TROBADA DE CAVALCADES HISTÒRIQUES i PATRIMONIALS

Reis

EDITA

Comissió de la cavalcada dels de Reis d’Igualada F.P.

COORDINACIÓ CATÀLEG

Comissió de la cavalcada dels de Reis d’Igualada F.P.

DISSENY PORTADA

Xavier Mula i Ferrer

DISSENY i MAQUETACIÓ

Perejaume Ferrer i Travesset

IMPRENTA

Gràfi ques Vilanova COMUNICACIÓ

Comissió de la cavalcada dels Reis d’Igualada, F.P.

DIFUSIÓ

Comissió de la cavalcada dels Reis d’Igualada, F.P.

Ajuntament d’Igualada

TIRATGE

250 exemplars

AGRAÏMENT S

• Ajuntament d’Alcoi

• Associació Sant Jordi d’Alcoi

• Grup de Danses Carrascal d’Alcoi -Joel Garcia i Pérez

• Excm. Ateneo de Sevilla

• Ajuntament de Santi llana del Mar

• Auto Sacramental y Cabalgata de Reyes Santi llana del Mar (Cantàbria)

• Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts - Comissió Organitzadora Cavalcada de Reis de Sant Vicenç dels Horts.

• Confraria de Jesús Crucifi cat. Manaies de Girona- Francesc Xavier Serra i Sambola

• Agrupació Cultural i Recreati va de Vilanova del Camí

• Comissió de Reis de La Pobla de Claramunt

• Comissió de Reis d’Orient d’Òdena

•  Comissió de Reis de Capellades

• Ajuntament de Sta. Margarida de Montbui- Comissió de Reis Nucli Anti c- Comissió de Reis Nucli Urbà de Montbui.

• Comissió de Reis de Callús

• Antoni Dalmau i Ribalta

• Joan Farrés i Florensa-Comissió de la cavalcada dels Reis d’Igualada, F.P.

• Josep Casanovas i Sirvent

• Francesc Flo i Pons

22 Trobada de Cavalcades Històriques i Patrimonials 16

Organitzador amb el suport institucional Organizador con el soporte instutucional

Institucions i entitats participants Instiutuciones y entidades participantes

Agraïments

Agradecimientos

Mitjans de comunicació Medios de comunicació

Comissió de Reis de Capellades

Confraria de Jesús Crucificat Manaines de Girona

Associació de Sant Jordi

Comissió Reis d’Orient d’Òdena

Excm. Ateneo de Sevilla

Danses Carrascal d’Alcoi

Igualada os da la bienvenida!!

Es un honor y un orgullo, como alcalde de Igualada, que nuestra ciudad acoja estos días un Encuentro de Cabalgatas Históricas y Patrimoniales. Dos días en que Igualada se convertirá en un punto de encuentro y de intercambio de experiencias entre las personas responsables de las cuatro cabalgatas de reyes más antiguas del Estado: Alcoy, Igualada, Sant Vicenç dels Horts y Sevilla. Aparte, ciudades como Girona o Santillana del Mar, entre otras, también estarán presentes. Todos estos ejemplos de celebraciones, diferentes pero todas ellas de éxito, servirán para hablar y reflexionar sobre unas fiestas que, año tras año, traen la ilusión a los más pequeños y que son fruto del esfuerzo y la perseverancia de decenas de hombres y mujeres de cada una de ellas ciudades.

La Fiesta de Reyes de Igualada, la más antigua de Cataluña, forma parte inseparable del ADN de los igualadinos e igualadinas que la vivimos con una ilusión especial y somos los principales embajadores fuera de la nuestra ciudad. Por este motivo, en el año de la Capitalidad de la Cultura Catalana, la Fiesta de Reyes de Igualada también debía tener un papel especial. Este encuentro será una buena ocasión para dar a conocer el nuestra fiesta y sobre todo para crear sinergias, contactos y vínculos con otros ciudades que seguro que harán nuestra fiesta aún mayor y mágica.

Gracias a todos aquellos miembros de la Comisión de Reyes que han tirado adelante este proyecto y gracias infinitas, también, a todas aquellas personas que, desde hace más de cien años, trabaja para que la magia de los reyes de Igualada sea tan especial e indescriptible. Disfruta de este encuentro en torno a una de las fiestas más tradicionales de la nuestra cultura popular y que, tanto para niños como para adultos, es vivida con una emoción y una intensidad inigualables.

Marc Castells i Berzosa Alcalde de Igualada

Marc Castells i Berzosa

Alcalde d’Igualada

Benvinguts a Igualada!

És un honor i un orgull, com a alcalde d’Igualada, que la nostra ciutat aculli aquests dies una Trobada de Cavalcades Històriques i Patrimonials. Dos dies en què Igualada esdevindrà un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències entre les persones responsables de les quatre cavalcades de reis més antigues de l’Estat: Alcoi, Igualada, Sant Vicenç dels Horts i Sevilla. A banda, ciutats com Girona o Santillana del Mar, entre d’altres, també hi seran presents. Tots aquests exemples de celebracions, diferents, però totes elles d’èxit, serviran per parlar i reflexionar sobre unes festes que, any rere any, porten la il·lusió als més petits i que són fruit de l’esforç i la perseverança de desenes d’homes i dones de cadascuna d’aquestes ciutats.

La Festa de Reis d’Igualada, la més antiga de Catalunya, forma part inseparable de l’ADN dels igualadins i igualadines que la vivim amb una il·lusió especial i en som els principals ambaixadors fora de la nostra ciutat. És per aquest motiu que, en l’any de la Capitalitat de la Cultura Catalana, la Festa de Reis d’Igualada també havia de tenir-hi un paper especial. Aquesta trobada serà una bona ocasió per donar a conèixer la nostra festa i sobretot per crear sinergies, contactes i vincles amb altres ciutats que segur que faran la nostra festa encara més gran i màgica.

Gràcies a tots aquells membres de la Comissió de Reis que heu tirat endavant aquest projecte i gràcies infinites, també, a totes aquelles persones que, des de fa més de cent anys, treballeu perquè la màgia dels reis d’Igualada sigui tan especial i indescriptible. Gaudiu d’aquesta trobada entorn una de les festes més tradicionals de la nostra cultura popular i que, tant pels infants com pels adults, és viscuda amb una emoció i una intensitat inigualables.

Bienvenidos a Reis 22: el Encuentro de Cabalgatas de Reyes históricas y patrimoniales!

Nos complace daros una calurosa bienvenida, y agradeceros sinceramente vuestra asistencia y participación en este encuentro, organizado por La Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada Fundació Privada, dentro del marco de la Capitalidad de la Cultura Catalana que ostenta nuestra ciudad durante este año 2022. Proponemos con mucha ilusión estas jornadas, como un punto de encuentro de organizadores y expertos de las delegaciones de las fiestas de Reyes más representativas a nivel histórico y patrimonial, un foro, un espacio de reflexión, debate y aprendizaje, un espacio dónde compartir conocimientos y experiencias adquiridos durante años, que deben servirnos para mirar más allá, revisar propuestas sobre temas de actualidad comunes de nuestras fiestas, favorecer sinergias, y afrontar conjuntamente retos futuros. Las temáticas importantes de las fiestas de Reyes de ayer, hoy y mañana son en estas jornadas los temas de conversación y estudio.

El programa de actos de estas jornadas propone presentaciones, conferencias y debates, espacios de trabajo, actos culturales y actos lúdicos, para que podáis, también, disfrutar de nuestra ciudad durante este fin de semana. Este catálogo conmemorativo que tenéis en las manos quiere ser un recuerdo de estas jornadas, y recoge una selección de artículos que seguro serán de vuestro interés.

¡Nos une la ilusión pero sobre todo algo muy importante..... Creemos en los Reyes Magos!

¡Muchas gracias a todos!

Juan Prats i Roca

Presidente de la Comisión de la Cavalgata de los Reyes de Igualada.

Juan Prats i Roca President

de la Comissió de la Cavalcada dels Reis d’Igualada

Benvinguts a REIS 22: la Trobada de Cavalcades històriques

i patrimonials!

Ens complau donar-vos una calorosa benvinguda, i agrair-vos sincerament la vostra assistència i participació en aquesta trobada, organitzada per La Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada Fundació Privada, dins el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana que ostenta la nostra ciutat durant aquest any 2022.

Proposem amb molta il·lusió aquestes jornades, com un punt de trobada d’organitzadors i experts de les delegacions de les festes de Reis més representatives en l’àmbit històric i patrimonial, un fòrum, un espai de reflexió, debat i aprenentatge, un espai on compartir coneixements i experiències adquirits durant anys, que ens han de servir per mirar més enllà, revisar propostes sobre temes d’actualitat comuns de les nostres festes, afavorir sinergies, i afrontar conjuntament reptes futurs. Les temàtiques importants de les festes de Reis avui, avui i demà són en aquestes jornades els temes de conversa i estudi.

El programa d’actes d’aquestes jornades suggereix presentacions, conferències i debats, espais de treball, actes culturals i actes lúdics, perquè pugueu també gaudir de la nostra ciutat durant aquest cap de setmana. Aquest catàleg commemoratiu que teniu a les mans vol ser un record d’aquestes jornades, i recull una selecció d’articles que ben segur seran del vostre interès. Ens uneix la il·lusió però sobretot una cosa molt rellevant... Creiem en els Reis Mags!

Moltes gràcies a tothom!

Cavalcades participants a la Trobada

A prop de casa

Catalunya - Barcelona-Bages:

Calvalcada de reis a Callús.

Catalunya - Barcelona-Anoia:

Calvalcada de Reis a Vilanova del Camí.

Calvalcada de reis a Sta Margarida de Montbui.

Calvacada dels Reis de l’Orient a Òdena.

Calvalcada de Reis a La Pobla de Claramunt.

Calvalcada de reis de Capellades.

a 40,7Km a 3,5km a 3,7km a 5,3km a 7,5km a 15,7km a 660,6Km a 147,4km

Les més històriques

Cantàbria - Costa occidental:

Cabalgata de Reyes en Santillana del Mar.

Catalunya - Girona-Gironès: Cavalcada dels Reis de Girona.

Les més antigues

km. 0 a 50,7km a 549,7km a 987km

Catalunya - Barcelona - Anoia: Cavalcada Reis d’Igualada.

Catalunya - Barcelona- Baix Llobregat: Cavalcada de Reis, Sant Vicenç dels Horts.

País Valencià- Alicant-Alcoià: Cavalcada dels Reis d’Orient d’Alcoi.

Andalucia - Sevilla: Cabalgata de Reyes Magos de Sevilla.

39.540 habitants

Primera cavalcada, 1895

Des de 1895, Igualada és il·lusió

De la Festa de Reis d’Igualada

Comissió dels Reis d’Igualada

La Festa dels Reis d’Igualada es va iniciar l’any 1895, de la mà del Centre Catòlic d’Obrers, una associació cultural de caràcter religiós. Al principi, va consistir en un repartiment benèfic de joguines i dolços per als fills i les filles de les famílies sense recursos, el qual tenia lloc a la seu social de l’entitat, amb la presència dels tres Reis Mags, acompanyats dels seus patges.

A finals de 1898 i a conseqüència dels estralls que patia la població a causa de l’àrdua situació política i social, els clergues Joan Camprodon, Jaume Bosch i Lluís de Sobregrau van proposar al Centre Catòlic traslladar la Festa a l’exterior, amb la voluntat d’injectar una dosi d’alegria als habitants, especialment, als més petits. Així va ser com la nit del 5 de gener de 1899, la ciutat d’Igualada va viure la seva primera Cavalcada dels Reis.

Després de l’obligat parèntesi a causa de la Guerra Civil Espanyola, l’any 1940 es va restituir la celebració de la cavalcada dels reis. Posteriorment, el 1943 va entrar en escena un nou personatge: el Patge Faruk, l’emissari dels Reis d’Orient, que va ser ideat pel Sr. Lluís Valls Soler, en aquell llavors president de la Comissió

Organitzadora de la Cavalcada igualadina. Al principi va ser una figura misteriosa i invisible, de qui els nens només podien sentir la veu a través de l’emissora de Ràdio Igualada.

No obstant això, algú va assegurar haver-lo vist en una ocasió i ho va descriure de la següent forma: “De tarannà regi, cavalcava sobre un cavall blanc amb muntura de brocat, brides de seda i estreps d’or...” Uns anys més tard, sabedor el Patge Faruk que els nens estaven ansiosos per veure’l personalment, va voler que aquests veiessin complert el seu afany i el dia 27 de desembre de l’any 1950 el real ambaixador va fer la seva entrada al teatre de Centro Nacional, l’aforament del qual es trobava ple de famílies anelades de donar-li la benvinguda.

Pel que fa a les cartes que els nens i les nenes igualadins escrivien als Reis per demanar-los els regals, existia el costum de dipositar-los a unes bústies situades a l’entrada del Centre Nacional. Així mateix, el dia 1 de gener, el pregoner que anunciava l’arribada de Ses Majestats, anava acompanyat de dos heralds a qui els més petits lliuraven les seves missives.

A partir de 1952, al teatre del Centre Nacional, va ser el Patge Faruk qui es va encarregar de la recol·lecció de les cartes.

Tot el que s’ha explicat fins ara, ha estat el bressol del qual és actualment la Festa de Reis d’Igualada.

Així doncs, cada 28 de desembre, el Patge Faruk, arriba a Igualada i després de recórrer els carrers de la ciutat, fa la seva entrada al Pavelló Esportiu de Les Comes. Un cop allà, es dirigeix a totes les nenes i els nens presents i tracta d’inspirar-los valors com la humilitat, la responsabilitat, gratitud i amistat. El patge Faruk mostra als infants dos llibres on anotarà el nom de cada nen o nena. Si es porten malament aniran al llibre negre i el dia cinc rebran amb molta probabilitat, carbó. Però si han estat bons minyons el seu nom serà escrits al llibre blanc, i en conseqüència obtindran bones sorpreses la nit de Reis.

Igualment, cada 1 de gener, el teatre municipal de l’Ateneu Igualadí (Abans del Centre Nacional) es vesteix de gala per acollir i rebre totes les famílies que acudeixen a aquest recinte perquè els seus fills lliurin la carta a l’emissari de Majestats, i escoltin els seus consells. A Igualada la Comissió de Reis ha editat una carta pròpia es regala l’auca dels Reis d’Igualada.

El colofó final de la Festa és l’arribada dels Reis Mags a Igualada. El fan dalt de les seves sublims carrosses i un cop allà, l’alcalde i els regidors del consistori municipal donen la benvinguda a Melcior, Gaspar i Baltasar.

Després de llançar estrepitosos coets per anunciar el començament de la cavalcada, el seguici reial, amb el Patge Faruk al capdavant, inicia el seu recorregut per l’artèria de la ciutat.

Durant el trajecte, elegants patges que porten regals, s’enfilen per escales i entren als domicilis a través balcons i finestres.

Immediatament després d’haver finalitzat la cavalcada, una flota de camions plens de joguines transita pels barris de la ciutat, mentre que els patges es personen als habitatges i

“Després d’haver finalitzat la cavalcada, una flota de camions plens de joguines transita pels barris de la ciutat, mentre que els patges es personen als habitatges i obsequien els més petits amb els presents de Ses Majestats.”

obsequien els més petits amb els presents de Ses Majestats.

Difícilment, per no dir impossible, es pot entendre la vida cultural, social i festiva d’Igualada sense la Festa dels Reis.

Aquesta celebració representa un dels períodes amb més significació i més participació de la societat igualadina.

D’altra banda, és portadora de diversos valors, com ara la solidaritat, l’esperit col·lectiu i cooperador, el voluntariat, la integració i l’hospitalitat. Aquestes característiques la converteixen en una festa totalment a sintonia amb els temps i amb les inquietuds socials actuals.

1.- Primera fotografia de la cavalcada d’Igualada de la qual es té constància, feta l’any 1927

2.- El Patge Faruk arriba puntualment, des del 1950. Ve carregat amb el llibre blanc i el llibre negre.

3.- Els Reis l’any 1931

Fotografia d’estudi dels Reis Mags d’Orient, a Igualada.

2

3

1

Mirades històriques de la festa de Reis d’Igualada

Notes d’un diari personal 1940-1944

5 de gener: Continuant la costum tradició, avui han sortit els Reis com els últims anys d’avanç de la guerra havent-t’hi molta expectació al fer tant temps que no havien sortit (del dietari de Manel Canals)

La història es pot escriure i donar a conèixer de diverses maneres, però perquè sigui realment verídica o certa ha d’estar recolzada de forma documental o gràfica per tal de conservar-la. De qualsevol data, forma o suport material, amb seqüència contínua que no para d’avançar, formant d’aquesta manera el patrimoni de cada zona o esdeveniment. La història de la Festa de Reis d’Igualada, amb les seves primeres Cavalcades, la tenim escrita i documentada als arxius de la nostra entitat. Fa pocs dies em va arribar a mans el diari personal d’un jove de 16 anys (Manel Canals i Enrich) on escrivia (en llenguatge popular) el seu dia a dia a partir del 1940. Un jove inquiet que volia participar en la Cavalcada de Reis, tornada a recuperar després dels tristos anys de la guerra civil 1936-1939. Gràcies a aquesta troballa hem pogut corroborar i/o ampliar la informació que ja teníem, però aquesta vegada des dels ulls d’una persona jove i des de dins la cavalcada, des de dins de la festa.

Any 1940

Dia 4 de gener: El rei Baltasar, en una caiguda s’ha trencat la mà.

Dia 5 de gener: Continuant la costum tradició, avui han sortit els Reis com els últims anys d’avanç de la guerra havent-t’hi molta expectació al fer tant temps que no havien sortit. Hi ha hagut una arribada apoteòsica, anantlos a rebre els gastadors, banda de tambors i cornetes de la O.J.E, fins a Auxilio Social a on han repartit joguets per la canalla.

De Rei Blanc era el Saró. El Ros el Armenteras, i el Negre el Servat. El que és els criats tant de cavall com a peu eren xicots de la meva edat per general. El nostre carrer ha estat l’últim passant les 11 quan ja era a dormir (he fet 17 anys a les 9 del vespre).

Any 1941

Dia 3 de gener: Tenim dit el Josep1 i jo per anar als reis a fer de criat, el dia 5, a la cavalcada organitzada pel Centro Nacional.

Dia 4 de gener: Havent confirmat que podíem anar-hi, a fer de criat, i estant per lo tant el que és el dia de demà ocupat he anat aquesta tarda al cine.

Dia 5 de gener:(diumenge): Hem dinat d’horeta, anant després amb el Josep a buscar el Torres (ja que també volia anar-hi) al Centro Nacional2, i al no haver-hi per allà ningú de la comissió,

Joan Farrés i Florensa - Comissió de la cavalcada dels Reis d’Igualada

Extracte del dietari de Manel Canals. Pàgina on apareix un dibuix realitzat per l’autor on són representats els patges d’Igualada.

hem anat cap a l’hospital, a on n’hi havia uns quants que es vestien de negre, tinguem-nos d’esperar per allà més d’una hora; mentrestant han anat arribat molts xicots.

Finalment ha arribat el Moncunill amb la llista de criats i reis, dient-nos al Josep i jo fer de criat blanc. El Torres al no nombrar-lo ha marxat encarregant-me que anés a casa del metge Morera, molt conegut de casa seva, puix és per una sra. de 80 anys, i segons qui, no sabria què dir-li al trobar-se amb una persona de tanta edat. Els criats blanc i rosos hem estrenat vestits3, havent-n’hi trossos aprofitats dels vells. Hi havia, en tota la cavalcada 6 criats a peu, per cada rei, i 2 a cavall, també per cada.

Un cop vestits i arreglats, el Moncunill ens ha pintat, la cara amb purpurina, les galtes amb polvos i els llavis amb coloret, fent un conjunt força efecte.

El nostre vestit representava mongol (dibuix). Els rossos, anaven equipats com els moros, anant de la cara pintats d’un color groc fosc, amb una capa a sobre de cervesa. El seu vestit, l’únic inconvenient és que té les mànegues massa amples (dibuix).

Els negres anaven com sempre, amb els mateixos vestits, portant la cara pintada amb un tap de suro fumat, i amb una capa de cervesa perquè no marxi.(dibuix)

D’Àngel n’ha fet el Jordi Ferrer (Caixa de Pensions).

Rei Blanc: Miquel Ball. Rei Ros: Baltasar Subirana. Rei Negre: Talavera.

Criats blancs: Bonet, Padrós Vives, Lladó, Josep i jo.

Criats rossos: Prat, Ribera, Xuclá, Vidal, Casanovas.

Criats negres: J. Lladó, Valls, Ribalta, Lladó, Albareda, Mata, (Bernades i Rabell, a cavall).

1.-Josep Canals i Enrich. Germà del protagonista.

2.-Denominació durant la dictadura de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Confiscat l'any 1939 per la Falange local.

3.-L'autor dibuixa al seu dietari els vestits que portaven aquesta nit.

Un cop tots a punt de sortir ens han donat les instruccions dient-nos el que teníem de fer i dir. També ens han donat uns quants caramels a cada ú, portant els negres pegadolça. Hem baixat tots ben formats anat a visitar l’hospital4, donant joguets als nens, i diners als malalts, entre mig de molta gentada, que amb prou feines ens deixaven passar.

Després hem passat per la clínica, sortint cap al Passeig on ja hi havia els cavalls a punt, en els quals, tot seguit, hi han pujat els reis i l’àngel, formant la cavalcada amb tota forma, emprenent el camí: Passeig. Avda. De los Mártires, Soledat, a on ja hi havia la Banda de Música (de Barcelona), els Heralds i el de bandera d’Igualada que ens han vingut a rebre, anant tot el camí de la següent forma (Municipal, Banda de Música, bandera, heralds, àngel, Rei i criats blancs, criats blancs a peu, Rei i criats rossos, criats rossos a peu, Rei i criats negres, criats negres a peu, atxes -torxes-, camió joguets, escales).

En total he anat a 18 cases, que són les següents: Soledat 169; Caritat 32 Fco. Valiente; Soledat 42; R. Gral. Vives 37; Custiol 2 a Cal Barato; Concepció 6; Concepció 1; Plaça Creu 11-12 sastre Oliva; Garcia Fosas 7 metge Morera; Odena 39 a Cal Truco; Odena 23; P. Verdaguer 46 a Cal Mitjans; R.S. Fernando 36; R.S.Fernando14 fuster Claramunt; R. Canalejas 1 Marc Muntané; R.S. Isidre3; Nou 3 sastre Casarramona; Roser 3 a Cal Niu.

He estat el primer a anar a una casa, a la Soledat. Una casa pobre que no s’ho esperava. 1 lloc que he pujat amb escala al balcó. Els Reis han baixat a Auxilio Social, on hem repartit joguets per la canalla, amb molta expectació, puix hi havia molta gent. Per poder agafar el paquet encarregat pel Torras, he hagut de portar-lo molt rato al coll, perquè no l’agafés un altre.

A cal Truco hem pujat un criat de cada color pujant jo una bicicleta de debò, o sigui de mida normal, la qual m’ha pesat molt, fent recitar la dècima al nen de la casa.

A cal Mitjans he complert 18 anys, puix llavors eren les 9, hora en què vaig néixer. He passat bastant rato aquí per visitar la mare del nen que era al llit. Únic lloc que he pujat junt amb el Josep ha estat a cal Marc Muntané. Al passar davant de cal Fidel Serra (pastisseria), m’he ficat a dins, com feien tots, donant-me uns quants panellets. A cal sastre Casarramona estat l’últim lloc que he pujat amb escala, pel balcó, ja que a cal Niu he passat per la botiga.

Casi a cada casa m’han fet fer la copeta amb unes quantes galetes, sent causa de què no tingués fred.

He disfrutat moltíssim, quedant-me moltes ganes de tornar-hi. Hem anant el Josep i jo a tantes cases, per procurar anar a buscar un paquet desprès de portar-ne un altre abans, ja que hi havia criats parats (o falta de paquets).

L’últim carrer ha estat el nostre (del Roser) on llavors, cap al Centro Nacional, on ens hem canviat, desprès d’esperar una estona que ens portessin la roba de l’hospital, lloc on l’havia deixat, estant-nos durant aquest rato, al cafè del Centro Nacional, comentant les incidències ocorregudes entre uns i altres, durant la cavalcada.

Aquest noi relata, fins a l’any 1944, totes les seves vivències fent de patge, anècdotes i detalls, servint aquest relat per corroborar la nostra història i a la vegada enriquir la història de la Cavalcada dels Reis d’Igualada.

4.- Fins fa pocs anys la cavalcada dels Reis sortia de l’hospital (passeig, mossèn Cinto Verdaguer) després de visitar els malalts allà ingressats. L’Auxili Social era a l’actual Rambla Gral. Vives núm. 7-9 on hi havia uns menjadors socials. Els reis hi portaven joguines als nens i nenes acollits seguint costum repartir joguines als nens de famílies necessitades, sent aquest punt l’inici de la Festa de Reis d’Igualada el 1895, i que encara avui dia continua sent aquesta la tradició.

“A cal Truco he carregat amb una bicicleta de debó, i hem fet recitar a dècima al nen de la casa. A cal Mitjans he complert 18 anys, i he visitat a la mare del nen que era al llit. Al passar per davant de cal Fidel Serra ens han donat panellets. A cal Casarramona ha estat l’últim lloc que he pujat amb escala. He disfrutat moltíssim, amb ganes de tornar-hi!”

Patges de l’any 1941, fotografiats a la sortida de l’antic hospital d’Igualada, ubicat al passeig Verdaguer. En aquest any Manel Canals estava en el grup dels patges blancs.

Reis 1946 Patges blancs i negres preparats per a la cavalcada d’Igualada.

Mirades històriques de la festa de Reis d’Igualada

Passat i present dels Reis

Antoni Dalmau i Ribalta - (1951-2022)

Tradició i modernitat, un equilibri difícil quan es parla d’una vivència tan antiga com la Festa dels Reis d’Igualada.

S’ha de preservar sens falta allò que és essencial, com el lliurament dels regals als infants per part dels patges, però s’ha de ser flexible a emprendre els ajustos necessaris per adaptar-se als nous temps. Aquest és el repte i hem de reconèixer que ha estat difícil de ferho amb l’obertura i la diligència necessària. Nous temps i noves exigències obligaran a nous canvis que caldrà adoptar sens falta, justament per garantir la continuïtat i el sentit d’una festa extraordinària.

El pes de la tradició és certament imposant i d’aquesta realitat tots tenim records i vivències personals i col·lectives. En el cas dels Reis, molts igualadins en podem explicar unes quantes. A la meva família, per exemple, no podem deixar de tenir mai present la vinculació de diverses generacions amb el patge Faruk i, particularment, amb la figura del rei Negre.

Així, l’any 1899, el de la primera cavalcada dels reis que va organitzar el Centre Catòlic, va ser el meu avi, Joan Dalmau i Tarrida, un blanquer mort jove que va ser també un dels fundadors del Centre Autonomista d’Igualada (1903). Molts anys després ho va ser el meu cosí, Joan Dalmau i Rafel, el 1949, que ho va tornar a ser trenta anys després ―en aquells anys, alguns van repetir―. Al meu pare, Antoni Dalmau i Jover, li va tocar el torn el 1984 i a mi mateix va arribarme fa un parell d’anys, el 2017. Cal que digui que tots, l’un darrere l’altre, vam anar guardant un

record inoblidable d’aquesta experiència? Molts igualadins han explicat en pàgines inspirades, no sols les emocions de la seva infantesa, sinó també la vivència irrepetible de fer de patge, d’anar dalt d’una carrossa, d’enfilar-se escales amunt cap a finestres i balcons, d’haver vist els ulls espurnejants dels infants quan reben les joguines.

D’altra banda, hi ha tantes feines a cobrir, tantes missions que cal dur a terme perquè tot l’engranatge funcioni, que qualsevol conciutadà nostre que hagi tingut l’oportunitat d’estar prop de la festa i de l’organització conserva d’aquells dies unes imatges simplement inesborrables. I, darrere dels qui surten al carrer, d’aquells que potser es veuen més de portes enfora, una munió de voluntaris que hi aporten el seu gra de sorra, amb fidelitat, conscients de participar en una experiència col·lectiva que ve de molt lluny i que no té parió fora de casa nostra.

Per això, perquè el cas d’Igualada és una realitat singular ―una festa de Reis diferent de totes les altres―, a vegades es fa difícil als qui no l’han viscuda d’arribar a copsar-ne el sentit més autèntic. I sorgeixen algunes incomprensions, també. Per exemple, la més recent de totes, i a l’ombra de determinades visions que venen d’indrets remots però molt influents ―acompanyats sovint d’això que ara se’n diu la correcció política―, la que té a veure amb l’anomenat blackface, que considera l’ús de la pintura negra com un cas de «deshumanització». És certament una visió reduccionista, perquè la tradició de la disfressa i de la pintura en reis i

“Cal ser capaços de distingir el que és essencial de la nostra tradició d’allò que és accessori, per més antic que sigui. I cercar solucions imaginatives que garanteixin una convivència plena entre la tradició i la modernitat rabiosa d’avui.”

patges, almenys en el cas d’Igualada, afecta races i tons de colors diversos, és a dir, també rossos i blancs.

I costa d’explicar que tot plegat arrela en una tradició molt antiga, que en el nostre cas no es resol simplement cercant un home negre per fer de rei, com passa en les cavalcades més convencionals.

Així i tot, hi ha corrents impetuosos que arriben amb força, de la mateixa manera que hi ha noves mirades sobre les realitats que venen del passat que ens obliguen a revisar allò que, des de sempre, havíem conegut d’una determinada manera.

El punt just torna a ser, un cop més, el mateix que dèiem al començament: ser capaços de distingir el que és essencial de la nostra tradició d’allò que és accessori i contingent, per més antic que sigui. I replantejar-se sense por algunes respostes i cercar solucions imaginatives que garanteixin una convivència plena entre la tradició que van iniciar aquells capellans i aquells homes del Catòlic del segle XIX i la modernitat rabiosa dels homes i les dones d’avui.

La passada nit de Reis, la nit més igualadina i bella, l’Antoni Dalmau va marxar.

Va marxar, deixant-nos un llegat intel·lectual i emotiu extraordinari. Entre els seus textos i reflexions, molts vinculats a la Festa de Reis d’Igualada.

Avui li volem retre homenatge recuperant l’article que l’Antoni va escriure pel catàleg de l’exposició dels cent vint-i-cinc anys de la festa igualadina.

Una reflexió molt vigent i que ens ha de servir com a far.

Fotografia de la cavalcada d’Igualada del 2017

Alcoi Alacant

59.128 habitants

549,7 km de distància

Una cavalcada d’arrel folklòrica

Alcoi, ciutat del Nadal

Ajuntament d’Alcoi - Associació de Sant Jordi

Alcoi, Ciutat del Nadal. Aquest és el segell que la defineix. Perquè el Nadal a Alcoi és molt més. Compte amb la Cavalcada més antiga, que forma part d’una trilogia en honor als Reis Mags que es completa amb els actes de les Pastoretes i Bàndol Reial, sent una festivitat declarada d’Interès Turístic Nacional i Bé Immaterial d’Interès Cultural, i que roman sota l’organització de l’Ajuntament d’Alcoi i l’Associació de Sant Jordi.

La Cavalcada de Reis Mags es realitza de manera continuada des del 1885, si bé els seus antecedents documentals es remunten a l’any 1866.

La desfilada que cada tarda del 5 de gener omple els carrers manté la seva essència amb carros engalanats, torxers, patges, Ambaixador, música i danses, que creen l’ambient màgic perquè els Reis, muntats en camells, facin la seva entrada a Alcoi.

I darrere seu, els patges paqueters que, a través de llargues escales entren pels balcons als

domicilis del recorregut de la Cavalcada portant regals, màgia i il·lusió a nens i grans.

Un dels moments més esperats de la Cavalcada és l’Adoració. Quan els Mags baixen dels camells i caminen cap al Naixement vivent que es disposa a la Plaça, un emotiu recorregut acompanyat de focs artificials i de la música del Messies de Haendel.

La vigília de la Cavalcada és l’Ambaixador Reial qui vista Alcoi, i des del 1923 es declama el Bàn Reial, que anuncia la imminent arribada dels Mags.

Com a element distintiu, les burretes que porten als seus lloms unes bústies on dipositar les cartes amb els desitjos que es demanin als Reis.

Moments abans de l’arribada de l’Ambaixador, el ‘Pregó del Tio Piam’ evoca una tradició ancestral alcoiana, que està documentada a la primera meitat del segle XIX, en què s’explica que els nens sortien a les portes de la població per rebre als Reis Mags. Una tradició recuperada

“El pregó del Tio Pian, i l’adoració de les pastoretes, evoca una tradició ancestral alcoiana, que està documentada a la primera meitat del segle XIX”

pel Grup de Danses Carrascal.

Es tracta d’una nit màgica, de nervis i emoció, i quan els més petits tornen a casa poden contemplar que uns llums a la muntanya indiquen que allà ja acampen els Reis Mags i el seu seguici, per complir en poques hores la visita més esperada.

Un Campament Reial que, de la mà de l’Ajuntament d’Alcoi i l’Associació Cultural Samarita, es pot visitar el matí del 5 de gener.

Una il·luminació ornamental pròpia, el Betlem de Tirisiti -una mostra singular del teatre de titelles de vareta que data de finals del segle XIX, Bé Immaterial d’Interès Cultural-, l’adoració de ‘Les Pastoretes’ diumenge o festiu previ al 5 de gener i que se celebra des del 1889, i peces musicals creades per a la festivitat de Reis Mags, complementen una festa que Alcoi viu de forma multitudinària.

Els Patges paqueters, Són els responsables de repartir els regals a la quitxalla i famílies.

La importància de les músiques Melodies, cançons i tradicions del Nadal alcoià

Alcoi conserva una rica tradició nadalenca popular integrada dins la cultura col·lectiva que provoca que la ciutat visqui el Nadal d’una manera especial.

Un patrimoni festiu i cultural que va ser declarat Festa d’Interès Turístic Nacional el 2001, Bé d’Interès Cultural Immaterial el 2011 pel Consell de la Generalitat Valenciana (BOE, 30/01/2012) i que aspira, des del 2018, al reconeixement de Bé d’interès cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Aquesta tradició nadalenca es fonamenta en tres actes: La Cavalcada del 5 de gener, considerada la més antiga d’Espanya, la primera notícia documental de la qual és 1866 i que adquireix els seus principals característiques el 1885 (Espí Valdés, Adrià, 1974); “Les Pastoretes”, desfilada infantil que rememora l’adoració dels pastors a la Sagrada Família, originat el 1889, reimpulsat pel Grup de Danses Carrascal el 1985 i celebrat actualment el diumenge anterior al 5 de gener (Garcia, J., González, F. i Cabrera, J., 1992); i el “Ban Reial”, acte peculiar i específic de la tradició nadalenca alcoiana celebrat el 4 de gener des del 1923 i en què la ciutadania rep l’Ambaixador Reial que anuncia amb el seu bàndol l’arribada dels Reis Mags (Espí Valdés, Adrián, 1974).

Associat a aquests actes nadalencs s’ha generat, amb el pas dels anys, un patrimoni ric

cultural popular on destaquen tot un conjunt de músiques i cançons interpretades i/o ballades a ells com el “Barrabàs”, “Pastoret on vas?”, “Camina Maria”, “A la run-run”, “l’Asguilando”, “Pastorets i pastorets”, “La pandorga” i “A Betlem me’n vull anar”.

El Grup de Danses Carrascal, des de la seva aparició a 1985, ha cuidat i mimat aquest patrimoni i ha fomentat, any rere any, la seva revaloració i difusió sent prova d’això la recopilació, el 1998, de les melodies i cançons del Nadal alcoià al CD “L’Asguilando: Cançons Populars del Nadal Alcoià” (García Pérez, Joel, 1998 i 2000).

Són melodies amb una gran quantitat de lletres diferents, fruit de la improvisació popular i en les que arriba a predominar més la temàtica profana i popular que la religiosa.

Es cantaven a l’àmbit familiar al voltant de la taula en les dates entranyables del Nadal i presenten estructures simples, tant musical com literàriament, que alternen diferents estrofes amb una tornada que sol donar nom a la cançó.

Es interpreten amb instruments tradicionals de corda – guitarra, bandúrria i llaüt – i populars com “la guitarra de canya”, la “canya badada”, “el cànter amb espardenya” o “la pandorga”, instrument musical popular valencià semblant a la zambomba descrit en cançó nadalenca del

Joel García i Pèrez - Grup de Danses Carrascal d’Alcoi

mateix nom de la següent manera: “La pandorga és un perol, el reclam un tros de llanta, i la pell és de conill, cosa que furga un tros de canya” (García Pérez, Joel, 1998 i 2000).

Aquestes músiques i cançons nadalenques neixen i evolucionen a partir de melodies mare comunes escampades per tota comarca de l’Alcoià i per les comarques veïnes, sent exemple d’això la melodia Pastorets i Pastoretes amb nombroses variants conegudes. Melodies i lletres que, en alguns casos, connecten amb la tradició musical nadalenca medievalrenaixentista dels “Villancets de Nadal” del Cançoneret Rovirola (1504) o del Cançoneret del Duc de Calàbria (1556).

Així passa al Barrabàs alcoià la lletra i l’estructura del qual adapta la del “villancet” del Cançoneret Rovirola denominat “El Rabadà” substituint el terme original de “rabadà” – ajudant d’un pastor – pel del personatge bíblic. El Barrabàs, identificat amb la veu principal, representa el mal i porta la contrària a la resta de cantaires posant contínues objeccions al proposat fins que finalment és convençut amb un oferiment de torró.

El Barrabàs, com el Pastoret on vas? i el “A Betlem me’n vull anar”, són cançons-joc.

A les dues primeres la veu principal i el cor juguen a alternar-se mitjançant una estructura simple de pregunta- resposta mentre que, a “A Betlem me’n vull anar”, el joc consisteix a incorporar a la lletra de la cançó, a mesura que es va repetint, elements animats i inanimats productors de so i els seus corresponents d’onomatopeies per acabar conformant una seqüència cada cop més difícil de repetir i que sol provocar equivocacions i, amb això, rialles dels que juguen i hi canten.

Les melodies de “L’Asguilando”, “Camina Maria” i “A la ru-run” són cançons tradicionals per a la petició de l’asguilant desenvolupada per grups de nens i adults, les vigílies de Nadal, per a.aconseguir viandes per a les festes nadalenques.

Aquestes cançons presenten tres moments diferenciats: la petició, l’espera i les gràcies ol’amenaça – es desenvolupa una o altra en funció de si s’assoleix la donació o no. Moltes d’aquestes melodies populars han estat, posteriorment, font d’inspiració per a composicions nadalenques d’autor com el Trípic

Els Patges paqueters, a la baixada de Sant Nicolau

“Tot un ric patrimoni cultural popular que la ciutadania alcoiana gaudeix i comparteix, i del qual ens sentim compromesos i responsables en el manteniment, protecció i difusió”

Nadalenc (1969) d’Amando Blanquer Ponsoda que inclou les melodies populars “Pastoret on vas?”, “A Betlem me’n vull anar” i “Feu-me llenya” – derivació de “Pastorets i Pastoretes”o“L’Entrà dels Reis” (1917) de Camilo Pérez Monllor – interpretada sempre a l’acte de “Les Pastoretes” per la Corporació Musical Primitiva –que inclou la melodia popular “Esta nit és bona nit” (García Pérez, Joel, 1998 i 2000).

A l’acte del “Ban Reial”, remodelat el 1993 pel Grup de Danses Carrascal en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Associació de Sant Jordi, s’hi van incloure elements de la tradició popular nadalenca alcoiana per substituir l’aire marcial adquirit als anys cinquanta.

És el cas del “Pregó del Tio Pian” aparegut el 1996 com a homenatge a aquest personatge popular alcoià de finals del s. XIX que apareix referenciat a l’article de Juan Liodres titulat “Els Mags a Alcoi. Records d’antany” publicat al diari El Heraldo de Alcoy el 1897 (Liodres, Juan, 1897). El Tio Pian va ser el primer anunciador de l’arribada dels

Reis Mags a la ciutat. El seu anunci consistia en una broma realitzada als nens i nenes en què comunicava l’arribada dels Reis cada cop per una porta diferent. Per rememorar-ho, el 1996, Joel García va redactar un pregó – un recitatiu, gènere propi de la tradició valenciana ubicat a mig camí entre la parla i el cant – la declamació del qual s’acompanya amb la música tradicional del Pregó de Tibi interpretat per La Cordeta, Grup de Dolçainers i Tabaleters.

En escoltar el pregó, els representants del poble d’Alcoi, abillats amb indumentària tradicional, acudeixen a rebre l’Ambaixador deixant els seus diferents treballs als batans, telers i fàbriques papereres. Entre ells i elles hi ha els coneguts personatges del “Betlem del Tirisiti” –representació nadalenca amb titelles de vareta de finals del s. XIX on es barreja la història religiosa, ubicada a Alcoi, amb successos profans i celebracions de l’època – com són Tirisiti, Tereseta, les beates, el senyoret, el retor, el sacristà, el serè, l’agüelo i el torero alcoià Clàssic.

El poble se suma a la comitiva de l’Ambaixador i desfila cantant i ballant algunes de les melodies anteriorment comentades interpretades amb instruments populars i de vent – Societat Musical Nova – i la melodia dansada “Ja venen els Reis”, amb lletra de Francisco González i música del Fandango de Xixona (García Pérez, Joel, 1998 i 2000).

Tot aquest acompanyament popular de l’Ambaixador Real, es repeteix a la part inicial de la Cavalcada de Reis, a excepció dels personatges del Tirisiti.

Tot un ric patrimoni cultural popular que la ciutadania alcoiana gaudeix i comparteix il·lusionadament amb tot aquell que s’acosta a la ciutat per Nadal i del qual ens en sentim orgullosos dipositaris i compromesos responsables en el seu manteniment, protecció i difusió.

Un patrimoni que ens uneix al nostre passat i ens impulsa cap al futur sense perdre l´essència de la nostra identitat col·lectiva.

1.-El Ban Reial, el pregó del Tio Pian serveix per anunciar, a l’estil valencià, l’arribada de l’Ambaixador Reial.

2.- Rebuda de l’Ambaixador, La gent en sentir el pregó abillats amb indumentària tradicional acudeixen a ballar i cantar per rebre l’Ambaixador..

3.-Els personatges del Betlem de Tirisiti, Personatges que acompanyen a la resta del seguici popular que s’ha format per rebre l’Ambaixador. Destaca en Tirisiti i la Tereseta.

4.- Els tres Reis després d’adorar l’infant Jesús. Inici de la Cavalcada.

5.-Els patges paqueters, Són una icona de la festa alcoiana. Arriben preparats amb una burreta que recull les cartes i llargues escales per entregar els paquets i els regals.

6.- Arribada dels Tres Reis Mags, L’Ambaixador ha complert l’encàrrec, els tres Reis es troben a la ciutat d’Alcoi i tenen una gran recepció

St Vicenç d Horts

Baix Llobregat

27.901 habitants

50,7 km de distància

El carbó té una carrossa especial

125 cavalcades portant la il·lusió a St Vicenç dels Horts

Comissió organitzadora de la Cavalcada de Reis d’Orient St. Vicenç dels Horts

La Cavalcada de Reis de Sant Vicenç dels Horts (1896) és de les primeres cavalcades de les quals es té constància a Catalunya, juntament amb la d’Igualada que data de 1895. Així, la cavalcada de Sant Vicenç és (amb la d’Igualada) de les més antigues del país. Aquesta tradició és de les més maques i màgiques de l’any, ja que cada 5 de gener, petits i grans esperen amb devoció l’arribada dels Reis Mags. La Cavalcada de Reis de Sant Vicenç ha estat promoguda des dels seus inicis per voluntaris que s’han desviscut per portar-la endavant.

La Junta del Centre i un grup de persones encapçalats per Cal Recader van ser els propulsors de les primeres cavalcades. En els seus inicis, els Reis solien repartir joguines des de dalt d’un carro mentre el públic els dedicava cants al seu pas. A vegades, fins i tot, Ses Majestats anaven acompanyades per un grup de pallassos.

La primera Cavalcada de la qual es té constància és la del 5 de gener de 1896. Aquell any l’avi

“recader” Isidre Prats i Boloix va organitzar una petita comitiva en la qual els Reis Mags repartien joguines amb un carro. Ja a mitjan segle XX, el “recader” Narcís Prats i Boloix, va dedicar un parell de camions a repartir els regals dels Reis mentre els Patges anaven de casa en casa. De fet, alguns patges, (els més entremaliats) repartien carabasses de porc o fogots de canyes a aquelles noies que els havien donat “carabasses” durant l’any.

En la història recent de la Cavalcada de Reis de Sant Vicenç i en la construcció de les carrosses destaca el paper del Joan Prats i Escala de Cal Recader. A partir dels anys 60 i 70, sol o amb l’ajuda d’altres voluntaris, es va encarregar de bastir els trons reials arrossegats per tractors i va introduir la idea de muntar les carrosses amb un xassís vell i una plataforma. Mesos abans de la diada de reis ja preparava, al garatge de casa seva, les primeres carrosses, per lluir-les la nit màgica de la vetllada de reis.

A l’ombra d’en Joan Prats i Escala la gran

Rebuda de Ses Majestats l’any 2012. Les autoritats locals reben els Reis amb una decoració esplèndida de la façana de l’Ajuntament.

majoria dels que ara formen la Comissió de la Cavalcada, van créixer, conèixer i estimar aquesta festa tan nostre i estimada. De fet, el dia 15 de juliol de 2001 es va inaugurar la plaça “Joan Prats i Escala”, situada al barri del Serral. Es va retre, així, homenatge a qui fou durant molts anys l’ànima de la Cavalcada de Reis. El dia 30 de novembre de 1996 es va celebrar el sopar del Centenari, on gairebé 300 persones es van reunir per celebrar aquests primers cent anys de la Cavalcada de Reis a Sant Vicenç. Amb motiu del Centenari, la Comissió va editar el llibre “Històries centenàries” en el qual es recull la història de la Cavalcada de Reis a Sant Vicenç, a través de fonts escrites i del testimoni de vicentins directament relacionats amb la Cavalcada.

La Cavalcada al segle XXI Actualment les carrosses s’elaboren a la Nau de la Cavalcada de Reis, en la qual els diferents voluntaris s’encarreguen de preparar les carrosses i elements. En els darrers anys la Comissió ha

Fotografiat amb els Reis 1970. Els Reis i llurs patges fotografiats amb una nena de Sant Vicenç.

treballat per augmentar la comitiva de la Cavalcada amb nous elements com el Camell Reial, el Ninot de Neu, o la carrossa del carbó. Un dels grans èxits de l’Entitat ha estat la construcció de la Nau amb la voluntat i voluntariat dels seus membres. L’emmagatzematge de les carrosses a la Nau ha permès conservar en millors condicions les carrosses i materials de la Cavalcada. ç

Els Reis Mags Els tres Reis Mags arriben a Sant Vicenç cada 5 de gener per repartir milions de regals a les llars de petits i grans.

En el seu origen van portar or, encens i mirra al nen Jesús, guiats per un estel fins a Betlem. Tothom coneix a Ses Majestats com a Melcior, Gaspar i Baltasar, o Rei Blanc, Rei Ros i Rei Negre. Però a Sant Vicenç també tenen protagonisme els tres patges que acompanyen a cada un dels reis, a més a més dels acompanyants.

La nit de reis és un dels dies més esperats de l’any, és un dia ple d’encant i il·lusió per tothom. Els Reis Mags tenen poders i per això tenen la capacitat de ser a molts llocs a la vegada.

Poden aparèixer en carrossa o camell, recollir les cartes, donar caramels, participar en més d’una cavalcada i repartir regals –o carbó- per tot el planeta. De fet, els més atents els deixen menjar i beure per ajudar-los a passar la que per ells és, sens dubte, la nit més llarga de l’any.

Ses Majestats els Reis Mags s’omplen de joia de poder provocar el somriure als ciutadans amb els seus regals i per això s’encarreguen de llegir, amb l’ajuda dels seus Patges, les cartes que tothom els fa arribar.

Melcior, Gaspar i Baltasar sempre estan molt contents de visitar la vila de Sant Vicenç i cada any arriben carregats de regals. Els Reis Mags només desitgen una cosa: volen que el dia de Reis tothom sigui feliç i es deixi portar per la seva màgia. Aquest és el seu autèntic desig.

“La Comissió ha treballat per augmentar la comitiva de la Cavalcada amb nous elements com el Camell Reial, el Ninot de Neu, o la carrossa del carbó.”

“Tothom coneix a Ses Majestats, Gaspar Melcior i Baltasar. Però a St. Vicenç també tenen protagonisme els tres patges que acompanyen a cada un dels Reis”

1.- El Reis Mags d’Orient i els seus patges 1934. A Sant Vicenç no hi ha un emissari reial. Al seu lloc cada Rei va acompanyat d’un patge predilecte.

2.-El rei Gaspar entrant a cavall al poble guiat pel seu patge. 1970

3.-El camell reial, i diverses carrosses desfilen durant la cavalcada.

4.-La Carrossa del Carbó amb una gran olla fumejant aconsegueix posar a l’aguait a la quitxalla.

5.-Els tres Reis i els seus patges, moments abans de pujar a les carrosses.

Sevilla Andalucia

684.234 habitants

987 km de distància

L’espectacularitat feta cavalcada

L’Ateneu de Sevilla garant d’una festa de Reis centenària

Excm. Ateneo de Sevilla

La Cavalcada de Reis Mags constitueix des de la seva creació una de les activitats més importants de l’Ateneu de Sevilla, l’aspecte festiu del qual de marcat caràcter social, forma part des de llavors de la intrahistoria d’una ciutat de fortes conviccions religioses, a les quals agrada exterioritzar mitjançant manifestacions artístiques populars.

El sentit unívoc del missatge evangèlic amb la Cavalcada li confereix a aquesta la seva inalterabilitat al llarg dels seus anys d’existència, la qual cosa es tradueix en una immutable iconologia, malgrat la natural evolució dels gustos estètics en els dissenys, les noves formes d’expressió i la renovació dels materials emprats.

La cavalcada de Reis Mags de Sevilla, organitzada per l’Ateneu, es va celebrar per primera vegada el 5 de gener de 1918. El seu principal impulsor va ser l’escriptor i humanista José María Izquierdo Martínez, més conegut pel seu pseudònim literari, Jacinto Ilusión. Al costat d’ell, van ser molts els ateneistes que van prestar

el seu suport a una iniciativa que es convertiria en una de les majors festes de la ciutat, des de Vicente Lloréns fins a Gustavo Bacarisas, Javier i Alfonso Lasso de la Vega o Luis Moliní, entre altres. La cavalcada va néixer amb un propòsit senzill i, alhora, admirable: fer feliços als nens més desfavorits de la ciutat. En aquella primera edició, els Reis Mags van visitar diversos centres de beneficència, entre ells l’Hospici Provincial del Carrer San Luis per a repartir joguines entre els nens acollits. Aquest any, Jesús Bravo Ferrer va encarnar a Melcior, José María Izquierdo a Gaspar i l’ Antoñito, un botóns de raça negra del desaparegut Salón Lloréns, a Baltasar. La comitiva, que incloïa carretes de bous carregades amb caramels, va sortir del carrer Lombardos. Havien aconseguit reunir-se més de 470 caixes de dolços, 1.811 bosses de caramels i pastes, més de 3.400 pessetes en joguines i més de 1.000 pessetes en metàl·lic. Així descriu el festeig l’obra «La cavalcada de Reis Mags de l’Ateneu de Sevilla», editat per aquesta mateixa institució l´any 2001: «Les acompañaban algunos otros jinetes en infantes con sus

séquitos, con la añadidura de unos cuantos borriquillos que portaban en sus angarillas los juguetes y dulces que se repartirían a los niños desvalidos o enfermos acogidos en los diversos asilos, hospitales y orfelinatos».

El creador d’aquesta tradició, Jacinto Ilusión, va morir en 1922 però la Cavalcada de la Il·lusió que ell va fundar ha continuat sortint fins als nostres dies gràcies a la labor dels seus col·laboradors i de l’Ateneu de Sevilla.

Joaquín Romero Murube, en una carta oberta que va publicar en 1933, onze anys després de la mort de José María Izquierdo, li agraeix a l’escriptor la seva labor per a crear la cavalcada. «Porque lo que es inmortal, José María, lo que está está tocado por la gracia celeste, eso sigue inmutable en la luz de todos los tiempos (...) Sigue igual, viva y perenne, esa llama de ilusión que tú prendiste en el Ateneo en beneficio de todos los niños de Sevilla».

Una de les dades més significatives de la cavalcada sevillana, és que, des de la seva primera desfilada, mai s’ha suspès la seva sortida, ni tan sols en els anys de la Guerra Civil o en les jornades de pitjors condicions climatològiques.

La plaça de Toros de la Real Maestranza de Cavalleria va ser el lloc des d’on va partir la comitiva des de 1919 i durant més de 40 anys.

L’any 61 va sortir des de la Porta de la Carn i, anys després, ho va fer des dels jardins del Palau de San Telmo i l’entorn del Casino de l’Exposició. En 1996, les cròniques periodístiques de l’època recollien com a novetat el nou emplaçament de la cavalcada , que va sortir des d’una nau de l’Illa de la Cartoixa. El 1997 va partir des de l’antiga Estació de Cadis i, després de diversos canvis que van oscil·lar entre l’Albereda d’Hèrcules o les antigues Cotxeres de Tussam a l’Avenir, es va fixar com a punt de partida el Rectorat de la Universitat de Sevilla, que continua sent avuila sortida de la Cavalcada de Reis.

El recorregut també ha anat variant amb el pas dels anys. Les primeres comitives recorrien

La Cavalcada sevillana va néixer amb un pròposit senzill i admirable: Fer feliços als nens més desafavorits de la ciutat. Actualment hi desfilen

33 carrosses.

Estrella de la ilusion La Carrossa de l’estel porta aquest nom en honor a Jacinto Ilusión, impulsor de la idea que fos una noia qui representés a l’estel de Betlem.

Avui en dia és una tradició molt arrelada a Andalucia i es pot veure en diferents pobles i ciutats.

únicament els carrers del centre històric fins que, l’any 1954, s’amplia el seu itinerari per a arribar a altres barriades. Fins a 1958 no travessaria el riu i arribaria a los Remedios per primera vegada en 1969.

L’estructura de la comitiva, així com els mitjans de tracció i la decoració de les carrosses també han sofert canvis des de 1918. Per exemple, en els anys 20 i 30 eren mules les encarregades de tirar les carrosses que ara ho fan motoritzades. Els Reis Mags, per part seva, s’han desplaçat en cavall o a lloms d’autèntics camells.

L’escultor Manuel Delgado Brackembury, que va encarnar al Rei Baltasar l´any 1927, ho va fer en un fastuós tron que portaven deu «etíops».

Les carrosses, per part seva, han variat tant com els gustos infantils de l’època. L´any 1932, la novetat més gran va ser la carrossa de Pinotxo, que va desfilar al costat d’altres personatges de contes i tires periodístiques com el Gat Periquito oel gos Xaudaró i, el 1966, va ser el torn de l’Os Yogui i Bubu, Vamos a la Cama o el Topo Gigio.

En 1926, la carrossa de la Il·lusió, que en aquells

dies seguia en la desfilada al seguici del Rei Baltasar, va causar una enorme expectació entre els més petits a causa de la seva pomposa decoració que es va convertir en esglai quan, a l’altura del carrer Adriano, es va calar foc a causa d’un curtcircuit en la seva instal·lació elèctrica i va haver de ser retirada immediatament.

A vegades ha hagut de disminuir el pas la cavalcada durant un parell d’hores per la pluja, com en 1996, però mai s’ha suspès la seva sortida A més dels contratemps propis d’una comitiva tan nombrosa, les inclemències meteorològiques han servit d’amenaça en diverses ocasions per al discórrer normal de la vespra de l’Epifania. A les cròniques d’ABC dels anys 1961, 1963 o 2001, entre altres, es narra la presència de nens i majors amb els seus corresponents paraigües per a protegir-se del vent i de l’aigua.

Però, a la història de Sevilla, destaca un 5 de gener en el qual la boira va cobrir de manera inusitada tota la ciutat, donant lloc a la coneguda com a «Cavalcada de la Boira». Així ho descrivia la crònica d’ABC de Sevilla: «L’espessa boira que ahir planéjava sobre la ciutat va entelar literalment la Cavalcada dels Reis Mags, però no li va restar lluïment. L’estrany element, insòlit espectador del gran festeig, li afegia un desusat encant (...) Els Reis no venien per l’Arenal -com resa la veu popular dels campanilleros de Pasqua-, sinó que sorgien del no-res, a menys de 25 metres de les retines infantils àvides de màgica fantasmagoria» (...) D’entre núvols sorgien les carrosses, els trons dels Mags, el paper de plata, els tuls, la purpurina, els tambors i els caramels...».

Segons comptaven els rumors de l’època, José María Izquierdo despareixia moltes tardes en les quals era impossible localitzar-lo. Més tard, es va descobrir que feia obres de caritat de manera anònima. Aquest esperit, que va traslladar al festeig de la Il·lusió, continua viu cada any entre els membres de l’Ateneu i de la cavalcada.

Rei Baltasar l’any 1927. Ses Majestats eren traslladades a espatlles pels seus patges.

Cada any, els Reis Mags visiten als petits ingressats a alguns dels centres hospitalaris de la ciutat. Aquest costum té una llarga tradició entre els organitzadors i integrants de la cavalcada sevillana, ja que des de 1925 una comissió encapçalada pels virreis mags es desplaça als centres benèfics més allunyats del recorregut oficial per a fer el lliurament de joguines als nens acollits. Fa dècades anaven a l’hospici del carrer Sant Lluís o a la sala del Rosari de l’hospital central, llavors en les Cinc Nafres, amb la intenció d’alleujar el sofriment dels menors i omplir d’alegria una tarda tan significativa per a la població infantil.

Això no obstant, els cartells de la cavalcada de Reis Mags que es van fer fins als anys 90 tenien un missatge en comú: «L’Ateneu espera el vostre donatiu per a la festa dels Reis Mags», que demostrava quin era l’objectiu principal de la festa organitzada per l’entitat: recaptar dolços, llaminadures, joguines i diners en metàl·lic per als nens dels centres de beneficència de la ciutat.

En 1936, la comitiva va acudir a visitar als nens de la Casa Bressol i en altres ocasions va ser el torn de la Llar Santa Ferran. L’any 1965, Ses Majestats d’Orient es van unir a la cavalcada de la Caritat, promoguda per periodistes, personalitats de la ciutat i el mateix Ateneu per a reunir fons destinats al sanatori de Jesús del Gran Poder, de l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu, situat en l’avinguda d’Eduardo Dato. L’any 1962, José García Díaz, director de la cavalcada durant trenta anys, va tenir un encàrrec afegit: a més de repartir regals entre els nens orfes i malalts de la ciutat, aquesta labor solidària també es va dur a terme en els refugis dels damnificats pel temporal que va causar el desbordament del rierol Tamarguillo el novembre de 1961, un dels majors desastres naturals de la història de la ciutat.

Quaranta anys abans, també es va produir una imatge única, encara que en aquest cas no va tenir com a protagonistes a nens desvalguts, sinó als fills menors de l’infant Don Carles de

Borbó, avi matern del Rei Don Joan Carles, llavors destinat a Sevilla com a capità general de la regió militar Sud. Els regals els van ser lliurats per Alfonso Zbikowski i Margarida, qui va encarnar a Baltasar l´any 1922.

Són molts els rostres coneguts que s’han apuntat a encarnar als Reis Mags d’Orient en la Cavalcada de l’Ateneu de Sevilla. Vicente Flores Luque els va recollir en el seu llibre «La Cavalcada de Reis Mags de Sevilla. 1918-2002», publicació que va ampliar i va actualitzar l’Ateneu l’any 2003. Ell mateix, com ja va fer el seu pare, l’il·lustrador Vicente Flores Navarro, figura en el quadre d’honor que recull la nòmina de tots els Reis Mags.

Artistes com Carmen Sevilla, que va ser l’Estrella de la Il·lusió en 1954, fins a presidents del Sevilla i del Betis, com Ramón Sánchez-Pizjuán, Benito Villamarín, José María del Niu o Manuel Ruiz de Lopera, passant per personalitats de la ciutat com Fernando Marmolejo, Francisco Otero Nieto, Alberto Ballarín Marcial, Pablo Atienza, Antonio Fernández Medina, Félix Moreno de la Cova, Gabriel Rojas, Ramón Monsalve o Juan Ignacio Luca de Tena es van convertir, per un dia, en Ses Majestats d’Orient.

El gremi de toreros i ramaders també ha estat molt lligat a la Cavalcada de Reis, sobretot durant els anys en què sortia de la Plaça de la Real Maestranza de Cavalleria. Des de Miguel Báez «Litri» fins a Juan Belmonte, Eduardo Miura, Pepe Luis Vázquez , Fernando de la Cambra, Feina Romera, Gregorio Lozano Sánchez o Manolo Vázquez, tots van voler ser Reis Mags de Sevilla.

En l’actualitat, la Cavalcada de Reis Mags és Festa Major de la ciutat i Festa d’interès cultural i gaudeix d’una salut immillorable, és un dia d’il·lusió i fantasia on la ciutat desplega el seu millor somriure, acollint a nens i grans al pas de la comitiva de les 33 carrosses, els 1000 beduïns, els 30 patges a cavall, les 10 bandes de música....... i un llarg nombre de participants que fa de la Cavalcada de Reis de Sevilla un referent a nivell nacional. Feliços Reis Mags!

Girona Gironès

100.206 habitants 147,4 km de distància

Una cavalcada medieval i popular La llum guia als Reis en el seu ascens a la Catedral de Girona

Francesc Xavier Serra i Sambola - Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona

Si hem de definir la Cavalcada de la ciutat de Girona, crec que dues paraules claus són medieval, i voluntariat.

La Cavalcada actual neix d’un projecte de 1992, que volia donar importància als gestos, les mirades, les vestimentes, és a dir la teatralitat i el contacte directe amb els nens, així com situar-la en el context històric en què es van produir els fets, per tant, els carros eren tirats per animals, els elements de llum eren naturals, i certament prenia una gran aparença medieval.

Aquest projecte s’ha anat adaptant a les circumstàncies (no totes de manera voluntària), evolucionant, però sense perdre l’esperit de representació històrica. Es mantenen elements que identifiquen la procedència de cadascuna de Ses Majestats, amb una clara característica.

Melcior com el Rei més culte, més relacionat amb les arts, i per això li acompanyen personatges com els Cavallets, Siebans, i Acròbates.

Per part del Rei Gaspar de procedència persa,

identificat més amb el món dels plaers, on el que pren gran importància la Cuina Real, així com les essències, olors, i altres elements que li identifiquen amb Orient.

A Sa Majestat Baltasar se’l considera el Rei més alegre de tots, el que porta el desenfrenament, i, per tant, tots els seus patges, de procedència africana, els agrada ballar, i són els que donen color a tota la Comitiva quan ens visiten als carrers de la nostra ciutat.

També la música és molt representativa de cada Majestat, intentant que les bandes que els acompanyen tinguin el tarannà de cadascun.

La música de Melcior és més medieval i per això els instruments que li acompanyen són de vent metall, mentre que Gaspar porta músics més d’estil persa on preval el vent fusta, i a Baltasar li segueixen ritmes africans amb gran presència de la percussió.

La rúa ‘obre la Comitiva de la ciutat que, acompanyada de l’Àguila, el Porrer, i els Heralds

representen personatges típics de Girona, i donen la benvinguda a Ses Majestats mostrantlos el camí.

Els segueix el gran Mag Najmandin, que encapçala la comitiva de la llum, i que és qui ha vingut mostrant el camí fins a arribar a la nostra ciutat.

I tanca la comitiva del carbó, encapçalada per la Tech Noch, d’origen als països de l’est, que embruta a tots aquells que han perdut la il·lusió i han deixat de creure en la màgia dels Personatges d’Orient.

A Girona és característic el Campament Real que comença a tenir vida durant el matí i al qual van arribant tots els personatges abans de començar el passeig per la ciutat, alhora que durant la setmana es realitzen altres actes que intenten escampar la il·lusió pertot arreu, com l’arribada de la Comitiva de la Llum a les escales de la Catedral, on es reflecteix l’Estrella d’Orient per a mostrar el camí a Ses Majestats.

Parlava al principi del voluntariat per a destacar que tots els personatges que participen ho fan sense rebre cap mena de remuneració a pesar que puguin fer tasques específiques (músics, acròbates, mags, etc.) que en la seva vida normal ho són.

També és transcendental la transversalitat de l’organització en la qual col·laboren escoles de dansa, grups de teatre, entitats del teixit cultural, d’ensenyament (amb convenis per pràctiques), conservatoris, o escoles d’hostaleria. Aquests prop de 300 personatges, són acompanyats per més de 100 persones que treballen des de la rebotiga per a fer possible que tota la logística estigui llesta perquè aquest Dia tot surti perfecte i puguem continuar veient any rere any la lluentor en els ulls dels nens i nenes, i els que no ho són tant.

Comitiva de la llum. Hi participen elements de l’imaginari festiu com l’Àliga de la ciutat de Girona.

El Mag Najmandin Encapçala la comitiva de la llum fins a les escales de la catedral, on es reflecteix l’estrella d’orient que mostra el camí a ses Majestats.

Santillana del Mar Cantabria

4.172 habitants

606,7km de distància

Dos

dies de cavalcata

Els Reis de Santillana, la il·lusió de viatjar al passat

Auto Sacramental y Cabalgata de Reyes Santillana del Mar

El cinc de gener de 1959 va començar la tradició més seguida i recolzada del poble de Santillana. Any rere any, ressorgeix amb noves il·lusions i entusiasme. Gràcies a la col·laboració i la participació de tots, ha anat creixent i millorant. Cada nova edició s’aconsegueix llançar amb més força d’alegria i gaudi dels cors de nens i grans. “Si Crist tornés a néixer, ho hauria de fer a Santillana, ja que a la Nit de Reis la fantasia transforma la realitat i les il·lusions enforteixen l’esperança. Tot, absolutament tot l’entorn: pedres, patges, cavalls, genets transformaran la Vila en un autèntic Betlem on ELL i només ELL faltaria per fer-ho realitat” Any 1978.

Diuen que si hi ha una cavalcada que et fa somiar, aquesta és la nostra, Cavalcada de Reis de Santillana del Mar. Cada cinc de gener s’aconsegueix fer un gran salt en el temps. Els Reis Mags entren a la Vila envoltats de tambors i torxes. Més de cinquanta persones es llancen al carrer, plogui, caigui pedra o troni. La il·lusió per participar-hi és el primer. Totes i cada una amb un objectiu clar, el respecte per la tradició.

El nadal a Santillana del Mar té com a principal protagonista la representació de l’Auto Sacramental i la Cabalcada de Reis, festa declarada d’Interès Turístic Nacional a l’any 2010.

El proper 5 de Gener de 2023 farem la LXII edició. Santillana mai ha faltat a aquesta cita tan important per als nostres veïns a excepció dels dos darrers anys, on la situació sanitària no ens deixava fer aquest tipus d’esdeveniments. Tot i així el cinc de Gener del 2022 nosaltres triem somiar. Als nostres caps hi havia el so dels tambors, l’olor de encens i fins i tot Melcior, Gaspar i Baltasar entrant a la nostra Vila. Auest any, la seva llarga comitiva no els va poder acompanyar, però com ja hem dit abans nosaltres vam triar somiar. I tu?

D’una banda, l’Auto Sacramental es compon de nou escenes que es desenvolupen al transcurs de prop de dues hores i mitja. Comencem amb l’Anunciació de l’Àngel Sant Gabriel a la Verge i finalitza a les 19:15 amb l’adoració dels Pastors al nen Jesús a la Plaça Major. Aquesta primera

escena on l’Àngel Sant Gabriel anuncia a la Mare de Déu que donarà a llum a un fill, és la darrera escena que hem incorporat, ja que en anys anteriors es començava amb l’escena de la Mare de Déu i Sant Josep escoltant l’edicte romà. Aquest és un dels punts que ens caracteritza, ens encanta que la nostra Cavalcada avanci. No oblidem que mai no ha de perdre la seva essència, però si ens sembla important que any rere any, edició rere edició la nostra Cavalcada pugui millorar.

Aprofundint l’Auto Sacramental, un cop finalitzat l’Edicte Romà on recorre tots els nostres carrers, la Verge i Sant Josep es posen a la recerca de posada. Durant aquest camí, es presenten diverses escenes amb la Verge, Sant Josep i els hostalers. Aquest recorregut es produeix dins un marc inigualable com és Santillana i cuidant fins al mínim detall perquè la pujada en burra pel nostre carrer principal et transporti al passat.

Una altra de les escenes de l’Auto Sacramental que per a nosaltres té una posada en escena espectacular és l’anunciació de l’Àngel als pastors. Cada any són més les famílies que s’apropen a gaudir de la increïble anunciació de l’Àngel i de la posterior adoració dels pastors al nen Jesús. Aquest moment, on els pastors arriben al portal de Betlem és màgic.

Ja es comencen a percebre les cares d’il·lusió als petits pastorets i angelets que tenen la sort de passar-hi tota la tarda. Nens que, amb una xocolata amb xurros en una tarda d’espera, escolten els tambors que a poc a poc es van acostant a la vila, i una mirada del seu rei mag preferit són els nens més feliços del món. O si més no, els més feliços de tot Santillana i això és un record que sabem del cert que no s’oblida. Un cop més em repeteixo, Cavalcada de Reis és igual a tradicions i ser nen i sortir de pastoret és un senyal d’identitat de Santillana.

Minuts després comença la Cavalcada de Reis amb l’arribada de l’Emissari Reial a la nostra Vila per a posteriorment ser rebut pel Senyor Alcalde. Primera parada de les nostres

“Si Crist tornés a néixer, ho hauria de fer a Santillana, ja que a la Nit de Reis la fantasia transforma la realitat i les il·lusions enforteixen l’esperança: Absolutament tot l’entorn, pedres, patges, cavalls, genets transformen la Vila en un autèntic Betlem on ELL i només ELL faltaria per fer-ho realitat.”

majestats d’Orient per rebre les claus de la Vila. Un moment allá on miris es respira màgia. MELCIOR, MELCIOR no t’oblidis de les meves joguines! GASPAR GASPAR porta’m un cotxe! Si heu llegit bé, un cotxe! perquè a la nostra Cavalcada nens i grans es deixen la veu cridant als Reis Mags. És una il·lusió compartida. Passen els minuts i es deixen escoltar peticions de nens cap als Reis Mags i un deteniu-vos d’una mare, fa que tota la comitiva es pari just sota el seu balcó. Una hebrea que demana desesperadament l’ajuda dels Reis Mags per al seu fill malalt. És el primer moment on els nostres Reis tenen veu. I la resta de les persones que hi estem presents fem un silenci màgic fins que la comitiva continua fins a la trobada amb el Rei Herodes i finalitza amb l’adoració dels Reis Mags al nen Jesús al Portal Vivent.

Aquí on s’acosta el moment final, però no sense abans escoltar ALELUYA de Haendel és on tots els veïns de Santillana respirem per haver aconseguit un any més transmetre la il·lusió que

“L’endemà d’una llarga nit repartint regals per totes les cases del municipi, els Reis s’acosten a la Reial i Insigne Col·legiata de Santillana per assistir a Missa d’infants.”

manté viva la nostra història. Sens dubte, la nit més màgica de l’any. Veïns i veïnes del municipi de Santillana som els orgullosos amfitrions d’una gran festa que preparem durant mesos amb total implicació, bolcant-nos per cuidar cada detall per sorprendre els centenars de persones que ens acompanyen aquest dia tan especial.

Aquest sentiment d’implicació de molts veïns és el que dona sentit a la Cavalcada de Reis de Santillana. Generació rere generació intentem transmetre la il·lusió. Una il·lusió que ajuda que tot aquest preparat el cinc de gener, són moltes les tardes que un grup de no més de deu dones passen cosint i preparant tots els vestits, banderes, capes, etc. I si alguna cosa és clara és que sense il·lusió això seria impossible. Aquesta il·lusió és la que també comparteixen tots els joves que cada setmana durant dos mesos es reuneixen per assajar tots els papers. Són moments de moltes rialles, nervis i emocions, però sobretot són moments per compartir. Perquè la Cavalcada també significa això, compartir. Per nosaltres el cinc de gener és un dia molt important, però cada setmana prèvia serveix per fer equip, per fer família.

Cada any aconseguim que siguin més els veïns que s’acosten a aquesta tarda màgica, una tarda on un vegada més es cuida fins al més mínim detall. I com diu la tradició un bona xocolata amb xurros per finalitzar.

Són tants els records que tenim assajant una vegada i una altra tots els papers que donen forma aquest dia màgic o cosint cada tarda els vestits que donen color a tots els personatges. Per això per a nosaltres la nostra base, el nostre gran record any darrere any és la seva gent. Tota la gent que passa per les fredes tardes d’hivern per ajudar, organitzar, assajar o simplement acompanyar. Sempre hem valorat molt tota la gent que fa la família de la Cavalcada, però potser, en aquesta recta de final de l’any del 2022 lamentable ho hem valorat molt més. I per això si alguna cosa hem de destacar de la nostra Cavalcada és a la seva gent.

La gent que ens va ensenyar a conservar i cuidar el regal més gran que Santillana del Mar pot oferir. Un lloc apte per somiar, divertir-se, il·lusionar-se i sens dubte emocionar-se.

I perquè quedar-nos a la nit de Reis si podem traslladar la màgia un dia més? L’endemà d’una llarga nit repartint regals per totes les cases del municipi, els Reis s’acosten a la nostra Reial i Insigne Col·legiata de Santillana per assitir a Missa d’infants. Una missa realment preciosa on els nens gaudeixen de prop dels Reis Mags i es produeix un ambient per a nosaltres nou, però meravellós. Poder gaudir dels Reis Mags una estoneta més, és una cosa màgica perquè com cada nen té el seu rei preferit, nosaltres tenim el nostre, el Rei Gaspar. I si has tingut la sort de compartir moments al nostre costat a la nit de Reis, sabràs perquè.

Ens agradaria finalitzar aquest petit escrit amb una frase que ens representa... “Per als pares, fills i néts d’aquesta tan estimada Santillana” és un plaer compartir part de la nostra història amb tots vosaltres i sobretot agrair aquesta trobada de Cavalcades al Desembre del 2022. Estem segurs que és una gran oportunitat per aprendre i compartir experiències.

1.- La comitiva reial entrant a Santillana, amb tambors i torxes.

2.-Moment de l’adoració, abans d’iniciar la cavalcada, els Reis escenifiquen el novè quadre escènic de l’Auto Sacramental amb la visita a l’infant Jesús.

3.- Auto Sacramental consisteix en 9 escenes interpretades per la gent del poble.

5.-Els patges del Rei Baltasar carregats amb el palanquí ple de regals per a la mainada.

2 1

3

5

Vilanova del Camí Anoia

12.361 habitants

3,5 Km de distància d’Igd.

De la cavalcada d’un sol rei a la Festa de Vilanova

70 anys de cavalcada

Agrupació Cultural i Recreativa de Vilanova del Camí

La nit del 5 de gener de 1946, els nens i nenes de Vilanova del Camí van rebre per primera vegada una comitiva reial. Els balcons engalanats, amb els domassos i cobrellits de festa plens de gent van veure arribar una petita comitiva de patges. Una desena de patges que acompanyaven a un sol rei. La rapidesa de la crida i l’escassetat de mitjans només havien permès l’arribada del Rei Baltasar al poble. L’estampa era meravellosa. El carrer Major del poble, pràcticament a les fosques, es trobava il·luminat per les atxes de vent portades pels patges i veïns. A mesura que anaven avançant, els pocs patges ascendien als balcons per les escales de mà. Al balcó d’una casa, agafada a les cames dels pares, una nena veu com els patges negres ascendeixen a poc a poc amb la seva nina. I la Cavalcada enfilava tot seguit el carrer Major fins església, on el petit grup de patges feia l’adoració al pessebre muntat pels nens de la Catequesi. Aquelles nits de Reis finalitzaven amb un ressopó a la rectoria o al cafè del Centro Nacional on tots compartien moscatell, tabac i alguns, pocs, torrons. Aquestes són escenes o quadres de costums d’una Cavalcada rural que al llarg dels anys i les dècades ha esdevingut la Cavalcada

d’una petita ciutat.

Aquesta primera sortida dels Reis a Vilanova va ser organitzada per mossèn Borràs,religios amb taranna de bon jan, bon vivant i home de cultura a l´hora, va arribar a Vilanova a mitjans de la decada. Amb l’ajuda del jovent del poble, un cavall llogat i els vestits cedits per un quadre escènic igualadí es va organitzar aquella petita cavalcada. Els vells del poble, però recorden que de forma informal, ja abans de la guerra, alguns joves repartien regals per les cases la nit de Reis.

Aquelles primeres cavalcades organitzades per la parròquia, van precedir als anys 50 l’arribada dels 3 Reis- aquest cop si, tres!-, la visita del Patge Faruk al Centro Nacional- antic Centre República-i l’entrega de les cartes.

Amb l’anada de Mossèn Borràs l’any 1960, aquella primera etapa de la cavalcada finalitza. Vilanova del Camí creix de forma exponencial amb l’arribada de gent del sud d’Espanya, i amb ella les ganes d’il·lusió i rauxa. Les Cavalcades dels anys seixanta són organitzades per alguns particulars i comerciants del poble. De fet,

l’entrega de cartes es va celebrar de forma indistinta al Cinema Nou, de la família Rovira i a la porta de la botiga d’Angelina Sirvent.

Les penúries de la postguerra s’han deixat enrere, i alguns d’aquells nens i nenes dels anys 40 i 50 són ja a finals de la dècada dels anys seixanta joves organitzats. L’any 1968 neix l’Agrupació Cultural i Recreativa, una entitat que hereta l’organització de les cavalcades de Reis. Unes cavalcades que seran un xic diferents de les primeres festes de Reis, petites i rurals. La Cavalcada que surt el gener de 1970 ja compta amb una carrossa; un tractor guarnit pels joves que portarà a tots. Els 3 reis per Vilanova. Les festes de Reis següents- la de 1971- veurien arribar un altra novetat, o millor dit la vinguda d’un nou personatge; El Patge Makali. Un emissari reial que vindria a substituir a l’igualadí Patge Faruk que havia visitat els anys anteriors la població. El Patge Makali va ser ràpidament estimat pels nens i nenes de Vilanova, que des de l’any 1972 el reben tots els 28 de desembres de forma inalterable. I ho fan al ritme del seu himne, amb lletra de l’igualadí Ignasi Castelltort i musica del MestrePedragosa, creat a principis de la dècada dels setanta i gravat recentment per la JOSA i la Coral Xalest.

D’ençà els anys 60 la Cavalcada continua sent organitzada per la mateixa Agrupació Cultural i Recreativa i lligada a ella, molts noms de veïns i veïnes, com el d’en Jacinto Castillo, que han fet gran la festa. Una festa que esdevé trilogia- la del 28 de desembre, 1 i 5 de gener- que ha begut des dels seus inicis- per mimesis i proximitat- de la festa igualadina, però que ha sabut assumir un perfil propi.

Vilanova es vesteix fe festa gran la nit del 5 de gener. Més de 300 voluntaris-entre patges i organització- gairebé tants com habitants tenia la Vilanova que va veure la primera cavalcada, participen avui d’una nit d’Il·lusió. Patges negres, de turbant fantasia, faixa i pantaló bombatxo- com els primers-segueixen i tenen intenció de continuar repartint il·lusió entre els petits de Vilanova del Camí i retre homenatge als que ens van precedir. Aquells homes i dones que van creure que a un petit poble, Vilanova del Camí, els Reis també podien arribar.

Reis 1947. Un grup de patges de la cavalcada de Vilanova del Camí.

Recollida de Cartes, 1964

El Rei Melcior Una imatge de la cavalcada de l’any 2009.

Sta Mrg. de Montbui Anoia

9.874 habitants

3.7 Km de distància d’Igd.

Els reis arriben amb globus aerostàtic

Els costums de sempre arrelen amb força a Montbui

Comissió de Reis de Montbui del nucli urbà/nucli antic

Malgrat ser un poble petit de 2.200 habitants, i estar molt prop d’una gran ciutat amb la festa de Reis reconeguda per la UNESCO, La Pobla de Claramunt treballa portar des de fa molts anys perquè els poblatans i poblatanes puguin gaudir d’aquesta festa tan màgica i esperada.

Fa 53 anys que a La Pobla de Claramunt se celebra el lliurament de cartes al Patge Faruk, gràcies a la col·laboració del Faruk d’Igualada.

Aquest acte té per objectiu que els nens i nenes del poble puguin lliurar la carta al Patge Faruk, i així interactuar perquè la il·lusió de la festa sigui més intensa i emocionant.

El Faruk i els patges que ho acompanyen són els portadors del Llibre blanc i el Llibre Negre, on els reis Mags d’Orient han anat afegint els noms de tots els nens del poble, segons la seva conducta al llarg de l’any.

Durant el Nadal de 1943 el Quadre Escènic va dur a terme una representació extraordinària amb l’objectiu de recaptar fons per a poder dur a terme la primera cavalcada de Reis, l’any

següent, el 1944. En aquella primera ocasió, la desfilada va ser amb cavalls, carros, instruments de vent i percussió i patges del nostre municipi. L’any 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps.

Les carrosses han anat evolucionant fins a arribar a l’estructura actual: la carrossa de l’Estrella, la de l’Àngel i el Pregoner, la del Rei Melcior, Rei Gaspar i Rei Baltasar.

Algun any, la Cavalcada ha estat acompanyada per motos, que guiaven el camí a l’Estrella des del Castell de la Pobla de Claramunt, fins a retrobar-se amb Ses Majestats els Reis Mags.

Cada any, la Cavalcada és seguida per furgonetes, plenes dels regals que es repartiran durant aquella nit.

Actualment, els patges i Pregoner arriben al nostre municipi amb tren, on els nens i nenes els rebran amb fanalets.

Una vegada el Pregoner dona la benvinguda a Ses Majestats, que arriben amb l’Estrella i les

“La festa va començar l’any 1943 quan es va organitzar un quadre escènic nadalenc per recaptar fons i poder pagar la cavalcada l’any següent.”

quatre carrosses, els nens i nenes poden pujar a saludar-los.

A continuació, es comença la Cavalcada pels carrers del Municipi, repartint caramels i regalèssia a tots els assistents. Es dona per finalitzada una vegada arriba a la Plaça de l’Ajuntament, on els Reis fan el pregó acompanyat per l’Alcalde del poble. En finalitzar, els patges reparteixen coca i moscatell a tot el públic.

Una vegada acabada la Cavalcada, els Reis i el Pregoner acompanyen els patges a repartir els regals per totes les cases del municipi. Fins i tot en pandèmia, La Pobla de Claramunt va continuar celebrant aquesta festa tan màgica, adaptant-la i seguint totes les mesures de seguretat.

Aquesta festa sempre ha estat organitzada per voluntaris del poble, des del Quadre Escènic a l’actual Comissió de Reis. S’ha pogut dur a terme, també, gràcies al suport de l’Ajuntament, i d’empreses i voluntaris del poble.

Arribada dels reis. Des de fa uns anys que els Reis utilitzen el globus. 5 de gener 2011.

1975 Primers patges de Montbui

El Patge Hammend, és l’emissari destinat a Santa Margarida de Montbui

Òdena Anoia

3.681 habitants

3,7Km de distància d’Igd.

Innovar amb la tradició

Els Reis d’Òdena van agafant personalitat pròpia

Comissió de Reis d’Orient d’Òdena

En 1956 el Patge Faruk d’Igualada va visitar per primera vegada el municipi d’Òdena. Ho va fer la tarda de l’1 de gener en el denominat Centre Local, antiga Unió Agrícola. Els primers anys la recollida de cartes dels nens es va fer a la tarda, una vegada s’havia resat el Rosari.

Inicialment, la comitiva de patges venia des d’Igualada, però a poc a poc la festa va arrelar a Òdena i es va crear una primera comissió que la va organitzar amb participació exclusivament local.

La Festa dels Reis d’Igualada ha estat un exemple de com des de la capital de la comarca s’ha difós en els municipis pròxims una festa avui dia inqüestionable. Com una taca d’oli s’han conservat els trets singulars de la festa igualadina: repartiment dels paquets casa per casa, patges amb turbant i plomes, maquillatge negre, recollida de cartes...

La nit del 5 de gener de 1960 els Reis d’Orient per primera vegada feien entrada al poble d’Òdena per la carretera de Can Macià. Es diu

que a la tarda s’havia vist aterrar el seu avió en l’aeròdrom provinent de terres llunyanes. En aquesta edició Melchor, Gaspar i Baltasar, així com els patges de la comitiva portaven vestits llogats. Durant l’any 1960 un grup de noies de la localitat, es van encarregar de tallar les robes i cosir els primers vestits i el 5 de gener de 1961 la cavalcada d’Òdena ja es va realitzar amb vestuari propi que va mantenir els paràmetres igualadins (camisa amb armilla, turbant amb grans plomes....), fet que es conserva en l’actualitat; també es manté el maquillatge negre, que ens recorda la tradició de l’arribada d’uns personatges rics vinguts de terres llunyanes i desconegudes; –a Òdena, però no hi ha patges blancs ni rossos.

Des d’inicis dels anys vuitanta en el barri de Sant Pere i en el Pla de la Masia també es duu a terme la recollida de cartes i la corresponent cavalcada.

Des de l’any 1999 els patges Jafsin (que vol dir guix, mineral que forma part del paisatge de

“Els primers anys la recollida de cartes dels infants es feia a la tarda, una vegada s’havia resat el Rosari.”

la conca d’Òdena; va maquillat blanc) i Fahem (que vol dir carbó; va maquillat negre) han rellevat el seu company, el patge Faruk.

També des de gener de 2020 Òdena disposa d’un personatge principal femení que també s’encarrega de la recollida de cartes dels nens: la patgessa real Wutinah (és el nom més antic d’Òdena que apareix en la documentació). Així poc i poc i segurament massa lentament, la dona assumeix el protagonisme que li correspon en la Festa dels Reis d’Òdena que ja comptava amb presència femenina en els patges des dels primers anys de la dècada dels seixanta; també la dona ha estat l’encarregada de donar vida a Melcior, Gaspar i Baltasar en diverses cavalcades, l’última de les quals va ser en 2022. Malgrat tractar-se d’una festa local que no es pot comparar amb l’extraordinària cavalcada igualadina, Òdena ha anat perfilant uns marcats aspectes singulars que la doten de personalitat pròpia, incorporant elements que caracteritzen l’arribada dels Reis, amb personatges vinculats amb la història de la població, patges que s’acosten al concepte de savis i mags (patges de les boles de llum...), entrada al poble a la nit amb torxes sense cap fanal encès...

Patgesses i patges, amb l’esel de Nadal.

Wutinah, la nova emissaria dels Reis, porta el nom femení més antic registrat a la vila d’Òdena. Arriba acompanyada de dos patges: un de blanc, en Jafsin, i un de negre, en Fahem

Els Patges, ensenyant una bola de cristall amb propietats màgiques.

La Pobla de Claramunt Anoia

2.177 habitants

7,5 Km de distància d’Igd.

La màgia d’una cavalcada propera

La Pobla de Claramunt amb el fanalet i el Patge Faruk

Comissió de Reis de la Pobla de Claramunt

Malgrat ser un poble petit de 2.200 habitants, i estar molt prop d’una gran ciutat amb la festa de Reis reconeguda per la UNESCO, La Pobla de Claramunt treballa portar des de fa molts anys perquè els poblatans i poblatanes puguin gaudir d’aquesta festa tan màgica i esperada.

Fa 53 anys que a La Pobla de Claramunt se celebra el lliurament de cartes al Patge Faruk, gràcies a la col·laboració del Faruk d’Igualada. Aquest acte té per objectiu que els nens i nenes del poble puguin lliurar la carta al Patge Faruk, i així interactuar perquè la il·lusió de la festa sigui més intensa i emocionant.

El Faruk i els patges que ho acompanyen són els portadors del Llibre blanc i el Llibre Negre, on els reis Mags d’Orient han anat afegint els noms de tots els nens del poble, segons la seva conducta al llarg de l’any.

Durant el Nadal de 1943 el Quadre Escènic va dur a terme una representació extraordinària amb l’objectiu de recaptar fons per a poder

dur a terme la primera cavalcada de Reis, l’any següent, el 1944. En aquella primera ocasió, la desfilada va ser amb cavalls, carros, instruments de vent i percussió i patges del nostre municipi. L’any 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps.

Les carrosses han anat evolucionant fins a arribar a l’estructura actual: la carrossa de l’Estrella, la de l’Àngel i el Pregoner, la del Rei Melcior, Rei Gaspar i Rei Baltasar.

Algun any, la Cavalcada ha estat acompanyada per motos, que guiaven el camí a l’Estrella des del Castell de la Pobla de Claramunt, fins a retrobar-se amb Ses Majestats els Reis Mags.

Cada any, la Cavalcada és seguida per furgonetes, plenes dels regals que es repartiran durant aquella nit.

Actualment, els patges i el Pregoner arriben al nostre municipi amb tren. A l’estació els nens i les nenes els rebran amb fanalets. Una vegada el Pregoner dona la benvinguda a Ses Majestats,

“Els patges i el Pregoner arriben al nostre municipi amb tren. A l’estació els nens i les nenes els rebran amb fanalets.”

que arriben amb l’Estrella i les quatre carrosses, els nens i nenes poden pujar a saludar-los.

A continuació, es comença la Cavalcada pels carrers del Municipi, repartint caramels i regalèssia a tots els assistents. Es dona per finalitzada una vegada arriba a la Plaça de l’Ajuntament, on els Reis fan el pregó acompanyat per l’Alcalde del poble. En finalitzar, els patges reparteixen coca i moscatell a tot el públic.

Una vegada acabada la Cavalcada, els Reis i el Pregoner acompanyen els patges a repartir els regals per totes les cases del municipi. Fins i tot en pandèmia, La Pobla de Claramunt va continuar celebrant aquesta festa tan màgica, adaptant-la i seguint totes les mesures de seguretat.

Aquesta festa sempre ha estat organitzada per voluntaris del poble, des del Quadre Escènic a l’actual Comissió de Reis. S’ha pogut dur a terme, també, gràcies al suport de l’Ajuntament, i d’empreses i voluntaris del poble

Els Reis dalt de cavall amb la comissió organitzadora. Principis de la dècada dels anys seixanta.

La comitiva reial, dins l’Església de Sta. Maria

Capellades Anoia

5.211 habitants

15,7 Km de distància d’Igd.

Capellades omple de paperet la cavalcada

La de Reis és una festa

principal del calendari local

Comissió de Reis de Capellades

La cavalcada de Reis de la població de Capellades es remunta als anys 50. Els inicis van ser senzills, un grup de persones del poble es van organitzar i van crear la primera Comissió de Reis. Persones voluntàries dels pobles limítrofs, per a no ser descoberts, representaven a Ses Majestats i als seus ajudants, els patges, muntats a cavall. Aquests cavalls eren cedits per persones del mateix poble.

Va haver-hi un interval de 5 anys on va deixar si es fes. Va ser en el 1964 on van tornar a reunir-se entorn d’un nou grup organitzador i la Cavalcada va tornar als carrers. A partir d’aquesta època els Reis Mags van passar a ser interpretats per veïns de Capellades.

En totes aquestes etapes el problema principal va ser la part econòmica, el lloguer dels vestits, la seva posterior compra, la inversió per a la primera carrossa. Totes aquestes dificultats van ser suportades per l’organització amb

imaginació i bon fer involucrant a diferents persones, empreses i comerços de la nostra població. Amb la seva ajuda es va poder portar a càrrec la Real empresa. Altres accions es van realitzar per a poder sufragar les despeses de la cavalcada; Organitzar festivals de música, vendre en els establiments les cartes perquè els nens escrivissin als Reis o obres de teatre.

Un fet a destacar és el de radi en el qual es feia difusió de tots aquests actes i es convidava al Patge Kamalú per a parlar amb els nens.

Una locució de consells i felicitacions del patge, molt esperades per les famílies del municipi.

Ja l’any 1984 es van adquirir 3 carrosses venudes per la Comissió de Reis d’Igualada. Amb aquesta adquisició la cavalcada va passar a ser molt més lluïda.

En el 2004 es van comprar 3 cotxes, aquests amb la col·laboració de molts voluntaris es van

“La col·laboració i la participació de la gent del poble ha estat sempre el seu major potencial”

transformar en 3 carrosses que no depenien de cap arrossegament, es desplaçaven de manera autònoma.

En el 2018 es va incloure a la Patgessa Halima per a acompanyar al Patge Kamaú a la tascad’aquests dies, donant així una visió més inclusiva de les dones en aquesta festivitat.

La col·laboració i la participació de la gent del poble ha estat sempre el seu major potencial, sent durant molts anys fins a 200 persones involucrades, comptant amb el suport inestimable de l’Ajuntament del nostre poble.

L’acció és important, perquè aquesta, la nostra Cavalcada de Reis és considerada com una de les principals festes del calendari local.

La comitiva del Patge Kamalú i la patgessa Hamila, durant la seva arribada a la vila, any 2009.

Els tres Reis acompanyats per Kamalú i Hamila arriben a través del Capelló, el jaciment prehistòric de Capellades. Any 2021

Inici de la cavalcada. Explosió de paperet davant l’Església de Sta. Maria, any 2020.

Callús Bages

5.211 habitants

15,7 Km de distància d’Igd.

Una cavalcada amb regust igualadí

El millor regal: la gent de Callús que fan gran la festa de Reis

Reis de Callús

Després de segles de Nits de Reis a Callús, a mitjan segle XX un veí del poble va demanar a un jove callussenc si podria fer visibles als reis. Que aquests es presentessin, amb les joguines corresponents a les cases d’alguns veïns. Aquest desig es va fer realitat una nit del 5 de gener amb recursos escassos. La demanda de visites reals es va disparar en anys successius. Aquella proposta, local i petita, es va convertir amb el temps en una de les festes locals més vives i participatives del nostre petit municipi.

Anys després, es va propiciar que de manera col·lectiva s’organitzés una cavalcada de Reis, on amb escales clavades en balcons es repartirien les joguines i presents.

La vitalitat de la festa s’ha mantingut pràcticament intacta a través dels anys. Els Reis de Callús han repartit ilusions tots els racons del poble. Des de les masies més allunyades fins

a les fàbriques locals, passant pels hostals del poble, com el d’Els Manxons.

De la mateixa manera, s’han repartit joguines per tots els espais públics i privats imaginables: en balcons, enmig d’extraordinaris focs artificials damunt del pont del riu, entronitzats en cafès i en esglésies, en el Centre Parroquial, en les colònies de Cortesa i Antius, en el Casal del Poble, en la Residència, a les Escoles, a les cases particulars...

I han arribat al poble en tot tipus de transport: a peu quan ha nevat, muntats sobre cavalls o en un Citroën 2 cavalls, amb tren, en carrosses unides a tractors i, des de 1990, quan la Comissió de Reis d’Igualada va ajudar organitzativament a la Comissió local, en carrosses enlluernadores.

Per als Reis, tot això és fàcil. Són mags i poden fer-ho sense cap problema.

“Des del 1990, quan la Comissió de Reis d’Igualada va ajudar organitzativament a la comissió de Callús les carrosses van passar a ser molt més lluïdes”

Ara, un fet destacable de la nostra festa és la participació continuada de moltes entitats (el Centre Parroquial, els grups sardanistes, el Grup d’Animació o la Comissió de Reis actual).

I res del que succeeix a Callús la nit del 5 de gener no seria possible sense cadascuna de les persones entusiasmades que materialitzen la celebració: els que porten les torxes, els prínceps i patges (els heralds Assuán i Faruk i els que acompanyen a Ses Majestats), les maquilladores oels constructors de carrosses, els que faciliten que els paquets arribin a les cases... Gràcies a tots ells ens és lliurat el millor regal dels Mags d’Orient: la suma de voluntats personals i col·lectives que amb il·lusió allanancada any la presència de les seves Majestats. I any després de, la seva presència, ens commouen i ens engrandeixen el cor.

Melcior, Gaspar i Baltasar Cavalcada 2022