140910informe resultats

Estudis i informes AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC 2013-2014

Informe de resultats

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Avaluacions mostrals de diagnòstic 2013-2014. 1r, 3r i 5è d’educació primària.

Informe de resultats Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Col·lecció: «Estudis i Informes»

Direcció i coordinació de l’informe Rubén Quesada García Anàlisi i explotació de dades Joan Borràs Seguí Javier Real Vila Redacció de l’informe i col·laboració en l’anàlisi de dades Javier Gámez Bauzà Rosa Maria Ibarrondo Vidal Jorge Olmos Font Álvaro Sánchez Pérez

Edita: Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició, setembre 2014 ISSN: 2386-4796 Depòsit legal: DL PM 833-2014

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 4 2. MARC LEGAL DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA ....................................................................... 5 3. DESCRIPCIÓ DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA ....................................................................... 6 3.1. MOSTRA I DADES DE PARTICIPACIÓ ........................................................................................... 7 4. ESTRUCTURA DE LES PROVES ..................................................................................................... 10 5. RESULTATS .................................................................................................................................... 12 5.1. PRIMER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ............................................................................................... 12 5.1.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 1R D’EP ......................................................................... 12 5.1.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 1R D’EP ................................................................... 17 5.1.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 1R D’EP ...................................................................... 21 5.2. TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ............................................................................................... 26 5.2.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 3R D’EP ......................................................................... 26 5.2.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 3R D’EP ................................................................... 31 5.2.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 3R D’EP ...................................................................... 36 5.3. CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA .............................................................................................. 41 5.3.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 5È D’EP ......................................................................... 41 5.3.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 5È D’EP ................................................................... 46 5.3.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 5È D’EP ...................................................................... 51 6. RESUM I CONCLUSION GENERALS ............................................................................................. 57

1. INTRODUCCIÓ La finalitat última d’una avaluació és disposar d’informació per prendre decisions de millora; així, la realització d’una avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística és un mecanisme idoni per recollir una informació útil que incideixi sobre la millora de la qualitat i l’equitat de l’educació a les Illes Balears, ja que l’obtenció de dades reals sobre el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística del currículum és un instrument eficaç per millorar l’aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent, la qual cosa permet, alhora, l’orientació de les polítiques educatives relacionades amb l’assoliment d’uns nivells de qualitat educativa del sistema cada vegada superiors.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha realitzat durant el curs 20132014 dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè d'educació primària. La primera, a principi de curs (novembre de 2013) i la segona, a final de curs (maig de 2014).

L’objectiu és disposar d'informació útil i veraç que incideixi sobre la millora de l'educació a les Illes Balears i que permeti conèixer l'evolució de l’alumnat dels nivells avaluats durant el primer curs d'aplicació del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de llengües.

Des d’aquesta concepció, cal distingir dos àmbits per organitzar la informació, per a les propostes i per a les intervencions: 1. Administració educativa: l’objectiu és conèixer el sistema educatiu i fomentar la reflexió a partir dels resultats i la presa de decisions quant a l’adopció de mesures de millora.

2. Centre docent participant en la mostra: l’objectiu és contribuir a la presa de decisions de millora dels centres en el marc de la seva autonomia. Amb l’informe de centres es completa la informació de què disposen el professorat i els centres docents.

D’altra banda, dins l’avaluació mostral de diagnòstic es poden diferenciar els dos processos següents: 1. Elaboració, aplicació de les proves i recollida dels resultats.

2. Tractament de la informació.

Amb la presentació de l’informe de resultats, es tanca el procés de transmissió d’informació obtinguda amb l’aplicació de les proves i es proporciona a l’Administració educativa un instrument que facilita la presa de mesures per millorar l’adquisició de la competència en comunicació lingüística i l’educació en general.

4

2. MARC LEGAL DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA La normativa que justifica les avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè d’educació primària a les Illes Balears durant el curs 2013-2014 és la següent: Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa.

Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 16 d’octubre de 2013 per la qual s’estableix la realització d’una avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària durant el curs 2013-2014 i el seu procediment d’aplicació als centres docents no universitaris de les Illes Balears que imparteixen aquests ensenyaments (BOIB 19/10/2013 núm. 143).

Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats per la qual s’estableix el procediment selectiu d’aplicadors i correctors de l’avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària del curs 2013-2014 (BOIB 24/10/2013).

Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 27 de febrer de 2014 per la qual s’estableix la realització d’una segona avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària durant el curs 2013-14 i el seu procediment d’aplicació als centres docents no universitaris de les Illes Balears que imparteixen aquests ensenyaments. (BOIB 27/02/2014 núm. 27).

Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 4 de març de 2014 per la qual s’estableix el procediment selectiu d’aplicadors i correctors de la segona avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària del curs 2013-14.

(BOIB 11/03/2014).

5

3. DESCRIPCIÓ DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha realitzat durant el curs 20132014 dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària.

La primera avaluació mostral de diagnòstic es dugué a terme durant el mes de novembre de 2013 i la segona, durant els mesos d’abril i maig de 2014, on s’avaluà la competència en comunicació lingüística en llengua anglesa, en llengua castellana i en llengua catalana.

Les dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària, es varen realitzar a partir de dues mostres de 50 centres, respectivament. En cada avaluació, a cada un dels centres on s’aplicaren les proves hi participà una mostra del centre formada per 30 alumnes en el cas de primer i tercer curs, i de 35 alumnes a cinquè, com a màxim. Les mostres obtingudes per a les dues avaluacions han estat formades per alumnat diferent, ja que hi havia d’haver preguntes comunes a les respectives proves per tal d’aconseguir una escala de puntuacions comuna per a les dues avaluacions.

Quant als alumnes exempts de realitzar la prova, el director del centre, una vegada que coneixia l’alumnat seleccionat com a part de la mostra, informava l’IAQSE dels alumnes seleccionats que no podien realitzar les proves per algun dels motius següents: a) Alumnes nouvinguts que s’hagin incorporat al sistema educatiu de les Illes Balears en els dos darrers anys sense tenir un coneixement suficient d’alguna de les llengües de la prova. b) Els alumnes que tenguin un pla individualitzat aprovat per motiu de necessitats educatives especials derivades de discapacitats motrius, psíquiques o sensorials que repercuteixen en desfasaments greus de l’aprenentatge, i els alumnes que tenguin un pla individualitzat aprovat per necessitats educatives especials derivades de trastorns greus de la conducta o de la personalitat que repercuteixen en desfasaments greus de l’aprenentatge.

Les avaluacions varen ser mostrals i l’aplicació totalment externa als centres, ja que, llevat d’algunes actuacions puntuals per part d’aquests, com la impressió dels fulls de resposta, la preparació dels espais per a l’alumnat que s’havia d’avaluar i l’organització dels grups de 1r, 3r i 5è d’EP durant la prova; el pes més important de les avaluacions va recaure en l’IAQSE, que coordinà tot el procés, i en els aplicadors i correctors externs als centres avaluats.

Les tasques dutes a terme per l’IAQSE per a cada avaluació mostral foren: 6

elaboració de la mostra de 50 centres: 8 d’Eivissa, 1 de Formentera, 35 de Mallorca i 6 de Menorca elaboració de la mostra d’alumnes (30/35 alumnes com a màxim per centre), 4.300 alumnes en total com a màxim elaboració dels instruments d’avaluació: 2 models en PDF per a cada prova i els àudios en suport MP3 per a la part de comprensió oral documents d’aplicació i d’introducció de dades per als aplicadors i correctors selecció, formació i distribució entre els distints centres mostrals dels aplicadors i correctors externs anàlisi de les dades tramesa dels resultats als centres elaboració de l’Informe de resultats pertinent per a l’Administració educativa.

Les tasques dutes a terme pels aplicadors i correctors externs per a cada avaluació mostral foren: aplicació de la prova (un aplicador per centre) correcció de les preguntes obertes dels fulls de respostes i introducció de les dades dels fulls de respostes al GESAVA. Els models emprats d’avaluació els aportaren els aplicadors externs el mateix dia de l’aplicació de les proves.

3.1. MOSTRA I DADES DE PARTICIPACIÓ Pel fet que es tractava d’avaluacions mostrals, a cada avaluació hi participaren 50 centres elegits aleatòriament i, a cada centre, hi participà un grup format per un màxim de 30 alumnes en el cas de 1r i 3r d’EP, i de 35 alumnes a 5è d’EP, seleccionats també aleatòriament d’entre l’alumnat que cursava aquests nivells educatius.

El llistat del grup d’alumnes de cada centre que formava part de la mostra l’aportà l’aplicador el mateix dia de la prova i estava format pels alumnes titulars de la mostra, més una sèrie de substituts per si algun dels titulars no podia participar en la prova.

En els 50 centres que formaren part de cada una de les mostres, l’aplicació, la correcció, la introducció de les respostes i les puntuacions de les proves del grup d’alumnes seleccionats varen correspondre a personal extern seleccionat per l’Administració educativa d’acord amb les Resolucions de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats.

7

Per elaborar les dues mostres, es va recórrer a un mostreig estratificat i de dues etapes: Primera etapa: selecció aleatòria dels centres, de manera proporcional a les variables d’estratificació (illa i titularitat dels centres). Cal tenir en compte que a la segona avaluació mostral (maig 2014), es va agafar una mostra que no contingués alumnes que ja havien participat en la primera avaluació (novembre de 2013), ja que les proves de cada avaluació havien de contenir preguntes comunes que podrien recordar els alumnes que les havien contestat a la primera avaluació. La utilització de preguntes comunes a les dues avaluacions era necessària per poder obtenir una escala conjunta de puntuacions TRI per a ambdues avaluacions i permetre així la comparació dels resultats entra la primera i segona avaluació.

Segona etapa: en cada centre elegit, selecció aleatòria d’un o dos grups classe per tal d’aconseguir un grup format per un màxim de 30 alumnes a 1r i 3r d’EP, i 35 a 5è d’EP.

Grandària de les mostres (novembre 2013/maig 2014): 1356/1344 alumnes a 1r d’EP, 1366/1354 alumnes a 3r d’EP i 1507/1515 alumnes a 5è d’EP que permeten, per a cada avaluació mostral, per a un nivell de confiança del 95%, estimacions amb un error de 6% per als percentatges referits a dades globals i de 0,12·s (s=desviació típica) per a les mitjanes globals. És a dir, 6 punts percentuals per als percentatges globals; 12 punts per a les mitjanes globals de puntuacions TRI.

Els centres de les dues mostres es distribuïren de la manera següent: Nombre de centres que formaren part de la mostra per a cada avaluació mostral de diagnòstic

Illa Mallorca Menorca Eivissa i Formentera Total illes

Total

Públics

Privats*

35 6 8+1 50

20 4 7 31

15 2 2 19

*Durant tot l’informe la desagregació “privats” fa referència als centres concertats i privats.

Les dades de participació de l’alumnat a les proves, tenint en compte que no tots els centres tenien matriculats 30 alumnes a 1r i 3r d’EP o 35 alumnes a 5è d’EP i que els alumnes absents varen ser substituïts, són les que s’indiquen a la taula següent.

8

Novembre 2013 Competència

Població

3r EP

5è EP

Alumnat que va realitzar la prova Nombre

%

1.274

94

1.274

94

CLL catalana

1.175

CLL anglesa

CLL anglesa 1r EP

Abril/Maig 2014 Alumnat que va Població realitzar la prova Nombre % 1.269

94,4

1.283

95,5

86,7(*)

1.281

95,3

1.310

95,9

1.311

96,8

1.306

95,6

1.298

95,9

CLL catalana

1.304

95,5

1.299

95,9

CLL anglesa

1.421

94,3

1.460

96,4

1.421

94,3

1.466

96,8

1.407

93,4

1.449

95,6

CLL castellana

CLL castellana

CLL castellana CLL catalana

1.356

1.366

1.507

1.344

1.354

1.515

(*) En la CCL en llengua catalana de 1r d’EP a l’avaluació de principi de curs (novembre 2013), el percentatge d’alumnat que va realitzar la prova és més baix com a conseqüència de la vaga de professorat que hi va haver el dia de la prova. Tot i això, el nombre de dades obtingudes són suficients per aconseguir resultats representatius de les Illes Balears.

9

4. ESTRUCTURA DE LES PROVES Cada una de les proves per avaluar la competència en comunicació lingüística de l’alumnat de 1r, 3r i 5è d’educació primària varen ser dissenyades per personal docent d’educació primària.

Una vegada elaborats els models de la primera i la segona avaluació, es varen revisar per una comissió educativa, per tal de corroborar l’adequació de l’avaluació plantejada als objectius inicialment establerts. Aquesta comissió va estar formada per representants de l’IAQSE, del departament d’Inspecció educativa, dels centres d’ensenyament de professorat, de membres del grup de feina d’elaboració de les proves i de l’Institut Balear de la Dona.

A més, al mes d’octubre de 2013, es va decidir pilotar la prova de novembre en un centre d’educació primària de les Illes Balears que no havia estat seleccionat per participar en la primera avaluació mostral de diagnòstic, d’aquesta manera no s’interferiria en el funcionament de l’avaluació. Amb aquesta prova pilot es pogué comprovar que el funcionament i els mecanismes establerts per dur a terme la prova eren els correctes.

Per tal d’elaborar els mecanismes d’avaluació, a la prova del mes de novembre, es va tenir en consideració els coneixements que havien de tenir els alumnes a principi de primer, tercer i cinquè d'educació primària, mentre que per a la segona avaluació mostral es varen afegir ítems de major dificultat d’acord amb els coneixements que haurien d’haver adquirit els alumnes. A més, es varen mantenir uns ítems d’ancoratge amb la primera prova de novembre (ítems comuns a ambdues proves), per tal de poder establir una escala comuna entre ambdues avaluacions i, així poder conèixer l’evolució de l’alumnat avaluat.

Els diferents models de proves es van subministrar en un fitxer en format PDF i es varen dissenyar per a la projecció a les pissarres digitals a 1r i 3r d’EP. En aquests dos cursos i, tenint en compte l’edat escolar d’aquest alumnat, es va decidir fer una prova totalment guiada per l’aplicador extern i en dos torns de quinze alumnes com a màxim, amb la voluntat d’alterar el menys possible la dinàmica diària de la classe. En el cas de 5è d’EP, els diferents models de proves, es varen dissenyar per a la seva utilització en els ultraportàtils, aquests alumnes estan familiaritzats amb les avaluacions de diagnòstic i es va decidir continuar amb el mateix mecanisme emprat a les avaluacions de diagnòstic de quart de primària.

Cada alumne hagué de contestar en un full de resposta individualitzat que l’IAQSE va trametre prèviament per correu electrònic en format PDF i que l’aplicador va imprimir abans de realitzar les proves.

La direcció del centre va designar, com a mínim, un docent per aula que participà en la preparació de l’espai i col·laborà amb l’aplicador per garantir la correcta aplicació de la prova.

10

Per tal d’assegurar-ne la confidencialitat de les avaluacions i l’objectivitat dels resultats, l’IAQSE va enviar les proves per correu electrònic als aplicadors dos dies lectius abans del començament de cada prova.

Finalment, i seguint les mateixes pautes utilitzades en altres avaluacions de diagnòstic de caire nacional i internacional, els diferents models de proves utilitzats no s’han fet públics, amb la finalitat de poder-los tornar utilitzar en properes avaluacions dels nivells i competències avaluats per tal d’analitzar-ne l’evolució a llarg termini.

11

5. RESULTATS 5.1. PRIMER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA A la primera avaluació d’aquest nivell educatiu no s’estableix un punt de consolidació. Malgrat els alumnes hagin realitzat una prova adaptada als coneixements que haurien de tenir a l’inici del primer curs d’educació primària, l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.

Per conèixer l’evolució s’han observat les gràfiques del percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment, segons diferents variables de desagregació. Així mateix, sí s’estableix un punt de consolidació a les competències de la segona avaluació.

5.1.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 1 EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 1r EP

Nivell 1 – 310 punts TRI Reconeixen un número molt senzill a partir de l’audició d'una paraula.

Reconeixen una imatge a partir de l’audició d’ una paraula de vocabulari molt bàsic o evident.

Reconeixen un color bàsic a partir de l’audició d’una paraula.

Nivell 2 – 390 punts TRI Identifiquen una imatge evident i familiar a partir de l’audició d’una paraula.

Reconeixen un número senzill a partir de l’audició d'una paraula.

Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase d'ús freqüent dins l’aula.

Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase senzilla.

Extreuen informació i identifiquen una imatge a partir d'una audició.

Nivell 3 – 480 punts TRI Reconeixen una imatge d’un animal a partir de l’audició d'una paraula.

Coneixen el nom d'una de les parts de la cara de vocabulari bàsic a partir de l’audició d’una paraula.

Identifiquen una imatge familiar a partir de l’audició d’una paraula.

Reconeixen un número a partir de l’audició d'una paraula.

Reconeixen un color a partir de l’audició d'una paraula.

Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una frase d’una acció.

Identifiquen una imatge d’una fruita a partir de l’audició d'una paraula.

Nivell 4 – 550 punts TRI Identifiquen una imatge donada d'un objecte d'aula a partir de l’audició d’una paraula.

12

Coneixen el nom d'una de les parts de la cara a partir de l’audició d’una paraula.

Identifiquen una imatge a partir de l’audició d'una paraula amb certa dificultat.

Extreuen informació explícita a partir de l'audició d’una frase habitual.

Reconeixen una imatge donada a partir de l'audició de dues paraules amb certa dificultat.

Nivell 5 – 630 punts TRI Reconeixen una imatge donada d’una acció de classe a partir de l’audició d’una paraula.

Extreuen informació explícita a partir de l'audició d’una frase complexa.

Identifiquen una imatge a partir de l’audició d'una paraula de vocabulari complex.

Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase d'ús freqüent de vocabulari complex.

* Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

En el cas de la primera avaluació de primer d’educació primària no s’estableix un punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa 50% novembre 2013

45%

maig 2014

40% 33,4

35%

28,9

30%

25,7 24,6 22,0

25% 17,6

20%

14,6

15% 10% 5%

9,1 5,2

12,1

5,0 1,7

0% per davall nivell 1 (<310)

entre nivell 1 i 2 (310 a 390)

entre nivell 2 i 3 (390 a 480)

entre nivell 3 i 4 (480 a 550)

entre nivell 4 i 5 (550 a 630)

per damunt nivell 5 (>630)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

El percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, comparant les dues avaluacions mostrals, indica que l’alumnat a la segona avaluació es desplaça 13

cap als nivells més alts de la competència.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar en els gràfics següents, Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència en les dues avaluacions.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats lleugerament cap als graus alts en les dues avaluacions.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

global

5

Mallorca

5

Menorca Eivissa i Formentera

nins

baix

29

25

13

29

25

9

27

25

11

6

12

3

9

12

24

26

alt

9

18

10 20

9

5

8

15

26

31

intermedi alt

18

23

26

18

privats

16

31

5

intermedi

32

31

17

7

intermedi baix

15

3

nines

públics

molt baix

10

21

14

7

26

13

24

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

global

2 5

26

33

22

12

Mallorca

24

26

34

22

13

Menorca Eivissa i Formentera

nins

1 5 4

privats

32

8

30

33

2 5

30

33

2 5

nines

públics

19

2 6 1 4

21

16

20 24

37

20

28

7

10

34

27 23

35

alt

25

9 15

8 20

14

Comparant les dues avaluacions, es pot observar que, en totes les desagregacions, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment més alts de la competència que a la primera.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix cap punt de consolidació. Pel que fa a la segona avaluació, només es troben diferències estadísticament significatives en la consolidació per sexe de l’alumnat i entre Menorca i Eivissa i Formentera.

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

global

67,6%

Mallorca

68,4%

Menorca Eivissa i Formentera

nins nines

públics privats

50%

60%

70%

80%

90%

100%

74,2% 58,0%

63,0% 72,6%

65,0% 72,2%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

15

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600 538

550

518

522

530

523

495

508

508

500

501 450

482

512

493

487 471

465 privats

públics

nines

nins

Menorca

Mallorca

global

400

Eivissa i Formentera

436

En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral estan per damunt de les de la primera. Les diferències són totes estadísticament significatives, excepte als centres privats.

16

5.1.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 1R D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 1r EP

Nivell 1 – 290 punts TRI Reconeixen un dels personatges protagonista d’un conte que han escoltat i visualitzat.

Recorden el començament d’un conte que han escoltat i visualitzat.

Nivell 2 – 335 punts TRI Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge donada.

Llegeixen una paraula de dues síl·labes i identifiquen la imatge.

Llegeixen una oració i la relacionen amb una de les imatges donades.

Seleccionen una frase entre diverses a partir d’una imatge donada.

Nivell 3– 405 punts TRI Identifiquen i coneixen una paraula escrita a partir d’una imatge donada.

Llegeixen i reconeixen el significat d'una paraula de més de dues síl·labes amb lletra de pal.

Llegeixen una oració de certa dificultat i la relacionen amb una de les imatges donades.

Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes).

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió escrita (paraula principal de dues síl·labes).

Seleccionen una frase, de certa dificultat, entre diverses a partir d’una imatge donada.

Nivell 4 – 480 punts TRI Identifiquen uns dels personatges secundaris que formen part del context del conte que han escoltat i visualitzat.

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió escrita (paraula principal de tres síl·labes).

Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de certa dificultat, a partir d’una imatge donada.

Llegeixen i reconeixen el significat d'una paraula de dues síl·labes amb lletra lligada.

Escriuen una oració amb una paraula donada.

Nivell 5 –540 punts TRI Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (tres síl·labes, una amb –za-).

Identifiquen una imatge donada i l’escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb -rr-).

* Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.

17

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

No s’estableix cap punt de consolidació a la primera avaluació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana 55%

48,9

50%

novembre 2013

45%

maig 2014

35,3

40% 35% 30% 25%

20,0

21,4

21,6 20,1

20% 15%

10,0

7,4

10% 5%

6,9

5,6 1,6

1,2

0% per davall entre entre entre entre per damunt nivell 1 nivell 1 i 2 nivell 2 i 3 nivell 3 i 4 nivell 4 i 5 nivell 5 (<290) (290 a 335) (335 a 405) (405 a 480) (480 a 540) (>540) molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

Si comparam els resultats de la segona avaluació respecte a la primera, aquests mostren un descens del percentatge d’alumnat que es troba als nivells més baixos i un augment del que es troba al nivell més alt (per damunt de nivell 5).

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar en els gràfic següents, les distribucions de Mallorca i d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears en les dues avaluacions. La de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència en la primera avaluació. A la segona avaluació, Menorca obté percentatges més baixos als graus d’assoliment més alts.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus més alts en les dues avaluacions.

18

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

global

7

6 10

20

Mallorca

8

5 10

19

Menorca

2 4

Eivissa i Formentera

9

nins

8

nines

públics

8

10

26

21

20

5 8

19

23

11

21

21

3 3

8

32

21

17

alt

36

25

12

intermedi alt

35

21

22

7

intermedi

22

9

6 7

privats

11

intermedi baix

31

33 38

30

24

44

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

global

12 7

21

Mallorca

1 1 7

20

Menorca

0 7

10

12 7

25

nins

2 2 8

23

públics privats

11 6

alt

52 22

27

22

44

45

21 19

54

23 14

intermedi alt

49

20

25 14

intermedi

20

20

1 2 8 11 4

intermedi baix

35

Eivissa i Formentera

nines

baix

40 65

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment més alts que les de la primera.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix cap punt de consolidació. A la segona avaluació, les diferències són estadísticament significatives entre Menorca i les 19

altres illes, en la desagregació per sexe de l’alumnat i en la desagregació per titularitat dels centres.

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

50%

global

90,4%

Mallorca

90,9%

Menorca

60%

70%

80%

90%

100%

83,9%

Eivissa i Formentera

91,1%

nins

88,6%

nines

92,3%

públics

88,5%

privats

93,7% competència consolidada

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600 546 550

518

523

515 493

528 503

510

500 509 482

472

482

470

Eivissa i Formentera

481

Menorca

450

491 466

privats

públics

nines

nins

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera i les corresponents diferències són totes estadísticament significatives, excepte a l’illa de Menorca.

20

5.1.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 1R D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 1r EP

Nivell 1 – 310 punts TRI Identifiquen una acció d'un dels personatges protagonistes d’un conte que han escoltat i visualitzat.

Extreuen informació explícita molt senzilla d'un conte.

Nivell 2 – 352 punts TRI Recorden el final d’un conte que han escoltat i visualitzat.

Reconeixen els diferents personatges secundaris que apareixen al conte que han escoltat i visualitzat.

Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge donada.

Seleccionen una frase entre diverses a partir d’una imatge donada.

Llegeixen una oració i la relacionen amb una de les imatges donades.

Nivell 3– 402 punts TRI Llegeixen una paraula de dues síl·labes i identifiquen la imatge.

Identifiquen i coneixen una paraula escrita a partir d’una imatge donada.

Llegeixen una oració, de certa dificultat, i la relacionen amb una de les imatges donades

Nivell 4 – 520 punts TRI Llegeixen una paraula escrita de tres síl·labes i identifiquen la imatge.

Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de certa dificultat, a partir d’una imatge donada.

Identifiquen una imatge a partir d'una expressió escrita.

Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (tres síl·labes).

Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb –au-).

Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (una síl·laba amb -ll-).

Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb -ll-).

Nivell 5 –600 punts TRI Escriuen una oració amb una paraula donada.

* Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que

21

suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

No s’estableix un punt de consolidació a la primera avaluació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana 50% 45%

novembre 2013

40%

maig 2014

34,5 35,5

35%

30,1

29,1

30%

24,1

25% 20% 11,5

15% 10% 5%

7,6 2,0

10,8 6,6

6,6 1,6

0% per davall nivell 1 (<310)

entre nivell 1i 2 (310 a 352)

entre nivell 2i 3 (352 a 402)

entre nivell 3i 4 (402 a 520)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

entre nivell per damunt 4i 5 nivell 5 (520 a 600 ) (> 600) intermedi alt

alt

Si s’analitza l’evolució entre la primera i la segona avaluació, el gràfic mostra que hi ha un augment del percentatge d’alumnat que es troba al nivell mes alt, i un descens del que es troba als nivells més baixos.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes que es mostren en el gràfic següent, en la primera avaluació les distribucions de Mallorca i d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears i Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. A la segona avaluació, Mallorca està lleugerament desplaçada cap als graus d’assoliment més alts.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació, i molt lleugerament desplaçats cap als graus alts en la segona avaluació.

22

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

global

8

7

11

35

29

11

Mallorca

8

7

12

36

27

10

Menorca

5 3 10

Eivissa i Formentera

9

nins

8

nines

públics privats

7

10

37

31

20

35

7

12

6

11

32

7

12

31

5 6

11

7

9

25

36

alt

8

28

9 13

30

29

12

40

9

30

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència: global

22 7

Mallorca

21 6

molt baix

baix

36

24

32

1 2 9

47

Eivissa i Formentera

1 2 11

48

nins

32 8

nines

11 6

públics privats

22 8 214

33

36 35

intermedi

intermedi alt

alt

30

26

Menorca

37

intermedi baix

32 14

27

19

23 25

22

18

26 34

30 28

30

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, exceptuant a l’illa de Menorca, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

23

Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix un punt de consolidació. A la segona avaluació, les diferències són estadísticament significatives només per sexe de l’alumnat.

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

50%

global

89,7%

Mallorca

90,7%

Menorca

60%

70%

80%

90%

100%

87,6%

Eivissa i Formentera

85,2%

nins

87,1%

nines

92,7%

públics

88,3%

privats

92,3%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600

550

522

528

519

514 511

527

534

493 500

504 474

481

484

471

469

nins

476

Eivissa i Formentera

450

474

privats

públics

nines

Menorca

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera

24

avaluació. Les diferències són totes estadísticament significatives, excepte a l’illa de Menorca i a les d’Eivissa i Formentera conjuntament.

25

5.2. TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 5.2.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 3R D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 3r EP

Nivell 1 – 285 punts TRI Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una frase amb vocabulari senzill.

Identifiquen un color a partir d’una imatge d'un animal.

Nivell 2 – 375 punts TRI Identifiquen una paraula de vocabulari senzill a partir d’una imatge donada.

Extreuen informació i identifiquen un número exacte a partir de dues expressions orals (pregunta i resposta).

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus paraula.

Extreuen informació i identifiquen una imatge de més d’un element a partir d’una expressió oral del tipus oració senzilla.

Escriuen correctament una paraula de vocabulari bàsic a partir d’una imatge donada.

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus oració senzilla.

Identifiquen una oració senzilla a partir d’una imatge donada.

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 455 punts TRI Escriuen correctament una paraula a partir d’una imatge donada.

Extreuen informació i identifiquen una imatge a partir d'una expressió oral del tipus oració.

Llegeixen i seleccionen una oració a partir d’una imatge donada.

Llegeixen i seleccionen l’oració correcta de diverses oracions a partir d’una imatge donada.

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus oració amb verb compost.

Nivell 4 – 575 punts TRI Fan inferències i seleccionen una oració de diverses a partir d’una imatge donada.

Identifiquen la imatge a partir d’una expressió oral tipus oració complexa.

Extreuen informació d’un diàleg curt de 2 oracions (una pregunta i una resposta) i identifiquen la imatge.

Identifiquen una imatge d’un habitacle de la casa a partir d’una expressió oral tipus oració.

Completen una frase a partir d’una imatge donada.

Nivell 5 – 680 punts TRI 26

Escriuen correctament una paraula de vocabulari complex a partir d’una imatge donada.

Llegeixen i seleccionen una oració de vocabulari complex.

Completen una frase a partir d'una imatge donada de vocabulari complex.

* Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa 50%

44,2 novembre 2013

41,2

45%

maig 2014

40% 35% 30%

25,2 23,5

25%

20,3 16,9

20% 11,0

15%

6,7

10% 5%

2,6

3,1 4,3

1,1

0% per davall nivell 1 (<285)

entre nivell 1 i 2 (285 a 375)

entre nivell 2 i 3 (375 a 455)

entre nivell 3 i 4 (455 a 575)

entre nivell 4 i 5 (575 a 680)

per damunt nivell 5 (>680)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

Si comparam els resultats obtinguts, aquests mostren un descens del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més baixos i un augment del percentatge d’alumnes que es troben als nivells alts a la segona avaluació.

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, les distribucions de Mallorca, Menorca i d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears en les dues avaluacions.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment més alts que els nins, en les dues avaluacions.

27

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació, i molt lleugerament desplaçats cap als graus alts en la segona avaluació.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència: global

Menorca Eivissa i Formentera

2

nins

públics privats

41

3 11

24

42

31

15

30

2 3

nines

4

intermedi baix

25

9

0

baix

11

3

Mallorca

molt baix

intermedi

17

16

41

18

9

26

42

16

1

6

38 19

alt

3

25

29

intermedi alt

4

12

14

3

18

35

alt

3

17

39

intermedi alt

13

46

2 4

2 5

24

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

global

1 7

20

44

Mallorca

1 7

20

45

Menorca

1 7

Eivissa i Formentera

nins nines

1 7

1 7 1 6

18 21

22

intermedi 23

23 56

31

18

45

públics

1 8

21

44

privats

0 5

20

45

4 16

31

43

4

2

8

22

4 5

25

23 24

4 5

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, exceptuant els centres privats, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

28

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera avaluació, les diferències són significatives només en la desagregació titularitat.

A la segona avaluació, les diferències són significatives només a la desagregació per sexe de l’alumnat.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

40%

global

61,1%

Mallorca

62,4%

Menorca

50%

60%

70%

80%

90%

100%

90%

100%

60,2%

Eivissa i Formentera

53,9%

nins

60,2%

nines

62,1%

públics

53,5%

privats

75,1% competència consolidada

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

global

72,0%

Mallorca

71,9%

Menorca Eivissa i Formentera

nins nines

públics privats

50%

60%

70%

80%

74,2% 71,1%

69,4% 74,8%

70,4% 74,9%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

29

Comparant les dues avaluacions, s’observa una millora en tots els percentatges de consolidació a la segona avaluació, exceptuant els centres privats. Les diferències són totes significatives, exceptuant l’illa de Menorca i els centres privats.

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600 531

550

515

513

521

504

509

524 510

500 519 450

485

487

488

482

488

474

467

privats

públics

nines

nins

Eivissa i Formentera

Menorca

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament significatives, excepte a l’illa de Menorca i als centres privats.

30

5.2.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 3R D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquets moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 3r EP

Nivell 1 – 280 punts TRI Extreuen informació explícita molt evident d’un text oral.

Extreuen i recorden informació explícita molt evident d’un text escrit.

Identifiquen i recorden, entre diverses informacions, aquella que apareix en forma negativa en un text escrit.

Extreuen i recorden el títol d’un text escrit.

Nivell 2 – 350 punts TRI Extreuen informació explícita evident d’un text oral.

Identifiquen i recorden, entre diverses informacions, la que no s’ajusta al contingut d’un text escrit.

Identifiquen i recorden el lloc que fa referència el text escrit.

Extreuen i recorden informació explícita, fàcil de localitzar, d’un text escrit.

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 460 punts TRI Extreuen informació explícita d’un text oral.

Extreuen i recorden informació explícita d’un text escrit.

Identifiquen una imatge donada i l'escriuen correctament (paraula de dues síl·labes).

Extreuen informació explícita, que pot donar lloc a confusió, d’un text oral.

Fan una inferència evident a partir d'un text escrit.

Recorden, escriuen i fan una inferència molt evident a partir d'un text escrit.

Escriuen textos de 4 línies sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).

Nivell 4 – 630 punts TRI Extreuen i recorden informació explícita, difícil de localitzar, d’un text escrit.

Extreuen i recorden informació explícita, amb moltes dades, d’un text escrit.

Extreuen informació explícita difícil de recordar d’un text oral.

Escriuen textos de 4 línies nets, llegibles i amb bona cal·ligrafia. Hi pot haver alguna ratllada (1-2).

Escriuen textos de 4 línies amb vocabulari adequat, sense expressions col·loquials ni barbarismes.

Escriuen textos de 4 línies amb sentit, idees clares, rellevants i exposades de forma ordenada.

31

Escriuen textos de 4 línies amb concordança gramatical, bon ús de connectors i signes de puntuació.

Nivell 5 –770 punts TRI Fan inferències i recorden amb dificultat a partir d’informació d’un text escrit.

Extreuen i recorden informació explícita, difícil de recordar, d'un text escrit. *Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana 59,1 60% 55% 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%

novembre 2013 maig 2014

49,5

31,7 23,9

9,4

6,8 2,5

12,5

3,5

0,9

0,0 0,0

per davall entre entre entre entre per damunt nivell 1 nivell 1 i 2 nivell 2 i 3 nivell 3 i 4 nivell 4 i 5 nivell 5 (<280) (280 a 350) (350 a 460) (460 a 630) (630 a 770) (>770) molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

Si comparam els resultats obtinguts, aquests mostren un descens del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més baixos i un augment del percentatge d’alumnes que es troben al nivell intermedi alt a la segona avaluació i al nivell alt no hi ha alumnes.

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la primera avaluació la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears i Menorca i d’Eivissa i Formentera lleugerament desplaçats cap a graus d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament desplaçats cap a graus d’assoliment alts.

32

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats lleugerament desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació, i molt semblants als dels públics en la segona avaluació.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

global

3 7

molt baix

baix

intermedi baix

32

50

7

32

48

Menorca

0 6

30

49

Eivissa i Formentera

0 4

31

Mallorca

nins

3

3

8

nines

públics privats

3

9

9

29

49

1 4

32

51

intermedi alt

alt

0

52

31

0 8 0

7

8

alt

0 15

47

intermedi alt

0

57

35 2 5

intermedi

12

8

0

0 12

0

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

global

intermedi baix

intermedi

24

59

13

1 4

22

60

14

1 4

32

Eivissa i Formentera

1 3

nins

1 4

nines

baix

1 3

Mallorca Menorca

molt baix

56

30

28 13

20

7

0

0

0

57

9

0

57

10

0

62

públics

1 3

24

59

privats

1 4

23

60

15

12 13

0

0 0

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, exceptuant les illes de Menorca i Eivissa i Formentera, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

33

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera i segona avaluació, les diferències són significatives només en la desagregació sexe.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

40%

global

58,9%

Mallorca

57,6%

Menorca

63,6%

Eivissa i Formentera

64,9%

nins

50%

60%

70%

80%

90%

100%

90%

100%

54,1%

nines

63,8%

públics

57,0%

privats

62,4% competència consolidada

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

Segona avaluació (maig 2014) 0% global

Mallorca Menorca

10%

20%

30%

40%

80%

62,6%

nins

67,0%

privats

70%

73,4%

66,5%

públics

60%

71,7%

Eivissa i Formentera

nines

50%

76,7%

71,1% 72,8%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Comparant les dues avaluacions, s’aprecia una millora en tots els percentatges de consolidació a la segona avaluació, exceptuant l’illa de Menorca. Les diferències són totes significatives, exceptuant Menorca i Eivissa i Formentera.

34

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600

550

514

518

500

529

503

513

517

500 500

450

486

482

475

495

502

498

501

477

privats

públics

nines

nins

Eivissa i Formentera

Menorca

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament significatives, exceptuant a l’illa de Menorca, d’Eivissa i Formentera i als centres privats.

35

5.2.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 3R D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquets moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 3r EP

Nivell 1 – 300 punts TRI Extreuen i recorden informació molt evident d’un text escrit.

Extreuen i recorden una informació de diverses opcions d’un text escrit.

Nivell 2 – 380 punts TRI Extreuen informació explícita a partir d’un text oral.

Recorden elements que surten en el text oral.

Extreuen informació del context del tex oral.

Extreuen i recorden informació explícita d’un text escrit.

Identifiquen i recorden els personatges principals d'un text escrit.

Recorden un interval que apareix en un text escrit.

Extreuen i recorden informació rellevant d’un text escrit.

Recorden i escriuen informació explícita a partir d'un text escrit.

Recorden el nom del personatge principal d'un text escrit.

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 450 punts TRI Escriuen sobre un tema habitual (4 línees) amb les errades ortogràfiques pròpies d'aquest nivell sense considerar l’accentuació.

Recorden i contesten de forma oberta una informació d’un text escrit.

Extreuen diverses informacions explícites d’un text escrit.

Coneixen el significat de vocabulari relacionat amb un text escrit.

Fan inferències a partir de diverses informacions d’un text escrit.

Escriuen textos nets d'un tema habitual en 4 línies (amb dues o menys ratllades),i amb bona lletra.

Identifiquen el destinatari de la informació d’un text oral.

Identifiquen i recorden dades concretes de quantitat d’un text escrit Identifiquen i recorden la idea principal d’un text escrit.

Nivell 4 – 585 punts TRI Extreuen informació concreta a partir d’un text oral.

Extreuen informació explícita de certa complexitat d’un text escrit.

Recorden i escriuen unes dades concretes d’un text escrit.

Extreuen informació amb moltes dades i complex de memoritzar d’un text escrit.

Escriuen textos de 4 línies, amb idees clares i exposades de forma ordenada.

Escriuen textos amb concordança gramatical i amb un ús correcte dels correctors i signes de puntuació.

36

Identifiquen i recorden un grup de paraules relacionades amb la informació d’un text escrit.

Nivell 5 –700 punts TRI Recorden i escriuen informació explícita d’un text oral.

Recorden una informació numèrica relacionada amb una pregunta d’un text escrit.

Recorden i escriuen una informació numèrica concreta d’un text escrit. *Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana 50,4

55% 50%

novembre 2013

45%

maig 2014

47,5

40% 35% 30%

23,5

19,7 20,7

25% 20%

13,8 9,7

15%

10% 5%

5,2

4,6

1,9 2,0

1,1

0% per davall nivell 1 (<300)

entre nivell 1 i 2 (300 a 380)

entre nivell 2 i 3 (380 a 451)

entre nivell 3 i 4 (451 a 585)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

entre per damunt nivell 4 i 5 nivell 5 (585 a 700 ) (> 700) intermedi alt

alt

Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del percentatge d’alumnes que es troben entre els nivells 4 i 5 (intermedi alt) de la competència i un descens del percentatge d’alumnes als nivells 1 i 2. Al nivell alt només augmenta un 0,1% de alumnes.

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la primera avaluació la distribució de Menorca està desplaçada cap a graus d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament desplaçats cap a graus d’assoliment alts.

37

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats lleugerament desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació i en la segona avaluació els centres públics estan lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

global

5

10

20

50

Mallorca

6

10

20

49

Menorca Eivissa i Formentera

nins

14

1 10

4

públics

27

11

nines

privats

8

13

2 25

13

50

9

19

50

1

1

52

20

alt

9 1

49

17

intermedi alt

2

58

10 3

14

52

22

5

6

10

intermedi

3

15

13

1 16

3

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

global

1 5

21

47

23

Mallorca

1 5

20

47

25

Menorca

1

2

23

49

18

2

Eivissa i Formentera

1 4

25

50

16

4

nins

2 6

46

nines

04

19

49

públics

1 4

19

49

privats

1

7

24

45

21

2 2

26

24 22

alt

2

8

23

intermedi alt

2 1

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, exceptuant les illa de Menorca i els centres privats, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

38

Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera avaluació, les diferències són totes significatives exceptuant la que hi ha entre Mallorca i Eivissa i Formentera i en la desagregació titularitat.

A la segona avaluació, les diferències són totes significatives exceptuant la desagregació sexe.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

40%

global

66,1%

Mallorca

64,8%

Menorca

50%

60%

70%

80%

90%

100%

90%

100%

84,4%

Eivissa i Formentera

62,4%

nins

62,4%

nines

69,9%

públics

64,4%

privats

69,0%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

global

73,0%

Mallorca

73,9%

Menorca

68,8%

Eivissa i Formentera

69,7%

nins

69,7%

nines

76,5%

públics

75,8%

privats

50%

60%

70%

80%

67,9%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

39

Comparant les dues avaluacions, veiem una millora en tots els percentatges de consolidació a la segona avaluació, exceptuant l’illa de Menorca i els centres privats.

Les diferències són totes significatives, exceptuant els centres privats.

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600

525 550

515

517

524 508

520

506

505

500

483

499

498

494 477

477

nins

485

Eivissa i Formentera

450

478

privats

públics

nines

Menorca

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament significatives, excepte als centres privats.

40

5.3. CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 5.3.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 5È D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquets moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 5è d’EP

Nivell 1 – 275 punts TRI Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una paraula de vocabulari senzill.

Identifiquen una informació molt evident d’un text escrit.

Identifiquen un número d’entre diverses opcions a partir d’una audició.

Nivell 2 – 393 punts TRI Identifiquen una imatge a partir d’expressions orals tipus paraula.

Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.

Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral tipus oració.

Completen una oració amb una paraula de vocabulari senzill a partir d’una imatge en un text escrit.

Reconeixen els colors i parts del cos, d’una imatge, a partir d’una audició.

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 500 punts TRI Elegeixen l'opció correcta o incorrecta entre vàries a partir d’un text escrit.

Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit.

Identifiquen els adjectius d’un personatge d’un text escrit.

Identifiquen el significat d’una paraula segons el context donat en un text escrit.

Extreuen informació a partir d’un horari de classe com a text escrit.

Identifiquen una imatge de tres animals a partir d’una audició.

Identifiquen una imatge amb informació horària a partir d'una audició.

Nivell 4 – 620 punts TRI Completen una oració amb una paraula de vocabulari complex a partir d’una imatge en un text escrit.

Extreuen informació implícita d’un text escrit.

Identifiquen una informació que no apareix en un text escrit.

Completen una oració amb vocabulari d’una taula (horari de classe).

Identifiquen una imatge a partir d’una audició d’una paraula de vocabulari complex.

Escriuen i completen oracions a partir d’una imatge (vocabulari complex).

Nivell 5 – 720 punts TRI Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit (phrasal verb).

Elegeixen l'opció correcta entre diverses, per completar una frase.

41

Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit (vocabulari complex).

Completen una frase amb diverses paraules a partir d’una imatge en un text escrit. *Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa 50%

44,7 novembre 2013

45%

38,0

40%

maig 2014 32,6 33,9

35% 30% 25% 17,6

20%

12,1

15%

8,4

8,1

10% 5%

1,6 1,1

0,9 1,0

0% per davall nivell 1 (<275)

entre nivell 1 i 2 (275 a 393)

entre nivell 2 i 3 (393 a 500)

entre nivell 3 i 4 (500 a 620)

entre nivell 4 i 5 (620 a 720)

per damunt nivell 5 (>720)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència i un descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la primera avaluació la distribució d’Eivissa i Formentera està lleugerament més desplaçada cap a graus d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats d’Eivissa i Formentera i Menorca estan lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues avaluacions.

42

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació aquesta diferència es fa més petita.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

global

2

18

38

34

8 1

Mallorca

2

18

37

34

8 1

Menorca

1 10

35

3 0

35

11 1

Eivissa i Formentera

2

2

35

20

37

14

39

1

nines

privats

18

1

nins

públics

51

23 1

8

9 1

36

30

36

alt

8 1

32

39

intermedi alt

5

0 13 2

41

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència: global

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

1 8

33

45

12

Mallorca

1 9

33

44

11 1

Menorca

0 5

34

47

Eivissa i Formentera

nins nines

públics privats

2 7

1

29

12 1

44

1 7

33

46

1 5

34 30

14 1 16

33

1 10

1

45

10

41

alt

1

13 1

12 1 51

12 1

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

43

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera avaluació, només en la desagregació titularitat les diferències són significatives.

A la segona avaluació, no hi ha diferències significatives.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

global

42,9%

Mallorca

42,8%

Menorca

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

90%

100%

38,3%

Eivissa i Formentera

46,9%

nins

40,4%

nines

46,0%

públics

35,8%

privats

55,9% competència consolidada

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

global

57,8%

Mallorca

56,8%

Menorca

61,3%

Eivissa i Formentera

62,5%

nins nines

públics privats

40%

50%

60%

70%

80%

56,3% 59,7%

54,2% 64,3%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

44

Comparant les dues avaluacions, veiem una millora en tots els percentatges de consolidació de la primera avaluació a la segona. Les diferències són significatives, exceptuant els centres privats.

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600

550

516

514

525

527

483

478

490

512

521

528 510

500 517 450

483

494 475

464

privats

públics

nines

nins

Eivissa i Formentera

Menorca

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona són totes estadísticament significatives, excepte als centres privats.

45

5.3.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 5È D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquets moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 5è d’EP

Nivell 1 – 270 punts TRI Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit.

Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.

Nivell 2 – 370 punts TRI Coneixen sinònims de vocabulari senzill d’un text escrit.

Identifiquen el significat d’una expressió molt evident d'un text escrit a partir del context.

Identifiquen l’adjectiu que defineix com és la protagonista d'un text narratiu.

Escriuen textos de 60-80 paraules a partir d’una imatge i preguntes guiades, amb algunes expressions col·loquials, repetició de paraules i/o presència de vocabulari molt bàsic.

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 485 punts TRI Extreuen informació explícita d'un text oral.

Reconeixen la idea principal d'un text escrit.

Reconeixen la intenció global d'un text escrit.

Identifiquen els personatges d’un text escrit.

Extreuen informació explícita d’un text escrit.

Extreuen informació explícita d’un text oral.

Conclouen que una determinada informació no apareix en un text escrit.

Reconeixen textos procedents d’Internet per la referència web que hi apareix.

Escriuen textos de 60-80 paraules a partir d’una imatge i preguntes guiades, de vocabulari senzill, sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).

Escriu un títol alternatiu amb una construcció gramatical adequada al que apareix en un text escrit.

Nivell 4 – 620 punts TRI Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir d’una imatge i preguntes guiades. Escriuen textos amb idees clares, rellevants i exposades de forma ordenada.

Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir d’una imatge i preguntes guiades. Escriu textos en concordança gramatical i amb un ús correcte dels connectors i signes de puntuació.

Fan inferències a partir d’un text escrit (amb opcions de resposta).

Identifiquen el vocabulari d’un text escrit per definir un concepte.

Extreuen informació detallada a partir d’un text escrit.

Extreuen i escriuen informació explícita d'un text escrit.

Identifiquen el significat d’unes paraules d’un text escrit a partir del context.

46

Identifiquen l’ordre en què apareixen determinades informacions en un text escrit.

Nivell 5 – 715 punts TRI Extreuen el significat de diverses paraules d’un text escrit a partir del context.

Fan inferències a partir d’un text escrit (escriuen la resposta).

Identifiquen les parts d’un text escrit.

Seleccionen de diverses opcions la que és vertadera.

Extreuen informació explícita complexa en un text oral.

Extreuen informació explícita complexa en un text escrit. *Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana 55% 50%

novembre 2013

45%

maig 2014

40%

48,3 45,3

33,2

35%

29,5

30% 25% 20%

12,0

15% 10% 5%

12,5 7,4

7,0 1,9 0,9

0,3 1,8

0% per davall entre entre entre entre per damunt nivell 1 nivell 1 i 2 nivell 2 i 3 nivell 3 i 4 nivell 4 i 5 nivell 5 (<270) (270 a 370) (370 a 485) (485 a 620) (620 a 715) (>715) molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

intermedi alt

alt

Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència i un descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la primera avaluació les distribucions són molt semblants entre illes i també amb el

47

global. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació aquesta diferència es fa més petita.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència:

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

global

2

12

33

45

7

0

Mallorca

2

12

32

45

8

0

Menorca

1

Eivissa i Formentera

nins

11

36

45

8

0

1 10

36

46

6

0

15

35

2

nines

públics

1 9

2

privats

31

13

34

9

32

1

42

alt

intermedi alt

alt

0

6

50

44

intermedi alt

9

6

48

0

0 0

9

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència:

global

Mallorca Menorca

2

nins

privats

intermedi baix

intermedi

29

48

13

2

1

29

48

14

2

0

1

nines

públics

baix

1 7

7

7

Eivissa i Formentera

molt baix

1

38 9

42

30

9

30

0 5

29

8

31

1 6

27

8

4

52

46

9 1

12

51

47 50

2 14

12

2

2 14

2

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, exceptuant l’illa de Menorca, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment més alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

48

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera i segona avaluació, només en la desagregació sexe les diferències són significatives.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

global

53,0%

Mallorca

53,1%

Menorca

52,9%

Eivissa i Formentera

52,5%

nins

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

90%

100%

47,9%

nines

59,2%

públics

50,6%

privats

57,3% competència consolidada

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

global

62,7%

Mallorca

63,8%

Menorca Eivissa i Formentera

nins nines

públics privats

40%

50%

60%

70%

80%

53,4% 61,7%

59,6% 66,3%

60,7% 66,3%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Comparant les dues avaluacions, s’observa una millora en tots els percentatges de consolidació a la segona avaluació. Les diferències són significatives, exceptuant l’illa de Menorca i els centres privats.

49

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013

maig 2014 600

550

514

517

485

484

500

524

505 506

509

525

500

495

483

473

Menorca

Eivissa i Formentera

nins

500 450

498

478

privats

públics

nines

Mallorca

global

400

En totes les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament significatives, excepte a Menorca i als centres privats.

50

5.3.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 5È D’EP Descriptors dels nivells de competència Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.

El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP, d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquets moment.

Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 5è d’EP

Nivell 1 – 277 punts TRI Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit (descriptiu).

Fan una inferència molt evident a partir d’un text escrit.

Extreuen informació explícita molt evident d’un text oral.

Extreuen informació explícita molt evident d’un text escrit.

Nivell 2 – 393 punts TRI Identifiquen les característiques del personatge principal en un text oral.

Identifiquen, entre diverses informacions, la que s’ajusta al contingut d’un text oral.

Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.

Identifiquen informació explícita fàcil de localitzar en un text escrit .

Reconeixen el significat d’una paraula en un text oral a partir del context.

Reconeixen la idea principal d’un text oral.

Reconeixen la idea principal d’un text escrit.

Reconeixen la procedència de textos escrits per la referència que hi pareix (Internet).

Nivell 3 (nivell de consolidació) – 476 punts TRI Escriuen un títol alternatiu d’un text escrit.

Extreuen informació explícita d’un text escrit.

Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit (diàleg).

Identifiquen, entre diverses afirmacions, aquella que no apareix en un text oral.

Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).

Coneixen la funció d’un signe tipogràfic (“ “) d’un text escrit.

Interpreten i extreuen informació d’un text escrit.

Nivell 4 – 605 punts TRI Extreuen informació detallada d’un text escrit.

Extreuen informació explícita difícil de localitzar en un text escrit.

Extreuen i escriuen informació explícita a partir d'un text escrit.

Reconeixen la seqüència d’instruccions d’un text escrit.

Identifiquen informació explícita que pot donar lloc a confusió en un text escrit.

Identifiquen, entre diverses informacions, la que no s’ajusta a un text escrit.

Reconeixen l’estructura d’un text escrit.

51

Escriuen textos (notícia) de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, nets (amb dues o més ratllades) i amb bona lletra.

Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, de vocabulari adequat, sense excessius barbarismes ni expressions vulgars.

Coneixen el significat d’una expressió concreta d’un text escrit.

Coneixen un sinònim d’una expressió d’un text escrit.

Nivell 5 –700 punts TRI Identifiquen i recorden informació detallada d’un text oral.

Extreuen informació explícita molt difícil de localitzar en un text escrit.

Extreuen i escriuen informació explícita difícil de localitzar en un text escrit. *Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.

Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix, intermedi, intermedi alt i alt).

Percentatge d’alumnat de 5è d’EPde les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana 48,9 50% 45%

novembre 2013

40%

maig 2014

35%

40,1

28,9

30% 22,2

25%

16,2

15,9

20%

12,4

15%

9,4

10% 5%

2,1

1,0

0,6

2,3

0% per davall nivell 1 (<277)

entre nivell 1 i 2 (277 a 393)

entre nivell 2 i 3 (393 a 476)

entre nivell 3 i 4 (476 a 605)

molt baix

baix

intermedi baix

intermedi

entre per damunt nivell 4 i 5 nivell 5 (605 a 700 ) (> 700) intermedi alt

alt

Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència, i un descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.

52

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana, segons diferents variables de desagregació Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar en els gràfics següents, Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència en les dues avaluacions.

Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen resultats més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues avaluacions.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació els resultats són molt semblants als dels centres públics.

Primera avaluació (novembre 2013) % de grau d'assoliment de la competència: global

2

Mallorca

2

Menorca

1

nins

3

nines

privats

16

12 1

27

40

13

46

1 12

29

17

29

alt

intermedi alt

alt

1

11 1

37

11

44

1 1

14

39

28

intermedi alt

11 1

38

29

14

intermedi

40

37

19

1

intermedi baix

32

12

3

baix

29

17 0 11

Eivissa i Formentera

públics

molt baix

12

42

0 1

14

Segona avaluació (maig 2014) % de grau d'assoliment de la competència: global

Mallorca

1

1 10

Menorca Eivissa i Formentera

nins

9

molt baix

49

22

48

nines

19

29

1 11 1 7

intermedi baix

22

0 5

0 7

baix

intermedi 16

17

20

2

55

20

50

24

2

46

12 3

15

2

52

públics

1

9

23

50

privats

1 10

22

48

1

3

17

15 18

2 2

53

Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment més alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.

Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.

A la primera avaluació, només a la desagregació per sexe de l’alumnat les diferències són significatives.

A la segona avaluació, hi ha diferències estadísticament significatives en la desagregació per sexe de l’alumnat i entre les illes de Menorca i Eivissa i Formentera.

Primera avaluació (novembre 2013) 0%

10%

20%

30%

global

53,1%

Mallorca

53,2%

Menorca

49,8%

nins

48,6%

públics privats

50%

60%

70%

80%

90%

100%

57,2%

Eivissa i Formentera

nines

40%

58,7%

51,0% 57,0%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

54

Segona avaluació (maig 2014) 0%

10%

20%

30%

40%

global

67,4%

Mallorca

67,0%

Menorca

50%

60%

70%

80%

90%

100%

76,0%

Eivissa i Formentera

64,3%

nins

63,4%

nines

72,0%

públics

67,3%

privats

67,6%

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

competència consolidada

Comparant les dues avaluacions, s’aprecia una millora en tots els percentatges de consolidació a la segona avaluació. Les diferències són significatives, exceptuant per als centres privats.

Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació |--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

novembre 2013 maig 2014

600 532 550

515

514

514

516 507

515

525

484

483

497

Menorca

450

Mallorca

500

497

499

486

472

477

privats

públics

nines

nins

Eivissa i Formentera

global

400

En totes les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la

55

primera avaluaci贸 mostral i la segona avaluaci贸 s贸n totes estad铆sticament significatives, excepte als centres privats.

56

6. RESUM I CONCLUSION GENERALS Gràfics resum CCLA CCLE CCLC Mitjanes TRI 1r EP Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig Global

482

518

481

518

476

522

Mallorca

487

522

482

523

474

528

Menorca

501

523

493

482

514

504

Eivissa-F.

436

495

470

515

471

493

Nin

471

508

472

510

469

511

Nina

493

530

491

528

484

534

Públic

465

508

466

503

474

519

Privat

512

538

509

546

481

527

CCLA CCLE CCLC Mitjanes TRI 3r EP Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig Global

485

515

486

514

485

515

Mallorca

487

513

482

518

483

517

Menorca

488

504

500

495

525

499

Eivissa-F.

474

531

501

503

477 508

Nin

482

509

475

500

477

506

Nina

488

521

498

529

494

524

Públic

467

510

477

513

478

520

Privat

519

524

502

517

498

505

CCLA CCLE CCLC Mitjanes TRI 5è EP Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig Global

483

516

485

514

484

515

Mallorca

483

514

484

517

483

514

Menorca

478

525

495

500

497

532

Eivissa-F.

490

527

483

505

486

514

Nin

475

512

473

506

472

507

Nina

494

521

500

524

499

525

Públic

464

510

478

509

477

516

Privat

517

528

498

525

497

515

57

PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 1r EP Global Mallorca Menorca Eivissa-F. Nin Nina Públic Privat

CCLA Nov.* Maig 67,6% 68,4% 74,2% 58,0% 63,0% 72,6% 65,0% 72,2%

CCLE Nov.* Maig 90,4% 90,9% 83,9% 91,1% 88,6% 92,3% 88,5% 93,7%

CCLC Nov.* Maig 89,7% 90,7% 87,6% 85,2% 87,1% 92,7% 88,3% 92,3%

* No s’estableix un punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria. Malgrat això podem establir comparacions entre els diferents graus d’assoliment de la competència.

PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 3r EP Global Mallorca Menorca Eivissa-F. Nin Nina Públic Privat

PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 5è EP Global Mallorca Menorca Eivissa-F. Nin Nina Públic Privat

CCLA Nov. Maig 61,1% 72,0% 62,4% 71,9% 60,2% 74,2% 53,9% 71,1% 60,2% 69,4% 62,1% 74,8% 53,5% 70,4% 75,1% 74,9%

CCLE Nov. Maig 58,9% 71,7% 57,6% 73,4% 63,6% 62,6% 64,9% 66,5% 54,1% 67,0% 63,8% 76,7% 57,0% 71,1% 62,4% 72,8%

CCLC Nov. Maig 66,1% 73,0% 64,8% 73,9% 84,4% 68,8% 62,4% 69,7% 62,4% 69,7% 69,9% 76,5% 64,4% 75,8% 69,0% 67,9%

CCLA Nov. Maig 42,9% 57,8% 42,8% 56,8% 38,3% 61,3% 46,9% 62,5% 40,4% 56,3% 46,0% 59,7% 35,8% 54,2% 55,9% 64,3%

CCLE Nov. Maig 53,0% 62,7% 53,1% 63,8% 52,9% 53,4% 52,5% 61,7% 47,9% 59,6% 59,2% 66,3% 50,6% 60,7% 57,3% 66,3%

CCLC Nov. Maig 53,1% 67,4% 53,2% 67,0% 57,2% 76,0% 49,8% 64,3% 48,6% 63,4% 58,7% 72,0% 51,0% 67,3% 57,0% 67,6%

58

Conclusions 1r d’EP Nivells de l’escala TRI En analitzar els resultats de les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels alumnes per a les tres competències avaluades (anglés, castellà i català) es pot extreure la conclusió que el percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, es desplaça cap als nivells més alts establerts a la segona avaluació mostral.

Percentatge de consolidació En el cas de la primera avaluació de diagnòstic a primer d’educació primària no s’estableix un punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria. A la segona avaluació s’estableix un percentatge de consolidació ja que aquesta avaluació es va realitzar a final del primer curs d’EP. Puntuacions mitjanes TRI En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són superiors, amb diferències estadísticament significatives.

Pel que fa a les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors, exceptuant la ccl en llengua catalana i castellana a Menorca. Les diferències són estadísticament significatives, exceptuant l’illa de Menorca a les ccl en llengua castellana i catalana, els centres privats a la ccl en llengua anglesa i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua catalana.

Per competències Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en puntuacions globals TRI, la CCL en llengua catalana és la que té el valor de la diferència més elevat (+46).

No podem comparar les diferències en el percentatge de consolidació ja que a la primera avaluació no s’ha establert.

3r d’EP Nivells de l’escala TRI Analitzant les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels alumnes per a les tres competències avaluades (anglès, castellà i català) podem concloure que el percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, es desplaça cap als nivells més alts establerts.

59

Percentatge de consolidació En comparar els percentatges de consolidació de la primera i segona avaluació, els percentatges de consolidació globals són superiors a la segona avaluació, amb diferències estadísticament significatives.

Pel que fa a les desagregacions, els percentatges de consolidació de la segona avaluació són superiors, exceptuant a Menorca a la ccl en llengua castellana i catalana i els centres privats a la ccl en llengua anglesa i catalana. Les diferències són estadísticament significatives, exceptuant els centres privats a les ccl en llengua anglesa i catalana, i l’illa de Menorca i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua castellana.

Puntuacions mitjanes TRI En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són superiors, amb diferències estadísticament significatives.

Pel que fa a les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors, exceptuant a l’illa de Menorca a la ccl en llengua castellana i catalana. Les diferències són estadísticament significatives, exceptuant l’illa de Menorca a les ccl en llengua anglesa i castellana, els centres privats en totes les competències i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua castellana.

Per competències Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en puntuacions globals TRI, les ccl en llengua anglesa i catalana són les que tenen el valor de la diferència més elevat (+30).

Pel que fa al percentatge de consolidació global, la ccl en llengua castellana és la que té el valor de la diferència més elevat (+12,8).

5è d’EP Nivells de l’escala TRI Analitzant les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels alumnes per a les tres competències avaluades (anglés, castellà i català) podem concloure que el percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, es desplaça cap als nivells més alts establerts.

Percentatge de consolidació En comparar els percentatges de consolidació de la primera i segona avaluació, els percentatges de consolidació globals són superiors a la segona avaluació, amb diferències estadísticament significatives.

60

Pel que fa a les desagregacions, els percentatges de consolidació de la segona avaluació són superiors amb diferències estadísticament significatives, exceptuant els centres privats a totes les competències i l’illa de Menorca a la ccl en llengua castellana.

Puntuacions mitjanes TRI En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són superiors, amb diferències estadísticament significatives.

Pel que fa a les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors amb diferències estadísticament significatives, exceptuant l’illa de Menorca a la ccl en llengua castellana i els centres privats a totes les competències.

Per competències Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en puntuacions globals TRI, les ccl en llengua anglesa és la que té el valor de la diferència més elevat (+33).

Pel que fa al percentatge de consolidació global, la ccl en llengua anglesa és la que té el valor de la diferència més elevat (+14,9).

Per finalitzar i una vegada analitzats els percentatges de consolidació globals de les Illes Balears de 1r d’EP s’ha de remarcar que a l’avaluació de novembre no s’estableix nivell de consolidació per la no obligatorietat de l’escolarització a educació infantil.

Malgrat això, atenent als nivells de l’escala TRI, s’observen millores en els globals i en totes les desagregacions.

Quant a 3r i 5è d’EP, el percentatge de consolidació de la competència de l’alumnat de les Illes Balears durant el curs 2013-2014, ha augmentat i ho ha fet de manera estadísticament significativa.

En referència a les desagregacions, hi ha hagut un total de 38 desagregacions en què ha augmentat el percentatge de consolidació, i 4 en què ha disminuït.

En relació als resultats en puntuacions mitjanes TRI, es pot concloure que, durant el curs 2013-2014, a nivell global de les Illes Balears, l'alumnat ha millorat la seva competència en comunicació lingüística en llengua anglesa, castellana i catalana de manera estadísticament significativa.

Pel que fa a les desagregacions, a la majoria (59) hi ha hagut millora de la competència (illa, sexe i titularitat per a cada nivell educatiu i competència) i ha disminuït la competència en només 4 de les desagregacions.

61