SUMARI
NÚMERO 136
Especial Josep Maria Huertas
GENER-MARÇ 2007
Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Ignasi Rodríguez Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurrent 647807966
Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537 Junta Degà Josep Carles Rius i Baró Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Iu Forn i Piquer Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Marina Pujol Pastó Pilar Sampietro Colom Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Esther Vera i Garcia
Foto portada: Laura Guerrero
4
REPORTATGE Informació teledirigida, una altra batalla Autor: Albert Gómez Fotos: Ana Sosa i Julian Martín
8
REPORTATGE El periodisme de proximitat està de moda Autor: Gerard Maristany Fotos: Sergio Ruiz
14
OPINIÓ Articles de Josep Carles Rius, Paco Niebla i la Junta de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya Il·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó
18
ENTREVISTA Juan Villoro Autor: Jordi Rovira Foto: Ignasi Rodríguez i Mane Espinosa
22
REPORTATGE Reflexions sobre la informació en temps de guerra Autor: Eduard Sanjuan
En aquest número de Capçalera hi ha una edició especial sobre la figura de Josep Maria Huertas Clavería, degà del Col·legi de Periodistes
2
Crònica d’un periodista compromès Autor: Jordi Rovira L’estreta relació de Huertas i el Poblenou Autor: Gerard Maristany
10
14
Opinions Jaume Fabre, Josep Martí Gómez, Carles Sentís, Josep Pernau, Salvador Alsius, Montserrat Minobis, Joan Brunet, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Maria Favà, Àngela Vinent, Jordi Hereu, Lluís Permanyer i Andreu Mayayo. Recull de premsa
22
L’estat de la professió, segons Huertas Autor: Jaume Fabre Fotos de l’especial: Pepe Encinas, Xavier Cervera, Ignasi Rodríguez, Guillermina Puig, Ana Jiménez, Llibert Teixidó i Kim Manresa i Ricard Cugat.
26
WEBS
33 34
LA FOTO Agustí Ensesa LLIBRES
26
Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretari tècnic: Albert Musons i Agell
PERIODISME AL MÓN La nova vida de la premsa búlgara i romanesa Autor: Francisco Vega Fotos: Tino Soriano
Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup S.A.
PREMIS
32
36
NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA
42
56 62
EN POCAS PALABRAS COM ENS VEU... Berge
38
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org
3
R E P O R TATG E
Institucions i entitats de tota mena es preocupen cada vegada més per la seva imatge. El problema dels professionals de les televisions arriba
Informació teledirigida, una altra batalla Albert Gómez
quan aquesta
22 de maig de 2004. Casament del prín-
preocupació es
cep Felipe amb la princesa Letizia. La
habituals que institucions, partits polí-
Casa Reial concedeix la retransmissió
tics, cambres parlamentàries i entitats
converteix en una reducció de la feina del periodista, que es veu limitat a elaborar les seves notícies amb imatges produïdes i realitzades pels organitzadors dels esdeveniments. Una batalla més per la independència està servida
Aquestes són algunes de les pràctiques
de l'acte a TVE. La cadena pública
de tota mena duen a terme cada
abusa d'aquesta llicència i limita la
vegada amb més freqüència. Un
llibertat de moviments a la resta de
sistema amb el qual les televisions
cadenes de televisió, a més de quedar-
acaben per oferir una informació tele-
se amb algunes imatges per a les seves
dirigida. La imatge que l'organitzador
peces
de l'acte desitja. Amb un doble efecte
quan
el
pacte, anomenat
consorci, era cedir totes les imatges a
devastador per als professionals del
la resta de televisions.
periodisme audiovisual. La feina és
16 de novembre de 2006. Roda de
completament controlada i la informa-
premsa de Ronaldinho, en ocasió de la
ció que es dóna, magistralment homo-
presentació de la seva línia de roba.
geneïtzada.
Els mitjans audiovisuals que es presen-
Un dels orígens més significatius
ten al lloc són acollits amb la sorpresa
d'aquest interès en uniformar la infor-
que la trobada informativa serà oferta
mació va ser a la primera guerra del
per un senyal realitzat, sufragat per la
Golf. El bàndol dels aliats contra
mateixa marca esportiva que patrocina
Saddam Hussein estava més que inter-
la trobada. Ronaldinho fa un repàs a
essat a verificar les imatges que les
l'actualitat del FC Barcelona, però les
televisions donaven de les accions dels
mateixes declaracions del jugador es
seus militars.
troben “penjades” a Collserola. I tot
A Espanya aquests tipus de cobertures
això sense cap avís previ de l'organit-
només ocorren de manera esporàdica.
zació.
Però el pas del temps i el creixement
3 de febrer de 2007. Una de les últimes
de l'interès per part d'empreses i insti-
visites de Mariano Rajoy a Barcelona.
tucions per tenir cura de la seva imatge
La sala on el líder del PP fa el míting
han fet que aquesta informació teledi-
està plena de convidats i periodistes,
rigida hagi arribat a formar part de la
amb només un parell de càmeres de
quotidianitat dels periodistes.
televisió, que pertanyen a l'organitza-
Actualment tots els professionals dels
ció del míting. En una altra sala, els
mitjans audiovisuals perceben un
tècnics del diferents canals de televi-
augment considerable de les cober-
sions graven l'únic senyal realitzat que
tures que queden limitades. “És un
el partit permet enregistrar.
altre mode de censura i que cada
Càmeres al Pati dels Tarongers. Foto: Julián Martín. En la pàgina posterior, la sala on es dóna el senyal del Parlament. Foto: Anna Sosa prolifera
més”,
assegura
Rafael Carballo, membre del departa-
l'última campanya autonòmica. “El
donen un tret tan lleig i tan llunyà que
nostre
acabes per agafar el senyal realitzat
càmera”, explica
Ferrero,
ment de producció dels informatius de
“estava prenent imatges i, com que hi
que et dóna l'organització”, afegeix
Cuatro. Les darreres campanyes polí-
havia senyal del PSC, va intentar
l'Anna Ferrero.
tiques de CiU, PSC i PPC, les reunions
gravar plans diferents. Un responsable
Als hemicicles de les cambres parla-
setmanals del PSOE i el PP a Madrid,
de seguretat, després d'uns minuts de
mentàries, sí que hi ha un espai reduït.
els actes de la Casa Reial, les sessions
discussió, li va ordenar que baixés de la
Tot i així, hi ha parlaments on existeix
de vuit dels disset parlaments autonò-
tarima on era i que deixés de gravar”.
una plena autonomia a l'hora de
mics o diferents rodes de premsa d'empreses com Endesa, Sony, Nike o Warner intenten limitar el marge de maniobra dels equips. I aconsegueixen que es treballi amb les imatges que ells
gravar, com els de Castella i
Cada cop és més habitual que els organitzadors dels actes gestionin les imatges, que es donen homogeneïtzades
mateixos proporcionen.
Lleó, Aragó o el País Valencià. A les cambres on no es permet la producció pròpia d'imatges no deixa de ser curiós com s'executen dife-
Assessors, caps de premsa i experts de
La primera de les excuses que es
rents reformes en els mateixos hemi-
la imatge fan una obligació, d'allò que
donen és la limitació de l'espai. Però
cicles, que no inclouen mai l'ampliació
hauria de ser una opció. Segons l'Anna
molts cops no deixa de ser una excusa
de l'espai on anirien els trípodes. El
Ferrero, membre del Comitè Profes-
interessadament encoberta, ja que no
cap de premsa del Parlament de Cata-
sional de TV3, la cadena va patir un
són les televisions els qui trien els llocs
lunya, Josep Escudé, admet “la tendèn-
incident en un dels últims mítings que
dels esdeveniments. “No és una raó,
cia abusiva d'intentar reduir l'accés
va protagonitzar el President del
sinó un mecanisme d'autodefensa. Hi
dels mitjans als actes”. I defensa el seu
Govern, Rodríguez Zapatero, durant
ha espais on, si et deixen gravar, et
paper. “Al Parlament comptem amb el
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
vegada
5
Jordi Casanoves, del servei d'informa-
proporcionar el senyal és pràctic i
de tots els canals televisius. Intentem
tius de TVE–, ningú va poder oferir
barat per a les televisions”. En la
transferir un senyal plural amb sis
aquests incidents”.
mateixa
línia
s'expressa
Rafael
càmeres i fins ara no n'hem rebut cap
Rafael Carballo recorda, per la seva
Carballo, que assegura que “totes les
queixa”.
banda, que “en els funerals per l'11M,
televisions hi estan, en certa manera,
El tema de la seguretat, com a segona
presidits per l'Arquebisbat de Madrid,
resignades. Es conformen. Però entenc
excusa, és el parapet perfecte per a la
altres televisions volien entrar al lloc
que el punt de vista periodístic és molt
Casa Reial. En aquest cas, el senyal
on es feien els funerals, però l'Arque-
diferent del punt de vista productiu.
acaba sempre en les mans de TVE. No
bisbat no ho va permetre. Telemadrid
No hi hauria aquest problema si
obstant això, el que hauria de ser un pacte tàcit es converteix en motiu de conflicte. Juan Pedro Valentín, exdirector dels informatius de Telecinco, assegura que “en lloc de jugar net i trobar-
Les cadenes acusen TVE de cedir-los totes les imatges del casament dels Prínceps d’Astúries per així tenir primícies
nos amb imatges embargades per a
els
senyals
no
fossin
gratuïts o si les televisions no haguessin de reduir costos”. Davant d'aquests murs contra la independència
tothom o una adequada distribució, els
va fer el consorci d'aquests funerals i
periodística hi ha hagut certes queixes.
directius de TVE s'apunten al carro de
totes les televisions es van queixar
El Comitè Professional de TV3, fa set
les primícies”.
perquè hi volien entrar i no n'accepta-
anys, va prendre com a mesura que no
El casament dels Prínceps d'Astúries
ven el consorci”.
es donaria informació de cap acte en el
va suposar tota una lluita contra les
Una de les situacions més sorprenents
qual no pogués entrar una càmera de
intencions de TVE. Valentín ho recorda
per a l'Anna Ferrero va ser quan, en
TV3. Per la seva banda, TVE, a través
com un episodi “escandalós, molt
una roda de premsa per mostrar els
del Sindicat de Periodistes, va fer
impresentable. Va haver-hi imatges del
últims resultats d'Endesa, l'organitza-
públic un document on expressava la
casament que no es van cedir a la resta
ció va facilitar un senyal per a les tele-
seva queixa en contra de les imatges
de cadenes”. En aquest sentit, Javier
visions. “Una vegada acabada la inter-
realitzades per institucions privades,
Reyes, cap de producció dels informa-
venció dels dirigents de l'empresa
una demanda que també havia fet el
tius de Cuatro i en aquella època sots-
elèctrica, i just abans que comencés el
Col·legi de Periodistes. I Telecinco va
director de producció dels informatius
torn de preguntes, l'organització va
promoure, el 2003, una reunió entre
de Telemadrid, assevera que TVE “va
deixar d'emetre aquest senyal”. Una
tots els editors per evitar consorcis
exercir el seu dret amb abús. Va conver-
altra vegada, i en el transcurs d'un
discriminatoris. Fins i tot va proposar
tir el seu senyal en un de diferent a la
debat al Congrés, “la redactora que
que l'Agència EFE, que a diferència
de la resta de mitjans”. Valentín afegeix que la seva cadena va tenir altres incidents amb la Moncloa, “com una intervenció d'Aznar que TVE no volia que Telecinco l'emetés abans de l'informa-
de la resta de mitjans no
El que és una limitació periodística també és un avantatge per a les empreses ja que suposa abaratir els costos
tiu d'Alfredo Urdaci”.
té informatiu obert, s'encarregués dels consorcis més problemàtics. Part d'aquestes queixes s'han quedat en paper
Els periodistes que es desplacen als
seguia el tema es va trobar que el
mullat. Jordi Casanoves creu que “des
actes veuen com les seves funcions són
senyal no portava so d'ambient. No
de la direcció dels mitjans no hi hagut
manipulades impunement. Tots els
podia explicar amb l'element necessari
prou bel·ligerància”. Empreses i insti-
editors disposen de les mateixes
com havia estat la sessió”.
tucions mantenen l'actitud de coartar
imatges. I l'espectador rep una infor-
L'advocat del diable que es crea a cada
els moviments dels periodistes i, amb
mació homogènia i uniformada. A més
mitjà amb aquestes barreres és l'aba-
la base dels costos, oferir la imatge
de certes parts dels esdeveniments que
ratiment dels costos. Els pressupostos
que els convé, per sobre d'unes
no arriben mai als televisors. “Durant
de les televisions són ajustats i un
excuses, de la llibertat d'informar i del
els primers mesos de la guerra a l'Iraq,
senyal gratuït estalvia, a més de temps,
compromís amb els teleespectadors, i
va haver-hi un acte del PP amb inci-
un desplaçament i una transmissió via
mostrar la imatge esbiaixada que uns
dents a dins de l'espai on hi tenia lloc.
satèl·lit. Juan Pedro Valentín creu que
quants interessats confonen amb la
'Gràcies' al senyal realitzat –explica
“les empreses han detectat que
realitat.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
consens de totes les forces polítiques i
7
R E P O R TATG E
Premsa gratuïta, mitjans digitals, disminució dels hàbits de lectura… la crisi del periodisme imprès de pagament fa temps que està sobre la taula. Però com està
El periodisme de proximitat està de moda Gerard Maristany Fotos: Sergio Ruiz
la premsa més petita, la
Entre el 15 i el 17 de maig de 1981, el periodisme local/comarcal de Catalu-
Le Monde Diplomatique, Ignacio
que informa del que
nya vivia un dels moments cabdals en
Ramonet, que va participar l'any
la seva trajectòria. En aquelles dates, va
passat en la I Convenció Catalana de
passa al costat de casa?
tenir lloc a l'Alberg de Canyamars
la Premsa Local i Comarcal, recorda
publicitat és més eficaç. El director de
(Maresme) el primer congrés de la
que, segons enquestes de The Econo-
L'Associació Catalana
premsa comarcal, que propiciaria la
mist, "el públic consumidor d'informa-
de la Premsa Comarcal
fundació de l'Associació Catalana de la
ció prefereix notícies de proximitat i
Premsa Comarcal. De tot allò, recent-
està disposat a pagar per informacions
ha celebrat el 2006 el seu 25è aniversari. Aprofitant l'avinentesa, ha obert un intens debat amb conclusions esperançadores: la proximitat està de
ment se n'han celebrat els vint-i-cinc
que tinguin a veure amb ell”.
anys. Aprofitant l'efemèride, i davant
Mentrestant, en països com França,
les nombroses veus que parlen de crisi
viuen una crisi de la premsa que
de la premsa escrita, l'ACPC ha dema-
amenaça els balanços d'algunes de les
nat l'opinió d'acadèmics sobre aquest
seves capçaleres representatives. Le
assumpte, ha publicat un llibre blanc
Monde pateix pèrdues milionàries que
sobre la situació dels seus associats, ha
el passat 31 d'agost el portaven a
ofert diverses jornades… Conclusió
publicar un examen de consciència
generalitzada: davant dels interrogants
sobre les causes d'aquesta crisi. Qües-
que viuen els models més tradicionals
tions com la baixada dels punts de
de periodisme imprès, la premsa local
distribució o la competència dels
es troba en una posició d'avantatge per
mitjans digitals i dels gratuïts es loca-
tal d'encarar el futur.
moda, i d'això, la premsa local n'és una especialista. A continuació analitzem les idees recollides per l'ACPC i algunes de les noves tendències que s’apunten al sector.
litzaven com els potencials causants d'una realitat mesurable objectiva-
LA CRISI DELS GRANS
ment: l'any 1946 es distribuïen a
Amb la col·laboració de nombrosos
França 360 periòdics per cada 1.000
acadèmics i professionals, l'ACPC ha
habitants, mentre que ara tot just se'n
recopilat dades que reflecteixen la
superen els 140.
tendència a l'alça que se li preveu a la
Un cop consultat per l'ACPC, el
premsa local els pròxims anys. Els indi-
professor de la Universitat de Navarra
cis s'ensumen arreu: Als Estats Units
Miguel Ángel Jimeno es pregunta com
un 90% dels diaris que s'editen són
pot ser que l'anàlisi de Le Monde
locals, i segons l'estudi “Realitat dels
només apunti a causes externes.
Mitjans de Comunicació als Estats
“Sorprèn –diu– que no es faci referèn-
Units” (2005), aquest tipus de periò-
cia a uns continguts cada vegada més
dics són el mitjà més creïble i on la
allunyats dels interessos dels ciutadans
Redacció a Mataró del diari El Punt que té la seu central a Girona. A la pàgina següent, redacció de la Revista del Vallès de Granollers. Universitat de Santiago– els diaris de
que només aquest mitjà li pugui
mena”. Mentrestant, a França mateix,
províncies i comarcals (en general,
donar”.
van naixent noves publicacions d'abast
tots els diaris locals) es troben en una
Per tal d'aprofitar aquests avantatges,
regional. Segons informava durant la
immillorable posició per aprofitar els
però, la premsa local i comarcal ha de
convenció de la premsa local i comar-
nous desafiaments i aconseguir l'èxit
superar algunes febleses estructurals.
cal el president de l'Associació de
en els seus nous plans”. Ignacio
En la seva intervenció davant la
Setmanaris
de
Ramonet apunta en la mateixa direc-
Convenció de la Premsa Comarcal, el
Guebriant, ja existeixen en aquest país
ció: davant del fet que avui tothom té
professor de la Universitat de València
Francesos,
Loïk
250 capçaleres de premsa setmanal regional, la meitat propietat de grans grups de premsa, amb una tirada mitjana de 10.000 exemplars. La proximitat dels periòdics a la seva
Josep Lluís Gómez Mompart,
La proximitat dels periòdics a la seva comunitat de lectors és una de les receptes davant la crisi
comunitat de lectors és una de les receptes més aconsellades pels acadè-
n'assenyalava algunes: renovació dels lectors tradicionals, inversions i publicitat escasses, amateurisme, dependència o complicitat amb els poders
eines per comunicar –sigui periodista
locals, informació massa localista i no
mics davant aquesta competència. A
o no– “amb la premsa de proximitat el
sempre prou ben contextualitzada…
ningú se li escapa que la premsa local
periodista pot recuperar el monopoli
La creixent puixança de la informació
ha fet de la proximitat el principal
de la informació, perquè la seva espe-
local en el context internacional està
motiu de la seva existència: “En
cialització és cercar la informació
comportant algunes experiències espe-
aquest necessari redisseny d'estratè-
local. A condició que el lector trobi en
cialment noves. El cas més representa-
gies –diu Xosé López García, de la
el mitjà de proximitat una informació
tiu és el diari eslovè Si Novice, que
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
i més propers a interessos d'una altra
9
l'Associació Catalana de la Premsa
aquestes publicacions haguessin anat
Comarcal ha pres com a un dels seus
totes soles en lloc de moure's en grup,
referents internacionals. Aquest rota-
probablement no se n'haurien sortit:
tiu era el segon més llegit del seu país,
“Vostè creu que una multinacional
però tot i així, va assumir una aposta
voldrà anunciar-se a la Gazeta de
Per casualitats de les converses,
empresarial sense precedents: es va
Isola? Un municipi de 9.000 habitants
ens
autodissoldre per passar a convertir-se
que té una capçalera setmanal? […]
parlant amb el periodista Xavier
en un conglomerat de 43 publicacions
Nosaltres li diem a la multinacional:
Gálvez (Ràdio Mollet) sobre el
d'abast regional o local, que compar-
vostè no està posant publicitat a una
panorama de la informació local
El diari eslovè d'àmbit nacional Si Novice va atomitzar-se en 43 publicacions locals diferents per ser proper al seu públic
Mollet com a exemple entretenim
una
estona
capçalera que tira 1.000
que hi ha al municipi de Mollet
exemplars; vostè està anun-
del Vallès.
ciant-se a la major capça-
La llista és tan llarga que val
lera virtual del país, vostè
la pena reproduir-la: aquest
està cobrint el 85% del
municipi de 47.000 habitants
territori, està arribant al
disposa d'una quantitat ingent
teixen alguns continguts i la gestió
95% de lectors de premsa, està anun-
de mitjans locals. La informació
publicitària de grans comptes. La raó
ciant-se a 70.000 exemplars…”
del municipi és seguida pels
LA DIVISIÓ DELS PETITS
zenal), Mollet a Mà (setmanal) i
del terrabastall va arribar després de
gratuïts Tribuna Vallesana (quin-
produint en el món de la premsa: nous
Tornem a Catalunya, i analitzem el
Contrapunt
competidors, noves tecnologies, nous
conglomerat de publicacions que
l'emissora
hàbits de lectura…
conformen l'ACPC. Aquesta associa-
Mollet i per les televisions
És difícil definir si el producte resultant
ció aplega 133 capçaleres: 49 bimes-
Canal
ha passat a ser un diari nacional o un
trals i trimestrals, 49 mensuals, 4 quin-
Mollet Televisió (privada). A tot
reguitzell de diaris locals. El producte,
zenals, 26 setmanaris i 5 diaris. Juntes,
això cal sumar-li els setmanals
(setmanal), municipal
Mollet
per
Ràdio
(municipal)
i
que arriba a 200.000 persones aproxi-
abasten gairebé tot el territori català.
Línia Vallès (gratuït) i la Revista
madament, combina la informació
No podem dir que aquestes siguin
del Vallès (de pagament), que
general amb la local. L'element dife-
totes les publicacions locals o comar-
juntament amb el diari El 9 Nou
rencial, però, és que cada capçalera és
cals que s'editen a Catalunya: n'hi ha
cobreixen la informació de tota
autònoma, feta a mida per a la regió o
moltes que no formen part de l'asso-
la comarca.
municipi on s'edita: capçaleres diàries
ciació. En molts casos, la raó de l'ab-
A tot això, naturalment, cal
de gran format, setmanals en format de
sència és que són gratuïtes (per tal de
sumar-hi els mitjans televisius
tres quarts… Per tal de suplir les neces-
poder associar-se a l'ACPC, els editors
que en aquesta localitat són
La informació de proximitat és la matèria primera dels 445 webs informatius, per no parlar de les ràdios i televisions locals
han de publicar com a
Canal
mínim un mitjà de paga-
municipal; i Mollet Televisió,
Mollet, de
titularitat
ment, que a més, ha d'in-
privada, a més de l'emissora
cloure informació local o
pública Ràdio Mollet.
comarcal, generalista i en
Gálvez calcula que en aquesta
català). Val a dir que el
població del Vallès Oriental hi
sitats de les poblacions on s'ha escollit
fenomen de la gratuïtat no és gens nou
ha una trentena periodistes,
el format setmanal, Si Novice va crear
en la premsa local i comarcal: un
entre redactors i fotògrafs, que
també capçaleres diàries d'abast regio-
exemple és el setmanal La Fura, origi-
poden viure de la informació
nal per tal de nodrir la zona d'informa-
nari
local. I tot això esta passant,
del
Penedès, que
enguany
ció generalista i diària.
compleix 25 anys d'existència. La
insistim, en una població que ni
Segons explicava a l'ACPC un respon-
competència
els
tan sols té l'estatus de capital de
sable del grup Si Novice, “són 40
gratuïts: la informació local és també la
comarca i que, per tant, és un
empreses independents, 40 negocis
matèria primera dels 445 web informa-
bon exemple del pes actual
propis amb els seus comptes de resul-
tius que David Domingo localitzava en
d’aquest tipus de mitjans.
tats. I tots, avui, guanyen diners”. Si
el seu estudi Periodisme digital a Cata-
no
acaba
amb
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
l'anàlisi dels canvis que s'estaven
11
R E P O R TATG E
La creixent oferta educativa El març de l'any passat van tenir
lunya (2004), així com de les prop de
veïns, culturals, parròquies…, i la
200 ràdios municipals i el centenar
meitat, ni tan sols tenen registrada la
llarg de televisions locals localitzades a
capçalera.
l'Informe de la Comunicació 2003-
Com reflecteix l'estudi de Corbella, la
2004.
diversitat existent a l'ACPC s'estén a
lloc, per primera vegada, unes
Tornant al periodisme imprès, aixoplu-
punts tan sensibles com la mateixa
jornades sobre les relacions entre
gat sota el paraigües de l'ACPC, val a
captació de publicitat: els diaris i
les facultats de comunicació i la
dir que l'heterogeneïtat del grup no és
setmanaris solen disposar de departa-
premsa comarcal. Allà es va posar
només cosa de les periodicitats
ment propi o de serveis professionals
de manifest que el periodisme de
diverses: s'estén també a la seva pròpia
que realitzen aquesta feina. Mentres-
proximitat és cada vegada més present en els plans d'estudis. Prova d’això és la creació a la UAB de l'Observatori de la Comunicació Local de l'InCom, i
tant, la majoria de revistes
Hi ha dos tipus de publicacions locals i comarcals ben diferents: les professionalitzades i les que depenen de voluntaris
el conveni que existeix amb aquesta universitat per tal que els
ris… La salvació d'aquestes estructura interna, fins al punt que
publicacions és que els anunciats són
estudiants facin pràctiques als
podem parlar d'una associació de dues
molt fidels –solen ser sempre els
velocitats. D'una banda, els mitjans
mateixos– de manera que tampoc fa
aquesta universitat té un postgrau
que han aconseguit consolidar una
falta perseguir-los.
específic sobre periodisme local i
estructura professional (cas d'El Punt
Amb tot aquest recull de dades, no és
comarcal i properament n’hi
o Segre); de l'altra, aquells que encara
d'estranyar que les diferències entre el
haurà dos més: el primer es dedi-
es troben en una dinàmica volunta-
model professional i el de voluntaris
carà a la infografia multimèdia en
rista. “A tot estirar pots pagar el direc-
arribi fins i tot a l'estat d'ànim: segons
línia. L'altre postgrau té a veure
tor i el maquetador”, diu el president
les enquestes realitzades, mentre que
amb la gestió de mitjans locals. i es
de l'ACPC, Estanis Alcover, en refe-
el 60% dels diaris i setmanaris encaren
farà a la Pompeu Fabra. Aquest
rència a aquests segons.
el futur amb il·lusió, les revistes d'altra
postgrau ha nascut davant la
Des de la Universitat Pompeu Fabra,
periodicitat només tenen un 40%
necessitat de formar els directors
Joan M. Corbella va realitzar el 2005
d'optimistes.
de mitjans petits, que sovint es
un seguit d'enquestes a tot aquest
veuen abocats a compartir les
maremàgnum d'empreses editores
VOCACIÓ DE LOBBY
tasques periodístiques amb les
associades per tal d'intentar retratar-
Té sentit mantenir una associació que
gerencials. La iniciativa va en la
ne la situació i localitzar-ne les princi-
vetlli per uns objectius comuns, quan és
línia del que explicava el cap de
pals inquietuds. Les respostes reflec-
evident que hi ha tantes diferències
comunicació de l'IESE, Ignacio
teixen
entre les capçaleres? Un dels aspectes
clarament
la
divisió
que
Bel Mallén, a la I Convenció de la necessari
destinar
part
dels
possibles beneficis a la formació […], ja que els èxits no solament
fonamentals
L'ACPC manté contactes amb l'associació de revistes (APPEC) i gratuïts (ACPG) per fer una federació de 360 publicacions
rauen en la part de redacció, sinó CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
feina dels mateixos membres de la redacció, o de volunta-
mitjans de l'ACPC. Actualment,
premsa catalana comarcal: “és
12
d'altra periodicitat aconsegueixen publicitat gràcies a la
on
aquesta
unitat s'ha posat una mica en dubte és en la recerca de grans anunciants. Fins ara, i a l'estil del Si Novice, l'Associació Catalana de la Premsa
també en la de gerència”.
comentàvem: en un cantó, els diaris i
Comarcal havia utilitzat l'estratègia
Així mateix, la necessitat de millo-
setmanaris, un 72% dels quals són
acumulativa: sumant les dades de tots
rar la qualitat dels continguts
editats per empreses; a l'altre, un
els seus associats, hi havia 133 capça-
porta l'ACPC a crear una Escola
conglomerat de publicacions de perio-
leres, 200.000 exemplars de tirada
de Formació de la Premsa Comar-
dicitats més àmplies, i on només
conjunta, 800.000 lectors… Amb l'ar-
cal que oferirà cursos als treballa-
trobem un 6,4% d'empreses editores.
gument quantitatiu, l'ACPC havia
dors de les capçaleres associades.
Aquestes últimes són sobretot inicia-
intentat cridar l'atenció de les centrals
tives que pertanyen a associacions de
de mitjans i els grans anunciants, però
Algunes publicacions de l’ACPC compten amb una infraestuctura molt petita, com és el cas de la revista Som-hi de Malgrat de Mar. alhora d'asseure's a negociar, es posava
de qualsevol portal digital que es faci
de manifest la dificultat d'anar tots
en català.
recordar que l'ACPC, juntament amb
junts: tal i com resumeix gràficament
La nova central de mitjans del perio-
la resta d'associacions de premsa en
tracions per tal de pressionar-les. Cal
Alcover, “si una campanya comença el
disme local i comarcal és només un
català, van aconseguir que la Generali-
2 de febrer i s'acaba el 17, hi ha publi-
dels molts serveis que l'ACPC realitza
tat augmentés d'un 30% les ajudes a la
cacions que s'hauran de quedar fora”
per les seves 133 capçaleres associades.
premsa escrita en aquest idioma, que
perquè tenen una periodicitat incom-
A més de l'aspecte econòmic, s'està
romanien congelades des de feia molt
patible amb aquest exemple. central de mitjans pròpia per tal de complir l'objectiu d'incrementar la publicitat sindicada. L’estratègia que
de temps.
Des de l’ACPC s’està creant una central de mitjans pròpia per poder incrementar la publicitat sindicada
seguirà no serà intentar vendre-ho tot
Amb l'objectiu d'actuar com un lobby potent, l'ACPC fa temps que manté contactes amb l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català
com un paquet unitari, sinó que agru-
incidint en altres qüestions com la
(APPEC) i l'Associació Catalana de la
parà la venda d'espais publicitaris en
formació o la creació de serveis com
Premsa Gratuïta (ACPG). Ja se les va
funció de la periodicitat dels mitjans
ara una hemeroteca digital de totes les
poder veure compartint espai en l'últim
associats. L'objectiu, de tota manera,
publicacions associades, que d'aquí a
Saló del Llibre, i tenen en cartera la
segueix sent el mateix: fer-se notar
poc temps veurà la llum. Al costat
creació d'una futura federació de les
davant dels grans inversors de publici-
d'això, un dels aspectes que justifiquen
tres entitats que sumen 360 publica-
tat. Una altra de les iniciatives seria
l'existència de l'ACPC és la represen-
cions editades fonamentalment en
assumir la venda d'espais publicitaris
tativitat pública davant de les adminis-
català.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
A hores d'ara, l'ACPC està creant una
13
OPINIÓ
Recuperar el prestigi
Josep Carles Rius Degà del Col·legi de Periodistes
EN JOSEP MARIA HUERTAS
Barcelona, en la crítica necessària
Els principis que representava en
Claveria entenia el periodisme com
durant els anys del conformisme i
Huertas són, ho crec fermament, el
una actitud, un sacerdoci, deia ell en
l'autocomplaença… I ara torna a ser
millor camí per recuperar el prestigi i
broma, i com un compromís profes-
més necessari que mai. Perquè els
la credibilitat del periodisme, per
sional i ètic. Va ser fidel a la seva
periodistes correm el risc de veure'ns
guanyar-nos la confiança dels ciuta-
manera d'exercir el periodisme fins a
arrossegats per interessos que no
dans, per fer-nos respectar pels
l'últim instant de la seva vida. I
responen al paper que hem d'exercir
poders polítics i econòmics, per asse-
profundament lliure i coherent. Tant
en una democràcia. Perquè ens obli-
gurar-nos el dret a ser independents
que va desconcertar molts companys
guem a prendre partit en combats
de tot tipus d'interessos aliens a la
de professió. Independent i crític fins
que no són els nostres. Perquè la
informació, per així garantir la digni-
a la temeritat. I així va incomodar
independència i la crítica són cada
tat de les noves generacions de
totes les empreses on va treballar i
vegada més difícils. Perquè ens
professionals, condemnades a la
tots els poders, fins i tot aquells que
sentim més instruments de decisions
precarietat, i per plantar cara a tots
en algun moment el van considerar
aquells que, en el nostre
un dels seus. En Huertas, així el
nom, posen en perill la
coneixíem, creia que el periodisme
convivència. I tot això ho
havia de situar la persona en el
hem de fer per mandat
centre i per això posava el respecte i
democràtic, perquè els
la comprensió de l'altre per davant
periodistes som garants de
de tot. Perquè defensava que el
la llibertat d'expressió. Un
periodisme estava al servei dels
dret que és dels ciutadans
ciutadans com a garantia de la demo-
i que per a nosaltres és
cràcia, la veracitat, la convivència i la
també un deure. Un dret i
llibertat.
un deure dels periodistes i
disme dels valors és cosa d'altres temps. Que ara tot s'hi val. Que ara importa més l'audiència, el poder, la
Jordi Tarragó
no tan sols dels titulars Alguns han dit que aquest perio-
dels mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats.
fama… i per aconseguir-los és més
alienes i menys protagonistes de les
útil el cinisme que les conviccions. Jo
nostres decisions.
nya necessita força per defensar tots
penso tot el contrari. El periodisme
aquests principis. Una força que neix
sense valors és una altra cosa i que
Així ho pensava quan el Huertas em
de les conviccions i de la capacitat
cada un li posi el nom que vulgui.
va implicar en el Col·legi, on ell hi
d'implicar el màxim de voluntats. Per
Aquí, des del Col·legi de Periodistes
veia la seva última trinxera (“a cada
això reivindico els valors que repre-
taula un Vietnam”)
senta la trajectòria i la figura de
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
“Els principis que representava en Huertas són, ho crec fermament, el millor camí per recuperar el prestigi i la credibilitat del periodisme”
14
El Col·legi de Periodistes de Catalu-
per
lluitar
aquesta
per
Josep Maria Huertas Clavería. I per
professió.
això demano a tot el conjunt de la
Durant els primers
professió
mesos en el Col·legi
Col·legi i el converteixi en la millor
vaig
garantia
comprendre
que del
s'impliqui periodisme
en
el
crític,
de Catalunya, hem de reinvindicar el
que, en el fons, aquesta concepció del
respectuós i independent. Del perio-
periodisme d'en Huertas. Un perio-
periodisme és la que compartíem tots
disme al servei dels ciutadans, la
disme que va ser imprescindible en
els membres de la Junta, més enllà de
democràcia, la veracitat, la convivèn-
aquells anys de la lluita per la demo-
les ferides obertes en la crisi que va
cia i la llibertat. Del periodisme dels
cràcia i ho va ser després en la transi-
precedir les eleccions. Més enllà de la
valors, que aquest país necessita ara
ció, en la conquesta de les llibertats
necessària diversitat i pluralitat a
tant com en els moments més trans-
de Catalunya, en la recuperació de
l'hora d'exercir la professió.
cendentals de la seva historia recent.
OPINIÓ
Tan a prop, tan lluny
Junta de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya
TAULA PER A TRENTA PERSONES.
plans similars unes quatre vegades
agenda que tracta els temes destacats de
Menú de gust afrancesat, a base de
durant tots els anys que portava de perio-
la jornada i que és oberta a les preguntes
terrines i vol-au-vents, en el gran menja-
dista a la capital europea. I encara era
de desenes de periodistes. Els que vulguin
dor per a grups del Parlament Europeu.
hora que algun d'aquests propòsits obtin-
informació més confidencial per treure
Els comensals, tres eurodiputats catalans
gués resultats, va afegir.
una exclusiva disposen de l'anomenat
i vint-i-cinc periodistes lleidatans, acom-
VIP's corner. Hi ha platós de televisió a
panyats per en Ricard Torrell, assistent
Podem contrarestar els que treballem en
disposició dels que ho desitgin i un munt
del llavors president Josep Borrell, i de la
els mitjans de Lleida, les imatges d'un
d'informació a través d'Internet, en els 23 idiomes oficials de la Unió.
cap de premsa del Patronat Català Pro
Europarlament buit de diputats? Qui sap
Europa, Cristina Colom, compartim dues
que la UE ha finançat el 72% de la línia
hores de conversa, amb un missatge de
d’alta velocitat entre Lleida i Tarragona,
La transparència és absoluta. “Normal-
fons que ningú no discuteix: falla la
com anuncia el web de la Comissió Euro-
ment, en el brífing es respon a totes les
comunicació. Cal fer-hi alguna cosa, ens
pea (http//:ec.europa.eu)? O com trans-
preguntes, fins i tot les compromeses”,
encoratgen els parlamentaris Raimon
afegia Cristina Colom. Per
Obiols, Raül Romeva i Maria Badia.
tenir
a
punt
totes
les
respostes, la Comissió “té una Vàrem tornar de Brussel·les amb aquest
xarxa de periodistes que
encàrrec titànic, una feina que molts
recull totes les informacions,
companys porten a terme fa dècades i
també les de la premsa comar-
que difícilment surt endavant: com tren-
cal, i cada matí, per videocon-
car la gran barrera que separa Europa
ferència, ens les fan arribar”,
dels ciutadans. Com podem convèncer els
ens deia Ferran Tarradellas, l'altre portaveu català, en aquest cas, de la direcció gene-
veure que les decisions d’aquesta
ral
tats també els afecten? Ara fa cinquanta anys que es va firmar el Tractat de Roma, el germen de la Unió
d'Energia.
Cristina
Gallach, estreta col·laboradora de Javier Solana, ens confirmava com és d'important aquesta feina per arribar metre, sense inflamar els ànims de la gent,
Europea. I malgrat aquest mig segle, les
les directives que limiten la superfície
distàncies encara no s'han escurçat.
regable del canal Segarra-Garrigues,
a tots els racons d'Europa i el món. Què passa, doncs? Per què no arriba la
Europa continua quedant massa lluny i
retallen ajudes als pagesos, prohibeixen
informació? No serà perquè no hi esmer-
no interessa gaire. O gens. Potser s'hau-
ampliar Baquèira Beret o imposen
cin esforços. L'eurodiputat Obiols ens
rien d'editar revistes per a adolescents,
restriccions per culpa de les aus a Alme-
demana la nostra complicitat i s'interessa
amb missatges europeus explicats en
nar?
forma de cançons de moda, com va insinuar la comissària de la direcció general
La Comissió que presideix el
de Comunicació, Margot Wallström que
portuguès Jose Manuel Durao
va voler fer una sortida enginyosa, per
Barroso, s'ha imposat com a primer
“Com podem convèncer els lectors que Brussel·les és molt més a prop del que ells pensen?”
mostrar com està de preocupada per
objectiu en matèria de comunicació
aquesta qüestió, sobretot després que
“fer un exercici de transparència”, ens
per una revista d'informació europea que
França i Holanda hagin dit que no a
explicava Amadeu Altafaj, un dels porta-
va deixar de funcionar per falta de
la Constitució Europea. Segons les
veus catalans d’aquest gran equip. A ell li
suports. Romeva i Badia estan disposats
cròniques brussel·lenques, un veterà
ha tocat a la direcció general de Desenvo-
a venir a Lleida per explicar-nos la seva
corresponsal holandès va encoratjar-la a
lupament i Ajuda Humanitària. Per acon-
feina. Anem teixint una xarxa de
millorar la comunicació. Només hi va
seguir-ho, ens relatava, la Comissió fa
col·laboracions i interessos comuns que
posar una objecció: havia sentit parlar de
cada dia una roda de premsa amb una
volem ampliar. Accepten propostes.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
macrocàmera de més de vuit-cents dipu-
Jordi Tarragó
lectors que Brussel·les és molt més a prop del que ells pensen? Com els farem
15
OPINIÓ
Rigor i respecte
Paco Niebla Periodista
LA
INFORMACIÓ SOBRE SUCCESSOS
policíacs de Catalunya i reporters de dife-
sions de les jornades que més ens hauria
i emergències es troba en els orígens
rents mitjans van coincidir en el fet que els
de fer reflexionar va ser que la precarietat
mateixos de la professió periodística i
periodistes i els policies som dos pilars
de la professió condiciona sovint el tracta-
durant els últims temps està guanyant
fonamentals de qualsevol Estat de Dret.
ment dels successos i la cobertura infor-
cada vegada més presència als mitjans.
Els primers garanteixen el dret inalie-
mativa de les emergències i per això cal
Dos motius han esperonat la proliferació
nable a rebre i difondre informació veraç,
que els periodistes que informem
d'aquest tipus d'informació. D'una banda,
els segons la imprescindible protecció de
d'aquests assumptes no solament tinguem
la preocupació i el convenciment de la
tots els drets ciutadans.
estabilitat laboral, sinó una formació
societat, especialment l'occidental, que la
específica.
seguretat és un dels pilars fonamentals de
Periodistes i policies ens necessitem
l'estat de Dret; i d'una altra, l'explotació
mútuament però, segons es va constatar
Fora bo que elaboréssim codis deontolò-
comercial o política que es pot fer de les
en les jornades, treballem amb dos temps
gics en cada mitjà, com han fet a altres
tragèdies humanes i del dolor aliè per
diferents. Mentre nosaltres reclamem
països, sobre la informació de les tragèdies
treure'n profit, ja sigui en forma de més
informació a l'instant, els policies necessi-
personals o del tracte que hauríem
audiència, d'augment de venda de diaris o
de donar a la informació
de rèdit electoral.
policíaca. En aquest sentit, recordo que continuen vigents
La frivolització, l'especulació, el sobredi-
les encertades recomanacions
mensionament i, sobretot, la conversió en
del Consell de l'Audiovisual de
un espectacle mediàtic són, al meu parer,
Catalunya sobre el tractament
els perills més grans en els quals podem
informatiu de les tragèdies
caure els periodistes que, d'altra banda,
personals i els successos.
veiem com la ciutadania consumeix aquest tipus d'informació de forma dele-
Aquestes recomanacions s'inspiren en el respecte a la dignitat de les persones, el lliure
successos guanyen en audiència o com els programes del cor exploten fets luctuosos amb una desmesura només explicable en les seves quotes d'audiència. Dels succes-
Ferran Pous
rosa. Només cal veure com els informatius de televisió que inclouen més quantitat de
accés i difusió d'informació sobre fets de naturalesa dolorosa que desperten interès ten temps per investigar i poques vegades
públic i la cooperació entre autoritats
sos hem d'informar-ne sempre amb un
poden explicar el “per què” que necessi-
públiques i professionals de la informació
escrupolós respecte dels drets personals, i
ten els mitjans abans de concloure una
per garantir la coherència de les respec-
fer-ho amb mesura, pensant sobretot en
investigació. La competència
tives intervencions.
les víctimes i el seu dolor, sent molt rigo-
entre mitjans accelera la necessitat
“Periodistes i policies ens necessitem mútuament però, tal i com es va constatar en les jornades, treballem amb temps diferents”
ferotge
d'“hipervelocitat” a l'hora de
Els periodistes també som actors dels
difondre informació de succes-
successos i de les emergències, per això no
sos, i ja se sap que “hiperveloci-
hem de caure en sobreatencions medià-
tat” i rigor són dos conceptes
tiques, excepte si ajuden que el succés no
difícilment compatibles.
es repeteixi, ni en la frivolització, la gene-
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
ralització, l'especulació, o la temptació de
16
rosos amb la presumpció d'innocència,
Als periodistes se'ns acusa de morbosos,
convertir una desgràcia en espectacle. La
protegint la infància, dimensionant justa-
grocs, de promoure l'alarma social o de
prudència, el respecte, la mesura i, m'atre-
ment els fets, contrastant les versions dels
perjudicar amb les nostres informacions
veixo a dir, el sentit de la funció social dels
fets...
les perquisicions de la policia, i a aquests
periodistes s'ha d'imposar al màrqueting,
d'amagar o de filtrar informació, però
això sí, sempre respectant el dret i l'obli-
Durant les jornades anuals que el Col·legi
periodistes i policies estem condemnats a
gació a informar de forma veraç, rigorosa
de Periodistes va organitzar el passat mes
entendre'ns perquè tenim l'objectiu comú
i mesurada dels fets que tinguin una noto-
de desembre, els màxims comandaments
de servir la societat. Una de les conclu-
rietat pública.
ENTREVISTA a Juan Villoro, periodista i escriptor
Els Premis Manuel Vázquez Montalbán d'enguany han recaigut en els periodistes catalans Tomàs Alcoverro i Teresa Pàmies, i en el mexicà Juan Villoro en l'apartat
“Espanya té una ‘hiperinflació’ de periodisme esportiu” Jordi Rovira
de periodisme esportiu, que va recordar en el seu parlament com va afeccionar-se al futbol i com seguia el Barça des
Manuel Vázquez Montalbán assegu-
passió en un matrimoni de convenièn-
rava, poc abans de mori,r en una
cia. L'altra carrera que m'interessava,
entrevista amb la nostra revista que la
Medicina, estava molt sol·licitada i era
seva passió pel futbol li permetia aflo-
difícil de compaginar amb l'escriptura.
rar la seva part més irracional. Està
Potser se'm nota alguna cosa de la
d'acord amb aquesta afirmació?
formació de sociòleg, tot i que procuro donar més pes a la narració. Recordo
de la distància que
Totalment. En els millors moments el
un professor de la carrera que ens deia
marcava l'Atlàntic. Dies
futbol és saludablement irracional. Hi
“estudiïn nois, o acabaran fent de
després d'aquell acte,
ha alguna forma d'explicar a un senyor
periodistes”. He tingut present molts
amb la cara pintada que s'ha deixat el
cops aquella frase. En aquell moment,
sandvitx a mig mastegar perquè els seus
l'any 1976, el periodisme era vist com
estan a punt de marcar un gol? Algunes
l'últim escalafó social. Eren temps
aquesta entrevista sobre
de les grans jugades apunten justament
d'una molt relativa llibertat de premsa
com escriu de futbol
al caràcter irracional del futbol. Per
a Mèxic, amb molts periodistes subor-
Villoro ens parla en
exemple, el cop de cap de Zidane a la
nats. I el futbol no era gaire popular, no
amb la passió innata que
final del Mundial d'Alemanya. És una
era vist com per ser pres seriosament.
desperta la literatura, un
acció sobre la qual no deixarem de
Això ha canviat radicalment. Patrick
pensar, una jugada en certa mesura
Mignon, el primer guanyador del
punt en comú que l'uneix amb Vázquez
interminable. La desraó ocorre en la
Premi Manuel Vázquez Montalbán,
ment de l'afeccionat i en el camp. Per
dirigeix a París un institut de sociologia
això el joc requereix de paraules que
de l'esport i abunden els assaigs sobre
tractin d'explicar-lo.
futbol i societat. Ha estat assessor de
aquest esport era més
Per la seva formació s'ha dedicat a
manera que aquest prejudici ja no exis-
que un grup de vint-i-
estudiar el fenomen del futbol des d'un
teix. El futbol és la forma de la passió
punt de vista sociològic malgrat que
millor repartida a la terra i no es pot
dos jugadors darrere
tot allò relacionat amb el futbol està
sostraure a aquesta anàlisi.
Montalbán, per a qui
d'una pilota.
diferents tesis que aborden el tema, de
més aviat vist com un fet allunyat de l’estudi acadèmic?
Personalitats com vostè o Jorge Valdano han aconseguit posar dins un
Vaig estudiar Sociologia però mai he
mateix sac la literatura i el futbol, dos
exercit formalment aquesta carrera.
conceptes que semblaven excloents.
Tenia una mica de por d'estudiar litera-
Amb les seves paraules han definit des
tura perquè creia que convertiria una
d'un punt de vista literari, poètic fins i
L’escriptor i periodista mexicà Juan Villoro en una imatge d’arxiu. Foto: Mane Espinosa. tot, les fintes de Ronaldinho i compa-
futbol des de la literatura. Em sembla
passar a altres àmbits. En el camp
nyia. Creuen que la seva tasca pot
que no perquè es tracta d'un gust
personal, gaudeixo molt de dos tipus
acostar el futbol a un públic per al
après. És una cosa més emocional. El
de lectors extrems: els que no s'inter-
qual sempre ha estat un fenomen aliè?
lector pot arribar a entendre la passió
essen en el futbol però, tot i això,
boja del joc i a divertir-s’hi, però afec-
llegeixen un text meu i els que ho
Valdano ocupa un lloc excepcional
cionar-se al futbol és com menjar
saben tot de futbol i, malgrat tot, em
perquè fou campió del món, ha treba-
cargols: t'agraden o no t'agraden, de
llegeixen.
llat en totes les modalitats del futbol i
res no serveix que algú t'expliqui com Què el va portar a
l'interpreta amb un llenguatge afortunat. Ha ajudat a vèncer el complex que el futbolista no és un ésser pensant, tot i que pertany a un club de pocs membres, ja que no són molts els
“La desraó ocorre en la ment de l’afeccionat i en el camp. Per això el joc requereix de paraules que tractin d’explicar-lo”
fixar-se en aquest punt de vista literari de tot el que envolta el món futbolístic?
seva eloqüència. Quant a la literatura,
són de saborosos. D'altra banda,
Des del punt de vista narratiu, m'in-
Vázquez Montalbán, Fontanarrosa,
tampoc estic molt segur que els que
triga l'afecció pel joc, no tant el joc
Osvaldo Soriano, Vicente Verdú,
escrivim de futbol puguem convertir
per ell mateix. M'agrada veure partits
Gonzalo Suárez, Eduardo Galeano,
els seus seguidors a la literatura. Són
i durant molts anys vaig jugar d'ex-
Juan Sasturáin i altres van afavorir
pocs els seguidors que llegeixen.
trem dret, però allò que anima la
que el futbol es barregés venturosa-
Alguns perden la virginitat espiritual
meva mirada de narrador és indagar
ment amb les lletres. No em queda
amb un llibre sobre futbol, però
per què la gent s'interessa per un
molt clar si algú es pot afeccionar al
poques vegades això els impulsa a
equip i no per un altre, perquè ho fa
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
atletes que poden rivalitzar amb la
19
ENTREVISTA
d'aquesta manera, de quina manera
comparant-la amb la que ha conegut
connecta amb el que passa fora del
en altres països?
camp amb el resultat d'un partit... Res
cepció de les dades a ultrança, és opinable. La realitat no pot ser falsejada en les dades, però sí on cada acció
de tot això es comenta en el perio-
Espanya té una “hiperinflació” de
és discutible. A més, el periodista
disme esportiu, ja que no hi ha espai
periodisme esportiu. Això té a veure
esportiu ha de reviure l'èpica en temps
per a tot això. Em sembla que la
amb el fet de tractar-se d'una lliga
rècord, és un rapsode que treballa a
crònica narrativa té aquí un filó
molt poderosa, amb molts interessos
contra rellotge. Estem enfront d'un
excepcional. Per conèixer una època
en joc i on la informació té un valor
dels gèneres més exigents, tenint en
s'ha de saber en què s'apassionava la
mercantil. És el famós “entorn”' del
compte que cada espectador de futbol
gent i de quina manera ho feia. L'esport no seria el mateix sense la premsa esportiva. Però, quin és el paper exercit pels periodistes esportius en
es considera un entrena-
“El periodista esportiu ha de reviure l’èpica en temps rècord, és un rapsode que treballa a contra rellotge”
l'actualitat? Supera el rol de simples
dor capacitat. Potser per això en Sergi Pàmies em va dir una vegada: “si demostres escriure
que de
pots
Rivaldo,
cronistes? A quins periodistes espa-
qual tant parlava Cruyff. Avui en dia
després et deixaran escriure sense
nyols o catalans destacaria i com defi-
els jugadors o els entrenadors estan
problemes de Heidegger”.
niria la premsa esportiva espanyola
molt obligats a avançar una notícia per no veure's perjudicats per una altra
Com s’explica que a Catalunya
que sembla imminent, o han de
tinguem una de les concentracions de
desmentir el que ja es comenta d'ells.
premsa esportiva més grans de tot
Els jugadors s'han tornat articulistes
Europa?
d'ells mateixos. Amb un llenguatge de gestos i poques paraules han de fer
Al fet que el Barça és “més que un
editorial de les seves intencions per
club”. Estem davant d'una entitat
evitar mals majors. A Espanya hi ha
esportiva que en bona mesura defineix
grans comentaristes (Santiago Segu-
la forma de vida d'una comunitat.
rola, Ramon Besa, David Torras, Sergi
L'Estatut es va discutir a Catalunya
Pàmies, José Samano, Josep Maria
amb menys passió que les eleccions
Fonalleras, Daniel Vázquez, etc.), però
que varen portar Joan Laporta a la
PERFIL
en algunes ocasions el periodisme de
presidència del Barça. Hi ha emocions
barricada carrega molt les tintes i parla
en joc en el Camp Nou i potser un
Sergi Pàmies ha definit aquest
des d'una proximitat excessiva.
sentit identitari més fàcil d'assumir.
escriptor i periodista mexicà, fill del filòsof Luis Villloro, com “un crac de la literatura futbolística mundial”. Nascut al Districte Federal (1956), va estudiar Socio-
Serrat ha dit que la major
“A Espanya hi ha grans comentaristes, però en ocasions el periodisme de barricada carrega molt les tintes”
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
logia al seu país. El seu currículum
20
emoció de la seva vida fou cantar l'himne del Barça en la festa del centenari. De tots els seus públics, en va escollir aquest. D'altra
barreja activitats ben diverses, des
No li sembla que, a grans trets, la
banda, l'entorn periodístic és un negoci
de la conducció del programa “El
premsa esportiva pateix d'una escrip-
esplèndid. Algunes vegades més real,
lado oscuro de la luna” a Radio
tura carregada de tòpics i que acusa
d'altres més il·lusòria, els periodistes
Educación fins a agregat cultural
les presses?
esportius influeixen en la política de
de l’Ambaixada de Mèxic a Berlín entre 1981 i 1984. Exdirector entre
club, o creuen que ho fan. A Holanda La premsa esportiva té desafiaments
no hi ha un corrent d'opinió que pugui
1995 i 1998 del suplement La
notables. No pot falsejar els fets perquè
portar a la presidència de l'Ajax un
Jornada Semanal. Una de les obres
el marcador és claríssim; en aquest
candidat que ara es troba a l'oposició. I
més conegudes és Dios es redondo
sentit és molt menys discrecional que la
al Barça això sí que pot passar. Una
(Anagrama, 2006).
premsa política. Tota la resta, amb l'ex-
candidatura de renovació del club es
Juan Villoro recollint el Premi Vázquez Montalbán en l’acte d’entrega al Palau de la Generalitat. Foto: Ignasi Rodríguez pot articular, almenys parcialment, des
important que els fitxatges respon-
Els experts asseguren que la nostra
de la premsa.
guin a l'esperit del club, jugadors que
memòria està carregada de mentides
no en malmetin l'estètica. En temps
que amb el temps ens hem acabat
En aquest món globalitzat un feno-
de globalitat, el barcelonisme ha cres-
creient. Quina seria la gran mentida
men com el Barça –equip del qual
cut molt. En el meu país hi ha penyes
col·lectiva que ens hem acabat creient
vostè es reconeix un seguidor– pot
importants. Això és lògic perquè el
tots sobre el món del futbol?
mantenir la seva personalitat? Aquest nit durant tants anys? Vázquez Montalbán deia que el
“Al Barça, una candidatura de renovació del club es pot articular almenys parcialment des de la premsa”
Barça era “el braç desarmat del cata-
El futbol està ple de fantasies
indemos-
trables: el tècnic creu que pot administrar el marcador, el porter
lanisme”. Durant la Guerra Civil i la
Barça va exiliar-se aquí el 1937, vuit
s'imagina que un penal es pot aturar,
dictadura de Franco fou una entitat
titulars de l'equip es quedaren per
l'àrbitre suposa que pot veure totes
de resistència cultural, no solament
sempre més a Mèxic i es convertiren
les jugades, els esquerrans creuen que
dins d'Espanya, sinó també en la
en una referència del nostre futbol.
Déu va donar-los un avantatge, tot i
diàspora de l'exili. Aquest estat d'ex-
Ara això es veu reforçat amb la
que la seva segona cama no la facin
cepció ha canviat amb el temps, però
presència de Rafa Márquez, capità de
servir per a res, el públic confia que
el club manté les seves mires clares.
la nostra selecció. Però també hi ha
els seus crits decideixin el resultat...
És decisiu tenir jugadors emblemà-
culers coreans i japonesos. És un
Tan sols la pilota fa el que li dóna la
tics, sorgits de Can Barça, com
fenomen nou de la globalització: les
gana, per això vaig escriure Dios es
Rexach, Guardiola o Puyol. També és
identitats “portàtils”.
redondo.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
“som més que un club” que l'ha defi-
21
R E P O R TATG E
El 23 de gener l'Auditori de la Caixa de Catalunya de La Pedrera va acollir la xerrada “Amors i odis a la premsa. Del racisme a una guerra:
Reflexions sobre la informació en temps de guerra Eduard Sanjuán
tot pot començar en una redacció”, que formava part de les
El 1991, durant la primera guerra del
Balcans. Allà hi havia Slobodan Minic,
Golf, un periodista de televisió que
“Boban”, que ho va viure, sofrir, en
havia arribat tard a un enfrontament
primera persona. “Quan em pregunten
armat en plena ciutat de Kuwait va
si Espanya corre el perill de balcanitza-
activitats
decidir que no podia defraudar els seus
ció, jo dic que no, que hi ha massa dife-
espectadors. En la seva intervenció
rències amb l'antiga Iugoslàvia. Però sí
commemoratives del
davant la càmera al lloc dels fets, on ja
que hi veig una premsa balcanitzada”,
desè aniversari del
regnava el silenci, va simular ser en mig
afirmà. Ens recordava com havien
del tiroteig i amb el preceptiu casc mili-
actuat alguns mitjans al seu país, com
CIC i que va reunir a Tomàs Alcoverro, Toni Arbonès, Sandra Balsells, Slovodan Minic i Bru Rovira. En
tar posat va fer un relat vibrant dels fets
van mentir per exemple, fins i tot inven-
com si s'estiguessin produint en aquell
tant cartes al director sobre el
precís moment. Poc després, a la sala de
presumpte terror de la població sèrbia
muntatge, va afegir el so d'uns trets a la
a Kosovo, la gran excusa a la mà de
pista d'àudio per donar versemblança
Milosevic per llançar la idea de la Gran
al seu discurs. Sí, potser som nosaltres
Sèrbia i, amb ella, la política de neteja
mateixos els que hem posat l'ou de la
ètnica. “Boban”, un periodista molt
serp a les redaccions: la informació
popular en aquella Bòsnia, va haver de
servida com un espectacle d'entreteni-
fugir d'aquell malson per salvar la vida
aquest text, Eduard
ment més. O la desinformació, la mani-
i la de la seva família. El seu nom era a
pulació, al servei dels interessos més
les llistes negres ultranacionalistes
Sanjuan, que fou el
inconfessables.
sèrbies, com molts altres que també van
Érem a l'Auditori de La Pedrera i
haver d'exiliar-se. Recorda amb una
moderador del debat,
parlàvem d'amors i odis a la premsa. El
immensa vergonya aquells “col·legues
repassa el millor d'un
Consell de la Informació feia deu anys i
periodistes” que un cop començada la
l'exigència deontològica sobrevolava la
guerra i en ple setge de Sarajevo es
acte que incita a l'autocrítica i reflexiona sobre el rol dels mitjans en determinats conflictes.
sala. Es tractava d'advertir del risc
burlaven dels ciutadans assetjats des de
majúscul d'uns mitjans de comunicació
l'emissora de televisió que les milícies
convertits en “armes de destrucció
sèrbies van instal·lar en una muntanya
massiva”. Ja ho va dir només començar
pròxima a la ciutat”.
en Josep Pernau: “el periodisme
Diu “Boban” que veient el periodisme
trampós no el trobem tan sols al tercer
de trinxera a Espanya, on també des de
món, sinó també a tres hores de Barce-
diversos mitjans es manipula i es
lona, com és el cas de Bòsnia”. Es refe-
menteix grollerament per apuntalar
ria a l'ignominiós paper que van jugar
determinades estratègies polítiques,
els mitjans en l'esclat del conflicte dels
encara tenim sort. Perquè... què passa-
Soldats rebels del Congo, un dels conflictes que tenen una menor cobertura mediàtica. Foto: Christine Nesbitt. ria si aquest soroll mediàtic ens agafés
Però sempre és massa tard. Rovira
situació
en situació de greu crisi econòmica?
reivindica “la vitalitat, la vocació i la
conflictes. I moltes de les víctimes són
La confusió entre poder polític i
mala llet” com a antídot a la degradació
gent maltractada pels seus mateixos
mitjans de comunicació, el propagan-
periodística.
òrgans de comunicació”, assegurava el
precària
cobrint
aquests
disme “periodístic” perverteix l'essèn-
I quants d'aquells periodistes que han
degà dels periodistes espanyols al
cia de la professió i situa els professio-
mort a l'Afganistan, a l'Iraq, no han
Pròxim Orient.
nals en la diana dels que clamen
pagat amb la seva vida l'abraçada de
Els “vividors” dels conflictes a la
venjança. Bru Rovira ens remetia a la
molts mitjans occidentals al patriotisme
recerca no tan sols de la glòria, sinó
vergonya que va significar, durant la guerra contra l'Iraq, que els mitjans de països democràtics “fessin una crònica a temps real de la mentida política”.
d'un treball estable i satis-
Com que va arribar tard, el periodista va simular ser enmig del tiroteig i un cop a la sala de muntatge va posar-hi els trets
Soldats i armament viatgen cap al front
factòriament
remunerat
contribueixen a positivar la fotografia de la professió en temps de guerra. Cobrir un conflicte, més enllà de la
al so del “tam-tam” d'uns mitjans que
bèl·lic? Molts informadors són abatuts
contingència natural del risc assumible,
van oferint, descaradament, la coartada
perquè ja són identificats com a
és ara tan car en vides humanes que
per cometre l'agressió. Ah, sí!, durant
membres d'un regiment més de l'exèr-
molts mitjans de comunicació i els
els anys posteriors aquests mitjans
cit ocupant. En Tomàs Alcoverro es
mateixos professionals s'ho pensen
entonen el mea culpa i, ara sí, recupe-
lamentava, i al mateix temps hi posava
molt abans d'anar a una zona de guerra.
ren el periodisme que van abandonar a
l'accent, de la precarietat professional
Com a resultat, moltes seqüències de la
l'ombra de les banderes i comencen a
de molts que cobreixen les guerres.
realitat mundial, de la història, queden
denunciar la mentida, a fer autocrítica.
“Molta gent busca millorar la seva
a les fosques. Per a qualsevol periodista
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
llarga campanya de preparació de la
23
R E P O R TATG E
Ciutadans de Srebrenica fugen el 2002 d’aquesta localitat en el que va suposar un capítol més de la neteja ètnica a l’exIugoslàvia. occidental, treballar avui a l'Iraq, amb
veuen amenaçats per una informació
línia molt prima entre el dret a la infor-
llibertat de moviments, és simplement
immediata i global decideixen matar el
mació i el de la intimitat, i que cada cop
suïcida. Desenes de càmeres locals,
missatger. No obstant això, diu Arbo-
ens refugiem més en el segon per negar
àrabs, són els únics que capten el
nès, atenció a l'odi generat pels
el primer. És en la fotografia de
paisatge de cada atemptat. I poca cosa
mateixos periodistes pel joc brut d'una
conflictes on és més fràgil aquesta línia.
més. Bru Rovira ens recordava el
competència ferotge en temps de
Però en determinades situacions, quin
drama rwandès i no tan sols des de la
guerra. Un circ que tot ho assalta, ho
sentit té, ens diu Sandra, el dret a la inti-
construcció mediàtica de l'odi, a través
perverteix i ho manipula.
mitat quan ni tan sols es té el dret a la
de l'emissora Radio Mille Collines, sinó des de la frustració per la inexistència de la crònica d'un dels genocidis més brutals de la història moderna. Probablement, com ens diu Toni Arbo-
vida? “Documentar el sofri-
Rwanda va viure un dels genocidis més brutals de la història però els mitjans occidentals no en van informar
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
nès, també les noves tecnologies ho han
24
ment, la mort, la tragèdia de les víctimes, és sovint donar-les veu”, apunta. Des de la comoditat de les nostres sales d'estar solem
complicat tot perquè permeten més
Fer la crònica de la barbàrie és explicar-
rebutjar l'horror. Potser no ens ajuda a
poder de penetració. Pots informar en
la, mostrar-la. Lluny de la informació-
suportar una vida que cada cop neces-
directe des de qualsevol lloc i la imme-
espectacle, hem de saber, veure, en què
sita de continguts més lleugers, dige-
diatesa d'una informació que en qües-
acaben les polítiques agressives, de
ribles. Però per a les societats en les
tió de segons dóna la volta al món ens
dominació. I l'horror, el sofriment, té
quals la guerra esborra qualsevol catà-
fa més poderosos i, a la vegada, més
noms i cognoms. La fotografia és capaç
leg
d'esperances,
la
manifestació
fràgils. Ja no exèrcits, també guerrilles,
de penetrar en els plecs de l'ànima.
pública del dolor és l'única arma de la
milícies, senyors de la guerra que es
Sandra Balcells reconeix que hi ha una
qual disposen per tractar d'aturar-la.
Lenovo recomienda Windows VistaTM Business
ENCARA PENSES QUE L’ÚLTIMA TECNOLOGIA NO ESTĂ€ AL TEU ABAST? (O QRX SRUWÂźWLO /HQRYR 1 DPE SDQWDOOD SDQRUÂźPLFD L 7HFQRORJĂˆD 0ĂŽYLO ,QWHO &HQWULQR 'XR HW SURSRUFLRQD OpLQFUHĂŠEOH UHQGLPHQW L OD SRWĂ„QFLD TXH HVWDYHV HVSHUDQW HQ XQ SRUWÂźWLO $PE HOV SURFHVVDGRUV GH GREOH QXFOL L OD FRQQH[LĂŽ PLOORUDGD SRGUÂźV DFFHGLU D OD LQIRUPDFLĂŽ TXH QHFHVVLWHV GHV GH TXDOVHYRO OORF. A mĂŠs, amb Lenovo sempre podrĂ s completar el teu equip amb opcions com memòria addicional o serveis de garantia ampliada.
Lenovo 3000 Serie N PortĂĄtil panorĂĄmico N100 /pĂ•OWLPD WHFQRORJĂˆD D XQ SUHX H[FHSFLRQDO.
Amb pantalla panoråmica de 15,4�
Innovacions distintives Lenovo CareTM Tecla de recuperaciĂłn del sistema Conectividad simplificada a la Red Actualizaciones automĂĄticas CaracterĂstiques tècniques TecnologĂa IntelÂŽ CentrinoÂŽ Duo Mobile™ Processador T2250 IntelÂŽ Core™ Duo WIFI 802,11 a/b/g IntelÂŽ Graphics Media Accelerator 950 (128 MB)
Windows Vista Home Basic 1 GB de memoria/ 80GB de disco Pantalla panoråmica WXGA de 15,4� amb VibrantView Gravadora DVD Doble capa Ethernet 10/100 1 any de garantia al centre de reparaciones
689* e
(P/N: TY0FGSP)
Consulta altres equips en oferta
Contacti amb Acuista a www.acuista.com o trucant al 902 23 23 34 Š Lenovo 2006. Todos los derechos reservados. Lenovo, el logotipo de Lenovo , Lenovo Care y New World. New Thinking son marcas registradas de Lenovo. Centrino, el logotipo de Centrino, Intel, el Logotipo de Intel e Intel Core son marcas registradas de Intel Corporation o sus filiales en los Estados Unidos y/u otros paĂses. Microsoft y Windows son marcas registradas de Microsoft Corporation en los Estados Unidos y/u otros paĂses. Otros nombres y marcas pueden ser propiedad de terceros. 1 –Tecla de recuperaciĂłn en caso de Virus: para restaurar el sistema a un estado anterior en el que el ordenador no estaba infectado: no incluye programa antivirus . Oferta vĂĄlida fin de existencias o hasta 30 de Abril de 2007. * El precio ofertado es el Precio de Venta Estimado. Los distribuidores fijan sus propios precios, por lo que los precios de venta al pĂşblico pueden variar. Precios vĂĄlidos en el momento de ir a imprenta y hasta finales de Diciembre de 2006. Los precios no incluyen IVA ni costes de envĂo. Los precios varĂan segĂşn la configuraciĂłn. Oferta dirigida solo a las empresas y sujeta a disponibilidad. Esta oferta no es compatible con otras promociones o condiciones especiales. Los modelos fotografiĂĄdos sĂłlo tienen carĂĄcter ilustrativo y pueden no corresponder exactamente con el modelo ofertado.
PERIODISME AL MÓN
L'ingrés de Romania i Bulgària a la Unió Europea ha estat analitzat inicialment per la premsa occidental a partir de les incerteses econòmiques que sembla plantejar. No
La nova vida de la premsa búlgara i romanesa Francisco Veiga Fotos: Tino Soriano A força de discutir sobre el binomi
d'Europa; aparentment, Turquia està
Romania-Bulgària durant les negocia-
més preparada que ells per participar
obstant això, comença
cions d'accés a la Unió Europea se'ls
activament en el procés d'integració
acabà denominant “R & B”, i algú a
europea. Perquè, tot i que el creixe-
a fer-se palès que les
Brussel·les va decidir anomenar-los els
ment de les seves economies és accele-
“Rythm & Blues”. L'ocurrència va
rat (7,8% a Romania i 6,3% a Bulgària
qüestions polítiques i
tenir tant d'èxit, que en certa ocasió un
entre gener i novembre de 2006), en
socials són molt més
delegat búlgar va preguntar, queixós,
realitat sembla ser conseqüència d'un
per què ells havien de ser els “blues”,
increment del consum intern. D'altra
transcendents. Els mitjans de comunicació dels nous socis, tot i ser cada dia de millor qualitat, no acaben d'erigir-se
mentre els romanesos aportaven el
banda, la despesa pública s'ha raciona-
“ritme”. Aquesta desenfadada anèc-
litzat amb èxit: el dèficit romanès és
dota contrasta amb la pompositat que
tan sols del 2%, i Bulgària ha aconse-
va embolcallar l'ingrés dels membres
guit fins i tot un superàvit fiscal del
que van accedir a la UE el maig de
3,5%, resultats tots dos corresponents
2004. En aquell moment, l'esdeveni-
a l'any 2006.
ment va conservar ressons de la trans-
Per tant, ambdós països acompleixen
cendència amb la qual en 1990 es
amb les estipulacions de Brussel·les.
parlava de la “casa comuna europea”, i
Però existeixen altres problemes ben
del deute històric cap als països de
coneguts. A escala microeconòmica, els
l'Europa central. Quasi tres anys més
salaris continuen sent molt baixos, la
en actors de pes en
tard, amb la UE en plena crisi institu-
producció encara té una qualitat discu-
cional, amb aspres debats sobre la
tible, el sector bancari roman antiquat.
el salt qualitatiu
conveniència de continuar amb el
L'agricultura i la ramaderia segueixen
d'aquests països.
procés d'ampliació o no, i amb incò-
tenint un paper proporcionalment molt
modes problemes plantejats per nous
marcat en l'economia: pròxim al 20%
socis com Polònia, Hongria o Xipre, la
del PIB a tots dos països, copsant el
benvinguda als “Rythm & Blues” no
23% dels llocs de treball a Bulgària i
ha estat tan entusiasta.
fins al 40% a Romania, tot i que el
Durant tot el mes de gener, la premsa
sector agropecuari només participa
occidental s'ha dedicat a debatre sobre
d'un 12% de les exportacions búlgares
la idoneïtat econòmica de Romania i
i un 5% de les romaneses.
Bulgària: ¿Estan realment preparats
Però el primer i principal problema
per entrar a la UE? Les xifres macroe-
tant a un país com a l'altre és la
conòmiques
inquietants:
corrupció, que arriba a nivells preocu-
ambdós països estan situats a la cua
resulten
pants, tant en el sector públic com en el
Interior d’un quiosc a Veliko Tarnovo, l’antiga capital medieval de Bulgària i un dels destins turístics per excel·lència del país. Romania. Durant els últims anys, la
en la reiteració sistemàtica del culte al
amenaça amb cancel·lar pagaments de
qualitats dels mitjans ha millorat de
líder i les seves imatges eren més
fons estructurals, i fins i tot ajudes agrí-
forma notable. Fins al 1989, només
entretingudes.
coles, si sospita que hi ha fraus, irregu-
eres simples comparses en mans de
D'aquesta uniformitat es va passar a
laritats o corrupció. D'entrada, només
règims
l'explotació dels mitjans de comunica-
comunistes.
Una
broma
s'entregaran el 75% dels fons euro-
comuna a Romania era assegurar que
ció després de la caiguda del règim
peus durant el pròxim trienni, tot espe-
el paper de la premsa era explicar per
comunista. Només els diaris, ja es
rant que millori la lluita contra la
fascicles “les aventures del haiduc (o
comptaven per desenes; alguns no van
corrupció.
bandoler social) de Scornicesti”, poble
arribar a passar del primer número. Es
natal de Nicolae Ceaucescu. L'oferta
deia, fent broma, que cada romanès
En
realitat,
el
futur
econòmic
d'aquests països és incert: pot evolucionar malament –com està passant a Hongria–, o amb el temps enlairar-se de forma imparable, com ha succeït amb membres anteriorment pobres de
equivalia
Després del règim comunista varen aparèixer tants diaris nous que es bromejava dient que cada ciutadà equivalia a un de diferent
la UE, que han sabut aprofitar a fons
potencial-
ment a un diari diferent.
La
qualitat
d'aquests mitjans era més que qüestionable. El seu contingut no
aquesta condició, i han pres una
d'oci era pràcticament inexistent, fins
estava controlat per cap agència inde-
embranzida irrefrenable: és el cas
al punt que a Bucarest els romanesos
pendent, ni tan sols pels òrgans de
cèlebre d'Irlanda, que ha tingut un
acostumaven a passar per l'Am-
justícia, i acostumaven a incórrer fàcil-
creixement espectacular en els últims
baixada búlgara per prendre nota de la
ment en la difamació o el pur invent
deu anys. Tot dependrà, en bona
programació de la televisió d'aquest
informatiu. Fins i tot la tinta amb la
mesura, de com evolucioni l'estructura
país, perquè, tot i que la major part de
qual estaven impresos destenyia en els
social i la situació política del país.
la gent no entenia ni una paraula
dits del lector. Avui tot això ja és histò-
Una bona prova de tot això és el limi-
d'aquella llengua eslava (el romanès
ria. Els grans rotatius, alguns dels quals
tat paper de la premsa, sobretot a
és d'arrel llatina), almenys no queien
semblen haver pres el model de la
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
privat. Brussel·les es mostra rigorosa i
27
A dalt, alguns romanesos d’Smarghita saluden la cĂ mera. A sota, un venedor de relĂquies davant la catedral de Santa Sofia.
seus propis mitjans de comunicació. A
enfrontava el president Traian Basescu
fan gala d'una qualitat reconeguda i
Romania, on va ser prohibit el Partit
i el primer ministre, Calin Popescu
poden ser consultats per Internet.
Comunista i en general l'esquerra
Tariceanu, que minava les reformes en
D'altra banda, els diaris han anat
tradicional va ser representada de
curs i feia més lenta la lluita contra la
deixant enrere un estil més especulatiu
forma negativa per una bona part de
corrupció. Això posava en perill la
que realment informatiu, i ara se
les noves autoritats i ressaltat de
coalició de govern que formen el Partit
centren a informar detalladament
manera una mica histèrica per l'opinió
Democràtic (Basescu) i els liberals de
sobre qualsevol assumpte de l'actuali-
pública. La capacitat equilibradora
Tariceanu. Per la seva banda, el FMI
tat nacional o internacional, per més delicat que sigui. De totes maneres, un dels problemes comuns als mitjans de premsa búlgars i romanesos té a veure amb el fet que, aparentment, encara no
ha advertit de l'amenaça
Un dels problemes comuns als mitjans búlgars i romanesos és que encara no tenen un periodisme d’investigació seriós
són capaços de portar a terme periodisme d'investigació d'envergadura,
que suposa per a les inversions i l'economia el perill de desestabilització política en un moment tan delicat.
que podria haver exercit aquest ventall
Però les coses van més enllà. Amb
seriós i, sobretot, independent. Arribat
polític va quedar molt qüestionada,
Romania i Bulgària han accedit a la
el moment poden produir-se denún-
fins i tot pels nous partits definits una
UE un parell de països que tenen
cies puntuals, i irregularitats, però no
mica abusivament com a “socialdemò-
problemes manifestament irredemp-
sembla possible que, ara per ara, els
crates”. I tot i així, fins i tot a Bulgària
tistes, entre ells i amb d'altres socis
mitjans de premsa estiguin capacitats
han hagut de ser una sèrie d'ONG les
comunitaris. Aquí hi tenim els vells
per destapar pel seu compte, per
que s'han compromès a investigar i
contenciosos per Transilvània (un
exemple, un afer com el del GAL a
controlar que els antics agents dels
conflicte hongarès-romanès), o pel sud
Espanya. I aquest fet no és atribuïble a la manca de periodistes molt qualificats, que sí que n'hi ha, i de gran qualitat professional. En part podria ser perquè es tracta de mitjans amb
de la Dobrogea (entre
El plantejament informatiu que s’ha fet des d’Occident sobre els nous socis hauria d’haver estat més polític i menys econòmic
escassa independència, atesa la supeditació a grups empresarials o fins i tot a
Romania
i
Bulgària).
S'haurà de veure com accepten els romanesos la lliure circulació de ciutadans comunitaris honga-
serveis d'intel·ligència i policia política
resos quan estan lidiant un sord
partits relacionats amb el poder. D'al-
del desaparegut règim comunista no
conflicte que dura dècades amb la seva
tra banda, investigar escàndols de
intentin ocupar càrrecs a Brussel·les a
pròpia minoria magiar. I per suposat,
corrupció o xarxes de mafiosos pot ser
partir de les imminents eleccions al
res de parlar amb Sofia o Bucarest
encara una activitat massa perillosa en
Parlament Europeu.
d'una futura Europa federalitzada. Tot
aquests països. I sense arribar a
Per tant, pel que es pot anar compro-
això és bastant nou per a la UE, i
extrems tan dramàtics, també hi juga el
vant, el plantejament informatiu que
l'impacte sobre les seves estructures
fet que la política local estigui marcada per un estil molt personalista, de manera que en certes ocasions una investigació sobre actituds d'estadistes o homes públics pot desembocar en
pot ser imprevisible. Ja
En aquests dos països, la premsa té una limitada capacitat com a agent de control social i polític al servei de la societat civil
motivacions trivials.
trobem, per exemple, la creació d'un grup parlamentari
d'ultradreta
(Identitat-Tradició-Soberania) a l'Eurocambra,
El problema continua sent que la
s'ha proposat des d'Occident sobre els
gràcies a l'arribada de cinc diputats del
premsa sembla tenir una limitada
nous socis hauria d'haver estat més
Partit Gran Romania i al búlgar
capacitat com agent de control social i
centrat en aspectes polítics, i molt
d'Ataka, Dimitar Stoyanov.
polític al servei de la societat civil. En
menys en els econòmics, que són millo-
Un cop més, la importància de la ultra-
principi, la situació hauria de ser millor
rables i en un lapse de temps més curt
dreta en aquests països està en relació
a Bulgària, on almenys està més equili-
que els altres. Dies enrere, la premsa
amb el “buit d'esquerres” existent. No
brat el panorama polític: existeix una
romanesa avisava de l'impacte negatiu
és una casualitat: tot i que el seu
dreta, però també una esquera amb els
que està tenint la crisi de govern que
discurs pugui semblar mancat de
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
premsa italiana (sobretot a Romania),
29
A dalt, l’interior d’una casa romanesa al poble de Lovec. A la imatge inferior, advocats fora de la cort de Bucarest.
contingut, una sopa poc nutritiva amanida amb molt picant d'insults, i quatre propostes radicals flotant aquí i allà, una part de la població dels seus respectius països els contempla com el més semblant a uns partits amb missatge
social. Mentrestant, els
partits més “moderns” o “europeistes” acostumen a recórrer a polítiques de tarannà liberal, amb el que això significa: tancament de fàbriques improductives, retallades en la despesa social, privatització de l'ensenyança i mil i una mesures, potser molt necessàries des de la macroeconomia, però també molt impopulars.
P e r io d i sm e i C om u n ic a c i ó Programa de cursos de desenvolupament professional Barcelona, 2 - 20 de juliol del 2007 1. Periodisme de moda Direcció: Marta Camps, Inma Sebastía i Inma Urrea 2. Noves eines i tendències de publicació digital: tagging, weblogs, podcasts i videoblogs Direcció: Eva Domínguez 3. Realització, selecció i edició fotogràfica en premsa i en el món editorial Direcció: Paco Elvira 4. Com trobar bones idees i fer-ne grans reportatges Direcció: Llúcia Oliva i Manuel Raya 5. El periodista davant la càmera Direcció: Eduard Boet i Jaume Vilalta
nir crònics, com s'està demostrant ara
6. Nous formats per al prime time: entre el documental i l’entreteniment Direcció: Miquel Garcia 7.Videoperiodisme (ENG) Direcció: Joan Gonzàlez 8. El documental: de la idea a la pantalla Direcció: Joan Gonzàlez 9. Tècniques de creativitat per inventar històries Direcció: Matilde Obradors 10. La veu als mitjans audiovisuals: locució en ràdio i TV Direcció: Carles Pérez 11. La producció executiva audiovisual Direcció: Anna Marquès 12. Aprendre a dialogar Direcció: Piti Español 13. Gabinets de comunicació a l’administració pública Direcció: Joan Francesc Cánovas 14. Organització d’actes d’empresa Direcció: Raimond Torrents 15. Tècniques d’informació i comunicació empresarial Direcció: Josep Maria Casasús 16. Comunicació i difusió cultural Direcció: Lluís Codina i Ricard Monistrol 17. Publicacions d’empresa Direcció: Dardo Gómez i Karma Peiró 18. Màrqueting personal Direcció: Neus Arqués 19. Innovar serveis de comunicació per internet Direcció: Jordi Graells 20. Formació de portaveus Direcció: Josep Maria Palau i Mònika Jiménez 21. Escriure per a la web Direcció: Neus Arqués
mateix
Els cursos tenen format intensiu i una durada mitjana d’una setmana.
Des d'Occident es fa molt difícil entendre l'èxit d'histrions com l'ultra romanès Coneliu Vadim Tudor, o la seva contrapartida búlgara, Volen Siderov. Els seus programes televisius o radiofònics, els seus òrgans de premsa escrita resulten ser col·leccions de contundents afirmacions infundades i insults contra els adversaris polítics. I no obstant això, ara, als ulls de molts romanesos i búlgars, aquests partits d'ultres gaudeixen de la respectabilitat de ser formacions polítiques amb representació a Brussel·les. Ja només per això, han guanyat autoritat entre els seus conciutadans. Per tant, Gran Romania o Ataka poden no tenir un pes excessiu a l'Eurocambra, pot ser que en aquest fòrum les seves idees i valors sonin a llauna; però han aconseguit molts quirats als seus països. I això és alarmant, perquè d'aquesta manera s'estableix una interacció que podria portar Coneliu Vadim Tudor a la presidència, i això no és en absolut desitjable, perquè la Unió Europea no sembla estar preparada per lidiar amb socis políticament problemàtics amb tendència a esdeveamb
alguns
dels
encara
flamants nous socis de 2004, com per exemple Polònia o Xipre.
Preu especial de matrícula fins el 25 de maig www.idec.upf.edu/cpc1 Per informar-te’n i inscriure’t www.idec.upf.edu · info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 · Balmes 132, Barcelona
PREMIS
PREMI DE PERIODISME SERRAT I BONASTRE Convoca: Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Premsa escrita, Ràdio, TV Àrea: Àmbit: General Adreça: Via Laietana, 39. 08003Barcelona Telèfon: 935 029 083 / 933 192 300 URL: www.eic.es E-mail: eic@eic.es Requisits: Obres que tractin sobre l'enginyeria industrial a la societat actual o històrica, publicades entre l'abril de 2005 i l'abril de 2006. Dotació: 2.200 euros per modalitat Termini: 5 de maig de 2007
PREMI VODAFONE DE PERIODISME Convoca: Àrea: Àmbit : Adreça:
Fundació Vodafone Mitjans de comunicació Espanya Av. Europa, 1. 28108-Alcobendas (Madrid) Telèfon: 607 133 667 www.fundacion.vodafone.es URL: mamen.rodrigo@vodafone.com E-mail: Requisits: Treballs que versin sobre els nous sistemes d'informació i comunicació difosos entre l'1 d'abril de 2005 i el 31 de març de 2006. Dotació: 20.000 euros Termini: 30 d'abril de 2007
PREMI DE PERIODISME MAÑÉ I FLAQUER: Premi Comunicació Local i Premi Periodisme Turístic Convoca: Patronat Municipal de Cultura Mitjans de comunicació Àrea: Àmbit: Espanya Adreça: Capella, 6. 43830-Torredembarra (Tarragona) Telèfon: 977 643 888 E-mail: cultura@ajtorredembarra.org Requisits: Treballs difosos entre el 16 d'abril de 2005 i el 15 d'abril de 2006 que parlin de la Vila de Torredembarra. Dotació: 2.000 euros i 6.000 euros Termini: 21 d'abril de 2007
NIT DE SANT JORDI: Premi Reportatge-Periodisme de premsa Setmanari El Temps Prensa escrita General Òmnium Cultural Catalunya Nord, 12 rue Jean Jaurès. 66670 Bages Telèfon: 932 384 262 URL: www.eltemps.com E-mail: eltemps@eltemps.com Requisits: Reportatges inèdits sobre temes que tractin sobre la Catalunya Nord i redactats en català. Dotació: 400 euros i publicació al setmanari El Temps Termini: 9 d'abril de 2007
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
Convoca: Àrea: Àmbit : Adreça:
32
PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS
PREMI GODÓ DE FOTOPERIODISME
Convoca: Fundació Roca Galès. Revista Cooperació Catalana Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Adreça: Aragó, 281 1r,1a. 08009-Barcelona Telèfon: 932 154 870 URL: cc@rocagales.org Requisits: Articles inèdits escrits en llengua catalana que tractin sobre la defensa del medi ambient. Dotació: 650 euros, 300 euros Termini: 23 d'abril de 2007
Convoca: Fundación Conde de Barcelona Àrea: Fotoperiodisme, Premsa escrita Àmbit : Espanya Adreça: Diagonal, 477. 08036Barcelona Telèfon: 933 444 087 / 88 URL: www.grupogodo.net Requisits: Fotografies publicades durant el 2006 en premsa espanyola i obtingudes per fotògrafs espanyols. Dotació: 12.000 euros i 18.000 euros Termini: 1 de maig de 2007
PREMIS PERIODÍSTICS DE L'ABC: Luca de Tena Convoca: ABC Àrea: Mitjans de comunicació, Prensa escrita, Fotoperiodisme Àmbit : Espanya Adreça: Juan Ignacio Luca de Tena, 7. 28027-Madrid Telèfon: 913 399 000 URL: www.abc.es (serviciospremios) E-mail: premiolucadetena@abc.es Requisits: Trajectòries periodístiques excel·lents. Dotació: 10.000 euros per modalitat Termini: 28 d'abril de 2007
WEB Àlex Barnet
http://secondlife.reuters.com Periodisme virtual L'agència Reuters ha obert una delegació dedicada a Second Life, una comunitat virtual amb escenaris i personatges en 3D que té una creixent economia i en la qual, a més d'usuaris particulars, hi ha empreses com IBM o Toyota que hi organitzen rodes de premsa, presentacions i tota mena d'actes. Sembla “friki” i estrany, però és més complexa que tot això.
RSF INFORME 2007
BLOCS
DAVOS
A
LA
CAMPANYA
FRANCESA
www.rsf.org/ rubrique.php3?id_rubrique=666
stories/?s=Davos&x=0&y=0
www.desirsdavenir.org
Informe 2007 de Reporters sense
Les informacions de la darrera
www.sarkozy.fr
http://secondlife.reuters.com/
Fronteres, detallat per zones geogrà-
trobada de Davos segons Reuters-
Els principals candidats a les eleccions
fiques. Actualment al món hi ha unes
Second Life. Inclou entrevistes a
franceses fan servir els blocs. La candi-
seixanta persones tancades per articles
Niklas
(Skype), John
data socialista Segolene Royal diu que
publicats a Internet. La Xina en té més
Batelle (tecnòleg) i l'artista Peter
dos milions de persones han participat
de cinquanta.
Gabriel, qui demana un “YouTube”
en els seus debats en línia. El bloc de
sobre els drets humans.
Sarkozy té el suport d'un miler de
Zensstrom
ADAM REUTERS
blocs conservadors.
www.journalism.co.uk/news/ story3191.shtml
NOTÍCIES DE SECOND LIFE
www.secondlifeherald.com/slh
Entrevista amb el responsable de l'agència, Adam Pasick, que ara es diu Adam Reuters. “Al principi vaig pensar que això seria el meu suïcidi professional”, afirma el periodista.
Un diari sobre les activitats i els fenò-
BLOCAIRE EGIPCI
http://karam903.blogspot.com
mens –tècnics, econòmics i socials–
Karim Amer és un blocaire egipci
que es produeixen a Second Life.
comdemnat a quatre anys per les
Funciona des d’octubre de 2003.
opinions publicades a Internet. Amer va donar suport a Dinamarca en el
PERIODISTA
A
GUANTÁNAMO
JFK: EL TÚNEL DEL TEMPS
www.youtube.com/ watch?v=QhixW7S8NMY
tema de les caricatures de Mahoma. RSF i Human Rights Watch n'han demanat la llibertat.
www.dailytimes.com.pk/ default.asp?page=2007%5C02%5C 26%5Cstory_26-2-2007_pg7_18
conegut sobre l'assassinat del presi-
El Daily Times de Pakistan, explica la
dent Kennedy a Dallas. Les imatges,
història de Sami al-Hajj, un fotògraf
enregistrades minuts abans dels trets,
The Arabic Network for Human
sudanès de 38 anys que treballava per
són molt nítides i tot i que no aporten
Rights Information. Dóna suport a
a la cadena televisiva Al Jazira i que
res de nou plantegen la pregunta de si
Karim Amer i explica altres casos
està empresonat a Guantánamo.
hi ha amagat més material com aquest.
semblants. Té versió en anglès.
Aquí podeu veure el darrer vídeo XARXA ÀRAB
www.hrinfo.net
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
L'ÚNIC
33
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
FOTO Agustí Ensesa
34
MEMÒRIA REPUBLICANA. Carles Fotseré tenia vint anys quan va esclatar la guerra civil espanyola. Els seus cartells, d’una marcada expressivitat, s’han convertit en l’herència artística d’un període tràgic. Impulsor del Sindicat de Dibuixants Professionals de Barcelona, va viure exiliat a França, Mèxic i els Estats Units. Va tornar a Cata-
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
lunya el 1973 on ha publicat tres llibres de memòries. El 3 de desembre de 2003 va ser nomenat col·legiat d’honor del Col·legi de Periodistes. Fontseré va morir el passat 4 de gener a 90 anys d’edat. El passat 6 de març la Generalitat retia un sentit homenatge a un dels exponents més destacats d’aquell període històric.
35
LLIBRES Magda Sánchez
EL PREU DE SER CATALANS. UNA CULTURA MIL·LENÀRIA EN VIES D'EXTINCIÓ
¡BASTA DE MENTIRAS!
ENTRE LA CRÒNICA I L'IMAGINARI. FOTOGRAFIES DE LA SEGONA REPÚBLICA
John Pilger- RBA, 2007
Ajuntament de Barcelona, 2006
Patrícia Gabancho - Meteora, 2007
495 pàgines Amb un títol ben explícit com “Basta de mentiras”,, el prestigiós periodista australià John Pilger ha reunit en aquest volum que us presentem una antologia on reuneix el millor periodisme d’investigació que s’ha escrit des de la Segona Guerra Mundial. Pilger ha seleccionat textos d’Edward R. Murrow, Martha Gellhorn, Seymour M. Hersh, Günter Wallraff, Robert Fisk, Linda Melvern, Mark Curtis, Anna Politovskaia, Joy Gordon, Richard Norton-Taylor o Jo Wilding, entre d’altres. John Pilger ha obtingut en dues ocasions el premi Periodista de l’Any, el més alt guardó que concedeixen els periodistes britànic. També ha aconseguit el Premi per la Pau als Mitjans de l’Associació de l’ONU. Els seus documentals, que com tota la seva feina porten una gran càrrega de crítica política, li han valgut un Òscar, un Emmy, el premi Reporter sans frontières francès i el premi Richard Dimbledy britànic.
Recull de fotografies extretes d'una selecció de l'exposició “Entre la crònica i l'imaginari. Fotografies de la Segona República”, que es va inaugurar el passat 25 d'octubre de 2006 i que romandrà fins al proper 20 de novembre a la sala d'exposicions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Es tracta d'un conjunt d'imatges que recullen l'imaginari catalanista i republicà a la Catalunya dels anys trenta del segle XX. No es tracta d'una història de la República en imatges, sinó que vol aportar una visió sobre la complexitat social i cultural de l'època, així com una opinió formada sobre les fotografies com a font d'informació. L'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona inicia, així, una nova etapa amb l'objectiu de difondre els seus fons i les seves col·leccions. El programa inclourà una mitjana de dos o tres mostres l'any, on s'exhibiran fotografies de l'Arxiu. La línia de publicacions se centrarà en petites edicions.
NOUS PERFILS PROFESSIONALS DE L'ACTUAL PANORAMA INFORMATIU AUDIOVISUAL I MULTIMÈDIA DE CATALUNYA
MEMÒRIA DEL III CONGRÉS DE RÀDIO MUNICIPAL. CAP A UN NOU ESCENARI EN LA COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT
PERIODISMO AUDIOVISUAL. INFORMACION, ENTRETENIMIENTO Y TECNOLOGIA MULTIMEDIA
Universitat de Vic (Departament de Comunicació Digital de la Facultat d'Empresa i Comunicació), 2006
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
94 pàgines
36
120 pàgines
244 pàgines Patrícia Gabancho analitza l'estat actual de la cultura catalana i posa de manifest la decadència que està patint durant els darrers anys, principalment per la progressiva pèrdua de la utilització de la llengua catalana. Segons l'autora, aquesta limitació és provocada per una mala política lingüística, pel fet d'estar acomplexada i la poca força reivindicativa dels catalans, així com per la falta de cultura social dins el sistema educatiu. Gabancho apunta les claus per redreçar la situació. La solució passa per rectificar la política lingüística, per revisar l'educació i per potenciar la projecció exterior. En aquest sentit es mostra crítica amb el paper que ha representat l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1980, Patrícia Gabancho va publicar el seu primer llibre Cultura rima amb confitura, on a partir d'entrevistes a personatges com Montserrat Roig, Quim Monzó, Pere Gimferrer i altres escriptors també analitzava l’estat de la cultura catalana.
Investigació sobre els nous perfils professionals en l'actual panorama periodístic català. L'estudi, que es va iniciar el juliol de 2005, s'integra en una línia de recerca oberta el 2003 amb el projecte “Comunicadors Digitals”. L'objectiu d'aquestes iniciatives és analitzar les conseqüències dels processos de digitalització en els mitjans. Una de les conclusions és el canvi que es va produir a les redaccions de premsa quan la composició digital va substituir la tradicional. La nova tecnologia ha transformat els procediments, l'estructura i les rutines de les televisions, emissores de ràdio, agències d'informació i les tasques dels periodistes, realitzadors o productors, entre altres. Iniciativa del Dr. Carlos Scolari (director), el Dr. Héctor Navarro, el Dr. Hugo Pardo Kuklinski, el Dr. Josep Lluís Micó i el llicenciat Ignasi Coll, membres del Grup de Recerca d'Interaccions Digitals (GRIC).
Carles Marín - Gedisa Editorial
89 pàgines El 10 i 11 de novembre de 2006 es va dur a terme el III Congrès de Ràdio Municipal a la Torre Agbar de Barcelona. Va ser una trobada on es va obrir el debat sobre les noves tecnologies i la seva aplicació al món de la ràdio. També es va discutir sobre els mínims necessaris que caldria exigir per posar en antena la informació i la programació local, sobre la programació més apropiada per adreçar-se a l'oient i el paper de l'administració local en la ràdio de proximitat. Recull el programa del congrés, amb la conferència inaugural, així com el resum de les ponències, amb les conclusions que impulsaren la creació del Llibre Blanc de la Ràdio Local Pública, amb l'objectiu de fer diagnòstic sobre la situació de les emissores de ràdio i aportar-hi solucions. Inclou el guió dels vídeos que es van passar a les taules rodones, un estudi sobre els participants i un recull final de premsa.
188 pàgines Els lectors d'aquest llibre podran conèixer com van sorgir els mitjans radiofònics i televisius arreu del món i a Espanya, així com els gèneres i tipologies existents actualment. El llenguatge també s'analitza, a través de la seva estructura lògica de la frase i els estereotips. La part més pedagògica és l'anàlisi dels formats de l'informatiu i del magazín a ràdio i televisió a partir dels programes actuals. Com destaca el periodista Matías Prats en el pròleg, “no hi ha una tesi en aquest llibre ni artificis al servei d'una idea preconcebuda i d'unes opinions personals. L'objectiu ha de ser didàctic i el lector pot treure'n les conclusions”. El llibre tanca amb un apartat destinat al nou periodisme digital a través de les tecnologies multimèdia i Internet. Carles Marín, doctor en Filologia Hispànica i llicenciat en Periodisme i Filologia Catalana, ha dirigit i escrit destacats programes a televisió i ràdio.
Ajuntament de Cornellà, 2006
DOLORS MONSERDÀ. LA VOLUNTAT D'ESCRIURE M. Carme Mas Arola Editors, 2006
46 pàgines
BENVOLGUTS ABSENTS III Joan Ferrerós Ajuntament de Figueres / Editorial Empordà, 2006
302 pàgines
198 pàgines
El Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà” s'ha convertit en una cita anual significativa per als professionals i els afeccionats al còmic, on es presenten vinyetes creades per joves dibuixants procedents de l'Estat i de l'estranger. En el darrer 22è Concurs s'hi han presentat obres de Catalunya, Andalusia, Madrid, País Valencià, Múrcia, Aragó, Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, País Basc, Canàries i fins i tot de l'Argentina. Aquest llibre recull tots els còmics que van ser premiats i les mencions especials. Al concurs hi poden participar tots els joves que ho vulguin, que tinguin entre 12 i 30 anys, que presentin un tema lliure, amb personatges originals, de creació pròpia i inèdits. Amb els treballs premiats més una selecció del jurat, de com a màxim 25 obres de les presentades, es va realitzar una exposició dintre de la “Mostra del Còmic a Cornellà 2006”, que va tenir lloc de l'octubre al novembre de l'any passat.
L'autora ofereix les claus d'interpretació de l'obra de Dolors Monserdà, una escriptora prolífica i polifacètica del segle XIX, que es va situar com a pionera de la novel·la catalana de dones, com articulista, com a assagista i com a feminista i impulsora d'empreses socials. A través de la lectura dels textos publicats, epistolars, personals i inèdits de l'escriptora, M. Carme Mas ofereix les claus d'interpretació de l'obra de Dolors Monserdà, que escrivia no solament per a ella mateixa sinó per a uns lectors, especialment lectores, d'un temps i d'un espai concret, durant el darrer quart del segle XIX i el primer del segle XX. Un moment en què la presència de la dona en el camp de la literatura era només testimonial. M. Carme Mas ha volgut contribuir amb aquest llibre a la recuperació de la tasca de Monserdà. Aquest treball publicat és una part de la tesi doctoral de l'autora titulada “Dolors Monserdà. Obra inèdita. Edició i Estudi”.
Tercer volum d'aquest llibre que, com en edicions anteriors, recull el conjunt d'articles que Joan Ferrerós ha publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, des del 19 d'abril de 2005 fins al 19 de desembre de 2006, en els quals aplega la biografia de figuerencs i figuerenques que han deixat empremta en la història de la ciutat. Aplega el treball sobre vint-i-sis personatges figuerencs, més dos empordanesos inclosos en el capítol final “pagesos del terraprim”, el mateix nom de la secció on en Ferrerós publicà aquests articles. Hi trobem ciutadans de totes les professions, coneguts per als veïns figuerencs del segle XXI, tal i com diu en el pròleg l'alcalde Joan Armangue que anomena dues dones, la figura de la seva amiga i companya al consistori figuerenc, Maria Rosa Ymbert, i la poetessa de l'Empordà, Montserrat Vayreda. Joan Ferreró també hi destaca a la presentació l'escriptora M. Àngels Anglada.
IR CONTRACORRIENTE. UNA MIRADA AL MUNDO EN QUE VIVIMOS
DISEÑO DE LA NOTICIA
QUÈ PENSA ANTONI BASSAR
Cases i Associats, 2006
Erique Arias Vega Ediciones Beta, 2006
307 pàgines Recopilació de 135 articles que el periodista Arias Vega ha escrit durant els darrers dos anys i que han estat publicats en més d'una vintena de mitjans de comunicació diferents, com El País, El Periódico o Última Hora, etc. El llibre, amb pròleg de l'escriptor Juan Manuel de Prada, ordena els articles agrupats geogràficament i per temes. Els articles ens expliquen què passa a Espanya i analitza la premsa, la corrupció política, el debat de les llengües, la diplomàcia nordamericana o els nous costums socials. Ell mateix reconeix en el llibre que “espera no satisfer ningú, ja que ell explica coses que altres callen i fa reflexions que altres eviten”. Ara l'autor es dedica al periodisme i a la literatura. Va ser director d'El Periódico de Catalunya, El Adelanto de Salamanca o l'edició d'ABC a la Comunitat Valenciana, així com director general del Grup Zeta.
312 pàgines El disseny gràfic d'un mitjà és important per a la viabilitat d'un projecte editorial. El llibre apunta una sèrie de reflexions quant a la presentació: en primer lloc, com els continguts i la forma del diari han de comunicar l'expressió exacta de la seva aposta editorial. El disseny és primordial també a l'hora de captar l'atenció del lector durant el màxim temps possible i té una funció editorial com a component essencial de la informació, i formen un conjunt indivisible. Aquest llibre recull una àmplia mostra del treball que Cases i Associats ha desenvolupat durant els darrers dos anys en el terreny del disseny periodístic. Es tracta de 26 projectes procedents de catorze països que compten amb la visió professional dels editors sobre els procediments de renovació editorial i gràfica en els seus mitjans. Aquest fet ens permet comprovar la varietat de plantejaments.
Núria Escur Proa - Dèria editors, 2007
153 pàgines La periodista Núria Escur, redactora de La Vanguardia i Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme entrevista a Antoni Bassas en aquest llibre que forma part de la col·lecció “Què pensa”. Al llarg d’hores d’entrevista Bassas repassa qüestions com el present i futur del periodisme, el poder dels mitjans, així com la cultura, la llengua, la identitat, la religió o el Barça, entre d’altres temes. Així doncs, el principal referent de la ràdio catalana comparteix les seves opinions i vivències amb Escur en una entrevista agil, distreta i que en cap moment evita temes delicats o espinosos. Una mostra de les paraules de Bassas: “Jo sóc dels que no diu mai que pertany a una cultura petita. Perquè en termes europeus pertanyem a una cultura mitjana. Crec que seré l’últim a desanimar-me. Amb mi que no comptin, ni per eutanàsies ni per a les defuncions”.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
CÒMICS A CORNELLÀ 2006
37
NOTICIES COL·LEGIALS
La prohibició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de filmar o fotografiar als passadissos dels jutjats, dictada el passat dia 28 de febrer, va promoure el rebuig “unànime” del Col·legi de Periodistes. La Junta de Govern va encarregar tot seguit l'elaboració d'un informe sobre el protocol del TSJ, ja que la prohibició “pot suposar una censura prèvia a l'activitat de determinats professionals del periodisme incompatible en un Estat democràtic i de dret.”
Roda de Lletres de Ponent La Demarcació de Lleida del Col·legi col·labora un any més en la Roda de les Lletres de Ponent, una activitat educativa organitzada per l'Institut Municipal d'Educació que consisteix en xerrades i col·loquis que realitzaran 29 escriptors i 9 periodistes de Ponent als centres educatius públics i concertats de Lleida i comarques. L'activitat compta amb el patrocini d'Ibercaja i Pagès editors, la participació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs que fa possible que la Roda de Lletres es faci extensiva a les escoles de tota la província.
Cartes Telemàtiques als Reis Mags
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
La Demarcació de Lleida del Col·legi ha participat un any més com a jurat en el Concurs de Cartes Telemàtiques als Reis Mags que l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Lleida organitza des de 1989. Els premis als catorze guanyadors es van lliurar el 23 de gener en un acte presidit per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, a l'Auditori Municipal Enric Granados.
38
En aquesta edició, es van rebre 3.200 textos arribats de Catalunya, de la resta d'Espanya i de l'estranger (Holanda, Argentina, Mèxic, Colòmbia, Marroc...). Els guanyadors van ser Irene López Secanell, Júlia Angrill Valls, Isaac Berenguer i Neus Peir. Els deu accèssits van estar dotats amb material informàtic valorat en 50 euros.
Foto: Elsa Hermida
Contra la prohibició de filmar als jutjats
Josep Carles Rius, nou degà del Col·legi de Periodistes
Josep Carles Rius, nou degà del Col·legi Josep Carles Rius va ser escollit nou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya després que la Junta del Col·legi l’escollís per unanimitat el passat 15 de març. La mort de Josep Maria Huertas poc més de nou mesos després d’haver guanyat les eleccions al deganat havia deixat vacant aquest càrrec. Segons els estatuts, en aquest cas tan sols hi ha dues opcions: eleccions o bé escollir un nou degà entre els vicedegans de la institució. Des d’un bon principi els membres de la junta varen
descartar tornar a celebrar nous comicis. Així doncs tan sols s’havia de decidir quin dels sis vicedegans seria el substitut de Huertas al capdavant del Col·legi. Josep Carles Rius va participar en la fundació dels setmanaris Mestral a Reus i El Pati a Valls. havia estat redactor d’economia al Noticiero Universal i a TVE i va ser redactor en cap de la secció “Las cosas de la vida” d’El Periódico de Catalunya. En l’actualitat és professor de periodisme a la UAB i subdirector de La Vanguardia.
Contra la censura a José María García El Col·legi de Periodistes de Catalunya va emetre un comunicat el dia 28 de febrer de suport al periodista esportiu José María García i de rebuig a la “censura prèvia” imposada per la Corporació RTVE a l'entrevista realitzada per Jesús Quintero per al programa La noche de Quintero. En el comunicat el Col·legi afirma que les raons adduïdes per la direcció de la Corporació en retallar el programa (presumptes insults i injúries en les respostes de García) “s'han mostrat inexistents una vegada s'ha pogut visionar el programa sencer.” El Col·legi
considera que el fet d'haver estat nomenat per consens el president de la institució “hauria de ser un element per reforçar la independència i la llibertat dels mitjans públics i mai una eina per retallar la llibertat d'expressió.” RTVE escull els seus col·laboradors, formats i convidats, elements suficients per complir les seves obligacions amb els ciutadans. Les actituds o paraules inconvenients per a determinades persones o institucions “no han de ser excusa per a cap retallada equiparable a una censura prèvia,” assenyala el Col·legi.
Un record per a Sempronio
Foto: Ignasi Rodríguez
El Col·legi va inaugurar el 23 de gener l'exposició “Sempronio l'últim cronista”, una col·lecció de textos d'Andreu Avel·lí Artís publicats a Mirador, Destino, Diari de Barcelona, Tele/eXprés o Tele/Estel. Van inaugurar la mostra, el degà, Josep M. Huertas, Josep M. Cadena, Oriol Costa, la vocal de Cultura, Maria Favà i la comissària Elena Artigas. La mostra va durar fins al 28 de febrer.
Creen el concurs Josep Pernau.
Lliurament dels Premis Vázquez Montalbán e“El premi Vázquez Montalbán representa per mi una nova força per fer de corresponsal de premsa.” Eren algunes de les paraules de Tomàs Alcoverro en ser guardonat amb el premi en un acte al Palau de la Generalitat. Els guanyadors del III Premi Vázquez Montalbán, instituït pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i els diaris El País, El Periódico, Avui, el Grup Planeta Random House Mondadori i la Fundació FC Barcelona, van rebre el 19 de febrer els guardons d'aquesta edició. Els premiats, Tomàs Alcoverro corres-
ponsal de La Vanguardia a Beirut i l'escriptor mexicà Juan Villoro van ser guardonats en les seccions de periodisme cultural i polític i periodisme esportiu respectivament. L'escriptora Teresa Pàmies ha estat distingida amb una menció especial. L'acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla; el vicedegà del Col·legi, Josep Carles Rius, Anna Sellés, vídua de Vázquez Montalbán; Joan Laporta, president del F.C. Barcelona i el representant de Planeta i Mondadori, Carles Revé.
Mosques de la Informació a Girona El 4 de desembre tingué lloc al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona l'acte de lliurament dels premis anuals Mosques de la Informació organitzat per la Demarcació de Girona. La Mosca de Sant Narcís es va concedir al cantautor Lluís Llach (foto) per l'especial relació que ha tingut sempre amb Girona com a artista i com a persona. La Mosca del Col·legi la van rebre ex aequo els periodistes de llarga trajectòria i vàlua reconeguda Pep Colldemont i Jaume Teixidor. La Mosca Grossa i la Mosca Borda van quedar desertes.
Servei per a consultes jurídiques d'urgència La Comissió de Defensa i Ètica Professional del Col·legi disposa d'un nou servei, creat recentment, per atendre aquells problemes d'urgència amb els quals es poden trobar els periodistes exercint la seva feina. Si en qualsevol dia i horari, fora dels habituals de funcionament del Col·legi de Periodistes es produeix alguna situació que requereixi la intervenció de la Comissió de Defensa i Ètica Professional de Col·legi, es pot trucar directament als dos responsables de la Comissió: Julià Castelló (mòbil 669 730 273) o Eduard Sanjuán (mòbils 675 782 504 i 660 005 942) que derivaran, si escau, a l'advocat corresponent.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
El president Montilla amb Teresa Pàmies, Tomàs Alcoverro i Juan Villoro.
La Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes i l'Institut Municipal d'Educació promouen el concurs periodístic Josep Pernau adreçat als alumnes dels centres educatius de Lleida d'ESO, Batxillerat, i Cicles Formatius. El concurs, que premiarà el millor article d'opinió sobre qualsevol temàtica, és un homenatge al veterà periodista originari d'Arbeca. Els articles s'han d'escriure en català, castellà o en les llengües modernes que s'imparteixen als centres educatius. El Concurs fou presentat el 17 de gener pel regidor d'Educació, Ramon Camats; el president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes, Ramon Mesull i el responsable de l'Obra Social d'Ibercaja.
39
NOTÍCIES COL·LEGIALS
El 21 de desembre de 2006 va tenir lloc l'Assemblea General Extraordinària del Col·legi amb el següent ordre del dia: Informe de la Junta de Govern. Aprovació, si escau, dels pressupostos consolidats del Col·legi per a l'exercici 2007. Informe de l'Assessor Jurídic del Col·legi sobre els canvis de la nova Llei de la Propietat Intel·lectual que són favorables per a la percepció dels drets d'autors dels i de les periodistes. Tots els punts van ser aprovats sense cap abstenció.
El Projecte Barcelona de l'alcalde Hereu “Projecte Barcelona” va ser el títol de la conferència pronunciada per l'Alcalde Jordi Hereu, el 9 de gener, a iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Van acompanyar l'Alcalde, el degà del Col·legi, Josep Maria Huertas i la vicedegana Àngels Barcelò, que va actuar de moderadora. La tradicional conferència anual tingué lloc, per motius logístics, a l'auditori del Col·legi d'Arquitectes.
Instituts Odontològics Associats, amb el Col·legi
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
El 13 de febrer, el Col·legi de Periodistes va signar un conveni de col·laboració amb els centres mèdics Instituts Odontològics Associats de tot Catalunya i del País Valencià pel qual els col·legiats i familiars en primer grau podran gaudir d'unes tarifes preferents, descomptes i finançament sense interessos. A la signatura del conveni (foto) van assistir Josep M. Lloberas Cavero, cap del departament comercial d'Instituts Odontològics, i Àngel Jiménez, gerent del Col·legi .
40
Foto: Ignasi Rodríguez
Assemblea tranquil·la
Una de les taules on es va abordar la informació dels successos i les emergències.
Jornada Anual amb les forces de seguretat El 15 de desembre el Col·legi de Periodistes va dedicar la Jornada Anual dels Periodistes de Catalunya al “Tractament informatiu dels successos i les emergències”, amb participació de representants de les forces de seguretat i de periodistes. La intenció de la jornada era intercanviar opinions entre ambdós sectors socials dins d'un mandat democràtic i assolir la possibilitat d'informar amb sentit crític però amb rigor. Al llarg de la jornada van tenir lloc taules rodones sobre: “La perspectiva del tractament informatiu dels cossos de seguretat”; “El Flux informatiu entre cossos i mitjans”; “Per un tractament ètic i respectuós de les notícies”. L'Assessor del Delegat del Govern en temes de Seguretat, Federico Cabrero, que va qualificar l'acte d'“oportunitat interessant” per millorar la informació dels successos i les emergències. Entre els temes debatuts hi havia la preocupació per l'alarma social que pot conduir a frustrar la presumpció d'innocència davant d'un judici paral·lel de caràcter mediàtic. Els representants de les forces de seguretat van destacar la importància d'anar a les fonts per fonamentar la notícia i respectar el secret sumarial. Es va debatre el paper dels gabinets de relacions públiques de les forces policíaques, que en el cas dels
Mossos es van crear abans de 1996 i tenen “oficines en diferents enclavaments. Els periodistes assistents varen referir-se a les agressions produïdes als reporters gràfics en casos de manifestacions o altres actes al carrer. Es va proposar l'ús d'una armilla o braçalet d'identificació per evitar confusions. Una altra queixa dels informadors va recaure en les filtracions que poden donar prioritat a un mitjà per damunt d'un altre. Es va advocar per prescindir de “testimonis irrellevants de carrer” i de la conveniència de crear entre periodistes i policies “una certa confiança.” La notícia –per als assistents a la taula– ha de ser “objectiva, no crear alarma, transparent i per a tothom.” “Els drets de les persones han de prevaler sobre la informació, sobretot en casos pendents d'investigació.” “La premsa –van dir els representants de les forces públiques– ha de ser un element potenciador de les nostres actuacions.”A la tarda es va tractar de la llibertat d'informació, del dret a la pròpia imatge, de l'ús de la càmera oculta, del dret del menor “per sobre dels drets dels pares” i de l'entelèquia” de l'autoregulació, que si no es produeix, recaurà en els organismes reguladors decidir sobre el tema en conflicte.
DIA A DIA Sara Masó
1 de desembre PERIODISTES MAL PAGADES. Un estudi de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) en col·laboració amb la Universitat de Màlaga aborda la situació professional i laboral de les dones periodistes a l'Estat espanyol. Segons l'informe, les dones periodistes cobren pel seu treball un 26% menys que els homes i estan menys representades en escales directives. Si bé hi ha més dones llicenciades, no totes treba llen com a periodistes. Des de 1972 s'han llicenciat a Espanya 59.138 periodistes. Actualment hi ha matriculats 17.122 entre homes i dones. Cada any surten de les facultats 3.000 periodistes dels quals el 65% són dones. Entre les periodistes dones es detecta una menor estabilitat. L'enquesta ha estat realitzada a més de mil periodistes de l'Estat espanyol.
2 de desembre NOVES FIRMES D'OPINIÓ D'EL PERIÓDICO. Juancho Dumall és el nou
42
Foto: El Periódico
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
subdirector d'Opinió d'El Periódico de Catalunya. Va ser el primer director d'El Periódico de Aragón i ha ocupat també diversos càrrecs en el rotatiu de Zeta, entre ells el de cap d'Informació, coordinador de l'edició del cap de setmana, responsable del Quadern del Diumenge i subdirector de l'àrea de Política. Sota la seva responsabilitat s'incorporen al Periódico set noves firmes. Cadascú publicarà un article d'opinió en els successius dies de la setmana: Pilar Rahola ho farà dilluns, Carlos Carniero dimarts, Josep Maria Terricabras dimecres, Pepa Bueno dijous, Antoni Bassas divendres, Félix de Azúa dissabtes i Juan-José López Burniol diumenges. S'afegeix a la llista dels nous col·laboradors, el jutge xilè Juan Guzmán, conegut pel “cas Pinochet, “que publicarà cada mes un article a la secció d'opinió.
Juancho Dumall, subdirector d’opinió d’El Periódico
GÓMEZ MONTANO REBUTJA L'ERE DE RTVE. La directora d'Informe Semanal de TVE, Alicia Gómez Montano, està en desacord amb els criteris que RTVE ha fixat per acollir-se a la jubilació anticipada segons l'edat. Assegura
4 de desembre
que vol seguir en actiu i continuar en una empresa en la qual va entrar “per oposició”. Comparteix aquesta opinió, el periodista de RNE Guillermo Orduna, director i presentador del programa informatiu El suplemento a Ràdio 1 i vinculat a l'ens des de fa trenta anys. Assegura que els han obligat a acceptar aquesta jubilació com un “mal menor”. Mentrestant, 3.820 professionals s'han apuntat ja a la jubilació anticipada. Per aquesta regulació desapareixeran de la petita pantalla cares força conegudes com els homes del temps, Rosa Maria Calaf, corresponsal de TVE a ÀsiaPacífic o encarregats dels esports com José Ángel de la Casa i Pedro Barthe, entre molts altres de la ràdio i de la televisió pública.
MONTSE MELIÀ CAP D'INFORMATIUS DE RNE A CATALUNYA. La periodista Montserrat Melià és la nova cap d'informatius de RNE a Catalunya. És llicenciada en Periodisme per la UAB i ha ocupat diferents càrrecs en diferents emissores catalanes. El 1984 va ser redactoraeditora d'informatius a Cadena 13. El 1985, es va incorporar a RNE-Catalunya i va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a l'emissora. Des de 1997 al 2003 es va especialitzar en informació del Govern i de CiU. El 2005, va formar part de l'equip que cobria la informació del Congrés dels Diputats.
EL CANAL 33 S'APUNTA A LA TDT. A partir d'avui tota la programació del 33- K3 s'emetrà en digital tot i que una part d'aquesta emissió encara es donarà en analògic (és a dir, es desdoblarà). Ho explica el director dels canals digitals de TVC, Joan Carreras. Fins ara Televisió de Catalunya (TVC) comptava amb quatre canals digitals ( TV3, K3-33 i 3/24 emetien per TDT la mateixa programació que en analògic.) En endavant el 33D (digital) tindrà deu hores més dedicades a documentals i música pròpies i el K3 guanyarà cada cap de setmana vint hores més de programació infantil i juvenil.
Foto: RNC
DESEMBRE DE 2006
Montse Melià comença una nova etapa a RNE
DOTZENA EDICIÓ DE MINIPUT. Té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la 12a edició del Miniput amb la presentació de programes innovadors de televisió i celebració de debats entorn del tema. Entre els documents presentats es poden destacar treballs de factura internacional com Autopsia, de Gran Bretanya, o l'alemany Speer and Hitler una acurada recreació de la vida de l'arquitecte de Hitler amb imatges originals del judici de Nuremberg.
PERIODISTES EN CONFLICTES ARMATS. L'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitza una jornada sobre periodistes en conflictes armats a la Facultat de Periodisme de la UPF amb el suport del Programa per a l'Institut Internacional per a la Pau. El programa de les jornades té en compte dues zones geogràfiques diferenciades: d'una banda, Txetxènia, Àfrica i Colòmbia i Israel; de l'altra, Palestina, el Líban i l'Iraq. Hi participen, entre altres, Ramón Lobo, periodista enviat especial d'El País en nombrosos conflictes del món africà; Eugeni García Gascón, corresponsal a Israel i Palestina de diversos mitjans; Maruja Torres, d'El País i Joan Roura, corresponsal de TV3 a l'Iraq.
3 de desembre
PREMI GALÍCIA COMUNICACIÓ 2006. El Club de Premsa d'El Ferrol obté
PRIMERS PREMIS DE L'ACPC. L'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) atorga els premis de la seva primera edició a treballs sobre la diversitat cultural als Països Catalans. Els guardonats són la revista Presència, l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el 9 TV i Ràdio Berga. Amb el lliurament d'aquests premis l'ACPC clou els actes de celebració del 25è aniversari de l'entitat.
el premi de millor empresa o institució que atorga Galícia Comunicació 2006. El jurat ha valorat el treball desenvolupat per l'entitat durant vint anys entre els quals s'hi compta l'edició de la prestigiosa revista de pensament i cultura Ferrol Análisis, l'exposició anual de periodisme gallec (Galicia en Foco) i la creació i impuls del Premi José Couso de Llibertat de Premsa.
RECLAMACIÓ DEL SPC AL GOVERN. El Sindicat de Periodistes de Catalunya reclama al Govern de la Generalitat que “no doni més excuses per a l'aprovació de la llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).” Expressa també la seva disconformitat amb l'elecció de membres del Consell d'Administració amb “criteris de quota partidista.”
TELEMADRID EN VAGA. Els treballadors de Telemadrid inicien una vaga de 24 hores contra allò que consideren una “descarada manipulació informativa” i la “ineficàcia absoluta en matèria de gestió. Els tres sindicats representats en el Comitè d'Empresa (CGT, UGT i CC.OO) presenten el manifest Salvemos Telemadrid, cadena que ha experimentat una caiguda d'audiència desembocant en una “situació crítica”, segons els treballadors, que respon-
9 de desembre
5 de desembre
CARES NOVES ALS INFORMATIUS D'ANTENA 3. Els serveis informatius d'Antena 3 incorporen dues noves presentadores al seu equip. Es tracta de la periodista valenciana Pilar Galén, encarregada de presentar Noticias 1 (de dilluns a divendres a partir de les 15.00 hores) al costat de Roberto Arce. L'anterior presentadora, Susanna Griso, passa a ocupar-se del magazín informatiu de matins, Espejo público. La periodista catalana Mònica Carrillo s'ocuparà de Notícias de la mañana (6.00 hores) acompanyada de Luís Fraga.
COL·LEGI
7 de desembre DECÀLEG PER AL FUNCIONAMENT DE RTVE. Els partits d'esquerra representats al Congrés (PSOE, ERC, IU-ICV) acorden la llista dels seus candidats al consell d'administració de RTVE i signen un decàleg d'ús per a la nova Corporació que “respecti les diverses cultures i llengües de l'Estat”, fixi un model d'emissions territorials de servei públic al conjunt de les comunitats autònomes i respecti també els principis de “pluralisme i neutralitat en les notícies.” El PSOE renuncia a un dels seus candidats al Consell de RTVE perquè CiU, ERC i IU-ICV puguin tenir un conseller. Els candidats del PSOE són tres: Luís Fernández, el periodista Miquel Àngel Sacaluga i l'advocada Maria Cruz Llamazares. CiU anuncia que proposarà l'advocat i periodista Josep Manuel Silva. Per la seva banda, IU-ICV presenta Teresa Aranguren, ERC Francesc Bellmunt i CGT Miguel Ruesc. Falta conèixer els quatre candidats del PP i el de CCOO. COMENCEN FRANCE 24.
LES EMISSIONS DE Emet la primera cadena francesa d'informació internacional, France 24. La nova cadena, impulsada per Jacques Chirac l'any 2000 vol ser “una gran cadena “capaç de rivalitzar amb la BBC o la CNN. El seu públic potencial és de 190 milions de teleespectadors, que seran informats dels valors que França s'atribueix com “l'humanisme, la pau, la modernitat i el diàleg de cultures.”
8 de desembre PROGRAMACIÓ RÀDIO PALLEJÀ.
ESTABLE DE L'Ajuntament de Pallejà posa en marxa la programació estable de la ràdio municipal que es pot
EL CONGRÉS EXAMINARÀ ELS CANDIDATS A RTVE. La Mesa del Congrés acorda que els vuit candidats a formar part del Consell d'Administració de la nova Corporació de RTVE seran examinats per la Comissió Consultiva de Nomenaments el pròxim 18 de desembre. Ja es coneixen set dels dotze candidats: Proposats pel PSOE, Luís Fernández, Miguel Ángel Sacaluga, i Mari Cruz Llamazares; per IU-ICV, Teresa Aranguren; per ERC, Francesc Bellmunt; per CiU; Josep Manuel Silva i per la UGT, Santos Miguel Ruesca. Pròximament es comunicaran els quatre candidats del PP i el proposat per CCOO.
Foto: Antena 3
DENUNCIA EL PERILL DE MORT DE RÀDIO 4. Davant el perill imminent de desaparició de Ràdio 4 i la reducció dràstica de la programació i els informatius en català a TVECatalunya, el Col·legi de Periodistes exigeix a través d'un comunicat el manteniment d'aquesta programació i la de Ràdio 4, primera emissora que va emetre en català i a hores d'ara es troba en perill de mort. El Col·legi també reclama del nou Govern de la Generalitat i de totes les forces parlamentàries l'aprovació urgent de la nova Llei de la CCRTV, atès que “aquesta llei ja està redactada i acordada en ponència després d'haver superat la tramitació parlamentària en la darrera legislatura.”
EL PERIÓDICO CELEBRA EL NÚMERO 10.000. Amb assistència del príncep Felip, El Periódico de Catalunya celebra l'edició del número 10.000. El príncep d'Astúries dedica una jornada al rotatiu. Recorre les instal·lacions, assisteix al consell de redacció, i al departament on s'elaboren els suplements. Felip de Borbó ha estat acompanyat pel director del diari, Rafael Nadal, i també per Francisco Matosas i Antonio Asensio Mosbah.
Griso deixa l’informatiu i presenta un magazín
AUTOCONTROL ANALITZA LA PUBLICITAT INFANTIL. L'Asociación para la Autoregulación de la Comunicación Comercial (Autocontrol) analitza la qualitat de 1.186 anuncis dirigits majoritàriament als infants a través de la televisió. Un 67% d'aquesta anuncis han obtingut un dictamen “positiu”; en el 26,7% dels casos Autocontrol ha realitzat observacions. El 5% han obtingut un suspens. Les televisions espanyoles van invertir l'any passat 145 milions en publicitat infantil.
10 de desembre DIA INTERNACIONAL RÀDIO I LA TELEVISIÓ.
DE LA Enguany la lluita contra la sida és el tema protagonista que se celebra en el Dia Internacional de la Ràdio i la Televisió. La UNICEF ha centrat la campanya en la infància amb el lema “Units per la infantesa. Units contra la sida”.
12 de desembre DEFENSA DE FUTUR DE RÀDIO 4. El Col·legi de Periodistes de Catalunya demana amb urgència una solució per a Ràdio 4 a tan sols 18 dies de la data en què l'emissora podria desaparèixer engolida per la reestructuració de RTVE. En complir-se trenta anys de Ràdio 4, el Col·legi celebra un acte a la seu col·legial sota el títol “Ràdio Pública a Catalunya, escenaris de futur”. Hi intervenen, Pere Font Garsa, autor del llibre Ràdio 4 la
Foto: El Periódico
EL
primera en català; Armand Balsebre, catedràtic del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i Josep Gifreu, catedràtic de Teoria de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Toni Marín modera l'acte i el clou, Antoni Vidal, director de RNE-Catalunya. Cadascun dels ponents estan d'acord que Ràdio 4 “és un patrimoni històric que cal salvaguardar” i ha estat “l'instrument més important per a persones que parlen el català sense haver nascut aquí.”
sintonitzar al 107.8 de la FM. El director de l'emissora és Marc Colominas, que abans va ser locutor de Flaixbac.
El príncep observa fotografies de quan era petit durant la visita a la redacció
ALCOVERRO I VILLORO PREMIS VÁZQUEZ MONTALBÁN. El Col·legi de Periodistes de Catalunya informa que els periodistes Tomàs Alcoverro i Juan Villoro són els guanyadors de la tercera edició Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán en els apartats de periodisme cultural i polític i periodisme esportiu respectivament. El jurat atorga una menció especial a l'escriptora Teresa Pàmies “pel seu compromís actiu i permanent al servei del país, palesat a través de la seva obra i les col·laboracions en mitjans de comunicació.” Alcoverro ha estat premiat en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional en l'àmbit de la informació internacional i el “compromís professional
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
sabilitzen la presidenta autonòmica Esperanza Aguirre (PP) de la utilització del mitjà. El Partit Popular considera que l'aturada té un “mòbil polític”.
43
DIA A DIA
per informar des de llocs en conflicte bèl·lic, especialment des de l'Orient Mitjà. Juan Villoro destaca per les cròniques i assaigs crítics entorn l'esport de masses en especial de futbol. El Premi Vázquez Montalbán està convocat conjuntament pels diaris El País, Avui, El Periódico de Catalunya, el grup Planeta, Random House Mondadori, el Col·legi de Periodistes i el FC Barcelona.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
13 de desembre
44
TRENTA ANYS DE RÀDIO 4. Fa 30 anys, a les set del matí, naixia Ràdio 4 com a emissora de RNE en català. Les primeres paraules les va pronunciar el locutor Joan Albert Argerich. Avui, enmig de la incertesa que envolta l'emissora els treballadors de la primera en català celebren l'aniversari amb una programació de caràcter festiu i reivindicatiu a la plaça Catalunya. L'ESPERIT
DEL REPORTATGE. La Universitat de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya presenten en un acte a la seu col·legial l'obra El espíritu del reportaje, editat per Publicacions i Edicions de la UB. Hi intervenen, Josep Martí
TRESSERRAS PROPOSA UN CONCURS PÚBLIC A LA CCRTV. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras planteja la possibilitat que la nova llei de la CCRTV permeti la selecció dels seus directius a través d'un “concurs públic passant per un tràmit parlamentari i fixant les responsabilitats d'aquests directius davant del Parlament.” Tresserras, pretén que la nova llei de la CCRTV sigui “la més democràtica que hi hagi a Europa en l'àmbit de la ràdio i la televisió públiques.”
Foto: CAC
Dolors Comas, un dels tres nous fitxatges del CAC
LA TV BELGA PREGONA LA INDEPENDÈNCIA DE FLANDES. La cadena pública de televisió belga RTBF interromp els seus programes per anunciar en una emissió de política-ficció que “Flandes ha proclamat la independència! El rei abandona el país! Bèlgica ja no existeix!” L'emissió es proposava promoure un debat públic sobre aquesta qüestió, però immediatament desperta reaccions d'indignació entre la classe política, sorpresa i inquietud entre els espectadors. En finalitzar aquest especial noticiari la cadena obre un debat i convida els teleespectadors a explicar per SMS si “s'ho havien cregut”.
PREMIS DELS PARLAMENTARIS.
PERIODISTES L'Associació de Periodistes Parlamentaris atorga els seus premis anuals als diputats, senadors i eurodiputats més destacats. El premi estrella al de millor orador va ser per al ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Els catalans premiats són Joan Tardà (ERC) i el convergent Ignasi Guardans, que va obtenir el d'eurodiputat de l'any. El premi de millor relació amb la premsa va ser per a Alfonso Perales, que està greument malalt. Altres premiats van ser Eduardo Madina (PSOE), Pío García Escudero (PP) i Gaspar Llamazares (IU).
14 de desembre PUIGBÓ ESTRENA PROGRAMA. El periodista Josep Puigbó es fa càrrec del nou programa de 8tv Amics, coneguts i saludats, que abordarà temes d'actualitat amb intervenció d'actuacions musicals i persones del
Foto: Generalitat
NOUS CONSELLERS DEL CAC. La catedràtica d'Antropologia i exdiputada Dolors Comas, l'exdirector general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisual, Santiago Ramentol, i l'exdiputat Josep Micaló seran nous consellers del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Està previst que aquests nomenaments i d'altres corresponents a set senadors de designació autonòmica s'aprovin en el ple del 21 de desembre.
CAU UN 2% LA DIFUSIÓ DE DIARIS. L'Asociación de Editores de Diarios de España (AEDE) publica el Llibre Blanc de la premsa diària 2007, editat per l'entitat. L'any 2006 la circulació mitjana estimada de periòdics va ser de 4.196.000 exemplars diaris, xifra que representa un baixa del 2,1% respecte a l'any anterior. La competència d'Internet, l'aparició creixent de premsa gratuïta són dos dels factors determinants del descens de vendes. DADES DE L'ÚLTIM EGM. L'Estudi General de Mitjans (EGM) publica les dades de l'última onada en l'apartat de premsa i radiofònic. A l'Estat, encapçala el rànquing El País, que supera els dos milions de lectors diaris. En segona posició està El Mundo (1.338.000 lectors), 69.000 més que en el mesuratge anterior. El Periódico de Catalunya figura en tercera posició (789.000) per davant d'ABC (739.000). La Vanguardia té 697.000 lectors. En l'àmbit regional La Voz de Galicia guanya 13.000 lectors, Correo en perd 35.000 i La Razón 7.000. La premsa gratuïta experimenta un retrocés general excepte ADN (1.115.000). L'audiència radiofònica està encapçalada per la cadena SER, que es proclama líder d'audiència (4.705.000 oients) L'EGM torna a comptabilitzar l'audiència de la COPE, que se situa en 2.241.000 oients. Li segueixen Onda Cero (1.862.000), RNE-1 (1.174.000) i Punto Ràdio (450.000). A Catalunya, l'emissora més escoltada és Catalunya Ràdio amb 564.000 oients al davant de la cadena SER que a Catalunya en suma 495.000. RAC 1 té una audiència de 277.000 persones, seguida de COMRàdio (34.000) i d'ONA Catalana (18.000).
món de l'espectacle o del periodisme. Té dues hores de durada i inclou la participació dels espectadors.
Gómez, de la Junta de Govern del Col·legi; Salvador Alsius, degà d'Estudis de Periodisme de la UPF; Francesc Escribano, director de televisió de Catalunya i Jaume Vilalta, autor, periodista i director del programa Quèquicom de TV3.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras
15 de desembre TRIOLA, DIRECTOR GENERAL DE COMRÀDIO. El periodista Francesc Triola pren possessió del càrrec de director general de COMRàdio. Durant l'acte, presidit pel diputat de govern local Antoni Fogué en representació de Celestino Corbacho, Triola destaca “la necessitat de l'emissora d'adaptar-se a les exigències de les noves tecnologies.”
16 de desembre DEBAT SOBRE DRETS LABORALS DELS PERIODISTES. Una representació de periodistes gallecs, catalans i andalusos es reuneixen a Santiago de Compostel·la a les jornades “Dereitos laborais bàsicos e estratexias de negociación” per debatre els drets dels professionals de la informació. La reunió ha estat organitzada pel Sindicat de Xornalistas de Galicia (SXG). La trobada ha comptat amb el suport de la Conselleria de Traballo.
18 de desembre MARIONA XUCLÀ A 8TV. La periodista gironina Mariona Xuclà estrena a 8tv el magazín X-tra. S'emetrà de dilluns a divendres poc abans de les nou de la nit i té com a objectiu fer “un repàs de les notícies més destacades de l'actualitat social “que no exclourà un minutatge diari a la informació rosa. La presentadora del programa, Mariona Xuclà, ha tingut al seu càrrec anteriors programes televisius: De buena mañana (Antena 3), El euromillón (Tele 5) i en programes de Televisió de Catalunya.
Al llarg de la vetllada s'hi atorguen els premis anuals. A l'economista Fabià Estapé, el premi Atlàntida de Labor Cultural per la manera d'apropar l'economia al gran públic. A Eva Piquer el de millor articulista en llengua catalana. Un altre a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Altres premis s'atorguen al suplement del diari El Correo, a Manuel Rodríguez Rivero d'ABC, a Canal 2 Andalusia, i als escriptors Juan Cruz i Almudena Grandes pel seu espai Leer i releer de la SER.
PREMIS TINTERO I SECANTE. L'As-
FRANÇA PREMIA JOAN DE SAGARRA. El Ministeri de Cultura de la
sociació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) atorga els Premis Tintero i Secante. El primer (per les facilitats donades a la premsa ) correspon a Javier Gómez Navarro, president del Consejo Superior de Cámaras. El Secante (pel poc accés a la premsa) recau en la ministra de Foment, Magdalena Álvarez.
República Francesa atorga al periodista i crític d'art Joan de Sagarra la distinció d'Oficial de les Arts i les Lletres lliurada per Christopher Miles, secretari general adjunt de Música, Dansa, Teatre i Espectacles del Ministeri de Cultura. Sagarra, nat el 1938 a Neuilly amb els pares exiliats a causa de la Guerra Civil, mai va perdre el contacte amb França. Fou estudiant a la Sorbona i membre de l'Institut d'Estudis Teatrals a través del qual va conèixer de prop el món del teatre. Crític d'art a Barcelona actualment ofereix les seves opinions a les pàgines de La Vanguardia.
19 de desembre
LUÍS FERNÁNDEZ, PRESIDENT DE RTVE. El Congrés dels Diputats vota els vuit membres del Consell de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) i per primera vegada n'elegeix el president, Luís Fernández. Ho estipula la nova llei que regirà la corporació estatal. Són elegits vuit consellers proposats pels diferents grups polítics: Jesús Andreu (PP), Teresa Aranguren (IU-ICV), Francesc Bellmunt (ERC), Manuel Esteve (PP), Luís Fernández (consensuat entre PSOE i PP), Héctor Maravall (CC.OO), Santos Miguel Ruesca (UGT) i Ángel Sacaluga (PSOE). S'hi afegeixen els quatre votats pel Senat que són Josep Manuel Silva (CiU), María Cruz Llamazares (PSOE), Andrés Martín Velasco (PP) i Rosario López Millares (PP).
Albert Sáez, nou secretari de Mitjans de Comunicació
ENDAVANT EL CONSELL DE CULTURA I LES ARTS. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras dóna a conèixer l'interès de l'Executiu per tirar endavant el projecte de llei del Consell de Cultura i les Arts i la seva aprovació al Parlament “abans de l'estiu”. Es parteix del text elaborat sota els mandats de Caterina Mieras i Ferran Mascarell del qual “no s'ha tocat ni una coma.” Tresserras explica que el projecte s'inscriu en la tradició de l'Arts Council britànic, una autoritat independent que assumeix les directrius de la política cultural, perquè les polítiques culturals i de comunicació “tinguin el màxim consens”
LA NIT DE L'EDICIÓ I ELS SEUS PREMIS. Té lloc a l'Hotel Arts de Barcelona la 21 festa de la Nit de L'Edició organitzada pel Gremi d'Editors de Catalunya.
23 de desembre TRESSERRAS APOSTA PEL CENTRE DE SANT CUGAT. En diferents compareixences públiques (programa 135 escons de TVE Catalunya i entrevista a El Periódico), el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras aposta per l'enfortiment del centre de TVE a Sant Cugat i la conversió en un nou canal català que arribi a tot l'Estat. El termini de tres mesos de continuïtat que té Ràdio 4 i la programació en català de TVE s'ha d'emprar per “fer propostes potents i garantir-ne el futur.” Amb vistes a això el conseller crearà un equip negociador per abordar el futur d'ambdós mitjans audiovisuals.
GENER DE 2007 1 de gener CENT CINQUANTA-CINC PERIODISTES ASSASSINATS. La Federació Internacional de Periodistes (FIP) ha xifrat en 155 el nombre de professionals de la informació assassinats o morts en circumstàncies no aclarides durant l'any 2006. Segons Aidan White, secretari general de la FIP, l'any 2006 ha enregistrat “les pitjors xifres que es recorden quant a brutalitat i impunitat en els assassinats a periodistes.” El pitjor escenari va ser l'Iraq on van morir des de l'ocupació nord-americana 170 corresponsals, entre ells el càmera José Couso i dos companys seus.” Altres zones amb més crims són l'Amèrica Llatina, especialment Mèxic, Colòmbia i Veneçuela (hi van morir 37 periodistes). A l'Àsia (Filipines i Sri Lanka) hi va haver 34 víctimes.
2 de gener
Foto: RTVE
Foto: Arxiu
NOMENAMENTS A LA CONSELLERIA DE CULTURA. El Govern de la Generalitat aprova cinc nomenaments a la Conselleria de Cultura. Albert Sáez i Eduard Voltas són els nous secretaris de Mitjans de Comunicació i Cultura respectivament. Gemma Domènech és la responsable de la Direcció General de Comunicació i Anna Falguera la de Cooperació. Montserrat Guri és la nova directora de Serveis.
que la conferència anual inclogui la possibilitat de formular preguntes a l'alcalde. Aquesta conferència segueix la tradició de les intervencions dels alcaldes de Barcelona al Col·legi de Periodistes de Catalunya. El 2007 se celebrarà a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ja que el Col·legi està en procés d'eliminar barreres arquitectòniques per a una millor accessibilitat.
Luís Fernández, màxim responsable de RTVE
21 de desembre HEREU ACCEPTARÀ PREGUNTES. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, respondrà a preguntes que se li formulin després de la tradicional conferència al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Projecte Barcelona, que tindrà lloc el 9 de gener. La Junta del Col·legi ha demanat prèviament a l'Ajuntament de Barcelona
L'ANY MÉS NEGRE, EL 2006. L'informe anual de Reporters sense Fronteres (RSF) denuncia l'any 2006 com “el més negre” per a la seguretat dels periodistes. I alerta que van morir 81 periodistes en 21 països mentre exercien la seva feina o per haver expressat opinions contràries als règims de països dictatorials. Aproximadament la meitat de les morts es van produir a l'Iraq. Als periodistes morts en diferents enclavaments del món cal afegir-hi 32 col·laboradors de mitjans de comunicació morts, com xofers, agents de seguretat, traductors, tècnics, etc.
CAPÇALERA NOVEMBRE-DESEMBRE 2005
L'APPEC DIGITALITZARÀ REVISTES. L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) iniciarà el gener la digitalització de les seves revistes. En una primera experiència es procedirà a actuar en deu revistes; més endavant s'incorporaran la resta de publicacions. L'APPEC engloba 140 revistes d'informació general i especialitzades amb una difusió de 750.000 exemplars i 2,5 milions de lectors. El cost de la digitalització correrà a càrrec de les empreses editores i la Generalitat.
45
DIA A DIA
4 de gener HAMÀS EXIGEIX L'ALLIBERAMENT DEL FOTÒGRAF SEGRESTAT. Caps del moviment integrista Hamàs exigeixen al líder de l'Exèrcit islàmic palestí Muntaz Dormosh que alliberi el fotògraf peruà de l'agència France Press segrestat a Gaza per un grup radical del Moviment Comitè Popular de Resistència. El president palestí Mahmud Abbas i el primer ministre Ismail Haniya també demanen l'alliberament de Razuri. Seixanta periodistes a Gaza i vint a Ramala es manifesten per demanar l'alliberament del seu col·lega i reclamar la llibertat d'expressió.
trajectòria el setmanari va denunciar casos transcendents sobre la capacitat de defensa de l'OTAN, l'escàndol Flick i altres casos de corrupció. La passada setmana Der Spiegel va adoptar una postura crítica envers l'actual govern de coalició entre socialdemòcrates i verds.
Der Spiegel compleix sis dècades d’història
NOU FORMAT DEL WALL STREET JOURNAL. L'edició nord-americana de The Wall Street Journal, el líder de la informació econòmica, renova el disseny amb una reducció del 20% del seu format anterior. L'amplada de les seves pàgines ha perdut una columna, però conserven la longitud. El rotatiu es va fundar fa 118 anys i malgrat la seva renovació manté algunes característiques pròpies. Les edicions europees i asiàtiques del diari van ser les primeres en adoptar el canvi.
5 de gener
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
Foto:TVE
EL RONDO DESAPAREIX DE TVE. La tertúlia esportiva El Rondo del centre de TVE a Sant Cugat desapareixerà de la graella la propera setmana a causa de la reestructuració de RTVE. El programa s'emetia els dilluns a les 20.50 hores i havia complert la novena temporada. Els bons resultats de l'audiència havien permès traspassar-lo a La Primera. TVE a Catalunya disposa actualment de 17 hores setmanals de programació en català. Al llarg dels pròxims tres mesos, el Govern central i l'autonòmic juntament amb la direcció de RTVE negociaran el futur de la desconnexió en català i el futur del centre.
46
Una emissió del desaparegut programa
6 de gener SEIXANTA ANYS DE DER SPIEGEL. El setmanari alemany Der Spiegel (amb un milió d'exemplars de tirada) compleix 60 anys amb una rebaixa de la seva força investigadora que el va qualificar de “canó de la democràcia”. Al llarg de la seva
7 de gener ALLIBEREN EL FOTÒGRAF SEGRESTAT A GAZA. Aquesta tarda és alliberat el fotògraf peruà Jaime Rázuri, segrestat a Gaza. Rázuri és lliurat a la Guàrdia Presidencial per membres de la mateixa milícia que el va raptar fa sis dies. L'alliberament té lloc enmig d'una gran tensió a la Franja entre partidaris de Hamàs i d'Al-Fatah. REACTIVEN EL CAS COUSO. L'advocat de la família de José Couso, el càmera de Tele 5 mort a Bagdad, sol·licita al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que ordeni la detenció internacional dels tres militars dels Estats Units que van donar l'ordre de disparar des del tanc contra l'Hotel Palestina i que va causar la mort del periodista i del reporter de l'agència Reuters Taras Protsyuk. El desembre el Suprem va anul·lar l'arxiu del cas decidit per un tribunal de l'Audiència Nacional. La vídua de José Couso va recórrer contra la decisió i el passat 11 de desembre el Suprem va dictaminar que el jutge Santiago Pedraz era competent per perseguir els fets. Això ha motivat la petició de captura dels autors dels fets i la reactivació del cas.
RTVE REDUEIX LES LLENGÜES COOFICIALS. A partir d'aquest mes minvaran a RTVE les emissions en llengües cooficials des dels centres territorials de Catalunya, Galícia, País Basc, Comunitat Valenciana i Balears. L'únic espai que seguirà emetent-se en llengua cooficial, (a Catalunya, Galícia, Euskadi, Comunitat Valenciana i Balears) serà l'informatiu territorial de les 14 hores a La Primera de TVE. Se suprimeix l'altre informatiu, el de les 20 hores, que s'emetia en llengua cooficial. Cas a part és el de TVE Catalunya que ocupa una franja horària cada dia en la programació de La 2. SENSE BARRERES A CANAL TERRASSA. S'obren portes de treball a discapacitats per exercir com a tècnics de
televisió o de periodistes a Canal Terrassa TV. El projecte prové del conveni entre l'Ajuntament de Terrassa i l'entitat DiscatAfems, un centre especial de treball sense ànim de lucre situat a Premià de Dalt. Discat es dedica a la formació i posterior inserció laboral de persones amb discapacitats en diferents sector socials. Canal Terrassa ha creat un grup de treball de persones amb discapacitats paral·lel a la plantilla. Es tracta d'un projecte experimental pioner a l'Estat en el camp de la televisió i també un experiment únic a la Comunitat Europea.
9 de gener ARRIBA VILAWEB TV. Es presenta a la seu del Col·legi de Periodistes la versió televisiva del diari electrònic en català Vilaweb que pròximament es podrà veure a Internet després de funcionar en període de proves. Vilaweb TV serà una televisió a la carta, de distribució oberta que en alguns casos es pengen a Google Video i a You Tube. La informació està adreçada al “territori.cat” i s'inicia amb una producció pròpia de trenta minuts basada informació, música, entrevistes i esport. TVC EMETRÀ EN ALTA DEFINICIÓ. Enguany, el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, proposa al consell d'administració fixar “quatre gran objectius”. Un: que TVC utilitzi dos dels vuit canals de què disposa en televisió digital per emetre en alta definició; dos: millorar la interactivitat en les emissores de televisió digital; tres: millorar la gestió empresarial i convertir en grup les diferents empreses de la Corporació i quatre: potenciar els informes per millorar els continguts informatius.
11 de gener HOMENATGE PÒSTUM A JAUME VILALTA. El Col·legi de Periodistes de Catalunya ret un homenatge al periodista i advocat Jaume Vilalta mort el setembre de 2006. Vilalta va ser promotor de mitjans de comunicació en llengua catalana, fundador del diari Avui i membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). L'any 2003, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i un any abans amb la Medalla d'Or de Barcelona.
LA UPF CREA UNA RÀDIO PER INTERNET. La Universitat Pompeu Fabra signa un conveni amb Catalunya Ràdio segons el qual posarà en marxa una ràdio per Internet, accessible a través de podcast. Aquesta iniciativa és pionera en l'àmbit universitari i funcionarà a finals de gener. La redacció estarà formada per uns trenta alumnes de la llicenciatura de Periodisme i comunicació audiovisual de la UPF.
12 de gener
15 de gener
RENEIX LA REVISTA HELIX. Es recuperen en edició facsímil els deu números de la revista helix editats a Vilafranca del Penedès entre febrer de 1929 i febrer de 1930 per Propostes Culturals Andana. Es tractava d'un projecte cultural d'avantguarda impulsat per Juan Ramon Masoliver (1910-1997). La creació d'helix la devem a un grup d'estudiants de Lletres de la Universitat de Barcelona tots ells interessats en les idees surrealistes que van promocionar a través de la publicació.
JAVIER PONS NOU DIRECTOR DE TVE. El primer Consell d'Administració
PRESA DE POSSESSIÓ DEL CONSELL DE RTVE. El nou president de la Corporació de RTVE, Luís Fernández, i els altres onze membres del Consell d'Administració prenen possessió dels seus càrrecs al Congrés del Diputats. Els consellers electes per primera vegada pel Parlament són: Francesc Bellmunt (proposat per ERC), Jesús Andreu, Manuel Esteve, Rosario López i Andrés Martín (pel PP), María Cruz Llamazares i Miguel Ángel Sacaluga (pel PSOE), Teresa Aranguren (per IUICV), Josep Manuel Silva (per CiU), Santos Miguel Ruesga (per UGT), Héctor Maravall (per CC.OO) i el president i membre del Consell, Luís Fernández, consensuat per PP i PSOE.
de la Corporació de RTVE relleva Manuel Pérez Estremera de la direcció de TVE i nomena Javier Pons per substituir-lo. El nou director té 47 anys. Format professionalment a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat a la ràdio (primer a Ràdio Reus) i a la televisió. Va posar en marxa, amb Gemma Nierga l'espai Hablar por hablar i va fitxar Andreu Buenafuente per al Terrat. El 1991 va ser nomenat director d'antena i posteriorment director general de la cadena musical francesa M-40. En tornar a Espanya el 1994 va ser nomenat director de M-80. El 1996 va passar a dirigir Los 40 Principales. Va crear també l'espai de sexe per a joves amb Lorena Berdún. El 2001 es va incorporar a l'equip d'El Terrat del qual actualment era director general. El Consell designa Jaime Gaitero com a director general corporatiu.
H2O CANAL INFORMATIU DE L'ESGLÉSIA. L'Església catòlica estrenarà el mes d'abril a Itàlia el canal informatiu H2O, considerat per la premsa la “CNN” del Papa. El portaveu de la Santa Seu, el jesuïta Federico Lombardi, diu que el nou mitjà serà “independent del Vaticà“ i respondrà a les exigències dels catòlics sobre la informació de l'Església al món.
FÈLIX RIERA DIRECTOR EDITORIAL DEL GRUP 62. Un comunicat del Grup 62 fa saber el nomenament de Fèlix Riera com a nou director editorial. El càrrec estava ocupat per Ernest Folch abans dels canvis en l'accionariat del grup i l'entrada de Planeta i Enciclopèdia Catalana a la societat. Riera procedeix del món audiovisual. Des de la productora Octubre va impulsar les sèries televisives Homenots sobre Josep Pla, Être Dieu sobre Salvador Dalí i Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. Va ser membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a proposta de CiU entre 2000 i 2004. És militant d'Unió Democràtica de Catalunya.
Foto: Grup 62
14 de gener
Difondrà entre quatre i cinc notícies al dia en format videoclip que s'emetran en alemany, àrab, espanyol, anglès, italià i portuguès. H2O vol assolir 20 milions d'usuaris a tot el món entre vídeos, Internet i telefonia mòbil.
Fèlix Riera substitueix Ernest Folch
R E P O R TATG E
els mitjans de comunicació. El document es fa ressò de la preocupació expressada pel Parlament Europeu i les ONG sobre “la concentració de mitjans i els seus possibles efectes sobre el pluralisme i la llibertat d'expressió.” El Consell d'Editors Europeus, entitat que acull els principals grups de comunicació de la Unió mostra la seva satisfacció per l'informe perquè reconeix els perills de la concentració enfront del pluralisme.
SANCIONEN LA REVISTA MARROQUINA NICHAN. El setmanari privat Nichan, editat a Casablanca (Marroc), rep una “dura condemna” judicial per un reportatge d'humor publicat el 9 de desembre titulat “Acudit. Com es riuen els marroquins de la religió, el sexe i la política.” El reportatge estava encapçalat per una gran caricatura burlesca i el contingut feia referència a les dites d'intenció humorística que circulen popularment. El tribunal de primera instància de Casablanca ha condemnat Dris Ksikes i Sanna Al Aji, director i redactora de la revista, a una pena de tres a cinc anys de presó i inhabilitació per al periodisme i també a una multa de 80.000 dirhams (7.200 euros), a més del tancament de la publicació durant dos mesos. Els afectats presentaran recursos.
DEFÈN EL PLURALISME ALS MITJANS. La Comissió Europea fa públic un informe on s'expressa a favor del pluralisme i la independència en
18 de gener EXPOSA A la Fontana d'Or del Centre Cultural Caixa Girona l'exposició “Dibuixants, humoristes i il·lustradors de La Vanguardia 1881-2006”. La mostra recull un centenar d'originals i prop de trescentes reproduccions, majoritàriament procedents del MNAC i de col·leccions privades d'autors com Casas, Rusiñol, Nonell, Bagaria, Muntañola, Krahn, Perich, Ferreres, Toni Batllori, Joma o Jordi Labanda. Els dibuixos, acudits, caricatures o il·lustracions publicades al rotatiu permeten valorar l'evolució de la il·lustració i l'humor amb el pas del temps.
Foto: El Jueves
LA VANGUARDIA GIRONA. S'inaugura a
Muntañola i Kim
20 de gener
Foto: laVanguardia
DIEGO CARCEDO, PRESIDENT DELS PERIODISTES EUROPEUS. El periodista Diego Carcedo és nomenat president de la secció espanyola de l'Associació de Periodistes Europeus Succeeix en el càrrec Carlos Luís Álvarez, Cándido, que va morir l'estiu passat. Aquesta entitat es va crear el 1981. Està oberta a tots els professionals compromesos amb els valors democràtics i la construcció europea.
Una imatge de l’exposició de Girona
19 de gener EL TC AIXECA LA SUSPENSIÓ A LA LLEI AUDIOVISUAL. El Tribunal Constitucional (TC) aixeca la suspensió que pesava sobre més de cinquanta articles de la Llei Audiovisual de Catalunya aprovada pel Parlament català el desembre de
Foto: Arxiu
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
48
BRUSSEL·LES
GUARDONA Joaquim Aubert Puigarnau, Kim, és el guanyador del premi d'humor Gat Perich per la sèrie “Martínez el Facha” de la revista El Jueves on es publica des de fa trenta anys. El veterà dibuixant Muntañola rep un premi honorífic per la seva llarga trajectòria professional. Els premis es lliuraran el 10 se febrer a Premià on Jaume Perich va residir durant molts anys. Havia nascut a Barcelona l'any 1941 i va morir a Mataró el febrer de 1995. El premi Gat Perich constitueix aquest any l'Associació Perich Sense Concessions creada a Premià al marge de les institucions públiques i polítiques. L'objectiu és promoure la feina dels dibuixats d'humor moltes vegades perseguida en diversos llocs del món.
DOCUMENTALS DE TVC NOMENATS A NOVA YORK. El programa de viatges Km33, el documental del 30 minuts (“Ramon Parera l'home que va salvar Barcelona”) i la sitcom Jet Lag han estat seleccionats com a finalistes en el New York Festival. Cada any el festival atorga medalles d'or, plata i bronze als millors programes de televisió de tot el món en diferents categories. Els guanyadors es donaran a conèixer el 2 de febrer en el transcurs d'una festa en el Downtown Auditorium de la capital.
EXTRADICIÓ PER ALS RESPONSABLES DEL CAS COUSO. El jutge Santiago Pedraz reactiva l'ordre de detenció internacional, amb efectes d'extradició, dels tres militars dels Estats Units que el 8 d'abril de 2003 van disparar contra l'Hotel Palestina on s'ubicava la premsa i que va causar la mort del càmera de Tele 5 José Couso, de l'ucraïnès Taras Protsyuk, a més de ferir tres periodistes. El magistrat imputa als militars un delicte “contra la comunitat internacional i un altre d'assassinat, ja que Couso tenia la consideració de personal civil protegit pel Conveni de Ginebra de 1949.”
CONDEMNA DE PRESÓ A DOS PERIODISTES. Un jutjat de Sant Sebastià condemna dos periodistes de la revista Ardi Beltza a 15 mesos de presó per “calúmnies” per un article publicat el 2000 que relacionava un cap de l'Ertzaintza amb una presumpta xarxa de prostitució i narcotràfic al País Basc. En el mateix procediment hi està també imputat Pepe Rei, director de la publicació, clausurada l'abril de 2001 pel jutge Baltasar Garzón.
EL GAT PERICH MUNTAÑOLA I KIM.
17 de gener
16 de gener
ONA CATALANA ES TRASLLADA. Les instal·lacions de Ràdio Barcelona al carrer Casp seran pròximament la nova seu d'Ona Catalana. La notícia del trasllat ha ocasionat preocupació a la plantilla pel futur dels llocs de treball. En les darreres setmanes l'empresa ha prescindit de treballadors en règim d'autònoms i ha deixat de renovar contractes a diversos treballadors eventuals. El director de la cadena, Jordi Jordà, tranquil·litza els treballadors perquè “la SER manté el compromís inicial de fer viable l'emissora tal com és actualment. El director atribueix el trasllat al Carrer Casp a “la necessitat de reduir despeses i, per tant, estructures.”
2005 amb el suport de tots els grups menys el del PP. La llei va ser posteriorment impugnada pel Govern estatal mitjançant un recurs d'inconstitucionalitat admès a tràmit el 29 de setembre de 2006. Bona part de la llei quedava aparcada. Els articles vetats es referien, principalment, a la presència de la llengua i la cultura catalanes en els mitjans audiovisuals i en l'ús de l'espai radioelèctric.
Diego Carcedo és escollit president de la secció espanyola de l’Associació de Periodistes Europeus
ció i Humanitats el 2003, doctor honoris causa per diferents universitats i autor de dinou llibres, obres tan celebrades com L'emperador sobre el destronament de Hailie Selassie d'Etiòpìa, el 1974; El xa o la desmesura del poder sobre el final del mandat de Reza Palhevi a l'Iran; L'imperi, relatiu a la descomposició de la Unió Soviètica o Eben un àlbum de fotos sobre l'Àfrica, entre altres obres.
ROSA MARQUETA CAP D'INFORMATIUS DE TV3. La periodista Rosa Marqueta és la nova directora d'Informatius de TV3 en substitució de Jaume Masdeu, que ocupa la direcció corporativa de canals informatius, càrrec de nova creació de la CCRTV. Masdeu coordinarà l'activitat informativa de la CCRTV, TV3, Catalunya Ràdio i Canal 3/24, Catalunya Informació i els canals de notícies a Internet. Marqueta va néixer a Tarragona el 1953. Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB, va formar part de la plantilla de la cadena des de 1984. Ha estat cap d'edició i editora de Telenotícies Vespre durant nou anys. Entre 1996 i 2002 va ser cap de programes especials i editora de Telenotícies nit i de l'informatiu del 33 . Des del 2005 era subdirectora d'informatius diaris. El 2002 va posar en marxa La nit al dia.
PÚBLICO UN NOU PERIÒDIC. Anunci a Madrid d'un nou periòdic “pròxim a Zapatero” que “competiria directament amb El País”. S'assegura que darrere del projecte hi hauria alguns dels responsables del projecte de La Sexta com Jaume Rouras o el seu actual conseller delegat José Miguel Contreras i altres persones “pròximes al president Rodríguez Zapatero”. El diari es dirà Público i costarà 50 cèntims.
Informatiu en aranès. Catalunya Informació emet a la Vall d'Aran un informatiu de trenta minuts en aranès. Les paraules “Bon dia, son es ueit” sonen a les vuit del matí seguides d'informacions en aranès per als habitants del territori. El programa es nodreix de les notícies regulars que emet cada dia Catalunya Informació parlades en aranès. Així es podran escoltar declaracions dels grans líders mundials expressant-se en llengua aranesa. Presenten el nou informatiu Ana Geli i José Badia.
23 de gener TRESSERRAS PERFILA L'ORGANIGRAMA. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Trasserras completa l'organigrama. Oriol Izquierdo és el nou director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Adam Manyé, Francesc-Xavier Vega i Ferran Rella són directors territorials del departament a Tarragona, Terres de l'Ebre i Lleida, respectivament. Resten per designar els delegats de Barcelona, Girona i la nova demarcació de Catalunya Central (va ser creada en l'última reforma de la conselleria i encarà està per instituir) MOR RYSZARD KAPUSCINSKI. L'escriptor i periodista Ryszard Kapuscinski mor a Varsòvia a 74 anys. Recentment havia sofert una operació de la qual no es va recuperar. Ha estat un mestre de diverses generacions de periodistes, un dels millors reporters del segle XX i compromès amb els sectors de població més desafavorits. Va ser premi Príncep d'Astúries de Comunica-
Rosa Marqueta substitueix Masdeu en el càrrec
Foto: TVC
22 de gener
24 de gener PRESENTACIÓ DE LA “REVISTA DE REVISTES”. L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) presenta en el marc del Fòrum de la Comunicació la nova Guia de Mitjans en Català, que en la present edició reuneix les dades de més de mil cinc-cents mitjans de comunicació referents a ràdios, televisions i premsa. L'APPEC presenta, a més, la cinquena edició de l'anuari “Revista de les Revistes”, que en aquesta ocasió tracta de les relacions entre mitjans de comunicació i poder.
II CONGRÉS PUBLICACIONS
D'EDITORS DE PERIÒDIQUES. L'Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques (AEEPP) presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el contingut del II Congrés Nacional de Publicacions Periòdiques, que tindrà lloc a Marbella el 18, 19 i 20 d'abril de 2007. L'AEEPP aglutina una tirada mensual de 104 milions d'exemplars amb
25 de gener NIT DE REVISTES EN CATALÀ. Els vuitens premis APPEC de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català guardona les revistes Lluc i Benzina, d'edicions La Terra Distingeix també les institucions Òmnium Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear Acció Cultural del País Valencià i el dibuixant Cesc a títol pòstum. La revista La Terra, de contingut sindicalista agrari, rep el premi APPEC. Els premis es lliuren en el marc de la Nit de Revistes en Català.
Foto: APPEC
UN JOVE S'INCULPA DE L'ASSASSINAT DE DINK. Detenen a la ciutat de Samsun el jove turc de 17 anys Ogun Samast presumpte assassí del periodista Hrant Dink el passat dia 19. En les primeres declaracions policíaques el jove admet ser l'autor de la mort del director del setmanari turcarmeni Agos perquè “havia llegit a Internet que difamava els turcs.” Erdogan, primer ministre turc, afirma que “les bales disparades contra Dink van ser també “contra tots els turcs com a nació, contra la unitat, la pau, l'estabilitat i la llibertat de pensament i democràcia.”
una audiència de 134 milions de lectors/mes i dóna feina a 2.264 persones.
Foto de grup dels premiats per l’APPEC
SANDRA CAMPS, PREMI REI D'ESPANYA. La periodista catalana Sandra Camps Ocaña és guardonada amb el Premi de Periodisme Rei d'Espanya en la categoria de Ràdio pel reportatge “Voces silenciadas, Josep M. Alaña”, emès el 15 de març de 2006 en el programa El ombligo de la luna de Ràdio Nacional d'Espanya. El jurat ha valorat la defensa que el programa fa de la integració social dels discapacitats.
26 de gener EL LLAÇ COMPLEIX CINQUANTA ANYS. La revista mensual El Llaç de Molins de Rei celebra el seu cinquanta aniversari amb una festa a la qual assisteix l'expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. La revista va néixer amb el nom de Llaç d'Unió sota l'impuls de la Parròquia de Sant Miquel, que la va editar fins l'any 1994. Actualment l'edita l'entitat cultural Fòrum XXI i compta amb 600 subscriptors.
27 de gener EL PERIÓDICO RENOVA LA REDACCIÓ. Es produeixen nous nomenaments i organigrama a la redacció d'El Periódico de Catalunya. El subdirector Iosu de la Torre serà el responsable, a més de la coordinació dels suplements, de l'àrea d'Esports i de la nova macrosecció que agruparà Cultura i Espectacles, i Gent i Televisió. Al capdavant d'aquesta nova gran secció hi figura la cap de redacció Teresa Cendrós. Aquesta àrea està coordinada també per Eloy Carrasco.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
21 de gener
49
R E P O R TATG E
Dins de la nova macrosecció, Ernest Alós és el responsable de l'àrea de Cultura, Manuel de Luna de Televisió i Luís Pliego de Gent. Són redactors sèniors els periodistes Rosario Fontova, especialista en art i arquitectura, i César López dedicat a les arts escèniques i la música clàssica. El subdirector, Bernat Gasulla, és a partir d'ara el màxim responsable de les seccions de Societat, Catalunya i Gran Barcelona. A més, coordinarà el “Quadern del Diumenge” i les entrevistes diàries de la contraportada. A la delegació de Madrid, on el subdirector és Enric Hernández, passa a ser cap de secció de Societat Manuel Vilaseró. Al capdavant de política hi continua Salomé García. El “Quadern del Diumenge” també viurà canvis: Rafel Tapounet en serà el nou coordinador.
Iosu de la Torre, responsable dels suplements, l’àrea d’Esports i d’una macrosecció que agrupa Cultura i Espectacles i Gent i Televisió
30 de gener PERIODISTES PÚBLICS INTEGRATS A LA FAPE. L'Associació Nacional de Periodistes de les Administracions
d'Associacions de Ràdio i Televisió ha atorgat un els seus Micròfons d'Or al presentador del programa La Mañana de la COPE, Jiménez Losantos i un altre al conductor de Protagonistas de Punto Ràdio, Luís del Olmo, en la categoria de Premios Extraordinarios. També a RNE i a l'alcalde de Ponferrada, Carlos López Riesgo. Altres premiats del món de la comunicació són Ramón García, Olga Viza, Pablo Motos, i Fernando Ónega (categoria de ràdio), Lorenzo Milà, Andreu Buenafuente, Filo i Eva González, Tito Valverde, i els responsables de Channel nº 4 (en televisió). El premis es lliuraran a Ponferrada el pròxim 21 d'abril.
PREMIS CIUTAT DE BARCELONA DE RÀDIO I TV. Mònica Terribas i iCat fm han estat guardonats amb els premis Ciutat de Barcelona 2006 en les categories de televisió i de ràdio. Terribas rep la distinció pel programa La nit al dia de TV3, un espai “molt consolidat.” iCat fm, de Catalunya Ràdio, ha estat distingit com a “projecte innovador” per la utilització d'Internet i de les tecnologies digitals. En història, es premia Xavier Domènech per la seva tesi “Pequeños grandes cambios (Movimiento obrero y cambio político en la década de los setenta)” i en multimèdia, Josep Torras pel seu projecte innovador Fu-Tour.
31 de gener NÚRIA RIQUELME FITXA PER RAC1. La periodista Núria Riquelme s'incorpora a l'equip d'El Món a RAC 1 i col·laborarà amb Xavier Bosch per informar de l'actualitat a primera hora del matí. Riquelme és llicenciada en Periodisme per la UAB, prové d'Ona Catalana on va presentar Històries de Barcelona i Accents d'estiu.
Foto: TVC
GUARDONS DEL PICA D'ESTATS. L'Avui i el diari econòmic Cinco Días guanyen ex aequo el premi Pica d'Estats de Periodisme convocat per la Diputació de Lleida que premia els millors treballs en premsa, ràdio i televisió referents al atractius de les comarques lleidatanes. El premi obtingut per l'Avui és pel reportatge sobre el castell de l'Albi (Les Garrigues) titulat “Pedra sobre pedra” i publicat al suplement Sortim el divendres 11 d'agost de 2006. El text i les il·lustracions són obra de Ramon Orpinell, director de la Fundació Castells Culturals de Catalunya. El premi a Cinco Días titulat “Vall d'Aran paradís ciclista”, obra de Carlos Pascual, relata una etapa del Tour de França en aquelles contrades. El premi corresponent a premsa internacional recau en un reportatge de la periodista Frieda Laevaerts, publicat en flamenc a la revista belga Kreo. El millor treball de ràdio s'atorga a Ràdio 4 per una sèrie de sis programes elaborats per Joan A. Argerich dintre de l'espai A quatre bandes. El Canal 2 d'Andalusia també ha rebut un guardó pel documental “Carros de fuego”. Igualment ha estat guardonat el programa publicat a la revista Mirada sobre “El Renaixement de l'Estany d'Ivars”. El premi a la millor trajectòria ha estat per a Juanjo Ballabriga, redactor del diari Segre.
MICRÒFONS D'OR A DEL OLMO I JIMÉNEZ LOSANTOS. La Federació
DEL OLMO CELEBRA ELS 70 ANYS A BARCELONA. Quan Protagonistes s'apropa al número 10.000 el seu director, Luís del Olmo, celebra els 70 anys a Barcelona amb alguns dels seus col·laboradors. Entre ells hi figura el publicista Risto Mejido enfant terrible exjurat d'Operación Triunfo recentment incorporat a Protagonistas.
Terribas, Premi Ciutat de Barcelona 2006
COPE TANCA LA DELEGACIÓ DE MANRESA. La gerència de COPE Barcelona decideix tancar la delegació de Manresa i prescindir de la redactora Rosa Vilajosana. Amb aquesta decisió desapareixen els programes locals i s'afavoreixen els procedents de Barcelona o de Madrid. La manca d'anunciants pot haver-ne estat la causa.
Foto: Rac1
Foto: El Periódico CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
50
Públiques (ANPAP) firmen la seva integració a la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) amb el compromís que la FAPE es converteixi en el seu representat per qüestions que afectin la professió. El conveni ha estat signat pels presidents d'ambdues institucions,
Núria Riquelme
FEBRER DE 2007 1 de Febrer INFORME ANUAL DE RSF. L'organització internacional Reporters sense Fronteres (RSF) publica l'informe anual sobre la llibertat de premsa al món. S'aborden diferents temes, entre ells el dels 110 periodistes morts en l'exercici de la seva feina durant el 2006, L'ONG ha analitzat el nivell de llibertat de premsa en 98 països. En general, s’hi mostra pessimista i lamenta que els estats democràtics no defensin els valors que proclamen. Pel que fa a Espanya, RSF qualifica d'“abusius els poders sancionadors” de la llei catalana de l'audiovisual aprovada pel Parlament el desembre de 2005.
JORNADES DE FOTOPERIODISME A ASTÚRIES. Des d'avui i fins al 4 de febrer tenen lloc al Campus de Mieres les Primeres Jornades Internacionals de Fotoperiodisme organitzades per l'associació Professional de Fotoperiodistes d'Astúries. Tallers, taules rodones i exposicions conformen el contingut de la mostra.
2 de febrer GARRAF TELEVISIÓ PER INTERNET. A través del web Garraf.tv es pot trobar Garraf Televisió que ofereix una programació d'àmbit comarcal amb diversos espais específics, coma ara entrevistes amb personatges vinculats a la comarca, cuina, informatius, esports, i documentals. La secció de Societat serà la més àmplia i recollirà esdeveniments propis de la zona, festes i commemoracions.
51
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
R E P O R TATG E
3 de febrer
ANTONI LLADÓ DIRECTOR D 'I NDÚSTRIES C ULTURALS. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras nomena l'economista i advocat Antoni Lladó, director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) que substitueix Xavier Marcé. Lladó i Gomà Camps (Barcelona 1954) és llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques. Ha estat professor d'Economia d'Empresa de la UAB i consultor independent per diferents institucions públiques i privades.
VANITY FAIR ENTRE NOSALTRES. Els directius de Condé Nast preparen l'edició a Espanya de la revista Vanity Fair en la qual invertiran 12 milions d'euros (més de 2.000 milions de pessetes) per un públic potencial de 40 milions. Els editors seran Advance Publications dels jueus Samuel Irving i Donald Newhouse.
DRETS D'AUTOR A 0,04 EUROS. La Gaceta Legal i Fiscal editada a Madrid publica la xifra que pagaran les empreses de press-clipping per cada article periodístic reproduït en les revistes de premsa, en concepte de remuneració de drets d'autor. Serà de 0,04 euros per article firmat.
5 de febrer
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
THE TIMES PUBLICA UNA ENTREVISTA A DE JUANA. El diari britànic
52
Foto: Agustí Centelles
NOVA YORK PREMIA PROGRAMES DE TVE I TV3. El reportatge “Infancia rota”, de Documentos TV, de La 2 i la sèrie Amar en tiempos revueltos, de la tarda de TVE1 són premiats en el Festival Internacional de Televisió i Promocions de Nova York en les categories de Millor Reportatge d'Investigació i Drama respectivament. El documental de La 2 rep una medalla de bronze i Amor en tiempos revueltos, una medalla de plata. Dos produccions de TV3 també reben premis en el New York Festival: Km 3 una medalla de bronze, en l'apartat de viatges i turisme. El reportatge “Ramon Parera, l'home que va salvar Barcelona” va rebre la medalla de bronze en història i societat.
Una de les imatges de l’exposició de la Virreina
7 de febrer Foto: Arxiu
REPORTER ESPANYOL PREMIAT AMB UN EMMY. El periodista Miguel Ángel Rodríguez (Gijón 1979) va ser guardonat amb un Premi Emmy al millor reporter de notícies de 2006 als Estats Units. Llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat San Pablo CEU de Madrid es va desplaçar als EUA on va fer un màster de Periodisme Audiovisual de la Universitat de Miami. Actualment presenta un informatiu a Telemundo 51 un canal que emet en castellà al sud de Florida.
la Guerra Civil i l'exili. El 1976, Centelles va viatjar a Carcassona per recuperar la maleta de més de quatre mil negatius tret d'Espanya al final de la Guerra Civil que una família francesa de camperols li va guardar mentre ell es trobava al camp de concentració de Bram (França) on va sobreviure des de l'1 de març fins al 13 de setembre de 1939. Centelles no va poder exercir la seva professió durant el franquisme. A partir de 1976 pogué recuperar la seva dignitat professional sent considerat un dels mestres del fotoperiodisme juntament amb Robert Capa, Garda Taro o David Seymur.
(IU) se suma a la decisió del PSOE i anuncia que “tampoc participarà en debats o programes de Telemadrid” per la “manipulació informativa” denunciada pel Comitè d'Empresa. La direcció de la cadena argumenta que el boicot anunciat “és un clar intent de silenciar i anular Telemadrid.”
Antoni Lladó, nou director de l’ICIC
6 de febrer RNE DEIXA EL GRÀCIA. L'1 d'abril
PASSEIG DE Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) a Catalunya deixarà l'antiga seu del passeig de Gràcia per traslladar-se a un edifici de nova construcció del 22arroba. L'edifici està ubicat en un solar de 1.427 m2 situat al carrer Roc Boronat. Ocuparà 3.000 m2 distribuïts en tres plantes a més d'un soterrani per a aparcaments. L'edifici serà propietat de RNE. La del passeig de Gràcia era de lloguer. El trasllat preveu el manteniment de l'estructura actual, inclosa Ràdio 4.
LE MONDE TREU UN DIARI GRATUÏT. La regió de París estrena un
The Times publica una entrevista acompanyada de fotografia de l'etarra empresonat, Iñaki de Juana Chaos, captada a l'hospital on segueix una vaga de fam des de fa més de noranta dies contra la condemna de dotze anys i set mesos per haver escrit dos articles que l'Audiència Nacional considera amenaces.
nou diari gratuït de nom Matin Plus, editat conjuntament per l'empresari Vincent Bolloré i l'editora del diari Le Monde. Distribuirà diàriament 350.000 exemplars, una xifra menor a la dels altres tres competidors gratuïts (20 Minutes, Métro i Direct Soir). Matin Plus està associat a una cadena de periòdics gratuïts regionals: Lyon Plus, Marseille Plus, Lille Plus, Montpellier Plus i Bordeaux Plus.
BOICOT DEL PSOE I IU A TELEMADRID. L'Executiva Federal del PSOE acorda que cap dels seus membres participarà en programes de Telemadrid fins que s'acabi “la censura i la manipulació informativa” denunciada pel Comitè d'Empresa de la cadena. D'altra banda, Izquierda Unida
CENTELLES A LA VIRREINA. Fins al 18 de març roman oberta al Palau de la Virreina l'exposició de fotografies “Centelles les vides d'un fotògraf, 19091985”, on es poden veure un gran nombre d'imatges que permeten descobrir aspectes de la vida social del temps de la República,
COM ES VENEN LES NOTÍCIES. Comença a Caixa Fòrum el cicle de debats “Com ens venen les notícies”, organitzat per l'Obra Social de La Caixa. Es desenvoluparan fins al 28 de febrer. Hi participen una trentena de periodistes: directors de diaris, redactors, corresponsals i estudiosos de la comunicació. Durant aquests dies tindran efecte vuit debats on es reflexionarà sobre els reptes de la premsa escrita del segle XXI i en especial relatius a l'origen de les notícies. S'analitzaran qüestions com la feina dels corresponsals internacionals i la seva relació amb les redaccions situades a milers de quilòmetres de distància. També es tractarà de la relació entre el món polític i el periodisme i finalment de la premsa de fora de Barcelona i les seves particularitats. BUENAFUENTE REBUTJA EL MICRÒFON D'OR. Andreu Buenafuente (director de Buenafuente d'Antena 3) guardonat amb un Micròfon d'Or de la Federació d'Associacions de Ràdio i Televisió decideix rebutjar el premi perquè també se li ha atorgat a Federico Jiménez Losantos, director de La mañana de la COPE. A Buenafuente l'ofèn l'estil de Jiménez Losantos i precisa que “no tan sols m'ofèn a mi sinó al periodisme” Els premis es lliuraran el 21 d'abril a Ponferrada, ciutat on va néixer Luís del Olmo, que n'és el president d'honor.
8 de febrer DEL OLMO NO COMPARTIRÀ ESCENA AMB LOSANTOS. Luís del Olmo, president d'honor de la Federació
10 de febrer
tueix Joan Tàpia, que ocupava el càrrec des de fa dos anys. La nova directora ha treballat en diversos projectes audiovisuals i de comunicació. Va estar vinculada a TVECatalunya en l'època de Miramar. Ha estat guionista per a les productores BocaBoca, Cartel, Guadiana i Video Zapping. Més tard va col·laborar a El terrat i últimament era subdirectora de continguts de ficció d'Antena 3. Un dels primers objectius de la nova direcció serà abordar la supervivència del centre de producció de Sant Cugat i sobretot de les desconnexions territorials.
L'APPEC EN VERSIÓ DIGITAL. L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) prepara el llançament de l'edició digitalitzada a través del portal Zinio que es consolidarà el mes de març i s'estrenarà l'abril. A través de la venda en línia es potenciaran les capçaleres que gràcies a l'estalvi de paper permetran baixar costos. La utilització de la Xarxa farà també que les revistes tinguin una projecció internacional.
9 de febrer
VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI D'EL 3 DE VUIT. Enguany es compleixen 25
GUARDONS WORLD PRESS PHOTO. El premi World Press Photo a la
CONTRASTANT PLEGA. El col·lectiu Contrastant fa públic un comunicat on anuncia la fi de la renovació periòdica del seu web que tenia fa sis anys. Els creadors d’aquest projecte, són els professors de secundària Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca. Es tracta d'un portal dedicat especialment al recompte de manifestants. El col·lectiu addueix que actualment tenia manca de temps per fer “actuacions fluïdes” i un cert cansament per explicar sempre les mateixes coses.
anys del setmanari del Penedès El 3 de vuit. El primer director del setmanari va ser Emili Álvarez Moliné fins al 1987, en què es va fer càrrec de la direcció Ricard Rafecas, l'actual responsable. Una de les fites de la publicació va ser la normalització de la llengua catalana en coneixements específics com el del sector vitivinícola.
millor imatge ha estat per al nord-americà Spencer Platt realitzada el passat 15 d'agost a Beirut. Mostra el contrast entre un grup de joves ocupants d'un descapotable davant d'una sèrie de destrosses per un bombardeig d'Israel. Platt té 36 anys i treballava per a Getty Images. En altres categories, s'han premiat cinc fotògrafs espanyols: Pep Bonet, Daniel Beltrà, Moisés Saman, Arturo Rodríguez i José Cendon, que ha estat premiat en l'apartat Assumptes Contemporanis amb la imatge d'un malalt en un hospital psiquiàtric de Burundi.
LLIURAMENT DE GATS PERICH A PREMIÀ DE DALT. En aquesta edició
Foto: Spencer Platt
són dos els professionals de l'humor guardonats amb el Gat Perich. Ha rebut un guardó Joaquim Aubert Puigarnau (Kim) creador de Martínez el Facha, un dels personatges més populars de la revista El Jueves. El veterà Joaquim Muntañola, de 93 anys, ha estat distingit amb un Gat honorífic en reconeixement a la seva llarga trajectòria com a humorista gràfic en la qual s'hi compta la creació de Josechu el Vasco.
13 de febrer UN REPORTATGE D'EL MUNDO, CIUTAT DE BARCELONA. Una sèrie de set articles publicats a El Mundo entre el 17 de desembre de 2006 i el 16 de gener de 2007, guanya el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. Els premiats són els periodistes Félix Martínez i Nando García, i també el fotògraf Joan Manuel Baliellas. El treball guardonat narra el descobriment a Espanya del cap militar de la Triple A argentina Rodolfo Eduardo Almiron, que vivia en un barri pròxim a la ciutat de València fins a ser localitzats pels autors del reportatge. A Almiron se li atribueixen entre 600 i 1.000 assassinats. Actualment és a la presó.
12 de febrer ENCONTRE AMB CASA ÁRABE AL CIPB. Organitzat pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) té lloc un encontre de representants de Casa Árabe amb periodistes catalans on es parla de la situació política i econòmica a l'Orient Mitjà. Pel col·lectiu de periodistes, assisteixen Xavier Batalla, president del CIPB; Esther Vera, delegada a Catalunya de Cuatro; Rosa Massagué, Xavier Mas de Xaxàs, Marta Rosés, Rosa Mora i Jordi Navarro.
PREMIS MADRID.
DE LA P REMSA DE La Junta directiva de l'Associació de la Premsa de Madrid concedeix els premis de periodisme 2006. El premi Miguel Moya recau en Jesús de Polanco, president de PRISA; el Rodríguez Santamaría, en Antonio Fontán exdirector del diari Madrid; el Víctor de la Serna és per a Arsenio Escolar, director editorial del gratuït 20 Minutos. El Javier Bueno s'atorga a Jesús María Zuloaga, de La Razón i el premi Larra a Cristina Villanueva, del canal televisiu La Sexta.
Foto: Ignasi Rodríguez
COMIAT DE VINT TREBALLADORS A ONA CATALANA. L'empresa d'Ona Catalana, ara propietat de PRISA, anuncia al col·lectiu de treballadors el trasllat de l'emissora al carrer Casp de Barcelona a final de mes i la reducció d'una vintena de llocs de treball. Empresa i treballadors negocien a continuació les condicions dels acomiadaments. Ona Catalana es convertirà en endavant en una radiofórmula esportiva.
14 de febrer TVE RENOVA L'EQUIP DE DIRECCIÓ . Luís Fernández, president de la Corporació RTVE des del passat 15 de gener, aposta per fer del centre de Sant Cugat un “centre de producció per a Catalunya, Espanya i el món.” Ho diu alhora que renova l'equip directiu de TVE amb onze nous nomenaments. Avui Montse Abbad pren possessió del càrrec de directora de TVE-Catalunya.
Xavier Batalla, president del CIPB
MONTSE ABBAD DIRECTORA DE TVE-CATALUNYA. Nomenament de Montse Abbad i Sort (Barcelona 1963) com a directora de TVE-Catalunya. Substi-
Foto: RTVE
La imatge premiada al World Press Photo
Luís Fernández, president de RTVE
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
d'Associacions de Radio i Televisió (FARTE), anuncia que el dia del lliurament del Micròfons d'Or (21 d'abril) a Ponferrada “no estarà en el mateix escenari que Jiménez Losantos” guardonat pel jurat amb un Micròfon d'Or. Del Olmo, que formava part del jurat, diu que “no va poder impedir que atorguessin el guardó a un professional de “l'insult, la mentida i la demagògia.”
53
R E P O R TATG E
20 de febrer
LLUM VERDA AL COL·LEGI DE PERIODISTES DE MADRID. La Junta
SANTIAGO GONZÁLEZ DIRECTOR DE RNE. El nou director de la ràdio pública (RNE) és a partir d'avui Santiago González en substitució de Javier Arenas, que va ocupar aquest càrrec durant la direcció de Carmen Caffarel. El nou director de RNE havia estat fins ara director general de la Ràdio Televisió Canària.
General Ordinària de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) ratifica per unanimitat la proposta presentada per la Junta Directiva a la Comunitat de Madrid per a la creació del Col·legi de Periodistes. El nou organisme no substituirà l'Associació, sinó que ambdues entitats coexistitran i col·laboraran. L'APM compta amb uns set mil socis que han estat informats de la proposta.
ACTE CIENTÍFIC AL CIPB. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) un acte de l'Associació Catalana de Comunicació Científica. Es lliura el III Premi Joan Oró a la Divulgació de la Recerca Científica i té lloc una conferència sobre emocions i intel·ligència social a càrrec d'Ignacio Morgado catedràtic del Departament de Psicologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB.
15 de febrer RAMON PELLICER AL CAPDAVANT DEL TN VESPRE. Rosa Marqueta, recentment nomenada directora dels serveis informatius de Televisió de Catalunya (TVC) ultima la renovació dels Telenotícies de TV3. Ramon Pellicer es farà càrrec del TN vespre a partir del 19 de març possiblement acompanyat de Raquel Sans. El TN migdia passarà a ser presentat per Xavier Coral. El del cap de setmana el conduiran Núria Solé i Joan Carles Peris, actual responsable de l'àrea de política. Fonts de TV3 assenyalen que encara no s'han presentat els canvis a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) perquè “resten alguns serrells per retocar.”
21 de febrer NOU DIRECTOR DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES. El periodista Saül Gordillo serà el nou director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Va néixer a Calella el 1972, vinculat a El Punt ,en va ser corresponsal entre 1989 i 1993, més tard redactor del rotatiu i membre de l'equip fundacional d'El Punt Maresme del qual va ser director. També va dirigir El Punt Rubí. Actualment era redactor en cap d'El Punt Barcelona. A l'ACN ocuparà el càrrec que va deixar vacant el desembre passat Joan Besson, que ha estat nomenat director de la Ràdio i Televisió d'Andorra.
19 de febrer
Foto: ACN
LLIURAMENT DELS PREMIS VÁZQUEZ MONTALBÁN. Té lloc al
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
NÚMERO 100 DE CARRER. La revista Carrer que edita la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) compleix quinze anys i arriba al número 100. Va néixer el 1991 per substituir el butlletí de l'entitat veïnal i amb l'objectiu de ser la veu dels veïns quant a reclamacions i crítiques de determinats projectes municipals d'aleshores. Amb motiu de l'aniversari s'ha editat el segon número de Quaderns de Carrer, que recull les portades de tots el números editats des de 1991.
Saül Gordillo deixa El Punt per l’ACN
CENSURADA L'ENTREVISTA DE QUINTERO A GARCÍA. La direcció de RTVE sorprenentment censura l'entrevista que Jesús Quintero (El loco de la colina) havia fet a José María García en el
Foto: Dani Codina
NO A LA PUBLICITAT MUNICIPAL EN ÈPOCA ELECTORAL. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) recorda als responsables municipals, en una carta signada pel conseller Josep Micaló, que els ajuntaments no poden utilitzar les emissions de ràdios i televisions locals públiques per fer publicitat institucional en període electoral. En aquest temps només es podrà fer informació sobre serveis públics, segons estableix la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya.
54
22 de febrer
CANVI 16 SERÀ MENSUAL. La revista d'informació general Canvi 16 (versió catalana de Cambio 16) presenta en un acte al Col·legi de Periodistes les modificacions editorials. Passarà a tenir periodicitat mensual (era setmanal), retoca el seu disseny i aposta per informacions i reportatges en profunditat. El número de febrer analitza el desplegament de l'Estatut, l'exposició homenatge oberta al Palau Robert sobre el bisbe Casaldàliga, la reivindicació al món de l'esport i el passat i futur del rock català, entre altres temes.
18 de febrer
Palau de la Generalitat el lliurament dels III Premis Internacionals de Periodisme Vázquez Montalbán convocats pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Grup Planeta i Random House Mondadori, els diaris El País, El Periódico, i l'Avui en periodisme cultural i polític i el FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes en periodisme esportiu. Sota la presidència del president de la Generalitat José Montilla i en presència de la vídua de Manuel Vázquez Montalbán, Anna Sellès, reben els respectius guardons Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a l'Orient Mitjà, i Teresa Pàmies, en la categoria de periodisme cultural i polític. En la categoria de periodisme esportiu recull el premi l'escriptor mexicà Juan Villoro.
programa dels dimecres de TVE La noche de Quintero. A l'hora d'emetre el programa apareix un rètol on s'avisa que la direcció de TVE ha decidit no emetre l'entrevista. La nota finalitza assenyalant que només s'emetrà la part de l'entrevista que fa referència a TVE i al seu president, perquè “no es pensi que aquesta és la raó que es retiri l'entrevista esmentada.” La corporació assegura que “va retallar l'emissió perquè només s'hi aboquen insults i atacs a terceres persones.” García, sorprès per la decisió, anuncia un immediata roda de premsa.
Un moment de l’acte commemoratiu
TROBADA AMB PIERRE GIACOMETTI AL CIPB. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una trobada de periodistes amb Pierre Giacometti, director general d'Ipsos a França, empresa dedicada a enquestes, anàlisi i comentari polític. Giacometti és un dels analistes líders a Europa en investigació política i opinió pública. A la trobada hi concorren Xavier Batalla, president del CIPB; Xavi Casinos, cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona; Isidre Ambrós, de La Vanguardia, i el president de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, José Ramon González Cabezas, membre del Consell de la Informació de Catalunya; Xavier Mas de Xaxàs, de La Vanguardia, excorresponsal a Washington i Albert Garrido, director de la revista Dominical d'El Periódico de Catalunya. CREACIÓ DE LA PLAFAFORMA DE CONSELLS AUDIOVISUALS. Els Consells Audiovisuals de Navarra, Catalunya i Andalusia –únics existents a l'Estat–
24 de febrer ADÉU A HISTÒRICS DE TVE. Agustín Remesal deixa la corresponsalia de TVE a Jerusalem on va exercir com a reporter de ràdio i de televisió. Abans d'Israel va estar destinat Roma, París, Nova York i Londres. Han estat 33 anys de treball que s'acaben amb el Pla de prejubilació que afecta 4.500 treballadors de l'ens públic. De 2007 a 2008 desapareixeran de la petita pantalla presentadors i periodistes populars d'entre 52 i 62 anys d'edat. Deixaran la feina locutors esportius com Quique Guasch, Pere Barthe i José Àngel de la Casa, cap d'esports de TVE, que marxarà després dels Jocs de Pequín, l'històric de TVE, Baltasar Magro, Georgina Cisquella, directora de Miradas 2 i La 2 Notícias, Cristina García Ramos de Corazón corazón i Rosa Maria Calaf, actualment corresponsal a la zona Àsia-Pacífic.
26 de febrer TRASLLAT DE LA NOCHE DE QUINTERO. TV1 trasllada als dimarts La noche de Quintero. La cadena pública nega que el canvi de dia (dels dimecres fins ara habituals als dimarts) és deu a “estratègies de programació” i no té res a veure amb la polèmica que va originar la setmana passada la suspensió en el programa de l'entrevista a José María García.
ARSENIO ESCOLAR PREMI DE PERIODISME DIGITAL. El director de 20 Minutos i del digital 0 és el guanyador de la sisena edició del Premi de Periodisme Digital José Manuel Porquet. El jurat valora el seu coneixement d'Internet i dels problemes existents en alguns països per exercir la llibertat d'expressió a la Xarxa. El premi està convocat per l'Associació de la Premsa d'Aragó amb el suport del Govern aragonès.
27 de febrer NOMENAMENTS A EL PAÍS. El director d'El País, Javier Moreno, nomena José Manuel Calvo subdirector del diari. Juan Cruz passa a ser adjunt a la direcció per a Comunicació i Relacions Exteriors i Luís Prados és el nou redactor en cap de la secció d'Internacional. José Manuel Calvo ha estat fins el present corresponsal d'El País a Washington. És llicenciat en Filosofia i Ciències de la Comunicació. Va començar a exercir el periodisme a la cadena SER el 1980. El 1986 va ocupar la corresponsalia de Brussel·les. De nou a Madrid, tres anys després, va ser redactor
en cap d'Internacional del rotatiu. Ha exercit com a corresponsal a Washington entre 1991 i 1997. El 2003 tornà a Washington com a corresponsal del periòdic. Juan Cruz (Tenerife 1948) treballa al diari des de 1978 on fou corresponsal a Londres, cap de Cultura i redactor en cap d'Opinió. Ha ocupat diferents càrrecs editorials de l'empresa. El 2004 es va reincorporar a El País com adjunt a la direcció. Luís Prados (Màlaga 1959) és llicenciat en Filologia Hispànica i màster de periodisme UAM/El País. Va ingressar al diari el 1988 i ha treballat en diverses seccions del periòdic.
28 de febrer MASCARELL A RBA. L'exconseller de Cultura de la Generalitat ha passat a la
privada al renunciar al seu escó del Parlament i incorporar-se des d'avui com a conseller delegat de la divisió d'audiovisuals creada pel grup editorial RBA.
YO DONA PREMI DE PERIODISME 8 DE MARÇ. La revista setmanal Yo Dona, que edita el diari El Mundo és distingida amb el premi 8 de març en la modalitat de premsa que atorga la Comunitat de Madrid. La directora, Charo Izquierdo, rebrà el guardó el dia 7 de març de mans de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.
PRIMER ANIVERSARI D'ADN. Es compleix un any de la sortida al carrer del diari gratuït ADN, dirigit pel periodista Albert Montagut. Amb l'exemplar del diari s'inclou el suplement especial Primer Aniversari.
Un record per a... El dibuixant i humorista gràfic Francesc Vila Rufas, Cesc, va morir el 22 de desembre a 79 anys a conseqüència d'un càncer. Deixa una obra de gairebé cinquanta anys en diferents mitjans de comunicació: Diari de Barcelona, Tururut, Tele-Exprés, Correo Catalán, Avui, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or i Tele Estel i de l'estranger París Match. Els seus acudits van ser recopilats en un llibre. L'obra es va publicar conjuntament amb els escriptors Josep Maria Espinàs, Huertas Claveria i Daniel Giralt Miracle. Havia nascut a Barcelona el 1927, fill del també dibuixant Joan Vila Pujol (D'Ivori). Acabada la Guerra Civil, després de l'exili, Cesc ingressà a l'Escola Massana. Va tocar molts gèneres artístics amb èxit (pintura, gravat). Els seus dibuixos d'humor van ser més d'una vegada amonestats per la censura franquista. El 27 de novembre va morir el periodista Raúl M. Mir Ragué. Va néixer a Pamplona el 1939. Es va instal·lar i va viure a Barcelona on el 1967 fou director d'El Cultivador Moderno publicació dedicada a l'agricultura. El 4 de gener de 2007 Carles Fontseré va morir a l'Hospital Trueta de Girona a 90 anys, va ser l'autor dels anomenats Cartells de la Guerra Civil, però també escriptor, dibuixant, escenògraf, artista absolut. Des dels primer moments del cop d'estat de Franco va ser un activista dels seus ideals de llibertat que va palesar a través dels dibuixos per a la UGT, la CNT, la FAI o el POUM, alguns dels quals encara es troben a l'Arxiu de Salamanca. Exiliat a París va conèixer de primera ma l'ocupació nazi a França. El temps el va portar a viatjar a Mèxic i Nova York, on va viure durant vint anys. Testimoni de la seva estada a la capital nord-americana són els més de 10.000 negatius fotogràfics exposats recentment a Barcelona. Tornà de l'exili el 1978 i s'instal·là prop de Banyoles. Es va integrar a la Comissió de la Dignitat per reclamar el retorn dels documents espoliats al final de la Guerra Civil. És autor de tres llibres: Memòria d'un cartellista català, Un exiliado de tercera: a París durant la II Guerra Mundial i París, Mèxic, Nova York. Memòries. El Col·legi de Periodistes de Catalunya el va nomenar col·legiat d'honor el 3 de desembre de 2003. David Castillo Biesa va morir el 31 de gener de 2007 a Tarragona a 84 anys. Havia nascut a Luna (Saragossa) el 1922. La seva carrera professional es va desenvolupar en el camp de l'esport. El 1936 treballava al diari Amanecer de la capital aragonesa. Més tard va ser director del setmanari Barça i redactor en cap del Diario Español de Tarragona (1969-1979). Director del Club Natació Tarraco i de la revista Barcelonista el 1967. Col·laborador de Don Balón de 1975 a 1976 i nomenat president de l'Associació de la Premsa de Tarragona el 1978. El 26 de gener moria la periodista Maria Jesús Dasca Penelas a 52 anys. Era natural d'Almenara. Havia treballat en la docència i en la ràdio. També va exercir a la Televisió Valenciana (Canal 9), secció Cròniques.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
constitueixen a Pamplona la Plataforma Espanyola de Consells Audiovisuals. La nova entitat neix amb l'objectiu de convertir-se en un fòrum de cooperació per compartir informació i criteris.
55
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
INFORMACIÓN TELEDIRIGIDA, OTRA BATALLA
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
Los organizadores de los acontecimientos producen y realizan, cada vez más, las imágenes con las que quieren que trabajen las cadenas de televisión. La boda del príncipe Felipe con la princesa Leticia, la rueda de prensa de Ronaldinho para presentar su línea de ropa o las últimas visitas de Mariano Rajoy a Barcelona son algunos de los ejemplos en los que los organizadores dan acceso a los medios de comunicación a través de una señal única. Éstas son algunas de las prácticas habituales que entidades de toda clase llevan a cabo con cada vez con más frecuencia, ofreciendo una información teledirigida. Uno de los orígenes de esta práctica reside en la primera guerra del Golfo donde los periodistas vieron como se recortaba su libertad a la hora de tomar sus propias imágenes. En España todos los profesionales de los medios audiovisuales perciben un aumento considerable de limitación de las coberturas. Según Rafael Carballo, de Cuatro, “es un modo de censura que crece”. Campañas de CiU, PSC i PPC, reuniones del PSOE y del PP en Madrid, sesiones de parlamentos autonómicos o ruedas de prensa de empresas como Sony, Nike o Warner consiguen que se emitan con imágenes que ellos mismos proporcionan.
56
Anna Ferrero, del Comité Profesional de TV3, ha sufrido ya algunos incidentes en mítines de Rodríguez Zapatero por querer grabar planos propios. Una de las excusas es la limitación del espacio. “A veces te ofrecen grabar donde los planos son tan malos, que acabas por tomar la señal que te da la organización”, comenta Ferrero. Algunos parlamentos dejan trabajar a las televisiones con plena autonomía a pesar de que el espacio es reducido y no deja de ser curioso que, aquellas que no permiten grabar, no piensan en adecuar un espacio para las cámaras cuando hacen reformas. Existe una “tendencia abusiva para reducir el acceso de los medios a los actos” confiesa Josep Escudé, jefe de prensa del Parlamento de Cataluña, aunque ellos lo hagan con el consenso de las fuerzas políticas y de los canales televisivos. Para la Casa Real, la excusa es la seguridad, por lo que la señal siempre acaba en manos de TVE. Ello motiva continuos conflictos, como que TVE se apunte las primicias, según explica Juan Pedro Valentín de Telecinco. Un ejemplo de ello fue la boda de los Príncipes de Asturias, con imágenes que no se cedieron
al resto de cadenas. TVE ejerció su derecho abusivamente, según Javier Reyes, entonces de Telemadrid. Telecinco ha vivido otros incidentes con la Moncloa, como una intervención de Aznar que no querían que se emitiese antes del informativo de Alfredo Urdaci. Con este sistema, el espectador recibe una información homogénea y uniformada y no se llegan a emitir las imágenes que no interesan. Más ejemplos: a los funerales del 11-M no pudieron entrar otras televisiones que no fuera el pool organizado por Telemadrid, a pesar de las quejas de las otras cadenas, como recuerda Rafael Carballo. O cuando Endesa cortó la señal en el momento que empezaba el turno de preguntas de su rueda de prensa de resultados, recuerda Anna Ferrero. O cuando en un debate del Congreso se facilitó una señal que no tenía sonido ambiente, con lo que no se ilustraba si la sesión había sido polémica o no. La gran excusa es el ahorro de costes. “Proporcionar la señal es práctico y barato para las televisiones”, explica Juan Pedro Valentín. Las televisiones se conforman, en cierta forma, con esta situación, como apunta Rafael Carballo, pero “el punto de vista periodístico es muy diferente al punto de vista productivo”, señala. El Comité Profesional de TV3 tomó como medida, hace siete años, que no se daría información de ningún acto donde no pudieran entrar sus cámaras. TVE hizo un documento de denuncia de estas prácticas. Y Telecinco intentó evitar los pools discriminatorios a través de un acuerdo de todos los editores. Parte de las quejas han quedado en papel mojado. Jordi Casanovas cree que la dirección de los medios no ha sido suficientemente beligerante contra esta actitud. ALBERT GÓMEZ
EL PERIODISMO DE PROXIMIDAD ESTÁ DE MODA La Asociación Catalana de la Prensa Comarcal ha celebrado el 25 aniversario de su nacimiento a consecuencia del primer congreso de prensa comarcal. Con este motivo se ha publicado el Libro Blanco sobre la situación de los asociados. De esta celebración sale una conclusión generalizada: la prensa local se halla en una posición de ventaja para encarar el futuro. La prensa local está en auge. En estados Unidos se editan un 90% de diarios locales y son los medios más creíbles y donde la publicidad es más eficaz. Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, aseguró que “el público cada vea más prefiere informaciones de proximidad”. La prensa tradicional está en crisis, especialmente por la competencia de los medios digitales y la prensa gratuita. Para algunos, como el profesor Miguel Ángel Jimeno, una causa muy importante de la crisis son unos contenidos cada vez más lejanos de los intereses de los ciudadanos. Sin embargo, en la misma Francia donde se detecta esta crisis, ya existen 250
cabeceras de prensa regional con una tirada media de 10.000 ejemplares. Ante la competencia reinante, los expertos aconsejan proximidad. “Los diarios comarcales y locales se encuentran en una inmejorable posición para obtener el éxito”, explica Xosé López García, de la Universidad de Santiago. Para Ramonet, con la prensa de
proximidad el periodista puede recuperar el monopolio de la información siempre que los lectores hallen en el medio informaciones que sólo allí podrán encontrar. Pero la prensa local debe superar algunas debilidades estructurales, como las que señala el profesor de la Universidad de Valencia, Josep Lluís Gómez Mompart: renovación de los lectores, inversiones y publicidad, dependencia de los poderes locales, amateurismo e información excesivamente localista. Un caso representativo es el diario esloveno Si Novice. Era el segundo rotativo más leído en su país y fue capaz de reconvertirse en un conglomerado de 43 publicaciones de alcance regional para hacer frente a los cambios que se están produciendo. Cada una de las cabeceras es autónoma a medida de la región o municipio donde se edita, diarios, semanarios, etc. La ACPC reúne 130 cabeceras en territorio catalán. En Catalunya existen, además, publicaciones locales que no están en la asociación, 445 webs informativas, 200 radios municipales y más de 100 televisiones locales. Dentro de la ACPC las publicaciones son muy diversas, con medios muy consolidados y otros todavía marcados por dinámicas voluntaristas. Un 72% de estas publicaciones son diarios o semanarios editados por empresas y del resto de conglomerado de publicaciones, sólo un 6,4% son de empresas editoras. Unos tienen departamentos organizados de publicidad y otros sobreviven gracias a anunciantes fieles y comprometidos. La asociación ha utilizado la estrategia acumulativa para conseguir publicidad entre los medios asociados, pero con muchas dificultades por la diversidad de las periodicidades y de las estructuras de cada uno de ellos. La ACPC actúa como loby de presión ante las administraciones para conseguir ayudas, como explica Alcocer. En cartera está el proyecto de crear una federación entre la ADPC, la Asociación de Publicaciones Periódicas en Catalán (APPEC) y la Asociación Catalana de Prensa Gratuita (ACPG). En total suman más de 360 publicaciones y formarían un potente loby de prensa en lengua catalana. GERARD MARISTANY
“EN ESPAÑA HAY UNA HIPERINFLACIÓN DE PERIODISMO DEPORTIVO” El periodista mexicano Juan Villoro ha sido galardonado con el premio Manuel Vázquez Montalbán, junto a Tomás Alcoverro y Teresa Pàmies. Villoro escribe de fútbol con la pasión innata que despierta la literatura. Un hombre que afirma que el fútbol es saludablemente irracional y por ello el juego requiere de palabras que traten de explicarlo. Estudió sociología y recuerda un profesor que les decía que estudiasen, o acabarían trabajando de periodistas, una carrera mal vista en aquellos años en México, con muchos periodistas sobornados. Ahora ya no existen esos prejuicios. El trabajo de personas como Juan Villoro está ayudando mucho a cambiar la imagen del mundo del fútbol. Como dice este periodista “Jorge Valdano ha ayudado a vencer el concepto de que los futbolistas no son seres pensantes”. Villoro da un punto de vista literario a todo lo que rodea el mundo futbolístico: la gente que se interesa por un equipo, qué pasa fuera
cuenta que Vázquez Montalbán decía que el Barça es el brazo desarmado del catalanismo. “Fue una entidad de resistencia cultural y, aunque ha cambiado la situación, el club mantiene sus puntos de mira. Es importante tener jugadores emblemáticos y que los fichajes respondan al espíritu del club”. Él sostiene que “en tiempos de globalidad, el barcelonismo ha crecido mucho. En México hay peñas importantes, pero también hay seguidores coreanos, japoneses… la globalización conlleva el fenómeno de las identidades portátiles”. El fútbol predomina en el mundo, excepto en Estados Unidos, donde predominan sus propios deportes y donde un partido que puede acabar en un empate equivale a nada. Cualquier aficionado al fútbol sabe que un empate a cero puede ser fascinante, pero esto no es compartido por el público estadounidense. “Tenemos, pues, la paradoja, de que la globalización de este deporte tiene su límite en el principal país globalizador”, explica Villoro, y todavía es más curiosos si se tiene en cuenta que “pueden llegar a ser campeones sin que su país se entere”. Villoro describe que la gran mentira colectiva sobre el fútbol se basa en que tanto técnicos, como árbitros, como porteros, como jugadores o como el propio público imaginan que pueden controlarlo todo, cuando tan solo la pelota es la que realmente hace lo que le da la gana. Y por ello escribió una vez que “Dios es redondo”. JORDI ROVIRA
REFLEXIONES SOBRE LA INFORMACIÓN EN TIEMPOS DE GUERRA del campo después del resultado de un partido… En España considera que existe una hiperinflación de periodismo deportivo. La Liga tiene muchos intereses y la información tiene un valor mercantil. Los jugadores se han convertido en articulistas de ellos mismos. Juan Villoro cree que en España hay muy buenos comentaristas, pero en algunas ocasiones, el periodismo de barricada carga mucho las tintas y habla desde una proximidad excesiva. Juan Villoro continúa manifestando en la entrevista que la prensa deportiva tiene grandes desafíos. Los resultados son los que son pero el resto es todo opinable y cada acción es discutible. Además, el periodista deportivo trabaja contrarreloj. Villoro admira a Pep Guardiola porque es un modelo de honestidad dentro y fuera del campo y representa la dignidad del fútbol. “Guardiola no tiene un talento obvio, pero de la mano de Cruyff descubrió la posibilidad de reinventar el juego. Podía hacer creer a muchos intelectuales que si ellos jugasen al fútbol, lo harían de aquella manera”. Respecto a la concentración de prensa deportiva que hay en Catalunya, cree que el hecho de que el Barça sea más que un club define la forma de vida de una comunidad. Villoro
El acto titulado “Amores y odios en la prensa. Del racismo a una guerra: todo puede empezar en una redacción” tuvo lugar en enero en el Auditorio de Caixa Catalunya de La Pedrera dentro del la conmemoración del décimo aniversario del Consejo de la Información de Catalunya. Tomás Alcoverro, Toni Arbonés, Sandra Balsells, Slovodan Minic y Bru Rovira reflexionaron sobre el papel de los medios de comunicación en determinados conflictos. Si un periodista de televisión es capaz de simular que se halla en medio de un tiroteo manipulando la información y las imágenes es, quizás, porque los propios periodistas hemos asumido la información servida como un espectáculo de entretenimiento más. O que se puede desinformar y manipular al servicio de intereses inconfesables. En el acto celebrado en La Pedrera se quería advertir del riesgo que supone para la sociedad convertir a los medios en armas de destrucción masiva. Josep Pernau advirtió que el periodismo tramposo está muy cerca, como en el caso de Bosnia, en referencia al papel ignominioso que jugaron los medios en el conflicto de los Balcanes. Slovodan Minic apuntó que España no corre el riesgo de balcanización pero que la prensa española está balcanizada. Recordó como la prensa
mintió en aquella guerra y dio pie a las excusas de Milosevic para la política de limpieza étnica y genocida. El propagandismo periodístico pervierte la esencia de la profesión. Como ejemplo, Bru Rovira recuerda como durante la campaña de preparación de la guerra contra Irak los medios hicieron una crónica a tiempo real de la mentira política y sirvieron de coartada a la agresión. Aunque después estos medios entonen el mea culpa, siempre es demasiado tarde, advierte Bru Rovira. Por otro lado están los profesionales que pierden la vida en estas contiendas porque son identificados como un miembro más del ejército ocupante. Tomás Alcoverro puso el acento en la precariedad en la que muchos periodistas cubren estas guerras. “Muchas de estas víctimas son gente maltratada por sus propios medios”, explica. Cubrir un conflicto resulta tan caro en vidas humanas que los propios profesionales se lo piensan antes de acudir a una zona de guerra. Trabajar hoy en día en Irak con libertad de movimientos es, simplemente, un acto suicida. Una gran parte de la historia queda así en el desconocimiento. Como ejemplo, el drama ruandés, uno de los genocidios más brutales de la historia moderna que pasó de puntillas por los medios de comunicación. Las nuevas tecnologías complican más aún este panorama, según Toni Arbonès. Una información inmediata y global hace que los agentes en guerra sientan amenazadas sus estrategias y deciden matar al mensajero. También advierte Abonès del odio generado por los propios periodistas por el juego sucio de una competencia feroz en tiempos de conflicto. La crónica de la barbarie es mostrar en qué acaban las políticas agresivas, el horror y el sufrimiento con nombres y apellidos. La fotografía puede penetrar en el alma. Sandra Balsells afirma que nos refugiamos cada vez más en el derecho a la intimidad para negar el derecho a la información. Pero en determinadas situaciones, qué sentido tiene el derecho a la intimidad cuando no se tiene ni el derecho a la vida? se pregunta esta fotoperiodista. Documentar la tragedia de las víctimas es darles la voz. EDUARD SANJUAN
LA NUEVA VIDA DE LA PRENSA BÚLGARA Y RUMANA En el proceso de negociación de acceso a la Unión Europea el binomio Rumania - Bulgaria (R & B) acabó siendo denominado los Rythm & Blues. Los Rythm & Blues no han recibido una bienvenida entusiasta. Sus economías están situadas a la cola de Europa. Mantienen crecimientos acelerados y un gasto público racionalizado, con lo que cumplen con las estipulaciones de Bruselas. Pero existen otros problemas. Los salarios son muy bajos, la calidad de la producción es discutible y el sistema bancario es anticuado. Los medios de comunicación eran, sobretodo en Rumania y hasta 1989, meros comparsas
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
Entrevista a Juan Villoro, periodista y escritor
57
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
en manos de los regímenes comunistas. La información estaba dedicada al culto al líder y el ocio era inexistente. Después de la caída del régimen comunista se pasó a la profusión de medios con decenas de diarios, muchos de los cuales no pasaron del primer número. Sus contenidos eran de dudosa calidad, sin control de ninguna clase, cayendo fácilmente en la difamación y en el invento informativo. Actualmente, los grandes rotativos ya muestran una calidad reconocida, informan y pueden ser consultados por Internet, aunque todavía no son capaces de practicar un perio-
dismo de investigación serio e independiente. La dificultad reside en que los medios dependen de grupos empresariales o de partidos relacionados con el poder. Investigar la corrupción, los procesos políticos o las mafias todavía es muy peligroso. En Bulgaria la situación es más equilibrada, pero en Rumania, la falta de un abanico político hace difícil el equilibrio. La ultraderecha en estos países tiene una gran importancia por el vacío que ha dejado la izquierda y los partidos más modernos son de corte neoliberal con cierre de factorías improductivas, recortes en los gastos sociales, privatizaciones y medidas impopulares, a pesar de que puedan ser necesarias. Ultras como Coneliu Vadim Tudor en Rumania o Volen Siderov en Bulgaria, con programas televisivos, programas radiofónicos y prensa escrita llenos de afirmaciones infundadas e insultos contra los adversarios políticos, gozan del respeto ante los ciudadanos por tener representación en Bruselas. FRANCISCO VEIGA
ESPECIAL HUERTAS
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
CRÓNICA DE UN PERIODISTA COMPROMETIDO
58
Josep Mª Huertas fue un profesional de la información comprometido con los sectores más desfavorecidos y que se convirtió en un símbolo de la libertad de expresión. Murió siendo decano del Col·legi de Periodistas. Nació en 1939 y su infancia y una buena parte de su vida estuvo marcada por la dictadura franquista. Vivió una difícil situación familiar a causa del abandono de su padre, pero a pesar de todo, él destacó en sus estudios en el colegio de San Miguel. Como recuerda Josep Maria Cadena, “Huertas era un chico aplicado que ya destacaba por sus capacidades. Estudiaba con beca y sacaba buenas notas”.
Superó el examen para ingresar en la Escuela Oficial de Periodismo de Barcelona, quedó en segundo lugar y sólo fue superado por Lluís Permanyer. Militó en el movimiento católico obrero y su primer trabajo fue como corresponsal en Catalunya de la revista semanal de la iglesia Signo. Combinó sus primeros artículos con un trabajo de oficina. Poco después entraría a trabajar en El Correo Catalán. Allí empezó su relación con Manuel Ibáñez Escofet, quien captó enseguida los valores del joven Huertas. Desde las páginas de El Correo se descubrió como un reportero sensible con los barrios más deprimidos de la ciudad. Su hijo Guillem cree que el origen humilde de su padre explica su preferencia por informar sobre los más desvalidos. Intensificó su relación con el periodismo local y empezó a trabajar con Josep Martí Gómez y, posteriormente, con Jaume Fabre. De aquí nació el grupo al que Joan de Segarra bautizaría como los huertamaros. Todavía hoy este nombre define a los discípulos de Huertas formados con él en diferentes redacciones. Preocupado también por su profesión, en 1966 fue uno de los principales promotores del Grupo Democrático de Periodistas. No pudo ser miembro de pleno derecho del GDP hasta que finalizó sus estudios, y por aquellos momentos su situación en El Correo estaba muy deteriorada. Entró a trabajar, en mayo de 1972 y acabó siendo redactor en jefe. Pero el momento que marcó su carrera fue su
detención, juicio y encarcelamiento que lo convirtieron en un símbolo para los periodistas de su generación. En junio de 1975 publicó el artículo “Vida erótica subterránea” donde destacaba algunos muebles de Barcelona que tenían autorización administrativa a favor de viudas de militares. Fue detenido y ello motivó la primera huelga de prensa desde 1939. Días después tuvo lugar la primera manifestación autorizada desde la guerra civil contra el anunciado consejo de guerra. Fue juzgado en consejo de guerra por injurias al ejército y condenado a dos años de prisión. Salió de la cárcel a los ocho meses por la amnistía decretada por el rey a la muerte de Franco. A partir de entonces se convirtió en un símbolo de la libertad de expresión. Pero, ya en una democracia normalizada, aparecieron los defectos de la cotidianidad. “Él no cambió, mantuvo sus ideales a contracorriente” y las personas así siempre tienen problemas, como asegura Kim Manresa. Como afirma Josep Maria Cadena, a Huertas le salieron detractores. Con la
quiebra del Grupo Mundo se quedó sin trabajo hasta que se incorporó a la redacción de El Periódico. “Era un hombre visceral y exigente, pero era un buen compañero”, recuerda Ayudó a los más jóvenes en la profesión y muchos recuerdan su apoyo en sus inicios, aunque esto le conllevó muchas decepciones, como rememora su hijo Guillem. Ayudó a Miquel Villagrasa o a Kim Manresa, que explica que “no es habitual que las personas ya consagradas den tantas oportunidades a los más jóvenes”. Enric Juliana admite que le influyó muchísimo y que de alguna forma es periodista gracias a él. En los últimos años, Huertas escribió para La Vanguardia y el Avui después de su etapa en El Periódico. Carles Geli evoca la memoria prodigiosa del periodista y escritor, y como amaba su profesión. Huertas propuso a Geli escribir un libro, “Las tres vidas de Destino”, y de esta experiencia pudo observar que tenía una gran capacidad organizativa, y que era metódico y cartesiano. Por esta capacidad pudo escribir un buen número de libros como autor y como coautor. Huertas recibió numerosos galardones y premios por sus libros, artículos y otras actividades. Huertas fue escogido decano del Col·legi de Periodistas de Catalunya. Durante los diez meses de su mandato, su salud se vio afectada. Sufrió dos intervenciones quirúrgicas que no le permitieron mantener el ritmo al que estaba acostumbrado. El 2 de marzo moría por un derrame cerebral a los 67 años de edad. A su funeral en Santa María del Teulat asistieron un millar de personas que se congregaron en una ceremonia emotiva y llena de testimonios de afecto al periodista. “Hacen falta más periodistas de su raza”, apuntó Enric Vives. Quizás Josep Maria Huertas sea menos conocido de lo que debería ser, según dicen Benach o Villagrasa. Él representaba un periodismo implicado, y ahora esto ha cambiado mucho. Ello invita a una reflexión y a hacer balance de lo que ha significado su vida en el marco de la profesión. Como dice Carles Geli, “con él se acaba una manera de entender y ejercer el periodismo”. JORDI ROVIRA
LA ESTRECHA RELACIÓN DE HUERTAS Y EL POBLENOU Josep Mª Huertas se mudó a vivir al Poblenou cuando se casó con la abogada Araceli Aiguaviva, vecina del barrio de toda la vida. Fueron socios fundadores de la Asociación de Vecinos, tal y como recuerda su presidente, Manel Andreu. Se integró de inmediato al movimiento vecinal y revivió la revista Quatre Cantons como órgano de expresión de los anhelos de un barrio necesitado de cambios y nuevas infraestructuras. Colaboró en las reivindicaciones del barrio como cicerone de recorridos en autobús o participando en debates i conferencias. Ayudó recientemente en la lucha para
OPINIONES ADIOS AL COMPAÑERO Jaume Fabre / Josep Martí Gómez Josep Mª Huertas era más que un compañero. Algunos le están agradecidos, otros incluso le han sido fieles i unos pocos le traicionaron. Comprometido con la profesión, no se limitaba a ser un espectador. Se
implicaba con los problemas: apoyaba las reivindicaciones de los barrios; en la cárcel, apoyó a los presos que sufrían persecución de la justicia, desde el Vaquilla, al Rata. Estuvo al lado del movimiento obrero, de los movimientos culturales, con la gente que más lo necesitaba. Defendió la lengua catalana y las reivindicaciones nacionales. Toda su obra periodística y literaria refleja este compromiso y en sus libros combina la precisión del detalle, el rigor en la investigación y el lenguaje periodístico. Siempre huyó de parecer pedante. Ayudaba a sus compañeros y formó buenos equipos. Colaboramos juntos como un equipo en diferentes medios, sin importar quien firmara y compartiendo los mínimos ingresos. De aquella época nació el libro El Montjuïc del segle XX, el único firmado por los tres. Fuimos compañeros de cenas de dudoso nivel gastronómico, pero de espectaculares conversaciones que acababan en una copa en el Ideal. Noches que acababan preguntándonos ¿qué se ha hecho de nuestra juventud? EL MODELO DE UN BUEN DECANO (Carles Sentís, Josep Pernau, Salvador Alsius, Montserrat Minobis i Joan Brunet) Los que hemos sido decanos del Col·legi de Periodistas queremos comentar el paso de Josep Maria Huertas por el Col·legi. Era un joven de 67 años que se mantuvo siempre igual en su capacidad de trabajo,
su afán de perfección, su autoexigencia y su entusiasmo; a pesar de que los cambios en la profesión han sido muchos. Se entendía muy bien con los jóvenes porque era uno de ellos. Estuvo doce años en la Junta en diferentes etapas. En el decanato tan sólo ha podido estar diez meses, pero intensos. Por su carácter, Huertas se hacía oír allí donde estaba. Era de la escuela del griterío que fue El Correo Catalán. Gritos de exigencia, del maestro hacia sus discípulos. Maestro de periodistas, respondía a las demandas de consejos. Sus discípulos encontraron en él un modelo, empezando por su hijo Guillem. Con su breve mandato nos ha dejado un ejemplo de trabajo y de voluntad de concordia que deberíamos mantener. Aunque él no esté, nos queda este modelo. LA VOZ DE UN HOMBRE HONESTO Jordi Pujol Ibáñez Escofet me había hablado de Josep María Huertas con afecto. Le conocí
cuando era director de la revista Oriflama, ya en su línea de vocación de servicio y compromiso. Vivió al servicio de la gente que necesitaba ser defendida, de la que necesitaba ayuda para hacer oír su voz en una causa justa o en un problema humano. Fue periodista y hombre honesto, que decía la verdad o lo que él creía honestamente que era la verdad. Un hombre íntegro. Llegaba a ser incómodo, incluso para algunos de sus amigos, lo que dice mucho a su favor. A raíz de la Fundación Paco Candel, hablamos recientemente y habíamos convenido en que debíamos vernos. Ya no lo haremos. Pero nos queda el recuerdo de un hombre cuyo deseo era contribuir a un trato justo de la gente y a la felicidad de los demás. DEL PERIODISMO INCÓMODO DE HUERTAS Pasqual Maragall “Cuando el silencio reemplaza la verdad, el silencio es mentira”. Estas palabras escritas por un disidente soviético parecen escritas en homenaje a Josep Maria Huertas. Hay periodistas que no callan su intransigencia, incómodos para cualquier poder. Huertas rehuía de la reverencia al poder constituido porque veía en la información una fuerza alternativa al servicio de la sociedad. Las nuevas tecnologías abren grandes oportunidades para fundar una democracia digital y de participación ciudadana. Quizás los ciudadanos, equipados con un simple teléfono móvil multimedia, podrán convertirse en periodistas en potencias capaces de crear el quinto estado, como citó Ignacio Ramonet. Pero no todo es cuestión instrumental. En el debate sobre un periodismo del poder y un periodismo como fuerza alternativa, ya no contará con la participación de Huertas, pero no cabe duda sobre qué defendería. Él no era ajeno al conflicto, a la injusticia o al debate. DE LOS BERBERECHOS AL CASO WILSON Maria Favà y Àngela Vinent Después de salir del consejo de redacción de la revista del Poblenou, Quatre Cantons, Josep Maria Huertas pidió en el Bar Ciscu un Cacaolat con berberechos y se los tomó, entre sorbo y sorbo, ante unos amigos. Hombre de comportamientos extravagantes, se divertía provocando. Esta insólita combinación de Cacaolat con berberechos ya no la podremos desligar de su recuerdo. La Parroquia de Santa María del Taulat, desde donde se editaba la revista Quatre Cantons, fue uno de los escenarios de la implicación de Huertas con el etarra Wilson, lo que le costó un segundo proceso cuando estaba en la cárcel. En mayo de 1975, Wilson, llamó a la puerta de Huertas para que le acogiese por un par de días. Francesc Bofill, amigo del periodista, le había pedido si podía atender a unos chicos perseguidos políticos del País Vasco, y él
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
preservar el recinto industrial de Can Ricart. Como explica Manel Andreu, Huertas decía “para arreglar el mundo hay que empezar por lo que tienes a tu lado”. Y él lo hacía. La Llum, de la floristería “La Torreta”, o desde la pescadería “Ca la Sara” lo recuerdan en sus compras de los sábados por la mañana. Compraba en el mercado, del que criticaba su reforma porque le gustaba más el antiguo. Compraba también en el colmado “La Violeta” donde, además, podía leer el periódico sin que nadie le molestara mientras picaba alguna cosa en la trastienda. En la memoria de Ramon Forn y Rosa Capelles, responsables de la tienda, quedan muchas conversaciones sobre los temas que obsesionaban al periodista. Hacía una parada en la librería “Etcétera”. Según los libreros Àlex Lerís y Xon Pagès, sus lecturas habituales eran sobre cine, novela policíaca, biografías, memorias y todo lo que tratase sobre Barcelona. Quería mantener en 5.000 el número de volúmenes de su biblioteca y solía aparecer en las reuniones con una bolsa de libros para que quien quisiera cogiera libremente el que más le interesara. El próximo Sant Jordi, “Etcétera” dedicará su escaparate a la memoria de Huertas Asistía a las reuniones del Archivo Histórico del Poblenou un sábado cada quince días. Impulsó la edición de una enciclopedia del barrio y del libro Poblenou en blanc i negre, con fotografías de Pepe Encinas. Huertas financió el libro con 6.000 euros, inversión que pudo recuperar porque se agotó. El 5 de marzo, el mismo día de su funeral, salió a la venta una publicación de itinerarios por el barrio escritos por el propio periodista y que, por motivos de salud, se retrasó su aparición. El Arxiu Històric rendirá un homenaje al autor con una recopilación de sus artículos. Otra herencia de su compromiso con la sociedad fueron las tertulias de cada primer martes que agrupan a una decena de vecinos y a las que invitan a personas que tienen cosas que explicar. Militaba en Acción Católica Obrera y participaba con su mujer, Araceli, en un grupo de revisión de vida. En estas reuniones se llegaba a compromisos concretos con la sociedad partiendo de una reflexión personal sobre la realidad, como explica Ernestina Rodergas, integrante del grupo. A través del grupo de ACO, Huertas había iniciado uno de sus últimos compromisos de barrio: enseñar catalán a los inmigrantes en colaboración con la red vecinal “Apropem-nos”. Él mismo, de madre aragonesa, no aprendió catalán hasta los 18 años y lo hizo por correspondencia. GERARD MARISTANY
59
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
dijo que sí. Según contaba el propio Huertas, “no pensé más en el tema hasta que me llamó una persona de voz profunda y baja. Le dije que viniese a casa, que encontraríamos una solución”. Después de hablar con Joan Soler, el párroco de Santa Maria del Taulat, y convencido de que no era gente peligrosa, Wilson y dos personas más estuvieron en la parroquia tres días y tres noches. En agosto surgió la noticia de la confesión del etarra en la que implicaba a Huertas, a Bofill y a Soler. La Dirección General de Seguridad los calificó de “activistas de ETA que habían proporcionado pisos francos a los terroristas. Soler también fue encarcelado y Josep Maria Huertas no salió de la prisión hasta abril de 1976, cinco meses después de la muerte del dictador.
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
INTÉRPRETE DE LA BARCELONA POPULAR Jordi Hereu Con Josep Maria Huertas no había confusiones: decía lo que pensaba y pensaba siempre a favor de la Barcelona popular. He sido lector de sus artículos y, cuando empecé a descubrir Barcelona, Huertas me sirvió de guía en muchos aspectos. Gracias a él entendí que la realidad tiene muchas caras y que los procesos de transformación social los protagoniza la gente. Los años ochenta, los de la construcción de mis convicciones políticas, fueron momentos difíciles para Huertas, con crisis en distintas cabeceras y reubicación de muchos profesionales. Pero también cambió el concepto de Barcelona, que se convirtió en una ciudad “glamorosa” emergida de la mano de los Juegos Olímpicos. Todo el mundo se enamoró de Barcelona, pero él continuó creyendo en la Barcelona popular. Coincidí con Huertas en la última conferencia anual que di para el Col·legi de periodistas y que me permitió explicar mi proyecto de alcalde. También coincidimos en la presentación de su último libro, Mites i gent de Barcelona, otra muestra de que Huertas invertía en la defensa de la memoria de la ciudad. Su opinión era independiente, sabía discrepar y sabía cooperar con las administraciones. Un gran ejemplo para los periodistas que deben ejercer de intermediarios con honestidad y responsabilidad, con convicciones y propiciando que la gente participe. Huertas fue un ejemplo de buen periodista, de constante constructor de la libertad informativa. Mantener su listón puede ser el mejor tributo.
60
UNA AMISTAD QUE VENÍA DE LEJOS Lluís Permanyer De Huertas me llamó la atención el dinamismo, la curiosidad, la exigencia de ir al fondo de los temas, una cierta cultura y la capacidad de trabajo. Por sus condiciones y por su ilusión, lo presenté a Ibáñez Escofet, de El Correo Catalán. El resultado fue inmejorable. Cuando surgió la idea estimu-
lante de prestar atención a los barrios de Barcelona que nacían bajo el porciolismo, le propuse al amigo Huertas que trabajase el tema para la revista Destino, incluso las fotografías por las que podría cobrar un poco más. Radical en su trabajo, profundizaba hasta la raíz para descubrir los orígenes podridos y perversos de la condición humana. Exigente, investigaba y reunía todos los datos hasta convertirse en historiador para estructurar la información y fundamentar la opinión. Porque Huertas opinaba sin disimulos, con claridad y pasión porque no quería ser espectador de nada, y menos de la injusticia y de la dictadura. Fue una piedra en el zapato de mucha gente. EL PRESENTE EN CLAVE HISTÓRICA Andreu Mayayo i Artal Josep Maria Huertas impartió la lección inaugural de este curso académico en la facultad de Geografía e Historia de la UB. Lo hizo encantado. Su discurso fue una lección magistral de las relaciones entre el barrio y los estudios universitarios. Huertas era un cronista bien informado y un periodista capaz de explicar el presente en clave histórica. Aprendió de Josep Fontana, de Casimir Martí y de Josep Termes. Apasionado de Barcelona, ha sido un gran historiador de su barrio, el Poblenou. Junto a Jaume Fabre publicaron numerosos artículos y libros sobre la ciudad, como Burgesa i Revolucionària del año 2000. En el libro El plat de llenties nos ha dejado una crítica valiente sobre el periodismo de la Transición en Catalunya. Siempre estaba dispuesto a ayudar en sus trabajos de investigación a los estudiantes que yo le enviaba, como Sumiko Ogawa, una estudiante japonesa que trabaja en una tesis sobre el caso Huertas. Ogawa ha mostrado su consternación al enterarse de su muerte.
“SU EJEMPLO FUE TODA UNA LECCIÓN” Extracto de artículos que aparecieron en la prensa en los días posteriores a la muerte de Josep Mª Huertas. “Ha desaparecido un periodista vocacional y militante, exigente y obstinado, hombre leal y de fuertes convicciones, trabajador incansable cuya humanidad a nadie dejaba indiferente”. “Josep Ma. Huertas, el periodismo como militancia”. Jaume Guillamet. El País, 4 de marzo. “Es justo rendir homenaje a un periodista que se convirtió en un emblema de la lucha por la libertad de expresión (…) Su ejemplo fue toda una lección que no puede caer en el olvido”. “Una lección para recordar “. Ramon Pedrós. Diari de Tarragona, 5 de marzo. “En muchas ocasiones digo que el Col·legi de Periodistes no me representa. No obstante, sí
lo hacia su decano, Josep Maria Huertas, como periodista. (…) Fue el periodista que siempre estaba tocando las narices, el que molesta”. “Huertas Claveria”. Àlex Sàlmon. El Mundo, 5 de marzo. “Sus redactores aprendieron un oficio. Pero sobre todo, aprendieron unos valores (…) Esta concepción (el ser humano como centro de la información), nacida de la profunda bondad y ternura de Huertas, era compatible con un periodismo crítico, independiente y comprometido con sus ideales, con su ciudad y con su país”. “El periodismo de los valores”. Josep Carles Rius. La Vanguardia, 5 de marzo. “… Tiene un continuador en su hijo Guillem y en las decenas de periodistas que trabajaron y defendieron con él una forma de informar comprometida con la sociedad, la justicia y la verdad”. “El compromiso”. Ferran Sales. El País, 5 de marzo. “Tenía la valentía de decir siempre lo que pensaba, sin medir las consecuencias (…) Querer a Huertas es como querer a un país. O
a un equipo de fútbol. Es imposible dejar de amarles”. “La suerte de ser huertamaro”. Eugeni Madueño. La Vanguardia, 5 de marzo. “Era de admirar tu incontinencia escrita (…) Los tiempos recientes quizás no te sonrieron. Te costaba aguantar la cabeza derecha, de llena que la tenías; llena de cabellos blancos, de recuerdos, de anécdotas, de hechos de la calle (…) muchos de tus principios son vigentes. Principios a la vez grandes y pequeños, como tú: la libertad, la gente, la calle. Como tú, que habías defendido todas la plumas de una ciudad. Adiós, Huertas”. “De tu a tu”. Alfred Bosch. Avui, 5 de marzo. “'Debes ir a los sitios, Joan', me decía Huertas. Y alguna vez tenía a bien enviarme una nota diciéndome que éste era el camino, y no la parida mental del periodista de mesa en que me había convertido”. “Ganas de ser huertamaro”. Joan Barril. El Periódico de Catalunya, 5 de marzo. “(…) combatiente que hizo mil y una denuncias cuando no se podían hacer y que pagó con la cárcel la lucha activa a favor de la libertad de expresión. Sin los periodistas americanos que hicieron caer a Nixon y sin Huertas Claveria, que no hizo caer a Franco pero le dio un empujoncito, las facultades de periodismo de los años cincuenta y sesenta estarían mucho más deshabitadas”. “El
EL ESTADO DE LA PROFESIÓN, SEGÚN HUERTAS Josep Mª Huertas publicó su primer libro en 1969, “Chicos de la gran ciudad”, un estudio sobre los jóvenes barceloneses de la época. El prólogo del libro fue escrito por Manuel Ibáñez Escofet, y en él ya se intuían algunos
de los defectos y de las cualidades que caracterizarían el trabajo de Huertas. Calificaba Ibáñez a Huertas de valor joven del periodismo catalán, periodista y escritor marcado por la fidelidad a una problemática. Y escribía “Lejos de la frivolidad, en Huertas todos es serio, trascendente, al servicio del hombre, no como una abstracción sentimental, sino como una realidad viva”. Huertas raramente expresaba opiniones personales en lo que escribía públicamente. Para hallar reflexiones, he tenido que repasar su correspondencia, sus artículos y las entrevistas que
le hicieron; he rebuscado entre sus apuntes para las clases universitarias y conferencias y el resultado es una selección de una mínima antología de algunas de sus ideas sobre el oficio de periodista. Pequeñas pinceladas que, en un futuro, deberán complementarse. Entre estas pinceladas, puede encontrarse frases como INDEFINICIÓN Y AMBIGÜEDAD, referidas a que la profesión nació y vivió en Catalunya bajo el signo de la indefinición hasta que llegó un tiempo más estable en el que convive con la ambigüedad. La palabra MALOGRADO! Fue la que le dijo su madre y toda su familia cuando comunicó su decisión de hacerse periodista. Eran los sesenta y los profesionales de la comunicación estaban mal considerados. Con la expresión PISAR LA CALLE, expresaba su propia experiencia que le llevó a buscar la información donde estaba, a pesar de que algunas veces se corrieran riesgos. Importante fue EL GRUPO DEMOCRÁTICO DE PERIODISTAS, que según Huertas, influyó en el periodismo barcelonés de su generación, ése que fue cogiendo conciencia profesional y política y que sufrió posteriores desengaños. Como CAMBIO DE ÉPOCA entendió el cambio que se produjo a raíz del recelo con que, a finales de 1979, los empresarios empezaron a mirar a los periodistas progresistas. En un momento en que no había muchos periodistas de derechas capaces de ser redactores jefe, se empezó a utilizar a periodistas que reorientaban su trayectoria, que renegaban de sus pecados de juventud o que se reciclaban. BECARIOS, para Huertas, eran las personas que iban a las redacciones a aprender pero que, al final, acaban trabajando, explotados y, en muchos casos, gratis. Como CUALIDADES DEL BUEN PERIODISTA entendía las que Ibáñez
Escofet le enseño: humildad, curiosidad y gusto por escribir, y él añadía trabajador y tocado de gracia. Le gustaba el concepto OFICIO para el periodismo, porque además de la vocación, es necesario el oficio que se coge con el ejercicio de la profesión. PERIODISTAS ESTRELLAS Y LA TROPA. De los primeros pensaba que no se creían trabajadores, sino profesionales liberales con tufo de superioridad, pluriocupados por codicia y vanidad en un escenario de periodismo espectáculo. Pero al otro lado está la tropa, la que hace los diarios cada día, que escribe cada vez mejor pero a la que, desde hace un tiempo, le falta capacidad crítica y autocrítica. Pensaba que los periodistas realizan un SERVICIO PÚBLICO, un servicio a la sociedad, aunque sea por canales privados. De CALIDAD Y OSADÍA, decía “Hoy se escribe mejor porque la gente está mejor preparada. Pero a los contenidos les falta un poco de osadía”. De la INVESTIGACIÓN aseguraba que faltan monografías de diarios y periodistas dignificados. Las facultades, según él, no animan a sus alumnos a investigar medios concretos y hay diarios importantes sobre los que no hay ni un artículo. Sobre la PRENSA JUVENIL, observó que las revistas juveniles, o son de moralidad mal entendida, o de una frivolidad dirigida a obtener buenos dividendos. Consideraba importante “contribuir al desarrollo de semanarios que sirvieran realmente a los jóvenes y no que se sirvieran de ellos”. De su idea de PROPIETARIOS, evocaba a Jordi Pujol cuando abandonó Oriflama porque no coincidían en la forma de trabajar y les avanzó que no sabrían quien sería el nuevo propietario hasta que empezara a ejercer como tal. Como HUMILDAD entendía la capacidad de reconocer que, trabajando en algo tan frágil como la información diaria, se pueden cometer errores. Sobre la TECNOLOGÍA, criticaba el encorsetamiento técnico en que habían caído los diarios. “Antes teníamos más capacidad de imaginación, más ingenuidad”, dijo, “a veces frenamos una iniciativa porque no sabríamos donde colocarla dentro del diario”. La OBSESIÓN POR LA FORMA ha menguado la importancia del contenido, según Josep Maria Huertas. Ya no hay contribución de los medios a la cultura, y las revistas no ejercen de conciencia crítica. Ahora lo importante es el diseño o que el que salga por la televisión dé el pego, aunque no se sepa que ha dicho. Y, para finalizar, sobre EL PAPEL DE LOS JEFES, estaba convencido de que los cargos intermedios se escogen más por su fidelidad que por sus cualidades profesionales. Si ellos estimulasen correctamente a los reporteros a trabajar con humildad, curiosidad, gusto literario, capacidad de trabajo y tocados por la gracia de los dioses, el periodismo sería la profesión más bella del mundo, decía citando a Josep Martí Gómez. JAUME FABRE
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
periodista que creaba afición”. Manueo Cuyàs. El PUnt, 6 de marzo. “(…) Su voluntad reivindicativa le dio a veces una superficie (como diría Pla) un tanto angulosa, tras la cual palpitaban las emociones más tiernas y generosas. Huertas ha pasado por la vida como un ángel con armadura, para poder resistir incólume su integridad. “Huertas, ángel con armadura”. Josep Maria Espinàs. El Periódico de Catalunya, 6 de marzo. “Cuando en el año 2002 Huertas recibió el Premio de Honor de la Comunicación de la Diputación de Barcelona, centenares de jóvenes periodistas siguieron su parlamento con auténtica admiración. Seguro que muchos pensaron que, un día, serían como él: sinceros y comprometidos con la práctica periodística, con la gente. El ejemplo de Huertas perdurará”. “El ejemplo de Huertas”. Pep Andreu. El Punt, 6 de marzo. “(…) Libre, sí, pero siempre dispuesto a cargar con los pecados del mundo en defensa de los más colgados de una sociedad demasiado injusta. Más de una vez le he imaginado como una figura de Dostoyevski que se hubiera colado en la fiesta de los elegantes, de los vencedores, de los cínicos. I esto no lo podía soportar”. ”Josep Maria”. Ignasi Riera. Avui, 7 de marzo. “Que el ejemplo de Josep Maria Huertas Claveria (…) sirva como actitud en un tiempo profesional que nada tiene que ver con el que él vivió, sufrió y, en la medida de sus fuerzas, aciertos y errores, combatió”. “La última escuela de Huertas Claveria”. Quim Aranda. Avui, 8 de marzo. “… La muerte de profesionales que tanto han hecho para dignificar este oficio debería servir (…) para transmitir a la sociedad que no todos los periodistas que trabajan en los medios de comunicación somos iguales; hay periodistas que intentamos respetar la verdad, siguiendo los códigos deontológicos y los principios éticos más elementales; y hay otros dispuestos a abrir trincheras y a no permitir que la realidad les estropee sus tesis conspirativas”. Editorial “Todos no somos iguales”. Segre, 8 de marzo. “…Huertas empezaba la jornada con dos preguntas: '¿Eres feliz? ¿Todavía te aguanta tu mujer?'. Dos interrogantes impertinentes para un oficio como el de periodista, que pone a prueba el equilibrio emocional de sus cultivadores. “Periodista de raza”. Sergi Doria. ABC, 8 de marzo. “… Huertas nunca hizo publicidad, tan solo le interesaba la incómoda verdad”. “El joven Huertas”. Francesc de Carreras. La Vanguardia, 15 de marzo.
61
CAPÇALERA GENER-MARÇ 2007
COM ENS VEU... Berge
62