Parlem_de_Sarria_82

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT El POUM en marxa Mulla’t FESTA MAJOR Cantaires i Pregoners Concert de Festa Major amb Els Montgrins La passejada en bici per Sarrià Festa Major 2012 ENTITATS De bateig 29è aniversari ràdio Sarrià Excursió a Sadernes Rememorant l’11 de setembre de 1714 CULTURA Festival Emergent Bibliopiscina 2012 Exposició “Olis” de Rosa M. Vila Exposició col·lectiva d’artistes de Sarrià de Ter Primera edició del “Sarriart a la fresca” “El coaching emocional” de Mireia Cabero EL llibre. “Memòria d’un ulls pintats Espai 2.0. La lenta, però constant, invasió de les tauletes tàctils Tot recordant Andrés Rodríguez Rodríguez Música. Madeleine Peyroux. L’herència del jazz vocal ENTREVISTA Un entrenador per no oblidar... En Pérez QUADERN D'APUNTS AFERS EXTERIORS OPINIÓ L’Assemblea Nacional Catalana, el principi s’un fi Catalunya, un nou estat de la unió europea Els 4 punts cardinals del POUM de Sarrià de Ter ESPAI ESCOLAR Confetti. El mes de salut a l’escola Ceip Montserrat. Comiat a Enric Ibarzábal SALUT L’Asma LA CUINA DEL XEF Cuina xinesa (2) ESPORTS UES 13è Criteriun esportiu THE SARRIÀ NEWS

4 7 8 10 11 12 18 20 22 23 27 28 29 30 31 32 33 34 36 42 43 47 48 50 51 55 57 59 62 64 67 69 71

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Txell Pla, AAVV La Rasa, Esther Portilla, Amics Gegants, Neus Mercader, Monitors Esplai Pl, Anna Sala, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Sarriart, Joaquim Rodríguez, Mireia Canyigueral, Marcel Muñoz, Narcís Fajula, Míriam Costa, Montserrat Xandrich, Emili Marco, Francesc Ramió, maduixadisseny, Jordi Paretas.

Portada: Bateig dels gegants de Santa Eugènia de Ter. Foto: Amics dels Gegants de Sarrià de Ter Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

ins d’un número eminentment festiu com ha de ser el dedicat a la Festa Major i al Bateig dels Gegants de la veïna població de Santa Eugènia de Ter, exmunicipi independent, ara barri de Girona, destaquen altres aspectes més seriosos de la dinàmica del nostre poble.

D

Per una banda, l’aprovació inicial del POUM, una tramitació complexa i sobretot tardana en la seva elaboració.

D’aquest tema en parlen l’alcalde Roger Torrent i el regidor de l’oposició Roger Casero. És un èxit aconseguir que el procés vegi la llum i també aprovar-lo per unanimitat. Ara bé, això no és motiu perquè a l’hora d’exposar-lo al públic es faci de manera superficial sense entrar en els detalls de cada polígon, deixant que els veïns i veïnes s’espavilin en la defensa dels seus drets quan aquests resulten perjudicats, sense que ningú s’assabenti dels motius pels quals els tècnics i els polítics han adoptat determinades decisions.

No és de rebut que ens esgargamallem demanant un referèndum per la independència i no puguem opinar sobre qüestions de vital importància veïnal. Està bé que posem els pilars i l’energia cap a una nova era, que ens il·lusioni aquest repte, però no oblidem la política petita.

El cas del POUM n’ és un clar exemple ja que no s’ha estimulat la participació perquè no ha interessat políticament, però en d’altres temes menors, igual d’importants per enfortir les relacions veïnals, com la creació dels consells consultius, passa el temps, tot són bones intencions i regna el silenci.

No és així com es dignifica la política i sobretot si pensem en quina mena d’estat volem construir: volem una democràcia delegada, com fins ara, o volem una democràcia més participativa?

Dins d’aquest número es produeix un altra coincidència: la celebració del Mulla’t i l’entrevista al qui fou entrenador de natació de l ‘ADC Sarrià de Dalt, en Xavi Pérez.

Llegiu amb atenció l’entrevista de Marcel Muñoz i convindreu amb nosaltres que a n’en Xavi Pérez se li deu un homenatge.■

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3

AJUNTAMENT [El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en marxa

EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) EN MARXA Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

D

it d’una altra manera, el POUM defineix on i amb quines circumstàncies es pot edificar. És per això que, pel conjunt del terreny del municipi, es concreten diferents zones: sòl urbà (ja edificat), sòl urbanitzable (es pot edificar) i sòl no urbanitzable (no s’hi pot construir). Això és bàsic per marcar les prioritats d’expansió del poble en el futur, alhora que especifica quins són els límits al creixement. A un altre

4_pDS

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’eina essencial per a la definició urbana del municipi. El POUM bàsicament determina dues qüestions fonamentals: planifica les noves àrees de creixement urbà i, al mateix temps, concreta la normativa urbanística que regeix en cada àmbit del terme municipal.

nivell, no només es defineix quins espais es construeix sinó amb quines característiques es pot fer. Parlem, per tant, d’usos (residencial, industrial, serveis, equipaments, etc.) i normativa urbanística (densitats, alçades, tipus d’edificació...).

El conjunt, doncs, no és només un instrument urbanístic sinó que, precisament perquè és un document complex, global i amb vocació de futur, el POUM és determinant per planificar el Sarrià de Ter dels propers anys. Preci-

sament aquesta també era la vocació que tenien les Normes Subsidiàries (precedent del POUM) aprovades el 1989.

Des de l’aprovació de les Normes (NNSS) han passat més de 23 anys, en els quals han passat moltes coses econòmicament, social i urbanísticament parlant. En conseqüència, després de més de dues dècades, la redacció del nou POUM era imprescindible. És per això que, després d’un període de participació ciutadana fet

AJUNTAMENT [El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en marxa

Presentació del nou POUM al Local el Coro

durant el passat mandat, s’ha iniciat el procés d’aprovació d’aquest document. El POUM va ser aprovat inicialment (per unanimitat) en el Ple municipal del passat 31 de juliol.

En síntesi, cal dir que la proposta de POUM s’ha marcat la fita de mantenir les característiques històriques del nostre poble, basant-nos en la concentració i ampliació del nucli urbà.

Amb la voluntat clara de compactar i donar continuïtat a la taca construïda.

En aquest sentit es marca, sobretot, cinc objectius clars: 1. Marcar els límits al creixement 2. Determinar les zones d’expansió 3. Consolidar els sectors de creixement dels darrers anys 4. Concretar els espais buits que han quedat al centre del municipi 5. Definir els equipaments públics de futur 1.Marcar els límits del creixement Cal dir que el nostres terme municipal és reduït (4,16 km2) i amb unes característiques, fins i tot orogràfiques, que marquen de manera molt definitòria quins són els espais susceptibles d’urbanitzar i els que no. Entenem que des d’un punt de vista urbanístic, tot ha de passar a l’espai de la plana que marquen a l’est el Riu Ter i a l’oest la muntanya de Montagut. I per tant, la resta s’ha de mantenir no urbanitzable. És a dir, cal protegir -i així ho fa el POUM- les ribes del Ter per un costat, i la muntanya –des de l’AP-7 amunt- de l’altre.

Reunió amb els veïns al local del Pla de l’Horta.

Fotos: Ràdio Sarrià

2. Consolidar les zones d’expansió Aquest pla concreta fonamentalment els dos grans espais de creixement urbà del futur. Són els dos grans àmbits urbanitzables que ens permetran donar sortida a les necessitats d’expansió futures. Estan ubicats un a cada extrem del municipi. Al sud de Sarrià hi trobem Mas Boscosa, l’espai destinat a la construcció dels equipaments universitaris (Campus de la Salut) i als creixements residencials, de serveis i comercials associats a la vida universitària.

L’altre gran sector urbanitzable és al nord. El Pla de Dalt es convertirà en l’àrea de creixement residencial del poble, alhora que permetrà ubicar-hi un zona esportiva que cobreixi les necessitats futures en aquest sentit.

Cal esmentar que, en aquest punt, tota la planificació d’aquest àmbit es farà en coordinació amb l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. No només pel que fa al disseny sinó també pel que respecte a la zona esportiva. De fet, el Pla de Dalt servirà per relligar aquesta zona amb l’equivalent de Sant Julià, però també servirà de connexió entre els barris de la Rasa i Pla de Vinyers.

3.Consolidar els sectors de creixement dels darrers anys Aquests darrers anys han estat els de la gran expansió urbanística de Sarrià de Ter. Sectors com els de Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, Can Renoc, per exemple, s’han construït en aquest

període de creixement immobiliari.

Ara el que toca és consolidar aquesta expansió feta al marge de les Normes Subsidiàries (que no la preveien) i per tant, des del punt de vista de la normativa, recollir les característiques reals d’aquests -relativament- nous espais del poble.

4.Concretar els espais buits que han quedat al centre del municipi La voluntat d’aquest darrer punt (3) és, en gran mesura, permetre relligar el conjunt urbà de Sarrià. Cosir els barris entre ells de manera que aconseguim allò que ha estat una prioritat constant de l’ajuntament: compactar el municipi. Aquest és precisament l’objectiu que pretén el quart punt. En aquest cas, el que es vol es concretar un tractament específic a les zones centrals (des d’un punt de vista geogràfic) de Sarrià que després de la desaparició dels antics accessos de l’AP-7 han quedat sense resoldre. Precisament pel fet de ser zones centrals són, és clar, elementals per a la integració física de Sarrià de Ter. 5.Definir els equipaments públics de futur.

Una de les orientacions que ha de tenir tot POUM és la concreció de les àrees necessàries per acollir els equipaments públics que caldran en el futur. En aquest camp, fruit de l’anàlisi demogràfica (i de les demandes recollides en el procés de participació ciu-

pDS_5

AJUNTAMENT [El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en marxa

tadana), s’han planificat diferents espais, però essencialment se’n poden destacar tres. Els tres grans equipaments previstos són la nova zona esportiva, un nou centre educatiu (escola) i el nou cementiri municipal.

Pel que fa a la zona esportiva, ja hem comentat que estaria ubicada a la zona del Pla de Dalt i es definirà en funció de les necessitats que es detectin en el moment de la construcció, alhora que és un servei que entenem que caldrà planificar conjuntament amb Sant Julià de Ramis per evitar duplicitats i buscar esforços comuns. Pel que fa al nou centre educatiu, cal dir que, malgrat que l’actual centre de l’escola Montserrat dóna resposta a les necessitats actuals, cal plantejar, ja, una reserva de sòl per poder-hi construir un nou centre. És per això que s’ha previst la reserva en una zona molt cèntrica i accessible (per superar les dificultats que suposa tenir l’escola allà on és actualment) de 10.000 m2 a l’entorn de l’Escola Bressol. Aquesta serà una ubicació molt interessant des del punt de vista de la situació i les connexions que es poden

establir amb tot el municipi.

Finalment, també s’ha considerat la necessitat de construir un nou cementiri de titularitat municipal, que s’afegeixi als dos actuals i, per tant, solucioni els problemes d’espai que es puguin anar presentant en el futur. Per això s’han tingut en compte uns terrenys (que històricament ja s’havien tingut en compte per aquest fi) propers a la pujada de Montagut, més enllà de l’AP-7 en un entorn natural adequat per un equipament d’aquest estil.

Aquests són els 5 grans objectius que recull el POUM. Tots, agrupats en els 19 polígons d’actuació que preveu el POUM. El detall d’aquests polígons és el que ajudarà a relligar el municipi a concretar aquesta vocació integradora del pla urbanístic. L’objectiu clar de la compactació territorial queda recollida en aquest document, de la mateixa manera que especifica els creixements necessaris. Creixements no només des del punt de vista residencial amb un total de 32,69 Ha (on el Pla de Dalt és la principal opció), sinó també des del punt de vista industrial.

Així, per exemple, el POUM preveu 4 polígons destinats a l’activitat econò-

mica. De fet, la suma d’aquests polígons determina una superfície total destinada als usos industrials de 48.627 m2.

En darrer lloc, després d’abordar el fons, cal parlar de la forma. La forma d’aprovació del Pla. Després d’un procés de participació ciutadana iniciat en el passat mandat, aquesta proposta de POUM va ser aprovada inicialment (per unanimitat) en el Ple del passat 31 de juliol. En aquest mateix Ple, es va preveure un període d’exposició al públic que va finalitzar el passat 12 de novembre, on tothom podia fer aportacions al document. Doncs bé, en aquest període, de més de dos mesos, s’han recollit una quarantena d’al·legacions. En aquests moments s’estan analitzant aquestes al·legacions per recollir-les en el document. Posteriorment es farà una nova aprovació i, finalment, es traslladarà a Urbanisme (Generalitat) perquè en faci la definitiva.

Amb tot, en els propers mesos podrem acabar concretant quelcom, el POUM, que ens és absolutament necessari per gestionar el present i planificar el futur. ■

BAR - RESTAURANT ESMORZARS D’OFERTA

MINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 € MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTS

ENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 €

VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 € PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

6_pDS

AJUNTAMENT [Mulla’t

MULLA’T

Sessió d’aquagym al Mulla’t. Foto: Ràdio Sarrià Txell Pla

El diumenge vuit de Juliol, a la Piscina Municipal de Sarrià de Ter es va celebrar la jornada del Mulla't per l’esclerosi múltiple.

L

a piscina es va obrir en l’horari habitual, de les deu del matí a les vuit del vespre. Pel que fa a l’entrada de la piscina, no es va fer de forma gratuïta per a tothom, sinó que les persones que no tenien el carnet de soci, havien de pagar dos euros d’entrada.

Tot i així, molta gent que tenia el carnet, va decidir fer donacions de manera voluntària.

Durant la jornada, es varen fer dues sessions d'aquagym; la primera va tenir lloc a les dotze del migdia i l'altra a les sis de la tarda. Abans de comen-

çar la primera sessió, la de les dotze del migdia, es va fer una tirada simultània on hi varen participar unes quaranta persones.

També hi va haver durant tot el dia, la possibilitat d’anar fent piscines per l’esclerosi múltiple. A tota aquesta gent, se’ls va donar un diploma de participació i es varen anar recollint tots els metres fets en una graella per tal de a última hora poder fer el recompte final de metres; que enguany ha estat de 3875m.

També durant tot el dia hi va haver una parada amb el material que la Fun-

dació Esclerosi Múltiple ens fa arribar, ja siguin tovalloles, carteres, xancletes i la samarreta amb el logotip de l’any en qüestió.

Al tancament de la jornada, es va fer el recompte final que va ser de 404.45€, que se’ls va fer arribar a la Fundació Esclerosi Múltiple.

Finalment cal dir que tot i no haver acompanyat gaire el temps en tota la jornada, ja que el cel va estar ennuvolat força part del dia, hi va haver una gran participació de la gent i això va fer que sigués una bona jornada. ■

pDS_7

FESTA MAJOR [cantaires i pregoners

Cantaires i Pregoners

Josep M. Sansalvador

Acabades les vacances, per poder fer les maletes a correcuita i tornar a casa d’una tirada, sense ronsejar, no hi ha com fer coincidir el retorn amb el dia del pregó de la festa major. L’exigència de ser a Sarrià a tal hora del vespre per poder viure la festa des de bon principi crea una pressió i un ritme de viatge que ni les tempestes ni Fotos: Quim Llunell els embussos de les autopistes travessant Lió (un autèntic Triangle de les Bermudes enmig de França) són capaços de fer afluixar.

D

it i fet, a tal hora del vespre de l’últim dia d’agost, tots els de casa estàvem a punt de revista i l’ocasió pagava la pena.

Els Cantaires de Sarrià, una consoli-

8_pDS

dada institució musical i cultural del poble, eren els pregoners d’enguany.

Com sempre, i aquesta vegada amb major raó, els Amics dels Gegants també hi eren presents. No debades el nucli inicial dels Cantaires va sor-

FESTA MAJOR [cantaires i pregoners

Fotos: Quim Llunell

gir, ja fa més de deu anys, de la colla de músics dels Gegants. De sempre han estat dues associacions, dues entitats del poble que s’han donat la mà i que han compartit molts actes festius. Ara, als Cantaires els tocava seguir els passos iniciats pels Gegants fa anys en funcions pregoneres. Els anuncis de la festa major fets per col·lectius sempre tenen una vistositat superior a aquells fets per personatges individuals.

Tractant-se d’una agrupació musical, els Cantaires van plantejar el pregó d’una manera encertada, que difícilment es podria resoldre d’altra manera. A dalt del monumental balcó municipal, dos representants del col·lectiu descabdellaven el fil del relat i a baix, damunt de l’escenari, el cor de veus en pes, ben

dirigit, duia la veu cantant. El discurs dels Cantaires va ser un recorregut -puntualment teatralitzat- per la història del cant coral al nostre poble. Des de les caramelles, de les quals se’n té notícia des de començaments del segle XX, passant per la fundació de l’Orfeó Joventut (de 1906, que tingué la seu social a l’edifici del Coro) i el lideratge musical del mestre Josep Baró (1918), el moviment coral tingué una presència destacada en la vida social del poble fins a la Guerra del 36, quan tantes il·lusions se’n van anar en orris.

La rehabilitació del moviment coral sarrianenc no va prendre embranzida definitiva fins ara fa deu anys: aquest desè aniversari que celebren els Cantaires els atorga

prou volada i suficient relleu com per poder fer de cronistes de l’actualitat. Presents a totes les celebracions populars del curs de l’any a Sarrià, el pregó també va servir de mostra, de tastet, del seguit d’activitats i col·laboracions que duen a terme cada temporada. La varietat de registres musicals que dominen (peces clàssiques, peces folklòriques, temes populars, espirituals, melodies internacionals…) donen testimoni de la progressió del grup i del treball intens dels assajos setmanals. I un pessic reivindicatiu: van recordar i van brindar per la salut del projectat i esperat auditori de la zona cultural veïna a la biblioteca.

El carrer Major feia goig: el temps va acompanyar, els tambors i gralles dels geganters van donar aquell to festiu, el públic va assistirhi com mai, els vapors del cremat i els acords de les havaneres ens submergien de ple a la Festa Major. La façana de la Casa de la Vila, il·luminada com a les millors ocasions, lluïa un desplegament tèxtil de gala, com no s’havia vist mai: la bandera de Sarrià, la bandera de Catalunya, domassos festius, el venerable penó de l’Orfeó Joventut i l’estelada. L’estelada! Tal vegada a algú se li podia fer estrany veure l’estelada en lloc tan oficial i significat, però això només seria un detall d’escassa importància, a la vista del que havia de venir onze dies més tard. .■

FESTA MAJOR [concert de festa major

Concert de Festa Major amb Els Montgrins Isabel Vidal

Acostumats des de feia molts anys a assistir al concert de festa major en dissabte, el passat diumenge 9 de setembre l’orquestra Els Montgrins, la qual feia molt de temps que no ens acompanyava en aquestes dates, va oferir-nos el tradicional concert de festa del nostre poble.

V

an interpretar un repertori variat però molt conegut pel públic, amb cançons catalanes, italianes, peces de coneguts musicals, peces instrumentals (amb alguna novetat, com el vals jota compost per dos dels músics de la formació, que fou molt aplaudit), entre altres, així com la bonica havanera

10_pDS

“Vestit de seda”, escrita per Cástor Pérez, pare de la coneguda cantant Sílvia Pérez Cruz.

L’última peça fou la sardana “Girona m’enamora”, reclamada fervorosament pel públic any rere any en finalitzar l’actuació de l’orquestra que ens visita.

El pavelló era ple de veïns del poble (molts d’ells s’hi troben gairebé cada

any) i també de gent forana. Alguns són seguidors incondicionals de les nostrades orquestres que durant tot l’estiu animen les festes majors dels pobles gironins, com ha estat en el nostre municipi.

Durant més o menys una hora i mitja, molts de nosaltres vam oblidar cabòries i vam gaudir d’una vetllada musical en companyia de Els Montgrins. ■

FESTA MAJOR [la passejada en bici per sarrià

Una cita inel·ludible de la Festa:

La passejada en bici per Sarrià AAVV Rassa

Cada any un dels actes més esperats per tothom és la passejada en bicicleta. I enguany, com cada any, des de l’associació de veïns de la Rasa s’ha tornat a organitzar.

L

a festa major de Sarrià sempre és una cita remarcada en els nostres calendaris. Són dies de festa, música i alegria però també de feina per organitzar algun acte. Però és una feina agraïda perquè l’esforç té la recompensa de veure les cares dels nostres infants participants, contents d’haver pogut fer i acabar amb èxit el passeig.

Aquest acte és molt popular i aplega més de dues-centes persones. I sempre es tracta d’un esdeveniment molt familiar, perquè la falta de trànsit facilita molt la pedalada dels més petits pels carrers de Sarrià. Es tracta d’una visita pels diferents barris que integren el nostre poble amb un parell de parades al llarg del recorregut per

reagrupar els participants.

Aquesta jornada serveix perquè els més petits de la casa puguin anar en bicicleta per la carretera sense haver de patir pels cotxes (i sobretot perquè els pares no s’hagin de preocupar tampoc dels vehicles! ). Aquest fet fa que tant els nens com els pares puguin gaudir d’un espai que habitualment no poden fer servir.

A l’inici de la passejada, la gent que vol pot apuntar-s’hi i així rep un petit obsequi i un número que li permet participar en el sorteig d’un val regal. I al final sempre espera a tots els participants un petit refrigeri per recuperar forces després de l’esforç físic. Es tracta d’un petit piscolabis amb begudes ben fresques que serveixen com a excusa per reagrupar

tots els participants i perquè així es puguin compartir les petites anècdotes que es van produint al llarg del recorregut.

Fa realment molt de goig veure la gran quantitat de participants que tenim en aquest acte tan popular. I sobretot, veure la quantitat de canalla que hi ha en aquest poble. L’energia que tenen i l’alegria que demostren fa que sempre valgui la pena organitzar activitats per al poble de Sarrià.

Des de l’associació de veïns de la Rasa volem animar tothom a participar en aquesta diada tan especial; a compartir la passejada amb familiars, amics i veïns; a descobrir potser algun nou racó del nostre poble ...

A la propera edició, us hi esperem a tots !!! ■

pDS_11

FESTA MAJOR 2012

Festa Major 2012 Esther Portilla i Benito Regidora de Festes

La Festa Major de cada poble és una de les festes més esperades de totes les que es celebren al llarg de l'any, per tal com tradicionalment ha estat, i pensem que seguirà essent, un temps i un espai per a compartir tant en família com amb els veïns i veïnes que ens són més propers, com amb la resta de la comunitat del nostre poble. Un temps i un espai que, tal i com va expressar el nostre alcalde en la seva salutació del programa de la festa, “Una comunitat que viu moments difícils i que més que mai, necessita que siguem un col·lectiu unit. Que siguem un poble.”

S

ón també aquestes dificultats que travessem, i de les que tots plegats en tenim una vivència quotidiana, les que ens han impulsat a prendre decisions entre les diferents entitats que col·laboren en l'organització de la Festa i l'ajuntament.

L'objectiu que ha guiat en tot moment aquestes decisions ha estat mantenir la qualitat dels actes i, per a fer-ho possible havent de reduir pressupost, s'han hagut de reduir els dies de festa, passant de dos caps de setmana a un sol cap de setmana.

Un fet que és tradicional a Sarrià de Ter i que segurament ens diferencia de molts dels pobles veïns, és que la cessió del balcó per a donar el tret de sortida a la Festa Major a través del pregó, sempre és un privilegi que recau en un sarrianenc/a o bé en una entitat significativa del nostre poble. Aquesta tradició pensem que dóna per un costat un

12_pDS

Festival infantil al pavelló municipal amb el grup Viri Virom, Fotos: Ràdio Sarrià

Baixada de carretons accidentada a SarriĂ de Dalt per la diada. Fotos. Quim Llunell

FESTA MAJOR 2012

Festa de l’escuma organitzada per l’AAVV Pla de l’Horta amb el grup cia ¾ de 15. Foto: Ràdio Sarrià

merescut reconeixement a persones i entitats que tot sovint són ambaixadores de Sarrià més enllà del terme municipal, i són contribuïdores de l'arrelament i l'enriquiment del nostre patrimoni cultural i social de Sarrià de Ter. Enguany han estat els “Cantaires de Sarrià” els qui ens varen convidar a gaudir d'una bona Festa, mitjançant un pregó engrescador, amè i participat per a tothom, tant des del balcó municipal, com des del públic immers i entregat a les notes i acords dels nostres Cantaires.

Com a novetat, hem de donar la benvinguda al “correaigua” que, tot i ser la primera vegada que es portava a terme, és una activitat que segurament passarà a formar part de la Festa Major, com la ja tradicional arrossada, l'exposició d’espantaocells (amb el seu El correaigua ha estat la novetat d’enguany. Foto: Ràdio Sarrià

14_pDS

Imatges de les parades de la 4a Fira de la Joguina de Segona mĂ . Fotos: A.Vila

pDS_15

Al parc de la Cooperativa es va celebrar la 7ena trobada d’intercanvi de plaques de cava, organitzada pels Amics del Col·leccionisme de Sarrià de Ter. Fotos: Ràdio Sarrià

FESTA MAJOR 2012

Audició de sardanes amb el grup Els Rossinyolets, al Passeig del Riu. Fotos: A.Vila

recorregut amb trenet per a poder gaudir de la feina feta pels veïns), la bicicletada, el cercavila dels gegants, jornada d'introducció a l'orientació no competitiva i la fira de la joguina, entre molts d'altres.

Dins el programa de la Festa Major, malgrat formi part dels actes de la Diada, cal destacar el sopar espectacle, la baixada de carretons i el tir al plat.

Volem agrair a tothom la participació, tant a les entitats com als veïns i veïnes, i us emplacem a la propera Festa Major 2013. ■

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

16_pDS

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert tots els dies Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

Els espantaocells varen tornar als patis i balcons del poble per celebrar la festa Major. Fotos: Quim Llunell.

pDS_17

ENTITATS [amics dels Gegants de Sarrià de Ter

DE BATEIG Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

A la vida d’una colla gegantera hi ha un clar predomini de la festa i de la gresca: no us penseu que no hi hagi moments de feina intensa, d’interminables reunions de la junta o de preparatius i assajos que poden resultar pesants; però la nostra activitat es basa en participar en trobades, cercaviles, festes majors i aplecs. És la nostra raó de ser. Els gegants i capgrossos fem molta festa!

É

s per aquest motiu que el curs de la temporada ens porta a molts llocs engalanats. Aquest estiu hem pogut ser presents a la tradicional trobada gegantera de la festa major de Vilaür, un aplec geganter entranyable i íntim on cada any ens conviden. Hem tornat a Salt, una de les cites clàssiques del calendari geganter comarcal, suant de valent entre moltes altres colles.

Hem celebrat la nostra festa major amb acumulació d’activitats: hem estat presents al pregó, hem despertat mig poble amb les matinades sabatines i hem acollit la trobada gegantera de la festa major. Estem molt agraïts a totes les colles participants i a tothom que ens ha acompanyat a la cercavila per Sarrià de Baix. També hem estat presents a l’acte institucional de la Diada Nacional, ple de solemnitat, i hem rematat el trimestre participant un cop més a l’aplec de tardor de Vilablareix, on els gegants i la cultura popular fem companyia al món agrícola i artesà.

Però aquest estiu hi ha hagut un acte festiu que ha marxat de l’ordinari i ens ha plagut molt de poder ser-hi presents. El dia 11 de setembre, mentre els gegants i part de la plantilla de músics feien presència a l’acte institucional al pati del Patronat, a Sarrià, els capgrossos i l’altra part de grallers i percussionistes fèiem cap a Santa Eugènia de Ter per anar a bateig. L’activa Associació de Veïns de Santa Eugènia ha construït tres capgrossos (que de ben segur seran l’embrió d’una nova colla gegantera) i ens ha convidat a ser-ne padrins a la presentació oficial. Amb un criteri encertat de bon veïnatge fluvial, els capgrossos de Salt i els de Sarrià (el Ter ens agermana) hem estat padrins de bateig de l’Eugènia (que representa una dona de l’antic poble, animosa i festera), en Tomàs (un pagès que conrea les hortes d’entre el Ter i el Güell) i el Dimoni del Pont, una figura reivindicativa de l’enyorat pont de pedra medieval eugenienc que dorm, desmuntat peça a peça en un magatzem municipal esperant la reconstrucció. Així, en plena festa major de Santa Eugènia de Ter, aquests tres personatges

18_pDS

El dimoni de Santa Eugènia, reencarnat en un festiu gegant. Foto: Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

ENTITATS [amics dels Gegants de Sarrià de Ter

han rebut la seva benvinguda al món geganter. Enmig d’una trobada de motoristes, de rumrums de Harley Davidson, de visques a Salvador Allende, de música en directe i aromes de carn a la brasa a l’estil argentí, una important cercavila ens ha dut fins a la parròquia del barri on ha tingut lloc el bateig. L’enhorabona a l’Eugènia, a en Tomàs i al Dimoni: esperem retrobar-nos ben aviat i ben sovint en festes i saraus!

El convit a la cerimònia ha estat una magnífica ocasió per treure la plana major dels capgrossos sarrianencs a passeig. La Montserrat, el senyor Esteve, en Patufet, l’arlequí, l’os panda, en Sidro, el dimoniet… tots han trobat un cap per ficar-lo dins i unes espatlles per portar-los i sortir del magatzem a prendre l’aire i el sol. Els capgrossos són tan protagonistes de la festa com els propis gegants. És molt més fàcil ferlos arribar a la gent, a peu de carrer. Els hem de promoure,

potenciar i reivindicar. Si teniu ganes de fer-los córrer (són especialment indicats per a la mainada i el jovent), els tenim a la vostra disposició. No ho dubteu: afegiu-vos a la colla! ■ Imatges de les trobades geganteres a Santa Eugènia i per la Festa Major de Sarrià de Ter.

pDS_19

ENTITATS [ràdio sarrià

29è ANIVERSARI RÀDIO SARRIÀ Neus Mercader

El passat dissabte 7 de juliol, Ràdio Sarrià va celebrar el seu 29è aniversari i ho va fer com és tradicional amb sopar, ball i el lliurament del trofeu al Mèrit Cultural i Social.

G

ràcies a l’esforç any rere any de tots els col·laboradors i col·laboradores de Ràdio Sarrià i al suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, va ser possible celebrar la nostra festa d’aniversari del nostre mitjà de comunicació local que ja ha complert els seus 29 anys d’existència a les ones radiofòniques i que es va adaptant a les noves tecnologies, des del 2009 amb l’emissió també a través d’internet, amb la web, facebook, tuitter.

Ràdio Sarrià compta amb més d’una quarantena de col·laboradors que donen vida a la ràdio, amb una programació pròpia i de qualitat, amb un gran esforç i dedicació de tots i totes només amb l’interès comú de seguir treballant i aportant el nostre granet de sorra al municipi, creixent amb ell i apropant la ràdio i tota la informació als sarrianencs i sarrianenques.

Més de dues-centes persones van gaudir la nit del 7 de juliol d’aquesta festa d’aniversari i sopar popular organitzat a l’aire lliure, en el marc de la plaça d’Emília Xargay propera a la ràdio, innovant i estrenant una nova redistribució tant de l’escenari com de les taules que li va donar un aire renovat a la festa. En el transcurs d’aquesta vetllada vàrem realitzar el lliurament del Premi al Mèrit Cultural i Social 2012 que atorga cada any Ràdio Sarrià, enguany un reconeixement, no a una persona sinó a dues incansables col·laboradores de la ràdio, de diferents entitats i activitats del poble, a en Salvador Tixis i a la Victòria Padrosa (en la seva memòria).

20_pDS

Els col·laboradors es preocupen d’enlairar la pancarta de la ràdio. Foto: Ràdio Sarrià

La gran nit, estrellada però fresqueta, va finalitzar amb ball amenitzat per en Mike de Roses.

RECONEIXEMENT AL MÈRIT CULTURAL I SOCIAL 2012 La comunicació local ha tingut sempre un paper important al nostre poble pel que fa al reforçament de la cultura catalana i la normalització lingüística, a més de ser una eina de vertebració de la societat del nostre poble i cada un dels seus barris.

Ràdio Sarrià vol ser actor i no tan sols espectador davant el repte de transmetre a la població la informació, les activitats, el dia a dia del nostre poble.

I per tot això i per aquest motiu Ràdio Sarrià any rere any celebra la seva festa d’aniversari, i ja en són 29!

I també ens toca agrair a tots els col·laboradors, el dia a dia a la ràdio i a aquesta festa que tampoc no seria possible, sense ells.

Com cada any, Ràdio Sarrià fa un reconeixement a un personatge del

poble, lliurant el premi al Mèrit cultural i social, però aquest any no serà així!!

No! En destacarem dos!

Ell, persona metòdica, organitzadora, no deixa res per la improvisació; ella, amable, solidària, sincera, discreta...

Ella era la calma!, dolça, comprensiva, discreta, solidària... ell, la remor!, un perepunyetes, un pic-pic entranyable!!!

Ell neix el 1935. Ella, el 1937.

Ell té 2 fills i 4 néts, casualitat o no ella també.

A ell li agrada el teatre, l’handbol, a ella li encanten les flors i el mar!

Ella col·laborava amb tot el que es feia a l’església. Ell, una persona molt treballadora...

Ell, responsable dels primers cursos de natació de la piscina de Sarrià de Dalt, president de la UES i de la federació de handbol de Girona, vicepresident de la federació catalana d’handbol...

Ella va ser de les primeres persones a ensenyar mecanografia a nens i nenes de Sarrià.

Ell i ella col·laboraven amb el Centre Cultural i Parroquial Mn. Domingo

ENTITATS [ràdio sarrià

El premi al mèrit cultural i social es va donar als col·laboradors Salvador Tixis i Victòria Padrosa (en la seva memòria).

Fotos: Ràdio Sarrià

Casanellas, a organitzar les festes, els pastorets...

Ell col·labora a les tertúlies de la ràdio els dilluns, i ella ho feia els dimarts. I a més col·laborava amb la revista PARLEM DE SARRIÀ Ella ens va deixar...però no l’oblidarem mai!

I deixeu-me dir unes paraules que la

junta del centre parroquial li va dedicar en el seu homenatge al 2010 a la vellesa i que avui encara i més que mai segueixen sent molt vàlides “Victoria: que aquest dia siguis molt feliç en companyia de les teves persones estimades i de tots nosaltres, que ja saps que t’estimem” Ell està entre nosaltres i per això li

volem dedicar aquest reconeixement a aquesta parella que tant es complementaven l’un amb l’altre i que han fet una vida dedicada a la família i al nostre poble.

Aquest any el reconeixement al mèrit cultural i social que dóna cada any Radio Sarrià és per: VICTÒRIA PADROSA (en la seva memòria) I SALVADOR TIXIS. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_21

ENTITATS [esplai PL

EXCURSIÓ A SADERNES Monitors Esplai PL

Aquesta és una petita història esbojarrada d’un grup de joves que un bon dia es van plantejar fer una ruta per gaudir de la natura conjuntament.

L

a ruta escollida va tenir com a punt de sortida Camprodon, i tot travessant la vall de Beget, arribar a Sadernes. Ens vam enfrontar a la Vall de Bolós fins arribar a Salarsa, on vam fer nit al porxo de l’Església. L’endemà, amb un sol que lluïa a les nostres espatlles, vam enganxar la vall de Beget i després de 8 hores caminant vam arribar al nostre objectiu, Talaixà. Ja només ens queda-

22_pDS

Foto: Monitors Esplai Pl

va baixar a Sadernes on ens esperava un bon pastís de recompensa. Dos dies caminant, amb tendes i provisions a les espatlles, es van veure recompensats amb noves amistats i una

experiència que mai se’ns oblidarà.

Es plantejava un ruta llarga i complicada, però amb la bona companyia se’ns va fer curta i tots plegats tenim ganes de repetir ben aviat. ■

DOSSIER D’HISTÒRIA [remmemorant l’11 de setembre

Rememorant l’11 de setembre de 1714 i la seva presència en la literatura

Foto: Quim LLunell

Anna Sala Fotos: Quim Llunell

Quan em van demanar de participar i de fer la conferència per aquest acte em vaig començar a plantejar com podia enfocar aquesta xerrada. Des de quin punt de vista la volia tractar, cap a on volia anar a parar, ... i de seguida vaig tenir clar que havia de relacionar d'alguna manera la meva vessant d'historiadora amb la meva professió actual, que és la de bibliotecària. Així que vaig decidir que em dedicaria a fer un repàs de com s’ha vist i s’ha tractat l’Onze de Setembre de 1714 des de la literatura.

ANTECEDENTS HISTÒRICS

S

i us sembla comencem fent una mica de memòria històrica i recordant què commemorem en una data com la d’avui. Com la majoria de vosaltres ja sabeu, l’11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona en el marc de la Guerra de Successió. Una guerra, la de Successió, que s’havia iniciat després de la mort de Carles II, rei de Castella i d’Aragó l’any 1701.

La mort de Carles II sense descendència deixava vacant el tro de la corona castellanoaragonesa i s’iniciava així una pugna entre les diverses monarquies europees que aspiraven a repartir-se entre elles l’herència de la monarquia espanyola.

pDS_23

DOSSIER D’HISTÒRIA [rememorant l’11 de setembre

Hem de tenir en compte que en aquell moment la monarquia hispànica posseïa un ampli ventall de territoris entre els quals es trobaven les colònies americanes, les possessions italianes i el domini dels Països Baixos.

Això feia que fos una herència suculenta per la qual valia la pena lluitar i que les principals potències europees no volien deixar-se perdre.

Hi havia dues monarquies que per qüestió de parentiu amb Carles II es veien amb capacitat per reclamar aquesta herència; eren, per una banda, la Casa de Borbó (França) i per l’altra, la Casa d’Àustria. La unió d’alguna d’aquestes dues dinasties amb la monarquia espanyola, però, feia por a la resta de potències europees, especialment l’anglesa, per la possibilitat que s’acabés formant una superpotència al bell mig d’Europa que trenqués l’equilibri de poders que s’havia intentat imposar en els últims anys en els darrers tractats de pau europeus. És per això que ja abans de la mort de Carles II es van iniciar negociacions entre els diversos candidats –amb el vistiplau de les altres potències europees- per repartir-se els diversos territoris de la monarquia hispànica. Aquestes negociacions es feien paral·leles i al marge de la cort reial de Madrid, que volien un hereu universal per conservar la integritat territorial de la monarquia. És per això que la diplomàcia francesa i austríaca eren ben presents a la cort espanyola per aconseguir que Carles II nomenés com a hereu algun dels seus descendents.

Finalment, l’octubre de 1700 el partit francès encapçalat pel cardenal Portocarrero aconseguí que Carles II nomenés hereu de tots els seus regnes, estats i senyories a Felip d’Anjou, nét del rei de França, Lluís XIV, amb la condició que havia de mantenir íntegra l’herència i renunciar al tron de França.

L’1 de novembre moria Carles II. El 24 de novembre fou proclamat oficialment Felip d’Anjou nou monarca espanyol amb el nom de Felip V. El desembre del mateix any Lluís XIV va declarar que conservava el dret de successió de Felip V per la corona francesa, quedant oberta l’amenaça d’unió

24_pDS

de les dues corones borbòniques que tant temien la resta de potències europees. Aquest fet les va portar a aliar-se entre elles –amb l’anomenada Gran Aliança de l’Haia- contra França i al costat de la casa d’Àustria per tal de posar fre a l’expansió de Lluís XIV de França. Així al maig de 1702 les potències van declarar la guerra a Lluís XIV. S’iniciava així la Guerra de Successió.

QUIN PAPER HI JUGUEN EN TOT AIXÒ ELS CATALANS? Doncs en un primer moment els catalans no es van manifestar en contra del nou rei Felip V, a qui van rebre amb actitud expectant. Ben aviat, però, van veure que l’absolutisme de Felip V no casava gaire bé amb el pactisme i el sistema constitucional que havia tingut Catalunya al llarg d’aquests anys. A més a més hi hem d’afegir que la francofòbia era un element compartit i ben present entre la societat catalana: la mutilació de Catalunya al 1659 pel Tractat dels Pirineus, les ocupacions constants del Principat durant la segona meitat del s. XVII, les vexacions comeses contra la població i el saqueig d’esglésies, i l’entrada massiva de manufactures franceses eren raons prou de pes per fomentar aquest sentiment antifrancès.

Això va fer que, a partir de 1702, emergís a Catalunya el partit austriacista ben connectat amb representats de les potències aliades i que agafés força a partir de 1705 amb l’ocupació de Barcelona per part de l’arxiduc Carles d’Àustria, moment en què es va fer ben evident el suport explícit que els catalans donaven al candidat austríac i la seva oposició ferma als borbons.

Donar suport a l’arxiduc animava l’esperança de convertir Catalunya en una altra Holanda capaç d’intervenir en els afers de la monarquia i també d’Amèrica i això era incompatible amb els interessos dels francesos.

Així el 22 d’octubre de 1705 l’arxiduc Carles d’Àustria va prendre Barcelona i hi establí la seva cort fins a 1711, any en què la guerra va donar un tomb. I és que a l’abril de 1711 va morir l’emperador Josep I –germà de l’arxiduc Carles

d’Àustria- sense descendència i aquest n’heretà l’imperi. El 27 de maig de 1711 l’arxiduc és proclamat emperador i s’embarca i marxa de la ciutat.

Això va suposar un canvi també a nivell internacional, perquè el que havien intentat evitar les potències europees donant suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, que era la unió de dinasties, ara es tornava a repetir i a fer realitat. És a dir, l’arxiduc Carles, ara emperador d’Àustria, tindria sota el seu poder la monarquia hispànica i l’imperi austríac i això suposava tant o més de poder i control que el que tindria Felip V si heretava el tron de França i l’unia al d’Espanya.

Per tant, això va portar a nous plantejaments i a canvis de posicions. Els anglesos, grans valedors de l’arxiduc Carles, van decidir abandonar les armes i començar a buscar noves fórmules de negociació amb França a través de la diplomàcia.

Finalment les converses d’Utrecht van posar fi a aquesta guerra internacional després que Felip V renunciés als seus drets al tron de França, al març de 1713, i que es fessin algunes concessions a les potències aliades especialment a Anglaterra.

I QUÈ VA PASSAR AMB ELS CATALANS? Doncs que tot i els esforços dels ambaixadors catalans per fer-se escoltar en les converses i negociacions internacionals foren inútils. Tot i els compromisos adquirits pels anglesos en virtut del pacte de Gènova van ser abandonats a la seva pròpia sort. Ni anglesos ni austríacs, ... ni ningú va voler escoltar les demandes catalanes que no eren altres que en cas de quedar sota domini borbònic se’ls reconegués les Constitucions i privilegis que havien tingut en temps de Carles II. Una vegada més, però, Catalunya esdevenia moneda de canvi en el tauler de negociacions de les grans potències europees.

A més Felip V havia dit que seria inflexible amb els catalans. Les seves instruccions en el Tractat d’Utretch van ser inequívoques: “En quanto a Hespa-

DOSSIER D’HISTÒRIA [rememorant l’11 de setembre

ña combiene tener presente como punto de summa importancia que de ningua manera se den oydos a propóstio de pacto que mire a que a los Ctalanes se les conserven sus pretendidos fueros, pues sobre ser tan indignos de ellos aun que fuesen sólos los que tenían en tiempo del Rey Dn. Carlos Segundo mi tío no es de combeniencia ni decoro que la Paz General salga garante de tan vergonzante condición ni que por ella quedase la abitual propensión de los Catalanes a la revelión, con amarras y permitido reruso a los coligados enemigos”.

I no hi va haver res ni ningú que aconseguís fer-lo canviar d’opinió. El seu objectiu era sotmetre els catalans i la millor manera de fer-ho era desproveir-los d’aquells drets i d’aquelles llibertats que tant anhelaven.

Els catalans, però, van lluitar fins l’últim moment i prova d’això en són els 13 mesos de setge de Barcelona davant les tropes de Felip V que finalment van ocupar la ciutat l’11 de setembre de 1714. Aquesta ocupació va suposar la derrota definitiva dels catalans i la imposició dels anomenats Decrets de Nova Planta que van suposar entre d’altres coses: l’abolició de les institucions catalanes; la prohibició de l’ús de la llengua catalana en les institucions i en l’ensenyament primari i secundari; la imposició de nous tributs i la desaparició de molts dels drets de què havien gaudit fins aquell moment els territoris de la corona catalanoaragonesa.

Amb aquests decrets es van començar a posar els primers fonaments del que acabaria essent l’Estat espanyol tal i com el coneixem avui en dia, un estat unitari a efectes polítics i administratius.

L’ONZE DE SETEMBRE I LA LITERATURA Hem d’esperar fins a la Renaixença per trobar els primers textos literaris que parlen de la Guerra de Successió i que evoquen l’11 de setembre de 1714 com a referent cultural.

La Renaixença és un moviment cultural que emergeix al llarg del s. XIX

Els Cantaires de Sarrià varen participar de la festa de la Diada. Foto: Quim Llunell

com una evocació dels temps perduts, dels temps als quals cal retornar i que cal recordar. A les primeres dècades de la Renaixença les referències històriques són bàsicament en relació a l’ocupació napoleònica, però mica en mica el tema de l’Onze de Setembre anirà tenint una presència creixent en la literatura. És en aquest context de recuperació de la memòria històrica i del fet nacional català que comencem a trobar la Guerra de Successió i l’Onze de Setembre de 1714 com a motius literaris. El primer referent històric sobre aquesta data el trobem en el poema de Jacint Verdaguer dedicat a Rafel de Casanova (1865). També cal destacar Lo temps vell, d’Àngel Guimerà; L’agonia del patrici, d’Antoni Creta; Visca la ganiveta, d’Antoni Thos, i La darrera gramalla, de Lluís B. Nadal.

Sense oblidar el més conegut de tots, que és el de Lo fossar de les Moreres, de Frederic Soler “Pitarra”, premiat pels Jocs Florals el 1884, del qual si em deixeu m’agradaria llegirvos-en un fragment: Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.

Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l'anaven a esfondrar.

La batien bronze i ferro

dels canons de Felip Quint.

Ell los mata i jo els enterro lo fosser deia, enfondint. ...

I acaba De sobte, l'avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s'esparvera, que, de l'esglai, resta mut; contemplant-se'l, nét i avi s'estan al mig del fossar sens obrir per res lo llavi; a tots dos los sembla agravi lo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l'eina mullada de sang de son fill, al puny.

- Oh - al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu Mira'l, Déu n'ha pres venjança Duu el vestit de l'host de França... i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya, diu tot d'una al nin que plora: - Lo seu crim dels bons l'allunya, fou traïdor a Catalunya.

- A on l'enterrem? - A fora.

Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.

També en el camp de la novel·la històrica van començar a aparèixer els primers escrits que recordaven aquesta data tan cabdal per a la història de

pDS_25

DOSSIER D’HISTÒRIA [rememorant l’11 de setembre

literari m’agradaria acabar llegint-vos, no cantant-vos, la cançó de Lluís Llach que segur que tots coneixeu molt bé i que crec que és molt representativa d’un dia com el d’avui. La cançó és la de Petit país.

PETIT PAÍS El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies que és per això que torna.

Potser sí que exageren, tan se val! és així com m'agrada a mi I no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

L’alcalde Roger Torrent entrega a la historiadora i bibliotecària Anna Sala un record institucional. Foto: Quim Llunell

Catalunya. Així hem de citar: Lo coronel d’Anjou (1872) de Francesc Pelai i Briz; Vigatans i botiflers (1878) de Maria Bell-lloc; L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d’Antoni de Bofarull (1919).

En altres gèneres podem esmentar el romanç de Francesc Casas L’Onze de Setembre de 1714 (1879); el monòleg patriòtic d’Àngel Guimerà Mestre Oleguer (1892); la cançó popular de Bac de Roda i el drama històric de Joaquim Ayné Rabell, L’últim conseller Rafel de Casanova (1900).

Aquest interès creixent per la significació de l’Onze de Setembre té a veure amb el salt ideològic que es produí en el tombant de segle, quan el

catalanisme va transformar-se en nacionalisme. El coneixement d’aquests fets era una manera d’aconseguir que el poble abandonés la seva indiferència i lluités per les llibertats perdudes.

I si durant la Renaixença els fets de l’Onze de Setembre van fer vessar tanta tinta a nivell literari, això ha continuat fins a l’actualitat. Així en el terreny de la novel·la històrica tenim obres de l’estil Un cadàver exquisit, de Jordi Mata (2008); Secretum, de Monaldi&Sorti (2005); i la més recent d’aquests autors, Veritas, de Monaldi&Sorti (2009) tots ells amb la temàtica de la Guerra de Successió i l’11 de setembre de 1714 com a rerefons.

Com que tot ha acabat essent molt

El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els pobles tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tan se val! és així com m'agrada a mi I no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pel secrets del cor.

I és així, és així com m'agrada a mi I no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. ■

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

26_pDS

cultura TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: EMERGENT, BIBLIOPISCINA 2012, EXPOSICIÓ OLIS, EXPOSICIÓ COL·LECTIVA, SARRIART Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay. Cristina Vicedo, Àrea de Cultura Ricard Humet, coordinador de Sarriart

FESTIVAL EMERGENT, ART, CULTURA, TRADICIÓ I MOLTA MÚSICA Dins la programació del “Juliol Fresquet” que vam proposar aquest estiu i coincidint amb la seva cita amb Sarrià de Ter, el passat juliol es va celebrar al Parc de La Cooperativa el festival d’arts escèniques del gironès Emergent 2012.

Borja González

Glissando

questa és la 8a edició d’un festival que, segons la regidoria de Cultura, es consolida com una de les activitats més apreciades a l’estiu pels sarrianencs. Novament un èxit rotund de públic amb més de 400 assistents de totes les edats, que van gaudir d’una nit estival plena de bones actuacions que s’anaven succeint de manera dinàmica dalt de l’escenari.

La música de Glissando es va encarregar d’obrir el festival recordant-nos que ja porten 10 anys damunt l’escenari i ens van interpretar els temes del seu darrer disc. L’art d’en Borja Gonzalez ens va deixar bocabadats amb el seu art dibuixant sobre sorra. Donant pas a un grup emergent musicalment parlant, Cabaret Misèria, que ens van cantar les seves delirants cançons i donava pas a una de les estrelles de la nit, el mediàtic Màrius Serra, donant el tret de sortida ja a la recta final de la nit amb l’ humor radiofònic i corrosiu de Peyu, que final-

A

Cabaret Misèria

ment donava el pas definitiu i un plaer tenir-los a Sarrià de Ter, els grans Quico el Cèlio, el noi i el mut de les Ferreries que ens van fer gaudir de la qualitat sonora i intel·ligent humor i donaven un toc a la cultura i tradició del nostre país. Finalment el Foto-Esquetx de David Julià amb les imatges captades durant les actuacions.

El Parc de La Cooperativa es consolida també com un marc idoni i ja espera el proper Festival Emergent. ■ Fotos: Ràdio Sarrià

El còmic Peyu

Màrius Serra

pDS_27

CULTURA

BIBLIOPISCINA 2012: renovació del servei Els mesos de juliol i agost de 2012, els usuaris de la piscina municipal de Sarrià de Ter han pogut gaudir del servei de bibliopiscina. La bibliopiscina és una extensió de la biblioteca municipal instal·lada a la piscina del Centre Cívic “la Cooperativa”.

objectiu de la bibliopiscina és oferir una part dels serveis de la biblioteca, especialment el de consulta d’una selecció del fons, el servei de préstec i el d’animació a la lectura.

I per complir amb aquest objectiu la bibliopiscina va posar a la disposició dels usuaris de la piscina: diaris, revistes, contes, còmics, novel·les i altres llibres de temàtica divulgativa per ser consultats i llegits en un espai tan lúdic com pot ser el de d’una piscina.

Sarrià de Ter ja havia ofert anys anteriors el servei de bibliopiscina, però aquest any li vam voler donar un nou enfocament, un nou aire, i així va ser com vam instal·lar-hi taules i cadires perquè els nens poguessin mirar i llegir contes, dibuixar o pintar.

També ens van regalar un carro mòbil que ens va servir a mena d’expositor dels llibres i revistes que formaven part d’aquest fons itinerant de la bibliopiscina.

En Daniel Figueras va ser la persona encarregada del control i la gestió del dia a dia de la bibliopiscina amb el suport, l’ajuda i la col·laboració de tot l’equip de la biblioteca Emília Xargay. També amb en Daniel al capdavant i amb la Míriam com a reforç es van organitzar activitats infantils dins el recinte de la bibliopiscina per fer més suportables les caloroses tardes d’estiu.

Així vam organitzar un parell de tallers infantils de manualitats; vam explicar contes als nens més habituals de la bibliopiscina i vam organitzar un concurs de dibuix, entre altres coses.

La gent habitual de la piscina municipal va quedar àmpliament satisfeta

L’

28_pDS

d’aquest servei, ja que els hi donava la possibilitat de llegir o mirar els llibres, revistes, ... a la mateixa piscina o bé tenien també la possibilitat de fer préstec i endur-s’ho a casa amb les mateixes condicions que ho farien a la biblioteca pública.

Des de la biblioteca Emília Xargay

estem molt satisfets de l’èxit del servei i de la bona acollida entre el públic i esperem poder-lo repetir l’estiu vinent amb noves propostes i noves ofertes.

Us deixem un parell de fotos de la bibliopiscina a ple rendiment pels que no ho vàreu poder veure en persona. ■

CULTURA

EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ “OLIS” DE ROSA M.VILA

Roger Torrent, Rosa M.Vila i Sergi Torrentà. Foto: Quim Llunell

L’artista sarrianenca Rosa M. Vila va exposar una mostra de la seva obra pictòrica a la sala la Caixa de Sarrià de Ter del 31 d’agost al 21 de setembre. a des de ben petita va destacar en el dibuix i va seguir estudis de dibuix i pintura a les Escoles Pies; i tot i que no s’hi ha dedicat professionalment ,sí que durant catorze anys va seguir en contacte amb tasques creatives i de dibuix treballant en una de les principals empreses de Girona dedicada a l’elaboració de paper i bosses. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i més d’una desena d’exposicions individuals.

La tècnica que més li agrada i en la que s’expressa millor és la pintura a l’oli. El seu pinzell trasllada de manera intimista la varietat cromàtica dels boscos i rierols a la tardor, però també els blancs i blaus dels freds hiverns gironins. La temàtica de

J

les seves obres està sovint relacionada amb la vida natural i rural, i té una marcada predilecció per les escenes que representen boscos, camps, pallers i pagesos treballant.

Els seus paisatges, ja siguin camperols o urbans, sempre estan poblats per persones. Persones que caminen, que traginen coses, que seguen o passegen, són tan discrets que es confonen amb el paisatge, en formen part i li aporten vida.

Rosa M. Vila utilitza una suau i sòbria paleta de colors que aporten lluminositat i sensació de profunditat als seus quadres d’escenes quotidianes, amb realisme però també amb aquella personalitat que els artistes de debò saben imprimir a les seves obres. ■

Exposicions col.lectives: 1978 Sala d’art “El carrilet” 1979 Sala d’art “El carrilet” 1980 Galeria de la Casa de Cultura “La Caixa” de Girona 1982 Exposició a Sarrià de Ter 1996 Galeria “El Claustre” 1996 Ajuntament de Sant Julià de Ramis 1996 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 1996 Exposició al Consell Comarcal del Gironès 1996 Sala Les Bernardes de Salt 1997 Fundació Studium de Girona 1997 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 1998 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 1999 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 1999 Sala Gran del centre cívic La Cooperativa 2000 Sala Gran del centre cívic La Cooperativa 2001 Sala “la Caixa” de Sarrià de Ter 2002 Sala “la Caixa” de Sarrià de Ter 2003 Sala “la Caixa” de Sarrià de Ter 2004 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 2006 Sala “La Caixa” de Sarrià de Ter 2007 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 2008 Sala “El Patronat” de Sarrià de Ter 2009 Sala “la Caixa” de Sarrià de Ter 2010 Sala Gran del Coro de Sarrià de Ter 2011 Sala Gran del Coro de Sarrià de Ter Exposicions individuals: 1977 Guanyadora del concurs de disseny de l’escut de la Unió Esportiva Sarrià 1997 Galeria de la Casa de Cultura “la Caixa” de Girona 2001 Sala “la Caixa” de Sarrià de Ter 2001 Restaurant Rías Gallegas 2002 Restaurant Rías Gallegas 2002 Restaurant Albereda 2003 Botiga Exo-leather 2004 Bodegues Masia Gironella de les Planes d’Hostoles 2004 Restaurant Rías Gallegas 2005 Restaurant Albereda 2005 Exposició al concessionari Subaru de Girona 2012 Exposició Olis a la Sala la Caixa de Sarrià de Ter

pDS_29

CULTURA

EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA D’ARTISTES DE SARRIÀ DE TER Coincidint amb el tret de sortida de la Festa Major, s’organitza una vegada més l’Exposició Col·lectiva d’artistes de Sarrià de Ter que, un any més, es van donar cita a la sala d’exposicions del Coro per exhibir els seus darrers treballs.

nguany hi han participat una vintena d’artistes locals que de manera desinteressada han col·laborat en l’organització d’aquesta exposició multidisciplinària. I ho fan compartint un mateix espai i omplint-lo amb les seves obres i expressant-se a través de tècniques tan diverses com la pintura a l’oli sobre tela o sobre fusta, l’aquarel·la o el dibuix; però també explorant altres disciplines com el treball amb llana, el collage, les flors seques o el paper.

L’Àrea de Cultura està molt satisfeta de la consolidació d’aquesta activitat a la qual, cada any, s’hi sumen noves persones que volen participar amb les seves creacions. Un èxit de públic, artistes i familiars, que col·laboren amb les seves accions a promoure l’accés de tota la societat a l’art i la cultura. ■

E

Fotos: Quim Llunell

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 30_pDS

CULTURA

PRIMERA EDICIÓ DEL “SARRIART A LA FRESCA” El passat mes de juliol, el centre musical i cultural Sarriart, amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter, vam celebrar la primera edició del Sarriart a la fresca. L'esdeveniment va consistir en la programació de dos dijous dins el cicle “Juliol Fresquet”, el qual va contemplar dos dies d'actuacions a Sarriart al pati del patronat, i una actuació del festival Emergent a la Cooperativa.

es de Sarriart i la regidoria de cultura, la nostra intenció va ser oferir noves programacions culturals gratuïtes per al poble de Sarrià de Ter. El primer dia d'actuacions, amb tota la il·lusió del món, vam treballar durament tot el dia per a muntar l'espectacle, i quan ja ho teníem tot a punt i el primer grup va tocar la primera cançó, el temps ens va anar en contra i ens va caure a sobre el diluvi universal. Per uns moments ens va caure el món a sobre, però gràcies a la col·laboració de tothom, vam recollir en cinc minuts el que ens havia costat 6 hores de muntar! L'actuació dels grups Buena Onda i Tom Hagan va seguir a l'interior del centre Sarriart, però tot va acabar bé i ens vam quedar amb una divertida i alhora caòtica sensació al cos.

Al cap de dues setmanes, es va fer la segona actuació del Sarriart a la fresca, amb actuacions dels nostres alumnes i amb els grups locals Martí

D

Brugué i Pulpop en solitari. Aquest cop Sant Pere va ser pietós i tot va anar com la seda. Dues hores d'actuacions amb servei de barra i en un entorn familiar i acollidor.

Des de Sarriart us convidem que ens ajudeu entre tots els sarrianencs i

sarrianenques a fer més gran el projecte i esperem que en les properes edicions i espectacles que anirem muntant durant l'any hi sigueu tots presents. Salut i música! ■ Foto: Ràdio Sarrià

pDS_31

CULTURA

COACHING

“EL COACHING EMOCIONAL” de Mireia Cabero Eva Martínez i Escobosa

Mireia Cabero Jounou és psicòloga especialitzada en el desenvolupament personal, l’excel·lència i el benestar. reballa de psicoterapeuta i coach en una consulta privada a Barcelona i a Brussel·les. És consultora emocional i formadora en l’àmbit organitzacional i sociocomunitari. És col·laboradora de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida.

Ha escrit també el llibre Benestar emocional de l’editorial UOC. Aquest llibre és una reflexió referent a la pròpia vida, el coaching i el coaching emocional.

La vida la construïm amb el nostre temps i té un valor molt considerable.

El coaching és un procés de treball personal i d’autolideratge que la persona realitza acompanyada d’un “coach” (entrenador personal) per tal d’obtenir els seus objectius. Aquests han de ser clars, específics, mesurables, realitzables, rellevants, positius i planificats en el temps.

Durant el procés d’assolir objectius, la persona aprèn a ser proactiva i a liderar-se. El seu projecte de vida i personal obté un nivell més elevat de valor.

T

Els canvis poden ser en diferents àmbits: de conducta, capacitats, creences, valors, la nostra identitat i sentit de la vida.

El coaching emocional planteja viure amb més serenitat, sentir-se més segur/a d’un mateix/a, adaptar-se al canvi i té com a objectiu final que la persona tingui més competència emocional (autoestima, automotivació, satisfacció, lideratge, resiliència, habilitats socials…) per incrementar els seus recursos personals per viure la vida amb benestar. És molt important saber gestionar les emocions. Es generen com a resposta a fets interns o externs o estímuls significatius de la persona i poden durar de segons a hores. Poden ser positives o negatives i cal poten-

ciar les emocions positives per viure amb més benestar.

Les emocions provoquen reaccions, actituds i conductes. També generen necessitats d’expressar-nos, de tancar-nos en nosaltres mateixos/es i de desfer-nos d’obstacles.

Una de les maneres per gestionar les emocions és la relaxació, l’esport, les tècniques de respiració, la distensió muscular i la relaxació general.

S’ha de potenciar l’optimisme per poder tenir una vida positiva.

El llibre finalitza amb un Pla d’acció de millora personal (PAMP). Després de la lectura del llibre es pot realitzar aquest pla si la persona té el desig de canvi.

En aquests moments de crisi econòmica que vivim, la figura del coach és de gran ajuda. Hi ha persones que han de reinventar-se perquè han quedat sense feina i han de dedicar-se a un altre àmbit professional per poder continuar endavant. És la manera d’aflorar habilitats que abans desconeixíem i que ara podem potenciar-les per buscar-nos un futur millor.

El coaching ha crescut amb la crisi econòmica en tots els àmbits, des d’empresaris, aturats, emprenedors, adolescents i estudiants universitaris.

Us encoratjo a descobrir aquest món que tant m’apassiona! ■

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es 32_pDS

CULTURA

EL LLIBRE

“MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS” Lluís Llach Àngel Garcia

Els llibres, com les persones, ens atrauen per diverses raons. El seu aspecte (la portada), la mirada (el títol), un gest o la veu (la contraportada). Aquests elements determinen i predisposen la nostra actitud per bé i per mal. Som proclius a entendre’ns o bé som crítics i distants. I és després el seu discurs, si hi ha sintonia, qui decideix si acceptem la seva companyia, la seva amistat. n aquest cas tots aquests elements m’han predisposat favorablement i n’hi ha encara dos més: he seguit sempre amb admiració la trajectòria artística i humanística d’en Llach, i a més a més tots els meus germans (jo no vaig poder entrar-hi) van estudiar en aquesta meravellosa institució que fou l’Escola del Mar, ja reconstruïda a la Rosaleda de Montjuïc de Barcelona.

Eren totes elles unes bones raons per emprendre positivament la lectura d’aquesta “Memòria d’uns ulls pintats”.

I el discurs m’ha commogut.

M’ha commogut la història i m’ha sorprès positivament l’estil. La seva és una prosa rica en expressions, subtil, volgudament desenfadada i alhora emotiva en la fràgil memòria d’aquest vell anarquista que explica a un jove director de cinema les seves vivències per tal de documentar-lo a l’hora de fer una possible pel·lícula sobre la Barceloneta convulsa dels anys trenta.

La novel·la s’estructura en 26 gravacions, a mode de capítols, que són les que li fa el jove al vell, que anirà explicant en primera persona la història del jove Germinal que va néixer el 1920. El vell Germinal, doncs, li evocarà la història de la seva vida.

“Vuitanta-set anys viscuts i enfilats dia a dia, entre la ira dels déus i l’escarni dels dimonis, la passió i el fàstic, l’heroïcitat d’un gest i la mediocritat de tots els altres, l’amor que no es mor i la mort del que enamora... Avui sembla que estic fi. Li regalaré la història de la meva vida perquè tan sols llegant-la no es morirà amb mi. Només ho faré per això. I tu, jove orellut, en seràs el dipositari i, si hi ha sort, que ho dubto, l’encarregat d’explicar-la al món amb un crit més alt i fort del que jo mai podria bramar”. (p.12)

E

La tendresa i la poesia habituals d’en Llach traspuen per tots els porus del llibre en parlar-nos de les tribulacions d’un jove anarquista de sexualitat ambigua, en Germinal i el seu amic d’infantesa i de jocs, el seu Amic Amat, en David.

I és Llach també en la manera de parlar-nos dels sentiments, de l’educació i de la cultura. El Llach combatiu intel·lectualment ens mostra la importància de la cultura, de la necessitat de saber, del fet que els coneixements obren i no tanquen portes. I ho fa quan ens parla del que va suposar l’Escola del Mar o la importància de llocs com la botiga d’en Ramanguer, un local que pretenia ser una llibreria, o com quan ens explica quin és el tresor més preuat del pare d’en Germinal, i és precisament un llibre, en aquest cas d’en Salvat-Papasseit. I òbviament, entre el paral·lelisme que estableix entre l’Amic i Amat de Ramon Llull i l’amor dels dos amics, Germinal i David.

Hi ha política en el llibre, evidentment, com sempre que es parla d’una guerra. Com en tota guerra hi ha bàndols: els qui s’alcen, els qui resisteixen, els qui pateixen, els qui manen, els qui sobreviuen, els qui lluiten, els qui han de marxar, els qui es queden, els qui moren, els qui passen gana, els qui s’enriqueixen, els qui perden, els qui guanyen, els qui malgrat tot estimen... i aquí, el punt de vista és el d’un noi, ara ja vell, que la va patir i va perdre tot el què estimava.

L’esclat de joia que suposà la Segona República, els duríssims anys de la guerra, els bombardejos a Barcelona i en especial a la Barceloneta, l’incendi de l’Escola del Mar, un capítol èpic sobre la batalla de l’Ebre, en definitiva la desolació material i moral dels més desvalguts explicada en primera perso-

na per un avi supervivent de més de vuitanta anys. Però no és un llibre a l’ús sobre la guerra. O no m’ho ha semblat. És un llibre de vivències entranyables, de sentiments, de consternació, d’uns ideals trencats, d’un imaginari col·lectiu aixafat per la força de les armes. Germinal-Llach no estalvia retrets a un bàndol i altre, però la seva no és estrictament una narració de la guerra: és la història d’un amor impossible en els agitats i caòtics anys trenta del segle XX. Un esplèndid llibre que vessa sensibilitat, emoció, ràbia i tendresa en el marc dels anys més foscos de la nostra recent història. El temps dirà si el Llach músic, el Llach poeta és també el Llach escriptor. Aquest magnífic llibre n’és un bon presagi. ■ Lluís Llach i Grande nascut a Verges l’any 1948 és músic i cantautor. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.

Una de les seves cançons més compromeses, L’estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarnosc i també es va convertir en l’himne de la revolució de Tunísia del 2011.

L’any 1977 arran del fets de Vitòria, on la policia dispara indiscriminadament en una concentració de treballadors causant cinc morts i quaranta ferits, composa la cantata Campanades a morts, un oratori fúnebre carregat de tensió i indignació. Una de les seves peces mestres.

En la seva Cançó d’amor del mateix any, ja apuntava: Si avui parlo d’amor / és per dir-vos, potser / sense força ni traça, Que faré mil cançons / amagant veritats / sota un joc de paraules./ És només per això / que me cal dir-ho ara.

L’any 1993 rebutja la seva nominació al premi Príncep d’Astúrias, retirant-se dels escenaris l’any 2007 en dos multitudinaris concerts a Verges enregistrats en el doble CD Verges 2007.

pDS_33

espai 2.0 La lenta, però constant, invasió de les tauletes tàctils Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

Avui parlarem de les tauletes tàctics, un giny electrònic cada dia més present a més llars, a més oficines, un aparell que s’ajusta perfectament al concepte SoLoMo que fa un parell de números ja vam definir per explicar com és internet als nostres dies: Social, Local i Mòbil!

es tauletes tàctils, “tablets”en anglès, són una mena de terme mig entre un ordinador portàtil i un telèfon intel·ligent (“smartphone”). Les tauletes tàctils són com un ordinador, però no tenen ni ratolí ni teclat físic; tot és pantalla! De fet el seu ús i funcionalitat s’assembla molt a la dels telèfons intel·ligents d’avui, que també són tàctils, en els que predomina la pantalla i que, com també fan les tauletes, permeten la instal·lació d’aplicacions (“apps”), imprescindibles per al seu ús.

Si pensem en una tauleta segurament la primera que ens vindrà al cap serà l’iPad, de la casa Apple, que va sortir al mercat a principis de l’any 2010, la primera tauleta que va tenir èxit a nivell comercial, però que, com ha passat amb tantes altres coses, no va ser la primera tauleta que es va crear.

Presentat com una evolució natural del llavors ja exitòs iPhone l’iPad va seduir d’entrada al fidel client de productes Apple (Mac, iPod, iPhone) però

L

34_pDS

ràpidament altres marques van començar a comercialitzar les seves pròpies tauletes tàctils.

De fet el de les tauletes és actualment un mercat en evolució i expansió, no només pel que fa a la seva fabricació, sinó perquè també ha creat, juntament amb els telèfons intel·ligents, un nou nínxol empresarial: les aplicacions!

Les tauletes tàctils tenen com a punts forts la simplicitat del seu ús, molt intuïtiu, i la versatilitat i personalització que permeten gràcies a les múltiples i diverses aplicacions que hom s’hi pot instal·lar. El seu ús, doncs, tan pot ser professional com particular. A més és un giny electrònic multi generacional. la mainada, de ben petits, ja l’utilitzen amb molta destresa, i presenta menys barreres que un ordinador clàssic per a la gent gran.

Una altra gran avantatge que té és la seva condició de dispositiu mòbil; prim i de poc pes fa de molt bon portar amunt i avall; en aquest sentit cada vegada hi ha qui el prefereix més als

ordinadors portàtils i als “notebooks”.

De fet la projecció de vendes de tauletes i portàtils dels darrers dos anys pronostiques que al 2015 ja es vendran més tauletes que ordinadors portàtils.

Però per contra el fet de no disposar d’un teclat físic, sinó d’un teclat tàctil que apareix a la pantalla, fa més incòmode el seu ús per a escriure textos relativament llargs. Tot i que, naturalment, el seu teclat és més gran del que tenen els “smartphones”, el seu ús també sembla més indicat per a piular a Twitter que no pas per escriure un article per una entrada d’un bloc.

El seu preu elevat també és un dels desavantatges que tenen les tauletes tàctils, percebudes encara possiblement com un producte inaccessible, tot i que algunes marques ofereixen tauletes més petites i senzilles també a preus més reduïts.

La realitat, però, és que les tauletes tenen per davant un gran recorregut i poc a poc són més presents a les llars. I quan una tauleta entra en una llar es produeixen, com a mínim, dues

CULTURA [espai 2.0

que els més menuts de casa tinguin el seu primer contacte amb internet a través d’aquests aparells, aparells que manejaran sorprenentment bé des del primer moment, molt millor que un ordinador amb ratolí i teclat, i amb el què, sense Imatges dels tallers oferts recentment per Qpertin a la cap mena de dubte, l'Escola Bressol Confetti i a la Biblioteca Emília Xargay podran aprendre molde Sarrià de Ter. Fotos: www.qpertin.com tes coses jugant!

D’aplicacions, coses: l’ordinador clàssic, el “PC”, petits programes que cal instal·lar) n’hi queda més arraconat i tots els mem- ha de molts tipus. per connectar-se a bres de la família, grans i petits, volen internet, per escoltar música, per fer servir la tauleta per connectar-se a accedir al correu electrònic, per interinternet, mirar programes de televisió, actuar a les xarxes socials... també jugar, interactuar a les xarxes socials i, n’hi ha d’educatives! perquè no, per educar!

Tot i que avui no en volem parlar La realitat, doncs, ens diu que poc abastament, sí que em permeto, per a poc les tauletes tàctils aniran envaint finalitzar aquest article, recomanar-vos les nostres llars i que és molt probable el web de Qpertin (www.qpertin.com),

impulsat per dos sarrianencs, que té per objectiu apropar a les famílies amb infants de 3 a 12 anys a la cultura interactiva utilitzant aplicacions infantils educatives per a tauletes tàctils, així com destacar el treball que ha començat a fer l’Associació de Famílies Applicades, participada també per famílies de Sarrià de Ter, entitat que ofereix suport i acompanyament a les famílies en fer un bon ús de les tauletes tàctils i com integrar-les al dia a dia d'una manera correcta per ajudar-les a evitar conflictes i problemes en el futur.

Les tauletes tàctils seran, ben segur, un dels regals estrella del proper Nadal. Són moltes les variables atenir presents a l’hora de comprar-ne un: sistema operatiu, mida de la pantalla, capacitat de memòria, preu...

Sigui quina sigui la vostra tauleta mai és sobrer recordar, que com tots els aparells i ginys electrònics, tenen també un botó que permet apagar-los.

Desconnectar per connectar... però això ja serà un altre article! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_35

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

EL PERSONATGE

Tot recordant

ANDRÉS RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ en el centenari del seu naixement (16 desembre 1912)

Joaquim Rodríguez Vidal

ELS VALORS D’ABANS, VALORS DE SEMPRE Segurament, tant o més que una crisi econòmica, actualment patim una manca de valors en la societat. Però en contraposició als afanys del creixement desmesurat i de l’especulació, sorgeix la solidaritat que esdevé un requisit moral estable, un valor comú que ens uneix als altres quan aprenem a tenir consciència cívica.

Andrés Rodríguez i Conxita Vidal.

ls pobles tenen i han tingut persones que han viscut amb responsabilitat psicològica, ètica, col·lectiva. Persones com en Martí Ballada, mossèn Gabriel Roure, Joan Casassa o el meu pare –Andrés Rodríguez, per posar uns exemples recents, els quals varen mostrar unes actituds i uns valors socials exemplars: treballaven pel poble i eren persones humils, modestes, que vivien en sinceritat i en l’austeritat, respectaven els altres i pensaven en la col·lectivitat.

Com a modest homenatge a Andrés Rodríguez, en el centenari del seu naixement, he demanat a la meva

E

36_pDS

mare i als meus germans, tal com ells ho varen viure, que ens expliquin algunes impressions en la vessant social entorn a la figura del meu pare. Una aproximació biogràfica ja es va fer en el llibre Sarrià de Ter, El paper de la història, 2006: Andrés Rodríguez (Vigo, 1912 - Sarrià de Ter, 1993), mestre de Sarrià de Ter durant gairebé 40 anys, impulsor de projectes culturals com la biblioteca pública o el Patronat de Pares de Família, que deixà una empremta social important com a fundador de l’handbol sarrianenc.

Concepció Vidal Grau (la meva mare) va néixer a Rupià i va anar a viure a Aiguaviva, a la casa pairal mas

Isern. Va conèixer l’Andrés durant la inauguració del pont de l’Aigua. És la gran dels nou germans. Per ella l’edat no compta, sinó l’empenta i les ganes de viure. Encara avui es preocupa de tots nosaltres. Sempre que ha pogut, ha col·laborar amb entitats socials: la parròquia, l’Associació contra el Càncer, el PPF o les colònies d’estiu. Fa dos anys, va rebre el premi de Ràdio Sarrià.

Conxita, com és que l’Andrés va ser destinat a Sarrià de Ter? L’Andrés va arribar a Sarrià de Ter l’any 1943, destinat com a mestre per concurs públic. Ell havia estat el número 1

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

de la seva promoció de magisteri a la Corunya el 1935 i va demanar el trasllat de Galícia (on exercia de mestre) a Girona o rodalies després d’haver-nos casat a Aiguaviva.

Amb quines dificultats us vàreu trobar durant els primers anys que l’Andrés va fer de mestre a Sarrià?

A Sarrià hi havia hagut excel·lents mestres com Isidre Macau, Tomàs Roig, Climent Guardiola, però com que posteriorment hi havia hagut mestres provisionals a la classe dels nois abans de l’arribada de l’Andrés, va haver de donar contingut i organitzar de nou el sistema educatiu. A poc a poc, es va anar incrementant el nombre d’alumnes perquè les famílies varen veure un mestre amb empenta, que era definitiu al poble i amb ganes d’ensenyar.

L’escola reunia poques condicions pedagògiques, ja que s’ensenyava en un espai molt gran i fred (només hi havia una estufa de llenya i de vegades el termòmetre marcava els zero graus), i a més era el lloc per on passaven les nenes per sortir al pati.

I no es va posar mai malalt?

No va fallar mai a l’escola. Tenia cura d’ell mateix perquè sabia que era important no faltar (en aquella època l’administració no posava cap substitut ni per malaltia) i cada matí una gernació de nens l’esperava (més ben dit, ell ja els estava esperant). Durant una època va arribar a tenir una vuitantena d’alumnes, però, amb tot, s’organitzava molt bé: feia grups, de vegades els grans ensenyaven els petits, i tothom tenia feina. Mentre alguns feien exercicis, d’altres llegien amb ell.

Només una vegada va haver d’absentar-se, va ser quan va venir a l’enterrament del meu pare (va demanar al capellà del poble que el substituís).

Amb l’escola nova inaugurada l’any 1977 es deurien acabar els problemes?

Després d’uns anys de provisionalitat i amb el tancament de l’escola de Sarrià de Dalt i de St. Julià, juntament amb la incorporació de molts nens i nenes nous de la Rasa, es va fer inevitable disposar d’una escola nova, de

1944

16 unitats. Es va construir a Sarrià de Dalt (on és actualment) i li van posar el nom d’escola Montserrat, tal com ell havia proposat. L’Andrés va exercir fins a la seva jubilació als 70 anys, l’any 1982, els dos últims com a director.

Però a ell li hauria agradat que l’escola nova s’hagués construït al pla de baix i no patir problemes de transport i menjador escolar; d’aquella manera el poble hauria pogut disposar d’aules i unes pistes esportives en horari extraescolar més a l’abast. Jo mateixa li havia dit a l’alcalde per què no es feien a baix, però em va contestar que no varen arribar amb una entesa amb els propietaris.

Creus que el poble li ha fet justícia, a l’Andrés?

La gent del poble sí. L’Associació de Pares, l’UES, el PPF i moltes famílies estaven molt contentes de l’ensenyament que havien rebut d’ell.

L’ajuntament d’aleshores el va ajudar amb diversos projectes i l’any 1992 li encomanà el pregó de la festa major.

Molts nois que volien continuar els estudis anaven als Maristes de Girona i, en diverses ocasions, des d’allà havien dit que els alumnes de Sarrià els arribaven molt ben preparats.

Alguns els feien anar, en arribar de Girona, a repàs del batxiller amb l’Andrés, que els havia d’anar a buscar amb bicicleta a la plaça perquè s’hi

quedaven a jugar. També havia fet classes per a adults per tal d’obtenir el certificat d’escolaritat.

Ell va ser un home que va fer moltes coses per Sarrià. Des de 1949 fins al 1958 va formar part de l’ajuntament, ocupant el càrrec de tinent d’alcalde i formant part de la Comissió de Cultura. A més de crear un equip de nois d’handbol, també va proposar a l’alcalde la creació de la biblioteca municipal, que s’inaugurà el 1955. Va fer un curs de bibliotecari amb l’Enric Mirambell per saber com s’havia d’organitzar i mitjançant gestions a la Dirección General de Bibliotecas y Archivos aconseguí els primers llibres per a la biblioteca. Tenia facilitat per escriure (ell havia ensenyat literatura als Maristes de la Corunya) i sempre col·laborava amb escrits a la revista de la Festa Major i altres publicacions de Girona (Gerunda, diari Los Sitios). Participava en multitud de certàmens (premi Jocs Florals de Girona 1957), i es preocupava de fer publicacions històriques de Sarrià, com va ser l’opuscle sobre la història de l’església de la Misericòrdia (que una comissió de cultura li havia encomanat per poder recaptar fons per remodelar l’entrada de l’església).

Sempre es va cuidar de fer cursos de reciclatge per la millora pedagògica i em sembla que amb tu us vàreu treure el títol de mestre de català l’any 1979.

pDS_37

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

ria de Granollers de Rocacorba, en Martí i Mn. Gabriel Roura impulsen les colònies d’estiu.

L’EMILI RODRÍGUEZ (Mestre, va ser jugador i entrenador del NS Montserrat, UES Sarrià i col·laborador de l’entitat. Medalla de l’Esport de la Generalitat. Viu a Cornellà de Terri)

1953 1.Pere Masó 2.Joaquim Reixach 3.Joan Anglada 4.Francesc Mitjans 5.Joan M. Morcillo 6.Josep Carbonés 7.Joan Ciurana 8.Diego Albaracín 9.Lluís Capellera 10.Josep Ll. Manzanero 11.Lluís Capellera 12.Josep Vidal 13.Emili Llausàs 14.Josep Pueyo

15.Damià Aguirre 16.Francesc Pérez 17.

18.Miquel Onemis 19.Andrés Rodríguez 20.Conrat Palomeras 21.Narcís Font 22.Josep Xargay 23.Esteva de Aguirre 24.Xavier Roca 25.Joaquim Ramió 26.Carles Carré 27.Pere Franch 28.Miquel Ginesta

A més de l’handbol que havien de jugar a la plaça de l’església (quan la gent sortia de missa es quedava a veure el partit), on entrenaven els dissabtes a la tarda amb el permís de mossèn Josep Estany amb la condició que “les pilotes no fessin malbé les parets”, com va néixer la idea del Patronat de Pares de Família?

En veure que la mainada del poble estava a la deriva i que no hi havia cap alternativa lúdica per passar els diumenges a la tarda (al cinema Xargay hi feien pel·lícules per a adults) i a més a les cases encara no hi havia ni TV i a penes cotxes, l’Andrés va demanar a la Dirección General de Enseñanza Primaria l’autorització de l’ús del local de l’escola de nens per realitzar activitats extraescolars, i es va concedir “autorizar para que durante el curso 1962-63, los días no lectivos, pueda ser utilizado el local de la escuela unitaria de niños

38_pDS

29.Santiago Pueyo 30.Arcadi Lozano 31.Josep Balló 32.Enric Vilà 33.Josep Mir M 34.Joaquim Mitjà 35.Francesc Ramió 36.Josep Mª Rodríguez 37.Narcís Llausàs 38.Jaume Ciurana 39.Joan Nadal S 40.Alfons Pelegrí 41.Domingo Forest 42.Emili Colomer

de Sarrià de Ter por la Associación de Padres de Familia de la Acción Católica para proyecciones cinematográficas de carácter cultural y gratuitas”.

Els dissabtes a la tarda tapàvem els vidres de l’escola (per enfosquir la sala) amb mapes, pissarres i llençols, i l’endemà llogàvem un operador que passava pel·lícules recreatives.

Després, l’alcalde Martí Ballada, disposat a aconseguir un local propi on poder desenvolupar una tasca cultural, va treballar incansablement fins a la seva consecució, ampliant els baixos de l’Ajuntament on hi havia maquinària agrícola que va ser traslladada.

Aquella primera idea es va anar desenvolupant i al seu si s’hi ha anat celebrant multitud de fets culturals: els pastorets, les funcions de teatre, els casals d’estiu, la cavalcada dels Reis Mags, la revista Carrilet... i amb la cessió per part del Bisbat de la recto-

Emilín, com creus que va fomentar els valors de l’esport amb la iniciativa de l’handbol sarrianenc?

La vessant esportiva va ser una més de les que va fer amb caràcter complementari per als alumnes i exalumnes (es feien sortides per conèixer la geografia, la història i la natura). Recordo haver anat a peu a la riera de can Xuncla, Rocacorba, Montagut, les grutes de can Simon, les coves de St. Julià, les muralles de Girona o amb tren per anar a la Salut, a Banyoles, Portbou i Cervera. Ell entenia que l’educació no es limita a la família i a l’escola.

Amb l’handbol (els primers practicants tenien entre 10 i 14 anys) pretenia agrupar els nois, fer pinya, fer poble. L’esport afavoreix valors nobles per a la persona.

ASSUMPCIÓ RODRÍGUEZ (Mestra, ha participat en diversos projectes educatius. Viu a Blanes.)

Assun, quina era la relació de les famílies amb el mestre?

El meu pare, convençut de l'important paper de l'educació en el desenvolupament de les persones i conscient de les dificultats econòmiques d'aquells moments, es preocupava pel futur dels seus alumnes, aconsellant a les famílies, animant, facilitant la gestió per aconseguir beques d'estudis i fins i tot preparant els primers cursos de batxillerat i comerç, ja que en els pobles petits no hi havia cap altra possibilitat de continuar estudis desprès de l'ensenyança primària.

Ell va ser un mestre d'aquella generació que, pràcticament sense mitjans però amb molta il·lusió, esforç i dedicació, van aconseguir juntament amb les famílies que valoraven i confiaven en la seva tasca, una societat molt responsable i emprenedora.

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

JOSEP M. RODRÍGUEZ (Ha estat director d’institut, enguany ha rebut la Medalla de l’Esport de la Generalitat. Viu a Girona.)

Josep M., com valores l’organització escolar d’aleshores i l’educació en el temps lliure?

A la dècada dels cinquanta vaig anar a l’escola unitària de Sarrià; una escola amb una aula per a nens i una altra per a nenes.

Per a nosaltres, que no coneixíem res més, era una institució plena de vida; nois de totes les edats organitzats en tres nivells educatius en funció de l’edat i, també, d’altres variables, de manera que els grups resultaven prou flexibles perquè els més jovenets i els més grans poguessin cooperar en funció de les seves capacitats. No cal dir que la interrelació que s’establia resultava molt complexa i molt rica alhora.

El mestre que vaig conèixer- el meu pare- a les nou del matí esperava els nois amb la feina preparada a l’aula amb un espai organitzat en cinc grans àrees de treball; tres de les quals responien a demandes específiques de nivell, una àrea comuna per al treball personal i una cinquena situada al damunt d’una tarima – alguns només han volgut veure el símbol de la jerarquia- que s’utilitzava de talaia al mateix temps que els més petits feien cua per fer la lectura individualitzada a ambdós costats del mestre.

També hi havia mija hora d’esbarjo, com ara; es prenia la llet i el formatge

1961 1.Santi Pueyo 2.Joan Nadal S. 3.Joan Nadal LL. 4.Carles Viella 5.Enric Vilà 6.Joaquim Mitjà 7.Carles Pagès 8.Josep Herrera 9.Josep Colomer 10.Antoni Pueyo 11.Xavier Sànchez 12.Josep Mª Sànchez 13.Ferran Sallés 14.Jordi Lladó 15.Jordi Duran 16.Joan Casadevall 17.Santi Busquets 18.Esteva Esparraguera 19.Joan Mercader 20.Francesc Sala 21.Jaume Casadevall 22.Josep Mª Rodríguez

23.Esteve Gumà 24.Emili Torrent 25.Joan Alzina 26.Xavier Masó 27.Francesc Ginesta 28.Josep Mª Muriscot 29.Miquel Ginesta 30.Jesús Valencia 31.Jordi Ayats 32.Joan Garriga M 33.Carles Gumà 34.Joaquim Rodríguez 35.Santi Lladó 36.Pere Roura 37.Narcís Camps 38.Narcís Carré 39.Àngel Rodríguez 40.Jaume Matas 41.Felip Cané 42.Xavier Cabanas 43.Pau Fornells 44.Ramon Arnau

dels “amics americans”, després, la majoria jugava i altres es quedaven castigats a la classe. No cal dir que aquest procés devia ser prou estressant, nosaltres no ens n’adonàvem.

A la taula: Andrés Rodríguez, Josep Talleda i Pablito (fotògraf). Els dos petits Xavier Masó i Patiño. Drets, jugadors d’un equip de Girona (Plaça de l’Església)

45.Enric Bonmatí 46.Serafín Martínez 47.Josep Oliva LL 48.Pere Bou 49.Xavier Miralles 50.Josep Mª Besalú 51.Joan Díaz 52.Francisco Martínez 53. Esteva Martínez 54.Joan A. Cabanas 55.Francisco Díaz 56.Joan Vila 57.Xavier Ribas 58.Jordi Batllori 59.Ramon Clotas 60.Josep Tarrés 61.Martí Teixidor 62.Joan Muñoz 63.Santi Bosch 64.Antonio Guerrero

Al migdia, cap a casa, però alguns continuaven a l’aula per a preparar-se per fer el batxillerat o altres que havien de recuperar alguna tasca mal feta.

A les tres s’iniciava la jornada de tarda- res de jornades intensives- la intensitat era al matí i a la tarda.

A partir de les sis s’iniciava el treball “ postobligatori” amb els alumnes que aviat deixarien l’escola per anar al batxillerat, pels que farien una mena de cicle formatiu d’administratiu i per aquells que ja s’havien iniciat en el món laboral i que necessitaven completar o millorar el seu currículum educatiu. La jornada s’acabava a les nou del vespre.

Quina mena d’avaluació es podria fer per tal de valorar la feina feta? Quins resultats s’obtingueren dins dels grans objectius de millorar el rendiment acadèmic i la cohesió social?; resulta difícil

pDS_39

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

1968 1.Gil Gayà 2.Josep Garolera 3.Martí Teixidor 4.Crispín Pichardo 5.Nicolàs Pichardo 6.Enric Bartrina 7.Jaume Matas 8.Narcís Berloso 9.Xavier Miralles 10.Jaume Pujol 11.Miquel Valencia 12.Joaquim Montgé 13.Francisco Díaz 14.Robert Pou 15.Josep Pellicer 16.Felip Cané 17.Josep Oliveras 18.Joan Sala 19.Santi Solà 20.Jaume Busquet 21.Treviño 22.Pere Teixidor

1.Josep Mª Cervià 2.Joan Ortiz 3.Josep Busquet 4.Antonio Delgado 5.Manuel Balmisa 6.Joan Batista 7.Xavier Pallarols 8.Mariana Blanco 9.Rosi Sànchez 10.Casi Sànchez 11.Josep Lladó 12.Joan Lozano 13.Manuela Carroza 14.Montse Castaño 15.Irene Carlos 16.Francesc Paretas 17.Miquel Martínez 18.Jordi Vincens 19.Ginesta Gracia 20.Jordi Pérez 21.David Grau

40_pDS

23.Salvador Roura 24.Joan J. Simón 25.Emili Manzano 26.Mariano Díaz 27.Josep Rios 28.Narcís Badosa 29.Joan Masdemont 30.Josep Carreras 31.Eduard Serrano 32.Josep Despuig 33.Benjamín Seisdedos 34.Joan Esparraguera 35.Narcís Casassa 36.Josep Carricondo 37.Narcís Farrés 38.Narcís Vilà 39.Miquel Busquets 40.Carles Sirvent 41.Martínez Devesa 42.Miquel Pol 43.Joan Oliu 44.Francisco Seisdedos

45.Xavier Ribas 46.Eduard Carlos 47.Josep Comas 48.Albert Pasolas 49.Santi Ciurana 50.Martí Rodríguez 51.Josep Soler 52.Joan Tarrés 53.Alfons Oliver 54.Joan Pozas 55.Josep Pérez 56.Lluís Xargay 57.Eduard Berloso 58.Josep Simon 59.Jordi Arnau 60.Ramon Oliveras 61.Josep Pérez 62.Andrés Pichardo 63.Enrique Fernández 64.Jordi Guitart

fer un estudi amb les poques dades de què disposem. Si agafem una mitjana de 65 alumnes podem establir que sortien de l’escola cada any uns quinze: un 30% anaven a fer batxillerat i la majoria van fer una llicenciatura, l’altre 30 % va continuar estudis d’administratiu per incorporar-se, sobretot a la banca, l’altre 30% anava al món laboral com a aprenent- el que ara són els PQPI- però amb professionals que els introduïen al mercat laboral, i el 10% que queda és el marge d’error a l’estadística que jo vaig viure. Aquest és el mestre que vaig conèixer a l’escola del nostre poble; segurament n’hi havia d’altres ...

Les coses han canviat, tots ho sabem, però el sistema actual té un 30% d’alumnes amb abandonament escolar malgrat les inversions milionàries pel que fa als recursos materials, però poques quant a la formació i selecció dels docents. Els plans els tiren endavant les persones i no el sistema.

ANNA RODRÍGUEZ (Mestra. Ha estat directora d’escola. Viu a Girona.)

L’Andrés va tenir molta relació amb la parròquia. Què en destacaries?

Jo crec que era una persona que intentava seguir la religió com a camí generador de sentit. Era un humanista cristià, que no rebutja la “laïcitat” del saber cientificofilosòfic, però que la raó no usurpa l’àmbit de la fe. La laïcitat mira el món, la religiositat mira

22.Carretero 23.Pérez Ventero 24.Mónica Sala 25.Mª Pilar Garcia 26.Garcia Moya 27.Montse Àgueda 28.Montse Pradas 29.Rosario Cerro 30.Camen Ribas 31.q 32.Josep Mª Pradas 33.Rafael Pato 34.Hospital 35.Antonio Aguado 36.David Pagés 37.Pecharromán 38.Rafael 39.Delgado Herrera 40.Jesús Antón 41.David Mercader

1977

CULTURA [recordant Andrés Rodríguez Rodríguez

Déu. Li agradava participar de les pregàries col·lectivament i sobretot pensava que havíem de tenir una vida reflexiva, interior.

Quan podia col·laborava amb esdeveniments parroquials, va ser dinamitzador del cor parroquial, ensenyava a cantar nadales i tocava l’orgue de l’església quan requeria. Amb un cor d’aficionats va dirigir diverses misses cantades que se celebraven durant la festa major: ell va trobar enmig de la documentació parroquial una partitura de missa dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia que havia compost Conxita Busquets (Can Mundi) i que varen interpretar per aquella diada.

Em sembla que tots els germans vam descobrir amb el nostre pare que hi ha poques coses més gratificants en aquesta vida que educar perquè les persones tinguin seguretat en elles mateixes, siguin pacients, tolerants, nobles, educades, correctes, respectuoses i amigables amb els altres.

Jo el vaig veure valent i decidit en més d’una ocasió davant situacions

Assumpció, Quim, Conxita, Emili, Anna i Josep M.

1978 1.Josep Masdevall 2.Jaume Escudero 3.Miquel Osuna 4.Bermúdez 5.Rogelio 6.Moisés Aguirre 7.Andrés Gómez 8.Francisco Sancer 9.Jesús Garcia 10.José Albalá

11.Marcos Sànchez 12.Óscar Reverter 13.Alfons Lladó 14.Culubret 15.Antonia Pujadas 16.Catalina Basols 17.Mª Josepa Garcia 18.Lurdes Torrent 19.Josep Soler 20.Mª Àngels Paloma

21.Marta Sens 22.Rosario Pérez 23.Eva Lafuente 24.Loli Fernàndez 25.Juanita Segura 26.Cristina Martín 27.Trinitat Casamajor 28.Antonia Díaz 29.Fidel Escolar

perilloses (incendi can Butiñà, la CocaCola) i ferm en conviccions, com quan després de l’annexió de Sarrià amb Girona afirmava (escrit revista Festa Major 1976) que “es va produir un atemptat contra la nostra dignitat col·lectiva, contra la nostra consciència de poble ben definit”, dubtant de la imparcialitat del Tribunal Suprem, que fallà en contra els recursos de Sarrià. I acabava dient que “si podem recórrer, reclamant uns drets que ens van aixafar, fem-ho una vegada més, posant-hi el pes de la raó i lluitant noblement per aconseguir les nostres justes aspiracions”.Tota una declaració d’intencions que, sense voler, fou com el full de ruta que el Consell Municipal va seguir fins arribar a la independència de Sarrià el 1983.

Com tanta gent, s’estimava Sarrià tot volent ajudar els qui estaven en dificultats i apostant perquè tothom tingués oportunitats. I estimar els catalans és estimar Catalunya. ■

pDS_41

CULTURA

MÚSICA

MADELEINE PEYROUX l’herència del jazz vocal Mireia Canyigueral Vila http://lallibretapetita.wordpress.com/

Recordeu la veu única, aspra i lírica de Billie Holiday? Creieu que ha estat una de les més importants i influents del sector femení del jazz vocal? agradaria presentar-vos una cantant i compositora d’Estats Units que ha estat definida com la Billie Holiday del segle XXI. Es diu Madeleine Peyroux i és una de les figures més destacades del jazz vocal modern. Viu entre Nova York, Califòrnia i París, però les seves arrels musicals provenen de França. Peyroux va començar a cantar als quinze anys, quan va descobrir uns músics de carrer en el barri llatí de París. Va començar fent de Billie Holiday a la reconeguda orquestra Lincoln Center Jazz Orchestra. L’any 1996, amb només 22 anys, va fer un salt pro-

M’

42_pDS

fessional a la música amb el seu primer disc: Dreamland.

Madeleine Peyroux no té rival en la manera d’afrontar el jazz vocal. Ha creat un estil propi i molt personal que sovint provoca controvèrsies entre la crítica musical més dura. En les cançons composades per ella, es mostra molt expressiva i entregada, però no es pot dir el mateix de les versions que fa d’altres artistes. Alguns crítics creuen que aquesta és una de les moltes característiques de la seva personalitat i que la fa ser més ferma envers la seva identitat musical. D’altres creuen que és un punt negatiu i una falta de respecte envers els artistes.

Tal i com he dit anteriorment, Madeleine Peyroux ha col·laborat amb molts artistes ben considerats de l’alçada de Leonard Cohen, Bob Dylan o Tom Waits. També ha versionat temes de The Beatles, Bessie Smith, Edith Piaf o Patsy Cline.

Aquest és un clar exemple de com el jazz s’ha anat adaptant als diferents temps, però sempre mantenint la seva essència. Si féssim una ullada ràpida a la història del jazz, veuríem que n’han sorgit moltes derivacions però que la música sempre té aquesta rítmica tan peculiar i els mateixos sons provinents de la Nova Orleans del segle XX. ■

ENTREVISTA [en Pérez

UN ENTRENADOR PER NO OBLIDAR... EN PÉREZ Marcel Muñoz Fotos cedides per Xavier Pérez

Pensant en persones que han deixat empremta a Sarrià, em vaig recordar d’en Pérez. Un bon dia li vaig preguntar a la meva mare què se n’havia fet d’ell, ja que era veí del poble. Ma mare em va explicar on era i vaig pensar d’anar-lo a trobar.

En Pérez amb 13 anys

P

rimer de tot el vaig trucar, per veure què li semblava que l’entrevistés, i em va contestar que sí, i així va començar tot. El dissabte següent vaig agafar la moto del meu fill i cap a Fontcoberta, residència Pla de Martís, vaig trucar el timbre i em va obrir una cuidadora, li vaig explicar el perquè de la meva visita, però crec que tota la residència ja n’estava informada. Després d’una petita estona d’espera a la terrassa de l’entrada, molt acollidora per cert, envoltada de natura pertot arreu, va sortir per la porta en Pérez, assegut en una cadira de rodes elèctrica, em va rebre amb gran simpatia i amb el seu caràcter obert de sempre, ens vàrem saludar efusivament, feia molts anys que no ens retrobàvem, i em va explicar moltes coses de la seva vida dedicada a la natació, la seva gran afició.

pDS_43

ENTREVISTA [en Pérez

Travessia del Llac de Banyoles (any 1969)

Banyoles, on fa tres temporades, 1966, 1967 i 1968.

D’altra banda, els estudis primaris els cursa entre Girona els primers i Sarrià quan canvia de domicili, el batxillerat el fa a Girona i el COU a Banyoles, compaginant-ho amb la natació.

La seva mare, l’Anita, En Xavi al costat de la moto Guzzi del seu pare. (1960) m’explica que quan tenia vuit anys, com a activitat extraescolar anava a aprenAsseguts en aquella glorieta, amb dre piano amb una professora que la natura a tocar de les mans em va donava classes al carrer Nou, i als nou sorprendre amb la primera dada, va anys li compren una guitarra... però era néixer a casa, li ho vaig fer repetir dues clar, “la música no era lo seu”. vegades: Mentre estava nedant amb el Ban-Sí- em va dir-, vaig néixer a casa, yoles, fa els estudis pertinents per en aquell temps la mainada naixia a convertir-se en entrenador de natació, casa i no a l’hospital; és a dir, en Xavier passa els exàmens i comença a entrePérez Méndez va néixer el 1952 el nar a l’ADC (Agrupació Deportiva i Culcarrer Güell, número 16 de Girona, fill tural de Sarrià de Dalt), li ho comento: d’en Xavier i l’Anna, va viure a Girona -Ostres!, Xavi, això està molt bé! fins als 7 anys, després el seu pare va -Sí, però no t’ho perdis, vaig passar trobar feina a la Torras i varen venir a l’examen amb 17 anys i jo el 1969 vaig viure a la colònia de Sarrià de Dalt. Em ser entrenador del Sarrià, a la federació diu també que l’any que va néixer, el em varen dir que fes d’entrenador, que govern va retirar la cartilla de raciona- cap problema, que em guardarien el ment (fa broma i somriu). Després títol fins que tingués els divuit anys. d’aquestes dades biogràfiques li pre-I tu què vas fer? gunto sobre el tema de la natació, el -Doncs tu què creus, fer primer que m’explica és que va apren- d’entrenador (riem tots dos). dre a nedar tot sol,a la piscina de A Sarrià és on va començar com a Sarrià, una fita força important per entrenador i va ser aquí on va aconseaquell temps. Després en Carles guir el seu primer èxit, podríem dir, Moner és qui s’encarrega d’entrenar-lo amb en Jordi Ullés, que era un a Sarrià. Més tard un güitador espavi- d’aquells marrecs que entrenava en lat de l’època, l’Àlbert, (un entrenador Pérez. En Jordi es va classificar per als holandès) s’adona d’aquell jove neda- campionats de Catalunya. Una fita dor i se l’emporta cap al club natació prou important, tenint en compte que

44_pDS

Sarrià l’any 1969 era un poble petit.

Així doncs, un dia d’aquell any en Jordi Ullés, el seu pare en Martí i en Pérez varen viatjar cap a Reus, que era on es farien les finals. En Jordi nedaria els 50 metres braça. El viatge el varen fer amb un SEAT 850 amb matrícula GE-68770, que era propietat d’en Martí, així que es varen llevar d’hora, a les cinc del matí per ser exactes, i la petita expedició esportiva de l’ADC Sarrià partia rumb cap a Reus. Era com a les olimpíades, cada equip desfilava amb el cartell on posava el nom del seu club; entre clubs tan importants com el Barceloneta, el Sabadell, el Reus, el Granollers... el club més petit era el Sarrià, amb un sol participant. Tot s’ha de dir, l’experiència va ser molt positiva, el resultat... de vint-i-quatre va fer el setzè.

Els clubs propers de la província fixen la mirada amb en Pérez, i el que s’emporta el gat a l’aigua és el Cassà de la Selva, amb una piscina, bé, una mica fora de les mides normals, ja que la majoria de piscines són de vint-i-cinc metres de llarg, per dotze i mig d’ample i la de Cassà feia trenta-tres metres de llarg, per setze i mig d’ample. La diferència era que quan nedaves en una piscina de vint-i-cinc, per fer cent metres havies fer quatre piscines, mentre que en les de trentatres només tres.

En Pérez era molt actiu, i mentre entrena els nedadors del Cassà es treu el títol de socorrista professional a Banyoles, i en les mateixes proves estableix el rècord en 50 metres arrossegament de maniquí (1971).

ENTREVISTA [en Pérez

D’esquerra a dreta i de baix a dalt: Carles Pineda, Albert Coll, Arseni Villar, Jordi Ullés, Santi Costal, Marcel Muñoz, Ramon Palau, Patrici Tixis, en Canaletas, l’Hugas, Massegur, Xavi Pérez, Josep Coll i Pere Costal (1969).

A principis dels setanta, en Pérez s’avorria molt, entre socorrisme, entrenaments... total que decideix fer quelcom més i troba feina a l’aeroport de Girona. Pel nivell d’estudis el posen de cap de handling d’Iberia.

-Ja m’he perdut, Xavi, que és això del handling?

-Això del handling era una passada (controlador d’oficina), manaves més que el Jefe de l’aeroport. Amb trenta minuts eres el que feia i desfeia, era el temps de què disposaves per enllestir un avió que acabava d’aterrar, deixar-lo net, amb el repostatge de querosè fet, maletes carregades a la bodega, el càtering llest... Vaig treballar-hi durant tres anys.

El 1971/72 va fitxar-lo el GEiEG, aleshores el president era el Sr. Caula, no m’explica res mes.

Estudia PEF, (1973-1974) -Xavi, ja m’estàs fotent, què carai és això del PEF, em sona malament?

-No siguis mal pensat, PEF es l’equivalent a l’INEF, PEF era professor d’educació física, vamos, professor d’esports.

-Entesos.

L’any 1975 comença a exercir de PEF en un campament d’estiu a Llançà, seguidament, la tardor d’aquell mateix any dóna classes particulars de natació al club de tenis Girona, i repeteix un any més (1976), mentrestant ho aprofita per treure’s el títol d’àrbitre de natació i waterpolo a Barcelona. Ara entenc perquè ha estat tan prim sempre, no parava mai.

Entre arbitratges i classes de natació, el 1977 va fitxar per l’equip de

natació de la Jonquera, allà hi fa dues temporades. Paral·lelament, com que li agradava molt llegir, obre una llibreria a Banyoles, la llibreria Àpex. Vivia a sobre de la botiga, on tenia el pis. L’any següent es va casar i va estar fent En Xavi Pérez, en primer pla a punt de fer la de llibreter durant nou anys més. sortida Això dels llibres està molt bé, però en Xavi Pérez està fet per estar a prop d’una piscina, així que més. És estrany, va pensar, però no li comença a fer de professor d’esport va donar més importància. Als pocs gairebé per tota la província de Girona, dies li va repetir el mateix cas, en Xavi al col·legi Sant Jordi de Palafrugell, al aleshores es va preocupar.

-Quelcom m’està passant- es va dir col·legi de Maçanet de la Selva, on va estar-hi dos cursos, al col·legi Mare de a si mateix.

Ràpidament va anar al metge, que Déu del Mont a Sant Narcís de Girona el va enviar a la Residència (ara Hospii al col·legi d’Anglès.

M’explica que tot li anava bé, tal Josep Trueta), allà se’l varen quedar que havia treballat i estudiat dur a la per fer-li proves i analítiques, i al final el vida, se sentia bé fins que un bon dia, diagnòstic: esclerosi múltiple.

-Estava al cim de la muntanya- em a l’edat de quaranta-un anys, es va marejar i va caure a terra, sense més ni diu-, però ja ho veus... la mare s’ha fet

En Xavi Pérez fent entrega d’una placa a n’en Jordi Ullés (1969)

pDS_45

ENTREVISTA [en Pérez

Servei militar a Melilla (11-11-1974)

Stand de la llibreria Apex que regentava en Pérez. (1978)

gran i ja no em pot cuidar, aleshores vàrem decidir de buscar una residència on poguessin tenir cura de mi i aquí estic.

-I com estàs?

-Bé, aquí són gent gran però entre les cuidadores i els avis em tenen molt mimat, em diuen “el Nen”.

-Per què?

-Doncs perquè sóc el més jove. (Riem) Així era i és en Pérez, distès, amable, cordial, simpàtic, bromista, responsable i sobretot bona persona, amic dels seus amics, i que un bon dia una malaltia es va llevar amb ell, una malaltia tan i tan egoista, que només el vol per ella. ■

46_pDS

En Pérez amb els nedadors del Cassà de la Selva

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Una nit de juliol El festival Emergent va passar per Sarrià un vespre de dijous d'estiu. D'entre els artistes del cartell, un vell amic d'aquest grup editor: Màrius Serra, que fa uns anys va pronunciar-nos una conferència memorable al Coro.

Venia anunciat com a rapsode i, en efecte, va llegir-nos uns capítols de Quiet, un conjunt de narracions al voltant de la figura del seu fill Llullu, que colpeixen i emocionen. Anava acompanyat de la seva filla Carla i vaig tenir l'honor de fer-los de cicerone -com aquell qui diudurant l'estona que van passar entre nosaltres. Va poder veure aquell famós i impactant rètol de tarannà verbívor que senyoreja vora l'església i que anuncia una inquietant Formació Cap i vaig poder constatar com n'és, el Serra escriptor, enigmista, columnista, crucigramista i per-

sonatge del Polònia, de popular i estimat per la població.

Al festival, la prodigiosa veu de Laia Vaqué, cantant de Glissando* (tal vegada de les millors cordes vocals femenines de l’actualitat pop del país) versionant Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font, va ser un dels plats forts de la nit. Hi ha vegades que un original es pot millorar i tot.

Colònies El mes de juliol, també, és l'època de les colònies i els campaments. Si l’estiu anterior els nostres adolescents van anar a acampar a Maçanet de Cabrenys, aquest any han tornat a Sant Pere de Torelló. Pel que fa als més jovenets, l'antiga rectoria de Granollers de Rocacorba, avui casa de colònies del Patronat de Pares de Família, és un autèntic apèndix sarrianenc, Llémena amunt, des de fa anys i panys. Si n'arriben a tenir d'anomenada aquests dies de vacances infantils allí dalt, que la fama va molt més enllà dels límits del propi poble. Cada estiu hi ha demanda de famílies d'altres municipis per apuntar-hi els nanos. Bon senyal: garantia d’excel·lent organització, de bon funcionament, de bona estada. La mainada repeteix i desitja tornar-hi l'estiu vinent. Pels pares, veure que es fan grans i

que un dia arribaran a l'edat de canviar la casa de colònies per la tenda (els uns) i la tenda pel camp de treball o el sender de gran recorregut (els altres) és senyal que el temps corre de pressa. El dia de demà potser hi tornaran com a monitors.

Dos que es jubilen El mes de setembre es tanca el trimestre, s'acaba l'estiu i comença el curs escolar, entre tantes altres coses. A l'Escola Montserrat, el setembre de 2012 haurà estat aquell moment on hauran pres la jubilació (avançada però merescuda) dos mestres que han dedicat la major part de la seva carrera professional al poble. Es tracta d'Engràcia Bramon i Enric Ibarzábal. Des de les aules, des de l'equip directiu, des del consell escolar, han exercit durant decennis a Sarrià.

De ben segur que els seus ensenyaments hauran abastat dues generacions: alumnes que van tenir en els primers cursos de docència al centre hores d’ara hi porten els seus fills. Tot i no viure-hi, se’ls pot considerar ben arrelats al poble. Arribat el moment de deixar el guix, els exàmens i els quaderns, no podem fer altra cosa que agrair-los la seva feina vocacional i enviar-los els millors desitjos en aquesta nova etapa personal després de tants anys de dedicació. ■

Glissando

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

pDS_47

Afers exteriors Josep M. Sansalvador al Domaine de la Romanée Conti, a la Borgonya

Maria Mercè Sansalvador als Hospicis de Beaune

Sky-Line de Nova York (Família Torrecillas-Sanllehí)

Cases hanseàtiques a Bergen (Família Torrecillas-Sanllehí)

Mamen i Ma. Mercè al Pas de la Casa

Màrius Serra, lector fidel a Tailàndia

48_pDS

Font urbana a Bordeus

Gabriel Estragués, amb la Giralda de Sevilla al fons.

Més Tailàndia, més Màrius

Château Pétrus, Pomerol

Arizcun, Navarra (Àngel Garcia) Gerard Carrasco: Vietnam

Hem arribat a La Gomera (Àngel Garcia)

Família Sansalvador, Saint Emilion, país de grans vins

Assumpció Vila, des de Turquia al peu del canó.

Un altre castell de Bordeus.

pDS_49

OPINIÓ [ANC, el principi d’una fi

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, EL PRINCIPI D'UNA FI Narcís Fajula Coordinador de l'ANC Sarrià de Ter

Tot té un principi i una fi. A la nostra Catalunya sembla que li arriba la fi, la fi d'estar doblegada a Espanya. Amb aquest pensament i molts d'altres comença l'aventura de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sarrià de Ter.

Q

uè podem fer per ajudar a arribar a la independència? Què hi podem fer d'una manera real, tangible, propera als ciu-

tadans?

Doncs crear la ANC de Sarrià, un espai on poden confluir moltes maneres de viure i de veure la realitat d'un país, el nostre, el de tots.

Vam contactar amb la coordinadora de la ANC del Gironès per tenir una xerrada amb uns quants companys, tres, per ser exactes, la Marta Prat, en Xavi Galceran i jo mateix, per començar a teixir aquesta agrupació al nostre poble.

Poc a poc van començar a venir més companys, de diferents sensibilitats, i es va gestar el nucli d'aquest grup. Un total de 12 persones componen l'òrgan central de la ANC de Sarrià de Ter, amb un coordinador, un tresorer i un secretari.

Fins i tot abans de ser oficialment un grup ja vam organitzar el primer acte: participar amb quatre autobusos plens de gent a la gran manifestació de l'11 de setembre de Barcelona, un dia que serà molt difícil d'oblidar, un dia que tenim molt present tant a les nostres retines com als nostres cors.

També vam fer la hissada de l'estelada, bé, per ser exactes ja portem quatre hissades de bandera, ja que tenim algú que li agrada molt i la despenja.

Hem fet altres activitats, com una paradeta a la Fira del

50_pDS

Paper, on els més menuts van poder fer uns adhesius i retallables amb l'estelada.

Un altre acte que hem organitzat és una xerrada per parlar sobre com serà la Catalunya independent, parlant d'economia, societat i política.

Bé, aquest és un repàs de les coses que s'han fet, però la nostra acció no s'acaba aquí; segur que d'aquí a poc temps podrem recordar-ne moltes més.

Finalment voldria agrair a tots els companys i companyes de la ANC que fan possible que des de Sarrià de Ter també treballem i ens comprometem amb la independència del nostre País.

Visca Catalunya lliure ■

OPINIÓ [catalunya, un nou estat de la unió europea

CATALUNYA, UN NOU ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

Després de la multitudinària i vehement manifestació de l’onze de setembre passat a Barcelona (2012), el poble català s’ha manifestat obertament. Penso que som molts els qui hem pres bona nota de la significació concreta que la manifestació ha tingut. Abans de la manifestació és ben evident que hi ha uns antecedents recents i històrics que ens han portat a molts envers una reflexió a fons sobre com l’Estat espanyol ha tractat Catalunya i la multitudinària manifestació –al meu parer- va ser un còctel, una amalgama de moltes catalanes i catalans que s’expressaven de moltes maneres per posar en clar el seu malestar pel tracte i la incomprensió que hem rebut i rebem de l’Estat i les institucions espanyoles

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

E

ls catalans –com tothomsabem que la paciència té un límit. Per a mi la manifestació de l’onze de setembre passat és la mostra palmària de l’expressió de tot un poble que clama per la dignitat, una nació que malda per la seva llibertat i perquè s’acabi el joc perillós i sibil·lí que ha menyspreat una i altra vegada

la seva dignitat. Tots hem pogut sentir tanmateix el clam de “ja n’hi ha prou, fins aquí hem arribat”. Doncs sí, penso que el poble de Catalunya havia de donar un ultimàtum als grinyols d’una xarnera política que no ens satisfeia ni ens satisfà, que es mostra gasiva i que ni sacia les nostres aspiracions polítiques nacionals ni les nostres aspiracions econòmiques legítimes i de justí-

cia. A partir d’aquí és lògic que la màxima autoritat de Catalunya hagi pres bona nota també del que s’esdevingué al carrer i que hagi plantejat la necessitat de convocar en un futur “no llunyà” un referèndum perquè el poble de Catalunya es manifesti sobre la qüestió de la segregació de l’Estat espanyol. El President de la Generalitat ha convocat unes properes eleccions al

pDS_51

OPINIÓ [catalunya, un nou estat de la unió europea

Parlament de Catalunya per al diumenge dia 25 de novembre. Al meu parer potser no calia haver convocat un nou plebiscit a dos anys del darrer. Penso que podríem haver tirat pel dret i amb la legitimitat que tenia el mateix Parlament podia resoldre el que tal vegada (una majoria?) del poble està esperant, que se’l convoqui a les urnes per decidir si sí o si no de la viabilitat de la independència de Catalunya. El pas de les eleccions potser no calia, ens ho podríem haver estalviat. Amb la legitimitat del nostre Parlament -que per això el tenim i el paguem- havíem d’haver tingut el coratge suficient per promoure el referèndum. Més tard o més d’hora, els obstacles, els esculls insalvables, seran els mateixos: les institucions i la legislació espanyola. Sigui com sigui, se’ns ha convocat a les urnes perquè el procés sigui més palmari, més clar i rotund. Anirem a votar, sí senyors, i ja auguro que tal i com està l’efeverscència ciutadana, després de les eleccions, hi haurà una àmplia majoria nacionalista i independentista.

Les mitges tintes en aquest punt que malden encara pel catalanisme, pel federalisme o per l’espanyolisme, simplement entraran en recessió, perquè el poble català –després de trenta anys de democràcia- ja està cansat de provatures i de mitges tintes. Catalanisme, sí, tant que vulgueu, però que doni rèdits; federalisme amb Espanya, ai las! si ja l’hem provat per activa i per passiva i ha donat els rèdits que ha donat. Espanyolisme, senzillament: no gràcies. Per tant, amb una majoria “pro independentista” estem abocats al referèndum, un plebiscit que hauria de demanar el posicionament de la ciutadania amb preguntes com ara: Voleu que Catalunya sigui un nou estat europeu? Voleu la independència de Catalunya respecte de l’Estat espanyol?

Llavors veurem quin és el grau de participació que genera el referèndum i quin nombre de ciutadanes i ciutadans sol·liciten “la independència del país”.

1

Avui per avui, davant de la rigidesa de la legislació espanyola i enfront d’uns dirigents polítics i uns governants espanyols cecs en aquest tema, absolutament jacobins i centralistes, s’agitaran totes les banderes de la por i el derrotisme per fer dubtar la població catalana de la viabilitat política i econòmica del país.

Arribats a aquest punt, crec que és l’hora de la demostratio; demostrar amb números a la mà que Catalunya pot esdevenir un nou estat de la Unió Europea i que sense pors ni temors, té moltes possibilitats de tirar endavant.

O sigui: els catalans sense arrossegar els dèficits espanyols de tot ordre i Espanya sense les contribucions i la pedra a la sabata que representem els catalans. Si per Espanya la cultura, la llengua i les contribucions econòmiques de Catalunya són una pedra a la sabata, amb la independència s’haurien ben acabat els improperis, les vexacions o els insults envers el nostre país. S’haurien acabat? Més ens val anar per feina. ¿Quins elements d’ordre polític podem abduir per demostrar que Catalunya podria ser perfectament un nou estat factible de la Unió Europea? ¿Quins elements d’ordre econòmic podem posar sobre el paper per demostrar que Catalunya podria ser un estat sòlid i viable dintre de la Unió Europea?

En aquest debat s’ha produït ja una clara bipolarització de les idees; uns que ja han començat a agitar la bande-

Aquest article s’ha acabat d’escriure el dia 11 de novembre de 2012.

52_pDS

ra de la por i el tremendisme econòmic i polític i altres que amb números a la mà (ja fa anys ens demostren) que una segregació de Catalunya respecte d’Espanya seria realitzable des del punt de vista econòmic i de cap manera –com remarcava l’economista i expresident de Caixa de Catalunya, Antoni Serra i Ramoneda“la independència de Catalunya no és equivalent a penúria i ruïna”. Res d’això, està clar, i val a dir que ho sostenen reputats economistes. Anem a pams, però. En primeres instàncies caldrà veure el resultat de les eleccions, 2012 (que des d’aquestes pàgines ja auguro una majoria nacionalista / sobiranista)1, per tant, tindrem la formació d’un govern que entre altres temes d’imminència, haurà de preparar l’estratègia per a la convocatòria d’un referèndum a la població.

S’hauran de fer passos polítics elegants, com ha fet el premier anglès David Cameron amb el President del Parlament Escocès Alex Salmond. Bon exemple de diplomàcia i democràcia.

Veurem què s’esdevé entre Catalunya/Espanya. Estic en la certesa que el referèndum es durà a terme tant si es pot acordar amb el govern espanyol com si no. (Ja sabem que acordar-lo amb la legislació espanyola no és possible perquè no està previst a la Constitució ni en cap altra llei espanyola. ¿Són lleis inalterables de rancior de segle XIX? Ens ho recordaran fins la sacietat). Per tant, o tirem per la via de negociació política (sense represàlies penals, quin ridícul faria Espanya si això fos així) o sotmetem vulguis no vulguis a consulta lliure i democràtica el poble català amb la legitimitat institucional pròpia i catalana. I doncs, ¿Que no representa la sobirania del poble català el Parlament de Catalunya? En el supòsit, doncs, d’un sí majoritari a la independència de Catalunya, el govern català sorgit de les urnes, hauria de tenir preparats ja els mecanismes i la documentació necessàries

OPINIÓ [catalunya, un nou estat de la unió europea

per a negociar amb la Unió Europea. Si Catalunya ja té els seus mecanismes i organismes de funcionament europeu, el que sí sembla clar és que després de ratificar en positiu, el que seria de lògica fóra que la UE hauria d’obrir-nos el camí per acceptar-nos com a nou estat. Democràticament parlant i per procediment del dret internacional, la UE no podria deixar Catalunya al marge de la Unió. Per moltes raons.

Perquè Catalunya té ja avui un pes específic dintre la Unió, per cultura, per nombre d’habitants, per raó de patrimoni lingüístic i per aportació econòmica.

Per aquests i altres conceptes, Catalunya ja pesa més que molts altres països.

I tractant-se de romandre a la Unió, Catalunya és un actiu, no una pedra a la sabata (com volen fer creure alguns polítics catalans i medis espanyols). Per tant, la singladura de Catalunya seria anar a més, comptar per la Unió i sumar. Encara que pel camí hi puguin haver traves, Catalunya, des del nostre punt de vista, ha de ser en un futur pròxim un nou estat de la Unió.

Si partim de la idea que hores d’ara Catalunya ja és territori europeu i que existeixen mecanismes jurídics perquè un estat pugui deixar la UE (els anglesos estan al caire de valorar aquesta possibilitat pels seus particularíssims interessos nacionals), no hi ha o no estan clars els mecanismes jurídics perquè un territori d’un estat-nació com Catalunya pugui segregar-se d’Espanya i constituir-se com estat sobirà dintre la UE. Per tant, la força democràtica que ha de donar un referèndum ben plantejat i ben resolt i que esdevingui majoritari, pot ser la millor garantia -el pes i la força democràtiques crucials- perquè les institucions comunitàries facin les pertinents passes jurídiques per acceptar un nou estat (Catalunya), amb garanties, drets i deures amb la seva sobirania i particularitat cultural. És, doncs, el cas del nostre país.

No estem parlant d’una quimera ni d’una situació anòmala perquè les ciu-

tadanes i els ciutadans de Catalunya, habitants de la UE, que exporta molt i avui ja som ciutadans europeus de ple en cas de ser independent, relació al dret. Es tractaria de trobar una nova seu PIB, seria el tercer més exportador fórmula política d’adaptació. ¿Què del món2, que disposa d’una renda per podria esdevenir-se l’endemà del pro- càpita respecte del PIB de 28.000 €, nunciament? Que les institucions i els per sobre de la mitjana europea que és països de la UE ens vetessin? (en pri- de 25.956 €. ¿Renunciaria la UE a deimera instància Espanya). Si això fos xar-nos constituir com a nou estat si en així, estarien vetant 7.565.603 milions termes de renda per càpita els catad’habitants que ja formem part de la UE. ¿Voldria de veritat la UE renunciar a un PIB PER PERSONA OCUPADA EN PARITAT DE PODER DE COMPRA (PPC). 2011 capital humà, a un capital cultural i econòmic del qual ja 2010 2011 disposa en el si de la UE? Per Catalunya 114,3 114,3 116,3 més que Catalunya siguem Espanya 109,7 108,3 108,5 un país petit (per damunt en Zona euro 109,0 108,5 108,5 nombre d’habitants de DinaUnió Europea 100,0 100,0 100,0 marca, Finlàndia, Eslovàquia, Unitats: UE-27=100.

Estònia, Eslovènia, Irlanda, Font: Idescat i Eurostat.

Lituània, Luxemburg, Malta, Àmbits geogràfics: Xipre, per exemple), Catalunzona euro (17).

Unió Europea (27). ya representa el 1,84% dels

EXPORTACIONS. PER DESTINACIÓ ECONÒMICA DELS BÉNS CATALUNYA. Agost 2012

Total Béns de consum Béns de capital Béns intermedis No classificats

Valor 4.117,2 1.397,8 250,9 2.468,6 0,0

absoluta 167,7 138,3 -29,1 58,5 0,0

Variació interanual % mes % acumulat 4,2 6,4 11,0 10,9 -10,4 8,1 2,4 3,8 .. ..

Unitats: Milions d'euros.

Font: Idescat a partir de dades de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Departament de Duanes i Impostos Especials.

ESPANYA. Agost 2012

Total Béns de consum Béns de capital Béns intermedis No classificats

Valor 16.586,9 4.908,6 1.076,0 10.602,3 0,0

absoluta 1.143,1 159,5 -81,4 1.065,0 0,0

Variació interanual % mes % acumulat 7,4 4,1 3,4 1,1 -7,0 -3,9 11,2 7,0 .. ..

Unitats: Milions d'euros.

Font: Idescat a partir de dades de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Departament de Duanes i Impostos Especials.

Comentari: Les exportacions catalanes han pujat un 4,2% interanual a l'agost del 2012. Per destinació econòmica, augmenten els béns de consum (11%) i els intermedis (2,4%), mentre que decreixen els béns de capital (-10,4%). A Espanya, les exportacions presenten un creixement interanual del 7,4%. En els primers vuit mesos del 2012 les exportacions han augmentat un 6,4% a Catalunya i un 4,1% a Espanya.

2

RODRÍGUEZ MORA, José Vicente; “Una inconveniència de catalanitzar-se”, in La Vanguardia, 11 de novembre de 2012. Catedràtic d’Economia de la Universitat d’Edimburg.

pDS_53

OPINIÓ [catalunya, un nou estat de la unió europea

lans estem per sobre de la mitjana europea? Si Catalunya presenta una economia oberta les exportacions de la qual, enllà d’Espanya, representen ja més del 52% del PIB. Segons dades públiques de l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA, Catalunya té un PIB de 267 mil milions de dòlars i una renda per càpita de 35.600 dòlars.

En el rànquing del Producte Interior Brut, Catalunya se situaria en la catorzena posició en el PIB europeu, darrere de Romania i davant de Portugal, i en renda per càpita seria l'onzena, darrere del Regne Unit i davant de França3.

Qui signa aquestes reflexions no se les té d’economista, però hi ha una sèrie d’índex econòmics públics i oficials (INDESCAT) que són clarament positius per pensar en una Catalunya independent. No es tracta d’impulsar un procés polític d’independència per afany de portar la contrària a un estat que ens ha maltractat, no, això seria una fal·làcia, ni hem de maldar per un estat-nació egocèntric, narcisista o nepòtic, sinó contràriament, es tracta d’impulsar hores d’ara, un procés polític i econòmic veraç, creïble, que lluiti per l’eficàcia i per la preservació dels valors de l’estat del benestar, del treball, la productivitat, la competitivitat, la solidaritat i la cooperació amb els països i nacions amb les quals Catalunya sàpiga d’una bona entesa. ¿Ha de passar aquesta entesa, aquesta solidaritat i cooperació en primera instància amb i per Espanya? Potser sí o potser no necessàriament.

La inversió catalana a l'estranger ha estat de 795,35 milions d'euros al primer semestre del 2012. Per àrees econòmiques, un 83,6% l'ha rebut l'OCDE (L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ), o sigui que Catalunya ha exportat a països com els EEUU, Corea, Japó, Canadà, Suïssa i a la Unió Europea un 81,9% i l'Amèrica Llatina un 15,2%.

A Espanya, la inversió a l'estranger

ha sumat 3.551,83 milions d'euros, i s'ha invertit un 55,6% a l'OCDE. O sigui que Catalunya sola ha exportat en el que va d’any més als països de l’OCDE, que Espanya sola.

Catalunya ha exportat productes industrials per valor de 13.467 milions d'euros al segon trimestre del 2012, quantitat que representa un creixement interanual del 4%.

Pel que fa a Espanya, les vendes de productes industrials a l'exterior s'han incrementat només un 1%, si es compara amb el mateix període d'un any enrere.

Per tant aquests esdevenen alguns indicadors més de la potencialitat industrial i comercial de Catalunya respecte de la balança comercial d’Espanya. Sigui com sigui, doncs, no entrarem en un ball de xifres per tal de demostrar la viabilitat de Catalunya com a nou estat de la UE. Es tracta de reflexionar-hi i tal vegada instàncies superiors, insisteixo, estudis superiors i ben fonamentats ens han de poder anunciar amb informes a la mà la viabilitat econòmica de Catalunya, nació que ha de vetllar naturalment per rebaixar l’índex de persones en atur, ha de potenciar el seu teixit industrial i les seves exportacions, ha de poder constituir-se com a nou estat de la UE sense caure en la sangonera dels models administratius decadents i desfasats de l’administració espanyola. Així doncs, Catalunya ha de maldar –per exemple- per desfer-se dels encotillaments i parafernàlies militars, (Catalunya ha de seguir contribuint econòmicament amb commemoracions historicomilitars obsoletes?) ¿Hem de seguir mantenint casernes militars que no representen cap avenç econòmic i que en termes de seguretat són més que discutibles? Hem de seguir pagant les despeses de la Casa del Rei, de la Guàrdia Reial, del Consell del Poder Judicial, del Consell d’Estat, del Canal de Experiencias Hidrodinámi-

cas de el Pardo, del Instituto de la Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa, Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, per citar només algunes de les institucions espanyoles que ara com ara també ens costen diners i que són institucions a les quals rarament hi accedeix mai un català o una catalana i que algunes daten de l’època de Maria Castanya? Hem de mantenir de l’ordre de 190 ambaixades i 91 consolats espanyols arreu del món? (per cert, l’estat Espanyol té consolat a Edimburg, la capital d’Escòcia). ¿Hem de mantenir una institució com el Senat, amb les assignacions als senadors vitalicis?

Potser una Catalunya independent hauria de prescindir de la seva participació en alguns convenis internacionals multilaterals com el d’astrofísica o del llançament de satèl·lits a l’espai, però el que ens costa tot això i altres rareses multilaterals en les quals hi participa l’Estat espanyol, de ben segur podríem garantir de bo de bo les pensions i el poder adquisitiu de les nostres ciutadanes i ciutadans.

Com molt bé ha dit el sarrianenc Joan Vila: “a Catalunya ens hem posat les piles, ens hem arremangat i hem començat a exportar com mai s’havia fet a la història. Mentre Catalunya ha fet recurs del seu background industrial per trobar solucions immediates i anar ràpidament per feina per sortir del forat. El soci Espanya no té el fons on recórrer i, per tant, està mancat de recursos intel·lectuals i de reflexos econòmics i socials. Això explica per què aquí ràpidament hem anat a millorar com hem pogut la competitivitat de les empreses per exportar i per què allà encara es pregunten si s’han de dedicar al camp a plantar cebes, a fabricar cistells o a portar gent a Mart.

Espanya encara es llepa les ferides i es complau a si mateixa dels anys passats.” ■

3 A les dades d'Espanya s'ha restat el PIB català per saber l'ordre de magnituds i els resultats han estat dividits pels habitants per obtenir el PIB per càpita.

54_pDS

OPINIÓ [els 4 punts cardinals del POUM de sarrià de ter

ELS 4 PUNTS CARDINALS DEL POUM DE SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat - www.twitter.com/rogercasero - www.facebook.com/rogercasero

A finals de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

Finalment el POUM va iniciar la seva tramitació pública i administrativa, després de molts anys, possiblement massa, de treball i debat intern de com a mínim tres equips de govern de diferents colors polítics.

ARRIBA TARD, PERÒ ARA NO TINGUEM PRESSA!

P

enso que és evident que el POUM arriba tard, per mi quatre anys tard. A la campanya de les eleccions municipals de 2007 ja va ser objecte de promesa electoral, però durant el mandat 2007-2011 l’aleshores equip de govern en va adormir la tramitació i tan sols va fer, precipitadament i malament, un insuficient procés participatiu a les acaballes del mandat.

Sempre he pensat, i defensat, també ara, que el POUM s’hauria

d’haver començat a tramitar a l’anterior mandat, que era aquell el moment, ja que gran part de la feina de l’arquitecte redactor ja estava feta.

Però que el POUM arribi tard no vol dir que ara hàgim de tenir pressa, ans al contrari. El procés administratiu del POUM requereix el seu temps, donada la complexitat de documents i conceptes urbanístics que conté. És per això que com a regidor del PSC de Sarrià de Ter vaig demanar que s’ampliés el termini d’exposició i informació pública i que l’àrea d’urbanisme fes, com a mínim, dues presentacions de les línies generals del POUM als veïns i veïnes. El període d’exposició

pDS_55

OPINIÓ [els 4 punts cardinals del POUM de sarrià de ter

certament ha estat més llarg, i és cert que les dues sessions informatives s’han fet, però penso que a nivell informatiu no s’ha informat suficientment els propietaris afectats directament per futures actuacions urbanístiques que planteja el POUM, sobre les quals, com qualsevol altre veí o veïna, podrien fer-hi al·legacions.

GRAN CONSENS EN LES LÍNIES GENERALS, PERÒ NO EN TOTS ELS DETALLS El vot unànime dels tres grups municipals, dels 11 regidors i regidores del Ple de Sarrià de Ter, és una mostra que hi ha un gran consens en les línies generals del POUM, en el que jo anomeno “els 4 punts cardinals del POUM”: Al sud l’aposta pel Campus de la Salut a la zona de Mas Boscosa, una zona d’equipaments i residencial que ha de permetre ser un motor més de promoció econòmica, social i cultural de Sarrià de Ter, essent motor de l’àrea urbana de Girona participant en un projecte de País.

El del Campus de la Salut és un projecte que a priori va lligat al futur de l’Hospital Dr. Josep Trueta, pel qual des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat l’emplaçament del “nou Trueta” allà on fins a data d’avui està previst, tancant d’aquesta manera qualsevol tipus de debat que des d’altres municipis i partits de l’àrea urbana de Girona han obert recentment.

Al nord de Sarrià de Ter hi tenim

56_pDS

una altra nova zona de creixement a nivell residencial i d’equipaments. La zona del Pla de Dalt, entre el Pla dels Vinyers i La Rasa, es projecta com una zona que, a criteri nostre, podria i hauria de tenir un creixement a dues velocitats entre l’ús residencial i d’equipaments. Pot ser d’especial interès, a mig termini, avançar la disponibilitat de sòl d’equipaments, però penso que ha de ser a llarg termini que aquesta zona creixi a nivell residencial, ja que ni el Camp dels Socs ni el sector Cobega (pisos de la nova Biblioteca) estan plenament ocupats, i resta encara culminar la urbanització en ambdues actuacions.

L’est i l’oest de Sarrià de Ter ens ofereixen una frontera natural (el riu Ter) i una altra d’artificial (la línia de les infraestructures de l’autopista i el TGV) que ens dibuixen les línies vermelles que delimiten el sòl urbanitzable.

El POUM marca una delimitació que els diferents governs de Sarrià de Ter sempre han respectat.

Però més enllà del consens en les línies i plantejaments generals, també alguns de més específics, com la reserva de sòl per a un futur equipament escolar al Pla de l’Horta, des del PSC de Sarrià de Ter també hem mostrat algun desacord en alguna acció puntual, especialment la previsió d’ús mixt comercial i residencial a la Via Augusta, just darrera el sector paperer del voltant del carrer Josep Flores. És innegable que cal fer una actuació a la Via Augusta, cal urbanitzar

aquesta via i convertir-la en un carrer, amb bones i àmplies voreres a banda i banda; però el tractament que ha de tenir aquesta via ha de ser asimètric, perquè venint de Girona, del Pont de l’Aigua, la Via Augusta té a l’esquerra el sector industrial paperer i a tocar l’avinguda de França activitat comercial, i a la banda esquerra hi ha Sarrià de Baix, amb un ús majoritàriament residencial i comercial.

Penso que és i serà un error plantejar l’ús residencial a tocar de les fàbriques de paper que encara, i que per molts anys, tenim a Sarrià de Ter. Cal preservar l’activitat industrial i hem de fer-la compatible amb els altres usos, generant el mínim de molèsties i impactes negatius; deixant construir habitatges on actualment hi ha el rentat de cotxes, o la zona d’aparcament de davant l’Hotel Nord Gironí, és generar un problema que pot esdevenir conflicte entre l’activitat industrial que actualment hi ha i els futurs veïns i veïnes d’aquests habitatges.

El dia que vam aprovar inicialment el POUM de Sarrià de Ter, els tres grups municipals representats al Ple ens vam poder atribuir la paternitat i/o maternitat d’aquest POUM. Com he esmentat abans, aquest POUM és fruit del treball de diferents equips de govern que, més enllà de diferències més o menys notables en detalls i alguns plantejaments, hem compartit un gran consens respecte els 4 punts cardinals, ja no del POUM, sinó de Sarrià de Ter. ■

ESPAI ESCOLAR [confetti

Paula

David

Míriam Costa Educadora suport aules 2-3 anys

E

ntre totes en el claustre vàrem decidir quines activitats relacionaríem amb aquest tema, tot adaptant-les a les edats dels diferents grups d’infants.

L’aula dels pandes (mixta), les girafes (2-3 anys) i els elefants (2-3 anys) vàrem demanar la col·laboració dels

Pinxos de fruita i glaçons de síndria i taronja, el mes de la salut a l’escola Durant el mes de maig vàrem fer algunes propostes d’activitat amb els infants de l’escola bressol relacionades amb el mes de la salut. pares per a poder fer unes broquetes de fruita.

Les famílies van portar de casa diferents tipus de fruita (poma, pera, plàtan i kiwi), per altra banda la nostra cuinera Ramona va encarregar unes maduixes per a poder donar un toc de color als nostres “pinxos”.

Aquesta proposta es va dur a

terme al menjador de l’escola.

Les educadores van oferir la fruita pelada i tallada amb diferents plats.

Els infants van asseure’s a la seva cadira i primerament van tastar les fruites i seguidament van escollir les que més els agradaven per poder punxar en el seu pal de broqueta.

Un cop acabada la broqueta, els

pDS_57

Marc

infants la posaven en una safata i la vàrem portar a la nevera perquè no es fes malbé.

Després de dinar, la Ramona ens va portar les broquetes de fruita per menjar-les de postres.

Eren boníssimes!!!!

Per altra banda les aules dels coales (1-2 anys) i cocodrils ( 1-2 anys) varen dur a terme una altra proposta: Experimentació amb glaçons de síndria i taronja.

Primerament les educadores varen triturar la síndria, varen fer suc de taronja i ho van posar a les glaçoneres. Després d’esperar uns quants dies perquè els glaçons estiguessin perfectes, els vàrem treure del congelador.

Al mig de l’aula vàrem col·locar dues taules i vàrem oferir els glaçons als infants perquè els manipulessin i tastessin.

Jana

Al cap d’una estona els vàrem oferir culleres i pots de plàstic transparents, per poder emplenar i buidar.

Els nens i les nenes varen jugar, manipular i tastar els glaçons i s’ho varen passar pipa! ■

a Sarrià de Ter

El número 1 en el mercat de segona mà

DONI UNA SEGONA VIDA A AQUELL TELEVISOR VELL O AQUELL ARMARI ANTIC. A MÉS D’AJUDAR A PROTEGIR EL MEDI AMBIENT, GUANYARÀ DINERS!!!

1. Porti els seus articles sense cita prèvia ...I TAMBÉ PER BROCANTERS, ANTIQUARIS I 2. Nosaltres estimem el valor del seu article i vostè decideix COMERCIANTS D’ARICLES DE SEGONA MÀ!

2 Aprofiteu els nostres 2000 m de superfície 3. Signem un contracte 100% transparent per emmagatzemar i vendre els vostres 4. Nosaltres venem i vostè guanya diners! articles d’una manera fàcil i pràctica.

5. Una vegada al mes els seus diners seran transferits al seu compte (Avantatges específiques per a no particulars) 6. El 75% dels articles es venen durant el primer mes 7. Despeses administratives anuals: 10 € c/ Josep Flores, 23 - Sarrià de Ter - www.ecoshop.cat 8. La nostra comissió va del 35 al 50%

Tel. 872 00 09 28

58_pDS

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

Comiat a Enric Ibarzábal

Sopar de comiat.

Montserrat Xandrich i Francisco Directora de l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter

Aquest 31 d’agost s’ha jubilat l’Enric Ibarzábal i González, que ha estat mestre de la nostra escola des de l’any 1979, 33 anys, que aviat és dit.

L’Enric forma part d’aquests mestres inquiets que han fet de tot, de tutor, de secretari, de director, ha publicat llibres de socials, ha organitzat escoles d’estiu, ha estat sindicalista, ...

E

s va incorporar a l’Escola Montserrat l’any 1979, provinent de l’Escola d’Amer, on va estar un curs.

El curs 1979-1980 forma un equip directiu (en aquells moments encara no existia l’equip directiu a les escoles) on ell fa tasques de secretari-administrador, alhora que és mestre a segona etapa d’EGB impartint l’especialitat de

ciències socials i d’educació física.

Del curs 80-81 fins al 84-85, continua sent mestre a segona etapa i participa amb un grup de mestres de diferents escoles en l’elaboració i publicació de llibres de ciències socials per als alumnes de sisè, setè i vuitè juntament amb les guies del mestre. Durant aquests cursos, dins el Moviment de Mestres de Girona, és coordinador-organitzador d’Escoles d’Estiu.

El curs 85-86 torna a ser secretari de l’escola i amb quatre mestres més publiquen unes guies per a mestres i alumnes dins la campanya d’acció cultural de visites escolars de la Diputació de Girona. Aquest mateix curs guanya amb els alumnes de la seva classe el primer Premi Provincial en el II Concurs Estatal d’Educació Vial.

A partir del curs 88-89 i fins al 9192 comença tasques d’alliberat sindi-

cal per STEs, el curs 92-93, però, es reincorpora a l’escola a mitja jornada i comparteix la tutoria de cinquè amb les tasques al sindicat.

Del curs 93-94 al 95-96 és nomenat secretari de nou, quan era director Pere Borràs, i continua amb tutories a cicle mitjà.

El curs 96-97 és nomenat director i ocupa el càrrec fins al curs 99-00.

Del curs 00-01 fins al 06-07 torna a ser secretari.

pDS_59

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

Amb el director Pere Borràs en una aula de l’escola Montserrat

Museu d’Amposta Enric Ibarzábal i l’escultor Agustí Vila.

Finalment, al curs 09-10 s’incorpora a jornada completa al sindicat i és nomenat president de la Junta de Personal, càrrec que ocupa fins al curs 10-11.

L’últim any d’activitat professional la realitza al sindicat.

L’Enric, però, tot i les anades i vingudes al Sindicat sempre estava pendent de l’escola, ens visitava sovint i es preocupava de l’evolució dels alumnes de qui havia estat tutor.

També havia format part del Consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i del jurat dels Premis Sant Jordi del municipi.

Alhora ha estat una persona coneixedora del poble i s’hi ha relacionat. És difícil resumir 33 anys en unes quantes línies, segur que queden al tinter moltes coses. Estic segura que quan llegiu aquestes ratlles, a molts de vosaltres, tant alumnes com pares o veïns, us vindrà al cap algun bon record.

El dia 31 d’octubre li vàrem organitzar un sopar de reconeixement i comiat, on tant companys com Ajuntament, Escola i AMPA li vàrem retre homenatge.

Desitgem que gaudeixi de la seva jubilació.■

Grup 2000-2001

Excursió als Aiguamolls

60_pDS

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_61

SALUT [l’Asma

Emili Marco. Metge de família

L’Asma

L’asma és una malaltia respiratòria freqüent tant en nens com en adults. Els bronquis s’inflamen per dintre i no deixen que surti bé l’aire.

L’asma provoca sibilàncies (xiulets), dificultat per respirar (sensació d’ofec), opressió al pit i tos a la nit o d’hora al matí

COM ES DIAGNOSTICA? Pot ser difícil determinar si algú té asma , sobretot si es tracta de nens menors de 5 anys. El diagnòstic es fa a partir de la història clínica del pacient, els seus símptomes i l’estudi del funcionament dels bronquis amb una prova anomenada espirometria. De vegades es fan proves cutànies, si se sospita una al·lèrgia.

Per al seguiment de la malaltia es pot utilitzar el mesurador del flux espiratori màxim (MFEM) o Peak Flow Meter, que és un petit tub tancat per un extrem i un broquet a l'altre, a través del qual s'expira. La força de l'expiració mou una agulla a través d'un rail instal·lat a l'interior del tub i en paral·lel a aquest. L'agulla es desplaça fins al punt on s'ha produït el màxim flux.

QUÈ ÉS UN ATAC D’ASMA? Un atac d’asma pot incloure tos, opressió toràcica, sibilàncies i dificultat per respirar. Tot es produeix a les vies respiratòries, que són els conductes que porten l’aire als pulmons. Aquestes vies es fan cada cop més petites, com les branques d’un arbre a l’allunyar-se del tronc. Durant l’atac, les parets de les vies respiratòries s’inflamen, per això es fan més estretes. Menys aire entra i surt del pulmó, i el cos produeix una mucositat que encara tapa més les vies.

una altra amb la mateixa malaltia.

Saber quins són els seus desencadenants i com evitar-los és molt important per al seu control.

QUINS SÓN ELS DESENCADENANTS MÉS COMUNS? 1. Fum del tabac El fum del tabac no és saludable per ningú, en particular en les persones asmàtiques. Si tenim asma hem de deixar de fumar.

El fum de segona mà és el fum que origina el fumador i que respira l’altra persona, “ fumador passiu”, i també pot ocasionar un atac d’asma.

Si tenim asma, cal evitar la gent que fuma al nostre entorn, ni a casa, automòbil ni altres llocs on hem de passar molt de temps.

2. Àcars de la pols Els àcars de la pols són uns organismes microscòpics que s’alimenten de restes de pell humana i conviuen amb nosaltres a la llar. Si tenim asma, aquests animalets ens poden provocar un atac. Hem de prevenir-ho amb protectors als matalassos, coixins, tapisseries i catifes. És important no fer servir coixins i matalassos de plomes.

QUÈ CAUSA UN ATAC D’ASMA?

3. Contaminació atmosfèrica Aquesta contaminació pot provenir de fàbriques, automòbils i altres fonts.

S’ha de prestar atenció als pronòstics de l’índex de qualitat de l’aire a traves dels mitjans de comunicació (radio, TV i Internet).

Un atac d’asma pot ocorre quan estem exposats als “desencadenants de l’asma”. Aquestes causes poden ser molt variades i varien d’una persona a

4. Al·lèrgens dels escarabats Els escarabats i els seus excrements poden produir un atac d’asma. S’han d’eliminar les fonts d’aliments i aigües.

62_pDS

Generalment els escarabats es troben en llocs on es menja o deixem restes de menjar. Hem de passar l’aspiradora almenys cada 2-3 dies amb la finalitat de tenir-ho tot net. Utilitzem gels o trampes per escarabats per disminuir la quantitat d’aquest tipus d’insecte a la llar.

5. Mascotes Pràcticament tots els animals de pèl i ploma poden desencadenar un atac: conills, cobais, hàmsters, mones, gossos, gats, lloros, canaris, etc. Els al·lergògens produïts pels animals es dipositen en la pols de la casa i sobre les superfícies d'objectes, coixins, llits, mobles, etc. L'al·lèrgia als animals domèstics pot tardar diversos anys a desenvolupar-se i pot donar símptomes fins a sis mesos o més després que el contacte amb l'animal responsable s'hagi acabat.

6. Fongs i pol·len Els fongs són petits bolets, sense arrels, fulles ni tija i són microscòpics.

Les seves espores floten a l’aire igual que el pol·len de les plantes i arbres i poden ser causa d’asma. Els fongs els podem trobar a qualsevol lloc de la llar, incloent-hi la terra, plantes i fusta podrida.

7. Fum de la fusta El fum producte del foc de la fusta o altres plantes es compon d’una barreja de partícules petites i gasos que irriten les vies respiratòries. Si podem hem d’evitar cremar fusta a casa.

8. Altres Les infeccions associades al virus del refredat, grip i virus respiratori sincicial (VRS) poden desencadenar un atac d’asma. Les sinusitis, al·lèrgies i inha-

SALUT [l’Asma

lacions de productes químics són causes d’atacs d’asma.

L’exercici físic, alguns medicaments (àcid acetilsalicílic i altres antiinflamatoris), el mal temps, inhalar aire fred i sec, alguns aliments, additius i fragàncies també són causa d’agudització d’asma.

Les emocions fortes poden produir una respiració ràpida, anomenada hiperventilació, i a conseqüència desenvolupar una crisi.

medicació arriba directament als pulmons, l’efecte és més ràpid i els efectes secundaris són mínims. No hi ha un sistema d’inhalació millor que un altre, s’ha de triar el que li sigui més fàcil i pràctic. De vegades cal un tractament amb pastilles durant alguns dies i sota supervisió mèdica. Demani al seu metge de família un pla d’acció individualitzat per escrit on consti quin tractament ha de fer de manteniment i què fer en cas de presentar un empitjorament dels símptomes (crisis d’asma).

TÉ TRACTAMENT, L’ASMA? ALTRES MESURES L’asma és una malaltia crònica però amb els tractaments actuals es poden controlar molt bé els símptomes. La medicació manté la seva efectivitat encara que es faci servir de forma continuada i no crea addicció. Els millors fàrmacs per desinflamar els bronquis són els corticosteroides (coneguts com a “cortisona”), que són molt importants com a tractament de manteniment de la malaltia. Per via inhalada la

És molt important no fumar i evitar l’exposició al fum d’altres fumadors.

Eviti l’exposició a la pols de dins de casa i altres irritants: insecticides, pintures, colònies, fums, aire fred, etc.

Es recomana no tenir animals domèstics amb pèl o plomes a casa (gossos, gats, conills, hàmsters, ocells, ...).

Es desaconsellen els humidifica-

dors, ja que poden afavorir el creixement de fongs i àcars.

Faci exercici o algun esport. Les persones amb asma poden fer les mateixes activitats i esports que la resta. De vegades pot necessitar prendre tractament inhalat abans de l’exercici.

S’aconsella vacunar-nos de la grip cada any.

QUÈ PUC FER A CASA SI EMPITJORO? Si tenim una crisi: notem que ens ofeguem parlant o en repòs, o respirem més de pressa del que és habitual hem d’utilitzar el broncodilatador inhalat que ens han donat per quan estiguem pitjor.

Si disposem d’un pla d’acció individualitzat hem de seguir les instruccions.

En cas de dubte o si no millorem, consultarem els serveis sanitaris indicats (metge o infermera de referència, servei d’urgències). ■

pDS_63

LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (2)

Cuina xinesa (i 2)

Francesc Ramió

Bàsicament hi ha sis estils diferents de cuina a la Xina, segons la regió d’on provenen, a saber :

uina Cantonesa, la cuina meridional o del sud.

Cuina de Szechuan, la cuina del centre i l’oest.

Cuina de Hunan, la cuina de la Xina central. Cuina Fukien, la cuina de la costa est. Cuina de Shanghai, la cuina de la Xina oriental. I la cuina de Beijin, la cuina del nord, també tradicionalment la cuina imperial .

A part també existeixen altres divisions d’aquests grups i altres cuines d’influència dels països veïns, així hi ha plats de la cuina mongol, tibetana i les influenciades dels països d’Indoxina. I en particular l’última influència més estesa és la representada pel plat conegut com a Chop Suey, és un invent nor-americà, del xinesos que varen anar als Estats Units a treballar fent el ferrocarril i d’allà s’ha anat escampant.

C

64_pDS

CUINA CANTONESA (PROVÍNCIA DE GUANGDONG)

És la que més coneixem nosaltres, ja que la majoria de restaurants xinesos, establerts a tot el món, es basen principalment en la cuina d’aquesta regió, pel fet que va ser Canton d’on varen sortir els primers i més nombrosos emigrants, que es varen estendre arreu del món, i varen obrir o treballar a les primeres cuines dels restaurants xinesos. Malgrat que la majoria de restaurants xinesos de casa nostra solen ser una barreja de diferents regions. És la cuina més variada i innovadora de tota la Xina. La part sud ha estat sempre més oberta i bolcada a l’exterior que la resta de la Xina, ja al segle XIV, durant la dinastia Ming, varen començar a emigrar cap al sud

d’Àsia emportant-se els seus coneixements culinaris. Però la seva veritable obertura no es fins al 1842, que es firma el tractat de Nankin i la ciutat de Canton s’obre a occident, originant uns forts corrents migratoris cap a Austràlia i Amèrica, en busca d’or i treball.

D’aquesta manera molts varen trobar una nova forma de guanyar-se la vida obrint restaurants de la cuina que coneixien. Tenen la part de costa més llarga de totes les províncies xineses, amb un clima subtropical, amb pluges abundants durant sis mesos, el que fa que tinguin dues collites d’arròs, per tant abundància de menjar. És la província on més carn i peix es consumeix, formant part de la seva dieta el porc, pollastre, ànec i oca, a part de crancs, congre, anguila, cranc de riu, gambes, calamars, vieires, també consumeixen espardenyes de mar ( holo-

LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (2)

turies ), que són tan apreciades com aquí, i ostres, a part de la gran varietat de peixos de mar.

La majoria de plats combinen perfectament amb l’arròs, que se serveix a tots el àpats. Els saltats tots tenen l’aroma especial del “Wok”. La tècnica és molt senzilla però cal seguir acuradament tots els passos, primer escalfarem el Wok ben calent, fins que fumeja una mica, després hi posarem una mica d’oli inclinant el wok, després hi posarem l’all, gingebre i l’escalunya picats. Just quan comencin

a fregir és el moment d’anar-hi posant els ingredients segons el seu temps de cocció, si és carn serà tallada petita i posada a macerar amb antelació.

Quan siguin parcialment cuits, i sense deixar de remenar, mullarem el voltant amb un raig de vi d’arròs. Finalment hi posarem una mica de salsa que tingui algun element espessant, que ens lligarà tots els sucs dels ingredients i ens harmonitzarà el plat.

La cuina cantonesa no és massa picant ni massa condimentada, busca principalment respectar i ressaltar el

KAY CHUP YUE

(PEIX AMB SALSA AGREDOLÇA)

gust natural dels productes cuinats, que han de ser evidentment molt frescos.

El menjar és un dels més grans plaers del cantonesos i no dubten de menjar gat, serp, rat-penat, gos, creient en el seu gran poder afrodisíac. També gaudeixen de les aus de caça, la sopa de tortuga i durant tot l’any dels colomins i el porquet rostit cruixent. ■

ARRÒS FREGIT A LA CANTONESA Ingredients 300 g d’arròs 100 g de pèsols desgranats frescos 100 g de pernil dolç 2 alls porros 2 ous 2 cullerades de salsa de soja oli per saltejar, sal i pebre

Ingredients 1 peix enter de 600 a 700 g (orada, besuc, sard o carpa) 1 tomata picada (sense pell ni llavors) 2 c/s de pinya fresca a daus ben petits 2 c/s de cogombre picat petit 1 pebrot vermell, també picat petit ½ ceba picada 2 grans d’all, molt i molt picats oli de gira-sol Maizena per arrebossar Per la salsa: 1 c/p de maizena, 1 c/s d’aigua per dissoldre la fècula de blat de moro, 3 cullerades de concentrat de tomata, 2 c/s de vinagre, 2 c/s de sucre, sal i 6 c/s d’aigua

Elaboració Bullim l’arròs com tinguem costum, que quedi enter i gens enganxat, i un cop ben colat el deixem refredar.

Bullim els pèsols com tinguem costum, amb els ous fem una truita i la deixarem refredar.

Dels porros n’agafarem la part verdosa, guardant la part més blanca per altres preparacions, el tallarem a tiretes al més fines possibles, allargades, i les saltageu al wok. Desprès saltejarem el pernil tallat a daus i també una mica els pèsols. Perquè no es cremi el porro, el retirarem del centre del wok, mentre anem saltejant els altres ingredients. Al final ho saltejarem tot junt amb l’arròs i ho amanirem amb la salsa de soja i una mica de sal i pebre. Cal que els grans no quedin enganxats l’un amb l’altre, i ho servim ben calent.

Elaboració 1. Un cop ben net el peix, el sequem ben bé perquè no tingui humitat, ni per dins ni per fora, el salem i l’enfarinem amb la maizena, amb la punta del ganivet marquem uns rombes o quadrats, sense arribar a l’espina perquè no es trenqui el peix. El fregim fins que quedi daurat, l’assequem bé d’oli i el deixem en una safata.

2. En dues cullerades d’oli hi saltegem la ceba i l’all, després hi posem la tomata, pinya, cogombre i el pebrot, fent-ho coure tot junt uns segons. Recordeu que a la cuina xinesa els temps són molt breus.

3. Posem la resta d’ingredients, reservant per al final l’aigua i la maizena, que ho posarem al final per lligar la salsa.

4. Posarem la salsa pel cim i servirem el peix.

pDS_65

LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (2)

SOPA AGRA-PICANT Ingredients 100gr. de filet de porc, tallat a tires fines de 5 cm. de llarg 6 bolets xinesos secs 2 porcions de quall de soja ( tofu) 1 l. de brou bo 2 cullerades de gambetes seques 8 c/p de salsa de soja 4 c/s de vinagre de vi ½ c/s de pebre negre acabat de moldre 8 c/p de Maizena 1 ou, batut 2 c/p d’oli de sèsam Elaboració 1. Reeditarem els bolets, amb aigua tèbia un 20 minuts, un cop revinguts els tallem a tiretes fines, i el tofu a daus petits, com d’amanida russa.

2. Posem el brou a bullir en una olla, hi posem el porc, les gambes seques, els bolets tallats, la salsa de soja. Que bulli suaument uns 10 minuts. Afegir-hi el tofu, el vinagre i el pebre. Apart, desfarem la maizena amb una mica d’aigua freda, i la tirarem a la sopa, quant hagi espesseït, traurem l’olla de foc, i tirarem l’ou batut fen un filet, que vagi quedant pres, i com a punt final hi posarem l’oli de sèsam.

POLLASTRE CHUN-PI Ingredients 1 pollastre de 1,200 - 1,400 kg.

2 c/s de vi d’arròs o Xerès dolç 3 c/s de salsa de soja 2 c/p de sal 2 c/s de pela de taronja 5 peces d’anís estrellat 5 bitxos picants secs 1 c/p de pebre de szechuan 2 c/s de sucre 1 c/s de glutamat 1 c/s de vinagre 4 c/s d’oli de sèsam 1 c/s d’arròs fermentat 8 tasses d’oli de gira-sol 3 tasses d’aigua Elaboració 1. Un cop net el pollastre, el desossem, però només traiem la carcassa, no tots el óssos i el fem a bocins de la mida d’una nou, i el marinem amb la següent barreja, 2 c/s de salsa de soja, 1 c/s de vi d’arròs i una c/p de sal, ho barregem be i ho deixem reposar de mitja a una hora.

2. Fregirem el pollastre en el wok, amb foc ben viu, i no pas massa cuit, el guardem en lloc tebi.

3. En el wok posar-hi tres cullerades d’oli i fregir-hi l’anís estrellat, el bitxo picant, la pell de taronja i el pebre, ho farem coure fins que quedi tot d’un color marró.

4. Un cop la preparació anterior ha quedat d’un color marró per igual, hi afegirem el pollastre, l’aigua, la sal, salsa de soja, vi d’arròs i l’arròs fermentat. Ho fem coure perquè es vagi reduint i espesseint la salsa, al final hi posarem el vinagre i la cullerada d’oli de sèsam i estarà a punt per servir.

66_pDS

CUINA DE SZECHUAN Cuina de Szechuan, és una cuina forta, que combina sàviament els ingredients fumats, secs, verdures confitades amb productes frescos, equilibrant, molt encertadament, els sabors picants amb els agres, dolços i salats La província de Szechuan està situada al centre de la Xina, una mica aïllada per cadenes muntanyoses. Té un clima molt fred a l’hivern, però la resta de l’any és calurosa i humida, cosa que fa que pugui tenir molts i diversos cultius.

Szechuan va conèixer el seu màxim esplendor a l’època de la dinastia Han, al segle II d. C. El que més contribueix a donar la personalitat a la seva cuina es el famós pebre de la zona, s’utilitza tant fresc com sec. És un picant una mica enganyós, en un principi sembla que no pica molt, però tot de cop t’explota a la boca una picantor que t’omple tot el paladar amb una força increïble, cosa que fa que s’hagi d’anar en compte en el seu ús si no volem arruïnar l’àpat.

Els xinesos de la zona els hi agrada molt combinar sabors, i sempre contraposen, com a mínim, dos gustos triats entre agre, salat, picant i dolç, moltes vegades utilitzats i combinats tots a l’hora. És famosa la sopa picant i agre, popularitzada a la majoria de restaurants xinesos. El peix amb salsa de vinagre picant, és una forma de realçar el gust quasi dolcet del peix, que solen ser carpes de l’arròs, carpes criades en bases grans als camps d’arròs i que sempre tenen a punt i evidentment fresquíssimes.

De totes maneres la salsa mes utilitzada es la “tou pan jian“ una pasta que es ven en pots de vidre i composta per pasta de soja, gingebre, all, ceba i pebre de szechuan, resulta menys picant que el pebre sol, i més aromàtic, s’utilitza molt en guisats i verdures ofegades. També és molt popular la utilització de la mostassa i el sèsam, per exemple el pollastre bang- bang, bullit i tallat a tires amb salsa de sèsam picant. És curiós una salsa de peix que no té ni una mica de peix, és una salsa a base de gingebre, ceba, all i mongetes negres, i dóna un gust que recordaria al peix i d’aquí el seu nom.

La conservació dels aliments sempre ha estat una de les preocupacions de la Xina central, regió molt aïllada per les muntanyes, per això la gran quantitat d’aliments salats i adobats amb vinagre. Una de les més populars és la d’una planta de mostassa salada amb bitxo picant, anomenat “ja ts’ai”, s’utilitza molt tallat a trossets i saltejat amb bocins de carn, tallats ben petits.

La cuina camperola es la més dominant a Szechuan, degut a l’existència històrica de terratinents poderosos a tot la zona, varen desenvolupar una cuina molt rica en espècies, malgrat utilitzar coccions senzilles, però amanint els aliments amb salses molt gustoses i amb gran barreja de espècies i picants. ■

ues

ESPORTS[la nova web UES

La nova web UES

www.maduixadisseny.com

Aquesta és ja la segona temporada que va començar a prendre forma la nova pàgina web de la U.E. Sarrià, un lloc que cal visitar per estar al dia de l’actualitat del club: horaris d’entrenaments, dies de partits de totes les categories, fotografies dels jugadors en acció, i ara, fins i tot, com a novetat, els partits a casa del primer equip en directe.

a idea de “modernitzar” l’antiga pàgina de la UES va sorgir en detectar la importància que els socis (pares i jugadors) estiguin informats en tot moment dels esdeveniments del club, tant a nivell esportiu com de lleure, sense haver de ser físicament al club.

Principalment els pares es trobaven amb la necessitat de conèixer amb una certa anterioritat els dies de partits, horaris i desplaçaments dels seus fills; també teníem força material de l’ascens a la divisió de plata de l’any 2010 (que va ser un any històric pel club a nivell esportiu), volíem mostrar al soci totes les fotografies, els vídeos i els reportatges de premsa que sense una eina com la pàgina web, difícilment hauríem pogut exposar; també volíem poder compartir les fotografies que els pares fan durant els partits als seus fills; i sobretot, volíem plasmar gràficament

L

totes les seccions del club.

Amb tot aquest material i les nostres idees, ens vam posar en contacte amb el president (José Arroyo) i el vicepresident (Guillem Mallola) per fer una proposta totalment altruista per poder portar a terme una pàgina web més moderna, interactiva i actualitzada per al club, comptant sempre amb el compromís de la junta directiva de poder-nos aportar tota la informació al dia de federacions, partits i esdeveniments.

Al gener del 2012 es comença a treballar en la maquetació de la pàgina recopilant informació i intentant captar tota l’ajuda possible de socis, junta i aficionats.

El 6 de febrer, definitivament engega la pàgina www.unioesportivasarria.com, amb gran acollida per part dels mitjans de comunicació (ràdio i premsa) i socis.

Durant els primers sis mesos sor-

geixen canvis constants i enquestes entre els socis per poder recopilar tots els seus suggeriments i necessitats per a la maquetació definitiva a partir de juliol de 2012, ja encarant la nova temporada.

En tot moment es manté una estreta relació recíproca entre la UES i Ràdio Sarrià que ens permet l’intercanvi d’informació, fotografies, reportatges i articles.

En aquests moments, tot just hem començat a retransmetre els partits de 1ª Nacional conjuntament amb la retransmissió de Ràdio Sarrià per Streaming. Una proposta molt interessant per a tots els que volen veure el partit, però que, per la raó que sigui, no poden anar al pavelló i una novetat que pocs clubs d’handbol tenen a les seves webs.

També com a novetat disposem d’una botiga on-line on es poden

pDS_67

ESPORTS[la nova web UES

adquirir tots els productes esportius del club amb una presentació virtual i uns preus molt competitius.

Disposem de pàgina de facebook i twitter, on se segueixen tots els partits en col·laboració amb Retransmissions d’Handbol de Ràdio Sarrià i on es promocionen els propers partits i esdeveniments del club.

Cal destacar que dins de la secció multimèdia es pot trobar tot el material històric i explicatiu dels lligams entre la Unió Esportiva Sarrià i el poble de Sarrià de Ter i en aquests moments

68_pDS

estem treballant en un ampli dossier de la història de la UES (aportat per un soci), que volem afegir a la nostra pàgina i que aviat veurà la llum.

Ara mateix hi podem trobar vídeos, fotografies i dossiers de premsa dels dos últims anys, coincidint amb l’ascens a la divisió de plata, derbis i altres esdeveniments com fases, campionats internacionals i campionats d’Espanya.

Dins de la galeria de fotos podem trobar les fotografies de tots els equips del club classificades per categories i temporades, on per cert, tots aquells que tinguin fotografies de partits que desitgin compartir a la web, ho poden fer a través del mail: uesarria2012@gmail.com.

L’àrea del soci està pensada perquè el soci, mitjançant el seu número de carnet, pugui accedir a documentació (actes de juntes, assemblees, codi intern...) i informació exclusiva. Qualsevol soci que en vulgui tenir accés només ha de sol·licitar-ho mitjançant la pàgina web.

Hi ha diferents canals per posar-se

en contacte amb el club a través de la pàgina web: la secció de blog (comentaris a les entrades), la de contacte (adreça de correu electrònic) i la de suggeriments (bústia de suggeriments), per a qualsevol dubte, sol·licitud, suggeriment o simplement per deixar un comentari.

De mica en mica anem ampliant la quantitat de patrocinadors que volen formar part de la nostra pàgina, ja que la seva afluència de visitants a dia d’avui supera els 35.400 i una mitjana de 110 visites diàries, cosa que representa una molt bona promoció per a totes les empreses que exposin els seus anuncis.

Gràcies al treball en equip continuat entre el coordinador Víctor Espeso, l’administrador de la pàgina Valentín Fuster a través de www.maduixadisseny.com i de la junta directiva del club, la pàgina es manté totalment actualitzada amb un gran treball de recerca i informació activa.

Tenim el convenciment que són els socis i simpatitzants els que amb el seu suport i col·laboració mantenen activa i fan de la pàgina una eina indispensable per al dia a dia del club. És per això que convidem i animem a tots els amants de l’esport, de l’handbol i de Sarrià de Ter a visitar la nostra pàgina web..■

ESPORT[13è criterium esportiu

13è Critèrium esportiu Jordi Paretas i Falgàs Regidor d’esports

Aquest és ja el 13è Critèrium esportiu que se celebra en el nostre municipi, la festa de l’esport on els protagonistes són els esportistes i les seves entitats esportives, i que, any darrere any, dóna el tret de sortida a una nova temporada esportiva.

quest any hi ha hagut novetats, hi han participat 11 entitats i uns 700 esportistes, amb un format més proper, mes àgil i més esportiu.

A

Com he dit molts cops, en aquest dia, en aquesta festa esportiva, volem potenciar l’esport en general, donar a conèixer la gran varietat de clubs que tenim a Sarrià de Ter i que tothom entengui l’esport com una eina d’educació, integració i a la vegada una bona manera de fer salut.

Com cada any, dins el Critèrium es fa el reconeixement dels esportistes que han destacat durant la temporada i que des dels seus clubs es vol premiar la seva constància, esforç i dedicació.

pDS_69

ESPORTS ESPORT[13è criterium esportiu

PREMIATS NO SÈNIORS U.E. SARRIÀ Cadet Adrià Serrano Font GIMNÀSTICA A. SARRIÀ Cadet Alba Torrent Duran C.B. SARRIÀ Mini-Masculí Oscar Gálvez López F.C.SARRIÀ Cadet Adrían Aranda Beltrán FLAG FOOTBALL Infantil Enric Sansalvador SÈNIORS U.E. SARRIÀ Sènior Jordi Badia Ortega C.B.SARRIÀ Sènior Sònia Arribas Romero WOLVES Sènior Fina Orellana C.C.SARRIÀ Sènior Oriol Grebol

I un reconeixement a alguna persona que ha estat vinculada a l’esport, que aquest any ha estat.........

MENCIÓ ESPECIAL · Fèlix Castellanos León, en reconeixement a la seva dedicació al món esportiu sarrianenc

La novetat d’aquest any va ser el partit de handbol de la Unió Esportiva Sarrià contra el F.C. Barcelona, un partit del màxim nivell i dels que molt poques vegades es poden veure al nostre poble. Des del consell esportiu es va decidir fer-lo més esportiu, que any rere any es pugui fer una exhibició dels diferents esports, per no només NOMINACIONS ESPECIALS (Plaques) donar a conèixer els clubs, sinó que també es pugui fer una demostració sobre el terreny de la · L’equip Sub 13 del Club Wolves Sarrià feina feta pels clubs, i una demostració de com Per ser campió de la Copa Catalana i campions d’Espanya són els diferents esports del nostre municipi.

Aquest any ha estat el handbol, el proper any serà · L’equip Sub 15 del Club Wolves Sarrià un altre club, d’entre tots els que formen part Per ser campió de la Copa Catalana i campions d’Espanya d’aquest consell esportiu de Sarrià de Ter. Les novetats han sigut importants i mirarem · Grup BENJAMÍ de Funky Sarrià entre tots de donar el màxim de protagonisme a Per ser el primer classificat a la Jornada Intercomarcal del Gironès una festa de la qual participem molts dels Sarrianencs i Sarrianenques. Segurament l’any que ve · Grup PRE-BENJAMÍ de Funky Sarrià tindrem més novetats!!!

Per ser el primer classificat a la Jornada Intercomarcal del Gironès No vull acabar sense desitjar una bona temporada a tota la família esportiva de Sarrià de Ter i per · A la Laia Aymerich Vivas sobre de tot molta esportivitat i respecte. ■ Per ser la 1ª classificada a la Fase Copa Consell, a la Fase Comarcal dels Jocs Escolars i la Fase Territorial dels Jocs Escolars de Catalunya Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter i Ràdio Sarrià

· Guillem Lozano i Figuerola Per ser jugador internacional amb Selecció Espanyola, classificada quarta a l’Europeu U18 d’Handbol 2012

70_pDS

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

No cal prendre’s la vida gaire seriosament. Tampoc no en sortirem vius...

Editorial In, inde, etc. Després de la multitudinària manifestació de l’Onze de Setembre (3.200 persones segons la guàrdia urbana), els diferents partits han pres posició.

El PP (Partit Phalangista) assegura que cal espanyolitzar els catalans. El PSOE (Podem Seguir O Estrellarnos) i la seva filial catalana el PSC (Podríem Ser Collonuts) han manifestat la seva clara però revisable opció pel pseudofederalisme amb decisió però sense presses.

CiU (Catalanistes Independentistes Únics) tenen clar que s’ho volen menjar tot, mentre que ERC (Estem Reciclant-nos en Convergents) s’han quedat amb el pas canviat.

Per la seva banda ICV-EUA (Intentem Cercar Vots Esperem Una Ajudeta) segueixen erra que erra contra les retallades.

Els petits partits separatistes, conseqüentment, continuen separats. Ens esperen temps apassionants.

Sam Enfot, TSN, Redactor sense Cap. Tòpic trenquing Els tòpics desdibuixen la realitat per fixar-ne una de diferent que és a la llarga la que preval. Per això, per una qüestió de salut mental, és tan important trencar tòpics.

Al nostre país avui vivim immersos en tres grans tòpics d’alta volada que jo estic disposada a trencar: -No parlar d’independència.

-No veure ni un partit del Barça.

-No anar a caçar bolets.

Potser no serveix per res, però m’he quedat d’allò més a gust.

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

Internacional Què no donarien els governants de Portugal o de Grècia perquè el debat al seu país i les protestes al carrer fossin per una possible secessió de l’Alentejo o el Peloponès, enlloc de per les maleïdes retallades, oi senyor Artur?

Potser per això el ministre espanyolitzador i el conseller policíac donen carnassa a la bèstia, perquè creixi, oi senyors Wert i Puig?

Xosé Dimitros, TSN, Lisboa, Atenes.

Desmentits -No és cert que l’AMPI (Associació de Marits i Pares Impresentables) hagi decidit fer soci d’honor en Homer Simpson perquè els redimeixi a tots.

-No és cert que després de les eleccions, davant la possible victòria de CiU, l’oposició proposi canviar la lletra del Cant dels Segadors: Catalunya Convergent tornarà a ser pobra i minsa, endarrere aquesta gent que ens retalla i ens castiga.

Bon cop d’alfals!

Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Civisme L’ajuntament de la capital veïna ha decidit multar els qui vagin sense samarreta, els qui fumin pel carrer, els qui llencin burilles a terra, els qui mengin o beguin pel carrer, els qui els seus gossos lladrin de nit, etc.

Renoi! Quina fal·lera sancionadora!

Potser volen una ciutat de fireta, de pessebre, això sí: sense caganer, és clar...

Carlus Puigdevall, TSN, Girona.

Elbert Hubbard

Campanya Per increïble que pugui semblar, els responsables de campanya de CiU van descartar aquest eslògan electoral que els vam oferir per un preu mòdic.

El 25 de novembre ciu,ciu,ciu Només m’heu de votar a mi només a mi, només a mi sóc el millor de la colla.

Si em voteu la farem grossa ciu, ciu, ciu Realment incomprensible!

Amadeu Vot, TSN, Plaça de Sant Jaume Literatura Si Cervantes hagués escrit avui El Quixot, segur que hauria canviat allò de “con la Iglesia hemos topado...” pel més actual “con La Caixa hemos topado, amigo Sancho” Miquel Servant, TSN, El Tobós.

La Reivindicació Aquí seguim, exigint el desmantellament d’allò que el sentit comú ja hauria d’haver eliminat: la tenebrosa àguila feixista que penja del Pont de l’Aigua.

Però com que el sentit comú és el menys comú dels sentits, ho repetirem un cop més: La gallina a la cassola!

samenfot.blogspot.com

pDS_71