Programa Festa Major Sitges 2010 by Pasgrafic

i r a sum 4 6 8 10 14 12 16 20 36 44 Salutació de l’Alcalde

Salutació del Redidor de Festes

Jordi Baijet i Vidal

Rafael Roig i Milà

Salutació del President de la Comissió de Festa Major

Salutació del Rector

Mn. Josep Pausas i Mas

Francesc Rosell i Moltó

El pendonista

Els pregoners

Josep Marcet i Roc

Vicky Plana i Peris Josep Perea i Nadal

L’autora del cartell Pilar Mena

La perfecta integració entre l’art i la tradició Article de Beli Artigas

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 2

Programa oﬁcial d’actes

25 anys del pregó de la Festa Major Article de Lluís Curtiada i Rosés

GES T I S E D R O J A FESTA M ’agost del 2010 del 20 al 26 d

'Interès Nac d l a n io ic d a r T ta Declarada Fes tat de Catalunya per la Generali

ional

50 56 62 68 70 69 74 78 82 92 94 95

Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró

Basar de Festa Major

Article de Blai Fontanals

OFF Festa Major

Goig en llaor de Sant Bartomeu

Article de Marc Hill

Poema de la Bandera

Tapa Tast

Cèlia Sànchez-Mústich

Ser l’altre, ser tu. La Cartrona i en Pep Capelles: de persona a personatge

El ball de les samarretes Article d’Antoni Sella i Montserrat

Article de Joan Duran i Ferrer

Els versos

Plànols de les processons

x saber-ne +

Crèdits i agraïments

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 3

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE

Sitges està d’enhorabona. Un any més, arriba puntualment una cita ineludible per als sitgetans i sitgetanes, la Festa Major. Des de sempre la nostra vila ha atret la mirada de curiosos, artistes i persones vingudes d’arreu. Per a tots ells, un dels principals reclams culturals i folklòrics ha estat la nostra Festa Major. Sense cap mena de dubte aquesta és una de les parts més importants del nostre calendari sitgetà, la festa que ens fa sentir orgullosos de ser d’on som, la que ens aplega, la que ens aixeca i la que ens esgota. La que comença a toc de gralles i ens diu adéu amb la música de la sardana. És la que, senzillament, ens ha fet créixer entorn d’uns valors entranyables. La Festa Major se celebra en honor a Sant Bartomeu, patró de la vila. Declarada d’Interès Nacional

per la Generalitat de Catalunya des de l‘any 1991, és una de les més antigues del territori nacional, ja que els seus orígens es remunten al segle XVI, tot i que la seva denominació oficial no és fins al segle XIX. Des d’aleshores, van començar a participar les primeres colles com els cercolets, la moixiganga, el ball de diables o les gitanes, colles protagonistes encara a dia d’avui. Un altre dels elements principals de l’anomenada “festa grossa” és el castell de focs d’Isidre Panyella, que, any rere any, ens sorprèn amb les seves creacions artístiques davant un escenari incomparable i un nombrós i entusiasta públic. Gegants, foc i timbalers, amants de la Festa i espectadors. Tots plegats sou els veritables protagonistes d’una Festa que heu sabut no només mantenir, sinó també fer créixer. Potser aquest 2010 ens ha costat una mica arribar fins aquí, potser més que altres vegades. Però ho hem fet intentant mantenir el llistó tan alt com els

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 4

altres anys. En bona part gràcies al treball i a l’esforç de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla que enguany compta amb un nou equip de gent jove, entusiasta i enèrgica, i presidida per primera vegada per en Siscu Rosell. A tots ells els vull felicitar per la feina feta, així com desitjar molta sort i molts èxits en tot aquest llarg camí que de ben segur els espera. Com a alcalde de la vila, només em resta convidar a tothom a gaudir de la Festa Major amb civisme i respecte. I com sempre voldria acabar les meves paraules amb aquella frase que diu: “Gloriós sant Bartomeu, que de Sitges n’ets patró... visca la Festa Major” Visca la Festa Major!!!

Jordi Baijet i Vidal Alcalde de Sitges

SALUTACIÓ DEL REGIDOR DE FESTES

Amb les revetlles populars de Sant Joan al Poble Sec i de Sant Pere a les Cases Noves s’inicia el període de festes d’estiu a l’aire lliure que té el seu punt àlgid amb la celebració a l’agost de la Festa Major de Sant Bartomeu i al setembre de la Festa de Santa Tecla. La festivitat del patró de la nostra vila al voltant del 24 d’agost esdevé any rere any una exaltació del sentiment de pertinença a una comunitat que gaudeix de la festa i dels sentiments que comporta. La lectura del pregó dóna el tret de sortida a una intensa setmana d’actes festius i folklòrics que ens permet formar part d’una comunitat que comparteix trets com l’estima pels gegants, la devoció pel castell de focs, el respecte pels diables i les feres fogueres, la il·lusió pels sons de les gralles, l‘animació pels balls populars, la solemnitat al pas de la moixiganga, la diversió pels concerts de baix a mar, entre d’altres. Sant Bartomeu és sinònim de festa i

la Festa Major és un cúmul d’emocions i de sensacions. El mateix succeeix per Santa Tecla, però d’una forma més concentrada, amb menys visitants i amb més protagonisme el planter de les nostres festes, els més petits. Aquest 2010 ha estat l’any de la modificació puntual del Protocol de Festa Major i Santa Tecla amb el consens dels caps de totes les colles i balls populars, i de gairebé tots els grups municipals amb representació, per fer més participativa i més oberta la festa més popular del nostre extens calendari folklòric, i és l’edició en què l’amic Francesc Rosell s’estrena com a president de la Comissió de Festa Major, representant un ampli ventall de persones que conformen aquesta com a membres dels agents implicats en el bon desenvolupament de la Festa Major i Santa Tecla com són l’Àlex Ferret de Querol, la Joana Fort, la Mònica Gallardo, l’Oriol Julià, l’Aroa Llorens, en Rafael Morillas, en Xavier

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 6

Nin o en Francesc Núñez. Aquest model de Comissió amb els representants dels col·lectius que fan possible any rere any la festa que tants bons fruïts ha donat i continuarà donant en el futur ha estat un exemple a seguir en dues altres festes cabdals per al nostre poble: el Carnaval i el Corpus. Cal agrair i felicitar un any més les figures del pregoner i el pendonista de Sant Bartomeu i la pendonista de Santa Tecla, qui des del seu sentit sitgetanisme i des del seu propi vessant professional ens apropen el seu punt de vista de viure i veure la festa. També vull destacar el paper que porten a terme els cossos de seguretat i d’emergències com la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els Bombers Voluntaris, el Servei d’Emergències Mèdiques de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja, així com donar l’enhorabona a tots els Bartomeus i a totes les Tecles, i agrair la feina voluntària i desinteressada de totes les persones que formen part de la Comissió de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Finalment, vull felicitar els integrants de totes les colles que participen en la riquesa de la nostra festa més sentida, i invitar els vilatans, vilatanes i els qui ens visiten a viure un any més la passió que desferma la celebració de la Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla. Bona Festa Major a tothom i Visca Sitges!

Rafael Roig i Milà Regidor de Coordinació del Govern, Acció Institucional i Festes Ajuntament de Sitges

A les acaballes del mes d’agost, Sitges celebra la seva Festa Major. Gairebé totes les festes majors estan vinculades o relacionades amb la celebració d’una festa religiosa: del Senyor, de la Mare de Déu o d’algun sant o santa. A la nostra vila, Sant Bartomeu, el dia 24, i al cap d’un mes, el dia 23 de setembre, Santa Tecla. La celebració de la festa sol tenir tres aspectes o moments fonamentals: la festa religiosa, la festa profana i la celebració familiar. En la condició de les persones, en la història dels pobles i en la naturalesa de les religions sempre hi ha estat present l’aspecte celebratiu, el component festiu. Necessitem celebrar la festa. Els pobles sempre han celebrat les seves festes i no es pot concebre una religió que no celebri els seus ritus i les seves festes. En el cristianisme el centre està en l’Eucaristia –l’Ofici de Festa Major-, que és celebració, trobada, banquet i festa. Necessitem exterioritzar la nostra alegria, compartir la nostra experiència joiosa, alegrant-nos i celebrant amb els altres; expressar en fórmules, cants, ritus i manifestacions culturals la nostra fe, les nostres idees, els nostres sentiments i desigs. Tot això intenta complir-ho la celebració de la festa. És indubtable el valor de la festa, tant per a les persones com per a les societats i per als pobles. La persona desenvolupa una sèrie de facultats positives d’expressió, de relacions, d’enginy, de col·laboració, de servei, d’harmonia, de fer feliços els altres i de fruir de la pròpia felicitat. Bona part de les expressions culturals dels pobles procedeixen de la seva forma de celebrar les festes: vestits, cançons, literatura, pintura, danses i jocs... La mateixa família viu un dels millors moments en la festa familiar. I, sens dubte, la festa religiosa té una gran expressivitat, una gran força per provocar nobles sentiments d’elevació vers Déu i d’amor al proïsme, i és anticipació de la festa definitiva de Déu en el seu poble. Quan en la celebració de la festa s’harmonitzen tots aquests aspectes, el resultat no pot ser més positiu i profitós per a les persones i per als pobles. Tanmateix, de vegades les festes prenen un caire excessivament supercial i frívol i, en definitiva, egoista, És quan hom pretén només divertir-se, a costa del que sigui i sense prendre en consideració els altres. El resultat és el perjudici de la pròpia salut, el mal a altres persones, el deteriorament de les coses i la degradació de la pròpia festa.

SALUTACIÓ DEL RECTOR

Els factors de degradació de la festa poden ser interns: quan ens deixem portar pels propis instins, per l’egoisme o per l’afany de gaudir sense fre. Altres cops procedeixen d’agents exteriors, com l’alcohol, la droga o la manipulació interessada per part d’aquells que s’enduen el benefici de l’alienació i el desenfrenament dels altres. Sovint, les festes que van néixer majoritàriament amb motiu de la celebració de la festa religiosa, han perdut la relació amb el seu origen i s’han convertit en festes merament profanes, o han recupertat el seu origen ancestral pagà. Són més aviat festes neopaganes. S’imposa aleshores recuperar l’orígen i el sentit de la festa i retornar-los la seva autenticitat.

Una regla d’or per a la correcta celebració de les festes és que conservant tots els diversos aspectes amb el quals van néixer i amb els quals tradicionalment s’han celebrat –el religiós, el cultural, el social, el familiar-, aquests s’harmonitzin en un percfecte equilibri. D’aquesta manera respondran plenament a la seva finalitat i seran altament profitoses per a les persones, per als pobles, per a la pròpia vida religiosa i generadores d’autèntica cultura. Bona Festa Major!

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 9

Mn. Josep Pausas i Mas Rector de la Parròquia de SItges

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 10

“Companys meus presents aquí juro com a capità...” “No t’espantis Llucifer que seré ton nord i guia...” “Diablessa, vil i malvada que així sembres la ruïna i contra la llei divina...” “Vàlga’m el sant nom de Déu i el de la humil Verge Maria ....” “He, he, he! jo sóc el rabadà...” “Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró...”

Aquests i altres versos són els que es recitaran la vigília de la Festa Major. Una Festa que pels sitgetans és sinònim de tradició, de nerviosisme, d’assajos, de preparatius, de tenir la roba ben emblanquinada per a ser puntual a la sortida de les dues, de l’espera pels 21 morterets, de retrobar-se amb família i amics, d’olor de pólvora i alfàbrega, de calor, de samarretes foradades, de les cares dels nens esperant l’arribada dels gegants, la dels no tan nens quan senten les gralles mentre veuen la moixiganga, del sopar ràpid per veure el castell de focs, del cansament de la matinal, de nards a la mà, de flors escampades per brecs matiners, de repic de campanes, de barreja de músiques a la Sortida d’Ofici, de concerts, dels ciris encesos… I a més, jo afegiria que la nostra Festa té altres virtuts. I és que durant tot l’any aconsegueix ser present als debats, està feta de treball col·lectiu i d'il·lusió. Una Festa que no seria la mateixa sense el compromís desinteressat de molts, com el de l’artista sitgetana Pilar Mena que ens ha obsequiat amb un cartell on fa un resum i alhora una comparació ente pols oposats: el gegant i la geganta, la nit i el dia, l’àliga i el drac, la roba de sac del diable i la diablesa i tots aquells elements tan representatius d’aquests dies de frenètica activitat. També vull aprofitar aquest espai per agrair la col·laboració del pendonista d’enguany, en Josep Marcet, els pregoners Josep Perea i Vicky Plana i la Colla Jove dels Castellers de Sitges que aquest any ha estat l’escollida per fer l’Ofrena de l’Ofici. I ara sí, en nom de la Comissió us vull convidar a tots a gaudir dels actes com es mereixen, que entre tots aconseguim passar-ho bé amb una respectuosa Entrada de Grallers, un apoteòsic Castell de Focs, una alegre i florida Matinal, un Ofici solemne i les millors processons; la cívica i la religiosa. Aquests són alguns dels moments més representatius, però sóc conscient que el nombre de Festes Majors possibles respón al nombre de persones que estem disposades a viure-la. Els estímuls, les olors, els records, els moments... tot forma part d’un imaginari individual que durant una setmana aconseguirem que es transformi en la millor de les expressions col·lectives. A tots, molt bona Festa Major!

Francesc Rosell i Moltó President de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 11

EL PENDONISTA Josep Marcet i Roc

Tota la vida amb la gralla Un dels sons més descriptiu de la nostra Festa Major, per no dir el més descriptiu, és el so de les gralles. Aquest instrument que és present les trenta-sis hores que dura la nostra festa més gran, també ha estat present i encara ho està a la vida del pendonista d’enguany, en Josep Marcet. Ell ha tocat durant molts anys la gralla i, de fet, també ha estat constructor d’aquest instrument.

Tal i com en Josep recorda, ja era un jove quan es va iniciar en el món de la gralla. Tenia 18 anys, i tot va començar arran que el Samuel Barrachina li va regalar al seu pare una gralla i en aquell moment en Josep va intentar aprendre’n, però com que no hi havia ningú que li n'ensenyés, va desistir. I l’any 1971, introduït pel Blai Fontanals, en Josep s’hi va tornar a animar.

Durant els darrers setze anys en Josep ha portat la coneguda drogueria del carrer Jesús, anomenada “La Gralla”, nom que no només es vincula a la seva aﬁció de tocar aquest instrument, sinó que va ser un nom sorgit de la telepatia. Quan el seu cunyat va deixar la botiga va ser el moment d’agafar-la ell i, pensant en quin nom li posarien, en Josep i la seva sogra van tenir la mateixa idea, per què no posar-li La Gralla? Ara després d’aquests setze anys, aquesta drogueria que tant de servei ha fet a tots els sitgetans ja és buida. En Josep s’ha jubilat. Però en aquest establiment encara hi guarda alguna que altra gralla i sobretot encara fabrica les inxes per tocar aquest instrument. De fet, la primera gralla que va tenir en Josep era la que estava penjada al rètol de la drogueria.

No només ha tocat la gralla per Festa Major i Santa Tecla; durant molts anys en Josep amb els seus companys va interpretar en inﬁnitat d’ocasions el toc de castells en les actuacions dels Castellers de Barcelona. De fet, una de les anècdotes que recorda amb afecte és una sortida a Capellades. Després d’estar esperant a l’estació de tren el company que tocava la caixa, que arribava tard, la resta va marxar cap a Capellades i en Josep el va esperar una estona més. En veure que aquest no venia, va marxar i van interpretar el toc de castells sense la caixa. Aquell toc va sonar diferent i els castellers ﬁns i tot es van quedar sorpresos. Hores més tard va aparèixer el company que faltava. Sense cap mena de preocupació va preguntar: què no actuem? I li van contestar: Noi, fa hores que hem ac-

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 12

tuat.... Una anècdota de tantes, algunes que es poden explicar i d’altres que en Josep es guarda per a ell i la seva família. De fet, la gralla també ha estat present a la seva família. Amb el so d’aquest instrument s’adormia la ﬁlla mitjana d’en Josep. De la Festa Major, el moment que en Josep espera amb més ganes és l’entrada de grallers. I no només perquè ell és graller sinó perquè és un homenatge a aquells que no hi són i perquè és un moment màgic i molt especial. El toc de matinades, el de processó i el toc de castells que tantes vegades ha interpretat són els més signiﬁcatius pel Josep. Ell recorda amb especial il·lusió, per com es va viure, una entrada de grallers única, la dels 50 anys. En Josep explica que no es tornarà a viure mai més aquella sensació de tots els grallers tocant junts, i tocant tan bé. De fet, ell recorda de petit quan els vells, com els anomena, tocaven la gralla i que malament sonava a vegades. Ara bé, quan a Sitges va venir un valencià que tocava la gralla i en Josep va sentir el so que produïa, es va quedar fascinat d’aquest instrument. D’aleshores ençà, en Josep fa colecció de dolçaines d’arreu del món, i en té de Tunísia, de l'Índia, etc. Quan pensem en grallers i en l’entrada de grallers, el vestuari també es prou característic, el blanc de la roba amb la faixa blava o vermella, segons es toqui la gralla o la caixa, però en Josep desvela un fet prou interessant, ja que va ser ell juntament amb en Blai Fontanals qui es van inventar aquesta manera d’anar vestits, d’inspiració navarressa. En alguna ocasió fora de Sitges, al grup de grallers d’en Josep i companyia els han preguntat si eren de Navarra. Sigui com sigui, ha estat una aportació més a la nostra festa. Enguany, en Josep Marcet la viurà d’una manera molt especial, i ha estat encoratjat per la seva família, i en especial pels seus néts i nétes. Sense pensar-s’ho massa ha dit que sí. En Josep està il·lusionat i molt emocionat i espera que sigui una gran Festa Major i que sobretot no plogui i es pugui gaudir i lluir.

Laura Gómez Ill

Un pregó, cara a cara La nostra Festa Major és tradició però també és innovació. Enguany el pregó serà innovador i és que tenim un cara a cara. El matrimoni format per la Vicky Plana i en Josep Maria Perea és l’encarregat de donar el tret de sortida a la festa, un fet que es dóna per primera vegada. I el pregó d’enguany promet... La Vicky Plana és coneguda a Sitges, perquè és ﬁlla de la vila i perquè va ser una de les fundadores, juntament amb en Jordi Milà i el seu home, en Josep Maria Perea, del grup de teatre La Cubana. Per contra, en Josep Maria, és una barreja de família de Barcelona i de Sitges. De fet, la Vicky explica que quan eren joves, i ja eren parella aleshores, en Josep Maria no el consideraven de la vila, ni tampoc de la colònia, com es feien dir els procedents de Barcelona. Aquest fet, els va permetre a tots dos tenir amistats molt variades al poble. La Vicky s’ha dedicat part de la seva vida al teatre i ha treballat molts anys en empreses organitzadores de convencions; de fet, ha portat alguns balls de la nostra Festa davant d’empreses de nivell internacional. En Josep Maria s’ha dedicat al cotó i com ell diu a domar actors, en la seva faceta teatral. Si parlem de la Festa Major, la Vicky i en Josep Maria són la cara i la creu de la moneda i representen molt bé el que avui dia a qualsevol família es pot viure. La Vicky viu la Festa Major des del punt de vista de l’espectador. Ella explica que li agrada viure la festa gran sola, sense ningú, per poder fer la seva. A la sortida de les dues, viu intensament el foc, els primers petards i el primer contacte amb la pólvora. Un cop ha rebut la dosi adient de pólvora, la resta de la Festa Major es dedica a veure els altres balls, però com a mera espectadora. A l’altre cantó de la moneda tenim en Josep Maria, que tot i que ara s’ha passat al bàndol del públic, durant més de vint-icinc anys la seva gran passió ha estat tirar coets amb els diables de l’Agrupació de Balls Populars. De fet, ell reconeix que entrar a una colla de diables a tirar coets és difícil i que ell tenia un as sota la màniga. Els diables de l’Agrupació li van demanar en el seu dia que els ajudés a fer els versos del ball parlat. En Josep Maria no s’ho va pensar ni un moment, va acceptar i el vers que va fer va agradar. L’any següent el van tornar a buscar per fer els versos i ell

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 14

ELS PREGONERS Vicky Plana i Peris Josep Perea i Nadal

encantat va dir que sí, però amb una condició, que ell pogués entrar a tirar coets com a diable. I dit i fet. Així durant molts anys ha estat el mestre poeta dels versos de l’Agrupació. Per Festa Major, tots els sitgetans i sitgetanes tenim una rutina a seguir, tenim uns llocs on anem any rere any a veure les diferents sortides i processons. La Vicky i en Josep Maria en aquest sentit no són pas diferents. Tot i viure a la zona del Parc de Can Bóta, any rere any, van a veure l’entrada de grallers al carrer Sant Francesc al portal on vivien abans. Així mateix, recorden que l’any que la processó de la bandera va passar pel carrer Mossèn Llopis, van anar-la a veure a la cantonada amb el carrer Sant Mus, perquè era com si els passés per davant de casa i això els va fer il·lusió. Tant la Vicky com en Josep Maria tenen moltes anècdotes a explicar, però potser una de divertida va ser quan una Festa Major que dinaven tots dos a casa els pares de la Vicky, va sonar la porta i eren en Berruegueta i en Tai Tai, plorant i amb unes cervesetes de més. Tots dos s’exclamaven dient que havien perdut el Drac. El pare de la Vicky, que aleshores era tinent d’alcalde, els va fer passar a casa seva i els va preguntar què havia passat. Ells van explicar que fent el llevat de taula havien perdut el Drac. En Josep Maria amb la seva moto va recórrer tot Sitges buscant el Drac. Aquest va aparèixer en un descampat al costat del Vinyet. En Josep Maria també va viure una Festa Major un pèl diferent quan al seu sogre el van fer pendonista. Aleshores, no va poder sortir a tirar coets, sinó que enfundat amb pantalons i jaqueta va representar el paper de cordonista. Però, el Josep Maria el que recorda més d’aquell any era com pesava el penó de Sant Bartomeu, perquè practicament tot el recorregut el va portar ell. Tant la Vicky com en Josep Maria ompliran l’estona del pregó amb anècdotes divertides que fan més viva la festa gran. Tots dos desitgen que la festa es gaudeixi al màxim, sempre amb respecte, malgrat que tots dos opinen que tots els sitgetans i sitgetanes ja la saben respectar.

Laura Gómez Ill

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 15

L’AUTORA DEL CARTELL Pilar Mena

Descobrir la dualitat de la festa a través de l’art El dia i la nit, el blau i el vermell, el gegant i la geganta, el diable i la diablessa, el drac i l’àliga, el sol que presideix la Sortida d’Oﬁci i la lluna que fa brillar el Castell de Focs. Aquesta dualitat ha estat l’eix inspiracional de l’artista Pilar Mena, autora del cartell d’aquesta Festa Major. La imatge que enguany és el pòrtic de la celebració de Sant Bartomeu, protagonitzada per la parella de Gegants està plena de detalls que, com tota bona obra d’art fan necessària la seva contemplació més d’una vegada. Cada cop que ens acostem a la creació d’aquesta jove pintora, descobrirem un nou secret de tots els contrastos que integren la Festa Major. Tot i la seva joventut, la Pilar Mena compta amb una àmplia trajectòria artística. A més de la seva obra pictòrica, cada cop més present a les cases sitge-

tanes, la Pilar també té una interessant faceta escultòrica, a més d’haver fet incursions en el món del disseny i la il·lustració amb la publicació de diversos llibres. El 2002 va fer la seva primera exposició i just aquell mateix any va guanyar el concurs de cartells de les Festes de la Verema de Sitges. Des d’aleshores no ha parat d’estar present en diferents exposicions tant individuals com col·lectives a més de totes les manifestacions culturals més importants de la vila. Les referències al Mediterrani i la seva llum són les seves principals fonts d’inspiració i, per tant, les trobem gairebé sempre en la seva obra amb nombroses referències als elements més deﬁnitoris del paisatge sitgetà. Aquesta serà sens dubte una Festa Major diferent per a l’artista. Com ella mateixa confessa, “sempre havia tingut la il·lusió de fer el cartell de Festa Major i per tant la del 2010 per a mi serà una Festa Major

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 16

molt especial”. A més, segons les seves paraules, el cartell suposa un element especialment important, és el preludi de la Festa. Com a sitgetana, la Pilar Mena viu intensament tots els moments de la celebració de Sant Bartomeu, però davant la necessitat de respondre la pregunta del moment predilecte, no dubta a quedar-se amb la Sortida d’Oﬁci. D’aquest acte aprecia la multiplicitat de músiques i l’esclat de colors i llums en una estona gairebé efímera.

Aquest any hi ha una interessant novetat per a tots aquells que no en tinguin prou amb mirar-se la reproducció del programa. I és que l’obra de la Pilar Mena que ha fet possible el cartell de Festa Major es podrà veure exposada durant els dies previs a Sant Bartomeu a l’aparador de la pastisseria Massó, al Cap de la Vila. A més, el quadre de l’artista també té la seva rèplica en samarretes i bosses de cotó.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 17

, s t u cabec‘

ABPS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 18

, s e t n i c all de

ABPS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 19

A aria

e legr

legre

Àle xF err et

Àle

xF erre

aria A sep M

viñó ranza A

ret Fer Ma rga Dom o ing

re © Josep Maria Aleg

mingo

osep

Maria

Aleg

lex ©À

cia © Lambert Grà

Fra nc es c

Ba rné s

pM Jose

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 20

PRO GRA MA d’AC TES FESTA MAJOR 2010 PÀG. 21

DIVENDRES

A les set de la ta rda, al carrer de les Pruelles, 1. INAUGURACIÓ del nou local de l'Escola de Grallers de Sitges . A dos quarts de nou del vespre al Palau del Rei Moro, LECT URA DEL PREG Ó SA TÍRIC DE FESTA MAJOR. Tot seguit es pr es en tarà la Pubilla de l’ent itat i es durà a terme el reconeixement al soci. Acte or ga ni tzat per l’Agrupació de Ba lls Populars de Si tges.

D’AGOST

El pregó

A dos quarts d’ onze de la nit, a la plaça de l’Ajuntament, PR EGÓ DE LA FEST A MAJOR a càrrec dels sitge tans Vicky Plana Pe ris i Josep Perea Nadal. El pregó estarà interpretat en lle ngua catalana de signes. En ca s de pluja o m al temps, el pregó es farà a l’església parroq ui al. En acabar el preg ó es servirà cava per celebrar l’inici de la Fe sta Major. Col·l ab or en Caves Freixenet i Vive rs S. Llopis.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 22

x Ferr et © Àle

t © Àlex Ferre

tot seguit, a la Fragata CONCE RT amb els grups La Troba Kung-fú i Papa w a, que ens posaran un pu nt d’alegria rum bera per començar la Festa.

DISSABTE

matinada.De ballar ﬁns a la ; que ens faran de la tarda, dia a quatre ig m l de e tz do en diferents stació de tapes TAPATAST, degu at pel Gremi . Acte organitz es tg Si de ls ca lo tiquets a la Sitges. Venda de d’Hosteleria de la vila, a missió al cap de Co la de da ra pa s establiments ació Turística i al l’Oﬁcina d'Inform la pàgina 70). (més informació a ts an ip ic rt pa Sant Sebastià, spre, a la platja ve l de t se s le A dia a càrrec RC Cabarè Paro ACTUACIÓ DE CI Circo LOS. de la companyia

21 D’AGOST

ltural Pere spre a l’Espai Cu ve l de t se s le A s festes maRÈ N CI A sobre le Stämpﬂi, CO N FE all; les diades esta, àpats i treb "F . la vi la de rs jo itjana", rtomeu a l'edat m Ba nt sa i a cl Te a de sant a, Llicenciada e Muntaner i Alsin rm Ca de c rre cà a l Grup Acte organizat pe l. va ie ed M ia òr en Hist ans. d’Estudis Sitget al Passeig de vuit del vespre, s le de ir rt pa A ctuació de SONORA amb l'a la Ribera, FESTA entació de eis locals i la pres grups de discjòqu es. Funk, jòqueis de Sitg isc D de ó ci ia l'Assoc use i un esw wave, tech ho rock, electro, ne cnia amb ojeccions i pirotè pr s, m llu de le pectac Party i els Show, D.A.R.E. els grups Chili eis Riki e amb el discjòqu ut Fl & ow W ts premia e ens faran Joan Alemany; qu Ustrell i el sitgetà atinada. ballar ﬁns a la m

A dos quart s de nou, a la plaça de CONCERT l’Ajuntame DE MÚSIC nt, A TRADICIO GRALLA “N N A L P ans, nanos, ER A capgrosso i PRESENT s i cabeçuts ACIÓ DELS ” DOS NOUS de la Fes CABEÇUT ta Major. S L’Escola d Sitges oferi e Grallers rà el conce de rt i L’Agrup Populars d ació de Ba e Sitges pre lls sentarà els nous, inspir dos cabeçu ats en la Ca ts rtrona i en (article a Pep Capell la pàgina es 74). La presentació noves ﬁgu res serà a d e le s padrinada construïts pels cabeç l’any 1983 uts pels socis companya de l’ABPS rà de la ree i s' astrena del de Cabeçu recuperat “B ts de Sitg all es” amb la mestre Ag música de ustí Cohí G l rau i la co Raimon Ca reograﬁa d sals i Cana e lias. A les deu d e la nit, als jardins del DE FESTA Prado, BAL MAJOR, am L b lunch degu cava i ba stació amb ll amb la Swing Orc decurs de hestra. En l ball, pro el clamació d del Prado e les pubille i del Carru s sel. Acte o Casino Pra rganitzat p do Subure e l nse. Reserv taria de l’e es a la sec ntitat. re-

t er r e ©À lex F

x Ferr

A dos qua rts d’onze HAVANER de les Frag ES a la pla ata amb els tja grups Mar carola. En i Vent i Ba acabar, cre rmat per a tothom.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 23

DIUMENGE

22 D’AGOST

l’hora de la ﬁns l’endemà a Des del matí i ATGE DE POSICIÓ DE LA IM EX , ca vi Cí só es Proc nt Bartomeu . La imatge de Sa SANT BARTOMEU ndonista, al domicili del pe da sa po ex à dr an rom r Jesús, 62. arcet i Roc, al carre el senyor Josep M VERMUT DE una del migdia A partir de la pular de cal de l'Ateneu Po lo al R JO A M A FEST teneu anima a ls Castellers, 3). L’A Sitges (Plaça de moment compartir aquest a ns ta ge sit s el tots a. Acte orgaibada de la Fest per celebrar l’arr es. u Popular de Sitg nitzat per l’Atene la tarda, arts de set de qu s do de ir rt A pa STIM ELS del Rei Moro, VE davant el Palau -luch. Acte S, la La-ia i en Fa RO O M TS N GA GE lls Populars grupació de Ba organitzat per l’A de Sitges.

©J

rret

oan Olivé Mes tre

al Palau del vuit del vespre, de ts ar qu s do A A MAJOR de ASSAIG DE FEST Rei Moro, GRAN es. En acabat Castellers de Sitg de ve Jo lla Co la sistents. oscatell per als as hi haurà coca i m

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 24

Ferret © Àlex

A les vuit del vespre, al Parc de Can Bóta, Clònica d’Humor, TEATRE A LA FRESCA amb Pep Plaza. Monòleg on s’alter nen imitacions de diferents personatges recone guts dins l’ambit polític, esportiu, musical i me diàtic que són víctimes de les situacions més inversemblants de mans d’aquest monologuista que actualment, forma part de l’equip del Cra còvia de TV3. A dos quarts d’onze de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i San ta Tecla, acte de LLIURAMENT DE LA BAND ERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. Aquest any s’estrenarà una poesia de Cèlia Sánchez Mústich (pàgina 69) . A continuació, i acompanyats de la sitg etana Agrupació Musical Suburband, cercav ila ﬁns al domicili del president de la Comissió : Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Parellades, Marquès de Montroig, Plaça Indústria, Primer de Maig.

R A ndera, SÍNDRIA PE En arribar la ba Santa ió de Festa Major i TOTHOM. La Comiss lebrant a una sindriada, ce Tecla us convidarà mília i fa tuma a aplegar la la tradició que acos tot del castell de foc els amics després bora aquesta fruita. Col·la refrescant-se amb Casa Ametller. Ribera, tze, al Passeig de la A dos quarts de do TOUR pecial, el RED BULL un autobús molt es l grups rà les actuacions de BUS, ens transporta festa n. Per rematar la Mujeres i Fred i So . actuarà el Dj Coco

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 25

DILLUNS

TRADA DE del migdia, EN A les dotze , Cap de ers Sant Francesc rr ca ls pe S ER LL GRA ent. aça de l’Ajuntam la Vila, Major i pl

s de la platja nt del migdia, de A les dues en pu ERETS, SA DELS 21 MORT CE EN a, at ag Fr de La sta Major, en pregoners de Fe a càrrec dels ex ersari d’aació del 25è aniv br le ce la de iu mot , i REPICADA i de la Festa Major quest acte d’inic DE CAMPANES. la, la Cobla , al Cap de la Vi ra ho xa ei at m A la La Processó tarà les sardanes Maricel interpre i Vidal, i La d’Antoni Català , eu om rt Ba nt de Sa a. ric Morera i Viur Festa Major, d’En

D’AGOST

La vigília

a de l’Ajunes, des de la plaç A un quart de tr OS I ELS DELS ENTREMES A ID RT SO t, en tam beçuts, Drac, RS: Gegants, Ca BALLS POPULA nderetes, ons, Cercolets, Pa st Ba , es bl ia D a, Àlig nga, acom, Gitanes i Moixiga Pastorets, Cintes Suburband. upació Musical gr l’A de s at ny pa xiganga farà de la Vila, la Moi En arribar al Cap tació completa. la seva represen can Falç -en ribin a l’Hort de A mesura que ar poble que hi , les autoritats i de al lc l’a de r no ho an Baptista, ospital de Sant Jo assisteixi- i a l’H LLUÏMENT a ACTUACIÓ DE un n ra fa s lle co les b parlaments n tots els balls am i es representara ets, Ball de , Ball de Cercol es bl ia D de l al (B colles acGitanes). Algunes Pastorets i Ball de a geriàtrica vant la residènci da bé m ta an ar tu Les Magnòlies.

©À

lex F

erre

x Ferr © Àle

la, al Cap de la Vi a, rd ta la de s A les si de la Colla ELLERA a càrrec ST CA Ó CI UA CT A rs de Sitges. Jove de Castelle

rret

ingo

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 26

Barnés © Francesc © Lambert Gràcia

A les set de la tarda, des del carrer Primer de Maig, número 4, domicili del president de la Comissió de Fe sta Major i Sant a Tecla, Francesc Rosell i Moltó, PROCESSÓ CÍV ICA. Els balls popula rs, entremesos i músics, acompanyats de l’A grupació Mus ical Suburban passaran a reco d, llir el tabernac le de Sant Bar tomeu al dom icili del Pendon ista de la Fest Major 2010, se a nyor Josep M arcet i Roc, al carrer Jesús, 62 . Recorregut (plàno l a la pàgina 94 ): Primer de Maig, Plaça de la Indústria, M ar quès de Montroig, Parellade s, Sant Josep, Sa nt Gaudenci, Sant Isidre, Àni mes, Jesús, Sa ntiago Rusiñol Aigua, Major, pl , aça de l’Ajuntam ent i Baluard. A les portes de l temple parroq uial els balls re bran la imatge de sant Bartom eu que, acompanyada per le s autoritats, el pendonista i el cordonistes, se s rà col·locada al presbiteri per presidir els ac tes litúrgics de la diada. Al pa de la Processó s Cívica per la pl aça de l’Ajuntament, audicióballada de dues sardanes per la Cobla Maricel que interpreta rà les sardanes Els gegants de Sitges, de Tom às Gil i Membrado i La Festa Major , d’Enric Morer a i Viura

ogu ero ©V ictor ia N

s arede élia P © No

A les onz e de la n it, des de i els esp la Punta, igons, A la Fragata POTEÒS CASTELL IC I MONUM DE FOC ENTAL a càrrec SA . E l d de Pirotè isseny de c n ia Igual l'especta artística cle i la s del mun u p e rv t a isió tge anir nostre pir an a cà otècnic Is r r e c del idre Pañe de l'Ajun lla i Virell tament d a, assesso e Sitges. r Acabat e l castell de foc, ta guretat n b on p u ho perm nt la see ti, BAIXA POPULA D A D EL S RS PER L BALLS ES ESCA desfilada L ES D E L fins al Mo A P U NTA, nument d fins al ca el Greco rrer Nou i tornada . A dos qu arts de d otze, al P REVETLL asseig de A SARDA la Ribera NISTA D : la Cobla E LA VIG Maricel. ÍLIA amb REVETLL A DE FE S T A MA de les o JOR amb rquestres l’actuació Cadillac convidara i Zapping, n a ballar que ens fins que g airebé es faci de dia .

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 27

DIMARTS

A les onze, a l’Església Par roquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONO R DEL PATRÓ SANT BARTOMEU. La missa serà cantada pel pob le i el cor d’Amics de l’Orgue. El Salm ha estat musicat pel mestre Josep Pagès i Busom . Enguany, a l’ofertori, la Colla Jove de Castellers de Sitges farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del San t i veneració de la relíquia.

D’AGOST

Acabat l’Ofici, APOTEÒ SICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb l’Agrupació Musical Suburband que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntam ent. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la cobla i la banda, dibuixaran un del s moments més màgics de la nostra Festa Ma jor.

Sant Bartomeu

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Acte seguit, CONCERTS-VE RMUT DE FESTA MAJOR: Als jardins de la Societat Rec reativa El Retiro, actuació de la l’Agrupació Mu sical Suburband. Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Cobla Maricel.

, des del Baluard A les sis de la matinada EGRE I FESTIVA Miquel Utrillo i Morlius, AL MATINAL. Bartomeu, que de En despuntar el dia de Sant esos, balls popuSitges n’és Patró, els entrem ﬁlar pels carrers de lars i músics tornaran a des grupació Musical la vila, acompanyats per l’A Suburband. sió obsequiarà a Seguint la tradició, la Comis ﬂors. Tothom que les senyores amb oloroses egre passada de ho desitgi es pot afegir a l’al de blanc, amb esfaixes. Només cal anar vestit faixa. Recorregut pardenyes de betes i dur una luard, Fonollar, Ba(plànol a la pàgina 94): Ba de n’Alegre, Rafael luard Vidal i Quadras, Port t Sebastià, Jesús, Llopart, Sant Damià, San nci, Sant Josep, Sant Bartomeu, Sant Gaude , carrer Espanya, Espalter, plaça d’Espanya Indústria, Marquès Joan Tarrida, plaça de la p de la Vila, carrer de Montroig, Parellades, Ca Major i Ajuntament.

No él

ia P are

des

(En cas de pluja es farà en els teatre de l’entitat corresponent)

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 28

re © Josep Maria Aleg

legre aria A s ep M

de l’Ajuntament, A tres quarts d’onze, des SIC AL DE LE S AC OM PA NY AM EN T MU I amb l’Agrupació AU TO RIT AT S A L’O FIC Musical Suburband.

els balls i ó al Baluard, ss ce ro p la nt el darrer En arribar tabernacle, fe el an ar lt vo e esclaten músics en patró, mentr re st no al e g es durant homenat n les campan ue iq p re i ls ia A DE SANT focs artiﬁc tiva ENTRAD o em ue q QUIAL. A la més LÉSIA PARRO G S E L’ A U E BARTOM e cloenda. le, pregària d dins del temp ju n ta m en t, an t d e l’A av d , it u g DE FOC I T o t se LES BÈSTIES E D L A IN F A el s ac te s BALLAD er ac o m ia d ar p , S T N A G E DELS G esta Major. e la nostra F tradicionals d el Rei Moro. sta al Palau d fe e d ﬁ , ar alls PopuEn acab grupació de B l’A er p t za it an Acte org . lars de Sitges de la Vila, nit, al Cap la e d e nz o STA MAJOR A les NISTA DE FE A D R A S A LL Sabadell i REVET venívola de Jo s le b co s amb le Maricel. e la Ribera, , al passeig d ra ho xa ei at b les actuaA la m STA MAJOR am E F E D LL A B i Cimarron. GRAN res Metropol st ue rq o s le e cions d

A dos quarts de sis de la tarda, un cop acabats els tradicio nals àpats de Fest a Major SELECTES CAFÈ-C ONCERTS DE TARD A: Als jardins del Casin o Prado Suburense, actuació de actuació de la l’Agrupació Music al Suburband. Als jardins de la So cietat Recreativa El Retiro, audició de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Jos ep

Ma ria

Ale

gre

A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCES SÓ EN HONOR A SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans que ho desitgin; amb la pr es idència d’aquest acte pr ocessional del Seny or Rector de la Parròqu ia, Mn. Josep Paus as Ma l’assistència de l’Il·lu s i stríssim Ajuntamen t. Com és costum, el tabernacle anirà pr ecedit de tots els balls po pulars, els grallers i l’A grupació Musical Subu rband. Enguany el tabernacle de Sant Bartom eu serà portat per cos de portants de Sant Ba rtomeu i Santa Tecla . S’ha designat com a pe ndonista de la Proc es só Sant Bartomeu el de senyor Josep Marc et i Roc, qui ha nomenat co m a cordonistes els senyors Arcadi Amorós i Ca mps, Manel Sabaté i Aleacar i Antoni Pedrag osa i Arteta. La Pr oc essó de Sant Bartomeu farà el següent reco rre gut (plànol a la pàgina 94): Baluard, Fo nollar, Sant Joan, Davallada, Ba rcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Barto meu, Sant Gauden ci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bo na ire, passeig de la Ribe ra, Nou, Major, plaç a de l’Ajuntament i Baluar d. Al pas de la proces só pel Passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb sa lve s de morterets i toc de campanes. La cobl a Sa Jordi-Ciutat de Ba nt rcelona interpretar à les sardanes Els Gegants de Sitges i La Proc essó de Sant Bartomeu de ls mestres Tomàs Gi l i Membrado i d'Antoni Català i Vidal, resp ectivament.

a Dom ingo

(En cas de pluja es farà en els teatre de l’entitat corresponent)

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 29

DIMECRES

rret

D’AGOST

Vot de Vila a Sant Lli

DIJOUS

a l’Hort A dos quarts de set de la tarda, GENT de can Falç, BALL PER A LA ard. GRAN, amb el duet Josep i Ger nit, a la A dos qua rts d’o nze de la ETL LA Pla tja de San t Seb ast ià, REV am b les SAR DA NIS TA DE CLO END A ade ll i cob les Jov ení vol a de Sab joc de Mar icel . Am b un vist ós a i vi bo, pirotècnia i degustació de coc acomiadarem la Festa Major.

D’AGOST

NT LLI a a VERMUT DE SA A la una del migdi pular amb ament. Vermut po la Plaça de l’Ajunt Muras. musical del grup acompanyament a Moritz. Col·labora l’empres CTACLE t de la tarda ESPE A dos quarts de se de l’Esgrup Els Corsaris INFANTIL amb el la Fragata. cuma a la Platja de

A dos quarts de vuit de la tarda, a l’Església Parroquial de Sa nt Bartomeu i Sa nta Tecla, MISSA en sufragi dels difunts de la nostra vila. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren am b goig la nostra festa. Preguem perquè visq uin l’alegria que m ai s’acaba. A les deu de la nit, a la plaça de La Fragata, CONCERT amb l’o rquestra Selvatan a. Seguidament, al mateix lloc, BALL DE SANT LLI amb l’orquest ra Selvatana.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 30

DISSABTE

rret

t © Àlex Ferre

28 D’AGOST

rret

A dos qua rts de set del vespre l’Ajuntam , a la plaç ent, gran a de E X HIBICIÓ C DE FESTA ASTELLE MAJOR a RA m dels Xique b les colle ts de Valls s Colla Jo ve , M Colla Jove inyons de de Castell Terrassa i ers de Sitg la e s. A les deu de la nit, als Jardin Recreativ s de a El Re ti ro, SOPA la Societat CASATS a R-BALL mb l’orqu estra Xaro DE Marín. A p de Nit i cte orga D is n co it z Recreativ at per a El Retiro la Societa . Reserves t de l'entita a la secre t. taria

Altres actes: El 14 d'ago st a partir d e les set de l'Escola Est la tarda a eve Barrac hina 1r TO FUTBOL SA R NEIG DE LA DE COL LES DE FES Impression T A ant torneig MAJOR. de futbol sa de festa ma la de colles jor per com petir quina jugar millor. d'elles sap Hi haurà se rvei de men des pels pa jar i begurticipants i a ﬁcionats. A zat per la c te organitPlataforma Xató Actiu col·laborac ió de l’Aten amb la eu Popular de Sitges. Dissabte 14 d’agost, a les vuit del Cafè de l’A vespre al rt de la Soc ietat Recre tiro, inaugu ativa El Reració de l’e xposició “Q ha darrera uè i qui hi els Gegants de la Vila? Persones. Històries. Anècdotes” , organitza Colla de Ge da per la ganters dels Gegants de Sitges i la la Vila de Societat Re creativa El mostra rom Retiro. La andrà obert a ﬁns al pro setembre. per 26 de

deu de la nit als JarDissabte 14 d’agost a les ativa El Retiro, Sopardins de la Societat Recre Treviand i amb la Ball amb l’orquestra la del Retiro 2010. Reproclamació de la Pubil l’entitat. serves a la secretaria de lons socials de la SoDel 16 al 26 d’agost als Sa tiro, Campionats societat Recreativa El Re XXVI Trofeu Jaume cials de Festa Major, feu Mario Parra de PeAndreu de Billar, XXI Tro l Ibáñez i XIII Trofeu tanca, XVII Trofeu Rafae Botifarra. Joan Manuel Jimeno de les vuit del vespre al El dijous 19 d’agost, a tat Recreativa El ReCafè de l’Art de la Socie osició “20 anys del tiro, inauguració de l’exp anitzada per Setekrit Ball de samarretes”, org Retiro. La mostra roi la Societat Recreativa El per 26 de setembre. mandrà oberta ﬁns al pro

I a més: FESTA MAJOR 2010 PÀG. 31

La Xurreria Te ruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera del 13 al 29 d’agost. La Fira d’atracc ions estarà ob erta del 14 al 28 d’agost al Parc de Can Rober t.

Concerts, reve tlles, balls, esp ectacles...

Rumba catalan

La Troba Kung

-fú

20 d’agost desp Lloc: Plaça de la rés del pregó (23.30h aprox) fragata

Papawa

20 d’agost desp Lloc: Plaça de la rés del pregó (23.30h aprox) fragata

Havaneres

Mar i Vent

21 d’agost a les Lloc: Platja de la22.30h fragata

Barcarola

21 d’agost a les Lloc: Platja de la22.30h fragata

Teatre a la fres

CLÒNICA D’HU MO

R amb Pep Plaz 22 d’agost a les a 20.00h

Lloc: Parc de Ca

n Bóta

Red Bull Tour B

Mujeres

22 d’agost a les Lloc: Passeig de 23.30h la Ribera

Fred i Son

22 d’agost a les Lloc: Passeig de 23.30h la Ribera

Dj Coco

22 d’agost a les Lloc: Passeig de 23.30h la Ribera

Revetlles

Festa Sonora

Associació de Di Chili Show · D.A. scjòqueis de Sitges 21 d'agost a partiR.E. Party · Wow & Flute r de les 20.00h Lloc: Passeig de la Ribera

Cadillac

23 d’agost desp Lloc: Passeig derés del castell de focs a les 23 .30h la Ribera

Zapping

23 d’agost desp Lloc: Passeig derés del castell de focs a les 23 .30h la Ribera

Metropol

24 d’agost a les Lloc: Passeig de 23.00h la Ribera

Cimarron

24 d’agost a les Lloc: Passeig de 23.00h la Ribera

Concert i Ball

Selvatana

25 d’agost a les Lloc: Passeig de 22.00h la Ribera

Espectacle de circ al carrer

Cabarè Parodi

21 d’agost a les a amb Circo LOS 19.00h Lloc: Platja de Sa nt Sebastià

Espectacle Infa

Els Corsaris de l’Escuma 25 d’agos

t a les Lloc: Platja de la18.30h Fragata

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 32

ntil

e d l l a b , s e t e r e d n a p

ABPS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 34

s t n a g ge s o n a c ameri

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 35

La perfecta ´ integracio ‘ entre l art i la tradicio´ BELI ARTIGAS

Sitges sempre ha destacat per ser el refugi ideal d’artistes de tots els temps. Tant els nascuts aquí com els que han vingut de fora han trobat en els nostres paisatges i personatges la font d’inspiració per a moltes de les seves obres. Però aquesta atracció també l’han sentit per captar l’ambient d’algunes de les festes tradicionals que cada any es celebren a Sitges, trobant en els seus actes religiosos o festius, un tema que els ha possibilitat moltes obres interessants, quadres que, amb els anys, han esdevingut importants documents gràfics per a conèixer la història de Sitges. La representació de la Festa Major, una de les dates més populars en el calendari sitgetà, ha estat un d’aquests temes recurrents. Al llarg dels anys, aquesta diada ha mantingut una relació molt estreta amb el món de l’art, ja sigui per les moltes vegades que ha estat representat algun dels seus

balls, o per la participació activa d’artistes destacats en el disseny dels protagonistes principals de la festa, gegants, capgrossos i feres fogueres. Una de les primeres obres que tracta el tema de la Festa Major de Sitges és la que pintà l’any 1883 Joaquim de Miró i Argenter (Sitges, 1849-1914). Des de l’observació d’aquest quadre podem gaudir d’un Sitges antic amb unes interessant construccions tan sòbries com elegants, que lluïen tot el protagonisme arquitectònic uns anys abans que arribés el gust Modernista. Per un dia, els veïns deixen els quartos de reixa per poder gaudir dels balls amb més intensitat. El pintor, es situa al balcó de casa seva, al carrer de les Parellades, a l’alçada dels carrers de Sant Pau i de Sant Pere. Tot i que hi ha moltes coses que ens recorden la festa actual, com les ganes amb què piquen els bastons, l’elegància dels gegant i el fum dels coets dels dimonis al fons, els

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 36

pocs espectadors que esperen el pas dels balls, ens mostren un Sitges més petit, i una Festa Major que, en aquells anys, encara era un goig exclusiu per als veïns de Sitges i també per a tots aquells sitgetans que, per una raó o altra, vivien fora del poble, ja fos a Barcelona, terres americanes o resta d’Europa. Aquests aprofitaven tornar de visita a Sitges coincidint amb la Festa Major. Un exemple és el cas de Joaquim Espalter, que a mitjans del segle XIX feia coincidir la visita al seu poble amb la celebració de Sant Bartomeu. Al fons de la composició, i fent una trampa paisatgística, un “capricci” com aquells tan utilitzat pels pintors paisatgistes venecians del segle XVIII i que després farien seva els artistes de l’escola luminista, Miró situa l’església parroquial, una imatge que li serveix per reforçar el sitgetanisme de l’escena. Amb “La Processó de Sant Bartomeu”, pintada l’any 1884 per Felip Masó i Falp (1868-1929), la tendència iniciada per Miró es repeteix. En aquest quadre hi apareixen retratades diverses personalitats de Sitges, molt conegudes, en el seu moment, com era mossèn Fèlix, que es pintat amb la seva capa pluvial; el de sobrenom el “Tigre”, que va vestit de gala; el que es anomenaven “Quadrats”, que és qui porta la bandera, i els músics coneguts per “Rateta” i “Tunyineta”. Aquest fet anecdòtic, unit a la quali-

Jordi Albors L’obra es troba al Casal Municipal d’Avis de Sitges

tat artística del quadre, va contribuir a la gran popularitat d’aquesta obra entre els sitgetans, èxit que es veié incrementat amb la comercialització d’unes reproduccions a color del quadre de Masó. Aquestes petites oleografies encara es poden trobar avui en moltes llars sitgetanes i cases de sitgetans allunyats de la Blanca Subur, imatge que els serveix per sentir-se més units al seu poble i a les seves tradicions. A partir dels quadres de Miró i Masó, i fins avui, la llista d’artistes que, d’una manera o altra, han plasmat la seva visió personal sobre la Festa Major és llarga i molt variada. Però si n’hi ha un que ressalta per damunt dels altres, per la quantitat d’obres que arribà a realitzar on tractava escenes de la Festa Major de Sitges, i per la seva responsabilitat en el disseny d’un dels protagonistes més importants de la festa, el Drac, aquest és Agustí Ferrer Pino. Alguns dels seus dibuixos serviren per il·lustrar les cròniques que durant els dies propers a la Festa Major, es publicaven als setmanaris locals com La Punta, El Baluard, l’Eco o L’Amic de les Arts; altres eren encàrrecs que rebia per tal d’omplir de color i gresca les parets d’alguna llar sitgetana. En tots els casos es tracta de dibuixos i olis amb molt de moviment i color, que plasmen a la perfecció l’ambient festiu que es viu a Sitges durant aquest calorosos

dies d’agost. Ferrer Pino, amant de tot el que envoltava el seu poble, capta i transmet la força amb la que piquen els joves pastorets, l’elegant moviment d’uns bastoners experts i la gràcia de l’angelet recitant el vers sobre l’arc de cercolets. Obres en les que gairebé sempre al fons, i amb una posició privilegiada, destaca la presència de la Punta, una manera de reforçar el sitgetanisme que, com ja hem assenyalat, havien utilitzat els pintors de finals del segle XIX. Aquestes mateixes escenes de Festa Major són les que tria l’any 1926 per decorar pictòricament una col·lecció de peces de ceràmica, conjunt que va tenir un gran èxit entre el públic que visità l’exposició. L’any 1935, Ferrer Pino va més enllà i pinta una de les seves obres cabdals. En un llenç de grans dimensions l’artista ens situa en un espai irreal però fàcil de reconèixer. De nou, un “capricci” basat en el paisatge sitgetà en el que, un cop més, la imatge de la Punta adquireix un protagonisme destacat dins de l’obra. En ell s’hi representen els tabernacles amb els sants Patrons i la Bandera de Sant Bartomeu, i tots els balls populars que conformen la festa: la Moixiganga, els bastons, cercolets, pasto-

La processó de Sant Bartomeu, de Felip Masó i de Falp (1884) Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges (Consorci del Patrimoni de Sitges) Arxiu fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

rets, els gegants sense corona -ja estàvem immersos en una República i tots els símbols monàrquics eren amagats- el foc dels diables i, al fons, el Drac, peça fruit de la seva imaginació. Una escena que queda envoltada per un so imaginari de gralles, timbals i espetecs de coets, i que ens fa entrar en l’ambient i gaudir de la festa que s’hi viu. Exagerant una mica, però basant-nos en la gran popularitat que va adquirir el gravat de “La Processó de Sant Bartomeu” de Felip Masó, podríem dir que aquest va ser l’origen del cartell anual que anuncia la Festa Major, una tradició que es pot considerar un bon aparador per conèixer l’obra dels principals artistes, així com la tendència estètica dominant de cada moment. El seu recull, també ens serveix per fer-nos una clara idea de quina ha estat l’evolució de l’art de Sitges durant aquest darrer segle, ja que, al llarg de tots aquest anys, en el disseny del cartell hi han participat diversos artistes sitgetans o que han tingut una intensa relació amb el poble. I tot i que no té la mateixa difusió pública que el cartell, el programa de la Festa Major també té un paper destacat com a trampolí per a molts joves ar-

La Festa Major de Sitges (1883), de Joaquim de Miró i Argenter

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 39

Procedència de les imatges de les pàgines 40 i 41: Arxiu Històric i Municipal de Sitges

Bruno Programa de Festa Major del 1973

Agustí Albors Programa de Festa Major del 1981

Lluís Albors Programa de Festa Major del 1982

Daza Rosas Programa de Festa Major del 1978

tistes sitgetans, ja sigui per la seva participació en el disseny d’aquest llibret un fet cada vegada més important com en la seva il·lustració. Fou l’obra de Ferrer Pino la que serví per il·lustrar durant les primeres dècades del segle XX molts dels catàlegs, privilegi que, anys més tard, passaria a mans d’Agustí Albors, importat artista que sempre ha destacat per la seva visió personal i original de la Festa Major. Entre les col·laboracions d’Albors destaca el programa de 1975, amb els dibuixos dels gegants, els nans, diables, cercolets, bastons i moixiganga, unes petites obres que ens recorden les auques de principis del segle XX. La llista d’artistes que s’han inspirat en la Festa Major és llarga i variada. Des de pintors reconeguts i amb una llarga trajectòria, que han vist en la seva elaboració del cartell un reconeixement al seu treball, fins als joves creadors i dissenyadors, que troben en aquest format una molt bona manera de donar a conèixer les seves obres.

Els artistes han també han tingut un paper protagonista a l’hora de dissenyar els protagonistes de la festa. Del seu enginy n’ha sorgit figures tan estimades com els gegants, capgrossos i bestiari. A finals dels segle XIX i pel mal estat en que es trobaven els Gegants Moros, la Comissió va plantejarse la seva restauració, però vista la dificultat que aquesta suposava, finalment decidiren destinar tots els diners recollits mitjançant subscripció popular per a la restauració, en la construcció d’un nous gegants. El dibuix dels figurins va ser fet pel dibuixant Lluís Labarta, un dels artistes que formaven part del cercle més íntim de Santiago Rusiñol, i amb qui compartia l’interès pel col·leccionisme de ferros artístics. Labarta destacà en el camp del disseny de vestuari teatral, coneixement que el portà a ser nombrat professor d’indumentària de l’Institut del Teatre, institució que, anys més tard, també acolli-

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 40

Florència Coll Programa de Festa Major del 1993 Josep Maria Rosselló Programa de Festa Major del 2002

Artur Duch Programa de Festa Major del 1998

ria a l’artista sitgetà Artur Carbonell, autor, l’any 1955, del disseny actuals dels vestits dels gegants. Un altre protagonista de la festa sitgetana és el Drac, presentat el 23 d’agost de 1922, en una gran festa celebrada a la Punta. Pocs mesos abans, l’alcalde Josep Planas Robert, encarregà al pintor Agustí Ferrer Pino el disseny i la construcció d’una Fera Foguera que completés la Festa Major. Aquest mateix any 1922, Ferrer Pino també va realitzar un tapís que s’estrenà a l’edifici de l’Ajuntament. El drac, que va ser construït a la fusteria Forment, al carrer de Sant Gaudenci, va ser rebut per tots els balls populars, i amb ell també es presentaren els cabeçuts del Patufet, en Bernat, la Tecla i en Bartomeu. Aquests petits homenets han aconseguit, gràcies a la seva simpatia, fer-se un paper entranyable dins de la festa major, fins al punt que al llarg d’aquest segle han estat molts els que s’han anat incorporant al grup, esdevenint protagonistes de diversos cartells.

L’any 1992, Sitges celebrava el centenari de les Festes Modernistes, i fou aquest el motiu que portà a Núria Corretger i Maite Prió a dissenyar els capgrossos que representaven dues figures del modernisme, com eren el músic Enric Morera i el polifacètic Santiago Rusiñol. Des de fa uns anys es té previst construir els cabeçuts de Miquel Utrillo i Ramon Casas, personatges que, units als primers, van marcar un dels moments artístics més importants a Sitges, anys en què l’art s’entenia com un tot, en el que s’incloïen disciplines tan variades com la pintura, escultura, teatre, música i disseny gràfic. Aquests aspectes que hem anotat al llarg d’aquestes línies ens serveixen per explicar i demostrar com les arts formen un cos inseparable amb les poblacions que l’acullen i assoleixen, com és el cas de la Festa Major de Sitges, la perfecta integració entre l’Art i la tradició.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 41

, a g n a g i x i o la m ABPS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 42

c a r d l e

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 43

25 anys ´ del prego de la Festa Major LLUIS CURTIADA I ROSÉS Regidor de Festes de l’Ajuntament de Sitges (1987-1995)

Il·lustració: Pilar Mena

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 44

El pregó de la Festa Major és una activitat relativament nova a Sitges. Només ha fet 25 anys, però ha arrelat, s’ha consolidat i ha crescut, amb els seus canvis, d’una manera magnífica. Un pregó, sense haver de consultar el diccionari, és un pòrtic i una invitació, una reflexió que vol contribuir a assolir la comunió col·lectiva que suposa tota festa. I així es pot dir que l’estil d’un pregó acaba emmotllant-se al sentiment general dels que viuen la celebració. A Sitges, els dos primers pregons, 1985 i 1986 foren dels prestigiosos periodistes Josep Maria LLadó i Avel·lí Artís Gener, més conegut com a Sempronio. Dos professionals de mèrit que, sense haver nascut a Sitges, participaven de la vila com a estiuejants. Les seves glosses no tenien el sentiment íntim i vivencial que tenen els pregons d’avui, i prengueren com a model els pregons que acostuma a fer un convidat en mirar el que té davant. El model de pregó sentimental i personal amb què ara arranca la Festa Major, el començà a introduir el tercer pregoner, també periodista sitgetà de soca-rel. Em refereixo al nostre director de l’Eco de Sitges i Fill Predilecte, Josep Manuel Soler i Soler.

El lloc escollit per celebrar el pregó va ésser molt encertat. L’emblemàtic Saló d’Or del Palau Maricel va fer els honors d’encabir aquells pregoners que en la dècada dels anys vuitanta varen iniciar aquest nou acte oficial, acte que va entrar a formar part del programa de la nostra Festa Major. Aquell model de pregó de sentiments sitgetans, el va seguir l’any 1988 el doctor Pere Serramalera i Cosp. La dècada dels anys vuitanta va acabar amb el pregó del jove periodista Antoni Sella i Montserrat l’any 1989, i el de l’historiador Roland Sierra i Farreras, que va pregonar la nostra festa de l’any 1990. S'encetava una altra dècada i el pregó continuava al Saló d'Or del Palau Maricel. Josep Maria Matas i Arnalot, columnista de l’Eco de Sitges, va divulgar la nostra Festa Major l’any 1991. Un pregó molt especial va ésser el del 1992. La companyia La Cubana, va aceptar l’oferiment de la Comissió de la Festa Major i Santa Tecla, i aquell elenc teatral dirigit pel sitgetà Jordi Milán, va passejar el seu pregó pels carrers de Sitges fins al balcó del nostre Ajuntament. Vicenç Morando i Tarrés, director de Ràdio Maricel, va tenir cura l’any 1993 d’oferir-nos un pregó molt

propi de la nostra festa i, a la vegada, molt emotiu. El 1994, Josep Maria Rosés i Castro, amb la seva extraordinària dicció d’orador, va acceptar la missió encomanada de pregonar la nostra festa gran.

Sandra Martínez i Suárez el 2006 i Sira Puig i Carreró el 2007, ambdues periodistes, varen explicar amb la seva gràcia i alegria, les vivències pròpies de pasades festes majors.

El 1995, Joan Yll i Tarrés, en J.Y.M. d’“Un tomb per casa”, la seva llegida columna de l’Eco de Sitges, va fer-se responsable de glossar la Festa Major.

El darrer pregoner a la plaça de Can Bóta, va ésser el car amic Isidre Pañella i Virella. Parlo de l’home dels Castells de Focs inigualables, de la persona que durant tants anys fou el president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, i per tant, de l’amic que va viure molt en directe els primers passos del nostre pregó.

No fou fins al 1996 que el pregó s’encarregà a una dona; fet que ha estat habitual en els darrers anys. La primera pregonera de la nostra Festa Major va ser l’escriptora erudita i també sitgetana, Vinyet Panyella i Balcells. Joan Josep Rocha i Sierra, acreditat estudiós de la nostra Festa Major, agafà el relleu el 1997. L’any següent, el 1998, vingué el torn de Jofre Vila i Soler, amant i estudiós del folklore. El 1999 va rebre l’encàrrec Jordi Surià i Guillaumes persona amant i entesa de la nostra festa i membre, durant molts anys, de la colla del Ball de Diables. Fric Malagelada i Benaprès, advocat i gran versat en la coneixença del fons del mediterrani sitgetà pregonà la festa de l’any 2000. Amb ells va cloure la dècada del noranta del segle XX. L’any 2001 fou el començament de segle i d’una nova dècada. L’aforament del Saló d’Or del Palau Maricel ja no donava més de si i el pregó estava totalment consolidat com un dels actes més importants de la nostra Festa Major. Era necessari un espai més ampli i es va escollir un entorn immediat al Palau Maricel. L’encantador Racó de la Calma va acollir l’any 2001 el primer pregó a l’aire lliure. La filòloga sitgetana Marisa Marsal i Álvarez va ser l’encarregada d'inaugurar el nou espai. El 2002, un sitgetà de l’Alt Penedès, Janio Marti i Soler, amb un pregó ja molt innovat, va fer les delícies del nombrós auditori present. El 2003 va ser un altre estudiós de la Festa Major qui ens oferí el pregó. És home amb treballs guardonats sobre fets i anècdotes que ens han explicat les Festes Majors sitgetanes de passades generacions. Em refereixo a Miquel Forns i Fusté. El Racó de la Calma també es va fer curt i estret i aquell 2004 fou la periodista sitgetana Rita Marzoa i Font qui, amb el seu pregó, s’acomiadava de l’emblemàtic indret.

Heus aquí doncs, un petit detall d’aquests 25 pregons i de les persones que han fet possible que avui, complint aquests 25 anys, es pugui dir que el pregó ha obtingut el títol de plata. Els sitgetans som sabedors del que representa, el que significa i la importància que té el pregó de la nostra festa més gran. Representa el primer tret que ens prepara per viure les trenta-sis hores que cada any transformen la vida del nostre poble. Significa que ja haurà passat un altre any en què els sitgetans, com sempre, haurem comptat els dies fins a arribar-hi. El pregó té la importància de fernos saber que tan sols falten unes hores perquè, traspassant el portal del carrer Sant Francesc, aquest doll de grallers i timbalers que tenim a Sitges, a toc de MATINADES, infonguin en nosaltres l’emoció, la nostàlgia i els sentiments del dia més gran de tot l’any. Quan signo aquesta modesta col·laboració pel programa d’enguany, sé que el pregó se celebrarà en un nou indret i que aquest serà a la plaça de l’Ajuntament, al costat del monument al doctor Bartomeu Robert i Yarzàbal, un dels fills adoptius més il·lustres de la nostra vila. L’enhorabona al pregoner present del 2010, i el més profund agraïment a tots els pregoners que han fet que el pregó sigui un acte del tot significat a la nostra Festa Major. Ara que hi sóc i per acabar, permeteu-me expressar la frase tan popular entre nosaltres: Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró i visca la Festa Major i, per què no, visca el nostre pregó.

Il·lustració: Pilar Mena

El 2005, Mònica Gallardo i Montornés, periodista de ràdio i televisió, va estrenar la plaça de Can Bóta com a nova ubicació del pregó.

Finalment, el 2009 un nou emplaçament per a la celebració del pregó: la magnífica esplanada de l’ermita de Sant Sebastià, un marevellós marc que va aprofitar l’historiador i periodista Jordi Barrachina i Sala per a expressar les seves vivències de festes majors ja llunyanes.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 46

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 47

, s t e l o c r e c ABPS l de

bal

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 48

, s e l b a i d e d ball vella colla

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 49

L’imaginari de la Festa Major va molt més enllà de gegants, drac, àliga, faixes, picarols o qualsevol altre element de colors dels que es deixen veure pels carrers de Sitges el 23 i 24 d’agost. La riquesa de bestiari i vestuari ha fet treballar la imaginació de pintors, joiers, pastissers, dissenyadors de moda o creadors de joguines entre d’altres. Així no és estrany trobar els aparadors de les botigues de la Blanca Subur engalanats especialment per celebrar les festivitats dels patrons. Aquesta és una petita mostra d’algunes de les creacions per vestir-nos i vestir el nostre entorn i que ens han de servir per sentir, encara una mica més d’aprop, la intensitat de la celebració.

Joguine9s,90€

des de 3 guines Ferran Jo Jesús, 29

FESTA 50 FESTA MAJOR MAJOR 2010 2010 PÀG. PÀG.50

Samarreta

des de 20€ Mà i Manetes Jesús, 50

Samarreta

des de 14€ Coima estampació Europa, 9

Bodi

des de 25€ Ni Mu Major, 54

Samarr

des de 20eta € Cute Mart ina Santi

ag o Rusinyol, 30

Samarreta

des de 18,50€ Art Bonaire

Samdaer2r0e€ta

des El Pati ba, 10 la de Cu Il

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 51

Imatge de fons: fotomuntatge a partir de foto de José Cabello

Sant Gaudenci, 5

Collaret

75 € Gemma Fe

Plaça Eduar an d Maristany, lo cal 2

t El braçale de Sitges 69€ a Roviralt Cap de la

Vila, 1

Arracades 35 € Exsit

2 ncesc, 3 Sant Fra

Braçale

t 95€ Baluard J oie

Jesús, 9

Drac ptic vidre ò 96€ ala Joieria S Major, 58

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 52

Caixa de bombons

Figuretes de plom

des de 35 € Oﬁcina Turisme

Vestuari de Festa Major

Plaça Eduard Maristany

36€ Xocolatl Àngel Vidal, 31

des de 11,70€ Traditeca

Centre comercial Oasis, local 30-31

Quadres fotogràfics des de 20€ Cribaggi

Santigo Rusinyol, 13

Drac de xocolata

Àlbum de fotos de Festa Major

13,50€ Pastisseri a Massó P arellades,

15€ Ricard Gassó

Cap de la Vila, 7

es Espardeny Major, 10

ega Alfàbrrà s a les

La troba ﬂoristeries i centres de jardineria de Sitges

Bandera de Sitges

20€

Requena Sant Francesc, 28 Ángel Vidal, 40 Ferran Sports Jesús, 22 FESTA MAJOR 2010 PÀG. 53

Imatge de fons: fotomuntatge a partir de foto d’Andreu Noguero

17€ Calçats

, s n o t s a b e d a ball n a j t i m a l l o c

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 54

, s e n a t i g e d ll

ba © Marc Piqué

ABPS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 55

´ glorios

Sant Bartomeu que de Sitges ´ ´ ‘ n es patro BLAI FONTANALS

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 56

Por Bartholomé se humilla El sitjano, y se aclama De su amor arde la llama, Y es su corazón su silla De su gloria está zeloso Por culto, y adoración. Proteged à quien gustoso, Os rinde el corazón. Todos los años maniﬁesta Sitjas su amor al Santo, Quando con solemne canto Particular le conﬁesa: Es imponderable el gozo Que tiene su Patrón Proteged à quien gustoso, Os rinde el corazón.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 57

(D’uns goigs impresos al segle XVIII, a “TARRAGONA: por Magin Canals, Impresor y Mercader de Libros, calle Mayor”, recollits per Mn. Santiago Casanvoa Giner).

Diuen els papers vells, que la nostra venerada Santa Tecla va ser en el passat eclesiàstic més reculat, la patrona universal de la parròquia i vila de Sitges. Això podria ser així perquè l’església sitgetana, a les primeries, estava adscrita a l’arquebisbat de Tarragona i allà ja sabeu que, Santa Tecla, era i segueix essent al patrona principal. Sembla que fou entre 1153-1154, quan el Papa Anastasi IV disposà que el bisbe de Barcelona restituís o indemnitzés la Seu tarragonina, per l’ocupació d’algunes esglésies, entre elles les de Sitges, Ribes, Cubelles i la Geltrú. I és que, segons el Pontífex, aquestes havien estat ocupades pels bisbes barcelonins en temps de captiveri i desolació de Tarragona. Pel que fa a la nostra Parròquia, és obvi que de restitució no n’hi va haver pas i, amb indemnització o sense, Santa Tecla, amb el seu tercer braç que li atorga la iconografia, continuà fins ben entrat el segle XVI com a única jerarca del santoral sitgetà. És a partir del 1499, quan de forma fefaent es co-

mença a entreveure una important aposta pel canvi. L’escollit és l’apòstol i màrtir Bartomeu, “...de pàtria Galileu i d’ofici pescador, en Àsia predicador...”. Aquest sant, de cop i volta, se’ns apareix a Sitges de co-protagonista, immortalitzat en l’esplèndid retaule del Mestre Nicolau de Credença. Quines prèdiques s’expandirien entre la feligresia? Quines indulgències plenàries es concedirien perquè el nou sant, ganivet en mà i de cara ferrenya, caigués en gràcia fins a l’extrem d’aconseguir que el col·loquessin, de dilluns a dimarts, en un mateix pla, però a l’esquerra de la Santa Patrona? Per seguir endavant amb aquest tema, em cal portar a la palestra un nou personatge; el visitador del bisbat. Un clergue que, quan menys t’ho esperaves, es presentava a la Parròquia d’improvís. La figura del visitador, avui en desús, podria ben bé comparar-se a la d’un inspector de l’estat. Jo me l’imagino des que arribava, observant, preguntant de forma inquisitorial, i al cap d’una bona estona de marejar la perdiu, finalment agafa la ploma i redacta una

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 58

I no falla! A les primeres ratlles de l’escrit, l’historiador sempre hi sol trobar el nom de la parròquia visitada. I és aquí on tenim el desllorigador per seguir el fil de la supremacia en el patronatge sitgetà. Així veiem que; el 1517 i 1522 encara en deien de Santa Tecla, el 1554 i 1562 –potser amb una decisió arbitrària-, de Sant Bartomeu i, finalment, a partir de 1574 –tal vegada per conciliar l’interés polític amb la voluntat popular-, de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Crec que és en aquest punt, quan la marginació ha estat del tot consumada, que ens podem preguntar: i quina de grossa en va fer Santa Tecla perquè se la relegués a un segon terme? És molt possible que si volguéssim resoldre l’enigma amb una enquesta, nou de cada deu ciutadans o nadius o ben integrats, respondrien advocant el famós aiguat de Santa Tecla. I és que la tradició oral no vol saber

dates i passa olímpicament del fet que, el diluvi famós que porta nom de la Santa i que ha passat a les pàgines de la història, succeís el 23 de setemebre de 1874. És clar que, ves a saber si la llegenda oral té un rerefons autèntic molt més reculat i, simplement, el que fa és recordar-nos un temporal més pretèrit del segle XVI perquè, el setembre sempre ha estat un dels mesos més prolífics amb xàfecs d’anomenada. I és que, de no ser així, caldria revisar a l’alça alguna altra hipòtesi, com aquella que atribueix el canvi al bisbat barceloní, en un d’aquells moments de més distançament amb els col·legues de Tarragona. I és que certament, no els devia fer gens de gràcia veure com en un poble de la seva jurisdicció es venerava una santa amb un ADN tan descaradament tarragoní. En definitiva que, es miri com es miri, Santa Tecla gloriosa, amb aiguat o sense, és qui va acabar pagant els plats trencats i, encara avui, segueix acceptant, amb un franc somriure i una gran dosi de misericòrdia, aquell estrafolari canvi que la va portar a ser indefectiblement la nostra co-patrona.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 59

acta de faltes en presència d’un rector penedit que observa l’escena des del fons, amb el cap cot i callant com un mort.

, s o r o m s t n S P a B g A e g

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 60

, s t e r o t s a p de

ballS

ABP

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 61

OFF

Festa Major MARC HILL

L’ETERNA ESPERA Paradoxalment, amb l’entrada de Santa Tecla a la Parròquia, es clou i s’enceta, a la vegada, un llarg camí vital vers la renovació d’uns rituals indefugibles per a moltes ànimes sitgetanes, que, des del seu naixement, han anat acumulant un pòsit festamajorenc personal i intransferible. La Festa Gran de la vila no descansa mai. No entén d’estacions, d’obligacions, ni d’altres costums. Si no, no es podria comprendre com, per exemple, en el decurs de la tardor s’encadenen reunions, cafès i tertúlies de caràcter institucional, amistós i quotidià per tal de convèncer, enredar i valorar, novetats, renovacions i permanències al capdavant de la part organitzativa de la Festa. Per altra banda, en ple hivern, quan la ressaca de les plomes i els lluentons encara cueja,

es comença a posar fil a l’agulla a uns abillaments que han d’arribar puntuals a la transcendental cita. Més tard, l’esclat floral del Corpus i la primera passejada dels Gegants, faran albirar, a la fi, una nova Festa Major.

EL COMPTE ENRERE Des de fa una pila d’anys, cada 23 de juliol a les dues del migdia, un grup de joves -o almenys ho eren quan ho van instituir- mata el cuquet de la impaciència tot anunciant la proximitat de la celebració anhelada amb un element pirotècnic que emula un dels vint-i-un morterets que seran disparats al cap d’un mes. És aleshores quan els assajos dels balls populars s’intensifiquen. Els forasters que, un

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 62

vespre qualsevol, ronden per l’entorn del nostre nucli històric, queden d’allò més desconcertats al topar amb una heterogènia representació de vilatans que vestits de paisà, armats amb un pal llarg del qual hi brollen cintes de colors al capdamunt, o bé amb uns gruixuts garrots pintats, desenvolupen enèrgiques coreografies primitives, acompanyats d’unes tonades indesxifrables, sovint interpretades a pulmó lliure. Realment complicat d’entendre per a alguns, tanmateix indispensable per a aquells que volen que tot surti a la perfecció. D’una revolada ens plantem a la diada de la Mare de Déu d’Agost i el Cap de la Vila esdevé un autèntic mercat i una indispensable àgora de la Festa Major. A les tardes, grans i petits, tots amb la il·lusió d’un infant, adquireixen la nova peça que reforçarà el menut i casolà exèrcit folklòric de plom. A les nits, les més vehements i airades xerrades, d’aquelles que no canvien el món però distreuen, acabaran d’omplir unes jornades relaxants per a molts i autènticament frenètiques per als que han de conviure amb el turisme.

D’uns temps ençà, sota l’atenta mirada d’un públic fidel i entregat, el Sant és exposat de manera solemne. No hi manca mai ni enginy, ni esforç, ni abundància. Aquesta pensada, per una banda, ha aconseguit acostar i potenciar la figura de l’autèntic protagonista de la Festa a un públic potser desconeixedor del seu sentit original i, per l’altra, ha tenyit de joia i felicitat les llars dels qui han tingut l’honor, per un cop a la vida, d’abanderar tot un poble devot de les seves tradicions. Paral·lelament, alguns establiments conviden a colles gralleres amb la finalitat d’acabar de fer bullir l’olla. En aquest tipus d’actes es serveix bona música, molta alegria i raonable controvèrsia, atiada per part dels que pensen que les estridències del tan nostrat instrument no poden començar a alterar l’atmosfera sitgetana fins al dia i l’hora de precepte. Els músics participants, fora de l’estricta formalitat de les diades oficials de feina, gaudeixen d’un assaig final amb públic que es pot considerar, d’alguna manera, com una forma d’acostar la Festa a aquells que, probablement, la passaran darrere d’un mostrador mentre la resta es diverteix. L’avantvigília de Sant Bartomeu, a la plaça de l’Ajuntament, una multitudinària comitiva de quitxalla espera, impacient, les majestuoses figures que durant onze mesos no s’han cansat de dansar gràcies als reproductors de DVD o a altres mitjans tecnològics. L’expectació és màxima i la seva presència no defrauda

LA PRÈVIA

ningú. Quan el sol decau, al Palau la Jove fa del vespre una vetlla especial, i, un cop la canalla és al llit, una corrua esglaonada d’adults va fitxant a les portes de reixa de la casa consistorial, oficialment, amb l’objectiu d’aprovar pentinats i maquillatges, o de confirmar, un cop més, l’autenticitat del Drac. Relativament d’hora, les ovelles van retirant-se cap al corral -tot i que sempre n’hi ha alguna a qui l’eufòria li destarota l’horari i l’endemà li acaba passant factura- enmig d’uns carrers estampats per unes encertades lones que, indubtablement, indiquen la imminència de l’arrancada.

ÉS L’HORA Finalment, arriba el gran dia. Matí de reunions al voltant d’una taula, ja sigui a casa, en un local o al mig del carrer. Abraçades, brindis, càntics i, fins i tot, pregons sui generis. Enmig de tanta despreo-

cupació, de cop i volta, sempre hi ha algú que, atabalat, marxa precipitadament a posar les inxes en remull. Televisió i ràdio testimonien la rellevància de la diada, vestint l’epicentre de la celebració amb el seu desplegament. Aquells que malauradament no hi poden ser físicament ho agrairan. El carrer Sant Francesc és una autèntica passarel·la dels dissenys més actuals, una fantàstica i cívica manera de participació col·lectiva. Uns timbalers entestats a cobrar protagonisme abans d’hora es reivindiquen com a alternativa, mentre uns vells coneguts de l’afició reparteixen generosament alfàbrega a tothom. Un geganter, orgullós, passeja el ram de la geganta, al mateix temps que un Llucifer escorta les respostes que encara fumegen.

LA FESTA Els campaners, els pirotècnics, la cobla... tots es

mantenen en estat d’alerta. La Festa Major reneix i els marrecs més valents entreguen quelcom que ja no necessitaran més: el xumet. Per a ells, aquest moment també suposa una fita cabdal en les seves vides. A partir d’aquí, cadascú començarà a configurar el seu propi trencaclosques per a viure la Festa Major de la manera més intensa possible. Petites decisions que incidiran de ple en el posterior record que hom tindrà d’aquell dia i mig, que l’acompanyarà durant tot un any. Ara, tot passarà molt ràpid. Les embarcacions faran filigranes dins el mar en plena recerca d’un bon lloc per a contemplar el Castell de Focs, mentre les corredisses pels carrers cèntrics esdevindran habituals pocs segons abans de les onze de la nit. Serà revitalitzant el mos que molts efectuaran abans d’encetar la Matinal, on temuda serà la Moixiganga per mor de mantejades inapropiades. En gratificant es convertirà la tornada a casa amb un bon ram de flors al matí de la diada

patronal, i en emotiva la vivència d’aquells que els tocarà trepitjar l’església -potser després d’una bona temporada- amb motiu de l’Ofrena que ha de realitzar el seu ball. Reconfortants seran les cordials converses entre actors i espectadors després de la Sortida d’Ofici, imbuïdes per un estrany estat de que això ja s’acaba, on sempre arrancarà, tard o d’hora, algun esperat toc de gralles. I ben especial serà, mentre el Sant es reclou a casa seva, veure com molts diables titulars cediran la seva posició a altres membres de la colla perquè siguin ells els qui li dediquin el darrer homenatge. Com hem vist aquí, tan sols en una ínfima mostra, la Festa Major es compon de molts petits detalls no reflectits en els llibres, bàsics en la biblioteca de tot bon sitgetà, que són els que realment completen el contingut d’allò que tant ens fa somiar.

a g ` ‘ i l a l

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 66

ball

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 67

, s e n a t i g e d

Vostre gran virtud vos tolat, de Jesucrist mo Bartomeu. Sou de pàtr Goigs cador, en Àsia predica empleu, lo Evangeli pre en llaor de Sant Mateu. No deixà v Citerior Sant on mostràreu camíBartomeu del Cel; el poble la vostra veu. Per l’Ar molt grans obràreu i a sàreu per la fe del Re amb tot lo obrat que t la ciutat principal, d’Ar que a tot el poble tenia igual; però amb vostr prompte es desféu. En dins d’Armènia proa d’ la pell perquè la fe pre rei ingrat que volíeu pe mort seguida dels gent Vostre gran virtud vos feu entre tot l’Apostolat, de Jesucrist molt Amat Apòstol Sant Bartomeu.

Sou de pàtria Galileu i d’oﬁci Pescador, en Àsia predicador lo Cel vos feu per empleu, lo Evangeli predicat, fonc l’escrit per Sant Mateu. No deixà vostre gran zel la Índia Citerior on mostràreu amb fervor a molts el camí del Cel; el poble restà admirat quan oí la vostra veu.

Per l’Armènia Major prodigis molt grans obràreu i allí grans treballs passàreu per la fe del Redemptor; demostrant amb tot lo obrat que teníeu molt de Déu.

En la ciutat principal, d’Armènia, un ídol hi havia que a tot el poble tenia enganyat, amb traça igual; però amb vostra veritat son engany prompte es desféu.

En altre regne passàreu dins d’Armènia proa d’aquell on vos llevaren la pell perquè la fe predicàreu; paga d’altre rei ingrat que volíeu per a Déu. Vostra santa mort seguida dels gentils el Cos fou pres, i al mar submergit després amb caixa de plom vestida; però l’alta Magestat en Ipari eixir-lo feu.

Les relíquies des d’allí a Nàpols són traslladades i a Roma després portades, on temple se’ls erigí; i allí és vostre Cos honrat del modo i forma qu’es veu.

De vostre gran oració que nit i dia tinguéreu quan en est segle estiguéreu teniu ja lo galardó; en el Cel on heu gosat, de Déu sempre hi gosareu.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 68

TORNADA Tant en la glòria podeu, que tot vos és atorgat, de Jesucrist molt Amat Apòstol Sant Bartomeu.

s feu entre tot l’Aposolt Amat Apòstol Sant ria Galileu i d’oﬁci Pesador lo Cel vos feu per edicat, fonc l’escrit per vostre gran zel Índia Poema delala amb fervor a molts el Bandera restà admirat quan oí rmènia Major prodigis allí grans treballs pasdemptor; demostrant teníeu molt de Déu. En rmènia, un ídol hi havia a enganyat, amb traça ra veritat son engany n altre regne passàreu ’aquell on vos llevaren edicàreu; paga d’altre er a Déu. Vostra santa tils el Cos fou pres, i al Cèlia Sànchez-Mústich

Sant Bartomeu, bon patró, al goig ja hi tenim un peu, l’altre és vostre, què en fareu? - Un pas de Festa major!

La silueta li hem teixit sobre domàs d’or i grana, però la bandera, per dins, és també bandera blanca per rendir-nos a l’envit d’una Festa que ja ens guanya:

Diables vinguts del foc cremant rancors i baralles. En comptes de politons, ﬂabiols, trombons i gralles. Gegants tan alts que s’atansen a Bartomeu en persona amb llurs caps que el sant corona mentre somien i dansen. Tancs bescanviats per bastons, processos per processons, recances per il·lusions. Ens rendim, Sant Bartomeu, al goig ja hi tenim un peu, i de l’altre què en fareu? - Festa i més Festa major!

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 69

Dissabte 21 d’agost de 12h a 16h 4 tapes i 4 canyes per 8€ en diferents bars Venda de tiquets als establiments participants i a la parada de la Comissió al Cap de la Vila

Carretilla (Enrotllat de carn i pebrot)

La cresta del Drac (Cresta de tonyina)

Barcelona, 1

Sant Bonaventura, 17

Espurnes (Txanca) Major, 22

La sortida de grallers (Torrada d’escalivada i anxoves) Passeig Vilafranca, 4

Capgròs (Mondonguilla)

El gegant moro (Pinxo moruno)

Jesús, 55-57

Marqués de Montroig, 7-9

Pilar de tres (“Montadito” de patates palla, paté i ou de guatlla)

Els colors dels cercolets (Ensaladilla) Parellades, 9

Marqués de Montroig, 8

A toc de gralla (Broqueta de formatge brie i tomàquet xerri)

Castell de focs (Tempura de verdures) Primer de maig, 19

Passeig de la Ribera, 48

El ceptrot (Banderilla)

Bastons (Xistorra)

Sant Gaudenci, 17

Sant Pau, 3

FESTA MAJOR 2010 PÀG.70

Il·ustració: Pasgrafic

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 71

s t n a g ge a l i v de la

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 72

, s n o t s a b e d ball noies colla

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 73

‘ l altre,

Ser ser tu

la Cartrona i en Pep Capelles : de persona a personatge JOAN DURAN I FERRER President de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

La Festa Major tanca, cada any i sempre com si ho fes per primera i última vegada, multitud de cercles. N’hi ha de tangibles, com l’esforç, dilatat en el temps, de revestir, d’assajar, d’organitzar, de modelar cada aspecte de la Festa perquè les seves semblances s’adiguin a l’amalgama de sentiments que volem que se’ns revelin cada 23 i 24 d’agost. I n’hi ha d’intangibles, d’eteris. Perquè aconseguir que el record, que la història –íntima i alhora dissolta en un torrent de vida compartit-, i que els gestos que delaten la nostra pertinença als noms i a la idea de Sitges, aflorin i cremin per Sant Bartomeu és també el guany que desborda, per amararla de sentit, l’artèria de la nostra idiosincràsia. La nostra personalitat és un un trencadís de caràcters, de pòsits, de pols que els anys i la Festa –i les diverses maneres de viure-la, de fer-la, de vehicular-ne el cabal- han acumulat al fons del mirall on ens mirem per reconèixer-nos. Sense aquesta riquesa intrínseca, immensa, submergida, de la qual en sobresurten els puntals del nostre ritus inequíRetrat de la Cartrona. Sitges, col·lecció particular.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 74

Agustí Ferrer i Pino. “Retrat d’en Pep Capelles”. Oli sobre tela. Sitges, col·lecció particular.

vocament sitgetà, poca plenitud podríem evocar -i abocar- als carrers i a la plaça, als espais íntims o l’atmosfera comuna. Noms, treball, anonimats, idees, melodies; l’esforç i l’amor dins l’ànima de la roba, del cartró, de l’espart, de la cera; o el gest tenaç, la devoció i l’emoció dins l’aire com un perfum latent: tot és imprescindible, i d’aquest tot se’n nodreix el nostre patrimoni. Hi ha infinitud de noms propis que hem gosat transfigurar en algun dels anonimats que esculpeixen – des de la gràcia intrèpida de la inconsciència- el nostre ésser. I l’Agrupació de Balls Populars de Sitges s’ha engrescat, enguany, a desemmascarar-los per tornar-los al protagonisme que, intuïm, tan enyoraven: al del fang i el paper humit, al de la pintura i la dansa, al de la corrua “que constantment el cor afua / i el llagrimall aviat traspua / més d’una perla oriental” de la nostra Festa Major, com escrivia el poeta Soler i Forment(1). I amb el millor dels propòsits, hem endegat el projecte de construcció d’un nou ball de cabeçuts inspirat en sitgetans, en per-

sones que, des d’àmbits ben diversos, han marcat l’anècdota i, alhora, la transcendència de la Festa Major de la nostra vila. Potser és un atreviment, però d’aquí ben pocs dies, el músic Pep Capelles i una excepcional espectadora de la nostra no tan llunyana quotidianitat, La Cartrona, tornaran –com si mai n’haguessin fugit!- a conviure amb picarols i carretilles. Perquè la Festa també és capgirar el curs de la història, embriagar passat i present i, des de la coneixença dels nostres símbols particulars, dibuixar futurs insospitats. Si la Festa Major es nodreix de contrastos –la pólvora amb el nard, els colors sobre el blanc, l’esgotament tibant la corda de l’energia renovada- els dos personatges que hem volgut reviure materialitzen la diversitat de rols davant la tradició que, per oposats o llunyans que semblin, s’atrauen dins el camp magnètic de les 36 hores del nostre folklore. Mentre que un encarna el paper imprescindible del músic popular, l’altre s’abeura en el gaudi d’esperar, des de la vorera o el quarto de reixa, la mirada per-

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 75

duda dels gegants. Qui no serà capaç de trobar el seu matís, la seva parcel·la de vivències, d’entre la gamma de colors que s’estén entre aquestes dues maneres de ser protagonista de la Festa? En Pep Capelles(2), motiu que en Josep Duran i Soldevila portà amb orgull pel fet d’haver viscut, segons sembla, a la capella de Jafre, fou graller, flabiolaire i sacaire sitgetà. D’ell en sabem que nasqué vers l’any 1865 a Olivella i que morí a Sitges l’any 1939. La seva sensibilitat i constància el dugué a tocar d’oïda tots els instruments amb què acompanyà els nostres balls. L’anecdotari ens el situa en unes coordenades que, per als sitgetans, poden fregar la sentor del mite: enfilat, cada estiu, dalt de la teulada de casa seva, al carrer de la Davallada, assajant les tonades populars. Talment dalt d’un olimp senzill, casolà, i amb l’inxa al llavi per enveja de totes les lires dels déus. De quina altra manera, si no, hom pot captar la vena artística d’un pintor com Agustí Ferrer Pino, que el retratà més d’una volta amb oli sobre tela? No sabem si els pòmuls de la Cartrona(3) –la dona de qui en sabem ben poques dades, de les estrictament biogràfiques, a banda que fou germana de l’ínclit Isidoro Cartró- van mai enrojolar-se, sempre per sota el maquillatge, en sentir les notes d’en Pep Capelles. Però podem tergiversar el pas del temps i imaginar que sí. Empolainada amb les millors gales, la Cartrona fou una dona que deixà petja entre els sitgetans. Tanta, que no és gens difícil trobar, encara avui, qui no s’hagi sentit a dir, després de fer córrer amb massa distensió la barra de pintallavis, allò de l’”on vas així pintada? Que no ho veus, que sembles la Cartrona!”. La qui anava als Concerts i seguia amb deliri i emoció tota la Festa Major, cridà l’atenció de la ploma del periodista Josep Maria Espinàs, que li dedicà unes paraules exquisides com a peu d’una fotografia (d’Eugeni Forcano) que ha fet fortuna: “La veritat i la mentida, el somni i la realitat... Hi ha una mena de vibració en l’aire que barreja i confon la pell i el guix pintat, la disfressa i la vida”(4). Quina potencialitat, aquesta atracció de contraris! I tot en un sol cos, talment la metàfora més reveladora de la nostra Festa.

Fotografia de la Cartrona procedent del llibre “Festa Major”, de Josep Maria Espinàs i Eugeni Forcano.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 76

A primer terme, Josep Duran i Soldevila (a) Pep Capelles. Fotografia extreta del llibre “Nosaltres, els grallers” (Col·lecció de Blai Fontanals).

Darrera la seva màscara de pólvores roses o darrera del seu instrument de boix, la Cartrona i en Pep Capelles deurien amagar-hi sensacions massa semblants a les que avui maldem per preservar, transmetre i divulgar per fruir-ne en tot el seu esclat. Des de la senzillesa de les tonades i la rudesa del gest, o des de la sofisticació i els tuls que revesteixen l’infant intrèpid que duem amb nosaltres, els dos nous cabeçuts que l’Agrupació aporta a la imatgeria festiva de Sitges volen tornar a habitar el carrer i les

mirades. Dos cabeçuts que l’artista sitgetà Robi(*) ha construït amb una gràcia insospitada i que frisen per confondre’s entre la gernació. De qui serà, llavors, el bigoti encartonat, el llavi dibuixat, la pestanya de mentida? I de qui, l’afany de recordar, de mirar el món per l’escletxa d’una boca de cartró entreoberta, de voler dansar al límit entre veritat i simulacre? Quina aventura, ser l’altre, ser tu, ser la Festa! Visca el nostre sant Patró i molt bona Festa Major!

(1) Salvador Soler i Forment. “Càntic del Vinyet i altres poemes”. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1977. (2) Segons les referències del llibre “Nosaltres, els grallers”, a cura de Blai Fontanals i Argenter. Escola de Grallers de Sitges. Sitges, 1996. (3) Segons explicà Isidre Pañella i Virella en el Pregó de Festa Major de 2008. (4) Josep Maria Espinàs i Eugeni Forcano. “Festa Major”. Edicions Destino. Barcelona, 1969.

l fang humit modela, al taller d'en Robi, les faccions de la Cartrona

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 77

(*) L’ABPS vol agrair efusivament a Roberto Franco, “Robi”, la seva entrega envers el projecte de construcció dels nous cabeçuts, i felicitar-lo pels excel·lents resultats amb què ha culminat la feina de creació. Gràcies, Robi!

El ball de les Samarretes ANTONI SELLA I MONTSERRAT President de la Societat Recreativa el Retiro

Fa poc més de vint anys, però tampoc massa més, la Festa Major de Sitges començà a viure la introducció d’una pràctica que s’ha convertit en tradició: les samarretes de Festa Major. És difícil dir ara, amb autoritat certa, qui va fer sorgir la iniciativa. Com acostuma a passar en aquests cassos, algú o segurament alguns tingueren una pensada festiva, sense donar-li cap transcendència, però aquesta pensada responia a una necessitat també sentida per altres col·lectius i quallà. A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta del segle passat, participar activament en la Festa Major ja s’havia convertit en un fet difícil,

quan no impossible. El nombre de balls havia quedat ja tancat i calia cercar escletxes per sentir-se, d’alguna o altra manera, membre actiu de la celebració i no, només, un simple espectador. D’altra banda, el nombre de joves amb ganes i possibilitats de viure amb intensitat el 23 i 24 d’agost havia crescut considerablement, no només per mor de la demografia sinó de la millora de la realitat econòmica i social: més estudiants i menys nois i noies treballant en aquella edat en la que ja se surt de l’adolescència i s’encara la primera autonomia personal. Que una colla d’amics, més o menys homogènia, pugui, any rere any, lluir una mateixa samarreta, di-

buixada per a l’ocasió, és una manera de sentir-se partícip de la festa, de prendre-hi part activament. Ha calgut posar-se d’acord –si més no, posar-se d’acord en veure qui se n’encarrega-; ha estat necessari fabricar, cobrar, pagar i repartir. Hi ha, doncs, una certa dinàmica de grup que va sumant, que dóna forma i defineix, que ajuda a crear, en definitiva, una identitat. Des d’una perspectiva antropològica, la festa també serveix per això o, essencialment, aquesta és la seva funció: generar identitat; és a dir, la festa serveix per reforçar els llaços entre les persones que es consideren que formen part d’un grup, d’una col·lectivitat, sigui aquesta una colla d’amics, un poble, una comarca o un país. En els mecanismes que condueixen els sentiments a través del fet festiu hi ha un element que es troba entre els més importants: la repetició. Perquè la festa no deixa de tenir la seva litúrgia i el més important en la litúrgia és, precisament, la repetició. No es tracta només del què sinó del com. No seria el mateix un acte fet en una altra hora o un canvi d’emplaçament. Per això, qualsevol canvi en la festa, ni que sigui per resoldre problemes o intentar millorar, sempre està rodejat per la polèmica. Perquè, en el fons, la legitimació de la festa ve donada pel fet de considerar-la una tradició i una tradició, en teoria, és una cosa tant ancestral que no té data de naixement, encara que res no seria si no hagués nascut. Amb això vull dir que no és tant important el fet que els grups de joves portin samarretes especials per la Festa Major. El que és més important és que la idea hagi quallat, s’hagi estès i popularitzat i perduri en el temps, durant aquests com a mínim vint anys i escaig que ja representen quasi el temps d’una generació.

La Societat Recreativa el Retiro procura, cada any, oferir una exposició vinculada a la Festa Major –enguany, però, en tindrem dues-. La de les samarretes, per la seva constància, ens va semblar una bona iniciativa. La proposta sorgí del grup Setekrit –grup amb estretes vinculacions amb l’entitat. Des de fa vint anys, aquest col·lectiu practica la samarreta de Festa Major. Tenen doncs, l’experiència de les anècdotes i les motivacions per encetar una reflexió col·lectiva sobre aquest fenomen que, amb el pas dels anys, haurà perdut la seva data fundacional –si és que mai es troba amb exactitud- i esdevindrà, si perdura, en una pràctica festiva d’aquelles de tota la vida. Setekrit ha fet un plantejament obert que pretén incloure no només la seva experiència, sinó experiències diverses de grups que han fet de la samarreta de la Festa Major un dels elements imprescindibles per a la seva celebració festiva. I tot el que quedi recollit, s’exposarà al Cafè de l’Art del Retiro durant els dies previs i les setmanes posterior a la celebració de Sant Bartomeu.

Exposició

: 20 ANYS D EL “BALL” DE LES SAMAR RETES

Societat Re creativa el Inauguració Retiro 19 d’agost a les vuit del vespre. La mostra ro man proper 26 d drà oberta ﬁns al e setembre .

, s n o t s a b e ball dcolla vella

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 80

, s e l b a i d e d ball jove colla

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 81

s o s r e v Els Molts dels balls que ve iem dansant en l’estimat cercavila de la nostra Festa Major, entren dins la categoria dels anomenats Balls amb Parlaments . Ens referim als balls de Gitanes, de Cercol ets, de Pastorets i de Diables. Aquests balls es caracteritzen per reunir el ball i la teatra lització. Els balladors es disposen en dues files i van declamant els versos propis de la seva representació, un per un. Entre intervencions versades , irromp la música de l’anomenada passad a, mentre els balladors fan una petit a i senzilla coreografia. Aquesta fa la funció de transició en el temps i l’espai dins la representació. En tots ells hi ha un

person atge c entral diu la r que or èplica ganitz dels ve ballad a la tra rsos d ors. Só ma i e c n a d e Gitane l Gitan ascun dels s , el M o Gros ajoral de les Pastor d els Cer ets , o e colets l Llucif i els er d el Ball de A Sitg Diable es hi h s. a una g balls, i ran tra es rep dició d resent la prim ’aques en ínte era so ts g re s d rtida d de la V e s p e r l é s balls s de igília. E popula ls més són, se r s s el dia eguits ns dub i come te, els versot n v t e ats s satíri rsos d els dia cs que que só b r l e e traten s, n repre l’actua sentat la vila. l s i t a p ti Tot i a er les t ixò, els res col conser l d e i s de ven pa ables s rt dels itgetan Ball de v s e rsos or Diable iginals s i tots Us en del els seu volem s perso fer un natges petit t ast. .

s per Miquel de cada ball -escrit is or ct du ro int os xt Els te Valentí Moncha, Miquel Forns i Ro p se Jo an Jo al, Marz grupació de DVD “30’anys de L’A l de t tre ex an s’h gayS l’any 2008. s”, editat per l’ABP ge Sit de s lar pu Po Balls

... Per a saber-ne més de l’Escola de Quadern número 3 1982. EGS, Festa Major de

Grallers de Sitges.

ers de Sitges. de l’Escola de Grall Quadern número 8 1995. EGS, Santa Tecla de l’encant de la oordinador). Sitges, Vilà i Soler, Jofre (c t de Sitges, 2001. tradició. Ajuntamen

Rocha i Monta né, Lolín. El B all de les Gitan Llibreta, núm. es. Col. La 5. ABPS, 200 4. 30’anys de L’ agrupació de Balls Populars (DVD). ABPS, de Sitges 2008. Duran i Ferrer, Joan. Des de dalt la bóta i la Revista El Fog campana. all, núm. 25. A BPS, Festa Maj 2008. or de

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 82

s e n a t i G e d ll Ba

La Fragata: ta “A mi em diuen la Fraga , pro i sóc sitgetana de llengües i encara que les males tots, c tin asseguren que els te... fec de jo no tinc pas cap s. gro lt que sigui xic o mo mica, Els dits faig córrer una , rró po m’agrada molt el lo ral ba amb el Moreno em . no si tant si convé com I totes aquestes coses . faig amb mesura i raó deien s tic Sóc allò que els an s”. tuó “el terme mig vir

“Per balla r el Ball d e Gitanes els dansa , ires es dis tr ibueixen en dues fi leres de q uatre gita nes cada u na, deixan ta espai bas tant ample l mig un . A un cap se situa l’E staquirot a mb el pal i a l’altre, el Gitano G ros, que comença la represe ntació am un parlam b ent versif icat i donant gràc ies En els parl a Sant Bartomeu. aments, c ada gitana explica el pas de la seva vida en forma , de vers sa tíric, i el g tano gros ili respon. Quan aca ben els pa rlaments, l’estaquiro es presen t ta i ofereix el pal a les gitanes pe rquè com enci el ba en si.” ll (...) “Els parla ments qu e declam s’ajusten a als aplega ts per Salvador Pic as i torn, guard Fíguls que, al seu en forces similituds amb els recollits per Joan Amades e l 1925”

El Gitano Gros: ca, “Si vols animar-te, ma , na pe i oblidar la teva ball, entra amb nosaltres al a. en i salta, balla i rem I si no trobes consol, !” no ets gitana de mena

Gràcia

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 83

Ball de Diables

“El recitat del Ball de Diables fou aplegat pe Francesc de P. l mestre d’esco Huguet i Mayne la r, a les darrerie Aquesta lletra s del segle XIX recull, amb una . certa sornegue entre el bé i el m ria, l’etern dual al, representats isme , l’un, per dos cè Sant Miquel i l’À lics personatge ngel i, l’altre, pe s, r deu diables, ca contra d’un de dascun d’ells en ls manaments de la llei de Déu, al Llucifer en acab s quals encoratja ar els seus resp ectius recitats en tot moment , i a qui fa cost la Diablessa. En at ric Albiñana i G l’autor d’un nou uijarro fou, el 19 recitat del ball, 27, conservant, am trama.” b tot, una anàlog a (...) “Els parlaments de la patuleia diablera han re zats i actualm stat desnatural ent són substit ituïts, any rere an carregades d’un y, per unes rimes a progressiva intenció satíric tres temes d’ac a al·lusives a d’ tualitat, particul alarment local.” Joan Josep Roc ha

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 84

mingo

Llucifer: presents aquí, “Companys meus juro com a Capità r diví que contra el pode haurà. hi la guerra sempre erta ob Ja que tinc la lluita ment, di ar b vull combatre am ta i si tots vivim aler potent!” vencerem l’Omni

Sant Miquel: alvada!, “Diablessa vil i m la ruïna, que així sembres na i contra la llei divi renada. nf se de nt vas lluita s cavernes Fins el fons de le fern, més terribles de l’in nes sofriràs penes eter etern!” i cremaràs al foc

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 85

Ball de Cercolets Cercolet se gon: “Àngel meu , ja sóc aquí per beure u n raig de vi. Tot ballant i tot conten to aquí m’hi pre sento, amb tots aq uest compa nys, aquests que s’esperen aq uí drets, hem vingut per a ballar, Sant Bartom eu ens guia rà per fer el Ba ll de Cercole ts.” Àngel: “Cristians o bedients, jo us dic am b reverència , per complir la penitència , perquè tots sigueu aten ts, aquests són els meus inte nts: per major g lòria de Déu farem el ball en favor seu , amb conten to i alegria en farem fe liç la vida. Gloriós San t Bartomeu que és patró d’aquesta v ila.”

erprelets l’int o c r e C e anys “El Ball d ts entre 7 i 12 i un fan ten 8 in cèrcols, ls e n rte repreque po tit que e p s é m l i du altre de e l’Ànge d r e p a p e que senta el rsonatg e p l E . a as or és u n a e sp emptad t l a M l un e Majoral, encarna l e p t a una nt represe ue porta q t fe i t re home d .” vermella la il u q for ls ver(...) reciten e s e t n e och, “Actualm asildo Vivó i P rC els Ce sos que r ballat e v a ’h d ajoral després fet de M collí r e v a h colets i ’anys, re aa pila d n u t ublic n a r du que es p 3 de i a t e r ib en una ll uadern número lQ Sitges.” ren en e allers de r G e d l’Escola orns Miquel F

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 86

snts del Ball de Pa “Els nou compone sor st badà i set pa torets -Majoral, Ra e qu a amb temàtic reciten versos la en e ls pastors, qu evoca la vida de t pre han simbolitza nostra cultura sem rs.” les classes popula (...) es s’han conservat du “A la nostra vila b am ll os d’aquest ba versions dels vers co re la més antiga, parlaments: una, , tra al d’ Picas, i una llida per Salvador rà po e va ser contem més moderna, qu s als més important or nia a un dels Maj en , la vi ll a la nostra que va tenir el ba ora.” M Jaume Fontfria i Valentí Mongay

s t e r o t s a P e d ll a B

Majoral: “Per tenir -lo amb g ran cuida cada qua do l el seu ra mat, per tenir-l o ben tan cat sense cap agravi ni enfado, molt aleg re de con tar-hi ja que a S itges vole u anar i que tant voleu gos ar de Sant B artomeu Gloriós! D’aquest ball se’n d iu pastors tindrem b , on dia pe r anar-hi, i també p er a gosa r-hi. Gloriós S ant Barto m eu que de Sit ges n’és p atró!

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 87

Rabadà: “Venturo sa i de pri mera és la festa d’aquest any La gentad a forastera . va cada a ny fent-se més gran Com que . el nostre Patró San tot ho po t t de part de Déu per això s ant Barto meu i la Verge de tindran se l Vinyet mpre uns pastorets protegits com ange lets.”

e d e v o j a l l co s r e l l e cast itges de s

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 88

, s n o t s a b e ball d colla jove

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 90

xSABER-NE+ Textos, imatges i sons de la Festa Major

Sitges la Festa. Sardanes Cobla Sant Jordi Amics de la Sardana de Sitges Audiovisuals de Sarrià, 1998.

Col·lecció quaderns de l'Escola de Grallers de Sitges. A cura de Blai Fontanals i Argenter.

Sitjazz, la festa 2004 Sitjazzband, 2004.

Balls danses dialogades o teatre de plaça. Quadern nº 1 Escola de Grallers de Sitges, 1980.

Mojigangas, moixiganga i altres ... Quadern nº 2 Escola de Grallers de Sitges, 1981.

Cercolets, pastorets i altres ... Quadern nº 3 Escola de Grallers de Sitges, 1982.

Els Entremesos: 1a part: Bestiaris Quadern nº 4 Escola de Grallers de Sitges, 1983.

Col·lecció La LLibreta de l’Agrupació de Balls Populars.

Arrels i somnis Tretze poemes, sis autors La LLibreta nº1 Diversos autors

Agrupació de Balls Populars, 2003.

Festa Major de Sitges Els grallers de Sitges

El Ball de Cintes 1982-2007

Comissió de Festa Major i Santa Tecla Ajuntament de Sitges, 2000.

La LLibreta nº2 Colla de Cintes de Sitges Agrupació de Balls Populars, 2007.

Foc i diables Quadern nº 5 Escola de Grallers de Sitges, 1985.

Balls d'espases i bastons Quadern nº 6 i 7

La-hia i Fa-luch 25 anys dels gegants moros La LLibreta nº4 Miquel Marzal i Ortiz Agrupació de Balls Populars, 2004.

Escola de Grallers de Sitges, 1986-1987.

Ball de cintes, gitanes i panderos Quadern nº 8 Escola de Grallers de Sitges, 1995.

Ball de Gitanes La LLibreta nº5 Lolín Rocha i Montané Agrupació de Balls Populars, 2004.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 92

Gralles i Castells Escola de grallers de Sitges Audiovisuals de Sarrià, 1995.

Sitges. L’encant de la tradició

Santa Tecla: Vaivens de la Festa Major petita de Sitges

Nosaltres, els grallers

La Moixiganga de Sitges

Diversos autors. Coordinació Jofre Vilà

Miquel Forns i Fusté Grup d’Estudis Sitgetans, 2004.

Blai Fontanals i Argenter Escola de Grallers de Sitges, 1996.

Èric Roqueta i Capilla Grup d’Estudis Sitgetans, 2004.

Departament de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament de Sitges, 2001.

Festa Major Sitges Vocabulari de Festa Major

Solsticis. L’Eco de Sitges i

Fogall

Josep Maria Espinàs Eugeni Forcano

Agustí Albors i Soler Diversos autors

Jofre Vilà Soler, 1989

Ediciones Destino, 1969.

Grup d’Estudis Sitgetans, 2006

Revista de Cultura Popular, Agrupació de Balls Populars de Sitges, 1992-...

Actes oﬁcials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges

La fàbrica d’il·lusions Jove de Sitges (1993-2008)

La Xermada

Miquel Forns i Fusté

Jordi Dólera i Santi Terraza

Grup d’Estudis Sitgetans, 1999.

Colla Jove de Castellers de Sitges, 2008.

Els Gegants moros: primers 20 anys des de la recuperació (1979-1999)

La Festa Major de Sitges

Lluis Labarta, autor del disseny dels Gegants de Sitges

Miquel Marzal Ortiz

Joan Josep Rocha i Serra

Isabel Coll i Mirabent

30’anys de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

Agrupació de Balls Populars, 1999.

Grup d’Estudis Sitgetans, 1997.

Grup d’Estudis Sitgetans

ABPS, 2008.

150 anys. Ball de diables de Sitges Catàleg de l’exposició amb el mateix nom

Ajuntament de Sitges, Regidoria de Cultura, 2003.

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 93

Revista Municipal de Cultura. Sitges. Ajuntament de Sitges, 1995-...

DVD

JE SÚ S

INICI

FINAL

PROCESSÓ CÍVICA

ALEGRE I FESTIVA MATINAL

PROCESSÓ EN HONOR A SANT BARTOMEU

PLÀNOL DE LES PROCESSONS FESTA MAJOR 2010 PÀG. 94

LA FESTA MAJOR

Grallers Escola de Grallers de Sitges Colla Marcets Grallers Maricel Grallers La Sitja

Sacs de Gemecs Colla Xavier Bayer Colla Simó Busquets Colla A Prendre Vent

Banda i Cobles Agrupació Musical Suburband Cobla Maricel Cobla Juvenívola de Sabadell Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Comissió de Festa Major i Santa Tecla President Francesc Rosell i Moltó

Vocals

Àlex Ferret de Querol i Haynes Aroa Llorens i Pellicer Francesc Núñez i Agudo Joana Fort i Baixeras Mònica Gallardo i Montornés Oriol Julià i Carbonell Rafa Morillas i Varón Xavier Nin i Muñoz

rret

Agrupació de Balls Populars de Sitges Amics de la Sardana de Sitges Ateneu Popular de Sitges Casino Prado Suburense Colla Jove de Castellers de Sitges Consorci del Patrimoni de Sitges Plataforma Xató Actiu Societat Recreativa El Retiro Gremi d’Hosteleria de Sitges Campaners de la Parròquia Cèlia Sànchez-Mústich Josep Delgado Josep M. Fort Esteve Ferre Lluís Artigas Caves Freixenet Casa Ametller Vivers S. Llopis Red Bull i tots aquells que d’una o altra manera han contribuït a fer la festa més gran i millor.

Gegants de la Vila Gegants Americanos Gegants Moros Cabeçuts Ball de Diables, Colla Vella El Drac Ball de Diables, Colla Jove L’Àliga Ball de Diables de Sitges, Colla de l’ABPS Ball de Bastons, Colla Jove Ball de Bastons, Colla Noies Ball de Gitanes , BT Ball de Bastons, Colla Mitjana Ball de Bastons, Colla Vella Ball de Cercolets, ABPS Ball de Pastorets, l’ABPS Ball de Panderetes, ABPS Ball de Cintes, ABPS Ball de Gitanes, ABPS La Moixiganga, ABPS

Balls i imatgeria

Castells Colla Jove de Castellers de Sitges Colla Jove dels Xiquets de Valls Minyons de Terrassa

EL PROGRAMA Edita

Correccions

Fotograﬁes

Ajuntament de Sitges i Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Josep M. Fort

Associació Cultural Finestra Oberta Àlex Ferret de Querol Andreu Noguero Arxiu Municipal de Sitges Edu Sentís Enric Massó Josep Maria Alegre Lambert Gràcia Carles Montserrat Francesc Barnés Jesús Rodríguez Jordi Piqué José Cabello Marc Piqué Marga Domingo Marta Artigas Ricard Gassó

Textos del programa Disseny del Programa Edu Sentis i Viki Gallardo –Pasgràﬁc-

Autora del cartell Pilar Mena

Beli Artigas Lluís Curtiada Marc Hill Blai Fontanals Laura Gomez Ill Joan Duran Toni Sella Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Impressió del programa Editorial MIC

PVP: 2€ Punts de Venda: Papereria Sanahuja. Avinguda Camí Capellans, 20 | La botiga de la Bel. Carrer Sant Josep, 36 | Boutique de la Premsa. Carrer de les Parellades, 44 Llibreria - Quiosc Jornet. Carrer Major, 6 | El Quiosc de l'Alba. Carrer Angel Vidal, 33 | Quiosc Universal. Passeig Vilafranca, 9 | Papereria Llapis. Camí de la Fita, 19 Quiosc del Mercat Municipal. Avinguda Artur Carbonell, 27 | Oﬁcina de Turisme. Plaça Eduard Maristany, 2

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 95