Capçalera 152 by Xavier Puig

152 JULIOL 2011

SUMARI

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA NÚMERO 152 JULIOL 2011

REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: comunicacio@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537

DOSSIER ESPECIAL 152 JULIOL 2011

Director: Josep Maria Martí Consell Editorial: Neus Bonet, Teresa Cendrós, Ignasi Aragay i Marc Vidal Subdirector: Josep Nieto Coordinador: Jordi Rovira Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ Coordenades per al futur del periodisme Text: Lina María Aguirre Jaramillo

Nous perfils professionals en un futur incert

Vicedegans Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Narcís Genís Amparo Moreno Ignasi Soler Secretari Enric Frigola Tresorer Xavier Mas de Xaxàs Vocals Pilar Antillach Ignasi Aragay Jordi Basté Pilar Casanova Teresa Cendrós Francesc Escribano Llibert Ferri Patrícia Gabancho Jordi Grau Sílvia Heras Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Marc Vidal Gerent: Xavier Fuertes Secretari tècnic: Josep Nieto Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, S.A.

pàg. 42

Text: Jordi Rovira

CARTA DEL DEGÀ

Fotos del dossier: Sergio Ruiz, CNN, Lucía Rivas, Arxiu.

Canvis per a la modernització del Col·legi CRÒNICA

En nom de l’ètica, la passió i el compromís Text: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

El patrimoni fotogràfic, en ple debat Text: Eudald Coll Fotos: Sergi Reboredo

JUNTA DE GOVERN Degà Josep Maria Martí

pàg. 34

REPORTATGE

Testimonis d’unes revoltes històriques Text i fotos: Xavier Sulé OPINIÓ

Àlvar Maduell, Robert Manrique ENTREVISTA

Martí Anglada Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz CRÒNICA

Les receptes del mestre Gay Talese Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz ENTREVISTA

HISTÒRIC

Vint anys del polèmic Camaleó Text: Jordi Rovira Fotos: Laura Guerrero / TVE PERIODISME AL MÓN

La Xina i l’Índia, mons mediàtics en creixement Text: Dani Madrid Fotos: Xavier Cervera / Artur Isal

70 LA XARXA 71 Àlex Barnet PREMIS

LA FOTO Pedro Madueño

LLIBRES Elena Serrano

78 EL CIC INFORMA 79 Llúcia Oliva OBITUARIS

Roger Jiménez / Ana Jiménez

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Text: Jordi Rovira Fotos: Jordi Play

DIA A DIA Sara Masó

REPORTATGE

Manipulacions i credibilitat de la imatge Text: Carme Escales

94 COM ENS VEU... 98 Sr. Edi EN POCAS PALABRAS

C A R TA D E L D E G À

Canvis per a la modernització del Col·legi

Josep Maria Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Des d’ara mateix, vull demanar la vostra complicitat i col·laboració per ajudar-nos en la campanya de difusió d’aquestes noves quotes i serveis, que visualitzen la modernització de l’organització col·legial

COL·LEGIATS I

(fins al primer grau i cònjuges), les ca-

a la qual ens vàrem comprometre. Les

col·legiades, encarem l’estiu amb la im-

BENVOLGUTS

racterístiques de la qual ja us vaig avan-

col·legiades i els col·legiats fareu la millor

plantació de canvis que ja us havia anun-

çar per carta, i que trobareu també

campanya si expliqueu amb convicció i

ciat en la meva darrera carta. D’un costat,

explicades en aquestes pàgines i a la

confiança els avantatges de pertànyer al

la Junta del Col·legi de Periodistes, en la

nostra intranet. Tots aquests aspectes

Col·legi.

reunió del passat 7 de juny, va aprovar

s’han explicat també en les sessions in-

Junts tindrem més força per fer sentir la

una reducció de les quotes col·legials, amb l’objectiu d’afavorir la incorporació dels joves periodistes i ajudar aquells companyes i companys que es troben en situació d’aturd’un altre, la Junta va decidir també modificar les categories col·legials per adaptar-les a les actuals situacions socioeconòmiques. Pel que fa a la nova pòlissa sanitària, la de l’Aliança, va deixar de ser vigent el mes de setembre de 2009. A partir d’aquell moment, es va arribar a un acord entre el Col·legi, el CatSalut i l’Aliança que deia que, a quatre centres concertats de l’Aliança, i sempre per compte del CatSalut, els col·legiats i llurs familiars podien rebre assistència hospitalària i

formatives que han tingut lloc a les de-

nostra veu, com l’hem hagut de fer sentir

d’especialistes.

marcacions.

en les darreres setmanes amb motiu de

En realitat, els col·legiats i col·legiades

Estem segurs que la nova situació obrirà

les agressions que han patit periodistes en

heu estat atesos a quatre centres concer-

un marc més estable per gaudir d’una as-

l’exercici del seu càrrec al cobrir les ma-

tats, és a dir, que estan sota el paraigua

segurança mèdica de qualitat a un preu

nifestacions dels “indignats”, quan hem

reduït i amb una de les compa-

hagut de recordar que els periodistes tre-

nyies més reputades del mercat.

ballem per garantir el dret fonamental de

Aquesta Junta dedicarà el màxim

la ciutadania a rebre una informació

de recursos possibles a l’incre-

lliure.

ment d’activitats, com la formació

Gràcies a l’avançada per les vostres crí-

continuada, amb la creació d’un del CatSalut i no sota la vigència d’una

centre de formació i reciclatge professio-

pòlissa mèdica privada, com passava

nal; l’ajuda als companys i companyes

abans de la data assenyalada a l’inici.

que es troben en una situació difícil, amb

Per tal de cercar la millor solució per al

l’impuls a l’assessorament professional i

col·lectiu de periodistes, la Junta de Go-

la posada en funcionament d’una nova

vern –després de valorar diferents

borsa de treball, que entrarà en funcio-

ofertes– ha arribat a un acord amb

nament al setembre; i a noves prestacions,

ASISA per oferir una pòlissa mèdica

com el recull de premsa, accessible per

completa a tots el col·legiats i familiars

Internet.

tiques, els vostres suggeriments i la vostra col·laboració. Ben cordialment, CAPÇALERA JULIOL 2011

S’han adaptat les categories col·legials a la situació econòmica i hem arribat a un acord per a una nova pòlissa mèdica

PREMI INTERNACIONAL DE PERIODISME M A N U E L V Á Z Q U E Z M O N TA L B Á N

Juan José Millás i Eduardo Galeano van parlar dels punts en comú que els unien amb Manuel Vázquez Montalbán, mort el 2006 d’una aturada cardíaca. Tant Millás

En nom de l’ètica, la passió i el compromís Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz Compromís, passió, coherència i sentit

dua de Vázquez Montalbán. “Aquesta

crític. Aquests van ser alguns dels valors

nit –va dir– somiava que de tornada a

que van ser citats a l’acte de lliurament

Madrid em trucaven per dir-me que

de la setena edició del premi Internacio-

s’havia descobert que no havia mort,

nal de Periodisme Manuel Vázquez

sinó que s’havia amagat i que, per tant,

Montalbán que va tenir lloc el 24 de

havia de tornar el premi. Jo els deia que

maig al Palau de la Generalitat. Els dos

tenia diversos premis, que podia donar-

protagonistes de l’acte van ser Juan José

los algun altre però que aquest no volia

Millás i Eduardo Galeano –guardonats

tornar-lo. I trucava a Vázquez Montal-

Internacional de

en els apartats de Periodisme Genera-

bán i ell em deia ‘tu protesta al Col·legi

lista (Cultural i Polític) i Periodisme Es-

de Periodistes que jo et donaré suport’”.

Periodisme que porta

portiu, respectivament– van evocar els

“En plena vigília –va prosseguir– he pen-

records i els punts en comú que compar-

sat com d’important hauria estat tenir-lo

com Galeano –premis de Periodisme Generalista i Esportiu de la setena edició del premi

el nom del periodista i

tien amb el desaparegut periodista bar-

aquests últims anys, aquests últims dies.

celoní.

Molts ens preguntem què hauria pensat,

Aquests guardons –una iniciativa del

què hauria escrit de tot el que estem

Col·legi de Periodistes, la Fundació F. C.

veient. Perquè hi ha gent que deixa molts

Barcelona, el grup Planeta, Random

orfes quan se’n va i crec que Vázquez

durant un acte que

House Mondadori i els diaris Avui, El

Montalbán n’és un”.

País i El Periódico de Catalunya– s’han

Tot seguit, Millás va referir-se a la “rela-

va tenir lloc el passat

convertit en el millor escenari per recor-

ció particular i rara” que mantenia amb

dar Vázquez Montalbán, tot un referent

Vázquez Montalbán. “Primer, com a lec-

per “la importància del rigor, l’ètica, el

tor de Triunfo, que és com el vaig conèi-

escriptor barceloní– en van evocar la figura

24 de maig al Palau de la Generalitat.

compromís social i l’autocrítica en l’e-

xer. Em va sorprendre aquella manera

xercici professional”, tal com apuntà

d’abordar el periodisme com si fos lite-

Francesc Escribano, que va parlar en

ratura i la literatura com si fos perio-

nom del Col·legi de Periodistes.

disme. Fins i tot en la poesia, perquè era

Per la seva part, Carles Revés, director

un gran poeta, tot i que això no se sol

general de l’àrea editorial del grup Pla-

mencionar. Em va semblar que era el

neta, va destacar de Millás “la visió po-

model d’escriptor de final del segle XX i

lièdrica de l’activitat professional”, en

inici del XXI a seguir”, va explicar.

què també coincideix amb el periodista

“Després –va continuar– quan jo treba-

barceloní.

llava al gabinet de premsa d’Iberia, vaig

Juan José Millás va començar el parla-

cometre un acte de corporativisme que

ment evocant la importància de la pèr-

m’elogia al aconseguir per a Vázquez

D’esquerra a dreta, Francesc Escribano, Carles Revés, Juan José Millás, Anna Sellés –vídua de Vázquez Montalbán– Artur Mas, Eduardo Galeano i Sandro Rossell.

Montalbán i altres escriptors una targeta

pàgina d’Interviú és un article complicat

passa en companyia d’Eduardo Galeano.

especial d’aquestes que tenen els multi-

perquè no és ni llarg ni curt, és difícil de

No podia imaginar-me un millor com-

milionaris i que facilita molt la vida als

fer. I moltes vegades quan l’estic escri-

pany de viatge per a aquest premi. De

aeroports. En Manolo m’ho va agrair

vint em recordo d’en Manolo i li dic ‘ja

manera que espero que la ratxa no fina-

molt i en una de les seves últimes

podries donar-me un cop de mà, que

litzi aquí i que em segueixi trobant Ma-

novel·les surt un personatge que es diu

estic aquí cuidant la nostra pàgina’”.

nolo Vázquez Montalbán en el futur”.

Millás i treballa a Iberia. En la perspecTriunfo, el fet de veure’s convertit en un personatge de ficció de qui havia estat el seu heroi va ser molt gratificant”.

Juan José Millás i Eduardo Galeano van recordar les passions que compartien amb el periodista barceloní

La tercera de les relacions amb Montalbán va donar-se arran de la seva mort.

BRINDIS A LA DIGNITAT D’altra banda, el lliurament del premi a Eduardo Galeano va comptar, prèviament, amb un parlament de Sandro Rosell, presi-

Finalment, va referir-se a “aquesta raresa

dent del F. C. Barcelona, qui va destacar

“Com vostès saben –va recordar Millás–

del fet que m’hagin donat un premi al

la similitud del premi amb la feina que

ell escrivia l’última pàgina d’Interviú. I

qual un no s’ha de presentar”. “De nou

porta a terme la Fundació del club, la

quan va morir em trucaren proposant-

–va concloure– apareix Vázquez Montal-

passió de Vázquez Montalbán pels co-

me substituir-lo, cosa que també va ser

bán a la meva vida, que vist de nou en la

lors blaugranes (“és un referent històric

un cop d’emoció, vist també des de la ma-

perspectiva de la que els he parlat, té al-

del que significa ser culer”) i les sem-

teixa perspectiva. L’article de la darrera

guna cosa de somni. D’altra banda, això

blances de la figura i l’obra de Galeano

CAPÇALERA JULIOL 2011

tiva d’aquell noi que llegia els articles a

CRÒNICA

nom del meu entranyable amic Manuel Vázquez Montalbán”. A continuació, Eduardo Galeano va explicar que havia compartit “diverses passions” amb el periodista barceloní. “Tots dos érem aficionats al futbol –explicà– i tots dos vam creure que la millor manera de jugar per l’esquerra consistia a reivindicar la llibertat dels que tenen el coratge de jugar pel simple plaer de jugar en aquest món que mana jugar pel plaer de guanyar. I en aquest camí hem intentat combatre els prejudicis de molta gent de dretes que creu que el poble pensa amb els peus i que el futbol n’és la prova, i també dels prejudicis de molts companys d’esquerres que creuen que el futbol té la culpa que el poble no pensi”. “Tots dos –va prosseguir– també ens identificàvem amb el plaer de la ironia i el riure franc, i en totes les formes de l’humor en les nostres maneres de dir el que pensem, el que sentim, ja sigui en els

Perfil

Juan José Millás i Eduardo Galeano durant els seus parlaments el passat 24 de maig.

“Em pregunto què hauria pensat i escrit Vázquez Montalbán del que estem veient aquests últims anys” (Juan José Millás)

guir– també vull retre homenatge als esportistes peregrins que el 1937, un any després de l’assassinat de Sunyol, van encarnar la dignitat malferida, però viva, de

CAPÇALERA JULIOL 2011

amb el que representa el Barça. Per tot

tot Espanya. Em refereixo als jugadors

això, el jurat –tal com va destacar Josep

del Barça que van recórrer els Estats

Cortada, president de la Fundació del

Units i Mèxic, disputant partits de futbol

Barça, al llegir l’acta del jurat– va pre-

en benefici de la República, així com a

miar el periodista i escriptor uruguaià

la selecció de jugadors bascos que van

pel conjunt de la seva obra.

fer el mateix en diferents països euro-

Galeano va dedicar el premi “a la me-

peus. Per tots ells m’emociona rebre

mòria de Josep Sunyol, president del

aquest premi, i també pels jugadors del

Barça que va ser afusellat pels enemics

Barça dels nostres dies, dignes hereus

de la democràcia”. “I aprofitant aquesta

del Barça d’aquells anys. I per si tot això

oportunitat immillorable, –va prosse-

fos poc, resulta que el premi porta el

Juan José Millás (València, 1946) és escriptor i periodista. Va fer estudis de Filosofia i Lletres. Ha treballat com a marionetista, professor i al gabinet de premsa d’Iberia. Ha col·laborat com a columnista en els diaris El Sol i El País, on escriu setmanalment, a més d’Interviú. Amb trenta-un llibres publicats i milers d’articles, cròniques i reportatges periodístics a la seva esquena, Millás acumula una important obra periodística i literària, traduïda a quinze idiomes. Alguns dels llibres són Papel mojado, Trilogía de la soledad, Laura y Julio o El Mundo. Ha guanyat els premis Nadal (1990), Mariano de Cavia (1999), Francisco Cerecedo (2005) i Planeta (2007).

articles, llibre o xerrades de cafè. Perquè no són dignes de confiança els solemnes cavallers ni les dames exemplars que no són capaços de riure’s d’ells mateixos. Ni en Manolo ni jo vam confondre l’avorriment amb la serietat, com també passa amb altres col·legues d’idees polítiques semblants a les nostres. I que consti que no parlo en temps present per error o descuit, sinó perquè fonts ben informades m’han assegurat que la mort no és més que un acudit de mal gust”. “I un altre espai compartit molt important pels dos era la reivindicació del bon menjar com a celebració de la diversitat cultural. Com bé deia Antonio Machado, qualsevol neci confon valor i preu. I el mateix passa als nostres dies, perquè el millor menjar no és el més car”, va recalcar. “I jo també crec –va prosseguir el periodista uruguaià– que el dret de l’autodeterminació dels pobles també inclou

Un moment de l’acte de lliurament dels guardons al Palau de la Generalitat.

el dret a l’autodeterminació de l’estómac. I més que mai cal defensar aquest dret en aquests temps d’obligatòria

Eduardo Galeano (Montevideo, 1940) és periodista i escriptor. Entre els anys 1960 i 1964 va ser redactor en cap de la revista Marcha i posteriorment va ser director del diari Época. El 1973 es va haver d’exiliar a l’Argentina, on va fundar la revista Crisis. El 1975 es va instal·lar a Calella fins que el 1985 –un cop finalitzada la dictadura– va tornar al seu país. Ha combinat la tasca periodística amb una obra literària traduïda a més de vint idiomes. Entre els llibres hi destaquen Las venas abiertas de América Latina, Memoria del fuego i El libro de los abrazos. El llibre El futbol a sol y sombra és l’obra capital en el gènere periodístic i esportiu.

“macdonalització” del món, cada cop

Al tram final de l’acte va prendre la pa-

més desigual en les oportunitats que ofe-

raula el president de la Generalitat de

reix i cada cop més igualador en els cos-

Catalunya, Artur Mas, que va destacar

tums que imposa”.

“el compromís i les trajectòries vitals”

“I fins aquí he arribat –va dir a tall de con-

dels guardonats, dels quals va recalcar

clusió– perquè sé que quan bec massa

que poden convertir-se en els referents

corro el greu risc de dir estupideses. I he

que necessita la societat actual. Final-

volgut alçar aquestes paraules com si fos-

ment, va referir-se al paper que han de

sin copes de vi, un bon vi negre d’aquí

jugar els mitjans de comunicació.

“El món cada cop és més desigual en les oportunitats que ofereix i més igualador en els costums que imposa” (Eduardo Galeano)

“Estem en un moment clau perquè en aquesta societat confosa i amb manca de referents, la responsabilitat dels mitjans de comunicació és clau”, va apuntar. “Però els mitjans –va pros-

per brindar amb Manolo i per Manolo,

seguir– no poden oblidar que ells per si

una manera de beure per la dignitat hu-

mateixos també són un poder, i cada ve-

mana i la solidaritat, pel plaer de jugar i

gada més gran. I quan un té poder ha

l’alegria de jugar quan es juga netament.

d’exercir-lo amb una gran responsabili-

Per l’alegria d’estar junts, i pel pa i el vi

tat”. “Més enllà de la seva posició crítica

compartit, pel sol que cada nit s’amaga, i

i del reforçament de la democràcia, els

per totes les passions, a vegades doloroses,

mitjans també han de ser corretges de

que donen rumb i sentit al viatge humà, a

transmissió d’esperança de cara a la so-

l’humà caminar, al vent del món”.

cietat”, va concloure.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Perfil

CORRETJA DE TRANSMISSIÓ

R E P O R TATG E

El 23 de juny el Col·legi de Periodistes va acollir una taula rodona que pot marcar un punt d’inflexió. Sota la pregunta “Què fem amb el patrimoni fotogràfic de Catalunya?” va

El patrimoni fotogràfic, en ple debat Eudald Coll Fotos: Sergi Reboredo Una gran representació de la fotogra-

milions d’imatges, de les quals la majo-

fia catalana va assistir el passat 23 de

ria no estan degudament documenta-

juny a la taula rodona que, sota el títol

des i tan sols una desena part està

“Què fem amb el patrimoni fotogràfic

digitalitzada. A més, cada arxiu disposa

comptar amb la

de Catalunya?”, va organitzar la co-

del seu propi protocol i sistema d’accés.

missió de Cultura del Col·legi de Pe-

La taula rodona va obrir-se amb una

presència, entre altres

riodistes. Entre els ponents, hi havia

breu presentació de Montserrat Rius

ponents, de Ferran

Ferran Mascarell, conseller de Cultura,

–documentalista, periodista i membre

la qual cosa va fer que la sala d’actes

de la Junta de Govern del Col·legi i del

Mascarell, conseller de Cultura. Aquest va repassar els principals pros i contres del

s’omplís d’un centenar de persones,

Consell Nacional d’Arxius– que va re-

moltes d’elles expectants per la inter-

cordar que el fons documental dels fo-

venció del màxim responsable de la po-

tògrafs catalans té “un gran valor per

lítica cultural.

al futur del país”.

A la sala hi havia des de fotògrafs de

Per la seva part, Laura Terré, estudiosa

renom (Oriol Maspons, Colita, Joan

i teòrica de la fotografia, que va actuar

Guerrero, entre altres) fins a arxivers,

com a moderadora de l’acte, va apun-

galeristes i col·leccionistes.

tar que tant fotògrafs com arxivers

No en va, el debat entorn els llegats i

tenen un “neguit pel patrimoni foto-

intencions de treballar

els arxius de fotògrafs catalans està

gràfic”. “Hem de posar ja fil a l’agulla”,

més viu que mai. La polseguera aixe-

va dir, per després recordar que Ferran

a fons en la defensa

cada mesos enrere pel cas Centelles,

Mascarell en l’època de regidor de l’A-

sector, i anunciant les

del patrimoni. De les paraules del conseller, en va sobresortir l’anunci d’un futur Centre Nacional de Fotografia.

amb institucions públiques competint

juntament de Barcelona ja va mostrar

entre elles pel patrimoni d’aquest co-

una sensibilitat especial per aquests

negut fotoperiodista, va evidenciar la

temes.

manca d’una política clara en aquest

Per la seva part, Jordi Serchs, director

sentit. Amb tot, aquella pugna institu-

de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, va

cional també va servir per posar un cop

aclarir que “la fotografia no és només

més sobre la taula la necessitat d’ac-

als arxius, també és als museus, biblio-

tuar urgentment en un sector que té

teques i altres centres patrimonials.

pendent no tan sols unes directrius bà-

Però el tractament arxivístic potser és

siques, sinó també una ordenació del

el que vetlla més pels fons, pel reco-

mateix.

neixement dels fotògrafs i pel valor de

Actualment, entre l’Arxiu Nacional, la

les fotografies”. Serchs va criticar que

Xarxa d’Arxius Comarcals i l’Arxiu Fo-

a vegades el debat mediàtic se centri

togràfic de Barcelona superen els deu

“en l’adquisició del patrimoni i no pas

Una tècnica del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA observa alguns dels negatius que acull aquesta institució pública.

en la inversió econòmica, material, tec-

nifica la feina de tota una trajectòria

nològica i humana per fer les feines

professional i que, per tant, “és lícita

arxivístiques indispensables com la di-

la proposta d’una contraprestació eco-

gitalització, perquè el fons sigui con-

nòmica o contractual amb l’Adminis-

sultable i accessible”.

tració pública”. La fotògrafa veterana

L’anterior conseller de Cultura,

La intervenció següent va ser la de la

també va apuntar que quan es negocia

Joan Manuel Tresserras, va reunir

fotògrafa Pilar Aymerich, que va la-

per un arxiu no és el mateix fer-ho

al juliol del 2010 representants del

“amb els hereus que amb l’au-

món fotogràfic català i va encarre-

tor, que té la memòria dels es-

gar al Consell Nacional de la Cul-

deveniments”, gràcies a les

tura i de les Arts (CoNCA) un pla

experiències viscudes en el de-

estratègic. Tal com informava El

curs de la feina. “Tot això té un

País el dia després de la taula ro-

valor afegit a les imatges i

dona celebrada al Col·legi, aquest

mentar que no es conegui prou la

també és important recollir-ho”, va as-

organisme tenia previst entregar a

feina dels fotògrafs documentalistes –

segurar. Tampoc es va estalviar críti-

Cultura l’informe (titulat Diagnosi

“a vegades sabem mirar però parlem

ques contra l’Administració. “La

de la situació actual sobre la fo-

poc” – i va recordar que aquest sector

política patrimonial fotogràfica dels

tografia i pel qual s’han consultat

és pioner a Espanya i és un dels més

últims trenta anys va ser quasi inexis-

més de vuitanta persones del sec-

destacats a Europa. Aymerich va re-

tent. Al mercat dels encants es venien

tor) la primera quinzena de juliol.

cordar que l’arxiu d’un fotògraf “sig-

arxius quasi a pes”.

CAPÇALERA JULIOL 2011

La polseguera aixecada pel ”cas Centelles” va evidenciar la manca d’una política definida per part de les administracions

Un pla estratègic sobre la taula

R E P O R TATG E

Aymerich també va referir-se a la

cordar com gaudia buscant imatges a

pugna que enfronta la fotografia artís-

l’Arxiu Històric durant l’època de di-

tica amb la documental, citant Joan

rector de l’Avenç. “Sempre he pensat

Fontcuberta (fotògraf i president de

que l’Avenç va tenir un gran èxit so-

l’Associació d’Artistes Visuals de Ca-

bretot per aquelles fotografies. Era una

talunya), Jorge Ribalta (assessor del

revista insòlitament il·lustrada per a

MACBA) i David Balsells (conserva-

aquells temps”, va afirmar el conseller. Mascarell va sintetitzar l’estat

L’Arxiu Nacional, la Xarxa d’Arxius Comarcals i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona superen els deu milions d’imatges

de la qüestió del patrimoni fotogràfic català en sis punts. El primer es referia a l’alt nivell de la nòmina de creadors del país, així com a la importància que

dor en cap de fotografia del MNAC),

els fotògrafs hi tenen. “Crec que la con-

les declaracions dels quals neguen el

temporaneïtat a Catalunya ha tingut la

caràcter d’obra artística a la fotografia

fotografia com un dels elements més ex-

documental. Aymerich, en canvi, va

plícits i que ha jugat un paper més espe-

lloar la preocupació que Mascarell

cial que en altres àmbits”, va admetre.

sempre ha mostrat envers la fotografia

La segona idea anava lligada amb

documental i va assegurar que el sec-

aquesta importància històrica. “Com a

tor es troba “en un moment de canvi

conseqüència de tot això –va dir– s’ha anat creant una xarxa civil de

Catalunya compta amb 97 arxius públics i 49 entitats que disposen d’un fons fotogràfic de certa importància

conservació en la qual hi ha 97 arxius públics i 49 entitats amb fons fotogràfic de cert relleu. Aquesta cura en tot això per part de la societat civil fa que un elevat patri-

en el qual podríem construir les bases

moni cultural es mantingui dispers, però

per a una fotografia responsable i per

raonablement ben conservat”.

a un patrimoni que arribi al ciutadà”.

El tercer punt es referia al poc suport

“En els moments de crisi –va con-

institucional al sector que ha provo-

cloure– és quan hem de propiciar que

cat que Catalunya, a diferència del

la imaginació ens porti a crear els mit-

que passa en molts altres llocs, no

jans per investigar i fer que la política

comptés amb “aquella eina col·lectiva

fotogràfica del nostre país sigui més

que els països fan servir per conser-

adient”.

var-ne el patrimoni”. Segons el con-

Els diferents arxius dispersos pel territori tenen diferències en el protocol, l’accés i la difusió dels mateixos

seller, el franquisme primer, i una desencertada política cultural de la Generalitat després –que va definir com “erràtica”– han portat a la situació actual en què bona part dels deures

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Diferents moments de la taula rodona que es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes el passat 23 de juny

estan per fer. “Hi ha hagut molta dis-

Ferran Mascarell va iniciar la interven-

continuïtat i no s’han creat institu-

ció admetent que tot aquest debat l’ha

cions per defensar aquest àmbit”, va

agafat massa aviat –ja fa cinc mesos i

reconèixer.

mig que és al capdavant de la Conse-

El quart punt anava dirigit a la pugna

lleria– i va recordar l’interès pel món

clàssica entre la fotografia artística i do-

de la fotografia. Concretament, va re-

cumental. Segons Mascarell, “aquests

discursos són impropis dels temps que

ral al capdavant– de formar una co-

vivim. És un debat una mica absurd.

missió d’experts i professionals que en

Hem de corregir el tir i interpretar que

els propers mesos ha de reflexionar

tota expressivitat és artística. Em costa

sobre què cal fer. Les conclusions d’a-

imaginar una frontera entre la fotogra-

questa comissió acabaran conformant

fia artística i la documental”.

un document “amb les idees ordena-

El cinquè punt va ser per criticar les ad-

des” que, segons Mascarell, li han de permetre prendre decisions al

En els propers mesos, el Departament de Patrimoni ha d’elaborar un document que marcarà les línies de futur

respecte. “No sé per on bellugarà tot això –va admetre–, si bé espero tenir clar el que s’ha de fer al respecte a l’octubre d’enguany”.

ministracions públiques que en els

Tot seguit, el conseller va ser molt ex-

darrers anys –no va citar el “cas Cen-

plícit quan va dir que la conservació i

telles”, tot i que va quedar molt clar

difusió del patrimoni fotogràfic “serà

que s’hi referia– han lluitat entre elles

una de les apostes de les polítiques cul-

pel fons d’alguns fotògrafs. “És llasti-

turals del Govern”. I, després, va dir les

mós. Totes les administracions haurien

paraules de les quals es farien ressò

de posar una mica més de sentit comú

molts mitjans de comunicació: “A mi

en tot això”, va admetre.

no em molesta un Centre Nacional de Fotografia, que no ha de ser un

Ferran Mascarell va anunciar la intenció de crear un Centre Nacional de Fotografia

equipament, amb un edifici, sinó que podria funcionar en xarxa, des d’on s’impulsi la conservació i la difusió del patrimoni fotogràfic”. La referència a un

Finalment, Mascarell va arribar al sisè

centre d’aquestes característiques no

punt, que fa referència a l’accés als ar-

era gratuïta, ja que és una de les de-

xius existents, “que a vegades és com-

mandes del sector, fins al punt que fa

plicat”. “Cal ordenar aquest accés,

més d’un any un grup de fotògrafs i ex-

perquè algunes d’aquestes institucions

perts van crear l’Associació Centre-

que tenen fons fotogràfic no fan feina

Museu de la Fotografia per pressionar

de difusió pública i cultural. Cal fer-la

en aquest sentit.

per treure aquests materials de la ig-

Mascarell va admetre que per culpa de

norància col·lectiva”, va concloure.

la crisi li ha tocat ser un conseller “amb

“Vosaltres hi heu posat el talent, nosaltres hi posarem l’ordre”, va assegurar el conseller de Cultura

pocs diners”, encara que va assegurar als assistents que gràcies al document que tindrà llest al mes d’octubre podrà desplegar diferents iniciatives. “I podrem començar a treballar els fons més

UNA DEMANDA DEL SECTOR

problemàtics, cas a cas, en els propers

Després d’enumerar aquests sis punts,

6-8 mesos”, va assegurar. També va ga-

el conseller va deixar clar que la Con-

rantir que a final d’any espera disposar

selleria té la intenció de posar ordre en

del “disseny global d’una política cultu-

aquest àmbit. Per això va informar de

ral perquè Catalunya sigui una referèn-

l’encàrrec al Departament de Patri-

cia a nivell de la fotografia que tenim en

moni –amb Joan Pluma, director gene-

aquest país”. Finalment, va concloure

R E P O R TATG E

Oriol Maspons, tot un referent de la fotografia documental catalana, observa part del seu arxiu personal.

amb una frase que resumia tota la po-

Victoria Combalía (crítica d’art i

D’altra banda, Joan Roig (president

nència: “Vosaltres hi heu posat el talent

col·leccionista) i Lluís Salom (de la

Associació de Fotògrafs Professionals

i nosaltres hi posarem l’ordre”.

UPIFC Sindicat de la Imatge) van cri-

d’Espanya) i Coral Majó (esposa d’O-

ticar la demanda de donacions altruis-

riol Maspons) van demanar que els fo-

DIVERSES PREOCUPACIONS

tes als fotògrafs. Aquest últim també

tògrafs documentalistes també tinguin

Un cop Ferran Mascarell va finalitzar

va aprofitar la seva intervenció per la-

representació en la comissió del De-

la seva intervenció, molts assistents a

mentar-se de la situació precària en

partament de Patrimoni –Mascarell es

l’acte van prendre la paraula, la millor prova de l’interès que desperta el tema en el sector. La majoria d’ells van lloar les paraules i intencions del nou conseller de Cul-

va comprometre a fer-ho–, men-

Els drets d’autor, la xarxa d’arxius locals i la precarització de la feina són alguns dels temes que preocupen el sector

CAPÇALERA JULIOL 2011

tura, tot i que van aprofitar l’ocasió

tre que Ferran Peracho (director de la galeria Valid Foto) va recordar la importància que també tenen molts col·leccionistes privats en la conservació

per abordar altres aspectes que Mas-

què es troba una part important de la

carell no havia abordat al llarg de la

professió.

Aquestes tan sols van ser algunes de

seva intervenció.

Per la seva part, Luis Ruiz (director ge-

les nombroses intervencions d’un acte

del patrimoni fotogràfic.

Així, Miquel Galmes (president de

neral del laboratori Manual Color) i

que, si es compleixen les intencions

l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Ca-

l’advocat i historiador Josep Cruanyes

anunciades pel conseller, pot marcar

talunya) va recordar la importància de

van recordar la importància de la de-

un punt d’inflexió en la defensa del pa-

no descontextualitzar els arxius locals,

fensa dels drets d’autor en el sector.

trimoni fotogràfic català.

R E P O R TATG E

Han informat d’uns fets històrics que ja es comparen amb la caiguda del mur de Berlín. Cobrint els últims dies dels règims de Tunísia i Egipte,

Testimonis d’unes revoltes històriques Text i fotos: Xavier Sulé

la guerra de Líbia, les protestes a Bahrein o treballant d’incògnit

Les primeres manifestacions a Tunísia

vaig assegurar que, tot i el que havia pas-

van suscitar l’interès de la premsa inter-

sat a Tunísia, era impossible que caigués

nacional una mica tardanament i sense

Mubarak. Em vaig equivocar. Va ser la

la més lleu sospita de la dimensió i de l’e-

batalla per la dignitat, una revolució ex-

a Síria, ens han

fecte contagi a altres països, començant

traordinària”, assegura.

per Egipte dies després.

El dia que el president egipci va anunciar

apropat les revoltes a

Les revoltes van agafar forma i aquest

la dimissió, Maria Alba Gilabert, de Ca-

país mai no havia gaudit d’una atenció

talunya Ràdio, es trobava al costat de la

mediàtica com la que va tenir durant les

mare del primer jove que va ser assassi-

l’Orient Mitjà i al nord Àfrica. L’experiència dels periodistes catalans a la ‘primavera àrab’ ha conviscut amb noves formes de comunicació que

protestes de milers d’egipcis, que exigien

nat per la repressió del règim. “Estava

la fi d’un règim de trenta anys. “És de les

amb un munt de gent, tots asseguts a

coses més gratificants que he cobert a la

terra en una sala mirant la tele i amb la

meva vida. Va ser emotiu. A Egipte, hi

mare del noi asseguda en un cadira aga-

havia estat moltes vegades i sempre

fant la foto del fill mort. En el moment

veies un país derrotat, on la gent deia

en què es va donar la notícia tothom va

que no hi havia res a fer. I de sobte, arri-

saltar d’alegria. Ella va ser l’única que no

bes en aquella plaça i et trobes a milers

es va moure i va començar a plorar. Des-

de persones amb la mirada d’ambició,

prés d’un minuts, la gent va deixar de ce-

de reivindicació, demanant que se’n vagi

lebrar-ho i un per un van passar per

el “faraó”. I ho van aconseguir en tres

davant de la dona fent un petó a la

poden ser un bon

setmanes. Impressionant”, recorda el

imatge del fill com si fos un màrtir. És di-

sotscap d’Internacional de TV3 Joan

fícil descriure el que em va arribar a emo-

complement

Roura, habitual enviat especial al Prò-

cionar aquella dona”, recorda Gilabert.

informatiu. I no falta l’autocrítica amb un cert regust amarg sobre la cobertura informativa del món àrab.

xim Orient.

La plaça Tahrir del Caire va ser durant

Kim Amor, de la redacció d’Internacio-

molts dies un paradís per als periodistes

nal d’El Periódico, ho va viure amb l’a-

estrangers, sempre a vessar d’històries

fegit que havia viscut quatre anys al

humanes i de gent amb moltes ganes

Caire com a corresponsal del seu diari

d’expressar-se. El redactor en cap de la

on encara hi té lligams molt estrets. “Mai

secció Internacional de La Vanguardia,

no m’hagués imaginat que una cosa així

Joaquim Luna, va tenir l’oportunitat de

pogués passar a Egipte, on Mubarak ho

viure-ho amb la mateixa intensitat que

tenia tot per la mà, era un règim policial

els fets de la plaça de Tiananmen a la

absolut i jo veia certa passivitat per part

Xina l’any 1989. Com en aquella ocasió,

de la població. Confesso que quan la re-

pensa que l’egípcia és una història que

dacció em va dir que anés cap allà els

ni feta expressament per als periodistes

A 70 anys, el veterà periodista Tomàs Alcoverro –en la imatge a la plaça de Catalunya amb els indignats– va viure la revolta als països àrabs com un regal a la seva dilatada trajectòria.

AL FRONT REBEL

borar in situ. “A Líbia, s’ha treballat

paper de la premsa escrita. “Va ser un

Després d’Egipte, Líbia va agafar el re-

d’una manera molt lliure. A la part rebel,

tema ideal perquè va passar a un espai

lleu informatiu però la revolta va dege-

entraves i sorties quan volies, parlaves

molt físic i molt concret com era la plaça

nerar en una guerra civil. Els periodistes

amb qui volies i anaves a primera línia

Tahrir. Un dels problemes que tenim so-

catalans desplaçats van cobrir el front de

del front quan et venia de gust”, recorda

vint els periodistes és el d’intentar abas-

guerra avançant amb les forces rebels.

Flores. “Et donaven menjar i et trans-

tar la realitat i la sensació permanent

Tots coincideixen a assenyalar que, a di-

portaven –afegeix Garcia-Planas–, que

que aquesta et supera. Tot afegit al fac-

reconeix que ha estat el conflicte

tor de la immediatesa, que et fa anar amb a Egipte vaig pensar que els diaris exis-

“No he treballat tant en la meva vida com en aquest darrers mesos”

més exhaust que ha cobert.

tim i seguirem existint perquè quan la

(Tomàs Alcoverro)

presses i creus que mai veus el tot. De fet,

gent mira totes aquelles imatges de la

“Molts dies havia de fer 500 quilòmetres, 250 cap al camp de batalla i 250 de tornada per poder escriure la crònica”, conclou.

plaça necessita que algú li expliqui les

ferència d’altres conflictes, la caracterís-

També hi era Marc Marginedas, d’El

coses”, recalca Luna, que juntament amb

tica principal del libi ha estat les facilitats

Periódico, que havia estat primer a Tu-

els companys Gemma Saura i Tomàs Al-

donades pels revolucionaris. Per La Van-

nísia i té força experiència en conflictes

coverro van copsar simultàniament per

guardia, Xavier Mas de Xaxàs, primer;

bèl·lics. Per Marginedas, a Líbia es va

a La Vanguardia l’ambient tan especial

Plàcid Garcia-Planas, després, i, final-

donar la situació ideal per a un corres-

que es podia respirar a Tahrir.

ment, Félix Flores ho van poder corro-

ponsal de guerra. “No tenies cap tipus

CAPÇALERA JULIOL 2011

i una oportunitat per reivindicar el

R E P O R TATG E

de limitació, si bé això també implicava

Sense Internet

Bashar Al-Assad. La repressió de la re-

que t’exposessis a situacions més arris-

volta siriana és segurament la més sag-

cades, el que va passar al fotògraf Manu

nant i cruenta de totes les revolucions

Brabo”.

àrabs, però la premsa internacional és la

A Tunísia i Egipte, on Internet i

gran absent del conflicte. El règim siri ha

els mòbils treien fum, sembla clar

TOTA SOLA A SÍRIA

estat sempre molt tancat i ha prohibit

que les xarxes socials van tenir un

Bastant menys destacada informativa-

l’entrada a periodistes internacionals, en-

gran protagonisme. No tant a

ment va ser la ja aixafada revolta de

cara que diferents circumstàncies alienes

Líbia, on Gaddafi va aprendre la

Bahrein, però l’olfacte periodístic de

a la professió van permetre la periodista

lliçó i va contrarestar-les tallant Internet. “És curiós perquè parlem molt de les revoltes 2.0 i segur que a Líbia van començar igual, si bé la situació va acabar degenerant

catalana Emma Salma poder

“A Líbia no tenies cap limitació informativa, si bé això implicava exposar-se a situacions més arriscades” (Marc Marginedas)

en una guerra civil. I aquells joves

cidís exercir de periodista i in-

que estaven entrenats en les noves

Tomàs Alcoverro el va a portar a aquest

succeint.

tecnologies i volien fer la revolta

petit estat del golf Pèrsic. “Potser es po-

Emma Salma és el pseudònim amb el

amb el Twitter s’ha vist ara que

dria pensar que era un tema marginal, si

qual ha signat les cròniques des de Síria

tenen un fusell a les mans i han

bé inquietava pel fet de ser un país ubi-

pel diari Ara i la Cadena SER, i que per

d’anar a combatre a una guerra

cat a la regió del petroli i el dubte era si

seguretat d’ella i de les fonts prefereix

clàssica com la del Che Guevara”,

es podia estendre a l’Aràbia Saudita”,

continuar mantenintlo, de moment.

argumenta Nicolàs Valle.

explica el veterà corresponsal de La Van-

“Vaig haver de treballar molt precària-

A Síria, Internet està poc estès i

guardia a l’Orient Mitjà, que reconeix

ment, d’incògnit i arriscant la vida. No em podia identificar com a perio-

carrer. “Les manifestacions s’han

“A Síria vaig haver de treballar molt precàriament, d’incògnit i arriscant molt”

organitzat més aviat entorn a les

(Emma Salma)

la qual cosa no ha estat clau en l’organització de les protestes al

dista i Síria és també un lloc on és difícil parlar amb la gent perquè està acostumada que sempre hi hagi algú vigilant. Aconseguir la

mesquites, no perquè sigui un mo-

informació va ser un repte”, ex-

viment religiós, sinó perquè la tro-

que després de tants anys d’experiència

plica la col·laboradora del diari Ara.

bada per a les pregàries de

i de viure a la zona, les revoltes àrabs

Amb tot, aquesta jove periodista inde-

divendres és l’única possibilitat de

han estat tot un regal per als seus 70

pendent que parla i escriu molt bé l’àrab

què disposen els siris per congre-

anys. “Tinc la sort de continuar vital-

i que havia estat cinc anys corresponsal

gar-se en un nombre suficient.

ment il·lusionat fent la feina de sempre i

de la Cadena SER a l’Orient Mitjà, re-

Tota la resta està prohibit, fins i

crec que no he treballat tant en la meva

coneix que el sentiment de por l’ha

tot van suspendre la liga de fut-

vida com aquests darrers mesos. El futur

acompanyada al llarg del mes i mig que

bol”, explica Emma Salma.

de la regió està ple d’incògnites i d’es-

ha estat a Síria: “Sovint em preguntava

I, tot i reconèixer el seu paper com a eina facilitadora i acceleradora, Joaquim Luna, de La Vanguardia, és un dels partidaris de relativitzar l’eufòria de les xarxes socials a les

“A Tiananmen la gent va sortir igualment al carrer i a la Xina llavors no hi havia Internet” (Joaquim Luna)

revoltes: “A Tiananmen, l’any CAPÇALERA JULIOL 2011

prés que esclatés la revolta i que al cap d’un cert dilema moral deformar del que allà estava

ha funcionat molt malament, per

viatjar en aquest país poc des-

si realment el que estava fent valia la pena. Vols pensar que sí encara que, si sóc sincera, en molts casos volia sortir corrent perquè tenia una por terrible i la paranoia de si t’estaven espiant o perse-

1989, la gent va sortir igualment al

peculacions. Estic segur que tinc feina as-

guint que et transmet la mateixa gent

carrer i a la Xina llavors no hi

segurada fins després de la meva mort”,

d’allà. Superar aquesta por va ser tot un

havia Internet. Quan la gent està

ironitza.

desafiament perquè si no et paralitza-

cansada, explota. Això és ara,

A més de Tunísia, Egipte, Líbia i Bah-

ves”. De fet, va ser retinguda durant deu

abans i sempre”.

rein, una part de la població de Síria es

hores pels serveis d’intel·ligència siris a

va rebel·lar també contra el govern de

la ciutat de Daraa, epicentre de la re-

Marc Marginedas (a dalt) i Nicolás Valle (a sota) van cobrir les revoltes àrabs per al El Periódico de Catalunya i TV3, respectivament. 19

R E P O R TATG E

Quan som notícia

volta. Se’n va sortir. “A l’interrogatori

a l’hora de la veritat no va ser així i

vaig estar molt tranquil·la. Evidentment,

només vaig fer, potser, una dotzena de

sabien que si em trobava en una ciutat

cròniques. M’hagués quedat més temps,

que havia estat bombardejada i on havia

ara bé, era insostenible econòmicament i

El Comitè per a la protecció de

un tanc cada cent metres no podia ser

la meva família aquí també patia.”

periodistes (JPC) ha documentat

res més que una periodista o una acti-

fins ara la dolorosa llista d’un total

EL ROL DEL YOU TUBE Més enllà de l’experiència profes-

Bahrein, un a Egipte, un a Tunísia

“Com contrastar les imatges del YouTube? No tens manera de fer-ho. És un acte de fe”

i un al Iemen. A Espanya, durant

(Nicolàs Valle)

xarxes socials i han consagrat

d’onze professionals morts a les revoltes; sis d’ells a Líbia, dos a

molts dies es va viure amb preo-

l’anomenat “ciutadà periodista” vista de drets humans, tot i així no en te-

amb la col·laboració amb la premsa tra-

Manu Bravo, capturat a Líbia per

nien cap prova i em van deixar marxar”.

dicional. Les noves formes de comunica-

les tropes de Gaddafi i posat en lli-

Malgrat l’experiència viscuda, diu que

ció han implicat alguns canvis a les

bertat després de quaranta-tres

va tornar de Síria decebuda. “Ha estat

cobertures dels conflictes, particularment

dies de captiveri. A Líbia, on el

molt frustrant que jo tingués accés a una

en llocs que tenen règims dominats per

conflicte ha estat particularment

informació exclusiva i a una realitat de

la censura i la repressió. Amb tota la pru-

mortífer per als fotògrafs, el re-

la qual parlar, des dels dos bàndols, i a

dència del món, la majoria dels profes-

dactor de La Vanguardia Félix

excepció del diari Ara no trobés gaire in-

sionals creuen que tot plegat serà

Flores diu que va poder constatar

terès sobre el tema en els mitjans espa-

beneficiós i un complement a la pràctica

una nova realitat que accentua els

periodística. L’exemple més clar ha estat la

doble precarietat. Una és la

“A Egipte el règim ens odiava i la gent ens estimava. Amb això ja està tot dit”

manca de respecte al periodista

(Joan Roura)

creixent que va començar amb

breixen conflictes: “Hi ha una

perquè el consideren un enemic i

constant utilització d’imatges penjades a You Tube, una tendència força a les manifestacions irania-

el converteixen directament en

nyols. Potser és un reflex de la manca

nes de juny de 2009, després del frau elec-

objectiu. L’altre és la precarietat

d’interès de l’opinió pública. I si no

toral. “Les revoltes àrabs les han

de molts companys freelance, que

tenim una opinió pública que demandi i

mostrades, en molts casos, el ciutadà pe-

amb escassos recursos i pel seu

estigui disposada a pagar per una infor-

riodista, que és un senyor que grava amb

propi compte arrisquen al límit

mació de qualitat, nosaltres no tenim res

el mòbil o amb una càmera el que veu i

per aconseguir la millor imatge.”

a fer”, lamenta per després afegir que

ho envia a tothom. I nosaltres el que hem

Difícils van ser també per a la

tot just ha cobert despeses. “Si tenim en

fet ha estat amplificar-ho. De Síria, gai-

premsa el dos dies que les milícies

compte –prossegueix Salma– el nivell de

rebé cada dia ens arriben imatges durís-

pro-Mubarak van sortir literal-

compromís que he assumit, doncs jo

simes de la repressió i estem eludint els

ment a la caça del periodista com a estratègia per frenar el ressò que estaven tenint les revoltes. Agressions, intimidacions i detencions a informadors van acaparar, llavors,

CAPÇALERA JULIOL 2011

àrabs han deixat clar el rol de les

cupació la situació del fotògraf

riscos de la professió quan es co-

sional dels periodistes, les revoltes

problemes que tenim per infor-

“Aquesta ha estat la gran revolta explicada als àrabs per un mitjà de comunicació àrab com Al-Jazira” (Carme Colomina)

mar i poder entrar al país amb el que envia aquesta gent. Ara mateix, un periodista d’internacional o un periodista en general ha d’es-

els titulars dels mitjans.

tar pendent d’aquests canals en la

La retenció de dos equips del pro-

feina habitual, com abans ho es-

grama 30 minuts de TV3 al Caire

diria que no és factible fer una cosa així,

tava del teletip o de les agències. És una

amb el director, Eduard San Juan,

perquè haig de menjar i tinc una filla de

nova font d’informació. La pregunta és

al capdavant va ser especialment

dos anys. La SER va acceptar totes les

com es pot contrastar tot això. No tens

destacada per la tensió que van

meves condicions; em van fer una asse-

manera de fer-ho. És un acte de fe. No-

viure.

gurança, em pagaven els desplaçaments,

saltres no podem donar mai com a veri-

tenien intenció d’utilitzar-me molt, però

tables les informacions que t’arriben,

simplement ho ensenyes i adverteixes a l’espectador que són imatges penjades a You Tube. Has de mostrar unes certes reserves, però la meva experiència i intuïció em fa veure que aquelles imatges no poden ser falses”, afirma Nicolás Valle, reporter de conflictes de TV3 que va ser present a la revolta tunisiana i a la guerra de Líbia. A banda de les xarxes socials, la premsa clàssica també ha reivindicat el seu paper en aquestes revoltes. “A Egipte va ser clar. El règim ens odiava i la gent ens estimava. Amb això ja està tot dit”, puntualitza Joan Roura, mentre que Marc Marginedas considera que el paper dels mitjans va servir perquè els governs internacionals donessin suport a les revoltes. Per Xavier Mas de Xaxàs, de La Vanguardia, sense premsa internacional no s’haurien explicat tan clarament les barbaritats de l’exèrcit libi. La redactora del mateix diari Gemma Saura, després d’un mes a la revolta egípcia, té clar que van ser un aliat de la gent a la plaça Tahrir: “Hi va haver moments de molta por, perquè tothom intuïa que hi hauria una repressió molt forta i que podria passar com a Tiananmen. No va ser així, i no hauria estat sostenible fer-ho davant totes les televisions internacionals” La cap d’Internacional del diari Ara, Carme Colomina, que va cobrir també la revolta egípcia, hi veu un paper favorable. “Com ens agraden els titulars immediats, de seguida ens hem apuntat a aquestes revoltes com un èxit de la democràcia i els hem fet costat. De fet, quan els règims van veure que la situació se’ls escapava de les mans, el que van fer va ser perseguir la premsa perquè donàvem ressò a la gent revoltada”. Però, entre tota la premsa internacional, el gran protagonista destacat ha estat AlJazira. “Aquesta ha estat la gran revolta explicada als àrabs per un mitjà de comunicació àrab com Al-Jazira. Als ulls d’aquella gent era un dels seus el que els estava mostrant el que passava”, diu Co-

De dalt a baix, els periodistes Carme Colomina, Joan Roura i Kim Amor. 21

R E P O R TATG E

A dalt, els integrants de la secció d’Internacional de La Vanguardia (d’esquerra a dreta), Joaquim Luna, Gemma Saura, Fèlix Flores, Plàcid Garcia-Planas i Xavier Mas de Xaxàs. A sota l’equip de Catalunya Ràdio: Maria Alba Gilabert, David Casablancas i Anna Cortadas. 22

lomina. Certament, Al-Jazira s’ha con-

per reprimir el seu poble. Cansada també

plement és que no ens assabentem de res

vertit en tot un referent, però com passa

que després de l’11-S es convertissin en

i anàvem a cobrir els àrabs com qui co-

sempre amb els grans mitjans, també té

l’enemic necessari”, critica Joan Roura.

breix les croades”.

amos i unes línies vermelles que en

“Ara s’ha vist que quan es defensa la su-

En la mateixa direcció, l’Emma Salma

aquest cas, se situen geogràficament en

posada estabilitat de la zona només ha

considera que la cobertura del món àrab

la península Aràbiga. “A Bahrein, no es-

servit perquè milions de persones hagin

està, amb honroses excepcions, plena de

taven gaire contents amb Al-Jazira. A la

estat vivint en règims totalitaris i policials,

prejudicis i simplificacions. “Sovint, des

plaça de la Perla es queixava que no els

i tot per protegir Israel. De què?”, afe-

d’Occident prejutgem, busquem confir-

tenien al seu costat”, assegura Alcoverro.

geix Kim Amor.

mar una posició moral preestablerta, de

L’autocrítica de Roura va més enllà: “La

bons i dolents, de víctimes i botxins. Sovint, ho dic amb pesar, estem més

MEA CULPA Un cop finalitzades bona part de les revolucions toca fer autocrítica. “Potser ens hauríem de preguntar què vol dir vetllar per l’estabilitat al Pròxim Orient

“Hem viscut d’esquena a les realitats d’aquests països, malgrat tenir-los aquí al costat” (Xavier Mas de Xaxàs)

que tantes vegades hem repetit. Vol

interessats en l’aura d’èpica i de prestigi que envolta la cobertura d’un conflicte que en comprendre’l i explicar-lo a fons, amb l’esforç i el compromís personal que

dir que hi ha uns règims que guanyen i

pregunta que em faig després del que

això comporta”, lamenta. Igualment crí-

uns pobles que perden, i això s’ha acabat.

han demostrat ser capaços de fer és si

tic és Xavier Mas de Xaxàs, que va cobrir

La immensa majoria de gent estava can-

hem entès mai el àrabs o és que ells han

la revolta tunisiana i el front rebel libi.

sada d’haver de suportar règims que uti-

canviat de cop; si no volien que els en-

“Hem viscut d’esquena a les realitats d’a-

litzen excuses com l’islamisme, Israel,

tenguéssim o no ens van donar mai un

quests països, malgrat que molts d’ells

Al-Qaida, la guerra i tot el que faci falta

ganxo perquè ens hi enfiléssim. O sim-

els tenim aquí al costat”.

OPINIÓ

El primer diari en català

Àlvar Maduell, periodista

SIGUI

LLANÇAT PRIMER EN

forma d’eslògan publicitari, sigui catalogat després com a episodi clau en la història de la premsa local, el fet és que

inspirada sobretot en la premsa fran-

ment, dels 1.000 exemplars fins a arri-

s’ha anat repetint entre nosaltres, amb

cesa i italiana, va titular-se Vida del

bar a superar-ne 4.000, i assolí esporà-

reiteració, de paraula i per escrit, com

Concili i va sortir redactada en català.

dicament els 5.000, de vegades amb 2 o

un axioma d’obligat acatament, la consig-

Aparegué a Barcelona, sota cobertura

3 edicions diàries, xifres que, per cor-

na que fa de l’Avui el primer diari pu-

de l’Hogar del Libro, S A durant els dos

respondre a un diari confeccionat en

blicat en català després de la prohibició

últims períodes del concili II del Vaticà

condicions precàries i sense cap infra-

franquista de l’idioma, culminadora de

–i no durant els dos primers–, entre els

estructura empresarial sòlida, consti-

la guerra del 1936-39. Com una obvie-

anys 1964 i 1965. Sobre la tercera etapa

tueix una excepcional demostració de

tat pacífica i universalment acceptada,

conciliar, en van sortir 51 números, i 67

ferma voluntat.

aquella antiga convicció torna a

Van ser-ne redactors, Josep Bi-

reaparèixer, una vegada més, en

gordà, Josep Camps, Joan Llo-

l’article “El tercer gran salt de la

pis, Àlvar Maduell, Casimir

premsa en català”, al número 150

Martí, Josep Totosaus, Jaume

de CAPÇALERA. Amb el perill

Traserra i Josep M. Tubau, tots

que, a remolc d’aquest prestigiós

de prèvia formació més ecle-

portaveu periodístic, tothom la

siàstica que periodística. La finalitat exclusiva de Vida del Concili va ser proporcionar

L’adjudicació podria en part pas-

informació diària i fidedigna

sar per vàlida si només es vol

sobre les tasques conciliars, no

tenir en compte la discutible legalitat postfranquista llavors vigent, o fins aquell popular clixé del client utilitari que senzilla-

Foto: Sergio Ruiz

consideri ja ben garantida i la doni per bona definitivament.

prou satisfactòria llavors a la premsa convencional. Ha estat presentada com a prova significativa del gran interès amb què

ment considera diaris uns fulls ben grossos de paper d’embolicar, però

va seguir-se el concili II del Vasobre la quarta, amb l’afegitó de cinc

mai no serà certa, en un rigorós sentit

números de post-Concili. La informa-

consta cap iniciativa similar sobre la

estrictament històric, de com han pas-

ció es proporcionava estampada sobre

marxa d’aquell concili en tot l’univers

sat de fet les coses en el nostre territori.

fulls ciclostilats, i la responsabilitat de

catòlic, i en el seu gènere es pot consi-

Durant la celebració a Roma del concili

picar textos, editar-los i repartir-los

derar, segons diuen, única a tot el món.

Vaticà II, la premsa espanyola sota

anava a càrrec de l’Hogar del Libro.

Aquestes puntualitzacions, més docu-

Va ser una publicació diària, en

CAPÇALERA JULIOL 2011

“Vida del Concili era en català, va sortir entre 1964 i 1965 cinc cops per setmana i va arribar a tirar 5.000 exemplars”

ticà en terres catalanes. Sembla que no

mentades i amb aportació bibliografica,

el sentit que sortia cada dia,

les vam aplegar en l’article “Vida del

unes cinc edicions per setmana;

Concili, diari clandestí en català dels

no legal o clandestina per no

anys 1964-1965”, publicat al número 6

haver demanat ni aconseguit

(octubre de 1995) de la revista Treballs

l’autorització de les autoritats

de Comunicació, corresponent a la filial

règim franquista tractava l’esdeveni-

franquistes, i il·legal per la llengua em-

de l’Institut d’Estudis Catalans, però

ment amb tendenciositat sistemàtica i

prada, contra o malgrat la prohibició

evidentment sense gaire èxit perquè el

una informació retallada. Per suplir

franquista. Vida del Concili, difosa per

principal tòpic sobre el diari Avui en-

aquesta doble deficiència va sorgir la

subscripció i no per venda als quioscos,

cara sobreviu i es propaga. I perquè fins

iniciativa de confeccionar una publica-

s’enviava i arribava per correu als subs-

avui no resulta sobrer –com correspon-

ció específica sobre el singular esdeve-

criptors.

dria– haver d’insistir en una nota

niment. Destinada a la gent de casa i

La tirada va anar creixent progressiva-

d’aclariments com aquesta.

OPINIÓ

Les víctimes del terrorisme i la premsa

Robert Manrique, coordinador del Servei d’Informació i Orientació a Víctimes del Terrorisme (SIOVT)

Quart: la generalització. Llegia fa uns mesos un editorial que descrivia un acte dient que “les víctimes aclamen

OPINAR SOBRE EL TRACTAMENT

efectes d’una acció terrorista. Per què

(cert polític)”. De veritat eren “les”

del terrorisme en els mitjans de co-

s’ha de comparar un comerç i una pro-

víctimes les que aclamaven o potser

municació desprès de vint-i-tres anys

fessió tan digna amb les conseqüèn-

eren només algunes que estaven allà

de feina és complicat, però parlar del

cies terrorífiques d’un atemptat?

presents? Un altre cas: un titular parla

tracte que la premsa ens ha donat a les

Segon: amb l'argument d’oferir la

d’una “manifestació de totes les asso-

víctimes encara ho es més. En tot

millor informació és imprescindible

ciacions de víctimes”. Segur que

aquest temps, he gaudit del contacte

presentar les fotografies de cossos

“totes” hi estan adherides? S’ha

amb excel·lents professionals dels mit-

mutilats, de persones ferides, de ciuta-

consultat a “totes” abans de publicar

jans de comunicació, gent que des del

dans agonitzant, de gent en estat de

aquesta notícia? Qui ha escrit aquesta

primer dia han estat amics

falsedat, ha investigat amb su-

abans que periodistes. Més de

ficient

mil entrevistes així ho certifi-

d’aquestes associacions estan

veracitat

quantes

quen.

formades per víctimes amb

Però també m’he trobat amb al-

l’imprescindible

guns altres que no han informat

ment que atorga el Ministeri de

de res, sinó que l’únic que han

l’Interior? L’informador de

reconeixe-

fet ha estat seguir les consignes

torn s’ha interessat a saber

que els marcava la línea edito-

quantes víctimes té cadascuna d’aquestes associacions? Se sap

Fins i tot en recordo un parell

que hi ha víctimes que perta-

que per haver-me entrevistat en

nyen a diverses associacions al

tots aquests anys he pogut veure, llegir o escoltar informa-

mateix temps? I que hi ha víctimes en els llistats d’associacions que son absolutament

ció de notícies amb grans encerts i aquesta és la tasca que s'ha

antagòniques en els seus planxoc per no localitzar al seus éssers es-

tejaments? Llavors, com pot estar una

d’agrair per part de la infinita majoria

timats? Moltes víctimes dels atemp-

persona en dues entitats quan una diu

de membres de la professió periodís-

tats de l’11-M no volen saber res de

blanc i l’altre diu negre?

tica. Però també hi han hagut, i encara

certs mitjans d’’informació’ després

Aquests serien alguns detalls que són

hi ha, greus atacs a la veracitat i la in-

de veure segons quines imatges.

utilitzats des de diversos mitjans no pas per informar, sinó per desinformar,

formació que porten al fet que en lloc

Tercer: quan algú fa certes declara-

de informar el que es fa es desinfor-

cions, es comprova que allò que

mar o, directament, mentir. Potser el

diu sigui cert abans de publicar-

millor sigui explicar alguna de les

les? Posem per cas que quan algú

“Moltes víctimes de l’11-M no volen saber res de certs mitjans després de veure segons quines imatges”

moltes errades que, al meu parer, he

diu que uns terroristes “van

pogut viure per mirar de no repetir-

matar els nostres familiars”, es

les. Després d’haver treballat com a

molesta l’informador a confir-

carnisser durant molts anys, vull co-

mar si l’entrevistat realment té cap

injuriar o directament mentir. Oferir

mençar amb un primer exemple que

mort a la seva família? Per no parlar

dades sense contrastar ni les fonts ni

em toca directament: anomenar car-

dels que opinen sobre la qualitat d’un

les intencions és motiu suficient per

nisseria al que es exclusivament un

programa de televisió sense haver-lo

desconfiar de molta de la informació

atemptat. El significat de les paraules

vist, com el que pròximament emetrà

que s’emet o que es publica. Després

massacre, destrucció o infern podrien

la cadena Telecinco sobre els atemp-

direm que la culpa és de la rapidesa en

qualificar amb més exactitud els

tats de l’11-M...

què tot surt per Internet...

CAPÇALERA JULIOL 2011

directe van ser acomiadats. En

Jordi Tarragó

rial del mitja on treballaven.

E N T R E V I S TA a Martí Anglada, periodista

El periodista Martí Anglada s’ha prejubilat després d’una dilatada carrera tant a la premsa escrita –bàsicament a La Vanguardia– com a la televisió pública catalana. Aprofitant el final de la trajectòria professional, així com el lliurament el 9 de juny del premi Ernest

“La crisi ha accelerat la precarització” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Vas néixer a Girona, vas estudiar i tre-

Et trobes com enmig d’un malson que

ballar a Barcelona, has exercit per tot

dura dos anys i de perfils grotescos.

el món i ara tornes a casa amb una

Les lleis són les que són, encara que a

prejubilació que, ho has reconegut, ha

vegades comporten situacions absur-

estat “a contracor”.

des, espais que la legislació no ha pre-

A contracor com la mateixa crisi eco-

vist. Quan vaig anar a l’INEM

nòmica.

–perquè oficialment sóc un aturat– em feien una entrevista per buscar-me

Et sents víctima de la crisi?

feina quan m’acabaven de prejubilar!

Udina, concedit per

Sí. Tinc 61 anys i pensava jubilar-me

És una situació estrambòtica.

l’Associació de

meva vida professional. Volia acabar

Davant d’aquesta situació, has optat

sent corresponsal i m’havia fet la

per posar-te a escriure.

il·lusió d’estar cinc anys en la corres-

És clar, la solució és enfocar la vida

ponsalia, en lloc de dos. Així que ha

cap a l’escriptura durant aquest temps.

Periodistes Europeus de Catalunya (APEC),

als 65. Ja havia orientat una mica la

estat més curt del que creia perquè

Una mica és l’únic camí que em queda.

sense la crisi econòmica tot això no

M’agradaria col·laborar amb premsa,

hauria passat. Perquè, igual que altra

però em crearia enormes problemes.

aquest periodista

gent, la situació amb què m’he trobat

En canvi, amb la dinàmica d’escriure

és filla de la crisi, encara que el pla de

un llibre, sempre que no accepti la bes-

veterà en una conversa

prejubilacions sigui voluntari. Sense la

treta, ja passen els dos anys.

CAPÇALERA

entrevista

crisi no hi hauria estat, i encara que hi

en què reflexiona sobre la seva trajectòria

hagués estat no hauria estat tant peremptori.

La teva carrera ha tingut dues etapes molt clares. Bàsicament té dues parts: premsa es-

i l’evolució

A més, et trobes que durant els dos

crita a La Vanguardia –tot i alguns pa-

anys de l’atur no pots facturar. Per

rèntesis– i televisió a TV3. A La

de la professió.

tant, has passat de ser corresponsal a

Vanguardia, hi vaig estar de 1972 a

veure limitades col·laboracions de tot

1984, i va ser una etapa pre-Internet.

tipus. És molt greu perquè en alguns casos

I “pre-” moltes coses.

em retiren l’oferta d’una conferència

Sí. Vaig estar a tres corresponsalies

o una taula rodona, ja que estan obli-

(Pròxim Orient, Itàlia i Regne Unit) i

gats a fer una factura. Per tant, acabes

utilitzava el tèlex, sobretot en les dues

fent menys coses de les que voldries.

primeres. Havíem de perforar una

El periodista Martí Anglada durant l’entrevista, unes hores abans de rebre el premi Ernest Udina a la trajectòria europeista.

cinta que funcionava com els telegra-

la telefonia mòbil, tot i que els primers

Els passatgers responien bé?

mes. Quan podies, escrivies un esbós a

telèfons no eren gaire operatius.

Se’t quedaven mirant. Pensa que en aquella època hi havia molts atemptats

mà, si bé de vegades havies d’escriure També vas viure l’odissea de les cintes

d’ETA. Tot i que la cinta anava per-

equivocar, perquè els errors eren molt

i els ponts aeris.

fectament identificada amb el logo de

difícils de corregir. Alguna vegada,

Me’n vaig fer un tip d’anar a l’aero-

TV3, havíem de superar la por de la

quan tenia més pressa, havia arribat a

port! Vaig ser el primer delegat a Ma-

gent pel fet que allà dins hi hagués un artefacte explosiu. Per això quan et

transmetre la notícia al mateix temps que perforava. No et podies aturar. La digitalització et va agafar treballant a TV3.

“Jo pensava jubilar-me als 65. La situació amb què m’he trobat és filla de la crisi”

El 1984, quan vaig entrar a TV3, utilit-

trobaves amb un passatger habitual ja anaves directe a ell. Ens fixàvem en algun detall del vestit, si portava ulleres, etc., trucàvem al productor de Barcelona i els explicàvem

zava màquina d’escriure, malgrat que

drid de TV3 i durant un any feia dos

les característiques del passatger. Fent-

ja començava a haver processadors de

viatges diaris a Barajas per convèncer

ho dos cops al dia aprens moltíssim. Se-

textos que de la pantalla perforaven di-

algun passatger que portés la cinta a

gons la manera com t’acceptaven la

rectament la cinta. I això ja era un pro-

Barcelona on l’esperaven per recollir-

cinta, ja deies “aquesta arribarà”, però

grés! Després, quan jo m’estava als

la. La Guàrdia Civil ja ens coneixia i

altres sabies que hi hauria problemes.

Estats Units, TV3 es va digitalitzar.

ens deixava passar. Anàvem sempre

En tot cas, no hi havia ningú més i te

Era l’època que van néixer Internet i

amb presses.

l’havies de jugar.

CAPÇALERA JULIOL 2011

directament a la cinta on no et podies

E N T R E V I S TA

Alguns cops les cintes no arribaven al

tinua a vegades queden quatre cade-

L’Associació de Periodistes Europeus

seu destí?

nes. I d’aquestes quatre una és TV3 i

de Catalunya t’ha concedit el premi

Ens havia passat de tot. Vàrem apren-

l’altre és la BBC. En Bassas es mera-

Ernest Udina per la teva trajectòria

dre que era molt dolent donar-ho a pa-

vellava que tan sols aquestes dues ca-

europeista. Estem explicant prou bé

relles perquè molt sovint un dels dos

denes estiguessin de guàrdia. Quan

Europa?

convencia l’altre que no era una bona

vius això durant molt de temps veus

D’entrada, cal dir que Brussel·les és

idea i l’acabaven llançant a la pape-

que TV3 és una màquina informativa

complexa i difícil. És un món amb una

rera. A vegades, quan estàvem al ves-

potent.

gran diversitat de fonts d’informació i cada dia el procés de selecció és

tíbul de l’aeroport per l’altaveu avisaven que s’havia trobat una cinta de TV3 en una paperera i havíem de tornar a convèncer a algú altre. Allò va ser una epopeia.

“En determinats seguiments de notícies, només queden quatre cadenes de televisió. Una és TV3 i l’altra és la BBC”

complex perquè tens un piló de coses per escollir. Excepte quan es polaritza la informació, com ha estat amb el cas del bacteri E. coli, normalment no hi ha un

Tu has viscut tota l’evolució de TV3

L’any passat Cristina Gallach expli-

tema que mani per sobre d’un altre. I

des de l’inici.

cava en aquesta revista que en els úl-

depenent del que s’escull, hi ha dife-

TV3 ha estat molt hàbil pel que fa a

tims anys s’ha reduït el nombre de

rències notables a l’hora d’explicar

l’evolució dels diferents avenços tec-

corresponsals a Brussel·les. En temps

Europa.

nològics. Recordo que, quan estava de

de crisi, les corresponsalies són un

A vegades els corresponsals es cansen

corresponsal a Estats Units, Internet

luxe per als mitjans?

dels grans temes, com ara el debat de

tan sols ho utilitzava el món acadèmic,

En el cas de TV3, això no ha passat,

la Constitució europea o la crisi de

a part dels militars –que són qui ho van inventar–, però en el món del periodisme encara no era útil. La Xarxa tot just acabava de néixer. Però quan vaig arribar a Barcelona alguns companys de la televisió ja estaven fent un

l’Eurozona, perquè són repeti-

“És una frivolitat informativa que els corresponsals de Brussel·les apostin sovint per temes petits i llaminers”

curs per explicar als altres com fun-

dura realitat. Però s’ha de vigilar molt perquè quan això es fa sovint és perillós, és una frivolitat informativa.

encara que, evidentment, és un perill

ció que mentre als Estats Units estava

que existeix. Conec mitjans de països

Parlant de frivolitats, la prejubilació

fora del món informatiu a TV3 ja es-

fortament tocats amb la crisi que ac-

t’ha arribat en un moment de gran po-

tualment estan tancant corresponsa-

pularitat gràcies al Polònia. Creus que

lies. És una manera relativament fàcil

és sa que els periodistes entrin dins

I si comparem amb altres televisions

de reduir despeses. A vegades, però, el

aquest joc de paròdies?

que has conegut, en quin lloc queda?

que es fa és degradar la situació labo-

Jo sempre havia pensat que per un cor-

Quant als informatius, que és el que

responsal sortir a Polònia no

conec, TV3 és una televisió potent en

era bo, no feia cap falta. I ho

una doble component: per una part és solvent i, d’altra banda, té capacitat de reacció. I això no és fàcil. Amb el

“Em vaig alarmar molt quan em van dir que sortia al Polònia, però quan ho vaig mirar em vaig quedar tranquil”

continuo pensant. No crec que a un corresponsal li augmenti la credibilitat, en tot cas li augmenta la distracció

temps, TV3 ha agafat un perfil i un

CAPÇALERA JULIOL 2011

tits i llaminers per escapar de la

cionava Internet. Em va cridar l’aten-

taven al dia.

tius i aposten per altres més pe-

prestigi a nivell col·lectiu. Recordo

ral del periodista posant-hi un free-

perquè la gent inevitablement pensa

que quan va anar a Estats Units l’An-

lance, cosa que no vol dir que afecti la

en la imitació i deixa d’escoltar el que

toni Bassas va escriure al seu bloc la

qualitat de la feina, si bé es precaritza.

dius, sobretot si el personatge està ben

sorpresa de tenir sempre com a com-

Aquest és un fenomen molt habitual

caracteritzat. També pot passar que

pany la BBC. Això també ens ha pas-

a Europa perquè els mitjans de comu-

sigui una imitació cruel. No és el meu

sat als altres. Perquè hi ha moments

nicació es resisteixen a tancar corres-

cas perquè he tingut la sort que en

que hi ha moltes televisions, altres que

ponsalies, ja que aquestes els donen

Manel Lucas és un actor que fa els

hi ha menys gent i quan la notícia con-

prestigi.

personatges amb una pàtina afectuosa.

Has definit la teva imitació com a entranyable. Sí, sí, la veig entranyable. Quan em van dir que sortia al Polònia em vaig alarmar molt perquè no creia que fos bo per tot el que he dit, però quan ho vaig mirar vaig quedar tranquil perquè en Manel Lucas ho fa molt bé. Ara l’han deixat de fer, però fins fa molt poc, ja prejubilat, ho veia des de casa i em feia un fart de riure. Tornem a posar-nos seriosos, creus que la professió està per fer broma? Precarització, empreses que tanquen, crisi econòmica... Mentre que el Polònia és una anècdota en la història de la professió periodística, la precarització no ho és perquè es tracta d’una tendència que ja fa temps que dura i que amb el temps es va consolidant. I la crisi econòmica ha accelerat i engrandit aquesta precarització. No crec que, tal

Perfil

Anglada creu que TV3 ha sabut adaptar-se als canvis tecnològics en cada moment.

“En la mesura que han anat augmentat els llicenciats de Periodisme ho ha anat fent la precarietat”

ha estat una llicenciatura d’èxit a les universitats, encara que el resultat final ha estat dolent per a tots. Malgrat que els estudiants siguin molt bons i tre-

i com apunten alguns, que les noves

guin bones notes, una bona part està

tecnologies hi tinguin molt a veure en

condemnada a l’atur. I d’aquells que

tot això. En canvi, el que sí que ha

trobin feina, molts estaran en una si-

estat fonamental és la llei de l’oferta i

tuació precària. Perquè en la mesura

la demanda: actualment hi ha un excés

que han anat augmentat els llicenciats

de producció de llicenciats en Perio-

ho ha anat fent la precarietat. I arri-

disme i, per tant, això implica que

bats a aquest punt s’hauria de fer una

baixi el preu que es paga. Periodisme

reflexió.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Martí Anglada i Birulés (Girona, 1949), va estudiar Dret i Ciències de la Informació (UAB). Ha treballat en premsa, ràdio i televisió. Al diari La Vanguardia (19721984) va ser redactor d’Internacional i corresponsal a l’Orient Mitjà, Londres i Roma. L’any 1984, amb la creació de la televisió pública catalana, es va incorporar a TV3, on ha estat delegat a Madrid, creador del programa Parlament, cap d’Informació Internacional i corresponsal a Washington, Berlín i Brussel·les. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) li ha atorgat el premi Ernest Udina a la trajectòria europea, el primer premi de la seva carrera.

CRÒNICA

El periodista nordamericà Gay Talese, un dels pares del Nou Periodisme, va ser al Col·legi de Periodistes el 19 de maig aprofitant la gira promocional d’un dels seus llibres. Talese, que ha escrit nombrosos

Les receptes del mestre Gay Talese Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Gay Talese, tota una llegenda viva de la

Catherine dePaolo, costurera. L’ofici

professió, va participar el 19 de maig al

dels progenitors, ambdós emigrants ita-

Col·legi de Periodistes en una trobada

lians, no tan sols explica l’elegància en

en que va deixar petjada del seu mes-

el vestir, sinó també el mètode de tre-

reportatges en mitjans

tratge. A 79 anys Talese és un dels pro-

ball. Perquè va ser des de darrere del

fessionals més respectats de l’actualitat

taulell del negoci familiar on va apren-

com The New York

gràcies a reportatges en capçaleres com

dre a escoltar. “A la botiga venien mol-

The New York Times, The New Yorker,

tes dones de mitjana edat, diners i

Esquire i als seus llibres.

sobrepès que parlaven dels seus pro-

Times, The New Yorker o Esquire, a més de força

L’acte –organitzat per Alfaguara iAs-

blemes, dels marits i dels fills. Eren pe-

sociació de Periodistes Culturals de Ca-

tites converses que reflectien situacions

llibres de referència,

talunya, entitat creada l’octubre del 2010

socials. No crec que fossin històries per

(www.periodismecultural.com)–s’em-

als diaris perquè no eren notícia, però

va parlar dels seus orígens, de perquè sempre s’ha sentit atret pels personatges

marcava en la gira promocional de la

jo pensava que si les escrivia bé podia

reedició d’Honrarás a tu padre (Alfa-

fer que fossin publicades”, va recordar.

guara), un monumental reportatge de sis-centes pàgines sobre la màfia ita-

GENT CORRENT

liana als Estats Units. Publicat per pri-

Arran d’aquella experiència de joven-

mer cop el 1961, Talese hi explica la

tut sempre més ha apostat per la pa-

història dels Bonano, una important fa-

ciència i l’observació. “El periodisme

secundaris i del rol que

mília mafiosa a la qual va accedir grà-

–va explicar enmig del silenci respec-

cies a intimar durant sis anys amb Bill

tuós de la sala de premsa del Col·legi–

exerceix la professió.

Bonano, fill del mafiós Joseph Bonano,

intenta entendre els altres i per això cal

un dels últims grans capos de la màfia.

estar atent i tenir molta curiositat”.

La reedició d’Honrarás a tu padre –lli-

Les moltes hores darrere el taulell de la

En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes de la seva intervenció.

bre que va inspirar la sèrie Los So-

botiga familiar van fer que sentís pre-

prano– s’inscriu en la recuperació que

ferència pels personatges secundaris,

s’està fent de les obres d’aquest veterà

aquells que viuen lluny dels focus de la

periodista

fama. Ben aviat va tenir l’oportunitat

Guy Talese (Ocean City, 1932) va arri-

d’escriure sobre ells. Refusat per dife-

bar a la cita, a la qual van assistir una

rents colleges del seu estat, finalment,

quarantena de periodistes, amb un ves-

va obtenir plaça a la Universitat d’Ala-

tit de tres peces fet a mida, corbata i

bama, on es llicenciaria en Periodisme.

barret Panamà. No en va, el seu pare,

Amb tot, en aquella ciutat del sud on

Joseph Talese, era sastre i la seva mare,

va estudiar durant quatre anys se sen-

Talese flanquejat per Toni Iturbe i Sergio Vila-Sanjuan, president i vicepresident de l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya.

tia diferent. “Era com ser emigrant dins

LLUNY DE LA PORTADA

parlava de xifres, no pas de persones. Jo,

el mateix país, com en un altre moment

Amb l’arribada de la Segona Guerra

en canvi, escrivia a la pàgina 30 o 40,

ho havia estat el meu pare”, va dir.

Mundial, Talese va anar-se’n al front.

sobre persones que no eren conegu-

En aquell temps, Alabama era una ciu-

“A la guerra no vaig participar en la ba-

des”. Allò li permetia tenir menys pres-

tat racista però Talese, que treballava al

talla, encara que em va donar l’oportu-

sió. “Quan escrius sobre gent important

diari de la universitat, no entenia de

nitat de viatjar. Va ser el primer cop que

els editors en cap estan intimidats pel

prejudicis i escrivia històries de perso-

vaig anar fora dels Estats Units”, re-

poder, però a mi, en canvi, em donaven

nes negres. “M’atreia la gent que no era m’atreia el que rentava les tovalloles amb les que els jugadors s’eixugaven. Era com una mena de democratització

“El periodisme intenta entendre els altres i per això cal estar atent i tenir molta curiositat”

del periodisme que despertava la meva

tòries no els importaven tant,”, va recordar. REFERENTS LITERARIS Ara bé, si les converses de les

curiositat”, va admetre. El fet de no sen-

corda. A l’Armada escrivia per al New

tir-se part d’aquella realitat va ser un

York Times i anys després de finalitzar

yaren a escoltar i a interessar-se pels

avantatge. “Al ser un outsider podia

el conflicte va tornar a fer-ho, tot i que

personatges secundaris, els referents es

prendre una distància per apropar-me

els escrits no anaven a la primera plana

troben en els llibres. “El meu estil està

a la gent i així entendre el seu punt de

del diari, “reservada per a les declara-

marcat per la literatura. Vaig aprendre

vista, saber com ells veien el món”, va

cions del president, per a les coses im-

a escriure llegint els bons escriptors i no

explicar.

portants com l’economia. Allà es

pas els diaris. Llegia petites històries a

clientes de la botiga familiar li ensenCAPÇALERA JULIOL 2011

a les notícies. Al futbol, per exemple,

més llibertat perquè aquelles his-

CRÒNICA

crits i jo creia poder aportar-hi una sen-

joves es lamenten que el editors no els

sibilitat literària”, va admetre. I a bona

donen prou temps per escriure aques-

fe que va aconseguir-ho. No en va, es va

tes històries, però quan jo tenia 24-25

acabar convertint, juntament amb Tom

anys passava el mateix. Heu d’insistir

Wolfe o Normal Mailer, entre altres, en

als editors que us deixin més temps i

un dels màxims exponents del Nou Pe-

així poder escriure aquestes històries,

riodisme, tendència que adoptà les tèc-

un periodisme de no-ficció meravellós”,

niques narratives pròpies de la ficció a

va explicar.

“Heu d’insistir als editors que us deixin més temps i així poder fer un periodisme de no-ficció meravellós”

L’ENTORN I EL TEMPS Gràcies a l’observació, la curiositat i la gestió del temps Talese ha escrit reportatges i llibres que han passat a la història, com La

l’hora d’escriure textos periodístics, i

mujer de tu prójimo (1981, publicat el

que va convertir així les notícies en his-

2010 per Debate), best-seller sobre la re-

tòries. Wolfe va reconèixer a Talese

volució sexual dels seixanta o The King-

com el pare d’aquell moviment, tot i

dom and the Power (1969), en què

que aquest ha dit que ell no feia res més

explica la història del New York Times.

que periodisme. Paternitats a part, el

Tot i que prefereix escriure de gent cor-

que van aconseguir va ser trencar amb

rent, també ha fet retrats de personali-

la tradició en sortir-se de les conven-

tats il·lustres com Muhamad Ali, Joe DiMaggio o Frank Sinatra. El

“Jo vull saber el que pensen els entrevistats, més que no pas el que diuen”

seu darrer retrat, que l’any passat va veure la llum a The New Yorker, se centrava en la cantant d’òpera russa Marina Poplavskaia, a qui durant mesos va se-

cionals pautes de redacció periodística,

guir

per

Moscou, Buenos Aires,

de la prosa estereotipada i carregada de

Barcelona i Nova York. “Vaig viatjar a

clixés lèxics. No van faltar-los detrac-

Moscou per conèixer l’entorn de la so-

tors, que els acusaven de carregar-se els

prano –va explicar–, però ella no podia

cànons sagrats de la professió.

parlar gaire perquè havia de cuidar la

Per poder escriure tal com ells feien,

veu”. Allò no va suposar cap problema

calia ser molt observador. Per això Ta-

per a Talese, ja que “una de les coses

lese va animar els periodistes reunits al

més importants era ser allà, mirar l’atmosfera on viu”.

The New Yorker, Life... i anava a les biblioteques, on agafava llibres d’Ernest Hemingway o de Guy de Maupassant,

“Avui es veu el món a través de la pantalla i no es busquen històries viatjant, parlant amb gent, anant amunt i avall”

CAPÇALERA JULIOL 2011

que escrivia sobre la gent ordinària de

LLEGIR PENSAMENTS Els seus retrats de famosos són desmitificadors, realistes, i per això Talese va lamentar la deriva

París. Jo volia escriure com ell. No crec

Col·legi a mirar més enllà del perso-

que estan prenent moltes publicacions

haver-ho aconseguit, però l’aspiració

natge que tenen al davant, a observar

en els darrers anys, amb una indissimu-

era aquella”, va explicar.

l’entorn, els petits detalls per després

lada obsessió per les celebritats. “Una

A diferència del que passava amb les

amenitzar-ho amb tècniques literàries

de les tragèdies de les revistes actuals

obres de ficció, els rotatius d’aquella

que enriqueixin el text. “Però tota la in-

és l’orientació de parlar sobre els fa-

època tenien una escriptura freda i im-

formació ha de ser acurada i sense exa-

mosos. Actualment, als Estats Units és

personal. “Els diaris no estaven ben es-

geracions”, va precisar. “Els periodistes

molt difícil escriure si no és sobre ells.

La majoria dels que hi apareixen són estrelles. Probablement, encara es poden publicar històries de gent corrent, si bé és molt més difícil”, va admetre. Les seves crítiques, tanmateix, no es limitaren al contingut dels mitjans, sinó també a la tecnologia, sobretot en un aparell habitual de les redaccions com és la gravadora. “L’aparició a principi dels seixanta va disminuir l’ambició i les possibilitats dels reportatges. Va instaurar la dinàmica de la pregunta-resposta i una hora després el periodista transcrivia la conversa i, en canvi, no hi dedicava prou temps i al mitjà li sortia més barat. Jo crec que això va començar a limitar la no-ficció perquè la gravadora, si bé tenia moltes possibilitats, el que feia era gravar la veu. I el que s’ha gravat no és exactament la veritat perquè no sempre diuen el que pensen. Jo vull saber el que pensen els entrevistats, més que no pas el que diuen”. En aquest punt, Talese va incidir en el fet que un aparell com la gravadora implica una manera de treballar que limita els avantatges de la serendipitat –del terme anglosaxó serendipity–, que consisteix en la troballa accidental que

Talese, molt crític amb les noves tecnologies, aposta per l’atenta observació.

es dóna quan un està buscant una altra cosa. “La serendipitat és molt important en el periodisme”, va assegurar. La

ORGULL CORPORATIU

“El periodistes som la infanteria de la

limitació d’aquestes troballes fortuïtes

Malgrat aquestes crítiques, Talese va

història: estem a primera línia dels es-

s’expliquen pel fet que les entrevistes

admetre sentir-se orgullós de la pro-

deveniments”, va afirmar per després

amb gravadora solen fer-se en lloc in-

fessió a la qual ha dedicat quasi tota la

recordar que es tracta d’un ofici. “Som

terior. “I jo prefereixo ser a l’exterior,

vida. “El periodista –va continuar– no

artistes, no som tan sols treballadors

al carrer, descrivint les coses, l’atmosLes crítiques a la tecnologia no es limitaren a la gravadora. Talese, que no té mòbil ni d’adreça electrònica, creu que la professió pateix una excessiva de-

“El periodistes som la infanteria de la història: som a primera línia dels esdeveniments”

pendència d’Internet. “Avui la gent veu

consideració corporativa explica la seva defensa de la imatge. Talese sempre aconsella als joves periodistes que guardin els texans i les samarretes a l’armari i es vesteixin millor:

el món a través de la pantalla i els pe-

pot mentir, i per això és una professió

“Hem de donar una bona impressió.

riodistes no busquen històries viatjant,

honorable. Estic molt orgullós de ser

El vestuari és important perquè el pe-

parlant amb gent, veient coses, anant

periodista perquè treballo en la indús-

riodisme és cerimonial. Hem de cele-

amunt i avall. Alguns van a buscar in-

tria que busca la veritat, i la nostra

brar el que fem i vestir-nos cada dia

formació a Google, però allà tan sols hi

feina és molt important perquè la gent

per celebrar aquesta cerimònia, per a

tens el que Google vol”, va dir.

en general mai saben la veritat”.

aquesta ocasió especial”.

CAPÇALERA JULIOL 2011

fera”, va explicar.

d’un negoci”, va dir. Aquesta

DOSSIER ESPECIAL

La primera dècada de relacions entre els mitjans tradicionals i els nous no ha estat fàcil. La curiositat i el ràpid canvi tecnològic han propiciat acostaments,

Coordenades per al futur del periodisme Lina María Aguirre Jaramillo

predominant la desconfiança, el

“Les notícies ja no són el que una per-

dreix cada mitjà el genera personal in-

sona poderosa vol evitar que la gent sà-

dependent

desdeny, la lluita de

piga, sinó allò que es pugui rescatar del

entre els quals n’hi ha molts amb co-

(treballadors

freelance,

mar d’informació”, ha dit Jean-François

neixements generals i altres que gua-

poders, les convivències

Fogel, periodista i assagista francès de

nyen terreny com a especialistes en

llarga trajectòria, assessor de l’edició en

determinades matèries), col·laboradors

tenses i els divorcis

línia de Le Monde, autor del llibre Una

voluntaris, celebritats i testimonis acci-

irreconciliables. Encara hi ha temors i no hi ha unes regles del joc úniques, però ara hi ha un millor coneixement mutu,

premsa sense Gutenberg (2007) i un

dentals de successos.

dels experts europeus més reconeguts

Els periodistes més ben qualificats

en mitjans digitals. Aquest “rescat” que

reben aquest material i el que prové

sona tan proper a naufragi i a crisi eco-

d’eines en línia i creen un flux continu

nòmica representa, d’altra banda, una

de notícies que el seu mitjà ofereix a un

oportunitat de replantejar rols per a la

públic massiu que no paga per aquests

tasca periodística en aquests temps en

continguts i a un altre públic més reduït

què es parla de la nova figura emergent:

que paga per una part selecta del ma-

curadoria d’informació, en el sentit de

terial. El professor Turo Uskali, inves-

qui fa de comissari/ària, selecciona,

tigador sènior del departament de

dóna sentit o coherència, en un context

Periodisme de la Universitat de Jyväs-

experiència i utilització

fàcilment adaptable a nous esdeveni-

kylä (Finlàndia), ho descriu com la de

ments i a noves tecnologies.

“twitterització de les notícies”.

dels recursos per

Així doncs, de cara al present i futur

Malgrat el nom que rep, no consisteix

més immediat es poden establir, a par-

tan sols a tallar i enganxar enllaços elec-

tir de les entrevistes amb els experts

trònics. La característica essencial del

que apareixen en aquest article, fins a

treball periodístic s’enfoca a saber ras-

cinc grans línies de treball en els mit-

trejar els temes que fan notícia i a co-

i cohabitar amb xarxes

jans de comunicació actuals.

nèixer molt bé els diferents canals pels

socials sense perdre la

UNITATS MÉS PETITES

tínuament titulars i material en línia

L’aprimament de les redaccions i la re-

amb un criteri intel·ligent i oportú.

navegar en una abundància informativa

veu distintiva en la nova

quals es difonen, a fi de seleccionar con-

ducció de recursos procedents de la publicitat i les subscripcions fan que la

conversa global.

LLARG, PERÒ DE QUALITAT

feina en alguns mitjans converteixi el

El periodisme “en format llarg” es

periodista “recol·lector” de notícies en

manté, però només aquell que estigui

“administrador” del flux de notícies i

molt ben escrit, molt ben narrat, molt

editor. Bona part del material que no-

ben investigat i molt ben presentat vi-

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

La tecnologia digital propicia el canvi de paradigma que sustenta els nous escenaris del periodisme actual. Foto: Sergio Ruiz.

sualment. Són les històries de qualitat,

que diversifica la presència mediàtica

DES DE I CAP A MÒBILS

consultades amb diverses fonts i verifi-

bàsicament invertint en les seves forta-

Aquest punt inclou tots aquells infor-

cades exhaustivament, en forma de re-

leses en paper i creant-ne de noves en

mes que fan els reporters amb els seus

portatges en profunditat.

el format digital, com ara les seccions

telèfons, al lloc dels fets, sovint amb

Aquesta mena de treballs involucren

més especialitzades sobre temes d’ac-

vídeo i transmetent en viu, així com el

membres de redaccions amb experièn-

tualitat i tendències, temes econòmics

material que es realitza formalment a

cia (no necessàriament proporcional a

ampliats, extensió de la cobertura a

les redaccions però, de manera ex-

l’edat), a noves unitats d’investigació nitzacions professionals o filantròpiques i, encara que implica reporterisme i arxius tradicionals, no exclou les recer-

La feina en “format llarg” es mantindrà, però tan sols aquell que estigui molt ben escrit, narrat, investigat i presentat

ques al web.

(“apps”) que ofereix el mitjà al seu públic via iPhones, Androids o equips semblants, i per als continguts especials navegables en iPads i altres ordinadors de for-

Aquest tipus de periodisme continuarà

temes de ciència i tecnologia o inte-

mat similar. Aquest és un terreny que

publicant-se en paper, amb material

ressants debats en línia, molt partici-

encara no està prou explorat, si bé és

complementari en línia i s’adreçarà a un

pats, que es fan seguint el model

susceptible de convertir-se en una font

públic exigent disposat a pagar per re-

estudiantil d’Oxford que es tracta de

significativa de treball i ingressos per a

bre’l. El professor Uskali denomina

la presentació d’arguments a favor i en

les empreses mediàtiques. “Les notícies

aquesta línia com el “model The Eco-

contra que conclou amb una votació

es tornen mòbils” és el títol que el pro-

nomist”. El setmanari britànic fa temps

comentada i analitzada.

fessor Uskali dóna a la tercera línia de

CAPÇALERA JULIOL 2011

amb fons privats i/o provinents d’orga-

pressa, per a les aplicacions

DOSSIER ESPECIAL

neixement informàtic en augment per facilitar l’anomenat periodisme de dades (data journalism), especialitzat a filtrar i analitzar grans quantitats d’informació que contribueixen a la investigació i presentació d’una història. El cas més recent ha estat la tasca de diversos diaris amb el material de WikiLeaks. Hauria estat impossible per a un equip tradicional de reporters, per molt talentós i experimentat que fos, processar 200.000 arxius en una taula comuna d’Excel i buscar revelacions columna a columna. Novament, la curadoria és important: cal comptar amb professionals que sàpiguen trobar les bases de dades, filtrar-les i organitzar-les per fer-les comprensibles, interrogar-les per a la Les redaccions estan canviant la seva manera tradicional de funcionar. Foto: arxiu

consulta d’informació precisa, generar resultats d’importància segons el tema de treball i, finalment, preparar-les per a la visualització.

treball, encara que es pregunta quants

Així doncs, ja no es tracta només d’o-

La visualització contemporània consis-

mitjans ja han dissenyat realment una

brir fòrums de comentaris o comptabi-

teix a posar tota la informació en nous

estratègia de negoci sòlida per a fun-

litzar respostes d’enquestes en línia i

formats gràfics. Ja no es tracta només

cionar “mòbilment”.

presentar-les a l’habitual resum de per-

d’elaborar infogràfics bonics o d’imat-

centatges, sinó d’obrir plataformes

ges sobre les quals es pot clicar per arri-

HISTÒRIES I INNOVACIÓ

informàtiques que permetin la partici-

bar a un lloc web. Les dades hauran de

Implica involucrar la intel·ligència

pació –amb la supervisió necessària

ser vistes de manera molt més interac-

col·lectiva, tant dins com fora de la re-

dels experts– del públic interessat en

tiva, personalitzable, enllaçades amb re-

dacció. El coneixement del públic es

temes proposats pel mitjà. Un repor-

ferències geogràfiques o temàtiques

vincula mitjançant crowdsourcing: fonts

tatge d’investigació es pot enriquir no-

triades amb cura.

col·lectives que aporten a un tema. Un

tablement gràcies a les aportacions de

Així, un informe sobre l’atur es pot

dels millors exemples en aquest cas ha

lectors que participin amb cerques sis-

convertir en un material que inclogui

estat el seguiment de l’escàndol de despeses indegudes per membres del parlament britànic el 2009, quan el diari The Guardian (que no va donar-ne la

CAPÇALERA JULIOL 2011

primícia) va aglutinar tots els folis dis-

segments d’edats, formació, pro-

Les aplicacions informatives per als telèfons mòbils no estan prou explotades i poden ser una futura font d’ingressos

cedència socioeconòmica, localització, testimonis actualitzables pel públic, contrast de perspectives econòmiques, comparació

ponibles de la investigació en una

amb altres països i recursos d’o-

enorme base de dades en línia, que va

cupació nacionals i internacio-

posar a disposició dels lectors perquè la

tematitzades a l’hemeroteca, per posar-

nals, per exemple. Es tracta d’enllaçar

consultessin i hi aportessin noves tro-

ne un exemple.

dades, no només hipervincles. El New

balles sobre cada funcionari i/o infor-

Recursos tècnics actuals com la major

York Times ha invertit considerable-

mació addicional pertinent, material

capacitat dels processadors, la major fa-

ment en aquest camp com a part de la

que després verificava un equip inves-

cilitat de llogar servidors virtuals (com

renovació de la seva operació digital i

tigador del diari que, si hagués treballat

l’EC2 d’Amazon) i la informàtica en

ha creat un laboratori intern, el Data Vi-

sol, no hauria pogut donar una cober-

núvol (cloud computing) per a l’em-

sualization Lab, que treballa integrat a

tura tan àmplia al tema.

magatzematge d’arxius se sumen al co-

la redacció a fi de publicar quadres, grà-

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

fics, mapes i presentacions basades en

gància” que els fa veure’s com a úni-

és bo i que sàpiguen que les bones re-

investigacions del diari subministrades

ques figures d’autoritat davant l’opi-

lacions creades amb els públics no s’a-

per editors, i disponibles en línia perquè

nió pública.

consegueixen de la nit al dia.

el públic pugui comentar-les, compartir-

Facebook té gairebé 700 milions de

És a dir, no n’hi ha prou de replicar ar-

les en xarxes socials, convertir-les en

membres, entre els quals un 50% hi de-

ticles en un perfil de Facebook i sumar

widgets (petites aplicacions gratuïtes

dica una mitjana de 25 minuts diaris (i

seguidors, o d’enviar titulars per Twit-

per a llocs web), captar imatges del seu

un 5% als telenotícies), segons estudis

ter. Equips professionals poden re-

interès i, fins i tot, seleccionar porcions

de l’Institut d’Internet d’Oxford i es-

córrer les xarxes per detectar històries

de les visualitzacions per crear tòpics de

COM UNA CONVERSA Alan Rusbridger, director del diari bri-

The Guardian és un exemple de com involucrar, a partir del crowdsourcing, la intel·ligència col·lectiva

també considera vàlid que els periodistes mateixos participin amb comentaris en aquestes xarxes però, primer que res, re-

tànic The Guardian, es refereix al pe-

cordin que “han de produir con-

riodisme del segle XXI com una

tadístiques de la mateixa empresa.

tinguts realment bons perquè el bon

conversa que flueix constantment

Twitter no revela el nombre exacte

contingut es ven sol”.

entre els mitjans i els grups diversos de

d’usuaris actius, però es calcula que vo-

La participació del públic diluirà la

públics que hi participen directament

regen els 200 milions. Donades les ca-

qualitat periodística? Newman consi-

(als espais oberts del lloc web del

racterístiques d’una i altra xarxa, a

dera que no: “La clau és que els mit-

mitjà) o indirectament (enllaçant, co-

Twitter és més significatiu saber que es

jans treballin els canals professionals i

mentant, compartint continguts en al-

publiquen gairebé 1.000 milions de

personals de manera que la qualitat i

tres canals web). Aquest rotatiu i el seu dominical The Observer han apostat per una àmplia presència en línia, de lliure accés, que atrau al voltant de 38 milions de visi-

la font de la informació es dis-

La visualització contemporània consisteix a posar tota la informació en nous formats gràfics molt més interactius

tants internacionals. De fet, el passat

tingeixin clarament. Finalment, és l’audiència qui decideix en quines fonts confia”. Què cal tenir en compte –a més del sentit comú– per a la co-

16 de juny, el grup propietari va anun-

tweets la setmana i una gran part d’ells,

existència de mitjans tradicionals-xar-

ciar una renovació general que donarà

així com els missatges compartits des

xes socials els propers anys?

prioritat a l’edició digital, després de

dels murs de Facebook, tenen a veure

Un resum de debats, recerques i anàli-

conèixer que han perdut 33 milions de

amb fets noticiables. Totes dues xarxes

sis internacionals subratlla el fet de dife-

lliures el passat exercici. La renovació

circulen amb milions d’enllaços a ma-

renciar clarament les peces que es

podria implicar la instauració de mo-

terial disponible en mitjans tradicio-

publiquen (un reportatge propi és dife-

dels de cobrament, potser adoptant la

nals de premsa (tal com es pot veure

rent d’un compendi de posts o tweets, per

forma de muralla de pagament selectiva (vint articles gratuïts al mes), instaurada pel New York Times el març passat (i que, segons estimacions de ComScore al maig, podria haver reduït

exemple) i, establir-ne els límits

Cada setmana es publiquen quasi mil milions de tweets a la setmana i una gran part tenen a veure amb notícies

de quantitat, temes i tipus de tractament quan provenen de xarxes socials. També s’hi destaca que cal fo-

en un 24% el nombre de visitants del

mentar el treball periodístic que

NYTimes en línia).

aplica un olfacte agut per desco-

Encara no es disposa de xifres conclo-

en el desglossament de la pàgina se-

brir novetats i rigor per esquinçar la su-

ents que indiquin l’èxit o el fracàs dels

güent).

perfície de les tendències i modes al Web,

sistemes de pagament però, mentres-

Per a Nic Newman, investigador visi-

valorar els comentaris en línia (aquests

tant, aquests no poden ignorar que les

tant del Reuters Institute for the Study

es multiplicaran), però saber seleccionar

xarxes socials participen activament

of Journalism (RISJ) a la Universitat

i moderar professionalment, cuidar la

en aquesta conversa de la qual parla

d’Oxford, és fonamental que hi hagi

confiança que el mitjà de comunicació

Rusbridger, qui pensa que els perio-

transparència, que les redaccions dels

inspira en el seu públic, que ara està a

distes han de desprendre’s de l’“arro-

mitjans creguin realment que obrir-se

punt per detectar agendes subreptícies o Passa a la pàgina 41 >>

CAPÇALERA JULIOL 2011

discussió dins el web del diari.

i corrents d’opinió. Newman

DOSSIER ESPECIAL

Facebook versus Twitter “Facebook és on hi ha l’audiència,

la comunitat imposa les regles. Penso

vertirà, cada vegada més, en un tema

Twitter és on succeeixen les notí-

que Facebook es prendrà més serio-

àlgid per als mitjans periodístics”.

cies”, resumeix Nic Newman, inves-

sament les notícies i les organitza-

Per a Rubén Vinagre, responsable de

tigador visitant del Reuters Institute

cions mediàtiques es prendran més

Comunicació i Continguts de la

for the Study of Journalism (RISJ) a

seriosament Facebook, que, a més, ja

xarxa professional Gnoss.com, “Fa-

la Universitat d’Oxford, qui suposa que els pròxims anys continuarà la marxa sense fre cap a tot allò que és mòbil i social, mentre els mitjans socials i els tradicionals es continuaran

cebook corre el perill de

“Facebook és on hi ha audiència, Twitter és on succeeixen les notícies”

convertir-se –si no és que ja ho és– en la nova plataforma per desenvolupar pe-

(Nic Newman)

riodisme

alimentant els uns als altres, tot i que

Crec que els lectors i les or-

encara no està convençut del futur

ha contractat algú perquè supervisi

ganitzacions saben diferenciar quan

de les aplicacions apps.

aquesta àrea i evangelitzi a favor d’u-

estan fullejant l’Hola! i quan estan

“Dominaran el món o només seran

tilitzar la seva xarxa per a [divulgar]

llegint el Times o La Vanguardia. El

una moda passatgera? Em sembla di-

notícies (en part perquè Twitter s’en-

mateix passa amb Facebook i un

fícil que els mitjans puguin mantenir

duu la major part del crèdit en

altre tipus de xarxes. Cada públic

tants formats i versions dels seus pro-

aquest camp)”. “Els equips editorials

buscarà la seva plataforma i Face-

ductes, així que sospito que, pel que

i de mercadeig dels mitjans

book em genera seriosos dubtes per

fa a les notícies, ens mourem de nou cap al web obert o, almenys, cap a un web amb disseny i funcionalitats d’una aplicació”, assegura. Newman pensa que tres anys és un

al periodisme de qualitat, la

“Facebook corre el perill de convertir-se en la nova plataforma del periodisme sensacionalista” (Rubén Vinagre)

temps raonable per a preveure un es-

una eina molt dinàmica i efectiva per a la comunicació. A més, el periodisme

cenari on les xarxes socials mante-

–prossegueix– se centraran més en

filtres que no són una altra cosa que

nen el protagonisme: “Twitter és

pàgines d’admiradors i Facebook

les fonts fiables a les quals suposem

majoritàriament una xarxa amb in-

presentarà una nova funció que faci-

criteris de verificació. Una cosa sem-

fluència, plena de gent interessada

litarà la recol·lecció de notícies als es-

blant passa amb Twitter: com a

en esdeveniments en temps real, útil

pais privats de la gent, i prendrà el

usuari he de seleccionar les meves

per als periodistes que vulguin es-

pols del que està succeint. Més mit-

fonts en funció dels temes, els sectors,

coltar quan estan creant les seves

jans i empreses faran servir Face-

les especialitats… i llavors estaré davant del millor radar d’informació que hi ha ara

jans tradicionals, perquè Twitter és

“Especialitzeu-vos en el videoperiodisme i el periodisme de dades”

supervisat cada vegada més per de-

(Turo Uskali)

litat i, fonamentalment, el

persona que vulgui divulgar ràpidament notícies i dirigir-les cap als mit-

tectar fets i tendències. CAPÇALERA JULIOL 2011

qual cosa no treu que sigui

d’investigació necessita uns

pròpies històries i per a qualsevol

sensacionalista.

mateix a Internet. Crec que la senzillesa d’ús, la versatiperfil professional dels usua-

Facebook, en canvi, està ple de gent

book com una alternativa als seus

corrent que només s’interessa per les

propis llocs web i hi crearan espais

batible davant, per exemple, la

notícies que els siguin rellevants per-

de debat i servei al client. El pro-

‘contaminació’ que suposen els jocs

sonalment. Això fa difícil interactuar-

blema real és tot el poder que tindrà

o concursos de Facebook”.

hi des de fora, i molt difícil llançar

Facebook, i tota la informació que re-

Per la seva part, Turo Uskali, investi-

temes periodístics en aquest espai on

collirà d’usuaris, la qual cosa es con-

gador sènior del departament de Pe-

ris la converteixen en una eina im-

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

riodisme de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), observa que és necessari mantenir una mirada crítica a la relació, encara que el futur és d’inevitable coexistència: “Necessitem ser conscients de les amenaces i errors dels mitjans, que, a més, són addictius per la seva instantaneïtat. Vostè rep respostes i retroalimentació gairebé en temps real. L’ús dels mitjans socials ha sobrepassat el del correu electrònic, tot i que aquest darrer encara existeix com a servei de comunicació, i això passarà amb els mitjans tradicionals de premsa. La majoria de tweets i missatges de Facebook consisteixen en enllaços a notícies de premsa. Els mitjans so-

Twitter ha canviat la manera de relacionar-se de molta gent. Foto: arxiu.

cials i l’ús de telèfons mòbils estan canviant la manera de rebre notícies,

passa als Estats Units: “Les circums-

ja que no tots els professionals aca-

més sovint per part d’amics de con-

tàncies a Europa occidental són di-

ben en una de les ‘grans’, i castigar la

fiança que no pas directament del

ferents, però prevalen les visions

frivolitat”.

mitjà. Al meu parer, necessitem fer

nord-americanes”.

Finalment, un consell per als estu-

servir els mitjans per filtrar la crei-

Per la seva part, Vinagre apunta que

diants de Periodisme avui: “Especia-

xent allau d’informació arreu del

el pla Bolonya aposta per una for-

litzeu-vos en el videoperiodisme i en

món. Per descomptat, el poder dels

mació més pràctica: “Encara és aviat

periodisme de dades”, apunta Uskali

mitjans tradicionals ha disminuït i

per valorar-ne les conseqüències. Si

des de Finlàndia.

s’ha incrementat el dels ‘amics’”.

hagués de valorar el paper que tenen

En la mateixa línia, apunta Nic New-

els nouvinguts, diria que, tret d’hon-

man, qui afavoreix la flexibilitat en

I LA UNIVERSITAT?

roses excepcions, es percep cert

diferents camps: “Adopteu noves

Quant al paper que juga l’acadèmia

allunyament de la realitat i una irri-

eines, apreneu vídeo, poseu el focus

en l’anàlisi del futur del periodisme, universitat: “estudiar els canvis de manera multidisciplinària, involucrant-hi col·legues internacional-

“Necessitem fer servir els mitjans per filtrar la creixent allau d’informació arreu del món”(Turo Uskali)

ment i educant els nostres alumnes

anirà bé”. Per la seva part, Vinagre recorda que les bones històries no es tenen perquè trobar necessàriament a Internet sinó

per al futur sense oblidar-nos de la

tant tendència a l’infotainment (in-

que aquestes “segueixen al carrer i

llarga tradició i l’ètica fonamental

formació que barreja entreteniment

tenen nom i cognoms. Aixeca el cap

del periodisme”.

per augmentar l’audiència). L’aca-

de l’ordinador, surt a buscar-les i,

Newman, per la seva banda, adver-

dèmia hauria de treballar més la re-

quan les trobis, aprofita els recursos

teix com la majoria de la investigació

lació amb l’empresa, amb tota mena

que ofereix la tecnologia per pro-

està massa orientada cap al que

d’empreses –pimes, micropimes…–,

moure-les”.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Uskali parla de l’objectiu de la seva

en la qualitat i distinció, i us

DOSSIER ESPECIAL

La televisió en xarxa: el futur de la BBC i la CNN A principi del 2012, la BBC inaugu-

cions mediàtiques. No només estem

risme de prestigi i ampliar les formes

rarà nova seu, New Broadcasting

integrant equips sota un mateix sos-

de participació de les seves audièn-

House al centre de Londres. Allà fun-

tre, sinó que estem creant plans ima-

cies. Un exemple és l’espai “World

cionarà tota l’operació de mitjans de

ginatius

Have Your Say” (Món, preneu la pa-

perquè

productors

la companyia, la més gran del món,

programes d’arts, ciència i política tre-

raula), que en poc temps s’ha conver-

amb 2.000 periodistes treballant de

ballin realment junts, tant en infor-

tit en una de les iniciatives més

manera integrada en el servei nacio-

mació

reeixides orientades al futur de la

nal, internacional, de televisió i d’In-

documentals. Enguany, obrirem una

BBC: un programa totalment inter-

d’última

hora

com

actiu que funciona en ràdio,

“No podem continuar sent la BBC tancada en una fortalesa, hem de canviar la nostra mentalitat” (Peter Horrocks)

televisió i en línia. L’agenda de temes la defineix l’audiència, que acorda amb la cadena les regles de discussió sobre els temes tractats. Per la seva banda, la CNN no

La CNN lidera el canvi de la política informativa digital. Foto: CNN

nova unitat de producció de vídeo

encapçala els llistats de sintonia en te-

que tindrà creadors treballant en rus,

levisió, però aquests ja no són els im-

àrab, espanyol, persa, urdú, portu-

portants. La cadena nord-americana

guès…, buscaran les millors històries

s’ha concentrat en la seva sintonia en

arreu del món i faran televisió en la

línia, on ha començat a liderar tots els

seva llengua nadiua a més de l’an-

rànquings enguany: 8,5 milions de vi-

glès”.

sitants únics només als EUA, davant

Enllà de l’àmbit de la televisió, el ma-

dels 7,4 milions de la MSNBC i dels

terial també té una vida pròpia al web,

2,4 de la seva competència directa, el

un espai que la BBC “no veu com a

conservador canal Fox.

competència… de fet, funciona fenomenalment per a les notícies: és inhe-

UNA NOVA MIRADA

rentment oberta a la informació i la

La secció de blocs també s’ha renovat

ternet. Una combinació de talents,

per mantenir l’equilibri entre

procedències i canals concebuda se-

els temes “suaus” i “durs” de

gons els dos principis traçats per la BBC per a aquesta dècada: multilingüe i multimèdia.

La CNN s’ha concentrat en la seva sintonia en línia, on ha començat a liderar tots els rànquings

CAPÇALERA JULIOL 2011

El 14 d’abril passat, al Festival Inter-

l’actualitat, fomentant la conversa autors-públic amb una resposta de 129,3 milions de visites per pàgina només

nacional de Periodisme de Perusa,

perspectiva, la saba del periodisme”.

entre l’audiència domèstica. El mate-

Itàlia, Peter Horrocks, director de No-

La cadena es proposa explotar cadas-

rial en línia nodreix el de televisió

tícies Internacionals, n’ha parlat: “No

cun dels seus avantatges (abast global,

i a l’inrevés, però és evident que

podem continuar sent la BBC tan-

diversitat) i debilitats (la superabun-

CNN.com ara té la seva pròpia iden-

cada en una fortalesa, hem de canviar

dància de fonts crea confusió), tot en-

titat.

la nostra mentalitat, necessitem tre-

fortint el treball professional de la

A diferència de molts altres mitjans

ballar en xarxa amb altres organitza-

redacció per sustentar el reporte-

en línia, el portal CNN.com no depèn

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

tant de recerques a Google per obtenir visites. Les estadístiques que es coneixen de ComScore mostren que un 75% del trànsit del lloc és directe, és a dir, de persones que hi arriben sense procedir d’altres llocs web, fet que referma la idea d’un renovat entusiasme del públic cap a les noves “expansions” proposades per la cadena que, a més, i també a diferència de la majoria de la competència, no fa servir material de l’AP (Associated Press) en

els

seus

continguts

(va

cancel·lar-ne la subscripció el 2010). Quan un mateix despatx d’agència figura en diversos mitjans, el públic es dispersa (i avorreix) més fàcilment. La CNN, tant en televisió com en línia, ha decidit fer

La premsa té una gran incertesa sobre el seu futur a mig i llarg termini. Foto: arxiu

molts més reportatges originals. Meredith Artley, editora en cap de Ve de la pàgina 37 >>

pecte a tot això. “Quan ens pre-

la franca incapacitat d’un periodista a

gunten com ens ho fem nosaltres

l’hora d’acostar-se i comprendre les re-

gitalment, fet que implica reinterpretar

per superar altres cadenes de tele-

accions que deslliga un fet noticiable.

les idees i valors ‘del que solíem anome-

visió i molts diaris, una de les

Val la pena parlar del futur que espera al

nar diaris’ de manera multiplataforma”,

més el periodisme estarà disponible di-

coses de les quals estem realment orgullosos és que nosaltres no depenem d’aquest material d’agència, que pot ser certament una crossa de suport, però per a una

afirma l’investigador visitant del

A partir d’ara, la premsa haurà d’aprendre a lluitar en el mar de superabundància informativa existent

Reuters Institute for the Study of Journalism. Tradicionalment, la premsa ha hagut de lluitar amb l’escassetat de dades, fonts, testimonis. Queda

organització tan gran i global com la CNN no és necessària”, apunta.

periodisme imprès? Des de la Universi-

“Per tant –conclou Artley– el nos-

tat d’Oxford, Nic Newman apunta que

continuar lluitant, aquest cop contra la

tre periodisme té una altra mirada

no creu que aquest sigui necessari: “Hi

seva superabundància. Si un mitjà ha de-

i no s’assembla al que vostè troba

ha bon periodisme i mal periodisme i el

cidit aprofitar els canvis recents i no dei-

actualment als altres mitjans de

bo té un gran futur. Inclourà text, vídeos,

xar-ho tot als nous actors, el primer que

comunicació”.

clar que en el context actual haurà de

fotos i gràfics, alguns dels quals aparei-

ha de fer és saber com navegar en aquest

xeran en diaris o revistes, si bé cada cop

mar de superabundància.

CAPÇALERA JULIOL 2011

CNN.com, explica el criteri res-

DOSSIER ESPECIAL

La professió periodística mira cap al futur i tan sols hi veu uns núvols negres que anuncien tempesta. Però darrere de les prediccions

Nous perfils professionals en un futur incert Jordi Rovira

catastrofistes s’hi troba un mercat laboral

Al desembre del 2009, quan la crisi eco-

moments molt delicats, immersa en una

nòmica estava començant a tancar força

mutació de rutines i sistemes de produc-

en constant

mitjans de comunicació, el programa 60

ció. Tot això és fruit de l’impacte eixor-

minuts i la revista Vanity Fair van elabo-

dador que prové de les tecnologies

rar una enquesta sobre les professions

digitals –sobretot arran de la implantació

amb més possibilitats de quedar obsole-

d’Internet en les nostres vides, amb àm-

tes als Estats Units en els cinquanta anys

plies funcions i possibilitats– que ha afec-

següents. Amb un 28% ocupaven el pri-

tat de ple nombroses professions, i en

mer lloc del rànquing els productors de

especial el món del periodisme.

Llull –així com

tabac –cada vegada són més els països i

Però la crisi no s’explica tan sols per

governs que han declarat la guerra a les

aquest únic factor. En els darrers anys, la

altres realitzats

cigarretes–, mentre que el segon (26%)

crisi de model de les empreses de comu-

era per als periodistes.

nicació s’ha agreujat amb l’econòmica,

L’any següent, l’empresa britànica Fast

que s’ha superposat a la primera, un fet

Future –especialitzada detectar tendèn-

inèdit en la història i que ha afectat de

transformació. Un estudi de la Universitat Ramon

per institucions internacionals– deixen ben clar que, tot i la destrucció de llocs de treball dels darrers temps, també hi ha noves possibilitats laborals a tenir en compte.

cies– va consultar centenars d’experts de

ple els comptes d’explotació dels mitjans,

tot el món per encàrrec del govern del

degut a una baixada en picat de la publi-

seu país. L’objectiu era poder identificar,

citat, així com d’altres tipus d’ingressos.

amb la màxima precisió possible, les pro-

Les xifres parlen soles. Segons l’Associa-

fessions que més s’exerciran entre els

ció d’Editors de Diaris d’Espanya

anys 2010 i 2030. En el llistat de les vint

(AEDE), la circulació dels diaris espan-

professions amb més sortida al mercat la-

yols ha retrocedit un 30% en dues dèca-

boral, hi ha les relacionades amb la tec-

des, mentre que la inversió publicitària

nologia, la ciències, la neurologia i la

fins fa poc queia un 30% anual. Per no

medicina. Ni una d’aquestes té a veure

parlar del desprestigi de la professió que

amb el periodisme. Altres estudis simi-

mostren enquestes com les del CIS.

lars també apunten en el mateix sentit.

Per tot plegat, el periodisme es troba

Uns assenyalen el medi ambient com un

enmig d’un atzucac i té seriosos dubtes

camp amb moltes possibilitats, altres el

sobre cap on ha d’anar per seguir mi-

màrqueting i les ciències de la salut, si bé

rant endavant. Cada cop són més habi-

cap es refereix a la professió periodística.

tuals els congressos o les trobades

Per un moment, sembla com si aquesta

d’experts que analitzen el futur (incert)

no existís, no tingués lloc en el futur que

del periodisme. En parlen els periodis-

ens espera...

tes digitals, la premsa local, el sector de

La realitat ens diu que la professió viu

la televisió, els col·legis professionals i

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

L’ACN és un exemple de la convergència de mitjans ja que els redactors fan diferents tasques. Foto: Sergio Ruiz

les associacions de premsa. Però des-

termini dins la tempesta en la qual viu

sempre les previsions es compleixen. Tal

prés de tanta reunió i debat, cap a on

immersa la professió periodística.

com apunta l’informe “l’eufòria que van

apunta la professió del futur en un mo-

Tot i així, els autors de l’informe són sin-

despertar inicialment mitjans com la te-

ment en què la crisi es carrega llocs de

cers quan, de bones a primeres, admeten

levisió digital terrestre (TD), Internet i

treball i que la tecnologia reiventa les

que els especialistes que han col·laborat

fins i tot la telefonia mòbil s’ha anat ate-

rutines de molts mitjans?

en la investigació són prudents “i no al-

nuant a partir d’una experiència que està

biren un horitzó clar”. “En qualsevol cas,

demostrant que aquestes plataformes segueixen sense reclamar un gran

POLIVALENT I ESPECIALITZAT han portat la professió al divan del psicoanalista es troba en l’estudi Prospectiva del mercat laboral per als futurs

La polivalència que es demana i valora entre els professionals s’explica, sobretot, per la convergència de mitjans

graduats en Periodisme a Catalunya, ela-

volum de joves periodistes”. Més endavant, en les conclusions de l’estudi, es tornen a referir al tema quan asseguren que “el potencial informatiu de mitjans

borat per Digilab, Laboratori de Comu-

–prossegueixen– el nou paper de les au-

nicació Digital de la Facultat de

diències, més actives i fragmentades, la

(telèfon, iPhone, Blackberry, etc.) no es

Comunicació Blanquerna (URL) i coor-

convergència tecnològica i la diversifica-

tradueix a Catalunya en una gran quan-

dinat per Josep Lluís Micó i Pere Masip.

ció de les pantalles podrien obrir noves

titat de periodistes contractats. Malgrat

Aquest informe, presentat el 2010, fa un

possibilitats”.

el recorregut que ja ha tingut el Web,

interessant esbós de quins nínxols de

La cautela dels experts s’explica perquè

aquesta plataforma encara és vista en el

mercat tindran més sortida a curt i mig

fins i tot els més entesos saben que no

sector com una promesa, no pas com una

com la Xarxa i els dispositius portàtils CAPÇALERA JULIOL 2011

Una resposta al conjunts de dubtes que

DOSSIER ESPECIAL

Un món sense mitjans?

realitat capaç de funcionar com un ne-

d’una alternativa absoluta a la polivalèn-

goci rendible”.

cia, sinó d’un complement que pot coe-

De totes maneres, és cert que el mercat

xistir a les redaccions amb la solució

laboral es troba en contínua transforma-

preponderant”, indiquen Micó i Masip a

La situació actual de les empreses

ció i que hi ha una sèrie de perfils pro-

l’informe.

periodístiques és tan delicada que

fessionals emergents. En aquest sentit,

alguns ja s’atreveixen a plantejar

segons l’estudi de la URL, la figura per

NOUS NÍNXOLS

un planeta sense mitjans de comu-

excel·lència és la del periodista poliva-

Un cop analitzada el tipus de periodista

nicació. Life without Media (Vida

lent. Tant els professionals i els experts

que demanaran les empreses, l’estudi in-

sense mitjans) és el títol del

que la defensen, com aquells que la criti-

cideix en els nous nínxols de mercat. I és

congrés que la Facultat de Comu-

quen admeten que el seu èxit està ga-

que, en plena transformació dels mitjans

nicació Blanquerna-URL va orga-

rantit. Els arguments de defensors i

de comunicació han sorgit noves figures

nitzar el 30 de juny i l’1 de juliol

detractors són irrefutables: les empreses

professionals, amb uns perfils i unes com-

amb la participació de 200 investi-

s’estalvien diners amb ells al demanar-los

petències específiques per adaptar‐se a

gadors de tot el món.

tasques que abans estaven reservades a

la nova concepció de l’empresa periodís-

Coordinat per Joan Cuenca i Klaus

diversos empleats.

tica actual.

Zilles, el comitè científic del con-

Per tot això, conclouen a l’estudi, “la fi-

L’estudi de la URL recorda que l’any

grés parteix de les incerteses que

gura del periodista polivalent té el futur

2006 el Grup de Recerca d’Interaccions

anuncien “la desaparició imminent

garantit (com a mínim, durant uns

Digitals de la Facultat d’Empresa i Co-

de la premsa establerta, la desapa-

quants anys)”. Els periodistes polivalents,

municació de la Universitat de Vic ja va

rició de la televisió tal com la co-

però, s’expliquen, sobretot, pel fet que les

presentar un informe (que portava per

neixem i un canvi radical en les

empreses cada cop més aposten per la

títol Nous perfils professionals de l’actual

formes convencionals de publici-

convergència, és a dir, per redaccions

panorama informatiu audiovisual i mul-

tat”. Per tot això, van voler orga-

multimèdia on s’elaboren notícies a par-

timèdia de Catalunya) en què s’explicava

nitzar

tir de la combinació de diferents formats

com el progrés tecnològic havia acabat

congrés

què

convidaven a aquest experiment

(text, vídeo, àudio).

amb perfils tradicionals dels mitjans com

mental plantejat com un antídot al

Així, l’estudi reconeix que “darrere els

és el cas del teletipistes en la premsa, els

pessimisme en el sector. “Volem

conceptes de convergència i polivalència,

muntadors musicals en la ràdio o els ope-

apropiar-nos dels discursos catas-

les empreses periodístiques han trobat

radors de la imatge en la televisió.

trofistes per portar-los a l’absurd i

els arguments necessaris per justificar si-

L’estudi realitzat a la capital d’Osona

llançar un missatge esperançador”,

tuacions de precarietat laboral i retalla-

constatava que, en paral·lel a la desapa-

va dir Zilles.

des de plantilles”.

rició de totes aquestes feines, estaven

Durant la presentació del congrés

De totes maneres –apunten els autors de

sorgint tota una sèrie de nous perfils pro-

(que va tenir lloc quan la revista es-

l’informe– “la preeminència de la poli-

fessionals; com el gestor de continguts te-

tava a impremta) a la premsa, Zilles va admetre que es tractava d’un “experiment de pensament”. Un experiment que va cridar l’atenció de professionals d’arreu. “Per primer cop, el congrés ha

levisius (media manager), el

La televisió digital terrestre, Internet i la telefonia mòbil no han creat l’ocupació que els experts pronosticaven

CAPÇALERA JULIOL 2011

apostat per tenir no tan sols acadè-

gestor tècnic de sistema (system manager) en l’àmbit televisiu, i el gestor de comentaris o l’arquitecte de la informació (infoarchitect), en els mitjans en línia. Dos anys després, una revisió d’a-

mics, sinó també persones de la in-

valència és compatible amb una aposta

quest informe (“El periodista polivalent.

dústria”, va dir Cuenca. Tot i el títol

decidida per l’especialització”. Això, se-

Transformacions en el perfil del peri-

del congrés, Josep Maria Carbonell,

gons ells, s’explica per la baixa qualitat

odista a partir de la digitalització dels mit-

degà de la facultat de Comunicació,

de les produccions dels informadors que

jans audiovisuals catalans”) mostra el

prefereix no imaginar-se un món

s’ajusten al model de la convergència me-

ventall de nous perfils professionals que

sense mitjans. “Voldria dir tornar a

diàtica. “Per combatre aquest problema,

sorgeixen de la constant transformació

les dictadures”, va alertar.

els experts recomanen especialització, fo-

dels mitjans tradicionals i la progressiva

namentalment, temàtica. No es tracta

consolidació dels mitjans en línia.

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

La tecnologia ha provocat importants canvis en ràdios i televisions, on apareixen nous perfils lligats al món digital. Foto: arxiu.

els moderadors de notícies (News mo-

l’estudi, “cal tenir present que el sorgi-

ponsables de nous formats a la ràdio, els

derator)”.

ment de nous perfils periodístics està es-

gestors de continguts, els media browser

“Aquests nous perfils professionals

tretament lligat a la identificació d’un

i els responsables dels web a la televisió,

–apunten els autors de l’estudi– podrien

nou tipus de periodisme: el periodisme

els infogràfics i dissenyadors interactius,

reforçar la figura del periodista com a fil-

digital o ciberperiodisme”. “Aquest,

director de continguts, gestors de co-

tre, com a gatekeeper; contradient les

–aclareixen– si bé va ser adoptat, en un

mentaris i editors de pàgines web en els

tesis que sostenen que ens trobem

primer moment, com la definició de tot

mitjans en línia.

immersos en processos de transició que

aquell periodisme difós en suport digi-

Però a més de la Universitat de Vic, a molts altres centres i institucions del món també estaven observant atentament l’evolució del mercat laboral. Així, tal com indica l’informe de la URL coordinat pels professors Micó i Masip, “altres in-

tal i caracteritzat per quatre fac-

El sorgiment de nous perfils periodístics està estretament lligat a la identificació del periodisme digital

formes d’abast internacional destaquen

tors: immediatesa, interactivitat, hipertextualitat i multimèdia”, s’està perfilant com una nova manera d’entendre la professió”. Aquesta nova manera de treballar implica adaptar-se a mesura

l’emergència de l’infogràfic, el director i

podrien comportar la progressiva des-

que la tecnologia agrega nous canals i

el gestor de continguts, l’editor de but-

aparició d’una de les principals funcions

funcions. Al periodista –apunta l’estudi

lletins digitals o de pàgines web; o bé

de la professió”.

de la URL– “se li exigeix més rapidesa,

noves figures de mediació com els assis-

Una lectura ràpida a aquests nous nín-

nous coneixements tecnològics, domini

tents de redacció (Noise Killers), els con-

xols professionals reforcen encara més el

del llenguatge audiovisual a l’hora d’e-

sultors

pes de la transformació tecnològica que

laborar una peça informativa i capaci-

Consulting), els nous agents amb capaci-

estan vivint els mitjans de comunicació

tat de produir notícies en diferents

tat d’influència (Influencer bloggers), o

actuals. Tal com apunten els autors de

formats”

(Communication/Journalism

CAPÇALERA JULIOL 2011

Així, prenen cada cop més relleu els res-

DOSSIER ESPECIAL

Emprenedors digitals Cada cop hi ha més aventures periodístiques a la Xarxa. Un web hiperlocal de Granada i un català sobre nutrició en són l’exemple En el nou ecosistema de la informació

de maig van llençar GranadaiMedia

fensem que les petites infraestructures

cada cop més emprenedors troben un

(http://granadaimedia.com), un mitjà

informatives tindran molt a dir en l’e-

nínxol de mercat a la Xarxa. Això és el

hiperlocal que informa sobre cinc bar-

cosistema informatiu. Una petita es-

que a Granada van fer cinc periodistes

ris (Albaicín, Chana, Realejo, Zaidín i

tructura és més flexible i fàcil de

que es van quedar sense feina al tancar

Zona Norte) de la ciutat.

sostenir”, afirma.

La Opinión de Granada. “Diversos tre-

“Encara és aviat per parlar de resultats,

balladors vam parlar de muntar alguna

SENSE REFERENTS

“Una petita estructura és més flexible i fàcil de sostenir” (Lorena Moreno)

Un altre exemple és el portal Etselquemenges (www.etselquemenges.com), un web dedicat a la nutrició. La seva directora, Núria Coll, va començar a treballar-hi amb

però en línies generals estem satisfets

cinc periodistes més al gener i van sor-

amb l’acollida”, assegura. Ja tenen acu-

tir el 9 de juny. Ells, però, no tenien re-

mulats més de 10.000 visitants únics i

ferents. “Ens ho vam inventar tot de

un cop assegurin l’audiència comença-

zero seguint el nostre sentit comú i el

ran amb els patrocinis entre comerços

que nosaltres hauríem volgut trobar a

i negocis dels barris. “Actualment, el

la Xarxa”, assegura.

gruix dels ingressos ve dels serveis de

El plantejament és cent per cent pe-

formació i comunicació –tant tradicio-

riodístic i compta amb grans noms de

nals com 2.0, que prestem a pimes, as-

la cuina (Ferran Adrià, Carme Rusca-

sociacions i institucions”, admet.

lleda, Joan Roca...) que ofereixen les

Abans de tirar endavant el web van es-

receptes més sanes, a més d’enginyers

tudiar mitjans nord-americans, sobre-

agrònoms de renom, oncòlegs, etc.

tot micromitjans, com Chi-Tawn Daily

“Aquesta fusió de nutrició i salut amb

News de Chicago, New Heaven Inde-

el periodisme no existia a la Xarxa. Ni en català ni en castellà”, ex-

A dalt, els integrants de Giro Comunicacion. Foto: Lucía Rivas. A sota Núria Coll.

“Ens ho vam inventar tot de zero seguint el nostre sentit comú” (Núria Coll)

CAPÇALERA JULIOL 2011

cosa pel nostre compte, donat que amb

plica Coll. També admet que intuïen que hi havia interès en un tema com menjar saludablement, encara que no s’imaginaven fins a quin punt feia falta un mitjà així. “Els

la crisi que pateixen els mitjans seria di-

pendent de Connecticut o el Voice of

lectors ens envien desenes de correus

fícil sortir de la cua de l’atur”, recorda

San Diego. També van analitzar mit-

felicitant-nos”, admet. Com que l’a-

Lorena Moreno, que un any després

jans espanyols a la Xarxa com

portació inicial era mínima van inver-

juntament amb quatre periodistes va

Menorca Diario o Lenonoticias. “No

tir en continguts, disseny i unes

crear la cooperativa Giro Comunica-

creiem que el futur passi exclusiva-

fotografies dels entrevistats i els plats

cion (www.girocomunicacion.es). L’11

ment pels mitjans hiperlocals, però de-

“que entren pels ulls”.

i utilitzar bases de dades (Excel és un

Ara bé, el que sembla fàcil de dir, ja és

bon software per començar). També es

més difícil d’aconseguir perquè el que

considera necessari el coneixement i

volen les noves empreses demanen

aprenentatge dels Sistemes de Gestió

d’una formació específica que molts pe-

de Continguts, saber treballar amb

riodistes no disposen.

eines del web com el llenguatge HTML

En el treball Nous perfils per a nous mit-

bàsic i algun o altre programa de dis-

jans, Jesús Flores –doctor en Ciències de

seny i edició web (Dreamweaver o

la Informació per la Universitat Com-

FrontPage). A més, s’ha d’estar fami-

plutense de Madrid, expert en Ciberpe-

liaritzat tant amb els Mac com amb els

riodisme, professor de Periodisme i

PC, així com amb qualsevol plata-

Coordinador de l’Observatori de Perio-

forma o navegador. Per si això no és

disme a Internet– dubta que des de

suficient, haurien de pensar més enllà

l’Academia s’estigui treballant en el ma-

del Web i saber com transmetre informació a través de reproductors

Emergeixen professions com el gestor de continguts, l’editor de butlletins digitals o els moderadors de notícies

MP3 i telèfons mòbils. Finalment, “els periodistes no haurien de passar per alt la importància de comptar amb fortes habilitats en matèria de criteri noticiós, ètica i narració”.

teix sentit que el mercat laboral.

Com es pot veure, l’exigència de conei-

“Els mitjans de comunicació que aposten

xements de tot tipus, sobretot relacionats

pels canvis i els mitjans que han nascut

amb les TIC, és força alta. Això podria

tan sols a la Xarxa, demanen d’uns pro-

fer pensar que els joves sortits de les fa-

fessionals que són escassos, que no es

cultats de Periodisme (500 cada any tan

troben fàcilment, però que, contradic-

sols a Catalunya) estan més ben prepa-

tòriament, no es formen en les facultats

rats que no pas els que ja exerceixen al

de comunicació”, apunta Flores. Segons

mercat laboral. Però, segons Flores, no és

aquest expert, “els periodistes que

així. “Diferents estudis demostren que la

vulguin treballar en els nous mitjans,

formació en aquest tipus de perfils brilla

hauran d’aprendre i conèixer en pro-

per la seva absència en les facultats de

funditat la gran quantitat de recursos i

Comunicació espanyoles i, segurament,

eines tecnològiques que els permetrà

en molts països en què s’ensenya Perio-

desenvolupar la seva feina”.

disme a les universitats”.

Tot i la revolució digital, el que genera més llocs de feina són els gabinets de premsa i comunicació

GABINETS A L’ALÇA Amb tot, malgrat el que diuen aquest seguit d’estudis, no tot els nínxols de mercat del futur són digitals. Precisament, una de les conclusions de l’estudi elaborat per

Tot seguit, Flores cita Joe Grimm, col·la-

Micó i Masip és que l’activitat que ac-

borador del Poynter Institute, que junta-

tualment genera més llocs de treball en

ment amb altres experts, recomana allò

aquesta indústria és la dels gabinets de

que el periodista polivalent del futur ha

premsa i comunicació. “El valor de la co-

de saber, com ara fer una gravació i edi-

municació en la societat i l’economia del

ció d’àudio i vídeo, edició de fotografies

present és enorme. I va en augment. Gai-

(l’ús del Photoshop seria norma general)

rebé cap institució, empresa o entitat es

Opinió

De qui és la crisi? El capitalisme funciona perquè és la conseqüència d’una trobada entre un que compra i un que ven. De manera anàloga, no hauríem de patir pel futur del periodisme: sempre hi haurà necessitat d’informació i hauríem de confiar que hi haurà ofertes per a la demanda. El problema és el presumpte preu de l’acord: el model de negoci. Aquí és quan les velles teories s’esberlen i ningú té clar qui pagarà la festa. No és només que s’hagi devaluat el preu de les informacions amb una internet que ofereix el mateix –d’acord: o gairebé– de manera gratuïta. També la publicitat ha perdut el marc de referència i pocs defensen els formats habituals: pàgina, falca, banner. Som en una transició i cal no oblidar que qui narra la crisi del periodisme tendeixen a ser mitjans d’empreses que es mouen segons velles cartografies. Però hi ha altres marques que estan jugant en clau de futur i que s’han dimensionat per travessar amb agilitat aquests anys d’incertesa. Ara hi ha boira i costa de saber si més enllà de l’horitzó hi ha costa o abisme. Els qui segueixin navegant tindran la recompensa d’arribar a terra ferma amb la lliçó apresa que no era el periodisme qui estava en crisi, sinó les empreses que encara s’aferraven al Vell Món. Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Escacc i cap de la secció Mèdia de l’Ara

CAPÇALERA JULIOL 2011

FORMACIÓ ESPECÍFICA

DOSSIER ESPECIAL

Formació, ètica i menys precarietat Conclusions del Congrés sobre el Futur del Periodisme de la FAPE El Congrés sobre el Futur del Perio-

els codis deontològics externs i inde-

sions estratègiques errades, que poc

disme organitzat per la Federació

pendents.

tenen que veure amb el fet periodístic

d’Associacions de Periodistes d’Es-

-La informació no és una mercaderia,

i molt més amb altres negocis.

panya (FAPE) l’abril a Pamplona –en col·laboració amb l’Associació de Periodistes de Navarra– va debatre intensament sobre els temes que s’han tractat en aquest dossier. El congrés va

-Un mercat dual, d’escales salarials di-

“El periodisme té futur. Sense periodistes, els mitjans deixen d’existir”

finalitzar amb la lectura d’unes con-

cions haurien d’elevar els salaris dels periodistes digitals amb els d’aquells que treballen pel paper i altres suports

que no es confongui amb la publicitat.

i no pas a l’inversa, com pretenen els

Els editors també són èticament res-

editors per igualar retribucions a la

PERIODISME I NOUS

ponsables.

baixa.

-El periodisme té futur. Sense perio-

-Els freelance i els autònoms: no és auEL CAMÍ DEL PERIODISTA

tomàtic que els editors continuïn pa-

distes, els mitjans deixen d’existir. Els

-La titulació és necessària per exercir.

gant-los igual que fa deu anys. Estan

ciutadans són els propietaris de la in-

-El periodisme ciutadà és un exercici de

més i millor formats que mai. Amb tot,

formació, no les empreses.

la llibertat d’expressió, però no de la in-

aquests professionals del periodisme

-Les noves eines no són enemigues del periodisme. Al contrari, amplien el camp de competències. Han de seguir afilant la ploma i l’enginy. -Els periodistes necessitem formació

són un exemple, ja que a pesar de les

“Resistir-se a la formació en noves tecnologies és perdre la batalla”

en noves tecnologies, ja que milloren la nostra capacitació. Resistir-se és perdre la batalla.

difícils circumstàncies no perden el nord de l’ètica. PERIODISME I UNIVERSITAT

formació, al no comulgar amb els prin-

-Els mitjans no poden quedar-se

cipis bàsics als quals el periodisme es

al marge de la Universitat i la Uni-

deu per complir amb el compromís

versitat no pot donar l’esquena als

L’ÈTICA ÉS PER A TOTS

democràtic de proporcionar informació

mitjans.

ELS SUPORTS

lliure i veraç a la ciutadania. El perio-

-La Universitat ha de prendre nota de

-L’ètica no distingeix entre suports. La

disme tan sols pot ser exercit per

les queixes dels alumnes que troben a

informació requereix la mateixa exigència ètica i deontològica amb independència del format a fi de contribuir al dret constitucional del ciutadà a rebre informació veraç.

faltar una formació adaptada al món

“Els freelances i autònoms, a pesar de les difícils circumstàncies no perden el nord de l’ètica”

-L’autèntica deontologia del perioCAPÇALERA JULIOL 2011

treballa, no és sostenible. Les redac-

clusions que reproduïm íntegrament:

DESAFIAMENTS

ferents en funció del suport pel qual es

real, reflexionar sobre això i posar-hi solucions pràctiques i tecnològiques. -Els alumnes, al mateix temps, han de posar més passió en l’aprenentatge de la professió periodística.

disme és una ètica pública i no

periodistes, convenientment formats i

privada, que fa que el periodista res-

subjectes a codis deontològics específics.

pongui davant el ciutadà i no sols a la

-L’assignatura d’ètica i deontologia professional ha de ser una matèria troncal en els plans d’estudi, des dels

seva consciència individual.

CRISI I SALARIS

primers anys de formació. Els màsters

-L’autoregulació en matèria deonto-

-La crisi que sofreixen els mitjans de

i especialitzacions també han d’incor-

lògica no és suficient. Són necessaris

comunicació obeeix, en part, a deci-

porar-la.

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

Els mitjans de comunicació actuals estan aprenent a treballar en diferents plataformes. Foto: Sergio Ruiz

dels mitjans de comunicació que hi van

dria èxit. I és que molts consumidors de

àrea, ja que té una importància estratè-

tenir accés i que van publicar tot aquell

mitjans en línia –sobretot els més joves–

gica vital. Aquelles que tenen la suficient

seguit de filtracions.

estan acostumats a la gratuïtat i no en-

envergadura i recursos, es doten d’un de-

L’acte buscava reflexionar sobre el

tenen que hagin de pagar per una in-

partament especialitzat propi. Els orga-

futur del periodisme i van assistir-hi els

formació que tenen a l’abast d’un

nismes o companyies més humils

directors dels rotatius El País, Le

senzill clic.

recorren a gabinets externs. Sigui com

Monde, The New York Times, Der

En aquell mateix acte, Silvye Kauffman

sigui, aquesta feina està en ascens, la qual

Spiegel i The Guardian.

(Le Monde) va incidir en la importàn-

cosa genera ocupació”, afirmen.

Allà Bill Keller (NYTimes) va assegu-

cia de valorar en la seva justa mesura

rar que “el futur del periodisme està en

tota la feina que hi ha darrere d’un

MENYS QUE UN CAFÈ

línia i el model de negoci està per de-

mitjà de comunicació al assegurar que

Independentment del tipus de feina que tinguin una major sortida laboral i de si la tendència és anar cap a la polivalència o l’especialització, els experts recorden que, abans que res, els consumidors dels mitjans han de saber valorar el

“els lectors han d’entendre que

“El futur del periodisme està en línia i el model de negoci està per determinar”, va assegurar el director del New York Times

preu de la informació que consumeixen.

allò que nosaltres produïm costa molts diners”. “La nostra revista –va apuntar Georg Mascolo (Der Spiegel) en aquest mateix sentit– costa quatre euros i probablement apuja-

El passat 23 de febrer, en plena febre

terminar. El periodisme en línia ha

mediàtica per les revelacions dels do-

triomfat abans que el negoci”.

menys la nostra revista que un cafè de

cuments de WikiLeaks, el diari El País

Keller, però, va confessar que no sabia

l’Starbucks?”. Així doncs, el futur, ama-

va organitzar al Museu Reina Sofia de

si la decisió de fer pagar pels continguts

gat enmig dels núvols que amenacen

Madrid una trobada entre els directors

en línia que prepara el seu rotatiu tin-

tempesta, també passa per aquí.

rem el preu. Per què ha de costar

CAPÇALERA JULIOL 2011

vol permetre el luxe d’ignorar aquesta

D I À L E G amb Roger i Ana J iméne z

Roger Jiménez i la seva filla Ana ja fa anys que comparteixen la passió per la informació. Van arribar al periodisme per camins diferents, però van acabar narrant l’actualitat, un amb les paraules i

“S’està perdent l’essència de la professió” Jordi Rovira Fotos: Jordi Play Roger, com vas arribar a la professió?

Tu, Ana, en canvi, vas estudiar Belles

De petit vivia amb la família a Tarragona,

Arts. Quan entres a la mateixa universi-

estava molt malalt de tuberculosi i vaig

tat que el teu pare i quina visió tenies de

passar molt de temps al llit. Com que no

la professió?

l’altra amb les imatges.

anava a l’escola, vaig aprendre a llegir tot

El pare s’estava a Londres de corres-

sol però d’una manera caòtica, ja fos amb

ponsal. A casa sempre s’ha parlat de l’ac-

Tots dos coincideixen

un conte de Marcial Lafuente Estefania

tualitat, miràvem les notícies, llegíem

o amb un llibre de Dostoievski. Quan el

diaris, etc., i a més era una de les meves

pare tornà de l’exili a França vam anar a

vocacions. Recordo que en acabar el bat-

problemes actuals que

Barcelona, on vaig treballar en diferents

xillerat ens demanaven quines carreres

feines, perquè la família no tenia recur-

ens agradaven i vaig posar, per aquest

castiguen la professió,

sos, mentre a la nit estudiava el batxille-

ordre: Belles Arts, Periodisme i Psicolo-

rat. De seguida vaig veure que tenia una

gia. Curiosament, he acabat fent temes

dèria per escriure. Amb uns amics fèiem

socials per al Magazine de La Van-

un “diari moral” –una mena de precur-

guardia que m’han permès ajuntar el pe-

sor del bloc digital actual– del qual jo era

riodisme i la psicologia des d’una vessant

el director autonomenat.

artística.

Després ja vas anar a la universitat.

I com vas acabar sent fotògrafa?

força en l’anàlisi dels

com la precarietat o la manca de referents, tot i que ella és més optimista quan es refereixen al futur de la professió. Les seves són dues visions diferents i complementàries d’un mateix món.

Vaig anar a l’Institut de Periodisme de la

A- A Belles Arts no em plantejava fer

Universitat de Navarra on feia pràcti-

Fotografia. Vaig començar fent Restau-

ques en un diari (Redacción) i on tenia

ració però em vaig anar adonant que,

de professor un jove Martín Ferrand, que

com que sóc molt curiosa, necessitava

em va introduir als estudis de ràdio (els

més activitat i que em cridava l’atenció

de televisió no van arribar fins més tard).

el reportatge fotogràfic. La meva pri-

Vaig fer pràctiques d’estiu al Correo

mera oportunitat va ser quan em van cri-

Catalán per després entrar a Europa

dar a La Vanguardia ja que necessitaven

Press a Pamplona. Al acabar la carrera,

reforços pels Jocs Olímpics. Això li haig

vaig estar un any a l’agència a Madrid i

d’agrair a la Guillermina Puig. De mica

després ja vaig anar a Barcelona. En

en mica vaig anar treballant, sobretot

total, vaig estar quinze anys a Europa

fent edició, fins que vaig passar a formar

Press fins que em van cridar d’EFE. I

part de l’equip de fotògrafs.

després vaig anar a La Vanguardia on vaig ser, entre altres coses, corresponsal a

Amb el temps els dos vareu acabar a la

Londres, Roma i Defensor del Lector.

premsa escrita. Creieu que la visió de la

L’Ana Jiménez i el seu pare Roger Jiménez treballen a la premsa escrita, tot i provenir de disciplines diferents.

professió és diferent pel fet de ser redac-

R- El ritme també era diferent perquè

aquesta evolució es compensa amb moltes hores d’edició.

tor i fotògrafa?

abans quan els fotògrafs tornaven a la re-

A- Tot i que treballem d’una manera di-

dacció ja havien acabat la feina, mentre

ferent, són dues visions que es comple-

que els redactors encara havien d’es-

Doncs ara que les noves tecnologies fa-

menten. Sempre ho he vist així.

criure el text. Ara amb les noves tecno-

ciliten tant les coses ja hi ha qui posa

R- I jo sempre he dit que el fotògraf i el

logies això ha canviat.

data de defunció als diaris...

redactor són com dos germans siamesos

A- Ara quan tornem a la redacció encara

A- El periodisme és una necessitat, és vital per a la societat. No es pot

que estan enganxats per l’esquena, en-

però ambdues feines són essencials per-

“Abans redactors i fotògrafs anàvem als llocs plegats. Ara ja no és així”

què es complementen mútuament. I és

(Ana Jiménez)

dent que tenen visions diferenciades,

ries. Els diaris potser es transformaran

però

seguiran

sent

necessaris. Perquè el “periodisme ciutadà” no és garantia de res. Els

imprescindible conèixer la visió que té l’altre del que estan fent.

perdre mai el fet d’explicar histò-

ens queden hores d’edició perquè amb el

professionals, els que tenen l’experiència

sistema digital disparem més fotografies.

i els coneixements, hi han de ser. És com

Anem massa cadascú pel seu compte?

Tot això ha evolucionat tant! Fa uns anys,

quan et diuen que ara tothom fa fotos... I

A- El problema és que abans treballà-

alguns companys de generació anaven

també tothom sap escriure, amb tot, no

vem junts, anàvem als llocs plegats. Ara

als camps de futbol, revelaven els carrets

per això tothom és escriptor!

ja no és així. Els redactors van més satu-

al lavabo amb l’ampliadora i allà mateix

R- Tot i que no arribo a ser apocalíptic,

rats de feina i ja no van a gaires llocs,

es copiaven les fotos! És brutal com hem

jo potser sóc més pessimista sobre el

mentre que nosaltres hi hem d’anar.

evolucionat en vint anys! Però tota

futur dels diaris. El periodisme que he

CAPÇALERA JULIOL 2011

cara que no es veuen ni es parlen. És evi-

DIÀLEG

indisposa per la seva relació amb els grans capitals. Sovint els diaris parlen del mateix i tenen portades similars. Ana, aquesta uniformitat també es dóna en la fotografia? A- Els gràfics sempre ens queixem que estem molt dirigits. Per exemple, si anem

“El periodisme és vital. No es pot perdre el fet d’explicar històries” (Ana Jiménez) a una roda de premsa sobre pensions, ens trobem allà cinquanta fotògrafs per fer una foto a una persona darrere una taula. Nosaltres aniríem a fotografiar pensionistes, però aquesta és una aposta que els Ana Jiménez creu que els mitjans haurien de donar més llibertat creativa als gràfics.

diaris molts cops no s’atreveixen a fer.

viscut i m’ha fet vibrar, el periodisme de

de la comunitat. Ara molts d’aquests dia-

A- O potser per manca de previsió dels

raça, ha desaparegut.

ris locals dels Estats Units han tancat per

temes a tractar.

Per la por a canviar?

la crisi econòmica o bé se’ls han menjat Et refereixes a aquelles redaccions soro-

els grups mediàtics del Chicago Tribune,

Un altre aspecte diferenciador, com els

lloses que evoca José Martí Gómez?

el New York Times...

temes propis sobre aspectes socials, solen

R- Sí, aquelles redaccions on es bevia altres coses més que aigua! Tot això ha can-

En tots aquestes transformacions també

viat. Crec que els diaris seguiran existint,

hi té a veure la revolució digital i les

encara que les difusions estan a la meitat

noves eines com les xarxes socials.

que abans i la publicitat està en caiguda

R- Hi ha dues classes de lectors. Uns

lliure. A les televisions, uns pocs grups es

estan fidelitzats, com els que escriuen a

reparteixen la publicitat i la propietat

les Cartes del Lector, si bé cada cop més

dels mitjans està més concentrada que

els lectors volen ser protagonistes i com

mai en grups multimèdia. Tot això és

que no troben un lloc al diari acaben opi-

molt perillós. Ara el periodista ha de fer

nant a les xarxes socials, cosa que també

una crònica per al diari, per a la ràdio, per

és comunicació.

CAPÇALERA JULIOL 2011

a la versió digital, parlar a la televisió del

grup, etc. Abans s’estava tota l’estona al

Comunicació o periodisme?

carrer, ara ja no.

A- Jo crec que és una dispersió total. Hi

A- S’està perdent l’essència.

ha massa inputs i tot és molt superficial.

R- La concentració de mitjans limita la

R- En tot això mana la lleugeresa, la

llibertat. Però no es fa perquè sí, sinó que

moda, el boca-orella i l’espectacle. I la

és una fugida cap endavant. Tot aquest

premsa imita la televisió. Abans el diari

procés el van començar els nord-ameri-

buscava l’scoop, l’exclusiva, però ja no és

cans, que tenien una premsa local fan-

així perquè s’ha acabat el periodisme

tàstica. Era un periodisme públic, molt

d’investigació, ja que és car i no interessa

entroncat amb els interessos i problemes

a les empreses periodístiques, a les quals

Perfil Ana Jiménez és llicenciada en Belles Arts i forma part de la plantilla de la secció fotogràfica de La Vanguardia, on va començar a col·laborar el 1992. Ha participat en nombroses exposicions, seminaris i conferències, i moguda pel seu interès per la psicologia i la problemàtica social, especialment en temes relacionats amb la dona, ha realitzat diversos reportatges sobre l’anorèxia, els abusos sexuals a la infantesa o la situació de les vídues a Espanya. Entre altres guardons, ha estat finalista al premi Ortega i Gasset 1996, i premi SND de fotografia d’actualitat 2008.

ser ben rebuts pels lectors, en canvi, darrerament aquest tipus de reportatges van a la baixa en els mitjans. R- Són temes que no quadren amb la publicitat dels cotxes d’alta gamma, de joies i de perfumeria. Aquest tipus de publicitat xoca amb un reportatge sobre les baixes pensions de les vídues.

“El periodisme que m’ha fet vibrar, el periodisme de raça, ha desaparegut” (Roger Jiménez) Aquest retrocés és inevitable? A- Jo sóc optimista i espero que en el futur tornarem una mica al passat. A vegades cal tocar fons per poder tornar al que fèiem. Roger Jiménez és molt crític amb l’acomiadament dels periodistes veterans. I estem tocant fons? R- Jo imparteixo classes de periodisme i de cap manera els diria als alumnes que

crec en la professionalitat i en les ganes

bresaturat. Però si els mitjans es treuen

això està perdut, perquè no és veritat.

que surtin les coses d’aquells que estan

de sobre gent bona en edat de treballar!

Però sí que estem en una cruïlla impor-

portant els mitjans. Si la gent té capacitat

R- La massificació comporta precarietat.

tant i ara mateix ningú pot fer un pro-

d’autocrítica i es mira al mirall tots

Les empreses se n’aprofiten i treuen fora

nòstic de cap a on aniran les coses. Jo

podem corregir i rectificar, que no és do-

la gent que supera els cinquanta anys i té

Perfil

lent. Quan era Defensor del Lector un

els sous més alts. Això implica que la re-

periodista del diari es queixava que si li

dacció ja no és una segona facultat on s’a-

treia un error afectaria la seva reputació,

prèn de la gent experimentada.

quan en realitat la seva reputació sortirà guanyant si reconeix que s’ha equivocat.

Perquè acomiaden els referents... A- Ara els més joves ja no tenen refe-

Però els estudiants de Periodisme són

rents. I això és una llàstima.

conscients de la situació laboral?

R- La gent jove no té ningú que l’orienti.

R- Hi ha de tot. Hi ha un nucli que sap

A- I això provoca que t’estanquis. Tots

molt bé cap a on va i que ja tenen pràcti-

hem après dels més veterans.

cament un peu en algun mitjà, encara

R- És un suïcidi. Tota aquesta gent ha cos-

que sigui la ràdio local d’allà on viuen.

tat molts diners, però després resulta que

Són gent disposada a sacrificar-se. El pro-

tota l’experiència adquirida no s’aprofita.

blema és que ara tot està massificat. Hi ha catorze mil estudiants de Periodisme

Si haguéssiu de donar-me un titular i

a tot Espanya.

una foto per resumir el futur de la pro-

A- Hem passat de les primeres promo-

fessió, quins escolliríeu?

cions que anaven molt buscats, a un

R- “El periodisme va a la recerca de la

excés d’estudiants. A les promocions ac-

il·lusió perduda”.

tuals t’expliquen que de tota una classe

A- La fotografia d’un home orquestra

tan sols un ha entrat en un mitjà i ho fa

que ho ha de fer tot però que no pot

de manera precària. El mercat està so-

fer res bé.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Roger Jiménez és graduat en Periodisme per la Universitat de Navarra. Va ser redactor en cap d’Europa Press i director d’EFE a Catalunya. Entre 1981 i 1983, va presidir l’Associació de Premsa de Barcelona. El 1983 és nomenat subdirector d’Informació de La Vanguardia, i el 1986 director adjunt. També ha estat corresponsal del diari a Londres i Roma, i Defensor del Lector. És autor dels llibres Les desventures de Port Aventura (Empúries, 1985) i Imperio Berlusconi (Nowtilus). Ha estat professor de la UAB i actualment ho és a la UIC. Ha guanyat diferents premis.

R E P O R TATG E

Quin rastre deixa la manipulació d’una imatge en la credibilitat que aquesta té en l’audiència? Al llarg de la història

Manipulacions i credibilitat de la imatge Carme Escales

de la fotografia les imatges s’han

William Eugene Smith ha passat a la his-

laboratorista són veritables artesans de

tòria com un dels referents del repor-

la llum”, cita Airob. “Abans de la foto

retocat, ja fos

tatge fotogràfic. La revista Life, l’abril

en color ho teníem súper assumit. O som

del 1951, va publicar-li un extens repor-

gossos que ho veiem tot en blanc i

bé abans amb

tatge que, amb el títol “Spanish Village”,

negre?”, es pregunta.

volia mostrar la misèria i penúries d’un

Airob qüestiona si és la manca de cul-

el sistema analògic

petit poble en la baixa postguerra de

tura visual la que ens fa posar el crit al

com actualment

l’Espanya profunda. Una de les instan-

cel i anomenar, avui, manipulació, a tot

tànies d’aquest reportatge, “El velatori”

allò que, assegura “sempre s’havia fet al

amb el digital,

(“The Wake”, 1951), és una de les cent

laboratori”. “Ara bé, esborrar una per-

imatges que Life va triar com a millors

sona d’una imatge, ara i abans, ens porta

però amb

fotografies del segle XX. Smith la va dis-

a parlar de consciència i d’ètica. Potser

parar mentre la família de Juan Larra,

sí que ara, els programes informàtics a

la popularització d’aquesta tecnologia i amb la facilitat per captar, modificar i

un veí del poble de Deleitosa, vetllava el

l’abast de tothom i tecnologies com l’i-

seu difunt.

Phone multipliquen els periodistes ciu-

Al laboratori, però, Smith va canviar la

tadans, ara bé, precisament per això és

il·luminació de la fotografia per atraure

vital la confiança en les fonts”.

l’atenció sobre certs punts i va modificar

És amb temes així que Airob dinamitza

la mirada de dues de les dones presents.

un interessant web (www.thewside.com)

En el negatiu, la mare i la filla del difunt,

que obre espais de reflexió entorn del fo-

escampar realitats,

en el moment que Smith va pitjar l’ob-

toperiodisme. Els enigmes de la mani-

turador, l’estaven mirant, però a la foto

pulació també han encoratjat diàlegs

només la confiança

que es va publicar, no hi havia ningú que

sucosos en els blocs d’altres dos editors

i l’ètica refermen

mirés a la càmera. (W. Eugene Smith:

gràfics: www.enfocant.com, de l’editora

Shadow and Substance: The life and

del Descobrir Catalunya, Maria Rosa

el bon fotoperiodisme.

work of an american photographer. Jim

Vila, i http://blogs.publico.es/mesadeluz,

Hughes. 1989).

de José Pujol, del Público.

“Tota la vida s’ha posat més llum a les

“Actualment, entre els fotògrafs hi ha

imatges. Si ara del purisme que alerta

molt de debat sobre el tema del retoc”,

dels retocs en fem un dogma, ens carre-

afirma l’Oriol Clavera, fotògraf free-

guem bona part de la història del foto-

lance. “Hi ha els partidaris de no retocar,

periodisme”, apunta David Airob,

o gairebé gens, una imatge, i els qui estan

durant tres anys redactor en cap de Fo-

a favor del retoc sense límits, sobrepas-

tografia de La Vanguardia. “Per posar-

sant de vegades el bon gust estètic”,

ne un exemple, Salgado i el seu

opina Clavera, que també pensa que

El fotògraf Francesco Cocco va veure com li revocaven el premi Luis Valtueña de fotografia humanitària per manipular aquesta imatge.

“les modes potser també hi tenen a

“Avui, no hi ha curs de fotografia que no

el World Press Photo d’Stepan Rudik,

veure. Qui sap si d’aquí a uns anys, els

incorpori el tractament de les imatges

per esborrar un tros de sabatilla en la

colors superllampants de l’HDR sem-

amb Photoshop. I per alguna cosa serà

imatge que va presentar. Però també l’a-

blaran cutres. Jo penso que molts retocs

que molts concursos, com el World Press

bús de retoc va desqualificar tres fotos

falsegen la realitat, ‘creant’ ambients o

Photo, han començat a incloure també a

de Patrick Schneider, en el premi Foto-

atmosferes,

colors

les bases límits a certs retocs, amb el dret

grafia de l’Any de l’Associació de Fotò-

(HDR), etc. que no eren així en l’instant

a demanar la imatge crua (raw) per con-

grafs de Carolina del Nord (EUA).

de fer la foto”, afegeix. Molt lluny d’aquest debat, cap a l’any 1987, a Michigan (EUA), els germans Thomas i John Knoll –fills d’un professor d’institut apassionat per la fotogra-

En realitat, “amb Photoshop es

Entre els fotògrafs, hi ha els que no retocarien gairebé res i els qui aposten pel retoc sense límits

fia, Glenn Knoll– aconseguien dotar el seu Apple Mac Plus dels codis per pe-

pot fer tot allò que ja es podia fer a la cambra fosca”, diu el redactor en cap de Fotografia d’El Periódico de Catalunya, Xavier Jubierre. “Pots tocar corbes, con-

firmar-ne l’absència de manipulació”,

trastos, densitat, color, reenquadrar,

netrar les ànimes de les imatges, amb

diu Oriol Clavera, tot recordant la revo-

arreglar una exposició incorrecta, fer re-

una aplicació que anomenaren Display.

cació del premi Luis Valtueña de foto-

serves... I també et permet fer la màs-

El perfeccionament d’aquesta acabaria

grafia humanitària de Médicos Mundi,

cara d’enfocament. Tot el que no siguin

donant al món la clau del pinzell màgic

al fotògraf italià Francesco Cocco, per

aquestes qüestions tècniques, que, en de-

de Photoshop, el software que Adobe va

haver clonat una dona amb burca en la

finitiva, milloren la percepció de la

saber posar a l’abast de tothom.

imatge que va presentar al certamen o

imatge, potser amb alguna excepció, es

CAPÇALERA JULIOL 2011

saturacions

R E P O R TATG E

L’estètica, en primer lloc Retocs i cossos sense cel·lulitis defineixen els cànons de les revistes. “Amb més o menys mitjans, això sempre s’ha fet. N’hi ha que ho fan de manera més destralera, inclús algunes agències”, diu Josep Solà, dissenyador gràfic d’Altaïr, amb trenta anys a l’ofici. “A les revistes de viatges es venen somnis. Nosaltres fem una revista de luxe, venem sensacions i pensem en les aspiracions dels nostres lectors. Si hem

d’esborrar

unes

torres

Molts mitjans donaren per bona durant unes hores la manipulació del rostre de Bin Laden

metàl·liques d’un bosc d’avets, ho fem (...), Però, per a mi, la bona foto és la que no s’ha de tocar. Trobo a faltar el 9x12 de la diapo, allò era una meravella de la tècnica. Photoshop, com més en sé,

“Si fem un dogma del purisme que alerta dels retocs, ens carreguem bona part de la història del fotoperiodisme” (David Airob)

més respecte em fa. Penso que avui

els nostres mitjans de comunicació de referència, també pres-

suposa un pacte amb la veritat.

ofici”, diu Solà. “A la revista Play-

bierre. “Però si ens posem molt puristes,

Igualment, hauríem de ser capaços d’i-

boy, les fotos ens arribaven ja re-

la primera manipulació té lloc quan el fo-

dentificar quan se’ns enganya”, exposa

tocades pel fotògraf, sense cap

tògraf escull el diafragma”, afirma. “La

Bernárdez. “Jo no conec cap treball sòlid,

impuresa. Però encara teníem un

foto que més s’assemblaria a la realitat

històric, sobre la manipulació i segura-

altre problema: ensenyar o no?

seria la que faríem a l’alçada dels ulls i

ment seria molt difícil fer-lo, entre altres

Algun cop s’havia arribat a afegir

amb un objectiu de 35 mil·límetres, tal

coses, perquè, com calcules els límits del

la calceta del bikini per tapar un

qual, sense tocar res”, explica Jubierre.

que considerem manipulació i les conse-

pubis”, diu Óscar González, dis-

“Ara bé, per alguna cosa som fotoperio-

qüències d’aquestes?”.

senyador de 80 números de Play-

distes. La llum, l’enfocament, l’enqua-

“És clar que si arribes tard a una encai-

boy. La neteja d’impureses també

drament els centres allà on hi ha

xada de mans i fas que la repeteixin

és freqüent en les revistes del cor. “Nosaltres vivim dels famosos i ells, en part, de nosaltres, per tant, ens interessa que vulguin tornar a sortir. Si podem millorar-ne la imatge,

–això es fa– no és hipertrascen-

Els enigmes de la manipulació han alimentat diàlegs sucosos en blocs tant de fotògrafs com d’editors gràfics

tapar unes ulleres, per si no han pas-

CAPÇALERA JULIOL 2011

municatiu, el que establim amb

pot considerar manipulació”, afirma Ju-

els fotògrafs han canviat el seu

de contacte directe amb la realitat i, com en tot contacte co-

dental, encara que hem de vigilar a l’hora de muntar fotos”, afirma David Airob. Vigilar perquè, tal com ell mateix titula un debat sobre manipula-

sat bona nit... estem parlant de mi-

l’interès de la imatge”, afegeix.

ció en un dels seus posts (“El límit està

llorar un retrat. Apliquem el mateix

Entrem, doncs, en el “pacte de la veri-

en el moment”), i el moment, només el

rigor ètic del periodisme, sobretot

tat”, al qual es refereix la professora ti-

coneix aquell qui dispara la foto.

perquè sabem que no fer-ho passa

tular de Periodisme de la Universitat

“En paraules d’Hannah Arendt, ‘conèi-

factura i el lector deixa de comprar

Complutense de Madrid, Asunción Ber-

xer és construir el món’ i, a partir d’a-

si se sent enganyat”, afirma Luis

nárdez, en qüestionar-nos si la imatge és

questa premissa, es construeix la realitat

un reflex transparent de la realitat.

televisiva i la de tots els mitjans. En tele-

“Hem legitimat la imatge com a forma

visió, hi ha dos tipus de manipulació.

Pliego, director de Lecturas.

‘mixelín’ de Sarkozy, –com va fer Paris-

perquè, amb mitjans tècnics o manuals,

Match. Però bé sabem que tenen conse-

permet corregir enquadraments i dotar

qüències, i moltes, imatges de cossos de

de coherència els diferents plans. Quan

dona inexistents en la vida real, els re-

es treballa en equip, des que sorgeix una

tocs de les quals deriven en obsessions

idea fins que surt en pantalla el producte

de voler-s’hi assemblar”, assegura. L’a-

final, hi ha molts moments del que po-

firmació de Bernárdez també la com-

dríem considerar manipulació. Per això

parteix Ana Jiménez, fotògrafa de La

jo a la imatge en televisió l’anomeno ‘ob-

Vanguardia i delegada per Periodisme

jecte’. Amb les diferents imatges-objecte

Gràfic del Col·legi de Periodistes. “M’in-

s’informa d’alguna cosa que ha passat,

digna profundament aquest tema, com a

que mai no deixarà de ser una realitat te-

dona i com a professional. Crec que es

levisiva”. Aquest és el testimoni de Lolo

fa un mal terrible a la societat generant

Rico, cineasta, periodista, realitzadora de

una idealització dels cossos, creant falses

televisió, i creadora, a més de directora

expectatives a nenes i adolescents. A

del programa La bola de cristal, de TVE.

més, estic segura que són un desencade-

Rico és membre de l’Academia de las

nant de trastorns en la percepció de la

s’han guanyat un prestigi en la premsa

Ciencias y las Artes de la Televisión i,

pròpia imatge. Crec fermament que

en paper, la ràdio i televisió també en el

Aquest fotograma donava la sensació, errònia, que l’agent pegava al minusvàlid.

com a analista de la imatge, ha escrit diversos llibres, entre aquests: TV, fábrica

suport digital tenen totes les garanties. És la nostra solvència”,

hijos (Espasa Calpe, 1992), El buen es-

“La rapidesa de la Xarxa no ha de posar en perill la credibilitat”

Lector de La Vanguardia.

pectador i Ver y enseñar a ver televisión.

(Joan Manuel Perdigó)

Des del seu càrrec, Rovirosa con-

de mentiras: la manipulación de nuestros

diu Josep Rovirosa, Defensor del

També és autora de nombrosos articles amb un gran enfocament crític com ara

firma que no ha rebut cap sugges’hauria de prohibir aquesta pràctica o,

riment ni queixa que tingui a veure amb

Consumir imágenes’.

si més no, s’hauria d’obligar a citar la ma-

la manipulació d’imatges. “Sí que em

“L’altra manipulació –continua– és la in-

nipulació”.

consta que algun lector ha intentat colar

acceptable, que no hauria d’existir per-

“A més, de la mà de la fotografia, la

una fotografia manipulada en la secció

què distorsiona la realitat, amb una

premsa que anomenem seriosa, trepitja

oberta a les denúncies”, afirma. I, des del

intencionalitat clara de beneficiar a ter-

el terreny de la premsa rosa”, exposa

corresponent departament, Pau Ba-

cers o a un mateix, afectant a la societat.

Bernárdez. “La crisi de la premsa escrita,

quero, cap d’Opinió del rotatiu, con-

I aquí és on hem de tenir present que la

en part, és perquè hem deixat de fiar-nos,

firma que, efectivament, algun cas es

realitat dels mitjans es construeix també

per exemple, quan descobrim que la foto

dóna. “Evidentment, si és detectada, no

a través de la consciència dels professio-

de l’enderroc de l’escultura de Hussein

la publiquem. De vegades, no és tant la

nals. Jo estic convençuda que guionistes

pels mateixos iraquians va ser trucada.

manipulació, si bé la imatge està fora de

i presentadors no manipularien tant si

context i es fa de mal dir si la de-

no se’ls obligués d’una manera o altra, ja

núncia que persegueix tindria lloc

que es funciona per indicacions concretes. Falta llibertat per treballar més professionalment. Per això, la manipulació

Un estudi sobre ètica de la UPF deixava clar el rebuig a anar més enllà de les aplicacions per emfatizar la imatge

que més em preocupa és la d’aquells

o no. El cas més freqüent és el d’un cotxe dels Mossos d’Esquadra aparcat al davant d’un senyal de prohibit aparcar”.

professionals que ja surten a fotografiar

Hi ha molt de soroll avui en la informa-

Però amb un peu en el terreny públic, els

o filmar amb una intencionalitat con-

ció”, lamenta Bernárdez. Soroll que la

filtres dels periodistes es disparen.

creta. En aquest sentit, el diner i l’èxit

velocitat i la popularitat d’Internet pro-

“Aquests dies ha corregut per Twitter un

són un perill”, assegura Rico.

picien. “La sensació general sí que

fotograma, tret d’un vídeo fet durant la

“Ningú no consideraria, però, que no

apunta a una pèrdua de credibilitat. En

càrrega dels mossos a la plaça de Cata-

sigui legítim acolorir el fum de l’estela

la sobreoferta de productes informatius,

lunya. En aquest, es veia un agent a punt

d’un avió”, afirma la catedràtica Asun-

molts no contrastats, fa que sembli que

de colpejar amb la porra un home en ca-

ción Bernárdez. “Tampoc esborrar el

te la poden colar, però els mitjans que

dira de rodes. La imatge va córrer com

CAPÇALERA JULIOL 2011

Una d’aquestes és desitjable i necessària

R E P O R TATG E

tables professionals no em preocupa el més mínim”, assegura Ana Jiménez. Jiménez no es refereix, doncs, als autors de la manipulació de la fotografia d’Osama Bin Laden mort. El llautó, en aquest cas, no va trigar gens a deixar-se veure. Però, encara que costi una mica més, tal com assegura Paulí Subirà, realitzador de Televisió de Catalunya, “la manipulació, amb el temps, passa factura. La confiança es basa en la qualitat, i qualitat és informació fidedigna, com més objectiva millor, per això contrastem. I més, en el nostre cas, per ser una televisió pública, la coherència i el rigor hi han de ser. I, encara així, mai no acontentem tothom”. Arran de la publicació al diari esportiu gratuït GOL d’una fotografia de la qual Eugène Smith va manipular la mirada de dues dones d’aquesta fotografia de 1951.

es va esborrar la imatge de l’expresident del Barça, Joan Laporta,

una prova de la manipulació dels mitjans tradicionals, que no penjaven la foto en suposada connivència amb Interior. La realitat és que el que estava manipu-

“Photoshop és una excusa de mal pagador. Per mi, el tema de la manipulació és molt més profund” (Joan Fontcuberta)

lat era el fotograma que, fora de context, donava aquesta impressió, però si es mi-

dels periodistes catalans. L’Annex 1 del Codi diu: “En fotope-

rava el vídeo, es veia que només era un

(www.identitatlegitima.com).

riodisme no estan permeses manipula-

efecte òptic d’aquell moment i que l’a-

Per això mateix, la figura de l’editor grà-

cions que suposin alteració de la

gent no colpejava ni de bon tros el sen-

fic pren una rellevància important i

informació visual enregistrada origi-

yor de la cadira de rodes”. El cas que

marca una diferència entre els mitjans

nàriament per l’objectiu de la càmera

explica el subdirector i cap de la secció

que el tenen. “Sí, la figura de l’editor és

i que recull el suport, és a dir, afegir,

En línia d’El Periódico de Catalunya,

molt important per controlar, encara

eliminar, desplaçar o modificar qual-

Joan Manuel Perdigó, il·lustra bé el

que el factor definitiu és la professiona-

sevol element de la imatge original”.

paper que des dels mitjans convé adop-

litat de les empreses periodístiques,

“Si es manipula una vegada, quina ga-

tar per salvaguardar la garantia de les

entre les quals compto les agències, i cal

rantia pot tenir la societat que no es

publicaríem mai una foto sense conèixer i tenir garanties de la font. La rapidesa de la Xarxa no ha de posar en perill la credibilitat. I no ens atabalem amb tot el

farà més vegades?, quina con-

Des del Consell de la Informació recorden que la manipulació afecta la veracitat de les imatges

que corre per la Xarxa, sinó, ens tornaCAPÇALERA JULIOL 2011

un comunicat, que aquesta pràctica vulnera el Codi deontològic

de defensa de la reputació a Internet

imatges que es publiquen. “Nosaltres no

el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) recordava, en

fiança pot tenir en la veracitat de les imatges? Si es perd la confiança dels ciutadans es perd alhora

credibilitat.

Sense

aquesta, la informació ja no té

ríem bojos,” afegeix Perdigó.

confiar-hi. També és essencial valorar la

“Més que trucar, la distorsió a Internet

fotografia de premsa feta per professio-

vir per prendre decisions racionals, si

ve donada per la gran quantitat de

nals i no pensar que tot s’hi val i pot ser

no hi confia, no podrà agafar-la com a

continguts que es publiquen fora de con-

substituït pel ‘periodisme ciutadà’. Mai

element per saber, tenir opinió i pren-

text”, puntualitza Francesc Canal, tot un

no podrem tenir garanties de credibilitat

dre decisions i, així, la societat perd

expert en investigacions de continguts a

de fonts que desconeixem. Al costat

qualitat democràtica”, declara Llúcia

la Xarxa, així com creador de l’empresa

d’això, Photoshop com a eina dels veri-

Oliva, presidenta del CIC.

sentit, atès que la ciutadania la fa ser-

Això és el que hauria d’haver tingut present la fotògrafa de l’agència EFE quan va fer sobresortir la germana de Miguel Àngel Blanco davant d’Àngel Acebes en una de les seves fotos, per la qual cosa, va ser acomiadada. O El Mundo, en publicar en portada els socialistes aixecant el braç al costat de Zapatero. “Tots els mitjans havíem rebut les fotos originals, en cap de les quals el grup es veia junt. Per això vam saber que havien fet ‘tallar i enganxar’”, explica Xavier Jubierre. La manipulació fotogràfica va ser objecte de tractament en l’enquesta de l’estudi Ètica i excel·lència informativa: la deontologia periodística davant de les expectatives de la ciutadania realitzada per la Universitat Pompeu Fabra. Gairebé sense discussió, els professionals només accepten els talls per enquadrar millor les fotografies i emprar aplicacions per emfasitzar algun element. Tota la resta és àmpliament rebutjada. Algú que ha explorat a fons les possibilitats de manipulació dins d’una imatge, el fotògraf Joan Fontcuberta, alerta, però, del perill d’ofuscar-nos amb el Photoshop. “Crec que hi ha una crisi de confiança en els mitjans. Fer la nostra versió del món és irremeiable, la foto és una màscara de la realitat, és una apropiació simbòlica del món, si bé la manipulació és una condició inherent en la comunicació. Actuem sempre sota mecanismes de persuasió automàtics. La teoria de la manipulació és una lacra per al fotoperiodista, perquè la foto no deixa de ser la seva versió del que ha passat. I hi ha maneres molt més sibil·lines i perilloses de manipular, com la descontextualització o un peu de foto... que no pas Photoshop. Si en saps una mica, aquesta és la manera més barroera i perfectament detectable. Photoshop és una excusa de mal pagador. Per a mi, el tema de la manipulació és molt més profund”, sentencia Fontcuberta.

HISTÒRIC

El 5 d’abril de 1991 un programa del circuit català de TVE va provocar un gran escàndol. El seu nom era Camaleó i pretenia fer una crítica als

Vint anys del polèmic Camaleó Jordi Rovira

formats televisius. La simulació d’un

“Avui és un d’aquells dies en què un té la

cions. En la presentació davant la

sensació que el que està passant ja ha

premsa, Miguel Ángel Martín va deixar-

informatiu especial en

passat”. Així començava Josep Abril l’In-

ho ben clar: “Volem convertir la veritat

formatiu Vespre del circuit català de TVE

en mentida, convèncer el teleespectador

que s’anunciava un cop

el 19 d’agost de 1991. Amb aquella frase,

que una imatge autentificada pot ser

el periodista es referia a una notícia que

falsa”. Joan Ramon Mainat fins i tot va

ja havia donat quatre mesos abans en un

reconèixer que la proposta recordava el

context molt diferent. “Quan vaig veure

que Orson Wells va fer a la CBS el 1938,

la notícia del cop d’estat, el primer que

la nit prèvia a Halloween, amb la dra-

Gorbachov va deixar

vaig pensar és que certament la realitat

matització –en forma de butlletí de notí-

supera la ficció”, afirma Abril des dels es-

cies– de La guerra dels mons d’H. G.

en evidència alguns

tudis de Barcelona Televisió (BTV), on

Wells. Allò va provocar escenes de terror

actualment dirigeix i presenta La porte-

als Estats Units, i fins i tot la mort de

ria. I era veritat. Ara bé, per entendre el

dues persones, per culpa dels avalots als

perquè cal conèixer l’escàndol d’un ex-

carrers, així com alguns intents de suïcidi.

periment televisiu que, vint anys després,

Els responsables de Camaleó tenien pre-

segueix alimentant debats i reflexions.

vistos tretze programes i no descartaven

d’estat a l’antiga URSS i la mort de Mijail

mitjans, que no van contrastar la notícia. Camaleó va provocar

Aquesta és la crònica del Camaleó.

una versió en castellà per tot Espanya.

airades reaccions i

El Camaleó era una de les principals es-

El dia de l’emissió, els mitjans sembla-

trenes de la programació de primavera

ven haver captat la idea del que s’eme-

autocrítica de

d’aquell any i s’havia presentat a la

tria al vespre. “TVE es riu a Camaleó de

premsa just tres dies abans de l’emissió,

la falsa realitat de la tele” podia llegir-se

que va tenir lloc el divendres 5 d’abril a

a El Periódico. Amb tot, al vespre, tot

la professió. Vint anys després, s’estudia a les facultats i segueix generant la reflexió que buscava des d’un principi.

les 20.30h a La 2 i en el circuit català. En

just deu minuts després de l’Informatiu,

teoria, semblava destinat a una franja

l’emissió del primer episodi del Camaleó

d’audiència més aviat minoritària. Ca-

–titulat La mort i que havia estat gravat

maleó era una idea del cap de programes

uns dies abans– va deixar clar que molts

de TVE, Joan Ramon Mainat, i estava di-

mitjans no havien entès el que el Ca-

rigit per Miguel Ángel Martín. Aquest

maleó pretenia.

últim, juntament amb l’antropòleg Ma-

Poc després d’iniciar-se el programa,

nuel Delgado –guionista del programa–

aquest va fer honor al nom transfor-

eren els “pares” de la criatura.

mant-se en un informatiu especial en

Plantejat com una crítica setmanal als

que s’anunciava un cop d’estat a la Unió

formats televisius, els responsables del

Soviètica i la mort de Mikhaïl Gorbat-

programa ja havien advertit de les inten-

xov, president de la Unió Soviètica. En

Diferents imatges d’aquell fals informatiu que es va emetre el 5 d’abril de 1991 pel circuit català de TVE. Fotos: Arxiu TVE

realitat res d’allò era cert. I és que men-

premsa sobre la guerra del Golf) confir-

Aquest no va dubtar a l’hora d’acceptar

tre Orson Wells parlava de l’arribada

mava l’assassinat del líder soviètic. I a

sempre que la direcció de la cadena no

dels marcians, a Camaleó optaren per

més es van emetre imatges de tancs de

hi tingués cap inconvenient. Els seus su-

falsejar un informatiu amb una excusa

l’exèrcit pels carrers de Moscou (eren

periors no van posar-li cap trava, i així és

més creïble, ja que la URSS vivia mo-

imatges d’arxiu de moviments de tropes

com es va involucrar en aquell primer

ments convulsos.

a Armènia). Però el que va donar més

episodi del Camaleó. Per donar més cre-

Al plató hi havia un suposat cap de Po-

credibilitat a aquell fals informatiu va

dibilitat a la seva actuació, va posar-se el

lítica Internacional (Quim Guzman, edi-

(en aquest últim cas Vicent Partal –que havia ajudat a redactar el guió aprofitant

Havien advertit que volien “convertir la veritat en mentida” però va esclatar la polèmic, quan van falsejar un informatiu

els seus coneixements sobre la Unió Soviètica– representava el corresponsal Vi-

Vespre que havia utilitzat per a la gravació del programa. I si Wells es va acomiadar amb una frase força críptica (“Recordin en els propers dies la terrible

ser la presència de Josep Abril –conegut

lliçó que han après aquesta nit (...). Si el

cent Arnau).

popularment com Pitu Abril–, conduc-

seu timbre sona i no hi ha ningú allà, no

També va haver-hi una suposada conne-

tor de l’Informatiu Vespre.

era cap marcià, això és Halloween”), el

xió amb la CNN –amb el logotip desvir-

Quinze dies abans de l’emissió del pro-

Camaleó va ser molt més explícit i al

tuat, es podia llegir CMN– en la qual el

grama, Miguel Ángel Martín, amb qui

final del programa un missatge desfeia

portaveu de la Casa Blanca, Marlin Fitz-

Abril havia treballat anteriorment, li va

qualsevol malentès: “Aquest informatiu

water (en realitat era una roda de

proposar col·laborar en el programa.

ha estat una ficció televisiva” .

CAPÇALERA JULIOL 2011

tor d’informatius) i es van simular connexions amb Nova York i Moscou

mateix vestuari en l’Informatiu

HISTÒRIC

Opinió

CAPÇALERA JULIOL 2011

Ara seria pitjor

Ho recordaré sempre. Pujava amb un taxi a Gran de Gràcia quan vaig sentir per la ràdio que hi havia hagut un cop d’estat a la Unió Soviètica. Vaig fer un bot al seient. Les alternatives eren dues: o havia coincidit amb l’emissió del programa i aleshores érem tan bons que l’univers sencer ens ho reconeixeria o algú no havia captat la informació ben visible que recordava que allò era una ficció, una crítica, i aleshores tindríem problemes. Va ser així. És un clàssic del periodisme, això de la pressa. Voler ser els primers pot portar-te a cometre errors. I en el temps del Camaleó encara el ritme era deglutible. No vull ni pensar si el férem avui la que hauria passat. El Twitter trauria fum, la presumpta notícia s’escamparia com la pólvora arreu i abans que algú reaccionara podria acabar sent un trend topic mundial. I qui sap si algun generalot remot de Sibèria es pensaria que tot allò era veritat i optaria per eixir ell també al carrer fentho veritat. Perquè cal recordar que la ratlla entre la veritat i la mentida llavors era tan fina que quan el cop d’estat a la URSS va ser cert nosaltres, com va recordar el Pitu en una entradeta gloriosa a l’Informatiu, ja l’havíem contat. Vicent Partal Director de Vilaweb, va ser guionista del Camaleó

Ara bé, malgrat aquell avís final, molta

Tchkikvadze,

gent va creure’s la notícia. El problema

“broma de mal gust” i CiU (Miquel

va venir quan alguns mitjans, sobretot

Roca va titllar el programa de “desas-

qualificar-ho

emissores de ràdio, se’n van fer ressò

trós”), Iniciativa i PP anunciaven que

sense contrastar-la i, en algun cas, sense

portarien els fets al Congrés. Fins i tot el

ni citar-ne la font i presentant-la com a

dominical britànic The Sunday Express

pròpia. Les centraletes dels mitjans es

es referia a l’escàndol. Va ser un cap de

van col·lapsar de trucades de ciutadans

setmana força mogut. Davant d’aquell

Algunes ràdios van donar la notícia sense contrastar-la, augmentant la confusió. Les centraletes dels mitjans treien fum

allau de crítiques, no tan sols no es va reemetre aquell primer programa, tal com estava previst, sinó que es va cancel·lar l’emissió dels dotze episodis restants.

preocupats, al consolat de la URSS arribaven condolences i fins i tot Narcís

CRÍTIQUES I ACUSACIONS

Serra –recentment nomenat vicepresi-

Les crítiques d’alguns companys de pro-

dent del Govern– va trucar, esverat, a Fe-

fessió van ser força dures. Des d’El Pe-

lipe González.

riódico Gabriel Jaraba el titllava de

Mentre tot això passava, Pitu Abril so-

“televisió escombraria”, mentre que a

pava tranquil·lament per després passar-

La Vanguardia no es quedaven curts.

se pel 292, un local del carrer Diputació

“Potser hem tingut amagat durant molt

on hi anaven força periodistes. A la una

de temps a Sant Cugat un Orson Wells

La presència de Pitu Abril, conductor de l’Informatiu Vespre, va fer que el muntatge fos encara més creïble

de pacotilla”, ironitzava Lluís Foix, director adjunt del diari, mentre que el crític Josep Maria Baget Herms es preguntava com afectaria la credibilitat tant d’Abril com dels serveis informatius, i

de la matinada, un company d’El

fins i tot del mitjà televisiu. “Les coses

Periódico va arribar amb la portada de

poden canviar, amb catastròfiques con-

l’endemà. “Hòstia, la que heu armat!”,

seqüències per a tots”, pronosticava.

va dir-li. “TVE espanta Catalunya ‘as-

“L’únic que em va molestar –reconeix

sassinant Gorbatxov”, deia el rotatiu.

Abril– és que ens acusessin de coses que

“Va ser llavors –admet Abril– quan vaig

no eren certes. Nosaltres no volíem en-

ser conscient de la repercussió del pro-

ganyar, sinó que buscàvem reflexionar

grama, tot i que vaig continuar sense

sobre temes transcendentals”. “Els pri-

captar l’autèntica magnitud de tot allò”.

mers sorpresos de la repercussió –prossegueix– vam ser els responsables

Després de les crítiques ferotges, van arribar l’autocrítica de la professió i els primers elogis al programa

del programa i jo mateix”. Abril tan sols havia acceptat participar en aquell primer episodi, però bona part de les crítiques van recaure sobre la seva figura. “Mira,

El rebombori va ser total. Hores després

Pitu, desapareix quinze dies i torna”, va

de l’emissió, la direcció de TVE-Cata-

dir-li el dilluns següent Enric Sopena, lla-

lunya treia una nota en què s’excusava

vors director de TVE-Catalunya. Aquell

“pel lamentable error comès”, el cònsol

mateix dia la cadena va cessar el cap de

de la URSS a Barcelona, Vladimir

programes, Joan Ramon Mainat, i es va

anunciar una investigació. Fent cas a Sopena (a qui mitjans com l’ABC aprofitaven la conjuntura per assenyalar-lo amb el dit), Abril va marxar dues setmanes a Llafranc. Des d’aquesta localitat de la Costa Brava –força deserta en aquelles dates– va seguir la repercussió de tot plegat. En cap moment, però, va patir per la seva credibilitat com a informador. “Vam rebre crítiques i insults per part de col·legues, moltes de manera injustificada, encara que després va haver-hi molta autocrítica de la professió, excepte les persones que s’havien fet ressò de la notícia. Un sisè sentit em deia que, com que no érem culpables de res, començarien a sortir versions favorables, com finalment va passar”, recorda Abril. Així, el 9 d’abril, Salvador Cardús parlava des de l’Avui de l’audàcia i la intel·ligència del programa i l’endemà, des del mateix rotatiu, Pilar Rahola escrivia que el Camaleó “va incentivar el pensament lliure”. Dues setmanes després, Eduardo Haro Teglen ressaltava com la factura impecable del programa ho feia més versemblant. A final de mes, la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes criticava en un comunicat les manipulacions informatives, si bé defensava i encoratjava “la llibertat de creació com un dels valors fona-

Pitu Abril amb una imatge del programa Camaleó emès el 1991. Foto: Laura Guerrero.

mentals de la comunicació en totes les seves manifestacions”. Per la seva part, Manuel Delgado es defensava dels atacs

apartat de la pantalla, Abril va tornar a

televisió”, assegura. També es mostra sa-

a El Periódico assegurant que “Camaleó

la feina i va seguir conduint l’Informatiu

tisfet d’haver-hi participat: “És una de

ha tingut la gosadia de posar de manifest

Vespre. Quatre mesos després, donaria

les coses de les quals estic més orgullós

la notícia del cop d’estat –aquest

de la meva carrera”, . Abril reconeix que

fins a quin punt tots som ostatges dels

cop real– a la Unió Soviètica.

té una estima especial a aquell programa i destaca que el cas d’aquell polèmic Ca-

UN CAS D’ESTUDI

maleó actualment s’estudiï a les facultats

Vint anys després, Abril admet

de Periodisme. “Crec que tant en aquell

que aquell va ser un debat que,

moment com després, i veient les últimes

sobretot, va donar-se entre la professió

conseqüències, va ser molt positiu. Si ha

mitjans de comunicació, i molt especial-

periodística i “amb la perspectiva del

servit perquè les noves generacions re-

ment de la televisió”.

temps Camaleó es veu com quelcom bas-

flexionin sobre la professió, l’ètica i la ne-

Finalment, passada la tempesta, va arri-

tant innocent, un joc de nens comparat

cessitat de contrastar les fonts, doncs ja

bar la calma. Després de quinze dies

amb el que s’ha fet en els darrers anys a

està bé”, conclou.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Vint anys després, el Camaleó s’estudia a les facultats de Periodisme i segueix generant el debat que buscava

PERIODISME AL MÓN

La Xina i l’Índia, els dos països més poblats del món, van viure a principi dels noranta un procés de reforma del sector de la comunicació que, tot i

La Xina i l’Índia, mons mediàtics en creixement Dani Madrid

coincidir en el temps, els ha portat cap a dos sistemes, igualment

Fent ombra a l’imponent Bund, el llarg

un ecosistema informatiu de tres nivells,

passeig fluvial de la ciutat de Xangai,

central, provincial i local. A Canton, a

s’aixeca la futurista Oriental Pearl

mitjan anys noranta, es va crear un po-

Tower, una torre de telecomunicacions

tent conglomerat, el Guangzhou Daily

complexos i diversos,

que s’ha convertit en un dels símbols de

Press Group, amb una dotzena llarga de

la capital financera de la Xina. Es va co-

publicacions i amb els influents Nanfang

però essencialment

mençar a construir a principi dels no-

Ribao i Nanfang Dushi Bao com a cap-

ranta, just quan el Partit Comunista

çaleres de referència.

Xinès (PCX) es posava a coure una re-

L’aposta per la concentració com a es-

diferents: mentre que els mitjans xinesos es mouen al so del Partit Comunista, els indis gaudeixen d’una considerable llibertat d’expressió. I malgrat

forma del sector de la comunicació d’ob-

tratègia de control informatiu té limita-

jectiu doble: redreçar la pèssima situació

cions i la premsa de Canton va ser la

econòmica d’uns mitjans que sobrevi-

primera a demostrar-ho. Al capdavant de

vien de la subvenció i ampliar la capaci-

cada una de les redaccions xineses hi ha

tat del Partit per controlar-ne els

un militant del PCX que s’encarrega d’a-

continguts.

plicar amb certesa qualsevol directriu

Revestit amb la retòrica reformista i d’o-

que des de Pequín es pugui dictar. No

bertura de la doctrina de Deng Xiao-

obstant això, els periodistes, cada cop

ping, el procés es caracteritzà, explica la

més influents i econòmicament indepen-

professora Haiqing Yu de la Universitat

dents, han sentit la necessitat diverses ve-

de Nova Gal·les del Sud, per la creació

gades d’explorar alternatives per eludir

les diferències, tots dos

de grans conglomerats. “La concentra-

les restriccions.

ció de mitjans es va fer de dalt cap a baix,

L’entorn en què treballen els periodistes

comparteixen un

utilitzant el poder de l’administració, i

xinesos l’ha descrit el sinòleg Manel

esperit internacionalitzador que impulsen les comunitats a l’estranger.

no des de baix cap amunt, com hauria

Ollé, manllevant un concepte de l’es-

passat si s’hagués deixat actuar les for-

criptor hongarès Miklós Haraszti, com a

ces del mercat”, afegeix.

“presó de vellut”. Originalment aplicat

L’escenari de les primeres proves en

als decadents règims comunistes de l’Eu-

aquest procés de concentració va ser la

ropa de l’Est de final dels setanta, dins

ciutat de Canton, al sud-est de la Xina.

la “presó de vellut” el Partit ja no exer-

Des de Pequín, es va entendre la re-

ceix el seu control informatiu d’una ma-

forma com una oportunitat de consoli-

nera coercitiva i adoctrinant, sinó que

dar sota una única direcció les múltiples

prefereix traçar una línia difusa i mòbil

petites publicacions que pràcticament

que marca aquells temes que poden ser

cada comuna editava des dels anys se-

tractats i els que no. Els periodistes,

tanta. Abans de la reforma, la Xina tenia

doncs, acaben aplicant l’autocensura en

El periodista xinès Justin Fan, afincat a Hong Kong, fent la migdiada en un trajecte en tren de Bejing a Guangzhou. Foto: Xavier Cervera

la majoria dels casos i, algunes vegades,

marxa un nou diari. La UNESCO li va

de fer de manera controlada. Al costat

miren de renegociar els límits sota el risc

concedir l’any 2005 el premi Guillermo

d’aquestes publicacions comercials, a la

de la repressió.

Cano a la Llibertat de Premsa.

Xina segueixen sent un referent els

Un dels primers periodistes que es va

El petit èxit periodístic de Cheng ha

grans diaris de partit, els rotatius que

arriscar a renegociar els límits d’acció

convertit els diaris del grup per al qual

depenen d’òrgans centrals del PCX i

dels mitjans xinesos va ser Cheng Yiz-

treballava en uns dels més rendibles de

que estan farcits d’un discurs d’arrel

hong, el primer editor en cap del Nan-

tot el país i ha fet florir, a cada gran ciu-

propagandística. El Renmin Ribao, el

fang Dushi Bao, un tabloide que des que noció de notícia a la Xina. Cheng va publicar el 2003 dues notícies que l’acabarien portant a la presó. Primer, va donar l’ordre de col·locar en portada el cas

Els països més poblats del món han reformat els mitjans de comunicació des d’òptiques quasi oposades

d’un jove apallissat fins a la mort per la

format i el to que el secretari personal de Mao Zedong va donar-li el 1948, l’any de la seva fundació. Les editorials són la veu del Partit i les setze pàgines estan dedicada als líders comu-

policia local. Uns mesos després, el diari

tat del país, publicacions que n’imiten

nistes. A diferència de totes les noves

va informar sobre un possible cas de

la manera de fer periodisme. Els diaris

publicacions, milers, que han sorgit a la

SARS a la Xina. Després de quatre

metropolitans, molts dels quals tenen

Xina des de l’inici de la reforma del sec-

mesos a la presó, acusat d’un obscur cas

edicions de matí i de vespre, van farcits

tor, el Renmin Ribao, segueix subsistint

de corrupció i de tràfic d’influències,

de publicitat i han convertit en negoci

gràcies als diners que aporten les ar-

Cheng va marxar a Pequín a posar en

la feina d’informar, malgrat que s’hagi

ques públiques.

CAPÇALERA JULIOL 2011

va aparèixer el 1997 va revolucionar la

Diari del Poble, manté encara el

PERIODISME AL MÓN

PISOS A VUIT EUROS

L’oasis de Hong Kong Va ser l’any 1978 quan el que lla-

La pèrdua de credibilitat del discurs ofi-

Quan la informació a la Xina estava es-

cialista ha anat lligada, estretament, a la

trictament en mans d’un grapat de dia-

possibilitat d’accés a més informació que

ris i de la televisió i la ràdio públiques, la

mai, sobretot a Internet. Els ciutadans xi-

transmissió d’un discurs únic era possi-

nesos, fins i tot tenint en compte les li-

vors era el gran líder xinès Deng Xiaoping va pronunciar la ja per sempre famosa màxima, “Un país, dos sistemes” amb la qual es volia referir a la doble realitat política i econòmica de la Xina continental

mitacions que el govern els imposa, cada cop tenen més espai

La concentració de mitjans xinesos es va fer de dalt cap a baix, al revés de com hauria dictat el mercat

per contrarestar el discurs oficial i això ha fet que la capacitat de convertir un esdeveniment en notícia hagi deixat de ser monopoli

i de Hong Kong, la colònia brità-

ble. Sense alternativa informativa, els

nica en procés de retorn a la sobi-

mitjans difícilment podien patir el des-

rania xinesa.

crèdit. Avui, amb una miríada de publi-

EL CAS DE L’ÍNDIA

Un dels grans orgulls del que pre-

cacions i canals de televisió, i amb

Amb les fredes estadístiques a la mà, des

dels òrgans de propaganda del PCX.

sumeixen els habitants de Hong

Internet com a finestra sempre oberta al

de fa uns anys, l’Índia és el país del món

Kong ha estat sempre l’haver ges-

món, el discurs dels mitjans oficialistes

on es venen més diaris, uns 110 milions

tat un espai de lliure pensament

ha perdut quasi tota credibilitat. El dar-

d’exemplars diaris. Es tracta d’una esta-

on les llibertats intel·lectuals i

rer exemple d’aquesta nul·la confiança

dística poc il·lustrativa si pensem que de-

d’expressió s’han respectat de manera escrupolosa. Amb el canvi de sobirania, molts d’ells van pronosticar una pèrdua d’aquesta independència, però la realitat actual

mogràficament és el segon país

Amb una miríada de publicacions i ’Internet, els mitjans oficialistes xinesos han perdut quasi tota credibilitat

és que, tot i formar part de la Xina,

venen molts més exemplars per persona. Ara bé, mentre a Noruega

no ha estat així.

dels ciutadans en allò que diuen els mit-

han caigut un 10% i un 40% respectiva-

A diferència de Pequín, Xangai o

jans oficials és de tot just l’any passat.

ment, a l’Índia la situació ha estat in-

Canton, la ciutat de Hong Kong és

Hu Jintao, el president xinès, visitava

versa. Segons l’Associació Internacional

un petit oasi de diversitat de pers-

una nova promoció d’habitatges a Pe-

de Premsa (WNA, en anglès) l’incre-

pectives. Els grans diaris, com el

quín, on el preu del lloguer s’ha conver-

ment en vendes a l’Índia ha estat d’un

South China Morning Post, es per-

tit en un problema. Hi havia les càmeres

35%. “Els indis tenen fam d’informació

meten criticar i avaluar les accions

de la televisió pública, la CCTV, seguint

i es mostren políticament actius”, explica

dels líders comunistes. A les pàgi-

cada moviment de Hu i els periodistes

T. N. Ninan, l’editor del Business Stan-

nes d’aquests influents mitjans de

de l’informatiu per excel·lència a la Xina,

dard, que afegeix que “la naturalesa de-

secta Falung Gong, es pot recordar la matança de Tiananmen i es pot debatre obertament sobre el llegat polític de Mao Zedong. En

mocràtica de l’Índia facilita

A diferència de la Xina, la naturalesa democràtica de l’Índia facilita l’existència de llibertat de premsa

canvi, res de tot això pot aparèixer a la premsa de la Xina continental.

CAPÇALERA JULIOL 2011

guns països del nord d’Europa, es

o Islàndia en una dècada les vendes

comunicació es pot parlar de la

més poblat del món. Al Japó, o al-

l’existència de llibertat de premsa, a diferència de la Xina, i fa que tothom tingui una opinió”. Hi ha diferents raons que poden ajudar a entendre l’apogeu de la

el Xinwen Lianbo, que totes les cadenes

premsa escrita a l’Índia en una època en

La vibrant indústria de la infor-

xineses tenen l’obligació de retransme-

què les perspectives solen ser pessimis-

mació que funciona a Hong Kong

tre a les set del vespre. En una conversa

tes entre els professionals dels països

ha dut a una intensa competència

entre Hu i una veïna, l’espectador des-

rics. El poder adquisitiu dels indis no ha

entre els diferents diaris gratuïts,

cobria que aquesta pagava 77 iuan pel

deixat de créixer en l’última dècada i

com passa amb el Headline Daily,

lloguer (uns 8 euros). En el mateix mo-

això ha fet que l’adquisició d’exemplars

i els de pagament, com l’Apple

ment de l’emissió, a Internet, la Xarxa

de diaris hagi deixat de ser un luxe per a

bullia sobre la manipulació informativa

una part de la població, i alhora ha creat

de la CCTV. La notícia, però, era certa.

un entorn escaient perquè el sector de la

Daily.

Una portada del Vogue xinès a una parada de metro de Xangai. Foto: Xavier Cervera. A les pàgines següents, dues imatges de l’Índia, on la premsa té molta més llibertat que a la Xina, malgrat tenir encara grans carències tecnològiques. Fotos: Artur Isal.

publicitat s’hagi llançat de ple a comprar

ja que una sèrie d’anunciants van dir que

espai en els rotatius. A més, la gran ame-

això perjudicava les vendes: “Als lectors

naça de la premsa a Europa, els contin-

no els interessen les barraques”, van dir.

guts informatius gratuïts a Internet, no

A la mercantilització de la línia editorial,

Informar les 24 hores

és tal a l’Índia. Només un 7% de la po-

s’hi podria afegir la considerable politit-

ET Now, Times Now, CNN-IBN,

blació té accés a Internet.

zació dels grans diaris. Tot i la garantia

NewsX, CNBC Awaaz i NDTV

Perquè Delhi, Bombai o Hyderabad pu-

de llibertat informativa de la legislació

24x7 són només alguns dels noms

guin esdevenir els nous grans centres

índia, Reporters sense Fronteres col·loca

dels canals d’informació conti-

editorials mundials cal abans, diu Ninan,

el país en la posició 122 del seu índex de llibertat de premsa.

una professionalització de la feina pe-

anys, han convertit les pantalles de MÉS QUE BOLLYWOOD

televisió en espais de debat per-

La politització de la informació

manent. En la batalla per l’au-

arriba molt més enllà dels diaris i

diència (i la publicitat) que tots

es fa molt present a l’emergent

lliuren, el gran perjudicat ha aca-

sector de les cadenes de televisió exclu-

bat sent el rigor periodístic. Com

riodística. L’augment dels ingressos en

sivament dedicades a l’actualitat. Des

en molts altres països, les notícies

publicitat ha portat alguns dels grans

que a mitjan anys noranta el sector de

s’han convertit en un bé de con-

anunciants a tenir un elevat poder d’in-

les telecomunicacions es va liberalitzar,

sum i l’arribada d’aquests canals

fluència sobre les decisions editorials.

els canals de televisió al país han anat

ha estat acompanyada del que

Així, a Nova Delhi s’ha fet famós el cas

apareixent (i desapareixent) amb una

sembla ser un gènere ja consoli-

de diversos diaris que han deixat d’in-

velocitat fulgurant. Hi ha qui xifra

dat: l’entreteniment informatiu

formar sobre la situació a les precàries

l’oferta de canals a l’Índia al voltant de

(infotainment, en anglès).

barriades pobres d’algunes grans ciutats,

500. Els més seguits són els de la televi-

CAPÇALERA JULIOL 2011

Mentre tan sols un 7% d’indis té accés a Internet, l’increment de les vendes de diaris ha estat d’un 35%

nuada en anglès adreçats als públic indi que, en menys de cinc

PERIODISME AL MÓN

sió pública, Doordarshan, que fins al

dels estudis de cinema de Bombai, la in-

es va veure obligat a restringir ja l’any

1995 tenia el monopoli de les emissions

dústria de continguts audiovisuals és

2006 la importació de sèries fetes a l’Ín-

televisives. Un tribunal, aleshores, va

força més rica i inclou, per exemple, exi-

dia davant l’amenaça d’una “colonitza-

considerar la situació fora de la Consti-

tosos serials domèstics que triomfen

ció cultural”.

tució i va donar peu a una cursa per om-

molt més enllà de les fronteres del sub-

Històricament, els fluxos culturals a l’est

plir un mercat molt poc madur.

continent indi. En part, gràcies a una

d’Àsia s’han mogut en tres grans en-

Van entrar de cap grans empreses inter-

diàspora que és una gran consumidora

torns lingüisticoculturals: l’indi, el xinès

nacionals com Disney o MTV, es van

de continguts de la mare pàtria, l’emer-

i el malai. I en aquests grans blocs s’han

crear iniciatives domèstiques com Sun

gent sector audiovisual està creixent

vingut a incorporar el continguts audio-

TV –en llengua tàmil– o Zee TV –en

amb un esperit internacionalitzador.

visuals fets a la Xina i a l’Índia. És aquí

hindi– i es van formar inusuals conglomerats, com Tata Sky: la suma de la multinacional Tata (fabricant, per exemple, de cotxes) i News Corporation, del magnat Rupert Murdoch. L’arribada del

Paradoxalment, la televisió per satèl·lit conviu amb el fet que una tercera part dels televisors a l’Índia són en blanc i negre

cable i de les emissions per satèl·lit van accelerar l’aparició de canals. Parado-

on les peculiaritats dels ecosistemes mediàtic xinès i indi conflueixen. Ambdós han passat per una reforma, de relativa liberalització, i gràcies a l’èxit de la demanda interna i atrets per arribar

Això li és possible no solament per la de-

a les importants masses de població de

xalment, la nova tecnologia conviu amb

manda de la població emigrada, sinó

la diàspora, han posat en marxa un pro-

un parc televisiu antic. Una tercera part

també per la bona recepció que certs

cés de circulació global de l’audiovisual

dels televisors són en blanc i negre.

continguts tenen a països veïns com el

que els pot permetre aspirar a llarg ter-

Malgrat que molt sovint s’associï l’Índia

Nepal, Bangla Desh o el Pakistan. Tal

mini a menjar-li terreny a l’hegemonia

amb les gran produccions que surten

n’és la influència que el diminut Bhutan

cultural nord-americana.

PREMIS

PREMI AL MILLOR TREBALL PERIODÍSTIC SOBRE PSORIASI I ARTRITIS PSORIÀSICA Convoca: Acción Psoriasis. Àrea: Premsa escrita. Adreça: c/ Borriana, 44, CP 08030 Barcelona. Telèfon: 915 56 01 54 URL: www.accionpsoriaris.org E-mail: psoriasi@pangea.org Requisits: Treballs (imprès o en línia) publicats entre l’1 d’octubre del 2010 i l’1 d’octubre del 2011 en castellà o en llengües oficials (amb la traducció). Dotació: Un primer premi de 3.000 euros, un segon de 1.200 i un accèssit per al tercer lloc. Termini: 1 d’octubre del 2011.

CAPÇALERA JULIOL 2011

XXIII PREMI TURÍSTIC INTERNACIONAL PICA D’ESTATS Convoca: Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Àrea: Premsa, ràdio, TV i Internet, fotografia i premsa local. Adreça: Rambla Ferran, 18, 3r, 25007, Lleida. URL: www.lleidatur.com/pica Requisits: Treballs publicats o emesos entre el 20 d’octubre del 2010 i el 19 d’octubre del 2011. Dotació: 5.000 euros per categoria excepte Internet i premsa local (3.000). Termini: 20 de novembre del 2011.

PREMIS G! DE COMUNICACIÓ TURÍSTICA DE LES COMARQUES GIRONINES Convoca: Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. Àrea: Audiovisuals i mitjans escrits. Adreça: Av. de Sant Francesc, 19, 4t, 17001 Girona Telèfon: 972 20 84 01 URL: www.costabrava.org/premisG/ Requisits: Treballs publicats o emesos entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 d’agost de 2011 que fomentin la riquesa, diversitat i qualitat de les comarques gironines. Dotació: 8.000 euros per categoria. Termini: 10 de setembre del 2011. PREMI DE PERIODISME TÈXTIL PEDRO MORILLO Convoca: Fundación Textil Algodonera. Àrea: General. Adreça: Gran Via 670 E-08010, Barcelona. Telèfon: 933 18 92 00 URL: www.aitpa.es E-mail: aitpa@aitpa.es Requisits: Treballs publicats o emesos en premsa, ràdio, televisió o revistes tècniques entre el 16 d’octubre del 2010 i el 15 d’octubre del 2011. Dotació: 6.000 euros. Termini: 15 d’octubre del 2011.

EXCELLENCE IN EPILEPSY Convoca: Oficina Internacional para la Epilèpsia (IBE) / UCB PHARMA. Àrea: General. Adreça: PO Box 64191. London WC1A 9EN Telèfon: 915 64 07 25 URL: www.ucbpharma.es Requisits: Treballs sobre epilèpsia emesos entre el 30 d’octubre del 2010 i el 30 de novembre del 2011. Dotació: 4.000 euros en bons de viatge. Termini: 30 de novembre del 2011.

PREMI ARREL DE BUTLLETINS MUNICIPALS Convoca: Diputació de Barcelona. Àrea: Butlletins municipals. Adreça: Reg. Gral. Rbla Catalunya, 126. 08008-BCN Telèfon: 934 04 90 82 URL: www.diba.cat E-mail: s.suportcap@diba.cat Requisits: Publicació digital de caràcter periòdic i informatiu editada per un ajuntament entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 d'agost de 2011. Dotació: 12.000 euros. Termini: 30 d’octubre del 2011.

PREMI LORENZO NATALI Convoca: Comissió Europea. Àrea: Premsa escrita, TV, ràdio i Internet. Adreça: 70 boulevard de Reuilly. 75012-Paris. Telèfon: 934 67 73 80 URL: www.ec.europa.eu/spain Requisits: Treballs publicats o difosos entre l’1 de juliol del 2010 i el 31 d’agost del 2011 que tractin sobre drets humans, democràcia i desenvolupament. Dotació: Un primer premi de 5.000 euros, un segon de 2.500 i un tercer de 1.500. Termini: 31 d’agost del 2011.

PREMI INNOVA Convoca: Diputació de Barcelona. Àrea: Noves tecnologies. Adreça: Reg. General. Rbla. Catalunya, 126. 08008-BCN Telèfon: 934 04 90 82 URL: www.diba.cat E-mail: premis.comunicacio@diba.cat Requisits: Iniciativa del camp de les noves tecnologies d’un ajuntament o mitjà de comunicació local entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 d'agost del 2011. Dotació: 12.000 euros. Termini: 30 d’octubre del 2011.

WEBS Àlex Barnet

http://youtu.be/timfvNgr_Q4 Videoclip periodístic Es pot fer un videoclip musical, amb gràfics per imatges i una cançó funky, que expliqui un tema complex com la contaminació de l’aigua potable a causa de certes formes d’extraure el gas natural? La resposta és“My Water’s On Fire Tonight (The Fracking Song)”, realitzat per Studio 20 NYU i ProPublica.org. Es pot veure a www.propublica.org/series/buried-secrets-gas-drillings-environmental-threat

UNA DE LES IMATGES DEL 15-M

www.flickr.com/photos/jacoboictus/5739566757 Jacobo Méndez, un fotògraf no professional, és l’autor d’a-

terminat tema diferents emissors publiquen a la Xarxa. L’eina permet ordenar els elements i crear un context per fer entenedora cada història.

questa foto a la plaça de l’Ajuntament de València, una de les imatges emblemàtiques del 15-M. Cal recordar que l’autor

DIARI JAPONÈS A MÀ

la va publicar a Flickr i Twitter, on mols diaris la van desco-

www.newseum.org/news/2011/04/ishinomakihibi-shimbun.html

brir i reproduir.

Durant el col·lapse creat pel terratrèmol i el tsunami, el diari SEMBLEM HÀMSTERS?

japonès Ishinomaki Hibi Shimbu, que s’edita a la ciutat d’Is-

www.cjr.org/cover_story/the_hamster_wheel.php? page=all http://transition.fcc.gov/osp/inc-report/The_Information_Needs_of_Communities.pdf www.wired.com/epicenter/2011/06/internet-ha msterize-journalism/

hinomaki, que té 160.000 habitants, va publicar, durant uns

Fa uns mesos, l’article “The Hamster Wheel”, publicat per la

dies, edicions fetes a mà pels seus redactors. El Newseum en guarda alguns originals. LLIÇONS D’ECONOMIA

www.buzzmachine.com/ Jeff Jarvis és un interessant i polèmic analista del canvis ac-

Columbia Journalism Review, parlava d’un dels efectes Internet

tuals que està vivint la professió periodística. La seva entrada

sobre el periodisme: cada vegada es publiquen més notícies,

“Hard Economic Lessons for News”, del 25 d’abril, és un re-

però menys treballades i elaborades per redaccions minvants. I

comanable llistat en construcció que intenta aclarir moltes

l’article feia un paral·lelisme amb la roda dels hàmsters. Un in-

coses sobre les notícies, les empreses i els models de negoci

forme de la Federal Communications Commission sobre la

actuals.

premsa als EUA ha rellançat el debat i aquesta comparació. FOTÒGRAFA SECRETA

www.churnalism.com Lloc anglès dedicat a les publicacions que reprodueixen les

www.niemanlab.org/encyclo/ El Nieman Lab Journalism (Harvard), amb la col·laboració de la Knight Foundation, ha endegat Encyclo, una enciclopèdia

notes de premsa o copien articles que ha publicat algú altre.

sobre el futur del periodisme que analitza el canvi als mitjans

Només cal entrar un text (en anglès) a la casella corresponent

tradicionals i les noves propostes digitals. El projecte convida

i els algoritmes cerquen similituds a la Xarxa. Churnalism és

a la participació.

una barreja de journalism i churn, que en anglès és el nom d’una antiga màquina per batre la llet i fer mantega.

XARXA SOCIAL

www.periodistasporelmundo.com HISTÒRIES D’ARA

Una xarxa social orientada als periodistes. Creada per The So-

www.storify.com

cial Media Family. Objectius: oferir a professionals i estudiants

Una eina per explicar històries utilitzant els materials mis-

un lloc on intercanviar informació, cercar feina i compartir ex-

satges, fotos, vídeos comentaris, etcètera—que sobre un de-

periències.

CAPÇALERA JULIOL 2011

PERIODISME COPYPASTE

LA XARXA Àlex Barnet

Opcions de formació en línia gratuïta (o quasi) www.youtube.com/watch?v=VVKGUctuoXE&feature Robert Woodward, del Washington Post, va protagonitzar fa anys juntament amb Carl Bernstein el seguiment informatiu del cas Watergate, parla sobre periodisme d’investigació a la manera clàssica i a l’era digital. “Tips from Bob Woodward on Investigative Journalism” ha tingut 200.000 visites en un parell d’anys. LA BBC www.bbctraining.com/enlíniaCourses.asp www.bbc.co.uk/academy/collegeofproduction/ En el primer lloc, hi ha mòduls gratuïts de la BBC sobre televisió i ràdio que es poden consultar via PC o Mac i tenen moltes referències a la pròpia cadena anglesa, ja que es fan servir en la formació A la Xarxa hi ha materials en línia de

pectes ètics i comercials del periodisme.

interna del personal. Duren entre uns

formació periodística –cursos, càpsules,

Molts estan en anglès, però també n’hi

trenta minuts i una hora cadascun i estan

guies, manuals, etcètera– que són gra-

ha en castellà. Es pot donar un cop d’ull

dividits en fragments curts. En el segon,

tuïts o de baix cost. És una oferta inte-

gratuït al manuals via web i per aconse-

hi ha recursos i vídeos sobre producció

ressant, ja que pot servir per actualitzar

guir-los sencers cal pagar cinc dòlars.

coneixements, és assequible, té contin-

de programes radiofònics i televisius adreçats a freelance. Els vídeos, de mo-

guts rellevants i està disponible en qual-

YOU TUBE

sevol moment. L’anglès és la llengua

www.youtube.com/user/reporterscenter

ment, no són visibles a Espanya.

dominant en aquest escenari formatiu,

L’any 2009 You Tube va endegar el Re-

YAHOO

tot i que també hi ha ofertes en castellà

porters Center, que inclou una sèrie de

http://styleguide.yahoo.com/

i català. Un fet important, i que caldrà

vídeos de periodistes nord-americans

The Yahoo Style Guide inclou recoma-

analitzar: alguns del grans noms del món

que expliquen com fan la seva feina. El

nacions per publicar a la Xarxa.

digital, com Facebook, Twitter o Yahoo,

més vist (125.000 visionats) és un dels

És un resum del llibre Yahoo! Style

obren vies directes per difondre l’ús de

televisius Katie Kuric i Tony Maciulis,

Guide: The Ultimate Sourcebook for

que expliquen com conduir una entre-

Writing, Editing, and Creating.

les seves eines entre els periodistes.

vista.

CAPÇALERA JULIOL 2011

INTERNATIONAL CENTER FOR

POYNTER I LA NEW UNIVERSITY

JOURNALISM

www.youtube.com/user/IJNetVideo

www.icfj.org/Resources/tabid/209/De-

La International Journalist’s Network té

training

fault.aspx

aquest canal amb una vintena d’inter-

El Poynter’s e-learning Project, anome-

http://about.poynter.org/training/en línia-

L’ICFJ té prop de quaranta manuals per

vencions de professionals que parlen

nat News University, es presenta com un

a periodistes nous i veterans que vulguin

sobre com explicar històries reals en

innovador projecte d’ensenyament en

millorar coneixements. Tracten temes

vídeo o com utilitzar Google Maps al co-

línia de periodisme que inclou minicur-

com la construcció d’històries o els as-

brir informacions.

sos sobre tècniques multimèdia, redac-

ció i altres temes. En total, ofereix uns

York Times i és professor de Mitjans So-

sota la direcció de Mario Tascón, el pri-

150 mòduls, alguns d’aquests gratuïts i la

cials a Columbia.

mer manual digital per escriure en cas-

resta etiquetats “de baix cost” (molts costen uns 30 dòlars).

tellà a Internet. A l’apartat Estilo, hi ÀMBIT LOCAL

trobareu articles i consells pràctics. Té

www.rosamariacalaf.documenta.cat

una bústia de consultes personalitzades.

TWITTER

Curs de periodisme a càrrec de la perio-

http://media.twitter.com/

dista Rosa Maria Calaf, en col·laboració

www.emagister.com

Una guia de Twitter per a professionals

amb la Universitat Rovira i Virgili i la

Una de les principals guies de recursos

i mitjans que explica com utilitzar el seu

plataforma digital Documenta, entre al-

de formació a l’Estat espanyol. Amb l’a-

sistema de missatges i transformar el contacte amb l’audiència. FACEBOOK www.facebook.com/journalist

jut del cercador intern podeu tro-

Facebook, Twitter o Yahoo han obert vies directes a la Xarxa per difondre l’ús de les seves eines entre els periodistes

La coneguda xarxa social acaba d’obrir

bar materials i cursos sobre periodisme i comunicació. http://videos.cibernarium.cat Videocursos enregistrats sobre

un espai en el qual explica com poden

tres organitzacions. Set sessions que es

temes com Oficina 2.0, Posicionament

fer servir els professionals de la infor-

poden consultar per Internet.

als cercadors, Eines i Imatge digital, i al-

mació aquesta nova eina que comparteixen més de 600 milions de persones.

tres temes que cada vegada tenen més www.fundeu.es

a veure amb el periodisme que s’està

Inclou vídeos i articles sobre el tema. El

La Fundación del Español Urgente,

fent en l’actualitat. Creats per Ciberna-

director del programa és Vadim Lavru-

amb la col·laboració de la Real Acade-

rium i Barcelona Activa, amb el suport

sik, que té 25 anys, ha treballat al New

mia de la Lengua i el BBVA, impulsa,

de diferents institucions.

CAPÇALERA JULIOL 2011

LA FOTO de Pedro Madueño

GESTOS D’UN PRESIDENT El maig de 1978 Pedro Madueño va fotografiar per primer cop Jordi Pujol, quan era conseller sense cartera del Govern Tarradellas i Madueño tan sols tenia 17 anys. Des de llavors, aquest reconegut fotoperiodista de La Vanguardia ha estat present en els moments més importants de la vida del polític, com quan el 20 de de-

CAPÇALERA JULIOL 2011

sembre de 2003 aquest va prendre el darrer cafè al despatx que ocupava al Palau de la Generalitat. El llibre Gestos. Tres dècades rere el president Pujol (Ed. Sol90media) recull les millors imatges de l’expresident, com la que reproduïm de l’agost de 1986, en la qual Pujol atén la premsa al final de la primera etapa de l’ascensió al Canigó.

LLIBRES Elena Serrano

TARRADELLAS, TESTIGO DE ESPAÑA Jesús Conte Destino, 2011 398 pàgines L’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas (1899-1988) va reunir en vida dos milions de pàgines de cartes i documents –papers de la Segona República, de la Guerra Civil, del franquisme i de la transició democràtica. Infatigable defensor de la legitimitat republicana des de l’exili, escrivia cartes cada dia –quasi cent mil enviades i/o respostes en menys de quaranta anys–, rebia personatges de tot signe i viatjava per Europa i

LA MIRADA DEL OTRO. MANIFIESTO POR LA ALTERIDAD Rafael Jorba RBA, 2011 158 pàgines Els conflictes d’identitat, les relacions Catalunya-Espanya i Espanya-Europa, la por a l’altre o el deure de la ciutadania i els polítics que la lideren d’afrontar tots aquests debats amb rigor i sense demagògia. Aquests són alguns dels temes que Rafael Jorba tracta en aquest volum. Un llibre que, en paraules del mateix autor, està

MIS SEIS DIARIOS. MEMORIA DE CUARENTA AÑOS DE PERIODISMO Antoni Coll Gilabert Editorial Milenio, 2011 140 pàgines Nascut a Ivars d’Urgell (Lleida), el 1943, Antoni Coll Gilabert ha dedicat tota la vida al periodisme. La seva trajectòria l’ha portat a cinc ciutats diferents i a sis diaris: Diario de Lérida, El Noticiero, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, La Vanguardia i Diari de Tarragona, on va assumir-ne la direcció durant vint anys.

LA HISTORIA DESDE MI BALCÓN. TESTIGO DIRECTO DE LA MAREA ÁRABE Tomás Alcoverro Destino, 2011 330 pàgines Les protestes a la plaça Tahrir que van acabar Hosni Mubarak a Egipte; les manifestacions a Manama contra el règim immobilista a Bahrein; el declivi de la revolució iraniana, vist des dels carrers de Teheran; la vida quotidiana a Beirut... El periodista Tomás Alcoverro, col·laborador de La Vanguardia a l’Orient Mitjà des del

CAPÇALERA JULIOL 2011

CRÒNICA D’UN PAÍS. 15 ARTICLES IMPRESCINDIBLES

Josep M. Casasús Dèria Editors, 2011 179 pàgines El periodista i catedràtic Josep M. Casasús ha reunit en aquest llibre quinze peces periodístiques que considera imprescindibles per tal d’entendre millor la història recent de Catalunya. Es tracta d’una nova tria d’articles, potser la més personal de les que ha fet fins ara. Hi ha textos signats per Joan Maragall, Carles Sentís, Lluís Serrahima, Josep Maria de Sagarra, Félix de Azúa

Amèrica per estar informat de la realitat d’Espanya. L’autor s’ha endinsat en els arxius de Tarradellas, gelosament custodiats al Monestir de Poblet, i entre milers de documents i notes revisades ha seleccionat el més significatiu de la correspondència i de les conspiracions del vell republicà que va tornar a Espanya l’any 1977 com a president de la Generalitat de Catalunya, de la mà d’Adolfo Suárez i del rei Joan Carles. L’obra també inclou textos de les cartes amb personalitats de la talla de Juan Negrín, Lluís Companys, el rei Joan Carles, Adolfo Suárez, De Gaulle, Picasso o Mitterrand, entre molts altres.

escrit “des de la urgència. Els articles i assajos que el composen constitueixen un manifest per l’alteritat, és a dir, en defensa de la identitat de l’altre”. La crisi econòmica ha contribuït al creixement dels tancaments identitaris, els populismes de diferent signe o la xenofòbia, i Jorba exposa en La mirada del otro el paper que considera que ha d’assumir en aquest context. “El paper de l’escriptor –i en el meu cas, del periodista– enllaça amb aquell difícil deure al qual va apel·lar Albert Camus el 10 de desembre de 1957, després de rebre el Nobel de Literatura: no s’ha de posar la ploma al servei d’aquells que fan la història, sinó dels que la pateixen”.

Aquests mitjans van marcar la seva carrera i donen nom a aquest llibre, que n’explica les memòries i que va decidir escriure aprofitant la jubilació. L’autor ha triat un estil àgil i suggestiu per narrar les experiències de la seva vida periodística en diàleg amb diverses personalitats –José María Gil Robles, Fraga Iribarne o Josep Tarradellas– que va conèixer al llarg de diferents etapes professionals. Antoni Coll també ha publicat novel·les i una desena d’assaigs. Després del recorregut per quatre ciutats diferents, des de l’any 1984 viu a Tarragona, ciutat que l’ha declarat Fill Adoptiu. En l’actualitat és conseller editorial del Diari de Tarragona.

1970, ha pogut ser un dels privilegiats observadors de tots aquests fets històrics i els comparteix amb els lectors d’aquest llibre. En moltes de les cròniques que s’hi recullen, l’estil del periodista supera allò merament informatiu per convertir-se en literari. Alcoverro sorprèn de vegades amb un text sobre la font d’Adonis, sobre un jove lluitador iraquià de zurkaneh o parlant de l’últim ermità de la vall de la Kadisha. Completen aquest retrat, reflexions sobre la política a l’Orient Mitjà, apunts entorn a la seva imatge en les literatures contemporànies espanyola i catalana, així com un record per a les grans ciutats portuàries del Mediterrani.

o Antoni Serra Ramoneda, entre altres, que han deixat petja en la nostra memòria personal i col·lectiva, i que Casasús analitza amb rigor i voluntat divulgadora. El llibre es presenta com una mostra antològica de referència per als lectors interessats en l’evolució de la vida cultural, política i social de la nostra nació, però també per a tot el món periodístic. La reproducció d’aquests textos, alguns de difícil accés, confereixen a l’antologia un gran valor. L’autor és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i col·labora a l’Avui, a Público i a El Singular Digital.

Pablo-Ignacio Dalmases Ediciones Carena, 2011 249 pàgines L’Espanya de les autonomies, un mosaic constituït per disset comunitats i dues ciutats que ocupen poc més de mig milió de quilòmetres quadrats. Sobre aquesta superfície, més pròpia d’un país d’una dimensió mitjana, trobem una enorme varietat de paisatges i un calidoscopi humà que és el resultat de molts segles d’aportacions culturals molt heterogènies. PabloIgnacio Dalmases ens proposa en aquest llibre un recorregut

VOSOTROS SOIS TONTOS, ¿O QUÉ OS PASA? CRÓNICAS DESDE LA TRINCHERA DEPORTIVA Pere Ferreres Comanegra, 2011 206 pàgines L’autor d’aquest llibre, Pere Ferreres, va iniciar la carrera periodística a catorze anys i, des de llavors, ha col·laborat en nombrosos mitjans tant en premsa com en ràdio i televisió. Tota una vida dedicada a dues grans passions: el periodisme i l’esport, que li han permès conèixer de prop moltes històries, algunes de les quals han

EL FIN DE UNA ÉPOCA. SOBRE EL OFICIO DE CONTAR LAS COSAS Iñaki Gabilondo Barril Barral, 2011 182 pàgines Aquest llibre és una reflexió, plena de lucidesa, sobre una vida professional en un entorn en plena transformació. Iñaki Gabilondo ens presenta un text molt personal a través del qual no només deixa molt clara la seva justificada passió pel periodisme sinó també els temors davant el fet que un ofici que considera necessari s’estigui desvirtuant. Amb la col·laboració de David Guz-

¡ATRÁPALOS COMO PUEDAS! LA COMPETENCIA TELEVISIVA: PROGRAMACIÓN Y GÉNEROS José María Villagrasa Tirant Lo Blanch, 2010 207 pàgines Ja fa més de cinquanta anys que la televisió es va colar a casa nostra. Ajudant a crear modes i gustos socials i contribuint a formar opinions, ens ha convertit en testimonis d’esdeveniments socials i ha poblat l’imaginari col·lectiu d’una extensa mostra d’històries i personatges. Aquest llibre pretén ser una guia didàctica de contin-

COR DE BRAU. UNA CRÍTICA IRÒNICA AL VOLTANT DE L’ABOLICIÓ DE LES CURSES DE BRAUS A CATALUNYA Víctor Alexandre Columna, 2011 205 pàgines L’abolició de les curses de braus aprovada pel Parlament de Catalunya és un fet d’una gran transcendència. El mateix dia de l’abolició, Catalunya va aparèixer a tots els informatius del món i l’endemà a les portades a la premsa internacional. Mai abans una acció legislativa interna catalana havia generat una expectació i

per totes les autonomies espanyoles amb l’objectiu de descobrir-hi monuments, referències històriques i racons atractius, però sobretot de trobar persones amb les quals poder establir un diàleg enriquidor i, per què no, també divertit. L’autor ha exercit com a periodista des dels divuit anys, treballant durant més de trenta-tres a Radio Nacional de España, on va editar diversos programes de llibres i viatges. En l’actualitat, és el director de la revista de viatges i turisme Travelport. La tierra de los hombres azules; La prensa anarcosindicalista en Cataluña; Los últimos de África; Islas, sirenas y navegantes o Viajes por la historia són altres dels títols que ha publicat.

estat seleccionades per ell mateix per presentar-les en aquest llibre. En el llibre, que té un pròleg d’Emilio Pérez de Rozas, parla amb estil amè i nombroses anècdotes de personatges del món de l’esport -tot i alguna excepció com Ferran Adrià- com Severiano Ballesteros, Johan Cruyff, Pau Gasol, Pep Guardiola, Menotti o Alfredo di Stefano. L’autor va treballar per a Ràdio Barcelona i El País. Va escriure a Nuevo Basket i Interviú, va posar en marxa l’edició espanyola de la Revista Oficial de la NBA. Ara treballa a TVE i escriu per a Mundo Deportivo. És autor de Cien años azulgrana. Entrevistas a la sombra del Camp Nou (Aguilar, 1998).

mán, analitza tant les grans virtuts com les amenaces de la professió a la qual ha dedicat la vida; desgranant els principis que considera fonamental mantenir i que han definit la seva modèlica trajectòria. És, sens dubte, un dels periodistes més reconeguts del nostre país. Des que va començar en el món de la ràdio amb vinti-un anys, ha dirigit Radio San Sebastián, Radio Sevilla i els informatius de Televisión Española. A la Cadena SER, ha estat al capdavant de Hora 25, Aquí la Ser, Matinal Ser, Pido la palabra i Onda Media i, al llarg de vint anys, del programa líder de la ràdio espanyola Hoy por Hoy. Després de presentar l’informatiu Noticias Cuatro, va passar al canal CNN+, avui desaparegut.

guts que ajudi a entendre el món de la televisió. El text no pretén ser exhaustiu ni enciclopèdic. Persegueix l’objectiu que el lector s’identifiqui i reflexioni sobre el procés de gestació de continguts televisius, aportant unes pautes de comprensió i una certa perspectiva històrica. Amb el títol d’Atrápalos como puedas –un lema que defineix l’esperit de lluita per controlar l’audiència–, està estructurat en tres grans apartats. El primer és una introducció als condicionaments socials, tecnològics i econòmics; el segon aborda l’articulació de l’oferta televisiva a través de la programació; i el tercer, més extens, fa un recorregut pels gèneres televisius.

una admiració tan grans ni tampoc reaccions tan ferotges com les d’alguns mitjans espanyols. Alexandre narra en aquesta novel·la aquests fets en clau d’humor, a través d’una família ramadera catalana afectada per l’abolició. Mostra també el rerefons polític i identitari dels arguments dels protaurins i els antitaurins. A través de personatges, situacions i diàlegs amb què evoca l’atmosfera de les comèdies teatrals del segle XIX, parla de valors universals i ens recorda que el grau d’humanitat d’un poble es mesura pel respecte amb què tracta els animals. Alexandre és autor d’obres d’assaig, que alterna amb la dramatúrgia, el conte i la novel·la.

CAPÇALERA JULIOL 2011

VIAJES POR LAS 19 ESPAÑAS

OBITUARIS

Montserrat Pous i Sabadí El 9 d’abril de 2011 va morir a L’Escala Montserrat Pous i Sabadí a 49 anys. La seva vida va ser un exemple de superació professional. L’admiraven tots els que van treballar al seu costat i en veieren de prop la voluntat emprenedora i incansable. Des dels anys noranta dirigia l’àrea de comunicació i

premsa de l’Ajuntament de l’Escala. També va ser la cap de programes de Ràdio Escala i creadora del programa de Catalunya Ràdio Superant obstacles, dedicat a notícies relacionades amb discapacitats físiques. El fet de ser un exemple de superació personal va fer que, entre altres distincions, rebés el premi ONCE a la Solidaritat i la menció especial del premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Concepció Valls Hijos El passat 21 d’abril de 2011 es produïa el decés de la periodista Concepció Valls Hijos a l’edat de 63 anys. Aquesta professional des de 1985 treballava com a redactora del gabinet de premsa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Domènec Font i Blanch El passat 17 de maig moria a 61 anys aquest realitzador, guionista, historiador i catedràtic de Teoria i Història del Cinema de la UPF. Crític de ploma precisa, polemista i apassionat del cinema i de la política, havia estat degà de la facultat de Comunicació Audiovisual de la UPF entre 2004 i 2008. Autor de llibres com Paisajes de la modernidad, Un cine para el cadalso –escrit a quatre mans amb Romà Gubern– La última mirada o Del azul al verde, entre 1983 i 1990 va dirigir la sèrie La memoria fértil a TVE. Va publicar articles a El País, La Vanguardia com a Cahiers du Cinéma España. Havia estat director de la Mostra de Cine Europeu Contemporani (MICEC) i responsable dels grups de recerca CINEMA i de l’Observatori del Cinema Europeu Contemporani.

EL CIC INFORMA

El dret a la intimitat dels menors

Els menors han de rebre una atenció diferenciada per part dels mass media.

Oblidem els periodistes que els menors tenen dret que es respecti la seva imatge, identitat i intimitat? Algunes queixes rebudes al CIC semblen indicar que n’hi ha que no ho recorden. Un exemple d’aquest oblit són algunes informacions publicades quan una nena de catorze anys va morir en un accident d’una atracció al Tibidabo, ara fa un any.

book i van publicar-ne les aficions, pretendents i alguns dels missatges que s’hi van deixar.

Però cap mitjà afectat va considerar que hagués vulnerat el nostre Codi deontològic, tot i que el criteri 9 deixa clar que cal “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia [...] i/o que generin aflicció o La família va presentar al CIC una dolor evitant la intromissió gratuïta”... A més, el criteri 11 reDiversos mitjans van informar corda que cal “tractar amb sobre la vida privada de la noia especial cura tota informació de catorze anys que va morir que afecti a menors, evitant dien un accident al Tibidabo fondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes, testimonis o inculpats en causes crimiqueixa contra diversos mitjans per haver nals...”. vulnerat, sobretot, el dret a la intimitat tenint en compte que era una menor i el Ja el 1959, la Declaració Universal dels cas generava una situació de gran aflicDrets dels Infants de l’ONU deixava ció i dolor (articles 9 i 11). clar que per la manca de maduresa física En conjunt, diversos mitjans van identificar la noia, van informar sobre la seva vida, els seus companys, el seu Institut. Van anar a l’enterrament, i en van descriure els detalls, entrevistant els amics, igualment adolescents, de la noia morta, explicant-ne els gustos i caràcter. Van entrar a la seva pàgina pública de Face-

i mental necessiten una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada. I el 1989, la Convenció sobre els Drets dels Infants remarcava que tenen dret que es respecti la seva vida privada i que ningú no pot entrar a casa seva o donar informació sobre ells o la seva família sense permís. Seguint

aquests principis, tant la llei catalana com l’espanyola protegeixen la infància fins i tot dels seus tutors i mitjans de comunicació. Per això, el CIC recomana als mitjans més cura a l’hora d’informar sobre menors i utilitzar-los com a font d’informació. En aquest cas, va considerar vulnerats els criteris 9 i 11 sobre el respecte a la imatge i intimitat de persones i menors. També va considerar que el fet que la informació estigués disponible a les xarxes socials no eximeix de responsabilitat els periodistes i mitjans. Però cal reflexionar-hi i el CIC organitzarà un seminari a la tardor –concretament tindrà lloc el 10 de novembre a la seu del CAC– sobre la informació que afecta als menors, incloent-hi la utilització de les xarxes socials. A Europa, aquest debat és també sobre la taula i, de moment, en alguns països, s’ha acordat que, en el cas dels adults, es lícit publicar la informació de la vessant pública de les xarxes socials, però mai en el cas de menors. Tenen drets especials que cal respectar.

LLÚCIA OLIVA Presidenta del CIC Es poden enviar comentaris sobre aquest tema a cic@periodistes.org El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/pages/Fundacio-Consell-de-la-Informacio-deCatalunya/132159386825895

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto: Pedro Madueño

www.periodistes.org/fcic/home.php

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Nova pòlissa mèdica El Col·legi arriba a un acord amb la companyia ASISA

Dues imatges de les instal·lacions de la companyia mèdica ASISA, amb la qual el Col·legi ha arribat a un acord.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha arribat a un acord amb la companyia mèdica ASISA per oferir, en unes condicions especials, una pòlissa mèdica completa a tots el col·legiats i llurs familiars (fills i cònjuges). El període de contractació per a aquest nou servei començarà el proper dia 1 de setembre.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Aquesta nova pòlissa té les característiques següents:

• Cobertura a 50 centres assistencials a Catalunya (vegeu-ne alguns exemples al desglossament de la pàgina següent)

• Sense carències temporals si es contracta durant el període indicat al punt anterior. Això vol dir que, un cop signada la pòlissa, podreu gaudir immediatament de tots els serveis contractats. Després del 30 de novembre hi haurà les carències que s’indiquen al contracte d’ASISA.

• Assessorament legal amb Legalitas. • Assessorament mèdic telefònic les 24h. • Preus especials per a cirurgia de miopia, astigmatisme i hipermetropia. • Preus especials amb Crio Cord, empresa dedicada a la congelació de les cèl·lules mare del cordó umbilical.

A partir de l’1 de setembre, entrarà en vigor aquest nou servei que dóna cobertura en 50 centres assistencials catalans

• Cobertura a més de 600 centres repartits per tot el territori espanyol.

Altres avantatges de la pòlissa signada amb ASISA:

• Sense cap exempció mèdica durant el període de contractació fixat de l’1 de setembre al 30 de novembre del 2011 (en endavant operaran les exempcions habituals de malalties preexistents).

• Assegurança mèdica privada que, a més a més, també inclou una indemnització de 6.000 € en cas de mort per accident.

• Inclou assistència sanitària amb els accidents de trànsit i accidents laborals.

VOCACIÓ DE SERVEI ASISA és una companyia capdavantera en assistència sanitària, propietat de la cooperativa de metges Lavinia, que està composta per més de 20.000 metges. La seva condició de cooperativa fa que dediqui els beneficis obtinguts anualment a la millora efectiva de l'activitat assistencial. La seva pròpia naturalesa

Actualment, ASISA és una de les primeres companyies del sector de la sanitat privada, amb més de 1.700.000 assegurats. Mitjançant la xarxa de delegacions d’atenció a l’assegurat, situada a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, ofereix una àmplia gamma de productes i ser-

ASISA és una de les primeres companyies del sector amb més de 1.700.000 assegurats veis, i manté concerts amb els principals hospitals, clíniques i centres mèdics. Aquesta companyia ofereix als assegurats un ampli quadre mèdic, amb més de 5.400 professionals sanitaris entre metges, infermers, llevadores, analistes, psicòlegs, logopedes etc., que fan de la seva oferta assistencial la més atractiva i qualificada de Catalunya. El Grup ASISA es compon d’un total de 13 clíniques pròpies i una participada i compta amb més de 600 centres concertats a tot l’estat. Tot plegat implica que disposen de més de 32.000 professionals sanitaris entre metges, DUE, matrones, analistes, etc. A més, ASISA ofereix als seus assegurats la major xarxa de centres concertats entre clíniques, policlíniques, sanatoris concertats i col·laboradors, que suma més de 20.000 llits d'hospitalització en en el conjunt del territori estatal. A través de la pàgina web d'ASISA (www.asisa.es) s’han incorporat nous serveis, com l’autorització de proves diagnòstiques de manera senzilla i ràpida, a més d’altres millores com la consulta de rebuts o localització de facultatius. Amb el Club ASISA es completa l’oferta en salut amb la de benestar, al tenir acords amb hotels i balnearis i molts altres serveis, que permeten als seus assegurats obtenir diferents avantatges exclusius.

Centres assistencials a Catalunya BARCELONA • Cima • Clínica Corachan • Dexeus • Centre mèdic Delfos • Hospital Nens de Barcelona • Clínica del Pilar • Hospital Quirón • Clínica Sagrada Família • Hospital general de Catalunya • Centre mèdic Teknon TARRAGONA • Clínica monegal • Hospital St. Pau i Sta. Tecla • Activa Mútua 2008 • Centre MQ Reus, S.A. • Hospital Sant Joan de Reus • Institut Pere Mata • Hospital comarcal d’Amposta • Hospital comarcal Móra d’Ebre • Clínica Terres de l’Ebre • Pius Hospital de Valls • Hospital del Vendrell

LLEIDA • Ntra.Sra. Perpetuo Socorro • Clínica Psiquiàtrica Bellavista • Hospital Sta. Maria • Clínica Terres de Ponent • Fundació Sant Hospital • Hospital comarcal del Solsonès • Hospital del Pallars • Aran salut GIRONA • Clínica Quirúrgica Onyar • Clínica Dr. M. Bofill • Clínica Girona • Clínica Salus Infirmorum • Clínica Santa Creu

Cobertures mèdiques • Visites a medicina primària (infermeria, medicina general, pediatria i odontoestomatologia). • Visites a medicina especialitzada (al·lergologia, aparell digestiu, angiologia i cirurgia vascular, cardiologia, cirurgia cardiovascular, cirurgia general i de l’aparell digestiu, cirurgia oral i maxil·lofacial, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia pediàtrica, cirurgia reparadora, cirurgia toràcica, dermatologia, endocrinologia i nutrició, pediatria, hematologia i hemoteràpia, logopèdia i foniatria, medicina interna, medicina nu

clear, nefrologia, pneumologia, neurocirurgia, neurologia, obstetrícia i ginecologia, oftalmologia, otorinolaringologia, psiquiatria, rehabilitació, reumatologia, urologia). • Proves diagnòstiques: analítica, radiologia simple (rx), TAC mamografies, RNM, ecografies, gammagrafies, densitometria òssia, etc. • Urgències a domicili, urgències hospitalàries, ingrés mèdic, ingrés quirúrgic, ingrés pediàtric, UCI, seguiment de l’embaràs, revisió ginecològica, revisió de la pròstata, etc.

CAPÇALERA JULIOL 2011

cooperativista, i el fet d'estar creada i composta per metges determina una clara vocació de servei al pacient i de potenciar la millora de la qualitat assistencial.

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

“Experiència de Periodista”, a Tarragona

Homenatge a Quim Ibarz

Foto: Dani Codina

El presentador i director d’Els matins de TV3, Josep Cuní, va inaugurar el 21 de març la tercera edició del cicle “Experiència de Periodista”, organitzat per la demarcació de Tarragona, la Fundació Caixa Tarragona (Catalunya Caixa) i els estudis de comunicació de la URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Dintre del mateix cicle també va pronunciar una conferència el director del diari Avui, Xevi Xirgo, que va repassar la seva experiència personal, que va començar com a corresponsal d’El Punt.

El degà contra el tancament de COMRàdio El degà del Col·legi, Josep Maria Martí, va mostrar l’1 d’abril el seu rebuig i oposició al tancament de COMRàdio. “No puc estar mai d’acord amb qualsevol mesura que suposi la supressió d’un mitjà de comunicació”, va afirmar en el programa Tots x tots de COMRàdio. “Si la petició fos real, jo m’hi oposaria”, puntualitza. Un comunicat de la Junta del Col·legi defensa la continuïtat d’aquesta emissora.

Crítiques a les agressions a periodistes dels “indignats” i els Mossos

CAPÇALERA JULIOL 2011

El 27 de maig el Col·legi de Periodistes va denunciar les agressions dels cossos de seguretat contra els periodistes que cobrien l’operació contra els “indignats” de la plaça de Catalunya. Els periodistes, a Barcelona i també a Lleida, estaven degudament identificats amb braçal o armilla. El Col·legi recorda que aquests professionals garanteixen el dret fonamental a rebre una informació lliure.

En aquest sentit, la Junta del Col·legi també va assegurar que les crítiques de Felip Puig sobre la cobertura informativa del desallotjament dels ‘indignats’ eren “injustes i desproporcionades”. D’altra banda, des del Col·legi també es van denunciar agressions contra periodistes per part dels “indignats” (concretament a professionals de TV3 i La Sexta), als quals van impedir portar a terme la seva feina.

Un moment de l’acte, concretament la intervenció de Miguel Ángel Bastenier. El 10 de juny el Col·legi va acollir un homenatge a Joaquim Ibarz, mort el 12 de març. L’acte, organitzat per amics seus, va comptar amb periodistes i familiars del veterà corresponsal de La Vanguardia. Els ponents van ser Jaime Arias, Miguel Ángel Bastenier, Anna Cortadas, Manuel Campo Vidal i Enric Bañeres, moderats per Pilar Casanova.

La Junta impugna els blocs electorals davant el Tribunal Suprem La Junta del Col·legi de Periodistes va decidir al juny impugnar davant el Tribunal Suprem una instrucció de la Junta Electoral Central que consagra els blocs electorals. Per a la Junta, “està en joc la defensa de la llibertat d’informació i el dret fonamental de la ciutadania a rebre una informació lliure, també durant la campanya electoral”.

Des del Col·legi es lamenta que se segueixi justificant la prohibició de criteris informatius en eleccions La Junta ha decidit impugnar aquesta instrucció “per coherència amb la nostra oposició a equiparar la informació electoral amb la propaganda política”. El Col·legi de Periodistes lamenta que “es posi en dubte la feina professional i es

continuï justificant la prohibició d’utilitzar plenament els criteris informatius habituals durant el període electoral, substituint-los per criteris de propaganda electoral”. La Instrucció 4/2011, de 24 de març, de la JEC interpreta l’article 66 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General i fixa el criteri de proporcionalitat del temps d’informació dedicat a cada partit polític o coalició segons els resultats obtinguts en les eleccions anteriors i no seguint els criteris periodístics habituals. Amb anterioritat, el Tribunal Constitucional, va acordar no admetre el recurs d’empara interposat pels col·legis de Catalunya i Galícia, contra l’acord de la Junta Electoral Central de 14 de febrer de 2008, relatiu a la imposició dels blocs d’informació electoral en la cobertura informativa de RTVE durant les eleccions generals de 2008.

Entrega dels Premis Micro Obert i Tancat

El Col·legi fa les quotes més accessibles als joves i als aturats La Junta del Col·legi de Periodistes, en la reunió del passat dimarts 7 de juny, va aprovar una reducció de les quotes col·legials amb l’objectiu d’afavorir la incorporació dels joves i ajudar aquells periodistes en situació d’atur. La Junta ha decidit també modificar les categories col·legials per adaptar-les a les actuals situacions socioeconòmiques. En aquest sentit, es crea la categoria de “col·legiat jove” (fins a 35 anys), sense quota d’ingrés i una quota de 15€ per trimestre. Els “col·legiats sèniors” tindran una quota d’ingrés de 72,12€ i una quota trimestral de 49,50€ (les mateixes de

l’antic “col·legiat actiu”), mentre que els “sèniors no actius”, que engloba els col·legiats que no exerceixen o que són a l’atur, veuen rebaixada la quota a 30€ trimestrals, mantenint la quota d’ingrés en 21,79€. Els “jubilats” queden igual que fins ara. Aquestes noves quotes començaran a aplicar-se a partir del proper 1 d’octubre. Les persones que estiguin en situació d’atur ho hauran d’acreditar amb la presentació o enviament al Col·legi del certificat d’estar inscrit al Servei Català d’Ocupació (SOC), que es pot obtenir per Internet.

Quota d’ingrés

Quota anual

Quota trimestral

0€

60 €

15 €

Sèniors actius

71,12 €

198 €

49,50 €

Sèniors no actius

21,79 €

120 €

30 €

Jubilats

21,79 €

23 €

pagament anual

Joves

La demarcació de Terres de l’Ebre va lliurar el 16 d’abril els premis Micro Obert i Micro Tancat que reconeixen la facilitat i la transparència informativa o bé el contrari. El Micro Obert va correspondre a l’exdirector territorial d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Antoni Espanya i Forcadell mentre que el Tancat va recaure en l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal. Ambdós van recollir el premi corresponent, en aquesta edició una ceràmica feta expressament per a l’ocasió, per l’artista ceramista Joan Panisello.

Gran participació als premis Pica d’Estats L’església romànica de Sant Climent de Taüll va acollir el 25 de març el lliurament del 22è Premi Turístic Internacional Pica d’Estats de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet. En aquesta edició s’hi van presentar 215 treballs, la segona millor participació de la història del certamen amb la participació més alta de treballs d’àmbit internacional de tota la història (34, de 10 països estrangers).

Martí Anglada, premi Ernest Udina per la seva trajectòria europeísta

Debat entorn la campanya municipal

Martí Anglada en el moment de rebre el guardó que atorga cada any l’APEC. L’Aula Europa va acollir 9 de juny el lliurament al periodista Martí Anglada del premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, que atorga l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya amb el suport de l’Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. L’acte va comptar amb la participació de l’expresident Jordi Pujol. (A la pàgina 26, entrevista amb Martí Anglada).

Tertúlia del conseller d’Interior a Girona El 23 de març la demarcació de Girona va celebrar el primer dels sopars Off the record amb el conseller d’Interior Felip Puig on es van tractar temes relacionats amb la conselleria d’Interior. Hi van participar vint-i-tres periodistes. Pròximament se celebraran altres trobades amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto: Sergio Ruiz

El passat 30 de maig el Col·legi va acollir un acte que valorava els resultats de les eleccions municipals del 22-M. L’acte formava part del màster universitari d’Anàlisi Política de la UOC i comptava amb la col·laboració del Col·legi. Els dos ponents van ser Toni Aira i Ana Sofia Cardenal, professors de Comunicació política i de Ciència Política de la UOC, respectivament.

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

María Eugenia Ibáñez, Premi d’Honor de la Comunicació Local

Exposició “Escolta Espanya... que hi ha algú?”

L’acte va tenir lloc al Parc Audiovisual de Terrassa

L’1 de març el Col·legi va inaugurar la mostra “Escolta Espanya... que hi ha algú” que durant unes setmanes va mostrar l’humor gràfic contemporani basat en l’oda de Joan Maragall del qual enguany se celebra el centenari de la seva mort. Cinquanta humoristes gràfics catalans retrataren el “calvari polític i social del nou Estatut d’autonomia” i establien un diàleg amb el poeta sobre l’encaix Catalunya-Espanya.”

La periodista María Eugenia Ibáñez va ser distingida el passat 25 de maig amb el Premi d’Honor de la Comunicació Local pel jurat dels Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona. L’acte va tenir lloc al Parc Audiovisual de Terrassa. Altres professionals com Teodor Garriga, Avel·lí Artís Gener, Tísner; Narcís Jordi Aragó, Josep María Huertas, Antoni Serra, Teresa Pàmies, Carmen Alcalde,

Anteriorment Tísner, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies havien rebut aquest mateix guardó

l’ACPC, Josep María Espinàs, Lluís Lligoña, Miquel Codina, Gonçal Mazcuñán i Josep Pernau havien rebut aquesta distinció en anys anteriors. María Eugenia Ibáñez (Barcelona, 1946), periodista per l’Escola de l’Església de Barcelona, va ser redactora de Diario Femenino i vocal de la primera junta directiva de l’Associació de la Premsa de Barcelona. La seva trajectòria periodística l’ha portat a terme a Mundo Diario, la Hoja del Lunes i El Periódico de Catalunya, on va dedicar-se a cobrir informació de proximitat. Ha obtingut els premis Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes i la Medalla d’honor de Barcelona (2002)

El secretari de Comunicació a Terres de l’Ebre El secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, va visitar l’11 de maig la demarcació de Terres de l’Ebre a Tortosa, coincidint amb la visita oficial a la Delegació del Govern, l’Ajuntament de la ciutat i també al grup de comunicació La Veu. Josep Martí, periodista originari de l’Ametlla de Mar, va trobar-se amb els membres de la junta de la demarcació Terres de l’Ebre i alguns dels col·legiats del territori.

Tarragona lliura les Petxines

Foto: Demarcació de Tarragona

Càtedra de Periodisme i Comunicació a Lleida

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto de família dels guardonats en l’acte que va tenir lloc al Cafè Metropol.

Els periodistes del Camp de Tarragona van lliurar el 3 de juny les Petxines en un acte al Cafè Metropol. Les petxines són uns guardons amb què premien i castiguen als que han facilitat o no la feina als mitjans. La Petxina Oberta va ser per Maria Núria Velasco del gabinet de premsa de La Caixa i per l'equip de

premsa de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social. La Petxina Tancada va ser per la cap de premsa de la candidata de CiU a les eleccions municipals a Tarragona, Natàlia Rodríguez. El premi honorífic (Petxina Daurada) va ser pel director de Tarragona Ràdio, Ricard Lahoz.

El 27 de maig va tenir lloc la presentació de la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida. Hi van intervenir, Josep Lluís Cadena, president de la demarcació, Miquel Pueyo, director de la Càtedra; Joan Busquets, degà de la Facultat de Lletres, i Joaquim Capdevila, cap de la Unitat de Comunicació i Periodisme Audiovisual. La Càtedra promou la recerca i la col·laboració entre l’empresa i la Universitat, entre altres fites.

Visita a l’exposició de Jacques Leonard El passat 4 de juny la Comissió de Cultura del Col·legi de Periodistes va organitzar una visita comentada a l’exposició Jacques Leonard. Barcelona gitana al Centre de Cultura Contemporàni de Barcelona (CCCB) a càrrec del comissari de la mostra, Jordi Calafell. Des de la comissió també es preparen visites a les exposició del també fotògraf Josep Brangulí.

Debats de la Comissió de Periodisme Solidari

Neix l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya

Un moment de la constitució de l’Associació al Col·legi de Notaris de Catalunya. El passat 28 d’abril més de 90 col·legis professionals van constituïr l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. La vicedegana Neus Bonet, en representació del Col·legi de Periodistes, és una de les vicepresidentes de la Junta Directiva. Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’Advocats, és el president de l’Associació els propers dos anys. L’entitat, que neix per treballar en temes transversals i fer d’interlocutor amb l’Administració, va ser rebuda en audiència pel president de la Generalitat, Artur Mas, el passat 27 de juny.

Rebuig al boicot de partits polítics a mitjans de comunicació

Lliurament del concurs periodístic Josep Pernau

El Col·legi de Periodistes va expressar el passat mes de maig en un comunicat el total rebuig al boicot que alguns partits polítics realitzen contra mitjans de comunicació per raons de línia editorial. Vetar mitjans, com és el cas del PP amb El Periódico de Aragón o el PSOE madrileny amb La Razón, “és inacceptable i un atac directe a la democràcia i a la llibertat d’expressió.”

La demarcació de Lleida va celebrar el 4 de maig l’entrega dels premis del concurs periodístic Josep Pernau. Es van premiar dos treballs en diferents categories i es van atorgar cinc accèssits en cadascuna d’aquestes. En Cartes al Director-ESO, va guanyar el treball Revoltes 2.0. Algú ho havia de dir per l’alumne Llibert Rexach Roure del centre educatiu Institut Samuel Gili i Gaya. En la categoria Articles d’Opinió-Batxillerat, el treball guanyador fou Viure o morir de Núria González Peña del centre educatiu Institut Josep Lladonosa.

Per a la vicedegana Neus Bonet, “els ciutadans tenen el dret inalienable a ser informats des de la llibertat i la pluralitat informativa, amb el rigor i el respecte que sempre han de caracteritzar la tasca informativa”. El Col·legi demana als diferents partits polítics i als seus dirigents que donin exemple a la ciutadania en la defensa de la llibertat d’expressió i de la lliure expressió de les idees, especialment en temps electoral.

D’altra banda, el 17 de maig tingué lloc a la sala Perenya de Lleida el debat “Eleccions Municipals a Lleida” en que van participar els alcaldables pel Lleida, els equips dels candidats, mitjans de comunicació i públic en general. Els mitjans lleidatans van reflectir les principals conclusions del debat.

El 18 d’abril va tenir lloc el segon dels debats organitzats per la Comissió de periodisme solidari. “Txecs i eslovacs se separen (1992-93)” va ser l’objecte principal del debat que va presentar Mònica Zgustova, novel·lista txeca resident a Catalunya des dels anys vuitanta. El 5 de maig va tenir lloc un acte sobre “20 anys de la nova Polònia”, a càrrec d’Olga Glondys, doctora en filologia hispànica per la UAB i investigadora de la Universitat de Chicago. El 18 de maig es va debatre sobre “Romania, Transilvània, Moldàvia”, tema que va anar a càrrec de Florin Ioan Bojor, filòsof i teòleg.

Setmana de la Comunicació a Lleida El president de la demarcació de Lleida, Josep Lluís Cadena, va moderar el 29 de març una taula rodona sobre noves tècniques periodístiques en el marc de la Setmana de la Comunicació 2.0 de la Universitat de Lleida. Hi van participar Laura Balcells, editora de Lamalla.cat, Josep Ramon Ribé, director del diari Bondia a Lleida i Oriol Boschel, delegat de l’ACN a Ponent i l’Alt Pirineu .

Guia de recursos pels drets d’autor El Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi va presentar el passat 23 d’abril, Dia Internacional dels Drets d’Autor, una guia de recursos i bones pràctiques encaminada a autogestionar els drets d’autor. Aquesta guia se centra en dues alternatives per a la gestió dels drets, com són les llicències que atorga l’organització Creative Commons i el registre Safe Creative, basats ambdós en la gestió alternativa al copyright.

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto: David Farran

Dintre dels debats solidaris organitzats per la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi va tenir lloc el 17 de març la ponència “Armènia cent anys després” a càrrec de la filòloga Anna Manukian, que en la seva tesi doctoral analitza el reflex del genocidi armeni en les obres literàries del segle XXI. L’any 2015 es commemorarà el centenari del genocidi armeni perpetrat per l’exèrcit turc-otomà durant la Primera Guerra Mundial.

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

La professió recorda Jordi Estadella

Fotos: Jordi R. Renom

L’exposició-homenatge es pot visitar fins al 9 de setembre

Coincidint amb el primer aniversari de la mort del popular periodista, alguns dels seus amics han impulsat aquesta mostra.

CAPÇALERA JULIOL 2011

El Col·legi de Periodistes recorda amb una exposició el periodista, locutor, actor de doblatge i gastrònom Jordi Estadella, que va morir el 30 d’abril del 2010 arran d’una llarga malaltia a 61 anys. La mostra, que es pot visitar fins al proper 9 de setembre, és una idea d’un grup d’amics del comunicador integrat per persones vinculades al món de la gastronomia i el periodisme, i coincideix amb el primer aniversari del seu decés.

Un centenar de persones van assistir el passat 27 d’abril a la inauguració de l’exposició, un acte emotiu en el qual Xavier Sardà va definir Estadella com “un gran apassionat de tot el que feia”. Sardà va introduir una conversa radiofònica entre el senyor Casamajor i Tito B. Diagonal (en la veu de Carlos Latre) en què iro-

nitzaven sobre els seus personatges i els seus “inventors”. Davant de la vídua, Elisa Ruiz, Xavier Mas de Xaxàs, tresorer del Col·legi de Periodistes, i un dels impulsors de la mostra, va destacar “el sentit del humor, la

i els impulsors, “que han sabut endreçar tots els móns que Estadella representava”. “Ell era Barcelona”, ha proclamat Carreras abans de donar pas a la degustació de la tapa Tito B. Diagonal, creada expressament per a Moritz i el bar Velódromo per a l’ocasió.

L’exposició compta amb una trentena d’hores de gravació, recuperades per a l’ocasió, que permeten repassar la seva carrera ironia i l’honestedat professional” que tan bé encarnava Estadella, de qui va recordar el “compromís social amb la informació i la divulgació”. D’altra banda, en representació de l’alcalde, la seva delegada Katy Carreras va elogiar la mostra

MOSTRA DIVERSA L’exposició, que porta per títol “Hasta aquí puedo leer” (frase que Estadella va popularitzar en l’etapa al programa Un, dos, tres... responda otra vez), compta amb prop de trenta hores de gravacions originals que s’han recuperat per a l’ocasió i en les quals es repassa la seva carrera. Entre aquestes gravacions, n’hi ha de Tito B. Diagonal, el personatge que va

crear l’any 1972 per comentar l’actualitat a Radio Juventud, o del seu programa de COMRàdio, De boca en boca. La mostra també reuneix material audiovisual amb algunes de les aparicions més destacades a TVE, TV3 o BTV.

PERFIL POLIFACÈTIC La carrera d’Estadella està molt unida a Radio Juventud, on va fer programes com Sacapuntas o Las alegres mañanas, en què presentava i feia doblatges publicitaris i de pel·lícules. Va formar part de L’exposició inclou, a més, la biografia del l’equip d’aquesta mítica emissora que va periodista, un espai per a la reflexió, focrear un estil radiofònic propi, basat en la tografies, així com alguns dels seus més creativitat i la improvisació. preuats tresors, com les famoses carDesprés de dos anys a la COPE al probasses Ruperta de l’Un, dos, tres... grama Protagonistas amb Luis del Olmo, Estadella va decidir abandonar el mitjà radiofònic per passarTambé inclou un espai per se a la televisió. Així, el 1985 va començar a treballar a TV3 a la reflexió, així com material com a presentador de l’espai audiovisual amb algunes de les d’entrevistes Piano bar, amb seves aparicions més destacades guions ni més ni menys que de Manuel Vázquez Montalbán. A TV3, també presentaria, entre altres programes, Filiprim i els concursos Això no és cap anunci i Audàcia.

L’exposició permet deixar una dedicatòria a Jordi Estadella a títol pòstum. Una selecció d’algunes de les que s’han escrit deixa ben clar l’estimació que aquest popular periodista despertava entre els seus amics i seguidors, així com entre els companys de professió. Aquestes són algunes de les dedicatòries que es poden llegir al llibre que es troba a l’exposició: “Em vares fer passar molt bones estones escoltant-te per la ràdio. Sempre t’estaré agraïda” “Gràcies, Tito, per les estones passades escoltant-te; allà on siguis segueix amb el teu bon humor” “Me hiciste soñar cada noche” “Una gran exposició per a una gran persona. T’enyorem Jordi!!!” “Amb admiració, a l’autor i actor de TBDiagonal que va tenir la gosadia de demanar el 1973 un carrilFerrari per anar del port esportiu a Pedralbes en uns minuts. Un geni!”

El primer treball a TVE va ser el concurs No te rías, que es peor, entre 1990 i 1991, amb el qual va aconseguir grans quotes d’audiència. Entre setembre del 1991 i abril del 1992 va presentar, juntament amb Miriam Díaz-Aroca, una nova etapa del popular Un, dos, tres... responda otra vez. Va ser també a TVE on, novament de la mà de Chicho Ibáñez Serrador, va presentar El semáforo. Estadella no deixava de sumar nous reptes a la ja dilatada trajectòria professional i al novembre del 2007 va debutar en el teatre com a narrador de Boscos endins, de la companyia Dagoll Dagom. Una altra vessant que el va fer molt popular va ser el doblatge, que va iniciar l’any 1977. Estadella va posar veu a actors tan populars com Richard Guilliland a Aterriza como puedas o Groucho Marx a Ciudad muy caliente, així com a personatges de ficció força coneguts pel gran públic com l’Ós Iogui i l’Inspector Gadget. Un altre aspecte a tenir en compte en la seva biografia és la passió per la gastronomia, que va heretar del pare. Des de setembre del 2000, realitzava l’espai radiofònic De boca en boca, que emetia COMRàdio els diumenges al migdia. Estadella va presentar-lo fins poc abans de la seva prematura mort. La mostra que es pot visitar al Col·legi de Periodistes ha estat comissariada per

Diferents moments de la inauguració de la mostra el passat 27 d’abril, que va congregar força amics d’Estadella. Carme Gasull, Enric Canut i Xavier Mas de Xaxàs, mentre que la producció i coordinació ha anat a càrrec de Laura Castellà. Sota l’impuls del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els patrocinadors que l’han fet possible han estat l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, Mercats de BarcelonaAjuntament de Barcelona, l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria, Moritz, Celler de Gelida, Embotits Salgot, Freixenet, Bodegas Mauro, Agustí Torelló Mata, Associació Catalana de Sumillers, Alimentaria Exhibitions i Mútua General de Catalunya.

CAPÇALERA JULIOL 2011

“T’enyorem, Jordi”

DIA A DIA Sara Masó

Març

jans al país. Canals és llicenciat en Ciències de la Informació (UAB) i ha treballat com a periodista, consultor i productor. Entre 1984 i 1989 va ser director de TV3.

VERSIÓ RAC1 ARRIBA A TRES MIL PROGRAMES. Té lloc al Gran Teatre del Liceu la festa pels tres mil programes de Versió RAC1, que dirigeix Toni Clapés, amb una sèrie d’actuacions musicals i actuacions teatrals entre les 16 i les 19 hores i amb la intervenció de tot l’equip del programa. Durant l’emissió, s’atorguen els premis Gat Negre en els diferents apartats de ràdio, internacional o millor presentador català d’una televisió de Catalunya.

Foto: Vocento

1 de març

Enric Canals, nou responsable de Vocento a Catalunya

5 de març

Foto: RAC 1

JA SÓN 125 ANYS DE L’ECO DE SITGES. El març de 1886 naixia El Eco de

Un moment de l’acte al Liceu

3 de març ECHEVARRÍA PRESENTA LA DIMISSIÓ. El president de Tele 5, Alejandro Eche-

Foto: Teresa Peyri (Telecinco)

CAPÇALERA JULIOL 2011

varría, presenta la dimissió al capdavant de la Unió de Televisions Comercials Associades (Uteca). L’estatut d’Uteca estableix per als presidents un mandat de dos anys que Echevarría ha superat en un any i mig. Uteca es va fundar el 1998 i a les cadenes fundadores (Tele 5 i Antena 3) s’hi van unir Sogecable, La Sexta, Net TV i Veo TV. Durant el mandat d’Echevarría, Televisió Espanyola ha suprimit la publicitat. En un futur pròxim, Uteca vol discutir la llei que obliga les privades a invertir un 5% els ingressos en produccions cinematogràfiques, la reforma sobre la propietat intel·lectual i la possibilitat que les autonòmiques també eliminin la publicitat.

Alejandro Echevarría deixa d’estar al capdavant d’Uteca

Sitges, una de les publicacions deganes de la premsa comarcal catalana que obria les portes amb l’objectiu de dedicar-se al periodisme local. Va ser fundada per Josep Soler Cartró, que aleshores era corresponsal a Sitges del diari La Renaixença. Després de superar “dues dictadures i una guerra”, l’empresa editora lluita per la supervivència a través de l’esforç de Ramon Soler, editor del setmanari juntament amb son germà Josep i son pare Josep Manuel, director de la revista des de 1955. Josep Manuel, segons explica el diari Ara, és nét del fundador i fill del segon director i a 89 anys no para de baixar a la redacció i a la impremta per veure “com va el número”. L’Eco... ja va publicar en la dècada dels anys cinquanta del segle passat alguns texts en català, entre aquests uns poemes de J. V. Foix. Actualment, distribueix prop de dos mil exemplars, el cinquanta per cent per subscripció.

7 de març DOCUMENTOS TV, 25È ANIVERSARI. El 29 d’abril de 1986 Televisió Espanyola estrenava Documentos TV, un espai que complirà pròximament 25 anys de vida. Per commemorar l’aniversari, TVE ha obert al seu web (www.rtve.es) una votació en què concorren 25 dels programes emesos a Documentos. Els quatre més votats es tornaran a emetre. En el recull de programes, hi figuren esdeveniments històrics de gran importància, com escenes de la guerra als Balcans, la caiguda del mur de Berlín o l’atemptat de l’11-M a les torres bessones de Nova York. Per celebrar l’aniversari, Documentos TV prepara un reportatge d’elaboració pròpia que especula sobre“com canviarà el món en els pròxims 25 anys”.

ENRIC CANALS, NOU DELEGAT DE VOCENTO. El periodista català Enric Ca-

10 de març

nals és nomenant delegat de Vocento a Catalunya. El grup té el propòsit d’“impulsar una major presència i coordinació” dels seus mit-

Congrés de Periodisme Digital organitzat per

CONGRÉS DE PERIODISME DIGITAL A OSCA. S’inaugura la XII edició del

l’Associació de Periodistes d’Aragó i l’Ajuntament d’Osca. Té lloc al Palau de Congressos, on durant dos dies 420 professionals i estudiants de Periodisme debatran la crisi actual del sector i també les possibilitat de futur del periodisme digital. El Congrés és inaugurat pel president del Govern d’Aragó, Marcelino Iglesias, qui ressalta el moment de “transformació del periodisme” però al qual, malgrat això, li veu “un gran futur.” Destaca la intervenció del director d’El País, Javier Moreno, qui alerta de la desaparició de la premsa tradicional davant la digital.

11 de març NOU DIRECTOR ADJUNT DE L’ABC. Luís Ventoso Castiñeira (A Coruña, 1964), fins ara director de La Voz de Galicia, és nomenat director adjunt de l’ABC. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra. Es va incorporar a La Voz de Galicia a principi de la dècada dels noranta. Va ser redactor en cap de Cultura, Societat i Esports i va exercir-hi com a subdirector. Durant dos anys, va ser director a Madrid de Diario 16. Se’l considera un bon coneixedor de la vida política i cultural de la capital.

14 de març TV3HD ESTRENA LES EMISSIONS REGULARS. El canal d’alta definició de Televisió de Catalunya (TV3HD) deixa el període de proves i emet des d’avui en alta definició real tant espais com sèries, pel·lícules i futbol. La intenció de TV3 és anar incorporant de manera progressiva els continguts en alta definició fins que arribin al 100% de la programació. S’estima que el procés durarà entre tres i quatre anys, segons les “disponibilitats pressupostàries”. Actualment, la majoria de la producció disponible per a HD no està elaborada ni produïda d’origen en alta definició, tan sols ho està en un 20%. La cadena assenyala clarament al teleespectador si el programa està elaborat i produït en alta definició. BARNILS EN EL RECORD. Es compleixen deu anys de la mort de Ramon Barnils. Nascut a Sabadell el 1940 i mort a Reus el 2001, va ser un periodista de referència per la defensa del periodisme crític, pels articles i per la gran influència que va exercir sobre una jove generació de la professió. El Grup de periodistes que porta el seu nom el recorda a través de les xarxes socials (Facebook i Twitter) i organitza una trobada a la sala l’Horiginal de Barcelona, on se li ret un homenatge amb diferents intervencions com les de de Joan Vila, president del Grup Barnils; Assumpció Maresme, editora de Vilaweb; Núria Barnils, editora i neboda de l’homenatjat, i Joan Manuel Tresserras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exconseller de Cultura i Mitjans de la Generalitat.

17 de març

19 de març

PREMIS DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA. El periodista islandès Kristinn Hrafnsson, actual portaveu del portal WikiLeaks, responsable de les filtracions més importants de la història, recull el premi Blanquerna al millor comunicador 2011 que atorga la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull que enguany ha recaigut en el web fundat per Julian Assange per la “contribució a fomentar la transparència en els governs i institucions tot fent conèixer fets del món actual”. El premi extraordinari Blanquerna a la trajectòria professional és per al publicista Julián Bravo, president de l’Acadèmia de la Publicitat i expresident del grup J. Walter Thompson a Espanya. La publicació dels premis coincideix amb les Jornades de Comunicació Blanquerna que comencen l’endemà. Durant tres dies es faran un total de 25 taules rodones i conferències amb participació de periodistes, publicitaris, filòsofs, escriptors i sociòlegs que tractaran en general sobre els valors de la comunicació.

NOMENAMENTS A UNIDAD EDITORIAL. La direcció d’Unidad Editorial proposa al seu Consell d’Administració la designació d’Eduardo Inda com a nou director de Veo7 i la d’Óscar Campillo nou director de Marca. El relleu en les competències s’anunciarà demà i els nous directius assumiran les respectives responsabilitats. Campillo és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense. Després d’exercir en rotatius de la província de Lleó, el 1998, es va encarregar de la direcció d’El Mundo de Castella i Lleó. És autor de la biografia del president Rodríguez Zapatero publicat per La Esfera de los libros.

de TVC de les empreses Activa Multimedia Digital i CCRTV Interactiva.

24 de març COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE TV3 DAVANT LA RETALLADA. El comitè d’empresa de TV3 fa públic un comunicat sobre la proposta de la Corporació (CCMA) d’abaixar un 5% els sous de tots els treballadors que qualifica d’“atac sense precedents” i de “xantatge disfressat de petició de negociació”, ja que “en cas que no es pacti la rebaixa no es mantindran els llocs de treball”. El comitè assegura que la direcció “ha pres decisions que afecten la plantilla” i que, d’altra banda, no aposten per un servei públic sense imposicions dels “interessos privats i polítics.”

25 de març

Óscar Campillo, nou director de Marca

L’entrega del guardó a Kristinn Hrafnsson

TANCA COMUNICALIA. Una de les dues grans distribuïdores de continguts dels canals locals de Catalunya aturarà l’activitat els pròxims mesos per la manca d’acord en les negociacions entre la Generalitat i el Consorci Local i Comarcal de Comunicació (CLOC), l’ens propietat de Comunicalia. El CLOC està format actualment per les diputacions de Girona i Lleida, cinc consells comarcals (Osona, Cerdanya, Solsona, Pla d’Urgell i Baix Empordà) i vuit ajuntaments. THE NEW YORK TIMES EN LÍNIA COBRARÀ ALS LECTORS. A partir del pròxim 28 de març, The New York Times començarà a cobrar per l’accés a alguns dels continguts a Internet. El diari permetrà accedir de manera gratuïta a 20 continguts (notícies, vídeos, gràfics) i es podran consultar en un màxim de 20 articles al mes. Al punxar el número 21 s’activarà el mecanisme d’abonament al web, una subscripció de 15 dòlars per quatre setmanes als usuaris més freqüents del web. El New York Times segueix així el camí endegat als Estats Units pel Wall Street Journal, el primer en cobrar pels seus continguts en línia.

L’ARA.CAT LÍDER EL FEBRER. Dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) destaquen l’Ara.cat com a líder de difusió digital el passat mes de febrer entre la premsa en català. Aquest diari va créixer un 14,3% en navegadors únics (651.365). En segon lloc de la llista està 3cat24.cat (394.200 navegadors únics) seguit de l’Avui (368.255), Vilaweb (368.235) i El Punt (316.024).

23 de març LA CCMA APROVA UN AJUST IMPORTANT. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aprova un important ajust econòmic i la conversió del grup d’empreses en una única societat de mitjans. La resolució implica fusió d’empreses, reducció de sous en un 5%, menys càrrecs directius i racionalització d’espais. Aquestes i altres mesures són aprovades pel consell de govern de la CCMA amb onze vots a favor i una abstenció. La direcció de la CCMA informa de la retallada al comitè d’empresa de Televisió de Catalunya. L’objectiu és unificar ràdio i televisió, on hi ha delegacions o corresponsalies, i concentrar tota l’activitat productiva a Sant Joan Despí. Els trasllats es faran aquesta mateixa primavera quan una part dels serveis de la CCMA es traslladi bé a la seu de TVC a Sant Joan Despí o a l’edifici d’Imagina, un immoble que la CCMA té llogat a Esplugues de Llobregat per un període de deu anys. La primera fase de l’ajust inclourà també l’absorció per part

Foto: Diputació de Barcelona

Foto: Blanquerna

20 de març

Foto de família dels guardonats

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto: Marca

FESTA A TERRASSA PELS PREMIS DE COMUNICACIÓ LOCAL. Es lliuren els Premis de Comunicació Local que atorga la Diputació de Barcelona en el marc d’una festa al Parc Audiovisual de Terrassa. La periodista Maria Eugènia Ibáñez rep el Premi d’Honor de la Comunicació Local per la llarga trajectòria en la informació de proximitat. La guardonada reconeix que durant la seva carrera va fer el treball que “més la complaïa”. El Grup Comunicació 21 rep el Tasis Torrent de Premsa Local i Comarcal pels diaris Línia. El Rosalia Rovira de ràdio local s’atorga a Olesa Ràdio per M’expliques un conte. El premi Arrel a la millor publicació municipal ha estat per al Butlletí municipal L’informatiu de Santa Perpètua de Mogoda. El de ràdio local estatal és per a 7 dies d’Aldaia Ràdio. En l’àmbit de la televisió, es premia Fem números? de Televisió de Badalona. El premi Innova al millor treball municipal en el camp de les noves tecnologies el reben ex aequo Wiladecans de l’Ajuntament de Viladecans i Cugat TV, televisió en línia de Sant Cugat. El millor treball periodístic es dedica a Revista de Girona pel treball “Crisi i immigració”. L’acte encapçalat pel president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, commemora el 30 aniversari dels premis instituïts per l’Ajuntament de Terrassa creador del premi Tasis-Torrent de comunicació local.

DIA A DIA

26 de març

Abril

TELE 5 ACOMIADA 89 TREBALLADORS DE CUATRO I CNN+. La ca-

5 d’abril

dena de Mediaset, Tele 5, acomiadarà 89 treballadors procedents de les companyies de Sogecuatro i de CINTV, empresa en la qual estaven integrats periodistes procedents del finat canal de notícies CNN+. La xifra total de treballadors acomiadats ha estat un xic inferior a la prevista anteriorment, que contemplava una supressió de 110 empleats. L’acord ha estat consensuat amb els sindicats. Un total de 40 treballadors dels 89 inclosos a l’ERO s’han acollit a un Pla d’Expectativa de Col·locació per cobrir possibles vacants els pròxims 18 mesos a Tele 5 i les seves empreses participades. L’objectiu acordat amb el sindicat pretén assolir el major nombre de col·locacions possibles.

PREMIS I MENCIONS D’HONOR DE RÀDIO ASSOCIACIÓ. L’onzena edició dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya atorga una de les mencions d’honor al periodista Joan Armengol per la seva trajectòria en què es poden comptar 70.000 entrevistes a personatges històrics com per exemple Grace Kelly, Rainier de Mònaco, Fidel Castro, Orson Welles o els Beatles. Actualment, és director i presentador del programa Amb llum pròpia de Ràdio Estel. Altres tres mencions d’honor corresponen a Mari Pau Huguet per ser un dels referents de la comunicació audiovisual catalana; a Joan Anton Ramoneda de Catalunya Ràdio, i la també periodista radiofònica Adelina Castillejo. El guardó al millor professional de ràdio és per a Marta Romagosa de Catalunya Ràdio, on hi treballa des de fa vint anys. El millor programa de ràdio en català s’atorga a La competència de RAC1. El premi especial de Ràdio Associació de Catalunya dedicat al sector audiovisual és per al canal Super 3 de Televisió de Catalunya. El premi Innovació és per al projecte IMTV, un canal de la Institució Montserrat, que elabora programes escolars. El guardó al millor premi de ràdio local recau en Solituds de Ràdio Sant Joan de les Fonts. Altres dues emissores locals han rebut distincions: Ràdio Salt per Ningú no és perfecte i Ràdio Desvern per La penya del morro. Tres programes més reben sengles mencions de qualitat: Tot gira de Catalunya Ràdio, D’avui no passa de Ràdio 4 i El crepuscle encén estels d’IB3. El president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, assenyala que “els premis reflecteixen la realitat socioprofessional del país”.

30 de març

CAPÇALERA JULIOL 2011

mena Mayka Sánchez com a directora de Woman. Des de 2006, Sánchez ha estat redactora en cap de la revista setmanal Cuore, també del mateix grup Zeta. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, del 2004 al 2006, va treballar en l’edició nordamericana de la revista In Touch i va participar en la preparació de la versió espanyola de la publicació. Ha estat col·laboradora setmanal del diari El Mundo.

APRESSAT A LÍBIA EL FOTÒGRAF MANU BRABO. El fotoperiodista asturià Manuel Varela de Seijas Bravo, conegut per Manu Brabo, és detingut juntament amb altres tres fotògrafs per les forces de Gaddafi. Recentment, les forces de Gaddafi han mort a Bengasi un reporter d’Al-Jazira i han detingut una vintena de periodistes que sortosament ja han estat alliberats.

RETALLADA AL BARÒMETRE. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura creat fa quatre anys per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) rebrà dos milions d’euros anuals menys del Govern català degut a les retallades pressupostàries. Els responsables de Fundacc anuncien dies després que estudiaran la viabilitat del futur de la fundació.

7 d’abril FOTOGRAFIES, NOU PROGRAMA DEL 33. Les imatges de fotògrafs catalans, contemporanis i d’altres èpoques, es veuran en el nou programa Fotografies que estrena el 33. La sèrie constarà de tretze capítols presentats per Antoni Tortajada sota la direcció conjunta amb Joan Gallifa. Segons els impulsors, es podran veure “imatges de gran bellesa” treballades amb un “respecte escrupolós” tant pel que fa a l’enquadrament com al tractament.”

Foto: TV3

MAYKA SÁNCHEZ DIRECTORA DE WOMAN. La direcció del grup Zeta no-

Foto: Ràdio Associació

Foto: Arxiu

ROBERT SERENTILL PRESIDENT DE L’ACR. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR) en l’assemblea anual escull Robert Serentill, president del grup Segre, com a nou president de l’entitat. A la vegada es vota la junta que regirà durant els pròxims quatre anys i queda formada per Eugeni Sallent, Josep Maria Martí i Miquel Miralles com a vicepresidents; Jordi Martí Martí, tresorer; Enric Frigola, vocal; mentre que Francesc Robert en serà secretari general. L’Associació Catalana de Ràdio integra el conjunt de ràdios privades existents a Catalunya. Va ser fundada el 1992 i actualment suma 3.672.000 oients.

Robert Serentill, nou responsable de l’ACR

Economia i Informació general, excepte els Esports de Cuatro, que seguiran en mans de Sogecable. Assegura també que, malgrat haver-hi una sola redacció, el informatius de les dues cadenes seran diferents i independents. A la nova redacció hi ha 265 persones que hi treballen, 78 provinents de Cuatro.

Joan Armengol, premiat per la seva trajectòria

TELE 5 I CUATRO FUSIONEN ELS INFORMATIUS. Els informatius de Tele 5 i Cuatro ultimen una única redacció, encara que cadascun dels departaments tindrà un director general: Pedro Piqueras i Juan Pedro Valentín, respectivament. Pedro Vasile, conseller delegat de Mediaset, explica que hi haurà una sola secció de Política,

Antoni Tortajada, presentador de Fotografies

EL GOVERN APROVA LA RETALLADA DE SOUS ALS SEUS MITJANS. El secretari general de Presidència, Francesc Homs, expressa davant la comissió d’Afers Institucionals del Parlament, la conformitat del Govern amb una retallada salarial d’un 5% a treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. Homs fa referència al “compromís de l’Executiu” amb les decisions del Consell de Govern i la direcció de

13 d’abril

mentre que la baronessa Thyssen obté premi en la categoria d’Extraordinaris. També són guardonats el periodista de Punto Ràdio José Miguel Azpiroz i Susanna Griso, que actua de copresentadora amb Luís del Olmo.

la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per “assumir la reducció de la despesa pública durant aquests anys difícils”. El comitè d’empresa de TVC havia acordat l’1 d’abril que els treballadors de la cadena votarien al maig si acceptaven o no els acords.

IBARZ HOMENATJAT A MÈXIC. En un acte convocat per l’Ambaixada espanyola a Mèxic i la comunitat de corresponsals, es ret homenatge a Joaquim Ibarz, mort fa un mes. Entre els assistents, hi ha nombrosos representants del periodisme, de la política i de la cultura. Durant vint-i-vuit anys va ser corresponsal de La Vanguardia a l’Amèrica Llatina i en la tasca “d’escriure i explicar” va ser un apassionat “de la veritat i de la llibertat”.

11 d’abril

GERVASIO SÁNCHEZ REP EL PREMI JULIO ANGUITA. El fotoperio-

CANVIS A LA CÚPULA D’EL PAÍS. Juan Luís Cebrián deixa de ser conseller delegat d’El País, càrrec que assumeix José Luís Sainz, que s’incorpora al grup Prisa. Sainz va néixer a Madrid el 1962, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Madrid, va iniciar la carrera a Arthur Andersen el 1985 com a consultor en mitjans de comunicació i distribució fins a 1989. Com a consultor, va assessorar Prisa, grup Zeta, Diario 16 i ABC. Incorporat a Prisa el 1989, ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat a El País fins ser nomenat adjunt a la Direcció General de Prisa el 1997. Dintre del grup, ha estat responsable de la direcció general de la cadena SER i d’Unión Radio, avui Prisa Radio. En els últims dos anys ha tingut tasques de responsabilitat a Vocento.

dista Gervasio Sánchez rep el cinquè Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado que promou el Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA). El guardonat dedica un record al periodista mort en l’exercici del seu treball, i al càmera José Couso assassinat a la guerra de l’Iraq. També alerta de problemes que avui afecten el fotoperiodisme en diversos països, on el reporter “inventa situacions o utilitza personatges per vendre millor el producte”. Gervasio Sánchez, que ha cobert diversos conflictes bèl·lics, apunta la identificació necessària del periodista amb el dolor de les víctimes, perquè “si no ho fas així, no podries transmetre amb honestedat.”

8 d’abril SAÜL GORDILLO DESTITUÏT DE L’ACN. El periodista Saül Gordillo és rellevat del càrrec de director de l’Agència Catalana de Notícies. La decisió es pren en un consell d’administració extraordinari al qual Gordillo no hauria estat convocat. Gordillo ho comenta en el seu bloc, on es mostra “satisfet pel balanç i el deure acomplert” i desitja “sort al seu successor”. Joan Maria Clavaguera, exdirector de Catalunya Ràdio (1995-2002), es perfila com a nou cap de l’ACN.

18 d’abril EL PERIODISME AL SEGLE XXI. La Fundació Romea (Teatre Goya) ofereix la conferència Periodisme: “Informació o espectacle? El repte d’explicar la veritat al segle XXI”, que imparteix Rosa Maria Calaf. Al llarg de la xerrada, la periodista explica les experiències com a corresponsal en mons tan diferents com el nord-americà i l’asiàtic.

20 d’abril DOS PERIODISTES MORTS A LÍBIA. Tim Hetherington, periodista de la revista Vanity Fair, i el fotògraf Chris Hondros moren a Misrata (Líbia) a causa d’un tret de morter. Hetherington es trobava al bastió rebel de la ciutat assetjada des de fa dos mesos per les tropes de Gaddafi. Hetthtington va morir al moment i Hondros hores després a causa de les ferides rebudes. Altres dos companys resulten ferits. En aquest moment, són tres els periodistes morts a Líbia.

LAURA BATALLA, FINALISTA DEL PREMI CARLEMANY. La periodista Laura Batalla, de 26 anys, és una de les nominades al Premi Juvenil Europeu Carlemany com a integrant de l’equip editorial d’Europe Today, el projecte de diari europeu (actualment disponible tan sols en versió digital). El premi s’atorga a projectes portats a terme per joves i que fomentin l’entesa i la identitat europea.

29 d’abril CINC MIL NÚMEROS D’EL PERIÓDICO EN CATALÀ. El Periódico de Catalunya celebra el número cinc mil de l’edició en català amb un acte i una exposició a l’Institut d’Estudis Catalans al qual assisteixen el president de la Generalitat, Artur Mas; els expresidents Jordi Pujol i José Montilla; Antonio Asensio Mosbah, del grup Zeta, i el director del diari Enric Hernández, entre altres personalitats del grup. El diumenge 1 de maig El Periódico oferirà un suplement especial per celebrar la fita històrica.

Batalla amb un exemplar d’Europe Today

12 d’abril ECO DE SITGES, CREU DE SANT JORDI. La revista Eco de Sitges i el periodista Josep Maria Casasús són dos dels guardonats amb la Creu de Sant Jordi, les primeres Creu de Sant Jordi atorgades pel Govern d’Artur Mas. Enguany, també es guardona als primers eurodiputats que va tenir Catalunya al complir-se vint-i-cinc anys de l’ingrés a la UE.

Foto: El Periódico

FESTA DELS MICRÒFONS D’OR. Té lloc a Ponferrada el lliurament dels Micròfons d’Or 2011, que impulsa Luís del Olmo. Entre els premiats, hi ha Iñaki Gabilondo, que rep el de la Trajectòria Professional que concedeix la Federació d’Associacions de Ràdio i Televisió. Miguel Ángel Revilla, president de Cantàbria, i Mariano Rajoy comparteixen guardó en la categoria de Trajectòria Política. Vicente del Bosque recull el guardó pel “reconeixement al futbol espanyol després de l’èxit de Sud-àfrica”,

Asensio amb Montilla, Mas, Pujol i Hernández

CAPÇALERA JULIOL 2011

WIKILEAKS, PREMI JOSÉ COUSO. El portal WikiLeaks, fundat per Julian Assange, és distingit amb el premi José Couso a la Llibertat de Premsa, que concedeix cada any el Colexio Profesional de Periodistas de Galicia i el Club de Premsa d’El Ferrol. El guardó s’atorga en reconeixement al treball de professionals i institucions compromeses amb el dret a la llibertat d’informació.

Foto: Europe Today

9 d’abril

DIA A DIA

2 de maig ELS MITJANS DE LA CCMA REBUTGEN ELS BLOCS ELECTORALS. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) expressa el rebuig als blocs electorals establerts per la Junta Electoral en la campanya de les eleccions municipals del dia 22 de maig. El consell assessor de Continguts i de Programació de la corporació fa públic un comunicat en el qual es qualifica de retrocés la cobertura estipulada respecte als comicis de 2008 en què la normativa era “més flexible”. El consell assessor creu avui que els ciutadans tenen dret a disposar d’una informació “íntegra i independent” compatible amb els criteris professionals. ROGER RODRÍGUEZ, PREMI CASA AMÈRICA. El periodista uruguaià Roger

Foto: Casa Amèrica

Rodríguez recull el VI Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, per la seva trajectòria en l’exercici d'un compromís veraç i en la defensa dels drets humans. A l’acte de lliurament hi van participar l’ambaixador de l’Uruguai a Espanya, Carlos Pita; del comissionat de l'Alcaldia de Barcelona en Cooperació, Solidaritat i Pau, Manel Vila, i del director general de la centenària entitat catalana, Antoni Traveria. El premi, dotat amb 6.000 euros, reconeix un periodista que actualment escriu a la revista Caras&Caretas de Montevideo i que investiga per encàrrec de la Fundació Mario Benedetti casos de violacions de drets humans.

l’alcalde Jordi Hereu i el director del rotatiu, José Antich. En aquest dia, La Vanguardia imprimeix 220 exemplars en català i 150 en castellà. El projecte està liderat periodísticament per David González i lingüísticament per Magí Camps.

9 de maig CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’APPEC I LA XAL. La Xarxa Audiovisual Local i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) signen un conveni de col·laboració que permetrà a totes dues institucions col·laborar en favor de la producció de continguts audiovisuals per ser emesos als canals locals. JOAN MARIA CLAVAGUERA, DIRECTOR DE L’ACN. El periodista Joan Maria Clavaguera és nomenat director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), en substitució de Saül Gordillo. Clavaguera va néixer a Riudoms (Baix Camp) l’any 1957. És llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. De 1995 a 2002 va ser director de Catalunya Ràdio, on va presentar i dirigí Catalunya matí. Dintre de l’exercici del periodisme, ha treballat en mitjans televisius, on va ser director d’Informatius i Actualitat a 8TV del grup Godó. Forma part de l’equip de direcció del departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna on imparteix classes de periodisme. DARRERA EDICIÓ DE SUPER POP EN PAPER. La revista quinzenal Super Pop edita el darrer número en paper. Això no vol dir que plegui, perquè tindrà periodicitat setmanal a la Xarxa i en algunes ocasions extraordinàries es vendrà als quioscs en versió paper. La publicació té trenta-cinc anys d’història. L’edita Mahe des de Barcelona. La directora, Eva Moreno, diu que la revista serà “totalment gratuïta” a Internet, on mantindrà “els mateix tipus de continguts.”

Rodríguez en el moment de recollir el premi

16 de maig L’SPC APLEGA REPRESENTANTS DE NOU PARTITS. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) reuneix a l’hotel Ciutat de Tarragona representants de nou partits que es presenten a les eleccions municipals de la ciutat. Tret del socialista Carles Castillo en posició vuitena de la llista, tots els reunits ocupen els números 1 i 2 de les respectives candidatures. GUARDONS D’EL MUNDO DE CATALUNYA. Els quatre premiats de l’actual edició dels guardons que atorga El Mundo de Catalunya reben les distincions des d’El Molino del Paral·lel barceloní. Es tracta del músic Peret, el director de fotografia Eduard Grau i les empreses Focus i Verkami. Assisteixen a l’acte, l’alcalde Jordi Hereu, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el director de l’edició catalana d’El Mundo, Àlex Salmon i Elvira Vázquez, presidenta de la Fundació El Molino, entre altres.

17 de maig ARIANNA HUFFINGTON S’INCORPORA A EL PAÍS. La periodista nordamericana Arianna Huffington s’incorpora al Consell d’Administració del diari El País. Huffington, d’origen grec (Atenes, 1950) va fundar el 2005 el digital de notícies i opinió The Huffington Post. Recentment, el grup AOL va adquirir per una xifra milionària la revista Time i l’ha inclòs aquest any, per segona vegada, en la llista de les cent persones més influents.

Foto: Arxiu

Maig

Arianna Huffington s’incorpora al diari de Prisa

13 de maig 3 de maig

CAPÇALERA JULIOL 2011

LA VANGUARDIA, EN CATALÀ. L’his-

tòric diari La Vanguardia, fundat el 1881 posa a la venda l’edició en català al cap de 130 anys d’editar-se en castellà. Els primers exemplars de La Vanguardia en català s’imprimeixen a les 03.30 hores de la matinada en els tallers de l’empresa CRE-A de la Zona Franca davant la presència de Javier Godó, president del grup Godó i editor del diari; els seus fills, Carlos Godó, conseller delegat del grup, i Ana Godó. A l’estrena, assisteixen el president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva esposa, Elena Rakosnik;

CINC

ESTATS EUROPEUS LIDEREN LA INDÚSTRIA TELEVISIVA. L’estudi anual de l’Observatori Audiovisual Europeu assegura que dos terços dels canals televisius que emetien el 2010 a la Unió Europea tenen la seu només en cinc estats d’Europa. El país amb més cadenes televisives és el Regne Unit amb 1.222 canals. Segueix l’Estat espanyol amb 1.180, Itàlia 1059, Hongria 558, i França 550. La meitat dels canals establert al Regne Unit (588 de 1.222) es difonen també a altres Estats europeus. L’Estat espanyol està en el segon lloc del rànquing gràcies als nombrosos canals regionals i locals, segons l’informe.

18 de maig LÍBIA ALLIBERA MANU BRABO. El fotògraf espanyol Manu Brabo, detingut durant més de quaranta-tres dies a Líbia, és alliberat a Trípoli juntament amb tres periodistes, dos nord-americans i un britànic, segons informa el portaveu del règim Mussa Ibrahim. Brabo va ser acusat d’entrar il·legalment al país després de ser arrestat el 5 d’abril passat per tropes de Gaddafi a prop de Brega, a l’est de Líbia. L’alliberament es produeix un dia després que un jutjat libi condemnés Brabo a un any de presó (que no complirà per no tenir

l’oposició de Tele 5 manifestada obertament abans d’ahir. Per sortir al pas de la situació, les privades decideixen que el càrrec que va deixar fa dos mesos i mig Alejandro Echevarría tindrà una durada més curta, només un any. En la reunió d’avui, també s’acorda que en els dos anys successius ocuparan la presidència els representants de Net TV, del grup Vocento i Veo TV d’Unidad Editorial.

antecedents) i a una multa de 108 euros per haver entrat al país sense el visat reglamentari. El govern de Rodríguez Zapatero ha treballat per l’alliberament de Brabo mitjançant el desplaçament del diplomàtic Diego Ruiz, que va localitzar el lloc on estava detingut el fotoperiodista i va parlar amb ell.

19 de maig

Nebreda guanya el premi Quim Regàs de periodisme per l’extensa trajectòria com a dibuixant en revistes satíriques com El Jueves, El Papus o Barrabás i també a TV3, on durant uns anys va col·laborar en les retransmissions de futbol. Un dels personatges més coneguts va ser el Jordi Culé. El premi Quim Regàs es va crear el 2008 en record a la persona del periodista manresà mort el 2007. Havia col·laborat en diversos rotatius catalans i també internacionals, com ara el britànic The Independent i l’argentí Clarín. Va ser l’autor del llibre oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona.

RELLEU AL CAPDAVANT DE LA PREMSA COMARCAL. L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) celebra avui a Vic la seva 26a assemblea en el decurs de la qual el president de l’entitat, Estanis Alcover, del grup El Punt, deixarà la presidència que ha ocupat des de 2005. Els substitueix Carles Ayats, (Figueres, 1965) gerent del setmanari de l’Alt Empordà. Ayats és vicepresident de la junta actual i és l’única candidatura que s’ha presentat. D’altra banda, el director executiu de Segre, Joan Cal, és elegit un dels tres vicepresidents de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal en el transcurs de l’assemblea extraordinària de Vic. En un acte realitzat a la tarda a Vic mateix, el director de l’Agència Catalana de Notícies, Joan Maria Clavaguera, lliura el cinquè premi de l’Associació de la Premsa Comarcal patrocinat per l’ACN. El treball guardonat tracta d’El públic jove i la premsa comarcal i local. El coordinador de l’estudi és el professor Andreu Casero, de la Universitat Jaume I de Castelló.

Carles Ayats substitueix Estanis Alcover

23 de maig CONGRÉS SOBRE MCLUHAN A L’ERA INTERNET. Un congrés internacional sobre Mc Luhan a l’era Internet reuneix a Barcelona 150 experts en la seva obra, que va divulgar els conceptes periodístics de veïnatge universal (aldea global) i el mitjà és el missatge. El Congrés Mc Luhan Galaxy 2011 se celebra entre avui i demà en sessions a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i al

Un moment del congrés sobre McLuhan

Carles Ayats substitueix Estanis Alcover

CAPÇALERA JULIOL 2011

Foto: ACPC

28 de maig

Foto: ACPC

CONTRERAS NOU PRESIDENT D’UTECA. José Miguel Contreras, conseller delegat de La Sexta, accedeix a la presidència de la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA), malgrat

EL GOVERN MODIFICA L’ESTRUCTURA DE LA CCMA. El Govern de la Generalitat acorda modificar l’estructura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) perquè Televisió de Catalunya (TVC) absorbeixi les filials Activa Multimèdia i CCRTV Interactiva. Amb aquesta mesura està previst estalviar uns 5,7 milions d’euros entre el 2011 i el 2012. Els 111 treballadors d’aquestes empreses s’incorporaran a TVC. L’acord permet corregir certs dèficits, com ara la caiguda de la publicitat en els mitjans de comunicació catalans, que en el 2010 van perdre uns set milions d’euros. L’aportació de la Generalitat durant el 2011 serà d’uns 300 milions d’euros. D’altra banda, el Consell de Govern de la CCMA tractarà avui sobre els acomiadaments a Catalunya Ràdio, tal com va avançar Enric Marín fa dos dies.

ÒSCAR NEBREDA GUANYA EL QUIM REGÀS. L’humorista gràfic Òscar

Foto: David Campos / UOC

Foto: Arxiu Gerard Guiu, cap de gabinet del F. C. Barcelona

25 de maig

20 de maig

ROMEU I RICARDO, GUANYADORS DEL GAT PERICH. El jurat de la setzena edició del premi Gat Perich reconeix enguany la feina dels humoristes Carles Romeu (professionalment conegut per Romeu) i de Ricardo Antonio Martínez (Ricardo en els seus dibuixos). La trajectòria de Romeu, escriptor i historietista, està vinculada a les capçaleres més representatives de la Transició com Triunfo, Playboy o Mata Ratos. També va ser guionista de TV3 (Filiprim). També va crear el personatge Miguelito, que es va fer famós a les pàgines d’El País des del primer número fins al 2009. Ricardo Martínez ha publicat les històries d’humor i política primer a El País i més tard en vinyetes del diari El Mundo en les quals Goomer és el personatge més conegut. El 1989, Ricardo va ser director d’Il·lustració de l’aleshores nou diari El Mundo del qual és dibuixant actualment. Els guardons es lliuraran el 19 de juny a Premià de Mar, lloc de residència de Jaume Perich. PERIODISTES QUE VAN ESTUDIAR A LA UB Antic alumnes de la Universitat de Barcelona que actualmente treballen com a periodistes han creat un club que pretén ser un punt de trobada de professionals de la informació que van estudiar en aquest centre. El seu responsable és Gerard Guiu Ribé, actual cap de gabinet de Presidència del F. C. Barcelona. Guiu es va incorporar a la seva actual feina el 10 de gener després d’haver estat cap de gabinet de la Consellera Geli, de l’alcalde de Lleida Àngel Ros i de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El congrés acull debats i taules rodones obertes al públic. Els reunits reflexionen també sobre els nous mitjans i les xarxes socials.

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

EN NOMBRE DE LA ÉTICA, LA PASIÓN Y EL COMPROMISO Juan José Millás y Eduardo Galeano hablaron de los puntos en común que los unían a Manuel Vázquez Montalbán, fallecido en 2006. Tanto Millás como Galeano —galardonados con el premio de Periodismo Generalista, el primero, y Deportivo, el segundo, de la 7ª edición de los Premios Internacionales de Periodismo que llevan el nombre del periodista y escritor barcelonés— evocaron su figura en un acto el 24 de mayo en el Palau de la Generalitat. Compromiso, pasión, coherencia y sentido crítico fueron algunos de los valores que fueron citados en la ceremonia. Juan José Millás empezó su parlamento evocando la importancia de la pérdida de Vázquez Montalbán. Se preguntaba: “Qué habría pensado, qué habría escrito de todo lo que estamos viendo. Porque hay gente que deja a muchos huérfanos cuando se va y creo que Vázquez Montalbán es uno de ellos”. A continuación se refirió a su relación con el periodista barcelonés rememorando su época en el gabinete de prensa de Iberia y cómo Vázquez Montalbán, agradecido por habérle facilitado una tarjeta preferente para aeropuertos, le incluyó como personaje de una de sus novelas. También recordó con qué honor recibió el cometido de sustituir al fallecido periodista en la última página de Interviú. Por su parte, Eduardo Galeano, explicó que había compartido “varias pasiones” con el periodista barcelonés, como su afición por el fútbol, el placer del sentido del humor, la ironía y la risca franca, o la buena mesa. Afirmaba Galeano que “ni Manolo ni yo confundimos el aburrimiento con la seriedad, como también pasa con otros colegas de ideas políticas parecidas a las nuestras”. En el tramo final del acto tomó la palabra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, que destacó “el compromiso y las trayectorias vitales” de los galardonados y recalcó que pueden convertirse en referentes de la sociedad actual. Terminó su discurso refiriéndose al papel que deben jugar los medios de comunicación y apeló a su responsabilidad ante la sociedad, ya que “ellos, por sí mismos, también son un poder”. EUDALD COLL

CAPÇALERA JULIOL 2011

EL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO, EN PLENO DEBATE

El pasado 23 de junio el Colegio de Periodistas acogió una mesa redonda que puede marcar un punto de inflexión en la fotografía en Cataluña. Bajo el título de ¿Qué hacemos con el patrimonio fotográfico de Cataluña?, contó con la presencia de Ferran Mascarell, consejero de Cultura, quien repasó los principales pros y contras del sector y confirmó sus intenciones de trabajar a fondo en la defensa del patrimonio. La sala de actos del Colegio se llenó de un

centenar de personas, muchas de ellas expectantes por la intervención del máximo responsable de la política cultural, no en vano el debate en torno a los legados y archivos de fotógrafos catalanes está más vivo que nunca: la polvareda levantada hace unos meses por el caso Centelles, con instituciones públicas compitiendo entre ellas por el patrimonio de este conocido fotoperiodista, evidenció la falta de una política clara en este sentido. Actualmente, entre el Archivo Nacional de Cataluña, la Red de Archivos Comarcales y el Archivo Fotográfico de Barcelona superan los diez millones de imágenes. En su intervención, Mascarell también puso de manifiesto la importancia histórica del patrimonio fotográfico para la sociedad catalana. Afirmó que en Cataluña “se ha ido creando una red civil de conservación en la que hay 97 archivos públicos y 49 entidades con fondo fotográfico de cierto relieve. Este interés por parte de la sociedad civil hace que un elevado patrimonio cultural se mantenga disperso, aunque razonablemente bien conservado”, lo que evidencia la necesidad de poner orden en este ámbito. Así informó del encargo al Departamento de Patrimonio de formar una comisión de expertos y profesionales para trazar las líneas de futuro a seguir. De sus palabras, destacó el anuncio de un futuro Centro Nacional de Fotografía. EUDALD COLL

TESTIGOS DE UNAS REVUELTAS HISTÓRICAS Han sido informadores de unos hechos históricos que muchos comparan ya con lo que fue la caída del Muro de Berlín. Cubriendo los últimos días de los regímenes de Túnez y Egipto, la guerra de Libia, las protestas de Bahrein o trabajando de incógnito en Siria, sus crónicas nos han acercado a las revueltas de Oriente Medio y el norte de África. La experiencia de los periodistas catalanes en la llamada ‘primavera árabe’ ha convivido también con la irrupción de nuevas formas de comunicación que aseguran pueden ser un buen complemento para la práctica periodística. Las primeras manifestaciones en Túnez suscitaron el interés de la prensa internacional un poco tardíamente y sin la menor sospecha de su efecto contagio a otros países de la zona. Las revueltas en Egipto, diez días después, provocaron una atención mediática sin precedentes en el país y acabaron con un régimen de 30 años. Joan Roura, subjefe de Internacional de TV3 y enviado especial al Próximo Oriente, cuenta llegar a la plaza Tahrir y encontrarse “a miles de personas con la mirada de ambición, de reivindicación, pidiendo que se vaya el faraón. Y lo consiguieron en tres semanas. Impresionante”. Por su parte, Joaquim Luna, redactor jefe de la sección internacional de La Vanguardia, reivindica el papel de la prensa hoy en día. Confiesa que “en Egipto pensé que los periódicos existimos y seguiremos existiendo,

porque cuando la gente mira todas aquellas imágenes de la plaza necesita que alguien le explique las cosas”. Después de Egipto, Libia cogió el relevo informativo. Con la perspectiva de ver caer al presidente Gadafi en el horizonte, la revuelta libia ha degenerado finalmente en una guerra civil. Los periodistas catalanes desplazados a la zona coinciden en que, a diferencia de otros conflictos, la característica principal del libio han sido las facilidades que dieron los revolucionarios a los profesionales para hacer su trabajo. Félix Flores de La Vanguardia constata que “en Libia se ha trabajado de una forma muy libre. En la parte rebelde entrabas y salías cuando querías, hablabas con quien querías y te ibas a la primera línea del frente cuando te apetecía”. Una parte de la población de Siria se ha rebelado también contra el gobierno de Bashar Al-Assad. La represión de la revuelta siria es seguramente la más sangrienta de todas las revoluciones árabes, pero la prensa internacional es la gran ausente del conflicto por la prohibición de entrada a los periodistas. Sin embargo, Emma Salma —pseudónimo que utiliza esta periodista que trabaja para el diario Ara y la Cadena Ser— pudo viajar al país poco después del estallido del conflicto. Reconoce que “tuvo que trabajar de una forma muy precaria, de incógnito y arriesgando mucho. No me podía identificar como periodista y Siria es también un lugar donde es difícil hablar con la gente porque está acostumbrada a que siempre haya alguien vigilando”. Confiesa haber pasado miedo e incluso fue retenida durante 10 horas por los servicios de inteligencia sirios en Daraa. Finalmente, salió airosa del interrogatorio. Dice sentirse decepcionada por la falta de interés de los medios españoles, después de haber obtenido una información tan exclusiva. Asimismo las revueltas árabes han puesto de manifiesto el importante papel que tienen las redes sociales y han consagrado el llamado ‘ciudadano periodista’ con su inusitada colaboración con la prensa tradicional. La mayoría de profesionales opina que las nuevas formas de comunicación (blogs, vídeos en la web o a través de móviles...) será beneficioso y un buen complemento para la práctica periodística a partir de ahora. XAVIER SULÉ

ENTREVISTA A MARTÍ ANGLADA Martí Anglada, que hasta hace poco era uno de los corresponsales más populares de TV3, se ha prejubilado después de una dilatada carrera tanto en la prensa escrita —básicamente en La Vanguardia— como en la televisión pública catalana. Aprovechando el final de su trayectoria profesional, así como la entrega del premio Ernest Udina, concedido por la Asociación de Periodistas Euro-

LAS RECETAS DEL MAESTRO GAY TALESE El periodista norteamericano Gay Talese (Ocean City, 1932), uno de los profesionales más respetados del momento, estuvo en el Colegio de Periodistas de Cataluña el pasado 19 de mayo aprovechando la gira promocional de uno de sus libros: la reedición de Honrarás a tu padre (Alfaguara), un monumental reportaje de seiscientas páginas sobre la mafia italiana en Estados Unidos. Talese, que ha escrito numerosos reportajes en medios como The New York Times, The New Yorker o Esquire, además de bastantes libros de referencia, habló de sus orígenes, de por qué le atraen los personajes secundarios, de la importancia de la observación. Para él, la paciencia y la observación son dos virtudes esenciales del periodista. No en vano afirma que “el periodismo intenta entender a los demás y por eso hay que estar

atento y tener mucha curiosidad”. Talese animó a los periodistas reunidos en el Colegio a mirar más allá del personaje, a observar el entorno y los pequeños detalles y amenizarlo con técnicas literarias. “Los periodistas jóvenes se lamentan de que sus editores no les dan tiempo suficiente para escribir estas historias, pero cuando yo tenía 24 o 25 años me pasaba lo mismo. Debéis insistir a los editores para que os dejen más tiempo y así poder escribir estas historias, un periodismo de no ficción maravilloso”. Sus retratos de famosos son desmitificadores, realistas, y por eso Talese lamentó los derroteros que están tomando muchas publicaciones en los últimos años, con una manifiesta obsesión por las celebridades. Asimismo, criticó a un aparato habitual de las redacciones, la grabadora. En su opinión la grabadora se limita a “grabar la voz y lo que se ha grabado no es exactamente la verdad,

porque no siempre dicen lo que piensan. Yo quiero saber lo que piensan los entrevistados, y no tanto lo que dicen”. Las críticas a la tecnología no se limitaron a la grabadora. Talese, que no dispone de móvil ni de correo electrónico, cree que la profesión sufre de una excesiva dependencia de Internet. “Hoy la gente ve el mundo a través de la pantalla y los periodistas no buscan historias viajando, hablando con la gente, viendo cosas, yendo arriba y abajo. Algunos van a buscar información en Google, pero allí tan solo tienes lo que Google quiere”, A pesar de las críticas, Talese admitió sentirse orgulloso de la profesión a la que ha dedicado casi toda su vida. “Somos artistas, no somos tan solo trabajadores de un negocio”. JORDI ROVIRA

DOSIER: COORDENADAS PARA EL FUTURO DEL PERIODISMO La primera década de relaciones entre los medios tradicionales y los nuevos no ha sido fácil. La curiosidad y el rápido cambio tecnológico han propiciado acercamientos aunque ha predominado la desconfianza, el desdén, la lucha de poderes, las tensas convivencias y hasta divorcios irreconciliables que han dejado algunas cabeceras vacías. Todavía subsisten temores y no hay unas únicas reglas del juego, pero en esta segunda década del siglo ya hay mejor conocimiento mutuo, experiencia y manejo de recursos, lo que po-

sibilita escenarios futuros en los que navegar en un mar de abundancia informativa y cohabitar con redes sociales sin perder su voz distintiva en la nueva conversación global. De cara al futuro cercano se pueden establecer cinco grandes líneas de trabajo en los medios: Unidades más pequeñas: El recorte de redacciones y la reducción de recursos procedentes de publicidad y suscripciones hacen que el trabajo en ciertos medios convierta al periodista ‘recolector’ de noticias en ‘administrador’ del flujo de noticias y editor. Una buena parte del material que nutre cada medio es generado por personal independiente, colaboradores voluntarios, celebridades y testigos accidentales de sucesos. En las redacciones, los periodistas mejor cualificados reciben este material y el proveniente de herramientas en línea para crear un flujo continuo de noticias relevantes que ofrece su medio a un público masivo que no paga por ello y a otro público más reducido que paga por cierta parte selecta del material. Largo pero de calidad: El periodismo ‘en formato largo’ se mantiene pero sólo el que destaque por estar muy bien escrito, investigado y presentado visualmente. Son las historias de calidad, consultadas con diversidad de fuentes y verificadas exhaustivamente, en forma de reportajes en profundidad, que involucran a miembros de redacciones con experiencia, nuevas unidades de investigación con fondos privados y/o provenientes de organizaciones profesionales o filantrópicas y, aunque supone reporterismo tradicional, no excluye las búsquedas en Internet. Este tipo de periodismo seguirá publicándose en papel, con material complementario en línea y estará dirigido a un público exigente dispuesto a pagar por él. Desde y hacia móviles: Este punto se refiere a informes hechos por un reportero con su teléfono, en el lugar de los sucesos, a menudo con vídeo y transmitiendo en vivo, así como el material realizado formalmente en las redacciones pero de forma expresa para las aplicaciones que ofrezca el medio para su público vía iPhones, Androids o equipos similares, y para los contenidos especiales navegables en iPads y otros ordenadores de tableta. Historias e innovación: Conlleva involucrar la inteligencia colectiva, tanto dentro como fuera de la redacción. El conocimiento del público se vincula mediante crowdsourcing: fuentes colectivas que aportan datos a un tema. Así pues, se trata de abrir plataformas informáticas que permitan la participación —con la supervisión necesaria de expertos— del público interesado en temas propuestos por el medio. Un reportaje de investigación se enriquece al contar con aportes de lectores que participen con búsquedas sistematizadas en la hemeroteca, por ejemplo. Como una conversación: Alan Rusbridger, director del diario británico The Guardian, se refiere al periodismo del siglo XXI como

CAPÇALERA JULIOL 2011

peos de Cataluña (APEC), CAPÇALERA entrevista a este periodista veterano sobre su trayectoria y la evolución de la profesión. Es ineludible preguntarle por la crisis, y Anglada contesta con sinceridad que tiene 61 años y su idea en un principio era jubilarse a los 65: “Quería acabar siendo corresponsal y me había hecho la ilusión de estar cinco años en la corresponsalía, en lugar de dos. Así que ha sido más corto de lo que creía”. A propósito de TV3, dice que “es una televisión potente en una doble vertiente: es solvente y tiene capacidad de reacción. Y eso no es fácil. Con el tiempo, TV3 ha cogido un perfil y un prestigio a nivel colectivo. Como corresponsal en Bruselas, reconoce que informar desde allí no es tarea fácil dada la gran diversidad de fuentes y de información que surgen a diario. De todos modos, admite “a veces los corresponsales se cansan de los grandes temes, como el debate de la Constitución europea o la crisis de la Eurozona, porque son repetitivos y apuestan por otros más pequeños y golosos para escapar de la dura realidad”. Desde hace un tiempo, fruto de su popularidad, Martí Anglada se ha convertido en uno de los personajes imitados en el programa Polònia de TV3. Él ha definido su imitación de entrañable y nos confiesa que “cuando me dijeron que salía en el Polònia me alarmé mucho porque no creía que fuera bueno por todo lo que he dicho, pero cuando lo vi me quedé muy tranquilo”. Finalmente y volviendo a temas serios, le preguntamos por la situación de la profesión. Anglada opina que “en la medida en que han ido aumentando los licenciados [en Periodismo] lo ha ido haciendo la precariedad. Y llegados a este punto se debería de hacer una reflexión”, ya que muchos de estos estudiantes, aún sacando buenas notas, están condenados al paro. JORDI ROVIRA

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

una conversación que fluye constantemente entre los medios y grupos diversos de públicos que participan directa (en los espacios abiertos de la web del medio) o indirectamente (enlazando, comentando, compartiendo contenidos en otros canales web). Para Nic Newman, investigador visitante del Reuters Institute for the Study of Journalism (RISJ) de la Universidad de Oxford, es fundamental que exista transparencia, que las redacciones crean realmente que abrirse es algo bueno y que sepan que las buenas relaciones creadas con los públicos no se consiguen de un día para otro. Newman considera que la participación del público no diluirá la calidad periodística. LINA MARÍA AGUIRRE-JARAMILLO

CAPÇALERA JULIOL 2011

DOSIER: NUEVOS PERFILES PROFESIONALES EN UN FUTURO INCIERTO

La profesión periodística mira hacia el futuro y sólo ve nubarrones que anuncian tormenta. Pero tras las predicciones catastrofistas se encuentra un mercado laboral en constante transformación. Un estudio de la Universitat Ramon Llull (URL) —así como otros realizados por instituciones internacionales— dejan claro que, a pesar de la destrucción de puestos de trabajo de los últimos tiempos, también hay nuevas posibilidades laborales en el horizonte. La profesión vive momentos delicados, inmersa en una mutación de rutinas y sistemas de producción, fruto del impacto de las tecnologías digitales . Una respuesta al conjunto de dudas que asaltan a la profesión la recoge el estudio Prospectiva del mercado laboral para los futuros graduados en Periodismo en Cataluña, elaborado por Digilab, Laboratorio de Comunicación Digital de la Facultad de Comunicación Blanquerna-URL y coordinado por Josep Lluís Micó y Pere Masip. Este informe, presentado en 2010, traza un interesante esquema de qué nichos de mercado tendrán más salida a corto y medio plazo. Los autores del informe son sinceros cuando admiten que los especialistas que han colaborado en la investigación son prudentes “y no vislumbran un horizonte claro”. “En cualquier caso —prosiguen— el nuevo papel de las audiencias, más activas y fragmentadas, la convergencia tecnológica y la diversificación de las pantallas podrían abrir nuevas posibilidades”. Como demuestra el hecho de que en el nuevo ecosistema de la información cada vez más emprendedores encuentran un nicho de mercado en la red para desarrollar proyectos innovadores. En cuanto a nuevos perfiles profesionales, tal y como indica el informe coordinado por Micó y Masip, “destacan la emergencia del infográfico, el director y el gestor de contenidos, el editor de boletines digitales o de páginas web; o bien nuevas figuras de mediación como los asistentes de redacción

(noise killers), los consultores (communication / journalism consulting), los nuevos agentes de capacidad de influencia (influence bloggers) o los moderadores de noticias (news moderators)”. Todos estos nuevos perfiles, estrechamente vinculados a un nuevo tipo de periodismo, el periodismo digital, podrían fortalecer la figura del periodista como filtro, una de las principales funciones de la profesión. No obstante y a pesar de lo que indican los estudios actuales al respecto, no todos los nichos de mercado del futuro son digitales. Precisamente, otra de las conclusiones del estudio de la URL es que la actividad que actualmente genera más puestos de trabajo en esta industria es la de los gabinetes de prensa y comunicación. Afirman los autores que “el valor de la comunicación en la sociedad y la economía del presente es enorme. Y va en aumento”, porque tiene una importancia estratégica vital para las instituciones, empresas o entidades. Por lo tanto, esta área profesional genera ocupación. Finalmente, los expertos concluyen los consumidores de los medios deben saber valorar el precio de la información que consumen. Bill Keller, director de The New York Times, opina que “el futuro del periodismo está en línea y el modelo de negocio está por determinar. El periodismo en línea ha triunfado antes que el negocio”. Sin embargo, Keller confiesa no saber si la decisión de hacer pagar por los contenidos en línea tendrá éxito, dado que los consumidores de medios en línea más jóvenes están acostumbrados a la gratuidad. JORDI ROVIRA

ENTREVISTA A ANA JIMÉNEZ Y ROGER JIMÉNEZ Roger Jiménez y su hija Ana llevan años en la profesión. Llegaron al periodismo por caminos diferentes pero acabaron escribiendo la actualidad, uno con las palabras —estuvo quince años en Europa Press, luego en EFE y finalmente en La Vanguardia como corresponsal en Londres y Roma, entre otros— y la otra con las imágenes —es fotógrafa—. Ambos coinciden bastante en el análisis de los problemas actuales que castigan a la profesión, como la precariedad o la falta de referentes, mientras que ella es más optimista cuando se refiere al futuro del periodismo. Ante la pregunta de si su visión de la profesión es diferente por el hecho de ser redactor y fotógrafa, Ana opina que, aunque sus trabajos son distintos, se trata de dos visiones complementarias. Roger está de acuerdo con ella y compara la labor del fotógrafo y la del redactor a “dos hermanos siameses que están unidos por la espalda pero que no se ven ni se hablan. (...) Y es imprescindible conocer la visión que tiene el otro de lo que están haciendo”. Sin embargo, a pesar de dicha complemen-

tariedad, cada vez más ambos trabajan más por su cuenta. Afirma Ana que “antes trabajábamos juntos, íbamos juntos a los sitios. Pero ahora ya no es así. Los redactores van más saturados de trabajo y ya no van a muchos lugares a los que nosotros sí tenemos que ir”. Por su parte, Roger constata que el ritmo ahora es diferente “porque antes los fotógrafos volvían a la redacción y ya habían terminado el trabajo, mientras que los redactores tenían que escribir el texto. Ahora con las nuevas tecnologías eso ha cambiado”. A propósito de las nuevas tecnologías, Ana opina que “el periodismo es una necesidad, es vital para la sociedad”. Se muestra optimista ante el futuro de la profesión, porque cree que nunca se puede perder la necesidad de contar historias. Habrá transformaciones, se incorporará el llamado ‘periodismo ciudadano’, pero “los profesionales, los que tienen la experiencia y el conocimiento, tienen que estar”. Roger, en cambio, se confiesa más pesimista y reconoce que “el periodismo que he vivido y me ha hecho vibrar, el periodismo de raza, ha desaparecido”. Cree que “los periódicos

seguirán existiendo, pero las difusiones están a la mitad que antes y la publicidad está en caída libre. En las televisiones unos pocos grupos se reparten la publicidad y la propiedad de los medios está más concentrada que nunca en grupos multimedia”. “Ahora el periodista —prosigue— tiene que hacer una crónica para el diario, para la radio, para la versión digital, hablar en la televisión del grupo, etc... Antes, estaba todo el tiempo en la calle”. Ambos coinciden en que “se está perdiendo la esencia de la profesión” JORDI ROVIRA

MANIPULACIONES Y CREDIBILIDAD DE LA IMAGEN William Eugene Smith, uno de los referentes del reportaje fotográfico, publicó en Life, en 1951 un reportaje (Spanish Village), sobre la posguerra en la España profunda. Una de las instantáneas es una de las 100 imágenes que Life escogió como mejores fotografías del s. XX. Smith la tomó mientras la familia de Juan Larra, un vecino del pueblo de Delei-

VEINTE AÑOS DEL POLÉMICO CAMALEÓ

CHINA E INDIA: MUNDOS MEDIÁTICOS EN CRECIMIENTO

El 5 de abril de 1991 un programa del circuito catalán de TVE provocó un gran escándalo. Camaleó al pretender hacer una crítica a los formatos televisivos. La simulación de un informativo especial donde se anunciaba un golpe de Estado en la antigua Unión Soviética dejó en evidencia a medios que se creyeron la noticia sin contrastarla. Camaleó provocó aireadas reacciones y, luego, autocrítica de de la profesión. Veinte años después, se estudia en las facultades de Periodismo. Los creadores del programa —Joan Ramon Mainat, jefe de programas de TVE; Miguel Ángel Martín, director; y Manuel Delgado, guionista— ya habían advertido de sus intenciones: “Queremos convertir la verdad en mentira, convencer al telespectador de que lo que la imagen ha autentificado puede ser falso”, decía Martín. Sin embargo y a pesar de las advertencias, la noche del 5 de abril de 1991 la emisión del primer episodio dejó claro que muchos medios no habían entendido lo que Camaleó pretendía. Tras anunciar falsamente un golpe de Estado en la Unión Soviética y la muerte de Mijail Gorbachov, las centralitas de los medios se colapsaron e incluso Narcís Serra — vicepresidente del Gobierno— llamó alarmado a Felipe González. Sin duda, la presencia en la emisión de Josep Abril, conductor del Informatiu Vespre del mismo canal, contribuyó a dar credibilidad a la noticia. Aunque el programa terminaba con un claro: “Este informativo ha sido una ficción televisiva”, hubo muchos periodistas que se lo creyeron, sobre todo en muchas emisoras de radio, y el revuelo fue total. Horas después de la emisión, la dirección TVE-Cataluña emitía un comunicado donde se excusaba “por el lamentable error cometido”, e incluso el cónsul de la URSS en Barcelona, Vladimir Tchikvadze, lo calificó de “broma de mal gusto”. Ante tal aluvión de críticas, tanto de medios locales como extranjeros, se canceló la emisión de los episodios restantes. “Lo único que me molestó —reconoce Abril hoy en día— es que nos acusaran de cosas que no eran ciertas. Nosotros no queríamos engañar, sino que buscábamos reflexionar sobre temas transcendentales”. “Los primeros sorprendidos de la repercusión —prosigue— fuimos los responsables del programa y yo mismo”. Él tuvo que desaparecer 15 días y Mainat fue cesado. Finalmente, pasada la tormenta llegó la calma y hubo quienes vieron en Camaleó un intento por incentivar el pensamiento libre y la libertad de creación como un valor fundamental de la comunicación. Veinte años después, Abril se muestra satisfecho por haber participado en aquel experimento que aún sigue avivando el debate y la reflexión sobre la profesión, la ética y la necesidad de contrastar las fuentes. JORDI ROVIRA

China y la India, los dos países más poblados del mundo, vivieron a principios de los años noventa un proceso de reforma del sector de la comunicación que ha llevado a dos sistemas, igualmente complejos y diversos, pero distintos: los medios chinos se mueven al son del Partido Comunista (PC) mientras que los hindúes disfrutan de una considerable libertad de expresión. La reforma de los medios en China surgió con un doble objetivo: redirigir la pésima situación económica de unos medios que sobrevivían de la subvención y ampliar la capacidad del PC para controlar sus contenidos. Revestido con la retórica reformista y de apertura de Deng Xiaoping, el proceso se caracterizó por los grandes conglomerados. “La concentración de medios se hizo desde arriba hacia abajo, utilizando el poder de la administración, y no desde abajo hacia arriba, como hubiera ocurrido si se hubiera dejado actuar a las fuerzas del mercado”, explica la profesora Haiqing Yu de la Universidad de Nueva Gales del Sur. No obstante, los periodistas y también los medios, cada vez más influyentes y económicamente independientes, sienten la necesidad de explorar alternativas para renegociar los límites bajo el riesgo de la represión. Cuando la información en China estaba estrictamente en manos de un puñado de periódicos y de la televisión y la radio públicas, la transmisión de un discurso único era posible. Sin alternativa informativa, los medios difícilmente podían sufrir el descrédito. Hoy, con una miríada de publicaciones y canales de televisión, y con Internet como ventana siempre abierta al mundo, el discurso de los medios oficialistas ha perdido casi toda credibilidad. Los ciudadanos chinos, incluso teniendo en cuenta las limitaciones que el Gobierno les impone, cada vez tienen más espacio para contrarrestar el discurso oficial. En cambio, el caso de la India es diferente. Explica T. N. Ninan, editor del Business Standard, a raíz del incremento del 35% que ha registrado la venta de periódicos que “los indios tienen hambre de información y se muestran políticamente activos”. Y prosigue: “La naturaleza democrática de la India facilita la existencia de libertad de prensa, a diferencia de China, lo que hace que todo el mundo tenga una opinión”. El auge de la prensa escrita se explica porque la adquisición de ejemplares ha dejado de ser un lujo para una parte de la población y porque sólo un 7% de la población tiene acceso a la red. En cuanto a la televisión, resulta paradójico que la irrupción de grandes empresas internacionales, la llegada del cable, las emisiones por satélite y la multiplicación de los canales conviva con un parque televisivo antiguo, ya que una tercera parte de los televisores en el país son en blanco y negro. DANI MADRID

CAPÇALERA JULIOL 2011

tosa, velaba a su difunto. Sin embargo, en el laboratorio Smith cambió la iluminación de la fotografía y modificó la mirada de dos mujeres para que nadie mirara a cámara. Hoy en día, con la popularización de la tecnología digital y la posibilidad de sobrepasar ciertos límites del retoque fotográfico se abre el debate sobre dónde están los límites de la manipulación de un negativo. “Toda la vida se ha puesto más luz a las imágenes. Si ahora del purismo que alerta de los retoques hacemos un dogma, nos cargamos buena parte de la historia del fotoperiodismo”, apunta David Airob, durante tres años redactor jefe de Fotografía de La Vanguardia. Es con temas como éste que Airob dinamiza una interesante web (www.thewside.com) que abre espacios de reflexión en torno al fotoperiodismo. Los enigmas de la manipulación también han avivado jugosos diálogos en blogs de fotógrafos y editores gráficos. “Hay partidarios de no retocar, o casi nada, una imagen, y los que están a favor del retoque sin límites, sobrepasando a veces el buen gusto estético”, opina Oriol Clavera, fotógrafo freelance. De hecho, prosigue: “Hoy no hay curso de fotografía que no incorpore el tratamiento de las imágenes con Photoshop. Y por algo será que muchos concursos, como el World Press Photo, han empezado a incluir también en sus bases límites a ciertos retoques, con el derecho a pedir el raw (la película virgen) de las imágenes para confirmar la ausencia de manipulación”. Para Xavier Jubierre, redactor jefe de Fotografía de El Periódico de Catalunya, “puedes tocar curvas, contrastes, densidad, color, reencuadrar, arreglar una exposición incorrecta, hacer reservas... Y también te permite hacer la máscara de enfoque. Todo lo que no sean estas cuestiones técnicas que, en definitiva, mejoran la percepción de la imagen, quizás con alguna excepción, se puede considerar manipulación”. De ahí surge un debate paralelo, que es la pérdida de credibilidad de las imágenes. El lector deja de fiarse de lo que ve y lee, y es importante para salvaguardar la imagen de los medios contrastar las imágenes que se publican. Joan Manuel Perdigó, jefe de la sección online de El Periódico de Catalunya, afirma que “la rapidez de la red no debe poner en peligro la credibilidad”. Para muchos, la distorsión en Internet viene dada por la gran cantidad de contenidos que se publican fuera de contexto y no tanto por la propia manipulación de las imágenes. La manipulación fotográfica fue objeto de tratamiento en la encuesta del estudio Ética y excelencia informativa: la deontología periodística ante las expectativas de la ciudadanía realizada por la UPF. Casi sin discusión, los profesionales sólo aceptan los cortes para encuadrar mejor las fotografías y utilizar aplicaciones para enfatizar algún elemento. Todo lo demás resulta ampliamente rechazado. CARME ESCALES

CAPÇALERA JULIOL 2011

COM ENS VEU... SR. EDI

152 JULIOL 2011