostra diada. Va ser un gran dia que vàrem acabar anant a teatre, al teatre fòrum “Jo també planxo”, que ens va servir per posar en comú problemes que segurament vivim totes i tots, però que reflexionats junts i en veu alta, ens ajuda a veure les coses d'una altra manera.

Gràcies a tots i a totes per la vostra participació! ■

H

10_pDS

AJUNTAMENT [Cultivar valors

CULTIVAR VALORS Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

T

renta anys d'ajunta- més tangibles també són fonamen- una clara funció de creació de valors. En ments democràtics. tals. Són bàsiques per a la qualitat de tots els àmbits i aspectes de la nostra Aquest any celebrem vida. Fixem-nos, si no, que aquest activitat. Moltes vegades, en aquest tres dècades de restau- 2009 afrontem la construcció d'una ordre de coses és tan important un acte ració de la vida democrà- rotonda, nous passos de vianants, cultural de difusió dels nostres orígens tica en la política municipal. Des del millora del sanejament, reformes als com una reunió amb Associacions de 1979 que tenim l'oportunitat de, cada edificis municipals, etc. És a dir, obres Veïns. Tan transcendental pot ser la quatre anys, escollir els nostres regi- físiques. web de Ràdio Sarrià com celebrar i reidors. Elegir: vet aquí el verb vindicar el 8 de març. De fet, fonamental. Un dret col·lecla promoció de valors té tiu que s'exerceix individualmolt a veure amb l'actitud ment. I és en l'exercici d'aamb la qual afrontem les quest dret on rau l'essència coses. Impregnant-ho tot de la democràcia. Convé no amb els conceptes bàsics oblidar-ho. de la nostra societat. És per això que els Es per això que creiem trenta anys d'ajuntaments que calia aprofitar aquests democràtics és una efemèritrenta anys d'ajuntaments de per destacar. Perquè avui democràtics, com una excui per a moltes generacions, sa per emfatitzar aquesta com la meva, que no vam voluntat de promoció de viure el franquisme ens pot valors. I ho hem enfocat als semblar obvi que s'escullin més petits. A aquelles geneels representants locals. Es racions que d'aquí a uns pot donar per assentat que anys seran ciutadans polítipodem triar qui volem que cament i social actius. Dit ens governi. Com si això de d'una altra manera: no l'estat de dret i el sistema només seran els que ens democràtic fos quelcom tan governaran sinó que seran natural com la pluja. els veïns i veïnes que consTenim, doncs, la restruiran la societat. Hem ponsabilitat de fer veure que impulsat dues iniciatives: L'alcalde Roger Torrent amb els nens de l'escola Montserrat, al no és així. Que la democràl'Escola de Democràcia per despatx de l'Ajuntament i en ocasió de la inauguració de la placa d'apadrinament de l'escultura Fem Pinya. cia és una conquesta i que una banda i, de l'altra, la Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter. com a tal es treballa cada patrulla infantil (que farem dia. No només per defensaramb la Policia Municipal i el la i mantenir-la, sinó també per fer ciuAmb tres dècades hi ha coses CEIP Montserrat). Dues experiències tadans i societats cada vegada més que no canvien, però d'altres, evolu- dirigides directament a difondre els avançats, més responsables, millors. cionen. Un ajuntament, avui dia, no valors democràtics i a consolidar la Per enfortir-la, en definitiva. Responsa- només ha de ser un agent constructor consciència cívica dels sarrianencs i bilitat de tots, però especialment de i prestador de serveis. També ha de sarrianenques més petits. Estic conles institucions. I torno als ajunta- ser un ens generador de valors. Una vençut que aquests petits granets de ments. A l'ajuntament. institució que en la seva activitat diària, sorra contribuiran, encara que sigui Potser fa trenta anys, quan inicià- en les seves tasques quotidianes sigui modestament, a crear ciutadans. vem el camí els nous ajuntaments, les capaç de cultivar valors essencials de Trenta anys després de recuperar necessitats materials eren les més la nostra societat. I més en una època la democràcia és un bon moment per urgents. L'aigua potable, asfaltar en què tots els experts parlen de crisi recordar que “el govern del poble”, tal carrers, fer escoles... eren les tasques de valors individuals i col·lectius. i com deia un alumne del CEIP Montmés importants a resoldre per aquells Tenim, no podem obviar-ho, una serrat, no és quelcom sobrevingut sinó primers regidors. Avui, les qüestions vessant educadora primordial. Tenim que cal cultivar-lo dia a dia. ■

AJUNTAMENT

Vista parcial de la urbanització de can Renoc durant la seva construcció el gener de 2004. Foto: Lluís Aymerich

PLANTAR CARA A LA CRISI Lluís Aymerich i Viñals Primer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

J

a aviat farà un any que els més optimistes estudiosos de l'economia pronosticaven una total caiguda economicofinancera, potser provocada per l'anunciat patac del boom immobiliari, i vet aquí la situació actual sentida per tothom i soferta per una gran majoria.

Tot i que és una situació que no té cap solució màgica i que ningú té a les seves mans la clau de sortida de l'atzucac en què ens trobem, no és menys cert que totes les administracions han fet esforços i han intentat l'aplicació de mesures que poguessin ajudar al desenllaç d'aquest desllorigador. Però tampoc és menys cert que tot i l'aplicació de mesures que coadjuvin a la recuperació del raser econòmic anterior, el que cal és l'esforç i la voluntat individual de sortir-se'n, per part de les persones afectades.

Sense anar més lluny, també l'Ajuntament de Sarrià de Ter té eines adequades per pal·liar aquesta situació de crisi i ha pres noves mesures en el mateix sentit.

12_pDS

BORSA DE TREBALL Des de fa ja molts anys el nostre ajuntament disposa d'una Borsa de Treball, jo diria que prou concorreguda per empreses oferents i persones demandants de feina, sempre supervisada i assessorada per la tècnica municipal.

boom immobiliari) s'ha destruït gran quantitat de sòl industrial per reconvertir-lo en sòl residencial, des d'aquesta àrea municipal de promoció econòmica s'estan portant a terme negociacions per tal de reubicar a Sarrià de Ter empreses amb creació de llocs de treball.

ORIENTACIÓ LABORAL La nostra àrea de desenvolupament local fa una atenció personalitzada per a la recerca d'ocupació a totes i cadascuna de les persones que ho demanen. Val la pena aprofitar-ho.

PROGRAMA AUTOEMPRESA PER A NOUS EMPRENEDORS L'Ajuntament de Sarrià de Ter està adherit al programa Autoempresa promogut pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, acreditat com a PIO (Punt d'Informació i Orientació), segons el qual l'ajuntament assessora els nous emprenedors per a la constitució de la seva nova empresa i potenciant aquelles idees innovadores que romanen en la imaginació de moltes persones.

CONVERSES AMB EMPRESES EMPLEADORES Des de l'equip de govern s'han fet gestions amb empreses de l'entorn per intentar cobrir els llocs de treball que ofereixin en les seves possibles ampliacions (que malgrat no ho sembli per aquesta situació de crisi, l'economia segueix i d'ampliacions n'hi ha).

RECERCA DE NOUS LLOCS DE TREBALL Malgrat que darrerament (fent el joc al

CICLE DE XERRADES Darrerament, des de l'Àrea de Desenvolupament Local s'ha organitzat un cicle de xerrades per informar totes les persones de les seves possibilitats de sortida d'una situació d'atur o d'insatis-

AJUNTAMENT [Planta cara a la crisi

facció laboral, tant en una nova ocupació en empresa aliena com en l'autoocupació mitjançant la creació de la pròpia empresa. Aquest cicle titulat “PLANTA CARA A LA CRISI. Eines personals i professionals per fer front a la crisi” consta de les quatre xerrades següents (algunes ja celebrades): Dia 18 de març: “Funcionament i recursos del SOC” a càrrec de la tècnica del Servei d'Ocupació Català, Sra. Loli Fernández.

Dia 15 d'abril: “Constituir-se com autònom”, per l'assessor laboral Sr. Josep Maria Barneda.

Dia 20 de maig: “Borsa de treball, el currículum, l’entrevista...”

Orientacions de la nostra tècnica de l'ADL, Sra. Esther Ferrero.

Dia 17 de juny: “Muntar la teva pròpia empresa” a càrrec de tècnics del servei Autoempresa de la Generalitat de Catalunya i la mateixa tècnica municipal, Sra. Esther Ferrero.

No obstant això i malgrat la dedicació de les administracions, el primer que cal és l'interès, l'esforç i la voluntat de les persones afectades, característiques sense les quals no és possible l'èxit de l'operació. I és que com a ciutadans d'aquest país ens cal ser exigents amb els nostres governants perquè arbitrin les fórmules necessàries per apaivagar les mancances i oferir les eines suficients per gaudir de la nostra societat del benestar, però sense caure en la falsa cultura de la reivindicació sistemàtica i de que tot

és culpa de l'administració. Si des de les administracions es posen mesures per ajudar, posem per cas, a sortir de la crisi, som els ciutadans els que hem d'actuar activament per aprofitar-les, però si, contràriament, restem passius als instruments que se'ns faciliten no estarem legitimats per reclamar-les fent responsables a aquells que, havent ofert solucions, les hem refusat per simple comoditat. És entristidor, parlant de la crisi actual, sentir opinions generalitzades de si la culpa és dels Bancs i Caixes, dels especuladors, de les immobiliàries, de l'administració, etc., que la solució està en tal o tal altra cosa i quan es toca cada cas en concret, només se senten lamentacions de llurs situacions personals. Segurament aquestes opinions generalitzades són prou encertades, però així com de les situacions personals només se n'escolten planys i lamentacions, no se solen sentir missatges positius ni comentaris de solucions engrescadores.

Insistint en la idea, penso que tots hem de prendre una actitud positiva davant la crisi i cadascú, segons la nostra situació personal, hem de treballar activament per tal de sortir-nos-en, i si pensem que no ens afecta personalment, també hi hem de col·laborar segons el lloc que ens hagi tocat ocupar. En definitiva hem de PLANTAR CARA A LA CRISI. ■

Imatge recent de la urbanització de can Renoc. Foto: Lluís Aymerich

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_13

AJUNTAMENT

LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS SERVEIS PÚBLICS Raimon Cros Fotos Raimon Cros

É

s evident que un municipi que avança és aquell que posa tot el seu esforç en la millora dels seus serveis i de tota la gestió municipal. És per aquest motiu que els ciutadans ens han donat el seu suport quan tocava i ara és quan els polítics municipals hem de donar solucions a totes aquelles mancances en alguns casos i millores en d'altres.

Millorar els serveis municipals és una dedicació que serveix per seguir avançant constantment, i és per aquest motiu que els ciutadans hi tenen un paper molt important, ja que millorar no és possible sense el seu suport. L'opinió dels ciutadans és indiscutiblement la que els fa millorar d'una manera clara, perquè a la fi tots som consumidors de serveis.

Podem dir que aquests dos anys han estat positius pel que fa als serveis públics municipals, les diferents negociacions amb les empreses de serveis, juntament amb les subvencions rebudes de les diferents administracions poden finalment resoldre algunes de les mancances del municipi. El moment tan complicat fruit de la situació econòmica en què estem immersos no permet als ajuntaments fer inversió en els pressupostos municipals, és per aquest motiu que la bona gestió municipal passa per negociar costos i millorar serveis.

Aquestes són algunes de les actuacions i serveis que hem creat en alguns casos i millorat en d'altres.

Pel que fa als parcs i jardins, hem millorat i en alguns casos remodelat els parcs infantils del municipi, adequant els jocs a les edats i dotant-los de tancaments per garantir més seguretat.

També s'ha ordenat el seu mobiliari per així obtenir més utilitat.

En aquesta línia també hem dotat alguns sectors amb més mobiliari públic, on aquest era pràcticament

14_pDS

El Passeig del riu.

inexistent, com també la col·locació de tota la senyalització dels carrers del sector del barri de Sarrià de Dalt.

Pel que fa als espais forestals, també hem obtingut millores en aquest sentit. Les diferents converses amb els propietaris de les zones boscoses molt properes al nucli urbà o fins i tot integrades a ell, com els quatre habitatges del Pi de la Bateria, o la proximitat del bosc al CEIP Montserrat, fan que des de l'ajuntament procedim a la neteja en aquests espais, molt densos de massa forestal i sotabosc i en conseqüència de risc alt d'incendis forestals. També i en aquest mateix sentit s'ha netejat tot el camí de Sant Medir en el terme de Sarrià de Ter. Sarrià gaudeix d'un entorn privilegiat, la vall d'en Xuncla, un itinerari de gran interès natural , paisatgístic i històric, amb un itinerari que va des del molí d'en Tomàs fins al molí d'en Xuncla, denominat ruta dels molins fariners. Aquest itinerari s'ha netejat i sen-

yalitzat recentment per poder gaudir d'una passejada per l'entorn natural del nostre municipi.

Determinats tipus d'arbres provoquen problemes constants en alguns barris del nostre municipi, com és el cas del pla dels Vinyers i pla de l'Horta, aquest tipus d'arbres més adequats als espais oberts provoquen, a causa de les dimensions de les arrels, diversos problemes al clavegueram, voreres, sumant costos pel municipi i també greus problemes als domicilis, entrant les arrels als patis i provocant d'anys considerables. A aquesta situació també hem de sumar-hi les dimensions del brancatge que per la seva proximitat als habitatges provoquen també situacions incomodes. Des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter ja hem començat a resoldre aquestes situacions substituint aquests tipus d'arbres en els sectors on causen més problemes, hem actuat en el sector del passeig Cinto Verdaguer aprofitant

AJUNTAMENT

la remodelació del passeig per substituir els arbres, i també hem actuat al carrer Sant Julià al pla dels Vinyers i continuarem fins a substituir els arbres de tots els sectors afectats per aquesta situació.

La plaça Genís i Bech.

Ara fa justament un any patíem una sequera considerada greu a tot Catalunya, i el nostre municipi no n'era una excepció. La nostra responsabilitat fa que no oblidem aquesta situació: les diferents actuacions i esforços per la conservació dels espais verds del municipi, la posada en funcionament de la cisterna per fer el reg dels arbres i zones enjardinades municipals ens ha fet adonar de la importància d'estar preparats per aquestes situacions, i en aquest sentit hem iniciat els projectes de viabilitat dels diferents pous de tot el municipi per condicionar-los properament i adequar-los per la neteja viària i el reg de parcs i jardins municipals.

També i fruit de la remodelació de la plaça de la Renaixença de Sarrià de Dalt properament, aprofitarem aquesta obra per la col·locació de dipòsits per l'aprofitament de les aigües pluvials de la coberta del centre cívic La Cooperativa.

Pel que fa a la neteja, cal destacar les millores en el servei de neteja viària de tot el municipi augmentant freqüències i allargant recorreguts, també cal sumar-hi la neteja mixta que tan bons resultats està donant.

L'establiment del conveni amb la

fundació els Joncs per la neteja de totes les zones verdes d'us públic, garantint una neteja especifica en les zones més freqüentades com parcs i jardins.

Hem establert un conveni per la neteja de grafits dels equipaments municipals. Malauradament per als municipis, la neteja també passa per les façanes exteriors dels equipaments municipals, els repetits actes vandàlics amb pintades en moltes ocasions ofensives i mal anomenades grafits, han fet que aquest

la seguretat per l'altra.

La construcció de la rotonda de Via Augusta millorarà la circulació i diluirà un punt negre pel que fa als accidents al nostre municipi.

Adequar els reductors de velocitat a la nova normativa i fer-ne amb passos de vianants, també millorarà d'una manera molt clara la seguretat d'alguns sectors del municipi. En aquest sentit, les millores de l'accessibilitat del carrer Joan Fuster, zona del CAP, i l'escola bressol municipal, finalment acabaran dotant l'accés d'una ruta denominada i senyalitzada com a segura.

La remodelació de tot el sector de Mercè Rodoreda, Rafael de Casanovas i Vila Romana al pla de l'Horta, ampliant voreres i fent passos de vianants elevats, milloraran l'estètica del barri i la seguretat. En aquest mateix sentit, remodelar el carrer Flor de Neu al barri de la Rasa i adequar-lo com a plaça, contribuirà a la millora del sector de la Rasa.

La pista de Sarrià de Dalt ha quedat molt deteriorada degut al pas del temps, és per aquest motiu que millorarem la qualitat Cistelles per jugar a bàsquet al Passeig del Riu del paviment i col·locarem ancorattipus de neteja sigui un servei sumat i ges per fer una pista polivalent on es consegüentment una despesa més podrà practicar més esports. pel municipi.

La reforma del mur del cementiri El problema generat pels propieta- municipal de Sarrià de Baix. Aquest mur ris de gossos que incompleixen les ha tingut sempre problemes amb la perOrdenances municipals pel que fa a la meabilitat, per això reformarem el mur recollida dels excrements, és malaura- per garantir una obra de qualitat. dament un problema que augmenta Renovació del quadre elèctric cada dia, és per aquest motiu que des com a primer pas per la millora de l'ende l'ajuntament i amb la col·laboració de llumenat públic de Sarrià de Dalt. les associacions de veïns del municipi També s'ha acomplert la darrera hem iniciat una campanya per cons- fase de construcció de la passera de la cienciar la ciutadania dels problemes Rasa, dotant el barri amb un accés que suposa aquesta situació. necessari pel pas de persones. La Les millores que comportarà el construcció de la passera també ha fons d'inversió local o també nomenat millorat d'una manera clara tot el seu fons ZP pel nostre municipi suposaran entorn, procurant una zona de qualitat un avenç molt gran en millores de la tant pel que fa a l'estètica com també via pública, d'una banda, i millores de a la seguretat. ■

pDS_15

AJUNTAMENT

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA Esther Ferrero Agent de Desenvolupament Local

vocat la crisi al nostre país. No parlem d'un atur estructural, ni tan sols d'una atur cíclic, parlem de quelcom més complex, que afecta un ventall major de perfils personals i professionals i consegüentment, requerirà mesures a l'alçada d'aquesta complexitat. Pressió econòmica, pressió familiar i pressió social és la que reben aquestes persones, i per tant, les mesures han de tenir en compte tots i cadascun d'aquests factors.

L'administració local desplega, al mateix temps, les seves pròpies mesures de proximitat per atendre aquestes situacions personals i socials. Des de l'adhesió a programes planificats i proposats per administra-

Esther Ferrero al seu despatx de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

E

scric aquestes paraules des de l'absoluta consciència del privilegi de tenir un lloc de treball i, alhora, des del coneixement que m'atorga la meva relació continuada amb les persones a qui els hi manca.

La situació d'atur té una doble i dura realitat per a la persona. Per un costat, la pèrdua d'un poder adquisitiu que posa en perill l'estabilitat econòmica, sense cap mena de dubte podem parlar de situacions econòmicament molt precàries. I per un altre costat, la pèrdua de l'autoestima, amb un considerable desànim emocional i una creixent inseguretat.

La nostra societat pressuposa i atorga uns rols socials que vénen determinats en gran part pel valor del treball. L'edat activa que s'inicia legal-

16_pDS

ment als 16 anys comporta, a més, l'adquisició de responsabilitats socials, les quals han de perdurar al llarg de tota la vida activa. La inactivitat laboral obligada porta, doncs, associada una pèrdua del rol social que tenim atribuït. No ocupabilitat és massa sovint igual a culpabilitat i com menys possibilitats té una persona per accedir al món laboral, és a dir, com menor és el seu nivell d'ocupabilitat, major sol ser el seu sentiment de culpabilitat.

Avui per a avui, els perfils de les persones en situacions d'atur han sofert una transformació, en la mesura que ho han fet les raons que han pro-

cions supramunicipals, atenció i orientació directa a la persona en situació d'atur, plans estratègics de dinamització econòmica, borses de treball, cursos de formació ocupacional, entre d'altres. Ajuden totes aquestes mesures? Sí, però hem de tenir clar que qui realment crea ocupació és el teixit empresarial, i aquí encara és més complicat incidir i ajudar des de l'administració local, quan aquesta és també

AJUNTAMENT

una de les principals afectades per la conjuntura econòmica actual. En tot cas, és amb el que es té que s'ha de treballar, i alhora se n'ha de treure el màxim rendiment possible.

Personalment penso que algunes de les mesures que es despleguen des de l'administració no responen amb eficàcia a les necessitats reals de les persones aturades. Dit això, també estic convençuda que la filosofia àmpliament pregonada de l'aprenentatge al llarg de la vida, no la tenim prou ben adquirida i la majoria de treballadors/es en actiu no prenem consciència de la importància de la formació continuada fins que ens trobem en situacions que ens posen davant de les nostres pròpies mancances.

El mercat de treball evoluciona ràpidament, i ho fa des del coneixement, des de la tècnica, des dels sistemes organitzatius complexos, des de la globalització dels mercats emergents. No se'n fa prou amb allò que se sap fer des de sempre, s'ha d'anar més enllà i aproximar-se al que caldrà

saber i saber fer en un futur proper.

A les empreses se'ls exigeix ser competitives, no es posa en dubte que la pèrdua d'aquesta competitivitat les posa en una fràgil situació per fer front als nous reptes i sobretot, fer front a les crisis com la que estem vivint.

Aquesta mateixa exigència ha de ser vàlida per als treballadors/res, que han de creure fermament en la seva proactivitat envers la preparació continuada pel canvi, més enllà de la reactivitat que ens caracteritza davant de les situacions de crisi.

Estem vivint encara el canvi generacional entre els que feien la carrera professional al llarg de tota la vida dins de la mateixa empresa i els que “la feina de per vida” és una reminiscència del passat. Un canvi que implica a més el no poder planificar els cicles vitals, emancipació, formació de família, adquisició de béns, en funció de l'estabilitat laboral. I per finalitzar, un canvi que sí que farà prendre consciència de la importància de la formació i capacitació al llarg de la vida.

Tanmateix, totes aquestes transformacions i exigències que com he dit se'ls demana tant al sector empresarial com al sector dels treballadors, hauria de ser una exigència en majúscula pels estaments polítics i consegüentment per l'administració.

Les polítiques públiques solen anar per darrera dels canvis socioeconòmics, es legisla, regula i desplega en funció de les necessitats emergents.

Manca un desplegament de polítiques previsores, que anticipin mesures timoneres i reguladores, amb veritable lideratge per part dels estaments públics.

Esperem que aquesta crisi ens deixi almenys el saldo positiu pel que fa a l'aprenentatge dels errors passats, i sobretot permeti que el concepte coresponsabilització deixi de ser una utopia i prengui cos en una profunda avaluació de la part de responsabilització que tenim tots i cadascun dels partícips, alhora que el compromís ferm del treball conjunt avui, amb l'accent de futur. ■

pDS_17

OPINIÓ

A MÉS CRISI, MENYS SERVEIS SOCIALS Roger Casero Gumbau Portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com

LA DECISIÓ DE SUPRIMIR ELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS TAMBÉ HA ESTAT UN ERROR PEL MOMENT EN QUÈ S'HAN ELIMINAT

E

ls serveis socials municipals de Sarrià de Ter ja han passat a la història.

Després de set anys de funcionament, des de la seva creació, la seva consolidació i la seva expansió, ara el govern municipal els ha extingit, els ha suprimit. Des del nostre punt de vista aquesta decisió és un error històric, també un error pel moment en què s'ha pres aquesta decisió i un error per com quedarà, ara, el servei d'atenció social primària a Sarrià de Ter.

esforç, també il·lusió i compromís, van crear i consolidar els dos darrers governs socialistes.

No es pot prescindir d'aquesta manera de la feina d'un equip humà durant set anys, d'un equip al serveis

UN ERROR PEL MOMENT EN QUÈ S'HA PRES LA DECISIÓ: A MÉS CRISI, MENYS ATENCIÓ SOCIAL Quan arreu s'aplica la màxima que a més crisi més atenció social, a Sarrià de Ter el govern aplica precisament el contrari: a més crisi, menys atenció social. Si els pressupostos i les polítiques del govern marquen prioritats, l'atenció social no és, ni ha estat precisament al llarg d'aquest mandat, una prioritat pel govern municipal d'ERC i CiU a Sarrià de Ter. De fet, al llarg d'aquests quasi dos anys de mandat hi UN ERROR HISTÒha hagut una preoRIC, UNA DECISIÓ cupant manca de L'equip municipal de serveis socials i de Jubilus amb Roger Casero, portaveu IRREVERSIBLE direcció política de del PSC de Sarrià de Ter, en un Homenatge a la Vellesa.

La decisió de l'any l'àrea de serveis 2002, quan l'Ajuntament de Sarrià de dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. socials, fins al punt que l'interlocutor Ter, amb Josep Turbau d'alcalde, va Que els serveis socials municipals polític dels serveis socials ha acabat decidir crear els serveis socials munici- s'havien d'encaixar al Consorci de essent el mateix alcalde, no el regidor pals, va ser històrica. Turbau i el seu Benestar Social Gironès-Salt és una de serveis socials. No ens ha estrangovern, insatisfets amb el nivell d'a- evidència que des del nostre grup no yat, doncs, que ara en vulguin prescintenció social que oferia llavors el Con- només no qüestionem, sinó que sem- dir, ja que no han valorat en la seva sell Comarcal del Gironès, van optar pre hem defensat, però l'encaix no justa mesura ni l'equip humà ni la seva per crear el propi equip de serveis havia de passar per suprimir el servei important feina, feina sovint fosca i socials, fent una aposta valenta i deci- municipal i eliminar l'equip humà que invisible. dida per millorar el nivell d'atenció el formava.

De fet és cruelment revelador social dels veïns i veïnes de Sarrià de L'error és històric perquè la deci- que argumentin i emmarquin la mesuTer. sió és irreversible: difícilment torna- ra d'eliminar els serveis socials municiAquesta decisió contrasta amb la rem a disposar del mateix nivell d'aten- pals dins un pla de sanejament per decisió que ha pres ara l'actual govern, ció social primària a Sarrià de Ter que afrontar la crisi. Sembla un acudit decisió que a criteri nostre és un error hem tingut aquests darrers set anys. A dolent, però el cert és que ni tan sols històric. Amb aquesta decisió, l'actual partir d'ara tornarem a una situació fa gràcia! Al final un té la sensació que govern destrueix allò que amb tant semblant a l'anterior al 2002. el govern ha estat percebent els ser-

18_pDS

OPINIÓ

veis socials municipals com un luxe que Sarrià de Ter, i els veïns i veïnes, ni ens mereixem ni ens podem permetre, com un paràsit pressupostari que es menja en excés els recursos municipals... Diuen que la despesa de personal és excessiva i, en comptes d'optimitzar serveis, reorganitzar àrees, etc, decideixen fulminar l'equip de serveis socials, llençant a les escombraries la feina feta i l'experiència i coneixements acumulats durant quasi set anys.

UN ERROR PER COM QUEDARÀ ARA EL SERVEI D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA. D'UN EQUIP PROFESSIONAL EXCLUSIU PER A SARRIÀ DE TER, A UN EQUIP COMPARTIT PER 5 POBLES Amb l'eliminació de l'equip de serveis socials, amb la desaparició dels serveis socials municipals de Sarrià de Ter, el govern ens fa fer un salt enrere de set anys, tornant a la situació anterior a l'any 2002. Sarrià de Ter es dilueix, ara no al Consell Comarcal, sinó al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, creat l'any 2006.

El problema no és només la manca de direcció política que Sarrià de Ter tindrà sobre els serveis socials del Consorci (de fet, com ja he dit abans, ara tampoc hi havia direcció política), el problema és sobretot el nivell de serveis i atenció que el nou EBASP donarà a Sarrià de Ter. No és el mateix disposar d'un equip de tres professionals a jornada sencera treballant exclusivament a Sarrià de Ter i per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter (4.300 habitants), que disposar de tres professionals (la qualitat dels quals en cap moment qüestiono) a jornada sencera treballant alternativament a Sant Julià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, és a dir, amb molt més territori, amb més dispersió i el doble de població. És a dir, tot el que havia aconseguit Sarrià de Ter, fent-nos nostres unes competències que no ens corresponien, certament, però fent una aposta clara i valenta per apropar els serveis socials als veïns i veïnes, ara es menysprea i s'elimina.

LA POSICIÓ I PROPOSTA DEL PSC: UNA NOVA ÀREA D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA AMB SANT JULIÀ DE RAMIS I MEDINYÀ EN EL MARC DEL CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL Des de l'any 2002 la situació dels serveis socials a Catalunya ha canviat notablement, sobretot a partir del desplegament de les lleis d'autonomia personal i suport a la dependència (d'àmbit estatal) i de serveis socials (d'àmbit català). També a la comarca del Gironès hi ha hagut canvis, ja que des de l'any 2006 els serveis socials al Gironès els presta el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. Sarrià de Ter no ha restat al marge d'aquests canvis, malgrat disposar de serveis socials propis, tampoc durant el mandat del govern socialista; des de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès -Salt hi va haver, amb el govern del PSC (ho recordo bé, jo llavors era el regidor de serveis socials), la cooperació i coordinació necessàries per al bon funcionament i desplegament de les polítiques socials.

Entenem, doncs, que era i és necessari l'encaix dels serveis socials de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, no podem negar la realitat i en aquest sentit, com hem dit, el mapa de serveis socials està canviant i Sarrià de Ter no en pot quedar al marge, però de la manera com ho ha fet i decidit el govern municipal no ens sembla el millor encaix, de fet no ens encaixem amb el Consorci de Benestar Social, la decisió del govern és de diluir-nos-hi.

Al Ple municipal de finals de març la proposta de modificació de la plantilla de personal, amb l'amortització (supressió) de les tres citades places de l'equip de serveis socials, va ser aprovada només amb els vots favorables dels grups del govern i amb el vot contrari del grup municipal del PSC. Del debat que es va produir destacaria el poc coneixement que va fer gala el govern de l'àmbit dels serveis socials, confonent l'atenció primària de serveis socials amb els programes comunitaris i serveis socials especialitzats.

Però més enllà de fixar la nostra orientació de vot, al Ple també vàrem exposar el que per a nosaltres hauria de ser la proposta de serveis socials d'atenció primària a Sarrià de Ter. Des del PSC l'encaix dels serveis socials municipals al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt hauria de passar per aquests punts: . Mantenir professionals: una educadora social, una treballadora social i una monitora social. . Crear, en el marc del Consorci i comptant amb l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà, una nova àrea d'atenció social primària formada pels municipis de Sant Julià de Ramis i Medinyà i Sarrià de Ter. . Ampliar l'equip professional d'atenció primària amb dos professionals més, aportats pel Consorci i l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà.

Aquesta proposta permetria mantenir el mateix nivell d'atenció i de proximitat, permetria mantenir els professionals referents i suposaria la creació d'una àrea de serveis socials d'atenció primària més homogènia.

Naturalment aquesta opció requeriria més temps (el govern municipal ha actuat amb pressa, una pressa que no tenia el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt) i una major negociació política, negociació amb el Consorci de Benestar Social i amb l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà..

Des del PSC ja vàrem manifestar al Ple municipal que ens posem a disposició del nou equip de serveis socials per si els podem ajudar en la seva aterrada a Sarrià de Ter. Confiem plenament amb la seva professionalitat i no dubtem que s'esforçaran al màxim per prestar un bon servei.

Com amb moltes altres coses, el temps dirà si la decisió és encertada o no; molt em temo que serà necessari, més endavant (serà qüestió de mesos, potser algun any) remoure de nou els serveis socials de Sarrià de Ter, fent finalment, el propi Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, l'aposta que des del nostre grup pensem que s'hauria d'haver fet ara.

El temps dirà...■

pDS_19

OPINIÓ

El Pont de l'Aigua, amb l'àguila franquista per la banda de fora dels murals. Foto: Roger Casero

UNA MOCIÓ DEL PSC PER FORAGITAR “LES GALLINES” DEL PONT DE L'AIGUA Roger Casero Gumbau Portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com

E

l grup municipal del PSC va presentar al Ple municipal de finals de gener d'enguany una moció per la retirada, previ inventari, de la simbologia franquista existent encara al nostre poble, insistint de nou en la necessitat de retirar les Àguiles Imperials que encara romanen a la part exterior de la barana del Pont de l'Aigua. A nosaltres els arguments ens semblen prou clars i evidents, i des de fa uns anys també s'ha anat teixint el marc jurídic, amb les lleis per a la recuperació de la memòria històrica, d'àmbit estatal, i la del Memorial Democràtic, d'àmbit català, que possibilita la retirada de la simbologia feixista dels espais públics.

Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de Ter s'ha anat eliminant la simbologia franquista, encara queden alguns elements que persisteixen en els nostres carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i

20_pDS

habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l'emblema de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot al Pont de l'Aigua hi ha les imatges de l'Àguila Imperial, a la part exterior de les baranes.

El Pont de l'Aigua el va fer construir el govern franquista a soldats presoners republicans, després que precisament els republicans el dinamitessin per tal de guanyar temps davant l'avanç de les tropes franquistes. Es va inaugurar el 3 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Girona. L'any 1997 se'n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l'emblema falangista del jou i les fletxes.

OPINIÓ

rior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter i instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada de les plaques d'Habitatge de Protecció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques actuals.

Pel que fa al Pont de l'Aigua vam proposat i acordar sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Fletxes i les Àguiles imperials del pont de l'Aigua, a fi que puguin formar part del fons del Museu d'Història de Girona.

La nostra democràcia està plenament consolidada, però mantenim encara, malauradament, vestigis de la dictadura i repressió franquista en espais públics. La cooperació entre administracions i, sobretot, el compromís polític i de reconeixement de la memòria, els represaliats i les víctimes del franquisme han de ser el motor per la retirada definitiva, previ inventari, de la simbologia franquista del nostre poble. ■ Aquesta imatge del jou i les fletxes ha estat ben visible des de 1940 fins al 2008. Ara ja no hi és. La foto és de Pere Mir de l'any 1997

Ja a finals de maig de 2005, el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, a proposta del grup municipal socialista, llavors al govern, una moció instant a la Generalitat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter, moció que va ser reeixida només parcialment: a finals del 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits dels extrems del Pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.

Així doncs, amb la finalitat d'alliberar els espais públics de Sarrià de Ter de la simbologia franquista, el PSC va proposar, i el Ple municipal va aprovar per unanimitat, retirar tota la simbologia franquista dels espais públics del municipi de Sarrià de Ter, alhora que instar al Departament d'Inte-

Roger Casero entrevistat per l'Agència Catalana de Notícies en relació a la moció presentada a l'Ajuntament de Sarrià de Ter per tal que insti a la Generalitat de Catalunya a que retiri els símbols franquistes que queden en el Pont de l'Aigua.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_21

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

CARNAVAL 2009 A SARRIÀ DE TER AA.VV. Sarrià de Baix

Els Cavallers, comparsa guanyadora del 1r premi

E

l passat dissabte 21 de febrer, vàrem celebrar el Carnaval 2009 a Sarrià de Ter. Aquest acte va ser organitzat per l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i Caixa de Girona.

A les 4 de la tarda es va donar el tret de sortida al Carnaval 2009 amb la rua que va sortir de la Cooperativa, i que va comptar amb l'acompanyament dels Gegants de Sarrià de Ter fent un recorregut pels barris del nostre poble.

Cap a 2/4 de 7 de la tarda, la rua amb la seva comitiva va arribar al pavelló, on vam poder gaudir del parlament del Rei Carnestoltes, juntament amb un petit obsequi per a tots els nens i nenes que anaven disfressats. Acte seguit va tenir lloc l'espectacle infantil, on els nens varen gaudir moltíssim i s'ho van passar d'allò més bé!

Seguint amb els actes, a les 9 de la nit al mateix pavelló va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegar aproximadament 120 persones. Durant el sopar, l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter va lliurar els premis del Concurs de Comparses. Amb aquest concurs vam voler premiar les dues millors comparses i la millor disfressa individual; i per evitar malentesos, les votacions van ser eme-

22_pDS

Vista de l'interior del pavelló.

ses únicament pels assistents al sopar i van resultar guanyadors, amb el 1r premi de Comparses Els Cavallers, el 2n premi va ser per a la comparsa Can-Can, i el premi individual va ser per a en Patxi.

Acabat el sopar, hi va haver ball a càrrec del Dj. Supersó, un ball que va estar obert a tothom que volgués gaudir d'una bona estona de música, gresca i bons ambients, que finalment vam aconseguir mantenir fins a altes hores de la matinada.

Des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, volem agrair la vostra presència i esperem haver aconseguit fervos gaudir a tots, petits i grans, d'un dia especial com és el Carnaval. ■

ENTITATS [MIJAC

Com que va ploure, vam improvisar un joc Bocamoll.

Aquí teniu l'equip guanyador aixecant la copa.

El primer àpat

va ser a la pl atja. Mmmm !! quina gana .

QUÈ VAM FER AQUESTA SETMANA SANTA? L'equip de monitors MIJAC

E

ls nens i nenes de Sarrià de Ter aquests dies de Setmana Santa vam marxar de colònies cap al Maresme. Concretament vàrem a anar a la casa de Sant Pere de Riu, de Pineda de Mar. Explicar-vos tot el que vàrem fer seria un xic llarg, però el que farem serà ensenyar-vos unes quantes fotos. ■

Un petit record per emportar-nos a casa.

El “Sr. Potato”.

Tot rentant plats vam quedar ben remullats.

activitats d’estiu CAMPAMENTS Dates: 4 de juliol a 12 de juliol Lloc: El Serrat (Sant Pere de Torelló).

Edat: Per a nois i noies nascuts entre 1993 i 1997. Màxim 35 participants.

Preu: 150 euros.

COLÒNIES Dates: 24 de juliol al 1 d’agost.

Lloc: Casa de Colònies de Granollers de Rocacorba.

Edat: Nascuts entre 1997 i 2002. Màxim 40 participants.

Preu: Preu 150 euros.

Inscripcions a partir del 15 de maig a la Cooperativa.

Dilluns, dimecres i divendres de 6 a 8 i el mes de juny cada dia de 6 a 8 de la tarda.

pDS_23

ENTITATS [Penya Blaugrana

LA PENYA BLAUGRANA Penya Blaugrana de Sarrià de Ter la Penya. Amb el temps vàrem comprar unes còmodes cadires i taules, una pantalla gegant, un bon equip de so, unes neveres, un escalfador d'aigua, un ordinador, un tallaembotits, etc.

A l'última assemblea es va decidir fer donació de tot això a l'ajuntament perquè ho La junta de la Penya Blaugrana: Josep Ma. gestionés al màxim Palomeras, Mercè Cla, Jordi Paretas, Josep possible per al bé Ma. Martínez, Dolors Ballada, Roger Torrent, del poble.

Així Nicolàs Casas, Dolors Bartrina, Josep Ma. Expectació veient un partit del Barça, dins del local de la mateix es va decidir Fernández, Rosa Soler, Josep Ma.Oliveras, Penya, a l'edifici Rafael Masó.

Neus Mercader i Robert Creeixans. que amb el romanent econòmic que quean estat quasi 12 anys. tasca feta fins ara, una nova generació. dava, es comprarien taules i cadires, Així s'escriu la història No ha estat possible, potser no hem que també els donaríem a l'ajuntade la Penya Blaugrana sabut fer-ho bé, però hi ha hagut ment per a l'ús de totes les entitats del de Sarrià de Ter. Així temps de sobres, possiblement poble que les necessitin. Era un desig aquesta nova generació que hem bus- de la Junta. Així, quan per exemple de senzill.

Tot va començar en una tertúlia cat no hi és. Potser el temps està can- assistim a la Festa Major, podrem de Ràdio Sarrià, “Fora dubtes”, amb viant i nosaltres, els grans, no ens recordar que al nostre poble va existir “La Penya”.

Robert Creixans, Joan Costa, Joan n'hem assabentat.

En aquests quasi 12 anys han La Penya va ser l'entitat que va Masdemont, Josep Turbau, Josep Olipassat tres alcaldes diferents amb els proposar a l'ajuntament fer la Quina veras i Josep M. Palomeras. Però això seus respectius regidors, també difenadalenca.

El primer any la Quina es va és l'anècdota. Es va convidar tothom a fer una reunió per tirar endavant una rents. Han estat moments dolços i celebrar al Patronat, més tard a les nova entitat al poble. D'aquesta reunió altres no tant, però això forma part de sales annexes del Pavelló Municipal, en va sortir una junta i uns socis funda- la història. Agraïm a tots ells el seu finalment l'any passat vàrem poder ferdors. D'això han passat 12 anys. Gaire- interès perquè la Penya funcionés i la la a la mateixa pista. Ja era hora, seva voluntat de no aturar-la. només l'hem pogut disfrutar una any... bé una generació.

Recordem la primera seu social.

Agraïm als jugadors del Barça les Ara, és això el que hem trobat a Fou la Cooperativa de Sarrià de Dalt. bones estones que ens han fet passar, faltar, una nova generació. Gent capaç No va acabar de funcionar, no tothom les lligues, la Copa d'Europa, etc, les de continuar tirant endavant aquesta entitat. Perquè després de 12 anys no hi posava el màxim interès. El temps estones dolentes no cal recordar-les.

Ara ens sentim tristos, però al ens ha estat fàcil tancar la paradeta. ens ho ha demostrat, però això també mateix temps contents d'haver estat Han estat molts anys de lluita, d'em- és una història passada.

Se'ns va oferir el local de l'antic 12 anys junts, intentant tirar endavant, prenyades, decepcions, però també de satisfaccions personals. De la CAP, o antigues escoles, al carrer de ser respectuosos amb tothom. il·lusió dels primers anys s'ha passat, Major. Va ser una gran idea, el local D'intentar fer passar bones estones a amb el temps a una situació d'anar estava tancat i nosaltres el vàrem apro- molta gent del poble.

El nostre agraïment a tots els tirant. Això no és bo per a cap entitat. fitar. Amb el consentiment de l'ajuntaA la vida hi poses il·lusió, interès, o res ment el vàrem acondicionar perquè la socis, a l'ajuntament i en general a tot de res. La Junta ha estat durant tot un gent s'hi trobés còmoda i s'hi pogues- el poble.

Adéu-siau. ■ any buscant gent perquè continués la sin fer altres activitats a més de les de

H

24_pDS

DOSSIER D’HISTORIA [La guerra del Francès

Lluís Ma. de Puig i Josep Brugada en la presentació del cicle sobre la Guerra del Francès, organitzat per la revista Parlem de Sarrià.

Foto: Quim Llunell.

EL MESTRATGE DE

LLUÍS Mª DE PUIG Josep Brugada l passat dia 8 de novembre, els sarrianencs vam tenir el privilegi de poder escoltar una conferència a càrrec de Lluís Mª de Puig sobre la guerra del francès, el conflicte entre el govern napoleònic i l'obstinació de resistència de les autoritats espanyoles a la ciutat de Girona entre els anys de 1802 a 1814.

Afirmo que comptar amb la presència de Lluís Mª de Puig és tot un privilegi perquè el seu magisteri és únic. De Puig fa molts anys que s'ha dedicat a la investigació, a la docència universitària i a la política. Jo diria que Lluís Mª de Puig és un d'aquests gironins cosmopolites que a més d'haver estat -en el seu tempsun lluitador, un activista i un opositor clandestí al règim franquista, cosa que li ha conferit una personalitat política, un tremp ideològic inalterable i una trajectòria excepcional com a representant de la ciutadania, mai ha abandonat la seva tasca d'investigador, conferenciant i docent d'història contemporània de Catalunya. Val a dir que de totes les seves facetes, la de conferenciant, és una activitat que desenvolupa com ningú, perquè a més, des de fa molts anys, Lluís Mª de Puig -com es diria en francès- és un “charmant”i extraordinari “causer”. Té, doncs, per dirho en el nostre llenguatge, el do de la paraula i la capacitat de parlar en públic de manera brillant i, allò acadèmic, els arguments intel·lectuals, el discurs polític, els presenta -com pocs- amb una gran amenitat discursiva, si convé amb ironia, a vegades fins i tot amb un to una mica burleta, de manera que capta immediatament l'atenció dels qui l'escolten.

E

pDS_25

DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès

El cicle de conferències sobre la Guerra del Francès, es va dur a terme a la sala del Coro. La primera, el 8 de novembre amb Lluis Ma. de Puig i la segona el 15 de novembre amb Francesc X. Morales. Foto: Quim Llunell.

Jo diria que De Puig és una persona que, sigui en el discurs acadèmic, sigui en el discurs polític, gaudeix de gran capacitat comunicativa, de tal manera que mai deixa indiferent qui l'escolta. Estructura i modula perfectament el discurs i en tot moment s'ajuda amb la seva mirada bonhomiosa i simpàtica per establir complicitat amb els oients i captar l'atenció de l'auditori.

De la personalitat intel·lectual i política de Lluís Mª de Puig hom en podria escriure moltes coses. De tots els grans mestres que he tingut la sort de tenir, i abans que anés a la universitat, De Puig des de Girona, va ser el qui més matinerament em va influenciar. Primerament des de la seva vessant d'assagista i cronista en llengua catalana a les pàgines de la revista Presència. Segonament en la seva faceta d'historiador, i en darrer terme des del punt de vista de la militància i la ideologia polítiques.

El seu llibre sobre la Girona francesa, 1812-1814, publicat a Girona l'any 1976, va ser una tesi memorable que em va introduir al descobriment de la història nostra. Em desvetllà l'interès i la passió que certament tinc per la història en general. El llibre, abans que descobríssim els assajos d'història de Carles Rahola, esdevingué per a tots els de la meva generació, un text que trencà els tòpics i els vells mites

26_pDS

de la història oficial. La tesi de De Puig ens va fer veure que el fet històric primerament cal documentar-lo bé des de la pacient labor del treball d'arxiu i amb la utilització de bones fons. Segonament ens va fer apreciar que la història es pot explicar des de diversos prismes. Per a nosaltres, aprenents que sortíem d'uns coneixements històrics oficials i oficiosos, i per tant, completament falsejats i tergiversats, el llibre Girona francesa, 1812-1814, ens va fer veure la necessitat de revisar a fons la història que ens havien inculcat; la que donaven per oficial i tanmateix l'assaig serví per a descobrir la que no ens havien ni esmentat.

La conferència de Lluís Mª de Puig sobre el conflicte amb les autoritats napoleòniques, va vincular-se en tot moment amb els fets que s'esdevingueren a la ciutat de Girona però que també van repercutir en la història de la gent i el poble de Sarrià de Ter. De Puig va partir dels fets generals que afectaven les relacions d'Espanya amb el context europeu i amb la situació d'un absolutisme decadent que deixà la península amb una gran sensació de buit de poder. Els francesos, que tenien problemes amb Portugal i en cobejaven el control, pretenien utilitzar Catalunya com a corredor de pas per a les seves tropes. Aquest insospitat transitar de francesos durant els primers anys del

segle XIX pels rodals de Sarrià i altres pobles, va ser una de les causes del descontentament i de la incomprensió de la població. Això féu que progressivament es donessin friccions entre el poble de Catalunya i les autoritats franceses. Altrament la guerra es desencadenà també perquè no hi va haver de cap manera, ni en cap moment, una capacitat de diàleg, ni de negociació racional entre les parts en litigi. És a dir, entre les autoritats espanyoles i la potència de l'autoritat napoleònica. A conseqüència d'aquesta incomprensió i la manca de claredat entre les classes populars, l'esverament dels gironins per les contribucions que havien de fer als francesos, més la instigació del clergat que va prendre partit per la causa espanyola, es desfermaren uns setges que en principi desorientaren les mateixes autoritats franceses, les quals -val a dir- no tenien intenció d'antuvi de malmenar Girona. Els francesos en tot moment minimitzaren la capacitat de reacció i de resistència dels seus habitants. Per tant, a la fi, davant de tanta excitació i alteració de les classes populars, més els interessos sempre patrioters i obcecadament espanyols dels dirigents, s'arribà a l'extrem de provocar una guerra, que posteriorment seria anomenada “d'independència”. Els gironins i les seves autoritats locals val a dir que es van insurreccionar.

DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès

Tot plegat formà, doncs, un cúmul de despropòsits que van originar uns fets bèl·lics de grans conseqüències per a la ciutat de Girona i la seva rodalia. Enfrontaments que com va analitzar l'historiador gironí, en un gran tant per cent, es van produir per la tossudesa i la ceguesa de les autoritats espanyoles, fets que no cal dir, van canviar en gran manera la trajectòria de la ciutat i la seva àrea d'influència. Els gironins van aixecar-se en rebel·lió contra el seu propi governador, contra el poder establert i contra les autoritats de tarannà absolutista i espanyol de la ciutat. Els generals francesos van adonar-se de la incomoditat que representava la seva presència en terres catalanes però l'alteració i la instigació de la població estaven tan excitades que no va ser possible aturar la rebel·lió contra les tropes napoleòniques. Així, doncs, es provocaren diversos assetjaments a la ciutat en uns

enfrontaments d'acció/reacció, que en alguns moments foren favorables als gironins i en d'altres als francesos, de tal manera que -després d'escandaloses i nombroses baixes per ambdues parts- s'arribà a uns balanços de mort i de misèria els quals acabarien afavorint irremissiblement la superioritat dels francesos, que en un intent d'apaivagar els ànims, demanaren en diverses ocasions la capitulació de Girona a les autoritats espanyoles que regien la ciutat. L'autoritat espanyola, tot i veient la misèria humana que tenien intramurs, per un orgull patrioter, obcecat i dement, no van ser capaços d'actuar en paràmetres polítics de realisme a fi i efecte d'alleugerir el patiment i l'agonia de la ciutat de Girona i la dels seus ciutadans. Per això De Puig, en un moment de la seva conferència plantejava si realment autoritats com el General Álvarez de Castro, que tradicionalment havia estat presentat

com un defensor modèlic, admirador del General Palafox, portà desgraciadament la ciutadania de Girona als límits de la resistència humana, a l'extenuació i l'anorreament. De Puig es preguntava, doncs, si el sinistre personatge esdevingué realment un heroi o un foll.

De Puig, passant per les tradicionals rogatives a Sant Narcís, les invocacions populars al retorn de Ferran VII aclamat com “el Desitjat”, per la descripció de les accions militars dels generals francesos a les ordres de Napoleó, fins als detalls estadístics i de xifres absolutament esborronadores de les conseqüències bèl·liques, ens va proporcionar un veraç i real repàs al que va ser la guerra del Francès. Una guerra amb uns setges que massa sovint han estat relatats com a mítics i heroics, als quals la població sarrianenca -com bé hem demostratde quina manera! va contribuir a la seva defensa. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_27

DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

MIQUELETS I PARROTS A SARRIÀ Francesc Xavier Morales

Llancers polonesos perseguint guerrilers a Espanya, segons una aquarel·la d’Orlando Norie (1832-1901)

CONSIDERACIONS INICIALS

C

om suposo que tots sabeu a aquestes alçades, enguany es commemora el dos-cents aniversari de la guerra del Francès i, més concretament, l'esdeveniment dels setges de Girona de juliol-agost de 1808 i maig-desembre de 1809. Els actes i les celebracions no semblen tenir aturador fins a completar el cicle el 2014; ja veurem què passarà quan, d'aquí tres anys, s'ajunti amb la commemoració del tres-cents aniversari del setge de Girona de 1711, durant la guerra de Successió espanyola. I així fins a l'infinit.

Habitualment es tracta el que sovint anomenem guerra de la Independència o del Francès com un conflicte a part, que començaria amb la revolta de les principals ciutats espanyoles al llarg de l'estiu de 1808 i finalitzaria amb la retirada de les darreres tropes franceses i el retorn de Ferran VII. Una manera d'ampliar les fronteres cronològiques del conflicte consisteix a considerar la guerra del Francès com

1

a part d'un conflicte més ampli cronològicament i geogràfica. És el que farem en aquest article, i és també el que va fer Javier Antón Pelayo en el llibre Sarrià de Ter de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, unint la guerra Gran de 1793-1795 amb la guerra del Francès de 1808-18141.

El 1792, la República de França sorgida de la revolució es convertiria en la principal protagonista de tot un seguit de guerres que enfrontarien a tots els reialmes, principats, imperis i repúbliques, des de Portugal fins a l'Imperi Turc, i des de Suècia fins a Malta. Més encara, si tenim en compte el poder colonial que moltes d'aquestes potències posseïen: Espanya, Gran Bretanya i la mateixa França. Fins al 1815, les hostilitats tingueren punts d'extrema violència, combinats amb paus que pel general foren breus. La correlació de forces fou canviant, tot i que podem dir, per generalitzar sense risc a equivocar-nos, que la majoria d'enfrontaments es produïren entre França i alguns pocs aliats (normalment ja conquerits prèviament), contra una o altra coalició contrària.

Javier Antón Pelayo, Sarrià de Ter, Girona, Diputació de Girona / Fundació Caixa de Girona, 2007, 32-33.

28_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

La guerra arribaria a les fronteres espanyoles el març de 1793, amb la invasió del Rosselló per part de les tropes del general Ricardos. A l'ímpetu inicial de les armes espanyoles seguí un conjunt de derrotes que propiciaren la pau de Basilea (22 de juliol de 1795).

Finalitzada la guerra, Manuel Godoy, àrbitre de la política espanyola, aconseguia una aliança amb França en el tractat de Sant Ildefons de 1796. La flota espanyola es posava al servei del règim gal per lluitar conjuntament contra el poder britànic, fet que acabà amb la derrota de la flota francoespanyola a Trafalgar (21 d'octubre de 1805). Però l'aliança resistí, sobretot gràcies a les victòries terrestres de Napoleó de 1805 a 1807 sobre austríacs, russos i prussians.

Amb mitja Europa sota control, Napoleó es girà de ple cap a una guerra econòmica contra Gran Bretanya.

Això suposava tenir sota control els ports de Portugal, travessant, és clar, el territori del seu aliat espanyol. La primera tropa francesa entrava pel País Basc l'octubre de 1807, i els primers mesos de 1808 arribarien més tropes a Valladolid i Burgos. La novetat, però, es materialitzà amb l'arribada del Cos d'Observació dels Pirineus Orientals el 9 de febrer de 1808. El 29 de febrer aquestes tropes s'apoderaven per sorpresa de les defenses de Barcelona, i a principis de març passaria el mateix amb les de Figueres: els francesos ja controlaven l'eix de carreteres i fortificacions que serviria per dominar Catalunya. El mes de maig d'aquell any el tron espanyol passaria a mans d'un germà de Napoleó: Josep.

La revolta del mes de maig, instigada per partidaris de Ferran VII en gairebé totes les ciutats espanyoles, s'estengué de Madrid a València. D'aquí passà a Tarragona, i de Saragossa es

projectà a Lleida, on es constituí la primera Junta del Principat, el 18 de juny, seguint el model d'altres poblacions2.

Entre els dies 5 i 6 de juny de 1808 es creà la Junta de Defensa a Girona. La resposta imperial no es faria esperar.

SARRIÀ ENMIG DE LES GUERRES AMB FRANÇA Aquest espai de conflicte que va de 1793 a 1814 va afectar una població com Sarrià. Aquest lloc és, com se sol dir en una expressió que ja ratlla el cansament, un lloc de pas. Deixant de banda la obvietat que tots els llocs són lloc de pas d'alguns altres, concretament direm que Sarrià es troba a prop d'un nucli de població important, com és Girona, i a més es troba en el seu accés nord, amb bones vies de comunicació amb Banyoles, Figueres i França. Els efectes comercials que això comporta són francament positius. Els efectes a causa de l'estratègia bèl·lica en cas de conflicte són, francament, desastrosos.

El 20 de novembre de 1794 marcava el punt màxim de l'ofensiva espanyola en el front del Rosselló.

Calia crear una línia de defensa al riu Fluvià a partir del reclutament de tropes que auxiliessin les que ja estaven en campanya. Una Junta General de Catalunya decidí aixecar un cos de quinze a vint mil homes: els Terços de Catalunya, formats a partir de companyies de voluntaris3.

Durant la guerra de 1793-1795 milers de refugiats es dispersaren per terres de tot el corregiment de Girona.

A Sarrià en localitzem 94 d'aquestes “personas extraviadas por estar ocupados de los enemigos los lugares de su residencia”, l'abril de 17954. La llista s'hauria de completar amb les respectives dones, fills, etc. que deurien acompanyar aquests homes. També hi

hauria un nombre incalculable de fugitius anònims, com el foraster desconegut que mor a casa de l'hostaler Pere Domènech el 31 de setembre de 17945. Durant la guerra de 1808 a 1814, els sarrianencs serien els fugitius: entre finals de 1809 i principis de 1810, la majoria fugiren a la Bisbal, com l'apotecari Josep Farró o el treballador Ramon Cuiné6.

Després de rebutjar el primer atac el 21 de juny de 1808, el mes de juliol es pogueren realitzar operacions formals de setge que provocaren l'ocupació de Sarrià el dia 237. El 6 de maig de l'any següent, un batalló d'infanteria lleugera s'apoderà del poble, que ja estava abandonat8. Una sortida de la guarnició de Girona, manada per Enrique O'Donnell, els desallotjà fins a Sant Julià de Ramis. Però els invasors no desistiren, i el dia següent tornaren a Sarrià per atacar Pont Major i Campdorà, situant al dia següent campament en aquests pobles9.

Per facilitar l'entrada del comboi de García Conde l'1 de setembre de 1809, els sometents del doctor Rovira atacaren el castell de Montagut, desallotjant-ne la guarnició francesa. Tot seguit es dirigiren a Sarrià, per atacar la bateria imperial situada al puig d'en Roca10. Res del que es va fer va servir per evitar la caiguda de la ciutat el 10 de desembre.

MIQUELETS I PARROTS Durant la guerra Gran, quan arribà el moment de formar les companyies del Terç del Partit de Girona, cinc habitants de Sarrià s'allistaren. Salvi Olivé i Josep Serra foren a la 3a companyia11; Pere Carbarol a la 6a; i Joan Gibré i Antoni Collell, a la 9a12. El Josep Serra de la 3a companyia, de quaranta anys d'edat, es convertiria en el batlle de

2

Antonio , La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812), Barcelona, Edicions 62, 1989.

Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4663.

4 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4657.

5 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 22v.

6 Girona: Arxiu Diocesà, Bisbal d'Empordà, O5.

7 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1.

8 Josep Brugada, “La guerra contra Napoleó”, dins Josep Brugada (coord.), Sarrià de Ter, el paper de la història, Girona, CCG Edicions, 2006, 158.

9 Pedro Espraeckmans, Diario del sitio de Gerona de el año 1809 por el Séptimo Cuerpo del Ejército francés, Olot, Tipografia N. Pladevall, 1909, 1-6.

10 Joaquín Pla Cargol, La guerra de la Independecia en Gerona y sus comarcas, Girona, Dalmau Carles Pla, 1953, 308.

11 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4644, reg. 11.923, 3.

12 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4645, reg. 11.923, 6 i 9.

3

pDS_29

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

Sarrià durant la dominació napoleònica, gairebé deu anys després de lluitar com a miquelet a la guerra Gran.

La vida al front va ser dura, però les baixes no s'acostumaven a produir en el camp de batalla. La majoria de les morts es produïen per malaltia, a la rereguarda. Entre 1793 i 1794 tenim els casos de Fernando Martínez, del Regiment de Múrcia o Joan Albara, de la sisena companyia de les Guàrdies Espanyoles, a banda d'altres soldats que van morir sense saberne el nom13. La causa de tots ells fou malaltia natural. Només un, el caporal segon del Regiment de Reus Emanuel Rull, fou enterrat Filiació del voluntari Josep Serra en un dels terços el 6 de gener de 1795 per causa de Catalunya el 1795. Girona: Arxiu Municipal, violenta14. Un altre tipus de baixes Defensa, UI 4644, reg. 11,923,3 foren les desercions. Joan Gibré i Antoni Collell, els sarrianencs de la 9a altre exemple de violència entre una companyia, varen desaparèixer el 24 guerra i una altra ho demostra l'assasde març de 179515. Ignoro si “desapa- sinat del masover Isidre Puig, perperegut” significa el mateix que “deser- trat el 12 d'agost de 1803, a les vuit tor”, una paraula que també s'utilitza del vespre, per quatre desconeguts17.

En els primers moments de l'aien la documentació.

La fi de la guerra Gran no signifi- xecament de Girona el juny i juliol de cà la fi de la violència. L'any 1803 tro- 1808, la Junta cercà homes allà on fes bem documentat a Joan Gil i Pere falta. A la llista dels primers voluntaris Riera, mossos de la Ronda Volant es trobaria la Ronda Extraordinària de Extraordinària16. A aquesta tropa Pontmajor, que era la de Sarrià. El 22 també se la coneixia amb el nom de de juliol de 1808 la manava el caporal “parrots”, paraula utilitzada per desig- Manel Escrigas, i estaria formada per nar un tipus de mosso similar al de les Pau Escrigas, Domingo Escrigas, Feliu Esquadres de Valls (de fet n'eren la Moragas, Ramon Garriga, Josep Valls, competència directa). Eren la policia Pere Parramon, Pere Roca, Francesc de l'època, encarregats de vigilar el Dènia, Antoni Vilar, Pere Riera i Joan contraban, perseguir els desertors de Gil17. A Pere Riera i Joan Gil ja els hem l'Exèrcit i “estimular-ne” el recluta- vist el 1803. A Francesc Dènia el troment. No seria arriscat afirmar que la bem a Dunquerque com a presoner de presència de parrots a Sarrià fos simul- guerra després de 180918.

Com el 1795, es tornaren a contània a la presència de tropes durant la guerra de 1793-1795 i la seva imme- vocar terços de miquelets per auxiliar a diata postguerra, vigilant la desmobilit- les tropes que lluitaven contra les trozació de milers de paisans armats. Un pes napoleòniques. Aquesta vegada 13

Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 14v-18v.

Ibid., f. 23.

15 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4662.

16 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1, f. 215v; Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 42v.

17 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 43v.

18 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 5.

19 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.

20 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.

21 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.162, 5.

22 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.161, 2.

23 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.

24 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 1.

14

30_pDS

es miraria de reclutar un exèrcit de quaranta mil homes. No s'arribaria mai a aquesta xifra (potser s'arribà als 28.000). Provisionalment, els de Sarrià que s'apuntaren en el primer moment (19 de juliol de 1808) passaren a la 9a companyia, la qual, poc després, es convertiria amb tota seguretat en la 9a companyia de sometents, sota les ordres del capità Antoni Sala20.

Els únics noms de reclutats que he trobat clarament relacionats amb Sarrià són del 13 de febrer de 1809, quan trobo Joan Xunclà, Miquel Xunclà, Miquel Pérez i Pau Bosch, enviats al Regiment d'Ultònia, que aniria curt de personal; i Francesc Gasau i Baudili Cabanas, destinats a l'artilleria de la ciutat21. Només he trobat un individu de Sarrià que pugui situar clarament en un terç de miquelets: Llorenç Puigdemont, el qual s'havia allistat voluntari a la 5a companyia del Terç de Figueres el 25 de gener de 180922. Desconec els motius pels quals un individu preferia una unitat i no una altra. El cert és que a vegades es produïen exigències, la més habitual de les quals era mirar d'assolir graduació presentant a títol personal voluntaris per al terç. Concretament, Joaquim Thomàs, una de les persones socialment destacades de Sarrià, s'oferirà per crear una companyia i manarla ell mateix23. No he trobat constància de cap Thomàs manant cap companyia de miqueletes en els allistaments d'agost de 1808 a maig de 1809. Sí trobem un sarrianenc vinculat al reclutament: Baudili Farró, comandant comissionat per la Junta de Girona per reunir homes armats a Riudellots de la Creu24.

Un cop rendida Girona i amb el comú de Sarrià formant part d'un dels

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

cantons de Girona, trobem a la vila una presència del que podríem anomenar la versió napoleònica dels parrots, concretament la 1a companyia de Caçadors de l'Empordà. Entre febrer i agost de 1813 trobaríem els següents soldats: Josep Comas, natural de les Planes; Francesc Manelas, de Torrellà; Miquel Bronsó, de Santa Llogaia del Terri; Anton Munari, de Bolonya (Itàlia); i Llorenç Sala, de Santa Bàrbara25.

motiu, Sastre Pet de Sarrià. El dia 19, manuscrits francesos trobats a casa d'un Miralles de Sarrià (no sembla tenir parentiu amb el batlle del lloc Ramon Miralles), eren enviats a Girona, pel que sembla seguint ordres de la Junta. En un lloc com Sarrià, amb tantes relacions amb França, era pràcticament segur trobar refugiats francesos que haurien marxat a l'inici de les turbulències. És el cas de Francesc Chaveta, de Sarrià, “emigrado desde la última vez LA POBLACIÓ CIVIL que los franceses pusieron sitio a esa ciudad”. El dia 29 informava Quan es fa història de la guerra o de material útil al bàndol patriota de les batalles, tot sovint oblidem confiscat a altres individus de que els combats generen morts i nació francesa29.

Parrots de Sarrià que es presentaren a la defensa de Els dos setges deixaren a la ferits entre els civils a banda d'enGirona el 1808. Girona: Arxiu Municipal. Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 5 vila de Sarrià amb dos terços de tre la tropa. Va ser el cas, per a la les cases destruïdes i les dues guerra Gran, de Jaume Martí, esglésies mig arruïnades. L'esglénegociant de Sarrià mort a prop de de esta ciudad y que por lo tanto ha Camallera el 4 de juny de 179426, i de sido uno de los lugares que han expri- sia de la Misericòrdia serviria de magatJosep Montaner, treballador de Sarrià mentado [sic] con dolor los maiores zem i cort, com tantes altres del territomort el 24 de novembre d'aquell mateix rigores de la guerra; y precindieno que ri. Les deficiències estructurals duraany en “un combat de guerra entre no hay vecino en que no haia perdido rien fins a les reformes de 1959 30, malfrancesos y espanyols” esdevingut a // muchísimo, el exponente ha queda- grat que el rector de Sarrià s'havia Sant Quirze de Colera27. Els dos es tro- do enteramente despojado, sin un posat a la llista dels que més necessibaren enmig dels saqueigs francesos i mueble, sin cosecha, asolado los oliva- taven auxili per tenir les terres incultes desfetes de les tropes espanyoles per res y por lo tanto constituido en el más i no haver percebut rendes. L'església la zona de la Garrotxa i l'Empordà. deplorable estado, de modo que se ve de Sarrià també apareix a la llista dels El patriotisme dels primers con los maiores apuros para mantener edificis que necessitaven ajuda31. L'admoments de la revolta de 1808 donà su familia”28. El 27 de setembre, el ministració napoleònica va mirar de pas a punts de vista més realistes. Per governador de Girona Bolíbar, escrivia mantenir en bon estat el clergat secufer-nos una idea de com poden arribar al marge de la súplica el següent: “Sin lar i la seva xarxa de parròquies, els a canviar les coses en el si d'una embargo de lo que expresa al suplican- interessava mantenir als posseïdors de mateixa família, l'1 de setembre de te, informe el Ayuntamiento, junto con bona part de la informació demogràfi1808, és a dir, després dels primers el cura párroco, lo que estimen justo ca: naixements, casaments, etc. No es enfrontaments amb els imperials, el con arreglo a la circular de 12 del pot dir el mateix del clergat regular.

La guerra també s'emportà ciutadà honrat de Barcelona Pere Tho- actual mes; y si le ha quedado parte de màs de Sarrià, parent del que havia su patrimonio sin ser invadido por los molts individus. Per desgràcia no s'han conservat totes les partides de defundemanat organitzar i manar una com- enemigos.” panyia de voluntaris, suplicava que se La guerra del Francès fou una ció del període 1805-1811. El conflicte l'indultés del pagament de 80 lliures guerra de propaganda, informació i generà presoners, ho hem vist en el que la Junta de Defensa exigia per a espionatge. El 8 d'agost de 1808, cas de Francesc Dènia. Miquel Manl'esforç de guerra: “Sarriá ha sido el Josep Garrigolas, de Salrà, i Salvador ció, de Sarrià, també consta com un sitio en que han permanecido lo [sic] Ramaga de la parròquia de Sant Feliu d'aquells presoners de guerra retinfranceses todo el tiempo que duró la de Girona, demanen la captura d'un guts a França, en aquest cas concret a permanencia de su exército a la vista informant del qual només es coneix el Tarascon32, prop de Bellcaire.

25

Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 57r-59v.

Ibid., f. 20r.

27 Ibid., f. 29r.

28 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4680, reg. 12.162, 1.

29 Girona: Arxiu Municipal, Administració Municipal, UI 9556.

30 Pelayo, Sarrià, 29 i 33.

31 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, XXI, 217.

32 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.

26

pDS_31

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

Litografia de 1848 en la que apareixen representats, al centre, Augereau i Gouvion SaintCyr, els dos comandants que va tenir el VII Cos durant el setge de Girona de 1809.

CONSEQÜÈNCIES La guerra, com hem dit al principi, no coneix límits tan ben definits com a vegades tot sovint li atribuïm. A molts els esperava una llarga postguerra, com a la família Farró, arruïnats per no 33 34

Pelayo, Sarrià, 40.

Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 65.

32_pDS

poder tornar els censals creats durant el conflicte33. El 23 d'octubre de 1816, les “reliquias cadavéricas” de Mariano Álvarez de Castro passaren per Sarrià en el seu camí cap a la pompa que tenien reservada a Girona. El rector de Sarrià Antoni Perich i Viader féu “tres

absoltas, la una al arrivar al carrer, lo altre en lo lladoner, y la darrera al cap del pont”34. Havien passat set anys des del setge final de Girona i més de dos des de la sortida de les darreres tropes imperials del territori. Faltarien molts anys més de canoneig constant per part de grups i faccions polítiques sobre quin havia de ser el llegat dels setges. Qui n'era el propietari moral de la derrota (o la victòria camuflada) i quin profit polític se'n podia obtenir a cada moment de la història de Girona, de Catalunya i d'Espanya.

Segurament aquest és el motiu pel qual la guerra del Francès i els setges de Girona s'han estudiat gairebé sempre com a punt d'inici del camí.

Fins ara ens hem deixat tota una part de coneixement, el camí que ens porta a 1809 des de 1709, i no només el que ens porta de 1809 a 1909, 1939, 1959 o 2009. Espero haver fet bé agafant tirada i donant algunes pinzellades del que crec podria ser una història de la guerra més completa i equilibrada. ■

DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de girona

LA MURALLA DE GIRONA UN ELEMENT ESTRATÈGIC QUE REDEFINEIX EL TERRITORI A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA Esther Rivera i Panella Geògrafa

Dins del cicle de sobre la Guerra del Francès, Esther Rivera ens va acompanyar per les muralles de Girona per ensenyar-nos com la ciutat s'havia defensat dins les muralles erigides al llarg del temps. Foto: Roger Casero

L

a ciutat de Girona, per la seva especial orografia i situació geogràfica, ha estat considerada, des de la seva fundació, com a plaça forta. Afavorida per la ubicació enmig d'una cruïlla de camins i de rius i quasi compactada dins el pas estret entre dues planes: l'Empordà i la Selva, sempre ha estat un magnífic emplaçament estratègic de control i de pas entre el nord (França) i el sud (cap a l'interior de la península Ibèrica).

Ja des dels seus inicis, i en concret des de l' època romana, l'època de fundació de Gerunda, la fortificació de la ciutat, no tan sols va permetre la protecció de la població, sinó que va ajudar al seu assentament, tot salvant els desnivells i les irregularitats del terreny que delimitaven l'àrea habitada, que amb dues portes, la del nord a Sobreportes i la del sud al Correu vell, controlaven l'accés a la ciutat.

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de Girona

Avui són poques les restes que ens queden d'aquest primer emmurallat triangular i senzill, fet de grans blocs de pedra calcària local i molt dura. Els millors exemples els trobem a la pujada de Sant Feliu i a la zona de les Àligues, i que varen ser aprofitats més tard com a fonament de nous murs i d'altres edificacions.

Algunes remodelacions posteriors, sobretot pel que fa al reforçament dels portals d'entrada i de sortida de la ciutat, donen pas a modificacions més importants durant les invasions dels musulmans (vers l'any 717) i molt més significatives, quan Girona cap l'any 785 entra a formar part de la Marca Hispànica dins el regne franc.

El fet frontera és clar. Intensifica el seu paper defensiu i per tant d'enfortiment de murs, d'ampliació del perímetre i d'aparició de torres, tant de planta quadrada com de circular. Alguns exemples d'aquest vestigis els trobem a la part nord de la ciutat, en concret al passeig Arqueològic (torres Júlia i Cornèlia) i al pati de les Àligues

34_pDS

(torre de les Àguiles i la del Telègraf).

A l'època baixmedieval, la necessitat de reformar l'emmurallat es fa palesa. La població creix i els ravals comencen a aparèixer al voltant de l'església de Sant Feliu i del monestir de Sant Pere, donant lloc als burgs.

També al voltant de la zona del Mercadal, a l'Areny, es desenvolupa la incipient activitat industrial i per tant s'instal·laven nous i dispersos assentaments poblacionals. Però com que aquests nous nuclis localitzats fora muralla resten desprotegits, a mitjans del segle XIV, el rei Pere III el Cerimoniós va decretar la construcció de la muralla sud de la ciutat. Més endavant també, la dels burgs del nord, i més tard, la de l'Areny. Aquestes obres de millora defensiva de la ciutat van ser obres que van durar molts anys enmig

de successius enfrontaments bèl·lics: la Guerra Civil Catalana (1462-1468), la guerra de separació entre Catalans i la Corona Espanyola (1640-1652) amb el Tractat del Pirineus, les guerres hispanofranceses de finals del XVII i la Guerra de Successió.

La ciutat de Girona en el segle XVII és una plaça gairebé del tot militaritzada. S'abandona el concepte de fortificació amb murs de gran alçada, que amb la evolució de l'armament resultaven vulnerables, i s'adequa la defensa cap a les noves modalitats d'estratègia militar (sistema Vauban).

S'emmuralla de nou i es complementa amb noves torres, i cinc grans

Passeig per les muralles de Girona amb Esther Rivera.

Fotos: Roger Casero.

baluards poligonals al Mercadal (el de Santa Clara, el del Governador, el de la Santa Creu, el de Sant Francesc de Paula i el de Figuerola), també es reforcen diferents punts amb llunetes (petits baluards amb fossat) , i s'amplia la defensa amb les construccions exteriors en els dos punts més elevats situats fora muralla. El més important, el Castell de Montjuïc (1653), amb quatre torres que complementaven la seva seguretat i que es va convertir amb el principal objectiu de les tropes napoleòniques durant els setges de la Guerra del Francès, i les fortificacions del Capítol, la del Conestable, la de la Reina Anna i la dels Caputxins arrenglerats a les Pedreres., que perfilaven la nova configuració estratègica i

defensiva de la ciutat.

La ciutat passa uns anys amb pau, conviu amb els edificis defensius i fins i tot es reutilitzen per activitats quotidianes i menestrals, fins que a principis del segle XIX, l'exèrcit francès entra en terres gironines com amic (aparentment cap a la conquesta de Portugal), però uns mesos més tard, en concret el 20 i 21 de juny de 1808, es va produir el primer intent de conquesta de la ciutat de Girona. Els setges del 22 de juliol del mateix any i el del 5 de maig de 1809, protagonitzen l'agonia de la resistència gironina liderada pel general Álvarez de Castro fins a la seva capitulació el 10 de desembre del mateix any. Des d'aleshores, la ciutat resta sota domini francès fins a

la seva retirada a l'any 1814, deixant una Girona devastada en tots sentits i destruint el sistema defensiu de torres i fortificacions (excepte la muralla) que van desaparèixer per sempre.

Lentament i després d'aquest episodi, la ciutat es va recuperant. El creixement demogràfic i econòmic i les transformacions que es donen al llarg del segle XIX toparen amb els límits físics de la muralla que frenaven tant la necessitat d'expansió de la ciutat com la de disposar de nou sòl urbà que permetés la recuperació i desenvolupament de la modernitat a la ciutat. Així, s'inicia el gran període de l'enderrocament de les defenses que tant havien esdevingut un símbol d'aquesta ciutat i de la seva situació estratègica. ■

pDS_35

cultura CULTURA

Àrea de Cultura: exposicions i teatre Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de Cultura Cristina Vicedo Presentació Serrano

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA

Dolors Xabé

D

urant els dies en què preparàvem aquesta exposició retrospectiva, a l'Àrea de Cultura buscàvem un títol que identifiqué Dolors Xabé amb poques paraules, i ràpidament vam creure que definir-la com un “esperit inquiet” li anava perfecte, com un vestit fet a mida.

Un esperit amb forma de dona. Entusiasta i defensora de totes les causes. Participativa i col·laboradora, però també crítica quan creu que ho ha de ser. Amiga dels seus amics i dels que acaben d'arribar. Lectora infati“Hi havia una vegada...un esperit inquiet”, retrospectiva de Dolors Xabé. Foto: Quim Llunell gable. Curiosa sense remei.

Tastaolletes de totes les arts.

Teixidora d'històries de la L'acte, que va reunir un nombrós públic, va ser vida i de jerseis per a tothom que li demana. Apassio- presentat per Dolly Grau, regidora de l'Àrea de la Dona, nada del seu ordinador, a qui, de tant en tant, torna i per Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter. Tots dos boig fins que li fa allò que ella vol. Un gran i fort espe- van reivindicar el paper d'activista cultural i social de la rit dins un cos de dona menuda.

Dolors Xabé, però també la seva vessant creativa com El dia 3 de març a les 8 del vespre es va inaugurar a a artista que ha treballat totes les tècniques, donant la Sala Patronat l'exposició, “Hi havia una vegada… un com a resultat una varietat total quant a la temàtica de esperit inquiet. Retrospectiva Dolors Xabé”. La sala reunia les seves obres que van des del realisme figuratiu fins una cinquantena de treballs, entre dibuixos, olis i a temes més introspectius o conceptuals. aquarel·les, i es pot considerar com una mostra retrospecEl seu currículum artístic és bàsicament autodidactiva de l'extensa obra realitzada per aquesta artista banyo- ta, tot i que quan era més jove va realitzar algun curs lina de naixença però sarrianenca d'adopció i de cor. d'aprenentatge tècnic. Com ella explica, va fer un curs

36_pDS

CULTURA [Dolors Xabé

Dolors Xabé amb Narcís -Jordi Aragó i Mercè Huerta. Foto: Quim Llunell.

d'introducció al dibuix artístic a l'Institut Vell amb el professor Barber, aquí va aprendre a donar relleu a les figures. Amb posterioritat va fer un curs amb Isidre Vicens que li va servir per començar a utilitzar el guaix, el color i les mescles. L'any 1992 va fer un taller lliure de Model en viu amb la Mercè Huerta, que també li va aportar importants coneixements.

Tot això configura la base sobre la qual treballa la Dolors, per més que no ha deixat mai d'experimentar i adaptar les diferents tècniques a la seva manera de ser i sentir. Com ella reconeix, les coses fàcils no li han agradat mai.

Potser per això no es conforma amb les coses tal com són i les passa sempre pel seu sedàs.

En el transcurs de la inauguració, la Dolors va presentar els seus treballs als assistents afirmant que en cada un d'ells hi havia, fragmentada, la seva essència personal.També es va mostrar satisfeta pel fet que la seva exposició s'emmarqués dintre dels actes organitzats amb motiu de les VII Jornades de la Dona Treballadora de Sarrià de Ter, perquè, tal com va dir, ella mateixa havia estat per circumstàncies adverses de la vida, abans treballadora que dona.

Però millor que ho expliqui ella, amb les seves pròpies paraules: “Personalment, per circumstàncies adverses de la vida, vaig ser pri-

ge que quan un d'aquests elements es posa a primera fila, la resta són molt discrets, per això miro de complaure'ls a tots. De manera que, enlloc de tenir èpoques, tinc moments. El problema és que mai queden prou satisfets del que faig.

Bé, la veritat és que en aquestes coses que faig, només pel plaer de ferles, deixo que el meu tarannà anàrquic pugui esplaiar-se.”

La Dolors Xabé és una persona estimada a Sarrià de Ter. Treballant amb ella per preparar aquesta exposició ho vam poder constatar. Tothom ha col·laborat aportant-hi els quadres que pengen de les parets de casa seva. Ajudant. Acompanyant-la el dia de la inauguració. Contents de poder-li tornar una mica de l'estimació que ella ens ha regalat al llarg de tots aquests anys. ■

mer treballadora que dona.

Aquí a Sarrià vaig aprendre a deslliurar-me de la letàrgia parcial que s'havia apoderat de mi.

Vaig saber que existia pels altres.

Totes les companyes de l'escola em van fer sentir “algú “, la nostra amistat ha durat sempre.

He d'esmentar una persona, el Sr. Climent Guardiola, ell em va fer adonar de tot el bagatge que portava dintre sense ser-ne conscient.

Va confiar en mi i em va fer confiar en ell.

A col·laborar en les coses del poble hi vaig entrar de la mà d'en Martí, l'home enamorat de Sarrià A les persones que em coneixen, no necessito dir-los res. I pel que fa a les que no em coneixen: aquí em teniu fragmentada entre totes les imatges que ens envolten.

Em sembla que l'espai de la imaginació, me'l devien omplir d'escorrialles d'elements diversos, i és clar Fotografia de la Dolors Xabé amb 15 anys que tots volen tenir el seu il.lustrava el cartell de l'exposició moment. Tinc l'avantat-

pDS_37

cultura DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

EXPOSICIÓ VARANASI

Fotografies de Martí Artalejo L´exposició, subtitulada “La indiferència de la diferència”, mostra imatges quotidianes de la ciutat de Varanasi i de l´anomenat Triangle d´Or, format per Delhi, el Taj Mahal i Jaipur.

“Plasmar tota la realitat de l´Índia amb fotoMartí Artalejo i una de les seves obres. Foto: Quim Llunell grafies és del tot impossible, però l dia 13 de gener, es va explicar una petita part del que vaig inaugurar al centre cívic La viure, crec que sí que és possible”, Cooperativa l´exposició afirma Martí Artalejo, que va visitar “Varanasi” del fotògraf l´Índia gràcies a una invitació del saltenc Martí Artalejo, que govern indi a diverses organitzacions va poder ser visitada fins a finals de internacionals i a fotògrafs de diferents febrer a la Sala Gran. L´Àrea de Cultura, països. en la seva línia de promoció cultural, ha A la mostra, s´hi poden veure portat a Sarrià aquesta exposició que molts retrats de diferents homes i recull 27 fotografies realitzades per dones. També hi ha moments íntims aquest fotògraf freelance en el trans- de gent treballant en els seus respeccurs del seu viatge a l´Índia l´any 2005. tius oficis: cosidors, mecànics, cui-

ners, conductors de bicicletes i de carros, etc. “El que volia era fer unes instantànies sense cap mena d´interferències i fotografiar el que tenia davant”, diu l´autor d´aquestes 27 imatges, que mostren també la importància del riu Ganges, on es fusionen vida i mort. Aquestes i altres anècdotes són les que va comentar el fotògraf en el transcurs de la inauguació.

L´alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, va presentar l´exposició i va destacar la important tasca efectuada pels fotògrafs en la divulgació de fets, societats i realitats que, si no fos pel seu testimoni gràfic, en molts casos es desconeixerien. ■

E

Roger Torrent i Martí Artalejo, durant la inauguració de l'exposició Varanasi, a la Cooperativa. Foto: Quim Llunell.

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

38_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

CULTURA

Escenaris‘09

J

a fa uns quants anys que Sarrià de Ter gaudeix del cicle de teatre “Escenaris”. L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament segueix apostant per aquesta proposta escènica que es cou des de l'Àrea de Cultura del Consell Comarcal del Gironès. Al llarg d'aquests anys, aquest projecte ha permès portar teatre de qualitat al nostre poble i oferir a les companyies nous espais on programar les seves propostes.

La gran satisfacció del regidor de cultura és veure com ja a la seva cinquena edició el cicle Escenaris emplena el teatre del Centre Parroquial amb gent del nostre poble i gent dels pobles veïns.

En aquesta edició 2009, tot i les dificultats presents, no renunciem a destinar recursos per fer del nostre poble un poble més dinàmic, enriquidor i amb qualitat de vida. No renunciem, en definitiva, al fet que la cultura tingui un paper fonamental en el dia a dia.

En aquesta edició vam apostar per la qualitat envers la quantitat, i per això vam programar una obra d'alt nivell per a adults (13, de la cia. Capa i espasa) i dues d'infantils que eren estrena de temporada (Estrambòtic de Teatre Mòbil i Intríngulis dels olotins Cop de Clown).

De la programació d'adults cal destacar el gran nivell dels actors en el teatre de gesticulació i d'humor i d'una

gran posada en escena d'una casa que cobrava vida, 13 escenes, 13 històries terrorífiques carregades de referents cinematogràfics i que ens van fer a tots “morir de...riure” De la programació infantil cal destacar les dues companyies d'excepcio-

nals clowns, en què no va faltar cap detall del món “pallasso”. Mentre el Teatre mòbil ens feien riure del més absurd, els Cop de clown ens feien posar la pell de gallina amb la seva tendresa estil Charlie Rivel. Portar aquestes dues obres era també poder demostrar que dins del món del clown hi ha diverses maneres de fer riure, i demostrar que no tots el “pallassos” són iguals.

Per acabar, vull agrair a tots els que vau emplenar el teatre aquests dies, perquè feu possible en definitiva que any darrera any hi hagi una continuació al cicle “Escenaris” al nostre poble. I també donar les gràcies al Centre Parroquial per tot el que comporta la col·laboració en un cicle de teatre d'aquestes característiques. ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

pDS_39

cultura

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Màrius Serra PASSIÓ PER LA LLENGUA A SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau http://rogercasero.blogspot.com

R

es millor per mantenir viva, i en forma, una llengua que jugar-hi! Sí, també cultivar-la, estudiar-la, alçar-la per escriure coses importants, de gran volada... i naturalment estimar-la. Estimar-la... estimar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una paraula que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenim un adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'estimo. Prova-ho. I com s'estima una llengua? Doncs com amb una persona, coneixent-la, respectant-la i, en aquest cas, practicant-la.

Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central a les nostres vides és el llenguatge i, especialment, el llenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríem convidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serra que per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçarse, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.

Màrius Serra ens va parlar de la multipluralitat de llengües de la nostra societat, una societat plurilingüe que més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar.

També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguint el fil continuista de riquesa lingüística dels nostres predecessors, però situant-se alhora lluny del purisme.

De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquest sentit deia que la llengua i la cultura són un reflex de nosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i per tant són imperfectes. Sobre l'error, Serra ens deia que la creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivocar-nos... de fet, fins un error pot enriquir la nostra llengua...

Al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol de Màrius Serra, durant la seva intervenció a la xerrada PlaerdemallenPlaerdemallengua, va insistir a subratllar que les llengua, organitzada per la revista Parlem de Sarrià, per presentar la gües són éssers vius que evolucionen constantment, nova revista en color. Foto: Quim Llunell de manera que per exemple un lector jove actual si vol introduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduccatalana, que corre el risc d'extingir-se... cions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessiMàrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i riqueta fer el seu model de llengua. Malgrat això, va reconèixer sa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora amb que en general hi ha un aprimament del catàleg lingüístic grans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a la que utilitzem, especialment entre els joves. realitat, que es transforma amb la realitat.

La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula, Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el que mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una foto va dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present en fixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada nova tot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquè versió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hi Màrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vila afegeixen, fet que evidencia el que abans havia comentat i en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres i Serra: la llengua és viva i evoluciona. documents, algú que només hagués escoltat la seva confeFent un paral·lelisme amb el medi natural, també és rència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor, cert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció... podria haver assegurat que es trobava en un plató de telefins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la visió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

40_pDS

CULTURA

I és que d'això es tracta, sense perdre qualitat, aportant qualitat, d'explicar la llengua d'una manera amena, accessible i, sobretot, divertida... de fruir amb la llengua... I també de jugar-hi!.

Va obrir el foc del joc Josep Ma Sansalvador; de fet la seva presentació de Màrius Serra va ser una mena de joc de mans, coincidències i de cercles tancats. Anava traient llibres, documents, diaris i fins i tot un transistor per presentar Màrius Serra, en paraules del mateix Sansalvador, un crack de la comunicació, un tot terreny, actuant per terra, mar i aire, un multimèdia present a diaris, ràdio, televisió i fins i tot a internet... bàsicament un pencaire (tot recordant que Màrius Serra va néixer un primer de maig...).

El primer joc de paraules, un Enigmàrius, el va proposar en Josep Ma Sansalvador: “Els darrers moments de la ballarina xava”, de 9 lletres.

I una de les frases més divertides (i enigmàtiques) de la tarda la va pronunciar el mateix Sansalvador quan en la seva presentació va aparèixer espontàniament el personatge d'Elsa Pataki... i en un moment d'un improvisat diàleg amb Màrius Serra en Josep Ma va sentenciar que “jo soparia més tranquil amb tu (referint-se a Màrius Serra) que amb Elsa Pataki...” M'estalvio els comentaris... que dinarien per un article complet, fins aquesta frase seria digne d'un acurat i intens estudi...

Josep Ma Sansalvador va anar teixint una presentació a base d'anècdotes i de referències personals i biogràfiques seves, d'altri i del presentat, una presentació molt divertida i enginyosa, feta per a l'ocasió i, com si d'un sastre es tractés, a mida del presentat.

Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual... Cap al final, el mateix Màrius Serra ens va desvetllar, amb

humor, perquè, malgrat ser un tot terreny (ficció, assaig, traduccions...) no és poeta.

Sansalvador va finalitzar la seva presentació amb un Enigmàrius de Màrius Serra amb Àlex i Pol Jaime, Enric Sansalvador i Clàudia Casero.

Fotos. Quim Llunell

collita pròpia: L'escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l'escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres), títol precisament de l'escrit sobre la xerrada de Màrius Serra que ha escrit al seu bloc. Va ser tot un encert, en aquest cas del president de GERDS de Ter, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, encarregar la presentació de Màrius Serra a Josep Ma Sansalvador.

A l'inici de l'acte, Assumpció Vila va presentar el número 67 de la revista Parlem de Sarrià, ja a tot color, tot recordant que la revista “és vostra”, és del poble, ja que en efecte la nodreixen entitats i gent de Sarrià de Ter que hi publica cròniques i fotografies, d'actes, articles d'opinió, d'història, ressenyes de llibres, de viatges, de cuina...

Cap al final de la xerrada, Josep Ma Sansalvador va recordar que precisament en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià (PdS), a la secció El Petit PdS hi havia una sèrie d'Enricvinalles, uns Enigmàrius de la collita de l'Enric Sansalvador, fill d'en Josep Ma. L'Enric va recordar que ell havia participat en una edició especial d'Enigmàrius per mainada al Museu del Joguet de Figueres, on va guanyar un Scalèxtric després d'endevinar un Enigmàrius que ell mateix, l'Enric, ens va proposar endevinar: “El dia de la

setmana que et fa seure a taula.”

Silenci a la sala... la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) que seia just al meu costat, em va dir en veu baixa una resposta, i jo la vaig animar a dir-la en veu alta: el diumenge! (diu-menja).

A les acaballes de la xerrada Josep Ma Sansalvador va dir de nou l'Enigmàrius que havia llençat al públic al principi: “Els darrers moments de la ballarina xava”, de 9 lletres. I la resposta la trobareu, efectivament, a la tercera paraula d'aquest breu paràgraf...

Però no només d'Enigmàrius viu i s'alimenta la criatura! També es va parlar d'anagrames i de palíndroms. D'aquests darrers en van sortir un parell: un citat pel mateix Màrius Serra, “la ruta natural”, i un d'en Josep Ma Sansalvador que fins i tot es va estampar en una samarreta, fet que li va suposar que el titllessin un dia de radikal!: “català a l'atac.”

Pel que fa als anagrames, Màrius Serra se'n va treure un de la màniga per explicar, en clau d'humor, per què no era poeta: diu que un dia un escriptor amic seu va fer un anagrama amb el seu nom i primer cognom tot dientli: “res us rimarà!”

Entre el nombrós públic, a primera fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser la primera a prendre la paraula al torn obert: va parlar, ella (àvida lectora, que també escriu), de la passió per la llengua, explicant-nos la seva devoció pels monosíl·labs. M'he servit precisament de la seva intervenció per titular aquest article, ja que no trobo paraula més encertada per descriure el que, al cap i a la fi, Màrius Serra ens va transmetre el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter. ■

pDS_41

cultura

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Quiet DE MÀRIUS SERRA

Donem prou corda a la nostra llengua?

Eva Martinez i Escobosa

Q

uiet narra la vida d'en Lluís, àlies Llullu i fill d'en Màrius Serra.

En Lluís té 8 anys i va néixer amb una encefalopatia (paràlisi cerebral) indiagnosticable i una discapacitat amb un grau de disminució del 85%. Té unes necessitats especials, ha de menjar amb una sonda gàstrica i una certa fragilitat.

Tot i visitar-se amb els millors metges com el Dr. Casanovas o el Dr. Macaya, de moment no s'ha trobat cap diagnòstic per curar-lo.

El llibre es divideix en un prefaci on es fa una trajectòria dels 8 anys de vida d'en Lluís i 25 episodis ubicats en diferents països i ciutats com New Brunswick, Roma, Venècia, Gènova, Canadà, Hawai, Vancouver, París, Finlàndia, entre d'altres.

Al llarg dels seus relats es reflecteixen els diversos sentiments d'impotència i ràbia en què diverses situacions injustes li van provocar i altres temes com la ciència, fe religiosa, sexe, militància, visibilitat, invisibilitat, triomf, mort, fragilitat...

El relat que més m'ha impressionat es titula “Vergonya” i tracta sobre un viatge a Gènova que va fer amb la seva dona Mercè, la seva filla gran Carla i el seu fill petit, Lluís. Va reservar taula en un restaurant de peix dues hores abans.

Quan arriben allà, els atén una senyora que li posa tot tipus d'excuses i de limitacions d'horaris, i tot per portar un nen amb una cadira de rodes que, segons ella, ocupava massa lloc. Al final, surt el marit de la senyora i els posa en una taula ben apartada i de difícil accés perquè tenia set graons. Com prete-

42_pDS

Francesc Riera othom, com és normal, es comunica en castellà amb les persones vingudes d'arreu de l'estat -gent de pas, gent que ve per negocis, turistes, etc.-, és un fet normal que ens trobem al dia a dia.

Però quan parlem amb una persona que viu a Catalunya -sigui quin sigui el seu origen- hem de dirigir-noshi directament en català. Cal pensar que els nostres interlocutors ja ens entenen, però per vergonya, timidesa o perquè no els hi agrada, no volen utilitzar el català.

Aquest fet l'hem de respectar, tal i com ells igualment han de respectar la nostra llengua i la nostra cultura.

Però el que MAI hauríem de fer, seria que a la més mínima, per "quedar bé" o "caure simpàtics", canviem de registre i utilitzem la llengua oficial de tot l'estat. Si ho fem, d'una banda,

T

nen que un nen amb cadira de rodes pugui pujar aquest desnivell?

Aquest és un exemple d'injustícia impensable al segle XXI! És d'admirar la valentia i el coratge d'en Màrius Serra i la seva lluita constant perquè el seu fill Lluís pugui tenir la millor vida en tot moment i pugui gaudir-la viatjant arreu del món amb la seva família que tant l'estima. És un llibre que m'ha emocionat molt, m'ha arribat al cor, però m'ha fet adonar de coses que abans no hi donava importància.

Per últim, Màrius Serra ha pogut fer realitat la seva il·lusió de poder veure córrer el seu fill a través d'un foliscopi que ha muntat el fotògraf Jordi Ribó i el dissenyador gràfic Miquel Llach, que es pot veure a les últimes planes del llibre, on surt el seu fill Lluís en diferents imatges en moviment.

Us recomano assistir a alguna conferència d'en Màrius Serra, perquè és un gran orador i és un plaer poder-lo escoltar i aprendre'n tantes coses. ■

CULTURA

sembla que ens faci vergonya parlar la nostra pròpia llengua, i per l'altra, sembla que no en vulguem fer cap mena de difusió -com si n'estiguéssim "acomplexats"-.

Hem de tenir en compte que una llengua serveix per definir la identitat d'un poble i, en el nostre cas, també ens hi juguem la supervivència cultural. La llengua catalana ha estat perseguida durant molts anys i per comprovar-ho només cal repassar la història i veure tot el que ha passat d'ençà del famós Decreto de Nueva Planta.

Val a dir que hi ha moltes universitats arreu del continent europeu que ensenyen el català, especialment a Alemanya. També n'hi ha forces als Estats Units. Per contra, hi ha poques universitats a nivell estatal que l'ensenyin.

Per tant, no estic descobrint res de nou, sinó que vull refrescar la memòria a tothom. Des de l'edat mitjana fins avui, hem tingut grans filòsofs catalans, literats catalans, escriptors catalans, poetes catalans, músics catalans, esportistes catalans, etc., que han estat reconeguts arreu del món.

I, finalment us recordaré que els nostres avantpassats han lluitat molt per poder conservar la llengua catalana i l'han enriquit perquè no és quedés com una simple llengua vernacla o testimonial. Per tant, amb tota naturalitat i, tal com es diu ara: "DONEM CORDA AL CATALÀ!" ■

El Violoncel·lista de Sarajevo STEVEN GALLOWAY Àngel Garcia. http://www.youtube.com/watch?v=spBOZa87xIY (Adagio espelmes)

L’

any 1945, un musicòleg italià va trobar quatre compassos d'una melodia per a contrabaix entre les restes de la biblioteca de Dresden. El musicòleg va considerar que aquelles notes eren obra del compositor venecià del segle XVII Tomaso Albinioni i va dedicar els dotze anys següents a reconstruir una peça a partir del fragment carbonitzat del manuscrit. La composició resultant, coneguda com l'Adagio d'Albinoni, guarda poca semblança amb l'obra del músic i bona part dels entesos la consideren fraudulenta. Amb tot, ningú no s'atreveix a negar la bellesa d'aquest adagio.

A la ciutat de Sarajevo, la tarda del 27 de maig de 1992, durant el setge, van caure diversos morters sobre la gent que feia cua per comprar el pa. Hi van morir vint-idues persones. Durant els vint-i-dos dies següents, el violoncel·lista Vedran Smailovic va tocar l'Adagio d'Albinoni en el cràter que va deixar una de les bombes, en honor a les víctimes. Aquesta novel·la és la història d'aquells fets.

A partir d'aquí, que ningú no s'esperi pijames de ratlles ni tendres al·legories d'una guerra aliena i llunyana.

El violoncel·lista de Sarajevo és un llibre dur, quasi desesperançat, com ho era la situa-

ció en aquella ciutat, que ens parla de franctiradors a les muntanyes i franctiradors que responen des de la ciutat, de persones com Kenan, que arrisca la vida travessant la ciutat mig derruïda per anar a buscar una mica d'aigua, o com Dragan, que treballa en un forn de pa i intenta arribar al mercat. “En aquest moment, baixa amb un gemec, partint sense esforç l'aire i el cel. L'objectiu augmenta de mida, cada cop més enfocat gràcies a la velocitat i al temps. Abans de l'impacte hi ha un moment, l'últim instant de les coses tal com són.

Aleshores tot el que hi havia a la vista explota.” És ara quan el violoncel·lista, dret a la finestra de casa seva, decideix el que serà la seva única raó de viure: tocar, si pot, cada tarda aquell adagio que gairebé mai no toca. I en un edifici proper mig enrunat s'hi aposta la Fletxa, una jove franctiradora a qui han assignat l'estranya missió de protegir el músic dels trets enemics.

Aquests tres personatges, amb el violoncel·lista com a eix central, dibuixen el retrat d'una ciutat abatuda, d'una població desconcertada que sobreviu el dia a dia jugant-s'hi la vida a cada cantonada. “¿És la Sarajevo real aquella on la gent era feliç, on es tractaven bé els uns als altres, on vivien sense conflictes? ¿O la Sarajevo real és la que veu avui dia, on la gent

intenten matar-se els uns als altres, on cauen bales i bombes de les muntanyes i on els edificis cauen a terra?”

Aquest és el conflicte de Dragan i Kenan: la supervivència diària, el risc extrem a l'hora de fer les coses més quotidianes. El de la Fletxa és diferent, o potser no tant: “En sentir que començava a tocar...va sentir que el lament li lligava un nus a la gola i va haver de contenir les llàgrimes. Els homes de les muntanyes no havien de ser assassins. Els homes de la ciutat no s'havien de rebaixar a lluitar contra els atacants. A ella mateixa no l'havien d'omplir d'odi. Cap d'ells no tenia dret a fer les coses que havien fet.”

Un llibre apassionant que ens deixa glaçats en relatar una tràgica història recent que nosaltres (enlluernats amb els Jocs Olímpics) i els europeus en general, potser no vàrem voler veure. ■

pDS_43

ANECDOTARI

DE COM ES GUANYÀ UN TOUR DE FRANÇA Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

Lance Armstrong

A

pocs metres de ca l'Esparreguera, on hi ha el revolt vertiginós amb què Assumpció Vila il·lustrà el seu esplèndid article sobre el Club Ciclista Ter publicat en el número 65 d'aquesta revista, va succeir-hi un fet -no fa pas massa anys- que hauria inscriure amb lletres d'or el nom del nostre poble en la història del Tour de França.

De fet, de Sarrià de Ter ja hi consta una anotació en la crònica de la llegendària prova ciclista. El divendres 12 de juliol de 1957, la serp multicolor va passar pel nostre poble camí de Barcelona, en una etapa que anava de la Jonquera fins al Cap i Casal. Segons l'hemeroteca de La Vanguardia, s'havia anunciat el pas de la caravana publicitària a les 13h 12' i el pas dels corredors entre les 14h 42' i les 14h 53'. Com que encara no hi érem no tenim manera de verificar l'exactitud dels horaris, però no vindrà pas de cinc minuts. Aquell any, més o menys, Charles Trenet cantava Route Nationale 7 i Georges Brassens, Chanson pour l'auvergnat, magnífiques bandes sonores de la chanson que -qui sap!tal vegada se sentien per la megafonia dels vehicles que anunciaven el pas del gruix de la cursa.

No perdem, però, el fil ciclista i

44_pDS

no ens allunyem del revolt. Situemnos als primers anys d'aquesta dècada. A escassos metres d'allí s'hi aixecava el taller de la planxisteria Colomer. Un establiment industrial immens, amb un volum de metres cúbics d'impressió, una alçada de sostre considerable i un entramat magnífic de bigues i encavallades de fusta que li donava característiques de catedral de la planxa i pintura de carrosseries. Actualment el taller ja no existeix i al seu lloc s'hi està aixecant un edifici d'habitatges. Un bon dia de primavera un dels propietaris, en Josep Colomer, estava enfrascat en la seva feina habitual quan va veure aturar-se un ciclista davant la portalada del carrer Major. Anava vestit amb maillot i culots foscos, equipat amb casc i ulleres de sol. Al seu darrera s'hi va parar un Mercedes, del qual van baixar-ne quatre acompanyants. Cap d'ells era del país: parlaven anglès i es feien entendre amb dificultats. Havien vist un taller obert i havien parat per demanar, mig amb paraules mig amb signes, eines: una serra de metalls, una llima … En Josep els va oferir el que haguessin de disposar del banc de treball de la planxisteria. En pocs minuts van desmuntar el seient de la bicicleta i, cop de serra per aquí i cop de llima per allà, van rebaixar un

mil·límetre el suport del sillín. Acabada l'operació van fer-hi pujar novament el ciclista i li van acabar de graduar bé la distància i els ancoratges del calçat als pedals. Semblava que tot havia anat perfectament i que, finalment, la muntura estava al definitiu gust de l'esportista. Els acompanyants i el mateix corredor feien fotos de l'establiment i s'interessaven pels cotxes clàssics que en Josep Colomer arreglava. Els va despertar molta curiositat el Seat 600 que hi tenia i van demanar-n'hi detalls tècnics. De la manera que van poder, van establir un diàleg. No eren anglesos, tal com en Josep pensava, sinó que eren americans. Ràpidament, tot va encaixar: els acompanyants eren el preparador físic, el mecànic, el fisioterapeuta … i el ciclista no era un altre que Lance Armstrong, el mític guanyador de set Tours, que aleshores tenia residència a Girona, al carrer de la Força, i hi passava llargues temporades, aprofitant els variats perfils de les nostres carreteres per entrenarse i posar-se a punt.

Aquell bon dia, l'astre americà estrenava un prototipus de bicicleta, que seria la que faria córrer a l'estiu per rutes franceses i no es trobava gens còmode segons les mides, la configuració i estructura tal com havia quedat. Passats uns quilòmetres de rodatge, passant pel carrer Major de Sarrià, van decidir que era el moment d'aturar-se i efectuar els reglatges necessaris. Un ciclista, sense la bicicleta adequada, no és res. Qüestió d'un trist miI·límetre. Aquell dia la casualitat i l'oportunitat van dur-lo aquí, a Can Colomer, on es pot dir que van contribuir a forjar una altra èpica victòria de Lance Armstrong al palmarès del Tour de França. La llegenda Armstrong va fer-se encara una mica més gran passant per Sarrià de Ter. Si algun dia tornés, seria el moment de parlar-li del Club Ciclista Ter i ensenyar-li les fotos de les curses de l'any quaranta-vuit … ■

ENTREVISTA

Ma. Lluïsa

Vidal Mas L Assumpció Vila i Simon

a Ma. Lluïsa pertany a una de les famílies més antigues de Sarrià de Ter. Nascuda el 13 de maig de 1938 a la casa de la Placeta on ara hi ha la pastisseria Llausàs, és filla d'en Joan Vidal Lahosa, de Barcelona, i d'Estrella Mas March, de Sarrià de Ter. La nissaga sarrianenca arrenca amb el seu rebesavi, en Joaquim Estadella, que menava la fonda coneguda com l'Hostal Nou a la Placeta, a meitat del s.XIX. La seva filla, Lluïsa Estadella, es va casar amb Marcel·lí March i regen-

Ma. Lluïsa Vidal a la seva botiga del carrer Major, quan ja havia començat a fer liquidació. Foto: A.Vila

taren l'Hostal del Sol. Els besavis de Ma. Lluïsa Vidal eren a l'ensems els avis del metge Josep Garriga March la família del qual eren els propietaris de la botiga de ca l'Amàlia al carrer Major, ara ca la Julita.

La filla de Marcel·lí i de la Lluïsa, Maria March Estadella, es va casar amb Casimiro Mas Ripoll, de Figueres, l'any 1906 i varen tenir quatre fills, en Rafel, la Camila, en Joan i l'Estrella Mas March. En Casimiro havia estat educat a Barcelona, tenia coneixements de comerç i va entrar a treballar de comercial durant trenta anys a can Prianti, al carrer Argentaria de Girona. Can Prianti era una popular empresa majorista de ferreteria que

pDS_45

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

Casimir Mas amb la seva dona Maria March i els seus fills Rafel, Joan, Camila i la petita Estrella. (c.a 1920), Fotos de l'àlbum familiar de Ma. Lluïsa Vidal.

Casimir i Estrella Mas, a la parada del mercat de Girona on venien cassos i perols d'aram.

assortia a totes les botigues de les comarques gironines, per la qual cosa, en Casimiro passava tota la setmana fora de ruta.

Explica la Ma. Lluïsa, que quan arribava a casa el dissabte era per anar a passar comptes amb el Sr. Prianti i el primer que feia era reunir els seus quatre fills perquè l'ajudessin a Joan Vidal, al camp d'aviació de Vic, 1938. comptar els diners per portar-los a casa de l'amo.

Els portava dins d'un sac i cridat al front. La seva condició de mecànic els abocava damunt de la taula de la cuina- el lliurà de la primera línia i el destinaren menjador i tots col·laboraven a posar-los com oficial de manteniment al camp d'aviabé. Era una quantitat important, ja que els ció de Vic. La seva filla Ma. Lluïsa naixerà clients eren totes les ferreteries i drogue- l'any 1938, amb la família materna. ries que existien tant en pobles grans com La guerra va trasbalsar moltes econopetits i cobrava sempre la comanda que mies, també la de Casimiro Mas, que es va havia fet el viatge abans. En aquella època quedar sense feina, ja que la família Prianti, per arribar a segons quin poble era tot una propietaris del negoci de ferreteria de Giroaventura, perquè en alguns hi podia anar na, varen fugir del país i se'n tornaren a Itàen tren, altres en autobús, altres en tartana lia, d'on eren originaris. Mercès a ser regii en algun hi havia d'arribar a peu. Treballa- dor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en va molt però era tot un senyor i vivien bé, Casimiro s'assabentà que hi havia la plaça però va venir la guerra.... vacant d'agutzil i demanà fer-se'n càrrec, Al novembre de l'any 1936, Estrella ofici que el farà molt popular i conegut.

Mas es casà amb el mecànic Joan Vidal i Eren dies molt difícils i necessitava treballar van anar a viure a Barcelona, on Joan Vidal i va agafar aquesta feina con si fos la millor treballa d'oficial a La Maquinista, on es del món. Com que sabia llegir i escriure, la construïen màquines de tren i altres mate- gent que era analfabeta, i en aquell temps rials de gran envergadura. Al cap de nou n'hi havia molta, el sol·licitaven perquè els mesos, l'Estrella tornà a Sarrià de Ter a fes alguna carta per algun familiar que casa dels seus pares, ja que en Joan fou tenien a la guerra, fins a tal punt va arribar

46_pDS

Joan Vidal Lahosa, vestit de soldat, 1937.

Estrella Mas, Joan Vidal i la Ma. Lluïsa, quan va retornar de la Guerra, 1942.

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

això que va dir que ja n'estava cansat i va ensenyar a escriure a una colla de persones a l'entrada de la casa de la Placeta (de franc, naturalment).

Explica la Ma. Lluïsa, que cada cop que venia l'avi “Nisus” a la botiga li deia: “Sap nena que jo sé escriure perquè me'n va ensenyar el teu avi?”. També en Zacaries Hurtado li explicava que li estava molt agraït, ell i tots els nens que arribaren refugiats des de Madrid, perquè els va col·locar en cases de bona gent que els varen cuidar molt bé, i que a més a més si n'havia algun que no estava bé el canviava de casa.

Tornà a Sarrià de Ter molt malalt i durant gairebé cinc anys la seva salut va perillar. A la casa de Sarrià de Ter, no hi entrava cap ral. A tranques i barranques, en Joan començà algun treball de reparació en el taller de darrera la casa i l'avi Casimiro s'encarregava d'anar a buscar el material per reparar, estris de cuina, eines del camp, de manera que engegaren el petit taller.

Més endavant, quan la salut d'en Joan va millorar, feia peces de ferreteria que l'avi Casimiro venia en una parada al mercat de Girona, sota les voltes de la plaça Catalunya. Un producte molt

tista de Sarrià de Ter, en Josep Oliveras, conegut com en Rosari, li portava més gènere.

Quan la Ma. Lluïsa tenia nou anys, el 1946, en Joan Vidal i l'Estrella Mas varen posar la botiga de ferreteria, venent estris de cuina, material elèctric, alguns llums i també joguines (pels voltants de les festes de Nadal i Reis) a l'entrada de la casa de la Placeta. La primera rentadora que varen tenir a la botiga la llogaven a hores, no era una rentadora com les d'ara, automàtica, sinó que era de turbina i les mestresses de casa la venien a buscar i la tornaven

D’esquerra a dreta: Ma. Lluïsa amb el seu cosí, a la placeta de la Font. Darrera es veu la bomba de pouar l'aigua i l'edifici del Coro, on s'estaven els soldats que feien el Pont de l'Aigua. c.a.1940 / A l'escola de Sarrià de Ter. / Estrella Mas darrera el taulell de la botiga de la Placeta, on venien objectes de ferreteria i de vaixella.

Acabada la guerra els senyors Prianti tornaren a Girona, però res va ser el mateix. El pis on vivien estava buit, tot era un desastre i la senyora es va presentar acompanyada del guàrdia civil Gomila, a fer un registre a la casa de la Placeta. En arribar varen trobar a l'àvia Maria (muller d'en Casimiro) asseguda cosint a l'entrada i li varen dir que volien veure la casa i ella va contestar entrin, entrin, i no es va moure de la cadira. A l'acomiadar-se, la senyora Prianti va dir: “Jo ja sabia que en Casimiro era una bona persona”.

A n'en Joan Vidal el van fer presoner els nacionals i fou enviat a València a un camp de concentració, d'on aconseguí sortir-ne mercès l'aval d'un enginyer alemany de la Maquinista.

reclamat era el cassó de ferro galvanitzat per les comunes, que galvanitzava en Joan Vidal amb l'ajuda del seu sogre i més endavant amb els treballadors que tenia ja en el taller nou.

També venia pales, molls per les brases, però el producte estrella eren els perols d'aram amb les nanses de ferro, degut que valien molts cèntims perquè la matèria primera era molt cara i hi havia moltes hores de feina.

Com que en Casimiro coneixia totes les botigues de la província, venia tant al detall a la parada del mercat com al major i enviava el material per recaders. Les peces de la parada de la plaça de Catalunya les guardava durant la setmana en un magatzem d'un restaurant de la plaça i quan convenia, el transpor-

damunt del carretó que va fer en Joan Vidal. Es cobrava a cinc pessetes l'hora i la persona que no tenia aigua o vivia en un pis podia fer-la funcionar a casa seva on hi havia un safareig, ja que aquestes rentadores rentaven però no esbandien i calia fer-ho a mà.

Els avis Casimiro Mas i Maria March varen anar a viure a Banyoles a casa l'oncle Rafel. La botiga la portava l'Estrella i en Joan treballava de mecànic a les fàbriques de Sarrià, la Cleval, can Vila, can Butiñà, can Pons, les de ciment de Sant Julià, Omedes, Pérez Xifra, el forn de calç de can Camaret i a can Regàs dels licors. Continuava produint peces de caldereria, i el popular cassó galvanitzat que venia a les ferreteries i va inventar una màquina

pDS_47

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

compraven sense tan sols baixar del cotxe. Per altra banda, de tots els articles de ferro forjat en feien gran quantitat perquè els venien al major a botigues de la Costa Brava.

El negoci va funcionar molt bé mentre la carretera nacional va passar pel carrer Major. Al fer l'autovia, el 1962, varen decidir posar la botiga a la nova artèria. Varen comprar uns terrenys a Sant Julià de Ramis i varen edificar una casa amb baixos per a la botiga de souvenirs, amb la mala sort que la gasolinera que en principi s'havia de construir al seu costat, ho va fer més cap a Sarrià de Ter, amb la qual cosa, els turistes i els cotxes no es

Amb la seva germana Isabel a Palma de Mallorca, l'any 1973.

per fer l'espiral per les cortines conegut com “gusanillo”.

La Ma. Lluïsa recorda una infància molt feliç, sobretot mentre l'avi Casimiro va ser a la casa. Va estudiar a l' escola del poble, amb el mestre Climent Guardiola, la Sra. Margarida Casas i més tard amb Teresa Guardiola. Després comerç a l'Acadèmia Cots de Girona, fins als quinze anys.

L'ANY 1951 VA NÉIXER LA SEVA GERMANA ISABEL, AMB QUI ES PORTA 13 ANYS. Als 18 anys, el 1956, varen llogar els baixos de can Carreras, al carrer Major, botiga que la Ma. Lluïsa regentarà fins a la seva jubilació el 2008. A la botiga

48_pDS

venien els mateixos articles de ferreteria com ara la tela metàl·lica, claus, cargols, panys, etc., també vaixelles i parament per a la llar i alguns souvenirs per als turistes .

La Ma. Lluïsa recorda que el canvi d'emplaçament va ser sobretot per atreure els turistes, ja que passaven pel carrer Major de tornada de les seves vacances i es firaven a totes les botigues per desprendre's de les darreres pessetes. Com en les botigues de la Costa Brava, venia ceràmica, andròmines típiques d'espart, barrets, però en especial articles de ferro forjat de fabricació pròpia, com els fanalets, els treus peus per als testos, rajoles decorades i emmarcades en ferro... elements que els turistes

Atenent una clienta a la botiga que va regentar durant 52 anys. Foto: A.Vila

veien obligats a parar. Amb prudència varen mantenir les dues botigues, la del carrer Major, regentada per la Ma. Lluïsa i la de l'avinguda de França que portava l'Estrella Mas. Davant la davallada del negoci dels souvenirs i ceràmica, varen optar per tancar l'establiment de la carretera, també aleshores més aïllada i solitària, per centrar-se en la botiga del carrer Major, donant servei a la població de Sarrià de Ter, Pont Major, Campdorà, Sant Julià, Medinyà, i també Salt i fins i tot de Banyoles.

El moviment del negoci ha estat sempre força intens. La Ma Lluïsa recorda en especial l'entrada del gas butà, amb la revolució que va suposar canviar de cuinar en carbó o en petroli (els més moderns) per la cuina de gas, i la gran majoria se la compraven amb

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

forn i tot, perquè les mestresses de casa ja estaven tipes de portar els canelons al forn de la fleca. A la gent li feia por que allò explotés i fins que no s'hi varen avesar, va passar temps.

Podríem dir que la introducció dels electrodomèstics a Sarrià de Ter va venir de la seva mà: les neveres, que fins aquell moment es venien de gel perquè deien que a part de ser molt cares, les elèctriques, tenien por que gastessin massa llum, les ràdios, les primeres televisions que eren en blanc i negre naturalment, que posaven a l'aparador i la gent s'estava una bona estona mirant com funcionava.

Una de les coses que més va impres-

falda, dins aquella botiga atapeïda de nines, mecanos i trenets. Els últims anys, el joguets es venien a la casa de can Lluch del carrer Major perquè la botiga és va fer petita.

L'any 1983 va morir el seu pare, en Joan Vidal, i un any més tard es va constituir l'Associació de Comerciants de Sarrià de Baix de la qual Ma. Lluïsa va ser la presidenta fins al 2005, quan es va crear la nova Associació de Comerciants de Sarrià de Ter. L'ajuntament havia iniciat, en l'època del Consell Municipal, el mercat setmanal al carrer Firal, sense massa èxit de públic. Ja amb en Jordi Cañigueral d'alcalde, varen convèncer-lo per tal que el

Sopar de comiat amb els membres de l'Associació de Comerciants, el març de 2006.

sionar el públic varen ser els magnetòfons, això de gravar la veu ... no se'n sabien avenir!

A la botiga també hi trobaves làmpades, vaixelles, cristalleries, objectes de regal, parament i sobretot els joguets de reis.

Durant l'entrevista vàrem recordar aquells dies especials i la il·lusió que em feia portar la carta al patge del rei Melcior, fer-me una foto a la seva

mercat s'instal·lés al carrer Major, ja que en els pobles on se situaven en carrers comercials hi sortien tots guanyant, comerciants i marxants. I fins ara.

Una de les primeres coses que va fer l'Associació va ser posar els llums al carrer per les festes de Nadal i més tard també la música. L'Associació va ser una entitat dinamitzadora de Sarrià de Baix. Per la Mare de Déu del Carme

preparaven una sardinada i un concert d'havaneres al passeig del Riu. No va durar masses anys, ja que s'esqueia en dissabte i els botiguers tenien feina. En canvi, l'arrossada de Carnestoltes que es feia en diumenge sí que va tenir més continuïtat i es va fer durant uns quants anys per unes vuitcentes persones i sempre amb una audició de sardanes. Ja des del primer moment de l'Associació es varen fer molts cursos dirigits a millorar el negoci, sobretot d'aparadorisme, embolcalls, tècniques de venda, recursos humans, etc. Els comerciants han fet trobades, sortides de diumenge per poder relacionar-se millor i poder fer coses conjuntament, com la de donar premis als compradors. Es varen regalar pastissos, xandalls, televisors, equips de música, també un viatge a Mallorca i últimament molts de premis de cent mil pessetes, sempre amb la col·laboració de l'emissora de Radio Sàrria i la locutora Neus Mercader. Primer eren només el carrer Major, però llavors ja s'hi varen afegir els comerços de la Rasa i del Pla del Horta. Ara hi ha una nova presidenta amb una nova junta i tot segueix molt bé, fent altre cop reunions, cursets, etc. I com a novetat es fa la Fira Comercial al Pavelló amb molt d'èxit.

Des que va començar a La Cooperativa, la Ma. Lluïsa n'és una fidel seguidora. Ara, ja jubilada del lligam diari de la botiga, fa una mica el que sempre ha volgut fer. Assistir a cursos d'informàtica, aquagym, ioga i altres, anar a veure espectacles, sortir de vacances i de cap de setmana. Darrera la botiga veus passar un munt de gent, tens molts col·laboradors i coneguts, però també han estat 52 anys amb molta dedicació.

Atenta a les noves tecnologies, la Ma.Lluïsa va observar amb curiositat el petit gadget electrònic de la Sony on vaig gravar l'entrevista i després, amb l'usb, com va quedar arxivada a l'ordinador. Un altre s'hi hauria girat d'esquena, però ella sempre vol saber com funciona tot, quin piu s'ha de tocar. No para d'aprendre, aquesta dona. ■

pDS_49

ACTUALITAT

Cinc anys fent cervesa a la cuina de casa i com a resultat, Birrart i Moska de Girona, la microcerveseria i el producte estrella d'una nova i flamant empresa de Sarrià que elabora cervesa artesana i de qualitat. La Rossa, la Torrada i la Negra són les tres varietats de Moska de Girona, que ja han estat magníficament acollides tant pel públic en general com també per tastadors professionals.

Les quatre cerveses, poma, rossa, negra i torrada han tingut una gran acceptació entre el públic especialitzat.

Josep Borrell amb les cerveses que elabora en el taller Birrart de Sarrià de Ter.

MOSKA LA CERVESA DE CASA Aida Ivars i Bosch

F

er cervesa casolana a casa com a afició va ser el punt de partida d'en Josep Borrell i la Sílvia Ivars per arribar a convertir-se en uns dels primers productors de cervesa artesana de les comarques gironines. Un fet bastant comú a altres països Europeus, que els dos joves emprenedors van adoptar per endinsar-se i llançar-se en un món encara poc conegut a casa nostra.

Després d'uns quants viatges a Bamberg (Alemanya), Itàlia i Viena, països de llarga tradició cervesera, i on en Josep i la Sílvia van tenir l'oportunitat de poder visitar petites cerveseries artesanes, es van plantejar seriosament si una cosa així podria ser factible a Girona. Ben aviat va arribar la maquinària i el petit local del carrer de les Lloses de Sarrià va començar a tenir cara de microcerveseria.

I un es pot preguntar: i què té de diferent aquesta cervesa artesana feta

50_pDS

a Sarrià d'una cervesa industrial qualsevol? Doncs bàsicament, per fer cervesa artesana s'utilitzen ingredients naturals de gran qualitat: ordi cerveser i llúpols en flor. A més a més, el procés de carbonatació (és a dir, el de posar gas a la cervesa) és del tot natural, i el de maduració, l'adequat. La cervesa no està filtrada ni pasteuritzada, i per això encara hi podem trobar una mica de pòsit quan la bevem. Aquest fet fa que la cervesa no deixi d'evolucionar tot i ser a dins l'ampolla. La Moska de Girona és un producte fresc, viu.

A Birrart fabriquen cerveses d'alta i baixa fermentació. Són els tres tipus de cervesa que s'elaboren a la microcerveseria sarrianenca: la Rossa, la Torrada i la Negra. Puntualment es fabriquen també altres cerveses de temporada o produccions especials.

Per exemple, ja ha sortit al mercat també la cervesa Moska de Girona de Poma.

Ara ja fa uns 8 mesos que les màquines de Birrart es van engegar a Sarrià de Ter, i per sort en els temps que corren, cada setmana en surten 150 caixes, que equivalen a 1.800 ampolles o 600 litres de Moska de Girona, que volen arreu de les comarques gironines i que es comencen a fer sentir també en algun lloc de Barcelona, Tarragona i Lleida.

Si ja se us ha començat a obrir la set i el gust per la cervesa artesana de qualitat, o simplement desitgeu més informació sobre aquest tema, podeu posar-vos en contacte amb Birrart a través de la seva pàgina web www.birrart.com. A més, Moska de Girona ja té un perfil i un grup propi a la ja famosa i útil xarxa social anomenada Facebook, on amics i consumidors deixen els seus comentaris i comparteixen opinions. ■

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

LA PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA ECOLÒGICA Montserrat Xandrich Francisco Directora CEIP Montserrat, Sarrià de Ter

E

l dia 24 d'abril es va presentar, a la nostra escola, l'exposició escolar itinerant Què són els aliments ecològics? Aquesta exposició, que ha elaborat Lavola, l'ha encarregat el Departament d'Agricultura i Ramaderia.

El programa es va desenvolupar en dues parts. Primer, la Sra. Lluïsa Cendon, cap de producte de Lavola, va portar a terme una visita guiada per l'exposició amb els alumnes de sisè acompanyats de la directora general d'Agricultura i Ramaderia. Com a complement a l'exposició, els alumnes van fer el joc de taula de la producció ecològica; cada grup classe es va dividir en quatre subgrups, cadascun dels quals va adquirir el rol de productor ecològic que havia d'aconseguir vendre els seus productes al mercat amb la màxima rapidesa possible. Per aconseguir-ho calia respondre una sèrie de qüestions i superar un conjunt de proves relacionades amb els continguts de l'exposició.

Seguidament es va dur a terme la presentació oficial, que va introduir l'alcalde, Sr. Roger Torrent, i hi van intervenir la direcció del centre, la Sra. Marta Carlos, adjunta al director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona; el Sr. Emili Santos, director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona i la Sra. Rosa Maria Cubel, directora general d'Agricultura i Ramaderia, acompanyada del Sr. Josep Guix, director dels Serveis Territorials d'Agricultura i Ramaderia a Girona.

La Sra. Rosa Cubel va destacar que aquesta exposició era una de les 105 accions del Pla d'acció per l'alimentació i agricultura ecològiques 2008-

Presentació de l'exposició escolar itinerant al CEIP Montserrat.

2012 de la Generalitat. L'escola va agrair l'oportunitat de gaudir d'aquest recurs per treballar amb els nostres alumnes, va explicar totes aquelles accions que duu a terme com a escola compromesa amb el medi ambient que treballa per la sostenibilitat i, en concret, com es treballa la producció ecològica d'aliments, a través del nostre hort; també es va mostrar molt interessada en la introducció d'aquests aliments al nostre menjador.

La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l'obtenció d'aliments d'elevada qualitat nutritiva i organolèptica (sabor, textura, olor i color) mitjançant l'aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l'entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.

En la producció ecològica d'aliments no es poden utilitzar ni pesticides ni fertilitzants de síntesi química, i es té especial cura en el benestar dels animals per a la producció ramadera. En la transformació d'aliments es restringeixen els additius que es poden fer servir i la producció està certificada en tota la cadena alimentària mitjançant un organisme de control oficial.

Aquest és, doncs, un sistema d'obtenció d'aliments respectuós amb el medi ambient i amb elevat interès estratègic i social.

El material de l'exposició és atractiu i didàctic proporcionant una informació bàsica sobre la producció ecològica dels aliments. En els sis plafons s'explica: què és la producció ecològica dels aliments, què són l'agricultura i la ramaderia ecològiques, què són els aliments ecològics elaborats, com saber si un producte és ecològic i on podem trobar aliments ecològics. També té dos jocs: Detalls de l'exposició Què son els aliments ecològics?

un d'imants adreçat a cicle inicial de primària per relacionar el producte primari, el procés d'elaboració i el producte acabat, i un joc de taula adreçat als cicles mitjà i superior, on s'adquireix el rol de productor ecològic per assimilar els continguts de l'exposició d'una manera lúdica i participativa.

Per últim, hi ha un llibre en blanc on escriure-hi receptes ecològiques.

L'exposició romandrà a l'escola fins al dia 6 de maig. ■

pDS_51

ESPAI ESCOLAR [ampa montserrat

Excursió a Núria

SEGON TRIMESTRE...ENS APUNTEM A LES NOVES TECNOLOGIES Loli Fernández Herrera Presidenta de l'AMPA CEIP Montserrat

quest trimestre hem tornat de les vacances de Nadal amb les piles carregades.

El nou any ha coincidit amb la posada en marxa del nostre bloc, un espai de participació, comunicació i difusió de les activitats de l'AMPA i del CEIP Montserrat. Esperem que ens visiteu tot sovint i que, si us animeu, participeu i ens ajudeu a fer créixer aquest bloc, aportant les vostres fotografies, vídeos, etc. I que ens feu arribar comentaris, observacions i propostes de millora d'aquest bloc.

A part d'aquest bloc també tenim un canal de vídeos al Youtube de l'AMPA i un àlbum web del Picasa de fotos de l'AMPA, on hi anirem penjant les sèries de fotografies i els vídeos que anem editant. Si teniu material ens el podeu enviar al correu electrònic de l'AMPA: ampaceipmontserrat@sarriadeter.cat.

Al mes de març vam fer la sortida a Nuria. Aquesta és ja una de les sortides fixes que fem durant el curs i que els nens i nenes esperen amb una especial il·lusió. Per la majoria aquesta és la seva primera experiència amb l'esquí, val a dir que també ho és per alguns pares i mares.

També hem col·laborat amb el

A

52_pDS

centre cívic La Cooperativa en la programació del curs de cuina infantil. Amb l'objectiu que els més petits de casa comencin a relacionarse amb el món culinari, a tenir els primers contactes amb els aliments i els estris de cuina.

Un any més l'AMPA i el CEIP Montserrat de Sarrià de Ter hem participat a les Jornades de la dona treballaExposició a la Cooperativa “Hi havia una vegada,... un dora de Sarrià de Ter, orgamunt de contes”. Fotos: Agustín Jaime nitzades per la Comissió de la Dona amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià de El que s'imaginen els nens que Ter, la Diputació de Girona i l'Institut Català de les Dones am l'exposició que faran els personatges després del conte.

2. Observar les diferències que dur per títol: Hi havia una vegada... un es donen segons si el conte és tradimunt de contes.

El treball ha consistit en analitzar cional o actual, d'una zona geogràfica o un conte des de la perspectiva de d'una altra.

Cada cicle ha elaborat un mural gènere. Amb dos objectius: 1. Analitzar el rol femení i mascu- amb diferent material. El resultat una magnifica exposició que tothom ha lí en un conte: La imatge que transmet cada per- pogut veure durant el mes de març al sonatge principal femení i masculí centre cívic La Cooperativa.

I a partir d'ara enfilem la recta (física i de caràcter).

El paper que juga cada personatge. final del curs pel proper trimestre El gènere dels personatges també ens espera ple d'activitats. Animeu-vos a participar! ■ "dolents".

ESPAI ESCOLAR [escola bressol confetti

ELS GRANS DE L'ESCOLA FEM DE JARDINERS!!

Agnès Vila, Montse López i Irene Gumà Educadores de l'escola bressol Confetti

C

om cada any, un dels objectius generals dels grups de 2-3 anys és treballar el contacte directe amb la natura, per tal de fomentar el respecte per les plantes, aprendre a tenir-ne cura, observar i descobrir el seu procés de creixement.

Al llarg del curs hem plantat enciams, llavors de carbassa i flors de temporada.

Durant el mes de febrer, les educadores van programar plantar enciams a l'hort de l'escola, però degut al mal temps, es va canviar per plantar llavors de carbassa en potets de vidre col·locats a l'aula. Cada nen/a havia de portar de casa un pot de vidre (tipus iogurt); l'activitat es va dur a terme en petits grups, aquests sortien al menjador, se'ls va oferir terra i culleres per omplir de sorra el pot i posar-hi la llavor.

Durant un temps els infants van observar els pots a l'aula, i de tant en tant els regaven, fins que les llavors es van fer grans i cada nen/a es va emportar el seu pot amb la llavor germinada cap a casa. La carbassa va fer una fulla preciosa.

Amb l'arribada del bon temps, vam decidir que era el moment de plantar els enciams. Vam tornar a fer petits grups entre les aules de l'avió, de la moto i dels autobusos. L'educadora ajudava a fer el forat a l'hort i cada infant posava l'enciam. Un cop plantat, posàvem el nom de l'infant com a distintiu en una

canya de bambú. Com que ha plogut força no hem sortit a l'hort a regar.

Encara estem observant el seu creixement i quan siguin grans cada nen/a s'emportarà el seu enciam a casa.

A l'arribar la primavera vam voler decorar una mica el nostre pati, vam pensar en plantar flors a dins les rodes del pati, vam escollir: alegries de la casa, margarites i cubanes. Seguint el mateix procés de les activitats anteriors, utilitzant les pales i les regadores, vam plantar amb petits grups d'infants les flors al pati.

L'activitat de plantar pipes de carbassa i la de plantar enciams van anar molt bé, ja que els nens/es han gaudit molt perquè ells han estat els protagonistes en tot moment del procés. Malauradament, però, les flors del pati no totes han sobreviscut, ja que estaven dins l'espai de joc dels nens/es i ha estat complicat que totes es mantinguessin; tot i així, valorem l'activitat positivament.

Ho tornarem a repetir!!! ■

pDS_53

ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

VISCA ELS TRES REIS, ….

E

l passat 7 de novembre es va celebrar la festa de la castanyada. Aquest any en comparació a altres vegades la festa no va ser gaire lluïda. El temps sí que va acompanyar però el que faltava era la gent per celebrar-ho amb els seus fills, néts, Aquesta vegada la festa no va ser massa anunciada ni tampoc va haver-hi parlaments ni l'esperat ball de la castanyera.

En canvi, el dia 19 de desembre es va celebrar l'arribada dels patges reials a l'escola. Aquesta festa va ser

molt celebrada i els nens molt contens per poder veure els enviats de SS MM els Reis d'Orient. Els hi van donar la carta, prèviament confeccionada a l'escola, i a canvi, van rebre un regal.

Els pares i avis van participar molt positivament perquè des de l'Ampa es va fer el sorteig d'unes paneres, les quals es van poder confeccionar gràcies a tots els productes i joguines que van aportar les famílies dels infants.

Després de fer l'intercanvi de cartes i regals i el sorteig de les paneres, tothom qui va acudir a la festa va poder gaudir de la xocolata de la

Ramona, la nostra cuinera, que com en cada ocasió li surt molt bona.

Els nens, després de tenir una gran sorpresa i il·lusió amb l'arribada dels patges reials, després de les vacances de Nadal van tenir una altra sorpresa, va ser el regal que van trobar al pati de part dels Reis de l'Ampa.

Aquest any van ser uns magnífics carretons per poder jugar a l'hora del pati i segur que disfrutar-los molt.

Ho aprofitem com cada vegada per donar les gràcies a tothom qui ha participat tant activament com passivament en aquesta màgica festa. Moltes gràcies. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

54_pDS

ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

VISCA EL CARNESTOLTES!

E

l passat 19 de febrer es va celebrar el carnestoltes a l'escola bressol Confetti. Aquest any cada classe anava disfressada de vehicles de transport, tot fent coincidir cada alumne amb el nom de la seva classe.

Les disfresses no van ser confeccionades amb bosses d'escombraries, sinó que les educadores van repartir unes

plantilles de cartró als alumnes i així els pares van col·laborar en la confecció de les disfresses dels seus fills.

Aquest any vam gaudir d'un dia fantàstic, el qual va acabar d'arrodonir una petita cercavila pels voltants de l'escola amb els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. Gràcies a ells, els alumnes van estar acompanyats, a part de tots els familiars que van venir, d'en Quimet i dels grallers i timbalers.

Aprofitem per donar-los les gràcies un any més. També aprofitem per donar les gràcies a la col·laboració del pare d'en Roger (aula dels cotxes) per acompanyar en Quimet.

Quan la cercavila va arribar altre cop a l'escola, tothom que hi va participar va obtenir la deliciosa xocolata de la Ramona (la nostra cuinera) i melindros. Moltes gràcies a tothom per fer una festa tan animada! ■

Text: Lourdes Gelada / Fotografies: Sílvia Prades (Membres de l'Ampa de l'escola bressol Confetti)

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

pDS_55

SALUT

INFORMACIÓ SOBRE LA TUBERCULOSI Emili Marco

QUÈ ÉS LA TUBERCULOSI? La tuberculosi és una malaltia infecciosa causada per un bacil. Pot afectar qualsevol part del cos, però generalment se situa als pulmons. Que una persona amb tuberculosi pugui contagiar depèn del tipus de lesió que tingui i del lloc on sigui.

Les persones que pateixen tuberculosi poden tenir símptomes. Els més comuns són tos de més de dues setmanes de duració, debilitat o fatiga, pèrdua de pes, desgana, febre, i en ocasions sang en l'esput. Aquesta malaltia actualment es guareix seguint un tractament antibiòtic que sol durar sis mesos. A les tres setmanes de tractament els malalts no contagien i poden tornar a la seva vida normal.

L'any 2007 van ser notificats 1.674 casos de tuberculosi en residents a Catalunya, fet que correspon a una taxa de notificació de 23,2 casos per 100.000 habitants. Durant aquest any la taxa de notificació ha augmentat un 7,4% respecte a l'any anterior.

L'augment s'ha produït tant en homes com en dones, així com en tots els grups d'edat, a excepció dels de 5-14 anys i de 45-54 anys, en què la taxa de notificació ha estat inferior a la del 2006. La taxa de notificació del 2007 en persones nascudes fora de l'Estat espanyol ha augmentat un 17,5%, mentre que la de les autòctones ha estat similar. En nens menors de 5 anys, s'han diagnosticat 6 casos de meningitis tuberculosa.

El 94% d'aquests casos (1.574) són malalts nous no tractats mai amb fàrmacs antituberculosos per un temps superior a un mes, la qual cosa correspon a una taxa d'incidència de tuberculosi de 21,8 casos nous per

56_pDS

100.000 habitants. El 62,5% dels casos són homes i el 37,5% dones, essent les taxes de notificació de 29,2 i 17,3 casos per 100.000 habitants respectivament.

L'edat mitjana dels malalts ha estat de 40,8 anys i més de la meitat (59,4%) s'inclouen en el grup de 15-44 anys d'edat. Els casos pediàtrics representen el 6,9% del total, el 17,7% correspon a persones de 45-64 anys i el 15,9% a persones de més de 65 anys.

entre les més altes dels països de la Unió Europea.

COM ES CONTAGIA? La tuberculosi és transmissible, però no tots els malalts són contagiosos.

Perquè un malalt sigui contagiós ha de tenir la malaltia en els pulmons o a la laringe, cosa que permet que els bacils surtin a l'aire amb la tos o esternuts.

Les persones que han estat en contacte continuat en un espai tancat amb algú amb aquest tipus de malaltia són les que tenen major risc de contagi.

Les persones que estan en contacte amb un malalt que tingui una tuberculosi pulmonar o laríngia són les que tenen possibilitats de contagiar-se.

QUÈ PASSA QUAN UNA PERSONA ES CONTAGIA?

La forma més freqüent de presentació de la tuberculosi ha estat la pulmonar, observada en el 73,7% dels casos, fet que suposa una taxa de notificació de 17,1 casos per 100.000 habitants, mentre que la de tuberculosi extrapulmonar exclusiva ha estat la forma de presentació en el 26,3% dels casos i correspon a una taxa de notificació de 6,1 casos per 100.000 habitants. Quasi la meitat dels casos de tuberculosi pulmonar (51%) han estat bacil·lífers, i la taxa de notificació de tuberculosi pulmonar bacil·lífera ha estat de 8,7 casos per 100.000 habitants, un 1,2% superior a la de l'any anterior. Aquestes taxes es troben

El primer contacte amb el bacil de la tuberculosi no sol causar malaltia. Les defenses del cos quasi sempre són capaces de controlar el bacil, que queda latent. Quan això passa es diu que la persona té una infecció latent. Moltes persones amb infecció latent no desenvolupen la malaltia.

La tuberculosi era una malaltia molt freqüent al nostre país fins fa poc. Per això quasi totes les persones que ara tenen més de 40 anys han tingut contacte amb el bacil. Les persones amb infecció latent donen positiu en la prova de la tuberculina però no estan malaltes ni poden contagiar la malaltia. També poden tenir aquesta prova positiva les persones que de petites van rebre la vacuna de la tuberculosi, que avui en dia no s'utilitza a Catalunya ja que que era poc eficaç.

SALUT

En les persones infectades amb el bacil de la tuberculosi pot donar-se la malaltia si per algun motiu disminueixen les seves defenses. Però això es pot evitar amb un tractament preventiu que es diu quimioprofilaxi.

Quan apareix un cas de malaltia tuberculosa a la comunitat, els serveis de salut pública recomanen estudiar les persones en contacte proper al malalt per detectar infectats recents i altres casos. Es considera que tenen risc les persones que passen almenys una hora al dia amb el malalt, de manera contínua i en un espai tancat.

QUÈ ÉS LA PROVA DE LA TUBERCULINA? Aquesta prova (que també s'anomena Mantoux) permet el diagnòstic de la infecció tuberculosa i consisteix a injectar, entre pell i pell, una substància en la cara anterior de l'avantbraç (tuberculina o PPD). Si entre les 48 i 72 hores es produeix un enduriment vermellós, es considera que el resultat es positiu. La reacció desapareix als pocs dies i no

comporta cap perill per a la salut.

La reacció positiva confirma que hi ha contacte previ amb el microbi, però no significa necessàriament que es pateixi la malaltia.

aquelles persones que hagin tingut un major risc de contagi, mentre s'espera a poder repetir aquesta prova. És el metge amb el seu criteri expert qui decideix sobre aquests casos.

COM ACTUEN ELS SERVEIS DE SALUT PÚBLICA? 1. Es realitza la prova de la tuberculina a totes les persones exposades a patir la malaltia.

Si el resultat és positiu es fa una radiografia de tòrax i altres proves per saber si la persona està malalta o només infectada. Així es pot donar el tractament indicat a qui el tingui. Serà preventiu per als infectats recents, i de curació per als malalts.

2. En algunes situacions, si el resultat de la prova de la tuberculina és negatiu es repeteix als tres mesos.

Així s'evita que passi desapercebut un infectat recent que encara no hagi donat positiu a la prova.

3. Excepcionalment en alguns d'aquests casos pot ser útil un tractament antibiòtic (quimioprofilaxi primària) com a mesura preventiva addicional per

QUÈ CAL SABER DE LA TUBERCULOSI? 1. La tuberculosi és una malaltia que es guareix seguint el tractament antibiòtic.

2. Les persones de qualsevol edat que presenten tos de més de dos setmanes de duració han de consultar el seu metge, sobretot si tenen sang a l'esput, febre, debilitat i pèrdua de la gana.

3. Les persones amb infecció tuberculosa latent que només tenen la prova de latuberculina positiva no contagien ningú ni pateixen la malaltia.

4. Les persones que han estat en contacte de manera continuada amb un malalt pulmonar han de ser estudiades pels serveis de salut pública per diagnosticar aviat les infeccions recents o altres casos. ■

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_57

LA CUINA DEL XEF

CUINA DE GUERRA Francesc Ramió any 1987, quan la que avui és la meva muller i jo vàrem convocar els respectius pares en un sopar perquè es coneguessin, abans de casar-nos, després de les habituals presentacions i ja a mig sopar la conversa va derivar cap a la Guerra. Ho escric en majúscules perquè per a mi i molta altra gent d'anteriors generacions, com també de generacions posteriors, ha estat la Guerra i l'única Guerra, sense viure-la l'hem viscuda, reviscuda, pamada, escoltada, mastegada, patida, recordada, comentada, explicada, etc. fins a l'esgotament; a la poca estona i veient que podíem entrar en un terreny relliscós, perquè no tots ho vèiem igual, vaig dir que jo donava ja la guerra per acabada i que canviéssim de conversa.

Ara que fa 70 anys de l'acabament de la Guerra m'adono que encara no ha acabat, malgrat el meu desig, per una senzilla raó, encara està en el record d'una manera molt viva de la gent, i a més no s'ha tancat el període històric d'una manera clara, encara hi ha gent que plora els seus però no sap on són, i això tant d'un costat com de l'altre. No hi ha la voluntat política de tancar el període d'una manera conjunta i és per això que encara s'utilitzen els morts per atacar-se uns i altres. Tampoc l'església hi ajuda gens, ans el contrari, sembla que interessa mantenir el foc obert per no perdre pistonada en el joc del poder.

Tot això ve perquè és ben oberta la polèmica que els signes franquistes continuïn a la vista al carrer. Bé, primer crec que hi ha signes ben fútils i que ja no n'hauria de quedar cap (exemple: el jou i les fletxes de les plaques dels pisos de protecció oficial). N'hi ha d'altres que per ostentosos i petulants cal endreçar-los tots, segurament als museus; n'hi ha un altre que no sabem ben bé què n'hem de fer, com és “el Valle de los Caídos”, és un tema que ningú en parla i tothom hi passa de puntetes per no fer soroll i no remoure-ho; però hi ha altres signes que estan presents a les nostres vides i que malgrat que no ens agradin els permetem, aquesta és una opinió personal, perquè persisteixi a la memòria que aquell fet va existir, va ser una cosa real i que no quedi relegat als museus i les generacions més joves pensin que tot això és com l'home d'Atapuerca, que vés a saber què va passar i per què va passar.

En concret em refereixo als monòlits del pont de l'Aigua, estèticament són horribles, igual que tot el pont, però per a mi tenen una utilitat didàctica de primera. Cada cop que algú em diu què hi fa això aquí, jo aprofito per recordar el que m'explicava la tia Antònia (l'Antonieta de can Veí). Resulta que a ca l'àvia Angeleta, a la botiga hi havia una taula rodona de marbre, de les de cafè d'abans, que la meva tia, la qual acabada la Guerra tenia més o menys 14 anys, posava a fora a la vorera amb garrafes d'aigua, perquè els presoners de guerra, que eren els obrers que feien el pont, poguessin beure, en especial els castigats, que eren obligats a treballar amb un sac de sorra penjat a l'esquena amb cordills o filferro, cosa que provocava que el lligam els anés segant la pell fent ferides sagnants i a vegades profundes, i que d'amagat recolzaven una mica el sac a la taula per descansar del mal que els hi feia. Doncs bé, cada dia al matí quan arribo a l'hotel i veig els monòlits penso en aquest fet, i cada cop que tinc oportunitat d'explicar-ho crec que em serveix per descriure les animalades que som capaços de fer els humans en moments extrems, i també crec que pot servir de reflexió i ajudar a millorar el nostre comportament, i no només commoure'ns quan les coses passen a l'altre costat del món. És per tot el que acabo de dir, que defenso la permanència d'aquests signes franquistes.

L’

Ous escalfats L'experiència de la Guerra i segons com de la postguerra va ser tan traumàtica que encara avui en dia hi ha expressions de cuina que vénen d'aquella època. Així tenim que els ous que culinàriament es coneixen per escalfats, encara molta gent en diu fregits amb aigua. Ve de l'època del racionament, que no hi havia oli per cuinar i el magí havia de córrer per poder omplir el plat cada dia. Els ous escalfats són un plat molt interessant perquè no afegim greixos als que ja porten de per si els ous.

Per fer-los posarem una cassola amb aigua al foc amb un bon raig

58_pDS

de vinagre, i quan bulli hi trencarem un ou al cim i en el moment que caigui a l'aigua amb un moviment rotatori amb una espàtula, farem rodar l'ou sobre si mateix perquè agafi una forma arrodonida. Quan tingui prou consistència per treure'l el posarem amb aigua i gel perquè

pari la cocció i no quedi dur, i així ho farem tantes vegades com ous vulguem fer i ja els tindrem a punt per fer-los de la manera que ens interessi. Podem tallar una mica els fils de clara que queden penjant, perquè siguin més arrodonits i més macos.

Una manera molt bona de ferlos és agafant una mica de sèpia, la tallem a daus petits, la posem en una cassola amb ceba, tomata i all tot picat, i ben tapat ho posem al foc fins que la sèpia sigui tova, llavors a la salsa hi posarem musclos que ja tindrem oberts, i unes cuetes de gamba pelades, posarem l'ou sobre una torrada de pa anglès i tirarem una mica de salsa pel cim i ja estarà llest per menjar.

LA CUINA DEL XEF

Truita de farina

Farinetes

La truita de farina també era un altre plat que servia per tot, perquè no hi hagués amb prou feines ou i perquè atipés. Amb un ou es podia allargar per a moltes persones, s'hi anava posant aigua i farina i podia fer-se una truita molt grossa.

L'altra recepta de l'època seria les farinetes, aquestes podien ser de fajol o de blat de moro, les de fajol a la Garrotxa les han recuperades per fer l'anomenada cuina volcànica. Si les fem de blat de moro, queden d'un groc característic, queden com la polenta italiana, recepta que avui ens arriba a través dels restaurants italians.

Jo us proposo unes farinetes de blat de moro més posades al dia: les fem amb un bon brou i una mica de sofregit, sobretot ben espès perquè quan sigui fred ho tallarem a porcions, una mica més grosses que les croquetes i després farem una samfaina ben cuita. Un cop tinguem la samfaina feta, la triturarem, la passarem per un colador xinès perquè quedi ben fi, hi posarem un raig de crema de llet i comprovant que estigui bé de sal ho tirarem pel cim de les porcions de farinetes, que les haurem daurat a la paella. Si volguéssim una versió per a postres, les faríem amb llet infusionada amb canyella i una mica ensucrada, i un cop fredes les porcions hi posaríem sucre pel cim i les cremaríem, ho podem acompanyar amb una mica de nata o gelat de vainilla.

La versió que avui us proposo de truita de farina és més rica i complexa: farem una truita de farina, no cal que sigui massa rica en ou, un cop feta la farcirem amb farsa de canelons o si no en tenim, amb carn picada sofregida amb una mica de ceba i tomata; un cop farcida l'enrotllarem com un braç de gitano, ho farem sobre un tros de film de plàstic perquè un cop enrotllat podem apretar-ho fort i que quedi més compacta, ho guardarem a la nevera. Un cop fred tallarem el braç a rodelles d'un gruix de 3 a 4 cm i les arrebossarem com si fossin croquetes, després les fregirem i les podem servir amb salsa de tomata o amanida.

Patates amb pela Un altre costum de temps de crisi era la de bullir sempre les patates amb pela, perquè en pelar-les cuites, la pela era molt més prima i no es desaprofitava patata, perquè en pelar-les crues, si no es té molt de domini del ganivet sempre t'emportes patata.

Doncs bé, us proposo que bullim patates amb pela, en una cassola amb molta aigua i el foc petit, perquè si s'esquerden queden aigualides i no valen res. Un cop cuites les partim pel mig, en sentit longitudinal, amb el ganivet marquem uns quadrats poc profunds, hi posem una mica de sal, pebre negre, farigola i ho cobrim amb un tros de formatge, el que més ens agradi però que tingui almenys el 45 % de matèria grassa. En fondre's el formatge i menjar-ho tot junt amb la patata tindrem un plat exquisit, seria una versió casolana de la “raclette “ suïssa.

També si tallem les patates a trossos amb pela i tot, talls tipus tallada de meló, també hi posem sal, pebre negre, farigola i ho mullem amb una mica d'oli, molt poc, i ho posem a enrossir al forn, tindrem un acompanyament molt bo per a qualsevol carn.

Hi ha moltes i moltes receptes de la guerra i la postguerra que ara ja els hem oblidat, m'agradaria que ens féssiu arribar receptes que conegueu, senzilles però bones per fer un receptari de cuina bona, barata, equilibrada i sense desaprofitament, no per la crisi sinó per una pura consciència de no desaprofitar res, perquè no ens podem permetre llençar menjar. ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_59

NATURA

QUE BONS QUE SÓN QUE ENS PORTEN

D'EXCURSIÓ!

Excursió familiar a Sant Valentí de Salarsa el 8 de març. Fotos: Agustí Jaime.

Llibertat Turbau Grup Muntanya Sarrià

A

Sarrià tenim la sort de tenir a prop les muntanyes del Pirineu i la Garrotxa.

Ens podem considerar uns privilegiats.

Mica en mica els nens i nenes aprenen a cordar-se les bambes, a fer la motxilla, a orientar-se. Els pares i mares els mostrem el respecte per la natura, els boscos, els rius i, tot xino-xano, aconseguim fer el cim. Encara que cansi una mica física i psíquicament, l'esforç val la pena.

El primer pas és pensar itineraris atractius i assequibles als nens. Sigui com sigui, cada excursió es converteix en una aventura per a la mainada. De fet, sortir d'excursió és bo per a tota la família: fomenta el companyerisme, la solidaritat, l'amor per la natura, el contacte amb el paisatge, ajuda a comprendre la nostra geografia i ens posa en contacte amb la gent de muntanya. A més, dóna l'oportunitat de dormir fora de casa. Sempre quedarà temps per jugar i fer entremaliadures a l'aire lliure. En aquestes darreres excursions al Puigsacalm, al Vallespir i a Beget, els nens i nenes han saltat rius, han lliscat per la neu, han fet cabanes...

En definitiva, pares i fills han disfrutat sobre el terreny, anant d'excursió. ■

60_pDS

NATURA

ESPORTS

NOVA JUNTA U.E. SARRIÀ Guillem Mallola Sotspresident Unió Esportiva Sarrià

E

l passat 16 de gener va prendre possessió del càrrec la nova junta de la UES encapçalada per en Josep Maria Arroyo. El canvi de junta va venir precedit de la dimissió de l'antiga junta, després d'arribar a un acord per la successió.

Abans de tot, la junta entrant voldria agrair a la junta sortint l'esforç i treball que ha dedicat al nostre club durant aquests anys de mandat.

Som una junta jove, amb molta il·lusió i ganes de treballar pel nostre club. La junta està formada pels següents membres: Josep Maria Arroyo President Guillem Mallola Sotspresident Sergi Esparraguera Secretari Bernabé Martínez Tresorer Joaquim Vilallonga Vocal Domingo Muñoz Vocal Albert Soler Vocal Josep Busquets Vocal A part de la “junta oficial” comptem amb un nombre molt important de col·laboradors que ens ajuden de manera puntual o continuada en el dia a dia del club. Des d'aquí aprofito per dir que tothom que vulgui ajudar a la UES tindrà la

62_pDS

jugadors d'un equip sènior a un altre, tant puntualment com de manera fixa.

Ajuda als entrenadors També volem crear un servei d'ajuda als entrenadors, per donar solucions a qualsevol dubte tècnic, tàctic, …que pugui tenir qualsevol entrenador de la UES.

ÀMBIT SOCIAL Reunió de la Junta de la UES, al local social del pavelló.

porta oberta per aportar el que vulgui, ja sigui treball, idees,... I és que la UES som tots i entre tots s'ha de tirar endavant!

El nostre projecte té la intenció d'actuar en tots els àmbits del club:

ÀMBIT ESPORTIU Captació nous esportistes Sarrià de Ter ha crescut molt, aquest creixement ha vingut acompanyat d'una àmplia oferta esportiva al nostre poble (futbol, bàsquet, judo,…) amb la qual hem de “competir” per portar nens que vulguin gaudir del nostre esport . La mainada és el futur del nostre club tant a nivell esportiu com a nivell social.

Des de la nostra junta es vol potenciar la captació de nens cap al nostre esport, tant amb un treball de publicitat al poble (cartells, mailings,…) com amb un treball a les escoles (Sarrià i rodalies) Coordinació esportiva Es bàsic crear la figura d' un COORDINADOR per unificar el treball de tot l'handbol base, per tal de posar un objectiu a cada categoria, establir uns mètodes de treball,… tot això sense treure la identitat pròpia que pugui tenir cada entrenador.

També veiem la necessitat de crear un COORDINADOR DELS EQUIPS SÈNIORS, que, a més d'establir mètodes de treball i objectius, pugui coordinar el pas de

Organització esdeveniments El gran valor de la UES és, sens dubte, la seva massa social, gent que sense esperar res a canvi es bolca cada cap de setmana amb la UES des dels benjamins fins al primer equip.

Aquest ambient s'ha de mantenir i, si és possible, millorar-lo tot organitzant festes, tornejos,…

Per altra banda, la comunicació entre el club i els socis ha de ser més fluïda, s'han d'establir vies de comunicació entre la directiva i els socis, donar-les a conèixer i vetllar pel seu bon funcionament.

Involucrar socis, pares, mares... en el dia a dia del club La UES no pot ser un entitat hermètica, en tot moment el soci ha d'estar informat de les activitats, problemes i projectes del club per tal de poder ajudar i/o proposar coses.

ESPORTS

La idea de la nostra candidatura és involucrar més el soci en el dia a dia, convidant-lo a ajudar en moments puntuals o que es proposin millores i activitats que es poden dur a terme.

ÀMBIT ECONÒMIC Augment d'ingressos (augmentar publicitat + ingressos atípics) Degut a la situació econòmica actual, trobar un patrocinador principal és molt difícil. Actualment el club no té un patrocinador pel frontal de la samarreta. Creiem que el que s'ha de potenciar és el petit patrocinador: “Si no en pots tenir un de gran n'has de buscar molts de petits”. S'ha d'oferir el màxim a les empreses col·laboradores (pàgina Web, carnet de soci a nom de l'empresa,…) i donar les màximes facilitats per tal de trobar el màxim de patrocinadors possibles.

Per una altra banda, s'han de potenciar els ingressos atípics, des de la rifa de cada partit fins la loteria de Nadal passant per l'organització d'activitats que puguin portar ingressos al club (handbol platja, Quina,…).

Augment ingressos per subvencions En uns moments en què l'empresa privada retalla les inversions en patrocini, pren importància el tema de les subvencions. Cal estar atent, mantenir-se informat de les convocatòries d'ajudes i enfortir lligams amb les institucions per tal d'intentar accedir a les màximes possibles.

Reducció de les despeses S'ha d'intentar reduir les despeses sense perdre res. Com? Doncs renegociant contractes i buscant nous proveïdors i creditors. Creiem que és un bon moment per tal de reduir despeses per aquesta via, ja que el moment econòmic actual permet “collar” els proveïdors i creditors.

MÀRQUETING Potenciar la relació amb premsa (diaris, ràdio, tv…)

Som l'equip capdavanter de l' handbol gironí i hem d'augmentar la nostra difusió mediàtica, s'han d'omplir més pàgines de diari amb la UES, més hores de ràdio i més minuts de TV. Potenciar les noves tecnologies Estem en ple segle XXI i hem d'anar de la mà de les noves tecnologies, volem crear una nova pàgina WEB, més moderna i dinàmica, potenciar l'ús del bloc de la UES i crear un arxiu amb l'adreça de correu electrònic de tots el socis, per poder mantenir-los informats de totes les activitats del club a través del mail.

Després dels tres primers mesos al càrrec hem pogut constatar els temps difícils en què ens ha tocat exercir aquest mandat. La situació econòmica fa que sigui complicat quadrar el pressupost, però estem segurs que amb treball i amb l'ajuda de tots ens en sortirem.■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_63

ESPORTS

I TROBADA D'ESCOLES DE BÀSQUET C.B. SARRIÀ DE TER Iolanda Jiménez C.B.Sarrià de Ter

E

l passat 22 de març de 2009, Sarrià de Ter va acollir la seva primera trobada d'escoles de bàsquet organitzada pel Club de Bàsquet Sarrià de Ter. Varen participar-hi 12 equips de tota la província de Girona, superant sobradament la xifra de 150 esportistes.

Estem parlant de nens i nenes molt petits, nascuts entre els anys 2001 i 2004. Les grades del pavelló municipal bullien d'activitat desborda-

64_pDS

des de pares, mares, avis, àvies i germans animant i gaudint en molts casos de veure el primer partit en competició dels seus fills i filles. La màxima atenció la van aclaparar els més menuts, que en molts casos es trobaven per primera vegada amb la figura d'un àrbitre i un reglament. Va ser molt divertit veure l'entusiasme i espontaneïtat amb què corrien a darrera la pilota, en alguns casos amb només quatre o cinc anyets.

Els entrenadors i delegats també lluïen un bon somriure de satisfacció veient

com la feina feta als entrenaments durant tota la temporada, es reflectia a la pista el dia de la trobada.

Durant tot el matí, des de les 09.00h fins a les 14.00h, les tres pistes transversals del pavelló varen funcionar a ple rendiment. Varen ser cinc hores intenses de bàsquet en què cada equip va jugar tres partits de sis parts de sis minuts, amb un minut entre part i part per realitzar els canvis.

Membres de l'organització varen lliurar a cada equip uns tiquets per l'esmor-

ESPORTS

tota l'organització, amb una suculenta fideuà com a cloenda de l'acte.

Voleu saber per què vàrem organitzar aquesta trobada?

Vinga, us ho explico breument, perquè aquesta ha estat la primera de les moltes que vindran en

zar (un entrepà i una aigua) per cada jugador/a i entrenador/a, perquè a mig matí era imprescindible carregar de nou les piles per continuar amb el màxim de rendiment. Al final de la trobada es va obsequiar tots els participants amb una medalla commemorativa.

Vull felicitar des d'aquí en nom de la junta directiva a tots els esportistes, delegats, entrenadors i organitzadors (pares i mares, entrenadors i esportistes de les categories superiors), perquè el torneig va ser un èxit tant a nivell esportiu com organitzatiu.

Ah!, m'oblidava dels magnífics “entrenadors-cuiners” que varen fer la compra i ens varen sorprendre, a

els propers anys: el motiu principal és que una de les màximes prioritats del C.B.Sarrià de Ter és el foment de l'esport de base. La filosofia de la nostra entitat és preocupar-se i centrar-se en la formació esportiva dels més petits.

Actualment el club disposa de dos grups d'iniciació i un grup de premini dins del que seria el grup de bàsquet d'escola, amb un total de 42 esportistes d'escola. Cal dir, però, que no només l'escola conforma l'estructura de l'esport de base de la nostra entitat, ja que també tenim categories de mini femení, mini masculí, cadet femení i cadet masculí, que també s'inclouen per la Federació Catalana en el que seria considerat bàsquet de base, configurant així un bloc de 91 esportistes de base.

No podem oblidar els 39 espor-

tistes de les categories superiors formades pels júniors i sèniors, tant femení com masculí. És un requisit important pel club que aquestes categories participin activament en les activitats del club, no només a nivell esportiu en les seves respectives competicions, sinó també a nivell organitzatiu. Ens hem de felicitar tots plegats, perquè l'entitat només té quatre anys d'antiguitat i ja hem aconseguit una forta implicació d'aquest esportistes dins el projecte global de l'entitat.

Actualment, bona part dels entrenadors de base són jugadors i jugadores dels nostres sèniors, i a més a més en la majoria de casos han fet l'esforç de formar-se per obtenir la titulació que la Federació Catalana de basquetbol requereix per portar a terme aquesta tasca. Aquesta temporada 2008-2009 s'ha constituït la nova junta directiva per als propers sis anys, que bàsicament dóna continuïtat a l'anterior, però s'hi han incorporat més pares i mares nous de les categories de base, així com un grup de jugadores del sènior femení. I a més a més, tots plegats, pares i mares, sèniors, però especialment els cadets i júniors ens ajuden amb la feixuga tasca de fer d'anotadors oficials els dissabtes als partits de competició, durant tot l'any de competició.

Enhorabona a tots, perquè aquesta temporada 2008-2009 hem aconseguit disposar d'un total d'11 equips, 130 esportistes i 110 socis!!!

I a tots els que no ens coneixeu, animeu-vos a formar part del nostre projecte!!! Aquestes són les nostres dades de contacte: Web: http://basquetsarria.blogspot.com E-mail: basquet@sarriadeter.cat Telèfon: 626629911 ■

pDS_65

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: La major part de les nostres importacions vénen de fora del país

Editorial La Llei de la Memòria Històrica insta les administracions públiques a “prendre mesures per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura” L'Ajuntament de Sarrià ha acordat per unanimitat retirar tots els símbols feixistes que hi ha als carrers.

Des del The Sarrià News no podem fer altra cosa que aplaudir aquesta iniciativa, com ja hem dit en infinitat d'ocasions. La nostra és una croada que ve de lluny i no ens voldríem atribuir ara més mèrits dels que ens corresponen.

Tampoc menys. Quan ningú encara no en parlava vam ser pioners en denunciar l'agressió i la indignitat que suposa tenir les àguiles franquistes al Pont de l'Aigua. Hem defensat, no sempre amb l'aquiescència de tothom, que si allò forma part de la nostra història, cal que estigui en un museu, però no al carrer embrutint i ofenent tots els demòcrates que, d'una manera o una altra, van patir l'opressió d'aquell règim feixista. No esperem cap reconeixement (només faltaria); ens donarem per satisfets quan ja no hi siguin i en la intimitat ho remullarem amb cava.

Hi ha qui pensa que com que el News és una pàgina d'humor, tot el que s'hi diu és broma. No ens equivoquem!

Amb la gallina franquista mai no n'hem fet de bromes, i seguim reivindicant (exigint!) que la portin al museu o que la fotin a la cassola.

Sam Enfot, Cap de Redacció.

Crisi (Del llatí crisis, al seu torn del grec kpiols ). És una conjuntura de canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, sotmesa a evolució. Si els canvis són profunds, sobtats i violents, i a més porten con-

66_pDS

seqüències transcendentals, van més enllà d'una crisi i es poden denominar revolució. ECON. Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament. La situació de crisi prové generalment d'una insuficiència de demanda per absorbir tota la producció (Si tots els mitjans de comunicació obren portada dia sí i dia també parlant de la crisi, nosaltres, en el nostre afany d'informar i instruir, no volíem ser menys) Nolasc A. Gat, Becari.

Amèrica El nou president dels EUA comença amb mà ferma anunciant el tancament de Guantánamo, la retirada de tropes de l'Iraq, el reconeixement de la igualtat salarial entre sexes i convocant els sindicats a la Casa Blanca.

Bon principi per anar marcant pautes.

Un amic meu, descregut ell, diu que aquells senyors amb barret de copa i que fumen puros, s'ho miren tot amb un lleu somriure als llavis: que ens escombri la rebotiga que quan sigui neta ja farem vindre un altre Reagan...

Jo, que sóc de bona pasta, no m'ho vull creure.

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington.

Pagesia Pagesos de la Terra Ferma es veuen obligats a emmudir l'esquella o tancar la granja perquè estiuejants urbanites de cap de setmana no poden dormir.

Els passos següents són: enquitranar totes les pistes forestals, impedir que bufi la tramuntana a Colera, eliminar els mosquits al Delta i prohibir les meduses a Platja d'Aro. S'espera que amb aquestes mesures els senyorets de la capital continuïn venint a comarques.

Miquel Cavic, TSN, Unió de Pagesos

George W. Bush

Cimeres En molt poc temps han tingut lloc diverses cimeres d'àmbit internacional amb una gran transcendència política. El G-20 a Londres, de l'OTAN a Estrasburg, caps d'estat i de govern de la UE a Praga i Aliança de les Civilitzacions a Istanbul.

El resum de totes elles és que els reunits declaren públicament el seu compromís en propiciar un diàleg de franca distensió, que els permeti trobar un marc previ, que garanteixi unes premisses mínimes, que afavoreixin crear els ressorts que impulsin un punt de partida sòlid i capaç, d'est a oest i de sud a nord, on establir les bases d'un tractat d'amistat, que contribueixi a posar els fonaments d'una plataforma on edificar un bonic futur d'amor i de pau.

J.M. Serrat, TSN, Enviat especial.

Més cimera Després que la primera injecció de diner públic al sistema financer no resolgués cap crisi i en molts casos anés a parar a millorar les primes d'alguns pocavergonyes, el G-20 decideix tornar a injectar diner públic per veure si aquest cop funciona.

Jo tinc un gos que si li dono un bistec se'l menja i si n'hi dono dos, també.

Marc Franc, TSN, Analista.

Esports -Futbol és futbol i gol és gol.

-Si nosaltres tenim la pilota, ells no la tindran.

-El secret de la victòria és marcar més gols que el contrari.

-Si guanyem no perdem.

-El futbol és així.

Us sona d'alguna cosa tot això? Senyor!

Quant de talent desaprofitat!

Pep Vidriola, TSN, FCB. La Reivindicació (Tornar a l'editorial)

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484