SUMARI
ABRIL-MAIG 2007
Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Ignasi Rodríguez Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurrent 647807966 REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454
26
Foto portada: Sergio Ruiz
4
PORTATGE El periodisme digital no espera Autor: Lina Maria Aguirre Fotos: Sergio Ruiz
Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537
36
Degà Josep Carles Rius i Baró
Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Iu Forn i Piquer Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Marina Pujol Pastó Pilar Sampietro Colom Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Esther Vera i Garcia Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretari tècnic: Albert Musons i Agell Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup S. A.
32
REPORTATGE L’Estatut del Periodísta, en una via morta Autors: Elvira Altés i Julià Castelló Fotos: Federació de Sindicats de Periodistes PERIODISME AL MÓN Provocació i humor: la nova informació Autor: Bernat Dédeu Fotos: Corbis
Junta
Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras
REFLEXIÓ De què no tenim por? Autor: Estel Batet Fotos: Pedro Madueño, Xavier Gómez i Vicenç Llurba
ENTREVISTA
12
Jon Lee Anderson Autor: Francisco Luis del Pino Fotos: Sergio Ruiz
40 41 42
PREMIS WEBS
16
OPINIÓ Articles de Sílvia Cóppulo i Jordi Notó, periodistes. Il·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó
20
REPORTATGE El llibre, entre els diners i la investigació Autor: Xavier Martí Foto: Vicente Pruna
LA FOTO Daniel Angeli/ Bertrand Rindoff Petroff LLIBRES
44
NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA
52
64 70
EN POCAS PALABRAS COM ENS VEU... Rodera
48
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
NÚMERO 137
3
R E P O R TATG E
La Xarxa evoluciona a una velocitat de vertigen. I mentre avança cap a un escenari ben ple de noves possibilitats, el debat sobre com han d'adaptar-se els diaris tradicionals al món virtual sovint es veu desbordat per les
El periodisme digital no espera Lina María Aguirre Fotos: Sergio Ruiz Agnòstics de la plataforma. Ecosis-
missatges instantanis via Internet o
tema digital. Web 2.0. Són bons
mòbil i donen vida a una sèrie de
noms per a bandes de rock alterna-
llocs anomenats “socials”: grans
tiu, però en realitat són elements del
espais individuals i col·lectius que
pitjor malson, o la millor oportuni-
cada persona omple d'informació
tat, per a qualsevol persona interes-
textual i audiovisual personalitzada
innovacions en
sada en el present i futur (perquè
que es pot editar, compartir o distri-
aquest camp. Un
n'hi ha) de la premsa escrita. Una de
buir en qualsevol moment.
les conseqüències directes de la
Aquesta és l'era dels llocs “UGC”
repàs a les últimes novetats sobre el duel o la convivència que existeix entre el
creació del World Wide Web és que
(de continguts generats per l'usuari/
ha exacerbat els temors que des de
ària, sigla en anglès), com MySpace
fa temps assaltaven la premsa tradi-
(on cada usuari/ària té la seva pàgina
cional i mentre molts mitjans conti-
personal i eines d'intercanvi amb
nuen
mateixos
altres usuaris, amb més de deu
problemes, el Web ha seguit en
milions de registrats), Flickr (lloc
descrivint
la
d'emmagatzemament i d'intercanvi
bombolla “puntcom”, que va escla-
de fotografies), Delicious (lloc que
tar a finals dels noranta, i que va
permet adjudicar tags o etiquetes a
i els mitjans
deixar al descobert un bon nombre
un tema propi o a un text del Web i
de milionaris en sobtada fallida, la
crear vincles amb altres persones
tradicionals ens
gran Xarxa ha seguit teixint-se, invo-
interessades en temes afins) o el
lucrant-se en quasi totes les activi-
cèlebre portal de vídeos YouTube.
tats humanes i transformant-se de
Aquesta població que fins fa poc era
manera fenomenal.
anomenada “audiència”, definida en
Fins fa poc, Google o Yahoo! eren
el seu paper de “receptora” és avui
periodisme a Internet
permet concloure que són tants els
expansió. Això
els no
obstant,
fronts oberts com
els exemples d'allò més nou de la
més proactiva, té més eines cogni-
Xarxa. Símbols d'èxit caracteritzat
tives i tecnològiques, i com és més
nombrosos els
per un heterodox estil que ha marcat
jove, és més destra en els múltiples
els seus orígens i creixement. Però
usos de l'ordinador i Internet.
interrogants sobre el futur.
són altres fenòmens els que dominen
Consegüentment té altres idees
l'univers virtual d'ara. La segona
quant a la informació i encara que
fase de la Xarxa, anomenada Web
alguns
2.0 està en ple auge. Milions de
vegades la seva ortografia, repre-
professors
lamenten
a
persones en tot el món estan reem-
senta un dels desafiaments més
plaçant el correu electrònic pels
grans per a la premsa tradicional.
Els mitjans generalistes cada cop més aposten per les versions digitals com alguna cosa més que una còpia virtual del diari en paper. Fins fa uns anys, les notícies estaven
per citar-ne alguns exemples), l'es-
tancarà la pàgina d'un diari imprès
molt associades als suports específics
tudi de la Universitat de Washington
per última vegada.
dels mitjans: els diaris i revistes
va mostrar que entre 1977 i 2005 el
No es pot culpar els mitjans impresos
treballaven amb textos i fotografies,
percentatge de lectors als Estats
d'estar dormint mentre això succeïa,
la ràdio amb àudio i la televisió s'ocu-
Units havia baixat de 77% a 50%.
però hi ha diverses raons que ajuden
pava d'imatges en moviment i sons.
Britànics entre 15 i 24 anys dediquen
a comprendre l'estat actual de la
Cada mitjà tenia els seus avantatges i
un 33% menys de temps a llegir
qüestió. En el camp administratiu,
inconvenients, i tots mantenien el seu
a replantejar aquestes divisions i fins i tot ha forçat a considerar la integra-
La segona fase de la Xarxa, anomenada Web 2.0 és la que ara per ara domina l’univers virtual construït a Internet
ció de suports. Els llocs més populars
mitjans han tardat a assumir el final dels temps en què
els
grans
diaris
ocupaven per se un lloc de preponderància en la
exhibeixen l'atractiu dels autèntics
diaris des que els miren en línia,
llocs multimèdia.
segons un estudi de 2006 citat en
tius econòmicament venent el seu
Tot això conforma el marc general
l'article “Qui va matar el diari”,
“producte” per avançat, per mitjà de
de l'anomenat nou ecosistema digi-
publicat per la revista The Econo-
subscripcions –anuals, fins i tot– i
tal, en ple apogeu creatiu, mentre es
mist el 24 d'agost passat i segons el
anuncis a preus altament rendibles. El
retallen llocs editorials en grans
qual, d'acord amb el llibre The Vani-
despertar ha estat difícil per als
mitjans (45 en el New York Times, 85
shing Newspaper de Philip Meyer, el
nostàlgics dels monopolis. Una altra
en Los Angeles Times, 80 en el
primer trimestre de 2046 serà l'any
tardança que incideix en la situació
Washington Post entre 2005 i 2006,
en què algun persistent lector/a
acusada per alguns mitjans és la que
societat i podien mantenir-se lucraCAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
terreny específic en l'escenari de la informació. El Web avui en dia obliga
una d'elles és que alguns
5
han trigat a detectar el vertader
Nordjyske,
potencial d'Internet. Enfront de
Després de l'anàlisi causal, com redi-
Enric Sierra (lavanguardia.es)
l'auge dels llocs de “publiqui vostè
rigir les accions? Convergència és la
mateix”, motors de cerca o blocs, la
paraula del moment. Amb la idea
reacció en la premsa ha estat en molts
darwiniana que no són les més fortes
casos escèptica, recelosa, insegura,
(com erròniament sol citar-se) sinó
“Hi ha molta més capacitat de continguts”
defensiva. Això ha causat tardança en
les espècies més adaptables les
en
2002.
que sobreviuen, molts
Quins són els problemes i oportu-
mitjans impresos inter-
nitats de l'edició en línia?
nacionals estan recon-
Moltes més oportunitats que
vertint
problemes. La nostra edició digital
les
sales
de
redacció en centres poli-
és l'element perfecte per oferir als
valents d'informació, en
nostres lectors els continguts d'im-
la capacitat de reacció enfront de
els quals conflueixen professionals
mediatesa informativa i de cober-
fenòmens imparables i l'accidentada
que poden moure's còmodament tant
tura de notícies que es produeixen
incorporació d'estratègies associades
enfront de l'habitual pàgina en blanc
durant el dia, a més de tenir un
al Web en moltes redaccions i equips
de la pantalla com també per fer
format amb molta més capacitat
de direcció.
despatxos en format “llest per penjar”
de continguts que el paper,
És freqüent trobar també mitjans que
en el Web del diari o revista; així com
sempre limitat. Així el paper pot
han corregut un altre risc: el d'inver-
poden, en qualsevol moment que la
destinar el seu espai a continguts
tir poc en la investigació. Mentre
notícia ho requereixi, fer un podcast
d'elaboració pròpia, a més d'oferir
altres indústries destinen pressupos-
(una transmissió d'àudio per a
al lector opinió i anàlisi.
tos importants per contractar experts
emetre's via Internet) o vcast (trans-
que mantinguin el pols i explorin les
missió en vídeo) des de la seva oficina
Podries donar una/la raó primor-
possibilitats futures del seu exercici,
o en el lloc mateix d'algun esdeveni-
dial per convèncer algú de conver-
la premsa sol invertir poc en aquest
ment. Periodistes que puguin no sols
tir-se en assidu visitant/partici-
camp i treballar amb visions de més
crear els seus diaris en línia (blocs),
pant de l'edició en línia?
curt termini. És per això que quan es
sinó també que els puguin mantenir
La vanguardia digital ofereix la
volen implementar plans de canvi en
actius i convertir-los en autèntics
informació d'última hora, però
alguns mitjans, ben gradualment o de
canals de diàleg amb una comunitat
també ofereix continguts d'elabo-
xoc, se solen trobar disparitats entre
heterogènia de “lectors/res”.
ració pròpia i de firmes recone-
el trepidant ritme d'evolució medià-
És així com en alguns indrets es
gudes que només podrà trobar
tica del món exterior (físic i virtual) i
comencen a veure reporters que
aquí, tant vinculades a La
Acostumats a treballar amb visions de més curt termini, la premsa tradicional no ha cuidat gaire el futur més llunyà
cobreixen notícies carre-
vanguardia impresa com pròpies
gats d'alguna cosa més
del mitjà digital.
que una gravadora. Si fa uns anys s'emfatitzava la
Quan el teu diari pensa en l'edició
relació fonamental entre
en línia, quin abast emfatitza:
l'escriptor/a i fotògraf/a,
local, nacional, internacional?
la visió predominant de portes cap a
ara es demana que qui escriu pugui,
Tots. Pretenem donar la visió
endins, no sempre en sintonia amb els
a més, pensar el seu tema en distints
informativa des de l'àmbit local
nous llenguatges, eines i tendències.
formats i donar a la seva peça l'èm-
fins al global, seguint la pròpia
"El problema és que tot el món vol
fasi que requereixi. No es tracta d'es-
tradició de La vanguardia. Els
progressar, però ningú vol canviar",
criure com sempre i esperar que el
desafiaments que plantegen les
assegurava Ulrik Haagerup en un
departament
actuals tendències del periodisme
d'informàtica
posi
article per al Nieman Report de la
després bona part del material
digital obliguen a replantejaments
Universitat de Harvard (hivern
imprès en la pàgina web del diari,
en l'organització i edició dels
2006) i qui va dirigir tot el procés de
sinó d'impulsar cada vegada més el
mitjans impresos.
transformació en el diari danès
que la susdita pàgina sigui una verta-
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Convergència és la paraula del moment. El secret és que si cal el periodista faci un podcast o vcast amb el mateix material
començat
7
R E P O R TATG E
dera edició en línia, en sinergia amb
també genera qüestionaments. En
Santi Major Farguell (avui.cat)
la impresa però amb continguts
un article per al Nieman Report ja
“Tindrem un portal a la carta”
propis. La Xarxa és un mitjà per ella
mencionat, William Dietrich, escrip-
mateixa, i utilitzar-la únicament com
tor i periodista, palesa la seva preo-
a rèplica del que es diu en paper és
cupació perquè els processos de
desaprofitar-la.
“conversió” marginen els periodistes
Quins són els problemes i oportu-
Els entusiastes de la convergència
i acaben sent únicament exercicis
nitats de l'edició en línia?
parlen d'un següent pas molt pròxim
administratius, més encara, exercicis
D'oportunitats, moltes: avui.cat
en el qual les sales de redacció es
que retallen la qualitat i condicions
serà un nou canal sense limitacions d'espai ni de temps, on la informació és pot ordenar, presentar i consultar en funció dels criteris de selecció i d'accés de l'usuari;
del treball creatiu i sobre-
No es tracta d’escriure i esperar que els d’informàtica ho pengin a l’edició en línia sinó de crear una autèntica sinergia
la informació deixa de ser unidi-
de “màquina devoradora de notícies” que funciona
reccional, admet la participació i
convertiran en espais multimèdia i
24 hores al dia, set dies a la setmana
que el principi que el periodisme en
posant en perill les condicions que
l'edició en línia complementa
si és més important que el suport en
han de distingir la professió quant a
l'edició en paper, amb informa-
el qual es distribueix triomfarà com
veracitat, verificació, investigació en
cions i serveis actualitzats, i emfa-
a màxima general. Aquesta idea té a
profunditat i la seva missió com a
titza continguts que solen tenir
veure amb el tema encara tabú en
baluard de la llibertat d'expressió en
poca cabuda en els diaris impre-
alguns cercles que les rotatives són
la societat. "Una barreja intel·ligent
sos. L'únic problema és tenir l'ha-
la següent maquinària en extensió.
de poderoses tecnologies de comuni-
bilitat per treure profit de les
Arthur Sulzberger Jr., del New York
cació pot ser un recurs útil per al
oportunitats d'Internet com a
Times, ha parlat amb convicció d'un
periodisme, però únicament si enri-
futur periodístic agnòstic pel que fa
quir el periodisme reemplaça els
a la plataforma, és a dir, diaris on es
objectius de mercadeig com la meta
Podries donar una/la raó primor-
treballa sense pensar que cada peça
principal
dial per convèncer algú de conver-
va destinada únicament a imprimir-
Dietrich.
tir-se en assidu visitant/partici-
se, amb la consegüent revolució de
No hi ha fórmules màgiques que
pant de l'edició en línia?
talents i perfils dels responsables de
il·luminen sales de redacció lleugera-
del
procés", adverteix
Perquè és un portal d'informació
cada material. Alguns experts en
ment confuses o en crisi. Hi ha, no
(notícies i serveis) personalitzat
mitjans auguren una vida de no més
obstant això, algunes recomanacions
per l'usuari que superarà la tradi-
de deu anys al paper com a suport
que s'estan avaluant favorablement
cional compartimentació de la
principal dels diaris i revistes. Altres
en àmbits acadèmics i en mitjans
informació en seccions i permetrà consultar els continguts segons diferents criteris de selecció. Tindrem un portal a la carta.
internacionals:
La noció de notícia està canviant i establir-la ja no és una prerrogativa exclusiva dels editors dels mitjans
Quan el teu diari pensa en l'ediCAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
“producció” a la redacció per alimentar una espècie
el comentari immediat del lector;
canal de comunicació.
8
carreguen la demanda de
–La primera és no subestimar el nivell d'interès i exigència del públic més divers
que
es
busca
mantenir/ atraure. La
ció en línia, quin abast emfatitza:
pensen que coexistirà amb el Web
segona cosa és oferir-li històries,
local, nacional, internacional?
molt més d'una dècada. En qüestió
serveis i canals d'interacció que li
Sense deixar de banda les notícies
d'evolució mediàtica i tecnològica
siguin vertaderament pertinents. La
internacionals i estatals, s’emfatit-
els fets desborden sovint les predic-
tercera és acceptar que la noció de
zaran els continguts més propers
cions que en el seu moment sembla-
notícia està canviant i establir-la ja no
als lectors, en el nostre cas seran
ven perfectament raonables.
és una prerrogativa exclusiva dels
els dels Països Catalans.
No obstant això, el furor desfermat
editors. Un consell de redacció mati-
en molts despatxos, la convergència
nal pot decidir alguna cosa, però un
Els usuaris poden consultar les diferents seccions dels diaris electrònics en temps real les 24 hores del dia. moviment en el Web pot forçar la
activa. No es tracta simplement de
Tot i que encara no s'ha establert un
reconsideració de l'agenda diària.
tenir
(blocs,
clar model de periodisme en línia que
–Si s'opta per la convergència, és
etiquetes) per als visitants, però
pugui ser adoptat en general pels
fonamental aclarir el maneig de prio-
usades escassament en la redacció.
mitjans impresos tradicionals, hi ha
una
sèrie
d'eines
ritats: quin material va a premsa, quin
–La força creixent dels llocs de contin-
iniciatives valuoses a considerar, com
va en línia, quan i qui s’encarrega. Els
guts creats pels usuaris dóna exemples
el Continuous News Desk, l'estratè-
canvis costen diners però no tot és
que poden ser valorats com aútils per
gia creada pel New York Times per
tecnologia costosa.
la premsa, però cal estar atents a no
adoptar el despatx de notícies en
–Tot indica que la tendència és a una diverses habilitats i no limitar-se a l'escriptura en pantalla. Encara que fer peces d'àudio o vídeo sembli fàcil
temps real i que
Encara no s’ha establert un clar model de periodisme en línia que pugui ser adoptat pels mitjans impresos tradicionals
amb les càmeres digitals actuals,
permet els reporters escriure primer una versió de la seva història per al web i després una
tenen el seu propi ritme i llenguatge,
deixar-se “enlluernar” per les xifres
altra per a l'edició impresa. Moltes
no es tracta simplement de llegir una
d'usuaris, la tècnica o la popularitat.
vegades la història en paper es
quartilla davant d'un micròfon i
Un lloc com YouTube té molt d'èxit,
nodreix del seu primer pas virtual,
posar el clip en el web del diari.
però això no significa que omplint de
fins i tot amb els comentaris, correc-
–Com més familiaritzat estigui el
vídeos “noticiables” espontanis l'edi-
cions o suggeriments que pugui susci-
diari amb les tendències multimèdia
ció en línia un diari s'instal·li automà-
tar entre els visitants al web del diari.
de la Xarxa més podrà oferir real-
ticament amb èxit en l'era digital o
Un altre cas és el dels canvis adoptats
ment una edició genuïnament inter-
n'asseguri la supervivència.
per The Associated Press (AP), deu
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
labor periodística que pugui integrar
9
R E P O R TATG E
Xavier Martínez Xico (elperiodico.com)
“Afegim el plus d'actualitat” Quins són els problemes i oportunitats de l'edició en línia? Les edicions en línia dels diaris ofereixen totes les oportunitats imaginables al món de la informació i la comunicació. En canvi, els problemes, que no deixen de ser reptes, seran limitats, circumstancials. Com la resta de mitjans que van néixer i viure només en suport paper, estem en ple procés d'adaptació de la redacció i del model
Cada cop més suports digitals permeten accedir a les versions digitals dels diaris.
d'informació a la nova realitat comunicativa i , social. Podries donar una/la raó primor-
anys després de llançar el “Wire”', el
quedar-se completament enrere en el
seu primer servei multimèdia. Avui
món noticiable.
dial per convèncer algú de conver-
treballa amb una base de dades molt
Durant la passada cimera mundial a
tir-se en assidu visitant/partici-
més sofisticada que permet accedir a
Davos es va dur a terme un esdeveni-
pant de l'edició en línia?
arxius noticiables ja no sols amb text
ment que encara que no tenia presi-
En són tres, però una sola oferta:
i imatges, sinó amb eines d'enllaç
dents ni ministres d'alt rang, era un
informació, comunicació i partici-
entre temes i entre mitjans, així com
exemple eloqüent d'un dels temes de
pació. La saturació d'informació
altres que refinen el seu propi motor
l'agenda: power shift, el poder canvia
és absoluta i, cada cop més, els
de recerca. Això té a veure amb direc-
de mans. En una sessió organitzada
ciutadans opten per triar qui, quan i com volem que ens facilitin les notícies. L’edició en línia afegeix el plus d'actualitat les 24 hores al dia i la d'aprofundir en la partici-
per
Segons la consultora Outsell, els mitjans que no implantin plans de transició cap a plataformes digitals es poden quedar enrere
pació i la interacció amb l'usuari,
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
de manera que a mig termini, el
10
la
CNN
per
debatre la nova relació públic-mitjans i l'eclosió d'alternatives web d'informació només hi havia un representant
trius presentades per firmes de
dels mitjans tradicionals (Tom Glocer,
web no sigui tant del diari, sinó un
consultoria esmentades per Jim
de Reuters) i la primera companyia de
lloc compartit i fet pels lectors.
Kennedy de l'AP: Forrester va reco-
notícies que va obrir oficines virtuals a
manar a finals de 2005 a tots els seus
Second Life, per on ell es passeja amb
Quan el teu diari pensa en l'edi-
clients que es preparessin per a un
un avatar que s'assembla a ell amb un
ció en línia, quin abast emfatitza:
futur definit per programes que
afro afegit. La premsa té futur però
local, nacional, internacional?
permetrien molt més fàcilment l'ac-
per assegurar-lo ha d'irrompre en la
Incideix en les informacions de
cés i la manipulació de continguts
conversació digital que s'està succeint
proximitat. La diferència ve
web i la consultora nord-americana
a la Xarxa i aprendre a explicar les
marcada per les històries molt
Outsell va alertar el març de 2006 als
històries d'una manera única, apassio-
vinculades al lector, properes,
mitjans que haurien d'implantar
nant i rellevant per a humans cada
perquè l'afecten directament.
plans de transició a tres anys cap a
vegada més saturats, però no menys
plataformes digitals o córrer el risc de
àvids de recursos informatius.
ENTREVISTA a Jon Lee Anderson, periodista
Jon Lee Anderson és un home reflexiu, no respon automàticament a les preguntes, i mira des dels seus més d'1,90 d'estatura amb una serenitat blavosa que amaguen una ulleres sensibles a la llum. Ha vist molta guerra i el seu repte constant és no perdre la
“El que m’interessa és la condició humana” Francisco Luis del Pino Fotos: Sergio Ruiz La relació entre el poder i el perio-
disme, o sigui dels mitjans, amb el
disme ve de lluny i sembla que sempre
poder. És a dir que els mitjans tenien el
ha estat en difícil equilibri.
poder de derrocar un president.
És una relació ineludible, però que
La dedicació de la premsa nord-
sempre està sobre una corda fluixa.
americana al govern després dels
Crec que és molt important mantenir
atemptats de l’11-S va fer un flac
independència en el
això present en tot moment, igual que
servei a la ciutadania. Poques veus es
treball. Els seus perfils
no hi ha manera de resoldre la contra-
van pronunciar en contra de la polí-
aprofundeixen en el
dicció d'estar prop del poder i mante-
tica de Bush, alguna, com la desapare-
nir la independència, perquè és una
guda Susan Sontag es va alçar molt
més íntim dels
cosa que anem buscant i evoluciona a
indignada per la censura governamen-
través del temps. I la vertadera inde-
tal i la submissió dels mitjans.
personatges, a qui
pendència o l'ostentació a l'objectivi-
s'acosta sense
tat i la independència periodística és,
I és més, la van castigar molt pel que va
en realitat, una idea prou moderna.
escriure. Li va costar molt car. I és cert,
prejudicis que en
va canviar l'ambient als Estats Units. La A vegades sembla que els periodistes
nova generació de periodistes, diguem
oblidin a qui representen.
sense l'experiència de les èpoques més
uns vint països i
És una noció recent això de representar
americana, va ser molt acrítica. I fins a
el públic, o sigui, la idea que la nostra
cert punt, crec que per als mitjans i per
afirma que la seva
responsabilitat és amb el públic en
a molts periodistes als Estats Units els
comptes de ser amb el poder. I l'autori-
atacs de l'11 de setembre de 2001, i el
prioritat és la condició
tat, la institució, la pàtria, Déu, la Reina,
posterior ambient de guerra auspiciat i
humana. A finals de
què en sé jo..., o fins i tot amb l'amo del
organitzat per Bush els va oferir per
mitjà. Tots els periodistes ens mesurem,
primera vegada, en dues generacions
condicionin el
contemporànies d'intervenció nord-
resultat. Ha viscut a
l’any passat va rebre
fins a cert punt amb aquests atenuants.
–potser va ser alguna cosa en el
Ningú no ho té del tot perfecte. N'hi ha
subconscient col·lectiu–, la possibilitat
el LiberPress a Girona
que han aconseguit una mena d'equili-
d'una “bona guerra”. No hi ha hagut
i al mes de maig
bri gràcies a la seva fama, com és el cas
cap “Good Ward”, després de la Segona
de Seymour Hersch, o un altre cas molt
Guerra Mundial. O sigui, Vietnam no
interessant va ser el de Woodward, que
va ser una “guerra bona”, va ser una
el Premi José Couso.
va simbolitzar, més que qualsevol altre
“guerra dolenta” i ens va deixar a tots
en temps moderns, la ruptura del perio-
amargor a la boca.
Jon Lee Anderson en un moment de l’entrevista que va tenir lloc durant una visita del periodista a Girona. Però la premsa nord-americana va
La informació sobre el que ocorria als
cipi, crec que la mateixa síndrome de
tenir un paper decisiu en informar
detinguts a Guantánamo es deu a Tim
sentir-se atacat per primera vegada en
sobre una realitat molt crua que va
Golden del The New York Times. Creu
diverses generacions va causar una
finalitzar amb la retirada nord-ameri-
que la premsa nord-americana està
reacció semblant a la que va provocar
cana del Vietnam en 1975.
apujant el llistó com al Vietnam?
Pearl Harbour, en una vasta majoria del poble que comprenia professionals
Exacte. I en realitat l'ha tornat a tenir
La majoria de les coses criticables que
de qualsevol tipus, incloent-hi els
a l'Iraq. Un col·lega meu del New
sabem d'allò que ha ocorregut a l'Iraq
mitjans. Una mena de nou patriotisme
Yorker, Seymour Hersch, va revelar el anys abans va denunciar allò que ha succeït a Mai-Lay. Sempre hi ha hagut una Susan Sontag i un Seymour
va sorgir en cadascú en
“En veure’s agredits, els periodistes dels Estats Units van sentir el seu nacionalisme, una espècie de deure patriòtic”
Hersch que han estat la veu, el contra-
sentir-se agredits. Jo crec que en el fons, els periodistes, molt més que en anys recents van sentir el seu nacionalisme, van sentir
corrent. Mentre que hi ha un Judi
ho ha revelat la mateixa premsa nord-
una espècie de deure patriòtic, i això
Miller que va perdre la seva indepen-
americana, incloent-hi
estava implícit en la seva forma de
periodistes
dència posant-se d'uniforme i fotogra-
encastats en l'exèrcit. Però, lamenta-
fiant-se al costat de militars nord-
blement, va haver-hi allò altre, i alguns
americans i de la CIA, perquè, ens va
mitjans s'han estirat els cabells en
No hi ha una distància que pugui
pintar l'ambient de preguerra i post-
públic com The New York Times
objectivar la informació del que
construir el que va venir després.
guerra sobre la qüestió de les armes de
acceptant que no van ser prou acrítics.
succeeix, per terrible o delicada que
destrucció massiva.
I tornant al que estava dient al prin-
sigui?
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
que succeïa a Abu-Grahib, trenta-cinc
13
E N T R E V I S TA
Mai hem aconseguit del tot una inde-
imatge oferta en safata per aquests
Llavors, creu que hi ha qualitat en el periodisme digital?
pendència total. I cap mitjà, cap grup
nous militars mediàtics amb la seva
de periodistes per més independents
videotecnologia. Fet que han tornat a
que siguin, estan desproveïts del tot
estrenar i amb major experiència dotze
Poca, però sí que n'hi ha. Hi ha alguns
d'uns sentiments nacionals, patriòtics.
anys després, i també, al seu torn, oferir
llocs web que arriben a adquirir una
Recordo quan estava elaborant el
encastament als corresponsals que
posició de referència. Les meves
perfil del rei Joan Carles, fa vuit anys, el
volien anar amb les tropes, que és una
primeres reaccions eren molt més
que em va dir l'editor d'un mitjà
política molt viva.
severes i continuen sent-ne, fins a cert punt. No ho he resolt
important a Espanya, referint-se també a altres periodistes notables que va citar amb noms i cognoms: “Nosaltres ens autocensurem pel que fa al rei”, i em va dir el perquè. “Perquè li devem
“Mai he aconseguit una independència total. I cap mitjà, cap periodista, està desproveït d’uns sentiments nacionals”
un veterà periodista que ha fet mil coses i que s'ha guanyat l'espai en
la nostra democràcia”. Em vaig quedar atònit. Era un home ben intencionat
encara. Quant als blocs penso que trobar-se que
Quan cobria la guerra d'El Salvador
la premsa escrita o on sigui, veu
que es considerava demòcrata, però
per Time molts dels seus articles no
irrompre de sobte un noi o noia de
que pertanyia a aquest grup de gent
van ser publicats perquè no responien
qualsevol país que pel mer fet de tenir
que encara pinten l'ambient a Espa-
a la línia ideològica del director i
accés a la Xarxa pot jutjar i criticar el
nya, i que psicològicament encara són a
molestaven l'editor per la seva cruesa.
nostre treball, és una mica desolador.
la transició. Pensen que Espanya és
Això continua ocorrent?
Però aquest fenomen, com tots els mediàtics, tendeix a autofiscalitzar-se
molt més fràgil del que és en realitat. Jo observava una democràcia ja dempeus,
No ha canviat molt. Els periodistes
amb un passat i un futur, molt sòlid, ells
són molt vulnerables i dependents de
no. I es consideraven els guardians
decisions
d'aquesta democràcia. Això és la
d'homes i dones que decideixen què
editorials
d'un
grupet
síndrome a què ens enfrontem tots.
és i què no és notícia. Decisions determinants per al que finalment el públic
al final. El debat sobre si existeix l'objectivitat segueix obert. Què n'opina? Existeix la pretensió de l'objectivitat,
Aquesta síndrome és el que han de
veu, escolta o llegeix. Algunes coses
la voluntat de l'objectivitat i l'esforç
patir els periodistes quan van encas-
són inevitables i hi ha una espècie de
per acostar-nos-hi. És com la utopia.
tats en unitats militars, com les d'Es-
consens en els mitjans, més o menys
L'objectivitat absoluta no crec que
tats Units a l'Iraq. I encara que és
ben aconseguit, però criticable; si no
existeixi, com la neutralitat; però si la
humà, perjudica notablement l'essèn-
fos criticable no hi hauria fenòmens
prenem com una màxima en la nostra
cia del periodisme, no creu?
de mitjans alternatius que van sorgint
professió, en el millor dels casos ens
Sí, és clar. Ara, hi ha dues coses entorn
al pas del temps, siguin els blocs,
acosta a allò que tractem, i ens ajuda a
siguin nous llocs web. Alguns molt
seguir endavant amb un codi ètic que tant de bo ens proveeixi
d'això. Quasi totes les guerres fins als últims 25 o 30 anys, van ser guerres en termes mediàtics encastats. La nostra generació és molt conscient del poder dels Estats Units, del Pentàgon, i ens
“És una mica desolador que algú, pel mer fet de tenir accés a la Xarxa, jutgi i critiqui el nostre treball des del seu bloc”
de rigor i de principis, i ho tinguem present una mica com els marcs de tot el que fem.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
adonem dels esforços per controlar i
14
manipular els mitjans ja en la primera
dignes i interessants on escriuen molt
The New Yorker gaudeix d'un prestigi
guerra del Golf amb els famosos
bones plomes, que troben al final un
molt sòlid i compta amb un conscien-
vídeos. Ens va indignar el poder que
lloc on adquirir una audiència i dir les
ciós departament de verificació de
tenien, perquè vam veure que la televi-
coses que en altres espais poden ser
dades, és en el seu conjunt un mitjà
sió traspassava les nostres corresponsa-
mediatitzades o atenuades, o en el
objectiu? N'hi ha cap, d'objectiu?
lies; el treball del periodista indepen-
pitjor dels casos, censurades i que no
dent sobre el terreny, pràcticament va
publicaran en el The New York Times
No. No hi ha cap mitjà que pugui ser-
quedar soscavat davant del poder de la
o en El País, per exemple.
ho. Els individus podem intentar ser
objectius. Tinc aquesta pretensió pel
altres personatges, Otegui sense quali-
violent. Que era justament el contrari a la política del PP.
que fa a acostar-me a realitats que
ficar-lo de terrorista. El govern Aznar
intento reflectir i plasmar a través del
també em va acusar del mateix. Va ser
New Yorker per als meus lectors, però
còmic i va ser repugnant!
A pesar d'haver passat quasi tota la seva carrera cobrint conflictes, a vostè
el mitjà com a tal no ho pot ser, perquè està compost per un col·lectiu de veus,
Va haver-hi més pressions polítiques
no li agrada que el defineixin com a
cada una amb opinions diferents i hi
pel seu article?
periodista de guerra.
ha diferents gèneres. Li han atribuït alguna vegada tendenciositat, falta d'equanimitat, o directament subjectivitat en el seu treball?
“El meu currículum és quasi pura guerra però no m’interessa gens ni mica tota la parafernàlia militar”
Dubto del romanticisme de l'etiqueta o de l'heroisme fals, superficial de l'etiqueta. Si miro el meu currículum és quasi pura guerra,
És difícil ser objectiu. Jo vaig escriure
Vaig rebre una telefonada de l'assistent
i succeeix que és el món que conec,
un article sobre el País Basc fa sis anys
de Maria Sant Gil: havien esquinçat el
però a mi no m'interessa el calibre dels
sabent que caminava sobre terreny
meu article i comptat al mil·límetre l'es-
rifles, ni puc reconèixer els tipus de
minat i sempre conscient que no en
pai que dedicava a cada personatge. Ho
tancs... Tota la parafernàlia militar no
sabia gaire. Em vaig entrevistar amb
havien triangulat de tal manera que els
m'interessa gens ni mica. El que m'in-
Maria Sant Gil, del Partit Popular, en
donava clara evidència de la meva
teressa és la condició humana, i ocorre
un moment dramàtic, ja que el dia
subjectivitat, de la meva inclinació
que el món que he freqüentat ha estat
abans l'havien intentat rebentar amb
sobre aquest bàndol. Però el meu gran
un món en conflicte.
una bomba. Vaig estar amb Ibarretxe
crim era que havia decidit que havia un
justament a Guernica, així que també
sentiment basc nacionalista legítim no
Mesos enrere va morir Kapuscinski. Què ha representat per a la professió?
vaig poder explicar què significa l'arbre de Guernica per al País Basc i la història d'aquest poble. Em vaig
Va ser un tremend referent quan el
entrevistar amb Arzalluz, amb Otegui,
vaig descobrir fa uns vint anys; per
que em va recordar homes de l'IRA
primer cop en molt de temps vaig
que jo havia conegut. En fi, vaig procu-
trobar un escriptor, un periodista que
rar donar veu a tots. El meu article va
sabia quallar la realitat sobre el
suscitar una reacció inaudita del
terreny. Quan van traduir-lo en altres idiomes més enllà del polonès va ser
govern del president Aznar i del PP.
una revelació. Ell explicava el mateix
PERFIL
món que jo començava a transitar i va trencar motlles. Va contestar en la
New Yorker? Jon Lee Anderson, cronista de The
seva prosa les realitats que jo perse-
El cònsol general d'Espanya a Nova
New Yorker es va iniciar com a
guia. Ja no era la veu d'un home blanc
York va sol·licitar ser rebut pel direc-
reporter del The Lima Times en
en terres del tercer món, sinó d'un
tor del New Yorker, David Remnick, a
1979. Ha treballat al New York
home que convivia amb la gent i trasl-
qui va lliurar una carta acusant-me
Times, The Financial Times, The
ladava les seves realitats a la nostra.
d'apologia del terrorisme. Va ser una
Guardian, i El País, entre altres
Un home amb la seva pròpia defini-
cosa insòlita! I va utilitzar el mateix
mitjans. Ha
nombroses
ció, que tenia el seu propi gènere. Per
llenguatge que el llavors president
guerres, ha escrit perfils de perso-
descomptat, mai no he escoltat que
cobert
de la Comunitat de Madrid, Ruíz
natges destacats i és autor de diver-
faig el mateix, la veu de Kapuscinski
Gallardón, havia fet servir setmanes
sos llibres. A Espanya ha publicat
era molt Kapuscinski. Era un gran
prèvies per destituir el president de
amb Anagrama La caiguda de
baluard per a l'ofici, que sabia obrir la
Telemadrid per emetre un documental
Bagdad i Che Guevara. Al desembre
possibilitat de veure el món de forma
massa neutral sobre el País Basc. El
li van concedir el Premi LiberPress
distinta i retratar-ho. Ens deixa un
seu gran crim va ser haver inclòs entre
2006 i al maig el Premi José Couso.
tremend llegat.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Això va afectar el seu treball amb el
15
Sílvia Cóppulo, periodista
OPINIÓ
Catalunya, sota mínims AMB ULLS
Desapareixen quatre programes: La
TV pel programa Amb Ulls de Dona i
de Dona després de 71 edicions. Em
HAN
banda, 135 escons, Senyores i senyors i
expliqués que la programació en català
POSAT FI A
confessa el director de TVE, Javier
Amb Ulls de Dona. La suma de les
perillava a TVE, el president de la
Pons, que no té model per a TVE-
emissions de TVE (primer canal) i La
Generalitat, José Montilla, es va
Catalunya. Que el van nomenar per
2 perd una tercera part del temps en
comprometre públicament que això no
tancar la programació en català i que
català. Sorprèn que la decisió la pren-
passaria. “Sílvia Cóppulo, no has
prou fa tapant forats. La directora de
guin unes persones que diuen defensar
gravat l'últim programa en català a
Sant Cugat, Montse Abbad, ha estat
“el personal propi” de TVE. Aquests
Sant Cugat”, va dir. Crec que era
més explícita: Amb Ulls de Dona és un
directius acabats de nomenar forma-
sincer. Però després de la pròrroga de
programa massa bo per emetre'l
ven part fins fa quatre dies de produc-
tres mesos, s'ha acabat el partit. Cata-
diumenge al matí; l'horari de màxima
tores alienes que continuen produint
lunya l'ha perdut. Potser va sent hora
audiència el fan des de Madrid en
per a TVE a tot Espanya. No confia
que el nostre país decideixi si juguem
castellà i després de l'horari de
TVE en el seu personal per a les
pròrrogues o canviem de Lliga.
màxima audiència no hi poden anar
responsabilitats de direcció?
programes importants elaborats per
Amb tot això no estic
professionals
de
parlant de la decisió
productores petites. O sigui, que demà
legítima que té la direc-
gravareu l'últim programa.
ció de qualsevol canal
Amb Ulls de Dona és l'únic debat pari-
la
independents,
de televisió a modificar programació,
no.
tari que es fa a tot Espanya. Ha rein-
Estic parlant del pes
ventat el format incorporant-hi, a més
específic de Catalunya.
de la taula rodona, el reportatge, l'en-
Miro els diaris d'aquesta
trevista, les imatges de pel·lícula, etc.
setmana: les emissions
Aquesta tercera temporada ha aconse-
de TV3 al País Valencià
guit doblar de mitjana la quota de
perillen; Pérez Tremp, el
pantalla de La 2 a Catalunya. I a més atorgat per Òmnium Cultural. Hi col·labora l'Institut Català de les Dones de la Generalitat.
magistrat recusat del TC Jordi Tarragó
ha obtingut l'últim premi de televisió
perquè no es pugui pronunciar sobre l'Estatut, es desmaia. La societat civil i el món empresarial català fan una demostració de
El Govern espanyol acaba d'aprovar
La banda i 135 escons estan fets per
força a l'IESE. Un Lluís Llach pletòric
la Llei de la Igualtat, que en l'article 37
professionals contractats directament
acomiada la seva carrera artística refe-
concreta que RTVE ha de promoure
per la televisió. M'aturo a 135 escons.
rint-se al “neofexisme descarat de la
Com és que TVE treu iden-
dreta espanyola i l'actitud mediocre
titat a la informació sobre el
d'aquells que nosaltres vam votar”.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
“RTVE té l’únic debat paritari de tot Espanya amb una audiència molt important i el treu de la programació impunement”
16
en la seva programació la presència de
Parlament? A TVE no li interessa Catalunya?
Catalunya està sota mínims? Els deixo. En un moment de total desconcert, la
Mirem el rerefons polític i
direcció de TVE-Catalunya m'ha asse-
econòmic. TVE vol que la Generalitat
gurat que a partir d'ara a La 2 aposta-
les dones en tots els àmbits socials.
li pagui “el català”, encara que costi
ran per les sèries americanes i les
Paradoxa: RTVE té l'únic debat pari-
poc. La Generalitat diu que és la tele-
comèdies de situació (sit-coms); que
tari de tot Espanya amb una audiència
visió pública d'Espanya qui ho ha d'as-
els anés presentant papers. Vista la
molt important i el treu de la progra-
sumir. El desembre passat, en la Nit de
nostra mediterraneïtat, només podem
mació impunement. Potser justament
Santa Llúcia a Girona, després que
provar sort amb la segona opció.
per això, perquè és paritari?
aquesta periodista recollís el premi de
S'imaginen els personatges del fulletó?
Jordi Notó i Brullas Periodista
C A R TA A L D I R E C TO R
Triar el gra de la palla EL
MOTIU QUE M'HA IMPUL-
grau de govern a escala local o superior.
en els mitjans que controla i que relegui
sat a escriure aquest article rau en la
Públic significa que ha de ser de tots, però
el paper dels informadors al de notifica-
transformació de la nostra professió que
socialment la dependència dels mitjans
dors de fets, però mai a professionals que
estem vivint i com allò que em va impul-
públics al poder està assumida com un fet
puguin preguntar res inconvenient.
sar a exercir aquest ofici, la recerca i la
intrínsecament inevitable. L'abús que en
difusió de la informació, viu una crisi.
fa el poder quan els usa en el seu favor és
Larra ja descrivia uns canvis de govern
acceptat amb naturalitat. Com passa amb
que comportaven el de tots els funciona-
Els que vam crear dels no-res, o del molt
altres costums, els hem interioritzat de
ris segons l'alternança de poder. En els
poc, uns mitjans de comunicació locals
forma mecànica i irreflexiva. La dificultat
mitjans de comunicació públics és on
veiem com els condicionants actuals de
es troba al definir el grau d'allò que és
això és més evident. La sort és que la
concentració de mitjans públics en un
acceptable o intolerable. En són un
situació econòmica ens permet mantenir
mateix color polític fan perillar el model
exemple són els butlletins municipals i la
la despesa de sous als quals se'ls treu
de proximitat, orfe de defensors conven-
profusió de fotografies de l'alcalde de
càrrec i funció i se'ls assigna com a única
çuts. Des de 1983 treballo com a cap de
torn. Una reflexió més: l'omnipresència
tasca l'escalfament de cadira.
programes de l'emissora municipal de Castelldefels, que en els darrers anys ha
A aquestes alçades de la
patit una retallada tant de personal com
pel·lícula
d’hores d'emissió i s'ha convertit en un
pensar en l'objectivitat en
mitjà capat de les seves veritables capaci-
estat
tats. Hem passat de deu hores diàries de
hauríem d'intentar recuperar
ningú
pur, però
no sí
pot que
programació pròpia a cinc i mitja (i
la tendència de cercar-la. En
discontínues de 12 a 14, al matí, i de 18 a
un marc teòric ens trobem
22, a la tarda).
que els polítics són els qui han de transformar la realitat
La societat civil ha de prendre conscièn-
i basant-se a la seva ideologia
cia que la informació és un bé escàs que
procurar que el canvi es
ció és un dret de la ciutadania que es troba orfe d'autèntics defensors. Tots els
produeixi en un sentit deter-
Ferran Pous
es presenta molt sovint en formes contaminades. Exigir veracitat en la informa-
minat. En el cas dels periodistes, simplement hauríem de procurar reflectir el que
partits polítics es proclamen defensors de
del dictador en els No-do només calava
passa de la forma més honesta possible.
la llibertat d'expressió però en realitat
entre els ja convençuts o els de criteris
Ambdues funcions –les del polític i el
no són pocs els que neguen que pugui
dèbils.
periodista– s'entrecreuen i confonen el
existir una independència real dels mitjans públics i el poder polític que el
ciutadà, “caldo” de cultiu del tantsemenEn alguna ocasió he discutit al voltant de
fotisme i de posicionaments reaccionaris.
la pressió en els mitjans, si aquesta
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
“Socialment la dependència dels mitjans públics al poder està assumida com un fet intrínsecament inevitable”
18
regenta. No es tracta tan sols d'una
és més intensa en funció de l'àm-
El futur dels mitjans públics no és massa
bit d'audiència o per la proximitat
prometedor si no s'atura aquesta tendèn-
entre agents periodistes i polítics.
cia de convertir-los en òrgans de propa-
En algun cas aquesta pressió acos-
ganda i s’oblida que la informació és un
tuma a ser una trucada telefònica
bé escàs que cal socialitzar. Si els polítics
i compta amb la participació d'interme-
i periodistes no complim el nostre rol la
constatació de fets sinó de l'evidència
diaris. En el mitjà petit el mal tràngol es
societat en pagarà la factura. Estem esgo-
d'una voluntat.
viu en directe i de forma presencial, i
tant els canals de comunicació i d'infor-
molts cops el contracte laboral està signat
mació i es dóna una paradoxa similar a
La propietat té una titularitat confusa. El
per qui es queixa de la publicació o radia-
quan es produeix una inundació: la
fet de ser públic no ha d'entendre's com
ció que no ha agradat. No és estrany,
població es mor de set per manca d'aigua
a sinònim de governamental, ja sigui el
doncs, que el poder posi propagandistes
potable.
Jo sóc dels qui pensen que sempre queda molt per aprendre. I descobrir. I conèixer. I compartir.
Albert Informàtic i estudiant d’Humanitats a la UOC
a la universitat personal Com l’Albert, més de 37.000 persones en 45 països han fet seva la UOC, la primera universitat , i han pogut accedir a una formació personalitzada, assistida per un professorat de primer nivell, i a tots els recursos i serveis formatius que posem al teu abast. 12 anys d’experiència fan de la UOC una universitat capdavantera, on la qualitat i l’adaptació a l’estudiant són una de les principals prioritats. T’animem a formar part de la universitat que t’ajuda a fer possible tot allò que et proposis. Benvinguts a la UOC.
T s
LLICENCIATURES 2n. CICLE - Administració i Direcció d’Empreses - Ciències del Treball - Comunicació Audiovisual - Documentació (gestió de la informació) - Filologia Catalana - Humanitats - Investigació i Tècniques de Mercat (màrqueting) - Psicopedagogia - Publicitat i Relacions Públiques
S I
w.uoc.edu mbre de 2007
R T C a
nts de suport de la UOC a DE LLOBREGAT, LLEIDA, MANRESA, NT FELIU DE LLOBREGAT, TERRASSA, DEL PENEDÈS, VILANOVA I LA GELTRÚ, ACOR, VALÈNCIA, MADRID I L’ALGUER, web www.uoc.edu
LLICENCIATURES 2n. CICLE / MÀSTER - Estudis de l’Àsia Oriental - Estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració ENGINYERIES - Enginyeria d’Informàtica (2n. cicle) - Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió - Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes - Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Telemàtica - Graduat de Multimèdia (títol propi)
MÀSTERS OFICIALS - Màster oficial d’Educació i TIC ) ( - Màster oficial de Programari lliure - Màster oficial de Societat de la informació i el coneixement I TAMBÉ A LA UOC - Extensió universitària - Curs d’accés a la UOC per a més grans de 25 anys - Formació de Postgrau
La universitat, a casa
R E P O R TATG E
Tenir cent llibres al carrer amb la pròpia signatura no és sinònim de guanyar diners ni dóna patent per explicar coses que, d'altra manera, no es podrien dir. Aquesta idea l'exposa un periodista que, amb el
El llibre, entre els diners i la investigació Xavier Martí Fotos: Vicente Pruna D'uns anys ençà i segons hem consta-
qual parla Montaigne, en el seu assaig
tat tot comparant diverses “llistes de
De la glòria: “creiem que engrandim el
llibres més venuts” d'alguns mitjans,
nostre nom en escampar-lo i sembrar-
cada vegada hi apareixen més perio-
lo en moltes boques... però l'excés
darrer títol acabat de
distes. O, dit d'una altra manera, no hi
d'aquesta malaltia fa que molta gent
ha setmana on no n'hi hagi algun. I
arribi a maldar perquè els altres parlin
publicar, ha inscrit la
aquest fet coincideix, casualitat o no,
d'ell, encara que sigui de qualsevol
seva entrada
en un moment en el qual alguns perio-
manera”.
distes arriben a àrees de gestió en el
En pocs casos s'admet la voluntat de
centenària en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya. Es vol resumir així la situació
sector editorial. Com s'ha dit recent-
guanyar-s'hi la vida. “Fer diners escri-
ment en un suplement literari, buscar
vint llibres? Qui pensi així és un
autors entre els membres de la profes-
il·lús!”, s'exclama un multiautor,
sió periodística “és una pràctica cada
premiat, reconegut i... periodista. I ho
vegada més habitual en aquest mateix
explica ben gràficament: “Fer un llibre
sector”.
no solament no és un complement
Hi ha coincidència i acord entre els
salarial, sinó que és completament
diferents actors que hi intervenen: el
ruïnós atès el mercat català. Escriure
periodista és el professional que té els
llibres és una cosa extraordinàriament
a casa nostra sobre els
recursos necessaris per afrontar el
mal pagada”. Els avançaments a
repte d'escriure un llibre. Per a molts
compte dels drets d'autor (situats en
periodistes que
professionals de la informació, vèncer
un 10% del PVP) varien entre 3.000 i
el repte de publicar significa pujar un
6.000 euros, per regla general, per a
escriuen llibres, les
escaló en el marc d'unes redaccions
unes tirades que volten els 2.000 exem-
motivacions que els
cada vegada més anònimes, en una
plars. Per això, un periodista que
professió molt massificada, on el que
conrea gèneres i estils diferents deixa
porten a fer-ho o el perquè les editorials els ho encarreguen.
cal és destacar. La vanitat, el somni de
entreveure el fons de la qüestió: “Si
“convertir-se en escriptor”, la certesa
volgués ser ric seria especulador
que només en un llibre es pot explicar
immobiliari o traficant. Però no és així,
allò que no es pot explicar en un altre
em vull guanyar la vida escrivint tot i
suport o, també, el plaer d'escriure
saber que per guanyar 6.000 euros ho
alguna cosa diferent a les que marca
he de fer amb tant de temps que si
l'obligació, són algunes de les raons
comptés a tant l'hora no em sortiria a
esgrimides per embrancar-s'hi. Però
compte...” .
n’hi ha d’altres com són la vanitat, el
I si no és pels diners, per què s'escriuen
prestigi o la fama, com aquella de la
llibres? Tot hi fa en una professió on el
Per a molts periodistes la possibilitat d’escriure un llibre significa pujar un esgraó dintre d’unes redaccions cada cop més anònimes.
grau de precarietat és tan elevat. Diria
premsa corresponent sinó que a més a
que la majoria de periodistes que estan
més sóc capaç de fer això”.
en plantilla en un mitjà s'avorreix
Perfil ideal i autopromoció
terriblement fent les feines que fa. Als
LA INVESTIGACIÓ NO TÉ LLOC...
“Quan es pensa en llibres d'ac-
diaris cada vegada hi ha menys espai
De motivacions també n'apareixen
tualitat es pensa en periodistes”,
per escriure, a les ràdios s'ha reduït la
algunes de “professionals/corpora-
apunten els editors. “Els especia-
informació a la notícia de minut i mig i
tives”. En aquest sentit, l'evolució del
listes no saben escriure. Qui ho
un tall de veu, i cada vegada més es fa
periodisme i la manera d'exercir-lo no
sap fer són els periodistes, saben
un periodisme de roda de premsa i
en són aliens (“la televisió obliga a fer
construir un relat. És evident que
En els darrers anys, el sector editorial cada cop encarrega més llibres a periodistes
lista corresponent, però un perio-
cal l'assessorament de l'especia-
d'agenda. “Per tant, una cosa va per Entre el reguitzell de motivacions n'hi ha que fan referència a la condició humana, entre les quals destaca la
dista té l'habilitat i els recursos per saber enganxar la gent i per narrar en un llenguatge senzill”. Hi ha editorials que apunten un
vanitat i la voluntat de sobresortir ja que es considera que publicar un llibre
els diaris de manera diferent a com es
altre motiu: “Tenen promoció
és una mena de passaport per aconse-
feia abans, més gràfics i amb menys
garantida. Quan faig un llibre
guir un càrrec dintre de l'estructura
espais”, es diu). I aquesta “manera
d'un periodista, el primer que
d'un mitjà. I també perquè “en una
diferent” es relaciona amb la manca de
faig és saber la seva llista d'amics
redacció on tothom està assegut, sense
periodisme
moure's ni aixecar la veu per no
actuals mitjans de comunicació.
d'investigació
en
els
en altres mitjans i enviar-los-en un exemplar. Perquè funciona la
perdre la cadira, es recordin d'un
Entre les persones en actiu amb les
cosa aquella de jo parlaré del teu
mateix, i cridar: “sóc aquí!, que em
quals s'ha parlat, no hi ha coincidència
llibre i tu del meu. I els crítics lite-
veieu?”. Per dir allò de no tan sols sóc
a l’hora d’afirmar que “el llibre s'ha
raris, tots són escriptors!”.
el número que va a fer la roda de
convertit en el reducte del periodisme
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
l'altra”, apunta un periodista.
21
R E P O R TATG E
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Un altre punt a favor de la literatura enfront el periodisme és el reconeixement social dels escriptors, més alt que els dels periodistes.
22
d'investigació” i que, per tant, es
Hi ha acord amb aquella formulació
tutòria del periodisme d'investigació.
converteix en un dels motius que
inicial “perquè als diaris cada vegada
En alguna mesura se'n continua fent
poden tenir els periodistes a l'hora
és més difícil fer investigació. Ara es fa
d'excel·lent i el llibre manté una vida
d'escometre la redacció d'un llibre.
en llibres, en cinema i en televisió.
paral·lela. Un no va en detriment de
D'una banda, hi ha els que estan
Quant als diaris, s'han trobat amb la
l'altre. No crec que el llibre sigui un
d’acord amb l’afirmació. Segons ells, hi
porta
refugi per als rebutjats d'altres mitjans
absolutament
tancada
per
ha un problema de manca d'espai dels
l'estructura de propietat actual” tot i
de comunicació”, assegura Xavier
diaris per explicar històries com Déu
que cada vegada més es troben edito-
Fabrés. En aquest sentit, hi ha autors
mana, tal i com s'entén un reportatge.
rials, mitjans de premsa i distribuï-
que consideren que en els seus llibres
D’una altra banda, hi ha els que diuen
dores cinematogràfiques en la mateixa
fan un periodisme que, d'altra manera,
que un reportatge s’ha convertit, en una
propietat. Amb tot, “vés a saber si a
no podrien fer en no tenir tribuna
notícia allargada ('i sobretot que tingui
algun d'aquests grups multimèdia no
periodística. Fins i tot hi ha qui afirma
moltes cites') i la manca de recursos
els interessarà que un determinat tema
que “si em pogués dedicar a publicar
dels mitjans, que impedeix destinar algú
no es publiqui en el diari i, en canvi, la
aquests reportatges en un diari,
a investigar un tema determinat. Fins i
lògica del llibre ho permeti fer en
portant una vida de periodista normal,
tot, “per la llibertat creativa i d'expres-
aquest format”, apunta un dels perio-
segurament no escriuria els llibres que
sió que tens a l'hora de fer un llibre.
distes consultats.
escric”.
Escrivint-lo pots dir coses que en molts
Però també hi ha els que no ho veuen
En aquesta qüestió del periodisme
diaris no hauries pogut dir”, coinci-
així. “No crec que el llibre s'estigui
d'investigació, Joan Barril apunta que
deixen diversos autors.
convertint en una plataforma substi-
“aquesta és una etiqueta que en algun
moment algú es va posar, amb bona fe
diners”. I encara afegia que avui ja no
i sense que respongués a una actitud
s'utilitzen els diaris sinó “altres vies,
farsant, però que és pràcticament
com ara el llibre reportatge amb reve-
impossible de fer perquè es tracta de
lacions d'un polític present (en una
trobar la veritat en gent que es nega a
guerra o en uns fets), documentals
“Negres”, sí; lectors, no Es parteix de la base que no és
reconèixer-la”. I aquesta gent o institu-
d'autor, Michel Moore, etc.”
“negre” aquella persona el nom
ció és la que es dota de mecanismes
“Periodisme d'investigació, sí” versus
de la qual i el de l'autor d'un
per tal que la veritat no es reconegui:
“periodisme d'investigació, no” també
llibre figuren a la portada o a la
“En un moment en què hi ha una
es presenta, en la pràctica diària i per a
portadeta de forma equiparada.
enorme inflexió laboral de periodistes
molts periodistes en exercici, com una
Però sí que ho seria si qui ha
i que els mitjans de comunicació no
qüestió de termes, lingüística, segons
realitzat “tècnicament” el llibre
opina
Alguns periodistes veuen els llibres com espai on practicar el periodisme d’investigació que no té lloc als diaris
Rafael
“Reportatge
Vallbona: ve
de
la
figura en un cos de lletra inferior a qui figura com a autor o,
paraula anglesa rapport,
senzillament, no hi figura el seu
que vol dir recerca, que és
nom. Força periodistes admeten
inherent a qualsevol ciència
haver estat “negres”. “És un
social. Però l'important no
gènere de llibres que ningú sap
poden assumir i integrar, bona part de
és si es fa periodisme d'investigació o
que jo hagi escrit. En un moment
la professió s'ha hagut de buscar la
no, sinó una cosa que està per damunt
donat convergeixen un editor i
vida a l'altra banda”. Però, quina és
del concepte: què vull dir, per què ho
una persona que vol explicar
aquesta “altra banda”? El mateix
vull dir i com ho dic. Es tracta d'enqua-
coses seves o de la seva empresa
Barril ens dóna la resposta: “Precisa-
drar una hipòtesi, argumentar-la i esta-
i et demanen els teus serveis. Està
ment, negar la veritat que altres perio-
blir-ne conclusions. I això no sempre es
ben pagat i ja està!. “Negre” és
distes intenten esbrinar: els gabinets
troba en allò que es publica en els
sinònim de llibre d'encàrrec. És
de premsa, que algunes vegades
diaris. Per tant, només queden els
una pràctica purament alimentà-
ajuden i altres ajuden a caure. La
llibres, que contenen reportatges
ria”, afirma Rafael Vallbona.
investigació és cada vegada més difícil,
llargs”. O, fins i tot, “en els llibres crec
N'hi ha que, després d'admetre
i arriba, i es fa, però als nivells més
que hi ha més periodisme de 'segui-
haver fet aquesta pràctica, diuen
febles, és a dir, d'aquells que no dispo-
ment' que 'd'investigació'”. En qualse-
que “la trobo tan respectable com
sen de gabinets de premsa.”
vol cas, i posant-nos optimistes, tot
qualsevol altra. El “negre” el que
citant de nou Leguineche,
fa és contribuir, d'alguna manera,
El prestigi de la literatura provoca que en molts casos el “periodista-escriptor” passi a ser “escriptor-periodista”
“els periodistes honestos
a una fantasmada: a fer creure a
continuen aspirant a ser
la gent que una cosa l'ha escrit la
testimonis de primera fila
persona que diu que ho ha fet”,
dels
assegura la Carme Escales.
esdeveniments
per
denunciar els abusos i les
dues opinions majoritàries. Una
...PERÒ EL PRESTIGI, SÍ
bé dir que has fet de 'negre', et
l'expressa Isabel Martí: “Queda
kers, aquells que graten en les escombraries, com es va definir fa algunes
Des del món editorial es mostren
mentides dels poderosos”.
dècades a qui practicava periodisme
A la societat actual hi ha un consens
reconeix un estatus que altra-
d'investigació.
generalitzat sobre l'escàs “prestigi” del
ment no
el gaudiries”. I, la
En aquest sentit, Manuel Leguineche
qual gaudeix la feina de periodista, en
segona, Jordi Farrés: “Els perio-
deia fa poc que aquest tipus de perio-
contraposició a la d'escriptor. És per
distes són força utilitzats per les
disme no ha passat “i continua donant
això que alguns veuen en el fet de
editorials per ajudar una altra
disgustos als generals, als patrons de
publicar un o diversos llibres l'espai on
persona a escriure. Ara bé, no és
les grans empreses i als alts funciona-
reconquerir un reconeixement social
just encara que es faci, que la
ris”. Però, “per accedir amb èxit a
que, d'altra manera, no l'obtindrien. I
persona que fa la feina no
aquest tipus de periodisme cal, entre
és en aquests casos on el “periodista-
apareixi”.
altres coses, temps, persistència i
escriptor” va passant, a còpia de
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
És veritat: encara queden muckra-
23
Mediàtics, encara Llibre mediàtic (“definicions” i afirmacions recollides amb motiu de la diada de Sant Jordi d'enguany): 1. Producte ràpid i de consum. 2. Llibre oportunista fet per gent que no viu de la literatura. 3. Hi ha literatura i llibres mediàtics. 4. Fins i tot en llibres mediàtics n'hi ha de bons i de dolents. 5. Llibre sorgit d'espais de ràdio o de televisió amb èxit i no signat per escriptors (però sí ho poden fer periodistes) professionals. Mentre una gran part de la professió els arracona públicament i els enveja secretament, els compradors, normalment, s'hi aboquen. “Què és el prestigi? Arribar a molta gent, interessar
En totes les èpoques hi ha hagut grans periodistes que també han estat escriptors.
el lector, trobar la bellesa que es pot cercar en un text?”, es pregunta un filòsof acostumat a
llibres, a “escriptor-periodista”. El
una feina de témer, suar i gemegar
col·laborar en diversos mitjans. I
periodista que es converteix en escrip-
cercant el lloc exacte on situar la
ell mateix respon: “Potser el que
tor o l'escriptor que fa de periodista
paraula justa”. Deu ser per això que hi
cal és, només, trobar gent que
perquè escriu en diaris és un debat tan
ha qui afirma que “continuo consta-
llegeixi. Com hi arribi, no és gens
vell com la mateixa història de la
tant amb enorme decepció que el
important! I si per acostar el
premsa. Émile Zola, Edgar Allan Poe,
mateix periodista que fa un llibre viu
producte ha d'anar signat, i
Charles Dickens, Mariano José de
encara ancorat en la diferència entre
presumiblement fet, per un autor
Larra, Josep M. de Sagarra, Josep Pla,
periodista i escriptor. Jo no crec que
que surt a la televisió, no té cap importància”. O sí. La polèmica generada ha pres tal volada que, en aquesta diada dedicada a l'exaltació llibresca, el
periodista sigui una cosa
Es tracta de reconeixement social. Segons Rafael Vallbona, “ser escriptor prestigia, publicar reportatges, no”
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
gremi de llibreters ha optat per
24
i escriptor una altra, tot és la mateixa cosa. En tot cas, la diferència està en un text ben escrit i un text escrit amb el cul,
oferir tres llistes de “més venuts”.
Néstor
La innovació ha estat que una de
Manuel Vázquez Montalbán o, fins i
Luján,
Montserrat
Roig,
Però hi ha autors, com Xavier Fabrés,
les llistes fos la de “mediàtics”. Hi
tot, Josep M. Huertas Claveria són
que sí que veuen aquesta diferència:
ha força coincidència, a més, que
alguns dels noms que es passegen per
“Un periodista passa a ser 'escriptor'
que n'hi ha molts”.
en moltes ocasions aquest llibres
una corda que les modes, interessos
quan publica un llibre. Al periodista
compten amb la “col·laboració”
o voluntats no sempre coincidents,
que publica llibres també se li pot dir
de persones (normalment guio-
balanceja constantment en el gran circ
escriptor. La discussió és semàntica.
nistes) que no hi apareixen com a
de l'escriptura.
Per a mi un escriptor és aquell que
autors.
John
escriu un llibre: Un text que té deu
Banville, “l'escriptura sempre ha estat
Segons
l'escriptor
irlandès
pàgines és un reportatge, si en té cent,
poritza: “Un periodista es defineix per
Periodisme i Comunicaci
ser-ho. El ser una cosa o altra depèn
Programa de cursos de desenvolupament - pr
és un llibre”. I també hi ha qui contem-
d'un mateix”. En el fons, però, el que hi ha latent és una cosa tan etèria, però també tan important, com és el prestigi social, el pàlpit de ser reconegut. Sense entrar en les causes, una bé podria ser que històricament el llibre té una voluntat de permanència i una accessibilitat més fàcil que les hemeroteques. I s'al·ludeix també a la història per dir que potser l'escriptor té un prestigi davant del periodista “perquè, com que la literatura té una història molt més llarga, ha tingut molts més mites i mitificadors que no pas el periodisme, que és més recent.” En qualsevol cas, una opinió força estesa és que “la perversitat no és l'ordre de les coses sinó en mantenir aquesta frontera”. Els mateixos periodistes diem “aquesta obra és d'aquell periodista que fa novel·les”. Si l'autor treballés en una entitat d'estalvi i fes novel·les a la tarda ningú diria “aquest llibre és d'aquell administratiu que fa llibres”. Dirien “és d'aquell escriptor”. Aquest fet “denota una perversitat voluntària. En realitat, sempre hi ha hagut molt de recel i certa enveja mútua, per diversos motius. Ser escriptor prestigia, publicar reportatges, no. És un fenomen històric”. De nou, Rafael Vallbona dixit. [En el marc d'un treball més ampli i en una primera onada d'opinions, per a aquest reportatge s'ha parlat amb Albert Balanzà, Joan Barril, Elisabeth Bonshoms, Carme Escales, Jaume Fabre, Xavier Fabrés, Xavier Moret, Joaquim Roglan, Arturo San Agustín, Rafael Vallbona i, entre altres responsables editorials, Jordi Ferré, Jorge Herralde, Anik Lapointe, Isabel Martí i Fèlix Riera].
fessional Barcelona, 2 - 20 de juliol del 2007
1. Periodisme de moda Direcci : Marta Camps, Inma Sebast a i Inma Urr 2. Noves eines i tend ncies de publicaci tagging ,digit weblogs,podcastsivideoblogs Direcci : Eva Dom nguez 3. Realitzaci , selecci i edici fotogr fica e el m n editorial Direcci : Paco Elvira 4. Com trobar bones idees i fer-ne grans report Direcci : Ll cia Oliva i Manuel Raya
5. El periodista davant la c mera Direcci : Eduard Boet i Jaume Vilalta 6. Nous formats per prime al time : entre el documental i l entreteniment Direcci : Miquel Garcia 7. Videoperiodisme (ENG) Direcci : Joan Gonz lez 8. El documental: de la idea a la pantalla Direcci : Joan Gonz lez 9. T cniques de creativitat per inventar hist r Direcci : Matilde Obradors 10. La veu als mitjans audiovisuals: locuci en TV Direcci : Carles P rez 11. La producci executiva audiovisual Direcci : Anna Marqu s 12. Aprendre a dialogar Direcci : Piti Espa ol 13. Gabinets de comunicaci a l administraci p Direcci : Joan Francesc C novas 14. Organitzaci d actes d empresa Direcci : Raimond Torrents 15. T cniques d informaci i comunicaci empres Direcci : Josep Maria Casas s 16. Comunicaci i difusi cultural Direcci : Llu s Codina i Ricard Monistrol 17. Publicacions d empresa Direcci : Dardo G mez i Karma Peir 18. M rqueting personal Direcci : Neus Arqu s 19. Innovar serveis de comunicaci per internet Direcci : Jordi Graells 20. Formaci de portaveus Direcci : Josep Maria Palau i M nika Jim nez 21. Escriure per a la web Direcci : Neus Arqu s Coordinaci
acad mica: Carles Singla
Els cursos tenen format intensiu i una durada m na setmana.
REFLEXIÓ
Les gallines i els peixos són immortals perquè no saben que s'han de morir. Nosaltres, en canvi, coneixem la nostra sentència final des de ben petits. La por,
De què no tenim por? Estel Batetep Cano
amb l'amenaça
La por és un concepte polièdric. En el
constant de la mort, és
seu sentit més biològic, és una sensació
exterior és perillós són persones que
que desencadena un mecanisme de
gairebé mai surten de casa. Això, és
un mecanisme vital per a la nostra supervivència, però també és el nostre
acostuma a proclamar que el món
defensa indispensable per a totes les
clar, tampoc se li escapa al màrqueting,
espècies animals, inclosa la nostra. Els
que té en els mitjans de comunicació el
humans tenim, però, un valor afegit
seu altaveu més eficaç.
que ens diferencia de la resta d'éssers
Les alertes globals, per exemple: “virus
vius i que, de fet, dóna sentit a l'exis-
assassins, drogues assassines, carn
tència a través de les múltiples reac-
assassina!” Hem acabat classificant de
cions que desenvolupem per fer-hi
perill en primer grau fins i tot els àcars
principal malson. La
front. A aquest sentiment, Zygmunt
de la moqueta, el mal de les vaques
Bauman (El miedo líquido, Paidós,
boges i els aliments transgènics. També
política, la religió i
2007) l'anomena “por de segon grau”,
l'“efecte 2000” havia de ser totalment
l'economia ho saben i
una por “reciclada socialment i cultu-
devastador i un cop superada la mitja-
ral” que no respon al fet de l'arribada
nit de l'apocalíptic 31 de desembre de
imminent de la mort, que és la por
1999, què? Algú va notar alguna cosa?
primària, sinó a la certesa absoluta que
No devia ser que el maleït i tan temut
treuen rèdits del nostre taló d'Aquil·les. Pensadors i periodistes van debatre tots aquests temes a les
ho farà, més tard o més d'hora. No cal
“efecte 2000” no era més que una
que existeixi una amenaça directa; n'hi
estratègia per vendre nous ordina-
ha prou amb percebre'n altres deri-
dors? “El consum de productes contra
vades del metaperill de la mort,
la por necessita consumidors atemo-
algunes de les quals molt subtils,
rits”, recorda Bauman, i el que en prin-
d'altres inventades.
cipi eren alertes globals anihiladores,
Podem sentir por del nostre propi cos
després de comprovar-ne els ínfims
XIII Jornades de
que, condemnat al deteriorament i, en
efectes generalitzats, els hem acabat
Comunicació
última instància, a la descomposició,
convertint en anècdotes, en carn d'acu-
no pot subsistir sense els sistemes
dit. Més seriós és tot allò que nosaltres
Blanquerna que amb el títol “Qui diu por?” van tenir lloc el 13, 14 i 15 de març.
d'alerta desencadenats per la por.
fem, a títol personal, per protegir-nos.
Tenim por també del món exterior i
Amb cada cadenat o pany de més que
sobretot, i aquesta seria la caracterís-
instal·lem a la porta de casa per blin-
tica de la nostra era, dels “altres”
dar-la de la delinqüència, la nostra por
humans. Aquesta
derivativa
creix un grau més. El mateix passa si
provoca desconfiança; una malfiança
por
portem un aerosol amb gas paralitzant
malaltissa que ens porta a témer qual-
a la bossa i el mateix motiu, però més
sevol cosa que no coneixem prou. Qui
exagerat,
explica
l'increment
de
La por és una sensació que desencadena un mecanisme de defensa indispensable en l’ésser humà. Foto: Pedro Madueño.
fixar el model de la “immortalitat
trànsit, malalties, edat avançada, etc.)
militar Hummer als EUA. La veritat
compensatòria”: el benefici obtingut
Fins i tot s'ha eliminat del vocabulari
irrefutable que tots morirem ens ha
per la mort d'un soldat al front que
forense i popular l'higiènic i eufemístic
portat a desenvolupar tot tipus de
lluitava pel país es considerava
concepte de “mort natural”. Ara
mecanismes per poder conviure amb
superior que la pèrdua personal i el
sempre hi ha una causa. Però tampoc
seu honor es perpetuava en el temps a
ha resultat prou pal·liativa aquesta
través de la “salvació” de la nació i
“desconstrucció” de la mort que, lluny
aquesta funesta idea. LA POR A LA MORT Capgirar
aquest
“recorda
que
d'un bonic monument Al soldat desco-
de salvar-nos de l'angoixa tremendista,
negut. Més endavant, i fugint d'argu-
ha
intensificat
moriràs” en la màxima glòria de tota persona per “passar a millor vida” va ser una autèntica jugada mestra; no solament de la religió, sinó també del patriotisme. La recompensa amb un
la
seva
potència
destructiva.
El consum de productes contra la por necessita consumidors atemorits. I aquí els mitjans juguen un rol important, clau
lloc al cel i la redempció de tots els
En la presentació de la conferència del filòsof i pedagog
José
Antonio
Marina, a les jornades Blanquerna del passat mes de
pecats servia (i serveix encara per als
ments patrioticoreligiosos, Sigmund
març, el professor Ferran Sáez, refe-
que hi creuen) per conciliar el final ja
Freud va detectar encara més meca-
rint-se al llibre Anatomia del miedo,
escrit i innegociable amb una existèn-
nismes per continuar vivint amb la
feia aquesta oportuna afirmació: “els
cia que, al capdavall, pot tenir algun
llosa del memento mori: la seva
llibres de filosofia fan por”. Sovint fan
sentit més enllà de l'estrictament
desconstrucció i la seva banalització.
por per la complexitat del llenguatge
biològic. També la república francesa
La desconstrucció és apartar la mort
que utilitzen per expressar els nogens-
postrevolucionària va recuperar l'an-
de les nostres vides i reduir-la a la
menys complicats conceptes que s'hi
tiga fórmula romana pro patria per
casualitat i la causalitat (accidents de
exposen, però també fan por perquè
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
vendes del tot terreny blindat d'origen
27
REFLEXIÓ
s'atreveixen a pensar i a fer pensar el
contraposició a la comunicació entre
d'expressió”, va sentenciar. “El perio-
lector. La cultura popular diu que “la
les persones, que trenca la por. És sabut
disme s'ha de quedar quan els altres
ignorància fa la felicitat” i per contra,
que en casos de violència de gènere i
marxen”.
doncs, el coneixement ens fa infeliços.
d'assetjament escolar, el silenci és el
I porucs. Des d'un punt de vista
segon càstig que recau sobre les
psicològic, Marina es refereix a la
víctimes i alhora la seva màxima
Per etapes històriques, José Antonio
perillositat de sentiments d'ús comuni-
condemna. Si no en parlo, no existeix.
Marina, es refereix a l'edat mitjana
L'ARMA DEL PODER
catiu com la por i la fúria.
El canvi, la novetat, generen una por
com una època “de molta por”, fet que
Sobre els mecanismes que activem per
terrible, considera Marina, i ho fona-
explica –segons ell– el naixement de la
combatre la por, Marina n'identifica quatre tipus: la fugida –que l'autor encarna en el símil d'un conill que arrenca a córrer davant del perill–, l'atac –com el toro–, la immobilitat i,
religió, tot i que paradoxal-
Els humans solem combinar una sèrie de mecanismes que sovint es bloquegen i deriven en pors irracionals, patològiques
finalment, les conductes de submissió,
que
inicialment
havia
com les que aplica l'agressor en els
menta
d'una
filòsof remarca també la clarividència
casos de violència de gènere. Els
enquesta de la Universitat de València
de la dona del president Roosevelt
amb
els
resultats
humans solem combinar aquests
segons la qual el 80% dels joves
quan en el seu discurs de presa de
quatre mecanismes, que sovint es
enquestats voldrien ser funcionaris per
possessió –l'any 1933, enmig de la
bloquegen i deriven en pors irracio-
garantir-se una estabilitat i evitar al
Gran Depressió–, el seu marit demana
nals, patològiques. Marina posa com a
màxim el risc de perdre la feina i
a la població “poders especials” i és
exemple la por a dir “no” o la por a
haver-ne de buscar una de nova. És la
respost pel públic amb una gran
demanar que ens tornin uns diners que
tècnica de la immobilitat, la mateixa
ovació. “Res hem de témer sinó la por
són nostres… Pors que, en definitiva,
que apliquen aquells animalons que
en si”, proclama Franklin Delano
responen al fet de “no saber reaccio-
davant d'un perill imminent es queden
Roosevelt. Però el que realment va
nar”, “no saber què dir”. El filòsof
petrificats amb l'esperança de passar
esporuguir Anna Eleanor Roosevelt
explica amb humor que mentre que fa
del tot desapercebuts.
va ser l'entusiasme amb què la gent
uns anys, els pares es presentaven per
El sociòleg i professor de la Universi-
rebia la retallada de llibertats anun-
sorpresa a casa amb l'objectiu de
tat de la Sorbona de París i autor del
ciada pel president.
pescar in fraganti el seu fill adolescent
llibre La part del diable, Michel Maffe-
Era la mateixa carta blanca amb què la
amb la xicota, ara truquen abans d'ar-
soli, també comparteix aquest diagnòs-
por legitimava la restricció dels drets
ribar per estalviar-se el fet de constatar
tic i parla de “societats escèptiques”.
fonamentals quan George Bush va
d'aquesta controvertida situació. La por és també un dels principals mecanismes del poder: dins la família, la feina i en política. Maquiavel deia
anunciar esmerçar els seus
L’interplanetari gabinet de premsa d’Al-Qaida envia amenaçadors comunicats i imatges dels atacs
que “al governant és apropiat que l'estimin i el temin, però a triar entre les
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
poder” que es deriven de l'església “infonen la por” d'apaivagar la religió. El
que no saben reaccionar davant
28
ment “les estructures de
màxims
esforços
per
aniquilar el terrorisme de Bin Laden després dels atacs de l'11-M, amb operacions batejades amb el
En aquesta tipologia de les pors,
perniciós nom de “Veritat duradora” o
dues coses, és millor que el temin
Marina aporta una cinquena estratègia
conceptes messiànics com l'“Eix
perquè és més perillós i durador”.
per fer-hi front: la valentia, que no és
del Mal”. “Només calen quatre assas-
Amenaçar o bé augmentar la perillosi-
una simple resposta psicològica del
sins campant lliurement per reciclar
tat per minar la capacitat de resistir a
nostre cos, sinó que es fonamenta en la
milers d'innocents fins a convertir-los
la por i la confiança de les persones
història de la moral humana. És valen-
en sospitosos habituals”, adverteix
són algunes de les eines que s'utilitzen
tia el que l'autor de Anatomía del miedo
Bauman a El miedo líquido. És una
per fer por. També l'aïllament, el que
va reclamar als estudiants que van
aplicació maximalista de la cultura del
s'aplica amb els detinguts per terro-
seguir la seva conferència a Blan-
control que va tenir com una de les
risme o com a mesura de càstig per
querna. “Som protagonistes d'una
víctimes el ciutadà Jean-Charles de
als presos desobedients, com a
claudicació respecte de la llibertat
Menezes, cosit a trets per la policia al
La delinqüència està associada a la por a la mort en una societat que cada cop viu més en una cultura del control. Foto: Xavier Gómez.
Però aquesta desprotecció no s'ha
defensiva en operacions inútils, el
tàctica de “dispara a matar” instaurada
manifestat en la seva total magnitud
món àrab perfecciona el seu sofis-
després del 7-J davant de qualsevol
fins a l'auge del terrorisme global i ara,
ticat i efectiu “aparell de relacions
“actitud sospitosa”.
sobretot a partir de l'11-S, s'ha conver-
públiques”, apunta Bauman. L'inter-
Així és com un mecanisme de defensa
tit en endèmica. De moment, cap
planetari gabinet de premsa d'Al-
que és en principi saludable, s'acaba
maniobra, ni política ni militar, ha
Qaida i grups associats s'assegura
convertint en un sentiment irracional,
aconseguit “retornar” la seguretat –si
gairebé per sempre que les seves
de la mateixa manera que la preocupació excessiva per no contraure cap malaltia esdevé hipocondria. Zygmunt Bauman ho atribueix a “una globalització totalment negativa: descontrolada i
El cert és que la por ven i d’aquesta atracció no en treuen partit tan sols els diaris sensacionalistes
no complementada ni compensada per
accions terroristes arribin a tots els mitjans de comunicació a través de les filmacions dels seus propis atacs i de terrorífics comunicats ultraamenaçadors. I tots els
una força homònima de signe positiu”.
és que mai l'han tinguda– als ciuta-
mitjans ho difonen perquè la por ven i
El concepte d'estat-nació va néixer per
dans. Precisament a aquesta quimera
d'aquesta atracció no tan sols en
protegir la sobirania territorial a través
va vincular el secretari de Defensa dels
treuen partit els diaris sensacionalistes.
de la categòrica diferenciació entre “els
EUA, Donald Rumsfeld, la victòria
Mark Danner, professor de política i
de dins” i “els de fora”.
dels EUA a l'Iraq, just abans d'enviar-
periodisme de la Universitat de Berke-
Actualment, les fronteres s'esfondren
hi les tropes, segurament conscient que
ley, recorda que les úniques armes dels
cada dia una mica més i amb elles, la
la intervenció militar aconseguiria
dinou terroristes de l'11-S van ser
seguretat dels devots ciutadans estat-
justament el contrari: augmentar la
cúters i obrecartes, però per destruir
nació fins avui refugiats dels “perills”
inseguretat, als EUA i a tot el món. I
les Torres Bessones i amb elles la
que arriben del món exterior.
mentre Occident basa la seva resposta
moral i l'orgull dels EUA van disposar
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
metro de Londres sota l'empara de la
29
REFLEXIÓ
de la creació més genuïnament ianqui:
seguretat i els mitjans internacionals
Els herois de la foscor
la televisió.
“sense ser qüestionat”. El productor
El poder de la imatge és en el cas del
d'aquests documentals concloïa que
terrorisme global una via de propaga-
“la por a un enemic fantasma és l'únic
A l'ús de la por en l'esfera polí-
ció torrencial de la por i la inseguretat.
que els queda als polítics per mantenir
tica també s'hi refereix Michel
També és una fórmula per crear nous
el seu poder”.
Maffesoli: “la política busca el
adeptes rabiosos i impotents davant
En aquesta constatació germina la via
mateix domini que la religió
d'un món negativament globalitzat i
satànica de l'“Eix del Mal” procla-
aplica al més enllà”. Ara bé: la
percebut com una amenaça que els
mada per George Bush i també (qui
societat s'empassa realment la terrorífica propaganda que llencen les estructures de poder per aconseguir aquesta submissió? La hipòtesi de Maffesoli apunta
ho havia de dir!) pel presi-
El poder de la imatge és en el cas del terrorisme global una via de propagació torrencial de la por i la inseguretat
que no. Basant-se en la seva
mateix Satanàs –més roig que mai– a ulls dels EUA,
teoria de la neotribalització de la
condemna, encara que gaudeixin
Per parlar de la por en primer grau i
cultura de masses, que dóna com
d'una vida acomodada a Leeds, com és
de les barbaritats que s'han arribat a
a resultat una cultura fragmentà-
el cas dels presumptes responsables
legitimar rere l'estela de l'amenaça
ria (patchwork), on el que abans
dels atacs contra el transport públic
fantasma, les jornades Blanquerna
era marginal ara passa a ser
del 7 de juliol de 2005 a Londres.
d'aquest any van tenir dos testimonis
central, el sociòleg detecta un
Ulrich Beck encara afegeix un element
d'excepció:
Oksana
Chelysheva,
“desacord” entre el pensament
més a la gestió de la por que fan els
periodista, directora de l'Agència
institucional i “el que realment es
mitjans de comunicació: “els perills
d'informació Russotxetxena i sotsdi-
viu al carrer”, la quotidianitat.
contemporanis –diu– són inasse-
rectora de la Societat per a l'Amistat
Segons aquest expert, estem
quibles a l'escrutini personal i no
Russotxetxena (clausurada per ordre
vivint un canvi de paradigma, en
poden ser confirmats o desmentits de
de Putin), i Marina Litvinovich,
què tots els elements que fins ara
manera fidedigna”, amb la qual cosa,
també periodista i responsable de la
ens generaven por, desconfiança,
en la batalla de les opinions, “qui tingui
pàgina web pravdabeslan.ru (“La veri-
ara s'integren en la societat de la
major poder radiofònic i televisiu té
tat sobre Beslan”, amb dificultats per
mà de la publicitat, que el profes-
més possibilitats de guanyar”.
accedir-hi).
sor defineix com “la mitologia de
Zygmunt Bauman recull a El miedo
Marina Litvinovich va treballar al
la nostra època”, i dels artistes
líquido que el segon canal de la televi-
gabinet de Boris Ieltsin i el 2000, amb
com Eminem, que a través de les
sió pública britànica BBC va emetre
el primer govern de Vladimir Putin, va
seves cançons venen “la part
l'octubre de 2004 una sèrie de docu-
ser assessora de mitjans, càrrec que
fosca de la humanitat”. És el que
mentals titulada “El poder dels
va deixar el 2002 per “problemes
patització”, un “bon ús de la por” que converteix aquests nous herois profètics en els déus de la postmodernitat. Ells configuren
morals”. Explica Litvino-
El terrorisme global és “una fantasia que ha estat exagerada i distorsionada pels polítics” que han difós els mitjans
la “part del diable” que trenca la CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
ni mig segle va encarnar el
Vladimir Putin.
Maffesoli bateja com a “homeo-
30
dent de l'imperi que no fa
vich que al principi Putin es va presentar com un reformador, però aviat va caure en la temptació del control partidista dels mitjans. El
idea en què es basa tota la gran
malsons: l'increment de la política de
Kremlin donava instruccions a la
tradició occidental, malgrat que
la por” que subratllava que, malgrat
premsa sobre com havien d'explicar
“equilibri
que el terrorisme global és un perill
“correctament” les reformes que volia
conflictiu” ja estava arrelat a les
evident, l'estimació oficial del seu
tirar endavant el seu executiu. Després
–remarca–
aquest
antigues cultures mediterrànies:
nivell d'amenaça és “una fantasia que
de la seva gestió en el conflicte de
“l'ordre existia perquè hi havia
ha estat exagerada i distorsionada pels
Txetxènia, el president silencia les
desordre”.
polítics”, un “miratge” que s'ha difós a
crítiques que rep des dels mitjans amb
través dels governs, els serveis de
la censura.
Veïns d’una urbanització de Segur de Calafell demanant l’estiu de l’any passat més controls policials. Foto: Vicenç Llurba guir que la societat assimilés gran part
oficial sobre la resolució del segrest de
que Vladimir Putin va assolir la presi-
del seu discurs”. Arran del bloqueig de
l'escola de Beslan a través del seu web
dència de Rússia. L'últim cas –i el més
la informació que arribava des de
pravdabeslan.ru, que descobreix amb
sonat–, el d'Anna Politkovskaya, l'oc-
la república nord-caucàsica, Oksana
dades escrupolosament precises com
tubre de 2006. Oksana Chelysheva va
Chelysheva crea, el 2000, la Societat
alguns d’aquells fets no s'ajusten a l'es-
explicar que la primera guerra contra
per a l'Amistat Russotxetxena, que
cassa informació que va facilitar el
Txetxènia de l'any 1996 es va acabar
difon notícies dels corresponsals inde-
Kremlin. La Marina va amb escorta.
perquè Rússia havia de fer front a un
pendents a la zona. Ara, l'associació
Té tres amics a la presó, dos són morts
fort moviment antimilitar. “Els perio-
està registrada a Finlàndia i treballa
i altres han marxat del país. Oksana
distes eren al camp de batalla. Podien informar i pressionar per aconseguir la pau”, però el 1999, amb la segona guerra, tot va canviar: els russos havien après la lliçó i van engegar la maquinà-
Chelysheva afegeix que el
Arran de les explosions de Moscou de 1999, Putin comença a parlar de l’“Eix del Mal” i genera alarma social
ria de propaganda per preparar la
peatge a pagar per exercir de periodista a Rússia és també “entrar en coma a causa de l'enverinament, que és el que li va passar a
societat. Segons Chelysheva, els perio-
gràcies a l'ampli suport internacional,
Anna Politkovskaya quan volava cap a
distes neutres i independents van ser
com la carta adreçada a Putin que van
Beslan per fer d'intermediària en el
eliminats: “Un periodista es va conver-
signar cent intel·lectuals, alguns tan
setge de l'escola”. Politkovskaya,
tir, per a ells, en sinònim de terrorista”.
ideològicament contraposats com
Litvinovich i Chelysheva han superat
Arran de les explosions de Moscou de
Noam Chomsky i Francis Fukuyama.
la por, però no n'hi ha prou. També cal
1999, Putin inclou en el seu discurs el
Quin és el preu de ser periodista a
saber com afrontar les dels altres
concepte de l'“Eix del Mal” per gene-
Rússia? A Marina Litvinovich la van
perquè el mecanisme que ens fa sobre-
rar una gran alarma social “i aconse-
agredir al carrer per fer caure la versió
viure no ens acabi paralitzant.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Catorze periodistes han mort ja des
31
R E P O R TATG E
Més de dos-cents professionals convocats pel Fòrum d'Organitzacions de Periodistes (FOP) van reafirmar la necessitat d'un estatut per
L’Estatut del Periodista, en una via morta Elvira Altés / Julià Castelló
garantir el dret a la
La cinquena convenció, que va tenir
lució general de la convenció, “la forta
informació. Aquest
lloc a Lugo els dies 4, 5 i 6 de maig, no
pressió dels grups de comunicació
va comptar, per primer cop, amb la
“ha afectat els dos grups majoritaris de
projecte de llei està aturat al Parlament malgrat la promesa del president Zapatero que seria aprovat en aquesta legislatura. A la convenció es va reflexionar sobre els perills que afronta la professió.
presència de la Federació d'Associa-
la cambra per no tirar endavant el
cions de la Premsa (FAP), que havia
projecte.
participat en les anteriors convocatò-
En el cas del Partit Popular, “per la
ries i va ser una de les entitats funda-
seva
escassa
complicitat
en
les
dores del FOP. El seu president,
demandes dels periodistes i la seva
Fernando González Urbaneja, va
maniquea concepció de la democrà-
al·ludir precisament al seu desacord
cia”, i en el del PSOE, “per manca de
amb l'estatut propugnat pel FOP com
coratge polític”, malgrat la promesa del
a causa per abandonar-lo ja fa un parell
president del Govern en una carta
d'anys. En el seu dia les associacions de
adreçada a Enric Bastardes, secretari
la premsa van ser coautores de l'Esta-
general de la Federació de Sindicats de
tut del Periodista. Aquesta desavi-
Periodistes (FeSP).
nença actual s'ha esgrimit també a la
Per la seva part, la intervenció del
comissió parlamentària com un argu-
professor Luis Álvarez Pousa, del
ment per no donar suport a l'actual
Colexio Profesional de Xornalistas de
redactat.
Galícia, va defensar la necessitat d'in-
En la convenció es va informar que els
termediació dels periodistes com a
responsables del PSOE en la comissió
processadors d'informació de cara al
que estudia l'estatut preveien que el
ciutadà per propiciar la democràcia
projecte no arribaria a bon port i
deliberativa, condició necessària per a
decauria al final d'aquesta legislatura.
la democràcia participativa. Álvarez
Tanmateix es veia la possibilitat
Pousa va posar de manifest el procés
d'afrontar de nou el repte en la
de concentració de mitjans informatius
pròxima amb alguns retocs, a la baixa,
amb l'objectiu d'aconseguir èxits
del text actual.
immediats, mesurats en percentatges
En la ponència defensada per Víctor
de consum i no pas de credibilitat.
Sánchez, responsable de l'Agrupació
Segons l’expert gallec, els periodistes
de Periodistes d'UGT, es recordaven
han vist disminuïda la seva capacitat en
les bases constitucionals del dret a la
l'etapa de selecció dels fets i en l'elabo-
informació que no han estat desenvo-
ració dels relats; a l'hora de mediar
lupades trenta anys després de l'apro-
entre col·lectius socials, de negociar
vació de la Constitució. Segons la reso-
amb les fonts, sobretot quan es tracta
de gabinets corporatius i quan es tracta
la seva situació laboral, àmpliament
d'aconseguir l'objectiu bàsic de la seva
descrita pel president del Sindicat
feina: donar sentit i significació als fets
de Periodistes de Catalunya, Dardo
de l'actualitat.
Gómez. Actualment molts periodistes
El model neoliberal de periodisme
no tenen un contracte que els vinculi
impulsa com a valor principal l'objecti-
directament a l'empresa i no menys del
visme i la neutralitat com una declara-
33% dels professionals es troben en
ció de distanciament professional, una
situació precària. La mala utilització
forma de protegir-se de les queixes
dels estudiants en pràctiques és una
de tendenciositat o parcialitat i que
qüestió encara pendent malgrat els
amaguen la necessitat de donar sentit a la notícia. Això equival a amagar el periodista, fent-lo invisible per innecessari. “Estem saturats d'informació, però afamats de coneixement”, asse-
La V Convenció del Fòrum d’Organitzacions de Periodistes va tenir lloc a Lugo a inicis de maig
gura Álvarez Pousa, que propugna una retorn al valors del periodisme ètic,
esforços dels darrers anys. En aquest
una posició de naturalesa política que
moment l'única oferta de feina es troba
procuri “la participació directa de la
gairebé en els gabinets de comunicació
ciutadania en la recerca col·lectiva dels
que, paradoxalment, sovint són vistos
consensos i l'aprofitament democràtic
com agents aliens a la professió.
dels dissensos com a part central del
L’aportació de Pilar Casanova, del
treball del periodista.”
Col·legi de Periodistes, va despertar un
La necessària independència dels
debat molt viu, ja que molts dels parti-
periodistes per aconseguir aquesta fita
cipants eren membres de gabinets. El
social es veu igualment amenaçada per
treball sobre el Manual de Bones Pràctiques, que porta a terme la Comissió
Catorze anys d’història
que analitza les necessitats i oportuni-
El Fòrum d’Organitzacions de
tats de comunicació dels seus clients, i
de Gabinets del Col·legi, subratlla la diferència entre el periodista de fonts,
Periodistes (FOP), que té els seus
els professionals de la publicitat.
orígens a 1993, aglutina organitza-
La Convenció també va entrar en el
cions professionals i laborals de
camp dels mitjans audiovisuals. En la
tot l’estat. Aquesta plataforma
ponència de Carmen Rivas (CC.OO)
compta amb les agrupacions dels
va aprovar-se la necessitat d'un consell
sindicats majoritaris (CC.OO i
audiovisual estatal i de portar la
UGT), la Federació de Sindicats
reforma, ja encetada amb la llei de
de Periodistes, el Col·legi de
RTVE, als mitjans audiovisuals de les
Periodistes de Catalunya i el
comunitats autònomes.
Colexio de Xornalistas de Galícia. En total, el Fòrum representa uns
PERIODISME I IGUALTAT
13.000 periodistes. La passada
Sota el títol Dona, periodisme i igualtat
trobada de Lugo ha estat la
estava prevista la taula de debat que la
cinquena Convenció. Les ante-
Convenció del FOP dedicava a les
riors edicions varen organitzar-se
dones. L'hora, les 10 del matí, i el dia,
a Cadis (1998), Valladolid (2000),
diumenge, el de clausura. Com era fàcil
Tarragona (2002) i Gijón (2004).
de preveure, després d'un sopar de festa la nit abans, a l'hora en punt molt
Diverses imatges de la Convenció de Lugo. Fotos: Federació de Sindicats de Periodistes 33
R E P O R TATG E
poques persones eren a la sala, la majoria dones. Val a dir que al mateix temps els homes de l’organització estaven elaborant les conclusions que s'havien de llegir en acabar la sessió. Mica en mica, i amb cara de son, van anar arri-
VELETAS A LA INTEMPERIE Aquest és un resum del manifiest llegit per Suso de Toro el passat 3 de maig a l’acte del Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) que es va celebrar a l’Instituto Lucus Augusti de Lugo amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.
bant assistents a la convenció i van poder sentir les intervencions de les
“Vivimos en un mundo de abundan-
no tener miedo. Y sin libertad de
cinc ponents. Sílvia Tubio (CC.OO) va
cia. Atrás o lejos quedan las guerras
expresión no hay libertad. La libertad
alertar que les joves periodistes ja no es
con sus sufrimientos y la destrucción
no tiene cuerpo y es alegre, ágil y
plantegen tenir fills perquè la incompa-
de las cosas, de las casas, de las
grácil, pero pesa. Porque la libertad
tibilitat d'horaris i la inestabilitat labo-
ciudades. Hoy para nosotros el hori-
de ser, la libertad de expresión perso-
ral no permeten planificar una família.
zonte que se nos representa es el de
nal depende de la libertad de expre-
Maria Solar (AGP-UGT) va dir que en
una paz asegurada, una vida bastante
sión social, y eso es el periodismo
l'actualitat es passa de becàries a
confortable garantizada.
libre. Y ese peso descansa no en las
precàries i que les periodistes van
Es un mundo mágico lleno de objetos
empresas de comunicación sino en la
transitant pels diversos contractes
y donde sobre todo abundan los
espalda de los periodistas. Son ellos,
escombraries.
mensajes, tantos que nos abruman. Y
ellas, quienes, aún no siendo los
Belén Puñal, de la FeSP, va posar l'ac-
en ese torrente que nos llega por
propietarios, salvan el carácter de las
cent en la dificultat d'accés als càrrecs
todos lados, papel, radios, pantallas
empresas, salvan su alma periodística.
de decisió, denunciant l'estructura
ubicuas, nos cuesta mucho separar los
Tantas veces contra el deseo de sus
interna dels cercles de poder en què
anuncios publicitarios de las noticias.
dueños. Tal es la fuerza del perio-
s'escullen els futurs càrrecs per coopta-
El periodista es la única garantía, el
dismo, profesión que lo es en su
ció. Malgrat tot, va dir que cal ser opti-
invisible tramoyista que se ocupa de
sentido profundo, un compromiso de
mista, atès que la presència de les
que funcione la comunicación, de que
“profesar”, dar la palabra de vivir de
dones als sindicats ja és del 32%. Sonia
la información no se deshaga en
un modo determinado. De vivir
Vizoso, del Col·legi de Xornalistas de
datos dispersos que confunden, de
poniendo la cara a la vida.
Galícia, va insistir en aquest punt de la
que la información tenga sentido.
El periodismo se expone a la vida,
masculinització de la direcció. Per part del Col·legi de Periodistes, es van aportar les dades d'un estudi liderat per l'Associació de Dones Periodistes sobre la presència de dones als
como una veleta.
“El periodista, como la veleta, se asienta sobre un punto muy reducido, la libertad personal y la ética de la profesión”
informatius de ràdio, televisió i als
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
diaris, com a protagonistes i com a
34
La veleta tiene mala fama,
fama
de
voluble, nada más falso. El periodista, como la veleta, se
Pero el periodista es también un
asienta sobre un punto muy reducido,
productores d'informació. Si bé només
autor. El escritor de ficción imagina
la libertad personal y la ética de la
dues de cada deu persones que surten
un argumento. El periodista no
profesión, y plantado ahí firmemente
als mitjans informatius són dones, en la
imagina el argumento, lo rescata de
afronta los vientos y la lluvia. A veces
presentació de les notícies i en la redac-
debajo y dentro del torrente de datos.
caen rayos. Pero la veleta es lo que
ció s'ha aconseguit una representació
No crea un relato, pues es un correo,
nos informa de donde viene el viento,
equitativa (excepte en la ràdio que és
un mensajero que porta un mensaje,
por eso la buscamos y deseamos que
clarament regressiva).
pero como el escritor nos cuenta una
siga ahí firme, a la intemperie.
El debat, molt animat, va concloure
historia. El periodista levanta acta y
Qué sería de nuestro mundo sin vele-
que en la propera edició el tema de
da testimonio para nosotros.
tas y sin periodismo. Qué sería de
gènere es tractaria transversalment a
Ese contador de historias, ese notario
nuestras vidas sin libertad de prensa,
totes les taules, i que la que es dediqués
y mensajero, carga con una gran
que es la libertad de expresión. Sería
a temes específics, a més d'assegurar-se
responsabilidad: la libertad. La liber-
vivir esclavos entre esclavos. Esclavos
la presència masculina, es programaria
tad es poder andar, correr, volar. Es
en un mundo de esclavos.
en un horari més adequat.
PERIODISME AL MÓN
Als Estats Units cada vegada els noticiaris de tall clàssic perden més audiència i són menys creïbles. Davant d’aquest fenomen, els programes d’humor i sàtira presentats per
Provocació i humor: la nova informació? Bernat Dédeu Fotos: Corbis
gent com Jon Stewart,
On són les notícies? La resposta sembla ser evident; les notícies acostu-
la cadena CBS.
Bill Maher o Steven
men a dir-se als telenotícies, als canals
Couric mostra clarament com els nous
primera dama del noticiari nocturn de
informatius o als espais documentals
programes informatius cada cop adop-
Colbert, per posar
temàtics habituals en qualsevol televi-
ten, amb més naturalitat, espais com ara
sió que pretengui ser competitiva; les
entrevistes de petit format, reportatges
alguns exemples,
acostumen a il·lustrar uns senyors de
extensos o fins i tot seccions fins ara
veu engolada que duen corbata i
impensables en un informatiu, per
llegeixen, amb parsimònia, els dictats
exemple Free Speech, un microespai en
guanyen adeptes i es converteixen –sobretot entre la gent jove– en una font informativa de primer ordre. Es tracta d’un nou paradigma informatiu que, sense voler-ho, s’ha convertit en competència directa d’uns noticiaris que han de reinventar-se per poder seguir informant els ciutadans de sempre.
d'un tele apuntador que mai no veiem,
què un personatge més o menys famós
acompanyats potser d'una sèrie de
fa un discurs –sense censura– d'aproxi-
tertulians més o menys informats i
madament un minut de durada sobre
habitualment habituals.
l'assumpte que li surti de l'ànima.
Però, de tan evident, aquesta hipotètica
D'altra banda, aquesta transició cap a
veritat –per dir-ho en termes mediam-
l'entreteniment, que sembla desvirtuar
bientals– ja no pot ser sostenible: la
la naturalesa dels programes informa-
informació, fins ara, residia en un hàbi-
tius, ha arribat acompanyada d'un
tat privilegiat que, si fem cas a l'evolució
descens absolut de la seva credibilitat
dels mitjans televisius als Estats Units i
–en termes d'imparcialitat– i d'una
a Europa, comença a incrustar-se en
caiguda important del nombre de tele-
altres paisatges; el principal culpable
vidents als Estats Units.
d'aquest canvi són els programes basats
Pel que fa al primer aspecte, es dóna la
en l’humor i l’entreteniment.
paradoxa què la majoria de nord-
Evidentment,
transició
americans creuen fermament que els
(aquesta indeterminació de l'indret de
aquesta
informatius que consumeixen a diari
la notícia, per dir-ho amb pedanteria) té
són ben esbiaixats a nivell polític. La
un camí doble. En primer lloc, és causa
cadena que havia estat més fiable en
que els telenotícies hagin heretat
termes d'imparcialitat, la CNN, ha
formats més pròxims a l'entreteniment,
caigut en picat pel que fa a la
propi dels programes matutins. El nou
confiança: d'un 42 a un 32% des de
paradigma, en aquest sentit, arriba a
1998 a 2004, segons informa el Pew
través de conductors de noticiari
Research Center.
estrella, com ara Katie Couric, antiga
D'altra banda, la mateixa organització
presentadora (durant 15 anys!) del
ha informat recentment sobre el
Today Show de l'NBC i ara flamant
declivi imparable en el descens de l'au-
Jon Stewart en la passada edició dels premis Emmy. Des de 2001, quan va començar el programa, cada any ha estat premiat. oposat: ara és l'entreteniment més pur,
nocturns en els últims deu anys. Sense
EL CAS THE DAILY SHOW “El bufó era l'únic personatge de la
l'humor, el que envaeix l'esfera de la
anar més lluny, setmanes enrere
cort a qui deixaven dir la veritat sense
informació i de la seriositat que
Couric va anar-se'n a casa amb el
tallar-li el coll”. Al Gore, expresident
implica parlar de temes com ara la
dubtós rècord d'haver assolit la quota
dels Estats Units reciclat a activista
política o l'actualitat. El que fa temps
més
baixa
d'audiència
del
seu
mediambiental mediàtic, expressava
era un programa d'humor sobre l'ac-
programa en els últims 20 anys.
amb aquesta afortunada metàfora el
tualitat s'ha convertit (la broma ja fa
Unes dades aparentment negatives
paper de Jon Stewart com a nou cap de
quasi deu anys que dura i s'ha fet
que contrasten amb el fet que no solament un 81% dels nord-americans encara tinguin com a primera font d'informació els telenotícies que ells mateixos critiquen per esbiaixats, sinó
seriosa) en una de les fonts
Jon Stewart presenta un programa d’humor que ja és una de les principals fonts informatives dels Estats Units
que –tot i això– la tendència dels informats sigui, cada cop més, la de consu-
informatives més importants dels Estats Units. Els
nombres,
novament,
parlen per si sols: actualment, fins a un 21% de la
la credibilitat comunicativa nord-
població jove (entre 18 i 29 anys) afir-
mir notícies que els agradin, i no pas
americana. Director i presentador de
men tenir com a principal font d'infor-
notícies que els informin. La deriva
The Daily Show, Stewart no solament
mació programes d'humor com Satur-
personalista dels informatius on, fins i
és l'ànima del programa estrella de
day Night Life, The Tonight Show o
tot al nostre país, la línia editorial ja és
Comedy Central, sinó l'exemple més
Late Night. Pel que fa a The Daily
descaradament personalista i desviada,
evident
ara
Show, tot i tenir una audiència nota-
no ens pot deixar indiferents.
comentàvem, però just en el seu cantó
blement menor que els informatius
del
paradigma
que
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
diència –en un 46%!– dels informatius
37
Bill Maher, un dels còmics més veterans dels Estats Units i que encara segueix en actiu, durant la presentació d’un llibre seu.
nocturns, la seva quota ja sobrepassa
aquí no només s'hi ve a riure.
o, com diuen alguns analistes televisius
els dos milions d'espectadors, una
Tradicionalment l'audiència de The
del país, a espais d'infotainment.
audiència, això no obstant, que, a causa
Daily Show era notòriament demò-
De fet, només cal parar esment als
de l'influx de la CNN-International,
crata, atès el perfil progressista del seu
seus formats per adonar-se'n: Stewart
arriba a ser de 160 milions de persones
presentador; no obstant això, actual-
s'asseu cada dia en un plató exacta-
a tot el món. Fins ara, els guionistes del
ment els liberals només representen un
ment calcat al d'un telenotícies tradi-
programa –i el mateix Stewart– han
15% més d'audiència que els televi-
cional, on es produeixen entrevistes
afirmat que el seu format segueix essent un exemple de fake news (literalment, notícies falses) que tenen com a únic objectiu que el seu públic acabi rient. Però l'excusa, diríem vulgar-
aparentment serioses i on
Aquests programes segueixen el format dels noticiaris i bombardegen els polítics amb opinions d’incidència social
ment, ja no cola: el programa va
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
guanyar el premi a millor informatiu
38
Stewart es veu envoltat dels seus corresponsals, uns
paios
diferència dents conservadors; una audiència que,
excelsament
sonats com John Oliver. A d'algunes
seccions com ara Weekend Update
de l'Associació de Crítics Nord-ameri-
segons informa el grup de comunicació
–l'informatiu satíric de Saturday Night
cans el passat 2004, el mateix any
McClatchy, són compradors habituals
Life– Stewart no juga amb materials
que la revista Newsday anomenava
de revistes amb forta dosi de temàtica
de ficció i imitacions de personatges
Stewart el presentador més influent
política com The Atlantic i The
d'actualitat; contràriament, furga en la
del país. El fet que John Edwards,
NewYorker. Unes dades que confirmen
notícia alla maniera CNN (“It's happe-
però, per posar només un exemple, hi
a programes com The Daily Show –i el
ning now”), però desconstrueix la
anunciés la seva primera candidatura
seu germà petit, The Collbert Report–
informació que presenta tot dramatit-
presidencial mostra, en definitiva, que
com a programes netament informatius
zant un diàleg entre el polític que
critica i un home –ell mateix– que s'erigeix en portaveus del sentit comú. Com a exemple, les declaracions de Donald Rumsfeld sobre les suposades tortures que l'exèrcit nord-americà va perpetrar a Abu Grahib i la resposta de Stewart: Rumsfeld: –Mmm... penso que... no sóc un advocat, però la meva impressió és que se'ns acusa d'abusos, que jo penso que, tècnicament, són diferents que la tortura i, conseqüentment, jo mai no parlaré de tortures. Stewart: –Jo tampoc no sóc advocat i tampoc no en conec els tecnicismes... però, tècnicament, si ets humà o un fals reporter com jo, pots veure clarament que tot allò que hem vist aquests dies als diaris, les fotografies que hem vist, són una puta tortura. El to informatiu-còmic de Stewart, de fet, havia tingut il·lustres precedents; el més important –encara en actiu– és Bill Maher, un dels millors humoristes
Stephen Colbert, deixeble de Stewart, és un dels còmics de moda als Estats Units.
polítics que ha tingut el país. Els seus programes, Politically Incorrect i Real –també a Comedy Central– amb el seu
americana ja tingui aquests humoristes
HBO, han estat incondicionalment
The Colbert Report, una sàtira diària
polítics com a referents informatius és
durs amb el poder establert als Estats
de mitja hora on, actuant com un fals
quelcom que no pot deixar indiferent;
Units. Maher, com Stewart, no sola-
republicà intransigent i religiós, s'ha
aquesta és una tendència que, a Cata-
ment segueix el format de notícies,
ficat al públic del país a la butxaca.
lunya també estan ocupant progra-
amb taules d'opinió amb tertulians i
Colbert, de fet, es va fer famós no
mes com Polònia o, a Euskadi, per
entrevistes pròpies dels informatius,
només com a deixeble de Stewart: va
exemple, espais com Vaya semanita.
sinó que bombardeja els polítics amb
ser l'estrella indiscutible del sopar
Uns programes, en definitiva, que
opinions d'incidència social evident.
de corresponsals de l'any passat a
porten el paper del bufó a un nivell
Fa poques setmanes, entrevistant el candidat demòcrata Dennis Kucinich, Maher va tornar a declarar-se partidari de legalitzar les drogues al país, i no només la marihuana, mentre feia
més ampli i amb més inci-
‘Polònia’ a Catalunya o ‘Vaya Semanita’ a Euskadi segueixen aquesta tendència creixent de riure per informar-se
broma amb el polític demòcrata –un
dència social. Tal com van les eleccions nord-americanes
últimament,
ben
complicades i amb resultats prou estrets, aquest
pacifista convençut– sobre la necessi-
Washington, quan –davant del presi-
21% de ciutadans que consumeixen
tat de tenir “una bona política exterior
dent Bush– es va dedicar a disparar-li
humor polític com a opció informativa
d'assassinats”, en to irònic, evident-
un seguit de bromes que, en pocs
no poden deixar indiferents uns candi-
ment...
minuts, la pàgina Youtube va fer
dats que ja s'afanyen a sortir-hi i dir-hi
Un to irònic que també ha conreat un
famosa arreu del món i que van deixar
la seva, intentant ser graciosos i
dels deixebles de Stewart, Stephen
en clara evidència el mandatari més
afables.
Colbert, un dels antics corresponsals
poderós del món.
Aquesta és la tendència: riure per info-
de The Daily Show, que ara triomfa
El fet que un 21% de la població nord-
mar-se. Si més no, l'opció sembla
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Time With Bill Maher, actualment a
39
PREMIS
CLIC DE FOTOPERIODISME JOVE
PREMIS MERCURI DE PERIODISME
PREMI PIRENE
Convoca: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut Fotoperiodisme Àrea: Àmbit: Catalunya Adreça: Calàbria, 147 08015-Barcelona Telèfon: 924 838 361 URL: www.gencat.net/joventut artjovepresidencia@gentcat.net E-mail: Requisits: Imatges fotogràfiques de joves amb edats entre els 18 a 30 anys que mostrin interès per l'entorn social. Dotació: Exposició a la Casa de la Generalitat a Perpinyà (setembre 2007) Termini: 15 de juny de 2007
Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
ANGED Mitjans de comunicació Espanya Velázquez, 24, 5º dcha. 28001-Madrid Telèfon: 915 223 004 www.anged.es URL: E-mail: anged@anged.es Requisits: Treballs escrits en castellà i difosos entre l'1 de gener de 2007 i el 7 de juny de 2007 que ressaltin els valors relacionats amb la gran distribució i el seu servei al consumidor. Dotació: 12.000 euros Termini: 15 de juny de 2007
Convoca: Govern d'Andorra. Ministeri de Turisme i Cultura Àrea: Mitjans audiovisuals i Premsa escrita Àmbit : General Adreça: Biblioteca Pública. Edifici Prada Casadet. Andorra la Vella Telèfon: 00 376 828 750 www.govern.ad/cultura/pirene URL: E-mail: bibliopublica@andorra.ad Requisits: Reportatges difosos o publicats entre l'1 de juliol del 2006 i el 30 de juny de 2007 relacionats amb els Pirineus. Dotació: 3.005 euros per modalitat Termini: 30 de juliol de 2007
PREMI BOEHRINGER INGELHEIM AL PERIODISME EN MEDICINA
PREMI DE PERIODISME ANTONIO MOMPEÓN MOTOS
PREMI JUAN GOMIS
Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
Convoca: Heraldo de Aragón Àrea: Fotoperiodisme i Premsa escrita Àmbit : Espanya Adreça: Independencia, 29. 50001-Saragossa Telèfon: 976 765 000 URL: www.heraldo.es E-mail: premios@heraldo.es Requisits: Treballs fotogràfics o literaris publicats en premsa escrita espanyola el 2006. Dotació: 10.000 euros i trofeu Termini: 15 de juny de 2007
PREMI MN. ALBERT VIVES DE PERIODISME
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Convoca: Delegació d’Òmnium Cultural de l’Alt Urgell Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: General Adreça: Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Pg. de Joan Brudieu, 15. 25700, La Seu d’Urgell Telèfon: 973353112 www.organya.cat URL: Requisits: Treballs sobre la cultura o el país publicats entre el 21 de juliol de 2006 i el 20 de juliol de 2007. Dotació: 400 euros Termini 20 de juliol de 2007
40
Boehringer Ingelheim Mitjans de comunicació Espanya Av Diagonal, 512, baixos. 08006-Barcelona Telèfon: 932 360 900 www.boehringer-ingelheim.es URL: E-mail: secretaria@premioperiodistico.es Requisits: Treballs informatius sobre medicina i salut, difosos entre l'de maig de 2006 i el 30 d'abril de 2007. Dotació: 12.000 euros per modalitat Termini: 30 de juny de 2007
Convoca: Àrea: Àmbit : Adreça:
Revista El Ciervo Mitjans de comunicació General Calvet, 56, entl. 3a. 08021-Barcelona Telèfon: 932 005 145 URL: www.elciervo.es E-mail: joangomis@elciervo.es Requisits: Treballs en castellà o català sobre els drets humans publicats a partir del 30 de juny de 2006. Dotació: Obres inèdites (2.000 euros) i publicades (1.000 euros) Termini: 15 de juliol de 2007
WEB Àlex Barnet
BLOC AMB LLIBRE
www.rsf.org/article.php3?id_article=9621
www.cbftw.blogspot.comat Colby Buzzell és un soldat nord-
Detinguts per publicar a la Xarxa
americà a la guerra de l'Iraq que va
Al món hi ha uns seixanta blocaires, ciberdissidents i periodistes empresonats per publicar a Internet escrits crítics amb les autoritats dels seus països, segons Reporters sense Fronteres. La Xina té uns cinquanta detinguts, mentre que la resta són al Vietnam (4), Síria (3), Tunísia (1), Líbia (1) i l'Iran (1).
crear un bloc anomenat “Killing time in Irak”. Aquest diari en línia es va convertir en el llibre My War, que ara ha guanyat el premi Lulu Blooker, dotat amb 10.000 dòlars. A LA FRANCESA
www.rue89.com Aquest és un diari electrònic creat per periodistes que havien treballat a Libération. Molta política i participació dels lectors. EL CAS COUSO
www.josecouso.info Els amics, germans i companys de José Couso, periodista espanyol mort a l'Iraq per trets de soldats nord-ameriPROP DE 150 PROFESSIONALS
POLÈMIC
HAN MORT A L'IRAQ
FERNANDO SAVATER
cas sol·licitada per l'Audiència Nacio-
www.cpj.org/Briefings/Iraq/ Iraq_danger.html6
nal és un regal polític al govern de Washington.
Des que va començar la guerra, prop
www.elcorreodigital.com/vizcaya/ prensa/20070519/articulos_opi_viz/ casa-tomada_20070519.html
de 150 professionals (més de cent
Aquí podeu llegir l'article “Casa
DES DE RÚSSIA
periodistes i uns quaranta tècnics
tomada”, de Fernando Savater que El
audiovisuals) han mort a l'Iraq mentre
País no va publicar i que finalment va
La Federació Russa de Periodistes
feien la seva feina, segons informa la
aparèixer a El Correo. Parla de l'es-
(RUJ), que té uns 100.000 associats,
pàgina web del Comitè de Protecció
querra abertzale i de les darreres
denuncia que el president Putin la vol
del Periodista, CJP, en anglès.
eleccions.
fer fora de la seva seu per instal·lar-hi
LA FI D'URI GELLER
ELS FILTRES A LA XARXA
satèl·lit que emetrà en anglès i que
ARTICLE
DE
cans, creuen que la petició d'arxivar el
http://inter.ruj.ru
una emissora de TV governamental via
www.youtube.com/ watch?v=M9w7jHYriFo
http://opennet.net/ Cada cop hi ha més països que filtren
Aquest vídeo ha molestat molt tant a
continguts polítics i socials a Internet,
ÈXIT DELS BLOCS D'ECONOMIA ALS EUA
Uri Geller com a tots els presentadors
segons conclou un estudi de l'Open-
televisius que li van fer costat durant
Net
anys. El Rational Response Squad, un
col·laboració de diverses universitats
Dani Rodrik, un professor d'econo-
grup de científics, demostren que les
nord-americanes i britàniques. La
mia a Harvard molt conegut pels seus
Iniative,
realitzat
amb
la
http://rodrik.typepad.com
culleres doblegades i altres meravelles
Xina, l'Iran, Birmània, l'Aràbia
llibres i articles, té un gran èxit a la
de Geller eren, en realitat, un truc. El
Saudita i Corea del Sud, estan entre
Xarxa amb aquest bloc on el seu
vídeo dura 13 minuts i Geller no ha
els països que censuren aquest tipus
autor explica de manera planera els
aconseguit prohibir-lo.
d’informació.
temes econòmics.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
donarà al món una bona imatge del país.
41
42
©ANGELI-RINDOFF
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
FOTO Daniel Angeli / Bertrand Rindoff Petroff
PER LA LLIBERTAT DE PREMSA. Aprofitant la celebració del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa el passat 3 de maig Reporters sense Fronteres va publicar un recull de 100 imatges amb motiu del 60 aniversari del Festival de Cannes, un dels esdeveniments mediàtics mundials més destacats. Amb la col·laboració de Jean-Pierre Lavoignat, director durant molt temps de la publicació Studio Magazine, l'organització ha seleccionat fotografies de la història del
ressonància de les veus dissidents d'alguns països de l'Est o de l'Àsia, tal i com recorda Gilles Jacob, president del Festival, en una entrevista dins la revista. La venda d'aquest tipus de publicacions configura una de les seves vies d'ingressos de Reporters sense Fronteres. Per a més informació www.rsf.org.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
festival (a la imatge, Jeanne Moreau l’any 1976) per tal de compartir-les amb el públic. L'àlbum aprofita per recordar que el Festival va optar per ser una caixa de
43
LLIBRES Magda Sánchez
LA PARAULA CONTRA EL MUR Víctor Alexandre La Busca edicions
LA CREATIVIDAD EN EL LENGUAJE PERIODÍSTICO
BARCELONA, MAYO DE 1937. LA CRISIS DEL ANTIFASCISMO EN CATALUÑA
Susana Guerrero Salazar Cátedra, 2007
Ferran Gallego Debate, 2007
171 pàgines El periodista Víctor Alexandre va obtenir amb aquest llibre el I Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès. Autor d’altres obres com Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya o El cas Carod. 50 dies de linxament polític d’una nació, Alexandre s’ha convertit en l’autor de referència de l’independentisme català. En aquest llibre, que porta per subtítol “La independència no és un privilegi”, Alexandre reflexiona sobre com al llarg dels darrers tres segles hem fracassat en l’intent “d’explicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català”. L’autor critica que els arguments de bona fe d’homes i dones dels Països Catalans han topat, un cop rere altre, amb la cerrazón espanyola. Alexandre aborda en setze escrits aspectes com els referèndums, el terrorisme d’estat o la nacionalitat cultural, entre altres temes que al llarg del temps han marcat aquest “matrimoni a la força” entre catalans i espanyols.
303 pàgines El llenguatge periodístic s'ha definit com un llenguatge que compta amb uns trets diferenciats des d'un punt de vista lingüístic. Actualment, es difon a través de la premsa, la ràdio, la televisió i la xarxa Internet, fet que el dota de caràcter públic. Per aquest motiu, adquireix una funció social i comunicativa específica i dota els mitjans de comunicació d'instruments destacats en l'educació lingüística de la societat i els trasllada una important responsabilitat. El llibre vol destacar la seva aportació en relació a la creació i difusió de multitud d'expressions i nous termes. Per això, els recull en aquest llibre a través de diversos exemples extrets dels principals diaris d'informació general entre els anys 2000 i 2005 que l'autora ha anat revisant. Els exemples són principalment dels diaris El País, El Mundo, ABC i La Razón, tot i que donada la riquesa del llenguatge esportiu també ha inclòs textos de Marca, Mundo Deportivo, Sport i As.
627 pàgines L'historiador Ferran Gallego analitza les raons que desencadenaren els fets de maig de 1937, una sèrie d'enfrontaments armats succeïts entre el 4 i el 8 de maig entre diversos sectors republicans. D'una banda, els partidaris de la revolució, liderats pel POUM; d'una altra banda, els que volien tornar a la legalitat de la República, encapçalats pel PSUC i la potència de la CNT. Aquesta divisió del bloc antifeixista va minvar les possibilitats de vèncer militarment la Guerra Civil. Gallego explica els antecedents històrics dels fets a través d'una anàlisi detallada de fonts històriques, premsa i documentació inèdita, i qüestiona que el bloc antifeixista no construís un projecte polític coherent. Gallego és professor d'història del feixisme a la UAB. Ha publicat multitud de llibres en aquest sentit, els més recents són Una patria imaginaria. La extrema derecha española i Todos los hombres del Führer. La élite del nacionalsocialismo.
INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓN PERIODÍSTICA 2006
CRISI EN EL MODEL DE LA RADIODIFUSIÓ INTERNACIONAL I EN LA PROGRAMACIÓ EN CASTELLÀ I CATALÀ VERS EUROPA (1978-1998)
VEUS DE L'EXILI
Asociación de la Prensa de Madrid (APM), 2006
Josep M. Figueres Cossetània Edicions, 2007
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Cinto Niqui Espinosa Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat de Ciències de la Comunicació), 2007
44
137 pàgines La professió periodística està patint un descens de la seva credibilitat i és la segona professió pitjor valorada, només per davant dels militars. Els més afectats són la premsa groga i la informació política. Aquesta és una de les conclusions d’aquest tercer informe sobre la professió, basat en enquestes realitzades tant als professionals com a la població en general, que ara publica l'APM. Dintre del sector de la crònica social, tant ciutadans com periodistes coincideixen en assenyalar com les principals causes l'existència de programes que afecten el conjunt i determinats periodistes que deterioren aquesta imatge. D'altra banda, la crispació política ha convertit els mitjans en els seus transmissors, fet que entre alguns fa pensar en un retorn a la premsa de partits. L'informe analitza les causes d'aquests fets i exposa altres qüestions com el creixent protagonisme de les dones en el sector o la referència que es fa als drets d'autor.
417 pàgines El llibre parla sobre la crisi de la ràdio internacional. La introducció explica com el sector compta amb un fort buit bibliogràfic en comparació amb altres camps de la radiodifusió, ja que és força desconegut i poc estudiat pels professionals dels mitjans de comunicació i investigadors universitaris. El gener de 1999 Oldich Cip, president de la Conferència Coordinadora d'Alta Freqüència, escrivia en un article que “la radiodifusió internacional no s'esmenta en els documents de la UE sobre la societat global de la informació. Aquesta tesi, dirigida per Rosa Franquet, vol fer per primera vegada un estudi en profunditat sobre el canvi en el model de la radiodifusió internacional a finals del segle vint. Es basa en l'efecte dels canvis polítics mundials més importants del període 1978-1998, les conseqüències de les innovacions tecnològiques i les variacions en els hàbits lingüístics de la programació de les ràdios internacionals.
235 pàgines Llibre basat en una sèrie de trenta programes que sota el nom “Veus de l'exili” Catalunya Cultura va emetre durant el mes d'abril de 2006 i que es van repetir a Catalunya Ràdio el mateix any, produïts amb l'objectiu de difondre la història dels exiliats que deixaren Catalunya desprès de la derrota de 1939. Josep M. Figueres, historiador i professor d'Història del Periodisme a la UAB, va ser un dels impulsors del programa i va entrevistar-se amb una setantena d'exiliats i els seus fills a Mèxic. Ara ens acosta en aquest llibre a una selecció de noms dels que van tornar i dels que no ho van fer, en total 20 testimonis de la diàspora catalana, per tal de mostrar una realitat que segons ell ha estat amagada pel franquisme i oblidada en l'actualitat, i que s'afegeix a la relació dels pocs documents existents sobre el tema. L'objectiu és recuperar el testimoniatge, l'esforç i la lluita dels exiliats en pro de la cultura i la identitat de la nació catalana.
EL LENGUAJE VISUAL
INFORME ANUAL DE REPORTERS SENSE FRONTERES AL VOLTANT DE LA LLIBERTAT DE PREMSA AL MÓN 2007
Gemma Blasco Grande / Juan Antonio Serrano Fernández / Ramiro Gómez Bermúdez de Castro (coordinación del análisis cualitativo) EGEDA, 2006
María Acaso Paidós, 2006
593 pàgines Espanya és el segon país d'Europa, darrere de França, que més llargmetratges realitza i està multiplicant les coproduccions cinematogràfiques. Les sèries de ficció de producció pròpia tenen èxit. Malgrat aquestes dades, la quota de mercat del cinema espanyol és d'un 16,7% i el 54% dels teleespectadors veuen sèries dels Estats Units. Són algunes de les conclusions que s'extreuen de l’informe anual de l’EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales), on es recull un exhaustiu estudi del sector acompanyat de dades, xifres, estadístiques i anàlisi. Inclou seccions en relació amb la televisió: les audiències; el mercat cinematogràfic, el mercat de ficció, el mercat d'animació, emissió de documentals, mercat de la televisió internacional, entre altres. Dossier de la coproducció cinematogràfica internacional espanyola (2002-2005) i annex amb els títols coproduïts amb participació espanyola.
165 pàgines El llenguatge visual és una eina de comunicació que es fa servir en multitud de sectors professionals, des del cinema i la pintura fins a aspectes de la vida quotidiana, com pot ser la confecció d'un plat de menjar o el disseny d'un cotxe. Una correcta comunicació és determinant per a l'eficàcia del producte visual. El llibre explica les eines que es fan servir per a la creació d'una representació visual, així com els diferents models de representacions que poden crear-s’hi. S'hi planteja una proposta per arribar als graus i nivells d'interpretació dels missatges i se'n desglossa una detallada metodologia. Es tracta d'un llibre de cultura artística, amb el qual la col·lecció “Arte y Cultura” inicia una nova etapa en què vol promoure aquest sector, amb obres breus i un discurs didàctic. María Acaso és professora en el Departament de Didàctica de l'Expressió Plàstica de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid.
96 pàgines Un total de 21 periodistes i col·laboradors han mort per fer el seu treball des del començament de 2007; 135 professionals dels mitjans estan actualment empresonats i 62 ciberdissidents es troben entre reixes per intentar expressar-se a Internet. Són les últimes dades que ha publicat l'organització Reporters sense Fronteres en el seu darrer informe anual, on es mostra molt crítica amb les institucions i les forces polítiques. Més enllà de les inquietants xifres de 2006, que han assolit rècords sobre periodistes morts i empresonats, l’organització remarca “la poca ambició i de vegades fins i tot renúncia, que van mostrar els països democràtics a l'hora de defensar arreu del món els valors que estan destinats a encarnar”, afirma a la introducció Robert Ménard, secretari general de RSF. Crítica la UE i destaca que hi ha 60 persones empresonades per publicar a la Xarxa textos crítics sobre les autoritats.
MITES I GENT DE BARCELONA
HISTÒRIES DE CATALUNYA
CLAVES PARA ELABORAR LA INFORMACIÓN EN RADIO Y TELEVISIÓN
Reporters sense Fronteres, 2007
Josep Maria Huertas Edicions 62
Joan Gallifa / Antoni Tortajada (directors) Cossetània Edicions, 2007
252 pàgines La darrera obra del periodista i degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Huertas Claveria, abans de la seva sobtada mort el passat 4 de març. El llibre havia estat presentat el 15 de gener a la llibreria La Central del Raval per Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. En les seves pàgines l’autor ofereix un repàs a diferents i nombrosos mites, llegendes i històries de la ciutat que tant va estimar. Totes elles ens situen en ambients populars (barris com el Bon Pastor o el desaparegut Somorrostro) i permeten conformar un plànol de la memòria popular i literària de Barcelona. En el pròleg Jaume Fabre, coautor d’altres llibres amb el desaparegut periodista, escriu: “Josep Maria Huertas ha aconseguit amb aquest llibre la quadratura del cercle: convertir en llegendes unes descripcions força exactes de fets reals. Uns fets que demostren que quasi sempre la realitat supera la ficció”.
134 pàgines Llibre basat en el programa de televisió Històries de Catalunya, sèrie dirigida a tots els públics que va emetre TV3 durant dos anys. En total es van passar 21 capítols, amb més de seixanta històries. Aquest llibre recupera aquelles històries amb la mateixa filosofia de la sèrie: les aventures personals són la millor estratègia per explicar la història de la vida quotidiana i la història política, social i econòmica d'un país. Es recullen les històries de la sèrie ordenades cronològicament. Es tractava d'una sèrie documental que feia un retrat de la vida quotidiana al llarg de la història. Explica com vivia la gent de Catalunya durant els diferents períodes històrics, alhora que deixa que els grans fets polítics i econòmics apareguin només com a context. La producció, elaborada pel departament de Nous Formats de TVC i dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada, estructurava el relat històric de forma temàtica.
Instituto Oficial de Radio y Televisión, 2006
133 pàgines Durant 2006 es van celebrar els primers 50 anys de vida de Televisión Española. També va néixer la Radio i la Televisión Autonómica del Principado de Asturias. Aquesta publicació recull un resum dels conceptes clau impartits per l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió (IORTV), que van permetre als nous professionals de la Radio i la Televisión del Principado de Asturias aprofundir en els fonaments d'aquesta professió. Independentment de la seva funció didàctica, el seu objectiu és convertir-se en un document obert que es pugui enriquir en successives edicions. S'estructura en dos grans blocs diferenciats, un sobre el mitjà televisiu i un altre sobre la ràdio, amb tot el procés de creació i producció de la notícia, tipus de gèneres, les fonts informatives, durades dels programes, estructura i programació temàtica, etc. Compta amb dos annexos sobre el tractament informatiu de la violència de gènere i també del binomi drogues/joves.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
PANORAMA AUDIOVISUAL 2006
45
LLIBRES
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
LA REVISTA DE LES REVISTES. ANUARI DE L'ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ
46
XARXA.COM. LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL
MANUAL D'APROPAMENT ALS MITJANS Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, 2007
APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), 2007
Xarxa Audiovisual Local i Consorci de Comunicació Local, 2007
58 pàgines Cinquena edició de l'Anuari “La Revista de les Revistes”, dirigida per la periodista Laia Altarriba i que edita anualment l'APPEC. En aquesta ocasió tracta sobre les relacions entre els mitjans de comunicació i el poder, a través de l'anàlisi de la presència dels grans grups empresarials als Països Catalans. També s'exposa la situació internacional entre premsa i poder, així com l'estat de la professió en l'actualitat. L'espai del Noticiari, com és habitual en les anteriors edicions, es dedica a fer un repàs de les principals notícies que han succeït en el camp de la comunicació. El seguiment es fragmenta en funció de la tipologia del mitjà o àmbit de comunicació: premsa escrita, premsa digital, ràdio, televisió, publicitat, teatre, cinema i arts plàstiques. Un dels aspectes que es destaca al Noticiari és l'aposta ferma per la digitalització de les publicacions, com a nou repte i com a revitalitzador de cara al futur de l'associació.
34 pàgines Nova publicació, sota el nom Xarxa.com, que va veure la llum al març i que està dedicada a recollir les informacions sobre la comunicació local. Celestino Corbacho, president del Consorci de Comunicació Local i de la Xarxa Audiovisual Local, obre la revista amb una editorial on explica la necessitat d'enfortir la comunicació local per garantir la participació de la ciutadania en els afers públics i assegurar una bona salut democràtica. El desaparegut Josep M. Huertas també recollia la seva opinió i aposta per la informació de proximitat: “avui la comunicació local a Catalunya disposa realment de molts mitjans entre els quals triar”, tot i que “a la comunicació local li manca encara molt camí per córrer, molts reptes per assolir”. Inclou l'article basat en un treball de recerca que radiografia la força dels mitjans públics locals i recull una entrevista a Josep M. Carbonell, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya”.
34 pàgines Aquest manual aposta per canviar els prejudicis i els estereotips culturals negatius, de manera que les informacions i les imatges relacionades amb el fenomen migratori i amb la diversitat cultural siguin tractades amb el màxim de rigor i normalitat. Destaca que les fonts d'informació consultades siguin plurals i que recullin també l'opinió directa de les persones i els col·lectius d'immigrants que seran notícia. Les persones immigrants implicades també tenen un paper important en aquest procés. L'objectiu del manual és servir de guia per tal que els col·lectius d'immigrants pugin gestionar les seves informacions i les notícies que generen. La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual de Catalunya és un grup de treball promogut pel CAC, integrat per membres de diferents entitats, associacions i mitjans de comunicació que vol promoure una millora de la representació de la multiculturalitat i de la diversitat en els mitjans audiovisuals catalans.
PERIODISMO AL OÍDO. LOS CONFIDENCIALES: DE LAS CARTAS MANUSCRITAS A INTERNET
LOS ÚLTIMOS DE ÁFRICA. CRÓNICA DE LA PRESENCIA ESPAÑOLA EN EL CONTINENTE AFRICANO
COMUNICACIÓN POLÍTICA, INTERNET Y CAMPAÑAS ELECTORALES. DE LA TELEDEMOCRACIA A LA CIBERDEMOCR@CIA
José Apezarena Debate, 2005
Pablo de Dalmases Editorial Almuzara, 2007
Javier del Rey Morató Tecnos, 2007
316 pàgines José Apezarena, periodista i professor de direcció de mitjans informatius al Centre Universitari Villanueva de Madrid analitza l'evolució de les informacions confidencials. L'autor qüestiona fins a quin punt els lectors poden estar segurs de la informació que tenen a l'abast i si els mitjans es fan ressò de tot allò que els periodistes coneixen. L’autor parla d'una xarxa de notícies que per determinats interessos, ja siguin econòmics o polítics, no són difoses pels mitjans generalistes. Els denominats “confidencials” neixen, així, com un periodisme especialitzat, en forma de butlletins i dirigits a un públic minoritari. Tanmateix, l'autor repassa els principals mitjans digitals existents a l'Estat espanyol i la proliferació dels “confidencials” a la Xarxa. En aquest sentit, el creador i editor d'El Confidencial Digital planteja els problemes als quals ha de fer front el periodisme digital, sobretot en allò relatiu a les fonts i la seva credibilitat.
176 pàgines Recorregut per l'època del colonialisme espanyol a l'Àfrica, tot allò que va suposar i les diferents repercussions, positives i negatives, que encara avui existeixen. El conflicte vigent amb el Polisari i el poble sahrauí, les tensions intermitents a Ceuta i Melilla i les relacions tempestuoses amb Guinea Equatorial són alguns dels exemples que presenta l'autor de Quiero ser Ali Bei. Rutas insólitas por África. Aquest reconegut periodista està en actiu des dels divuit anys. És un gran coneixedor del continent africà i va viure al Sàhara durant l'última etapa de la presència espanyola a la zona. Ara ens presenta un minuciós i ric vitrall que permet entendre el present d'uns països africans a través de la seva vinculació colonial amb Espanya. Segons l'autor, el llibre té la pretensió de pal·liar el desconeixement d'un passat colonial a l'Àfrica que des de les institucions estatals s'ha preferit oblidar.
346 pàgines Periodista i professor de Comunicació Política i de Teoria General de la Informació a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, Javier del Rey Morató presenta un rigorós assaig sobre la importància del llenguatge i la semàntica en la política moderna, així com l'evolució cap a una societat marcada per l'era digital i l'adveniment d'una eina informativa i de comunicació molt potent, com és Internet. Estudi de les novetats de la comunicació política, que han de configurar la democràcia del segle actual: el retorn de Déu a algunes campanyes electorals, el populisme llatinoamericà, el fenomen de la nova esquerra i la irrupció d'Internet en el discurs polític. L'autor analitza la comunicació política en termes de jocs de llenguatge, en els quals es produeix el llaç social, al mateix temps que la lluita pel poder, amb un component lúdic, que utilitza el llenguatge per aconseguir els seus objectius.
BON VENT. ESCRITS SOL·LICITATS
Pedro Rojo Pérez (ed.) Icaria Antrazyt, 2006
Xavier Graset Cossetània Edicions, 2007
264 pàgines Recull d'articles escrits per diversos periodistes i intel·lectuals àrabs, publicats a la premsa de països com el Marroc, Palestina, els Emirats Àrabs Units, el Líban, l'Iraq, Egipte o Síria. Pedro Rojo Pérez, arabista i director dels Butlletins de premsa àrab d'Al Fanar Traduccions, ha realitzat aquesta selecció d'articles, els quals esdevenen imprescindibles a l'hora de copsar la manera de percebre el món i la realitat que l'envolta des de l'altra banda. Aquest llibre forma part d'un projecte més global emmarcat dintre de la sèrie “Mundo Árabe de Icaria Al Fanar” i que té com a finalitat donar a conèixer al lector occidental la visió del món àrab. I això s'aconsegueix llegint articles que han estat publicats en mitjans àrabs i dirigits a l'opinió pública d'aquells països, la millor manera de saber el que es cou realment en aquell àmbit cultural en assumptes com ara l'ocupació de l'Iraq, la guerra contra el terrorisme o la Intifada palestina.
224 pàgines Compendi del treball d'articulista de Xavier Graset que recull les preocupacions de la societat catalana dels últims anys. La seva atenta mirada s'estén per tota la geografia catalana, especialment per tot el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i Vila-seca, el seu poble. Periodista i escriptor polifacètic, Xavier Graset actualment dirigeix la tertúlia “L'Oracle” de Catalunya Ràdio. Aquest és el seu cinquè llibre publicat, on inclou tota una sèrie d'articles que tracten de diferents temàtiques: des de l'Estatut fins a l'AVE, Aznar, Zapatero, Pujol, Maragall i Montilla, moda, teatre, gastronomia i turisme. Amb l'autoestima dels catalans com a fil conductor, l'autor tarragoní incideix amb la seva particular ironia en temes d'actualitat com Renfe, el tercer carril de l'AP-7 o l'aeroport. A través de la seva reflexió i anàlisi canalitza i serveix d'altaveu a la queixa i sovint a la indignació de la gent per diferents assumptes socials.
GUIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ
IMATGES 2006
DARFUR. HISTORIA BREVE DE UNA LARGA GUERRA Julie Flint i Alex de Waal Intermón Oxfam ediciones, 2007
128 pàgines Des de l'experiència de l'ONG Intermón Oxfam en els àmbits de la cooperació i el desenvolupament, l'ajuda humanitària d'urgència, el comerç just i la mobilització social, neix aquest llibre que dóna les claus d'un dels conflictes més importants dels darrers anys, que ha assolat la regió de Darfur, al nord del Sudan. Escrit per Julie Flint, periodista i cineasta que porta anys dividint el seu temps entre Londres i l'Orient Mitjà i l'Alex de Waal, escriptor i activista en temes d'Àfrica, el llibre té la ferma voluntat d'analitzar i explicar les arrels reals, així com l'especial idiosincràsia d'un conflicte que des d'Occident s'ha vist, ja des dels seus orígens, entre la indiferència i la simplicitat. Obra que vol mostrar i donar a conèixer la crua realitat de la regió més occidental del Sudan. Emmarcada dintre de la col·lecció “Referencias”, que recull l'anàlisi i l'opinió d'autors rellevants sobre temes d'actualitat relacionats amb les actuacions d'Intermón Oxfam.
EL REY DE LOS CRUZADOS Flor del Viento Ediciones
APPEC, ACPC i ACPG, 2007
Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, 2007
240 pàgines Amb l'entrada de les noves emissores televisives arran de les noves adjudicacions de la TDT, principalment en l'àmbit local, es publica aquesta quarta edició de la Guia dels Mitjans de Comunicació en Català. Impulsada conjuntament per les tres associacions de premsa del país més importants: Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Associació Catalana de Premsa Comarcal i Associació Catalana de Premsa Gratuïta, aquesta pràctica guia constitueix una eina que vol contribuir a conèixer i dinamitzar els mitjans que configuren l'espai nacional de comunicació. D'aquesta manera, la publicació ofereix un retrat vital i divers de la premsa escrita, la ràdio, la televisió i les publicacions electròniques dels Països Catalans. Recull els 1.500 mitjans en llengua catalana que, a través del paper, les ones o la xarxa digital, constitueixen l'espai català de comunicació. També hi inclou una versió en CD-ROM.
71 pàgines Fundació Caixa Tarragona col·labora en aquesta cinquena edició del recull fotoperiodístic més important produït a les comarques tarragonines. L'exposició, que consta de més de cinquanta instantànies representatives d'allò que va ser actualitat durant el 2006, esdevé la visió que ens han deixat els fotoperiodistes que treballen a les comarques de la zona. Els autors són tots els professionals reconeguts en l'àmbit de la comunicació, capaços de transcendir la mera fotografia informativa per tal que esdevingui alguna cosa dintre de les arts estètiques. Més enllà del seu valor informatiu i documental, les fotografies tenen un valor sentimental afegit que suposen una gran aportació a un fons d'imatges que ja constitueix un document històric per a les comarques del sud de Catalunya. Un ric retaule d'allò que va ser el més destacat en àmbits tan diversos com els esports, la cultura o la política, etc.
378 pàgines Rafael Borràs és un gran coneixedor de la monarquia espanyola. En aquest sentit en algunes de les seves obres són El rey de los rojos. Don Juan de Borbón, una figura tergiversada o Los últimos Borbones. De Don Alfonso XIII al Príncipe Felipe. En aquest llibre, que porta per subtítol Juan Carlos I y la monarquía prodigiosa, l’autor se centra en la figura del rei Joan Carles. Borràs, que no dubta en apostar per la modernitat de la república (l’any 2000 va obtenir el Premio a la Lealtad Republicana), aprofundeix en la històries i en les relacions existents entre el general Franco, don Juan de Borbón i el seu fill, el rei Joan Carles. L’autor presenta aquest triangle com “la historia de una partida de tahúres en la que todos hicieron trampas”. El llibre, que s’acompanya d’una seixantena de fotografies històriques, comença amb el naixement a l’exili de Juan Carlos de Borbón i finalitza a la transició espanyola.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
EL MUNDO VISTO POR LOS ÁRABES
47
NOTÍCIES COL·LEGIALS
El Col·legi recorda Huertas per conèixer a fons la història del moviment obrer d'on sortiria la biografia de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. El 2006 se li va censurar un article sobre la biografia de Joan Antoni Samaranch.
Foto: Pepe Encinas
Joan Anton Solans, arquitecte, va dir haver conegut tots els periodistes que a la dècada dels setanta van tractar el tema urbà i molt especialment Josep Maria Huertas, defensor dels moviments socials urbans. “Gràcies a la lluita contra el Pla de la Ribera o amb el Pla Popular de Solà Morales s'ha pogut recuperar la façana marítima de Barcelona.” Amb Huertas “ens vèiem un cop al mes per parlar de reivindicacions, mentre dinàvem cigrons o pasta italiana, res més.”
Un moment de l’acte amb Pasqual Maragall, Josep Carles Rius i Jordi Pujol a la taula. Compromís amb el periodisme, la ciutadania i la democràcia són els punts d'arrancada de l'homenatge del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Josep Maria Huertas Claveria retut a la seu col·legial el 24 d'abril de 2007. Cadascun dels temes es desenvolupa en respectives taules rodones que rememoren les activitats de Huertas al llarg de la seva història professional periodística. Presentà l'acte el degà, Josep Carles Rius, que va destacar de l'homenatjat l'exercici d'un “periodisme independent, lliure, veraç, rigorós amb capacitat de treball al servei dels ciutadans. Un exercici generós, humanista que va crear escola.”
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Compromís amb el periodisme
48
Maria Favà recordà que sent ella becària al Diari de Barcelona Huertas aconsellava que per fer periodisme s'havia de sortir al carrer, parlar amb la gent: “Tenia una gran capacitat de lideratge i fa cosa d'un any va treure aquesta casa d'una difícil etapa.” Josep Martí Gómez va informar del pròxim premi Josep Maria Huertas que “ja es posa en marxa a través de les editorials La Campana, d'Isabel Martí i
RBA, d'Oriol Castany.” Es convocarà aquest any i comptarà amb fotografies originals, algunes de Pepe Encinas. Lluís Permanyer va considerar com Huertas “es transformava davant d'una notícia.” Va ser rigorós i radical sortint al carrer per veure la veritat. Lluitador davant la injustícia. Va tenir “una gran cultura i un gran saber.” Compromís amb la ciutadania Manel Andreu, president de l'Associació de Veïns de Poblenou, ressalta alguns fets de la trajectòria periodística de Huertas Claveria: Va ser un dels fundadors de les comissions de barri, després convertides en associacions de veïns; va impulsar activitats amb els joves i amb els immigrants del barri als quals impartia classes de català. Sempre va mantenir “un compromís amb el barri: La festa major del carrer, la seva presència amb l'Araceli, l'esposa. El trobàvem al mercat i mai no va dir un no a allò que li demanàvem. Era una persona que ha estimat i s'ha deixat estimar”. Andreu Mayayo, professor d'Història de la UB va palesar la presència de Huertas a les classes de la universitat
Mercè Tatjer, catedràtica de didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, va fer esment en la participació de Huertas en els moviments culturals. El va conèixer a la Barceloneta abans que es parlés de la història urbana de la ciutat a la qual va dedicar successius llibres. “Observava i participava. Havia fundat l'Arxiu Històric del Poble Nou i sempre va realitzar una tasca de periodisme d'investigació”.
Compromís amb la democràcia Pasqual Maragall va reflectir l'actitud de Huertas davant el poder polític.” Diuen que era incòmode amb els que manaven perquè no tenia una actitud reverencial, però a la incomoditat hi havia un valor afegit.” Va esmentar Maragall els set volums sobre Barcelona escrits amb Jaume Fabre perquè “la ciutat era una de les nacions d'en Huertas.” I va acabar dient: “En Huertas era dels meus i jo dels seus”. Per la seva part, Jordi Pujol es va referir a Huertas com “un home íntegre, exigent, no còmode.” Va fer esment de la seva religiositat, de la relació amb els capellans de la parròquia de Santa Maria del Taulat, entre ells el bisbe Carrera, i amb la revista de l'Acció Catòlica Obrera. Pujol no va oblidar la creació de la revista Quatre Cantons del Poblenou i la implicació amb la Fundació Paco Candel.
Concurs de projectes de cooperació al Col·legi El 29 de juny es tanca el termini per presentar els projectes de cooperació i solidaritat relacionats amb la comunicació o amb la formació de comunicadors. El concurs, convocat pel Col·legi, està obert a tothom i compta amb un import destinat al projecte guanyador de 20.000 euros (en aquesta convocatòria se sumen les quantitats dels anys 2006 i 2007). Per a més informació pot consultar-se la pàgina web del Col·legi (www.periodistes.org).
José Montilla durant l’acte que es va celebrar al Col·legi d’Arquitectes.
Montilla presenta el seu pla de Govern El Col·legi de Periodistes de Catalunya convoca el 8 de març a la conferència que, amb motiu dels cent dies de govern, pronuncia el president de la Generalitat, José Montilla, sota el títol “Pla de Govern, compromís per Catalunya”. Presenta l'acte el degà en funcions, Josep Carles Rius, que dedica un record a Josep Maria Huertas, mort el passat dia 4 de març. Rius assenyala l'interès del Col·legi per mantenir la continuïtat de les conferències d'anteriors presidents de la Generalitat a la seu col·legial. En aquesta ocasió la conferència té lloc al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per causa d'obres d'infraestructra a la seu dels periodistes. José Montilla dedica també un record a Huertas Claveria, “un dels grans personatges que el periodisme ha donat al nostre país.” Pel que fa al balanç de cent dies, Montilla destaca el treball del Govern “des del primer dia.” La primera feina fou posar en marxa projectes del mandat anterior. Assenyala que el consell de govern ha aprovat disset projectes de llei dels quals vuit ja han superat el tràmit: llei de serveis socials i dret a l'habitatge; desplegament de l'Estatut; presa de mesures per la qualitat dels serveis públics: mestres, centres
d'atenció primària a comarques, atenció a persones dependents, primera pedra per a la Biblioteca Nacional de Catalunya; llei de barris, escoles segures, inversió a la xarxa viària, usuaris de quatre peatges, ampliació del servei de Metro a la nit, entre altres, mentre s'aconsegueix que les mesures s’aprovin econòmicament. Montilla destaca també que el Govern de l'Entesa ha buscat “pactes amb l'oposició d'iniciatives bàsiques per un sentit de país.” Montilla recalca que “no partim de zero” i assegura que “no ens deixarem arrossegar per la crispació en el tema del pronunciament de l'Alt Tribunal sobre l'Estatut i no cridem el mal temps perquè mantenim el convenciment de la plena constitucionalitat de l'Estatut.” Si l'Estatut sortís molt retallat “defensarem l'autogovern amb la màxima contundència i respecte institucional.” Montilla anuncia que presentarà el seu pla de govern basat en tres eixos: Les persones i el seu entorn, l’impuls econòmic i les relacions amb l'Administració de l'Estat i recorda que “Catalunya és un subjecte polític amb història, allunyat del pessimisme.” A la conferència segueix un col·loqui moderat per la vicedegana, Àngels Barceló.
El passat dijous 26 d'abril s'inaugurava a la seu del Col·legi de Periodistes l'exposició titulada “La mirada crítica. Humor gràfic en defensa de les llibertats al Magrib”, organitzada per Elcàlam (Comitè de defensa dels drets humans al Magrib) i el Col·legi i que comptava amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració del PEN Català. L'exposició reuneix una vintena de tires còmiques, caricatures i dibuixos satírics realitzats per dibuixants magribins i europeus com a denúncia de la greu situació dels drets humans als països del nord d'Àfrica. L'exposició ja ha visitat altres ciutats a part de Barcelona: París, Tarragona i Lleida i està a disposició de qualsevol col·lectiu que la vulgui mostrar en altres localitats. Progressivament es va enriquint amb diverses aportacions artístiques, sempre sota el lema de la denúncia amb humor. Ferreres, Fer i José Luís Martín van cedir les seves vinyetes sobre el Magrib. La mostra va comptar amb l'assistència del periodista Ali Lmrabet, fundador de la revista satírica Demain Magazine que va estar empresonat i condemnat a deu anys d'inhabilitació per exercir el periodisme al seu país. Al centre de l'exposició es va instal·lar una gàbia amb diferents exemplars de revistes que han estat tancades o multades per ordre governativa. La mostra va estar oberta fins al 31 de maig.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Foto: Àlex Garcia
Defensa de les llibertats al Magrib
49
NOTÍCIES COL·LEGIALS
Formació europea al CIPB i a Brussel·les
Les sessions teòriques, que varen tenir lloc a la sala de conferències del CIPB, varen analitzar el present i futur de les institucions comunitàries així com la manera d’informar dels temes comunitaris per part dels mitjans de comunicació. El curs també va comptar amb les pràctiques finals amb una visita a les institucions europees a Brussel·les els dies 13, 14 i 15 de maig que va organitzar l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
Guanyadors del premi Josep Pernau El 26 d’abril es van lliurar a la Paeria de Lleida els premis de la primera edició del Concurs Periodístic Josep Pernau en el qual han participat un miler d'alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius la majoria d'instituts de Lleida. Les guanyadores van ser: Mònica González de 4t d'ESO del Col·legi Arabell amb la carta titulada “La lectura per tenir cultura?” i Sara Izquierdo Solsona de 1r de batxillerat de l'IES Samuel Gili i Gaya amb l'escrit “Carta a un nazi”. El premi va ser instituït per la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes i l'Institut Municipal d'Educació.
Foto: Tino Soriano
El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) i l’Associació de Periodistes Europeus van organitzar el IV Seminari de Formació Europea els dies 4 i 11 de maig.
El CIPB va oferir la sisena edició del curs sobre conflictes armats i dret internacional
Conflictes i dret internacional al CIPB La Creu Roja, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) i el Campus Universitari de la Mediterrània van oferir la sisena edició del curs sobre conflictes armats i dret internacional humanitari. Aquest curs, que ja s’ha consolidat en l’agenda del CIPB, va tenir lloc en cinc sessions compreses entre el 7 i el 21 de maig. Els participants –42 en total– van ser periodistes, estudiants tant de ciències de la comunicació com d'altres disciplines (polítiques, sociologia....) així com membres d'ONG.
La presentació del curs va anar a càrrec de Francesc Roset, Director Institucional del Gabinet de Drets Humans i Centre del Dret Internacional Humanitari de l’Oficina Provincial de la Creu Roja a Barcelona. Alguns dels temes que es van abordar al llarg d’aquest curs van ser l’aplicació del Dret Internacional Humanitari, la responsabilitat dels mitjans de comunicació a l’hora de cobrir els conflictes armats o la necessitat d’establir uns límits en la conducció de les hostilitats, entre altres.
“Català en veu alta”, una defensa de Ràdio 4 El passat 12 de març s'inaugurava a la sala d’exposicions del Col·legi de Periodistes la mostra que sota el títol “TVE-Catalunya i Ràdio 4: Català en veu alta”, presentava una retrospectiva de la història de l'emissora amb imatges de professionals que van treballar en ella.
Una imatge de la inauguració de la mostra. Foto: Ignasi Rodríguez. 50
La mostra és un exponent més de la defensa de Ràdio 4, la primera emissora que va sortir a les ones parlant en català. L'acte inaugural va ser presidit per Josep Carles Rius, aleshores degà
en funcions del Col·legi, i va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va apostar per la continuïtat de la històrica emissora. En un escrit, Enric Frigola va presentar la mostra tot recordant els 45 anys transcorreguts des d'aquella “primera emissió de Ràdio 4”. La comissària de l'exposició era Helena Encinas i l'organitzador d'imatges i panells del periodista Josep Maria Contel.
Comunicats per a la llibertat d'informació Al llarg del mes de març el Col·legi va expressar a través de diversos comunicats de premsa el seu parer en temes lligats a la llibertat d'informació. El primer d’ells, el 19 de març on es consideraven “greus i inadmissibles” les amenaces del director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, contra el periodista Jordi Barbeta.
Homenatge a Joaquim Perramon El passat 2 de març, la xemeneia del Col·legi de Periodistes no estava encesa, ni hi havien sardines al foc, però fumejava amistat, cordialitat, estimació... Tot el que molts hem rebut del Quimet, –Joaquim Perramon i Palmada (Sant Adrià del Besòs, 1924)–, en els molts anys que ha exercit de periodista i també quan ja jubilat ens ha portat a fer algun que altre piscolabis. Va ser un merescudíssim acte de reconeixement a la tasca periodística del Quimet, que va rebre de mans d'Agustí Sala, actual president de l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica de Catalunya (APIEC), l'acreditació com a president d'honor d'aquesta associació professional. Una entitat que el mateix Quimet va impulsar i crear el 1986 amb altres companys de diversos mitjans de comunicació. L'acte va reunir molts dels que durant anys van ser i dels que són encara els seus companys de professió, o millor dit, en moltes ocasions els seus deixebles, en desenvolupar la informació econòmica a Catalunya, molt especialment a Barcelona. Al llarg d'un parell d'hores, un emocionat Quimet, acompanyat per la seva esposa, Maria, i el seu fill, Joaquim, ens
va recompensar amb el seu habitual somriure i una mica de conya. Com totes les persones especials, el Quimet és com la llet enriquida: ajuda a créixer. Ni la seva vuitantena repicada, ni el desgast dels seus atrotinadets ossos han pogut amb la seva passió per la professió ni tampoc per la d'una bona conversa al voltant d'un bon àpat. El seu anecdotari abasta des d'una mili en què va aprofitar la guerrera d'algun prohom avui dia ben apoltronat fins a la seva passió pel mar molt més enllà de les sardines de la Cova Fumada, passant per les mil i una batalles de les redaccions on ha treballat i ha picat pedra fins a deixar-la ben polida: el Brusi, el Ciero, l'AVUI... Entre els seus amics hi ha professionals de gran envergadura, “els nois” que diu ell, i altres de més joves als quals alliçona amb la humilitat del savi. Ho sap tot, ho recorda tot, regala trucs per desxifrar un compte de resultats o detalla perquè l'embarcació més marinera és el patí. Sempre amb un somriure sorneguer, mai de la vida se l'ha sentit parlar malament de ningú. Si això no és una gran persona, ja em direu qui ho és. Maite Coca / Marga Moreno
Conferència d’Àngel Ros a Lleida El 12 d'abril tingué lloc a la Sala Alfred Perenya de l'IMAC la conferència de l'Alcalde de Lleida, Àngel Ros titulada “Els grans reptes de Lleida”.Va estar organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, demarcació de Lleida. L'alcalde va proposar ubicar a les termes de Remolins el Museu de la Història i a Gardeny, un centre d'investigació sobre humanitats. Va parlar de l'aposta per la cultura i la promoció turística de la ciutat; del binomi universitat-empresa; del Parc científic de Gardeny i de la possibilitat de crear una àrea metropolitana, entre molts altres temes.
Energia eòlica a Girona El passat 20 de març tingué lloc a la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes un curs d'EolicCat sobre energia eòlica. Com a objectiu, aprofundir en els aspectes tècnics, legals, econòmics i mediambientals d'aquest tipus d'energia. Hi van intervenir, Ramon Carbonell, president d'EoliCat, Jaume Morron, membre d'Ecologistes en Acció i Beatriz Pérez-Portabella, enginyera i secretària de la Junta Directiva d'ElioCat.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
Agustí Sala, president de l’APIEC, i Joaquim Perramon, president d’honor de l’associació.
Un segon comunicat del Col·legi fet públic el 23 de març on es manifestava contra el boicot ordenat pel Partit Popular contra el grup de comunicació PRISA. Finalment, un tercer comunicat del Col·legi del 27 de març protestava “de forma enèrgica “per l'amenaça de tancament immediat que pesa sobre les emissions de TVC en l'àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana.”
51
DIA A DIA Sara Masó
MARÇ 2007 1 de març
Santiago González, nou director de RNE
3 de març GARCÍA PREPARA UN PROGRAMA D'INVESTIGACIÓ SOCIAL. El periodista esportiu José María García anuncia a Oviedo la seva reincorporació a l'activitat professional amb un programa d'investigació i denúncia d'especuladors immobiliaris i de “polítics corruptes”. Confessa, però, que no sap qui s'atrevirà a emetre un programa de denúncia com el que projecta.” Per posar-lo en marxa, García exigirà “llibertat i que sigui una emissió nacional.” El periodista ha estat guardonat amb el premi del col·legi Los Robles de Llanera en la modalitat d'Esports.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
4 de març
52
MOR EL DEGÀ HUERTAS CLAVERIA. A causa d'un vessament cerebral, mor el degà del Col·legi, Josep Maria Huertas Claveria, a 67 anys. L'inesperat accident va ocórrer el divendres dia 2 de març quan, recuperat d'una lleu operació, havia acudit a La Vanguardia a redactar el que seria el seu últim article sobre l'antiga cooperativa La Flor de Maig del Poble Nou. Era degà del Col·legi des de maig de 2006. Durant tota la seva trajectòria professional va ser un gran defensor de la llibertat d'expressió, un infatigable periodista i un prolífic escriptor dels barris i de la vida de Barcelona.
5 de març COMIAT A HUERTAS CLAVERIA. Un miler de persones assisteixen a la cerimònia funeral del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep M. Huertas
José Montilla i Josep Carles Rius al tanatori
E LS SINDICATS CONTRA LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s'expressa contra el control de les trucades telefòniques a periodistes per considerarho “un atemptat contra el secret professional.” La FEsP es refereix a la intervenció telefònica d'un periodista del diari basc El Correo per investigar les trucades telefòniques que havia rebut durant onze dies per esbrinar si un agent de la policia autònoma li havia filtrat una informació publicada al rotatiu.
LA TDT DEL BAIX MARESME COL·LABORARÀ AMB LES LOCALS. La Televisió Digital Terrestre (TDT) firma un conveni amb la Xarxa de Televisions Locals on s'estableix que el canal públic de TDT, que podria començar a emetre el setembre, tindrà accés a l'oferta de continguts de les televisions locals i podrà disposar dels recursos de promoció i publicitat d'aquestes. El consorci Digital MataróMaresme, per la seva banda, col·laborarà amb la creació de continguts interactius per innovar i redefinir el model de les emissores locals. El consorci que gestionarà la TDT pública del Baix Maresme ha aprovat un pressupost de 747.500 euros i hi invertirà un milió d'euros en inversió tècnica.
7 de març R ECLAMEN LA LLIBERTAT DE L'ITALIÀ SEGRESTAT. L'organització Reporters sense Fronteres (RSF) i la Federació Internacional de Periodistes (IFJ, sigles en anglès) insten el líders talibans a alliberar el periodista italià Daniele Mastrogiacomo i els dos guies afganesos que l'acompanyaven, segrestats fa uns dies a l'Afganistan.
TELE 5 SUSPÈN UN PROGRAMA DE M. MILÀ. El reportatge de Mercedes Milà “Maltrato en la guarderia”, estrenat el 27 de febrer, va ser suspès el passat diumenge dia 4 a instàncies judicials a causa d'una denúncia contra la guarderia madrilenya en la qual s'havien gravat amb càmera oculta imatges de suposats maltractaments a infants que apareixien en el documental.
6 de març L A G ENERALITAT HOMENATJA FONTSERÉ. El govern de la Generalitat ret un homenatge al cartellista i dibuixant Carles Fontseré, que va traspassar el gener de 2007. Presideix l'acte el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís CarodRovira, amb l'assistència del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. L'acte, amb el títol de “Visca la llibertat!”, compta també amb la presència de la vídua de Fontseré, Terry Broch, l'historiador i crític d'art Daniel Giralt Miracle, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell i el periodista Xavier Muntanyà.
REBUIG ALS PRESSUPOSTOS DE LA CCRTV. El consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
Foto: RSF
Foto: RTVE
de RNE, pren possessió del càrrec als estudis de Prado del Rei de la Corporació RTVE en presència de tots els membres del Consell d'Administració. González assegura que afronta el càrrec “amb il·lusió i moltes ganes de treballar” i afirma que cal aprofitar “l'experiència dels treballadors de la casa i dels seus mitjans tècnics.”
(CCRTV) no dóna el vistiplau als pressupostos per al 2007 presentats pel director general, Joan Majó. Reunits en sessió extraordinària, la proposta per aprovar els pressupostos no va assolir els dos terços dels vots. Les xifres presentades “són continuistes”. La quantitat global és de 504.052.000 euros. Es preveuen uns ingressos propis de 175.524.000 euros. La Generalitat n'aportarà en concepte d'ajuda 285.469.000. Hi van votar favorablement els set representants del tripartit i el mateix Majó. CiU s'hi va abstenir perquè considera “poc ambiciosa” la proposta del director general. El PP hi vota en contra. L'avantprojecte presentat es remetrà al Govern, que l'incorporarà al pressupost general.
Foto: La Vanguardia
S'ESTRENA EL NOU DIRECTOR DE RNE. Santiago González, el nou director
Claveria, celebrada a la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poble Nou, el barri on Huertas va viure i va deixar una gran empremta de compromís social entre els seus conciutadans. La família rep el condol de companys periodistes, de polítics i de veïns.
El periodista Daniele Mastrogiacomo, segrestat a l’Afganistan
EL COMITÈ DE TV3 RECLAMA UNA INVESTIGACIÓ. El comitè d'empresa de TV3 reclama que s'investiguin les possibles irregularitats que s'haurien pogut cometre durant els anys 2002 i 2003 a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) des que va començar a funcionar. El comitè qualifica d'“inadmissibles” les indemnitzacions milionàries il·legals que presumptament haurien cobrat alguns directius de la CCRTV i censura en el comunicat, que “existeixin contractes blin-
9 de març BLANQUERNA PREMIA POLÒNIA I CARLES SENTÍS. El programa d'humor
EL CAC
RENOVA EL SEU WEB. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) renova el seu web (www.cac.cat). El nou portal conté un sistema per fer-hi arribar queixes de l'audiència audiovisual.
Polònia de TV3 i el periodista Carles Sentís són guardonats amb el premi al Millor Comunicador i el premi extraordinari Blanquerna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull (URL). Polònia ha estat premiat principalment pels vots rebuts d'estudiants, professors i personal d'administració i serveis de la facultat per la seva capacitat de fer una “crítica intel·ligent de la realitat enmig d'un ambient de crispació política i mediàtica.” El periodista Carles Sentís, de 96 anys, ha estat distingit per la llarga trajectòria professional que va començar en temps de la II República i arriba als nostres dies.
INFORMATIUS DE TV3 DESMENTEIX MADÍ. La direcció d'informatius de TV3 fa públic un comunicat on qualifica de “totalment falsa” l'acusació del portaveu de Convergència, David Madí, sobre una campanya del tripartit per “silenciar els periodistes i intel·lectuals que no els agraden.” El comunicat de CDC denunciava presumptes “llistes negres” de periodistes i la difusió en els informatius de la cadena de notícies gravades i editades d'actes protagonitzats pel PSC. El portaveu convergent va assegurar també que es veta l'accés de càmeres de TV3 en els actes del seu partit. La direcció de TV3 respon que “no és cert” res de tot això i explica que “el Consell d'Administració de la CCRTV, format per persones de totes les forces polítiques parlamentàries, demana en els seus documents la presència mínima d'una càmera de TV3 en els actes electorals.”
Foto: Lourdes Segade
8 de març
Foto: CDC
de Barcelona concedirà als periodistes Josep Maria Huertas Claveria i Joan de Sagarra la Medalla d'Or al Mèrit Cultural. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, fa pública la concessió que es confirmarà en el ple municipal de final d'aquest mes. La medalla a Huertas és un reconeixement a la seva “incansable reivindicació d'un periodisme compromès amb la democràcia” A Sagarra se li reconeix el valor de les seves “apassionades cròniques de la vida teatral i cultural de Barcelona.”
El veterà periodista Carles Sentís és premiat per la URL
13 de març
COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE TV3. El comitè d'empresa de TV3 fa públic un comunicat de defensa de la seva “independència” i veu pròpia diferenciada en resposta a les acusacions del portaveu de CDC David Madí d'emetre notícies gravades pel PSC. El comitè recorda l'experiència de 20 anys des que es va constituir en els quals sempre “ha denunciat intents de manipulació i ingerència contra la feina dels treballadors en temes laborals o de desenvolupament del seu ofici.” M AJÓ REVELA COMIATS PER CORRUPCIÓ. El director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, revela en la seva compareixença davant el Parlament que poc després d'accedir al seu càrrec el gener de 2004 va acomiadar dos directors comercials de TV3 i Catalunya Ràdio “per irregularitats”. Els noms dels presumptes afectats eren Francesc Monserdà (TV3) i Marta Masdeu (Catalunya Ràdio). Un any més tard el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència contra la CCRTV i a favor de Marta Masdeu, amb una indemnització de 300.000 euros per “acomiadament improcedent.” Arran de les acusacions de Majó, l'advocada de Masdeu anuncia una carta al director de la CCRTV demanant explicacions per les acusacions vessades sobre la seva clienta.
10 de març MILLENIUM RET HOMENATGE A HUERTAS. El programa Millenium, que David Madí, portaveu de CDC
MEDALLA DE BARCELONA A HUERTAS I SAGARRA. L'Ajuntament
dirigeix Ramon Colom al 33, homenatja
LA POR A LES JORNADES BLANQUERNA. Comencen les
DE XIII Jornades de Comunicació Blanquerna (FCB) que durant tres dies traslladaran un debat a les aules sobre la por i la seva interrelació mediàtica. Hi intervenen els directors de mitjans següents: Vicent Sanchís de l'Avui, Rafael Nadal d'El Periódico de Catalunya i Jordi Busquets d'El Punt. S'hi exposen els diferents factors que incrementen la por en la ciutadania a causa de la immediatesa amb què arriben les notícies (bones i dolentes) tot i que les notícies de successos a les pàgines dels diaris han minvat en els darrers anys. Foto: Ricard Cugat (El Periódico)
EL MUNDO GUARDONAT PEL SEU DISSENY. La Society for News Design (SND) atorga al diari El Mundo, a les seves revistes i suplements 40 guardons en la 28 edició de la societat. Entre els premis obtinguts destaquen dos ors concedits al gràfic de la història de la moda realitzat pel departament d'infografia del rotatiu.
EMAN AHMAD GUANYA L'ANGUITA PARRADO. La periodista iraquiana Eman Ahmad és la guanyadora del Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado per la seva trajectòria compromesa amb els drets humans i la pau, fundadora el 2003 de l'Observatori contra l'Ocupació de Bagdad. Ahmad, de 51 anys, resideix a Barcelona. Des de 1977 fins la guerra de l'Iraq va treballar en diferents periòdics al seu país. Ha produït documentals sobre la situació de la dona i els drets humans, i ha publicat tres llibres sobre la història recent de l'Iraq. Altres onze periodistes d'Europa, Amèrica i Àsia també optaven al premi.
Josep Maria Huertas, el degà del Col·legi de Periodistes, mort el passat 4 de març. Sota el títol “L'esperit del periodista” analitza la carrera professional de Huertas alhora que reflexiona sobre el periodisme. Hi assisteixen Maria Favà, redactora de Societat de l'Avui i vocal de Cultura de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Enric Sopena, director d'elplural.com; Salvador Alsius, degà de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra; Maria Eugènia Ibáñez i Josep Martí Gómez. S'emet el documental “Cas Huertas: llibertat d'expressió” i un dels capítols de la sèrie documental de TVC Dies de transició.
Un moment de les jornades de Blanquerna
PRESENTACIÓ DE L'ÚLTIMA OBRA DE HUERTAS. Montjuïc. Barcelona, parc central és el títol de l'obra pòstuma de Josep Maria Huertas Claveria, que es presenta avui al Palau Nacional. En el llibre, dirigit per Huertas, el periodista va redactar la part de la història antiga i Anna Cabanillas, la història contemporània. La
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
dats per a alts directius, mentre hi ha treballadors amb contractes molt precaris per obra o per dia.
53
DIA A DIA
il·lustració procedeix d'imatges de Guillem Huertas i també de la família i de l'arxiu històric. Huertas, pare i fill, havien publicat una Guia de Montjuïc el 2003. Hi van intervenir Màrius Carol, l'exalcalde de Barcelona, Narcís Serra, i l'actual alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. No hi va faltar Araceli Aiguaviva, vídua de Josep Maria Huertas.
presenten al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) l'Agenda de la Multiculturalitat dels municipis de Barcelona. El seu objectiu principal és crear fonts d'informació reals i estables de persones i col·lectius d'estrangers no comunitaris.
JOSEP CARLES RIUS, DEGÀ DELS PERIODISTES. La Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya elegeix Josep Carles Rius nou degà del Col·legi per unanimitat, després de la mort de Josep Maria Huertas. Josep Carles Rius (Valls 1956) és llicenciat en Ciències de la Comunicació i diplomat en la Unió Europea. Actual sotsdirector de La Vanguardia i professor de Periodisme a la Universitat Autònoma. A La Vanguardia ha estat responsable de les seccions de Societat, La Revista i actualment del Magazine. Les seves primeres paraules al ser nomenat han estat en record de Josep Maria Huertas. Com a nou degà, vol continuar representant els valors que Huertas defensava: “periodisme amb voluntat d'independència, crític però respectuós i compromès amb els principis ètics.”
CAMPS ORDENA TANCAR EL SENYAL DE TV3. El Govern valencià, presidit per Francisco Camps, cursa una ordre de tancament perquè es clausurin els repetidors des dels quals s'emet el senyal de TV3, Canal 33, K3, 3/24 a la Comunitat valenciana. Mesos enrere TV3 va deixar d'emetre en sistema digital a la zona perquè el govern de l'Estat va reclamar aquesta freqüència per a La Sexta. Aleshores les emissores de la CCRTV van començar a emetre aquests quatre canals a través de la TDT. La Generalitat valenciana addueix que són emissions “il·legals”.
Múrcia aprova la Llei de creació del Col·legi Oficial de la Regió de Múrcia, que neix com una “adscripció voluntària per als professionals del sector.” Hi admetrà llicenciats, estudiants del segon cicle de la carrera i, de manera excepcional, “aquelles persones que acreditin una professionalitat contrastada, antiguitat i continuïtat en l'exercici de la professió periodística.” La Regió de Múrcia és la tercera comunitat autònoma, després de Catalunya i Galícia, en crear un Col·legi de Periodistes.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
15 de març
54
BTV ENTREVISTA M ONTILLA . Espai públic, el programa de debat polític de Barcelona Televisió (BTV) presentat per Antonio Franco entrevista el president de la Generalitat, José Montilla, qui analitzarà els primers cent dies de govern. Hi participen responsables de quatre mitjans de comunicació: José Antich, director de La Vanguardia; Antoni Bassas, director i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio; Rafael Nadal, director d'El Periódico de Catalunya i José Antonio Zarzalejos, director d'ABC. El programa s'emetrà posteriorment en diferit per la Xarxa de Televisions Locals. UN WEB PER A L'AGENDA MULTICULTURAL. La Diputació de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya
Foto: La Vanguardia
EL PARLAMENT ESTRENA TELEVISIÓ PER INTERNET. Incidint amb la sessió plenària, el Parlament estrena la seva televisió per Internet. Amb la marca Canal Parlament emet des de la portada del web de la institució www.parlament.cat.
ESPINÀS I BTV, PREMIATS PER LA DIPUTACIÓ. L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs rep el Premi d'Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona en un acte que té lloc a Rubí en el transcurs de la Festa de la Comunicació Local. Espinàs, que acaba de complir 80 anys, és autor de nombroses obres, des de novel·la, llibres de viatges “a peu”, articles periodístics publicats als diaris Avui i El Periódico de Catalunya, on té al seu càrrec la columna d'opinió Petit observatori. D’altra banda, Barcelona TV va rebre el premi al millor programa informatiu/ divulgatiu per Barcelona: ciutadans en temps de guerra, una sèrie presentada per Manuel Campo Vidal i dirigida per Andreu Farràs. Un dels col·laboradors de la sèrie va ser Josep Maria Huertas Claveria. Tambe s’ha guardonat la revista mensual Aran ath dia, editada en aranès, i que va aconseguir el premi Tasis Torrent de premsa comarcal.
Josep Carles Rius, nou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya
QUINTERO TRENCA AMB TVE. Jesús Quintero, presentador i director de La noche de Quintero, els dimecres a TVE1, deixa la cadena pública després de la polèmica que va provocar l'entrevista amb el periodista esportiu José María García. Han passat vuit setmanes de l'estrena del programa.
16 de març DISTINCIONS DE COMUNICACIÓ LOCAL. El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, ret un homenatge pòstum al periodista i degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Huertas, durant la Festa de Comunicació Local, on s'atorguen els premis anuals de la Diputació. El Tasis Torrent de millor iniciativa periodística i empresarial premia la revista aranesa Ara Ath Dia. L'escrit d'Eva Ripoll sobre l'esfondrament d'una casa a Piera publicat al Diari d'Igualada és distingeix com a millor article publicat en la premsa comarcal. El premi Rosalia Rovira de ràdio reconeix Un quart de ràdio de Ràdio Ciutat de Badalona com a millor programa infor-
Foto: BTV
14 de març
MÚRCIA APROVA EL COL·LEGI DE PERIODISTES. L'Assemblea Regional de
matiu. El programa La repassada de Ràdio Martorell obté el premi en la categoria d'entreteniment. El Miramar al millor programa informatiu o de divulgació de televisió local és per a Barcelona: ciutadans en temps de guerra de Barcelona Televisió (BTV); el d'entreteniment en televisió local recau en Mans de Canal Terrassa. L'Innova a la millor pàgina web s'atorga al web municipal de Les Franqueses del Vallès. La millor iniciativa en el camp de les noves tecnologies ha estat per a la fàbrica Roca Umbert de Granollers. El premi Arrel al millor butlletí municipal es concedeix a L'Hospitalet: Diari informatiu de la ciutat. Es destaca el treball d'Enric Gil sobre els hospitalencs en els camps de concentració nazis.
La sèrie de BTV, millor programa informatiu
17 de març E L P ERIÓDICO ESTRENA UN AVISADOR DE NOTÍCIES. La pàgina web d'El Periódico de Catalunya (www.elperiodico.com) estrena per a ús dels internautes l'avisador “última hora” que, una vegada instal·lat a l'ordinador, avisa a l'instant de qualsevol informació publicada en l'edició en línia del diari. El nombre d'usuaris del web d'El Periódico de Catalunya va ser de 960.000 el passat febrer.
DIA A DIA
Foto: La Vanguardia
Jordi Barbeta, cap de política de La Vanguardia, denuncia haver rebut amenaces d’Antonio Bolaño
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
19 de març
56
CONVENI ENTRE LES LOCALS I LES TELEVISIONS BASQUES. La Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL) signa un conveni de col·laboració amb les seves homòlogues en euskera segons el qual s'intercanviaran notícies o programes que es considerin “d'utilitat i servei”. El grup de les locals basques té previst concórrer al concurs de la TDT local que ha convocat el Govern d'Euskadi.
20 de març HOMENATGE A ANNA POLITOVSKAIA. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) i El País celebren un homenatge a Anna Politovskaia. La presentació i introducció és a càrrec de Josep Ramoneda. L'actriu Anna Lizaran llegeix una sèrie de textos de la periodista russa assassinada. Finalment té efecte un debat amb la participació del periodista rus Andrei Babitski, l'historiador txetxè Mairbek Vatxagaev i l'escriptor Jonathan Littell, i moderat per la directora adjunta del CIDOB, Carmen Claudín.
Manel Montilla (Mundo Deportivo)
AMENAÇA A BARBETA. Jordi Barbeta, redactor en cap de política de La Vanguardia denuncia en la seva columna titulada: “El Estatut se muere pero hay cosas peores”, “acusacions i insults” per part del director de l'Oficina de Comunicació de Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, després d'haver publicat al diari el passat 16 de març el contingut de l'informe de l'advocat de l'Estat d'al·legacions al recurs del PP presentat al Constitucional. Segons La Vanguardia l'informe conté una “interpretació a la baixa de la norma catalana per superar el tràmit del TC.” Barbeta va rebre una trucada telefònica de Bolaño que va acabar amb l'amenaça: “Te juro que no voy a parar hasta joderte.” Per aquest fet el portaveu de CiU, David Madí, reclama la dimissió de Bolaño.
(Catalunya Ràdio); “El somni” (TV3). El millor treball periodístic recau en “Els fundadors catalans del Madrid” (revista Sàpiens). “Esportistes d'Alt nivell i després què” (Ràdio 4) i “El 10 màgic” (TV3). Un reportatge sobre un àrbitre afeccionat ha estat lliurat a Localia Viladecans TV.
polítiques i de l'opinió pública.” Mastrogiacomo ha estat el tercer italià segrestat a Afganistan.
Dos dels premiats per la Generalitat
22 de març TVE MANTÉ LES HORES EN CATALÀ. Montserrat Abbad, directora de TVE Catalunya, i Xavier Pons, director de TVE, presenten la nova graella del canal que manté el català en la seva programació, però suprimeix quatre programes, dos d'ells de producció externa (Senyores i senyors d’Àngel Casas i Amb ulls de dona de Sílvia Cóppulo). El programa 135 escons, que presenta Lluís Falgàs i La banda, el programa d'informació esportiva que presenta Xavi Díaz, també seran suprimits. El Centre de Sant Cugat del Vallès incrementarà en un quart d'hora setmanal les hores d'emissió en català respecte a les actuals, tot i que una part d'aquesta programació serà en digital. D'altra banda, Xavier Pons garanteix també la continuïtat de Ràdio 4. S'està ultimant la creació d'un consorci entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona a la recerca de fórmules alternatives que permetin l'existència de la primera emissora que va parlar en català des de Catalunya.
EXCUSES A BARBETA. El Govern català posa punt final a la polèmica pel tracte que el director de Comunicació de Presidència, Antonio Bolaño, va dispensar al periodista de La Vanguardia Jordi Barbeta pel qual Bolaño li ha demanat excuses. El Conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, com a portaveu del Consell Executiu, considera “suficient la disculpa”, així com l'adreçada al Col·legi de Periodistes.
E L C OL · LEGI CONTRA LES DESQUALIFICACIONS A BARBETA. La Comissió de Defensa del Col·legi de Periodistes de Catalunya considera "greus” les desqualificacions contra el periodista Jordi Barbeta per part del director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, pronunciades arran d'haver publicat Barbeta les al·legacions de l'advocat de l'Estat contra el recurs del PP relatiu a l'Estatut de Catalunya. A través d'un comunicat públic, el Col·legi considera que les acusacions al periodista van mostrar el “més absolut menyspreu contra la llibertat d'expressió per part d'un alt càrrec del Govern de Catalunya. El fet mereix “l'actuació immediata d'ofici del Col·legi i les explicacions corresponents per part de Presidència de la Generalitat.
EL COL·LEGI AMONESTA BOLAÑO. Un comunicat del Col·legi de Periodistes de Catalunya estima que l'actitud del director de Comunicació de Presidència de la Generalitat en el cas de les amenaces de Barbeta, és “incompatible amb l'exercici del seu càrrec. El Col·legi, que s'havia expressat de seguida contra les amenaces al periodista de La Vanguardia va actuar d'ofici i després d'escoltar ambdues parts conclou que l'amenaça es va produir, malgrat constar-li que Bolaño en va demanar disculpes.
MASTROGIACOMO LLIURE. Itàlia celebra l'alliberament del periodista Mastrogiacomo del diari La Reppublica segrestat a l'Afganistan fa dues setmanes. Últimament se'n van fer càrrec ancians afganesos de les tribus per saber si les condicions per l'alliberament del periodista s'havien complert. El president de la República, Giorgio Napolitano, afirma que la llibertat de Mastrogiacomo “ha estat el resultat d'una extraordinària coordinació d'esforços amb el suport de totes les forces
L'ESPORT PREMIAT. Es lliuren al Palau de la Generalitat la quarta edició dels Premis de Periodisme Esportiu de Catalunya. Han correspost al web (www.mundodeportivo.es). El de foment de l'esport base: Futbolistes per obligació (Segre); el Minut 70 a Ràdio Terrassa; La trajectòria esportiva recau en José Antonio Lorén, El Literari esportiu a “36 històries solidàries”. La millor fotografia esportiva (Sport), “Foment de l'esport com a instrument d'integració social” (El 9), “Els nous atletes catalans”
21 de març
ACTE DE CASA ÁRABE AL CIPB. L'Institut Europeu de la Mediterrània i Casa Árabe organitzen al Centre Internacional de Premsa de Barcelona una conferència que tracta del Líban com a espai simbòlic i amortidor dels conflictes del Pròxim Orient. Durant l'acte es presenta el llibre de Georges Corm, economista, consultor internacional i exministre de finances del Líban titulat El Líban contemporani.
Foto: Ignasi Rodríguez
18 de març
Un moment de l’acte que va tenir lloc al CIPB
GUARDÓ A UN REPORTATGE DE L'AVUI. El treball d'Oriol Margalef aparegut a l'Avui titulat “Una caseta al camp encara que sigui d'estranquis” és premiat pel Fòrum de la Sostenibilitat, una plataforma de debat impulsada per la Diputació de Tarragona.
alguns dies amb COMRàdio, a part d'emetre programes propis. Susanna González n'és la directora.
23 de març
Barcelona condemna la cadena COPE i el locutor Federico Jiménez Losantos a indemnitzar Esquerra Republicana i els seus dirigents Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós amb un total de 60.000 euros per les declaracions del presentador fetes després de la reunió amb membres d'ETA a Perpinyà en les quals comparava ERC amb ETA. Era el 4 de gener de 2004. La sentència obliga els demandats a publicar la sentència en diferents mitjans de comunicació, entre ells al diari Avui.
26 de març L'AUDIÈNCIA CONDEMNA LA COPE I LOSANTOS. L'Audiència de
EL PP BOICOTEJARÀ EL MITJANS DE PRISA. El Partit Popular anuncia la decisió de “deixar d'atendre totes les convocatòries d'entrevistes, tertúlies, anuncis, i programes del Grup Prisa” mentre el seu president, Jesús de Polanco, no rectifiqui “públicament i inequívocament” unes declaracions recents que “han indignat la direcció d'aquesta formació política.” Polanco havia dit durant la junta d'accionistes de PRISA el dia 22 que la manifestació que va tenir lloc a Madrid el 10 de març per protestar sobre la presó atenuada a l'etarra de Juana Chaos era “el franquisme a ultrança posat en imatges de televisió.” En un altre moment, Polanco digué que “hi ha qui desitja tornar a la Guerra Civil.” INAUGURA. L'emissora municipal de Cunit, Ràdio Cunit FM, inaugura les seves emissions. Forma part de la xarxa d'emissores del Consorci de la Comunicació Local i connectarà durant
Foto: COPE
RÀDIO CUNIT
L’Audiència de Barcelona condemna Jiménez Losantos a indemnitzar ERC
HILARIO PINO TORNA A TELE 5. Després d'una absència de set mesos, per problemes de salut ja superats Hilario Pino torna a l'informatiu de les 14.30 de Tele 5 que havia presentat ininterrompudament des de setembre de 2001 fins al juny de 2006. En declaracions al web, Hilario Pino assegura que torna “amb la mateixa il·lusió de sempre” i amb el compromís de “dir sempre la veritat”.
27 de març T ENGO UNA PREGUNTA PARA USTED … Televisió Espanyola (TVE) estrena el programa Tengo una pregunta para usted señor presidente, amb José Luís Rodriguez Zapatero al plató responent en directe les qüestions formulades per un centenar de ciutadans i ciutadanes aleatòriament elegits, procedents de diferents punts de la geografia hispana i de professions, edats i nivells socials diversos. Modera el programa el periodista i presentador de l'informatiu de nit de TVE, Lorenzo Milà. Els convocats expressen en preguntes algunes cabòries en les seves vides: el cost de la vida, l'educació, l'habitatge el terrorisme, etc. El programa és l'adaptació d'un format francès emès per TF1 que va obtenir un 30% de quota de mercat al país veí.
DIA A DIA
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
DESAPAREIX LIFE. La revista estatunidenca Life, que va publicar després de la Segona Guerra Mundial treballs de fotògrafs com Robert Capa o Alfred Eisenstaedt, sortirà per última vegada al carrer el 20 d'abril. La seva editora, la multinacional de comunicació Time Warner atribueix la retirada a “la davallada del negoci de premsa” i la baixa publicitària en les publicacions encartades. Va néixer el 1936 i va tenir periodicitat setmanal fins al 1972. En els anys cinquanta Life tirava 13 milions d'exemplars. A partir d'ara l'arxiu fotogràfic de la revista s'instal·larà a Internet.
58
La revista Life, tot un referent del periodisme, va sortir per darrer cop al carrer el passat 20 d’abril
LA INDEMNITZACIÓ DE LA COPE PER ÚS DEL CATALÀ. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Joan Tardà, anuncia que el partit destinarà el diners assenyalats per l'Audiència de Barcelona en concepte d'indemnització de la COPE i Losantos (60.000 euros) a associacions que fomentin l'ús de la llengua catalana.
29 de març
PREMIS SALVADOR DE MADARIAGA. El periodista d'El País José Comas és el guanyador del Premi Salvador de Madariaga, que atorga anualment l'Associació de Periodistes Europeus. Comas és corresponsal d'El País a Alemanya. En la vessant de ràdio, el premi ha estat per a José Miguel Azpiroz, subdirector d'Informatius de Punto Ràdio. Pilar Requena ha obtingut el premi en l'apartat de televisió.
LLIURAMENT DELS PICA D'ESTATS. Té lloc el lliurament dels premis Pica d'Estats, que concedeix la Diputació de Lleida. S'atorga el de Periodisme turístic al suplement de l'Avui “Sortim”. El reportatge Pedra a pedra sobre el castell de l'Albi, del qual és autor Ramon Orpinell, director de la Fundació de Castells Culturals de Catalunya, és premiat ex aequo en la modalitat premsa escrita amb un treball sobre la Vall d'Aran de Carlos Pascual publicat a Cinco Días. El fotògraf Laurent Sansen, col·laborador de l'Avui, rep un premi com a coautor d'un reportatge sobre l'estany d'Ivars publicat en una revista lleidatana. Per concursar en aquesta edició dels premis, s'hi van presentar 200 treballs. A l'acte de lliurament van assistir el president de la demarcació de Lleida, Ramon Mesull, i el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavin. Es dedicà un record a Josep Maria Huertas Claveria.
José Comas en el moment de rebre el guardó
AUDIÈNCIA Z APATERO.
MILIONÀRIA AMB L'entrevista de cent persones a José Luís Rodríguez Zapatero (Tengo una pregunta para usted señor presidente) realitzada per TVE la nit del 26 de març va tenir una mitjana de 5.834.000 espectadors i un 30,3 de quota de pantalla. El minut més vist (a les 22.41 hores) va superar els set milions d'espectadors i va arribar al 35% de quota quan Zapatero va parlar de la importància de la col·laboració entre el Govern central i les autonomies.
EL
FUTUR DELS EUA EN L'ERA POST-BUSH. Al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) té lloc la conferència informativa de Bruce W. Jentleson professor de Polítiques Públiques i Ciència Política a la Duke University (Durham North, Carolina). Parla d'“El paper dels Estats Units al món en l'era post-Bush”. El professor Jentleson va ser assessor de política exterior en les candidatures Kerry-Edwards i Gore-Lieberman.
HUMOR PER A LES DICTADURES. El periodista i exdegà del Col·legi de Periodistes Josep Pernau presenta a la llibreria Laie el seu darrer llibre Humor de combat, editat per La Campana en català i en castellà, per Roca Editorial. Es tracta d'un recull d'acudits contra els dictadors que Pernau va recopilar després d'un viatge als països satèl·lits de l’URSS el 1990. “L'humor és imprescindible en una dictadura i així vaig veure que aquells sinistres personatges van fer-lo brotar.” Un humor clandestí com a autodefensa, en les dictadures de Hitler i, de Stalin, particularment i també de Franco. Els que l'inventaven eren “guerrillers de l'humor, humor jueu a Varsòvia i gairebé sempre humor negre.” Manuel Fuentes participa en la presentació de l'obra.
Foto: Avui
EL CAC CONTRA LA RIGIDESA DELS BLOCS. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta en la reunió que va tenir lloc a Girona un acord de “Recomanacions sobre la qualitat de la informació en els processos electorals per als presentadors públics de serveis de recomanació audiovisual”. El CAC recomana que sigui “l'interès informatiu” qui s'imposi a l'hora de transmetre les notícies electorals en els mitjans públics audiovisuals.” El CAC no veu amb bons ulls la “rigidesa” del sistema d'informació actual que “emana de la política i no de l'interès periodístic.” L'informe del CAC té un doble sentit al aproximar-se les conteses municipals.
28 de març
Foto: Julian Rojas (El País)
VEUS PER SALVAR LES EMISSIONS DE TV3 A VALÈNCIA. El Col·legi de Periodistes de Catalunya emet un comunicat de protesta pel tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, ordenat pel Govern de Francisco Camps. El Col·legi considera el fet “retrògrad” en un moment en què el senyal televisiu es globalitza. Per aquest tema el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ofereix a Francisco Camps “un pacte de reciprocitat: Seguir emetent les emissores de la CCRTV al País Valencià a canvi que a Catalunya es pugui captar el canal autonòmic valencià mitjançant una freqüència digital. Aquest pacte seria semblant entre el que ja existeix entre Catalunya i Balears.
Un moment de l’acte d’entrega de premis
30 de març RECIPROCITAT AMB CONDICIONS. El Govern valencià, presidit per Francisco Camps, es mostra disposat a firmar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per la reciprocitat de TV3 i Canal 9 a canvi que el canal català usi la denominació Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Segons el conseller portaveu valencià, Vicent Rambla, ja ha fet arribar al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que l'acord només serà possible si es respecten aquests termes. El procés judicial per suspendre les emissions de TV3 continuarà fins a la possible firma del conveni. LA UNESCO GUARDONA POLITOVSKAIA. El president de la Unesco, Koichiro Matsuura, anuncia la concessió del Premi Mundial de la Llibertat de Premsa Unesco-Guillermo Cano 2007 a la periodista russa Anna Politovskaia assassinada a Moscou el 7 d'octubre de 2006. RÀDIO 4 MARXA DEL PASSEIG DE GRÀCIA. Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya (RNE) i Ràdio 4 difonen la seva última emissió des dels històrics estudis del passeig de Gràcia on hi han estat durant 55 anys. Les emissores es traslladen provisionalment a les instal·lacions d'Ona
Catalana al carrer d'Aragó fins que estigui llest l'edifici del Poble Nou al Parc Barcelona Media.
31 de març RÀDIO CASTELLDEFELS COMPLEIX 25 ANYS. L'exposició “Els sons de les ones, els sons de la ciutat” commemora els 25 anys de Ràdio Castelldefels, que va començar a emetre el 19 d'abril de 1982. La mostra s'ha obert al Casal de Cultura de la ciutat. Consisteix en la instal·lació de 25 plafons –un per cada any de l'emissora– amb els fets més destacats recollits per la ràdio i sobre la història de la població.
TV3 S'ESTRENA A YOUTUBE. Televisió de Catalunya (TVC) amb el suport de la CCRTV Interactiva estrena el canal de TV3 a la plataforma d'intercanvi de vídeos a Internet, YouTube. CCRTV Interactiva és l'empresa, dins de la Corporació, encarregada de la difusió dels continguts creats a través de les noves plataformes tecnològiques. UNA HISTÒRIA DE TERRA LLIURE. El periodista David Bassa (Granollers 1971) recull en un documental de TV3 la història de Terra Lliure. És la primera vegada que s'explica a través d'una filmació televisiva la història completa de l'organització independentista armada. Terra Lliure punt final està produït per Batabat i Zeba Produccions. Euskal Telebista (ETB), la televisió pública del País Basc, forma part de la coproducció i emetrà el document en euskera i en castellà. A Catalunya s'estrenarà el dia 14 d'abril.
Abril 2007
9 d'abril CUBA NEGA L'ENTRADA A XAVIER SARDÀ. El Govern cubà ha denegat a Xavier Sardà el permís d'entrada a Cuba on havia de rodar el nou programa televisiu Dutifri per a Tele 5. La negativa li ha estat comunicada per l'ambaixada de Cuba a Madrid basant-se en el fet que sent conductor del xou nocturn Crónicas marcianas va criticar públicament Fidel Castro i el règim cubà. Sardà havia projectat passejar per l'Havana Vieja en companyia de Joan Manuel Serrat mentre el cantautor hauria cantat una composició musical. Sardà porta quatre mesos viatjant per diversos països estrangers localitzant espanyols que viuen fora.
Foto: TV3
1 d'abril
CATALUNYA 30 ANYS DESPRÉS A L'AVENÇ. La revista L'Avenç, nascuda
SUPLEMENT D'EL PAÍS SOBRE SALUT I BIOMÈDICA. El diari El País editarà a partir del 14 d'abril un suplement mensual que apareixerà el segon dissabte de cada mes i estarà dedicat a divulgar i reflexionar sobre temes de salut i biomèdica. Es complementarà amb les col·laboracions que ja es publiquen a la secció de Societat en l'edició diària i a les pàgines de salut dels dimarts. Ambdues col·laboracions es mantindran.
8 d'abril
3 d'abril
ASSASSINAT EL TRADUCTOR DE MASTROGIACOMO. El periodista afga-
ONA CATALANA AMB L'ESPORT. L'emissora Ona Catalana actualment en procés de renovació, després d'haver estat comprada per PRISA el 2006, endegarà
nès Ajmal Nashqbandi segrestat el 5 de març per un grup talibà juntament amb el periodista italià Daniele Mastrogiacomo, ja alliberat, és decapitat a Kabul. L'enviat de
Xavier Sardà no pot entrar finalment a Cuba
R EPORTATGE ANTICATALÀ A TELEMADRID. La televisió autonòmica de Madrid emet un reportatge contra la presència del català a Catalunya i molt especialment en l'àmbit de l'educació a les escoles. El document titulat Ciudadanos de segunda presenta el castellà com una llengua “perseguida en tots els estaments i pròxima a l'extinció.” Per assolir el reportatge Telemadrid va recórrer les escoles intentant demostrar que la “persecució del castellà” comença a les aules i s'estén al comerç i a la justícia. El documental és una producció d'El Mundo TV.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
7 d'abril
Foto: Arxiu
Un moment del documental sobre la banda.
2 d'abril l'abril de 1977 celebra les tres dècades d'aniversari amb el dossier Catalunya 30 anys després, que analitza l'evolució de Catalunya en aquest espai de temps des de l'òptica de l'economia, la política, els mitjans de comunicació, l'educació, la història i la cultura. L'estiu passat la revista es va associar amb RBA i prepara, per a un futur pròxim, l'edició de tres llibres, un dels quals és obra del periodista Emilio Manzano.
L A FAMÍLIA C OUSO EXIGEIX JUSTÍCIA. Familiars de José Couso i alguns centenars de persones es concentren davant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid per reclamar justícia al complirse quatre anys de la mort del càmera de Tele 5 a causa dels projectils d'un tanc nord-americà a Bagdad. Entre els presents, la mare de José Couso, Maribel Permuy i el germà del fotògraf, David. L'acte és amenitzat amb les intervencions musicals de Mercedes Ferrer, Raimundo Amador i el grup de percussió Samba de Rua.
4 d'abril
MANU LEGUINECHE PREMI FAPE DE PERIODISME. La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) concedeix el premi 2007 al periodista Manu Leghineche. El jurat ha reconegut la “honestedat i independència” que sempre ha caracteritzat el seu treball periodístic i literari.
ARTESANS DE L'HUMOR. La Mostra de Cinema Llatinoamericà que té lloc a Lleida selecciona un documental sobre els autors de les vinyetes còmiques titulat Artesans de l'humor del qual és autor el realitzador madrileny David Orejas. La pel·lícula està rodada en format de vídeo digital. Hi han participat, amb respectives intervencions, els humoristes Ferreres, Toni Batllori, Gallego & Rey, José Luís Martín, Màximo, Forges, Òscar Nebreda, Jordi Bernet, Albert Monteys i Ricardo Martínez..., artistes que hi han aportat les seves reflexions.
les Nacions Unides a l'Afganistan, Tom Koenigs, condemna l'assassinat “sense sentit” del periodista Ajmal i insta les autoritats perquè busquin els autors de l'assassinat i els portin “davant la justícia”.
una nova etapa a partir del 23 d'abril. La cadena potenciarà la redacció d'esports a partir del programa La graderia, espai a càrrec de Dani Senabre. El fins ara director general d'Ona Catalana, Jordi Jordà, deixarà el càrrec per posar-se al capdavant de les emissores que PRISA té a Portugal.
59
DIA A DIA
10 d'abril
de Ràdio 4, mantenir el lloc de treball i estudiar un model de programació que permeti la continuïtat de l'emissora. Abans de visitar la Generalitat la cúpula de RTVE ha anat al centre de producció de Sant Cugat.
HOMENATGE A HUERTAS DES DE MADRID. El Centre Cultural Blanquerna de Madrid ret un homenatge a Josep Maria Huertas Claveria en el qual participen Manuel Campo Vidal, Miguel Àngel Aguilar i Víctor Marqués Reviriego així com historiadors i professors de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
60
COMUNICA ELS PLANS PER A CATALUNYA. Els membres del consell d'administració de RTVE acompanyats de la directora de TVE a Catalunya, Montse Abbad, visiten la Generalitat on es reuneixen amb el president, José Montilla, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per exposar els plans de futur per RTVE a Catalunya. El consell comunica que es mantindran les emissions de migdia i tarda i una desconnexió per a Catalunya de 20.30 a 21.30 h. Els estudis de Sant Cugat mantindran els espais de producció pròpia Mira quién baila, el concurs Saber y ganar, El escarabajo verde, Línea 900, Redes, Estadio 2, Los Lunnis, Leonart i Lluvia de estrellas. La direcció de RTVE negocia un conveni de col·laboració amb el Liceu per emetre part de la programació. Els responsables de RTVE garanteixen també el futur
SARDÀ NO ANIRÀ A CUBA. Xavier Sardà, immers en la preparació del nou programa Dutifri per a Tele 5, no anirà a Cuba, segons assegura en una compareixença al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Sardà està molest amb la diplomàcia de Cuba que ha demorat el seu visat d'entrada a l'Havana. L'ambaixada cubana, per la seva banda, assegura que “a Sardà no li han negat l'entrada a l'illa.”
Foto: Arxiu
14 d'abril L'ÚLTIM PARTIT DE PERE BARTHE. L'excap d'esports de TVE, Pere Barthe, retransmet l'últim partit de bàsquet (el Reial Madrid-Pamesa) després d'haver estat prejubilat dins de l'ERE de RTVE. Barthe, de 52 anys, llicenciat en Ciències de la Informació, és periodista de TVE des de fa 33 anys. Assegura que l'ens públic no va donar “cap explicació” del seu comiat. En una entrevista d'Emilio Pérez de Rozas a El Periódico, diu que “si se'n va, és perquè l'han fet fora. No és una prejubilació voluntària.”
Agustí Calvet, més conegut per Gaziel.
LA LLEI D'INTERNET NO INCLOURÀ L'ARTICLE 17 BIS. L'article 17 bis de la llei d'Internet (d'Impuls a la Societat de la Informació), que permetia a les entitats d'autors blocar continguts de la Xarxa sense ordre judicial, ha estat suprimit de l'esborrany. El Consell d'Estat es va mostrar contrari a aquest article per creure que la mesura podria vulnerar l'obligació del mandat judicial. L'Associació d'Usuaris Internet sol·licita una reunió amb el Govern per conèixer com ha quedat el text de l'avantprojecte de llei després dels últims canvis. De tota manera, res està decidit.
13 d'abril APROVAT EL PROJECTE DE LLEI D'INTERNET. El Consell de Ministres aprova el projecte de Llei d'Impuls a la Societat de la Informació, que es remetrà al Congrés. Desaparegut el polèmic article 17 bis que hauria permès blocar certs continguts per part d'entitats d'autors, el Govern decideix que la protecció de la propietat intel·lectual a Internet compti amb una llei específica. L'esborrany serà presentat a la pròxima reunió del Consell Assessor de Comunicacions i per a la Societat de la Informació el pròxim 26 de maig. El text recentment aprovat, permet les adreces web amb “ñ” i “c” en els dominis “.es”. La
Foto: Arxiu
RTVE RTVE
Lee Anderson, cronista del diari The New Yorker és el guanyador de la tercera edició del premi José Couso a la Llibertat de Premsa. El concedeix anualment el Col·legi Oficial de Periodistes de Galícia i el Club de Premsa del Ferrol. Anderson ha estat corresponsal de guerra. Entre les seves obres figuren biografies d'Augusto Pinochet i Saddam Hussein i també llibres com La caida de Bagdad, que ha estat distingit amb el premi Reporters del Món.
COMENÇA L'ANY GAZIEL. Arrenca a Sant Feliu de Guíxols la celebració de l'Any Gaziel coincidint amb el 129 aniversari del seu naixement. Agustí Calvet (Gaziel) va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1887 i morí a Barcelona el 1964. L'homenatge a qui es considera “un dels grans mestres del periodisme modern a Catalunya” comprèn conferències a la biblioteca municipal, visites guiades per itineraris lligats a la vida de Gaziel, exposicions i activitats escolars.
de la Generalitat, Montserrat Tura, critica el programa de Telemadrid emès ahir en el qual s'assegurava que Catalunya “discrimina el castellà”. La consellera lamenta que “un mitjà públic ofereixi una versió tan tergiversada de les coses” i defèn el dret dels catalans a dirigir-se a l'Administració en la seva llengua tot i ser “molt respectuosos amb la riquesa lingüística espanyola.” Per la seva part, el conseller de Cultura del govern regional de Madrid, el català Santiago Fisas, titlla d'“inoportú l'esmentat reportatge i l'esforç per enfrontar Madrid i Catalunya.”
11 d'abril
JON LEE ANDERSON, PREMI JOSÉ COUSO. El periodista nord-americà Jon
12 d'abril
CRÍTIQUES AL PROGRAMA DE TELEMADRID. La consellera de Justícia
LES ENTITATS D'AUTOR CONTROLARAN ELS WEB. L'article 17 bis de la Llei d'Impuls de la Societat de la Informació (LISI) faculta les entitats de gestió de drets d'autor a sol·licitar a les operadores Internet el bloqueig de continguts presumptament il·lícits sense ordre judicial si l'acusat no ha respost en el termini de deu dies. Aquesta norma legal, encara en tràmit, ha desencadenat el rebuig del Consell d'Estat que critica “la introducció tardana de l'article “del qual no han estat informats ni els consumidors ni el Consell Assessor Tècnic de la Societat de la Informació (Catsi). L'aprovació de la llei està prevista en el pròxim Consell de Ministres.
norma obligarà a impulsar la banda ampla a les zones rurals d'Espanya.
Pere Barthe, un dels periodistes de TVE que és prejubilat per la direcció del canal
TERRA LLIURE. PUNT FINAL. TV3 projecta un documental que recull els dinou anys d'història de Terra Lliure, l'organització independentista que va portar a terme actes violents, entre ells un atemptat contra Federico Jiménez Losantos, a qui va ferir en una cama. Terra Lliure. Punt final ha estat realitzat per les empreses Batabat i Zeba Produccions, amb la col·laboració de TV3. El responsable de la direcció i el guió del projecte televisiu és David Bassa, que ha treballat un any en el projecte. El documen-
tal recull declaracions de membres del grup que actuà a Catalunya entre 1979 i 1995. Intervé en el reportatge el jutge Baltasar Garzón, responsable de la detenció de nombrosos activistes abans dels Jocs Olímpics de 1992.
SEIXANTA ANYS DE MAGNUM. L'agència fotogràfica Magnum celebra el 60è aniversari amb el repte de crear una comunitat fotogràfica a Internet a través de la qual es puguin donar a conèixer nous professionals de la fotografia, desenvolupar treballs, organitzar exposicions, debats, etc. Robert Capa i David Seymour van crear el 17 d'abril de 1947 l'Agència Magnum, una cooperativa de fotògrafs que fossin propietaris dels drets d'imatge de les fotos i decidissin per qui treballar i com i on publicarles. Per l'agència hi han passat, Capa, Cartier Bresson, Seymour, entre altres fotògrafs de reconegut prestigi.
15 d'abril L'I NDEPENDENT
DE G RÀCIA INDEPENDITZA LA VILA. El setmanari L'Independent de Gràcia publica un suplement especial per celebrar l'edició número 200. Tot el suplement està dedicat a rememorar la independència de la Vila de Gràcia, que va desaparèixer quan es va annexionar a Barcelona el 1897.“Gràcia ja és independent! és el titular de portada del suplement, que inclou una sèrie de notícies inventades sobre la nova independència de l'antiga vila.
16 d'abril
FOMENT DEL VOT JOVE AL CIPB. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) la presentació de la campanya Foment del Vot Jove organitzada pel Consell de la Joventut de Barcelona.
17 d'abril NEIX L'OBSERVATORI DE LA RÀDIO. El Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Associació Catalana de Ràdio, RNE a Catalunya, COMRàdio, el Consorci Local i Comarcal de Comunicació, i la Federació de Ràdios Locals creen l'Observatori de la Ràdio a Catalunya. És un organisme independent especialitzat en radiodifusió que té per objecte promoure la investigació, l'estudi, la innovació i la qualitat del sector radiofònic català.
M ANUAL DEL CAC PER A EMIGRANTS. La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual impulsada pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) edita 2.000 exemplars d'un compendi adreçat a comunitats estrangeres i professionals de la informació per augmentar la presència d'emigrants en els mitjans de comunicació. El manual ha estat editat en tres idiomes: castellà, anglès, francès, àrab, xinès i urdú. La llengua que els vincula és el català.
DIRECTOR D'ESPORTS DE Javier Tola, fins ara responsable d'Esports de la Unió Europea de Radiotelevisió, és nomenat nou director d'Esports de TVE en substitució de José Ángel de la Casa, un dels prejubilats de la Corporació. Tola, natural de Zamora, on va néixer el 1968, és llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat Complutense i màster en Economia Financera per l'ICADE. Amb aquest nomenament TVE vol “reforçar la gestió del departament d'Esports, que cada dia exigeix més competitivitat i experiència”, entre altres objectius, com ara desenvolupament de noves tecnologies i adquisició de drets de retransmissions esportives.
és nomenat director adjunt de continguts de TVE a Catalunya. Es tracta d'un càrrec de nova creació que depèn de la Corporació RTVE (Madrid). Pinillo va néixer el 1965. Va ser un dels fundadors de la productora Urano on va treballar de 1997 a 2003.
Javier Tola, nou responsable d’esports de TVE
ONA CATALANA ES DIRÀ ONA FM. A partir del 23 d'abril Ona Catalana s'anomenarà Ona fm. Ho explica Josep Maria Girona en roda de premsa, on presenta dos dels principals programes: el magazín matinal Fora de joc, dues edicions de La graderia, que abans s'emetia per la SER Catalunya i un magazín de tarda amb Pere Espinosa entre altres novetats. Girona explica el canvi de nom d'Ona catalana, pel d'Ona fm perquè “la catalanitat és indiscutible”. L'emissora pertany al grup PRISA des de l'estiu de 2005.
Foto: Arxiu
NOU TVE.
HACHETTE TANCA LA REVISTA DE SUCCESSOS. El grup de comunicació Hachette Filipacchi originàriament francès, anuncia als treballadors el tancament de la revista especialitzada en successos Así son las cosas. Havia sortit al mercat l'any 2002, estava dirigida per Purificación Blanco i tenia una circulació de 30.000 exemplars setmanals. El tancament obeeix als projectes de l'empresa en el camp multimèdia. Hi treballaven uns dotze periodistes que serà distribuïts majoritàriament en altres publicacions del grup.
18 d'abril NOU ADJUNT DE CONTINGUTS DE TVE CATALUNYA. José Manuel Pinillo
DIA A DIA
19 d'abril
20 d'abril
24 d'abril
RAJOY A TVE. Continua la presència mediàtica dels líders polítics a les televisions. Avui compareix a TVE el cap de l'oposició, Mariano Rajoy. Com ja va fer Zapatero, respondrà les preguntes de cent ciutadans presents al plató televisiu. El programa, també en aquesta ocasió, està moderat per Lorenzo Milà. Pel que fa a l'entrevista d'Antena 3 a Rodríguez Zapatero el passat dia 17, s'assenyala una audiència de 2.700.000 espectadors.
NIT DE LA COMUNICACIÓ. En la Nit de la Comunicació, que va tenir lloc a Girona, tenen efecte els següents premis: Joaquim Maria Puyal, premi d'Honor; Toni Clapés, de RAC1, Àngel de Bronze, guardó compartit amb Javier Cercas, Ferran Monegal, David Martí i Montse Ribé, autors dels efectes especials del Laberinto del fauno. Els premis de la Nit de la Comunicació els van instituir el 1983 els estudiants de la primera promoció de l'Escola de Relacions Públiques, actualment Escola Universitària de Ciències de la Comunicació.
PREMI LITERARI EN HOMENATGE A HUERTAS CLAVERIA. El Col·legi de Periodistes de Catalunya ret un homenatge a la seu col·legial, on participen els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. A l'acte hi assisteixen periodistes, universitaris i veïns del Poble Nou. Es dóna a conèixer la creació del premi Huertas Claveria, que aquest any convocaran les editorials RBA i La Campana.
Foto: La Vanguardia
Valls una mostra retrospectiva en homenatge a la figura de Ramon Barnils (19402001). La mostra vol retre homenatge al periodista, que va oferir sempre una òptica catalana en els mitjans on va exercir: El Temps, l'Avui i Catalunya Ràdio. L'exposició està organitzada pel Col·lectiu 1714 del Pla de Santa Maria en col·laboració amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Ramon Barnils en una imatge d’arxiu.
PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ. La setena edició dels premis que atorga Ràdio Associació recauen per partida doble en RAC1. Un d'ells és per al magazín matinal de Xavier Bosch El món a Rac1 i a l'equip de Minoria absoluta per l'espai de TV3 Polònia, que rep el premi audiovisual.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
GUARDONS DE LA FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS. El premi espe-
62
cial “Xavier Soto” de la Fundació Rafael Campalans i la Fundació Josep Comaposada recau en el locutor radiofònic Justo Molinero per la seva dilatada carrera en el món de la ràdio i a favor de la convivència i la integració. El premi a la Iniciativa Social s'atorga a Arrels Fundació, una entitat que ajuda a persones perquè puguin trobar casa o treball. El premi al Pensament “Ernest Lluch” es concedeix al president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, per la seva tasca en el món de la docència. El premi a la Memòria Popular “Joan Reventós” és per a l'Associació d'Antics Carabiners de Catalunya. El guardó especial al Compromís recau en Manuel Guerra Sánchez per la seva trajectòria sindicalista a la UGT.
HUERTAS A LA REVISTA CARRER. La publicació Carrer de la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) publica una número dedicat majoritàriament –inclosa la portada– a Josep Maria Huertas i el seu llegat de 92 obres.
21 d'abril LLIURAMENT DELS MICRÒFONS D'OR. Es lliuren al Pavelló d'Esports de Ponferrada els Micròfons d'Or instituïts per la Federació d'Associacions de Ràdio i Televisió de la qual és president d'Honor Luís del Olmo. Entre els premiats, Olga Viza, Lorenzo Milà, Tito Valverde, Ramon García, Javier Castillo (Poty) i Federico Jiménez Losantos. Cal remarcar l'absència d'Andreu Buenafuente, també premiat, que des del primer moment va discrepar del premi atorgat al director de La mañana (COPE). PREMIADA L'EMISSORA ICAT FM. L'emissora de la Generalitat iCat fm ha estat guardonada per l'Internet Global Congress en la categoria de projectes d'innovació i desenvolupament. El jurat ha apreciat el nou concepte de ràdio interactiva impulsada per la CCRTV i vinculada a Catalunya Ràdio. L'Internet Global Congress es va presentar el passat dia 12 d'abril al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB)
23 d'abril ESTRENA D'AVUI.CAT. El diari Avui inaugura, coincidint amb la diada de Sant Jordi, el portal informatiu avui.cat. Han col·laborat en la iniciativa empreses del teixit socioeconòmic català com La Caixa, el Banc Sabadell, Edicions 62, Agbar, l'Escola Superior de Música, etc. L'Avui va ser el primer diari estatal a oferir als lectors una edició en línia. EL CIVISME PREMIAT. Es publiquen els guardons del XII Premi Civisme als Mitjans de Comunicació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. En la modalitat de premsa escrita obté el premi el treball “Alternativa a la presó”, d'Anna Aguilar, publicat a Presència. En l'especialitat de televisió el premi és per a Els veïns de baix, emès a El 9 TV. En la categoria de ràdio la distinció és per a l'espai La ruta del salmó d'El matí de Catalunya Ràdio. En Internet es guardona el web Fundació Natura.
Foto: Laura Guerrero
EXPOSICIÓ DEDICADA A RAMON BARNILS. Té lloc a la Casa de Cultura de
La revista Carrer glosa la figura de Huertas
ELS FOTÒGRAFS TORNARAN ALS JUTJATS. El ple de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acorda per nou vots a favor, cinc en contra i una abstenció, reconsiderar el veto als fotògrafs i càmeres de televisió a captar imatges als passadissos dels edificis judicials. El protocol que recollia la prohibició tornarà a la Comissió de Comunicació de la qual formen part els jutges, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de l'Audiovisual (CAC) perquè tornin a estudiar la qüestió. Els representants dels periodistes han mostrat des del principi el rebuig al veto.
25 d'abril ELS PRESENTADORS DE LA BBC SERAN PERIODISTES. El director general de la BBC britànica, Mark Thomson, anuncia al Parlament una nova política de la BBC respecte als presentadors de notícies en els diferents canals de la televisió pública. En endavant tots els presentadors dels noticiaris hauran de tenir formació periodística i ja no seran tan sols “lectors de notícies.” LA DIPUTACIÓ AJUDARÀ ELS CANALS LOCALS. En el trànsit de la televisió digital terrestre (TDT), la Diputació de Barcelona donarà suport a les cadenes públiques locals. En el cas de les privades, la Diputació concedirà “un programa d'ajuda a la producció en forma
RAUL RIVERO, PREMI ORTEGA I GASSET DE PERIODISME. Els premis Ortega i Gasset de Periodisme, convocats pel diari El País atorguen les distincions corresponents a 2007. El de millor Labor Informativa correspon al periodista i poeta cubà Raúl Rivero per la seva lluita constant a favor de la llibertat de premsa. El premi d'investigació és per al reporter Roberto Navia sobre l'explotació dels immigrants bolivians publicat al diari El Deber. El de Periodisme Gràfic s'atorga a la fotògrafa Desirée Martin per una imatge sobre els emigrants que arriben en pastera a Canàries. Per primera vegada es concedeix un premi de Periodisme Digital a les emissions de la BBC en castellà.
Foto: Agències
Raul Rivero és premiat amb l’Ortega i Gasset que concedeix el diari El País
Foto: Ignasi Rodríguez
BERGARECHE DEIXA VOCENTO. José Maria Bergareche deixa de ser conseller delegat de Vocento, però assumirà el càrrec de vicepresident primer del Grup. El substituirà l'enginyer tècnic de Telecomunicacions Belarmino García, fins ara conseller delegat de France Telecom. S'incorporarà al càrrec el pròxim 2 de juliol.
José Maria Bergareche posa fi a la seva etapa com a conseller delegat de Vocento
res!”. Funcionaris i agents al·leguen “resistència amb violència” per part dels concentrats. Els funcionaris valencians no aconsegueixen tancar el repetidor.
PROCESSEN ELS RESPONSABLES DE LA MORT DE COUSO. El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, dicta una interlocutòria de processament contra
els tres militars dels Estats Units que van disparar contra el càmera José Couso durant l'ocupació nord-americana a Bagdad el 8 d'abril de 2003 i que li van ocasionar la mort. Reporters sense Fronteres valora el processament com “un pas molt important en la lluita contra la impunitat d'atacs a periodistes.”
Un record per a... Josep Maria Huertas Claveria, degà del Col·legi de Periodistes moria a Barcelona el 4 de març a l'edat de 67 anys a causa d'un vessament cerebral. Natural de Barcelona era un referent entre els periodistes de la transició per la seva militància en favor de la llibertat d'expressió i la defensa dels drets de les persones. Va exercir en diferents mitjans de Barcelona: Correu Català, Tele/eXprés, El Periódico de Catalunya i Diari de Barcelona del qual, en la seva nova etapa, fou sotsdirector. Últimament escrivia per a La Vanguardia. Va col·laborar en diverses revistes com Signo de Madrid i Presència de Girona.Va dirigir Oriflama i Quatre Cantons del barri del Poble Nou, on vivia. A causa de la seva recerca periodística es va veure sacsejat pel poder militar franquista, però mai va baixar la guàrdia davant d'un poder autoritari i antidemocràtic. Les mateixes conviccions el van convertir en un gran defensor del patrimoni arquitectònic de Barcelona, en un dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes i en el millor coneixedor dels barris de la capital, cosa que reflectí en els seus nombrosos llibres. El maig de 2006 va resultar elegit degà dels periodistes de Catalunya. Milers de persones van ser presents a la cerimònia de l'enterrament a Santa Maria del Taulat. El 6 de març moria a Barcelona Quim Regàs víctima d'una llarga malaltia. Era natural de Manresa. Tenia 56 anys. La trajectòria professional de Regàs va començar a principis de la dècada dels setanta a la secció d'esports de Tele/eXprés arran de la gran afecció que sentia pel futbol i pel motociclisme. Formà part de l'equip fundacional d'El Periódico de Catalunya, on va ser redactor, cap de secció i finalment subdirector vinculat a la secció d'esports. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou l'autor del llibre oficial i també col·laborador en el Fòrum de les Cultures. Va intervenir en la posada en marxa d'empreses i la reformulació de capçaleres clàssiques com l'Avui, El Mundo Deportivo, Sport, La Stampa i Clarín de Buenos Aires, entre molts altres. Era un gran renovador de la premsa de Catalunya. Luís Bettonica Alonso va traspassar el 17 de març a 74 anys. Dedicat al periodisme en l'especialitat de gastronomia va ser director de la revista Pipiripao d'Edicions Doyma SA. La seva feina es va desenvolupar principalment durant la transició i també després. El passat 1 d'abril de 2007 moria a Vilanova i la Geltrú el periodista Daniel Esteban Jones a 56 anys d'edat. Nat a Lomas de Zamora (Argentina), era professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Va centrar la seva carrera en la investigació en comunicació. Va ser coordinador del Servei de Documentació del Centre d'Investigació de la Comunicació de la Generalitat. Últimament col·laborava amb l'Institut de la Comunicació de la UAB. José Luís Alejandro Yunta va traspassar el passat 2 d'abril de 2007 a 56 anys. Era natural de Barcelona. Havia treballat com a redactor al Full del Dilluns de 1976 a 1980 i de 1983 a 1990 a El
27 d'abril
Periódico de Catalunya.
CONCENTRACIÓ DAVANT EL REPETIDOR DE LA CARRASQUETA. Més de tres-centes persones es concentren al port de la Carrasqueta per privar que la policia autonòmica i els funcionaris de la Generalitat valenciana tanquin els repetidors. Els manifestants, acompanyats de representants polítics, sindicals i membres d'entitats valencianes mantenen la concentració impedint el pas de la força pública amb crits com “Volem TV3!, Canal 9 no val
El 12 d'abril de 2007 va morir el periodista Josep Maria Langelaan García. Adscrit a la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes. Havia estat redactor del Gabinet de Premsa del Govern Civil de Tarragona. Tenia 78 anys. El 13 d’abril moria Lluís Lligonya (foto), director de TV Mataró i president del Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró, a causa d'un càncer. Va ser impulsor de la TV de Mataró i un dels fundadors de la Xarxa de Televisions Locals, d’on era vicepresident.
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
de suport retornable.” Ho afirma el president delegat de l'àrea de govern local de la Diputació de Barcelona, Josep Fogué.
63
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
“EL PERIODISMO DIGITAL NO ESPERA”
64
Desde que se creó la World Wide Web, no ha cesado de expandirse. Mientras muchos medios y la prensa tradicional siguen con los mismos problemas y un futuro incierto, la gran Red ha seguido tejiéndose, involucrándose en casi todas las actividades humanas. La Web 2.0 está en pleno auge. Están naciendo los sitios llamados “sociales”, grandes espacios individuales y colectivos donde la información se puede compartir o distribuir en cualquier momento. Es la era de los UGC o contenidos generados por el usuario, como MySpace, Flickr, Delicious o el célebre portal de vídeos YouTube, donde los usuarios ya no son sólo audiencia sino que interactúan de una forma proactiva, con herramientas cognitivas y tecnológicas que saben utilizar muy bien, especialmente los usuarios jóvenes que tienen otro concepto de lo que es la información. Dado el ritmo vertiginoso de evolución de la Web, los medios deben enfrentarse a este gran desafío o ir hacia la irrelevancia. Las divisiones tradicionales entre los medios deben replantearse con la existencia de la Web. Los sitios más populares son multimedia. El porcentaje de lectores de prensa en los Estados Unidos baja y entre 1977 y 2006 pasó del 77% al 50% y en Gran Bretaña ocurre un fenómeno similar. De seguir por este camino, y según estudios realizados, la prensa impresa se extinguirá sobre 2046. Algunos medios han tardado en asumir la pérdida de peso de los grandes diarios en la sociedad y, en consecuencia, su pérdida de ingresos económicos. También han tardado en detectar el verdadero potencial de Internet y la respuesta a ese proceso ha sido una reacción insegura, escéptica y defensiva. Una consecuencia ha sido la incorporación casi forzada de las estrategias asociadas a la Web en las redacciones y equipos de dirección. Muchos medios han invertido muy poco en investigación de su propio mercado para explorar posibilidades. Cuando quieren implementar planes de cambio, se encuentran con disparidades entre el ritmo de evolución mediática y el mundo interior de estos medios, no siempre en sintonía con los nuevos lenguajes, herramientas y tendencias. Nieven Report dirigió el proceso de transformación del periódico danés Nordjyske, y según él, el problema es que “todo el mundo quiere progresar, pero nadie quiere cambiar”. Con la idea Darviniana de que las especies más adaptables son las que sobreviven, muchos medios impresos están convirtiendo sus redacciones en centros polivalentes de información, con profesionales que saben desenvolverse con la escritura en formatos web, con las tecnologías de Internet, los formatos de transmisión por audio (podcast) y por vídeo, (vcast), etc. Periodistas que crean y mantienen sus blogs, los mantienen activos y los convierten en canales de diálogo con una comunidad heterogénea de lectores y lectoras. Los periodistas, ahora, deben pensar su información en distintos formatos. La tendencia es
ir más allá de la información escrita y aprovechar todas las sinergias que la red ofrece. Es el fenómeno de la convergencia. Arthur Sulzberger Jr., del New York Times, habla de un futuro periodístico en el que las informaciones no se destinan únicamente a la impresión. El papel dejará de ser el soporte principal de diarios y revistas, aunque algunos piensan que todavía convivirá con la Web mucho más de una década. Pero los procesos de conversión tienen sus peligros y William Dietrich menciona su preocupación por la marginación de los periodistas, que sufrirán sobrecargas de producción que recortarán la calidad e irán en contra del trabajo creativo, poniendo en riesgo las condiciones que deben distinguir la profesión en cuanto a veracidad, verificación, investigación y baluarte de la libertad de expresión. “Las tecnologías pueden ser útiles si sustituimos los objetivos de mercadeo por los de enriquecer el periodismo”, advierte Dietrich. Algunas recomendaciones ayudan a afrontar este cambio en los medios, como no subesti-
mar el interés y la exigencia del público; ofrecer historias, servicios y canales de interacción; aceptar que la noción de noticia está cambiando y un movimiento en la Web puede forzar a reconsiderar las agendas diarias. También tener claras las prioridades en la convergencia; integrar varias habilidades, tanto en escribir en pantalla, como a saber tratar los temas en audio y en vídeo. O saber que los diarios deben estar familiarizados con las tendencias multimedia para ofrecer ediciones interactivas; y también tomar ejemplo de los sitios útiles para la prensa pero sin dejarse deslumbrar porque el éxito no es una fórmula homogénea para todos. Existen iniciativas a considerar, como el Continuous News Desk, del New York Times, que permite a los reporteros escribir una versión para la web y después otra para la versión impresa que puede incorporar las reacciones suscitadas por la versión virtual. La AP trabaja con una base de datos que permite acceder a archivos con herramientas de enlace entre temas y entre medios. En resumen, se trata de que los medios deben prepararse para el futuro e implantar planes de transición hacia plataformas digitales o corren el riesgo de quedarse atrás en el mundo de las noticias. La eclosión de las alternativas web de información fue materia de debate en la pasada cumbre mundial de Davos, en una sesión organizada por la CNN titulada “Nuestro mundo interconectado. Tan sólo hubo un
representante de los medios tradicionales, Tom Gloces de Reuters. Para asegurar el futuro de la prensa tiene que irrumpir en la conversación digital y a aprender a contar de nuevo sus historias. LINA MARIA AGUIRRE
“LO QUE ME INTERESA ES LA CONDICIÓN HUMANA” Jon Lee Anderson recibió el LiberPress en Girona por su brillante trayectoria profesional. Ha visto mucha guerra y su reto constante es no perder la independencia en su trabajo. Jon Lee Anderson habla de la relación entre el poder y el periodismo y la búsqueda de la independencia informativa que, en realidad, es una noción bastante moderna. “Es reciente el concepto de que nuestra responsabilidad es con el público en lugar de con el poder”, afirma. Y constata el equilibrio difícil de esta relación que han conseguido algunos profesionales como Seymoujr Hersch o Woodward, “quien simbolizó la ruptura del los medios con el poder”. Pocas voces se alzaron contra la política de George Bush después del 11-S, entre ellas Susan Sontag, que fue muy castigada por lo que escribió. “La nueva generación de periodistas fue muy acrítica”, explica Jon Lee. Cree que, hasta cierto punto, los atentados propiciaron un ambiente de guerra que fue visto, en el subconsciente colectivo, como una “buena guerra” y así lo vivieron los medios y los periodistas. “Vietnam no fue una guerra buena y nos dejó a todos la boca amarga”, explica, aunque la prensa tuvo un papel definitivo en la retirada de Vietnam. Siempre ha habido voces contracorriente, como Susan Sontag o Seymour Hersch, “quien reveló lo que sucedía en Abu-Grahib y ya había denunciado lo que sucedido en Mai-Lay”. Pero hay muchos casos como Judi Miler, que coloreó el ambiente sobre la cuestión de las armas de destrucción masiva en Irak. “Es la propia prensa norteamericana la que ha informado de lo ocurrido en Irak o sobre los detenidos en Guantánamo. Algunos medios han aceptado que no fueron suficientemente críticos”, continua Lee Anderson. “Los americanos se han sentido atacados y ello ha provocado un nuevo patriotismo. En el fondo, los periodistas sintieron una especie de deber patriótico que marcó la forma de informar posterior”. Ningún grupo de periodistas, por independientes que sean, están desprovistos de sentimientos nacionales. En España también pasa y hay un grupo de gente que colorea el ambiente porque piensan que España es frágil todavía y se consideran los guardianes de la democracia. Los periodistas incrustados en las unidades militares perjudican notablemente la esencia del periodismo. Los corresponsales de las guerras de los últimos 30 años han estado en estas condiciones. Estados Unidos quiere controlar y manipular a los medio en los conflictos, como ya se vio en la primera Guerra del Golfo. Con ello y con una utiliza-
York Times, ves un esfuerzo casi neurótico, obsesivo, por ser objetivo”. Lee Anderson también ha sido criticado. En un reportaje que realizó sobre el País Vasco hace seis años y en el que intentó dar voz a todos, nacionalistas, antinacionalistas… a pesar de todo recuerda que “mi artículo suscitó una reacción del gobierno de Aznar y del PP inaudita”. Fue acusado de apología del terrorismo ante el director de su periódico en los mismos términos que se utilizaron, semanas atrás, para destituir al presidente de Telemadrid por emitir un documental sobre el País Vasco demasiado neutral. “Según el PP, mi artículo era una clara evidencia de mi inclinación sobre el otro bando. Mi gran crimen
parece ser que fui yo quien decidió que había un sentimiento vasco nacionalista legítimo no violento”, y califica el episodio de risible y repugnante. Con un currículo casi de pura guerra, no quiere ser definido como periodista de guerra. Y añade que la parafernalia militar no le interesa, “lo que me interesa es la condición humana y el mundo que yo he frecuentado ha sido uno en conflicto”. Sobre Ryszard Kapuscinski piensa que ha sido un referente para él en su profesión. Sabía cuajar la realidad sobre el terreno y rompió moldes. Fue la voz de un hombre que convivía con la gente, tenía su propio género, y era un baluarte para el oficio. Supo abrir la posibilidad de ver el mundo de forma distinta e incluso retratarlo. FRANCISCO LUÍS DEL PINO
EL LIBRO, ENTRE EL DINERO Y LA INVESTIGACIÓN Cada vez más periodistas se encuentran en la lista de autores de los libros más vendidos. Ello coincide con el hecho de que algunos periodistas han llegado a las áreas de gestión en el sector editorial. Las razones esgrimidas por los profesionales para escribir un libro, aparte de que los periodistas son los que tienen los recursos necesarios para afrontar este reto, son desde el sueño de convertirse en escritor, a explicar aquello que no se puede explicar en otro soporte o escribir algo diferente que no sea por obligación. Y a veces la vanidad, el prestigio y la fama. En pocos casos se puede pensar en ganarse la vida escribiendo ya que es una labor “extraordinariamente mal pagada”, según los propios escritores-periodistas. Y si no es por dinero, ¿por qué los periodistas escriben libros? Algunos porque se aburren en el trabajo que hacen, con menos espacio para escribir y menos tiempo para emitir información. O también por la necesidad de destacar en las redacciones, de demostrar que se es capaz de hacerlo. También por motivaciones profesionales/corporativas, con una gran falta de periodismo de investigación en los actuales medios de comunicación. Algunos periodistas ven en el libro el reducto del periodismo de investigación por la falta de espacio en los medios. Otros los ven como una noticia alargada en un reportaje. Y otros como la forma de investigar un tema determinado e, incluso, por la libertad creativa y poder decir cosas que no puedes decir en los diarios. En los diarios encuentras la puerta cerrada por la estructura actual de la propiedad para investigar. En cambio, en los mismos grupos multimedia puede que no interese publicar ciertos temas en el diario pero sí puede hacerse bajo el formato libro. Para otros periodistas, los libros no son la sustitución del periodismo de investigación. Para Xavier Fabrés, los libros “no son el refugio de los rechazados de otros medios de comunicación”. En cambio otros piensan que si pudie-
ran dedicarse a publicar reportajes en un diario, no escribirían los libros que escriben. Joan Barril piensa que “es prácticamente imposible hacer periodismo de investigación” porque cuando una verdad no interesa, existen mecanismos para que no se reconozca, como por ejemplo, los gabinetes de comunicación que algunas veces impiden llegar a la verdad. “La investigación es cada vez más difícil y al final se limita a los niveles más débiles, a aquellos que no disponen de gabinetes de prensa”, explica. Para acceder a un buen periodismo de investigación es necesario tiempo, persistencia y dinero, asegura Manuel Leguineche. Y añade que ahora ya no se utilizan los diarios, sino los libros reportaje con revelaciones o los documentales de autor. Según Rafael Vallbona, lo importante reside en “qué quiero decir, por qué lo digo y como lo digo. Se trata de encuadrar una hipótesis, argumentarla y establecer conclusiones”. Para él en los libros hay más periodismo de seguimiento que de investigación. Los periodistas gozan de escaso prestigio frente a los escritores. Por ello algunos publican libros para reconquistar el reconocimiento social. El periodista-escritor pasa a ser escritor-periodista con grandes ejemplos como Émile Zola, Edgar Allan Poe, Charles Dickens, Mariano José de Larra, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Néstor Luján, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán o Josep Ma. Huertas Claveria. Para el escritor irlandés John Banville, escritores y periodistas son la misma cosa. “La diferencia está entre un texto bien escrito y otro mal escrito, de los que hay muchos”, afirma. En cambio, para Xavier Fabrés un escritor es aquel que escribe un libro: un texto de diez páginas es un reportaje y uno de cien es un libro. En el fondo se halla latente el prestigio social de la literatura que le confiere prestigio al escritor frente al periodista. La perversidad está en mantener esta frontera alimentada por el recelo y una cierta envidia mutua por diversos motivos. Ser escritor da prestigio y publicar reportajes, no. XAVIER MARTÍ
¿DE QUÉ NO TENEMOS MIEDO? Pensadores y periodistas debatieron sobre los efectos del miedo en las XII Jornadas de Comunicación Blanquerna del pasado mes de marzo. El miedo desencadena un mecanismo de defensa indispensable para todas las especies animales. Pero los humanos desarrollan, además del miedo a morir, la certeza absoluta de la llegada de la muerte aunque no existan amenazas directas. Podemos sentir miedo de nuestro propio cuerpo, tenemos miedo del mundo exterior y, sobre todo, tenemos miedo de Los Otros humanos. Ello provoca desconfianza y temor ante lo poco conocido, lo cual es aprovechado por el marketing. Se crean alertas globales - virus asesinos, vacas locas, alimentos transgénicos y todo acaba siendo peligroso. El famoso
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
ción de las imágenes de televisión obtenidas por ellos mismos, lo consiguen. Muchos artículos de Lee Anderson sobre la guerra de El Salvador para la revista Time no fueron publicados por no responder a la línea editorial. “Los periodistas son muy vulnerables y dependientes de las decisiones de los editores que marcan qué es noticia y qué puede llegar al público”, comenta el periodista. Por ello nacen medios alternativos como blogs o webs, algunos muy dignos e interesantes, y que se convierten en voces no mediatizadas ni censuradas de lo que no publican en diarios como The New Yorker Times o El País. “Hay sitios web que llegan a adquirir posiciones de referencia” prosigue. Pero que cualquiera pueda criticar el trabajo de los periodistas por el mero hecho de tener acceso a la red, es un poco desolador. Pero está convencido de que “todos los fenómenos mediáticos tienden, al final, a autofiscalizarse”. Sobre la objetividad, opina que existe la pretensión y la voluntad de aproximarse a ella. La objetividad no existe, como la neutralidad, pero nos acerca a aquello que tratamos y nos ayuda a seguir adelante con un código ético. Ningún medio puede ser objetivo, añade Lee Anderson. “Los periodistas podemos aspirar a reflejar realidades objetivas a nuestros lectores, pero el medio como tal, no puede porque está compuesto por un colectivo de opiniones diferentes”, añade. Objetividad y honradez son dos cosas distintas. Esto se nota en la diferencia entre la prensa inglesa y la norteamericana. La primera muestra opinión, puntos de vista con medios como The Economist que tienen un estilo muy subjetivo y ameno al mismo tiempo. En contrapartida, deja claro de donde viene y su línea es rigurosa. En cambio, “si lees una nota del New
65
E N P O C A S PA L A B R A S
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
RESUMEN EN CASTELLANO
66
efecto 2000, que tenía que ser devastador, se quedó en nada y hace que nos planteemos si no fue todo una estrategia para vender ordenadores. Zygmunt Bauman afirma que “el consumo de productos contra el miedo necesita consumidores temerosos”. Muchas alertas globales acaban siendo material de chistes, pero más serio es aquello que hace cada uno para protegerse y que incrementa nuestros miedos, ya sea blindando las puertas, llevando aerosoles de defensa o, como en EUA, comprando todo-terrenos blindados. Todo para poder convivir con la idea irrefutable de que un día moriremos. La religión compensa el miedo a la muerte con la recompensa del cielo, que concilia el final escrito con un sentido de la existencia que va más allá del estrictamente biológico. La antigua República Francesa recuperó la idea de la “inmortalidad compensatoria” que otorga un beneficio superior al soldado muerto en la lucha por su país que a la pérdida personal: el honor perpetuado por la salvación de la nación. Sigmund Freud detectó la deconstrucción y la canalización de la muerte como un mecanismo para continuar vivos, que consiste en apartar la muerte de nuestras vidas para reducirla a la casualidad y la causalidad. Pero tampoco esta deconstrución nos ha salvado de la angustia tremendista. El profesor Ferran Sáez afirmó en las jornadas que “los libros de filosofía dan miedo”, sobre todo porque hacen pensar a los lectores. Popularmente se dice que la ignorancia da la felicidad y el conocimiento nos hace infelices y cobardes. El filósofo José Antonio Marina se refirió a la peligrosidad de los sentimientos de uso comunicativo como el miedo y la furia e identificó algunos mecanismos para combatir el miedo: la huida, el ataque, la inmovilidad y la sumisión. Hay miedos irracionales que Marina ejemplifica, como el miedo a decir no o a pedir que nos devuelvan un dinero que es nuestro, miedos que responden al “no saber qué decir o reaccionar”. El miedo es también uno de los principales mecanismos de poder. Para inculcar miedo se utilizan las amenazas, el aislamiento y la incomunicación y el silencio. Según Marina, la novedad genera un miedo terrible que se demuestra con el 80% de jóvenes encuestados que afirman querer ser funcionarios para evitar al máximo el riesgo de perder el trabajo. Es la técnica de la inmovilidad. El sociólogo Michel Maffesoli comparte este diagnóstico. Marina reivindicó también la valentía como estrategia para afrontar el miedo y añadió, ante el hecho de que se está claudicando respecto a la libertad de expresión, que “el periodismo debe quedarse cuando los demás se marchan”. La Edad Media fue una época de mucho miedo infundido por las estructuras del poder de la iglesia. La gente es capaz de aceptar recortes en las libertades personales si con ello se siente más segura. Roosvelt pidió “poderes especiales” que la población le otorgó con entusiasmo. Y Bush pidió carta
blanca en la restricción de los derechos fundamentales para aniquilar el terrorismo de Bin Laden, con la legitimación que le confirió el miedo. Todos se convierten en sospechosos y se aplica la cultura del control que provoca víctimas, como el ciudadano británico JeanCharles de Menezes, muerto a tiros por la policía en el metro de Londres. Los mecanismos de defensa se convierten en sentimientos irracionales. El concepto de estado-nación surgió para proteger la soberanía territorial, pero las fronteras se hunden y con ellas la seguridad de los ciudadanos que antes se refugiaban dentro de ellas. Es, como dice Bauman, “la globalización negativa”. La desprotección se ha convertido, a partir del 11-S, en endémica. La invasión de Irak no ha devuelto la seguridad. Al contrario, ha aumentado la inseguridad en todo el mundo. Mientras la
respuesta de Occidente se basa en operaciones inútiles, Al Qaida se asegura de que sus acciones terroristas lleguen a todos los medios de comunicación. En la destrucción de las torres gemelas, los terroristas dispusieron de la creación más genuinamente yankee: la televisión. El terrorismo global utiliza el poder de la imagen para generar miedo e inseguridad y también para crear nuevos adeptos, impotentes ante un mundo negativamente globalizado. Ulrich Beck afirma que en un mundo de peligros que no se pueden confirmar en el ámbito personal, el miedo se dirime en la batalla de las opiniones donde “quien tenga un mayor poder radiofónico y televisivo tiene más posibilidades de ganar”. Según el libro “el miedo líquido” de Bauman, a pesar de que el terrorismo global es un peligro evidente, su dimensión ha sido distorsionada y exagerada porque “el miedo a un enemigo fantasma es lo único que les queda a los políticos para mantener su poder”. En este sentido se constata el Eje del Mal, proclamado por Bush i el propio Putin. Marina Litvinovich trabajó con Boris Yeltsin y fue asesora de medios de Putin, cargo que dejó por motivos morales. Ella contó que, al principio, Putin aconsejaba a los medios y en la actualidad actúa mediante la censura. Catorce periodistas han muerto desde que Putin es presidente, entre ellos Anna Politkovskaya. Oksana Chelysheva explicó que en la primera guerra del 96 de Chechenia los periodistas podían informar desde el campo de batalla y presionar para conseguir la paz. La guerra acabó por un fuerte movimiento anti-militar.
En cambio, en la segunda guerra del 99 se puso en marcha la maquinaria de propaganda y los rusos eliminaron a los periodistas neutros e independientes. Putin incluyó en su discurso el concepto de Eje del Mal para generar alarma social. Oksana Chelysheva creó la Sociedad para la Amistad RusoChechena que difunde noticias de los corresponsales independientes de la zona. Actualmente pueden trabajar gracias al apoyo internacional. Marina LItcinovich fue agredida por cuestionar la versión oficial del secuestro de la escuela de Beslan a través de su web “pravdabeslan”. Periodistas en la cárcel, otros muertos: el peaje para ejercer de periodista en Rusia es muy alto. Estas periodistas han tenido que superar el miedo, pero la cuestión es como afrontar el miedo de los demás para que no acabe paralizándolos. Los héroes de la oscuridad Michel Maffesoli afirma que la política busca el mismo dominio que la religión aplica al más allá. Pero este sociólogo detecta un desacuerdo entre el pensamiento institucional y lo que realmente está vivo en la calle, lo cotidiano. Según él vivimos un cambio de paradigma en el que los elementos que nos generaban miedo, ahora se integran en la sociedad de la mano de la publicidad o de artistas como Eminem. El buen uso del miedo convierte a estos nuevos héroes en dioses de la postmodernidad. Ellos configuran la “parte del diablo” en un equilibrio conflictivo enraizado en las antiguas culturas mediterráneas. Este autor prevé un retorno a la feminización, la invaginación (vuelta al vientre de la tierra), otra parte del Diablo que dará un nuevo sentido a una sociedad estancada. ESTEL BATET
EL ESTATUTO DEL PERIODISTA EN PUNTO MUERTO Más de doscientos profesionales del periodismo de toda España convocados por el Forum de Organizaciones de Periodistas (FOP), reafirmaron en Lugo la necesidad de un Estatuto profesional para garantizar el derecho a la información de los ciudadanos y que incluya los deberes y los derechos de los periodistas. El proyecto está estancado en el Congreso de los Diputados a pesar de la promesa del presidente Zapatero de que se aprobaría en esta legislatura. La V Convención de periodistas de Lugo analizó los factores que ponen en peligro la profesión. Ésta fue la primera convención celebrada sin la presencia de la Federación de Asociaciones de la Prensa (FAPE), una de las fundadoras del FOP. Su presidente, Fernando González Urbaneja, aludió a su desacuerdo con el Estatuto como el motivo para abandonar el Foro, a pesar de ser la FAPE coautora del texto. El proyecto podrá retomarse en la próxima legislatura con algunos retoques a la baja del texto actual. Víctor Sánchez, de la Agrupación de Periodistas de la UGT, explicó en su ponencia
E N P O C A S PA L A B R A S
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
RESUMEN EN CASTELLANO
68
que 30 años después de promulgada la Constitución todavía no se han desarrollado las bases constitucionales del derecho a la información. Ninguno de los dos grupos mayoritarios en la Cámara ha hecho avanzar el proyecto debido a la fuerte presión de los grupos de comunicación. El Partido Popular, por su escasa complicidad con las demandas de los periodistas, y el Partido Socialista, por falta de coraje político. El profesor Luís Álvarez Pousa, del Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia defendió la necesidad de intermediación de los periodistas de cara al ciudadano para propiciar la democracia deliberativa, condición necesaria para la democracia participativa. Con la concentración de medios con el fin de conseguir éxitos inmediatos, los periodistas ven disminuida su capacidad de seleccionar los hechos y elaborar los relatos de forma que puedan dar sentido y significado a los hechos de la actualidad. En el modelo neoliberal de periodismo, se impulsa el objetivismo y la neutralidad con la excusa de no ser tendenciosos o parciales, pero que esconde la necesidad de dar sentido a la noticia. El periodista se convierte, así, en invisible por innecesario. Puosa afirma que “estamos saturados de información pero hambrientos de conocimiento” y propugna un retorno a los valores del periodismo ético. La independencia de los periodistas se ve amenazada por su situación laboral que fue descrita por el presidente del Sindicato de Periodistas de Catalunya, Dardo Gómez. Un 33% de los profesionales se hallan en situación de precariedad laboral. Continúa la mala utilización de los estudiantes en prácticas, a pesar de los esfuerzos realizados en los últimos años. La única oferta de trabajo se encuentra en los gabinetes de comunicación que, por otro lado, están considerados por muchos periodistas como ajenos a la profesión. En este sentido se manifestó Pilar Casanova, del Col·legi de Periodistes de Catalunya y despertó un debate muy vivo porque muchos de los participantes eran miembros de gabinetes sometidos a fuertes presiones de las instituciones para las que trabajan. La Comisión de Gabinetes del Col·legi trabaja en un Manual de Buenas Prácticas para diferenciar el trabajo de los periodistas de los profesionales de la publicidad. La Convención también aprobó, a partir de la ponencia de Carmen Rivas de Comisiones Obreras, la necesidad de un Consejo Audiovisual estatal y de trasladar la reforma ya empezada con la ley de RTVE a los medios audiovisuales de las comunidades autónomas. Bajo el título “Periodismo e igualdad” estaba prevista una mesa dedicada a las mujeres periodistas. A primera hora de la mañana había pocas personas pero luego se fue animando. Sílvia Tubio (CCOO) alertó de la incompatibilidad de horarios de la profesión con la vida familiar y María Solar (UGT) aseguró que se ha pasado de becarias a preca-
rias sin llegar a uns situación laboral estable. Por parte del Col·legi de Periodistas se presentó un estudio, liderado por l’Associació de Dones Periodistes, en el que analiza la presencia en los medios tanto como presentadoras como productoras de éstos. Si bien tan sólo una de cada diez persones que salen en las noticias son mujeres, en cambio en la presentación de noticias y en la redacción se ha conseguido una representación paritaria, con excepción de la radio. Finalmente se concluyó que en la próxima Convención se trataría el tema de las mujeres de forma transversal mientras que la mesa dedicada específicamente a este aspecto se programaría en un horario más adecuado. JULIÀ CASTELLÓ / ELVIRA ALTÉS
PROVOCACIÓN Y HUMOR: ¿LA NUEVA INFORMACIÓN? Noticia se consideraba aquella información que unos señores decían por la televisión en los informativos, de forma seria, a veces comentada por tertulianos. La información residía en un hábitat privilegiado, pero esto está cambiando por la intervención de los programas de humor y entretenimiento. Esta transición provoca, por un lado, unos informativos cercanos a los programas de entretenimiento liderados por presentadores “estrella”, como el caso de Katie Couric en el noticiario nocturno de la cadena CBS. Couric incorpora a sus programas informativos fórmulas como entrevistas cortas, reportajes extensos y microespacios de opinión de personajes famosos. Por otro lado, esta transición ha llegado acompañada de un descenso de la credibilidad de los informativos y de una caída importante de las audiencias en Estados Unidos. Los niveles de confianza de la cadena CNN han caído en picado y la mayoría de norteamericanos creen que los informativos están muy desviados políticamente. Y la audiencia ha bajado en un 46% en los últimos diez años. Los telenoticias, los mismos que son criticados por desviación política, son la primera fuente de información de un 81% de los norteamericanos. A ello se le suma la tendencia entre la audiencia de consumir cada vez más las noticias que les gustan, no las que les informan. Se confirma una deriva de los informativos donde la línea editorial es descaradamente personalista y desviada. Según palabras de Al Gore, el bufón es el único personaje de la corte al que le dejan decir la verdad sin cortarle el cuello. Jonh Stewart, director y presentador de The Daily Show, es la prueba de cómo el entretenimiento más puro y el humor invaden la esfera de la información seria de la política o de la actualidad. El que hace tiempo era un programa de humor sobre la actualidad, se ha convertido en una de las fuentes informativas más importantes de EUA. Un 21% de la población joven afirma tener como principal
fuente de información los programas de humor. The Daily Show tiene una cuota de dos millones de espectadores y por la influencia de CNN-Internacional, llega a ser de 160 millones en todo el mundo. A pesar de que Stewart afirma que el formato del programa se basa en noticias falsas con el objetivo de hacer reír al público, ha recibido el premio al mejor informativo de la Asociación de Críticos Norteamericanos y el propio Stewart ha sido nominado por la revista Newsday como el presentador más influyente del país. La audiencia de este programa era notoriamente demócrata, aunque también tiene conservadores. Sus espectadores son consumidores de revistas con fuerte temática política. Estos datos confirman el programa como netamente informativo o, como dicen algunos, de infotainment. El plató es exacto a un informativo tradicional y el montaje es como el de un informativo. Stewart no utiliza materiales de ficción. Con un formato a la manera de CNN, tiene recursos como presentar la información en un diálogo entre un político criticado, por ejemplo Rusmsfeld, y él mismo en un tono completamente irónico.
El tono informativo-cómico de Stewart tiene precedentes en Bil Maher, uno de los mejores humoristas políticos que ha tenido el país. Con críticas incondicionalmente duras con el poder establecido, Maher sigue el formato de informativo serio, con noticias, con opiniones, tertulianos y entrevistas. Además, bombardea a los políticos con opiniones de gran incidencia social y con una gran dosis de ironía. Otros seguidores de este estilo, como Stephen Colbert, tienen programas con una elevada dosis de sátira que mantiene al público encandilado. Colbert se hizo famoso porque dirigió una ráfaga de bromas al presidente Bush en la cena de corresponsales de Washington, dejándole en evidencia. Las imágenes por Youtube se hicieron famosas en todo el mundo. Esta tendencia ya está ocupando prograsmas en Catalunya, como Polònia, o en Euskadi, con Vaya semanita. Ante el panorama electoral de Estados Unidos, este 21% de ciudadanos que consumen humor político como opción informativa no dejarán indiferentes a unos candidatos que ya se afanan en estar presentes e intentan ser graciosos y afables. La tendencia es reír para informarse y a nadie le cortan el cuello por esta opción. Quizás despidan al bufón de la tele, pero podrá continuar su labor en otra parte. BERNAT DEDÉU
Foto: Unai Aranzadi ©
alonso-design.es
Acuden a los lugares más lejanos para informarte de lo que sucede
DESDE REPORTEROS SIN FRONTERAS LES APOYAMOS PARA
QUE REGRESEN A COMPARTIR SUS EXPERIENCIAS CON NOSOTROS
Colabora con Reporteros Sin Fronteras. Plaza Callao, 4. 10º B. 28013 Madrid. Tel: 915 224 031. Ecorreo: rsf-es@rsf.org
CAPÇALERA ABRIL-MAIG 2007
COM ENS VEU... Rodera
70