Parlem_de_Sarria_71

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Pรกgina 1

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Pรกgina 2

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 3

EDITORIAL

sumari TEMA PORTADA El paper i la cultura mexicana “El Papel en el Arte y Ritual Mexicano” Homenatge al Dr. Josep Garriga AJUNTAMENT. La nova rotonda a via Agusta El mercat de Sarrià de Ter Progrés en temps de crisi Àrea serveis socials ENTITATS. 4a. Fira Comercial Sopar cap d’any Gegants a la tardor El Pol Nord Tió del Pla de l’Horta Sarrià decideix OPINIÓ. Centre d’acollida de visitants del Gironés Centre de visitants Política dels pactes DOSSIER D’HISTÒRIA. Les Fonts Picants dels voltants de Girona CULTURA Exposicions Cursos Biblioteca ACTUALITAT. Tramvia urbà de Girona QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR Berenar saludable Juguem amb rotlles de paper de vater El paper de l’AMPA, dels pares, alumnes i mestres AMPA Escola bressol Confetti ENRICVINALLES SALUT Diabetis i visió ESPORTS. Unió esportiva Sarrià Club Bàsquet Sarrià de Ter NEWS

4 8 11 15 16 18 20 21 22 24 25 26 27 30 32 33 35 42 45 47 50 53 54 57 58 59 60 61 63 66 67

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Esther Ferrero, Dalí Muñoz, Maties Martí, Jordi Trull, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Glpria Roca, Esther Portilla, Amics dels Gegants, Comissió Cap d’any, AAVV La Rasa, AAVV Pla de l’Horta, Comissio Sarrià de ter decideix, Jordi Costa, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Anna Ma Fornells, Roser Solbas, Elena Virolés, Ampa Ceip Montserrat, Ampa Confetti, Enric Sansalvador, Emili Marco, Guillem Mallolà, iolanda Jiménez.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Fira del paper. Foto Quim Llunell LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

La revista, un espai d'informació local

c

ada trimestre te la seva pròpia dinàmica, amb les activitats que s'han consolidat i que hom espera. Així, han tingut lloc les Jornades del Paper, enguany dedicades a la cultura mexicana, presentant-nos els útils i decoratius papers Picado i comptant amb la col·laboració dels nens del CEIP Montserrat que varen fer un taller a l'escola i una exposició. L'entranyable homenatge al Dr. Garriga, amb el concert de la cobla La Principal de la Bisbal, celebrant els seus cent anys i la seva trajectòria com a metge, com a compositor de sardanes i com impulsor del concurs de sardanes de la Festa Major. Després ha arribat la Fira Comercial, una activitat que també te la seva part lúdica i el Nadal, amb una multitud d'actes, organitzats per les associacions de veïns, les entitats i les escoles. Els esports s'afegeixen setmanalment a l'atapeït calendari del poble.

En alguna ocasió hem sentit dir a lectors d'aquesta revista de pobles veïns, que a Sarrià hi ha molta activitat social i esportiva, ja que així s'entreveu tanmateix de la lectura de la que ara teniu a les vostres mans. Els articles i les fotos en són el millor testimoni.

També la revista te el seu espai per l'actualitat política. La revista és un espai pel debat i el nostre criteri és aprofundir en els temes que repercuteixen en el futur del poble, com bé diu l'encapçalament, és una revista d'informació local, i al nostre entendre ha de ser tan cultural com política.

Així, la Plataforma Sarrià decideix! publica un article sobre la propera consulta popular del mes d'abril i també es dóna opció als polítics de tots els grups municipals de Sarrià de Ter a que expressin la seva opinió sobre el Centre de Visitants del Gironès que es preveu instal·lar en l'espai municipal del Centre Cultural Emília Xargay.

Amb independència de l'opinió que manifesta cada grup polític, el Consell de Redacció de la revista Parlem de Sarrià va formular una instància a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en oposició a la cessió gratuïta al Consell Comarcal del Gironès, ja que considerem que aquest espai ha de ser per usos municipals i culturals pel poble i aquest projecte no és d'utilitat pel municipi. Però, fidels a la filosofia de la revista, la nostra opinió col·lectiva queda en aquest editorial i deixem els articles d'opinió a cada grup polític. Serà en la propera revista, quan es disposi del projecte quan entrevistarem als veïns i veïnes de Sarrià de Ter i ampliarem aquesta informació, entenem, d'interès per tothom.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

pDS_3

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Pรกgina 4

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Fotos: Quim Llunell

4_pDS

EL PAPER I LA CULTURA MEXICANA

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 5

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Esther Ferrero

L

a versalitat del paper és tal, que puc assegurar que m’ha deixat de sorprendre que avui per avui i després d’onze anys, em continuï sorprenent. Aquest contrasentit, el puc resumir amb la frase: del paper m’ho crec tot, i és en cada nou descobriment que aconsegueix fascinar-me, seduir-me, desitjar que arribi una nova edició de les Jornades del Paper, per saber, sense sorpresa, que el paper em tornarà a sorprendre.

A l’hora de decidir el fil conductor de les XI Jornades del Paper, es va voler fer l’esforç de fer un pas més i intentar veure des d’una altra òptica el material físic del paper, i com qui mira a través, imaginar quines atribucions se li atorgaven més enllà del tangible, del visible, de la seva estructura química. Va ser un encert. Que pot anar més enllà del que es veu? L’atribució que els humans tenim necessitat de fer, tot compartint un mateix significat social i culturalment acceptat. És a dir, ens posem d’acord per dotar d’un significat simbòlic a un element real.

DS_5

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 6

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Després de recercar informació, vàrem topar de ple amb Mèxic, un dels països on el paper forma part de la seva cultura d’una manera tan intensa, que conserva plenament integrades avui dia, costums i rituals ancestrals entorn a la mort i a la vida, expressades a través del paper.

El cert és que un cop feta aquesta descoberta, tota la resta va ser molt senzilla, ja que l’associació de mexicans a Barcelona Muchachamaca ens va obrir les portes del coneixement i de la cooperació per explicar-nos tot allò que per a nosaltres era tan nou, i que per a ells formava part de la seva cultura més arrelada i tradicional.

Així doncs, i seguint amb la dinàmica de les pròpies jornades del paper, vàrem integrar “El paper, en la cultura mexicana” en tots el àmbits de les jornades, des de la part més formal i tècnica mitjançant la conferència El Papel en el

Arte y Ritual Mexicano a càrrec de la Dalí Muñoz Blanch, amb l’assistència d’una trentena de persones i de la qual en publiquem la conferència detallada en la seva llengua original a fi de preservar la fidelitat del seu contingut i de la seva bellesa lingüística, fins als tallers del diumenge de la Fira amb les piñatas, els papelotes, i el papel picado, així com la trencada de la pinyata gegant al final del diumenge.

Val a dir que també aquest any, conjuntament amb el CEIP Montserrat, hem aprofitat per acostar les Jornades del Paper a tots els nens i nenes, mitjançant la realització de tallers de papel picado i la posterior exposició d’aquests mateixos treballs.

Per acabar la Fira i continuant amb la dinàmica mexicana, el grup de MARIACHIS va amenitzar i engrescar tots els presents amb ranxeres i cançons tradicionals de la seva terra. ■

Totes les fotos d’aquest article són de Quim Llunell

6_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Pรกgina 7

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

pDS_7

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 8

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

“EL PAPEL EN EL ARTE Y RITUAL MEXICANO” Dalí Muñoz Blanch

Dalí Muñoz, durant la conferència sobre el paper mexicà. Foto: Esther Ferrero

M

éxico se siente honrado al ser convidado a estas jornadas y de poder compartir un trozo de su colorido corazón con ustedes.

Represento a una nación que actualmente cuenta con aproximadamente 364 variantes lingüísticas de unos 62 grupos étnicos, cada uno de ellos con una rica historia y cultura, con un presente muy complicado y un futuro incierto. En nombre de esta rica mixtura que es México, el pueblo de quienes crean, cantan, celebran y oran con música, fe y papel me dirijo a ustedes para hablar del uso de éste último en la vida de mis compatriotas.

Vamos a comenzar remontándonos a los años previos a la Conquista. La información nos llega mediante los cronistas españoles y los poquísimos códices que sobrevivieron a la destrucción.

Según el mito azteca, fue el dios Quetzalcóatl el inventor de la escritura, según el mito maya, fue el Señor del Ojo del Sol, el KinichAhau. Sin embargo ninguno de los mitos menciona cómo y cuándo fue inventado el papel. María Sten ase-

8_pDS

gura: “Lo que parece más verosímil es que los responsables del invento fueron los representantes de una cultura madre, más antigua que los mayas y los aztecas; una cultura que se desarrolló quizá en el área del Golfo de México.”

Por su parte Hans Lenz, investigador especializado en el papel, afirma tener noticias de que los mayas manufacturaban papel unos 500 ó 1000 años antes de nuestra era, un papel que denominaban Hunn.

El autor afirma también que “La cantidad de papel consumido por los pueblos de Anáhuac era inmensa, y de esto nos da una ligera idea la nómina de tributos de Moctezuma, en la que aparecen dos comunidades como poblaciones tributarias que debían entregar unas 480.000 hojas de papel anualmente.

De este papel, utilizado en el centro del país, los antiguos cronistas españoles distinguen en sus relatos tres clases: papel de metl (maguey), de amatl (ficus) mejor conocido como papel amate y de izotl (palma).

Las fibras de las cortezas de las especies Ficus fueron el principal material usado en los papeles de las

antiguas culturas centroamericanas.

La intensidad del color del papel depende de la variedad de ficus del que se elabora y de la edad del árbol, mientras más viejo más oscuro. La corteza se recoge de preferencia durante la primavera y cuando la luna está “tierna”, lo que facilita el trabajo y daña menos a los árboles.

Los hombres recogen la corteza y las mujeres fabrican el papel. La corteza se hierve en agua con ceniza, o en agua de nixtamal (con cal), y cuando las fibras están suaves se enjuagan en agua limpia y se conservan en una batea con agua.

El papel se hace en una tabla de madera en la que se extiende una capa de fibras que son golpeadas con una piedra para fusionarlas. Entre los nahuas de Chicontepec, quienes aún elaboran este papel, se usan otates de maíz quemados al fuego en lugar de las piedras. Las tablas con las fibras húmedas se ponen a secar al sol y una vez secas se desprenden fácilmente las hojas de papel.

Los usos básicos del papel entre los pueblos de Mesoamérica fueron; la elaboración de libros en forma de biombo que conocemos como “códices”, la factura de objetos mágicos y cuyo uso está vigente hasta la actualidad, y como vestido para las personas y las figuras de sus deidades.

Los “códices” son largas tiras de papel amate o de piel que fueron dobladas a manera de biombo. El tamaño de cada una de las láminas es variable, lo mismo que el número de hojas que componía cada biombo. Por ejemplo, todos los códices mayas poseen un formato rectangular, cuya anchura es considerablemente menor a la longitud de las páginas. Por otro lado, los códices mixtecos, mexicas y del grupo Borgia tienen dimensiones que se aproximan bastante a un cuadrado. La mayoría de los códices que se conocen en la actualidad

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 9

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

fueron pintados en ambas caras.

Los más largos de ellos, como el Dresde poseen más de 50 hojas.

Los encargados de llevar el registro a través de la escritura eran llamados tlacuilos, “los que escribían pintando”. La temática de los códices precolombinos mesoamericanos que se conservan (solo 15 de miles que fueron destruidos) se centra en dos cuestiones; La astronomía y la historia. En esta última se conservan relatos sobre sucesos importantes que ocurrieron en el devenir de los pueblos que los crearon. Sin embargo, Don Miguel LeónPortilla cita el testimonio de autores del primer siglo después de la Conquista, que se refieren también a libros de descripción de la naturaleza, de sueños, de cantares, de consejos de los mayores a los jóvenes, de música, danza, arquitectura, etc.

Como mencionamos anteriormente, el papel tenía también un lugar importante dentro de los rituales sagrados como indumentaria sacerdotal o como atavío para los prisioneros de guerra que debían de ser sacrificados ante los dioses. Incluso tuvo una gran relevancia dentro de la medicina tradicional vinculada a ceremonias mágico-religiosas.

Las imágenes de sus dioses eran manufacturadas en madera y masa de maíz y posteriormente eran vestidos con papel.

Las deidades del agua, los montes y la vegetación portaban una especie de abanico de papel delgado (el tlaquechpaniotl o amacuexpalli) puesto detrás de la nuca. Siendo este abanico blanco en la diosa Iztaccíhuatl; rojo en Chicomecóatl, diosa del maíz; azul en Chalchiutlicue, diosa del agua y verde en Tepeyolohtli, dios de las montañas”. Mayahuel, primera en descubrir el aguamiel en el maguey, lleva el mismo abanico de papel plegado y goteado con hule.

Otro atavío era el amacalli, o corona de papel que representa una casa; simbólica para varios dioses de la tierra como Chicomecóatl, diosa del maíz. También están el amamaxtli –braguero de papel- era usual en el dios Atlahua. El amaeapanalli que son unas estolas de papel que se les

colocaban a los guerreros que caían en combate y a los mercaderes que morían y el yiataztli o bolsa grande de cuero o papel para llevar incienso.

Los guerreros y los tepochtli o solteros jóvenes, al morir eran aderezados para emprender el camino al Mictlán o Tierra de los Muertos llevando bastones cubiertos de papeles que servían a los difuntos de amuleto o pasaporte para vencer el largo camino.

En las ceremonias realizadas cuando fallecía un tlatoani (reyes de México), delante del cadáver, marchaba la nobleza llevando en alto el amapantli, un estandarte de papel amate.

El cadáver era adornado con papel y plumas y sobre la cara llevaba una máscara decorada con turquesas.

Junto al difunto se acomodaban seis pedazos de "papel de la tierra" que le servían al ánima para pasar entre dos grandes cerros que chocaban entre sí impidiéndole la entrada, para cruzar un peligroso camino custodiado por una enorme serpiente, para ofrendar al monstruo de la tierra y los restantes para conducirlo a su destino. A quienes morían al ser tocados por un rayo, se les vestía con papel; los deudos le colocaban en la frente semillas de amaranto y en las manos una vara que debía reverdecer en el Tlallocan, paraíso de Tláloc.

Cada una de las veintenas en las que se dividía el año prehispánico estaba dedicada a un dios. Durante las fiestas se consumían enormes cantidades de hojas de papel.

Otro de los usos rituales del papel en la época prehispánica y que sobrevive hasta nuestros días, son las figuras utilizadas por los brujos o chamanes en sus rituales de curación.

El papel se utiliza para recortar

muñequitos “mágicos”. A los de papel oscuro se les llama “diablos”, y representan a los malos espíritus; mientras que los muñecos de papel claro representan a los espíritus buenos y a las personas que hacen las promesas. Las figuras con zapatos se identifican con las ánimas de mestizos o con gente mala que murió en riñas, accidentes o ahogados; también de mujeres que murieron en el parto y niños que no habían respetado a sus padres. Los muñecos descalzos representan las ánimas de indígenas o de gente buena, que murió de enfermedad o de vejez. Los muñecos de papel oscuro se queman después de cada ceremonia y las de papel claro se conservan como amuletos.

Con la conquista y colonización europea, los artículos suntuarios desaparecen y se prohíbe el uso del papel al igual que los ritos y ceremonias donde era empleado. A pesar de las múltiples prohibiciones en la Colonia se continuó manufacturando y usando "el papel de la tierra" en las ceremonias agrícolas y curativas, donde se empleaba dentro del más riguroso secreto.

En el año de 1569, fray Diego de Mendoza observó que los indígenas llevaban a las lagunas del Nevado de Toluca ofrendas de papel, copal y petates, pues continuaban teniendo por dioses a los montes más altos y a las deidades del agua, a los cuales les ofrecían sacrificios.

Alrededor de 1580 se instaló en Culhuacán (cerca de la Ciudad de México) la primera fábrica de papel no 'huun' ni 'amatl'- que funcionó en América. A pesar de ello, los artesanos y aun los sacerdotes católicos hicieron uso del papel amate para elaborar objetos sacros, este material, junto con la caña de maíz, sirvió para manufacturar los “Cristos de caña”.

Con la Conquista llegaron nuevas costumbres y materiales que enriquecieron la cultura, ritual y arte mexicanos. Nuevas formas de venerar a las fuerzas que dan y sustentan la vida.

Aún hoy en día podemos ver calles adornadas en lo alto con largos y coloridos hilos de papel picado invitando a la fiesta del barrio. Una ofren-

pDS_9

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 10

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Fotos: Agustin Jaime

da de Muertos con papel picado en la base y en lo alto. Banderas. Pendones, tiras y tiras de papel custodiando un altar de luto de la Virgen de los Dolores, papel tricolor solemnizando el desfile del 16 de septiembre…

El delirio del mexicano por el color, el ritual, la fiesta, el papel y el aparente temor a los espacios vacíos, convirtió al papel de seda, papel de china para los mexicanos, en un elemento imprescindible en sus celebraciones.

En China surgió el papel cortado, lo usaban las mujeres para adornar sus peinados y los hombres para llevar a cabo algunos rituales sagrados. Este arte se extendió de China a otras partes del mundo desde el siglo XIV y los españoles nos lo hicieron llegar a México donde, en lugar de “cortarlo” lo “picamos”. Básicamente se emplea haciendo largas tiras uniendo varios cuadros de papel picado a una cuerda que posteriormente colgará, de lado a lado de una calle, en un altar a los muertos o en el interior de un templo.

Con este mismo papel de seda picado o doblado se decoran varios objetos rituales como “la Rama” que en la época prehispánica representaba la renovación de la naturaleza y que tras la conquista pasó a formar parte de las fiestas navideñas y que consiste en llevar una rama verde cubierta de farolas y cadenetas de papel de colores por todo el pueblo acompañándola con cantos; “El torito de petate”, que sale a bailar por las calles el martes de carnaval. Y finalmente uno de los objetos más conocidos decorados con este tipo de papel, la popularísima “Piñata”.

10_pDS

Proveniente de China, traída por Marco Polo a Europa e integrada a las celebraciones de la cuaresma fue llevada posteriormente por los españoles a México con fines evangelizadores, allí fue bien recibida por los indígenas ya que parece ser que los mayas tenían un juego en el que trataban de romper con los ojos vendados una olla de barro llena de chocolate que se balanceaba detenida de una cuerda. Los misioneros la convirtieron en representación del pecado que es golpeado por la fe y que otorga al final una dulce recompensa por la lucha.

Otro de los usos actuales del papel en la tradición artístico-ritual es la cartonería. Con esta técnica se elaboran sugestivos “exorcismos de cartón” tradición que viene de la quema de Judas que se realizaba en la Europa medieval con muñecos de trapo o paja y que unida a la pirotecnia china da como resultado Los judas mexicanos de cartón que se “encohetan” para tronar expulsando y exorcizando al mal, la traición, la corrupción o la muerte.

De cartón también se hacen juguetes (muñecas, caballitos, máscaras, cascos, espadas, sonajas) que se venden en fechas puntuales como el día de Reyes, fiestas patrias, día de muertos o semana Santa en algunas plazas públicas y mercados.

Las Mojigangas, tradición llevada desde aquí y que tuvo gran arraigo. Aún hoy día el 24 de julio en punto de las cuatro de la tarde de cada año, llueva, o truene, las calles de Santiago Tuxtla se llenan de emoción y júbilo al salir la Mojiganga. Docenas de jóvenes de todos los barrios corren en tropel cargando muñecos que, generalmente, ridiculizan a los malos gobernantes.

Los toritos pirotécnicos presentes en todas las fiestas principales del país.

Los “Alebrijes”, esculturas nacidas de una pesadilla del cartonero Don Pedro Linares y finalmente las catrinas y calaveritas que nos recuerdan constantemente nuestra relación con la muerte.

Contrariamente a lo que la gente fuera de México piensa, no es que los mexicanos nos riamos o nos burlemos de la muerte, que la desestimemos o la busquemos temerariamente. Por el contrario, la tomamos tan en serio, la respetamos tanto y la tenemos tan presente que nos reímos y nos burlamos de tomar tan en serio nuestra vida.

En México el papel es receptor de la potencia de los dioses, medio de comunicación con lo intangible, ofrenda, mensajero, continente tanto del bien como del mal, posee el poder de abrirnos paso al mundo de los muertos y alegra nuestras vidas en el corto tiempo que transitamos por esta existencia.

Este pueblo envuelto en magia, representado hoy aquí por mi persona, se despide.

“Pinto mi calavera” como decimos en México cuando nos retiramos.

Me voy con la voz de Nezahualcoyotl, el príncipe poeta de Tezcoco nacido en 1402: “Yo Nezahualcóyotl lo pregunto: ¿Acaso de veras se vive con raíz en la tierra?

Nada es para siempre en la tierra: Sólo un poco aquí.

Aunque sea de jade se quiebra, Aunque sea de oro se rompe, Aunque sea plumaje de quetzal se desgarra.

No para siempre en la tierra: Sólo un poco aquí. ¿Con qué he de irme? ¿Nada dejaré en pos de mí sobre la tierra? ¿Cómo ha de actuar mi corazón? ¿Acaso en vano venimos a vivir, a brotar sobre la tierra?

Dejemos al menos flores Dejemos al menos cantos” Dejemos al menos la belleza del papel de colores ondeando al viento.

Y como dice una de las últimas estrofas del canto de la rama:

“Ya se va la rama, muy agradecida, porque en esta casa fue bien recibida…” ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 11

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

CENTENARI DEL DOCTOR GARRIGA Maties Martí

J

a en l’edició de la revista del XXV aniversari de Ràdio Sarrià, comentàvem la importància de tenir un gran afeccionat a la sardana a Sarrià de Ter. I, si no recordo malament, precisament en el sopar de celebració d’aquell aniversari –juliol 2008- proposàvem a l’alcalde, Roger Torrent, i al regidor de Cultura, Sergi Torrentà, la possibilitat de demanar al Dr. Garriga i també a la seva família la donació a l’Ajuntament de Sarrià de Ter de les partitures de les dotze sardanes compostes en el decurs de la seva joventut, ja que és l’únic compositor de sardanes que hem tingut a Sarrià fins avui (crec que en Pau Cañigueral també n’ha compost una, fa poc temps). Aleshores pensàvem que al novembre de 2009, el Dr. Josep Garriga celebraria -i podríem celebrarho plegats- els cent anys de vida.

I tal dit, tal fet; entre setembre i novembre, amb un parell de visites a casa del Dr. -i sempre amb la seva filla Anna Maria com a representant familiar- vam poder ordenar les partitures de les seves composicions, ja que n’havia deixat moltes i algunes no les havia recuperat.

Ja entrat el 2009, un diumenge del mes de març, al matí, l’alcalde ens va convidar a l’acte de lliurament de l’esmentada documentació, amb la signatura del Conveni de Cessió corresponent per les dues parts.

Llavors ja havia sentit la convocatòria dels Concerts de Música de Cobla de la Diputació de Girona: des de 1999, aquesta institució ofereix un cicle anual de Concerts de Música de Cobla, destinats als municipis gironins que, a través dels respectius ajuntaments, ho sol·licitin. Aquests concerts tenen al darrere una llarga història, iniciada als anys vuitanta del segle passat, sota l’empara de la Campanya de Dinamització Cultural de la Diputació de Girona. Enguany, el nou cicle es va encarregar a la Principal de la Bisbal,

Fotos: Quim Llunell

que oferia un programa dedicat al Centenari de la Costa Brava –sobretot a la primera part del Concert–, font d’inspiració de molts compositors.

Des de l’ajuntament, en aquest acte de cessió ens afirmaren que s’havia fet la petició d’oferir l’esmentat Concert de Música de Cobla, aprofitant l’avinentesa del Centenari de Josep Garriga i March. Per tant, l’acte del Centenari – a mig any vista- prenia forma i calia anar-lo preparant.

Vam aprofitar el nostre programa setmanal a Ràdio Sarrià, “Coneguem i estimem la cultura popular catalana”, per fer-nos ressò si algun veí tenia alguna idea o suggeriment a aportar-hi, si coneixien algun enregistrament de les seves sardanes, etc. També se’n parlà des de l’emissora a les tertúlies del dilluns i del dimarts: se’n va fer alguna, com la participació de la coral “Cantaires de Sarrià” cantant alguna de les seves sardanes,... però a la fi no van reeixir. Sí que van trobar una de les seves sardanes enregistrades en disc de vinil: “La meva petita”. I no podia ser altre que en Josep Casas qui la tingués ben guardada a la seva “disco-

grafia” particular, junt amb altres peces d’important valor històric. Des d’aquestes ratlles, el nostre agraïment a en Josep per haver-nos proporcionat aquesta gravació: junt amb la sardana del Dr. Garriga, hi havia “Noces d’or” i “La primera volada” de Josep Serra i “Constància” de Josep Mª Bosch. El cas de “Noces d’or” és molt curiós, ja que ha sonat molt més la d’en Josep Serra que no la del Dr. Garriga. I amb Josep Mª Bosch, Josep Garriga sempre hi va tenir bona amistat, ja que la cobla-orquestra GIRONA va estar molts anys present a la Festa Major de Sarrià – quan ell estava a la comissió organitzadora- i com que era un bon “tiblaire” i compositor reconegut (més de quatre-centes sardanes) sempre li deixava al Dr. les partitures de les sardanes “revesses” que s’interpretaven en els Concursos de Sardanes – de Cobles Sardanistes- a la Festa Major [el del 1993 fou el darrer].

Tot amb tot, arribem al setembre, i des de l’ajuntament es posen en contacte amb la cobla PRINCIPAL de la BISBAL, amb el concert ja concedit des de la Diputació [es barallen dues

pDS_11

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:16

Página 12

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

Maria Àngels Gutiérrez Garriga va recordar la gran humanitat del seu avi Josep Garriga. Foto: Quim Llunell

dates, 8 o 15 de novembre, i dos llocs, al Centre Parroquial o l’Església de Sarrià de Baix]. Finalment queda fixada la data del 15 de novembre al Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt.

Encara ens trobem un parell de vegades més amb l’Anna Ma. Garriga, per demanar-li quines sardanes del pare els hi agradarien escoltar a la família, i quedem amb “ADORACIÓ” i “NOCES D’OR”. Personalment no tenim constància de la preparació del Concert i de la Festa, però tant regidors com alcalde i personal municipal van dedicar-hi temps perquè l’acte resultés ben lluït.

Més endavant, la colla sardanista del GEIEG “Aires gironins” amb en Jordi Trull i en Jordi Duch, s’ofereixen per fer una “exhibició” de punts lliures durant el concert d’homenatge.

I, d’aquesta manera, arribem al divendres 13 de novembre, quan preparem un programa especial a Ràdio Sarrià, de 9 a 10 del vespre, dedicat a la figura del Dr. Josep Garriga, aprofitant per repassar la seva trajectòria humana i artística a Sarrià de Ter. Participen a la taula rodona la Paquita Montgé, antiga monitora de sardanes

12_pDS

amb en Joan Turbau; la Dolors Xabé – vídua d’en Martí Ballada-, en Francesc Vila, bon coneixedor del nostre homenatjat, organitzant amb ell la comissió encarregada de la Festa Major. També en Jordi Trull de la cobla sardanista esmentada, que recordava del Dr. Garriga la seva pulcritud en el vestir i en els cotxes que conduïa, com també la seva gran eficiència en el diagnòstic mèdic. L’alcalde, Roger Torrent, va recordar la seva gran implicació en el dia a dia del poble, des de la seva joventut fins que es va establir com a metge. Via telefònica va intervenir-hi l’Anna Maria, rememorant vivències de quan vivia a casa dels pares: recordava especialment un fet que va anguniar a tota la família – i molt especialment a la seva mare- el dia que el seu pare va haver d’anar a la Mota per socórrer als guàrdies civils que havia ferit el famós bandoler Quico Sabaté en la seva fugida. Entre tots, suportaven bé la professió del pare, i en la vessant musical el recorda “assajant” al piano les notes musicals d’una nova composició: era un bon aficionat a la música.

I vam trucar en Josep Mir, que

ens va fer “cinc cèntims” de la seva col·laboració en la comissió per fer la Festa Major, juntament amb en Francesc Vila -que ho va corroborar- en Salvador Castañer, en Francesc Ramió, en Valentí Puig, en Domènec Fulcarà i Josep Garriga. Van haver de passar unes quantes Festes Majors abans no va ser possible aconseguir comprar als Srs. Ensesa les parcel·les de terreny que ubicarien la pista esportiva, per poder tenir un millor emplaçament pels actes de la Festa Major i un lloc estable per a la pràctica de l’handbol (avui pavelló de la UES).

També el Sr. Sergi Torrentà va convidar tothom a assistir a l’acte d’homenatge del diumenge. Entre tots els contertulians vam repassar els aspectes professionals, culturals i populars dels cent anys del Dr. Josep Garriga. I van debatre entorn de l’estat actual de la sardana i els propers cursos que aviat començarien a Sarrià.

I finalment arribem al diumenge 15 de novembre de 2009, un dia de temperatura agradable, amb sol i bonança meteorològica. El programa previst es veié alterat a causa d’una indisposició de l’homenatjat, i les

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 13

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

seves sardanes que estava previst escoltar-les a la primera part, ho foren a la segona, ja amb la seva presència.

La primera peça fou “Juny” de Juli Garreta, continuant amb “El bruel de Pals” d’Emili Saló, obligada de fiscorn, amb Josep Malonda i Joan Manel Margalef com a fiscorns solistes: aquesta peça va ser l’escollida per la cobla sardanista “Aires gironins” per fer una exhibició, ballant-la amb la modalitat de “punts lliures”. Una esplèndida sardana, molt ben interpretada i ballada immillorablement. La següent peça

carnaval de Venècia” de Marcel Sabaté, actual director de la Ciutat de Girona, una “Fantasia i Variacions per a flabiol solista i cobla”: en Pere Rabasseda al flabiol fa una demostració de la seva excel·lència. I és aleshores quan fa acte de presència el Dr. Josep Garriga: tothom dempeus l’aplaudeix i li dóna la benvinguda. Anuncien una de les seves sardanes: “Noces d’or”, composta al 1970, amb motiu del cinquantè aniversari de la fundació de la “Mutual Medica de Catalunya i Balears”. Esmentem que la mateixa cobla

Foto de grup, la família Garriga i l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb en Maties Martí. Foto: Quim Llunell.

que va sonar fou “La matinera” de Josep Serra, amb Lluís Pujals i Gabriel Castelló com a tibles solistes. I després “Les voltes d’en Rosés” de Josep Cassú: en la seva presentació, el seu fill, i director de la Cobla, Francesc Cassú, va fer esment de les impressions que “Les voltes d’en Rosés” havia causat al seu pare, quan allà hi havia el Conservatori de Música, fetes notes musicals a ritme d’havanera. Abans de concloure la primera part, escoltem “L’Auca del senyor Esteve” de Jordi León, gran compositor i millor flabiolaire, en format de Rapsòdia noucentista.

La segona part comença amb “El

fou qui la va tocar per primera vegada al “Poble Espanyol” de Barcelona, el 20 de juny de 1970. I com assenyalàvem abans, Josep Serra, gran músic i millor compositor, en té una d’enregistrada amb el mateix títol: ”Noces d’or” al 1949, en commemorar-se el cinquantè aniversari de la fundació FC Barcelona.

La segona sardana del Dr. Garriga que vam escoltar fou “Adoració”, la primera de la seva “col·lecció”, pautada quan tenia 18 anys, encara al seu primer curs universitari. Santiago Sobrequés, Joan Xirgu i Jaume Vicens Vives van ser companys de “dispesa” a Barcelona quan estaven estudiant a

la Universitat. I fou en Jaume Vicens qui s’atreví a posar lletra a la primera composició sardanista de Josep Garriga. En primer lloc, una lletra amorosa, que després van canviar per una de patriòtica, que també desestimarien.

Ja a principis dels 60, es retrobaren i tornaren a intentar-ho, però la malaltia que acabà amb la vida de Jaume Vicens ho impedí. Enguany -2010celebrarem també el centenari del seu naixement.

Acabàrem el concert amb la interpretació d’un Vals-Jota d’en Max Hawart -de la Catalunya Nord- anomenat “Bisbalenc”. Amb molt de ritme i correcta harmonia de conjunt.

Anomenarem els components de la cobla que no hem esmentat fins aquí: Josep Gispert i Jordi Parrot a les tenores; Albert Font, Josep Ramon Prats i Ramon Mora a les trompetes; Gabriel Duch al trombó i Joan Xandrich al contrabaix.

Tot seguit es féu l’acte d’homenatge, en primer lloc va parlar la Maria Àngels Gutiérrez Garriga, néta del doctor Garriga, fent referència als seus records d’infantesa, la gran humanitat del seu avi, i un fet que el va marcar molt, haver de deixar la conducció a causa de l’edat. I el Sr. Roger Torrent, com a alcalde i representant del municipi, li lliurà un record d’homenatge i va fer un bon repàs de la seva vida, trajectòria exemplar d’un home que ha nascut, ha treballat, viscut i envellit servint, guarint molta gent de Sarrià i contrades: en definitiva, un home de poble, que deixa petjada. També va ressaltar les seves inquietuds culturals de jove – “Orfeó”, “Foc Nou”- i de les tradicions catalanes en la composició de sardanes; ajudant en la consecució de les Festes Majors, ja de més gran.

La Principal de la Bisbal rubricà l’acte amb “Els segadors”.

Gràcies, Dr. Josep Garriga, pel seu exemple, felicitats pels seus cent anys, la seva enteresa com a gran professional metge i la seva admirable “passió” per les sardanes.

Així acomiadàrem una esplèndida matinal, amb el compromís adquirit almenys personal- de seguir treballant per la sardana i la cultura popular. ■

pDS_13

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 14

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

LA COLLA AIRES GIRONINS EN L’HOMENATGE AL DR. GARRIGA Jordi Trull tit en la categoria de grans del campionat territorial de Girona.

La temporada de l’any 2010 s’ha iniciat amb les mateixes colles i noves incorporacions de balladors i balladores.

La colla Aires Gironins ha desenvolupat tot un seguit de punts lliures, evolucionant d’aquesta La colla Aires gironins ens va oferir una exhibició de sardanes manera la interpretade la competició. Foto: Quim Llunell. ció de les sardanes, així com diferents l Dr. Garriga ha estat tota coreografies amb música de cobla, la seva vida un gran per a la presentació de la colla en el defensor de la identitat que s’anomena “galop de fantasia” catalana, ha compost 12 dintre dels concurs de sardanes. sardanes i ha estat el El fet que dos balladors de l’acpromotor de la celebració del concurs tual colla Aires Gironins siguin de de sardanes de Sarrià de Ter mentre Sarrià de Ter, va motivar que el món va participar en l’organització de la sardanista de competició s’afegís a Festa Major del poble. l’homenatge al Dr. Garriga mitjançant La colla sardanista Aires Gironins l’actuació de la colla. va néixer l’any 2005 en una de les troAmb coordinació amb la cobla La bades d’amics sardanistes i antics Principal de la Bisbal i de mutu acord balladors de competició, quan la Maria amb el seu director, el Sr. Francesc Àngels Salip va llançar el repte de Cassú, la colla va ballar la sardana “El recuperar les colles de competició a Bruel de Pals” intercalant el lluïment i Girona i crear una colla de veterans. els punts lliures, sobre l’escenari, al Així va començar el camí de les costat dels músics i amb formació de actuals colles del GEiEG. El Grup va 4 parelles, ja que l’espai disponible no recolzar des del primer moment la inipermetia fer-ho amb les sis parelles ciativa i va donar totes les facilitats per que integren una colla sardanista de recuperar la secció de sardanes de competició. l’entitat. Any rere any es van anar És molt possible que la participaincorporant nous dansaires, tant veteció de la colla de competició en el tearans com joves balladors i balladores, tre de Sarrià de Ter sigui precursora de que també es troben identificats en recuperar aquesta activitat en els l’activitat sardanista. actes de la Festa Major i permeti L’any 2009 la secció va competir rememorar cada any d’aquesta maneamb tres colles, Aires Gironins en la ra l’homenatge al Dr. Garriga. categoria de veterans del bàsic d’hoEl Dr. Garriga, en el seu vessant nor, Galligans en la categoria de vetepersonal, era una persona mediàtica, rans del campionat territorial de Girona centre d’atenció i observat allà on i la colla Magrana integrada per joves, anava, penso que era exemple per a alguns encara juvenils, que han compe-

E

14_pDS

molta gent, segurament per això cuidava molt la imatge, vestia de forma impecable, amb vestit fosc, camisa blanca i corbata a joc. Els vehicles que utilitzava eren sempre molt nets, semblaven acabats de pintar. Recordo que va anar molt temps amb un “Citroën stromberg”, de color negre i posteriorment amb un Seat 124 color beix, segurament dels primers que es varen fabricar.

Com a professional, recordo que parlava poc, però buscava sempre deixar tranquil el malalt i els seus familiars, utilitzava un perfil de caire psicològic que combinava amb el llenguatge mèdic segons el diagnòstic fet al malalt. Personalment, vaig patir una hepatitis aproximadament als 8-9 anys i durant dos mesos el Dr. Garriga va venir cada tarda a visitar-me i posar-me dues injeccions, penso que és un exemple significatiu de la seva dedicació als malalts.

Pel que fa als concursos de sardanes, en aquella època es feien a la plaça de l’Obra, que quedava plena a vessar, era un concurs lluït, amb moltes colles de tot Catalunya. En un d’aquests concursos, concretament el de l’any 1972, vaig conèixer unes boniques balladores de la colla Girona i va ser el motiu per entrar a formar-ne part i iniciar la meva activitat dins el món de la competició sardanista.

Recordo que un dels primers anys, després de cobrir la pista del club de handbol N. Sra. De Montserrat, ja anomenat “Unió Esportiva Sarrià”, el dia del concurs va ploure amb molta intensitat i el concurs es va celebrar dins la pista coberta. Crec que va ser un fet excepcional ja que aquest espai no s’ha utilitzat gaire bé mai per altres usos que no siguin estrictament els esportius. Bé, doncs, en aquell concurs la nostra colla, la colla Girona, va treure la revessa i em va tocar a mi repartir-la correctament, no cal afegir que va ser motiu d’alegria especial fer-ho en el meu poble. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 15

AJUNTAMENT [La nova rotonda a via Agusta

LA NOVA ROTONDA A VIA AUGUSTA Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

E

l principal objectiu que ens vam marcar a l’hora de planificar el projecte de la nova rotonda a la Via Augusta, va ser la seguretat. No cal que expliqui com, des que es va crear aquesta cruïlla, s’havia convertit en un punt negre de la nostra circulació. Els accidents eren una constant. Calia evitar, doncs, el perill. Aquest objectiu ha estat clarament assolit. Les rotondes són, ja de per si, una solució que habitualment millora la seguretat però a més, en aquest cas, el projecte ens ha permès ampliar la lluminositat d’aquest sector i fer els dos passos elevats, cosa que no només ha contribuït a reduir la perillositat per als vehicles, sinó també per als vianants. El conjunt és més segur, cosa que facilita també les connexions amb dos espais públics: el Pavelló Municipal i l’Església de Sarrià de Baix.

L’altra fita que ens vam imposar va ser la de millorar la mobilitat. Es tractava també de plantejar una més adequada distribució del trànsit, en un lloc clau per la circulació de tot el sector de Sarrià de Baix i, fins i tot, de fora del municipi. I això no era senzill perquè les dificultats prèvies són clares.

No únicament perquè la Via Augusta connecta l’avinguda de França amb la

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

C-66 (per tant, trànsit interurbà), sinó perquè mai es senzill adaptar una nova urbanització a una zona ja consolidada. Tot i això, però, la millora de la mobilitat també s’ha acomplert. El nou disseny permet connectar d’una manera nova però adequada (i consensuada amb els tècnics de carreteres) els carrers Lloses i Firal amb Via Augusta. Especialment pel que fa a aquest darrer, on la solució finalment adoptada permet mantenir-lo com a vial de doble sentit.

Aquests dos, seguretat i trànsit, eren els dos grans elements a tenir en compte. Però no eren els únics, ja que la rotonda i els carrers adjacents que hi connecten eren una manera de dignificar aquesta entrada al poble. És a dir, era una oportunitat per començar a urbanitzar d’una manera més propícia tot aquest espai. En aquest sentit encara falta. Cal fer més a l’entorn. De fet, a la mateixa Via Augusta queda encara tot un espai que va de rotonda a rotonda per urbanitzar amb els elements mínims que hi falten (vorera, lluminària i clavegueram) per, poc a poc, consolidar-ho com un carrer més del municipi. Aquest element, igual que l’enjardinament de la rotonda, resta pendent i caldrà fer-lo més endavant. En qualsevol cas, les obres fetes en aquest àmbit han permès progressar en el seu desenvolupament urbanístic. Sobretot si a les obres fetes hi sumem les que s’han fet també al Cementiri Municipal i també, en un

futur immediat, les inversions en la xarxa d’enllumenat públic en aquesta darrera part del carrer Firal. Hem fet un pas important per “municipalitzar” un tram de carretera que fins ara era més aviat de pas (de trànsit extern) i ara ja és més un carrer.

Amb la inversió feta a través del FEIL 2009, hem avançat. Però resten per determinar elements bàsics. Principalment pel que respecta a la connexió del carrer Francesc Cambó amb la Via Augusta. Per coherència amb la cerca de seguretat, aquest carrer no

podia continuar “punxant” al costat de la rotonda. De moment, el plantejament actual és provisional però cal buscar un resolució que permeti garantir l’entrada i sortida de tots els vehicles d’una manera apropiada. Hi estem treballant conjuntament amb els tècnics de carreteres del Ministeri de Foment (que és encara titular del tram) per trobar una solució que permeti ordenar aquesta zona amb la voluntat de fer-ho des d’un perspectiva municipal i no de carretera de l’estat. En els propers mesos anirem perfilant el dibuix per aquest àmbit, seguint amb els mateixos criteris que ens han guiat en aquesta obra: seguretat, millor mobilitat i dignificació urbana. ■

pDS_15

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 16

AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter

EL MERCAT DE SARRIÀ AFRONTA ELS NOUS REPTES DE FUTUR Esther Ferrero i Bosh Agent de Desenvolupament Local

E

l mercat de marxants de Sarrià de Ter no és un espai comercial de segona. Amb aquesta asseveració, des de l’àrea de Desenvolupament Local volem destacar la importància del potencial econòmic que suposa per a un municipi comptar amb un mercat de marxants consolidat i de qualitat com ho és el nostre.

Amb una quarantena de parades, s’ofereix una oferta diversificada i complementària a la que es pot trobar en el comerç sedentari del poble i que en cap cas suposa una competència, ans al contrari, la suma El mercat de marxants se celebra cada dimecres al matí al carrer Major. Foto: Esther Ferrero. de les dues tipologies comercials dóna com a resultat un municipi compediversitat d’ordenances, mètodes, ubi- urbanístic i de via pública en el disseny titiu comercialment i pol d’atracció cacions i procediments elaborats per del lloc on s’ubica el mercat, de serimportant per l’entorn més proper, diversitats d’ajuntaments, des d’un veis com ara la recollida dels residus, sobretot Sant Julià de Ramis i Pont col·lectiu que sovint està poc cohesio- control policial, servei de brigada, de Major, tal i com ja es va demostrar en nat i que en el seu si hi ha tantes diver- mobilitat pels canvis de circulació de l’estudi realitzat fa dos anys. gències com opinions. vehicles particulars i transport públic, Ara bé, tant els marxants com el Com a ajuntament, la gestió del etc. amb les afectacions més o menys mateix ajuntament som conscients mercat tampoc resta al marge de difi- positives que tenen per a la resta de que la gestió del mercat no està cultats. S’han d’equilibrar i donar res- sarrianencs totes i cadascuna d’aexempta de dificultats. Pel que fa als posta a interessos contraposats en la questes peces. Per altra banda, tots propietaris d’un lloc habitual de parada, manera, malgrat que en el fons com- plegats hem de tenir plena consciènhan de fer front com tot empresari a un parteixin l’objectiu final de dotar el cia que si bé els reptes són comparseguit de despeses de gestió i mante- municipi de serveis adequats i de qua- tits, les opcions per fer-hi front també niment de negoci, comptar amb un risc litat per als sarrianencs. Em refereixo han de ser comunes, dialogades i diari condicionat a la meteorologia i concretament als interessos dels mar- corresponsabilitzades. sovint es troben amb un tipus de com- xants, dels comerciants, dels veïns El mercat de Sarrià és un mercat petència deslleial pel que fa a altres que viuen a la zona de mercat i a la amb història, amb solera i amb marparadistes que no només no estan a resta de veïns del poble. xants de nivell, ara bé, no n’hi ha prou. l’alçada pel que fa a la qualitat de tracUna activitat econòmica d’aquest Sarrià, els sarrianencs i els mateixos te, preus i productes, sinó que a més tipus implica la mobilització i coordina- marxants necessiten anar més enllà malmeten la imatge general de la resta ció de gairebé totes la àrees munici- per tal de garantir un futur sòlid des de de marxants. I per si tot això no fos pals, per exemple a nivell administra- les accions i les estratègies presents. prou handicap, a més han de lidiar amb tiu (permisos, revisions, sancions,,,), En aquest sentit, enguany el mercat

16_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 17

AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter

Els marxants amb la bústia del sorteig de la panera de Nadal.

de Sarrià tornarà a tenir un canvi d’ubicació. Aquest canvi respon al compromís de tornar a situar el mercat en el seu lloc original, quan s’iniciï la segona fase de remodelació del carrer Major. I

per fer-ho, a més d’estudiar detalladament on i com s’ubiquen les parades, es comptarà amb l’opinió dels mateixos marxants i dels veïns directament implicats. Aquest fet ha de ser un revulsiu per fer les coses ben fetes des d’un inici, ha de suposar una reactivació econòmica del mercat i el seu entorn, ha de ser el repte que el consolidi com a model de gestió per a la resta

de mercats, i evidentment ha de significar un abans i un després del mercat de Sarrià tal i com el coneixem.

Per fer-ho possible, comptem amb els resultats de l’estudi elaborat fa dos anys i que dóna eines d’anàlisi i reflexió sobre l’equilibri en l’oferta comercial que ha de tenir el mercat, la incentivació dels propietaris de les parades perquè facin del seu lloc de venda un punt atractiu de compra.

També està funcionant una petita comissió de treball formada per marxants escollits entre totes les parades amb plaça fixa, i ja s’ha portat a terme per primera vegada alguna acció de promoció comercial de forma conjunta, com la Panera de Nadal, i s’incentiva la fidelització dels marxants mitjançant reducció de la taxa anual a partir d’un percentatge d’assistència, entre d’altres.

Cap d’aquestes coses no és ni serà possible sense la complicitat de tots els agents implicats en aquest canvi, que si bé el procés pot venir liderat per l’Àrea de Desenvolupament Local, ha de comptar amb la implicació de la resta d’àrees municipals, els marxants, els veïns del carrer Major i de tots els sarrianencs. ■

pDS_17

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 18

AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi

PROGRÉS EN TEMPS DE CRISI Lluís Aymerich Viñals Primer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

S

ovint sentim tota mena de comentaris sobre la situació i els efectes de la crisi, alguns absolutament pessimistes, però d’altres esperançadorament optimistes. Ni els uns ni els altres, si estan fonamentats, són mereixedors de crítiques. Sóc de l’opinió que la crisi és una realitat que gairebé tots sentim, però que cal sobreposar-se al pessimisme per aprofitar les oportunitats que ofereix qualsevol situació econòmica.

Per descomptat i ja se n’ha parlat altres vegades, també en els ajuntaments se senten aquestes pressions econòmiques que provoca la situació de forta crisi economicofinancera que estem patint. Així doncs, el que cal és no llençar la tovallola i fer córrer la imaginació per no col·lapsar el desenvolupament del municipi.

En aquest sentit, cal esmentar unes quantes actuacions que s’han emprès des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i que responen a aquesta voluntat d’evolució i progrés del nostre poble:

nova normativa del Reglament de baixa tensió. Aquesta millora, àmpliament reivindicada des de feia uns quants anys i que per manca de recursos o dotació pressupostària no s’havia pogut realitzar, enguany s’ha pogut executar amb un cost que ratlla els 60.000 euros, dels quals la Diputació de Girona hi participa amb un 57% aproximadament. A banda de guanyar en seguretat, aquesta adequació de la instal·lació elèctrica, també ha permès a l’escola instal·lar sense problemes les pissarres electròniques i totes les eines informàtiques que preveu el programa HEURA, amb la qual cosa el nostre Col·legi Montserrat esdevé pioner en aquest tipus d’instal·lacions.

Aquesta no és una actuació aïllada, sinó que forma part del paquet de millores en l’edifici del CEIP Montserrat que l’Ajuntament de Sarrià de Ter

així, hauria estat difícil el finançament d’aquesta obra tan necessària per als nostres alumnes i ensenyants.

MILLORES A L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL És una gran satisfacció poder dir que el nostre poble, amb un padró de gairebé 4.700 habitants, ofereix el servei de llar d’infants per a tots els veïns del

Nous porxos a l’escola bressol Confetti.

Fotos: Lluís Aymerich

municipi, sense que, avui per avui, ENSENYAMENT quedi cap infant entre zero i tres anys que ho desitgi i ho hagi sol·licitat Estem plenament convençuts degudament, sense plaça a l’escola que l’educació en el seu sentit bressol, tot i no ser un ensenyament més ampli d’aprenentatge i de obligatori. Això, que ho valorem relaformació com a persona, és la tivament, potser perquè ho tenim, és clau de l’èxit de l’esdevenidor important apreciar-ho en la seva justa de la nostra societat. És per això Aparcament ordenat dels autobusos a l’escola Montserrat. mesura, sabent que l’ajuntament fa que l’ajuntament no escatima un gran esforç per mantenir-ho ofeesforços en proporcionar als rint una plaça per cada infant amb nostres centres d’ensenyament tots ha anat executant els tres darrers una qualitat poc habitual en el nostre els mitjans materials i personals quan anys, la conversió de la casa del con- entorn. Des de tres anys ençà, s’ha és el cas, per aconseguir la màxima serge en aula, la construcció d’un nou eliminat la llista d’espera ampliant la qualitat del nostre ensenyament: aparcament i vial perimetral, l’adequa- capacitat sense que cap infant quedi ció de l’espai per a rebre els mòduls sense plaça, s’han millorat les MILLORES A L’ESCOLA d’ampliació, i ara, aprofitant el Fons instal·lacions amb ampliació d’aparells MONTSERRAT Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibi- d’aire condicionat, tot i que cal recolitat, 2010, l’ajuntament ha donat prio- nèixer que encara n’hi manquen, s’ha Aquest curs s’ha posat en marxa la ritat a la renovació del sistema de cale- adequat el pati amb la col·locació de nova instal·lació elèctrica que ha per- facció de l’Escola, amb un pressupost porxos (amb el doble efecte mès adaptar aquest equipament a la de 114.485 €, que de no haver estat d’ombrel·la i aixopluc) i sobretot, per

18_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 19

AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi

mantenir la qualitat, que des de sempre ens hem proposat, s’ha hagut d’ampliar el personal docent i no docent, i així poder mantenir en el seu punt més àlgid la ratio professor-alumne per aconseguir un tracte personalitzat amb els nostres infants, tant en les hores lectives com en les d’esbarjo, de menjador o de migdiada. Per descomptat que, independentment dels esforços que el consistori hi dedica, cal fer una menció especial a la gran professionalitat de les nostres educadores i la gran estimació que aboquen als nostres infants.

SOLUCIÓ DEFINITIVA A L’ENCREUAMENT DE LA VIA AUGUSTA Feia ja molts anys que alguns reivindicàvem una solució definitiva a l’encreuament de la Via Augusta amb el carrer de les Lloses i el Firal i finalment ha deixat de ser una llunyana esperança per passar a ser una realitat viscuda i així haurem eliminat definitivament aquell punt negre de tants accidents de circulació soferts per amics, amigues i familiars. Algú pot fer el comentari de si tocava o no a l’ajuntament executar aquesta obra, però el que ningú discuteix és que era absolutament necessària i que s’havia de realitzar sense demora. Els que d’alguna manera l’han sofert, de més a prop o més lluny, no s’aturaven a preguntar a qui corresponia efectuar la inversió, sinó en veure quan les administracions es posaran d’acord per solucionar aquest problema que els sarrianencs i sarrianenques hem de patir cada dia. Aquesta era la demanda de tots els veïns i veïnes de Sarrià i davant la passivitat de les altres administracions, l’ajuntament va poder aprofitar els Fons Estatals d’Inversió Local per eliminar aquest greu problema que ens afectava a tots.

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS En èpoques passades en les quals la construcció immobiliària proporcionava quantiosos ingressos als ajuntaments, i la possibilitat d’acords i con-

venis amb les immobiliàries, solia passar que alguns governs locals, a costa de sobrecarregar la densitat de població, s’enlluernaven per aquests ingressos i per cessions d’espais construïts a canvi del percentatge d’aprofitament a què ja hi tenen dret per llei, sense pensar en si els pressupostos municipals permetrien o no desenvolupar aquesta cessió d’espais i sense comptar que aquests ingressos considerats ordinaris, algun dia podien deixar d’existir (com en realitat ha succeït).

Sigui com sigui, el cas és que Sarrià de Ter disposa d’un bon espai per ubicar-hi uns serveis públics de biblioteca i auditori i que l’ajuntament, malgrat les dificultats econòmiques actuals, ha assumit com a prioritaris.

Essent evident que per a la creació o ampliació de determinats serveis públics municipals cal sempre comptar amb el finançament d’altres administracions, en el nostre cas calia buscar formes imaginatives per dur a terme el desenvolupament de l’espai de què a Sarrià disposem en el sector Cobega de l’avinguda de França. Ja s’està treballant en la primera fase de la biblioteca i l’auditori, la qual ha de quedar acabada dins d’aquest any amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya a través del Pla Únic d’Obres i Serveis. Pel que fa a l’espai restant, calia cercar solucions i coneixedors de la necessitat del Consell Comarcal del Gironès, es va albirar la possibilitat d’oferir aquest espai per a la ubicació del Centre de Visitants del Gironès dins del context del projecte de Camins i Oficis del Gironès, oferta que fou acceptada per part del Consell Comarcal en sessió plenària del dia 16 de desembre de 2009.

El Conveni que hom signa amb el Consell Comarcal consisteix en la cessió temporal d’aquest espai amb una superfície aproximada de mil metres quadrats, per a la construcció, amb finançament zero per part de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, d’un equipament que tindrà per objecte la dinamització del turisme al territori i donar valor als recursos turístics existents, mitjançant l’aprofitament de l’espai: • en la recepció de visitants i presentació i interpretació de la comarca a

partir dels oficis i tradicions culturals.

• en la venda i distribució de productes naturals i artesanals.

• en central de reserves de l’oferta de fires, museus, rutes i altres serveis, a partir de la creació d’una petita agència de viatges.

• en la promoció de la gastronomia i l’oci de la zona.

• en l’exhibició de les obres i treballs d’artistes locals en zones de musealització, exposició permanent i exposicions temporals, i • en espais polivalents per tallers i altres activitats divulgatives o formatives.

No cal dir que en tots aquests espais hi serà àmpliament representada la societat, el patrimoni i tradició sarrianenca, amb la qual cosa s’aconseguirà utilitzar aquest equipament per a la divulgació universal dels nostres valors, sense haver-hi de destinar els fons dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. En definitiva, una actuació feta a Sarrià i per a Sarrià, amb un projecte ambiciós que comporta una inversió de 900.000 €, al cent per cent a càrrec d’altres administracions i amb la qual disposarem de més i millors serveis dels que utòpicament hom havia imaginat a càrrec de l’ajuntament, però en aquest cas sense cap cost per part de Sarrià.

ALTRES ACTUACIONS I MILLORES No vull abusar d’aquest espai per fer un repàs exhaustiu de totes les actuacions municipals, no és pas el meu objectiu, però tampoc vull acabar sense deixar de recordar que amb l’actual govern municipal s’han aconseguit moltes millores urbanístiques en el carrer Joan Fusté, en el Pla de la Rasa, en el Pla de l’Horta, en el Pla dels Vinyers i també socials i culturals.

Hem vist començar la recuperació de les restes romanes del Pla de L’Horta que aviat podran ser mostrades en el seu propi espai en un centre adequat per a l’ocasió. Sense que sigui patrimoni exclusiu de ningú, s’han consolidat les jornades del Paper i la Fira dels Comerciants (aquesta, amb ampliació de l’espai), gràcies als esforços de l’equip tècnic municipal, als participants a les fires i a les entitats que habitualment hi col·laboren. ■

pDS_19

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:17

Página 20

AJUNTAMENT [Àrea serveis socials

ÀREA DE SERVEIS SOCIALS I GENT GRAN DE SARRIÀ DE TER Glòria Roca Psicòloga de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran

Bingo a la cafeteria del Coro

ACTIVITATS DE NADAL A L’EDIFICI EL CORO

D

urant el mes de desembre a l’edifici El Coro es van fer diferents activitats. Per una banda, es va realitzar una decoració d’aquest edifici amb elements nadalencs i al mateix temps es va realitzar una exposició de receptes de cuina nadalenca de gent de Sarrià de Ter. Aquesta exposició de receptes de cuina nadalenca es va poder realitzar gràcies a la participació i col·laboració de persones que habitualment participen als tallers de manteniment de la memòria que cada dimecres a la tarda es realitzen al Coro.

A més a més, durant el mes de desembre i de gener, les persones que venien al Coro podien endur-se un llibret d’aquestes receptes de cuina del municipi. Aquest exposició encara la podeu visitar al Coro fins al mes de febrer.

Per altra banda durant el desembre es va poder veure una pel·lícula amateur de gent de Sarrià de Ter

20_pDS

sobre el càsting del Casal Rock que es va realitzar a l’Auditori Ateneu de Banyoles. El Casal Rock és un programa de TV3 que ha tingut molt èxit, tant de crítica com d’audiència, i del qual es vol iniciar una segona temporada durant aquest any. La idea del programa és formar una nova coral d’avis i assajar fins al dia del concert, que serà cap al maig de 2010.

Per participar al programa televisiu, la persona ha de ser major de 70 anys, ha de tenir nocions de cant (poden format part d’una coral o, senzillament, ser aficionats a cantar o tenir facilitat pel cant) i ha d’ estar disposada a anar a Barcelona cada dilluns i cada dijous per assajar durant sis mesos aproximadament.

Des de l’ Oficina Municipal de la Gent Gran de Sarrià de Ter vam fer difusió d’aquesta activitat i vam tenir l’oportunitat d’ acompanyar una persona de Sarrià de Ter i a dues de Celrà al càsting del programa. D’aquella experiència viscuda es va realitzar una gravació que tots vam podem compartir a principis del mes de desembre; i aquell mateix dia vam aprofitar l’ocasió per fer un pica-pica amb els assistents a la trobada i per fer una ballada de sardanes a càrrec dels participants al curset del Coro.

Des d’ aquestes ratlles volem animar a qui ho desitgi a participar en els dos cursets de sardanes que es realitzen

actualment cada dilluns i cada dijous al Coro de Sarrià de Ter. Finalment, per celebrar les festes nadalenques es va organitzar un concurs de botifarra al bar del Coro, on es van repartir premis per a tots els participants; i per tancar l’any es va dur a terme un bingo de Nadal, amb força assistència de gent, on es van rifar vuit paneres de Nadal i altres obsequis. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:27

Página 21

ENTITATS [4a. Fira Comercial

4a. FIRA COMERCIAL Esther Portilla i Benito Presidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

U

n any més i per quarta vegada, hem celebrat la Fira Comercial, la cada dia més consolidada Fira, feta pels comerços del nostre municipi i dirigida a tothom. La Fira dóna un impuls

important perquè en moments difícils com els que ens troben, es valori la importància que té el comerç en un municipi. És per això que, any rere any, la Fira s’ha convertit en una eina per a reforçar el comerç de proximitat.

Com a comerciants, hem de fer esforços per aconseguir que la nostra botiga sigui un espai interessant, confortable i agradable per al comprador.

Cal que sapiguem trobar la combinació perfecta entre la imatge que desprèn l’establiment, el producte que hi oferim, la comunicació i, sobretot, l’atenció que prestem als nostres clients. En definitiva, hem de saber trobar un punt d’equilibri i no deixarnos encomanar pel pessimisme, ja que l’actitud del comerciant com a agent social actiu és fonamental.

Aquest any la fira ha tingut com a novetat la instal·lació d’una carpa de 1.000 m2, destinada en la seva totali-

tat als sofàs de “Galerías del Tresillo”. Esperem ampliar aquesta carpa en futures edicions, amb la presència de tots i cadascun dels establiments de mobles de Sarrià.

L’organització d’una Fira sempre té com a objectiu la difusió, la presència, donar-se a conèixer, fomentar la dinamització econòmica, i la nostra no n’és una excepció. Aquesta voluntat compartida per tots, de potenciar el comerç de Sarrià, és al mateix temps una responsabilitat individual de tots i cadascun dels establiments del municipi.

Es tracta de ser competitiu, d’oferir valor afegit. Ja no se’n fa prou que es conegui el nostre establiment, sinó que cal que es conegui tot allò que oferim de més i millor que la competència.

Per posar-vos alguns exemples, al llarg de la Fira hem pogut veure com alguns establiments oferien quelcom més que el seu producte habitual, atraient al seu estant clientela potencial, que d’altra manera difícilment s’hi haurien aturat. Aquest és el cas, entre molts d’altres, de la Farmacia Blanco, que va destinar el seu estant, en principi farmacèutic, a la venda i degustació d’infusions, potenciant així un producte diferent, però que també podem trobar en el seu establiment. El simulador de l’autoescola o els cafès de la ferreteria Decofer són altres exemples de dinamització comercial individual que reforcen, sense cap mena de dubte, els esforços col·lectius.

Com a Associació, volem també felicitar tota la gent de la Ràdio Sarrià, Neus Mercader, Marc Marquès, Josep Oliveras, Jordi Paretas, la Idoia Torrent i la Gemma Bessas per la gran feina que van fer, fent la ràdio en

directe, amb entrevistes a tothom, alegria i molta simpatia, van treballar de valent i hi van posar esforç i cor.

També donar les gràcies a l’Associació de Veïns de la Rasa pel dinar que van organitzar i el temps que ens van dedicar col·laborant amb nosaltres, als amics dels gegants, amb qui sempre es pot comptar, al Gimnàs D’ARTS per les seves exhibicions esportives, a tots plegats per ser gent que sap fer poble, GRÀCIES! Dir, també, que l’Àrea de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, un cop més, va donar suport des del primer moment a la iniciativa de l’Associació de Comerciants i va desplegar tots els mitjans possibles per millorar petits entrebancs, des de la coordinació de l’esdeveniment fins a la cessió del Pavelló Municipal d’Esports, d’equipament logístic i suport econòmic i tècnic.

I finalment el nostre agraïment més important a tots els veïns i veïnes de Sarrià que ens van fer costat, participant de la seva/nostra Fira. Agraïm que valorin l’esforç fet per tots els comerciants que hem treballat de valent per a fer-la possible i a posar el fil a l’agulla a la que serà la 5ª Fira Comercial, on, com sempre, us hi esperem. ■

pDS_21

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:27

Página 22

ENTITATS [Sopar cap d’any

El sopar de cap d’any va congregar a 360 persones al pavelló municipal amb ganes de passar-s’ho bé. Fotos: Comissió cap d’any.

CAP D’ANY 2010 Les entitats de la comissió de Cap d’Any

L

a unió fa la força. I això ha quedat demostrat en l’organització de la revetlla de Cap d’Any d’enguany a Sarrià. Un grup de gent integrant de les diferents associacions del nostre poble va començar a plantejar fer una festa de Cap d’Any que fos econòmica per intentar reunir el màxim de gent possible. Aquella petita idea que semblava complicada, perquè en aquestes dates la paraula “econòmica” no consta en cap diccionari, va anar prenent forma de mica en mica. Reunions i més reunions per veure quines entitats estaven disposades a col·laborar-hi o, altrament dit, a posar hores i feina al servei del poble per tal de tenir una bona revetlla per compartir amb amics, veïns i familiars.

Quan aquesta gent emprenedora va decidir tirar endavant la festa hi

22_pDS

havia molts dubtes. Òbviament és una data on molta gent no surt, o que ho celebren a casa en família, hi ha gent que no ho celebra, els que tenen nens què faran, ... Era un repte a tirar endavant i bàsicament s’havia d’engrescar els nostres veïns a tenir ganes de sortir de festa.

La recepta va ser senzilla: una revetlla a prop de casa, en un local gran, sense problemes per aparcar-hi, amb lloc perquè els nens es poguessin moure, amb un menú econòmic per als adults amb un entrant, carn i peix i un de molt més econòmic i molt adequat per als nens. Hi havia postres, els raïms de la sort, una bossa cotilló per animar la festa i ... música, que en una festa de Cap d’Any no pot fallar mai per a la gent que vol gaudir de poder moure l’esquelet per fer baixar tot el menjar. Com en tota festa hi havia un servei de bar on

es podia anar a pendre un refresc o alguna coseta més forta per oblidar les penes del 2009.

En principi la idea era organitzarho tot i vendre tiquets per a 360 assistents. Per ser la primera vegada ja era un número important i no se sabia com respondria la gent en aquesta època marcada per la crisi. Però ... sorpresa!!! La proximitat de casa, el preu atractiu (32 € els adults i 15 € els nens) i les ganes de poder sortir a ballar podent portar tota la família en un lloc tranquil i controlat van fer disparar les previsions. La venda de tiquets va anar a molt bon ritme. Tothom havia d’anar a Decofer a buscar-los i això va fer que fos fàcil saber quants n’hi havia de venuts i quants en quedaven en cada moment. Molts dies abans del termini previst de finalització de venda ja s’estaven esgotant els

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:27

Página 23

ENTITATS [Sopar cap d’any

tiquets. Això va fer que es fes una nova línia de taules i així la capacitat va arribar als 420 comensals. Tot i aquest augment de places, de seguida es va veure que vam quedar curts en les previsions i dies abans ja no quedaven tiquets i molta gent del poble no va poder venir.

La nit de la revetlla de Cap d’Any va ser especial, com solen ser-ho

per taula per poder anar a recollir el seu sopar. El menjar va ser excel·lent, amb un entrant de pastís de peix, un primer de cua de rap i un segon de cuixa de xai. Tot acompanyat d’aigua, vi i cava per brindar pel nou any. Els nens, per la seva banda, menjaven croquetes de pollastre i calamars a la romana i seguidament canelons. Ells, amb el menú tenien incloses una llau-

sempre aquestes festes. La gent molt arreglada o molt senzilla anava arribant i buscant el seu lloc entre les fileres de taules i les cadires numerades.

Mentrestant, els diferents membres de les associacions es van preparar per fer de cambrers no professionals emplatant els menjars i cridant taula

na de cola i una de taronjada. Tothom va ser molt ordenat a l’hora d’anar a recollir els seus plats i retornar-los buits per llençar-los a les escombraries. Això va facilitar molt la feina dels que repartien el plats de menjar.

Les postres van consistir en un deliciós bracet de nata i seguidament

es van repartir les bosses cotilló i una copa de plàstic amb els raïms a dins.

Així ja ho teníem tot preparat per rebre el nou any. Es van omplir les copes de cava i la gent va esperar impacient el so de les campanades. Per problemes tècnics no es van poder seguir les campanades en directe, però tot estava previst. La discomòbil les portava gravades per tal que quan arribés el moment tothom pogués menjar (o almenys intentar-ho) els dotze grans de raïm. Entre riures, embarbussaments i els que van aconseguir fer desaparèixer els dotze grans del plat va ser unànime el brindis i el desig : FELIÇ 2010 !!! Molts petons, festa i alegria entre els assistents.

Ara ja només ens quedava posar la música a tot drap i posar-nos a ballar. La nit és jove! La pista ràpidament es va omplir de persones grans i petites amb ganes de divertir-se i passar una molt bona estona. Els més “acomodats” prenient alguna coseta asseguts còmodament a les seves cadires i gaudint de la festa a un altre ritme. I sorprenentment alguns nens petits que havien d’estar dormint a aquelles hores estaven ballant en el que podia ser la seva primera “nit de discoteca”. O sigui que tothom va passar-ho molt i molt bé.

Així, doncs, queda clar, la unió fa la força i si les entitats del poble s’uneixen per treballar totes juntes poden sortir coses fantàstiques com aquesta revetlla. Ha estat un ÈXIT total. Ara ja només em queda dir: FELIÇ 2010 A TOTHOM! ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_23

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:27

Página 24

ENTITATS [Gegants a la tardor

La colla gegantera de Sarrià de Ter fent la cercavila per l’eixample gironí per Fires 2009. Fotos: Amics dels Gegants.

GEGANTS A LA TARDOR Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L

a recta final de l’any va marcant la clausura de la temporada gegantera. Els dies s’escurcen, ja s’han celebrat la majoria de festes i els mesos de bon temps han passat. Però això no vol dir que durant aquests mesos no hi hagi activitat: al contrari! L’agenda de la nostra colla, una vegada celebrada la festa major de Sarrià, ha recollit les següents cites:

la tarda de festa major i amb la participació d’un bon nombre de colles. Cercavila molt animada pels carrers del poble i ball final a la pista poliesportiva.

vell per ballar pels carrers del nou eix comercial. La participació va ser molt elevada, amb colles d’arreu del país, i un èxit de seguidors i espectadors.

FIRA DEL PAPER

ASSEMBLEA

A Sarrià. (4 d’octubre). Com en cada edició, no fallem mai en la cercavila d’inauguració de la fira. En Cinto i la Maria, en Quimet i els grallers i timbalers ja formen part del paisatge de la Fira.

(15 de novembre): en aquesta ocasió els gegants i capgrossos es queden a casa i és el moment de passar balanç de la temporada. Aquest any tocava renovació de junta, que, com sempre, està a la vostra disposició.

VILABLAREIX

GIRONA – TOTS SANTS

(20 de setembre): una sortida de diumenge a la tarda, sota l’amenaça de la pluja. Al final, vam poder sortir, fer la cercavila i el ball en el marc de la fira de tardor d’aquest poble del Gironès que sempre ens acull tan bé.

(1 de novembre): si hi ha una trobada gegantera que és multitudinària i espectacular, aquesta és la de Fires de Girona. Aquest any se celebrava el dia de Tots Sants i, per acumulació d’actes, la plantada tingué lloc al parc del Migdia i la cercavila va discórrer per l’Eixample gironí. Els gegants i capgrossos van deixar la pedra del barri

RIUDELLOTS DE LA SELVA (26 de setembre): sortida de dissabte a

24_pDS

FIRA DEL COMERÇ A SARRIÀ (29 de novembre): és una altra activitat fixa a l’agenda. És un honor participar en la inauguració de la Fira i, amb la música i els balls, donar un ambient festiu entre les mostres d’activitat comercial sarrianenca. ■ Fins a la temporada 2010!

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:27

Página 25

ENTITATS [El Pol Nord

EL POL NORD Assossiació de Veïns La Rasa

E

l barri de la Rasa sempre s’ha caracteritzat per tenir gent de totes les procedències i de molts països d’origen diferent. I per les dates nadalenques sempre ve a passar-hi uns dies i aprofita per fer turisme per Sarrià una persona molt especial. Ve dels països nòrdics, exactament del Pol Nord, i es diu Pare Noel.

La tradició catalana de les dates prèvies al Nadal sempre ha estat la de fer cagar el tió. Un tronc màgic al qual s’alimenta els dies previs a la nit del 24 de desembre i finalment a cops de bastó i cantant-li una cançó ens “caga” els primers regals d’aquestes festes. Però a aquesta nostrada festa hi hem incorporat la visita d’aquest simpàtic home vestit de vermell. És un home bastant gros i que no parla gaire, nomès té un simpàtic riure que fa : ho,ho,ho i que va tocant una campaneta per anunciar la seva arribada.

Els nens ja saben que ell només porta un sac ple de caramels que va repartint entre tothom. I que la nit del 24 al 25 de desembre , gràcies al seu trineu, els seus rens voladors i a la magia d’aquests dies i sobretot a la il·lusió dels més petits de les cases, reparteix regals entre els infants que s’han portat bé. Desprès ja desapareix i no el tornem a veure fins l’any que ve. Són unes llargues vacances merescudes després de la molta feina

que ha de fer en una sola nit !!!

Enguany, l’AAVV de la Rasa ha organitzat la visita del Pare Noel o Santa Claus al nostre poble. Durant els dies previs a Nadal va visitar alguns dels diferents barris que formen part de Sarrià.

La seva vinguda sempre omple d’alegria els carrers i ell va fer dringant la campana que porta i va repartint caramels entre tots els qui va trobant pel carrer, dins de les botiEl Pare Noel va passejar-se amb total impunitat per la Rasa, oferint caramels a la mainada. Foto: AAVV La Rasa. gues, ... Potser no tothom ha coincidit amb ell en algun moment, però els lar i abans de finalitzar la festa, el Pare que sí ho han fet se’ls dibuixa un som- Noel va voler visitar aquell barri. Així va riure a la cara. Els nens sempre estan saludar i repartir caramels entre tots els contents de rebre llaminadures però assistents a la magnífica festa i veure als adults també ens agraden. No ens el seu company de feina per aquestes hem d’enganyar que aquest entranya- dates, el tió, amb qui comparteix l’aleble personatge només ens visita un gria de repartir joguines entre els més cop a l’any i trobar-lo pel carrer és petits de la casa i fer feliç a tothom dins especial per a tots nosaltres. Tots pen- les tradicionals festes nadalenques.

Així doncs, esperem que l’any sem qui és aquest enigmàtic personatge que només veiem un cop a l’any que ve torni a venir aquest foraster tan i que no parla ? La resposta ens la famós al nostre poble. On sempre és donen fàcilment els nens : és el Pare rebut amb els braços oberts i esperat amb afecte per part de tots els habiNoel!

Aprofitant que els veïns del Pla de tants de Sarrià. Gràcies Pare Noel i l’Horta fan cagar un tió molt espectacu- fins l’any que ve! ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

pDS_25

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 26

ENTITATS [Tió del Pla de l’Horta

TIÓ DEL PLA DE L’HORTA Associació de veïns del Pla de l’Horta

E

l proppassat 19 de desembre de 2009, el Tió de Nadal de Sarrià de Ter va visitar el barri del Pla de l’Horta.

Tan bon punt el vam anar a veure ens va informar que tenia la panxa ben plena, a rebentar, i que esperava amb entusiasme que vingués tota la mainada de Sarrià de Ter a visitar-lo. Vam fer córrer la notícia i els nens i nenes de Sarrià van anar a veure’l acompanyats de pares, mares, ties, oncles, ties, avis i àvies; tot un conjunt d’amics i amigues del simbòlic i màgic amic que a les nostres llars dóna el tret de sortida a un Nadal que és ple d’amistat, germanor i xerinola. És clar que, enguany, a les nostres contrades s’ha aplegat tothom entorn dels símbols i actes que ens mostren l’esperit nadalenc i estenen aquest sentiment a totes les llars sarrianenques.

Hi havia una gran expectativa per anar a veure com el Gran Tió del Pla de l’Horta somreia i oferia a tots els nens i nenes aquells regals que tenia a la seva immensa panxa que s’havia anat botint amb el menjar que li havíem donat durant les darreres setmanes (mandarines, plàtans, pastissos, dolços, magdalenes, iogurts.. ). El nostre amic deixava el plat ben net, no trobàvem cap engruna, era conscient que com més mengés, més regals portaria a tots els infants que l’esperaven. El Tió és un gran amic dels nens i nenes de Sarrià de Ter i sap que tothom se l’estima d’allò més, sense parangó.

A primera hora de la tarda va començar a arribar mainada per contemplar la seva cara ben rodona i amable, i fins i tot algun infant se li va apropar per oferir-li les més sinceres i fervents abraçades com a mostra d’amistat i d’amor. Aquest símbol del Nadal

26_pDS

representava per alguns nens i nenes la porta d’entrada i la total immersió a la màgia d’aquestes dates que serveixen per reunir i acollir les persones i per acomiadar un any i encetar-ne un de nou que es mostra ple de desitjos i de bons propòsits.

Ara sí, tenim tota la mainada preparada per donar la volta a l’illa del famós segon bloc de la barriada del Pla de l’Horta.

Pots veure en els ulls, els gestos, les paraules i tot l’ambient que es crea, que el guirigall es transforma en una única i exclusiva veu que va dirigida al Gran Tió; una pregària perquè cagui a cada nen un regal. Una mostra de la magnificència que ens porta als més petits a convertit el Nadal en un moment de màgia, d’il·lusió, de passió, d’un sentiment íntegre de germanor que dóna aquest significat únic i exclusiu que només es pot aconseguir amb la recepta tan ben cuinada, i coneguda per tothom, que és l’amor i l’amistat.

Tot seguit van començar a pujar tots els nens i nenes a cantar la cançó del Tió, una salutació cordial que

el Tió, un senyor amb un delit de generositat immens, l’emplenava d’orgull i que corresponia amb un regal per a cada infant. Conforme anava passant tota la mainada, el Tió va poder comprovar que tothom tenia ben apresa la seva cançó i la cantaven ben alt perquè conegués les seves veus i que escoltés amb claredat que l’havien anat a visitar, com cada any. Ara bé, també hi havia menudets i menudetes que era la primera vegada que l’anaven a visitar. De ben segur que aquest any tornaran a saludar-lo i cantar-li la seva coneguda cançó. ■

Fotos: Agustín Jaime

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 27

ENTITATS [Sarrià decideix

TU DECIDEIXES! SARRIÀ DECIDEIX! Comissio cívica Sarrià de Ter Decideix!

S

embla ser que fa mesos la paraula decidir s’ha posat de moda. Els mitjans de comunicació, els polítics, els ciutadans, sembla ser que ara tothom està impregnat d’aquest concepte tan senzill com és el de donar una solució o judici definitiu sobre un tema. Però és que no només sentim a parlar de decidir, sinó de decidir la determinació de voler ser o no una Catalunya independent.

I què vol dir una Catalunya independent? Vol dir una Catalunya que tingui un govern propi per perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural i estructurar-se lliurement, sense ingerències externes i d’acord amb el principi d’igualtat.

Com que Arenys de Munt va iniciar una Marc Marquès va fer la presentació de la Plataforma Sarrià decideix. onada de referèndums Fotos: Jordi Paretas. per demanar als pobles si volien o no volien una I alguns us preguntareu, Catalunya que continués formant part d’Espanya, i cal anar a votar?, servirà d’algudesprés que altres pobles seguissin els mateixos na cosa?

I tant que cal anar a passos per donar dret d’opinió als ciutadans, Sarrià votar!

I tant que servirà! Servide Ter ha considerat que els sarrianencs i sarrianenques no són menys i també se’ls ha de concedir rà perquè tothom sàpiga que som aquí, que som un poble aquest dret a decidir. És per aquest motiu que a Sarrià, després que que volem formar part de les l’ajuntament aprovés una moció de suport a les con- decisions que es prenguin en sultes, s’ha format un grup de ciutadans i ciutadanes aquest país, que som ciutadans amb la bona voluntat de fer possible una jornada on que ens interessa on van a tots els sarrianencs i sarrianenques puguin expres- parar els impostos que paguem sar-se i dir la seva davant la polèmica situació si Cata- i que potser ens agradaria lunya ha de ser o no independent. L’objectiu d’a- rebre més perquè també questa comissió cívica, Sarrià Decideix! és el de paguem més que la resta, que fomentar la participació essent neutrals i aconseguir ens interessa saber si el sisteque tots i totes anem a votar, un SÍ o un NO, a la ma d’immigració que hi ha és consulta popular prevista el dia 25 d’abril. Amb això el millor o creiem que es podria cal afegir el suport i adhesions de les diverses enti- millorar, si les beques que tats del poble i de persones individuals que fan que reben els nostres fills són sufiaquest mecanisme de participació ciutadana tiri cients o se’n beneficien més altres comunitats autònomes, endavant.

en definitiva que som sarrianencs i sarrianenques que ens importa el nostre país, el que decideixen els nostres representants polítics i tot el que això ens implica en les nostres vides. Volem tenir el dret de decidir si volem una Catalunya sense Espanya o que ja ens està bé com estem. Tan sols per això, val la pena anar a votar. Volem que Catalunya, Espanya i Europa sàpiguen que som aquí i només exercint el dret a vot en farem ressò.

L’èxit del Decidir a Sarrià només rau en nosaltres. Un crit en silenci és la major força que pot tenir un poble i ara en tenim l’oportunitat davant una consulta que només depèn de la bona voluntat, participació i col·laboració de tots els sarrianencs i sarrianenques. Els veïns i veïnes hem de ser la clau de l’èxit i aconseguir que la resta de pobles vegin que a Sarrià de Ter tothom diu la seva i ningú no ens fa callar ■

pDS_27

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 28

OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés

Pancarta a l’espai municipal on es preveu la construcció del Centre de Visitants del Gironès. Foto: Roger Torrent

EL CENTRE D’ACOLLIDA DE VISITANTS DEL GIRONÈS UNA INVERSIÓ PER AL POBLE, UN NOU EQUIPAMENT PER SARRIÀ Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Q

uan l’equip de govern de Sarrià va decidir cedir al Consell Comarcal els terrenys (2.641m2) per fer la Deixalleria Comarcal per 50 anys, nosaltres no ens hi vam oposar en absolut. Estàvem, llavors, a l’oposició i sense cap voluntat de fer demagògia (ans al contrari) vam recolzar la decisió. Aquells terrenys haurien pogut servir per infinitat de coses (per exemple, el viver d’empreses que ara surt a debat), però vam entendre l’oportunitat. Sarrià de Ter tenia un equipament més.

Aquesta decisió es va prendre la passada legislatura. I no va ser l’única vegada que es va parlar de cessions.

L’equip de govern també va proposar cedir els 2.000 m2 de la zona d’equipaments del Pla de Vinyers per fer-hi un centre assistencial d’una fundació

28_pDS

privada. Finalment, aquesta opció no es va dur a terme, tot i que l’equip de govern la defensava. Es tractava, també, d’una cessió per cinquanta anys (el màxim que permet la llei).

En definitiva, la cessió de terrenys i equipaments a altres administracions (o fins i tot privats, com volia fer l’anterior equip de govern) forma part de les fórmules de què disposa un ajuntament per aconseguir serveis, inversions i oportunitats per al seu poble. Els beneficis poden ser amplis, des de la inversió directa a la creació d’ocupació. De la generació de riquesa a la consolidació d’una imatge.

Això és el que assolirem amb el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès. Un equipament que hem aconseguit per a Sarrià de Ter davant d’altres propostes perquè hem sabut oferir un bon emplaçament. S’ubicarà a Cobe-

ga, en un espai entre l’avinguda de França i el carrer Sant Jordi al costat de la nova Biblioteca Municipal i de l’Auditori. Allà hi cedim uns 1.000 m2 de sostre, és a dir, uns 500 de superfície (4 vegades menys del que es va cedir per a la Deixalleria). La cessió serà per 20 anys (s’ha escrit que seria per 99 anys o per sempre), mentre la que es va fer per la Deixalleria era, com hem dit, per cinc dècades. Amb tot, aconseguirem una inversió de més d’1.000.000 d’euros, uns diners de què nosaltres, avui, no disposem i que pagaran integrament la Unió Europea (la primera vegada que inverteix a Sarrià) i el Consell Comarcal.

L’ajuntament no haurà d’aportar directament cap euro per aquest concepte. I és clar que en temps de crisi econòmica no ens podem permetre el luxe de deixar perdre injeccions de diners vinguts d’altres administracions.

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 29

OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés

En definitiva, el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès compleix el que s’espera de qualsevol cessió. Es tracta d’un equipament que ens posa al mapa: Sarrià de Ter serà porta d’entrada per a qualsevol turista a la nostra comarca. Sarrià de Ter serà referència.

Abans, el nostre poble era conegut per altres coses no tan positives, ara ho serem des d’un punt de vista turisticocomercial. Amb aquesta mesura, doncs, contribuïm també a consolidar un canvi en el model econòmic i, per tant, a generar activitat econòmica nova a casa nostra.

Serà un espai on la història del nostre municipi i la nostra comarca es promourà conjuntament amb el paquet turístic del nostre entorn. On es difondrà l’oferta gastronòmica i artesanal del Gironès. Des d’on es derivaran tots els itineraris i activitats lúdiques del públic que arribi, des d’on es podrà explicar el nostre patrimoni i on el sector hoteler, de la restauració i cultural tindrà un aparador. És per això que el Centre de Visitants crearà riquesa. No només pel projecte en si, dinamitzant el sector turístic, sinó per les dinàmiques positives que crearà al seu voltant. No en va, es preveu que hi passin més de 30.000 visitants a l’any. Amb tot el que això comporta no només de prestigi, sinó, també ho hem esmentat, d’activitat al seu voltant.

I és cert que els sarrianencs no hi anirem cada dia. Potser ni tan sols una vegada a la vida. És veritat que no serà un equipament d’ús freqüent dels veïns. Però quants sarrianencs faran servir directament la Facultat de Medicina? I oi que a ningú se li acut discutir els beneficis que comporta el Cam-

pus de la Salut? Doncs amb el Centre de Visitants passa el mateix.

Aquest no és el debat. Això es evident. Perquè és clar que la riquesa que ens aporta el Centre va més enllà.

El que estem buscant és que vingui gent de fora. O no és el que es pretenia també quan s’imaginava un museu? Quin sentit tindria aleshores preveure un equipament d’aquest tipus sinó era atreure forans? Atreure turistes? Perquè suposo que no es pretenia que 30.000 sarrianencs (per posar les xifres del Centre) visitessin “el seu” museu cada any. Es parla també d’Arxiu Històric: una eina interessantíssima (i ho dic jo, que sóc dels que he utilitzat el de Sant Josep a Girona, on es va decidir portar els documents històrics de Sarrià de Ter), però que tampoc és un equipament de masses. En fi, és obvi que és més fàcil que sigui el Centre de Visitants que ens aporti aquests visitants a casa nostra. I tot sense renunciar a cap possibilitat.

I és que tindrem el Centre de Visitants però volem anar més enllà.

Volem difondre el nostre patrimoni, però fer-ho bé. Aquest és el model: si volem museus, siguem ambiciosos.

No podem parlar de vestigis arqueològics, de patrimoni paperer i de llegat artístic barrejats. Quin mèrit té un espai sense un discurs museístic clar i definit? Quants museus de poble coneixem que no tenen més interès que el que puguin generar els seus propis conciutadans? En aquest sentit, només serem atractius si som únics. Si som potents.

Aquesta és la voluntat que ens ha mogut aquesta legislatura, quan hem

iniciat les excavacions de la Vil·la Romana al Pla de l’Horta i ja estem treballant conjuntament amb la Diputació de Girona i la Universitat en un Centre d’Interpretació de la Vil·la Romana i un museu de les restes arqueològiques in situ.

Com que ens ho creiem, treballem perquè el nostre passat romà tingui el lloc i la repercussió que es mereix. Aquest és el camí. I el mateix passa amb el patrimoni de l’Emília Xargay o la nostra tradició paperera. Si el volem mostrar, femho adequadament i sobretot que desperti curiositat més enllà del nostre terme municipal. Perquè si no, per què fem museus?

Això, però, és un debat paral·lel.

Ara del que hem de parlar es del Centre de Visitants del Gironès. Una oportunitat aprofitada. Un tren que passava ara i que no ens podíem permetre el luxe de deixar escapar. No ho hem fet amb el Campus Universitari de la Salut i tampoc ho hem fet amb el Centre de Visitants. I això ens garanteix una manera de lligar futur i passat.

Promoció econòmica i divulgació de la nostra riquesa patrimonial. Així doncs, no només es tracta, fent balanç, d’un projecte molt positiu per a Sarrià, sinó que, a més, permet fer-lo compatible amb totes les altres idees, reflexions o desitjos que es tinguessin.

Tots estem d’acord que aquest és un projecte interessant per a Sarrià de Ter i la cessió de l’espai és l’eina necessària per aconseguir-lo. La mateixa eina que s’ha usat per fer venir la Universitat de Girona a Sarrià i que es va fer servir per la Deixalleria Comarcal. Els ajuntaments hi som per això, per aconseguir inversions interessants per al nostre poble. ■

pDS_29

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 30

OPINIÓ [Centre de visitants

EL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS, UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENS SURT MOLT CARA Per Roger Casero Gumbau.

Regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. Grup municipal del PSC de Sarrià de Ter

S

i res no ho impedeix, si el poble, si els veïns i veïnes no ho impedeixen, Sarrià de Ter acollirà a partir del 2010 el Centre de Visitants del Gironès, projecte impulsat per l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Gironès. La notícia, aparentment molt positiva, és, a criteri nostre, una de les pitjors notícies d’aquest mandat municipal per a Sarrià de Ter, no tant pel projecte del Centre de Visitants sinó per l’espai on es preveu que s’emplaci: al sector Cobega, a peu d’autovia entre la Rasa i el Pla dels Vinyers, al costat de la nova biblioteca municipal, actualment en construcció, i al mateix espai on es preveia completar el nou Centre Cultural de Sarrià de Ter que havien de formar la nova biblioteca Emília Xargay, un auditori, una sala d’exposicions, una sala museu i l’arxiu històric.

La decisió del govern municipal de cedir gratuïtament, al Consell Comarcal del Gironès, 1.081 m2 per a l’emplaçament del Centre de Visitants ens sembla del tot injustificada, precipitada i mancada de visió, responent només a la immediatesa d’un projecte, al curt termini i a la manca de visió de futur. Pel PSC cal abordar aquesta decisió des d’una perspectiva política, social i econòmica,

30_pDS

tenint presents aspectes de disponibilitat de sòl i superfície per a equipaments municipals i econòmics, de necessitat presents i futures d’equipaments i serveis municipals i del balanç cost-benefici que una operació com aquesta pot suposar i suposa per Sarrià de Ter.

EL NOU CENTRE CULTURAL DE SARRIÀ DE TER, UN PROJECTE QUE QUEDARÀ COIX Al llarg de l’anterior mandat es va començar a gestar, i de fet es va definir, el nou Centre Cultural de Sarrià de Ter amb la ferma voluntat de donar resposta a les necessitats presents i, sobretot futures, del nostre poble a nivell cultural. Amb aquesta finalitat es van definir els 2.200 m2 de superfície destinats a equipaments culturals per a diferents usos: el trasllat de la biblioteca Emília Xargay, multiplicant per deu la seva superfície actual, la construcció d’un petit però necessari auditori, d’una sala d’exposicions temporals, per a complementar i en un futur, substituir l’actual sala d’exposicions del Patronat, una sala museu de caràcter permanent, per ubicar-hi, i d’aquesta manera recuperar, els fons patrimonials de l’artista sarrianenca Emília Xargay i les restes arqueològiques de la Vil·la Romana del Pla de

Roger Casero en la xerrada informativa als veïns de Sarrià de Ter del 22 de gener sobre el projecte del Centre de Visitants del Gironès. Foto: A.Vila

l’Horta, i finalment un espai per ubicar-hi el nou arxiu històric de Sarrià de Ter, actualment en dipòsit a Girona, i un dipòsit suplementari de fons per a la biblioteca.

Aquest era un projecte integral que donava resposta a necessitats presents i futures del poble a nivell cultural, que millorava notablement serveis actualment existents, que en creava de nous i que permetia recuperar i posar en valor el patrimoni cultural, històric i arqueològic de Sarrià de Ter. Un projecte amb una clara visió de futur projectant el Sarrià de Ter de demà. Ara aquest projecte està pràcticament sentenciat, del qual tan sols se’n salven la biblioteca i l’auditori i, com a

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 31

OPINIÓ [Centre de visitants

molt i caldrà veure-ho, la sala d’exposicions temporals. Hi ha projectes que requereixen temps, no només per a la seva definició, sobretot per la necessitat de trobar fons de finançament i d’inversió per a poder-los executar. Tot sembla indicar que el govern municipal actual té pressa, com ha demostrat en altres actuacions, pensant només en el rendiment a curt termini.

UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENS SURT MOLT, MASSA, CARA: DOS MILIONS D’EUROS A nivell econòmic aquesta decisió ens sembla poc mesurada. Es cedeixen gratuïtament 1.081m2 de superfície per a equipaments públics. Una cessió no és una donació de patrimoni, no estem regalant patrimoni municipal, però sí que estem cedint, per un important període de temps, l’ús d’aquest espai municipal per una altra administració. Però no per ser una cessió, sense alienació de patrimoni, no deixa de tenir aquesta operació del govern un elevat cost econòmic. .Aquesta cessió té un preu, té un valor econòmic que podríem aproximar en uns dos milions d'euros, tenint en compte la repercussió del solar i el cost de l’estructura ja feta; cal recordar que aquest equipament ja inicialment construït és fruït de l’aprofitament mig de la urbanització del sector Cobega. Per tant el govern municipal no només cedeix gratuïtament un espai, 1.081 m2 de superfície, no només canvia l’ús previst inicialment per aquest espai, el govern municipal cedeix al Consell Comarcal del Giro-

nès un equipament valorat en 2.000.000 d’euros, preu que no sé si Sarrià de Ter, el nostre poble, si nosaltres, els veïns i veïnes, estem disposats a pagar. És evident, doncs, que aquesta decisió té una important càrrega econòmica. Quin retorn, també econòmic, tindrà Sarrià de Ter amb aquest nou projecte?. S’ha elaborat prèvia a la decisió, un informe i memòria econòmica?.

EL CENTRE DE VISITANTS, UN PROJECTE RETALLAT I ERRANT QUE HA VOLTAT PEL GIRONÈS El Centre de Visitants és un projecte elaborat pel Consell Comarcal del Gironès amb la finalitat de ser finançat pel Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional). Quan el Consell Comarcal va elaborar-lo el va dotar amb un pressupost de quatre milions d’euros; amb aquest pressupost el Consell Comarcal primer va oferir-lo al municipi de Sant Gregori i posteriorment al municipi de Quart. Quan des del Feder es va aprovar el projecte aquest va ser retallat, passant dels 4.000.000 d’euros inicials a 900.000 euros, és a dir, que el projecte va patir una retallada de més de tres milions d’euros, fent inviable el projecte a Quart.

El Consell Comarcal, davant la necessitat de reubicar el seu retallat projecte, va convidar els municipis de la comarca a presentar propostes per a la seva acollida; només 4 dels 27 municipis van aportar propostes: Campllong, Celrà, Bescanó i Sarrià de Ter. La proposta de Sarrià de Ter era,

de totes les presentades, la més avantatjosa, econòmicament parlant, pel Consell Comarcal del Gironès, ja que Sarrià de Ter aportava un equipament amb l’estructura ja feta per valor aproximat de dos milions d’euros.

D’aquesta manera el Consell Comarcal es refà de la patacada rebuda per la retallada del projecte, perquè Sarrià de Ter aportarà amb la cessió part del valor perdut amb la reducció pressupostària del projecte. Allò que el Consell Comarcal volia obtenir amb diners per a fer inversió, ho obtindrà gratuïtament de mans de Sarrià de Ter en forma d’equipament ja construït.

La jugada al Consell Comarcal, a més, li surt rodona, ja que dels 900.000 euros del projecte aprovat pel Feder en rebrà 450.000 en forma de subvenció del citat fons europeu, havent de fer front, a través d’altres subvencions (ja en té pactades amb la Generalitat) o bé amb fons propis (crèdit i endeutament). Al final el Consell Comarcal tindrà un Centre de Visitants a Sarrià de Ter valorat en 2.900.000 euros, dels quals només haurà aportat com a màxim 450.000 euros; l’aportació de Sarrià de Ter no és només de 1.081 m2, sinó que és sobretot dels 2.000.000 d’euros del valor aproximat de l’equipament que es cedeix.

La sensació és que el govern municipal de Sarrià de Ter surt al rescat, amb aquesta cessió, del Consell Comarcal en una decisió que sens dubte també és política: qui governa a Sarrià de Ter i al Consell Comarcal del Gironès? De quin partit és el conseller de la Generalitat de qui depèn l’àrea de Turisme?

pDS_31

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 32

OPINIÓ [Centre de visitants

El grup municipal del PSC amb una pancarta reivindicativa davant del Centre Cultural Emília Xargay.

UNA DECISIÓ POLÍTICA DEL GOVERN MUNICIPAL PRESA D’ESQUENES AL POBLE La del govern municipal és una decisió política equivocada, a criteri nostre, en el fons i en la forma. No es tracta de triar entre la Cultura i el Turisme; de fet ambdós són, han de ser, vasos comunicants que han de retroalimentar-se contínuament. Políticament, en el fons, caldria preguntar-nos: es pot permetre Sarrià de Ter perdre l’espai previst per als equipaments culturals abans exposats per a ubicar-hi aquest equipament de promoció del turisme del Gironès?. Necessita més que altres projectes Sarrià de Ter el Centre de Visitants? Sincerament, des de la perspectiva de Sarrià de Ter, pensem que si no tenim les nostres necessitats cobertes, no podem cobrir a un preu tan elevat les necessitats del Consell Comarcal. Sarrià de Ter pot prescindir del Centre de Visitants, però no dels equipaments culturals previstos inicialment.

Però l’error, a criteri nostre, també està en la forma com s’ha pres aquesta decisió. El del Centre Cultural de Sarrià de Ter va ser un projecte

32_pDS

explicat al seu dia als veïns i veïnes i exposat i discutit en el marc del ja inexistent Consell de Cultura de Sarrià de Ter, va formar part d’una manera clara, explícita i evident als programes electorals del 2007 de com a mínim dos dels tres grups municipals de l’ajuntament (PSC i ERC) i va ser un projecte presentat a la convocatòria del PUOSC del 2007-2012 del qual s’ha obtingut finançament (projecte Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu dotat amb 905.104,46 € i subvencionat al 2012 pel PUOSC amb 400.000 €).

Malgrat aquest elevat consens, ara el govern decideix el canvi d’ús d’un equipament i ho fa sense informar-ne prèviament, ja no el nostre grup municipal, tampoc entitats i veïns i veïnes.

Perdem, els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, la nostra capacitat de decidir el futur d’aquest equipament lliurant-lo gratuïtament al Consell Comarcal per fer-hi un projecte que Sarrià de Ter no necessita. I més greu és encara aquesta decisió quan es pren sense ni tan sols esperar què dirà l’informe encarregat pel govern municipal a l’empresa Alea pel Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC) de Sarrià de

Ter, document que ha de marcar les necessitats d’equipaments culturals del nostre poble en el futur. D’entrada, abans que es faci l’informe, ja tenim més de 1.000 m2 hipotecats.

Des del PSC de Sarrià de Ter considerem que el govern municipal pren una decisió equivocada; naturalment la nostra visió i prioritats són unes altres.

Considerem que ratlla la frivolitat cedir gratuïtament 1.081 m2 definits per a usos culturals al Consell Comarcal per un projecte que, sense qüestionar-lo, a criteri nostre, no és tan prioritari per al nostre poble com ho poden ser les sales d’exposicions i museu i l’arxiu històric, o el què des de Sarrià de Ter i per Sarrià de Ter decidim quin ús ha de tenir aquest espai. I finalment confirmem novament, i tristament, que el govern municipal té pressa, actua amb pressa i precipitadament, sobreposant els interessos i necessitats d’altres administracions als de Sarrià de Ter, buscant un rèdit polític immediat, però sense saber massa on ens vol portar, més enllà de la primavera del 2011... El govern ha perdut l’oportunitat de prioritzar Sarrià de Ter, de situar Sarrià de Ter, el nostre poble, al capdavant dels seus interessos. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 33

OPINIÓ [Política dels pactes

LA POLÍTICA DELS PACTES O ELS PACTES DE LA POLÍTICA Jordi Costa. Delegat de CDC

Els grups de CiU i ERC en la presentació del pacte de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

E

ntenc que les decisions són més encertades si s’han parlat amb altres persones i han evitat el fet de cometre un error que no havies previst o havies menystingut; entenc els pactes com a iniciadors d’un procés de contacte, recerca i aprenentatge que milloren la gestió i la presa de decisions. Dins les dificultats que ja comporta prendre una decisió n’hi ha que tenen a veure amb la idoneïtat del moment i de la seva durabilitat.

Per tots els condicionants que comporta arribar a un pacte és molt important, al meu parer, no ser massa distants amb les idees que són el fonament i punt de partida dels projectes; en aquest sentit, el grup municipal de Convergència i Unió ja portem gairebé tres anys de discussions i pactes amb els companys d’Esquerra a nivell local i

fem una valoració positiva del temps i resultats que portem pactant; un primer pas pel pacte ja va ser reconèixer que tenien el dret a gaudir de l’alcaldia per tota la legislatura al ser guanyadors de les eleccions; i el motiu de plantejarnos el pacte amb ells va ser principalment les idees properes que tenim amb la seva forma de plantejar el poble i el tracte amb la gent.

I sobretot aquest bon enteniment és el que ajuda a superar els temps de crisi en què ens veiem immersos; que els temps canvien i a vegades vénen maldades ja ho coneix tothom, però cal remar en el mateix sentit i tenir coincidències de prioritats. És important en temps de bonança guardar un roc a la faixa per si es presenten dificultats i saber que és important posar el teulat a una nova edificació i tancar les obertures comptant que la mesura que tindrà la casa

serà de bon assumir per construir-la i sobretot mantenir-la; com a gestors d’un patrimoni municipal busquem la millor utilització i la menor càrrega pel pressupost municipal. Arribant al cas del centre de visitants, ens ha semblat correcte i defensable fer una cessió d’ús al consell comarcal a fi que hi instal·li aquest servei comarcal i assumeixin ells la seva gestió: tenim un equipament d’àmbit comarcal que ens donarà un ressò a l’exterior i alhora no incrementem les despeses corrents del nostre pressupost.

L’altra idea que reforça la nostra política de pactes és la de donar suport a les iniciatives populars com han sigut per exemple la plataforma No als vuit carrils, en la qual els dos grups hem coincidit a donar suport des de la seva creació; actualment tenim un nou naixement en l’àmbit de les consultes populars amb la creació

pDS_33

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 34

OPINIÓ [Política dels pactes

de la plataforma Sarrià Decideix; entenem des de l’agrupació local de CiU que totes les iniciatives han de comptar amb la nostra ajuda i possibilitat de servir-los, ja sigui amb contactes polítics o accés a determinades institucions; i en això penso que també coincideixen els nostres companys d’Esquerra, ja que al cap d’un temps ja veus qui et trobes pel camí.

En els casos que no hi ha coincidència, també és veritat que ho hem solucionat; sempre cal tenir present que una diferència no és motiu per trencar un pacte que volem que arribi a bon port; és normal que no es coincideixi en tot i també ha de ser normal, defensant cadascú les seves idees, fer prevaldre la voluntat del pacte sense que això representi cap derrota o victòria sobre el company; sí que és possible que quan hi hagi moltes diferències sigui millor desfer el pacte i buscar nous companys per fer la feina sense tantes discussions per

34_pDS

salvar unes distàncies massa grans de partida.

Arribats en aquest punt, podríem parlar de la segona part de l’enunciat, concretament dels pactes a la política; tot i ser legítims ens hem trobat casos que tres o més perdedors pacten per fer fora un guanyador; a partir d’aquí, comença tot un camí de discussions per aconseguir unes decisions que no comprometin a ningú i que puguin ser defensables per tots alhora; explicaven un cas: un camell és un cavall aprovat per un comitè; si tothom hi vol posar la seva condició a vegades el resultat és molt diferent al que necessita realment la situació (sempre em poden dir que el camell també fa el seu servei... però s’havia de fer un cavall!!)

Tornant a l’economia, tenim un bon temps per valorar les accions i decisions dutes a terme en períodes de bonança i aquest moment és en temps de crisi; si en el bon temps s’han fet despeses en funció de la

totalitat dels ingressos i per tant no han deixat un estalvi pels mals moments, ara no es tindran a disposició per alleugerir la càrrega que ens ha sobrevingut i sobretot i molt important, tot allò que vàrem començar o tenim en marxa hauríem de ser capaços de seguir-ho gestionant, perquè si no, podrem valorar com a gestió fora de lloc la que vàrem fer en altres moments d’alegries desmesurades.

Ara doncs toca treballar per adaptar a la realitat econòmica el conjunt de serveis que ofereix aquest ajuntament i confio que serà possible arribar un cop més a acords amb els companys de govern. Desitjo que el resultat d’aquests acords no generin sortides fora de to ni atacs personals que no tenen sentit; sempre és defensable i enriquidor que es pugui discutir les decisions acordades, però alhora demano respecte per les persones que dediquen un temps de la seva vida a la gestió municipal. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 35

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

LES FONTS PICANTS DELS VOLTANTS DE GIRONA Assumpció Vila

Excursió a la font picant de Sant Julià de Ramis de la família Badia - Simon, amb amics cap a l’any 1940. Fotos cedides per Joaquima Simon

F

ins la primera meitat del segle XX, els anys 50, fins que el sis-cents i la moda d’anar a la platja s’estengués entre els gironins, eren freqüents les caminades i passejades a les fonts dels voltants de Girona. Per la qualitat de les seves aigües, les fonts picants tenien molt d’èxit, afavorides per una petita activitat de restauració en el lloc on se servien uns dolços que feien més planera la petita excursió.

El quimisme de les fonts picants ha estat objecte d’estudi per M.Teresa Clotet, Lluís Pallí i Dolors Roque, els quals en el llibre “Les fonts de les

Gavarres” 1 expliquen la naturalesa de l’aigua dita “picant”: “L’origen de les aigües picants prové de la barreja d’un flux de CO2 amb l’aigua subterrània, de manera que la composició de les aigües picants no depèn majoritàriament de la naturalesa dels materials travessats durant la circulació subterrània, sinó del fet que es produeixi la barreja amb diòxid de carboni procedent d’una activitat volcànica romanent. Aquesta barreja es veu afavorida en travessar zones afectades per fractures per on el CO2 pot circular amb facilitat. Per aquest motiu, els

punts de surgència de les fonts picants es troben sovint relacionats amb una discontinuïtat important. Aquest fenomen s’observa en la concentració de les fonts amb marcades característiques picants en quatre punts dins del massís: ● Les fonts dels voltants de Girona, en relació amb la fractura que limita les Gavarres de la Serralada Transversal i de la depressió de la Selva (fonts picants del Congost, del Ferro, d’en Fita, d’en Lliure, de Pedret, de la Pólvora i de can Tries) ● Les fonts de la vall d’Aro, entre Llagostera i Santa

Les Fonts de les Gavarres. M.Teresa Clotet, Lluís Pallí, Carles Roqué. Col·lecció Dialogant amb les pedres núm.7.

Edita Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. 1999 1

pDS_35

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 36

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

Cristina, al llarg d’una falla ONO-ESE que talla granitoides (fonts picants de Penedes, de Salenys, del Plat i de Belllloc); i a Castell d’Aro (fonts del Ferro i Coberta) en granitoides fracturals. ● Les fonts de Cassà de la Selva, al damunt d’una falla que posa en contacte granitoides i metasediments (font del ganso). ● La font de Madremanya. Conca alta del Rissec, en una falla que talla metasediments paleozoics (font picant de Madremanya)”.

Aquesta barreja d’anhídrid carbònic i ferro dissolt dóna a l’aigua un gust especial. La font potable més propera a Sarrià de Ter és la de la font del Ferro a la Vall de Sant Daniel, l’aigua de la qual prové d’un antic pou d’ una explotació d’aigua picant pel consum humà. Les altres fonts es troben en la seva majoria molt abandonades o l’aigua no és potable. El fenomen del CO2, es troba en alguna altra zona, com en la riera Bullidors i en la font d’en Perpinyà a la riera Xuncla. Com diuen els autors del llibre, el diòxid de carboni prové d’una activitat volcànica romanent, present en la zona del Gironès i a Sarrià de Ter en el volcà de can Guilana.

LA FONT PICANT DE SANT JULIÀ DE RAMIS Anar a la font picant de Sant Julià, a tocar el riu Ter i la riera Garriga, era una excursió molt popular entre els sarrianencs, els quals apreciaven aquest gust ferruginós amb una mica de gas. Durant uns anys, abans de la Guerra Civil, l’aigua s’embotellava i es venia a clients de la ciutat. Ara costa trobar la font i l’indret està pendent d’una reforma que es preveu quan s’arrangi el camí de la Ruta de Ter. En el llibre “Sarrià el paper de la història”2 , es recull el relat de Francesca Carreras Ramió, quan els seus pares, Isidre Carreras Urich i la seva mare Josefina Ramió Daranes, coneguda com la Pepa Llarga, regentaven l’Hostal del Sol. Durant un temps varen muntar un negoci de repartir aigua picant de la font de Sant Julià de Ramis per les cases de Girona, Banyo-

De retorn, calia passar davant de cal Rentell, la fàbrica de ciment de Pérez Xifra (ara enderrocada), per la carretera nacional- II.

les fins Cassà de la Selva.

L’aigua l’omplien a peu de la mateixa font dins les ampolles. Les ampolles transparents les venien a 15 cèntims Joaquima Simon dalt de la font. i les ampolles verdes a 10cts.

Les tapaven amb un tap de suro i un drap, i les enrotllaven amb un cordill acceptació l’aigua picant, de la font de per tal de no vessar l’aigua i evitar que la Costa Roja. Un xicot baixet, simpàexplotessin pel camí. Quan tornaven tic atent i molt diligent i actiu havia de repartir netejaven les ampolles bui- muntat un petit negoci. Tothom el des al pati de l’Hostal del Sol. Alguns coneixia pel nom “del noi de l’aigua sarrianencs, com en Joan Brugada i picant”. Morí en el front, en la guerra en Francesc Vila, recorden haver vist del trenta-sis. Ell i un seu col·laborador netejar les ampolles, i a l’Ivan Busta- anaven de matinada a la font que hi ha mante, la seva àvia, Maria Carbó, li al peu de la Costa Roja, amb un carro havia explicat que als sis anys, cap a tirat per un cavall, ple a vessar de cai1924, ajudava a treure el carrall de les xes amb ampolles de litre buides. Una ampolles i a repartir-les amb el carro. rere l’altra, i pel sistema natural, anaMaria Carbó vivia amb els Carreras i ven omplint centenars d’ampolles. treballava a canvi de menjar, dormir i Les tapaven amb un senzill i vulgar tap alguns diners. En començar la guerra, els Carreras Ramió varen traspassar la fonda i també va cessar el negoci de venda d’aigua picant.

Uns història similar l’explica Enric Mirambell en el llibre “Els gironins, entre la història i l’actualitat ”3, vist des de l’òptica d’un gironí: “Tenia molta La font picant en l’actualitat, amb el canal de la Central Elèctrica Serra. Foto: Assumpció Vila

2 3

Sarrià, el paper de la història. Coordinació de Josep Brugada. Editat per GERDS de Ter. 2006. Pàg 238 Els Gironins, entre la Història i l’Actualitat. 1. Enric Mirambell I Belloc. Edita Ajuntament de Girona, 1992.

36_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 37

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

de suro, sense cap precinte, només amb la garantia que oferia la personal honradesa del distribuïdor.

A mig matí arribaven a la ciutat, i seguint un circuit prefixat, anaven despatxant les ampolles plenes d’aigua picant, mentre els clients retornaven les buides que havien adquirit plenes el dia anterior.”

LA FONT PICANT DEL CONGOST “Era un lloc màgic com pocs”. Qui comença així el seu relat és Pilar Calvell de Celrà, a la revista n.7 de Les Gavarres 4. “Fins que no va arribar la guerra era un dels principals punts de trobada dels joves i dels no tan joves dels rodals quan arribava el bon temps. Quan s’acostava la primavera i fins que s’acabava l’estiu, i sobretot els camps de setmana i els dies de festa, eren inacabables les corrues de tartanes, de bicicletes, de gent a peu o que arribava amb el Tren Petit des de la parada de l’estació de Campdorà. Venien famílies senceres, pares i fills, avis i àvies, oncles i ties...Tots hi anaven disposats a passar un dia, una llarga estona a l’aire lliure, a dinar, a berenar o a sopar, en les curtes i caloroses nits d’estiu”.

“L’indret on estava situada la font era idíl·lic. Plàtans centenaris, ombrívols, eren els refugi ideal per a llargues passejades, per a petons furtius, per a animades discussions de parella i per a festes i celebracions a l’aire lliure en l’època de l’any en què feia 4

5

millor temps. “La font era molt concorreguda; l’aigua, amb el punt just de picantor i d’amargor a la gola, era molt sol·licitada; i és que, no cal oblidarho, deien que anava molt bé per als ronyons i per al fetge. Ja no en queden, d’aigües com aquella. Encara recordo el rètol que hi havia a l’entrada del passeig de la font: “Las Delícias del Congost” que era el nom de la cantina –o el merendero, com l’anomenàvem- que hi hagué instal·lada durant molts anys. Allà, per pocs cèntims hi berenàvem: al quiosc ens compràvem una rosquilla d’anís i, pel mateix preu, ens deixaven un got per anar a beure aigua a la font. Durant força anys, també s’hi servien menjars. Eren especialment celebrats els plats d’anguiles del Ter amb tomata. La proximitat del riu a la font, la netedat de les seves aigües, era també un valor afegit a l’encant de l’indret: sovint anàvem a barquejar a les aigües properes. Un passeig valia 10 cèntims: realment era com comprar 10 cèntims de felicitat”.

La Pilar recorda amb nostàlgia les “feixines”, les festes populars que se celebraven a la font durant l’any.

Eren molts els pobles propers que escollien la font i els terrenys del merendero per fer-hi celebracions populars. Els de Campdorà hi feien el final de festa de Sant Jaume i el ball del darrer dia; els del Pont Major, també; els de Celrà hi anaven el 10 de

Gavarres n.7. La Font picant del Congost de Celrà. Narcís M.Amich Girona ara i sempre (una crónica). Narcís-Jordi Aragó. Edició Diputació de Girona. 1982. Pàg. 59

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Imatges de primers de segle XX de la font i el popular “merendero”. A.I.A.G / La font picant i una caseta de fusta abans es construís la cantina. Foto arxiu pel Taller d’Història de Celrà. / L’accés al passeig de la cantina sota el rètol “Delícias del Congost”. Foto arxiu Taller històric de Celrà. / En l’actualitat, l’entitat RETO ocupa l’edifici del restaurant. Foto: Assumpció Vila

maig a fer-hi la feixina de Festa Major, i fins i tot, el dia 1 de maig, abans de la guerra, molts treballadors de la fàbrica d’en Pagans s’hi reunien casa any amb les seves famílies. La veritat és que qualsevol excusa era bona per passar-hi una bona estona”.

Al Pont Major la feixina se celebrava el dimarts de la Festa Major, la primera setmana d’agost. La feixina consistia en acomiadar el darrer dia de festa amb un àpat a l’aire lliure. L’Angelina Badia del Pont Major, recorda sortir en comitiva des del Pont Major per anar a la font del Congost, amb el

pDS_37

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 38

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

paral·leles del riu, el tren i la carretera. A mà dreta deixàvem Campdorà, que es retallava al cim de la carena, i ens acostàvem cap a la paret vertical de la muntanya sobre la qual penjava, inversemblant, el castell de Sant Julià de Ramis. Arran del polsós camí de carros trobàvem per fi la font i l’arbre, i jo revivia amb la imaginació la La font en el seu estat actual . Foto: Assumpció Vila llegenda dels enamorats del Congost: el dinar al cabàs, sempre samfaina, noi disposat a abandonar la noia era recorda, i algú que feia el pallasso tot castigat i es convertia en arbre; la noia davant per distreure els menuts de la s’abraçava al tronc i plorava tant que caminada. es transformava en font. Ara l’arbre En Narcís-Jordi Aragó, en el llibre era una alzina centenària i l’aigua bro“Girona ara i sempre 5 (una crònica)” llava d’una paret de rajola, el peu de també té un record del restaurant del pedra que semblava una làpida de Congost i de la llegenda de la Font cementiri: Agua carbónica ferruginosa Picant: “Anar a berenar al Congost em Ayuntamiento de Celrà año 1861. A semblava una excursió molt llarga: no l’altra banda del camí, la gran porta hi arribàvem mai més a aquell indret d’una tanca, sàviament flanquejada amagat, enclotat entre les vies per dos columnes, donava a l’immens

vestíbul de plàtans sàviament podats per crear un sostre natural. Els arbres, amb els troncs abraçats per una eura espessa i negra, menaven directament fins a la gran avinguda paral·lela al Ter, encatifada de falgueres eternament verdes, per damunt de les quals quatre fileres d’esveltíssims pollancres, d’escorça tendra i de fulles inermes, filtraven la llum i la convertien en una cortina de boira. L’aigua que es podia tocar amb la mà, discorria mansament, entre aquell jardí encalmant i la nuesa abrupta de les roques de l’espadat de Sant Julià. El riu era lluent i dolç i passava poc a poc, tot reflectint l’argentada ufanor dels pollancres i el perfil esquerp de la paret rogenca. Em semblava com si estigués cansat, i no em costava gaire d’entendre que la fatiga li pervenia de l’esforç de segles per obrir un trau tan gros a la duríssima pell d’aquella enorme muntanya”.

L’indret ha caigut en l’oblit, tot i que continua essent encisador. El merendero és la seu de Reto, una entitat per drogodependents, i de la font, gairebé no en surt un rajolí. S’ha ampliat la carretera i han tallat els arbres que li donaven ombra, però

Feixina dels veïns del Pont Major per la Festa Major de cap a 1920. Foto: V.Fargnoli. Fons EMB. Inspai. DDGI. 6 7

Girona i els seus barris. Edita: Ajuntament de Girona. 1983. Pedret. Narcís Castells i Calzada pàg. 191 Opus cit. L’Encís perdut de Pedret. Pàg. 114

38_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 39

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

queda a prop la devesa de pollancres que arriba fins la gorga del Ter. No és la mateixa excursió d’abans, però és un lloc que convé conèixer.

LA FONT PICANT DE PEDRET En el barri de Pedret queda a la vista una petita font que davalla d’una escala de pedra, però si us hi acosteu quedareu bocabadats de com està de brut i malmenat aquest espai. Pedret no acaba de trobar el seu lloc com a barri de Girona i la gent de sempre, de tota la vida, s’ha tornat esquerpa, desencantada dels canvis que l’han convertit d’un barri de pas, a un barri pel lleure nocturn. Dues cases, l’Estanc i can Portas, totes dues existents en l’actualitat i amb els seus pous intactes, copaven la venda de l’aigua picant en aquella ja llunyana primera meitat del segle vint.

L’historiador Narcís Castells en parla en el llibre “Girona i els seus barris”6.

“La tradició de l’aigua picant de Pedret, avui perduda irremissiblement, és probablement, tan antiga com el barri. A finals del segle XII, en un privilegi reial en que s’eximeix la ciutat d’unes determinades càrregues, es precisa que el territori comprès en aquest privilegi abasta “usque ad fontem de Pedreto”. De l’any 1562, una referència parla de “uan font en al qual se devalava ab una escala de pedra picada”al veïnat de Pedret. En ambdós casos podria tractar-se d’una font d’aigua picant, aigua que sembla que havia estat molt característica del barri quan el 1788 va publicar un opuscle sobre la qualitats medicinals d’aquesta beguda degut a la ploma de l’eminent Dr. Cristòfol Tomàs i Rosés, deixeble de gran químic francès Chaptal. El 1860, en un altre treball mèdic, del Dr. Ametller i Viñas, en feia grans lloances, recomanant-ne el consum als pacients amb trastorns digestius i hepàtics i, en general, per beure-la a taula sola o acompanyada de vi, arribant a declarar apassionadament que “en las mesas redondas de las grandes fondas se ve que son muchos los que en vez de pedir un vulgar sifón, piden una bote8

Pedret, a primers de segle vint, quan el carrer i el riu Ter es confonien. Foto: A.T.V.

lla de agua de Vichy o de Vals, como pedirán una de Pedret el día que lleguen a conocer sus excelentes condiciones”.

Les ampolles d’aigua picant de Pedret no varen arribar a fruir de l’honor que els pronosticava el Dr. Ametller, però varen ser consumides amb assiduïtat pels gironins que durant el segle XIX i la primera meitat del XX es desplaçaven fent un passeig fins a l’Estanc o can Portas i, acomodats en les taules instal·lades en els jardins d’aquestes cases, bevien aquesta aigua tot paladejant anissos i merengues”.

Al periodista Narcís-Jordi Aragó, Pedret li queia més a prop que el Congost. En el mateix llibre de “Girona,

ara i sempre”7 relata amb la seva prosa preciosista, l’encís perdut de Pedret: “Cap al tard, sobretot a l’estiu, la gent de l’interior de la ciutat ve a Pedret a prendre l’aigua picant- carbònica, lítica, ferruginosa, càlcica- que brolla de les margues nummulítiques de Montjuïc. Les cases que disposen de pous serveixen l’aigua de les eixides interiors, guarnides d’eures florides i de gàbies de cardines, amb el sòl sempre acabat de regar per tal de conservar la frescor. Les cadires són de balca; les taules són de fusta recoberta de zenc. L’aigua passa als vasos de vides gruixut des dels grans càntirs vermells, acompanyada de meren-

Girona vista per Ernest Dalmau. Editen Ernest i Jordi Dalmau. 1987

pDS_39

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:28

Página 40

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

L’Estanc i can Portas eren els dos establiments on temps enrere se servien gots d’aigua picant i cansalades de Banyoles. Foto: Assumpció Vila

gues, de barretets, de blanques paperines d’anissos i d’unes pastes anomenades “cansalades de Banyoles” servides en elegants fruiteres de vidre. Tot plegat -aigua i dolç- al preu de deu cèntims. El tren passa a poc a poc arran dels patis, i s’estableix amb els viatgers una comunicació de somriures, de gestos i de mocadors blancs”.

Jordi Dalmau, recorda un altre detall d’aquesta venda d’aigua al carrer, la dels rètols de les cases en el llibre “Girona vista per Ernest Dalmau”8 : “L’aigua picant era un element de la personalitat del barri. Era oferta d’hospitalitat, xamosa combinació de petita pastisseria i bona cara d’una bona gent. Les merengues i el got de refresc eren el premi de la caminada dels gironins, guiats pels rètols inefa-

bles: “Aigua doble més picant”, “Aigua la més picant del barri”.

I l’escriptor Miquel de Palol, en el llibre “Girona i jo”, ens fa aquest relat, salpebrat amb la visita de Santiago Rusiñol i la companyia d’en Pep Gitano.

“Just en començar les primeres cases de la barriada de Pedret- aquella renglera de cases baixes emblanquinades de calç i de pols, arrambades damunt l’Onyar, en les quals vivien els pescadors de barbs i anguiles del riuentre el camí del Pont Major i la via del ferrocarril que hi passava damunt, ja hi havia les primeres deus d’aigua picant. Eren dos els principals establiments – a la seva manera- que les explotaven: l’Estanc i can Portas. L’estanc venia més a la menuda. Les minyones de servei que hi anaven cada matí, fos el temps que fos, a omplir els seus càntirs, que pagaven amb

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

40_pDS

cinc cèntims, i encara sovint, la mestressa els hi afegia mitja dotzena d’anissos, i l’estada breu dels passavolants i traginers que, a més de comprar-hi el caliquenyo i de fer-hi el got d’aiguardent, s’aventuraven a beure’s un got d’aigua, era tota la seva clientela. A l’establiment de l’Estanc, a la paret de rere el taulell, hi havia un plafó de rajoles amb la imatge de Sant Narcís, voltat de mosques, que feia molt bonic. A can Portas ja era una altra cosa: les dues cases es tocaven, els pous d’aigua picant devien venir de la mateixa deu, però així com la casa de l’estanc i la seva eixida eren menudes i poc endreçades i la mestressa de no gaire bona anomenada, l’altre tenia un atractiu net i agradable que la feia simpàtica i acollidora (...)Les parelles de promesos, amb la inevitable companyia de la mare d’ella, els matrimonis burgesos amb filles per casar, algun viatjant de comerç que havia acabat la tasca i que no se’n sabia avenir que ala nostra ciutat a les nou del vespre fossin ja hores d’alta nit, s’hi donaven cita com en una reunió de compliment. El dolç i el got d’aigua fresca eren deu cèntims que s’aprofitaven fins la frescor o la humitat els en treia. Nosaltres també n’érem de parroquians de l’aigua picant de can Portas. Hi anàvem després de prendre cafè, quan l’establiment ja era ple, i amplament aconseguida la companyonia entre els assistents. Rusiñol solia seguir-nos i s’hi trobava bé; ell sol amenitzava aquella reduïda clientela, com si es tractés d’una vetllada familiar en un salonet isabelí”.

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 41

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

LES FONTS PICANTS DE LA VALL DE SANT DANIEL La popular font del Ferro, al cor de la vall de Sant Daniel, ofereix un bonic i acollidor espai per fer-hi barbacoes.

L’aigua picant brolla d’un pou de l’antiga fàbrica d’en Saguer, situada al camí que puja a Sant Miquel, i que havia comercialitzat l’aigua amb la denominació Agua del Valle de San Daniel, coneguda com a “finísima de mesa” .

En el mateix indret hi ha un pou antic amb la inscripció “Mas Pi. Agua ferruginosa. 1862.

La font del ferro, un espai per picnic al cor de la vall de Sant Daniel.

L’antiga fàbrica d’en Saguer on es treu l’aigua que brolla a la font del Ferro. Foto: A.Vila

En la mateixa vall són conegudes la font d’En Fita i la font d’en Lliure. També era picant i ferruginosa la font de la Pólvora, al barri del mateix nom, de la qual també se’n va embotellar l’aigua.

L’aigua picant es considerava adequada pels ronyons i pel fetge i es recomanava prendre-la sola o barrejada amb vi, cervesa o llet. La prescripció de l’aigua de Madremaya, popularitzada com del “Manantial de Ntra. Sra. de los Ángeles”, era de dos a tres vasos diaris, descansant a temporades. Es recordava que el residu del fons de l’ampolla era el

precipitat del ferro per la qual cosa s’aconsellava es conservessin les ampolles esteses en un lloc fresc i fosc. Es venia en farmàcies i se’n recomanava la prescripció mèdica.

D’aquesta activitat econòmica no en queden gaires vestigis. La fàbrica d’en Saguer a la Vall de Sant Daniel, es una ruïna. A internet, hi ha un obreampolles a la venda i a la revista Les Gavarres s’han publicat algunes fotos de les etiquetes comercials de l’Aigua de Madremaya i de la Vall de Sant Daniel i poca cosa més.

Recentment s’ha tornat a posar en funcionament la planta de la font de Salenys, a Llagostera, la qual es ven en botigues de dietètica i comerços de qualitat i l’exporten a Alemanya, França i nord d’Europa. Tenen una capacitat de 120.000 litres diaris que envasen en ampolles retornables de vidre de litre, de mig i d’un terç i es poden trobar amb tres sabors diferents, picant, suau (amb poc gas) i sense gas. El ferro l’eliminen parcialment, però es manté el calci, i el magnesi, i en la picant i la suau, el gas natural.

Els nostres avantpassats que anaven a passejar amb l’excusa de beure un got d’aigua picant, ja coneixien el significat delicatessen: el gust i el sabor especial, prendre una bona aigua i una cansalada de Banyoles. ■

Obreampolles amb el nom comercial Agua de San Daniel.

pDS_41

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 42

cultura CULTURA

ÀREA DE CULTURA: MÚSICA, TEATRE, EXPOSICIONS XI JORNADES DEL PAPER, CURSOS, BIBLIOTECA Sergi Torrentà, 2n tinent d’alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serrano, Centre Cívic La Cooperativa / Anna Mª Fornells, biblioteca Emília Xargay

ESPECTACLES Concert-Homenatge al Dr. Josep Garriga i March l diumenge 15 de novembre passarà a la historia sarrianenca pel gran esdeveniment que es va portar a terme al nostre poble: fer un homenatge al que fou metge del poble durant molts anys i autor de sardanes, el doctor Josep Garriga i March, que recentment ha complert 100 anys.

Des de l`àrea de Cultura vàrem voler homenatjar aquesta vida dedicada a la comunitat sarrianenca a través de la medicina, així com la seva tasca com a divulgador i defensor del patrimoni cultural tradicional del nostre país. Una trajectòria vital que s’ha vist reforçada recentment per la cessió al poble de Sarrià de Ter del fons documental familiar, on, entre altres coses, consten les seves composicions musicals. És per això que, aprofitant els seus cent anys, vàrem homenatjar-lo per una vida dedicada al nostre poble, i també, no podia ser d’altra manera, amb un concert de sardanes a càrrec de La Principal de La Bisbal (cobla oficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de Sant Jordi), amb una aportació especial de la colla sardanista del GEIEG “Aires Gironins”, en què quatre parelles van dansar la dansa més bella de totes les que es coneixen a dalt l’escenari del Centre Parroquial i Cultural, que és on es va celebrar tan emocionant esdeveniment, al so d’una sardana interpretada magistralment per la cobla,

E

com totes les que van fer sonar.

Cal destacar que al repertori del concert inclogueren dues sardanes, Noces d’or i Adoració, del mateix Josep Garriga. Precisament, la primera ja fou estrenada per la mateixa cobla fa més de trenta anys. La resta del repertori inclogué altres sardanes i música popular catalana relacionada amb la Costa Brava, denominació de la qual també se’n celebra el centenari, i per aquest motiu vam tenir el suport i la col·laboració de la Diputació de Girona.

Al final del concert es va celebrar el sentit homenatge amb en Matias Martí, conductor del programa de Ràdio Sarrià Coneguem i estimem la cultura catalana, gran impulsor d’aquest homenatge i un dels impulsors de la donació del fons documental del Dr. Garriga al poble per part d’una néta del Doctor. I per acabar unes paraules de l’alcalde agraint a tothom la presència de tal esdeveniment.

Al final de tot de l’homenatge, hi hagué un bis per part de la cobla amb el Cant de la Senyera i la donació per part del mestre Cassú, director de la cobla, de l’arranjament de les dues obres que el mestre Josep Garriga va composar i van oferir en el concert d’ enguany.

Només em queda agrair i donar les gràcies a tots els que van fer possible que aquest concert homenatge fos un èxit. ■

Els Pastorets de Sarrià de Ter esprés de dues sessions molt exitoses, els Pastorets de Josep M. Folch i Torres se’n van de Sarrià de Ter amb ganes de tornar el proper Nadal. Durant dues representacions, el grup sarrianenc Cafè, Copa i Puro i un gran equip de voluntariosos actors i actrius, tècnics, maquilladores…i tot sota la direcció de la seva directora, Maria Torra, als quals hem d’agrair un gran esforç per la representació dels pastorets d’enguany, han estat al teatre del Centre Cultural i Parroquial Mossèn Domingo Casanellas per portar endavant una tradició tan nostrada com la dels Pastorets. Però el més important, el públic, tampoc ha fallat. Cares conegudes, els que no fallen mai, els que hi van per primer cop, els petits que perden la por als dimonis i els germans grans, que amb l'àvia i la tieta agafen de la mà els

D 42_pDS

petits perquè no pateixin amb el Satanàs a prop. Cada representació ha comptat amb molt de públic, sempre participatiu i gaudint de totes les escenes.

Cal recordar que el Grup a les Fosques va decidir en assemblea, i després de tres anys, no fer-los per problemes personals i va notificar-ho a l’ajuntament. És per això que el Centre Parroquial i el Consistori sarrianenc han treballat aquests darrers mesos per garantir la continuïtat de les representacions i per tant, d’una tradició tan nadalenca. En aquest sentit, la voluntat de l’ajuntament ha estat sempre assegurar la continuïtat d’aquest esdeveniment i per això cal agrair l’esforç fet pel Grup a les Fosques (que esperem que més endavant reprengui la seva activitat) i pel Centre Parroquial per haver preparat les funcions en tan poc temps. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 43

CULTURA [Exposicions

EXPOSICIÓ SALA LA CAIXA “B. Quelart, aquarel·les”

F

rancesc B. Quelart, l’artista convidat amb motiu de les Jornades del Paper, pinta aquarel·les, una tècnica una mica oblidada avui dia, però que només els grans coneixedors dels interiors de la pintura s’atreveixen a utilitzar, perquè encara que no ho sembli es necessita dominar molt bé el dibuix i saber controlar i economitzar els pigments.

Aquest artista parteix de la seva experiència com a paisatgista i en aquesta exposició ha reunit una obra dedicada exclusivament als detalls de la naturalesa que ha observat al llarg dels anys. El món vegetal pobla les seves pintures en totes les formes possibles: camaleòniques fulles que canvien amb les estacions, plantes exuberants i desbordants de verds… tot sota la mirada entre curiosa i còmplice de l’artista.

Quelart tracta la naturalesa de manera “carinyosa”, amb la familiaritat que tots els amants de les plantes sentim quan les veiem créixer, quan els traiem aquelles fulles que s’han assecat o quan, il·lusionats, assistim al naixement d’un nou brot.

Estem doncs davant d’un artista que partint d’allò conegut busca una parcel·la pròpia que li permeti experi-

mentar. En paraules d’Andrés Francesch, llicenciat en Història de l’Art i bon coneixedor de l’obra de Quelart, “la característica de l’artista adolescent és, i ha de ser, el desig d’experimentar. De passar per diferents fases relacionades amb la tradició o amb la innovació, per tal de trobar, de la manera més espontània possible, la seva pròpia personalitat. Després, si l’artista té vàlua, arriba com en un inesperat miracle el moment en què apareix aquesta autèntica personalitat, i en què passa a expressar-se en un idioma estètic propi. Dic això a propòsit de Francesc B. Quelart, la trajectòria del qual conec i he seguit des dels anys vuitanta. Va tenir bons mestres que li van ensenyar la pràctica de l’aquarel·la, l’ús de les reserves i l’economia de pigments propis d’aquesta tècnica. Va experimentar durant alguns anys, alternant paisatges clàssics amb altres de cromatisme més accentuat o amb la descripció de certs elements arquitectònics, en les textures dels quals es complaïa.”

Francesc B. Quelart va néixer l’any 1957 a Barcelona i actualment viu des de fa vint-i-dos anys a l’Empordà. Des de l’any 1984 fins ara, ha realitzat més d’una vuitantena d’exposicions individuals. I també ha participat en diverses exposicions col·lectives a Vilanova i la Geltrú, Girona, Barcelona, Terrassa, l’Escala d’Empordà, Palafrugell, Begur, Palamós, Peratallada, la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Celrà, Salt, Olot, Sitges, l’Ametlla del Vallès, Alacant, Madrid, Andorra, Lavaur (França) i Mèxic. ■

EXPOSICIÓ Papel Picado

E

ls alumnes del CEIP Montserrat van participar en les Jornades del Paper amb una exposició a la sala gran del Centre Cívic La Cooperativa, que es basava en els treballs realitzats en els tallers de “papel picado” que l’Associació mexicana Muchachamaca va impartir a l’escola.

Els nens i nenes van tenir ocasió, així, d’experimentar manualment amb el paper, en aquest cas paper de seda o de la Xina, i confeccionar banderes i sanefes que en moltes cultures, sobretot en la mexicana, formen part de la seva artesania popular i que s’inclou en totes les celebracions i festes.

L’exposició es completava amb un extens material procedent de Mèxic cedit per a l’ocasió per Francesc Ramió de Sarrià de Ter. ■

pDS_43

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 44

cultura CULTURA [Exposicions

EXPOSICIÓ SALA PATRONAT “L’artesania d’uns mestres”

D

avid Ventura i Neus Hosta són els artífexs d’aquesta exposició que reunia una mostra dels diferents treballs que aquests artistes-artesans han portat a terme en el seu taller de Navata.

Per les seves mans ha passat bona part dels símbols de la imagineria popular catalana: gegants, capgrossos, nans i figures del bestiari tradicional. Dominen com pocs l’art en cartró pedra, al que imprimeixen color i vida. La celebració d’aquesta exposició va servir també per a celebrar el títol de Mestre Artesà atorgat per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 a David Ventura.

La barcelonina Neus Hosta és ceramista de professió, amb estudis a l’Escola Massana i a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà entre els anys 1975 i 1980. Del 1980 al 1981 va cursar estudis d’especialització en ceràmica a l’Escola de Ceràmica de Faenza, a Itàlia.

Ha treballat durant molts anys com a ceramista en el seu propi taller, alternant la producció de la seva col·lecció de ceràmica amb la docència a l’escola de la Bisbal, fins a l’any 1984 en què va entrar en contacte professional amb en David Ventura, creant el taller VENTURA & HOSTA, dedicat totalment a la construcció de figures de cartró pedra fins a l’actualitat.

David Ventura, nascut a l’Hospitalet de Llobregat, va realitzar estudis de joieria i arts del metall a l’Escola Massana del 1974 al 1979, compaginant els estudis amb el treball a diversos tallers de joieria. L’any 1977 va entrar a formar part de la companyia d’espectacles de marionetes Col·lectiu d’Animació de Barcelona fins l’any 1980. A partir d’aquell any i fins avui es dedica plenament a la construcció de figures de cartró pedra.

Ventura & Hosta han participat en nombroses exposicions ja sigui indivi-

44_pDS

duals o col·lectives, com per exemple a la Galeria Populart de Barcelona; a la Galeria Risorgimento de Imola (Itàlia), a la Galeria Cartoon de Barcelona i al Museu de la Joguina de Figueres. El seu “material”, com ells l’anomenen, ha voltat per Marroc, Itàlia, Japó, França, Estats Units, etc., en forma d’exposicions individuals i col·lectives.

Sense oblidar la docència i les ganes de traspassar a altres el seu saber fer, així han col·laborat en diverses fires i tallers divulgatius i també han participat en altres tallers nacionals i internacionals, com el taller de gegants dins les activitats d’ONA CATALANA a Manchester l’any 1994; la CELEBRACIÓ DEL NOU PARLAMENT a Edimburg l’any 2000, la participació aquell mateix any en l’ARTS FESTIVAL a Donegal (Irlanda) o l’organització d’un taller de gegants i capgrossos a la Universitat de Santa Clara, a Califòrnia, l’any 2005.

La construcció d’una figura en cartró pedra té molt d’art i molt d’artesania. La sensibilitat i el saber fer es donen la mà. Tot comença amb la realització d’un esbós, per al qual es parteix d’una idea general del que es vol aconseguir, i per això es necessita reunir informació ja sigui provinent de les persones que fan l’encàrrec de la peça, ja sigui documentant-se sobre els costums de l’època o característiques de la figura a reproduir. A continuació s’inicia la tasca sensible i determinant, perquè es realitza l’escultura amb fang, a partir d’un “esquelet” metàl·lic. En aquesta part del procés és quan l’artista imprimeix el veritable segell artístic, quan realment està creant la figura i quan aporta la força i el caràcter a la

Foto: Quim Llunell

peça. L’ofici d’artesà es posa a prova quan comença a fer els motlles d’escaiola, la reproducció amb cartró pedra i l’escatat. Finalment es dóna a les figures l’encarnat i la decoració final.

La sala Patronat es va transformar els dies de l’exposició en un gran circ on era possible trobar qualsevol figura. Els visitants se sorprenien quan, només d’entrar, un vell pescador amb la seva pipa els donava la benvinguda assegut calmosament a la seva cadira. Els nens s’embadalien quan es plantaven davant d’un vell teatret de guinyol on els músics ballaven i feien sonar els seus instruments. I al seu costat, un enorme elefant, recent sortit de la selva, apuntava amb els seus ullals cap al centre de la sala on hi regnava una balladora sabata a topos que servia, a hores mortes, de bressol per adormir criatures.

En Tintin, màscares, peixos, escafandres, mariners, un vell mascaró de proa... Miniatures amb els colors negre i morat de la Setmana Santa, les macabres figures de la Dansa de la Mort... I, en mig de tot, el grup de micos jugant a les cartes com taürs impassibles.

Tots ells, sortits de la imaginació i les mans de la Neus Ventura i en David Hosta, van establir el seu campament a Sarrià de Ter durant tot el mes d’octubre a la sala Patronat. ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 45

CULTURA [Cursos

CURSOS Curs de conversa

E

l Curs de Conversa és va iniciar el mes d´octubre en el centre cívic La Cooperativa. Es porta a terme dos dies a la setmana.

Aquest curs té la funció d´una primera acollida als immigrants, amb la intenció d´evitar o alleugerir l´estranyament inicial que tot immigrant pateix quan arriba a una comunitat desconeguda.

En aquest sentit els cursos no només s´articulen al voltant de l´objectiu d´assolir una mínima comprensió de la llengua, sinó també perquè esdevinguin principalment un espai on establir-hi relacions socials.

A les classes es porten a terme un conjunt organitzat d´activitats orals, que tenen com a objectiu principal la millora de fluïdesa i la correcció i a la vegada també hi ha un objectiu prioritari d´aquests cursos, que és la integració social dels immigrants, orientar-

los en temes laborals, sanitaris…, entre d´altres. És important el fet de basar el curs en situacions quotidianes: nocions de geografia, alimentació, les compres, la higiene personal, la salut, les festes populars, etc.

En relació a molts d´aquests temes també es fan pràctiques, els alumnes fan sortides i així viuen la situació que s´estudia, per tal de desenvolupar uns cursos molt vivencials.

També utilitzem com a estratègia la realització de dinàmiques per tal de crear situacions de la vida real i poder donar unes pautes: saber trucar al metge, demanar hora de visita, demanar tanda en una botiga, etc.

El que volem amb aquests cursos és que aprenguin a moure´s pel poble, per la ciutat. Evidentment que comencin per les presentacions, com es faria amb l´aprenentatge de qualse-

vol idioma, però després passem a explicar que Sarrià de Ter té un ajuntament, com ho han de fer per anar en autobús a Girona, com demanar tanda a una botiga, etc. És tracta de donar-los els recursos perquè es puguin desenvolupar en aquest àmbit, i poc a poc anar polint l’idioma.

En molts casos la població catalanoparlant no es dirigeix als immigrants en català. Aquest fet no només deixa poques oportunitats als immigrants a la pràctica, sinó que els desmotiva. Penseu que tots podem fer de petits mestres per orientar-los en la llengua catalana, per ajudar-los a perfeccionar-la.

Una manera d´ajudar-los és parlant català i motivant-los a que ells també el parlin, la pràctica els ajudarà a polir l´idioma i a obtenir el resultat desitjat després de l´esforç fet per aprendre el català. ■

Curs de Pilates

A

quest curs 2009-2010 l’àrea de Cultura ha organitzat per primer cop un curs de Pilates a Sarrià de Ter. L´inici ha estat un èxit, amb una trentena d´alumnes.

Actualment el métode pilates és usat en companyies de dansa de tot el món, així com els atletes olímpics i professionals, equips esportius i els gimnasos privats. Joseph Hubertus Pilates és l´autor del métode Pilates.

QUE ÉS EL MÈTODE PILATES? Pilates és un complet sistema d´exercici físic. Posant accent en l´alineació del cos i la respiració correcta, Pilates utilitza l´abdomen, la part baixa de l´esquena i glutis, així com un centre de poder, permetent que la resta del cos pugui moure´s lliurement.

QUINS SÓN ELS BENEFICIS D’AQUEST MÈTODE? Les activitats quotidianes com seure, córrer, jugar, esports, ballar o fer exercici en un gimnàs, enforteix alguns grups musculars, però pot deixar d´altres grups de músculs més febles i subdesenvolupats.

El desequilibri muscular resultant mai no pot manifestar-se com a tal, però amb el temps, pot convertir-se en una font de fatiga, malestar i dolor i fins i tot immobilitat. El métode Pilates de condicionament físic i mental facilita l´harmonia muscular i l´equilibri.

Les persones que utilitzen sistemàticament el métode Pilates descobreixen que sense un esforç conscient milloren la seva postura, es mouen amb més facilitat, dormen i descansen

millor. El cos se sent més ferm, segur i els músculs més poderosos.

Joseph Pilates va dedicar més de 50 anys perfeccionant el seu sistema d´exercicis que utilitza la memòria i la musculatura, per crear una harmonia física i mental. Els seus objectius són que cada individu cerqui la plena mesura de la seva capacitat.

pDS_45

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 46

cultura CULTURA [Cursos

UN MÈTODE D´EXERCICI VERITABLEMENT ÚNIC Imagineu un programa d´exercicis que li recompensa amb la flexibilitat d´un ballarí professional, restablir l´equilibri muscular del seu cos al temps que millora la postura. Imagineu un programa d´exercicis que ajuda a curar el dolor muscular i de teixits tous, mentre que construeix la força per evitar un major perjudici.

Imagineu un programa d´exercicis que utilitza el cos i no només els grups de músculs aïllats. Imagineu un programa d´exercicis que permet el benestar físic i mental de l´ésser.

ES RECOMANABLE PER A MI FER EL MÈTODE PILATES? Pilates és accessible a qualsevol persona, joves i vells, atlètic, sedentaris o com una teràpia física. Pilates és per a individus que volen millorar la seva força i flexibilitat, sense inflar o sobre-

carregar el cos. Regularment, la pràctica d´aquest mètode funciona per a la prevenció de lesions musculars i de teixits tous. No és sorprenent que els primers en utilitzar aquest mètode van ser ballarins com Marta Graham i George Balanchine. En última instància, descoberta per fisioterapeutes i ortopedistes que utilitzaven aquest métode per rehabilitació de pacients.

Cada cop som més conscients que hem de cuidar el cos i que fer exercici és bàsic. Aprendre i sentir una major consciència sobre el cos, i rebre un sistema d´exercicis segurs i efectius, han aportat a un creixent important nombre de persones que practiquen amb entusiasme el mètode Pilates, com el seu règim d´exercici primari.

QUÈ ÉS DIFERENT SOBRE EL MÈTODE PILATES? Joseph Pilates creia que l´exercici

corrector ha de començar amb l´educació i el condicionament total del cos.

Més de 500 exercicis dissenyats específicament van ser concebuts per Joseph Pilates per desenvolupar el cos de manera uniforme. El control i la forma adequada és un principi bàsic de Pilates.

Contra la pràctica d´exercicis repetitius, Pilates prefereix menys repeticions i moviments més precisos. Aquesta connexió ment-cos és una tècnica molt eficaç de fer exercici.

A mesura que la seva ment és dirigida a través del moviment del seu cos, una nova consciència s`experimenta. Les sessions de Pilates s´adapten a les necessitats de l´individu. Les classes són individuals o en petits grups supervisats de prop.

Joseph Pilates va dir als seus estudiants, « Se sentiran millor en 10 sessions, es veuran millor en 20 sessions i tindran un cos completament nou en 30 sessions ». ■

BIBLIOTECA Novetats “La Dona del Migdia“ de Julia Franck.

uns temps dramàtics, i una commovedora epopeia de tota una època.

“La Isla Bajo el Mar” d’Isabel Allende.

En aquesta novel·la l’autora toca els punts neuràlgics de la història alemanya recent des d’una perspectiva absolutament personal,que abasta tant l’adveniment del nacionalsocialisme com la vida a l’Alemanya dividida. És la història d’una dona fascinant que va viure en

46_pDS

L’autora ens endinsa en el terrible drama de l’esclavitud protagonitzada per una mulata que als nou anys és venuda com esclava a l’amo d’una important plantació de sucre a la colònia de Santo

Domingo, i que lluita per aconseguir la seva llibertat.

“Aurora Boreal” d’Asa Larsson.

“Contra el Viento” d’Ángeles Casco.

Premi Planeta 2009, és la commovedora història de l’amistat entre dues dones que viuen en móns totalment oposats, narrada i explicada amb la bellesa de la realitat, plena de sensibilitat, aventura i emoció.

És una novel·la negra escandinava publicada a tot el món i amb un milió d’exemplars venuts a Suècia.

La trama,la mort d’un famós predicador suec i les sospites recauen sobre la seva germana que desesperada demana ajuda a la seva amiga advocada perquè descobreixi el culpable.

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 47

CULTURA [Biblioteca

“MIL·LENNIUM” Àngel Garcia

U

n dels regals més freqüents d’aquestes passades festes de Nadal ha estat la trilogia Mil·lennium que encapsada en un vistós estoig ha resolt el problema a més d’un despistat que, desconeixedor dels gustos del destinatari, ha optat per regalar llibres (bona tria!) i ja posats i per no errar el tret, a poder ser els més venuts.

Però no és de regals que voldria parlar, sinó d’Stieg Larsson i de la seva obra, tant pels que ja se l’han llegit com pels que encara no ho han fet.

L’autor d’aquesta apassionant trilogia, Stieg Larsson, va morir fulminat per un atac de cor als cinquanta anys, abans de poder veure publicada la seva obra. Militant de la Lliga Comunista dels Treballadors i corresponsal de guerra, va ser un activista contra el racisme i la ultradreta i fundador de la revista sueca Expo especialitzada en la investigació dels vincles entre els grans grups financers i l’extrema dreta. D’alguna manera el seu personatge Mikael Blomkvist, director de la revista Millennium, és el seu propi retrat.

“Els homes que no estimaven les dones”

El director d’una revista independent i molt crítica amb els poders, és acusat –i condemnat—per una denúncia feta a un gran empresari pertanyent a un important grup de pressió de Suècia. En l’ínterim d’abandonar el seu càrrec de director i complir els dos o tres mesos de presó que li corresponen, rep un encàrrec molt especial: investigar la misteriosa desaparició d’una jove fa quaranta anys.

El típic plantejament en la novel·la negra de l’assassinat en una habitació tancada, es trasllada en aquesta ocasió a una petita illa de menys d’un centenar d’habitants en el dia que l’ú-

nic pont que l’uneix al continent ha quedat tallat per l’accident d’un autobús. Així, el cercle de possibles sospitosos es limita als pocs que en aquell moment eren dins l’illa, la majoria d’ells membres d’una mateixa i poderosa família i parents de la noia desapareguda.

Les investigacions del periodista se centren en l’extens arxiu d’un oncle, que és qui l’ha contractat, els darrers anys de la vida del qual han girat obsessivament a l’entorn d’aquella estranya desaparició.

Al darrera del fil detectivesc hi ha també una oberta crítica a l’alta burgesia sueca, la pressió que exerceix sobre els mitjans de comunicació, la seva esporàdica vinculació amb partits nazis, i els intents desesperats d’una publicació per fer la seva feina amb rigor i independència.

La incorporació a la investigació de la Salander, una inconformista i atípica ajudant, amb una memòria fotogràfica inusual i habilitats com a hacker de dubtosa legalitat, donarà un nou

impuls al treball del periodista, que troba cada cop més obstacles entre els habitants en la seva recerca fins a portar-nos, com no podia ser d’altra manera, a un sorprenent i inesperat desenllaç.

L’acurat estil, l’excel·lent narració i l’argument policíac molt ben tramat, van fer de Els homes que no estimaven les dones un boom literari no ja només a casa nostra sinó a nivell de tot Europa.

“La noia que somiava un llumí i un bidó de benzina”

Si a la primera part el tema central era la denúncia de la relació de l’alta burgesia sueca amb els grups nazis, en aquesta ocasió Mikael

Blomkvist és a punt de publicar un reportatge sobre la prostitució i el tràfic de dones de l’Europa de l’est, escrit per en Dag Svensson, un periodista d’investigació i la seva dona, la criminòloga Mia Bergman.

Mentrestant, la Salander, després de passar unes llargues vacances al Carib i d’haver-se enriquit considerablement sempre amb procediments no gaire legals, viu allunyada de Mikael i evita tenir-ne cap relació.

Prop de mitja novel·la transcorre sense cap acció rellevant fins que un esdeveniment impensat transforma tot el contingut. En Dag i la Mia són assassinats i totes les proves apunten la Lisbeth. A partir d’aquí la novel·la adquireix un ritme trepidant, rememorant la infantesa difícil de la Salander, el seu pas per diferents reformatoris i la complexa relació amb el seu psiquiatre i l’administrador. Per la seva banda en Mikael intentarà demostrar la innocència de la Lisbeth enfrontantse a dificultats cada cop més grans. El ritme de l’acció, in crescendo, no s’aturarà fins al desenllaç final.

Amb tot, penso que la primera part és més interessant (potser Cervantes tenia raó amb allò de “segundas partes nunca fueron buenas”) i en aquesta segona, la profusió de personatges amb noms impronunciables per a nosaltres aconsegueixen embolicar-te en més d’una ocasió.

pDS_47

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 48

cultura CULTURA [Mil·lènium

Llegint-lo vaig recordar aquells vells llibres de l’Àgatha Christie a l’Editorial Molino en què al principi del llibre hi venia un llistat dels personatges. No m’hauria anat gens malament.

“La reina al palau dels corrents d’aire”

Amb la tercera i última entrega de Millennium, Larsson sembla haver-se posat les piles altre cop, com si el segon volum hagués estat només un necessari tràmit per abor-

dar, ara sí, la corrupció dels serveis secrets de l’estat fora de tot control democràtic, la Säpo i la temible Secció. Les implicacions polítiques i el nivell d’eficàcia d’aquesta Secció són de tal dimensió, que riu-te’n tu dels Gal i els Amedos de torn. No deixa de sorprendre als qui en un moment o altre hem idealitzat els països nòrdics, que la perversió del sistema no els és aliena.

Mikael Blomkvist intenta reunir un bon grapat de proves per tal de desemmascarar tota la corruptela dels serveis secrets, mentre la Salander intenta recuperar-se de les greus lesions patides. I com en un llarguíssim tobogan, l’acció i els fets et van portant cada cop més endavant, amb un ritme trepidant, fins a la resolució final.

A Larsson, criticat per alguns elitistes a qui semblaria que els molesta la literatura de masses o potser simplement els molesta llegir allò que tothom llegeix (¿qui no va llegir als anys vuitanta El nom de la rosa?), se li ha de reconèixer el realisme, la profusió de detalls, el domini del tempus en l’acció, la construcció dels personatges, la crítica social (la implicació de la burgesia amb el feixisme, en el primer volum; el tràfic de dones en el segon, i les clavegueres de l’estat en aquest tercer) i finalment el fet que en aquest últim llibre aconsegueixi tancar tots i cadascun dels fils encetats amb “Els homes que no estimaven les dones”. Chapeau!

Molts personatges són destacables, però especialment el de la Salander, per-

què essent una persona volgudament marginal, que viu fora del sistema i no en reconeix mai la seva autoritat, se’ns presenta amb uns valors ètics inqüestionables: l’amistat, el compromís, el deure d’ajudar qui t’ajuda, etc. Larsson està exaltant els valors d’aquests joves inconformistes d’estètica agressiva i sovint estereotipats per la societat com a quasi predelinqüents. D’alguna manera els està “restituint” però sense fer trampes, sense domesticar-los, sense endolcir ni un bri els seus trets més característics.

Un bon llibre (tres bons llibres) amb un final rodó i que, encara que pugui semblar un tòpic, m’han robat moltes hores de son.

De ben segur que qui hagi rebut el preuat regal, en gaudirà. ■

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

48_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 49

CULTURA [Biblioteca

“LA IL·LUSIÓ” de Josep López Romero Eva Martínez Escobosa

osep López Romero va néixer l’any 1967. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per l’UAB. Es va dedicar al Periodisme i va treballar a la Vanguardia. Ha treballat en agències de Relacions Públiques i Comunicació per diverses multinacionals. Va ser professor de Comunicació a la Universitat de Vic i a l’Escola de Relacions Públiques de Barcelona.

També imparteix conferències i tallers sobre Coaching. Ha escrit diversos llibres i els que més destaquen són: El valor del samurai i El camino de las hormigas.

La seva plana web és: www.joseplopez.com.

“La il·lusió” es compon de 20 capítols on es narra tot el procés a fi de recuperar la il·lusió. La il·lusió és necessària per viure i per dur a terme qualsevol projecte de futur. I tots cerquem una il·lusió a la vida i, si no, que trista seria la vida! Quan aquesta il·lusió s’esvaeix de la nostra vida, pels motius que siguin, ens quedem sense energia i no tenim esma per fer res.

La protagonista del llibre es diu Esperança i dóna veu a l’autor. L’Esperança es lleva un bon dia, amb una sensació de buidor al pit i amb una sensació que ja res té sentit a la vida.

Li costa llevar-se al matí i està baixa d’ànims. Està casada amb en Carles i té una nena que es diu Llum.

L’Esperança té una llibreria. Treballa amb en Marc, la seva mà dreta i la persona que gestiona el seu negoci.

Darrerament perd les claus de la botiga, no sap on posa les coses i té faltes d’atenció.

El més important és acceptar-se a un mateix i potenciar els teus talents. Has d’escoltar els teus desitjos i no perdre mai l’esperança. Has

J

de fer servir la intuïció, la imaginació i tot es veu d’una altra manera.

Has de tenir clar quin camí vols seguir i triar un projecte de vida que sigui molt important per a tu. No deixis que ningú t’ordeni en els teus somnis, ni tampoc esperis que ningú ompli les teves buidors.

El somni de l’Esperança és millorar el món amb les paraules i també ser estimada a través d’elles.

Has de ser humil de reconèixer tal i com ets, igual que els altres éssers humans. Has de compartir les teves emocions, obrir-te als altres i deixar que s’endinsin al teu interior.

Has de posar l’afecte en diverses persones per no caure al buit més rotund.

Has de fer les coses amb passió, així podràs recuperar la teva il·lusió.

En definitiva, la il·lusió es compon de la serenitat, els desitjos profunds, l’autoconeixement, la imaginació, la direcció i la confiança.

Has de ser capaç de donar i donar-te als altres i ser generós per poder projectar la teva existència.

Al final del llibre, l’Esperança recupera la il·lusió. Decideix parlar amb en Marc per proposar-li una millora: la direcció de la llibreria. Ella tornaria a fer de dependenta, que era el que desitjava fer i creia que se li donava bé. Així podria transmetre la seva il·lusió als altres companys de professió, que ja mai més es deixarien envair per la tristesa. També parlaria amb en Carles, el seu marit, per recuperar la il·lusió de compartir i també volia tornar a escriure, ja que tenia la necessitat d’escriure com es perd i es recupera la il·lusió.

Els colors que fan recuperar la il·lusió són: Violeta (serenitat). Fes una aturada i esbrina el plaer de ser Lila (memòria). Recupera els teus desitjos més intensos Blau (autoconeixement). Descobreix com ets tu mateix Verd (imaginació). Viu el present amb intensitat i alegria Groc (direcció). Dóna forma al teu desig i tria un camí. Llança’t Taronja (confiança). Construeix una xarxa d’afecte al teu entorn. Confia en tu mateix i en els altres i accepta’t tal com ets i als altres també Vermell (passió). Fes les coses amb passió i il·lusió Tothom s’hauria de llegir aquest llibre tan interessant, perquè qui és que no ha perdut la il·lusió en un moment o altre de la seva vida?

Us animo a llegir-lo perquè aporta molta energia positiva i dóna molts ànims per continuar endavant. És el camí de la superació, acceptació d’un mateix i el creixement personal.

Dono la meva enhorabona a en Josep López perquè aquest llibre és tot un èxit. Felicitats!.■

pDS_49

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 50

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

UN DESIG ANOMENAT:

TRAMVIA URBÀ DE GIRONA Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

D

avant les imprevisibles oscil·lacions futures dels preus del petroli, que tindran una clara repercussió en els preus dels carburants, i la restricció que això suposarà en l’ús dels vehicles privats en tots els països del món, (1) les terres de Girona haurien d’apostar també progressivament per unes xarxes de transport ferroviari que connectessin amb rapidesa i eficàcia les terres de marina amb les terres de l’interior, amb enllaç també amb la ciutat de Girona.

Per tal de fer més efectiva, econòmica, sostenible i racional la mobilitat ciutadana /urbana / metropolitana, així com altres alternatives en la riquesa, el desenvolupament, el benestar, la promoció turística i econòmica del territori, la preservació del paisatge i la connectivitat dels pobles de l’interior de les terres gironines, em sembla molt convenient recuperar, ja des d’ara, els projectes d’infraestructura de tramvia lleuger entre les poblacions costaneres i les de l’interior amb un servei ferroviari que comuniqui l’eix de poblacions, est/oest, entre Sant 1

Tramvia, Berlín, 2010

Feliu de Guíxols, Olot, Ripoll.

Darrerament hem llegit en les pàgines dels rotatius gironins que finalment el govern de l'Estat espanyol finançarà 'un estudi informatiu' per tal d'analitzar la implantació del tramvia a l'Àrea Urbana de 2 Girona. Crec que és una molt bona notícia per a repensar el futur de

Girona. Més positiva esdevindrà la iniciativa si l'estudi informatiu en qüestió acaba per ajustar-se al realisme que ens pugui procurar el futur amb els imponderables que aquest ens deixa entreveure avui mateix (escalfament del planeta, minva i encariment dels preus del petroli, excessiva densitat de trànsit

“Durant l'estiu del 2008, l'extracció global de petroli va superar la vertiginosa xifra de 1.000 barrils per segon (86,4 milions de barrils al dia).

Podria ser que ja no tornem a creuar aquest llindar. Experts com RICHARD HEINBERG consideren que l'estiu del 2008 es va arribar al punt àlgid en l'extracció mundial de petroli i que aviat (abans que les criatures que comencen primària tinguin edat de conduir) no hi haurà prou petroli per continuar el nostre nivell de consum. No sembla haver-hi alternatives viables, a gran escala, per mantenir el nostre nivell de consum.” pàg. 34, PIGEM, Jordi; Bona Crisi. Cap a un món postmaterialista, Barcelona, 2009.

“El 95% del transport motoritzat mundial depèn del petroli i el seu consum suposa més de la meitat de la demanda mundial. L'Agència Mundial de l'Energia (AIE) ja ens ha advertit que no es podrà garantir l'increment de la demanda de cru per al 2012. D'aquí a poc temps, l'extracció de petroli tindrà una minva inexorable entre el 3 i el 5% anual, aquesta minva vindrà acompanyada també amb la del gas, de manera que iniciarem una davallada energètica encara més acusada. HEINBERG (2007) ens ha alertat que aquesta serà la primera i la darrera generació que podrà gaudir de vols de baix cost i, a més, els cotxes ja no podran moure's igual quant a la potència i a la velocitat. Dintre de pocs anys ens haurem d'enfrontar a un escenari en el qual hi haurà menys energia, de pitjor qualitat i a uns preus excessivament elevats.” FERNÁNDEZ DURÁN, Ramón; El crepúsculo de la era trágica del petróleo, Barcelona, 2008.

HEINBERG, Richard; Se acabó la fiesta. Guerra y colapso económico en el umbral de la era del petróleo, Benasque, Huesca, 2006, Powerdown.Options and Actions for a Post-carbon Word. Gabriola Island: Clairview, 2007

50_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 51

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

Berlín, Alexanderplatz, 2010

a motor a les ciutats, etc.). Quant als transports urbans amb futur, es tractaria, doncs, de pensar un projecte que pogués ser assumible i viable, de manera que demostrés i posés sobre la taula l'efectivitat d'un històric mitjà de transport com és el tramvia.

Sé i sabem de bell antuvi que per tal que un projecte d'aquestes característiques sigui eficaç i la seva costosa inversió pugui ser rendible, hi ha d'haver uns fluxos de població que potencialment i efectiva puguin fer ús d'aquesta interessant modalitat de transport. En la meva opinió, per Girona i la seva zona metropolitana, aquest és l'imponderable més gran per a dur a terme un projecte d'aquestes característiques: el nombre d'habitants que potencialment i pràctica estarien en condicions d'agafar i tenir a l'abast aquest sistema de transport.

Algunes ciutats i àrees europees ja fa anys que han apostat per aquest sistema de transport, el qual en la meva opinió humanitza molt més les ciutats i les seves àrees urbanes. La modalitat del tramvia allibera l'espai urbà -com tothom molt bé sap- de sistemes avui molt qüestionats, agressius i altament contaminants com són

els vehicles de motor de combustió per l'efecte dels gasos i pels índex insuportables de soroll que emeten.

L'aposta pel tramvia o per la seva modernització, ja la van fer en el seu temps ciutats europees com ara Grenoble, Estrasburg, Milà, Torí, Montpeller, Bilbao, València i moltes altres. Avui, ciutats com York, Edimburg, Palma de Mallorca, estan treballant en la implantació del tramvia. Concretament a Edimburg li vindrà com l'anell al dit perquè té una estructura urbanística de carrers molt amples i considerablement llargs, de manera que la implantació del tramvia descongestionarà la ciutat atenent que avui pels carrers de la capital escocesa hi circula una considerable xarxa d'autobusos, la qual ofereix un servei de raonables freqüències i d'acceptable qualitat. Però algunes d'aquestes ciutats i les seves àrees urbanes, val a dir que planifiquen el seu futur, el pensen bé tots plegats: ciutat central i municipis de l'àrea.

Quant a mobilitat, Barcelona i la seva àrea urbana ho estan fent bé, molt bé, diria jo. Girona i la seva àrea ni de bon tros té un entorn tan poblat com les ciutats que suara he citat. No obstant això, tots plegats hauríem de ser capaços novament de pensar bé el futur de la mobilitat urbana de Girona i el seu entorn. En conseqüència, ens convé preveure també què s'ha de fer en aquest aspecte de la implantació d'un futur tramvia pels nostres carrers.

Girona i la seva àrea d'influència hauria d'atrevir-se progressivament, doncs, a apostar per unes línies de tramvia i alguna d'elles, evidentment, hauria necessàriament d'arribar fins a l'aeroport. Per tant, quant al debat ciu-

tadà sobre el desmuntatge o no del viaducte que creua la ciutat de Girona, sóc ferm partidari que, un cop les noves i esperades infraestructures ferroviàries creuin el subsòl de la ciutat i tots plegats gaudim del seu correcte i puntual funcionament, el viaducte serà un element del qual jo no li'n preveig cap altra utilitat que no sigui el seu immediat desmuntatge.

Crec que ha de ser l'Estat espanyol qui financi no només els estudis informatius del desmuntatge del viaducte i el de la implantació del futur tramvia, sinó que almenys, i en un futur immediat, quant al susdit viaducte, l'execució de l'obra d'enderrocament l'ha d'assumir en la seva totalitat l'Estat.

La ciutat de Girona no ha, no hauria d'assumir cap part d'aquesta hipoteca no desitjada. Per tant, Girona i la seva ciutadania, en un futur pròxim, s'han de veure beneficiats d'una millor diafanitat urbana i en conseqüència alliberar-se d'un viaducte al qual -insisteixo- jo no li veig cap altre futur ni cap altra utilitat que no passi per la seva total eliminació, llevat del tram d'acer corten per als usos turístics i de postal tradicional de la ciutat, tal i com s'ha dit.

Justament, els espais que alliberaria el viaducte en el seu tram més durament urbà, més central, en la meva opinió, serien una magnífica oportunitat perquè s'hi pogués fer passar una doble línia de tramvia, la qual, provenint en origen de municipis de l'Àrea Urbana com Sant Julià de Ramis, podria discórrer per tota la mitgera o pel cantó de l'antiga Nacional II en tot el terme municipal de Sarrià de Ter (avinguda de França, Parc Hospitalari Universitari, Hospital, Sant Ponç).

El futur tramvia hauria d'entrar a Girona ciutat per davant de l'hospital Trueta, pel barri de Sant Ponç, en direcció centre ciutat, bo i aprofitant els espais alliberats pel viaducte.

El tramvia podria tenir la seva centralitat a la zona alliberada de les estacions ADIF-RENFE i, alhora, s'hauria de bifurcar en sentit est, pel

pDS_51

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 52

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

carrer d'Emili Grahit cap a Montilivi, Campus Universitari, Parc Tecnològic de la UdG, Vila-roja i la població de Quart. En sentit sud hauria d'arribar també a l'aeroport de Girona-CostaBrava. Val a dir que no totes les dimensions del tramvia són iguals i tanmateix, per posar-vos un exemple, a la capital d'Alemanya, a Berlín, hi circulen avui diverses mides de tramvies, des dels més llargs i més amples, als més estrets i més curts.

L'important, evidentment, a més d’altres aspectes, és la freqüència de pas i l'ús.

Lògicament, en el disseny d'aquests recorreguts per l'Àrea Urbana s'haurien de preveure les corresponents parades o baixadors i, en els seus respectius espais d'origen i terminals, s'haurien de dotar dels corresponents aparcaments dissuasius (PARK & RIDE) o dels corresponents enllaços d'autobús o altres sistemes de mobilitat alternatius. En el sentit oest, és evident que el tram des de Girona centre hauria de donar servei i prosseguir cap a la població de Salt i a ser possible hauria d'atènyer també el municipi de Bescanó. En aquestes orientacions (i per lògiques fases successives), permeteu-me que sigui una mica utòpic o agosarat, el projecte de tramvia hauria de poder recuperar en un futur (15, 20, 30 anys) els itineraris de l'antic tren d'Olot (i tal vegada, posats a fer projectes, l'hauríem de

2 3

La ciutat de Grenoble compta amb un modern tramvia urbà. 1996

fer arribar fins a Ripoll). Aquest tramvia de l'Àrea Urbana hauria de ser compatible en la seva continuïtat, en sentit nord i nord-est; hauria de poder enllaçar en un futur -em sembla que no gaire llunyà- amb nuclis de població com ara Bescanó, Bonmatí - AnglèsAmer - Les Planes, Sant Feliu de Pallerols, etc. Fins a Olot.

I des de la població de Quart, successivament hauria de poder recuperar també el conjunt de les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d'Aro, etc., fins a Sant Feliu de Guíxols, de manera que el tramvia pogués enllaçar amb altres itineraris per les poblacions de l'Empordà. Caldria projectar, doncs, una

anella de tramvia per les poblacions de les Gavarres tal i com tenim entès que pensa projectar la Diputació? Per què no? 3 Crec que l'Estat ha apostat bé i seriosament pel futur amb els trens de l'Alta Velocitat, pel traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, però no està escrit enlloc que el mateix Estat espanyol no hagi o no estigui obligat també a contribuir en les infraestructures de més curt recorregut.

Projectes i inversions que al cap i a la fi reverteixen segurament d'una manera molt més propera en la ciutadania més modesta. La modalitat de tramvia i de tramvia lleuger esdevindria una aposta de futur i de benestar per als pobles i viles del seu recorregut. Obriria sens dubte altres alternatives d'activitat econòmica i a la fi ens podria garantir una futura major preservació del territori i del paisatge. ¿Si fa un segle els nostres besavis van ser capaços de fer una aposta pel progrés, per construir de bell nou les xarxes de trens i tramvies, per què amb una nova i sostenible visió de futur no les podem recuperar les dones i els homes del segle XXI? ¿Per què no ens hauríem de plantejar aquest tipus de projectes ferroviaris ateses les crisis dels carburants que sens dubte arribaran tard o d'hora? ■

Vegeu el diari El Punt de dijous 5 de novembre de 2009.

Diari El Punt, dilluns 2 de març de 2009.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com 52_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 53

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

La maledicció de la contraportada La contraportada d’aquesta publicació trimestral arrossega una maledicció que riute’n de la de Tutankamon. Si fa uns anys hi apareixia l’anunci d’un promotor-constructor que oferia casses aperallades i cases aparallades, ara hi apareix publicitat d’una peixeteria.

Amb un xic de sort, al número que tenim ara als dits ja s’haurà corregit. L’esforç publicitari de l’anunciant (que s’ha fet fer un disseny, un logo i un fotolit) s’ho mereix, alhora que val la pena que el peix s’enriqueixi amb vitamina A.

Cognoms industrials Al darrera de la meva afició als jocs de paraules i als enigmes verbals, hem fet amistat amb un matrimoni la part femenina del qual és una senyora que ha viscut molts anys al carrer Major de Sarrià … de Barcelona. Un dia d’aquests ens trobarem per fer una ruta guiada pel barri de JV Foix. Potser serà la primera etapa d’un recorregut pels indrets amb toponímia agermanada. El més curiós del cas és que aquesta senyora, a més a més de la connexió sarrianenca, té uns cognoms amb una vinculació insòlita amb el poble.

Es diu Torres i Hostench!

Sarrià i el whist L’escriptor empordanès Vicenç Pagès Jordà ha publicat a primers de tardor Els

jugadors de whist, un dels èxits editorials de la temporada. És una història generacional que no em puc estar de recomanar. L’acció té lloc a Figueres i, així, la capital de l’Alt Empordà ja disposa d’una senyora novel·la ambientada en els seus escenaris, amb tot de personatges que formen part del decorat.

En un capítol, Pere Carré -un protagonista terciari o quaternari però que hi tindrà un paper destacat- passa amb el seu camió bolquet per Sarrià de Ter i agafa l’autopista en direcció a França. Aquest episodi té lloc l’agost del 77, quan els peatges i accessos i escalèxtrics eren al bell mig del poble. Pere Carré, que venia de Verges via Jafre, va entrar a l’A-7 per Sarrià aconsellat pel seu amic Xicu Masferran “que no conduia i que tenia una visió radial de la província; al seu parer, per anar a qualsevol lloc calia passar per la ciutat de Girona.” Aquest episodi té lloc l’agost del 77 quan, efectivament, Sarrià formava part de Girona.

Telecomunicacions Aquest final d’any, a molts teulats i terrats hi ha hagut remenament d’antenes.

L’apagada analògica, la irrupció de la TDT, l’orientació cap als repetidors de Rocacorba o de can Rubau… A casa, els descodificadors digitals terrestres ja fan companyia al nou receptor de la xarxa Wimax, instal·lat al màstil de l’antena, que mira cap a Sarrià de Dalt i

que ens permet rebre senyal d’Internet en molt bones condicions i amb un servei sense queixa. A part de la satisfacció de gaudir de banda ampla a un preu ajustat, és un descans poder penjar el telèfon amb un somriure als llavis quan truquen les televenedores sudamericanes de telefonia que demanen per un tal “don Iòsep” just quan t’asseus a dinar. Tot són avantatges.

Gràcies, Ajuntament!

Un passeig pels carrers Amb la participació de la Generalitat i la Diputació, els ajuntaments respectius han editat la guia de lectura Un passeig pels carrers de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Es tracta d’un recull biogràfic i bibliogràfic sobre personalitats amb carrers dedicats a les tres poblacions. De Sarrià hi figuren Agustí Riera i Pau, Emília Xargay i Pagès i Paulí Torras i Domènech. La medicina i la política, l’art i la indústria : vet aquí tres àmbits i tres personalitats que ennobleixen el nostre nomenclàtor urbà.

Càmera cafè Vet aquí que uns brètols van entrar al pavelló municipal i, entre altres desperfectes, van malmetre la màquina de cafè i se’n van endur la recaptació. És un fet delictiu de baixa estofa que demostra ben poca professionalitat. Al pavelló no n’hi ha, de diners. En tot cas n’hi falten.■

pDS_53

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 54

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

EDUCACIÓ NUTRICIONAL

BERENAR SALUDABLE Roser Solbas EMPSA, equip municipal de la promoció de la salut de l’Ajuntament de Girona.

E

l passat 19 de novembre, els nens i nenes de P3 del CEIP Montserrat participaren en el taller: Berenar saludable.

Al matí, a primera hora, l’ Alexandra i la Roser ens van explicar quins aliments són els més saludables per a tots nosaltres i quins no ho són tant.

També quins hàbits d’alimentació i higiene hem d’assolir per tenir un cos saludable i créixer ben forts.

Tot plegat mitjançant uns titelles i la participació dels alumnes.

A la tarda, després d’una xerrada informativa als pares i mares de P3, ho vàrem posar tot en pràctica a través d’un berenar molt saludable, del qual gaudiren pares, mares, mestres, alumnes i algun avi o àvia.

L’Escola Montserrat té en compte que els hàbits alimentaris es construeixen en la infantesa, per això és tan important que els nens i nenes aprenguin a menjar de forma saluda-

54_pDS

ble de ben petits. Tots els esforços que dediquem a aquesta tasca seran un regal per al futur: la salut.

L’educació en uns bons hàbits d’alimentació ha de començar a casa i continuar a l’escola. A casa, els pares i els avis són bàsics per transmetre les tradicions, els costums i altres factors que influiran de forma positiva o negativa en l’acte de menjar dels nens/es.

Els hem d’anar introduint els diferents gustos i textures des de molt petits, si bé en moltes ocasions no tots són acceptats fàcilment, perquè per això cada nen/a necessita el seu temps. És necessari, per part dels pares i educadors, una bona dosi de paciència i perseverança, sense deixar-se vèncer per la seva comoditat i les presses.

L’escola també té un paper molt important. El menjador escolar és un espai clau per fomentar conductes alimentàries sanes i també l’educació nutricional dins les aules.

A més a més no hem de restar

importància al màrqueting publicitari i a la influencia negativa que pot exercir sobre els infants.

En definitiva, podríem dir que la responsabilitat de l’educació nutricional dels més petits és tota la societat i en tots els àmbits: família, escola, mitjans de comunicació, indústries, etc.

Si l’educació nutricional es practica de forma constant, si els missatges són unànimes i si es predica amb l’exemple, tant a casa com a l’escola, s’aconseguirà l’èxit.

Jordina Claravalls, Isabel González i Sílvia Rovira.

Mestres i TEI de P-3 Alguns dels pares que van participar en el taller opinen: “La veritat és que l'alimentació equilibrada és molt important en totes les fases de la vida, però pren més importància en les èpoques de creixement per tot el que suposa. Uns bons hàbits avui aportaran salut i vitalitat als

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 55

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

Mares i pares varen participar d'aquesta xerrada sobre el berenar saludable al CEIP Montserrat. Fotos: CEIP Montserrat

nostres fills sempre!!!. És interessant que persones que hi entenen ens ho recordin, ja que el ritme de vida que portem no és justament el més propici per dur a terme aquesta alimentació equilibrada i alhora més elaborada.

D'altra banda trobo més profitós que es dediquin activitats a fer PREVENCIÓ i així potser caldrà en menys mesura fer tractaments de curació.

Gràcies per fomentar des de l'escola uns bons hàbits d'alimentació i per oferir la possibilitat d'assistir a una experiència divertida i enriquidora!”

Josep Maria Rodríguez “Ens va agradar la xerrada sobre el berenar saludable perquè tot i que hi ha coses que ja sabem, sovint ens acostumem a anar a la via ràpida o fins i tot anar fent sense buscar alternatives.

Sempre podem aprendre coses noves però moltes vegades és recordar el que ja sabem i tornar als antics costums,

sovint les coses més òbvies les oblidem i és bo que ens ho tornin a recordar per tornar als bons hàbits en l'alimentació.”

Família Ferreiro-López.

Des de l’Equip Municipal de Promoció de la Salut ens recorden que a Catalunya el 7,4% de la població infantil té sobrepès i un 9,3% obesitat.

Tenim coneixement que el snens i nenes de 3 a 5 anys que pateixen obesitat tenen entre un 60 i 70% de possibilitats de ser un adult obès, amb tots els riscos de salut que això comporta, com ara malalties cardiovasculars, hipertensió, colesterol o diabetis.

A més a més sabem que en aquesta etapa de creixement i desenvolupa-

ment de l’infant es determina en part la seva qualitat de vida en el futur.

Els models, les actituds i la informació que es proporciona al nen o nena en aquesta edat adquireix una gran importància a l’hora d’assolir i adquirir uns hàbits saludables que l’acompanyaran al llarg de la seva vida. És per tot això que l’EMPSA (Equip Municipal de Promoció de la Salut) de l’Ajuntament de Girona, col·labora amb GICOR (Associació

pDS_55

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 56

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

Gironina de prevenció i ajuda a les malalties del cor), amb l’activitat “Berenars cardio saludables”, dirigida als alumnes de P-3, que aquesta entitat porta a terme a totes les escoles de la ciutat que la sol·liciten i que té l’objectiu d’educar i promocionar hàbits saludables en els nens/es, pares/mares i docents, ja que està demostrat que l’educació i promoció de la salut és la millor estratègia per prevenir i reduir algunes patologies.

L’activitat consisteix a donar uns consells saludables sobre alimentació i exercici físic als docents, pares i mares assistents i realitzar un berenar cardiosaludable tots plegats amb

els nens i nenes d’aquest curs en concret, en el centre escolar.

Us fem un petit recordatori d’alguns consells perquè no oblideu que: • Menjar bé no vol dir menjar molt, ni molt car, vol dir menjar una mica de tot.

• Una bona alimentació ha de ser baixa en greixos i dolços i rica en fibra.

Som molt afortunats ja que tenim la dieta Mediterrània (verdures i hortalisses, fruita, fruits secs, cereals, llegums, oli d’oliva, peix, carn...), portem-la a terme.

• Una cuina saludable es fa amb pocs fregits, poca sal i molt d’amor.

• Ep!!!!!!!!!!!. No l’oblideu, la millor beguda PER A TOTS I TOTES és L’AI-

GUA (compte amb els sucs prefabricats).

• Encara tenim una assignatura pendent: “L’ESMORZAR” Penseu en la dita: “Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre”.

• Una altra de pendent: més verdura/hortalisses (crua o cuita un cop al dia) i més fruita ( mínim 3 peces al dia) • L’alimentació és un acte social, intenteu fer un àpat plegats al dia, sense presses, sense crits, sense televisió...

• I per acabar, moveu-vos, camineu, balleu, jugueu amb els vostres fills, feu esport... LA VIDA ÉS MOVIMENT. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

56_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:32

Página 57

ESPAI ESCOLAR [Juguem amb rotlles de paper de vater

JUGUEM AMB ROTLLES DE

PAPER DE VÀTER Per Elena Virolés i Laia Darné

D

urant el primer trimestre els infants de 1 a 2 anys de l’aula del Peix Irisat i la Petita Tulipa, han experimentat amb paper de vàter.

- Primer les educadores varem preparar l’aula amb la proposta: Els infants quan van entrar a l’aula van trobar el següent material: una corda de punta a punta de l’aula on hi havia els rotlles de paper de vàter col·locats.

Alguns rotlles estaven encetats, a punt per a ser estirats, i d’altres quedàvem més amunt i encara s’havien de començar.

- Quina va ser la reacció dels infants?

Al principi els infants més observadors, van estar observant als seus companys i van tardar una estona en interactuar amb el material.

En canvi, els infants més curiosos, de seguida van estirar els rotlles que tenien al seu abast.

Un cop tot el paper va ser per terra, varen canviar l’acció d’estirar, per tapar-se, rebolcar-se, estripar, amagar-se... Com podem veure en aquestes fotografies.

- L’actitud de les educadores va ser observar i estar atentes a les demandes dels infants; per exemple en alguns moments ens demanaven que estiréssim els rotlles o que els tapéssim amb el paper, inclòs ells ens tapaven a nosaltres, tot convidant-nos a jugar.

Per finalitzar l’activitat, varem demanar la col·laboració dels infants que ens ajudesPau i Roger, aula Tulipa sin a recollir, posàvem els paper dins unes bosses.

En aquesta activitat els infants han gaudit molt, i és per això que tornarem a repetir-la aquest trimestre, i no descartem la possibilitat d’afegir algun material més, com serpentines o pots per omplir i buidar.

FE D’ERRADES: En el número anterior de la revista (ParlemDeSarrià 70) el nen del jersei vermell de la foto de la dreta és Jan Nazarico

Fotos de dalt a baix: Emma, Ian, Pol, Ivet, de l’aula Peix Irissat / Laia i Ivet, de l’aula Peix Irissat.

Mar, Roger i Aleix de l’aula Tulipa

pDS_57

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 58

EL PAPER DE L’AMPA, DELS PARES, ALUMNES I MESTRES Montse Lladó / AMPA Ceip Montserrat http://ampaceipmontserrat.blogspot.com

A

la darrera XI Fira del Paper de Sarrià, l’AMPA del CEIP Montserrat -en col·laboració amb l’equip de l’Escola- hi va participar fent un taller de manualitats per a nens i nenes.

L’Escola va demanar a la mainada del cicle infantil que portessin la mascota de cada classe, que se’ls va facilitar impresa en paper, a l’estand firal: hi havien grills, centpeus, saltamartins, esquirols, mussols, glans i pinyes... pintats de vius colors, i que van ser exposats durant tota l’edició de la fira. Feia goig!

Les nostres propostes van ser coloristes: un rellotge amb broques mòbils, que els nens no paraven de canviar d’hora; unes ulleres de sol, amb les que es passejaven per tot el recinte; uns llapis amb un molinet de vent de papers de colors, que feien girar i girar... dibuixos infantils per pin-

58_pDS

tar els més menuts, pensats per al gaudi dels germanets petits.

D’altra banda, a la Cooperativa, els alumnes del CEIP Montserrat varen fer una exposició, al llarg del passat mes d’octubre, de treballs realitzats en paper estucat que va ser molt visitada i comentada.

I -com és tradició- per Nadal, Els Pastorets. La representació es va fer el 22 de desembre, en el Pavelló Municipal. Aquest any, els pastorets també notaren la crisi; no vàrem poder comptar amb el ja conegut escenari i això ens va fer canviar tota la infraestructura habitual, però amb l’esforç dels pares, alumnes i mestres es va dur a terme sense cap problema: perquè quan es treballa col·lectivament, l’èxit està assegurat! L’equip de l’AMPA va aprofitar el decorat que vàrem realitzar l’any passat amb material reciclable per a posteriors edicions.

Però sens dubte, el més impor-

tant és veure desfilar tots els cursos des de P3 fins a 6è- disfressats, vestits per a l’ocasió, cantant i ballant. Penseu en l’esforç que fan alumnes i mestres... per felicitar-nos tots plegats!

Aquest any i com a novetat, els alumnes de 6è van posar a la venda tiquets per a una panera, per tal d’obtenir finançament per a l’excursió de final de curs. Aquí cal agrair la col·laboració especial dels pares i mares, ja que va ser tot un èxit. Prepareu-vos, perquè ja pensen en altres propostes per a la festa de fi de curs.

I com sempre: agrair als alumnes, mestres i monitores del CEIP Montserrat, a tots els pares i mares d’alumnes que voluntàriament col·laboren i a la nostra estimada presentadora, la Dolors Bartrina: sense la participació de tots, aquestes activitats no es podrien dur a terme. Us animem que formeu part de l’AMPA i de les activitats col·lectives que organitzem! ■

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 59

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola bressol Confetti

LES NOSTRES FESTES Montse Lladó AMPA Confetti

E

nguany, el punt de partida de les festes de l’Escola Bressol ha estat, com sempre, la festa de la Castanyada seguida dels Patges Reials.

La festa de la Castanyada és una tradició molt arrelada a les nostres comarques i com a tal s’ha incorporat al calendari escolar. Es tracta d’un dia on les castanyeres visiten els nens de l’escola i passen a cada aula per explicar la seva història i ballar la cançó amb els nens. Seguidament, se surt al pati on, amb els seus cistells plens a vessar de castanyes calentes, les reparteixen entre tots els assistents a la festa.

Els nens, durant els dies previs, han estat treballant el tema de la castanyada. Els expliquen la historia, canten i ballen la seva cançó, fan les paperines per posar-hi les castanyes, …

Aquest any el dia de la castanyada va ser fantàstic. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada. Això va fer que els col·laboradors de l’AMPA poguessin coure les castanyes sense problemes. Els nens van sortir al pati amb els seus pares per poder omplir les paperines de castanyes i miraven encuriosits aquells fruits calents que els repartien. Per a molts d’ells era la primera vegada que tastaven aquell aliment, alguns l’escupien directament i d’altres ja no el volien ni tastar. Tot i que sempre hi ha algun nen que descobreix el seu bon gust i es menja les castanyes amb molta alegria.

Quan ja tothom estava tip de castanyes es va posar la música de la castanyera i els menys vergonyosos van fer una petita demostració del ball als pares i mares assistents a la festa. Es posaven les mans a la cintura i es movien rítmicament seguint els compassos de la cançó.

La següent festa que trobem en el calendari escolar és la rebuda dels patges reials per part dels nens de l’escola el dia 22 de desembre.

És l’últim dia d’escola abans de les llargues vacances de Nadal i els nens ja estan molt “esverats”.

Han estat tots els dies previs a aquesta data alimentant el tió que els cagarà un regal, aprenent les cançons nadalenques, del tió i dels reis, preparant la carta que entregaran al patge, ... Són dates on es fan un munt d’activitats i que els nens viuen amb molta il·lusió, que s’encomana tambè als pares. El somriure d’un infant és una cosa que no té preu i que anima a tothom. Són somriures agraïts, plens d’innocència i que ens recorden la màgia d’aquestes dates.

La majoria del dia se celebra a nivell intern de l’escola, però a la tarda s’obren les portes perquè els pares i familiars puguin compartir la festa amb els nens. Així els poden acompanyar a donar la carta al patge i rebre el regal que els donen a canvi. Seguidament poden anar a gaudir de la fantàstica xocolata desfeta que fan a la cuina de l’escola i que amb uns melindros ajuda a passar la fred d’aquestes dates.

Aquest 22 de desembre va ploure molt. Aquest fet va fer que la festa no es pogués fer a l’aire lliure sinó dins de les aules. Els patges es van repartir a les diferents classes i així van rebre les cartes dels infants. Seguidament es va anar repartint la xocolata a cada aula i finalment tots ens vam poder reunir al menjador de l’escola. Allà es van vendre els calendaris de les diferents classes amb les fotos dels nostres fills i es va procedir al sorteig de les fantàsti-

ques paneres que va elaborar l’AMPA. Un agraïment molt gran a tots els pares i mares que amb les seves petites aportacions permeten que fem aquests esplèndids obsequis i molt especialment a l’escola per les caixes de pomes, que són sanes i fantàstiques per fer unes magnífiques paneres de fruita que fan goig de veure, com per repartir-ne a totes les altres ja elaborades amb varietat de productes i sempre destinades als nens.

A part del mal temps, la festa va ser molt animada i els nens van gaudir al màxim de cada moment. Alguns van plorar en haver-se d’acostar al patge, que els fa por, però d’altres molt valents s’asseien a la seva falda per sortir a la fotografia somrients. La xocolatada i el sorteig de les paneres van posar punt i final a un llarg dia per als infants que va ser ple d’emocionts i alegries. I que va continuar amb tots els dies de festa a casa per gaudir de les festes amb la seva pròpia familia. ■

pDS_59

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 60

ENRICVINALLES Enric Sansalvador

V

a, amics, que ara us presento la tercera edició de les enricvinalles. La segona entrega del número 69 va tenir molt d’èxit perquè en el programa “El matí de Catalunya ràdio” en van llegir unes quantes dins l’espai “El superenigmarius”.

Ja sabeu com funcionen, per tant, no cal que us expliqui res més.

Aquí vénen les d’aquest número:

L’estació de l’any que ens indica col·loquialment que és una persona masculina, de 5 lletres.

(Estiu)

(Girona)

El mag literari que fa moure més les bèsties, de 5 lletres.

El tipus de grip que ens fa badar boca, d’una lletra.

(A)

(Trident)

La ciutat catalana que més fa virar l’ondulació, de 6 lletres.

El número que sempre s’estrena, de 3 lletres. (nou)

La marca de xiclets que Posseidó fa servir més, de 7 lletres.

L’embotit més lladre, de 6 lletres.

S’esbatana al centre de Barcelona i Girona, de 8 lletres. (eixample)

(Harry) (Mar)

L’accident geogràfic que més aigua gasta, de 4 lletres.

(xoriço)

La cançó dels Manel on ens hi banyem els estius, de 3 lletres.

(golf)

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

60_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 61

SALUT [Diabetis i visió

DIABETIS I VISIÓ Emili Marco ABS Sarrià de Ter

L

La diabetis és una malaltia freqüent arreu del món i, sobretot, en els països industrialitzats. Afecta ambdós sexes i totes les races. No respecta límits d’edat, classe social ni zones geogràfiques.

El seu nom científic és Diabetis mellitus, i és una malaltia crònica. Una persona diabètica no deixarà mai de ser-ho, però podrà gaudir d’una vida normal, amb poques limitacions, sempre que conegui i respecti les normes de control i tractament.

La diabetis és un trastorn general del metabolisme. Es manifesta de manera especial amb un augment anormal dels nivells de glucosa a la sang (hiperglucèmia), del qual es deriven complicacions agudes i cròniques si no es compensa adequadament.

TIPUS DE DIABETIS DIABETIS MELLITUS TIPUS 1 • Sol aparèixer a la infància, l’adolescència i la joventut.

• Apareix d’una manera brusca i s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat.

• Presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat del pàncrees per produir insulina.

• Per això cal tractar-la, des del moment en què es diagnostica, amb insulina.

• Com que requereix el tractament amb insulina, la diabetis del tipus 1 també s’anomena Diabetis mellitus insulinodependent.

DIABETIS MELLITUS TIPUS 2 • Acostuma a manifestar-se més tard dels 40 anys.

• Pot passar desapercebuda durant força temps, la qual cosa en dificulta el diagnòstic i el tractament precoços.

• Està molt condicionada per l’herència. Va lligada a un mal aprofitament de la insulina i associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial o alteracions dels greixos a la sang.

• La diabetis del tipus 2 també s’anomena Diabetis mellitus no insulinodependent.

• El fet que d’entrada no calgui administrar insulina no vol dir que en l’evolució de la malaltia no pugui arribar a ser necessària.

COMPLICACIONS CRÒNIQUES Com a malaltia crònica presenta tendència a afectar múltiples òrgans del nostre cos: • Tendència a l’envelliment precoç de les grans artèries, cosa que ocasiona un major risc de patir accidents vasculars cerebrals, infarts de miocardi i l’arribada defectuosa de sang a les extremitats inferiors, amb la corresponent mala cicatrització de ferides aparentment poc importants.

• Afectació específica dels ulls (retinopatia diabètica) amb risc de perdre visió, i que per la seva transcendència és la que dedicarem aquest article.

• Afectació específica del ronyó (nefropatia diabètica) amb risc de patir insuficiència renal crònica i acabar necessitant diàlisi o trasplantament renal.

• Afectació específica del sistema nerviós (neuropatia diabètica) amb aparició de trastorns de la sensibilitat (especialment cames i peus) i de la potència sexual en l’home.

• Una diabetis mal compensada pot afectar la fertilitat en la dona.

• Poca capacitat per lluitar contra les infeccions. Diverses lesions de la pell.

L’afectació ocular és una de les complicacions més freqüents en les

persones amb diabetis. En general depèn del temps d’evolució de la malaltia i del grau d’hiperglucèmia. El control adequat de la diabetis, de la hipertensió arterial i del tabaquisme poden endarrerir o evitar l’aparició de lesions.

TIPUS D’ALTERACIONS OCULARS MÉS FREQÜENTS I EL SEU TRACTAMENT Cataractes La progressiva opacitat del cristal·lí en la diabetis és diferent de la que es produeix en l’edat avançada. Es més precoç, apareix en persones més joves i distorsiona abans la visió. La seva extracció quirúrgica pot millorar la visió i permet l’exploració de la retina i el seu eventual tractament amb làser.

Glaucoma El glaucoma és l’augment excessiu de pressió intraocular que pot lesionar el nervi òptic. Es més freqüent en les persones amb diabetis.

En la majoria de casos és controlable amb medicació (col·liris) i/o làser.

Retinopatia La retinopatia diabètica és la major causa de ceguesa o de severa limitació de les capacitats visuals en persones de 20 a 65 anys en els països desenvolupats.

D'aquí la importància de conèixer una mica més sobre les seves causes, factors de risc, problemes sistèmics

pDS_61

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 62

SALUT [Diabetis i visió

associats i, sobretot, de conèixer quins són els problemes oculars i els signes i símptomes que un pacient que pateixi diabetis pot presentar a l'hora de realitzar un examen visual i optomètric. Cal saber que un pacient diabètic té 25 vegades més probabilitats de quedarse cec que un no diabètic.

Com hem explicat més amunt, és la més greu de les complicacions oculars. Consisteix en l’aparició de lesions en els vasos de la retina augmentant el risc d’hemorràgies. El tractament més eficaç és la fotocoagulació amb làser, que podrà ser aplicada tantes vegades com sigui necessari, segons l’evolució de les lesions.

En la fotocoagulació és destrueixen les lesions de la retina mitjançant l’aplicació d’un raig de llum especial que anomenem làser. La seva aplicació s’ha de realitzar amb la pupil·la dilatada i pot ser una mica molesta, produint enlluernament i llagrimeig momentanis.

Aquest tipus de tractament, aplicat per una persona experta, és molt eficaç i no té efectes secundaris.

El grau de recuperació de la visió després del làser dependrà de l'estat de les lesions. Sovint s'ha de practicar

una angiografia prèvia, per ser més precisos en el tractament i controlar l'evolució de les lesions.

L'angiografia és una prova diagnòstica que consisteix en la fotografia de la retina després d'injectar un colorant en una vena del braç. Com a efecte secundari apareix el tint de groc fluorescent de pell i orina durant 24 hores. Tant per l'angiografia, com per al tractament amb làser, i igual que en altres exploracions es requereix demanar el consentiment per escrit del pacient.

COM ES DETECTA L’APARICIÓ DE LESIONS OFTALMOLÒGIQUES? Els símptomes apareixen tardanament, de manera que les lesions no poden ser detectades de manera precoç pel mateix pacient. Per això ha de seguir controls oftalmològics periòdics: • Diabetis tipus 1, en el moment del diagnòstic i cada 1-2 anys a partir dels 5 anys d'evolució, ja que és excepcional l'aparició d'alteracions abans de la

pubertat i en els primers 5 anys de la diabetis.

• Diabetis tipus 2, en el moment del diagnòstic i cada 1-2 anys.En què consisteix l'exploració oftalmològica • Determinació de la Agudesa Visual • Mesura de la Tensió Ocular • Exploració del Fons de l’ull, que pot ser: -Directa, amb dilatació de la pupil·la - Amb càmera amidriàtica (fotografia del fons d'ull amb o sense dilatació de la pupil·la).

La dilatació de la pupil·la provoca enlluernament i visió borrosa, per la qual cosa és aconsellable anar acompanyat per fer l'exploració i no conduir durant algunes hores. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

62_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 63

ESPORTS [Unió esportiva Sarrià

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ Guillem Mallolà

EL SARRIANENC PAU CREIXANS, CAMPIÓ D’ESPANYA AMB LA SELECCIÓ CATALANA INFANTIL

E

l jugador infantil de la UES Pau Creixans es va proclamar campió d’Espanya en el Campionat d’Espanya Infantil Masculí disputat a Almeria entre el 05/01/2010 i el 10/01/2010.

L’equip dirigit pel també gironí Pau Campos va realitzar un campionat immaculat de principi a fi, guanyant el sis partits que van disputar.

Van patir en el seu debut davant de Madrid (22-19). El 42-26 davant d’Euskadi a la segona jornada i el 2734 davant Castella i Lleó a l’última de la primera fase ja demostraven el potencial real d’aquesta selecció.

Als quarts de final esperava la Comunitat valenciana. Però els de Pau Campos es van mostrar molt superiors amb una victòria sense pal·liatius, per 34-25 es plantaven a les semifinals de la competició, on es tornarien

a veure les cares amb Castella i Lleó que, aquest cop, van superar 39-27, deixant clar que el seu passi a la gran final era més que merescut.

A la final s’enfrontà amb Galícia.

La primera part va ser molt igualada, al descans s’hi arribà amb Catalunya per davant al marcador (13-14). A la represa, la selecció catalana va anar marxant en el marcador fins arribar al definitiu 25-30.

Cal remarcar que en Pere Arnau, jugador infantil de primer any de la UES , va participar en tots el s entrenaments previs a aquest campionat i va quedar fora de la convocatòria a última hora. El fet que sigui un jugador de primer any ens permet dir que l’any que ve podrà disputar aquest campionat representant Catalunya.

La participació d’aquests jugadors en les diferents concentracions de la selecció catalana no fa més que

confirmar la bona tasca que s’està fent amb la base del nostre club i ens anima per seguir millorant en aquest aspecte. ■

El sarrianenc Pau Creixans amb la samarreta de la Selecció Catalana Infantil.

EL TIÓ HA VINGUT AL NOSTRE PAVELLÓ!

E

ls més petits del club, el grup de psicomotricitat, van rebre una visita molt especial: el tió va venir al nostre pavelló per cagar regals als nens que s’havien portat bé. Pel que sembla, tots havien fet bondat durant tot l’any perquè va haver-hi regals per a tots, fins i tot per als monitors.

La festa va acabar amb un berenar a la vora del foc per acomiadar-nos fins l’any 2010! ■

Els més petits a punt de fer cagar el tió.

pDS_63

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 64

ESPORTS [Unió esportiva Sarrià

QUINA DE LA UES

P

er segon any consecutiu la Unió Esportiva Sarrià ha organitzat la quina de Nadal, que ha tingut lloc els dies 25, 26 i 27 de desembre, 1, 3 i 6 de gener al pavelló municipal amb gran èxit de participació.

Van ser molts els afortunats que van marxar amb una panera, cava, vi, pinyes,... i fins i tot amb

una magnífica televisió!

Ja estem treballant per la quina de l’any que ve ,on hi haurà alguns canvis i moltes sorpreses.

Volem agrair a tota la gent que ha vingut a passar una tarda amb nosaltres , felicitar els afortunats i dir als que van marxar de buit que ho tornin a intentar l’any que ve. ■ Un moment de la quina d’aquest any

RÀDIO SARRIÀ VIATJA AMB EL PRIMER EQUIP DE LA UES

E

n l’afany de difondre el nostre esport, la Unió Esportiva Sarrià i Ràdio Sarrià han arribat a un acord per retransmetre alguns del partits que l’equip de Pri-

mera Nacional disputa lluny del nostre pavelló, aquest acord ja es va materialitzar en les retransmissions del Caja Canarias Tres de Mayo (Tenerife)-UES i el Avebal (Avebal)-UES. Els components de l’equip de Entrada de Emergència, programa d’esports de Ràdio Sarrià, Jordi Paretes, Marc Marquès, Idoia Torrent i Gemma Bessa ,van acompanyar l’equip en els viatges a Canàries i Mallorca per fer arribar la retransmissió del partit a la gent que des de casa volia seguir-lo.

D’aquí a final de temporada hi ha previst que Ràdio Sarrià acompanyi l’equip sarrianenc en algun partit més encara per concretar. ■

L’equip de Ràdio Sarrià desplaçat a Mallorca per retransmetre el partit Avebal-UES

Idoia Torrent en plena retransmissió

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

64_pDS

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 65

TEMA DE PORTADA [Unió esportiva Sarrià

EL DERBI GIRONÍ DE PRIMERA NACIONAL

E

l passat cinc de desembre va tenir lloc a Bordils el gran derbi gironí de Primera Nacional, unes mil persones es van reunir al pavelló Blanc i Verd per presenciar el partit entre Handbol i la Unió Esportiva Sarrià.

L’ambient a les graderies era espectacular, amb dues aficions bolcades amb el seu equip, però amb una conducta exemplar, partits com aquests són els que fan del nostre esport, l’handbol, un joc únic.

La Unió Esportiva Sarrià va fer un

magnífic partit i es va imposar per un resultat de 24-28, després d’ aconseguir avantatges de fins a set gols durant la segona part. La superioritat sarrianenca va ser clara i durant forces moments del partit l’afició sarrianenca va fer callar l’afició local amb els seus càntics, feia goig veure bona part del pavelló bordilenc tenyida de groc i blau amb les bufandes i samarretes de l’afició del nostre club.

Ja esperem la tornada al nostre pavelló, el proper 20 de març, per poder tornar a gaudir d’aquest espectacle tan dintre com fora de la pista.

Us hi esperem a tots! ■

Imatge de la part de la grada ocupada pels seguidors de la UES

Els jugadors de la UES celebrant la victòria

BALANÇ DEL QUE PORTEM DE TEMPORADA

D

esprés de 3 mesos de competició ja podem fer un primer balanç dels equips de la UES: l’equip Benjamí, amb la majoria de nens de primer any, tot i trobar-se a la part baixa de la classificació, mostra una millora dia a dia que ens fa ser molt optimistes de cara al segon tram de la temporada.

L’Aleví A i l’Aleví B es troben molt ben posicionats a les seves respectives lligues i estan aconseguint sobradament els objectius individuals i col·lectius marcats al principi de la temporada.

L’equip Infantil ha acabat la primera fase de la Lliga Catalana Mascu-

lina, líder imbatut del seu grup amb vuit victòries en vuit partits i jugarà la segona fase contra els millors equips de Catalunya, cosa que demostra el seu potencial.

El Cadet es troba el cinquè classificat de la Primera Catalana Masculina, aquest equip ha derrotat equips amb els que havia perdut en la fase prèvia, el que constata la progressió d’aquest grup gràcies a l’excel·lent tasca dels seus entrenadors i al treball dels jugadors.

L’equip Juvenil s’ha situat al grup capdavanter de la Segona Catalana Masculina, després d’una fase prèvia irregular, ha acabat demostrant la seva qualitat amb una segona fase brillant.

L’equip Sènior de Tercera Catala-

Els equips sèniors de la UES.

na es troba immers en la lluita per accedir a les dues places que donen accés a la fase d’ascens a Segona Catalana.

El Sènior de Primera Catalana és actualment quart classificat del seu grup a només dos punts del líder, els cinc primers classificats lluitaran per l’ascens a Lliga Catalana, el gran objectiu d’aquest equip. ■

Per acabar, el primer equip de la UES està fent una temporada un xic irregular: ha deixat escapar masses punts del seu pavelló i després del canvi d’entrenador esperem que vagi recuperant el nivell que realment té.

pDS_65

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 66

ESPORTS [Club Bàsquet Sarrià de Ter

TEMPORADA 2009/2010 Iolanda Jiménez. C.B. Sarrià de Ter

A

questa ja és la cinquena temporada i afortunadament continuem creixent tant en quantitat de socis i esportistes com en nivell de competició. El que encara ens fa més contents és que hem augmentat especialment en esport de base i aquesta és una de les prioritats del nostre club.

Disposem d’11 equips que participen en diferents competicions organitzades per la Federació Catalana de Bàsquet:

ESCOLA: Iniciació nivell 1: nens i nenes nascuts als anys 2001/2002 Iniciació nivell 2: nens i nenes nascuts a l’any 2003 Iniciació nivell 3: nens i nenes nascuts als anys 2004/2005

PROMOCIÓ: Premini: nens i nenes nascuts als anys 2000/2001 Mini femení: nenes nascudes als anys 1998/1999 Preinfantil masculí: nens nascuts als anys 1997/1998 Cadet femení: nenes nascudes entre els anys 1994/1997 Cadet masculí: nenes nascudes entre els anys 1994/1996

Aquests equips estan formats per un total de 135 esportistes federats. Podeu seguir el nostres resultats i calendaris on-line a http://www.basquetcatala.cat/club/17 0183.

Aquesta temporada comptem amb un total de 14 entrenadors/es.

Els entrenadors responsables de cada equip ja estan degudament titulats per la Federació Catalana de Bàsquet, però a més a més aquest any hem iniciat una campanya de formació/iniciació d’entrenadors dins el mateix club, creant la figura de l’entrenador ajudant a les categories de base. Diposem doncs de 3 entrenadors joves que estan treballant com a ajudants i fent pràctiques per aconseguir la titulació properament. El director tècnic i la responsable de l’escola coordinen la feina de tots els entrenadors per aconseguir que tots treballin amb la filosofia que el club vol impartir.

Delegats d’equip, delegats de camp i anotadors oficials de taula, gràcies per la vostra ajuda cada cap de setmana durant tota la competició!

A més a més dels entrenaments i competicions que ens ocupen cada cap de setmana, tenim previstes les següents activitats al pavelló municipal d’esports de Sarrià de Ter: Diumenge 18 abril 2010: II Trobada d’escoles de bàsquet Divendres 11 juny 2010: Sopar socis cloenda temporada

SÈNIORS: Femení: noies nascudes a partir de 1993 Masculí: nois nascuts a partir de 1993 Intermunicipal: nois nascuts a partir de 1993

Per a qualevol informació, aquestes són les nostres dades de contacte: Web: http://basquetsarria.blogspot.com E-mail: basquet@sarriadeter.cat Telèfon: 626629911

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 67

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Mai no podrem convèncer un ratolí que un gat negre no porta mala sort.

Graham Greene

Editorial L’Ajuntament, en un acte de generositat que l’honora, ha decidit regalar al Consell Comarcal 1000 m2 de la nova biblioteca per a usos de promoció turística. Sí senyor! Amb un parell! (Total què són 1000 metres...) Vistos els escassos atractius turístics de la vila, potser s’haurà de potenciar la pedrera de can Guilana, el Pont de l’Aigua (sense gallina, sisplau), els jaciments de la vil·la romana, la ruta dels molins o els edificis modernistes de Rafael Masó. I si els de l’oposició bramen, que bramin.

Ah! Se sent! Haver guanyat!

Sam Enfot, TSN, Redactor en Cap.

Territori Ara que hi som a temps i que encara no s’han decidit les vegueries demanem a qui definitives, correspongui la creació d’una nova vegueria: El Nord de Girona, que comprendria les futures comarques del Sarrianès, el Santjulianès, el Medinyanès i el Cervianès. Estem segurs que amb aquesta nova distribució el nostre territori gaudiria de grans avantatges i és per això que abans que se’ns passi el torn, ho plantegem a les autoritats competents, sempre des del nostre esforçat servei a la comunitat i al territori.

Laica Grangé, TSN, El Campdoranès.

Televisió La televisió ens depara cada dia més sorpreses. El que passa és que sovint ens passen desapercebudes. L’altre dia vaig veure que una caixa d’estalvis (d’estalvis!) patrocina els resultats d’un joc d’atzar. Astorat, vaig reflexionar (sí, de vegades també reflexionem): Una caixa d’estalvis, no ens hauria d’incitar a estalviar enlloc d’esperonar-nos a jugar-nos els calés? Digueu-me antic, però hi ha coses que no acabo d’entendre.

Nem Pabé, TSN, TV3.

Economia recreativa Al president de la CEOE, Díaz Ferran, li peta una de les seves empreses, Air Comet, deixant tirats a centenars de viatgers i lluny de penedir-se diu que ell mai no hauria volat amb una companyia com la seva. Així volem els nostres empresaris! Decidits, desacomplexats i fatxendes, lluny del sentimentalisme dels seus avis que els va dur a fer habitatges i economats pels pobres obrerots. A l’assemblea d’empresaris diuen que va dir: “Que n’aprenguin!” extrem que no s’ha pogut confirmar.

Marc Franc, TSN, Economista.

Premsa Un important diari del país (no, aquest no; un altre) promociona un joc de ganivets de cuina de més d’un pam de fulla. M’he quedat garratibat! Un menor de 18 anys no pot comprar tabac perquè mata (a qui se’l fuma) però pot comprar per només 1 € una arma blanca de dimensions considerables. No voldria donar idees ni ser alarmista, però no estem perdent una mica el senderi?

Miquel Armat, TSN, Analista.

País El president del Barça es vol presentar a les eleccions reagrupat en un partit independentista. Per mi com si s’opera o com si es vol presentar a president de l’escala. El que no em sembla honest és presumir de les sis copes com si fos ell qui les ha guanyat amb calça curta i suant la samarreta al camp. Ei! Que de fantasmes anem sobrats, eh?

Pep Vidriola, TSN, FCB.

Pronòstics Dèiem en el TSN de la Revista nº 17 (març-abril 1997) que amb el futur pas del TGV per Sarrià (després rebatejat com a LAV), s’hi podria fer un abaixador a la font de can Nadal. No vam errar gaire el tret. Tretze anys després s’han confirmat les nostres previsions: s’hi ha construït una sortida d’emergència. O sigui un “apujador”. Baixar, pujar, tant li fa. La predicció, com tantes altres del The Sarrià News, era correcta. Som els millors! I a més, no tenim àvia...

Jaume Adif, TSN, can Nadal.

Vic No acostumo a seguir gaire els informatius i conec les notícies d’oïda, però he sentit que a Vic hi ha hagut problemes. Només espero que no deixin de fer el bolígraf. Jo sóc dels de punta fina. El taronja, per entendre’ns.

Lluís Poca Solta, TSN, Vic. La reivindicació Fent un gran esforç, (si tenim en compte la nostra limitada capacitat), ens hem adaptat als emoticons i a les noves tecnologies, i hem transformat la reivindicació escrita en una icona.

Així ens estalviem el discurs i la imatge resulta més impactant. (Total, pel cas que ens fan...) samenfot.blogspot.com

pDS_67

SARRIA 71.qxp

16/3/10

14:33

Página 68

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484