Guia de seguiment by Cristina Puig

Núm. 2 · Novembre 2010

RECOLZAMENT INSTITUCIONAL

www.barcelonaworldrace.org/BARCELONAWORLDRACE 2010-11

www.barcelonaworldrace.org

2010 ·2 011

novembre 2010 2010-20 11

sumari

editorial

3 4

ELS JOVES AMB LA BARCELONA WORLD RACE Pere Alcober President de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona

la regata

31/12/2010: PRÒXIMA SORTIDA! Ana Vico Consorci El Far ELS MILLORS MOMENTS DE LA 1a EDICIÓ ELS EQUIPS I ELS SEUS PROTAGONISTES

zona jove

VIURE LA REGATA DE BEN A PROP

dossier central 25.000 MILLES AL VOLTANT DEL MÓN Cristina Puig Consorci El Far

navegació

L’OPEN 60 PAS A PAS Cristina Puig Consorci El Far

VELES D’ÚLTIMA GENERACIÓ Joan Subirats, Quantum Sails Design Group i Jaume Guàrdia Consorci El Far

ÚLTIMA TECNOLOGIA PER AL SEGUIMENT EN DIRECTE Carolina Sanarau Consorci El Far

planeta aigua

ZONA JOVE els joves s’apunten a la regata

ELS BOSCOS DEL FONS DEL MAR Enric Cahner i Xavier Seglar Escola del Mar Centre d’Estudis Marins de Badalona

ELS VALORS EDUCATIUS DE LA VELA OCEÀNICA Jordi Renom i Pinsach Universitat de Barcelona

VETLLANT PER LA BIODIVERSITAT MARINA Fundació CRAM

ésser humà

L’ENTREVISTA anna corbella: “el meu hobby s’ha convertit en la meva feina” Manuel Medir FNOB VIDA A BORD, TOT UN REPTE! Ana Vico Consorci El Far

DARWIN: EL MAR, LA PASSIÓ I EL CIENTÍFIC Pere Viladot Museu de Ciències Naturals de Barcelona 2

LA SAL DELS OCEANS Jordi Salat Institut de Ciències del Mar. CSIC

guia pràctica APRENDRE A NAVEGAR

EMBARCAR-SE EN EL PROGRAMA GRUMET ÈXIT Carolina Sanarau Consorci El Far VELA ESCOLAR Jordi Renom i Pinsach Universitat de Barcelona PROPOSTES DE MAR

Barcelona World Race Guia de seguiment núm. 2 forma part del programa educatiu Barcelona World Race: Seguiment d’una volta al món a vela 2010-11 Barcelona World Race Guia de seguiment Coordinació: Mireia Cornudella Redacció: Ana Vico Cristina Puig Carolina Sanarau Jordi Renom i Pinsach Col·laboradors: Manuel Medir Santi Serrat Joan Subirats Jaume Guàrdia Jordi Salat Enric Cahner Xavier Seglar Pere Viladot Lucía Cuesta Patricia Giménez Laura Carrau Román Welsch Fotografia portada: © Nico Martínez Correcció lingüística: Marta Pola Disseny: Lúdicabcn® Amb la col·laboració de: Consorci El Far Amb el patronici de: DANONE Nº exemplars: 4000 exemplars Dipòsit legal: B-41031-2010 Fundació Navegació Oceànica Barcelona

President: Pere Alcober Director General: Andor Serra Edifici El Far c/ Escar, 6 08039 Barcelona Tel. (+34) 93 221 74 57 www.fnob.org www.barcelonaworldrace.org

novembre 2010 2010-20 11

editorial

Els vaixells participants a la línia de sortida durant la 1a edició de la regata ©Th.Martinez Sea and Co Barcelona World Race

els joves amb la Barcelona World Race

La Barcelona World Race avança vent en popa cap a la sortida de la seva segona edició el proper 31 de desembre de 2010, treballant amb molta il·lusió per tornar-nos a emocionar amb tot el que transmet el fantàstic esport de la vela oceànica: el repte, l’aventura, la convivència en situacions extremes, l’enfrontament amb els elements comptant amb la més alta tecnologia, però alhora, amb respecte per la natura. En definitiva, uns valors i unes sensacions que val la pena compartir. Tindrem l’oportunitat de viure aquest esdeveniment a temps real a través dels mitjans de comunicació i del web oficial mitjançant el programa educatiu Barcelona World Race: seguiment d’una volta al món a vela. Aquesta és una eina que permet difondre coneixements relacionats amb el currículum escolar de manera vivencial, i motivar els joves a descobrir i viure el que suposa una volta al món a vela, a dos i sense escales. En aquesta ocasió, la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci El Far, aposta també per una oferta més àmplia a través de la ZONA JOVE, l’espai virtual del web de la Barcelona World Race, que permetrà crear una nova comunitat i arribar als joves més enllà de l’àmbit escolar. A més, durant els dies previs a la regata, la ciutat serà la protagonista. Us convidem a apropar-vos a l’Expo Barcelona World Race ubicada al Port de Barcelona a partir del 18 de desembre, per conèixer molt més sobre la vela oceànica i els seus protagonistes. En aquest sentit, la Barcelona World Race arriba amb força i ganes renovades de fer cada dia més proper i familiar l’esport de la vela a la nostra ciutat, motivant els infants i joves a practicar-lo. Pere Alcober President de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona 3

novembre 2010 2010-20 11

la regata

31 desembre 2010 pròxima sortida!

©JEAN MARIE LIOT/DPPI

Ana Vico, Consorci El Far

La regata de volta al món a dos torna a escalfar veles. Seran 25.000 milles nàutiques al voltant del món, sense escales, navegant pels mars més perillosos del planeta.

Arriba la segona edició de la Barcelona World Race amb més empenta que mai. La propera sortida serà el 31 de desembre amb sortida des del Port de Barcelona. L’èxit que va suposar la celebració de la primera edició d’aquesta fantàstica regata l’any 2007-08, ha convertit

dades claus Volta al món a dos, sense escales i sense assistència Sortida: 31/12/2010 Hora: 13:00 h Punt de trobada: platja de Sant Sebastià, Barceloneta Tipus de vaixell: IMOCA Open 60 Núm. equips: 15 equips Recorregut: 25.000 milles nàutiques - Volta al món d’oest a est. - Deixar a babord els caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos. - Deixar l’Antàrtida a estribord. - Passar per les portes naturals de l’estret de Gibraltar (Espanya) i l’estret de Cook (Nova Zelanda). - Cal respectar les portes de seguretat o de gel definides per l’organització.

aquest esdeveniment en una referència en el món de la competició oceànica extrema, que aplega els millors regatistes internacionals. Aquesta segona edició però, es presenta també com una nova oportunitat excepcional per a la vela espanyola ja que està prevista la participació de set

La Barcelona World Race és ja una referència en el món de la competició oceànica. Portant el vaixell al límit El format de la Barcelona World Race es caracteritza per combinar el millor de la navegació oceànica en solitari (Vendée Globe), i la navegació per equips (Volvo Ocean Race). Pel que fa a la competició, la navegació a dos permet portar el vaixell al límit de les seves possibilitats quant a la velocitat, fent per tant, que la regata sigui molt més emocionant. D’altra banda, el fet que no hi hagi escales repercuteix especialment en la relació que els nostres navegants estableixen no només amb el medi on es

Organitza: Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) Sortida de la Vendée Globe

equips espanyols, cinc dels quals ja són promoguts per la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB). Una aventura que se seguirà des de tot el món gràcies a les tecnologies més avançades pel que fa a les comunicacions, i on la ciutat de Barcelona serà la gran protagonista.

desenvolupa –el mar–, sinó també amb el company, amb qui s’ha de conviure en un espai molt reduït durant uns tres mesos i en unes condicions de vida que resulten ben complicades. Aquesta regata es realitza a bord dels espectaculars velers Open 60 de la classe IMOCA (International Monohull Offshore Class Association). Aquesta associació és l’organisme que regula les regates on es competeix en solitari o amb poca tripulació a bord d’aquest autèntics Fórmula 1 del mar.

el reglament de la Barcelona World Race

Per poder participar cal: Tenir més de 21 anys. Passar un examen mèdic. Haver fet un curs de tècniques de supervivència en el mar i de formació mèdica. Certificar l’experiència en regates de volta al món i transatlàntiques pel que fa als patrons i al vaixell. Estar inscrit abans del 31 d’agost del 2010. Cal presentar un dossier amb la documentació referida a la tripulació, el vaixell, els patrocinadors, etc. Les “regles del joc” Els vaixells han de pertànyer a la classe IMOCA Open 60. Els vaixells han de complir la normativa que exigeix la regata quant a mesures, equipament tecnològic a bord, material de seguretat, etc. Cal portar precintades certes parts del vaixell com ara l’hèlix. Només es pot engegar el motor del vaixell per carregar les bateries. Sense escales. En cas d’emergència o problema s’autoritzen parades tècniques. Sense ajut extern. L’organització facilita la informació meteorològica. Només es pot rebre assistència mèdica per ràdio o per telèfon, però mai poden mantenir contacte físic amb ningú, ni amb cap altre vaixell. La línia de meta es manté oberta fins a l’entrega de premis. Els premis Els sis primers vaixells tenen premi. Durant la regata, es donaran 6 trofeus de velocitat: 1.Trofeu del Mediterrani nord-sud

©DPPI

Com a tota competició esportiva, la Barcelona World Race compta amb un reglament molt complert i estricte, que ha de preveure molts detalls i garantir al màxim la seguretat dels participants.

El PRB cenyint de tornada a la línia després de virar la boia de desmarcatge

Els millors navegants oceànics a Barcelona Aquesta regata reuneix novament a Barcelona els millors regatistes internacionals de la vela oceànica. Entre els regatistes participants hi ha gent molt competitiva que compta amb gran experiència en altres voltes al món com a patrons o tripulants. Molts d’ells han guanyat algunes de les regates més importants —entre les que figura la 1a edició de Barcelona World Race—, altres han guanyat campionats mundials, han estat medallistes olímpics... En definitiva, la major part dels equips aposten per

regatistes oceànics professionals. Tot i així, alguns equips han optat, en aquesta ocasió, per combinar l’experiència d’un navegant oceànic i la il·lusió d’un novell amb un gran futur per davant, opció que recolza la Barcelona World Race. Per tirar endavant aquest projecte esportiu, els equips han de comptar amb el suport d’empreses i organitzacions que patrocinin la seva participació. Sense aquest suport econòmic seria impossible aconseguir els fons necessaris per disposar de l’equip humà i d’un vaixell a punt a la línia de sortida.

Txema Benavides, cap de la Base de la FNOB ens explica… Com són els regatistes que participen en la Barcelona World Race? En general són gent que els apassiona el mar i la navegació, i molts d’ells van iniciar-se a la vela durant la infantesa. Són professionals que compten amb una elevada preparació física i psicològica ja que han de ser capaços de preveure i anticipar-se a qualsevol problema derivat de la navegació. És gent que sap molt bé què els espera en una regata com aquesta. De fet han de tenir un alt coneixement de sí mateixos i controlar-se davant qualsevol situació de risc.

general, com controlar l’esgotament, el son, les al·lucinacions, etc. Com que no poden rebre cap tipus d’assistència, han de saber meteorologia, electrònica, informàtica, telecomunicacions, mecànica, veleria, treball amb fibres sintètiques, primers auxilis, tàctica de regates..., en definitiva, han de poder ser autosuficients.

BARCELONA- ESTRET DE GIBRALTAR

2.Trofeu de l’Atlàntic nord-sud: ESTRET DE GIBRALTAR - CAP DE BONA ESPERANÇA

3.Trofeu de l’Índic: CAP DE BONA ESPERANÇA - ESTRET DE COOK

Per què ho fan?

4.Trofeu del Pacífic: ESTRET DE COOK - CAP D’HORNOS

5.Trofeu Atlàntic sud-nord: CAP D’HORNOS - ESTRET DE GIBRALTAR

6.Trofeu del Mediterrani sud-nord ESTRET DE GIBRALTAR - BARCELONA

Com es preparen? El programa de preparació física és molt variat en funció de cada persona. Normalment compten amb un preparador personal o de l’equip que els orienta. També compten amb el suport d’un equip mèdic que els assessora sobre qüestions de nutrició i medicina

Per a molts, el gran motiu per practicar aquest esport és el repte de superar-se i superar objectius extrems. Tots saben que quan creuen la línia de sortida ja no hi ha marxa enrere, es posen al límit del risc i de les emocions fins a l’arribada. Tot això enganxa i, encara que a la tornada molts diuen que no volen passar mai més per una experiència semblant, sovint hi tornen o enyoren les fortes sensacions que han viscut a bord dels seus vaixells.

novembre 2010 2010-20 11

la regata

els millors moments de la 1a edició

1. Presentacions de la regata a la ciutat de Barcelona 2. Milers de ciutadans al Village 3. Els dibuixos dels alumnes van fer la volta al món 4. Espectacle de la Fura dels Baus 5. 11 de novembre de 2007, 9 vaixells a la línia de sortida 6. Navegant a l’Antàrtida entre icebergs 7. Exposició Navegant per la Ciència (NxC) 8. Centenars de joves participaren en videoconferències en directe 9. Arribada de l’equip guanyador, el Paprec Virbac 2 10. Cerimònia d’entrega de premis

©Yvan Zedda

els equips i els seus protagonistes VIRBAC-PAPREC 3 Jean-Pierre Dick Niça (FRA), 1965

Nantes (FRA), 1959

El flamant guanyador de la 1a edició, Jean-Pierre Dick, torna amb un nou vaixell i amb Loïck Peyron com a company. Tots dos compten amb una gran preparació tècnica i són dels navegants oceànics més experimentats del món. Malgrat que no és la primera vegada que naveguen junts —tots dos van guanyar la Transat Jacques Vabre del 2005–, la presa de contacte serà sens dubte un altre valor afegit. La parella es presenta com a grans favorits per a aquesta competició.

©Mark Lloyd

Loïck Peyron i Jean Pierre Dick - ©Ivor Wilkins

Loïck Peyron

HUGO BOSS Alex Thomson

Bangor (GBR),1974

Alex Thomson i Andy Meiklejohn - ©Justin Leighton

Andy Meiklejohn

Auckland (NZL), 1976

L’equip d’Alex Thomson, que va aconseguir el segon lloc en la 1a edició de la Barcelona World Race juntament a Andrew Cape com a copatró, torna amb molta empenta amb un nou company. L’Alex i l’Andy es coneixen des de fa molts anys i entre tots dos acumulen més de 10.000 milles navegades. La seva experiència, junt amb les prestacions de l’Hugo Boss, configuren un dels equips més forts per a la Barcelona World Race d’aquest any. 7

novembre 2010

la regata

©TH.MARTINEZ / SEA&CO

2010-20 11

MIRABAUD Dominique Wavre Ginebra (SUI), 1955

Niça (FRA), 1954

Aquesta parella torna a estar en la línia de sortida amb l’empresa suïssa Mirabaud com a patrocinadora. Dominique i Michèle navegaran amb el mateix vaixell amb què van aconseguir el tercer lloc a la 1a edició de la Barcelona World Race, tot i que ha estat sotmès a importants reformes. Dominique Wavre és un dels regatistes oceànics amb més voltes al món i milles navegades a la seva esquena. Dominique i Michèle aposten per continuar vinculats a aquesta regata.

©MMEDIR. FNOB

Dominique Wavre i Michèle Paret - ©Jean Guy Python

Michèle Paret

ESTRELLA DAMM Àlex Pella

Barcelona (ESP), 1972

Pepe Ribes i Àlex Pella - ©MMedir

Pepe Ribes

Benissa (ESP), 1971

L’equip liderat per Alex Pella i Pepe Ribes destaca pels èxits aconseguits durant els mesos previs a la regata. El passat mes d’abril van establir el rècord entre Nova York i Barcelona i van quedar tercers a la 1a Volta a Espanya a Vela que es va disputar el juliol d’aquest mateix any. Tots dos regatistes compten amb una gran experiència en navegació oceànica.

©ALBERT CASAS 360, FNOB

RENAULT Pachi Rivero

Santander (ESP), 1963

Des que Piris forma parella amb Pachi Rivero, els dos navegants han dut a terme un intensiu programa d’entrenament i posada a punt de l’embarcació que ha inclòs la navegació del rècord entre Nova York i Barcelona i la 1a Volta a Espanya a Vela, regata en què van aconseguir un meritori quart lloc. El gran repte que tenen ara és millorar el destacat quart lloc que Pachi, juntament amb Bubi Sansó, va aconseguir en la 1a edició de la Barcelona World Race a bord del Mutua Madrileña.

©BENOÏT STICHELBAUT

Pachi Rivero i Antonio Piris - ©MMedir

Antonio Piris

FONCIA Michel Desjoyeaux Concarneau (FRA), 1965

François Gabart i Michel Desjoyeaux - ©Yvan Zedda

François Gabart

Saint-Michel d’Entraygues (FRA), 1983

Aquest equip representa la unió de dues generacions de navegants oceànics en solitari. A Michel Desjoyeaux sempre li ha agradat transmetre coneixements i ajudar a nous talents, aspecte pel qual se’l coneix com “el professor”. Desjoyeaux és un dels millors regatistes oceànics en solitari del moment, si tenim en compte que ha guanyat dues Vendée Globe entre moltes altres proves. El seu jove acompanyant ja es presenta com una de les promeses de la vela oceànica francesa. 9

novembre 2010

la regata ©LAURA CARRAU, FNOB

2010-20 11

GAES

centros auditivos Anna Corbella

Barcelona (ESP), 1976

Chorleywood (GBR), 1973

L’equip format per Dee Caffari i Anna Corbella, que també va competir a la 1a Volta a Espanya a Vela –quedant en 5a posició-, conformen l’únic equip integrament femení que participa en aquesta regata. Mentre que la britànica és l’única dona que ha fet la volta al món en solitari en els dos sentits, Anna Corbella ha estat la primera dona espanyola a realitzar una Mini-Transat, motiu pel qual va ser escollida la millor regatista de l’any 2009. La catalana és una de les grans promeses de la vela oceànica espanyola.

©MMEDIR

Dee Caffari i Anna Corbella - ©Laura Carrau

Dee Caffari

www.iker-xabi.org Iker Martínez

Donosti (ESP), 1977

Xabi Fernández Ibarra (ESP), 1976

Els bascos Iker i Xabi configuren un dels equips de més relleu esportiu de la regata. Mestres mundials del 49è –classe olímpica en què han aconseguit una medalla d’or (Atenes 2004) i una altra de plata (Pequín 2008)– i guanyadors de tres campionats mundials, atresoren l’extraordinària experiència oceànica de dues campanyes a la Volvo Ocean Race. Xabi Fernández i Iker Martínez - ©Maria Muiña

©NICO MARITNEZ

CENTRAL LECHERA ASTURIANA Juan Merediz

Gijón (ESP), 1969

Gijón (ESP), 1983

Els asturians Juan Merediz i Francisco Palacio, Fran, suposen un model que la Barcelona World Race espera repetir en el futur: l’experiència d’un navegant oceànic i la il·lusió d’un novell amb un gran potencial per davant. Juan arriba amb la Barcelona World Race a la cimera esportiva de la seva carrera i aconsegueix consumar el gran somni de la seva vida. A Fran, de tan sols 26 anys, l’experiència li permet iniciar la seva carrera amb una entrada envejable en el seu currículum: una volta al món en doble.

©MMEDIR

©NICO MARTINEZ

Juan Merediz i Fran Palacio - ©MMedir

Fran Palacio

NEUTROGENA Boris Herrmann Kiel (GER), 1981

Boris Herrmann i Ryan Breymaier - ©Nico Martinez

fórmula noruega

Ryan Breymaier

Maryland (USA), 1975

Herrmann i Breymaier inicien la seva carrera en la classe IMOCA amb aquesta regata. Formen part de l’escuderia de regates oceàniques liderada per Roland Jourdain –qui va participar a la 1a edició de la Barcelona World Race a bord del Veolia–. Boris Herrmann està acostumat a ser un dels participants més joves, fet que no l’ha privat d’obtenir importants èxits: el 2009 es va convertir en el primer alemany a guanyar una regata transoceànica. El nord-americà Ryan Breymaier posseeix una llarga experiència en tot tipus de campanyes d’alta competició. 11

novembre 2010

la regata

©©NICO MARTINEZ

2010-20 11

WE ARE WATER Jaume Mumbrú

Newcastle (ESP), 1965

Barcelona (ESP), 1969

Tots dos patrons catalans fan un important salt en la seva carrera esportiva després de debutar en la classe Open 60 amb la Volta a Espanya a Vela que es va dur a terme el passat mes de juliol. Tot i que tots dos reconeixen que són “novells” en proves IMOCA –compten amb una gran experiència en regates Mini-Transat–, destaquen el gran esforç que estan fent per preparar aquesta volta al món i, sobretot, la seva il·lusió davant l’oportunitat de fer realitat el seu somni: participar en la Barcelona World Race.

©GILLES MARTIN RAGET

Cali Sanmartí i Jaume Munbrú - ©Roca

Cali Sanmartí

GROUPE BEL Kito de Pavant

Dordogne (FRA), 1961

Kito de Pavant i Sébastien Audigane - ©GillesMartin

Sébastien Audigane Brest (FRA), 1968

Aquests regatistes formen un equip molt rodat i cohesionat. Navegaran amb el Groupe Bel, el vaixell amb què Kito de Pavant ja ha recorregut l’equivalent de dues voltes al món. Kito de Pavant és un dels regatistes francesos en solitari més destacats, mentre que Sébastien Audigane és un especialista en velocitat a l’oceà amb multibuc.

PRÉSIDENT Jean Le Cam

Quimper (FRA), 1959

Bruno García

Barcelona (ESP), 1967

©ALBERT CASAS 360, FNOB

Jean Le Cam i Bruno García ©B.Stichelbaut

L’experimentat navegant francès torna a la competició en la classe IMOCA després de perdre el seu vaixell al cap d’Hornos en l’última Vendée Globe i d’haver participat com a tripulant a la Volta a Espanya a Vela amb el PRB. Le Cam emprendrà la seva quarta volta al món en regata amb el seu copatró Bruno García –cardiòleg de professió–, un excel·lent navegant, que recentment ha navegat amb l’Estrella Damm.

FMC

fòrum marítim català Ludovic Aglaor

La Flèche (FRA), 1961

Gerard Marín

Figueres (ESP), 1982

©ALBERT CASAS 360, FNOB

Ludovic Aglaor i Gerard Marín ©MMedir

Per al jove gironí Gerard Marín, el projecte FMC suposa un gran pas endavant. La seva incorporació als IMOCA Open 60 arriba precedida de la seva etapa en la classe Mini 6,50 i després d’haver acumulat prèviament un important palmarès internacional en la classe Europe. Al costat d’aquesta jove promesa navegarà l’experimentat regatista francès Ludovic Aglaor, que ja suma 19 transatlàntiques.

FRUIT

around the world Krzysztof Owczarek Szczecin (POL), 1961

Armand Coursodon

Saint Étienne (FRA), 1961 Armand Coursodon i Krzysztof Owczarek - ©Christophe Launay

El primer IMOCA que navegarà sota bandera polonesa serà tripulat per Owczarek i Coursodon. Mentre que el patró polonès compta amb una gran experiència en regates amb tripulació en vaixells grans, i més de 60.000 milles a la seva esquena, el francès està bregat en múltiples aventures oceàniques, on destaca la regata The Race, que va sortir de Barcelona el 2000, i de la qual va haver de retirar-se per una lesió. 13

novembre 2010 2010-20 11

©Arxiu FNOB

viure la regata de ben a prop Els Open 60 amarrats a port Lloc:

Moll Barcelona World Race (Passeig Joan de Borbó / Moll Pescadors, Port de Barcelona).

+ info: www.barcelonaworldrace.org

Els dies previs a la regata hi haurà l’oportunitat de conèixer de primera mà els vaixells que protagonitzen aquest esdeveniment: els Open 60, els quals estaran amarrats al Port Vell.

©Arxiu FNOB

Durant aquests dies es podran seguir els treballs de preparació dels vaixells que estiguin fent els equips de terra i, fins i tot, com preparen aquesta aventura els propis regatistes.

Activitats a l’Expo Barcelona World Race Ubicada al passeig Joan de Borbó al Port de Barcelona, aquest recinte serà l’espai on els equips, patrocinadors, premsa i regatistes tindran un punt de trobada. Aquest espai també estarà obert al públic on es podrà participar en nombroses activitats adreçades als aficionats, als joves i al públic familiar. Entre d’altres propostes hi haurà tallers, xerrades, concerts, animacions,... el que permetrà viure activament els dies previs a la regata.

Lloc: Passeig Joan de Borbó, Barcelona.

1er Congrés Internacional de Vela Oceànica i Medi ambient Durant els dies 28, 29 i 30 de desembre la ciutat de Barcelona acollirà el 1er Congrés Internacional de Vela Oceànica i Medi ambient. L’objectiu d’aquest acte és tenir un marc de reflexió sobre el futur de la navegació i la necessitat de preservar el medi marí. El Congrés es desenvoluparà en base a tres eixos temàtics: l’embarcació i el seu paper en el desenvolupament tecnològic, el factor humà i la seva preparació per a afrontar grans reptes i, finalment, accions de futur per garantir la protecció del medi marí.

Lloc: Auditori Consorci El Far Escar, 6-8. 08039 Barcelona

+ info: info.congres@ barcelonaworldrace.org

Centre d'Interpretació de Vela Oceànica La nova seu de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona ubicada al Port de Barcelona albergarà, entre d’altres, la primera exposició multimèdia permanent de vela oceànica al nostre país, on el visitant podrà experimentar les vivències dels navegants de la Barcelona World Race. L’objectiu és que aquesta exposició permeti gaudir d’una experiència personal i sensorial, i on el visitant podrà interactuar mitjançant pantalles tàctils i efectes sonors i de llum per descobrir la realitat de la vela oceànica.

Lloc: seu Fundació Navegació Oceànica Barcelona. Port de Barcelona

AGENDA No hi pots faltar... Del 18 de desembre al 6 de gener Inauguració de l’Expo Barcelona World Race i inici del programa d’activitats.

28 de desembre 11:00h. - Entrega als regatistes dels cartells guanyadors del Concurs "Oceà viu, planeta viu". Festa a l’Expo Barcelona World Race. 19:00h. - Inauguració del Congrés Internacional de Vela Oceànica i Medi ambient. Del 28 al 30 de desembre.

+ info: www.barcelonaworldrace.org

Exposició fotogràfica del navegant oceànic Eric Tabarly L’exposició amb 60 fotografies permet entrar en el món de la competició a vela a través d’un espai de descobriment de la mà de les regates i les victòries d’Eric Tabarly. Nascut el 24 de juliol de 1931 a Nantes, va ser qui va contribuir i va investigar vers la millora de la tecnologia aplicada a les regates oceàniques. Eric Tabarly va morir el 12 de juny de 1998, en desaparèixer del seu vaixell Pen Duick de retorn cap a Escòcia.

31 de desembre 13:00h. - Sortida de la regata (platja de Sant Sebastià, Barceloneta).

16 d’abril Cerimònia de Clausura. Auditori del Fòrum.

+ info: www.barcelonaworldrace.org

Lloc: seu Fundació Navegació Oceànica Barcelona. Port de Barcelona

+ info:

www.barcelonaworldrace.org

novembre 2010

©EVA RAFECAS,CEF

2010-20 11

els joves s’apunten a la regata La Barcelona World Race aposta per apropar-se als joves més enllà de l’àmbit escolar. La segona edició de la Barcelona World Race presenta, entre les seves novetats, una proposta adreçada als joves que permet potenciar l’ús de les noves tecnologies, treballar en xarxa, disposar de nous jocs i recursos educatius, en definitiva, viure la regata de més a prop.

en sortejos setmanals i en el concurs fotogràfic “I tu, com vius el mar?”, endinsar-se en el món de la vela oceànica, etc.

Què és la Zona Jove de la Barcelona World Race? Una nova “comunitat” que aplega els joves i els proposa viure la regata i l’esport de la vela oceànica de forma diferent.

Activitats més enllà de la xarxa Del 18 de desembre al 6 de gener, l'Expo Barcelona World Race situat al Port de Barcelona serà un punt de trobada on viure els dies previs de la regata. Entre d’altres activitats es podrà participar en trobades amb els regatistes, xerrades i taules rodones, concerts, tallers, animacions, visites per conèixer els vaixells Open 60 i moltes coses més.

Com se'n pot formar part? Només cal adreçar-se al web oficial. Allà es podrà seguir l’última hora de la regata compartint informació i fent nous amics a través de les xarxes socials de Facebook i Twitter, competir en temps real amb el joc virtual de la regata, participar

El diari de la Zona Jove Durant la realització d’aquest esdeveniment, es comptarà amb una publicació gratuïta amb informacions, reportatges, notícies,… per conèixer a fons aquesta volta al món a vela, els seus protagonistes i el medi on es desenvolupa: el mar.

Barcelona World Race:

seguiment d’una volta al món a vela Com participar-hi

Programa educatiu 2010-11

Per a la seva segona edició, la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB), en col·laboració amb el Consorci El Far de Barcelona han desenvolupat una nova proposta didàctica adreçada als centres d’educació primària i educació secundària obligatòria. Durant els mesos que dura la competició, els centres podran participar en el seguiment de la regata en temps real a través d’un bloc al web oficial. L’objectiu és que cada grupclasse elabori el seu propi bloc o quadern de bitàcola on es recullin els treballs realitzats durant l’experiència. Per a inscripcions i/o més informació: programaeducatiu@barcelonaworldrace.org

- Inscriviu el vostre grup-classe a través del web oficial de la regata www.barcelonaworldrace.org. Registreu-vos i rebreu la maleta didàctica del Programa educatiu com a material de suport. - Seguiu els missatges setmanals dels regatistes que trobareu al bloc oficial. Aquests us proposaran diferents proves a resoldre relacionades amb Planeta aigua, Ésser humà o Navegació. Podeu treballar un, dos o els tres eixos temàtics. - Elaboreu el vostre bloc a partir de les eines que us ofereix el web oficial. Afegiu-hi comentaris, fotos, retalls de premsa, etc. - Feu el seguiment del recorregut de tots els equips participants amb l’ajut del mapa. Cada setmana cal prendre nota del dia, l’hora, coordenades de posicionament de cada vaixell, condicions meteorològiques, etc. - Expliqueu la vostra experiència a la resta de companys del vostre centre educatiu.

Treball en xarxa

Materials Educatius

Serveis

A través del web oficial podreu treballar en xarxa amb altres centres educatius implicats en el seguiment de la regata.

Guia didàctica Maleta pedagògica Barcelona World Race www.barcelonaworldrace.org/zonajove

Sessions de formació per a mestres i professors. Centre de suport per a treballs de recerca de batxillerat. CRPMar: Centre de Recursos Pedagògics del Mar del Consorci El Far.

©MMEDIR,FNOB

els valors educatius de la vela oceànica

Jordi Renom i Pinsach, Universitat de Barcelona

Pares, mares i educadors tenen clar el potencial formatiu d’una pràctica esportiva ben feta per als seus fills. Sovint però, desconeixen que hi ha més vies per potenciar els valors associats a l’esport aprofitant activitats que trenquen amb els estàndards habituals. La vela oceànica n’és un. Participar en una volta al món a vela és un repte per a qualsevol persona, i més si es fa en parella, sense assistència externa ni aturades. Aquest és el cas de la Barcelona World Race, una regata reservada a navegants professionals amb molta preparació i experiència i que va més enllà d’una prova esportiva. Per al públic i aficionats, seguir durant tres mesos la circumnavegació d’uns vaixells que només es valen del vent i els corrents és quelcom més que una prova esportiva. No es tracta d’un campionat, d’un torneig o d’una carrera habituals; hi ha competició, però també aventura, resistència, convivència

En el seguiment d’una regata com aquesta entren en joc tota classe de valors, coneixements, habilitats i emocions. i molta incertesa que exigeix una constant superació personal. Tot plegat fa que el seguiment d’una regata com aquesta ofereixi un gran potencial com a eina educativa ja que entren en joc, de manera transversal, tota classe de valors, coneixements, habilitats i emocions difícilment comparables a altres esdeveniments esportius.

A finals del segle XIX, Joshua Slocum, el primer navegant solitari que va completar la volta al món a vela, solia organitzar durant el seu periple conferències on parlava del seu viatge. En això també va ser un pioner ja que combinava les explicacions amb imatges d’un senzill projector de fotografies amb llum d’espelmes. Les explicacions d’Slocum suscitaven molt interès, nens i adults volien saber com dormia, com s’orientava, d’on treia les forces i la moral en els mals moments, com es distreia i moltes coses més. Durant uns dies el diaris locals se’n feien ressò i la població parlava de temes que abans no s’havia plantejat.Posteriorment, altres navegants han seguit transmetent valors vinculats a la vela oceànica com la tenacitat, la paciència, el valor, l’autoconeixement, la voluntat de superació, la tolerància, el treball en equip i l’estimació de la natura, tots ells vàlids per a la vida en general.

novembre 2010 2010-20 11

La Barcelona World Race a les escoles La vida dels navegants oceànics, un referent Més de 100 anys després del viatge d’Slocum, el públic segueix atret per aquests valors i es fa les mateixes preguntes sobre com és la vida dels navegants oceànics. Aquesta curiositat, especialment en el públic infantil i juvenil, ha motivat avui dia la creació de programes educatius molt estructurats on tot el que envolta una regata oceànica s’aprofita com a mitjà formatiu. Es tracta de transmetre valors combinats amb altres coneixements i destreses. Les noves tecnologies hi tenen un paper important ja que les explicacions i continguts s’han convertit en pàgines web integrades per fitxes educatives combinades amb fotos de qualitat, vídeos, esquemes i jocs virtuals sobre la navegació, tots ells relacionats amb continguts escolars. Les conferències s’han convertit en videoconferències per satèl·lit en directe, i els intercanvis d’impressions del públic en fòrums i xarxes socials a més d’activitats d’animació presencials. Per comprendre millor tot aquest potencial, cal pensar que un veler

oceànic fent la volta al món és una petita màquina ecològica, un sistema energèticament net i gairebé autosuficient, que es desplaça al llarg de 25.000 milles pel medi natural més extens del planeta. Maniobrar-lo, decidir el rumb, potabilitzar aigua de mar, conviure amb els companys, preveure la meteorologia, descansar, reparar tota mena d’estris, dominar les pròpies emocions i fer sostenible la vida sense altres recursos que els que hi ha a bord, fa que una regata oceànica sigui

Una regata oceànica és una representació a escala de moltes facetes de la vida. una representació a escala de moltes facetes de la vida, un autèntic catàleg de temes transversals útils per treballar en qualsevol sistema educatiu. Aquests són els valors i la matèria prima que constitueix el programa educatiu de la Barcelona World Race, una eina dinàmica i oberta a tots els grups escolars interessats.

La primera edició de la Barcelona World Race no va passar desapercebuda per milers de nois i noies d’arreu del món que van poder seguir aquesta aventura a través del Programa Educatiu que es va dissenyar per a l’ocasió. “Era emocionant veure com el primer que feien al matí era comprovar on estava el vaixell”. Àngela Brillas, mestra del CEIP Pau Vila “Ens va semblar molt interessant la videoconferència que vam fer des de l’escola amb el Bubi per tot el que ens va explicar sobre el seu viatge. Vam aprendre moltes coses i ens vam imaginar com hauria estat de dur aquest viatge per a nosaltres. Molta sort per a la propera i gràcies.” Maria i Adrianna, alumnes de 1r ESO “He estat molt content de seguir el vaixell que m’agrada més: el PRB.” David, alumne de 5è “Aquesta cursa ha estat increïble. També vam anar a l’entrega de premis i vam veure els guanyadors. Va ser molt emocionant!” Sara i Noemí, alumnes de 6è “L’esforç dels navegants ens ha meravellat. Nosaltres no haguéssim tingut nassos per a allunyar-nos tant de la nostra família!! Una abraçada i moltes gràcies per fer-nos passar bons moments al llarg d’aquesta regata.” Chiara i Kilian, alumnes de 5è “Seguir aquesta regata des de l’escola ha estat una experiència nova per a nosaltres. Les proves que ens enviaven els regatistes eren molt divertides. Hem après les parts d’un vaixell, a fer nusos, per què serveix l’estrella polar, les espècies en perill d’extinció, etc. Estem molt contents de poder participar en la BWR.” Xavi, alumne de 2n ESO

novembre 2010 2010-20 11

ésser humà

Anna Corbella “el meu hobby s’ha convertit en la meva feina” Manuel Medir, FNOB

©MMEDIR, FNOB

La jove regatista Anna Corbella és actualment el gran referent de la vela oceànica femenina a Espanya. Als seus 34 anys ja ha fet història en quedar en tretzena posició en la regata en solitari Transat 6,50 de 2009, que creuà l’Atlàntic des de La Rochelle, França, a Salvador de Bahía, Brasil. Ara es prepara per a un nou repte: la Barcelona World Race, una de les regates més dures del planeta. Anna Corbella i Dee Caffari tenen el repte de ser el primer equip íntegrament femení a donar la volta al món.

novembre 2010

ésser humà

©LAURA CARRAU, FNOB

2010-20 11

Sóc navegant, em dedico a la navegació. La gent se sorprèn, o no ho acaba d’entendre. Més encara si saben que tenia una manera més tranquil·la de guanyar-me la vida. Jo era veterinària i continuo considerant-m’hi, però ara em dedico plenament al món de l’esport. Encara que semblin coses diferents, hi ha punts en comú entre la navegació i la veterinària. Estar en contacte amb la naturalesa és el que m’agrada. D’on et ve l’afició a la vela i la devoció als animals? Sempre he compaginat la navegació amb els estudis i la feina. Navegava de forma amateur i la part professional de la meva vida era la veterinària. Ara és com si s’haguessin invertit els papers. El que era la meva feina, ara, és un hobby i el que era el meu hobby, que és navegar, s’ha convertit en la meva feina. Que afortunada poder dedicar-se al que més t’agrada. És la vela un esport elitista? La vela és un esport que podria equiparar-se amb l’esquí. L’esquí, com la vela, no és un esport barat. No és com anar a córrer, que et poses les vambes i surts de casa. És evident que per fer vela necessites llogar un vaixell o tenir un amic que en tingui un, és a dir, necessites una mica de material. Tot i això crec que els diners no són un factor determinant per aconseguir navegar. 20

La vela no hi entén de sexes o edats... Els esports de vela els pot practicar tot el món perquè hi ha molts tipus de vela. Molts nivells i moltes maneres de navegar. Es pot sortir al mar de moltes maneres, des de fer un tomb fins a l’alta competició. Dins d’aquest ampli ventall tant una persona de 80 anys com un de jove o una persona amb discapacitat poden navegar. Jo crec que tot el món pot accedir a aquest esport. Gent amb molts diners o amb pocs.

“Tant una persona de 80 anys com una de jove o una persona amb discapacitat poden navegar. Jo crec que tot el món pot accedir a aquest esport.” Per què hi ha tan poca cultura de vela a Espanya? És una pena, els nostres veïns francesos, per exemple… França és un dels països més avançats en aquest tema. Allà gairebé tothom sap navegar. Als nens els ensenyen des de petits a l’escola i és una cosa normal. Allà sí que saben navegar... Part de la culpa deu ser dels mitjans de comunicació que no presten prou atenció als esports nàutics... Ens faria falta un Fernando Alonso de la vela? Jo crec que el que fa falta és que des de les escoles fins al públic en general

entenguin que és un esport accessible i bonic. La vela té uns valors molt importants. No hem d’oblidar que vivim en un país que està envoltat d’aigua, que tenim un clima al·lucinant i que sortir al mar és una vàlvula d’escapada fàcil i assequible per a tothom. Pots anar al port, llogar un vaixell i sortir a navegar. Com expliques la sensació de ser enmig del mar? Doncs és la mateixa sensació quan ets a tres milles, o sortint de Barcelona camí de Mallorca. Envoltat de mar. L’únic que veus és aigua, però quant a sensacions és de total llibertat. Sents que ets un animal en un planeta on la naturalesa és molt forta i sents que en formes part. Molt integrat. A mi és una sensació que m’agrada molt. Enmig de l’oceà et sents desintoxicat de moltes coses.

“Envoltat de mar, sents que ets un animal en un planeta on la naturalesa és molt forta i sents que en formes part.” Què es nota quan t’apropes a terra? Quan arribes a terra t’adones de la quantitat de coses que pertorben la teva visió normal. A terra hi ha molts anuncis, sempre t’intenten vendre coses... Enmig de l’Atlàntic no et trobes una pancarta dient-te que hi ha rebaixes als grans magatzems de la cantonada. Quan t’apropes a la ciutat sents una

©LAURA CARRAU, FNOB

olor horrible, no és una sensació gens bona. Tornes i ho pots notar abans de veure terra, de sobte sents l’olor de la contaminació de la ciutat. No és gaire agradable ja que t’adones que estàs entrant dins d’una bombolla on no respires coses gaire bones. Vas començar amb l’Optimist, com gairebé tothom... (Somriu) Jo era una fracassada amb l’Optimist, no m’agradava gens. Ho feia perquè els meus pares m’animaven però no m’agradava massa. Era petita i no li trobava cap gràcia a quedar-me sola al vaixell. Però, a poc a poc, hi vaig anar trobant la gràcia i ara estic molt bé. Deu ser dur estar sol al vaixell a milers i milers de milles de terra, exposat a tots els perills, les condicions climatològiques... Encara que naveguis en solitari, mai estàs sol. Saps que hi ha un munt de gent que t’està seguint i això et fa sentir molt acompanyat. Jo estic molt bé amb mi mateixa, no tinc cap problema en estar sola, així que estic bé. Confio plenament en les meves capacitats. Al teu vaixell et sents protegit encara que siguis molt lluny de casa i dels teus. Quin tipus de preparació es fa per estar tants dies a alta mar? La millor preparació és navegar molt. Participar en totes les regates

possibles i competir contra els millors, allà s’aprèn molt. Com més hores amb el vaixell a l’aigua, i com més problemes tinguis i més coses et passin, més experiència vas acumulant. La vela pots estudiar-la a casa amb uns apunts o amb l’ordinador, però després ho has de practicar i adquirir experiència. En definitiva fer milles. Com es fa per aguantar les grans regates? En el cas de grans regates oceàniques en solitari dorms molt poc. Si hi ha molt vent encara dorms menys, i si estàs ben classificada has de lluitar per conservar o millorar la teva marca. Per creuar l’Atlàntic vaig fer una preparació física especial. No és superdeterminant estar bé físicament però sí que ajuda molt. Si estàs bé físicament, estàs bé mentalment. Així ets capaç de suportar els moments difícils.

“Amb el vaixell acabes tenint-hi una relació d’amistat. Et fa molta companyia, i al cap i a la fi és qui et manté flotant enmig de l’oceà.” Això t’ajuda en les teves regates... En l’última Transat estava molt ben classificada i calia arribar com fos. Aquest estrès i les ganes de complir amb els teus objectius i patrocinadors

no et deixen dormir. Descanses el mínim. Fins i tot vaig tenir al·lucinacions en les quals veia gent al vaixell. Se me n’anava el cap, però n’era conscient... Va arribar a ser un punt còmic. Això si, no hi pots estar gaires dies així. I si et poses malalt enmig de l’oceà? Abans d’iniciar una gran travessa mirem de controlar-ho tot per evitar problemes, has de tenir molta prevenció. Fer-te anàlisis i revisions periòdiques és bàsic, ni sigui que una càries enmig de l’oceà et compliqui la vida. He de dir que anem habitualment al CAR (Centre Alt Rendiment Esportiu), i ens fem proves d’esforç. En una travessa llarga, el més important és prevenir. No obstant això, no es pot preveure o prevenir tot... Sempre hi ha el factor sort, et poden passar mil coses. Una de les nostres pitjors pors és xocar amb un OFNI (Objecte Flotant No Identificat). És un perill que no pots controlar. És com si anessis caminant pel carrer i et caigués un test al cap. No ho pots evitar. El que sí pots fer és estar preparat per saber com reaccionar i què has de fer en situacions difícils. Cal saber com reparar els danys si es produïssin i com fer el senyal d’emergència si calgués. Jo he xocat amb coses però mai, per sort, no he hagut d’abandonar per un problema d’aquests. 21

novembre 2010 2010-20 11

ésser humà

©MARÍA MUIÑA

fem molt bon equip encara que parlem idiomes diferents. Ens sobren les ganes i ella és una navegant genial, amb molta experiència en vela oceànica. A més tenim el mateix objectiu. Crec que ens podem complementar a la perfecció i puc aprendre moltes coses d’una dona que ha donat la volta al món dues vegades en els dos sentits. Jo crec que el nostre cas és aquest. Ella té uns coneixements, i jo tinc uns altres; i juntes podem sumar una cosa molt bona.

Sou supersticiosos els navegants? Sempre dic que no, però la veritat és que tinc moltes manies, encara que només a l’aigua. Al vaixell sempre porto amulets, és una cosa que no sé si funciona però a mi em dóna molta seguretat veure això allà. Saps que aquest objecte te l’ha donat algú que estimes i que està pensant en tu... Et dóna força. També crec que dóna molt mala sort tirar alguna cosa al mar, sóc molt escrupolosa amb això. Al mar només s’hi pot llençar coses orgàniques. Sóc molt complidora perquè el mar se’t pot girar en contra. Sí, tinc certes manies. Però ja et dic que és una mica normal. Llavors batejaràs els vaixells també... Sí, els tinc bastant humanitzats, és una de les meves manies, a mesura que passen els dies, i més en navegació

en solitari, no queda cap altre remei que parlar amb el vaixell i l’intentes tractar el millor possible. També perquè el vaixell gairebé sempre et tracta bé —o gairebé sempre— però acabes tenint-hi una relació d’amistat. Et fa molta companyia, i al cap i a la fi és qui et manté flotant enmig de l’oceà. Què li dius? En situacions difícils li dic: “Vinga, va! Aguanta!” o “No em facis això ara..”. És com si fos un animal. Parla’m del teu pròxim gran objectiu, la Barcelona World Race. Sou el primer equip de dones que participa en una regata de volta al món, tothom parla de vosaltres. Intentarem trencar el mite que les dones com equip no funcionen. Dee Caffari i jo

La Barcelona World Race és una de les regates més dures i exigents... Tots tenim vaixells molt bons, però els navegants són determinants. Com que desconec els altres equips no puc comparar. A la BWR hi ha molts i molt bons navegants, i esperem estar a l’altura. D’entrada la majoria dels altres equips tenen més experiència, però són homes... i nosaltres tenim unes qualitats que fa que formem un bon equip amb una cosa especial. Pronòstic per a la Barcelona World Race? No m’atreveixo a fer-ne cap perquè no conec gaire tots els contrincants. Intentarem fer-ho el millor possible. Si ho fem tot bé i tenim una mica de sort encara donarem algun ensurt. Crec que podem quedar més amunt del que molta gent pensa. Dues noies poden estar al nivell d’un munt d’homes. Però, sobretot, el nostre objectiu és navegar bé i fer les coses que toquen en cada moment. És importantíssim fer servir molt el cap. Si fem això tindrem un bon resultat. Us asseguro que donarem molta guerra.

completa la frase... Unes paraules… Hola! Sóc l’Anna Corbella, una apassionada del mar i de tot el que l’envolta. Bon vent! La Barcelona World Race es guanya… Abans de sortir. La Barcelona World Race es perd…La Barcelona World Race no es perd. El vostre vaixell, el Open 60 és…Un pura sang…pots sentir la potència del vent i del mar. Temps màxim sense tocar terra... Fins ara 21 dies. Alguna cosa imprescindible al vaixell… Un sobre de pernil per als moments especials i alguna llauna de llenties. Número de mitjons que porteu per la volta al món... Uns deu, cal economitzar espai i pes. Una pel·lícula… El viatge de l’emperador, de Luc Jacquet. Un llibre… Bajo los cielos de Asia, d'Iñaki Ochoa de Olza. Durant la navegació, un lloc favorit... Nits estrellades, 15 nusos de vent de l’aleta i qualsevol lloc del món. Et perdries a... Formentera a l’hivern. Dita marinera… Vent de llevant, aigua al davant. 22

vida a bord tot un repte! Ana Vico, Consorci El Far

©ARXIU FNOB

En general, les condicions de vida en una regata de volta al món són molt dures i, sovint, la gent es pregunta com poden aguantar els navegants. Els regatistes, en canvi, es fan una pregunta ben diferent: com poden relaxar-se sabent que es navega de nit entre gels, amb perill de bolcar o amb el pal al límit de la resistència?

2010-20 11

ésser humà

©ARXIU FNOB

novembre 2010

Establir una rutina a seguir durant una regata de volta al món resulta clau: menjar, dormir, beure i descansar correctament són aspectes bàsics per no defallir en els moments de més desgast. Els participants en aquesta regata, com a professionals que són, no deixen res a la improvisació. Molts d’ells comencen un pla d’entrenament mesos abans per adaptar el cos al ritme que hauran de portar al vaixell, al programa nutritiu, al sistema de guàrdies, a l’esforç físic,... Altres, però, ajornen aquesta preparació fins al dia de la sortida confiant en la seva experiència i la seva capacitat d’adaptació.

Dormir o no dormir, aquesta és la qüestió

Al·lucinacions a bord En moltes ocasions, els regatistes volen i necessiten dormir, però no poden, s’obsessionen pensant en el que pot passar. Les pors i les inquietuds que envolten la navegació no els permet agafar el son. A més a més, el fred i les dures condicions de vida poden fer que sentin i vegin coses que no són reals, especialment de nit quan es força la vista en la foscor. El navegant Slocum, per exemple, parlava amb companys imaginaris a bord que, segons ell, l’ajudaven a dur el vaixell quan ja no podia més. Per aconseguir dormir en aquestes condicions, no es tracta tampoc de prendre cap fàrmac que els faci perdre la consciència, seria molt perillós. Per això, hi ha navegants que aprenen tècniques diverses de relaxació que permeten descansar i reconduir els seus pensaments. Un dels exemples més coneguts en la història de la vela oceànica el protagonitzà el francès Bernard Moitessier qui practicava ioga a coberta com a part de la seva rutina diària. Jordi Renom i Pinsach Professor de la Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

El problema del son en regates oceàniques amb tripulació reduïda afecta tant a la quantitat d’hores que es dormen com a la qualitat d’aquest son. Durant la regata, el vaixell no s’atura mai, ni de dia ni de nit, ja que es perdria molt temps i distància respecte a les altres embarcacions. De fet, cada dues hores la tàctica pot canviar ja que es rep informació de les posicions dels vaixells adversaris. A bord no es dorm en un llit sinó dins d’un sac sobre la llitera de lona, i sovint ni això, ja que ho fan asseguts en el seient reclinable completament vestits amb roba d’aigua o de supervivència. Fins i tot, molts d’ells quan estan a la llitera dormen amb els peus cap a proa per evitar un cop al cap en cas de xocar amb algun objecte. En aquestes regates se sol dormir en períodes curts que anomenem cicles. Segons les condicions meteorològiques, es pot dormir una hora, hora i mitja o, de vegades, potser només 5 minuts.

Avui dia, es calculen les provisions sobre la base de 4.000 calories i 3 litres d’aigua diaris per persona. La importància de l’alimentació durant la navegació A la Barcelona World Race, la major part de regatistes tenen coneixements

Per tal de no portar un excés de pes, s’utilitza la dessalinitzadora que porten a bord els Open 60. de nutrició i del programa d’alimentació que han de mantenir per seguir en forma tota la regata. Estan assessorats per personal expert que ajuden a combinar els aliments idonis que, a més, han de pesar poc. Avui dia, es calculen les provisions sobre la base de 4.000 calories i 3 litres d’aigua

dessalinitzadora

diaris per persona. Cal tenir en compte que el 70% del pes del menjar que consumin prové sovint de l’aigua que inclou. Per aquest motiu, és preferible dur aliments liofilitzats que es conserven molt bé i són molt lleugers. De vegades, però, les condicions són tan dures que no es pot ni tan sols bullir aigua, llavors s’alimenten de barretes proteiques, gels energètics a base de glucosa, fruits secs, minerals i vitamines. Igualment, la hidratació és vital i una prioritat, ja que una petita deshidratació significa una pèrdua d’habilitat física i mental. Per tal de no portar un excés de pes, no es transporta tota l’aigua necessària per tota la regata sinó que s’utilitza la dessalinitzadora que porten a bord els Open 60.

Dutxar-se és un fet ocasional que només es pot gaudir en moments puntuals de la regata. El problema de la higiene A bord d’un Open 60, les comoditats són mínimes si ho comparem amb un veler d’esbarjo de dimensions semblants. De fet, no hi ha lavabo ni dutxa. Tampoc vàter, i això resulta complicat ja que han d’utilitzar una galleda per fer les seves necessitats en un vaixell que es mou, i calen mans per agafar-se. Durant 100 dies, els regatistes s’han de conformar amb rentar-se com poden. Segons com, afaitar-se pot ser un problema i ni parlar de dutxar-se i consumir aigua potable que no sigui per beure. Quan s’apropen a l’equador, els regatistes aprofiten per dutxar-se a coberta amb aigua de mar. El problema ve després, quan s’han de treure la sal del cos que queda adherida i pot encetar la pell durant dies. Una altra possibilitat és aprofitar quan plou. En qualsevol cas, dutxar-se és un fet ocasional que només es pot gaudir en moments puntuals de la regata. A més, quan fa fred, ningú pensa en dutxar-se a coberta. Quan s’arriba a les zones fredes del sud, disposen de poca roba neta i seca. En les setmanes prèvies han suat i embrutat part de la roba que tenen i si la renten amb aigua de mar, encara és pitjor ja que és difícil que s’eixugui. A més, la cabina no té ventilació i la condensació de la humitat accentua la sensació de manca de sequedat. L’únic que poden fer és esbandir una mica la roba i aprofitar l’escalfor del motor per eixugar-la. Tot això, juntament amb les baixes temperatures fa que les condicions higièniques siguin deficitàries i que durant dies tinguin sensacions desagradables del seu propi cos. 25

novembre 2010 2010-20 11

ésser humà

Darwin: el mar, la passió i el científic Pere Viladot, Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Si heu pogut veure la pel·lícula Master and Commander, us podeu fer una idea aproximada —molt aproximada— del que va fer Charles R. Darwin al seu viatge a bord de l’HMS Beagle. El metge del Surprise, quan no exerceix com a tal, es passa l’estona recol·lectant animals i plantes dels llocs on el vaixell recala. L’escena a les illes Galápagos ens acosta una mica al que Darwin podria haver sentit en desembarcar-hi: sorpresa i emoció, i la clau per entendre moltes de les preguntes que s’havia anat fent al llarg del viatge.

Ja de petit li agradava fer passejades pel camp, recollir i col·leccionar escarabats, dissecar animals… I més endavant, quan el seu pare el va enviar a estudiar a Edimburg —classes de medicina ”intolerablement avorrides”— i després a Cambridge —estudis de magister artium—, va conèixer força estudiosos de la història natural, que el van anar introduint en els secrets de la geologia i la biologia. Entre ells, John Stevens Henslow, a qui Darwin admirava fins al punt d’arribar a ser conegut com “l’home que passeja amb Henslow”. Els anys de Cambridge, dels 18 als 21, van ser molt feliços per ell i sabem que va acabar els estudis en desè lloc entre tots els estudiants, el que ens situa davant d’un bon estudiant, estimat per companys i professors segons els biògrafs, un jove ric que tenia una gran inquietud per conèixer i, sobretot, per saber més del món natural. Vet aquí la base del que el viatge va confirmar. Navegant a bord del Beagle Abans de continuar els estudis de teologia —el pare volia que fos un home de profit—, se li va presentar l’oportunitat que encaminaria el futur, el viatge del Beagle. “L’objecte de l’expedició era completar l’estudi de les costes de la Patagònia i la Terra del Foc [...], aixecar els plànols de les costes de Xile, del Perú i d’algunes illes del Pacífic; i en darrer lloc, fer una sèrie d’observacions cronomètriques al voltant del món”, i es necessitava un home culte que pogués donar conversa al capità en una travessia molt llarga, ja que la disciplina britànica no permetia que el capità confraternitzés amb la tripulació. Henslow el va recomanar i malgrat les dificultats prèvies

El Beagle, a l'estret de Magallanes

“L’objecte de l’expedició era completar l’estudi de les costes de la Patagònia i la Terra del Foc [...], aixecar els plànols de les costes de Xile, del Perú i d’algunes illes del Pacífic.” —les reticències del pare que havia de pagar la seva manutenció i les del propi capità Fitz-Roy—, el 27 de desembre de 1831, el Beagle salpava del port de Devonport amb Darwin a bord. Ben aviat va substituir el naturalista oficial del vaixell, cosa que li va permetre dedicar-se plenament a la seva gran passió. “Bahia o Salvador de Bahia, Brasil, 29 de febrer. Quin dia més deliciós! Però la paraula deliciós és força dèbil per expressar els sentiments d’un naturalista que per primera vegada vagareja per un

bosc brasiler.” Aquest paràgraf del seu llibre El viatge del Beagle, ens mostra clarament quins devien ser els seus sentiments al llarg d’aquest viatge. No s’ho devia passar massa bé a bord del Beagle sabent com sabem que no va superar mai la seva tendència a marejar-se. Imagineu-vos cinc anys de navegació —recordeu la pel·lícula en què el Surprise, vaixell més gran que el Beagle, fa el mateix recorregut per l’Amèrica del Sud—, amb tempestes ferotges i el pas per la Terra del Foc per entrar al Pacífic, sempre difícil per a la navegació. Però la seva passió podia amb tot. A bord va llegir molta bibliografia entre la qual hi havia una de les obres més importants de Charles Lyell, pare de la geologia moderna, que li va permetre introduir-se en els principis de les teories evolucionistes de Lamarck. Va recol·lectar

Mapa del recorregut de l’expedició

novembre 2010 2010-20 11

ésser humà

El Beagle a les Galápagos

centenars d’exemplars de molts grups diferents d’organismes —animals i plantes— i també de fòssils; va estudiar la geologia, la flora i la fauna de tots els llocs per on passava, a partir de fer moltes excursions terra endins allà on el vaixell atracava; i va prendre múltiples notes de tot plegat en un diari que després va publicar. I el més important de tot: es va començar a preguntar “Com és que...?”, inici de tota investigació.

Va recol·lectar centenars d’exemplars de molts grups diferents d’organismes i també de fòssils; (...) i el més important de tot: es va començar a preguntar “Com és que...?.” Gestant la Teoria de l’origen de les espècies L’arribada a les illes Galápagos potser va significar la constatació, amb evidències més clares, de moltes de les preguntes que Darwin s’havia anat fent al llarg de tot el temps dedicat a l’observació i la recol·lecció. “És molt curiosa la història natural d’aquestes illes i mereix una gran atenció. La major part de les produccions orgàniques són necessàriament indígenes i no se’n troba a enlloc més; fins i tot entre 28

Fragment de l'exposició Darwin al Museu de Ciències Naturals

els habitants de les diferents illes es troba diversitat. Tanmateix, tots els organismes tenen cert grau de parentiu més o menys marcat amb els d’Amèrica. [...] Considerant aquesta gradació i diversitat de conformació en un grupet d’ocells tan propers els uns als altres [els pinsans], es podria creure que en base a una pobresa original d’ocells en aquest arxipèlag, s’hagués modificat una sola espècie per arribar a finalitats diferents”. Aquestes paraules ens parlen d’evolució biològica però encara no de selecció natural. Això vindria més tard, un cop a terra i després de tots els seus estudis posteriors. Tanmateix també va patir els defectes propis d’un novell. D’entrada no va classificar la col·lecció de pinsans de les Galápagos, una de les claus sobre la qual es fonamenta la seva reflexió, i va

haver de ser Sir John Gould, una de les persones a qui enviava les col·leccions, qui els identifiqués i els classifiqués en espècies diferents. Fins i tot el mateix Fitz-Roy, creacionista convençut, va ordenar que fossin recol·lectats ja que li semblava una mostra admirable de saviesa del Creador haver disposat cada espècie al lloc on millor podia sobreviure. La publicació de L’origen de les espècies no va ser gens fàcil. Lyell, inicialment creacionista però gran admirador de la saviesa científica de Darwin, i més tard defensor de les seves idees, el va animar a escriure-les el 1856, vint anys després d’acabat el viatge! S’hi va posar però de forma molt exhaustiva de manera que l’obra no s’acabava mai. Però el 1858, Alfred Russell Wallace —a qui ja feia temps que coneixia—, li envià un assaig que “contenia exactament la meva teoria”. Aquest fet ho va precipitar tot i, finalment, el 24 de novembre de 1859, surt publicada la primera edició: una tirada de 1.250 exemplars, que es van exhaurir el primer dia! Havia començat una revolució científica i ideològica! Cinc anys de navegació, de marejos,

1. Dibuix imatge evolució Mr.Waterhouse Hauwkings 2. Edició del 1859.L’ origen de les Espècies 3. Llibreta original de Darwin amb les seves notes

de veure la natura amb tota la seva força —va ser testimoni de diversos terratrèmols i d’algun tsunami—, de paciència, de rigor, d’errades, d’anades i vingudes, de dubtes... Però sempre qüestionant-se els paradigmes imperants a partir de l’observació i la recol·lecció,

a partir del recull de dades i l’estudi posterior. Una navegació que ben bé podem dir que va durar 28 anys, els que van des del dia que el Beagle va salpar fins al de la publicació de L’origen de les espècies. Una navegació pel mar i, sobretot, per la ciència.

la Ciutadella, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i l’Institut Botànic, centre de recerca mixt integrat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona. Amb 130 anys d’història, el MCNB ha fet un pas al futur amb la redefinició dels continguts i de les seus amb què compta. A les ara existents, s’hi suma el Museu Blau (Edifici Fòrum), on s’hi duran a terme la majoria de les exposicions i de les activitats educatives i divulgatives.

El Museu treballa principalment per avançar en el coneixement i la conservació de la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, així com promoure l’aprenentatge i la descoberta del món natural entre els ciutadans. Amb la seva activitat també vol transmetre valors ètics de respecte per la natura i estimular el debat informant sobre els temes candents i els problemes ambientals que preocupen la societat. www.bcn.cat/museuciencies

la natura evoluciona, el Museu de Ciències Naturals, també...

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) és una institució amb una llarga trajectòria. De titularitat municipal, la seva història es remunta a la fi del segle XIX i parteix del llegat de les col·leccions del naturalista Francesc Martorell i Peña a la ciutat, que constitueixen la base del que va ser el primer museu de Barcelona. Actualment, el MCNB està distribuït en diferents seus: el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons al parc de

novembre 2010 2010-20 11

dossier central

25.000 milles al voltant del món Cristina Puig, Consorci El Far

La Barcelona World Race és una regata que fa la volta al món d’oest a est. Els regatistes estan obligats a passar per dues portes naturals: una situada a l’estret de Gibraltar i l’altra a l’estret de Cook, i entre una i l’altra, les tripulacions dels IMOCA Open 60 poden seguir la ruta que volen o poden. Tot i això, els navegants de la Barcelona World Race no tenen massa marge de maniobra a l’hora de definir la ruta que hauran de seguir per fer la volta al món. Igual que gairebé en totes les altres regates oceàniques, se segueix l’antiga ruta dels clípers dels segle XIX anomenada dels Tres Caps, en referència als caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos. Això no és casual, perquè els corrents

TROFEU DEL MEDITERRANI SUD-NORD TROFEU DE L’ ATLÀNTIC SUD-NORD

TROFEU DEL M NORD-SUD

marins superficials, el vent i l’onatge, d’una banda, i l’obligatorietat de deixar els tres caps a babord i l’Antàrtida a estribord, de l’altra, evidencien que al mar el camí més curt no sempre és aquell que recorre menys distància, sinó aquell en què les condicions permeten navegar millor per planificar la travessa de forma segura i amb la mínima durada.

TROFEU DE L’AT L’A NORD-SUD

PORTES DE SEGURETAT*

TROFEU DEL PACÍFIC

planeta aigua

ésser humà

navegació

Atenció a la meteo!

EL DEL RANI D

Els navegants es troben amb condicions de navegació molt diverses. Des de vents molt variables al Mediterrani, o els alisis que bufant de popa els ajudaran a creuar l’Atlàntic, fins a les temudes calmes equatorials on poden quedar encallats durant hores. A l’hemisferi sud, un cop passat el cap de Bona Esperança, entraran a l’oceà austral on seguiran el corrent Circumpolar Antàrtic, un anell continu de corrents que va cap a l’est, impulsat per vents forts de l’oest. La combinació dels corrents marins que dominen el nostre planeta i la circulació general de vents, marcarà el camí que seguiran els navegants de la Barcelona World Race.

A dos

La tripulació dels vaixells està formada per una parella de regatistes. Les exigències d’una volta al món requereixen que la compenetració entre els dos tripulants sigui molt alta. A part dels coneixements de navegació, tecnologia, meteorologia, mecànica i electrònica, han de ser capaços de conviure en un espai molt petit, treballar en equip i suportar situacions extremes de navegació durant molt de temps. Probablement, l’equip que estigui més unit i compenetrat tindrà més opcions de guanyar.

El vaixell

L’Open 60 és un dels monobucs més ràpids del món. Està construït amb fibra de carboni, un material molt resistent i lleuger que permet al vaixell navegar a gran velocitat i suportar pràcticament totes les condicions de mar que pugui trobar al llarg del recorregut de la regata. Pel que fa a l’aparell, aquest té un sol pal, pot fer servir 10 veles diferents i arribar a tenir una superfície vèlica de 600 m2 quan navega amb vents de popa. L’interior del vaixell és molt auster.

TROFEU DEL MEDITERRANI NORD-SUD

TROFEU DE L’ATLÀNTIC NORD-SUD

TROFEU L’ INDIC ÍNDIC TROFEU DE DE L’

PORTES DE SEGURETAT*

novembre 2010 2010-20 11

dossier central tram 1

l’incert mediterrani El mar de la biodiversitat

©ESCOLA DEL MAR DE BADALONA

El Mediterrani acull una amalgama de paisatges diferents en cadascun dels quals trobem organismes diversos adaptats a les especials condicions del lloc on viuen. Què és el que fa que hi hagi tanta diversitat? Les condicions físiques i ambientals com ara la llum, els nutrients, l’agitació de l’aigua, etc., juntament amb els requeriments biològics dels organismes, determinen un paisatge característic. Així al Mediterrani trobem les praderies de posidònia, una comunitat endèmica que es caracteritza pel seu alt grau de biodiversitat. D’altra banda, a més fondària, trobem les comunitats del coral·ligen, un esclat d’organismes de colors la majoria dels quals viuen enganxats a la roca.

©CONSORCI EL FAR

Cruïlla de civilitzacions El Mediterrani es troba en l’encreuament de tres continents. A nivell geogràfic és un mar petit, gairebé tancat, però ha estat bressol de cultures i cruïlla de civilitzacions que han acumulat i compartit al llarg de mil·lennis el coneixement i la cultura que han conformat la civilització occidental. El Mediterrani és un mosaic de colors en què el sol, el mar i la terra li donen un caràcter propi. Els seus pobles, fruit del mestissatge i la interculturalitat, es caracteritzen per tenir una energia que és difícil de trobar en altres llocs del món.

Hi ha qui pensa que el Mediterrani és un mar tranquil on la navegació no és gens complicada. Tot al contrari, aquest és un mar amb canvis sobtats de vent, amb onades curtes i molt seguides, però que, a la vegada, poden arribar fins als 6 metres d’alçada. D’altra banda, l’intens trànsit de vaixells comercials que van i vénen dels ports de Barcelona, Tarragona, València, Algecires, etc. i l’activitat pesquera, són alguns dels obstacles que els navegants hauran d’esquivar abans d’arribar a l’estret de Gibraltar. Aquest indret és una de les autopistes marítimes més concorregudes del món per on circula un 10% del trànsit mundial. 32

©OLIVER BOSSECKER

El Mediterrani, un mar capriciós

tram 2

la baixada de l’atlàntic Calmes equatorials

©ARXIU FNOB

Les calmes equatorials són un fenomen meteorològic que se situa entre els 2ºN i l’equador durant els mesos de desembre i gener, i més al nord durant l’estiu. El fet que la franja equatorial es trobi en una zona de baixes pressions i una alta radiació solar, fa que es creïn grans núvols de tempesta que descarreguen forts aiguats i aparell elèctric. Els navegants han d’estar atents a la previsió meteorològica per esquivar aquestes fortes depressions i també evitar caure en les zones de calmes que poden atrapar els vaixells durant hores, deixant-los pràcticament immòbils.

©CONSORCI EL FAR

Seguint el camí de Colom Els velers, quan creuin l’estret de Gibraltar, seguiran la mateixa ruta que va fer la flota de Cristòfor Colom en sortir el dia 2 d’agost de 1492 de Palos, en direcció a les illes Canàries. Això no és casualitat, ja que tots dos segueixen el corrent de Canàries, ocasionat pel gran gir anticiclònic que es produeix a l’Atlàntic nord. D’altra banda, un cop Colom va arribar a les Illes amb la Niña, la Pinta i la Santa María va fer una sèrie de reparacions en les embarcacions i va canviar les veles llatines per quadres a les dues primeres embarcacions. Aquest canvi li permetria aprofitar millor els vents alisis que bufen del NE per, d’aquesta manera, poder arribar al que ell creia que eren les Índies.

Els Open 60 porten l’última tecnologia en comunicacions i electrònica. La taula de cartes és el lloc des d’on es controla tota la informació que subministren els aparells electrònics que el vaixell porta a bord. Situada en un lloc central a la cabina, podríem dir que és el cervell del vaixell. Com a element central, trobem un ordinador capaç de suportar la humitat i el moviment. A aquest ordinador estan connectats la resta d’instruments per a la navegació, d’aquesta manera es pot controlar i analitzar el rumb, la velocitat, saber la posició dels altres vaixells i la direcció del vent; a més, amb ell poden connectar-se a internet per rebre informació meteorològica, enviar i rebre correus electrònics i editar fotografies, entre moltes altres coses.

©SANTI SERRAT

La taula de cartes

novembre 2010 2010-20 11

dossier central tram 3

navegant per l’índic sud

©YANN LIBESSART

Vida als oceans Els oceans ocupen el 70% de la superfície total de la Terra, amb una profunditat mitjana de 3.700 metres; constitueixen doncs l’hàbitat més extens del planeta. És aquí on trobem els organismes que es deixen portar pels corrents marins, el plàncton, i el conjunt d’animals que són capaços de nedar activament, el nècton, ambdós conformen el sistema pelàgic. Els navegants tindran l’oportunitat de veure alguns dels éssers vius que habiten a mar obert: balenes, dofins, peixos voladors i un llarg etcètera d’animals marins que conformen un paisatge prou desconegut.

Cap de Bona Esperança Al segle XV, navegar pel Mediterrani per anar a Orient a buscar sedes i espècies era molt perillós a causa dels atacs dels vaixells de l’imperi Otomà i dels pirates barbarescs. Els portuguesos van buscar una ruta alternativa per arribar a les Índies. Vorejant la costa africana, Bartolomé Díaz va arribar a l’actual cap de Bona Esperança el 1488. En un primer moment es va anomenar cap de les Tempestes, però Joan II de Portugal li va donar el seu nom actual perquè tenia l’esperança de trobar un bon pas que el portés cap a les Índies. El 1497, Vasco de Gama el creuà per primera vegada en la seva recerca de les Índies.

Navegant entre icebergs Un dels perills que han d’afrontar els skippers quan naveguen per l’Índic i el Pacífic sud són els icebergs, grans blocs de gel que naveguen a la deriva en els 50º-60ºS. El fet que el pas dels navegants per aquesta zona es produeixi durant l’estiu austral fa probable que es trobin amb aquests grans trossos de gel, despresos del continent antàrtic a causa de les temperatures estivals. D’altra banda, molt més perillosos són els growlers, blocs de gel submergits que no es poden detectar amb el radar. Per evitar problemes amb el gel, l’organització de la regata ha establert en el recorregut les anomenades portes de gel, que impedeixen que els participants s’acostin als perillosos blocs que hi pugui haver a l’aigua. 34

tram 4

qui ha dit pacífic?

40 rugents, 50 udolants i 60 bramadors

©ARXIU FNOB

En la franja entre 40º i 60º de latitud sud, el règim de vents s’intensifica molt a causa d’un sistema de depressions que circula al voltant de l’Antàrtida. Per això, els vents que bufen als 40ºS se’ls anomena 40 rugents, als que ho fan als 50ºS, els 50 udolants, i als dels 60ºS, 60 bramadors. El motiu d’aquests noms és el soroll que fa el vent en passar per l’eixàrcia i l’arboradura del veler. Els caps i cables udolen en diferents notes segons la tensió que tenen. Les tripulacions gairebé no s’entenen ni cridant a cau d’orella, la tensió nerviosa augmenta amb tant soroll durant tants dies.

James Cook Navegant, explorador i cartògraf anglès, va dur a terme tres viatges per l’oceà Pacífic durant els quals va descriure grans zones amb precisió. Moltes illes i costes d’aquelles latituds van ser documentades per ell per primera vegada en mapes europeus. Entre les seves aportacions destaca les cartografies de territoris de la costa est d’Austràlia, les illes Hawaii i la circumnavegació a Nova Zelanda, motiu pel qual l’estret que separa les dues principals illes que formen el país porta el seu nom. Va obrir el camí a les exploracions científiques i antropològiques durant la realització dels seus tres viatges, el primer dels quals va ser a bord d’el vaixell anomenat Endeavour que, més tard, donaria nom al transbordador espacial.

Donar la volta al món amb un vaixell de 18 m no està exempt de risc. De fet, les tripulacions naveguen pels oceans més hostils del planeta, és per això que els regatistes dels Open 60 van equipats amb uns elements de seguretat que poden ajudar a salvar-los la vida en situacions crítiques. Tots els vaixells participants a la regata han passat un test d’estabilitat en el que es comprova que l’embarcació es redreça tota sola en cas de bolcada, i tots porten mampares anticol·lisió que garanteixen que el vaixell no s’omplirà d’aigua o trigarà molt a fer-ho, a banda d’altres dispositius de seguretat.

©MARÍA MUIÑA

Seguretat a bord

novembre 2010

2010-20 11

ja hem fet la volta al món! El kelp

©ARXIU FNOB

El kelp és una alga laminària que creix en aigües netes, riques en nutrients, poc profundes i per sota dels 20ºC de temperatura, formant els anomenats boscos de varec. Aquesta alga ofereix protecció a alguns animals i aliment a d’altres. Algunes d’elles són de creixement molt ràpid, i arriben a créixer entre mig i un metre diari. Comercialment s’utilitza per obtenir alginat, un espessant. També són molt utilitzades en la cuina japonesa i xinesa. Als habitants de les illes Falkland se’ls anomena també kelpers degut a la gran abundància d’aquestes algues a les seves costes. Els navegants, en el seu ascens per l’Atlàntic, corren el risc de topar-hi si naveguen molt a prop de la costa argentina, i que la quilla i els timons s’enredin entre les algues.

©ARXIU FNOB

L’equipament del regatista La roba és molt important en una regata com la Barcelona World Race, sobretot per les zones de navegació més extremes a l’hemisferi sud on les temperatures baixen dels 0ºC. La vestimenta ha de garantir el benestar de les persones que naveguen: ser flexible, eixugar-se ràpid i protegir de la humitat constant i de les condicions extremes però, alhora, no els ha d’empipar massa al fer la feina. Normalment porten vestits de Gore-Tex® de diferents tipus, roba tèrmica, vestits secs, botes d’aigua amb polaines, etc. En definitiva, un gran assortiment de roba per garantir estar sec a cada moment. En cas de mal temps o situacions de perill, també porten un vestit de supervivència.

Al cor dels Open 60 hi trobem tot el sistema d’instruments de navegació que envien informació a les pantalles. A bord, hi ha altres sistemes que necessiten informació com la velocitat del vaixell, la força i direcció del vent o el rumb del compàs. El sistema del pilot automàtic, en base a la informació rebuda, governa el vaixell de forma automàtica. L’existència del pilot automàtic facilita la vida dels regatistes ja que no han d’estar tota l’estona al peu del timó, poden fer altres feines i, fins i tot, tenen temps de descansar una mica. 36

©ARXIU FNOB

El pilot automàtic

tram 6

últimes milles per arribar a casa

SOS, OFNIS!

©ARXIU FNOB

A tots els oceans, mars i costes del món es poden veure OFNIS (Objectes Flotants No Identificats), o el que és el mateix, escombraries o residus surant. Aquestes “espècies perilloses” observades no estan vives però tenen seriosos efectes sobre els ecosistemes marins. Hi ha plàstics, contenidors, petroli, fustes... Una de les pors dels navegants en la seva volta al món és xocar contra algun d’aquests OFNIs i trencar un dels timons, o patir un fort impacte a la quilla, que pot ser fatal per a la navegació. D’altra banda, també poden quedar atrapats en plàstics o xarxes surant a la deriva, cosa que pot portar-los a restar hores parats per intentar desfer-se’n.

©ARXIU FNOB

Menjant liofilitzats Tradicionalment les llaunes i les conserves han estat els aliments més habituals pels regatistes però, l‘opció més moderna són els aliments liofilitzats. Tot i les qualitats dels liofilitzats, els navegants han de complementar la seva dieta amb d’altres aliments, tenint en compte que han de portar el mínim de pes (per córrer més) i el màxim de calories i vitamines possible.També hi ha qui ho complementa amb barretes energètiques, fruits secs, xocolata, embotits envasats al buit o, fins i tot, algun regatista ha embarcat panellets. La liofilització consisteix en treure l’aigua dels aliments i envasarlos al buit. L’avantatge respecte a la deshidratació tradicional és que la recuperació d’aigua és instantània.

Els navegants, tot i estar envoltats d’aigua, tenen seriosos problemes per proveir-se d’aigua potable. Tot i així, lluny queden les aventures dels primers navegants oceànics que confiaven en aconseguir aigua potable provinent de la pluja que recollien amb les veles. En el cas dels Open 60, aquests vaixells compten amb dessalinitzadores i dipòsits d’aigua potable. Quant a l’energia necessària per al funcionament de tots els instruments a bord, els vaixells disposen de generadors eòlics i panells solars.

©ARXIU FNOB

L’energia i l’aigua

novembre 2010 2010-20 11

navegació

l'open 60 pas a pas ©NICO MARTÍNEZ

Cristina Puig, Consorci El Far

L’Open 60 és un monobuc dels més ràpids del món. El disseny del buc, els materials que s’utilitzen en la seva construcció i les tecnologies emprades a bord han evolucionat tant que se’ls coneix com els Fórmula 1 del mar.

17 1 18

15 2

4 5

13 8

20 14 16

10 FITXA TÈCNICA

11 6

L’Open 60 és un vaixell d’un sol buc d’aproximadament 18 m d’eslora, que incorpora les darreres innovacions en materials i tecnologia. Gairebé tots els IMOCA Open 60 estan construïts amb fibra de carboni combinada amb materials provinents de l’aeronàutica. Això, juntament amb la seva forma –buc baix, coberta molt lliure i popa molt ampla–, fa que el buc sigui extremadament lleuger i sòlid, qualitats que proporcionen velocitat en reduir la fricció amb l’aigua. Totes aquestes prestacions fan que el vaixell escori amb el menor moviment possible. És per això que els Open 60 disposen d’una quilla basculant amb un gran pes a la seva part final –el bulb- que ajuda a mantenir el vaixell en posició vertical. Els IMOCA Open 60 requereixen tota una sèrie d’innovacions tecnològiques tenint en compte que la tripulació serà mínima, i que ha de ser possible controlar la navegació, evitar que el vaixell bolqui, escori o derivi en excés. La seguretat és fonamental en navegacions transoceàniques, això explica que el buc d’un Open 60 estigui altament compartimentat i que, a proa, hi hagi una secció o caixa estanca farcida d’escuma sintètica i preparada per absorbir cops frontals. De la mateixa manera, també és freqüent protegir una de les parts més delicades, els timons, amb mecanismes de plegat

Eslora: 18,29m / 60 peus Mànega a coberta: 5,75m /18,10 peus Calat: 4,5m/ 14,85 peus Superfície vèlica en contra del vent: 240m2 Superfície vèlica en favor del vent: 600m2 Longitud del pal: 28m Desplaçament: 8 tones

automàtic anticol·lisió que evita ruptures ja que, a gran velocitat, l’impacte amb qualsevol objecte pot ser fatal.

Bona part dels materials utilitzats en la construcció dels vaixells participants provenen de l’areonàutica. Un banc de proves El fet de parlar de regates oceàniques també vol dir parlar d’innovació i de noves tecnologies. El disseny d’embarcacions més hidrodinàmiques i el desenvolupament de nous materials de construcció, més lleugers però a la vegada més resistents, és el que permetrà als navegants aconseguir la seva fita: ser els primers a arribar! Bona part dels materials utilitzats en la construcció dels vaixells participants a la Barcelona World Race provenen de l’areonàutica. Aquests materials s’han anat introduint poc a poc a la nostra vida quotidiana per fer-nos-la més fàcil.

Una llar al mig de l’oceà Un Open 60 no és un iot d’esbarjo, i el lloc on això es fa més evident és a l’interior. A la cabina hi ha una pica, un fogonet de càmping i una o dues lliteres de lona. El centre neuràlgic del vaixell és la taula de cartes amb seients reclinables multiús, lloc de treball habitual on també es pot “dormir”. Res més! A bord no hi ha nevera, lavabo, dutxa ni vàter. A banda de la cabina, l’interior del buc és un gran volum compartimentat de baixa alçada, poc il·luminat i de màxima funcionalitat on tot és a la vista (caixes de queviures, sistemes hidràulics, circuits de tubs, cablatge electrònic, sacs de veles...) i accessible en cas d’intervenció immediata. L’interior d’un Open 60 transmet una sensació de tecnologia, austeritat i solidesa.

Difícils de bolcar La quilla és un apèndix de contrapès que es troba a la part submergida dels velers i que evita que l’embarcació bolqui. Els velers més moderns han millorat aquest sistema i han creat la quilla pivotant. És el mateix sistema que la quilla original, però en aquest cas la quilla pivota sobre un eix longitudinal, fet que provoca un major adreçament de l’embarcació. Com més pla navega el vaixell, més ràpid va.

©ARXIU FNOB

1. Veles 2. Eixàrcia de PBO 3. Winches 4. Antena satel·lital 5. Via d’escapament i bot salvavides 6. Timons abatibles 7. “Cuina” 8. Dipòsits d’aigua de llast 9. Llitera 10. Taula de cartes 11. Quilla basculant 12. Orses 13. Dipòsit de veles 14. Mamparos Waterlight 15. Enrotlladors de vela de proa 16. Compariment de col·lisió 17. Radar 18. Pal de carboni 19. Estai de kevlar 20. Botaló

novembre 2010 2010-20 11

navegació

100 anys de disseny per als solitaris Santi Serrat, FNOB

Spray

La Barcelona World Race ha permès veure en acció els dissenys més moderns dels IMOCA Open 60 i, a més, sotmesos a un banc de proves d’una exigència sense precedents en la història de la classe. Navegar 25.000 milles pels mars més durs del planeta no és cap novetat amb un tipus d’embarcació precisament concebuda a aquest efecte. Però la diferència rau en el fet que, fins ara, aquestes voltes al món havien estat en solitari. La navegació en doble de la Barcelona World Race ha forçat a acostar-se més i a superar en moltes ocasions, els límits coneguts del disseny i l’estructura del material, i això, d’entrada, es deu a una raó molt senzilla: la navegació en doble prescindeix dels marges de seguretat de la solitària i el material es força més. Per als amants de la tecnologia, la regata té, en conseqüència, un interès inusitat, i indubtablement ha establert una referència que ha acaparat l’atenció de dissenyadors i constructors i que, certament, serà molt tinguda en compte en el nou reglament tècnic de la classe.

11,20 m / 1894 Joshua Slocum reformà un pesquer construït el 1800 i féu la primera volta al món en solitari, entre 1895 i 1896.

Suhaili

9,90 m / 1965 Construït a l’Índia per Robin KnoxJohnston, i amb el qual guanyà la Golden Globe del 1969; la primera regata al voltant del món en solitari i sense escales.

Els dibuixos mostren l’evolució del disseny de monobucs per a la navegació en solitari, a base d’algunes de les embarcacions històricament més representatives.

Classe 6,5

6,5 m / 1990 La classe “Mini”, que s’inicià en la dècada de 1970, aconseguí una difusió extraordinària cap el 1990, i els seus dissenys eren els més innovadors de la vela oceànica.

Il·lustracions © Cristina Barredo/Latitud 42

Aquitaine Innovations

18,29 m / 1996 L'IMOCA Open 60 dissenyat per a Yves Parlier. Primer pal de perfil d'ala giratori amb outriggers, quilla fixa i tancs de llast laterals.

Gipsy Moth

16,10 m / 1966 Dissenyat per a la volta al món de Francis Chichester. Un quetx que esdevingué una referència per a la vela d’altura de l’època.

PRB

18,29 m / 1996 IMOCA Open 60 dissenyat per a Isabelle Autissier. Quilla inclinable i situada més enrere, amb tancs de llast longitudinals. Dues orses asimètriques curtes.

Pen Duick V

10,66 m / 1969 Un dels primers dissenys per a regates en solitari, segons les idees d’Eric Tabarly. Fou el primer veler amb tancs de llast d’aigua de mar i orsa amb bulb.

Crédit Agricole

17 m / 1981 El disseny que permeté a Philippe Jeantot triomfar en la primera BOC Challenge, la regata al voltant del món en solitari i amb escales.

Temenos II

18,29 m / 2006 IMOCA Open 60 dissenyat per a Dominique Wavre i Michèle Paret, tercers classificats de la Barcelona World Race 2007-08. Vela major amb una alta relació d’aspecte i orses asimètriques llargues.

novembre 2010 2010-20 11

navegació

veles d’última generació ©MMEDIR, FNOB

Joan Subirats, enginyer assessor de Quantum Sails Design Group, i Jaume Guàrdia, Consorci El Far

Després de cada edició d’una regata com la Vendée Globe o la Barcelona World Race, la classe IMOCA —International Monohull Offshore Class Association— es reuneix per a valorar el funcionament de les veles, analitzar les possibles incidències que hi hagi hagut i proposar nous canvis modificant, si cal, les normes de la regata i per tant, el seu reglament.

©MMEDIR, FNOB

Les veleries com Quantum Europe Manufacturing SL s’han adaptat a aquestes noves normatives i, a la vegada, han treballat en la part tècnica de fabricació de veles, per a garantir la seva durabilitat i eficiència durant els 90 dies que dura la regata. Aquesta durabilitat o resistència de la vela és determinant perquè el patró pugui acabar la regata o, fins i tot, pugui sortir sa i estalvi de qualsevol complicació quan estan navegant a milers de milles de qualsevol port.

La forma o disseny final de cada vela ve suportat pel seu laminat i els materials que hi intervenen, que són fibres tipus aramides, carboni, polietilens o polièsters. El component bàsic dels films és el polièster que, amb l’ajut de les coles, fa el laminat final prou resistent. Però hi ha factors naturals que no es poden evitar i que són els que malmeten i afecten les veles durant el seu ús. Aquests són els raigs UV del sol, les fortes ràfegues de vent de les borrasques que els navegants troben al seu pas, la salinitat de les aigües oceàniques i, molt especialment, la humitat i les temperatures extremes. Hi ha altres factors que també determinen la vida de la vela, i són els factors humans. El cansament, el mal ús, deixar flamejar la vela durant un temps prolongat, plegar-la malament, trimar-la malament… són factors que influeixen en les condicions de les veles i, per tant, també en la marxa de la regata. És per això que els patrons, a part de buscar els millors rumbs i els millors vents per a guanyar la regata, han d’estar alerta de com es prenen les decisions per garantir que el vaixell i les veles no es veuran afectades greument.

Hi ha factors naturals que no es poden evitar i que són els que malmeten les veles durant el seu ús.

©LUCÍA CUESTA, CONSORCI EL FAR

La durabilitat o resistència de la vela és determinant perquè almenys el patró pugui acabar la regata.

Materials i característiques tècniques

©MARÍA MUIÑA

Aquests canvis afecten a totes les parts del vaixell i, com és natural, afecten a la reglamentació de les veles. Un dels canvis més significatius ha estat la limitació en el nombre de veles que es poden portar a bord, que ha passat de ser un inventari de veles quasi il·limitat a veure’s reduït a un màxim de deu veles. Això ha fet que patrons, tècnics responsables dels vaixells i tècnics de la veleria hagin hagut de treballar molt per definir quin pot ser el millor inventari de veles per a aquest tipus de regata.

novembre 2010

navegació

©MARÍA MUIÑA

2010-20 11

Les innovacions del Projecte WIN-D Noves fibres, nous films, nous additius, nous dissenys, alleujament del pes de les veles, kits de reparació, novetats en hardware, entre d’altres, són algunes de les innovacions en què es treballa pel que fa les veles que embarquen els Open 60. Amb aquesta finalitat, s’ha impulsat el projecte WIN-D, liderat per la veleria Quantum amb la col·laboració i direcció tècnica de la Fundació de Navegació Oceànica

de Barcelona i el Consorci El Far, amb la participació de les empreses Laminats de Catalunya, 1890 PJM Pujadas i l'Institut Químic de Sarrià i el Centre Tecnològic Leitat, com a centres científics i de referència en l'àmbit de la recerca i de la innovació. Les diferents accions que es duen a terme, prèviament testades com a prototips i verificades pels diferents actors participants en l’estudi, està previst incorporar-les en la nova edició de la Barcelona World Race 2010, amb l’objectiu de fer que els vaixells siguin

més ràpids i segurs. De fet, les exigències per part dels patrons són cada cop més elevades, en nombre i en qualitat, i això fa que el disseny i el procés productiu de cada vela sigui un nou repte tecnològic. El projecte WIN-D ha estat reconegut com un Projecte de R+D+I en la modalitat de nuclis cooperatius per part d'ACC1Ó, del Departament d'Innovació, Empreses i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

LES VELES DE L’OPEN 60 Configuració vèlica segons les condicions meteorològiques Major: referit habitualment a la vela més gran del vaixell, situada a popa, que pot rissar-se (fer-se més petita) en funció de les condicions meteorològiques.

Gènova: floc de grans dimensions. Conforma, junt amb la major, l’aparell estàndard.

Turmentí: vela triangular de proa de petites dimensions i molt resistent. Es fa servir en condicions de màxima precaució. És de posar i treure.

Espi o espinàquer: vela triangular i amb molta bossa que s’utilitza quan es navega al llarg o d’empopada.

Floc: vela de tallant triangular que s’utilitza per a arribar i per a cenyir quan fa molt de vent. Juntament amb l’espi permet anar a molta velocitat.

©FNOB

Els Open 60 porten com a màxim 10 veles, que inclouen una major i un gènova, un gènova petit, una trinqueta, diferents turmentins i una sèrie d’espinàquers i veles de través de diferents pesos, per tal de poder adaptar-se a totes les condicions de vent i mar. Per moure les veles i ajustar-les al vent calen uns molinets o gigres anomenats winches que, mitjançant un sistema d’engranatges, permeten reduir l’esforç a l’estirar els caps.

Temporal, situació de màxima precaució

Molt de vent

Qualsevol rumb aparell estàndard

Bon temps, amb vent de popa per donar-li velocitat

©MMEDIR, FNOB ©LUCÍA CUESTA, CONSORCI EL FAR

Lucía Cuesta i Patricia Giménez, Consorci El Far

La vida útil d’una vela d’alta competició és realment curta. Tot i que deixen de ser útils per a competicions com la Barcelona World Race, hi ha altres usos possibles abans de considerar-la un residu. Pel que fa a la mateixa embarcació, es poden reutilitzar en navegació no competitiva, és a dir, per navegacions de transport, trasllat, pràctica de maniobres... Una altra opció és cedir-les a altres embarcacions menys competitives que les puguin adaptar a la seva estructura. En cas que no sigui viable navegar amb aquestes veles, el material del que estan fetes es pot reutilitzar per a confeccionar bosses, carpetes o altres materials. Existeixen diferents iniciatives en certs països que accepten la cessió de veles de qualsevol tipus d’embarcació i les venen transformades

©MIRELLA PERELLÓ, FNOB

Reutilitzant les veles de l’Open 60

en bosses. També poden ser cedides per afavorir la investigació en la viabilitat del reciclatge d’aquest material. Concretament es tracta d’estudiar la possibilitat d’obtenir les matèries primes de les que està feta una vela (Kevlar, carboni, Dacron, Mylar) a partir d’una vela usada. Des de la Fundació Navegació Oceànica (FNOB), en col·laboració amb altres entitats i institucions que treballen o investiguen el tema, s’està treballant per afavorir tant la reutilització com el reciclatge de les veles que ja no utilitzen els Open 60 que pertanyen a la seva base.

Bossa de mà fabricada amb veles d'Open 60

novembre 2010 2010-20 11

navegació

última tecnologia per al seguiment en directe

©MMEDIR, FNOB

Carolina Sanarau, Consorci El Far

Conèixer les posicions dels vaixells i l’última hora de la regata, enviar informació meteorològica als participants perquè aquests dissenyin les seves tàctiques, preparar la informació i atendre els mitjans de comunicació, facilitar el seguiment en directe a tothom a través del web oficial, fer videoconferències en directe... Mentre els vaixells estan competint, des de terra ferma, el Centre d’Operacions de la regata treballa per garantir el seguiment en temps real d’aquest esdeveniment, alhora que vetlla per la seguretat dels skippers.

Pot ser que es tracti de la part més desconeguda de la Barcelona World Race però, sens dubte, el Centre d’Operacions resulta una peça clau per assegurar l’èxit de la regata. Ubicat a l’edifici El Far, aquest aplega diferents serveis dotats amb la tecnologia més puntera que garanteixen en tot moment el seguiment dels vaixells i la seva comunicació amb terra. 46

Comunicant-se des d’alta mar Per als navegants de la Barcelona World Race resulta imprescindible estar ben connectats tot i que es trobin en mig de l’oceà. Per aconseguir-ho els Open 60 tenen incorporada a bord l’última tecnologia, que els permet, d’una banda, rebre i processar la informació clau que els fa arribar l’organització per ajudarlos a elaborar la seva tàctica, i d’altra,

enregistrar i enviar puntualment vídeos i fotografies, parlar per telèfon, fer videoconferències, respondre la ràdio o correus electrònics... El material que es genera des del vaixell és essencial perquè tant els mitjans de comunicació com l’organització puguin seguir l’última hora del que està succeint. També és molt important saber en tot moment la situació dels vaixells

Un dels satèl·lits Iridium i Immarsat que hi ha a l'orbita terrestre rep la informació...

... I la reenvia a l'estació base més propera

Cada 30 minuts s' envia automàticament la informació del tracking (coordenades i velocitat del vaixell) via satèl·lit

A través de la xarxa local terrestre o via satèl·lit es distribueix la informació

Es descarrega al DATA CENTER del centre d'operacions de la Barcelona World Race

Per antena, setmanalment, s'envia material audiovisual (videos, fotos i videoconferències)

perquè l’organització pugui garantir la seva seguretat –en cas d’emergència, el director de la regata és el primer en assabentar-se’n i el responsable de coordinar les accions de salvament-. La informació referent al posicionament dels vaixells s’obté a través del tracker, un aparell instal·lat a coberta que emet, via satèl·lit, informació de l’hora, la posició (en latitud i longitud), la velocitat i el rumb del vaixell. Aquesta informació emesa es coneix com a tracking i del tractament corresponent se n’encarrega el director de la regata. Una informació molt valuosa Tota la informació que envien els vaixells (tracking, imatges, missatges, etc.) arriba al Data Center o Centre de Processament de Dades (CPD), una sala que acull servidors i línies de comunicació on es rep, es processa i s’emmagatzema tota la informació enviada. Des d’aquí, segons el tipus d’informació de què es tracti, es fa arribar als diferents departaments ubicats al Centre d’Operacions per fer-la servir segons els diferents usos: esportiu, seguretat, premsa, edició de vídeo, actualització del web, etc. Un dels més importants és el PC Course, punt neuràlgic de la regata des d’on el director esportiu i el seu equip fan el seguiment les 24 hores del dia. Gràcies a la informació del tracking poden posicionar els vaixells sobre un mapa i saber en tot moment la seva situació, anticipant-se a qualsevol incidència que puguin patir. Aquesta informació també la reben els centres de Salvament Marítim que es troben en la ruta dels vaixells, i també serveix per actualitzar

les posicions dels vaixells al joc virtual i poder competir gairebé en temps real contra ells. El PC Course també s’encarrega d’enviar les prediccions meteorològiques als regatistes, de comunicar-se diàriament amb ells per confirmar que tot va bé, d’actualitzar les classificacions generals al web, d’estar en contacte amb l’equip mèdic en cas d’emergència, en definitiva, de vetllar per la seguretat dels skippers i garantir que es compleixen les ‘normes del joc’. Pel que fa a la difusió de l’esdeveniment, es compta amb l’IBC (International Broadcast Center) on arriben totes les gravacions de vídeo que envien els regatistes, s’editen i es preparen per enviar-les, a través del Canal de Televisió Internacional, a totes aquelles televisions acreditades per l’organització i que han manifestat el seu interès a donar a conèixer la regata. Així mateix, és molt important el Departament de Comunicació i Premsa qui s’encarrega d’emetre –gràcies a la informació que li ha passat el PC Course– els comunicats de premsa, facilitar imatges i coordinar tota la informació que es dóna a la resta de periodistes. També actualitza les notícies d’última hora al web oficial. Per garantir el funcionament de tota aquesta estructura, es disposa d’un equip tècnic que vetlla pel correcte funcionament tant de la tecnologia dels vaixells com dels diferents equips ubicats al Centre d’Operacions. Tota la informació que es genera al voltant de la regata resulta de vital importància per tal de garantir la seguretat dels skippers i la bona difusió amb els mitjans de comunicació. Dades

tècniques, notícies, vídeos, fotos, classificacions, informacions mèdiques... Gairebé tot arriba en format digital, un format que sovint és susceptible de patir pèrdues. Per tal d’evitar que aquestes dades desapareguin s’ha dissenyat un complex sistema d’emmagatzematge on el risc de perdre informació és gairebé inexistent.

La Barcelona World Race és seguida a tot el món L’interès que desperta la Barcelona World Race es va posar de manifest durant la primera edició. A través de la cobertura que aportà la Televisió Internacional, més de 300 milions d’espectadors van tenir l’opció de seguir la regata durant les més de 400 hores d’emissió que es van emetre en televisions de 178 països. Un altre mitjà que va permetre seguir l’última hora va ser el web oficial de la regata amb més de 2,9 milions de visites. Per a aquesta ocasió, es preveu que l’interès dels mitjans de comunicació sigui encara molt més ampli. Cal tenir en compte que per satisfer la demanda d’informació de tots els mitjans interessats, resulta clau generar constantment continguts per cobrir l’esdeveniment via notícies, material audiovisual, etc. Això és possible gràcies a la tecnologia d’última generació de què disposen els vaixells, que garanteix el senyal en directe i multicanal. La tasca que es duu a terme des de l’IBC i el Departament de Comunicació i Premsa de la FNOB assegura igualment i facilita aquesta cobertura mediàtica, tant des del punt de vista nacional com internacional.

novembre 2010 2010-20 11

planeta aigua

els boscos del fons del mar Enric Cahner i Xavier Seglar, Escola del Mar de Badalona

La Posidonia oceanica és un curiós organisme marí que habita les nostres costes. Aquells que no l’hagin vist mai o que no el coneguin, l’identificaran ràpidament com una espècie d’alga de les moltes que podem trobar en els fons marins. Ara bé, no es tracta d’un alga sinó d’una planta superior.

Si fem una anàlisi més propera i detallada de la posidònia, ens permetrà observar una sèrie de peculiaritats que conduiran a deduir que allò no és un alga sinó una planta superior. És a dir, la posidònia està molt més emparentada amb qualsevol dels arbres que trobem pels nostres carrers o les plantes que podem tenir als nostres balcons que no pas amb la munió d’algues de diferents colors que viuen al voltant seu. 48

La posidònia, organisme imprescindible La Posidonia oceanica és de les poques plantes que han estat capaces de colonitzar el medi marí i, actualment, està protegida legalment pels forts impactes negatius que l’activitat antròpica genera sobre les seves praderies. Abans de parlar però, dels perills que amenacen aquests herbassars, cal conèixer també quin és el seu valor. Des del punt de vista ecològic, els prats de posidònia són una zona amb unes altes taxes d’abundància i biodiversitat. Comparats amb els fons sorrencs que les envolten, les praderies de posidònia ofereixen més seguretat a multitud d’éssers vius que hi poden trobar amagatalls i camuflar-se entre les seves fulles i arrels. A més, la reproducció en aquests hàbitats és també força elevada, fet que afavoreix que els organismes hi trobin aliment amb més facilitat.

Les praderies de posidònia ofereixen seguretat a multitud d’éssers vius que hi poden trobar amagatalls i camuflar-se entre les seves fulles i arrels. Finalment, les pròpies fulles de Posidonia oceanica esdevenen un substrat que pot ser aprofitat per multitud d’algues i animals que s’hi fixen, convertint-les gairebé en petits microhàbitats amb una gran riquesa faunística on hi podem trobar,

entre d’altres, espècies d’hidrozous, briozous, equinoderms, mol·luscs o crustacis. A nivell sedimentològic, les praderies de posidònia també tenen molta importància, tant perquè fixen el sediment dels fons on es troben, com perquè les seves fulles seques –que a la tardor s’acumulen a la zona del trencant de les platges– fan una barrera que evita que l’onatge s’emporti gran part de la sorra que s’hi acumula. Una planta protegida Els principals perills que actualment amenacen les praderies de posidònia tenen el seu origen en les activitats humanes. La pesca d’arrossegament, per exemple, provoca grans estralls ja que les xarxes s’emporten tot allò que troben al seu pas, i les embarcacions d’esbarjo arrenquen amb les àncores les plantes de soca-rel provocant igualment un greu perjudici. Per altra banda, la contaminació, els emissaris submarins o els abocaments de matèria orgànica alteren les condicions ambientals del prat fins al punt de poder arribar a fer-lo desaparèixer completament, com va passar amb l’alguer de Badalona ja fa molts anys. Aquest és un hàbitat molt

sensible i qualsevol impacte que rebi sol tenir efectes molt negatius sobre tota la comunitat, raó per la qual és important conscienciar-nos que cal preservar-lo en el millor estat possible. És un hàbitat molt sensible i qualsevol impacte que rebi sol tenir efectes molt negatius sobre tota la comunitat.

És un hàbitat molt sensible i qualsevol impacte que rebi sol tenir efectes molt negatius sobre tota la comunitat. La praderia de posidònia de Mataró, objecte d’estudi Amb aquesta idea de preservació ja fa dotze anys que l’Escola del Mar participa, conjuntament amb altres institucions, en la “Campanya d’Estudi de la Praderia de Posidònia de Mataró”. Aquesta campanya té un doble objectiu que sempre hem considerat clau. Per una banda suposa una font de dades de valor inestimable que ens ha permès

Si observem un herbassar o praderia de Posidonia oceanica veurem que aquesta planta té arrels amb les que es fixa al substrat, presenta tija i fulles que es balancegen al ritme dels corrents marins, durant algunes èpoques de l’any pot florir i, fins i tot, pot reproduir-se mitjançant fruits. En resum, les fanerògames marines com la posidònia presenten una sèrie d’estructures diferenciades que no tenen les algues que tots coneixem.

novembre 2010 2010-20 11

planeta aigua

conèixer molt millor aquesta praderia i, especialment, quina ha estat la seva evolució en tot aquest període i, per l’altra, el fet que els submarinistes que realitzen el mostreig siguin gairebé tots voluntaris, ens ha permès dur a terme una tasca de sensibilització i divulgació cap a un col·lectius que, d’altra manera, seria difícilment accessible. D’entre totes les dades que s’enregistren durant aquesta campanya n’hi ha tres d’especialment rellevants. La primera és la de densitat de plantes. Aquesta mesura ens permet conèixer el nombre 50

de feixos de Posidonia oceanica que hi ha en un metre quadrat de praderia i ens dóna una idea de l’estat de salut de les plantes que la formen. Un herbassar amb una bona densitat de plantes significa que té una posidònia amb un bon estat de conservació. La segona mesura a destacar és el grau de cobertura. Això ens permet conèixer quin tant per cent de la praderia està

Entre les dades que s’enregistren destaquen la densitat de plantes, grau de cobertura i grau de preservació.

cobert per planta i, així, tenir una idea aproximada del seu grau de preservació. Una praderia de moltes hectàrees però que només té cobert el 10% de la seva superfície, serà un praderia en situació de perill, mentre que una de més petita però coberta en un 80%, serà una praderia en un magnífic estat de conservació. Entre les dades que s’enregistren destaquen la densitat de plantes, grau de cobertura i grau de preservació. L’última d’aquestes dades és la distància d’avanç o retrocés del límit de l’alguer. Aquesta dada és molt important ja que ens informa sobre la zona generalment més crítica de la praderia, el seu

perímetre. Si aquest valor és 0, tindrem una situació d’estabilitat, mentre que els valors negatius ens indicaran que hi ha un retrocés del límit de l’herbassar i que la seva superfície està disminuint. En el cas de la praderia de Mataró, al marge de les fluctuacions que pugui haver-hi entre diferents anys, tant els valors de densitat de planta com els de cobertura de l’herbassar s’han mostrat bastant estables en aquests dotze anys. Malauradament, no ha passat el mateix amb el límit de la praderia que ha mostrat una clara tendència a la regressió des que es van fer les primeres campanyes. Aquests resultats no són extremadament negatius però sí que ens obliguen a estar alerta i a continuar desenvolupant aquestes tasques de seguiment i estudi de l’herbassar de Mataró i la seva evolució. També cal fer una anàlisi exhaustiva de quines són les causes que provoquen aquesta regressió i aplicar les mesures correctores que ens permetin, com a mínim, aturar-la.

L’Escola del Mar, Centre d’Estudis Marins de Badalona es va crear l’any 1987 amb la voluntat de mantenir vius els vincles que uneixen Badalona amb el mar. Té com a objectius donar a conèixer la biologia i l’ecologia del mar Mediterrani i activar, a través del coneixement, actituds de respecte envers el mar. Un altre objectiu de l’Escola del Mar és recuperar, mantenir i divulgar la memòria històrica de Badalona com a ciutat amb tradició marinera. L’oferta educativa és l’eix de les activitats que es fan a l’Escola del Mar, una oferta que s’estructura al voltant dels tallers que s’ofereixen als centres educatius –escoles i instituts- i que està estretament lligada als programes establerts. Aquest tallers es fan a l’aquàrium, al laboratori o directament al mar. L’Escola del Mar també realitza nombroses activitats per tal de donar a conèixer i sensibilitzar al públic en

tot allò relacionat amb el mar, el medi ambient i el patrimoni natural de la Mediterrània com ara: exposicions, campanyes de sensibilització, cicles de conferències, curs de Biologia Marina Mediterrània, publicacions de caràcter divulgatiu i treballs de recerca entre els quals destaca el seguiment de la praderia de posidònia de Mataró, tasca que es porta a terme des de fa 12 anys. Escola del Mar, Centre d’Estudis Marins www.badalona.cat/mediambient

Un centre d’educació ambiental del mar amb més de 20 anys d’història.

L’escola del mar, centre d’estudis marins de Badalona

novembre 2010 2010-20 11

planeta aigua

vetllant per la biodiversitat marina

©FUNDACIÓ CRAM

Fundació CRAM

Canvis globals produïts les darreres dècades han posat en perill l’equilibri del medi marí amb problemàtiques com la pèrdua de biodiversitat o la degradació d’hàbitats. Davant de problemàtiques globals, la Fundació CRAM aposta per actuar localment a favor de la conservació de les espècies marines amenaçades i els seus hàbitats.

Des de la seva creació, la Fundació CRAM assisteix els animals marins amenaçats, víctimes de captura, pesca accidental o avaraments, al llarg del litoral català. Alhora, duu a terme accions de formació i sensibilització, i desenvolupa projectes d’investigació i conservació per aconseguir un equilibri sostenible entre el desenvolupament humà i la supervivència dels hàbitats marins i les espècies. 52

Tot va començar l’any 1991, arran d’una epidèmia que va provocar la mort de centenars de dofins llistats a les nostres costes. Llavors es va posar de manifest la necessitat de disposar de coneixements i infraestructures per assistir espècies marines amenaçades i es va iniciar la història del CRAM. Primerament, com un Centre de Recuperació per atendre els animals que arribaven ferits o malalts a les

costes catalanes. Després, el 1996, com a Fundació CRAM, per tal d’ampliar les activitats i els projectes dedicats a la protecció del medi marí i les seves espècies amenaçades. Des dels seus inicis, el fundador i veterinari de la Fundació CRAM, Ferran Alegre, i el seu equip de tècnics i voluntaris han atès més de 500 tortugues marines i 300 cetacis, així com 50 taurons i rajades d’espècies diferents.

El projecte CRAM ha crescut i actualment, la Fundació disposa d’un nou centre de recuperació, situat a l’espai natural del Delta del Llobregat per continuar amb la seva tasca a favor del medi marí. Es tracta d’un recinte de 18.000 m2, amb equipaments punters, que disposa d’unes instal·lacions úniques en l’àmbit europeu per al tractament de cetacis, tortugues i aus marines. El nou centre vol esdevenir una referència en la creació i transferència de coneixement al voltant de la conservació del medi marí, i està especialment dissenyat per acollir visitants i convertirse en un equipament educatiu singular per a la sensibilització sobre l’amenaça a la biodiversitat arreu del món. Clínica i rescat La Fundació CRAM, a través d’un contracte amb la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, dóna assistència immediata les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a qualsevol exemplar d’una espècie marina amenaçada. Per això,

disposa d’un servei d’ambulància que permet la recollida i el transport d’animals marins fins al Centre de Recuperació. Es treballa en col·laboració amb el telèfon d’emergències de la Generalitat de Catalunya (112) que deriva, de forma immediata, les trucades que fan referència a l’albirament o troballa d’animals marins protegits.

Des dels seus inicis, l’equip de tècnics i voluntaris han atès més de 500 tortugues marines i 300 cetacis, així com 50 taurons i rajades d’espècies diferents. Per poder dur a terme de forma ràpida i eficaç aquestes tasques de rescat al llarg de la costa catalana, el CRAM ha establert una gran xarxa de rescat: les confraries de pescadors, els diferents cossos oficials (Guàrdia Civil, Policia Local, Salvament Marítim, etc), la Creu Roja, entre d’altres, i també l’ajuda d’un important grup de voluntaris repartits al llarg de tota la costa: la Xarxa de Resposta Ràpida. Els animals recollits són tractats a les instal·lacions del nou Centre de

©FUNDACIÓ CRAM

El nou centre de recuperació

novembre 2010 2010-20 11

planeta aigua

Recuperació de la Fundació, dotades d’equipaments punters en clínica i recuperació d’animals marins. Alhora, el CRAM realitza un registre de tots els individus d’espècies amenaçades que avaren a les costes catalanes i disposa d’un edifici d’investigació on, en cas que l’animal estigui mort, es treballa per ampliar el coneixement sobre les diferents causes de mort d’animals marins salvatges, per tenir una idea de l’estat de salut del nostre mar. Conservació i investigació La Fundació CRAM amplia i diversifica els projectes a favor de la biodiversitat marina tant a través de l’acció directa com de la investigació aplicada. Es fomenten projectes d’investigació en col·laboració amb altres entitats científiques per tal de conèixer millor l’estat de les espècies marines amenaçades i s’estableixen programes de cooperació internacional per tal de facilitar mitjans i coneixements per a la conservació de la biodiversitat amenaçada. L’actuació de la Fundació CRAM no només se centra en les espècies marines amenaçades sinó que també treballa per a la conservació dels seus hàbitats. Des dels seus inicis, el CRAM

desenvolupa i fomenta projectes d’investigació amb l’objectiu de preservar-los i restaurar-los. Els ecosistemes marins i, en particular, els costaners representen alguns dels hàbitats de més riquesa biològica. Aquests juguen un paper important en la reproducció, creixement i manteniment de les espècies que hi habiten. La seva degradació genera la pèrdua d’espècies úniques que estan estretament relacionades amb el seu hàbitat. El veler científic Vell Marí permet a la Fundació CRAM desenvolupar projectes d’exploració sobre el terreny. Durant els darrers anys, l’equip de biologia i veterinària de la Fundació CRAM, conjuntament amb l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”, ha desenvolupat campanyes tant a l’Atlàntic com al Mediterrani. El veler està equipat com a clínica per al rescat d’animals marins en alta mar i la realització d’estudis d’investigació. A més a més, està dotat d’un equipament

tecnològic que inclou un robot submarí, aparells per a l’enregistrament sonor de cetacis i un equip complert de filmació i fotografia d’alta qualitat.

El veler científic Vell Marí permet a la Fundació CRAM desenvolupar projectes d’exploració sobre el terreny. Formació i sensibilització Per a fer front als nous reptes globals que afecten el medi marí, la Fundació CRAM aposta per l’educació i la difusió de la seva problemàtica. El nou centre de recuperació, acull visitants escolars i forma professionals com ara biòlegs, veterinaris i pescadors per garantir el futur de la biodiversitat marina amenaçada. La visita a les instal·lacions del Centre de Recuperació, que inclou una exposició interactiva, permet informar al públic sobre les espècies marines i ecosistemes en perill d’arreu del món, les seves causes de regressió i les possibles solucions col·lectives i individuals per a fomentar la seva conservació.

la sal dels oceans

Jordi Salat. Oceanògraf. Institut Ciències del Mar. Centro Superior de Investigaciones Científicas, CSIC

A ningú se li escapa que l’aigua de mar porta sal. Diu la llegenda que l’origen de la sal als oceans és d’un molinet màgic que, en mans inexpertes, va començar a fabricar sal sense parar. La realitat no és gaire diferent.

Si llegim l’etiqueta d’una ampolla d’aigua mineral qualsevol, veurem que ens mostra els resultats de les anàlisis, del seu contingut, i observarem que hi figuren unes petites quantitats de sals dissoltes. Són quantitats mínimes, però hi són. L’aigua de la pluja, una vegada ha arribat a terra, va seguint un camí que un dia o altre la portarà de retorn al mar. Podrà anar-hi per superfície o per sota terra, però al llarg d’aquest recorregut anirà dissolvent petites quantitats de les

sals minerals que componen el substrat que la conté. Una vegada aquesta aigua arriba a l’oceà, es passejarà allà on la portin els corrents i potser en algun moment s’evaporarà per tornar a caure en forma de pluja. Les sals dissoltes però, no l’acompanyaran en aquesta nova volta del cicle, i es quedaran a l’oceà. Només una petitíssima part d’aquestes sals poden fugir de l’oceà, durant un temps més o menys llarg, en forma polvoritzada

(spray) arrossegada pels vents o en regions que han quedat seques en haverse desconnectat de la resta de l’oceà durant l’evolució geològica del nostre planeta, formant roques salines. També poden ser assimilades pels organismes marins i posteriorment dipositades al fons de l’oceà en forma d’esquelets, petxines, etc., que en milions d’anys han format les roques calcàries que trobem a molts indrets.

novembre 2010

planeta aigua

©ARXIU FNOB

2010-20 11

és més baixa allà on hi plou i més alta on hi ha més evaporació. L’evaporació domina essencialment a les franges al voltant dels tròpics, on hi ha els grans anticiclons, mentre que allà on domina la precipitació és la zona equatorial i les zones de latituds mitjanes-altes, per on passen les borrasques. A latituds encara més altes trobarem congelació als respectius hiverns i fusió a les primaveres o estius. El repartiment dels continents modula aquest comportament zonal, no només per les diferències en l’escalfament i refredament de terra i mar, sinó també per l’orografia, que condiciona els cursos dels rius i els règims de precipitació. Tanmateix també cal tenir en compte que, a diferència de l’aire, que pot moure’s lliurement, o com a molt ha de pujar o baixar de nivell, l’aigua de l’oceà està restringida pels continents i això fa que per anar d’un punt a un altre hagi de passar per determinats llocs: vorejar continents o illes, passar pels estrets, etc. Aquesta limitació dóna un comportament especial al què s’anomenen mars regionals, com la nostra Mediterrània.

La salinitat conforma una mena de paisatge marí perquè, com ell, depèn de les condicions ambientals. La importància de la salinitat

Any rere any, doncs, al llarg de la història dels oceans, les sals dipositades per l’aigua rebuda des dels continents, han assolit una concentració mitjana d’uns 35 g/kg, és a dir, aproximadament un 35 per mil o un 3,5%, amb variacions significatives d’un lloc a un altre. La composició de la sal, en canvi, és molt semblant a tot arreu dels oceans. Aproximadament el 84% és clorur sòdic (NaCl). La resta són sulfats magnèsic (10%) i càlcic (2%), clorur potàssic (1%), i fins a un 3% de multitud d’altres substàncies que comprenen pràcticament tota la taula periòdica.

Al llarg de la història dels oceans, les sals dipositades per l’aigua rebuda des dels continents han assolit una concentració mitjana del voltant dels 35 g/kg. 56

Així doncs, mentre que la composició d’una mostra d’aigua no ens dirà d’on és, si mesurem la quantitat de sal que conté, el què anomenarem salinitat, podem aproximar-nos-hi més. Per què? Com es distribueix la salinitat per l’oceà? L’aigua dels oceans circula. Quan passa per la superfície està sotmesa a evaporació o rep aigua de la pluja o dels rius. En el primer cas la salinitat augmentarà mentre que en el segon cas disminuirà. També pot passar que es refredi prou per congelar-se. En aquest cas, com que el gel no admet sal, aquesta anirà a parar a l’aigua del voltant, que augmentarà la seva salinitat. Per contra, si el gel marí es fon, l’aigua resultant tindrà menys salinitat. La salinitat, doncs, conforma una mena de paisatge marí perquè, com ell, depèn de les condicions ambientals. La salinitat

Sabem que els cossos es dilaten quan s’escalfen. És a dir, en augmentar la temperatura també augmenta el seu volum i, com que la massa no haurà variat, la seva densitat disminuirà. L’aigua calenta, doncs, serà més lleugera que la freda i, per tant, tindrà tendència a quedar-se a la superfície mentre que si es refreda, tendirà a enfonsar-se. La densitat de l’aigua del mar també depèn de la salinitat. Si una aigua és més salada que una altra, serà més densa doncs, en un mateix volum hi haurà més massa. Aquesta característica fa que no sempre tinguem aigua calenta a dalt i aigua freda a baix perquè la densitat també dependrà de la salinitat. Així, si en algun lloc càlid hi ha evaporació suficient, l’aigua resultant pot enfonsarse i “guardar” l’escalfor en l’interior de l’oceà. La presència de la sal en els oceans, doncs, pot modificar els moviments que l’aigua tindria si no hi fos. En particular, pot comportar-se com

un fre al refredament de l’hivern o a l’escalfament de l’estiu. De la mateixa manera que en termes gastronòmics fem servir la sal per reforçar el tast del menjar, al mar, la sal actua com un condiment que modera les variacions de temperatura en el planeta i contribueix decisivament a la distribució del clima. Com es mesura la salinitat?

©CSIC

Aprofitant que la composició en sals pràcticament no varia, la salinitat es mesura a través de la conductivitat, és a dir, de com influeix la sal en la capacitat de conduir l’electricitat. Es compara la conductivitat d’una mostra amb la d’una solució coneguda de clorur potàssic (KCl) a la mateixa temperatura. Per conveni, es diu que la salinitat és 35 quan la conductivitat coincideix amb la d’una solució de KCl de 35 g/kg, de manera que es pot considerar que pràcticament equival a un tant per mil. En rigor, però, no és exactament això, perquè no es mesura la concentració de sals sinó la conductivitat a una determinada temperatura.

automàtica al llarg del seu recorregut. Encara hi ha moltes regions de l’oceà on les mesures de temperatura i salinitat són molt escasses, ja sigui perquè són regions remotes o bé poc freqüentades i, per això, a finals del 2009 es va llançar el primer satèl·lit capaç de mesurar la salinitat superficial des de l’espai. Es tracta de la missió SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) de l’Agència Europea de l’Espai.

Els Open 60 ajuden a mesurar la salinitat dels oceans

col·laboració entre l’Institut de Ciències del Mar i els organitzadors de la regata —FNOB— perquè alguns dels Open 60 que faran la volta al món puguin incorporar els CTD. Així doncs, les dades que s’obtinguin contribuiran no només a ampliar el coneixement que es té actualment de la salinitat de l’oceà, sinó també a validar les mesures del nou satèl·lit SMOS.

Per poder afinar les mesures des de l’espai cal contrastar-les amb les que puguin obtenir-se in situ i per això resultarà de gran utilitat poder disposar de vaixells d’oportunitat, especialment en zones poc freqüentades, com les de bona part del recorregut de la Barcelona World Race. És en aquest marc que s’ha establert la

Què trobarem al llarg de la cursa? Malgrat les incerteses, podem intentar preveure algunes característiques del paisatge que els participants a la BWR trobaran al llarg de la cursa. Sortiran de la nostra ciutat a ple hivern i trobaran salinitats altes, de més de 38, a la sortida. Passades les Balears i a mesura que s’acostin a l’estret de Gibraltar, aniran trobant salinitats més baixes, que corresponen a les aigües atlàntiques que estan entrant a la Mediterrània. Després de l’Estret, es mantindran valors entre 36 i 36,5 fins més enllà del tròpic de Càncer, com correspon a la zona de l’anticicló de les Açores. Ja més al sud entraran a la zona equatorial amb una baixada significativa de la salinitat, que podria assolir valors per sota de 35. A l’Atlàntic sud, dins l’àrea d’influència

de l’anticicló de Santa Helena, la salinitat tornarà a augmentar al voltant de 36 fins més enllà del tròpic de Capricorn. Més al sud tornarà a baixar, especialment després de passar el Cap i entrar a l’Índic. En tot el recorregut a partir d’aquí i fins tornar a l’Atlàntic, la salinitat ja no tornarà a 36. Els valors seran d’entre 35,5 i 34 segons la latitud. Com més al sud, més vent, més borrasques i valors de salinitat més baixos, especialment entrats al Pacífic, de manera que arribant al cap d’Hornos segurament trobaran les salinitats mínimes de tot el recorregut, per sota de 34, en la zona d’influència del corrent de Humboldt a l’oest d’Amèrica del Sud. En el camí de tornada trobaran valors similars als d’anada fins prop de Barcelona, on podrien trobar salinitats encara més altes de quan havien sortit, segons com s’hagin portat les tramuntanades de l’hivern que ve.

Salinitat superficial mitjana del període gener-març Cada punt és el valor mig dins un rectangle d’un grau de costat. Si està en blanc, vol dir que no hi ha cap dada en aquell punt. Com es pot veure, hi ha moltes regions en blanc per allà on passarà la regata. Font: NOAA World Ocean Atlas 2005

©CSIC

A part de mesurar la salinitat en mostres d’aigua que hàgim recollit, també podem mesurar-la in situ si submergim uns elèctrodes i mesurem la conductivitat de l’aigua al mateix temps que la temperatura. Aquest mètode és el que s’empra amb els anomenats CTD (Conductivity-Temperature-Depth),

que són uns instruments que es fan baixar des d’un vaixell oceanogràfic i ens donen un perfil vertical de salinitat i temperatura. Actualment, els CTD també poden ser incorporats en boies fixes o a la deriva, així com en vaixells anomenats d’oportunitat perquè, malgrat no dedicarse a l’oceanografia, s’aprofiten els seus viatges per mesurar la temperatura i la salinitat de superfície, de manera

2010-20 11

guia pràctica

embarcar-se en el programa Grumet ÈXIT Carolina Sanarau, Consorci El Far

Hissar veles, identificar les parts del vaixell, interpretar el litoral mentre es navega, participar de la vida a bord, investigar l’estat ambiental del mar, treballar en equip... Alumnes de secundària lleven amarres per embarcar-se en el programa educatiu que duu a terme el Consorci El Far de Barcelona.

novembre 2010

Des que el 2005 s’inicià el programa Grumet ÈXIT: aprendre a través de la navegació tradicional, més d’un miler d’alumnes de secundària ha participat en una proposta educativa que planteja treballar el currículum escolar a través de la navegació tradicional. Aquesta iniciativa compta amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona i s’emmarca dins dels Tallers En Contextos No Escolars (TECNE), que s’ofereixen com a recurs per a la diversificació curricular per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que necessita una organització diferenciada de l’establerta en el centre quant a continguts i criteris d’avaluació. A bord del Far Barcelona, el Far Barceloneta o el Far de Cabrera, la tripulació és l’encarregada d’impartir les sessions de formació que contemplen tant aspectes teòrics com pràctics relacionats amb la navegació. Tenint el vaixell com a "aula" flotant, els alumnes aprenen conceptes relacionats amb el currículum escolar però aplicats a un context real ja que s’integren en les feines diàries i en la vida a bord,

i col·laboren colze a colze amb la tripulació. Tal com destaca María José Sogas, professora de l’Institut L’Alzina, “el tret més diferenciador del Grumet ÈXIT és que fa participar l’alumnat en el món real: no es troba en l’espai aula, poc dissenyat per a promoure l’autonomia i l’assumpció de responsabilitats compartides; ni en un joc d’ordinador, que, sigui quin sigui el resultat, sempre es pot «apagar» i començar de nou. Aquests joves, i molts per primer cop a la seva vida, des que posen el peu a bord del Far Barcelona són tractats com a persones adultes; cada acció que fan té unes repercussions reals de tal magnitud que fins i tot un acte en principi tan irrellevant com asseure’s a sobrevent o a sotavent pot arribar a tenir conseqüències per a la seva vida i la dels altres.” En aquest sentit, el programa Grumet ÈXIT destaca per anar més enllà dels conceptes teòrics. Potser el més enriquidor d’aquesta innovadora proposta educativa és el fet que es converteix en una font de transmissió de valors com són la responsabilitat, el

compromís personal, el treball en equip, la iniciativa, l’autonomia personal, la cooperació i la solidaritat, valors tan necessaris per a l’alumnat i que, en el món mariner i sobretot en la vela tradicional, estan a l’ordre del dia.

contacte amb el món de la navegació tradicional. D’altra banda, l’experiència del Consorci El Far en l’elaboració de propostes educatives relacionades amb la cultura del mar li ha permès crear, per segona vegada, el programa educatiu de la Barcelona World Race i la Zona Jove de la regata, el que suposa una gran oportunitat per a fomentar el coneixement i l’aprenentatge de la cultura del mar entre els joves.

Des de la seva creació el 1993, el Consorci El Far desenvolupa projectes i activitats que tenen el mar com a element educador i transmissor, no només de coneixements sinó també de valors. Any rere any, més de 20.000 persones participen en les diferents propostes que s’ofereixen. Destaquen el Programa d’Activitats Escolars Entorn al mar; els itineraris mariners i les navegacions d’altura a bord del vaixell Far Barcelona adreçades al públic adult, els treballs i estudis relacionats amb la gestió del litoral barceloní o els cursos de formació professional i ocupacional que es desenvolupen a la Drassana amb què compta l’entitat, ubicada al Port de Barcelona. Per a la realització dels seus projectes i activitats, el Consorci El Far compta amb un estol d’embarcacions que constitueixen el patrimoni viu de l’entitat. La goleta Far Barcelona (1874) –el seu buc insígnia-, el quetx Far Barceloneta (1915) i els llaguts Far de Formentera (1922) i Far de Cabrera (1911) permeten apropar-se al Port o tenir un primer

©PERE DE PRADA

Consorci El Far de Barcelona, disset anys apostant per la cultura del mar

El Consorci El Far està format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona. www.consorcielfar.org 59

novembre 2010 2010-20 11

guia pràctica

La vela escolar Jordi Renom i Pinsach, Universitat de Barcelona

Per al gran públic, l’esport de la vela ha estat tradicionalment una activitat poc coneguda i sovint associada a la competició i a les regates. Si la comparem amb altres esports, l’accés a la vela sembla més complex i els llocs on es practica, poc coneguts. La realitat però, ofereix moltes més possibilitats i actualment comptem amb una extensa i especialitzada xarxa d’escoles de vela on iniciar-se. En aquest desenvolupament hi ha tingut un paper molt important la vela escolar.

A mitjan segle XX, als EUA i a Europa, es van dur a terme uns primers programes pilot amb la intenció de “creuar” els continguts del currículum escolar de primària i secundària amb els coneixements i destreses necessàries 60

per governar un veler. Es tractava de veure com una experiència tan rica en coneixements, habilitats i emocions podia també ser un mitjà formatiu que aportés exemples útils i significatius de continguts treballats en els centres

educatius. Avui dia aquesta idea s’ha consolidat i convertit en dues modalitats de vela reconegudes arreu del món; la Vela de Formació (Sail Training) i la que coneixem com a Vela Escolar.

Al mar gairebé no hi ha referències fixes; cal orientar-se i calcular trajectòries i maniobres abans de fer-les. Tot això estimula la capacitat mental de visualització ja que, amb el vaixell a tota vela, s’han d’anticipar moltes accions, prendre decisions en comú i dur-les a terme coordinadament. Tot plegat estimula la psicomotricitat alhora que exigeix un control de les emocions i freqüents canvis de rol a bord, canvis que ajuden a comprendre les diferent funcions i a tolerar les pròpies dificultats i les dels companys. Sessió a sessió, un curs de vela escolar proporciona moltes oportunitats perquè cadascú comprovi el progressiu domini d’ell mateix i de l’embarcació. Els alumnes, tant individualment com en grup-tripulació, assoleixen reptes que en un principi ni s’haguessin plantejat. La vela es converteix en un mitjà per comprendre el valor de tenir-ho tot com cal, d’anticipar el que pot passar i d’acceptar les indicacions de l’instructor. Poc a poc la vela escolar s’ha convertit en un canal important d’apropament al mar i d’accés a un món que, d’altra manera, molts joves seguirien desconeixent.

Per practicar vela escolar...

Els trainees a bord de grans velers Des de fa 50 anys, es duen a terme activitats vinculades al moviment internacional de les Regates dels Grans Velers -Tall Ships Racesque organitza la Sail Training Internacional, organisme que regula les activitats de Vela de Formació arreu del món, amb representació a 26 països. La vela de formació està dirigida a joves —trainees— que durant unes setmanes participen en un programa intensiu de navegació en un gran veler tradicional. L’objectiu és col·laborar en el manteniment

©PERE DE PRADA

Quant a la vela escolar, es practica en un àmbit local. Es tracta de grupsclasse de primària i secundària de centres educatius que, com a part de les activitats del curs escolar, segueixen una formació en vela dissenyada amb objectius acadèmics. Habitualment la vela escolar té un format de diverses sessions repartides en una part (trimestre) del curs escolar. Una altra opció però, és fer-les de manera intensiva en una setmana dedicada a la navegació (Setmana Blava). Ambdues modalitats s’acostumen a fer en les instal·lacions d’escoles de vela a bord de petits vaixells col·lectius d’ensenyament. Per comprendre millor el potencial de la vela escolar cal pensar en un petit veler on els nois i noies experimenten el treball en equip alhora que, sense adonarse’n, posen en pràctica un seguit de principis físics que determinen la marxa del vaixell. Amb els comandaments de bord (timó, escotes, aparells…) apliquen palanques, girs i parells de forces que, més tard, a les aules seran exemples de conceptes com vector, força, velocitat... A més, navegar implica aventura, el descobriment d’un nou mitjà i un entorn natural totalment diferent de l’habitual. A bord s’experimenta un equilibri constant de la postura i una sensació de velocitat natural, de contacte amb el vent i la seva força, que cal saber aprofitar.

del patrimoni marítim tot fomentant els valors personals, especialment d’autoconeixement i treball en equip formant part d’una tripulació en navegacions prolongades. A nivell estatal l’entitat que agrupa les diferents escoles és la Sail Training Association España i, a Catalunya, l’Escola de Navegació Tradicional del Consorci el Far. www.sailtraininginternational.org www.rfev.es/crucero/sta-espana www.consorcielfar.org

Des de 1985 totes les escoles de vela reconegudes per la Federació Catalana de Vela (FCV) formen l’Escola Catalana de Vela (ECV). Aquesta xarxa de centres es caracteritza per emprar un sistema d’ensenyament unitari d’acord amb uns criteris de qualitat i un sistema d’actualització contínua. Totes les Escoles Reconegudes segueixen un mètode compartit d’ensenyament-aprenentage, anomenat estàndard, i un mateix sistema d’avaluacióacreditació del nivell assolit en acabar un curs: el Passaport de l’Alumne. Els materials didàctics i les embarcacions també són similars i els tècnics són titulats per la FCV amb experiència reconeguda. Per a més informació: FEDERACIÓ CATALANA DE VELA Escola Catalana de Vela www.fcv.cat

Els joves i la tripulació del Far Barcelona durant la travessa a Trapani

novembre 2010 2010-20 11

guia pràctica

©MMEDIR, FNOB

propostes de mar

Consorci El Far, Barcelona www.consorcielfar.org

Centre de la Platja, Barcelona www.bcn.es/platges/ca/ platges_centre.html

La Fàbrica del Sol, Barcelona www.mcrit.com/crbs/principal/ principal.htm

Museu Marítim de Barcelona

Escola del Mar. Centre d’Estudis Marins de Badalona www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/

©CAN QUINTANA

Barcelona i Catalunya

Us presentem un recull de diverses institucions i entitats que treballen en temes relacionats amb el mar i que us faran conèixer i gaudir d’activitats pensades per a grans i petits.

Activitats educatives a bord del Far de Formentera del Consorci El Far

ca/escola-mar.html

www.mmb.cat

ICM Divulga. Institut de Ciències del Mar (CSIC), Barcelona www.icm.csic.es/icmdivulga

Museu de la Pesca, Palamós www.museudelapesca.org

Associació Nereo, Preservador del Medi Ambient, Begur www.nereo.org

Centre d’Estudis del Mar, Sitges www.diba.es/mediambient/cem.asp

Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana www.mmb.cat/visita.php

Acciónatura, Barcelona

CRAM – Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins, Premià de Mar

www.accionatura.org

www.cram.org

www.fcv.cat

L’Aquàrium, Barcelona www.aquariumbcn.com

Federació Catalana de Vela

Resta de l’Estat i altres Musée Maritime de la Rochelle, La Rochelle (Poitou-Charentes, France)

Centre Interpretació de Cabrera, Colònia Sant Jordi (Mallorca)

www.museemaritimelarochelle.fr

www.mallorcaweb.com/reportatges/museus/ centre-de-visitants-de-cabrera

Fundación para la Conservación de la Biodiversidad y su Hábitat, Madrid

Museo Nacional de Arqueología Subacuática, Cartagena (Murcia) museoarqua.mcu.es

Instituto Canario de Ciencias Marinas, Telde (Las Palmas)

Museo Marítimo de Cantabria, Santander (Cantabria)

www.iccm.rcanaria.es

www.museosdecantabria.com/mart/

Aula del Mar, Llanes

presentacion.htm

www.llanes.com/turismo_cultural/aula_mar

www.diphuelva.es

Museo Marítimo Ría de Bilbao, Bilbao (Bizkaia) www.museomaritimobilbao.org

Centro de Interpretación Portuario “Aula del Mar de Fuengirola”, Fuengirola (Málaga) www.auladelmar.net ©AQUARIUM DE BARCELONA

Museo Muelle de las Carabelas, Palos de la Frontera (Huelva)

Aula del Mar, Málaga www.auladelmar.info

Museo do Mar de Galicia, Vigo (Pontevedra)

Aula de Mar, Las Palmas de Gran Canaria

www.museodomar.com

www.cbd-habitat.com

www.eduambiental.org

Museo Marítimo de Asturias, Luanco (Gozón)

Acuario de Gijón

museomaritimodeasturias.com

www.acuariodeponiente.com

Untzi Museoa – Museo Naval, Donostia - San Sebastián (Guipuzkoa)

Oceanogràfic de València

Sea Life Benalmádena, Benalmádena (Málaga) www.sealifeeurope.com/local/index.

www.cac.es/oceanografic

php?loc=benalmadena

um.gipuzkoakultura.net

Aquarium - Palacio del Mar de Donostia - San Sebastián (Guipuzkoa)

©MUSEU MATARÓ

www.aquariumss.com

Acquarium Galicia, O Grove (Pontevedra) www.acquariumgalicia.com

Aquarium Finisterrae, A Coruña www.casaciencias.org/aquarium

Real Federación Española de Vela www.rfev.es

Núm. 2 · Novembre 2010

RECOLZAMENT INSTITUCIONAL

www.barcelonaworldrace.org/BARCELONAWORLDRACE 2010-11

www.barcelonaworldrace.org

2010 ·2 011