Només per a bojos

“NOMÉS PER A BOJOS” ANUARI-FANZINE DE

PARTISANS BOHEMIS SANT JORDI 2015 HI TROBAREU: COMENÇAMENT DELS COMENÇAMENTS Per Assemblea de Partisans Bohemis Benvolguts a tots i a totes a aquesta primera entrega del fanzine de  Acte a Morralla “Festa Partisans Bohemis “Només per a bojos”. Som un col·lectiu jove que tot sí, lluitar també!”. just celebrem el nostre primer any de vida. Volem apropar-vos a través d'aquesta petita publicació a alguns dels actes i activitats que hem anat MARÇFormatiu 2015  El Projecte fent al llarg d'aquest temps. Per a nosaltres, petites fites que han articulat de l’Ateneu un ventall molt ampli: Educació, cultura popular, autogestió, etc...

]

Per apropar-vos ho hem fet de la millor manera que hem sabut; redactant les nostres vivències d'aquest entramat d'actes en els quals hem estat partícips de forma més o menys activa. Hem escrit les nostres experiències i valoracions d’allò que hem fet i vist. No us espanteu pas si com a títol aquest porta les famoses anotacions d'en Harry Haller - posteriors al tractat del llop estepari-, ja que, potser qui us ha donat el pamflet no és res més que un personatge que de la mateixa forma en què apareix, desapareix en l’espessa boira, o el teatre màgic -en què es celebren les velades anarquistes- es troba dintre d'un banc expropiat que te per nom Ateneu Popular “Sa Fera Ferotge”..., i tu ets el personatge de l'obra.

D'una forma o l'altra ens sentim familiaritzats amb en Harry Haller. Tristos pel món en què ens ha tocat de viure, detestem aquest sistema absurd, però que percebem la necessitat de canviar-lo, estem convençuts fins al moll de l'os que només lluitant podrem canviar el sistema establert. Doncs en aquestes fulles trobaràs quelcom de nosaltres. Un grup de persones combatives i compromeses en aquesta lluita conjunta contra aquest bord sistema.

Com en Harry, aneu seguint les pistes o senyals daurades. No doneu res per suposat, encamineu-vos sols en aquest interminable camí que és el saber, observeu els diferents paisatges que aquest us proporciona allà on mireu. I si voleu, ens podem conèixer.

Esperem que us agradi i que siguin més els que vinguin. ...(”No per a qualsevol”).



El Taller de Pensament crític sobre política.



Opinions de la nova militància.



“He triat un camí caòtic”



Editorial: Valoració de la Trobada d’Entitats



L’assetjador dels Bohemis



Estudiants de la UDG.



Crònica del Viatge a Sueca. Homenatge Ovidi Montllor.



Diàlegs versemblants a l’Ateneu

1

FESTA SÍ, LLUITAR TAMBÉ!

Per Guillem

FORMACIÓ, AUTOGESTIÓ I CULTURA POPULAR

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen.

Baixa al carrer i participa.

Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà.

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."

Vicent Andrés Estellés (Mural del País Valencià)

El 15 de febrer de 2014 vam organitzar un acte a l’espai creatiu “Morralla” de Blanes on vam pretendre donar a conèixer el contingut i les conseqüències de l’aprovació del aleshores projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, que avui tristament és una realitat.

Vam convidar a totes les organitzacions amigues de Blanes i rodalies, de les quals en van participar mitjançant un representant la PAHC-Blanes, Arran, Procés Constituent Blanes, Blanes Solidari, CNT Maresme-La Selva, Gingkgo Biloba i la Xarxa Ecologista dels Boscos de Blanes. Partisans Bohemis també va participar de la Taula Rodona.

Amb aquest acte vam pretendre donar a conèixer el posicionament i les eventuals respostes que les entitats i moviments socials de la comarca i comarques properes pensaven adoptar davant l’eventualitat de que s’aprovés el projecte de Llei, com dissortadament ha passat. Finalment, l’objectiu últim fou donar lloc a un debat-col·loqui que servís per a donar a conèixer les diverses entitats que des de diferents àmbits d’actuació lluiten i lluitaran per la defensa dels Drets del poble, i que servís també per a estendre el debat a la població, fent-lo partícip del mateix.

Aquest esdeveniment va estar moderat pel professor de Filosofia del Dret Jaume Nadal, que ens va fer una petita exposició inicial més aviat acadèmica del que és un projecte de Llei, en quin punt es trobava aquest projecte en concret, i una succinta aproximació a les conseqüències legals que s’esdevindrien un cop aquest fos aprovat. També aprofità per rebatejar la que avui es coneix per “llei mordasa” com a “Llei de la patada a la boca” (raonant que de fet constituïa un pas més enllà en la repressió que ja havia representat fa anys la Llei Corcuera o “Llei de la patada a la porta”).

A continuació es va fer la presentació dels portaveus de les diferents entitats participants, amb una breu exposició respecte la posició que des dels respectius col·lectius es feia, i de les possibles respostes que havien contemplat.

Tot seguit es dugué a terme el col·loqui amb la participació oberta a tots els assistents. Aquest va estar dinàmic i va comptar amb una participació entusiasta per part de bona part dels assistents, tot generant-se un debat força interessant que transcorregué des del tema proposat fins a anàlisis de la situació dels moviments socials a Blanes i rodalies.

2

Tothom es va implicar i vam conèixer de primera mà les conseqüències de fons que s’esdevindrien més endavant amb la posada en pràctica de l’expressió última d’una política que culmina així, de moment, l’escalada repressiva que estem patint els moviments socials i, al cap i a la fi, la societat mateixa, es a dir, tots nosaltres.

Després d’aquesta Taula Rodona i en el mateix espai, uns companys de la plataforma No a la MAT – La Selva, ens van explicar la seva lluita. Un cop escoltats, tots plegats vam fruir d’una botifarrada popular i, per últim, de les actuacions musicals de quatre grups vinguts per l’ocasió des de diferents contrades catalanes. Suc de Civada, Cor Fort, Quimera i Te Mare animàrem la festa fins acabar ben entrada la nit.

La Jornada va suposar un gran èxit de convocatòria per a la nostra, fins aleshores, joveníssima organització. D’aquesta experiència vam aprendre i en vam sortir enfortits i animats per dur a terme tots els projectes que des d’aleshores hem iniciat.

Partisans Bohemis.

3

Per Txell

EL PROJECTE FORMATIU DE L’ATENEU

Des de que es va ocupar la seu bancària de la Caixa amb l’obertura de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, ara ja fa aproximadament un any, Partisans Bohemis ens hem volgut encarregar del projecte formatiu de l’Ateneu Al llarg d’aquest any hem dut, i seguim duent a terme, classes de repàs dirigides a tots aquells infants i nois i noies fins a l’ESO (aquesta inclosa) que ho necessiten i no tenen recursos econòmics, o per aquells que simplement volen fer la feina i necessiten un ambient de tranquil·litat. També estem realitzant un Taller de pensament crític sobre política, que es du a terme un cop al mes, i que està dirigit a tot aquell a qui li interessi, vulgui saber més o vulgui començar a saber.

Actualment estem bastint una biblioteca popular que serà inaugurada el pròxim 30 de maig. El nostre principal objectiu és acostar la cultura literària bàsica a la societat, ja que creiem que la lectura és una molt bona eina que pot ajudarnos a arribar a tenir un pensament crític, a tots i a cada un de nosaltres.

La biblioteca l’hem pogut iniciar gràcies a la solidaritat de la gent que ens ha donat llibres, hem pogut arreplegar-ne un von grapat i els estem preparant `perquè en breu estiguin a la disposició de tots. Un cop recollits els llibres hem decidit separar-los en 16 blocs, començant per la novel·la, passant pel teatre o l’infantil i acabant pel bloc de superstició, allà on trobarem tots els llibres referents a la religió, a les sectes o a les ciències esotèriques entre d’altres.

Tot sigui per acostar la lectura a tota la societat, des d’infants a adults. Així que, un cop inaugurada la biblioteca, ja no tindràs excusa per no perdre’t entre les lletres mentre naveguis per les pàgines del saber , de l’amor o de la fantasia.

AGAFA UN LLIBRE I VIATGE! LLEGEIX I ALLIBERAT!!!

PER ÁLVARO

TALLER DE PENSAMENT CRÍTIC

Presentació del Taller

1a Trobada

Molts relacionen la paraula “revolució” amb violència, amb armes, amb assaltar el Palau

d’Hivern... però crec que s’obliden de la matèria prima de la revolució, del que fa 4

moure a la gent per fer possible canviar les coses: el pensament.

Per aquesta raó, a Partisans Bohemis vam començar un viatge amb tota la gent que ens volgués acompanyar amb la fi de conscienciar al poble i fer possible que les ments, que ara es troben atrapades per la corrent, puguin nedar contra aquesta en busca de respostes a les seves incògnites.

Amb la col·laboració del professor Jaume Nadal que actua com a guia per encaminar les nostres sessions, hem organitzat el taller mensualment, de forma que tot aquell qui vulgui vingui i ens ajudi a buscar plegats la resposta a preguntes com: Què és la política? Què és la justícia? Què és la llibertat?? En l’educació del poble per al poble creiem trobar una clau per sortir de la presó d’aquesta ignorància generalitzada i buscar el nostre propi camí de la mà de grans pensadors i filòsofs, però de forma totalment autònoma.

El nostre viatge ha començat, nosaltres donem la mà a tothom que vulgui unir-se en aquesta travessia. “El coneixement ens farà lliures”.

Per Maitane. OPINIÓ DE LA NOVA MILITÀNCIA

Diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits i no fa falta més que donar una ullada a la historia per adonar-se que no s’allunya tant de la realitat aquesta afirmació.

El que avui veiem com quelcom natural en altres èpoques fou el més estrany que mai s’havia vist; bé, doncs avui posar-se a mirar al voltant, veure fam, pobresa, guerres i adonar-se que alguna cosa no funciona en aquest món i que coses que consideren normals podrien ser el més anormal, ens va fer sospitar que aquest problema procedia d’un sistema que ens manipula i controla com si fóssim simples titelles encadenades al destí del capital. Alhora però, també ens vam adonar que aquestes cadenes no eren invisibles i molt menys irrompibles. Per això ens hi trobem en aquest camí, un camí cap a la llibertat individual, per començar a trencar les manilles fer-nos més lliures i, per tant, responsables i compromesos amb el nostre context concret en l’espai i el temps.

Tot això ens converteix, per tant, en revolucionaris. Revolucionaris perquè no volen viure amb cadenes. Volem realment poder decidir sobre les nostres vides i sobre que és el millor per a nosaltres. Perquè no som robots programats per caminar a l'uníson. Per això va néixer aquest grup de bojos amb un sentit poc comú, i per això estic a Partisans Bohemis.

Perquè encara que el món ens oprimeixi, la vida mereix de ser viscuda si és en llibertat.

5

Amb aquest pensament hem començat a intentar despertar consciències, fent que la gent es pregunti coses i començant així un petit moviment que, poc a poc, aspira a tothom trenqui les seves cadenes. A força de dubtar, de no donar res per suposat.

Desintoxicant-nos la ment dels mitjans de comunicació i aplicant aquest sentit poc comú. Aquí estem. Canviant el món des del nostre petit racó, caminant a contra pas del que marca la societat. Qui vulgui unir-se està convidat a col·laborar contra aquest ordre que vol imposar com a inamovible allò que ens imposa el capitalisme. I tu? ¿t’atreveixes a pensar?

Per Miquel.

HE TRIAT UN CAMÍ CAÒTIC

Per què tantes persones caminen amb els ulls tancats? Som simples ovelles en un prat erm, sense past, ple de femta que se’ns acumula. Els nostres pastors són llops cruels i despòtics. Trien a mà alçada quina serà la nostra mort. No es preocupen del que els soluciona la vida. Gràcies a les benes i cadenes que ens ha posat ens duen per camins caòtics; ens claven pedres als peus i sagnem, xoquem contra arbres morts i ens assegueren el nyap. Estem en un camp de mines.

Cada cop ens endinsem més en un bosc, on acabarem tots perduts, ovelles i llops, els uns per ignorància, els altres per benefici. Per què volen fer-nos perdre? Doncs perquè és el seu infern. En tots els inferns narrats hi ha dos classes de criatures: les que torturen i les que són torturades. De moment no hi estem, però ens hi acostem de mica en mica. I no ho sabem. Ens fan creure que estem en un cel o que ens hi estem dirigint. Un dels meus referents, el filòsof alemany, Arthur Schopenhauer deia: “Este mundo no es solamente un infierno, sino que sobrepasa al de Dante, en tanto que cada ser humano debe ser un demonio para con el otro” (El arte de envejecer – Aforismo 173). Les

persones són tan ignorants que ens fem mal a nosaltres mateixos. Per la bena del desconèixer. La gent així no veu.

Tot hi això, hi ha persones que bateguen.

Estan colpits, moribunds; però saben i volen fer saber el que passa. Ens hem desfet de la bena. Som ovelles descarrilades. Som l’esclau que ha sortit de la caverna de Plató.

Hem vist la llum del dia i sabem el que està passant. Ens hem adonat de la barbàrie que estan cometen els llops. Certament, haig de dir que aquests llops no tan sols tenen una bena, sinó que no tenen ulls, són cecs. Però tenen la gran avantatge del poder. Les ovelles en deixar que hi hagi persones que els guiïn, són febles i sens conèixer la força que tenen, se’ls menyspreen. Els llops són en realitat, falsos pastors. D’ovelles, però, n’hi ha que se n’han adonat de l’engany. Les males llengües els anomena ovelles negres.

Doncs sí! Som ovelles negres però veiem la resta de colors, veiem la llum. La nostra lluita no es combatre sol contra els llops, sinó que hem de fer veure a les altres ovelles la llum.

Els hi hem de treure les benes. Hem de ser el foc: cremar cadenes, cremar benes, cremar falses ovelles i llops! El meu foc ha estat i és a Partisans Bohemis i els companys de l’ateneu Popular “Sa Fera Ferotge”. El meu foc ha sigut endinsar-me en els llibres de grans lluitadors i pensadors que no han volgut ser simples ovelles. Jo tampoc no vull ser ovella de ningú. Pensa, organitzat i lluita!!

6

EDITORIAL: LA NOSTRA OPINIÓ Valoració de la Taula d’Entitats organitzada per Arran-Blanes el 18 d’octubre de 2014.

“Abans de tot cal definir que s’entén per ‘moviment revolucionari’. És evident que això designa, en primer lloc, un moviment en el que les persones tenen en comú, si no una ideologia, si més no una voluntat de ruptura amb el sistema en el qual viuen, una presa de consciència de la necessitat d’inventar noves formes de lluita i contra violència. Però també suposa que el moviment te [o contempla], la possibilitat, encara que només sigui teòrica, de fer la revolució”.

Jean-Paul Sartre – “Les communistes ont peur de la révolution” (1970)

El dissabte 18 d’octubre vam coincidir bona part de l’anticapitalisme revolucionari amb presència a la vil·la de Blanes en una “Trobada d’entitats en lluita pels Drets Socials” organitzada pel jovent de l’esquerra independentista d’Arran-Blanes.

El tema que se’ns plantejà i en torn el qual havia de transcórrer la trobada era l’anàlisi de l’estat present i futur dels moviments socials a Blanes, així com el de cadascuna de les organitzacions que hi érem pressents i la proposta de plans o intencions respecte el futur.

La valoració que des de l’assemblea de Partisans Bohemis en fem és la següent: 1- L’estat actual dels moviments socials a Blanes reflexa un evident augment de la mobilització social d’una manera proporcional a com s’ha donat en tot nucli de població mitjà, gran o molt gran, en especial. En aquest aspecte vam reiterar la necessitat de canalitzar aquestes pulsions motivades per diferents conjuntures per tots conegudes cap a vies de militància que s’encerclin dins de l’anticapitalisme combatiu o revolucionari.

assolir la transformació social i la destrucció total del Sistema Capitalista independentment de les especificitats de la ideologia esquerrana que cada Entitat tingui com a pròpia i amb la qual combregui. Com deia aquella màxima d’Albert Camus: “en política, són els mitjans els que han de justificar els fins”. En conseqüència, la nostra opinió respecte la unitat d’acció entre els qui defensem els mitjans revolucionaris, diferenciant-nos de les organitzacions que pretenen arribar a una transformació més o menys radical del Sistema per les vies institucionals en comptes de considerar prioritari l’enfrontament obert i radical amb el Sistema en tots els àmbits i sense limitar-nos als estrets marges que el Sistema Capitalista delimita amb la seva “legalitat”. Considerem precís apostar amb valentia per la legitimitat dels processos revolucionaris en contra de la legalitat vigent, quan la situació esdevingui una disjuntiva entre ambdues.

3- Junt amb altres representants dels moviments socials, defensem, en conseqüència amb lo dit en el punt anterior, la necessitat d’enfortir i consolidar l’Ateneu Popular de Blanes “Sa Fera Ferotge” com a màxima expressió i símbol de l’anticapitalisme combatiu a Blanes.

4- La necessitat d’organitzar-nos tots els revolucionaris anticapitalistes per tal de treballar de forma coordinada en dos àmbits d’acció que considerem els pilars bàsics per a la preparació del poble davant d’un eventual procés revolucionari: a) FORMACIÓ AUTOGESTIONADA DEL POBLE: Creiem que aquesta és una tasca fonamental, en la qual es troba la veritable clau de l’èxit d’un possible moviment insurrecte. I ho és tant per a que aquest es pugui produir com per a que de produir-se, tingui èxit.

2- En un futur seria desitjable enfortir la unió entre les entitats que prioritzin les vies revolucionàries com a mitjà més efectiu per 7

solidaritat, honestedat i justícia social siguin protagonistes. b) ACCIÓ DIRECTE CONTRA EL CAPITAL

Fem una lectura força crua (però que creiem realista), respecte l’estat actual de la formació de la classe treballadora. El Sistema Capitalista porta generacions conreant-nos com a consumidors-productors, immersos en una cultura de consum que devalua d’una forma persistent la necessitat d’adquirir un pensament fonamentat en el coneixement, la qual cosa equivaldria a tenir una classe treballadora composada per persones amb pensament crític i autònom, és a dir, lliures.

Per contra, el Capitalisme ha tingut cura d’oferir tot un seguit de distraccions i anestèsies intel·lectuals que ens han estat subministrades des de la més tendre infantesa i amb les quals creixem com quelcom del tot natural. Televisió, religió i culte, i una llarga llista de banalitats que esdevenen fonamentals per les persones com ara el futbol comercial o la infinitat de concursos i esdeveniments que ens van suggerint quin ha de ser el nostre aspecte i quins han de ser els bens que hem d’ambicionar, ignorant de forma sistemàtica els valors autèntics que poc tenen a veure amb l’aparença o les propietats. La inèrcia que generacions de submissió al Capitalisme ha generat, resta incrustada en el fons de nosaltres i no és fàcil en sortir-nos-en d’aquesta dinàmica, en la qual constantment que ens tempten per a tornar-hi a caure.

Considerem doncs, juntament amb altres companys i entitats, que aquest ha de ser un camp d’acció preferent i vital per la consecució d’una Revolució que veritablement doni pas a un model diferent d’organització social allà on els valors de

Cal mantenir una actitud constant d’enfrontament directe i radical en tots els àmbits i per totes les vies al nostre abast contra aquest Sistema criminal. Això implica aprofitar tota ocasió per augmentar la tensió social i fer evidents en tot moment les contradiccions del Capitalisme mentre bastim entre tots els anticapitalistes de caire revolucionari estructures al marge de les institucions que vagin conformant l’embrió d’una societat post-capitalista. És a dir, que cal conjugar l’atac al Sistema i la defensa activa davant les constants agressions que aquest infringeix a la classe treballadora, amb la creació i consolidació progressiva d’espais alliberats allà on el poble pugui veure satisfetes totes les seves necessitats bàsiques sense restar sotmès al jou de l’Estat Capitalista.

En aquesta via d’acció valorem enormement la tasca que ve realitzant dia a dia la Plataforma d’afectats per l’habitatge i el Capitalisme a Blanes, que han fet efectius els Drets bàsics de tota persona respecte a habitatge, aliment i vestit amb les comissions que hi treballen en aquests àmbits dins de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge.

Considerem que cal avançar en aquesta direcció sense desaprofitar l’ocasió de plantar cara al Capitalisme amb intel·ligència i la capacitat de demostrar amb l’acció diària la possibilitat de mantenir estructures autogestionades pel poble al marge del Sistema. En aquesta línia tornem a reiterar la importància, pel que fa a l’àmbit concret de Blanes, de consolidar i promoure el lideratge de l’Ateneu Popular com a referent i punt de trobada dels grups antisistèmics d’aquesta vil·la i les poblacions circumdants.

Per cloure i a mode de conclusió, constatem la bona sintonia amb els moviments socials 8

amb els quals compartim el Banc Expropiat de Blanes, i com a organització vam reafirmar-nos en la necessitat d’assolir la unitat d’acció entre les organitzacions de l’esquerra anticapitalista que coincideixin en la necessitat de prioritzar les vies d’acció més amunt senyalades i a les quals considerem afins i veritablement revolucionàries. En la nostra opinió, aquesta unitat és més important que una de més ample que inclogui altres organitzacions que pretenguin prendre les institucions per a produir canvis en el Sistema més o menys radicals, però que veiem com un perill de desactivació popular que podria produir-se en diluir les tensions socials en campanyes orientades a obtenir el vot per opcions radicalment reformistes, tement que un cop passades unes eleccions podrien esdevenir novament relaxades.

contra el sistema de la democràcia indirecta que ens redueix deliberadament a la impotència, tractant d’organitzar, cadascú d’acord amb les seves possibilitats, l’ampli moviment antijeràrquic que a tot arreu qüestiona les institucions.”

Jean Paul Sartre – “Eleccions, trampes per a idiotes” (5 de gener 1973).

Fins aquí la nostra valoració sobre la Trobada del moviments en lluita pels Drets Socials i, per extensió, una declaració somera i superficial però esperem que prou clara de quins són els nostres principis, les nostres fílies i fòbies, i les nostres intencions.

Per la unitat d’acció de tots els qui volem la Revolució! Llibertat o mort!!

TOT COMENÇA EN UN MATEIX!!!

En qualsevol cas, la nostre manca de tot dogmatisme fa que no ens obstinem tant com per rebutjar els companys que creuen que seria positiva l’entrada d’opcions anticapitalistes en les institucions, i fins i tot no sentenciem que aquesta eventualitat no pogués tenir efectes positius en els moviments clarament revolucionaris.

El que afirmem, i aquest punt sí que el tenim prou clar, és que la tasca principal i prioritària no ha d’encaminar-se a l’assoliment d’una entrada més o menys contundent de determinades forces polítiques en les institucions, i que si aquesta es produeix, ha de servir per l’assoliment de la prioritat absoluta de fer una Revolució que destrueixi el Sistema Capitalista aquí, i tant de bo, arreu del món.

“Si desitgen tornar a la democràcia directa, la del poble en lluita contra el sistema, la dels homes concrets contra la serialització que els transforma en coses, per què no començar per aquí? Votar, no votar: és el mateix. Abstenir-se és, en efecte, confirmar la nova majoria, sigui la que sigui. Res del que es faci al respecte tindrà sentit si al mateix temps, és a dir des d’avui, no es lluita

Per Iván L'ASSETJADOR DELS BOHEMIS

Vaig escoltar parlar d'ells a mitjans de l'any passat. Vaig llegir la seva introducció al que vénen a ser les seves propostes i la seva 'ideologia'. El lema 'Només per a bojos' em va captivar bastant, però ho vaig acabar d'entendre quan vaig veure que volien incentivar la lectura dels grans pensadors i promoure activitats que encenguessin el pensament. No s’agafen a una bandera; això no és un partit polític, això no és un dogma; no és una questió de banderetes, sinó una questió del carrer i de gent de a peu. ‘’No puc ensenyar res a ningú. Només puc fer-los pensar '' (Sòcrates) 9

Per aprendre, primer s'ha d'aprendre a aprendre i això només s'aconsegueix a través de l'anàlisi del que ens envolta, tant sociològic, com psicològic, com antropològic, com polític, com econòmic i com tu vulguis, però movent el cul i fent alguna cosa de veritat.

Després m'assabento del lo del banc expropiat i em cauen els ous a terra; quina ironia, quina resposta a tot això que ens està passant i que ens afecta alguns i a algunes, i van i el converteixen en un centre cívic, promovent activitats d'aprenentatge de llengua, de ball, de lectura, però sobretot de PENSAMENT.

d'un pensament crític, d'una anàlisi argumentat de la situació real que t'envolta, des d'una moneda fins a un sindicat. Cal aprendre a ser crítics, cal crear espais per a gent que vulgui sortir d'aquest cicle viciós del capitalisme tan defensat pel liberalisme, per un mercat lliure on qualsevol pugui fer-se d'or i explotar a qui pugui.

'' Pensar sense aprendre és esforç perdut; aprendre sense pensar, perillós. '' Confuci Quan vaig assistir al taller de Pensament Critic, em vaig adonar del propòsit real de tot això: no és cridar l'atenció, no és ser un anarquista, és aportar alguna cosa a la societat, útil de veritat, ajudar-los a pensar...

Jo, que estic a les portes d'entrar a la Universitat, escoltar un professor d'Universitat de Filosofia del Dret em va deixar tan al·lucinat ..., però no només això, si no el que atreu això, gent que es mou de veritat, sense excuses ni fotos a twitter de manifestacions, gent aconseguint coses de veritat.

Col·laboren amb la PAHC, reparteixen menjar als més necessitats, roba, ara estan muntant una biblioteca ...

Per tot això, vaig decidir finalment donar-los suport d'alguna manera, perquè ja he perdut temps suficient en les putes joventuts polítiques que l'únic que serveixen és per fer activitats per aconseguir vots.

Fins un nen s'adona que això no avança, en veure que el nostre sistema no ha canviat des de fa més d'un segle.

Estem estancats ciutadans, hem de reunirnos, debatre solucions, posar-nos metes petites per anar avançant a poc a poc, però sobretot no perdre l'esperança. Si et sents sol, si veus que aquesta societat és una merda, deixa de queixar-te i ORGANITZA'T. “Si vols canviar el món , canvia't a tu mateix " (Mahatma Gandhi) Allà fora hi ha gent prou bohèmia per no entrar a defensar un tros de tela i defensar el que importa de veritat: EL CONEIXEMENT!

He estat un assetjador, no estava segur del que era tot això, però definitivament, aquesta gent es mou de veritat i el més important: busquen les maneres de promoure aquest moviment, que surti d'un de propi, a partir 10

PARTISANS BOHEMIS A LA UDG Article de les companyes de la Facultat d’Educació i Psicologia Sandra Escobar, Veronica Floro, Íngrid Guerrero, Yasmina León, Natalia Morales i Sandra Tristán

Som alumnes de segon curs del grau de pedagogia de la UDG. A finals de l’any passat i des de l’assignatura de “Política i Legislació Educativa”, se’ns va proposar la realització d’un treball d’investigació sobre algun projecte educatiu que fos original i transformador. Vam tenir clar d’entrada, que volíem treballar alguna proposta que estigués fora de l’àmbit institucional, ja que considerem que per pal·liar les mancances d’un territori concret, és molt més efectiva l’autogestió i l’acció comunitària promoguda des de la base social, que no pas aquelles iniciatives creades per les classes dirigents, moltes vegades desconeixedores de les necessitats reals de la ciutadania.

Així doncs, vam decidir centrar la nostra investigació en l’organització Partisans Bohemis i més concretament en un dels tallers que estan duent a terme al centre social okupat Sa Fera Ferotge; el Taller de Pensament Crític sobre Política. Ens va semblar un projecte molt engrescador; en primer lloc perquè creiem que la manca de pensament crític és quelcom molt estès dins la nostra societat, i en segon, perquè podem corroborar que a la pròpia universitat, els continguts curriculars i les metodologies d’avaluació que se’ns plantegen, no van gaire més enllà d’aportar un aprenentatge memorístic a l’alumnat, enlloc de proporcionar uns coneixements que ens facin capaces de bastir els nostres arguments i crear un pensament propi. Després de poder assistir a alguna de les sessions del taller, i

d’impregnar-nos dels materials que el dinamitzador utilitzava per a guiar-les, vàrem poder viure en primera persona com es desenvolupaven certs procediments que s’havien pensat per assolir l’objectiu principal d’aquesta activitat; conèixer l’arrel dels conceptes que aglutina un tema tan ampli com és la política, a traves de la filosofia del dret. Arribar a una definició clara i fonamentada de paraules com ara justícia, igualtat o respecte, ajuda a les participants a proporcionar riquesa als seus raonaments i per consegüent, a donar espai de cabuda a converses i debats profunds i plens de contingut. Tot això permetent en tot moment que les participants expressessin el seu punt de vista envers els temes que durant la sessió podien anar sorgint.

D’altra banda, ens va encisar la idea de que en un espai d’aquestes característiques, la imatge del qual ha pogut estar moltes vegades malmesa a través dels mitjans de comunicació i de les institucions, hi poguessin confluir tot un seguit de persones de característiques personals, socials i econòmiques tan dispars, confirmant així una de les nostres hipòtesis inicials; que els projectes que s’engeguen per i des de la comunitat, no només tenen més capacitat d’anar a l’arrel de les necessitats reals, sinó que també promouen la cohesió social del territori i ajuden a eliminar els prejudicis.

En definitiva, aquest treball de recerca ens va servir per ratificar que l’educació és un element que es troba present en tots els àmbits de la nostra vida i que si som capaces de reflexionar, qüestionar-nos tot allò que ens envolta d’una forma crítica i fem que això ens serveixi per aportar coherència a les nostres accions individuals i col·lectives, estarem apropant-nos al canvi social que tots i totes anhelem, i ara podem afirmar que aquest és un principi que els nostres companys de Partisans Bohemis tenen present en cadascuna de les accions de duen a terme.

11

VIATGE A SUECA L’Ovidi més que mai Crònica de Ricard

Per fi, després de tant de temps marxem a Sueca. El cotxe a rebentar; quatre més la gossa. En acabar la pancarta a l’ateneu posem rumb directe per la nacional -clar, nosaltres som de família molt humil, tan humil…- De banda sonora, com no, l’Ovidi i altres grups de punk. Al cotxe molt de riure, molt de fum. Fent-la petar. A punt de caure ja als països valencians, quasi creuant la frontera... Ais!, els mossos ens paren.

“Buenas noches -o quelcom així, diu el policia- ¿sabe usted que circula con las luces antiniebla encendiadas?, estacionen allí…”

Quasi una hora d’interrogatori, intercanvi de dades, blablabla, drogo test, i llest. Per fi marxem quan en Guillem -que ha estat a qui havien parat- surt i, com no, li demana a la Txell si li pot embolicar una cigarreta amanida de les seves quan, tot gratant-se el cabell, descobreix un cigarro amanit al més pur estil western a la seva orella que ha presenciat tota la policial escena. El riure no va decaure fins a arribar a Sueca..

Un cop arribats -em sorprèn gratament com s’assembla el català de Sueca amb el nostre gironí/salat, a València (potser com a totes les ciutats), l’idioma esdevé molt brut, potser bord, i es parla ràpid; cosa que dificulta l’empresa d’entendre’s- ens trobem amb na Maria Isona (coordinadora del col·lectiu Reconstruint Fuster), i una companya seva per fer-nos una benvinguda ben parida davant el bust de Sir. Joan Fuster, al costat de la cooperativa. Aquest cap de setmana és la data del seu naixement -23 de novembrees ret homenatge a l’Ovidi, que ja fa vint anys que va marxar de vacances. Xerrem una

bona estona; cafetons & cigarrets. Desextrapolem, parlem de política, de notícies relacionades, d’independentisme, de les dificultats de crear una bona consciència de classe al territori valencià, “les dificultats són les dobles aquí”, ens diu la Maria.

En acabar ens dirigim a Casa Fuster. En aquests moments -ens diu la Maria- roman tancada. La façana, ben llisa, és d’estil medieval. No té pintades feixistes, per cert, en aquest moment. L’ homenatge tindrà lloc al corral del costat. Dintre ens trobem amb l’Armand Fletes (coordinador de La Xala i mestre de cerimònies per a l’ocasió). Eufòric, ens explica com rotllarà tot. Aquesta gent porta preparant l’homenatge des de fa cosa d’un any. En s comenta que aviat començaran a preparar el següent acte per l’any vinent. No els hi pot sortir res malament.

Això de no haver dormit ens comença a passar factura. Desvariegem, el cansament arremet amb força.

Comença a arribar la gent; el rebombori és impressionant. L’acte comença amb un grup de dolçaines i timbales (que entren progressivament des del carrer, amb força), 12

interpretant cançons mores. Ja a dins -tot de gom a gom- la Maria diu un discurs molt emotiu sobre els moviments culturals independentistes valencians, i de la importància de les figures emblemàtiques Fuster i Montllor-, que són una inapropiable font de riqueses per a ells, i exemple de perseverança per les lluites dels valencians vers el jou establert. En acabar, donà gràcies a les famílies d’en Guillem Agulló i VicentAndrés Estellés per la seva assistència.

Na Maria Isona durant el seu discurs presentant l’Homenatge a Ovidi

El programa mana; actuació seguida d’un petit vídeo (recull d’imatges extretes de l’exposició “Ovidi Intemporal”, amb petits aforismes -molt irònics- de Sir Joan, llegits per un veí de Sueca), continuat d’una altra actuació, i així una rere altra. Entre tantes actuacions en recordem amb afecte unes quantes, com (en ordre cronològic): l’actuació d’en Cesc freixes (que va interpretar “la samarreta”), una espectacular posada en escena d’en Botifarra (molt conegut als països valencians, llàstima que aquí no tant...), interpretant “m’aclame a tu” (lletra d’Estellés que va adaptar Montllor).

Impressionant torrent de veu que evocava en Botifarra -pèls de gallina. Després, na IsabelClara Simó va llegir uns textos inèdits en què parlava de la seva estreta relació amb l’Ovidi -quan aquest vivia a Barcelona, de com va viure els últims mesos de vida, “ell no tenia por del càncer” deia, també que el trobava amb una tendresa i una humilitat colpidora, pot ser com un infant, molt tranquil, i sense por durant els mesos finals...

més no a la banda del barri en les ciutats.

Doncs en mig d’això, en Guillem, presa del cansament es va perdre quan anava al cotxe a per la gossa. Encara recordo rient quan em deia que va seguir una d’aquestes bandes domingueres que tocaven pel carrer, pensant que formava part de l’homenatge.

Com va caminar erràtic quasi mitja hora amb aquests a causa del deliri de no dormir, tot just m’ho explicava quan tornaven a passar de nou en la seva erràtica processió per davant nostre, entre nosaltres i Casa Fuster.]

En Miquel Gil, ens va delitar amb “homenatge a Teresa”, amb la seua veu rascada que semblava que hagués experimentat tot allò del que se'ns parla a la cançó. Després, en Jacint d’Alcasser i la rondalla, amb les guitarres. Un emotiu Miquel Gironès (dolçaina, gralla, percussió i veus d’Obrint Pas) a la dolçaina, acompanyat d’una guitarra, que van interpretar “homenatge a Teresa” fent la part vocal amb dolçaina.

Semblava que dins la dolçaina s’amaguessin l’Ovidi infant amb la Teresa i tots els nois de classe, que arribessin a través del temps des de dintre l’instrument, amagades, de mentre Teresa els ensenyava tantes cosses [...].

Finalment el plat fort va ser l’esperadíssima (sobretot per a nosaltres) muixeranga. Mai no havíem vist cap en directe, va ser una cossa que no es pot cristal·litzar amb paraules.

L’ascendència de les notes t’entra amb violència pels peus fins que s’instaura a l’estomac i es queda allà pampallugant. Els timbals redoblant (com si és tractes d’una experiència summament vèlica) donà el to solemne a la muixeranga.

En mig de tot això... [a Sueca, com a tot el País Valencià, hi ha molta tradició de tocar algun instrument a la banda del poble, o si 13

DIÀLEGS VERSEMBLANTS A L’ATENEU Ens inventem un diàleg versemblant sobre la vaga i la violència entre dos personatges versemblants d’un Ateneu força versemblant (En Francesc i en Fausto es troben darrere la barra de l’Ateneu Popular “Sa Fera Ferotge” de Blanes..)

Francesc: Escolta Fausto, no et pares de vegades a pensar en quant ha avançat l’ésser humà en aquests 6.000 anys, però, malgrat tot encara som esclaus de tantes coses, coses virtuals, quimèriques, i primitives?. Per exemple Fausto, encara estem subjugats a un món de violència. De fet amic meu, és ella qui fa de moderadora de les nostres societats més modernes, i a partir d’ella podem obtenir la batuta per instaurar els nostres drets arbitràriament.

Fausto: Crec que entenc on vols anar a parar company però, que entens per violència company?

Francesc: Doncs, amic meu, entenc la violència com una causa i efecte que incideix en les relacions morals, i dintre d’aquest, company, en tenim tres estadis diferents. Al primer estadi trobem la violència pura; que és aquella que té com a fi la mateixa violència; qualsevol de nosaltres pot estar un dia empipat i descarregar la seva ira llançant la tele per la finestra. En el segon estadi, trobem la violència obrant; que és aquella que instaura el dret; n’és un exemple la guerra civil espanyola. I finalment, tenim la violència administrativa; que és aquella que conserva l’anterior; en aquest estadi podríem trobar la llei mordassa que conserva el dret de l’anterior.

mitjans, amic no estan castigats pel dret imperatiu, però engendren un risc. Són les mateixes paraules. ¿Com podem entendre'ns si cadascú utilitza les paraules de la manera en què aquest sent i considera les coses?

Fausto: Amic meu, en la teva teoria es perd la pràctica, voles massa alt i falles per no veure el que succeeix aquí avall. Però diguem, ara que s’acosta l’1 de Maig, no creus que lluites com aquesta van agafant i prenent força dia a dia, i que aquest n’és un camí de poder fàctic?

Francesc: Tot el contrari amic Fausto, et recordo que aquells fets van ser summament violents, i que si el poder estatal va considerar el dret a vaga, va ser perquè no podia ser evitat.

Fausto: ¿Vols dir doncs Francesc, que aquesta vaga no serveix per a res més, sinó com a re-afirmació del poder estatal per restar aquesta al seu mateix sí?

Francesc: Vejam Fausto, proves de donar dues passes per davant i això et posiciona una per darrere meu. El que vull dir, és que cap manifestació no tindrà cap efecte rellevant si aquesta no es compromet obertament a contrariar la violència jurídica imperativa en el moment.

Fausto: Això amic! ara t’escolto! Això és el que cal, unir-nos tots, ajuntar-nos, ser fidels a aquests ideals universals. Apa! Anem a fumar una cigarreta i continuem parlant d’això al carrer!

Francesc: Clar que sí amic meu! Ja portes foc? Ja porto jo el paper..

(Tots dos surten lentament al carrer.)

Per: Ricard

Fausto: Entenent els teus arguments company, qualsevol entendria que l’única via de canviar la societat actual és la violència…

Francesc: No amic meu! Hi ha més camins que ens poden conduir a aquesta empresa.

Un d’ells n’és la paraula, als quals anomenarem mitjans purs. Aquests són mitjans no-violents. Comprenen la conversa, l’amor per la pau, la simpatia… Aquests 14

VINE AMB NOSALTRES, ORGANITZAT I LLUITA!!

ASSEMBLEES OBERTES CADA DIJOUS A LES 18:30 A L’A. P. DE BLANES

ATENEU POPULAR “SA FERA FEROTGE” (MAS ENLAIRE, 3) _____________________________________________________________________________________________________________________

ENCARA NO TENS LA TEVA SAMARRETA DE PARTISANS??!! Per 6€ col·labores amb nosaltres i te’n portes una obra d’art!! Recordeu...

TOT COMENÇA EN UN MATEIX!!

I PROPERAMENT.....

Enric Casasses diu “Just on la força em falla” i altres poemes a l’A. P. Sa Fera Ferotge!! 23 D’ABRIL (SANT JORDI 2015) A LES 20:00!!

15

16