Els camps d'experimentació agrícola

El Camp d'Experimentació Agrícola Durant aquesta època va estar funcionant una activitat educativa annexa a una de les escoles de nins d'algunes localitats. Es desenvolupava fora dels locals escolars i era la posada en pràctica d'un hort o un camp agrícola. Aquesta iniciativa va néixer en l'etapa monàrquica dels anys vint (1921) i va ser considerada com una innovació amb destinació gairebé exclusiva per a l'àmbit rural. D'aquesta forma, els principals objectius d'aquesta activitat, coneguda com a «Camp d'Experimentació Agrícola», era la de refer la mentalitat pública dels futurs llauradors. Els mestres encarregats d'aquesta innovació havien d'adquirir coneixements sobre l'agricultura i inculcar-los als alumnes. Tal com es va indicar en la Real Ordre de 17 d'octubre de 1921 (Gazeta de Madrid del 26), «la missió del mestre és dirigir l'atenció dels nins cap a la naturalesa, i despertar-los l'afecció als hàbits i treballs rurals, sembrar a les terres intel·ligències, les veritats primordials de la ciències agrònoma moderna, i obrirlos el camí d'una perfecció cultural que, sense aquesta labor prèvia de l'escola, demà rebutjaria la seva ignorància».

D'aquesta forma, els professors havien de proporcionar als nins ocasions i motius perquè veiessin, analitzessin i fessin les coses desenvolupant les seves facultats en profit la cultura general i agrícola. Per a això, el mestre podia utilitzar uns mètodes i procediments recomanables, que eren principalment els següents: a) Observació directa i raonada dels fets. b) Exercicis pràctics sobre la vida de les plantes, i senzilles experiències i reconeixement de terres, llavors i abonaments. c) Cultius en l'aigua, en tests i en petits quadres d'assaig. d) Visites i excursions a granges, establiments agrícoles model o a finques ben conreades. i) Formació d'herbaris i de productes de la regió.

L'escola que volgués tenir assignada aquesta activitat l'havia de sol·licitar mitjançant una memòria o projecte davant l'Inspector en Cap de Primer Ensenyament de la província. A més, havia de disposar d'un terreny adequat per poder instal·lar el «Camp d'Experimentació Agrícola» El Director havia de posar en pràctica els següents punts: a) Ocupació racional de tota classe de fertilitzants, especialment dels abonaments químics. b) Influència de les llavors seleccionades sobre el rendiment, comparant-les amb la sement ordinària sense seleccionar, i assaig de varietats noves de gran producció. c) Alternativa de collites. d) Convenient preparació del terreny, avantatges de les labors profundes i demostracions d'un mateix cultiu amb diferents labors i diverses formes de sembres. i) Aplicació, quan sigui possible, de maquinària agrícola moderna, especialment dels tipus d'arada més apropiats als terrenys del poble que es tracti. f) Neteja i higiene de les plantes i ocupació d'insecticides. g) Estudi de la climatologia local en el límit i relació de les necessitats dels cultius. h) Aplicació d'una comptabilitat agrícola senzilla.

D'altra banda, les funcions del mestre – director del «Camp d'Experimentació Agrícola», segons va quedar reflectit en la Real Ordre de 17 d'octubre de 1921, del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts, eren les següents: a) Els encarregats dels camps agrícoles elaboraran el pla de cultius i de demostracions a realitzar, tenint en compte la naturalesa dels terrenys disponibles, les exigències del clima i de les plantes de la regió i les pràctiques culturals que convé millorar. No han d'oblidar tampoc que no es tracta de fer recerques noves, sinó de divulgar els procediments ja coneguts i sancionats com a bons per l'experiència, i que no es persegueix aconseguir la collita més abundant que pot produir un terreny, sinó el benefici màxim d'un cultiu, deduïts les despeses d'una explotació racional del sòl i de les plantes. b) Els mestres als qui es confiï un camp agrícola portaran un registre de totes les operacions de despeses i ingressos del cultiu conformement a un senzill model que es publicarà. Aquest registre estarà a la disposició de tots els veïns que vulguin examinar-ho, a fi de divulgar, entre els pagesos, les pràctiques de comptabilitat agrícola. c) Per a l'estudi dels principals elements de la climatologia local, els encarregats dels camps portaran un registre meteorològic, en el qual anotaran els dies de pluja, de neu i de calamarsa, o quantitat d'aigua caiguda, dies de boira, de rosada, i de gebre, temperatures màxima i mínima diàries, dies de gelada, de tempesta i vents dominants. S'adquirirà per a aquest estudi un pluviòmetre Hellmann, i un termòmetre de màxima i de mínima. Aquests instruments podran instal·lar-se en el mateix camp o en un altre lloc on sigui més fàcil l'observació, i tenint present, per a la major exactitud de les dades, els instruments que convé saber per a la col·locació i ús dels mateixos. d) Un dia a la setmana, el mestre portarà als nens al camp agrícola perquè presenciïn les labors que en ell s'executin o vegin les operacions realitzades, i els explicarà en què consisteixen i en quins principis es funden les mateixes, fent-los notar les diferències i avantatges dels procediments emprats amb les pràctiques comunes de la localitat. Es recomana que el mestre expliqui lliçons anàlogues als adults, aprofitant dies festius o una altra oportunitat. Els nens intervindran únicament en les operacions agrícoles senzilles, podent prendre part en els treballs apropiats a la seva edat. i) En l'època de la recol·lecció de cada planta, es procedirà escrupolosament a l'apreciació de la collita, determinant el rendiment de cada cultiu. Així mateix, una vegada concedits els productes o que pugui fer-se la valoració dels mateixos, el mestre farà un balanç de les despeses i ingressos i benefici obtingut. El benefici del camp agrícola, després de pagats totes les despeses, es distribuirà de la manera següent.

1. 1. El 50 per 100 es destinarà a millores del terreny i cultius, construcció de tanques, cubertes, galliners, etc.

2. 2. El 25 per 100 s'aplicarà a bonificacions de la Mutualitat Escolar, i si aquesta no funcionés encara, aquest 25 per 100 es destinarà a la cantina, rober, colònia de vacances o una altra institució complementària de l'escola.

3. 3. El 25 per 100 restant quedarà a benefici de l'encarregat de camp.