/P UPU ÏT FM RVF TFNCMB
$SFV RVF MB MÓOJB WFSUJDBM FO OFHSFUB EF MB ESFUB ÏT NÏT MMBSHB RVF MB EF M FTRVFSSB XXX NHD FT OPUPUFTFMRVFTFNCMB
%BWBOU EF RVBMTFWPM PGFSUB DBM JOGPSNBS TF CÏ QFS QSFOESF MB NJMMPS EFDJTJØ ²T JNQPSUBOU TBCFS t TJ UJOESFN DPCFSUFT MFT JOUFSWFODJPOT NFOZT GSFRàFOUT QFSÛ OP QFS BJYÛ NFOZT JNQPSUBOUT J RVF BDPTUVNFO B TFS NPMU DPTUPTFT t TJ UJOESFN DPCFSUFT UPUFT MFT QSÛUFTJT P FMT EBSSFST USBDUBNFOUT DPOUSB FM DËODFS
DPN FMT BOUJDPTTPT NPOPDMPOBMT t RVJOB ÏT M BNQMJUVE EFM RVBESF NÒEJD J TJ FMT FRVJQT NÒEJDT EF NÏT QSFTUJHJ FTUBO DPODFSUBUT /P ÏT TVmDJFOU UFOJS DPODFSUBUT DFOUSFT EF SFOPN TJ EFTQSÏT OP QPEFN BDDFEJS BMT TFVT FRVJQT EF QSPGFTTJPOBMT t TJ QPESFN DPOTVMUBS RVBMTFWPM HJOFDÛMFH J QFEJBUSF J OP OPNÏT FMT RVF BQBSFJYFO BM RVBESF NÒEJD t TJ M BTTFHVSBOÎB JODMPV UPU UJQVT EF UÒDOJRVFT EJBHOÛTUJRVFT J UFSBQÒVUJRVFT EF EBSSFSB
HFOFSBDJØ DPN M FTUVEJ NJUKBOÎBOU 1&5 EFM NFUBCPMJTNF DFSFCSBM P MFT JTRVÒNJFT DBSEÓBRVFT FMT OFVSPOBWFHBEPST
P TJ OPNÏT RVFEFO DPCFSUFT FO BMHVO DBT NPMU FTQFDJBM t TJ M BTTFHVSBEPSB QPTB USBWFT P EJmDVMUB M BDDÏT B MFT QSFTUBDJPOT QFS UBM EF QPEFS NBOUFOJS RVPUFT CBJYFT
"CBOT EF QSFOESF DBQ EFDJTJØ QBSMJ BNC VO BTTFTTPS EF .ÞUVB (FOFSBM EF $BUBMVOZB 1FOTJ RVF RVBO NÏT IP OFDFTTJUJ QPUTFS KB OP QPESË DBOWJBS E BTTFHVSBEPSB
5VTFU #BSDFMPOB 5FM (SBOPMMFST ] *HVBMBEB ] .BUBSØ ] 4BCBEFMM ] 4BOU $VHBU EFM 7BMMÒT ] 5FSSBTTB ] 7JD ] (JSPOB ] -MFJEB ] 5BSSBHPOB ] 1BMNB EF .BMMPSDB 0mDJOFT DPNFSDJBMT B #BEBMPOB ] (BWË ] - )PTQJUBMFU EF -MPCSFHBU ] .BOSFTB ] 7JMBGSBODB EFM 1FOFEÒT ] 7JMBOPWB J MB (FMUSÞ ] #MBOFT ] 'JHVFSFT ] 0MPU ] 1BMBNØT ] "NQPTUB ] 5PSUPTB ] 3FVT ] &M 7FOESFMM ] *ODB ] -MVDNBKPS XXX NHD FT ] F NBJM HFOFSBM NHD!NHD FT BUFODJØ BM NVUVBMJTUB BUN!NHD FT
146 DESEMBRE 2009
* FO BTTFHVSBODFT E BTTJTUÒODJB TBOJUËSJB TPWJOU UBNQPD
SUMARI DOSSIER CENTRAL Amb la veritat al davant... quasi sempre Autor: Carles Singla NÚMERO 146
pàg. 56
DESEMBRE 2009
El dilema entre informar i compensar
Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537
Autors: Mònica Figueres Maz Ruth Rodríguez
El pols per mantenir la independència Entre la responsabilitat i el liberalisme Foto de portada: Sergio Ruiz
REPORTATGE
4
El Col·legi aposta per la formació i el reciclatge
pàg. 80
Fotos Dossier: Xavi Sulé, arxiu.
REPORTATGE
12
Periodistes a l’atur: hereus de la crisi Autor: Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz REFLEXIÓ
18
REFLEXIÓ
98
La professió dels fotògrafs del futur Autor: Pepe Baeza Fotos: World Press Photo
Rius: “La crisi ha accentuat la precarietat” Fotos: Jordi Bedmar
22
Narcís-Jordi Aragó, Ofici de Periodista Autor: Eduald Coll Fotos: Vicente Pruna
26
OBITUARI
106
El senyor Paco o la crisi del fotoperiodisme Autor: Emilio Pérez de Rozas Fotos: Arxiu familiar Alguersuari PERIODISME AL MÓN
110
DIÀLEG
El NYT i el futur de la premsa nord-americana
Manuel Cuyàs / Xavier Bosch
Autor: Lina Maria Aguirre Jaramillo Fotos: The New York Times
Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz
32
Secretària Pilar Casanova Seuma
Els usos periodístics de les xarxes socials
Tresorera Maria Favà i Compta
Autor: Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna
Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Alta Resolució SL
Autors: Fabiola Alcalá, Salvador Alsius Christopher Tulloch
pàg. 74
Autor: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz
Degà Josep Carles Rius i Baró
Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens
Autor: Marcel Mauri
Una acurada fotografia de la professió
Junta
Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú
pàg. 68
Autor: Francesc Salgado
CRÒNICA
Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras
pàg. 62
REPORTATGE
OPINIÓ
38
José Antich, Rafael Nadal, Esther Giménez-Salinas i Santiago Vilanova
44
REPORTATGE
L’oportunitat perduda de Canal 9 Autor: Salvador Enguix Fotos: Arxiu RTVV ENTREVISTA
50
Francisco Marhuenda Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE
86
PERIODISME AL MÓN
120
Sota la batuta dels Pulitzer Autor: Carme Escales Fotos: Arnau Bach
126 127 128
PREMIS WEBS
LA FOTO Andoni Canela
130
LLIBRES Elena Serrano OBITUARIS
132 133 134 140
EL CIC INFORMA
Crònica de “la dama del cor més antiga”
NOTÍCIES COL·LEGIALS
Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu Lecturas
DIA A DIA Sara Masó
REPORTATGE
92
Autor: Sílvia Espinosa Fotos: Arxius familiars de Maria Tersa, Adelaina Òdena i Francina Boris
152 162
EN POCAS PALABRAS
L’essència femenina de la ràdio COM ENS VEU... Vergara
R E P O R TATG E
La formació continuada, l’aprofundiment en el periodisme, el reciclatge són algunes de les receptes del Col·legi de Periodistes per afrontar la crisi.
El Col·legi aposta per la formació i el reciclatge Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz
Una bateria de nous
“La formació és la gran aposta i ha de ser una de les activitats centrals del
bre la primera edició d’un seguit de
cursos destinats a
Col·legi de Periodistes”, afirma el degà,
cursos dividits en quatre eixos que bus-
Josep Carles Rius. En temps de crisi és
quen potenciar la formació professio-
aprofundir en
més necessari que mai el reciclatge,
nal, sobretot entre els periodistes que
situació, el Col·legi va iniciar al novem-
l’aprenentatge constant. Aquesta és la
s’han quedat a l’atur. Els nous cursos
continguts de qualitat,
base en la qual se sustenta la bateria de
que conformen aquesta primera edició
en la comunicació
cursos que amb el lema “Davant la
–i que no finalitzaran fins al mes de
crisi, més periodisme” no tan sols és
març– estan subvencionats pel Servei
una resposta a la conjuntura econò-
d’Ocupació de Catalunya (SOC) del
mica, sinó que enceta una nova via que
Departament de Treball i pel Fons So-
des del Col·legi es vol que tingui conti-
cial Europeu de la UE, i formen part de
nuïtat en el temps.
la programació presentada pel Col·legi
corporativa, en tecnologies de la informació i la comunicació, i en les eines per a emprenedors és una
L’OCDE ja va pronosticar al setembre
de Periodistes al SOC. Els cursos són
que la crisi econòmica augmentarà els
gratuïts per als periodistes en atur, però
incentius per seguir estudiant. Però no
també s’hi poden inscriure per una
solament els que encara no han entrat
quota simbòlica els periodistes col·le-
al mercat laboral tenen una raó de pes
giats (amb un descompte) i els no
per prosseguir els estudis, sinó que els
col·legiats.
més veterans també veuen la necessitat
Els cursos tenen quatre eixos. El primer
de les fórmules per
de reciclar-se. Els expedients de regula-
d’aquests –sota el títol Continguts de
ció i les prejubilacions han arribat a
Qualitat– aposta per l’aprofundiment
encarar la incertesa i
unes redaccions que s’enfronten a la
en la qualitat dels continguts periodís-
els interrogants que sobrevolen la professió. És hora de reciclar-se.
crisi amb incertesa.
tics. En aquest sentit, diversos perio-
És difícil quantificar el nombre de pe-
distes veterans com Carles Pastor, José
riodistes que es troben a l’atur. Al no-
Ramón González Cabezas, Rosa Maria
vembre, el Departament de Treball de
Calaf, Xavier Vinader o Josep Martí
la Generalitat xifrava en 1.378 el nom-
Gómez, entre altres, dirigeixen cursos
bre de periodistes sense feina. A falta
especialitzats, com els de reporterisme,
d’una estadística més precisa, aquesta
periodisme local i de proximitat, infor-
xifra mesurava les persones que fins lla-
mació política, periodisme econòmic,
vors s’havien definit com a periodistes
anàlisi del llenguatge periodístic, perio-
en inscriure’s a l’atur a l’oficina de tre-
disme local i comarcal i crítica periodís-
ball corresponent.
tica. Tres d’aquests cursos (“Periodisme
Per tot això, davant d’aquesta delicada
econòmic”, “Reporterisme” i “Crítica
Rosa Maria Calaf, professora del curs de reporterisme, conversa amb alguns dels seus alumnes.
periodística”) ja van tenir lloc al no-
jove que està sense feina, que necessita
vembre i desembre. La resta s’imparti-
reciclar-se i té ganes de formar-se. Així
ran entre gener i març.
que s’ajunten aquests dos factors en el
Segons Josep Carles Rius, el fet que
temps. D’aquí sorgeix el curs de contin-
s’hagin organitzat aquests cursos es deu
guts”. La resposta a l’oferta formativa
La intenció és que els cursos que van iniciar-se al novembre es converteixin en una oferta continuada
Nombrosos inscrits La resposta davant d’aquesta
d’aquests cursos especialitzats ha
nova oferta formativa del Col·legi
estat tan positiva que fins i tot hi
ha estat molt satisfactòria, ja que
ha llistes d’espera. “Jo creia que
s’hi han apuntat un bon nombre
hi hauria una reacció, encara que
d’alumnes. Fins i tot en alguns a
no m’esperava que fos tan alta”,
mitjan novembre ja tenien llista
admet Rius.
d’espera. La suma del total d’ins-
MESTRATGE GENERACIONAL
tres-cents alumnes. La majoria
den gent amb molta experiència, es
“Ja era hora!” va assegurar, entusias-
dels alumnes són dones –en el
perd el mestratge i el Col·legi, per res-
mat, Xavier Vinader quan va saber que
70% dels casos, aproximadament–
ponsabilitat, substitueix aquesta pèrdua
el Col·legi organitzaria cursos amb pro-
i molts d’ells estan a l’atur (tres de
de talent, experiència i memòria que
fessors sèniors. I és que, a part d’un
cada quatre inscrits no tenen
s’expulsa de les redaccions. I, per una
aprofundiment dels coneixements, un
feina).
altra part, hi ha molta gent jove i no tan
altre objectiu és contribuir al mestratge
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
crits en els nou cursos supera els a que, “per una part, les redaccions per-
5
R E P O R TATG E
entre generacions. “Aquesta transmis-
Una oferta variada
sió de saber generacional –apunta Vinader, un dels ponents del curs de reporterisme– no té lloc a les facultats
COMUNICACIÓ POLÍTICA I
ganitzada amb quatre eixos centrals
CORPORATIVA
d’entrada, aporta ètica, coneixement i
que es diferencien tant pel seus con-
Dirigit per Xavier Roig. Curs pre-
ponderació.”
tinguts com pels professors que els
sencial de 20 hores a la seu del
Llúcia Oliva –un altre dels ponents del
imparteixen.
Col·legi de Periodistes de Catalu-
curs de reporterisme– assegura que “la
nya. (8 sessions de 18.30 a 21.00h; dil-
iniciativa del mestratge em sembla ge-
CONTINGUTS DE QUALITAT
luns, dimecres i divendres: dies 11,
nial. Hi ha molts periodistes que han fet
La Informació Política: claus i condi-
13, 15, 18, 20, 22, 25 i 27 de gener de
cionants.
2010).
Dirigit per Carles Pastor. (8 sessions de 9 a 11.30 h.; dilluns i dimecres:
TECNOLOGIES DE LA INFOR-
dies 8, 10, 15, 17, 22 i 24 de febrer i 1
MACIÓ I LA COMUNICACIÓ Dues alternatives:
El Periodisme econòmic en l’era de la
-Curs presencial al Centre d’Innova-
una feina molt individual i no han tin-
crisi global.
ció i Formació Ocupacional “La Vio-
gut l’oportunitat de compartir la seva
Dirigit per J. Ramon González Ca-
leta” (Plaça del Compte de Sert, 25
experiència amb els joves periodistes.
bezas. (10 sessions de 18.30 a 20.30 h;
08035-BCN) de 60 hores, repartit en
És important que l’experiència profes-
dilluns i dimecres: dies 18, 23, 25 i 30
13 sessions de 4.5 hores diàries ca-
sional, els principis i valors del perio-
de novembre i 2, 9 ,14, 16, 21 i 23 de
dascuna, 5 dies (de dilluns a diven-
disme es transmetin de generació en
desembre de 2009).
dres, de 9 a 13.30 hores; dies 25, 26,
generació. No pot ser que cada vegada
Reporterisme. Investigació i
27 i de novembre i 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11,
s’hagi de descobrir tot. És bo conèixer
periodisme en profunditat.
14 i 15 de desembre de 2009).
l’experiència dels que ens han precedit
Coordinat per Juanjo Caballero i im-
-Cursos virtuals a través de la Uni-
en l’exercici de la professió per agafar
partit per Rosa M. Calaf, Josep Marti
versitat Oberta de Catalunya i el
allò que sigui convenient i millorar-ho
Gómez, Bru Rovira, Xavier Vinader
Servei Català d’Ocupació. Cursos
amb la força, la creativitat i la tecnolo-
i Llúcia Oliva. (10 sessions de 9.00 a
amb durades d’entre 25 i 125 hores.
gia de les noves generacions.” Un altre professor sènior, com és José
26 de novembre i 1, 3, 10, 15, 17, 22 i
EINES PER A EMPRENEDORS
Ramón González Cabezas –responsa-
24 de desembre de 2009).
I AUTOCUPACIÓ
ble del curs de periodisme econòmic–
El Periodisme local i comarcal.
Cada curs té una única sessió de 5
Dirigit per M. Eugènia Ibáñez. (8
hores. (Dissabte de 9 a 14 hores; dies
sessions de 18.00 a 20.30h; dimarts i
12 i 19 de desembre de 2009 i 15, 22 i
dijous: dies 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de
30 de gener de 2010).
gener i 2 i 4 de febrer de 2010).
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Tots els cursos són gratuïts per a aquells periodistes que es troben a l’atur
i 3 de març de 2010).
11.30 h; dimarts i dijous: dies 19, 24 i
6
ni a les empreses. I aquesta transmissió,
La primera bateria de cursos està or-
Anàlisi del llenguatge periodístic.
INSCRIPCIONS
El fet que els professors siguin periodistes veterans permet un diàleg intergeneracional
Dirigit per Joan Busquet. (8 sessions
Cal enviar el nom, cognom, DNI, si
reconeix que la seva generació va rebre
de 9.00 a 11.30h; dilluns, dimecres i
s’està a l’atur o no, si s’és col·legiat o
aquest intercanvi en les redaccions, si
divendres: dies 11, 13, 18, 20, 25 i 27
no, telèfon i adreça electrònica de
bé admet que els temps han canviat:
de gener i 1 i 3 de febrer de 2010).
contacte així com el curs a què es vol
“L’ofici s’ha fet més complex i ara és
La Crítica Periodística.
assistir a col.legi@periodistes.org
més necessari aprofitar l’experiència
Dirigit per Santi Fondevila. (8 ses-
(Alicia Llamazares 93.3171920).
per ser útil a la gent i treballar d’una
sions de 18.30 a 21.00h; dimarts i di-
Per als cursos de la UOC, la inscrip-
manera més oportuna dins aquest uni-
jous: dies 19, 24 i 26 de novembre i 1,
ció és a través del mail eformacio-
versal comunicacional”.
3, 10, 15 i 17 de desembre de 2009).
soc@uoc.edu.
Per tot això, Cabezas planteja les classes buscant una retroalimentació
amb els alumnes. “Des de l’inici, busco un intercanvi, que sigui més una aula amb l’esperit de les redaccions que no pas una lliçó magistral”, afirma. “Aquests cursos posen els alumnes en contacte amb una dimensió periodística inexistent a les facultats, on es treballa més sobre qüestions teòriques”, assegura Santi Fondevila, que dirigeix el curs de crítica periodística. “Als alumnes els dic que allò principal és adquirir criteri no tan sols per escriure, sinó també per seleccionar el que pot resultar interessant”, explica. Segons Fondevila, el que ells donen és “coneixement i criteri”. Per aquest periodista, el coneixement sorgeix de la sensibilitat i la reflexió, mentre que el criteri és la suma de la curiositat i el coneixement. PETITS EMPRESARIS El segon eix de la bateria de cursos, que tindrà lloc al llarg de vuit sessions durant el mes de gener, és el de la comunicació política i corporativa. Aquest curs, que està dirigit per Xavier Roig –consultor polític i periodista– comptarà amb la col·laboració d’especialistes com Joan Brunet, Josep Maria Casasús i Guillermo Basso i està plantejat com una aportació teòrica i pràctica a la comunicació política i a les seves relacions amb tot el que és la comunicació corporativa. D’altra banda, el tercer eix dels cursos és el de les tecnologies de la informació i la comunicació. Consta de tres mòduls de vint hores (pràctiques, coneixements teòrics i continguts relacionats amb la professionalitat). Aquest curs és gratuït per a tothom que s’hi inscrigui i es pot impartir tant presencialment com virtualment. L’opció presencial va tenir lloc durant els mesos de novembre i desembre –es va realitzar al Centre d’Innovació i Formació Ocupacional “La Violeta” i és l’únic curs que no té lloc a les instal·la-
A dalt José Ramón Gonzàlez Cabezas i Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona. Al centre, alumnes veterans com Francesc Cusí i Regina Farré. A sota, Juanjo Caballero, Josep Martí Gómez, Jordi Alberich -director general del Cercle d’Economia- i Enric González. 7
cions del Col·legi– tot i que se seguirà oferint en properes edicions. D’altra banda, l’opció virtual –que es porta a terme mitjançant la UOC– consta de cursos d’unes cinquanta especialitats englobades en àmbits dels quals els que tenen més a veure amb el periodisme són els de competències digitals i competències lingüístiques. El curs virtual, de tres setmanes de durada, va iniciar-se el 30 de novembre i en comença una nova edició cada quatre setmanes. Finalment, el quart eix és un conjunt de cinc cursos –entre el 12 de desembre i el 30 de gener– amb el mateix contingut. Estan pensats per donar suport als emprenedors que vulguin posar en marxa projectes empresarials o d’autoocupació. Aquesta oferta formativa –que es porta a terme amb la col·laboració de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses– consta d’un total de cinc cursos amb una durada de cinc hores que es faran en una sola sessió que tindrà lloc a la Sala de Conferències del CIPB el dissabte al matí. Els temes que es tractaran en aquest curs seran la creació d’empreses com a clau de futur, el perfil de la persona emprenedora, la generació i selecció d’idees de negoci, la planificació empresarial (plans i formes jurídiques), el serveis d’informació, orientació i assessorament de les administracions públiques i, per acabar, les bones pràctiques emprenedores. Els cursos van destinats a posar en marxa projectes empresarials dins el periodisme partint de la base que, cada cop més, el periodista estarà obligat a crear el seu propi lloc de treball. “Els periodistes s’han de convertir en petits empresaris, tenir iniciativa, crear projectes, etc.”, assegura Rius, per qui la professió del A la imatge de dalt, alumnes de crítica periodística. Al centre, Xavier Vinader, professor del curs de Reporterisme. A la fotografia inferior, alumnes del curs de periodisme econòmic. 8
futur apunta més cap a una proliferació de petites empreses autònomes que no pas cap a grans redaccions.
alumnes que s’han apuntat a algun dels
La bona acollida que han tingut els
cursos del Col·legi. “El Col·legi hauria
nous cursos del Col·legi indiquen, se-
d’apostar per la formació continuada
gons Rius, un canvi, una necessitat de
perquè la professió està molt desprote-
Nous cursos al CIPB
formar-se i reciclar-se. I això abans no
gida i així ens dóna eines i ens motiva”,
A més dels cursos que el Col·legi
passava perquè s’entenia que un ja es
argumenta Carmen Espinosa, alumna
de Periodistes ha organitzat entre
formava ell mateix”.
del curs de reporterisme. “Els ponents
els mesos de novembre i març, al
De totes maneres, aquesta autoforma-
són molt bons. El curs és millor del que
llarg de l’any passat, també s’han
ció no sempre s’acabava portant a
m’esperava”, admet.
començat a remodelar els cursos
terme. “La formació continuada no ha
En el mateix curs hi participa Berta
que tradicionalment es portaven a
estat mai una tradició dins el perio-
Roig. “El curs està força bé i els pro-
terme des del Centre Internacio-
fessors també. Potser trobo a faltar que
nal de Premsa de Barcelona
hi hagi més participació dels alumnes.
(CIPB). Durant el 2009 ja s’ha
Ara estic a l’atur, fent col·laboracions i
apostat per nous cursos que s’han
aprofito per formar-me”, apunta.
sumat als que es mantenien des de
En les primeres files de la mateixa classe
feia anys, és a dir els que tenien
s’hi troba Annaïs Barnolas, llicenciada
més tirada i acceptació per part
disme. Ara hi ha més conscienciació
recentment i sense feina. El curs ha aca-
dels alumnes, com el curs sobre
que abans i avui és més necessària que
bat mitja hora més tard, però tot i això
com elaborar un pla de comunica-
mai. Nosaltres fèiem periodisme i punt,
els alumnes aprofiten per preguntar
ció.
però ara hi ha un escenari molt més exi-
coses al ponent d’aquell dia, en Xavier
Així, al llarg de l’any s’han orga-
La formació permanent, que s’havia anat descuidant, és en l’actualitat més important que mai
gent, s’ha d’assumir qualsevol tema i
Vinader. L’Annaïs, asseguda a les pri-
nitzat onze cursos ben diferents
instrument per arribar a les audièn-
meres files, en fa una valoració positiva:
–molts d’un sentit eminentment
cies”, explica José Ramón González
“El curs m’està motivant bastant a tirar
pràctic– entre els quals hi havia
Cabezas.
endavant, agafar idees i energia. M’hi he
cursos sobre la creació de pod-
Un altre dels ponents, Llúcia Oliva,
apuntat perquè m’interessava formar-me
casts, fotografia, català per a pe-
apunta en el mateix sentit: “S’ha des-
i perquè coneixia els ponents, gent amb
riodistes, com elaborar blocs
cuidat la formació professional i això és
molta experiència. Tot el que puguin dir
corporatius i posicionament de
greu perquè avui la formació perma-
és interessant”.
webs, com es gestiona un gabinet
nent és obligatòria per a tothom, però
Per Anna Salvans, alumne de “Perio-
de premsa o com fer vídeo amb
sobretot per als periodistes. Si volem
disme econòmic”, un dels aspectes im-
Movie Maker. Les notes que han
ser competents en l’exercici de la nos-
portants és poder entrar en contacte
donat els alumnes sobre aquests
amb periodistes sèniors. “Trobo un en-
cursos han estat força altes i s’han
cert aquests cursos perquè el mestratge
situat entre el 7,53, el més baix, i
s’ha abandonat totalment. A les facul-
el 8,76, el millor puntuat (que va
“El curs m’està motivant a tirar endavant, a agafar idees i energia”, admet una alumna
tats això no s’està donant”, afirma
ser el de fotografia impartit pel
aquesta alumna. “M’hi he apuntat per-
periodista Tino Soriano). Així
què ho organitza el Col·legi i perquè
doncs, la puntuació mitjana de
tra professió, informar, donar les dades
vull aprofundir en el periodisme eco-
l’any passat va ser un notable.
necessàries a la gent perquè entengui el
nòmic, un camp en el qual tinc man-
Amb vista a l’any 2010, ja s’han
món en el qual viu i les coses que pas-
cances, tot i que m’agrada l’economia.
començat a programar cursos de
sen, hem de formar-nos contínuament.
A més, així podré buscar un punt d’es-
nova creació per al primer trimes-
El món és cada cop més complex i
pecialització.”
tre de l’any, per exemple “Com
també la tecnologia que fem servir
Un altre alumne de “Periodisme eco-
presentar un projecte per a la te-
avança molt ràpidament i, per tant, als
nòmic”, Paula de Senillosa, reconeix
levisió” (5 de febrer), “Guions: de
periodistes ens toca seguir aprenent,
que quan va estudiar a la facultat no hi
la ficció a la realitat” (12 de fe-
sempre”.
havia aquest tipus d’estudis. “Tinc una
brer) o “Com es crea una vinyeta”
Precisament, la necessitat de seguir for-
carència en aquest camp”, admet. La
(19 de març).
mant-se és un dels arguments dels
Paula també s’ha apuntat al curs de
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
FORMACIÓ CONTINUA
9
R E P O R TATG E
Una de les classes dels cursos especialitzats que varen començar a funcionar el passat mes de novembre al Col·legi.
Major conscienciació
“Reporterisme”. “És una passada. El
amb una oferta en què es repetiran al-
nivell dels ponents és fantàstic. Potser
guns cursos i se n’hi incorporaran noves
falta una mica de temps per xerrar.
especialitats. També es tornaran a im-
Se’ns fa curt”, afirma. “Jo sempre in-
partir els cursos sobre noves tecnolo-
La població adulta cada cop és més
tento fer formació contínua –prosse-
gies i per a emprenedors.
conscient de la importància de for-
gueix– però quan estàs en una redacció
Xavier Vinader dóna idees al recoma-
mar-se al llarg de la vida. Un informe sobre reforma educativa publicat mesos enrere per la Comissió Europea mostrava com a Espanya ha augmentat el percen-
El proper mes d’abril s’iniciarà una nova bateria de cursos en que s’ incorporaran noves especialitats
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tatge de la población adulta que ha
10
nar cursos que aprofundeixin en el periodisme cultural, el de proximitat o en la professió enfocada a la immigració, entre altres propostes. Però no són els únics aspectes que es poden impartir.
es fa difícil sortir per anar a un curs.”
“Tot el tema de la investigació està per
Si al 2000 hi havia un 4,1% de per-
Vist l’èxit de participació, així com les
fer”, admet.
sones adultes formant-se, al 2008 ja
opinions de professors i alumnes, el
Queda clar, doncs, que el filó de la for-
n’eren un 10,4%. En aquest sentit
Col·legi encara té més clar que aquesta
mació permanent només acaba de co-
l’objectiu de la UE és aconseguir
és una línia que cal potenciar.
mençar. La intenció del Col·legi és que
Està previst que la segona edició dels
aquesta iniciativa es consolidi en el
cursos comenci el proper mes d’abril
temps.
apostat per la formació contínua.
arribar a un 12,5% el 2010.
11
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
R E P O R TATG E
Segons el servei públic d’ocupació estatal hi ha 5.155 periodistes desocupats, dels quals més d’un miler són catalans. La crisi econòmica està afectant
Periodistes a l’atur: hereus de la crisi Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz
els mitjans
Des que la crisi econòmica mundial va ser oficialitzada i en el cas de l’Estat es-
cions signifiquen fer fora treballadors
de comunicació,
panyol i Catalunya, profundament sen-
que surten molt cars i substituir-los –o
cions, per a les empreses, les prejubila-
tida, les empreses periodístiques i de
no– per treballadors més joves i més
que aprimen les
comunicació, a causa sobretot de la
barats.
forta davallada en els ingressos per pu-
El contrast de l’experiència laboral
redaccions i aposten
blicitat, s’han plantejat reduccions de
entre una i altra generació és un feno-
plantilla més o menys dures per fer
men que valdria la pena d’analitzar
front al futur. Sovint, el descens de la
algun dia. És evident per què un perio-
afecten la situació
facturació per publicitat no ha estat
dista jove accepta ser contractat per la
l’única causa d’aquestes onades d’aco-
meitat o un terç del sou que cobrava un
laboral de molts
miadaments, ja que en moltes em-
treballador sènior abans de prejubilar-
preses, la reconversió i l’adaptació als
se: el mercat dóna el que dóna i val més
nous temps han estat una assignatura
treballar que no treballar. La precarie-
que s’ha anat ajornant. Els reptes del
tat sembla inherent al sector, ara ma-
per mesures que
professionals de la informació. En aquest reportatge quatre periodistes que estan a
futur podien esperar...
teix. I no tan sols en qüestió de
El cas és que en el darrer any els aco-
contractes. Una bona part de la profes-
miadaments i els ERO han afectat la
sió treballa en règim autònom, compa-
nostra professió d’una manera especial,
ginant diverses col·laboracions i, en
essent emblemàtics els casos de RTVE,
aquest cas, el dret a subsidi no existeix.
l’atur reflexionen
el grup Godó i el grup Zeta. En el cas
Segons dades del Departament de Tre-
d’aquestes empreses de comunicació,
ball de la Generalitat, actualment hi ha
sobre la seva situació i
els expedients de regulació s’han tra-
a Catalunya 1.378 periodistes a l’atur.
duït en un grapat de prejubilacions. La
En realitat, i tal com el mateix Depar-
majoria de periodistes han acceptat les
tament interpreta, l’atur afecta un nom-
condicions de l’empresa per deixar de
bre més alt de periodistes, atès que
treballar perquè els resultaven avantat-
sovint els contractes no es fan segons la
el delicat horitzó que tenen al davant.
joses, i més vistos els temps que corren.
categoria laboral corresponent i també
Una altra cosa han estat els efectes
sovint, periodistes que han estat aco-
d’aquesta onada de prejubilacions de
miadats d’un gabinet de premsa, per
professionals en la maduresa de les
exemple, no constaran com a perio-
seves carreres, amb tot el que això
distes a l’atur, sinó com a treballadors
significa de pèrdua en el resultat final
del sector de l’empresa que els va
del producte periodístic. Tot i el dalta-
contractar que han estat acomiadats.
baix humà i professional en les redac-
En aquest reportatge retratem quatre
Jordi Escofet està estudiant oposicions per entrar a gabinets de comunicació de les administracions públiques.
periodistes que actualment estan a
vaig fer a la Xarxa de TV locals i des-
una entrevista de feina. “El 80% dels
l’atur. Les seves experiències són força
prés, a l’estiu del 2008 vaig començar
meus companys de carrera estan bus-
amb contractes de substitució al canal
cant feina però busques on no n’hi ha.
3/24 de la CCRTV. He estat un any i
Per això m’he posat també a estudiar
JORDI ESCOFET, 33 ANYS
mig amb diversos contractes i ara s’ha
per a unes oposicions per poder entrar
Jordi Escofet s’ha acabat llicenciant en
acabat. Com que vaig cobrar una part de
a gabinets de comunicació d’ajunta-
Periodisme més enllà dels trenta anys
l’atur pel que havia treballat a l’Ajunta-
perquè abans va cursar la carrera d’Història. La seva intenció és dedicarse a l’audiovisual. “La meva idea era entrar a Periodisme, però no vaig poder per la nota. Al final he fet dues
“Alguna cosa sortirà. El més important és no quedar-se a casa. Moure’s és el millor”
carreres i crec que m’ha anat bé.” La seva experiència laboral ha estat a
ments, diputacions... M’he apuntat al que s’ha convocat. De moment, no hi ha res més”. Queden els projectes audiovisuals, les ganes de fer-los i l’actual projecte que fa pel seu compte. Jordi Escofet, malgrat tot, no és pessimista. “Alguna cosa sortirà. El més impor-
ment, ara me’n queden sis mesos. Però
tant és no quedar-se a casa. Moure’t és
l’Ajuntament de Barcelona, on va tre-
no m’adormo, faig contactes sense parar.
el millor”.
ballar en el gabinet de comunicació,
Amb un company estem realitzant un
perquè va ser la feina que va trobar.
reportatge que volem vendre a la televi-
DOLORS PAREJA, 30 ANYS
“El meu interès és el món del perio-
sió on precisament parlem de llicenciats
Aquesta llicenciada en Periodisme i
disme audiovisual, per això també he
a l’atur”.
Tècnica Superior d’Imatge CFGS per
estudiat Direcció de Cinema al centre
Escofet reconeix que ha enviat molts
l’Escola de Mitjans Audiovisuals va ser
d’Estudis Cinematogràfics de la Gene-
currículums i la majoria de vegades ni
finalista dels premis FAD Audiovisuals
ralitat. Les pràctiques de la carrera les
tan sols l’han arribat a trucar per fer
el 1999 i ha treballat en ràdio i televi-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
diferents i per això resulten il·lustratives.
13
R E P O R TATG E
pagar mentre hi vaig treballar, ja que al meu contracte no hi especificava que jo era periodista, és a dir, llicenciada universitària, sinó administrativa. Amb un contracte com el que em van fer, l’empresa s’estalviava quatre mil euros de sou a l’any”. Dolors Pareja espera que en l’acte de conciliació amb l’empresa, aquests dos punts es puguin resoldre. “M’he assessorat amb el Sindicat de Periodistes i amb CCOO. I tinc advocat. He decidit tirarho endavant perquè estic farta que als periodistes se’ns tracti amb tant de menyspreu i que nosaltres ho acceptem tot. Trobo que abans de la nostra generació, n’hi ha hagut altres que han hagut de lluitar pels drets laborals dels periodistes i està molt malament que ara, per culpa de la precarietat, estiguem disposats a acceptar condicions laborals deplorables que fan mal tant al conjunt de la professió actual com a les generacions futures de periodistes”. Per a Dolors Pareja, “que un periodista amb família es quedi a l’atur és una desgràcia, però també ho és que un periodista jove no es pugui obrir camí. La impossibilitat de ser independent és una llosa que pesa al cap de molts periodistes joves. Ara mateix, amb només tres mesos d’atur que em queden, jo no puc Dolors Pareja és crítica amb les condicions en què treballen molts periodistes.
tenir casa pròpia, ni de lloguer. He decidit que viuré amb la meva mare, que és vídua. És el millor per a totes dues:
sió. Ha estat amb contractes de pràc-
plert el que van prometre, no em fan fixa,
d’aquesta manera vel meu atur l’ajuda a
tiques o de curta durada a: RNE 4,
han contractat un noi per fer la meva
ella, que cobra 450 euros al mes de pen-
Ràdio Sant Cugat, BTV, TV3-Informa-
sió de viduïtat”.
tius. Ara mateix està a l’atur, després
Dolors Pareja es prepara per al
que no li renovessin el contracte de cap de premsa de la Federació Espanyola CAPÇALERA DESEMBRE 2009
de Muntanya i Escalada, amb seu a
14
“Estic farta que als periodistes se’ns tracti amb tant de menyspreu i que nosaltres ho acceptem tot”
Barcelona.
futur pel que fa a la formació, si bé també manté la seva àrea de periodista lluitadora: treballa de franc a la ràdio de la seva ciutat,
“Quan vaig començar a treballar per a
feina i a mi m’han fet fora. Vaig pregun-
Castelldefels, en un programa dedicat a
la Federació, ara fa un any, em van dir
tar a l’empresa el perquè de l’acomiada-
les dones. “Aquesta és una altra batalla,
que em farien dos contractes de sis
ment i no hi ha cap motiu. Per això vaig
encara que també important: als mit-
mesos abans de fer-me fixa. Em van
decidir de tirar endavant una demanda
jans, les dones som invisibles. Per això
preguntar si volia estabilitat i els vaig
per acomiadament improcedent i també
encara fan falta programes com el que
dir que sí. Al cap d’un any, no han com-
per reclamar uns diners que no se’m van
jo faig”.
El fotoperiodista Pepe Encinas ha finalitzat una dilatada etapa de trenta anys a El Periódico de Catalunya.
PEPE ENCINAS, 55 ANYS
diu que ja no t’estima. I ja està. Però,
Després de treballar trenta anys a
vés a saber, potser quan et separes re-
que ho fa per la meitat o dos que, junts,
El Periódico, el fotoperiodista Pepe
sulta que coneixes una noia de vint
cobren el que jo cobrava, ja seran deci-
Encinas ha estat acomiadat del diari a
anys i acabes cada vespre al Luz de
sions de l’empresa”. Per a Encinas, els
finals d’aquest mes de novembre.
Gas... La vida et pot sorprendre a cada
acomiadaments en una redacció són
“Estic a punt de fer cinquanta-cinc anys
moment.”
sempre dolorosos a nivell personal.
i no tinc ni idea de què faré. No he pen-
Parlant del seu cas concret, Encinas re-
“Els companys que deixes són els qui
sat encara si em convindrà més fer de l’atur i veure com encaro la jubilació.” Encinas, tot i que reconeix que serà un gran canvi a la seva vida no
més ho pateixen. Jo vaig començar
“Les coses van com van. És com en els matrimonis. Quan et diuen que ja no t’estimen, no hi pots fer res”
anar cada dia al diari, no se sent exces-
amb vint-i-quatre anys al Periódico, vam ser uns pioners perquè vam crear la figura del cap de fotografia, el qui decidia quines imatges es treien i com s’editaven. No em sento
sivament trasbalsat. “Les coses van
coneix que ha tingut força sort. “És
fotògraf, jo sóc periodista. Amb el
com van. És com en els matrimonis.
com si al diari m’haguessin retardat
temps, qui sabia fer fotos ha après a es-
Quan et diuen que ja no t’estimen, no
l’acomiadament al màxim possible. A
criure i qui sap escriure pot ser capaç
hi pots fer res. Tu potser li has estat fent
mi ja m’havia “tocat” el número en el
de fer imatges. La professió està anant
un suc de taronja cada dia des que us
sorteig d’anar al carrer, era un treballa-
cap aquí i ho hem d’acceptar”.
vàreu casar, ara bé un dia la dona va i et
dor massa car per a l’empresa. Si a par-
Per a Encinas, el futur serà del perio-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
feina, si en trobo, o dedicar-me a viure
tir d’ara contracten un nou treballador
15
R E P O R TATG E
Cristina Puig, tot i trobar-se actualment a l’atur, és una persona positiva que ha apostat per la formació continuada.
dista global, que sabrà més de diverses
L’editorial va començar fent un ERO.
tuació és dolenta, amb tot, jo sóc molt
matèries i que sobretot serà capaç de
Després, els treballadors que vam que-
positiva. Dues persones que conec han
fer anàlisi i interpretar els fets, més que
dar vam començar a patir retards a
trobat feina en els darrers mesos, o
limitar-se a transmetre’ls. “No és que
l’hora de cobrar. Llavors va sorgir la
sigui que penso que jo també ho puc
tots hàgim d’acabar fent de tot, com els
possibilitat d’una feina de curta durada,
aconseguir.” Per a Puig, la formació
nois de l’ACN, si bé crec que el perio-
de quatre mesos, per al Departament
continuada resulta imprescindible per
dista del futur haurà d’aplicar més coneixements per explicar el món d’una manera nova”. CRISTINA PUIG, 29 ANYS Llicenciada en Humanitats i Perio-
als periodistes d’avui: “Estic
“Hem estudiat aquesta carrera perquè hem volgut. Ara toca especialitzar-se i estudiar per estar com més preparats millor”
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
disme, Cristina Puig sempre ha orien-
16
convençuda que la clau és la formació. Per això m’he apuntat als cursos que ha organitzat el Col·legi. Veig que he de millorar la formació en idiomes i tenir nocions de moltes altres coses, com
tat la seva formació periodística cap al
de Presidència, redactant textos per a
món empresarial. “Vaig poder optar a
un web. Vaig pensar que era millor això
pàgina web.” “El periodisme –prosse-
una beca de dos anys a l’IESE, on vaig
que continuar a l’editorial, patint. Pas-
gueix– és una professió tan difícil com
aprendre moltíssim. I després he tre-
sats aquests quatre mesos, estic a l’atur.
qualsevol altra. Hem estudiat aquesta
ballat per a una editorial mèdica,
Mai no hi havia estat, però sóc força
carrera perquè hem volgut. Ara toca es-
ser capaç de plantejar el disseny d’una
ArsXXI, d’on, al final, va decidir plegar.
jove. Ara sé que he de començar a reo-
pecialitzar-se i estudiar per estar com
Van ser dos anys força complicats.
rientar la meva carrera. Sé que la si-
més preparats millor”.
REFLEXIÓ
El parlament que el degà del Col·legi de Periodistes dona durant la tradicional recepció de la Diada al Palau de la
Rius:“La crisi ha accentuat la precarietat”
Generalitat serveix per copsar el pols a la professió. En la conjuntura actual, on la crisi afecta fortament als mitjans de comunicació, Josep Carles Rius va alertar sobre els perills que corre la professió en uns moments tan delicats, en com les retallades de les plantilles pot afectar als més vulnerables i agreujar la precarietat a les redaccions.
El passat 9 de setembre el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, va adreçar-se a periodistes i governants en la tradicional recepció que cada any ofereix el president de la Generalitat als periodistes amb motiu de l’inici del nou curs polític a Catalunya. En l’acte, que va tenir lloc en el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, varen intervenir-hi tant el president José Montilla com el degà dels periodistes. Montilla va reconèixer que la feina dels informadors “normalment no és fàcil, i ho és menys encara en temps de crisi". El president de la Generalitat es va oferir a mantenir una “relació fluïda” amb els periodistes. Tot seguit reproduïm la intervenció íntegra del degà del Col·legi de Periodistes: “La convocatòria d’aquest acte ens permet, als periodistes i als màxims representants del nostre país, trobar-nos sense la pressió de l’agenda informativa. El lloc, el Palau de la Generalitat, i la data, prèvia a l’11 de setembre, també serveixen per recordar que polítics i periodistes, cadascú des de la seva posició, compartim el compromís en la defensa dels valors de la democràcia i del progrés a Catalunya. Els periodistes sempre parlem dels altres, vostès ho saben molt bé. Diem que nosaltres mai hem de ser notícia. Però penso que ara hem de trencar aquesta norma perquè el que ens passa té molt a veure amb la qualitat democràtica del país. A més, avui som davant del president del nostre país i, per tant, davant del conjunt de la ciutadania. L’any passat, en aquest mateix acte, vàrem expressar la nostra preocupació per l’impacte de la crisi en la professió.
Més ben dit, de les crisis, perquè a la recessió econòmica hi afegim la que es deriva de la irrupció de les noves tecnologies, dels canvis d’hàbit del públic i, fins i tot, una certa crisi de credibilitat i de confiança, una desafecció, com diríem en termes polítics. I és la suma de les crisis el que fa que allò que ens passa als periodistes sigui notícia. La crisi ha accentuat la precarietat. Ja existia en els temps de bonança econòmica, si bé ara arriba a condicions que atempten contra la mínima dignitat laboral i professional. Especialment dels més fràgils, els joves i els col·laboradors, que es veuen obligats a acceptar condicions intolerables. Sabem que la crisi obliga a assumir sacrificis, ara bé aquests sacrificis han de ser equitatius i no es poden centrar només en els més vulnerables. I hem de recordar que precarietat laboral és també precarietat en la informació que reben els ciutadans. Reconeixem la gravetat de la caiguda en els ingressos per via de la publicitat i sabem, millor que ningú, que la rendibilitat econòmica és la primera condició per a la independència d’un mitjà de comunicació. Amb tot, hem de rebutjar que, davant la complexitat de la crisi, les alternatives se centrin en les solucions més simples, com per exemple la destrucció de llocs de treball. La crisi és especialment greu en la premsa escrita i les redaccions dels grans diaris del país s’han desprès enguany de molts periodistes veterans, i així perdem el patrimoni de l’experiència i de la memòria. I es trenca el mestratge entre generacions i la transmissió dels valors del periodisme.
Josep Carles Rius durant el seu parlament. Al seu costat, el president Montilla i els membres del Govern. Foto: Jordi Bedmar
diències. La multiplicació de mitjans especialitzats –-que fa possible la revolució digital– significa un avenç extraordinari, però la societat necessita també mitjans amb grans audiències, que facin de plaça pública, de punt de trobada dels ciutadans. Són aquests mitjans els que tenen la principal responsabilitat de contribuir a la cohesió del país en “Els sacrificis que la crisi tota la seva diversitat i pluralitat. obliga a assumir han de ser En aquest sentit, reivindiquem uns equitatius i no es poden cen- mitjans públics competitius i amb trar en els més vulnerables” els recursos suficients per arribar al conjunt de la societat i que, a la vegada, siguin una alternativa a les cadenes Tot i això, hi ha un altre dret reconegut que converteixen la informació en especper la Constitució, el de rebre una tacle i que estan disposades a tot per l’auinformació veraç i rellevant, i aquest diència. Així, ens preocupa que els dret, a la Xarxa, ha d’estar garantit pels governs puguin cedir a les pressions per periodistes. I lligat a aquest risc hi ha una altra ameintentar debilitar els mitjans públics. naça: la constant segmentació de les auA Catalunya necessitem una TV3 i una Un altre efecte de la suma de les crisis és que correm el risc que el paper del periodista es difumini, que es dissolgui en la immensitat de la Xarxa. Internet representa una gran conquesta social. Mai no havia estat tan efectiva i estesa la llibertat d’expressió.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Els diaris han estat històricament els ulls dels ciutadans davant els poders polítics i econòmics. La pervivència de les redaccions és la garantia més gran per continuar exercint aquest paper vital per a la democràcia. Una societat amb uns diaris febles és una societat amb més ombres, menys transparent, menys lliure. Correm el risc que la crisi signifiqui un empobriment de la qualitat de la informació. Que els mitjans, aclaparats per les dificultats econòmiques, renunciïn a la funció social, a la contribució al bé públic; que posin els interessos propis per davant dels interessos col·lectius. Hi ha el perill que la informació en profunditat, que és cara i compromesa, sigui substituïda només per opinions, amb l’agreujant que es concentren en poques veus que no reflecteixen tota la riquesa i la pluralitat de la nostra societat.
19
REFLEXIÓ
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Els periodistes escolten el president Montilla durant el seu parlament. Foto: Jordi Bedmar
20
Catalunya Ràdio fortes, on els periodistes no tinguin altre condicionant que els criteris professionals a l’hora de fer el seu treball. Tal com ha de passar també en tots els mitjans públics d’àmbit local i comarcal. Recordem que la pluralitat de veus també és important en els mitjans públics. Per això defensem una presència notable de Ràdio Televisió Espanyola a Catalunya. Que el centre de Sant Cugat tingui informatius propis i sigui un centre de referència per al conjunt de la cadena. I que Ràdio 4 disposi dels recursos i el futur que es mereix per la seva trajectòria. Exercir el periodisme mai no ha estat fàcil i no podem caure en el desànim i el pessimisme. Però estic segur que ara els reptes que tenim al davant són especialment complexos. I obliguen a un esforç de responsabilitat i d’imaginació de tots, periodistes, directius, editors i universitats per tal de cercar alternatives que preservin el periodisme. Que garanteixin una informació fiable, pro-
en els moments excepcionals. Per això vàrem dir, i em toca ara recordar-ho, que un país avançat no es pot permetre l’agressió que va patir la premsa en les manifestacions contra el pla Bolonya. Les redaccions han de recuperar funda i rigorosa, avui més necessària el debat, la discussió, amb espai pel disque mai. Necessitem autocrítica, cosentiment i no per les falses unanimitats. ratge, passió i talent per conservar les I els periodistes hem de guanyar autoarrels de l’ofici, que és el de ser garants nomia professional i llibertat per poder ser fidels al nostre compro“Necessitem autocrítica, mís amb els ciutadans. Perquè el coratge, passió i talent per lliure i responsable és conservar les arrels de l’ofici” periodisme la millor fórmula per superar la suma de les crisis. I aquesta fórmula té molt a veure amb d’una informació veraç, rellevant, críla qualitat de la democràcia, ja que, com tica i amb voluntat d’independència. veiem en tants països, la llibertat d’inNecessitem, també, que es respecti la formació no està guanyada per sempre. nostra feina. En la tasca de cada dia i S’ha de conquerir cada dia. Per això el que ens passa als pe“Ens preocupa que riodistes és notícia d’interès per els governs puguin cedir a als ciutadans. I així hem volgut les pressions per intentar explicar-ho als màxims represendebilitar els mitjans públics” tants del nostre país.
Una societat amb uns diaris febles és una societat amb més ombres, menys transparent, menys lliure.
CRÒNICA
El veterà periodista Narcís-Jordi Aragó va recollir l’11 de desembre el guardó Ofici de Periodista per una trajectòria professional estretament lligada a
Narcís-Jordi Aragó, Ofici de Periodista Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna La sala d’actes de la Fontana d’Or de
nable dels periodistes gironins”, també
Girona va ser l’escenari, el passat 11 de
es reconeix d’una manera especial el
de la qual destaca la
desembre, del lliurament a Narcís-Jordi
periodisme local i comarcal, “el que
Aragó de l’Ofici de Periodista, guardó
avui s’anomena periodisme de proxi-
direcció de la revista
anual que concedeix el Col·legi de Pe-
mitat, aquell que es fa fora de la gran
la ciutat de Girona,
riodistes en reconeixement a una tra-
Barcelona”.
Presència entre 1967 i
jectòria professional i que per primer
Per la seva part, Josep Carles Rius va
1980, anys de
cop tenia lloc fora de Barcelona.
recordar que Girona és una ciutat
La Junta de Govern del Col·legi va
“amb una llarga tradició de bon perio-
anunciar a finals d’octubre que en-
disme” i que, amb aquest premi, el
guany aquest reconeixement era per a
Col·legi compleix “un vell deure
censura, transició política i recuperació de les llibertats democràtiques. Era el primer cop que l’acte d’aquest reconeixement anual a un referent de la professió no se celebrava a Barcelona.
Narcís-Jordi Aragó per la seva trajec-
d’agraïment als periodistes que des de
tòria personal i professional compro-
tots els punts de Catalunya han contri-
mesa amb les llibertats, especialment en
buït a cohesionar aquest país”. Segons
una etapa difícil com fou la direcció de
el degà, aquest és un guardó amb el
la revista Presència entre els anys 1967
qual també es reivindica un “mestratge
i 1980. En l’acte no varen faltar amics,
entre generacions, un mestratge de
col·legues de professió ni autoritats
coneixements i de valors” i va destacar
com l’alcaldessa Anna Pagans, el bisbe
que “la professió necessita referents,
de Girona, Francesc Pardo, o el delegat
models a seguir”. “A la transició –va
del Govern, Jordi Martinoy. A la taula
prosseguir– teníem pocs referents, però
presidencial, al costat de Narcís-Jordi
molt valuosos. Amb l’Ofici de Perio-
Aragó, hi havia Narcís Genís, president
dista el que hem intentat és reconèixer-
de la demarcació de Girona del
los. Josep Pernau, Josep Maria Huertas
Col·legi, Josep Carles Rius, degà del
Claveria, José Martí Gómez o Jaime
Col·legi, i Rafael Nadal, director d’El
Arias són d’aquests referents, perio-
Periódico de Catalunya. Els parlaments
distes que van mantenir la dignitat de
de tots tres varen precedir les paraules
l’ofici durant el franquisme. I després hi
del guardonat.
hem incorporat altres trajectòries que
El primer a parlar va ser Narcís Genís,
complementen aquest mirall que ne-
qui a finals dels setanta va coincidir
cessitem els periodistes, persones com
amb Aragó a Presència (“jo era l’apre-
Rosa Maria Calaf, Maria Eugènia Ibá-
nent i ell el mestre”). Genís va assegu-
ñez, Mercè Conesa, Joaquim Maria
rar que amb el reconeixement a Aragó,
Puyal o Enric Frigola. I en aquesta llista
a qui va definir com “el degà inqüestio-
faltava en Narcís-Jordi Aragó”. “Sento
D’esquerra a dreta, Narcís Genís, Narcís-Jordi Aragó, Josep Carles Rius i Rafael Nadal al final del parlament del guardonat.
que avui complim un deure d’agraï-
entre feina i compromís en els quals la
del periodisme radiofònic català i en
ment amb Narcís-Jordi Aragó i amb
situació política impedia ser neutral. “A
català”), Josep Maria Huertas (“gran
tots els periodistes que, sovint des de la
Presència es parlava de política, però
col·laborador de Presència, empresonat
discreció i lluny del centres de poder de
sobretot de periodisme”, va explicar
per haver explicat la realitat”) i Josep
Barcelona, han lluitat per les llibertats i
Nadal, que va admetre que tota la seva
Pernau (“que va presidir el Col·legi
ens han ensenyat el camí a seguir”, va D’altra banda, Rafael Nadal, en un parlament farcit d’anècdotes, va recordar com el 1975, quan tot just acabava de
com un pare, i que ha esdevingut
La sala d’actes de la Fontana d’Or va omplir-se per reconèixer la trajectòria del degà dels informadors gironins
complir vint anys, va començar a tre-
un referent ineludible, una icona exemplar d’aquesta professió”). També va referir-se als seus avantpassats, una nissaga de periodistes com el seu besavi Gau-
ballar a Presència sota les ordres
carrera periodística és “filla d’aquells
denci Masó Espejo, fundador i director
d’Aragó. “En Narcís em va ensenyar a
anys de Presència”.
d’El Constitucional, el seu avi, Rafael
distribuir espais, a assenyalar gràfica-
En el seu parlament, Narcís-Jordi
Masó Pagès, fundador i director d’El
ment els elements que volíem destacar
Aragó va tenir un record per a alguns
Diario de Gerona, el seu oncle, San-
–nivells de lectura, en diem ara–, em va
dels que l’han precedit en la distinció
tiago Masó i Valentí, qui va succeir el
explicar l’equilibri entre text i grafisme
d’Ofici de Periodista, com Enric Frigola
seu pare al capdavant de la direcció del
i em va descobrir la diagonal de les
(“un gironí que va volar a Barcelona
rotatiu, i el seu pare, Estanislau Aragó
fotos”, explicà. Eren temps de confusió
per posar la capacitat i l’esforç al servei
Turón, que va col·laborar-hi intensa-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
assegurar.
23
ment i que el 1930 es convertí en president de l’antiga Associació de la Premsa de Girona. Tot seguit, va repassar la seva trajectòria periodística, desplegada íntegrament a Girona, destacant-ne cinc experiències “més remotes” que li semblaven significatives i passant per alt altres “encara vigents o massa recents” com les d’El Punt o la Revista de Girona. La primera d’aquelles cinc experiències fou la participació a Ràdio Girona. “Va ser allà, tot just acabat el batxillerat i mentre estudiava Dret, on vaig tenir l’oportunitat de cultivar a fons una afició que acabaria per convertir-se en professió”, va afirmar. D’aquella ràdio artesanal “que presidia les vetllades familiars i protagonitzava la vida social” va destacar-ne que estava sempre sotmesa “a les incògnites d’una audiència invisible, quan no sabies si més enllà del vidre del locutori hi havia una multitud o no hi havia ningú”. L’òrgan d’Acció Catòlica Diocesana, Vida Catòlica, va ser la segona de les experiències periodístiques que va relatar. Aquesta publicació local, on va treballar com a redactor en cap, va ser “una petita escletxa informativa en els murs opacs de l’època”. Aquella fou la seva primera tribuna de periodisme, escrit que va compaginar amb els tres cursos de periodisme a l’Escola Oficial de Barcelona i de Madrid. “Allà, durant sis anys, vaig aprendre tots els secrets i els plaers de l’ofici”, va afirmar. Respecte als deu anys com a corresponsal per Tele/eXprés va recordar-ne que “enviava les cròniques per missatger, que anava a Barcelona amb el primer tren i les notícies urgents les trametia per tèlex o les dictava per telèfon”. Aragó va comparar aquella feina amb els temps actuals: “Els corA dalt i a baix, dues imatges de la sala d’actes de la Fontana d’Or. Al centre, un moment del parlament de Narcís-Jordi Aragó. 24
responsals érem perseguits telefònicament pels nostres caps, que ens
reclamaven la notícia o la crònica dià-
AVENTURA COL·LECTIVA
ries. Els d’avui, si és que encara subsis-
Sobre Presència, el setmanari que va
teixen, saben que per als grans diaris la
presidir durant tretze anys, va definir-lo
informació de pobles i comarques ha
com “una aventura col·lectiva en la
passat de moda i es cansen d’enviar no-
qual va participar molt gent” i de la
tícies que sovint són menystingudes i
qual va destacar-ne el fundador i pro-
moltes vegades ni tan sols són publicades”. Les diferències d’una època i una altra portaven una bona dosi de crítica: “Havíem d’aixecar constantment el cul de la cadira i ens deien reporters perquè
“Per als grans diaris, la informació de pobles i comarques ha passat de moda”
portàvem literalment als diaris les novetats que descobríem anant pel carrer
pietari, Manuel Bonmatí, que va arris-
o visitant els llocs on es podien produir
car els seus diners tot i que la publicació
Fulletó promocional de l’acte
els fets. Estic segur que els periodistes
no responia a la seva ideologia, fet que
d’ara, asseguts davant de l’ordinador,
“va suportar estoicament, sense quei-
no es limitaran a esperar que els arribin
xar-se. Ara, dissortadament això de per-
això, perpètuament frustrats”.
per correu electrònic les notícies prefa-
dre diners fent diaris o revistes és el
Finalment, va arribar al cinquè punt, la
no, en periodistes conformats i, per
bricades pels gabinets de comunicació,
denominador comú de moltes em-
seva experiència al capdavant de l’As-
i no voldran ser simples caixes de res-
preses, i l’afany de supervivència les pot
sociació de la Premsa de Girona des
sonància d’interessos externs en perju-
empènyer a exercir sobre el personal al
d’on impulsaren la creació del Col·legi
dici de les seves pròpies aptituds i del
Perfil
“El periodista no sols té el dret d’expressar-se, sinó que en té l’obligació, perquè aquest és el seu ofici”
a la figura del professional de la informació: “Tothom sap que la llibertat d’expressió és un dret fonamental de la persona, però el
Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932) és periodista, advocat i escriptor.
periodista no sols té el dret d’exseu càrrec pressions molt cruels. Els pe-
pressar-se, sinó que en té l’obligació,
Llicenciat en Dret i diplomat en
riodistes es poden trobar sobtadament
perquè aquest és el seu ofici”. Segons
Periodisme, va col·laborar a Ràdio
al carrer, o obligats a dir o a callar de-
Aragó el terreny d’actuació del perio-
Girona (1955-1963), va dirigir
terminades coses o temptats a barrejar
dista és un triangle limitat per l’em-
Vida Catòlica (1962-1967), va tre-
la informació amb la publicitat o les es-
presa, el poder i el destinatari des d’on
ballar a Tele/eXprés (1970-1980) i
combraries o forçats a fer papers im-
arriben “mostres freqüents del vell im-
va ser director de Presència (1967-
propis del seu ofici. En aquest context,
puls ancestral de matar el missatger.
1980). El 1977 va ser un dels fun-
cada dia els resulta més difícil mantenir
Aquesta és la servitud –i potser també
dadors de l’Associació de Premsa
la independència perquè la forta crisi
la grandesa– de la nostra professió”
de Girona, que presidí del 1981 al
estructural del sector, potenciada per la
que, a paper seu té una treva cada ves-
1986, quan es constituí el Col·legi de Periodistes, del qual fins a 1993 va ser president de la demarcació de Girona. Entre 1985 i 2009 fou director de la Revista de Girona. Escriu a El Punt, on és president
pre quan “l’esforç acumulat i
“La crisi pot fer que periodistes lliures es converteixin en periodistes sotmesos i, per això, perpètuament frustrats”
del consell editorial. Ha rebut el
compartit de tot un dia es converteix físicament, plàsticament, en el diari de l’endemà”. És llavors quan el caos es converteix en un producte organitzat amb independència i responsabilitat. “I és
Premi d’Honor de la Comunicació
crisi econòmica general, amb la conse-
aquesta feina ben feta –va concloure–la
de la Diputació i la Creu de Sant
güent por a perdre el lloc de treball, pot
que justifica, i esperem que pugui justi-
Jordi, entre altres guardons.
fer que els periodistes lliures es conver-
ficar per sempre, l’existència mateixa del
teixin en periodistes sotmesos o, si més
nostre ofici: l’Ofici de Periodista”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
seu compromís social”.
de Periodistes. Aragó va referir-se
25
D I À L E G Manuel Cuyàs / Xavier Bosch
Xavier Bosch, director dÀgora, de TV3 i autor de Se sabrà tot –darrer premi Sant Jordi – i Manuel Cuyàs, el periodista d’El Punt que ajuda a redactar les memòries
“Ens cal buscar universos mediàtics propis” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz
a l’expresident Pujol,
Xavier, als darrers premis de Santa Llú-
ha de viure de la publicitat de les immo-
cia vas obtenir el Sant Jordi amb Se
biliàries, de la Caixa, etc. i, per tant, hi ha
reflexionen sobre
sabrà tot, una novel·la sobre un director
un equilibri amb el qual has de comptar.
d’un diari que dimiteix, cosa que, inevi-
I una de les feines del periodisme és de-
alguns dels aspectes
tablement, recorda quan estaves al cap-
fugir aquestes pressions. Efectivament,
davant de l’Avui. Ja has dit nombroses
l’empresa periodística és molt presonera
més problemàtics que
vegades que és una ficció i que no es
de la publicitat i si aquest equilibri es
tracta d’una venjança. També has parlat
trenca llavors ja no estem fent un diari,
d’una “professió amenaçada”.
sinó un producte aprimat sense investi-
afecten la professió. Com influeixen les pressions externes als
Xavier Bosch- Cada vegada és més un
gació. Aquí l’empresa ha de ser forta,
ofici amenaçat. La gran pregunta és si les
viure com millor pugui de la venda del
empreses periodístiques estan a l’alçada
diari i saber plantar cara a les pressions.
per mantenir informada la ciutadania. La
periodistes? Quin futur espera als diaris en paper? I quin rol
resposta és que sovint les pressions aca-
XB- Però ens fem respectar poc. Perquè
ben repercutint en la feina del periodista,
el periodista de la secció de Barcelona
qui maldaria per explicar allò que veu i
explica al cap de secció que veu un indici
que, en canvi, ens acabem autoregulant i
de marro amb l’hotel que es volia
autocensurant perquè veiem que hi ha
construir al davant del Palau de la Mú-
jugarà Internet en la
coses que no podrem publicar. Així,
sica, el cap de secció ho diu al director,
estem perdent independència i, per tant,
que ho publica. Encara que, llavors, l’em-
informació del futur?
és un ofici amenaçat. Hi ha un concepte
presa editora respon al director que no
encara no formulat com és la publicitat
toqui gaire els ous a en Fèlix Millet per-
Les seves respostes no
preventiva, empreses que posen anuncis
què està a l’Agrupació Mútua, que posa
sempre coincideixen,
als mitjans perquè davant una notícia ne-
anuncis, i perquè el Palau també s’anun-
gativa sobre ells aquesta no es doni o, si
cia. I també és un ofici cada cop més
tot i que ambdós estan
es dóna, ocupi un breu enlloc de la mitja
amenaçat per la proliferació de gabinets
pàgina o la portada que mereixeria. És
de comunicació d’empreses, partits polí-
d’acord en les parts
una tàctica legítima que utilitzen immo-
tics i personatges. Està molt bé perquè
biliàries i companyies aèries que no van
donen feina a periodistes però afegeixen
més essencials que sustenten aquest ofici.
prou bé. Això implica pàgines senceres
als mitjans una pressió difícil de supor-
de publicitat que laminen la indepen-
tar. Perquè la feina d’aquesta gent és
dència del mitjà.
que tot allò que surti del seu partit polí-
Manuel Cuyàs- Jo ho matisaria. Això no
tic, empresa o senyor que representen
és pas d’ara. Sempre hi ha hagut pres-
sigui sempre positiu. És un marcatge
sions del poder, dels anunciants. El diari
que fins fa pocs anys no hi era. Ara, to-
Xavier Bosch i Manuel Cuyàs es van trobar al Col·legi de Periodistes per parlar sobre els problemes que afecten al periodisme.
thom, per petit que sigui, té una em-
que mai, malgrat que el futur dels mit-
Tòquio. I tots amb avió cap allà! He vis-
presa que li porta la comunicació. I els
jans convencionals estigui en perill.
cut dues experiències molt clares en els
periodistes que hi treballen ho fan tan
Una cosa és el futur dels mitjans i l’al-
consells de redacció de l’Avui i el de TV3,
bé com poden però s’han passat a l’altra
tra el del periodisme.
en què els caps de secció, davant
banda!
XB- A les facultats de Periodisme s’ha
d’aquests “pessebres”, amb una integri-
MC- Hi estic d’acord. Trobo molt nega-
d’ensenyar a tenir criteri sobre les coses,
tat absoluta, es plantegen: si fem el viatge
tiva la proliferació de gabinets, el que estigui amenaçat, sinó que ha de fer un sobreesforç, treballar més per buscar altres fonts d’informació perquè com més filtres li posin més ha d’intentar
volem?; tindrem una informació millor o contactes per a una altra possible informació? Si respons afirmativament, et planteges viatjar; ara bé, si no és així, i a més
evitar-los. Ara bé, el que diu en Xavier
però també a tenir un parell de collons.
després és obligat fer l’article laudatori,
no ens ha de fer pensar que la professió
És molt important tenir criteri i saber
llavors no es fa el viatge. I penso que aquí
periodística no té futur. Precisament,
perquè fas les coses. Per exemple, els ga-
ho estem fent prou bé. No ens fan com-
perquè hi ha tants filtres i tanta infor-
binets de comunicació s’han adonat que
bregar amb rodes de molí a canvi d’un
mació falsa sense contrastar a la Xarxa
la manera d’ensenyar els seus productes
“pessebre”, un viatge o un regal.
necessitem periodistes encara més ben
és convidar els periodistes a la inaugura-
MC- El Punt això també ho té molt acu-
preparats. La professió és més essencial
ció d’un nou producte en una fàbrica a
sat, perquè en ser un diari de proximitat
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
passa és que el periodista no és tant que
ens servirà per tenir el que
“Ens autoregulem i autocensurem perquè veiem que hi ha coses que no podrem publicar” (Xavier Bosch)
27
DIÀLEG
Allà una persona el compra per després, a casa seva, llegir l’article que he escrit dotze hores abans! I com que no li agrada es posa a l’ordinador on, sense passar per tots aquests processos, em contesta. Això no té cap sentit! Si puc connectar-me amb aquest senyor directament a través de l’ordinador, perquè haig de passar per tot això? Per què el lector pot donar-me una resposta imme-
“La força de l’editorial conjunt ve del fet que ho fessin dotze diaris de paper” (Xavier Bosch) diata al que la maquinària convencional ha trigat dotze hores a fer-li arribar? El paper està esdevenint arcaic i la gent Xavier Bosch creu que la premsa escrita no desapareixerà però es transformarà
valora més i més la immediatesa.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
XB- La gent vol totes dues coses. És un
28
reps pressions de proximitat, ja que te’ls
dotze diaris de paper. Si ho haguessin fet
procés complementari que transformarà
trobes pel carrer, a la botiga on vas a
tres ràdios i quatre televisions no hauria
la premsa en paper en una premsa més
comprar... Malgrat tot, ens n’hem sortit
tingut ni la mateixa força ni el mateix im-
opinativa i valorativa i que potser enlloc
bastant bé i hem format periodistes de
pacte. Ja els agradaria a Itàlia, França o
de costar un euro i deu cèntims en co-
proximitat que saben separar la relació
els Estats Units tenir nostres capçaleres!
starà dos. És cert que hi ha un camió que
personal amb l’alcalde del fet que sigui
Són capçaleres molt ben fetes, amb tra-
un polític. Això és molt complicat. I de la
dició, amb anys al darrere, prestigi i cre-
mateixa manera que nosaltres ho hem
dibilitat, que és el que busquem els
separat, en els mitjans grans també ho
mitjans per diferenciar-nos. Per tant, la
Llicenciat en Ciències de la Infor-
poden fer.
solidesa del paper ens demostra que és
mació per la UAB, ha treballat en
Xavier Bosch (Barcelona, 1967).
molt lluny de desaparèixer. Al contrari,
ràdio, televisió i premsa. Actual-
Estaríeu d’acord que, arran de l’aparició
en reforça la importància.
ment, dirigeix el programa Àgora
d’Internet i de la crisi econòmica, la
MC- Jo diferenciaria entre diari de paper
de TV3, on va arribar després
premsa escrita és el sector més afectat?
i periodisme escrit. El diari digital és es-
d’una breu etapa com a director
Perquè en el sector de la televisió es parla
crit i, per tant, aquest no desapareixerà.
de l’Avui. També havia estat cap
de canvi de model de negoci, mentre que
Ara, el diari en paper crec que sí que ho
de programes de RAC1, emissora
el debat entorn dels diaris és si desapa-
farà. És un arcaisme i discrepo d’en Xa-
on va ser responsable de Primer
reixeran o no.
vier. Ell parla del prestigi i la tradició de
Toc, Cafè Baviera i El món a
XB- Jo crec que la premsa de paper
les capçaleres, però això també es pot
RAC1. A TV3, havia dirigit Un
continuarà. Les hipòtesis més catastro-
traslladar a una pàgina digital.
tomb per la vida i Aquest any, cent!
fistes a The Vanishing Newspaper, un lli-
XB- Són coses complementàries.
i va guanyar un Ondas per Alguna
bre del periodista nord-americà Philip
MC- O no. Perquè nosaltres escrivim en
pregunta més a Catalunya Ràdio.
Meyer, apunten que al 2043 es vendrà el
un ordinador un article que va a una ma-
Ha escrit obres de narrativa, una
darrer diari en paper. Crec que no serà
quinària infernal com és la impremta,
novel·la juvenil i una peça de tea-
així, sinó que tot plegat ens ajudarà a
d’on surten uns paquets de diaris que uns
tre (Culékulé). Al desembre va ob-
transformar el paper. La força de l’edi-
senyors relliguen amb uns cordills, fan un
tenir el 40è premi Sant Jordi amb
torial conjunt dels dotze diaris catalans
albarà que posen en un camió que va fins
la novel·la Se sabrà tot.
sobre l’Estatut ve del fet que ho fessin
a Tortosa, on porten el diari a un quiosc.
porta el diari fins a Tortosa, però penso que allà la persona en qüestió continuarà sortint al carrer perquè li toqui l’aire i comprarà el diari per llegir-se’l tranquil·lament on vulgui, cosa que no pot fer amb l’ordinador, que no se’l pot emportar al lavabo. MC- Ja ha sortit el llibre electrònic, que te’l pots posar a la butxaca! XB- Sí, però, tot i això, crec que el suport
“El diari de paper és un arcaisme. La gent valora més i més la immediatesa” (Manuel Cuyàs) del paper no morirà, sinó que es transformarà, encara que pel camí s’hi quedaran moltes capçaleres. I com diuen els nord-americans, els primers a desapa-
Manuel Cuyàs destaca que la majoria de la premsa de Madrid lluita pels mateixos lectors
rèixer seran els que no siguin ni carn ni peix, mentre que aquells que es mullin,
MC- Però també pots tenir-ho al web.
MC- El problema és que a la gent ara no
interpretin i valorin, continuaran tenint
XB- A Internet tenen calculat que com
li agrada pagar. Tot ha de ser gratuït: la
el seu públic. Serà una premsa més opi-
més llarg és l’article, menys es llegeix.
música, el cinema, la informació, etc. I
nativa amb articles més llargs i tractats
MC- De totes maneres, el problema és
per no pagar anirà a altres canals, a pà-
amb profunditat.
que encara no hem sabut trobar el mitjà
gines sense cap mena de credibilitat. Així
de guanyar diners amb els diaris digitals.
que tenim un problema. Un altre pro-
Manuel Cuyàs (Mataró, 1952)
Després d’uns anys en què els diaris han
format paper.
blema és que la publicitat ja no tornarà al Llicenciat en Història de l’Art per
donat molts beneficis, ara es viu una da-
la Universitat de Barcelona. Ges-
vallada de la publicitat i aquesta tam-
tor cultural a l’Ajuntament de Ma-
poc acaba de passar-se al web, on
Madrid, va sorprendre que dotze diaris
taró i, més endavant, a Olimpíada
s’ofereix gratuïtament el mateix producte
es posessin d’acord perquè allà estan
Cultural del 1983-1992. Va apren-
que en la versió en paper. Es parla de mi-
molt barallats els uns amb els altres.
dre l’ofici en publicacions locals del
cropagaments, subscripcions digitals, etc.
XB- Estan molt barallats, però l’ABC, El
Maresme. Va ser fundador i redac-
Creieu que funcionarà?
País, El Mundo i La Razón podrien arri-
tor d’El Maresme i del Mataró es-
XB- No està malament pagar per In-
bar a fer-ho si les consultes populars
crit, director de l’edició del
ternet, encara que sigui poc, per dife-
anessin de debò i es fes un referèndum
Maresme d’El Punt. Des del 2003,
renciar-nos. Perquè els mitjans hem
sobre la independència. Llavors potser
és director adjunt d’aquest rotatiu
perdut la gestió de la informació. Qual-
l’editorial conjunt el veuríem allà.
de Barcelona. Ha publicat llibres
sevol persona sense cap criteri perio-
com Mataró, una ciutat, Mataró
dístic pot escriure una informació a la
Us han sorprès les crítiques dels mitjans
sota teulada i la novel·la Taques al
Xarxa o publicar la fotografia d’un pre-
arran de l’editorial?
marge. En els darrers anys, ajuda
sident del Barça en una discoteca. Què
XB- No em sorprèn res del que vingui de
Jordi Pujol a elaborar les seves me-
ens diferencia de la resta? La credibili-
Madrid i faci referència a la unitat d’Es-
mòries, de les quals ja s’han publi-
tat. I això t’ho dóna la capçalera i pot-
panya, un tema que els treu de polle-
cat Memòries (1930-1980) i Temps
ser també l’euro que pagues al quiosc o
guera.
els tres euros de la subscriure’t a un
MC- Però és que a Madrid, a excepció
mitjà digital.
d’El País, els altres diaris busquen el ma-
de construir (1980-1993).
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Abans heu citat l’editorial conjunt. A
29
DIÀLEG
Tant el guanyador del Sant Jordi com el periodista mataroní aposten per reforçar els referents mediàtics catalans
teix espai, els mateixos lectors.
pectes bàsics. La nostra realitat la sabem
Abans parlàveu de credibilitat. Quan al-
XB- A veure qui aixeca més la bandera
nosaltres, que no ens vinguin de fora a
guns programes d’humor treuen les bar-
d’Espanya.
dir-nos el que ells no saben! Perquè de la
baritats que diuen certs periodistes o en
MC- Exacte, per esgarrapar lectors. El
vintena de denúncies a les escoles per
tertúlies madrilenyes, això afecta la cre-
Mundo havia de reaccionar així. Hi havia
temes lingüístics dels últims anys el De-
dibilitat de la professió?
un buit i van saber omplir-lo, perquè a
partament d’Educació ha donat resposta
XB- Ens fa mal col·lectivament. A la
Catalunya no tothom es partidari de
a divuit casos.
d’aquesta gent. I això passa tant per motius polítics i ideològics com comercials. A la capital va sorprendre que alguns
“No em sorprèn res del que vingui de Madrid i faci referència a la unitat d’Espanya” (Xavier Bosch)
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
mitjans, que no tenien per sobiranistes,
30
Curry Valenzuela els pocs que se la miren se la creuen i els referma les idees
l’editorial conjunt i ells es feren portaveu
sobre el que passa aquí. I això dol. I sobre els programes d’humor d’aquí que ensenyen aquelles realitats d’allà, crec que la construcció nacional de Catalunya passaria també per buscar els nostres re-
es posicionessin tan clarament.
MC- Cap dels dotze diaris subscrivia
ferents, universos mediàtics propis, i que
XB- És un editorial de mínims comuns
exactament tot l’editorial, però estem
programes televisius com Alguna pre-
denominadors del qual un percentatge
parlant d’un Estatut que han votat els
gunta més se centressin molt més en
molt alt de la població d’aquí no en té
ciutadans i el Parlament, en què quasi
l’univers polític i mediàtic català que no
cap dubte. És un clam que després de
tots els partits hi van votar a favor! Així
pas en Madrid.
tres anys per elaborar un Estatut que van
que els diaris es van fer ressò no tan sols
MC- Totalment d’acord. Estem excessi-
rebaixar al Congrés ara tinguem tres
d’un estat d’ànim, sinó també d’una rea-
vament atents al que diu Jiménez Lo-
anys més l’espasa de Dàmocles del Tri-
litat política com és que l’Estatut ja havia
santos. Cadascú es crea el seu espai
bunal Constitucional, que pot retallar as-
estat votat.
comunicacional i si Espanya vol crear
aquest espai i ens veuen d’aquesta ma-
que la gent agafi afició a ser periodistes
dir, si sangoneja, lidera. I tot no s’hi val.
nera, doncs ja s’ho faran! Nosaltres hem
de carrer, anar als llocs. Res de fer les
En el cas d’aquell presumpte violador
creat el nostre, veiem el món, Espanya i
coses per telèfon, hem de mirar a la cara,
d’una menor de Tenerife que al final no
Catalunya de la nostra manera. I això
perquè la cara de les persones és impor-
ho era, un periodista d’una agència fins
forma un país, ja que Catalunya també
tantíssima i ens aporta informació. I no
i tot incitava una persona perquè l’in-
són els seus mitjans de comunicació.
veig a les facultats l’encomanament de
sultés i així ell tenia un pla televisiu ex-
XB- Més que res perquè portem cinc-
l’entusiasme per informar de debò.
cepcional.
cents anys dient que ja s’ho faran.
XB- En canvi jo he vist vocació i ganes
MC- Hi ha una pel·lícula, El gran carna-
MC_ Ens van fent independents perquè
en tots els becaris que m’han arribat a
val, de Billy Wilder, on una noia ha cai-
cada cop ens van allunyant més. Sempre
RAC1, a l’Avui i a TV3.
gut en un forat i el periodista intenta que
dic que seran ells que ens faran fora. Hi tenem gens i ja ens espavilarem nosaltres pel nostre compte!”. XB- Com bé deia en Manel, alguns mit-
“A les facultats han de fer agafar afició a ser periodistes de carrer, anar als llocs” (Manuel Cuyàs)
jans a Madrid han trobat el seu nínxol.
forat ell té la notícia. XB- També voldria parlar del zàping, que ens provoca una societat accelerada on es va perdent el sentit de la pausa i la reflexió. Aquesta capacitat mental que
Això ven. Perquè recollir quatre milions
MC- Llavors, ho diré d’una altra manera:
de signatures contra l’Estatut és una pas-
que les redaccions no matin la il·lusió
ho accelera tot molt. Ara, quan anem a
sada! Són un fotimer de signatures! I que
dels nanos que vénen de la facultat.
veure un Shakespeare al teatre, el tempo
vots i tres diputats al Parlament gràcies a
Al darrer número de
tar, acostumats com estem a Ventdelplà
uns editorials matinals de Losantos a la
càvem que la majoria dels estudiants de
o a Sin tetas no hay paraíso. I tot això em
COPE i el suport d’El Mundo té molt de
Periodisme no compren el diari.
reforça l’argument que la premsa de
Ciutadans del no-res aconsegueixi 75.000
tenim per mirar vuit coses a l’hora ens
de la narració se’ns fa feixuc de suporCAPÇALERA
expli-
mèrit mediàtic. Fins i tot, fa por que tan
MC- Ja els suspendrà la vida.
paper, d’informació de profunditat i opi-
sols amb el suport d’aquests dos gegants
XB- Ja s’ho trobaran. El percentatge dels
nativa, té el seu públic. Progressivament
mediàtics s’aconseguís una cosa com
que sortiran i exerciran com a periodistes
és un públic més escàs, però el té i el
aquesta. Encara que en el fons són tres
segurament ja van a la facultat amb el
mantindrà perquè la gent seguirà neces-
diputats i és simbòlic.
diari sota el braç.
sitant fugir d’aquesta cultura del zàping,
MC- El que passa és molts tenen refe-
necessitarà una reflexió i pausa.
Davant del delicat panorama de la pro-
rents televisius i es pensen que mirant la
fessió, agreujat per la crisi econòmica,
televisió ja en tenen prou.
“Se sabrà tot”, algun dia?
els periodistes estem actuant prou units?
XB- Parlem de televisió!
XB- És el que hem de valorar els pe-
XB- Deu n’hi do com n’estem d’units, i
MC- Parlem-ne, però jo no la miro gaire.
riodistes, que se sàpiga tot i denunciar-
com el sentiment de gremi cohesiona
XB- Però saps que és la pena de teledia-
prou el Col·legi. No conec altres col·legis professionals, si bé a mi em fa l’efecte que anem prou a l’una. Potser hauríem de fer més coses conjuntes per fer-lo respectar encara més, tot i que quines o si
ho abans que no ho faci la fiscalia de torn.
“Deu n’hi do com n’estem d’units, el sentiment gremial cohesiona prou el Col·legi” (Xavier Bosch)
MC- Tot no se sabrà mai, però intentem arribar-hi. Hi ha una pel·lícula, també de Wilder, com és Primera Plana que resumeix el que hem dit fins ara. Hi ha un moment, al jutjat, que s’escolten uns trets
hem de fer-ho des d’aquí o des de les facultats de Periodisme, ara que n’hi ha
rio i aquestes coses, no? És impresenta-
i els periodistes pregunten què ha passat.
tantes i de tan bones.
ble que alguns facin del telenotícies un
“Ara mateix faré una roda de premsa i
MC- Hi ha temes que clamen al cel i en
espectacle de succés rere succés on la
us ho explicaré”, diu el xèrif. I els perio-
els quals ens hem de posicionar com a
ciència pràcticament no té cabuda, a no
distes van a la roda de premsa, excepte
Col·legi. No podem fer cada dia un edi-
ser que neixi un bebè amb set caps.
en Jack Lemmon que veu passar la dona
torial conjunt, així que necessitem una
També la política cada vegada hi té
de fer feines amb una galleda que té un
representació professional que es posi-
menys espai. Es fa la informació en fun-
foradet de bala. Ell la segueix, la porta a
cioni davant de determinats temes. Res-
ció dels índexs d’audiència. Com diuen
una habitació i li pregunta què ha passat.
pecte a les facultats, el que han de fer és
els anglesos “If it bleeds it leads”, és a
Això és una lliçó de periodisme!
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
haurà un dia que diran “nois, no ens en-
no la salvin, perquè mentre ella està al
31
R E P O R TATG E
Espanya és el país europeu amb més usuaris de xarxes socials i el segon del món en percentatge d’ús, tan sols superada pel Brasil. Un 76% dels internautes espanyols utilitzen alguna xarxa social i Facebook n’és la més
Els usos periodístics de les xarxes socials Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna En un moment en què es continua par-
això és allà on també haurien de ser els
lant de crisi de la premsa tradicional, la
mitjans”, apunta José Luis Orihuela,
digital no sembla ser, de moment, la so-
professor de la facultat de Comunicació
lució al problema. Els mitjans busquen
de la Universitat de Navarra i autor del
popular amb tres-cents
nous camins amb les pàgines de plata-
bloc eCuaderno.com.
formes socials incorporades als mitjans
A partir d’aquí els professionals de la
milions d’usuaris a tot el
en línia. Hi ha pocs diaris, emissores, pro-
comunicació han vist en les xarxes so-
grames de ràdio, canals i espais televisius
cials una nova via per a difondre infor-
que no s’han assegurat ja la presència en
macions, buscar fonts, saber quins són
món. Amb aquestes xifres, no és estrany que molts mitjans de comunicació s’estiguin assegurant cada vegada més la presència a les xarxes socials, amb la
alguna de les xarxes existents com Face-
els temes que més interessen el públic o
book, Tuenti, Hi5, Myspace o el servei
aconseguir testimonis. En realitat, s’han
de microbloc Twitter.
convertit en una nova eina a disposició
La intenció dels mitjans és sobretot cap-
dels periodistes, però també del públic.
tar nous lectors, oients i espectadors, a
La interacció amb els usuaris és una
més de fidelitzar-ne els que ja tenia. O
bona eina per tal de conèixer millor les
dit d’una altra manera, tal com argu-
audiències, valorar-ne les opinions i l’im-
menta Josep Lluís Micó, professor del
pacte que tenen els continguts dels mit-
Departament de Periodisme de la Fa-
jans. A més a més, s’ofereix al públic
cultat de Comunicació Blanquerna i
poder participar activament en els
autor de Teleperiodisme digital (Trípo-
continguts. Actualment, l’esperança dels
intenció de captar i
dos), el fenomen de les xarxes socials
mitjans és que els esforços que s’estan
aplicades als mitjans de comunicació
fent en aquestes plataformes es tra-
fidelitzar audiències. En
s’expliquen com una eina de màrque-
dueixin en un augment de consum dels
alguns casos, aquestes
ting. En definitiva, els mitjans busquen
seus productes. Com va passar, per
amb les plataformes socials posicionar
exemple, al diari USA Today, que quan
plataformes s’han convertit també en eines i canals alternatius d’informació.
els seus formats, atreure i fidelitzar el
va començar a interactuar amb tots els
nombre més gran d’usuaris possible.
continguts van augmentar un 23% els vi-
El primer pas és simple i bàsicament es
sitants a l’edició digital de la publicació
tracta de ser present en un espai on sem-
i va rebre 10.000 aportacions diàries.
bla que si no hi ets és com si no existis-
I això es dóna tant en el cas de la premsa
sis. “Les xarxes socials ofereixen als
com en el de la ràdio i les emissores de
mitjans noves oportunitats i espais per
televisió. Si ens centrem en la premsa es-
trobar-se i dialogar amb els seus públics.
crita, és evident que aquesta passa per
A les xarxes té lloc la gran conversa
un moment complicat. Als EUA, durant
contemporània, és allà on és la gent i per
el 2008, es va produir una important mi-
Facebook s’ha convertit en una de les xarxes socials de referència a tot el món i molts mitjans han decidit ser-hi presents.
Sierra afegeix que “no només el lector
i les actualitzacions apareixen als perfils
d’accés a les notícies. I al nostre país, se-
hi participa, sinó que nosaltres l’aprofi-
d’aquests.
gons l’Estudi d’Hàbits d’Internet del
tem per interactuar amb ell”.
Però no tots els mitjans saben com
2009, elaborat per la xarxa de blocs Ocio
Fent una ullada ràpida al Facebook
treure’n profit, de les xarxes socials i de
Networks, la meitat dels internautes
podem trobar pàgines de diaris catalans
l’entorn digital. Segons José Luis Ori-
afirma que Internet ha reduït la lectura de premsa en paper. Els diaris ho saben i per això un gran nombre ha optat no sols per reforçar les edicions digitals, sinó per aprofitar els
huela, n’hi ha molts que es “limi-
En aquestes plataformes els mitjans busquen posicionar els seus formats a més d’atreure i fidelitzar usuaris
avantatges estructurals de les plata-
ten a replicar-ne el contingut produït originàriament per una altra plataforma, no utilitzen enllaços d’hipertextos en els continguts, no dialoguen amb els seus
formes socials. És el cas de Lavan-
com El Periódico de Catalunya, Regió 7
usuaris i segueixen infravalorant el
guardia.es, que disposa d’una pàgina
i Sport, o grups de fans de diaris com El
poder narratiu del llenguatge multimè-
oficial al Facebook i també està present
Punt o l’Avui. Hi ha tres maneres de ser
dia”. El professor de la Universitat de
al Twitter. El seu director, Enric Sierra,
present al Facebook: el perfil, el grup, i
Navarra opina que els mitjans han de
reconeix que “una de les gràcies de les
la pàgina oficial, aquesta darrera és la
saber “crear contingut original per a la
xarxes socials és que saps en cada mo-
més profitosa i utilitzada pels mitjans, ja
Xarxa, noves seccions i temes, noves
ment què interessa més o menys els lec-
que només pot anar associada a una
formes de narrar i de relacionar-se amb
tors, què és el que provoca més debats”.
marca o empresa, no té limitació de fans
els seus usuaris”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
gració d’audiència cap al web com a font
33
R E P O R TATG E
Els perfils personals dels periodistes
Aquí entra en joc un altre aspecte. I és
oients, sinó també per aportar nous ele-
que amb Internet es trenquen les bar-
ments als seus productes. Per exemple,
reres dels mitjans tradicionals. Els diaris
l’espai radiofònic El Món a RAC1 hi té
digitals no solament poden aportar fo-
una pàgina pròpia on pengen els contin-
tografies que il·lustrin els fets narrats,
guts del programa, sobretot els que no
Molts periodistes ja tenen perfils
sinó que també hi poden aportar vídeos.
són exclusivament d’actualitat, perquè
personals en alguna xarxa social.
És el cas de Lavanguardia.es, que ela-
es quedarien obsolets ràpidament.
Al nostre país encara no existeix una normativa clara que estableixi com han de comportar-se els professionals de la comunicació a les plataformes socials. Sí que ho han
D’això se n’encarreguen els pro-
Quan va començar a interactuar amb els continguts, el USA Today va augmentar un 23% els lectors digitals
fet, per exemple, al Washington
Però, a més a més, tal com asseDavid
Jobé,
redactor
Post, que ha elaborat una guia
bora vídeos de producció pròpia i
d’aquest programa i coordinador dels
sobre com han d’escriure els seus
continguts pensats exclusivament per a
continguts digitals, “la redacció, durant
periodistes en aquestes xarxes. El
l’edició en línia.
diferents moments del dia, es converteix en una redacció digital. No fem contin-
socials són mitjans de comunica-
LA RÀDIO 2.0
guts exclusivament pensats per al format
ció, i poden ser una eina valuosa a
Però aquest aspecte es fa especialment
digital, però sí que es pengen vídeos, hi-
l’hora de difondre i aconseguir
important en el cas de la ràdio. I és que
pervincles, s’amplia informació que al
notícies”, d’altra banda, també
gràcies a la Xarxa deixa de ser només
programa no és possible donar per mo-
amaga “perills potencials” que els
sonora i pren una nova dimensió audio-
tius de temps, s’afegeixen dades de
redactors han de conèixer.
visual. Per la seva naturalesa, tal com ar-
contacte, etc. que fan que la informació
La guia recorda que “el contingut
gumenta Micó, és el mitjà al que millor
sigui més útil”. A la pàgina del pro-
que es publiqui a les xarxes socials
li ha vingut la transició digital: “el tipus
grama, segons Jobé, travessen “la bar-
és equivalent al que apareix als ti-
de consum que es fa de la ràdio té limi-
rera de la ràdio. L’antiga imatge dels
tulars del diari o al web del The
tacions que ni la televisió, ni la premsa,
mitjans tradicionals acaba trencant bar-
Washington Post”. Per això els pe-
ni els mitjans nadius d’Internet no tenen
reres gràcies a Internet”. I s’atreveix a
riodistes han de vetllar per la im-
(...). Ara la ràdio entra en la dimensió
dir que ha nascut un nou format perio-
notícies,
multimèdia i les xarxes socials li perme-
dístic: “Estem parlant d’una ràdio 2.0”,
l’objectivitat, la independència
ten oferir continguts que, més que dife-
una nova manera de fer periodisme.
parcialitat
de
les
política i no “escriure, ‘tuitejar’ o
rents, són complementaris”. Altres
‘postejar’ qualsevol cosa que es
avantatges que aporten les plataformes
APROPAR-SE ALS JOVES
pugui associar amb prejudicis ra-
socials a aquest mitjà radiofònic és que
En el cas de les televisions, Facebook és
cials, sexistes, o religiosos”. Altres mitjans amb iniciatives semblants són l’agència de notícies Associated Press, que ha redactat un llibre d’estil sobre el comportament que hi han de tenir
la xarxa social que més atreu les
La ràdio aprofita les xarxes per oferir continguts complementaris i potenciar el sentiment de pertinença
els treballadors, el Wall Street CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tuño, que també en supervisen la presència al Twitter. gura
document indica que “les xarxes
34
ductors Jordi Ramos i Marga Or-
cadenes del país per la capacitat tecnològica per retransmetre i comentar en directe tot tipus d’emissions televisives gràcies a les eines Facebook Connect i Facebook Live, que al nostre país són utilit-
Journal i el New York Times.
“per la seva especificitat és un mitjà
zades per cadenes com RTVE, Tele-
A casa nostra s’està començant a
molt propici a crear comunitat, a poten-
cinco, Antena 3 i la Sexta. Això provoca
regular l’ús de les xarxes socials.
ciar sentiment de pertinença”. I, segons
un ràpid poder de captació.
Des de l’Àrea de continguts mul-
Micó, les xarxes són “eines boníssimes”
A la televisió pública catalana ho saben,
tiplataforma de TV3 s’ha creat un
per enfortir aquest aspecte.
i és per això que des de fa més d’un any
document que recull “una sèrie de
A Catalunya nombroses emissores i
TV3 té una pàgina oficial al Facebook i
recomanacions”.
programes de ràdio s’han sumat a la
des del 2006 té un canal al Youtube
moda Facebook, no només per fidelitzar
(www.youtube.com/tv3). Marc Mateu,
Twitter és un microbloc pensat com una adaptació als SMS, que cada cop més es fa servir com a font interactiva en directe.
responsable de l’Àrea de Continguts
jove, ja que “l’audiència de TV3 té una
com una adaptació dels missatges SMS
Multiplataforma de la cadena, explica
certa edat, però també fem programes
al món dels blocs, però els usuaris li han
que en aquestes pàgines bàsicament hi
molt interessants per a un públic més
trobat una nova aplicació informativa, i
referencien “la informació dels pro-
jove i una manera d’arribar a aquest pú-
és que cada vegada més s’està fent servir
grames respecte al seu web, és a dir
Youtube aporti coneixement de la nostra marca i dels nostres productes a dintre de la Xarxa i ens pugui aportar
El Facebook Connect i Facebook Live permet a les televisions retransmetre tot tipus d’emissions en directe
trànsit cap a la nostra plataforma
Twitter s’ha convertit en un vehicle per a les notícies d’última hora o breaking news de mitjans com la CNN, BBC o el New York Times. El que va néixer com a plataforma social s’està utilitzant com a mitjà
(www.tv3.cat)”.
blic és establint presència a llocs on ells
de distribució per part dels mitjans de
A diferència dels mitjans escrits, en el
hi són, com el Youtube o el Facebook”.
comunicació.
cas de TV3, “la raó d’anar a les xarxes no és tant buscar una retroalimentació
En aquest sentit, Internet i les plataTWITTER, L’ALTERNATIVA
formes socials s’han convertit darrera-
(feedback) d’opinió sinó, sobretot, donar
Un altre fenomen que està tenint força
ment en un instrument de comunicació i
a conèixer el que fem”, explica Mateu. I
rellevància és el Twitter. Es tracta d’un
informació alternativa en situacions de
afegeix que és una bona manera d’apro-
microbloc pensat per exposar un mis-
crisi. Hi ha nombrosos exemples en què
par-se a un sector d’espectadors més
satge d’uns 140 caràcters. En un principi
els ciutadans han utilitzat el Twitter, el
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
anunciar els programes i les activitats, de manera que la presència a Facebook o
com a font interactiva en directe.
35
R E P O R TATG E
Facebook o altres plataformes per di-
Estudi d’hàbits a Internet Tot i que encara és molt d’hora
Segons José Luis Orihuela, el Twitter és
fondre informacions. Aquest va ser el
“el pols d’Internet en temps real i a es-
cas d’alguns manifestants a l’Iran enmig
cala global. Un dels principals impactes
de les protestes contra els resultats de les
de Twitter sobre el sistema mediàtic és
eleccions del juny que van donar com a
que li sostreu l’exclusivitat de les break-
per saber com pot afectar el
guanyador Mahmud Ahmadinejad, amb
ing news i, en conseqüència, planteja als
consum de xarxes socials en els
la consegüent repressió del Govern.
mitjans l’exigència de fer un periodisme
mitjans
Molts corresponsals van ser expulsats del
més analític i deixar de competir esbo-
tradicionals,
l’Estudi
d’Hàbits d’Internet en fa una aproximació. Segons aquesta font, set de cada deu internautes afirmen que el consum d’Internet, en general, ha suposat una reducció
jarradament per l’última hora. El
Twitter s’ha convertit en un vehicle per a les breaking news de mitjans com la CNN, BBC o New York Times
en el consum de televisió, encara que no es pot afirmar que existeixi
seu potencial per a cobertures dispaís i es va dificultar la tasca informativa.
tribuïdes i projectar-se com a curador de
una relació directa entre el major
Gràcies a les xarxes socials, una part de la
continguts i referents”.
població va poder fer sentir la seva veu.
Segons aquesta visió, els mitjans es tro-
de consum de televisió.
També n’és un exemple el cas de la
ben dintre d’un panorama comunicatiu
Pel que fa a la premsa en paper,
Xina, a on el règim comunista estableix
renovat per la presència d’usuaris com a
un 51,9% dels enquestats assegu-
un control exhaustiu sobre els mitjans de
nous actors amb veu pública. Els mitjans
ren que Internet ha influït en una
comunicació i Internet. Als disturbis èt-
haurien, doncs, de “reinventar-se i rede-
reducció de la lectura, si bé tam-
nics a la regió de Xinjiang les plata-
finir la seva funció social”, en paraules
poc hi ha una relació directa amb
formes socials van ser una alternativa
del professor Josep Lluís Micó, en canvi,
l’ús de les xarxes socials.
comunicativa, tot i que el Govern ha
es mostra més curós amb el paper que
Els internautes de més de cin-
bloquejat l’accés al Twitter i al Youtube
juga el Twitter en el món periodístic:
quanta anys han reduït de manera
en els moments més delicats.
“No crec que suposi cap revolució per al
més dràstica la lectura de premsa
Els ciutadans també van utilitzar les
periodisme. Contribueix a oxigenar
en paper, a diferència d’altres
xarxes socials a les revoltes que van tenir
aquest sector i fa que s’acosti al públic,
franges d’edat. Això podria posar
lloc a Hondures després del cop d’estat
però considerar que cal una mena de re-
de manifest una important im-
que va destituir del poder el president
fundació de la professió per un servei de
plantació d’Internet com a font
constitucional, Manuel Zelaya. Per la
microbloc és una visió molt generosa del
d’informació en una generació
seva part, a Colòmbia aquestes plata-
que està fent Twitter”.
que tradicionalment està més ha-
formes es converteixen també en ampli-
bituada a la compra de diaris en
ficadors d’idees quan, per exemple, es
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
paper.
convoquen manifestacions al Facebook
Tot i això, la professió periodística està
Per ara no existeixen estudis
experimentant alguns canvis. Les
sobre com afecta el consum de
xarxes socials han fet que cada ve-
David Jobé, redactor del programa El Món a RAC1, té l’esperança que en aquest cas el consum
A Veneçuela es convoquen manifestacions contra el president Hugo Chávez mitjançant les xarxes socials
a través del Facebook, el Twitter o CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tenen lloc a Twitter, identificar-ne els nous prescriptors, aprofitar el
ús de xarxes socials i la reducció
xarxes socials al mitjà radiofònic.
36
periodisme ha d’aprendre a escoltar i monitorar les converses que
gada prengui més importància el “periodisme ciutadà” en que els ciutadans es converteixen en proveïdors de notícies. Però els experts consultats per coincideixen a considerar
qualsevol podcast sigui una nova
i el Twitter contra el president de Vene-
manera de consumir ràdio i
çuela, Hugo Chávez.
que el que es fa a les xarxes socials no és
apunta que els esforços de l’equip
En qualsevol cas, s’ha de tenir en
periodisme. Orihuela creu que seria més
CAPÇALERA
d’aquest programa en l’entorn di-
compte que les informacions d’aquestes
adequat denominar-lo “contingut gene-
gital van destinats a “augmentar-
xarxes poden ser esbiaixades, pertanyen
rat pels usuaris” i Micó afirma que “pe-
ne el consum”.
a grups d’opinió, i que en molts casos
riodista és qui treballa seguint uns
poden respondre a interessos polítics.
principis i pautes determinades, cal ca-
Linkedin és la xarxa social dirigida al món dels professionals que cada vegada té una major presència entre els internautes.
La sensació entre alguns periodistes és
que en general la majoria dels perio-
que garanteixin rigor i profunditat en el
que l’increment del “periodisme ciu-
distes encara “tenen certes reserves per
tractament dels fets. (...) El periodisme
tadà” derivat de les xarxes socials pot
entrar al món digital, per desconeixe-
ciutadà és una etiqueta, ara bé, els ciuta-
afectar de manera negativa la qualitat de
ment”, mentre que Josep Lluís Micó as-
dans no fan periodisme, són fonts quali-
la professió. En aquest sentit, l’estudi
segura que aquest temor és infundat, ja
ficades que ens donen material útil als
que amb les plataformes socials la
mitjans”.
qualitat del periodisme “en termes
Mateu pensa que, tot i que la feina del periodista és la mateixa, en l’actualitat “el paper del periodista tradicional és fer de filtre i no tant de creador de noves
Aquestes plataformes provoquen un canvi d’hegemonia. Hi ha usuaris que tenen més domini que els periodistes
històries”, el periodista es converteix, en paraules d’Enric Sierra, en “certificador
generals ha millorat”. D’això se’n deriva un altre fet important, i és que com bé assevera el professor de Blanquerna, “les xarxes socials han suposat un canvi
The Influence of the Internet on Euro-
sense precedents en la història dels mit-
d’informacions”. “Els periodistes hem
pean Journalism –publicat el juliol al
jans. Fins ara, quan naixia una nova pla-
d’entendre el fenomen i aprofitar-lo al
Journal of Computed-Mediated Com-
taforma o canal, l’hegemonia la tenien
nostre favor el que ens diu el ciutadà
munication– posa de manifest que els
els professionals. Però ara, passa el ma-
per, des del prestigi que poden tenir els
periodistes europeus recelen de l’im-
teix amb Internet? La plataforma can-
periodistes i les marques periodístiques,
pacte que pot tenir Internet en la quali-
via l’hegemonia, hi ha usuaris que tenen
construir informacions i validar-les”.
tat de la seva feina. Enric Sierra admet
més domini que els periodistes”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
nalitzar la feina a través de mecanismes
37
OPINIÓ
La serietat
José Antich, director de La Vanguardia
L’EDITORIAL
CONJUNT
NEIX
d’una doble constatació: l’estat depressiu en què es trobaven la societat i la
negociació difícil i que probablement
hem rebut la comprensió i el respecte
política catalanes en un trimestre es-
seria tortuós, com així finalment ha
dels lectors que no hi estaven d’acord,
pecialment fatídic (cas Millet, cas Pre-
estat.
totalment o parcialment, amb el
tòria, dificultat dels partits per articular
Per a La Vanguardia aquest pronun-
contingut.
una resposta regeneracionista que fos
ciament no va ser un episodi banal, o
La publicació d’un editorial com
prou convincent…) i les informacions
un fet purament retòric. M’entendreu
aquest ha estat un esdeveniment ex-
que cada cop amb més insistència
perfectament si us dic que al llarg dels
cepcional. Un fet així no ha passat
apuntaven cap a un viratge del Tribu-
seus 128 anys d’història, el primer diari
gaires vegades a la història de la
nal Constitucional cap a posicions molt
de Catalunya ha après a esquivar les si-
premsa catalana i probablement tri-
restrictives.
tuacions compromeses o difícils en què
garà a repetir-se.
Hi havia una relació de causa efecte
Per tot això que he indicat,
entre aquests dos escenaris? La irrita-
no podem fer res més que
ció i l’ensopiment de la societat cata-
somriure quan, des d’algunes
lana davant l’espectacle del cas Millet i
plataformes d’opinió de Ma-
la depressió dels dos partits catalans
drid, se’ns acusa de “fer polí-
centrals després del cas Pretòria, convi-
tica”. Probablement, el que
dava sectors de la política i de la judi-
els cou és que la premsa ca-
catura de Madrid a collar durament la
talana hagi adoptat una acti-
llei dels catalans? Era el moment pro-
tud ferma i incisiva que ha desplaçat l’eix del debat polí-
Personalment, no crec en les teories de
tic fora del perímetre madri-
la conspiració, ni La Vanguardia les ha
leny, on tot sembla permès.
adobades mai (prova d’això és que La Vanguardia va ser un dels únics diaris que no va atribuir a ETA la matança
Jordi Tarragó
pici?
Perquè totes aquelles persones que creuen ser dipositaris del monopoli de l’opinió
de Madrid a l’edició del 12 de març del 2004).
pública resulta que aquest s’ha anat trobant en cada determinat
No creiem, doncs, en les teories para-
moment.
aquesta és una bona notícia, i ho és
noiques, però moltes vegades un fet
Aquell sí a l’Estatut ens obligava a ser
tant per a Catalunya, com també ho és
crida a un altre fet, sense necessitat que
conseqüents, malgrat totes les errades i
per a Espanya.
cap comitè a l’ombra dissenyi grans ju-
irresponsabilitats que s’han comès en
Excessiva unanimitat? Monolitisme?
gades a l’ombra.
la política catalana en els darrers
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
“El que cou és que s’hagi adoptat una actitud que ha desplaçat l’eix del debat polític fora del perímetre madrileny”
38
cop hi han anat a remolc. Segurament,
El mateix 26 de novembre, dues pà-
temps.
gines més enllà de l’editorial conjunta
Hem actuat, per tant, d’una ma-
que portava per títol “La dignitat de
nera coherent amb la posició
Catalunya”, La Vanguardia publicava
presa des d’un bon principi; per
a la secció d’Opinió un article signat
respecte als nostres lectors,
pel professor Francesc de Carreras
també aquells que segurament
que, precisament, defensava una tesi
haurien entès que no donéssim suport
totalment contrària a la posició oficial
donar suport, editorialment, a l’Estatut
a la reforma de l’Estatut de Catalunya.
del diari.
del 2006. Des del diari vàrem aplaudir
Crec que en aquests temps especial-
Serien capaços de fer això mateix els
l’acord que es va aconseguir al Parla-
ment crítics, el que els nostres lectors
qui des de Madrid llavors ens van in-
ment de Catalunya del setembre de
ens demanen és serietat. Després de la
sultar i ens van amenaçar amb el Codi
2005, tot advertint els nostres lectors
publicació de l’editorial conjunt ens
penal?
que aleshores començava un procés de
hem sentit molt recolzats, però també
Aquesta és la nostra dignitat.
En el seu moment La Vanguardia va
OPINIÓ Rafael Nadal, director d’El Periódico de Catalunya
Editorial conjunt i pluralitat
dir que separa? L’editorial publicat fa unes setmanes és,
LES CRÍTIQUES MÉS
tre sentència sobre una llei orgànica
Entre les crítiques més injustes a l’edito-
aprovada pel Parlament de Catalunya i
malgrat la importància intrínseca del
rial publicat conjuntament per dotze dia-
per les Corts espanyoles –màxima ex-
gest, va néixer sense pretensions de ma-
ris catalans el dia 26 de novembre passat,
pressió de la sobirania popular, segons
nifest polític. Al contrari del que han sos-
en destaca la d’extreure d’aquesta ini-
l’ordenament constitucional vigent– i ra-
tingut alguns crítics amb aquesta
d’altra banda, un article d’opinió que,
ciativa que estem davant un cas de falta
tificat després pel poble català en una
iniciativa, la premsa escrita catalana –
de pluralitat en els mitjans escrits del
consulta que, és cert, va registrar una alta
que com la de tot el món passa moments
país, davant un fenomen de pensament
abstenció. Lamentablement, hem vist en
difícils– s’ha mostrat en aquest cas com
únic que és impropi d’una societat de-
els col·legues de Madrid molts insults,
un potent vehicle de confrontació de-
mocràtica i oberta.
molts tòpics, moltes posicions prefixades
mocràtica de les idees.
Si alguns dels que han esgrimit
L’enorme repercussió que en els àmbits
una desqualificació tan contun-
polític i ciutadà va tenir la publicació
dent es prenguessin la molèstia
del text desmenteix també els que teo-
d’analitzar un dia qualsevol els
ritzen que la premsa en els formats ac-
quioscos catalans, contempla-
tuals viu un moment crepuscular. Al
rien fins a quin punt és diferen-
contrari, en les redaccions, aquests dies,
ciada l’opinió dels mitjans
hem rebut diferents missatges de sim-
catalans en la coordenada es-
patia per un pronunciament conjunt
querra/dreta i en la de naciona-
que, en cap cas, aspira a suplir el legítim
lisme/no nacionalisme.
joc polític.
Però n’hi ha hagut prou que
Aquesta reacció té a veure amb la senJordi Tarragó
dotze capçaleres hagin trobat un mínim comú denominador en un assumpte crucial com és la llargament esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut perquè des de determi-
sació del carrer que els polítics s’han d’unir més davant les qüestions essencials –l’Estatut ho és– i que les batalles partidistes tenen els seus límits. Això a part, les crítiques a la iniciativa
i molt pocs arguments.
dels dotze diaris –algunes d’insidioses,
nades tribunes, i no precisament tri-
Pel que fa a la presentació de l’editorial
d’altres de respectuoses, però totes legí-
bunes minoritàries, s’hagi tornat a
conjunt com un instrument de pressió
times– no podran dissuadir-nos d’un
presentar de nou la premsa catalana
sobre un poder independent de l’Estat
principi elemental: els diaris tenim lli-
com un instrument acrític i entregat al
com és el Tribunal Constitucional, seria
bertat per expressar la nostra opinió
poder polític local.
absurd negar que l’article comporta una
sobre els temes més diversos i també
Tot i que fa una certa mandra polemit-
manifesta intenció d’influir.
zar amb col·legues que des de Madrid es
La mateixa que expressa a
mostren tan preocupats per la pluralitat
través dels més de sis-cents
“¿És pressionar el Tribunal Constitucional defensar que l’Estatut cohesiona mentre que, per contra, i no ho és dir que separa?”
de la societat catalana, convé assenyalar
editorials que un diari com
que en diaris que van publicar l’editorial
el nostre publica al llarg de
s’han pogut llegir articles crítics amb la
l’any.
iniciativa.
Aquesta vocació de crear opinió no és,
forma part d’aquesta llibertat impulsar
Això és a reveure, en canvi, que als rota-
per cert, diferent de la dels diaris i ca-
iniciatives com la de fa unes setmanes o
tius temorosos del pensament únic hi
denes de ràdio que gairebé cada matí
com la que cinquanta-vuit diaris del
hagi hagut un sol pronunciament a favor
donen per fet que l’Estatut de Catalunya
món sencer van fer a favor de la presa
del text acordat per dotze directors cata-
és anticonstitucional. ¿És pressionar el
de mesures contra el canvi climàtic
lans davant un assumpte clamorós com
Constitucional defensar que l’Estatut co-
sense que ningú, per ara, hagi parlat de
és la trigança del Constitucional a eme-
hesiona mentre que, per contra, no ho és
pensament únic.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
ENTRE
39
OPINIÓ Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull
La mirada justa
implica que informar-se, a més de ser un dret, és un deure que demana un esforç tera. En aquest sentit, tot i sabent que la
intel·lectual que requereix temps i ener-
Burke va ser el primer en anomenar a la
justícia i els mitjans segueixen camins
gia”.
premsa el “quart poder”. El terme indica
paral·lels, som conscients que s’entrecreuen
Aquestes interferències ens poden portar
l’enorme capacitat que la premsa té per
constantment.
a una possible confrontació entre l’opinió
formar l’opinió pública.
Hi ha tants exemples aquests dies que em
pública i la justícia i, com a conseqüència, a
Encara actualment, més de dos segles des-
resulta gairebé impossible enumerar-los,
la desconfiança en els processos judicials i
prés de la creació del terme, els mitjans de
però per citar-ne només un, potser el més
a la demagògia. És habitual i també natural
comunicació de la nostra societat són po-
extrem és el cas del jove de Canàries que,
que els mitjans busquin l’efecte mediàtic
derosos creadors d’opinió. Reconeixem el
durant un brevíssim espai de temps va ser
del que transmeten, però aquest no ha de
seu paper essencial en la creació d’una
acusat d’un dels pitjors delictes, abusar
devaluar la confiança en l’àmbit judicial.
comprensió del món i el seu poder
Probablement, una reflexió banal però
rau en aquesta capacitat d’infor-
efectiva, sorgiria de preguntar-nos com ens
mar. Això és el que Burke su-
sentiríem nosaltres en una situació sem-
l’expressió,
blant. Ens agradaria veure a la premsa una
especialment en un temps on la lli-
bratllava
amb
fotografia nostra emmanillats? Crec que a
bertat d’informació patia constric-
ningú li agradaria.
cions constants. Tant llavors com
Hem de ser plenament conscients que, en
ara sabem que, alhora que infor-
funció de com plantegem una notícia, es
men, els mitjans fan una tasca crí-
crea un estat d’opinió. No pretenc dir que la informació és neutra, ja que això no és possible i segurament tampoc és desitjable,
Això, no obstant, pot entrar en
però ha de ser respectuosa amb les per-
Ferran Pous
tica que ens ha d’ajudar a ser crítics davant del que succeeix. conflicte quan fa referència a temes judicials. Tan sols una paraula “presumpte culpable” - i dic “presumpte”- pot destrossar la vida d’una persona.
sones. Un tema sempre dificil és la possible pressió mediàtica que pateixen a vegades els jutges en determinats casos. Certament la judicatura no ha de ser influenciable i ha
sexualment d’una nena que cuidava i que
de mantenir-se al marge de l’opinió pú-
La justícia i els mitjans tracen camins dife-
va morir poques hores més tard de ser in-
blica. Tot i així, passa que, faci el que faci la
rents perquè la raó de ser última de tots dos
gressada a l’hospital. Ara sabem que un
judicatura i tenint en compte que els mit-
és també ben diferent. D’una banda els
cúmul de circumstàncies i d’errors profes-
jans són diversos, sempre podrà ser titllada
mitjans, com deia Chomsky, han d’informar
sionals van conduir a fer una acusació tan
de parcialitat. Vol dir això que els temes de justícia no han de ser tractats pels mitjans?
amb el màxim rigor i enfrontar-se als en-
greu com aquesta, difosa pels mitjans. Pocs
emics de les llibertats. D’altra banda, la jus-
dies més tard es va demostrar
tícia, ha de treballar sense pressions alhora
que era del tot innocent.
que està obligada a protegir la intimitat i la
Ens hem de preguntar com es
dignitat de les persones sotmeses a proces-
pot arribar a una situació així
sos judicials. Això que sembla tan senzill i
i ens ho hem de preguntar tot
fàcil de comprendre, és un dels temes que
i saber que ningú queda
més han tractat el Tribunal Suprem i el
“lliure de culpa”. Assumint que la respon-
“Ens agradaria veure a la premsa una fotografia nostra emmanillats? Crec que a ningú li agradaria” De cap manera. Precisament perquè són
Constitucional, buscant sempre una pon-
sabilitat és compartida, hem de subratllar
temes delicats hem de ser especialment cu-
deració entre els diferents drets en
que els que no ens dediquem a l’àmbit dels
rosos. Així doncs, una conducta ètica i el
conflicte. Però, més enllà de la interpretació
mitjans no som simples espectadors.
sentiment que la responsabilitat és de tots
jurisprudencial, existeix una ètica personal
Aquesta idea es recollida pel professor i
són factors clau per garantir una convivèn-
que gairebé mai s’equivoca i que sovint ens
periodista Carlos Ruiz quan diu que “ser
cia harmoniosa entre dos móns tan difícils
avisa quan creuem perillosament la fron-
ciutadà en una societat de la informació
i alhora tan compromesos socialment.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
EL LIBERAL BRITÀNIC EDMUND
41
OPINIÓ
Santiago Vilanova cofundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i exdirector de la revista Userda
Aquells periodistes ecologistes…
motius polítics, per les informacions sobre l’explosió de gas de Capitán Arenas, que
ÉS LA PRIMERA VEGADA
que la revista
o no les volen veure?
perjudicava Gas Natural i el seu president,
del nostre
Els actuals periodistes ambientalistes ac-
Pere Duran Farell, i que el malaurat Tristán
Col·legi es refereix al periodisme am-
cepten subvencions per escriure llibres
la Rosa no va doblegar-se a deixar de pu-
biental sense donar la paraula als pioners
d’empreses, com Gas Natural, o ajuts de
blicar; els articles sobre la nuclearització de
d’aquesta especialitat transversal de la in-
Novartis per organitzar cursets, o altres
Catalunya que molestaven Hidruña i
CAPÇALERA
formació. Agrairia, doncs, a la direcció de
societats químiques i energètiques res-
FECSA i, especialment, el seu president,
la revista que tingui cura d’aquesta
ponsables
Joan Alegre Marcet, i el seu advocat, Juan
d’haver
manipulat
el
queixa per als propers articles sobre el
concepte de “sostenibilitat” en les seves
Vives Rodríguez de la Hinojosa; els repor-
tema.
publicitats; concepte que ara el mateix
tatges sobre les contaminacions del Segre i
En el darrer número de setembre, el pe-
senyor Cerrillo, redactor de La Van-
del Ter que van obligar Jordi Pujol a aturar
riodista Antonio Cerrillo
les nostres informacions a El Correo Cata-
parla de “l’evolució i els
lán per pressions de la Banca Garriga No-
reptes del periodisme am-
gués... Mai no hem pogut explicar aquestes
biental” i aprofita per ven-
experiències a les facultats de Ciències de
tilar-se la nostra lluita en les
la Comunicació on té crèdit l’ACCC.
redaccions durant els anys
Antonio Cerrillo diu que “convé recordar
setanta i vuitanta conside-
que els periodistes no són ecologistes”.
rant-la una acció “militant”
Com és, doncs, que en les actuals redaccions
i anormal. Per cert, mai
hi ha periodistes de diferents tendències
vam sentir-nos estigmatit-
ideològiques? Jo crec que és inevitable i le-
zats com “els verds” o “els
gítim que sigui així. Nosaltres mai no vam Jordi Tarragó
amants dels ocellets”, com ell diu. Més que ingenus érem temuts. Havíem d’enfrontar-nos a les companyies
elèctriques
i
energètiques com ara Enher, Hidruña,
ocultar als lectors que érem ecologistes i mai cap lector no ens ho va retreure. Únicament es queixaven de nosaltres els capitalistes i les empreses afectades. La informació ambiental ha de contemplar
guardia, escriu que ha deixat d’utilitzar
també, inevitablement, la seva vessant so-
Fecsa, Catalana de Gas i Gas Natural, o
perquè està “desvirtuat”. Qui ha permès
cial i política.
a papereres com ara Torras Hostench i
aquesta desvirtuació, sinó els mateixos mit-
És cert que els periodistes ecologistes hem
Inpacsa, que intentaven impedir les
jans de comunicació?
pagat “un alt cost personal” pel nostre
nostres investigacions sobre les accions
Com a exdirector de la revista Userda
compromís. Alguns continuem a la llista negra de la majoria de diaris barcelo-
contaminants que cometien actuant
(1977-1981), editada pel Col·lectiu de Pe-
sobre els consells d’administració dels
riodistes Ecologistes de Catalu-
diaris on treballàvem i on, en alguns
nya, que fou la primera publicació
casos, tenien representació directa.
ecologista, i exdirector de Diario
Aquella militància era resistència i de-
de Barcelona (1983-84) autoges-
fensa de la llibertat d’informació per a
tionat, com també promotor els
la qual tant vam manifestar-nos a les re-
anys setanta de la primera Co-
daccions i pels carrers de Barcelona.
missió de Defensa del nostre Col·legi, i ex-
“Hem pagat ‘un alt cost personal’ pel nostre compromís. Alguns continuem a la llista negra de la majoria de diaris” nins. Però la llibertat que ens hem gua-
Els membres de l’Associació Catalana de
president del Sindicat de Treballadors de
nyat amb els anys és el millor regal per la
Comunicació Científica (ACCC) a la qual
Premsa de Barcelona (STPB), he de donar
defensa dels nostres ideals.
pertany el senyor Cerrillo sembla ser que
testimoniatge del fet que moltes de les
Aquest periodisme ambiental, ben vist
avui treballen en mitjans d’informació on
lluites democràtiques en les redaccions te-
per les empreses “sostenibles”, es tro-
aquestes intromissions no es produeixen.
nien com a rerefons conflictes ambientals:
barà, si no reacciona a temps, amb una
Ho celebro però, és veritat que no hi són
la crisi del Brusi provocada, entre altres
crisi de lectors i de credibilitat.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
NO
43
R E P O R TATG E
Dues dècades després del naixement dels mitjans de comunicació públics valencians, aquests es troben enmig d’una forta
L’oportunitat perduda de Canal 9 Salvador Enguix
polèmica per la presumpta relació del
L’ens públic Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ha complit vint anys.
què també li va faltar al PSPV-PSOE
seu darrer director,
L’efemèride hauria de ser motiu d’ale-
en el seu moment, per a complir la llei
Pedro Garcia, amb la
de voluntat política, no sols del PP per-
gria en la mesura que va ser el 1989
per la qual l’ens va ser creat. I pitjor en-
quan es van crear els primers mitjans
cara, la presumpta relació de l’últim di-
de comunicació públics –la televisió va-
rector
trama Gürtel i per la
lenciana, Canal 9, i Ràdio Nou– en la
–exresponsable de premsa del presi-
gestió informativa
història del País Valencià; amb vocació
dent Francisco Camps i del seu ante-
de ser un instrument de difusió de la
cessor Eduardo Zaplana– amb la trama
realitat, de la llengua i de la cultura va-
corrupta Gürtel i la gestió informativa
lencianes. De fet, els que vam tindre
que Canal 9 i Ràdio Nou han realitzat
esbiaixada de Canal 9 i Ràdio Nou sobre aquest polèmic capítol de corrupció. Els sindicats i treballadors
de
RTVV,
Pedro
García
l’oportunitat de formar part de l’arren-
sobre aquest cas, han danyat greument,
cada d’aquell projecte, que va iniciar
i fins a extrems tragicòmics, la credibili-
l’administració socialista amb Amadeu
tat d’uns mitjans que arrosseguen un
Fabregat com a director general de
deute superior a 1.100 milions d’euros i
RTVV, vam creure cegament en les
un dèficit anual de 200 milions.
possibilitats d’una televisió i una ràdio
Però seria injust, abans d’abordar el
“pròpies”, dissenyades per potenciar la
tema central d’aquest reportatge, no su-
de la televisió pública
creació d’un espai comunicatiu valen-
bratllar dos coses: en primer lloc, els
cià, com estava ocorrent a Catalunya
mals de RTVV no van començar amb
han compilat desenes
amb TV3 i Catalunya Ràdio.
l’arribada del PP a la Generalitat Va-
Han passat vint anys. I lluny de cele-
lenciana en 1995 com es pot pensar; an-
d’exemples de com
brar-se l’efemèride com un èxit en el
teriorment, amb Joan Lerma com a
s’ha abordat aquest
llarg procés de creació d’un ens que
president, la televisió valenciana ja va
ajudara a consolidar la normalització
començar a oblidar els objectius per als
cas i n’han denunciat el que, segons ells, qualifiquen de “manipulació i censura contínua”.
lingüística i, al temps, impulsara la difu-
quals va ser creada en la Llei de Crea-
sió de la realitat valenciana en totes les
ció de l’Entitat Pública RTVV.
seues vessants, són molts els que han
En segon lloc, no tot ha sigut negatiu. I
mostrat la seua decepció. Des de tre-
cal destacar algunes de les aportacions
balladors, òrgans professionals i sindi-
positives de RTVV a l’ideari comuni-
cats fins a líders d’opinió han lamentat
catiu valencià. La producció recent de
l’evolució dels continguts, principal-
programes humorístics com Socarrats o
ment als informatius, que ha acabat per
Check-in hotel, sèries com L´Alquería
qüestionar el model de radiotelevisió
blanca o la cobertura d’alguns esdeve-
pública després de constatar-se la falta
niments esportius, han confirmat tí-
Seu de la Radiotelevisió Valenciana i el Centre de Producció de Programes de Canal 9, ubicat a Burjassot. Foto: Arxiu RTVV.
mides demostracions que és possible
de Greuges per a denunciar la “mani-
mativa ha arribat a uns extrems tan im-
una televisió pública valenciana amb
pulació informativa” que de manera
presentables que ens hem convertit en
productes d’alta qualitat, fets íntegra-
sistemàtica “practica” la cadena pú-
la rialla de tot Espanya”. “La Intersin-
ment en valencià i amb bones quotes
blica autonòmica. La Intersindical Va-
dical ha plantejat la necessitat que la
d’audiència. A açò se suma Punt 2; el
lència
contínua
Sindicatura es pronuncie sobre les
segon canal de TVV produït íntegra-
“tergiversació informativa” que s’havia
queixes presentades per nosaltres i al-
ment en valencià –cosa que no ocorre
fet patent en els últims mesos “arran de
tres seccions sindicals a l’entendre que
va
subratllar
la
en Canal 9– i els continguts del qual li
seguixen vigents. En este sentit,
han permès gaudir de molt bones crí-
hem explicat que el canvi de di-
plia plantilla integrada per alguns dels millors professionals del periodisme valencià. Però clar, una cosa és la tropa i
Vint anys després de ser creats, el cas Gürtel ha danyat greument la credibilitat d’aquests mitjans
una altra els generals.
rector general no pot ser una excusa per no abordar la qüestió”, concloïa. El tractament que del cas Gürtel s’ha fet en RTVV ha sigut objecte
la presumpta implicació del president
des que va esclatar el cas dels “trages”
EL CAS GÜRTEL
Francisco Camps en el cas Gürtel, així
de contínua observació crítica també
Tornant al costat que ens interessa, és
com la del director de l’ens, Pedro Gar-
per part de la Unió de Periodistes Va-
sens dubte el seguiment del cas Gürtel
cía”. “L’objectiu de la reunió –narrava
lencians (UPV), l’organització profes-
per part de RTVV el que ha alimentat
la Intersindical– ha sigut el de mani-
sional majoritària. El seu president,
amb força la decepció i les crítiques
festar la nostra denúncia per la concul-
Ximo Clemente, va escriure recent-
sobre el paper de RTVV. Recentment,
cació sistemàtica del dret que tenen els
ment en referir-se a l’aniversari dels
la Intersindical València (IV) de RTVV
ciutadans a una informació veraç i plu-
vint anys que “el pitjor moment d’un
va mantindre una reunió amb el Síndic
ral, i explicar com la manipulació infor-
mitjà de comunicació públic és quan no
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tiques. A més, RTVV disposa d’una àm-
45
R E P O R TATG E
complix amb el seu objectiu fonamen-
al principal partit de l’oposició a Espa-
El mateix Pedro García, que va rebre
tal, informar. Açò és el que fa de RTVV
nya i per al govern de la Generalitat
també “trages” de la xarxa corrupta,
un gran problema per a la societat va-
pot tindre”.
segons la investigació del jutge Balta-
lenciana. No es tracta que es faça millor
Els sindicats i treballadors de l’ens han
sar Garzón, sempre va negar que
o pitjor televisió, que es podria fer
compilat desenes d’exemples de com
s’ocultara informació sobre el cas Gür-
millor. Es tracta que la televisió que es fa va contra els valors essencials d’un poble democràtic, que vol ser modern i avançat. Els informatius de la televisió i la ràdio autonòmiques fan propaganda”. Ximo Clemente es referix, especialment,
tel i sobre com aquest esguitava
“Ens hem convertit en la rialla de tot Espanya”, assegura la Intersindical València respecte a la manipulació informativa
al contingut dels informatius: “Estos són
fet que els sindicats van criticar durament. Quan se li va demanar sobre la qüestió, va arribar a argumentar que “es donen totes les
s’ha abordat el cas Gürtel en Canal 9
novetats sobre el cas. I en les tertúlies
és periodisme ocultar notícies o mani-
per denunciar el que qualifiquen de
en què participen representants de tots
pular declaracions. Fer-ho passar per pe-
“manipulació i censura contínua”; ma-
els mitjans se’n comenten les informa-
riodisme és voler enganyar doblement
terial que de segur donarà peu a més
cions que publiquen, sense condicions.
els ciutadans. Ja no es tracta només de
d’una tesi doctoral. Des del fet que es
Però no és el nostre estil. Quan Joan
defendre els valors d’objectivitat, vera-
va tardar setmanes a informar que
Ignasi Pla va ser atacat des d’una emis-
citat, independència i neutralitat infor-
Francisco Camps havia sigut imputat
sora de ràdio (en referència a la Ca-
mativa. Es tracta sovint de forçar la
per un delicte de suborn –és curiós,
dena SER i sobre el cas que li va costar
I això és mentir els ciutadans. RTVV és ara més que mai un instrument a favor del Govern”. Un cop llegides les opinions dels sindi-
el càrrec de secretari general del
Mai es va fer públic que l’exdirector general, Pedro García, apareixia com a sospitós de la trama
PSPV-PSOE) nosaltres no vam donar cap informació, només anunciem la seua dimissió quan la va fer pública”.
cats, caldria preguntar-se com s’ha arri-
Nacho
Ángel,
portaveu
de
bat a aquest nivell de valoració crítica
apunta CCOO que quan es parla per fi
CCOO, és contundent a l’hora de valo-
del paper de RTVV. Cal veure els co-
d’aquest delicte no es traduïx al valen-
rar el paper jugat per Pedro García. “El
municats llançats per la Intersindical, i
cià, sempre es va dir “cohecho” i no
que denunciem –afirma– és que Canal
també per CCOO i UGT, en aquestos
“suborn” –fins a la manera tan com-
9 ha sigut protagonista per dos vies del
últims mesos, coincidint amb el tracta-
plexa com es va intentar evitar la im-
cas Gürtel. En la primera, perquè
ment informatiu que RTVV han fet del
plicació de l’exsecretari general del PP
Pedro García ha format part presump-
cas Gürtel, per comprendre la dimen-
Valencià, Ricardo Costa– més còmic va
tament de la xarxa corrupta que dirigia
sió del que s’assenyala. En un llançat
ser encara veure com s’informava de la
Francisco Correa i Álvaro Pérez, pro-
per CCOO l’11 de febrer del 2009,
seua destitució, donant per suposat que
pietari d’Orange Market; segons els in-
quan tots els diaris, i la gran majoria de mitjans de comunicació d’Espanya, estaven donant en les seues portades la presumpta relació d’Álvaro Pérez, àlies El bigotes, amb el PP i amb la Genera-
Orange Market hauria guanyat un milió d’euros dels pressupostos de RTVV en la gestió de la visita del Papa
litat Valenciana, s’assenyala que “fins a CAPÇALERA DESEMBRE 2009
lenciana als ciutadans valencians,
propaganda; que ningú s’equivoque. No
realitat fins a donar-li la forma que no té.
46
el president de la Generalitat Va-
formes de la policia. Fins al punt que Pedro García va possibilitar que aquesta xarxa mafiosa guanyara un milió d’euros dels pressupostos de RTVV en la gestió de la visita del papa. A açò se suma
la nit del 10 de febrer els espectadors
l’audiència coneixia uns antecedents
la gestió informativa del cas, on la cen-
de Canal 9, Punt 2 i el nou Canal 24.9
dels quals mai no havia sigut infor-
sura, la manipulació i la tergiversació
–un canal informatiu de 24 hores–
mada–, passant pel fet que mai es va fer
dels fets ha sigut la norma, i ara es com-
(quina paradoxa, vint-i-quatre hores
públic que l’exdirector general de
prèn tot per la proximitat de García
per informar i no compten allò que
RTVV, Pedro García, apareixia com a
amb la trama corrupta”. Nacho Ángel
ompli ràdios i diaris) no van ser infor-
sospitós de la trama. Sobre la seua di-
fa referència a un dels punts més foscos
mats de les investigacions del jutge
missió només es va dir que ho feia per
de les operacions de la xarxa Gürtel a
Garzón i de les conseqüències que per
afrontar nous reptes professionals.
València. El passat dia 16 d’octubre, el
El NT9 és l’informàtiu de Canal 9. El tractament de la política valenciana han estat sovint criticat. Foto: Arxiu RTVV.
Generalitat Valenciana ha negat sem-
aquesta gran decepció– narra el gra-
Francisco Correa es va embutxacar
pre que Canal 9 volguera beneficiar la
dual i constant deteriorament de l’ob-
quasi un milió d’euros en comissions
xarxa corrupta.
jectivitat
il·legals com a conseqüència del repartiment dels beneficis aconseguits per la sonorització i muntatge de pantalles de vídeo a València durant la visita del papa Benet XVI els dies 7 i 8 de juliol del 2006.
informativa,
així
com
l’incompliment de la llei de creació de
El gradual deteriorament de l’objectivitat informativa ja es va iniciar amb els socialistes al capdavant de la Generalitat
Per a la celebració d’aquest acte es va
l’ens. I reconeixen que el camí ja es va iniciar amb el PSPV-PSOE al capdavant de la Generalitat Valenciana. Si bé és cert que amb Amadeu Fabregat com a director general mai no es van registrar
crear una fundació, i aquesta va decidir
UN SEGUIT DE DECEPCIONS
adjudicar l’exclusiva de la distribució del
Però seria un greu error creure que la
PP i sobre la direcció de RTVV, no ho
senyal institucional a RTVV. La policia
crisi del model s’ha iniciat amb el cas
és menys que s’assentaren les bases que
les crítiques que ara s’aboquen sobre el
sospita que Teconsa, empresa a la qual
Gürtel. El llibre La televisió (im)possi-
van acabar per desvirtuar els objectius
l’ens públic va adjudicar-ne la sonoritza-
ble, dels periodistes Juli Esteve, Julià
de la principal empresa de comunicació
ció i gravació, ho va subcontractar a al-
Àlvaro, Josep Manuel Alcanyís, Josep
valenciana. El criteri “cal guanyar au-
tres tres empreses que presumptament
López i Joan Antoni Blay –tots ells pro-
diència”, que es va començar a forjar
van pagar comissions a Francisco Cor-
fessionals que han assistit en primera
en els temps dels socialistes, finalment
rea per intercedir davant de RTVV. La
persona com a membres de RTVV a
es va imposar en una programació que
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
diari El País divulgava que la trama de
47
R E P O R TATG E
es tracta d’una ferramenta indispensable per garantir el rigor de la informació, garantir els drets dels periodistes, controlar la imparcialitat i establir un diàleg fluid entre l’empresa, els professionals de la informació en benefici dels drets dels ciutadans”. Un altre punt sobre el qual els sindicats incidixen és la creació d’un consell audiovisual “en la mesura que facilitaria la participació de la societat civil en el servici públic que hauria de ser Canal 9”. Un tema que mai no ha aconseguit resoldre’s és el de l’ús del valencià. Si bé és cert que gran part de la programació de Canal 9 es fa en aquesta llengua, no ho és menys que en horari de màxima audiència quasi desapareix. A més, es continua finançant molta programació dirigida per presentadors que, com BerEstudis de realització de Canal 9, la televisió pública valenciana. Foto: Arxiu RTVV.
tin Osborne, no coneixen el valencià. En sentit positiu, cal valorar que tant Punt 2 com 24/9 siguen íntegrament en
ja amb Jesús Sánchez Carrascosa com
Perquè són molts els que creuen que al
valencià; encara que les seues audièn-
a director, anomenat per Eduardo Za-
negar-se a donar una informació lògica
cies s’allunyen totalment de la que re-
plana, popularitzaria la pitjor versió de
i veraç sobre aquests fets s’ha danyat
gistra la televisió valenciana Canal 9.
la teleporqueria amb continguts com
no només la imatge de la Generalitat
Tómbola. Programes que, a més, van
Valenciana, sinó del mateix Francisco
ALTRES PROBLEMES
ser emulats per les televisions privades,
Camps. Té la seua lògica: mentre que
Queda, a més, l’assumpte de la qüestió
que immediatament començaren a rea-
Canal 9 no donava informació del cas, o
financera de RTVV. Respecte d’això,
litzar versions sobre la mateixa idea.
ho feia de manera obertament interes-
Miguel Mazón, membre del consell
Lluny de buscar-se fórmules per recon-
sada, tot el món sabia el que ocorria,
d’administració de l’ens públic pel
duir la situació, els successius directors
perquè la resta de mitjans de comuni-
PSPV-PSOE, es mostra contundent:
i responsables de l’ens, ja tots davall
“El sistema ha fracassat”. Es re-
l’òrbita del PP, no han sigut capaços de
ferix Mazón, convertit en assot
trobar un criteri equilibrat i objectiu d’acord amb la representació parlamentària del tractament de la informació política; com així ocorre actualment
El 2008 l’ens públic acumulava 1.200 milions d’euros de deute i el dèficit anual superava els 200 milions
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
en TVE o en TV3. Pel que fa a això, hi
48
contra la situació dels comptes públics, al fet que el deute que arrossega el grup és “insostenible”. “Les entitats financeres van deixar de creure en el model de
ha un desequilibri evident entre el
cació escrits i audiovisuals ho estaven
finançament en el 2008, quan s’acumu-
temps que es dedica a informar de les
divulgant a so de bombo i platerets.
laven 1.200 milions d’euros de deute i
activitats no sols del president Fran-
La Intersindical valora que un pas en-
el dèficit anual superava els 200 mi-
cisco Camps, sinó del PP valencià; i el
certat “per pal·liar el problema de la
lions”. És a dir, caixes i bancs es neguen
que es concedix a l’oposició. Aquests
manipulació informativa, més enllà
a continuar finançant un deute que ha
directors tampoc no han intentat abor-
d’analitzar una llista d’incompliments”
sigut motiu perquè el Síndic de
dar amb rigor professional i periodístic
seria “eliminar les traves que impe-
Comptes, en el seu últim informe, qües-
un cas tan complex com el de la trama
dixen posar en marxa i fer viable el Co-
tione la viabilitat de l’ens públic; en si-
Gürtel; i ha sigut un greu error.
mité de Redacció”. “Considerem que
tuació tècnica de fallida. Situació que,
segons Mazón, ha obligat la Generalitat Valenciana “a buscar fórmules comptables per, finalment, pagar amb la butxaca dels ciutadans el manteniment i funcionament de RTVV”. En els pressupostos del 2010 es reflectix que les despeses previstes seran de 192 milions d’euros. Els ingressos –publicitat i drets del futbol– seran de 57 milions i, el més important, la subvenció pública de l’executiu valencià serà de 138 milions d’euros. Per a tots els consultats, RTVV pot i hauria de ser, senzillament, l’instrument pel qual va ser creat. Després de la dimissió de Pedro García va ser anomenat José López Jaraba, un periodista procedent de l’ABC que va accedir a la direcció de 24/9 quan el canal ja estava emetent i sense experiència en el mitjà, com a nou director general. Alguns han interpretat aquest canvi com una possibilitat; però només serà real si, com denuncien treballadors, sindicats i periodistes, es traduïx en un seriós esforç per comptar la realitat amb la major objectivitat possible, sense manipulacions, sense censures, sense tergiversar els fets, donant a totes les parts l’oportunitat de manifestar-se en una televisió que paguen tots els valencians. Amb tot, aquesta esperança sobre Jaraba ha decebut aviat, com es va veure el passat dia 19 de novembre, quan Canal 9 no va difondre la frase que Francisco Camps li va dir al portaveu del PSPVPSOE Ángel Luna: “Le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta”. Una frase que, a més, va ser divulgada per tots els mitjans de comunicació espanyols. Per últim, i tal com es presenta el marc de continguts i financers de Canal 9 en un món on la segmentació audiovisual qüestiona les televisions convencionals, obliga a redefinir amb urgència els models, tal vegada RTVV ja mai més puga tornar a buscar la seua identitat.
ENTREVISTA a Francisco Marhuenda, periodista
Francisco Marhuenda, director de La Razón i l’únic periodista català que dirigeix un diari amb seu a Madrid, acumula experiència tant en l’àmbit polític – va ser diputat del PP i va treballar a les ordres de Mariano Rajoy– com en les redaccions. Marhuenda, que des de fa dos anys porta les regnes del rotatiu del grup Planeta, critica
“Els periodistes no podem ser escèptics” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz L’editorial conjunt de dotze diaris catalans en defensa de l’Estatut va rebre
tida sovint referida a Pedro J. Ramírez.
força crítiques des de Madrid. Et va sor-
En Pedro Jota, que és un gran amic meu,
prendre aquella iniciativa?
és un periodista amb un gran protago-
Em va semblar un error perquè, al meu
nisme, ara bé, el paper d’un diari no és ni
entendre, el tema no era tan important
posar ni canviar el líder de l’oposició, ni
com per motivar un editorial conjunt.
donar-li suport. Ni tampoc fer caure go-
S’hauria de donar, per exemple, en un
verns. No podem estar enlluernats bus-
cas com el 23-F o per demanar certa sen-
cant un Watergate permanentment.
sibilitat als partits polítics davant la crisi econòmica. No em va semblar bé que es
certes actituds de la
Aquesta crítica, precisament, l’he sen-
Doncs et repeteixo que això és el que es
fes per pressionar políticament una ins-
diu sempre del director d’El Mundo.
premsa catalana i nega
titució de l’Estat. I, a més d’un error, s’ha
Però el que estic dient no és una crítica
desfet com un terrós de sucre i es va ofe-
a una persona, no és tan sols Pedro J...
alguns tòpics que,
rir la imatge d’una premsa catalana sot-
segons ell, tan sols existeixen en la ment dels periodistes catalans, als quals acusa
mesa al poder polític.
Però és qui, per molts, representa una manera d’entendre el periodisme.
Dius que es pressionava una institució
En Pedro Jota és un gran periodista.
de l’Estat, però no creus que des de la
Pots no coincidir amb ell ideològica-
premsa de Madrid també s’està pressio-
ment, per contra, no reconèixer que és
nant el TC, tot i que en un altre sentit?
un dels grans periodistes de la història
Sóc professor de Dret Constitucional,
d’Espanya seria un error. Des dels vint-
d’una pretesa
així que conec una mica el tema. Una
i-vuit anys és director de diari, així que
cosa és que el periodistes opinem d’una
és un cas molt excepcional. Amb tot, el
superioritat moral
manera o altra, si bé el nostre paper no
que vinc a dir és que hi ha un excés de
respecte als seus
és ser protagonistes de la informació.
protagonisme dels periodistes. I aquest
Això és un mal que arrossega, sobretot,
editorial conjunt –que respecto perquè
homònims madrilenys.
la premsa catalana per la gran impor-
cada diari pot fer l’editorial que vulgui–
tància que va tenir durant la transició
no l’entenc.
política. Alguns periodistes, tant de dretes com d’esquerres, consideren que
No entens el perquè de l’editorial?
els periodistes som alguna cosa més, els
No, i, respecte al contingut, tampoc no
garants de les llibertats, de la democrà-
crec que la societat catalana estigui
cia, etc. I en una democràcia hem de ser
preocupada per aquest tema. Més enllà
periodistes i punt.
del petit món que formen els periodistes
El periodista català Francisco Marhuenda al seu despatx de La Razón a Madrid, diari que dirigeix des de fa dos anys.
i els polítics, no he trobat ningú que hi
perioritat moral que tenen els perio-
vors esclata el cas Millet. I vull que se
estigui preocupat. Tampoc en el món
distes catalans envers els de Madrid. Jo
m’entengui en dir que quan esclata tinc
empresarial. Cap ni un. I si n’hi ha, que
sóc català i a les diferents tertúlies que
una “alegria”, perquè amb escàndols
m’ho demostrin. El que sí que hi ha és
vaig a Madrid no he tingut cap problema
com aquest queda clar que, desafortu-
una preocupació en la classe política da-
pel fet de dirigir un diari amb seu a Ma-
nadament, no som diferents. Hi ha cata-
vant d’unes eleccions molt complicades
drid. Cap ni un. Mai ningú no m’ha tirat
lans bons, dolents i regulars. De
que poden donar un tomb a la realitat
en cara que sigui català. Pots dir que això
corrupció, n’hi ha a tots els llocs.
actual. Aquí sí que hi veig preocupació.
no em passa perquè sóc d’un perfil de dretes, però si fos d’esquerres tampoc no
Potser no hi ha oasi, si bé tampoc es dóna una divisió com la que va viure la
De totes maneres, enfront la unitat que
“Els periodistes catalans tenen una pretesa superioritat moral envers els de Madrid”
A Madrid hi ha és una batalla pel mer-
em passaria. Ara que porto dos anys vi-
situació de molta tranquil·litat en el pa-
es posin d’acord ha de ser per una cosa
vint a Madrid puc dir que els problemes
norama periodístic. S’ha de reconèixer
molt gruixuda. El mateix a França amb
pel fet de ser català a Madrid és una lle-
el pes polític, econòmic i cultural de Ma-
Le Figaro, Le Monde o Libération, que
genda. Per tant, aquesta superioritat
drid. A Catalunya ens hem passat molts
estan en pugna permanent. A vegades
moral dels periodistes catalans envers
anys mirant-nos el melic i dient que som
la unanimitat que hi ha a Catalunya et
els de Madrid no és real. Som gent nor-
els millors, els més macos, els més euro-
deixa bocabadat. És aquesta pretesa su-
mal. Es parla de l’oasi català, però lla-
peus. I això ha canviat. I, en aquest esce-
terna entre empreses periodístiques. Però això és normal! Als Estats Units
COPE, El Mundo, etc. cat, mentre que a Barcelona es dóna una
perquè el Washington Post, el New York Times, el Wall Street Journal, etc.
“dreta mediàtica” arran de la gestió informativa de l’11-M en mitjans com la
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
van mostrar els diaris catalans a Madrid hi ha una important guerra in-
51
E N T R E V I S TA
nari, la premsa de Madrid té un gran po-
Jo no he dit això. Però quan es parla de
tencial i es lluita per vendre més, pel li-
“caverna mediàtica” no es refereix tant
molt a Catalunya, sobretot els encanta
deratge.
a persones concretes, sinó a un estil de-
al món nacionalista. Els agrada molt
terminat de fer periodisme.
perquè així tenen una excusa. El que
I això et fa estar més despert?
També podem pensar en els atacs que
passa és que si això és el que ens agrada
s’han fet des d’emissores públiques ca-
als catalans...
Sí, perquè estàs jugant a primera divisió.
nez Losantos és un tema que agrada
talanes contra la premsa de Madrid. La premsa catalana és de segona divisió? No, i això cal matisar-ho. No em refereixo a segona divisió pel que fa a la qualitat, sinó a nivell de lluita política.
Ara ets tu el que estàs generalitzant. Si
“A nivell de lluita política, que no pas de qualitat, la premsa catalana és de segona divisió”
Així doncs, matisem: a nivell de lluita
hem quedat que Jiménez Losantos no representa el periodisme madrileny tampoc no podem dir que aquest sector representi tots els catalans, no? Està bé aquesta precisió, però és que
política la premsa catalana és de se-
Com per exemple?
som una societat –i és un tòpic dir-ho–
gona divisió perquè està a sis-cents qui-
Aquest mateix matí Catalunya Ràdio
que celebrem una derrota mitificada
lòmetres del poder?
estava donant pals contra la premsa de
que no es correspon a la realitat i que en
Sí, és clar. Quan parlo de primera o se-
Madrid. Jo mateix hi he deixat de col·la-
el fons era una lluita d’unes elits diri-
gona divisió cal aclarir que al País Basc
borar perquè no m’hi sentia còmode.
un diari com El Correo és extraordinari
gents contra unes altres elits dirigents. Ho hem mitificat tot. És cert que les na-
i que a Catalunya La Vanguardia és im-
Amb tot, l’estil d’alguns periodistes de
cions sense estat acaben mitificant-ho
pressionant i El Periódico, tot i ser un
Madrid...
tot per buscar uns símbols com, evident-
altre model, també està bé.
Sí, però hi ha pluralisme de veritat als
ment, també fan Espanya, França o An-
debats a Catalunya? Jo he participat en
glaterra. Ara bé, del que em queixo
Expressions com “caverna mediàtica”
tertúlies a Catalunya Ràdio en què se
respecte al plantejament de la professió
les inclous dins aquesta pretesa super-
m’atacava per les meves idees. Et poden
periodística a Catalunya és que aquesta
ioritat moral dels periodistes catalans?
agradar o no les meves idees, però no
pretesa superioritat moral no existeix.
Sí, i aquesta “caverna mediàtica” és un
sóc un fatxa. Així doncs, és una opinió, no un fet.
tòpic. Hi ha alguns periodistes de dretes D’acord, però parlar de nazis catalans
Sí, és un sentiment que també es dóna
querres que són radicals. En general, el
i jueus espanyols és pluralisme?
en la política catalana, que se sentia di-
que hi ha és gent que defensa idees, uns
No, a mi no em sembla bé i no ho com-
ferent, superior a la resta d’Espanya. I
amb més o menys vehemència, i una
parteixo, ara bé a Catalunya també po-
ara resulta que a Catalunya també hi ha
part d’ells ho fan amb coherència amb
dríem trobar crítiques duríssimes.
escàndols polítics, s’ha fet de tot i en
que són més flexibles i d’altres d’es-
totes les administracions.
el que creuen. Jo he estat amb en Jiménez Losantos, en Pedro Jota o la Curry Valenzuela i, per exemple, la Curry, que és amiga meva, creu allò que diu. I en Cayo Lara, el líder d’Izquierda Unida, està a les antípodes del que penso i, en
“A la COPE sovint Jiménez Losantos i Pedro Jota m’han atacat per la meva postura intermèdia”
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Zapatero o Rajoy.
52
I quin seria l’homònim a la premsa ca-
en tertúlies a Catalunya, però també és cert que en tertúlies de la COPE sovint t’han atacat Jiménez Losantos i Pedro Jota...
canvi, em sembla un paio honrat que defensa el que creu. El mateix passa amb
Abans comentaves que t’havien atacat
I on està la frontera entre una crítica
... per la meva postura intermèdia. A la
duríssima i un insult?
vida les coses no són ni blanques ni ne-
A mi m’han trucat oients i m’han dit que
gres, tot i que a vegades la gent té les
era un fatxa i...
talana d’expressions de Jiménez Lo-
seves raons. En el tema de la independència de Catalunya la gent també té les
santos del tipus: “Els espanyols som els
Oients. I periodistes?
seves raons i jo les respecto, mentre es
jueus preferits dels nazis catalans”?
Jo ara estic menys a Catalunya i no et
donin d’una manera ordenada i respec-
A veure, jo aquí faria una distinció. Una
puc respondre, però això és el que em
tant les regles del joc. Alguns són nacio-
persona no representa tota la premsa...
comenten que s’està dient. A més, Jimé-
nalistes, d’altres centralistes i jo sóc
autonomista. Però no he tingut tan sols
Tampoc ets del Barça?
Catalunya. El problema de l’editorial
confrontacions amb Jiménez Losantos i
No sóc del Barça, però també és cert que
conjunt és que et demostra que en de-
Pedro Jota, sinó també amb amics meus
no m’agrada massa el futbol.
terminats temes no té sentit una posició
com Enric Sopena o Maria Antonia Iglesias. A les tertúlies procuro ser edu-
conjunta. No hi havia una sentència i, Per tot el que m’has dit em fa la im-
cat, respectar els altres, que em respectin
pressió que a Catalunya t’acusaven de
i defensar les meves idees. Després, fora
ser massa espanyolista i a Madrid de
Enric Sopena o Margarita Sáenz-Díez, malgrat que ideològicament no estiguem d’acord. Això del respecte és im-
A la premsa de Madrid també es va respondre amb editorials i també eren pre-
del plató, amb alguns tertulians mantinc una relació personal d’afecte, com amb
per tant, era un editorial preventiu.
“M’agrada molt el debat però a les tertúlies a Catalunya no volien el pluralisme, el contrast”
ventius, no? Però és que a Catalunya eren dotze diaris! A La Razón vàrem fer un editorial molt acurat, tot i que el primer dia la nostra reacció havia estat passar del
portant. Perquè a vegades a les tertúlies a Catalunya (tot i que ara no participo a
ser-ho massa poc. Tens aquesta sensa-
tema. Així i tot, no pots passar i, a més, el
les de a Catalunya Ràdio i crec que han
ció d’estar a mig camí en tots dos llocs?
que han fet amb aquest editorial conjunt
d’estar encantats que ja no hi vagi)
Sempre he tingut aquesta sensació, fins i
és crear mal rotllo, ja que ara, sigui quina
t’adones d’un error de plantejament: el
tot en l’etapa en què vaig estar a la polí-
sigui la sentència, ja l’hem fotut! Si jo ha-
que volen és que tothom digui el mateix,
tica. Altres persones molt més impor-
gués estat director de La Vanguardia o
volen variacions sobre un mateix tema,
tants que jo també ho varen patir en el
d’El Periódico no l’hauria signat. Potser
que tot sigui molt igual. És allò d’aquell
seu moment. Perquè quan des d’una
hauria fet el mateix editorial però jo sol,
tòpic que per ser un bon català has de
oposició intentes ser equilibrat i tenir
no com a conjunt. A Espanya tothom
ser del Barça, votar CiU i que t’agradin
seny t’arrisques a no ser entès. A mi
s’ha quedat sorprès. Jo em vaig assaben-
les sardanes. I a mi no m’agraden les sar-
m’agrada molt el debat, però malaura-
tar que es faria el dia abans que sortís i
danes. Així, doncs, per això sóc un bon o
dament moltes vegades a les tertúlies a
em vaig quedar bocabadat. I a més
mal català?
Catalunya em trobava que molts no vo-
aquesta unanimitat és artificial. A Ma-
lien el pluralisme, el contrast.
Perfil
drid seria impensable que el director d’El País, d’El Mundo, de l’ABC i jo
I aquest pluralisme te’l trobes més a
ens poséssim d’acord en una editorial. A
Madrid que a Catalunya? T’ho pregunto
ningú de nosaltres se’ns ocorreria, si no
Francisco Marhuenda (Barcelona,
perquè la imatge que es té de determi-
fos que passés alguna cosa molt forta,
1961) és periodista i advocat. Va
nades tertúlies madrilenyes (COPE, Te-
com ara un cop d’estat. Per això penso
ser professor de Dret Constitucio-
lemadrid, etc.) és la d’una uniformitat
que s’ha fet el ridícul. Ha estat un cop de
nal (UAB), cap d’Opinió i colum-
absoluta en determinats atacs contra
pit, un brindis al sol, molt de soroll per
nista d’El Noticiero Universal i
Catalunya.
no res.
coordinador d’informació i coPP el 1995, any que fou diputat al Parlament. El 1996 és nomenat director del gabinet de Mariano
“Seria impensable que el director d’El País, d’El Mundo, de l’ABC i jo ens poséssim d’acord en una editorial”
baves a mig camí, en una posició intermèdia. El fet d’haver estat tan implicat en periodisme i en
Rajoy, ministre d’Administracions Públiques, càrrec que repetí quan
Abans reconeixies que quan estaves en política també et tro-
Jo participo en un cara a cara al pro-
política, et suposa cap problema?
va ser ministre d’Educació i Cul-
grama de la Júlia Otero a Onda Cero en
En altres països, com Estats Units, An-
tura. També el va seguir a Defensa
què em diverteixo molt. I un programa
glaterra o França és molt normal i hi ha
el 2000 sent director general de
com 59 segundos també és un model de
molts periodistes que han estat en la po-
Relacions amb les Corts. Un any
pluralitat.
lítica. Aquí falta tradició i maduresa política, així com acceptar i entendre una
després és nomenat sotsdirector i delegat de La Razón a Catalunya i el 2008 passa a ser-ne director.
Sí, però el que arriba són unes altres
qüestió important: que els periodistes no
opinions.
podem ser escèptics. Hem de ser inde-
Per desgràcia això també t’ho trobes a
pendents. I la independència te la dóna
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
lumnista de l’ABC. Es va afiliar al
53
rent, insisteixo, a ser escèptic i no tenir cap posició. I com a mitjà privat que és, el lector vol que tingui una opinió. En canvi, un mitjà públic té l’obligació de ser plural. A vegades, d’això, a Catalunya Ràdio no se n’assabenten. A TV3 han millorat en aquest sentit, però encara sembla que els costa acceptar la visió dels que veuen com a propers al PP. Estem parlant de la “crosta nacionalista”? Exacte. És veritat que existeix i no sé perquè s’ofenen. Igual que critiquen la “caverna mediàtica” de Madrid també han d’acceptar que hi ha una “crosta nacionalista”. I em sorprèn que a les tertúlies potser tinguin la raó, però han de deixar que els que no pensem com ells puguem dir la nostra. Tornem a La Razón. El diari que el 1998 va fundar Luis María Ansón i l’actual, són gaire diferents? El diari ha canviat. Estem intentant fer un diari modern. La Razón sorgeix en un determinat moment i evoluciona. El que no hem modificat és la línia programàtica, la defensa d’uns determinats valors com són la família, la societat, la Constitució i la monarquia com a model de convivència i de coincidència d’una història d’Espanya tan complexa. Tot Marhuenda defensa que els periodistes no poden ser escèptics, sinó que han de ser objectius.
això és el nostre ideari. Respecte al altres, intentem fer un diari respectuós amb la utilització de les
l’ètica personal i professional, la teva empresa i els companys. Quan em pregunten què és La Razón els responc que som un diari de dretes que defensa la família, uns valors i principis, encara que CAPÇALERA DESEMBRE 2009
sultar ningú. Jo sóc molt respectuós amb els columnistes, amb tot, saben que si diuen que algú és un mentider han de dir en què men-
Sense dir noms, jo crec que en aquest
teix. Intento fer un diari de dretes seriós
país tothom està molt acomplexat. No-
amb una crítica fonamentada. Aquest
L’any passat vas dir que éreu un diari
saltres el que intentem és ser un diari se-
seria bàsicament el nostre plantejament.
de dretes “sense complexos”.
riós. Un amic meu d’esquerres em va dir
no som un diari clerical ni de partit.
54
“Igual que critiquen la ‘caverna mediàtica’ també han d’acceptar que hi ha una ‘crosta nacionalista’”
crítiques. Volem ser crítics sense in-
Exacte.
que érem un diari de dretes que poden
Aquest plantejament no quadra amb
llegir la gent d’esquerres. Perquè un
portades aparegudes en l’època d’An-
Això vol dir que hi ha algun diari de
diari ha de tenir les seves idees, si bé ha
són, com el famós fotomuntatge d’Ar-
dretes acomplexat?
d’intentar ser independent que és dife-
zallus vestit com Bin Laden.
canvi, quan et diuen que una informació
una inversió de Javier Godó i del grup
les faria. El problema és que si fas un
ha estat publicada a una pàgina web lla-
Planeta. I quan els ha convingut han de-
diari d’aquest tipus no sé si vendràs o no
vors ja és una altra història. Internet de-
cidit fer aquesta operació de venda.
més exemplars, això sí, t’acabaràs
mostra que la gent té la necessitat
convertint en una caricatura.
d’expressar-se, ganes d’opinar, d’expli-
De tota manera, abans deies que un
Hi ha editors de premsa que creuen que
car històries. Això és un fenomen de la
diari ha de tenir un perfil “ideològica-
s’ha de fer un diari o molt d’esquerres o
societat moderna. I en aquest escenari el
ment potent”. No trobes incoherent que
ultradretà. Però si vols defensar unes
repte dels diaris és la qualitat. Un diari
l’empresa propietària del rotatiu tingui
idees has de fer-ho amb convicció i rigor.
ha d’estar molt ben estructurat i ser fàcil
diferents perfils ideològics en el seu in-
I si estàs en contra d’un tema has de dir
de llegir perquè actualment l’oferta
terior?
el perquè. Si no ho fas, aquell a qui critiques dirà que sou uns animals, uns exagerats. Quan es va fer una altra portada famosa, un fotomuntatge d’en Carod-Rovira do-
“El gran repte de la premsa escrita és que el diari que es compra al matí no sembli del dia anterior. I això és difícil”
No em sembla incoherent. M’ho semblaria que jo fes una cosa diferent al que dic. Aquí intentem fer un diari de qualitat i el grup Planeta ens deixa llibertat per fer-ho. I em sento molt còmode amb ells.
nant la mà a un etarra, allò va ser un d’oci és tan gran que la gent disposa de
Els editors són els propietaris, mentre
table. No és bon periodisme. Però to-
menys temps per llegir la premsa. Per
que els periodistes el que no podem fer
thom comet errors i qui estigui lliure de
tant, el gran repte dels diaris és aconse-
és creure’ns protagonistes. La gent ens
culpa que tiri la primera pedra.
guir ser atractius, tenir bons temes. El
van al darrere, ens fan regals, ens afala-
Al meu entendre, els diaris hem de
que li has de donar al lector a primera
guen. I tot això pot provocar que ens
mirar cap al futur, hem de pensar que la
hora del matí ha de ser un producte de
pensem que som importants. Aquest és
societat té una velocitat de canvi espec-
qualitat.
el problema. Hem d’intentar ser
error, èticament desafortunat, inaccep-
conscients que no som els propietaris
tacular. Quan el 1982 vaig començar a treballar de periodista a El Noticiero
Un altre dels canvis que s’han donat als
Universal a Barcelona hi havia quatre
darrers anys és que sovint els mitjans de
l‘empresa i el lector. És com el polític,
diaris, un parell de ràdios i una televisió.
comunicació han passat a formar part
que hauria de veure els votants com si
dels mitjans. Per mi, el propietari és
En tot aquest temps han arribat els telè-
de grups amb interessos diversos. Ansón
fossin els propietaris. I a vegades els pe-
fons mòbils, els ordinadors amb els que
es va desvincular de La Razón al·legant
riodistes perdem de vista que hem de
et pots connectar des de dalt d’una mun-
“un greu problema de consciència” pel
servir els lectors.
tanya, els sistemes informàtics que et
fet que Planeta també fos propietària
permeten fer el diari sense necessitat de
de l’Avui. Fa unes quantes setmanes
A part dels propietaris i dels lectors hi
maquetadors, etc. Tot aquest canvi ens
l’Avui va canviar de mans i va ser ad-
ha altres pressions. Fa temps, a
LERA vàrem publicar una entrevista
obliga a una modernització permanent i, sobretot, en el cas de la premsa escrita, el nostre gran repte és que el diari que es compra al matí no sembli del dia anterior. I això és molt difícil.
“La gent que em coneix et dirà que no sóc pressionable, excepte si es tracta d’un tema d’Estat”
Ens trobem davant d’un canvi de paradigma.
CAPÇA-
a José Antonio Zarzalejos, exdirector de l’ABC, en què reconeixia que en la seva etapa al capdavant del diari les pressions més grans que havia rebut havien estat les d’Esperanza Aguirre. En el teu cas, de qui
quirit per El Punt. Aquest canvi de pro-
has rebut les pressions més fortes?
S’ha de fer un diari ideològicament po-
pietat és, ideològicament parlant, més
Jo tinc un avantatge perquè he estat a la
tent, que el lector s’hi senti identificat,
coherent?
política i als polítics me’ls conec molt bé.
que li donis un nivell de producte im-
Rupert Murdoch té infinitat de mitjans
I la gent que em coneix et dirà que no
portant. Perquè el lector del futur serà
de comunicació, alguns ideològicament
sóc una persona pressionable, excepte si
un lector molt exigent. Tenim un avan-
molt diferents. A mi aquesta polèmica
es tracta d’un tema d’Estat. I el diari La
tatge: el diari té prestigi. És cert que tots
em sembla artificial. Evidentment l’Avui
Razón tampoc no és pressionable. Ca-
hem baixat vendes, però encara mante-
és el diari de referència en l’espectre
dascú ha de saber on és i quin és el seu
nim una presumpció de fiabilitat. En
ideològic del nacionalista català i era
terreny de joc.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Són portades desafortunades. Jo mai no
55
DOSSIER ESPECIAL
Dels periodistes s’espera, potser més que de ningú, que siguin veraços. Malgrat tot, sovint se senten afirmacions com ara “els mitjans només
Amb la veritat al davant... quasi sempre Carles Singla
diuen mentides”. I és que periodisme i
La majoria dels periodistes catalans pensa que l’objectivitat no existeix,
trevistes com, sobretot, a l’enquesta. La
veritat són una parella
però que cal intentar aproximar-s’hi.
generació més jove és la que menys
diferències significatives tant a les en-
Les fonts informatives que més
opta per l’objectivitat com a obligació
no sempre ben
confiança els mereixen són els cientí-
(10,6%). En canvi, a la generació de
fics, les agències de notícies i les ONG.
més de 55 anys, els partidaris d’aquesta
avinguda. Aquesta
Les que els en mereixen menys, els ga-
es tripliquen (32,1%). La defensa de la
relació té dos vessants: la recerca de la informació i la seva difusió. En el segon es plantegen qüestions com la correspondència entre
binets de premsa, els partits polítics i els
subjectivitat a ultrança, però, no mostra
directius de l’esport. Són partidaris de
un suport més significatiu en cap franja
barrejar informació i opinió només en
generacional.
informatius d’autor a la televisió o en
Quant als estudis, haver estudiat Perio-
temes de cultura i espectacles. Només
disme pot ser una vacuna contra la
accepten modificar les fotografies per
creença en l’objectivitat absoluta. Els
reenquadrar-les i, amb reserves, per
llicenciats amb aquest títol creuen en
emfatitzar-ne algun element. I pel que
l’objectivitat en un 17%, mentre que els
fa a procediments il·legítims per obte-
que tenen una carrera diferent ho són
nir informació, com ara disfressar-se o
en un 31% i la xifra puja fins al 40%
utilitzar càmeres ocultes, només n’ac-
entre els que no tenen titulació univer-
cepten l’ús en casos excepcionals.
sitària.
Per
àrees
temàtiques, la
L’objectivitat no existeix, si bé cal in-
d’esports té més partidaris de l’objecti-
fets i informació, la
tentar aproximar-s’hi. Aquesta és la po-
vitat com a obligació, un 40%, mentre
sició que sosté una àmplia majoria –tres
que la resta de seccions es mouen entre
barreja de la
quartes parts– dels periodistes catalans.
un 18% i un 26%.
informació i l’opinió o la fiabilitat de les fonts. En l’altre vessant apareixen, sobretot, els mètodes enganyosos per aconseguir la notícia.
L’enquesta proposava dues opcions més. La més taxativa (ser objectiu és
FIABILITAT DE LES FONTS
possible i una obligació de l’informa-
El tema de la fiabilitat de les fonts es va
dor) és l’escollida per un 21,5% dels en-
abordar de manera diferent a les entre-
questats.
més
vistes i a l’enquesta. A la primera es va
relativista (l’objectivitat no pot existir,
preguntar per la necessitat de compro-
D’altra
banda,
la
l’informador ha de ser subjectiu)
var les dades amb diverses fonts, un as-
només obté un 3,5% de les respostes,
pecte recollit habitualment als codis
una opció gairebé testimonial. A les en-
deontològics. La majoria dels entrevis-
trevistes en profunditat prèvies també
tats n’eren partidaris i quan es feien ex-
l’opció intermèdia era la preferida.
cepcions es referien a gèneres o àmbits
La distribució per edats marca algunes
temàtics com l’esport o la cultura. En-
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
La credibilitat és clau per als mitjans de comunicació. En la imatge, la redacció de Servimedia a Madrid. Foto: Arxiu
cara que també remarcaven les dificul-
credibilitat molt alta: els científics
table en tots els àmbits estudiats. Les
tats que troba avui dia un periodista
(90,2%, sempre com a resultat de
agències, que no són sinó un mitjà més,
per complir amb aquest procediment:
sumar les opcions de “molta” i “força”)
també es poden veure afavorides pel
la demanda d’immediatesa, la precarie-
i les agències informatives (83,3%). En
prestigi de les grans marques interna-
tat de recursos o l’oclusivitat d’algunes
un segon graó, es troben les ONG
cionals (AP, Reuters...), pel fet que
fonts, entre altres.
(69,9%) i els agents culturals (56,9%),
transmeten
des d’un vessant molt pragmàtic. S’enumeraven dotze fonts diferents de les quals els enquestats havien de valorar-ne el grau de credibilitat en l’escala
Els més joves són els que menys creuen que sigui possible aproximar-se a l’objectivitat
“molta”, “força”, “poca”, “cap”. Per
informació
despullada
d’opinió i també per un cert corporativisme que porta a reconèixer en companys de professió les virtuts que hom s’atribueix a si mateix. Val a dir que en funció de la categoria professional, els directius es mostren més escèptics da-
simplificar el tractament dels resultats,
però més enllà d’aquestes quatre fonts,
en el gràfic (pàgina següent) es mostra
a la resta, ja predomina la percepció de
distes de les seccions de societat i de
l’agregació de les opcions “molta” i
no fiabilitat.
cultura. En canvi, els d’esports i de po-
vant de les agències i també els perio-
“força”, és a dir, les que demostren una
Segons la font proposada, hi ha diverses
lítica els atorguen més confiança.
percepció positiva de la credibilitat de
variables que tenen alguna incidència
Les ONG que reben una consideració
la font. En aquest sentit, hi ha dos
en els resultats. No així per als científics,
positiva de gairebé un 70%, amb varia-
col·lectius que tenen una percepció de
el prestigi dels quals sembla incontes-
cions en funció de la posició política i
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
A les enquestes, el tema es va tractar
57
DOSSIER ESPECIAL
mers confia en els esportistes, mentre que només ho fa un 19,1% dels darrers. El coneixement directe o la proximitat a la font, doncs, es perfila com un factor que incideix en la millora de la percepció de fiabilitat. Els tres tipus de gabinets de comunicació dels quals es proposava valorar la credibilitat es col·loquen a la banda baixa, encara que amb diferències significatives en les seves valoracions. Els que pertanyen a institucions tenen una consideració de fiabilitat del 30,1%. Els que treballen per encàrrec es queden a la meitat (15,4% els troben fiables i 27% els atribueix “nul·la fiabilitat). Els gabinets d’empreses són en una posició intermèdia: un 19,1% els troba fiables. Els periodistes de televisió confien més que els altres en els gabinets, fins a un 55,1% ho fa en els d’institucions. A l’altre extrem, trobem els de diaris, que només atorguen fiabilitat als gabinets institucionals en un 29%. Altres variables tenen una incidència més puntual. Així, els que treballen a les empreses del nivell de renda. Per als periodistes
que queda globalment per sota del
privades es refien menys dels gabinets
d’esquerra, són fiables en un 75,5%. Per
50%. També la categoria professional,
d’institucions que els que treballen a
als que se situen a la dreta política,
la posició política i el nivell de renda in-
l’empresa pública, potser per l’afinitat
només en un 44,4%. També a menys
cideixen en els resultats. Els periodistes
entre les respectives titularitats. En
ingressos, més credibilitat per a les
d’esquerres, els que ocupen càrrecs no
canvi, l’adscripció política no sembla
ONG, encara que les xifres no són tan
directius i els que compten amb sous
tenir diferències significatives.
significatives.
més baixos els tenen més confiança.
Els empresaris apareixen en vuitena
Els agents culturals –artistes, editors,
posició en la classificació de més
productors, etc.– ocupen la darrera de
a menys fiabilitat, justament
les quatre posicions, on el saldo és positiu però amb més divisió: credibilitat positiva per a un 56,9% i negativa per a un 41,5%. La finalitat comercial implí-
Els partits polítics i els dirigents esportius tenen cotes molt baixes de credibilitat com a fonts informatives
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
cita en bona part de la producció cultu-
58
entre els gabinets d’institucions i els seus homòlegs d’empreses. La seva percepció de fiabilitat és, doncs, globalment baixa (24,9%). Això sí, com més rang professio-
ral pot ser un element que lamina la
Esportistes i directius de l’esport no
nal, més credibilitat atribuïda a l’em-
confiança. En funció de la difusió del
surten gaire ben parats a l’enquesta, so-
presariat. La confiança dels directius en
mitjà, la proximitat es revela per primer
bretot els segons, que ocupen l’últim
els empresaris arriba fins a un 35,3%.
cop com un factor que incrementa la
lloc en la classificació. Això sí, els pro-
Altre cop el coneixement directe, sigui
credibilitat: és superior en periodistes
fessionals de l’àrea d’esports són més
com a font o per afinitat, pot ajudar a
de mitjans d’àmbit local, comarcal i
benèvols en el seu judici, tot i que no
entendre aquesta tendència. La qüestió
provincial.
arriben a trencar la tendència general.
ideològica també té el seu pes. Menys
Aquest factor influeix també en la cre-
A l’altre extrem se situen els de les sec-
d’un 22% dels periodistes que es consi-
dibilitat dels sindicats, la primera font
cions de política. Un 45,7% dels pri-
deren d’esquerres es refia dels empre-
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
saris, mentre que la percepció positiva puja fins a un 43,5% entre els de dretes. Els partits polítics (8,5% de fiabilitat)
Una imatge es pot manipular tant com mil paraules
ocupen el penúltim lloc de la classificació, només per davant dels directius de
La frase “una imatge val més que mil
l’esport. Per prop d’una quarta part
paraules” sintetitza la capacitat
polar a la aplicació televisiva.
dels enquestats, aquells no tenen “cap
d’una fotografia per acostar l’espec-
Només dues opcions són majorità-
tica, en molts casos es podrien extra-
fiabilitat”. La prevenció del periodista
tador a la realitat. Però la imatge no
riament acceptades: els talls per en-
enfront de la manipulació partidista o
tan sols no és la realitat, sinó que pot
quadrar
electoralista i també la manca de
ser molt fàcilment manipulada ja
(85,9%) i, en molt menor mesura,
confiança creixent de la societat envers
sigui estàtica o, amb una mica més de
emprar aplicacions per emfatitzar-ne
les organitzacions polítiques poden in-
complexitat, en moviment.
algun element (54,6%).
fluir en aquesta apreciació.
les darreres dècades tant pels mitjans com pels partits possiblement no ha
les
fotografies
En canvi, els altres tres supò-
Una majoria abassegadora de professionals accepta els talls per enquadrar millor les fotografies
sits proposats són àmpliament rebutjats. La majoria és abassegadora en relació amb el reenquadrament, i val a dir
contribuït a millorar la situació. El grau
que rep un suport lleugera-
de consens sobre els partits polítics és
La manipulació fotogràfica té una
ment més alt entre els professionals
tan abassegador que no s’adverteixen
llarga tradició en premsa. Hi ha re-
de l’empresa privada.
distincions significatives per a cap de
tocs comunament acceptats com ara
L’emfatització d’elements té menys
les variables.
reenquadrar la imatge original per
partidaris, si bé no hi ha variables
adaptar-la a l’espai assignat a la pà-
que afectin els resultats, força equi-
INFORMACIÓ I OPINIÓ
gina, ajustar la lluminositat, ocultar
librats. D’altra banda, el supòsit és
Una de les màximes clàssiques difoses
la identitat de menors i membres de
més controvertit i l’enunciat resul-
pel periodisme anglosaxó és la que
les forces de seguretat o capgirar re-
tava molt limitador i deixava oberta
afirma: “Facts are Sacred, Comments
trats perquè quedin mirant cap a la
la interpretació a cada persona que
are Free”. Aquesta frase, més enllà del
part interior de la peça.
responia.
procediment de treball, estableix una
En temps recents han tingut lloc es-
Entre les opcions que obtenen un re-
important divisió generalment assu-
càndols de gran abast arran de ma-
buig majoritari, hi ha una significa-
mida pel periodisme modern: la sepa-
nipulacions fotogràfiques realitzades
tiva diferència entre el 27% que
ració entre el relat informatiu i
amb finalitats estètiques, publicità-
accepten eliminar digitalment ele-
l’exposició d’opinions.
ries, per eliminar referències a com-
ments que poden distreure l’atenció
La separació és fàcil de dur a terme en tota mena de mitjans, però els recursos utilitzats tenen més eficàcia en els impresos. En part per aquesta raó, ràdio i televisió tendeixen a definir espais específics per a l’expressió d’opinions. No
de l’espectador i el 9,1% favo-
La possibilitat de modificar l’aparença dels personatges obté tan sols el suport del 3,5% dels enquestats
obstant això, els denominats “informa-
rable a resituar elements per millorar-ne la composició. Molt per sota encara, es troba modificar l’aparença dels personatges, que obté un índex de suport baixíssim, només el
tius d’autor” han obert la porta a una
petidors o bé estan pensades per
3,5% dels enquestats.
posició editorialitzant per part dels seus
reforçar el dramatisme informatiu.
Excepte en aquest darrer, en què el
presentadors, amb l’afegitó que en
A l’enquesta es van plantejar cinc
consens és gairebé absolut, en els al-
molts casos no queda clar de qui és
possibilitats de modificació de foto-
tres dos la tolerància a la pràctica
l’opinió que expressen.
grafies i calia respondre si s’adme-
s’incrementa amb l’edat. Just a l’in-
La separació entre informació i opinió
tien simplement amb un sí o un no,
revés del que es dóna davant dels
també es difumina en els gèneres ano-
sense cap gradació. Tot i que els su-
procediments il·legítims per obtenir
menats interpretatius, especialment la
pòsits eren referits a la imatge està-
informació.
crònica i el reportatge, i en alguns àm-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
El periodisme de declaracions i contradeclaracions fomentat a bastament en
millor
59
DOSSIER ESPECIAL
bits temàtics, sobretot els que tenen a
informatius d’autor. Aquesta xifra no
distes d’esports ho són més.
veure amb la informació anomenada
pateix alteracions significatives segons
Pel que fa als gèneres, l’aprovació és su-
“del cor” i amb l’esport.
les diferents variables. També a les en-
perior. Un 46,2% troba justificable la
A l’hora de tractar el tema en les en-
trevistes en profunditat el format va ser
mixtura d’informació i opinió en les
trevistes en profunditat es va optar per
objecte d’una valoració globalment po-
cròniques i un 32,3% en el cas dels re-
preguntar, en primer lloc, sobre la se-
sitiva, amb consideracions com ara que
portatges. La immediatesa i el protago-
paració entre informació i opinió i, a
enriqueix la informació i que anirà a
nisme del periodista en el primer
continuació, sobre els informatius d’au-
(particularment a la televisió)
tor. A l’enquesta, en canvi, es dema-
probablement
nava fins a quin punt està justificat barrejar informació i opinió en dos gèneres concrets (crònica i reportatge),
Més de dos terços pensen que a la informació esportiva es barreja excessivament la informació i l’opinió
tres temes (esports, “cor” i espectacles)
afavoreixen
aquesta diferència. A més, algunes variants de la crònica, com la d’esports o d’espectacles, incorporen habitualment elements
i els informatius d’autor. Tots aquests
l’alça en el futur, amb tot, també cal re-
més propis de la crítica.
van ser escollits per la controvèrsia ge-
marcar la distinció entre la informació
Curiosament, l’acceptació de barrejar
i la part que aporta el presentador.
informació i opinió en crònica o en re-
Dels tres temes plantejats en l’en-
portatge s’incrementa amb l’edat, al
questa, només en el cas de cultura i es-
revés del que passava amb les altres op-
pectacles hi ha una majoria de
cions. També hi ha més o menys accep-
professionals que justifiquen que s’hi
tació en funció del mitjà: els periodistes
barregin informacions i opinions: un
de televisió i de premsa són més tole-
54% hi és favorable. Això sí, la toleràn-
rants que els de ràdio, els d’agències in-
cia es redueix quan augmenta l’edat;
formatives o els de mitjans digitals.
però, en canvi, no varia en funció de l’àrea temàtica en què es treballa.
MITJANS IL·LEGÍTIMS
El cas dels esports és diferent. Només
En els darrers anys, l’ús de càmeres
un 30,8% accepta que s’hi combini in-
ocultes, l’entrada subreptícia en llocs
formació i opinió, per més que la xifra
privats o l’assumpció per part del pe-
puja fins a un 56,1% entre els profes-
riodista d’identitats diferents de la prò-
nerada al seu voltant, reflectida tant a
sionals que treballen en seccions
pia (fer-se passar per immigrant, per
les entrevistes com en alguns llibres
d’esports. A l’altre extrem se situen els
exemple) han estat en el centre de des-
d’estil. L’escala de valoració era un cop
periodistes de política, amb menys d’un
tacades controvèrsies.
més de quatre nivells (“gens”, “poc”,
24% d’aprovació.
Tot i que es pot argumentar que enga-
“força”, “molt”). Tant l’entrevista com l’enquesta revelen que si bé hi ha una posició majoritària a favor de separar informació i opinió, s’obren considerables discre-
nyar les fonts pot ser una via per
Sols una petita minoria dels enquestats pensen que sempre és vàlid qualsevol mètode per aconseguir una notícia
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
pàncies. Els resultats palesen que
60
informar millor el públic, en termes morals, si més no, el fi no sempre justifica els mitjans. A més, la credibilitat del periodista i de l’empresa on exerceix es pot
només en els informatius d’autor i els
Entre les tres posades a consideració, la
veure greument amenaçada si es re-
espectacles hi ha posicions majoritàries
informació del “cor” és la que menys
corre de manera sistemàtica a procedi-
que en justifiquen la mescla. En la resta
partidaris té que s’hi barregi informa-
ments enganyosos, alguns dels quals
de temes i tots dos gèneres proposats,
ció i opinió: només un 27,9%. Amb tot,
afecten també el dret a la privacitat de
la part més gran de les respostes es
el percentatge dels que pensen que fer-
les persones.
mostren majoritàriament contràries a
ho és “molt justificable” arriba gairebé
A les entrevistes en profunditat es va
la combinació d’informació i opinió en
a un 10%, molt més alt que en altres
preguntar de manera genèrica sobre la
una mateixa peça.
opcions. L’edat i la secció influeixen en
utilització de recursos il·legítims. A l’en-
Un 62,4% dels enquestats troba accep-
la resposta. Els més grans són menys
questa, en canvi, es va plantejar la pre-
table barrejar informació i opinió en els
connivents amb la barreja i els perio-
gunta “Quins d’aquests mitjans utilitzaria
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
per obtenir una notícia?”, seguida de sis procediments concrets: “càmera oculta”, “micròfon ocult”, “no dir a algú que se l’està gravant”, “disfressar-se o identificar-se com d’una altra professió”, “no dir que és periodista” i “entrar sense autorització en àmbits privats”. Per respondre es podia escollir entre tres opcions: “absolutament mai”, “en casos molt excepcionals” i “sempre, sense cap problema”. Els resultats posen de manifest que hi ha dos grans grups. Són majoria els que accepten la utilització d’aquells procediments amb reserves més o menys estrictes. Són menys nombrosos els que es mostren radicalment contraris a la justificació del seu ús. Els que accepten indiscriminadament qualsevol mètode formen un grup molt minoritari. amb el rebuig majoritari.
El factor estudis també té incidència,
tació amb condicions o el rebuig total
Les opcions que la segueixen, “disfres-
però està clarament mediatitzat per
de les diferents opcions no té lloc en el
sar-se” i “no informar de la gravació”
l’edat.
mateix ordre. Així, mentre el procedi-
queden separades a intervals de cinc
Resulta significatiu que els professio-
ment que obté menys partidaris d’uti-
punts percentuals. Les tres restants me-
nals que treballen a la televisió són pre-
litzar-lo sense cap problema és la
reixen un grau superior d’acceptació
cisament els més restrictius amb l’ús de
càmera oculta (2,4%), el que més per-
amb reserves: ocultar la condició de pe-
la càmera oculta, del micròfon ocult, de
sones consideren que no s’ha d’utilitzar
riodista (56,8%) i l’ús de la càmera i el
no dir a algú que se l’està gravant i amb
en cap circumstància és entrar sense
micròfon ocults (57,8% i 61,1%, res-
l’entrada no autoritzada en àmbits pri-
autorització en àmbits privats (52,2%).
pectivament).
vats.
A més, aquest és l’únic que rep un su-
Val a dir que el fet d’ocultar la condició
Si ens centrem en el primer dels tres re-
port majoritari per a l’opció més res-
de periodista presenta peculiaritats
cursos, un 47% dels periodistes de tele-
trictiva.
significatives, ja que només un 26,1%
visió diu que no s’hauria d’utilitzar mai,
A l’altre extrem de la classificació tro-
mentre que la mitjana és d’un
bem ocultar la condició de periodista,
39,8%. En canvi, els professionals
que només és rebutjada per poc més d’una quarta part dels enquestats. Entre aquestes dues puntes hi hauria
Curiosament els que treballen a la televisió són els que es declaren més restrictius amb l’ús de les càmeres ocultes
un primer graó que desperta més refús
de premsa, ràdio, Internet i agències de notícies, per aquest ordre, es mostren menys estrictes. Els periodistes d’agència sobresurten
–no informar de la gravació i disfres-
dels enquestats el rebutja completa-
per la seva menor radicalitat: només un
sar-se– i un segon amb menys partida-
ment (per xifres entre 35 i 40% per a la
20% eradicaria l’ús de la càmera oculta.
ris de la posició estricta –càmera i
càmera i el micròfon ocults) i és el que
També el càrrec afecta el criteri envers
micròfon ocults.
obté més partidaris d’utilitzar-lo sense
l’ús d’aquests recursos: com més res-
L’opció per la tolerància amb determi-
restriccions (17,1%).
ponsabilitat, menys tolerància.
nades reserves és majoritària per més
Pel que fa a les diferents variables
En el cas de disfressar-se i de no dir que
que davant d’alguns procediments les
considerades, el factor generacional és
ets periodista, el fet de treballar per a
posicions estan força equilibrades.
el que més incidència té en tots els
un o altre mitjà no té incidència en la
L’entrada sense autorització és la que
casos: com més gran, menys tolerància
posició adoptada, mentre que sí la
obté menys suport, en correspondència
a l’ús de procediments il·legítims.
continuen tenint l’edat i el càrrec.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
L’escalonament de tolerància, l’accep-
61
DOSSIER ESPECIAL
Segons la definició clàssica, la justícia remet a les idees d’imparcialitat i equitat. Això implica que els mitjans s’han s’aproximar
El dilema entre informar i compensar Mònica Figueras Maz i Ruth Rodríguez
equànimement i neutralment a
Imparcialitat i equitat, presumpció d’innocència i mecanismes compensatoris
ció de fonts està condicionat per factors
l’objecte de les
són recursos que el periodisme té al seu
com el seu propi coneixement del tema,
abast per portar a la pràctica el
l’accessibilitat que té a les diverses
informacions. Ara bé,
concepte de justícia. En general, hi ha
fonts, el mitjà per al qual treballa o el
consens entre els periodistes catalans
temps i l’espai de què disposa.
la definició sembla
quan es tracta d’acceptar la inclusió
Els periodistes catalans accepten de
insuficient per
dels diferents punts de vista i la pre-
manera generalitzada presentar una in-
sumpció d’innocència. Ara bé, l’aplica-
formació en la qual s’incloguin els dife-
col·lectius que no troben el seu espai en l’esfera mediàtica. Hi ha mecanismes compensatoris que ajuden a crear una informació menys
global de la notícia. El procés de selec-
ció de mecanismes compensatoris crea
rents punts de vista. La resposta
força discrepàncies.
majoritària en l’enquesta ha estat la de
Els periodistes més partidaris de fer un
donar un tractament igualitari a les
tractament especial als anomenats
parts, gairebé un 90%. Les altres dues
“col·lectius socialment desfavorits” són
possibles respostes (la cobertura segons
els majors de 55 anys, treballadors
la línia del mitjà i la legitimitat de donar
d’una empresa pública i ideològica-
veu a només una de les parts) han ob-
ment d’esquerres. Pel que fa a l’atribu-
tingut una representativitat molt menor
ció del grup al qual pertany el
i similar entre si.
protagonista de la notícia, tots els sub-
Amb tot, si es considera el sexe dels en-
grups de periodistes enquestats consi-
questats, s’hi aprecien certes diferèn-
deren que només cal fer-ho si és
cies. Els sis punts de diferència entre el
rellevant per a la comprensió del fet.
resultat obtingut per les dones (94,6%)
tòpica i més profunda.
Una informació perquè sigui conside-
i els homes (88,2%) revelen que elles
Una concepció més
rada justa, en la dimensió d’equitativa i
són més favorables a donar veu a les di-
imparcial, ha de considerar la inclusió
ferents parts implicades que no pas els
equilibrada de la
dels diferents punts de vista. Els codis
homes.
de recomanacions i llibres d’estil de
Una altra de les variables que permet
justícia no genera,
mitjans de comunicació, públics i pri-
observar diferències entre les respostes
vats, coincideixen en la necessitat de
és el tipus d’empresa per a la qual tre-
però, consens entre els professionals.
presentar les diverses perspectives que
ballen les persones enquestades. Els pe-
existeixen sobre qualsevol temàtica.
riodistes d’empreses públiques són
Però és el periodista qui finalment de-
partidaris de l’equanimitat en un
termina quines són les veus que repre-
93,3%, mentre que els de les empreses
senten les versions enfrontades i que
privades ho són uns punts menys,
permetran a l’audiència tenir una visió
concretament en un 89,9%.
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
El periodista determina les veus que representen les versions i que permeten a l’audiència tenir una visió global. Foto: Arxiu
COL·LECTIUS DESFAVORITS
ben tractada i és l’espectador qui
Amb l’afany d’aportar més dades i en-
La definició de “col·lectius socialment
només selecciona allò que li és suficient
riquir el “who” en el tractament infor-
desfavorits”, malgrat ser en si mateixa
per funcionar quotidianament, el que
matiu, s’explicita el grup social al qual
“injusta”, perquè inclou grups força he-
reforça les seves experiències o allò que
pertany el protagonista sense adonar-
terogenis i internament, és la més
li aporta seguretat i control davant una
se del perill d’estereotipatge que pot
consensuada. En aquest calaix de sas-
realitat desconeguda. Altres cops, però,
suposar. Un enfocament periodístic que
tre s’inclouen des de les dones fins a les
el tractament dels “col·lectius social-
marqui excessivament les diferències
minories ètniques, passant pels malalts
ment desfavorits” per part dels mitjans
pot generar incomprensió entre grups
mentals o els gais i lesbianes. Si bé és
o el risc de discriminació.
cert que les necessitats i situacions d’in-
Les lògiques productives de fun-
ha un denominador comú que és la desigualtat en l’accés i tractament rebut en els mitjans de comunicació. Per una
La majoria dels periodistes creuen que s’ha d’atorgar un tractament igualitari a totes les parts d’un conflicte
banda, aquests grups tenen dificultats
cionament dels mitjans no faciliten un treball d’aprofundiment i contextualització de la informació. El constrenyiment de la realitat en un nombre molt limitat de
d’accedir als mitjans informatius en
de comunicació es basa en una aprecia-
línies o minuts porta inevitablement a
igualtat de condicions amb altres i, per
ció maniquea de la realitat.
la simplificació. La televisió n’és el cas
l’altra, el tractament informatiu rebut
Molt sovint, els periodistes fan l’atribu-
extrem, perquè s’adreça a un públic
pot contribuir a crear estereotips.
ció dels trets diferencials del protago-
massiu i divers al qual ha de captar
Per norma general, la informació està
nista de la informació des de la bona fe.
l’atenció constantment i explicar la in-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
fravaloració social són molt diverses, hi
63
DOSSIER ESPECIAL
formació didàcticament. A més, el
Elles, més partidàries d’un tracte diferencial de gènere
temps per elaborar les notícies és molt limitat. L’espectacularització i la personalització de les notícies són recursos cada cop més utilitzats, amb la conse-
Les dones periodistes, independent-
ment) i no partidaris (un 70%
güent injustícia que pot suposar per als
ment de l’edat, són més favorables
aproximadament) del tractament in-
afectats.
que els homes al tracte compensatori
formatiu especial pel fet de ser dona
Les iniciatives per tal de vehicular el
a les pròpies dones (38,4% enfront
es manté constant.
concepte de justícia des d’aquesta pers-
d’un 31,7%). Si es desglossa el per-
En el cas de les dones grans, les ma-
pectiva equitativa i compensatòria són
centatge entre els “molt” partidaris i
jors de 55 anys es mostren en un
diverses: incorporar professionals dels
els “força” partidaris, les diferències
58,9% partidàries d’un tracte espe-
grups afectats a les redaccions, selec-
entre sexes s’accentuen. Els homes
cial respecte de les mateixes dones.
cionar-ne les notícies positives o cridar
“molt” partidaris són un 5,7%, men-
En les altres dues generacions, les
membres d’aquests col·lectius per par-
tre que les dones, un 9,9%. Per tant,
partidàries estan entre un 36 i un
ticipar en els programes o com a fonts
les diferències són visibles.
37%, per tant, majoritàriament no
d’informació.
creuen necessari cap tracte diferen-
Però, sens dubte, la proposta més repe-
cial. El percentatge més baix entre
tida des de tots els codis, recomana-
les tres generacions de “molt” parti-
cions i manuals d’estil és la que fa
dàries el trobem en les més joves
referència al llenguatge utilitzat. D’una
(6,3%); com més jove s’és més mo-
banda, la crida òbvia a evitar l’ús d’es-
derats són els posicionaments.
tereotips, expressions i llenguatge dis-
Si atenem a altres nivells, els més
criminatori, vexatori o lesiu per a la
proclius al tractament especial de les
condició personal de les persones i, de
dones són els treballadors de televi-
l’altra, abstenir-se de publicar el tret di-
sió (un 40,5% enfront un 32,6% de
ferencial si no guarda relació directa
la resta de mitjans), els professionals
amb la informació. El parer sobre
Ara bé, si es fan interactuar les va-
dels mitjans públics (un 37,8% en-
aquesta segona recomanació és el que
riables sexe i edat, constatem que
front un 31,9% dels privats), els caps
es va preguntar en l’enquesta.
entre els homes es produeix una si-
de redacció i càrrecs directius
tuació més diferenciada, sobretot
(41,3% i 36,2%) davant dels perio-
entre els majors de 55 anys. Un 42%
distes d’altres categories, especial-
La majoria dels periodistes enquestats
d’homes de la generació més gran es
ment els caps de secció i els
coincideixen a considerar que només
mostra “gens” partidari d’un tracte
redactors (30,4% i 31,9%).
cal explicitar les característiques iden-
En resum, el perfil dels més
titàries dels protagonistes de la infor-
partidaris d’una discriminació
mació “quan sigui rellevant per a la
positiva informativa a les
notícia”. De les quatre respostes possi-
dones és una dona, major de 55
bles a la pregunta formulada, aquesta
anys, cap de redacció o redac-
ha estat, indubtablement, la preferida
tora, que treballa en una tele-
per la majoria amb percentatges que
visió i en una empresa de titularitat
van d’un 50,4% a un 72,5%. Aquesta
Els homes menors de 35 anys són els menys favorables a una discriminació positiva amb les dones
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
especial a les dones, per contra, sí
64
EXPLICITAR LA DIFERÈNCIA
que ho són un 8,7%. En canvi, entre
pública i que es defineix ideològica-
resposta majoritària es produeix indis-
els menors de 35 anys, un 28% es de-
ment d’esquerres. Mentre que el per-
tintament del grups socials pels quals es
clara “gens” paritari i un 2%, “molt”.
fil dels menys partidaris del tracte
demani, és a dir, en tots els supòsits de
És a dir, les posicions extremes mos-
informatiu especial és el d’un home,
la pregunta: gènere, ètnia, nacionalitat,
tren diferències significatives. Mal-
menor de 35 anys, cap de secció o re-
creences religioses, llengua, ideologia i
grat tot, la proporció d’homes
dactor, que treballa en l’empresa pri-
orientació sexual.
partidaris (un 30% aproximada-
vada i ideològicament de dretes.
El gènere és el que menys consens genera, amb un 50,4% dels enquestats
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
partidaris d’explicitar-lo només quan és “rellevant” per entendre la notícia. En canvi, explicitar l’ètnia quan sigui “rellevant” és un dels supòsits que més partidaris congrega (70,4%), després de les creences religioses i la ideologia, les que més consens generen i amb un percentatge gairebé idèntic (72,5% i 72,4%, respectivament). La nacionalitat (61,8%), l’orientació sexual (68,3%) i la llengua (61,7%) se situen en posicions intermèdies. La resposta que fa referència a explicitar el grup “quan és interessant per al receptor” aplega molt pocs partidaris en tots els casos i se situa en una for-
plicitar-lo “mai” (5%).
En contra del que algú podria pensar
quilla que va d’un 9,8% a un 18,2% de
La generació d’edats més alta és també
d’entrada, el sexe de l’enquestat no
les respostes. Identificar l’orientació
la que es mostra més estricta (“mai”) i
afecta significativament les respostes
sexual és la categoria que té un percen-
permissiva (“sempre”) a l’hora d’expli-
en la identificació del gènere del prota-
tatge menor en aquesta pregunta i la
citar tant l’ètnia com l’orientació
gonista de la informació.
nacionalitat, la més alta.
sexual, les creences religioses, l’idioma
El sexe dels periodistes catalans tam-
Pel que fa a les respostes extremes, “ab-
poc suposa cap variable significa-
solutament mai” i “sempre, sense cap
tiva en les preguntes sobre els
problema”, el percentatge més alt correspon a la postura més “laxa” des d’un punt de vista ètic, és a dir, a no tenir problemes a l’hora d’identificar deter-
Consens a explicitar els trets identitaris del protagonista només si és rellevant per a la comprensió de la notícia
minats trets del protagonista i defensar, per tant, la llibertat del periodista en
altres col·lectius analitzats, a excepció del cas de l’orientació sexual. Un 25% de les dones periodistes no citaria “mai” l’orientació sexual i, en canvi, un 2,2% ho
i la ideologia. En l’altre costat, els més
faria “sempre”. En el cas dels homes la
fer-ho. En canvi, les respostes que
joves, els menors de 35 anys, són els que
distància es redueix considerablement,
apel·len a la contenció absoluta en
donen menys suport a les respostes més
un 17,8% no ho explicitaria “mai” i un
l’atribució, són menors.
extremes (“mai” i “sempre”) i opten
4,5% ho faria “sempre”.
Per norma general, els periodistes de
més, doncs, per les matisades.
En canvi, la ideologia dels periodistes
més edat presenten una resposta dividida en detriment de l’opció majoritària d’explicitar el tret diferencial quan sigui “rellevant”. Els majors de 55 anys són dels tres grups d’edat analitzats els que, per una banda, més responen a l’opció de “sempre, sense cap problema”, i, per l’altra, també són els que més responen que no farien explícita la característica del protagonista “absolutament mai”. Així, per exemple, els periodistes de més de 55 anys són el grup d’edat més partidari d’explicitar “sempre” el gènere del protagonista (37,6%), si bé són també el grup més partidari de no ex65
DOSSIER ESPECIAL
enquestats determina en bona mesura el posicionament en aquest dilema ètic. Els professionals que es declaren de dretes mantenen posicions més lliures, mentre que els professionals d’esquerres defensen en major mesura l’omissió de la característica identitària. La ideologia condiciona les respostes sobretot en les posicions extremes (respostes de “mai” i “sempre”). Quant al lloc de treball, els treballadors de diaris escrits són, amb força diferència, els que més defensen citar el gènere “sempre” (40,1%), molt a prop de ferho només quan és “rellevant” (41,9%) i, en canvi, en la resta de mitjans l’opció majoritària és sempre segons la rellevància de la notícia. Els treballadors de diaris també són els que un percentatge més gran no veuen cap problema a l’hora de citar la nacionalitat o l’ètnia del protagonista. DISCRIMINACIÓ POSITIVA Fer visibles els membres dels “col·lectius socialment desfavorits” o destacarne les informacions positives que afecten aquests grups són mecanismes compensatoris que el periodisme té al seu abast per equilibrar les desigualtats de partida. L’opció de donar veu als que no la tenen no és, però, pels periodistes catalans, la manera de portar a la pràctica el concepte de justícia. La majoria dels professionals enquestats no es mostren partidaris dels tractaments informatius especials envers cap grup en situació social desfavorida. Especialment, els periodistes no creuen que els homosexuals mereixin cap tracte favorable , i el mateix succeeix, encara que en menor mesura, amb les dones i els gitanos. Els únics dos col·lectius que generen en la majoria dels periodistes una opinió favorable a un tractament informatiu diferencial són els discapacitats i els malalts mentals, amb prop d’un 60% en tots dos casos. La gent gran suscita gai66
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
rebé la meitat de partidaris que de de-
favorable en un 50%; els de centre, en
En la cobertura d’informació sobre
tractors de la discriminació positiva. En
un 50,3% i els de dretes, en un 44,4%.
casos criminals els periodistes han de
la resta de grups, però, els periodistes
Per tant, respecte de la gent gran, es di-
respectar aquest principi fins a la
majoritàriament creuen que no cal un
lueixen les distàncies entre els diferents
condemna definitiva i recordar que no
tracte informatiu especial.
segments ideològics: els d’esquerra i
són ells, sinó els jutges, els que poden
Les respostes es matisen si fem cas de
centre mantenen una posició pràctica-
declarar culpable una persona per co-
l’edat del periodista. La relació que
ment idèntica.
metre un delicte després d’un procés
s’estableix és que el grup d’edat més fensar un tractament compensatori, independentment del grup pel qual es pregunta. Es pot concretar encara més per tots els grups analitzats que els pe-
just. Es tracta d’un dels fonaments jurí-
Discapacitats i malalts mentals, els únics grups que generen una opinió favorable a un tracte diferencial
riodistes majors de 55 anys mostren més polarització en les respostes
dics que té major acceptació entre la ciutadania i, com evidencia l’enquesta, també entre els periodistes catalans. La pregunta que es formulava en el qüestionari sobre si hi ha d’ha-
PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA
ver limitacions informatives per pre-
(“molt” o “gens” partidari), mentre
La cobertura periodística d’un fet de-
servar la presumpció d’innocència va
que els menors de 35 anys tenen posi-
lictiu té efectes sobre les persones que
obtenir un 80,5% de consens en el sen-
cions més moderades (“força” o “poc”
apareixen involucrades i gràcies a
tit que sí que n’hi ha d’haver. Un 15,3%
partidari).
aquest principi jurídic es pretén evitar
dels consultats s’oposava a acceptar la
El posicionament ideològic d’esquerres
la culpabilització de sospitosos i pro-
presumpció d’innocència com un límit
i la titularitat pública del mitjà per al
cessats a través dels mitjans de comu-
al dret de la informació.
qual es treballa són les altres dues va-
nicació. En l’exercici de la professió
Per edats, aquells que tenen menys de
riables que determinen una opinió més
periodística és necessari tenir en
35 anys accepten en major mesura la
favorable a tractaments periodístics
presumpció d’innocència com un
compensatoris, encara que no ofereixen
límit al dret a la informació
tants matisos com l’edat. Per una banda, els treballadors de l’empresa pública són més sensibles que els que treballen en empreses privades i,
Els més grans, d’esquerres i treballadors de mitjans públics, els més partidaris de tractaments compensatoris
per l’altra, els ideològicament de dretes es mostren més radicals contra la utilit-
(88,5%). Els que més s’allunyen de la resposta afirmativa són els majors de 55 anys, entre els quals l’acceptació baixa a un 78,2%. Igualment, la categoria professio-
compte que les llibertats d’expressió i
nal apareix també com a significativa i
zació d’aquests mecanismes compensa-
d’informació han de realitzar-se en el
hi ha un gran paral·lelisme entre les
toris. El fenomen es constata en la
marc de la veracitat.
respostes donades pels enquestats de
comparativament elevada massa crítica
D’aquest principi democràtic i dret fo-
fins a 35 anys i aquells que ocupen la
dels que responen ser-ne “gens” parti-
namental, reconegut en l’article 24 de
categoria de redactor. Així doncs, un
daris. En els cas del col·lectiu de dones,
la Constitució Espanyola, es deriva que
88,5% dels enquestats de fins a 35 anys
per exemple, són proclius a un tracte fa-
totes les persones haurien de ser prote-
han respost afirmativament a la pre-
vorable un 37,7% d’esquerres, enfront d’un 23,7% i 15,2% dels professionals que es declaren de centre i dretes respectivament. Els periodistes d’esquerres són els més partidaris del tractament favorable als
sumpció d’innocència i el 88,6%
Els joves, les dones i els redactors són els més partidaris de respectar la presumpció d’innocència
immigrants, gitanos, homosexuals i gent
dels redactors també han contestat amb un sí. De la mateixa manera, un 11,5% dels periodistes de fins a 35 anys responen de manera negativa, com també ho fan un 11,4% dels redactors.
gran i, alhora, són els que més es decla-
gides en la seva innocència fins que un
ren “molt” partidaris d’atorgar-lo.
tribunal no els condemni per sentència
els sexes, les dones són les que es mos-
L’únic matís es troba en aquest últim
ferma, és a dir, per una resolució judi-
tren més a favor de respectar la pre-
grup, la gent gran. Els que es defineixen
cial que no pugui ser recorreguda da-
sumpció d’innocència (un 86,9% per un
d’esquerres són partidaris d’un tracte
vant un tribunal superior.
82% dels homes).
Finalment, a l’hora de comparar amb
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
avançada també és el més procliu a de-
67
DOSSIER ESPECIAL
La llibertat de premsa, com és prou conegut, és un dels fonaments de la vida democràtica. La llibertat diuen que és indivisible, però en el camp de la
El pols per mantenir la independència Francesc Salgado
informació se’n poden distingir diferents nivells. Una cosa és la llibertat de les empreses per produir i difondre informació i opinió, ara bé, des de la perspectiva de
tEl periodistes catalans pensen que els
les informacions de caràcter oficial?
mitjans d’informació públics han de re-
Cal entrevistar el president o el cap del
sistir els suggeriments del govern, tret
govern sempre que ell ho sol·liciti? Cal
de situacions excepcionals. Critiquen la
que seguim les directrius oficials en
creixent influència dels patrocinadors a
casos d’emergència civil, com ara grans
les redaccions, sobretot a les seccions
incendis o nevades? I una de les més
d’Economia i Esports. No pagarien a
compromeses: Els informatius públics
una font per la informació, però li
han de seguir les directrius governa-
deixarien revisar una entrevista abans
mentals pel que fa a la informació
de publicar-la. Defensen el secret pro-
sobre terrorisme? Per evitar la disper-
fessional i rebutgen els regals que tin-
sió dels resultats, només hi havia dues
guin un cost comprometedor. Algunes
respostes possibles: “sí” o “no”.
activitats públiques els semblen incom-
Els resultats són en general contun-
patibles amb el periodisme: presentar
dents i en conjunt defensen una alta in-
actes polítics, protagonitzar anuncis i
dependència
treballar alhora en un gabinet i en un
davant el poder polític. Només un 6,5%
mitjà informatiu. I són majoria els que
dels enquestats acceptaria que els mit-
defensen que els treballadors dels gabi-
jans públics informessin més del govern
independència de què
nets de comunicació són tan periodistes
que de la resta de forces polítiques,
com els que ho fan als mitjans.
mentre que un 13,9% dels que respo-
pot gaudir el
La majoria de codis deontològics
nen accepten entrevistar el president
l’ètica periodística, la llibertat té a veure, sobretot, amb la
dels
mitjans
públics
contenen clares referències a la neces-
del govern quan ell ho demani. Quanti-
professional per
sària independència del periodisme res-
tats força baixes. Ara bé, quasi un de
exercir la seva tasca. I
pecte del poder polític. En aquest
cada cinc periodistes (18,1%) volen re-
terreny, l’enquesta interpel·lava els pe-
produir sistemàticament les informa-
riodistes sobre el grau de “seguidisme”
cions oficials del govern en un
de les instàncies governamentals a què
informatiu públic i, per tant, accepta-
haurien d’estar compromesos els mit-
rien la inclusió de notes de premsa o
jans públics. Han de mantenir certa de-
despatxos que vinguessin de les conse
no falten poders de tota mena, grans i petits, que estan disposats constantment a sostreure-la-hi.
pendència del poder? En quines
lleries o instal·lacions oficials.
situacions? La pregunta n’oferia cinc,
I encara més interessant. En qüestions
que van produir diferents i significa-
de política antiterrorista, més d’un terç
tives respostes: S’ha de donar més in-
dels enquestats (34,9%), accepten que
formació del govern que de l’oposició?
s’han de seguir les directrius del govern,
S’han d’oferir de manera sistemàtica
unes dades que confirmen la tendència
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
Els mitjans públics sempre viuen la pressió dels governs. A la imatge, entrada de Catalunya Ràdio. Foto: Sergio Ruiz
Especialment refractaris amb les de-
riodistes enquestats, com s’ha vist, però
una hipotètica trucada del president del
mandes del poder es mostren a les sec-
que s’enfila fins a un 89,1% dels en-
govern. Val a dir que dos de cada tres
cions dedicades a la informació política,
questats que pertanyen a la secció de
periodistes rebutgen aquesta posició,
en principi els més afectats per la pre-
Política. Ni tan sols en el cas de les
però no deixa de ser significatiu que
gunta. Les seves respostes estan entre
emergències civils acceptarien fer cas
una tercera part de la professió estigui d’acord a posar-se al servei del govern en qüestions sobre seguretat i lluita contra el terrorisme. El supòsit que genera més acord és se-
de les recomanacions governa-
Una tercera part accepta que un mitjà d’informació públic segueixi les directrius del govern en política antiterrorista
guir les directrius del govern en cas
mentals, ja que un 53,2% s’hi negaria. Es tracta de l’únic grup de periodistes que rebutgen aquest supòsit. En contraposició a la secció d’Esports és on són més pro-
d’emergències civils, una situació ex-
15 i 20 punts per sobre de la resta de
cepcional i transitòria acceptada per
periodistes. En el supòsit d’entrevistar
clius a les propostes oficials.
dos terços (68,2%) dels enquestats.
el president del govern quan ell ho
PATROCINI O DOMINACIÓ
Només en aquest supòsit la majoria de
sol·liciti, el rebuig arriba a un 91,5%.
Els periodistes catalans es mostren ex-
les respostes veuria amb bons ulls fer
S’apropa a la unanimitat. El mateix
tremadament crítics amb la presència
cas de les recomanacions oficials. A la
passa respecte de seguir les directrius
creixent de publicitat a la professió.
resta, guanya la independència dels pe-
del govern en casos de terrorisme, una
Totes les redaccions estan influïdes pels
riodistes enfront el govern.
opció que rebutgen un 65,1% dels pe-
anunciants, pensa la majoria. I el cas re-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
mostrada quan se’ls va preguntar per
69
DOSSIER ESPECIAL
Quan el president truca per telèfon L’enquesta plantejava la situació
sulta especialment cridaner en els casos
El mateix passa amb els anuncis dins
de les seccions d’Economia i Esports,
dels espais informatius de la ràdio i la
que són percebudes com les més in-
televisió. Una segona pregunta demana
fluïdes pels patrocinadors i anunciants,
sobre tres casos: si es considera correcte
segons un 90,8% i un 81,9% dels en-
que: els programes informatius tinguin
que alguns directors de diaris van
questats. Una mica per sota se situen
pauses per emetre publicitat, que hi
experimentar el migdia de l’11 de
les seccions de Cultura i Espectacles,
hagi espais patrocinats dintre dels in-
març de 2004 quan el president
amb un 72,7%, i a continuació Política
formatius i si els sembla bé la pràctica
del govern José Maria Aznar els
i les seccions del conegut com a “Cor”,
coneguda com a emplaçament de pro-
va trucar per demanar-los que em-
ambdues al voltant d’un 65%.
ducte (product placement), és a dir, que
barguessin la informació que atri-
La pregunta sobre la influència dels
es mostrin o s’esmentin marques o pro-
buïa l’autoria dels atemptats d’aquell matí a Madrid al radicalisme islàmic i que atribuïssin l’autoria a ETA. Li van fer cas, com és prou cone-
ductes
El membres de les secció de Política són els més refractaris a seguir qualsevol directriu del govern
gut, i l’enquesta aprofita per plan-
casual d’alguns productes patrocinats al plató, com per exemple un ordina-
tejar als periodistes una situació
anunciants i/o patrocinadors obté una
El grau de rebuig que es desprèn de les
que evoca, sense citar-ho de ma-
suma de respostes de “molta” o “força”
respostes es mostra a dos nivells. Men-
nera expressa, el cas històric al
influència i no presenten variacions
tre la presència d’espais interns patro-
preguntar: “Si un president del go-
significatives: els periodistes que tre-
cinats o les pauses publicitàries recullen
vern truca a un mitjà de comuni-
ballen en la secció d’Esports, posem per
un rebuig que sobrepassa lleugerament
cació per embargar o orientar una
cas, no presenten unes opinions dife-
el 50% en els dos casos i, per tant, la
informació important en nom de
rents de la resta de periodistes. Per tant,
professió es mostra dividida, trobem
la seguretat de l’Estat, i no hi ha
els mateixos periodistes que treballen a
que per a la pràctica de l’emplaçament
cap manera de comprovar la vera-
les dues seccions més percebudes com a
de producte existeix un rebuig molt
citat dels seus arguments, se li ha
influïdes estan, en conjunt, d’acord amb
més elevat, d’un 82,6%.
de fer cas?”
els resultats globals i també perceben
Crida l’atenció que dues pràctiques co-
Va ser la pregunta més compli-
que les seves són les seccions més in-
munes en els informatius de ràdio i te-
cada. Fins a un 6,3% no va saber o
fluïdes per la publicitat.
levisió, com ara patrocinar espais
no va voler respondre, el percen-
A les entrevistes en profunditat, la
interns i, encara més, fer pauses per a la
tatge de rebuig a una pregunta
pràctica totalitat dels entrevistats opina
publicitat, presentin encara un refús tan
més alt de tot el qüestionari. Entre
que els anunciants no haurien de tenir
intens entre els mateixos professionals,
els que responen, guanya la inde-
cap mena d’influència sobre les infor-
que en general augmenta en els casos
dat. Un 56,5% responen que no s’ha de fer cas al president i un 37,1% complirien la demanda presidencial. Apareix molt més
de periodistes de més
Un 90% dels periodistes consultats “mai” acceptaria haver de pagar a una font per una informació
acord per refusar la petició del
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
exemple,
dor o una estilogràfica).
pendència professional amb clare-
70
(per
quan s’escau la presència
edat i entre els quals es declaren d’esquerres. El fet de mostrar objectes d’una marca com si s’estiguessin utilitzant és
mandatari entre els homes –un
macions, si bé, en realitat, aquesta exis-
més aviat una tècnica publicitària prò-
65,1%– que entre les dones.
teix, és molt forta i augmenta dia a dia.
pia de sèries de ficció i, per això, nova
Aquestes també són partidàries
Per tant, hi ha una distància remarca-
en l’àmbit dels informatius, si bé fer
de declinar la petició (53,7%) si
ble entre la independència professional
pauses per a la publicitat i mostrar es-
bé mostren una major divisió in-
que propugnen els codis i la realitat
pais interns patrocinats per una em-
terna. El refús femení a la sol·lici-
percebuda pels professionals, de ma-
presa són actuacions ja força arrelades
tud del president és quasi 12 punts
nera que els periodistes destaquen una
a la tradició del periodisme. Tot i això,
forta o molt forta influència dels anun-
la meitat de la professió hi està en
ciants dins de les redaccions.
contra.
per sota del rebuig masculí.
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
CONDICIONS DE LES FONTS Els periodistes s’enfronten als problemes deontològics que suposa tractar amb les fonts mentre determinen fins a quin punt la informació que proposen és realment d’interès. Alguns supòsits plantejats a l’enquesta tenen a veure amb demanar diners, mentre que d’altres es refereixen a les exigències típiques que es plantegen al voltant de la realització d’una entrevista, perquè en aquest cas la font actua o bé en directe o com a veu única que ofereix les seves paraules i la seva imatge pública per realitzar la informació. A més, a la pregunta també es demana
sobre
algunes
garanties
clàssiques del periodisme, el secret professional i el manteniment de la confidencialitat (l’off the record). Les respostes oferien quatre nivells d’acceptació: “sempre”, “sovint”, “de vegades” i “mai” i els resultats sobre el refús manifestat pels periodistes s’obtenen, en aquest cas, de comptabilitzar aïlladament les respostes que “mai”, en més oberts: un 45,3% no acceptaria mai
confidencialitat i un quasi inapreciable
L’únic dels supòsits que provoca una
que l’entrevistat vetés algunes pre-
3,6% es neguen a mantenir el secret
quasi unànime reacció negativa entre
guntes, i encara menys, un 32,4%, no
professional i, per tant, no respectarien
els enquestats és la de retribuir amb di-
acceptaria mai que revisés l’entrevista
l’anonimat de la font quan aquesta ho
ners una informació. Un 90% dels pe-
abans de l’emissió o la publicació. Cal
demanés. En conjunt, les demandes
riodistes que responen mai no ho
imaginar que en aquest supòsit s’hi
més respectades pels periodistes són les
acceptarien.
contemplen entrevistes que poden
més recollides en els codis deontològics
Els professionals que es declaren de
contenir dades científiques i de preci-
i les de més tradició periodística.
dretes, però, tot i que mantenen una àmplia majoria a rebutjar el pagament de diners a canvi de la informació, es queden 15 punts per sota de la mitjana. Són, per tant, una mica més tolerants
L’edat té una forta inci-
Tan sols un quasi inapreciable 3,6% dels enquestats no respectarien l’anonimat de la font quan aquesta ho demanés
amb aquesta pràctica. Sobre les condiciones demandades per
dència en aquestes conjunt de respostes. Quan l’enquestat és més gran, augmenta la severitat davant les fonts.
sió; en aquest cas es freqüent que el pe-
En el cas concret del secret professio-
les persones entrevistades, un 62,7%
riodista no tan sols no rebutgi la revisió
nal, s’hi afegeix el fet que quan l’edat
dels periodistes s’oposen majoritària-
sinó que la sol·licita.
tendeix a ser menor, encara augmenta
ment a la demanda de la font de voler
En canvi, els supòsits de demanar la
més el respecte declarat a mantenir
triar l’entrevistador. Per tant, una mica
confidencialitat i el d’exigir l’anonimat
l’anonimat de les fonts. També els
més d’un terç dels enquestats deixa la
de la font –el secret professional– asso-
homes són més refractaris davants les
porta oberta a acceptar-ho.
leixen quasi la unanimitat de les res-
fonts que no pas les dones, més flexibles
Les altres condicions que tenen a veure
postes. Només no ho acceptarien mai
en tot el que fa al tracte amb les fonts
amb els entrevistats presenten resultats
un 9,4% dels periodistes en el cas de la
informatives.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
cap cas, acceptarien aquesta condició.
71
DOSSIER ESPECIAL
El nus dels gabinets
AFALACS ACCEPTABLES
àmplia majoria són el de rebre entrades
L’enquesta demana als professionals
i passis gratuïts, per una banda, i el d’ac-
fins a quin punt és admissible rebre di-
ceptar regals de marxandatge (mer-
ferents obsequis, avantatges o regals
chandaising). En tots dos casos
Són autèntics periodistes els que
sense comprometre la seva indepen-
s’obtenen els graus més alts de toleràn-
treballen als gabinets de comuni-
dència. La pregunta fa referència tan
cia, amb un 75,1% i un 69,5% d’accep-
cació?, es pregunta en l’enquesta.
als petits regals de propaganda –bolí-
tació respectiva. Regals que no van
Les respostes semblen contun-
grafs, carpetes...– com a obsequis de
adreçats ni a la persona ni al col·lectiu i
dents. Quasi tres de cada quatre
més de dos-cents euros. No es demana
que són lliurats a un conjunt més o més
(71,5%) ho pensen. Tanmateix, a les entrevistes en profunditat el resultat fou el contrari i la majoria d’entrevistats van ser força crítics amb els professionals que, des
ampli d’informadors.
Tan sols un 15,1% afirma que es pot acceptar un regal de més de dos-cents euros sense comprometre la independència professional
dels gabinets, “entorpeixen el fun-
i ser aprovats per una majoria de la professió, impliquen un possible bon tracte
cionament del periodisme perquè
si la persona acceptaria un regal deter-
personal. Els viatges que acompanyen
minat, sinó que es fa des d’una pers-
la font i els àpats individuals pagats
sos comercials” i que sovint “es-
pectiva impersonal: “És admissible
també per la font s’admeten per una
biaixen la informació” que posen
acceptar...?” Les opcions de resposta
majoria força ajustada, un 59,2% i un
en circulació des de les seves em-
només s’ofereixen “sí” o “no”.
54,8% respectivament. L’estret marge
preses. Per tant, els resultats sem-
D’aquests resultats crida l’atenció un
d’aquests resultats indica que la profes-
blen contradictoris si es demanen
extrem inicial, la resistència més forta
sió es mostra dividida sobre la conve-
de manera anònima.
observada, que es refereix al regal més
niència d’acceptar regals de més
La disjuntiva és més interessant si
car. Només un 15,1% del periodistes
compromís i d’un ordre més personal.
tenim en compte que només un
enquestats afirma que es pot acceptar
Aquesta divisió es converteix en rebuig
2,4% dels quasi 1.200 periodistes
un regal de més de dos-cents euros i al-
majoritari en els casos de les conferèn-
que van respondre l’enquesta de-
hora mantenir la pròpia independència
cies remunerades i per l’acceptació de
clara treballar en un gabinet: unes
respecte a l’empresa o la institució que
regals de més de trenta euros, ja que en
48 persones. Un paupèrrim per-
lliura el regal. Aquesta posició és exac-
ambdós supòsits només al voltant d’un
centatge, molt per sota del que el
tament l’antagònica a una tercera part,
terç dels enquestats els acceptaria i jus-
2004 recollia el Llibre blanc de la
aproximadament, del periodistes que, a
tificaria. On el consens es torna quasi
professió a Catalunya, un 12%, i
l’entrevista en profunditat, defensen
unànime és en el rebuig a rebre regals
res no fa pensar que hagi dismi-
també de manera taxativa que un pe-
de més de dos-cents euros que, com
nuït en els últims anys. Més aviat
riodista mai no pot acceptar cap regal
s’ha dit, només seria tolerat per un
al contrari. S’obre, llavors, una re-
sense comprometre’s. Són els dos ex-
15,1% de la professió.
ballen en gabinets tenen cap recel en reconèixer-ho? El Col·legi de Periodistes ha elaborat uns “Criteris de bones pràc-
Només un 32,5% del periodistes considera compatible la feina periodística amb la realització de publicitat comercial
tiques professionals” sobre la CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tuarien els supòsits que, tot
treballen per a grups amb interes-
flexió: els professionals que tre-
72
En un graó inferior se si-
Com més jove és la generació més acceptable troba el rebre diferents obsequis plantejats. Per contra, entre els enquestats de més de 55 anys la postura resulta més
feina dels gabinets que distin-
trems que marquen els límits deontolò-
refractària. Les professionals dones
geixen periodistes “de fonts” i
gics de la professió en aquest terreny:
també comptabilitzen percentatges més
“de mitjans”. Una separació que
un 15% de permissivitat completa
alts d’acceptació de regals, llevat dels
encara remarca més un dels nusos
contra un 30% de postures completa-
casos d’obsequis de més de dos-cents
de la professió, que sembla tenir
ment restrictives.
euros i dels àpats individuals pagats per
l’ànima dividida segons com es
Entre els obsequis o tractes de favor
la font. En aquests dos supòsits, s’in-
consulti una qüestió tan delicada.
enunciats en els supòsits de l’enquesta,
verteix la pauta comparada i són els
els que arriben a ser acceptats per una
professionals homes els que accepta-
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
l’enquesta. Hi ha una pràctica unanimitat a pensar que treballar en un mitjà i alhora exercir la docència o bé treballar en un segon mitjà informatiu no genera cap problema d’incompatibilitat. Un 96% dels enquestats admet el primer supòsit, impartir classes, mentre un 90,4% accepta treballar en més d’un mitjà. Ambdues possibilitats s’atansen a la unanimitat. Un segon grau d’aprovació presenten els tres supòsits següents, tots tres referits a diferents maneres de participar en política. Signar manifestos cívics o polítics provoca un 79,1% d’acceptació, formar part d’associacions d’una marcada ideologia un 65% i encara una mica menys, militar en partit polítics, un 58,1% d’aprovació. Per tant, la participació és tolerada per una majoria de la professió periodística mentre es mantingui més aviat com una opció personal i privada. Si es fa pública i notòria, com passa amb el següent supòsit, presentar actes polítics, s’inverteix la tendència i provoca el rebuig de la majoria: només a un 42,7% dels periodistes enquestats els sembla bé. Els periodistes més joves i les professionals dones són encara més severes amb aquesta última possibilitat, així com els professionals que es declaren de dretes. Els seus resultats estan per sota de la mitjana. Però el rebuig més general i clar es produeix a les dues darreres situacions proposades. Treballar en un mitjà informatiu i alhora en un gabinet de comunicació només resulta acceptable per a un 36,7% dels enquestats. I posicionen cap a l’esquerra més estricta
Els professionals enquadrats en l’àmbit
és la seva posició en aquestes qüestions.
de l’empresa privada també es mostren
només un de cada tres periodistes consultats considera compatible amb el periodisme la participació en campa-
més tolerants que no els de l’empresa
COMPATIBLE AMB LA FEINA
nyes publicitàries. Aquesta és l’opció
pública. I la qüestió ideològica també
La majoria de professionals enquestats
que es considera més incompatible, tot
es deixa sentir significativament. Els
veuen poques incompatibilitats de la
i que la cessió de la pròpia imatge amb
professionals de dretes es mostren molt
tasca periodística amb altres activitats
finalitats comercials ha sigut una pràc-
més oberts a voler obsequis que no els
cíviques o polítiques. Si més no, alme-
tica relativament habitual entre pro-
d’esquerres o de centre. Com més es
nys pel que fa als supòsits plantejats en
fessionals d’èxit.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
rien els presents amb més facilitat.
73
DOSSIER ESPECIAL
El reconeixement de la responsabilitat social dels mitjans es tradueix, entre altres coses, en aquella actitud periodística en què impera la reflexió i
Entre la responsabilitat i el liberalisme Marcel Mauri
el capteniment a l’hora d’exercir l’ofici
Limitar el dret a la informació per tal de preservar el dret a la vida i a la inti-
limitacions. En concret, el dret de les
d’informar. No obstant
mitat dels ciutadans; negar la veu a
persones a la vida, el dret de les per-
aquells que exposin idees nazis, però no
sones a la intimitat i la presumpció d’in-
això, no tots els
als que es mostrin contraris a la Consti-
nocència aconsegueixen un consens
ment, cal que en alguns casos existeixin
tució; no considerar lícit empaitar fa-
molt gran a l’hora de ser vistos com a
periodistes veuen amb
mosos per aconseguir declaracions o
límits; la seguretat civil i la seguretat de
bons ulls aquestes
accedir a publicar imatges de persones
l’Estat també són percebudes, de ma-
mortes en atemptats o guerres per tal
nera majoritària, com a limitacions
de sensibilitzar la població, aquestes
plausibles, encara que amb uns percen-
són algunes de les actituds majoritàries
tatges de suport que superen per poc el
premisses. Si bé és cert que difícilment ningú no defensarà una comunicació irreflexiva i irresponsable, sí que hi ha veus pròximes al liberalisme que posen
exposades pels periodistes catalans
50%, mentre que el bon gust i les
quan se’ls interpel·la al voltant de la
creences religioses no són vistes com a
responsabilitat social dels mitjans de
límits acceptables.
comunicació.
Si s’analitzen les respostes d’acord amb
El fet de qüestionar-se si la informació
variables sociodemogràfiques indepen-
ha de tenir o no límits i, en cas afirma-
dents, es pot comprovar com aquestes
tiu, quins han de ser i fins on han d’ar-
posicions prou comunes esdevenen
ribar esdevé un dels eixos bàsics a
força transversals. Tanmateix, hi ha al-
l’hora d’abordar la qüestió de la res-
gunes relacions bivariables que, per la
ponsabilitat. Una de les principals
singularitat de les dades obtingudes, re-
controvèrsies i un dels debats més en-
sulten rellevants. És el cas de la pre-
el crit al cel pel que
cesos en el si de la professió periodís-
gunta sobre si la seguretat de l’Estat ha
aquesta responsabilitat
tica es dóna en la inclusió o no de
d’actuar com a límit: de la variable
normes reguladores o d’autoregulació
ideològica es desprèn que com més ca-
que, en alguns casos, puguin arribar a li-
talanista és la persona menys suport es
mitar la llibertat d’expressió. La dico-
dóna a aquest supòsit com a limitació
signifiqui de límits a la informació. Codis i normatives apel·len a aquesta responsabilitat, però què en pensen els periodistes catalans?
tomia és clara: per tal de fer un
legítima.
periodisme responsable, es pot arribar
Aquest és un patró que es repeteix
a limitar la llibertat d’informació?
quan es pregunta sobre les creences re-
Quan es pregunta directament als pe-
ligioses, tot i que en aquest cas cal afe-
riodistes sobre si el dret del públic a
gir-hi l’eix ideològic dreta-esquerra: el
tenir una informació veraç i completa
perfil de periodista catalanista o d’es-
ha de tenir algun límit és àmpliament
querres percep en menor mesura la re-
majoritària la creença que, efectiva-
ligió com una limitació; mentre que
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
Els periodistes tenen diferents opinions sobre la necessitat o no de donar veu a totes les parts d’un mateix tema. Foto: Xavi Sulé.
entre els enquestats espanyolistes o
SILENCIAR UNA OPINIÓ
sional. Així les coses, es faria difícil ima-
conservadors aquest percentatge aug-
‘Les opinions són lliures, els fets són sa-
ginar quan un periodista podria optar
menta considerablement.
grats’, rebla la vella cita de C.P. Scott, ja
per silenciar la veu d’una persona; però
La diferència d’edat també és rellevant
evocada en un altre lloc del present
en funció de la casuística potser la per-
a l’hora d’entendre les diverses res-
dossier. I a fe que, si s’agafen els princi-
cepció de si aquesta llibertat ha de tenir
postes formulades pels enquestats; sis-
pis bàsics del periodisme, no existeix
límits pot variar. És per aquest motiu
temàticament, ens trobem que a menys informar; en canvi, a més edat, els periodistes es tornen més partidaris de limitar, en alguns casos, aquest dret. També és remarcable que en una qües-
professionals en quin d’aquests casos deixaria de donar l’opinió d’una font: per oposar-se a la Constitució, atemptar contra els drets humans, contenir idees
tió cabdal com és la limitació o no del
cap dubte en el necessari acompliment
nazis, defensar l’ús de la violència, ser
dret a la informació, no s’apreciïn dife-
d’aquesta màxima. Diuen els Principis
racista o xenòfob, ser poc respectuós
rències destacables entre els perio-
generals d’ètica professional del perio-
amb la religió catòlica o poc respectuós
distes que treballen en un mitjà públic
disme de la UNESCO que les persones
amb qualsevol religió, correspondre a
i en un de privat, quan a aquests dar-
tenen dret a expressar-se lliurement, un
una organització terrorista, ser sexista,
rers, a priori, se’ls suposa una actitud
dret recollit en infinitat de constitu-
o ser considerada de mal gust.
més liberal.
cions i textos d’autoregulació profes-
Les respostes són prou diverses: en els
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
edat, menys restrictiu s’és amb el dret a
que es va decidir preguntar als
És àmpliament majoritària la creença que cal que en alguns casos existeixin limitacions a la informació
75
DOSSIER ESPECIAL
El tractament de les religions
casos d’exposar idees nazis, atemptar
també es pot comprovar com els perio-
contra els drets humans, defensar l’ús
distes d’esquerres es mostren menys fa-
de la violència o ser racista o xenòfob
vorables a silenciar les fonts que els de
els enquestats es mostren dividits i prop
centre i dreta, si bé en general l’opinió
Entre les matèries d’especial sen-
d’una meitat dels mateixos troben jus-
més estesa (sigui quina sigui la ideolo-
sibilitat que requereixen extremar
tificat deixar d’emetre l’opinió d’una
gia) és procliu a no silenciar la font.
la cura en el seu tractament, s’hi
font que s’expressi en aquests termes.
Tanmateix, en tres supòsits concrets
pot contemplar la cobertura in-
Fora d’aquests quatre supòsits, per a la
els periodistes més conservadors apos-
formativa de tot el que envolta les
resta de situacions plantejades hi ha
ten clarament per no donar l’opinió:
religions.
fonts que defensin la vio-
Prova d’això és que són diversos
lència, que siguin racistes
els codis ètics que inclouen pautes o recomanacions per tal d’abordar amb responsabilitat i rigor la religiositat, i que insten els perio-
A mesura que el periodista es confessa més espanyolista hi ha una major tendència a deixar de donar l’opinió de les fonts
distes a vetllar pel respecte del drets de totes les persones, sense
com a mesura que el periodista es confessa més
cia té a deixar de donar l’opinió de les
distinció de les seves creences re-
artar la llibertat d’expressió. Especial-
fonts, i a la inversa: a més catalanisme,
ligioses.
ment contundents són les respostes
menys ànim censor hi ha. Aquesta pre-
Tanmateix, entre els professionals
sobre deixar de donar fonts contràries a
missa es pot comprovar en uns quants
de la informació de Catalunya
qualsevol religió (inclosa la catòlica) o
casos paradigmàtics, com si s’hauria de
consultats per aquest estudi no
que vagin contra la Constitució: només
deixar de donar l’opinió d’una font que
sembla que aquesta qüestió aixe-
1 de cada 10 enquestats ho defensa.
anés contra la Constitució, si s’ha de si-
qui massa polèmiques ni tampoc
Entre ells, hi ha una tendència que es
lenciar una organització terrorista o si
gaires dubtes.
manifesta inequívoca: com més edat
es pot permetre una font que defensi
A l’enquesta en línia es va abor-
més s’aposta per silenciar les fonts. Fins
l’ús de la violència.
dar de manera directa el tema re-
i tot, entre els enquestats de més de 56
Hi ha encara un darrer cas, el de la font
ligiós preguntant: “Creu que les
anys hi ha quatre casos en els quals una
que defensa idees nazis, en què aquesta
religions han de tenir alguna
folgada majoria considera que caldria
tendència se segueix confirmant, però
consideració especial en el tracta-
silenciar la font: quan s’atempta contra
amb un matís important: és l’únic supò-
ment informatiu?”. La resposta és
els drets humans; quan s’expressen
sit dels plantejats en què una majoria
contundent, ja que el resultat de
idees racistes; quan es defensa l’ús de la
de catalanistes (54%) també opta per
l’enquesta mostra clarament com
violènica; i quan s’expressen idees
silenciar la font.
un 84,6% dels enquestats està en
nazis.
Existeix certa correspondència entre
deració especial en el tractament informatiu de les religions, sigui quina sigui, un posicionament molt transversal. En aquest assumpte, l’única varia-
aquests resultats i els que es produeixen en focalit-
Els d’esquerres es mostren menys favorables a silenciar les fonts que els informadors de centre i dreta
zar la variable d’àmbit de difusió del mitjà. Així, els periodistes que treballen en mitjans estatals són els
ble que presenta algunes dades CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Es pot comprovar també
espanyolista, més tendènuna opinió àmpliament contrària a co-
contra d’atorgar qualsevol consi-
76
i fonts terroristes.
que es mostren més pro-
d’interès de la mostra és quan es
Aquest és l’únic supòsit que de manera
clius a callar les opinions de les fonts,
té en compte el component ideo-
transversal (per un estret marge d’un
mentre que els mitjans de difusió úni-
lògic. Ras i curt, els professionals
50,9%) és considerat per la majoria de
cament catalana són els que menys du-
que es declaren d’esquerres són
periodistes com a motiu per silenciar
rien
a
terme
aquesta
pràctica
els que més en contra estan de
una font, amb l’excepció de les genera-
(novament, en donar veu a fonts
donar cap tracte diferencial a les
cions joves, que tampoc tenen aquesta
contràries a la Constitució o a organit-
religions.
opció com a majoritària.
zacions terroristes, és on més es consta-
Parlant de límits de la informació,
ten les diferències).
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
TRACTAMENT DEL MAL GUST De les preguntes anteriors, també es pot despendre que tan sols un de cada quatre periodistes enquestats considera que el mal gust ha de ser un element a tenir en compte a l’hora de limitar la llibertat d’informació, si bé només un terç dels professionals silenciarien una font per emetre opinions que fossin contràries al bon gust. De manera més concreta, aquesta qüestió tornava a aparèixer en l’enquesta a partir de la pregunta següent: “Marqui aquells elements que vostè faria treure d’una pàgina de diari o d’un informatiu de televisió si estigués a la seva mà perquè les considera de mal gust”. Es plantejaven un total de set supòsits: una caricatura de Mahoma, una caricatura de Jesús, un acudit amb dibuixos que mostren cossos nus o bé sexe explícit, paraulotes en els acudits gràfics, blasfèmies dites per un entrevistat, paraulotes dites per un entrevistat i imatges escatològiques. La qüestió en si és pertinent a partir del moment en què són molts els lectors de diaris o espectadors televisius que es queixen de continguts amb els quals
A l’altre extrem, se situen els supòsits
s’han sentit ofesos. Els codis deontolò-
de la caricatura de Mahoma i de Jesús,
més edat més s’accentua la voluntat
gics de referència internacional apun-
que són els que menys censura reben
d’eliminar aquells elements que puguin
que menys censuren, mentre que com
ten algunes pautes a l’hora d’abordar
per part dels periodistes catalans (un
ser considerats de mal gust. Pel que fa
aquest debat posant l’accent en el fet
19,1% i un 18,7%, respectivament).
al tipus d’empresa, es constata una lleu-
que cal respectar l’interès públic (i això
L’edat, la titularitat de l’empresa (pú-
gera però clara tendència dels perio-
inclou també la moral pública) i evitant
En canvi, una àmplia majoria dels periodistes enquestats exclouen (en uns percentatges que es mouen entre un 55
Els supòsits de la caricatura de Mahoma i Jesús són els que menys censura reben
i un 80%, depenent del supòsit plante-
restrictius a l’hora de permetre llenguatge o imatges que puguin considerar-se de mal gust. I atenent la variable ideològica (situada en l’eix dreta-esquerra) es pot veure com en tots els supòsits plantejats (menys el de les
jat) la possibilitat de suprimir elements
blica o privada) i la ideologia són els
imatges escatològiques), els professio-
d’una informació a causa del mal gust.
factors que sembla que tinguin més in-
nals que es declaren d’esquerres són els
L’única excepció que es produeix és en
cidència a l’hora de respondre als casos
que més tolerància mostren, significati-
el cas de les imatges escatològiques:
plantejats sobre el mal gust en els mit-
vament per davant dels de centre i
gairebé 9 de cada 10 dels enquestats sí
jans de comunicació. De tots aquests
dreta, que són més propensos a elimi-
que les trauria, una resposta que cap-
condicionants, és la variable generacio-
nar allò que sigui de mal gust.
gira completament la tendència de la
nal la que ofereix uns resultats més
Per concloure, fa bo de remarcar la ra-
resta de casos.
concloents: les persones joves són les
dicalitat amb què els periodistes cata-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
la difusió de programes o missatges que puguin ser de gust dubtós.
distes de mitjans privats a ser més
77
DOSSIER ESPECIAL
L’actitud enfront el terrorisme
lans es posicionen a favor de la inclusió
d’actuacions. Feta aquesta consideració,
d’imatges de Mahoma, tan sols quatre
sí que crida l’atenció l’àmplia diferèn-
anys després que es produís l’agra po-
cia en els percentatges de rebuig o ac-
lèmica sobre la seva publicació i en la
ceptació segons el tipus de famós. Així,
qual gairebé cap dels principals mitjans
la tolerància a l’assetjament periodístic
autobusos de Londres del 7 de ju-
del país van optar per difondre els di-
augmenta considerablement quan es
liol de 2005 es va reobrir al Regne
buixos. També és significatiu, per majo-
tracta de dos col·lectius concrets: els
Unit el debat sobre quin llen-
ritari i transversal, el rebuig a les
que venen exclusives a mitjans de co-
guatge calia emprar al referir-se
imatges escatològiques.
municació i els polítics en actiu. En
Després dels atemptats al metro i
als grups armats. Des de diversos àmbits, es va posar en el punt de mira l’estil neutre i cautelós que la BBC manté en aquests casos. Hi ha pocs mitjans que segueixen
canvi, on hi ha gairebé unanimi-
Hi ha gairebé unanimitat a considerar que no és lícit perseguir famosos que no venen exclusives
tat és a considerar que no és lícit perseguir famosos que no venen exclusives. L’edat condiciona de manera
aquesta pauta; sense anar més
potent la consideració de l’asset-
lluny, Ràdio Televisió Espanyola
PRIVADESA DELS FAMOSOS
jament periodístic com un mètode lícit
demana explícitament una presa
En poques qüestions que afecten la
o no. En general (amb l’excepció del
de posició dels periodistes davant
deontologia periodística es pot trobar
cas dels famosos que no venen exclu-
dels grups armats i un llenguatge
un consens normatiu i jurídic tan ampli
sives, en què s’inverteix la tendència),
condemnatori.
com en la protecció (en supòsits
com més jove s’és més permissivitat es
Entre els periodistes catalans exis-
concrets) de la privadesa per sobre del
demostra cap a aquesta actuació.
teix un ampli consens a favor de la
dret a la informació.
També la ideologia actua de condicio-
neutralitat, sigui quin sigui (si bé
Però què passa si la intimtiat posada en
nant: els d’esquerres són els més
quan es tracta d’ETA i Al-Qaida
qüestió és d’una persona famosa? Com
contraris a aquest tipus d’actuació.
aquest suport no és tan ampli). En
que, en general, els codis no contem-
definitiva, l’estil BBC s’imposa al
plen aquesta línia divisòria entre anò-
IMATGES DELS CADÀVERS
model de RTVE.
nims i famosos, preval una idea força
Ha quedat clar que la invasió de la pri-
El suport majoritari a utilitzar un
estesa que indicaria que si la difusió de
vadesa i la intimitat de les persones (fa-
llenguatge neutral presenta es-
la informació sobre la vida privada d’al-
moses o anònimes) és una qüestió
cletxes interessants, sobretot en
guna persona és d’interès públic,
controvertida; doncs si li afegim una si-
les variables ideològiques i gene-
aquesta pràctica professional serà jut-
tuació de dolor, aflicció i, fins i tot, mort,
racionals: com més d’esquerres
jada amb més benignitat des d’un punt
el problema de com resoldre comuni-
més tendència a emprar un llen-
de vista ètic. Indagant més sobre
cativament aquestes històries encara
guatge neutral. Si es varia l’eix
aquesta qüestió, es va decidir pregun-
s’agreuja més. La majoria de codis ètics
ideològic pel de catalanisme-espa-
tar si és lícit empaitar periodísticament
coincideixen a assenyalar que el perio-
nyolisme, de nou es comprova com els binomis “catalanisme i esquerres” i “espanyolisme i dretes” tornen a tenir comportaments molt similars. Com més catalanista
disme informatiu algunes ve-
Tan sols una minoria dels enquestats troben del tot justificable mostrar imatges de les persones mortes
gades no pot obviar imatges de dolor, sovint imprescindibles per il·lustrar una peça, encara que sempre mirant de causar el
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
(i com més d’esquerres) més ten-
78
mínim dany moral a les víc-
dència a usar un vocabulari neu-
un famós per tal d’aconseguir declara-
times.
tre; i com més espanyolisme (i de
cions que ha deixat clar que no vol fer.
Amb aquest debat sensible sobre la
dretes) més tirada a emprar un
El primer que es constata de les res-
taula, és pertinent analitzar què van
llenguatge crític. Una altra varia-
postes emeses és que l’acció d’empaitar
respondre els periodistes a la pregunta
ble forta és la generacional. Com
famosos en cap cas és ben vista de ma-
sobre si s’han de mostrar imatges de
menys edat més suport hi ha cap
nera majoritària. Ans al contrari, entre
persones mortes en sis supòsits: acci-
al llenguatge neutral.
un 60% i un 90% (depenent del supò-
dents de carretera, altres accidents i ca-
sit) es mostren contraris a aquest tipus
tàstrofes, guerres, violència contra les
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
dones, atemptats terroristes o suïcidis
dividida, tot i que per un estret marge
de persones no públiques.
(52,1% contra 46,1%) aposten per
El factor sexe també aporta dades si-
Tan sols una minoria dels enquestats
mostrar imatges de cadàvers en
gnificatives. Les dones es mostren en
luntat de sensibilització.
van opinar que trobaven del tot justifi-
aquestes circumstàncies, novament po-
tots els supòsits plantejats (menys en el
cable mostrar imatges de persones
sant l’accent en l’ànim sensibilitzador.
de les guerres) en major proporció
mortes, mentre que en la majoria de su-
Hi ha tres factors (gènere, edat i tipus
contràries a mostrar imatges de per-
pòsits plantejats (morts per suïcidi, vio-
de mitjà) que són els que sembla que
sones mortes. El cas més evident és el
lència contra les dones, accidents de
condicionen més a l’hora de posicio-
de la violència contra les dones. Men-
carretera i altres catàstrofes) els pro-
nar-se davant d’aquesta eventualitat. Si
tre que poc més de la meitat dels homes
fessionals optarien per no difondre-les.
ens fixem en la variable generacional,
no les mostrarien, aquesta negació
El cas més extrem, pel suport minori-
es pot afirmar a grans trets que els
entre les dones és molt més contundent:
tari que rep, és el de mostrar imatges de
joves són els més reticents a l’hora de
gairebé 7 de cada 10.
suïcidis de persones anònimes: 9 de
mostrar imatges de persones mortes.
Finalment, existeix una divisió entre el
cada 10 enquestats no les ensenyaria
Per aquest grup d’edat, només les
tarannà dels professionals de diaris i els
mai, i ni tan sols el justificant de la sen-
guerres
de la resta de mitjans. Si bé els primers
justifiquen
la
publicació
siblització aixeca massa suports (un Només en el cas de les guerres i els atemptats terroristes la suma dels periodistes que sí que emetrien les
mantenen unes posicions més
Nou de cada deu periodistes no ensenyarien mai imatges de suïcidis de persones anònimes
imatges i la dels que ho farien com a
partidàries de mostrar imatges, en la resta de mitjans es manté una actitud més crítica amb aquesta pràctica. La televisió és l’àmbit professional que més
mètode sensibilitzador és superior als
d’imatges de víctimes en ser majoria
abandera aquesta actitud negativa en-
que, atenent al dret a la intimitat, no les
els que ho farien amb efectes sensibi-
vers la difusió d’imatges de cadàvers.
mostrarien. El cas més evident és el
litzadors. Per contra, els periodistes
En canvi, entre els periodistes de diaris
d’una guerra: els periodistes que n’ad-
d’edat més avançada són els que man-
només el supòsit dels suïcidis desperta
meten la difusió amb finalitats de sen-
tenen posicions més liberals en aquesta
un ampli rebuig. Per la resta, en tots els
sibilització són gairebé la meitat.
qüestió, ja que publicarien imatges de
altres casos s’imposa l’actitud de publi-
En el supòsit dels atemptats terroristes
morts en tots els casos menys els suïci-
car les imatges, sobretot quant a la
l’opinió dels enquestats es mostra molt
dis; això sí, sempre amb una clara vo-
guerra i els atemptats.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
exigu 6,5%).
79
DOSSIER ESPECIAL
El present dossier és un avançament editorial d’un llibre que es publicarà en anglès a la col·lecció “Lexikon”, de la Direcció General de
Una acurada fotografia de la professió Fabiola Alcalá, Salvador Alsius i Christopher Tulloch
Difusió de la Generalitat sota el títol
L’enquesta realitzada per fer la recerca incloïa tot un seguit de preguntes en les
També aquí es constaten, encara que no
The Ethical values of
quals es demanaven als professionals
d’una manera tan clara, algunes dife-
respon a la pregunta sobre l’edat.
dades de caràcter sociodemogràfic i
rències respecte a les dades del Llibre
journalists. Field research
professional. Són les informacions que
Blanc de cinc anys enrere. Es manté
a la investigació de camp constitueixen
pràcticament igual la franja dels més
among the media
les anomenades “variables indepen-
joves, si bé augmenten en alguns punts
professionals in
dents”. Han servit per poder fer una
percentuals els més grans en perjudici
anàlisi aprofundida dels resultats rela-
de les edats intermèdies. En aquell es-
Catalonia. Atès que els periodistes catalans en són protagonistes, semblava lògic que
tius a l’objecte de la recerca, és a dir, les
tudi, els límits entre les franges eren
actituds ètiques. Però, com que s’ha
lleugerament diferents, i es repartien
pogut disposar d’una mostra molt àm-
així: entre 18 i 35, un 29,8%; entre 35 i
plia (van respondre a l’enquesta 1.198
54, un 60,7% i més de 55, un 9,5%.
persones), aquestes variables sociode-
En el segment d’edats més joves són
mogràfiques constitueixen per si ma-
majoritàries les dones, amb un 58,2%
teixes una bona aproximació a un retrat
per un 41,8% d’homes. En els altres dos
de la professió periodística a Catalunya
segments, i progressivament a mesura
en el moment actual. En força aspectes,
que augmenta l’edat, trobem majoria
de les respostes que
aquestes dades, que aquí es presenten
d’homes (60,8% per 39,2% en les edats
de manera molt resumida, poden ser
intermèdies, i 76,8% per 23,2% en les
van oferir al ser
considerades com una posada al dia de
edats avançades).
tinguessin un retorn
entrevistats o enquestats. Els autors del dossier són els components del Grup de Recerca en Periodisme de la UPF que han realitzat la investigació.
les que figuraven al llibre blanc de fa
Per estudis realitzats, hi ha una majoria
cinc anys.
(un 52,4%) que té solament la llicen-
Dels professionals que han respost l’en-
ciatura de Periodisme, mentre que un
questa un 57,3% són homes i un 42,4%
26,2% té aquesta carrera i un altre títol
són dones. Malgrat la majoria mascu-
superior. Un 10,9% ostenta un altre
lina, tot sembla indicar que assistim a
títol universitari, però no és llicenciat
una progressiva “feminització” de
en Periodisme. I finalment un altre
l’ofici. Cinc anys abans, segons el Llibre
10,3% no té títol superior. Respecte a
Blanc, la distribució per sexes era:
les dades del Llibre Blanc, de cinc anys
homes, 62,9% i dones, 37,1%.
abans, es manté (amb una aparent ten-
Per grans grups d’edat, un 30,7% dels
dència a la baixa) la proporció de pro-
enquestats tenen fins a 35 anys, un
fessionals que comptem amb el títol
51,3% tenen entre 36 i 55 anys, i un
específic per exercir el periodisme (allà
15,4% és major de 55 anys. Un 2,5% no
era un 82,8% i ara apareixen quatre
punts menys). Més sorprenent, en una
Les professionals dones enquestades
presència és marginal en el subgrup
primera mirada, és el fet que hagi aug-
tenen globalment un nivell d’estudis su-
amb un altre títol universitari i directa-
mentat enormement la proporció dels
perior al dels professionals homes que
ment inexistent en el subgrup de pro-
professionals que compten, a més de la
també han estat objecte de l’enquesta.
fessionals sense titulació universitària.
llicenciatura específica, amb un altre
Així, un 28,3% de dones tenen la lli-
títol universitari (que passarien de re-
cenciatura en Periodisme i una altra ti-
REFERÈNCIES PROFESSIONALS
presentar un 5,2% a un 26,2 %. És cert
tulació universitària, mentre que els
La situació laboral més comuna és la de
homes que estan en la mateixa si-
ser un treballador assalariat. Pràctica-
tuació són el 24,9%. També són
ment dues terceres parts dels enques-
més, comparativament parlant, les
tats es troben en aquesta situació. Hi ha
dones llicenciades en Periodisme
també un 19,4% d’autònoms o free-
(58,3% del total), envers els
lance. Tenen un cert gruix els grups dels
homes (48,1%).
empresaris amb treballadors al seu càr-
Més d’un miler d’enquestats per l’estudi sobre l’ètica en el periodisme aporten un fiable retrat de l’ofici que sembla pujar la tendència a comp-
Per edats, les asimetries són encara més
rec i el de jubilats (4,9% i 4,7% respec-
tar amb una doble llicenciatura, però
evidents. El subgrup de llicenciats en
tivament), mentre que la resta aporten
l’explicació que sembla més raonable
Periodisme i en un altre títol superior
una presència que només es pot consi-
és la proliferació de màsters i diplomes
està format majoritàriament per joves
derar com a testimonial.
de postgrau, que també són considerats
(58,4%). Els joves tenen un elevat pes
Cal advertir que la xifra d’aturats (que
pels enquestats com “una altra titulació
específic també en el subgrup de llicen-
representa un 3,2%) es refereix, com
universitària”.
ciats en només Periodisme, però la seva
totes, al conjunt de persones que han
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
81
DOSSIER ESPECIAL
Mètode qualitatiu i quantitatiu
respost l’enquesta. En aquest cas, no es
moment, només un 1,9%).
pot pensar que aquesta quantitat re-
D’altra banda, en el present estudi ha
flecteixi el nombre de periodistes que
resultat sorprenent la baixa xifra de
estan realment en situació d’atur. Hi ha
persones que han respost l’enquesta
L’estudi que aquí es presenta ha
diverses raons per sospitar que la mos-
des de l’àmbit dels gabinets de comuni-
estat dut a terme, sota la coordina-
tra no és fiable per a aquesta dada en
cació. Hem de mirar amb moltes re-
ció de Salvador Alsius, pel Grup de
concret: d’una part, l’enquesta va ser
serves aquesta dada, perquè tot indica
Recerca en Periodisme de la UPF.
enviada amb llistes de distribució que
que aquest és un àmbit laboral en
Forma part d’una investigació més
recollien molt majoritàriament perio-
puixança (segons el Llibre Blanc, fa
àmplia (“Ètica i excel·lència infor-
distes en actiu; d’una altra part, és pos-
cinc anys hi treballaven 12% dels pe-
mativa: la deontologia periodística
sible que periodistes que van ser
riodistes catalans). Cal suposar que o
davant de les expectatives de la
convidats a respondre l’enquesta no
bé la proposta de respondre l’enquesta
ciutadania”) que s’inclou dins del
s’hi sentissin prou implicats si es troba-
no va arribar suficientment en aquest
pla nacional I+D+I del Ministeri
ven en una situació d’atur.
àmbit o bé els periodistes dels gabinets
de Ciència i Innovació. La recerca s’ha fet a quatre universitats: la Pompeu Fabra, que en portava la coordinació; la Carles III, de Madrid; la Universitat del País Basc, amb seu a Bilbao; i la Universitat
no s’hi han sentit implicats al ma-
Força periodistes menors de trenta-cinc anys han cursat un segon títol universitari
de Sevilla, que va dur a terme el
percentatge de dones és clarament més alt que no el dels homes
treball de camp a Andalusia.
La distribució per sexe d’unes o altres
mentre que als diaris hi succeeix justa-
Aquí es dóna compte només d’una
posicions laborals és pràcticament
ment el contrari (hi ha un 28,2%
de les fases de la recerca empírica:
idèntica, mentre que el nombre d’assa-
d’homes, per un 19% de dones).
la que correspon a les actituds dels
lariats augmenta en les generacions
Per edats, els diaris són el mitjà en què
professionals del periodisme a Ca-
més joves i disminueix sensiblement
preferentment s’instal·len els majors de
talunya. Va ser abordada amb la
entre els majors de 55 anys, que re-
55 anys, mentre que la televisió sobre-
combinació de dos mètodes. Entre
cauen força més en altres situacions
tot i també les agències de notícies són
maig i juny de 2008 es van realitzar
que no les pròpies dels treballadors as-
camps on s’orienten més els professio-
entrevistes en profunditat a trenta
salariats o dels treballadors autònoms.
nals joves i d’edats intermèdies (també
periodistes catalans de caracterís-
Per mitjà on treballen, el subgrup més
passa això, tot i que en menor mesura,
tiques diferents. El resultat de les
nombrós és els dels que treballen en un
amb Internet).
entrevistes va plantejar o reforçar
diari (23,7%), seguit de prop dels qui
La distribució dels professionals cata-
hipòtesis de treball amb una àm-
treballen a la televisió (21,5%). A més
lans segons les àrees temàtiques a què
quiren les conclusions. A més va ser utilitzat al fer-se el disseny de l’altra eina metodològica, una enquesta de caràcter quantitatiu que,
dediquen la seva activitat es pre-
A la professió periodística hi ha un nombre inusitat de persones amb càrrecs directius
el gener de 2009, es va convidar a
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
bem que en el mitjà televisiu, el
(un 27,3% contra un 18,2%),
plia gamma de matisos que enri-
82
teix nivell que els altres. En distribució segons el sexe, tro-
senta molt dispersa. A les seccions de Política (sigui quin sigui l’àmbit territorial) s’hi encuadren un 14,4%. Però en altres àrees com Economia, Societat, Cultura i es-
contestar en línia més de tres mil
distància queden ja els que treballen en
pectacles, i Esports es registren percen-
periodistes catalans. La resposta
agències de notícies (14,5%), o a la
tatges que estan tots ells per sota d’un
(1.198 respostes) va superar totes
ràdio o a Internet (al voltant d’un 12%
10%. Un 32% treballa en diverses
les previsions. L’equip de suport
en cada cas). Si comparem aquestes
àrees a la vegada, mentre que un
metodològic va ser del Col·legi de
dades amb les corresponents al Llibre
19,3% es troba repartit en una munió
Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya.
Blanc de cinc anys enrere, destaca so-
d’àrees diverses.
El dirigia l’expert en mètodes de
bretot l’augment dels professionals que
Pel que fa a la titularitat de l’empresa
recerca Lluís Sáez.
treballen a la televisió (aleshores un
on es treballa, dues terceres parts dels
11,5%) i a la premsa digital (en aquell
professionals enquestats ho fan a l’em-
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
Escassa confiança en els codis Pràcticament tots els periodistes ca-
plícita que no hi creuen, en els codis
talans coneixen l’existència d’un codi
deontològics (una d’elles, de fet,
tuació no anava de 0 a 10, sinó d’1 a
deontològic de la professió. Però, fora
contesta fins i tot que ella “se’n riu
10). Hi ha diversos paràmetres esta-
seria menys, perquè l’escala de pun-
d’això, l’estudi qualitatiu previ a l’en-
dels codis deontològics”). En alguns
dístics que permeten dir, a més, que hi
questa va posar en relleu que hi ha
casos, s’al·lega la creença en la Justícia
ha una dispersió elevada i, per tant,
molt menys coneixement del que ca-
com a element substitutori.
que no hi ha un parer que predomini
bria esperar dels diversos meca-
Finalment, una altra persona incideix
de manera significativa entre els en-
nismes d’autoregulació professional.
en el punt dels organismes reguladors
questats.
En casos molt puntuals els trenta pe-
per criticar que estiguin polititzats
Una altra pregunta inquiria si consi-
riodistes que van ser objecte de les
–segons el seu parer–, quan ella pensa
deraven que haurien d’existir instru-
entrevistes en profunditat van parlar espontàniament de llibres d’estil o dels consells de redacció. Només tres entrevistats/des van citar el Consell de
l’Audiovisual
de
Catalunya
(CAC), mentre que un quart va es-
ments coercitius per fer complir els
Hi ha una percepció que els mecanismes d’autoregulació sense sancions són ineficaços
mentar el Consell de la Informació.
codis. Un 55,5% dels enquestats considera que sí, mentre que en el 40,4% la resposta és negativa. Per edats, els qui estan més a favor d’emprar instruments coercitius són les generacions més joves (un 64,7%),
En el cas del CAC, alguns el veuen
que haurien de ser organismes estric-
mentre que els d’edats intermèdies i
com un mecanisme de regulació ne-
tament professionals.
edats avançades hi ha força menys su-
cessari, si bé hauria de ser més inter-
Una pregunta de l’enquesta dema-
port a l’ús de la coerció (54-57%), tot
vencionista i tenir més força.
nava als professionals que valoressin
i que encara és l’opció majoritària.
En parlar de regulació i autoregulació,
de l’1 al 10 la utilitat que creuen que
Finalment, a mesura que els profes-
els discursos de les persones entrevis-
tenen els actuals codis deontològics
sionals enquestats confereixen més
tades personalment són summament
que s’apliquen a la professió perio-
importància al problema de la manca
polièdrics i, de vegades, paradoxals.
dística. La mitjana atorgada pel
d’ètica professional en el periodisme,
Per a una majoria, el recurs més efi-
conjunt dels enquestats és de 4,99. En
més a favor es mostren de fer ús de la
caç és l’autoregulació del propi pe-
termes escolars podríem dir, doncs,
coerció per tal de fer complir els codis
riodista, o bé –però molt menys
que es frega l’aprovat (que en realitat
deontològics.
esmentat– del mateix mitjà de comunicació Això no treu que una part minoritària dels qui ho creuen, pensa que els mecanismes de regulació són també necessaris. També es detecta una percepció generalitzada que els mecanismes que no preveuen sancions són ineficaços. Alguns citen el CAC, d’altres consi-
alguns). Hi ha qui pensa que la raó d’aquesta ineficàcia és l’escassa o nul·la capacitat coercitiva. Dues de les persones entrevistades personalment van dir de manera ex-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
deren que els codis i reglaments no funcionen (són “paper mullat”, diuen
83
DOSSIER ESPECIAL
presa privada, mentre que poc menys
D’esquerres i catalanistes
de la tercera part restant ho fa en l’empresa pública. No hi ha variacions significatives de sexe ni d’edat entre els
Es va incloure a l’enquesta una
Pel que fa a les actituds nacionalistes,
qui treballen a un o altre lloc. Al Llibre
doble pregunta per tal de poder es-
les posicions de predomini catala-
Blanc les dades corresponents eren:
brinar l’autopercepció ideològica
nista són majoritàries (67,2%). En
àmbit públic, 29% i àmbit privat, 71%.
dels periodistes a Catalunya. Es de-
particular, cal dir que en la posició
Un 38% dels professionals enquestats
manava situar-se en un grau d’entre
més catalanista s’hi adscriuen un
tenen la categoria professional de re-
set possibles en l’eix que va des de
24,8%. En aquest cas, la posició cen-
dactor, mentre que un 21,8% té un càr-
l’extrema esquerra fins a l’extrema
tral, amb una possible equivalència
rec directiu. Un 12,7% són caps de
dreta; i el mateix en un eix que va
de no sentir-se ni catalanista ni espa-
redacció, i un 10,9% caps de secció. La
des del catalanisme a l’espanyolisme.
nyolista (o potser el típic “tan català
resta corresponen a altres categories o
Quant al primer dels dos eixos, hi ha
com espanyol”) arriba a un 22,5%.
no han respost a la pregunta que se’ls
Per la seva banda, les posicions de
feia.
Tan sols un 3,8% es consideren de dretes i els periodistes espanyolistes són minoritaris
predomini espanyolista són franca-
En principi, sorprèn l’alt nombre d’alts
ment minoritàries. Un 4,7% no es
directius. Però cal tenir en compte que
defineixen.
la piràmide de categories de la profes-
El posicionament ideològic en el seg-
sió periodística és ben atípica. En al-
ment catalanisme-espanyolisme pre-
guns mitjans s’ha donat el fenomen de
un predomini abassegador dels que
senta una interessant variació en
l’atribució de càrrecs com a manera
es declaren d’esquerres (cal fer notar
funció del sexe. Els homes presenten
d’assignar la retribució salarial que s’ha
que representen un 76,6% del total),
una major concentració en les posi-
considerat justa en algun moment. A
mentre que els centristes són un
cions més catalanistes (54,4%) que
banda d’això, hi ha un bon nombre
15,1%, i ja en franca minoria resten
les dones (46%). D’igual manera, en
d’empreses amb pocs treballadors que,
els qui se situen a la dreta (3,8%).
les posicions més decantades cap a
en canvi, poden comptar amb diversos
Un 4,5% no es defineix. Aquestes
l’espanyolisme hi ha més presència
directius.
dades confirmen les del Llibre Blanc
masculina (6,4%) que femenina
Creuant alhora les variables de sexe, edat i categoria professional, es pot veure com la comparativa dels càrrecs ocupats per homes i dones en el segment d’edats joves és pràcticament equiparable, encara que no passa el mateix en els altres dos segments. Es constata que les dones ocupen menys els càrrecs directius (director/a, sotsdirector/a) en una proporció d’una dona per cada tres homes. El desequilibri és
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
més gran com més gran és la franja
84
de cinc anys enrere. No només això:
(5,2%). En canvi, les dones són més
d’edat.
es dibuixa una asimetria encara més
presents en les posicions equidis-
La distribució d’ingressos presenta una
gran cap a l’esquerra. Aleshores els
tants.
primera centralitat en el segment que
set valors eren, d’esquerra a dreta:
Per edat, els joves tendeixen a ubi-
va de 1.500 a 3.000 euros al mes, ja que
1,9%, 19%, 52,3%, 16,5%, 8,3%,
car-se en les posicions del catala-
a la vora de la meitat dels professionals
1,7% i 0,3%. No hi ha variacions
nisme més radical mentre que, en
enquestats se situen en aquest interval
significatives per raó d’edat, però sí
canvi, els periodistes d’edats inter-
(en concret, el 46,2%). Una segona cen-
per sexe. Les dones manifesten un
mèdies i avançades són més presents
tralitat la trobem en l’interval que va de
major escorament a l’esquerra.
en el catalanisme més moderat.
1.000 a 1.500 euros mensuals, que aplega un 21,5% dels enquestats. En els
E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A
De la precarietat a l’intrusisme Una de les preguntes de l’enquesta feia valorar als informadors consultats si certs problemes suposadament atribuïts a la professió periodística en realitat revestien importància, segons el seu parer. La relació dels suposats problemes va sorgir de l’estudi qualitatiu previ (és a dir, de les entrevistes en profunditat). L’escala de resposta anava des del “molt important” al “gens important”, passant pel “bastant” i “poc” important. La majoria dels professionals enquestats per l’estudi van considerar que eren importants (ja sigui “bastant” o “molt”) tots els pro-
La professió periodística cada cop es considera més d’esquerres, segons l’estudi.
blemes que se’ls hi plantejaven. L’ordre de les prioritats era la següent: precarietat laboral (95%)
entre 500 i 1.000 euros mensuals.
menys, i això mateix es dóna en un
interessos econòmics i polítics
La diferent tipificació de les franges no
17,3% dels majors de 55 anys.
(92,9%), manca d’ètica professio-
permet establir una comparació gaire
Per sexe, el desequilibri es fa especial-
nal (82,1%), influència dels índexs
fiable amb les antigues dades del Llibre
ment notori en les rendes més altes. Si
d’audiència (81,2%), una baixa
Blanc. Ara bé, sí que es detecta una ten-
un 21,9% dels professionals homes de-
consciència de la responsabilitat
dència a una disminució general i a tots
clara ingressar més de 3.000 euros men-
social (81%), falta de respecte a
els nivells dels ingressos dels perio-
suals, aquesta situació només es dóna
l’autonomia professional (79,8%),
distes. Com era d’esperar, es troba una
en un 4,7% de les professionals dones
concentració de mitjans de comu-
forta correlació entre l’edat i els in-
enquestades.
nicació (74,8%), intrusisme pro-
gressos.
En funció del tipus d’empresa, es pot
fessional (60,1%) i, finalment,
Els segments superiors d’ingressos es
observar com hi ha més percentatge de
confusió sobre les tasques perio-
troben sobretot entre les generacions
professionals enquestats cobrant més
dístiques (57%).
cep ingressos per sota de 1.000 euros o
Prop de la meitat dels periodistes cobra entre 1.500 i 3.000 euros al mes
exactament en aquesta xifra, i un 13,7%
no els que es mouen en aquesta franja de rendes i ho fan en l’àmbit de l’empresa pública (8,7%). Paradoxalment, és també a l’empresa privada on hi ha
en l’altre extrem, que declara cobrar
d’edats més avançades i les generacions
un major percentatge de professionals
més de 3.000 euros mensuals. Del seg-
d’edat intermèdies. Addicionalment, cal
cobrant les rendes més baixes (fins a
ment que menys ingressos obté, val a
dir que es donen dues bosses de baixos
1.000 euros mensuals), un 14,3%, sen-
dir que un 3,7% declara no tenir in-
ingressos de magnitud similar en els
siblement superior a un 10% de per-
gressos, un 2,8% en té, però no arriba a
dos pols d’edat: un 18,9% dels més
centatge homòleg que trobem a l’em-
500 euros al mes, i un 6,8% ingressa
joves ingressa rendes de 1.000 euros o
presa pública.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
dos extrems, trobem un 13,3% que per-
de 3.000 euros al mes que treballen en o per a l’empresa privada (17,8%), que
85
R E P O R TATG E
El passat 16 de setembre la revista Lecturas va complir tres mil números. La publicació degana de la premsa del cor a Espanya, amb seu a Barcelona, és als
Crònica de “la dama del cor més antiga” Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu Lecturas
quioscos des de 1921
“Nosaltres donem la crema del cafè, coses que podries passar sense, però
Valle-Inclán, Àngel Guimerà i Pío Ba-
amb un únic parèntesi
que t’alegren l’existència”, assegura
roja, entre altres. També va ajudar a
Luis Pliego, director de Lecturas, per
descobrir talents literaris com Ramón
obligat per la Guerra
definir l’essència d’una revista que
J. Sender, que va publicar un dels seus
aquest setembre va complir tres mil nú-
primers relats (Una hoguera en la
meros, cosa que la converteix en la de-
noche) gràcies a haver guanyat un
gana del sector. Una frase que recorda
concurs de la revista.
aquella
Després d’una primera etapa pura-
Civil. El que va començar sent una revista de tipus literari ha acabat esdevenint un referent en el sector. La seva dilatada trajectòria és paral·lela a la història, sovint
altra
d’Antonio
Sánchez
pàgines van passar Jacinto Benavente,
Gómez, propietari i director fins a la
ment literària, Lecturas va començar a
seva mort de la revista Hola!: “Agafem
introduir-hi altres temàtiques. A partir
l’escuma de la vida. L’escuma no té
de 1933, esdevé el Número de Arte y
densitat ni pes però entreté”.
Literatura de El Hogar y la Moda, dos
El negoci de la frivolitat és un dels
anys més tard s’anima a buscar “la ma-
més reeixits de la premsa espanyola.
drina de Lecturas”, una mena de
Els setmanaris més llegits, segons la dar-
concurs de bellesa convocat a partir de
rera onada de l’EGM, pertanyen a
fotografies que van arribant a la redac-
l’àmbit del cor. El líder és Pronto
ció: el barem s’estableix a partir d’una
(amb 3.604.000 lectors), seguit d’Hola
imatge de primer plànol i un altre de
(2.454.000), Diez Minutos (1.451.000),
cos sencer.
convulsa, del país al
Semana (1.346.000), Lecturas (1.236.000)
Quan comença l’ambient prebèl·lic i es-
i ¡Qué me dices! (1.062.000).
clata la Guerra Civil la revista fa com
qual sempre ha
En aquest context, Lecturas va cremant
que no se n’adona. L’abril de 1936 la
amenitzat amb
els dotze anys que li falten per celebrar
portada destaca la publicació en exclu-
el centenari. La publicació va néixer el
siva per a Espanya de la novel·la del
informacions amables i frívoles que distreuen un important gruix de lectors.
juny del 1921 a Barcelona com a suple-
famós autor anglès Basil Carey, així
ment literari de la revista El Hogar y la
com l’homenatge que ret al dramaturg
Moda, revista que en aquell moment ja
López de Ayala.
feia dotze anys que era l’única dedicada
En números successius, intenta seguir
exclusivament a la dona. El contingut
amb aquesta tònica –res de guerra, res
llavors era molt diferent, ja que en l’in-
de política– però sovint la realitat s’im-
terior trobàvem novel·les curtes, contes,
posa i es veu obligada a demanar dis-
articles i obres teatrals per il·lustrar les
culpes per les deficiències, ja que els
senyoretes de l’època amb inquietuds
mitjans dels quals disposa cada cop són
més enllà de roba i llar. Per les seves
més minsos. Lecturas deixa de banda
La mort del torero Paquirri el setembre de 1984 a Pozoblanco va suposar un furor mediàtic sense precedents. A les pàgines següents, una imatge d’un quiosc on la revista anuncia el casament de Serrat i diferents portades mostren l’evolució des dels seus inicis.
l’actualitat, prescindeix de fotografies i
al marge amb escassíssimes excepcions,
maig de 1960 la revista va tenir una to-
es refugia en dibuixos i contes. Arriba,
com la del 23-F. Un cop confirmat el
pada amb la censura quan el casament
exhausta, al final d’aquesta etapa amb
final feliç, es guanya una portada amb
de Margarita d’Anglaterra i Anthony
un exemplar doble, novembre-desem-
la foto de Juan Carlos I i el titular “Gra-
Amstrong-Jones va coincidir amb la vi-
bre de 1937, que costa dues pessetes,
cias Majestad”, acompanyat de l’avan-
sita de Franco a Barcelona. El Règim
una pujada de preu per la qual també bèl·lic n’acaba provocant el tancament durant quatre anys, únic parèntesi de la seva dilatada existència. En reapa-
volia, evidentment, que el Cau-
La publicació degana de la premsa del cor, fundada un llunyà 1921, ha arribat als 3.000 números
rèixer, el 1941, ja existeix la revista Se-
dillo sortís a la portada. Després de dos dies d’estira i arronsa es va pactar que la cerimònia nupcial ocupés les primeres pàgines a canvi d’avançar l’edició següent
mana, competidora directa, mentre que
títol “La energía y serenidad del Rey
amb Franco a la portada.
el públic masculí llegia Marca o Mundo
tranquilizó a los españoles” i les fotos
“Tots necessitem distreure’ns, sobretot
Deportivo.
del Congrés en pàgines interiors.
en una època tan dura com l’actual, en
L’esperit de Lecturas durant aquella
Com els músics del Titànic, Lecturas
què les pàgines d’economia són sovint
època, així com el que manté durant els
continua tocant com si res no succeís,
una invitació al suïcidi i les de política
durs anys de la postguerra i la Segona
fins que l’aigua no s’empassa la coberta
et donen ganes de deixar de votar i no
Guerra Mundial, roman perenne. Els
del vaixell. Durant el franquisme van
tornar a fer-ho mai més”, bromeja
grans esdeveniments històrics queden
viure un altre bany de crua realitat. Al
Pliego sobre els temps que corren. El
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
demana perdó. Finalment, el context
87
R E P O R TATG E
Una revista catalana Lecturas va aparèixer a Barcelona
director de Lecturas també destaca la
trelles de Hollywood i les cases reials.
proliferació de continguts “rosa” a la
La primera portada que va esgotar-se
premsa generalista. Com a exemple,
als quioscos va ser la de l’estèril Soraya
cita el diari El Mundo, que ja comptava
de Pèrsia quan el 1958 va ser repudiada
el dissabte amb la revista Yo Dona i
pel Xa en no poder donar-li l’hereu que
el 1921 i des d’aleshores ha estat
que ara ha reforçat l’aposta amb el su-
volia el dirigent.
centralitzada a la ciutat. Més enllà
plement La otra crónica, elaborat per
El 1956 la revista comença a prendre
d’aquesta circumstància, la catala-
periodistes del cor i coordinat des del
el cos que té en l’actualitat, amb cada
nitat de la revista s’observa en un
diari. “Ho estan fent molt bé. Porten
cop major protagonisme de continguts
major nivell de lectors al territori –segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura és el tercer setmanari amb 263.000 lectors– i un suplement en català (Tot i més, dedicat a la programa-
gràfics i temes de societat. Malgrat la seva veterania, s’apunta
Va néixer com un suplement literari on van escriure Valle-Inclán, Àngel Guimerà i Pío Baroja, entre altres
al model d’Hola! i, en general, a la tendència creixent del continent europeu: una revista popular, amb ànim de vendre al
ció i les figures de TV3), que pu-
màxim i arrapada a l’actualitat, temes seriosos però confeccionats amb
amb portades que ja no són intempo-
Però Catalunya no compta amb
periodistes amb agenda del cor. Les
rals. A partir del número 520, amb
un star system propi del safareig i
meves últimes informacions és que han
data de 6 d’abril del 1962, la periodici-
en això influeix, recorda Manel
augmentat 25.000 exemplars la tirada el
tat va passar a ser setmanal.
Antolí, allò que sempre es diu: la
dissabte”, comenta.
“El gran mèrit de Lecturas és haver
seva gent és “més discreta”. A
Prova
generalitzat
creat un star system familiar. No tant
això cal sumar-li en els últims
d’aquest tipus de notícies és que el dia
com Hola!, que són més d’aristòcrates i
blica des de 1985.
de
l’augment
temps la pujança de Madrid, afe-
de l’entrevista amb CAPÇALERA una no-
reialesa”, valora Manel Antolí, el re-
geix Pliego. “Gairebé totes les
tícia com la demanda de paternitat
dactor en cap. Hola! juga la carta de la
festes es fan allà. Des de la crisi,
d’Yvonne Reyes a Pepe Navarro no
jet set i se l’ha arribat a conèixer entre
n’hi ha poquíssimes a Barcelona.
només apareix a la portada de Lectu-
els professionals com el BOE (Butlletí
Qualsevol que vulgui despuntar
ras, sinó també a les pàgines de la sec-
Oficial de l’Estat), ja que els que hi sur-
en el món de l’espectacle marxa a
ció Gente d’El País.
ten ja tenen un estatus, cosa que no
Madrid”, explica. La capital espanyola engoleix un bon nombre de personatges públics catalans. La vida del reporter del cor, confirma el director de Lecturas,
El maig de 1960 van haver de negociar amb el Règim, que volia que la visita de Franco a Barcelona fos portada
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
és bastant nocturna, ja que ha
88
implica que, a la pràctica, prescindeixi de personatges com Rociíto i Antonio David. Lecturas, en canvi, s’atribueix el mèrit “d’haver aixecat temes periodísticament parlant, d’haver llençat nous per-
d’estar en el lloc de la notícia,
La proliferació de temes de la premsa
sonatges, fet que avui dia és molt difí-
entre festes i sessions fotogrà-
del cor a l’anomenada premsa “se-
cil”, explica la sotsdirectora, Laura
fiques (photo calls). “El perio-
riosa” és un fenomen que ja ve des de
Giménez.
disme de despatx és la mort del
mitjan vuitanta. En aquest sentit, el
Un exemple: a l’especial número tres
periodisme. No hi ha res més trist
furor mediàtic que va suscitar la mort
mil la revista es vanta d’haver batejat
que no sortir de la redacció espe-
del torero Paquirri, el 26 de setembre
Paquirrín. Segons explica, en veure el
rant un teletip d’EFE”, diu. És per
de 1984, va suposar un punt d’inflexió.
fill de Paquirri i Isabel Pantoja, el re-
això que ell viu a cavall entre Bar-
dactor en cap va tenir l’ocurrència de
celona i Madrid, on arriba sobre-
“GLAMUROSOS” CINQUANTA
dir que el nen era un “paquirrín”.
tot per al tancament amb notícies
En renéixer a l’abril de 1941, Lecturas
Aquell apel·latiu va sortir per primer
fresques i que acostuma a deixar-
ho va fer com una revista d’informació
cop publicat en portada el 24 de febrer
se fins a l’últim moment per tal de
general, si bé especialment enfocada
de 1984 i va caure en gràcia, atès que,
procurar la màxima actualitat.
cap a un públic femení. A la dècada dels
tot i els anys que han passat, encara se’l
cinquanta comencen a proliferar les es-
coneix així des d’aleshores.
90
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
L’ÈPOCA DAURADA
ral d’un cantant o un actor de cinema.
volia parlar”, sintetitza el director de
“Nosaltres ens caracteritzem perquè els
El primer va ser el de Julio Iglesias.
Lecturas. “Es va acabar una cosa tan
nostres personatges són més propers
Als 80 ja era una revista consolidada.
habitual com fer una entrevista al per-
que altres revistes. No som tant de
El 1984 introdueix un nou logotip (la
sonatge a casa seva. Deien: ‘Si tu em
colar-nos al palau de no sé qui perquè
lletra “L”, que encara conserva). Per
dones una entrevista i jo et tracto me-
ens ensenyi els seus meravellosos tres-
aquella època, viuen el seu particular
ravellosament bé, però després se’n
cents lavabos, sinó que oferim perso-
duel de portades les dues Isabels: Pan-
foten de fins l’últim gerro que tinc...’ i la
natges molt coneguts als quals volem Potser per això l’època daurada de la revista coincideix amb l’arribada de la televisió a les llars espanyoles, para-
gent va tornar-se refractària”.
El 1969 Marisol es va vestir de núvia unes hores abans de la boda perquè tinguessin les fotos per al tancament
digma de la popularitat i de la vida en
Una opinió que comparteix Laura Giménez, que porta més de trenta anys treballant en el sector, vint-itres dels quals a Lecturas i prèviament
a
publicacions
com
família.
toja i Preysler. Guanya la primera per
Pronto o Garbo. “Abans hi havia per-
Si Lecturas mai ha tingut una musa
cinc de diferència, amb un total de 40.
sones com la Concha Velasco, que era
aquesta ha estat Marisol, que als anys
També hi ha símptomes que els temps
com un llibre obert, molt fàcil i propera.
60 va ser tercera en nombre de por-
estan canviant. Escàndols, com l’idil·li
T’ho explicava tot: problemes familiars,
tades (per darrere de Farah Diba i Car-
de Marta Chavarri i Alberto Cortina, i
de diners... Ara, en canvi, els perso-
men Sevilla) i als 70 va ocupar la
les separacions de la reialesa britànica
natges són cada cop més gelosos de la
primera posició, amb un total de 31, set
(Lady Di i Carles d’Anglaterra; Sarah
intimitat. Pensen abans el que diuen,
més que Raphael. La revista va arribar
Ferguson i el príncep Andrés) fan que
miren si hi ha la televisió darrere”. En
fins i tot a avançar-li el casament al 1969, quan, amb la complicitat de l’actriu, va vestir-la de núvia unes hores abans de l’enllaç per superar les dificultats del tancament i poder-ne tenir l’exclusiva. “La revista va viure un
aquest context, sovint comença a
La revista va callar el cas del fill ocult de Serrat fins que el cantant va donar el consentiment per publicar-ho
boom als 60, s’estirava el tancament per
trencar-se el pacte tàcit amb el personatge del cor, basat en què el periodista l’amanyaga a canvi de procurar més endavant certes exclusives. Un exemple a Lecturas és el cas del fill ocult de Ser-
donar la màxima actualitat”, explica
el paper de la premsa rosa ja no sigui
Antolí. “Abans la gent s’assabentava
tan sols el d’edulcorar.
del nou xicot d’Ana Obregón quan ho
rat, que la revista va callar fins que el 1974 el cantant va donar el consentiment per publicar-ho en portada.
veia al quiosc. En l’actualitat és dife-
PROS I CONTRES TELEVISIUS
Fins que les revistes del cor no hi van
rent, ara és un producte més per re-
Si per alguna cosa van caracteritzar-se
posar un certs límits, aquest programes
crear-se”.
els anys 90 va ser per l’adveniment de
sovint es nodrien, pàgina per pàgina, de
Lecturas va ser la primera revista de
la teleporqueria. Programes com ¡Qué
les informacions que publicaven, cosa
l’Estat a publicar la programació de
que disminuïa l’efecte crida del
TVE el 1970. Dos anys abans, ja donava
quiosc. “Amb l’eclosió als anys 90
compte de l’èxit eurovisiu de Massiel, si bé prèviament havia dedicat la portada a Joan Manuel Serrat, que no va cantar en negar-se a fer-ho en castellà.
L’arribada als anys noranta de la teleporqueria a la televisió va implicar que els famosos fossin més refractaris a parlar
La revista aconsegueix una amplíssima
dels programes del cor a la televisió la premsa del sector va perdre vendes, es va desplaçar el consum i va haver-hi una saturació. Tot és cíclic”. El director de
difusió durant la dècada, convertint-se
me dices! –que Telecinco va emetre de
Lecturas creu que el cor més “brut”
en alguns moments en la revista més
1995 a 1998– i el posterior Aquí hay to-
està tocant fons. Mentrestant, la premsa
llegida de l’Estat, explicant la cara
mate van inaugurar un nou relat del
rosa aguanta l’estrebada de la crisi pu-
oculta dels personatges de les sèries te-
cor, fonamentalment càustic i poc res-
blicitària, que també s’ha fet notar en
levisives i la seva vida personal. Co-
pectuós amb el famós. “El cor es va
el sector. Després d’alguns canvis de
mença també a oferir setmanalment a
veure molt perjudicat per segons quin
maquetació i de ser adquirits per RBA
les pàgines centrals un pòster, en gene-
tipus de programes. De sobte, la gent no
a Lecturas, diuen, estan esperançats.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
treure guapíssims”, resumeix Pliego.
91
R E P O R TATG E
La periodista Sílvia Espinosa i Mirabet, doctora en Comunicació Audiovisual per la UAB, ofereix en aquest article un
L’essència femenina de la ràdio Sílvia Espinosa
resum de la seva tesi doctoral, Les locutores
Les locutores de ràdio que treballaven
de les cotitzacions de la borsa. Eren
a Catalunya durant les dècades dels
continguts servits per homes locutors o
de ràdio a Catalunya
anys vint i trenta del segle passat no te-
per conferenciants, rapsodes, professors,
nien una feina residual a les emissores
enginyers, mecànics o experts en qualse-
1924-1939, fruit d’anys
que operaven al nostre país, tal com per
vol d’aquests temes que interessaven un
d’investigació. Aquest treball ha permès no tan sols donar a conèixer les primeres dones locutores de Catalunya que van posar-se
contaminació històrica del franquisme
sector molt concret de la població: els ciu-
s’ha cregut molt sovint.
tadans benestants que no només podien
Al contrari, la llarga recerca duta a
permetre’s el luxe de comprar-se un apa-
terme per conèixer a fons el paper que
rell de ràdio, sinó també de pagar-ne el
tenien a la ràdio les locutores catalanes
seu cànon pertinent.
ha evidenciat que aquestes feien la ma-
Enmig d’aquesta antena protagonit-
teixa feina que els homes, amb algunes
zada per veus greus i masculines, un crí-
acotacions que ara explicarem. Tant fou
tic de la revista que editava Ràdio
així que aquelles locutores que feien
Barcelona a la dècada dels vint, Salva-
antena en alguna de les dotze estacions
dor Raurich, va proclamar en la seva
de ràdio catalanes que operaven abans
columna al butlletí, la necessitat urgent
de la Guerra Civil foren, a més a més,
d’incorporar dones a l’antena de
les responsables de canviar rutines de
l’EAJ-1, cosa que de fet ja passava en
davant dels micròfons
producció i formats en una ràdio que
altres estacions de ràdio que operaven
s’anava inventant mentre creixia.
a Europa o als EUA.
en aquells anys
Un bon exemple de la importància que
A partir d’aquí i per moltes més qües-
van tenir les locutores en la creació dels
tions d’índole comercial, els directius de
convulsos, sinó també
nous formats radiofònics cal buscar-lo
la primera estació de ràdio de Catalunya
demostrar la seva
en “l’invent” dels primers magazins.
obren les portes a les dones que, evi-
Des de 1924 a Ràdio Barcelona ¬i a
dentment, seran encarregades de fer
aportació al mitjà radiofònic.
partir del 1925 a Ràdio Catalana que
programes per a dones. Aquí comença a
també emetia a la capital-s’hi podia es-
gestar-se un format de programa de
coltar música, anuncis o textos llegits i
ràdio que, evolucionat en el temps, en-
conferències, moltes de les quals trac-
cara perdura en els nostres dies i que ha
taven sobre modernitats tècniques, com
acabat consolidant-se com un dels em-
ara la telefonia, la fotografia, l’aviació
blemes de la ràdio espanyola, el magazín.
o la construcció d’aparells de ràdio.
El canvi va ser molt important, ja que
També hi havia xerrades que eren crí-
els dos primers anys de vida de Ràdio
tiques d’esports com la boxa o el ci-
Barcelona, era el periodista Joaquín
clisme i fins i tot s’informava cada dia
Arrarás, que després va ser correspon-
Maria Tersa, “fent antena” als estudis de Ràdio Lleida abans de la Guerra Civil. Foto: Arxiu Maria Tersa.
sal de guerra del bàndol nacional du-
no n’havia assajat. Elles van fer de la
rant la Guerra Civil, qui feia xerrades
ràdio una finestra oberta al món per a
adreçades a les dones a aquesta emis-
les oients que segurament representa-
sora. Les responsables d’aquest impor-
rien el percentatge més gran de públic
tant canvi en una graella programàtica
dins la minsa audiència que tenia Ràdio
“Les locutores de ràdio a Catalu-
molt senzilla i pràcticament de monò-
Barcelona als anys vint, atès que els
nya 1924-1939” és la tesi doctoral
aparells de ràdio, cal recordar-ho,
de Sílvia Espinosa, doctora en Co-
eren caixes no transportables i
municació Audiovisual per la
només unes poques famílies po-
UAB. L’estudi, que ha sortit a la
dien mantenir-les. Les dones be-
llum després de quasi cinc anys de
nestants que s’estan a casa
feina, s’ha fet a partir d’una meto-
escolten la ràdio (i les seves ser-
dologia qualitativa, basada en his-
ventes també) i les dones que
tòries de vida. La investigació,
legs són un grup dones que col·laboren
parlen per la ràdio les volen amenitzar.
dirigida pel professor Armand
a Ràdio Barcelona i que vénen de l’Ins-
Per fer-ho han de combinar molts
Balsebre, ha comportat més de
titut de Cultura i Biblioteca Popular de
continguts, de caire diferent, dins d’una
vuitanta hores d’entrevistes a cin-
la Dona. Elles s’encarreguen d’un pro-
mateixa franja horària i sota un mateix
quanta-quatre persones vincu-
grama, tal com avui el continuem ente-
títol, la seva franja horària femenina,
lades a la ràdio d’entre 1924 i 1939.
nent, dins d’una programació que mai
que amb l’argot de l’època es coneix
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Les primeres locutores, als anys vint i trenta, canviaren les rutines de producció i els formats del mitjà radiofònic
Fruit d’anys de recerca
93
R E P O R TATG E
De professió, locutores La història de la ràdio al nostre
com la “sección femenina”.
útils, i en Toresky amb el “Míliu” fa
Així, el 1926, a Ràdio Barcelona durant
riure els fillets que la volten, i mentre
la franja programàtica de tarda s’es-
escolta embadalida els diàlegs Gonzà-
trena la “sección de modas y temas
lez-Miret o algun conte, o el Quintet li
útiles”. Un espai presentat per la locu-
fa sentir alguna escollida composició,
país sempre s’ha explicat relacionant-la amb noms d’individus, empresaris o tècnics, que foren considerats els pioners. Això és ben cert, però també ho és que la
etc. Ella és a casa seva; ella cura
Els orígens del magazín radiofònic es deuen a les primeres dones que col·laboraren amb Ràdio Barcelona
comunicació que la ràdio establia
la labor que tantes ganes ha d’acabar per lluir-la; ella prepara
amb la seva minsa audiència, tan
tora Maria Cinta Balagué, artífex
fant que espera; ella, en fi, bo i aprofi-
important d’altra banda, es feia
d’aquest primer programa variat dirigit
tant el temps té uns al·licients a sa casa,
sovint a través de veus femenines.
a les dones, que té el suport d’un grup
gaudeix, en una hora, de diferents as-
Algunes d’aquestes veus han estat
de col·laboradores fixes, especialistes
pectes que no trobaria perdent tota una
oblidades fins que aquesta recerca
en temes diversos de l’univers femení
tarda. I a l’hora de sopar, en la pau de la
les ha pogut recuperar i situar al
del moment i igual de conservadores
llar, reunida la família, preparant-se in-
marc corresponent.
que la presentadora de l’espai. Balagué,
teressada per la sessió del vespre, co-
Per les locutores, treballar a la
que era una dona culta que treballava
menta la de la tarda: al marit no li han
ràdio era el seu únic modus
de secretària de direcció a l’Ajunta-
calgut diaris per assabentar-se dels can-
molts dels locutors que tenia la ràdio dels anys trenta a Catalunya. Els homes locutors, en força casos que sempre s’han verificat fora de
vis.” (Radio Lot; Número 21,
El 1926 ja hi havia col·laboradores multimèdia -escrivien en revistes de l’època- amb un cert prestigi mediàtic
les emissores de Barcelona, on sí
1927:2) Cada secció de la sessió radiofònica dedicada a les dones tenia l’estil de la seva col·laboradora. Aquestes expertes eren dones
que eren locutors en plantilla i,
ment de Barcelona d’on fou la primera
per tant, professionals de la ràdio,
dona funcionària, parlava de l’invent de
a més a més escrivien en revistes de
a més a més de col·laborar en la
la ràdio i del seu programa en un article
l’època dels mateixos temes dels quals
seva emissora, tenien les feines
que demostra el caràcter de l’espai i
parlaven per la ràdio. Per tant, ens tro-
principals fora d’aquest mitjà, ja
posa de manifest quin és el paper de la
bem ja al 1926 davant d’un primer fe-
d’un alt nivell cultural i econòmic que
que molts d’ells treballaven com
dona en la societat de l’època, i com la
nomen de col·laboradores multimèdia
a advocats, actors, mestres o
ràdio intervé per mantenir-lo.
amb un cert prestigi mediàtic.
escriptors.
“La dona, la bona mestressa de casa,
Per això no és estrany que l’estructura
Elles no. Les dones eren només
que les seves peculiars obligacions l’all-
del programa per a dones de Ràdio
locutores, ja que la feina a la ràdio
unyen del continu bullici de les diver-
Barcelona sigui molt semblant a la
era la seva única professió. Les locutores eren les veritables professionals de la veu, i si abans de ser-ho havien estat actrius o cantants en fer-se locutores de ràdio
d’una revista femenina, tan en
La “Sección literaria femenina” possibilitava que els mateixos oients llegissin els seus poemes en antena
deixen enrere el seu pas pels esceCAPÇALERA DESEMBRE 2009
nen ja li demana; ella treballa en
amb il·lusió la robeta per a l’in-
vivendi, cosa que no passava amb
94
d’acabar aquell vestidet que el
voga per aquells temps entre les dones riques que eren, majoritàriament, les que llegien als anys vint. Maria Cinta Balagué, Salus, és la presentadora principal de
naris, (no a Ràdio Barcelona) tal
sions mundanes, té un mitjà excel·lent
l’espai, l’eix vertebrador sobre el qual
com fa la gran Rosalia Rovira, de
per recrear-li les oïdes i il·lustrar-la a
giren les emissions, i s’encarregava, per
Ràdio Associació de Catalunya,
l’ensems, per enriquir els seus coneixe-
exemple, de posar veu a les “composi-
castigada durament i empreso-
ments artístics i pràctics. I mentre li va
ciones literarias de distinguidas escrito-
nada el 1939 pel govern de
trametent ço que passa pel defora,
ras” en la secció del programa que es
Franco.
mentre Pompadour l’assabenta de les
deia “La Sección Literaria Femenina”.
Modes i, Georgette li explica temes
Té l’ajut de la senyoreta Pompadour
que
s’encarregava
de
la
secció
“Modas”, Georgette de temes útils i de la senyoreta Maintenon a la secció de “Ciencia domestica”. Maria Cinta Balagué no era locutora formal de la plantilla de Ràdio Barcelona, era una col·laboradora fixa i la seva feina dins la franja horària femenina era la mateixa que feia en Del Caño, locutor oficial de l’EAJ-1 però sense acotacions horàries. Aquesta és la gran i l’única diferència entre la feina del locutor i la d’ella. Mentre que Del Caño exercia de presentador de continuïtat en qualsevol franja horària, tret de la femenina, Balagué només “actuava” a les sessions per a dones que tenien lloc dos cops per setmana, a partir de les sis de la tarda. Una novetat veritablement important que introdueix aquest primer magazín és la possibilitat que els oients puguin convertir-se en emissors per una estona de les seves pròpies composicions literàries. La “Sección literaria femenina” possibilita, “previa prueba de voz”, que les oients que tinguin inquietuds literà-
Retrat d’Adelaida Òdena, locutora de Ràdio Reus. Foto: Arxiu Adelaina Òdena.
ries puguin llegir els seus poemes en antena per Ràdio Barcelona. Aquesta és la primera vegada que hem pogut trobar en la qual l’audiència de la ràdio
tura de seccions de contingut femení,
programàtica de la ràdio franquista
interacciona amb el seu mitjà i arriba a
que són posades en solfa a partir de la
juntament amb els concursos i els se-
canviar els rols clàssics del paradigma
presentadora principal, Maria Cinta
rials; i en el qual les locutores ocuparan
de la comunicació de Laswell. En un
Balagué, es mantenen.
un paper de partenaire, igual que va
moment històric en el qual tots els teò-
Amb la “revolució” portada a terme
passar a tots els altres terrenys socials
rics de la comunicació coincideixen a
per Balagué dins la franja horària fe-
de la vida espanyola. Segurament per
definir com d’audiència passiva, la vien les tornes i fan possible que algunes receptores siguin emissores només per uns instants. Ràdio Barcelona va innovar de la mà de les realitzadores amb una fórmula fins aleshores
que les locutores de ràdio sempre havien estat el “complement” dels locutors, fet que en els anys precedents a la Guerra Civil i a Catalunya és totalment fals.
menina, sense voler-ho i sense ser
La feina que feren Balagué i les seves
mai vista, posant els micròfons a l’abast
conscient del que la seva feina repre-
col·laboradores, pioneres a les prime-
de les oients.
sentaria amb els anys, estem assistint al
ries de Ràdio Barcelona, va deixar ben
El 1927 aquest programa per a dones
naixement d’un gènere radiofònic que
establert que si la ràdio volia créixer
passa a anomenar-se “Radiotelefonia
els locutors, sobretot durant la post-
havia de dedicar espais de la seva pro-
femenina”. El nom és diferent i algunes
guerra espanyola, faran seu convertint-
gramació a les dones i, de retruc, possi-
col·laboradores també, però l’estruc-
lo en un dels més preuats dins la graella
bilitar que aquestes vegessin en la ràdio
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
ràdio emet i el públic rep, les dones can-
això hom havia cregut, fins ara,
Maria Cinta Balagué va fer una “revolució” al crear un nou gènere radiofònic, tot i no ser-ne conscient
95
El somni frustrat d’una televisió Mentre a la ràdio les locutores aportaven una nova manera d’entendre el mitjà, a la segona República un grup de persones lluitaven per aconseguir una televisió privada en català. Aquell objectiu, que no va reeixir, és el que explica el periodista Francesc Canosa en el llibre República TV, la Catalunya de la primera televisió (Dux Editorial), que va presentar a finals de novembre. El treball, fruit d’una investigació de set anys, ha permès conèixer una història desconeguda a casa nostra, com va ser l’emissora que preparava la jove Ràdio Associació de Catalunya. Canosa –periodista, doctor de Comunicació per la facultat de Comunicació Blanquerna, on és professor i editor de l’editorial Trípodos– explica com el 15 d’abril de 1931 Francesc Macià va signar el decret que permetia a Ràdio Associació
Francina Boris, als estudis de Ràdio Girona el 1933. Foto: Arxiu de Francina Boris.
de Catalunya emetre les vint-i-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
quatre hores del dia. A més, estava
96
previst que l’Estatut garantís les
un nou camp laboral. I així va passar
competències en comunicació per
uns anys més tard.
Bages, en què les primeres locutores de
a la Generalitat. La intenció era
Sota l’empara del decret de 8 de de-
ràdio no s’incorporen a la plantilla de
amb locutores) tret de l’emissora del
emetre des d’uns terrenys de Vila-
sembre de 1932, el govern republicà es-
l’estació fins al 1941. Les primeres van
decans i al projecte
panyol va regular la instal·lació d’emis-
ser Maria Matilde Almendros i Mont-
s’hi van implicar di-
sores de petita potència a tot l’Estat.
ferents sectors de
A Catalunya, a partir d’aquesta
serrat Calafell.
la societat, però
norma, neixen deu estacions més de
LA RÀDIO DE LA GUERRA
topà primer amb
ràdio. Es tracta d’emissores locals,
A banda de la importància de la feina
els Fets d’Octu-
professionals i comercials que ope-
de les locutores en l’evolució progra-
bre i després
raran amb l’indicatiu EAJ: Ràdio As-
màtica de la ràdio, les locutores dels
amb la Guerra
sociació de Catalunya, Ràdio Lleida,
anys de la II República foren, en moltes
Civil. “Aquella
Ràdio Girona, Ràdio Tarragona, Ràdio
estacions, les úniques veus que els
televisió que
Reus, Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell,
oients escoltaven durant el final de la
no va ser és
Ràdio Vilanova i la Geltrú, Ràdio Ba-
Guerra Civil, ja que molts locutors van
la metàfora d’una
dalona, i Ràdio Manresa. En cada ciu-
haver de marxar al front o a l’exili.
Catalunya que aspirava a tot i es va
tat, aquestes noves estacions de ràdio
Cal fer esment també que l’exili no fou
ja arrenquen amb locutores davant dels
només un vedat masculí. Algunes locu-
seus micròfons (en algunes tan sols
tores de ràdio, com la periodista de
quedar sense res”, ha dit Canosa.
ho eren els locutors: reportatges, pro-
emetent. És per això que tindran des-
lau, també van haver d’exiliar-se als
grames cara al públic, retransmissions
tins molt diferents al final de la guerra
darrers anys de la Guerra Civil.
des de teatres, etc. L’única diferència
i quan els nacionals ocupen Catalunya.
Les noies que feien tasques de presen-
programàtica que establia el gènere du-
El 1939 tot canvia i el nou règim fa “ne-
tadora de continuïtat, igual que ho
rant els anys precedents a la guerra era
teja” a les emissores de ràdio. Algunes
feien els nois, van trobar-se soles per
a la programació esportiva, feta per
locutores que ja hi eren abans conti-
culpa de la guerra i van suportar amb
homes, i les sessions femenines, que
nuen en antena fins que es troba el “re-
tota la professionalitat de la qual foren
sempre eren presentades per dones. La
canvi” adequat, tal com passa a Ràdio
capaces, el contingut de les respectives estacions de ràdio. Ho feien amb por, com recorda Francina Boris, locutora de Ràdio Associació de Catalunya, mentre sentien caure les bombes, si bé també amb habilitat.
Sabadell amb Mercè Sorribas.
Excepte als Esports i a la Secció femenina, a la ràdio de la Segona República els homes i les dones compartien micròfon
Elles eren les que anaven al Palau de
Algunes són empresonades com li passà a Rosalia Rovira o a la locutora Carmen Espona, una jove substituta de Ràdio Associació de Catalunya, que finalment canvià la ràdio pel bel
la Generalitat a llegir les proclames
resta d’espais que s’emetien eren pre-
canto. Altres han d’exiliar-se, com
que a través de les seves veus, el Co-
sentats pel locutor o la locutora que es-
Maria Carme Nicolau, de Ràdio Barce-
missariat de Propaganda adreçava als
tigues de torn, incloses les sessions
lona. Algunes són rebaixades de
ciutadans. Elles eren les que avisaven
infantils i si podia ser, es feia antena en
categoria si volen continuar a la ràdio,
del perill de bombardeig en l’etapa
parella per donar més color a les emis-
com és el cas de la Francina Boris.
més cruenta de la guerra, el final, i elles
sions, fet que passava, normalment,
Altres locutores són “observades” fins
eren també les que feien crides de so-
amb la lectura dels anuncis.
que poden ser apartades de l’antena
cors per antena demanant sang o
Quan els locutors van haver de marxar
amb qualsevol excusa, com a Ràdio
mantes, segons les necessitats dels hospitals de les poblacions. La Maria Tersa, locutora de Ràdio Lleida i de Ràdio Girona fins al 1939, encara reviu en la seva memòria la mú-
En moltes ràdios catalanes a finals de la Guerra Civil tan sols hi havia veus femenines. Els homes ereu al front
sica clàssica que ella alternava amb el
Reus feren amb l’Adelaida Òdena, i moltes senzillament deixen de treballar a la ràdio, com la Maria Tersa o la Núria Fraire, de Ràdio Vilanova perquè aquella “ja no era la seva ràdio”.
jazz a la ràdio i amb els avisos que les
per la guerra, les locutores buscaven
Algunes, però molt poques, poden
institucions de la ciutat de Girona ha-
parelles masculines per enriquir l’an-
continuar davant de les emissions de les
vien de difondre.” Triava els discos, els
tena entre els nois que col·laboraven als
seves estacions de sempre, canviant
posava els anuncis, feia la meva feineta,
elencs teatrals que tenien les estacions
l’idioma i essent vigilades de prop,
pam, pam, pam. (...) La secretària del
de ràdio, i quan això no era possible, les
com ara l’Antolina Boada a Ràdio
director portava les notes que s’havien
noies locutores feien torns i omplien
Terrassa que s’acabarà jubilant a
de donar... Si venia algú l’anunciàvem,
totes les hores que les emissores podien
l’emissora en què va treballar tota la
si venia algun cantant, conferenciant,
emetre, sempre a mercè de l’atzar d’un
seva vida.
una orquestra... l’anunciàvem. No era
bombardeig i de l’electricitat que fugia
La presència preponderant a la ràdio
difícil”. Aquesta feina senzilla, que era la pròpia d’un locutor de ràdio, tasca per la qual el gènere no es tenia en compte en aquells moments republicans, era la
de les locutores de Catalunya
Després de la victòria dels nacionals tan sols unes poques dones segueixen a la ràdio, però en castellà i vigilades
mateixa que feien a la ràdio la resta de locutores que treballaven a Catalunya.
s’acaba després de la Guerra Civil i la seva ja és tota una altra història. Caldrà esperar a l’assentament de la democràcia per trobar novament dones portant la veu
de cop i volta.
cantant a la ràdio (fora de consultoris i
Durant la dècada dels anys trenta, les
Així doncs, assumint la precarietat prò-
espais femenins), tot i que la Maria Ma-
dones locutores eren presentadores de
pia de la guerra, les locutores de ràdio
tilde Almendros, a la dècada dels anys
qualsevol franja horària de la progra-
catalanes segueixen al peu del canó
seixanta del segle XX, capitanegés Es-
mació de les seves estacions igual que
mentre les seves estacions continuen
paña para los españoles.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Ràdio Barcelona, Maria Carme Nico-
97
REFLEXIÓ
El 31 d’octubre i l’1 de novembre la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga va organitzar les jornades ‘Viure de la fotografia al segle XXI: tècnica, estil personal i
La professió dels fotògrafs del futur Pepe Baeza World Press Photo
estratègies de
La professió dels fotògrafs del futur només es pot entendre d’una manera
aquesta connexió de l’autor documen-
màrqueting”, en què es
molt humil, reconeixent els riscos i les
tal amb la realitat és el que, en primer
possibilitats que esperen a aquest tipus
lloc, el defineix davant d’altres pràc-
va parlar del present i
de pràctiques i que, d’alguna manera, ja
tiques: una funció d’intermediació
les trobem avui en la contemporaneïtat.
entre realitats diverses i el públic que
del futur del
A partir d’aquí podem intentar esvair
no hi té un accés directe i que, necessà-
fotoperiodisme.
algun obstacle.
riament, continuarà fent des d’una ex-
D’entre les possibles pràctiques de la
plicació creativa. Perquè no hi ha una
A continuació
fotografia documental, segurament la
altra manera de fer fotografia docu-
que té més dificultats per mantenir-se
mental que des de la creativitat. La
reproduïm un ampli
és la que té una funció testimonial, és a
creativitat entesa no com el fet de se-
dir, trobar-se al lloc i en el moment ade-
guir el camí de les prèviament esta-
resum d’una de les conferències, la de Pepe Baeza –redactor
ha de continuar sent això. Perquè
quats. Aquest tipus de fotografia no es
blertes pel sistema, sinó com el bon fer
pot mantenir, en cap moment, al marge
fotogràfic, aquell que dóna la satisfac-
ni del mercat ni del poder econòmic
ció d’un treball personal que es posa en
que, és clar, ens afecten enormement.
marxa i al servei d’un objectiu, sigui el
Potser una petita diferència entre
que sigui. També, és clar, donant res-
en cap i editor de
aquesta funció i altres usos de la foto-
posta a les necessitats, a l’expressió es-
grafia és que, per la seva pròpia essèn-
tètica dels mateixos autors.
fotografia del Magazine
cia, les pràctiques documentals viuen
Herbert Marcuse, un dels últims repre-
en estat permanent de rebel·lió contra
sentants de l’escola de Frankfurt, deia
de La Vanguardia– en
les limitacions que els imposa tant el
que allò que és bonic pertany a la imat-
què aborda les
mercat com els altres tipus de poder
geria de l’alliberament, que qualsevol
que hi estan relacionats. Llavors, com
projecte polític de transformació –en
haurem de considerar la fotografia do-
què necessàriament s’inscriu la foto-
cumental del futur?
grafia documental– ha de partir de la
perspectives, a curt i llarg termini, de la fotografia documental.
Cap altre paràmetre de tipus tècnic és
bellesa, de la necessitat de les coses ben
realment determinant, sinó més aviat
fetes des d’un punt de vista estètic. En
els usos socials, les expectatives que la
aquest sentit, és interessant recordar la
societat té d’obtenir documents, histò-
connexió de les paraules de Marcuse al
ries interessants per entendre’s a si ma-
seu llibre La dimensió estètica amb el
teixa i entendre el que està passant. El
treball dels artistes a les avantguardes,
documentalisme com a fotografia de
en què hi havia una clara postura de
compromís d’un autor amb la realitat
servir a la societat a la qual pertanyien.
A la imatge superior, un genet infantil a Mongòlia (Tomasz Gudzowaty, Yours Gallery / Focus Photo i Press Agentur). A la pàgina següent, a dalt, el World Press Photo del 2008, un agent durant un desallotjament a Cleveland (Anthony Suau, Time). A baix, tropes de rescat durant un terratrèmol a Xina (Chen Qinggang, Hangzhou Daily). afecta els documentalistes, ja que el seu
futur només s’explica quan ens pregun-
treball incideix en les possibilitats
tem quin futur espera a la fotografia
d’ampliar aquests llindars de llibertat i
Efectes de la crisi
documental. Perquè està íntimament
democràcia autèntica. Amb unes socie-
relacionat, no ho podem separar. I el
tats cada cop més dominades pel mer-
La Fundació barcelonina Photo-
En el moment que hi hagi més espais de llibertat, la fotografia documental creixerà enormement
cat, més opaques en les grans
graphic Social Vision va organit-
decisions que ens afecten a tots,
zar per cinquè any consecutiu el
on cada cop més uns pocs deci-
World Press Photo (d’on perta-
deixen el destí de la immensa ma-
nyen les imatges que il·lustren
joria del món, la fotografia
aquest article) que es va poder
documental serà pobra. En el
veure al CCCB entre l’11 de no-
futur de la fotografia documental
moment que hi hagi més espais de lli-
vembre i el 13 de desembre. A di-
depèn absolutament del nivell de lli-
bertat, aquesta creixerà enormement.
ferència d’anteriors edicions, no
bertat i de democràcia, entès en un sen-
En aquests moments, estem veient com
van trobar patrocinador i van
tit global i autèntic. És, per tant, una
tot un seguit de circumstàncies afecten
haver de posar, per primer cop en
qüestió política? Sí, ho és purament i
la pràctica documental de la fotografia
cinc anys, entrades a la venda per
simple.
en dues àrees principals com són la pro-
cobrir el cost de la mostra.
El futur de la fotografia documental és,
ducció i la distribució. És a dir, qui, com,
sobretot, una qüestió política que
de quina manera i qui finança les pro-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Per tant, el fotògraf documental del
99
duccions de fotografia documental i
països– a hores d’ara serien impossibles
cumentals de la fotografia, fins i tot la
qui, com, de quina manera aquesta es
de fer. Seguint determinades lleis,
pròpia fotografia com a element de re-
distribueix.
imatges com la fotografia de la nena del
gistre, de testimonialitat. Són unes de-
Comencem per la primera fase: la pro-
Vietnam cremada pel napalm o del ca-
rives que sembla que, darrerament,
ducció, és a dir, com realitzem fotogra-
dàver d’Aldo Moro al maleter del cotxe
s’han corregit, si bé encara perviuen.
fies que siguin testimonis de diferents
estarien prohibides, serien il·legals, tant
Una part del pensament estètic està re-
aspectes en tots els seus camps possi-
pel que fa a l’obtenció com a la distri-
conduint aquest discurs tan exagerat,
bles. En aquest àmbit, sense cap mena
bució. Aquesta és, doncs, una manera
no en els seus aspectes crítics, que han
de dubte, sempre hi haurà dificultats
molt subtil de robar-nos i segrestar-nos
estat molt positius, sinó en el fet de por-
perquè qualsevol poder intenta evitar
una part de l’accés a la realitat.
tar a l’exageració la negació de la prò-
veure’s al descobert. I les dificultats van
van prendre nota i van avaluar d’una manera taxativa les capacitats de la fotografia per influir en l’opinió pública.
Hi ha sèries, com CSI, amb un nivell de violència gairebé vomitiu i, en canvi, es condemnen les imatges amb violència real
Aquesta tipus de fotografia té un
fotografia
com
una
possibilitat de llenguatge que en un context adequat podia, al costat d’altres, servir per descriure realitats i analitzar-les i, per tant, transformar-les. Sense cap mena de dubte, tots
enorme poder de transformació si dis-
D’altra banda, tenim –d’una manera
aquests factors que hem comentat han
posa dels canals adequats i es posa al
molt més difusa i llançada per aquests
portat la fotografia a posicions de mi-
servei de les causes adequades.
laboratoris d’idees (think tanks) neoli-
sèria comunicativa, gairebé a un autèn-
Per tant, la producció de fotografies
berals i ultraconservadors– uns codis
tic segrest de la possibilitat de
sempre serà un risc. I, a més, hi podem
morals respecte a la representació de la
testimoniar el món amb imatges. Per-
afegir factors que, en aquests moments,
violència. Tot sovint es condemna la
què si pensem quina és la complexa, va-
l’afecten de manera directa, com el blo-
violència real del món però, en canvi,
riada i sovint terrible realitat del món i
queig del finançament. Qui finança la
no consideren un risc per a la salut
veiem la possibilitat d’accés a tot això a
fotografia documental, aquesta foto-
col·lectiva que a Hollywood la major
través de la fotografia, ens adonem que
grafia transformadora, posada al servei
part de la indústria de l’espectacle esti-
estem ben lluny d’aplicar-ne totes les
d’aquest projecte de democràcia? Com
gui fent de la violència un element mor-
potencialitats.
l’afecta la censura? Doncs, d’una ma-
bós, de captació de públic. Sembla que
Fins ara pensava que, malgrat aquestes
nera directa. Cada cop aquesta dificul-
tot s’hi val quan es tracta de la indús-
dificultats, la funció era tan necessària
tat és més gran i els fotògrafs que estan
tria de l’espectacle i de guanyar diners
que sempre hi hauria alguns fotògrafs
sobre el terreny, als llocs de crisi, en són
amb aquestes representacions. Hi ha
que es recuperarien de tot plegat. Però
conscients.
sèries de televisió, com CSI, amb un ni-
curiosament, quan el pensament estètic
Hi ha també altres mecanismes de cen-
vell de violència gairebé vomitiu, on
afluixa la seva pressió sobre la foto tes-
sura encoberta, com les lleis de privaci-
allò que se’ns ensenya frega l’insupor-
timonial, són els fotògrafs els que ara
tat, de protecció d’espais públics i privats. Tot no s’hi val, és clar, i calen límits, com en qualsevol pràctica. I els límits són, com sempre, la llibertat i els drets de qui hi està al davant. Però no
estan punxant. Jean-François
Diferents factors han provocat que, en l’actualitat, la fotografia documental se situï en posicions de misèria comunicativa
oblidem que, a l’empara d’aquest criteri
Leroy, director del Visa pour l’Image, deia que enguany havia notat una enorme baixada en la qualitat de les propostes, dels riscos, de tot. A nivell molt més
i d’aquestes paraules tan boniques, es
table i que simplement serveix per ali-
local que Leroy, i atès que sóc editor de
produeixen situacions d’autèntic abús i
mentar una estratègia de negoci. Però
fotografia, jo també he detectat quel-
censura encoberta. Anys enrere Le
després no poden suportar la violència
com de semblant. Estic segur que efec-
Monde va fer un registre d’algunes de
real del món.
tivament la fotografia documental es
les fotografies que ja estan en les nos-
També tenim tot un plantejament d’una
troba en un moment de crisi.
tres històries, que formen part del nos-
part del pensament estètic que durant
Respecte a l’aspecte de la distribució,
tre patrimoni visual i que, segons les
els últims vint anys ha desqualificat, de
aquest és un camí molt més complicat,
lleis recents –potser a França i en altres
manera sistemàtica, les pràctiques do-
perquè els mecanismes de distribució sí
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
incrementar enormement a partir de la guerra del Vietnam, quan els poders
pia
101
REFLEXIÓ
que estan a les mans de les organitza-
perquè, entre altres coses, la informació
cions que tenen el poder. I realment
ha d’estar en bones mans. Això vol dir
que el paper és importantíssim atès que
només un petit percentatge del poc que
a les mans d’organitzacions responsa-
a molta gent ens continua agradant. A
es produeix respecte a la cobertura de
bles dels continguts que aboquen i que
més, estudis recents demostren que a
la realitat del món té repercussió pú-
siguin prou poderoses i creïbles com
l’hora de transmetre missatges persua-
blica. Per tant, el gran repte dels pro-
perquè esdevinguin un referent.
sius, de fer publicitat, és molt més efi-
pers anys és la creació dels canals
Una vegada vaig llegir que al món hi
caç el paper que Internet.
adequats per a la fotografia documental, de quina manera farem que la fotografia, com a testimoni, arribi a la gent. Segurament no seran uns canals adequats, com tampoc ho són en l’actuali-
Per tant, parlem d’organitzacions
El gran repte dels propers anys és la creació de canals adequats per a la fotografia documental
tat, els circuits de l’art instituït,
tucionals, però transparents en la seva estructura i finalitats, que ajudin a organitzar projectes, donin suport a equips de treball,
havia gairebé cent milions de blocaires.
ofereixin suport legal, material i simbò-
depèn d’entramats financers, de corpo-
Això no és res. Cent milions i res és el
lic a grups de reporters amb projectes
racions amb interessos que van més
mateix. Necessitem cinc, deu, vint grans
interessants. És a dir, des dels orga-
enllà d’aquesta funció. De la mateixa
portals. Això és molt, però cent milions
nismes públics caldria alguna operació
manera, el col·leccionisme privat tam-
no és res perquè es dispersen com una
de rescat, com a mínim al mateix nivell
poc és la via de rescat, perquè és un
gota de pluja en un toll, perquè no hi ha
que la dels bancs quan tenen algun
àmbit igualment minoritari i elitista
mecanismes de control democràtic de
tipus de dificultat financera.
que, a més, condiciona els temes i els
la procedència d’aquestes informacions
Per tant, quines característiques tindrà
punts de vista. I la funció documental
i no podem contrastar-les. Necessitem
el fotògraf documental del futur?
no admet condicionaments de punts de
un pacte de credibilitat molt més ampli
Doncs, les mateixes que ara, no hi
vista més enllà dels seus autors. Tampoc
que no ens obligui a estar contrastant
haurà gaire diferències. Haurà de tro-
no serà fàcil que els mitjans de comuni-
cada informació que llegim, perquè
bar-se al lloc i en el moment adequat,
cació rescatin la fotografia, ja que la
això és impossible, perquè ningú té el
amb tot el bagatge necessari en cultura
pressió publicitària, que és enorme, no
temps ni la disposició d’ànim per fer-ho
visual i no visual per poder interpretar
necessita documentar. Almenys els ma-
constantment. Per tant, qualsevol argu-
correctament l’esdevenir del que té al
nuals diuen que els continguts docu-
ment en el sentit que el receptor, el lec-
davant. Haurà d’aplicar tots els discur-
mentals que aporten la realitat del món
tor, és responsable del que rep és una
sos d’anàlisi i transformació social, so-
seriosa i rigorosament no són una bona
pura fal·làcia, un engany. Hem de fer
ciologia, economia, ciència política. Tot
companyia perquè la publicitat en la
una altra cosa molt més senzilla: gene-
això ha d’estar vinculat a aquest tipus
premsa sigui eficaç.
rar grans portals creïbles que respon-
de fotografia, perquè la fotografia no es
Així doncs, per a la creació d’aquests nitzacions democràtiques autònomes o institucionals –incloent-hi les públiques, per descomptat–, i per a això és necessari que abans el conjunt de la societat,
pot desvincular d’aquestes àrees.
Cent milions de blocs no és res. Es dispersen com una gota de pluja. Necessitem cinc, deu, vint grans portals
guiat per les avantguardes del seu pen-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
democràtiques, autònomes, insti-
excessivament elitista i minoritari, que
canals és urgent la implicació d’orga-
102
més propers, més petits. No oblidem
Ha d’adaptar la tecnologia a favor seu, perquè almenys, mentre no aconseguim una forma avançada de socialisme, la tecnologia continua sent l’expressió de les necessitats, dels designis del
sament estètic, abraci allò visual com a
guin dels continguts amb els noms, les
poder econòmic.
forma de pensament i li doni suport
trajectòries i les biografies dels qui els
Així doncs, no cal deixar que només les
efectiu, així com els canals i contextos
formen. Això és un canal.
grans organitzacions siguin les que
necessaris.
Un altre canal, sens dubte, són les múl-
apostin pel documentalisme, sinó que
I quins són aquests canals? Un d’ells
tiples formes d’impresos, el paper en
també han de fer-ho organitzacions
són els grans portals, una assignatura
totes les seves formes. No crec que el
molt més horitzontals i democràtiques i
pendent. Malgrat que fa molts anys que
paper s’hagi acabat. En qualsevol cas,
que entrin amb força en aquests nous
es diu que Internet és un suport neces-
mentre el paper tingui futur no es pot
portals de referència de foto documen-
sari, això que sembla tan fàcil no ho és
limitar a uns àmbits de distribució molt
tal o de cultura documental a Internet.
A la pàgina 87 a dalt, erupció del volcà xilè Chaitén (Carlos F. Gutiérrez, Patagonia Press/La Tercera). A baix, una família dels suburbis de Nova York (Brenda Ann Kenneally, The Raw File). A la pàgina anterior, a dalt, els Obama durant la campanya presidencial (Callie Shell, Aurora Photos/Time). A sota, camerins de la setmana de la moda a Delhi (Giulio Di Sturco, Agenzia Grazia Neri). A aquesta pàgina, una dona durant un desallotjament forçós d’un camp ocupat a Manaus, Brasil (Luiz Vasconcelos, Zuma Press/Journal A Critica) controla el món, ho fa amb més facili-
ria burocràtica i que haurà de saber
d’ara, haurà de buscar la manera de
tat. En aquest moment Bill Gates és el
que la seva feina només té sentit quan
tenir presència social. Sense aquesta
primer propietari d’imatges del món,
treballa per a tots, socialment.
presència, sense distribució, són estè-
algunes d’aquestes es troben en arxius
I, per descomptat, no serà un aficionat.
rils tots els esforços de tants magnífics
que no poden consultar-se perquè són
La pràctica generalitzada de la fotogra-
fotògrafs que hi ha pel món. I haurà
propietat privada. Hi hauria d’haver
fia, amb telèfons mòbils i altres petits
d’analitzar clarament les fronteres de superposició entre els territoris de l’art i els del documental, sense que cadascú en perdi l’essència. Sobretot serà, un cop més, l’artífex d’unes peces perquè es vagi renovant una visió del món. Mai
dispositius, està transformant el
Bill Gates és el primer propietari d’imatges del món i algunes es troben en arxius que no es poden ni consultar
no tenim una visió definitiva del món
pensament de l’ésser humà. Es tracta d’una revolució brutal, però amb tot, no pot ser que aquesta funció documental estigui a les mans de qualsevol, ja que sempre hi haurà algun filtre
que ens envolta, sinó que hem d’anar
una llei que obligués a fer pública la
per tal que, fins i tot les imatges que
renovant-la i comprenent-la.
consulta d’aquests grans arxius histò-
han estat preses per un aficionat, siguin
Vull acabar citant Antoine de Saint-
rics que, molts cops, són patrimoni de la
un referent de coneixement.
Exupéry que a Ciutadella –un llibre
humanitat.
I aquest filtre és el focus on cal posar
magnífic, molt personal i estrany– diu
Per tant, el fotògraf documental del
la lupa, aquest filtre és qui selecciona
així: «Jo no visc de les coses, sinó del
futur haurà de tenir molt clar que la
el treball d’un aficionat amb criteri,
sentit de les coses». Podríem dir que qui
seva visió i vocació és universalista,
mecanismes de control, de comprova-
controla el sentit de les coses, qui
que no ha de treballar per a una mino-
ció i de seguretat.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Per això el fotògraf del futur, com el
105
OBITUARI
La mort, el passat 9 d’octubre, del fotògraf Paco Algersuari a noranta anys d’edat va deixar el fotoperiodisme sense un dels seus referents més entranyables.
El senyor Paco o la crisi del fotoperiodisme Emilio Pérez de Rozas Fotos: Arxiu familiar Alguersuari Eren uns éssers especials. I vosaltres
tenyides del marró del revelador; ells, ca-
m’entendreu. Gent nascuda per lluitar,
paços d’aixecar-se feliços a les quatre del
Durant mig segle
per inventar-se la seva pròpia vida, per
matí per anar a un incendi; ells, com el
crear el seu propi estil (impossible de co-
pare, capaços d’abandonar el diumenge
Alguersuari,
piar, de transmetre, de convertir en lle-
la taula familiar a les tres per anar-se’n al
gat), una manera massa peculiar de
futbol –quan a moltes llars encara no ha-
col·laborador de
treballar, d’entendre i aprendre la pro-
vien començat ni a dinar–, sentint la
l’agència EFE i d’El Mundo Deportivo des de 1955, va immortalitzar els grans esdeveniments esportius. Va cobrir
fessió, de practicar la fotografia i, sobre-
dona dir-los: “Però, Carlos, tu què hi vas
tot, el fotoperiodisme.
a fer? A pintar les ratlles del camp?”; ells,
No tenien estudis ni els necessitaven. Ni
insisteixo, van ensenyar amb el seu exem-
els volien comprar ni adquirir. És més, ni
ple, però mai, mai, van obrir un despatx,
tan sols se’ls podien permetre, pagar.
una escola o una facultat.
Però, no obstant això, entre ells parlaven
Es consideraven periodistes, però res
d’intrusisme, una paraula oblidada a la
més lluny de la realitat. Difícilment es
nostra professió però que, en els temps
pot considerar periodista aquell que
que jo era nen, i fins a jove, sí, fins a jove,
tenia dificultats serioses per escriure un
anava a llengües de tothom.
peu de foto. Si hi havia gent, abans i ara,
Em direu que viure de la fotografia,
que només serveixen per a això, ells eren
vint-i-cinc edicions del
quan només hi havia la fotografia, és a
molt més. Eren, i això feia mal, i molt, als
dir, quan no hi havia una altra imatge a
seus diaris, als mateixos directors. Als
Tour i de la Vuelta,
part d’aquest document mig de paper
que manaven a les redaccions els empi-
mig de cartró, en blanc i negre (“Emi-
pava no tenir-los sotmesos, tot i que gau-
vint del Giro i sis jocs
lio”, em deia el pare, “la vida és de co-
dissin enviant-los allà on ni hi havia
olímpics, per citar
lors però les fotos han de ser en blanc i
notícia ni s’esperava, o maltractant el
negre”), era ben fàcil. Després, la televi-
seu material escollint la pitjor foto de
algunes competicions.
sió ho va complicar tot. Bé, tot no, fins
totes les que havien dut al diari. “Si no
que no van sortir les imatges de les
volies que sortís publicada aquesta foto,
El 1961 va aconseguir
meuques fent sexe als porxos de La Bo-
no l’hauries d’haver enviada, perquè te-
queria a El País, tothom mirava cap a
nies molts números que a aquest ximple
el World Press Photo i el 1985 l’Ordre Olímpica del COI, entre altres premis.
una altra banda; per tant, encara no ens
li agradés l’única foto que a tu no
han eliminat, i tampoc el paper.
t’agrada”, li deia l’oncle Manolo al pare
Ells, que consti, aquells paios que tenien,
cada matí, quan veia, a les pàgines de
com el pare, tota la paret, tota, del labo-
gravat al buit, el resultat de la seva atra-
ratori a vessar de 100.000 telèfons; ells,
fegada jornada. Per no ser no eren ni de
els qui passejaven les ungles de les mans
plantilla, no estaven en nòmina, eren
Paco Alguersuari amb un laboratori portàtil. Sempre va espavilar-se per superar els inconvenients. Foto: José Maria Alguersuari
simples col·laboradors. Per això van ser
ells escrivien la nota. I l’acompanyaven
premis, per a Magnum, per a l’exposició,
els més durs de la nostra professió.
de la foto. I s’oblidaven de la signatura,
per a les guerres. Ni surt a compte. Pitjor
Si en parlo, d’Alguersuari, Merletti,
la signatura del fotògraf que sí que hi
encara, els mòbils i les minicàmeres di-
Brangulí, Bert, Campañà, Dimas, Pos-
havia estat. Mai un redactor que va voler
gitals han acabat d’enterrar-los. Ara
tius, Valls, Sáenz Guerrero, Soteras,
signar una nota es va oblidar de la si-
tothom es creu fotògraf.
Seguí, Pérez de Rozas i tants altres que
gnatura. La del fotògraf, tot sovint.
oblido, de ben segur, és perquè mai no benedicció per a la nostra professió. Ho van ser. I van ser, també, sí, els dolents de la pel·lícula, els maltractats, els fills de
UN CAÇADOR D’IMATGES
“La seva obsessió era no perdre’s el moment, ser al lloc adequat en el moment just. A terra o enfilat dalt d’un escala”
Tarzan, els solitaris. Però només ells eren
Una d’aquestes últimes bèsties ens ha deixat fa uns mesos després d’acompanyar-nos durant noranta anys. I quan dic bèstia, dic bèstia! Un autèntic animal del
als llocs. Els periodistes, aquests que sí
Per això eren d’una pasta especial. Per-
fotoperiodisme, un caçador d’imatges, un
que havien fet la carrera, no tenien ne-
què els van obligar a viure al marge de la
rastrejador de notícies, un gladiador de
cessitat d’anar als llocs on passaven les
llei. De la llei del periodisme, de la llei
la carretera, un pare que, equipat amb
coses. Trucaven a casa i qualsevol Pérez
de les redaccions, del sibaritisme de les
càmeres mediocres i un laboratori de
de Rozas els explicava el que havia vist,
taules i les signatures. Per això continuen
butxaca, de lavabo, va crear una família,
com era el lloc, la dimensió de l’incendi,
havent-hi periodistes i gairebé ja no que-
els fills del qual van engrandir-ne el co-
qui hi havia, qui havia mort, els ferits i
den fotoreporters. Els que hi ha, o quel-
gnom; van fer, sí, millors fotos, més ní-
quant de temps van trigar a sufocar-lo. I
com de semblant, treballen per als
tides, de millor qualitat, que es mantenien
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
he conegut gent com ells. Van ser una
107
Un petit incident en una cursa de karts durant la dècada dels anys seixanta. Alguersuari va cobrir un bon nombre d’esports.
en el temps, però, mai, mai, mai, van he-
Deixeu-me que us relati alguns exemples
retar-ne l’olfacte. Perquè era un olfacte
d’aquesta vida de guineu esquiva del se-
m’enviava. Jo, no. Res del que vaig veure
de gos caçador, de terrassà, de vividor.
nyor Paco. Sí, ja sé que ho heu llegit a al-
i vaig viure en aquell viatge s’ensenyava
Ha, ha, ha. Sí, sí, sí. El “Boti” sabia on
De “caçavides”.
tres llocs, però deixeu-me que em
(s’ensenya) a les facultats, però vaig
La vida de la gent d’aquesta mena, la
repeteixi. Va ser un dels meus primers
aprendre com si hagués fet un màster al
vida del senyor Paco, aquesta generació
treballs. Ni tan sols havia acabat Ciències
New York Times. O més, molt més!
de “l’arribar i moldre”, es dedicava, úni-
de la Informació a la Universitat de
Aquella mateixa nit em va trucar el se-
cament i exclusiva, al reporterisme. I els
Bellaterra, així en deien llavors (el 1972)
nyor Paco: “Chavalito”, i insisteix amb el
importava ben poc on havien d’anar, en
a la carrera de Periodisme. Feia feines de
“Chavalito”, “m’ha dit l’Alex que véns
quines condicions i què hi anaven a fer.
secretari de redacció, si fa o no fa, a la des-
amb mi. Estigues demà a casa a les cinc
Com fer-ho formava part de la seva per-
apareguda, meravellosa i satírica (com
del matí”. A les cinc del matí? “Surto en
sonalitat, de la seva manera de treballar.
gaudiríem ara amb l’“Olivergate”) revista
punt i ni per l’Alex m’espero”.
I, en això, en això sí que hi havia distin-
Barrabás, tot un èxit del periodisme
I allà era jo a les cinc del matí. Ni la
cions, diferències. Per exemple, al senyor Paco, li importava poc com fer-ho i, fins i tot, el resultat final. La seva obsessió era no perdre’s el moment, ser al lloc adequat en el moment just. A terra o enfilat
Palmira, ni la meravellosa Pal-
“Segrestava l’instant i se l’enduia a casa. O al vàter de l’hotel. O al cotxe. I l’endemà, a una altra cuneta o escala. A la seva”
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
dalt d’una escala. A peu o damunt d’una
108
mira, la dona del senyor Paco, s’havia llevat a aquella hora. Però sí que hi havia uns amics íntims de Pamplona del senyor Paco, que s’afegien al
Vespino. I, després, el resultat era l’ins-
esportiu. I el meu cap i mestre, Alex J. Bo-
viatge perquè a l’Alguersuari li sortis-
tant, no si la foto estava ben enquadrada,
tines, em va dir un dia, sense més:
sin millor els comptes. És a dir, per
ben editada, enfocada o no, trepidada o
“Chavalito, viuràs una experiència insu-
compartir despeses. I jo allà, de júnior.
no, amb el diafragma correcte o la velo-
perable. Te’n vas al Ral·li de Montecarlo
Després d’un munt d’hores de viatge i
citat adequada. Ell segresta l’instant
amb el Paco Alguersuari”. Jo, que havia
més de deu entrepans, arribem a Mon-
(“l’instant decisiu”, que va definir Car-
sentit molt a parlar dels Alguersuari per-
tecarlo. I entrem a la sala de premsa
tier-Bresson) i se l’enduia a casa. O al
què a casa només es parlava d’ells –i, és
del ral·li per recollir les acreditacions.
vàter de l’hotel. O al cotxe. I, l’endemà, a
clar, del senyor Paco–, em vaig fregar les
No era fàcil, no, perquè, a més del seu
un altre lloc, a una altra cuneta, a una
mans i vaig pensar: “De puta mare: Mon-
passi de pàrquing (imprescindible per
altra escala. A la seva.
tecarlo, cotxes, curses, un somni”.
poder accedir als trams de la cursa), el
senyor Paco s’havia compromès a
Poc importava que als dos anys aquestes
Trap, amb amics, envoltat de queviures,
aconseguir un segon cartellet per a
fotos s’engroguissin. Eren, més que mai,
d’entrepans, de llonganisses, de tanques
l’amo de l’hotel i així aconseguir aba-
instantànies. És a dir, fotos del moment.
il·legals i líquids de laboratori.
ratir una mica l’allotjament.
I així va fer el senyor Paco 32 ral·lis de
Aquest mestre va morir a mitjan octu-
Com aconseguiria una segona acredita-
Montecarlo, 26 Tour de França, 20 Giro
bre. Ja us ho fareu, nens de les “unis”
ció? Ben fàcil: al maleter duia un im-
d’Itàlia o sis edicions dels Jocs Olímpics.
que aspireu a ser editorialistes de t... no
mens cartell de toros que s’havia fet
Als jocs de Moscou es va endur fins i tot
heu conegut un dels més grans. Jo sí! Jo
imprimir a les Rambles: El Viti, El Cordobés i Louis Vagner. O una cosa així. És a dir, el nom del cap de premsa del ral·li. Quan el va estendre sobre la taula del cap de premsa, aquell paio va al·lucinar.
“Fou prodigiós Un mestre sense alumnes. Un home que va arribar a enviar rotlles de fotos amb coloms missatgers”
I, és clar, li va donar un segon passi.
li he subjectat la tanca de plàstic de Champion i l’he ajudat a vendre les seves fotos groguenques. I, sense ser-ho, o ho vaig ser, que coi!, puc dir que vaig ser el seu fill. Perquè així
“Chavalito”, em va dir quan ens n’anà-
una Vespino, com si fos el cartell de la
em sento. Vaig tenir, ja veieu, més sort
vem a dormir, “demà ens aixequem a les
corrida del senyor Vagner.
que vosaltres.
quatre del matí. Els primers cotxes arri-
El senyor Paco fou prodigiós. Un mestre
ben a les cinc, dalt de la muntanya”.
sense alumnes. Un home que va arribar
PD: Quan va morir el senyor Paco li
Collons, les quatre del matí! Ja sabia en
a enviar rotlles de fotos amb coloms mis-
vaig enviar, és clar, un SMS al seu fill
Botines, ja, què feia!
satgers. Un bonàs a qui li queien els
Jaime i aquesta va ser la seva contesta-
I a dos quarts de cinc ens en vam anar cap a la muntanya. I arribem al cinquè revolt. No cal ni dir que no hi havia ni déu, que érem els únics a la muntanya. El senyor Paco va obrir novament el maleter i va treure una immensa pancarta de plàstic, impecablement feta, amb el logotip de la marca de bugies Champion. Va lligar la tanca a un arbre i em va fer estendre-la i fer de pal a l’altre costat. És a dir, la pancarta se subjectava, en ple revolt, entre l’arbre i jo. I la movia a mesura que arribaven els participants i traçaven el revolt davant del cartell que jo i l’arbre sosteníem. Tot il·legal, és clar. Després, la setmana següent, vaig veure que alguna d’aquestes fotos sortia a diverses publicacions espanyoles en anuncis titulats: “Champion va ser a Montecarlo”. I així vam anar fent fotos i més fotos a diversos trams. Gairebé sempre amb participants modestos, molts espanyols i
Una aparatosa caiguda en plena carrera durant un Tour, als anys seixanta
tancava al bany de l’hotel i, gairebé a les
coneixements, les picardies, de les mans, i
ció, que comparteixo i que em va posar
fosques, de manera molt, massa, caso-
no tenia ningú al costat per collir-les. Per
la pell de gallina: “L’Internet, Emilio,
lana, es passava hores copiant fotos. I al
això el “Boti” em va enviar a Montecarlo,
ha acabat amb el diferencial del talent,
matí següent ens presentàvem a la sor-
perquè veiés com treballava un dels mes-
de l’enginy i la determinació d’aixecar-
tida del tram a vendre-les als partici-
tres del fotoperiodisme, del reporterisme
se a les cinc del matí. Així era el meu
pants, els quals les adquirien encantats,
del segle passat. I cap allà me’n vaig anar,
pare. Així era el teu. Així eren ells, una
admirats de tenir-ne les fotos tan aviat.
sense saber que viatjava amb la família
generació única, insubstituïble”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
francesos. El senyor Paco, a les nits, es
109
PERIODISME AL MÓN
El New York Times, conegut com “la dama grisa”, és l’únic rotatiu de qualitat de tirada nacional als Estats Units. Darrerament ha rebut nombrosos premis i, gràcies a la seva versió digital, mai havia tingut tants lectors.
El NYT i el futur de la premsa nord-americana Lina María Aguirre Jaramillo Fotos: The New York Times El 5 de novembre de 2008, el New York
vendes d’aquells dies en què un públic
Times (NYT) va imprimir 150.000 cò-
ben divers, a cadascun dels cinquanta
pies extra de l’edició d’aquell dia i, tot i
estats, va sortir novament al carrer per
així, no va arribar a cobrir tota la de-
comprar el diari o per intentar aconse-
manda per part d’expenedors i públic.
guir el del veí, si no hi havia més remei.
N’hi ha que van aconseguir el diari per-
Es van veure centenars d’imatges de
El problema és que la
què havien matinat per accedir a les
gent lluitant contra les baixes tempera-
majoria no estan
instal·lacions del Times al número 620
tures, amb tasses extragrans de cafè
de la 8a avinguda, entre els cèntrics car-
entre les mans, i altres que fins i tot amb
disposats a pagar per llegir-lo i el model de negoci trontolla. El seu cas és paradigmàtic del
rers 41 i 42 de Manhattan. Les rotatives
les seves màquines d’afaitar esperaven,
van treballar fort aquell dia i fins al di-
amb $1,50 a la mà, el seu exemplar: van
vendres 8, quan centenars de milers de
ser dies bons per a la relació NYT-pú-
persones es van abocar àvidament a la
blic. Un canvi respecte als darrers anys,
informació en el clàssic format de
però no un de durador, sinó més aviat
paper i tinta per saber-ho tot del succés
un parèntesi en una tendència de
de l’any al seu país: la victòria presi-
vendes inequívocament a la baixa.
dencial de Barack Obama.
És cert que la recessió econòmica ha
Però no només es van exhaurir les “edi-
colpejat el diari, amb tot, la crisi venia
procés de canvi que
cions d’arbres morts”, com les ano-
d’abans. Avui deu més d’1,1 bilions de
mena Corey Kilgannon, que escriu la
dòlars (1,1 mil milions d’euros), els gua-
viu la premsa escrita
columna “City Room” al NYT, l’edició
nys per ingressos de la publicitat estan
digital va assolir una xifra sense prece-
disminuint acceleradament i els accio-
en aquest país, on el
dents de 2,7 milions de visualitzacions
nistes, inconformistes, exigeixen que es
des d’ordinadors i aparells mòbils.
prenguin mesures dràstiques: les seves
Avui, moltes persones guarden aquests
accions van perdre més de 60% del seu
debat sobre el present i el futur dels rotatius compta amb idees i aportacions que es poden aplicar a l’altra banda de l’Atlàntic.
exemplars com un record preat, i altres
valor només l’any 2008 i més de 80%
es van vendre a eBay per centenars de
des del 2004. Per tot això, el passat oc-
dòlars. En una data històrica per als Es-
tubre es va anunciar que retallaria la
tats Units, el diari nacional de qualitat
plantilla en un centenar de periodistes,
més respectat del país va tenir també la
cosa que suposa un 8% de la redacció
seva pròpia jornada plena d’optimisme.
d’aquest prestigiós rotatiu. Cal destacar
Gairebé hom es podria imaginar la fa-
que aquest diari compta amb 1.250 pe-
mília propietària del NYT des de 1896,
riodistes, mentre que cap altra redacció
els Ochs-Sulzberger, proclamant un
als Estats Units supera els 750 redac-
“yes we can” davant les xifres de
tors.
Façana de l’edifici del New York Times, de 57 plantes, situat al 630 de la 8a avinguda, entre els carrers 41 i 42 de Manhattan
cional. Encara que l’USA Today arriba
distincions des de la seva fundació el
No és fàcil parlar del New York Times
també a tots els estats, no té el pes ideo-
1851. La seva edició digital és la més
sense que soni exagerat, però és cert
lògic ni la influència del NYT. El Wall
popular de la premsa nord-americana,
que ocupa un lloc de preeminència en
Street Journal, malgrat la seva extensa
amb 18 milions de visitants únics al mes.
el periodisme no només nord-americà
presència i vendre fins i tot més exem-
En els últims anys el rotatiu ha guanyat
sinó internacional. Com diu l’expert
plars diàriament (2 milions) que el
diversos premis Webby, que anualment
Paul Harris en un article publicat al set-
NYT (1,6 milions), no exerceix l’atrac-
atorga un jurat especialitzat i el públic
manari britànic Observer: “Se li rendeix culte entre la gent professional com un centre de veritable periodisme a l’antiga. Molts en miren amb enveja els despatxos a l’estranger, la cobertura
als millors llocs web. El New York
El diari, que guanya premis i té 18 milions de visitants a la versió digital, acumula pèrdues i cauen les vendes
de temes artístics i la unitat d’investi-
Times ha estat distingit en les categories de millor diari, millors textos, millors pràctiques, millors blocs, millor ús multimèdia. Mai com avui aquest diari no havia
gació. El país progressista el considera
tiu generalitzat cap a un ampli públic
tingut tants lectors.
la seva bíblia, mentre que als conserva-
com el que té el seu competidor.
El problema per al NYT és que cada
dors els encanta odiar-lo”. Anomenat
Enguany, el NYT va obtenir cinc pre-
cop un nombre menor dels esmentats
respectuosament la “dama grisa”, és
mis Pulitzer, els de més prestigi als
lectors està pagant pel privilegi de re-
considerat l’únic diari de qualitat amb
EUA, completant-ne 101 en total, els
bre’l cada dia a la porta de casa, i molts
una veritable xarxa de distribució na-
quals se sumen a una notable llista de
menys per accedir a la seva edició en
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
LA ‘DAMA GRISA’
111
PERIODISME AL MÓN
línia des de qualsevol punt del món
calde Michael Bloomberg i, fins i tot,
jans, col·leccionista d’art i música, el mi-
amb connexió a Internet. El model de
Google. En la mesura que la situació ha
lionari David Geffen, havia ofert com-
negoci del diari és fràgil i ja s’han es-
assolit un nivell crític justament enmig
prar una part del diari. L’inversor ja
coltat algunes veus de pànic. El 5 de
de la greu crisi econòmica mundial, la
havia provat d’adquirir, infructuosa-
gener del 2009 va ocórrer quelcom
companyia ha hagut de recórrer a algú
ment, un percentatge del NYT a través
d’impensable mesos enrere: el NYT va començar a vendre espai de la seva primera pàgina per a anuncis comercials, cosa que ha estat interpretada com un senyal de la gravetat de la situació eco-
de Harbinger (un hedge fund,
S’ha especulat amb la venda de la “dama grisa”, amb possibles compradors, com Robert Murdoch, i fins i tot Google
nòmica de la companyia.
en una compra hostil). Temps enrere, havia provat de comprar,
L’analista Michael Hirschorn va es-
amb un portatalonaris gran per a un
Times. La seva nova oferta al NYT té
criure a l’Atlantic Magazine (edició
préstec: Carlos Slim, el milionari
un altre caràcter: convertiria el diari en
gener-febrer 2009) que si el deute
mexicà amb un gran empori en teleco-
una organització sense ànim de lucre,
continuava avançant al ritme que
municacions, qui ha autoritzat 250 mi-
seguint el model del St. Petersburg
anava, podria fer fallida aviat: “End
lions de dòlars en una línia de crèdit
Times, que és propietat de l’Institut
times” (que ve a ser “Temps finals”), va
atorgada a través de les seves compa-
Poynter d’Estudis de Mitjans, entitat
titular. Michael Wolff, qui escriu sobre
nyies Banc Imbursa i la Immobiliària
educativa no comercial.
mitjans a la revista Vanity Fair, va ad-
Carso. Un préstec pel qual el NYT paga
Segons el periodista Johnnie L. Ro-
vertir que “no hi ha lloc aquí per a l’op-
35 milions de dòlars d’interessos anuals,
berts, en un article publicat per la re-
millorar la situació”. Fins i tot si els Ochs-Sulzberger decideixen vendre el Boston Globe, de propietat del grup, o la seva participació a l’equip de beisbol
vista Newsweek el 13 de maig,
Diferents analistes apunten que els diaris podrien convertir-se en fundacions sense ànim de lucre
Boston Red Sox, com s’ha especulat,
Geffen havia fet l’oferta perquè considera el NYT un tresor nacional que mereix ser preservat i cita una font confidencial propera a l’inversor, que opina que
aquestes vendes serien un “senyal de la
més accions atorgades en forma de ga-
profunditat de la crisi, serien vendes
rantia que corresponen a un 6,9% de
deixés alguns beneficis econòmics, “el
desesperades”, afegeix Wolff. Warren
participació en el New York Times Co.
millor sistema per dirigir-lo seria fent
encara que ell esperaria que el diari
Buffett, milionari, filantrop nord-ame-
Slim gairebé mai es refereix a les seves
que la necessitat de pagar dividends o
ricà i un dels inversors més reputats in-
inversions i és en general un home re-
ser rendible no fossin la màxima res-
ternacionalment, va declarar el passat
servat, de manera que no es pot asse-
ponsabilitat de l’operació del diari”.
2 de maig, durant la reunió d’accio-
gurar exactament fins on arriba la seva
Geffen es veu a si mateix com un nou
nistes del seu grup Berkshire Hatha-
ambició amb aquestes operacions, si
Nelson Poynter, qui va defensar fins a
way, que encara que llegeix cinc diaris al dia i li agrada la premsa, “no en compraria cap, a cap preu”. Considera que “no tenen un model sostenible... poden tenir pèrdues il·limitades... i no veig que aquesta situació pugui canviar”.
la seva mort, el 1978, la indepen-
Un canvi en la naturalesa jurídica els permetria rebre fons públics i privats, i també finançar recerques
Buffett no es referia explícitament al CAPÇALERA DESEMBRE 2009
tenia accions del NYT adquirides
sense èxit, una part dels Angeles
timisme, no veig com pot realment
112
fons d’inversió d’alt risc, que
dència de la premsa i va idear el model de propietat del St. Petersburg, les finances del qual no reporten problemes actualment i manté un destacat nivell (aquest any ha guanyat dos Pulitzer).
NYT, però era inevitable relacionar-ho.
més no, es parla sobre el seu possible
En una entrevista via web el 4 de maig,
En l’últim any s’ha especulat sobre la
projecte de llançar-se a la conquesta de
Scott Heekin-Canedy, president gene-
possibilitat de venda del diari. S’han es-
més percentatge mediàtic nord-ame-
ral de New York Times Co., va respon-
mentat, com a possibles compradors, el
ricà. Slim ja s’ha fet amb el 18,3% d’un
dre que la possible operació es va
rival, Rupert Murdoch (propietari del
altre tipus d’insígnia novaiorquesa, la
examinar i va resultar ser més compli-
canal de notícies Fox, el Times de Lon-
botiga de luxe Saks Fifth Avenue.
cada del que podia semblar, per la qual
dres, Sky TV, el New York Post, el Wall
L’abril passat es va anunciar que l’em-
cosa havia estat descartada. No obstant
Street Journal, entre molts altres), l’al-
presari de Hollywood, expert en mit-
això, la idea de Geffen la comparteixen
que no pensa fer-ho. Segons Mathis, la
güents (no hi va haver comprador, així
d’inversions de la Universitat de Yale, i
situació del NYT és millor que la d’al-
que continua sent propietat del grup
Michael Schmidt, analista financer, han
tres diaris del país, però exactament
Hearst i va abandonar definitivament
proposat que els diaris resolguin els
què vol dir “estar millor” quan el pa-
l’edició en paper). El 15 de gener, l’Star
seus problemes econòmics canviant-ne
norama general és tan problemàtic? Pel
Tribune de Minneapolis (fundat el
la naturalesa jurídica, convertint-se en fundacions sense ànim de lucre, a l’estil de les universitats privades de prestigi del país. Això els permetria rebre fons públics i privats deduïbles d’impostos,
1867) es va declarar en fallida,
Els diaris nord-americans han baixat un 25% el nombre de corresponsals a l’estranger entre els anys 2002 i 2006
finançar recerques i independitzar la
com també ho van fer el 21 de febrer l’Inquirer de Filadèlfia (1829) i el sensacionalista The Daily News (1925), de la mateixa ciutat. El Rocky Mountain News,
seva operació de les necessitats urgents
que fa a números alarmantment ver-
a Colorado, va sortir per última vegada
de cobrir despeses mitjançant vendes i
mells, el NYT no està sol.
el 28 de febrer, poc temps abans de
publicitat i, alhora, generar dividends
El grup Tribune, que comprèn el Chi-
complir el seu 150è aniversari. El 27 de
als accionistes.
cago Tribune, Los Angeles Times i uns
març va tancar la revista de negocis
Una primera objecció a la idea és la
altres sis diaris, s’ha declarat en fallida.
Portfolio i aquell mateix dia, el Chris-
norma legal, que prohibeix a les es-
En els darrers tres anys, els diaris es-
tian Science Monitor (fundat el 1908)
mentades institucions abonar candidats
mentats i altres com el mateix NYT, el
va imprimir la seva última edició diària
polítics o defensar propostes legisla-
Wall Street Journal i el San Francisco
en paper per convertir-se en un setma-
tives. En la mesura que la posició d’un
Chronicle han fet reduccions dràs-
nari en línia. En l’últim any havia reduït
diari davant d’aquests dos afers és part de la seva agenda editorial i de notícies, la idea no ha estat ben rebuda per representants dels mitjans i part del públic. Swensen i Schmidt consideren que
la circulació a una mitjana de
Diferents rotatius com Rocky Mountain News de Colorado o la revista de negocis Portfolio s’han vist abocats a tancar
“seria una pèrdua menor”. En un arti-
55.000 exemplars. El 30 de març, el Detroit Free Press, amb 120 anys de fundació, va reduir el lliurament per subscripció a tres dies la setmana i la resta de dies surt
cle al voltant d’aquesta qüestió publi-
tiques de personal i pressupost. El nom-
cat el 28 de gener del 2008, “News you
bre de corresponsals nord-americans a
de l’Audit Bureau of Circulations del
can endow” (que ve a ser “Notícies que
l’estranger va baixar en un 25% entre
31 de març va revelar que en el semes-
vostè pot dotar”), una lectora comen-
el 2002 i el 2006, i només uns quants
tre octubre 2008-març 2009 els diaris en
tarista va dir que una alternativa seria
diaris mantenen despatxos permanents
conjunt havien perdut un 7% de circu-
als quioscos amb 32 pàgines. L’informe
imposar el pagament general d’una “lli-
fora del país.
lació respecte al semestre anterior.
cència” de premsa, semblant al que es
L’any 2008 va ser com una successió de
Per la seva banda, el Washington Post
paga al Regne Unit pel funcionament
dutxes d’aigua freda: es van tancar
ha vist com en els darrers cinc anys la
de la BBC. Però com se sentiria un ciutadà nord-americà de pensament progressista pagant aquest “impost” a Califòrnia si sabés que una porció anirà destinada a algun diari conservador propietat del milionari Murdoch, per
seva mitjana de marges de bene-
L’Audit Bureau of Circulations va revelar que els diaris en conjunt havien perdut un 7% de circulació
exemple?
ficis ha estat un 25% menor del que havia estat en els últims quinze anys. L’1 de maig es va conèixer que havia perdut 53,8 milions de dòlars en el primer trimestre de l’any i que els guanys
Catherine Mathis, vicepresidenta i por-
nombrosos llocs de treball i la disminu-
dels seus mitjans digitals s’havien reduït
taveu del NYT, ha dit que tenen la si-
ció de plantilles va ser generalitzada.
un 8%. Un senyal de la situació deli-
tuació sota control. Ha puntualitzat que
Però el 2009 ha estat un bany de sang:
cada del Post és que el 2 de juliol, la di-
les seves línies de crèdit funcionen com
el 9 de gener, el Seattle Post-Intelli-
rectora general, Katharine Weymouth,
a préstecs renovables i ha emfatitzat
gencer va anunciar que, després de 145
va haver de cancel·lar la idea d’una
que l’única forma que l’estructura ac-
anys, tancaria o es convertiria en un
“reunió” entre alts funcionaris de la
tual canviï és si la família propietària
diari digital únicament si no trobava
Casa Blanca, legisladors i reporters del
decideix vendre, i aquesta ha declarat
comprador en els seixanta dies se-
diari amb representants d’alguns grups
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
altres persones. David Swensen, el cap
113
PERIODISME AL MÓN
d’empreses, per a la qual el Post oferia
amb les restes del gall dindi del sopar
entrades per 250.000 dòlars (179.290
d’Acció de Gràcies: “Aquestes histò-
de paquet d’estímuls com els que han
euros): el preu de tenir una xerrada pri-
ries no sobrecarreguen cap impuls de-
rebut els sectors bancari i automotor.
surten de circulació, fins i tot s’ha parlat
vilegiada. Weymouth va enviar un cor-
mocràtic”, opina.
El senador i excandidat presidencial
reu electrònic dient que el full que
I fins i tot quan els diaris fan la seva
demòcrata John Kerry va convocar el 6
s’havia fet circular havia sortit del departament de marxandatge, sense la seva prèvia aprovació, i que no representava la idea original; però el cas va quedar exposat com una maniobra amb tocs de recerca urgent d’efectiu per
de maig un seguit de sessions especials del subcomitè que presi-
Un estudi sobre mitjans prediu que el 2010 hauran desaparegut un bon nombre de diaris locals i regionals
deix sobre “El futur dels diaris”. En la seva mateixa ciutat d’origen, Boston, Kerry és testimoni de la situació d’emergència del
part del diari.
diari símbol de la ciutat, el
El públic nord-americà ha vist també,
feina a fons, quan s’han revelat casos de
Boston Globe (132 anys), que avui dia
progressivament, la desaparició d’una
corrupció, com les investigacions d’allò
ha declarat pèrdues diàries d’un milió
altra “institució”: el diari regional. Un
que ha ocorregut a Illinois (on l’exgo-
de dòlars.
estudi sobre mitjans del 2008, de Fitch
vernador va pretendre vendre la cadira
Una de les persones cridades a decla-
Ratings Service, que proveeix assesso-
del president Obama al Senat), el pú-
rar va ser Arianna Huffington, direc-
rament sobre inversions, prediu que per
blic admira la cobertura periodística,
tora i cofundadora del Huffington Post,
al 2010 un nombre important de ciutats
encara que no necessàriament genera
lloc web de notícies creat com una al-
al país “s’estarà acostumant a la vida
un gran moviment democràtic de
ternativa de pensament progressista a
sense cap diari local/regional”. Com assenyala Rick Edmonds, un analista de mitjans de l’Institut Poynter de Florida, ja “ningú repeteix la màxima ‘llegeixi el seu diari local, és la seva obligació cí-
la blocosfera amb una gran part
Segons el Centre de Recerca Pew, menys de la meitat dels ciutadans dóna importància a la pèrdua del diari local
de continguts que consisteixen en textos d’opinió per part de diaristes que no cobren. Segons la seva declaració, els grans canvis
vica’”. Aquest és un problema que afecta la democràcia i la responsabili-
en els mitjans es continuaran sucrebel·lió contra la classe política local;
ceint com a resultat d’“una tempesta
tat ciutadana? Jack Shafer, editor gene-
de fet, les notícies semblen haver incre-
perfecta de nova tecnologia, el sorgi-
ral
mentat l’apatia “i el cinisme” cap als
ment de llocs de classificats gratis com
Washington Post), opina que no. Se-
afers públics.
Craigslist, canvis radicals en els hàbits
gons un estudi del Centre de Recerca
En un article del març a Slate, Shafer
de consum i el fort impacte que la crisi
de
Slate.com
(propietat
del
Pew divulgat a principi del passat mes
adverteix que no creu que s’hagi de so-
econòmica ha tingut en la publicitat. I
de març, menys de la meitat dels en-
breestimar el paper de la premsa ni in-
no hi ha dubte que, mentre la indústria
questats va dir que “perdre el seu diari
sistir que és un “bastió de la
continua endavant i veiem quines són
local significaria una gran pèrdua per a
democràcia”. La seva posició és una
les noves regles del camí, caldrà una
la vida de la ciutat i de la seva comuni-
gran dosi d’experimentació...
tat”. “Vaja”, diu Shafer, “estic segur que
Però el que no ha funcionat –el
si es posés a votació l’abolició dels diaris, potser passaria en un munt de ciutats”. Ell, un confés amant de la premsa que paga subscripcions, amb els seus propis
Per tot el país s’està donant un moviment que aposta fervorosament per una operació de rescat de la premsa escrita
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
diners, a quatre diaris, crida l’atenció
114
sobre els errors d’aquests: es repliquen
que no pot funcionar– és fingir que els últims quinze anys no han passat... El futur s’ha de trobar en un altre lloc... Als motors de recerca, als anuncis en línia. En el
contraresposta al deliri del moviment
periodisme ciutadà i els fons de funda-
les mateixes notícies que, tot i que són
que ha començat en els últims mesos
cions per a la recerca. El futur és allà, i
importants, no necessàriament tenen
als Estats Units, en certa manera com
si vostè no pot trobar el camí cap allà,
una enorme rellevància per a la vida
una campanya no oficial prorescat de la
llavors no podrà trobar cap camí.”
personal del lector: des de l’enumera-
premsa. S’ha parlat de beneficis tribu-
Huffington no pensa a restringir
ció de bombardejos a punts de l’Orient
taris, s’han publicat alguns “obituaris
continguts mitjançant cobraments de
Mitjà a les mateixes receptes de què fer
preventius” sobre la sèrie de títols que
diners. En aquest sentit està d’acord
La redacció del New York Times, inaugurada el 2007, no s’ha salvat de la crisi i ha vist com es feien retallades de personal
Post, que proveeix fons per a perio-
No obstant això, no queda clar fins a
Jarvis, autor del llibre What would
distes assalariats i altres freelance que
quin punt la immediatesa febril dels
google do (“Què faria Google?”) i qui
han perdut les feines, per tal que pu-
mitjans virtuals pot distorsionar de ve-
ha definit una “economia interconnec-
guin prosseguir els projectes de desco-
gades aquella veritat tan buscada. D’al-
tada”, en què es combinen models de
brir i escriure “històries importants”.
tra banda, com es pot assegurar la
treball i de guanys de formats en paper
provisió suficient de fons per a
i electrònics. Ella afegeix: “Crec ferma-
totes les persones amb una histò-
ment en un futur híbrid on la premsa tradicional incorpora els mètodes dels nous mitjans (com ara la transparència, la interactivitat i la immediatesa) i
El Fons d’Investigació del Huffington Post sufraga projectes d’investigació de periodistes en atur i freelance
aquests últims adopten les millors pràc-
ria interessant entre mans? La major part del Huffington Post són temes obtinguts gratuïtament pel lloc, o sigui que, inevitablement, aquest grup de col·labora-
tiques dels tradicionals (com el balanç
Huffington opina que l’objectiu del pe-
d’opinions, la precisió i el periodisme
riodisme és “cercar la veritat” en lloc
altres indrets. Com traçar la línia de la
d’investigació d’alt impacte). Aquest
de ser un “espai fictici de balanç dels
informació fiable i no fiable en aquest
dors s’ha de buscar els ingressos en
futur híbrid inclou [productes] tant
dos costats d’una història” i que, per a
escenari?
sense ànim de lucre com amb ànim de
això, els mitjans en línia són un bon
Cal afegir que, en la seva declaració, la
lucre”. Un exemple és el Fons d’Inves-
canal, atès que sovint escodrinyen ob-
senyora Huffington va esmentar un
tigació recentment creat al Huffington
sessivament un tema arreu de la Xarxa.
problema dels grans diaris nord-ameri-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
amb l’expert analista en mitjans Jeff
115
PERIODISME AL MÓN
Estratègia digital El NYT ha enfortit la seva reeixida edició digital amb materials especialitzats adreçats a públics diferents. Pel que fa al multimèdia, n’ha millorat tot el contingut; se’n destaca el disseny elegant i funcional, així com l’excel·lent ús d’un dels seus grans recursos: l’arxiu fotogràfic. Aquí hi ha algunes iniciatives:
Times Reader
Associació amb Linkedin
Times People
http://timesreader.nytimes.com/times-
http://www.linkedin.com/static?key=p
http://timespeople.nytimes.com/home/
reader/index.html?campaig-
romo_nytimes&trk=nyt_02&WT.mc_i
about/
nId=34WXQ
d=NYT-D-I-NYT-P-PM-LI7-ROS-
Eina gratuïta per ingressar a la comu-
Aquest és el diari del futur, segons el
0908-NA&WT.mc_ev=click
nitat del NYT, compartir lectures, co-
NYT. Un servei per rebre el diari en
El diari proveeix les notícies més
mentaris, idees, recomanacions amb
format digital, però no com si es trac-
rellevants del sector dels negocis i la
altres persones subscrites, en forma
tés d’un altre lloc web, sinó més sem-
tecnologia per a membres de la xarxa
de xarxa social i fòrum de discussió.
blant al diari imprès, amb l’avantatge
social professional Linkedin.
que és més interactiu. El periòdic
Happy Days
també té la mirada posada en el des-
Lens
http://happydays.blogs.nytimes.com/?s
envolupament del lector electrònic
http://lens.blogs.nytimes.com/?hp
cp=1&sq=new%20york%20times%2
d’Amazon: el Kindle, la nova grandà-
Un bloc que funciona com a comuni-
0happy%20days&st=cse
ria del qual permet llegir els textos en
tat fotogràfica, incentivant la partici-
En temps de crisi, què pot semblar
columnes més fàcilment i guanya pú-
pació del públic en una comunitat
oferir un lloc per a “dies feliços”?
blic. De moment ja ven subscripcions per a Kindle per $13,99 (10€) mensuals. Idea of the Day
Aquest és un bloc dedicat a
Compten amb blocs especialitzats, comunitat fotogràfica, sessions en línia i provisió de notícies a Linkedin
http://ideas.blogs.nytimes.com/
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
nera, enalteixen, animen, ajuden a pensar profundament en la conquesta de la felicitat. Pot sonar molt rosa, a l’estil nord-
El periodista Tom Kuntz i altres edi-
virtual unida al diari. A més, inclou tot
americà, amb tot, s’ha convertit en un
tors de la secció “Week in Review”
l’arxiu de fotoperiodisme del diari.
punt de trobada de molta gent que té
recullen aquí una idea cada dia (com-
116
històries que, d’una o altra ma-
quelcom d’inspirador per explicar.
pletament diferents) i lectures web
Kitchen 4B
recomanades sobre el tema. És concís
El New York Times sempre ha estat
i alhora ric en contingut.
bo en la secció de restaurants i crítica
http://projects.nytimes.com/living-
gastronòmica. Últimament ha millo-
with-less
Living With Less
Talk to the Newsroom
rat també la seva oferta de receptes.
Un projecte per conèixer casos reals
Sessions en línia amb el personal del
Una de les millors seccions és
de com viure amb menys diners. In-
diari, la majoria de les vegades de la
aquesta, que forma part de l’edició di-
clou material fotogràfic i un banc de
redacció, encara que també hi assis-
gital del magazín i on Jill Santopietro,
paraules amb què els lectors reflec-
teixen alguns membres de l’adminis-
xef i “tastadora de receptes” del diari,
teixen el seu estat d’ànim. El propò-
tració. Com que el fòrum és obert, se
mostra en menys de set minuts com
sit és que es converteixi no només en
sap que internament al diari les ano-
prepara plats a la petitíssima cuina
una col·lecció de testimonis, sinó
menen les sessions a “la cadira on et
del seu pis (el 4B) d’un edifici de
també en una central d’idees i refe-
fan un capbussó”.
Manhattan.
rència històrica sobre la recessió.
Global Edition
gentment, sense haver de dormir a
Com es pot parlar de la moda no-
Des de principi d’any, el NYT ofereix
l’aire lliure.
vaiorquesa fora de les passarel·les? El
The Animated Life
ciutat amb la seva bicicleta, amb la
amb l’International Herald Tribune,
http://scher.blogs.nytimes.com/
seva càmera i explica setmanalment
diari de la seva propietat.
L’artista, pintor i cineasta experimen-
les tendències del moment d’una ma-
tal Jeff Scher presenta escenes ur-
nera poc convencional.
l’alternativa d’accedir directament a l’edició global digital, en col·laboració
fotògraf Bill Cunningham recorre la
banes que ell dibuixa i presenta en
Conversations http://www.nytimesconversations.co
format multimèdia. Un senyal artístic
Schott’s Vocabulary
m/?WT.mc_id=VI-D-I-NYT-AD-
del diari amb la seva ciutat.
http://schott.blogs.nytimes.com/
FP-CONPH2-ROS-0409-NA&W T.mc_ev=click
Un nou bloc de Ben Schott, autor dels Personal Tech
cèlebres llibres Original Miscellany i
Converses amb diferents personatges
http://www.nytimes.com/pages/techno-
Almanac. Aquí descobreix i reinventa
de l’actualitat nord-americana, majo-
logy/personaltech/index.html
usos de termes en anglès. Compta
ritàriament del món de l’art i la moda.
Abans es deia “Circuits”, avui és un
amb una notable participació del pú-
complementari als articles: blocs, llocs
centre d’informació i assistència
blic i és la manera que té el diari
d’interès, enllaços triats.
sobre tecnologia d’ús diari, a càrrec
d’estar en sintonia amb les innova-
de l’expert David Pogue. Un dels seus
cions lingüístiques que sorgeixen es-
punts forts és que Pogue presenta el
pontàniament.
The Knowledge Network http://www.nytimesknownow.com/ Aprofitant la creixent quantitat d’activitats d’interès acadèmic disponibles en línia, el diari ha decidit crear aquest lloc web que funciona com a directori triat de conferències, seminaris, tallers per seguir des de l’ordinador. És útil perquè les institucions que les organitzen les divulguin i perquè el públic trobi l’oferta d’activitats, tota en un mateix lloc i amb enllaços directes. Times Extra Aquesta opció es troba sota la capçalera del diari i permet de veure imque és
The Frugal Traveler http://frugaltraveler.blogs.nytimes.com
seu material de manera que sigui ac-
Un dels blocs més populars del diari
cessible per a un ampli públic i, tot so-
va començar l’any passat quan el pe-
vint, divertit. Inclou presentacions en
En aquest lloc es troben, minut a
riodista Matt Gross va decidir fer el
vídeo il·lustratives.
minut, les actualitzacions de l’edició
seu “gran tour” d’Europa amb un
TimesWire
digital del diari. Funciona com un
escàs pressupost. Enginyós, ple d’ex-
On The Street
cel·lents dades i comentaris, s’ha
http://www.nytimes.com/interac-
més gran de personalització (a la sec-
convertit en un punt de partida per
tive/2009/07/11/fashion/20090712-
ció “Your News”) i inclou una eina
viatjar independentment i intel·li-
street-feature/index.html
per opinar sobre el servei.
agregador RSS, però amb un nivell
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
mediatament el material
117
PERIODISME AL MÓN
cans en els últims anys que és que
director executiu del Financial Times,
una cançó a iTunes pugui pagar una
aquests han perdut oportunitats clau
diu que se sent, a diferència de molts
cosa semblant per descarregar un arti-
per refermar la seva capacitat única de
dels seus col·legues, “optimista pel fet
cle al seu ordinador. El repte és de-
vigilància i denúncia: “No ens oblidem
que els mitjans poden tenir èxit a l’hora
mostrar realment que el material s’ho
que la nostra cultura mediàtica va
d’obtenir beneficis de les operacions en
val (i amb un mètode fàcil i segur), per-
fallar a l’interès general quan no va in-
línia, encara que hi ha d’haver una bar-
què ningú no vol necessàriament des-
formar adequadament (amb notables
reja de fonts d’ingressos que inclogui
posseir-se dels seus diners per llegir les
excepcions) sobre dos grans temes dels
mateixes notícies que abunden
nostres dies: el desenvolupament que
gratis a la Xarxa.
va conduir a la guerra de l’Iraq i el desastre financer.” A mesura que s’han conegut més les gestions polítiques per “justificar” les mesures antiterroristes i
Alguns experts indiquen que cobrar per determinades informacions a la Xarxa pot donar un valor afegit al material
la invasió de l’Iraq durant el govern de
només amb la publicitat com a contingut de pagament”. El Financial
lància als bancs, la lleugeresa amb la
Times està treballant per treure millor
mula que era “avorrible moralment i
qual es va deixar créixer el dèficit fi-
profit al baix cost de publicar digital-
econòmicament contraproduent”, ex-
font d’ingressos. Va dir d’aquesta fór-
nancer i l’excessiu endeutament privat,
ment, la qual cosa li permet oferir nous
plica Walter Isaacson al seu estudi
es constata que, en bona part, a la
serveis, incloent-hi, per exemple, el
“Com salvar el seu diari”, publicat en
premsa li va faltar exercir amb més
China Confidential, llançat a principi
una sèrie de Time al febrer passat. Luce
compromís la feina crítica investiga-
de març i disponible només mitjançant
opinava que el bon periodisme reque-
dora.
subscripció: “Els costos de distribució
ria que el primer deure d’una publica-
Tot i que Huffington i Jarvis són vehe-
són pràcticament zero, així que podem
ció fos cap al seu públic, no cap als seus
ments en la seva oposició al fet que les
crear continguts especialitzats que
anunciants. Isaacson confessa que ell,
edicions digitals dels mitjans tinguin
s’adrecin a nínxols digitals”, afegeix
“un addicte a les notícies”, va cancel·lar
continguts només accessibles mitjan-
Ridding.
la seva subscripció al New York Times
çant pagament i aquesta semblava ser
Hi ha qui es pregunta si és “més fàcil”
perquè “si al diari no li semblava ade-
la posició dominant durant un temps
per a publicacions especialitzades com
quat cobrar pels seus continguts en
del boom dels blocs i nous llocs web in-
el Financial Times i el Wall Street Jour-
línia, em sentia com un ximple pagant
formatius en línia, el cert és que
nal (un milió de subscriptors en línia, el
per l’edició impresa”.
aquesta negativa radical està sent reva-
nombre dels quals va augmentar un 7%
Llavors, justament quan la crisi econò-
luada. Els avisos en línia, és clar, no ar-
fins i tot durant el desolador any 2008)
mica i la noció d’informació oberta i
lloc digital. No va ser així en “els bons temps” de fa uns anys i menys ara, quan la crisi ha afectat el títol d’inversió publicitària també. Alguns experts indiquen que cobrar per determinats
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
la idea de publicacions completament obertes que comptaven
l’expresident Bush, la manca de vigi-
riben a cobrir els costos operatius d’un
118
Henry Luce, cofundador de la revista Time, sempre va menystenir
lliure estan en auge, ressorgeix la
És més fàcil cobrar pels continguts en publicacions especialitzades com el Financial Times o el Wall Street Journal?
serveis pot donar valor afegit al mate-
o el setmanari britànic The Economist,
idea alternativa dels micropagaments. “Estic esperant que enguany vegem el naixement d’una vella idea audaç... que les organitzacions
mediàtiques
rebin pagaments per part dels usuaris
rial i incidir en el seu poder d’influèn-
cobrar per alguns dels continguts. Què
pels serveis que els proveeixen i el pe-
cia. A més, hi ha alguns exemples
passaria si altres diaris dirigits a un pú-
riodisme que fan”, escriu Isaacson. El
eloqüents: el Financial Times i el Wall
blic més ampli fessin el mateix? Es dis-
web, segons ell, es va quedar atrapat a
Street Journal han introduït models de
cuteix sobre això, però es pot dir que si
la xarxa que “tot ha de ser gratuït”. La
subscripció en línia que els han fet més
un diari ofereix realment un material
manca de previsió de determinats dia-
independents de la publicitat impresa.
únic, genuïnament multimediàtic, po-
ris, que van fer tard el salt digital –en
Segons càlculs d’ambdós diaris, aquest
dria aconseguir que algú que, a tall
bona part perquè van desestimar-ne la
any els ingressos per cobraments en les
d’exemple, està disposat a pagar 15 cèn-
importància– els va fer obrir les portes
respectives edicions digitals represen-
tims per enviar un missatge de text des
de bat a bat sense calcular adequada-
tarà un 19% de guanys. John Ridding,
del seu telèfon mòbil o 0,99 cèntims per
ment el seu pla de futura supervivència.
A més, és difícil tornar enrere en aquest camp: com restringir sobtadament un contingut que abans era gratuït? El mateix NYT es va equivocar amb la decisió de cobrar per l’accés als articles dels seus columnistes més destacats, el servei “Times Select”, que va ser abolit després d’una pobra recepció. Isaacson jutja que el problema no va ser el fet de cobrar, sinó que en fer-ho el diari va transmetre la idea que valorava més les opinions dels comentaristes que tot el treball intens de periodisme que fa. Alguns mitjans van respondre pobrament a l’impacte real d’Internet, se sentien còmodes amb un model tradicional que encara era fort i rendible a principis dels anys noranta i van pensar que n’hi hauria prou a tenir una rèplica en línia d’alguns textos i fer “maquillatge” digital. Van pensar que era només qües-
Paradoxalment la seu del NYT és biosostenible però el negoci de la premsa trontolla
tió de disseny. Clay Shirky, expert analista d’Internet, escriu des de fa temps sobre el futur de la premsa. Al març,
publicar alguna cosa ha deixat de ser un
la premsa nord-americana? Una mi-
quan la llista de fallida i tancaments de
problema”. Shirky és, no obstant això,
rada a la façana ens dóna algunes idees:
diaris semblava no tenir fi, va publicar
optimista. El futur de la premsa no ne-
57 plantes s’alcen 319 metres sobre el
un assaig que va captar l’atenció a la
cessàriament sembla dependre del
carrer. Cilindres de ceràmica aprofiten
Xarxa. Una de les primeres observa-
futur dels diaris tal com s’han conegut
la llum solar per a l’optimització ener-
cions és que, en no pocs casos, els edi-
fins ara. La seva idea, com la d’altres
gètica, seguint els principis d’arquitec-
tors es van preocupar de “protegir el
veus que anuncien la revolució que ja
tura biosostenible. El disseny de
vell model de les seves organitzacions”
va arribar, és que és el moment d’obli-
l’arquitecte Renzo Piano dóna gran-
en un entorn molt diferent. En lloc d’in-
dar-se de salvar els diaris i de concen-
diositat i elegància a aquest edifici inau-
novar, van optar per una actitud defencol·legues, demanen una fórmula miraculosa que els salvi, exigeixen saber què funcionarà en substitució del sistema
Analistes d’Internet demanen oblidar-se de com salvar els diaris per concentrar-se a fer bon periodisme en l’era digital
tradicional de premsa, a la qual cosa
L’actual seu del diari es considera l’aportació més important al paisatge de Manhattan dels últims deu anys. Avui, la companyia només té la propietat d’un 58%
Shirky respon: “Res”.
trar els esforços a trobar les millors
de l’edifici i les oficines s’han utilitzat
Res tret d’un atrevit pla d’experimen-
maneres de fer un bon periodisme en
com a garantia en la tramitació de pré-
tació. “És el moment d’unir-se a la re-
l’era digital.
stecs. El diari ha viscut una eufòria més
volució... Amb les velles economies
Sigui com sigui, el cert és que les jerar-
breu que la popularitat optimista del
destruïdes, les organitzacions fetes per
quies s’han sacsejat, si bé alguns expe-
president Obama, però encara gaudeix
a la producció industrial han de ser
riments ja reeixits mostren que un
d’un capital valuós d’experiència, repu-
reemplaçades amb estructures optimit-
model versàtil de negoci sumat a la in-
tació i creativitat. El repte és assegurar-
zades per a la informació digital. Cada
novació periodística poden navegar bé,
se que, en el futur, l’únic sostenible que
cop té menys sentit parlar de la indús-
fins i tot en les condicions crítiques
quedi del New York Times no sigui el
tria editorial [impresa] perquè... la in-
d’aquest final de dècada.
seu edifici ni el seu nom, només un re-
creïble dificultat, complexitat i cost de
I on deixa tot plegat la “dama grisa” de
cord en el paisatge novaiorquès.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
siva i avui, en veure com cauen els seus
gurat el novembre de 2007.
119
PERIODISME AL MÓN
L’optimisme del país on creuen en el possible irradia també les aules on es preparen futurs periodistes. Però la irrupció, veloç i sense fre, d’Internet i
Universitaris sota la batuta dels Pulitzer Carme Escales Fotos: Arnau Bach
la fallida del coixí
Fa gairebé un segle que el rigor, l’ètica
periodisme, evidentment, propaganda i
i la investigació s’erigeixen com a prin-
missatges de la societat democràtica,
publicitari que
cipal consigna per explicar una història
però no preparen els alumnes per a la
a la Journalism School of Columbia
pràctica i la comprensió del periodisme,
els mitjans van fer
University, a Nova York. No en va, és la
en el sistema mediàtic actual”, explica
llar dels premis periodístics més presti-
Victor Navasky, professor de l’escola de
mecenes de
giosos del món i el somni del periodista
Periodisme de la Columbia i exdirector
hongarès, Joseph Pulitzer, que va emi-
del New York Times Magazine i del set-
grar als Estats Units per lluitar a la
manari The Nation, el més antic dels
guerra civil i va acabar sent un magnat
Estats Units. “Es fa difícil generalitzar,
de la premsa nord-americana, a cavall
si bé la principal motivació de la majo-
la informació ha posat deures a les universitats de Periodisme. Cal integrar els principis fonamentals de l’ofici en els nous
dels segles XIX i XX.
ria dels nostres alumnes no és guanyar
Abans de morir, l’any 1911, Pulitzer va
diners. Vénen per aprendre a escriure i
deixar diners al seu testament per obrir
difondre informacions, i ser part de la
la que hauria d’haver estat la primera
comunitat de mitjans de comunicació
escola de periodisme del món. A Mis-
en una democràcia social. L’únic canvi
souri havien cregut abans en el seu pro-
que s’està donant, els darrers anys, és
jecte i, el 1908, posaven en marxa la
que cada cop n’hi ha més preparats per
Missouri School of Journalism. L’any
emprendre el seu propi negoci. El món
1912 es van matricular el primer cente-
en línia fa que molts s’interessin a crear
contenidors que
nar d’alumnes de l’escola de Perio-
una empresa ells mateixos, de vegades,
disme de la Columbia, a Nova York,
partint del seu bloc”, explica Navasky,
la tecnologia ha creat
una de les tres úniques escoles per a lli-
un veterà a l’escola on l’Andrea Agui-
i formar íntegrament
cenciats, a tot el país, juntament amb la
lar va guanyar una beca l’any 2003.
de la City University of New York
El programa acadèmic de l’escola de
(CUNY) i la de Berkeley, (Califòrnia),
Periodisme de la Columbia ofereix dos
amb un programa específicament enfo-
màsters: el de Ciències, que dura deu
professionals autònoms.
cat al Periodisme.
mesos; i el d’Arts, de nou mesos. En
Als Estats Units, hi ha més de tres-
aquest darrer, l’Andrea va tenir el pri-
centes universitats amb programes de
vilegi d’endinsar-se fins a les profundi-
llicenciatura i postgraus de Comunica-
tats d’aquella veritat que persegueix
ció i Periodisme. “Però només tres fem
l’excel·lència periodística. D’on ve la
Periodisme pur al 100%. Molts depar-
contaminació d’un periodista?, quin és
taments imparteixen Comunicació de
el raonament per entendre una estadís-
masses. Estudien la teoria, que inclou
tica?, quines preguntes esperem que
Façana de la biblioteca de la Universitat de Columbia (Nova York), seu dels premis més prestigiosos de la professió.
ens contesti una fotografia?, quines de-
litatiu. A part de les expectatives labo-
graduació ja fos de pràctiques, amb
duccions són legítimes per fer-se-les un
rals, volia formar-me”, afirma.
una beca o amb un contracte a temps
periodista? “L’aprenentatge és dolorós.
“Ensenyar com explicar una història
complet. Al maig del 2009, van ser un
Entregaves un perfil llest per publicar i
és la raó de ser de la nostra escola. Hi
63% dels postgraduats els que varen
te’l tornaven esquarterat. Aprens mol-
ha d’haver una història com a fona-
trobar feina”. L’explicació, tenint en
tíssim”, confessa la periodista per a qui
ment per construir el relat”, explica
compte el context de crisi al qual no
aterrar als Estats Units amb una beca
ria, tal vegada insignificant, però una elit molt potent t’explica moltes coses
“Cada cop hi ha alumnes més preparats per emprendre el seu propi negoci”, diuen a la Universitat de Columbia
dels Estats Units. Alimenten el teu sentiment crític. Venia a classe un jurista a
nostra
professió,
al
país
d’Obama, és que, “encara que moltes plantilles s’han reduït i alguns mitjans han tancat, d’altres, de la mà d’Internet, han
Ernest Sotomayor, assistent del dega-
augmentat les seves ofertes de feina o
explicar-nos què són les evidències le-
nat de l’Escola de Periodisme de la
han posat en marxa nous mitjans”, ar-
gals i les evidències mèdiques, quines
Columbia en la seva borsa de treball.
gumenta Sotomayor. Això sí, oferint
proves en un judici valen com a prova i
Segons les seves dades, “fa cinc anys,
sous segurament molt inferiors al dels
quines no. Un catedràtic de Psicologia
un 35% dels alumnes de postgrau en-
llocs de treball perduts.
ens parlava dels processos de deducció.
traven a treballar en un mitjà de co-
“Nosaltres intentem que l’estudiant
Fer un màster aquí significa un salt qua-
municació, l’endemà de la seva
aprengui moltes tecnologies multimè-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
de la Columbia “va ser un somni. És la gran entrada al país perquè una mino-
és aliè el mercat laboral de la
121
PERIODISME AL MÓN
dia i faci un curs sobre models de ne-
La Carlota Fluxà, una menorquina que es
goci per a periodistes, també com a em-
va llicenciar a la Complutense de Madrid
d’aquell any 2002.
presari. Assumim que pocs dels nostres
i que un dia va apuntar-se una convoca-
“Amics que estaven en altres universi-
alumnes seran contractats per una gran
tòria de les beques Fullbright del taulell
tats nord-americanes també ho deien.
organització periodística tradicional,
d’anuncis, als estudis de Tele 5, on treba-
El que més es valora és la pràctica, la
populars de Boston”, recorda la Carlota
més aviat hauran de treballar com a
iniciativa, sortir i fer, crear, pro-
freelance o emprendre el seu propi ne-
duir. No li presten atenció a la
goci, creant la seva organització independent”. Aquestes reflexions de David Klatell, catedràtic d’Estudis Internacionals de
El que més es valora és la pràctica, la iniciativa, la creació. No presten gaire atenció a la teoria ni a la història
la Columbia, apunta les tendències que
teoria, a la història, a l’estructura… Encara que de vegades tenia la sensació de ser en una escola d’estrelles de televisió. Els companys, en alguna de les
en els darrers anys estan modificant els
llava, va acabar participant de la tecnolo-
programes d’estudis sobre Comunica-
gia punta d’universitats com l’Emmerson
preparats en història, sociologia, mè-
ció de les universitats nord-americanes.
College. “Tot era molt i molt pràctic. Te-
todes d’investigació. Però potser és per-
A l’Emmerson College de Boston, Em-
nies ordinadors a les aules amb tots els
què l’Emerson té més fama de preparar
manuel Paraschos, que dirigeix el depar-
programes d’edició. Sorties a buscar una
periodistes per a televisió”, afegeix
poques classes teòriques, no estaven
Fluxà, que ara treballa per al Wall Street Journal editant continguts en castellà que envien a setze països llatinoamericans. “A Espanya tot és molt més difícil, més burocràtic, no hi havia diners per a res i al final mai no passava res. Recordo dos anys fent fotografia sense tocar una càmera ni trepitjar un laboratori. Aquí és com si ho tinguessin tot”, afirma. EINES I MOTIVACIÓ L’opinió de la Carlota, la comparteix també el professor de Periodisme Digital de la Universitat Rovira i Virgili i a la UOC, David Domingo. Ho va comprovar des de l’altra banda de la taula. Del 2006 al 2008, se’n va anar a Iowa, a substituir una professora de Periodisme que se n’anava a fer investigació per Alumnes de Periodisme es relaxen a la cafeteria de la facultat amb les notícies de fons
Europa. “El context universitari dels Estats Units és molt engrescador, per-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
què donen moltes facilitats. Si volíem
122
tament de Periodisme, explica que ells
història i l’editaves i la comentaves a
van ser “dels primers departaments a ini-
classe. La riquesa en mitjans i la infraes-
alumnes, et facilitaven de seguida un
ciar una convergència del currículum, el
tructura eren al·lucinants. Hi havia estu-
servidor i un programari, estaven en-
2001, i ara la major part dels departa-
dis de producció de televisió sencers per
cantats. Tenen una idea molt diferent
ments ofereixen un programa que com-
a nosaltres. A més, t’animaven a partici-
de la innovació. Allà s’hi llancen, sobre-
crear un portal de notícies amb els
bina tècniques tradicionals amb noves
par en la producció de petits programes
tot empreses que col·laboren amb les
tecnologies mediàtiques. Alguna cosa
que després s’emetien al canal de la Uni-
universitats, una cosa que aquí no passa,
se’ns està demanant, quan tots els estu-
versitat. O a la ràdio d’Emerson, la
i és una llàstima la poca sensibilitat de
diants tenen un iPhone”.
WERS, que és pública i una de les més
les empreses d’aquí per invertir en la
Una alumna escolta les explicacions del seu professor en unes classes tècniques sobre radiodifusió.
universitat, perquè junts podríem pre-
vaig trobar als Estats Units eren més
guanyar punts en el currículum acadè-
parar millor el futur”, opina Domingo.
vocacionals que els d’aquí”, afegeix.
mic. “Reportatge internacional, perio-
“A Iowa, les classes, la teoria i la pràc-
El sistema universitari nord-americà
disme multimèdia, periodisme de
tica estaven integrades en una mateixa
comprèn un undergraduate, dels 18 als
negocis... cada universitat busca posi-
sessió. Intenten reproduir les condicions
21 anys, amb un primer curs molt genè-
cionar-se en el mercat dels màsters. A
de treball que es trobaran els alumnes
ric i els dos anys següents amb especia-
la d’Iowa, el periodisme literari té molt
en un mitjà digital. A l’aula es fan
lització, tot i que són més flexibles que
bona premsa, perquè té un bon depar-
consells de redacció per treballar les
un portal, com fa un periodista en el món professional”, explica. Entre les moltes sensacions del seu pas per la docència als Estats Units, guarda
declara el professor de la Rovira i Virgili. “El més interessant i graciós de tot és que me’n vaig anar als Estats Units amb la idea d’aprendre un munt i veure de
a Catalunya, en l’obertura cap a assig-
primera mà les tendències en la conver-
la idea que “els alumnes consumien
natures optatives. Amb un undergradu-
gència de les redaccions, la transversa-
molt més periodisme que a Catalunya,
ate es pot entrar al mercat laboral –i
litat que permet Internet... i un cop allà
posaven exemples del que llegien.
sense–, “però, no tens ni prestigi ni una
vaig descobrir que els debats encara es-
Aquí, els alumnes no compren diaris,
bona especialització”, apunta Domingo.
taven per resoldre. Es trobaven amb les
com a molt miren la televisió o escolten
I aquí és on els màsters aporten la
mateixes preguntes que tenim aquí a
ràdio. Penso que els estudiants que em
guinda que, almenys al mateix país, fa
Catalunya”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
idees a partir de les quals es farà la producció de notícies que es publicaran en
tament de filologia i redacció”,
Als Estats Units aposten més pels nous projectes dels estudiants però la professió té els mateixos dubtes que aquí
123
PERIODISME AL MÓN
web de l’associació americana de pro-
eines modernes, xarxes socials, el flux
L’agost del 2003, Jay Rosen va posar en
fessors universitaris de periodisme,
de vídeos, etc. Falta capacitat per estar
marxa www.pressthink.org, un portal
l’AEJMC, que sacsejava tota la comu-
a l’alçada dels nous models de negoci i
de reflexió per repensar la professió,
nitat educativa: “Cal que refresquem el
poder formar periodistes proveïdors de
convençut que la premsa ha esdevingut
pensament. Com a educadors, tenim
continguts, que siguin pagats pels seus
REPENSAR EL PERIODISME
el fantasma de la democràcia a la màquina dels mitjans. També ell ha creat un nou programa de graduat en què els estudiants aprenen periodisme en webs i xarxes socials i treballen en el desen-
treballs”. Aquest és el contundent
Els diferents programes de Periodisme de tot el país intenten adaptar-se als canvis de la societat de la informació
volupament de projectes, juntament
missatge de la Sharon Speshkin, professora del Columbia College de Chicago. “Els programes de Periodisme als Estats Units estan provant moltes
amb un mitjà digital.
una gran oportunitat de col·locar la
i diferents coses per intentar adaptar-se
El programa (Studio20 concentration)
nostra agenda al futur de la indústria”.
als canvis de la societat de la informa-
ofereix un nivell de màster enfocat en
El periodista increpa amb un “Desper-
ció, però el periodisme està ficat en tal
la innovació i adaptació del periodisme
teu”, aquells per als quals construir
flux, que ningú no sap realment què fer.
al web. El pla d’estudis emfatitza que és
blocs no és considerat periodisme. “La
Algunes escoles emfasitzen els nous
un projecte basat en l’aprenentatge.
innovació i l’experimentació han d’en-
mitjans i els nous mètodes, d’altres el més fonamental. I n’hi ha que ho combinen tot”, declara Gerald Grow, professor de Periodisme de la Florida A&M University. La mirada aliena, però propera, d’un altre professional en l’ensenyament del Periodisme, Alfred Hermida, des de la British University of Columbia (Vancouver) suggereix que “convé tornar a conceptualitzar el rol del periodista i com el periodista realitza aquest rol, ja que encara considera que el món dels mitjans és el mateix d’abans, una mica més tecnificat de moltes sofisticades maneres. I la institució social anomenada periodisme es mostra insegura d’abandonar les seves convencions en un temps en què els camins per trobar les notícies i la informació han estat remodelats”, afirma.
Dos universitaris de l’Escola de Periodisme en el vestíbul de la facultat
Hermida, com tots els partidaris d’ac-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
celerar l’adaptació curricular dels pro-
124
L’alumnat, el professorat i una empresa
trar a les aules universitàries. L’acadè-
grames de Periodisme als avenços
editorial desenvolupen junts un pro-
mia ha d’abandonar el centralisme de
tecnològics, ho veu com una oportuni-
jecte, posant atenció en les necessitats
la premsa escrita i impresa”, insisteix el
tat d’ampliar mercats i llocs de treball i
reals, els problemes que afronten a les
professor de Massachusetts.
per fer créixer el poder del periodista.
redaccions derivats de la velocitat amb
El debat que no prospera amaga dife-
“Les invencions que capaciten i este-
què l’en línia corre.
rents plantejaments del Periodisme i di-
nen la nostra habilitat d’explicar una
Per la seva part, Steve Fox, coordinador
verses
visionat
història i aprendre sobre el món s’estan
del programa de Periodisme Multimè-
d’objectius. Però, sobretot, encobreix
desplegant sobre l’espai multimèdia, en
velocitats
en
el
dia de la Universitat de Massachusetts,
pors. “S’està patint per la necessitat
les plataformes del temps real a Inter-
va fer una crida, a través d’un article al
d’ensenyar, i aprendre, com utilitzar les
net, com els blocs i el Twitter. El perio-
Un alumne consulta un llibre a la biblioteca de l’escola de Periodisme de la Universitat de Columbia
disme està esdevenint més immediat,
ment, a confiar en les pròpies capaci-
fessió amb una missió, tal com recorda
però també més profund, amb interac-
tats. L’originalitat i la crítica aixequen
la inscripció que dóna la benvinguda al
ció i participació com a components
la nota dels treballs”, afirma Nadia Ur-
vestíbul de l’escola de Periodisme de la
claus del periodisme del segle XXI.
binati. Tot i que l’especialitat d’aquesta
Universitat de Columbia, al 116 amb
Aquest és el nostre enfocament a la
professora italiana és la Política –dóna
Broadway, a Manhattan: “La nostra Re-
UBC Graduate School of Journalism, a
classes de Civilització contemporània al
pública i la seva premsa creixeran o cau-
Vancouver. “Les escoles de Periodisme
departament de Ciències Polítiques de
ran juntes. Una premsa competent,
poden fer una vital contribució al futur generació de periodistes perquè entenguin i floreixin en un món mediàtic en xarxa més obert i transparent”, augura
Ensenyen a pensar de manera autònoma, a confiar en les pròpies capacitats. Es valora l’originalitat i la crítica
aquest professor canadenc. Amb tot, quin és el poder real sobre la
capacitada d’intel·ligència per conèixer la veritat i coratge per ferho, pot preservar aquella virtut pública sense la qual el govern popular és una falsedat i una mofa.
la Columbia–, té els ulls sempre posats
Una premsa cínica, mercenària i dema-
professió dels debats i consignes a les
en el periodisme. “Als Estats Units, la
gògica produirà, amb el temps, gent cí-
aules? “Poder per canviar les coses no,
independència dels mitjans respecte al
nica, mercenària i demagògica. El poder
si bé estem educant els qui seran l’elit
Govern és real. D’aquí ve l’orgull de la
d’emmotllurar el futur, a la República,
de demà, i això ja ens confereix molt de
premsa. La informació està protegida”.
serà a les mans dels periodistes de les fu-
poder. A les universitats nord-ameri-
Excel·lent referent per il·luminar la re-
tures generacions”. (Joseph Pulitzer.
canes, s’ensenya a pensar autònoma-
cuperació del respecte per a una pro-
North America Review, 1904).
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
de la professió, preparant la propera
desinteressada, amb esperit públic,
125
PREMIS
PREMI CRISTINA REQUENA I GIRÓ Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
Fundació Ciutat de Valls Mitjans de comunicació Espanya Apartat de Correus 145. 43800-Valls Telèfon: 977 600 660 URL: www.fcvalls.org E-mail: fcv@fcvalls.org Requisits: Treballs divulgats fins al 31 de març de 2010 que tractin aspectes sobre Valls i l’Alt Camp. Es poden enviar els textos anònimament per així millorar la informació del jurat. Dotació: 2.000 euros Termini: 31 de març de 2010
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
PREMI NUEVO PERIODISMO
126
Convoca: Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano Àrea: Premsa escrita i fotoperiodisme Àmbit: Llatinoamèrica Adreça: Centro, Calle San Juan de Dios, 3-121. 2117-Cartagena de Indias (Colòmbia) Telèfon: 00 57 56 64 58 90 URL: www.fnpi.org E-mail: premi@fnpi.org Requisits: Treballs publicats entre gener de 2008 i desembre de 2009 que tinguin rellevància social. Dotació: 25.000 dòlars (16.600 € aprox.) per modalitat Termini: 28 de febrer de 2010
PREMI PERIODÍSTIC VILA DE MARTORELL
PREMI CIVISME ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Convoca: Ajuntament de Martorell. Departament de Cultura Àrea: Premsa escrita Àmbit: Local Adreça: Pl. de les Cultures, s/n. 08760 Martorell Telèfon: 937 742 200 URL: www.martorell.cat E-mail: cultura@martorell.cat Requisits: Poden concorrer al premi articles inèdits de divulgació o opinió que estiguin escrits tant en català com en castellà. Dotació: 350 euros Termini: 1 de febrer de 2010
Convoca: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió i periodisme electrònic Àmbit: Catalunya Adreça: Departament de Governació i Administracions Públiques. Secretaria d’Acció Telèfon: 934 831 721 / 934 831 674 URL: www.gencat.cat E-mail: civisme@gencat.cat Requisits: Pàgina web amb un clar plantejament cívic difosa durant l’any 2009 Dotació: 3.000 € per modalitat (excepte TV, amb 6.000 €) Termini: 2 de març de 2010
PREMI PERIODÍSTIC EL CAVA
PREMI AGUSTÍN MERELLO
Convoca: Consell Regulador del Cava Àrea: Premsa escrita, ràdio i TV Àmbit: General Adreça: Avda. de Tarragona, 24. 08720-Vilafranca del Penedès Telèfon: 938 903 104 URL: www.crcava.es E-mail: consejo@crcava.es Requisits: Treballs publicats entre febrer de 2008 i gener de 2010 sobre la cultura del cava. Dotació: 12.000 euros per modalitat Termini: 27 de febrer de 2010
Convoca: Àmbit: Adreça: Telèfon: URL: E-mail: Requisits:
PREMIS CAC A LA INVESTIGACIÓ SOBRE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
PREMIS MIRAMAR A LA CREATIVITAT AUDIOVISUAL
Convoca: Consell Audiovisual de Catalunya Àrea: Investigació Àmbit: General Adreça: Entença, 321. 08029 Barcelona Telèfon: 933 632 525 URL: www.cac.cat Requisits: Poden presentar-se al premi els treballs d’investigació sobre aspectes relacionats amb la comunicació audiovisual Dotació: 7.000 euros i 3.000 euros per al segon premi. Termini: 1 de març de 2010
Convoca: Consell Assessor de RTVE a Catalunya Àrea: Televisió i ràdio Àmbit: Catalunya Adreça: Muntaner, 221. Barcelona Telèfon: 935 675 763 URL: www.rtve.es E-mail: ca.rtve.cat@gencat.cat Requisits: Estudiants de Periodisme i d’Audiovisuals CF Grau Superior. Programa de tema lliure i durada màxima de deu minuts. Dotació: 72.000 euros, possibilitat de pràctiques i d’emissió del treball per modalitat. Termini: 23 de març de 2010
Asociación Prensa de Cádiz Andalusia Ancha, 6. 11001-Cadis 956 213 861 / 956 212 059 www.prensacadiz.org apc@prensacadiz.org Persones, entitats i institucions de la comunicació, principalment a Andalusia. El candidat no es pot autopostular. Dotació: 12.000 euros i diploma dissenyat per Rafael Alberti Termini: 26 de febrer de 2010
WEBS Àlex Barnet
http://ethicaljournalisminitiative.org/en Mantenint la flama
FACTOR INTERNET (2)
La International Federation of Journalists ha endegat una campanya sota el lema “Keeping the ethical flame alive”, recolzada en la publicació del llibre que porta per títol To tell you the truth. El material en format PDF és gratuït, mentre que en el format en paper té un cost de deu euros.
La National Public Radio aplega unes
www.npr.org/about/ethics/et hics_code.html vuit-centes emissores de ràdio als Estats Units. Aquí trobareu una guia ètica que inclou temes tan actuals com són la participació i utilització periodística de xarxes socials com Facebook, Twitter o MySpace.
LES ASSOCIACIONS ESPANYOLES
GUIA DE LA BBC
EL CÀNON JAPONÈS
www.bbc.co.uk/guidelines/ editorialguidelines/
www.pressnet.or.jp/english/ about/canon.htm
Malgrat que la guia d’elaboració de
En aquest web podem trobar-hi el cànon
continguts que fa servir la BBC no és ben
del periodisme que l’any 2000 van adoptar,
bé un codi, més aviat és una eina perio-
al país nipó els periodistes que són mem-
dística, sí que en canvi té un innegable
bres del que es coneix com a Nihon
valor com a declaració d’intencions i com
Shinbun Kyokai (l’Associació Japonesa
a exposició dels mecanismes de treball a
d’Editors de Diaris).
la cadena britànica.
www.fape.es/index.php? option=com_content&task=vie w&id=101&Itemid=120 www.comisiondequejas.com/ Al primer enllaç trobareu el codi deontològic de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), mentre que al segon hi ha informació de com poder tramitar queixes de tipus deontològic
DEONTOLOGIA I QUEIXES A CATALUNYA
Lloc web finlandès que disposa d’enlla-
Hi trobem les normes que té l’empresa
www.periodistes.org/documents_codi_deontologic www.periodistes.org/fcic/con tingut.php?codmenu=29
ços a una cinquantena de codis ètics de
del New York Times i que cobreixen des
Primer web: el codi deontològic que en
diferents països d’Europa. A més de codis
del model informatiu del diari fins a de-
el seu moment va aprovar el Col·legi de
de França, Itàlia i Alemanya, inclou na-
talls, com poden ser els conflictes d’inte-
Periodistes de Catalunya. En el segon, hi
ressos amb els anunciants, així com la
ha el formulari “Presentar una queixa en
relació amb els diferents col·laboradors
línia”, que permet, a qualsevol persona ja
externs.
sigui física com jurídica, comunicar la
FACTOR INTERNET (1)
comunicació.
MODEL NEW YORK TIMES DIFERENTS PAÏSOS D’EUROPA
http://ethicnet.uta.fi/
cions menys conegudes com poden ser Albània, Bòsnia, Bulgària, Xipre, Islàndia, Bèlgica i Àustria, entre molts altres països.
www.nytco.com/press/ ethics.html
lesió comesa per un determinat mitjà de DES DE MÈXIC
www.exonline.com.mx/diario/noticia/global/especiales/c hatarrizan_la_noticia_para_sor tear_la_crisis/766793 Aquí es pot trobar un article que relaciona l’augment de informacions sensa-
www.ojr.org/ojr/wiki/ethics/ The Online Journalisme Review publica en aquest web un “minicodi” del periodisme en línia i també té un enllaç al Code of Ethics, de la Society of Professional Journalist (SFJ).
cionalistes amb la crisi econòmica. El títol de l’article en questió és força descriptiu: “Chatarrizan la notícia para sortear la crisis.” 127
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
LA FOTO Andoni Canela
128
EL TRENCALÒS La imatge d’aquesta au, presa al Parc Nacional d’Ordesa, al Pirineu d’Osca, en ple hivern i sota una intensa nevada, mostra el moment en que aquest jove exemplar de trencalòs es prepara per buscar menjar. Acostumat a les inclemències del temps, el trencalòs estén les ales amb la intenció de mantenir el plomatge ben sec. La fotografia és d’Andoni Canela, fotògraf nascut a Navarra i resident a Catalunya, que
de Fotoperiodisme pel seu reportatge “Lobos en su habitat”, publicat al Magazine.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
porta un bon grapat d’anys viatjant per tot el món fotografiant paisatges i animals. Les seves imatges s’han publicat regularment a publicacions com National Geographic, GEO, el Magazine de La Vanguardia, Newsweek i Time. La seva feina va ser guardonada el 2008 amb el premi Godó
129
LLIBRES Elena Serrano
LA FAMA. ICONOS DE LA RELIGIÓN MEDIÁTICA
LA BARCELONA PECADORA
Margarita Rivière. Crítica, 2009
Domènec de Bellmunt A contravent, 2009
PERIODISTAS O LACAYOS. UNA APROXIMACIÓN AL PERIODISMO ACTUAL EN ESPAÑA José Luis Caballero. Meteora, 2009
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
r
130
364 pàgines
194 pàgines
374 pàgines
La fama com a instrument moral, en què la celebritat n’és el premi, l’anonimat, el càstig i els famosos, els sants de la comunicació global. Els mitjans de comunicació són els encarregats d’administrar la fe en aquesta nova religió i els seus sacerdots –periodistes i intermediaris–, les seves esglésies –grups mediàtics– i els seus fidels –les audiències– elaboren les doctrines i creences que expliquen el món i estableixen els rituals que les consoliden. Tots aquests elements conformen una nova realitat mediàtica, descrita per Margarita Rivière en aquest llibre. L’autora proposa, per primera vegada, una perspectiva religiosa del funcionament dels mitjans i ofereix al lector una visió que només algú que coneix el sistema des de dins pot aportar. En aquest sentit, Rivière és col·laboradora habitual d’El País i El Correo de Bilbao, ha estat directora a Catalunya de l’Agencia EFE i ha treballat també a la ràdio i a la televisió, a més d’haver publicat més de trenta llibres com a assagista.
Domènec de Bellmunt és el pseudònim que va utilitzar el periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d’Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993). Exiliat a París l’any 1924, d’allà va importar a Catalunya el reportatge novel·lat modern. Als anys 20 i 30 del segle XX, si un periodista volia explicar aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís, havia d’escriure reportatges. Mestre dels periodistes catalans que, amb els seus articles, van mostrar la Catalunya republicana, Domènec de Bellmunt va elevar l’ofici de reporter al rang més alt del periodisme del seu temps i està considerat l’home que va incorporar el periodisme català a la gran tradició del reporterisme universal. Després de prop de seixanta anys d’exili, va deixar escrites una trentena d’obres i dos mil articles periodístics. Aquest llibre aplega els reportatges que va publicar a la premsa per fer visible aquella oculta mala vida de Barcelona i L’Àngel Bohemi (1935), la novel·la en què converteix en ficció aquells reportatges sobre la vida real.
Un afany desmesurat pels diners fàcils, una pèrdua accelerada de tot tipus d’ètica, una absència d’autocrítica o un cert coqueteig amb els poders públics a través dels gabinets de premsa, són algunes de les pràctiques que es relacionen amb el periodisme de les darreres dues dècades, danyant-ne la imatge. José Luis Caballero pretén amb aquest llibre estimular el debat, denunciar l’intrusisme i els considerats mals professionals i al mateix temps valorar aquells que practiquen un periodisme ètic, rigorós i responsable. El llibre analitza tant els mitjans de comunicació –diaris, radio, televisió, Internet, etc.– com els tipus de premsa –política, cultural, esportiva... L’autor ha treballat com a periodista per a la revista Lecturas, Mundo Diario, El Correo Catalán o Mundo Obrero. Durant molts anys va ser guionista cinematogràfic i ha cultivat la narrativa i, sobretot, la novel·la negra, amb tres títols: Como lágrimas en la lluvia (1996), Las cartas de Antioquía (2005) i El espía imperfecto (2009).
SIMPLEMENTE, VIVÍAMOS
TAL COMO LOS CONOCÍ.
¡ESTO ES LA GUERRA! ROBERT CAPA EN ACCIÓN
Albert Mallofré Ediciones Carena, 2009
Jaime Arias La Vanguardia Ediciones, 2009
Richard Whelan Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2009
429 pàgines
191 pàgines
287 pàgines
El periodista Albert Mallofré ens convida amb aquesta publicació a conèixer de prop la manera com van viure durant la dictadura franquista aquells que la van patir. En aquest llibre s’aporten testimonis de les pugnes polítiques i socials durant la República, de l’inici de la guerra, els drames de la rereguarda, com el país devastat va poder renéixer gràcies a l’esforç de la ciutadania, la dura postguerra, la repressió veïnal o la misèria generalitzada. Segons l’autor, s’expliquen els esdeveniments tal com els va viure la gent que hi havia, amb molta claredat, sense ostentació ni tan sols ànim de suscitar polèmica. “Tal cual. Sin ponernos serios”, assegura Mallofré. Membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’Asociación de Veteranos de RTVE, des de la seva jubilació, després d’una llarga carrera en el periodisme tant escrit com radiofònic i televisiu, s’ha dedicat a la literatura i ha publicat tres llibres de narrativa que han tingut un gran èxit.
Cary Grant, Orson Welles, Silvio Berlusconi, Charles de Gaulle o Dalí. Són només alguns dels seixanta personatges de primera línia que Jaime Arias ens presenta en aquest llibre. Els va conèixer tots al llarg de la seva extensa carrera com a periodista i en fa un retrat personalitzat més enllà del perfil enciclopèdic. L’autor revela les virtuts i defectes de cadascun, els seus èxits i dificultats, descrivint les impressions que va tenir quan els va tractar en persona. Considerat un mestre de periodistes, Arias presenta aquest retrats amb un format que permet una lectura àgil i un estil directe i irònic quan ho considera necessari. L’epíleg, “El periodismo en tiempos oscuros”, recull els records de l’ofici que va exercir des de 1940, quan va començar amb disset anys, fins a l’arribada de la democràcia. No només descriu el marc en què moltes de les trobades van tenir lloc, sinó que constitueix un document de l’època i de la professió de valor incalculable.
Robert Capa va ser un mestre de la narrativa fotogràfica. Les seves imatges més impactants es van publicar a les principals revistes il·lustrades de l’època i a les publicacions políticament més compromeses de mitjan de segle com ara Vu, Match, Regards, Picture Post o Life. Aquest llibre sotmet de nou a examen les innovacions com a fotoperiodista en les dècades de 1930 i 1940. Còpies d’època, fulls de contactes, notes i observacions manuscrites, cartes personals i originals de revista revelen el procés de treball de Capa a l’hora de construir sis reportatges fotogràfics clau. “El soldat caigut” (1936), “La Batalla del Segre” (1938) i “Refugiats de Barcelona” (1939) segueixen la cobertura que va fer de la Guerra Civil espanyola. “Xina” (1938) documenta la seva estada de set mesos en aquest país durant la guerra amb el Japó. “Dia D” (1944) i “L’alliberament de Leipzig” (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.
PERIODISTAS SOMETIDOS. LOS PERROS DEL PODER
L’ENTORN. RERE ELS PASSOS DEL NUÑISME
Francesc Serra (coord.) Icaria Antrazyt, 2008
Francisco Rubiales Editorial Almuzara, 2009
Àlex Santos Fernández Cossetània Edicions, 2009
252 pàgines
238 pàgines
358 pàgines
Chechenia. Rompamos el silencio pretén convidar a la reflexió i rescatar de l’oblit la situació que ha viscut i que pateix encara el poble txetxè. Sota la coordinació de Francesc Serra, diversos autors han unit esforços amb l’objectiu d’agitar l’opinió pública perquè reaccioni i col·labori en la recerca de solucions per acabar amb una tragèdia, la de Txetxènia, que ha de ser la de tots. Més enllà dels drets propis d’un poble que ha estat marginat, més enllà inclús dels drets polítics fonamentals de representació i llibertat d’acció negats per un estat d’ocupació, els txetxens són les víctimes expiatòries d’una situació que, segons els autors, ha estat provocada per tots i que contribueix a eternitzar la justícia del més poderós, la legitimitat de la força. “La lectura d’aquest llibre és trista i necessària. Trista per les realitats que s’expliquen, i necessària perquè, sense el seu coneixement, resulta impossible cap acció de canvi”, comenta Arcadi Oliveres, un dels autors.
“La rebel·lia enfront el poder és una condició indispensable per ser periodista”. Aquest és el missatge fonamental que transmet Francisco Rubiales en aquest llibre, que fa un recorregut per una història plena d’exemples en què l’actuació irreverent de periodistes envers el poder polític i econòmic ha resultat fonamental. Bob Woodward i Carl Bernstein van ser insurrectes quan van destapar el Watergate, així com Edward R. Murrow i Seymour Hersh quan van denunciar els abusos del macarthisme i la matança de My Lai, a Vietnam, respectivament. Anna Politkovskaya, quan va decidir explicar la veritat sobre els abusos i crims del poder rus a Txetxènia, es va guanyar l’odi de Vladimir Putin i potser també el dret a ser considerada un exemple per als periodistes, després del seu covard assassinat. Doctor en Periodisme, Rubiales ha treballat com a corresponsal de guerra, director de les delegacions de l’Agència EFE a Cuba, Amèrica Central i Itàlia, així com a director de comunicació de l’Expo 92. postmoderna.
Nascut el 7 de setembre del 1931 a la localitat basca de Barakaldo, la història dels darrers trenta anys del barça no s’entén de cap manera sense evocar la figura de Josep-Lluís Núñez Clemente. Encimbellat i alhora maltractat, insultat però també lloat, aquest llibre parla del seu paper en la història del barcelonisme i de la seva gran influència. El periodista Àlex Santos el retrata a partir del pes del seu esperit en l’entorn del F. C. Barcelona. En definitiva, del llegat, amb el qual, assegura, es compara, es critica o es castiga la junta de l’actual president, Joan Laporta. Nuñez va arribar al club per iniciar una revolució al Barça i a les estructures futbolístiques. Amb poc recorregut en la vida social barcelonina i catalana, el Barça, principal trampolí per assolir notorietat en la vida pública del país, el va permetre liderar un moviment social i esportiu que, encara que mancat d’èxits en el futbol dels primers anys, va tenir una força implacable fins i tot contra el poder polític.
CINQUANTA ANYS DE TVE-CATALUNYA
JOAN GOLS I SOLER.
QUINA TELEVISIÓ PÚBLICA? AMENACES O OPORTUNITATS A L’ERA DIGITAL
TVE-Catalunya i Lunwerg, 2009
Marçal Gols i Cavagliani, Montserrat Castillo, Josep M. Figueres, Fina Masdéu i Carles Robert Arola Editors, 2009
237 pàgines
315 pàgines
179 pàgines
Qui va fer la primera retransmissió en català d’un partit de futbol? Quin torero que enamorava les noies es va fer famós a la dècada dels seixanta a TVE-Catalunya? Qui va fer la primera comèdia de situació (sit-com) en català a la televisió i va ser el rei dels monòlegs en català? Per què Mercè Vilaret va ser una dona avançada al seu temps? Les respostes a aquestes preguntes i a moltes més es troben en aquest llibre. De cinquanta anys de televisió, se’n treuen moltes històries, anècdotes i moments i aquest llibre pretén explicar-los d’una manera visual, amena i entretinguda, sense ser una recopilació cronològica de fets i gent. Es tracta d’una publicació pensada per a tota la família, per poder jugar mentre s’aprecia el pas del temps a través dels cinquanta anys de TVECatalunya. També es vol retre homenatge a tots els que han fet possible l’aniversari de la cadena, als professionals que s’hi ha dedicat i als espectadors, imprescindibles per a l’èxit de qualsevol televisió.
La Guerra Civil espanyola va representar una molt sensible pèrdua a molts nivells. L’exili forçós a què es van veure abocats polítics, intel·lectuals, literats, professionals i artistes de tota mena va representar una minva aclaparadora per a unes generacions que des d’una segona República poc temps abans estrenada, miraven i s’obrien cap a una modernització prometedora i plena d’esperança. Alguns van poder retornar, però altres van deixar unes arrels que mai més no recuperarien. És el cas de Joan Gols i Soler, un home que ha estat ignorat i desconegut a casa seva tot i haver dut a terme una activitat incessant dins el món de la cultura, amb una extraordinària vocació pedagògica. Aquest llibre intenta fer justícia a un d’aquells homes que, fidels als ideals, va haver de morir lluny de la seva terra. Fent-nos conèixer la seva personalitat, és presentat com una figura característica de l’anomenada segona generació noucentista.
El llicenciat en Periodisme i doctor en Sociologia Toni Mollà planteja en aquest llibre un debat sobre la televisió pública amb bases empresarials i informatives. Una reflexió sobre el sector públic de la comunicació que esdevé inajornable tenint en compte els canvis que s’han produït a l’entorn social –com la crisi de l’espai públic–, en el polític –com la privatització d’antics monopolis– i en el comunicatiu –com la creació de grans empreses informatives privades. L’autor aposta per una reformulació del sector audiovisual i per un nou model de gestió de la televisió pública d’acord amb aquestes transformacions. Mollà ha desplegat una intensa activitat intel·lectual entre la sociologia de la llengua i la societat de la informació. Fruit d’aquesta dedicació són llibres com Quina política lingüística? i La utopia necessària, o els tres volums de Curs de sociolingüística, revisats i actualitzats a Manual de sociolingüística. És autor també del dietari Espill d’insolències.
Toni Mollà Edicions Bromera, 2009
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
CHECHENIA. ROMPAMOS EL SILENCIO
131
OBITUARIS
Un professional dels esports
El passat 7 de novembre moria als 72 anys el fotògraf Humberto Rivas en vigílies de recollir la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat on vivia i treballava. Humberto Rivas era d’origen argentí ja que havia nascut a Buenos Aires, però el 1937 va arribar a Barcelona en plena transició.
El 16 d’agost moria a 96 anys el periodista Santiago García Martínez. Havia nascut a Lorca (Múrcia), però s’havia establert a Barcelona, on va treballar en l’àmbit de l’esport, primer com a redactor i després com a cap dels serveis especials d’Esports de La Vanguardia, (1951-1980).
Rivas va aportar a la professió una fotografia directa especialitzada en l’art del retrat. Darrere seu deixa records de la seva obra fotogràfica en gran nombre de museus d’Europa i Argentina, així com en diverses col·leccions privades. Humberto Rivas havia rebut guardons com el Premi Ciutat de Barcelona el 1996 i el Premi Nacional de Fotografia el 1997 per la seva trajectòria.
Foto: La Vanguardia
Tot un especialista en l’art del retrat
Un històric de la ràdio El periodista especialitzat en ràdio, Miquel Armengol i Arnan morí el 29 de setembre a Molins de Rei on havia nascut el 1947. L’any 1979 va fundar amb un grup d’amics Ràdio Molins de Rei (91.2 FM), emissora que dirigia des de 1911. En els darrers 18 anys va presentar el magazín matinal Bon dia i bona hora del qual havia emès 4.200 edicions. Radiofonista per vocació havia treballat a Cadena 13, Cadena Catalana, Antena 3 Ràdio i Ràdio Miramar. L’estiu passat va presentar a COMRàdio el programa Bon dia havanera. També va freqüentar la televisió presentant a TVE-Catalunya el concurs Un milió per al millor. Va participar a Tres pics i repicó, de TV3, i va participar en altres programes de televisions locals. El 2007 va rebre una menció d’honor dels premis Ràdio Associació de Catalunya.
EL CIC INFORMA
Europa prefereix l’autoregulació www.periodistes.org/fcic/home.php
comprovacions i sense fonts. L’ús de la informació d’arxiu, ara tan fàcil de fer servir, planteja també problemes. Què passa quan la notícia arxivada és errònia? Com s’ho poden fer els mitjans per comprovar el material arxivat? És possible corregir-ne els errors?. La invasió de la premsa en la vida privada de la gent va ser un tema recurrent a Oslo i també els problemes que sorgeixen de la manca de rigor periodístic a l’hora d’escriure les notícies. Així mateix, preocupa la falta de separació entre la publicitat i la informació. Llúcia Oliva durant la reunió de l’Aliança de Consells de la Informació d’Europa a Oslo
Va quedar clar que quan la informació la paga una empresa no es pot conside-
mació i l’exercici d’un periodisme de
Als press councils europeus hi ha re-
a Europa tenen una salut de ferro. L’oc-
qualitat, rigorós i honest, que contrasti
presentants dels mitjans de comunica-
tubre passat a Oslo ens vam reunir amb
les informacions i sigui lleial als ciuta-
ció i de les associacions de periodistes,
els integrants de l’Aliança de Consells
dans, explicant-los el seu món i les
que són els que els financen. Però, la so-
de la Informació d’Europa (AIPCE) i
coses de què són testimoni, de manera
cietat civil té arreu un espai important.
vaig quedar sorpresa de la força i el
coherent.
Per exemple, l’antiga xicota del príncep
prestigi d’alguns d’aquests consells.
A Europa i Israel, periodistes i mitjans
Felip, Eva Sannum, és membre del
Va quedar clar que l’autoregulació se-
saben que si se salten aquests principis
Consell de la Informació de Noruega,
ètics
L’autoregulació segueix sent arreu la fórmula preferida per resoldre els conflictes entre els mitjans i els ciutadans gueix sent arreu la fórmula preferida
n’hauran
de
donar
juntament amb altres ciutadans. El
comptes a través dels consells
Consell va considerar interessant la
de la informació. Però també
visió d’algú que ha estat perseguit pels
saben que aquests consells
mitjans.
volen ajudar-los a fer millor pe-
Una mostra del prestigi i la importàn-
riodisme. Per això, a diferents
cia dels press councils europeus és que
països realitzen una tasca preventiva
són un exemple per als països que ara
per resoldre els conflictes entre els mit-
amb conferències i seminaris sobre les
s’integren a Europa o voldrien fer-ho.
jans i els ciutadans. Molts casos es reso-
qüestions ètiques que preocupen els
Els seus periodistes van expressar a
len amb la mediació dels consells i
periodistes, perquè exerceixin respec-
Oslo el desig de tenir un òrgan d’auto-
s’evita d’anar als tribunals. D’altra
tant-ne els codis deontològics.
regulació que ajudi a fer complir els
banda, aquest sistema defuig la inter-
Es pot dir que les queixes dels ciutadans
principis ètics del periodisme.
venció de l’estat.
són semblants a tot Europa. La gent es
Els Consells no són per censurar la
queixa dels abusos als diaris digitals per-
LLÚCIA OLIVA
premsa. Defensen la llibertat d’infor-
què agafen fotos i notícies al web sense
Presidenta del CIC
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
rar notícia. És un tema de credibilitat. Els Consells de la Informació que hi ha
133
NOTICIES COL·LEGIALS
Al març, eleccions
Foto: Ignasi R. Renom
El Col·legi avança els comicis dos mesos sobre la data prevista
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Un moment de les passades eleccions celebrades el 15 de maig del 2006
134
El Col·legi torna a les urnes. Les eleccions que inicialment estaven previstes pel proper mes de maig se celebraran finalment a mitjan març, per causa de dissensions internes dins la Junta de Govern del Col·legi. Els membres de la Junta varen decidir avançar els comicis després que el passat 9 de novembre vuit dels seus vocals (Pilar Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila) van apuntar, mitjançant una carta adreçada als col·legiats, l’existència d’irregularitats econòmiques al Col·legi. En el text, els vuit vocals explicaven que, davant les nombroses peticions d’investigació i aclariment que havien fet a la Junta sobre les preteses irregularitats, no havien rebut cap resposta i que per això expressaven públicament la seva preocupació. Davant d’aquesta situació, la Junta va decidir en la reunió ordinària del 10 de desembre avançar la convocatòria d’eleccions a degà i a juntes de demarcació, tal com preveu el calendari electoral de la institució. En un comunicat,
el degà del Col·legi, Josep Carles Rius, els cinc vicedegans i la majoria de la junta de Govern (catorze vocals) feren una crida a la responsabilitat per evitar una situació com la que va viure la institució el 2006 i que en el seu moment va tancar-se després d’unes eleccions que van tenir lloc el 15 de maig d’aquell
CALENDARI ELECTORAL 10 de desembre La Junta convoca eleccions a degà i a juntes de demarcació.
31 de gener Termini màxim de presentació de candidatures.
12 de març En cas d’haver-hi més d’una candidatura, tindran lloc les eleccions.
any entre les candidatures encapçalades per Josep Maria Huertas Claveria i Pilar Antillach respectivament, en les quals va imposar-se el primer. El comunicat criticava “la reiterada tasca d’oposició destructiva realitzada per Pilar Antillach i part de la seva candidatura”, que va culminar amb una denúncia pública contra la gestió del Col·legi. “En aquest context –prossegueix el comunicat– el millor per a l’entitat és obrir un procés electoral en què els col·legiats i les col·legiades puguin decidir el futur del Col·legi”. Així doncs, s’inicien els tràmits habituals en cas d’eleccions. La presentació de candidatures haurà de fer-se abans de l’1 de febrer i les votacions, en cas de presentar-se més d’una candidatura, tant a degà com a juntes de demarcació, tindran lloc el 12 de març. Davant les acusacions d’irregularitats, tant el degà com la Junta de Govern posen a disposició dels col·legiats les au-
La Junta nega en rodó les irregularitats i garanteix la viabilitat econòmica de l’entitat ditories i tota la informació econòmica que considerin adient i recorden que el Col·legi té els comptes auditats i en regla. Un any enrere la junta va decidir constituir una comissió econòmica independent per tal que elaborés un diagnòstic sobre la situació del Col·legi. “El resultat –recorda el comunicat– n’avala la gestió i fa una sèrie de recomanacions que la Junta està implementant per reforçar l’entitat. La viabilitat econòmica del Col·legi està plenament garantida i és una greu irresponsabilitat posar-la en dubte”. Per tal d’esvair qualsevol dubte sobre el funcionament del Col·legi, el degà s’ha adreçat a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia a fi de posar-se a la seva disposició per tal d’aclarir o ampliar qualsevol extrem de la seva competència.
El Col·legi durà els blocs al Constitucional
Concentració contra la precarietat a la professió
El Col·legi va traslladar la seva denúncia sobre els blocs electorals al Tribunal Constitucional perquè s’eliminin, el mateix que va demanar al Suprem, que va decidir que “no afecten la llibertat d’informació ni l’exercici professional i que, per tant, les entitats periodístiques no estan legitimades per posar-hi un recurs en contra”. Amb aquest raonament no va desestimar la denúncia, sinó que no la va admetre a tràmit. Segons la presidenta de la Comissió de Mitjans Públics, Pilar Antillach, el Suprem no feu “cap esment a cap llei i amb això va admetre que no hi ha una llei que obligui a fer blocs electorals.” El Col·legi creu es resoldrà al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
Els periodistes concentrats a la Plaça Sant Jaume durant la protesta boral i que aquest moment crític s’uneix a la crisi econòmica mundial. El resultat és l’agreujament de les condicions de treball dels informadors que, d’altra banda, ja s’exercien, en molts casos, en un marc força precari.” Els signants denunciaven els expedients de regulació d’ocupació (ERO), els acomiadaments col·lectius, el tancament d’empreses, la paralització de moltes negociacions El Col·legi va sumar-se col·lectives, la congelació i la a la protesta, organitzada reducció salarial, l’amortitzaa 116 països per la Federació ció creixent de llocs de treInternacional de Periodistes ball, les baixes incentivades, les prejubilacions i, també, els acomiadaments. nostra precarietat és la teva desinforL’escrit estava signat pel Col·legi de Pemació”, pensat per assenyalar els periodistes de Catalunya, Comissions rills socials que comporta l’actual crisi Obreres, la Federació Serveis a la Ciueconòmica. tadania, Sindicat de Periodistes de CaEls manifestants lliuraren un manifest talunya, el Sindicat de Professionals de al president de la Generalitat, José la Comunicació, Federació de Serveis Montilla, en què van fer constar que els Unió General de Treballadors (UGT) i treballadors de tots els mitjans de cola UPIFC- Sindicat de la Imatge. municació viuen “una greu situació la-
El passat 5 de novembre els periodistes catalans es concentraren a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en defensa dels llocs de treball i el dret dels ciutadans a rebre una informació plural i de qualitat. La protesta va ser organitzada a 116 països per la Federació Internacional de Periodistes (FIP) sota el lema “La
Noves recomanacions del Codi Deontològic sobre conflictes armats El Col·legi va presentar el 25 de novembre noves recomanacions del codi deontològic de la professió per a la cobertura de conflictes armats. Es tracta de deu recomanacions fundades en la capacitat dels mitjans per influir en el desenvolupament de conflictes, afavorir-ne la resolució o contribuir a reduir el patiment de les persones afectades. Algunes recomanacions apunten la necessitat de donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicade, no deshumanitzar cap part; cal parlar de les víctimes i també dels victimaris o evitar el llenguatge de les parts combatents i dels seus aliats. També es demana d’evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes, així com informar dels conflictes encara que no hi hagi violència perquè pot ajudar a prevenir-la. D’altres recomanacions demanen que els mitjans no abandonin la cobertura després de l’alto el foc i ocupar-se de la resolució, la reconstrucció i la reconciliació i aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Foto: Sergio Ruiz
Els periodistes surten al carrer
135
NOTICIES COL·LEGIALS
Una Assemblea General tranquila aprova els comptes
La llibertat d’informació a Itàlia, a debat
Va obrir la sessió el degà, Josep Carles Rius, tot referint-se a les qüestions més candents que afecten la professió periodística com és la crisi econòmica i, de l’altra, l’estructural provocada pels canvis tecnològics que colpeja la majoria de mitjans. Rius es va referir a la posada en marxa del nou web i enviament dels butlletins d’informació (newsletter) per assolir una major fluïdesa amb els col·legiats. De les activitats impulsades va destacar l’aparició del dossier sobre tarifes mínimes elaborat pel Col·legi, iniciativa duta a terme per la Comissió de Precarietat. A l’Assemblea es va presentar l’informe financer de l’exercici de 2008 i l’econòmic de 2009, aprovats per unanimitat. També s’hi van presentar i aprovar els informes de les Comissions de Treball del primer semestre de 2009.
Foto: Ignasi R.Renom
El Col·legi de Periodistes va celebrar l’Assemblea General Ordinària el passat 1 d’octubre presidida pel degà, Josep Carles Rius; el gerent Àngel Jiménez i la secretària de la Junta, Pilar Casanova. Com a ordre del dia: Informe de la Junta de Govern, aprovació, si s’escau, de la liquidació del pressupost, el balanç i el compte d’ingressos i despeses consolidat a 31 de desembre de 2008, a més dels corresponents precs, preguntes i suggeriments.
Josep Carles Rius, Marco Politi, Rosaria Capacchione, Alberto de Filippis i Luca Telese El passat 16 de novembre va tenir lloc al Col·legi una taula rodona sobre la llibertat d’informació a Itàlia, que va comptar amb la presència del degà del Col·legi, Josep Carles Rius, i els periodistes Marco Politi, Rosaria Capacchione i Luca Telese, que parlaren des del seu coneixement en els àmbits de la religió, la màfia i la política italiana. També hi va participar Alberto de Filippis, periodista d’Euronews. Tots els ponents coincideixen a denunciar la pressió que el cap de govern italià exerceix sobre els mitjans de
comunicació. “El problema de Berlusconi és que no accepta les regles bàsiques del sistema democràtic de pesos i contrapesos”, va dir el vaticanista Politi. “El pitjor perill és la censura i sobretot l’autocensura dels periodistes”, va agregar Rosaria Capacchione, autora d’un llibre sobre la Camorra que fa tres anys que va amb escolta policial. Luca Telese, coordinador polític del nou diari italià Il Fatto Quotidiano va coincidir amb Cappachione en què “l’autocensura és una de les grans amenaces a la llibertat d’informació”.
Premis Mosques 2009
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
La demarcació de Girona va celebrar el 16 d’octubre a l’Auditori Josep Irla el lliurament de les Mosques de la Informació 2009, que organitza cada any.
136
Narcís Genís, president de la Demarcació de Girona, al centre amb els guardonats
La Mosca Grossa va ser pel gabinet de comunicació Comunica.cat, de les periodistes Carme Coll i Anna Estanyol, que es dedica a persones o entitats que faciliten la feina als periodistes. Ràdio Girona i El Punt van rebre la Mosca del Col·legi per la seva trajectòria. La Mosca de Sant Narcís va ser per a Temporada Alta per la projecció de la ciutat. La Mosca Borda, als que entorpeixen la difusió de la informació, fou pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona Diputació de Girona.
Presentació del projecte “Gènere i mitjans de comunicació”. riodistes. També va intervenir el degà del Col·legi, Josep Carles Rius, segons el qual “els periodistes han d’ajudar perquè la igualtat de gènere sigui una realitat.”
Per la seva banda, el president del CAC, Ramon Font, va manifestar que l’objectiu comú d’aquests tallers és “dissenyar la utopia d’igualtat entre homes i dones”, i fer que les dones siguin “tan visibles” com els homes dins dels mitjans. L’experta Eulàlia Lledó va fer una exposició sobre els usos del llenguatge i va declarar que en els mitjans de comunicació encara “hi ha desigualtat en el Hi participen mitjans públics tractament de gènere, sigui a nii privats i permetrà millorar vell d’imatges o de paraules.” En el tractament i visualització el projecte hi participen mitjans de comunicació públics i privats, de les dones als mitjans de premsa, ràdio, televisió i Internet. A més de les aportacions dels periomitjans de comunicació per fer efectiva distes, la plataforma virtual e-Catalunya aquesta proposta”. Selva va explicar que també permetrà compartir materials, així s’estan produint “canvis dins la societat” com mantenir una comunicació fluïda i i que és bo que tinguin el suport dels pegenerar fòrums de debat.
El Col·legi i el CAC van presentar el 3 de novembre a Lleida les recomanacions que aquest organisme regulador ha elaborat per al tractament informatiu del món rural als mitjans audiovisuals. La guia inclou 18 recomanacions que busquen defugir els estereotips per informar correctament sobre aquest àmbit.
Memòria fotogràfica del barri de La Perona
Girona convoca els premis Carles Rahola
Lliurament del premis LiberPress
El 24 de novembre s’inaugurava a la seu barcelonina del Col·legi l’exposició “La Perona 1980-1989”, amb quaranta-set fotos d’Esteban Lucerón Navarro (La Pobla de Segur, 1950), fotògraf que durant prop de deu anys va captar amb la càmera i amb tenacitat la vida a l’assentament barraquista de La Perona que s’’estenia al que ara és la ronda de Sant Martí, no lluny del que serà la futura estació del TGV de La Sagrera.
La Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de van presentar el 16 de setembre la primera edició dels premis de comunicació local Carles Rahola amb assistència de la filla de l’escriptor gironí. Els premis s’estructuren en sis categories: projectes sobre comunicació periodística, premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme i comunicació institucional.
El 22 d’octubre tingué lloc l’acte de lliurament dels premis LiberPress 2009 a l’Auditori Palau de Congressos de Girona. L’acte, organitzat per la Diputació de Girona i l’Associació LiberPress compta amb el suport del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona. Enguany, el guanyador del premi LiberPress 2009 ha estat el poeta, periodista, assagista i editor Martí Abley
Esteban Lucerón ho va documentar des de l’òptica de la proximitat humana i la militància política del Moviment Comunista. Les fotos, en blanc i negre, mostren la vida en un barri bàsicament gitano. Són imatges amb qualitat humana, en què es pot rememorar la vida familiar i domèstica d’una població desplaçada que va establir arrels a Barcelona. El positivat de les còpies és de Jordi Gratacós, de la UPIFC, Sindicat de la Imatge, tret d’algunes de Paul Boswell. La presentació de la mostra va anar a càrrec de Maria Favà, de la Comissió de Cultura.
El CAC premia el Periodisme Solidari
Periodistes entrevistats al web del Col·legi
La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC va reconèixer la tasca que vé portant a terme la Comissió de Periodisme Solidari del CPC amb el II Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual. També han estat guardonats el programa de TV3 Tot un món, i Nines russes de Ràdio Ciutat de Badalona. L’acte va tenir lloc el passat 30 de novembre, a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Des del passat octubre, Periodistes.org adreça una entrevista setmanal a un professional de la informació en què cadascú narra les seves experiències en l’exercici del periodisme. Els primers entrevistats van ser el periodista i escriptor Ramon Vilaró, el vicepresident segon de la Junta del Col·legi de Barcelona, Enric Frigola, i la presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Llúcia Oliva.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
L’Institut Català de les Dones (ICD), el CAC i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van presentar el 27 d’octubre el projecte “Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones”, que servirà per elaborar materials pràctics de formació que ajudin a millorar el tractament i la visualització de les dones als mitjans. L’acte de presentació va ser presidit per la presidenta de l’ICD, Marta Selva, qui va destacar “la importància de l’acompanyament dels
Recomanacions per informar sobre el món rural
137
NOTICIES COL·LEGIALS
El món de René de la Nuez El Col·legi de Periodistes ha acollit, del 22 d’octubre al 18 de novembre, l’exposició “Cuba, Humor i Revolució”, del cubà René de la Nuez. “Dibuixant de batalla”, com li agrada descriure’s, l’obra d’aquest ninotaire, nascut a Sant Antonio de los Baños el 1937, és indestriable de la Revolució Cubana.
car més de cinquanta mil caricatures, amb personatges que han passat a la memòria col·lectiva dels cubans com Don Cizaño o Los Barbudos. “Dibuixava el que m’envoltava”, resumeix De la Nuez, que celebra haver viscut “una època molt agitada i molt bella”.
Ja en 1955 De la Nuez s’incorpora al Moviment 26 de Juliol contra la dictadura de Batista i crea, dos anys més tard, el personatge d’El Loquito, que aconsegueix burlar la censura a través
Aquest dibuixat recorda Fidel com un home “amb molt sentit de l’humor” amb qui va discutir “a vegades” per les seves vinyetes però sempre “des de la confiança”. L’obra de René de la Nuez no se circumscriu només a Cuba sino que també va cobrir la A més de Cuba, aquest guerra del Vietnam, amb més de ‘dibuixant de batalla’ va vinyetes, i es va convertir en retratar la revolució sandinista elmilprimer caricaturista estranger i la guerra del Vietnam a visitar i dibuixar els guerrillers del Vietcong. d’un sistema de claus. També va retratar la revolució sandiDe la Nuez va informar amb metàfores visuals del progrés de la guerrilla a la Sierra, per més tard esdevenir dibuixant primer del matutí Revolución i, durant més de trenta anys, de Gramma. Precisament en aquest últim període va publi-
Retrat de l’il·lustrador cubà. que pateix l’Amèrica Llatina. Encara avui René de la Nuez, Premi Nacional d’Arts Plàstiques al seu país el 2007, no acostuma a pintar amb pinzells, sinó amb canya de bambú i, de fer-los servir, sempre els mastega. D’aquí prové el seu traç, sempre tan característic.
nista, sovint des de les pàgines de la premsa clandestina. Durant els últims quaranta anys, ha col·laborat al diari mexicà ¡Por esto!, de Yucatán. Un nou tema de les seves il·lustracions és el narcotràfic, que veu com la nova xacra
Natàlia Araguàs
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Foto: Ignasi R. Renom
Periodistes del Regne Unit visiten Lleida
138
Conveni entre el CIPB i Renfe La Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona i l’empresa Renfe van signar el passat 16 de novembre un conveni de col·laboració. Amb el seu patrocini, Renfe desitja contribuir a potenciar la projecció internacional de Catalunya i facilitar als professionals de la informació de tot el món unes instal·lacions i uns serveis especialitzats perquè puguin desenvolupar la seva feina còmodament. A la imatge, Antonio Carmona, gerent de Comunicació, Marca i Publicitat de Catalunya i Aragó de Renfe i Rosa Maria Calaf, presidenta de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
A principi d’octubre, un grup de sis periodistes especialitzats en turisme que treballen en diferents mitjans de comunicació del Regne Unit i Irlanda van visitar l’Alta Ribagorça, la Noguera i la ciutat de Lleida. La visita a les Terres de Lleida continuarà fent-se per diverses comarques catalanes.
Jornada de Comunicació Corporativa El 14 de novembre va tenir lloc a la demarcació de Lleida una jornada sobre “Comunicació corporativa”, en què es va palesar la importància de la comunicació dins l’empresa i de la influència que exerceix en l’opinió pública. La jornada també va tractar de com les organitzacions han d’afrontar i millorar la seva relació amb els mitjans i els seus periodistes.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va lliurar el passat 28 d’octubre els premis Gabinets de comunicació, que en la seva primera edició han obtingut el gabinet de la Cambra de Comerç de Barcelona, el de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el de l’Aeroport de Barcelona i el sindicat Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya. Els premis van comptar amb el suport de Caixa Laietana. Als premis s’hi havien presentar periodistes col·legiats que treballen en un gabinet de comunicació, tant d’institucions públiques com d’entitats, empreses o associacions privades. El concurs també estava obert als col·legiats que duen a terme tasques de comunicació de fonts. En la selecció dels premiats, també s’ha tingut en compte l’esperit del Manual de bones pràctiques de periodistes de fonts, elaborat enguany per la mateixa Comissió del Col·legi. Durant la presentació de l’acte, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, va destacar la importància de la tasca dels “periodistes de fonts” per tal que “la societat estigui millor informada” i va recordar que els professionals dels gabinets de comunicació també “estan sotmesos al codi deontològic dels periodistes”. Els premiats van ser guardonats amb un dibuix de l’il·lustrador Josep Antoni Tàssies. La cap de premsa de la Cambra de Co-
Fotos: Sergio Ruiz
Primers premis Gabinets de Comunicació
premi a la Millor Estratègia de Comunicació interna escortat dels seus companys de departament. Hauck recordà que enguany la UOC celebra els quinze anys d’existència i que el premi és una “bona manera de celebrar l’efemèride”. El cap de comunicació de l’Aeroport de Barcelona, Agustí Rodríguez, va recollir el premi al Millor Pla de Gestió de crisi per donar a conèixer la T-1 i evitar alteracions en la seva posada en marxa. Rodríguez va subratllar la necessitat que les empreses “creguin en la importància de la comunicació” per tal que els periodistes de fonts puguin fer bé la seva feina. El premi al Millor Pla en CreativiEn la selecció dels premiats i Innovació va ser per a la Unió s’ha tingut en compte l’espe- tat General de Treballadors a Catalurit del Manual de Bones Pràc- nya (UGT), per la seva campanya tiques de periodistes de fonts en línia “Hazte el sueco”. El responsable de comunicació de la UGT a Catalunya, Miquel Àngel Escomerç de Barcelona, Marta Rosés, va rebar, no va poder assistir a l’acte, però collir el premi al Millor Pla de mitjançant unes imatges gravades que es Comunicació. Rosés va agrair al seu van projectar en pantalla va manifestar equip la feina feta, així com la confiança que el premi és un estímul “per seguir que ha demostrat aquesta institució en treballant en la mateixa línia”. l’equip. “Els periodistes de fonts hem Al final de l’acte, el director general de d’estar orgullosos de la nostra feina, perCaixa Laietana, Josep Ibern, va convidar què sabem perfectament què és publiciels periodistes a seguir informant de matat, i què és periodisme”, va afirmar. nera constructiva i a contribuir a superar Per la seva part, el director de comunicala crisi econòmica. ció de la UOC, Eric Hauck, va recollir el
A la fotografia superior, foto de familia dels guardonats en aquesta primera edició dels premis. A la fotografia del centre, aspecte de la sala d’actes en l’acte del passat 28 d’octubre. A sota, Miquel Àngel Escobar, responsable de comunicació d’UGT, que no poder assistir a l’acte, va agrair el premi en unes imatges gravades 139
DIA A DIA Sara Masó
COREA ALLIBERA DUES PERIODISTES NORD-AMERICANES. La visita de l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton a Pyongyang (Corea del Nord) fa que el govern comunista de Kim Jong II alliberi Laura Ling i Euna Lee, dues periodistes nord-americanes de 32 i 36 anys respectivament, detingudes el 17 de març quan entraven sense autorització des de la Xina a Corea del Nord, cosa per la qual foren condemnades el passat més de juny a dotze anys de treballs forçats. Totes dues periodistes treballen per a la cadena de televisió per Internet de San Francisco, Current TV, cofundada per l’exvicepresident Al Gore. MOR JULIÁN LAGO AL PARAGUAI. El periodista Julián Lago mor en un hospital d’Asunción a 63 anys a causa d’una aturada cardiorespiratòria arran de les ferides greus que va patir el passat maig quan va ser atropellat per un motorista en un poblat de l’interior del país on vivia des de finals de l’any passat. Era natural de Valladolid i estudià Periodisme a Madrid; la professió el va convertir en un periodista de llarg recorregut, primer va treballar al grup Mundo i a El Norte de Castilla. Incorporat al grup Zeta el 1976, fou redactor en cap d’Interviú i més tard subdirector d’El Periódico de Cataluña. Fundador de la revista Tiempo, en va ser director el 1982. Cinc anys després, el 1987, va ser nomenat director general de publicacions de Zeta. Deixà el càrrec per dirigir Tribuna de actualidad. Del periodisme de paper passà a la televisió, on va dirigir i presentar a Tele 5 el programa La máquina de la verdad. Va col·laborar en diverses tertúlies de ràdio, principalment a la COPE i a Onda Cero.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
LA DIRECTORA DE SANT CUGAT ACUSADA D’IRRESPONSABILITAT”. El consell assessor de RTVE a Catalunya emet un comunicat crític amb la directora del centre de Sant Cugat de TVE, Montse Abbad, a qui acusa de “manca de previsió i greu irresponsabilitat” per l’anul·lació de L’informatiu vespre el mes d’agost, fet que “posa en dubte la seva competència per garantir el servei públic.” TVE, per la seva banda, assegura que el noticiari dels vespres i 59 segons “tenen garantida la continuïtat.”
140
5 d’agost RESOLUCIÓ SOBRE L’ERO DE LA VANGUARDIA. El comitè d’empresa de La Vanguardia considera que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha optat per una “solució salomònica” amb la resolució sobre l’expedient de regu-
REOBERTURA DEL JUDICI DE POLITKÓVSKAIA. Es reobre el judici per l’assassinat el 2006 de la periodista Anna Politkóvskaia. El Tribunal Militar de Moscou ha rebutjat la petició dels fills de Politkóvskaia de reobrir la investigació sobre el seu assassinat. En lloc d’això ha ordenat la selecció d’un jurat compost per dotze persones per a la celebració del segon judici. La resolució judicial arriba després que el juny passat, el Suprem anul·lés la sentència d’absolució per als quatre imputats en el cas. El jutge manifesta que “no hi ha arguments” que justifiquin la necessitat d’unir en un cas únic les acusacions contra totes les persones que van participar en l’assassinat de Politkóvskaia, és a dir, l’assassí, els còmplices i els organitzadors. A mitjan de juliol, va ser assassinada una altra periodista i activista pels drets humans, Natàlia Estemírova, que va treballar amb Anna Politkóvskaia en la documentació dels abusos dels drets humans al Caucas.
10 d’agost BALANÇ DEL DEFENSOR DE L’AUDIÈNCIA. El periodista Carles Pérez, defensor de l’audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) publica el balanç de la seva actuació durant el primer semestre d’enguany. La institució es va crear l’octubre del 2008 i s’encarrega de vetllar pels drets dels espectadors, oients i usuaris de Televisió de Catalunya, les emissores de Catalunya Ràdio i els portals d’Internet de la Corporació. El servei d’atenció al ciutadà ha respost 32.000 comunicacions, 26.000 relatives a la televisió i 4.000 a la ràdio, segons Carles Pérez.
7 d’agost TRENCAMENT ENTRE PRISA I MEDIAPRO. Els grups Prisa (Sogecable, El País) i Imagina (Mediapro i Globomedia) anuncien el trencament de les negociacions que mantenien des de feia dos mesos per una fusió audiovisual. Ambdues empreses manifesten que buscaran acords amb altres grups. El motiu de la desavinença és, segons Imagina, “la impossibilitat d’avançar en acords comuns en les bases essencials de la nova companyia.” La ruptura de les negociacions no afecta l’acord entre totes dues per l’emissió, la pròxima temporada, de partits de futbol de la Lliga Professional. MURDOCH COBRARÀ PER ACCEDIR ALS SEUS DIARIS DIGITALS. El magnat australià Rupert Murdoch, propietari de News Corporation, el grup de mitjans de comunicació més gran del món, anuncia la intenció de cobrar per accedir a la versió digital dels seus periòdics a partir de l’any que ve. Segons la premsa britànica, Murdoch ha fet pública aquesta decisió per causa de la davallada dels ingressos dels seus periòdics, que han provocat la dels beneficis de 3.400 milions de dòlars (uns 2.380 milions d’euros)
El magnat Rupert Murdoch ha obert el debat del pagament a Internet
Foto: Arxiu
4 d’agost
durant el darrer any fiscal. “El periodisme de qualitat no és barat i una indústria que regala el seu producte està canibalitzant la capacitat de fer bon periodisme”, ha manifestat Murdoch. D’entre les empreses del seu grup, en destaquen els estudis de cinema 20th Century Fox, les cadenes de televisió Fox i Sky, els diaris The Wall Street Journal, The Times, The Sun, l’editorial Harper Collins i xarxes socials com MySpace. També reconeix que a partir de 2010 hauran de vetllar pels drets d’autor de les seves notícies i fotografies.
lació d’ocupació (ERO) que va ser presentat pel rotatiu i que afectava 90 professionals. El Departament de Treball accepta la rescissió del contracte a 46 treballadors (31 per la via de la prejubilació i 15 acomiadaments directes). “No són els 90 que pretenia l’empresa, però el veredicte és un cop dur a les famílies dels afectats”, diu el comitè d’empresa en un comunicat. En definitiva, l’ERO “no satisfà” cap de les dues parts. Per aquest motiu, i per creure que l’ERO “no està justificat”, el comitè d’empresa ha anunciat que recorrerà contra la resolució per la via del contenciós administratiu.
Carles Pérez, defensor de l’audiència de la CCMA
Foto: CCMA
Agost 2009
11 d’agost MOR VALERIO LAZAROV. El director general i conseller delegat de Tele 5 entre 1985 i 1994, Valerio Lazarov, ha mort aquesta matinada a Madrid a 73 anys. La cadena recorda que amb la mort de Valerio Lazarov “desapareix el pioner de la televisió centrada en l’espectador i no en el poder”. Per l’Academia de las Ciencias y las
12 d’agost EMILIO MORENATTI FERIT A L’AFGANISTAN. El fotògraf espanyol Emilio Morenatti, que treballa per a l’agència Associated Press (AP) va ser ferit mentre viatjava en un comboi militar dels Estats Units integrat en una missió de l’OTAN. El vehicle va rebre l’impacte d’una bomba col·locada a la carretera dins la província de Kandahar, un dels reductes dels talibans. Els ocupants del comboi ferits van ser traslladats en un helicòpter a l’hospital militar de Kandahar. A conseqüència de l’explosió Morenatti, de 40 anys, va perdre un peu. El seu company, el càmera de televisió indonesi, Andy Jatmiko, també va ser afectat en una cama i a les costelles. Emilio Morenatti, natural de Xerès, és un destacat fotògraf d’AP que ha rebut diversos premis, entre aquests, el 2007, va rebre una menció d’honor en el World Press Photo i, el passat maig, va aconseguir el premi Fotopress, que atorga La Caixa pel seu treball “Violència de gènere a Pakistan”, una sèrie de retrats de dones pakistaneses atacades amb àcid.
14 d’agost ATURADES PARCIALS A TVE-CATALUNYA. Els treballadors de TVE-Catalunya convoquen per a avui aturades parcials com a protesta per la decisió de la cadena de suspendre l’informatiu del vespre durant el mes d’agost i també pel trasllat “forçós” de vint redactors de TVE a RNEBarcelona. Les aturades tenen efecte el matí entre les 13 i les 15 hores i a la tarda de les 19 a les 21 hores. La protesta afecta la programació en directe (informatiu del migdia) i els continguts generals de Sant Cugat pel
El 2008-2009 va assumir la conducció de l’espai de migdia Suc de coco. Fonts de l’emissora afirmen que com a única opció per no perdre el micròfon se li ha ofert la possibilitat de fer-se càrrec del programa en directe entre les tres i les sis de la matinada, oferiment que “no ha acceptat.” Xavier Solà va guanyar el premi Ondas de ràdio en l’edició de 2005.
17 d’agost PRESENTACIÓ DE GOL TV. Jaume Roures presenta oficialment Gol TV el seu canal de TDT amb vista a la nova temporada de partits de futbol de Lliga de Primera Divisió. Gol TV oferirà tres partits de Primera cada jornada, un el dissabte a les 20.00 hores i un altre el diumenge a les 19.00 hores, el tercer en un horari encara no acordat. Recentment, Mediapro va arribar a un acord amb Sogecable per vendre un paquet de partits per 700 milions d’euros. El canal de Prisa (Canal+ Liga), només podrà oferir dos partits de Primera, que també emetrà Gol TV. Canal+ continuarà emetent el partit del diumenge a les 21.00 hores, la Copa del Rei i partits de la UEFA. La Sexta emetrà el partit de les 22 hores en obert. TVE i la FORTA tenen els drets oberts de la lliga de campions. Tele 5 emetrà la UEFA Europa League en obert.
18 d’agost READER’S DIGEST PLANEJA LA FALLIDA. L’editora Reader’s Digest, creada el 1921 als Estats Units, posseïdora de 94 publicacions que arriben a 130 milions de lectors de 78 països (entre aquests Espanya amb el nom de Selecciones) planeja acollir-se a la llei de fallida per refinançar un deute de 1.200 milions.
21 d’agost ACORD
DE PRISA AMB LA NORDAMERICANA IBN. El grup Prisa signa un acord amb la societat nord-americana In store Broadcasting Network (IBN) per desenvolupar la distribució de mitjans de comunicació en botigues, magatzems i supermercats a l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina. La nova societat es dirà Prisa IBN International. Està participada al 50% per cadascun dels socis. IBN és líder mundial de la publicitat que consisteix en missatges d’àudio i de vídeo dirigits al consumidor quan realitza compres en supermercats i grans centres comercials.
XAVIER SOLÀ DEIXA CATALUNYA RÀDIO. Després d’una conversa amb Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio, Xavier Solà deixa l’emissora al ser-li comunicat que els futurs plans de la cadena no inclouen la seva aportació actual. Com Bassas, Clapés o Basté, Solà ha estat un periodista destacat a Catalunya Ràdio. Va conduir vinti-una temporades el programa El suplement.
El periodista Xavier Solà
22 d’agost VIRUS LINGÜÍSTIC EN EL PERIODISME. Una investigació de la Fundeu (BBVA) revisa periòdicament els “virus lingüístics” que apareixen en el periodisme en aplicar “inadequadament” paraules usades en el llenguatge popular per expressar conceptes que precisarien més rigor científic. Polítics, publicistes i periodistes adopten nous termes com ecotaxa, implementar, mobbing (assetjament), que “arruïnen moltes vegades el significant autèntic dels mots.
26 d’agost EL 3CAT24.CAT LÍDER EN CATALÀ. El web de la CCMA 3cat24.cat es consolida com el portal informatiu de referència en català, segons dades de l’OJD. Aquestes assenyalen que el juliol va ser líder en el sector al sumar 278.000 usuaris únics, gairebé vint mil més que el segon web.
27 d’agost PRESENTACIÓ DE CANAL+ LIGA. Sogecable presenta Canal+ Liga la seva opció per a la pròxima temporada de futbol televisat. Prisa ha arribat a un acord amb Mediapro per proposar dos partits de Lliga cada jornada. La plataforma ofereix una instal·lació “gratuïta” i “immediata” al millor preu i l’experiència dels seus comentaristes. No se sap si Sogecable podrà emetre partits de pagament. L’operadora que té assegurats partits de pagament per visió (PPV) és ONO, que els ha comprat a Mediapro. Des de Digital+ Liga es creu que Mediapro posarà els drets a disposició de totes les operadores amb les mateixes condicions.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Valerio Lazarov, tot un referent de la televisió
canal Teledeporte i per les emissions en prova del canal Cultural.es. Els treballadors, segons fonts sindicals, estarien d’acord a realitzar una edició reduïda de l’informatiu del vespre per no faltar al dret de la informació.
Foto: Catalunya Radio
Foto: Telecinco
Artes de Televisión, va ser un “innovador” i una “referència” en la història de la televisió. Per Tele 5, Lazarov va trencar amb els convencionalismes de la televisió des de la dècada dels setanta i va ser “una ment privilegiada per a la innovació de l’estètica i els continguts de la petita pantalla”. Va revolucionar les tècniques de realització a l’Estat espanyol amb l’ús creatiu del zoom i amb programes tan atrevits com El Irreal Madrid. Lazarov va néixer a Birlan (Romania) i va adoptar la nacionalitat espanyola el 1972.
141
DIA A DIA
31 d’agost
Setembre 2009
“VISA POUR L’IMAGE” OBRE LES PORTES. Una trentena d’exposicions i vetllades fotogràfiques ofereix l’exposició “Visa pour l’Image” que se celebra a Perpinyà. Encara que la 21a edició arriba enmig de la crisi que afecta el periodisme, tal com ressalta el director del festival, Jean François Leroy, que hi ha programat exposicions, debats i trobades professionals. S’hi poden admirar obres procedents dels professionals islàmics, de Cambodja, de Somàlia i de l’arribada al poder de Barak Obama.
1 de setembre VÍCTOR SAURA, NOU DIRECTOR EDITORIAL D’EL VIGÍA El diari especialitzat en informació logística i de transport, El Vigía, ha incorporat el periodista Víctor Saura com a director editorial del grup. Saura, que substitueix Lidia Loza, té 42 anys, ha estat en els darrers anys redactor en cap del diari Iberia-Universal i havia estat director adjunt d’El Triangle, a més de ser autor de diversos llibres. A més de Saura, el periodista Aitor Vieco –fins llavors redactor en cap del setmanari, passa a ser-ne el director, mentre que Daniel Molero passa de ser cap de secció a redactor en cap.
MÉS DE 140.000 FIRMES A FAVOR DEL DIARI LA REPUBBLICA. Més de 140.000 persones han firmat a favor de la llibertat de premsa en adhesió al diari La Repubblica, contra el qual el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha presentat una querella per “difamació”, segons assegura la plana web del periòdic. Entre els signataris hi destaquen els escriptors Umberto Eco i Andrea Camilleri, Roberto Saviano, el cantant Adriano Celentano i els artistes Dario Fo i Roberto Benigni o bé el director de cinema Bernardo Bertolucci. Foto: El Vigía
SAVIANO DIRIGEIX UN CURS UNIVERSITARI. L’escriptor Roberto Saviano, autor del llibre Gomorra, en el qual denuncia els negocis de la Camorra italiana, dirigeix a partir d’avui a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander el curs “Roberto Saviano, escriptor i ciutadà compromès”.
r
El periodista Víctor Saura
2 de setembre MARTA DEL VADO, PREMI NUEVO PERIODISMO. La periodista de la SER,
Foto: Sergio Ruiz
Marta del Vado rep el premi Nuevo Periodismo 2009, que es concedeix en l’àmbit de la comunicació a l’Amèrica Llatina. L’ha obtingut en la categoria de ràdio pel seu treball “Los muros del mundo”, emès en els informatius del cap de setmana.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
142
CALAF DESMENTEIX LA PARTICIPACIÓ EN EL PROGRAMA D’ANA ROSA. La periodista i presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), Rosa Maria Calaf, desmenteix el seu fixatge per al programa d’Ana Rosa Quintana que torna als matins de Tele 5. La cadena havia anunciat la setmana passada la incorporació de Calaf, que presumptament apareixeria amb Federico Jiménez Losantos i el magistrat exportaveu del Consell General del Poder Judicial Enrique López. Calaf nega el fixatge sense afegir-hi més comentaris. Tele 5 manté en el seu web el nom de Calaf com una de les novetats de l’espai.
Foto: SER
El periodista italià Roberto Saviano
Diario Vasco, rotatiu que ha obtingut un important ascens en el transcurs d’aquests anys.
3 de setembre TÀSSIES GUANYA EL DE BRATISLAVA.
GRAN PRIX
L’il·lustrador Josep Antoni Tàssies Penella, un habitual dels mitjans de comunicació, guanya el Grand Prix de la Biennal Internacional d’Il·lustracions de Bratislava, un dels concursos internacionals de més prestigi en el seu gènere. Es tracta del primer català i del primer espanyol que obté aquest guardó des de la seva fundació, fa 42 anys. Tàssies va obtenir el premi amb l’obra “El nen perdut”, que ja havia estat distingida, abans de ser editada, amb el premi Internacional d’Il·lustració de la Fundació SM 2008. En la seva 22a edició es van presentar obres seleccionades de 344 il·lustradors de 37 països.
PROCLAMATS ELS PREMIS NACIONALS DE COMUNICACIÓ. La Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat anuncia els guardonats amb el Premis Nacionals de Comunicació que estan dotats amb un import de 15.000 euros. En radiodifusió, el jurat ha premiat Catalunya Informació per ser pionera en la implantació d’un model de ràdio consolidat durant els seus 17 anys d’existència “reconegut pels oients i per altres mitjans de comunicació.” En televisió, s’ha premiat 30 minuts per ser “un exemple de servei públic al llarg de 25 anys de trajectòria.” En l’apartat de premsa, s’ha guardonat el diari El Punt per apostar per “la informació de proximitat en català.” També han estat distingits els promotors del diari digital Osona.com. El jurat el valora com “una important eina informativa que posa de manifest el paper protagonista de la informació de proximitat també en l’àmbit digital.” Finalment, el publicista Toni Segarra, fundador juntament amb d’altres tres socis de l’agència SCPF, ha estat valorat per la recerca de noves fórmules creatives en publicitat. Recentment va obtenir el Gran Premi del Festival de Cannes. AD Telecom és premiat per la seva especialitat en l’equipament per al transport de vídeo digital.
La guardonada Marta del Vado
FERNANDO BERRIDI, DIRECTOR GENERAL D’ABC. El fins ara conseller delegat d’El Diario Vasco, Fernando Berridi, serà el director general d’ABC en substitució de José Luís Romero, que passarà a assumir noves funcions directives a Vocento. Berridi és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Deusto. Fa 20 anys que està vinculat a Vocento, des que es va incorporar a El
EL CAC SERÀ ESTRICTE AMB ELS QUE INCOMPLEIXIN LES NORMES DE LA TDT. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) retirarà les concessions als canals locals de TDT que incompleixin les normes. Ho avisa el president de l’organisme, Ramon Font, que fa referència a un estudi elaborat per una comissió de l’ens en què s’han vigilat els continguts de les televisions locals. El document
neralista per centrar-se en l’oferta musical amb una programació de sis hores al dia.
LLIBERTAT PER AL PERIODISTA AFGANÈS CONDEMNAT A VINT ANYS DE PRESÓ. El periodista afganès Syed Pervez Kambakhsh condemnat a vint anys de presó per haver distribuït un article a Internet sobre el drets de la dona a la societat afganesa, ha estat alliberat i ja ha sortit del país. El cap d’Estat de l’Afganistan, Hamid Karzai, va firmar en secret fa unes setmanes un perdó presidencial per al jove reporter, segons informa Reporters sense Fronteres.
EL FOTÒGRAF CHRISTIAN POVEDA ASSASSINAT A EL SALVADOR. Un grup de desconeguts ha assassinat a trets el fotògraf francoespanyol Christian Poveda, conegut pel documental sobre les bandes criminals a El Salvador denominat La vida loca. Poveda havia cobert nombrosos conflictes bèl·lics: Líban, Nicaragua, Guatemala, la guerra civil a El Salvador (19801992). El seu cos ha estat trobat a la petita població d’El Rosario, al departament de San Salvador.
HORCAJO DIRECTOR EDITORIAL D’INTERECONOMIA. El grup Intereconomia nomena el periodista i economista Xavier Horcajo director general editorial. El nou directiu és doctor en Econòmiques i llicenciat en Ciències de la Informació. Ha treballat a RNE, Avui, Grup 16 i El País. Està vinculat a Intereconomia des de 2003. Fins ara i des que es va posar en marxa el canal, ocupava la direcció general d’Intereconomia TV. D’altra banda, Marcial Cuquerella ocuparà la direcció del canal d’informació política i econòmica. És enginyer informàtic i industrial i MBA per l’Institut d’Empresa.
RÀDIO ARENYS COMPLEIX TRENTA ANYS. Ràdio Arenys, la primera emissora municipal en català creada amb un equip emissor de FM i només un watt de potència, compleix trenta anys. Fundada per un grup d’afeccionats a l’electrònica, van experimentar el seu invent retransmetent sardanes i altres actes de festa major de la vila. Antoni Esteve, un dels fundadors i president de la productora Lavinia era en aquells anys regidor de Comunicació de l’Ajuntament d’Arenys. Va impulsar la iniciativa radiofònica i el 1980 va tenir la seva primera seu en un local cedit per l’Ajuntament situat a la primera planta del mercat municipal. Actualment està situada al Centre Cultural Calisay, antigues instal·lacions de la fàbrica de licor del mateix nom. Té una plantilla de catorze persones i més d’un centenar de col·laboradors. A la seva pàgina web es pengen els continguts del dia que fan possible una “ràdio a la carta.”
4 de setembre RTVE OBTÉ ELS DRETS DEL JOCS D’HIVERN DE 2016. El Comitè Olímpic Internacional (COI) anuncia un acord amb la Corporació RTVE per a la cessió dels drets dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2014 a Soichi (Rússia) i els d’estiu de 2016 encara sense localització. Diferents fonts del sector estimen en uns cent milions de dòlars (setanta milions d’euros) el preu que RTVE haurà de pagar per difondre l’esdeveniment en totes les plataformes (televisió, ràdio, Internet i mòbil) en l’àmbit de l’Estat espanyol.
Foto: Arxiu
8 de setembre
ANTENES D’OR DE RÀDIO I TELEVISIÓ. La Federació d’Associacions de Ràdio TV d’Espanya fa públic els guardons anuals de les Antenes en el transcurs d’una festa al Gran Casino de Aranjuez. En l’apartat de ràdio, reben Antenes d’Or el director dels serveis informatius de la cadena COPE, Nacho Villa; Montse Domínguez, directora del programa A vivir que son dos días de la SER; José Miguel Azpiroz, director de Primera plana a Punto Ràdio; el programa Siluetas, que dirigeix a RNE Manuel Ventero i l’emissora Punto Radio a La Rioja. En l’apartat de televisió els premiats són els periodistes Pedro Piqueras, Javier Algarra, director d’Informatius d’Intereconomia TV i de Radio Intereconomia; Jorge Fernández, d’Antena 3 (La ruleta de la fortuna i Esta casa es una ruina); Jose Toledo (Corazón corazón); Lujan Argüelles (Cuatro) i Helena Resano (Notícies 14 horas a La Sexta). Els guardons es lliuraran el proper 26 de setembre a Aranjuez.
LOSANTOS ESTRENA ESRADIO. Estrena a les set del matí d’esRadio, l’emissora de Jiménez Losantos, que emet amb el nom de Es la mañana de Federico. Pot ser sintonitzada a través d’Internet, del dial 99.1 FM de Madrid i a la freqüència Veo TV de la TDT que emet en proves. El programa de Losantos durarà fins a les 13 hores; després dels informatius apareix a les 16 hores el programa del periodista Luís Herrero, En casa de Herrero, que es prolongarà fins a les 19 hores. Per la seva part el programa de César Vidal s’emetrà a partir de les 20 hores del vespre.
Un moment de la celebració dels trenta anys
9 de setembre TREBALLADORS DE RÀDIO 4 DEMANEN DIMISSIONS. Coincidint amb la presentació de la temporada de tardor de Ràdio 4, els treballadors demanen públicament la dimissió de l’actual equip directiu, a qui responsabilitzen de la situació actual de l’emissora. Creuen que a partir de l’11 de setembre Ràdio 4 entrarà en l’“etapa més fosca dels seus trenta anys d’història, perquè la programació ha quedat reduïda a només dos espais diaris d’elaboració externa.” La directora de RNE a Catalunya, Montserrat Melià, va disculpar la “programació lleugera de l’emissora”, quelcom freqüent a l’estiu. Ràdio 4 deixarà de programar una oferta ge-
Foto: FARTE
7 de setembre
Foto: X. Salvanyà
5 de setembre UN DETINGUT PER L’ASSASSINAT DE POVEDA. La Policia Nacional d’El Salvador deté un presumpte autor de l’assassinat del fotògraf Christian Poveda. Es tracta d’un jove vinculat a La Mara 18, una de les perilloses bandes de la ciutat que va inspirar el film de Poveda La vida loca. Mentre la investigació segueix oberta entorn del crim, diferents persones que estaven emparentades amb el fotògraf sostenen que integrants de La Mara 18 li van causar la mort.
El directiu Xavier Horcajo
Foto de família dels guardonats
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
conclou que la majoria de canals compleixen les condicions del concurs encara que existeixen alguns casos “d’incompliments greus.” L’informe es presentarà al Parlament a final de setembre.
143
portaveus de Montilla van obviar explicacions a l’incident després d’escoltar les excuses del comunicat de TV3 al respecte llegides per la presentadora del Telenotícies, Núria Solé. Les paraules de disculpa haurien estat ordenades per la directora de TV3, Mònica Terribas, i el president del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Albert Sáez.
10 de setembre LLIBERTAT PER A MUNTAZAR ALZAIDI. Muntazar al-Zaidi, el periodista que va llançar el seu calçat contra Bush, sortirà pròximament en llibertat. El món àrab li prepara una apoteòsica rebuda en la qual no falten regals: un automòbil, una casa, joies i l’oferiment d’algunes famílies de lliurar-li les seves filles com a esposes, segons relata Maitham, el seu germà petit al diari britànic The Guardian a través d’una entrevista.
ASSALT A LA SEU DE CLARÍN. Uns dos-cents inspectors de l’Administració Federal d’Ingressos Públics (AFIP), entitat equivalent a la Hisenda espanyola, apareixen per sorpresa a l’edifici del diari esportiu Olé i del diari La Razón, tots ells del grup Clarín de Buenos Aires. El cap de l’operatiu, Carlos Consentino, responsable d’una secció regional d’investigació de delictes fiscals, obvia respondre a preguntes dels afectats sobre “quin delicte s’imputa a l’empresa.” I en to despectiu diu als periodistes que no li cal una “ordre judicial per una inspecció de rutina com aquella.” El directius de Clarín no aconsegueixen esbrinar el motiu de l’assalt per més que recorren primer a l’AFIP i després al Ministeri d’Economia. En els últims mesos, Clarín havia denunciat l’enriquiment de la parella presidencial, Cristina Fernández i Néstor Kirchner des que ella és presidenta de l’Executiu, així com altres operacions fraudulentes amb personatges amics de Kirchner.
13 de setembre EL 3/24 CREIX. El canal 3/24 de Televisió de Catalunya (TVC) presenta novetats: Ampliarà les connexions en directe, iniciarà les connexions en dual i afegirà una edició informativa en aranès conduïda per la periodista Ares Riu. El 3/24 té actualment 400.000 espectadors mensuals.
14 de setembre GOOGLE CREA UN PORTAL PER A ARTICLES DE PREMSA. El gegant d’Internet, Google, presenta el portal Google Fast Flip, que acollirà continguts de diaris, revistes i agències de premsa en anglès, incloses fotografies, i els agruparà per temes segons l’interès del moment. S’hi podrà accedir mitjançant un sol clic. Per llegir els articles complets el navegant haurà d’adreçar-se a les pàgines web en línia dels mitjans corresponents.
TV3 DEMANA EXCUSES A MONTILLA. El Telenotícies migdia de TV3 demana excuses al president Montilla per haver imitat en clau d’humor el seu discurs institucional per a la Diada pronunciat la vigília a l’11 de setembre. Sergi Mas, l’actor que habitualment interpreta Montilla a Polònia va fer una breu interpretació irònica, prèvia a la promoció de Nit 10 de la televisió autonòmica catalana. Mentre es detectava des de la Generalitat un cert “malestar” per la imitació del president,
Foto: Google
11 de setembre
Google ha presentat Google Fast Flip
Césa González Antón deixa els informatius de La Sexta per anar a esports de la cadena
TAC12 NOVA TELEVISIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA. El 14 de setembre es va dur a terme l’encesa oficial de TAC 12 la nova televisió del Camp de Tarragona. Emet una graella en què destaquen els continguts informatius i de divulgació del territori. El nou mitjà televisiu té el marcat propòsit de fer televisió de proximitat i de servei públic. En aquest sentit destaca l’informatiu Notícies 12 amb dues edicions diàries. Per la seva part, la demarcació del Col·legi de Periodistes reclama un pla estratègic per al Camp de Tarragona per considerar que el territori viu un “moment molt especial”, tant pel paper que pot tenir el desplegament del pla com per la transformació que suposarà la implantació de la TDT.
15 de setembre SUPORT A LES EMISSIONS DE TV3 A VALÈNCIA. Un grup de personalitats de l’àmbit polític, cultural i cívic es reuneix a la seu d’Òmnium Cultural per donar suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) que promou Acció Cultural del País Valencià en favor d’una televisió sense fronteres i en especial per resoldre el conflicte de TV3 a València. Entre les personalitats que donen suport a la legislativa popular hi figuren els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, Heribert Barrera, Mònica Terribas, Joan Laporta, Daniel Sánchez Llibre, Salvador Giner i Pere Gimferrer. La iniciativa es contempla per part de tots els reunits com la millor manera d’aportar una solució al tancament de repetidors de TV3 al País Valencià.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
ACORD SOGECABLE-MEDIAPRO PEL FUTBOL DE PAGAMENT. La plataforma de televisió per satèl·lit Digital+ podrà oferir a partir del cap de setmana partits de la Lliga en el sistema de pagament per visió (PPV). Serà gràcies a l’acord assolit avui entre Mediapro (propietària dels drets audiovisuals de la majoria dels equips) i Sogecable, el seu antic soci. Mediapro ha venut a Sogecable drets del futbol de Lliga en peatge per visió (PPV) per tres anys. El pacte permet a Sogecable la difusió de partits per Digital+ el diumenge a través de Canal+ i a través de Canal+ Lliga i Digital+ el dissabte i el diumenge. Aquesta opció, aclareix Mediapro, és només per a particulars. No podran comercialitzar-la als bars per ser competència directa de Mediapro.
NOU CAP D’ESPORTS A LA SEXTA. Es produeix una triple remodelació de l’àrea d’Esports de La Sexta. El periodista César González Antón (Madrid, 1976) en serà el nou responsable i director d’informació de l’àrea d’Esports després de la partença d’Antonio Galeano al Reial Madrid, on exercirà de director de comunicació del club blanc. César González era fins ara director d’Informatius de La Sexta. Altres nomenaments situen Álvaro Rivas com a director adjunt del departament d’Esports i Mel Otero nou director adjunt d’Esports.
Foto: La Sexta
MARIA CASADO, A 59 SEGUNDOS. Estrena del programa de debat de TVE 59 segundos que en la temporada d’enguany dirigirà la periodista Maria Casado, abans moderadora de la versió catalana del programa a TVE-Catalunya. S’hi mantenen les mateixes característiques de l’espai, amb la presència d’una personalitat política i la ronda de preguntes dels tertulians amb intervencions limitades en el temps.
145
DIA A DIA
16 de setembre
tat amb tots els periodistes que pateixen pressions de diferents governs en països de l’Amèrica Llatina.
DE VICENTE NOU DIRECTIU DE ZETA. El consell d’administració del grup Zeta nomena director general de l’àrea de Llibres Román de Vicente, economista especialitzat en Administració i Direcció d’Empreses. També és Màster MBA Part Time per ESADE. Es va incorporar al grup Zeta el 1997 en Planificació i Control de Premsa. Més tard va ser adjunt al director general del grup i des de 2001 va assumir diferents càrrecs, com el de director general en Premsa i Plantes d’Impressió. L’Àrea de Llibres integra Ediciones B, Vergara, Zeta Bolsillo i Bruguera.
17 de setembre
NÚMERO DE TARDOR DE DONES. Es publica el número de tardor de la revista Dones, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Fa esment de les primeres conductores d’automòbils, entre elles una taxista (1965), una conductora d’autobús (1888-1959), la primera dona maquinista (1908-1981) i la primera conductora de metro de Madrid (1958). Segueix el reportatge “Una mirada transversal al transport públic”, en què el personal és “aclaparadorament masculí”. Un 5% són dones. La revista commemora els 125 anys de l’Escola de la Dona, en què més de tres mil alumnes passen cada curs per les seves aules.
JOSEP RAMON CORREAL, DIRECTOR DE DIARI DE TARRAGONA.
18 de setembre
Josep Ramon Correal Mòdol (Lleida, 1954) és, des del 17 de setembre, nou director del Diari de Tarragona en substitució de Jordi Jaria, que va cessar el mes de juliol. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Correal es va iniciar en el periodisme al Diario de Lérida i com a corresponsal de diaris com Tele/eXprés i Diari de Barcelona. Va treballar quatre anys a El Correo Catalán, on va exercir com a redactor en cap i sotsdirector. Va crear el nou Diari de Lleida en català, essent-ne el primer director. Va ser director general de publicacions del grup editor ECD, des d’on va participar en la conversió del Reus Diari en Nou Diari de les comarques tarragonines, i més tard en el projecte del Nou Diari, amb cinc edicions a tot Catalunya. Ha estat president de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
QUINZE ANYS DE SEGRE RÀDIO. Una festa ciutadana amb l’actuació de grups musicals lleidatans té lloc al Cafè del Teatre de Lleida per celebrar els quinze anys de Segre Ràdio, l’única emissora que emet les vint-iquatre hores de la seva programació sense dependre de cap cadena. La presentació de l’acte, a càrrec del subdirector de l’emissora, Jordi Guardiola, s’acompanya d’un muntatge videogràfic que repassa l’activitat en els passats quinze anys des dels seus principis (1994-95), en que consten fets històrics, com la canalització del Segre, la disgregació de parròquies de La Franja o el primer sorteig milionari d’El Niño a Sort. Els responsables de Segre Ràdio dediquen un record als companys José Luís González expresident del consell d’administració i els locutors Susana Nieto i Marc Aixut, “presents en el record”. La festa va acabar amb música i premis entre els presents a l’aniversari.
22 de setembre INFORMES SOBRE PERIODISTES. El diputat de CiU al Parlament Jordi Turull denuncia que el Govern català va encarregar informes sobre periodistes especialment destinats a autors d’articles d’opinió en els quals es parlés del tripartit. Al marge dels dossiers sobre periodistes, un total de 2.469 informes haurien estat encarregats el 2007 a persones o agències de comunicació amb un cost total de 725.000 euros. La intervenció de la Generalitat, depenent de la Conselleria d’Economia, ha detectat “incidències en un 16% dels estudis” sense observar, però, “cap irregularitat.” És la principal conclusió del treball sobre els informes elaborat amb l’ajut de tres empreses externes d’auditoria.
24 de setembre COMPANYONIA TV3/TVE. Les dues emissores públiques que emeten a Catalunya, TV3 i TVE emeten conjuntament el documental “Cinquanta anys en companyia”, elaborat amb motiu de l’aniversari de TVECatalunya. Aquesta entesa no s’havia produït des dels temps de Barcelona 92 amb el Canal Olímpic. Les dues directores dels canals: Montse Abbad, de TVE i Mònica Terribas, de TV3, palesen l’“esperit de cooperació entre totes dues cadenes”, que farà possible en un futur noves col·laboracions, com per exemple en minisèries. NOU DIARI ITALIÀ CONTRA BERLUSCONI. Neix a Itàlia Il Fatto Quotidiano, un diari que es proclama independent, encara que admet la seva vocació opositora amb un rebuig total al govern de Silvio Berlusconi. En l’editorial de presentació, el director, Antonio Padellaro, assegura que el rotatiu no està vinculat a cap partit.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
146
Foto: Segre Radio
Foto: Diari de Tarragona
25 de setembre
Correal substitueix Jordi Jaria
PREMIS DE PERIODISME D’EL MUNDO. La VIII edició dels Premis de Periodisme d’El Mundo guardona el diari The Daily Telegraph i el periodista pakistanès Ahmed Rashid. El rotatiu britànic rep el Reporteros del Mundo per la tasca d’investigació sobre les despeses dels diputats britànics. Ahmed Rashid obté el Columnistas del Mundo per la seva visió i anàlisi del conflicte de l’Afganistan. Els membres del jurat fan públic un manifest de solidari-
Un moment de l’acte de celebració
20 de setembre MONTES DEIXA LA SEXTA. Andrés Montes, el locutor d’Esports de La Sexta anuncia que deixa la cadena. El contracte que té amb l’empresa finalitza aquest mes, segons un portaveu de La Sexta, tot i aventurar que s’estan estudiant noves possibilitats per a la seva continuïtat. Montes s’ha fet popular pel seu estil desenfadat en les retransmissions, com el ¡Tiki taka! o La vida puede ser maravillosa.
CONDEMNA A UN MOSSO PER AGREDIR UN PERIODISTA. El titular del jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona condemna un integrant de la Brigada Mòbil (la unitat antiavalots dels Mossos d’Esquadra) pel cop de porra que va donar a un periodista durant les protestes anti-Bolonya el 18 de març. L’agent haurà de pagar una multa de 180 euros i una indemnització de 250 euros a Enric Borràs, de Vilaweb.
26 de setembre PÚBLICO TINDRÀ UN QUADERN EN CATALÀ. El diari Público publicarà un quadern diari en català a partir de l’any vinent, segons ha confirmat a l’ACN Jaume Roures, president de Mediapro, empresa editora del rotatiu. El diari publicarà “qua-
FUSIÓ DE LA TV PÚBLICA DEL MARESME AMB LA PRIVADA DE MATARÓ. El canal públic del Maresme (MDTV) i el privat Televisió de Mataró (TVM) han decidit unir-se per fer front a la crisi global i el salt a la TDT amb una nova televisió que començarà a caminar el 2010. El canal públic del Maresme compta amb dos anys d’emissions i el privat de Mataró ja en té vint-i-cinc d’història. El nou canal serà públic i el gestionarà una societat mercantil constituïda pel Consorci Digital MataróMaresme. El Consorci aportarà les quotes dels ajuntaments a la nova societat, mentre que TVM incorporarà al pressupost els ingressos provinents de la seva cartera de clients. Quan s’iniciïn les emissions del nou canal, el Consorci en mantindrà la gerència i, segons ha pogut saber l’agència ACN, es preveu que la direcció, pel que fa als continguts, l’assumeixi l’equip que ara porta el timó de TVM.
29 de setembre
Foto: El País
JACINTO ANTÓN, PREMI NACIONAL DE PERIODISME CULTURAL. El Ministeri de Cultura atorga el primer Premi Nacional de Periodisme Cultural al periodista barceloní Jacinto Antón. El periodista treballa des de fa més de vint anys a la secció de Cultura d’El País. Anteriorment, va col·laborar al Teatre Lliure com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual. Durant aquest any, Antón ha publicat Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, en el qual es recuperen cròniques de l’edició de Catalunya d’El País. El Ministeri de Cultura va crear el passat mes d’abril aquest Premi Nacional per reconèixer la tasca dels periodistes que fomenten les activitats culturals. El premi està dotat amb 20.000 euros, és indivisible i no es pot declarar desert ni a títol pòstum.
Jacinto Antón, guadonat pel Ministeri
Presentació de la fusió de les dues televisions
LA FAPE DÓNA SUPORT A ANTONIO RUBIO. La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) pública un comunicat de suport al subdirector d’El Mundo, Antonio Rubio, sancionat amb mil euros per l’Audiència Provincial de Madrid per no revelar la font secreta d’unes informacions sobre l’11-M publicades al rotatiu. La FAPE titlla d’“atemptat directe contra la llibertat d’informació i contra la pròpia democràcia” la multa de mil euros per negar-se a revelar les fonts. L’entitat recorda que l’article 20 d) de la Constitució reconeix el “dret del secret professional en l’exercici de la llibertat de comunicar una informació veraç”.
Foto: El Mundo
EL 9 NOU ESTRENA EDICIÓ DIGITAL. El bisetmanari El 9 Nou estrena una edició digital que passarà a convertir-se en el tercer mitjà d’aquesta empresa de comunicació que en l’actualitat disposa de publicacions en paper i canals de televisió. Fins ara el grup tenia un web corporatiu on en els darrers anys havia anat incorporant continguts informatius. El nou mitjà de comunicació digital, que té presència a les comarques d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental, no vol ser tan sols una “bolcada” de l’edició bisetmanal que es publica en paper, sinó que també vol aconseguir un “llenguatge propi” amb el suport tant de la fotografia com del vídeo.
Foto: Romuald Gallofré
28 de setembre
Antonio Rubio va rebre el recolzament de les associacions de periodistes
Octubre 2009 5 de octubre LA HISTÒRIA DE LES TELEVISIONS LOCALS EN UNA SÈRIE. La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) estrena la producció documental 29 anys de la televisió local a Catalunya, que a través de sis capítols de quinze minuts cadascun repassarà la trajectòria dels canals locals catalans. Està produïda per Focus Audiovisual i dirigida per Lau Delgado. La sèrie s’estrena amb el capítol dedicat a RTV Cardedeu, la pionera. En els successius capítols apareixeran més de vuitanta professionals del sector, alguns ja desapareguts, com Lluís Lligonya de TVM, Televisió de Mataró, i Joan Grifols de RTV Cardedeu.
6 d’octubre BARNILS ESTRENA MEDIA.CAT. El Grup Barnils presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) el nou observatori www.media.cat una iniciativa del Grup que “respon a un dels objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai de comunicació propi.” El nou observatori publica un informe de Barnils en què s’analitza el marc de referència del telenotícies de TV3 respecte als altres marcs de referència (espanyol i internacional). L’informe determina que la secció política del TN “inclou més informacions d’àmbit espanyol (49%) que no pas de l’àmbit català. (44%)”
7 d’octubre LLIURAMENT DELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) atorga els Premis de Comunicació No Sexista, que distingeixen Bones Pràctiques i Males Pràctiques en el món de la comunicació, així com un trajectòria periodística. El guardons s’atorguen en el transcurs d’una gala a la Llotja de Mar de Barcelona. S’atorguen deu premis de Bones Pràctiques que recauen en el programa El Club, de TV3, per uns “continguts equilibrats en la representació d’homes i dones en espais d’entreteniment”. El diari Público per tractar sense morbositat la violència de gènere; La tarda, de BTV, presentat per l’Elisenda Roca i l’Adam Martín per uns continguts “no estereotipats”. De la Xarxa de Televisions Locals es premia Angles, dirigit per Jordi Sacristan, i a les televisions de Badalona i de l’Hospitalet. per “uns continguts equitatius”. El premi de trajectòria periodística recau en la fotògrafa Colita. Un altre premi de bones pràctiques periodístiques és per a Milagros Pérez Oliva, defensora del lector d’El País. Igualment reben premis l’Ajuntament de Terrassa per la seva campanya “Compartir per gaudir”, la Secretaria Ge-
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
derns de dotze pàgines en català a partir del proper gener de 2010.” Roures ha descartat de moment que tot el diari sigui en català a Catalunya o que se’n facin dues edicions, una en cada llengua del país. El diari Público va néixer fa dos anys i compta amb redaccions tant a Madrid, Barcelona com a Sevilla. L’actual director és Félix Monteira, que va substituir el primer director del rotatiu, Nacho Escolar.
147
DIA A DIA
neral de l’Esport de la Generalitat i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (favorables al fet que les dones apareguin en els mitjans). Les mencions de males pràctiques són per al Club Harley Davidson de Lloret de Mar per “utilitzar la imatge d’una dona com un objecte” i per a la campanya d’Intereconomia contra l’avortament que va utilitzar a la revista Alba, la reproducció d’un fetus amb el nom de la ministra Bibiana Aido. L’ADPC anuncia l’estrena del web Donesdigitals.cat i la pròxima celebració (16 i 17 d’octubre) del II Congrés de Dones a Barcelona.
Foto: ADPC
VALENTÍN DIRECTOR D’INFORMATIUS DE SOGECABLE. Juan Pedro Valentín (Madrid, 1964) assumeix la direcció d’Informatius de Cuatro i CNN+, on relleva José María Izquierdo. Valentín, ha estat responsable últimament del canal 24 hores de TVE. Ara té l’objectiu de “potenciar els informatius i l’actualitat a Cuatro” i convertir CNN+ “en la marca líder de les cadenes d’informació, aprofitant les oportunitats de la TDT.”
Foto dels diferents guardonats
Audiovisual Local i Miquel García, responsable de la secció Nous Formats de TV3 són guardonats amb els IX Premis Talento que concedeix l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió a aquells professionals dedicats al mitjà televisiu que treballen entre bastidors.
QUÉ! ESTRENA DIRECTOR. Pedro Biurrun, fins ara subdirector de Qué! assumeix la direcció del diari en substitució d’Ana I. Pereda que ostentava el càrrec des de març de 2006. Biurrun és membre fundador del diari des de 2005 i ha participat en els projectes Editorials desenvolupats per Factoría de Información. Té com a objectius assolir continguts de qualitat per al diari, tant per a l’edició en paper com per a la pàgina web.
r
Valentín deixa 24 hores de TVE i marxa a Prisa
LA SIP PREMI ASENSIO DE PERIODISME. La setena edició del premi convocat pel grup Zeta en memòria del seu fundador, Antonio Asensio Pizarro, s’atorga a la Societat Interamericana de Premsa (SIP). El jurat, compost de directius de Zeta i de periodistes, ha valorat la SIP per la seva activitat a favor de la llibertat d’expressió davant dels narcotraficants i d’altres màfies en països on el periodisme es mou en situacions perilloses que l’aboquen a la persecució i de vegades a la mort.
14 d’octubre LA GENERALITAT LLIURA ELS PREMIS NACIONALS DE COMUNICACIÓ. Té lloc al Palau de la Generalitat Foto: Arxiu
19 d’octubre
Marc Melillas, director de la XAL
la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Comunicació presidida pel vicepresident Josep-Lluís Carod Rovira i els consellers de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras i de Governa-
Foto: Qué!
PREMIS TALENTO DE L’ACADÈMIA DE TV. Marc Melillas, director de la Xarxa
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Carod-Rovira i Treserras amb els guardonats
10 d’octubre
8 d’octubre
148
Foto: RTVE
ARAGÓ DEIXA LA DIRECCIÓ DE REVISTA DE GIRONA. El periodista i es-
Foto: Generalitat
9 d’octubre
criptor Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932) deixa la direcció de Revista de Girona després de vint-i-quatre anys en el càrrec. Comunica la decisió al consell de redacció de la publicació que justifica per raons personals. Aragó és exdirector de Presència, expresident del Col·legi de Periodistes de Girona i actual president del consell editorial d’El Punt, entre altres càrrecs ocupats al llarg de la seva carrera. En aquests nova etapa continuarà com a membre del consell de Revista de Girona i hi seguirà escrivint. El substituirà en la direcció de la revista el bisbalenc Xavier Cortadellas.
ció i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. Els premiats d’aquesta edició són el diari El Punt en l’apartat de premsa, Catalunya Informació en el de ràdio, el programa 30 minuts de TV3 en televisió; Osona.com per comunicació de proximitat, el projecte Eyeos d’Internet, l’empresa AD Telecom, en telecomunicacions, i el publicista Toni Segarra de l’agència SCPF.
PÚBLICO, EL MILLOR DISSENY. El diari Público rep un total de catorze guardons pel seu disseny atorgats per l’entitat ÑH El Millor Disseny Periodístic Espanya &Portugal 2009. El jurat ha considerat el diari (amb més de 60.000 exemplars) el “millor dissenyat d’Espanya “només superat en l’àmbit de la península ibèrica per L’Expresso de Lisboa, que ha resultat el guanyador en aquesta categoria. Entre les portades premiades hi consta la del 31 d’octubre de 2008 per les polèmiques declaracions de la reina Sofía arran de la publicació d’un llibre sobre la seva vida.
Pedro Niurrun assumeix la direcció del gratuït
TREBALLADORS DE SANT CUGAT VOLEN LA DIMISSIÓ D’ABBAD. El comitè d’empresa de TVE-Catalunya exigeix en un comunicat la dimissió de la directora, Montse Abbad, perquè, segons l’escrit, “la seva incapacitat posa al límit el centre”. Els treballadors tenen sospites de presumpte malbaratament econòmic i demanen també una auditoria al consell d’administració. Creuen que la direcció de l’ens “ha afavorit despeses milionàries en programes i contractacions que han resultat ser una fracàs.” Critiquen que “la directora mantingui el cotxe oficial, un Mercedes amb xofer, vint-iquatre hores al seu servei” mentre es retallen les condicions laborals i es contracten “familiars i amics” amb sous elevats.
gazín matinal El dia de la COM, de COMRàdio, pel seu “rigor en la difusió de les notícies de caire econòmic”. El programa s’emet de dilluns a divendres de 7 a 14 hores i compta amb una secció quinzenal dedicada a l’economia. Jordi Durán presenta i dirigeix el programa.
UN MUSEU PER A LA PREMSA. Javier Godó, comte de Godó, president del grup del mateix nom i l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, signen un conveni per impulsar el futur Museu de la Premsa a Catalunya en un edifici històric, propietat del consistori, denominat La Igualadina Cotonera, una fàbrica que va funcionar de 1843 a 1967 i que, inicialment, va tenir Ramon Godó i Llucià i el seu cosí, Oleguer Godó i Castelltort, entre els accionistes. L’edifici, en estat de ruïna, està declarat bé cultural d’interès nacional.
26 d’octubre MACARENA LEÓN PRESENTADORA DE L’INFORMATIU DE MIGDIA. Juntament amb Alicia Gómez, Macarena León és la nova editora i presentadora de l’Informatiu migdia, que TVE1 emet a les 14 hores en català. Fins ara era coordinadora de Telediario 2, càrrec que ha passat a ocupar Alba Guerrero. Dels esports, dins de l’Informatiu, se’n responsabilitza a partir d’ara Carlos González.
TRENTA MINUTS CELEBRA VINT-ICINC ANYS. El programa de Televisió de Catalunya 30 minuts obre la celebració del 25è aniversari, amb un acte al CCCB, a l’auditori del qual té lloc la preestrena del reportatge “Abecé 30 minuts” seguit de la presentació de la jornada a càrrec de Josep Ramoneda i Eduard Sanjuán, director de 30 Minuts. “Cap a on va el reporterisme televisiu?” és el títol d’una taula rodona moderada per Mònica Terribas, directora de TV3. Hi participen Joan González, director de la productora Paral·lel 40; Pedro Erquicia, exdirector de Documentos TV; Hervé Chabalier, fundador i director de l’agència francesa CAPA; Montse Armengou, reportera de TV3, i Justin Webster, periodista i director de documentals.
Foto: RTVE
21 d’octubre
Novembre 2009 1 de novembre LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES A FOTOPRES. Caixa Fòrum exposa els millors treballs de l’última edició del concurs Fotopres, que atorga l’Obra Social de La Caixa. En la seva 19a edició, el guanyador va ser Emilio Morenatti, que va documentar amb imatges la violència sobre més de set dones atacades amb àcid al Pakistan. El jurat va valorar l’impacte que les imatges tindrien sobre els espectadors. MONOGRÀFIC D’EL CIERVO SOBRE EL PERIODISME.El Ciervo, la revista mensual de pensament i cultura, dedica un número especial a la professió periodística que porta per títol “El periodismo mira su futuro”. L’exemplar compta amb escrits de periodistes de renom com José Martí Gómez, Lluís Foix, José Apezarena, Arcadi Espada i Jaime Arias, entre altres.
La periodista Macarena León
27 d’octubre
Foto: TVC
Eduard Sanjuán, director de 30 minuts
23 d’octubre NOVA DIRECCIÓ A CANAL 24 HORAS. La periodista Asunción Gómez Bueno és nomenada directora de Canal 24 Horas de TVE en substitució de Juan Pedro Valentín, que s’ha incorporat a Sogecable com a director d’informatius de Cuatro i CNN+. Gómez Bueno és vicepresidenta del Comitè d’Informatius de la Unió Europea de Radiodifusió.
25 d’octubre UN GUARDÓ PER A LA COM. L’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears concedeix el premi a la millor informació econòmica fiscal al ma-
TANCA EL DIARI DIGITAL SOITU.ES. S’acomiada de l’audiència per causa de la crisi el periòdic digital Soitu.es, dirigit per Gumersindo Lafuente. Va ser dels primers projectes íntegrament digital. Comptava amb 1,5 milions d’usuaris únics. Va arribar a tenir trenta-vuit persones en plantilla; actualment en té vint-i-tres. El seu principal accionista era el BBVA al qual no ha pogut convèncer que “els projectes que neixen en sectors immadurs i creixen en moments de turbulències necessiten paciència.”
28 d’octubre VISITA DE CORRESPONSALS ESTRANGERS A BARCELONA. Organitzada pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona té lloc una visita de corresponsals estrangers de Madrid i Barcelona que es desenvolupa entorn de instal·lacions científiques de la ciutat. Els indrets es visitaran al llarg de la jornada. El recorregut comença en el 22@, segueix a l’empresa AGBAR (Centre Tecnològic de l’Aigua) i a continuació es desplaça al laboratori del sincrotró ALBA, ubicat a Cerdanyola del Vallès. La visita acaba al Centre d’Arts Gràfiques de Sant Cugat. Els corresponsals durant tot el dia han tingut una trobada amb el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.
El Ciervo reflexiona sobre el periodisme
3 de novembre MANIFEST CONTRA LA PIRATERIA A LES ONES. Les ràdios i les televisions legals de Catalunya exposen a Barcelona un manifest unitari contra el creixement “imparable” de l’ocupació il·legal de l’espectre radiofònic. L’escrit està signat per un conjunt de disset associacions i mitjans, entre aquestes Televisió de Catalunya, TVE a Catalunya, les emissores del grup Godó, l’Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial, l’Associació Catalana de Ràdio, les emissores radiofòniques de la Generalitat, Catalunya Ràdio, COMRàdio, Comunicàlia; les privades que operen a Catalunya, com ara Antena 3 o Cuatro i la Xarxa de Televisions Locals. IMATGES ASIÀTIQUES EN DUES EXPOSICIONS A BARCELONA. Coincideixen a Barcelona dues exposicions fotogràfiques sobre països del sud-est asiàtic. Gervasio Sánchez exhibeix a Caixa Fòrum fotografies de Cambodja que reflecteixen l’esperança d’un país que intenta forjar-se un futur després de dècades de conflicte. Són retrats amb nom i cognom,
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
20 d’octubre
149
DIA A DIA
perquè a Gervasio Sánchez li agrada que cada persona retratada tingui la seva identitat. El fotògraf de Corea del Sud Noh Suntag, exposa dues-centes imatges a la Virreina en les quals contraposa aspectes de totes dues Corees.
TANCA LA OPINIÓN DE GRANADA. El diari La Opinión de Granada tanca les portes després de sis anys de ser al carrer. L’empresa acomiada els cinquanta treballadors que han convocat una protesta davant la seu. El diari pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que justifica el sobtat tancament per les “dificultats econòmiques derivades de la posada en marxa del projecte i la crisi que afecta els mitjans impresos.”
4 de novembre LLIURAMENT DELS ONDAS AL LICEU. Té lloc al Teatre del Liceu de Bar-
6 de novembre
celona la cerimònia de lliurament dels premis Ondas (internacionals, iberoamericans i nacionals de Ràdio,Televisió i Música) que en aquesta edició han premiat una varietat de programes marcats per la innovació i l’entreteniment. Entre els assistents, Michael Robinson premiat pel seu Informe Robinson de Canal+, Jorge Javier Vázquez (millor presentador), Paula Vázquez per Fama ¡a bailar!, María Castro (Sin tetas no hay paraíso), Blanca Romero (Física o química) i el cantant Carlos Baute, doblement premiat per la cançó “Colgando en tus manos” i el de millor artista llatí, acompanyat per Marta Sánchez. Els presentadors de l’acte han estat Àngels Barceló i Carles Francino.
PREMI DE LA NATIONAL ASSOCIATION OF HISPANIC JOURNALISTS. La periodista Llúcia Oliva i el realitzador Jose Jiménez guanyen el premi al millor documental de l’any de la National Association of Hispanic Journalists dels Estats Units. El documental premiat, “Pesadillas Americanas”, va ser emès el gener de 2009 al programa En Portada, de La2, de TVE, dirigit per Juan Antonio Sacaluga. Aquest reportatge tracta un tema de gran actualitat com és la tragèdia de la gent que mor als Estats Units per manca d’assegurança mèdica i mostra l’augment de la pobresa durant el govern del president Bush. Actualment, Llúcia Oliva presideix el Consell de la Informació de Catalunya.
5 de novembre
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Foto: El País
Oliva i Jiménez durant el rodatge a Boston
150
Milagros Pérez Oliva és premiada amb el Boehringer Ingelheim en la categoria de premsa
SANCLEMENTE, DIRECTOR DE BARCELONA INFORMACIÓ. La direcció de premsa de l’Ajuntament de Barcelona nomena el periodista Vicenç Sanclemente director de la revista Barcelona Informació, la publicació mensual que posa al corrent dels barcelonins les activitats municipals en favor de la ciutat. Sanclemente ha estat, al llarg de la seva carrera professional, director de la revista Carrer Gran de Gràcia, i corresponsal de TVE a Cuba i a la Xina.
PER UNA LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una conferència informativa de la ILP en favor d’una llei electoral de Catalunya. Els convocants expliquen on s’ha arribat un cop finalitzat el període de recollida de signatures i els passos següents a fer en l’actual context de desafecció política. Una llei amb llistes desbloquejades i mecanismes de rendiment de comptes seria molt necessària per incrementar la participació a les eleccions.
11 de novembre ALBERTO OLIART SUBSTITUIRÀ LUÍS FERNÁNDEZ A RTVE. Socialistes i populars pacten el nom d’Alberto Oliart, de 81 anys, per substituir l’actual president de la Corporació RTVE, Luís Fernández. L’exministre, natural de Mérida, és advocat de l’Estat va ocupar les carteres d’Indústria i Energia i de Sanitat en el govern d’Adolfo Suárez i la de Defensa en el govern de Leopoldo Calvo Sotelo. El seu nomenament ha sorprès en l’àmbit de la Corporació, en què s’han prejubilat els que havien complert cinquanta-dos anys.
12 de novembre Foto: Arxiu
PREMI AL PERIODISME EN MEDICINA. La periodista Milagros Pérez Oliva, rep el premi Boehringer Ingelheim (categoria premsa) per la sèrie de set reportatges Viaje a las fronteras de la ciencia publicats a la Revista de Verano d’El País, el 2008. L’autora, actualment Defensora del Lector d’El País, rep el premi de mans del director de Boheringer Ingelheim Espanya, Manuel García Garrido, i de la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez.
t
PÉREZ OLIVA,
envoltat del fum del seu cigar característic; Rivas, traspassat recentment, rep la medalla a títol pòstum.
GERVASIO SÁNCHEZ PREMI NACIONAL DE FOTOGRAFIA. El Ministeri de Cultura atorga el Premi Nacional de Fotografia al fotoperiodista Gervasio Sánchez. El jurat elegeix per unanimitat el seu treball centrat en les víctimes dels conflictes armats i el compromís amb la fotografia com a “eina de denúncia de la violència i especialment en el terreny de les mines antipersona.” L’any passat una de les fotografies de Gervasio Sánchez del reportatge “Vidas Minadas” va ser reconeguda amb el premi Ortega i Gasset.
9 de novembre BARCELONA PREMIA GUERRERO, FORCANO I RIVAS. L’Ajuntament de Barcelona lliura les Medalles d’Or al Mèrit Artístic als fotògrafs Joan Guerrero, Eugeni Forcano i Humberto Rivas. El primer (Tarifa, 1940), va fer d’una capsa de llumins la seva primera càmera fotogràfica; Forcano (Canet de Mar, 1926), va retratar Josep Pla
BTV CELEBRA QUINZE ANYS. La televisió municipal de Barcelona (BTV) celebra el seu quinzè aniversari amb un macroconcert a la sala Razzmatazz. Va néixer el 3 de novembre de 1994 fruit d’un acord entre la Coordinadora Barcelona Comunicació, que aglutina les deu televisions de districte de la ciutat, i l’Ajuntament. Àngel Casas, el seu director actual, afirma que BTV és “una tele generalista feta des de i per a Barcelona.” I diu que cada barceloní hi contribueix amb 7,70 euros per any.
17 de novembre ENRIC GONZÁLEZ PREMI CERECEDO. El periodista i escriptor d’El País, Enric González, rep de mans del Príncep d’Astúries el premi de periodisme Francisco Cerecedo, que atorga cada any l’Associació de Periodistes Europeus (APE). El jurat ha valorat el treball de González, com a escriptor i periodista tant en l’etapa de corresponsal a Roma, Londres i Nova York com en l’actual, de columnista. Enric González deixarà properament aquesta col·laboració per assumir la corresponsalia de Jerusalem.
18 de novembre PÚBLICO ANUNCIA COMIATS. El diari Público anuncia l’acomiadament de 16 tre-
balladors d’un plantilla de 181 (prop d’un 9% de la plantilla). Dels afectats per la mesura, 11 pertanyen a redacció i 5 a l’àrea de gestió (distribució i màrqueting) Público va sortir al mercat fa dos anys impulsat per Mediapro, la productora de Jaume Roures. El passat octubre el diari va declarar una difusió de 86.000 exemplars. El retall de la plantilla es deu, segons l’empresa, a l’impacte de la crisi publicitària. Malgrat això, “la propietat manté una aposta pel periòdic.”
25 de novembre
Internet va entregar els seus guardons anuals APEI Catalunya en una cerimònia que va tenir lloc al balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella. En la categoria de televisió, els premiats van ser Xavier Muixí, pel programa El paisatge favorit de Catalunya; Albert Om, de TV3, i Xavier Muixí, de BTV, pel programa 50 anys de TVE a Catalunya. En la categoria de premsa, van premiar Enrique Cymerman (La Vanguardia) i Juan Carlos Girauta (El Mundo) i Enric González (El País). En ràdios, els premiats foren Pepe Collado i Montse Rodríguez (COPE-Catalunya), Marga Lluch (RNECatalunya) i Roberto Sánchez (SER). En la categoria Entranyables, l’APEI va guardonar els periodistes veterans Enric Frigola i Rosa Maria Calaf, a més de dos puntals del món de l’espectacle com Ricard Ardèvol i Enric Majó.
VOCENTO COMPRA ONDA RAMBLA DE GIRONA I LA JONQUERA. Radio Publi, entitat participada pel grup Vocento en un 83,22%, formalitza l’adquisició indirecta de diverses emissores d’Onda Rambla per 12 milions d’euros, entre aquestes les freqüències de Girona i La Jonquera.
19 de novembre DEBAT SOBRE SEGURETAT I DEFENSA AL CIPB. Els seixanta anys de missions per la pau de Nacions Unides, la lluita contra la pirateria contemporània, política i dret davant el fenomen de les empreses militars i de seguretat privada són els temes de la V Jornada de Debat sobre Seguretat i Defensa, que té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB). Inaugura la jornada el Capità de Navili José Ignacio García Sánchez, coordinador de l’Institut Espanyol de Estudis Estratègics. Intervenen en els debats personalitats universitàries i militars. Les taules estan moderades per la Dra. Helena Torroja, de la Universitat de Barcelona; Rosa Maria Calaf, presidenta del CIPB, i Carme García Ribas, professora de la Universitat Pompeu Fabra. Són destinataris de la jornada periodistes, estudiants universitaris i professionals d’altres disciplines.
EDITORIAL UNITARI DE LA PREMSA CATALANA EN DEFENSA DE L’ESTATUT. Davant la notícia que el Tribunal Constitucional reemprèn el debat sobre l’Estatut de Catalunya, ajornat des d’abans de les vacances d’estiu, dotze diaris catalans publiquen un editorial unitari amb el títol “La dignitat de Catalunya”. L’escrit demana als magistrats del Tribunal Constitucional que respectin el nou Estatut per ser fruit del doble pacte polític entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, a més d’haver estat ratificat pels ciutadans a les urnes. L’editorial està particularment dedicat a l’opinió pública espanyola en el seu conjunt i exposa la inquietud d’amplis sectors de la societat catalana davant la possibilitat d’una sentència del Tribunal Constitucional de caràcter restrictiu. Publiquen l’editorial els diaris: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
Foto: APEI
26 de novembre
Enric Frigola en el moment de rebre el guardó
30 de novembre
Un moment de la Jornada de Debat
22 de novembre CATORZE FOTÒGRAFS RECORDEN CENTELLES. Al complir-se cent anys del naixement d’Agustí Centelles, catorze companys fotoperiodistes li dediquen un homenatge a la galeria d’art Els Quatre Gats, de Granollers. L’exposició “Interpretant Centelles, 14 visions” ha seleccionat el mateix nombre d’imatges del fotògraf. Després d’un visionat exhaustiu entre més de nou mil imatges cada fotògraf va triar una fotografia i a partir d’aquesta en va crear una de nova amb la referència de la primitiva. Els autors que han pres part d’aquesta iniciativa han comptat amb la col·laboració de Sergi i Agustí Centelles, fill i nét del llegendari fotoperiodista que va ser testimoni de la Guerra Civil i de l’exili republicà a França.
EL PUNT ADQUIREIX EL 100 % DEL DIARI AVUI. El Punt ha formalitzat la compra del 100% de les accions del diari Avui amb el qual Hermes Comunicacions, l’empresa editora d’El Punt esdevé única propietària de Corporació Catalana de Comunicació, l’editora de l’Avui. Totes dues empreses inicien un nou camí avalades per una difusió de 290.000 lectors, a més de les dues edicions digitals, que sumen 618.093 usuaris únics al mes. El nou director del diari, Xevi Xirgo, assegura que no està previst aplicar cap expedient de regulació d’ocupació (ERO) a la plantilla de treballadors. En aquest sentit, Xevi Xirgo afirma que la compra de l’Avui per part d’El Punt “fa desaparèixer” l’amenaça d’ERO que, des de feia temps, planava sobre el rotatiu català. Xirgo, fins ara director de l’edició de les comarques gironines d’El Punt, indica, això no obstant, que “caldrà ajustar els ingressos i les despeses perquè el diari sigui rendible”.
28 de novembre S’ENTREGUEN ELS PREMIS APEI CATALUNYA 2009. El passat 28 de novembre l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i
TRESSERRAS VOL RECUPERAR L’ARXIU CENTELLES. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, demana a la família del fotoperiodista Agustí Centelles que reconsideri la venda de l’arxiu al Govern Central. En una roda de premsa, Tresserras qualifica de “deslleial” l’actitud del Govern espanyol i dels fills del fotògraf Agustí Centelles. “Costa molt no veure en el comportament del Ministeri i dels membres que han participat en l’operació, una deslleialtat flagrant”, afirma el conseller. Tresserras espera que hi hagi un “gest conciliador” per part de l’executiu espanyol. El conseller també manifesta estar “dolgut” perquè “el Ministeri coneixia el nostre interès”. REUNIÓ DE PERIODISTES ESTRANGERS AMB OSONA DECIDEIX. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una reunió de periodistes estrangers amb diferents representants de la plataforma Osona Decideix per debatre el paper de les consultes populars al país, datades per al proper 13 de desembre. En l’acte hi intervé el periodista i escriptor Alfred Bosch així com Alfons López Tena, d’Osona Decideix.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Foto: Ignasi R. Renom
27 de novembre
151
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
TEL COLEGIO DE PERIODISTAS DE CATALUNYA APUESTA POR LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE La formación continua, profundizar en el periodismo, el reciclaje. Esta es una de las recetas del Colegio de Periodistas para afrontar la crisis. Una batería de 9 cursos, entre noviembre y marzo de 2010, destinados a profundizar en contenidos de calidad, en la comunicación corporativa, en tecnologías de la información y la comunicación y en las herramientas para emprendedores es una de las fórmulas para afrontar la incertidumbre y los interrogantes que acechan la profesión. La respuesta de los periodistas ante esta oferta formativa ha sido muy positiva y ya hay, incluso, listas de espera. “La formación es la gran apuesta y debe ser una de las actividades centrales del Colegio de Periodistas”, afirma el decano Josep Carles Rius. En tiempos de crisis es más necesario que nunca el reciclaje, y esta es la base en la que se sustenta la batería de cursos que responde al lema “Ante la crisis, más periodismo”. Los cursos, que tienen cuatro ejes, están subvencionados por el Servicio de Ocupación de Cataluña (SOC) del Departamento de Trabajo de la Generalitat y por el Fondo Social Europeo de la UE, y son gratuitos para los periodistas en paro. El primer eje, bajo el título “Contenidos de calidad”, apuesta por ahondar en la calidad
curso de contenidos”. El segundo eje de la batería de cursos es el de la comunicación política y corporativa. El curso, dirigido por Xavier Roig y que contará con la colaboración de especialistas como Joan Brunet, Josep Maria Casasús y Guillermo Basso, está pensado como una aportación teórica y práctica a la comunicación política y a sus relaciones con la comunicación corporativa. El tercer eje es el de las tecnologías de la información y la comunicación. Estos cursos son gratuitos para todos y se pueden impartir tanto presencial como virtualmente. Y finalmente, el cuarto eje está pensado para apoyar a los emprendedores que quieran poner en marcha proyectos empresariales o de autoempleo. Tratará temas como la creación de empresas como clave de futuro, el perfil de la persona emprendedora, la generación y selección de ideas de negocio, la planificación empresarial, el servicio de información, orientación y asesoramiento de las administraciones públicas y las buenas prácticas emprendedoras. “Los periodistas se tienen que convertir en pequeños empresarios, tener iniciativa, crear proyectos, etc.”, apunta Rius, para quien la profesión del futuro apunta más hacia una proliferación de pequeñas empresas autónomas más que hacia grandes redacciones. La buena acogida que han tenido los cursos del Colegio indica un cambio, una necesidad de formarse y reciclarse. “Ahora hay más concienciación que antes y hoy [la formación] es más necesaria que nunca”, explica José Ramón González Cabezas. Añade la periodista Llúcia Oliva que “el mundo es cada vez más complejo y también la tecnología que utilizamos avanza muy rápidamente y, por ello, nos toca seguir aprendiendo siempre”. EDUALD COLL
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
PERIODISTAS EN PARO: HEREDEROS DE LA CRISIS
152
de los contenidos periodísticos, de la mano de periodistas veteranos como Carles Pastor, José Ramón González Cabezas, Rosa Maria Calaf, Xavier Vinader o Josep Martí Gómez, entre otros. Se trata de cursos especializados en reporterismo, periodismo local y de proximidad, información política, periodismo económico, análisis del lenguaje periodístico, periodismo local y comarcal, y crítica periodística. Según Josep Carles Rius, el hecho de que se hayan organizado estos cursos se debe a que “por un lado, las redacciones pierden gente con mucha experiencia, se pierde la maestría, y el Colegio, por responsabilidad, sustituye esta pérdida de talento, experiencia y memoria que se expulsa de las redacciones. Por otro lado, hay mucha gente joven y no tan joven que está sin trabajo, que necesita reciclarse y tiene ganas de formarse. Así que se juntan estos dos factores en el tiempo. De aquí surge el
Según los datos oficiales del departamento de Trabajo de la Generalitat de Cataluña, hay 1.378 periodistas en paro, aunque todo indica que la cifra es superior ya que en muchos casos no están contabilizados como tales. La crisis económica está afectando a los medios de comunicación, que están reduciendo sus plantillas y apostando por medidas que afectan directamente a la situación laboral de muchos profesionales. Desde que la crisis económica mundial se oficializó, las empresas periodísticas y de comunicación españolas, y catalanas en particular, sobre todo por la caída de los ingresos por publicidad, han llevado a cabo reducciones de plantilla más o menos duras. Otras causas de dichos despidos son, además, la reconversión y la adaptación a los nuevos tiempos. Emblemáticos han sido los casos de los ERE's de RTVE, el Grupo Godó y el Grupo Zeta, que se han saldado con numerosas pre-
jubilaciones, lo que podría redundar en una pérdida en el resultado final del producto periodístico debido a la marcha de profesionales veteranos. Y lamentablemente, para los demás, los jóvenes periodistas que a duras penas van accediendo al mercado de trabajo, la precariedad laboral parece haberse instalado en el sector hoy en día. Pepe Encinas, fotoperiodista de 55 años, ha sido despedido de El Periódico tras 30 años de trabajo. En su caso, no se siente especialmente preocupado, es más, reconoce que ha tenido bastante suerte: “Es como si en el periódico me hubieran retrasado el despido lo máximo posible. A mí ya me había ‘tocado’ el número en el sorteo de irse a la calle, era un trabajador demasiado caro para la empresa”. Encara su futuro con optimismo y, respecto a la profesión, opina que “el periodista del futuro deberá aplicar más conocimientos para explicar el mundo de una manera nueva”. Distinto es el caso de Dolors Pareja, de 30 años y licenciada en Periodismo y Técnica Superior de Imagen CFGS por la Escuela de Medios Audiovisuales, que, tras haber sido finalista en los premios FAD Audiovisuales en 1999 y haber trabajo en prácticas para RNE4, Ràdio Sant Cugat, BTV, TV3-Informativos, entre otras, ahora está en paro e inmersa en una batalla judicial por despido improcedente contra la empresa que la contrató por última vez. Para Dolors, “que un periodista con familia se quede en paro es una desgracia, pero también lo es que un periodista joven no pueda abrirse camino. (…) Ahora mismo, con sólo tres meses de paro que me quedan, no puedo tener ni casa propia, ni de alquiler. He decidido que viviré con mi madre, que es viuda. Es lo mejor para ambas: mi paro la ayuda a ella, que cobra 450 euros al mes de pensión de viudedad”. Jordi Escofet, de 33 años e historiador y periodista, quiere dedicarse al periodismo audiovisual. Su experiencia laboral ha sido en el Ayuntamiento de Barcelona, donde trabajó en el gabinete de comunicación. Ahora está buscando trabajo y reconoce que ha enviado muchos currículums, aunque la mayoría de veces ni tan siquiera lo han llegado a llamar para hacerle una entrevista. “El 80% de mis compañeros de carrera están buscando trabajo, pero buscas donde no hay. Por eso me he puesto también a estudiar para unas oposiciones para poder entrar en gabinetes de comunicación de ayuntamientos, diputaciones...”. Para él, lo importante, en estos momentos, es no quedarse en casa. Finalmente, Cristina Puig, de 29 años y licenciada en Humanidades y Periodismo, también lleva parada un tiempo tras haber trabajo en el departamento de Presidencia de la Generalitat durante cuatro meses. Es consciente de que debe reorientar su carrera y que la situación es complicada, pero se muestra optimista. “Estoy convencida de que la clave es la formación. Por eso me he apuntado a los cursos que el Colegio de Periodistas ha organizado
NARCÍS-JORDI ARAGÓ, OFICI DE PERIODISTA El veterano periodista Narcís-Jordi Aragó (1932) recogió el pasado 11 de diciembre el galardón Ofici de Periodista que concede el Colegio de Periodistas de Cataluña por una trayectoria profesional estrechamente ligada a la ciudad de Girona, de la que destaca la dirección de la revista Presència entre 1967 y 1980, años de censura, transición política y recuperación de las libertades democráticas. Al evento no faltaron amigos, compañeros de profesión ni autoridades, como la alcaldesa de Girona, Anna Pagans; el obispo de Girona, Francesc Pardo, o el delegado del Gobierno, Jordi Martinoy. En la mesa presidencial se sentaron Narcís Genís, presidente de la demarcación de Girona del Colegio; Josep Carles Rius, decano del Colegio, y Rafael Nadal, director de El Periódico de Catalunya. El primero en hablar fue Narcís Genís, que coincidió con el galardonado en Presència a finales de los 70 y le definió como “el decano incuestionable de los periodistas catalanes”. Por su parte, Josep Carles Rius, quien tuvo palabras de agradecimiento para todos los periodistas que desde toda Cataluña “han contribuido a cohesionar este país”, dijo de Aragó que es un modelo a seguir: “Siento que hoy cumplimos un deber de agradecimiento con Narcís-Jordi Aragó y todos los periodistas que a menudo, desde la discreción y lejos de los centros de poder de Barcelona, han luchado por las libertades y nos han enseñado el camino a seguir”. Finalmente, Nadal, en un parlamento lleno de anécdotas, recordó cómo en 1975, en Presència, Aragó le ayudó a descubrir el oficio periodístico. En su discurso, el propio Narcís-Jordi Aragó tuvo un recuerdo para algunos de los que le han precedido en esta distinción, como Enric Frigola (“un gerundense que voló a Barcelona para poner su capacidad y esfuerzo al servicio del periodismo radiofónico catalán y en catalán”), Josep Maria Huertas (“gran colaborador de Presència, encarcelado por haber explicado la realidad”) y Josep Pernau (“que presidió el Colegio como un padre, y que se ha convertido en un referente ineludible, un icono ejemplar de esta profesión”). El periodista también se refirió a sus antepasados, una saga de periodistas. Acto seguido, repasó su trayectoria periodística, desarrollada íntegramente en Girona: su participación en Ràdio Girona, donde pudo cultivar una afición que acabaría convirtiéndose en profesión; su colaboración en Vida Catòlica, su primera tribuna de periodismo
escrito y donde aprendió “todos los secretos y placeres del oficio”; sus 10 años como corresponsal en Tele/eXpres persiguiendo la noticia, y su trabajo en Presència, que definió como “aventura colectiva en la que participó mucha gente” y donde pudo ejercer un periodismo independiente. Recordó, de hecho que el miedo que existe hoy en día a perder el puesto de trabajo, “puede hacer que los periodistas libres se conviertan en periodistas sometidos o, sino, en periodistas conformados, y por ello, perpetuamente frustrados”. Finalmente, Aragó se refirió a su experiencia al frente de la Asociación de la Prensa de Girona, desde donde se gestó el Colegio de Periodistas de Cataluña.
En cuanto a la figura del profesional de la información, el galardonado afirmó que: “Todo el mundo sabe que la libertad de expresión es un derecho fundamental de la persona, pero el periodista no sólo tiene el derecho de expresarse sino la obligación”. El terreno de actuación del periodista es un triángulo limitado por la empresa, el poder y el destinatario, y desde estos tres muros “le llegan muestras frecuentes del viejo impulso ancestral de matar al mensajero. Esta es la servitud —y quizás la grandeza— de nuestra profesión”. EDUALD COLL
DIÁLOGO MANUEL CUYÀS / XAVIER BOSCH Xavier Bosch, director del programa Àgora de TV3 y autor de Se sabrà tot –último premio Sant Jordi de Novela– y Manuel Cuyàs, el periodista de El Punt que está ayudando a redactar las memorias al ex presidente Pujol, reflexionan sobre aspectos problemáticos de la profesión, como el futuro de los periódicos o el papel de Internet en la información. Bosch defiende que el Periodismo es, cada vez más, “un oficio amenazado”, porque a menudo los intereses de las empresas periodísticas están por encima de la independencia periodística, y la publicidad preventiva acaba por autocensurarnos. Cuyàs, por su parte, reconoce que “la empresa periodística es muy prisionera de la publicidad”, pero su misión es rehuir estas presiones y saberles plantar cara, algo que a Bosch no le parece tan sencillo porque “nos hacemos respetar poco”. A
propósito de ello, este recuerda como, ante un presunto lío con el hotel que se quería construir frente al Palau de la Música, al periodista de la sección de Barcelona la empresa editora le respondió que no molestara a Fèlix Millet porque la Agrupació Mútua, de la que forma parte, y el Palau se anuncian en sus páginas. Por otro lado, ambos coinciden en que la proliferación de gabinetes de comunicación de empresas, partidos políticos y personajes no contribuye a la independencia periodística, porque ejercen demasiada presión sobre los medios. Lo que hace falta, según Bosch, es tener criterio y saber por qué haces las cosas, algo que debería enseñarse en las facultades. Cuyàs está de acuerdo y admite que en El Punt, al ser un diario de proximidad, reciben presiones de gente cercana, pero que si ellos han sabido separar lo que es la relación personal de las exigencias de su tarea como informadores, los grandes medios también pueden hacerlo. En cuanto al futuro de la prensa escrita ante la aparición de Internet y la crisis económica, Bosch opina que “la prensa de papel continuará”, aunque pasará por un proceso de transformación. La prensa que se hace en España tiene prestigio y credibilidad, algo que ha demostrado la repercusión mediática que ha tenido el editorial conjunto de los doce periódicos catalanes sobre el Estatut, “por lo tanto, la solidez del papel nos demuestra que está muy lejos de desaparecer. Al contrario, refuerza su importancia”. Cuyàs matiza diciendo que hay que diferenciar entre periódico de papel y periodismo escrito. “El periódico digital es escrito y, por lo tanto, este no desaparecerá. En cambio, el periódico en papel creo que sí lo hará. Es un arcaísmo y discrepo de Xavier. Él habla del prestigio y la tradición de las cabeceras, pero eso también se puede trasladar a la página digital”. Según Bosch, dicho proceso de transformación convertirá la prensa en papel “en una prensa más opinativa y valorativa (…) con artículos más largos y tratados con profundidad”, y de ahí que la persona que gusta de salir a la calle a comprar el periódico continúe haciéndolo. Cuyàs no lo ve tan claro ahora que ha llegado el libro electrónico y proliferan las webs. Para él, “el problema es que aún no hemos sabido encontrar la manera de ganar dinero con los periódicos digitales”. Respecto a la caída de las ventas y la publicidad y la gratuidad de los contenidos on-line, Bosch opina que “no está mal pagar por Internet, aunque sea poco, para diferenciarnos. Porque los medios hemos perdido la gestión de la información”. Cualquiera puede publicar en la Red, y lo que nos diferencia del resto es la credibilidad. “Y eso te lo da la cabecera y quizás también el euro que pagas en el quiosco o los tres euros de la suscripción a un medio digital”. Según Cuyàs, “el problema es que a la gente ahora no le gusta pagar. Todo debe ser gratuito”, y que además, “la publicidad ya no volverá al formato papel”.
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
este año. Veo que tengo que mejorar mi formación en idiomas y también tener nociones de otras cosas, como ser capaz de plantear el diseño de una página web”. XÈNIA BUSSÉ
153
E N P O C A S PA L A B R A S
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
RESUMEN EN CASTELLANO
154
Volviendo al editorial conjunto en defensa del Estatut, Bosch lamenta las críticas que les han llovido desde Madrid, aunque no se sorprende, puesto que todo lo que “haga referencia a la unidad de España es un tema que les saca de quicio”. Ambos periodistas coinciden en que desde la prensa madrileña lo que se busca es “a ver quien levanta más la bandera de España”, en palabras de Bosch, y así “arañar lectores”, según Cuyàs. Lo que se ha publicado es, en definitiva, para Bosch “un editorial de mínimos comunes denominadores sobre el cual un porcentaje muy alto de la población de aquí no tiene duda alguna. Es un clamor que después de tres años para elaborar un Estatut que rebajaron en el Congreso ahora tengamos tres años más la espada de Damocles del Tribunal Constitucional, que puede recortar aspectos básicos. Nuestra realidad la sabemos nosotros, ¡que no vengan de fuera a decirnos lo que ellos no saben! Porque de la veintena de denuncias en las escuelas por temas lingüísticos de los últimos años, el Departamento de Educación ha dado respuesta a dieciocho casos”. Y Cuyàs recuerda que “estamos hablando de un Estatut que han votado los ciudadanos y el Parlamento, ¡en que casi todos los partidos votaron a favor de él! Así que los periódicos se han hecho eco no sólo de un estado de ánimo, sino también de una realidad política”. Cuando se les pregunta por los programas de humor que sacan las barbaridades que dicen ciertos periodistas o en tertulias madrileñas, Bosch reconoce que eso “nos hace daño colectivamente”. Y sigue “creo que la construcción nacional de Cataluña pasaría también por buscar nuestros referentes, universos mediáticos propios”, algo que comparte plenamente Cuyàs. Este último afirma que “estamos excesivamente atentos a lo que dice Jiménez Losantos. Cada uno se crea su espacio comunicacional y si España quiere crear este espacio y nos ven de esta manera, ¡allá ellos! Nosotros hemos creado el nuestro, vemos el mundo, España y Cataluña a nuestra manera. Y eso forma un país, ya que Cataluña también son sus medios de comunicación”. Finalmente, en cuanto a la necesidad de mantener al gremio periodístico unido ante las dificultades actuales de la profesión, Bosch opina que el Colegio de Periodistas de Cataluña va a una, lo que es algo muy positivo. Para Cuyàs, ante temas de flagrante injusticia “nos tenemos que posicionar como Colegio”, porque no se puede estar publicando editoriales conjuntos cada día. JORDI ROVIRA
LOS USOS PERIODÍSTICOS DE LAS REDES SOCIALES En un momento en que se sigue hablando de crisis de la prensa tradicional, la digital no parece ser, de momento, la solución al problema. Los medios de comunicación buscan
nuevos caminos con las páginas de plataformas sociales incorporados a los medios en línea. Pocos son los periódicos, emisoras y programas de radio, y canales y espacios televisivos que no se han asegurado ya su presencia en alguna de las redes existentes como Facebook, Twenti, Hi5, Myspace o el servicio de microblogging Twitter, entre otros. En definitiva, los medios buscan con las plataformas sociales posicionar sus formatos y atraer y fidelizar al mayor número de usuarios posible. Actualmente la esperanza de los medios es que los esfuerzos que se están haciendo en estas plataformas se traduzcan en un aumento de consumo de sus productos. Como ocurrió, por ejemplo, al periódico USA Today, que cuando empezó a interactuar con todos sus contenidos aumentaron un 23% los visitantes a la edición digital de la publicación y recibió 10.000 aportaciones diarias. De hecho, si nos centramos en la prensa escrita, es evidente que esta pasa por un momento complicado. En los EE.UU., durante el 2008 se produjo una importante migración de audiencia hacia la web como fuente de acceso a las noticias. Y en nuestro país, según
el Estudio de Hábitos de Internet de 2009 elaborado por la red de blogs Ocio Networks, la mitad de los internautas afirma que Internet ha reducido la lectura de prensa en papel. Los periódicos lo saben y por eso un gran número de ellos han optado no sólo por reforzar las ediciones digitales, sino por aprovechar las ventajas estructurales de las plataformas sociales. Es el caso de lavanguardia.es, que dispone de una página oficial en Facebook y también está presente en Twitter. Su director, Enric Sierra, reconoce que “una de las gracias de las redes sociales es que sabes en cada momento qué interesa más o menos a los lectores, qué es lo que provoca más debates”. Echando una ojeada rápida en Facebook podemos encontrar páginas de diarios catalanes como El Periódico de Catalunya, Regió 7 y Sport, o grupos de fans de periódicos como El Punt o L’Avui. El profesor de la Universidad de Navarra José Luis Orihuela opina que los medios deben saber “crear contenido original para la red, nuevas secciones y temas, nuevas formas de narrar y de relacionarse con sus usuarios”. Aquí entra en juego otro aspecto. Y es que con Internet se rompen las barreras de
los medios tradicionales. Los periódicos digitales no sólo pueden aportar fotografías que ilustran los hechos narrados, sino que también pueden aportar vídeos. Es el caso de lavanguardia.es, que elabora vídeos de producción propia y contenidos pensados exclusivamente para la edición en línea. Pero este aspecto se hace especialmente importante en el caso de la radio. Y es que gracias a la Red deja de ser sólo sonora y toma una nueva dimensión audiovisual. En Cataluña numerosas emisoras y programas de radio se han sumado a la moda Facebook, no sólo para fidelizar oyentes sino también para aportar nuevos elementos a sus productos. Por ejemplo, el espacio radiofónico El Món a RAC 1 tiene una página propia donde cuelgan los contenidos del programa, sobre todo los que no son exclusivamente de actualidad, porque se quedarían obsoletos rápidamente. De ello se encargan los productores Jorge Ramos y Marga Ortuño, que también supervisan la presencia en Twitter. En el caso de las televisiones Facebook es la red social que más atrae a las cadenas del país por la capacidad tecnológica para retransmitir y comentar en directo todo tipo de emisiones televisivas gracias a las herramientas Facebook Connect y Facebook Live, que en nuestro país son utilizadas por cadenas como RTVE, Telecinco, Antena 3 y la Sexta. Esto contribuye a un rápido poder de captación. En la televisión pública catalana lo saben, y es por ello que desde hace más de un año TV3 tiene una página oficial en Facebook y desde 2006 tiene un canal en YouTube (www.youtube.com/tv3). A diferencia de los medios escritos, en el caso de TV3, “la razón de ir a las redes no es tanto buscar un feedback de opinión sino, sobre todo, dar a conocer lo que hacemos”, explica Marc Mateu, responsable del Área de Contenidos Multiplataforma de la cadena. Sin embargo, la profesión periodística está experimentando algunos cambios. Las redes sociales han hecho que cada vez tome más importancia lo que se conoce como “periodismo ciudadano”. Los ciudadanos se convierten en proveedores de noticias, en fuentes de información. El trabajo del periodista es, como siempre, verificar estas informaciones y darle forma. La sensación entre algunos periodistas es que el incremento del “periodismo ciudadano” derivado de las redes sociales puede afectar de forma negativa a la calidad de la profesión. En este sentido, el estudio The Influence of the Internet on European Journalism –publicado en julio en el Journal of Computed-Mediated Communication– pone de manifiesto que los periodistas europeos recelan del impacto que puede tener en la calidad de su trabajo. Enric Sierra admite que en general la mayoría de los periodistas todavía “tienen ciertas reservas para entrar en el mundo digital, por desconocimiento”, mientras que Josep Lluís Micó, profesor del
CANAL 9, CRÓNICA DE UNA OPORTUNIDAD PERDIDA El ente público Radio Televisión Valenciana (RTVV) ha cumplido 20 años. La efeméride debería ser motivo de alegría, en la medida que fue en 1989 cuando se crearon los primeros medios de comunicación públicos –la televisión valenciana, Canal 9 y Ràdio Nou– en la historia de la comunidad valenciana, con vocación de ser un instrumento de difusión de la realidad, de la lengua y la cultura valencianas. Pero lejos de celebrarse la efeméride como un éxito en el largo proceso de creación de un ente que ayudará a consolidar los procesos de normalización lingüística y, a su vez, impulsará la difusión de la realidad valenciana en todas sus vertientes –social, política, cultural, deportiva– de manera objetiva, veraz y dando voz a todas las partes de cualquier conflicto, son muchos los que han mostrado su decepción. Desde trabajadores, órganos profesionales y sindicatos hasta líderes de opinión han lamentado la evolución de los contenidos, principalmente en los informativos, que han terminado por cuestionar el modelo de radiotelevisión pública tras constatarse la falta de voluntad política, no sólo del PP porque también le faltó al PSPVPSOE en su momento, para cumplir la ley por la que el ente fue creado. Y peor aún, la presunta relación del último director de RTVV, Pedro García –ex responsable de prensa del presidente Francisco Camps y de su antecesor Eduardo Zaplana– con la trama corrupta Gürtel, y la gestión informativa que Canal 9 y Ràdio Nou han realizado sobre este caso, han dañado gravemente, y hasta extremos tragicómicos, la credibilidad de unos medios de comunicación que arrastran, además, una deuda superior a los 1.100 millones de euros y un déficit anual de 200 millones. Es sin duda el seguimiento del caso Gürtel por parte de RTVV lo que ha alimentado con fuerza la decepción y las críticas sobre el papel de RTVV. Recientemente, la Intersindical València (IV) de RTVV mantuvo una reunión con el Síndic de Greuges para denunciar la “manipulación informativa” que de manera sistemática “practica” la cadena pública autonómica. IV subrayó la continua “tergiversación informativa” que se había hecho patente últimamente “a raíz de la presunta implicación del presidente Francisco Camps en el caso Gürtel, así como la del director del ente, Pedro García”. Los sindicatos y trabajadores del ente han
compilado decenas de ejemplos de cómo se ha abordado el caso Gürtel en Canal 9 para denunciar lo que califican de “manipulación y censura continua”, material que a buen seguro dará pie a más de una tesis doctoral. Pero sería un grave error creer que la crisis del modelo se ha iniciado con el caso Gürtel. El libro La televisión (im) posible, de los periodistas Julio Esteve, Julià Álvaro, Josep Manuel Alcañiz, Josep López y Juan Antonio Blay –todos ellos profesionales que han asistido en primera persona como miembros de RTVV a esta gran decepción– narra el gradual y constante deterioro de la objetividad informativa, así como el incumplimiento de la ley de creación del ente. Y reconocen que el camino se inició ya con el PSOE al frente de la Generalitat valenciana. El criterio de que “había que ganar audiencia”, que se empezó a forjar en los tiempos de los socialistas, acabó por imponerse en una programación que ya con Jesús Sánchez Carrascosa como director, nombrado por Eduardo Zaplana, acabaría popularizando la peor versión de la “telebasura” con contenidos como Tómbola. Programas que, además, fueron emulados por las televisiones privadas, que inmediatamente empezaron realizar versiones sobre la misma idea. Queda, además, el asunto de la cuestión financiera de RTVV. Al respecto, Miguel Mazón, miembro del consejo de administración del ente público por el PSPV-PSOE, se muestra contundente: “el sistema ha fracasado”. Se refiere Mazón, convertido en azote contra la situación de las cuentas públicas, a que la deuda que arrastra el grupo es “insostenible”. “Las entidades financieras dejaron de creer en el modelo de financiación en 2008, en el momento en que se acumulaban 1.200 millones de euros de deuda y el déficit anual superaba los 200 millones”. Situación que ha obligado, según Mazón, a la Generalitat valenciana “a buscar fórmulas contables para, finalmente, pagar con el bolsillo de los ciudadanos el mantenimiento y funcionamiento de RTVV”. SALVADOR ENGUIX
ENTREVISTA A FRANCISCO MARHUENDA Francisco Marhuenda, director de La Razón y el único periodista catalán que dirige un periódico con sede en Madrid, acumula experiencia tanto en el ámbito político como en las redacciones. Marhuenda, que desde hace dos años lleva las riendas del rotativo del grupo Planeta, critica ciertas actitudes de la prensa catalana y niega algunos tópicos que, según él, sólo existen en la mente de los periodistas catalanes, a los que acusa de una supuesta superioridad moral respecto a sus homólogos madrileños. En relación con el editorial conjunto de doce periódicos catalanes en defensa del Estatut, Marhuenda opina que fue un error, porque
no era un tema tan importante como para motivar un editorial conjunto —no es algo que preocupe a la sociedad catalana—, y tampoco le parece bien que se presione a una institución del Estado. Según él, los periodistas pueden opinar de una u otra manera, pero su papel no es ser protagonistas de la información, cosa de la que peca la prensa catalana, sobre todo por el gran protagonismo que tuvo durante la transición política. El papel de un periódico no es ni poner, ni apoyar ni cambiar al líder de la oposición, ni tampoco derrocar gobiernos. También recuerda que esta supuesta superioridad moral de los periodistas catalanes hacia los de Madrid no es real, como tampoco lo es lo que se ha dado en llamar el “oasis catalán”, que casos como el de Millet se han encargado de desmitificar. “Hay catalanes buenos, malos y regulares. Corrupción hay en todas partes”, afirma. Lo que sí admite Marhuenda es que en Madrid hay “una batalla por el mercado, mientras que en Barcelona se da una situación de mucha tranquilidad en el panorama periodístico”. Y eso es porque la prensa catalana está a 600 km del poder. En cuanto al pluralismo periodístico, el director de La Razón opina que en Cataluña los debates no suelen ser plurales. Como ejemplo pone las tertulias de Catalunya Ràdio, en las que se le ha atacado por sus ideas más de derechas. Reconoce que algunos periodistas de la prensa madrileña ejercen críticas durísimas contra Cataluña, pero al revés también ocurre. A él se le ha tildado de facha en varias ocasiones en Barcelona,
aunque reconoce que en Madrid lo acusan de demasiado poco españolista. El caso Jiménez Losantos es un tema aparte. En realidad, dice Marhuenda, “es un tema que gusta mucho en Cataluña, sobre todo les encanta al mundo nacionalista”, porque así tienen una excusa que retroalimenta el discurso nacionalista de siempre. Para el periodista catalán, lo importante es que se defiendan las ideas de una forma ordenada y respetando las reglas. Y, por lo tanto, si uno es catalán pero no es del Barça, no vota a CiU y no le gustan las sardanas, ¿resulta que no es buen catalán? Hay que respetarse. Cuando se le pregunta por La Razón, se muestra satisfecho de poder decir que el suyo es un periódico de derechas, respetuoso,
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
Departamento de Periodismo de la Facultad de Comunicación Blanquerna y autor de Teleperiodismo digital (Trípodos), asegura que este temor es infundado, ya que con las plataformas sociales la calidad del periodismo “en términos generales ha mejorado”. SÒNIA ORTIZ
155
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
“no presionable” por ningún partido y “sin complejos”. Confiesa que un amigo suyo de izquierdas le dijo que eran un periódico de derechas que puede leer también la gente de izquierdas. “Un diario debe tener sus ideas pero debe intentar ser independiente que es diferente, insisto, a ser escéptico y no tener ninguna posición. Y como medio privado que es, el lector quiere que tengas una opinión. En cambio, un medio público tiene la obligación de ser plural. A veces de esto en Catalunya Ràdio no se han enterado. En TV3 han mejorado en este sentido pero aún parece que les cuesta aceptar la visión de los que ven como cercanos al PP”. Reconoce que en la época de Ansón el periódico se equivocó con algunas portadas desafortunadas, pero ahora el rotativo mira al futuro y “al gran reto que es que el diario que se compra por la mañana no se parezca al del día anterior. Y eso es muy difícil”. El reto de los periódicos es la calidad, conseguir ser atractivos, tratar buenos temas, porque el lector se ha vuelto cada vez más exigente. JORDI ROVIRA
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
CRÓNICA DE “LA DAMA DEL CORAZÓN MÁS ANTIGUA”
156
El pasado 16 de septiembre, la revista Lecturas cumplió 3.000 números. La publicación decana de la prensa del corazón en España empezó siendo una revista de tipo literario que ha acabado convirtiéndose en un referente en su sector. “Nosotros damos la crema del café, cosas de las que podrías prescindir pero que te alegran la existencia”, asegura Luís Pliego, director de Lecturas. La publicación nace en Barcelona en junio de 1921 como suplemento literario de la revista El Hogar y la Moda, con un contenido basado en novelas cortas, cuentos, artículos y obras teatrales para ilustrar a las señoritas de la época con inquietudes más allá de la ropa y el hogar. Pero después de una primera etapa puramente literaria, Lecturas empezó a introducir otras temáticas, que incluían concursos de belleza a partir de fotografías que llegaban a la redacción, entre otros. Tras el paréntesis de la Guerra Civil, la revista renace en abril de 1941 como publicación de información general, aunque especialmente enfocada al público femenino, momento en que poco a poco empiezan a proliferar estrellas de Hollywood y las casas reales. “El gran mérito de Lecturas es haber creado un star system familiar. No tanto como Hola!, que son más de aristócratas y realeza”, valora Manel Antolí, su redactor jefe. Pero la época dorada de la revista coincide con la llegada de la televisión a los hogares españoles, paradigma de la popularidad y de la vida en familia. Actualmente, con el advenimiento de la telebasura, la prensa del corazón se ha visto muy perjudicada. “De repente, la gente no quería hablar”, sintetiza el director de Lec-
turas. Además de eso, han caído las ventas, se ha desplazado el consumo y ha habido una saturación. Para el director de la revista, el “corazón” más sucio está tocando fondo. Mientras tanto, la prensa rosa aguanta el azote de la crisis publicitaria, que también se ha hecho notar en el sector. Después de algunos cambios de maquetación y de haber sido adquiridos por RBA, en Lecturas dicen estar esperanzados. El negocio de la frivolidad es uno de los más logrados de la prensa española. Los seis semanarios más leídos del Estado pertenecen al ámbito de la prensa rosa. El líder es Pronto (con 3.604.000 de lectores), seguido de Hola! (2.454.000), Diez Minutos (1.451.000), Semana (1.346.000), Lecturas (1.236.000) y Qué me dices! (1.062.000). La séptima posición la ocupa otro tipo de medio como es Interviú, con 932.000. NATÀLIA ARAGUÀS
CON LA VERDAD POR DELANTE... CASI SIEMPRE De los periodistas se espera, quizás más que de nadie, que sean veraces. A pesar de todo, a menudo se escuchan afirmaciones como “los medios sólo dicen mentiras”. Y es que periodismo y verdad son una pareja que no siempre parece bien avenida. Esta relación de amor turbulento tiene dos vertientes: la búsqueda de la información y su difusión. En la segunda, más conocida, se plantean cuestiones como la correspondencia entre hechos e información, la mezcla de esta opinión o la fiabilidad de las fuentes. En la otra vertiente aparecen, sobre todo, los procedimientos engañosos para conseguir la información.
El tema de la fiabilidad de las fuentes se abordó de forma diferente en las entrevistas y en la encuesta. En la primera se preguntó por la necesidad de comprobar los datos con varias fuentes, un aspecto recogido habitualmente en los códigos deontológicos. La mayoría de los entrevistados eran partidarios de ello y cuando se hacían excepciones se referían a géneros o ámbitos temáticos como el deporte o la cultura. También señalaban, sin embargo, las dificultades que encuentra hoy en día un periodista para cumplir con este procedimiento: la demanda de inmediatez, la precariedad de recursos o la reticencia de algunas fuentes, entre otras.
Hay dos colectivos que tienen una percepción de credibilidad muy alta: los científicos (90,2%) y las agencias informativas (83,3%). En un segundo escalón se encuentran las ONG (69,9%) y los agentes culturales (56,9%), pero más allá de estas cuatro fuentes, en el resto ya predomina la percepción de no fiabilidad. Los partidos políticos (8,5% de fiabilidad) ocupan el penúltimo lugar de la clasificación, sólo por delante de los deportistas y directivos del deporte. Una de las máximas clásicas difundidas por el periodismo anglosajón es la que afirma “Facts are sacred, comments are free”. Esta frase, más allá del procedimiento de trabajo, establece una división generalmente asumida por el periodismo moderno: la separación entre el relato informativo y la exposición de opiniones. Tanto la entrevista como la encuesta revelan que si bien hay una posición mayoritaria a favor de separar información y opinión, se abren considerables discrepancias. Los resultados muestran que sólo en los informativos de autor y los espectáculos hay posiciones mayoritarias que justifican la mezcla. El caso de los deportes es diferente. Sólo el 30,8% de los encuestados acepta que se combine información y opinión, por más que la cifra sube hasta el 56,1% entre los profesionales de deportes. En el otro extremo hay los periodistas de política, con menos del 24% de aprobación. Curiosamente, la aceptación de mezclar información y opinión en crónica o reportaje se incrementa con la edad, al revés de lo que pasaba con las otras opciones. Los periodistas de televisión y de prensa son más tolerantes que los de radio, de agencias informativas o de medios digitales. En los últimos años, el uso de cámaras ocultas, la entrada subrepticia en lugares privados o la apropiación por parte del periodista de identidades distintas a la propia (hacerse pasar por inmigrante, por ejemplo) han estado en el centro de destacadas controversias. Aunque se puede argumentar que engañar a las fuentes puede ser una vía para informar mejor al público, en términos morales, al menos, el fin no siempre justifica los medios. En las entrevistas en detalle se preguntó de forma genérica sobre la utilización de recursos ilegítimos. Son mayoría los que aceptan la utilización de esos procedimientos con reservas más o menos estrictas. Son menos numerosos los que se muestran radicalmente contrarios a la justificación de su uso. Y los que aceptan de forma indiscriminada cualquier método forman un grupo muy minoritario. CARLES SINGLA
EL DILEMA ENTRE INFORMAR Y COMPENSAR Imparcialidad y equidad, presunción de inocencia y mecanismos compensatorios son recursos que el periodismo tiene a su alcance para llevar a la práctica el concepto de justi-
ellas son más favorables a dar voz a las diferentes partes implicadas que ellos. La definición de “colectivos socialmente desfavorecidos”, pese a ser en sí misma “injusta” porque incluye grupos muy heterogéneos entre sí e internamente, es la más consensuada. En este cajón de sastre se incluyen desde las mujeres hasta las minorías étnicas, pasando por los enfermos mentales o los gays y lesbianas. Por norma general, la información sobre los “colectivos socialmente desfavorecidos” está bien tratada. Otras veces, sin embargo, el tratamiento por parte de los medios de comunicación se basa en una apreciación maniquea de la realidad. Muy a menudo, los periodistas hacen la atribución de los rasgos diferenciales del protagonista de la información desde la buena fe. La mayoría de los periodistas encuestados coinciden en considerar que sólo hay que explicitar las características identitarias de los protagonistas de la información “cuando sea relevante para la noticia”. Hacer visibles los miembros de los “colectivos socialmente desfavorecidos” o destacar las informaciones positivas que afectan a estos grupos son mecanismos compensatorios que el periodismo tiene a su alcance para equilibrar las desigualdades de partida. La opción de dar voz a los que no la tienen no es, sin embargo, para los periodistas catalanes, la manera de llevar a la práctica el concepto de justicia. Los únicos dos colectivos que generan en la mayoría de los periodistas una opinión favorable a un tratamiento informativo diferencial son los discapacitados y los enfermos mentales, con cerca del 60% en ambos casos. La cobertura periodística de un hecho delictivo tiene efectos sobre las personas que aparecen involucradas y gracias a este principio jurídico se pretende evitar la culpabilización
de sospechosos y procesados a través de los medios de comunicación. La pregunta que se formulaba en el cuestionario sobre si debe haber limitaciones informativas para preservar la presunción de inocencia obtuvo un 80,5% de consenso en el sentido de que sí tiene que existir. MÒNICA FIGUERAS MAZ Y RUTH RODRÍGUEZ
EL PULSO PARA MANTENER LA INDEPENDENCIA La mayoría de códigos deontológicos contienen claras referencias a la necesaria independen-cia del periodismo respecto al poder político. En este terreno, la encuesta interpelaba a los periodistas catalanes sobre el grado de seguidismo de las instancias gubernamentales a que deberían estar comprometidos los medios públicos. ¿Deben mantener cierta dependencia del poder? ¿En qué situaciones? Los resultados son en general contundentes y en conjunto defienden una alta independencia de los medios públicos ante el poder político. Sólo un 6,5% de los encuestados aceptaría que los medios públicos informaran más del Gobierno que del resto de fuerzas políticas, mientras que un 13,9% de los que responden aceptan entrevistar al presidente del Gobierno cuando él lo pida. Cantidades bastante bajas. En cuestiones de política antiterrorista, más de un tercio de los periodistas encuestados, un 34,9%, aceptan que se deben seguir las directrices del Gobierno. El supuesto que genera más acuerdo entre los periodistas catalanes es seguir las directrices del gobierno en caso de emer-gencias civiles, una situación excepcional y transitoria aceptada por dos tercios, un 68,2% de los encuestados. Los periodistas catalanes se muestran extremadamente críticos con la creciente presencia de publicidad en la profesión. Todas las redacciones están influidas por los anunciantes, piensa la mayoría. Y el caso resulta especialmente llamativo en los casos de las secciones de Economía y Deportes, que son percibidas como las más influidas por los patrocinadores y anunciantes, según el 90,8% y el 81,9% de los encuestados. En las entrevistas en detalle, la práctica totalidad de los entrevistados opina que los anuncian-tes no deberían tener ningún tipo de influencia sobre las informaciones, si bien, en realidad, esta influencia existe, es muy fuerte y además aumenta día a día. La encuesta pide a los profesionales hasta qué punto es admisible la aceptación de diferentes obsequios, ventajas o regalos por parte de un periodista sin comprometer su independencia. Sólo un 15,1% de los periodistas encuestados afirma que se puede aceptar un regalo de más de 200 euros y a la vez mantener la propia independencia respecto a la empresa o la institu-ción que entrega el regalo.
Finalmente, la mayoría de profesionales encuestados ven pocas incompatibilidades de la tarea periodística con otras actividades cívicas o políticas. Hay una práctica unanimidad en pensar que trabajar en un medio y a la vez ejercer la docencia o trabajar en un segundo medio infor-mativo no genera ningún problema de incompatibilidad. Un 96% de los encuestados acepta impartir clases, mientras que un 90,4% acepta trabajar en más de un medio. Ambas posibili-dades se acercan a la unanimidad. FRANCESC SALGADO
ENTRE LA RESPONSABILIDAD Y EL LIBERALISMO Una de las principales controversias y uno de los debates más encendidos en el seno de la profesión periodística se da en la inclusión o no de normas reguladoras o de autorregulación que, en algunos casos, puedan llegar a limitar la libertad de expresión. La dicotomía es clara: Para hacer un periodismo responsable, ¿se puede llegar a limitar la libertad de información? Cuando se pregunta directamente a los periodistas sobre si el derecho del público a tener una información veraz y completa debe tener algún límite es ampliamente mayoritaria la creencia de que, efectivamente, es necesario que en algunos casos existan limitaciones. En concreto, el derecho de las personas a la vida, el derecho de las personas a la intimidad y la presunción de inocencia logran un consenso muy elevado a la hora de ser vistos como límites; la seguridad civil y la seguridad del Estado también son percibidas, de forma mayoritaria, como limitaciones plausibles pero con unos porcentajes de apoyo que superan por poco el 50%; mientras que el buen gusto y las creencias religiosas no son vistos como límites aceptables. Dicen los Principios Generales de Ética Profesional del Periodismo de la UNESCO que las personas tienen derecho a expresarse libremente, un derecho recogido en infinidad de constituciones y textos de autorregulación profesional. Siendo así, se haría difícil imaginar cuándo un periodista podría optar por silenciar la voz de una persona, pero en función de la casuística quizás la percepción de si esta libertad debe tener límites puede variar. Es por este motivo que se decidió preguntar a los profesionales en cuál de estos casos dejaría de dar la opinión de una fuente: por oponerse a la Constitución, atentar contra los Derechos Humanos, contener ideas nazis, defender el uso de la violencia, ser racista o xenófobo, ser poco respetuoso con la religión católica o poco respetuoso con cualquier religión, corresponder a una organización terrorista, ser sexista, o ser considerada de mal gusto. Las respuestas son bastante variadas: en los casos de exponer ideas nazis, atentar contra los Derechos Humanos, defender el uso de
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
cia. Una información que sea considerada justa, en la dimensión de equitativa e imparcial, debe considerar la inclusión de los diferentes puntos de vista. La respuesta mayoritaria en la encuesta, cuando se preguntaba por ello, ha sido la de dar un tratamiento igualitario a las partes, casi el 90%. Ahora bien, si se considera el sexo de los encuestados, se aprecian ciertas diferencias. Los seis puntos de diferencia entre el resultado obtenido por las mujeres (94,6%) y los hombres (88,2%) revelan que
157
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
la violencia o ser racista o xenófobo, los encuestados se muestran divididos y cerca de una mitad de los mismos encuentran justificado dejar de emitir la opinión de una fuente que se exprese en estos términos. Fuera de estos cuatro supuestos, para el resto de situaciones planteadas hay una opinión ampliamente contraria a coartar la libertad de expresión. Especialmente contundentes son las respuestas sobre dejar de dar fuentes contrarias a cualquier religión (incluida la católica) o que vayan contra la Constitución: sólo 1 de cada 10 encuestados lo defiende. En pocas cuestiones que afectan a la deontología periodística se puede encontrar un consenso normativo y jurídico tan amplio como en la protección de la privacidad por encima del derecho a la información. ¿Pero qué pasa si la intimidad puesta en cuestión es de una persona famosa? Lo primero que se constata de las respuestas emitidas es que la acción de perseguir famosos en ningún caso es bien vista de forma mayoritaria. Por el contrario, entre un 60% y un 90% (dependiendo del caso) se muestran contrarios a este tipo de actuaciones. Hecha esta consideración, sí llama la atención la amplia diferencia en los porcentajes de rechazo o aceptación según el tipo de famoso. Así, la tolerancia al acoso periodístico aumenta considerablemente cuando se trata de dos colectivos concretos: los que venden exclusivas a medios de comunicación y los políticos en activo. En cambio, donde hay casi unanimidad es en considerar que no es lícito perseguir famosos que no venden exclusivas. Ha quedado claro que la invasión de la privacidad y la intimidad de las personas (famosas o anónimas) es una cuestión controvertida, pues si le añadimos una situación de dolor, aflicción e, incluso, muerte, el problema de cómo resolver comunicativamente estas historias aún se agrava más. La mayoría de códigos éticos coinciden en señalar que el periodismo informativo en ocasiones no puede obviar imágenes de dolor, a menudo imprescindibles para ilustrar una pieza, pero siempre tratando de causar el mínimo daño moral a las víctimas. Sólo una minoría de los encuestados opinó que encontraban del todo justificable mostrar imágenes de personas muertas, mientras que en la mayoría de supuestos planteados (muertes por suicidio, violencia contra las mujeres, accidentes de carretera y otras catástrofes) los profesionales optarían por no difundirlas. MARCEL MAURI
158
UNA DETALLADA FOTOGRAFÍA DE LA PROFESIÓN El presente dosier es un adelanto editorial de un libro que se publicará en in-glés en la colección Lexicon de la Dirección General de Difusión de la Generalitat. Llevará el título de The Ethical values of journalists. Field re-
search among the media professionals in Catalonia. Los autores del trabajo son los mismos componentes del Grupo de Investigación en Periodismo de la UPF que han llevado a cabo la investigación: Fabiola Alcalá, Salvador Alsius y Christopher Tulloch. El estudio que aquí se presenta forma parte de una investigación más amplia titulada “Ética y excelencia informativa: la deontología periodística ante las expectativas de la ciudadanía” llevada a cabo dentro del plan nacional I + D + I del Ministerio de Ciencia e Innovación. Aquí se da cuenta sólo de una de las fases de la investigación empírica. La que corresponde a las actitudes de los profesionales del periodismo en Cataluña. Fue abordada con la combinación de dos métodos: De una parte, entre mayo y junio de 2008 se realizaron entrevistas en detalle a 30 periodistas catalanes de características diferentes entre ellos, de acuerdo con una serie de variables entre las que estaban el sexo, la edad, el tipo de me-dio donde trabajaban, la localización geográfica de su empresa, el área temáti-ca a la que se dedicaban, etc. El otro método fue una encuesta de carácter cuantitativo que, en enero de 2009, se invitó a contestar on-line a más de 3.000 profesionales del periodismo catalanes. La respuesta del colectivo superó todas las previsiones. Se recibie-ron 1.198 respuestas, lo que ha permitido tomar en consideración muchas variables y otorgar un alto índice de fiabilidad a los resultados. Estas variables sociodemográficas constituyen por sí mismas una buena aproximación a un retrato de la profesión periodística en Cataluña en el momento actual. De los profesionales que han respondido a la encuesta un 57,3% son hombres, un 42,4% son mujeres. A pesar de la mayoría masculina, todo parece indicar que asistimos a una progresiva “feminización” del oficio. La situación laboral más común es la de ser un trabajador asalariado. Prácti-camente dos terceras partes de los encuestados se encuentran en esta situación. Hay también un 19,4% de autónomos. Hay que advertir que la cifra de parados (que representa un 3,2%) se refiere, como todas, al conjunto de personas que han respondido a la encuesta. En este caso no se puede pensar que esta canti-dad refleje el número de periodistas que están realmente en situación de des-empleo. Por el medio donde trabajan, el subgrupo más numeroso es el de los que traba-jan en un periódico (23,7%), seguido de cerca de quienes trabajan en la televi-sión (21,5%). A más distancia quedan ya los que trabajan en agencias de noti-cias (14,5%), o en la radio o en Internet (alrededor de un 12% en cada caso). El 38% de los profesionales encuestados tienen la categoría profesional de redactor, mientras que un 21,8% ostenta un cargo directivo. Un 12,7% son jefes de redacción, y un 10,9% jefes de sección. Se constata que las mujeres ocupan menos cargos directivos en una proporción de una mujer por cada tres hombres. El desequilibrio es mayor
cuanto mayor es la franja de edad. Finalmente, como era de esperar, se encuentra una fuerte correlación entre la edad y los ingresos. Por sexo, el desequilibrio se hace especialmente notorio en las rentas más altas. Si el 21,9% de los profesionales hombres declara ingresar más de 3.000 euros mensuales, esta situación sólo se da en el 4,7% de las pro-fesionales mujeres encuestadas. Cerca de la mitad de los periodistas cobra en-tre 1.500 y 3.000 euros al mes. FABIOLA ALCALÁ, SALVADOR ALSIUS Y CHRISTOPHER TULLOCH
LA ESENCIA FEMENINA DE LA RADIO La periodista Sílvia Espinosa i Mirabet, doctora en comunicación audiovisual por la UAB, ofrece en este artículo un resumen de su tesis doctoral, Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939, fruto de años de investigación. Este trabajo ha permitido no sólo dar a conocer a las primeras mujeres locutoras de Cataluña que se pusieron ante los micrófonos en aquellos años convulsos, sino también demostrar su aportación al medio radiofónico. Las locutoras de radio que trabajaban en Cataluña durante las décadas de los años veinte
y treinta del siglo pasado no tenían un trabajo residual en las emisoras que operaban en nuestro país, tal y como por contaminación histórica del franquismo se ha creído muy a menudo. Desde 1924 en Ràdio Barcelona –y a partir de 1925 en Ràdio Catalana que también emitía en la capital– se podía escuchar música, anuncios, textos leídos y conferencias, muchas de las cuales trataban sobre modernidades técnicas. También había charlas que eran críticas de deportes como el boxeo o el ciclismo, e incluso se informaba diariamente de las cotizaciones de la bolsa. En medio de esta antena protagonizada por voces graves y masculinas, un crítico de la revista que edita Ràdio Barcelona en la década de los veinte, Salvador Raurich, proclama en su columna en el boletín, la necesidad urgente de incorporar mujeres a la antena del EAJ-1, lo que de hecho ya ocurría en otras estaciones de radio que operaban en Europa o en EE.UU. A partir de aquí y por muchas más cuestiones
locutoras de radio, como la periodista de Ràdio Barcelona, María Carme Nicolás, también tuvieron que exiliarse en los últimos años de la Guerra Civil. En 1939 todo cambia y el nuevo régimen hace “limpieza” en las emisoras de radio. Algunas locutoras que ya estaban antes siguen en antena hasta que se encuentra el “recambio” adecuado, como ocurre en Ràdio Sabadell con Mercè Sorribas. Incluso algunas son encarceladas, como le pasó a Rosalia Rovira o a la locutora Carmen Espona. Algunas son rebajadas de categoría si quieren continuar en la radio, como es el caso de Francina Boris. Otras locutoras son “observadas” hasta que pueden ser apartadas de la antena con cualquier excusa. La presencia preponderante en la radio de las locutoras de Cataluña se acaba después de la Guerra Civil. Habrá que esperar al asentamiento de la democracia para encontrar nuevamente mujeres llevando la voz cantante en la radio (fuera de consultorios y espacios femeninos), aunque María Matilde Almendros, en la década de los años sesenta del siglo XX, capitanease “España para los españoles”. SÍLVIA ESPINOSA I MIRABET
LA PROFESIÓN DE LOS FOTÓGRAFOS DEL FUTURO La profesión de los fotógrafos del futuro sólo se puede entender de una manera muy humilde, reconociendo los riesgos y posibilidades que esperan a este tipo de prácticas y que, de alguna manera, ya están en el presente, en las prácticas contemporáneas. A partir de ahí podemos intentar despejar algún obstáculo. Entre todas las prácticas posibles de la fotografía documental seguramente la que tiene más dificultades para mantenerse es la función testimonial, es decir, estar en el lugar y en el momento determinado. Este tipo de fotografía no puede estar, en ningún momento, al margen del mercado y el poder económico. Tal vez una pequeña diferencia entre esta función de la fotografía y otros usos de la misma es que, por su propia esencia, las prácticas documentales viven en estado permanente de rebelión contra las limitaciones que les impone tanto el mercado como otros tipos de poderes que están relacionados con el mercado. Por tanto, el futuro de la fotografía documental depende absolutamente del nivel de libertad y democracia, entendido en un sentido global y auténtico. ¿Es por tanto una cuestión política? Sí, lo es pura y simplemente. El futuro de la fotografía documental es, sobre todo, una cuestión política que afecta a los documentalistas en el sentido de que su trabajo incide en las posibilidades de ampliar estos umbrales de libertad y democracia auténtica. Con unas sociedades cada vez más dominadas por el mercado, más opacas en las grandes decisiones que nos afectan a todos, donde
cada vez más unos pocos deciden el destino de la inmensa mayoría del mundo, la fotografía documental va a ser pobre. En el momento en que haya más espacios de libertad, ésta va a crecer enormemente. Por tanto, una cosa depende estrictamente de la otra. En este momento estamos viendo cómo toda una serie de circunstancias afectan a la práctica documental de la fotografía en dos áreas
principales: la producción y la distribución. Es decir, quién, cómo, de qué manera y quién financia las producciones de fotografía documental y quién, cómo, de qué manera ésta se distribuye. Son dos cuestiones muy relacionadas entre sí. En el ámbito de la producción, sin lugar a dudas, siempre va a haber dificultades porque, por definición, cualquier poder intenta evitar verse al descubierto. Y las dificultades incrementaron enormemente desde la guerra del Vietnam, cuando los poderes tomaron nota y evaluaron de una manera taxativa las capacidades de la fotografía para influir en la opinión pública, cómo este tipo de fotografía tiene un enorme poder de transformación si dispone de los canales adecuados y está puesta al servicio de las causas adecuadas. Por tanto, la producción de fotografías siempre va a ser un riesgo. Y además, podemos añadir factores que, en este momento, le afectan de manera directa como el bloqueo de la financiación. ¿Quién financia la fotografía documental, esa fotografía transformadora, puesta al servicio de ese proyecto de democracia? ¿Cómo le afecta la censura? Pues le afecta de una manera directa. Cada vez esa dificultad es mayor, es más complicado y los fotógrafos que están sobre el terreno, en los lugares de crisis, lo saben. En cuanto a la distribución, esto es algo mucho más complicado porque los mecanismos de distribución sí que están en manos de las organizaciones que tienen el poder. Y realmente sólo un pequeño porcentaje de lo poco que se produce respecto a la cobertura de la realidad del mundo tiene repercusión pública. Por tanto, el gran reto de los próximos años es la creación de los canales adecuados para la fotografía documental, de qué manera vamos a hacer que la fotografía, como testimonio, llegue a la gente. ¿Y qué canales son esos? Uno son los grandes portales, una asignatura pendiente. A pesar de que hace muchos años que se dice que Internet es un soporte necesario, eso que parece
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
de índole comercial, los directivos de la primera estación de radio de Cataluña abren sus puertas a las mujeres que, evidentemente, se encargarán de hacer programas para mujeres. Aquí comienza a gestarse un formato de programa de radio que, evolucionado en el tiempo, aún perdura en nuestros días y que ha acabado consolidándose como uno de los emblemas de la radio española, el magacín. Así, en 1926, en Ràdio Barcelona, durante la franja programática de tarde, se estrena la “sección de modas y temas útiles”. Un espacio presentado por la locutora María Cinta Balagué, artífice de este primer programa variado dirigido a las mujeres, y que tiene el apoyo de un grupo de colaboradoras fijas, especialistas en temas distintos del universo femenino del momento e igual de conservadoras que la presentadora del espacio. Una novedad verdaderamente importante que introduce este primer magacín es la posibilidad de que los oyentes puedan convertirse en emisores por un rato de sus propias composiciones literarias. La “Sección literaria femenina” posibilita, “previa prueba de voz”, que las oyentes que tengan inquietudes literarias puedan leer sus poemas en antena. En un momento histórico en el que todos los teóricos de la comunicación coinciden en definir como de audiencia pasiva, la radio emite y el público recibe, las mujeres cambian las tornas y hacen posible que algunas receptoras sean emisoras sólo por unos instantes. El trabajo que hicieron Balagué y sus colaboradoras, pioneras en los inicios de Radio Barcelona, dejó bien establecido que si la radio quería crecer tenía que dedicar espacios de su programación a las mujeres y, de paso, posibilitar que estas viesen en la radio un nuevo campo laboral. Bajo el amparo del decreto de 8 de diciembre de 1932, el gobierno republicano español reguló la instalación de emisoras de pequeña potencia en todo el Estado. En Cataluña, a partir de esta norma, nacen diez estaciones más de radio. En cada ciudad, estas nuevas estaciones de radio ya arrancan con locutoras ante sus micrófonos. Durante la década de los años treinta, las mujeres locutoras eran presentadoras de cualquier franja horaria de la programación de sus estaciones al igual que lo eran los locutores: reportajes, programas cara al público, retransmisiones desde teatros, etc. La única diferencia programática que establecía el género durante los años precedentes a la guerra estaba en la programación deportiva, hecha por hombres, y las sesiones femeninas, que siempre eran presentadas por mujeres. Aparte de la importancia del trabajo de las locutoras en la evolución programática de la radio, las locutoras de los años de la II República fueron, en muchas estaciones, las únicas voces que los oyentes escuchaban durante el final de la Guerra Civil, ya que muchos locutores se tuvieron que marchar al frente o a exilio. Hay que mencionar también que el exilio no fue sólo un coto masculino. Algunas
159
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
tan fácil no es así porque, entre otras cosas, la información tiene que estar en buenas manos. Eso significa en manos de organizaciones responsables de los contenidos que vuelcan y que sean lo suficientemente poderosas y creíbles para convertirse en una referencia. Otro canal, sin duda, son las múltiples formas de impresos, el papel en todas sus formas. No creo que el papel se haya acabado. Además, hoy por hoy, la publicidad necesita del papel porque los últimos estudios demuestran que a la hora de transmitir mensajes persuasivos, de publicitar, es mucho más eficaz que Internet. Por tanto, ¿qué características tendrá el fotógrafo documental del futuro? Pues las mismas que ahora, no habrá muchas diferencias. Tendrá que estar presente en el lugar y en el momento, con todo el bagaje necesario en cultura visual y no visual para interpretar correctamente el devenir de lo que tiene delante. Tendrá que aplicar todos los discursos de análisis y transformación social, sociología, economía, ciencia política. Todo eso tiene que estar vinculado a este tipo de fotografía porque la fotografía no se puede desvincular de esas áreas. Tiene que adaptar la tecnología a su favor, porque al menos, mientras no alcancemos una forma avanzada de socialismo, la tecnología sigue siendo la expresión de las necesidades, de los designios del poder económico. Así pues, no hay que dejar que sólo las grandes organizaciones sean las que apuesten por el documentalismo sino que también deben hacerlo organizaciones mucho más horizontales y democráticas y que entren con fuerza en esos nuevos portales de referencia de foto documental o de cultura documental en Internet. El fotógrafo documental del futuro, por lo tanto, tendrá que tener muy claro que su visión y vocación es universalista, que no ha de trabajar para una minoría burocrática y que deberá saber que su labor sólo tiene sentido cuando trabaja para todos, socialmente. PEPE BAEZA
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
EL SEÑOR PACO O LA CRISIS DEL FOTOPERIODISMO
160
Eran unos seres especiales. Y ustedes me entenderán. Gentes nacidas para pelear, para inventarse su propia vida, para crear su propio estilo (imposible de copiar, de transmitir, de convertir en legado), una manera demasiado peculiar de trabajar, de entender y aprender la profesión, de practicar la fotografía y, sobre todo, el fotoperiodismo. No tenían estudios, ni los necesitaban. Ni los querían comprar, ni adquirir. Es más, ni siquiera se los podían permitir, pagar. Ellos, que conste, esos tipos que tenían toda la pared, toda, del laboratorio repleta de 100.000 teléfonos; ellos, los que paseaban las uñas de sus manos teñidas del marrón del revelador; ellos, capaces de levantarse felices, a las cuatro de la mañana, para acudir a un
incendio; ellos, insisto, enseñaron con su ejemplo, pero jamás, jamás, abrieron despacho, escuela, ni facultad alguna. Se consideraban periodistas, pero nada más lejos de la realidad. Eran, y eso dolía, y mucho, en sus periódicos, sus propios directores. A los que mandaban en las redacciones, les encrespaba no tenerlos sometidos aunque disfrutasen enviándolos a los sitios donde ni había noticia ni se esperaba o maltratando su material, al escoger la peor foto
de cuantas habían remitido a su diario. Por no ser no eran ni de plantilla, no estaban en nómina, eran simples colaboradores. Por eso fueron los más duros de nuestra profesión. Si hablo de ellos, de Alguersuari, Merletti, Brangulí, Bert, Campañà, Dimas, Postius, Valls, Sáenz Guerrero, Soteras, Seguí, Pérez de Rozas y tantos otros que me olvido, seguro, es porque jamás he conocido gente como ellos. Fueron una bendición para nuestra profesión. Lo fueron. Y fueron, también, sí, los malos de la película, los maltratados, los hijos de Tarzán, los solitarios. Pero solo ellos estaban en los sitios. Los periodistas, esos que sí habían estudiado carrera, no tenían necesidad de acudir a los sitios donde pasaban las cosas. Por eso eran una raza especial. Porque les obligaron a vivir al margen de la ley. De la ley del periodismo, de la ley de las redacciones, del sibaritismo de las mesas y las firmas. Por eso, siguen habiendo periodistas y casi ya no quedan fotoreporteros. Los que hay, o algo parecido, trabajan para los premios, para Magnum, para la exposición, para las guerras. Ni sale a cuenta. Peor aún, los móviles y las minicámaras digitales han acabado de enterrarlos. Ya todo el mundo se cree fotógrafo. Una de esas últimas bestias nos ha dejado hace unos meses tras acompañarnos durante 90 años. Y, cuando digo bestia, digo bestia. Un auténtico animal del fotoperiodismo, un cazador de imágenes, un rastreador de noticias, un gladiador de la carretera, un padre que, equipado de cámaras mediocres y un laboratorio de bolsillo, de lavabo, creó una familia, cuyos hijos engrandecieron el apellido, hicieron, sí, mejores fotos, más nítidas, de mejor calidad, que se mantenían en el tiempo, pero, jamás, jamás, jamás, heredaron su olfato. Porque era un olfato de perro cazador, de labrador, de buscavidas. De cazavidas.
Las vidas de esas gentes, la vida de don Paco, esa generación del “aquí te pillo, aquí te mato”, estaba, única y exclusivamente, dedicada al reporterismo. Y les importaba poco dónde tenían que ir, en qué condiciones y qué tenían que hacer. El cómo hacerlo formaba parte de su personalidad, de su modo de trabajar. Y, en eso, en eso sí había distinciones, diferencias. Por ejemplo, a don Paco, le importaba poco cómo hacerlo e, incluso, el resultado final. Su obsesión era no perderse el momento, estar en el lugar adecuado en el momento justo. Paco Alguersuari fue prodigioso. Un maestro sin alumnos. Un hombre que llegó a enviar rollos de fotos con palomas mensajeras. Un buenazo al que se le caían los conocimientos, las picardías, de las manos y no tenía a nadie al lado para recogerlas. Ese maestro murió a mediados de octubre. Cuando murió don Paco le envié, como no, un sms, a su hijo Jaime y esta fue su contestación, que comparto y me puso la piel de gallina: “El Internet, Emilio, ha terminado con el diferencial del talento, del ingenio y la determinación de levantarse a las cinco de la mañana. Así era mi padre. Así era el tuyo. Así eran ellos, una generación única, insustituible”. EMILIO PÉREZ DE ROZAS
EL NEW YORK TIMES Y EL FUTURO DE LA PRENSA ESTADOUNIDENSE El 5 de noviembre de 2008, el New York Times (NYT) imprimió 150 mil copias extra de su edición del día y aún así no alcanzó a cubrir toda la demanda por parte de expendedores y público. Las rotativas trabajaron duro ese día y hasta el viernes 8, cuando cientos de miles de personas se volcaron ávidamente a la información en el clásico formato de papel y tinta para saber todo acerca del suceso del año en su país: la victoria presidencial de Barack Obama. En una fecha histórica para Estados Unidos, el diario nacional de calidad más respetado del país tuvo también su jornada de optimismo. Un cambio frente a los últimos años, pero no uno duradero, sino más bien un paréntesis en una tendencia de ventas inequívocamente a la baja. Es cierto que la recesión económica ha golpeado el periódico pero la crisis venía desde antes. El problema para el Times es que cada vez un menor número de dichos lectores está pagando por el privilegio de recibirlo cada día en la puerta de casa, y mucho menos por acceder a su edición en línea desde cualquier parte del mundo donde se encuentre una conexión a Internet. El modelo de negocio del periódico es frágil y ya se han escuchado algunas voces de pánico. De hecho, en el último año se ha especulado sobre la posibilidad de venta del periódico.
idea alternativa de los micropagos. “Estoy esperando que este año veamos el nacimiento de una vieja idea audaz... que las organizaciones mediáticas reciban pagos por parte de los usuarios por los servicios que les proveen y el periodismo que hacen”, escribe Walter Isaacson en su estudio Cómo salvar su periódico, publicado en una serie de Time en febrero pasado. La web, según él, se quedó atrapada en la red de que “todo tiene que ser gratuito”. La falta de previsión de ciertos periódicos, que dieron tarde su salto digital –en buena parte porque desestimaron su importancia– les hizo abrir sus puertas de par en par sin calcular adecuadamente su plan de futura supervivencia. Además, es difícil reversar en este campo: ¿cómo restringir súbitamente un contenido que antes era gratuito? Finalmente, ¿dónde deja todo esto al NYT? El periódico ha vivido una euforia más breve que la popularidad optimista del presidente
Obama, pero todavía goza de un capital valioso de experiencia, reputación y creatividad. El reto que tiene por delante es asegurarse de que, en las décadas siguientes, lo único sostenible que quede del New York Times no sea su edificio al oeste de la ciudad ni su nombre sólo un recuerdo en el paisaje neoyorquino, y para ello el diario ha apostado por fortalecer su exitosa edición digital con materiales más especializados dirigidos a distintos públicos. Asimismo, en cuanto al multimedia, ha mejorado todo su contenido, sobresale su diseño elegante y funcional, así como el excelente uso de uno de sus grandes recursos: el archivo fotográfico. Su futuro, por lo tanto, aún está por escribir. LINA MARÍA AGUIRRE JARAMILLO
BAJO LA BATUTA DE LOS PULITZER El optimismo del país donde creen en lo posible irradia también en las aulas donde se preparan los futuros periodistas. Pero la irrupción de Internet y la quiebra del cojín publicitario han puesto deberes a las facultades de Periodismo estadounidenses. Hay que integrar los principios fundamentales del oficio en los nuevos contenedores que la tecnología ha creado y formar íntegramente
a profesionales autónomos. Hace casi un siglo que el rigor, la ética y la investigación se erigen como principal consigna para explicar una historia en la Escuela de Periodismo de la Universidad de Columbia, en Nueva York. No en vano, es la cuna de los premios periodísticos más prestigiosos del mundo, los Pulitzer. Su programa académico ofrece dos másteres: el de Ciencias y el de Artes. En este último, Andrea Aguilar tuvo el privilegio de adentrarse hasta las profundidades de aquella verdad que persigue la excelencia periodística. “Aprendes muchísimo”, confiesa la periodista para quien aterrizar en Estados Unidos con una beca de la Columbia, en 2003, fue un sueño. “Enseñar cómo explicar una historia es la razón de ser de nuestra escuela. Tiene que haber una historia como fundamento para construir el relato”, explica Ernest Sotomayor, asistente del decanato de la Escuela de Periodismo de la Columbia en su bolsa de trabajo. David Klatell, catedrático de la Columbia, apunta que las tendencias que están modificando los programas de estudios en comunicación de las universidades estadounidenses. Tal como cuenta Carlota Fluxà, una menorquina que estudió en el Emmerson College y que ahora trabaja para el Wall Street Journal, “todo era muy y muy práctico. Tenías ordenadores en las aulas con todos los programas de edición. Salías a buscar una historia y la editabas y la comentabas en clase. La riqueza en medios e infraestructura era alucinante. Había estudios de producción de televisión enteros para nosotros. Además, te animaban a participar en la producción de pequeños programas que después se emitían por el canal de la Universidad”. La opinión de Carlota la comparte también el profesor de Periodismo Digital de la Universidad Rovira i Virgili y de la UOC, David Domingo: “En Estados Unidos tienen una idea muy diferente de la innovación. Allí se lanzan, sobre todo empresas que colaboran con las universidades, algo que aquí no pasa. (…) Intentan reproducir las condiciones de trabajo que se encontrarán los alumnos en un medio digital”. Además, según él, los alumnos estadounidenses consumen más periodismo que los catalanes. Finalmente, para Alfred Hermida, de la British University de Columbia (Vancouver), “las invenciones que capacitan y extienden nuestra habilidad de explicar una historia y aprender sobre el mundo se están desplegando sobre el espacio multimedia, en las plataformas del tiempo real en Internet, como los blogs y el Twitter. (…) Las escuelas de Periodismo pueden hacer una vital contribución al futuro del Periodismo, preparando a la próxima generación de periodistas para que entiendan y florezcan en un mundo mediático en red más abierto y transparente”. CARME ESCALES
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
En una entrevista vía web el 4 de mayo, Scott Heekin-Canedy, presidente general de New York Times Co., respondió que la posible operación fue examinada y resultó ser más complicada de lo que podía parecer, por lo cual había sido descartada. No obstante, la idea de Geffen es compartida por otras personas. David Swensen, el jefe de inversiones de la Universidad de Yale, y Michael Schmidt, analista financiero, han propuesto que los periódicos resuelvan sus problemas económicos cambiando su naturaleza jurídica, convirtiéndose en fundaciones sin ánimo de lucro. Esto les permitiría recibir fondos públicos y privados deducibles de impuestos, financiar investigaciones e independizar su operación de las necesidades apremiantes de cubrir gastos mediante ventas y publicidad y, al mismo tiempo, generar dividendos a los accionistas. Una primera objeción a la idea es la norma legal, que prohíbe a dichas instituciones respaldar candidatos políticos o defender propuestas legislativas. En la medida en que la posición de un diario frente a estos dos asuntos es parte de su agenda editorial y de noticias, la idea no ha sido bien recibida por representantes de los medios y parte del público. Swensen y Schmidt consideran, sin embargo, que “sería una pérdida menor”. Catherine Mathis, vicepresidenta y portavoz del NYT, ha dicho que la situación del New York Times es mejor que la de otros periódicos del país. En cuanto a números alarmantemente rojos, el Times no está solo. El grupo Tribune, que abarca al Chicago Tribune, Los Angeles Times y otros seis diarios, se ha declarado en bancarrota. En los últimos tres años, los periódicos mencionados y otros como el mismo NYT, el Wall Street Journal y el San Francisco Chronicle han hecho reducciones drásticas de personal y presupuesto. El número de corresponsales estadounidenses en el extranjero bajó en un 25% entre 2002 y 2006, y sólo unos pocos diarios mantienen despachos permanentes fuera del país. El año 2008 fue como una sucesión de baños de agua fría: se cerraron numerosas plazas de trabajo y la disminución de plantillas fue generalizada. Pero el 2009 ha sido un baño de sangre: el 9 de enero, el Seattle Post-Intelligencer anunció que, tras 145 años, cerraría o se convertiría en un diario digital únicamente si no encontraba comprador en los siguientes 60 días (no hubo comprador, así que abandonó definitivamente la edición en papel). Y otros muchos han seguido esta misma senda de cierres. Arianna Huffington, directora y cofundadora del Huffington Post, sitio web de noticias cuya mayor parte de contenido consiste en textos de opinión por parte de “diaristas” no pagos opina que: “el futuro ha de ser encontrado en otra parte... En los motores de búsqueda, en los anuncios en línea. En el periodismo ciudadano y fondos de fundaciones para investigación”. Justamente cuando la crisis económica y la noción de información abierta y libre están en apogeo, resurge la
161
CAPÇALERA DESEMBRE 2009
COM ENS VEU...VERGARA
162
/P UPU ÏT FM RVF TFNCMB
$SFV RVF MB MÓOJB WFSUJDBM FO OFHSFUB EF MB ESFUB ÏT NÏT MMBSHB RVF MB EF M FTRVFSSB XXX NHD FT OPUPUFTFMRVFTFNCMB
%BWBOU EF RVBMTFWPM PGFSUB DBM JOGPSNBS TF CÏ QFS QSFOESF MB NJMMPS EFDJTJØ ²T JNQPSUBOU TBCFS t TJ UJOESFN DPCFSUFT MFT JOUFSWFODJPOT NFOZT GSFRàFOUT QFSÛ OP QFS BJYÛ NFOZT JNQPSUBOUT J RVF BDPTUVNFO B TFS NPMU DPTUPTFT t TJ UJOESFN DPCFSUFT UPUFT MFT QSÛUFTJT P FMT EBSSFST USBDUBNFOUT DPOUSB FM DËODFS
DPN FMT BOUJDPTTPT NPOPDMPOBMT t RVJOB ÏT M BNQMJUVE EFM RVBESF NÒEJD J TJ FMT FRVJQT NÒEJDT EF NÏT QSFTUJHJ FTUBO DPODFSUBUT /P ÏT TVmDJFOU UFOJS DPODFSUBUT DFOUSFT EF SFOPN TJ EFTQSÏT OP QPEFN BDDFEJS BMT TFVT FRVJQT EF QSPGFTTJPOBMT t TJ QPESFN DPOTVMUBS RVBMTFWPM HJOFDÛMFH J QFEJBUSF J OP OPNÏT FMT RVF BQBSFJYFO BM RVBESF NÒEJD t TJ M BTTFHVSBOÎB JODMPV UPU UJQVT EF UÒDOJRVFT EJBHOÛTUJRVFT J UFSBQÒVUJRVFT EF EBSSFSB
HFOFSBDJØ DPN M FTUVEJ NJUKBOÎBOU 1&5 EFM NFUBCPMJTNF DFSFCSBM P MFT JTRVÒNJFT DBSEÓBRVFT FMT OFVSPOBWFHBEPST
P TJ OPNÏT RVFEFO DPCFSUFT FO BMHVO DBT NPMU FTQFDJBM t TJ M BTTFHVSBEPSB QPTB USBWFT P EJmDVMUB M BDDÏT B MFT QSFTUBDJPOT QFS UBM EF QPEFS NBOUFOJS RVPUFT CBJYFT
"CBOT EF QSFOESF DBQ EFDJTJØ QBSMJ BNC VO BTTFTTPS EF .ÞUVB (FOFSBM EF $BUBMVOZB 1FOTJ RVF RVBO NÏT IP OFDFTTJUJ QPUTFS KB OP QPESË DBOWJBS E BTTFHVSBEPSB
5VTFU #BSDFMPOB 5FM (SBOPMMFST ] *HVBMBEB ] .BUBSØ ] 4BCBEFMM ] 4BOU $VHBU EFM 7BMMÒT ] 5FSSBTTB ] 7JD ] (JSPOB ] -MFJEB ] 5BSSBHPOB ] 1BMNB EF .BMMPSDB 0mDJOFT DPNFSDJBMT B #BEBMPOB ] (BWË ] - )PTQJUBMFU EF -MPCSFHBU ] .BOSFTB ] 7JMBGSBODB EFM 1FOFEÒT ] 7JMBOPWB J MB (FMUSÞ ] #MBOFT ] 'JHVFSFT ] 0MPU ] 1BMBNØT ] "NQPTUB ] 5PSUPTB ] 3FVT ] &M 7FOESFMM ] *ODB ] -MVDNBKPS XXX NHD FT ] F NBJM HFOFSBM NHD!NHD FT BUFODJØ BM NVUVBMJTUB BUN!NHD FT
146 DESEMBRE 2009
* FO BTTFHVSBODFT E BTTJTUÒODJB TBOJUËSJB TPWJOU UBNQPD