EX 02
Elena Soler Martínez COMENTARI / DEBAT
Marta Palencia Payá
wconstrucció i instal·lacions IV
Paula Espinosa Camarena
març 2022
MANERAS DE VIVIR
DISENO PARA TODOS
01
TEMATICA
A veces no somos conscientes de cómo el diseño marca la diferencia en nuestro día a día.
Solemos relacionar la arquitectura y el diseño al bienestar de unos pocos cuando en realidad nos afecta a todos, incluso a unos más que a otros.
Este documental nos muestra cómo en la actualidad muchos arquitectos y diseñadores buscan conseguir en sus proyectos esta inclusividad.
que nos topamos en nuestro día día sin darnos cuenta, y cómo la discapacidad no está en las personas sino en la arquitectura y que está en manos de diseñadores y arAdemás nos habla de cómo quitectos cambiar esta “forma solucionar diferentes barre- de hacer”. ras arquitectónicas con la
Nos muestra como colectivos como Boa Mistura rompen barreras invisibles que dividen y separan barrios y comunidades asilándolas entre si y como mediante el diseño colaborativo alteran el paisaje urbano reivindicando al vecindario para que este se sienta orgulloso.
ejemplos de proyectos de Boa Mistura
02
CONCEPTES PRINCIPALS
El documental ens presenta 4 maneres diferents d’integrar el disseny en l’arquitectura. Totes tenen un objectiu en comú, detectar necessitats i proposar solucions per poder millorar la vida de les persones.
El disseny com a eina per transformar el carrer
Boa Mistura, es un equip multidisciplinari amb arrels en el “grafitti” que neix a finals del 2001. Entenen el seu treball com una eina per transformar el carrer i crear vincles amb les persones. Senten una responsabilitat amb la ciutat i el temps que vivim. El seu equip esta format per un arquitecte, dos graduats en belles arts i especialitzats en disseny i un il·lustrador i publicista. Boa Mistura treballa tant amb el color com amb les paraules, es donen compte que una paraula pot marcar molt mes a les persones que tan sols amb una imatge. Desenvolupen la seva obra a l’espai públic amb l’objectiu de transformar el carrer, crear vincles entre les persones i plasmar missatges positius en diferents llengües i cultures. S’integren dins el paisatge i les formes de les ciutats per a que el seu missatge impacti.
proyecto máscaras de la tirana
A
B
El disseny com a eina d’innovació PMMT es un estudi d’arquitectes basat en la suma de talent i idees. El resultat es tracta d’una xarxa d’idees amb un valor afegit únic. Cada projecte es treballa de forma col·lectiva i això fa que la creativitat i la innovació estiguin assegurades. Es compromet amb la innovació a traves de la investigació, parant atenció a la salut i el benestar de les persones. Fan servir el disseny i l’arquitectura com a eina per a solucionar les necessitats de les persones buscant sempre la màxima funcionalitat, eficiència i bellesa.
Tenen com a valors principals; l’experiència de l’usuari, treballen per a fer un mon millor, la innovació, el talent, l’honestedat, i l’adaptabilitat al canvi. Identifiquen diferents tipus d’espais on la circulació o habitabilitat de tots el col·lectius de persones no sigui possible, i re-dissenyen un espai el mes adaptat per a tothom. Posen la mirada especialment en els espais d’àmbit sanitari, però això no exclou que la resta estiguin ben dissenyat o construïts.
edifici hispitalari polivalent - huav lleida
ampliació clínica creu blanca
C
El disseny com a eina feminista
Zaida Muxí és una arquitecta especialitzada en urbanisme i reconeguda per la seva experiència en qüestions d’espai i gènere. Estudia i transforma les ciutats en espais mes segurs i còmodes on poder estar-hi a qualsevol hora. L’urbanisme amb perspectiva de gènere busca parlar, pensar, observar, analitzar, planificar, projectar i mantenir les ciutats per a les dones, però no de manera exclusiva ni excloent.
L’aplicació de la perspectiva de gènere a les ciutats no resulta en una o unes formes determinades recognoscible a priori, com tampoc en unes actuacions necessàriament de gran impacte. Per això, moltes vegades resulten actuacions que semblen invisibles però que en l’ús quotidià de la ciutat es tornen imprescindibles per a la qualitat de vida i l’autonomia de les dones.
Arrel de preguntar i enquestar a diferents dones, l’arquitecta es dona compte que hi ha molts carrers de les ciutats que depenent de la il·luminació que tingui de nit, lo estret que sigui, etc. Les dones intenten evitar passar per allà, ja que no se senten segures. La Zaida identifica aquest problema i a través del disseny i l’arquitectura, transforma aquells espais que no s’utilitzen.
Vive en Barcelona y nació en Buenos Aires, arquitecta por la FADU-UBA en 1988 y doctora arquitecta por la Universidad de Sevilla en 2002; profesora del Departamento de urbanismo y ordenación del territorio de ETSAB-UPC. Entre 2015 y 2019 ha sido Directora de urbanismo, vivienda, medioambiente, ecología urbana, espacio público, vía pública y civismo de Santa Coloma de Gramenet. Especialista en arquitectura y urbanismo con perspectiva de género y feminista. Autora de entre otros: La arquitectura de la ciudad global (Gustavo Gili, 2004) Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos (Gustavo Gili, 2011) y Mujeres, casas y ciudades. Más allá del umbral (DPR-barcelona, 2018)
El disseny col·laboratiu
D
Es presenten dos projectes que fan servir aquesta eina. El disseny col·laboratiu en ajuda a estar en contacte amb l’usuari i ens facilita la creació d’un espai o producte adaptat a les seves necessitats. Gràcies al disseny col·laboratiu s’obté un resultat diferenciador, afegint-li personalitat i fent aquella peça única. Es pot realitzar aquest procés de diferents formes, pots dissenyar a partir d’unes pautes que has parlat anteriorment amb un grup d’usuaris on t’exposen les seves necessitats, o per altra banda, pots fer partícip a l’usuari i que junt amb el dissenyador faci la peça final adaptant així cada pas i modificació necessària.
USUARI = NECESSITATS
RESULTAT FINAL L’USUARI PARTICIPA EN LA IDEA
L’USUARI PARTICIPA EN EL DESENVOLUPAMENT
Kigali Chair Project
A partir de materials reciclats comencen a dissenyar cadires de rodes adaptades a cada usuari. Es tracta d’un dels projectes creats a partir del disseny col·laboratiu. Neix a Ruanda, per causa de les guerres es donen compte que es necessiten cadires de rodes per a un numero bastantgran de persones. Organitzen tallers en els quals es mostren a les persones com construir les cadires de rodes amb els recursos locals disponibles i mitjançant un sistema de construcció senzill que es pugui adaptar a qualsevol necessitat.
E
03
OPINIÓ CRÍTICA
En general estem molt en acord amb els diferents aspectes que es tracten en el documental. Creiem que per tal de que el disseny funcioni sempre cal que vagi de la mà de l’usuari. Tal i com es parla en el vídeo, l’usuari pot participar en molts moments diferents del disseny; en la primera fase de recerca i observació, en el desenvolupament de la peça o bé en l’activació d’aquesta peça, en algun moment o bé en tots l’usuari pot intervenir, i creiem que és de màxima importància que això passi per tal de que s’aconsegueixi un bon disseny. Per altra banda ens sembla molt interessant que utilitzant aquest tipus de disseny col·laboratiu; aquest que com hem comentat te en compte els usuaris i les seves necessitats puguin sortir propostes tan diverses i de moltes modalitats diferents o de moltes d’elles alhora. En sí el vídeo ha sabut mostrar una petita part d’aquesta diversitat, i poder explicar diversos exemples on es te en compte les necssitats dee l’usuari, i acaben sorgint resultats molt diferents; on un tindrà millors acabats, l’altre utilitzarà materials reciclats, però tots tenen en comú que escolten a l’usuari.