CSH #4 - GREENBELT HOUSE

CSH #4 Ralph rapson

2

PAU GARROFÉ MONTOLIU

GUILLEM HERNÁNDEZ CAMARASA

SOMIaVEM QUE EL DISSENY MODERN O CONTEMPORANI REVOLUCIONARIA I CANVIARIA LA NOSTRE MANERA DE VIURE I D’ENTENDRE LA SOCIETAT [1] Ralph raPson (1998) 3

CSH#4: GREENBELT HOUSE

LA INNOVACIO APLICADA RALPH RAPSON PAG 8

ARQUITECTE RALPH RAPSON PAG 12

PAG 20

INTRODUCCIO 24 CAMI A LA GREENBELT 28 pLANTA 30 planta des de l’activitat 32 ALCATS 34 ESTRUCTURA 38 SECCIONS 40 GEOMETRIA 44 CIRCULACIONS 50 VISUALS 51 CLIMA 52 PAG 24

ANNEX

RAPSON inc

REVOLUCIO MATERIAL 65 NOTES 66 FOTOGRAFIA 66

PAG 58

PAG 64

bIBLIOGRAFIA PAG 68

5

A RALPH RAPSON

RALPH RAPSON 8 1. Un jove Ralph Rapson al 1942.

2. D’esquerra a dreta: Rapson, Eero Saarinen i el company d’habitació de Rapson, Fred James. Treballant a l’estudi de Saarinen.

Rapson va començar la seva educació formal en arquitectura al principi dels anys trenta a la Universitat de Michigan en un moment on la majoria d’escoles d’arquitectura es basaven en les teories racionalistes de l’École de Beaux-Arts. A Michigan per això, es van oferir uns dels primers cursos en les idees i ideals de l’arquitectura moderna als que Rapson va respondre entusiàsticament.

Un cop graduat, va rebre una beca de dos anys per estudiar a Cranbook Academy of Art, una prestigiosa escola dirigia pel finlandès Eliel Saarinen. Durant la seva estada, es va exposar a totes les tendències modernes, no només arquitectòniques, sinó de pintura, fotografia, disseny gràfic, disseny tèxtil i de treball del metall.

Un altre dels seus referents formatiu va ser l’artista Hongarès László Moholy-Nagy. Una figura crucial de la Bauhaus alemanya que va emigrar a Amèrica l’any 1937 a on va fundar i dirigir la Nova Bauhaus a Chicago.

Rapson es va moure a Chicago al principi dels anys quaranta per convertir-se en professor sota Moholy-Nagy. Tant a Cranbook com a Chicago, Rapson va experimentar amb noves tecnologies i materials, dissenyant habitatges tèxtils o semienterrats o cases prefabricades fàcilment muntables en temps de guerra. Les seves idees es regeixen per la nova època, noves possibilitats, noves maneres de crear l’habitatge bàsic i els espais de treball.

Durant el final de la Depressió i els anys de la postguerra, amb la construcció completament parada, Rapson va participar en concursos, sovint acompanyat d’Eero Saarinen, fill d’Eliel Saarinen. Tot i ser concursos que no es construirien va aconseguir reconeixement i atenció que el portarien a l’encàrrec d’Enteza per participar en l’innovador programa de les Case Study Houses.

A part dels seus dissenys arquitectònics, en els primers anys de la seva carrera, va aplicar el seu talent i conviccions modernes a la creació d’un grup d’elements domèstics: làmpades, joies, roba, plats, coberts i especialment, mobles. Va produir centenars de dissenys, incloent-hi la línia pròpia per H.G Knoll als anys quaranta. Més endavant, el 1950 va obrir amb la seva dona una botiga pròpia al centre de Boston, Rapson-Inc., on vendria els seus mobles i els d’altres dissenyadors Americans i Europeus que respectava.

RALPH RAPSON

Ralph Rapson va néixer a Alma Michigan als Estats Units, el principi de la seva vida va ser marcat pel que podria semblar un gran hàndicap per un arquitecte, l’amputació de la part inferior del seu braç dret. Amb només una mà, el dibuix es va convertir ràpidament en la manera més eficient de comunicar les seves idees i d’això en va derivar la seva impecable tècnica.

9

B LA INNOVACIO APLICADA

LA INNOVACIO APLICADA

3. Anunci exaltant el nou estàndar de viure. Asegurant que no n’hi havia cap altre millor que l’Americà.

fig 4.1

4. Primers prototitps de la Dymaxion House projectada per Buckmister Fuller.

12 6. Grans forns de la metalúrgica del moment de la indústria bèl·lica. Posteriorment adaptats a la construcció.

5. Thomas Edison al costat de la maqueta d’una Casa de Formigó, el sistema que havia ideat.

“Al mig dels camps de blat estan les unitats d’enginyeria més eficients per fer una petita casa prefabricada de producció en sèrie.”

[2]

La Revolució industrial i la posterior industrialització de les primeres potències propicien un profund canvi en la metodologia de la construcció. La indústria que ara pot garantir una producció d’una qualitat molt superior i una definició precisa dels detalls constructius, es consolida centrant gran part del procés en el taller per poder ser posteriorment acabat a l’obra.

Uns dels primers exemples de la nova obra és el Crystal Palace que amassa una superfície de 65.000 m² sota els materials més innovadors. Un espai diàfan on la llum circula lliurement amb una continuïtat total entre l’interior i l’exterior estretament vinculat als processos industrials. La tecnologia en la construcció de l’edifici aborda des dels nous materials (acer, vidre i fusta) com l’organització (amb un sistema de fabricació en sèrie amb un temps reduït).

Als EUA comencen a aparèixer sistemes de construcció prefabricats.

Amb el “Ballon frame” com a precursor i després de la investigació feta durant la primera guerra Mundial, la indústria experimenta amb nous materials i apareixen les primeres propostes aplicades al món de la construcció. N’és un exemple la casa de formigó de Thomas Edison, amb la que a través d’un sistema de motlles, creats amb precisió en un taller, pretenia aixecar tota l’estructura amb un sistema de bombeig de formigó en el seu interior. El projecte, però, fracassa perquè no pot garantir

la continuïtat del formigó. Una altra de les figures més destacades en el món de la prefabricació va ser Buckminster Fuller que investiga sobre una manera de construir en massa a partir de bidons cilíndrics d’acer corrugat galvanitzat (comercialitzats originalment pel conreu), projectant així la Dymaxion House.

La Dymaxion House pretén ser un refugi per a situacions d’emergència amb la possibilitat de ser transportada on calgués. La companyia Dymaxion té la recerca de nous materials i de l’eficàcia d’aquests molt present. Proposa fer servir alumini col·locat en una planta circular per resistir millor la inèrcia del vent. L’estructura funciona amb tracció com esforç principal, reduint la secció d’acer que era un bé escàs.

Similarment, Butler Manufacturing tambe planteja models que poguessin ser transportats a diferents punts de la guerra. Per exemple, el Quonset Hut (1942) és una seqüència de pòrtics metàl·lics coberts amb xapa ondulada que podien ser desplaçats mitjançant un automòbil.

Un cop acabada la II Guerra Mundial i després de la victòria, EUA es troba amb una gran demanda d’habitatge. Els subministres per a la guerra, han suposat un gran augment de la indústria, gran part d’aquesta ubicada a la costa oest dels EUA, fet que fa créixer, remarcablement respecte al país, l’economia i un 40% més la població.

LA INNOVACIO APLICADA

Buckmister Fuller

13

LA INNOVACIO APLICADA

7. Un treballador tallant una xapa d’acer amb l’ajuda de la maquinària però mantenint l’artesania.

8. Màquinaria pesada conformant l’acer en peces preparades per aplicar a la construcció.

14

10. Férula de Fusta, 1943.

Unes de les primeres proves d’elements construits amb fusta plegada a mans de Charles i Ray Eames.

9. Obrers d’un fàbrica de contraxapat treballant les diferents capes que constitueixen el material final.

“L’acer no és un material que es pugui posar o treure. És una forma de vida.”

[3]

Pierre Koenig

Fusta

Partint del “Ballon Frame”, uns nous mètodes i productes aplicats a l’hora de construir els bombarders, van fer possible unes dimensions y formes que no s’havien imaginat. Apareix la fusta laminada i el contraxapat, amb resistències elevades gràcies al descobriment de nous adhesius i resines. El tauler de fusta va ser un dels materials més demanats a causa de les restriccions de l’acer.

La possibilitat d’aconseguir unes formes més lliures va conduir a l’experimentació de mobiliari per part dels arquitectes. Totes les classes de la societat es podien dotar de modernitat gràcies a una tècnica aplicada a un material estàndard.

Acer El descobriment d’un metall noble (1940) just entrant en període de guerra, va fer que la indústria bèl·lica l’absorbís i l’investigués profundament. Gràcies a noves tècniques com la fosa o la soldadura en arc, deixant de banda a altres com els reblons, es pogué augmentar la seva resistència. Aquests estudis portaven a nous materials i als perfils laminats amb seccions constants.

L’acer s’havia convertit en el material de batalla, donant la victòria al país. Gran part de l’economia estava centrada en aquest material, que després de la guerra s’aplicaria a les accions quotidianes, en la construcció o en material domèstic. L’aparició de perfils metàl·lics, xapes plegades, elements tubulars... van respondre al reclam dels arquitectes.

LA INNOVACIO APLICADA

Les indústries es van reconvertir-se després de la guerra aprofitant l’èxit de la investigació bèl·lic a la que moltes s’havien vist lligades. Van aplicar el coneixement, entre altres, a la construcció per mantenir l’activitat econòmica. Això va comportar una reformulació profunda de l’habitatge donant pas a grans arquitectes per la nova adaptació de la forma de vida que es convertiria ràpidament en el símbol del progrés i de l’hegemonia dels EUA després de la guerra.

15

LA INNOVACIO APLICADA

11. Gran extensió de matèria prima preparada per la seva manipulació.

12. Treballador de la companyia Reynolds Aluminium CO inspeccionant una xapa d’alumini durant el procés

16

14. Anunci de Formica que mostra els avantatges del plàstic que desenvolupaven per l’àmbit domèstic.

13. Catàleg de Formica sobre l’aplicació del plàstic en revestiments de mobiliari.

PlAStic

Les empreses Kawneer o Reynolds Aluminium CO destinades a l’aviació, s’adapten a la construcció amb poca complexitat i comencen a desenvolupar materials per acabats de façana, fusteries d’alumini i paper d’alumini per envolcalls de tabac i metall.

Materials per l’ús dels soldats com el Saran (dels primers polivinils) col·locat a les plantilles de les botes dels soldats, ofereixen confort tèrmic, impermeabilitat, resistència i lleugeresa. D’aquí neix el poliestirè extrudit.

Beech Aircraft una indústria destinada a la construcció de bombarders amb alumini, contacta amb Buckmister Fuller per remodelar la “Dymaxion House” passant a ser la “Wichita House”. Viure en una casa entesa com un objecte els va portar el fracàs. Posteriorment contacten amb Consolidated Vultee Aircraft Co, les dues empreses tenen experiència amb panells Sandwich per aviació, que amb una fàcil adaptació projecten un prototip d’habitatge. Una activitat d’escala major per adaptar a les seves grans infraestructures. Tot i això el fracàs es repeteix per culpa de la falta de vendes.

American Cynamid i Formica fan un pas per readaptar la melamina de les hèlixs d’avions, dels recobriments de naus, cascs... a revestiments domèstics o estris de cuina.

El Polimetilmetacrilat (Plexiglas) passa del transport militar a tancaments i mampares. Un material lleuger, amb una resistència 10 vegades major que el vidre i amb poca conductivitat tèrmica i acústica. Altres materials com el niló, el polièster, el polietilè o les fibres acríliques seran aplicats en camps de la indústria tèxtil.

LA INNOVACIO APLICADA

ALUMINI

17

C ARQUITECTE

RALPH RAPSON

Owens-Illinois Glass Block 1939

ABC House, 1945

PREFABRICACIÓ MODULACIÓ COMPRESSIÓ DELS SERVEIS PRIVACITAT

Ecuador Legislative Palace 1944

arquitecte ralph rapson

Cave House 1938

20

SEMI-ENTERRADA ENERGIA ESTRUCTURA

Storefront of Tomorrow 1939 INTERSECCIÓ DE PLANS GEOMETRIA

PREFABRICACIÓ MODULACIÓ MANERA DE VIURE ABC COMPRESSIÓ DE SERVEIS VISTES

ESTRUCTURA MODULACIÓ

CSH #4, Wall House 1945 ESTRUCTURA TECNOLÒGIC

Hageberg House 1938

Fabric House 1939

SEMI-ENTERRADA ENERGIA ESTRUCTURA

CONSTRUCCIÓ TÈXTIL MODULACIÓ TECNÒLOGIC UNIÓ MECÀNICA

Dymaxion House 1940

Lopez House 1944

PREFABRICACIÓ MODULACIÓ TECNÒLOGIC UNIÓ MECÀNICA

GRANS FINESTRALS PATI INTERIOR AMPLITUD VISTES

15. Conjunt d’esbossos de Rapson sobre diversos projectes i competecions ens els anys previs a dissenyar la Greenbelt House.

Estructura La innovació en els elements estructurals i la nova concepció dels mateixos. Estructures també lleugeres que sovint presenten unions mecàniques per ser construïts i desmuntats amb rapidesa. Comença a plantejar estructures metàl·liques.

EstratEgia PasSiva Ús d’un seguit d'estratègies, com el soterrament o l’hivernacle com a eines de regulació tèrmica i d’aprofitament d’energia

ModulaciO i PrefabricaciO La creació de quadrícules per adoptar les mides de la indústria, amb especial consideració per elements prefabricats fàcilment acoblables.

Materialitat La utilització dels nous materials descoberts per la indústria així com materials existents però no fet servir sovint en la construcció. El material entès també com a eina d’expressió individual.

Espais Intermitjos

Privacitat

Espais que desdibuixen els límits entre exterior i interior, en parcel·les urbanes tancant-se en si mateixos generant l’exterior dins dels límits de l’habitatge.

S’estableixen diferents graus de permeabilitat i intensitat de relacions entre les estances reconfigurant els espais privats i en la majoria de casos

Vistes

Manera de viure

Relacionat amb els espais intermitjos i els graus de privacitat les vistes es controlen per generar les relacions a l’interior i a través dels patis i obertures amb l’exterior.

La nova arquitectura va acompanyada de noves maneres de viure, amb propostes que organitzen la planta tradicional.

arquitecte ralph rapson

TeCNICA ARQUITECToNICA

21 relacions

D CSH#4:

GREENBELT HOUSE

csh #4 geenbelt house

16. Vista del pavelló amb les estances de relació com la cuina, el menjador i la sala d’estar.

24 17. Vista exterior de la maqueta anmb els dos pavellons laterals, el “greenbelt” i l’extensió per l’aparcament.

“Que l’edifici de la postguerra pogués arrencar allà a on ho havia deixat abans, és una cosa en què francament no creiem” [4]

El 1945 John Entenza, l’editor de la revista Arts and Architecture va emprendre el programa de les Case Study Houses. Amb ell, buscava aplicar innovacions tecnològiques i els principis de l’arquitectura moderna a la construcció de cases tipus que havien de servir per abastar la creixent demanda pel boom d’habitatge de la postguerra. Etenza va demanar a un grup d’arquitectes, entre ells Ralph Rapson, que dissenyessin una d’aquestes Case Study, a on aplicarien el punts del programa que havia elaborat. Havien de ser cases experimentals, econòmiques i amb la possibilitat de ser produïdes en massa.

La intenció d’Entenza era que un cop les restriccions de la guerra fossin aixecades, totes les cases que havien provat es podrien començar a construir en massa. Esperava que el públic es veiès atret, pràcticament i estètica, a la noció de viure en aquestes cases en lloc de conformar-se amb les cases tradicionals.

El programa de les Case Study es convertiria en l’esforç de recerca i desenvolupament més visible i innovador a l’Amèrica de la postguerra.

Durant anys, les competicions havien substituit la construcció real. Els arquitectes tenien ganes de començar de nou, aplicar la seva tècnica per dissenyar cases per famílies de classe mitjana amb fills. Al llarg dels següents vint-i-un anys, el programa s’estendria dels nou dissenys originals a trenta-sis, la majoria dels quals construïts.

Entenza havia seguit de prop la carrera de Rapson. Havia publicat prèviament altres obres seves com la Fabric i la Cave House i les competicions que havia guanyat. Amb trenta-un anys es convertia en l'arquitecte més jove de participar en el programa, a més de ser l'únic no Californià, juntament amb Saarinen.

La proposta de Rapson va ser anomenada formalment com a “Case Study House No.4”, ell però l’anomenava “Greenbelt House”. Les primeres tres entregues del programa Case Study s’havien situat en parcel·les aïllades a prop de la costa, Rapson però va especificar que la Greenbelt estaria en un entorn urbà i que la repetició de la mateixa pogués crear barris sencers relacionant-se amb el teixit urbà existent.

“M’exposaré a la mercè del teu judici pràctic. Tot aquest encàrrec s’ha de dur a terme sense espantar or dessangrar els arquitectes fins a la mort amb compromisos. No obstant això, si podem establir una terra ferma on tots puguem caminar amb seguretat, aquest primer programa es convertirà, com espero que faci, en el tret de sortida d’un pla general que ens permetrà, en el futur, fer el que bonament ens plagui.”

John Entenza a Ralph Rapson

csh #4 geenbelt house

John Entenza

25

csh #4 geenbelt house

18. Vista de maqueta del menjador i la cuina.

26 19. Vista de maqueta de part del “Greenbelt� i les habitacions

“Portar la natura - no plantada en zones petites i aïllades, sinó a una gran escala que li faci justícia Finalment, s’aconsegueix la planta oberta i la integració completa d’interior i exterior.”

[5]

Ralph Rapson

Els seus dibuixos per la Greenbelt House no només afegien un toc pintoresc sinó que evocaven a l’actitud de la societat del moment, quan els americans de classe mitjana auguraven la tranquilitat que vindria amb la vida de post-guerra. Veient el disseny quaranta anys després Rapson reflexionava que sovint pensava que era un arquitecte perquè li agradava dibuixar gent. Les activitats tant dintre com fora de l’edifici li semblaven més importants que els propis edificis. De fet, els seus vius dibuixos i mobles amb formes orgànics completaven esquelet rectilíni de l’arquitectura. La impressió general de la casa era d’un que podia acollir còmodament totes les activitats diàries d’una família.

csh #4 geenbelt house

Tal com es va publicar, els dissenys de Rapson estaven animats amb perspectives que incloïen els habitants de la casa, els seus mobles i les activitats diàries. Una vista aèria ensenya una dona agafant la roba de l’armari del dormitori principal. Una vista des del terra ensenya una mare supervisant des de la cuina el seu infant jugant en el Greenbelt.

Una vista posterior mostra un adolescent llegint a la terrassa exterior mentre la seva mare cuida el jardí. L’aparcament es mostra com la casa del cotxe de la família. La que més reflectia la actitud trencadora i provocativa de Rapson però es la prespectiva on un helicòpter sobrevola la casa, capturant la fascinació del moment per el futur del transport aèri.

El marit que pilota l’ helicòpter l’inclina per poder saludar la seva dona que està ocupada estenent la roba.

20. Vista exterior amb el “greenbelt” destacat

27

csh #4 geenbelt house

un cami cap a la greenbelt

28

ESPAIS INTERMITJOS ESTRUCTURA URBAnitzacio

mANERA DE VIURE PRIVACITAT MODULaciO PREFABRICACIO

ESTRUCTURA VISTES URBANITZACIO

ESTRUCTURA ESPAIS INTERMITJOS MATERIALS

ESPAIS INTERMITJOS MANERA DE VIURE PRIVACITAT

ESPAIS INTERMITJOS MANERA DE VIURE PRIVACITAT

ESPAIS INTERMITJOS MANERA DE VIURE PRIVACITAT vISTES ESTRATEGIA PASSIVA URBANITZACIO ESTRUCTURA MODULACIO PREFABRICACIO

21. Conjunt d’esbossos i estudis previs per l’obtenció del resultat final de Rapson.

csh #4 geenbelt house

ESPAIS INTERMITJOS ESTRATEGIA PASSIVA MATERIALS PRIVACITAT

29

csh #4 geenbelt house

pLANTA La casa de uns 1800 peus quadrats (o uns 170 metres quadrats) consistia en dos pavellons connectats per el green belt (cinturó verd, d’aquí el nom de la casa), una zona que buscava crear un parc a l’interior, cobert per un teulat translúcid. La solució venia d’un profund estudi del pati interior en relació amb les estances de la habitatge, un estudi que ja havia començat amb el pati de la López House i havia reprès per aquest projecte.

El greenbelt es podria utilitzar de diferents maneres, era adaptable a les necessitats de la família que hagués d’habitar la casa, amb més o menys natura, l’arquitecte deia que podria arribar a incloure una piscina. Portant la natura dins la llar, Rapson creia que evitava els desavantatges d’una parcel·la urbana, generant vistes i creant relacions dins de la pròpia parcel·la.

A l’interior tots els espais s’organitzaven entorn del Greenbelt, eren flexibles amb parets plegables que podien obrir completament la planta o crear racons més privats a les habitacions si així es desitjava. La cuina també quedava compartimentada, amb amples transparències però entesa com una caixa dins la planta.

El Greenbelt es veia extès a través de les terraces exteriors, connectat interior i exterior i esborrant el llindar entre l’un i l’altre.

30

C

f

csh #4 geenbelt house

B

31

A PEUS

0

METRES

0

2

5 1

10 2

D

25 5

10

e

csh #4 geenbelt house

la planta des de l’activitat

32

Rapson estableix un taulell de joc principal. En ell hi col·loca els espais de la casa amb caràcters diferents a causa del seu ús. D’aquesta manera apareix una jerarquia d’espais que trenquen la continuïtat d’una retícula estricta.

Ordenats dels més tancats als oberts hi trobem primer de tot els lavabo, que es poden identificar com caixes dins la Greenbelt House. A continuació hi ha un seguit d’espais tancats, però que permeten certa flexibilitat d’obertura. Aquests es reconeixen a les habitacions i a la cuina. Una subestructura permet que l’espai s’obri o es transformin en elements aïllats respectant la intimitat de l’usuari. En un tercer esglaó apareixen tots aquells que presenten una relació i continuïtat amb l’espai verd. Generalment són espais de relació com la sala d’estar, el menjador, zones de joc. Es prolonguen cap a l’exterior amb forma de terrasses, estenedor o els espais d’arribada com l’aparcament. Alguns dels marges de la retícula són projectats amb certa ambigüitat, així doncs no acaben d’agafar alguna part del programa en específic.

Per tal de representar els conceptes comentats, unes prespectives col·locades entorn de la planta mostren l’ús de l’espai tal com se l’imaginava l’arquitecte. Des del espai més privatiu de l’habitació pincipal, passant per els espais d’estar interior i finalment els espais exteriors. Una planta entesa necessesàriament a través de l’activitat.

GRAUS DE CONTENCIÓ DE L’ESPAI ALT

MITJÀ BAIX

NO CONTIGUT

1

9

7

4’ 3” 8

Mòdul derivat de la planxa de cemesto 4” + 4’ 3” subestructura 8 de fusta 3/8’

2

1

6

5 6

9

3

3 7

5

8

4

csh #4 geenbelt house

2

8

33

6

7 4

csh #4 geenbelt house

ALCAT A

34

Material La construcció en sèrie portava a la repetició d’una unitat de material i generava una modulació específica, establint una amplada estàndard de 4 peus o múltiple d’aquesta. Les dimensions dels materials emprats (Cemesto, la fusta laminada, suro, fusta de Sequoia) portaven la batuta de la construcció.

Materials com el cemesto o la fusta de Sequoia també són utilitzats per Charles & Ray Eames entre altres. Materials hidròfugs i amb una resistència adequada per estar en contacte a l’exterior.

csh #4 geenbelt house

ALCAT c

35 ModulacIO El ritme marcat per una retícula constant estableix un ordre en planta, el qual organitza un espai en vers a l’estructura d’aquest. Es genera una primera base de joc, que no es fa evident fins que arriba al pla vertical. En ell la direcció vertical és la que permet la continuïtat de la pauta establerta en planta quan aquesta gira cap a l’altre pla d’actuació. Aquesta direcció agafa força sobre l’horitzontal establint així una jerarquia en l’alçat.

PEUS METRES

0 1 2

0

5

1

10

2

15

20

5

csh #4 geenbelt house

ALCAT b

36

Rigor La primera base establerta (la retícula) pot ser un element estricte amb una pauta a seguir. Aquesta s’ha de controlar, ja que si no serà ella qui dirigeixi l’arquitectura amb un caràcter dictatorial, donant fruit a un resultat rígid i pobre.

csh #4 geenbelt house

ALCAT d

37 Flexibilitat Rapson trenca aquesta rigidesa amb una façana flexible, estava modulada per acollir una combinació intercanviable de panells de vidre (fixe o practicable), panells de fusta de Secuoya, Cemesto o suro. Va idear tal sistema perquè creia que la casa tipus prefabricada no permetia molta flexibilitat a l’hora de satisfer els gustos del client. Rapson volia que alguns dels panells de Cemesto estiguessin pintants de colors vius.

PEUS METRES

0 1 2

0

5

1

10

2

15

20

5

csh #4 geenbelt house

estructura

38

Rapson planteja des del primer moment una estructura que podia ser tant de fusta com metàl·lica. Tenint en compte el context històric amb el metall estictrament limitat a la guerra, Rapson mirava cap al futur dissenyant una casa amb estructura metàl·lica. Més enllà del material, tampoc es disposava de gran maquinària per moure els elements pesats. Tal com es veu en l’esquema, el doblatge de la secció hagués estat una hipotètica decisió enlloc de incrementar-la per que pogués ser carragat per els obrers sense problema L’estructura consisteix en quatre pòrtics portants unidireccionals principals separats de la subestructura de tancament. La subestructura serveix com a arriostrament de la principal, amb unes costelles que connecten ambdues.

Aquestes costelles apareixen amagades entre elements del programa de la casa, com dins dels armaris. Apareixen només en aquests casos no quan el pilar queda a la vista. En els dos plantejaments estructurals, l’extensa subestructura es projecta de fusta degut a l’escassetat i el preu de l’acer de l’època.

L’arriostrament també es dona a la part superior amb una biga perimetral lligant els pòrtics entre ells, passant d’elements separats a un sistema.

Els eixos de l’estructura estan lligats amb la modulació de la planta, estan col·locats cada tres mòduls, deixant-ne un de lliure a cada extrem. En l’altre sentit esta col·locats cada quatre mòduls, però desplaçats mig mòdul respecte la quadrícula.

csh #4 geenbelt house 39

eXPLOTACIO DE L’ESTRUCTURA

DETALL DE cOSTELLA

csh #4 geenbelt house

ESTRUCTURA METAl·LICA

40

csh #4 geenbelt house

ESTRUCTURA DE FUSTA

41

SECCIO E

PEUS

0

METRES

0

1

1 4

2

1 2

4

1

5

2

csh #4 geenbelt house

ESTRUCTURA METAl·LICA

42

csh #4 geenbelt house

ESTRUCTURA DE FUSTA

43

SECCIO F

PEUS

0

METRES

0

1

1 4

2

1 2

4

1

5

2

gEOMETRIA φ 13:21

φ 5:8

csh #4 geenbelt house

φ ˩2

44

φ ˩2

φ 5:8

φ 13:21

PROPORCIO AURIA

PROPORCIO QUADRATS

PROPORCIO A/A+1

PROPORCIO A/A+2

La planta presenta diversos rectangles amb proporcions aures, els mòduls de la planta principal més els de la terrassa lateral exterior mantenen una proporció de 13:21. En aquesta proporció s’exclou l’aparcament de l’espai de vivenda, entenent els dos elements apart. Altres espais exteriors també segueixen una proporció 5:8. El propi Greenbelt també està format per dos rectangles amb proporcions aures.

El quadrat principal que s’identifica es el que engloba la planta i la terrassa lateral i la zona exterior frontal, de nou excloent l’aparcament. Els espais envoltat aquest quadrat principal també s’articulen a través de un sistema de quadrats.

La proporció d’aquests rectangles es troba en l’espai de l’estenedor però es repeteix en la definició d’altres espais també exteriors.

La proporció a/a+2 és la que segueix la Greenbelt però es repeteix en altre parts de la planta com a l’entrada de l’espai verd a l’extrem de la casa.

Altres espais exteriors especialment a la part de l’entrada segueixen les proporcions.

proporcio a/a+1

csh #4 geenbelt house

a /a+2

45

46

csh #4 geenbelt house

csh #4 geenbelt house

C

C

φ 5:8

φ ˩2

C

C+D

D

C

C+D

φ 5:8

csh #4 geenbelt house

C+D

C

φ ˩2

csh #4 geenbelt house

φ 13:21

φ 13:21

proporcio auria B

B

B

B

B

B

B

B

A

A

A

A

A

B

A

quadrada

47

48

csh #4 geenbelt house

49

csh #4 geenbelt house

csh #4 geenbelt house

cIRCULACIONS

9:oo - 12:oo h

50 12:00 - 20:oo h

20:00 - 24:00 h

vISUALS

+0.90

csh #4 geenbelt house

+0,4

51

> 1.60

csh #4 geenbelt house

Clima

52

Climàticament, el Green Belt a través de l’efecte hivernacle podia regular la temperatura interior amb unes lamel·les ajustables que filtrarien més o menys radiació segons convingués. A l’hivern les lamel·les obertes deixarien passar els rajos solars afavorint l’obtenció d’inèrcia tèrmica i escalfant la casa. A l’estiu les lamel·les bloquejarien el sol, aturant la radiació. Les ventilacions creuades superiors generarien el corrent necessari per refrescar la llar i renovar l’aire mantenint un ambient fresc i salubre.

Tot i ser un clima predominantment càlid, Rapson afegia un terra radiant, ja fos a través d’aire calent en un paviment de rajoles o aigua calenta en una llosa de formigó, i una llar de foc. La presència d’un element fred com la terra dels jardins interiors també influeix en la temperatura general de la casa, però el terra radiant i la radiació solar serien suficients per contrarestar-ho.

estiu

En l’àmbit constructiu Rapson planteja l’ús de planxes amb aïllament incorporat tant en façana com en teulat, un aïllament poc comparable als estàndards d’avui, però que ja auguraven una preocupació pel confort tèrmic en el disseny de la llar i l’ús de materials.

En general es pot dir que Rapson a escala climàtica no estava molt lluny del disseny de les cases passives contemporànies, amb la creixent preocupació per l’eficiència energètica.

hivern

53

planta climatica

csh #4 geenbelt house

csh #4 geenbelt house

urbanitzacio

54

El boom d’habitatge després de la guerra va portar a l’aparició de grans extensions suburbanes residencials, amb una moguda massiva de població en aquestes noves organitzacions durant les dècades dels 50 i 60. Rapson que ja veia l’auge d’aquest model, va considerar des de l’inici la Greenbelt havia de poder configurar-se en un barri.

A escala organitzativa i tal com es veu en el primer esquema, la col·locació dels pavellons és paral·lela a la del carrer a diferència dels espais suburbans que es plantejaven. Vers al carrer Rapson aixeca grans murs de pedra, tancant la parcel·la cap a l’espai interior. En la proposta feta, cada tira d’habitatge està desplaçada una parcel·la respecte de la següent creant un zig-zag com a carrer amb un espai que es va dilatant i contraient.

Les cases s’agrupen en dos amb simetria ajuntat l’accés rodat i els camins dels aparcaments a les entrades de cada habitatge. Aquest espai, que per doble simetria acaben compartint quatre habitatges, es pot convertir en un espai de relació més públic, deixant el jardí posterior a l’àmbit més privatiu amb més distància entre les unitats.

En el plànol de la dreta es llegeixen clarament dos ordres, mentre l’espai exterior presenta una regularitat i rigor característic de sistema organitzatiu, els espais interiors són adaptables a la voluntat dels veïns, estenent els conceptes de la Casa Greenbelt a una escala de barri.

55

csh #4 geenbelt house

E RAPSON INC.

57

“El mobiliari de Rapson te personalitat, una qualitat que s’ha de mantenir i no perdre, fins i tot al mes petit detall” [6]

RAPSON INC.

Walter Baermann, director de disseny a H.G. Knoll Associates.

58

El punt fort estava a utilitzar la innovacio “Veritablement... maximitzar l’us per lliura de material”. [7] Ralph Rapson

RAPSON INC.

Rapson va caure fascinat amb el disseny de mobiliari des dels dies a Cranbook (l’acadèmia d’arts). Allí omplia una llibreta darrere d’altra d’esbossos i es passava hores amb Harry Bertoia, Charles Eames i Eero Saarinen sobre la gran varietat de materials i tècniques de fabricació. Una amiga de l’acadèmia, Florence Schust, esposa de Hans Knoll, va portar els seus esbossos del paper a la fàbrica. Els dissenys van captar l’atenció de Knoll començant el que seria una llarga col·laboració amb H.G. Knoll Associates.

Ralph Rapson observa dos fets de l’època. D’una banda la forma del moble ha de seguir la seva funció, responent estrictamet a la necessitat de suport del cos humà. Un humà que adopta diferents postures i es troba en una època canviant. D’altra banda, el mobiliari ha de considerar les possibilitats dels nous materials (metalls, fusta, teles, plàstics) i s’han de dissenyar d’acord amb els processos de fabricació (corbats, modelats o laminats) Ralph va proposar-hi a la seva dona, Mary Dolan, començar un negoci tot just després de casar-se. Va veure l’oportunitat, ja que a l’àrea no hi havia negocis que contemplessin una gran varietat de mobiliari, teles o altres estris de la llar dissenyats per arquitectes. Va obrir una botiga per ensenyar i vendre aquests productes i a la vegada mantenir l’esperit de Hans Knoll. Va establir la seva pròpia marca com RAPSON-INC.

59 22. Interior de Rapson Inc. ca. 1950, amb la Rapson Rapid Rocker a la cantonada inderior esquerra

RAPSON INC.

MOBILIARI CATALOGAT

60

Metall Knoll va convidar a Rapson i a altres com Charles Eames, Eero Saarinen, Joe Johanson a fer un projecte que consistia en dissenyar el material necessari per viure. Knoll contacta amb Kellet AirCraft, General Bronze i Virginia Lincon, per la producció i per veure l’adaptació d’aquesta indústria bèl·lica a la vida quotidiana. La fusta era el material predominant, però Knoll va quedar captivat després de la proposta d’alumini de part de Kellet. Rapson va tirar endavant, ja que la seva filosofia es basava en entendre de diferents maneres el mobiliari i no fixar els materials. Tot i això aquesta empresa va tancar i Knoll va presentar la proposta a General Bronze, Virginia Lincon i Mongomery Ward. Aquest va ser el punt de partida de la investigació i disseny del gran llegat de mobiliari metàl·lic, especialment alumini. La maquinària necessària no era cara, però la necessitat d’una tècnica especialitzada va fer tirar enrere les indústries fent que els dissenys no es materialitzessin.

Teixits Eliel Saarinen (professor de Cranbook) creia que els alumnes havien d’estar exposats a gran varietat de disciplines com ara: la costura, treballs metàl·lics, fotografia, pintura, escultura... Rapson es va centrar en l’arquitectura, però també hi havia altres branques que el tenien intrigat com ara la costura. En un exercici, va projectar, al costat d’un altre estudiant, David Runnels, la Fabric House. Una proposta que junt consistia

23. Diverses escenes i esbossos del mobiliari dissenyats per Ralph Rapson

d’una estructura lleugera metàl·lica i unes parets i coberta de tela aïllant tèrmica. A Rapson li ineresava la flexibilitat que tenia amb gran capacitat per adaptar-se al comfortablament al humà. Alguns dels models eren solament entapissats, i d’altres tenien acabats amb tires de tela generant creus o bandes. El material permetia una gran varietat d’acabats.

Fusta La línia de mobiliari va ser produïda en massa en indústries petites perquè tingués un preu assequible per la classe baixa i alta. En el cas de Rapson Knoll Rocker i en altres, estaven compostos per una peça de fusta ondulada, però les restriccions tecnològiques de la guerra limitaven el procés de manipulació de la fusta a una dimensió màxima de 18 polsades de llarg. Això implicava que Knoll no podia aprofitar els dissenys de Rapson per això la majoria dels balancins de l’autor contenen peces de fusta laminades amb caràcter de voladís.

Chair of Tomorrow El model més icònic format per una fusta corbada i amb un recobriment de cuir no utilitzat amb normalitat, ja que si no hagués sigut un acabat ortodox per l’època d’innovació. Rapson presenta diferents punts de vista de com habitar aquesta peça, amb l’objectiu que fos una proposta còmoda i atrevida. Tot i la gran quantitat de prespectives que ensyaven com s’habitaria la peça no es va arribar a produir mai.

Chair of tomorrow

Fusta plegada Teixit

Rapson Knoll Rocker 1942

En un principi era un diseny de fusta plegada però acabant sent fusta laminada a consequencia de les retriccions. Recolzadors de fusta laminada amb caràcter de voladís.

Anuncis de Bloomingdale i Knoll

Rapson Rockers

Rapson Rockers

Estudis corporals

Metal Line 1944

Metal Line 1944

Metal Line 1944

Fusta plegada Fusta Laminada

Metall Fusta plegada Fusta Laminada

Metal Line 1944

Metall

Equipament per viure 1944

Metall Teixits

RAPSON INC.

Fusta plegada

61

RAPSON INC.

24. Cada Nadal Rapson dissenyava un bolletí especial de Rapson Inc que s’obria per revelar una dotzena o més de cartes dels productes de la botiga.

62

63

RAPSON INC.

F annex

64

Suro, Tablex, Plastic, Fibra de vidre La transferència tecnològica i material va canviar tota mena d’acabat domèstic. Materials com el taplex, el suro, la melamina o la fibra de vidre eren els acabats de tota classe de mobiliari o superfícies interiors.

annex

26. Bolletí infromatiudel material Cemesto de l’empresa Celotex

Textil, metall i prefabricaciO Durant el temps a Cranbook Rapson realitza un exercici que li obrirà les portes a la prefabricació, al material tèxtil i metàl·lic. El projecte de la Fabric House analitzava la una estructura metàl·lica que sostenia l’envoltant tèxtil amb qualitat d’aïllament tèrmic. Aquest fet, feia separar els serveis dels tancaments, convertir-los en peces independents que es podien concebre com a elements prefabricats com és un moble.

27. Detalls constructius de la fabric house, d’estructura metàl·lica i unions mecàniques. També del bloc modular de servievs entès com a element independent.

annex

Sequoia Amb l’abundant ús de fusta, va aparèixer la Sequoia. Aquesta amb una gran resistència i hidròfuga permetia l’ús com acabat exterior.

Era usada popularment per arquitectes com Frank Lloyd Wright o Charles i Ray Eames.

25. Bolletí infromatiudel material Cemesto de l’empresa Celotex

revolucio material

CemestoÇ Les noves qualitats dels materials van fer que s’estandarditzessin a l’arquitectura. El Cemesto, produït per Celotex, era innovador a causa de la qualitat d’aïllament tèrmic i impermeabilitat. Estava compost per uns acabats de ciment-asbestos amb una làmina impermeable que contenien unes fibres tèrmiques a l’interior. Aquest material venia modulat amb panells que podien ser pintats de 4x4 peus o 4x12 peus amb uns gruixos d’1 fins a 2 polsades.

28. Mobles modulars detallats amb cotes.

65

NOTES

INDEX

1. Ralph Rapson el 1998 reflexionant l’època del disseny de la Greenbelt.

Alamy. (1960). Anunci de Formica dels anys 60 [Fotografia]. The Guardian. https://www.theguardian.com/artanddesign/gallery/2013/jan/17/formica-century-old-laminate-in-pictures. 14

2. Buckmister Fuller sobre l’eficiència del món agrícola i de com les tècniques poden trasnpirar a l’arquitectura.

3. Pierre Koening sobre com al innovació anava més enllà del material en si, entenia que en derivava una nova manera de viure.

4. Extret de les cartes que s’intercanviaven John Entenza i Ralph Rapson.

66

5. Extret de les cartes que s’intercanviaven John Entenza i Ralph Rapson.

6. Walter Baermann, director de disseny a H.G. Knoll Associates sobre el mobiliari de Ralph Rapson.

7. Ralph Rapson sobre la seva política respecte la importància de l’aprofitament del material en el disseny de mobles. Indispensable per aconseguir el resultat adequat a preus assequibles.

Astoria Plywood CO. (n.d.). [Fotografia]. Daily Astorian. https:// www.dailyastorian.com/opinion/ columns/mill-pond-rose-fromashes-of-the-astoria-plywood-coop/article_c3444e47-35d5-54778828-f0b68b4c0599.html. 9 Bourke-White, M. (1937). World’s highest standard of living, 1937 [Fotografia]. Art Institute Chicago. https://www.artic.edu/articles/467/worlds-highest-standard-of-living. 3

Craze, H. (1945, September).

Vistes de maqueta de la Greenbelt House [Fotografies]. A Arts and Architecture september issue (1945) (John Entenza ed., pp.

34–38). 16, 17, 18, 19, 20

Eames Fpundation. (n.d.). Cemesto insulating wall units [Fotografia]. Eames Foundation. https:// eamesfoundation.org/news/thematerials-of-the-eames-house/25

Eames Office. (1943). Leg splint [Fotografia]. Eames Official Site. https://www.eamesoffice.com/ the-work/leg-splint/. 10 Extrusió d’alumini. (n.d.). [Fotografia]. Wikipedia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27alumini. 11

Fabricació de peces metàl·liques amb eines de tall d’alta velocitat. (n.d.). [Fotografia]. Picryl. https://picryl.com/media/ aluminum-reynolds-metal-company-louisville-kentucky-fabrication-of-air-craft. 7 Formica. (1950). 1950’s PEERLESS CHROME Taula i Cadires de Formica [Fotografia]. Formica. https://www.ebay.com/ itm/1950s-PEERLESS-CHROME-Formica-Dinette-Table-Chairs-Trade-Card-Mo. 13

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.(1942). [Un jove Ralph Rapson]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., pp.

14-15). 1 Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Rapson, Saarinen i James treballant]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern

Design (Afton Historical Society Press ed., pp. 20-21). 2

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Conjunt d’esbossos de Rapson sobre diversos projectes i competecions ens els anys previs a dissenyar la Greenbelt House. ]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., pp. 23-35). 15

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Conjunt d’esbossos i estudis previs per l’obtenció del resultat final de Rapson].

A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., pp. 36-40). 21

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Interior de Rapson Inc. ca. 1950, amb la Rapson Rapid Rocker a la cantonada inderior esquerra]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., pp. 36-40). 22 Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Diverses escenes i esbossos del mobiliari dissenyats per Ralph Rapson]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society

annex

annex

notes i fotografia

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Bolletins especials de Nadal de Rapson Inc amb les recomenacions i novetats].

A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., pp. 36-40). 24 Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Detall constructius Fabric House]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., p. 17). 26

Hession, J. K., Rapson, R., & Wright, B. N.. (n.d.). [Detall de mobles modulars acotats]. A Ralph Rapson: Sixty Years of Modern Design (Afton Historical Society Press ed., p. 93). 27 Historical Society of Baltimore County. (1957). Bethlehem Steel Co., Sparrows Point planta Districte 15 160’ [Fotografia]. Digital Maryland. https://collections. digitalmaryland.org/digital/collection/mdbs/id/149/. 8 Permanent Collection. (1945).

Richard Buckminster Fuller, Dymaxion House, dissenyada el 1920, construïda el 1945 [Fotografia]. Permanent Collection. ht-

tps://permanentcollection.com/ blogs/volume-one-2016-collecting-collections/dymaxion-house 4 The Federal Architect Magazine.

(1938). Fire and mositure resistan walls Celotex Cemesto [Fotogafia]. InspectApedia. https:// inspectapedia.com/hazmat/Celotex-CemestO-Board.php. 26 The Eliza Blast Furnaces at J&L, Hazelwood, 1950s. (1950). [Fotografia]. Pittsburgh Magazine. https://www.pittsburghmagazine. com/view-pittsburgh-its-peoplefrom-the-1850s-through-today/.

6 Thomas Edison demostrant una maqueta de la concrete house.

(1910). [Fotografia]. Xemlacuoi. https://xemlacuoi.com/ few-people-know-that-thomasedison-was-the-inventor-of-theprocess-of-building-a-precastconcrete-house/. 5

United States. Office of War Information. Overseas Picture Division. Washington Division.

(1944). Aluminum. Reynolds Metal Company, Louisville, Kentucky.

Estirat de una planxa d’alumini després de un tractament a alta temperatura [Fotografia]. Pi-

cryl. https://picryl.com/media/ aluminum-reynolds-metal-company-louisville-kentucky-flattening-sheet-aluminum-680838 12

annex

Press ed., pp. 36-40). 23

67

G BIBLIOGRAFIA

68

Palomares Pacheco, M. (2018). Publicidad en la arquitectura de la casa de posguerra: Ralph Rapson y la Greenbelt House. Treball de Final de Grau - Universidad de Valladolid.

Hernández García-Forte, F. (n.d.). El legado de Arts & Architecture: CASE STUDY HOUSES. Treball de Final de GrauUPV.

Páez González, R. (2011). Programa CASE STUDY HOUSES, un sistema tecnològic acord al progrés de la construcció. Cas de transferència tecnològica de la indústria en la construcció d’habitatges. Treball Final de Màster - UPC.

Arts & Architecture. (1945).

Declaració. The case study house program.

bibliogafia

Cid Izquierdo, E. M. (n.d.). CASE STUDY HOUSES. Transformación del espacio doméstico.

Treball de Final de Grau - UPM.

69

Shulman, J., Smith, E. A. T., & Gössel, P. (n.d.). CASE STUDY HOUSES. The complete CSH program 1945-1966 (pàg 54-61). Tashen.

Arts & Architecture (Ed.). (1945). Proposal for case study house 4, Ralph Rapson designer. Arts & Architectures septembre 1945.

Díez Martínez, D. (2012). El programa CASE STUDY HOUSE: Industria, propaganda y vivienda. Treball Universitat de Sevilla.

King Hession, J., Rapson, R., & Wright, B. N. (n.d.). Ralph Rapson, Sixty years of modern design. AHSP.

SOVINT PENSO QUE SOC UN ARQUITECTE PERQUE M’AGRADA DIBUIXAR PERSONES, TANT L’ACTIVITAT INTERIOR COM L’EXTERIOR SON MES IMPORTANTS PER MI QUE EL PROPI EDIFICI.

70

RALPH RAPSON