Parlem de Sarrià 106

sumari

AJUNTAMENT. Treballem per dedicar tots els recursos, esforços...

Sarrià de Ter ha estrenat el nou equip de Joventut!

Activitats i serveis de l’oficina municipal d’atenció a la gent gran Jornades de la Dona Treballadora ENTITTATS. Cantaires de Sarrià Dones més que mai Esplai PL Grup de dones CULTURA. Ajuntament. La cultura no s’atura Biblioteca Emília Xargay en xifres Carnestoltes 2020 Llibres. “Los crímenes de Alícia” “Pluja d’estels” “Personals i transferible” “Largo pétalo de mar” 29 Mostra de teatre al teatre Centre Març-abril 2020 a Sarrià de Ter sota el Covid 19 ESPAI 2.0 Tancats a casa, oberts al món L'ENTREVISTA. Emili Marco Segarra QUADERN D'APUNTS OPINIÓ. PSC. La nova realitat JxC. La nova normalitat?

PAS. La crisi després de la pandèmia CD’S. Relleu a Ciutadans Tots som Ràdio Sarrià DOSSIER D’HISTÒRIA. Mn Josep Casassa Tassis Cristòfor Colom no era català...

ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. XVII Jornades de la Dona Un pati amb més jocs i colors a l’Escola Montserrat L’Escola confinada, 3r trimestre del curs Institut Sarrià de Ter. L’Institut “ha continuat obert” durant el confinament Confetti. El joc lliure de construcció a l’escola Bressol A l’EBM Confetti no ens hem aturat!

ESPORTS. Rítmica CP Sarrià-Sant Julià Gerunda F.C. UES THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 12 12 15 17 20 22 24 25 27 28 30 31 32 33 37 40 42 44 47 48 50 50 52 54 56 66 78 82 84 84 86 88 89 90 91 92 99

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Alcalde i regidors Ajuntament, Raquel Sala, Jubilus, Cantaires de Sarrià, Dones més que mai, Esplai PL, Cultura Ajuntament, Anna Sala, Mireia Masó, Junta del teatre del Centre, Raimonda Coll, Quim Rodríguez, Narcís Farroni, Enric Porcar, Poble Actiu Sarrià, Tots som Ràdio Sarrià, Montserrat Xandrich, Estel Turbau, Albert Bayot, Montse López, Elena Batllori, Aïda Masdemont, Club Gimnàstica Sarrià, CP Sarrìà-St. Julià, Carles Teixidor, Lidia Bonilla, Cristina Capell, Xavi Rodríguez Portada: Sarrià de Ter, des del Pont Major, pintura de Mn Josep Casassa Tassis, propietat de Montserrat Molar. Foto cedida per Josep Rodríguez Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

EDITORIAL

TEMPS DE PANDÈMIA Gairebé totes les entitats i organitzacions de Sarrià de Ter han migrat cap a eines digitals per fer front al confinament obligat a causa de l’expansió del virus, covid-19. En aquest número, hi trobareu molts exemples del que s’ha fet durant aquest temps. Com en la pel·lícula, Mentre dormies, a banda de les trobades digitals de professors, mestres i alumnes, de la gestió de continguts, s’ha fet feina de portes endins: el nou pati de l’escola Montserrat, les millores a l’escola bressol, el nou parquet de la UES, la gestió de Jubilus i els Serveis Socials de l’Ajuntament, la gestió de l’equip mèdic del CAP de Sarrià de Ter, la utilització de la cuina de l’escola bressol per preparar menús per famílies amb problemes.. Han estat mesos molt complicats, amb restriccions molt severes que haurem d’evitar es repeteixin, bé sigui amb el rastreig digital, bé sigui amb tancaments “quirúrgics”. Les conseqüències del confinament total, de la pèrdua de llibertat, de la manca de mobilitat, de la vulnerabilitat de moltes famílies s’haurien d’evitar, així com la caiguda de l’activitat econòmica tal com s’ha produït, amb les conseqüències sobre l’ocupació que se’n deriven. De la mateixa manera s’ha de demanar un finançament adequat per a la sanitat pública i pels professionals, que han demostrat prioritzar la nostra salut tot i els riscos que han hagut d’assumir.

A la nostra comunitat, la crisi sanitària ha suposat la pèrdua de persones molt estimades. Els cantaires ens recorden a l’Assumpció Viñals, sarrianenca que va formar part de la coral i que participà en moltes activitats veïnals i de la qual, com ha succeït a d’altres famílies, ha quedat pendent el comiat.

MN. JOSEP CASASSA TASSIS El treball de recerca de Jordi Duch sobre Mossèn Josep Casassa Tassis ens descobreix un personatge polifacètic de Sarrià que defineix com “amant de les tradicions, les creences, llegendes i dites populars”. En les seves paraules, “quan un s’adona de la seva extensa obra, escrita en tan poc temps de vida, hom pensa que aquest sarrianenc hauria esdevingut un dels folkloristes més importants de les terres gironines i, per extensió del nostre país”.

Ja en temps de la revista Poble, en Joan Casassa Ametller, nebot de Mn. Josep Casassa i fill de Narcís Casassa, també mort durant la Guerra Civil, va intentar que es publiqués la biografia de Mn. Josep, amb la contribució de Mn. Camil Geis del Pont Major, el qual el va conèixer al seminari. Gairebé 40 anys més tard, ho hem aconseguit, amb l’ajut dels familiars, d’en Narcís Casassa Font, de Montserrat Molar Casassa i d’en Josep Rodríguez Molar, que servaven material i obra de l’escriptor, poeta i pintor.

Un treball que enriqueix la memòria del nostre poble i que serveix per rescatar-lo de l’oblit.

CRISTÒFOL COLOM, GENOVÈS A més d’això i dels materials de cada secció de la revista, de l’apartat dels llibres, de la cultura, de l’esport i l’educació, hi trobareu un dossier d’història sobre la figura avui ben controvertida- de Cristòfol Colom. Colom, no va ser un personatge català de cap manera ni ens fa cap falta que alguns historiadors s’escarrassin a demostrar que ho fos. Colom era genovès tal i com posen sobre el paper també els historiadors del llibre de publicació recent, Pseudohistòria contra Catalunya, (Eumo editorial, 2020,Vic). n

pDS_3

AJUNTAMENT

TREBALLEM PER DEDICAR TOTS ELS RECURSOS, ESFORÇOS I ENERGIES PER INTENTAR PAL·LIAR ELS EFECTES DE LA CRISI DE LA COVID19 Alcalde i Regidors de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Al llarg d'aquests dies de confinament, no ens hem aurat ni un moment en la nostra tasca diària.

A més, tècnics i regidors hem estat buscant contínuament propostes i solucions per tal d'alleugerir les diferents problemàtiques que han hagut d'afrontar els nostres veïns i veïnes, empreses i comerços del nostre municipi.

A

quí us deixem un resum del que s'ha fet fins ara i del que ja està planificat fer. No ens aturarem aquí. Mantindrem la recerca de totes les possibles ajudes per afrontar la greu crisi que estem vivint, i la que malauradament vindrà a partir d'ara en l'àmbit econòmic i social.

I ho fem com sempre ha estat el nostre tarannà, amb fets i no paraules. Tocant de peus a terra i sense fer volar coloms. Amb propostes viables, eficients i eficaces. Perquè al cap i a la fi, els diners amb els quals s'han de fer realitat són de tothom, i la seva gestió ha de ser el màxim d'acurada possible.

ALCALDIA

4_pds

• Coordinació de la continuïtat dels serveis bàsics del municipi com l’enllumenat, la neteja viària, serveis de recollida de deixalles, neteja i desinfecció d’espais públics, brigada i cementiri.

• Reunions setmanals del CECOPAL, «Centre de coordinació operativa local», des de l’inici de la pandèmia. En aquestes reunions hi ha el cap de la Policia local, el cap de Protecció Civil, el cap de la Brigada, la tècnica de Promoció Econòmica, el tècnic respon-

sable d’enllaç entre brigada i la resta de departaments i el mateix alcalde.

• Reunions setmanals amb tots el tècnics de l’Ajuntament per avaluar el bon funcionament del teletreball i els serveis mínims.

• Reunions diàries amb el cap de la Policia local per avaluar i dissenyar les estratègies a seguir o les directrius d’altres organismes.

• Reunions diàries amb la resta de regidors per seguir amb detall totes les propostes i consensuar-ne de noves.

AJUNTAMENT

REGIDORIA DE SERVEIS SOCIALS, GENT GRAN I SALUT

• Reunions diàries amb Secretaria i Tresoreria per fer un seguiment de tota la documentació rebuda per les diferents administracions a l’Ajuntament i per detallar l’estat de l’economia del propi ens.

• Reunions setmanals amb alcaldes de l’entorn per parlar de les accions fetes.

• Seguiment dels plans de millores i obres de l’empresa Hinojosa.

• Contacte setmanal amb el Consell Comarcal del Gironès, la Diputació i els diferents departaments de la Generalitat.

• Comunicació amb el Xaloc i diferents entitats financeres per garantir la liquiditat de l’Ajuntament en el cas de patir tensions de tresoreria.

• Garantia de pagament de tots els treballs fets dels industrials i autònoms per l’Ajuntament fins a dia d’avui.

• Des de Serveis Socials atenen mitjançant teletreball el dia a dia i sumen accions pròpies de la situació i la demanda degut a la Covid. Seguiment de casos mitjançant trucades telefòniques en coordinació constant amb l'equip intern i extern del CBS i amb altres serveis com Jubilus.

•Repartiment d'aliments en coordinació amb el Consorci de Benestar Social.

• Des de l'Oficina Municipal de Gent Gran es realitzen trucades de seguiment a totes les persones usuàries dels serveis i activitats; Servei Respir, activitats i Atenció Psicològica.

•Servei Bon dia (trucades a primera hora del matí) per aquells casos en què s'ha detectat solitud i necessitat de suport psicològic.

•Trucades a totes les persones majors de 70 anys empadronades al municipi a través de l'equip de Jubilus. En total 714 persones. Seguiment personalitzat setmanalment en els casos que es detecta necessitat de suport. Els casos que detecten amb més fragilitat es deriven directament a Serveis Socials. De les persones que no es disposa de telèfon, la Policia municipal s'ha encarregat de fer el porta a porta.

• Trucades de seguiment des del CAP a persones grans amb diferents patologies.

•Des de l'Associació de Protecció Civil s'ha fet una crida de voluntaris que a demanda del CECOPAL s'activen per fer qualsevol acció que es necessiti (compra d'aliments, medicaments, o altres necessitats ).

•Repartiment de 67 targetes moneder per garantir la continuïtat de les beques menjador. En el procediment es va posar al centre el respecte i informació cap a la persona i es va tenir en compte el moment vital de fragilitat durant la crisi de la Covid.

•Crida de pisos buits per tal que els

pds_5

AJUNTAMENT

propietaris ofereixin a cedir per tal que els professionals sanitaris s'hi puguin hostatjar. Tot a través de l'Associació d'Apartaments Turístics i diversos professionals del sector immobiliari de les comarques gironines.

•Programa diari a través de Ràdio Sarrià destinat a l'Activitat Física per la Gent Gran. La fisioterapeuta de Jubilus prepara càpsules d'exercicis d'uns 10 minuts de durada, i s'emet cada dia a les 12h i a les 18h.

•Fer extensiva a les persones majors de 65 anys la proposta per Sant Jordi d'escriure un text, un relat, una poesia, etc., i enviar-ho a través de missatge de veu al programa de Ràdio Sarrià especial per Sant Jordi.

•Adhesió a través de Jubilus al projecte #Compassats. Un projecte per acompanyar amb música i activitats musicoterapèutiques a les persones que conviuen amb l'Alzheimer durant el confinament pel coronavirus.

•Proposta d'activitats a través de la web de Jubilus per un confinament saludable.

•Activació del Servei local de Teleassistència dirigit, principalment, a persones d'edat avançada i amb malalties cròniques a través de DIPSALUT. •S'ha dotat als treballadors que fan treball presencial dels corresponents Equips de Protecció Individuals i s'han posat pantalles protectores de metacrilat als llocs de treball corres-

6_pds

ponents. Es crea el pla de contingència per als treballadors i es facilita el teletreball i la conciliació familiar.

• Adhesió a la Iniciativa popular #Compartimwifi.

• S'ha fet una crida a la població per facilitar material sanitari de protecció, bates, mascaretes, pantalles, etc.

• Ajuda en la iniciativa popular per la creació de mascaretes casolanes i distribució a comerços i farmàcies.

• S'ha posat a disposició el Pavelló municipal al Departament de Salut per qualsevol emergència o necessitat que pugui sorgir.

• Suspensió dels llançaments per contractes de lloguer d'habitatge i per persones vulnerables. Fins que els serveis socials trobin mesures alternatives. Pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer d'habitatge que finalitzin la durada per un termini suplementari de sis mesos.

• Moratòria automàtica per al pagament de la renda de lloguer de contractes d'habitatge.

• Modificació de les condicions contractuals per contractes de lloguer d'habitatge, sempre que es demostri situació de vulnerabilitat econòmica.

Tot això s'està gestionant a través de SS i l'Oficina d'Habitatge del CCG. • Seguim treballant per tal de poder garantir l'oferiment dels ajuts municipals i facilitar l'accés al casal municipal als joves i infants del municipi. Es destinaran 10.000 € del pressupost municipal per tal de poder subvencionar a totes les famílies que s'hi puguin acollir a través de SS. • S’ha impulsat conjuntament amb l'EBM Confetti l'obertura de la cuina de l'Escola Bressol Municipal per tal d'oferir un menú diari a les famílies més vulnerables del municipi.

• S’assumirà el 25% del preu del Casal Municipal d'estiu i ajudarà econòmicament amb el sobrecost per l’increment de la ràtio.

AJUNTAMENT

REGIDORIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

REGIDORIA D’HISENDA I ENSENYAMENT • Nou calendari de Xaloc d’ajornament d’impostos: • Ajornament del pagament de les quotes de l’Escola Bressol Confetti fins a la finalització del confinament a l’espera que el Departament d’Educació es pronunciï per tal de valorar el manteniment de les dates de preinscripció fixades ( 6 al 13 de maig ). En qualsevol cas serien online, en algun cas excepcional s’intentaria poder fer-les presencials (1 progenitor).

• Estudi de diferents vies de finançament per afrontar qualsevol situació social i empresarial del nostre poble que ens podem trobar envers la situació que s’està vivint.

• Comunicació constant amb els quatre centres d’ensenyament amb alumnat de Sarrià de Ter: Escola Bressol Confetti, Escola Montserrat, Institut de Sarrià i Institut Narcís Xifra, per intentar cobrir i pal·liar les necessitats que tenen els alumnes respecte a la situació actual que tenim.

• S’ha subministrat connexió internet a tot l’alumnat que en necessitava dels centres educatius. Des de l’Institut ja es varen subministrar els dispositius necessaris per als alumnes i des de l’Escola Montserrat també se subministraran a l’alumnat que ho necessiti.

• Condonar el pagament de la taxa als marxants obligats a no parar, durant les setmanes que no hi ha hagut mercat.

• Condonar el pagament de la taxa per l'ús del Coworking-221 pel seu tancament obligat. Assessoria per a les empreses, autònoms, i treballadors en situació ERTES/ERO, aquest servei és gratuït gràcies a en Joan Masdemont. És un servei per tot el comerç i professionals del municipi.

• Servei d'Orientació Laboral online.

Es fan les orientacions per videoconferència. Se n'han fet prop d'una vintena.

• Condonar el pagament proporcional per l'ús de via pública als bars i comerços amb terrassa, que s'hagin vist obligats al tancament.

• Reduir proporcionalment la taxa d'escombraries dels comerços i equipaments que s'hagin vist obligats al tancament.

• Facilitar la sol·licitud dels ajuts que es vagin publicant.

• Facilitar l'accés a l'Idecat mòbil ajudant a la seva instal·lació i assessorant sobre el seu ús.

• Preparar una campanya de comprar en xarxa al comerç i a les empreses de proximitat, tant per a clients, com entre elles.

• Realitzar un cens porta a porta del teixit empresarial (empreses, comerços, industrials, etc.) per saber el grau d'afectació detallat de cada una de les empreses del municipi (no s'ha enviat un qüestionari online, s’han fet visites cara a cara per a conèixer de primera mà el que està passant). Les ha realitzat el personal de la regidoria juntament amb regidors.

• Elaboració d'un estudi del grau de maduresa tecnològica dels comerços

de Sarrià, a fi de fer una proposta acurada del tipus de formació i ajuts que cal per tal d'empoderar-los tecnològicament. Ja l'han començat a realitzar els tècnics de l'àrea.

• Elaborar una campanya en vídeo per part del jovent del poble, per promoure el comerç de proximitat. Es treballarà conjuntament amb l'àrea de Joventut. S'està redactant un breu projecte i es realitzarà tan aviat com puguem.

•Incentivar l'associacionisme comercial, mitjançant el pagament de la primera quota anual de cada nou comerç que s'afegeixi a l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter per part de l'Ajuntament, amb l'objectiu de tenir una associació forta, representativa, activa i renovada.

• Conjuntament amb la regidoria d'Hisenda, reformular el pressupost de l'àrea per esmerçar els recursos econòmics en possibles ajuts directes.

• Creació de la Taula de Promoció Econòmica amb la participació dels principals agents econòmics i socials del municipi i aquells supramunicipals que es consideri oportú.

El seu objectiu és traçar conjunta-

pds_7

AJUNTAMENT

les terrasses per tal d’encabir un número més gran de taules i cadires, assegurant el compliment de les mesures de seguretat per evitar el contagi de la malaltia.

• Promoció de la APP “lacompra” a través d’un conveni amb l’empresa Interactiu, posant-la a disposició dels comerços i usuaris del municipi de manera gratuïta.

REGIDORIA DE NOVES TECNOLOGIES I COMUNICACIÓ

ment un camí a seguir a partir d'ara per tal de redreçar al màxim tots els problemes que puguin sorgir per aquesta crisi.

• Iniciativa adreçada al comerç local, autònoms i empreses del nostre municipi. Podran sol·licitar una campanya de promoció amb falques de publicitat que s’emetran a Ràdio Sarrià durant un mes, i amb cost zero.

• Campanya de comerç de proximitat i promoció de la gastronomia de Sarrià.

• Allargar fins a final d’any l’exempció de pagament de la taxa d’ocupació viària de les terrasses.

• Permetre ampliar la mida legal de

8_pds

• Mitjançant la col·laboració de la companyia ADAMO, s'ha instal·lat connexió a Internet de Fibra Òptica a totes les famílies que no tenien accés a la xarxa per seguir el darrer trimestre del curs. S'ha fet a alumnes residents al nostre municipi de l'Escola Montserrat i els Instituts de Sarrià de Ter i Narcís Xifra de Girona.

• S'ha facilitat l'accés al teletreball a tots els treballadors de l'Ajuntament, per tal d'evitar al màxim la seva presència a l'edifici consistorial.

• Aquestes setmanes també s'ha fet la portabilitat cap a les companyies Orange (mòbils) i Movistar (fixos), guanyadores del concurs de Localret (amb qui estem adherits). Ens estalviarem un 75% de la facturació actual.

• S'està fent un gran esforç de transparència via xarxes socials i pàgina web municipal per a fer arribar a la població el màxim possible d'infor-

mació oficial i verídica, i així lluitar contra la viralització de falses dades i informacions.

• Ràdio Sarrià està sent un gran altaveu. S'han tirat endavant diferents programes per aprofitar el mitjà de comunicació municipal. Entitats esportives, els tres centres educatius, el grup Jubilus, Dipsalut o la Biblioteca Emília Xargay, hi estan fent col·laboracions. A més, s'ha elaborat una programació especial pel Dia de Sant Jordi, amb un concurs literari destinat a infants i gent gran.

AJUNTAMENT

REGIDORIA D'ESPORTS • S'han efectuat els pagaments de les subvencions ordinàries a entitats esportives corresponents al 2020. Un total de 30.000 €.

• S'han sol·licitat les diferents subvencions esportives a Diputació i Generalitat.

• Hem donat suport al Pla Marshall de l'esport català presentat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

• S'han fet tasques de manteniment i petites reparacions al Pavelló

Municipal d'Esports i al Camp Municipal d'Esports de la Rasa.

• S'està preparant tota la campanya d'estiu, tant en l'àmbit de la Piscina Municipal, com en l'organització de casals i campus esportius per part

de les nostres entitats. En aquest sentit, estem esperant el redactat i condicions de la campanya d'ajudes i beques per a participar-hi que ha promès la Generalitat de Catalunya.

I també la normativa i condicions d'ús de les instal·lacions que vindrà marcada per les autoritats competents.

• Creació de beques esportives per a tots els campus i casals que se celebrin a les nostres instal·lacions esportives aquest estiu. Tots oferiran places gratuïtes i amb descomptes per a qui ho necessiti, mitjançant l'Ajuntament.

• Entrada gratuïta o amb descomptes per a la Piscina municipal per a tots els menors que ho necessitin.

REGIDORIA DE JOVENTUT • Pla de treball establint els objectius, accions i calendari d'actuacions.

• Diagnosi quantitativa del Pla Local de Joventut (tractament de dades).

• Identificació dels agents per a les entrevistes exploratòries del PLJ i s'està contactant amb alguns d'ells per establir les dates.

• Creació d'un Instagram.

• Creació d'un cronograma de comunicació.

• Dinamització de les xarxes socials/donar a conèixer el servei i l'equip.

pds_9

AJUNTAMENT

• Identificació dels agents per a les entrevistes exploratòries del PLJ i realització de les entrevistes exploratòries.

• Creació d’una enquesta per a les entitats esportives per conèixer les necessitats dels joves.

• Es treballa per la programació d’activitats pel curs 2020-2021.

• Col·laboració amb Promoció Econòmica per al projecte del foment del comerç local.

• Contacte amb l’institut per fer seguiment d’alumnat.

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

• Actualització de les dades de contacte del jovent que es tenien.

• Petició del Punt Lila per la Festa Major.

• Organització de la primera jornada del Consell de Joventut.

• Enquesta: Què vols que es faci per al jovent a Sarrià de Ter? • Preparació del projecte "Em faig gran".

• Preparació dels patis de l'institut.

• Treballant en Activitats d'estiu. Treballant en Activitats/accions de suport al jovent durant la Covid-19.

• Treballant en el Consell de Joventut.

• Concurs #jocomproasarria per joves entre 12 i 29 anys.

• Treballant en el Diagnosi qualitatiu del Pla Local de Joventut.

•Adhesió a través del CCG i la zona jove del gironès d’una borsa de treball per donar resposta en previsió a la situació que es pugui donar dels casals infantils i juvenils del proper estiu

10_pds

• Cada vuit dies es fa una ronda de neteja i desinfecció completa de contenidors de tots els carrers.

• S'evita la utilització de bufadors per evitar propagar el virus.

• Es realitza la neteja viària amb aigua i desinfectant, en especial en aquelles zones amb més presència de persones.

• Es va suspendre la recollida de voluminosos i es va tancar la deixalleria. Llavors es va poder reobrir.

• La neteja de parcs i jardins ha quedat suspesa, ja que centrem els esforços dels treballadors en mantenir nets els espais comuns que sí que es poden utilitzar.

AJUNTAMENT

REGIDORIA DE CULTURA • Hi ha hagut una gran feina de suspensió i reprogramació de totes les actuacions previstes per aquestes setmanes i les properes.

• S’han seguit fent els cursos previstos quan permetien el seu seguiment online. Els que no, s’han suspès.

• La biblioteca elabora càpsules literàries que s’estan emetent per Ràdio Sarrià.

• També prepara activitats i fa difusió d’esdeveniments culturals a través de les seves xarxes socials.

• Creació d’un nou canal de comunicació @SomCulturaSarrià.

• S'ha reestructurat l'ordre d’exposicions que estaven programades a la Sala Dolors Xabé.

• S'han redactat convenis de col·laboració amb el Consell Comarcal del Gironès i la Diputació de Girona.

• S'han expedit certificats a les companyies artístiques contractades, per a la seva garantia de compromís de contractació.

• S'està fent el seguiment i reprogramació de les obres previstes a la Vil·la Romana.

• S'han reprogramat els actes del dia internacional de l'art per a les dates de festa major. n

pds_11

AJUNTAMENT

SARRIÀ DE TER HA ESTRENAT EL NOU EQUIP DE JOVENTUT! Raquel Sala Regidora de Joventut

T

enim un dinamitzador, en Manel, i una tècnica, l'Anabel. Els dos estan a jornada parcial i, tot i que estem en una situació complicada, ells ja han començat a fer feina.

Els objectius que ens marquem són: •Identificar les necessitats del nostre jovent.

•Crear un servei i activitats per al jovent estable i que respongui a les seves necessitats.

•Donar visibilitat al jovent i la Regidoria de Joventut.

Estem treballant perquè un cop passi aquesta crisi puguem engegar els projectes que tenim plantejats: •"Em faig gran", que és un projecte per donar a conèixer l'institut als alumnes que ara fan sisè, però que

12_pds

estem a l'espera de com evoluciona la situació per marcar el calendari i si és viable.

•Donarem un impuls al Consell de Joventut amb la convocatòria d'una jornada participativa abans de l'estiu per identificar el perfil de jovent i les seves necessitats, i que ens servirà per identificar propostes d'acció.

•Una programació d'activitats per a l'estiu en espais públics sobretot, i a la piscina en horari de tardes. Aquesta programació estarà coordinada amb la resta d'activitats que es portin a terme des de la Biblioteca, Cooperativa, entitats... I es treballarà amb les persones joves, entitats juvenils i Consell de Joves.

•Obertura d'un espai jove Sarrià 221, situat a l'avinguda de França, 221, al costat de la Biblioteca.

•Ampliar els avantatges del carnet

jove per al jovent del nostre poble.

En paral·lel a aquests projectes farem el Pla Local de Joventut. Del que es tracta és de fer una fotografia de com està el jovent al nostre poble i quins són els projectes que hem de portar a terme. I ho farem de forma participada i comptant sobretot amb el jovent, però també amb les entitats del poble, professionals...

La Regidoria de Joventut, en coordinació amb el Consell Comarcal del Gironès ( Zona Jove Gironès ), podem ajudar en temes d'orientació i educació, habitatge, salut... Estem a la vostra disposició! n

Us convidem a tots i totes que els seguiu a través de les xarxes socials @jovessarria, per telèfon al 615 86 67 49 o per correu electrònic a: jovessarria@sarriadeter.cat

AJUNTAMENT AJUNTAMENT

ACTIVITATS I SERVEIS DE L’OFICINA MUNICIPAL D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN I FAMÍLIES DE SARRIÀ DE TER

S’

Equip de Jubilus Oficina Municipal Atenció GG i Famílies

inicià el primer quadrimestre de 2020 donant continuïtat a les activitats regulars del curs 2019-2020 i res feia pensar en l’emergència sanitària que estem vivint.

Es van obrir tots els Tallers Cognitius i de Gimnàstica que es fan a l’edifici El Coro i al Local Social del Pla de l’Horta; el curs d’Alfabetització Digital i Noves Tecnologies l’Smart Avis i el curs de Català per a gent gran.

Igualment es va donar continuïtat al Servei Respir, que dona atenció a persones amb necessitats específiques, suport psicològic als cuidadors i que és obert tres dies a la setmana també al Coro.

L’any va començar amb una millora tecnològica i una novetat. La millora recau a l’activitat anomenada Les Boles de la Sort, que aquest 2020 es gaudirà més amb la digitalització de les partides. L’acceptació d’aquest canvi ha estat molt ben rebut per part dels participants.

La novetat és que s’inicia l’emissió completa de les Xerrades de temàtica Gerontològica que es venen fent el primer dimarts de cada mes, però que aquest any les gravarà i transmetrà Ràdio Sarrià.

Com a programació de caire puntual per commemorar diverses dates assenyalades, es va poder celebrar el dia Internacional de les dones i va consistir en realitzar una caminada pel municipi que va finalitzar a la Biblioteca Municipal. Allà, la Sra. Raimonda Coll va oferir una xerrada per homenatjar la persona que dona nom a la biblioteca, la pintora, escultora i ceramista sarrianenca Emília Xargay.

Dia de l’estrena de la pantalla digital

Xerrada sobre l’Emília Xargay, a la Biblioteca municipal

CONFINAMENT Amb l’inici de l’estat d’alarma, tota la programació d’activitats i serveis es va aturar de forma presencial. Degut a l’emergència sanitària per la Covid-19, l’equip

de gestió de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies va desplegar un seguit de mesures, encara vigents, per adaptar-se a l’exigència de la situació i posar-se al servei del municipi.

pds_13

AJUNTAMENT

Les psicòlogues de l’Oficina fent trucades de seguiment

MESURES PRESES Per tal de no desatendre els usuaris i seguir amb els serveis essencials s’ha activat l’atenció telefònica als participants habituals de totes les activitats i serveis. Se’ls facilita eines perquè des de casa les puguin seguir. Se’ls fa arribar el material didàctic a través de diferents mitjans: whatsapp, correus electrònics i s´ha obert un espai de ràdio en format de càpsules perquè puguin seguir exercici físic i àudios amb pautes i activitats estimulatives per exercitar la memòria.

L’atenció psicològica tampoc s’ha aturat i especialment aquests dies s’ha considerat com un servei essencial.

S’ha facilitat també als usuaris un enllaç on s’hi pengen els materials “Per un Confinament Saludable” dissenyats especialment per aquests dies.

Es fa un seguiment especial a les persones més vulnerables i els seus cuidadors i en aquí l’interès pel projecte #Compassats que lidera l’enti-

tat Singular Música i Alzheimer especialitzada en musicoteràpia. Aquesta col·laboració ens han permès participar en el projecte de fer arribar durant el confinament, els vídeos de peces interpretades per músics de renom i voluntaris amb activitats dissenyades i adreçades a afectats per malalties neurodegeneratives i als seus familiars.

UN SANT JORDI DIFERENT Amb la col·laboració de Ràdio de Sarrià es va celebrar un Sant Jordi confinat oferint notes de veu amb lectures i creacions de textos, poemes i relats de Gent Gran del Municipi.

UNA ACCIÓ DETERMINANT AQUESTS DIES

les activitats del “Coro”.

La finalitat és la detecció i seguiment de situacions de risc psicosocials.

PROJECCIÓ Des de l’Oficina ja estem treballant en la programació de les activitats per al proper curs 2020–2021 i avancem l’objectiu d’impulsar l’oferta formativa amb càpsules digitals molt concretes i pràctiques destinades a la gent gran del municipi.

El confinament ha fet aflorar la necessitat d’ús de nous canals per a comunicar-nos i la Gent Gran no en pot quedar al marge. Cal que l’Oficina no desatengui aquesta realitat i anima la Gent Gran a participar-hi amb l’objectiu d’empoderar-los amb noves eines d’ús social. n

En un altre nivell i via telefònica, s’estan fent també trucades de seguiment als majors de 70 anys del municipi que no participen habitualment a

QUADRE RESUM DEL SEGUIMENT D’ACTIVITATS I SERVEIS A L’OFICINA MUNICIPAL DE GENT GRAN I FAMÍLIES DURANT EL PERÍODE #COVID19

14_pds

AJUNTAMENT

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA 8 DE MARÇ. DIA INTERNACIONAL DE LES DONES Raquel Sala Regidora de la Dona

El dia 8 de març se celebra arreu el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es commemora la tragèdia soferta per un grup de dones que treballaven en pèssimes condicions a la fàbrica tèxtil Triangle Waist Co, de Nova York, la majoria joves dones immigrants. L'any 1911, més d'un centenar d'aquestes treballadores varen morir en l’incendi que s'hi va produir, en no poder sortir de l'edifici perquè els amos de la fàbrica tenien tancades totes les sortides per evitar els furts de roba. Diu la llegenda que la roba que estava als telers aquell dia era de color lila.

A

quest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral, i per tant pel dret a la independència econòmica. Ja que les dones contribueixen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l'economia dels seus respectius estats, volen tenir dret a participar en l'àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l'altre gran eix que conflueix en la celebració d'aquest dia.

A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhage, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de

“Història de les meves veïnes” adaptació de l’actriu Anna Roca, dels contes de l’escriptor i periodista Joan Barril que es va poder veure el 8 de març al Teatre del Centre. Foto: A.Vila

1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. Més d’un milió de dones hi va participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de març.

La història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un

únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en transformació que es va fent cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter, sensible a la reivindicació de la igualtat de gènere entre homes i dones, dona suport al manifest de

pds_15

AJUNTAMENT

l’Institut Català de les Dones, a on el Dia Internacional de la Dona és un moviment que lluita pels drets, la igualtat i la justícia de les dones. L'assetjament sexual, la violència i la discriminació contra les dones. Diem prou al sexisme, al patriarcat, a la violència contra les dones i al lideratge polític masclista. Des del món local volem reivindicar els drets de les dones i el dret a tenir polítiques públiques amb perspectiva de gènere.

Enguany, les activitats que s’ha portat a terme durant les Jornades de la Dona Treballadora han estat programades des de l’Àrea de la Dona, però amb la millora d’estar organitzades i consensuades des de la “Taula de Dones” de Sarrià de Ter. LES ACTIVITATS PROGRAMADES • Dijous 5 de març: a les 7 de la tarda conferència “La dona en el món laboral” a càrrec de Ainhoa Díaz, advocada i professora de Dret del Treball a la UdG. • Divendres 6 de març: a 2/4 de 6 de la tarda a la sala Dolors Xabé inauguració de l’exposició “Nenes que canvien el món” a càrrec dels alumnes de l’escola Montserrat.

A les 9 h del vespre, sopar a la Cooperativa a càrrec de l’AAVV de la Rasa.

• Diumenge 8 de març: a les 9 h del matí esmorzar al restaurant la Cooperativa a càrrec de Dones més que mai.

A les 11 h concert dels “Nous talents de Sarriart” a càrrec de l’escola de música Sarriart.

A les 12 h projecció de la performance “Un violador al teu camí” a càrrec del jovent La Flama.

A les 18 h al Centre d’Arts Escèniques, narració en veu de dona “Història de les meves veïnes”.

Us encoratgem a participar a la Taula de Dones per poder decidir, millorar i avançar. La Taula de Dones és un instrument de participació de les dones de Sarrià de Ter, de la qual formen part dones a títol individual, entitats i col·lectius. Un lloc a on fer xarxa amb altres dones, compartir inquietuds, idees i experiències diverses i portar a terme activitats i projectes que donin resposta a les demandes, problemes i necessitats que afecten al col·lectiu de dones de Sarrià de Ter, a més de fer-lo visible a la resta de la ciutadania. n

"Encara hi ha dones que tenen por d’elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestarse davant el mon, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, no són coses fàcils”.

Montserrat Roig

16_pds

ENTITATS

ASSUMPCIÓ VIÑALS I CANALS (1924-2020) UNA CANTAIRE, MOLTS RECORDS Cantaires de Sarrià

E

Un dels últims cops que va afegir-se a la coral, al Puig d'en Roca.

La coral del nostre poble, “Cantaires de Sarrià”, ja fa una colla d’anys que camina. Va començar a fer-ho a finals del 2001, per tant, aviat farà 19 anys. Durant aquest temps moltes persones del poble i dels voltants han participat en aquest projecte que ha fet gaudir cantaires i oients del plaer de la música. Alguns dels cantaires que encara formen part de la coral hi són des del seus inicis, des del primer dia! Això dona un valor afegit a la formació; un pòsit, un solatge que l’omple de tradició i fa que el bagatge vagi creixent.

ls mesos després del gener, passat el tràfec de les festes nadalenques, aprofitem per preparar amb nous repertoris els concerts que arribaran, atapeïts, el maig i el juny.

Aquest any, però, igual que a la totalitat de la població, el coronavirus ens ha canviat els plans. Tothom confinat dins les cases, hem esperat amb paciència l’arribada de temps millors. No hem pogut assajar, l’excusa perfecte per sortir de casa, fruir de la música, dels amics, dels companys... i ho hem fet amb l’esperança que tot tornaria al seu lloc un dia o un altre.

Però aquesta malaltia també s’ha endut una part d’aquell solatge que dèiem abans. Una de les primeres cantaires de la nostra coral, l’Assumpció Viñals i Canals, que havia nascut l‘any 1924, ens ha deixat per sempre. Uns quants cantaires hem volgut explicar alguna cosa sobre ella, i el resultat ha estat aquest: Qui més qui menys la recorda arribant als assajos dels dimecres sempre alegre i amb un somriure. Si miraves la coral des del davant, des de la perspectiva del públic o de la directora, la seva cara quan cantava ho reflectia tot: felicitat, bondat, entrega i estima per la música.

pds_17

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Inicis de la coral (2003).

L'Assumpcio al mig de la foto, al costat de la directora.

En certa ocasió, algú li va preguntar si no li feia mandra sortir els dimecres a aquella hora del vespre per anar a assajar, i ella va contestar que de cap manera, que s’esperava aquell moment amb una gran il·lusió. Preferia venir a cantar a la coral per compartir la seva vocació musical i el seu esperit jove que no fer altres activitats per a gent gran; a més, s’apuntava a qualsevol repte, fins i tot va acceptar de participar a l’obra de teatre “Els maldecaps del Senyor Qualsevol”, que exigia, a més de cantar, fer unes coreografies sobre l’escenari, un maquillatge extremat i un vestuari molt poc discret. Ella ho va fer seguir tot, amb energia, dedicació i sobretot alegria.

Se sentia molt orgullosa d’haver coincidit a la coral tres generacions de la seva família, ella, algun dels seus fills i alguna neta. I al començament, fins i tot una quarta generació, en els concerts de Músics locals de Sarrià, que vam encetar des de la coral, on hi van tocar també la Clàudia, la Cèlia, la Clara i la Mireia, totes elles besnetes de l’Assumpció.

Acostar-se a l’Assumpció per parlar de qualsevol cosa ja et feia adonar que el seu cor era universal i la seva saviesa ben ferma. Una vegada a la plaça Europa, després d’un interval a la cantada, asseguda a prop d’altres cantai-

18_pds

La coral ja ben consolidada.

Santuari de la Mare de Deu del Mont.

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

res, va començar una conversa en relació als joves; acceptava que fossin diferents i assegurava que els no tan joves no podien quedar-se enrere, els calia seguir caminant per avançar plegats i entendre’s.

Amb les persones que s’incorporaven a la coral era oberta i procurava que s’hi trobessin a gust, escoltant i aconsellant quan li ho demanaven o fent un gest tan senzill com buscar tot el repertori que tenia repetit i oferir-lo, o regalar un fulard que tenia de més. Alguna cantaire encara guarda algunes de les seves partitures amb estima, ja que hi ha anotacions fetes per ella mateixa.

La seva veu de soprano es feia sentir, diu alguna companya; apreciàvem el seu tracte tan entranyable i era especialment atenta: quan apreníem una cançó en anglès, al següent assaig l’Assumpció ja portava la “transcripció fonètica”, és a dir, la lletra escrita tal i com s’havia de pronunciar, per compartir-la amb qui la necessités. Així no hi havia perill de dir en anglès una cosa que no tingués sentit. Una altra persona comenta que a tothom li poden seduir unes cançons més que d’altres, o fins i tot no agradar-te’n alguna, però l’Assumpció mostrava una gran il·lusió per tot el repertori: totes les cançons l’engrescaven!

El desembre de fa uns anys, aca-

Sopranos a la primera línia

bat el concert de Nadal que els cantaires fem per aquestes dates, l’Assumpció va patir un ictus. Des de llavors, cada any hem anat a cantar en honor seu al centre on s’estava. Tot i la seva dificultat per comunicar-se, el seu entusiasme era tal, que s’encomanava i feia emocionar tot el grup. Procuràvem tenir a punt la cançó “Va Pensiero”, de l’òpera “Nabucco”; de tots és sabut que era una de les seves preferides. I des de les seves possibilitats, participava amb èmfasi. Això ja no es repetirà, però ningú no es perd ni en el temps ni en l’espai quan la seva petjada ha

estat ben fonda. Els records que perduren ens fan entendre que dins nostre hi ha quelcom més gran.

La Concepció, una bona seguidora de la coral, li ha escrit aquest poema: A L’ASSUMPCIÓ VINYALS “Que bonica fan la terra les ànimes dolces, plenes de pau!

Són un jardí de flors ufanoses on la mala herba mai s’hi escau.”

Assumpció, sempre estaràs present en la nostra memòria i en els nostres cants. n

pds_19

ENTITATS [Dones més que mai

MARXA NÒRDICA A SARRIÀ DE TER Dones més que mai

E

“Dones més que mai”, amb la col·laboració de Cristina Borràs, directora de Nordic Walking Girona i autora del llibre “Marxa nòrdica” Manual pràctic. Cossetània Edicions.

Curs setembre 2018

nguany, al setembre, farà dos anys que la nostra associació “Dones més que mai” va començar l’activitat esportiva, tant per a dones com per a homes, de la Marxa nòrdica. Per introduir-nos en la seva pràctica, vam fer un primer curs d’introducció el setembre de 2018, amb tant d’èxit que n’hi van seguir dos més: un el mateix setembre de 2018 i el tercer el febrer de 2019; amb un total de participació als cursos de seixanta-nou persones.

La mitjana d’assistents a l’activitat trimestral ha estat de vint-i-dues persones.

La nostra associació porta aquesta activitat a terme un dia a la setmana, en concret els dimarts, amb la coordinació de la directora i

20_pds

instructora de Marxa nòrdica de Nordic Walking Girona (http://www.nordicwalking-girona.com), la Cristina Borràs, que és qui ha impartit els cursos d’iniciació a Sarrià de Ter. En la pràctica d’aquest esport, com amb els altres, és imprescindible conèixer la tècnica pel seu bon desenvolupament, tant en la seva pràctica com per mantenir una bona postura corporal i una bona respiració. Per això, és necessari fer un curs d’iniciació abans de practicar-lo regularment amb un instructor qualificat.

La Marxa nòrdica és una activitat apta per a gairebé tothom. Es tracta de caminar donant-nos impuls amb dos bastons, fent un moviment natural, basat en el moviment natural del cos quan caminem. La seva pràctica és vàlida per diferent tipus de gent,

tant es pot fer de manera més suau com amb diferents intensitats.

La Marxa nòrdica és originària de Finlàndia, on els esquiadors de fons van començar fent entrenament a l’estiu amb bastons els anys 30 per poder seguir fent-lo sense neu. El concepte de Marxa nòrdica (Nordic Walking), tal com el coneixem avui en dia, sorgeix de forma oficial l’any 1997, gràcies a l’estudiant finlandès Marko Kantaneva.

De vegades tenim la imatge de que caminar amb bastons és per gent gran o amb problemes de mobilitat.

En la Marxa nòrdica no és així, caminar amb els bastons amb una bona tècnica fa que els bastons ens donin impuls i fem una activitat completa, ja que activem el 90 % de la musculatura del cos, generant salut i benes-

ENTITATS [Dones més que mai

Curs setembre 2018

Curs setembre 2019

tar. En relació amb el caminar tradicional hi ha més treball muscular: abdominal, braços, espatlles, esquena i pectorals i millora la flexibilitat i mobilitat de les articulacions i també la postura de la columna vertebral.

El bastó ha de ser específic de Marxa nòrdica, ja que consta del bastó i la dragonera, essencial pel moviment, ja que així es pot mantenir el bastó controlat en la fase d’impuls, que és quan s’obre la mà i així millora la circulació sanguínia i fa el moviment més ampli.

La Marxa nòrdica també està present en el món de la salut com a prevenció, tractament, rehabilitació i millora de l’estat d’ànim. Una via

important d’introducció a aquesta modalitat esportiva ha estat a través de les diferents associacions contra el càncer que hi ha a Girona, ja que gràcies a elles i la seva col·laboració amb Nordic Walking Girona, s’ha iniciat la Marxa nòrdica en dones afectades per càncer de mama, per ajudar en el drenatge limfàtic per l’afectació ganglionar i també pel treball muscular i exercici general pel cos, que ajuda a millorar el sistema ossi, la salut en general i l’estat d’ànim.

Tot i que enguany s’han hagut de suspendre les activitats degut a la pandèmia de COVID-19, esperem que al curs vinent puguem reiniciar l’activitat de Marxa nòrdica a Sarrià de Ter. n

pds_21

ENTITATS [Esplai PL

ESPLAI PL Equip de monitors Esplai PL

E

Lògicament, la Covid-19 va paralitzar l’activitat de l’esplai PL de Sarrià de Ter. Per raons sanitàries, les activitats de l’esplai no es reprendran fins al curs vinent, i les colònies i els campaments d’estiu no es podran fer. Però ni una pandèmia mundial ha aconseguit que aquest curs sigui un fracàs perquè els grups de mitjans i petits estaven fent els seus respectius projectes abans de l’aturada, i renoi quins projectes!

Aprenent a llegir un mapa

ls més petits es van proposar marcar noves rutes per excursions. Ja tenien les marques GR preparades per guiar tots els excursionistes que volguessin fer la seva ruta, i només els falta col·locar-les. A més, són tan trempats que no només van fer un sol projecte, sinó que també van tenir temps de fer polseres, gimcanes, jocs d’orientació i molts i molts jocs!

Els mitjans, per la seva banda, es van centrar en aprendre a preparar una Scape-Room! Es van dividir en dos grups i es van inventar i crear una activitat d’escapisme un grup per l’altre. A més, cada habitació

22_pds

tenia preparada una temàtica i una ambientació pròpia, que romandrà en secret perquè, tot i el coronavirus, aquestes activitats no s’han deixat estar i l’any vinent es continuaran. I tot això era per poder preparar una altra Scape-Room, aquest cop tots junts i per la resta de l’esplai i pels pares i mares que s’hi apuntessin.

A més, també es van poder fer les colònies de Nadal. Enguany van ser a Sant Aniol de Finestres i un cop més van ser un èxit absolut. Seguint el model de les últimes vegades, cada grup se’n va anar d’excursió durant el dia central de l’estada. Els més petits van anar a fins a Sant Esteve de Llé-

mena i els mitjans van arribar fins a Santa Maria de Finestres. Dues rutes encantadores i que van fer gaudir d’allò més als participants i monitors.

I per si no en teníeu prou, els monitors i monitores de l’esplai han anat proposant unes PLupostes per amenitzar el confinament.

Després d’això us han tornat les ganes d’esplai? Doncs esteu de sort perquè aquest estiu es podrà fer el casal! Els monitors i monitores de l’esplai PL ja ens han avançat que, tot i la situació que ens acompanya, han preparat unes súper activitats que ens faran oblidar el confinament a tots i a totes en un no res!n

ENTITATS [Esplai PL

Expliquem activitats a colonies de Nadal

PLs pujant a Santa Maria de Finestres

Juguem a jocs de pati

pds_23

ENTITATS [grup de dones

PARTICIPACIÓ SOLIDÀRIA AMB LA CONFECCIÓ DE MASCARETES I BATES Grup de dones

Primer de tot us passem el comiat del grup “Mascaretes Solidàries” de Girona, en agraïment a la col·laboració solidària en la confecció de mascaretes.

E

COMIAT MASCARETES SOLIDÀRIES GIRONA ra 19 de març de 2020 i creàvem un grup de WhatsApp amb la idea de trobar persones que tinguessin màquina de cosir a casa, i sobretot, que la sabessin fer funcionar. Ja feia dies que ens havíem acostumat a la paraula Coronavirus, però encara no l’anomenàvem COVID 19, portàvem 600 morts, que ens semblaven una barbaritat, i començàvem a sentir a les notícies que faltava material de protecció aquí i allà.

En un dia es van unir desenes i desenes de persones, i amb cada una d’elles més idees, més il·lusió, més mans i més agulles a punt pel que vingués.

Avui fa 58 dies d’aquell dijous de març. Fa 58 dies i moltes morts, molt patiment, angoixa i incertesa.

Però també fa 58 dies i més de 200 cosidores i cosidors. 58 dies i més de 20 conductores i conductors. Persones de totes les edats, colors i condicions fent possible una xarxa de solidaritat que ha confeccionat i

24_pds

lliurat unes 37.000 mascaretes, 1.500 bates i moltes gorres i diademes per administracions, hospitals, entitats sanitàries i socials, mirant d’arribar allà on hi havia necessitat.

Després d’aquests molts viatges amunt i avall, fulls d’excel, formularis i reunions a distància, algunes agulles trencades i cervicals adolorides, fotos i experiències compartides al Telegram, alegries i també algunes desesperacions (sobretot davant cert teixit per fer bates), només ens queda donarvos mil gràcies per haver-ho fet possible.

Segurament la pandèmia, el confinament i el cosir l’hem viscut tots i totes de maneres (i a estones) ben diferents. Ha sigut complicat no poder ser més a prop per compartir-ho, però des de l’organització creiem sincerament que haver pogut viure aquests dies amb totes i tots vosaltres, ho ha fet tot més amè, més agradable i més esperançador.

Us desitgem el millor. #TotAniràBé Mascaretes solidàries

PARTICIPACIÓ SOLIDÀRIA A SARRIÀ DE TER Aquest era el missatge d’agraïment i comiat a totes les voluntàries i voluntaris que vam col·laborar a fer possible el projecte d’ajuda al personal sanitari, de “Mascaretes solidàries”.

El dia 21 de març, un grup de dones de Sarrià de Ter ens hi connectàvem i el 24 ens portaven el material per confeccionar 400 mascaretes. D’altres pobles també es van afegir al nostre grup: dones de Sant Julià de Ramis, de Cornellà del Terri i una de Girona que fa esport a Sarrià de Ter. Hi havia una necessitat urgent i vam treballar a tot drap, al màxim per poder entregar quantes més mascaretes millor el dia de recollida, els hospitals les esperaven.

Recollida i nova entrega de material. Així vàrem confeccionar 850 mascaretes.

El dia 15 d’abril ens van portar material per confeccionar bates. El grup disminueix, quedem dues cosidores, però encara podem entregar 61 bates, les 21 últimes amb un teixit que ens feia desitjar haver-nos retirat abans, però vàrem aguantar....

Estem contentes, hem demostrat que quan fem falta, el nostre saber i la nostra voluntat de servei com a dones, no l’hi falla a la nostra societat. n Dotze dones solidàries i alguns marits i fills, de Sarrià de Ter i pobles de l’entorn.

cultura AJUNTAMENT

LA CULTURA NO S’ATURA! Contra el confinament, creativitat i imaginació Cristina Vicedo, Jordi Estefanell, Presen Serrano, Ricard Humet.

L’any 2020 el centre cívic i la sala Dolors Xabé van iniciar nous projectes que s’havien gestionat durant el darrer trimestre del 2019.

L

a sala Dolors Xabé començava el cicle d’exposicions “Dones Artistes” amb una programació de quatre exposicions amb les artistes: Brume, Raquel Moron, Yoko Kataoka i Afra López. El cicle està programat del gener al desembre del 2020. El gener la sala va acollir l’exposició “El lloc dels possibles” de l’artista Brume. Una exposició on l’artista transmet la fotografia com el lloc dels possibles.

El mes de març la sala es va omplir de murals treballats pels alumnes de l’escola Montserrat.

L’exposició “Nenes que canvien el món” col·labora amb les Jornades de la Dona treballadora d’enguany. Malauradament, només es va poder visitar físicament una setmana, perquè després es va iniciar el confinament. Tot i així, l’exposició es va traslladar a les xarxes socials de l’ajuntament, un espai virtual on tothom va poder visitar-la i alhora gaudir de la creació que havien fet els nens i nenes de l’escola.

Aquest mes es va iniciar l’anomenat “confinament”, un confinament que va fer posposar diferents activitats previstes a la sala. A l’abril l’exposició “Essència de la Pell. Ressonàncies” de l’artista Raquel Morón. Aquesta exposició s’ha traslladat al gener del 2021. El dia Internacional de l’Art, previst pel cap de setmana del 17, 18 i 19 d’abril amb una programació espectacular: performance “Cadira” de Pep Aymerich i un mural de l’artista Clàudia Pérez s’ha ajornat al setembre.

La programació del centre cívic La Cooperativa també va quedar afectada. Els tallers de cistelleria, macramé, ganxet, cuina infantil, jocs de taula i jocs de rol que s’havien de portar a terme els mesos d’abril i maig es van cancel·lar i alguns s’han programat per l’octubre del proper curs. Les activitats anuals del centre: formació, salut, lleure i arts apli-

Brume va exposar una sèrie de fotografies, “El lloc dels possibles”, a la sala Dolors Xabé.

L’artista Brume, amb Presen Serrano, Jordi Estefanell. Narcís Fajula.

Fotos: A.Vila

pds_25

CULTURA Ajuntament

Concert talent dels alumnes de Sarria Art al parc de la Cooperativa. Foto: Ajuntament Sarrià Ter

cades van finalitzar les classes al març. Les darreres sessions es van fer on-line, es va proposar aquesta opció per dues raons; una d’elles per poder finalitzar les sessions del mes de març, la darrera i principal raó va ser per oferir als alumnes unes hores de classes per distreure la ment, treballar el cos i gaudir fent quelcom diferent durant el confinament.

La resta d'activitats culturals programades per aquest primer trimestre de 2020 també han patit els efectes de la pandèmia. El cicle de les Nits del Centre es va haver d'interrompre en un moment on l'afluència de públic i la fidelització d'aquest era cada vegada més gran. Els espectacles que es van haver de suspendre s'han reprogramat per a incloure'ls en la propera programació 20202021, la qual desitgem que no es torni a veure afectada per un possible rebrot la propera tardor.

El teatre va començar fort a primers d'any amb Els pastorets, demostrant any rere any la capacitat de reinvenció i el talent dels nostres actors i actrius amateurs de Sarrià de Ter. Seguidament, el 19 del mateix mes es va presentar l'obra “El flori-

26_pds

do pensil” de la Cia La Laguna de Teatre de Sils, paròdia sobre una escola franquista que explica amb humor l’absurd del sistema educatiu i autoritari que ha marcat tota una generació. El febrer també va entrar amb força amb la vint-i-novena edició de la Mostra de Teatre Amateur, on diverses companyies de teatre de les comarques de Girona hi van participar. La primera obra fou el dia 9 a càrrec de la Cia Increixendo de St. Gregori i van representar “Un dia qualsevol”. Durant tot el mes hi van passar companyies com Zam Teatre de Torroella de Montgrí, Una càpsula de Teatre d’Olot o el Grup de Teatre de Sant Hilari Sacalm.

El que no en va sortir ben parat va ser el Cicle de Teatre Familiar que començava el mateix cap de setmana, que es va donar l'ordre de confinar-se a casa. El diumenge 15 de març estava programada l'obra “De Bracet” i els dos diumenges consecutius havien d'acollir les obres “La república dels contes” i “La vaca que canta”. No patiu, però, perquè tan bon punt es pugui tornar a programar amb les mesures de seguretat adequades aquest cicle podrà dur-se a terme.

La Covid-19 ha generat una situació d’incertesa en tots els àmbits.

Però destacar que la cultura no s’ha parat. “La Cultura no s’atura”. Des de l'Àrea de Cultura s'ha treballat molt per aconseguir reprogramar i recol·locar totes les activitats que s'han vist afectades. Alhora s'ha aprofitat aquest temps per a la redacció i renovació de reglaments dels equipaments municipals culturals i de convenis i també ha ajudat a l'àrea de serveis socials en els moments més feixucs d'aquest confinament.

Mentre duri l'estat d'alarma, a la cultura no li queda més remei que entrar a les nostres llars, transformant-les en nous espais creatius i aportant-nos l’empatia, la força i l’esperança per fer front al confinament amb solucions plenes d’imaginació. Els veïns són el nou públic a qui entretenir i les xarxes socials han esdevingut el canal que ens connecta i ens fa compartir tot allò que fem. Es per això que des de l'Àrea s'han creat nous perfils de facebook, instragram i twitter sota el nom “SomCulturaSarrià” per a mantenir connectats amb la cultura a tota la població. n

CULTURA Biblioteca Emilia Xargay

LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY EN XIFRES Anna Sala Xargay

El nostre primer article per la Revista Parlem d’aquest 2020 el voldríem dedicar a fer-vos un resum en xifres de com ha estat el funcionament de la biblioteca durant el passat any 2019.

H

em rebut un total de 30.902 visitants en els 278 dies oberts al llarg d’aquest 2019. Amb dades estadístiques a la mà, doncs podem concloure que una mitjana de 111 persones diàriament han passat per la biblioteca al llarg d’aquest 2019. Pel que fa al nombre de socis amb carnet, actualment la biblioteca Emília Xargay té un total de 2.456 usuaris amb carnet. Hem de tenir en compte que actualment el carnet de biblioteca és únic per a totes les biblioteques públiques, la qual cosa significa que molta gent ve amb el carnet d’altres biblioteques. Tot i així, hem fet 130 carnets nous aquest any.

Actualment la biblioteca disposa d’un fons de 24.922 documents en diferents suports: llibres, revistes i audiovisuals adequats per a totes les edats. D’aquests documents n’han sortit en préstec un total de 18.802. Hem incrementat el préstec en més de 3.000 documents respecte a l’any passat. Els llibres segueixen essent els documents més prestats, seguits de molt lluny pels dvd’s. Pel que fa a la resta de serveis, també molts han anat en augment. El servei de préstec interbibliotecari, per exemple, ha crescut tant en el nombre de documents demanats com en el nombre de documents servits.

Raimunda Coll va parlar sobre l’artista Emilia Xargay i va reivindicar la seva obra i presència en l’espai públic. Foto: A Vila

Entre els serveis de préstec interbibliotecari s’hi inclouen els retorns de documents que es poden fer a qualsevol biblioteca de Girona, Salt i des d’aquest passat any també a Sant Julià de Ramis.

Un apartat a part mereix el tema dels ordinadors i el seu ús a la biblioteca. L’accés cada vegada més generalitzat als paquets que les companyies de telefonia ofereixen de wifi, mòbil i fix ha deixat els ordinadors públics de la biblioteca en un ús quasi residual. En detriment d’això, en canvi, el nombre de connexions wifi des de portàtils, tauletes o mòbils ha anat en augment any rere any.

Tenim una programació estable quant a activitats culturals i un

públic fidel a algunes d’elles. Aquest any 2019 s’han realitzat un total de 190 activitats i hi ha participat un total de 2.341 persones, això converteix la biblioteca E. Xargay en una de les entitats amb més moviment cultural de Sarrià de Ter. A aquestes activitats cal sumar-hi les visites de formació d’usuaris que el CEIP Montserrat de Sarrià de Ter i el recent estrenat INS de Sarrià de Ter han realitzat a la biblioteca. Tots els grups han pogut gaudir d’aquestes visites amb activitats i explicacions adequades i adaptades a cada grup i nivell d’edat.

També hem d’afegir a aquestes dades que durant els mesos d’estiu la biblioteca va estar present a la

pds_27

CULTURA

piscina municipal situada a la Cooperativa, on vam instal·lar la nostra bibliopisicina. Personal de la biblioteca es va encarregar d’oferir el servei de préstec i de consulta de llibres, revistes, tallers, hores del conte... a un dels llocs habituals i amb més gent a l’estiu, la piscina municipal. Valorem molt positivament l’ús d’aquest servei ja que això va permetre fer-nos presents també fora dels límits de la pròpia biblioteca. Amb aquestes dades a la mà, el nostre objectiu de futur és continuar treballant per mantenir aquests serveis i mantenir-los amb l’èxit que tenen actualment, però també treballar per aconseguir que més gent vingui i faci ús de la biblioteca. Hem de mantenir i fidelitzar els nostres usuaris reals, però sense oblidar els nostres usuaris potencials per tal de complir la nostra missió principal com a biblioteca, que és la de facilitar a tots els ciutadans sense excepció, l’accés lliure i sense límits al coneixements, al pensament, a la cultura i a la informació. Us deixo aquí una infografia que hem preparat per a les xarxes socials perquè pugueu veure més visualment aquestes dades que aquí us comento. n

CARNESTOLTES 2020 Una altra data destacada va ser el Carnestoltes 2020, que es va celebrar el 22 de Febrer durant la tarda-vespre. En aquesta edició vam tenir un gran nombre de comparses inscrites que des d’aquí els volem felicitar per la seva implicació i el seu treball

E

ls S’arriats, els Pecincs, Los impossibles de Sarrià, El rei dels Pocasoltes, els Espantaocells i la Kolla Kaotics: Els adoradors de Celra van amenitzar els carrers de Sarrià amb les seves danses i les seves carrosses d’alt nivell d’elaboració.

El final de festa tingué lloc al pavelló primer de tot amb la tradicional mostra del ball de les comparses i finalment amb el gran concert dels Ràdio Hits, els quals van fer moure l’esquelet a petits i grans des de la primera a l’última cançó! n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 28_pds

Fotos A.Vila

CULTURA

LLIBRES

“LOS CRÍMENES DE ALÍCIA” de Guillermo Martínez

Àngel Garcia

Amb les biblioteques i llibreries tancades a causa de la pandèmia, i essent maldestre amb això dels e-books (ho reconec), no m’ha quedat més remei que, seguint els savis consells del bon amic Guillem Terribas, rellegir.

Aquest n’és un dels que he rellegit.

L’

autor de la reeixida novel·la “Los crímenes de Oxford”, de la qual se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb el reconegut John Hurt de protagonista, ens torna a dur a Oxford, al si de la Germandat Lewis Carroll.

Aquesta institució, que estudia i gestiona el llegat de l’autor, decideix publicar els seus diaris privats. Una jove becària serà l’encarregada de reunir els textos originals per donar forma a la futura publicació, però unes pàgines arrencades dels diaris li fan saltar l’alerta, més quan en el seu lloc hi troba una petita nota manuscrita amb una inacabada i inquietant frase.

De tots era sabut que Lewis Carroll, escriptor, matemàtic i sacerdot, tenia una especial relació amb nenes menors de dotze anys, relació acceptada per les famílies i també per la societat victoriana, que era sorprenentment molt permissiva en aquest tema. Res no era ni il·legal ni inadequat, tot i que a ulls d’ara ens

30_pds

pugui semblar immoral: de fet, abunden les fotografies de nenes nues o seminues fetes pel propi Carroll.

Aquest és un vessant fosc de la vida de Carroll força desconegut en l’actualitat i eclipsat per la seva obra.

La becària Kristen es pregunta si l’enigmàtica frase era una denúncia de que l’autor s’hagués excedit amb alguna de les nenes, o directament fos una acusació formal de pedofília.

Però les seves sospites no seran mai lliurades a la Germandat: un lamentable atropellament li ho impedirà.

L’endemà, un membre de la Germandat mor en estranyes circumstàncies i tot apunta que res del que està passant no és fortuït.

El professor de Lògica Arthur Sheldom i un jove estudiant argentí de matemàtiques (el propi autor que escriu en primera persona) n’investi-

garan l’entrellat dels interessos dels diferents integrants de la Germandat, sospitosos tots ells de voler evitar la publicació d’aquelles paraules.

El llibre, escrit amb una certa erudició, analitza la seva obra més coneguda Alícia al País de les Meravelles, així com les seves aportacions al món de les matemàtiques i del pensament filosòfic. No deixa de ser un thriller o novel·la negra, però amb una qualitat remarcable que ens endinsa paral·lelament en l’obra de Lewis Carroll i en les cuites dels personatges de l’alta societat d’aquella curiosa Germandat.

Trepidant en alguns moments, retòrica en d’altres, la novel·la es llegeix amb interès fins al final sorprenent, com li cal a una bona novel·la negra.

L’autor Guillermo Martínez (Buenos Aires 1962) és doctorat en matemàtiques i ha escrit una desena de llibres entre novel·la i assaig. L’obra que avui comentem va guanyar el Premi Nadal de Novel·la 2019. n

CULTURA

LLIBRES

“PLUJA D’ESTELS” de Laia Aguilar

Eva Martínez Escobosa

Laia Aguilar va néixer a Barcelona l’any 1976. És molt coneguda per ser guionista de sèries de televisió de TV3 com: “El cor de la ciutat”, “Laberint d’ombres”, “Ventdelplà”, “Infidels”, “Olor de colònia” o “Merlí”. És professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i escriptora de narrativa juvenil i d’adults.

També és col·laboradora del Diari Ara en la secció “Criatures”.

L’

any 2016 va guanyar el “Premi Carlemany per al foment de la lectura” amb el llibre “Wolfgang (extraordinari) de l’editorial Columna i aquest mateix any, també va escriure “Isona diari d’una nova vida a Ventdelplà” de l’editorial La Galera.

L’any 2018 va publicar “Juno” a l’editorial Fanbooks, la seva segona novel.la juvenil.

Aquest any 2020 ha rebut el “52è Premi Josep Pla” de narrativa per la seva obra “Pluja d’estels” de l’Editorial Destino que va sortir a la venda a les llibreries el dia 5 de febrer d’enguany.

El llibre narra la història d’un grup d’amics que es retroben 5 anys més tard d’un tràgic succés en una preciosa casa davant del mar al Cap de Creus per gaudir de l’espectacle d’una pluja d’estels durant un cap de setmana. Hi ha un paral·lelisme amb la pluja d’estels i el món interior de

cadascun dels personatges.

Els personatges de la novel.la: En Nis, la Mila, en Max i en Jon van estudiar “Comunicació audiovisual” fa més de 20 anys enrere. Tots tenien els seus somnis i il·lusions per complir i sempre els unirà el record de la seva amiga Paula. Cadascú s’ha hagut de reinventar per poder guanyar-se bé la vida.

Aquesta novel·la representa el decurs del temps, la pèrdua de la joventut, el sentit de l’amistat, la complicitat, la supervivència, la pèrdua de les il·lusions i la recerca de la noves il·lusions per poder-se reinventar, la manera de com fer front al dolor i la pèrdua, la vida, la mort i les gelosies. S’introdueix amb un joc de misteri entre allò que no es diu i el que es vol dir.

La novel·la transcorre en un sol dia. És intensa i plena de sentiments. Demostra la vulnerabilitat

dels personatges.

La tramuntana genera un estat de crispació que es transmet en algunes de les escenes del llibre i sorgeix la tensió entre els personatges.

La història de cada personatge es va desenvolupant un joc de paraules i silencis que utilitza els flashbacks al llarg de tota la novel·la.

El lector s’endinsa amb un paisatge idíl·lic del mar de l’Empordà a Portlligat i una preciosa pluja d’estels. Els estels representen mals auguris i la pluja representa un estat de purificació als personatges. És un llibre molt amè, de fàcil lectura i que manté el misteri fins al final de la novel.la. El lector gaudeix amb la visió de les imatges del mar de l’Empordà i d’una magnífica pluja d’estels en una nit d’estiu.

Enhorabona Laia per la creació d’una obra tan emotiva i que arriba al fons de l’ànima! n

pds_31

CULTURA

LLIBRES

“PERSONALS I TRANSFERIBLE” POEMES de Josep Rodríguez Edicions La Mica, 2017

Josep Brugada

“Personals i transferibles”, heus ací un petit recull de poemes de Josep Rodríguez i Molar, sarrianenc d’aquells que en podríem dir històrics perquè va ser un dels fundadors de la revista cultural «Carrilet», que es publicava a Sarrià de Ter als anys setanta.

E

ns ha presentat recentment un aplec de poesia dividit en quatre apartats: Moments, tu, temps i gent, conjunt de mots que reflecteixen i són una mirada retrospectiva envers el món més immediat que l’envolta. Una mirada que a vegades és ben escèptica però la resposta sol ser molt irònica.

Altres composicions, absolutament introspectives, formen part de les seves vivències més personals, els records, l’amor... Val a dir que hi ha indicis per creure que això és així... perquè en la seva experiència, el poeta ha “bastat les cireres del teu cos i he delejat pastures humides”, perquè ”Tota tu ets dolça, terròs de sucre desfent-se als dits.”

Per començar ens ofereix unes creacions que són una mirada retrospectiva, crítica i irònica de la Girona d’avui a partir del que ha estat i representa la ciutat diguem-ne clàssica, la «Bonica Kerunta», la qual esdevé «nena pentinada sota aquesta pluja de matinada». El poeta es refereix a la ciutat de pedra que tots, de manera sensible, posant-t’hi colors -si s’escau- podem arribar a descobrir. A Personals i transferibles, hi perviu, doncs, una Girona viscuda

32_pds

que trobareu interpretada en el temps més emblemàtic del seu calendari, el mes de novembre, quan podreu sentir «la fredor de les arestes»; quan la ciutat, al gran jardí oblidat de la Devesa, hi apareixen inevitables, «pilons de fulles mortes». Però colpidorament, el sarrianenc ens pica l’ullet amb la seva ironia sorneguera i ens avisa que no tot és petit i delicat en els carrers de la vida burgesa gironina, perquè malauradament «una dona amb vells cartons», sobreviu en un caixer de la Gran Via. El poeta, com llegireu, no defuig la visió de la realitat. En les seves paraules hi trobareu crítica social; i tant, que n’hi trobareu!, perquè la poesia no només ha d’elevarse als cimals sublims de la bellesa; a vegades cal abaixar també la mirada i contemplar la pols que se’ns queda a les sabates. Enmig de la «fama urbana», les paraules del poeta resen també un «Parenostre», però en aquest aplec literari es converteix en una suggeridora, irònica i desen-

fadada oració, que forma part de la quotidianitat. I d’aquí, quan el poeta deriva envers una certa i llagotera metafísica del temps passat, «les hores són les cendres, restes de molts focs». Davant d’aquest inevitable pas del temps, ell -metafòricament parlant- «es fuma el calendari». El temps, «fugit de pressa», tal i com resa encara en un rètol d’un edifici del poble de Sarrià. Per al pas del temps, aquesta «fam de molts dies», que a tots ens provoca raurau, perquè en aquesta vida tot passa avall, l’evocació dels dies consagrats a l’amor, al sentiment, a la bellesa, a la fidelitat, tal vegada deuen ser un bon antídot per fer que els dies i les hores presents i les futures puguin ser més passadores.

Hi ha també en el recull, espai per a les comparacions i les metàfores de l’amor, com no podria ser d’altra manera. El poeta ha trenat també les seves complicitats, que al cap i a la fi vol que passin de ser personals justament a transferibles, perquè el do literari, la reflexió no és només per a ell, sinó contràriament, tot plegat ens ho vol oferir perquè ho meditem i perquè no obstant, hi ha un lleuger despullament personal. Aquesta introspecció ens ve oferta. A través de l’entramat de paraules senzilles, el poeta ens fa també sabedors de la seva lògica, plausible i inescamotejable vida sentimental. n

CULTURA

LLIBRES

“LARGO PÉTALO DE MAR” d’Isabel Allende (2019)

Mireia Masó Cerdà. Professora de llengües

Res, ni la victòria, esborrarà el terrible forat de la sang Pablo Neruda “Tierras ofendidas” “España en el corazón” INTRODUCCIÓ

L’

acabament de la Guerra Civil espanyola (19361939) va suposar el començament d’un dur i llarg exili que es va perllongar més temps del que ningú s’imaginava. Molts republicans marxaren a l’estranger, arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on alguns van morir sense poder tornar al seu estimat país.

Precisament ara es compleixen vuitanta anys de l’exili republicà a l’estranger, protagonitzat per adults i també per nens i nenes; republicans que van prendre la difícil decisió d’evacuar els seus fills lluny d’un país on s’imposava una dictadura, la del general Franco, el qual, amb el suport de la Itàlia feixista, el règim de Salazar a Portugal i l’Alemanya nazi, havia derrocat el govern de la II República Española, que comptava amb el suport de la URSS, motiu pel qual va ser una de les destinacions per als exiliats republicans, especialment nens; gairebé 3.000.

Un cop acabada la Guerra Civil, instaurada la dictadura franquista, els republicans tenien tres opcions: 1. Creuar la frontera cap a França: mig milió de persones ho van fer (com Mercè Rodoreda i Antonio Machado). Els republicans que hi van

anar, al cap d’uns mesos van trobarse en l’atzucac d’una França compromesa amb el feixisme, i aquest fet va provocar que molts participessin activament de la resistència francesa.

2. La resta, en perillar la seva situació a França, decidiren marxar a l’exili americà, com els protagonistes de la novel·la Víctor Dalmau, Roser i Carme, mare dels germans Dalmau. Mèxic fou un bon destí, a l’empara d’una llengua comuna i un clima favorable. Hi van anar els escriptors Pere Calders, Luis Cernuda, entre d’altres. Entre 19391942, Mèxic va acollir 25.000 refugiats espanyols i unes 40.000 arreu del continent: Argentina, República Dominicana, Xile, Veneçuela.

3. També va haver-hi qui decidí quedar-se al país i lluitar clandestinament contra la dictadura, des de la intel·lectualitat i la cultura, com va fer J.V. Foix, Salvador Espriu o Jorge Guillén. És l’anomenat exili interior o fugida en el silenci.

La majoria d’exiliats, homes, dones, nens, pertanyia a l’esquerra

plural: republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, nacionalistes, i persones sense una clara ideologia política, simpatitzants de la Segons a República. Les seves ocupacions eren tan diverses com les seves afiliacions polítiques: mestres (com la Carme, mare del Víctor i Guillem), músics (com el pare Marcel Lluís Dalmau), metges (com Víctor), catedràtics i pagesos, intel·lectuals, farmacèutics i actrius, polítics, advocats, industrials i pescadors, mestresses de casa, jornalers, menestrals, obrers.

Pel que fa a la cronologia dels desplaçaments migratoris, Dora Schwarzstein i Núñez Seixas han diferenciat tres etapes: 1) La primera engloba els anys de la Guerra Civil (1936 - 1939), amb poc flux de persones que van sortir per Portugal i també seguint la ruta Alacant-Orán-Marsella.

2) La segona etapa s’emmarca entre la derrota republicana en el front de Catalunya, que va provocar un èxode massiu a França el 1939, i el final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

3) La tercera etapa se situa entre 1946 y 1956, és a dir, entre la firma dels convenis migratoris entre Franco i el llavors president argentí, Juan Domingo Perón, que permeteren novament “la emigración legal, i l’any 1956, en què es va crear el Instituto Español de Emigración, que va tractar de redirigir els fluxos migratoris vers els països europeus.

Dins aquest període incloem el exilio tardío1 (Ortuño, 2018), aquell format pels supervivents de les presons franquistes i dels camps de concentració, als quals els va ser impossible retornar al seu país a causa de l’estigma de “rojos”, i que van haver

1 Ortuño, Bárbara, Universitat d’Alacant, dona xifres concretes sobre l’exili: a Méxic unes 24.000 persones; a Argentina, unes 10.000; la República Dominicana, amb 4.000, i Xile, amb 35.000 persones. En realitat hi van haver exiliats espanyols a tota Llatinoamèrica: a Uruguai Brasil, Bolivia, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela, Cuba o Puerto Rico…. i també al nord del continent, concretament a Estats Units i Canadà, on es refugiaren 1.000 persones procedents d’Espanya.

pds_33

CULTURA

de viure amagats (també en aquesta situació trobarem els personatges de Roser, Víctor i Carme) i també incloem les persones que van quedar confinades a Europa per l’esclat de la Segona Guerra Mundial, sense possibilitats d’obtenir un bitllet de vaixell per creuar l’oceà Atlàntic.

Com es van produir els desplaçaments?

Principalment a través d’expedicions col·lectives en vaixells, creades per oferir una solució humanitària als refugiats i refugiades que estaven a França. I també per l’aventura individual a partir dels llaços familiars, professionals i de compatriotes de l’antiga emigració espanyola assentada des de finals del segle XIX en el continent americà (indianos).

En el primer dels casos, els únics països que van estar disposats a acollir refugiats espanyols van ser Mèxic, Xile i la República Dominicana, amb la condició que fossin econòmicament autosuficients per pagar-se el transport i cobrir les seves necessitats bàsiques en arribar al país d’acollida.

Per evitar la precarietat econòmica dels exiliats es van crear dos organismes governamentals en l’exili: el SERE (Servei d’Evacuació de Republicans Espanyols), que va traslladar més de 2.000 persones des de Burdeus fins Valparaíso, i la JARE (Junta d’Auxili als Republicans Espanyols), a través dels quals s’organitzaren les grans expedicions col·lectives. Una de les dues més importants va ser la que arribaria al Mèxic de Lázaro Cárdenas al llarg de 1939 en els bucs Sinaia, Ipanema i Mexique.

34_pds

LLIBRES

L’altra expedició, el leit-motiv del llibre d’Allende i la que dona motiu a aquest article, fou l’organitzada per l’escriptor comunista Pablo Neruda, cònsol de Xile a París: “Neruda amaba a España con pasión, aborrecía el fascismo y tanto le angustiaba la suerte de los republicanos vencidos que había logrado convencer al nuevo (presidente) para que admitiera un cierto número de ellos en Chile“ (pág. 117).

El cert és que cap país sudamericà volia rebre “rojos, esos violadores de monjas, asesinos, gente de armas, ateos sin escrúpulos y judíos, que harían peligrar la seguridad del país” (pàg. 117).

Els protagonistes de la novel·la, Víctor Dalmau i Roser, vídua de Guillem Dalmau, s’embarquen el 1939 a Bordeus al vaixell canadenc Winnipeg cap a Xile per fugir d’Europa davant la imminència d’un nova guerra. Hi arribaren el 3 de setembre de 1939, el mateix dia que esclatà la II Guerra Mundial a Europa. Una data per no oblidar, ironia del destí, que funciona involuntàriament com a metàfora del desastre humanitari ocasionat per l’encadenament de dues terribles guerres que hagueren de patir els sers humans d’aquella generació, els quals, a més, havien viscut de prop també els desastres de la I Guerra Mundial.

En el segon dels casos, aquells que van assumir el risc de l’exili en forma d’aventura individual, la seva principal estratègia fou recórrer als coneguts, familiars, amics establerts al continent americà, els qual els havien d’enviar “una carta de llamada” per facilitar-los la burocràcia en el país de destí.

Altres estratègies gairebé il·legals

van ser l’ingrés amb visat turista, amb una caducitat de 3 mesos, per poder quedar-se al país, com va fer el filòsof Ortega y Gasset o el penalista Luis Jiménez de Asúa i les seves famílies a Argentina. Altres compraven visats als cafès parisencs o bé ingressaven amb la documentació d’una altra persona o viatjaven clandestinament a bodegues de vaixells o creuant fronteres.

Entre tanta guerra i mort, qualsevol estratègia per allunyar-se d’Espanya franquista i de l’Europa totalitarista, era amoralment vàlida. ¿Qui no cerca un raig de llum enmig de tanta foscor?

LLARG PÈTAL DE MAR (I NEU), d’Isabel Allende Pasaron los días de un siglo y siguieron las horas detrás de tu exilio…

Pablo Neruda “Artigas”, Canto general En aquest vuitantè aniversari de l’exili republicà em va arribar a les mans la nova novel·la d’Isabel Allende, “Llarg pètal de mar (i neu)”, metàfora de Pablo Neruda (cònsol de Xile a París) en referència a Xile, la seva pàtria. Com ja s’ha dit anteriorment, Neruda va noliejar el vaixell Winnipeg amb més de 2.000 espanyols rumb a Valparaíso, allunyant-los de la guerra i una mort segura.

Aquests espanyols van ser rebuts com herois a Xile i es van integrar en el seu teixit social feliçment fins que dècades més tard, l’onze de setembre de 1973, hi hagué el cop d’estat que va enderrocar Salvador Allende, oncle d’Isabel Allende, la qual ha recreat la seva història a la novel·la, exhaustivament documentada i ficcionada a través dels seus dos herois principals: el

CULTURA

LLIBRES

metge Víctor Dalmau, i la pianista Roser Bruguera, que han de fugir de Barcelona travessant els Pirineus cap a França, primer, i posteriorment cap a Xile, a bord del Winnipeg. El cop d’estat xilè contra Allende els obliga novament a fugir. Cap a on? El seu periple sembla no acabar-se i ells condemnats a fugir eternament, com en la llegenda del Comte Arnau, condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall de flames.

Per què vull recomanar aquesta novel·la?

En primer lloc, haig de dir que no soc una entusiasta del realisme màgic d’aquesta escriptora; prefereixo el seu tarannà novel·lístic realista, en aquest cas una ficció versemblant amb un sòlida base històrica que forma part del nostre passat, de la nostra essència. Acostumada a llegir en diagonal, vaig copsar les paraules clau que em van fer arrabassar el llibre de la lleixa sense dubtar-ho, i devorar-lo en menys de quaranta vuit hores.

I tot perquè aquesta novel·la parla de la meva ciutat, BARCELONA, i del meu petit gran país, CATALUNYA, amb dues entranyables històries d’AMOR, enmig de dos conflictes bèl·lics històrics, la GUERRA CIVIL i LA II GUERRA MUNDIAL, amb un títol que és la metàfora de Xile creada pel gran poeta PABLO NERUDA, i perquè els seus personatges, la Roser, el Víctor, el Guillem, la Carme i el Marcel són CATALANS com jo. Un altre reclam per a mi són els personatges històrics que hi apareixen, al voltant dels quals es trenen diferents històries, amb el rerefons sempitern de les dues guerres.

Personatges històrics L’any 1937 Víctor Dalmau és infermer de les tropes republicanes i atén els ferits amb la vocació del futur metge en què es convertirà. Coneix el personatge històric d’Elisabeth Eidenbenz, valenta infermera (i mestra) suïssa,

voluntària de “Ayuda Suiza a los Niños de España” i fundadora de la Maternitat d’Elna, on va salvar més de 400 nens espanyols (i catalans) i les seves mares, i 200 jueus d’Europa.

El 1939 torna a aparèixer a la novel·la Eidenbenz, quan Roser, embarassada de Guillem, i fugint d’Espanya, arriba a Argelès-sur-Mer, a una platja tancada i vigilada per gendarmes francesos i tropes senegaleses, i entén que també al país veí, on se suposava que els havien de rebre amb caliu, és una presonera com tantes altres, envoltada d’aigua de mar que no es podia beure, sorra, fam, fred, malalties, misèria, i abocada a una mort segura. Els presoners i presoneres estaven exposats a la intempèrie, entomant pluja, tramuntana i fred, sense condicions higièniques bàsiques, sotmeses elles a agressions sexuals dels guàrdies i dels mateixos refugiats. Als camps de confinament francesos van morir més de quinze mil persones. Nou de cada deu nens morien.

Finalment, les autoritats dels camps van separar dones i nens dels homes i van construir barracons. La Creu Roja va proporcionar vacunes i llet en pols per als nadons, i també roba d’abric. En aquest context, Eidenbenz salva Roser d’una mort segura, en portar-la a la maternitat d’Elna.

En Guillem Dalmau, l’home d’acció i defensor de la justícia social, lluita amb el llegendari anarquista Buenaventura Durruti a la columna Durriti, fins a la seva mort en circumstàncies poc clares. El seu germà Víctor, atret per la ciència des de jovenet, és l’home reflexiu amb ànima de poeta.

Francisco Franco és definit així “el seu aspecte insignificant ocultava un tarannà fred, venjatiu i brutal. El seu somni més ambiciós era tornar a Espanya les glòries imperials del passat i el seu propòsit immediat era acabar definitivament amb el desordre de la democràcia i governar amb mà de ferro mitjançant les Forces Armades i l’Església Catòlica.(…) L’es-

tratègia dels homes sota el comandament de Franco era vessar el màxim de sang possible i sembrar la por, única forma d’extirpar la resistència entre els vençuts” (pàg. 29) Un altre personatge històric que hi apareix l’any 1940 és Salvador Allende, un dels fundadors del Partit Socialista , home de confiança del president i ministre de Salut. Allende estava molt interessat en el triomf de la República a España, l’alçament militar, la derrota de la democràcia i la dictadura instaurada per Franco, com si pressentís que un dia ell moriria en un conflicte similar al seu país.

Hi ha un personatge a la novel·la que intueix el que passarà a Xile, “Aquí pot passar el que ens va passar a Espanya” repetia com una lletania. (pág. 169). I no es va equivocar. La dictadura de Pinochet duraria 16 anys.

A partir del cop d’estat de Pinochet, els protagonistes, integrats dins Xile des de feia dècades, han de tornar a fugir, aquest cop a Veneçuela, per bé que encara hauran de viatjar més, però no us vull dir on. No vull fer, com es diu ara, Spoiler.

extranjeros, esta es, esta es mi patria, aquí nací y aquí viven mis sueños.

Pablo Neruda “Regreso”, Navegaciones y regresos Si els ingredients d’aquesta recepta literària que he anat desgranat us agraden, no dubteu a llegir aquesta novel·la tan entranyable. Tant de bo la gaudiu com jo ho he fet. No us decebrà. n

Webgrafia Diego Gaspar Celaya, Universitat de Saragossa: El exilio republicano en Europa (1936 – 1945).

Au revoir, España!

Bárbara Ortuño, Universitat d’Alacant: Estudi sobre el nombre d’exiliats a Amèrica.

Isabel Allende, Largo pétalo de mar Editorial Plaza y Janés, Barcelona, 2019 Totes les fotografies pertanyen a arxius públics o a la wikipèdia, lliures de drets.

pds_35

CULTURA

29 MOSTRA DE TEATRE AL TEATRE DEL CENTRE Junta del Teatre del Centre

La Junta del Teatre del Centre per aquest any 2020 es va proposar consolidar, després de l’exitosa Mostra de Teatre que havíem celebrat el febrer de l’any passat 2019, la programació de teatre amateur en el Teatre del Centre. Així donàvem resposta al públic fidel i amant del teatre que tenim a Sarrià. ixí doncs, ja en el mes de gener, després de les tradicionals representacions dels Pastorets, vàrem posar fil a l’agulla programant el diumenge 19 de gener l’obra: “EL FLORIDO PENSIL” representada per La Laguna Teatre de Sils.

El Florido Pensil és una paròdia de l’escola franquista que explica, amb humor, l’absurd d’un sistema educatiu autoritari i que ha marcat a tota una generació d’aquest país. Un públic nombrós va poder gaudir d’aquesta obra encetant així la temporada 2020 Després vam continuar la progra-

A

mació amb la 29 Mostra de Teatre 2020, que vam celebrar durant el mes de febrer i el primer diumenge de març.

En aquesta nova etapa del Teatre del Centre, en la mostra del passat 2019 i en la mostra d’enguany, la clau principal ha estat el fet de programar obres escollides dins la Campanya de Teatre Amateur organitzada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i La Federació Teatral Amateur Gironina, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.

Per aquesta Campanya, un jurat escull 15 obres de teatre amateur i això garanteix un mínim de qualitat de les obres seleccionades.

Partint d’aquest marc, per la programació de la Mostra d’enguany s’ha buscat varietat de temàtiques i maneres d’entendre i presentar el fet teatral.

Per fer una sinopsi breu de cada una de les quatre obres representades, què millor que fer servir la pròpia ressenya que en fa cada grup de teatre:

“UN DIA QUALSEVOL”, representada el 9 de febrer per IncreiXendo de Sant Gregori La protagonista ha deixat de fumar i de beure i, un dia qualsevol, ha decidit també deixar de viure.

Vol enregistrar el vídeo del seu suïcidi per acomiadar-se del seu exmarit, però aquesta nit, una sèrie de situacions inoportunes i inquietants, d’una tendresa esfereïdora i enervant alhora, li desbaraten el pla i no la deixen descansar en pau.

Una sàtira burlesca, divertida, colpidora, lúcida i emotiva que ens parla en clau d’humor de les dones d’avui i de les seves circumstàncies.

“LISÍSTRATA”, representada el 16 de febrer per Zam Teatre de Torroella de Montgrí.

Lisístrata és una comèdia que fou escrita entorn el 411 aC, quan la ciutat d’Atenes estava immersa en una dura guerra. Lisístrata és també la protagonista de l’obra. Ella decideix iniciar una vaga de sexe per obligar els homes a fer la pau, una idea que han imitat alguns col·lec-

pds_37

CULTURA [29 Mostra de Teatre

Un dia qualsevol

Lisítrata

tius de dones en la història recent.

Així doncs, Lisístrata esdevé una inspiració feminista i pacifista a través d’un prisma còmic ple de doble sentits i jocs de paraules. Una proposta escènica que juga amb l’atemporalitat, l’espai neutre, les projeccions i, com ja és habitual en Zam Teatre, amb la música i les coreografies.

“ANIMALS DE COMPANYIA”, representada el 23 de febrer per Una capsula de teatre d’Olot.

Una colla d’amics es reuneixen per celebrar un sopar de benvinguda: una amiga del grup torna a casa després d’haver estat ingressada durant dos mesos per un trastorn psiquiàtric.

38_pds

La festa sorpresa es complicarà quan un dels amics confessi un secret inesperat. Acabaran sortint els draps bruts de tots els personatges que mostraran el pitjor de cadascú.

En un to de comèdia realista, l’obra posa en dubte el valor de l’amistat. És la constatació que la solitud i la necessitat d’afecte ens porta a tots a convertir-nos en animals de companyia.

“LÍNIES OBERTES”, representada l’ 1 de març pel Grup de Teatre de Sant Hilari Sacalm.

Quatre parelles d’amics molt singulars es reuneixen per sopar i compartir menjar, beure, amistat i riures.

Però una proposta de joc innocent farà aflorar equívocs, secrets i mentides que precipitarà una trama d’embolics, contradiccions i tensions inesperades.

Una incisiva faula a ritme de vodevil al voltant de la hipocresia i els límits de la intimitat.

Paolo Genovese va estrenar a Itàlia la pel·lícula “Perfettisconociuti” a l’any 2016. Un any més tard es presentava a Espanya el remake dirigit per Álex de la Iglesia amb el títol “Perfectos desconocidos”. Aquesta ha estat la font d’inspiració de la nostra “Línies Obertes” que, més enllà de la crítica satírica de la condició humana, pretén ser un bon

CULTURA [29 Mostra de Teatre

entreteniment teatral.

Veiem doncs que hi ha hagut propostes teatrals variades, algunes més en clau de comèdia, altres més serioses, creiem que això és enriquidor i ha estat ben acceptat pel públic.

Una altra característica de l’obra representada el gener i les representades durant la mostra, ha estat un certa exigència de mitjans tècnics que ens ha obligat als membres de la Junta del Centre a proporcionar suport tècnic a cada un dels grups. Així començàrem amb la representació del “Florido Pensil” amb música en directe incorporada a la trama teatral; amb “Un dia qualsevol” es va haver de controlar la imatge d’una pantalla de televisió des de la sala de control; “Lisístrata” tenia la particularitat de la projecció de vídeo acompanyada d’una il·luminació escènica complexa, i finalment “Línies obertes” va exigir una sonorització més acurada per fer més realista el so dels mòbils dels diferents personatges. Així doncs podem dir que hem estat tècnicament entretinguts. Això també ha suposat la necessitat d’ampliar l’equipament tècnic del teatre invertint especialment en l’equipament que ens ha permès controlar des de la cabina de control els senyals de so i de vídeo necessaris a l’escenari.

El balanç que en fem de les representacions del gener, febrer i març és positiu, perquè en totes les representacions hi ha hagut una bona assistència i tant han gaudit de l’obra el públic des del pati de butaques com els actors des de l’escenari.

Volem fer referència també a la impressió que s’han endut aquests grups de teatre que han actuat, la majoria per primer cop, en el nostre teatre. Una de les frases que més hem sentit dir

aquests dies quan els membres d’aquestes companyies de teatre han entrat per primer cop a la sala gran és: “Està bé, és un teatre com els d’abans”. Cal dir que sempre tenim cura dels detalls perquè aquests grups de teatre amateur se sentin ben acollits en el nostre teatre. Per això treballem el contacte previ, concretant els detalls i el que necessiten, uns dies o setmanes abans del dia de la representació. En el dia de la representació els hi proporcionem tot el suport tècnic necessari i al finalitzar l’obra sempre els obsequiem amb un bon tast de coca i cava. Amb la molt bona acollida del públic, amb tots els

càlids aplaudiments durant l’obra i al final amb aquest toc de la coca i el cava, tots els grups s’emporten un molt bon record del nostre Teatre del Centre i sempre manifesten el seu agraïment i les ganes de tornar-hi.

Cal afegir que teníem programada pel diumenge 5 d’abril l’obra “Després de la mort, què?”, que havia de representar el grup OriArt de Sant Jordi Desvalls i que malauradament es va haver d’anul·lar per la pandèmia de la COVID-19.

Esperem retrobar-nos al teatre quan les condicions ho permetin per gaudir de noves representacions teatrals. n

Línies obertes

Animals de companyia

pds_39

CULTURA

Raimonda Coll

MARÇ-ABRIL 2020 A SARRIÀ DE TER SOTA EL COVID19

Una pancarta confeccionada manualment, al carrer Major de Sarrià, davant de la Casa Consistorial, diu així i reclama: “VIDA abans que capital”.

Què lluny que queden les proclames independentistes.

E

l bus número 6, durant aquest mes d’abril, és gratuït, es vol evitar que els usuaris s’aproximin massa al conductor, pocs usuaris, amb mascaretes improvisades, fetes a casa per alguna dona apanyada, només el conductor la porta de “farmàcia”.

40_pds

Un home ja gran ha agafat el mocador i intenta sostenint-lo sense èxit amb una goma.

La majoria baixa davant del supermercat que hi ha al Pont Major, que lluny que queden les cues al bus i la dinàmica del jovent intentant, com sigui, que tothom hi pogués pujar.

El tronc de l’arbre que surt del pont, arrencat de soca-rel per la riuada del mes de gener, encara és allà, dret, sortint el cap, fa el seu curs, les fulles ja rebroten, a mercè de les decisions de l’ACA i d’altres entitats que volen controlar-lo sense èxit.

Que lluny queden les rieres impecables, per evitar precisament taps al

curs de les aigües.

Aquest mes de març, també ens ha deixat sense comiats i amb poc soroll, que és el que toca aquests dies, l’autor de l’Àngel de la Catedral, una peça d’aram d’1’85 m Instal·lada al punt més alt del campanar, Ramon Maria Carrera Savall.

Fill de Joan Carrera Dellunder, el que va plasmar quatre episodis bèl·lics al Pont de l’Aigua, construït l’any 1939 pels batallons formats per presoners del franquisme. Que lluny queden els estudis d’investigació per passar pàgina d’uns moments històrics, quan uns mesos abans es fa una “damnatio” dels símbols més emblemàtics.

CULTURA

Les cues es fan a la farmàcia, sobretot, un parapet de plàstic ens “aïlla” de totes les nostres aversions i dubtes, que lluny queda la reivindicació i la celebració de les nostres diades, de les nostres tradicions.

Ens trobem fent endreça, arxivant, netejant, tancats amb els nostres records, les nostres memòries, una i altra vegada, les amistats t’envien proclames de programació neurolingüística, i/o mantres que funcionaran com a antivirus. A les 8 del vespre toca sortir al carrer a homenatjar la brigada de sanitaris que fan una feinada sobrenatural en els nostres hospitals.

El bus arriba a Girona, ciutat totalment deserta de turistes i locals. Una imatge insòlita, una dona burxant les escombraries, altres apressats fent la compra, que lluny que queda tota la imatge invencible i incorrupta de la immortal ciutat.

La tornada la farem de la mà d’en Pere Farrò i Muntané, escriptor i pare de Pere Farró i Llorella, (Sarrià1894/Gener 1920/) vinculat amb la Mela Mutermilch, de qui el Museu d’Art feia un any que lluïa amb esplendor una magnífica i gran exposició. Que lluny que queden els homenatges als nostres estimats pintors locals, ni el centenari de la seva mort s’ha pogut commemorar, les persones han d’estar aïllades, els grups són vigilats per la policia local que ronda els carrers i controla els moviments dues i tres vegades al dia.

En Pere Farró i Muntané, resident a Sarrià, el seu germà era l’alcalde, ell treballava a la farinera Teixidor, col·laborador en diverses revistes, el 1890 escriu: “Fem el cárrec de que vos trobeu a Gerona, dons mitjan el desprendiment de vint céntims que costa el viatje en tartana, tres kilometres de carretera gloscits ab un capolament d’ossos y un sacseix continuat; síntomes d’ofec produit per l’embarras de farcells i sacs plens de verdura; y un massatge dolorós procedent

d’un munt de cistells, capses i altres endròmines vos trobeu transportat al poble d’aquest nom. Dic d’aquest nom y sols ho faig per no contradir als moderns padrins que amb ell l’han batejat, perquè es el cas, que si qualsevulga de Gerona que preguntin per Sarrià, afegint-hi la particularitat, de Ter, vos quedaria ab la boca oberta i no vos tornaria resposta.

Siga de Ter o siga de Quimeta, la qüestió es que Sarrià es Sarrià, y que al esser a Gerona, no cal fer us del dinstintiu per a poguer trovarlo.

Donguessim doncs per fets els tres kilometres y els sacrificis que he dit, pero tinguem en compte que avans d’arrivar a Sarrià, cal passar pel carrer del Pont Majó, vehinat i poblet, considerat un arrebal de Gerona, pero d’un caracter tant diferent al dels altres carrers d’aquesta ciutat, com diferents son, la caputxeta d’una pagesa y el gorro d’una senyora.

Pels carrers del Pont, vos trobeu que hi passeu pel istiu, un núvol de pols vos enterboleix la vista; si es al ivern, un gruix de fang enganxós dificulta la marxa de la tartana, pero siga al temps que s’escaigui, sempre veureu el mateix cuadro. Botigas sense venedors ni compradors, ab

taulells despintats y desproveïts de genero; alguna vella pansida fent mitja a la porta; l’aristocracia del poble, tancada i barrada darrera les vitrines de les entrades, aixecant les puntes de les cortinetas, pera sutjar si algun dels que van en la tartana, els hi oferia nou material pera las sevas xafarderias.

Ja està: ja hem passat per les baquetas ja ha acabat lo carrer del Pont Majó. Al capdavall del mateix, torcem a l’esquerra y trovem un pont ample y magestuós, voiat per una barana de ferro. És un pont vell, empaltat de nou. Fa cosa de uns trenta anys que varen modernisarlo.

Fou molt sencill, lo que feren; tota la feina es concretà a aixamplar un antic pont romá, que es pot dir que es l’ossada del present, amagada sota un gruix de pedra picada.

Rendim doncs homenatge als primers constructors, en atenció a la iniciativa, passem el pont y haurem travessat el riu Ter, entrant al poble de Sarrià o Sarrià de Ter, com s’en diu ara.

Jo no sé a qui he sentit a dir que Sarrià ve a eser el Versalles de Gerona. Si aixís ho varen dir perquè Versalles en temps de l’época de lluïment y fastuositat de la monarquia...” n

pds_41

espai 2.0 Tancats a casa, oberts al món Roger Casero Gumbau, blocaire

No sé si algú de vosaltres ha invocat, en temps d'estat d'alarma i confinament, al Déu Lar, el protector llar. Durant setmanes ens hem reclòs a casa nostra com mai ens hauríem imaginat, convertint casa nostra en "casa", el lloc segur dels jocs infantils, protegintnos així de l'hostil i arriscat carrer, en un aparent exili intern.

M

oltes llars s'han transformat eventualment en aules, despatxos i fins i tot en gimnasos. Durant setmanes per a moltíssima gent tot, o quasi tot, ha passat dins de casa: l'escola, la feina, l'oci, l'esport..

El confinament ens ha donat la justa mesura de les nostres cases, i en massa ocasions s'ha demostrat que qui tenia un balcó tenia un tresor, i qui tenia un pati, per petit que fos, tenia mig paradís! Urbanistes i arquitectes, preneu nota!

Closos a casa nostra, notant-ne les costures a flor de pell, Internet s'ha revelat, una vegada més, com una enorme finestra oberta al món, o per ser més precisos, oberta als mons; al món al real, cas que efectivament encara existeixi, i a tots els virtuals i de ficció que neixen creixen i es reprodueixen des de fa dècades.

El notable increment del comerç electrònic i del consum audiovisual de plataformes de "steaming", amb Amazon i Netflix com a puntes de

42_pds

llança, descriu prou fidelment com hem passat les setmanes més recloses del confinament: consumint.

Sí, també hem llegit més del que ho hauríem fet, tot i la suspensió del Sant Jordi, i sobretot hem aplaudit cada vespre, fent viral el fenomen a les xarxes socials, fins que les terrasses de bars i restaurants van començar a reobrir, a partir de la Fase 1.

Les xarxes socials han esdevingut, de nou, cronistes descarnades i a vegades crues de la realitat, o com a mínim han estat i són el testimoni d'un relat paral·lel, mig postís mig veritat, no exempt de notícies falses, quan no interessades. Tal vegada encara en sobredimensionem l'impacte...

Moltes d'aquestes coses (el comerç electrònic les plataformes digitals, les xarxes socials...) ja les teníem abans de la crisi del Coronavirus; aquestes setmanes simplement, amb el confinament, han agafat major volada.

La gran novetat, el gran descobriment per a moltes persones durant la reclusió, han estat les videoconferències, i en qüestió de dies qui més qui menys s'ha trobat enmig d'una reunió de treball en línia, o bé una trobada virtual familiar o d'amistats a Zoom, Meet, Jitsi i fins i tot, encara Skype!

Sens dubte una de les imatges icòniques d'aquesta crisi, al costat de la del personal sanitari, els balcons com a espai d'expressió i manifestació o les cares emmascarades,

són les captures de pantalla de galeries de finestretes farcides de gent reunida a Zoom, per exemple. Mai com fins ara havíem fet tantes fotos de les reunions que fem!

El fenomen de les videoconferències, a banda d'alimentar un xic el nostre narcisisme, també ens ha evidenciat dues qüestions prou rellevants: 1. Ser el primer no garanteix ser el millor, i la percepció és que Skype ha perdut pistonada...

2. El replantejament de l'abús de les reunions presencials, tot i que tampoc caldria eliminar-les.

Les videoconferències han impactat sobretot en l'àmbit laboral, erigint-se com una de les eines necessàries, quasi imprescindibles, del teletreball.

Per a moltes persones treballadores el teletreball ha esdevingut imperatiu legal, i moltes organitzacions (administració empreses, entitats...) s'hi han hagut d'adaptar a marxes forçades, implementant tecnologia i recursos per traslladar llocs de treball de l'oficina a casa.

El teletreball, és evident, no és una opció per a tots els llocs de treball, i per als que ho són o podrien ser-ho, parcialment o total, ha representat un repte per a les organitzacions, i sobretot per a les persones.

El teletreball requereix, a banda dels recursos tècnics, disposar d'unes habilitats i competències personals que, si no es tenen o no s'han desenvolupat en la modalitat del teletreball, convé fer-ho. Un senyal

d'aquesta necessitat ha estat la prolongació de jornades laborals, a vegades sense horaris, fins i tot per moments sense ordre ni concert.

Paral·lelament a la implementació de la tecnologia doncs, també convé adquirir i entrenar les competències i habilitats que permeten optimitzar el teletreball: organització, planificació, disciplina...

Si el teletreball ja representa un repte en condicions normals, aplicarlo d'urgència i en la situació de confinament ha estat, per a moltes persones treballadores, un autèntic galimaties, especialment si alhora les persones treballadores també havien de donar suport i fer seguiment de les tasques docents dels seus fills i filles.

Els centres educatius van ser els primers a tancar, fins i tot abans del decret d'Estat d'Alarma, i per al sector aquests mesos han estat, sobretot, de supervivència.

L'activitat docent, en la seva àmplia majoria presencial, s'ha hagut de reinventar improvisant sobre la marxa en la seva accelerada adaptació a la modalitat en línia.

Aquest ha estat un canvi brusc i inesperat que ni l'administració, ni el professorat, ni l'alumnat ni les famílies estaven preparats per assumir, i encara menys amb les presses i exigències del moment; al final ha estat una mena de banc de proves, amb grans i extraordinàries iniciatives, i també amb la detecció de l'enorme risc que l'educació en línia representa si el pes del seguiment de les tasques docents recau en la família.

Aquí és on les desigualtats afloren i creixen, ja que no totes les famílies disposen de les mateixes eines i recursos tecnològics, tampoc de les mateixes habilitats i competències educatives, una qüestió que els centres educatius i l'activitat docent pre-

sencial iguala i compensa, en part.

En l'educació a distància i en línia, com en el teletreball, la tecnologia no ho és tot, només és el mitjà, i per validar-lo cal activar i potenciar altres recursos, habilitats i competències, tant del professorat com de l'alumnat, com també de les famílies.

Veurem què en queda, de tot plegat, en aquesta (mal?) anomenada nova normalitat; veurem quin pòsit deixa el consum de plataformes digitals, el comerç en línia, el teletreball i l'educació a distància.

La digitalització és imparable i ara, per motius sanitaris, fins i tot ens qüestionem si volem pagar el preu de la privacitat i la llibertat davant la seguretat amb l'ús de les nostres dades personals (geolocalització, historial mèdic, etc.) a través de la nostra identitat digital.

Qui sap si tancats a casa, i oberts al món, esdevindrem més vulnerables. n

pds_43

L’ENTREVISTA

EMILI MARCO SEGARRA

METGE DE FAMÍLIA DEL CAP DE SARRIÀ DE TER I DE L’ABS SARRIÀ DE TER

Assumpció Vila

En temps de pandèmia, la salut dels sarrianencs ha estat observada de prop des del CAP de Sarrià de Ter. Hem volgut parlar-ne amb el Dr. Emili Marco, col·laborador habitual de la revista, per donarnos una visió més global del que ha significat la Covid-19.

44_pds

E

l doctor Emili Marco exerceix com a metge de família al CAP de Sarrià de Ter des del novembre de 1991, quan el consultori era a l’edifici Rafael Masó del carrer Major.

Nascut l’any 1958 a Sabadell, resideix a Fornells de la Selva, és casat i te un fill.

Es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1975-1981) i es va especialitzar en Medicina Familiar i Comunitària. El MIR el va fer a l’Hospital San Jorge d’Osca, de 1985 a 1987. Entretant, va fer milícies, tres estius com a sergent mèdic de complement a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo.

La primera destinació fou com a Metge d’Atenció Primària i Director metge al CS Perpetuo Socorro d’Osca, de 1988 a juny 1989, i després obtingué la plaça titular com a Metge d’Atenció Primària a CS Cabañaquinta d’Astúries amb plaça titular del juliol 1989 a l’octubre de 1991.

L’ENTREVISTA [Emili Marco Segarra

Des del novembre de 1991 és Metge d’Atenció Primària al CAP de Sarrià de Ter, on va començar amb el Dr. Jordi Taberner.

Exerceix de tutor de Residents de medicina de família des de 1988, i com a tutor d’estudiants de medicina de la UdG des que es va inaugurar la Facultat de Medicina a Girona l’any 2008.

Ha realitzat tasques d’Investigació i recerca. Ha estat tècnic de Salut de la Direcció d’Atenció Primària (DAP) de Girona durant dos anys.

Pertany al grup de Respiratori de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) de Girona, de la qual va ser-ne membre fundador. És Metge Sentinella de Girona sobre estudi prevalença de la Grip a Catalunya (PIDIRAC).

A banda, ha sigut metge del circuit de Motorland d’Aragó durant 2 anys i ha estat metge de l’equip d’Handbol Bordils, quan hi jugava el seu fill. Actualment és el metge de l’equip d’Handbol de la UES Sarrià de Ter, ja que en la categoria plata, la legislació obliga a que hi hagi un metge al camp mentre dura el partit.

Durant alguns anys ha estat metge d’Atenció Primària de MUTUAM, el Montepio del sector tèxtil. Actualment exerceix com a metge gericultor de dos centres geriàtrics, els Cirerers de Vilafreser i la Residència Sant Jordi de Celrà.

L’Àrea Bàsica de Salut de Sarrià de Ter dona servei a molts altres municipis, fins a Colomers i Viladasens. Com s’organitza?

A l’ABS de Sarrià hi ha nou UBA’s d’adults i dos de Pediatria. D’aquests, sis UBA’s estan a Sarrià i als pobles n’hi ha un a Medinyà i Colomers, un altre a Sant Jordi Desvalls, Viladasens i Cervià i un al Pont Major. Cada UBA (Unitat Bàsica Assistencial) consta d’un metge o metgessa i un infermer o infermera.

Tot es coordina des del CAP Sarrià de

El Dr. Emili Marco i personal sanitari, quan la inauguracio del CAP de Sarria de Ter, el 5 de desembre 1997

Ter. Quan no hi ha els sanitaris als pobles i surten visites a domicilis en horari laboral, els assumim des de Sarrià de Ter. Fora de l’horari laboral, assumeixen les urgències presencials i a domicilis des del CAP Güell.

Se segueix el programa ATDOM, d’atenció domiciliària, que fa cada metge i infermer al pacient que li pertoca, però en cas d’emergència domiciliària, surten el metge i l’infermer que són al CAP en aquell moment.

L’ABS de Sarrià de Ter és un centre docent per alumnes de la facultat de medicina (pretitulats) i per residents de MIR (postitulats). També es fa docència per part d’infermeria a l’alumnat d’infermeria de la UdG.

Es comencen a prendre mesures per l’alerta de l’OMS de la pandèmia de la COVID-19 des del 13 de març, però des del Departament de Salut ja s’estaven preparant i s’havien pres iniciatives.

Sí. Tenim coneixement que des de l’OMS s’estava estudiant declarar pandèmia donada la rapidesa d’extensió de la COVID-19 a diferent països del món. També des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya s’estaven preparant protocols d’actuació pel moment que fes falta posar-los en funcionament.

Malgrat tot, el personal sanitari es va trobar amb una gran manca de

recursos, fet que va ocasionar que diferents professionals s’infectessin de la COVID-19.

Com a metge de residències geriàtriques, es va prohibir l’entrada a tot personal aliè a les residències el 10 de març segons protocol, que s’han anat actualitzant fins al dia d’avui.

Els ha sorprès la virulència del Coronavirus?

Sí. I molt. Al principi pensàvem que seria un virus semblant al de la grip i vàrem observar que era molt més virulent i que atacava òrgans vitals amb poques hores d’evolució.

Com s’ha actuat des del CAP i l’ABS de Sarrià de Ter? S’ha reforçat personal sanitari o per contra s’ha derivat personal als Hospitals? S’ha reforçat el servei telefònic i de videoconferència per evitar visites als centres?

S’ha reforçat el personal sanitari amb un metge preMIR. Es varen tancar els UBA’s perifèrics (Medinyà, Sant Jordi Desvalls i Pont Major) i es va concentrar tot el control al CAP de Sarrià de Ter. Ens vàrem organitzar en torns de 12 hores, dia sí, dia no, i les nits, com es fa sempre, el servei s’atén des del CAP Güell.

S’han organitzat les consultes presencials amb una àrea reservada pels possibles COVID-19, que actualment està vigent.

pds_45

L’ENTREVISTA [Emili Marco Segarra

Una de les visites habituals dels pacients era per la renovació de la medicació, que, ara, amb la col·laboració del sector farmacèutic, s’ha intensificat per via telemàtica.

Durant el primer mes les receptes és van renovar automàticament , per tant el pacient podia anar a la farmàcia a recollir la medicació amb la targeta sanitària.

Actualment funciona igual però la renovem des de l’ABS. El pacients no cal que es desplacin als consultoris, sinó que poden accedir-hi a través de l’aplicació La Meva Salut o anar directament a la farmàcia, i el farmacèutic, amb la targeta sanitària, demana la renovació.

Els malalts lleus o amb símptomes per Covid-19 se’ls ha atès als seus domicilis i s’ha fet seguiment a distància?

Sí, i es continua fent, prenent les mesures necessàries que estan establertes segons protocol. Se’ls deriva al CAP Güell, on se’ls fa una placa de tòrax per especialistes en Covid-19. Si convé se’ls deriva a l’Hospital Trueta.

Els malalts que no han necessitat reforç respiratori se’ls ha derivat des de l’Hospital Universitari Josep Trueta a l’hotel Ibis, habilitat com a Hotel de Salut.

Sí. En el casos en què els pacients no podien fer l’aïllament domiciliari marcat pel tractament de la COVID19 se’ls va atendre a l’Hotel Ibis i a la residència per a gent gran que hi ha a la zona Güell de Girona i que encara no s’havia estrenat.

Quina ha estat la incidència de la

malaltia a Sarrià de Ter? És comparable el percentatge sobre la població a la de municipis petits o, per contra, la proximitat amb Girona ha fet que sigui més gran?

La taxa bruta acumulada de COVID19 confirmada el dia 10 de juny a Girona és de 81,16 (per 10.000 habitants). Comparant-ho amb la resta de regió sanitària de Catalunya estem en el 5è lloc.

Si comparem la SAP Sud respecte a la SAP Nord, la taxa varia de 103,71 a 67,62.

Si comparem les 8 ABS de la SAP Sud, tenim a Sarrià de Ter una de les Taxes Brutes acumulades més baixa, amb 83,98; si ho comparem amb l’ABS Sant Gregori- Taialà, amb 209,47 (Annex 1).

Sí. Sé que hi ha dues línies que s’han entregat a la Conselleria de Salut per tal que les estudiïn.

Un informe on l'Ajuntament de Girona argumenta que el parc de salut s'ha de construir al barri de Domeny i un altre liderat per Sanitaris de l’Hospital Universitari Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina que aposta per un complex sanitari a Salt.

S’hauria de haver pres una decisió el primer trimestre de 2020, però per causa de la COVID-19 està aturada.

Quant a la Facultat de Medicina que s’havia de construir a Sarrià de Ter no en sé res. Probablement vagi lligada a la construcció del nou Hospital de Girona.

Es preveu reforçar el sistema de Salut de tot Catalunya, el qual havia patit retallades des de la darrera crisi. Com es traduirà en el cas de l’ABS Sarrià de Ter? Actualment no tenim cap directriu del Servei Català de la Salut.

Quines són les recomanacions a fer pels propers mesos, tot atenent un possible rebrot del virus a la tardor?

De moment no tenim cap vacuna.

Tampoc sabem el que passa amb les persones que han patit la COVID-19, si tenen immunitat i, si la tenen, per quant temps.

Hem de seguir les mesures recomanades pels epidemiòlegs: mascareta, distància social i rentat de mans.

Totes aquestes mesures les podem trobar al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya ( www.canalsalut.gencat.cat)

Té alguna notícia sobre el nou Hospital Trueta o està tot encallat? Del seu emplaçament també en deriva la Facultat de Medicina que s’havia d’instal·lar a Sarrià de Ter.

I, a més de les recomanacions concretes per al coronavirus, seguim amb atenció les recomanacions de salut que ens sol aportar en aquesta revista i que agraïm moltíssim. n

I quina ha estat la incidència de la Covid-19 entre el personal sanitari de Sarrià de Ter? Hi ha hagut dos professionals metges amb COVID-19. Un d’ells asimptomàtic i un altre amb símptomes importants, per tant, la incidència ha estat baixa.

REGIÓ SANITARIA DE GIRONA

Annex 1

DADES A 19 jUNY DE 2020

NOM ABS

46_pds

STA. CLARA CAN GIBERT MONTILIvI

Casos positius Casos Sospitosos Taxa crua de positius per 10.000 hab Taxa estandaritzada positius per 10.000 hab Assegurats

306 1248 133,97 129,18 22.841

366 1444 109,97 120,11 33.282

450 2097 125,02 128,87 35.994

TAIALÀ 325 1028 209,47 225,53 15.515

SALT

471 1832 107,95 124,33 43.631

SARRIÀ 117 745 83,98 87,23 13.932

CELRÀ 65 380 64,19 67,03 10.126

BANYOLES TOTAL REGIÓ 335 1580 103 103,24 35.523

7020 39915 81,16 83,06 865.006

Quadern d’apunts

L’ENTREVISTA [Emili Marco Segarra

D

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Sarrià en flames

urant el mes de febrer i amb pocs dies de diferència, a Sarrià de Baix vam viure dos episodis d’alta temperatura. Una matinada de diumenge, al carrer Josep Pallach va cremar-se un cotxe (un senyor Mercedes, ni més ni menys) que estava allí aparcat. L’explosió de les rodes a causa de l’escalfor va fer l’efecte de quatre detonacions d’origen desconegut. El vehicle va ser reduït a ferralla i fins i tot l’asfalt va quedar fos.

Uns dies després, al carrer Ripollet va calar-se foc en un contenidor de deixalles: es coneix que s’hi havien abocat cendres o brases procedents d’alguna llar de foc. També es va fondre el quitrà i va afectar a una tanca del pati d’una casa particular. A l’hora d’escriure aquesta nota, els efectes de la cremació continuen ben visibles. Aquest foc va ser contigu a una baluerna de transformació elèctrica, la desaparició de la qual és reivindicada sovint pel meu company de pàgines senyor Enfot. Al present comentari no hi vulguin llegir res entre línies, si us plau.

Dues escenes amb bombers en joc en poc temps podien representar un estat de normalitat alterada, acostumats a la calma relativa del barri.

Però això era un tip de riure comparat amb la pandèmia que havia de caure’ns al damunt al cap de quinze dies.n

D

La vida al balcó

urant les llargues setmanes de confinament, qui ha tingut una balcó, una terrassa o una sortida exterior ha gaudit d’una vàlvula d’aire lliure que ha permès sobreviure de manera més passable l’estat d’alarma dictat per l’autoritat. A les vuit del vespre se sortia a picar de mans en homenatge als professionals del sector sanitari que estaven a primera línia de foc: era de les poques activitats externes permeses. Hi havia qui improvisava sessions de ball en línia a peu de carrer, dansant cadascú davant de la façana de casa seva. Hi havia qui organitzava concerts de rock des d’un balcó sense estalvi de decibels; qui acompanyava els aplaudiments als sanitaris amb alguna interpretació musical i qui organitzava un recital acústic des d’un terrat a l’hora del vermut.

Ha estat una reclusió domèstica amb acompanyament musical, sí, però segons quin dia semblava que la musa Euterpe també ens havia abandonat a la nostra sort.n

A

Nova tecnologia

grans problemes, grans solucions. A causa del confinament no es va poder celebrar el Ple municipal del mes de març. El d’abril, però, sí que es va poder dur a terme amb cada regidor a casa seva i per mitjans telemàtics. Es va

poder seguir per Youtube i amb sabatilles d’estar per casa: la tecnologia ha estat la gran salvació que ha permès gestionar, treballar i mantenir el pols durant tant de temps.

Va ser un ple presidit per l’excepcionalitat de la situació. Hi va imperar la cordialitat i la correcció política i en algun moment semblava que faltava un cert rodatge tècnic. Precaució amb els plens digitals: els disbarats que es puguin dir seran més accessibles que mai.n

D

Anys i anys, per molts anys

urant les llargues setmanes d’aquesta maledicció bíblica la vida seguia, d’una manera o altra.

Gran part de la població no tenia més remei que estar-se a casa tot el dia, ja sigui per raó de teletreball, per manca de feina o per interrupció de l’escolarització.

La vida seguia i qui celebrava l’aniversari entre març i primers de maig tenia ocasió de veure’s felicitat per un cotxe patrulla de la policia municipal que acudia amb les sirenes en marxa fins al domicili del celebrant, feia sortir l’interessat a la finestra o al balcó i li dedicava una cançó d’aniversari. Van arribar a fer una colla de serveis: era una bona manera de trencar la grisor i alegrar el dia d’aquella família. Sembla que en altres punts de l’estat aquesta pràctica va ser vetada per l’autoritat governativa. Ja s’ho faran.

Servidor de vostès va fer tard, com sempre. Celebro els anys el dia 6 de maig i als de casa (que tenien ganes de ferme posar vermell) els van dir que el servei es deixava d’executar el dia abans. Començava la famosa desescalada.n

pds_47

OPINIÓ

LA NOVA REALITAT

Quim Rodríguez i Vidal Regidor PSC Ajuntament de Sarrià de Ter

La pandèmia de la COVID-19 colpeja amb defuncions, patiment, solitud, de manera especial les persones més vulnerables; per això, l’emergència sanitària, amb la implicació de les administracions i la responsabilitat de la ciutadania, adopta mesures sanitàries, econòmiques i socials per frenar-ne al màxim els efectes. I la primera lliçó que en traiem és la transcendència dels béns públics bàsics: la sanitat, l’educació i la protecció social.

T

otes i tots coincidim en el sentit reconeixement per als treballadors i treballadores de l’assistència sanitària, el personal del CAP de Sarrià, l’hospital Trueta i d’altres serveis, i en la necessitat d’una dignificació laboral per al col·lectiu, amb la millora de les condicions de treball i revertir les retallades en salaris i plantilles.

El món educatiu posa en evidència les situacions diverses que viu una part de l’alumnat, sense les eines adequades des d’un primer moment (que s’han anat suplint amb la intervenció diligent dels ajuntaments), i amb la necessitat de reforç escolar i assistència.

I uns serveis socials que fan molt bon servei i han d’anar acompanyats de millors polítiques assistencials.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià fa un esforç considerable per estar al costat de les persones que més ho necessiten, amb iniciatives econòmiques i socials per pal·liar els efectes de la crisi. Tots

48_pds

els grups municipals els fem costat i estem a la seva disposició. Felicitem tots els serveis que estan a primera línia: la policia municipal, el servei de neteja, les entitats vinculades als serveis socials, treballadors i treballadores municipals, el voluntariat (protecció civil, grups de joves) i valorem molt positivament la disposició de la ciutadania, que, quan convé, dóna el millor d’ella mateixa per ajudar.

La segona lliçó: participar i cooperar per dissenyar estratègies per enfortir-nos socialment, econòmicament i humanament. Que es pensi en tots els àmbits socials i des de totes les administracions.

Des de l’Ajuntament i el Consell Comarcal es facilita la informació dels plans i programes impulsats des de l’Estat i la Generalitat de Catalunya per fer front a la crisi sanitària i l’estat d’alarma, com són l’Ingrés mínim vital (IMV), els ajuts als autònoms i empreses (ERTE), a la digitalització, a les cooperatives i les polítiques actives d’ocupació per persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya, SOC (programa Treball i Formació, que combina experiència laboral i formació, per un període de 9 mesos).

A Sarrià les persones demandants d’ocupació han passat de 168 el mes de febrer a 208 el mes d’abril.

I caldrà estar atents i reclamar nous plans d’ocupació per a les persones que podran veure’s afectades d’aquí uns mesos, quan els finalitzi els expedients temporals. En el moment d’aquesta crònica (maig 2020) a Sarrià hi ha 52 expedients presentats amb afectació a 341 persones treballadores.

L’OIT (Organització Internacional del Treball), en l’informe COVID-19, anuncia que la crisi està afectant els joves, particularment les dones, amb més intensitat que a qualsevol altre grup. Reindustrialitzar Catalunya, reindustrialitzar Sarrià, amb formació i coneixement, alguns dels reptes que hem d’afrontar ara mateix.

La nova realitat, al nostre entendre, passa per protegir la salut, els llocs de treball i cercar noves oportunitats econòmiques i socials.

ES PODEN ESTABLIR DIFERENTS PLANS, AMB APORTACIÓ SUPRAMUNICIPAL 1. Pla sanitari: d’abast comarcal, amb la participació dels sectors implicats (CAP) i que tingui en compte la formació, la prevenció i la protecció. La millora de les condicions mediambientals del municipi i de l’entorn amb el compliment dels Plans de gestió (sorolls i olors) per aquest any.

2. Pla econòmic: l’equip de govern ha anunciat una campanya de comerç de proximitat i promoció de la gastronomia i altres mesures de l’àrea de promoció econòmica (comunicació amb les empreses), on es pretén ajudar, com a prioritat més immediata, l’activitat econòmica existent o que ha quedat aturada per la nova situació.

El Ple municipal (gener 2020) va aprovar el Pla d’acció per a la dinamització de les àrees d’activitat econòmica, AAE: Sarrià de Ter es troba esquitxat d’espais infrautilitzats i buits que constitueixen una oportunitat de cara a la seva transformació, espais desconnectats entre sí i

OPINIÓ [PSC

de l’activitat, baixa taxa de substitució dels negocis tradicionals o la manca d’interès per instal·lar-ne de nous i una manca de visió i rol definits de Sarrià dins el sistema urbà de Girona. L’estudi es refereix a la necessitat d’una gestió més agressiva (decidida i cercant complicitats) de captació d’empreses per part de les administracions locals.

El sector comercial al municipi té camp per córrer (programa “Aixequem persianes”), millorant l’oferta en els diversos sectors de la població.

A la indústria, els polígons Pla d’en Xuncla I, II, Reine i sector Paperer, es poden convertir en semiindustrials (empreses diverses, ampli ventall d’activitats i serveis associats) i ser punts d’atracció regional (cal executar un pla de millora per modernitzar-los i dotar-los de serveis: fibra òptica, vigilància circuit TV, carril bici, aparcaments, enllumenat, pavimentació, mobiliari, zones verdes, senyalització, identificació de carrers, pla de seguretat contra incendis, associacionisme, transport públic i un espai de gestió empresarial); cercar inversions dels sectors de l’economia verda i circular: la indústria agroalimentària, però també altres graons de la cadena de valor, com els sectors primaris, la distribució, les indústries de l’envasat i l’embalatge, la maquinària per a alimentació, els additius i matèries primeres; les activitats de gestió dels recursos energètics i naturals i dels residus, en particular, activitats de més valor afegit i contingut innovador, com ara l’eficiència energètica, la cogeneració, la domòtica, les energies renovables; les activitats que tenen com a habilitat genèrica la gestió i el desenvolupament de sistemes industrials eficients (química, maquinària i equips, robòtica, productes informàtics, electrònics i òptics, i material i equips elèctrics), les activitats relacionades amb l’enginyeria de procés i la tecnologia

avançada de fabricació; indústries relacionades amb el disseny que tenen en comú un fort vincle amb el disseny com a factor transversal clau: els sectors del tèxtil, confecció, pell, calçat, joieria, artesania i el moble, o d’altres amb implicacions en l’electroquímica, l’energia, l’electrònica, els nanomaterials, Internet, la telefonia mòbil, etc. Les indústries creatives i culturals (edició, arts grà-

estímul per a les empreses del sector, on ara només s’hi preveu el batxillerat (setembre 2023).

L’estudi elaborat pel Consell comarcal, Futur Gironès 2015, situa com a dèficits d’oferta les famílies professionals seguretat i medi ambient, indústries alimentàries, fabricació mecànica, energia i aigua i arts gràfiques. Després vindria imatge i so, edificació i obra civil,

Naus industrials del Pla d'en Xuncla

fiques, multimèdia, audiovisual, producció d’àudio i vídeo) i serveis clau al Gironès, com l’esport.

El Mas Boscosa, per desenvolupar i definir, ha de comptar, malgrat els possibles canvis d’ubicació del Trueta, amb els compromisos que es varen fer amb la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya.

3. Pla educatiu: lligat amb el Pla local d’educació, des del Consell Municipal d’Educació proposem estudiar la implantació dels cicles formatius. La Formació Professional (FP) i la formació dual (modalitat en la qual l'estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb l'activitat productiva en l'empresa), pot significar un salt important vers la formació i un

activitat fisicoesportiva i química.

Per créixer bé, segurament, ens caldrà disposar del nou institut definitiu.

4. Pla cultural: al fil d’algunes de les iniciatives anunciades per l’Àrea de Cultura, proposem crear unes beques de les arts de Sarrià (arts escèniques, arts visuals i plàstiques, audiovisuals, interdisciplinari, literatura i música), i subvencionar projectes de formació artística no reglada, de recerca i creació artística; de producció i exhibició.

La nova normalitat, (que no serà nova, serà diferent), ens fa pensar en una transformació decidida de les relacions econòmiques i socials al municipi i l’entorn. Ben bé una nova realitat. n

pds_49

OPINIÓ [JxS

LA NOVA NORMALITAT? Narcis Farroni Regidor a l’oposició de Junts x Sariià

Una situació totalment nova, per tots i totes, en la qual la gran majoria de nosaltres no estàvem ni preparats ni entrenats. Un mes de març que de cop , tot i les informacions que ens arribaven d’altres països, ens canvia el nostre dia a dia. Ni els mes professionals ni experts del món sanitari i epidemiològic sabien de l’abast de la problemàtica que se’ns originava, des d’aquí a ells i a totes les persones de tots els serveis essencials, mes que mai ho han sigut , essencials per la societat.

C

ol·lectius fins ara no reconeguts, de cop aplaudits, no deixem de recordar-ho , i alhora haurem de tenir present i treballar no solament per tots aquests serveis essencials i persones, si no per tots i cadascun dels ciutadans.

S’obren noves situacions, problemes socials, econòmics, de estabilitats familiars i personals, des de l’àmbit municipal, mes que mai, haurem d’estar a l’alçada de les circumstàncies, però sobretot al costat, com sempre hem de fer, de les persones, dels més menuts fins als nostres avis i àvies, els dos grups més patidors d’aquesta situació que més s’han de protegir, l’experiència i el futur de les nostres societats.

Haurem de repensar els pressupostos, incentivant l’economia, treballant per la creació de llocs de treball i mantenir els que s’han pogut mantenir, els serveis socials, les persones vulnerables, però no solament per aquesta pandèmia viscuda, sinó pels temps entrants i aquesta nova normalitat que se’ns presenta.

Pensar en les escoles, els instituts, les residències , la sanitat, les empreses , els autònoms tots els nostres sectors, els motors i futurs de la nostre població.

Sense mirar en cap moment cap a un altre costat, recordant que les anormalitats viscudes en el nostre poble abans d’aquest COVID19 NO es tornin una nova normalitat.

Un record i condol a totes les víctimes I els seus familiars del COVID-19 i un agraïment sincer a tots els serveis essencials, personal municipal, companys i companyes regidors i tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter que han treballat i patit per anar superant aquesta pandèmia. n

50_pds

OPINIÓ [PAS

LA CRISI DESPRÉS DE LA PANDÈMIA PAS – Poble Actiu Sarrià de Ter

El passat 26 de maig va fer un any de les eleccions municipals que van permetre al PAS entrar al consistori. Portem un any treballant de valent, aprenent moltíssim i sobretot intentant entendre les actuacions que ja s'han fet al nostre poble en els darrers anys, algunes de les quals voldríem revertir.

E

n aquest primer any, el PAS ha presentat 7 mocions al consistori i ens hem adherit a 6 més, presentades pels grups del PSC i ERC. Totes defensen un model de poble obert, participatiu, més verd i respectuós i orientat a les persones: hem presentat mocions per fomentar l'ús de la bicicleta, per un tanatori públic comarcal, per regular les pudors de la fàbrica Hinojosa, per l'emergència climàtica, entre altres, perquè tenim clar quin model de poble volem, i pedalem cap allà.

COMISSIÓ D'EMERGÈNCIA POSTCOVID-19 La darrera moció que hem presentat, a la qual s’ha adherit el PSC Sarrià de Ter, és la creació d’una comissió de treball per fer front a la crisi que deixarà la pandèmia de la Covid-19, i ha estat aprovada pel Ple del consistori del mes de maig de 2020.

La crisi del coronavirus i les seves conseqüències sanitàries ha propiciat l’adopció de mesures preventives de Salut Pública per part de la Generalitat i de gairebé tots els ajuntaments, que han d’elaborar plans d’acció per recuperar l’estat del benestar que coneixem: els components psicosocials i econòmics també han de ser contemplats en aquests plans d'acció. La promoció, defensa i protecció de la salut pública és una competència municipal.

OPINIÓ [PAS

El petit comerç i les empreses locals generen ocupació en el nostre municipi i benestar als veïns. La societat sarrianenca ha demostrat un elevat sentit de la seva responsabilitat en la prevenció de la malaltia (la majoria dels establiments han tancat les portes i les famílies hem respectat escrupolosament les mesures d'aïllament). Però les conseqüències a nivell psicosocial, social i laboral estan essent devastadores i pel que sembla el govern estatal no hi està donant les solucions oportunes.

Els ajuntaments, en tant que són l'administració més propera i que és competència seva, han de respondre impulsant mesures psicosocials, fiscals, de reparació i estímul econòmic que esmorteeixin el greu impacte d'aquesta crisi en les dimensions psicològica i social de la població local.

Ara calen els esforços de tothom per poder planificar, construir i transformar: sumar esforços i establir prioritats. En aquest sentit, el PAS va presentar la moció que preveu la creació d'una comissió per treballar l'emergència postcovid-19 des de tots els punts de vista possibles (serveis socials, gent gran, habitatge, promoció econòmica, joventut, cultura, educació...) i amb el màxim d'implicacions (grups polítics, tècnics, entitats i professionals). L'ob-

jectiu d'aquesta comissió és posar el coneixement i l'expertesa al servei del poble per prioritzar les línies estratègiques i les accions, de forma coordinada i tenint en compte tots els sectors. Altrament, estem segurs que aquest 'anar fent' de l'actual equip de govern deixarà enrere col·lectius i necessitats.

A tall d’exemple, en el Ple del mes d’abril (recordem que el Ple del mes de març no es va celebrar degut a l’estat d’alarma), la regidoria d’esports va presentar un «Pla Marshall» per a les entitats esportives. Davant d’això, vam entendre que calia establir prioritats per no començar a repartir diners en funció de l’ordre d’arribada. Des del PAS vam ser ràpids i vam presentar aquesta moció el mateix mes d'abril amb el suport del PSC, en plena pandèmia, tot i que finalment la moció es va aprovar en el Ple del mes de maig.

Tot i això, la moció no va comptar amb els vots d’ERC, que va votar-hi en contra, argumentant que ja estaven fent taules multisectorials. A dia d'avui, ni tenim coneixement de cap comissió de treball ni ens han presentat cap pla d'acció per fer front a la crisi. Ja anem tard, i encara no tenim clares quines són les prioritats de l’equip de govern ni la planificació de les iniciatives municipals en aquest moment de reconstrucció.

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

Aquesta manca de planificació i poca transparència es percep en tots els àmbits: ambiental, econòmic, social, d'equipaments... Tenim una ràdio que no és una ràdio, un teatre projectat per fer-hi arrossades, el projecte d'un nou pavelló sense acabar l'anterior i sense un pla d'usos dels equipaments, accions impulsades de forma improvisada i sense tenir en compte les entitats, habitatges a tocar de les fàbriques...

Tanquem aquest article a principis del mes de juny, sense coneixement dels accidents a l'empresa Auladell, sense rebre l'informe de la suposada inspecció tècnica en aquesta empresa, que el grup municipal del PSC va demanar molt abans dels incendis (l’octubre del 2019), sense conèixer les accions previstes des de l'equip de govern pel que fa al pla d’olors d’Hinojosa, sense un pla d'usos dels equipaments i sense un pla de reconstrucció econòmica i social per fer front a la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19. És hora de posar-nos a treballar amb el projecte de poble que volem.

La manca de planificació clama al cel i ens passarà factura. Escoltemnos, debatem i treballem plegats.

Fem de la necessitat virtut i comencem a coordinar-nos, planificar i treballar plegats en aquesta taula de gestió d'emergència postcovid-19. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_51

OPINIÓ [CIUTADANS

RELLEU A CIUTADANS Enric Porcar

Europea. Van ser vuit països i entitats Europees – tots ells en situació de postguerra civil. Fins que vaig tornar a Girona on segueixo com a funcionari de carrera en l’Administració de l’Estat.

Personalment em considero una persona pragmàtica; però amb ideals clars del que considero són valors importants per a viure i crear una societat millor en els seus múltiples aspectes. M’agrada respectar i que ens respectem.

Enric Porcar durant el ple de la presa de possessió del I, òbviament, amb una càrrec de regidor de C’s a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. voluntat clara i transpaPermeteu-me una cordial saluta- rent de servir al conjunt de la societat ció a tots vosaltres, veïns de la de la millor forma possible. En aquest nostra població de Sarrià de Ter cas plasmada en la recerca de la i donar les gràcies a la revista i al millora de la qualitat de vida, dels seu equip, per permetre adreçar- nostres ciutadans a Sarrià de Ter. Respecte de la qüestió política, me a tots vosaltres. vull esmentar que ja fa uns quants anys que vaig entrar a formar part de robablement, començar un l’equip de Ciutadans, per conviccions article, parlant d’un personals i perquè aquest partit polímateix, no és el que potser tic palesa en molt bona part, el meu s’espera d’un regidor. Però ideari personal. Haig de destacar el relleu en el càrrec de portaveu de que aquí hi he trobat persones d’una Ciutadans (Cs) a Sarrià de Ter ha dut gran vàlua, excel·lents professionals als responsables de la revista a con- i de gran qualitat humana.

En les darreres eleccions municisiderar oportú l’oferiment d’una breu pals del 2019 vaig acceptar gustosasíntesi biogràfica.

En aquest sentit esmentaré que ment integrar-me com a número dos vaig néixer al març del 1967 a Figueres de la llista electoral per Sarrià de Ter; on vaig residir molts anys, abans que però a conseqüència de la renuncia de la meva vida professional i universi- la cap de llista, ara em toca encapçatària, em portés a viure i treballar a lar el projecte de Ciutadans, la qual cosa faig amb especial il·lusió i sentit Girona en aprovar unes oposicions. del deure perquè, per primera vegada, Amb posterioritat, per qüestions laborals vaig passar uns vuit anys hi ha a Sarrià de Ter un partit que té vivint en diferents països extraco- la possibilitat de representar centemunitaris, treballant per la Unió nars de veïns que fins ara no disposa-

P

52_pds

ven de veu ni vot dins del Consistori. I aquesta és una fita realment important perquè ara ningú podrà dir que governa per a tots quan realment no ho fa i silencia i arracona els que opinen diferent; ara tenim veu dins la principal institució del municipi.

Des de Ciutadans tenim clar el nostre posicionament de respecte i lleialtat a la Constitució i a l’Estatut d´Autonomia, a les Institucions i un compromís de col·laboració amb totes elles, per millorar la qualitat de vida de la gent.

Millorar les condicions i tenir cura del Tercer Sector i, en general de les persones que per diverses circumstàncies estan patint una situació present complicada, ajudant a qui més ens necessita a reprendre una línia vital autosuficient, és quelcom bàsic, ètic, moral i just.

Per aquesta raó, volem assegurar unes polítiques d’ajuda al món empresarial, comercial, industrial, els autònoms … Sabem que la classe mitja ha estat maltractada, i estic convençut que la seva estabilització aporta un benefici social i és molta la gent que depèn d´aquests emprenedors que dediquen un esforç personal, arriscant en molts casos els seus propis patrimonis, en tirar endavant les seves feines. És evident, que un teixit econòmic consolidat, dona estabilitat a tots.

D’altra banda, trobo essencial també el desenvolupament personal sa, ric en els aspectes culturals, humans, esportius i educatius dels nostres joves, perquè això posa les bases per a un futur més comprensiu, més entenedor, ric, inclusiu i prometedor.

Tinc fe en que les generacions futures han de ser millors i hem de treballar per fer-ho possible.

OPINIÓ [CIUTADANS

Per això voto perquè, els nostres joves pensin i decideixin per si mateixos; on ningú els digui, directa o indirectament qui o què són i sobretot què han de fer i com han de pensar i viure.

Ens uneixen moltes més coses de les que ens separen. Vull una millor convivència i vull obviar a qui té plantejaments anacrònics, sòrdids i mesquins que la història, sempre demostra com poc encertats i foscos: respecte per a tothom.

La frase de...“i tu més!!!” és de pàrvuls. Avancem. S’ha de mirar endavant.

A nivell programàtic, també estem compromesos amb un món més equitatiu i ecològicament més sostenible que passa per adoptar actuacions valentes en polítiques mediambientals, ecològiques, d’energies verdes, etc… No crec que ningú vulgui que els seus fills visquin en un món pitjor que el nostre d´ara. Sé segur que tots opinem el mateix.

No veuria malament treballar per tal que a la nostra població, algunes activitats industrials, es puguin desplaçar dins el municipi, a llocs més adients i treballar per que sigui beneficiós per a tothom. Ni tampoc que entre altres moltes coses, es milloressin els espais públics per gaudir també, d´un riu a qui de vegades sembla que li donem sovint l’esquena.

Per acabar, m’agradaria remarcar com el Còvid19 ens està posant a

prova, com a persones i com a societat global. I no es tracta que només haguem de ser resilients, sinó que també hem de prendre consciència de que la autosatisfacció en la que molts líders ens diuen que vivim amb la boca plena (la seva boca bàsicament), potser no és certa. Hi queda molt per fer.

Hem d’agrair la immensa feina feta per tot un ampli ventall de persones anònimes, que han donat el millor d’elles per ajudar-nos a tots.

Hem d’estar preparats a tornar-loshi aquest esforç amb millores en molts àmbits. M’agradaria la imatge d’algun Conseller/a deixant la corbata i ajudant en un hospital. No ho he vist, potser no ho veuré i és una veritable llàstima: però a mi m’ho diu

tot. N’hi ha que els hi agrada més la premsa i l’autosatisfacció d’escoltarse a ells mateixos, mentre d’altres estan al peu del canó.

El meu agraïment, insisteixo, a tots aquests milers de vides anònimes que han donat el millor d’ells per a tots nosaltres: un veritable exemple. I el meu profund condol per a qui ens ha deixat i llurs famílies En definitiva, tot això és per dirvos que, al cap i a la fi, m’agradaria intentar ajudar a posar un gra de sorra amb integritat, sentit comú, lleialtat, i sobretot amb seny per aconseguir que tots vosaltres estigueu encara més satisfets i orgullosos de dir amb un somriure a qui us pregunti: soc Sarrianenca… soc Sarrianenca. n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

pds_53

OPINIÓ [TOTS SOM RÀDIO

TOTS SOM RÀDIO SARRIÀ

A

MANIFEST DELS COL·LABORADORS I COL·LABORADORES EN DEFENSA DEL MODEL DE RÀDIO SARRIÀ I PER RESTITUCIÓ DE LA TREBALLADORA MUNICIPAL A finals del mes de novembre de 2019, l’Ajuntament de Sarrià de Ter, per voluntat de l’equip de govern, va separar la treballadora municipal de Ràdio Sarrià, Neus Mercader, del seu lloc de treball, locutora, mantenint-li el sou.

questa decisió va afectar el normal desenvolupament de l’emissora municipal pel que fa a la seva programació habitual, iniciada amb la nova temporada al mes de setembre, especialment per la decisió de col·laboradors i col·laboradores de suspendre la nostra participació voluntària i altruista a Ràdio Sarrià, fins a l’aclariment de la situació de la Neus a l’emissora municipal.

Amb la seva suspensió de feina, que no de sou, els col·laboradors i col·laboradores de Ràdio Sarrià vèiem perillar el model de promoció de la informació i la participació local, valors que han definit els més de trenta anys de vida de Ràdio Sarrià.

Aquesta situació de crisi ens va empènyer dies enrere a organitzar-nos en: 1. La defensa del model de Ràdio Sarrià, 2. La defensa del treball i la trajectòria de la Neus Mercader, posant en valor la seva contribució al llarg de la seva dilatada experiència professional al capdavant de l’emissora.

3. Fer un primer comunicat que vam lliurar al conjunt de regidores i regidors en el darrer Ple municipal, el 22 de gener.

Aquell comunicat ha pres la forma, ara, d’aquest manifest: Ràdio Sarrià és una emissora municipal que ha mantingut, al llarg dels més de trenta anys de vida, un caràcter volgudament local que s’ha caracteritzat per dos valors: la informació local i la participació local.

Aquests dos valors s’han concretat, d’una banda, en la voluntat manifesta de servei públic d’informació local, destinant temps i recursos al seguiment, tractament i difusió de les notícies i actualitat de caràcter local, especialment de Sarrià de Ter, i també de Sant Julià de Ramis, Girona i la comarca del Gironès en general.

D’altra banda la participació local s’ha concretat en les múltiples col·laboracions voluntàries de veïns i veïnes, i

54_pds

de persones a qui els agrada la ràdio, participant en l’elaboració de programes o en altres tasques com la gravació de falques o el suport tècnic i logístic.

Un dels trets d’identitat de Ràdio Sarrià és, precisament, la quantitat d’hores d’emissió setmanal de programació pròpia, amb la participació voluntària i desinteressada de molts col·laboradors i col·laboradores de Sarrià de Ter i els municipis veïns, omplint la graella de continguts culturals, socials, esportius, de salut, etc.

Ràdio Sarrià ha estat i és un actiu per al poble i el seu teixit associatiu, ja des del seus inicis ha col·laborat en moltes activitats organitzades per entitats del poble, fent-ne una cobertura informativa i promovent la cultura popular i la participació veïnal.

Ràdio Sarrià ha donat veu a les entitats socials, culturals i esportives del poble, que sempre han trobat en l’emissora municipal un canal de difusió i comunicació de les seves activitats. A més, Ràdio Sarrià ha posat en valor el voluntariat i la participació dels veïns i veïnes en el teixit associatiu de Sarrià de Ter, especialment amb el Premi al Mèrit Cultural i Social que cada estiu atorga en el marc de la Festa de la Ràdio.

Fa uns mesos l’Ajuntament de Sarrià de Ter va fer un concurs per delegar la gestió de l’emissora municipal, i tot i la bona voluntat expressada a l’inici per part de l’empresa concessionària de mantenir l’esperit de Ràdio Sarrià (informació i participació local), aquestes darreres

OPINIÓ [TOTS SOM RÀDIO

setmanes molts col·laboradors i col·laboradores veiem perillar aquest model de ràdio, motiu pel qual hem decidit suspendre temporalment les nostres col·laboracions.

Els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià volem expressar la nostra preocupació per la gestió actual de Ràdio Sarrià, tant pel que fa al model de ràdio que sembla voler imposar l’empresa concessionària, com per la despreocupació que sembla tenir el govern municipal en el canvi de model que s’està produint.

També temem per la continuïtat de la Festa de la Ràdio i del Premi al Mèrit Cultural i Social que es lliura, un esdeveniment que precisament posa en valor el voluntariat i la participació.

Els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià lamentem que des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter no s’hagi articulat un mecanisme de supervisió i control de la gestió de l’emissora municipal, com podria ser un consell de comunicació, o consell assessor de Ràdio Sarrià, participat com a mínim per tots els grups municipals, així com per entitats i persones que col·laboren amb Ràdio Sarrià.

Entenem que és en el marc d’aquest consell que cal debatre, acordar, definir i defensar el model d’emissora, amb independència de l’empresa que la gestioni.

Ràdio Sarrià ha tingut des del seu inici un caràcter inclusiu, promovent i fomentant el voluntariat a través de la participació d’entitats locals i veïns i veïnes en l’elaboració de la graella i els continguts, donant prioritat sempre a la informació local. La participació voluntària de tantes entitats i persones, ara en risc que es perdi, és un actiu per a Ràdio Sarrià, també per al poble, que cal preservar i potenciar.

Aquest model d’emissora local és fruit de la voluntat dels i les col·laboradores de Ràdio Sarrià, també de l’en-

Neus Mercader a les instal·lacions de Ràdio Sarrià.

titat social Ona Sarrià, que durant molts anys ha vetllat i segueix vetllant per l’emissora i el seu caràcter marcadament local, i s’ha personificat de forma efectiva i fefaent en la Neus Mercader i la seva feina al capdavant de Ràdio Sarrià, vetllant i promovent un model ràdio municipal de proximitat i participativa, fet que encara fa més incomprensible la situació de suspensió de feina. És per això que fins a la plena recuperació del seu lloc de treball a l’emissora municipal, els i les col·laboradores mantindrem en suspensió, a desgrat, la nostra col·laboració a Ràdio Sarrià.

Per tots aquest motius els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià: 1. Defensem el caràcter i trets d’identitat que han definit des dels seus inicis Ràdio Sarrià, caracteritzats per la informació i la participació local.

2. Demanem la restitució plena de la Neus Mercader al seu lloc de treball a Ràdio Sarrià.

3. Interpel·lem i demanem als diferents grups municipals a definir i aprovar un espai de participació i debat de Ràdio Sarrià en forma de consell de comunicació o consell assessor.

Aquest manifest, que ha rebut més de 400 adhesions, ha estat impulsat per: Jordi Paretas i Falgàs, Josep M. Sansalvador i Provensal, M. Rosa Soler i Carpio, Sergi Torrentà Lozano, Mercè Astor Causa, Tatiana López Moragues, Josep Maria Palomeras Garriga, Maties Martí i Carabús, Raimon Cros Farreros, Conxita López i Rodríguez, Esther Portilla Benito, Assumpció Vila Simon, Dolors Bartrina Pérez, Rita Plana Carreras, Lluís Aymerich Viñals, M. Lluïsa Martínez Muñoz, Mercè Cla Roca, Ramon Pau Coll, Helena Faixeda i Vidal, Montserrat Font i Melció, Francesc Riera i Casalí i Roger Casero Gumbau.

pds_55

DOSSIER D’HISTÒRIA

MN. JOSEP CASASSA TASSIS (1903-1936) FOLKLORISTA SARRIANENC (ESCRIPTOR, POETA I PINTOR) Jordi Duch Despuig

LA VIDA Es la vida com un pont que de trencadís no's passa; té un camí molt relliscós i tot un brassat d'arcades.

Uns arriven fins a cent, reposant a cada passa; altres més abalotats, ensopèguen a cinquanta, i altres, pobres, en entrar troben la volta trencada. [...] És la vida com un pont que de trencadís no's passa.

A

Josep Casassa (Febrer, 1929)

Josep Casassa de jove. Revista El Pla de l'Estany

56_pds

quest poema (reproduït amb l’ortografia original) de Mn. Casassa, publicat a la revista Sol Ixent de Cadaqués, on l’autor n’era habitual col·laborador, semblava premonitori: “La vida és com un pont que de trencadís no es passa”.

Una vida, la seva, vilment truncada per la guerra civil, ja que fou assassinat per la seva condició de capellà: detingut per milicians, torturat i mort en lloc i data desconeguda l’any 1936 (podria ser al cementiri de Montcada al costat d’un altre sacerdot fill de Banyoles, Domènec Morató), quan era Vicari de la parròquia de Sant Joan les Fonts.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

Quan un s’adona de la seva extensa obra, escrita en tan poc temps de vida, hom pensa que aquest sarrianenc hauria esdevingut un dels folkloristes més importants de les terres gironines i, per extensió, de tot el nostre país. No és d’estranyar, doncs, que el seu gran amic Mn. Camil Geis (1902-1986), nascut al Pont Major, Mestre en Gai Saber (títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris), hagués escrit: “Hauríem tingut un folklorista de les dimensions d’un Rosend Serra i Pagès, d’un Aureli Capmany, d’un Sebastià Farnés, d’un Joan Amades.”

En el moment de redactar aquest escrit i fer un repàs biogràfic (basat en el text d’Àngel Vergés, publicat l’any 2010) de la curta vida de Mn. Casassa, em ve al pensament allò que hagués pogut ser, però no va esdevenir-se; de tots els anys que la malaurada guerra va privar a la cultura del saber popular i creatiu d’aquest home, mort als 33 anys, en el moment que començava la seva maduresa creativa.

Han passat gairebé quaranta anys des que el seu nebot, en Joan Casassa, que va traspassar el 2008, s’adreçava per carta (29 d’agost de 1981) a Mn Geis, per fer-li avinent que la revista POBLE (butlletí de publicació mensual a Sarrià) volia publicar un número extra i li demanava documentació sobre el seu oncle, i allà on la podia trobar o adquirir. És de justícia, doncs, posar al lloc que correspon (a Sarrià de Ter, el seu poble) a aquest escriptor que fou prolífic en diversos gèneres artístics (prosa, poesia, teatre, rondalles, llegendes, pintura) i que va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya.

L’existència d’un poble recau en la seva gent i en el viure d’aquesta, en les efemèrides, les creacions, les consecucions i també en les derro-

Famíla amb netes. Foto cedida per Narcís Casassa

tes. Així, l’oblit que el pas del temps ens estaca amb severitat, potser només podem combatre’l fent memòria del passat que la gent del poble va viure.

Aquest article vol ser-ne una mostra.

ELS ORÍGENS Era fill de pares pagesos de Campdorà, en Joan Casassa Frigola i la Dolores Tassis Gasull. Com la majoria de gent de l’època vivien del que donava la terra, del conFamilia Casassa-Tassis. Foto cedida per Josep Rodríguez reu i del bestiar. Sovint es desplaçaven fins al carrer del Pont Major per anar-hi a vendre de ca la Ravessa hortolana i castanel que cultivaven a l’hort o el que els yera, avui botiga ca la Margarita). oferia el bosc, com espàrrecs o Més endavant van comprar la casa, bolets. La gent benestant dels vol- també al carrer Major (actualment n. tants els anava a comprar i d’aques- 61), on van establir-se de manera ta manera aconseguien el petit jor- definitiva.

Mn. Casassa va néixer l’onze de nal que els permetia anar vivint. Al cap d’un temps, el pare i el fill gran març de 1903 a Campdorà, tenia dos van anar a treballar a la farinera Tei- germans (Maria i Narcís). En Narcís xidor de Girona, i es traslladaren a fou reclutat per anar a la guerra, on viure a Sarrià, al carrer Major, primer dissortadament també fou mort, al en una casa de lloguer al costat de sector de Calaf per soldats de la Brila carnisseria Romans (just al davant gada Líster en retirada, el dia 19 de

pds_57

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

Els nebots de Mn. Josep Casassa. Foto cedida per Josep Rodríguez

Més endavant va entrar a treballar de petit empleat, segons relatava Mn. Geis, de “xerric o ragatxo”(paraules en desús actualment que designaven a una persona que feia més feina Les nebodes Mª Teresa i Montserrat. Foto cedida per Josep Rodríguez que els seus companys, normalgener de 1939. Va tenir un fill, en ment a canvi d’un benefici igual o Joan, del que n’hem fet esment menor), a la Fàbrica de Licors de D. anteriorment. La seva germana Jaime Regás de Pont Major (fundada Maria va tenir tres filles, la Lola, la al 1861).

Montserrat i la Teresa.

La situació de l’època i el treball Va viure la infantesa al poble i no li va permetre fer uns estudis priben aviat, l’afició a recopilar cançons maris com calia. Més endavant, en populars i tradicions ja es va fer una atapeïda segona ensenyança i palesa. La seva neboda Montserrat en fer els estudis de filosofia, va Molar Casassa encara recorda un poder completar notablement la poema cançó que ell va apuntar per seva formació. boca de la seva germana Maria i que Al cap d’un temps va entrar al es cantava a casa amb especial emoseminari per formar-se com a capeció. Fa pocs anys, el 2015, la neta de llà. Cada tarda sortint de les classes la Montserrat, Alda Rodríguez, el va tornava cap a casa en companyia del donar a conèixer a través de les xarseu gran amic, Camil Geis, tenint xes socials (“Càntut”). Es titula “Un llargues converses de poesia, folklodiumenge al dematí”: re, de la seva vocació sacerdotal..., fins arribar primer un al Pont, i l’alUn diumenge al dematí, tre a Sarrià. missa a Sant Francisco anava Fou ordenat prevere l’any 1930. i a la Verge del Roser Així ho relatava Josep Maria de Puig de tot cor li demanava Surós al diari de Girona el 27 de Juny que me’n fes sortir l’amor de 1930 en un article titulat “Una d’aquella rosa encarnada, missa nova”: d’aquell serafí pintat, “El dia de Sant Joan és diada senyamirall de la meva cara. lada...diu la cançó; ben cert que sí, i [...]

58_pds

més ho fou pel veí del poble de Sarrià de Ter engarlandat de festa, joiós a l’entorn d’un seu fill estimat qui per primera volta pujava la pradella de l’altar i al conjur d’uns mots feia el més pasmós dels miracles.

La primera missa del novell sacerdot Mossèn Josep Casassa Tassis, serà per Sarrià un esdeveniment de perdurada [...], acompanyat dels seus padrins i família, obsequiaren als seus íntims amb un àpat servit amb pulcritud [...]. A l’hora del xampany Mn Geis i els senyors Domer i alcalde amb parlaments d’elogi clogueren la festa.[...].

Exercí de vicari (terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que assumeix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit) a les parròquies de Castellfollit de la Roca i de Sant Joan les Fonts, on l’escenari del Casal parroquial del poble li va despertar la seva afició pel teatre. Hi havia en aquella època una notable secció femenina de teatre de la qual va passar a ser consiliari i en poc temps autor teatral.

EL CONTEXT POLÍTIC Quatre fets històrics marcarien la curta vida de Mn. Casassa i el context social en què va desenvolupar la seva obra i vocació sacerdotal. El primer, l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya, una institució activa entre 1914 i 1923, que es va convertir en una peça clau de modernit-

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

zació del país i que va adquirir una gran importància política, ja que representava el primer reconeixement per part de l’Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Més tard, la dictadura de Primo de Rivera, règim polític autoritari entre 1923 i 1930. Tot i les embranzides d’aquest règim, l’església catalana va viure un cert esplendor cultural, ja que s’havia assolit una notable catalanització de la vida eclesiàstica, intentant mantenir el català com a llengua normal de predicació i catequesi.

Un altre fet fou la proclamació de la II República l’any 1931 i l’aprovació de la Constitució que establia que l’Estat espanyol no tenia religió oficial, es garantia la llibertat de culte i l’ensenyament seria laic.

Durant el bienni conservador entre 1933-1936 va haver-hi una certa calma, però a partir de la proclamació de l’Estat Català, el 6 d’octubre de 1934, es van començar a registrar actes de violència i agressions cap a l’església i clergues.

Finalment, amb la victòria del Front Popular el febrer de 1936 es va endurir molt l’enfrontament i l’actitud contra l’Església, que va patir una persecució oberta com a reacció a l’aixecament militar que conduí a la guerra civil.

UN HOME AL SERVEI DE LA CULTURA POPULAR Mn. Casassa era un amant de les tradicions, creences, llegendes i dites populars. Va dedicar-se a l’estudi i la recerca d’aquestes tradicions i de l’expressió de la cultura de poble.

Així doncs, va conrear el Folklore, aquesta part de la cultura i el saber de la gent, que té una funció educativa, un valor formatiu que s’ocupa d’inculcar els costums i els estàndards ètics de la societat. Ell va

Casal parroquial St. Joan les Fonts. Foto cedida per Josep Rodríguez

entendre que amb la recerca i el recull de les tradicions al nostre país podia contribuir a fer palès, des de la seva perspectiva moral i religiosa, les normes de conducta que estaven d’acord amb el sistema de valors de la societat en què li tocava viure.

Al mateix temps, tenia consciència de que les llegendes, rondalles i dites populars permetien a la gent expressar d’una manera indirecta la seva reacció contra aquells aspectes de la pròpia cultura que no eren satisfactoris. Com molt bé relata Carme Oriol, investigadora cultural, “el Folklore proporciona una sortida per reaccionar contra les desigualtats i les injustícies de la vida diària”.

L’etnopoètica és la part del Folklore que estudia les rondalles, les llegendes, les anècdotes, els entrebancallengües, les cançons..., que s’han transmès sobretot oralment.

Podríem dir, doncs, que Mn. Casassa fou un estudiós constant i molt prolífic en aquest aspecte i que, malauradament, la desgraciada guerra civil va tallar bona part dels seus escrits i reculls que restaran a l’oblit.

A la Biblioteca de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior

Estampes i boixos. Revista El Pla de l'Estany

d’Investigacions Científiques de Barcelona, es conserva un nombrós material manuscrit recollit per l’autor a diversos indrets de les comarques gironines, literatura oral que s’ha transmès de generació en generació durant segles i que forma part de la literatura tradicional.

pds_59

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

importància de la religió catòlica.

UNIVERS TEMÀTIC DE Mn. CASASSA

Prevere. Revista El Pla de l'Estany

UN PERSONATGE POLIFACÈTIC Mn. Casassa va ser una persona inquieta, interessada per tot, artista, creador, amant de la recerca, de vocació cristiana, que ben segur hauria excel·lit en totes les facetes de la cultura escrita si la vida li hagués estat més generosa.

Els anys que va viure i va dedicar intensament a escriure van mostrar una sensibilitat molt pròpia del Noucentisme, moviment cultural i ideològic molt present a Catalunya els primers trenta anys del s. XX. Els artistes noucentistes anhelaven crear arrels que donessin a la cultura un valor d’eternitat. Uns models de comportament de les persones educades. Partien dels ideals de la cultura clàssica, ordre, mesura, harmonia, norma,...i la seva pretensió era la de construir una Catalunya ideal, mirall d’altres cultures a partir d’un estat burgès modern.

Podríem situar, doncs, el personatge sarrianenc dins d’aquesta idea de modernitzar Catalunya partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Ho trobem als seus escrits, l’obra ben feta, el compromís amb Catalunya i la

60_pds

FOLKLORISTA El seu interès per les narracions populars, les llegendes, barreja d’elements reals i elements imaginaris, li servien per explicar costums i tradicions relacionats amb un personatge (moltes vegades sants), llocs, un monument, una vila o una parròquia... i acabaven donant un consell o proposaven un comportament determinat. Així acabava ”La bruixa de Vilablareix”, recollida per ell mateix l’any 1924: [...] El donzell aquesta vegada no va dir l’oració i en beure l’aigua va quedar com ennarcarat i semblava una mòmia encantada. Va passar molts anys malalt i fins que la vella morí no va curar”.

L’any 1923 dedicà una llegenda, “La Verge del Remei”, als “mainadistes” de Sarrià de Ter. Fou premiat als concursos del llegendari Popular Català amb un segon premi pel treball sobre llegendes de Girona, Sant Daniel i Campdorà, amb el lema “Sant Narcís i altres llegendes” i un altre segon premi amb “Llegendes de les comarques gironines (1924-1930).També fou guardonat als Jocs Florals de St. Feliu de Codines (1933), per una col·lecció de llegendes sobre Sant Feliu i Sant Narcís.

Un altre gènere foren les rondalles. Va ser un col·laborador assidu a diverses revistes infantils de l’època (En Patufet, La Mainada, El Sigronet, El

Matí, La Rondalla dels dijous, La tradició catalana d’Olot, La ciutat de Sabadell...), escrivint en prosa, rondalles inventades o transmeses de generació en generació de forma oral, de fets que es presenten com a imaginaris, transmetent valors i ensenyaments morals o normes de conducta d’un determinat indret.

Volia reflectir un món tradicional amb tota la seva càrrega vital. La rondalla “La Damnada de Codella”, recollida a la Garrotxa i publicada després de la seva mort per Mn. Geis a la revista infantil “El Gerundín”, així ho reflecteix: ‘[...] “anomenada per antonomàsia una dama molt popular i molt estimada en aquell poble, per la seva bondat i entusiasme per les coses bones”.

La revista “El Gerundin” estava lligada a la revista de mestres Gerunda. Van sortir pocs números i va ser suprimida per incloure textos en català.

Mn. Geis classificava en tres tipus les rondalles recollides per Mn. Casassa: Bíbliques, Hagiogràfiques (dedicades als estudis dels sants, els seus atributs i representacions) i del Bestiari. La majoria volien reflectir la manera de viure de la societat agrà-

Rondalla de l'Àvia (Revista El Pla de l'Estany)

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

Detall d'una rondalla. Revista El Gerundin

ria, amb personatges que resolen conflictes quotidians i d’altres, més pròximes a les faules, humanitzant els animals, adjudicant-los característiques que només posseeixen les persones.

Josep Casassa també va reunir un bon nombre de corrandes, cançons populars curtes que es presten a ser ballades per la gent. Sovint la lletra s’improvisa per adequar-la a la festa que se celebra o a la gent que hi participa. A voltes són fragments de cançó narrativa, llegendària, humorística, d’amor..., o també una cançó curta i repetitiva. És la poesia popular que sorgeix de la necessitat de la gent de comunicar-se i divertirse a través de la recitació i el cant.

Vegem-ne algunes de recollides a Sarrià i voltants; les anotava amb llapis, fent esment de la persona, l’ofici i l’estat civil de qui li havia dit. La primera que mostren era del seu oncle Joan Bonet, que li va fer de padrí en la seva primera missa.

“A sardanes a la plaça, mare deixeu-me anar, com que soc tant boniqueta ballador no em faltarà” (Joan Bonet, 1924) “Quan la Carme va a Missa la cadira es fe portar i per no mullar-se els dits a la pica pel criat es fa senyar”.

(Pere Boades, negociant de porcs i carnisser,1924) “No hi ha poncella sense flor, casada sense dolor,

Corranda Dolors Comalada 1924

ni viudeta sense dol, ni dissabte sense sol”.

(1925) “No vagis tant a Missa, a Missa i a sermó ni duguis la caputxa si no tens devoció”.

(Joan Romá, rajoler,1925)

Embarbussament soldat rus

Algunes corrandes eren de creació pròpia, com “Corrandes a la Mare de Déu de Misericòrdia”, amb la que va obtenir un premi en el Certamen celebrat a Canet de Mar l’any 1932.

Va aplegar també un bon nombre d’embarbussaments, anècdotes senzilles explicades tot repetint diversos sons o paraules que entrebanquen la llengua del narrador i provoquen un efecte còmic: “Una cabra peluda, pelada té un fill pelut, pelat i banyatrencat.

Si la cabra no hagués sigut peluda, pelada, banya-trencada, el fill no hauria sigut, pelut, pelat, ni banyatrencat.”

(Dit per “La pubilla Sonyera” de Campdorà,1923) Les cançons populars tradicionals són pròpies de les societats rurals i s’han transmès majoritàriament per tradició oral fins al segle XIX i principis del XX, com és el cas que ens ocupa. Aquestes cançons constitueixen un element important identificatiu d’un tipus de societat. Foren recollides pel nostre folklorista entre 1917-1922, essent cantades per persones dels pobles mencionats d’edats

molt diverses, de nens de 10 anys fins a gent de molta més edat.

Vegem-ne el títol d’alguns d’elles: “ La Margarideta”, “Les tres ninetes de la Vall d’Ordina”, “L’Ull de Bou”, “La Minyona de Banyoles”, ”La Camillera”, ”La Pastora”, ”Sant Josep l’Infant”, “Cançó de les Mentides”...

A l’arxiu de la mateixa Biblioteca hi trobem una compilació de cançons escoltades a Girona, Estanyol, Campdorà i Sarrià. Ell en recollia la lletra i Mn. Geis n’escrivia la música.

La recopilació i transcripció de tot aquest material obtingut per transmissió oral, té un valor cultural inestimable, però també va nodrir-se d’una creació artística pròpia de gran riquesa.

pds_61

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

OBRA LITERÀRIA La seva obra poètica fou una continuïtat de l’home apassionat pel folklore, de creació i expressió popular, utilitzant un vocabulari dialectal però molt viu en la seva concepció.

En el poc temps de vida no va poder expressar tot el que hauria pogut aportar a través de la poesia. Una poesia que tingué clares influències de Josep Carner, com ens mostra la vida senzilla, la quotidianitat, una natura idíl·lica i civilitzada: “Per pujar dalt la pineda no he demanat mai cap camí.

El cor em diu que el que a ella porta és vorejat de romaní” [...]

Romanç de la Pineda I també de Jacint Verdaguer, amb l’atracció per la natura i una identificació sentimental amb el paisatge català: “Mes d’abril ets atrevit: Al primer salt ja reposes I ens deixes els presseguers Coronats de núvols rosa. [...]

El mestall tot just floreix I la vinya encar no parla. [...]

Estrella d’Abril I amb el concepte de poesia eminentment religiós i romàntic, amb gran capacitat imaginativa: “El dia de Corpus Christi n’és dia de processó”.

La ginesta s’engalana i els gallarets treuen foc.

Corpus passa per les portes venent cistelles de flors, de ginesta i de roselles brandant banderes per tot: Venes de sang que s’escorren lligades amb trenes d’or: Cada flor és una anella, cada brot un lligador.[...]

L’Enramada

62_pds

I una lírica patriòtica: “Ella demana llibertat pels homes, pels catalans, senyors de són regnat, tot desfent les sogues catalanes el nostre regne queda esclavitzat.

Fugim del Canigó, que les tempestes no són pel Rosselló ni l’Empordà: Mai més no malmetran blat ni roselles, la sang del poble català” Clam d’una Goja (cant II de “la Martina”, campana del monestir de Sant Martí del Canigó) Formà part del moviment “pomellista”, Pomells de Joventut, de signe catòlic i catalanista, promogut per Josep Maria Folch i Torres (creador d’El Patufet). Era un moviment de joves que s‘estructurava en cèl·lules implantades a les diverses ciutats i poblacions i es proposaven com a finalitat essencial la propagació de l’amor a Déu i a Catalunya. Organitzaven actes, aplecs, festivitats, vetllades literàries i reivindicaven la puresa de la llengua.

El poeta sarrianenc va obtenir un premi l’any 1922 en els jocs florals organitzats per “Pomells de Joventut” i “Crit de Pàtria”, ambdós de Girona.

Un altre format que va treballar de caràcter religiós foren els goigs, composicions poètiques de caràcter popular que es canten a la Mare de Déu, a Jesucrist i als Sants, de mane-

ra col·lectiva, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, una missa de festa major, un aplec, una processó..., i la seva finalitat consisteix a donar gràcies o fer una pregària.

La cultura catalana és el marc on aquest gènere ha nascut i on s’ha desenvolupat al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivència i de la unitat de la llengua catalana.

Mn. Casassa va escriure els “Goigs en Honor de la Verge dels Àngels”, musicats per Mn. Josep M. Pumarola. L’ofrena dels autors a la Verge tingué lloc l’any 1935.

També va escriure els “Goigs a la Mare de Déu de Bell-Ull i de Gràcia”, musicats l’any 1933 per Mn. Trias.

I encara dins del marc de la poesia, va cultivar la glosa, que consisteix a improvisar versos a partir d’un patró mètric i de rima sobre una determinada melodia. Obtingué un premi als Jocs Florals de Sants l’any 1933 per tres gloses populars.

Dins de la gran diversitat de gèneres que va exercir, hi hem d’incloure el teatre. Podem fer esment de tres obres: “Sota el mantell de Maria”(1934), drama líric d’un sol acte; “El Sant de la Reina”, breu joguina escènica que fou representada al Coro de Sarrià i “Margarida de

Goigs mare de Déu dels Àngels

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

Cortona”, peça en tres actes en vers líric, que fou estrenada al Casal Parroquial de Sant Joan les Fonts el dia 1 de març de 1934 i representada després a Sabadell i a les Preses.

Una crònica escrita al diari de Girona el 22 d’abril de 1936, per Fèlix M. Blanc, deia: ”En aquesta obra de caire emocionant i de fina sensibilitat, s’hi veu reflectida la mà destra del seu autor, que ha sabut lligar un enfilall d’escenes punyents i commovedores en les quals els vers líric i ben rimat pren caires d’un gran autor i s’enlaira a la més perfecta concepció de les mateixes”.

Aquestes obres formen part d’un teatre poètic propi de l’època amb la idea d’unir teatre, poesia i realitat, així com plantejar escenes captivadores. L’objectiu era didàctic. La comèdia burgesa també hi tenia lloc, la vida acomodada, civilitzada i elegant, on els arguments giraven al voltant de les relacions familiars amb un final feliç, a ser possible.

Finalment, en la seva faceta d’escriptor i articulista, foren molts els escrits apareguts als diaris i revistes de l’època. En destaquem les rondalles publicades a la revista El Deber d’Olot, en una secció que ell mateix havia titulat “Estampes i boixos”, on tractava els costums populars i el santoral.

També va escriure articles de folklore al Butlletí del Grup Excursionista Gironí als anys 20, i un llibret, “Fidel fins la mort”, editat per la revista Mainada.

Feia ressenyes i crítiques teatrals al “Diario de Gerona” d’ autors com Francesc Gay i el seu amic Camil Geis.

Un article aparegut el 19 d’agost de 1924 al mateix diari amb el títol “Els bons costums que es perden” reflecteix molt bé el seu esperit d’autor noucentista, les arrels de l’anomenat “civilisme” i la recerca de models de comportament de les persones educades, amb correcció lèxica i per un país que volien modern i

mirall d’altres pobles. En l’escrit qüestionava la introducció del mot “buenas”, en lloc de saludar amb el “Déu vos guard”. Deia això: [...] “És una de les coses més tristes trobar un home en la soledat del camí que us diu “buenas” en una fonètica estranya. Què vol dir aquest “buenas”? Quin significat té aquesta salutació exòtica? No solament és una incorrecció del llenguatge, sinó que és una salutació buida que no diu res [...].

La gent del camp per un desig mal entès de perfeccionament [...] ha adoptat costums que són contraris a la seva pròpia naturalesa [...].

No és pas per aquesta banda que el pagès ha de cercar la perfecció. El seu orgull ha de consistir en conrear bé els camps i en fer-los productius augmentant així la riquesa col·lectiva”.

sa, paisatges de Sarrià i altres pobles, on plasmava indrets concrets, bodegons, motius florals..., aplicant la voluntat de simplificació, les formes ben definides, elements humils i amb gran sentit del color; una pintura figurativa, fidel a l’ideari noucentista.

Un dels seus quadres, ”Runes del vell Pilar de Pedret”, va inspirar el poema “Endreça” a Mn. Geis, quan l’hi va regalar el gener de l’any 1921.

Començava així: “El teu pinzell reviu les coses mortes de sobre un llenç ben erm: el quadre que ara em portes com un segell ben ferm de l’amistat que sempre hem compartida.[...]

UN PINTOR DE L’ÈPOCA També va treballar la pintura. Sense ésser aquesta projecció artística la seva primera inquietud creativa, ens trobem davant d’una persona que si hagués nascut força anys abans, podríem dir que hauria simbolitzat aquella actitud renaixentista, d’un l’home erudit, culte i amant de l’art, amb una sensibilitat que es mostrava en totes aquelles facetes de la seva personalitat.

Va pintar quadres de temàtica diver-

Motiu floral. Foto cedida per Narcís Casassa

pds_63

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

Bodegó. Foto cedida per Josep Rodriguez

Motiu floral. Foto cedida per Narcís Casassa

St.Pere dels Galligants. Foto cedida per Josep Rodriǵ uez

A les seves creacions desenvolupà un extraordinari decorativisme en el color i en les línies que acompanyen el tema, com ho podem veure en els quadres que il·lustrem i que durant molts anys han estat decorant els interiors de les cases dels seus nebots, Joan Casassa i Montserrat Molar, al carrer Major.

Al mateix temps va debutar com a il·lustrador d’algunes de les seves llegendes, com la rondalla gironina ”El caçador i el dimoni-llebre” (1922, La Mainada). Aquesta fou una publicació (1921-23) que va ser de gran qualitat, dedicada als infants, que es va editar a Barcelona i on van

64_pds

El Pont. Foto cedida per Josep Rodríguez

col·laborar els millors escriptors i dibuixants de Catalunya.

RECONEIXEMENT A L’HOME Si haguéssim de definir el caràcter creatiu de Mn. Casassa, potser el trobaríem en unes frases del destacat etnòleg i folklorista català Joan Amades (1890-1959), contemporani d’ell: “El folklore es troba en tot lloc, sobretot en la gent més humil i amb menys cultura. Acompanya el poble des que neix fins que es mor”.

Hem de reconèixer la seva fruïció en tot allò que va emprendre, la seva

habilitat per la recerca i la seva intensa dedicació a la cultura popular. Un home que sabia moltes coses, que sabia fer i aprenia de tot.

Ens el podem imaginar sempre amb el paper i llapis a punt per copsar una dita, embarbussament, llegenda o història que pogués sentir aquí o a qualsevol indret de les comarques. Un apassionat del folklore. Ell aprenia de tot i trobava idees que després plasmava en els seus escrits, poemes..., en totes les vessants creatives, reculls de la memòria popular.

Una vida també dedicada a la vocació sacerdotal, curta però inten-

DOSSIER D’HISTÒRIA [Mn Josep Casassa Tassis

sa a les diferents parròquies on va exercir. Els valors que per ell representava l’església, els va transmetre també en els seus escrits, la recerca sobre el santoral el va transformar en coneixement propi, ja que també formava part de la pròpia cultura.

Des de la perspectiva social actual, on totes les coses succeeixen de manera tan ràpida i els valors estan en constant evolució, la història d’una vida com la de Mn. Casassa pot semblar molt anacrònica en els moments actuals, però quan valores la persona en la seva globalitat descobreixes que la seva aportació diu molt de la nostra

manera de ser.

Després de fer un repàs a la seva vida i obra a partir del material esmentat inicialment, així com de les aportacions dels familiars de Mn Casassa (Josep Rodríguez i Narcís Casassa), que agraeixo especialment, un s’adona del potencial d’aquest sarrianenc, del llegat que va deixar a la cultura i de la dissort de no tenir entre les mans tota l’obra que de ben segur hauria creat.

Sigui aquest article un reconeixement des de la revista del poble a una persona que ha de formar part d’una manera rellevant de la memòria col·lectiva de Sarrià de Ter.

Bibliografia Cervera i Berta, Josep M. “El Calze i la Lira”.

Antologia de poetes sacerdots gironins (18471986). Seminari de Girona 1987.

Figueras, Narcís i Vila, Pep. “ Miscel·lània en Honor de Josep M. Marquès. Article de Vergés Gifre, Àngel. “Josep Casassa i Tassis, poeta i folklorista de Sarrià de Ter”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. Diputació de Girona.

Geis, Camil. “Lo que encontré en el camino”.

Revista de Girona 1962, núm. 18.

Oriol Carazo, Carme, “Introducció a l’etnopoètica”. Cossetània edicions, 2002.

Vergés Gifre, Àngel. “Els nostres folkloristes”.

Revista El Pla de l’Estany, 2006, núm 52.

pds_65

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

CRISTÒFOR COLOM NO ERA CATALÀ, ERA D’ORÍGENS GENOVESOS Josep Brugada i Gutíerrez-Ravé

Per bé que el cognom Colom sigui un llinatge documentat a Catalunya, almenys des del segle XII, des del punt de vista filològic apareix pròpiament escrit com a COLUMBUS i no com a COLOM, per la senzilla raó que els noms i els cognoms a l’Edat Mitjana s’escrivien en els documents sempre en llatí i no en llengua vulgar. Així, doncs, és veritat que en terres catalanes hi ha constància del cognom COLUMBUS. I és cert també, i es pot documentar, l’existència entre principis del segle XV i XVI, del cognom Colom a les nostres terres. Això no obsta perquè la forma filològica COLUMBUS no hagués donat també Colón en llengua castellana, Colombo en llengua italiana o Coulomb en francès, de la mateixa manera que, COSTA o BOSCO, existeixen com a cognoms en castellà, en italià o en altres llengües.

66_pds

T

otes les especulacions per sostenir que el cognom COLOM existís a Catalunya, de bell antuvi no proven absolutament res per tal de dir que el famós descobridor de les Índies fos home de “nació catalana”.

Sigui com sigui, és cert que hem d’apuntar vers la història de la Sereníssima República de Gènova i la seva llarga tradició marinera per trobar algun indici que Cristòfol Colom, l’ulterior descobridor de les Índies, va ser un navegant d’orígens italians. Com apunten alguns historiadors castellans:

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

“La vida de Cristóbal Colón està llena de misterios. Y eso desde un principio, por la falta de información sobre un personaje que durante un tiempo de su vida era un desconocido, del cual nadie comentava nada ni nadie escribía nunca”.

Res més cert, doncs. La Catalunya d’abans de la formació de la Corona d’Aragó, i juntament després amb el regne de València i el regne de Mallorca, de bell antuvi havien gaudit d’una important tradició marinera. En els llibres més antics que afaiçonen la història de la nostra nació, ja comptem amb alguns que tracten de la indiscutible vocació mediterrània de les nostres terres. Sigui en les Lleis Gòtiques i en els posterior Usatges (Codi jurídic de Catalunya, s.XII), s’hi compila i es deixa constància de la vocació marinera dels comtats catalans: “Totes les naus vinens a Barçelona [o partins de Barcelona], per tots dies e per totes nits sien en pau o en treva e en defensió del Príncep de Barçelona, de Cap de Creus entrò al port de Saloo. E si alcú lur fa mal, per manament del Príncep sia esmenat en doble, e al Príncep la desonor ab sagrament.”

Lògicament també el cèlebre llibre del Consolat de Mar del segle XIII, o l’Atles del cartògraf jueu mallorquí Jafudà Cresques de 1375, reafirma la nostra vocació marinera i no cal subratllar tota l’expansió que pel Mediterrani d’ençà del segle XII va protagonitzar la monarquia autòctona. Doncs bé, encara que sigui tota aquesta vocació marinera la que recau en la nostra història, ningú ha provat –document en màque Cristòfol Colom fos o tingués uns orígens inequívocament catalans. Més aviat, doncs, ens haurem de decantar envers la Sereníssima República de Gènova. I això, per què?

Doncs per diverses raons. Una primera perquè Gènova tingué ja des de l’Edat Mitjana una gran tradició de

marina mercant i de bucs preparats per a la guerra –comparable amb la nostra- i la història ens ha subratllat també els grans conflictes i la gran competència que van tenir els catalans i els genovesos de bell antuvi pel domini del Mediterrani, pel control de les illes de Sicília, Sardenya, Còrsega i per les costes de Pisa, aigües que, més enllà del comerç, es van veure enterbolides també per tota mena de ràzzies de pirateria. Per als catalans, els genovesos eren pirates i pels genovesos, eren els catalans els qui Detall del quadre La Mare de Deu dels Navegants d'Alejo ho eren. No obstant, per Fernandez, pintat entre 1505 i 1536 (Sala dels Almiralls, exemple, al segle XIII, els Reials Alcassers de Sevilla), l'unic retrat de Colom fet genovesos tenien ja una amb patrocini oficial colònia a Mallorca, avui el barri de Gènova. La navegació dels forment combatre. Com la dita batagenovesos anava per tots els ports lla hac durat força per dues hores, de la mediterrània de Grècia fins a tres de les naus nostres armades, Marsella, les Balears, Barcelona, qui per vent contrari no·s podien València, Cadis, Portugal i cap als acostar a la dita batalla, hagueren mars atlàntics. Els venecians en aprés vent covinent, y ab veles plecanvi apuntaren envers les rutes nes feriren en lo stol dels genovesos d’Orient. Bona prova, doncs, d’aques- y encontinent desbarataren y meteta antiga rivalitat entre catalans i ren a fons cinch galeres. En aquesta genovesos són les paraules que manera la batalla durà tro al vespre, dedica –per exemple- el rei Pere el axí qu·l nostre stol, ab les vint galeCerimoniós a la seva Crònica, les res dels venecians, viriment vencé lo quals reflecteixen els enfrontaments stol dels genovesos e pres-ne trenta navals entre catalans i genovesos, ja tres galeres del stol dels genovesos sigui pel control de l’illa de Sardenya ab la xurma e tot llur forniment.”

Joanot Martorell en la seva o pel domini de Còrsega: novel·la Tirant lo Blanc, acabada “...los genovesos vengueren, batalla arengada, contra lo nostre d’escriure a principis de 1464, o sia stol, y quan foren quaix a un tret de trenta vuit anys abans del descobriballesta, los genovesos surgiren per ment d’Amèrica, al capítol CVI, exalpopa totes les llurs galeres, salvant ta la capacitat d’art de navegar dels deu sotils, qui estigueren detràs les genovesos i a més deixa entreveure altres galeres llurs. Les nostres gale- l’animositat envers els catalans, “los res, per tal com havien lo vent con- genovesos, qui pietat ne amor no trari, vogant, batalla arengada, acos- han a negú” i al capítol XXXII, es taren-se lo stol dels genovesos, y refereix concretament a “los enecomençaren los uns contra los altres mics nostres, los genovesos“.

pds_67

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

Vista antiga del Port de Gènova

COLOM, D’ORIGEN GENOVÈS I DE FAMÍLIA DE JUEUS CONVERSOS Així, tant la República de Gènova com la Corona catalano-aragonesa, a l’Edat Mitjana, esdevingueren terres que van veure néixer bons navegants. Per raons òbvies, Colom no podia ser castellà; això ho saben bé els qui ulteriorment van voler-lo espanyolitzar perquè els mateixos escrits en castellà que es refereixen al seus orígens diuen que era “extrangero”; certament, només podia ser català o genovès. ¿Fou considerat estranger també per la Corona catalano-aragonesa? De ser així, només podia ser originari de la Ligúria, o sia de Gènova. A tot estirar hem d’apuntar una altra tesi: que el cognom Colombo es referia a jueusgenovesos d’origen català. O més, segons Madariaga, que hi hagués parentesc entre els Colombo jueus genovesos conversos i el llinatge dels Colom jueus catalans. Insistim, no hi ha cap document concret que demostri que el futur navegant fos català de naixença i, en canvi, molts detalls de la seva biografia apunten que fos genovès. Més aviat tot ens

68_pds

fa suposar, doncs, que era d’orígens genovesos a tenor del que ell mateix escriu, manu pròpia, al Libro Copiador, on quan, després de descobertes les Índies, s’adreçà als reis Catòlics, i ens deixà apuntat: “Agora, serenísimos prinçipes, acuerde[n] Vuestras Altezas que yo dexé muger y hijos y vine de mi tierra a les servir...”.

Fixem-nos que Colom escriví...”vine de mi tierra”, o sigui de Gènova; altrament, d’haver-se considerat català, hauria escrit del ‘Principado de Cataluña’ o del ‘Reino de Aragon’, que era la manera que hom tenia al segle XV de referir-se a les nostres terres. En una carta del comte de la Tendilla de setembre de 1493, un any després del descobriment, se l’anomena així: «recordais que Colón, el de Liguria...». Tanmateix en la mateixa petició que fa als reis castellans, demana un cardenalat per al seu fill, donat que poca era la diferència d’edat entre el seu fill i un dels fills dels Mèdici de Florència. Per tant, Colom és un home que sovint tira lògicament envers Itàlia, indubtablement la seva terra d’origen.

Pel que fa als navegants i comerciants genovesos hem de dir que de bell antuvi i, naturalment en aquest

segle XV, per raons evidentment mercantils, solcaven el Mediterrani des dels seus ports fins a Gibraltar, fins a Nàpols, fins a les illes gregues i s’adreçaven també cap a les costes de Portugal i d’ací cap als mercats i ports de Flandes. És més, Gènova formava en aquella època una rica i pròspera Ciutat-Estat. Per tant, els Colombo, establerts modestament, o vinguts a menys com a jueus conversos a la petita població de Quinti (avui Quinto al Mare, prop de Nervi), a la Ligúria, degueren d’enrolar alguns dels seus plançons com a grums en qualsevol de les galiotes que tinguessin per objectiu el comerç de la llana pel Mediterrani o envers Flandes. Sabem que els Colombo eren oriünds de Ligúria, “Villa Quinti”. En un document de 1429, sembla que apareix el nom de l’avi, “Ihoannes de Columbo de Moconexi”, habitant de la vila de Quinti. Deu anys després, en un altre document apareix “Domenico de Columbo, filio Ioannis”, 1440, “Dominghino Columbo textori pannorum”. Entre altres documents, però, el 22 de setembre de 1470, constava una acta notarial en la qual s’especificaven els fills de “Domenico de Columbus quondam Iohannis et Cristtofforus, eius filius”. Així, doncs, entorn de 1445, un teixidor de panys que regentà també una taverna (tabernarius), Domenico Colombo, genovès de Villa Quinti, va casar-se amb una veïna seva anomenada Susagna Fontanarosa, “Suzana, filia quodam Iacobi de Fontanarubea et uxor Dominici de Columbo textoris pannorum lane, presentes.” D’aquest enllaç entre Domènec Colom i de Susanna Fontanarossa van néixer els fills, Cristoforo, Giovanni, Bartolomeo i Bianchetta; per tant, amb una família així de nombrosa i essent de condició modesta com eren, d’ençà de la segona meitat del segle XV, el millor futur per als fills era relacionar-los des de la més tendra joven-

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

Imatge del Port de Gènova a l’Edat Mitjana

tut envers la marina mercant. No obstant això, tant Cristoforo, com Bartolomeo degueren de freqüentar primerament alguna escola perquè el futur almirall aprengué el llatí, el que s’ensenyava a les esglésies.

Algun investigador italià assenyala que Colom, de jovenet, juntament amb el seu pare, amb una petita embarcació feien navegació de cabotatge de Gènova a Savona. Tanmateix, de segur que a la tendra edat, Cristòfol Colom serví en alguna de les galiotes mercants que operaven en l’impressionant i important port de Gènova. Després del descobriment, en una carta als reis castellans, (mai els anomena ‘catòlics’), datada al 1501, escrivia: “Muy altos Reyes: De muy pequeña edad entré en la mar navegando...” Per altra banda, el fet que des de molt jovenet Cristòfol Colom entrés com a grum en un vaixell, no vol dir que no adquirís formació i que no tingués accés a determinats llibres per a la millora dels seus coneixements. A més, de ben segur que el contacte amb els experimentats mariners

genovesos va significar per ell una veritable font de coneixements en l’art de la marineria, per al coneixement dels vaixells, de les cartes de navegar, de les rutes, de l’estat de la mar, dels ports i ciutats que degué de visitar. Lògicament, com s’ha dit, com a mariner Colom –en direcció a Portugal o altres destins fins i tot a l’illa de Chios (Grècia) - degué de recalar diverses vegades als ports de Marsella, Barcelona, València i Cadis.

Al port de València hi va haver d’ençà de de 1466 gran moviment de mariners genovesos; sabem això pel gran nombre de salconduits expedits a mariners i súbdits genovesos. Hom apunta justament que en fer alguna escala a València, Cristòfol Colom va fer amistat amb el jueu convers establert a la ciutat del Túria, de vells orígens familiars genovesos, Lluís de Santàngel, home dedicat al mercadeig de la llana, cosa a la que també es dedicà el pare de Colom, “Domenicus Columbus, lanerius, habitator Saonae, et Cristoforus, eius filiis” . Ja veurem la importància que va tenir, aquest personatge pro-

pietari de naus i escrivà de ració dels reis Catòlics, “muy privado de los reyes”, en la promoció de Colom.

CRISTÒFORO, UN JOVE INQUIET Sabem molt poca cosa dels anys de joventut del descobridor, però el que podem afirmar és que en el període que abraça de 1451 -en què suposem degué néixer- passant per alguns anys en els quals degué aprendre les primeres lletres i el llatí, més els viatges en vaixells fins l’any 1570, se’l documenta ja a Portugal, una nació ja independent a l’època, i terra brava de mariners on Colom degué aprendre tantes altres coses a més de l’art de navegar. Els portuguesos, bons mariners, ja al 1420, juntament amb navegants genovesos, havien descobert l’illa de Madeira i cinc anys després, ja l’havien repoblada. Al 1426, els súbdits del rei Enric de Portugal, descobrien les illes Açores. Al 1445, també mariners portuguesos, vorejant les costes africanes, van establir-se a Cabo Verde i

pds_69

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

altres ciutats. A Lisboa, doncs, on el futur descobridor s’havia establert amb el seu germà Bartolomé, Cristòfol Colom va tenir l’oportunitat de fer-se amb llibres d’astronomia i de cosmografia perquè aquella ciutat, situada aleshores a la fi del món, puix enllà d’aquells mars hom considerava que havia arribat a la finis terrae, era molt donada a l’estudi de la geografia d’allò conegut.

Com escrivia Salvador de Madariaga, Colom havia recalat en una ciutat “palpitante de fiebre de descubrimiento.”

Casa de Cristòfol Colom a Gènova

al 1460 a Sierra Leona. Evidentment els homes i dones que habiten aquelles terres eren negres, per tant, els portuguesos se n’aprofitaren, se n’endugueren alguns per vendre’ls i explotar-los com a esclaus. Per tant, doncs, el Regne de Portugal va començar a enriquir-se amb els saquejos d’algunes incursions i viatges de la seva marina a les costes d’Àfrica abans ja dels seus també grans descobriments de les terres del Brasil i altres. Recordem que en aquesta època, un dels personatges més il·lustres de la seva història és el rei de Portugal, anomenat Enric el Navegant. Així, doncs, Cristòfol Colom degué de recalar als ports portuguesos; àvid d’aventures marines, degué quedar fascinat per l’esplendor de la cort lisboeta. La joventut, doncs, el gran descobridor la va passar en terres de Portugal entre els anys de 1476 i 1485, entre coneguts de la gran colònia de genovesos i hebreus que vivien a Lisboa i en

CRISTÒFOL COLOM, UN HOME DEL RENAIXEMENT Evidentment l’estada de Cristòfol Colom a Portugal i els viatges que sabem que va realitzar a Anglaterra, a Escòcia, a Madeira i fins i tot a Islàndia (i per descomptat els realitzats pel Mediterrani), varen anar afaiçonant la seva brava fusta de navegant per aigües mediterrànies i atlàntiques. Per entendre la personalitat de Colom, hem de situar-lo ja perfectament com un home de transició entre el final de l’Edat Mitjana i el Renaixement, perquè el genovès, el qual recordem-ho, procedeix d’una esplendorosa i rica ciutat-estat, és un home que deleja pel coneixement i, per tant, a més a més de navegar, s’anirà formant com a mariner i home culte.

Com escriu –més aviat exagerantl’historiador Rumeu d’Armas, un nombre inusitat de navegants: “fueron revelando a Colón, en cada Puerto, mil fantàsticas aventuras, sucesos y visiones bastantes para desbordar su loca y calenturienta imaginación. El genovés soñaba despierto

y velaba durmiendo.”

La cosa certa però, és que Colom –com hem apuntat- coneixia bé el llatí i això el va projectar a saber, per descomptat l’italià de la Ligúria, el portuguès i darrerament el castellà, perquè aquesta fou la llengua dels seus mecenes. Si Colom no sabia el català en els temps de la seva joventut és ben cert que el va escoltar moltes vegades quan recalava als ports catalans, i posteriorment degué d’entendre’l. Quant a la seva formació de joventut, alguns llibres relacionats amb aventures marineres, Colom indubtablement els havia llegits. Així, és clar que va llegir el manuscrit dels viatges fabulosos de Pedro Tafur, el Sefer Massa’ot del jueu Benjamí de Tudela (s. XII)1, l’estrafolari llibre d’increïbles viatges de l’anglès Joan de Mandevilla (1357), llibre de meravelles, que parla de l’imperi del Gran Khan i de les terres del Cathay (la Xina). Per descomptat, Cristòfol Colom va tenir ocasió de llegir també el llibre de viatges de Marco Polo, dit Il Milione, llibre al qual més endavant ens referirem i que ell mateix va anotar en el llibre imprès (incunable) que va utilitzar.

Per tant, entre viatges realitzats, ports trepitjats, mariners saludats, llibres llegits i mapes utilitzats, Colom no és merament un jove navegant. És un home fet a si mateix, apassionat, àvid d’aventures i enamorat de la mar. A l’atlàntica ciutat de Lisboa, Colom va tenir l’oportunitat de conèixer també, de la mà d’un mercader italià, Lorenzo Berardi, el mapa de la cosmografia del florentí Toscanelli, (Paolo dal Pozzo Toscanelli), el qual havia dibuixat un exhaustiu mapa que abastava des de la nació portuguesa fins a l’Orient, les Índies, el Cipango del qual referí Marco Polo. Malgrat que els navegants portuguesos consideraven que la carta de Toscanelli contenia

1MAGDALENA, José Ramón, Libro de viajes de Benjamín de Tudela, Riopiedras Ediciones, Saragossa, 2009.

70_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

errors, Colom l’estudià ja l’any 1474.

Colom fins i tot va mantenir correspondència amb Toscanelli. Val a destacar que Paolo Toscanelli no havia sortit mai d’Itàlia, per tant, és lògic pensar que els portuguesos, que tenien el cul pelat de navegar –si se’ns permet l’expressió-, el consideraren erroni. Els mals càlculs de Toscanelli, però, va ser el que va salvar Colom del desastre.

SEMPRE ENTRE ITALIANS En els seus sojorns a la ciutat de Lisboa, pel que hi ha documentat de la seva vida, Cristòfol Colom demostrà en tot moment que s’envoltà d’amistats italianes. Als seus vint-i-cinc o vint-i-sis anys no era cap personatge vulgar, era ja un mariner experimentat i més aviat culte. Per exemple, i ja que hem citat la seva navegació a Madeira, hem de dir que hi anà a instàncies d’un mercader i financer jueu d’orígens també genovesos, anomenat Di Nero, el qual operava des de la capital i aquest l’hi va encomanar una missió per a la compra d’uns carregaments de 60.000 lliures de sucre. Un altre aspecte que ens vincula la vida del futur conquistador amb italians, el que ve a corroborar que en la seva joventut i força abans de contactar amb el Regne de Castella, Cristòfol Colom freqüentava mercaders, navegants i coneguts genovesos i italians, és que va tenir l’oportunitat de conèixer la família dels Perestrello. Els Perestrello van ser uns armadors italians emigrants, originaris de Piacenza, vinculats amb la cort del rei de Portugal. Per tant, val a dir que les comunitats d’italians, quan han emigrat de llurs terres, s’han convertit moltes vegades en autèntiques colònies i al segle XV, la comunitat italiana de Lisboa, esdevingué molt important i influent.

Aquestes relacions –mentre era a Lisboa- van permetre Cristoforo Colombo establir lligams amb l’aris-

Monument a Cristòfol Colom a Barcelona

tocràcia de la ciutat i amb algunes autoritats eclesiàstiques. Així, fou doncs, com va conèixer Filippa Moniz de Perestrello, filla de l’armador i navegant Bartholomeo Perestrello, a les ordres del qual Colom va viatjar novament envers Madeira i junts varen descobrir la petita illa de Porto Santo. Ens situem doncs, més o menys en la data de 1480. Colom tenia trenta anys i és el moment en que es casa cristianament amb la dama italiana.

Subratllem això perquè Colom abraçà sens dubte la seva fe al catolicisme oimés per amagar la seva ascendència jueva. Ja sabem que als reialmes dels reis “catòlics” corrien mals temps per a jueus i musulmans.

Colom, doncs, a trenta anys, havia adquirit ja una solidesa com a mariner. Havia esdevingut el que se’n diu un home de món i sobretot de mar.

Hem de remarcar -com ell mateix diu- que va aprendre i coneixia, com a bon navegant, el funcionament de la brúixola, l’astrolabi i el quadrant.

Sembla que, a més, fou bon conversador i que s’interessava pel que li contaven els mariners i els indígenes de les illes. Els indígenes de les Açores li contaven que de tant en tant a les seves costes arribaven, per l’acció del mar, troncs de fusta esculpits

amb ídols pagans. Aquestes coses, aquestes llegendes, feien somiar Colom de tal manera que la seva ment semblava eixamplar-se amb les mateixes immensitats dels oceans, de manera que tot plegat esdevenia una mena de premonició del que s’hauria d’esdevenir quan ell assoliria els cinquanta-dos anys. Els misteris del mar afaiçonaven la seva ment.

Una crònica portuguesa el recorda com: “hómen falador e glorioso...e mais fantastico e d’imaginaçoes...”

LA SEVA FORMACIÓ Cristòfol Colom, com ja hem avançat, per la seva època i pel seu ofici, fou un home raonablement cultivat, que tenia llibres i tenia la mania –com tenim potser nosaltres- d’escriure notes i comentaris als marges de les pàgines dels llibres que llegim i interpretem. Colom elaborà, doncs, en els seus papers uns interessants marginalia, els quals reflecteixen els seus pensaments, les seves reflexions i els seus comentaris. Per fortuna, més enllà de ser un bon mariner li agradava d’escriure. En el curs de la seva vida, Colom posseí llibres (sempre en llatí) i abans del descobriment de les Amèriques en custo-

pds_71

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

Mapamundi de Claudi Ptolomeu, 1467

Manuscrit de Cristòfol Colom, 1493

diava alguns, que els tenia com a predilectes. Per exemple, el volum Imago Mundi del cardenal francès Pierre D’Ailly, llibre imprès a Lovaina (1480-1483), que se’ns ha conservat amb anotacions del propi descobridor, en les pàgines del qual fa comentaris de minerals preciosos que creu que es troben en determinats indrets i illes; anota comentaris sobre els vents i sobre la naturalesa de les tempestes. Un altre dels llibres imprès en llatí, que el va fer pensar molt i que en certa manera li obrí la imaginació, fou el De consuetudinibus et conditionibus orientalium regionum, del venecià Marco Polo. (Per cert que Polo, el va dictar a Rustichello da Pisa que el va

72_pds

L'Atlas catalan de Cresques Abraham, s.XIV

escriure a finals del segle XIII mentre els dos estaven en una presó genovesa). És curiós que almenys aquests dos volums incunables van ser publicats a les impremtes de Flandes, terres envers on Colom navegà i tal vegada potser fou ell mateix qui n’adquirí els volums. No queda clar, però, que abans del descobriment d’Amèrica, abans del primer viatge, Cristòfol Colom hagués llegit Il Milione del viatger venecià del segle XIII Marco Polo. Hom diu que potser aquest volum el degué consultar.

Altres sens dubte els llegí, en redactà notes, i en creure’ls interessants, tal vegada en els seus periples, els va adquirir. El que és segur és que ell tenia els seus càlculs fets sobre la idea que, segons algunes cartes de navegar, alguns llibres i alguns mapes de l’època (com el del controvertit Toscanelli), hom podia arribar a les terres del Cathay, o sia els dominis del Gran Khan de la Xina. Toscanelli ja havia apuntat algunes llegendes cosmogràfiques de com navegant navegant, hom podia arribar a les terres del Cathay, o sigui les Índies en llenguatge colombí; tanmateix, els manuscrits de Toscanelli alimentaven la idea i el coneixement de l’illa del Cipangu, (el Japó) i Quinsay.

“Toscanelli tenia gran fama como astrónomo y cosmógrafo y se sabia que defendia precisamente la tesis del possible viaje oceánico a la Índia navegando siempre hacia Poniente”

COLOM COLONITZADOR I ASSIMILADOR Quant a descobriments de terres allunyades i per dominar, el cert és que els escandinaus ja a l’Edat Mitjana havien arribat lògicament a les terres de Groenlàndia, gels més que terres, de les quals poca cosa en varen treure i sabem que a través d’aquelles ‘terres verdes’, (Green Land’s, Groenlàndia) assoliren les terres d’Amèrica del Nord i val a dir que els xinesos al segle XV, ja havien estat també en terres de la futura Amèrica ben bé sense saber-ho i sense establir-s’hi. Per tant, Colom, més que descobrir, el que va fer fou intentar assimilar a la cultura hispànica i cristiana aquells indígenes.

Ara -tal vegada- el que toca preguntar-nos: ¿Com va ser que Cristòfol Colom descobrís les terres verges d’Amèrica? Pels estudis de Claudi Ptolomeu (Colom fa servir un manuscrit de 1478), Estrabó, Plini, i altres llibres antics, Colom, convençut claríssimament que la terra era rodona i que les terres es comunicaven a través dels oceans, després de nombroses lectures, càlculs, contrastos amb altres navegants i de la seva pròpia fascinació, ben segur, quan contemplava la immensitat del mar des de Lisboa, estava convençut que enllà del Mar Tenebrós (com s’anomenava l’Atlàntic), en la línia sempre de Ponent, havia de topar-se

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

amb les terres de Cathay i amb Cipangu, tal i com devia haver llegit en Marco Polo. Viatjant vers ponent i perquè la terra era esfèrica, entre Portugal i el Cathay o el Japó (Cipangu) només hi havia d’haver aigua.

Colom -com alguns mariners portuguesos- estaven convençuts que podien fer la ruta de les Índies en uns paràmetres i latituds directes i que no els calia de fer tota la llarguíssima volta al continent Africà per tal d’assolir les terres del Gran Khan. Pel Mar Tenebrós, en latituds de ponent, estaven convençuts que podrien assolir terra. Hi havia però imponderables. En primer lloc, l’autonomia de les naus, ¿Durant quan temps es podria navegar? ¿Quina distància calia calcular? Per assolir el projecte, està clar, a més calia cercar uns protectors. Colom, casat amb la filla de mercader influent, els Perestrello, ben relacionats amb l’aristocràcia portuguesa, va presentar les seves intencions i projectes al rei Joan II de Portugal. Colom, després dels seu viatges a Islàndia i a les costes africanes quasi a l’equador, havia escoltat fabuloses llegendes de terres i illes per descobrir. Per tant, tot plegat li feu obrir la imaginació a dur a terme una gran aventura que havia sedimentat dels seus llibres. Tanmateix, -com escrivia Madariaga- “havia sentit moltes vegades llegendes dels nòrdics que havien arribat a terres inconegudes”.

En conseqüència, Colom no desistí de les seves conviccions. A través de les seves amistats influents -per vàries vegades- va fer arribar el seu projecte de viatge al rei de Portugal.

Una junta de matemàtics va estudiar el pla colombí, entre ells, un astrònom jueu. Al final, però, el seu projecte es desestimà per les elevades pretensions econòmiques del navegant. Aleshores, 1485, Colom ja malauradament vidu i amb fills al seu càrrec, intentà la via castellana, la dels reis catòlics.

LA POSICIÓ DELS REIS ‘CATÒLICS’ Colom, recomanat per portuguesos, inicia el seu viatge cap a terres del domini reial castellà i s’adreça al monestir de la Rábida (Huelva), on allà deixa el seu fill menut David perquè els franciscans en tinguin cristiana cura. A la Rábida casualment explica el seu projecte a fra Antoni Marchena, que es dedicava a l’astrologia, i és a través del franciscà, en connivència amb el confessor de la reina i altres jerarquies (protecció de Luis de La Cerda, Duc de Medinaceli), que Colom accedeix – després d’un llarg seguiment i temptatives- a l’audiència dels catòlics.

Escrivia el Duc de Medinaceli: “Yo tove en mi casa mucho tiempo a Cristóbal Colón, que se venía de Portugal y se quería ir al rey de Francia para que emprendiese de ir a buscar las Indias con su favor y ayuda; e yo quisiera probar y enviar desde el Puerto [de Santa Maria], que tenia buen aparejo con tres o cuatro carabelas; però como vi que era empresa para la reina, nuestra señora, escrebílo a su alteza desde Rota y respondióme que ge lo enviase; y ge lo envié entonces...; y después de haberle bien examinado, acordo de enviarle a buscar las Indias. (...).”

La primera audiència amb els reis Ferran i Isabel va tenir lloc finalment a Alcalà de Henares el 20 de gener de 1486; Colom hi exposà el seu projecte i els l’explicà detalls sobre el mapa de Toscanelli. El Consell Reial va emetre informes desfavorables i Colom encara va haver d’esperar. Els Reis Catòlics estaven enderiats amb la guerra contra Granada. No obstant això, Cristòfol Colom, sempre impacient per poder dur a terme el seu pla de navegació cap a les terres de Cathay, es veu obligat a seguir en tot moment els moviments dels monarques. Quan la cort s’estableix a Salamanca, finalment una junta universi-

Carta de Colom als Reis Catòlics on els anuncia el descobriment de les Índies

tària de cosmògrafs, 1486, analitza el projecte. Torna a ser desestimat.

Mentrestant -i encara haurien de passar sis anys perquè la reina donés el vistiplau del projecteColom va implicar-se en treballs remunerats per a la pròpia cort. A més d’això, i enmig d’una aventura amorosa l’any 1487 amb Beatríz Enríquez Arana, cordovesa, amb qui va tenir el fill Fernando, Colom va dedicar-se per la ciutat de Sevilla a mercadejar mapes, cartes de navegar i llibres. Quan aconsegueix connectar amb el valencià Luys de Santángel, relacionat amb la cort i d’orígens genovesos i també amb el secretari del rei Ferran, un aragonès anomenat Joan de Coloma, entre altres buròcrates, Cristòfol Colom aconseguirà que es redacti l’important document de la Carta de las Capitulaciones de Santa Fe, escrit-contracte que reflecteix que finalment Colom gaudia del vistiplau dels reis i pel qual li seran concedides mercès, prebendes econòmiques i els béns de tota índole que aconsegueixi de la seva aventura; però cal remarcar, que el document no duu la signatura explícita dels monarques, només les de Joan de Coloma, secretari reial, document de 17 d’abril de 1492. És a dir, els monarques –especialment

pds_73

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

Pintura sobre l’arribada a les Índies

Isabel- que havien escoltat les meravelles aventureres de Colom, al cap i a la fi, potser per treure’s de sobre aquell navegant estranger, insidiós i que no era un ‘cristiano viejo’, després de laborioses negociacions amb el genovès, autoritzen l’expedició del document. Entre altres coses el document diu que si surt airós de l’aventura se l’anomenarà almirall, càrrec que després -com tots sabemsorgí a efecte. Amb l’ajuda de Lluís de Sant’Angelo, “scrivà de ració” (administrador de finances), del rei Ferran II, establert a València, avalador d’una de les caravel·les, a la fi Colom va poder dur a terme la seva temeritat. Els Sant’Angelo segurament varen ser una família de genovesos (també jueus conversos) establerts de feia temps al Regne de València. Val a dir que després de l’autorització de ‘la catòlica’, la primera expedició colombina que partí de Palos de la Frontera, amb les tres caravel·les, va ser pagada en bona part amb diners de la Corona catalano-aragonesa. Ja es poden imaginar, estimats lectors, doncs: Isabel autoritzava empreses i els catalans les pagaven. Ara bé, ‘la catòlica’, que va

74_pds

ser una autèntica anticatalana, no va permetre que els catalans participessin en l’expedició. Molts dels qui veieren partir aquella expedició de les caravel·les, la Pinta, la Niña i la Santa Maria del port de Palos (Huelva), pensaren que ja no tornarien a veure mai més els seus mariners. Pensem que la marineria colombina s’embarcava en una aventura en la qual, després de la primera etapa a les Canàries, no haurien de veure terra en més d’un mes. Mar endins és impossible tot cabotatge.

La marineria de Colom va estar més d’un mes i mig sense veure terra; això en la navegació del segle XV era una autèntica bogeria perquè qualsevol buc mercant, no passava més de deu o dotze dies sense veure terra i ancorar a port.

LA RESISTENT TEMERITAT I LA CERTESA DEL CATHAY Alguns historiadors, doncs, han volgut decantar la balança de les recerques a intentar demostrar que Cristòfol Colom era d’orígens catalans.

Del que sí tenen part de raó aquests historiadors és que potser la verita-

ble història de Cristòfol Colom, la seva biografia, els seus fets i els seus escrits, tal vegada van ser manipulats. Pot ser, perquè de documents autògrafs seus se’n conserven molt pocs, per exemple, les Cartes de relació que escriví als reis Catòlics i els Diaris de la navegació, (14921493). D’aquest darrer se’n conserva el primer en la còpia que en va fer el frare dominic Fra Bartolomé de las Casas; Colom va escriure quatre diaris, un per cada viatge dels que va fer. Las Casas en va transcriure el primer, però ens podem plantejar: ¿Com era i què deia el manuscrit del descobridor exactament?, no ho sabem. Els altres tres diaris es conservaven encara al segle XVI, però han desaparegut. De les cartes de relació que escrivia Colom als seus protectors (que per cert contenen en una barreja interessant, paraules en portuguès, en italià i en català!) se n’han conservat set, i aquestes importants cartes autògrafes -degudament recopilades- se’ls donà el nom de Libro del manuscrito copiador de Cristóbal Colón, on l’almirall donava igualment relació dels fets més significatius que li esdevingueren en les seves navegacions a les Índies.

COMENÇA L’AVENTURA Finalment, Cristòfol Colom, com hom sap, salpà del port de Palos de la Frontera (Huelva) el 3 d’agost de 1492, amb el càrrec de governar les tres caravel·les. La primera etapa –i única que van poder fer- va ser a les illes Canàries, que per l’època estaven en procés de cristianització. A Lanzarote van haver de fer una primera reparació a la Pinta, “tornóse a saltar el governalle a la Pinta y adobáronlo”. Van reparar-la perquè, “iba mal acondicionada del gobernario y hazía agua.” Un cop van reparar el buc, van tornar a la mar. Durant la travessia, troben restes de naus,

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

bancs de tonyines (toninas) i una balena. Quan troben la balena creuen que ja estan prop de terra. El dia 10 d’octubre de navegació i quan ja portaven més d’un mes de navegació des que van salpar de les Canàries, “Aquí la gente no podia mas sofrir quexávanse del largo viaje”. Com hem dit, l’aventura no deixava de ser un gran temeritat per tants dies -amb les seves nits- amb manca de vitualles i sobretot d’aigua dolça. A les dues de la matinada del dia 11, va semblar que albiraven una llumeta com una foguera enllà del mar i més tard veieren terra, “Esta terra vido primero un marinero que se dezía Rodrigo de Triana”. El dia 12, “llegaron a una isleta de los Lucayos, que se llamava en llengua de indios Guanahaní. Luego vieron gente desnuda y el almirante salió a tierra en la barca armada”. I en el primer document, autògraf, escriu Colom, manu pròpia: “Todos ansi mugeres como Hombres andan desnudos como sus madres los parió, aunque algunes mugeres traen alguna cosita de algodón o una foja de yerba con que se cubijan; no tienen fierro ni armas...”

Així, doncs, descriu les seves primeres impressions de l’illa de San Salvador o Guaraní, on trepitja terra del continent americà Cristòfol Colom, però malgrat això, ell està convençut que ha de topar-se amb l’illa de Cipangu. Segueix navegant per les illes del Carib amb la seva obsessió d’arribar a les terres del Gran Khan i quan es topa amb Cuba està convençut que ha arribat al llegendari Cipangu de Marco Polo, i diu: “se cuentan cosas maravillosas”.

Però hi ha descripcions que a Colom no li quadren; on pensava trobar una gran illa, es troba amb petites illetes i un gran continent. Els indígenes són molt morenos, no són de pell groga i no tenen els ulls allargats com havia llegit als textos. No obs-

Imatge de les carabel·les de Colom

tant això, està convençut que es troba a Àsia i, a part de la dèria per topar-se amb l’illa del Cipango, la seva gran obsessió és trobar or. Val a dir que el descobridor, ben bé no sap en quines terres està fins que torna en el segon viatge; mentrestant havia viscut de “la brúixola de la seva imaginació”, la qual cosa va fer que pensés que es trobava en terres del Gran Khan el Cathay i el Cipango.

En aquest apartat final hem de refutar les tesis d’alguns autors, els quals sostenen que Colom fou català. En aquest article nosaltres ja hem apostat per la veracitat dels documents genovesos i hem aportat dades que acosten en tot moment Colom als seus orígens lígurs i a la seva natural tendència a envoltar-se dels italians que va trobant en cada terra i en cada port on desembarca.

Un prova més de la seva italianitat és que es casa amb una italiana a Lisboa. Altrament, algú escriu: si era originari de Gènova, ¿com és que no hi tornà més? No oblidem que Colom era mariner i les seves modestes arrels pròpiament l’amoïnaren poc, a més, un cop fet el descobriment, se sent vinculat als seus protectors. A més, recordem-ho també, abans del projecte del viatge va mostrar-se fervorosament cristià per tal d’aproparse més i millor als monarques, que

Rèplica de la caravel·la Pinta al Port de Palos de la Frontera

se sabia afermaven el seu “catolicisme” i perseguien els jueus. Colom va ser, doncs, un home de gran vocació marinera, per tant, poc li degueren importar els seus orígens i més quan podem considerar-lo ja de ben jovenet un immigrant que s’emportà els seus germans de Gènova a Portugal.

Una altra cosa és que se sentís vinculat i atret pels italians i genovesos que es trobava arreu: 1. No és veritat que els documents sortits de l’administració de la reina o del rei no diguin mai que era genovès.

2. Colom abans del descobriment no era un súbdit reial.

3. El fet que el projecte de Colom fos recolzat políticament i econòmica per nobles catalans, no prova res quant als seus orígens.

pds_75

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

Monestir franciscà de La Ràbida (Huelva)

4. No hi hagué cap parentiu del llinatge italià dels Perestrello amb la família reial portuguesa.

5. És veritat que els Reis Catòlics, un cop fet el primer viatge del descobriment, atorguen les terres i els beneficis a la corona castellana i nuls beneficis i prebendes que li haurien pertangut a Ferran. Per tant, és una realitat absoluta que els beneficis de la descoberta del nou món van ser per als castellans, així com seves van ser les múltiples violacions i els abusos comesos entre els indígenes. Això sí, els monarques, quan saberen la notícia que Colom havia trepitjat estranyes terres, li procuraren una audiència a Barcelona, perquè van saber que Colom duia amb ell set indígenes, duia papagais, patates, tabac i altres coses exòtiques. D’aquesta audiència reial, curiosament n’han quedat testimonis castellans però no catalans. Els monarques, que sentiren a parlar de l’exotisme de les coses que portà Colom, el 30 de març de 1493 li van fer arribar una carta (absolutament interessada perquè l’expedició havia

76_pds

anat bé) on deien: «...deseamos que vuestra venida fuese luego, por ende, por servicio nuestro, que dedes la mayor prisa que pudieres en vuestra venida, porqué con el tiempo se provea todo lo que es menester...».

6. Al primer viatge no hi havia cap català. Primer, perquè la primera de les expedicions s’organitzen entre Castella i Andalusia i perquè els monarques ‘catòlics’ –sobretot Isabel- eren contraris a la participació catalana en l’aventura 7. És possible que, després del primer viatge, hi hagués alguna carta manuscrita adreçada als reis en català, possiblement escrita per algun escrivà del propi Colom, perquè la missiva volia ser adreçada concretament al comte-rei Ferran. I per una carta tampoc es pot dir que Colom era o fos català. Recordem que Ferran i Isabel van establir-se a Barcelona entre 1492-1493. Colom hi va anar la primavera de l’any següent com hem apuntat.

8. El fet que Colom bategés el 1493 en el seu segon viatge, una de les illes del Nou Món com a illa de

Montserrate, obeeix al fet que ‘els reis catòlics’ van obligar que el monestir català acceptés, vulguis no vulguis, monjos castellans. Aquest mateix any ‘la catòlica’ va obligar a annexionar el monestir de Montserrat al monestir castellà de San Benito el Real de Valladolid als monjos benedictins catalans i que acceptessin contra la seva voluntat la imposició de l’abat castellà García Giménez de Cisneros. Cisneros, com a prior i abat no hi desenvolupà pas una mala política al monestir montserratí, però sí que suposà una acció castellanitzant. Colom, potser, influït per aquest canvi, i vist que ‘la catòlica’ tenia predilecció o rancúnia pel prestigi dels benedictins catalans, va voler castellanitzar el monestir.

Colom va voler fer la xera a la reina i per això va batejar l’illa de Montserrat al Carib.

9. Hi hagué voluntat de censurar la narració del segon viatge? Hi participaren catalans? En aquesta expedició sí, almenys dos, Pere de Margarit i el frare fra Bernat Boil, els quals Colom cita i amb els quals tingué problemes.

10. Tampoc és veritat que es pugui fer una lectura al revés sobre el naixement del descobridor, que es tractés d’una família catalana establerta a Gènova.

11. No existeix cap document o carta escrit en català manu pròpia pel descobridor. Absolutament cap.

Com es pot dir llavors que l’almirall era català? Per què els seus diaris són, doncs, en castellà? És que el pare Las Casas els va traduir al català? Un frare castellà traduint del castellà al català al segle XVI, no és gens versemblant? Colom, en el moment del descobriment, sabia més o menys escriure la llengua castellana. Entenia el català però no l’escrivia, com tampoc escrivia el portuguès.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Cristòfol Colom

A MODE DE CONCLUSIÓ Pel que acabem d’exposar, doncs, sostenim, per la lectura d’historiadors i historiadores que han treballat amb molta seriositat la documentació que va generar el descobriment, que Cristòfol Colom no tenia res de català. Va ser un italià que va emigrar de molt jove de la República de Gènova, va participar en diverses expedicions i empreses marineres sobretot pel mediterrani i també per la mar atlàntica i se sentí italià en la mesura que es trobava italians pels ports i terres on estava. Que s’apropà als nobles castellans per buscar suport i

finançament per a la seva empresa.

Tampoc lògicament mai diu, ni escriu, que se sent castellà i menys espanyol!). Per tant, alguns llibres que mantenen que Cristòfol Colom era espanyol o que va ser català, simplement no són creïbles. Quant a la bibliografia catalana, com és el cas del llibre Colom 500 anys enganyats.

Per què s’amaga l’origen català del descobridor d’Amèrica, del professor americà CHARLES J.MERRILL, publicat en català per edicions Cossetània, 2008, Valls, simplement es tracta d’un enfilall d’afirmacions indocumentades que cauen pel seu propi pes. O els llibres de CAIUS PARELLA-

DA, Colom venç Colombo (1985), o del mateix autor, Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, o les tesis de Jordi BILBENY, El dit de Colom, Colom Príncep de Catalunya, La descoberta catalana d’Amèrica, etc. Llibres, doncs, que fan uns excursos que no arriben a cap conclusió fefaent ni per descomptat creïble. Si no existeixen documents autògrafs, es fa molt difícil mantenir tesis. Allò que no es pot documentar esdevé pura retòrica només. Aquest és el cas de moltíssims aspectes i llacunes que existeixen de la vida de Cristòfol Colom i que tal vegada per manca de documents no s’escatiran mai. n

pds_77

ESPAI ESCOLAR

XVIII JORNADES DE LA DONA Montserrat Xandrich i Francisco Directora Escola Montserrat

El divendres dia 6 de març vàrem inaugurar aquesta exposició que restà exposada a la sala Dolors Xabé de La Cooperativa, tot el mes. Hi va assistir tota la comunitat educativa i una gran afluència de públic.

A

quest any va estar emmarcada en el paper de la nena com a protagonista d’accions que volen millorar i transformar el món per fer-lo un lloc més just, educat i sostenible.

Vàrem reflexionar sobre les iniciatives que, malgrat la seva joventut, estan portant a terme aquestes nenes i vàrem ajudar a l’alumnat a que s’adonin que ells també poden emprendre accions d’aquest tipus. A més a més, vàrem endinsar-nos en el coneixement del tema que defensa cadascuna.

L’exposició tenia l’objectiu de donar a conèixer la biografia de cada nena, què era el que defensava, com ho feia i què havia aconseguit.

78_pds

“NENES ACTIVISTES, NENES QUE CANVIEN EL MÓN” éS EL TíTOL DE LA 18A EXpOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LES JORNADES DE LA DONA DE SARRIà DE TER Les nenes activistes i les seves accions varen ser: Autumn Peltier: és la nena més coneguda com a defensora internacional de l'aigua neta. És protectora de l'aigua i ha estat anomenada "guerrera d'aigua".

Melati e Isabel Wijsen: dues germanes de Bali que varen aconseguir que es prohibissin les bosses de plàstic a la seva illa.

Greta Thunberg: és una activista mediambiental sueca que a l'agost de 2018, als 15 anys d'edat, va començar a protestar per la necessitat d'accions immediates per combatre el canvi climàtic i generar consciència sobre l'escalfament global.

Marley Dias: és una activista i feminista nord-americana que va llançar una campanya anomenada #1000BlackGirlBooks el novembre de 2015, per trobar dones negres protagonistes als llibres de narrativa.

Zulaikha Patel: és una activista sud-africàna que es va convertir en un símbol de la lluita contra la política de Pretoria Girls High School pel que fa al cabell de les nenes negres el 2016, als 13 anys.

Malala Yousafzai: és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa que actualment resideix al Regne Unit.

Va ser la noia més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau al 2014 per lluitar i defensar a favor de l'educació de les dones.

Payal Jangid: és una nena índia que fa activisme a favor de l’educació.

Es va adonar de que l’educació era l’única sortida a la tradició d’acceptar un matrimoni pactat i forçós.

Sonita Alizadeh: és una rapera i activista afganesa que s'ha significat en contra dels matrimonis forçats als països de tradició musulmana.

Jazz Jenning: és una activista de drets LGTBI, una dona transgènere que destaca per ser una de les persones més joves documentades públicament per ser identificada com a transgènere Els alumnes varen presentar breument el treball que cada curs havia dut a terme, amb les seves pròpies paraules, el dia de la inauguració de l’exposició.

Va ser una jornada reivindicativa, dinàmica i enriquidora en la que vàrem treballar, un any més, perquè la igualtat de gènere sigui efectiva i real. n

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

pds_79

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

80_pds

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

pds_81

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

UN pATI AMb MéS JOCS I COLORS A L’ESCOLA MONTSERRAT Estel Turbau. Representant de l’AMPA a la comissió de pati de l’Escola Montserrat

Cada dia el pati de l’escola s’omple de colors, somriures, jocs, amistats, companyerisme, confidències o petits conflictes... tot de vivències que ofereixen l’oportunitat als nostres infants d’esbargirse i de créixer en un món plural i divers. Dia rere dia, la mainada hi viu experiències, comparteix, se socialitza i aprèn en aquest espai preciós que és el pati de l’escola.

82_pds

A

quest pati és una joia, és enorme i envoltat de bosc, amb arbres, ocells, insectes, un hort amb gallines... amb diferents espais per jugar a pilota, per córrer i per amagar-se. Malauradament, aquesta primavera el pati ha quedat sense infants ni mestres ni monitores. La Covid-19 ha aturat el temps, silenciant-ne els jocs i les rialles. Afortunadament, però, aquest moment estrany passarà i tornarà a omplir-se el pati de l’escola, quan soni la sirena per sortir de les aules.

Això sí, abans del confinament la

comissió de pati, formada per mestres de cada cicle i per una representant de l’AMPA, vam poder realitzar una de les accions del projecte de millora que teníem entre mans: afegir jocs pintats al pati de l’escola, amb l’objectiu d’oferir alternatives de joc a la mainada, afavorint els jocs cooperatius. Per fer-ho s’havia de solucionar la dificultat de renovar l’asfalt de l’espai, actuació que va realitzar l’ajuntament al mes de setembre, deixant-nos l’espai a punt per començar a pintar.

L’inici d’aquest projecte comença fa un parell d’anys enrere, a dins les

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

mateixes aules de l’escola, on, amb la col·laboració dels i les mestres, i situant l’alumnat com a protagonista, es va fer un exercici de participació. El resultat va ser un conjunt de propostes de com volien que fos el seu pati: una tirolina, un castell, laberints, jocs de colors, xarranques, cuinetes, cabanes... els alumnes van proposar jocs actius i espais atractius per les seves estones de lleure a l’escola.

Amb la col·laboració de la Clàudia Pérez Sala, artista local de Sarrià, s’han pintat sobre l’asfalt diferents jocs de colors escollits en el procés participatiu de l’alumnat: una xarranca triple, uns laberints, un twister, el joc dels miralls, les línies de “mar, terra i cel”, uns petits camps per utilitzar amb xapes o pedretes o bales o paperets... i és que al final són els petits els que decideixen com hi juguen!

I a l’entrada de l’escola, donant la benvinguda a tothom, s’hi ha pintat un mapa del poble, on s’hi identifiquen el riu Ter, la Xuncla, el Timbarro, els boscos, els camps, els barris i les carreteres... S’hi distingeixen les escultures del municipi, part del seu patrimoni cultural i els elements més distintius. Els infants hi juguen com un escenari per a les seves aventures imaginàries. Aquest mapa, en forma de planeta, pretén fer observar als infants el petit món local on creixen avui per esdevenir els adults de Sarrià de Ter en el món global que seran demà. n

pds_83

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

L’ESCOLA CONFINADA, 3R TRIMESTRE DEL CURS 2019-2020 Montserrat Xandrich Francisco. Directora Escola Montserrat

E

Passades les 3 de la tarda del dia 12 de març el Departament d’Educació ens comunica que l’escola restarà tancada pels quinze dies següents. Qui ens havia de dir que en lloc de quinze dies serien més de tres mesos.

l primer va ser organitzar-se en el treball telemàtic per oferir als alumnes les tasques educatives que li permetessin seguir amb la seva educació. Vàrem començar amb unes graelles de tasques setmanals i una plataforma educativa que ja usàvem, però de seguida ens vàrem formar per usar una altra plataforma educativa més completa. Els tutors van fer contínuament l’acompanyament a les famílies tant per les qüestions més tècniques com per les més emocionals.

Una altra gran tasca va ser preguntar a les famílies si disposaven de dispositius per treballar telemàticament i de connexió a internet per, a partir d’aquí, deixar portàtils als alumnes i minimitzar la desigualtat social.

Cal destacar que en tot aquest procés ha estat indispensable el paper dels pares i mares delegats de l’escola, ja que sense la seva ajuda hauria estat molt difícil i els en volem donar les gràcies públicament. També volem donar les gràcies a la regidora d’educació de l’Ajuntament, sempre amatent.

Tots hem après a treballar amb més eines i aplicacions digitals, fins i tot la preinscripció per al curs vinent va ser on line, però tots trobem a faltar l’escola i el contacte i interrelacions humanes.

En aquest moment estem acabant tota la documentació per acabar el curs i preparant l’inici del curs vinent, que esperem pugui ser presencial. n

84_pds

ESPAI ESCOLAR [Institut Sarrià de Ter

L’INSTITUT DE SARRIà DE TER “HA CONTINUAT ObERT” DURANT EL CONFINAMENT Albert Bayot

E

La situació de confinament a les llars amb què ens vam trobar a partir del dia 13 de març va suposar un replantejament de molts aspectes que fins aleshores teníem automatitzats. ls centres educatius, amb les nostres programacions, el nostre material i les nostres metodologies ens vam trobar, de cop, sense alumnes a les aules i sense poder interaccionar amb normalitat amb el nostre alumnat o amb les famílies. Però la vida continua i calia donar resposta – també educativa- a la nova realitat i més tenint en compte que anàvem veient que el confinament es prolongaria en el temps més dies dels que inicialment suposàvem.

Per aquest motiu, la majoria de centres hem definit el nostre pla de contingència i els ordinadors i els telèfons han començat a treure fum per fer arribar propostes a les famílies i també per fer el que hem fet sempre: preocupar-nos del benestar de cadascun dels nostres i de les nostres alumnes.

Amb l’ajuda dels Serveis Socials i dels ajuntaments vam aconseguir que tot l’alumnat de l’institut tingués un ordinador a casa. Perquè és la nostra responsabilitat – com sempre ho ha estat- arribar a tothom, com sigui. En això s’ha basat sempre l’atenció a la diversitat que practiquem els centres educatius.

A l’Institut de Sarrià de Ter hem optat per fer servir les eines digitals que utilitzàvem, fins aleshores, a les classes (Plataforma ClickEdu i eines

ESPAI ESCOLAR [Institut Sarrià de Ter

Tutoria 24 d'abril de 2020

Google), per tal de continuar amb el curs escolar.

El professorat ens hem reunit virtualment les vegades que ha calgut i hem compartit documents, propostes, graelles de seguiment, etc.

La nostra feina s’ha centrat en tres eixos: Les activitats d’aprenentatge Cada dilluns, a les 8 del matí, l’alumnat i les famílies reben un correu electrònic amb una graella en què s’indiquen les activitats que els nois i les noies hauran de fer de les diferents matèries. Són propostes variades i equilibrades que contenen lectures, visionats de pel·lícules o vídeos instructius, propostes artístiques, expressió escrita o realització d’exercicis, entre d’altres. També se’ls facilita una proposta de quadre horari de treball de la setmana en què es dona un exemple de com organitzar les tasques en el temps dels cinc dies lectius, però cadascú s’ho pot adaptar a la seva conveniència.

Propostes de lleure cultural De manera esgraonada s’envien propostes diverses en forma de reptes

Equip docent del dia 6 de maig de 2020

(challenges) o activitats de més recorregut perquè, voluntàriament, els alumnes i les alumnes que vulguin les puguin fer. En aquest apartat s’hi inclou la participació en concursos, debats, clubs de lectura, concerts, pel·lícules, etc.

L’acció tutorial El centre té plantejat el model de tutoria compartida i cada professor és tutor de nou o deu alumnes. Hem estructurat un sistema de convocatòries per xat (telefònic o informàtic) per tal de fer “trobades” dels subgrups de tutoria. Cada tutor/a individual fa el seguiment per e-mail o per telèfon de cadascun dels alumnes

que tutela i està al cas de com estan les famílies, de com els nois i les noies van afrontant les tasques que se’ls demanen, de necessitats que puguin tenir, etc.

La idea important és que l’institut continua obert perquè el centre no és un edifici sinó que, sobretot, és el conjunt de persones que formem la comunitat educativa. El professorat i el personal no docent, en aquests moments, també tenim una tasca important a fer i a oferir a la societat: mantenir els centres vius. n

Podeu veure: https://agora.xtec.cat/inssarriadeter/general/linstitut-segueixfuncionant/

pds_85

ESPAI ESCOLAR

EL JOC LLIURE DE CONSTRUCCIÓ A L’ESCOLA bRESSOL Montse López i Elena Batllori Educadores grups 2-3 anys

Durant el curs, en els grups de 2-3 anys (Gats i Gossos), les construccions de diferents tipus han estat elements de joc molt presents tant a l’aula com al pati. Tot observant el joc dels infants durant molts moments del dia vam decidir que volíem i podíem potenciar-lo. Els Reis de l’escola ens van portar uns blocs de cartró grans, resistents i lleugers. Amb aquests blocs els infants poden muntar i desmuntar estructures les vegades que vulguin i si la torre és molt alta, com que els blocs són de cartró quan cauen no es poden fer mal.

86_pds

A

ESPAI ESCOLAR [confetti

l’escola bressol tenim altres materials de construcció: cilindres de cartró, rodelles de troncs, retalls i pals de fusta, caixes de cartró i de plàstic, bobines de fil, peces de plàstic dur, peces toves d’espuma i de cartró, pots d’alumini, etc.

De fet la imaginació i creativitat dels infants és tan sorprenent que qualsevol material de l’aula o del pati pot servir per fer una petita o gran construcció.

A través de les construccions s’estableix una relació amb els aprenentatges referents al món de les matemàtiques: classificar peces, seriarles, observar-ne l’alçada, el pes, volum, etc., així com també potencien la capacitat de concentració dels infants.

Els colors, l’ús de la llengua oral, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació seran també aprenentatges que es posaran en funcionament quan un infant està construint quelcom.

Quan els infants construeixen i ho fan en grup, interaccionen entre ells per tal d’aconseguir un objectiu comú, tot treballant la cohesió, la convivència i l’aprenentatge cooperatiu. n

pds_87

ESPAI ESCOLAR [confetti

A L’EbM CONFETTI NO ENS HEM ATURAT! Aïda Masdemont i Elena Batllori Educadores de l’EBM Confetti

E

ns hem relacionat amb les famílies i els infants. Vam decidir enviar via e-mail dues actuacions per setmana, per no abusar de l'ús de les pantalles. Aquestes han consistit bàsicament en fotos, petits vídeos elaborats per les educadores cantant cançons, vídeo-contes, articles i enllaços amb xerrades d’interès sobre l’educació als 0-3 anys. Algunes famílies ens han contestat amb fotos dels seus fills/es i ens ha fet molta il·lusió veure els infants de nou.

L’equip de netejadores no ha deixat de treballar des del confinament i han netejat i desinfectat tota l'escola bressol.

A l'inici del mes de maig s'ha obert la cuina de l'escola bressol per

88_pds

Durant el confinament l’equip d’educadores de l’escola bressol Confetti ens hem adaptat a una nova manera de treballar.

Com a equip docent hem seguit teletreballant, revisant i actualitzant els documents d'escola, com les Unitats de Programació, el PEC, la PPC, el PL i la NOFC i també formantnos on-line (articles pedagògics, cursos i xerrades). atendre les famílies més necessitades del municipi. Una proposta de la direcció de l'escola coordinada per serveis socials i l’ajuntament. El menú diari l'elabora el cuiner de l'escola i l’ajudant de cuina, un primer plat (llegums, verdures, arròs...), segon plat (gall d'indi, pollastre, vedella, peix...) i postres (fruita o iogurt), acompanyat d'un panet. Les famílies recullen els aliments a l'escola fent ús de la màscara i de la distància de seguretat.

Aprofitant que l’escola estava tancada s’han fet un seguit de millores: canvi de les portes corredisses que donen accés al

pati, s'ha baixat l'alçada dels canviadors d’1-2 anys, s'han canviat les tanques de fusta del pati, s'ha delimitat amb cautxú un espai exterior que serà el pati dels nadons i no-caminants.

Quan tornem a l'escola bressol semblarà que l'estrenem!!! .n

esports CLUB GIMNÀSTICA SARRIÀ

Junta directiva

Temporada atípica, situacions noves, nous esdeveniments, tots colpits per aquesta pandèmia i situació sociosanitària, quan estàvem justament al pic de les nostres competicions , preparant la competició Territorial al nostre pavelló, just en aquell moment , tot es paralitza, d’una manera que cap de nosaltres ens podríem imaginar i alhora ens costava afrontar.

E

l més important, la consciencia i el bon fer de les nostres gimnastes i entrenadores, descobrint com en molts altres clubs i àmbits de la vida quotidiana, un nou món virtual, connectat a una pantalla, a una càmera , a un àudio, per no perdre el contacte, per crear nous reptes des de casa, per intentar readaptar-nos a una nova o diferent manera de realitzar les activitats.

Felicitar a les nostres entrenadores i gimnastes, per no perdre la passió pel nostre esport i el contacte humà, el més important, entre totes elles.

Readaptar-nos a una nova manera d’entrenar tornant a noves activitats, creant espais entre elles , prenent totes les precaucions que ens

recomanen I hem d’aplicar i, un cop més, les nostres gimnastes ens donen una lliçó de responsabilitat , de bon fer i de com s’adapten i prenen consciència de protegir-se ells i les seves companyes.

Desitgem un bon estiu a tots i totes, recordem I aprenem de les situacions viscudes I seguim i seguirem Vivint la gimnàstica rítmica amb tota la passió. n

pds_89

esports Junta directiva

C.P. SARRIÀ – SANT JULIÀ

Quan pensem en patinatge ens venen al cap vestits brillants, virolles espectaculars, coreografies impressionants. Aquesta és la part que veiem quan els infants surten a la pista a demostrar el que han après.

E

l patinatge, però, té la versió realista del dia a dia posar-se els patins i sortir a la pista. És esforç, repetició, paciència, constància... Aquest esport et serveix per treballar aspectes diversos del cos.

Cal tenir molta força, molta resistència, molt control del propi cos, molta flexibilitat...

Els integrants del club demostren

90_pds

dia rere dia el seu amor per aquest esport. Una dedicació que es veu recompensada quan van a proves, a un trofeu o a l’exhibició de fi de curs del seu club i reben com a premi els aplaudiments del públic.

El CP Sarrià - Sant Julià és un club petit pensat perquè els nostres patinadors s’ho passin molt bé i descobreixin els secrets d’aquest esport.

Veiem les nenes com quan surten a la pista es converteixen, surten amb màxima concentració i atenció extrema per fer-ho el màxim de bé possible. Sempre donen el 100 % i això és motiu d’orgull per la feina ben feta.

Els grups van des del 0 (són les que en comencen a aprendre i que es posen patins per primera vegada ) al grup 4 (són les que ja van més

avançades a nivell de patinatge i dominen ja més salts i piruetes).

Aquest any s’ha creat un grup de màsters. Bàsicament està format per mares de patinadores que s’han engrescat a compartir una afició amb les seves filles. És una manera de divertir-se i practicar esport per estar en forma.

La voluntat del club és que les nostres patinadors estiguin a gust en el club i que gaudeixin de l’esport. Es tracta que es diverteixen fent allò que els agrada, perquè els resultats del treball diari es veu a la pista. I el més important és que les esportistes estiguin contentes i se sentin a gust.

Des del club de patinatge us desitgem un bon estiu! n

GERUNDA, F.C.

esports

Carles Teixidor President GERUNDA, F.C. - gerundafc@gmail.com- www.gerundafc.cat

L’Escola de futbol femení, Gerunda, F.C., ja està preparant la configuració dels equips per a la temporada 2020-2021.

G

ràcies a la important cessió per part dels Ajuntaments de Sarrià de Ter i Girona, de les seves instal·lacions del Camp de la Rasa i Fontajau, ens permet créixer com a club exclusiu femení A més dels equips infantils i alevines, cal destacar com a novetat principal la creació de dos nous equips de futbol 11, un cadet-juvenil i un sènior, que s’afegiran a l’actual juvenil A. A més, hi haurà una reestructuració de l’Escoleta per tal d’adequar-se millor a les necessitats de les més petites, les prebenjamines i benjamines.

També tenim previst la creació d’un grup exclusiu per a porteres.

Amb aquests canvis, el Gerunda, F.C. aconsegueix tenir continuïtat en totes les categories de base femenines, des de nenes de 5 anys fins a jugadores amateurs. n

Carles Teixidor

pds_91

ues

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ MÉS TECNOLÒGICA

Lídia Bonilla i Ventura Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

Des que es va decretar l’estat d’alarma i es va tancar el pavelló de la UES, la junta directiva, l’àrea esportiva i els entrenadors han volgut continuar en contacte permanent amb els seus socis, jugadors i simpatitzants. Ja fa un parell d’anys que el club està present de manera molt activa a les xarxes socials (Instagram, Whatsapp, Facebook i Twitter) i també amb la pàgina web, però durant la crisi de la COVID i amb el confinament estricte de les primeres setmanes, aquesta comunicació s’ha hagut de reforçar.

A

mitjan març, els comunicats de la Federació Catalana d’Handbol i la RFEBM alertaven que els partits se suspenien i que calia tancar instal·lacions. Per aquest motiu, es van iniciar un seguit d’accions en què la connexió a Internet va ser vital per no desconnectar de l’handbol ni de la forma física.

E

ls jugadors, a partir dels alevins i fins a divisió d’Honor Plata, van començar a fer entrenaments virtuals diverses vegades per setmana gràcies a aplicacions com ZOOM o MEET, això els permetia fer cohesió de grup i treball físic al mateix temps.

En Jordi Paretas, fent servir el seu

92_pds

La UES va desitjar una bona diada de Sant Jordi des de casa i confinats. Foto UES

enginy natural, ha estat dedicant els darrers mesos a entretenir els grups de Whatsapps vinculats al club amb passatemps, reptes i concursos relacionats amb la UES, que també es podien veure i seguir al web.

E

n Víctor Espeso ha compartit vídeos de partits jugats durant la temporada per reviure alguns dels millors moments de la primera temporada a DHP. Els esportistes també van voler mostrar el seu agraïment al personal sanitari amb enregistraments d’aplaudiments i fins i tot els membres de la junta van enviar un vídeo amb l’himne del Sarrià per animar l’afició.

Alguns dels passatemps creats per en Jordi Paretas per jugar a través de les xarxes socials. Foto UES

esports

La majoria de la família de la UES van participar activament de les mostres d’agraïment al personal sanitari. Foto UES

L

a Junta ha continuat fent les reunions setmanals de manera virtual per tal d’establir nous protocols, fer manteniment de les instal·lacions, organitzar les activitats per l’estiu i planificar la nova temporada.

U

na altra novetat ha estat el Canal UES amb entrevistes i xerrades amb persones vinculades al club cada dimarts a les 19.00, amb la inestimable col·laboració d’en Sergi Torrentà, que conduïa les entrevistes juntament amb en Jordi Paretas.

Una de les moltes reunions de la junta directiva per preparar les activitats d’estiu i planificar la temporada vinent. Foto UES

E

l club tampoc ha volgut oblidar els socis més grans de la nostra entitat i alguns jugadors van telefonar-los personalment per saber com estaven de salut i ànims. Les mostres d’agraïment als nostres patrocinadors també han estat presents a les xarxes socials aquestes darreres setmanes i s’ha anunciat noves incorporacions, retrobaments i comiats…

Ara que ja comença la desescalada, esperem retrobar-nos ben aviat al pavelló per gaudir de partits reals que sempre són molt millor que els virtuals. n

El nou “Canal UES” d’Instagram va entrevistar un seguit de persones vinculades a la UES. Foto UES

L’activitat a la UES començarà amb el CAMPUS d’HANDBOL SARRIÀ a finals de juny, complint amb totes les garanties sanitàries i de seguretat.

Foto UES

pds_93

ues

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ESTRENEM PARQUET!

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

El passat mes de maig vam canviar el parquet del pavelló de la Unió Esportiva Sarrià. Es va aprofitar que la temporada ha quedat suspesa per la Covid-19 per fer totes les les obres relacionades amb el parquet.

Les feines de col·locació del parquet per part dels professionals. Foto Pae Arroyo

D

urant una setmana, diferents socis i jugadors del club van anar passant pel pavelló per arrancar el terra. D’aquesta manera el vam deixar a punt perquè els professionals poguessin posar-se a treballar.

T

reure el parquet ha estat una feina dura i per això volem agrair a les persones que ens van ajudar a fer-ho possible.

Un cop col·locat el parquet, en José Arroyo va ser l’encarregat de pintar l’escut de la UES al mig de la pista. No és la primera vegada que ho fa, ja que a l’anterior parquet també va ser ell qui el va pintar. És tot un artista!

94_pds

L’escut de la UES des de fa molts anys enmig de la pista.

Foto Pae Arroyo

esports

E

s pot afirmar que l’antic parquet és el que ha durat menys a la història del pavelló de la Unió Esportiva Sarrià. A finals d’any, unes pluges molt fortes el van malmetre i ens hem vist obligats a canviar-lo.

El resultat final, després de pintar les línies del terreny de joc. Foto Pae Arroyo

Esperem que puguem gaudir-lo al màxim durants les properes temporades! n

pds_95

ues LA UES, DESPRÉS D’UN DEBUT ESPERAT I UN FINAL DE TEMPORADA IMPREVIST, PROSSEGUIRÀ UNA TEMPORADA MÉS A LA DIVISIÓ D’HONOR PLATA Xavi Rodríguez

Només es va poder veure i viure la rivalitat entre els equips veïns una vegada, i aquesta va ser al pavelló de la UES. Foto Joan Delgado

96_pds

El primer equip de la Unió Esportiva Sarrià seguirà una temporada més, la segona, a la Divisió d’Honor Plata. La Federació Espanyola de Balonmano es va reunir a mitjan abril d’urgència i va decidir donar per finalitzades les competicions d’àmbit estatal, sense descensos i, després de consultar els diversos clubs i al Consejo Superior de Deportes, amb ascensos.

esports

Tots els partits van ser igualats i es van lluitar des de l’inici fins a la fi dels seixanta minuts. Foto Jordi Rispau

L

a UES, l’any de l’estrena a la Divisió d’Honor Plata, un cop es va decidir que acabava la competició ocupava la 9a posició amb 19 punts, encara faltaven per disputar 9 jornades -18 punts en joc – i distava deu punts de la zona de descens. El balanç de les 21 jornades jugades fins al moment era de 7 victòries, 5 empats i 9 derrotes.

Al llarg de la temporada l’equip sarrianenc ha realitzat un bon treball, i l’evolució es va poder veure tant en el joc com també en els resultats, en una categoria molt exigent com és la segona d’àmbit estatal i amb un equip totalment amateur. L’entrenador del debut a la nova categoria, Salva Puig, i que ha mantingut l’equip tota la temporada fora dels llocs de descens -fins i tot

alguna jornada es va gaudir de la zona d’ascens- ha renovat per una temporada més.

La categoria de Plata l’any que ve tindrà novetats i canviarà de format.

En lloc dels 16 equips que la formaven habitualment, augmentarà a 20 ja que la manca de descensos que va dictaminar la federació espanyola ha provocat aquest increment. Ja no hi haurà campionat de grup únic amb ascens directe, la fase de promoció i descensos, sinó dos grups de 10, els 5 millors dels quals lluitaran per a l’ascens en una segona fase, i els 5 darrers, per a la permanència.

Els de la UES disputaran 28 partits -2 menys que l’anterior-; 18 a la primera fase de lliga i 10 a la segona, ja que els punts aconseguits amb els equips, 4 del primer grup, s’acu-

mularan a la segona classificació, segons va manifestar la RFEBM als clubs. Així doncs, després d’acabar la primera fase, els equips es dividiran en dos grups per conformar el grup de l’ascens -els 2 primers pujaran a l’ASOBAL i el tercer podria fer la promoció amb el 14è d’aquesta categoria– i el de la permanència -5 equips perdran la categoria, i en 3 temporades la categoria hauria de tornar a estar composta per 16 equips.

L’equip de Sarrià ha quedat englobat al grup A, segons criteris esportius -la classificació de les dues últimes temporades- i geogràfics. A més dels sarrianencs el grup el conformen 3 equips catalans més: el Barça B, el Sant Martí Adrianenc i el Bordils; els gallecs del Teucro Pontevedra, l’Atlético Novás i el debu-

pds_97

ues tant BM Lalin; el alacantins de l’Horneo Sporting Alicante; el de Castella i Lleó l’UBU San Pablo Burgos i el balear HC Playasol Eivissa -aquests dos últims ascendits també per la via administrativa.

La competició, si no hi ha res de nou, començarà l’últim cap de setmana de setembre –el 26 i 27- i amb el dubte de quines seran les mesures que s’hauran de prendre pel que fa a la salut dels jugadors i la capacitat d’assistència als pavellons.

Esperem que la “nova normalitat” ens deixi gaudir del balonmano del poble i de la seva gent.n

La grada sempre ha estat plena, donant suport a l’equip quan més ho ha necessitat.

Foto Joan Delgado

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

98_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

The Sarrià NewS

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

Editorial Aquestes llarguíssimes setmanes de confinament ens han impedit fer la nostra habitual feina: sortir al carrer i fer, com a bons reporters que som (modèstia a part), de l’actualitat notícia. Tancats a casa doncs, el que hem fet és donar-li voltes al coco i mirar d’entendre el que ens ha passat.

Tenim algunes teories que volem compartir amb vosaltres.

El coronavirus és nou, però nosaltres fa quaranta anys que n’estem patint un altre: el virus de la corona pel qual sembla que no hi ha vacuna. Bé, sí que n’hi ha una i els francesos ja la van fer servir fa segles, però és molt dràstica.

També hi hauria l’abdicació, però no sembla que el de la corona estigui gaire per la feina.

La primera teoria és la de Trump. La culpa és dels xinesos.

Home, tenint en compte que ells la van patir de valent, no sembla que s’aguanti per enlloc. Però ja sabem com desbarra el senyor Trump. Tot el que diu no té gaire credibilitat.

Una altra teoria molt estesa és la de voler acabar amb els avis. No té cap fonament. Als avis ja els tenen ben atontats amb la tele i els programets infumables que hi fan.

La tercera és la dels extraterrestres; unes naus vingudes del més enllà haurien inoculat el virus als terrícoles per acabar amb la nostra civilització i apoderar-se del nostre formós planeta. Ni com a guió cinematogràfic no és bo, no cola.

Més val estar sol que mal acompanyat

Per als creients, hi ha el càstig diví, l’última de les plagues bíbliques, però no sembla que a Déu li interessi gaire el que passa per aquí baix. Ocasions hauria tingut d’intervenir en altres moments de la història.

Un complot de les farmacèutiques. Ja ho haurien intentat fa un segle amb l’anomenada grip espanyola, molt després amb la grip aviar i fa només deu anys amb la grip A, per no parlar de la crisi de les vaques boges, i cada hivern amb la grip normal. Bajanades. Les farmacèutiques hi són per guarirnos la salut, no per fer negoci.

No? La Banca. Espantats per la caiguda lliure dels interessos, provoquen un caos generalitzat que trasbalsi les borses fent que els inversors venguin i si corren els diners, ells guanyen. Absurda.

La Banca vol calma i de tots és sabut que la Banca sempre guanya.

Hi ha qui sosté una conjura de la francmaçoneria quan un aspirant d’una lògia hauria malinterpretat el compàs i la plomada, però ni els qui ho defensen no saben explicar-ho.

Hi ha també la teoria del capitalisme salvatge i el neoliberalisme, que pretén dividir encara més les classes populars, individualitzant-nos, imposant allunyament social, mampares, tapaboques i distància tot prohibint abraçades fraternals i manifestacions reivindicatives.

Que tinguem por d’allò

Adagi popular

desconegut i que obeïm com a xaiets. No vull creure que els capitalistes siguin tan dolents.

No, segur que no és això.

I queden encara un grapat més de teories conspiratives però totes sense gruix ni entitat suficient perquè nosaltres les ressenyem en aquesta breu reflexió que us hem volgut adreçar.

Sam Enfot, Redactor en Cap confinat.

La Reivindicació Del transformador ja no en direm res. A algunes ments preclares se’ls va acudir guarnir-la amb una bandera i, com era d’esperar, a altres ments preclares els ha molestat i se’ls ha acudit desguarnir-la amb una altra bandera.

I és que les banderes solen agradar a qui les penja.

La millor solució és treure la torre.

pds_99