Parlem_de_Sarria_76

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Pรกgina 1

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Pรกgina 2

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 3

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT El govern dels darrers anys Centre de visitants del gironès ENTITATS Cirurgia estètica GEGANTERA OPINIÓ. L’Ajuntament, la casa de la vila CULTURA Exposicions Exposició: Emília Xargay Les activitats de la Biblioteca “Les nits del coro” ¡Despierta ya! ¿vives o sobrevives ?

Màrius Torres Espai 2,0 DOSSIER D’HISTÒRIA La vil·la del pla de l’horta QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti AMPA Carnestoltes David Saulina “La dona i l’esport NATURA Montserrat - Sant Jeroni SALUT Els paràsits dels peixos VIATGES De badoc per la Xina ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

4 8 10 12 14 16 17 19 20 22 26 28 38 39 41 42 44 46 49 52 56 59

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Lluís Aymerich, Roger Torrent, Albert Rosa, Amics Gegants, A.V.Sarrià de Baix, Cristina Vicedo, Anna Sala, Sergi Torrentà, Mireia Masó, Lluís Palahí, Montse López i Nuri Senen, Ampa EBM Confetti, CEIP Montserrat, Ampa CEIP Montserrat, Llibertat Turbau, Emili Marco, Francesc Ramió, Guillem Mallola, Àlex Jaime.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Fotografia aèria de la vil·la romana del pla de l'Horta, cedida per la UdG. LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

La vil·la romana del pla de l'Horta

H

a finalitzat la quarta campanya d'excavacions de la vil·la romana del pla de l'Horta amb troballes notòries i importants. Estem davant una vil·la suburbana de grans dimensions, que es remunta al s.I a.C. i que té els seus orígens en l'època en què els romans es traslladen a Gerunda i es reparteixen el territori al peu de Kerunta i el Castellum Fractum, fortificació situada dalt la muntanya de Sant Julià de Ramis.

Els treballs dels arqueòlegs de la Universitat de Girona de la darrera dècada s'han centrat en esbrinar l'ocupació del territori que nodria el poblat de Sant Julià i en conèixer com es va abandonar Kerunta per construir Gerunda. A la fi, tots els enclaus resulten lligats i un explica l'existència de l'altre. És important realitzar una visita al Castellum Fractum, espai museïtzat de la muntanya de Sants Metges, per entendre el territori en el seu conjunt, com el pas del Congost esdevé el lloc obligat pel control de la vall de Sarrià, del riu Ter i de l'Empordà.

Mercès a la insistència i constància de l'arqueòleg sarrianenc, Lluís Palahí Grimal, sobretot en la recerca de fons per portar a terme aquesta investigació de quatre anys vinculant-ho en un projecte ministerial i un conveni on intervenen la UdG, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la represa de les excavacions, iniciades els anys 70 del s.XX, s'ha fet de manera exhaustiva i científica. Aquest és per tant un punt de no retorn i, és d'esperar, que una propera declaració de la vil·la com Bé Cultural d'Interès Nacional, li garanteixi fons suficients per a properes excavacions i una completa museïtzació.

No tothom veu de bon grat les excavacions. Per alguns la cultura, la recerca i conservació del patrimoni comú, s'ha de posposar per temps de bonança.

Tenint en compte que una gran quantitat de recursos amb què compta la salvaguarda del patrimoni és el famós 1% cultural lligat a la despesa en infraestructures que fa el Ministeri de Fomento i que a aquest programa no s'hi accedeix si no es compta amb un bé declarat BCIN, saludem la iniciativa del govern municipal d'iniciar la tramitació la vil·la romana del pla de l'Horta com a BCIN, per garantir recursos en el futur, amb independència del pressupost municipal.

Una bona gestió del patrimoni cultural d'un poble és una font de riquesa i un atractiu turístic de primer ordre. Estem davant d'un gran monument, que pot formar part d'un circuit cultural el qual expliqui els orígens romans de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Girona en el seu conjunt, lligant d'aquesta manera la ciutat amb el territori.

p DS_3

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 4

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

EL GOVERN MUNICIPAL DELS DARRERS QUATRE ANYS Lluís Aymerich Viñals. Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter Portaveu del grup municipal de CiU

Inauguració dels carrers del Camp dels Socs (Pla Renoc)

D

es del mes de juny de 2007 fins al mateix mes de 2011, han estat quatre anys d'un govern de coalició amb un pacte dels grups d'Esquerra Republicana de Catalunya i de CONVERGÈNCIA I UNIÓ. Va ser un pacte signat pels responsables d'ambdós grups, un pacte amb compromís d'estabilitat i per a constituir un govern fort.

Duran aquests quatre anys s'ha evidenciat l'estabilitat del nostre govern, de la mateixa manera que s'ha palesat la seva fortalesa. Tot això ha estat possible gràcies a la ferma voluntat de complir els nostres compromisos i de sentir-nos solidaris en les decisions preses col·legiadament dins l'equip de govern.

El pacte signat per les dues formacions polítiques eren el clar reflex de la voluntat de canvi expressat en les urnes. Amb aquesta lectura dels dos grups municipals, s'arribà al govern de coalició d'aquests passats quatre anys, la qual cosa, després de sis mandats de majoria absoluta, ha vingut a demostrar que sempre és saludable un govern compartit amb

4_pDS

dues formacions polítiques distintes, que aporten visions, ideologies i maneres de fer diferents.

Han estat quatre anys de debats, fins i tot intensos en alguns moments, sobre qüestions que moltes vegades han semblat senzilles o de petita importància, però transcendentals per preservar la fidelitat als respectius compromisos. Això és la clara demostració de la voluntat d'aconseguir el màxim per a tots els sarrianencs i sarrianenques.

Tot i així, cal reconèixer que no tots els temes s'han vist de la mateixa manera pels dos grups i fins i tot alguns d'ells han provocat situacions de certa tensió que han estat reconduïdes perquè ha imperat en nosaltres el seny i l'objectiu comú que és el nostre servei a Sarrià. Hem fet sempre bandera de la lleialtat i és aquesta la que ens ha portat a aconseguir els nostres objectius.

En el moment de sortir a la llum aquesta revista farà poques setmanes que hauran passat les eleccions municipals i per tant aquells dies de campanya electoral i els que la precedeixen, que potser oblidant momentània-

ment aquella lleialtat i fidelitat que ens ha caracteritzat en la gestió del nostre Ajuntament, s'haurà utilitzat la feina feta des del govern local com si hagués estat obra d'un sol grup, sense recordar que ha estat feta conjuntament per ambdues formacions polítiques. Hi haurà hagut encerts i potser també desencerts, en les tasques i decisions municipals, així com accions treballades amb més o menys energia per part d'alguna de les persones o formació que hem constituint el govern municipal. Fins i tot potser també s'han aconseguit coses que no són mèrit exclusiu de ningú i ni tan sols del nostre ajuntament, sinó d'altres administracions superiors que han actuat en el nostre municipi, tenint clar que ha estat el nostre ajuntament qui ha aplanat el camí per a la seva execució. És cert que per guanyar les eleccions, tots els grups municipals han aplicat les seves pròpies estratègies per fer notar les seves virtuts i capacitats, minimitzant les dels grups adversaris a fi d'aconseguir els objectius que s'han proposat i poder aplicar llurs idees i teories per governar el nostre poble. En el moment què ho estic escrivent no sé quin haurà estat el resultat del 22 de maig, no obstant això, són les urnes que decideixen i el seu resultat serà el que haurem de respectar.

En qualsevol cas, el que realment tinc ganes de ressaltar en aquest espai, és que malgrat tot, han estat quatre anys al servei del poble, quatre anys de treballs intensos i de grans satisfaccions, però també d'importants frustracions. I és que ens ha tocat viure i governar el nostre poble en un període de grans dificultats econòmiques que no ens han permès desenvolupar molts dels projectes que teníem plantejats. Aquesta és un a situació coneguda per tothom perquè, ja sigui en la

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 5

AJUNTAMENT Ple infantil

Signatura del conveni amb la Universitat de Girona per la instal·lació de la Facultat de Medicina a Sarrià de Ter

família o en l'empresa hem hagut de suportar-la, haventnos-en sortit amb més o menys èxit, però de ben segur, amb prou entrebancs. Deia que de treballs intensos i grans satisfaccions, perquè el nostre poble ha millorat de forma extraordinària. Tot això ha estat degut a la clara reflexió d'aquest govern en el sentit de que calia treballar pel benestar de les persones, en una visió de futur i tocant de peus a terra, sabent quines són les necessitats de Sarrià de Ter i quines les possibilitats econòmiques del nostre municipi.

Ha estat pensant en els sarrianencs i sarrianenques, que el nostre poble ha experimentat aquesta millora. Vegi's sinó només algunes de les accions realitzades i aconseguides prioritzant el benestar dels nostres veïns i veïnes: • Pensant en la seguretat de la nostra circulació: S'ha construït el giratori en l'encreuament de la Via Augusta amb el Carrer de les Lloses. S'ha fet un pla de circulació en el sector de Sarrià de Baix i en el del Camp dels Socs. S'han millorat molts dels reductors de velocitat...

• Pensant en l'educació dels nostres infants i joves: Es va emprendre de forma immediata l'ampliació

de l'Escola Bressol, resolent les llistes d'espera. S'han implantat activitats al CEIP Montserrat per afavorir la formació cívica dels nostres alumnes i per facilitar la tasca educativa dels pares i mares (Escola per a la democràcia, participació de l'Escola en les activitats del poble, Tastets d'Esports, Escola de Mares i Pares...)

S`han fet millores en les instal·lacions dels Centres (renovació de tota la xarxa elèctrica, renovació de tot el sistema de calefacció...)

•Pensant en la salut dels nostres veïns i veïnes: S'han fet controls continuats de la legionel·losi, del mosquit tigre, de la potabilitat de les aigües. S'han fet campanyes de controls personals de la salut. S'han organitzat xerrades sobre la salut...

• Pensant en els nostres joves: S'han potenciat les activitats esportives, millorant algunes instal·lacions, construint-ne d'altres. S'han recolzat totes les activitats esportives, culturals i lúdiques dels joves...

• Pensant en la gent gran: S'ha creat el carnet +70 per afavorir els desplaçaments intermunicipals amb l'ús de l'autobús. S'han millorat els serveis socials...

• Pensant en les persones aturades: S'ha participat en tots els possibles progra-

mes d'ocupació com “la Casa d'Oficis”, els “Programes Experimentals en matèria d'ocupació” (PEMO), el projecte ”SUMA'T” (pla pilot per a joves que ni estudien ni treballen), els “Plans municipals d'Ocupació”. S'ha millorat la borsa de treball.

S`ha mantingut l'assessorament als nous emprenedors...

• Pensant en els veïns i veïnes en tant que contribuents: S'han facilitat els mecanismes per satisfer les exaccions municipals. S'han congelat algunes contribucions...

• Pensant en totes les persones del nostre municipi com a afectades per les grans infraestructures: Hem estat sempre en la defensa de les persones més directament afectades, estant al seu costat, negociant i gestionant les solucions més dignes per a elles. S'han negociat i aconseguit compensacions generals pels perjudicis causats...

• Pensant en la promoció econòmica i en el prestigi i futur de Sarrià: S'ha negociat i signat un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per la instal·lació del Centre de Visitants en el nostre municipi. S'ha negociat amb l'UdG per a la instal·lació de la Facultat de Medicina en el nostre municipi. S'han iniciat les excavacions de la Vila Romana que en un proper futur donarà

molt valor social i econòmic a Sarrià de Ter...

• Pensant en la seguretat de les persones: Hem fet que la nostra policia sigui més propera a les necessitats quotidianes dels nostres veïns i veïnes. Hem renegociat amb millors condicions el conveni amb l'Ajuntament de Girona per complementar el servei de policia municipal en el nostre municipi. Hem potenciat la creació d'una ADF, actualment en vies de creació...

• Pensant en les dones: S'ha elaborat el Pla Local de la Dona. S'han potenciat activitats per a dones, celebrant el dia internacional de la dona i altres. S'ha implantat el “Servei d'informació i atenció a les Dones” (SIAD)...

Han estat només unes pinzellades d'alguna de les accions executades des d'aquest equip de govern de coalició, el qual ha treballat incansablement amb il·lusió i pensant en el benestar de les persones. Tant de bo que els propers governs treballin amb la mateixa inquietud de satisfer les necessitats de les persones i no amb el pensament posat en la rendibilitat política de les accions realitzades per aconseguir un determinat èxit en unes properes eleccions. Demano i desitjo per a Sarrià uns governants que pensin en el benestar de tots els sarrianencs i sarrianenques. ■

pDS_5

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 6

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

LA TRANSFORMACIÓ Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Inauguració del Centre de Visitants del Gironès amb la presència de tots els alcaldes de la comarca. Foto: Consell Comarcal del Gironès.

E

l meu besavi es deia Joaquim Vila i Carreras. Era nascut a Sant Joan les Fonts i després de passar per Bonmatí i València va viure a Gelida on treballava de maquinista a La Gelidense, una de les fàbriques de paper d'aquest municipi. L'any 1935, en plena República, amb la meva besàvia i els seus dos fills (la meva àvia i el seu germà), van arribar a Sarrià de Ter. Provenia, és clar, del món paperer i arribava al nostre poble per ser el nou encarregat de la fàbrica que en Paulí Torras i els seus fills, Joan i Francesc, posaven en marxa.

L'embrió del que després seria la Torraspapel i el gruix de la indústria paperera al nostre poble.

La del meu besavi és una vida lligada a la geografia del paper. De la fabricació del paper. De Sant Joan a

6_pDS

Sarrià. La història de la meva família, doncs, ha anat lligada en part a la trajectòria econòmica del poble. No té res d'estrany, al contrari, la gran majoria de famílies i veïns de Sarrià de Ter han viscut directament o indirecta, totalment o parcial, d'allò que durant bona part del segle XX i principis del XXI ens ha caracteritzat: la indústria paperera.

Aquest era el model econòmic habitual al segle passat. Una estructura clàssica heretada dels primers anys de la industrialització que feia que tot un territori, en aquest cas Sarrià de Ter, visqués molt lligat a una única activitat.

Gràcies a la indústria paperera diferents generacions de sarrianencs i sarrianenques varen poder mantenir les seves famílies. Gràcies a la indústria paperera vam poder desenvoluparnos personalment i col·lectiva.

Amb els anys, però, en el mateix grau que la vida econòmica del país canviava, a Sarrià de Ter també anàvem transfigurant la nostra manera de viure. A les fàbriques, algunes seccions i activitats anaven tancant o canviant. Alhora que algunes empreses, fins i tot, es traslladaven fora. En definitiva, el pes de la indústria a casa nostra anava disminuint. I de la mateixa manera que la vida de moltes famílies va lligada a una activitat econòmica concreta, també el paisatge físic té relació directa amb allò amb el que ens guanyem la vida.

Tant es així que la coincidència entre l' inici de l'expansió del mercat immobiliari i sobretot el retrocés d'algunes parts del procés productiu paperer (les més incòmodes, potser) van portar al creixement urbanístic de Sarrià. I així fou com vam passar del

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 7

AJUNTAMENT

Imatge del Centre de Visitants del Gironès. Foto: AVS

paper al totxo. La resta de la història és coneguda.

Especialment els efectes que, avui, la crisi en el mercat immobiliari ens han portat. I a la fi, ens trobem avui amb una situació de crisi al sector que ha protagonitzat la vida econòmica aquests darrers anys -la construcció- i amb una indústria amb molt menys pes. Sigui com sigui, ens trobem en un moment de redefinició necessària. Què volem ser? De què volem viure?

Quin poble volem? Són preguntes recurrents però que en període de crisi són més transcendentals que mai.

Podríem dir, en síntesi històrica que estem immersos en un període semblant al que va portar el meu besavi a Sarrià de Ter. Un moment de crisi econòmica (i gairebé social i política) que hem de saber agafar com una oportunitat per canviar. Una oportunitat per reforçar-nos. Fos com fos, per casualitat o per determinació, Sarrià de Ter en aquell moment va transformar-se d'un municipi lligat al camp i als negocis vinculats al transport, a un poble amb un futur dinàmic i modern. Un futur industrial.

Ara no podem refiar-nos de l'atzar. Ni esperar que les coses passin perquè sí. Hem de ser proactius: fer tot el possible per transformar el teixit econòmic local per portar-lo allà on volem. Per això cal que, emulant l'es-

pot de moda, ens fem la pregunta clau: Què tenim? Què podem oferir al món?. Que podem aportar als que hem de convèncer per a què facin una inversió a Sarrià i no a cap altre poble.

Amb l'objectiu clar de crear no només de dinamitzar l'economia de Sarrià sinó també de consolidar un model de poble. Perquè precisament no volem ser només un “poble residència” centrat exclusivament en ser dormitori ni tampoc podem ser un “poble indústria”, perquè sempre hi haurà polígons més grans i més

potents amb els que no podrem competir. Hem de saber trobar un equilibri entre els usos relacionats amb l'habitatge i els usos que ens generin activitat i per tant, riquesa i ocupació. Un poble per viure i per treballar-hi i si em permeteu, un poble referent.

Podem oferir sobretot localització. El lloc que ocupem al món es el que ens fa fet el que som avui. Un espai estratègic.

En un congost clau per a les comunicacions al llarg de la història i la porta nord a la ciutat més modernament. I això es el que hem d'aprofitar. Ja ho hem començat a fer: el campus universitari de Mas Boscosa, el Centre de Visitants del Gironès són exemples clars del que volem dir. Sarrià en el seu conjunt ha de ser un espai clau per l'activitat econòmica en aquest sector de l'àrea urbana de Girona. I més concretament l'Avinguda de França ha de ser l'eix vertebrador d'aquesta gran estratègia de futur. Hem de treballar en aquesta línia. Ens calen oportunitats i sobretot ens cal una gran aposta per a sortir de la crisi més reforçats que mai. Treballarem en aquesta línia. El POUM (en l'aspecte urbanístic) i les aportacions que fem des de la Promoció Econòmica seran clau per aconseguir-ho. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_7

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 8

AJUNTAMENT [Biblioteca Sarrià de Ter

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS INNOVACIÓ AL SERVEI D'UN TERRITORI Albert Rosa

Fotos: de Neus Mercader de Ràdio Sarrià.

E

l Centre de visitants del Gironès neix de la voluntat del Consell Comarcal del Gironès de proporcionar un equipament turístic únic posat al servei dels municipis de la comarca. I una vegada iniciat el servei, tinc el convenciment que l'objectiu ha estat complert.

El CVG situat a Sarrià de Ter permet oferir una finestra oberta per al coneixement de la riquesa de la nostra comarca, tan a nivell de patrimoni cultu-

8_pDS

ral, social, natural, històric i econòmic. No existeix en el nostra país un equipament que ofereixi els següents espais: • Oficina de Turisme amb Central de Reserves, que ofereix la possibilitat de contractar aquells productes o serveis des de una sola finestra única.

• Espai de Gastronomia, on es pot tastar la cuina feta a la nostra comarca, elaborada amb el producte autòcton.

• Espai de botiga, on poder comprar productes de tot tipus fets i

elaborats per petits productors locals.

• Espai d'exposició, una sala reservada per a exposicions itinerants. En aquests moments, es pot contemplar l'obra de l'Emília Xargay.

• Espai de taller, ten per grans com per petits, on s'hi faran diferents activitats enfocades a donar a conèixer els oficis tradicionals del Gironès.

• Espai museístic: un viatge virtual gràcies a l'ús de noves tecnologies, que permeten al visi-

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 9

AJUNTAMENT

Inauguració del Centre de Visitants, finals de març de 2011. Foto: Consell Comarcal del Gironès.

tant conèixer el present, passat i futur de la nostra comarca, i amb l'ús d'una tarja personal, poder descarregar-se posteriorment els continguts que més interès li hagin despertat.

Aquest espai ha de suposar un revulsiu per la dinamització social i econòmica de la nostra comarca. En uns moments tan complexos com els que ens ha tocat viure, cal fer apostes valentes i innovadores. En el nostra territori el turisme és una de les principals fonts d'ingressos i que genera un gran nombre de llocs de treball. Amb aquest equipament, facilitem que totes les persones que es vulguin acostar a la nostra comarca puguin descobrir totes les riqueses que s'hi amaguem. El Gironès és molt més que la ciutat de Girona, són 27

municipis que gaudeixen d'un immens patrimoni cultural i natural, que de ben segur ha de captiva al viatger que passa per les nostres terres: la vall d'en Xuncla de Sarrià de Ter, les petites ermites de la Vall del Llémena, les Gavarres, les suredes, les bòbiles, els Banys Àrabs de Girona, el volcà de la Crosa, el volcà de la banya del Boc de Sant Gregori, les gorgues de Canet d'Adri, la capçalera de l'Onyar, ..., són només alguns dels exemples de la riquesa i varietat del nostra patrimoni.

Aprofito l'avinentesa per agrair al poble de Sarrià de Ter la gran acollida que ha donat des de un primer moment a aquest projecte, i tinc el convenciment que la il·lusió i l'empeny posats en la seva creació, revertiran en benefici dels qui estimem i vivim en el Gironès. ■

pDS_9

SARRIA 76

18/6/11

17:19

Página 10

ENTITATS

Cirurgia estètica GEGANTERA

Cornellà del Terri, vila gegantera 2011

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L

a interrupció hivernal de l'activitat gegantera, per paralització del calendari de trobades, sortides i festes majors, representa una època de descans que en el cas dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter hem aprofitat amb finalitat reconstructiva. Efectivament, després de la col·laboració i participació de la colla en la cavalcada de Reis, a primers de gener, hem disposat d'una bona colla de setmanes per poder ingressar d'urgència els nostres gegants i capgrossos a la clínica dels doctors Ventura-

10_pDS

Hosta, a Navata, on han estat sotmesos a un esperat tractament de rejoveniment i cirurgia estètica que no es podia demorar més. En Cinto llueix ara un aspecte cutani i capil·lar més saludable. La Maria ha estat rehabilitada amb èxit d'un enfonsament pectoral de pronòstic reservat i també presenta un aspecte facial molt més cuidat.

En Quimet, el gegantó, llueix l'aspecte juvenil original, després de la reparació dels múltiples escrostonaments a la cara i les mans. Els capgrossos, igualment, han estat objecte de diverses intervencions d'urgència: en Patufet,

l'arlequí, el dimoni, l'osset panda… tornen a fer bona cara. Després del pas per la clínica empordanesa que en el seu moment els va veure néixer, ara tothom torna a estar a punt de revista.

L'enviament de les peces de roba a la tintoreria ha acabat de fer el miracle: estem preparats per a la temporada de primavera en plenitud de condicions.

Tant els gegants com els capgrossos, com tota la colla en general, fan un goig tremend!. Començarem la temporada primaveral participant a les primeres trobades del calendari amb moltes ganes. En tindreu notícia!. ■

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 11

ENTITATS

Sopar de carnestoltes al pavelló de Sarrià de Ter. Fotos: AV Sarrià de Baix

Carnestoltes 2011 A SARRIÀ DE TER A.V.Sarrià de Baix

E

l dissabte dia 5 de març vàrem celebrar la festa de Carnesoltes a Sarrià de Ter. L'acte el va organitzar per l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. A les 4 de la tarda va sortir la rua de Carnestoltes, passant pels diferents barris del nostre poble, fins arribar al Pavelló al voltant de 2/4 de 7, on vam poder escoltar el parlament del Rei Carnestoltes i gaudir de l'espectacle infantil amb el grup Bufanúvols.

A 2/4 de 10 del vespre va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegar unes 180 persones. L'animació musical va anar a càrrec del D.J. Josep Mª Fernández.

Des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, volem agrair una vegada més la vostra presència, contents perquè any rere any anem superant les nostres expectatives i veiem incrementada la participació en els actes d'aquesta festa tan especial. ■

1 Sarrianencs i sarrianenques !

Un any més torno a ser aquí Sóc el rei del carnestoltes Que festeja als poca-soltes Perquè ningú pugui dormir 2 Veig que aneu agermanats En dia tant senyalat Ni l'autovia que talla al poble, Avui ens pot separar 3 Ara que d'alcalde tinc el garrot Feu-me cas de lo que us digui <O “us clavaré un mastegot”> 4 Vos convido, grans i mainada A ballar, fins la matinada, I saltar fins rebentar 5 Estiguem ben engrescats I fem molta xerinola Es cosa que a tots ens “mola” Per poder acabar “torrats” 6 Patim i patam, ¡tot s'hi val!

Però no feu malifetes <O faig venir els municipals> 7 Fem gresca, riure i petons Saltimbanquis i ballada I si a algú això no li agrada, Dons que es toquin els “dellons”

pDS_11

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 12

OPINIÓ

L'AJUNTAMENT, LA CASA DE LA VILA, LA CASA DE TOTHOM Roger Casero Gumbau Regidor i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

Assumpció Vila, Iolanda Jiménez, Roger Casero i Loli Fernández.

L

a dita diu que a la vida s'han de fer, com a mínim, tres coses: tenir un fill (o filla), escriure un llibre i plantar un arbre. Valgui com a metàfora, ja que alguna d'aquestes coses són, afortunadament, no obligatòries per passar dignament per aquest món. Destil·lant-ne l'essència potser el que aquesta dita vol expressar és la vida de tota persona hauria d'estar regida pel respecte a les persones, per l'accés a l'educació i a la cultura i per la preservació del nostre planeta. Però no és sobre aquestes tres qüestions vitals sobre el que voldria parlar en aquest article, sinó sobre una quarta que penso que caldria afegir-s'hi: ser càrrec electe, regidora i regidor, del teu poble, vila o ciutat.

Si l'Ajuntament és la casa de la vila, és la casa de tothom, tothom ha de

12_pDS

poder-hi tenir entrada. No són bons temps per als polítics, per a la política en general, però la política local és precisament la que més i millor pot recuperar el prestigi de la política, des de la proximitat, emfatitzant la vocació de servei, la col·laboració i cooperació per a la gestió i administració d'allò que és comú.

La política local no està exempta de sigles, de projectes i propostes confrontats, però és en la política local on les sigles es dilueixen més, és en la política local on hi ha ments “polítics”, encara que polítics són, som, tots aquells i aquelles que ens hi dediquem, ens agradi o no. Però més que polítics, en el món local i ha veïns i veïnes compromesos amb un projecte polític i, sobretot, amb llur poble, vila o ciutat.

El terme “classe política” ha fet molt de mal, possiblement amb tot mereixement, a la política a tots els

nivells, essent el què desprèn aquest terme una de les causes de la desafecció. Percebre els polítics com una classe a part de la societat, com un món apart i allunyat de la realitat, de la realitat dels carrers, dels barris, crea una barrera mental que es defineix nítidament amb la resignada expressió de “els polítics es barallen entre ells, però els nostres problemes, les nostres dificultats, segueixen, fins i tot s'agreugen...”.

Els polítics no han de formar part de cap classe diferenciada, els polítics han de ser, haurien de ser uns ciutadans més al servei d'allò comú. Però la realitat no sempre és així. Però en el món local sí. A la política local hi ha més ciutadanes i ciutadans que no pas “polítics de classe”! És precisament la política local, i és una llàstima que en altres nivells no sigui així, la més accessible a la ciuta-

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 13

OPINIÓ

dania, la que està més a l'abast de la ciutadania, de les veïnes i veïns. És on millor es pot expressar el concepte de sufragi universal, no només pel que fa al dret a votar, sinó pel que fa a la possibilitat de qualsevol veí o veïna pugui optar a ser càrrec electe, regidor o regidora del seu poble, vila o ciutat.

Aquesta és i ha estat també la realitat en el nostre poble, Sarrià de Ter, també en el sí del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. Tan jo com les tres regidores que formem el grup municipal no ens dediquem professionalment a la política, sinó que la política és una dedicació més, sumada a la nostra vida familiar, personal i professional.

La Iolanda Jiménez Martínez, la Loli Fernández Herrera i l'Assumpció Vila Simon, són, com ho són també la resta de càrrecs electes de l'Ajuntament, un exemple a seguir de compromís, més enllà de les sigles, al projecte comú del nostre poble, de Sarrià de Ter, des de la política local.

El seu exemple, com el de molts altres homes i, encara que en menor quantitat, també dones de Sarrià de Ter que han estat càrrecs electes, és i ha de ser un referent per animar a d'altres

veïns i veïnes a fer el pas, a fer el pas per comprometre's també a nivell polític pel nostre poble.

Passar per l'Ajuntament, ser regidora o regidor del teu poble, del nostre poble, permet conèixer de primera mà la gestió municipal, obliga a prendre decisions, decisions informades, ajuda a veure el poble i les necessitats dels veïns i veïnes des d'una altra perspectiva, no sempre més plaent, però sí, sempre, més responsable. Participar activament i en primera persona de la gestió municipal, del joc democràtic que regeix el nostre funcionament col·lectiu, és un aprenentage vital que, com deia al principi, hauria de formar part de les coses importants a fer en la vida.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter és la casa comuna, és la casa de totes i tots nosaltres; d'alguna manera o altra tots els veïns i veïnes hi contribuïm; també totes i tots podem participar-hi des de dins, com a càrrecs electes. L'Ajuntament és al vostre abast, és ben a prop...

Però tampoc tot comença ni tot acaba essent càrrec electe a l'Ajuntament; la ciutadania també i sobretot s'exerceix a través de les entitats, a través de les múltiples formes de partici-

pació ciutadana que, afortunadament, la política local ens ofereix avui.

L'Ajuntament, la política local també és cosa seva! La política local és la més col·lectiva, plural i propera de totes les polítiques.

Ara, a les acaballes d'aquest mandat municipal, vull agraïr profundament a la Iolanda, la Loli i l'Assumpció el seu treball i compromís, des de la política local, amb i per Sarrià de Ter, el seu poble, el nostre poble. Són elles, com la resta de càrrecs electes del nostre Ajuntament, qui millor dignifiquen la política a casa nostra, doncs la motivació, l'empenta, sempre és el bé comú, sempre és fer millor Sarrià de Ter. Si a principis d'un curs escolar, o d'un any natural, us fixeu alguns propòsits, us marqueu algunes fites a assolir, penseu en aquestes tres coses que diuen que s'han de fer en la vida, jo modestament us proposo que us plantegeu la possibilitat de participar activament en alguns dels diversos projectes polítics que hi ha, avui, al nostre poble.

Sarrià de Ter, el nostre Ajuntament, no necessita polítics, necessita persones com vosaltres, veïns i veïnes compromesos. ■

FERRETERIA DECOFER n n n n

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

n n n n

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_13

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 14

cultura ÀREA DE CULTURA: CAFÈ-TEATRE, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA. Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura.

Anna Sala, biblioteca Emília Xargay.

Exposició “DONES I ESPORT” IX Jornades de la Dona Treballadora Pavelló Municipal

A

l Pavelló Municipal ra que poden arribar a ser-ho a d'Esports i, amb nivell individual. Sota el rol d'espormotiu de les Jorna- tista, sobretot pel que fa a l'esport des de la Dona Tre- d'alt nivell, la societat justifica que balladora de Sarrià un atleta no compleixi amb els estede Ter, es va poder visitar l'exposi- reotips físics preestablerts, com una ció “Dones i esport”. Aquest va ser extremada primesa en el cas de les el tema a debat que la Comissió de la Dona va triar enguany com a centre polaritzador de les Jornades.

L'exposició s'articulava al voltant d'uns plafons que recollien la relació de la dona amb l'esport des de diferents àmbits; en tots ells s'evidenciava que aquesta relació ha estat difícil des de sempre, i que les dones han hagut de lluitar per anar-se guanyant, poc a poc, el seu lloc en aquest món clarament dominat pels homes.

Potser massa poc a poc.

No cal dir que antigament, l'estereotip de la dona la limitava a determinades modalitats esportives considerades femenines com la natació, el tennis o el golf. Els moviments feministes van promoure la igualtat i per això les dones van tenir accés a Lili Alvarez, a la final de Wimbledon l'any 1926 altres esports, assumint així rols amb caràcters propis del gène- gimnastes de rítmica o l'excés de re masculí, arribant a sofrir una dis- musculatura d'una haltera o llançacriminació social. La dona no com- dora. De fet, l'estereotip que marca plia amb l'estereotip femení i les com ha de ser un cos atlètic -tant atletes eren titllades de “marima- masculí com femení- cada vegada chos”. En l'actualitat, les dones de s'associa més a la idea de salut. les societats desenvolupades pracLa pràctica de l'esport per part tiquen qualsevol modalitat esporti- de les dones parteix d'unes premisva sense que els estereotips de rol ses que cal ser assumides, però que siguin un inconvenient social, enca- en cap cas no han de significar una

14_pDS

penalització per a les dones: les diferències físiques i fisiològiques.

La dona té una talla entre 7 i 10 cm inferior a l'home, pesa al voltant de 10 kg menys i té entre 4 i 6 Kg més de greix. A més, els homes tenen més massa muscular, tenen extremitats més llargues i tenen un tors més ampli a causa de els seus muscles més distanciats. Per això la dona té cert desavantatge mecànic que li impedeix aixecar més pes i desenvolupar més força. No obstant això, l'elasticitat és fins a un 10% major en les dones, igual que la mobilitat articular.

La testosterona en les dones és al voltant d'una desena menor que la que tenen els homes, i a causa d'això les dones tenen menys possibilitats de desenvolupar igual força i grandària muscular que els homes, tot i que s'exercitin de la mateixa forma. No obstant això, en la part inferior del cos les diferències de força són menys notòries, i fins i tot, si es té en compte la força en relació a la massa muscular de què disposen les dones, aquesta és lleugerament superior en el sexe femení.

Un punt controvertit que l'exposició destacava és la presencia (potser caldria parlar d'”absència”) de l'esport femení en els mitjans de comunicació en els quals es pot comprovar que les dones esportistes resulten invisibles, tot i que practiquin esports d'elit, guanyin carreres o campionats. Si a qualse-

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 15

CULTURA

vol de nosaltres ens preguntessin noms de dones que en l'últim any han destacat en algun esport, possiblement ens seria difícil nomenar a moltes. Però si, per contra, ens pregunten el nom de futbolistes, no tindríem dubtes, encara quan no ens interessi gens el futbol. Els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies d'esports clarament identificats com masculins als quals les dones difícilment té accés.

Pensem, per exemple, en els informatius dels dilluns, no és rar que donin com primera notícia que tal equip va guanyar el partit del diumenge, com si això fora una notícia d'interès nacional. Tractar de forma adequada els esports serviria perquè els rols i estereotips de gènere anessin eliminantse.

L'exposició mostrava també la important participació femenina en el global de l'esport a Sarrià de Ter i posava de manifest, de manera gràfica, aquells esports en què la presència de la dona resulta més significativa; per més que el nombre d'esportistes masculins segueix estan molt per sobre que els femenins.

Finalment, “Dones i esport” dedicava un dels espais de l'exposició a reflexionar sobre la importància de l'ocupació de l'espai públic per al gaudi de la població quant a activitats

de lleure, esport i participatives.

Així es veu que l'espai públic, segons molts estudis, és un lloc de relació i d'identificació, de contacte entre les persones, d'animació urbana, de vegades d'expressió comunitària. Per aquesta raó, els usos i percepcions de l'espai varien segons les experiències viscudes, de manera que els diversos col·lectius socials tenen un comportament es¬pacial diferent.

Cal tenir en compte, aleshores, que les representacions mentals de l'espai no són iguals per tothom, ja que varien segon el gènere, l'edat, la classe social, la identitat ètnica, etc Al llarg de la història, i en totes les cultures, la relació de les dones amb l'espai públic ha estat una relació proble¬màtica que ha arribat fins els nostres dies. Al món occi¬dental, la societat industrial va comportar una clara divisió entre l'àmbit públic, el de la producció, destinat a l'home, i l'àm-

bit privat, el de la reproducció, destinat a la dona. El disseny de l'espai públic ha estat a mans dels homes, i aquests hi han reflectit els seus interessos i necessitats. Les dones, en canvi, apareixen en la planificació urbana com a objectes, no com a subjectes. Elles no han decidit sobre la utilització de l'espai de manera que la mateixa cons¬trucció de les ciutats ja és producte de les relacions entre homes i dones, i alhora condiciona també aquestes relacions.

Cada vegada és més evident la necessitat d'un disseny urbanístic que tingui en compte les necessitats i interes¬sos de les dones: espais no dominats per les activitats tradicionalment masculines, com camps de futbol; espais en què es pugui combinar l'activitat en família amb l'activitat lúdicoesportiva; espais segurs i pròxims a les zo¬nes d'habitatge; etc. Tenint en compte aquest fet, la creació d'uns espais que no obliguessin a fer la tradicional divisió entre àmbit públic i àmbit familiar seria un bon mecanisme per aconseguir apropar més les dones als espais públics. Aquest és, doncs, un dels reptes a assolir per part dels encarregats de dissenyar no tan sols les polítiques integracionals, sinó també dels encarregats del disseny urbanístic de pobles i ciutats. ■

CENTRE VETERINARI SARRIÀ C/ Federico García Lorca, 7 (darrera metge al costat de “La Caixa”) SARRIÀ DE TER

Tel. 972 173 327 mòbil 636 335 037 veterinarisarria@gmail. com

pDS_15

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 16

CULTURA [exposicions

Exposició “EMÍLIA XARGAY, UNA ARTISTA DE SARRIÀ DE TER” Centre de Visitants del Gironès Home amb colom, 1985, bronze

tres comarques i del nostre país. Xargay va ser una dona emprenedora i amb inquietuds que la van fer viatjar per Europa i Amèrica però, malgrat això, des del punt de vista personal i professional, el seu ori-

Diferents quadres del Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter. Fotos: Cristina Vicedo

A

finals de març s'inaugurava a Sarrià de Ter el nou Centre de Visitants del Gironès i, amb ell, la segona exposició de part del Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter. L'artista sarrianenca, considerada una artista dels més polifacètics i creatius, és ja una figura reconeguda de l'art d'avantguarda català i, com no, un referent cultural indiscutible per Sarrià de Ter. Nascuda a Sarrià de Ter l'any 1927 ha esdevingut una de les artistes més il·lustres i emblemàtiques de les nos-

16_pDS

gen gironí va ocupar sempre un lloc important en el seu univers. La seva terra, el seu context, van esdevenir una de les més grans fonts d'inspiració de l'artista, al mateix temps que es convertiren en un aparador privilegiat de la seva obra pública.

A Sarrià de Ter, la figura de l'Emília Xargay és molt present a la ciutadania. Un testimoni d'aquesta presència és la plaça que du el seu nom, amb el brau, així com la Biblioteca recentment inaugurada, que també du el seu nom. Però més enllà d'aquests referents, l'Ajuntament de Sarrià té un fons important d'obra de l'artista.

El Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter, fruit d'un vitalici que l'Ajuntament de la seva ciutat natal va signar amb l'artista per col·laborar en garantir que en els últims anys de la seva vida no li manqués res, el formen una selecció acurada d'obres, que inclouen olis, dibuixos, ceràmiques i escultures.

La inauguració d'un nou equipament cultural a Sarrià de Ter, el Centre de Visitants del Gironès, que vol donar a conèixer el nostre territori, les seves particularitats i potencialitats, ha esdevingut una oportunitat idònia per a retre homenatge a la gran artista que fou l'Emília Xargay i a la seva excepcional contribució a la cultura i l'art del nostre país. Era un deute pendent exposar part d'aquest fons i posar-lo a disposició de tothom.

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 17

CULTURA [exposicions Gavina, 1965, planxa de ferro

L'Emília Xargay, en alguna ocasió, va definir la seva obra d'art com a testimoni d'agraïment fent referència a l'escultura de gran format destinada als espais públics. En aquesta línia,

aquesta exposició que ara presentem vol ser un reconeixement a la seva figura i la seva obra. Aquesta és una ocasió per reviure l'Emília Xargay a través d'algunes de les seves pintures i

escultures més emblemàtiques, per conservar la seva vigència més enllà de l'obra pública accessible arreu del territori gironí i poder transmetre a les generacions actuals la figura artística que fou i serà l'Emília Xargay.

L'exposició ocupa l'espai que el Centre de Visitants del Gironès ha reservat per a exposicions temporals i es podrà visitar fins a finals de desembre. En ella es mostra una part del Fons Emília Xargay, el llegat artístic que pertany a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, i les obres exhibides es centren bàsicament en l'Emília pintora i escultora. ■

LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA l passat divendres 18 de febrer a les 19.30h la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter va rebre la visita del periodista i escriptor Marti Gironell que ens va venir a presentar la seva última novel·la, l'Arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni, on es narra l'apassionant aventura d'un personatge històric real, el pare Bonaventura Ubach, artífex de l'anomenada Bíblia de Montserrat i del Museu de l'Orient Bíblic d'aquest monestir, fundat el 1911.

Escoltant parlar Gironell amb tanta passió i vehemència de les aventures i desventures del pare Ubach pels territoris Terra Santa ens donava la sensació d'estar-les vivint en la nostra pròpia pell i d'estar viatjant i trepitjant amb ell les terres entre Egipte i Iraq. I és que aquest extraordinari personatge segons Gironell el podríem definir com un Indiana Jones a la catalana ja que “va haver de combatre tempestes en el desert, a “jeques”

E

Martí Gironell, en la presentació del llibre l'Arqueòleg. Foto: Anna Sala

despòtics, bandolers i mil i un personatges”.

Aquesta primera presentació va ser tot un èxit de públic i des de la biblioteca ens va animar a continuar fent aquests tipus d'actes lúdico-culturals sempre que això sigui possible.

Si bé aquesta ha estat l'activitat més destacada d'aquest primer trimestre d'any de la biblioteca Emília Xargay no ha estat la única. I és que amb l'objectiu d'apropar als nadons a la biblioteca així com als seus pares i famílies, la biblioteca va organitzar un

pDS_17

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 18

CULTURA [biblioteca

taller de massatges per a nadons. La realització del taller va anar a càrrec de Mercè Juanals, educadora de massatge infantil i Psicomotricista relacional .

El taller que era gratuït i obert a tots els pares i mares amb nadons es va dur a terme el dissabte 12 de març a les 11h del matí i va representar una experiència molt gratificant per tots els pares i mares que en aquell dia tan plujós ens vam acostar fins a la biblioteca per participar, aprendre i gaudir a fer massatges als nostres bebes.

I continuant amb el més dedicat als nadons el divendres 25 de març l'Olga Cercós va venir a la biblioteca a fer-nos una hora del conte especial per a nadons, un biblionadons, que en diem nosaltres. Un bon grapat de

famílies van poder sentir com l'Olga explicava i ensenyava als seus petits les conseqüències d'embrutar el bosc, a dipositar les deixalles a la deixalleria i no al bosc, ... en aquest any internacional dedicat als boscos.

Totes aquestes activitats infantils també van tenir un èxit més que considerable i per això ens proposem anar organitzant periòdicament aquests activitats vinculades amb aquest tipus de públic.

Per conèixer les activitats que mensualment realitza la biblioteca us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter -trobareu l'enllaç a la nostra pàgina web.

També us animem a consultar la nostra guia d'activitats que trimestralment edita la biblioteca, i que també podeu trobar per Internet. ■

L’hora del conte per a nadons que va tenir lloc a la biblioteca Emília Xargay el 25 de març de 2011 a càrrec d'Olga Cercós.

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

18_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 19

CULTURA [teatre

“LES NITS DEL CORO” airebé uns 400 espectadors han omplert la cafeteria del Coro en el primer trimestre de 2011 per gaudir dels espectacles de “LES NITS DEL CORO”. Només amb aquesta dada es pot afirmar que el cafè-teatre a Sarrià de Ter es consolida i que la bona resposta del públic de Sarrià de Ter a les actuacions d'aquest cicle mouen a donar continuïtat a “Les Nits del Coro” el proper any amb una nova programació plena d'engrescadores propostes teatrals.

Espectacles de clown, monòlegs, contes per adults, teatre, titelles, màgia, matxs d'improvisació i un munt de propostes que recullen les noves tendències en les arts escèniques han anat desfilant al llarg de l'any per aquest nou espai sarrianenc guanyat per al teatre.

La Regidoria de Cultura, està molt satisfeta per la bona acollida que ha tingut el cicle entre els sarrianencs, però també entre el públic de tota la comarca que assisteixen als seus espectacles quinzenals. Val a dir que

G

ha estat fonamental la tasca professional desenvolupada per l'Associació Gironina de Teatre que assumeix la producció de tot el cicle.

La programació d'aquest primer trimestre de l'any 2011 ha permès constatar el bon fer i el gran nivell de qualitat, entre d'altres, de les companyies La Manofactoria, La Dolça Vita, A la Parra, Capa i Espasa, o Moki Moki; però també dels matxs d'improvisació

i la posada en escena dels alumnes del Galliner. “Sonata en 3 moviments”, “Contes per adults”, “Nit de pallassos”, “Distrets”, “Supermàgic” i un altre divertidíssim “Matx d'improvisació” són els espectacles que han trobat en El Coro de Sarrià de Ter un públic entregadíssim i ple de complicitat que ha participat en les diferents propostes plantejades pels actors i actrius convidats. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_19

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 20

CULTURA [lectura

¡DESPIERTA YA! ¿VIVES O SOBREVIVES? de Mònica Fusté Eva Martínez Escobosa

D

escobreixo la Mònica Fusté un dia llegint una entrevista al Punt Diari a finals de l'any 2009. És una economista de Cassà de la Selva i ha treballat durant 10 anys en diferents entitats financeres a Barcelona, Londres i Luxemburg.

Un bon dia decideix fer un tomb a la seva vida i dedicar-se al món del coaching i el creixement personal.

Actualment fa cursos i conferències per tot arreu del món.

Segons l'autora “El coaching és un suport que t'ajuda a passar de la teva situació actual a la situació desitjada futura que vols”. Visiteu la seva plana web www.monicafuste.com L'autora ha volgut escriure tota la seva trajectòria fins arribar a l'èxit professional a través d'aquest llibre tan encoratjador.

1ª PART: LES 7 REGLES DEL JOC R-1: MULTIOPCIONS El sisè sentit és la teva capacitat intuïtiva i has de confiar en els teus instints. Has de potenciar la teva curiositat per saber la realitat i has de confiar en el teu potencial (autoconfiança).

Per aconseguir els teus somnis has d'ampliar els teus models sobre el que és real i possible.

R-2: MULTIFACETES T'has de conèixer a tu mateix/a per saber qui ets. La resposta la trobaràs al teu interior. Disposes de la ment conscient (l'intel·lecte) i el subconscient (el cor).

Les qualitats que admires d'altres persones són talents potencials que tu mateix/a també tens.

R-3: MULTIPERSPECTIVES Cada persona és un món. Com més perspectives tinguis d'altres persones, més oportunitats et podran sorgir a la vida. Aprèn de les persones que t'envolten.

L'ordre per aconseguir els teus somnis és: ser, fer i rebre. Cada persona pot controlar el seu estat d'ànim. El teu estat interior el pots canviar per voluntat pròpia, amb el teu propi esforç.

R-4: MULTIVIBRACIONS Les emocions t'assenyalen quin camí has de seguir. Abans de prendre una decisió, imagina't com et sentiràs quan ja l'hagis pres.

Quan aconsegueixis que la vibració de les teves emocions positives (autoconfiança i seguretat) sigui major que les negatives (pors i dubtes), llavors podràs fer realitat els teus somnis. Sobretot, has de creure en tu mateix/a.

Els fracassos no existeixen, són experiències. Viu intensament, sense pors.

20_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 21

CULTURA [lectura

dicional per la vida i pels altres i vius sense pors.

Totes les persones d'èxit creen expectatives de rebre. Per rebre, s'ha de merèixer. Això s'ha d'aconseguir amb esforç, quelcom natural, i amaga la compensació en la satisfacció personal.

2ª PART: LES 7 ACTITUDS TRIOMFADORES R-5: MULTIFOCUS Has de centrar la teva atenció en el present, “aquí” i “ara”, i així t'alliberaràs del temps. Fes únic cada moment. Juga amb la teva ment. Imagina't que ja has aconseguit el que desitges.

Fuig de tota negativitat, queixes i excuses i lamentacions. Les emocions negatives es contagien.

Els pensaments són impulsos creatius. El teu focus d'atenció és on poses la teva energia i temps. Centra't en els teus somnis. No permetis que res ni ningú et faci distreure, però has d'anar sense presses ni pauses.

R-6: MULTICANVIS El canvi és inevitable, és font de vida. Evolucionar vol dir convertir-se en algú diferent. La vida és intel·ligència en acció. Confia en ella.

L'univers et guia per aconseguir els teus objectius. La vida és per experimentar, gaudir, créixer i ascendir el teu nivell de consciència.

Per comprendre, s'ha de conèixer els oposats.

La teva essència és llibertat, alegria, satisfacció, pau, harmonia i equilibri interior.

R-7: MULTIFRONTERES Els teus somnis es fan realitat quan sents amor incon-

Actitud 1: AMPLIA LA TEVA VISIÓ PERIFÈRICA Ser responsable significa acceptar el desafiament de crear la teva vida.

Per créixer, s'ha de canviar.

Pensa abans d'actuar. Crea l'hàbit de contemplar de forma voluntària sense jutjar. Utilitza la intuïció i el pensament racional. És important que aprenguis a connectar-te amb l'univers (intuïció) i a interpretar els seus missatges (raó).

Actitud 2: REIVENTA'T AMB UNA MARCA PERSONAL Has de creure en tu mateix/a i desenvolupar els teus talents. Aquests estan relacionats amb els teus interessos i activitats que realitzes per plaer.

Quan més s'experimenta, més s'aprèn i més es gaudeix de la vida. Descobreix què t'apassiona fer i converteix-ho en la teva feina. Prepara't per la nova era. Reiventa't. Escull qui vols ser per crear la teva vida ideal. Converteix-te en el nou jo i disfruta'l.

Actitud 3: REESCRIU LA TEVA HISTÒRIA Si estàs disposat/ada a fer el que faci falta i et proposes els teus objectius, tens l'èxit garantit. Imagina't una situa-

ció pròspera en la teva vida.

Tu ets la font de la teva riquesa. La vertadera riquesa resideix en el gaudi de viure.

Allunya't de persones que jutgen i critiquen, neteja la teva ment per connectar-te a la intel·ligència emocional. Els judicis i crítiques són signes d'inseguretat. És una manca d'autoestima. Val més no jutjar i així només experimentes.

Actitud 4: AUTOSABOTATGE? NO, GRÀCIES Per alliberar-te de l'autoboicot, reconeix que tu ets el/la responsable.

Quan el teu estat emocional sigui negatiu, relaxa't. Crea l'hàbit d'observar sense reaccionar. Has d'assumir la responsabilitat del teu estat d'ànim. Si desitges ser el líder de la teva vida, has d'aprendre a conviure amb la por. Una tècnica per vèncer la por, és centrar-se en l'amor. Fes el que et fa por. Experimenta-ho per potenciar la teva capacitat d'enfrontar-ho.

Envolta't de persones positives. I protegeix-te de les influències negatives de persones tòxiques. Aprèn a somriure. Emetràs vibracions positives a l'altra gent i es crearà un efecte dominó.

Actitud 5: CONCENTRA'T, ENFOCA I DISPARA El teu poder resideix en els teus pensaments, paraules i accions. Les paraules et donen pistes sobre el teu sistema de creences i determinen els teus comportaments i actituds.

Observa rigorosament la manera en què et parles a tu mateix/a i als altres. Crea un vocabulari amb paraules i expressions que et donin energia.

T'has de sentir feliç i

satisfet/a en el moment present per aconseguir els teus somnis. El camí es crea pas a pas.

Actitud 6: CONSUMEIX EXPERIÈNCIES I NO BÉNS Si téns autoestima pots confiar en el teu guia interior, que sabrà cultivar l'harmonia entre l'intel·lecte i el cor.

Quan experimentes la incertesa significa que creixes. Viure és evolucionar i s'ha d'experimentar el que és desconegut. Has de tenir la certesa que aconseguiràs tot el que et proposis i aquesta mentalitat et portarà cap a l'èxit.

La recompensa de tot procés de canvi és el creixement personal. Imagina't que aconsegueixes el teu somni. La vida és com un joc.

Actitud 7: QUÈ PUC APORTAR? Posa el teu talent al servei dels altres. Quan fas el que estimes, et sents satisfet/a, aconsegueixes la felicitat i l'harmonia interior.

Agraeix les coses bones en la teva vida. Entén les necessitats i desitjos de les persones i així seràs capaç de viure per un somni. Crea l'hàbit d'oferir afecte de forma desinteressada i desenvolupa l'empatia.

Tria el teu camí, explora el teu talent i crea't un objectiu a la teva vida i actua amb entusiasme. Tots els teus somnis es poden fer realitat.

Aquest llibre ha tingut molt d'èxit. Us el recomano perquè dóna moltes pautes per poder fer realitat els nostres objectius. És un camí llarg, però amb moltes recompenses.

Felicitats, Mònica! ■

pDS_21

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 22

CULTURA [lectura

MÀRIUS TORRES UNA EXISTÈNCIA BREU AMB UNA SENSIBILITAT INFINITA Mireia Masó i Cerdà

EL CENTENARI (Lleida, 30 agost de 1910Sant Quirze de Safaja, desembre de 1942)

amb el Simbolisme, i Rosselló-Pòrcel, que va barrejar ambdues propostes.

“Jo vull la pau, però no l'oblit” l centenari del naixement de Màrius Torres finalitzà el 30 d'agost de 2010, i amb aquest motiu, institucions catalanes i entitats culturals diverses, especialment a Lleida, bressol de poeta, han celebrat nombrosos actes d'homenatge: conferències, concerts, premis, obres teatrals, festivals de poesia, publicacions, itineraris literaris, muntatges escènics, recitals, exposicions, espectacles de dansa. També s'han editat antologies poètiques1 i reculls en prosa2 que evidencien la seva faceta de prosista i cronista lleidatà3, sense oblidar contes, traduccions de poetes europeus com Rilke, Valéry, Shakespeare, Byron, Pascoaes, Keats; l'epistolari (unes 500 cartes) mantingut amb la seva família, amb Mercè Figueras, amb Carles Riba, i amb Joan Sales, entre d'altres. Acaba de publicar-se a París una traducció al francès de la seva obra poètica (ja n'hi havia en

PERSONALITAT, INFLUÈNCIES I TEMES DE LA SEVA OBRA

E

anglès i castellà). I el podem escoltar musicat en les cançons d'amor a Mahalta, de Lluís Llach, i en versió més recent Altres cançons a Mahalta, de Xavier Monge Trio & Carme Canela.

Mai no és tard, però, per reivindicar amb tota la justícia que li fou negada durant tants anys la figura d'aquest mític poeta que, com Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel, morí massa jove a causa de la mateixa malaltia, la tuberculosi, epidèmia que pocs anys després deixaria de ser mortal. Tots tres autors van eixamplar els horitzons lírics del país amb l'adopció de noves sensibilitats, en el cas de Salvat-Papasseit amb l'Avantguarda; Màrius Torres

“més m'estimo ser un metge que fa versos que un poeta que fa receptes” Màrius Torres era una persona alegre i vital, malgrat les seves limitacions físiques, com sol passar amb algunes persones de feble salut però amb gran fortalesa interior, o sia amb gran salut espiritual i una joia molt fonda. Per a Pere Gimferrer aquest fet atorga a la seva poesia una intemporalitat i una universalitat excepcionals i per això Carles Riba li adreçà unes paraules prou significatives: “Els poemes de Vostè són els d'una solitud on Déu i la Seva acció i les Seves criatures són presents. Cap màgia d'artista no pretén d'omplir-la ni d'organitzar-la”.

L'adveniment de la Guerra Civil i la immediata postguerra, amb l'exili de molts intel·lectuals catalans i la censu-

(1) Ja disposem d'una ampliada edició en català, que acaba de publicar amb excel·lents fotografies i alguns manuscrits originals l'editorial lleidatana Pagès editors.

(2) Pere Ballart i Jordi Julià, professors de l'UAB, responsables de dos dels tres volums amb què es clou l'efemèride: Les coses tal com són (Ed. A Contra Vent).

(3) La Lleida de Màrius Torres, El Segre, 4/9/10, ed. La Clamor, de Margarida Prats, Jaume Barrull i Salvador Escudé.

22_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 23

CULTURA [lectura

cal. De fet, la música (identificada amb la vida) era una de les grans passions de Màrius Torres, que extrapola als seus versos plens de símbols musicals. La sinestèsia o captació de sensacions a través de sentits que no els corresponen com “silenci obscur” (juntament amb els símbols i les metàfores o al·legories i les persoMàrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942. nificacions), és la figura retòrica que més apareix en la seva obra lírica. Els seus poemes ra franquista, sumades a la prematura mort del poeta, van silenciar la seva destil·len sobretot sensacions acústiobra, ofegada per la gran llosa de l'o- ques (musicals), visuals (colors de la blit. No va ser fins el 1947, gràcies a naturalesa, pintures), tàctils (escultuJoan Sales, que es publicà el volum res).

Els temes que desenvolupa en “Poesies” Mèxic (Coyoacan), i tres anys més tard, el 1950, aparegué a general: la solitud, l'amistat, l'amor, la Catalunya dins la prestigiosa col·lecció consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, i “Llibres de l'Óssa Menor”.

La situació personal de Màrius més en particular la música (Händel, Torres, marcada per una malaltia que Corelli), la naturalesa (“els núvols”), el l'abocava irremissiblement a la mort i pas del temps (“la pedra antiga”, la descoratjadora situació col·lectiva - “rellotge de sol”) o l'art en general (en la Guerra Civil i la desfeta- accentuen pintura, "Taula prerafaelita" o "El dia la solitud del poeta i determinen el clar", en escultura, “Venus”), la indacaràcter reflexiu de la seva poesia gació filosoficomoral (“Pelegrins”, “la que, en paraules de Carles Riba, "bro- Ciutat llunyana”); la creació literària lla sempre des de la crisi". En l'obra de (“El combat dels poetes”), apareixen Màrius Torres, de gran rigor formal, desenvolupats amb una gran exigèncontenció i musicalitat, el sofriment cia formal que s'acull tant a la forma personal corre paral·lel al patiment clàssica del sonet com a una àmplia col·lectiu de la Pàtria vençuda, “Pàtria, gamma de provatures estròfiques, guarda'ns: -la terra no sabrà mai men- inclosa la tanka. La meditació sobre la realitat profunda de la vida humana tir.” (La ciutat llunyana, 1939) El poeta lleidatà compartia el (que tan breu pressentia) neix sovint gust per la musicalitat poètica amb del record de la seva infantesa a LleiRiba i Baudelaire, influència simbolis- da, envoltat dels seus, amarat de senta, que pretenia transformar la realitat timent i que té com a centre la Mort. per la idea. La poesia pura que sorgí Jordi Pàmies afirma que en la poesia d'aquesta proposta simbolista suposa- de Màrius Torres hi ha una voluntat va la independència de la realitat quo- d'equilibri entre els records i l'espetidiana i racional, però vàlida en si rança, tot i saber que la vida que li mateixa sense el seu significat. El queda és breu4. Per a Pàmies hi ha mitjà per aconseguir-ho havia de ser quatre grans temes dins la seva obra un llenguatge suggerent, rítmic i musi- que li donen coherència i unitat: La

bellesa del món, la nit, la mort i Déu. I per a Carme Arnau, els temes més importants són la música i l'art en general, provinents del simbolisme.

BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES 1910-1935 Nasqué a Lleida un 30 d'agost de 1910 en el si d'una família benestant, cultivada i compromesa ideològicament amb el republicanisme catalanista. El seu pare, Humbert Torres, metge fill de metge, fou alcalde de Lleida, diputat del Parlament espanyol i vice-president del Parlament de Catalunya per ERC. La seva mare, Maria Pereña, estudià magisteri i música però mai no exercí. El seu avi matern era advocat i catedràtic de Literatura a Lleida. Així doncs, la medicina fou la seva primera inclinació per tradició familiar, i la poesia es convertí, arran de la seva “reclusió o exili interior” al sanatori, en la seva gran passió. La llavor poètica que duia dins la seva ànima va deixondir-se, paradoxalment, mercès al seu botxí, la malaltia de la tuberculosi. Quan va acabar la carrera de Medicina, l'any 1933, féu un viatge per França i Itàlia, països que el captivaren, especialment la ciutat de Florència. En tornant, exercí a Lleida com a metge internista. Són anys prolífics en els quals escriu, a part de prosa (cròniques), el seu recull poètic més important fins al moment, “Música de Cambra i altres poemes” (1931-1934).

L'any 1935, amb 25 anys, ingressà al sanatori de Puig d'Olena malalt irreversible de tuberculosi, on moriria set anys després. L'estada en aquest sanatori afermà la seva vocació literària com a poeta líric5.

1936-1938 Al sanatori, Màrius coneix Josep Saló, metge de l'establiment sanitari, amb qui comparteix una íntima amistat (fou la persona que li agafà la mà en el moment del traspàs). Coneix Carme Oliver i la Mercè Figueras gironina, també malalta de tuberculosi la qual esdevingué la gran i íntima amistat del

(4) Temes i símbols en la poesia de Màrius Torres, Jordi Pàmies, Catalònia, pàg. 40-41.

(5) Carta a Carles Riba, datada el 14 de juliol del 1942: “si volgués resumir què m'han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d'una banda, l'afermament de la meva vocació, la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric”.

pDS_23

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 24

CULTURA [lectura

poeta, amb qui va compartir una relació epistolar que Màrius encetà l'any 1936. Ella és la Mahalta dels seus poemes. Un amor platònic que durà set anys, amb les òbvies limitacions físiques: tot i que “no podem acostar les nostres vides calmes”, el seu amor es vessà en cançons i poemes inoblidables. Així mateix, al sanatori coneix l'escriptor Joan Sales, que no n'era pacient. S'escriuen cartes entre els anys 1936 i el 1941, una amistat basada en aspectes literaris i intel·lectuals6. També va conèixer Maria Planas, propietària i gerent del sanatori, i Esperança Figueras, que juntament amb Mercè Figueras, germana d'Esperança, esdevingueren les que el poeta anomenà Les tres amigues.

Des del sanatori, durant el segon trimestre de 1936, Màrius col·laborà al periòdic de la Joventut Republicana de Lleida, L'Ideal, amb articles sobre temes polítics. Signava amb el pseudònim Gregori Sastre. L'any 1936 va començar un diari adreçat al seu germà Víctor, qui lluitava a favor de la República, testimoni de les impressions i sentiments que li provocà la Guerra Civil espanyola. Més endavant, va iniciar un altre diari amb ressenyes i comentaris de caire artístic, musical i literari. El 1938 encetà una relació epistolar amb el seu admirat Carles Riba, interrompuda a causa de la guerra i represa el 1942. El mestre Riba “la persona literàriament més docta d'aquest país” féu uns elogis de la seva poesia “que tallaven la respiració”.

1939 a 1942 És lògic suposar que tant la derrota del règim republicà el 1939, així com l'inici de la Segona Guerra Mundial, haurien d'haver colpit la moral d'un jove feble, malalt, catalanista i demòcrata, al qual l'exili l'havia allunyat de tot i tots.

Màrius Torres, sense recursos econòmics, pràcticament abandonat al sanatori esperant el que com a metge ja sabia, la imminent arribada del “Dolç àngel de la Mort”, no s'ensorrà com hauria estat el més normal: sempre i per damunt de tot servà una espurna d'esperança, diguem-ne metafísica, diguem-ne de desig de trascendència, palès a través de les paraules que brollen de les fonts més pregones de l'ànima, que són les que perduren i vencen

el temps i l'oblit. Com qualsevol “condemnat a mort”, que se sap sense futur, només amb un breu passat i un intens present, va escriure: “l'eternitat és un present que s'eixampla”.

L'any 1939 se li aplicà la Ley de Responsabilidades Políticas pels seus articles de L'Ideal ( juliol-desembre de 1936), i se li obrí un expedient que es resolgué el 1941 satisfactòriament. El 1940 va agreujar-se la malaltia que patia i va haver de romandre en repòs absolut. El juliol de 1942 es traslladà al Mas Blanc, on es realitzaven cada vespre activitats musicals i recitals poètics. Allí musicà alguns poemes de trobadors provençals com Jaufré Raudel, i també Verlaine. El 29 de desembre de 1942, a les dues del migdia, morí Màrius Torres envoltat de les amistats del sanatori. Les seves últimes paraules van ser “Pobre pare!”. Va ser enterrar l'endemà al cementiri de Sant Quirze de Safaja.

BREU COMENTARI DE TRES POEMES DE MÀRIUS TORRES Escollir sempre és difícil quan sents veritable passió pels elements en discussió. De fet, mai no és una opció sincera ni completa, més aviat és arbitrària i fruit de les circumstàncies: igual que no podem triar entre l'amor de dos fills ni entre dos amors que ens complementen. Això és el que em passa amb els poemes de Màrius Torres, empeltats de tanta sensibilitat,

(6) “Cartes a Màrius Torres”, disponibles a Club Editor, 2007.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

24_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 25

CULTURA [lectura

tan lírics i profunds i expressius. L'obra d'aquest poeta conté tanta vitalitat i emocions (joia) i, no obstant, tanta contenció i resignació davant el seu fat que esborrona.

En les seves circumstàncies terminals li hagués estat més senzill deixarse endur per la imaginació sense traves que per les restriccions i el capteniment amb què ho fa el nostre poeta. Perquè en realitat Màrius Torres mai no ens confessa les seves emocions directament, en primera persona; ho fa a través de símbols o metàfores; és el lector qui ha de fer l'esforç intel·lectual per interpretar-los (La idea substitueix la realitat en el simbolisme). D'aquesta manera aconsegueix un equilibri formal, dificilíssim d'aconseguir quan hi ha tants sentiments i emocions que malden per expressar-se, per ser, com un torrent impetuós que la mà humana intenta controlar amb rescloses. El valor de la poesia del poeta lleidatà rau, per una part, en l'apropiació d'uns models extrets de

la tradició que ell fidelitza perquè s'adiuen als seus interessos, i d'altra part, perquè el seu cabal líric prové de seva gran força interior, fet que motllura la seva ingent dimensió humana.

I com a mostra, presento tres poemes: “Això és la joia”, que evidencia el seu vitalisme i defineix perfectament l'esperança i la joia; “Dolç Àngel de la Mort”, el qual ens il·lustra la serenitat, la resignació i la maduresa davant el seu cruel esdevenidor en demanar a la Mort que se l'endugui per no patir més (l'àngel és el missatger entre l'home i Déu); i “Cançó a Mahalta”, una relació d'amor de set anys dedicada a la gironina Mercè Figueras, amb ressons de Jorge Manrique “nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar/ que es el morir”.

Mahalta podria ser una formulació trobadoresca moderna (midons, la meva alta) o bé la dama stilnovista, feta de distància (obligada), desig, admiració i amistat (Ballart i Julià, 2002). ■

1. Això és la joia (la vida) 1941 Això és la joia -ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort -tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença.

2. Dolç àngel de la Mort 1936 Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l'ànima madura per ben morir.

Tot allò que he estimat únicament perdura en el meu cor, com una despulla de l'ahir, freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!

Tinc peresa de viure demà encara.

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m'espera em fa mal...

I, gairebé, donaria per morir ara -morir per sempre !- una ànima immortal.

3. Cançó a Mahalta (l'amor) 1937 Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes: ens separa una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.

pDS_25

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 26

espai 2.0 COM ENS COMPORTEM RESPECTE INTERNET? Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

L

a pregunta no és com ens comportem a internet, com hi apareixem, com hi creem, voluntàriament o no, volgudament o no, la nostra identitat digital... No, la pregunta és com som nosaltres respecte internet, quin és el nostre comportament vers internet i les xarxes socials. En altres paraules, com vivim internet, com l'experimentem.

Tenint present que la web 2.0 i les xarxes socials han revolucionat, i revolucionen encara, internet i, per extensió, les nostres vides, hi ha qui s'ha dedicat a estudiar i radiografiar el nostre comportament vers aquest fenòmen. I és que els comportaments poden ser múltiples i variats: des de la persona que encara es resisteix, fins i tot amb certes dosis d'heroïcitat, a registrar-se a Facebook, fins a qui, avui en dia, no podria passar ni un sol dia sense connectar-s'hi...

Fa uns anys l'empresa Forrester Research (www.forrester.com) va elaborar l'Escala de Forrester (http://www.forrester.com/ empowered/tool_consumer.html), una escala socioetnogràfica que classifica i defineix els comportaments que com a usuaris tenim vers internet i les xarxes socials. Més enllà dels percentatges que en cada

26_pDS

moment pugui haver-hi, el què és rellevant és la pròpia definició d'aquests comportaments, que en cap cas, val a dir-ho, volen ni pretenen ser excloents.

Així doncs a l'Escala de Forrester hi trobem definits aquests 6 comportaments: • Creadors • Crítics • Col·leccionistes • Agregadors • Espectadors • Inactius Els creadors són persones que aporten continguts propis a internet, bé sigui a través de blocs o altres pàgines web, que publiquen els vídeos i altres materials audiovisuals que creen (música, podcast, presentacions, fotografies, etc) que creen. Són generedors de continguts i utilitzen les eines que internet els posa a l'abast per a publicar-los.

Els crítics són persones que sobretot opinen sobre el què els altres publiquen, bé sigui amb comentaris a blocs, notícies i xarxes socials, bé a través de fòrums, de xats o d'enquestes. No els preocupa tan generar contingut com expressar la seva opinió en base al què d'altres han publicat.

Els col·leccionistes, o agregadors, són persones que desen, emmagatzemen i organitzen tota mena de continguts a través de la

sindicació de continguts (RSS) i de les etiquetes.

Són persones interessades pels continguts a la xarxa i els ordenen i classifiquen en lectors i agregadors de continguts.

Els agregadors són persones que bàsicament utilitzen les xarxes socials, que s'hi registren i mantenen els seus perfils a les xarxes socials, agreguen “amics” i/o seguidors i hi interactuen. Són persones que han integrat les xarxes socials a les seves vides, a la seva manera de relacionar-se i comunicar-se.

Els observadors són persones que observen, miren, escolten i llegeixen continguts aportats pels altres; llegeixen blocs i altres pàgines webs, diaris i revistes, miren vídeos i fotos, escolten podcasts...

és encara el comportament més habitual a internet, el del clàssic consumidor.

Els inactius, finalment, són persones que es mantenen al marge d'internet i de les xarxes socials o que hi mostren molt poc interès.

I vosaltres, amb quin comportament us identifiqueu més?

Aquesta escala suposa un avançament respecte a la regla de la piràmide del 90-9-1: - 90% d'audiència (consumidors).

- 9% d'editors (aporten contingut, però sempre a partir del què han aportat els creadors).

1% de creadors (els que veritablement generen el contingut a internet des de zero).

L'Escala de Forrester aporta una major complexitat en els comportaments i perfils... Tot i que si en comptes de fer servir ambdues mesures a nivell global les fem servir a nivell concret, d'un “site”, d'una pàgina web concreta, possiblement la regla de la piràmide piràmide del 90-9-1 s'ajusta molt més a la realitat.

Debats i polèmiques a banda, centrant-nos de nou en l'Escala de Forrester, els seus indicadors, que com hem dit no són excloents, ens ajuden a dibuixar escenaris i realitats i, fins i tot, a veure'n la seva evolució.

Fent un salt enrere en el temps, situant-nos per

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 27

exemple fa tan sols 8 o 10 anys, la majoria podríem definir-nos com entre observadors i inactius, és a dir, consumidors poc habituals d'internet. La fotografia seria si fa o no fa la de la regla del 90-9-1... Amb l'eclosió de les xarxes socials i de la web 2.0 la realitat ha canviat molt en molt pocs anys. De fet arrel d'aquesta transformació tecnològica i social han sorgit neologismes com el terme “prosumidor”, fruit de la unió de productor de continguts, paper fins no fa tant quasi exclusiu de tècnics i especialistes informàtics i de consumidor, doncs d'un temps ençà, des de fa poc més de 5 anys, aquests dos rols, el de productor i generador de continguts i el de consumidor, poden ser coincidents en moltes persones.

Aquests comportaments, aquests rols, es

donen de manera diferenciada segons els països, doncs la vivència de la cultura d'internet i les xarxes socials també és diferent a nivell de països i continents.

L'escala de Forester també permet segregar els % per cada un d'aquests comportaments per edats i gènere.

Aquests en són alguns dels exemples: Internet i les xarxes socials revolucionen el món i les nostres vides, vulguem o no; som nosaltres, però, cada un de nosaltres, qui ha de decidir en quin grau i de quina manera. Però comen-

ça a ser gratuïta, cada vegada més, aquesta pregunta: podem viure'n al marge?

Potser el que ens hem de preguntar és de quina manera volem conviure-hi...

Podem començar per prendre consciència sobre quin comportament tenim vers internet i, sí, quin comportament tenim a internet, però això ja és una altra història! ■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_27

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 28

DOSSIER D’HISTÒRIA

LA VIL·LA DEL PLA DE L'HORTA EVOLUCIÓ D’UNA GRAN VIL·LA SUBURBANA D’ÈPOCA ROMANA1 Lluís Palahí Grimal2

Vista del pati i les principals cambres de la banda nord des de migdia

EVOLUCIÓ D'UNA GRAN VIL·LA SUBURBANA D'ÈPOCA ROMANA

L

es excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Pla de l'Horta arriben enguany a la quarta campanya, i amb ella finalitza el projecte actual, articulat a través d'un conveni de col·laboració signat entre la Universitat de Girona, la Diputació i l'Ajunta-

28_pDS

ment de Sarrià de Ter. Tot i que la intenció de totes les parts és continuar amb els treballs, cercant noves formes de col·laboració o simplement ampliant les actuals, és un bon moment per presentar els resultats científics d'aquests anys de treball.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'EDIFICI La part coneguda de la vil·la del Pla de l'Horta correspon essen-

cialment a una edificació compacta i d'aspecte unitari, tot i que, com veurem, aquesta imatge és parcialment falsa, fruit de la visió d'un moment concret de la història de l'assentament.

L'edificació se situava a la vessant d'un turó, amb un important desnivell oest- est.

Aquest desnivell té el seu reflex en la conservació de les diferents estructures, en molt millor estat a la banda occidental que a l'extrem de llevant. Però també

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 29

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

rials, almenys en el sector excavat, com veurem, se centren sobretot en remodelacions i reparacions de petit abast, sense grans reformes globals.

L'evolució de l'edifici LA FASE REPUBLICANA

Mur d'època republicana de l'àmbit 5. S'aprecia una porta tapiada al centre i com el mur va ser aprofitat de fonamentació d'una estructura posterior.

devia tenir la seva importància en època antiga, ja que en determinats moments l'edifici va presentar una estructuració parcialment esglaonada.

L'edifici s'estructura al llarg de gran part de la seva història al voltant d'un pati, un fals peristil3. A tramuntana i llevant d'aquest pati es disposaran tot un seguit d'estances, generalment grans, amb paviments de qualitat, cosa que fa pensar en sales d'aparat i en una zona d'esbarjo. Per contra, el pati apareix tancat per sengles murs cecs a l'oest i sud i més enllà d'aquests límits semblen situar-se espais secundaris o de servei.

Pel que fa als materials emprats per bastir l'edifici, aquests són un dels principals elements disponibles, ara per ara, per establir-ne les diverses fases, ja que van variant al llarg del temps.

L'edifici original està construït amb sòcols de pedres lligades amb fang, amb un arrebossat exterior, de senzill color blanc, i devien presentar un alçat de tovot. Els paviments localitzats fins ara són de terra piconada.

En època augustal (a cavall entre els s. I aC i I dC), el material canvia radicalment i la majoria de murs són bastits en opus caementicium, mentre que els paviments són sempre sòlids, generalment d'opus signinum, i en alguns casos arriben a un alt nivell de riquesa al crear decoracions geomètriques amb l'ajuda de tessel·les o petites plaques de marbre (opus sectile). També a partir d'aquest moment els murs es començaran a decorar amb estucs, dels quals en queden traces in situ, als quals cal afegir els fragments recuperats en l'estratigrafia.

El següent gran canvi cal situar-lo en època severiana (principis del s. III dC) quan tot un seguit de cambres es reformen emprant com a material el rajol (opus testaceum) i molts dels espais es tornen a pavimentar amb opus tessellatum, generalment policroms.

Tot plegat dóna a l'edifici al llarg de tota la seva història un aspecte sòlid i luxós.

Les remodelacions baix impe-

Els orígens de la vil·la del Pla de l'Horta cal situar-los a mitjans del s. I a C. La seva construcció cal relacionar-la directament amb la fundació de la ciutat de Gerunda (que té lloc entre el 8070 aC) i la conseqüent repartició de lots de terres del seu territorium.

D'aquest primer edifici en coneixem diversos murs i estructures, la majoria dels quals foren aprofitats com a fonamentació de construccions posteriors. Es tracta de murs de pedres carejades exteriorment, conformant filades, lligades amb fang i arrebossades exteriorment amb morter blanc.

Les parts conegudes dibuixen part d'un edifici amb cambres de grans dimensions (entre vint-i-cinc i quaranta metres quadrats), de formes regulars i que presentaven ja les mateixes orientacions que tindrà la vil·la al llarg de tota la seva història, seguint grosso modo els punts cardinals.

Pel que fa a les pavimentacions, totes les conegudes fins ara són de terra piconada, però aquestes solament s'han pogut excavar a dues de les sales localitzades.

Dels espais coneguts solament un ho ha estat de forma pràcticament completa. Aquesta cambra, situada sota l'A54, presenta les característiques bàsiques que acabem de descriure. Disposava d'una porta a la banda de migdia i d'una llar a l'angle sud-oest de l'estança, molt a prop de la porta. La cambra va ser modificada pocs anys després en una remodelació que sembla que es va limitar a una elevació del nivell de circulació i que va comportar al mateix temps una elevació de la mateixa llar i una modificació del llindar de la porta.

(1) Treballs inclosos al projecte ministerial “Del oppidum a la ciuitas.II. Análisis de un proceso histórico en el nordeste peninsular (El periodo alto imperial) (2) Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (3) Els peristils són patis envoltats per pòrtics a tot el seu entorn. En el cas del Pla de l'Horta solament hi ha porticats a tres bandes, estant absent al costat sud.

(4) Veure el plànol adjunt amb la numeració dels diferents espais.

pDS_29

SARRIA 76

18/6/11

17:20

Página 30

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Planta general de la vil·la amb indicació dels àmbits descrits al text

A migdia d'aquesta cambra es conserven traces de dues cambres més, arrenglerades, configurant el que segurament era la façana oriental de l'edifici. A una de les cambres situades a migdia (sota l'A1) s'ha localitzat part d'una canalització est-oest que segurament recollia les aigües de l'edifici i les conduïa a l'exterior.

Coneixem molt pitjor la resta de l'edificació situada sota espais que en fases posteriors es varen dotar de pavimentacions que de moment no han estat aixecades (i moltes de les quals no ho podran ser al tractar-se de mosaics o opus sectile).

Sí que tenim indicis, però, de l'existència d'una altra mena d'instal·lacions. A l'extrem occidental de l'edifici (A18) s'ha localitzat un nivell compost de fragments de doliae i d'altres grans gerres i de l'encaix circular d'un dolium. Aquests elements, esclafats durant el procés de terraplenament del sector de la gran fase augustal de l'edifici, són de dolia que

30_pDS

cal relacionar amb la pars rustica d'aquesta primera vil·la republicana.

EL NOU EDIFICI AUGUSTAL En època augustal, com en tantes altres vil·les del territorium no solament de Gerunda sinó pràcticament de tota la península ibèrica, la vil·la va patir una transformació radical, creant pràcticament una nova edificació. En el cas del Pla de l'Horta, però, la construcció del nou edifici es va realitzar aprofitant les línies mestres marcades per la vil·la republicana. No solament ocupa el mateix espai i conserva els mateixos eixos constructius i orientació general, sinó que són molts els murs de l'edifici republicà que es varen aprofitar com a fonament de les noves estructures, i qui sap si fins i tot en alçat. Aquest darrer punt no es pot asseverar, ja que tots els murs recuperats ho són a nivell de pavimentació, però precisament el fet que alguns dels nous sols entreguin contra

aquests vells murs fa pensar que en un primer moment es conservés també el seu alçat, sempre eliminat en fases i reformes posteriors. Curiosament en els murs que podríem considerar “envans” no hi ha traces de morter que indiquin una reconstrucció del mur, mentre que en els murs mestres, especialment a les façanes, el mur republicà s'usa clarament com a fonament i es reforça amb un nou parament en alçat d'opus caementicium.

La principal novetat del nou edifici ve determinada per la utilització de forma massiva d'un nou sistema constructiu. Així, si l'edifici republicà era bastit amb sòcols de pedra lligats amb fang, el nou es va construir completament emprant com a sòcol el morter, l'opus caementicium.

Sembla que en aquests moments es va definir la forma general de l'edifici i aquest, si bé es va modificar, a vegades de forma important, mai va passar per una nova reconstrucció quasi total com la que ens ocupa. Cal assenyalar que tot i que parlem sempre de fase augustal, alguns dels nivells que s'hi relacionen han proporcionat materials lleument posteriors, que podríem considerar tiberians i que cal relacionar amb la llarga duració d'una obra ambiciosa.

De fet aquesta llarga duració de les obres explicaria també en part el reaprofitament d'algunes estructures anteriors, ja que això permetria una convivència entre les obres i l'habitabilitat de la casa. És a dir, la casa no s'enderrocaria i es començaria de zero, sinó que el nou edifici aniria creixent a l'entorn de la casa precedent, a la qual aniria modificant paulatinament, si bé dins una planificació global i unitària.

Tot i que en tenim una visió parcial, ja que moltes de les cambres i espais varen ser modificats i reformats en fases posteriors, i que en alguns espais encara manquen sondeigs per realitzar (i que hauran de clarificar algunes qüestions), ens podem fer una certa idea de com era l'edifici augustal.

Les restes conegudes corresponen a mitja dotzena d'estances a les

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 31

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

quals cal afegir alguns elements dispersos de més difícil interpretació.

Una de les primeres qüestions que cal valorar és el nivell de luxe de moltes de les seves pavimentacions.

Tot i que la majoria de cambres estaven pavimentades amb opus signinum, tot sovint aquest anava acompanyat d'emblemes en opus sectile o de tessel·les configurant decoracions geomètriques. Tots aquests paviments tenen en comú el seu estil de fortes reminiscències itàliques.

A la banda de llevant de l'edifici es conserven part d'almenys dues estances (A1 i 5). Ambdues aprofiten tot un seguit de murs republicans com a límits. Així l'A5 sembla aprofitar els vells murs nord i sud, si bé amb uns alçats nous. Menys clars són els límits est i oest, ja que els que actualment limiten aquest espai són obra de reformes posteriors.

A migdia d'aquest espai se situa una altra cambra de forma quadrangular que ocupava part dels A4 i 1. Com a murs nord, sud i est aprofitava estructures d'època republicana. Per contra, el mur occidental és nou, completament bastit en opus caementicium. El paviment de la cambra solament es conserva dins l'A4 i està constituït per un opus signinum decorat amb tessel·les i amb un opus sectile a la part central, com un gran emblema. Pel que fa a la decoració, la zona exterior del paviment està ornamentada amb petites tessel·les blanques disposades de forma aparentment aleatòria. La resta de la superfície està decorada amb grans tessel·les blanques disposades a distàncies regulars formant filades. L'emblema central, en opus sectile de plaques blanques i negres, està emmarcat per una faixa de plaques rectangulars, mentre que la catifa central està composta per una retícula de quadrats amb diferents decoracions geomètriques fetes sempre emprant combinacions de plaques quadrades i altres de triangulars.

Principals fases evolutives de l'edifici. En gris clar els paviments decorats, i en gris fosc els paviments d'opus signinum

El més peculiar d'aquesta estança, però, se situa a la banda occidental, completament ocupada per una estructura enfonsada respecte al paviment, emmarcada per uns murets de morter i que configura una mena de graella, amb tot un seguit de murets transversals. La seva alçada és escassa, poc més de 20 cm, i anava pavimentada amb tegulae disposades invertides. Aquesta estructura se separava del paviment per un graó construït amb rierencs i blocs de pedra, assentats sobre un petit paviment de còdols. Desconeixem la funció d'aquest element, però creiem que ha de relacionar-se amb activitats ornamentals o lúdiques, potser vinculades amb l'aigua.

Pel que fa al sector situat a llevant d'aquests dos espais, sembla probable l'existència d'un porticat. Així ho indicaria la troballa a l'A6 d'un pavi-

ment d'opus signinum que marca un lleu esglaó al damunt d'un mur, al qual cobreix. Aquest graó podria marcar el desnivell entre l'interior del porticat i el sector del pati. Desconeixem com s'estructuraria el sector a migdia de l'A4-1, però cal tenir present que el mur oriental que actualment tanca l'A2 presenta importants diferències amb els de l'entorn. Allà on els paraments que se li recolzen, o que fins i tot el cobreixen, apareixen com a clares fonamentacions, amb paraments molt irregulars, aquest mur es presenta amb un parament molt polit, arrebossat. A més, a la part baixa del mur es conserva l'arrencament d'un paviment d'opus signinum, que se situa a una cota molt més baixa que la resta de sols de la casa. Tot això fa pensar en l'existència en aquesta zona d'un dipòsit5, posteriorment destruït per bastir l'A26.

(5) Atès que la cambra veïna A13 va disposar d'hipocaust en algun moment de la seva existència, també es podria pensar en una banyera lligada a uns petits banys, però el desnivell entre ambdós elements (superior al metre) ens sembla massa elevada, sobretot atenent al fet que no hi ha cap traça de l'existència d'escales d'accés.

(6) Aquest àmbit va ser completament excavat l'any 1971. Malauradament, quan es va començar a redactar el diari aquest espai ja pràcticament s'havia acabat d'excavar i no hi ha cap referència ni al paviment ni a l'existència de restes de cap àmbit o estructura preexistent.

pDS_31

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 32

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

A l'oest de l'A95 se situa un altre dels espais que coneixem de forma més o menys completa. A cavall entre els A15 i 8 se situa una gran estança quadrangular que un cop més aprofita un mur d'època republicana com a límit occidental7. La resta dels murs són d'opus caementicium i majoritàriament foren emprats com a fonamentació de noves estances construïdes opus amb testaceum, a excepció del mur occidental L'estança anava Vista del passadís A4, amb les restes de l'opus sectile de la cambra augustal (A1-4) pavimentada amb un opus signinum a la seva meitat septenen la zona de l'opus signinum, mentre cap més, almenys en aquest paratrional, mentre que la meitat de mig- que la zona del sectile seria un espai de ment. El problema és que aquest pavidia era ocupada per un opus sectile pas, visible en tot moment. Probable- ment se situa sota un mosaic i no el policrom, de decoració geomètrica, en ment cal situar un dels accessos a la coneixem en tota la seva extensió. Tot el qual s'han emprat marbres d'impor- banda oest. En el poc tram del mur d'a- i això sí que sembla clar que el passatació de bona qualitat. El camp està questa banda que es va poder excavar dís era més ample que el conservat dividit en espais quadrats, i la decora- es varen identificar part de dos blocs actualment, ja que la vora del camp de ció es realitza combinant fragments de sorrenca, material usualment triple filet, que marcaria el límit de la quadrats i triangulars. emprat a la vil·la per les obertures. decoració, no s'aprecia a la banda La cambra estava presidida a la Entre aquest espai i l'A9-5 se nord. banda nord per un gran absis ultrapas- situaria una cambra de dimensions D'aquí cap a migdia desconeisat. Aquest disposava a la seva banda molt menors, de la qual solament xem com s'estructuraria l'edifici. L'eoccidental d'un praefurnium i estava coneixem el seu paviment, d'opus sig- xistència del porticat fa pensar en l'edotat d'un sistema de calefacció sub- ninum. xistència ja en aquells moments d'un terrània, un hipocaust. Tot i que no es Davant d'aquest espai, al sud, se espai obert, però poc més en podem pot descartar que l'hipocaust fos un situava probablement un porticat del dir, ja que sembla que la construcció element posterior, la disposició de qual desconeixem les dimensions del nimfeu caldria situar-la en una fase l'absis respecte a la sala (perfecta- exactes (A4). Aquest espai estava posterior, lligada a la modificació de ment centrat) i el fet que la boca del pavimentat amb un opus signinum l'A1 i a la construcció de la canalització praefurnium estigui ben integrada en decorat amb tessel·les negres que que travessa els A1,4 i 5.. l'obra general, fa pensar que es tracta configuren una orla exterior de triple De com s'estructuraria la zona al d'una obra unitària d'època augustal, o filet i un camp de rombes entrellaçats. nord de l'A-15 i de l'A9 en sabem de poc posterior. La funcionalitat de la Per migdia aquest paviment entrega moment poca cosa, al tractar-se d'un sala com a espai de representació contra un muret, d'escassa amplada, sector encara en excavació. Tot i això, sembla prou clara, tot i que sobta per de fragments de teules i rierencs lli- hi ha indicis interessants. Per comenla presència de l'hipocaust solament a gats amb morter i amb un bloc de çar, és clar que l'A7 no existia tal com l'absis. Per contra, la diferenciació en sorrenca inserit. Aquest bloc podia el podem apreciar actualment i per el paviment (signinum-sectile) cal rela- suportar una petita columna o pilar del sota del mur de migdia d'aquest àmbit cionar-la amb la presència de mobiliari porticat, tot i que no se n'ha localitzat es conserven traces d'un paviment de (7) A la banda nord, el mur conserva una estructura quadrangular feta amb opus caementicium. Aquest ús del morter en un espai tan clarament definit fa pensar en una raó molt concreta, que se'ns escapa al no poder apreciar completa la cambra.

32_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 33

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

ment es conserva l'angle nord-oest i part del retall de la banda nord, sembla anar directament relacionada amb el suposat dipòsit descrit més amunt. Podríem plantejar la possibilitat que aquesta estructura quadrangular fos una bassa, el darrer dipòsit on s'acumulava l'aigua i que les columnes formin part d'un petit porxo destinat a cobrir i protegir aquest element.

L'ÈPOCA JULI CLÀUDIA Dins aquesta fase, situada a les dècades Vista general de la zona oest de la vil·la. Al centre el conjunt de dipòsits de decantació, situats al damunt d'estruccentrals del s. I dC, tures anteriors. En primer pla restes del magatzem de dolies republicà. hem situat tot un seguit de reformes, signinum amb un emblema de petites riorment assumiran els actualment algunes de les quals podrien ser pos8 tessel·les de mosaic en blanc i negre . conservats, com veurem. Cal recordar teriors, però no disposem de dades Tot i que aquest paviment es va des- que la vil·la disposava d'un aqüeducte estratigràfiques fiables.

Es tracta de truir al construir l'A7 i que no dispo- soterrat que arribava al complex pel tot un conjunt de reformes que semsem de dades estratigràfiques fiables, sud-oest. Per tant, aquests dos eleblen destinades sobretot a la creació creiem que caldria situar-lo en aquesta ments podrien formar part d'un primer fase, sobretot atenent al fet que és en sistema de dipòsits consecutius (molt d'un espai d'esbarjo amb un pati preaquest moment quan trobem tot un més petit el de migdia) destinats a la sidit per un nimfeu monumental. conjunt de paviments que combinen neteja i purificació de l'aigua seguint Aquesta obra va implicar la construcl'opus signinum amb d'altres mate- un sistema de decantació. És cert, ció d'una canalització per conduir les rials nobles per crear les decoracions. però, que amb les escasses restes aigües que sortien del nimfeu. Per El que ens dibuixa aquest paviment és visibles d'aquesta primera fase, una altra banda també va significar una la prolongació de l'edifici en direcció interpretació diferent també seria pos- certa remodelació dels àmbits de l'ennord, almenys en aquesta fase inicial. sible (una estança amb una font o pica torn, que cada cop més giraran al voltant d'aquest element central.

A l'extrem occidental es conser- a l'exterior?).

Com hem comentat, la construcven actualment tot un seguit de dipòA migdia d'aquests elements, en ció del nimfeu va implicar, de retruc, la sits que pertanyen a fases posteriors. l'espai que anteriorment ocupava el d'una llarga canalització que travessaPerò aquestes estructures s'assenten magatzem de dolies, s'hi han localitzat va de sud a nord els A1, 4 i 5 i 7. La al damunt d'elements anteriors. El fet les restes d'una estructura quadranguconstrucció de la nova canal va implique els elements superiors s'assentin lar, molt malmesa per moviments de car la destrucció de l'estructura que solament de forma parcial sobre altres terres posteriors, i dos basaments de fins llavors ocupava la banda occidenmurs, demostra que no es tracta de pedra sorrenca alineats de nord a sud. fonamentacions. A més, un d'aquests Aquests basaments de forma tronco- tal de l'A1-4. Aquest sector es va murs inferiors anava revestit exterior- cònica, força matussers, semblen cobrir amb un opus signinum, similar ment amb una capa, de poc gruix, d'o- correspondre al basament d'algun al de la resta de l'estança, si bé en pus signinum, innecessari en un fona- pilar o columna que potser caldria aquest tram no continuava la decorament.. Pensem que podria tractar-se associar a un porticat que cobria l'es- ció amb tessel·les d'aquell.

La construcció d'aquests elede tot un seguit de dipòsits que repro- tructura quadrangular suara esmentaments sembla que també va implicar duirien la mateixa funció que poste- da. Aquesta estructura de la qual sola(8) La campanya del 2011 està aportant interessants elements relacionats amb la fase augustal de tot aquest sector i que presentarem en un proper escrit un cop acabats els treballs.

pDS_33

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 34

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Vista general del pati i les cambres de tramuntana des de la banda est

canvis en la configuració de la cambra.

El nou paviment d'opus signinum cobria parcialment el mur que fins ara constituïa el límit de migdia de la sala.

Atès que cap altra mur es troba al sector, hem de pensar en una cambra de grans dimensions, allargassada, que ocuparia la totalitat de l'espai que tancaria per llevant el pati A11. Val a dir que desconeixem si es va ampliar l'emblema de sectile per compensar aquesta nova configuració, atès que tota la zona central de la cambra A1 estava ja excavada abans dels nostres treballs i cap referència hi ha als diaris d'excavació a elements sumptuaris relacionats amb aquest paviment9.

El que sí sembla que es va reformar de forma radical és l'A5, amb la construcció dels límits actuals, assolint una configuració que ja no es tornaria a modificar. Creiem que és així atenent a la seva relació amb la cana-

lització, però no es pot descartar que sigui una reforma que calgui situar en època severiana, un segle més tard del moment que ens ocupa..

Pel que fa al pati, cal recordar que desconeixem quins elements podien existir ja en la fase precedent, però sí que sembla clar que és en aquests moments quan es construeix el nimfeu, que en el fons esdevé l'element estructurador de tot el seu entorn.

Aquest nimfeu estava compost per dos estructures quadrangulars, flanquejant dos cossos hemisfèrics units per un tram longitudinal. Originalment l'estructura era simètrica. El passadís A3 no existia en aquests moments i el pati estava flanquejat per ambulacres solament per la banda nord. La banda occidental del pati creiem que en aquests moments anava tancada per un mur, que posteriorment es remodelaria quan es cons-

truís l'A16, l'ambulacre occidental. Pel que fa al paviment del pati, segurament era de terra, almenys en aquesta fase, ja que la col·locació de l'opus signinum cal relacionar-la amb la remodelació del nimfeu realitzada en època severiana, com veurem.

La construcció del nimfeu va implicar l'elevació d'un muret que tanqués aquest espai per migdia i que actuaria de rerefons, de decorat que limités visualment al nimfeu i els elements decoratius que l'acompanyaven (escultures, jocs d'aigua...)

FASE SEVERIANA De finals del s.II o principis del s.III és la segona gran remodelació de l'edifici. Es tracta de tot un seguit de canvis que deriven d'una nova concepció dels espais, donant una major importància encara al pati i proporcionant

(9)El diari sí que parla de la troballa d'un paviment de signinum que varen destruir. Podria ser que succeís com a l'A8, on bona part del sectile havia desaparegut i solament es conservaven les empremtes i que aquest fet fos obviat (¿?). Tampoc cal oblidar que quan es comença a redactar el diari, els A1 i 2 ja estaven en plena excavació i es poden haver perdut algunes informacions.

34_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 35

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

d'una major riquesa i ostentació els diferents àmbits. D'aquest moment és la configuració final de molts dels espais i cambres localitzats.

El primer canvi de concepte deriva de l'obertura de l'edifici cap a llevant, La façana oriental es va remodelar, obrint un passadís que comunicava directament el pati del nimfeu amb un segon espai obert que se situava a llevant, fora de la zona excavada. Aquest passadís, A4, era el resultat de perllongar cap a l'est l'antic porticat que presidia el pati. Per construir aquest passadís que es va pavimentar amb un opus tessellatum es va escapçar l'antiga habitació A1-4.

La cambra A1 adquireix la seva configuració definitiva. Aquesta cambra es va dotar d'una porta a la banda oest i es va pavimentar amb un opus tessellatum policrom. També d'aquest moment és la configuració final de l'A2, un espai del qual sabem poca cosa més enllà que en aquests moments també es va pavimentar amb opus tessellatum10. Aquesta estança és important de cara a la interpretació global, ja que se situa per darrera del pati A11 i per tant cal relacionar-la amb d'altres elements situats a llevant o migdia, fora de la zona excavada. Sembla que la cambra tenia una porta que la comunicava amb l'A1, mentre que no resulta tan clara la seva relació amb l'A13 Pel que fa a aquest darrer espai, no n'hem fet pràcticament esment, ja que és un sector molt destruït per les obres dels anys setanta i poca cosa en sabem més enllà del fet que estava dotat d'un hipocaust. Atès que el seu límit nord sembla la prolongació del límit sud de l'A1, caldria situar la seva construcció en la fase anterior. En canvi sí que podem datar en època severiana la construcció de l'A6. L'antic espai del porticat va ser compartimentat amb una estança de reduïdes dimensions, allargassada si atenem a les planimetries dels anys setanta, pavimentada amb un sol d'opus signinum i que es comunicava amb l'A1.

De fet, a l'espai on se situava el llindar de la porta encara s'hi conservaven algunes tessel·les in situ de la catifa que ornamentava aquest pas. Atenent a la disposició i forma d'aquest àmbit, pensem que podria tractar-se d'un cubiculum, un espai de descans sovint associat a les grans sales d'aparat o als triclinia.

Pel que fa al pati, és en aquests moments que cal situar la creació dels ambulacres laterals A3 i 16. Per construir el primer, que es va pavimentar també amb un sòl de mosaic, va ser necessari escapçar el nimfeu. Per mantenir una falsa aparença de simetria, especialment si es mirava des del nord, es va afegir al final est del mateix un nou cos quadrangular que actués de contrapès visual amb l'existent a la banda oest. També es va modificar el mur de tanca situat a migdia, segurament afegint un nou tram que tanqués pel sud l'A3. El nimfeu es va repavimentar interiorment i exteriorment en opus signinum fins a cobrir tota la superfície interior del pati.

Tot el sector de tramuntana va ser remodelat. A tocar l'A5, es va construir un passadís nou (A9), més estret que l'existent anteriorment, amb l'objectiu de mantenir la comunicació amb els espais situats a tramuntana.

Els antics espais existents es varen remodelar, construint un nou perímetre d'opus testaceum, que exteriorment sembla aprofitar alguns dels murs preexistents, però que amplia cap a l'oest l'espai edificat, sobretot per mantenir l'alineació respecte al nou límit occidental del pati.

Aquesta remodelació va crear dues estances pràcticament bessones en dimensions (A15 i A8-10), intercomunicades entre elles i amb el porticat de migdia, i pavimentades amb sengles mosaics policroms de decoració geomètrica.

La primera conseqüència d'aquesta remodelació va ser que l'antic absis es va integrar a l'A15, amb una obertura menor a l'existent abans i en una situació clarament desplaçada

respecte a l'eix de l'estança: Tot i això es va mantenir en ús i amb el mateix hipocaust, ja que es va construir una nova sala pel praefurnium. Aquesta estança era bastida amb una petita volta d'opus caementicium i una portella a la banda nord.

L'altra curiositat d'aquestes dues sales és que les portes que les comuniquen amb el pati són de petites dimensions. La de l'A15 se situa a l'angle sud-oest de la sala, davant per davant de l'ambulacre A16. També apareix desplaçat cap a l'est la porta de l'A8-15. En aquest cas es conserven els dos blocs de sorrenca que configuraven el llindar..

Ja hem comentat que a l'extrem sud-oest del pati, per fora, es va construir una sala quadrangular (A22).

Aquest espai, pavimentat en opus signinum presentava un desguàs a l'angle sud-est i pensem que cal considerar-la un espai de servei relacionat amb el funcionament del nimfeu i els possibles jocs d'aigua inherents al mateix.

ELS CANVIS DEL S. III DC Al llarg del s. III dC, solament apreciem una reforma en el conjunt de l'edifici, i aquesta afecta el sector occidental. A les dècades centrals del s. III dC, el nivell de circulació de tota la zona va ser elevat de forma molt important. Els murs occidentals de l'A15 i del pati es varen haver de reforçar, substituint el tovot per pedra i morter, per poder suportar la pressió de les terres col·locades a ponent.

Aquesta reforma es va fer, fins on podem apreciar actualment, per construir un sistema de tres grans dipòsits, interconnectats, que semblen tenir per objectiu netejar i depurar l'aigua emprant el sistema de la decantació. El primer dels dipòsits (A23) solament el coneixem de forma parcial, però presenta una superfície molt àmplia, i una mitja canya situada enmig del seu paviment conduïa l'aigua cap al segon dipòsit (A18).

(10) Ambdós paviments extrets en els treballs dels anys 1970-71

pDS_35

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 36

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Mostra dels mosaics trobats a les excavacions. A: mosaic de l'àmbit 4; B: mosaic de l'àmbit 8-10; C: mosaic de l'àmbit 15; D: opus sectile de l'àmbit 15 trobat sota el mosaic.

Aquest, quadrangular, presenta un lleu desnivell en direcció sud, on una petita canalització el comunicava amb el tercer. Aquest darrer és estret i mes curt que l'anterior i la seva funció sembla únicament la de servir de punt de partida de dues canalitzacions de les quals es conserva la traça al parament de migdia. Aquestes canalitzacions devien ser metàl·liques i cap resta n'ha arribat fins a nosaltres.

Tot i que encara no s'ha completat l'excavació d'aquest espai, també podria datar-se al s. III la construcció del gran espai A7. Es tracta d'un gran magatzem, amb una àmplia portalada a la banda est indicada per un llindar de blocs de sorrenca. Cal ressaltar que entre els blocs n'hi ha dos de calcària que semblen reaprofitats d'una altra porta. Aquesta estança, que estava travessada per la part central per una canalització, no ha conservat restes de la seva pavimentació. Va ser construïda recolzada contra l'A5 i la seva construcció va implicar la creació d'un tram estoest del passadís A9, per poder mantenir aquesta comunicació operativa.

LES REFORMES BAIX IMPERIALS Evidentment, agrupar tot el període baix imperial en una sola fase resulta simplista, però tot i que tenim tot un

36_pDS

seguit de reformes clarament situables entre els s. IV i VI dC (moment d'abandonament definitiu de la vil·la), per moltes d'elles no disposem de dades estratigràfiques mínimament fiables.

Per començar, molts d'aquests elements se situen en espais excavats als anys setanta. En alguns casos, per exemple en les reparacions que es varen col·locar als paviments de mosaic dels ambulacres del pati, no resulta possible datar-les, ja que se situen directament sobre la preparació de morter dels mateixos mosaics, en aquells espais on aquest s'havia malmès.

Pel que fa a la façana nord, sembla que en un moment determinat, segurament als moments finals d'existència de la vil·la, es va compartimentar l'A8-10, construint un mur de factura barroera que es va assentar directament sobre l'antic mosaic.

També en un moment indeterminat es va tapiar l'extrem de migdia del passadís A9. A aquest fet cal afegir-hi que el mur que tancava l'A10 per l'est, es va trobar arranat a nivell de terra (mentre que tots els de l'entorn conserven una alçada molt superior).

Creiem que aquest mur es va eliminar per fusionar els A10 i 9. Val a dir que no s'ha recuperat cap paviment relacionat amb cap d'aquestes reformes i que o bé conservaven els paviments

anteriors (fet que ens parlaria de reformes barroeres, potser fetes quan la vil·la s'acabava d'abandonar) o que eren de materials com la terra piconada i no varen ser identificats en els treballs dels anys setanta.

Per altra banda es va tancar l'extrem oest del tram nord del passadís A9. Això dóna en planta la curiosa aparença que aquest era un espai tancat, sense accés. Però el mur que tapia aquest sector presenta algunes peculiaritats. Per una banda el seu basament és d'opus caementicium, però a partir d'una alçada de poc més de 60 cm, aquest és substituït pel rajol. A més, en el punt en què es produeix aquest canvi es conservaven traces d'un estucat de color vermell. Això sembla indicar que en el moment de construir aquest mur, el nivell de circulació era molt més elevat que el que es conserva. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat, però que segurament cal situar al s. III o principis del s. IV (sempre posterior estructuralment a la construcció de l'A7) es va elevar el nivell de circulació de la zona a l'entorn de l'absis (A19), per igualar-lo amb el sector occidental. Aquest mur i el nivell de l'estucat indiquen en realitat la ubicació d'una escala que permetia superar el desnivell entre les estances situades a l'est i la terrassa occidental.

Aquesta escala devia ser de fusta i no ha deixat altres traces, però per ara pensem que és l'única interpretació per aquest sector, a no ser que noves dades d'excavacions posteriors ens aportin més informació.

Com a darrera reforma baix imperial cal assenyalar l'obliteració dels dipòsits del sector occidental. Això es va produir a la segona meitat del s. IV i tot el sector es va cobrir amb un opus signinum, d'aspecte barroer.

CONSTRUCCIONS POSTERIORS Les estructures posteriors a l'abandonament de la vil·la del Pla de l'Horta es podrien dividir en dos apartats; el primer es referiria a aquelles construïdes immediatament després de l'abandonament de l'edifici, mentre que un

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 37

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

segon grup estaria compost pel reaprofitament parcial d'algunes estructures de la vil·la, visibles encara anys després d'aquest abandonament.

La majoria d'estructures posteriors a la vil·la localitzades pertanyerien al segon grup que hem esmentat. Es tracta sempre de murs de rierencs i blocs reaprofitats, lligats amb fang, construïts contra alguna estructura de la vil·la però disposats al damunt dels grans nivells d'enderroc i abandonament de la mateixa. Fins ara es tracta essencialment d'un grup de quatre murs, tots ells localitzats a la banda sud-oest de l'antiga vil·la i que per la seva disposició i característiques creiem que conformaven una estructura unitària. Tots aquests murs es varen trobar pràcticament en superfície i no es conservaven restes del nivell de circulació amb el que s'associarien.

Tot i això creiem que caldria posar en relació totes aquestes construccions amb la necròpolis visigoda localitzada uns cent metres al nord i que denota l'existència d'un nucli habitat important a l'indret posterior a l'abandonament de la vil·la. ■

BIBLIOGRAFIA –J.Casas. Les bornes mil·liàries de Palau Sacosta i Sarrià de Ter, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona,1982-83, pàg. 131-141.

–G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà. Inscriptios romaines de la Catalogne, III, Gerone,1991.

–A. Martín. Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII, Girona, 1994, pàg. 89-1080.

–J.M. Nolla. Algunes notes entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Girona), Annals de l'Institut d'Estudis Gironins XXVI, Girona,1982-3, pàg.111-130.

–J.M. Nolla i J. Casas. Carta arqueològica de les comarques de Girona, Girona,1984.

–J.M. Nolla i J. Sagrera. Els mosaics de la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), Cypsela, X, 1993, pàg. 145-158.

–M.Oliva. Tesela arqueológica. Descubrimiento de una villa romana con mosaicos en Sarriá de Dalt (Gerona), Revista de Gerona,1970, pàg. 52,67-71.

–Ll. Palahí. Els romans i la pedrera de can Guilana, Parlem de Sarrià,1997, generfebrer, pàg.19.

–Ll. Palahí. Excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarrià, octubre-desembre,2008, pàg. 30-35.

–Ll. Palahí i A. Costa. Excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, X Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, pàg. 209-217.

–Ll. Palahí i D. Vivó. Anàlisi estructural de la vil·la del Pla de l'Horta, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII; Girona, 1994, pàg. 157-170.

–Ll. Palahí i D. Vivó, Sarrià en època ibèrica i romana, Parlem de Sarrià, maig-juliol, 1995, pàg.11-15.

–Ll. Palahí i D. Vivó. La vil·la romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarrià, 1995 setembre-octubre, pàg.11-16.

–I. Rodà. Reseña de los hallazgos arqueológicos en los términos municipales colindantes de sant Julià de Ramis, Revista de Girona, 66, 1974, pàg.71-76.

–D. Vivó; Ll. Palahí; J.M. Nolla i M. Sureda. Aigua i conjunts termals a les ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae, 2006.

pDS_37

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 38

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

La fada de Sarrià Per circumstàncies de la vida moderna i de la conjuntura econòmica que ens ha tocat viure, des de primers d'any la faig a Barcelona. En començar a plantejar-se desplaçaments ocasionats per la mobilitat geogràfica laboral, sempre havia alimentat secretament el desig de poder-me quedar a Girona o a Sarrià. I vet aquí que, en part, el meu anhel s'ha acomplert. Em toca anar a treballar al passeig Manuel Girona, en una zona que fa confluència una mena de triangle de les Bermudes- entre els districtes de les Corts, Pedralbes i Sarrià, el vell Sarrià de Barcelona. En certa manera, és com si no m'hagués mogut de casa: qui no es conforma és perquè no vol. I vet aquí que en el meu rondar per la zona, he descobert una publicació local que porto a aquestes planes, com a reconeixement i com a agermanament simbòlic d'ambdues. La fada de Sarrià és un mensual de distribució gratuïta que es pot trobar pels comerços i cafeteries de la zona. S'edita en format de diari lleuger, sobre paper premsa i sorprèn per la quantitat d'anuncis de botigues i empreses de la zona. Es coneix que hi ha un equip comercial potent al darrere i una finalitat mercantil. Els continguts escrits inclouen entrevistes a personalitats populars, commemoració d'efemèrides, gasetilles sobre política municipal i apunts locals. També compta amb una

38_pDS

sèrie de columnes d'opinió a càrrec de col·laboradors, sobre temes diversos i una secció de miscel·lània cultural i esportiva. No hi falten els passatemps. Com tota publicació local, es nodreix de la participació de redactors voluntaris i persegueix la col·laboració d'estudiants de periodisme. És un esquema molt diferent del nostre a Parlem de Sarrià, tant per filosofia com per continguts com per presentació, però tota iniciativa d'informació i publicació local és una bona notícia.

Llarga vida a La fada de Sarrià!

Concurs de redacció Després de molts i molts anys sense tenir-ne notícia, fins al punt que comptava que havia passat a millor vida, ha resultat que el mític concurs de redacció de la Coca-Cola de la nostra època escolar encara és viu i amb una salut de ferro.

Si en la nostra joventut el concurs es convocava entre els estudiants d'aquell desaparegut vuitè d'EGB, ara ho fa entre els nois i noies que cursen 2n d'ESO. A la nostra època era tota una referència, un gran repte: se'n feia una gran campanya publicitària i poder ser seleccionat a l'escola per anar-hi a participar era ja un triomf. Eren els anys d'esplendor de la planta embotelladora de Cobega a peu d'autovia a Sarrià de Ter i el concurs de redacció, per la proximitat industrial de l'empresa convocant, s'associava a cosa molt

sarrianenca, gironina, propera.

Com en tota edició del concurs, la primera selecció es fa des dels centres educatius. En el cas que ens ocupa, tenim notícia d'estudiants sarrianencs que apunten bones maneres i que, des de l'Institut Narcís Xifra del Pont Major, han estat seleccionats per participar a l'eliminatòria provincial convocada a primers d'abril a l'Escola Politècnica, al campus de Montilivi de la UdG. Bona sort!

Jordi Llovet a Sarrià Precisament, la tarda del mateix dia de la convocatòria del concurs de la Coca-Cola a Montilivi, aquest Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter havia organitzat una conferència sobre l'Any Maragall a càrrec del professor barceloní Jordi Llovet, per parlar-nos de la figura del poeta emmarcada en la ciutat i la societat de l'època. Jordi Llovet, tota una personalitat literària i cultural, acaba de publicar un llibre, Adéu a la Universitat.

L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutemberg), on es lamenta de la pèrdua de pes i de prestigi de la formació humanística en els valors actuals. El professor Llovet, un engrescador, mestre en capacitat comunicativa, demostra una vegada més que seriós i divertit no són -en absolut!conceptes antagònics. Divertit només és antònim d'avorrit. I donem fe que els escassos assistents a la conferència ens vam divertir a plaer.■

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 39

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Berenar a l'aula

Infants experimentant amb farina d'arròs

QUÈ VOL DIR TENIR UN INFANT CELÍAC A L'ESCOLA BRESSOL? Montse López i Nuri Senen. Educadores de les aules de 1-2 anys.

A

l'escola Bressol Municipal Confetti, tenim la gran sort de tenir cuina pròpia amb una bona cuinera la Ramona, que sempre esta disposada a ajudar. El menú de l'escola és variat i equilibrat, oferim durant la setmana: verdura, arròs, llegums, pasta, peix, carn, iogurt i fruita.

Aquest curs a l'escola tenim dos infants amb intolerància al gluten i un d'ells també té intolerància a la lactosa.

QUÈ FEM EN AQUESTS CASOS? Quan un infant té alguna intolerància alimentària, la família ens informa i juntament amb direcció i la cuinera es modifica i s'adapta el menú de l'escola a les necessitats dels infants.

QUÈ TENIM EN COMPTE?

• Quan hi ha pasta de primer plat, donem el mateix tipus de pasta (macarrons, espirals, espaguetis..) però és una pasta sense gluten.

• Quan la carn o peix és arrebossat s'utilitza pa ratllat sense gluten.

• Quan el peix és a la romana, s'enfarina amb farina d'arròs.

• Per berenar el pa i les galetes que s'ofereixen són sense gluten.

• L'infant que té intolerància a la lactosa, no pren formatge per berenar ni

vedella per dinar. Els iogurts de soja els porta la seva família.

QUINES MESURES TENIM? La cuinera utilitza: • Uns estris exclusius per cuinar els aliments sense gluten.

• Per fregir aquests aliments s'utilitza una paella individual, en comptes de la fregidora.

• La cuinera primer separa i prepara el pa de berenar sense gluten i seguidament prepara la resta de pa pels infants.

Les educadores: • En el moment de tallar el segon plat (vedella, pollastre, gall d'indi, lluç o rosada) primer tallem l'aliment cuinat sense gluten i després la resta. Això ho fem així, perquè si tallem primer els aliments dels infants que no tenen intolerància al gluten amb les mateixes tisores, estarem contaminant de gluten l'aliment que no en té.

• En cas d'haver de donar una galeta sense gluten, després d'haver tocat les galetes (amb gluten), ens rentem les mans o bé l'agafem amb un tovalló.

Amb les propostes d'activitat de l'aula també tenim en compte: • Utilitzar per tot el grup-classe la farina

d'arròs per fer experimentació.

• Quan vam emplenar les maraques de carnestoltes es va utilitzar per tots la pasta sense gluten.

Des de l'escola es tenen en compte les característiques dels infants amb dietes sense gluten, però es vetlla perquè l'aspecte i la forma dels aliments siguin igual que la resta dels seus companys. ■

pDS_39

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 40

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

Animació dels grallers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

CARNESTOLTES A L'ESCOLA BRESSOL CONFETTI Ampa EBM Confetti

E

nguany, durant el primer trimestre del curs 20102011, i com ja és costum, s'ha celebrat a l'Escola Bressol Municipal Confetti, la festa del Carnestoltes.

Aprofitant l'enginy i imaginació de les educadores i cuidadores membres de l'escola, es varen portar a terme les disfresses, que molt amigablement varen lluir tota la mainada del centre.

Per tots és sabut, i si no és així ara us n'assabentareu, la decoració i presentació de cada una de les aules integrants del centre, va variant any darrera any, inspirant-se en una mateixa temàtica com menjar, animals o, com és el cas d'aquest any, cada una de les aules està dedica a una cançó i en elles hi podem veure una representació amb els protagonistes d'aquestes cançons.

40_pDS

Les educadores van utilitzar la imaginació, impulsades per l'AMPA, a celebrar el Carnestoltes i van demanar la col·laboració dels pares per la creació de les disfresses, amb les pautes, instruccions i material que es va proporcionar des del centre.

Així doncs, ens hi vam posar plegats, pares, mares, educadores, cuidadores i membres de l'AMPA, i vam fer realitat les idees i il·lusions de tots.

Farem un repàs de com varen ser aquestes disfresses i què representaven cada una d'elles. Tot i així no hem d'oblidar que estem treballant amb mainada molt petita, la qual cosa suposa un esforç afegit a l'hora d'arribar amb èxit al propòsit. Iniciem doncs, el repàs: • Primer de tot en trobem l'aula dels nadons que es diu “El Petit Bolet”, i la disfressa era la representació d'aquest bolet.

• A la següent aula, amb nens que volten els 12 mesos d'edat, ens trobem que està dedicada a la famosa cançó de “La Lluna, la Pruna”. No és d'estranyar doncs, que la disfressa d'aquesta mainada estigués dedicada a la lluna.

• En l'aula dels nens i nenes que tenen entre 1 i 2 anys, ens trobem representada la cançó de “La tortuga ballaruga”, així, de què anava vestida la mainada?... Evidentment de tortuga.

• Arribem ara a les aules dels nens més grandets, els que tenen entre 2 i 3 anys. Degut al volum de nens d'aquesta edat que hi ha a l'escola bressol, s'han creat dues aules: • Una dedicada a la cançó “El lleó no em fa por”, on els integrants de la mateixa, anaven representant el rei de la selva, el lleó.

• La segona aula, és la dedicada a la cançó “La petita granoteta”, on la

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 41

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

disfressa ens mostrava una divertida granota verda...

• No hem d'oblidar però, que en l'escola també existeix una altra aula (mòdul), on hi ha nens de diverses edats. Aquesta aula porta per títol “Els petits titelles” on els nens de la mateixa van anar disfressats, com és de suposar, de titelles.

Bé doncs, amb aquest repàs, de ben segur tots hem recordat en llegirho, els moments tan divertits i simpàtics que vàrem viure aquell dia i ens ha

tornat a venir el meravellós i dolç gust que ens va deixar aquesta xocolata tan bona, que la Ramona i la Pepi sempre estan disposades a preparar-nos i a servir-nos.

Només ens queda afegir doncs, que a la festa del Carnestoltes es va portar a terme una petita cercavila fins a la plaça de l'Iglú, abans de menjar-nos la xocolata, tot i que el temps no ens va acompanyar i vam haver de fer-la molt ràpida.

Durant tota la festa vam comptar amb la col·laboració desinteressada dels Amics del Gegants de Sarrià de Ter, els quals ens van amenitzada la tarda amb música que tocaven ells

mateixos amb la gralla.

Gràcies a tots i totes, per ajudarnos a fer realitat aquesta petita il·lusió que teníem els membres de l'AMPA, des de que se'ns va ocórrer proposarho, ara ja fa, uns quants anys.

Dit això i deixant de banda el tema del Carnestoltes, també ens agradaria fer un incís sobre una altra qüestió en la que ha estat implicada l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti i que també és digna de destacar.

Junt amb l'AMPA de l'Escola CEIP Montserrat, es va voler col·laborar en la Diada de la Dona Treballadora, fent-se'n càrrec conjuntament, del piscolabis que es va elaborar per a tothom qui assistís a l'esdeveniment. En aquesta preparació també hi va tornar a col·laborar la Ramona, fent-nos unes truites de patates que, segons es va comentar, van quedar molt bones. ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_41

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 42

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

DAVID SAULINA, “ENS AGRADARIA FER-TE UNES QUANTES PREGUNTES”...

AMPA Ceip Montserrat Com va començar la motivació per col·laborar i crear l'hort de l'escola?

Una de les coses que mes em preocupava quan vaig tenir fills i vaig començar a endinsar-me en el mon de la mainada, era que els nens i nenes tinguessin uns coneixements bàsics de la natura vegetal i quan el meu fill Marc va començar a la llar d'infants vaig començar a parlar-ne amb el professorat i a fer petites col·laboracions i al arribar el meu fill a l'escola Montserrat tenia molt clar que volia ajudar en l'hort i així va ser.

Quan fa que dus a terme aquesta activitat?

Des de fa set anys, al principi ho feia amb la col·laboració d'un monitor contractat per l'AMPA i des de fa dos anys tot sol per reducció del pressupost

Q

uan vas començar a interessar-te pel tema de l'hort?

Sempre he estat vinculat al mon de les plantes ja que a casa meva son floristes i jo em dedico al mon de la jardineria des dels 19 anys,

però fa cosa de deu anys vaig començar a sentir interès per l'horta que ja havia viscut a la meva infància a casa dels meus avis que tenien un hort immens. Tot i haver tractat sempre amb plantes el fet de cultivar plantes que me les podia menjar em va captivar.

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

42_pDS

L'alumnat actual està engrescat amb el treball de l'hort?

Si, molt, encara que tots voldrien fer mes hores de les que fem i dissortadament, degut a la gran quantitat de nens i nenes apuntades no poden ferho mes que una hora al mes i això els desmotiva una mica ja que no tenen continuïtat en el treball, excepte els

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 43

alumnes de primer que tenen la sort de fer-ho cada setmana i son els més entusiastes. És difícil portar l'hort a l'escola?

No, gens, fem servir el mètode Gaspar Caballero de Segòvia, el sistema de parades en crestall i això facilita molt les coses respecte a l'hort convencional. De totes maneres l'objectiu final de l'hort de l'escola no ha de ser treure'n molts fruits ni tenir-lo molt net d'herbes sinó bàsicament enfortir el lligam entre els nens i la mare terra en un escenari de respecte a tots els essers vius.

Com us ho combineu pel treball?

Tinc la sort de treballar pel meu comte i de tenir un soci molt comprensiu que em permeten dedicar unes quantes hores setmanals a l'escola.

Tot l'any hi ha feina?

Si, sempre hi ha coses a fer, ja que a

part de l'hort, a l'escola també ens cuidem de mantenir net el jardí d'aromàtiques i el pati verd i també aprofitem per fer un volt per l'entorn de l'escola amb els més grans quan no tenim tanta feina.

Tens alguna anècdota a explicar?

Recordo que quan encara hi havia en Pere a l'escola i no havíem posat la tanca de fusta a l'hort, vaig arribar un

dia i ens havien robat totes les faves, se les havien menjat allà mateix, per la manera en que estava tot semblava que ho havien fet els nens. Vaig anar a parlar amb en Pere tot emprenyat i disposat a prendre mesures i en Pere em va dir que havia estat el teixó, que ja els havia passat altres anys i que no tenia cap dubte de que havia estat ell.

Moltes gràcies!!

pDS_43

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 44

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

“LA DONA I L'ESPORT” L'EXPOSICIÓ DE L'ESCOLA MONTSERRAT A LES IX JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER Comissió de ciutadania

L’

Escola Montserrat ha participat, per novè any consecutiu, a les jornades de la dona de Sarrià de Ter. Els objectius principals d'enguany han estat: analitzar els rols masculins i femenins en l'esport; per adonar-nos que tothom practica esport i observar que qualsevol pot ser practicat independentment del sexe.

A Educació Infantil es va demanar la col·laboració de les famílies que van fer diverses aportacions: petits escrits, fotografies, records... fins i tot alguna mare ens va venir a fer una petita demostració del seu esport. Aquesta activitat es va aprofitar per treballar l'entrevista com a tipologia textual.

44_pDS

A Cicle Inicial es va partir dels esports que practica l'alumnat, per poder introduir el fet que n'hi ha majoritàriament de masculins i altres de femenins. Es va qüestionar si hi havia alguna raó biològica que ho provoqués i quins eren els motius reals que feien que s'escollís un esport o un altre.

Aprofitant el treball en llenguatge audiovisual i en l'ús de les càmeres digitals, l'alumnat va elaborar anuncis on es promocionava la participació de nens en esports tradicionalment femenins i la participació de nenes en esports tradicionalment masculins.

A Cicle Mitjà varen treballar l'esport d'elit i de competició a partir de quatre esports, alpinisme, futbol, patinatge i gimnàstica. Es van comparar

les condicions professionals, laborals, econòmiques... dels esportistes masculins i femenins independentment de l'esport que practiquessin. Les conclusions van ser molt evidents: la dona difícilment pot practicar l'esport professional.

A Cicle Superior, es van fer dos treballs diferents. A 5è, també treballant l'entrevista com a tipologia textual, es va entrevistar a dos esportistes. Un noi que practica patinatge, esport considerat femení i una noia futbolista, esport tradicionalment masculí. A 6è es va llegir l'article “GOLEADORAS: Estereotipos, mitos y discriminación sexual en torno a la mujer deportista” de Cristina J. P. i es va observar la presència de l'esport

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 45

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

femení en els mitjans de comunicació.

De tots aquests treballs i reflexions, s'elaboraren uns murals on s'hi reflectien plàsticament les conclusions.

A banda d'un treball interdisciplinar, a l'entorn d'un tema com es la dona i l'esport, també s'hi treballen totes les àrees: el llenguatge amb la lectura i elaboració de les entrevistes, les instruccions, l'expressió oral d'opinions i conclusions,...; les matemàtiques amb el recompte de resultats, l'elaboració de gràfiques,...; el llenguatge audiovisual i plàstic; la convivència, la coeducació, el respecte als companys i respecte pel esport que practiqui i a més permet trencar l'estereotip i prendre consciència que els esports no tenen gènere. ■

pDS_45

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 46

NATURA [Montserrat

Vista de les muntanyes des del camí de pujada.

Montserrat - Sant Jeroni Llibertat Turbau Martín.

M

ontserrat és la muntanya màgica de Catalunya, la muntanya misteriosa, especial, única... i arribar al seu punt més alt és per si mateix una experiència inoblidable. Per fer-ho des del monestir vam triar la ruta més directa i senzilla, però que era dura pel desnivell. Va ser una excursió clàssica, de les que no s'obliden mai, i amb paisatges espectaculars!

Vam pujar fins al monestir de Montserrat amb el cremallera, deixant el cotxe a l'aparcament gratuït de l'estació de Monistrol-Vila. El cremallera ens va deixar a l'estació superior que queda per sota de la plaça del Monestir i a tocar de la placeta de l'Abat Oliba, on hi ha una font. Primera parada per esmorzar i agafar forces abans d'emprendre la pujada.

Des d'aquest punt s'accedeix a la ruta que s'enfila a la muntanya. Aquest camí -avui renovat després d'haver quedat molt malmès per les inundacions de fa alguns anys- puja molt directe i per un seguit d'escales que semblava que no s'acaben mai.

Es començava a veure una magnífica vista sobre el conjunt del monestir. A pocs metres del pla, el camí segueix entre la roca i el precipici, però s'hi passa amb amplitud i sense perill de vertigen, ja que el bosc fa de barana natural. Amb tot, no es deixa de contemplar el conjunt del recinte del monestir i santuari de Montserrat que apareix, allà baix, petit, a uns gairebé 300 m de desnivell.

Anàvem alternant trams de camí amb més escales, sense deixar de pujar en cap moment. Al cap d'una estona vam arribar a un pas estret entre dues parets de pedra que se supera per una escala molt dreta amb una barana de ferro: és el pas dels Francesos,

46_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:21

Página 47

NATURA [Montserrat

El Grup Muntanya Sarrià iniciant el tram d'escales.

que precedeix unes quantes escales més i un espai obert (conegut com la plaça de Santa Anna), que és un important creuament de camins prop de l'ermita de Santa Anna. Vam seguir el camí més marcat i que puja suaument, anant a trobar el pas sota la panxa del Bisbe. És el camí vell de Sant Jeroni, que ens porta pel llom de Montserrat tot pujant lleugerament entre trams descoberts i d'altres que s'endinsen a la vegetació. Per damunt nostre anàvem veient les agulles montserratines que es retallen al cel. L'espectacularitat del paisatge feia que no resultés gens pesat pujar les escales. La mainada anava comentant el que els suggerien les formes de les roques. Va ser una sortida molt atractiva per als infants.

Vam creuar el pla dels Ocells i, més endavant, el pla dels Escurçons, seguint pel camí que recorre el torrent de Santa Maria. Abans d'enllaçar amb l'asfalt del camí nou de Sant Jeroni, deixem a la dreta un caminet que porta

El camí discorre pel bosc.

al Cavall Bernat i, després d'una darrera pujada entre el boscam, arribem a l'ermita de Sant Jeroni.

Aquesta ruta no presenta grans dificultats per als infants, però cal que vagin acompanyats d'un adult. Tot seguint el camí que s'enlaira hi ha precipicis arreu, per la qual cosa cal no deixar el camí en cap moment i extre-

mar les precaucions en alguns indrets poc protegits. Amb tot, l'ascensió de la darrera escalinata fins a la Miranda de Sant Jeroni no va presentar cap dificultat tècnica i a dalt ens esperava una vista aèria impressionant.

Finalment, arribem al cim més alt de la muntanya de Montserrat: San Jeroni (1.236 m). El cim es veu pràcti-

pDS_47

SARRIA 76

18/6/11

17:22

Página 48

NATURA [Montserrat

Arribant al cim de Sant Jeroni per la via ferrata.

cament des de l'inici. Es tracta d'un cim amb l'espai molt reduït, però protegit per una barana de ferro. A un costat hi ha una gran rosa dels vents d'acer inoxidable, col·locada pel Centre Excursionista del Bages, que ens permet orientar-nos i conèixer la toponímia del que veiem a l'horitzó. Ens indica els pics i llocs més importants que podem arribar a veure.

Ens retrobem amb l'altra part del Grup de Muntanya Sarrià, de la vintena que érem, que havia pujat per la via ferrada. A Montserrat també hi ha algunes vies ferrades, que són vies o camins molt verticals, totalment equipats per a fer-los amb seguretat.

Les vies ferrades poden ser una bona manera d'introduir-se a l'escalada, i la més emblemàtica i bonica de Montserrat és la Ferrada Teresina, que arriba al mateix cim de la Miranda de Sant Jeroni.

Foto del grup al cim.

L'escalada és l'activitat reina de Montserrat i actualment hi ha unes quatre mil vies d'escalada repartides entre les gairebé mil agulles o parets i roques distribuïdes en l'espai que ocupa la muntanya de Montserrat,

48_pDS

d'uns deu quilòmetres de llarg per cinc d'ample. Si bé els inicis de l'escalada a Montserrat es remunten al segle XIX, no escla- Impressionant vista des de dalt. ta fins al segon quart del segle XX, amb la mítica molt menys feixuga. Si us animeu a fer ascensió al Cavall Bernat. Més tard, un aquesta excursió clàssica que creua grup d'escaladors del Club Muntan- Montserrat pel llom, des del monestir yenc de Sant Cugat, encapçalats per fins al punt més alt de la muntanya, Josep Barberà, es van marcar la fita de només us cal portar calçat còmode i, pujar totes les agulles montserratines, segons el temps, roba d'abrigar adequada. És molt important portar aigua, ja que no hi ha fonts durant el recorregut.

Coronar el cim més alt de la muntanya de Montserrat (1.236 m) no és cap proesa; al contrari, des de Sant Joan, i ja havent fet la pujada més forta amb el funicular, el camí que hi porta és planer i únicament els 10 últims minuts ofereixen una certa pujada, llevat d'algun altre petit tram de camí. En total i ho van aconseguir entre el 1968 i el cal preveure unes quatre hores, per les 1972, en un projecte que anomenarien nombroses aturades per gaudir del pai“Operació Montserrat”.

La tornada al monestir la vam fer satge i l'entorn tan característic de pel mateix itinerari i la baixada va ser Montserrat. ■

SARRIA 76

18/6/11

17:22

Página 49

SALUT [Els paràsits dels peixos

ELS PARÀSITS DELS PEIXOS

ELS ANISÀKIDS Emili Marco. Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

E

l parasitisme és un fenomen ubiqüitari en el medi marí i totes les espècies de peixos són susceptibles de ser infestades per diversos paràsits.

Estan descrites milers d'espècies paràsites de peixos en forma adulta o larvària, les quals pertanyen principalment als grups dels protozous, artròpodes, plathihelmints (trematodes i cestodes) i nematohelmints (nematodes). Afortunadament, són poques les que són nocives per l'home, moltes de les quals es localitzen en zones d'Àsia i àrees tropicals.

En la nostra àrea geogràfica, tot i que són molt poc freqüents, els paràsits de peixos que tenen interès sanitari són les larves vives de nematodes d'espècies de la família Anisakidae, ja que poden produir malaltia en l'home.

La transmissió d'aquests paràsits a l'home es pot evitar si es segueixen els consell especificats en aquest document en l'apartat de PREVENCIÓ.

LA MALALTIA La malaltia aguda en els humans, anomenada anisakidosi (anisakiasi o anisakiosi), és produïda pel consum de peix cru o poc cuit que conté larves vives de paràsits nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae i es caracteritza per dolor abdominal, vòmits i nàusees.

Aquesta família de paràsits inclou diverses espècies d'anisàkids ( Anisakis simplex, Pseudoterranova decipiens, Contracaecum sp… ) i la més freqüentment implicada en infeccions humanes és l' Anisakis simplex . Les larves d'aquests paràsits són blanquinoses, rodones, de cos cilíndric i allargat i mesuren nor-

malment entre 4 i 30 mm de llargària. En els peixos, es poden localitzar dins del tracte digestiu i a la cavitat peritoneal en forma lliure o a les vísceres i musculatura enquistades en forma d'espiral.

COM ES TRANSMET LA MALALTIA? Els productes de la pesca procedents del mar són la principal font de les infeccions humanes amb aquestes larves de nematodes.

Els estadis adults de l' Anisakis simplex es troben a l'estómac de mamífers marins (hostes definitius).

Els ous d'aquests nematodes, expulsats amb les femtes de l'hoste, embrionen i eclosionen a l'aigua quedant en aquesta com a larves de segon estadi, microscòpiques, que neden lliurement i són capaces de sobreviure 2-3 mesos.

Al ser ingerides per crustacis petits (Euphausiidae), es desenvolupen fins a larves del tercer estadi, que són infectives per a peixos i calamars, en els quals un cop ingerides migren del budell als teixits, sobretot de la cavitat peritoneal, i creixen fins a volums macroscòpics de fins a 3 o més cm de longitud.

Aquestes larves poden transmetre's d'un peix a un altre per depredació.

Quan els peixos infectats són ingerits per balenes, marsopes, dofins o altres hostes definitius, les larves penetren en la mucosa gàstrica i es converteixen en adults, d'aquesta manera es tanca el cicle vital del paràsit.

Arriben al ésser humà, hoste accidental, pel consum de peixos marins crus, lleugerament salats o fumats. Aquestes larves penetren en la mucosa gàstrica o intestinal de la mateixa manera que ho hagués fet si les hagués ingerit l'hoste final natural.

El cicle biològic de la resta d'anisàkids del gènere implicats en infeccions humanes és similar.

La presència d'aquests nematodes en els peixos és un problema universal i ha estat descrita en tots els oceans i en una gran diversitat d'espècies de peix i cefalòpodes.

Entre les espècies de peix de consum habitual a Catalunya s'hi han descrit aquestes: maire, seitó, verat, sorell, lluç, sardina, arengada, melva, bacallà, pagre, boga, merlà, carboner, mòllera fosca, escolà, mòllera pigada, castanyola, sabre, palaia anglesa, bruixa sense taques, oriola, congre.

pDS_49

SARRIA 76

18/6/11

17:22

Página 50

SALUT [Els paràsits dels peixos

QUINA ÉS LA FREQÜÈNCIA DE LA MALALTIA? La presència d'aquests paràsits en els peixos constitueix un veritable problema de salut pública en països en els quals es consumeix freqüentment peix cru, fumat en fred, salat o parcialment cuit, com és el cas de Japó, Holanda i Xile, on s'han documentat molts casos d' anisakidosi.

La incidència d'anisakidosi a Espanya ha anat augmentant des que es va descriure el primer cas a Valladolid l'any 1991. L'antecedent epidemiològic de la majoria dels casos ha estat el consum de peix cru, principalment de seitó en vinagre. No obstant això, es sospita de molts altres casos que han passat desapercebuts i s'estima que augmentarà la incidència atès l'increment de la popularitat dels bars on serveixen sushi i sashimi i altres preparacions culinàries amb peix cru.

QUI POT CONTRAURE AQUESTA MALALTIA? Qualsevol persona que consumeixi peix cru o insuficientment cuinat amb larves infectives (vives) d'aquests nematodes.

Els tractaments de salaó lleugera, fumat en fred (<60ºC) i escabetx, als qual es sotmeten alguns peixos no maten les larves d'aquests nematodes.

Alguns dels productes que han estat implicats en infeccions humanes són: • Ceviche: Peix amb espècies marinat amb suc de llimona.

• Lomi lomi: Salmó marinat amb suc de llimona, ceba i tomàquet.

• Ous de salmó • Sashimi: Trossos de peix cru.

• Sushi: Peces de peix cru amb arròs i altres ingredients.

• Arengada crua en salmorra lleugera • Seitó en vinagre • Peix fumat en fred • Peix cuinat insuficientment.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE LA MALALTIA? Les larves d'anisàkids poden penetrar la paret del tracte digestiu i ocasionalment travessar completament la paret intestinal i trobar-se a la

50_pDS

cavitat abdominal. Les localitzacions més freqüents són l'estòmac i l'il·li, però es poden trobar també en altres zones del budell prim, en el cec, en el còlon, en el recte i, ocasionalment, en la llengua i faringe, pulmó, mesenteri, ganglis limfàtics i pàncrees. Produeixen una substància que atrau els eosinòfils i leucòcits de l'hoste a la zona. Aquesta infiltració de cèl·lules de l'hoste forma un granuloma en el teixit circumdant on ha penetrat el nematode.

L'anisakidosi freqüentment es manifesta amb una clínica de sensació de formigueig al coll. En casos més greus hi ha dolor abdominal (gàstric i/o intestinal) intens, semblant a una apendicitis aguda, acompanyat d'una sensació de nàusees i vòmits i, a vegades, de febre i diarrea.

Aquests casos greus d'anisakidosi solen requerir una intervenció quirúrgica per extreure el nematode(s) de la lesió i d'aquesta manera reduir el dolor i eliminar la causa. Els símptomes, segons sembla, persisteixen després que el cuc mori, ja que s'han trobat algunes lesions en extraccions quirúrgiques que només contenen restes del nematode.

Els símptomes apareixen des d'una hora fins a dues setmanes després d'haver consumit peix cru o poc cuinat.

Els anisàkids rarament arriben a la maduresa en els humans i normalment són eliminats espontàniament del lumen del tracte digestiu a les tres setmanes de la infecció. Els nematodes que moren en els teixits són finalment eliminats per les cèl·lules fagocitàries de l'hoste.

Així mateix, estan descrits casos de processos al·lèrgics per hipersensibilitat immediata a l' Anisakis simplex després del consum de peix parasitat, per presència d'al·lèrgens resistents a la cocció i a la congelació.

Les característiques clíniques no depenen de les espècies d'anisàkids en els casos documentats fins a l'actualitat.

COM ES DIAGNOSTICA LA MALALTIA?

En els casos que el pacient vomita o escup el cuc, la malaltia es diagnos-

tica per un examen morfològic del nematode.

Altres casos requereixen d'un fibrogastroscop que permeti al metge examinar l'interior de l'esòfag, de l'estòmac i del budell (endoscòpia i colonoscòpia).

Aquests aparells estan equipats amb fórceps mecànics que es poden utilitzar per extreure el cuc. Si el diagnòstic es realitza poc després de la presentació dels símptomes, les larves, generalment vives i parcialment introduïdes en la mucosa, poden extreure's pràcticament senceres i identificar-se posteriorment sense problemes.

En casos més avançats de la infestació, les larves ja han penetrat a la paret i es solen diagnosticar a l'observar una lesió granulomatosa amb un cuc en la peça biopsiada obtinguda per laparotomia.

El diagnòstic d'anisakidosi es confon sovint amb el d'apendicitis, malaltia de Crohn, úlcera gàstrica o càncer gastrointestinal.

LA PREVENCIÓ Quins controls es fan per evitar la presència d'aquests nematodes en els peixos?

Els controls sanitaris, inclosos els parasitològics, que han de realitzar els establiments que comercialitzen productes de la pesca, així com els que han de realitzar les autoritats sanitàries, estan especificats al Reglament (CE) núm. 853/2004 pel qual s'estableixen normes específiques d'higiene dels aliments d'origen animal, al Reglament (CE) núm.

854/2004 pel qual s'estableixen normes específiques per l'organització de controls oficials dels productes d'origen animal destinats al consum humà, al Reglament (CE) núm.

2074/2005 pel qual s'estableixen mesures d'aplicació per a determinats productes atès el que disposa el Reglament (CE) núm. 853/2004 i per a l'organització de controls oficials atès allò que es disposa als Reglaments núm. 854/2004 i 882/2004, s'introdueixen excepcions al que disposa en el Reglament (CE) núm. 852/2004 i es modifiquen els

SARRIA 76

18/6/11

17:22

Página 51

SALUT [Els paràsits dels peixos

Reglaments (CE) núm. 853/2004 i 854/2004.

D'acord amb aquesta normativa, els operadors de l'empresa alimentària hauran de garantir que els productes de la pesca s'hagin sotmès a un examen visual amb la finalitat de detectar els paràsits visibles abans de ser posats al mercat. No posaran en elmercat per l'ús humà productes de la pesca que estiguin clarament contaminats amb parasitats.

Durant la producció, personal qualificat haurà d'efectuar la inspecció visual del peix eviscerat i s'observarà la cavitat abdominal, els fetges i les freses destinades al consum humà. Aquesta inspecció visual dels filets o les rodanxes de peix serà efectuada per personal qualificat durant la retallada i desprès del filetejat o tall en rodanxes.

En el cas de peixos plans o filets de peix de certes espècies de peix de carn blanca amb una prevalença d'infestació elevada, l'examen del peix sobre una taula de llum és un mètode emprat freqüentment per detectar i reduir el nombre de nematodes Així mateix, aquesta normativa obliga que els següents productes de la pesca han de congelar-se a una temperatura igual o inferior a -20ºC en la totalitat del producte, durant un període almenys de 24 hores: • Peixos destinats a consumir-se en cru o pràcticament crus • Arengada, verat, amploia i salmó salvatge de l'Atlàntic o del Pacífic sotmesos a un procés de fumatge

en fred en la temperatura central del producte de la pesca no sobrepassi els 60ºC. • Productes de la pesca en escabetx o salats, quan aquest procés no sigui suficient per matar les larves de nematodes.

Les autoritats sanitàries realitzen la inspecció i el control periòdics dels establiments i dels productes de la pesca per verificar que es compleixen les condicions establertes a la normativa vigent.

Aquest sistema de control i inspecció inclou controls visuals dels peixos i dels productes a base de peix per a la detecció de paràsits visibles i retirada de la comercialització per a consum humà d'aquells peixos o parts de peixos manifestament parasitats, així com la supervisió dels controls parasitològics que realitzen els establiments.

Què es pot fer per prevenir la malaltia?

La retirada o extracció manual de les larves del peix redueix la possibilitat de parasitosi en el peix, però no l'elimina, ja que no sempre es poden detectar totes les larves presents a la musculatura dels peixos.

A més a més, és impossible detectar aquestes larves en els peixos que es comercialitzen sencers, els quals poden arribar al consumidor.

La millor manera de prevenir l'anisakiosi és cuinar bé el peix. ■

COMIAT ANNA M. JORDANA Benvolguts, avant la impossibilitat de fer-ho personalment, voldria comunicar-vos que, per motius personals, no laborals ni de salut, properament i durant una temporada, tindré la consulta de pediatria a l'ABS de La Jonquera i a Figueres, on em podreu trobar, si us cal.

Aquí a Sarrià us continuaran atenent el Dr. Prat i el Dr. Joaquim Sola, pediatra format al Hospital Josep Trueta.

Us agraeixo totes les mostres d'afecte que he rebut de vosaltres durant aquests anys i també voldria demanar-vos disculpes si alguna cosa us he fallat.

Fins la retornada.

Una abraçada.

D

Font: Consells de Salut de la Generalitat de Catalunya

pDS_51

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 52

VIATGES [La Xina

Budes esculpits al cingle de la muntanya a Dazu.

DE BADOC PER LA XINA (2) Francesc Ramió

F

et un primer cop d'ull de tres dies a Shanghai, comencem el que és el motiu principal del nostre viatge, seguir el curs del riu Yangtse (riu llarg, amb xinès). Es el tercer riu del món, després de l'Amazones i el Nil. Té un recorregut de 6.300 km. Neix a l'altiplà del Tibet i desemboca al Mar de la Xina, a Shanghai, després d'haver format un delta molt extens, important i molt fèrtil. Proporciona el 40% de l'aigua que necessita la Xina, i rega el 70% de la producció d'arròs del país.

Agafem un avió per traslladar-nos a Yichang. Aquesta ciutat ha nascut arran de la construcció de la famosa presa de Les Tres Gorges, amb la gent que s'hi va traslladar per l'obra. El motiu, evidentment, és visitar la que és

52_pDS

la presa més gran del món, i tot just fa menys de dos mesos es va comprovar la seva eficàcia, perquè va aguantar, per primer cop, una de les seves tradicionals crescudes. La crescuda va ser de tal quantia que es varen haver d'obrir les comportes per buidar, per seguretat, part de la presa. La visita és interessant, però l'espatllen una mica les guies amb la seva insistència de cantar les excel·lències del govern i inundarnos de dades i més dades, la veritat, de poca importància pel visitant no especialitzat i tot amb un to estrident i veu cridanera. Té una amplada de prop de 8 km. Es va començar a construir al 1996 i es va acabar l'octubre del 2009. En principi havia d'abastir el 10 % de tota l'energia de la Xina, però degut al gran creixement del país s'ha quedat en el

3%. La seva construcció ha obligat a desplaçar més de 2 milions de persones, inundant gran quantitat de monuments i llocs d'importància arqueològica, a part de moltes poblacions.

Un cop visitada la presa, inclosa visita de fosc per veure la seva il·luminació, ens quedem a dormir allà, per l'endemà agafar un vaixell, que durant 6 hores ens remuntarà el riu, passant per les famoses tres gorges.

El dia no es presenta tot lo ideal que podíem esperar, està tot núvol, amb moments de plugim, el que fa que no gaudim del paisatge en tota la seva plenitud. Malgrat tot, el recorregut és espectacular, amb les muntanyes que cauen a plom sobre el riu, i de tant en tant poblacions completament noves, on han traslladat la població dels pobles

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 53

Parc dels ossos panda.

negats per l'aigua de la presa.

Acabem el recorregut de 6 hores en “hydrofoil” a la població de Wanzhou , on agafem transport per arribar a la ciutat de Chongqing, actualment municipalitat autònoma, abans formava part de la província de Sichuan, però en els plans de la Xina moderna li va donar nova categoria administrativa, primer per potenciar una ciutat industrial a l'interior del país, per equilibrar el desenvolupament demogràfic, ja que el punt d'atracció principal, després de Beijing, és la costa, on les poblacions estan creixent desmesuradament i per altra part controlar l'entrada del curs del Yangtse, a la zona de les Tres Gorges, ja que la ciutat està situada en una península sobre el riu. Actualment, tota la ciutat autònoma té més de 31 milions d'habitants, amb una superfície que seria la meitat de la que té Andorra. És una ciutat de clima continental, estius amb temperatures fins als 40º i hiverns freds. La ciutat sempre té un núvol d'humitat que junt amb la contaminació fa molt difícil veure un cel clar i net.

El trànsit a la ciutat és demencial, a la foto anterior, no és un fet que passi cada dia, però sí que és un conflicte amb taxis més habitual del que seria desitjat.

De la ciutat ens traslladem a Dazu, per visitar una paret en un cingle d'una muntanya, tota esculpida de budes, amb les diferents representacions de Buda i tota la seva vida i, el que potser és més interessant, figures de la vida de la gent del poble i els seus gover-

nants, que dóna una visió exacta del tipus de vida que es portava a l'època. L'obra es va començar al segle VII i les últimes són del XIV, hi ha prop de 50.000 estàtues.

Les més importants i refinades són les del segle XII. S'ha conservat fins avui, amb colors i tot, gràcies a la protecció natural de la part superior del cingle. És una obra impressionant, situat en un lloc idíl·lic en plena natura, el que fa que encara sigui més gratificant després del caos circulatori de la ciutat. El conjunt és patrimoni de la Humanitat des de 1999, quan La Unesco va distingir l'obra amb aquest honor.

Un cop feta aquesta visita ens dirigim a Chengdu, capital de la província de Sichuan, actualment té uns 11 milions d'habitants. Per traslladar-nos des de Chongquing ho fem amb un tren, que per culpa del trànsit perdem, obligats a agafar el següent. Mentre fèiem temps vàrem veure un centre d'Internet i ho aprofitàrem per connectar-nos amb les nostres famílies o treballs, doncs bé, per poder-nos connectar ens varen demanar els passaports, per tal de registrar-nos i, un cop feta l'operació, ja es posaven en marxa els ordinadors. Aquesta era una mostra més de l'intervencionisme del govern, a part, com ja he dit, dels policies i càmeres vigilant constantment.

Per accedir a qualsevol transport públic, excepte autobusos, taxis i tota mena de transport menor, és obligatori passar tot el bagatge, maletes, bosses,

motxilles, etc. per escàners de seguretat. Hi ha cops que tens dubtes si és per seguretat o per fer palès la presència constant del poder de l'estat, segurament les dues coses alhora.

El tren, el Tibet Spring, era un tren d'alta velocitat, que no cal confondre amb la molt alta velocitat TGV. Vàrem viatjar quasi tota l'estona a 200 km./h, mai va baixar dels 165 km/h. Un tren net, modern i molt còmode. Un cop arribats a Chengdu, anàrem ràpid al parc dels pandes gegants, abans no es fes massa tard.

El parc és un centre d'estudi i reproducció d'aquests animals. Viuen en llibertat controlada en recintes grans, on es poden moure igual que en el seu hàbitat habitual, que no deixa de ser les muntanyes de la zona. La sala d'atenció dels nadons, realment et fa entendrir, sembla una habitació plena d'ossets de joguina. Els pandes són uns animals molt i molt ganduls, tant que, tot i ser carnissers, han renunciat a les proteïnes animals de la seva dieta, per no haver de córrer a caçar altres animals, i han limitat la seva alimentació a canyes tendres de bambú, que les tenen a mà. La ganduleria els porta fins i tot a tenir escasses relacions sexuals per mandra, el que fa que els naixements siguin escassos. Per això en aquest centre fan inseminacions artificials, per tal de mantenir un índex de naixements raonable que faci que no arribi l'extinció de l'espècie. És per això que malgrat el seu aspecte de joguina jo els tinc certa mania, no es pot ser tan gandul!, i si deixats en llibertat desapa-

pDS_53

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 54

VIATGES [La Xina

Foto de grup

reixen, doncs bé, això és l'evolució de les espècies...

D'aquest centre surten molts dels pandes que el govern xinès deixa en dipòsit a altres països, per tal que el gaudeixin uns anys als seus zoològics.

Com totes les ciutats, el trànsit també és caòtic i, cosa curiosa, els taxistes hi ha cops que no saben arribar allà on vols anar, perquè les ciutats són tan grans que hi ha llocs que desconeixen. Però un altre contrasentit d'aquest país, la majoria de taxis porten pantalles de tv tàctils, i duran el trajecte pots escollir el programa que vols veure, malgrat no en veus cap, bàsicament perquè fan tants anuncis que quan podries veure el programa ja has arribat a lloc. També porten webcam, i així vigilen constantment els passatgers. A Shanghai pots comprar targetes multiviatges i cada cop que agafes un taxi es descompta el seu import de la targeta.

Doncs malgrat aquest alt nivell tecnològic, no porten cap GPS per on consultar el camí a fer per arribar al seu destí i no perdre's. He arribat a pensar si no deu ser perquè el GPS és una eina de l'exèrcit nord-americà, no ho sé, però és molt estrany. És que encara que sembli estrany, amb taxi ens hem perdut quasi a totes les ciutats que hem anat, és clar que també hi ha l'impediment de la llengua, no parlen anglès, i si trobes algú que el parla una mica, ho fa tan malament com jo i ja hi som, passem a l'internacional llenguatge manual, o sigui amb les mans, però quedes bloquejat quan descobreixes que fins al 6 sí que són sis dits, però després és ja una combinació de dits i signes. Bé, crec que a aquestes alçades jo i el xinès con-

54_pDS

tinuarem igual, jo sense saber-ne res i ells que facin el que puguin.

El nostre allotjament a la ciutat de Chengdu estava situat en un carrer tot d'edificis d'estructura tradicional, bàsicament dedicat a turistes, i aquí tornem a trobar un dels contrastos del que ja ens comença a tenir acostumats aquest país. Per un costat la gent treballant a tothora sense parar, sense assistència sanitària ni cap cobertura social, i per altra part una gent amb una vida envoltada d'un luxe espatarrant, el carrer del nostre hotel semblava un mostrari de cotxes de gamma alta, jo diria altíssima, amb els seus xofers esperant els propietaris dels vehicles, que estaven menjant als diferents restaurants de luxe.

Això en un país capitalista ho veus i no passa res, és així, hi ha diferències socials. El que no saps és com lliga això en un país comunista, on en principi tots són iguals i el treball de tots serveix per millorar la vida també de tots. Segurament hi ha alguna cosa que no quadra, el que si és clar és que nosaltres tenim productes molt i molt més barats que fa uns anys enrere, gràcies que hi ha xinesos que treballen com bèsties, per quatre yuans, anava dir rals, però crec que el yuan és encara més baix. I que si es moren tampoc passa res, n'hi ha mils de recanvi, és trist però és així.

No sé com els podem ajudar, crec que és molt difícil, individualment no podem lluitar contra un gegant tan poderós com és la Xina.

Vàrem sopar en un restaurant prop de l'hotel, un sopar deliciós, segurament el millor que hem fet a la Xina.

A remarcar una sopa de colomí amb

bolets, i com a curiositat la sopa la portaven en olletes individuals, que en deixar-les sobre la taula arrencaven el bull.

La jugada era que a sota les estovalles hi havia una placa d'inducció molt petita, que s'activava al posar-hi l'olla al cim i després cadascú anava posant els ingredients a bullir segons les indicacions del restaurant, més o menys el que aquí coneixem com a “fondue” xinesa.

El dia següent sortim de Chengdu per dirigir-nos en avió a un dels plats forts del viatge, a Jiuzhaigou, al Tibet.

Arribem a un aeroport situat a 3.500 m d'altitud, de moment no notem res, només que la gent a l'exterior de l'aeroport ja és diferent a la de les zones del Yangze central, són molt més alts, amb els cabells súper negres i estiradíssims, amb pòmuls encara més sortits i amb certa actitud no tan submisa com els xinesos de peu. Per arribar a Jiuzhaigou (nom que significa la vall dels nou pobles en tibetà), cal agafar un bus que ens hi portarà després de creuar un port de muntanya de 4.550 m d'alçada. Però abans d'arribar a la ciutat parem al parc natural de Huanglong. Aquest parc arranca des d'una alçada de 3.000 m i puja fins uns 4.000 m seguint el curs de l'aigua i totes les formacions i salts que fa aquesta, en un camí tot d'esglaons i passarel·les de fusta, en mig d'uns llacs, unes formacions i amb uns boscos amb uns colors increïbles. Mai havia vist uns cursos d'aigua amb aquests color tan espectaculars i nítids.

Però tot té el seu preu a mesura d'anar pujant, degut a l'alçada, et faltava l'aire, havies de fer més respiracions per tenir el mateix nivell d'oxigen i això provocava un cansament molt gran, i alguns dels companys una migranya fortíssima. És per això que venien uns esprais, de la mida dels matamosques, que el tap feia com una peça per posar-hi el nas i la boca, per fer inhalacions d'aire enriquit amb oxigen, i poder superar la falta d'oxigen per culpa de l'alçada. Jo vaig suportar amb certa dignitat el problema de la respiració, fent més exhalacions del normal, el que no vaig poder superar varen ser els esglaons, crec que quan en portava mil i no sé quants més (molts i molts més, no ho puc

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 55

assegurar, però crec que al voltant de 1.600) i molts d'ells amb gel, coberts per estores de saca per no relliscar, vaig dir-me: jo no he vingut per quedar-me encarcarat per sempre aquí dalt, per tant anem avall que fa baixada, que has d'arribar viu almenys a l'hotel.

Bé, l'arribada a l'hotel va ser apoteòsica, veníem morts de fred, ja fosc, tot pensant en l'escalforeta de l'allotjament. En entrar ja vaig veure que la cosa no pintava bé, les dues recepcionistes anaven amb uns abrics tibetans, de colors vius i alegres, folrats de pell peluda, xai o iac, llargs fins als peus, i a sota la recepció una estufa, això sí, les finestres obertes, noi anem malament, però al pujar a les habitacions passem per davant del menjador i tothom sopava amb anorac, bufanda i gorra posats, ah! i les finestres obertes. Sort que a l'habitació hi havia un equip de climatització individual, el vàrem posar en marxa ràpid i esperar que escalfés de pressa, i a poca estona abrigar-nos altra cop per anar a sopar. Sembla ser que tenen el costum de tenir les finestres obertes quasi sempre, a part que és Beijing qui marca quan s'ha de posar en marxa la calefacció, els criteris no els sé, i crec que mai els sabré, però segurament van molt lligats al consum energètic. Així no és d'estranyar que circulant en cotxe et paressis per fer gasolina i trobar seguides 3 o 4 gasolineres que havien acabat les existències o no donen l'abast a servir o no donen l'abast a comprar i refinar.

L'endemà al matí vàrem visitar el parc natural de Jiuzhaigou, aquest al ser molt més ampli i no tan alt, funcionava amb uns autobusos que anaven circulant fent parades, i tu pujaves i baixaves quan volies, normalment baixaves, feies un tram a peu i el tornaves agafar per anar més lluny, segons el plànol que portaves que indicava allò millor a veure. En resum, al més maco hi havies d'anar a peu o t'ho perdies, Però valia la pena, mai havia vist l'aigua d'un blau tan espectacular, amb una transparència increïble, tant és així que si no fos pel color podies arribar a dubtar que hi hagués aigua. Una experiència totalment impactant .

Després d'unes begudes ben

calentes per refer-nos i una parada per sopar, assistírem a un espectacle de folklore tibetà. Referent a la valoració de l'espectacle tinc un cacau mental. Primer, mai he passat tanta fred en un teatre: anorac, barret, bufanda i guants, vaig sortir enrampat de fred i amb la idea d'arribar a l'hotel i trobar-nos el panorama ja descrit. Segon, era folklore tibetà, però amb mirada xinesa, malgrat que els actors puguin ser majoritàriament tibetans, el to de l'espectacle és irònic i sorneguer amb la cultura tibetana, intentant ridiculitzar-la. Tercer, un espectacle magnífic fet per grans músics i coreògrafs.

Arriba un punt que tens dubtes, si jo que sóc sensible al problema tibetà,

malgrat que amb diferències en pateixo un de semblant, si els costums tibetans estan molt lligats a la religió, què hi faig jo en un espectacle fet pels ocupants del Tibet i al cim que són oficialment ateus. No crec que es pugui mirar només si l'espectacle és bo per acceptar-lo, si no hi hauria el perill de fer grans espectacles amb una estètica meravellosa, però amb un contingut ideològic perillós, no s'assemblaria una mica a les grans parades nazis?

Bé, ens anàrem cap al llit i a la matinada jo tenia fred, el climatitzador estava parat, resulta que a la matinada treien la llum i quedava tot parat, calefacció inclosa, millor no haver d'anar al lavabo, sota perill de quedar encastat contra alguna porta.

Malgrat que del menjar en general en parlarem al final, sí que vull explicar el problema, per a nosaltres, dic per a nosaltres, dels esmorzars d'hotel. En no anar a hotels internacionals, sinó xinesos, els esmorzars eren xinesos, com és normal, i estaven compostos, més o menys, amb elements semblants a la resta dels altres àpats del dia,

però amb tractaments o presentacions diferents, ja que en el bufet hi solies trobar: arròs de dues o tres maneres, diferents plats de verdures, tota classe del que aquí en diríem raviolis, o pasta farcida o similar, però a l'estil xinès, ous durs, algun cop ous ferrats, però poc atractius ja que els ous ferrats han de ser fets i menjats, llet de soja, en absolut cafè, te o llet i productes làctics, ah! amb la particularitat que ells consideren les tomates una fruita, per tant algun cop les trobaves a rodelles encimbellades de sucre. En resum, que un dia el meu esmorzar va ser un plat de mongetes tendres saltades al wok, amb un got d'aigua bullent, davant de la impossibilitat d'aconseguir aigua, si no fresca, almenys a temperatura ambient, sort en teníem que a la dieta hi afegíem les meravelloses mandarines que compràvem a les parades del carrer. De totes maneres no són només que recriminacions de turista repatani, perquè per ells era un esmorzar més que normal i assortit i, qui no vulgui pols que no vagi a l'era, o no és del que es tractava, conèixer com viuen els xinesos. ■

pDS_55

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 56

ESPORTS [UES

Guillem Mallola

CAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL 2010/2011 esprés d'una temporada espectacular, el primer equip de la Unió Esportiva Sarrià s'ha proclamat campió del grup C de la Primera Nacional Masculina. Amb tan sols un partit perdut, la UES ha fet un campionat brillant i amb molt de mèrit ha obtingut un títol que se li havia resistit ens els seus més de cinquanta anys d'història.

En una última jornada d'infart, l'equip, animat per més de 150 seguidors, es va desplaçar a la complicada pista de la Roca i després d'un partit Els jugadors de la UES celebrant el campionat a la pista de molt igualat va aconseguir la Roca. la victòria per un sol gol de diferència. L'eufòria es va desfermar a la pista, on aficionats, jugadors, tècnics i directius van celebrar una fita històrica.

Tot seguit l'expedició sarrianenca es va desplaçar a l'Ajuntament de Sarrià El primer equip sarrianenc al balcó de l'ajuntament. per oferir el campionat a un nodrit grup de seguidors que ja els esperaven, i després van acabar la festa al pavelló de la UES on va haver-hi un petit refrigeri per a tothom.

Volem felicitar jugadors, tècnics i aficionats per aquest campionat , ja que sense tots ells no hauria estat possible. ■

D

TOP 6 PRIMERA CATALANA JUVENIL MASCULINA

ls passats 7, 9 i 10 d'abril de 2011 es va disputar al pavelló de la UES la Fase Final de la Primera Catalana Juvenil Masculina amb els equips del H.

E

Terrassa, C.H. Cardedeu, H. Gavà, H. Sant Cugat, Sant Martí Adrianenc i U.E. Sarrià.

En la jornada de dijous la UES es va imposar al Gavà, al Terrassa i també al Cardedeu, cosa que li va permetre classificar-se per a les semifinals. En les semifinals de dissabte la UES no va poder amb el Sant Martí, el gran favorit, i el Terrassa va superar el Sant Cugat.

La Unió Esportiva Sarrià va quedar quart classificat, després de perdre la final de consolació davant el Sant

Cugat, i el Sant Martí Adrianenc va fer bons els pronòstics imposant-se al Terrassa a la final amb claredat.

Ha estat una temporada més que positiva per a l'equip juvenil de la UES, no només va pujar de categoria a l'estiu, sinó que ha aconseguit una brillant quarta posició en el campionat de Primera Catalana. ■

Dos instants del Top 6 juvenil disputat a Sarrià de Ter.

56_pDS

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 57

ESPORTS [UES

TOP 6 LLIGA CATALANA CADET MASCULINA ls dies 14, 16 i 17 d'abril es van reunir a Sarrià els sis millor equips cadets de Catalunya per disputar la Fase Final de la Lliga Catalana Cadet Masculina.

La Unió Esportiva Sarrià no va poder superar la Fundació F.C. Barcelona i es va quedar a les portes de classificar-se per als Campionats d'Espanya, en canvi el H.C. Gironès sí que va poder guanyar el seu partit contra el Sant Martí Voramar després d'una pròrroga.

En les semifinals de dissabte el KH-7 BM Granollers es va imposar a la Fundació F.C. Barcelona, mentre que el F.C. Barcelona va superar el H.C. Gironès. A la final de consolació, la Fundació F.C. Barcelona va aconseguir la tercera posició al superar el Gironès, i es va proclamar campió al guanyar la final contra el Granollers.

Equip cadet de la UES que va disputar el Top 6.

Un gran cap de setmana d'handbol al pavelló de las UES amb unes grades plenes i amb un gran ambient.

Volem felicitar l'equip cadet de la UES per la gran temporada que ha fet, després d'un inici dubitatiu han aconseguit classificar-se per aquest Top 6, tot un èxit. ■

E

TROBADA MINIHANDBOL GRANOLLERS ls equips benjamí i aleví de la UES es varen desplaçar a Granollers per participar en la IX Trobada Minihandbol, sens dubte una gran experiència per als

E

menuts jugadors sarrianencs, que varen poder disputar partits amb equips de fora de Girona i van gaudir d'allò més d'un torneig amb més de 200 esportistes.

Jugadors, tècnics i pares van poder presenciar el partit de LLiga Asobal entre el Fraikin Granollers i el BM Alcobendas, on van poder gaudir d'un gran espectacle d'handbol.■

LLORET CUP 2011 aleví A de la UES, entrenat per Sergi Bagué i Jordi Ramos, ha participat per segon any consecutiu a la LLoret Cup, torneig internacional que es diputa a Lloret de Mar. L'equip sarrianenc s'ha endut el campionat en la seva categoria superant equips com el Mataró, Palautordera, Poble Nou i l'amfitrió, el Lloret. A més, el sarrianenc Oriol Teixidor va ser designat el millor jugador de la final.

Aquest campionat constata la bona salut de la base de la UES, que demostra que està a l'alçada dels grans clubs catalans. ■

L' L'equip aleví de la UES amb la copa de campions.

pDS_57

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 58

ESPORTS [UES

1A CALÇOTADA U.E. SARRIÀ l 27 de març de 2011 va tenir lloc la primera calçotada de la UES que a causa del temps es va traslladar del parc de la Cooperativa al pavelló de la UES. Més de 150 persones van poder gaudir d'una bona estona i uns bons calçots.

Volem agrair a tothom que va col·laborar perquè fos possible aquesta calçotada i animar-vos a venir-hi l'any que ve. ■

E Els calçots a punt d'anar a la taula.

Un moment de la calçotada.

ESPORTS [BTT

OPEN BMW BTT Àlex Jaime Fernández urant el passat curs, a l'escola Montserrat, ens van convidar a participar a una cursa escolar de BTT que es feia a Sant Gregori. Quan ho vaig dir a casa de seguida em van animar a participar, no tenia cap experiència en curses però si havia sortit amb el meu pare moltes vegades.

Aquell dia a Sant Gregori va ser molt emocionant, era la primera vegada que anava a una cursa i estava una mica nerviós però amb moltes ganes de córrer. Vaig quedar segon de la meva categoria, això em va animar a dedicar-me al mon de la bici i a entrenar més per la següent temporada.

Al febrer vaig participar a l'OPEN BMW de BTT. Es tractava de quatre curses que es disputaven a Llambilles, Lladó, Canet d'Adri i les Planes d'Hostoles amb circuits d'entre 15km. i 20km. Van ser curses divertides amb circuits exigents, moltes trialeres, corriols i zones molt tècniques. Vaig gaudir

D

58_pDS

molt i l'esforç va donar bon resultats ja que vaig quedar primer a les quatre curses guanyant així l'OPEN. Ara més animat que mai m'estic preparant per l'OPEN TACTIC, antic Caixa Girona, allà hi ha molt nivell i he d'entrenar molt per gaudir i obtenir bons resultats.

Salut i pedals!! ■

En el pòdium, guanyador de la cursa Open BMW BTT d'enguany.

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 59

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: El mag amb un gest va fer desaparèixer la injustícia, la fam i la guerra. El polític amb un gest va fer

desaparèixer el mag.

Editorial Hem superat amb nota els 75 primers números i aquí seguim disposats a informar amb la celeritat que els nostres escassos mitjans ho permeten i a denunciar amb tota la contundència els bunyols que anem trobant.

Treballem incansablement, tant que fins i tot a nosaltres ens sorprèn, sense demanar res a canvi i sempre des de la més absoluta i inalienable independència. Perquè com deia el nostre filòsof de capçalera i guia espiritual Marx (Grouxo) ni ens deixem corrompre ni estem en venda, tot i que sempre podríem arribar a un acord.

Sam Enfot, Redactor sense cap, TSN. Història Després de demostrar de manera fefaent l'origen català del descobridor Cristòfol Colom, un equip de científics està estudiant la possible filiació catalana de Pizarro, que podria ser fill de Trugell enlloc de Trujillo o de Casserres i no de Càceres. De moment no hi ha cap dubte que es deia Pissarra, Francesc Pissarra.

També s'analitza l'origen de Marco Polo que, cas de ser català, podria dir-se Marc Opolo.

Els estudis, en avançat estat d'elaboració, es faran públics properament a la prestigiosa revista Science o aquí mateix.

J. A. Llorenç, TSN, Historiador.

Meteorologia Demostrat: l'anticicló és d'Iniciativa!

La important mesura d'eliminar la zona limitada a 80 Km/h. dels entorns de Barcelona que havia de posar en pràctica el departament dirigit pel conseller de a “p geminada” (Felip·puig), es va haver de retardar uns dies per culpa d'un anticicló que

Woody Allen

provocava un alt índex de contaminació.

Posteriorment, i amb certa freqüència l'anticicló torna per malbaratar els plans del govern de flexibilitzar aquesta velocitat.

No hi ha cap dubte que l'anticicló és d'ICV. O almenys del tripartit...

Alfred Molina, TSN, Meteosat.

Ciències polítiques Els Governs que hem votat (bé, vosaltres potser no, però la majoria sí, per això governen), ens apliquen unes dràstiques retallades en sanitat, ensenyament, prestacions socials, justícia o pensions, tot seguint els dictats inapel·lables dels Mercats a qui, tot sigui dit de pas, mai no votem.

I si ens deixéssim de galindaines i votéssim directament els Mercats?

Almenys votaríem els qui de debò ens manen, no?

Ah! Que no pot ser? Doncs res, a conformar-se i a seguir com ara.

Miquel Poca Solta, TSN, Analista.

Centre de Visitants Visito com a visitant el Centre de Visitants de Sarrià, o sigui el Centre de Visitants del Gironès però que està a Sarrià, bé ja m'enteneu, i la visita és molt agradable. Visito el racó de les exposicions, visito l'espai de gastronomia, visito l'espai botiga i visito el centre d'interpretació del territori a la 1ª planta i ho trobo tot molt bonic, vull dir que fa de bon visitar.

Em donen mil explicacions i m'emplenen de fulletons i tríptic de llocs que no puc deixar de visitar, m'informen de visites virtuals i visites guiades, etc.

En definitiva una visita distreta que us aconsello de visitar.

Visitació Garcia, TSN, CVG.

Actualitat En el moment d'escriure això falten poc dies per a les eleccions que han de configurar el futur mapa polític de tots els pobles de Catalunya i molt especialment del nostre, però quan ho llegireu ja farà temps que hauran passat, així que m'estalvio l'apassionant crònica del relat de tots els actes electorals. Apa! Laica Grangé, TSN, Bar de la cantonada.

Periodisme El prestigiós diari La Vanguardia, treu una edició en català.

Donem la benvinguda a aquesta iniciativa però hem de dir que els periodistes d'aquest mitjà de comunicació no han demostrat tenir l'olfacte gaire fi: han trigat 130 anys en adonar-se que publicaven en un idioma diferent del que parla la gent del país.

On ha quedat l'esperit del reporter investigant, contrastant les fonts i ficant el nas per tot arreu per tal d'aconseguir una primícia? A qui preguntaven? Al Conde?

Nois, si tot ho fan igual, més m'estimo continuar de becari per sempre.

Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

La reivindicació Seguim, un dia més, recordant a tots aquells que ens vulguin llegir, a tots aquells a qui els molesta quan la veuen i, sobretot, a tots aquells que (com ens explicava l'Àngel Garcia en el seu article del passat número) tenen a les seves mans la possibilitat d'actuar per canviar les coses, que la gallina feixista del Pont hauria d'estar empresonada en un museu o en un calabós, però mai impunement lliure presidint el nostre pont sobre el Ter. samenfot.blogspot.com

pDS_59

SARRIA 76

18/6/11

17:23

Página 60

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484