Recull de poemes
Laura Rosell i Borrell
2
Dedicatòria A tots aquells que m’heu ajudat a créixer.
Terrassa 2018
3
EPIGRAMA 1
La carĂcia que neix com l'herba, tant se val el lloc i el moment, espontĂ nia com cal, sempre ve de tu.
4
VENT
Bufa el vent i s’enduu les fulles seques d’un naufragi terra endins. Bufa el vent i arrabassa els sentiments que dormien al teulat del pensament. I altre cop Ês el vent, que desfila la trama dels somnis en silenci.
5
FINESTRES Als teus ulls
Miro les teves finestres, voldria saber que hi ha dins, tinc por de trencar l'encanteri i m'apropo per instint. Ho faig a poc a poc, de puntetes, lentament, sense remor, que no s'esvaeixi el miratge, que no es trenqui la il·lusió. Cal que m'atansi amb cura, sense pressa, pas a pas, no vull perdre l'equilibri, és tan fràgil tot plegat! Miro les teves finestres, voldria saber què hi ha dins, ja ho veus, no puc evitar-ho, si m'apropo, és per instint!
6
HOMENATGE a Joan Brossa
Oh... si... m’agrada que em besis així. Oh... si... m’agrada que em besis. Oh.... si... m’agrada. Oh... si... Oh...
7
V I AT G E S U B L I M
Vull viatjar pel paisatge del teu cos, recolzar-me al roure del teu pit, i perdre'm pels senders de la brancada. Apaivagar la set al doll dels teus llavis, amarada per la tempesta que es desferma quan som junts. I capbussar-me al llac dels teus ulls, mentre la mĂşsica de la teva veu, m'ateny l'oĂŻda. Ajeure'm damunt la gesta del teu cos i volar delerosament cap a un espai, que solament ens pertany a nosaltres.
8
ULLS
Molt endins i duc uns ulls, tan immensos com la mar, on puc navegar somnis, a l'aixopluc de la llar.
9
A L ' AV E N T U R A Escorcollar el teu boscatge, per camins i raconades, acuradament, a fons i cercar noves contrades. Vorejar la teva platja, tot deixant-hi les petjades, sense por, de què més tard, les esborrin les onades. Assolir els pics més alts de la teva serralada, sense por dels estimbats, ni dels gorgs, ni la glaçada. I salpar amb el teu veler i un cop orientat el timó, singlar prestos mar endins i encoratjats veure Món. I tot això a l'aventura, jo per tu i tu per a mi, amb temporal, llevantada, faci mar plana o garbí.
10
PERSUASIÓ
Mai més! Fins quan? Ja n'hi ha prou! Tal vegada... S'ha acabat! Pot ser... Per sempre! Mai se sap...
11
M I R AT G E
ESTEL·LAR
En una nit estelada, observant el firmament, vaig veure un estel radiant, sentí un desig vehement. Volia veure'l de prop i m'hi adreçà tot seguit, sense saber ni com, m'envolava a l'infinit. Mentre m'hi anava atansant, la quimera se'm desfeia, no existia aquell prodigi... I tan bonic com el veia! Tanmateix havia fugit, no m'ho podia acabar! Ni llum, ni vida, ni forca, era un miratge estel·lar!
12
EPIGRAMA 2
Sento la teva veu adelerada, que em parla d'un temps passat... O potser no.
13
DIA A DIA
Una carícia, una mirada. Un "demà", una il·lusió. Un bon amic, una cançó. Un penso que... Un, tant de bo! Un no sé què, un no sé com. Una trobada, un ram de flors. Un ja t'ho deia... Un tens raó.
14
C AV A L C A R
El dipòsit curull, per autopistes sense peatge, sense aturador i cavalcar a cor que vols cercant camins, corriols i raconades. I pujar als pics més alts, la copa a vessar fins al darrer alè, fins la darrera essència, només així podrem dir, només així, que hem fet camí.
15
A FLOR D'AIGUA
Em deixo bressolar a flor d'aigua, en dansa constant, pausada i harmoniosa, mentre el cabal se m'enduu no sĂŠ pas on.
16
VULL CAMINAR Vull caminar al teu costat amb parsimònia, pausada, amb la carícia del vent i el bes del sol a la cara, que t’emmirallis als meus ulls, mentre t'agafo la mà, gaudir intensament l'avui, qui sap on serem demà. Vull caminar al teu costat barrejar-nos amb la gent, gaudir d'un dia de lleure, veure't tranquil, somrient i tot això a pleret mentre gaudim del paisatge, d'una manera conscient. Vull caminar al teu costat i prémer el teu braç ben fort, tant se val allà on anem, tu saps corn s'arriba a port i això sense mirar enrere, que per anar on anem, no cal ni que fem drecera!
17
TEMPS DE TEMPESTA
La força de la tempesta, fa que tot sigui diferent del cel de la nit en fa dia, d’un areny en fa torrent.
18
OR I ARGENT
Una cortina d'or i argent, suau com la pluja d'hivern, llisca entre els meus dits corn un desmai, mentre amb perdo a voluntat, per senders i corriols que sovintejo.
19
RÍNXOLS Són tants els versos que saltant i ballant s'han aparellat, que mentre en faig la recerca, veig rínxols que el vent ha esbullat. Els he treballat i gaudit, com perruquer atrafegat, que no se m'escapi cap vers, que tot quedi ben lligat. I mentre faig la recerca, en un entorn esbojarrat, m'arriben un munt de records, que són ara tanmateix, rinxols que el vent ha esbullat.
20
QUAN
Quan es marceixin les roses i no canti el rossinyol, quan se m’apagui l’espelma i la boira amagui el Sol, a les hores tal vegada, la lluna anirà de dol.
21
ABSÈNCIA
Ja no canten els ocells, es fa feixuc el camí, el sol no lluu com abans d'ençà que tu no ets amb mi. Tot ho veig en blanc i negre, els colors s'han esvaït, si em manca la teva presència, el dia no to sentit. Fins i tot, al meu jardí, les flors ja no fan olor i és que et necessito amb mi, sense tu no hi ha color.
22
S E M B L A TA N F À C I L
Sembla tan fàcil allargar un brac o bé una cama, sembla tan fàcil!
23
NADAL Balcons plens de garlandes. Camins a les fosques. Llars de foc farcides d’alzina roenta. Bidons i fumera de pi robat. Calefacció a cor que vols. Abrics, bufandes i guants ratats, Al voltant d’una foguera. Escudella, bons rostits, cava, llagosta, torrons i neules. Pa i embotits barats, regal de qui sap qui, per alleugerir la mala consciència. Família que ningú no vol veure, però és Nadal i "toca". La companyia del gos, ell no et falla mai. Un munt de records d'infantesa. Una cortina de fum, per no recordar. Això és Nadal! 24
S O L E D AT
ARREU
La del gos que viu tancat i espera un amo que no arriba. La de l'indigent, envoltat d'un munt de gent, que se'l mira i que no el veu. La soledat del pastor, que encara es fa més punyent, quan és envoltat de "camacus"*. La del vigilant de nit, que malviu amb l'horari girat. La soledat de l'artista, que el col·lectiu ignorant, pren per boig sense remei. La de la mare sense el fill, que un dia de mal record, se l'hi enduu la carretera. * A Lleida, gent de Barcelona.
25
SOLEDAT ARREU /2 La d'aquell qui espera a l'andana, un tren, que no l'ha de dur enlloc. La del taxista de nit, que no sap quina serà la darrera. La del navegant solitari, que ni mira el calendari i al capdavall per què? La de qui té el cor a l’armari, per por de què li trenquin. La de qui arriba a vell i ja no li resten amics. La soledat del metge, quan l'home de qui té cura, se li escapa de les mans. I la meva... També la meva.
26
LA VIDA EN UN SEGON
En un segon ho perdem tot, és un instant que glaça l'ànima que envaeix l'esperit. Un segon, que és, l'ahir... L'avui ... El demà... tota una vida en un segon de decisió... D'indecisió... De voler... O no voler... De poder... O no poder... Tant se val... La vida en un segon!
27
EM SENTO...
Com un dia sense Sol. Un pescador sense canya. Un remat sense pastor. Sherlock Holmes sense la pipa. Un veler sense timó. La llauna sense sardines. La màquina sense corrent. La finestra sense vidre. Un músic sense instrument. Com la font mancada d'aigua. Una gàbia sense ocell. El transistor sense piles. Un teatre on no hi ha gent. Un "Tocata" sense agulla. L'estufa sense carbó... I això té solució?
28
RODAMÓN
El rodamón no to res, si més no, això se'n pensa, caldria mirar-li el sarró, seria una bona experiència. Ben segur que ens sorprendríem, tot veient com n'és de ple, d'enriquidores vivències, que li van donant alè.
29
RES
Res em consola d'aquesta ferida encara per fer.
30
SEMPRE APRENENT
Fent i desfent, fent i desfent, només així aprèn l'aprenent. Faig i desfaig, faig i desfaig, tinc la lliçó ben apresa. Fent i desfent, faig i desfaig, si de quelcom sóc conscient, és que arribat el dia de passar comptes, seguiré sent malgrat tot, un aprenent.
31
L A V I D A C O M L’ A I G U A
La vida, com l'aigua, se’ns escapa de les mans, quan creiem tenir-la ferma, presa amb seguretat, s'escapoleix com l'anguila, fugissera cap a mar.
32
MENT / DEMENT Ment, dement, franja subtil, ¿On és la barrera, la distància? Equilibri desequilibri, en un moment es pot creuar, és tan subtil, invisible, intangible. ¿on és el límit, qui ho sap?
33
TAN DURA I TAN FRÀGIL
És dura la vida, és cert i tan fràgil a la vegada, que es pot trencar en un moment, amb un senzill cop de vent, com l'emplomada més maca.
34
SILENCI Et necessito silenci, m'he acostumat a tu, et desitjo a totes hores, aliat, còmplice, eina vital. T'estimo silenci, ets com aquell amant que no sÊ com retenir, se m'escapes de les mans. M'he acostumat a tu, t'enyoro si no et tinc, silenci, amic.
35
ROIG
Roig, teia encesa, encenall roent, llavis ardents. Cel roig, cel de vent, roig passió, passió de vent, tramuntana d'amor. Roig mar, mar roja, mare Mar, mare fèrtil, que beses apassionada tot el qui et toca. Roig, encenall de passió, teia roent, llavis de vent, passió encesa, tramuntana d'amor.
36
RESIGNACIÓ
Si no fos perquè la vida, ens ho pren tot pel camí, tothom es voldria quedar, ningú es voldria morir.
37
QUAN JO JA NO HI SIGUI
Quan jo ja no hi sigui, tot restarà igual, anireu fent camí, sols tu em recordaràs. El Món voltarà com sempre, en un gir desenfrenat, quan jo ja no hi sigui, com ara al teu costat. Al cel brodaran catifes, les boires amb l'ajut del vent, el món girarà com sempre, sols tu em tindràs present.
38
ONADES
És ben clar que els sentiments són tanmateix com onades, es poden moure suaument, o poden fer-ho a bursades.
39
NO HO VOLDRIA
No voldria dur-te dins i ni tan sols a la ment, ĂŠs clar que no es pot lluitar, en contra del sentiment.
40
NAUFRAGI EN TERRA
La persiana tancada, no deixa passar una espurna de llum, tot ĂŠs tenebra, i veig com s'endinsa ta barca mar enllĂ , mentre s'esllavissa la terra als meus peus, empenyent-me al naufragi.
41
LLUITA EN SOLITARI
Està clar que, naixem sols, vivim sols i morim sols. A l'hora de néixer, arribat el moment, ets tu qui ha d'empènyer, cal ser fort cal ser valent. La vida és una lluita constant, pel dia a dia, per anar tirant. Per molt que t'ajudin, a l'hora del traspàs, la feina és teva quan veus que te’n vas.
42
LA BAR CA
L'aventura de la vida, és com la navegació, en un moment t'estavelles, si no hi poses atenció. Et trobaràs pel camí, tota mena d'entrebancs, mai faltarà qui els hi posi, amics, coneguts o estranys. Cal navegar amb prestesa i anar sempre amb l'ull viu, ja que algú, amb subtilesa, et pot fer fora del niu. Si mentre vas navegant, aprofites per pescar, vigila bé qui està picant, no et vulguin ensarronar. Si a la barca de la vida, se t'hi fan massa forats, vés buscant una sortida, i defuig de maldecaps.
43
DESENCĂ?S A la fi, s'obria una clariana, en un cel, on sempre eren els altres els qui volaven. En posar-m'hi... Quan era a mig aire, l'atzar m'ha tallat les ales.
44
D E F E N S IVA
M'estimes, em desitges, em vols, I no voldries estimar-me, ni desitjar-me, ni voler-me I jo faig igual.
45
C OM UNA F LO R L’amistat Ês una flor, que si es marceix, deixa un buit al gerro dels sentiments.
46
LES TEVES ROSES A Josep M. Permanyer Art ist a pintor
Fas plorar i riure les roses, però quan tanques el llum, quan l'estudi és a les fosques, ploren perquè et tenen lluny.
47
IMAGINAIRE A Josep M. Permanyer Artista pintor
"Encara que em mori no moriré mai", deia entre veritats i mentides d'oli. Gavina esbojarrada, que envolava el pinzell d'un mar d'oli llefiscós, que esperonava ses ales. Calia volar més alt i es perdia en l'horitzó, arrabassat per la tramuntana, d'una dèria alienant. Una força de cavall l'atiava, calia volar més alt i es perdia en l'horitzó, d'una follia extenuant. "Encara que em mori no moriré mai", deia entre veritats i mentides d'oli.
48
PRECEPTOR A Josep M. Permanyer Artista pintor
"No pintis" sempre em deia, lluites, pateixes i a la fi incompresa, emboirada la ment, cauràs en una roda embogida, excèntrica, que gira a l’atzar per raure en un camí, de torbadores tenebres de parets obertes i horitzó inabastable, farcit de paranys que no podràs defugir i cauràs com un insecte a l'abast de qui sap qui. "No pintis" sempre em deia.
49
C O L O R I S TA A Josep M. Permanyer Artista pintor
Quan tens el pinzell a la mà, s'envola damunt la tela, com un estol de coloms, com una barca de vela. Com ells, dónes espectacle, com ells vius la Natura, els uns cercant l'horitzó, l'altre a la desmesura. Quan barreges els colors, prens força del "Creador", és un regal pels sentits, i amb "Ell" ets coautor.
50
EL TEU MÓN A Josep M. Permanyer Artista pintor
El teu és un Món a part, entre quatre parets indescriptible, on he descobert que la Pau amb majúscules existeix i m'oblido del Món i del rellotge i de tantes futileses... El teu és un Món a part, de llum i color, de creació sense límits d'èxtasi en molts moments, quan el geni que duus dins, es manifesta imparable i tu, en el teu globus, sol davant la tela, inventes formes, recreant la Natura, aleshores, i ets i no hi ets... vius en una dimensió inabastable per la majoria dels humans i pateixes i gaudeixes i mentre t'observo, pateixo i gaudeixo amb tu i t'envejo, mentre creixes als meus ulls. I és que el teu, és un món a part, entre quatre parets, indescriptible. 51
NUMEN
A Josep M. Permanyer
M'havien trencat el fil, no sé com, ni qui, ni on. Gràcies a tu l'he retrobat, he pres forca de la teva, llum d'allà on la prens, home càlid, amic creatiu. Creus amb mi i m'afalaga, al teu costat he retrobat, allò que s'havia esvaït, no sé on, ni perquè, ni per qui.
52
Que en resta de lluny París... A Pau Vidal -artista-
Que en resta de lluny París, i el record de la Bohèmia, d'ovelles esgarriades vingudes d'arreu del món, per bescanviar de pastura. Ocells de veu rogallosa, que frasegen en un plor, a l'abric d'un soterrani d'atmosfera carregada de mil nèctars variats, a les voreres del Sena. Que en resta de lluny París, d’humides i llargues nits...
53
AMADEUS Al meu pare
No cal que cerqui l’indret, ni tan sols calen les flors, el buit que vares deixar, és allà, on ha estat sempre. No cal cercar el lloc concret, tant se val, el temps i les flors ni t'allunyen, ni t'apropen. Malgrat tot és molt senzill, quan et vull al meu costat, tanco els ulls i sé que et tinc.
54
EL TEMPS S’ESMUNY Al meu pare
EI temps s'esmuny i el viatge que m'ha de dur allĂ on ets s'apropa, mentrestant, cerca paisatges bonics, per gaudir-los plegats, que ja toca!
55
Nina vella A l'àvia Maria
Jo tinc una nina vella, ja ho era quan la vaig trobar, era trencada, malmesa, no l'he pogut arreglar. És una nina que canta i de plorar també en sap... segons com de carn i ossos i de vegades de drap. Se m'està quedant petita de tant voler-la rentar, fins i tot se m'ha encongit... no n'acaba de quedar. D'aquella nineta vella, me n'està quedant poquet, se m'escapa de les mans, me la prenen ...no hi ha dret!
56
SI TU FOSSIS JO Al m eu estimat "Bret"
Si tu fossis jo i jo fos tu, tot restaria igual, compartirĂem la vida com fem d'habitual. De parla ni en tens, ni et cal, que tu ja en saps de fer-te entendre. Si jo fos tu i tu fossis jo, m'estimaries com ara, m'ompliries de carĂcies, mentrestant... Et lleparia la cara, et lleparia les mans, demanaria de tot i tu, com ara faig jo... Compartiries amb mi perquè podries pensar, que si jo fos tu i tu fossis jo...
57
IRRACIONALS Al Cocker d’en Josep M. Permanyer
Sóc petit i només et tinc a tu, bé si, també tinc una guardioleta, que de tant en tant, hi poses alguna pesseta. Però això, no em fa feliç, que jo no hi entenc de diners, el que vull és estar amb tu, que m'estimes, em respectes i em dónes un lloc segur. Xut
58
ZOO
Els hi diem animals, això sona despectiu, són criatures irracionals, amb tot l'encant d'un ésser viu. Si mirem les parelletes, de simis engabiades podrem veure criatures, fins i tot enamorades. I què en puc dir de la serp sempre lenta i elegant, tot veient-la em fa sentir relaxada i expectant. Les aus en saben de viure, es fan un tip de volar, tenen l'esperit tan lliure que no paren de cantar. Segueix
59
Z O O/ 2
El meravellós felí, si és mancat de llibertat, sembla que sols vol dormir i és que està desesperat! Podem veure en la mirada del primat orangutan, la d'una persona tancada, que espera en el més enllà. Si els ulls sabéssim llegar, de totes les criatures i podríem descobrir, meravelloses lectures.
60
TEATRE
Al teatre de la vida, Un cop mig après el paper, cau el teló.
61
Si calia plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill, ja ho he fet! 62
ÍNDEX Epigrama 1 4 Vent 5 Finestres 6 Homenatge a Joan Brossa Viatge Sublim 8 Ulls 9 A l’aventura 10 Persuasió 11 Miratge estel·lar 12 Epigrama 2 13 Dia a dia 14 Cavalcar 15 A flor d’aigua 16 Vull caminar 17 Temps de tempesta18 Or i argent 19 Rinxols 20 Quan 21 Absència 22 Sembla tan fàcil 23 Nadal 24 Soledat arreu 25 Soledat arreu 26 La vida en un segon 27 Em sento 28 Rodamón 29 Res 30
7
63
Sempre aprenent 31 La vida com l’aigua 32 Ment/dement 33 Tan dura i tan fràgil 34 Silenci 35 Roig 36 Resignació 37 Quan jo ja no hi sigui 38 Onades 39 No ho voldria 40 Naufragi en terra 41 Lluita en solitari 42 La barca 43 Desencís 44 Defensiva 45 Com una flor 46 Les teves roses 47 Imaginaire 48 Preceptor 49 Colorista 50 El teu Món 51 Numen 52 Que en resta de lluny París… Amadeus 54 El temps s’esmuny 55 Nina vella 56 Si tu fossis jo 57 Irracionals 58 Zoo 59 Zoo 60 Teatre 61
53
64
65