Parlem_de_Sarria_73

Page 1

SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:30

Pรกgina 1


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:30

Pรกgina 2


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:30

Página 3

sumari AJUNTAMENT. Acord amb ACESA Homenatge a la vellesa Centre de visitants del Gironès Escola per la democràcia Tastets d’esports Mes de la salut Obres públiques Fins al setembre ENTITATS Procés Núria Portulas Arrossada AAVV La Rasa Record Rosa Viella AVV Pla de Vinyers Eleccions Sarrià decideix GERDS Amics dels gegants Dones més que mai OPINIÓ. PSC. 30 anys dels premis literaris St. Jordi CIU. Carpa al mercat de Sarrià ERC. 4a festa d’ERC de Sarrià de Ter CULTURA De com nasqué un premi literari Àrea de cultura: literatura, biblioteca, tradicions L’any de la mort de José Saramago ESPAI 2.0. Twitter DOSSIER D’HISTÒRIA Any Maragall QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR. Concurs St. Jordi Biblioteca CEIP Montserrat Escola Bressol Confetti AMPA Escola Bressol Confetti ENRICVINALLES MEDI AMBIENT. Del contenidor groc al mobiliari urbà SALUT Virus o bacteris ESPORTS. Football Flag Institut Balmes UE. Sarrià CARTES AL DIRECTOR THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 11 14 15 17 20 21 23 24 25 26 27 30 32 33 36 37 38 40 45 46 49 54 55 59 60 61 63 64 66 68 69 70 71

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Sergi Torrentà, Susanna Vila, Lluís Aymerich, Raimon Cros, Laia Basieras, Assembla Suport Núria Pórtulas, AAVV La Rasa, monitors Esplai i PPF, AAVV Pla dels Vinyers, Comissió Sarrià decideix, Txel Pla, Amics dels Gegants, Dones més que mai, Jordi Costa, Esther portilla, Cristina Vicedo, Alejandra Bahí, Rosa Dachs, Immaculada Sabaté, Agnès Vila, Mònica Singla, Montse Gelada, Enric Sansalvador, Emili Marco, Guillem Mallolà, Enric Sucarrats. Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Festa dels premis Sant Jordi a l’escola Montserrat. Foto CEIP Montserrat LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

FE D’ERRADA En el número 72 de la Revista “Parlem de Sarrià”, en l’article “Dones d’aquí i d’allà, dones d’ara i d’abans”, signat per Esther Ferrero com a Agent de Desenvolupament Local, hi ha una errada en la gràfica de la pàgina 6, on diu “Pla dels Socs”, ha de dir “Sarrià de Dalt”.

EDITORIAL

Al peu de la lletra

U

n editorial hauria de reflexionar sobre la notícia més important ocorreguda en el període de la publicació. La nostra tendència a llegir i escriure ens sol fer fixar en qüestions que per altres passen desapercebudes. En aquest número hi ha força articles que parlen dels premis Sant Jordi, celebrats tan al pati de l’escola Montserrat com al pati del Patronat. Són un dels pocs actes culturals de qualitat que es fan al poble. Sent així, arribats els seus trenta anys, com és que no han arrelat entre la població i que l’acte principal el segueixin poques persones? Com és que no hi poden participar els joves i que tampoc hi participa la gent de Sarrià? Busquem respostes, com que no a tothom agrada escriure, que pocs s’atreveixen, que hi ha qui te vergonya o que el llistó està alt. Tal com estan actualment concebuts els premis Sant Jordi per grans, de prosa, poesia i haikús se’ls emportaran una i altra vegada gent forana, però que escriuen molt bé. I als sarrianencs, el prestigi dels premis ni els va ni els ve. Diuen que de bons propòsits l’infern n’és ple. Tos els canvis de model han perseguit la millora dels premis i l’augment de participació. Tot i la bona voluntat, no han reeixit. El model precisa d’un debat en profunditat que bé podria liderar la regidoria de Cultura. De fet, també ens cal preguntar-nos si escrivim i si llegim prou. Estem a les portes d’inaugurar una nova Biblioteca i ens temem que el que tindrà més utilitat serà el préstec de pel·lícules i l’accés a Internet. A la cultura sempre se la tracta amb respecte, com si fos un feu per intel·lectuals, quan hauria de ser planera, comuna i assequible. Llegir una estona cada dia hauria de ser recomanat per prescripció mèdica. Els llibres són cars, diuen els que gasten en àpats. La Biblioteca no obre els dissabtes, diuen els que no saben ni on és. Però no hem de deixar passar les bones oportunitats per promoure la pràctica de la lectura. El magnífic llibre que ha editat l’Ajuntament de Sarrià de Ter, “Al Peu de la Lletra”, una selecció dels textos premiats en els darrers anys dels premis Sant Jordi, és una delícia, un llibre entretingut que es pot llegir de mica en mica, assaborint-lo una estona al vespre o les hores esllanguides de l’estiu: petites narracions ben construïdes, contes originals de poca durada. Acabes un autor i en comença un altre, amb un ritme diferent, però igual d’engrescador. Recollir les obres guanyadores en un llibre és un bon encert, més encara si el llibre es posa a l’abast de tothom, fent que els premis Sant Jordi arribin ben lluny: llegint-los.

p DS_3


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:30

Página 4

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER ACONSEGUEIX ARRIBAR A UN ACORD AMB ACESA Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

S

Viaducte de la riera Guilana el qual serà ampliat i s’instal·laran pantalles acústiques.

arrià de Ter ha estat sempre en contra de l’ampliació de l’Ap-7 de quatre a vuit carrils, perquè sempre hem entès que el desdoblament de la N-II calia fer-lo per allà on passa actualment aquesta carretera, és a dir per Sant Daniel i no per l’autopista. El fet de plantejar aquestes dues vies per un mateix traçat converteix el corredor de l’Ap-7, a la pràctica, en l’única via de circumval·lació de la ciutat Girona. Aquesta sempre ha estat la lluita de la Plataforma Salvem Sarrià i l’Ajuntament. L’oposició sarrianenca s’ha basat, també, en les afectacions socials i ambientals que aquest projecte genera en el nostre territori. I en aquesta línia, la nostra principal preocupació era la situació en que podien quedar les cases de Sarrià de Dalt –les més properes a la infraestructura-, espe-

4_pDS

cialment les del Carrer del Bosc. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i ACESA hem estat negociant durant més de dos anys per a aconseguir una solució digna per a les sis famílies més directament afectades. Cal recordar que algun dels habitatges més perjudicats quedava (amb el desenvolupament d’aquest projecte) a menys de tres metres de la carretera i que, per altra part, les modificacions que aquesta obra implica a l’entorn de l’Ap-7 també afecten part del propi traçat del Carrer del Bosc, on estan ubicades les cases afectades.

ACORD PER A 6 NOVES CASES PER A LES FAMÍLIES MÉS AFECTADES Els objectius en aquest aspecte eren claus: aconseguir cases de substitució anàlogues a les actuals. I aquesta ha

estat, finalment, la fita assolida. Els veïns i l’Ajuntament d’un costat, i ACESA de l’altre, hem arribat a un acord que permetrà les famílies afectades reallotjar-se en uns nous habitatges del Camp dels Socs. L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha negociat, per una banda, la indemnització amb ACESA i per l’altra, la compra de les cases alternatives. D’aquesta manera, la indemnització aconseguida permetrà adquirir aquestes noves vivendes que estaran enllestides el mes de novembre (just quan també hauran de desallotjar les cases actuals) i per tant, a finals d’any, els veïns podran ser, ja, a la nova casa. Insisteixo: aquesta era el primer gran objectiu al qual ens havíem compromès.

S’INSTAL·LARAN PANTALLES ACÚSTIQUES A TOT EL TRAÇAT URBÀ DE LA CARRETERA L’altra gran preocupació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Plataforma Salvem Sarrià respecte l’ampliació era la major afectació sonora i visual al municipi. En aquest sentit, s’havia reclamat que el projecte inclogués dos elements essencials per reduir-la al màxim possible: el ferm de la carretera i pantalles acústiques. Les dues condicions han estat integrades al projecte definitiu i és especialment remarcable la instal·lació de pantalles protectores a tot el tram urbà de Sarrià de Ter. És a dir, allà on hi ha habitatges propers. Des de Sarrià de Dalt i fins al Pla de Vinyers (el tram amb habitatges més propers a la carretera) el tram de via anirà pantallat en el costat proper a les cases amb defenses inferiors i


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:30

Página 5

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

Cases de la Ctra. de Sarrià de Dalt i del carrer del Bosc que seran enderrocades. Fotos: A.Vila

pantalles superiors de formigó. Per altra banda, en la zona del viaducte de Can Guilana, també hi haurà pantalles a cada costat de la via. En aquest sentit, cal dir que l’acord signat amb ACESA preveu que “per tal d’atendre les peticions de l’Ajuntament de Sarrià de Ter en relació a l’impacte acústic generat per l’autopista en el municipi,… s’han incorporat un conjunt de pantalles acústiques destinades a solucionar aquesta problemàtica” de la mateixa manera que s’explicita que l’Ajuntament pugui : “comprovar l’adequació de l’esmentada obra al projecte i a la normativa vigent”. A més, també cal esmentar que en l’espai davant de les pantalles (de cares a les zones urbanes) es crearà unes zones verdes per tal que la vegetació faci també de pantalla acústica i visual. Una zona verda que contribuirà també a integrar l’estructura de la carretera en l’àmbit urbà.

ES REURBANITZARÀ LA ZONA DE SARRIÀ DE DALT AFECTADA PER L’AP-7 Sabem que l’ampliació de l’Ap-7 generarà un canvi no només en la pròpia estructura de la carretera sinó que també tindrà afectacions col·laterals a traçat de vies urbanes, en aquest cas, dues vies importants per Sarrià de Dalt: Carrer del Bosc i Crta. de Sarrià de Dalt. En ambdós casos, també teníem clar que calia buscar solucions incloses als acords. Per això hem pre-

vist la reurbanització del sector per tal de millorar la mobilitat i l’entorn. Per això, “ACESA es farà càrrec de les obres d’urbanització d’aquest espai segons el corresponent projecte, que haurà de comptar amb la conformitat prèvia de l’Ajuntament de Sarrià de Ter “. En aquest sentit, aquestes obres sumades a les de restitució de la Plaça de Can Nadal (derivades del pas del TGV) provocaran un canvi important en aquest sector millorant els elements urbans. Aquest projecte, com diem, està subjecte al vist-i-plau municipal i per tant, també participarà de la definició.

ACESA PARTICIPARÀ EN PROJECTES CULTURALS DE SARRIÀ. Una de les qüestions que igualment hem plantejat sempre és la possibilitat que ACESA compensés el municipi de Sarrià pel greuge que comporta el pas de l’AP-7. La línia més clara és, està clar, la cultural. Calia que ACESA (tal i com s’hauria d’haver previst sempre) participés dels projectes culturals locals, especialment intervenint en la gestió d’un 1% d’inversió cultural. Finalment, el projecte que compleix més directament la filosofia d’aquesta línia d’intervenció patrimonial és el projecte de les excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta. L’Ajuntament i ACESA han acordat, via conveni signat, la participació del segon en el finançament del

projecte d’excavació, restauració i difusió de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta. ACESA es farà càrrec de les fases 1 i 3 del projecte (corresponents a les fases de “Protecció del Jaciment” i “Consolidació de les Restes Arqueològiques) valorats en 304.000 euros. Cal dir també, que aquesta inversió no n’exclou d’altres. En definitiva, ens mantenim ferms amb les nostres opinions. Seguim pensant que des del punt de vista estrictament local, però també des de la visió més general aquest projecte no és l’adequat. Al contrari, cal dir, encara amb veu alta que som partidaris de que la N-II passi per la NII. Ara bé, la responsabilitat de l’Ajuntament era assegurar els elements imprescindibles que han estat sempre sobre la taula de les nostres demandes. Resumint: cases per als veïns afectats, mesures correctores de l’impacte i compensacions socials. Les tres qüestions formen part dels acords aconseguits. I és per això que hem d’estar raonablement satisfets. Ha costat dos anys de negociacions, però gràcies a la força de la Plataforma Salvem Sarrià que ens ha recolzat hem arribat a aquests compromisos. A l’Ajuntament de Sarrià de Ter li pertoca, sobretot, defensar els interessos dels sarrianencs i és aquesta la feina que hem fet. ■

pDS_5


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 6

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

Imatge que oferia el pavelló instants abans de l’Homenatge. Foto: Susanna Vila

38è HOMENATGE A LA VELLESA Sergi Torrentà i Lozano. Tinent d’alcalde de Serveis Socials i Gent Gran Susanna Vila

U

n any més el primer diumenge de juny Sarrià de Ter es vesteix de gala per celebrar la festa d’Homenatge a la Vellesa que, en aquesta ocasió, arribava a la 38ena edició. Aquesta diada tan esperada per a tots els veïns i veïnes de 65 anys en endavant, es va realitzar i organitzar amb la col·laboració de les entitats de Gent Gran de municipi: l’Esplai dels Jubilats de Sarrià de Ter, el C.C.P. Domingo Casanelles, l’oficina de la Gent Gran de Sarrià, dinamitzada per Jubilus Gerontologia, l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’especial col·laboració dels dos tècnics del Consorci de Benestar Social.

6_pDS

Una festa d’ alt grau d’ organització que comporta que ja es prepari la següent just acabar l’ última, lligar amb els esplais la coordinació, la programació, lligar el càtering, els grups musicals, els homenatjats, les entitats col·laboradores i la feina més aparatosa és fer enquibir 500 persones cada una a la seva taula, amb la seva cadira, una feina que al final queda recompensada amb l’agraïment de tots els assistents. Pel que fa a la programació dels actes de l’Homenatge a la Vellesa 2010, s’ha seguit el mateix model de cada any, degut a l’èxit de les jornades anteriors. Els actes van començar de bon matí a la Parròquia de Ntra. Sra. de la

Misericòrdia, amb la celebració d’una missa, seguida de l’actuació dels Cantaires de Sarrià de Ter. A continuació els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, acompanyaren tothom fins al pavelló Municipal, on es va realitzar l’acte d’Homenatge a la Vellesa. Hi van intervenir el Sr. Pere Coll Tayeda, President de l’Esplai de Sarrià de Ter, el Sr. Esteve Pineda, President del C.C.P. Domingo Casanellas, el Sr. Lluís Torner, convidat especial, la Sra. Dolors Xabé, autora del cartell de la festa i el Sr. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià de Ter, presentat pel Sr. Sergi Torrentà, Tinent d’alcalde de Serveis Socials i de la Gent Gran. Seguidament es va servir el dinar de Germanor pels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 7

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

1- Victòria Padrosa, homenatjada per la seva trajectòria personal. 2, 3-Bernardino Castro i Anna Verdaguer, varen ser homenatjats per ser les persona de més edat, que assistiren a la celebració. Fotos: Antonio Fernández 4- Nicolau Casas, acompanyat per Sergi Torrentà i Roger Torrant, en el moment de fer-li entrega del premi per la seva trajectòria personal. Foto: Susanna Vila

Un cop acabat, hi va haver l’actuació de Sardanes amb la Cobla Baix Empordà i seguidament ball amb el grup Rimel Grup. Cal recalcar que aquest any, GERDD va col·laborar en l’Homenatge, obsequiant amb un petit present a tots els assistents i va tenir molt bona acollida entre tots els participants. En aquesta edició cal destacar les persones homenatjades, que han estat: El Sr. Josep Garriga Mach, com la persona més gran del poble. La Sra. Anna Verdaguer Dorca i al Sr. Bernardino Castro Padilla, com les persones més

grans que van assistir a la celebració. I es va fer el reconeixement públic al Sr. Nicolau Casas i a la Sra. Victòria Padrosa Massó, ambdós per la seva trajectòria personal i la seva vinculació i contribució inestimable a la vida social del poble. Pel que fa a la participació en l’acte, hi van assistir un total de 504 persones, de les quals, 356 eren persones de més de 65 anys. Les altres 148, són els acompanyants d’aquestes o convidats a l’acte. Agrair a tots els assistents homenatjats, a tots els qui van assistir a la Festa i varen fer que tot sortís rodó. ■

pDS_7


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 8

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS Roger Torrent i Lluís Aymerich Alcalde i Primer Tinent d'Alcalde de Sarrià de Ter

Lluís Aymerich, primer tinent d’alcalde, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Josep Huguet, conseller d’ Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Cristina Alsina, presidenta del Consell Comarcal del Gironès, David Mascort, delegat territorial de Turisme a Girona, en la seva visita al Centre de Visitants del Gironès. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

A

quest mes d'agost s'han iniciat les obres del Centre de Visitants Comarcal a Sarrià de Ter. El gruix d'aquestes obres han d'estar acabades a finals d'aquest any i hauran costat - n' hem parlat altres vegades- uns 900.000 euros, que financen a mitges el Consell Comarcal i la Unió Europea. Amb tot, les feines a fer no només inclouen l'adequació de les dues plantes del Centre en si, sinó que també suposaran la construcció dels tancaments i les zones de serveis de l'Auditori Municipal. Unes obres, que s'estalviarà l'ajuntament. Evidentment, un cop finalitzades totes aquestes feines referides a preparar el continent, serà el moment d'abordar les que resoldran el contingut. En el moment d'acordar aquest projecte amb el Consell, es va estipular la creació d'una Comissió Tecnico-políti-

8_pDS

ca mixta (entre l'òrgan comarcal i l'Ajuntament) per treballar en els continguts i especialment la presència local en el discurs museogràfic del Centre. Ja hem començat a treballar i, de cares al setembre traslladarem totes les conclusions i objectius a l'empresa que redacti el projecte (que sortirà del concurs pertinent). Ja anirem definint les claus. Ara bé el que sí que està clar des de bon principi és que una de les qüestions fonamentals del projecte és que tot el que s'hi expliqui es farà a través d'un llenguatge molt modern: mitjançant audiovisuals. Això no només permet condensar gran quantitat d'informació sinó que a més fa del Centre un espai més atractiu. El desplegament tècnic ha de ser important, però això no vol dir que més enllà de la pantalla no hi pugui haver res més. De fet, hi haurà una altra part a la planta superior on s'hi ubicaran els

tallers destinats als més menuts. Aquesta part serà un referent interactiu interessant, però no ha de ser l'únic element físic i tridimensional de l'espai. En aquesta línia estem treballant perquè el Centre pugui tenir elements patrimonials que reforcin l'explicació i donin valor a la part més museística.

DEL MIL·LIARI ROMÀ AL CAMÍ DE ST. JAUME. DEL CAMÍ DE SANT JAUME A LA TERRA DE PAS I aquí és on entra amb més força Sarrià. No en va, un altre compromís que vam extreure de la negociació és la presència determinant de Sarrià de Ter en aquest equipament. Com no podia ser d'altra manera, el nostre poble (a través dels seus personatges, llocs i elements d'interès) apareixerà en el recorregut. Tanmateix, nosaltres no som un municipi més en aquest projecte. Som la seu i això ja és


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 9

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

destacable, però precisament per ser la seu també serem centre d'atenció. Com? Doncs a partir de tres pilars imprescindibles: la Vil·la Romana del Pla de l'Horta, el paper i la seva indústria i la figura de l'Emília Xargay i la seva obra. Pel principi, la romanització de Sarrià és un element que tots coneixíem, però que avui té molta més presència i molta més força. Les excavacions arqueològiques iniciades aquest mandat van posant de manifest la importància històrica d'aquesta vil·la i la riquesa patrimonial dels elements que s'hi troben. Amb tot, com ja se sap, l'Ajuntament està treballant per la futura construcció d'un museu que difongui i expliqui aquestes restes. Mentrestant, aquest fet dóna encara més rellevança al nostre leit motiv històric: "Sarrià Terra de Pas". Des dels romans a la N-II, del mil·liari al tren, del camí de St. Jaume a la ruta de l'exili, de la Via Augusta als turistes dels anys seixanta. Tots els episodis transcendentals de la història del país han passat per Sarrià. I és en aquesta línia que volem aprofundir la nostra presència en el Centre perquè resumeix la nostra riquesa històrica i alhora lliga perfectament amb el plantejament comarcal.

Des dels romans al s.XXI. Treballem perquè aquesta sigui la nostra presència en aquest espai i ho sigui, com hem dit des d'un punt de vista material.

EL PAPER I L'EMÍLIA XARGAY, DOS PATRIMONIS PER EXPLICAR Més enllà dels orígens romans, ho hem explicat, hi haurà dos altres potes que explicaran Sarrià de Ter al món. El que ja està més concretat és el que fa referència a l'Emília Xargay. Hi haurà un espai específic a la planta baixa destinat a mostrar el fons municipal d'obres de l'artista sarrianenca. Vida i obra seran explicades de manera exclusiva. Un espai que, potser sí, serà l'embrió d'un futur museu dedicat només a la seva obra. El paper també hi serà present. Hem de definir com i de quina manera. Però de ben segur que també en formarà part perquè ens és passat i present. Perquè també ens explica.

SER ORIGINALS FORMANT PART D'UNA XARXA Tots aquests continguts que hem avançat, conviuran amb la resta de funcions del Centre. La informació i gestió turística, la difusió de productes arte-

sanals del nostre territori, la proposta gastronòmica i la programació cultural seran les altres possibilitats que s'oferiran des del local de l'avinguda de França. Aquestes són les armes que han de servir per atraure els usuaris. Locals, comarcals, nacionals i estrangers. Sigui com sigui, la riquesa que ens proporcionarà aquest espai serà molt important. No només per l'activitat en si. No només pel moviment que generarà sinó també perquè reforçarà la nostra aposta pel nostre patrimoni. Aquesta serà la gran aportació del Centre. Un espai original i innovador, però que té connexions evidents amb altres equipaments que segueixen la mateixa filosofia. Els CAT (Centres d'Acollida Turística) es van disposant en determinats punts del territori i serveixen per explicar el patrimoni i elements d'interès de cada zona. El nostre Centre de Visitants i els CAT han de servir per explicar-nos. Per reivindicar el què és nostre i té interès. Per posar ordre en l'oferta turística i cultural i sobretot per generar activitat econòmica basada en la identitat. A Sarrià de Ter hem deixat enrere els anys més potents de la indústria. I fins i tot de la construcció. I és precisament en aquests moments de redefi-

pDS_9


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 10

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

nició econòmica que hem de fer apostes contundents per reforçar la nostra estructura econòmica. Des de l'Ajuntament ho hem fet des del punt de vista comercial i fins i tot des del punt de vista universitari. El Centre de Visitants ens ajudarà a reforçar l'aposta pels serveis, la cultura i el nostre patrimoni.

CONCLUSIONS En efecte, estem contents de poder desenvolupar, sense cap cost, un equipament de les característiques del Centre de Visitants del Gironès. Ens trobem davant d'una instal·lació que des de Sarrià de Ter oferirà tot el patrimoni natural, cultural, històric i industrial del Gironès i per tant pas obligat per tots visitants dels 27 municipis de la nostra comarca. Ens agradi o no, tots sabem que Sarrià de Ter està enclavat en un espai geogràfic complicat que li reporta, com en totes les coses, avantatges i inconvenients. El que cal és saber aprofitar aquests avantatges i superar els incon-

10_pDS

venients, tenint molt clar on estem i què volem ser. Així doncs, tenim clar on som i també que hem de treure el profit necessari del nostre enclavament geogràfic. La nostra orografia comporta que hàgim de contribuir solidàriament amb la resta de la societat, cedint part del nostre territori per al pas de les infraestructures (Tren de Gran Velocitat, Carretera N-II, Autopista de peatge, gasoducte, línies elèctriques...), però també tenim clar que això no ha de comportar la pèrdua de la nostra identitat. Ens adonem d'aquesta situació i l'hem de tractar i actuar com una oportunitat única que no podem deixar passar. Conseqüència d'aquesta actuació és la ubicació d'aquest Centre de Visitants del Gironès a l'entrada nord i la futura Facultat de Medicina a l'altra punta del nostre municipi, convertint així l'avinguda de França com una diagonal o eix vertebrador del territori, a on en poc temps, Sarrià de Ter serà, sens dubte, centralitat de la comarca. Independentment de complir

l'objectiu bàsic d'identitat, aquest equipament ens reportarà altres beneficis importants com són la rendibilitat econòmica i social. Pel que fa a la rendibilitat social, creiem que ja ha quedat àmpliament explicada i per tant no tornarem a incidir-hi. Però, referent a la rendibilitat econòmica només hi dedicarem unes breus paraules a tall de reflexió: La ja comentada inversió, en el Centre de Visitants, ho serà a càrrec del Consell Comarcal i de la Unió Europea. Consistirà en la construcció i museïtzació d'un equipament, sobre una estructura de propietat municipal cedida per 20 anys al Consell Comarcal. Serà una instal·lació que a més de gaudir-ne els visitants i tots i totes els sarrianencs i sarrianenques, a la finalització del contracte, restarà en benefici de la propietat. Potser seria il·lustrador, però per no ser farragosos evitarem posar números a la rendibilitat que suposa la inversió d'una construcció en propietat aliena cedida per 20 anys. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 11

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

L’ESCOLA PER LA DEMOCRÀCIA Lluís Aymerich Viñals Primer Tinent d’alcalde i Regidor d’ensenyament de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

El regidor d’ensenyament, Lluís Aymerich, explica al alumnes de sisè curs (alcaldessa Aina Membrive) el funcionament del ple infantil. Foto: A.Vila

S

i l'experiència de l'any passat amb la celebració de “l'escola per a la democràcia” fou una activitat de gran èxit i encoratjadora, ha esdevingut necessària per enguany i imprescindible pels propers. En efecte, el govern municipal de l'Ajuntament exposàrem a la Cap d'Estudis de l'Escola Montserrat el nostre interès per a la celebració d'aquesta activitat i va ser extraordinàriament acollida i acceptada per tot el Claustre de Professors. Va ser exposat aquest interès i els objectius a aconseguir a tot l'alumnat del cicle superior de l'escola i, a partir d'aquell moment, professors i alumnes es posaren a treballar amb tant d'entusiasme que superaren totes les expectatives. Els alumnes de sisè ja en tenien l'experiència de l'any passat i era per a ells i elles una experiència esperada i desitjada. Pels de cinquè, era la primera experiència d'aquesta activitat i en ser una activitat de “grans” se l'esperaven com a molt important per al seu aprenentatge.

Segons comenten els mateixos alumnes de cinquè en la revista núm. 10 de l'AMPA, primer varen fer votacions a les dues aules del cinquè curs per elegir el possible alcalde i els 5 regidors que aportaven cadascuna de les classes; posteriorment, en sengles reunions, efectuaren una “pluja d'idees” per elegir els temes a debatre en el Ple que properament s'havia de celebrar i, posteriorment, reunits totes i tots els del curs cinquè, elegiren l'alcalde/alcaldessa que definitivament els havia de representar i posaren en comú els temes a debatre en el Ple. Fantàstic! Quines grans lliçons de democràcia, dins del programa dissenyat, la que els mestres varen saber impartir als seus alumnes a través d'una activitat pràctica i engrescadora. Un cop acabades aquestes activitats i assenyalats els dies de celebració de les sessions plenàries, vaig tenir l'honor de visitar a totes i tots els alumnes del cicle superior per explicar-los els darrers detalls i formes del funcionament d'una sessió. Realment un goig inoblidable.

pDS_11


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 12

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

Per fi arriba el gran dia: el 16 de juny pels alumnes de sisè (finalistes del CEIP) i el dia 17 (l'endemà) pels del curs cinquè. Tots molt modadets i modadetes, tant alcaldesses, regidors i regidores, com la resta d'alumnat que silenciosament acudien a la Sala de Plens per presenciar el ric debat que entre tots havien proposat. Les persones i càrrecs assignats que foren escollides per representar a cada un dels cursos foren les següents: PLE DEL DIA 16 DE JUNY, SISÈ CURS Aina Membrive Ariadna Cerro Maria Cabria Aleix Anguita Marc Rovira Miki Ferreiro Olga Palomares Pol Diaz Raul Miguel Judith Sances Nil Quintana

Alcaldessa Tinent d'alcalde d'Ensenyament Regidora d'Urbanisme i Habitatge Regidor d'Hisenda Regidor de Sanitat Regidor d'Esports Reg. de Mobilitat, Seguretat C. i Protecció Civil Regidor de Serveis Socials Regidor de Promoció econòmica i comerç Regidora de Joventut i Noves Tecnologies Regidor de Cultura, Festes, Participació ciutadana i barris

CURS CINQUÈ, PLE DEL DIA 17 DE JUNY Carla Diaz Anna Vila Jordi Martínez Àlex Vázquez Judith Pérez Dídac Ferreiro Clàudia Casero gies Mariona Romans Omar Salah Alba Ma Naranjo Ivan Talavera

Alcaldessa Regidora d'esports Regidor de cultura, serveis socials i gent gran Regidor d'economia Regidora de solidaritat cooperació, sanitat i consum Regidor d'educació i medi ambient Regidora de joventut i noves tecnoloRegidora de Festes Regidor de Seguretat Ciutadana Regidora d'Hisenda Regidor de Serveis Públics

Els Plens que començaren a les 10h de cada un dels dies assenyalats, es desenvoluparen amb tota normalitat i amb l'assistència tècnica de la secretària Sra. Rosa Dachs que va aixecar acta d'ambdós sessions, per ser després remesa a l'escola i a cada un dels responsables assistents. Els temes debatuts foren els següents: PER PART DEL SISÈ CURS: ● Col·locació de més contenidors per a la recollida de brossa. La proposta de la Regidora d'Urbanisme i Habitatge, fou aprovada per majoria absoluta.

12_pDS

Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Cultu-

ra de la creació de carnets per entrar en instal·lacions culturals a un preu més reduït. ● La proposta del Regidor d'esports de construcció de més vestidors al pavelló municipal, també s'aprovà per unanimitat. ● Pel Regidor d'esports es proposà l'adquisició de taules de ping-pong per instal·lar-les als parcs públics i al pavelló i després d'un llarg debat, la proposta fou aprovada per majoria absoluta. ● La proposta d'instal·lació de més atraccions de fires durant els dies de festa major, no aconseguí prou votació per ser aprovada. ● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Festes de la possibilitat de llogar el pavelló municipal per celebrar-hi festes particulars. ● La proposta de sol·licitar un servei d'urgències 24 h. al CAP de Sarrià defensada pel Regidor de Sanitat, fou aprovada per majoria absoluta. ● La proposta que cal millorar el servei d'atenció a l'usuari al CAP, s'aprovà per unanimitat. ● El Regidor de Serveis Socials defensa que cal organitzar més activitats de lleure per a la gent gran, proposta que és aprovada per unanimitat. ● La necessitat d'ampliar el menjador escolar i de renovar la instal·lació de la calefacció, és defensada en sengles propostes presentada per la Regidora d'ensenyament que també són aprovades per unanimitat. ● Així mateix la Regidora d'ensenyament proposa la necessitat d'organitzar cursets de natació per als alumnes del CEIP Montserrat i s'enceta un debat sobre activitats esportives a l'escola, contraposant-ho amb l'activitat de l'aprenentatge del golf. ● Per part de la regidoria de joventut es proposa l'organització d'una discoteca infantil, proposta que fou aprovada per majoria absoluta, després d'un extens debat, amb divertides intervencions.


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 13

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

Alumnes de cinquè curs del CEIP Montserrat, inicien el ple infantil del 17 de juny.

● El Regidor de Promoció econòmica proposa ampliar el mercat a una dia més a la setmana, la qual cosa no és acceptada per la majoria de regidors i per tant no s'aprova la proposta. ● S'aprova per unanimitat la proposta del Regidor de Promoció econòmica, de netejar el riu i fer les obres necessàries per projectar-hi activitats esportives, amb la finalitat de fomentar el turisme. ● A proposta de la Regidora de Mobilitat, s'aprova per unanimitat l'autorització d'aparcament de cotxes només en un costat dels carrers. ● Per majoria absoluta s'aprova la proposta de la mateixa regidora de dotar de més vigilància policial a la zona del riu per tal d'evitar possibles accions incíviques i perilloses. ● Per unanimitat fou aprovada la proposta en el mateix sentit d'intensificar la vigilància policial a les instal·lacions del CEIP Montserrat. ● En el torn de precs i preguntes,

alguns regidors incideixen en la importància d'algunes de les qüestions ja debatudes, donant així, la Sra. Alcaldessa, per conclosa la sessió i donant la paraula a la resta del públic assistent, que aprofitàrem per felicitar a tots els alumnes: alcaldessa i regidors pel seu encert en els debats i públic en general pel seu magnífic comportament, així com a tot el claustre de professors per la gran feina feta amb els alumnes de la nostra escola. A l'endemà, dia 17 de juny, se celebrà la sessió plenària dels alumnes de cinquè amb el següent debat: ● S'aprova per unanimitat la proposta d'establir descomptes a les inscripcions de casals d'estiu. ● La proposta de col·locació de gespa artificial al camp de futbol és aprovada per majoria absoluta, amb set vots a favor i quatre en contra. ● Amb sis vots més a favor de la proposta de l'alcaldessa de projectar obres d'ampliació de la Biblioteca del

CEIP Montserrat, és aprovada per majoria absoluta. ● Amb un sol vot en contra i per tant, amb majoria absoluta s'aprova també la proposta de construcció d'un gimnàs al CEIP Montserrat. ● També fou aprovada per majoria absoluta la proposta de modificar l'horari escolar, i així les classes lectives passarien a impartir-se només al matí. ● La proposta de canviar l'activitat de golf a l'escola per la de natació, és aprovada per majoria absoluta, amb quatre vots en contra. ● És aprovada per unanimitat la proposta de construcció d'un carril bici Un cop acabada la sessió, l'alcaldessa donà la paraula als assistents que no deixarem passar l'ocasió per felicitar a tots els professors i alumnes unint-nos tots en un fort aplaudiment a tota l'escola. Tot i que, per economia d'espai i amb la intenció de no cansar al lector, m'he limitat a enumerar els temes debatuts i els acords aconseguits, sense entrar en els detalls de la riquesa dels debats, he de dir que els que vàrem assistir a aquestes sessions podríem explicar la vàlua de les argumentacions utilitzades pels nois i noies de l'escola, la qual cosa, a banda de gaudir de les seves explicacions, ens dóna la tranquil·litat de saber que els nostres escolars gaudeixen d'un alt grau de preparació. Així doncs, crec que aquesta és la manera d'enfocar l'aprenentatge dels nostres escolars, amb la implicació de tota la comunitat educativa, Ajuntament, grups polítics i societat en general. Estic convençut que d'aquesta manera contribuïm tots plegats a la formació cívica i democràtica de les persones que demà seran els nostres representants. ■

pDS_13


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 14

AJUNTAMENT [Tastets d’esports

3er TASTETS D’ESPORTS Jordi Paretas Regidor d’esports

E

ls tastets d’esports ja podem dir amb certa tranquil·litat que és una festa esportiva consolidada però això no vol dir que no hàgim de seguir treballant per donar-li més atractiu i per fer-lo molt més participatiu. Els tercers han sigut els de la consolidació, els que ja ens han marcat un punt de tradició però també ens han marcat el punt on hem perdut la novetat i, per tant, ja no són tan motivadors, cosa que els clubs esportius tan de Sarrià de Ter com de Sant Julià de Ramis ho han suplert amb molt treball.

En aquest tercers tastets la participació ha sigut molt similar a la de l’any passat, però ens hem trobat amb la dificultat que algun dels equips que ens havia fet arribar la seva participació no es va presentar, la qual cosa és un problema, ja que fa que els partits es trastoquin i quedin equips sense jugar a algun dels esports. Per sort vàrem poder improvisar i solucionar aquests petits inconvenients, però serà una de les coses a solucionar de cares als quarts tastets. Els esports varen ser els mateixos de l’any passat: futbol, futbol pista, patinatge, bàsquet, handbol, gimnàsti-

ca rítmica, flag football, amb la novetat del judo i els escacs. Els objectius també són els mateixos, donar a conèixer a tots els nens i nenes els esports que poden trobar als nostres municipis i la fórmula també és la mateixa, partits molt curtets per trobar-li el gustet als esports d’equip i participatiu en els esports més individuals. Aquí voldria destacar la gran tasca de les entitats esportives d’amb dós municipis, ja que són ells els encarregats d’articular aquesta festa esportiva i és una manera festiva de donarnos a conèixer esportivament. Seguirem treballant pels quarts tastets i buscarem fórmules per trobar més esportistes i que tots els nens i nenes puguin gaudir i fer-se grans al voltant d’un esport dels nostres municipis. ■

Escacs, Flag football, Gimnàstica rítmica. Fotos: Jordi Paretas

14_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 15

AJUNTAMENT [Mes de la salut

MES DE LA SALUT Dolly Grau Regidora de Sanitat

Els actors de “La Piràmide” varen ensenyar a la mainada quins són els aliments saludables i quins no. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

M

es de Maig a Sarrià de Ter significa també mes la Salut. Un any més hem intentat fer un mes de salut amb activitats vàries per poder arribar a un públic general i difondre, novament, missatges ja sabuts però que sempre és bo tornar a recordar. Aquest any les xerrades han sigut dues: la primera va ser a càrrec de la Mercè Lladó i pretenia ser una continuïtat de la que ens va fer l’any passat. El títol era “Sexualitat i afectivitat en fernos grans”. Parlant d’aquesta xerrada, una senyora, ja gran, en sortir em deia: “tant de bo, quan érem més joves, algú

ens hagués explicat les coses així clares, hauríem millorat molt la nostra qualitat de vida. Teníem preocupacions que no havien de ser tal, eren coses normals”. La segona, a càrrec d’una infermera del CAP de Sarrià, ens va parlar de l’Alzehimer, com reconèixer-lo, com tractar els nostres familiars malalts, en definitiva entendre pel que passen i solidaritzar-nos amb les persones que tenen un malalt a casa. Aquest any també vàrem tenir la parada al mercat dels professionals del CAP que ens controlaven la pressió i ens recordaven, el que tots sabem però a vegades oblidem.

El diumenge al matí vàrem anar a caminar, a fer una ruta per paratges sarrianencs, que aquest any de pluges estaven especialment bonics, i així, sense adonar-nos-en vàrem fer poble i salut. Els alumnes de 5è i 6è també havien de fer una caminada amb el seu esmorzar saludable, pa amb oli i una poma, però va ser un d’aquells dies de

pDS_15


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 16

AJUNTAMENT [Mes de la salut

i molt pedagògica, on jugant s’ensenyava a la canalla, quins són els aliments més saludables i quins no ho són tant, missatge que no ens cansarem de repetir a petits i grans. En definitiva, un mes de la salut variat, amb la intenció d’arribar a molta gent i de diferents maneres. Esperem que hagi sigut interessant per als qui hi ha participat i per als qui no ho han fet, animar-los per al proper any! Un agraïment a totes les persones que han fet possible aquest seguit d’activitats! ■

La conferència de Mercè Lladó va tractar sobre la sexualitat i l’afectivitat en fer-nos grans.

molta pluja i no varen poder sortir; de totes maneres els professors els varen explicar la importància de caminar i de menjar sa, la qual cosa sempre és bo anar recordant, especialment en aquestes edats. L’última activitat d’aquest mes de la Salut, va ser una obra infantil anomenada “La Piràmide”. La vàrem fer al pati del Patronat, un matí de sol i la veritat va ser una obra molt Xerrada sobre l’Alzehimer.

FERRETERIA DECOFER n n n n

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

n n n n

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

16_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 17

AJUNTAMENT [Obres públiques

LA REFORMA DE LA PISCINA MUNICIPAL Raimon Cros Farrerós Regidor de serveis públics, participació i barris.

A les piscines municipals s’hi han canviat la instal·lació mecànica, les canalitzacions i s’han substituït les platges per un nou paviment adaptat a la normativa vigent. Fotos: Raimon Cros.

L

a piscina de Sarrià de Ter es va construir als anys seixanta. Ha anat passant per diferents mans pel que fa a la seva gestió, fins que finalment es va convertir en la piscina municipal. En aquest llarg camí s’hi anat fent millores i obres de manteniment, és clar. Però ara feia alguns anys que no s’hi havia fet una inversió important. Calia, doncs, donat l’estat de la pròpia instal·lació fer l’esforç necessari per garantir-ne el bon estat per als propers anys. Així que, tal i com ens vam comprometre des de l’equip de govern municipal, el passat dissabte 19 de juny, es va inaugurar la temporada d’estiu a la renovada Piscina Municipal. Les reformes fetes durant els darrers tres mesos han consistit en la renovació gairebé total de l’equipament. Les obres han permès reemplaçar tota la instal·lació mecànica de la piscina gran i de la petita, canviar totes les canalitzacions (ja molt deteriorades) i substituir les platges d’ambdues piscines per un nou paviment adaptat a les normatives vigents. Igualment s’ha construït una nova

caseta per integrar la maquinària de la piscina petita, s’ha millorat la de la gran i s’han instal·lat dutxes noves. Les obres també han comportat la disposició de nova gespa a l’entorn dels vasos i mobiliari annex nou (bancs i para-sols). El projecte, que ha estat finançat a través del FEOSL (Fons Estatal per a la Ocupació i la Sostenibilitat Local) ha costat 76.183 €. Aquest projecte ha permès solucionar les dificultats que presentava tan el tractament de l’aigua (amb una instal·lació antiquada) com els que comportava el material de la platja (amb problemes per als usuaris). En definitiva, gairebé hem estrenat piscina, ja que s’han renovat totes les parts més essencials. De fet, aquesta era una obra imprescindible per assegurar el funcionament de l’equipament, amb totes les garanties, al menys per als propers anys. En aquest sentit, cal dir que podem estar molt satisfets del resultat final de la reforma i encara més si tenim en compte els terminis amb els quals s’ha executat, ja que han permès obrir la instal·lació en la data prevista. ■

pDS_17


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 18

AJUNTAMENT [Obres públiques

LES MILLORES EN LA XARXA D’ENLLUMENAT PÚBLIC DE SARRIÀ DE TER

D

ins les millores en el sistema d’enllumenat públic del nostre municipi hi tenim els projectes fruit del FEOSL (Fons Estatal per l’Ocupació i Sostenibilitat Local). L’Ajuntament de Sarrià ha optat per ampliar, reforçar i renovar l’enllumenat d’alguns punts del municipi que necessitaven aquesta instal·lació, es tracta de sectors molt foscos que suposaven certa inseguretat per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Punts com el sector de l’Avinguda de França entre els carrers Trueta i Ripollet s’hi han instal·lat 4 columnes lluminàries, o també podem parlar de la instal·lació de 7 lluminàries murals al carrer Trèvol per reforçar tot el sector. Un dels sectors també molt foscos era el sector del Passeig del Riu darrer tram fins la resclosa, uns 100 metres sense il·luminació, que ara ja compta amb 4 lluminàries de columna per garantir claror a tot el sector. Dins les actuacions de millora també en aquest projecte podem destacar el nou quadre elèctric i les 11 lluminàries del carrer Firal, renovades, donant més rendiment, major estalvi energètic i menys contaminació lumínica. En aquest mateix sentit també al sector de Sarrià de Dalt s’ha fet el desmuntatge de 8 bàculs fora de servei i la reconnexió de la instal·lació elèctrica. Uns treballs que han costat 59.199.74€ del fons estatal, que milloren la qualitat i seguretat de la nostra via pública. ■

A l’Avinguda de França s’han instal·lat quatre lluminàries. Foto: Raimon Cros

18_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 19

AJUNTAMENT [Obres públiques

ESTRENEM UNA NOVA PISTA POLIESPORTIVA

La nova pista és d’accés lliure, de caràcter multi-esportiu. Foto: Raimon Cros

U

n dels aspectes que s’apunten al Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) és la necessitat de crear nous espais d’esport a l’aire lliure dedicats a la pràctica no federada repartits per tot el territori del municipi. Aquests espais han de ser d’accés obert i destinats més aviat a l’esport d’oci, al lleure dels més petits i al manteniment físic de la gent més gran. Amb aquesta filosofia i objectius hem començat a treballar. Hem creat dues noves pistes de petanca al poble (davant l’Escola Bressol i a la Rasa) i més endavant vindran els circuits de salut per a la gent gran. I és també en aquesta línia que hem construït la nova pista poliesportiva al Pla de Vinyers. Aquest nou espai per a la pràctica de l'esport de lleure, s’ha ubicat entre els carrers Isidre Macau i Climent Guardiola.

Es tracta d’una una pista d’accés lliure, de caràcter multi-esportiu (permet jugar a futbol pista, bàsquet i handbol) i donarà servei a tots els veïns del poble, però especialment als d’aquest barri. De fet, cal tenir en compte que aquesta és una zona de Sarrià de Ter en creixement i amb moltes famílies joves amb fills i filles petits. Per tant, potencials usuaris del recent estrenat equipament. Les obres estaven pressupostades en 57.982,76 € i han estat finançades amb càrrec al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL 2010) impulsat pel Ministeri d’Administracions Públiques. Aquest era un dels projectes triats per introduir en aquesta convocatòria. Un altra de les qüestions a tenir en compte es que aquest projecte ha estat impulsat per l’Ajuntament i la pròpia Associació de Veïns del Pla de Vinyers. Un propòsit compartit que es va iniciar

precisament en el procés de redacció del MIEM i que ha anat evolucionant i concretant-se fins i tot polint detalls constructius a mesura que es presentaven. Ho hem fet treballant conjuntament perquè hem estat conscients de la necessitat de trobar espai d’oci per aquests sarrianencs i sarrianenques més joves. I també perquè sabem que les excavacions arqueològiques del Pla de l’Horta, tard o d’hora, afectaran la pista d’aquesta zona i, per tant, calia crear una alternativa. Amb tot, el passat dia 17 juliol, aprofitant la festa anual del barri, vàrem inaugurar la pista. Els assistents vam poder gaudir d’aquest nou espai (en aquesta ocasió en una activitat no massa esportiva, tant se val) amb un bon sopar, bones havaneres i millor companyia. Estem convençuts que aquest és el futur de la pista: el gaudi dels nostres veïns de totes les edats. ■

pDS_19


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:31

Página 20

AJUNTAMENT [Fins el setembre

FINS AL SETEMBRE Laia Basieras Dinamitzadora de la Oficina Municipal d’atenció a la Gent Gran. Àrea de Serveis Socials i Gent Gran de Sarrià de Ter

Durant el curs, al Coro s’hi han fet xerrades, s’ha jugat al bingo, s’ha provat el taller de vestits de paper i com a cloenda, un berenar per repartir els diplomes d’assistència. Fotos: Laia Basieras.

U

n any més i un nou curs acabat, amb nous alumnes amb ganes de fer coses i antics usuaris amb il·lusió de compartir. Hem viscut en els tallers de memòria d’anècdotes, records i experiències passades, hem rigut amb alguns exercicis i d’altres vegades ens ha costat acabar-los, però tot i així ho hem superat amb nota. De la memòria hem baixat al bar i tots junts hem cantat el BINGO, hem ajuntat les taules i en alguna ocasió ens ha tocat cantar les boles: “el més petit de tots ... l’u!”; “els de Perpinyà ... el seixanta sis!”; “els dos aneguets ... el vint-i-dos!”, entre d’altres combinacions i, de cèntim en cèntim, hem passat una i altra tarda mentre els homes que jugaven a la botifarra els fèiem callar, els que jugaven al domino recollien fitxes i compraven cartrons i d’altres preferien quedar-se mirant i rient quan algú li

20_pDS

tocava el premi o algú es quedava a un número. I del dimecres passem als dimarts, una aventura que va començar com una prova, com un “ho fem per provar” i que ha acabat donant el seu fruit: un vestit de paper. Doncs sí!, estem parlant del Taller de vestits de paper que tant ens ha costat engegar però que al final vam aconseguir formar i que s’ha anat consolidant amb un grup de vuit persones i que ja estan pensant en els models per a l’any vinent. No hem d’oblidar tampoc les sessions de cinema que s’han passat al Coro, de les quals hem plorat amb “los Santos Inocentes” però vam acabar rient amb “Escuela de Sirenas” o “Como robar un millón”, ni els tallers de bijuteria on hem fet arracades, anells i collarets amb les càpsules de la Nespresso o el de l’auca dels

remeis, que ens han ensenyat a fer pomades, elixirs i remeis pel dolor i per l’amor. Aquest any també hem après a contar, a repartir i fins i tot a ballar amb passos curs i llargs les sardanes, això sí, sempre que les dones que feien puntes de coixí donàvem l’última puntada. I per posar punt i final al curs, es va fer la cloenda d’activitats on vam repartir els diplomes on feien constar la participació dels/de les usuàries en Taller de Memòria, on vam berenar i brindar per la feina ben feta i vam fer un bingo especial en el qual l’Ajuntament va col·laborar. Amb el 16 de juny vam baixar el teló i vam donar per finalitzat un curs però sempre posant la vista en el nou que vindrà: fins el 13 de Setembre! ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 21

ENTITATS [Procés Núria Portulas

LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas

D

es de mitjans de 2006 a la província de Girona, especialment a Olot i Banyoles i voltants, i també concretament a Sarrià de Ter, comença a créixer una experiència de caire llibertari que de mica en mica va consolidant una xarxa de diferent gent i diferents col·lectius cada cop més homogènia. Es comença a parlar, a treballar i a donar a conèixer, a partir d'accions i treball al carrer, el tant oblidat tema, i que tant molest sembla ser, de la presó. Amb aquesta premissa es comença a confeccionar un discurs sòlid sobre l'eradicació de les

presons; els mecanismes d'aïllament i d'anul·lació de les persones mitjançant el càstig ja fa segles que existeixen, i com tot, aquests mecanismes evolucionen, per avui en dia trobar-nos amb la presó com a institució que, amb una altra fesomia, perpetua aquesta funció. Durant aquests temps s'inicien diversos projectes de cases okupades amb l'objectiu d'esdevenir centres socials i de donar a conèixer diferents formes de vida mostrant la solidaritat entre si. Concretament al barri del Pont Major s'inicia el projecte del Centre Social autogestionat ”Can Rusk” que s'obre al barri i realitza diferents activitats.

En aquest context, al gener de 2007 detenen un company vingut d'Itàlia, Juan Sorroche, al que processen sota l'anomenat “article 270.bis” d'aquell país, que a l'estat espanyol equivaldria a la “llei antiterrorista”. A partir d'aquest fet, des de Girona, juntament amb gent d'Itàlia, s'inicia una campanya de suport al detingut i pres. En aquell moment, així, es genera un suport incondicional, amb poqueta gent, però totes denunciant la complicitat de l'estat italià amb l'espanyol, les legislacions que permeten que es puguin criminalitzar ideologies en nom de la seguretat, el funcionament de les presons, etc.

pDS_21


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 22

ENTITATS [Procés Núria Portulas

Un mes més tard, després de notar diversos seguiments i presència policial de paisà entorn de les persones que tiraven endavant aquesta campanya de suport, els Mossos d'Esquadra detenen la companya Núria Pórtulas, aplicant-li la llei antiterrorista, sota l'acusació de “pertànyer i/o col·laborar amb banda armada” i de “tinença d'explosius”. Els arguments reals per justificar aquesta detenció no van ser cap més que els d'utilitzar el discurs de la por i de la prevenció a través del tant temut, però alhora i realment ambigu i inconcret, concepte del “terrorisme”. Així, aquest concepte, i retallant llibertats en nom de la “seguretat”, els hi permet dur a terme actuacions d'aquest tipus, aguantantse només en les seves hipòtesis i paraula, sense que sigui necessària cap més “prova”. És important agafar consciència d'aquest fet per la gravetat que suposa, ja que significa que el poder i l'autoritat tenen carta blanca per actuar contra qui els hi convingui en qualsevol moment, deixant a més en una situació de gran vulnerabilitat a qui esdevingui el seu objectiu, i com a ciutadania responsable ens hem de negar a ser-ne observadors passius. A partir de la detenció de la Núria es comença a actuar amb rapidesa, primer des de Girona i de mica en mica es va estenent per tota la península. Al cap de tres dies de la detenció la gent s'organitza per fer una manifestació a Girona on hi participen més de 1.000 persones, es comencen a fer actes al carrer i a diferents locals, es fa recollida de signatures i se n'aconsegueixen 15.000, es creen assemblees

de suport a diferents poblacions a part de Girona, com a Barcelona, Vic, Badalona, Madrid, etc., es fan concentracions setmanals davant les seus d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds de diferents poblacions assenyalant-los com a responsables polítics per ser qui estan al capdavant de la Conselleria d'Interior, es fan diferents xerrades, s'organitzen setmanes de lluita amb diferents accions al carrer, la gent de Sarrià de Ter penja llençols als balcons exigint la llibertat de la Núria, etc. D'aquesta manera, tot un seguit d'actes donen a conèixer a la gent què és la llei antiterrorista i com l'apliquen, cada cop es parla més del funcionament de les presons i es respira un ambient de solidaritat i de resposta massiva. Precisament aquesta resposta és segurament la que volia evitar la Brigada d'Informació dels Mossos d'Esquadra aplicant la mencionada llei antiterrorista amb el vistiplau de l'Audiència Nacional, tribunal hereu del ”Tribunal de Orden Público” franquista. I precisament pel tipus de resposta que hi va haver, aquesta no es va poder amagar, fent-se visible en tot el territori català i més enllà. Així doncs, han estat més de tres anys llargs de solidaritat, de trobar-nos als carrers, de resposta massiva, de complicitat, d'energia, de força, de lluita, d'acció, que al cap dels primers quatre mesos es va aconseguir que la Núria sortís de la presó preventiva en la que es trobava inicialment, i que finalment ens ha portat en aquest cas a l'absolució. Tenim clar que aquesta absolució és fruit de la solidaritat de cada col·lectiu i de cada una d'aquelles persones

individuals que s'ha solidaritzat de forma incondicional i que des d'uns inicis i en tot moment ha qüestionat el funcionament del sistema en el que vivim. Sabem que la solidaritat és una de les nostres millors armes i que la lluita no està mai perduda fins que l'abandonem. Per això no ens podem oblidar dels 4 companys imputats en tres processos oberts derivats de la solidaritat cap a aquest cas; ni tampoc de tota aquella gent que lluita, es qüestiona i actua davant d'una societat uniforme, amb una estructura jeràrquica i submisa que se sustenta a partir del capitalisme i el consumisme. Així doncs, l'absolució de la Núria ha passat de ser la nostra fita inicial, a esdevenir una part més del camí per, un cop aconseguida, continuar denunciant i actuant en contra de tota aquella gent que de forma impune utilitza el seu poder per invisibilitzar i fer desaparèixer tot tipus d'expressió i d'alternativa al sistema polític, social i econòmic, que per naturalesa desigual i injust, actualment establert. ■

Núria lliure, lliures tots i totes! Fora la llei antiterrorista! Audiència Nacional, tribunal d'excepció! La lluita ens dóna el que el poder ens pren! La solidaritat és la nostra millor arma!

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

22_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 23

ENTITATS [Arrossada AAVV La Rasa

Malgrat la por a la pluja, els preparatius es varen fer com sempre al local social de l’AAVV de La Rasa. Fotos: Montse Gelada

ARROSSADA A LA RASA AAVV La Rasa

C

ada any el primer de maig és la festa internacional del treball. Però aquesta data és més coneguda perquè és el dia que els veïns de la Rasa fan la seva festa, o sigui, la tradicional arrossada. Diuen que la història recorda només els valents i enguany la gent del barri de la Rasa ha demostrat ser molt valenta. El dia 1 de maig es presentava molt ennuvolat i fins i tot van caure algunes gotes. Tot feia preveure que s’hauria de traslladar l’arrossada al pavelló. Però una arrossada i, en general, les festes que es poden fer a l’aire lliure sempre són millors. Així doncs, després de parlar-ne entre els membres de la junta i comentar-ho amb alguns veïns es va decidir tirar endavant i fer la festa al carrer. I sí van caure unes gotes abans de començar a repartir l’arròs quan ja tothom estava entaulat. Però aquesta aigua va servir per refrescar l’ambient i que tothom es trobés molt més a gust. I sí senyors, l’arrossada va ser tot un èxit fet a l’aire lliure. Com sempre hi va haver moltíssima participació en aquesta festa. Ve gent de

tots els barris de Sarrià per gaudir d’aquets dinar tan fantàstic. S’ha de reconèixer que el Sr. Pedro Martínez és un cuiner excepcional i fa un arròs boníssim. I no ens cansarem mai de donar-li les gràcies per la seva feina desinteressada i que fa gaudir a tantíssima gent. Les racions dels seus plats d’arròs són sempre generoses i mai ningú ens ha quedat amb gana. El tiquet de l’arrossada inclou : el pa, la beguda, el plat d’arròs i les postres. També inclou el poder compartir una estona de bona companyia d’amics, veïns i coneguts. I et dóna dret a poder ballar una estona i divertir-te xerrant amb tothom. Com sempre, després d’omplir la panxa va ser el moment de fer el cafè i la sobretaula. De compartir postres, licors i paraules amb els veïns, amics i coneguts. En aquest moment l’associació de veïns ven uns tiquets que serveixen per participar en la rifa que fan de diversos obsequis. Sempre són petits electrodomèstics que estan pensats per fer la vida més fàcil i agradable a les nostres cases. Finalment, va haver-hi la sessió de ball a càrrec del nostre veí Edu Arribas. Ell és

l’encarregat de fer moure a la gent perquè cremi les calories del dinar. Tothom s’ho passa molt i molt bé tan els que ballen com els que miren. Les seves cançons i ritmes omplen de música tot el barri durant tota la tarda i s’allarguen fins al vespre. Quan la festa s’acaba és el moment de recollir. Molts veïns, abans de tornar cap a casa seva, donen un cop de mà a recollir les taules i cadires. Moltes gràcies perquè entre tots la feina és més lleugera i s’acaba abans. I només ens queda dir : Fins l’any que ve a tots els que heu vingut !!! I els que no heu vingut animar-vos a marcar en el vostre calendari el dia 1 de maig per venir a compartir una fantàstic dia amb nosaltres!!! ■

pDS_23


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 24

ENTITATS [Record [GegantsRosa a la tardor Viella

GRÀCIES ROSA Monitors i Monitores de l'Esplai i Patronat de Pares de Família

A

vui l'Esplai s'ha despertat més trist. Ja no hi havia la teva presencia, però el teu record i la teva energia estaran sempre molt vius entre nosaltres. No ens podíem acomiadar de tu sense abans donar-te les gràcies per la petjada que tu, a poc a poc i sense gaire fressa, has anat forjant cada dia dins l'Esplai. És per això que l'equip de monitors, on sempre has estat present molt activament, voldríem estar al costat de tots aquells que esteu sentint aquesta pèrdua perquè també

24_pDS

nosaltres ens la fem una mica nostra. En primer lloc, agrair-te a tu, al costat d'un Joan sempre al peu del canó i a la resta d'equip que conforma el Patronat, tants i tants moments en què hem necessitat ajuda i tu hi has estat present. Gràcies per tots els estius que al arribar a campaments, ja teníem la cuina preparada: només calia posar l'aigua a bullir! Gràcies també per procurar-nos carpes per la pluja i no acabar tots refredats. Gràcies per fer-nos més àgils les recollides d'última hora a colònies

quan ja estem tots molt cansats… Gràcies per procurar que sempre estigués apunt la llum, l'aigua ( això sí, sempre potable ) de la casa de Granollers, la casa que tant estimes i que has ajudat a fer-nos-la nostra. Gràcies per ser sempre la primera en voler donar un cop de mà. Gràcies per ensenyar-nos que cal viure la vida amb intensitat. Gràcies per tots aquests records, aquestes vivències, aquestes estones, aquests somriures… En definitiva, gràcies per ser així. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 25

ENTITATS [AAVV Pla de Vinyers

ACTIVITATS SOCIALS DE L'AAVV DEL PLA DELS VINYERS http://avvpladevinyerssarria.blogspot.com/ Cremat per la inauguració de la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers.

L

a primera d'aquest any ha estat la excursió que es va fer el 30 de maig. El viatge es va fer en autocar, sortint el mati de la Plaça dels Vinyers, i arribant fins al Santuari de la Gleva, a les Masies de Voltregà, on es va fer parada i esmorzar. Després va continuar fins a Cercs per visitar el Museu de les Mines de Carbó i dinar a Sant Corneli. A la tarda, ja de tornada cap a casa, encara es va fer una altra parada per pujar a visitar el Monestir de Santa Maria de Queralt, a prop de Berga. La segona activitat destacable es la tradicional revetlla de Sant Joan. Com en els darrers anys es van muntar les carpes i es van parar les taules al mig del carrer Autopista, on va tenir lloc la revetlla, que va consistir en un sopar i a continuació ball amb musica en directe. Lamentablement, la foguera de sant Joan que anys enrere era part indispensable de la revetlla, ha anat desapareixent apagada per un excés d’ urbanització i normatives. La darrera activitat fins ara ha sigut la festa de l'Associació de Veïns. Aquesta festa es coneguda com la botifarrada, perquè les botifarres acabades de coure a la brasa, solen ser la base del menú. Aquest any va tenir lloc el passat 17 de juliol i va tenir caràcter extraordinari ja que va servir com a inauguració de la nova pista esportiva que s'ha construït al Pla dels Vinyers.

El grup de Palafrugell “El Taper” va oferir una magnífica cantada d’havaneres.

L'acte, que es va celebrar dins la pista esportiva, va comptar amb l'actuació del grup 'El Taper' de Palafrugell que ens va oferir una magnifica cantada d'havaneres, amb cremat per tothom a la mitja part. ■

Revetlla de Sant Joan. Fotos: Yolanda Fernández.

pDS_25


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 26

ENTITATS [Eleccions. Sarrià decideix

LA COMISSIÓ CÍVICA DE SARRIÀ DE TER DECIDEIX SEGUEIX VIVA Comissió Cívica Sarrià de Ter Decideix!

F

Presentació de la Comissió cívica Sarrià decideix. Taula per votar el 25 d’abril davant l’Ajuntament. Fotos: A.Vila

a uns mesos un grup de persones de Sarrià de Ter es varen ajuntar per formar una comissió per tal d’ organitzar una consulta popular. Una consulta per la independència de Catalunya que es va celebrar el passat mes d’abril i que de ben segur tots i totes en tindrem bons records. Durant mesos la comissió va estar treballant perquè la consulta del dia 25 fos un èxit i gràcies a tots els voluntaris i voluntàries ho vam aconseguir. La força del vot va ajudar a fer del 25 d’abril del 2010 una jornada històrica i només pel fet que aquest grup de persones es mobilitzessin en una iniciativa cívica ja va valer la pena i més, quan es tracta del futur del nostre país. Voluntaris, comerços, entitats i associacions de Sarrià van donar suport a aquesta iniciativa i van ajudar a fer més gran la consulta, passant pels qui van ser membres de mesa, com també pels qui van ajudar el dia de l’arrossada. En el seu moment, la comissió va donar les gràcies a tots plegats per l’èxit col·lectiu que va significar la consulta i les reiterem en aquest escrit. Sense molts de vosaltres no hagués estat possible. Però la intenció de la Comissió de Sarrià de Ter Decideix no és quedar-se aquí, sinó continuar caminant i treballant per ajudar que Sarrià de Ter sigui un poble més actiu i participatiu que mai. AQUESTS SÓN ELS RESULTATS DEFINITIUS Per això es continuarà organitzant la COMUNICATS PER LA PLATAFORMA calçotada popular com la que es va SARRIÀ DE TER DECIDEIX fer el mes de març, com així també moure temes de poble i de relacions Si 93,58% (846) amb les entitats. No 2,77% (25) Gràcies a tots i a totes per la col·laboració en l’organització de la Blanc 3,10% (28) consulta. Sarrià de Ter Decideix contiNul 0,55% (5) nuarà aquí per no defallir en la tasca que, des de tots els àmbits, tots pleParticipació 23,03% (904) gats podem dur a terme pel reconeiAbstenció: 76,97% (3.021) xement del dret a decidir del poble català. ■

Cens: 3.925 (padró majors de 16 anys)

26_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:37

Página 27

ENTITATS [GERDS

Txell i Tano Pla, amb en Gregorio i la seva mare, a Aguacatán. Fotos: Txell Pla

EXPERIÈNCIA DE VIATGE A GUATEMALA AMB GERD Txell Pla

N

o era la primera vegada que anava de viatge amb GERD. L'altra vegada vaig conèixer la fàbrica de cadires de rodes que havien muntat a Cuba i ara tornava a agafar l'avió per anar, aquest cop, a Guatemala. Només d'arribar-hi, vam anar cap a Antigua on vam visitar Transiciones; són els que muntaran una fàbrica de cadires a Guatemala. La gent de Transiciones són una gent molt especial. Ells ens van acompanyar al llarg del viatge i gràcies a això també vam establir més l'amistat. Són una colla de nois discapacitats dels quals les seves edats oscil·len prop de la meva; això va ser el que més em va sobtar. De seguida van tenir la iniciativa per explicar-me tant a mi com a la resta de companys el que feien concretament cadascú a la fàbrica, també tenien ganes d'explicar-te com havien arribat a la discapacitat i com s'havien omplert d'energia per tirar endavant.

pDS_27


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 28

ENTITATS [GERDS

1- Inauguració del Centre d’atenció al discapacitat d’ ASOPEDI a Aguacatán. 2- El taller de muntatge de cadires de rodes de Tansiciones, a la població d’Antigua. 3- Recepció a Aguacatán

Finalment, cal dir que tots ells també formen un equip de bàsquet, del qual han quedat campions de centre Amèrica. Veure'ls jugar amb aquella felicitat que els caracteritza és molt gratificant. Després, vam anar a Panajachel. És un dels pobles bonics i petits que hi ha al costat del llac Atitlàn on també hi trobem tres volcans espectaculars de veure. Un dels altres pobles on vam anar va ser Santiago Atitlán, on vam conèixer ADISA; una associació de discapacitats que tenen un taller d'artesania.

28_pDS

El fet de visitar-lo va ser de molt profit ja que vaig poder apreciar que amb poc material de rebuig com és el paper, la quantitat d'objectes que es poden arribar a fer. I per fi Aguacatán, poble agermanat amb Sarrià de Ter on ha sigut un plaer conèixer la gent d'ASOPEDI; associació de discapacitats que des de l'agermanament amb el nostre poble, GERD hi ha donat suport. Aguacatán és un poble molt diferent dels d'aquí i també dels que havia visitat fins en aquell moment d'allà ja que tothom va vestit amb la roba típi-

ca, és un poble envoltat de muntanyes d'uns 3.000 metres on s'hi troben les comunitats (grup de gent que hi viu) que per arribar-hi, has de fer hores de cotxe. El dia de la inauguració del centre d'atenció al discapacitat d'ASOPEDI, les coses van començar ben de matinada tot dividint-nos en diferents furgonetes i vehicles tot terreny per tal d'anar a les diferents comunitats de les muntanyes a recollir els socis per a poder assistir a la inauguració. Veure les cases on viuen i el trajecte que han de fer cada vegada que


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 29

ENTITATS [GERDS

volen sortir de casa seva per anar algun lloc, em va fer entendre que tenir una discapacitat és una situació difícil a combatre.A les 9 del matí tots érem al centre a punt per a la inauguració. Aquesta escola rep cecs, sords, discapacitats físics i psíquics; té tres sales: una que és on imparteixen les classes, l'altra estava carregada amb tot el material que acabava d'arribar-hi com ara cadires amb la taula inclosa, i finalment una última sala molt gran que la vam preparar per a la festa. Per la part exterior, té un gran jardí al mig amb una pati al costat. Un cop vam estar tots reunits dins la sala, van parlar les autoritats d'Aguacatan i l'autoritat que venia amb nosaltres, en aquest cas, Dolly Grau. Tots ells i juntament amb GERD foren qui varen tallar la cinta d'inauguració del local. Seguidament, mentre ens entretenien amb actuacions de pallassos i algunes demostracions de balls tradicionals, es preparaven les taules pel dinar de germanor que va reunir unes 200 persones. Vam acabar la festa amb música de marimba i amb la tornada de tots els socis que s'havien anat a recollir a les comunitats de les muntanyes. Per tant, puc dir que gràcies a l'agermanament entre Sarrià de Ter i Aguacatán agafa sentit quan coneixes una societat pobre però rica de valors. Ara finalment, convido tothom qui pugui i qui vulgui anar a conèixer el poble i les terres del voltant perquè és una experiència per recordar sempre i difícil d'oblidar. Però tot i així des d' aquí a Sarrià volem formar una comissió d'agermanament per seguir donant suport a la tasca que fan els companys d'ASOPEDI. ■ 1- Taller d’artesania a Adisa, al poble de Santiago Atilán. 2- El taller de l’organització Transiciones, a Antigua.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_29


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 30

ENTITATS [Amics dels gegants

PRIMAVERA GEGANTERA Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Trobada de gegants a Roses, XVII Vila Gegantera.

A

la primavera tot brota i, com si es tractés de manats d'espàrrecs formidables, també els gegants es tornen a alçar després d'una temporada d'hivern més o menys reposada en la qual tot i el repòs no hem deixat de preparar-nos amb les gralles i la percussió. Cal tenir els instruments a punt i la solfa assajada. Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter hem començat la temporada amb el primer compromís el Diumenge de Pasqua, a Cornellà del Terri, on hem estat convidats a participar a la trobada gegantera de la Festa. A Cornellà, localitat propera on ens han tractat molt bé, hi retornarem durant la temporada i ells ens tornaran la visita.

30_pDS

La cita anual de l'Aplec d'en Cinto i la Maria tampoc ha faltat al calendari primaveral. En aquesta ocasió s'ha traslladat el seu emplaçament habitual del pavelló municipal cap a les instal·lacions de la Cooperativa, a Sarrià de Dalt. Grans i petits han tingut ocasió de provar-se capgrossos, tocar la gralla o timbal, firar-se una samarreta o -els valents de debò- atrevir-se a ficar-se sota les faldilles d'un gegant. A finals de maig, a Roses s'ha celebrat la proclamació de la Vila Gegantera Gironina, amb un apretat programa doble, de dissabte i diumenge. La jornada sabatina consistia en un gran aplec de capgrossos i es reservaven els gegants pel diumenge. A totes dues sessions hi vam ser presents, entre les nombroses colles convida-


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 31

ENTITATS [Amics dels gegants

A la trobada de Roses, el dissabte varen sortir els capgrossos i el diumenge els gegants. Fotos: Amics dels Gegants

des, arribades d'arreu de les comarques i amb gran èxit de públic i participació. Com cada any, a les primeries de juny té lloc l'Homenatge a la Vellesa, a Sarrià. Com cada any, es compta amb la nostra col·laboració tant a efectes d'animació gegantera i musical de la cercavila com per l'organització i servei del dinar. Un any més, estem satisfets d'haver prestat aquesta col·laboració en la festa que homenatja els més

grans dels nostres veïns. La vigília de Sant Joan ens hem cuidat d'acompanyar l'arribada de la Flama del Canigó, aquella petita porció del foc màgic que ha de permetre encendre les fogueres al llarg i ample del país. Des del carrer Major, vam repartir la flama a les associacions de veïns dels diferents sectors, i vam tornar a Cornellà del Terri a encendre el seu foc de Sant Joan i gaudir de la revetlla organitzada.

Finalment, hem acudit a la crida anual que, des de terres garrotxines, ens fan a Montagut, a participar a la trobada gegantera. Com sempre, és una de les cites més esperades de la temporada, de les que obren la porta a l'estiu que, carregat d'energia, activitats i festes majors, és el punt àlgid de la temporada. Us convidem a participar en les nostres sortides: veniu a la festa, veniu amb els gegants! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_31


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 32

ENTITATS [Dones més que mai

COMPARTIR MOMENTS I TASQUES Dones més que mai

posem les piles el mes de maig fent la recollida i a l'octubre-novembre fent els tastets. I de l'octubre i novembre, de tastets i celebracions en podem explicar un niu...!!! Sempre acompanyats d'uns gotets de Ratafia.

EXCURSIONS CULTURALS

La gimnàstica de manteniment es fa al pavelló.

COMPARTIR MOMENTS I TASQUES PER CRÉIXER A NIVELL PERSONAL I MULTIPLICAR ELS MOMENTS DE FELICITAT “DONES MÉS QUE MAI” hem tancat la temporada 2009-10 amb tot un seguit d'activitats que es van repetint i consolidant al llarg dels diferents anys. Són fruit de la constància i l'esforç d'unes quantes, i de la il·lusió i de la col·laboració de totes i tots. Són activitats que varen començar adreçades de forma especial a les dones, però que resten obertes a tothom. Ens hi aturem una estona, bo i fent memòria, per deixar-ne constància en les pàgines d'aquesta revista.

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT Va començar amb un petit grup matí i tarda a la Cooperativa i d'uns anys cap aquí es desenvolupa al Pavelló Municipal amb un augment considerable de participants. De les 25 persones que vàrem començar aquesta activitat l'any 1998, hem passat a ser-ne 70 en tancar aquest curs.

MANUALITATS. TALLER DE PINTURA A L'OLI El Taller de manualitats dels anys 2000 al 2006 va passar a funcionar com un

32_pDS

Sitges: Museus Cau Ferrat - Maricel Museu Romàntic El Vendrell: La Vil·la Casals - L'Auditori Casals - Museu Deu. Reus Modernista: Casa Navàs - Institut Pere Mates - Priorat de St. Pere Barcelona: Museu del Mar Sant Benet: Monestir Medieval - Can Rocamora - Fundació Alícia Berguedà: Castellar Taller de pintura a l’oli al Centre cívic La Cooperativa de N'Hug - Auditori Fonts del Llobregat Taller de pintura sota el mestratge de l'artista Laura Casas. Per moltes ha Sant Corneli significat descobrir i aprendre a dibuixar i pintar. A les classes de pintura hi TALLER DE BIJUTERIA regna un silenci sorprenent, no imposat per ningú i volgut per totes, per tal Sota el mestratge de la Montserrat Aymerich, imaginació i gust: vàrem de concentrar-se en la seva obra. S'ha pres part en diferents expo- fruir d'unes tardes d'il·lusió, bo i passicions d'artistes locals, l'any 2008 sant unes bones estones que es feien durant la Festa Major, l'Ajuntament curtes i ens desconnectaven de les va muntar una exposició als locals del coses de cada dia. Patronat exclusivament de les alumALTRES ACTIVITATS nes del taller de la Cooperativa.

RATAFIA Sobre la Ratafia en parlarem més endavant i amb més detall. Potser dir que del primer taller de Ratafia de l'any 2002 n'ha sortit un grup molt concret de ratafiaires amb moltes ganes de conèixer plantes i d'experimentar amb diferents beuratges. Ens

● Participació a les Jornades de la Dona Treballadora. ● Col·laboració amb les entitats del poble. ● Les nostres festes socials de Nadal, Dijous Gras, Assemblea i Fi de curs que acaben d'arrodonir les temporades i ens deixen amb un bon gust per tornar-hi el proper setembre. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 33

OPINIÓ [PSC

30 ANYS DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI

UN ESTÍMUL PER A LA CREACIÓ LITERÀRIA Per Roger Casero Gumbau. Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

L

a d'enguany ha estat la 30 edició dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter, xifra rodona que denota la maduresa, constància, solidesa, compromís i bona salut per al futur del nostre concurs literari. 30 anys dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter no són només senyal d'un camí recorregut, també són senyal d'una trajectòria que ens situa fins al nostre present i que ens projecta endavant, que ens projecta cap al futur: els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter són i han de seguir essent part del passat, present i futur literari del nostre poble. EL PASSAT DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI. Recuperant els senyals d'identitat culturals Si bé Josep Maria Sansalvador contextualitza magníficament els orígens dels Premis Literaris Sant Jordi al seu article “De com nasqué un premi literari” d'aquest mateix número de la revista, em permeto tan sols fer una pinzellada sobre l'origen dels Premis Sant Jordi per remarcar-ne l'estímul per a la creació literària, acompanyada, si cal, de la formació. L'any 1980 Sarrià de Ter es trobava en plena transició, no només en plena transició democràtica, sinó també en els inicis de la nostra transició cap a la independència municipal de Girona. El Consell Municipal de Sarrià de Ter va impulsar el premi literari amb unes primeres bases de participació amb dues modalitats, poesia i prosa, i tres categories, infantil, juvenil i sènior, permetent la redacció de les obres en català o castellà.

Josep M.Sansalvador va ser l'encarregat de presentar els premis St.Jordi 2010. Foto: Jordi Paretas

Des dels seus inicis els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter van entendre que la creació literària va vinculada a la formació de les persones, a l'educació d'infants i joves i també a l'educació de persones adultes. No en va al primer jurat dels premis hi havia, entre d'altres, la representació de l'escola Montserrat i la del professor de català per adults. Al cap i a la fi la creació del premi literari va ser més que un estímul per a la creació literària entre infants, joves i adults de Sarrià de Ter, el premi literari també era l'expressió de la recuperació de la cultura catalana i la seva normalització. Durant molts anys aquest model de bases, amb lleugeres modificacions, s'ha anat mantenint: premis per a les dues modalitats (poesia i narrativa) en les categories infantils, juvenils i d'adults. EL PRESENT DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI: L'adaptació, no sempre encertada, als canvis Al llarg d'aquests 30 anys els premis Sant Jordi han anat evolucionant, adaptant-se a les noves realitats i

necessitats, tot i que des del meu i nostre modest punt de vista, no sempre prou encertadament. Les actuals bases dels premis ens permeten observar alguns canvis que s'hi han introduït, com la desaparició de la categoria juvenil i la seva substitució per la nova modalitat de “haikús”. La creació de la nova modalitat de “haikús” és tot un encert, però que aquesta modalitat vingui a substituir la categoria juvenil és un error que cal esmenar. Sense cap mena de dubte un dels punts crítics dels darrers anys del premi literaris és la poca participació en la categoria juvenil, pel què efectivament calia prendre alguna mesura en aquesta línia. L'actual regidoria de Cultura i equip de govern van optar per suprimir la categoria juvenil en les categories de poesia i narrativa i al seu lloc convocar el concurs de “haikús”, amb la possibilitat d'enviar els “haikús” a través de missatges sms de mòbil. Un error, novament, de concepte: per més juvenil que siguin els sms, un “haikú” és una creació literària de forma simple, cert, però de creació complexa; un “haikú” és naturalment

pDS_33


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 34

OPINIÓ [PSC

a l'abast dels joves, però la realitat és que aquests dos darrers anys han estat persones adultes qui han guanyat, i majoritàriament participat, en aquesta modalitat. Ja l'any passat des del PSC de Sarrià de Ter vam reclamar que no es suprimís la categoria juvenil en les modalitats de narrativa i poesia, sinó que es reforcés amb un treball conjunt amb l'IES Narcís Xifra, semblant al treball conjunt que es fa amb el CEIP Montserrat. Es tracta que des de l'institut, a través de les assignatures de llengua i literatura catalana, es treballi la creació literària amb la participació dels alumnes al premi, establint, si s'escau, algunes temàtiques per orientar millor els treballs literaris. És cert que la categoria juvenil era un dels punts crítics dels darrers anys, però la solució era reforçar-la, no suprimir-la. L'esperit dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és l'estímul per a la creació literària i suprimir la categoria juvenil va conra l'esperit dels premis. Amb la categoria juvenil em sembla que l'actual equip de govern va llençar la tovallola prenent aquesta decisió. Un altre dels punts crítics dels premis literaris, un d'aquells aspectes que calia millorar, era la participació, en la categoria d'adults, de veïnes i veïns de Sarrià de Ter. En aquest sentit des del PSC de Sarrià de Ter vam proposar la creació d'un premi local en categoria d'adults en les modalitats de narrativa i poesia. Al llarg d'aquests anys són moltes les persones d'arreu que han estat premiades amb les seves obres als nostres premis literaris, exportant d'aquesta manera el nostre poble arreu de Catalunya i els Països Catalans. Aquest és un fet que cal valorar molt positivament, però que cal fer compatible amb l'esperit dels nostres premis literaris: l'estímul per a la creació literària, també i especialment la creació literària local. A Sarrià de Ter hi ha veïns i veïnes que escriuen poesia i narrativa, i des de l'Ajuntament cal potenciar-ne també la seva difusió: un

34_pDS

premi local és una bona eina per promoure la creació literària i reconèixer i potenciar els autors de Sarrià de Ter. Aquest any l'equip de govern, en motiu de l'efemèride dels 30 anys, va convocar una nova modalitat que combinava la fotografia i la narrativa i la poesia, modalitat restringida només a la participació de veïns i veïnes de Sarrià de Ter. És un pas, tot i que no sabem si és exactament el què calia

fer, donada la poca participació en la convocatòria. Els premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter s'han anat adaptant sempre a les necessitats del moment, és imprescindible aquesta adaptació als canvis, a les novetats, però em fa l'efecte que els canvis introduïts per l'actual equip de govern i regidoria de Cultura no han estat tots en la direcció correcta. Per afrontar el futur cal analitzar el present, però també recórrer al passat i retornar als orígens per cercar de nou el camí, per no perdre la trajectòria, per saber projectar encertadament els premis Literaris Sant Jordi del futur. EL FUTUR DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI: Reptes per retornar als orígens Els Premis Literaris Sant Jordi de

Sarrià de Ter és un concurs literari que organitza l'Ajuntament, aquest és un fet que per evident i conegut que sigui no ha de passar desapercebut. L'any 1980 el Consell Municipal de Sarrià de Ter va convocar-ne la primera edició en el marc del “Mes cultural”, un conjunt d'accions i actes que tenien per finalitat, en paraules de Joaquim Rodríguez, Conseller de Cultura del Consell Municipal, “estructurar, si cal oficialment, tota una sèrie de factors imprescindibles cara a una progressiva culturització de tots” (revista Poble núm. 2 març 1980). L'Ajuntament ha de seguir tenint, a l'any 2010 i els propers amb els Premis Literaris Sant Jordi, l'objectiu de fomentar la creació literària local d'infants, joves i adults, i per al seu estímul ens sembla, des del PSC de Sarrià de Ter, que cal tenir presents aquestes propostes: ● Premi local per adults Proposem la creació d'un premi local en la categoria d'adults per autores i autors de Sarrià de Ter, en les modalitats de narrativa, poesia i “haikús”. La creació d'aquest premi hauria d'anar acompanyat d'altres accions de l'àrea de cultura, com tallers d'escriptura, grups de lectura i accions coordinades amb la formació de persones adultes del municipi entre d'altres. ● Poesia

i narrativa juvenils Proposem la recuperació dels premis en les modalitats de poesia i narrativa en la categoria juvenil. Actualment les bases dels premis deixen orfes de participació als joves en aquestes modalitats. La recuperació d'aquests premis han d'anar lligats a un treball conjunt amb l'IES Narcís Xifra, institut de referència per a Sarrià de Ter. D'altra banda també caldria crear la categoria juvenil per al concurs de “haikús”, diferenciant-la de la categoria d'adults. ● Publicació

de les obres premiades La finalitat dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter no ha de ser


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 35

OPINIÓ [PSC

només l'estímul per a la creació literària, també han de ser un estímul per al foment de la lectura, fet, aquest segon, que es garanteix amb la publicació de les obres premiades. En aquest sentit les iniciatives, fa cinc anys, de publicar un recull de les obres premiades en la modalitat de poesia i, enguany, de publicar un recull de les premiades en narrativa és el camí. Com també la publicació d'altres obres en aquesta mateixa revista. Però la publicació d'un llibre no és suficient, el següent pas és posar aquesta publicació a l'abast de la gent. Recentment s'ha publicat un recull de les obres premiades en narrativa, llibre editat per l'Ajuntament amb la col·laboració de la Diputació. El llibre té un preu de venta al públic de 15 € , preu prou assequible, tot i que no sé si l'Ajuntament preveu recuperar així la despesa feta. Al cap i a la fi el llibre està pagat, i el què ha de primar és posar-lo a l'abast de tothom; aquest és un llibre d'un interès especial per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, pel què davant el risc d'esdevenir només

per a regal institucional de l'Ajuntament (destinats quasi sempre a gent de fora del poble per qui el llibre pot tenir un interès relatiu), caldria cercar la manera de fer-lo més accessible a les sarrianenques i sarrianencs, doncs sincerament ignoro quants de vostès, apreciats lectors d'aquesta revista, heu tingut o teniu coneixement de la publicació d'aquest llibre. Acte de lliurament del tots els Premis Literaris Sant Jordi Una altra de les decisions errònies, a criteri nostre, d'aquest equip de govern, ha estat suprimir el lliurament dels premis de la categoria infantil de l'acte dels Premis Literaris Sant Jordi, fent-ne l'entrega al CEIP Montserrat conjuntament amb els propis premis de l'escola. La decisió de fer el lliurament de la categoria infantil dels pemis Literaris Sant Jordi al CEIP Montserrat és un error perquè d'entrada no tots els infants de Sarrià de Ter van a aquesta escola, i d'altra banda perquè d'aquesta manera es solapen amb els que la

pròpia escola organitza. A més el lliurament es fa en horari escolar, fet que dificulta l'assistència de les famílies dels infants. Que no es mereixen els premis infantils gaudir de la mateixa festa que els premis de les altres categories? L'acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter ha de ser una festa de tots i per a tothom, ha de ser la festa de tots els premis literaris que es convoquen, també la festa dels premis infantils. Aquestes són algunes de les propostes que a criteri nostre cal treballar per afrontar els reptes de futur dels premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter, fent dels premis un punt de referència d'estímul per a la creació literària local. Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter són la nostra particular i modesta aportació a la creació literària en llengua catalana, però sobretot han de ser un punt de referència, en clau local, d'estímul per a la creació literària d'infants, joves i adults de Sarrià de Ter. ■

pDS_35


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 36

OPINIÓ [CIU

CARPA AL MERCAT DE SARRIÀ Per Jordi Costa i Serra Delegat local de CDC

E

l passat 19 de maig vàrem instal·lar una carpa en el mercat de Sarrià; de forma habitual procurem fer acte de presència en fires i mercats per estar a disposició de la gent que ens vol adreçar consells, suggerències o només un detall tant important com mantenir una conversa. A la carpa de Sarrià vàrem comptar amb l'assistència d'en Joan Bagué, president de CDC a la comarca del Gironès i d'en Gabriel Casas, alcalde de Fornells i cap del grup de CiU a la Diputació de Girona; a més a més, també ha estat president del Consell Comarcal del Gironès i, en un àmbit més personal, president del club handbol Fornells. Per tot això, aquest nostre company i amic té una gran vinculació amb el poble de Sarrià i les seves entitats; uns dies després d'aquest acte ha sigut proposat per l'assemblea de

militants de CDC del gironès, juntament amb Carles Puigdemont, a formar part de la llista que la federació de CiU presentarà a les properes eleccions a la Generalitat. No cal dir que considerem la seva elecció com un premi merescut a la seva trajectòria política i un reconeixement a la tasca que, dia rere dia, desenvolupa ja sigui com a alcalde, president del consell comarcal o actualment com a diputat i per la seva implicació en defensar i millorar els serveis que han d'oferir les institucions als ciutadans. Juntament amb els dos convidats, en Lluís Aymerich i jo mateix tinguérem l'ocasió de recollir salutacions, idees i suggeriments per la nostra feina del dia a dia en el govern del poble; en aquestes carpes al carrer no hi ha la rigidesa ni la distància que existeix

Joan Bagué, Lluís Aymerich i Jordi Costa. Foto: CiU

en els actes convencionals i es solen establir uns vincles menys formals en els diàlegs. Amb l'aportació dels alcaldes i regidors (el cap de llista per la província de Girona és en Santi Vila, alcalde de Figueres) fa que la llista que presentem al Parlament de Catalunya tingui una forta visió municipalista per resoldre les polítiques de país donat que són gent que treballen directament sobre el terreny i en contacte amb els veïns; així ens ho varen demostrar al llarg del matí en les diferents converses i consultes

que tinguérem l'oportunitat d'atendre. A les portes de la dissolució del Parlament i la convocatòria de les eleccions ens preparem per treballar en la pròxima campanya electoral passat l'estiu i la finalitat d'aquesta carpa ja era recollir idees per la confecció del nostre programa. Voldria agrair amb aquestes línees les aportacions i ànims que vàrem recollir durant tot el matí del mercat i traslladar-vos les felicitacions que els dos convidats ens varen donar pel vostre tracte ofert. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

36_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 37

OPINIÓ [ERC

4a FESTA D'ERC DE SARRIÀ DE TER Per Esther Portilla i Benito Presidenta d'ERC a Sarrià de Ter

A causa del temps, la sardinada es va fer la pavelló municipal, assistint unes 200 persones. Foto: ERC

Q

uan arriba l'estiu, Sarrià de Ter omple els carrers amb revetlles i sopars populars. Tot el municipi viu un ambient festiu per compartir amb els veïns i veïnes nits a la fresca, i tots plegats gaudir de la màgia que té l'estiu. Enguany la secció local d'Erc a Sarrià de Ter hem volgut compartir un any més amb tots els nostres amics,

no vol ser de cap de les maneres, una reunió només política, tot hi que com amics aquest any ens han acompanyat els diputats Ma. Mercè Roca i en Pere Vigo, ni és la nostra intenció convèncer ningú dels nostres ideals, és senzillament, un sopar més, un motiu purament de germanor. Els preparatius, reunir els companys, distribuir tasques, tot el que comporta organitzar, és després sempre compensat, la feina feta amb il·lusió, sempre surt bé.

Vull agrair a amics com en Domingo Infantes i en Jordi Pujades, la seva col·laboració a l'hora de cuinar les sardines, la feina que fan i l'esforç per ajudar que tot surti bé. No cal dir que tots els meus companys de la secció son gent amb un esperit treballador extraordinari i sense ells res seria possible. I la meva gratitud a tots els sarrianencs i sarrianenques que ens van acompanyar i van gaudir del sopar i del ball. ■

veïns i veïnes, una d'aquestes nits d'estiu, organitzant la 4ª FESTA D'ERC, la millor manera de fer poble, és gaudir les estones amb els nostres amics. Més de 200 persones vam poder gaudir d'un sopar popular , d'una sardinada que tot i no se'n un poble de costa, es va convertint en una tradició per part nostra, tot just en acabar de sopar vam passarho bé amb el ball, fins avançada nit. La FESTA d'ERC,

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_37


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 38

cultura De com nasqué un premi literari Per Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

a primavera del 2010 vaig rebre una trucada que em va omplir d'orgull -i de satisfacció, que diria aquell-. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter tornava a confiar en mi per a la presentació de l'acte de lliurament dels Premis Sant Jordi, que arribaven a la 30ena edició. Era una efemèride rodona, important: no hi ha massa iniciatives culturals que arribin a fixar un currículum tan perllongat en el temps. Trenta anys són trenta anys i vaig creure que pagava la pena capbussar-se fins als orígens del premi per poder constatar que, realment, des de llavors ha plogut prou. Els premis literaris Sant Jordi es van convocar per primera ocasió l'any 1980. En aquella època jo era molt més jove que ara i ni tan sols residia aquí. O sí. Vivia a Girona, i si hem de ser fidels a la història i a la cronologia municipal, l'any 1980 Sarrià de Ter estava annexionat a Girona, afegit com un pedaç cosit de manera més o menys poc destra. D'ajuntament com a tal no n'hi havia. S'havia habilitat un Consell Municipal que feia les funcions de representació local davant la Casa Gran de la Plaça del Vi i desplegava, a través dels seus membres, una gran activitat. No ens avancem a la jugada, però. Com que al moment de la convocatòria del premi jo tenia tan sols catorze anyets, vaig voler-me documentar un xic sobre què havia passat en aquelles diades. Vaig adreçar-me a la Biblioteca Emília Xargay, on l'Anna Maria Fornells, bibliotecària de capçalera, em va proveir de material abundós. Vaig començar a regirar anuaris que em refrescaven al memòria. L'any 1980 va ser el dels Jocs Olímpics a Moscou, els del boicot dels Estats Units. El President Pujol va encetar el primer dels seus mandats a la Generalitat, a Madrid s'imposava aquell moviment musical i cultural que es convení a denominar movida madrileña. A

L

38_pDS

la vella Europa les coses començaven a canviar: a Polònia naixia el sindicat Solidarnosc, una peça que va ajudar a la configuració política del continent tal com la coneixem avui. Va ser un any de morts: van traspassar personalitats de gran talla. Félix Rodríguez de la Fuente perdia la vida a Alaska, l'Arquebisbe Romero era assassinat a El Salvador. Morien Jean Paul Sartre, Alfred Hitchcok, el Mariscal Tito, el Xa de Pèrsia, Henry Miller, Peter Sellers, Llorenç Villalonga i John Lenon era tirotejat per un lector de JD Salinger. Massa necrològic, tot plegat. S'imposava una aproximació a l'actualitat sarrianenca. L'Anna Maria disposa d'un arxiu amb tots els números de la revista POBLE, predecessora d'aquesta que ara mateix tenim als dits, i que és la crònica més fidedigna del que passava a Sarrià en aquell temps. L'editava el Consell Municipal i hi participaven les forces vives socials de l'època: les Associacions de Veïns de Sarrià i del Pont Major i la Unió Esportiva Sarrià. Poble també emprenia el vol aquell llunyà 1980. Combinava el català i el castellà (hi havia articles en una llengua o altra) i informava sobre l'actualitat immediata, local i veïnal, de Sarrià i el Pont Major, dos enclavaments que tradicionalment han anat de bracet. En el número 1, del mes de febrer, ja es feia anunci del concurs que s'havia de celebrar a la primavera, en el marc d'un ambiciós i intens més d'abril cultural. Es començaven a anunciar i a programar debats, xerrades, exposicions, teatre, actuacions musicals. El Conseller de Cultura era Quim Rodríguez i havia agafat el toro per les banyes i no s'hi posava pas per poc. Pel que fa a les bases del concurs, eren molt laxes: poesia i prosa, possibilitat de participar en català o castellà, categories infantil, juvenil i sènior. Es fixava un jurat de primera, format per Albert Rossich, Joan M. Puigvert, el President del Consell Municipal, el Conseller de Cultura,

representants de l'escola d'EGB i de les AA.VV., i Josep M. Fàbregas, professor de català a Sarrià. L'acte de lliurament de premis aniria acompanyat d'una ponència sobre poesia catalana a càrrec dels poetes membres del jurat. Imaginem-nos com devien ser els treballs presentats a concurs. L'any 1980 només hi havia ordinadors en oficines bancàries i tal vegada a Hisenda. Res de PC's ni portàtils ni internet. Conceptes com ara “processador de textos” o “correu electrònic” eren poc més que ciència ficció. Les obres es teclejaven amb una soferta Olivetti o una venerable Underwood i gruixos de paper carbó; i es presentaven en mà o per correu certificat. Fins i tot en aquest sentit, la irrupció de la informàtica representa un abans i un després pel que fa a la manera d'escriure. En números posteriors de la revista (volia ser mensual, dada prou reveladora de l'activitat que s'hi teixia) es va refrescant la convocatòria. En el número 2, del mes de març, Quim Rodríguez parla abastament del mes cultural programat i ja en el número 4, del mes de maig, s'hi reprodueix el poema guanyador en la categoria sènior del concurs literari. Es titula Prec de lluita i va signat per Neus Fernàndez i Mundet, autora de la qual no hem obtingut major informació -Google dixit- que localitzar-la al Principat d'Astúries on es dedica a la medicina i a la investigació. Al número del mes de juny hi apareix una crònica breu de la diada de Sant Jordi i un resum del mes cultural de 1980. Els professors Rossich i Puigvert van pronunciar la seva lliçó sobre poesia contemporània i va actuar, com a valuós final de festa, el rondallaire Jaume Arnella, que hores d'ara segueix repartint corrandes pel país. La gran riquesa de Poble (i de qualsevol publicació local en general) és el paper impagable que fa de notari de l'actualitat. A banda del material concret


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 39

CULTURA [de com nasqué un premi literari

sobrepassà l'alçada dels referit al premi literari pisos, tal com es pot veure. que hi he trobat i que Els tranquils espectadors seria complicat anar a que es veieren sorpresos cercar per altres vies per aquesta traca final, sor(arxius municipals, llibre tosament fa uns dies que ja d'actes…) m'he pogut han deixat d'estossegar.” fer una idea prou exacta de com rutllava tot pleAixí naixia l'any 1980 gat trenta anys enrere. el nostre concurs literari, fill Els continguts de la de la promoció municipal i Els regidor de cultura Sergi Torrentà i l’alcalde Roger Torrent amb els premiats d’enrevista es nodrien de parde la inquietud cultural guany: Francesc Orenes, Jon López de Viñastre, Montserrat Altarriba i Alejandra ticipació de les entitats, sarrianenca. D'aleshores Bahí.Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter de cròniques, d'informaençà, el camí ha estat llarg ció municipal, però també i profitós. Aquell certamen d'elements menors que literari local, modest i priEn el número de juny s'anunciava la ofereixen una panoràmica gens menys- revetlla de Sant Joan, a celebrar al Pla merenc ha obert els horitzons fins a preable. La publicitat n'és un. Hi aparei- de l'Horta. Hi actuarien el conjunt musi- tenir difusió i rebre participants provixen anuncis d'establiments bancaris: el cal Sintonia, de Sarrià de Dalt, amb nents de gairebé tots els territoris de Banco de Bilbao (sense Biscaia ni Argen- cares conegudes i joveníssimes, i d'un parla catalana. Des de fa moltes editaria), la Banca Catalana (que ha anat a cantant solista, un tal Román Carrasco, cions venen inscrivint el seu nom en els parar a aquell mateix grup), la Caixa d'Es- que es publicitava amb un sobrenom annals del Premi Sant Jordi autors de talvis Provincial de Girona (que ha anat artístic amb ganxo: “El Manolo Escobar renom, gent activa que participa en condeixant pel camí adjectius i preposicions de Gerona”. cursos, que té obra publicada i que es fa i moltes coses més…) i establiments Un fet que va fer córrer tinta fou sentir en el món literari català. Sense comercials locals que han arribat als nos- l'actuació de la brigada motoritzada de la perdre de vista la modèstia del concurs, tres dies amb molt bona salut. Policia Municipal de Girona, que va tenir podem celebrar amb orgull que noms Les fotos antigues, que hi eren lloc al Pont Major i que el mateix número de prestigi han volgut participar-hi i ens presents, són sempre un actiu impor- de juny recollia puntualment. Els agents han distingit amb la seva presència. tant, un patrimoni que val la pena servar. motoritzats feien exhibicions amb motos I pel sol fet de publicar-les i tenir-ne cus- tan poc indicades per a l'acrobàcia com UN VELL ANHEL tòdia, part de la seva supervivència i aquelles monolítiques Sanglas 400. No record ja està assegurada. Amb les em puc estar de copiar-ne un fragment, Era la peça que faltava. Si en celebrar informacions publicades, la revista es una autèntica joia del periodisme local els vint-i-cinc anys dels Premis Sant feia ressò d'efemèrides destacables. que certifica que l'humor no està mai Jordi l'Ajuntament va editar un recull de L'any 80 es celebrava el 25è aniversari renyit amb la feina ben feta i el rigor infor- treballs guanyadors seleccionats en la de l'handbol a Sarrià. I les rates de matiu: “…L'exhibició de la Policia Muni- modalitat de poesia, ara, en commemobiblioteca com jo trobem perles impaga- cipal Motoritzada va complaure al nom- rar-ne les trenta edicions, s'ha publicat bles com la publicació del nomenclàtor brós públic assistent. El que no les tenia l'esperat recull de treballs de narració, de carrers, al número 4, del mes de totes era el Tinent d'Alcalde Sr. Jaume una passejada literària des dels anys maig. A cinc anys de la mort del Gene- Curbet, que passà l'estona patint, no fos vuitanta cap aquí. Al Peu de la Lletra ral Franco, la democràcia jove tot just cas que algun guàrdia es fes mal. I és Selecció de Narrativa: vet aquí un títol s'estava consolidant. Es van canviar els que segons sembla ni la Policia Muntada esperat, en una edició cuidada. És un noms de moltes vies urbanes. Els del Canadà fa les coses que fan els nos- volum que fa patxoca. S'han cuidat els carrers dedicats a José Antonio i a tres. Fan altres coses, però segur que detalls, el paper, el grafisme, la presenCalvo Sotelo es van refondre en l'actual aquestes no. tació i -naturalment- el contingut. No hi carrer Major. El que anava dedicat a Hi havia un agent que no s'acabava són totes les obres guanyadores però la Queipo de Llano es va rebatejar com a de blincar del tot quan tocava tirar-se selecció és notable. Hi són presents les Petit. La plaça del General Mola va que- enrere, i encara ho feia un xic de costat. obres de Mercè Ferrer, Eduard Ferrer, dar com a Plaça de l'Obra i la del Gene- No sabem si és degut a la manca d'en- Ramon Busquets, Pere Ribas, Ramon ralísimo no és altra que la placeta de la trenament ja que no hem d'oblidar que Lluís González, Joan Cardona, Remei Font. Pitjor sort van córrer els carrers es tractava de la presentació mundial Romanos, M. Coloma Roig, Helena Visdedicats al pobre Doctor Fleming (el de d'alguns números, o bé si és que no vikis, Pere Joan Martorell, Carme la penicil·lina), que va passar a encoma- s'havia descordat suficientment la faixa. Cabús, Josep Valor, Ramon Pardina, nar-se a Sant Gaietà i el de Ramon Llull, L'acabament de l'exhibició fou real- Núria Martí i Santiago Diaz. I la nòmina que es dedicà al Migjorn. ment sonada. La pols sortida a pressió de premiats va creixent. I la història dels La perla de les revistes, però, és d'un extintor per a apagar la rotllana de Premis va prenent una consistència aquella informació que vista a trenta foc per on havien saltat les ferotges imparable. anys vista fa somriure o riure oberta- “Sanglas” i els seus valerosos genets, Llarga vida als Premis Literaris ment. N'hi hem trobat bons exemples. va inundar el lloc i la columna de fum Sant Jordi de Sarrià de Ter! ■

pDS_39


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 40

cultura ÀREA DE CULTURA: LITERATURA, BIBLIOTECA, TRADICIONS Se rgi Torrentà, 2on Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura Cristina Vicedo, Àrea de Cultura

Sant Jordi 2010 l dissabte 24 d'abril, l' Ajuntament de Sarrià de Ter va celebrar l'acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi. I ho va fer en un entorn recentment rehabilitat, el Pati del Patronat, un nou espai recuperat per al municipi que des del dissabte ha demostrat que pot ser un excel·lent escenari per a molts esdeveniments culturals. La voluntat del Consistori és que un cop renovat, aquest espai esdevingui no només una nova porta d'entrada a l'Ajuntament sinó també un una nova plaça cívica del municipi. Enguany els Premis Sant Jordi arribaven a la seva 30ena edició i amb aquest motiu l'Àrea de Cultura ha impulsat l'edició del llibre “Al Peu de la Lletra” que reuneix una selecció de les obres guanyadores del màxim guardó en la modalitat de narrativa al llarg de tot aquest temps. El llibre va ser presentat de manera oficial en el transcurs de l'acte de lliurament dels Premis Sant Jordi celebrat a la Sala Patronat. L'acte va començar amb una introducció a càrrec de Josep Ma. Sansalvador que va anar desgranant un seguit d'anècdotes publicades per la premsa de 1980, any en què l'Ajuntament inicià els premis literaris que han seguit fins al dia d'avui. A continuació començà el recital “Paraula i sentiment” a càrrec de Jaume Calatayud i Vicente Monera que oferiren un excel·lent tastet poètic i musical basat en diversos poetes catalans. A la mitja part Sergi Torrentà, Regidor de Cultura, lliurà els premis als guanyadors de la present edició. Concretament, Jon López de Viñastre, de Barcelona, en la modalitat de Narrativa, amb l'obra “Germans”.

E

40_pDS

L’alcalde Roger Torrent va presentar el llibre, al Peu de la Lletra, una selecció de relats curts dels guanyadors dels premis de prosa dels darrers 30 anys. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter

ves com els Premis Sant Jordi. “Al Peu de la Lletra” ofereix una selecció d'obres guanyadores del màxim guardó al llarg d'aquests 30 anys del concurs literari. És per tant un recull molt variat en que s'inclou 17 textos d'autors de diverses provinences i formació, gent que en molts casos ja tenen peces publicades que avalen la seva qualitat literària. El llibre compta amb un pròleg-presentació signada per l'Alcalde de Sarrià de Ter, Roger

Recital poètic i musical “Paraula i sentiment” a càrrec de Jaume Calatayud i Vicente Monera. Foto: Jordi Paretas.

Francesc Orenes i Navarro, de Sant Julià de Vilatorta, en la modalitat de Poesia, amb l'obra “Tres flashos”. Montserrat Altarriba i Vilarasau, de Sallent, en el concurs d'Haikus pel recull “Franja del migdia. Menjador i lleure”. Finalment Alejandra Bahi Ossa fou la guanyadora dels nous premis “Sarrià de Ter, amb els ulls i les paraules”, per la seva fotografia i text dedicats a la Biblioteca Emília Xargay. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià de Ter, va prendre la paraula per presentar la publicació del nou llibre editat que és un recull amb un alt valor històric i representa el compromís de l'Ajuntament per seguir impulsant la literatura i la cultura, a través d'eines tan positi-

Torrent; així com la presentació dels dos màxims responsables de l'Àrea de Cultura: Maties Martí, Conseller de Cultura l'any 1980, en els inicis dels Premis Sant Jordi, i Sergi Torrentà, actual Regidor de l'àrea l'any en què s'arriba a la 30ena edició. Un cop presentada oficialment la nova publicació de l'Àrea de Cultura, Roger Torrent aprofità la trobada literària per destacar la remodelació del Pati del Patronat que conformarà a partir d'ara un magnífic espai per actes com el lliurament dels Premis Sant Jordi. Seguidament es va reemprendre la segona part del recital, i la música i els poemes de Sagarra, Riba, SalvatPapasseït, Espriu i Martí i Pol, entre d'altres, van cloure l'acte. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 41

ÀREA DE CULTURA

“El Menú de l'escriptor”

E

l dia 1 de juny va tenir lloc a la Sala Patronat una xerrada del ja tradicional cicle El Menú de l'escriptor que agrupa les diferents biblioteques del Gironès. Enguany el cicle duia per títol “Les biblioteques fan xup-xup” i estava dedicat al món de la cuina i la gastronomia. La Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter va convidar el conegut gastrònom Pep Nogué, també recone-

gut escriptor de diversos llibres dedicats a la cuina. El dimarts a les 8 del vespre doncs, la Sala Patronat va reunir a més de cinquanta assistents que van voler escoltar les amenes i divertides paraules de Pep Nogué. La xerrada va comptar amb una introducció a càrrec de Josep Guardiola, periodista especialitzat en temes gastronòmics. Pep Nogué va explicar històries i anècdotes de la seva tasca com

escriptor i, coneixedor que la xerrada comptaria també amb la participació de l'associació sarrianenca Dones Més que Mai que presentarien al públic la seva ratafia, es va referir als lligams de certs plats amb l'acompanyament d'una bona ratafia i també la complexitat i varietat que comporta la seva elaboració. En acabar la xerrada, el públic assistent va poder fer un tastet de la ratafia elaborada per Dones Més que Mai. ■

La Flama del Canigó

E

l passat dia sota terra, dimonis boiets, ange24 a les vuit lets, miquelets, segadorets, del vespre, va gavaigs, familiars... Nit d'encantenir lloc un tades i de bruixes. dels actes més esperats, la rebuda de EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA la Flama a Sarrià de Ter. Es COMUNITAT. La llar de foc, el tracta de rebre la tradicional fogar, la família. El caliu del que flama aquest any portada fou. El Foc Nou encenia el tió de directament des de el CaniNadal. Era el Nadal del Sol. La gó en bicicleta fins a Sarrià foguera a la plaça és la comuniper un dels components tat que se sap i se sent poble. Arribada de la Flama del Canigó en bicicleta, acompanyada per les gralles dels Amics dels Gegants. Són els Focs del Sol Ple. Volem dels Amics dels Gegants. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter. Arribats a Sarrià, els Graque abrandi, i que trempi al roig llers dels Amics dels viu la nació catalana, que faci Gegants van acompanyar la Flama fins EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. crepitar les ginesteres. Tirem-hi herla porta de l'Ajuntament on l'alcalde Pirineu, serralada de foc. Al cim del bes oloroses! sarrianenc la va rebre i la va entregar a Canigó, la Flama encesa d'una espur- Envoltem, saltem, sardanegem el foc! les associacions que celebren revetlla na s'expandeix. No entén de fronteres LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAperquè puguin gaudir d'aquesta flama d'estats, de cultures, d'identitats, de MES SÓN LA RAUXA. Llengües de durant tot el solstici d'estiu . Un acte classes, de generacions ni de creen- foc convertides en paraules i clamors. que ja comença a ser tradició al poble. ces. S'abranda de Guardamar a Salses La Flama del Canigó s'ha convertit en A continuació us detallem el mis- i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'a- un símbol d'identitat dels Països Catasatge que des d'Omnium Cultural feia germana amb la nació occitana a tra- lans. En aquest poema, Maragall va arribar junt amb la Flama: muntana. I a migjorn i a xaloc, amb la fer de la poesia una profecia: cultura amaziga, que celebra des de Pirineu, si resplendissis "EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVE- sempre la festa ritual de les fogueres. tot encès de mar a mar, remembrant els fills en vetlla, LLA". Ho deia Joan Maragall, de qui A la Nit de Sant Joan les memòries del passat, enguany commemorem el 150è ani- com és festa d'alegria les finances del pervindre versari del seu naixement. El foc era ne fan festa els cristians i els misteris d'eix atzar dels déus i els déus n'estaven gelo- i els moros de Moreria. que fa que els fills d'una mare, sos. Però "és el que els déus han amagat allò que fa viure els humans". Viu i ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN que els homes d'un sol parlar contradictori. Encomana claror i escalf ELS ESPERITS DE LA NATURA, tinguin els braços en l'aire vital. Crea, inspira, transforma. follets del foc i del vent, minairons de tots alhora bracejant,

pDS_41


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:38

Página 42

cultura i el crit d'una sola llengua s'alci dels llocs més distants omplint els aires encesos d'un clamor de Llibertat! QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat.

Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables, trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs... Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperemles, perquè corren el risc d'extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per l'etnos i pel demos,

les dues maneres de ser poble. Exercim l'antic vot fogueral, i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS. ■

Joan Soler i Amigó Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006

LLIBRES

“ELS JARDINS SECRETS” Josep López i Georges Escribano

J

osep López Romero és periodista, escriptor, conferenciant i coach d'autors. Ha escrit diversos llibres com: “ El camino de las hormigas” (2007),“El valor del samurai” (2008) i “La il·lusió” (2009). Georges Escribano és psicòleg i terapeuta, especialitzat en l'anàlisi transaccional (sistema de psicoteràpia individual i social proposat pel psiquiatra Eric Berne) de la Universitat Sigmund Freud i de l'Escola d'Anàlisi Transaccional a París. També ha escrit el llibre “El benefici” (2010) juntament amb l'escriptor Àlex Rovira. Cada persona necessita tenir el seu jardí secret, un espai d'intimitat, emocional i creatiu que tota parella ha de respectar i que comporta una estabilitat emocional. Si no és té aquest espai personal, pot sorgir la tristesa, l'agressivitat i pots emmalaltir, depèn de la personalitat que tinguis. Aquest jardí secret ens pot servir per pensar, per deixar anar les fantasies, les nostres pors i les nostres il·lusions.

42_pDS

Un dels motius de trencament de les parelles és la falta de respecte i la falta d'espai que pot acabar en maltractament psicològic. Endinsem-nos una mica en la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Aquest metge i neuròleg austríac va dividir l'ànima en la consciència, el preconscient i l'inconscient. La consciència conté totes les emocions i percepcions de cada persona en el present. El preconscient es composa dels records, desitjos, necessitats que podem dur a la consciència a través d'un esforç mínim. I finalment, l'inconscient que és on hi ha tot el que no es pot accedir a la consciència, com per exemple els somnis. Sentir, pensar i actuar són els tres pilars de les persones. El sentiment i el pensament no tenen límits, però en canvi la nostra manera d'actuar pot afectar a altres persones. La construcció del jardí secret de cada persona dóna pas a la individualitat. Cadascú ha d'acceptar el seu jardí secret. Significa

un gran alliberament i una necessitat humana i també cal que la nostra parella tingui aquest espai i respectar el nostre. Tot i així, pot aparèixer la por i la gelosia si no acceptem aquest espai que necessita la nostra parella. Eva Martínez amb Josep López.

És molt important la via de l'Alteritat, és a dir, posarse al lloc de l'altra persona i intentar entendre com es pot sentir i també l'empatia, la capacitat de comprendre l'altra persona, sense fer-ne judicis. Són termes entrellaçats i relacionats amb el creixement personal. I també és important tenir una bona autoestima, una autoconfian-

ça amb nosaltres mateixos perquè això ho transmetem als altres. L'absència del nostre jardí secret, també pot comportar el trencament d'una parella. Això pot repercutir econòmicament i socialment perquè es pot produir una separació o un divorci i totes les conseqüències que comporti, és a dir, buscar una nova vivenda, comprar un nou vehicle i altres despeses. Per tant, és molt important la confiança en la parella. És un llibre amb molt de sentiment, planer i molt profund. Us felicito pel vostre llibre que segur que s'endinsarà al cor de moltes persones! ■

Eva Martínez Escobosa


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:39

Página 43

CULTURA [llibres

“ECLIPSI. Una manera de viure el càncer” a sinopsis de la contraportada del llibre, ens apunta que es tracta d'un: “Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, a través del qual, Rosa, explica l'experiència de superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista. L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant”. Fent honor a la veritat puc afirmar, que el seu contingut és molt més que això, aquest llibre és part de la meva vida, un període viscut molt intensament. En les seves pàgines hi he reflectit sentiments, he desgranat unes vivències, exemplificat el fet personal d'encarar-me amb la malaltia per vèncer-la. Es tracta d'un retrat singular

L

de la modificació de la percepció del món i de la vida, una ensenyança per aprendre a transformar uns moments difícil en una època amable, un descobrir activitats per omplir el temps al costat de la família i dels amics, una observació del comportament humà enfront d'un fet molt quotidià, que encara avui en dia, resulta ser un tema difícil de parlarne amb naturalitat per la majoria de tots nosaltres. Per això volia contribuir, en la discreta mesura que ho puc fer, a esvair la por que envolta el càncer, a fomentar-ne una visió més extravertida i desimbolta. Intentar escriure sobre tots aquest punts va resultat ser en un primer moment un exercici terapèutic, tot seguint i poc a poc les anotacions van anar prenent forma de llibre, fins arribar al format definitiu, però per materialitzar aquest projecte en una edició i prendre la decisió de publicar-ho, va caldre mesurar aquesta opció

paulatinament i ser conscient del que això significava, ja que representava posar al descobert i a mans de tothom una part íntima de mi, superant una reticència inicial. No es tractava de realitzar una relat molt extens, sinó tot al contrari calia cercar les paraules adients i encertades. Les justes, per aconseguir un relat entenedor, senzill i proRosa Dachs, durant la presentació que va fer del seu llibre a la sala Patronat. Foto: Quim Llunell. per, que a través de les explicacions que ens pot oferir una persona anònima, sem- viure la malaltia, extreure tot blant a qualsevol de vosal- el bo que em podia aportar, tres, arribes al cor del lector, intentant aprendre de la situaamb el ferm propòsit d'inten- ció que vivia. Com a nota final us contar d'ajudar a qui ho necessiti, que fos però en primer terme vido i animo a compartir totes i per sobre de tot, un reflex aquestes reflexions que he de la realitat des d'un punt de palesat en aquest llibre. ■ vista optimista, tal i com jo sempre vaig esforçar-me per Rosa Dachs

Una porta de coneixement al nostre abast n nou món. Ple de somnis, màgia, aventures i coneixements. Una porta oberta que dóna a la sala de la fantasia on tothom té dret a imaginar, a oblidar els problemes, a resoldre'ls, a adquirir coneixements i com no, a divertir-se. Cada història, una aventura, cada frase, un pas cap al millor tresor. L'entreteniment. El lloc ideal i agradable amb possibilitats infinites per aprendre a divertir-se somniant; o per posar en potència la utilitat de la imaginació, per resoldre dubtes educatius o personals, per desenvolupar el nostre llenguatge i vocabulari i, com no, per conèi-

U

d'altres ens expliquen com és la joventut d'aquests temps, uns ens poden fer plorar de mala manera, mentre que d'altres ens poden fer riure fins agafar mal al cos, però sigui quin sigui el seu gènere, d'un llibre en gaudirem sempre. Per als més menuts és un lloc per crear, on dibuixen i aprenen plegats. Sort tenim a Sarrià de poder gaudir d'aFotografia i text guanyador del premi “Sarrià de Ter, quest meravellós espai. Cada vegada amb els ulls i les paraules”. se'ns fa més petit, per això d'aquí poc xer la gent del poble d'una manera dife- marxaran a un nou edifici més gran, on rent, pels llibres que llegeixen. Molts encara més gent gaudirà de tot el que llibres, però cadascun ben diferent, n'hi ens posa a l'abast la nostra biblioteca, ha per a tots els gustos, per a totes les la biblioteca de Sarrià de Ter. ■ opinions i de tots els nivells. Un ens pot parlar de la discriminació, mentre que Alejandra Bahí

pDS_43


SARRIA 73.qxp

8/9/10

11:39

Página 44

cultura L'any de la mort de José Saramago Per Àngel Garcia

A

mitjans de juny moria l'escriptor portuguès i premi Nobel de Literatura de l'any 1998, José Saramago. Parafrasejant el títol d'un dels seus llibres, m'he permès encapçalar aquest escrit sobre la seva figura literària i humana. José de Sousa Saramago neix a Azinhaga l'any 1922. Fill de pares camperols i amb pocs recursos, va haver de deixar els estudis i posar-se a treballar des de molt jove. Primer feu de ferrer i després d'administratiu, començant a escriure alguna cosa que o bé no tingué èxit o senzillament ni s'arribà a publicar. Durant prop de trenta anys no va escriure res, “No tenia res a dir, i quan no es té res a dir, el millor és callar” va dir. L'any 1969 s'afilia al Partit Comunista Portuguès i col·labora en un diari d'abast nacional O Diário de Notícias del qual aviat en va ser expulsat per raons ideològiques. Va ser censurat i perseguit en temps de la dictadura de Salazar, aconseguint finalment feina en una editorial i fent traduccions. Entre 1972 i el 1973 fou redactor del Diário de Lisboa, i l'any 1974 s'afegeix al gran moviment anomenat la "Revolució dels Clavells", que portaria la democràcia a Portugal. L'any 1988 es casa amb Pilar del Rio, qui passarà a ser la seva traductora. Pocs anys després, amb motiu de l'escàndol que provoca a Portugal la publicació de L'evangeli segons Jesucrist, es trasllada definitivament a viure a Lanzarote. L'any 1998 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura, el primer a un escriptor portuguès. L'Acadèmia Sueca va destacar la seva capacitat

44_pDS

per «fer comprensible una realitat fugissera, amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia». Als 87 anys va morir a Lanzarote víctima d'una llarga malaltia.

EL COMPROMÍS Home profundament compromès amb les idees d'esquerres i de progrés, mai no va dubtar a significar-se públicament en favor de les més diverses causes. Aquest n'és un breu resum: 1974 Va participar en la Revolució dels Clavells que acabaria amb la dictadura de Salazar. Posteriorment, i durant poc temps va treballar al Ministeri d'Informació de Portugal. 1997 Amb motiu de la matança de camperols a Chiapas, visita la zona i els campaments de refugiats. S'entrevista i dóna suport al Subcomandante Marcos. 2003 guerra de l'Iraq. Participa activa-

ment en el moviment No a la guerra, essent l'encarregat de la redacció del Manifest i de la seva lectura en una de les manifestacions a Madrid. Cuba. Tot i tenir, com la majoria dels intel·lectuals d'esquerres, simpaties pel model cubà, l'any 2003, arran dels problemes amb els balseros, Saramago retira el seu suport al règim castrista. “D'ara endavant-va dir-Cuba seguirà el seu camí. Jo em quedo”. 2004 Palestina. Critica durament l'actitud israeliana en una trobada de suport a Arafat. 2004 Signa una carta de suport al poble sahrauí. 2009 Visita l'activista Aminatu Haidar en vaga de fam a Lanzarote. A aquest breu inventari, caldria afegir la publicació de multitud d'articles i opinions sempre punyents amb el poder i en defensa dels més desafavorits.

L'ESCRIPTOR Després d'una primera novel·la quasi desconeguda Terra de pecado, publicada l'any 1947, no tornaria a publicar amb èxit fins l'any 1982 amb Memorial do convento, on explica en un període de trenta anys, les dures condicions del poble portuguès en temps de la Inquisició. L'any de la mort de Ricardo Reis, publicada l'any 1984, recrea el retorn a Lisboa d'un dels heterònims


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 45

del gran escriptor Fernando Pessoa. Una interessant reflexió sobre la realitat i la ficció d'un personatge imaginat, en l'escenari nostàlgic de la Lisboa dels anys trenta. A La balsa de piedra, de l'any 86, planteja un fet singular: una profunda esquerda als Pirineus, converteix la Península Ibèrica en una illa a la deriva. Una metàfora sobre l'hegemonia d'Europa i EEUU i una picada d'ullet al somni panibèric. L'any 1991 publica L'Evangeli segons Jesucrist, una heterodoxa i polèmica visió de la vida de Jesús que va provocar una encesa polèmica amb El Vaticà, i que el govern portuguès va vetar al Premi de Literatura Europea en considerar que ofenia els catòlics. Aquest fet va motivar que fixés la seva residència definitiva a Lanzarote. Ensayo sobre la ceguera, de l'any 1995 forma part, junt amb Tots els noms i La caverna, d'una trilogia sobre la identitat de l'individu. Una estranya malaltia deixa cegues les persones. Totes menys una. Una reflexió sobre la solidaritat, l'ètica i l'amor. Una novel·la dura, que el director brasiler Fernando Meirelles va adaptar al cinema en una versió també força dura. A Tots els noms (1997) un buròcrata kafkià de nom José (l'únic nom que apareix al llibre) s'enamora bojament d'una dona de la qual només

en coneix la seva fitxa. Saramago ens parla de l'aïllament i l'amor en la societat contemporània. La caverna, publicada l'any 2000, tanca la trilogia i parteix del mite de Plató. "El Centre", emblemàtic lloc metropolità que s'articula com a nucli inevitable de les persones i les seves activitats industrials, agrícoles o artesanals, ens és presentat com a sinònim del benestar, progrés i modernitat a que tots estem obligats a aspirar. “El Centre” ofereix als residents totes les sensacions i emocions que necessiten per tal que no els calgui sortir-ne: des d'un temporal de pluja i neu fins a platges tropicals paradisíaques. És també un parc temàtic on res no és veritat. Un fals progrés que anul·la tots els valors, una modernitat imposada que anul·la l'individu fomentant, contradictòriament, l'individualisme. El hombre duplicado, del 2002, podria afegir-se a aquesta trilogia. Un home de prop de quaranta anys, professor d'història en un institut, divorciat i amb una vida més aviat gris, descobreix casualment que té un doble. El tema però no és nou: ja l'escriptor rus Fiodor M. Dostoievski (1821-1881) en una de les seves primeres novel·les, El Doble, va abordar aquest tema des d'un vessant més psíquic i

que marcava ja una de les principals característiques de la seva àmplia producció: la introspecció psicològica. El que ens planteja Saramago amb aquesta inquietant descoberta, són els dubtes sobre la pròpia identitat. La recerca del doble esdevé la recerca del seu alter ego, potser la descoberta de si mateix. L'any 2004 publica Ensayo sobre la lucidez. A les eleccions d'una ciutat, la majoria dels habitants decideixen votar en blanc. El govern, temorós que aquest gest pugui malmetre els fonaments de la democràcia, ho atribueix a una conxorxa internacional anarquista. Una profunda reflexió sobre la participació i el poder. I també sobre les armes més freqüents del poder: els culpables han de ser eliminats i si no es troben, s'inventen. Si aquí imaginava un país on la gent vota en blanc, a Las intermitencias de la muerte (2005) va més enllà i s'inventa un país on la mort deixa d'actuar, on la gent no mor. La joia i l'entusiasme col·lectiu esdevenen aviat desesperació i caos: la congestió als hospitals, la fallida

del sistema de pensions... Com sempre jugant amb l'absurd i donant-li la volta fins fer-lo creïble. El viaje del elefante del 2005, és el relat del viatge d'un elefant des de Lisboa fins a Viena passant per Valladolid, ciutat de residència de l'aleshores regent d'Espanya. Una novel·la coral -l'autor va preferir dir-ne un conte llarg-on el protagonista no és humà, però sí que ho és la condició humana. Una delícia i un divertiment que es llegeix en un tres i no res. La seva última obra publicada en vida va ser Caín, gairebé vint anys després del polèmic Evangeli segons Jesucrist. Un irreverent i irònic recorregut per alguns passatges de la Bíblia. Saramago redimeix el protagonista de l'assassinat d'Abel i considera a Déu com l'autor intel·lectual d'aquell fet. Saramago, ateu declarat, sempre tingué una relació crítica amb l'església. “No crec en déu i no em fa cap falta -va declarar. Els ateus som les persones més tolerants del món. Un creient fàcilment passa a la intolerància”. Descansi en pau en el cel dels ateus. ■

pDS_45


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 46

espai 2.0 @RogerCasero Twitter, o el batec de la xarxa a 140 pulsacions per minut! #twitterPdS73 Per Roger Casero Gumbau. http://twitter.com/RogerCasero

E

l Twitter és una de les eines web 2.0 que més força està agafant els darrers mesos. Hi ha qui defineix el Twitter com una xarxa social, però la seva concepció és més de canal d'informació. El Twitter és, de fet, un servei de microblogging. Possiblement caldria, abans de seguir explicant què es i com funciona Twitter, aclarir alguns conceptes: Web 2.0: més que una tecnologia, és una actitud, o més aviat és la nova actitud que la tecnologia ens permet adoptar en la nostra navegació a la xarxa. La Web 2.0 ens permet passar de ser subjectes receptors i passius a ser actius i generadors de continguts. Xarxa social: és l'estructura on es creen les relacions a través de la interacció dels diferents nodes, persones o grups de persones. Microblogging: per dir-ho d'una manera poc acadèmica, seria la publicació de continguts tipus bloc però de manera molt sintetitzada. El Twitter és doncs un servei web que permet publicar contingut amb entrades, apunts, que no superin els 140 caràcters. Els 140 caràcters no són un caprici ni una xifra aleatòria; són els 160 caràcters que permet un sms reservant-ne 20 per incloure el nom de l'usuari. De fet hi ha qui el defineix així: Twitter = blog + missatgeria instantània + SMS + xarxes socials.

46_pDS

Twitter = bloc pel que té de publicació de continguts. Twitter = missatgeria instantània perquè permet enviar missatges directes a seguidors. Twitter = SMS per la tipologia de missatge, curt i sintètic. Però un twit no s'escriu igual que un SMS. Twitter = xarxa social perquè integra les actualitzacions dels qui segueixes i integra les teves actualitzacions a qui et segueix. Què vol dir Twitter? Twitter en català vol dir refilar, piular, pel què dels twits en podem dir piulades i de twitejar piular. El símbol del Twitter és un ocellet, de fet els qui fem servir Twitter anem fent piulades en la nostra conversa 2.0 La simplicitat del Twitter és una de les claus del seu èxit: digues en 140 caràcters allò que vulguis. Però Twitter no és l'únic servei de microblogging, n'hi ha d'altres però no tots han tingut tant d'èxit. Plurk és un altre servei de microblogging, molt popular al sudest asiàtic. Altres serveis de microblogging són Identi.ca, Jawnce o Jaiku. Però centrem-nos en Twitter: es va crear el 2006 a partir d'un projecte de desenvolupament de l'empresa Obvious, LLC. Al principi era utilitzat com a eina de comunicació interna però aviat es va llançar públicament. Al llarg d'aquests anys Twitter s'ha consolidat com l'eina web 2.0 referent en microblogging. Per fer-nosen una idea, Twitter té més de 105 mil milions d'usuaris registrats arreu del planeta. Twitter s'està situant al capdavant de les xarxes socials rere Facebook i apropant-se a Myspace. A Espan-

ya Twitter té 1,8 milions d'usuaris (juny 2010), superant els de Myspace (1,7m) i apropant-se a Flickr (2m). Twitter, doncs, ha esdevingut un autèntic canal d'informació i d'actualitat col·laboratiu en directe. Qualsevol esdeveniment o notícia pot tenir la seva repercussió a Twitter, pel que és també una interessant font d'informació. Però Twitter és molt més que un espai on escriure breument què estàs fent en aquell moment, Twitter és un espai on compartir què està passant, què t'està passant, què t'interessa. Opinions, recomanacions, notícies, preguntes... també estats d'ànim: a Twitter tot hi cap, sempre amb 140 caràcters. Una altra de les claus de l'èxit de Twitter és la seva viralitat, és a dir, la seva gran capacitat de generar bocaorella. La clau de la viralitat són els seguidors (els “followers”) i la seva capacitat de retwitejar. Per tenir seguidors primer cal ser seguidor d'algú, donar-se a conèixer. També anunciar en altres xarxes el teu perfil a Twitter. Twitter comptabilitza la gent que segueixes (“following”) i els seguidors (“followers”). Les piulades de la gent que segueixes apareixen a la teva pantalla de Twitter, al “timeline”. El “timeline” és el fluxe d'actualització cronològica de continguts de la gent que segueixes. De la mateixa manera les teves piulades apareixen al “timeline” del Twitter dels teus seguidors. Per tant jo al Twitter veig les actualitzacions de la gent que segueixo i la gent que em segueix veu les meves actualitzacions. Una de les primeres coses que


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 47

ESPAI 2.0

cal fer a Twitter és cercar usuaris interessants a seguir, bé per temàtica, per amistat... A més Twitter permet agrupar els usuaris que segueixes en llistes per interessos comuns. A mesura que vas seguint usuaris també aquests i altres usuaris et començaran a seguir. Respecte els usuaris que segueixo puc fer altres accions, si l'usuari em genera molèsties: deixar-lo de seguir (“unfollow”), bloquejar-lo (“block”) o denunciar-lo per spam (“report spam”). Bloquejo un usuari quan no vull que em segueixi i el denuncio quan considero que en fa un mal ús. Una vegada registrat puc escollir si el meu “timeline” serà obert a tothom o només als meus seguidors. Si el meu “timeline” és públic, serà visible per tothom encara que no estigui a Twitter a través de la meva direcció personalitzada: http://twitter.com/RogerCasero Si ho desitjo puc protegir el meu “timeline” i fer-lo visible només als meus seguidors. Llavors ja estic a punt per començar a generar contingut, començar a piular: “@RogerCasero Estrenol Twitter!”, Però una piulada pot contenir més informació més enllà del text: enllaços i etiquetes. Pel que fa als enllaços es poden afegir url (Uniform Resource Locator) de webs, que volem recomanar o considerem interessants, però sempre dins els 140 caràcters. La url és la direcció única que identifica una pàgina web a internet. Aquest fet obliga a escurçar la url per disposar de més caràcters pel text que l'acompanya. Hi ha diversos gestors de Twitter que permeten escurçar les url, fent-les més compatibles amb Twitter. Les etiquetes, “hastags” (#) permeten donar una mateixa categoria a diferents piulades. Això permet agrupar-les sota aquesta categoria, encara que hagin estat publicades per usuaris diferents. Jo puc escriure una piulada i afegir-hi aquesta etiqueta #sarriadeter Si d'altres usuaris afegeixen aquesta etiqueta a les seves piulades totes quedaran agrupades a l'etiqueta. Les etiquetes són de gran utilitat per seguir esdeveniments o un tema concret. A través del cercador de Twitter es poden

veure els “tweets” agrupats sota una mateixa etiqueta i desar la cerca per a futures consultes. Però no només puc generar contingut a Twitter, puc fer altres coses amb el continguts dels qui segueixo. Ja hem dit que l'activitat dels qui segueixo va apareixent al meu “timeline”, on puc veure els continguts que publiquen; aquesta informació jo puc retwitejar-la o respondre-la. Quan retwitejo (RT) replico, reenvio la informació de l'altre als meus seguidors, aportant viralitat al contingut publicat. Quan em retwitegen una piulada, el meu contingut també guanya viralitat: si jo tinc 10 seguidors la meva piulada la veuran 10 persones; si un seguidor meu té 10 seguidors i fa un RT d'un apunt meu, la meva piulada serà vista pels seus 10 seguidors... Quan responc a un apunt d'una persona que segueixo (@) inicio una conversa oberta amb ella sobre el seu apunt. S'estableix un diàleg en obert que es va actualitzant en ambdós “timeline” del Twitter. A Twitter també puc establir un diàleg privat, que no es publica al “timeline” obert. Per aquests usos puc utilitzar els missatges directes (DM), un servei de missatgeria intern. Els missatges directes també tenen la limitació de 140 caràcters i naturalment també els pots respondre. Els continguts de les piulades són molt variats: opinions, titulars, informació, recomanacions... Al Twitter també es poden compartir imatges, amb aplicacions paral·leles com Twitpic, Tweetphoto o Twitxr. Per a compartir vídeos hi ha Twiddeo o Vidly. Per a la gestió d'un o més comptes de Twitter hi ha aplicacions com hootsuite o cootweet. També hi ha aplicacions de gestió del Twitter per a l'escriptori com Tweetdeck o Seesmic Desktop o bé per a realitzar enquestes via Twitter amb Polldaddy o Twtpoll. I és que el Twitter no és utilitzat només a títol personal, també s'usa a

nivell corporatiu: empreses, marques, entitats, mitjans de comunicació o partits polítics utilitzen Twitter. Presentacions de productes, els titulars del dia, notícies corporatives o l'atenció al client són usos corporatius corrents. Com altres eines web 2.0 el Twitter es pot sincronitzar amb altres aplicacions com el Facebook, de manera que les piulades es publiquin també al mur del Facebook. També des d'altres serveis web es pot publicar al “timeline” del Twitter: des de blocs o altres editors de continguts: Slideshare, Spotify, Youtube, etc. El Twitter també permet la sindicació de continguts, dels “tweets” via rss (Really Simple Syndication). L'rss és un sistema que permet sindicar continguts, és a dir, dirigir continguts d'una web a una altra pàgina web o lector de continguts. Per exemple sindicar els continguts de diferents blocs al meu lector de Google. El Twitter és una eina més per incrementar el tràfic a altres webs nostres: blocs, pàgines personals, perfils de Facebook, etc. Si publiquem un apunt al nostre bloc i en fem difusió via Twitter amb un enllaç, el nostre apunt al bloc es beneficiarà de la viralitat de Twitter. També ja són molt utilitzades les aplicacions per fer un RT directament des del bloc o pàgines web, de manera que amb un sol clic es pot replicar un contingut d'un altre web a Twitter. Una de les utilitats que té Twitter a Catalunya és l'actualització sobre la informació de l'estat de les Rodalies o del trànsit: averies, retards, retencions i altres incidències es bolquen al moment per part d'usuaris a Twitter essent una informació en directe que pot resultar de molta utilitat.

pDS_47


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 48

espai 2.0 I són molts més els usos que el Twitter pot tenir, de fet tots els que et puguis imaginar! El Twitter, els microblocs en general, tenen èxit perquè a diferència dels blocs, no requereixen llargues i elaborades creacions de continguts. Amb 140 caràcters pots sintetitzar una idea, una opinió, un missatge, una comunicació... No hi millor manera de conèixer Twitter que registrant-s'hi i començar a publicar i compartir contingut. T'hi sumes? Algunes recomanacions per treure tot el suc a Twitter: Utilitza el teu nom i cognom, o la combinació d'aquests, per al teu nom d'usuari. Fes servir un nom d'usuari que t'identifiqui bé. Igualment publica una imatge de perfil que t'identifiqui: millor una foto teva que un logo, una marca. Si utilitzes un avatar fes que s'assembli a tu. Omple l'espai del perfil: la localització, la biografia i l'enllaç. Pel que fa a l'enllaç, si tens una pàgina personal o bloc posa-li; si no però tens Facebook, dirigeix l'enllaç al teu perfil al Facebook o a alguna altra web personal. Publica les teves opinions, allò que fas, allò que per tu és important comunicar, sigues tu mateix. No publiquis res que no diries en públic, no revelis secrets inconfessables. No abusis del RT, als teus seguidors els interessa més el què tu penses. No et limitis només a piular; escolta també els teus seguidors i estableix conversa. Respon a les respostes i missatges directes que rebis, sobretot si contenen preguntes o t'interpel·len. I sobretot, ni al Twitter ni a cap altre eina 2.0 et converteixis en un troll! Un troll és una persona que es dedica intencionadament a provocar usuaris i lectors d'internet a través de comentaris insistents i ofensius. Finalment comentar-vos que aquest article ha estat publicat al Twitter agregant totes les piulades amb aquesta etiqueta: #twitterPdS73 Ens trobem al Twitter! ■

48_pDS

Recorda: Usuari: és el teu nom a Twitter, va precedit por l'arroba (@): @usuari. Tweet: piulada, és cada un dels missatges que publiques, amb una extensió màxima de 140 caràcters i que apareix al teu “timeline” i als de les persones que et segueixen (“followers”). Timeline: és l'espai central de Twitter on de manera cronològica es van mostrant els “tweets” de les persones que segueixes. Com més usuaris segueixis més activitat i actualització tindrà el teu “timeline”. Following (seguint): són aquells usuaris que segueixes, aquells als que has marcat l'opció seguir (“follow”). Els seus “tweets” apareixen al teu “timeline”. Followers (seguidors): són aquells usuaris que ens segueixen, que han marcat per al nostre perfil l'opció de seguir (“follow”). Els nostres “tweets” apareixen el seu “timeline”. Follow i unfollow (seguir i deixar de seguir): són les accions que puc fer per seguir o deixar de seguir un usuari. Block i report spam (bloquejar i denunciar per spam): són les accions que puc fer per bloquejar un usuari, no permetent que em segueixi, o denunciar-lo a Twitter per si considero que fa un mal ús del seu compte fent spam (publicitat intensiva, reincident i no desitjada) o aportant contingut ofensiu. Reply (resposta): és la resposta, és la manera d'enviar un missatge obert, publicat al “timeline”, a un o més usuaris. L'usuari o usuaris a qui faci la resposta rebran en obert el missatge i els seus seguidors també el veuran. Per enviar el missatge obert s'utilitza l'@ davant el nom d'usuari: @usuari1 @usuari2 Aquest sistema és el mateix per a les mencions. Mention (menció): és l'altra part de la resposta. Quan un usuari escriu una resposta amb el nostre nom @RogerCasero, apareixerà al nostre “timeline” i en un espai específic amb totes les mencions. Direct Message (missatge directe): és el missatge que enviem de manera directa i privada a un usuari. Aquest missatge només és visible per l'emissor i el receptor. Cal que el destinatari sigui un seguidor teu i els missatges s'inicien amb les lletres DM. Al Twitter hi ha un espai específic que conté la safata de missatges rebuts i enviats. Retweet: és l'acció que fem quan repliquem un “tweet” d'una persona que seguim al nostre “timeline”, fent-lo visible als nostres seguidors. S'identifica amb les sigles RT i hi apareix també el nom d'usuari de qui ha creat el “tweet”. Twitter disposa d'un botó per retwitejar directament un “tweet”. Quan fem un RT donem valor a allò que compartim d'una persona que seguim als nostres seguidors. Hastags (etiquetes): són les etiquetes que ens permeten agrupar diferents “tweets” en una mateixa categoria (tema, concepte...). Poden ser compartides per diferents usuaris encara que no es segueixin entre ells.


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 49

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

DOSSIER D’HISTÒRIA

150 ANYS DEL NAIXEMENT DEL POETA JOAN MARAGALL Per Josep Brugada

J

Retrat de Joan Maragall pel pintor modernista Ramon Casas.

oan Maragall i Gorina va néixer el 10 d'octubre de 1860 en un carrer ombrívol del barri de la Ribera de Barcelona, el carrer de Jaume Giralt. Aquest personatge que estava cridat a l'exercici de l'advocacia, després d'acabar la carrera sense massa entusiasme, entrà de la mà de Joan Mañé i Flaquer en el món incipient del periodisme del nostre país per acabar dedicat a l'art de les lletres des d'una atalaia certament privilegiada. A trenta anys, Maragall entra al “Brusi”, el “Diario de Barcelona com a secretari del prohom de la burgesia barcelonina Joan Mañé i Flaquer tot i que d'antuvi Maragall no subscrivia les idees del diari. Quan el jove Maragall s'endinça en una i altra tasca

pDS_49


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 50

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

Retrat dels fills de Clara Noble i Joan Maragall amb la dida.

Clara Noble, esposa del poeta Joan Maragall

periodística a la redacció del diari ja havia publicat diversos poemes, textos que va recuperar i l'any 1881 en presenta alguns als Jocs Florals. A la revista “La Ilustració catalana” hi va publicar el seu poema intitulat “Oda infinita”, que ha estat considerat el punt de partença de la seva poesia de to més romàntic:

Tinc una oda començada que no puc acabar mai: dia i nit me l'ha dictada tot quan canta en la ventada tot quan brilla per l'espai. No ens entretindrem en el present article en elaborar una biografia de detalls de Joan Maragall perquè hi ha prou llibres que ens donen matisada referència del que va ser la restringida vida del poeta, puix com és notori, Maragall va viure només justament cinquanta anys. D'aquesta primera època dels primers assajos poètics hem de dir que Joan Maragall va mostrar-se en la seva joventut com un home amb una autèntica sensibilitat romàntica. De fet en aquells temps, finals del segle XIX, l'estètica que va dominar en les nostres lletres va ser el

50_pDS

Taula del despatx de la casa dels Maragall al carrer Alfons XII de Barcelona.

romanticisme d'arrel patriòtica que propugnaren figures com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joaquim Rubió i Ors o Manuel Milà i Fontanals. Per tant, amb aquest antecedents, sembla lògic que les directrius literàries del jove Maragall prenguessin aquest caire. Val a dir que el jove Maragall no s'apassionà ni pel món de la carrera de dret ni tampoc massa pel periodisme, en canvi sí que va ser un esperit inquiet i apassionat per conèixer el que literàriament ens arribava de la cultura i la filosofia europees. Sempre he pensat i he tingut la percepció que Joan Maragall representa per a la nostra cultura, la baula, l'element clau, la personalitat decisiva

que supera el romanticisme carrincló dels homes de la “Renaixença” i amb la seva poesia i la seva teoria literària, Elogi de la paraula (1903), Elogi de la Poesia (1907), fa un salt qualitatiu envers un romanticisme més pur, molt més espiritual i estètic el qual provenia de les essències d'Alemanya. I aquesta és la qüestió. Situat Maragall en un ambient de treball en el qual li venia bé la combinació de l'escriptura literària i la tasca periodística a la redacció de “El Brusi”, la lectura d'una obra cabdal del romanticisme alemany, el Werther de J.W.Goethe, text que Maragall va llegir reiteradament quan tenia vint-i-quatre anys, això l'empenyé de bo de bo a apren-


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 51

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

dre la llengua alemanya. L'aprenentatge de l'alemany va projectar certament el jove Maragall vers un cosmopolitisme al qual per l'època pocs hi havien aspirat. Després de l'excitació intel·lectual que li provocà el Werther de Goethe, vingué la lectura de les Elegies romanes i ja després la feina de traduir textos de l'alemany a la nostra llengua. Al cap de dos anys de la seva entrada a la redacció del diari, Joan Maragall va debutar com articulista a les pàgines de “El Brusi”. Hi escrivia amb bastant regularitat de manera que la seva firma va començar a ser coneguda i apreciada en els medis intel·lectuals i burgesos de la Barcelona de l'època. Maragall hi escriu columnetes amb articles de caràcter social, polític i també de caràcter cultural. En els primers anys hi ha una prevalença pels articles que fan referència a la literatura i a la poesia, a l'art de la paraula com ell mateix expressarà. I així, amb articles, conferències i al·locucions va anar-se forjant la personalitat catalanista i intel·lectual del jove Maragall. Vista la seva obra en la seva globalitat Joan Maragall se'ns presenta com un pensador. Recordem que és ell qui es mostra en tot moment preocupat per l'encaix de Catalunya i Espanya. És l'avi dels Maragall d'avui qui composa l'Himne a la senyera, és ell el de “La dansa més bella que es fa i es desfà”, és aquest home de lletres que composa la “Oda a Espanya”:

On ets, Espanya? -no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua -que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre als teus fills? Adéu Espanya! (1) Ja que hem fet referència al romanticisme inherent en la seva personalitat, la filiació germànica de Maragall va consolidar extraordinàriament la seva gran vocació poètica. Ja ho hem dit. Maragall no fa d'advocat, ni potser ben bé de periodista. La seva vocació és més aviat d'intel·lectual compromès amb la nació que l'envolta. D'aquí que bo i exercint aleshores

com a escriptor, la plataforma del diari li permet moltes coses. Entre article i columna, entre conferència i la captivació per la poesia, Maragall també exerceix de traductor. A més de traduir algun clàssic com Homer o Píndar, el seu desig és també el de treure el cap envers el que s'està elaborant a Europa i més concretament en la cultura alemanya, de manera que després dels grans poetes, Goethe, Novalis, Heine, Schiller, dels músics com Bach o Wagner (del qual tradueix al català el llibret del Tristany i Isolda), Maragall es topa amb l'obra i la personalitat potentíssima de Friedrich Nietzsche del qual tradueix una part del El poeta Joan Maragall en la seva maduresa. Zarathustra de manera que Joan Maragall és el primer traductor d'aquest sensibilitat però sí l'acompliment filòsof en el context de la cultura cata- d'uns anhels amorosos ben expreslana i en el context hispànic. Per tant, sats en la seva lírica de joventut: doncs, el sentiment i l'estètica romàntiques -del romanticisme més pur- es Quants amors abandonats reforcen per sempre més en la seva a les vores dels camins personalitat i de retruc en la seva obra van llançant desesperats poètica per l'efecte de l'estudi de la llurs aromes pels confins! (3) cultura alemanya. Voleu un poeta romàntic? Doncs ací el tenim per parDesprés quasi any darrera any tida doble, per constitució i sensibilitat s'esdevindiria la maduresa intel·lecpersonal i per formació. tual i personal del poeta amb els tretze fills que es succeïrien. Quin dia avui! Els camps ja són tots verds I ella m'ha aparegut com novament Resplendenta, sencera, arrodonida, Al bell atzar del dia, un sol moment s'alça per sobre el mar la lluna plena: Sos ulls com flors a sobre meu oberts. així sento pujar la meva vida El cel era serè i el jorn brillant, astre sense minvant en nit serena. El vent d'hivern tornava ventijol... Dels braços dels amics als de l'aimada, Jo me n'he anat pel jorn enlluernat un moment vaig sentir l'esgarrifosa A meditar els seus ulls al bat del sol (2) gran buidor de l'espai... (4) JOAN MARAGALL, MODERNISTA A trenta un anys Joan Maragall va casar-se amb Clara Noble que tenia tot just divuit anys. El casament va suposar la concrecció del seu romanticisme personal; no la concrecció total del romanticisme que bategava en la seva

Progressivament, doncs, Joan Maragall madura en la vida i a través dels seus articles i al·locucions al “Diario de Barcelona” va fent-se un prestigi en la societat barcelonina de l'època. Al 1886 Maragall va fer-se soci de l'Ateneu Barcelonès, aleshores una institució que va esdevenir el

pDS_51


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 52

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

Biografia de Joan Maragall de l'escriptor Josep Mº Corredor.

nucli i el recer d'una intel·lectualitat prestigiosa que procurava accions per tal d'esdevenir “moderna”, és a dir en primera instància allunyada dels plantejaments conservadors i immobilistes de la ja grinyoladissa i encarcarada “Renaixença”. Per entendre'ns Joan Maragall des dels seus vint-i-sis anys es relaciona i pren contacte amb la joventut progressista del moment, la joventut 'moderna' de Barcelona. Sembla ser que una de les figures que va trencar d'una manera radical amb la carrincloneria patriotera dels patricis de la “Renaixença” va ser l'enginyer i lingüista Pompeu Fabra el qual va titular una de les seves obres primerenques Gramàtica del catalán moderno (1891). Fabra no estava per lilainades, anava per feina i tenia ben clar que la llengua catalana no podia seguir immersa en una disparitat tan gran de criteris ortogràfics i lingüístics. El fet que Pompeu Fabra utilitzés l'adjectiu “modern” per a una de les seves obres va ser clau perquè la colla que s'agrupava entorn de l'Ateneu Barcelonès en la qual hi havia autors de teatre, escriptors, músics, arquitectes o pintors com Santiago Rusiñol, Joaquim Casas Carbó, Enric Morera, Enric Granados, Josep Puig i Cadafalch, Raimon Casellas, Fabra i el propi Maragall van impulsar la revista “L'Avenç” la

52_pDS

qual va assentar les bases per a una nova generació intel·lectual de nou punt de vista: 'els modernistes'. L'estètica artística, literària i lingüística de “L'Avenç” va propugnar una generació d'artistes i escriptors en llengua catalana que pretenien donar al català i a la cultura catalanes una aurèola de cosmopolitisme i d'europeisme que superés la labor dels homes de “La Renaixença” i així va ser com 'el modernisme' es va consolidar. A dir veritat, però, el jove Joan Maragall veia amb un punt d'escepticisme els qui s'autoanomenaven 'modernistes' perquè ell els veia massa eixelebrats. No cal dir que figures com la de Santiago Rusiñol era arrauxada, arrauxada. Per aquests temps Jaume Brossa havia publicat precisament a les pàgines de “L'Avenç” un article que va fer forrolla entre la intel·lectualitat més conservadora, l'article es titulava “La joventut catalana d'ara” el qual suposava un trencament amb l'immobilisme conservador dels patricis barbuts de “la Renaixença”, homes de patilla ampla i barret de copalta, que incloïa Guimerà entre d'altres respectables patricis. Maragall des de la talaia del diari i des de la seva residència burgesa de Sant Gervasi, al número 79 del carrer d'Alfons XII, contemplava tota la societat i el desenvolupament del modernisme amb molta més serenor que alguns dels seus membres. Sigui com sigui, Joan Maragall ja consolidat com a poeta i intel·lectual de categoria, va esdevenir des d'una certa distància més aviat conseller dels joves intel·lectuals i escriptors modernistes. A Maragall l'anarquisme que agitaven alguns joves modernistes l'exasperava, li feia por perquè ell ja es veia un home absolutament madur. El contrast l'havia expressat l'any 1893 quan es va produir un atemptat amb bomba al Gran Teatre del Liceu la nit del 7 de novembre. Al 1893 el matrimoni Maragall / Noble ja tenia dos fills. Maragall expressà amb viu sentiment la impressió i el dol que suposà l'atemptat: Furient va esclatant l'odi per la terra regalen sang les colltorçades testes, i cal anar a les festes

amb pit ben esforçat, com a la guerra. (5) Enllà d'aquesta eventualitat que certament arribà al fons de l'ànima del poeta, Joan Maragall s'anava distingint com a pensador i conseller de personatges que es movien entorn de la política i de les lletres catalanes. En ple esclat de l'art, la literatura i el pensament modernistes l'any 1900, Maragall havia donat a la llum pública els poemes i les llegendes pirinenques, obres com El Mal caçador o l'intrigant poema d'arrels medievals que és El comte Arnau.

Edició francesa dels poemes de Joan Maragall, 1968

LA VACA CEGA, 1883 Entre els poemes d'exaltació de la natura l'any 1893 en el temps de les seves vacances a Sant Joan de les Abadesses, mentre passejava cap a la Font del Covilar als afores de la població, Maragall va fixar-se en l'eventualitat i la tragèdia d'una vaca que no era una vaca qualsevol; es tractava d'un animal cec. La ceguesa impressiona sempre i en tot moment tant si la pateix una persona humana com si la pateix un animal. En aquest cas el poeta es fixa amb gran sensibilitat en un pobre bòvid cec. El poema és d'un patetisme atroç. Maragall escriu el poema que quasi el va fer famós


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:05

Página 53

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

“La vaca cega”; text que és va sentenciar de mala manera la poesia d'una riquesa lírica i ideològica de Joan Maragall i la teoria de la parausensacional. Per què? Doncs la viva. Hi hauria molt a dir sobre la perquè es tracta de la contemposició esnob i pedant d'Eugeni d'Ors i plació d'un element que forma pel poc respecte que va expressar pel part de la natura però que hi té poeta i per la generació modernista. una posició marginal. L'animal està sol. Per què? Perquè no hi En aquest país hem tingut massa veu, el poeta reitera: és cega. No vegades el vici de tirar sorra als ulls de ve a abeurar-se a la font com les generacions passades però la cosa abans solia fer-ho, no, i s'apropa certa és que tant la generació de “La amb ses companyes, no, ve tota Renaixença”, com el “modernisme”, sola. La solitud de l'animal crida com el “noucentisme”, com “les l'atenció del poeta. De fet, en el avantguardes” no són res més que la fons, Maragall en fixar-se en l'asuperació progressiva, catalana i catanimal solitari ve a simbolitzar la lanista de l'art i de la cultura expressafigura niestzcheana, enfrontada des en la nostra llengua. L'aportació amb la incomprensió de la sociedel poeta Joan Maragall va ser sens Reproducció de la portada del llibre de Eugenio tat. El poema el qual per la seva dubte de primer ordre i convé que en Trias, El pensament de Joan Maragall, 1982. importància reproduïm més fem memòria i recitem i llegim l'abast avall, representa la lluita de l'inliterari d'aquest poeta certament neotel·lectual 'modernista' solitari el familiar, en un estat de quietud, d'or- romàntic. ■ qual lluita contra les incomprensions dre i de placidesa perfectes.” De fet de la societat conservadora que l'en- quan Joan Maragall mort, malauradavolta. La producció artística dels ment massa prematuramodernistes no va ser compresa en el ment l'any 1911, hom creu i seu moment. Maragall és clar va fer indica que el 'modernisme' costat als modernistes. Tant va ser així ja s'havia liquidat. Un any LA VACA CEGA que Caterina Albert i Paradís, l'escrip- abans de la seva mort com tora “modernista” de L'Escala es refu- si es tractés d'una premoniTopant de cap en una i altra soca, gia en la personalitat i els consells lite- ció teològica i existencial el avantçant d'esma pel camí de l'aigua, raris de Joan Maragall quan escriu el poeta publica el seu universe'n ve la vaca tota sola. És cega. seu meravellós poema en prosa que sal Cant Espiritual, 1910: D'un cop de roc llançat amb massa traça, és la seva novel·la “Solitud”. Caterina el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre Albert no s'atrevia a signar la novel·la Si el món és tan formós Sense li ha posat un tel: la vaca és cega. perquè era una dona i fins aleshores, yor, si es mira 1906, havien estat comptades les amb la pau vostra a dintre de Ve a abeurar-se a la font com ans solia, dones que havien publicat alguns tex- l'ull nostre, mes no amb el ferm posat d'altres vegades tos en llengua catalana. Doncs va ser què és ens podeu dar en una ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Joan Maragall qui va suggerir i va altra vida? (7) Ses companyes, pels cingles, per les comes, esperonar Caterina Albert perquè pel silenci dels prats i en la ribera, publiqués els seus articles i la novel·la A partir de 1906 sorgifan dringar l'esquellot, mentres pasturen amb el pseudònim de connotacions ren en el panorama cultural l'herba fresca a l'atzar...Ella cauria. masculines, Víctor Català. Per tant, català els “noucentistes” Topa de morro en l'esmolada pica Maragall amb el temps, compaginant molt més refinats, més i recula afrontada...Però torna, la seva vida domèstica i intel·lectual, tocats i més posats sobretot i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. des de la seva casa de Sant Gervasi, en qüestions de dignificació va convertir-se en un autèntic conse- i modernització de la llengua ller polític, literari i filosòfic de la gene- catalana. El factòtum de la Beu poc, sens gaire set. Després aixeca ració “modernista”. Josep Pla diu de nova estètica va ser Eugeni al cel, enorme, l'embanyada testa l'ambient en el qual visqué el poeta d'Ors que entre les males amb un gran gesto tràgic; parpelleja que, “visqué enmig del seu ambient coses que dugué a terme, damunt les mortes nines, i se'n torna (1) Del poema “Oda a Espanya”, 1898 (2) Del poema “Diades d'amor”, 1904 (3) Del poema “Amors”, 1907 (4) Del poema “Nuvial”, 1892 (5) J OSEP PLA , Joan Maragall (un assaig), Edicions Destino, Barcelona, 1984 (6) Del poema Cant Espiritual, 1910

orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

pDS_53


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 54

QUADERN D’APUNTS

Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

Afers exteriors Diu que la meva proposta publicada en el número anterior té certa acceptació. Tenim notícia d'alguna persona sarrianenca o vinculada amb el poble que ha inclòs al seu equipatge un exemplar de Parlem de Sarrià i es retratarà amb ell durant les vacances, davant algun escenari fotogènic. És més: tenim constància d'algú que ja ho ha dut a la pràctica i que ja ens farà arribar el resultat. I encara diria més: tenim constància que algú, després d'haver complert amb aquest encàrrec, s'ha desempallegat de la feixuga càrrega abandonant l'exemplar en el propi lloc de la instantània fotogràfica. Una mena de bookcrossing de revistes que ja s'escapa del platejament de la proposta però que l'acaba d'arrodonir.

Falsa alarma Un rotatiu gironí publicava aquest trimestre que el nostre CEIP havia tornat a ser víctima de robatori. Hi haurien tornat a entrar els lladres, haurien causat seriosos desperfectes i s'haurien endut béns de valor. Semblava que s'havien acarnissat amb l'aula d'informàtica, que hauria quedat especialment mal parada. Després del disgust inicial (el CEIP Montserrat ha rebut altres vegades tan sinistres visites), va venir l'aclariment. Per error, el diari havia publicat Sarrià quan volia dir un altre poble de la comarca. Sap greu pel col·legi a qui va

54_pDS

tocar el rebre, però tal vegada la publicació d'aquesta errada ens ha salvat de mals majors. Algú pot pensar que a l'escola de Sarrià ja no queda res més per robar-hi.

Flama del Canigó Aquest any, la Flama del Canigó ha baixat de les altures en bicicleta de muntanya, procedent de Sadernes. Ha estat acompanyada Entrega de la Flama del Canigó davant l’Ajuntament. pels Amics dels Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter Gegants, ha estat rebuda davant l'Ajuntament, de Girona, Salt i Sarrià de s'ha llegit el manifest i se Ter, enguany dedicat a la gasn'han repartit esqueixos a tronomia, als llibres de cuina entitats del poble per encendre i a les experiències literàries focs a les revetlles respecti- i culinàries dels autors partives. Des de Sarrià s'ha dut cipants. La xerrada d'aquí, pel periodista també a Cornellà del Terri, on presentada ha servit per encendre una Josep Guardiola (res a veure gegantina foguera feta amb amb l'altre) anà a càrrec de palets i embalatges de fusta Pep Nogué, tot un personatge, industrials. Que lluny queden ben conegut per les seves aquells anys on la foguera de intervencions a la ràdio i que Sant Joan servia per fer endre- ens ha visitat en d'altres ocaça de golfes i magatzems i es sions. Cal deixar constància i cremaven cadires coixes, bas- en puc donar fe que, en l'acte timents vells i elements de organitzat a la Sala Patronat decorat domèstic en hores bai- l'audiència va ser espectacularment i amb diferència la més xes. nombrosa de tota la sèrie. El Xup-xup a la biblioteca poder de convocatòria de l'AnAquest redactor ha pogut seguir na Maria i la participativa gairebé totes les sessions del resposta de les Dones més que cicle de xerrades “Les biblio- mai, generosament proveïdes de teques fan xup-xup”, un cicle ratafia, van obrar el miracle itinerant per les biblioteques d'omplir la sala. Un èxitàs.■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 55

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

Els actes d’entrega dels premis St. Jordi a l’escola varen concloure amb l’actuació musical a càrrec del grup Dansons, que varen fer saltar i gaudir a la mainada. Fotos: CEIP Montserrat.

CONCURS SANT JORDI 2010 CEIP Montserrat

E

nguany, en els treballs literaris de Sant Jordi, vam voler fer un petit homenatge a Gianni Rodari en el 30 aniversari de la seva mort ja que tants contes ens ha deixat. El tema va ser “Any de contes!” La participació dels nens i nenes de l'escola va ser molt important, cal deixar palesa la gran quantitat de treballs tant de prosa com de poesia que van presentar des dels més petits fins als més grans i com podreu veure, molt originals i ben treballats. Per tant la més sincera felicitació a totes i tots els alumnes que amb tanta il·lusió any rere any hi participen. El lliurament de premis es va fer el mateix dia de Sant Jordi al pati de l'escola i vam comptar amb la presència del Sr.Alcalde i del Sr.Regidor d'ensenyament. L'acte va concloure amb una gran actuació musical a càrrec del grup DANSONS que ens va fer saltar, ballar i gaudir d'una bona música.

FELICITATS A TOTS I A TOTES !

pDS_55


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 56

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

LA MEVA ESTRELLA ELS TREBALLS GUANYADORS HAN ESTAT:

S

CATEGORIA PETITS (CICLE INICIAL) Poesia CLARA JIMENEZ MUÑOZ

La meva estrella

Prosa BRUNA QUINTANILLA VILA XAVIER TARRÉS TEIXIDORS ARNAU SANMARTÍ FERNÁNDEZ

Les aventures de la Berta El gat i el ratolí Un any de contes

CATEGORIA MITJANS (CICLE MITJÀ) Poesia ANNA ISAURA MORENO SOLA ISSAC MEMBRIVE RIVERO NOEMÍ MORENO MOLINA

M'agrada molt llegir L'escola abandonada Un gran dia

i pogués comprar una estrella per petitona que fos, em pensaria ser l'amo del tresor més fabulós Em faria, per anar-hi, un coet espacial quan aquí els llums s'encenguessin jo ja seria allà dalt! La meva estrella tindria un nom inventat per mi i als amics us el diria perquè hi poguéssiu venir. Clara Jiménez

Prosa ESTHER MARTÍNEZ VINTCENS IVAN CRESPO PORTILLA AINA MAGRET VILA

El somni d'un petit astronauta Les aventures del ratolí El riure de l'Anna

M'AGRADA MOLT LLEGIR ‘agrada molt llegir abans d'anar a dormir penso en la Ventafocs Ai quina son!

M

CATEGORIA GRANS (CICLE SUPERIOR) Poesia AINA MEMBRIBE RIVERO ANNA VILA RIBAS NIL QUINTANA LÓPEZ

El llibre encantat Gerónimo Stilton Els contes

Prosa SERGI ALBARRAN RINCÓN ALBA M. NARANJO MATEOS ANNA CASILLA CREIXANS

Libropólis Sarrià L'amistat existeix

Somio en les princeses tancades en un castell un crit de la Rapunzel ja ve el gran cavaller. Amb l'escut i el cavall blanc arriba a matar el drac i a la setmana següent ja s'estan casant. Les amigues de la princesa fan un gran casament i els amics del cavaller s'ho passen molt bé. Anna Isaura

LES AVENTURES DE LA BERTA

H

i havia una vegada una nena que es deia Berta i tenia un patinet màgic. La Berta li encantava lliscar amb el patinet... pel carrer, per la plaça i pels núvols perquè podia volar. Només calia dir: llampec amunt! Un dia va voler anar a berenar a dalt del cel. Quan va ser a dalt va veure un núvol trist. La Berta li va preguntar: què et passa? El núvol li va contestar: tinc la panxa plena d'aigua. -Vols que t'ajudi? Si us plau!!! Va dir el núvol. La Berta va començar a fer-li pessigolles per tot arreu fins que va petar de riure. A poc a poc va començar a ploure. Amb la llum del sol va sortir l'arc de Sant Martí. -Gràcies Berta, ja em sento millor. -Adéu núvol. La Berta va lliscar per l'arc de Sant Martí i va tornar cap a casa.

56_pDS

Bruna Quintanilla


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 57

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

EL SOMNI D'UN PETIT ASTRONAUTA i havia una vegada l'Alexandre un nen de set anys, que sempre estava somiant en ser un astronauta. Quan estava a casa, a l'escola o en el pati amb els tubs dels columpios. Però un dia mentre estava a casa van passar per la tele un documental de l'univers. En aquell moment va decidir posar-se a fer un coet amb el que tenia per casa, quatre tubs grossos i cargols entre altres coses que va agafar del seu pare. I així va construir un coet fantàstic que funcionava amb un combustible molt especial, que era aigua amb sucre. Tot estava a punt per començar l'expedició per l'espai infinit. Va agafar la seva motxilla plena del seu menjar preferit, l'ordinador, la càmera de fotos i el més important: el seu traje espacial que es va fer amb un casc de bicicleta vella, unes genolleres i un vestit que ja no utilitzava la seva mare per aprimar que semblava com de plàstic. I començà el compte enrere: Deu, nou, vuit, set...quatre, tres, dos, u i zero!!!! L'Alexandre dins la nau espacial ja anava cap l'univers. Sssssssscccccccccccchhhhhhh!!!!!! Tot era fosc però ple de llumetes de colors molt boniques i espectaculars que eren les estrelles, i la seva estimada Terra cada cop es veia més petita. També va passar pel costat de la Lluna tan bonica i plena de màgia amb els seus cràters que formen la cara riallera que es veu des del nostre planeta blau. I va més lluny i més lluny fins arribar a un planeta desconegut. La seva

H

superfície era de mil colors i va agafar mostres amb uns pots de iogur de vidre buits, i va fer fotos a tort i a dret. Observa que tenia tres sols, que les plantes i flors i animals eren grans, diversos i molt estranys, que cada vegada quedava més bocabadat, amb aquells descobriments que estava realitzant. Tanta emoció li feu venir gana i s'assentar en una pedra, obrí la motxilla i tregué el seu entrepà de pa amb oli i sal i xocolata que era el seu preferit, però no havia fet la primera queixalada que sentí com un miolar de gat, es girà i quina fou la seva sorpresa, hi havia un ésser fantàstic, tenia cos i morro de gat, uns ulls com de granota, unes orelles que semblaven les d'un burro i una cua com de cocodril...Se l'hi acostà i fent-li una moixaina li donà un bocí dels seu entrepà. I aquell animal, ésser extraterrestre o no sé com dir-li l'acompanyà a fer una visita pel seu món, varen passar per rius de mil colors, prats plens de flors gegants, animals exòtics fins que arribà la nit i l'Alexandre s'entornà cap a la nau on es posà el pijama i per la finestra del coet observava les cinc llunes que tenia: una groga, l'altra vermella, blanca blava i verda, i quan estava fent el seu diari d'abord explicant tot el que havia vist, va sentir un crit que deia... Alex, a sopar!!!!!!!!! Era la seva mare que el cridava per anar a sopar. Ooooohhhh!!!! Havia sigut com una de tantes tardes dins del seu coet, del seu dormitori... Però algun dia serà de veritat, ja que el seu somni és ser de gran astronauta. Esther Martínez

EL LLIBRE ENCANTAT

Q

uan tothom està dormint, la Laia està llegint un llibre encantat, que no sap on l'ha trobat. Una bruixa l'ha deixat i una trampa li ha parat, si la Laia el llegeix, del món desapareix. Una nota ha trobat d'algú que li ha passat. La Laia es sorprèn, però tot seguit ho compren, si al nen vol fer tornar, un seguit de proves haurà de passar.

Una passa endavant, metre va parlant tres passes endarrere per atravesar una frontera. Una volta a peu coix mentre el dia s'enfosqueix. i l'encanteri s'esvaeix. La Laia al peu de la lletra ho segueix I el nen apareix. Tots dos decideixen el llibre enterrar Per l'encanteri fer marxar. Vet aquí un gat vet aquí un gos, Aquest encanteri s'ha fos. Comecocos Anna Membrive

pDS_57


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 58

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

LIBRÒPOLIS i havia una vegada un planeta que es deia Libròpolis, on tots els habitants eren llibres. En aquest planeta hi havia llibres i contes d'astronomia, d'història, de ciències, de matemàtiques... La gent dels altres planetes acudia sovint a Libròpolis a buscar contes per llegir-los, explicar-los... Però un dia van descobrir un planeta que es deia Internet i la gent va deixar de comprar llibres o demanar llibres en préstec a Libròpolis. Una vegada una glaçada va afectar al planeta Internet i la gent va deixar de rebre el senyal i ja no van poder llegir. Mentrestant al planeta dels llibres estaven molt tristos perquè ningú no els demanava ni llibres ni contes. Quan l'Enciclopèdia, l'emperador del planeta dels llibres, es va assabentar que el planeta Internet havia quedat incomunicat, va demanar que enviessin propaganda a tots els planetes del seu voltant dient que els seus llibres estaven disponibles. Un nen del planeta Saturn, que havia rebut la publicitat, va decidir comprar un llibre per tal de conèixer com eren. Va comprar el llibre “Animals de tota mena”. Li va agradar tant que sempre el portava a sota el braç, el llegia a cada oportunitat que tenia, en tenia bona cura i el guardava en una lleixa de la seva habitació quan acabava de llegir-lo per tal que no es fes malbé. El nen va explicar als seus amics, que si compraven contes al país de Libròpolis segur que s'ho passarien molt bé llegint-los. Els seus amics li varen fes cas i també en varen comprar. Quan es va restablir la connexió amb el planeta

H

58_pDS

Internet ningú ja no va tornar a fer servir aquest servei per llegir ja que els agradava més llegir llibres i contes en format paper. Els del planeta dels llibres estaven molt feliços, però els del planeta Internet estaven molt tristos. Més tard, un llibre que anava al planeta Júpiter i que s'anomenava “Aprèn a sumar” es va desviar de la ruta i va anar a parar al planeta Internet. Allà va comprovar que tots estaven molt tristos, va veure un disco (CD) que es deia “La jungla” plorant i li va preguntar què li passava. Aquest li va contestar que ningú el volia comprar ni fer servir, que se sentia molt desgraciat. El llibre li va dir que no s'havia de preocupar perquè ell parlaria amb l'emperador de Libròpolis i segur que trobarien una solució. Va retornar al seu planeta, va parlar amb l'emperador i li va explicar com se sentien els habitants d'Internet: també li va explicar molts dels avantatges que comporta Internet. L'emperador s'ho va estar pensant una bona estona i al final va trobar una solució perquè tant els habitants de Libròpolis com els d'Internet poguessin estar feliços. A partir d'aquell moment cada vegada que es comprés un llibre o un conte, aquest aniria acompanyat d'un CD o d'un link a Internet. La solució va resultar molt satisfactòria i tots vàrem poder comprovar la seva utilitat i mai més no hi va haver rivalitat entre els habitants de Libròpolis i els d'Internet sinó que es consideren eines complementàries les unes de les altres. JACK Sergio Albarrán


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 59

ESPAI ESCOLAR [Biblioteca CEIP Montserrat

LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA PLENA DE LECTURES I EMOCIONS Immaculada Sabaté de Santiago Coordinadora biblioteca de l'Escola

T

reballar a la biblioteca és sempre engrescador, divertit, ...un plaer. És un privilegi gaudir de moments plens d'emoció al llarg del curs en totes les activitats que s'hi fan i no només a les hores de classe, també a les hores de pati s'omple de l'alumnat que sap trobar una estona per llegir i a extraescolars, que hi ha nens i nenes que prefereixen escoltar contes tranquil·lament. Sempre està plena i els llibres estan molt ben acompanyats, només descansen quan es fa fosc. Els membres de la comissió de l'escola encara recordem el passat mes d'abril que hi hem viscut un mes sensacional: les visites a l'exposició de “contes de Sant Jordi, dracs, princeses, reis, castells” ens han portat moltes anècdotes i sobretot molta màgia, totes les activitats d'animació que hem realitzat han encomanat ganes de llegir, escoltar, inventar històries, algunes visites d'autors que ens van deixar bocabadats, els nens grans que van preparar contes per explicar als petits i que també van anar buscar l'alumnat de P-5, per gaudir del bibliopati i fins i tot alguna mare que ha volgut venir a ensenyar-nos els contes que ella

mateixa pensa i prepara. Sempre passa, aquests dies es respira un ambient diferent. Ah!!! la diada de Sant Jordi excepcional!!!! Els jocs florals, que també ja havíem gaudit d'alguna lectura a la nostra biblioteca, les cançons dels petits, fantàstiques,... Un altre moment que recordem del dia de Sant Jordi és quan l'Ajuntament ens fa el regal del lot de llibres nous, que cada any esperem amb molta il·lusió. Els nens i nenes de totes les edats, des dels petits als més grans, contagien el seu entusiasme pels llibres. Les mans se'ls hi anaven soles cap els llibres, “Mira aquest que bonic” “Jo vull aquest i aquest, els puc reservar per endur a casa?” No teníem ni temps per registrar-los, tenien pressa per llegir-los,... “Aquest explica la història del drac de Banyoles “Oh, n'hi ha tants que m'agraden que no sé quin triar”…”quines il·lustracions més xules” i així mil comentaris més. Però el millor és veure les seves cares, les seves expressions, no només la dels menuts que s'ho passen d'allò més bé escoltant i mirant contes. Els grans també saben apreciar contes especials, amb dibuixos fantàstics i amb poca lletra, llibres de coneixements i també lectures de tot tipus. Val la pena dedicar moltes hores llegint i seleccionant llibres, organitzant i triar-ne per a cada ocasió, programant activitats de dinamització que tinguin “ganxo”, per ex. inventar contes de Sant Jordi amb els alumnes també ens ho ha fet passar bé. Amb tot això, hem descobert els ingredients

En el nostre bosc encantat de la Biblioteca hi ha un munt de missatges.

necessaris per cuinar una bona recepta per fer bons lectors: Uns quants Kilograms de bona literatura. Un sac ple de personatges (dracs, princeses, el petit príncep, la caputxeta, les cabretes, bruixes, follets,…) Un grapat d'imaginació (cal ser generós amb aquest ingredient) Un pessic d'alegria, entusiasme i bon humor. També cal tenir una mica de paciència, humor,... col·laboració,... I sobretot també tenir un lloc ben càlid per cuinar: la Biblioteca pot ser un lloc excel·lent! Tot això cal cuinar-ho amb molta estima, es remena molt i molt bé i de ben segur que obtindrem un bon resultat: una experiència inoblidable e irrepetible. Després de tot això, no podíem parar aquest ritme i vam continuar amb més activitats interessants: vam muntar una taula per poder-nos intercanviar llibres, així vam contribuir a la sostenibilitat, amb la reutilització, i... per anar dient adéu a aquest curs, que, com tots ha passat mot ràpid, en el nostre bosc encantat de la biblioteca hi ha un munt de missatges que els nens i nenes ens deixen per fer-nos venir ganes de llegir durant l'estiu. ■

pDS_59


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 60

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

“NI UNA CULLERADA MÉS SENSE ALEGRIA”

Grup

Per Agnès Vila i Mònica Singla Educadores aula dels nadons

C

ada any quan comencem l'escola sabem que els més menuts necessitaran d'una atenció especial: protecció, seguretat, confiança, cura, comprensió, amor i molt d'efecte. Joel En el moment que l'infant ens coneix i s'ha adaptat a l'espai de l'escola, hi ha la possibilitat d'ampliar l'horari i que es quedi a dinar. Al inici de curs ens trobem alguns nadons que encara prenen pit o bé el biberó. Després comencen a menjar la verdura triturada, al principi amb la dificultat d'aprendre a menjar amb la cullera. I més endavant i seguint les indicacions del pediatre es van introduint nous aliments com la verdura amb pollastre, vedella i peix. Les famílies ens van informant al llarg del curs dels diferents canvis d'alimentació del seu fill/a. Com fem el pas del bol de verdura triturada a els aliments sòlids? Sol ser cap els voltants dels deu mesos que els infants se'ls pot començar a oferir un trosset de pa, galetes, palets... Quan l'infant manifesta interès pels aliments sòlids, primer li donem el bol de verdura trinxada i després li oferim una mica del segon plat per exemple: tallets de pollastre, una mica de peix tallat petit, tallets d' hamburguesa de vedella...i de postres una mica de fruita començant per les més toves com el plàtan. Després si el nen/a manifesta més interès pel sòlid que per la verdura triturada es quan comença a menjar el menú de l'escola. En aquest procés alguna vegada ens hem trobat que si mengen poc del menú proposat, els hem ofert mig bol de verdura trinxada. Durant els àpats l'infant gaudeix del plaer de menjar, explora amb les mans les diferents textures i experimenta les sensacions dels diferents gustos. Les educadores acompanyem aquest procés ajudant amb la cullera petita i a poc a poc introduïm la forquilla petita. Els nens i nenes acaben aconseguint punxar amb la forquilla els diferents aliments.

60_pDS

Jana

L’Agnès amb l’Alexia

Les postres els oferim amb un plat i ells trien la peça de fruita que més els agrada, de vegades algun infant agafa una fruita a cada mà. L'actitud de les educadores és sempre respectuosa amb les necessitats dels infants. Quan un nen o nena fa més demanda nosaltres li oferim la possibilitat de repetir d'aquell plat de la mateixa manera que si no en vol més li retirem, en cap moment forcem i ni obliguem. Creiem que els moments dels àpats són moments per gaudir del plaer de menjar. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 61

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

Festa de fi de curs amb l’Àngel Daban

LES FESTES MÉS ESPERADES: ANEM D'EXCURSIÓ I S'ACABA EL CURS !!! Montse Gelada. Ampa EB Confetti

Q

uan s'acosta el fi de curs es quan l'AMPA té més feina en l'organització de les últimes activitats per als nens. El grup de 2 anys planta el seu hort, hi ha l'excursió de final de curs al planeta màgic, es preparen els regals de fi de curs i finalment hi ha la festa de l'últim dia d'escola. Buff ... molta feina en pocs dies però anem a poc a poc. Es comença amb l'AMPA comprant enciams per als nens del grup de 2 anys. Ells són els responsables de plantar-los, regar-los i cuidar-los. L'últim dia de classe es tallen i cadascú s'emporta el seu a casa. Per molts d'ells és la primera vegada que tenen una planta al seu càrrec i els fa molta il·lusió veure com creix i com obtenen

un resultat per la seva feina. Felicitats petits agricultors i que vagi de gust l'amanida que podeu fer amb el vostre enciam !!! Seguidament ja ens trobem que el dia 29 de juny hi ha la sortida de final de curs. Per a molts d'ells és el primer cop que van amb autobús. És una experiència fantàstica. Aquesta activitat és íntegrament pagada per l'AMPA, ho sigui, que els pares podeu estar tranquils que els diners de les vostres quotes són per fer activitats per als vostres fills. Tots els nens de l'escola van al Planeta Màgic de Banyoles. Cap a les 9.30 h surten ordenadament els alumnes de les aules i van pujant als dos autobusos que els han de portar d'excursió. El grup de nadons ha de portar la seva cadireta però la resta ja no cal. Es lloguen uns busos especial-

ment pensats per portar nens i que ja tenen els corresponents cinturons de seguretat. Els nens marxen molt i molt contents i segur que s'ho passen d'allò més bé saltant i jugant a Banyoles. Parlant amb les educadores sé que molts d'ells ja van cantant durant el viatge cap al Planeta Màgic. I pares no cal patir !!! Cap nen plora ni demana pels seus pares ben al contrari. Tots s'ho passen molt bé saltant, corrent i gaudint de totes les atraccions que hi ha. El grup de nadons , tot i ser els més menuts, gaudeix de la festa dins de la piscina de boles. Tornen a l'escola el mateix matí, així els que només es queden al matí els pares ja els poden recollir, i la resta poden dinar i mantenir la seva rutina de dinar i dormir. El dia 30 de juny és l'últim dia de classe. Els alumnes abans de marxar

pDS_61


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 62

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

cap a casa a les 17 h es troben el regal que fa l'AMPA com a record del seu curs escolar. Enguany el regal era doble: hi havia un CD de música on es poden escoltar les cançons que els nostres fills canten a l'escola. També hi havia un “taper” per a cada nen. Aquest regal està pensat perquè l'escola Montserrat és una escola verda, o sigui, ecològica. Això vol dir que no es poden portar els esmorzars embolicats amb paper. Així doncs, i pensant en els nens dels grups de dos anys que l'any que ve ja van a l'escola dels grans, ja tenen un lloc on portar els seus aliments. El “taper” està pensat que els nens el puguin obrir amb facilitat i ells mateixos tenen autonomia per esmorzar. Els regals sempre es fan pensant en els utensilis que demana l'escola als seus alumnes, ho sigui que són sempre coses útils i que els pares segur que haureu de fer servir. I arriba ja la traca final: la festa de fi de curs !!! És el dia 30 de juny i a les 19.00 h es fa la festa. Aquí s'hi reuneixen tots els alumnes que marxen, els que es queden i els nous que arriben. És una festa pensada per a tothom. Els pares dels alumnes col·laborem portant alguna cosa de menjar o beure.

Cada classe és l'encarregada d'alguna cosa i així a la festa hi podem trobar de tot. L'escola fa entrepans per als nens. I algun petit exemple és que la classe del peix irisat havia de portar coses dolces o salades i la classe de la petita tulipa portava sucs de fruita. Entre tots fem una festa molt lluïda i on hi ha de tot. L'AMPA en aquesta festa hi posa la música. Es contracta sempre un grup d'animació per fer ballar als més menuts i als seus pares. Enguany hem contat amb l'actuació de l'Àngel Daban. Que al ritme de la seva música i les seves cançons va fer moure a tothom. La gent s'ho va passar molt bé. Moltes gràcies a tothom per la seva ajuda i esperem que aquest dia fos especial per a tots vosaltres i per als vostres fills. A alguns us diem fins l'any que ve, a uns altres us donem la benvinguda i als més grans us desitgem que us vagi molt bé la nova aventura que començareu a l'escola dels grans. Bona sort !

Ara ja només ens queda desitjar unes bones vacances a tothom! Donar les gràcies als pares i mares per la vostra ajuda i col·laboració en totes les activitats que organitzem. Donar les gràcies a l'escola bressol per tot el suport que trobem quan volem fer qualsevol activitat. Sempre la directora i totes les educadores estan al nostre costat i ens ajuden en el que necessitem. Gràcies per el vostre suport. I un especial agraïment a tota la gent de la cuina i neteja de l'escola. Elles són sempre les que quan ja s'ha acabat la festa han de recollir i acabar d'endreçar l'escola perquè els nostres fills ho trobin tot en perfecte estat l'endemà. Fan una feina molt important i moltes vegades és invisible als ulls de la gent. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

62_pDS


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 63

Enric Sansalvador i Boadas

A

quest cop, les enricvinalles va dirigides a aquelles grans persones que governen el país, per bé o per mal, els polítics. Totes les solucions van dirigides a persones: presidents, expresidents, candidats a la presidència o dictadors. Allà van!

La casa de pagès del polític, de 3 lletres.

(Mas) L'expresident del puig petit, de 5 lletres.

(Pujol) El dictador més present en l'exmoneda dels veins del Nord, de 6 lletres.

(Franco) Busco en el dirigent d'esquerres, de 10 lletres.

(Puigcercos) Expresident de la Generalitat amb més camarades, de 8 lletres.

(Companys) El polític més pizzer, d'11 lletres.

(Tarradellas) Ferrera castellana al candidat d'iniciativa, de 7 lletres.

(Herrera) Nom d'exalcalde de Barcelona al tetrabrik, de 7 lletres.

(Pasqual) President present en una localitat de Còrdova, de 8 lletres.

(Montilla) Nom de presidenta de comunitat amb més gavilança, de 9 lletres.

(Esperança)

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_63


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 64

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà

DEL CONTENIDOR GROC AL MOBILIARI URBÀ Assumpció Vila www.avilasimon.blogspot.com

M

és d'una vegada, quan fem el gest de tirar una bossa al contenidor groc, ens preguntem de què se'n fa de tot allò. La barreja és considerable: llaunes, brics, pots d'iogurt, ampolles d'aigua, bosses de plàstic, safates de porexpan.... tot un munt de deixalles que embolcallen els productes que hem menjat o utilitzat. Aquesta barreja també complica la seva tria. Una vegada es recull el contingut del contenidor groc es porta a una planta de reciclatge, on es separen els diferents tipus d'envasos. Des de la cinta transportadora, un imant separa la ferralla, mentre que un electroimant de Foucault destria els tetrabrics (que porten un film d'alumini) i les populars llaunes de begudes i menjar. El reciclatge de l'alumini surt a compte, ja que és més econòmic que fabricar-lo amb metall nou. La resta d'envasos són en la majoria plàstics, però per a la seva reutilització s'han de separar per tipus, per poder compactar-los en bales homogè-

64_pDS

nies que després, en una empresa especialitzada en reciclatge, es trinxaran en gransa. El PET (polietilè tereftalat) és present en les ampolles d'aigua i de refrescs. En alguns casos, la gransa serveix per fer ampolles reciclades, però habitualment el plàstic reciclat no s'utilitza per als productes d'alimentació per evitar la contaminació accidental, és a dir que s'hi hagi envasat algun producte tòxic i la neteja no hagi estat suficient. La gransa reciclada pot servir per fer-ne fibres tèxtils, com el forros polars. El PEAD, polietilè d'alta densitat, és el plàstic opac i de color, present en els productes de neteja, lleixiu, detergents, en la llet, en la gamma d'higiene personal, sabons, xampús i de l'automòbil com els olis lubricants. La gransa reciclada pot servir per fer cubells, altrament ampolles de detergents, canonades, sacs industrials, contenidors o bé malles de protecció. El PEBD és el polietilè de baixa densitat, el plàstic tou i prim de les bosses de plàstic del comerç. A Espanya es consumeixen cada any

10.500 milions de bosses de plàstic i reciclar-lo costa 3.000 per tona, mentre que fabricar-lo a partir del derivat de petroli només 25 . Per això, totes les campanyes s'adrecen a reduir-ne el seu consum, promovent l'ús de la bossa de paper, tèxtil o el cabàs. Per reciclar-lo s'ha de fer per aspiració degut al seu pes lleuger. La gransa s'utilitza per fer plafons, papereres i contenidors. El PVC, el ploriclorur de vinil, el trobem en les cortines de bany, les targetes de crèdit, els marcs de finestres, mànegues, tubs de canonades, banderoles, però també en aliments frescos, aquella pel·lícula molt fina per envasar i preservar. El seu reciclatge és molt complicat i se sol incinerar, tret d'algunes idees com les bosses fetes amb les banderoles publicitàries. El PP o polipropilè, és un plàstic molt lleuger que s'utilitza per fer coses tan petites que ni ens adonem de la seva existència: els taps de les ampolles de plàstic, les canyetes per beure, fibres de les escombres, envasos de iogurts i les fibres de les moquetes. Tècnicament és


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 65

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà

Els bancs i papereres del passeig Cinto Verdaguer fets amb syntrewood, una planxa que recupera els residus plàstics.

pot reciclar però es fa poc. Un objecte corrent fabricat amb el PP reciclat són les tanques mòbils de protecció i algunes tanques per parcs i jardins. El PS, poliestirè expandit, popularment conegut com porexpan, es troba en totes les safates de menjar, gots i plats d'un sol ús i en les boletes per embalatge. El porexpan no desapareix mai, es desfà en minúscules partícules que poden acabar a la cadena tròfica. Reciclat es pot convertir en plaques aïllants, safates, (que no siguin d'ús alimentari) i més boletes per l'embalatge. Com en les bosses portables, el millor es reduir-ne el consum, utilitzant gots, vasos i safates fets de materials orgànics. Cada dia surten nous productes

que utilitzen la gransa reciclada, en un intent de donar un nou ús al que s'ha recollit i evitar que vagi a incinerar o als abocadors . A més de les tanques mòbils, dels contenidors per la recollida selectiva i les estaques de jardins, que podem veure en l'espai urbà, a Sarrià de Ter, al passeig Cinto Verdaguer tenim un altre exemple de què es pot fer amb el plàstic reciclat: uns bancs i papereres dissenyats per la divisió Onadys Recicla de l'empresa de Cardedeu, Onadys Disseny. A més dels bancs i papereres, en el seu catàleg tenen pilones, cendrers, plafons i tanques per les illes de reciclatge que s'han fet molt populars. Aquesta empresa els construeix a partir del syntrewood, o fusta sintèti-

ca, una planxa feta a partir de plàstic reciclat, de la gransa que no s'ha pogut aprofitar per altres usos. La planxa la produeix una empresa de Maçanet de la Selva, Lasentine, la qual també té en el seu catàleg testos, calaixeres, estanteries i estris de ferreteria. Aquest material permet tancar el cicle dels les deixalles plàstiques, donantlos un segon ús. Reciclar, reutilitzar i valoritzar les deixalles, és el repte de la nostra societat. Però sempre és millor utilitzar vidre, paper o fusta, (per les begudes, per l'embalatge) que no pas plàstic. El vidre i el paper els sabem reciclar molt bé i es poden reciclar una i altra vegada. El plàstic no desapareix fins que no es crema i quan es fa, desprèn dioxines. ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_65


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 66

SALUT [Virus i bacteris

VIRUS O BACTERIS Per Emili Marco CAP Sarrià de Ter

E

n poques paraules, els virus produeixen infeccions víriques i els bacteris causen infeccions bacterianes. Hi ha altres diferències. Els bacteris es disseminen habitualment mitjançant el contacte corporal, especialment el contacte amb les mans. Els virus són molt més petits i sovint es disseminen fàcilment en l'aire però també a través del contacte amb les mans. La millor manera de prevenir algunes infeccions virals és la vacunació. Pels virus que causen infeccions en les vies aèries, existeix un vacuna contra la grip, que és d'especial importància per persones grans i amb malalties cròniques. L' higiene és de gran importància per prevenir la disseminació de la infecció i per això recomanem la utilització de mocadors i tovallons de paper, rentar-se les mans sovint, no tossir en l'aire ni en les seves mans, sinó que ho hem de fer sobre un mocador de paper. Els antibiòtics no tenen cap efecte sobre els virus i, per tant, no són útils si estem infectats per ells.

QUAN PODEN SER ÚTILS ELS ANTIBIÒTICS? La majoria d'infeccions, incloses algunes bacterianes, és curen gràcies al

66_pDS

nostre sistema immunitari, que és molt efectiu. Només en casos d'infeccions bacterianes farem servir els antibiòtics.

ANTIBIÒTICS. UNA CLASSE IMPORTANT DE MEDICAMENTS Quan els utilitzem correctament, els antibiòtics poden curar algunes malalties infeccioses i salvar vides, però quan són utilitzats de forma indiscriminada o inadequadament poden ser perjudicials. Els bacteris es fan resistents i l'antibiòtic ja no va la seva funció. Aquest és el problema més freqüent en molts països.. Per tant és d'importància la utilització de forma restrictiva i amb molt de cura. És vital, que el pares utilitzin correctament aquests medicaments degut a que molts antibiòtics es prescriuen a nens de poca edat.

REFREDAT El refredat o catarro comença amb congestió nasal i algunes vegades amb febre. Pot aparèixer mal de coll i tos al cap de pocs dies. El color del moc (groguenc o verdós) que apareix després d'uns dies és causat pel sistema immunitari i no és signe d'infecció bacteriana que hauria de ser tractada amb antibiòtics. La majoria dels refredats curen en 7-10 dies.

Centenars de virus són els causants del catarro. Normalment els adults solem tenir 4 episodis a l'any i els nens petits entre 6 i 8. No és necessari fer proves de laboratori ni tractar amb antibiòtics. Els seu tractament és simptomàtic, és a dir amb analgèsics o antitèrmics.

FARINGITIS Si vostè té mal de coll i s'acompanya de tos o congestió nasal similar a la del refredat , vostè està davant una malaltia causada per un virus. Si la seva gola esta afectada, te febre i és troba força malament, però no té tos ni goteix nasal, potser llavors que la seva infecció sigui bacteriana. És difícil apreciar si la infecció és vírica o bacteriana (Estreptococ) sense fer cap prova. Una forma d'ajudar el metge és fer un test ràpid a la consulta que dura aproximadament 5 minuts i és analitzar una mostra de les secrecions de la faringe que si reacciona positivament hi ha infecció bacteriana. És de gran suport llavors per donar antibiòtic.


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 67

SALUT [Virus i bacteris

GRIP La grip esta causada per un virus molt agressiu que s'escampa molt ràpidament. Sovint es contagien els familiars propers així com veïns i amics al mateix temps. Els símptomes incloent habitualment febre alta, tos, mal de coll, dolor al pit i sobre tot als muscles. La febre sol durar només de 5 dies però la tos és persistent fins i tot durant dues o tres setmanes. Aquí els antibiòtics no ens ajudaran. S'ha de prendre analgèsics, antitèrmics i fàrmacs per calmar la tos. Si es menester s'ha de quedar a casa fins que es trobi millor.

SINUSITIS Una inflamació sobtada de la cara amb sensibilitat dolorosa pot ser el símptoma d'una infecció bacteriana i hauria de ser avaluada per un metge. Un refredat pot complicar-se als 7-10 dies amb una sinusitis bacteriana. Els símptomes inclouen congestió nasal, dolor important de cara i dents i algunes vegades, poden afectar només a un costat de la cara. Ens

poden millorar els símptomes els analgèsics. Els pacients amb sinusitis bacteriana poden beneficiar-se de la utilització d'antibiòtics. No són signes de sinusitis bacteriana el mal de cap, el malestar quan inclinem cap endavant la cara ni la congestió nasal.

OTITIS Les infeccions d'oïdes causen dolor, particularment en nens i l'únic signe pot ser el plor. Per diagnosticar una infecció d'oïdes és examinant el timpà. Pot ser d'ajuda el tractament antibiòtic immediat si el nen és menor de 2 anys d'edat, si ambdós oïdes estan afectats, si existeix perforació timpànica, o bé, hi ha febre i malestar general. En el cas dels nens majors de dos anys, el 60% milloren el dolor en 24 hores i el 85% als tres dies sense tractament antibiòtic, però el tractament antibiòtic pot reduir o accelerar la recuperació en 1 de cada 15 nens majors de 2 anys. Es recomana prendre analgèsics els primers dies. Si el pacient no millora

passats tres dies, cal que que visiti al seu metge de família o pediatre per valorar la necessitat de donar antibiòtics.

BRONQUITIS Una bronquitis “refredat agafat al pit” és en la majoria dels casos una infecció causada per un virus. Un tipus particular és la bronquitis secundària al virus de la grip. Pot començar com un refredat o iniciar-se amb símptomes de pit i les vies aèries. La infecció causa tos, de vegades amb moc. El color de la flegma o esput no és indicador d'una infecció que necessiti tractament amb antibiòtics. El color del moc només és indicatiu de que el sistema immune està treballant bé. La febre passarà després de pocs dies, però la tos pot durar en els pitjors dels casos aproximadament un mes. Els antibiòtics no ajuden a accelerar la curació ni redueixen la tos. Davant una bronquitis en la que hi ha dificultat respiratòria, la tos persisteix, o presenta alguna malaltia cardíaca o pulmonar crònica es necessari acudir als serveis sanitaris. ■

pDS_67


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:06

Página 68

ESPORTS [Football Flag

WOLVES DE SARRIÀ DE TER Enric Sucarrats

F

a aproximadament dos anys un grup de nens i nenes del CEIP Montserrrat de Sarrià de Ter començaven a practicar un nou esport de la mà d'en Manel Iribarne. Aquest antic jugador de futbol americà va decidir introduir la versió sense contacte d'aquest esport per als nenes i nenes del poble: El Football Flag. El Football Flag és un esport on és imprescindible el treball en equip i l'estratègia al mateix temps que l'habilitat o la rapidesa. De la mateixa manera que el Futbol americà consisteix en aconseguir arribar a la zona de gol de l'equip contrari amb la pilota controlada, per fer-ho es poden fer jugades de passada o de carrera i els equips intenten anotar alternativament disposant de 4 oportunitats cada equip per aconseguir-ho, l' única diferència del Flag és que s'elimina qualsevol tipus de contacte físic o placatge i es substitueixen per unes cintes o flags amb velcro, per aturar el jugador contrari només cal treure el flag. A més de ser un esport perfecte per a totes les edats permet de jugar nens i nenes en el mateix equip i categoria. Aquest esport és poc conegut a Catalunya i hi ha pocs equips en competició, per aquest motiu en Manel ho va tenir molt clar i la millor manera d'introduir-lo a Sarrià era a través dels més petits. Així cada divendres una vintena de nens i nenes realitzen una extraescolar al CEIP Montserrat i practiquen aquest esport.

68_pDS

TROBADES A SARRIA Dos anys més tard a la bona feina feta se li sumen dos motius que han provocat un salt endavant, d'una banda alguns dels nens i nenes han deixat ja el CEIP i han marxat a l'Institut, aquests han seguit demanant jugar a flag i calia trobar una solució perquè el poguessin practicar, de l'altre, a l'equip d'en Manel si suma l'Enric Sucarrats, un altre antic jugador de futbol americà, i junts impulsen el primer equip oficial de Flag a les comarques gironines, els Wolves de Sarrià de Ter.

NEIXEN ELS WOLVES El 21 de febrer de 2010 es va presentar oficialment l'equip sub 13 dels Wolves, amb a col·laboració de l'Ajuntament es fan les samarretes de joc i s'inscriu l'equip a la lliga catalana de primavera. La primera jornada de competició i el debut de l'equip, es fa a Esparreguera l'11 d'abril, els dos parts finalitzen amb victòria (40-24 contra Pioners i 73-0 contra l'IES Esparreguera) amb una gran actuació dels jugadors sarrianencs. La segona jornada de competició s'organitza a Sarrià de Ter el 23 de maig, la primera jornada de lliga catalana a casa. De nou els Wolves finalitzen primers amb dues noves victòries (26-19 contra Rookies A i 39-0 Contra rookies B) Amb 4 victòries i cap derrota arribem a les fases finals, que es van dis-

putar el 30 de maig a Terrassa, al ser dels dos primers de la lliga regular evitem els quarts de final i disputem directament la semifinal, un altre cop amb els Pioners de l'Hospitalet, després d'una primera part igualada l'equip dels Wolves s'imposa per 26-13. A la final ens trobem per primer cop amb els Trojans de Roda de Berà, vigents campions i amb una gran experiència en la competició, un equip que destaca àmpliament per la qualitat, l'estratègia i el rodatge de 3 anys de competició. La primera part va ser un clar domini de l'equip de Roda de Berà que va posar una diferència insalvable al marcador, a la segona l'equip de Sarrià vam jugar més tranquils i ordenats i vam aconseguir anotar tres touchdowns, el resultat final 55-18 i els Wolves que obtenien el sots campionat. La valoració finals és més que positiva, debut en competició amb un sots campionat, amb un equip de 12 jugadors que vam poder gaudir i participar de tots els partits. Una gran experiència i una gran feina de tots. Ara ja toca pensar en la lliga de tardor, entrenar fort per poder posarnos al nivell dels Trojans i poder lluitar pel títol! ■

Debut de l’equip al camp de l’Esparreguera / Fase final al camp del Terrassa. Els entrenadors Manel Iribarne i Enric Sucarrats donen instruccions al jugadors i a les jugadores.


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:07

Página 69

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

L'EQUIP INFANTIL DE LA UES FA UN MOLT BON PAPER AL CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL. Guillem Mallolà 'Institut Balmes U.E. Sarrià va quedar quart classificat a la fase sector del Campionat d'Espanya Infantil que es va disputar els dies 21, 22 i 23 de maig a Lleó. L'equip sarrianenc va debutar divendres amb victòria davant el Mapfre Pereda Reyerta càntabre per 25 a 20, dissabte es va enfrontar a l'amfitrió: el Maristas Ademar amb qui va perdre per una ajustat 24 a 21. La UES va fer un gran partit i va “aguantar” fins als últims dos minuts contra el que va ser el campió del sector, els sarrianencs va marxar al descans per davant en el marcador (8-9) en un partit en que es van imposar les defenses. Per acabar, diumenge van perdre la final de consolació davant l'Inmaculada asturià per 20-27, en un partit on el conjunt sarrianenc va pagar l'esforç físic del dia anterior. Durant el cap de setmana l'equip de la UES va rebre la

L

L'equip Infantil que es va desplaçar a Lleó.

visita del tècnic sarrianenc de L'Ademar Jordi Ribera i de l'extrem eslovac Martin Stranovsky, jugadors i tècnics van poder conversar amb ells i passar una estona junts.

L'INSTITUT BALMES U.E. SARRIÀ AL CAMPIONAT DE CATALUNYA ALEVÍ. l passat 12 i 13 de juny l'Aleví de la UES es va desplaçar a la població del Vendrell per disputar el Campionat de Catalunya de la categoria, en la lliga prèvia els sarrianencs van superar l'OAR Gràcia (84) i el H. Salou (7-5) i van caure davant el St. Martí Corazonistas (3-9), la segona plaça del grup els va donar l'accés als vuitens de final on van derrotar el H. Mataró (8-4), ens els quarts de final l'equip dirigit per Pau Aymerich va caure derrotat davant el BM Granollers (4-8) i finalment en el partit per el setè o vuitè lloc el conjunt sarrianenc va perdre contra el H. Sant Quirze (4-8). La vuitena posició final es pot considerar tot un èxit per aquest jove equip i augura un molt bon futur de l'handbol sarrianenc.

E

L'equip aleví que es va desplaçar al Vendrell.

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2009/2010.

E

l dia cinc de juny es va celebrar el sopar cloenda de la temporada 2009/2010, al sopar hi varen assistir tots els jugadors, tècnics, familiars, amics,... de la UES, en total més de 300 persones. Durant el sopar es va fer un reconeixement als jugadors i entrenadors del club per l'esforç realitzat durant la

temporada. Voldria aprofitar aquestes línies per agrair a tota la gent que, desinteressadament, ha col·laborat en la preparació d'aquest sopar així com en altres activitats del club.

Imatge del sopar de cloenda de la temporada.

pDS_69


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:07

Página 70

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

ACABEM LA TEMPORADA 2009/2010 a temporada 2009/2010 ha estat una molt bona temporada per la UES, els més petits de la casa, el grup de psicomotricitat ja ha començat a fer algun exercici amb la pilota d'handbol i, fins i tot, ja han fet algun partit entre ells, els benjamins han seguit amb la seva progressió. Els Alevins de segon any han fet una gran temporada que va finalitzar amb un meritòria vuitena posició als Campionats de Catalunya. Els Alevins de primer any han tingut un molt bon any on s'han imposat a molts equips de segon any. Punt i a part mereix l'Infantil que va quedar quart de Catalunya derrotant a equips com el Granollers i la Roca i va disputar uns Campionats d'Espanya desprès de 18 anys de l'última par-

L

ticipació sarrianenca. Els cadets van disputar la fase final de la Primera Catalana Infantil trencant tots el pronòstics i el Juvenil es va quedar a les portes de la fase final de la Segona Catalana i també va disputar la final de la Copa Delegació. Pel que fa als equips sèniors de la UES, l'equip de Tercera Catalana, que aquest any havia incorporat jugadors molt joves, es va quedar a les portes de disputar la fase d'ascens. L'equip de Primera Catalana, ha fet una molt bona temporada que no ha pogut rubricar amb l'ascens de categoria. El primer equip de l'entitat que milita a la Primera Nacional ha tingut una temporada irregular i estranya, amb canvi d'entrenador inclòs, les lesions i la mala sort en moments puntuals no ha deixat que aquest equip mostrés tot el seu potencial. ■

cartes al director

D

esprés de llegir l'article del Nº 72 de la revista “Parlem de Sarrià”,en l'apartat “Jornades de la dona treballadora” hi trobem el resum d'un treball encarregat per l'Ajuntament a una empresa externa per saber la realitat de la dona de Sarrià. D'aquest article volem ressaltar un aspecte que ens ha sorprès i ens ha indignat i d'altres amb els que no hi estem d'acord ja que no creiem que siguin reals. En primer lloc ens fixem en un gràfic dels diferents sectors del poble i trobem que Sarrià de Dalt no existeix segons aquest estudi. Sarrià de Baix, Pla de l'Horta, La Rasa, Pla els Vinyers, Pla dels Socs...

70_pDS

Sarrià de Dalt amb la seva Parròquia, la seva història i les seves entitats desapareix. L'Ajuntament ho ha acceptat… per què? Nosaltres tenim el deure i el dret de demanar explicacions. Segon punt: se'ns diu que per aquest estudi 17 entitats varen ser entrevistades , “Dones més que mai” no. A l'entorn de la nostra entitat s'hi mouen més de 80 dones, i no se'ns va entrevistar i ens consta que d'altres entitats tampoc. Un altre punt ens diu que el 95% de les dones enquestades no té interès en fer activitats a Sarrià de Ter. Ignorem a qui es va entrevistar, però en el nostre sector això no és real. A Sarrià la població és de 2.223

homes i 2.245 dones. El 95% serien 2132 dones no actives i 113 que participen en entitats. A la nostra entitat ja hem dit que sobrepassem les 80 dones….si fem números quedarien 23 dones actives per la resta del poble. Ens consta que en d'altres entitats hi ha moltes més dones actives. Pensem que aquestes enquestes caldria que fossin molt més serioses si de veritat s'han d'utilitzar. Creiem que a nivell d'Ajuntament cal una rectificació en el proper número de la Revista i també a nivell d'entitats. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:07

Página 71

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: El matrimoni és una gran institució. Si és que t'agrada viure en una institució. Groucho Marx Editorial Llegeixo que ACESA, responsable de l'ampliació a vuit carrils de l'autopista al seu pas per Sarrià, compensarà el municipi participant en l'excavació, restauració i difusió de la Vil·la Romana. Felicitats! Ja és hora que els que ens malmeten l'entorn hi posin alguna cosa de la seva part. Però alerta! Mireu que aquests de can Acesa són molt amics dels peatges i tenen tendència a posar-hi una cabina d'aquelles a tot allò que toquen. Ja estic veient que per entrar a veure les restes de la casa del patrici ens faran pagar. Ep! I si no al temps, que de més grosses n'hem vist, eh? Sam Enfot, Redactor sense peatges, TSN. Estadística Les darreres enquestes asseguren que si tot va bé, irem d'allò més bé, tot i que d'altres menys optimistes no ho acaben de veure tan clar. De tota manera, tal i com va dir el catedràtic demèrit de la facultat d'estadística de la Pompeu Llull, Miquel Gauss, està estadísticament demostrat que les estadístiques no demostren res. I es va quedar tan ample... Jaume Pi, TSN, UdG. Actualitat Sandro Rosell ha guanyat les eleccions a can Barça i s'ha proclamat nou president del club. Sí, ja sé que llegit ara no sembla una notícia d'última hora, però us asseguro que quan la vam redactar era una primícia. Després passa que si la impremta, que si les vacances, que si pitos, que si flautes i al final això surt quan surt. Però per a les properes eleccions ja mirarem d'estar més al dia. Miquel Xut, TSN, Can Barça. Televisió Quin plaer fullejar la premsa, aturar-se en un paràgraf, rellegir-lo, tornar enrere, passar les 4 o 8 pàgines d’esports sense

ni mirar-les i anar a petar de dret a cultura i espectacles. Això és el que li manca a la tele, que t’has d’empassar vulguis o no el Barça i tots els esports. Quan s’inventi la TV a la carta, potser podrem passar el bloc dels esports i anar directament a veure el temps d’en Molina. Calla, que potser ja s’ha inventat i jo encara no ho sé. Les noves tecnologies corren tant... Miquel Analògic, TSN, TV3 La mani segons agències Com sol ser habitual, les diverses agències de recompte i anàlisi dels esdeveniments fan una lectura diferent de les grans manifestacions. Aquestes són les que hem pogut trobar de la manifestació sota el lema: Som una nació. Nosaltres decidim. -Més d'un milió i mig de persones saturen els carrers per la independència, segons ERC (Estudis de Recerca Ciutadana).

Instantània de la manifestació. Foto: TSN -Més d'un milió de persones es manifesten en defensa de l'Estatut i contra el recurs del PP, segons PSC (Participació Social i Ciutadania). -Un milió de manifestants i manifestantes per la sostenibilitat de l'Estatut, segons ICV (Investigacions Ciutadanes i Veïnals). -Un milió de ciutadans es manifesten en defensa del sobiranisme, segons CIU (Centre d'Investigacions Urbanes). -Desenes de milers de catalans omplen els carrers per mostrar el seu suport al nou Estatut, segons PP (Prospeccions i Participació).

-Milers de ciutadans mostren el seu rebuig al tripartit, segons CpC (Consultes per la Ciutadania). Si vosaltres hi vareu anar, quedeu-vos amb la que més us agradi. Laica Grangé, TSN, Pg. de Gràcia El Palau Fèlix Billet passa un parell de dies a la presó i el tornen a deixar lliure. Es veu que no hi ha risc que robi més (ja ho ha robat tot) ni de que destrueixi documentació compromesa. El jutge que porta el cas seria un ferm candidat a passar a formar part del Tribunal Constitucional: sensible a les demandes del carrer, equànime , considerat amb l'alarma social i prudent. Un crac, vaja. Nolasc A. Gat Cosmètica Es veu que la senyora Bettencourt va empastifar a dojo el president de la République Nicolàs Sarkozy amb cremes de bellesa l'Oréal. Sembla ser que al final de cada sessió cosmètica li deia: perquè tu ho vals, Nicolàs. Pierre Padequà, TSN, París. La independència Molts catalans, (la massiva participació a la manifestació i les consultes populars així ho indiquen) estan per la independència. Però un cop manifestada aquesta voluntat, com s'hi arriba? I si no ens la volen donar? L'hem de prendre? Com? Europa no dirà que és un afer intern d'un estat i mirarà cap una altra banda com sol fer? Estic fet un embolic. Ningú no ha sabut explicar-me aquest segon pas, i jo sol no me'n surto. Lluís Cagadubtes, TSN, Sarrià del Mig. La reivindicació Seguim pacientment esperant que algú tregui la gallina del Pont o almenys que algú (més) aixequi la veu per demanarho. Mentrestant nosaltres seguim exigint que la posin al museu o a la cassola. ■


SARRIA 73.qxp

8/9/10

12:07

Página 72

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.