Capçalera 151 by Xavier Puig

SUMARI DOSSIER ESPECIAL POST-WIKILEAKS NÚMERO 151

Post-WikiLeaks, la feina grossa comença ara

ABRIL 2011

Text: Lina María Aguirre Jaramillo

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966

Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537

Text: Eudald Coll

Joc de poder i de tensions al Regne Unit

Junta de Govern Pilar Antillach Ignasi Aragay Montserrat Armengou Jordi Basté Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Pilar Casanova Teresa Cendrós Salvador Cot Francesc Escribano Llibert Ferri Enric Frigola Patrícia Gabancho Narcís Genís Jordi Grau Sílvia Heras Xavier Mas de Xaxàs Amparo Moreno Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Ignasi Soler Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Esther Vera Gerent: Xavier Fuertes Secretari tècnic: Josep Nieto Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, S.A.

pàg. 64

Text: Judith Mora

pàg. 68

Dubtes sobre una estranya filtració Text: Eduardo Martín de Pozuelo

pàg. 72

El “wikileaking” s’estén per Internet Text: Àlex Barnet

CARTA DEL DEGÀ

Fotos del dossier: Vicente Pruna, Xavier Gómez, Arxiu, El País, AP

Balanç esperançat d’un any sota sospita Text: Josep Maria Martí REPORTATGE

El món àrab mostra la nova comunicació Text: Jordi Rovira Fotos: EFE REPORTATGE

Periodisme alternatiu i militant Text: Xavier Sulé Fotos: Sergio Ruiz

Junta Degà Josep Maria Martí

pàg. 60

Els secrets que van sorgir del búnquer

REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: jorovira@gmail.com URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162

pàg. 52

ENTREVISTA

Toni Soler Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

OBITUARI: JOAQUIM IBARZ

Text: Elisabet Sabartés Fotos: Patricio Simon / La Vanguardia OBITUARI: ANDREU MERCÈ VARELA Text: Miquel Sanuy Fotos: Arxiu / El Mundo Deportivo PERIODISME AL MÓN

De les queixes d’institucions a la publicitat Text: Llúcia Oliva Fotos: Antena 3 / Vicente Pruna

Text: Josep M. Altarriba Fotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE

Els altres camins de la fotografia Text: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz DIÀLEG

Lluís Permanyer / Marc Permanyer

PREMIS

96 97

LA XARXA Àlex Barnet

100

LA FOTO Xavier Sulé

102

LLIBRES Elena Serrano

Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz HISTÒRIC

El 23-F que va viure la professió Text: Andreu Farràs / Pere Cullell Fotos: Manuel Pérez Barriopedro REPORTATGE

Quinze anys de documentalisme català Text: Jordi Rovira Fotos: Vicente Pruna REFLEXIÓ

OBITUARIS

104 105

EL CIC INFORMA Roger Jiménez

NOTÍCIES COL·LEGIALS

DIA A DIA Sara Masó

106

112 122 130

EN POCAS PALABRAS

El periodisme d’investigació, segons Vinader Text: Xavier Vinader Fotos: Eudald Coll

Adéu al periodista global

L’univers mediàtic del País dels Pirineus

RESUM ANUAL

Una ploma brillant, amena i informada

COM ENS VEU... Mauro Entrialgo

Josep Maria Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

ENCETO AMB AQUESTA CARTA un nou canal de comunicació amb tots

C A R TA D E L D E G À

Balanç esperançat d’un any sota sospita

vosaltres, a través de la revista CAPÇA-

En aquesta situació, molts col·legiats han

en governs anteriors. L’expedient iniciat

LERA,

que pretén fer-vos arribar el punt

dubtat, legítimament, de la utilitat del

fou tancat sense que s’apreciés cap ano-

de vista del degà sobre les principals ac-

Col·legi. Defensem prou l’ètica periodís-

malia punible.

tuacions de la Junta, activitats, vida col·le-

tica? Donem serveis suficients als mem-

Dissortadament, els enfrontaments i les

gial o línies estratègiques de la nostra

bres? Som un referent dins la societat

divisions que hi van haver al si de la

institució. Aquesta primera d’una mida

catalana? Un grup de professionals de

Junta de Govern van provocar una si-

més llarga perquè tracta de fer balanç del

diferents mitjans, edats, ocupacions, po-

tuació molt complicada, marcada per un

primer any de mandat.

sicions, mirades, opinions i pensaments

cert desgovern i el retard en la necessà-

Aviat farà un any que em vaig posar al

ens hem entestat a contestar aquestes

ria tasca de reconversió que el Col·legi

davant del govern del nostre Col·legi, un cop guanyades les eleccions celebrades el 12 de març de 2010. En aquells moments, les meves primeres paraules van voler transmetre un missatge d’esperança, ja que pensava que ens trobàvem al final d’una etapa difícil marcada, entre altres greus qüestions, per la mort sobtada de dues persones tan crucials per al vida del Col·legi com el degà Josep Maria Huertas i el secretari tècnic Albert Mussons. Creia, llavors, que en començava una altra plena d’il·lusió i de ganes de treball. Dotze mesos desprès, crec que disposo

del

coneixement

perspectiva suficients per poder expli-

qüestions i fer del Col·legi una necessitat

necessitava des de feia molt de temps.

car-te la situació en la qual es troba la

i un servei.

Precisament, l’eix del programa d’actua-

nostra institució i les expectatives que

Abans de res, volem integrar tots els

ció del nostre equip era modernitzar l’or-

té en el futur immediat.

col·lectius, especialment els que ho tenen

ganització col·legial, centrada en dos

més difícil: periodistes en situació d’atur,

grans línies d’actuació: els serveis que s’ofereixen als associats i asso-

CRISI ECONÒMICA I CANVIS TECNOLÒGICS El periodisme viu un moment de canvi provocat per la crisi econòmica i també per la velocitat de les transformacions

Volem integrar al Col·legi els periodistes que ho tenen més difícil. I oferir-los molts més i millors serveis

tecnològiques que han revolucionat el

CAPÇALERA ABRIL 2011

model tradicional de comunicació. Els

ciades, així com la gestió dels recursos que ho fan possible, bàsicament les quotes col·legials i els beneficis que genera l’activitat dels quioscos.

freelance, fotoperiodistes o nous llicen-

Calia fer, doncs, una anàlisi aprofundida

últims temps hem viscut tancaments,

ciats. I oferir-los molts més i millors ser-

de la situació en la qual ens trobàvem;

reestructuracions empresarials, pèrdua

veis, des d’assessorament legal a una

fixar objectius assumibles per canviar-la;

de llocs de treball i precarietat laboral

àmplia i potent formació continuada.

tenir els professionals adequats per acon-

que sovint han debilitat els marcs ètics en

Com ja sabreu, els problemes interns que

seguir dur-los a terme i generar els recur-

què s’ha de moure la nostra pràctica pe-

es varen produir en el mandat anterior

sos necessaris per poder finançar aquest

riodística. Això pot obrir un camí de des-

van acabar amb una denúncia a la

canvi.

prestigi professional i d’indefinició que

Conselleria de Justícia de la Generalitat

Durant un any hem intentat fer aquesta

no hem de permetre.

per les suposades irregularitats comeses

feina, cosa que no ha estat fàcil. La situa-

ció que ens hem trobat ha estat molt pit-

EL CONVENI SANITARI

sions. El pas següent serà desenvolupar

jor del que esperàvem i, a més, sembla

El segon front de treball és el del un

un pla d’informatització integral que faci

que hi ha encara algú que no està dispo-

conveni sanitari que, suposadament, te-

més eficient el treball i que faciliti la co-

sat a tancar l’etapa anterior de denúncies:

níem amb l’Institut Català de la Salut i

municació amb els nostres associats i as-

a mitjan desembre passat, i arran d’una

que va acabar oficialment el mes de juliol

sociades.

denúncia anònima, la Fiscalia de Delictes

de 2009, però que hem anat perllongant

Econòmics va obrir diligències informa-

durant els mandats de Salvador Alsius, Montserrat Minobis, Joan Brunet, Josep

La denúncia de la Fiscalia de Delictes Econòmics s’ha arxivat al no trobar-se indicis de cap delicte

PER AL COL·LEGI Finalment, la recuperació de la normalitat ha de facilitar la realització a curt termini d’un Pla Es-

M. Huertas i Josep Carles Rius.

tratègic que contempli quins seran

Aquests treballs indagatoris, a més de

de manera provisional des d’aleshores i

els eixos centrals de l’activitat de Col·legi

paralitzar l’activitat administrativa i

fins al mes de febrer d’enguany. Espero

en el futur immediat: formació conti-

funcional del Col·legi, han fet planar

informar-te aviat de les alternatives pos-

nuada, borsa de treball, polítiques actives

novament sobre la institució la sospita

sibles, cap de les quals dissortadament

d’ocupació, així com serveis de valor afe-

d’irregularitats, tot minvant la nostra

tindrà les característiques tan positives

git com els sanitaris i altres que puguin

credibilitat pública.

que tenia la situació anterior.

Avui, un cop la denúncia ha estat arxi-

oferir i que responguin a les demandes que col·legiats i col·legiades ens exposin

vada en no trobar-se cap actuació irregular, la Junta de Govern ha acordat demanar les responsabilitats que facin al cas, per haver-se atemptat contra el prestigi i l’honorabilitat de la nostra organit-

en una enquesta que propera-

A curt termini, es farà un Pla Estratègic que contempli els eixos centrals de la institució en el futur immediat

zació professional i de les persones que

ment us farem arribar. En un context de crisi econòmica i d’incerteses, pretenem ser una institució útil i al servei de la societat i dels nostres col·legiats i

l’han dirigida.

REESTRUCTURACIÓ

col·legiades. Volem recuperar força i pes

L’arxiu d’aquesta causa esperem que

FUNCIONAL

social, un repte que assumim la Junta, i jo

torni la pau a la nostra institució i trasl-

El tercer objectiu que ens hem fixat és

mateix, i pel qual treballem des de fa un

ladi a les col·legiades i els col·legiats el

del procedir a la reestructuració funcio-

any.

convenciment que la majoria d’aquesta

nal de la nostra organització. Angel Ji-

A partir d’ara, prenc el compromís per-

Junta ja tenia, és a dir, que en aquests

ménez, gerent durant vint-i-dos anys,

sonal d’anar-vos informant pels canals

anys investigats no s’havia produït res

s’ha jubilat i, desprès del corresponent

habituals –que també estem reformant

penalment punible.

procés de selecció, tenim nou gerent en

(web, butlletí electrònic o newsletter, re-

la persona de Xavier Fuertes, amb àm-

vista Capçalera, xarxes socials)– de totes les actuacions que es produeixin i

SITUACIÓ DEL CENTRE INTERNACIONAL DE PREMSA En els temps que fiscals i advocats ens han deixat lliures, ens hem posat a treballar, primer de tot, per intentar acabar

A partir d’ara, em comprometo a anar-vos informant de tot allò que estigui relacionat amb la marxa del Col·legi

tots els problemes que arrosseguem, com

que tinguin a veure amb la marxa del Col·legi. Sabeu que em teniu a la vostra disposició. Gràcies a l’avançada per la vostra col·laboració i les

el del Centre Internacional de Premsa

plia experiència en el món dels col·legis

que, tot i que el Col·legi n’era un patró

professionals.

més, a banda del Ministerio de la Presi-

Per altra banda, hem recuperat la figura

dencia, la Generalitat i l’Ajuntament de

del secretari tècnic com a coordinador de

Barcelona, ha hagut de suportar durant

les activitats de la nostra institució, una

anys la manca de viabilitat econòmica.

responsabilitat que ha estat assumida pel

Per tant, des de final de gener, el CIPB ja

periodista col·legiat Josep Nieto, que

no funciona i estem cercant, amb la resta

coneix prou bé la institució, ja que ha for-

d’institucions, el tancament definitiu.

mat part de la Junta i de diverses comis-

vostres crítiques i suggeriments. Ben cordialment, CAPÇALERA ABRIL 2011

tives sobre presumptes irregularitats corresponents al període 2002-2010, és a dir,

UN PLA ESTRATÈGIC

R E P O R TATG E

En els darrers mesos, les revoltes al món àrab han deixat més clar que mai com les noves tecnologies han canviat la manera de comunicar-se, sobretot entre els sectors més

El món àrab mostra la nova comunicació Jordi Rovira Foto: EFE

joves de la societat.

“Als futurs historiadors els costarà en-

noves tecnologies. Són moltes les lliçons

tendre com és possible que la immolació

que, amb el temps, els experts aniran ex-

Facebook, Twitter i

d’un venedor ambulant tunisià, Moha-

traient de tot el que està ocorrent

med Bouazizi, com a protesta per la con-

aquests mesos en el món àrab, i algunes

YouTube els han servit

fiscació de la seva parada de fruites,

afecten directament al paper que hi han

desencadenés una onada de revoltes po-

tingut els mitjans de comunicació.

per mobilitzar-se, estar

pulars en tot el món àrab i musulmà”.

El que és clar, sense necessitat d’esperar

informats i saltar-se la

Amb aquestes paraules començava un

el pas del temps, és que la revolució di-

article al New York Times el prestigiós

gital no sembla tenir aturador. El passat

periodista Thomas L. Friedman –guan-

26 de gener Hamadun Touré, secretari

yador de tres premis Pulitzer– el passat

general de la Unió Internacional de Co-

censura informativa. Els experts ho tenen clar: En pocs anys ha sorgit una nova manera de comunicar i la professió no pot

mes de març.

municacions (UIT, un organisme espe-

Moltes coses han canviat al nord d’À-

cialitzat de les Nacions Unides) donava

frica i a l’Orient Mitjà des que el 17 de

a conèixer durant una roda de premsa a

desembre Bouazizi, un jove informàtic

París que el nombre d’internautes al

que estava a l’atur, es va calar foc davant

món supera els 2.000 milions i que ja hi

de l’ajuntament després que la policia

ha 5.000 milions d’abonats de telefonia

no li permetés col·locar la botiga ambu-

mòbil. Per entendre el vertiginós creixe-

lant. Malgrat que bona part del que ha

ment, Touré va recordar que fa deu anys

passat al llarg d’aquests mesos als països

tan sols es comptava amb 250 milions

passar per alt les eines

àrabs no hauria estat possible sense una

d’internautes, mentre que només hi

sèrie de problemàtiques socials, com

havia 500 abonats a la telefonia mòbil.

digitals que s’han aliat

l’encariment del preu d’alguns produc-

És a dir, que en una dècada el nombre

amb els grans mitjans

tes bàsics, tampoc no es pot entendre

d’usuaris s’ha multiplicat per deu.

aquesta cadena de revoltes sense la

Respecte a les xarxes digitals, i encara

força que han pres les noves tecnologies

que aquestes ja formin part de les nos-

a l’hora d’estendre com la pólvora el des-

tres vides, cal recordar que Facebook no

de comunicació tradicionals i que han format un nou univers mediàtic.

contentament de la població.

va sorgir fins al 2004, YouTube el 2005 i

Les revoltes populars, sovint violentes, a

Twitter el 2006. I que el creixement de

Tunísia, Egipte i Líbia, així com les mo-

totes aquestes eines també ha estat ex-

bilitzacions a Síria, a Bahrein, al Iemen,

ponencial. Sense anar més lluny, al gener

o al Marroc s’han aprofitat de les eines

Facebook anunciava que havia arribat

que ofereix la nova comunicació del

als 600 milions d’usuaris i les previsions

segle XXI, una mena d’aliança entre els

apunten que el 2012 pot arribar-se als

mitjans tradicionals internacionals i les

1.000 milions d’usuaris. Pel que fa al ser-

Un ciutadà egipci durant una de les manifestacions contra Mubarak a El Caire a finals de gener. Foto: EFE/Str

vei de microblocs de Twitter, que en el

tigador i codirector del grup d’investiga-

socials, sortiria al carrer massivament

seu moment va néixer com un projecte

ció Digilab-Laboratori de Comunicació

contra Mubarak. Ni tan sols els matei-

d’investigació de l’empresa Obvious–

Digital.

xos egipcis pensaven que en serien ca-

aquest mes de març ha complert cinc

Una altra bona coneixedora de l’entorn

paços ni tampoc que ho farien d’una

anys arribant a 200 milions d’usuaris.

digital, així com del món àrab, és Lali

manera tan pacífica, solidària i exem-

Però, tot i aquestes xifres tan espectacu-

Sandiumenge, una periodista freelance

plar: La revolta ha estat admirable, tota

lars, hi ha molta gent que ha estat sor-

que va viure al Caire entre el 2004 i el

una lliçó i un toc d’atenció als molts es-

presa per les revoltes en el món àrab, en un paper primordial. “Per descomptat que aquest moviment ha estat tota una sorpresa. I, sense ànim

Facebook, que va sorgir el 2004, té 600 milions d’usuaris al món. I Twitter, en tan sols cinc anys, ja va pels 200

d’ofendre ningú, qui digui el contrari, menteix. No conec ni una sola font –in-

tra els àrabs, i ja no diguem contra els musulmans”. Sandiumenge admet que al llarg d’aquests mesos moltes persones contràries al règim egipci han

2007 i que no amaga la sorpresa per tot

sortit de l’armari. “De fet, –admet–

clòs el servei d’intel·ligència dels Estats

el que està ocorrent en aquests països.

amb aquesta revolta he descobert que

Units– que hagi estat capaç de preveu-

“M’han sorprès molt les revoltes i, so-

molts dels nostres amics eren profun-

re’l”, admet Josep Lluís Micó, professor

bretot, la força i la rapidesa amb què ha

dament anti-Mubarak, però que no ha-

i coordinador de Periodisme a la Facul-

passat tot a Tunísia i a Egipte. Ningú no

vien gosat dir-nos-ho mai, suposo que,

tat de Comunicació Blanquerna de la

hauria esperat que la ciutadania egíp-

entre altres raons, perquè érem perio-

Universitat Ramon Llull, a més d’inves-

cia, de totes les edats, creences i classes

distes estrangers”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

les quals les xarxes socials hi han tingut

tereotips que aquí es tenen con-

R E P O R TATG E

Facebook i Mubarak eren incompatibles Andreu Claret Periodista, director executiu de la Fundació Anna Lindh (Alexandria) Recordo una de les primeres mani-

estat ni tan generalitzada, ni tan sos-

ho dic per treure’ls cap mèrit, ja que

festacions contra el règim de Franco a

tinguda. El règim esperava una ex-

molts van pagar amb la vida la parti-

les quals vaig participar. Vàrem pre-

plosió social com la de 1977,

cipació en la revolta, sinó per marcar

parar-la durant setmanes, amb arris-

provocada per l’augment del pa, fàcil

allò que determina una incompatibi-

cades reunions de grups forçosament

d’identificar i de reprimir, i es va tro-

litat radical entre dictadura i llibertat

reduïts. Un cop impreses les octavetes

bar amb una mobilització difusa, pa-

digital. Als països àrabs o a la Xina. El

amb uns estris que anomenàvem

cífica, sense caps que pogués tallar,

règim de Franco va sobreviure gai-

“vietnamites”, les vam distribuir per

gairebé postmoderna, líquida, recol-

rebé deu anys a una certa llibertat de

diferents indrets de l’àrea metropoli-

zada en missatges curts, allunyats de

premsa. Cap dictadura no pot sobre-

tana. El cost/efectivitat (que diríem

tota ideologia, portadors d’idees sen-

viure avui a un ús lliure d’Internet

ara) de l’operació era elevadíssim. El

quan l’accés a la Xarxa su-

dia de la convocatòria, que era al

pera un 25% de la població,

carrer Pelai, vaig anar-hi sol, per no cridar l’atenció a les boques del Metro. Tot era policia, i quatre manifestants. No teníem Internet.

“Els canvis i les revolucions no els fan ni els nous ni els vells mitjans de comunicació. Els fan els homes i les dones”

De manifestacions, n’hi va haver alzilles, com ara llibertat, feina i digni-

Tunísia, Egipte o Bahrein). Obama té raó quan compara

els mitjans de comunicació anteriors,

vis i les revolucions no els fan ni els

tat, i que tenia l’epicentre en els joves

sinó amb la llibertat d’expressió. Les

nous ni els vells mitjans de comunica-

urbans de classe mitjana des d’on es

dictadures no són incompatibles amb

ció. Els fan els homes i les dones. És

va estendre com la pólvora cap a sec-

el telèfon, la ràdio, la televisió o l’or-

així de banal. El que no ho és tant és

tors populars.

dinador; són incompatibles amb la lli-

que cada època té els seus instru-

D’on ve la capacitat de les xarxes so-

bertat. I Internet és la llibertat.

ments de comunicació i d’agregació, i

cials de provocar moviments letals con-

L’efecte combinat de Facebook, Twit-

que les xarxes socials constitueixen

tra les dictadures? No és nomes la

ter, els mòbils i les cadenes àrabs per

En condicionen les formes i el llenguatge, en precipiten els ritmes i en multipliquen les possibilitats de manera exponencial. És el que he pogut

satèl·lit va ser decisiu. Eren

“Nosaltres no teníem retroalimentació. Anàvem a cegues. Els joves egipcis van a cop segur”

observar a Egipte, on visc des de fa

CAPÇALERA ABRIL 2011

del joves de classe mitjana (a

les xarxes socials, no pas amb

tres, i de grosses. O sigui que els can-

avui un factor decisiu de tota revolta.

un 50 % dels joves i un 90%

massa vies d’aigua alhora per a un règim que va respondre amb una càrrega de camells a la cèlebre plaça Tahrir i amb l’apagada a la Xarxa quan ja

mes de dos anys. L’èxit de l’anome-

instantaneïtat amb la qual circulen

nada “revolució” egípcia del 2011 no

notícies i material gràfic, sinó l’opor-

gital havien fet perdre la por als joves.

es pot entendre sense l’ús d’una ima-

tunitat que ofereixen d’agrupar-se

Cada activista se sentia recolzat en

ginativa i persistent guerrilla digital

(virtualment) i de comptar les forces

centenars, a cops milers, d’amics que

que va permetre els joves trencar les

abans de plantar cara. Abans d’anar

té a Facebook. Comunitats virtuals

defenses del règim de Mubarak.

al carrer Pelai. Nosaltres no teníem

amb efectes psicològics i morals pro-

Sense Facebook, Twitter i els mòbils,

retroalimentació. Anàvem a cegues.

pis de lògiques presencials. La força

l’expressió del descontent no hagués

Els joves egipcis van a cop segur. No

que tot ésser humà ha buscat sempre

era tard. Setmanes de mobilització di-

ACCÉS I RAPIDESA Tal com explica Manuel Castells en el llibre Comunicació i poder (Editorial UOC), la transformació de les tecnologies de la comunicació crea noves possibilitats perquè els ciutadans puguin autoorganitzar-se i automobilitzar-se sempre que es donin, al mateix temps, les condicions socials per a la revolta. Es en el grup, el col·lectiu, la tribu, Fa-

tracta del que aquest conegut expert de-

cebook l’ha proporcionat als joves

fineix com wikirevolucions.

egipcis amb escreix. Fins a assolir

En una entrevista a qui escriu aquest ar-

una massa crítica impossible de

ticle que va publicar-se al portal de la

Un soldat pro-Gadafi. Foto: M. Messara

gestionar per a qualsevol dicta-

UOC, Manuel Castells apunta que les re-

dura.

voltes al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà

Un últim apunt sobre el futur. Les

són “tal vegada la més important de les

noves tecnologies s’està difonent entre

revolucions (o les vendes) neces-

moltes transformacions que Internet ha

les diferents capes socials dels països po-

Castells assegura que “l’accés a les

siten quelcom més que màrque-

induït i facilitat, en tots els àmbits de la

bres amb major rapidesa que cap altra

ting i comunicació. Volen una

vida, la societat, l’economia i la cultura. I

tecnologia en la història” i destaca que si

estratègia. I ací ens trobem amb sabut agregar contra el règim, però que no ha estat capaç –ni s’ho va plantejar fins a la caiguda

existeix cap diferència entre rics i

Manuel Castells assegura que estem davant “la més important de les moltes transformacions que Internet ha induït”

de Mubarak– de presentar un pro-

pobres “aquesta es dóna més en l’ample de banda que no pas en l’accés a la informació”. Mentre Castells apunta la diferència en l’ample de banda, Lali

ducte polític alternatiu. Aquest és

estem tan sols al principi, perquè el mo-

Sandiumenge també recorda que no és

ara el gran desafiament. Serà sufi-

viment s’accelera, tot i que Internet sigui

fàcil diferenciar entre uns països i uns al-

cient Facebook per construir un

una tecnologia antiga, desplegada per

tres a l’hora de comparar el pes d’Inter-

projecte comú, un Egipte més de-

primer cop l’any 1969”.

net en cada societat. “La taxa de

mocràtic? Seguirà sent important,

En la citada entrevista, el prestigiós so-

penetració d’Internet no és l’únic que

segur, perquè els sectors més

ciòleg també hi destaca que per enten-

compta, s’ha de valorar tenint en compte

dinàmics de la societat són autèn-

dre les revoltes no n’hi ha prou amb

molts altres factors, com ara el nivell de

tics creients de la Xarxa. Els ha

analitzar el rol de la tecnologia. “Inter-

filtratge d’Internet, el preu de la conne-

permès alliberar-se i ara estan con-

net és una condició necessària, si bé no

xió, la taxa d’alfabetització o el nivell

vençuts que els permetrà construir la democràcia. Potser sí. Ara bé, per formar partits polítics, elaborar programes i preparar eleccions en un país de vuitanta

de desenvolupament humà, etc.

Més que en l’accés a la informació les diferències es donen en l’ampli de banda, la taxa de penetració o el preu de la connexió

milions d’habitants, on la majoria

Per exemple, a l’Aràbia Saudita el nivell de penetració d’Internet és alt, encara que el control de la Xarxa és exhaustiu (l’accés a moltes pàgines està bloque-

no té experiència democràtica i la

suficient. Les arrels de la rebel·lió es

jat)”, afirma.

meitat viu sota el llindar de la po-

troben en l’explotació, l’opressió i la hu-

bresa, els caldrà dotar les plata-

miliació. Però la possibilitat de revoltar-

formes digitals d’un software més

se sense ser aixafat immediatament té

El que ha quedat clar en els darrers

sofisticat que el que ha permès

a veure amb la densitat i rapidesa de la

temps és que, quan els joves disposen

EXPLOSIÓ DELS BLOCS

omplir la plaça Tahrir durant di-

mobilització i això depèn de la capaci-

d’accés a Internet, aprofiten les oportu-

vuit dies. I aquest software, que jo

tat creada per les tecnologies del que

nitats que la Xarxa els ofereix. Sandiu-

sàpiga, està per fer.

he conceptualitzat com autocomuni-

menge destaca que no és estrany que en

cació de massa”.

alguns d’aquests països àrabs els joves

CAPÇALERA ABRIL 2011

les febleses d’un moviment que ha

R E P O R TATG E

Controlats pel poder

hagin estat pioners i els principals ex-

Un tercer exemple va ocórrer al novem-

perts en l’ús de les noves tecnologies per

bre del 2007, quan un conductor de mi-

aconseguir els objectius polítics.

crobús va plantar cara a l’autoritat de

“El paper de les xarxes socials per con-

dos policies durant una discussió de tràn-

vocar i promoure les protestes no m’ha

sit. Els agents van portar-lo a comissaria

Aquests mesos s’ha parlat abasta-

sorprès perquè els activistes egipcis ja

on van sodomitzar-lo amb un pal. Per in-

ment sobre el poder que tenen els

feia almenys tres anys que les feien ser-

fringir-li una humiliació encara major,

ciutadans gràcies a Internet, i so-

vir per difondre violacions, organitzar i

aquests van gravar les tortures amb el

bretot a les xarxes socials que han agafat força en els darrers anys. L’articulista Ricard Mas escrivia el passat mes de març un article (“Revolució Facebook?”) publicat al

mòbil i van distribuir les imatges

El 2006 un activista va reconstruir el mapa de les presons de Ben Ali gràcies al Google Maps

via SMS pel barri. Finalment, un blocaire va penjar-ho a YouTube i va fer-les arribar a un periodista i activista digital que disposava

Time Out, que durant les manifes-

d’un bloc molt popular. En un sol

tacions populars de Teheran del

amplificar protestes (en el cas de Face-

2009 “l’estat xiïta havia comprat, a

book) o per organitzar-se sobre el ter-

van visualitzar el vídeo. Gràcies a la di-

final del 2008, un dels sistemes més

reny i eludir les forces de seguretat

fusió de les tortures per Internet, els dos

sofisticats de control de xarxes in-

(Twitter). Són immensament útils”, ad-

policies van acabar a la presó.

formàtiques a Nokia Siemens Net-

verteix Sandiumenge.

Els tres anys que Lali Sandiumenge va

dia, més d’un quart de milió de persones

works. Els imams podien controlar

Aquesta periodista cita un parell d’e-

residir a la capital egípcia va coincidir

el trànsit d’Internet al país”.

xemples ben il·lustratius. Al setembre

amb l’explosió dels blocs. Aquell feno-

“Els serveis d’intel·ligència mai no

del 2006, el tunisià Sami Ben Gharbia va

men social i tecnològic va fascinar-la

ho havien tingut tan bé amb les xarxes socials. La CIA està infiltrada a Facebook, i la resta de serveis d’altres països tan sols cal que s’hi passegin per saber què s’hi cou. Si

tant que es va dedicar a fer re-

L’explosió dels blocs a Egipte va tenir lloc els anys 2004 i 2005, i es va convertir sovint en l’únic mitjà d’expressió

voleu ser investigats per un motor de recerca d’aquests serveis, tan

nava mostrant al seu bloc

del març es pot seguir (blogs.lavanguar-

sols heu d’escriure els mots Bin

mashup de Google Maps el mapa de les

dia.es/guerreros-del-teclado) a La Van-

Laden i bomba en un dels vostres

presons de Ben Ali. La localització d’a-

guardia digital.

missatges”, deia Mas.

questes no tan sols havia deixar de ser

“L’explosió dels blocs –recorda– va tenir

Darrerament, la Xarxa s’ha fet

un secret, sinó que qualsevol podia con-

lloc al món àrab a partir del 2004-2005,

ressò del projecte Metal Gear de

sultar-les a Internet. Un altre exemple

sobretot quan es van resoldre els pro-

l’exèrcit dels Estats Units, segons

va tenir lloc a Bahrein, quan un activista

blemes tècnics associats amb l’àrab i va

el qual pretén construir tota una

xiïta, que es va escudar en l’anonimat, va

ser possible que també s’escrivissin en

amb l’objectiu de distribuir-hi propaganda. El projecte vol influir en fòrums i converses a la Xarxa, per així fer-se fort a Internet amb opi-

aquesta llengua, i no tan sols en

L’activisme virtual va néixer en els fòrums i webs, va madurar en els blocs i es va graduar a les xarxes socials

nions favorables als interessos dels militars. Segons els documents puCAPÇALERA ABRIL 2011

àrab. El resultat de la recerca l’aGuerreros del teclado, que des

reconstruir des d’Holanda amb un

sèrie d’identitats falses a Internet

cerca sobre ciberactivisme tant en aquest país com en tot el món

anglès (Pròxim Orient) o francès (Magrib)”. “Els blocs –prossegueix– van començar a ser un mitjà d’expressió alternatiu, a vegades l’únic, per a tothom i, so-

aprofitar el Google Earth per detallar en

bretot, per a les minories marginades, ja

blicats, està previst construir un

un PDF de 45 pàgines les diferents pro-

sigui per raons de sexe, raça, religió o

software que permeti manipular

pietats de la família Al Khalifa, la dinas-

opció política. Van servir perquè per pri-

les xarxes socials mitjançant la le-

tia que governa un país que compta amb

mer cop s’opinés i es discutís lliurement

gitimitat que aportarien els perfils

una blocosfera tan petita i activa com di-

sobre temes que al món àrab són molt

de ciutadans normals i corrents.

minut i crucial és aquest arxipèlag del

tabú, com el sexe, la religió, la política o

Golf.

els drets humans. Van permetre identifi-

car i ventilar els mals (falta de llibertats,

o des d’un cibercafè. Tot avança a passos

que abans Tunísia va mostrar que es

tortura, corrupció, etc.), per conscienciar-

de gegant: Els blocaires egipcis que jo

podia perdre la por i que era possible

ne la gent i per combatre’ls”.

vaig conèixer el 2005 no arriben encara

derrocar un dictador, que a Egipte els ac-

Però l’evolució de la Xarxa va provocar

a trenta anys i d’alguna manera ja són

tivistes, siguin virtuals o no, han lluitat

que els blocs canviessin de rol. “Un cop

una generació de ciberactivistes “vete-

sempre com han pogut contra Mubarak

van sorgir Facebook, Twitter o YouTube,

rans”. Mentre aquests segueixen fent

i tots els altres factors que han influït en

els blocs es van convertir més en un

servir els blocs, així com les xarxes so-

què la revolta sigui massiva: anys de frus-

espai de reflexió, de periodisme ciutadà,

cials, la nova generació –més jove– s’ha

més minoritari, mentre que les xarxes socials van convertir-se en un mitjà d’informació i comunicació en directe i instantani, d’organització i mobilització, també amb una capacitat d’arribar a la

“Els més joves s’han saltat l’etapa dels blocs i han accedit directament a les xarxes”(Lali Sandiumenge)

joventut molt més àmplia”. saltat l’etapa dels blocs i ha accedit diXARXES QUE MOBILITZEN

rectament a les xarxes socials”.

La presència de les xarxes socials en els

Malgrat la força de les xarxes socials, els

països musulmans no és, ni molt menys,

experts recorden que hi ha molts altres

secundària si es compara amb els països

factors que han jugat a favor de les mo-

occidentals. Prova d’això és que la ciutat

bilitzacions. “És evident –afirma Micó–

amb major nombre de persones amb

que el paper de les xarxes socials ha

perfil a Facebook és Jakarta –la capital

estat destacat, tot i així, crec que s’ha

tració, falta de llibertats, falta d’expecta-

d’Indonèsia, el país amb més musulmans

xes socials ha permès que molts ciutadans tinguin una visió del que passa al

“Fins ara, les propostes dels grans canvis es quedaven a Internet. Ara han saltat al carrer”(Josep Lluís Micó)

etc. La revolta, evidentment, se la van guanyar a pes Ben Ali i Mubarak! Més que les xarxes socials, jo hi destacaria el paper que han

seu país i a l’estranger ben diferent de les generacions precedents.

tingut des de principi del segle magnificat. Només cal veure l’escàs nom-

“En general, tant els blocs com les xar-

bre d’internautes de països com Líbia o

xes socials han afavorit que qualsevol

el Iemen per adonar-se’n. És impossible

XXI Al-Jazira i Internet. EL PODER D’AL-JAZIRA

jove àrab pugui expressar-se, dir el que

que tot es degui només a les noves eines

Així doncs, enmig d’aquesta revolució

vulgui i relacionar-se, fet que no era tan

digitals. Sigui com sigui, hi ha un canvi

digital, la petita pantalla encara hi té

fàcil abans. També han creat molts ponts

notable: fins ara, les propostes de grans

molt a dir. “La televisió segueix sent el

entre els joves de diferents països àrabs,

canvis –a la Xina, a Cuba, etc.– es que-

mitjà primordial per informar un gran

i amb els israelians i els occidentals”,

daven a Internet. Ara han saltat al carrer.

volum de població. I, en aquests avalots,

afirma Sandiumenge. Tal com apunta aquesta periodista, l’activisme virtual va néixer en els fòrums i webs, va madurar en els blocs i es va graduar a les xarxes socials. “L’objectiu dels

ha passat el mateix. Els canals de

“I tot aquest soroll ve d’aquesta capsa de mistos?” va dir Mubarak quan va visitar els estudis d’Al-Jazira a Qatar

blocaires és el mateix dels que usen les

notícies en àrab que arriben via satèl·lit tenen més força que Internet”, apunta Micó. I el més important d’aquests canals és Al-Jazira. La força de la

xarxes socials, fins i tot a vegades són els

La conclusió, però, és que les revoltes se

mateixos, però les xarxes socials tenen

segueixen guanyant al carrer, no davant

com els maldecaps que pot provocar en

una capacitat d’arribar a la gent jove i

de l’ordinador.

determinats règims autoritaris, s’explica

principal cadena de notícies àrab, així

mobilitzar-la que multiplica la dels blocs.

Lali Sandiumenge també recorda altres

amb una anècdota que va tenir lloc du-

Facebook, o Twitter, són una eina més

factors aliens a les noves tecnologies:

rant la visita que l’any 2000 va fer Hosni

senzilla i ràpida que els blocs i molt fà-

“No es pot dir que la revolta d’Egipte va

Mubarak als estudis que aquesta cadena

cils d’actualitzar des d’un telèfon mòbil

ser una revolució 2.0. No s’ha d’oblidar

té a Qatar. El president egipci volia co-

CAPÇALERA ABRIL 2011

del món– amb un total de 17.484.300 usuaris. La massiva utilització de les xar-

tives de futur, falta de dignitat,

R E P O R TATG E

Un manifestant xuta una bomba de gas lacrimògen llançada per la policia egipcia durant una manifestació. Foto: Amel Pain

nèixer una mica més aquella televisió

sorteja les variants dialectals i mitjan-

cen les noves idees polítiques i arraco-

que tants problemes li estava causant.

çant el qual mostren, amb un llenguatge

nen els dirigents que, durant tantes dè-

En adonar-se de les petites dimensions

modern, una sèrie de models occidentals

cades, han mantingut el món àrab fora

de l’ens, va exclamar: “I tot aquest soroll

que inclouen dones sense vel i pel·lícu-

de la història”.

ve d’aquesta capsa de mistos?”. El pro-

les de tot tipus.

Lali Sandiumenge pensa el mateix: “Es

blema per Mubarak era que aquella

“Sense Al-Jazira, sense Al Arabiya, la ca-

pot dir que sense Al-Jazira i sense Inter-

“capsa de mistos” ofereix una progra-

dena saudita que emet des de Dubai, i

net potser només l’edat o una malaltia

mació moderna, força semblant a la de

sense la resta de televisions, –apuntava

haurien acabat Mubarak i Ben Ali. És

qualsevol televisió occidental, ja que combina nombrosos programes educatius amb reportatges sobre el món àrab i amb pel·lícules occidentals. Tal com escrivia Xavier Mas de Xaxàs,

obvi que Al-Jazira arriba a molta

Al-Jazira combina programes educatius amb reportatges sobre el món àrab i pel·lícules occidentals

CAPÇALERA ABRIL 2011

enviat especial al nord d’Àfrica per a La

més gent que Internet –d’antenes parabòliques, n’està ple el món àrab– i que ha estat clau com a font d’informació alternativa, per abordar temes polèmics al món

Vanguardia durant les revoltes, Al-Jazira

Mas de Xaxàs– no s’hauria obert l’espai

és la principal de les 124 cadenes de te-

comú panarabista que, des del 2004, ocu-

Amb tot, la televisió és un mitjà passiu,

levisió que emeten via satèl·lit i repre-

pen els blocaires i, des del 2008, les xar-

mentre que les eines que ofereix Inter-

àrab i per obrir els mitjans tradicionals.

senta un “nou panarabisme de baix

xes socials. Aquests activistes del

net –fòrums, blocs, xarxes– són mitjans

contingut ideològic i molta empatia”.

ciberespai àrab són la “generació Al-Ja-

interactius: possibiliten rebre informació,

Aquest sentiment s’estén pel món àrab

zira”. Utilitzen un llenguatge comú,

però també donar-la, debatre-la i disse-

gràcies a un àrab estàndard i literari que

après en les televisions per satèl·lit, llan-

car-la. Permeten actuar”.

és possible que múltiples mecanismes

clàssiques. En el primer cas, l’empara la

Queda clar, doncs, que no s’explica la

convisquin, cadascun amb les respecti-

dóna una marca coneguda i informati-

nova comunicació que aquests mesos ha

ves missions, avantatges i inconvenients.

vament solvent, és a dir, amb indepen-

aflorat més que mai en el món àrab

No discuteixo el boom de les xarxes so-

dència de línies editorials i orientacions

sense una aliança entre els mitjans tra-

cials. Tampoc l’eufòria que això desperta

polítiques, hi ha una certa garantia de

dicionals (els internacionals, ja que els

entre molts usuaris, professionals i teò-

credibilitat i rigor. En el segon cas, re-

nacionals estaven censurats) i les noves

rics. Tanmateix, hi ha moltes tasques i

sulta complicat corroborar el que diuen

tecnologies.

aplicacions que les xarxes socials no

persones anònimes que, sense necessitat

Per alguns, aquesta aliança és necessària per als dos bàndols. Ricard Mas escrivia el passat mes de març al Time Out que “les imatges i els missatges que ens arriben, d’allí on no arriben els nostres pe-

d’obrar amb mala fe, poden es-

La combinació dels mitjans tradicionals amb les noves tecnologies explica el que ha ocorregut aquests mesos

campar dades falses i crear un greu perjudici col·lectiu. Segueixo pensant que els mitjans han de moderar i canalitzar la

riodistes, estan creats per gent amb inquietuds occidentals. De moment,

participació del públic”. poden efectuar. Ho veig com una sim-

Aquest professor universitari opina que

però, els principals mitjans de difusió

biosi, no com una extinció”, apunta

els periodistes dels mitjans tradicionals

dels fets continuen sent la televisió, la

aquest professor de la Ramon Llull.

tenen clara la importància de les noves

ràdio i els diaris. I si no hi apareixen, la

Micó recorda que quan parlem de les

eines digitals. “Cada vegada hi ha més

revolució no existirà, encara”.

noves eines digitals, no estem parlant de

professionals conscients de l’abast crei-

En canvi, tal com apuntava Castells en

mitjans de comunicació pròpiament.

xent d’aquest instrument, que pot ser al-

l’entrevista al portal de la UOC, els mit-

“No són mitjans clàssics, és evident. De

hora una font útil, una via per difondre i

jans tradicionals no els queda més remei

fet, Internet tampoc no ho és; en realitat,

promocionar material propi, un meca-

que sumar esforços amb els nous. “Els grans mitjans de comunicació no poden triar: o s’alien amb Internet i amb el periodisme ciutadà o s’aniran convertint en marginals i econòmicament insoste-

nisme per fidelitzar l’audiència,

Els periodistes són conscients del canvi, el problema és que aquest passa a una velocitat de vertigen

nibles. Encara que, avui dia, aquesta

un sistema per resultar més transparent donant certs detalls sobre la producció periodística, etc. Queda molt de camí per recórrer. I no cal que tots els periodistes en

aliança és decisiva per al canvi social.

no és més que un suport, una plataforma.

tinguin el mateix domini i grau d’ús.

Sense Al-Jazira no hi hauria hagut revo-

La matèria primera de les xarxes socials

Amb tot, ara per ara, ignorar les xarxes

lució a Tunísia”, afirmava.

és la informació. I gràcies a aquestes s’es-

socials és una irresponsabilitat, una te-

“Estic d’acord amb el professor Castells

tableixen comunicacions d’allò més va-

meritat”, apunta.

–apunta Sandiumenge– en el sentit que

riades per tot el món. Però considero

I quina és la principal lliçó que es pot ex-

els mitjans tradicionals han d’aliar-se i

erroni assimilar-les a les empreses pe-

treure del que està passant als països

donar veu al periodisme ciutadà, perquè

riodístiques tradicionals. Haurien de ser

àrabs? Per Josep Lluís Micó, és clar:

arriba on no arriben els periodistes tra-

un bon complement, no pas un competi-

“Aquests dies s’han disparat trets. Han

dicionals i perquè donen una visió fresca i diferent sobre la realitat. Potser el paper del periodista o dels mitjans tradicionals hauria de ser el de seleccionar, orientar, aprofundir i reflexionar? Jo

sortit tancs al carrer. Han mort

La comunicació digital té un futur prometedor, però no s’han de menysprear les armes, les institucions ni els exèrcits

crec que la professió entén la importàn-

persones. Sovint es diu que la tecnologia, Internet, les xarxes socials... són armes. Això és només una metàfora. Les armes que acaben amb vides humanes en els

cia d’Internet i de les xarxes socials, ara

dor, i encara menys un substitut”.

conflictes d’aquesta mena no són meta-

bé, el canvi és brutal i tot passa a una ve-

“Una cosa –aclareix Micó– és la partici-

fòriques. Obren foc de debò. Disparen

locitat de vertigen”.

pació de l’audiència en els mitjans con-

bales. El poder de la comunicació digital

En canvi, Josep Lluís Micó no es mostra

vencionals, i una altra de ben diferent, la

és immens i prometedor. Però no s’han

partidari de “formulacions categòriques

intervenció dels ciutadans en platafor-

de menysprear les armes reals ni institu-

i maximalistes. I encara menys en ca-

mes o suports com les xarxes socials, al

cions com els exèrcits. De moment, la

lent”. “L’experiència ens demostra que

marge de les empreses periodístiques

darrera paraula és seva”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

ALIANÇA DECISIVA

R E P O R TATG E

Van optar per crear els seus propis mitjans amb una línia anticapitalista i d’esquerres, sovint criminalitzada sota la paraula antisistema. Són l’altaveu dels moviments socials,

Periodisme alternatiu i militant Xavier Sulé Fotos: Sergio Ruiz En el moment de més èxit, a mitjan anys

Molts d’aquests mitjans alternatius van

setanta, la revista Ajoblanco va tenir un

néixer com una eina de lluita al mateix

sindicats minoritaris i

milió de lectors, tot i que les seves es-

temps que el moviment antiglobalitza-

tructures mai es van arribar a professio-

ció sorgit a Seattle. I és que l’essència

de tots aquells

nalitzar del tot. La idea d’aquesta mítica

de la premsa alternativa està íntima-

publicació era la de promoure una cul-

ment arrelada al teixit associatiu i als

que volen una

tura llibertària que condicionés un canvi

moviments socials de l’esquerra no ins-

transformació social. Una premsa que ja té alguns referents que han obert el

social. Si ens situem més enrere, quan

titucional. Es conceben com a mitjans

existia una forta consciència obrera, als

de comunicació sense afany de lucre en

anys vint i trenta, una publicació anar-

què tenen cabuda les diferents expres-

cosindicalista com la llegendària Soli-

sions de la lluita social i totes aquelles

daritat Obrera –La Soli–, encara existent,

iniciatives que promouen la transfor-

imprimia més de 200.000 exemplars i

mació del sistema.

tenia una periodicitat diària.

La informació contrainformativa té avui

Els temps canvien i avui, tot i la crisi, el

alguns referents que s’han dotat d’una

cert és que l’anarquisme té molt poca pe-

certa professionalització i han aplicat cri-

netració en la societat i l’esperit reivin-

teris periodístics a les informacions. És

dicatiu i de lluita és cada cop més dèbil

el cas del diari Diagonal, editat a Madrid

que s’han impregnat

i fragmentat. Però, malgrat no tenir la

quinzenalment i d’implantació gairebé

incidència social d’altres èpoques, la

nacional, que s’ha convertit en un model

de criteri periodístic i

premsa alternativa encara té un paper

de com des de la premsa alternativa es

camí cap a la professionalització,

manifesten la voluntat de sortir del “gueto” dels nuclis afins. I a Internet, els seguidors d’aquests mitjans són legió.

amb experiències impreses força inte-

pot fer un mitjà rigorós amb bons con-

ressants, i sobretot a Internet, on han

tinguts. A Catalunya, tot i tenir menys

trobat un potencial extraordinari. Al-

mitjans, el setmanari Directa ha seguit

guns dels seus webs com Kaos en la red

l’exemple de Diagonal.

o Rebelión ja són visitades per cente-

Més de dos-cents números i ja cinc anys

nars de milers de persones.

de funcionament avalen el projecte de

Un ampli ventall de mitjans alternatius

Directa, que el 2010 es va reforçar grà-

en forma de publicacions impreses, rà-

cies a la fusió amb la revista Illacrua, i

dios lliures, portals virtuals i fins i tot al-

que amb divuit anys d’experiència

guna televisió cobreixen i analitzen la

havia recollit el bagatge de les lluites

realitat de manera confrontada als

dels moviments socials a casa nostra.

grans mitjans. I ho fan des d’una òptica

Directa funciona de manera horitzontal

llibertària i anticapitalista, amb una pro-

i assembleària on només unes poques

funda voluntat de transformació social.

persones alliberades cobren un sou

En aquesta pàgina, redacció de la revista Directa amb Carles Masià en primer pla. A les pàgines següents, a la imatge superior, Rubén Suriñach, Alvaro Porro i Maria Heras, de la revista Opcions. A sota, l’equip de Ràdio Nikosia, programa de Ràdio Contrabanda.

bre de l’equip de redacció de Directa.

CONSUM CRÍTIC

col·laboradors voluntaris i d’uns 1.300

El seu gran repte és que a llarg termini

Un altre mitjà interessant des del punt

subscriptors que fan viable el projecte

es converteixin en un mitjà cooperatiu.

de vista alternatiu és la revista Opcions,

econòmicament i que completen l’es-

“Per nosaltres, seria un model comuni-

un projecte del Centre de Recerca i In-

tructura d’aquest mitjà que defineix la

catiu que serviria per consolidar-lo i pro-

formació en Consum (CRIC) amb deu

línia editorial bàsicament com a antica-

fessionalitzar-lo on els subscriptors

anys de vida. Els membres, molt propers

pitalista. “La nostra intenció era fer un

serien com els socis d’una cooperativa

als moviments socials, van aconseguir

mitjà de comunicació periodísticament

tirar endavant una revista en què

seriós i crec que hem ocupat un espai ne-

es reflecteix una visió del consum

cessari. Som un mitjà fet pels i des dels moviments socials. Això no vol dir que no ho fem amb el màxim rigor i qualitat.

Són altaveu de moviments socials, amb experiències impreses interessants i força presència a Internet

Creiem que ha de ser un mitjà plural

conscient i transformador que és ja un referent en aquest àmbit. Es tracta de l’única revista de tot Espanya especialitzada en temes de

que reflecteixi la diversitat social, tant

de consum i la gent que hi treballa i el

consum responsable, sostenible i crític

dels mateixos moviments socials com

gestiona serien com els socis de treball”,

en la qual està molt present la dimensió

d’aquells col·lectius més invisibilitzats

afegeix el periodista Carles Masià, que

política, social i ambiental del consum.

pels mitjans de premsa tradicional com

col·labora en el setmanari fent el qua-

Uns temes que només es veuen en de-

poden ser els immigrants o la gent gran”,

dern d’Illacrua, que està integrat amb el

terminats programes de les televisions

assegura Xavi Martí, periodista i mem-

diari.

publiques o a la revista Integral.

CAPÇALERA ABRIL 2011

mínim. A més, disposen d’uns setanta

R E P O R TATG E

“La nostra feina periodística està enfo-

Si la premsa alternativa en paper té

Mirades diferents

cada cap a la transformació social i la

limitacions, les edicions digitals conjun-

intentem fer amb qualitat i amb objec-

tament amb els webs contrainformatius

tivitat, cosa que no vol dir neutralitat.

existents tenen un espai infinit per re-

És difícil quantificar el nombre de

Estem per un canvi en la cultura del

córrer. Internet és la gran esperança

mitjans alternatius existents que

consum i un canvi estructural a molts

dels moviments socials i ho saben. A la

tenen circulació a Catalunya. Amb

nivells socioeconòmics. Sempre anem

Xarxa és on bolquen la majoria dels con-

una línia llibertària i un punt

buscant aquesta perspectiva i sobretot

tinguts i on s’ha generat un nou tipus de

intel·lectual, les revistes socials d’a-

les propostes alternatives. Però tampoc

relació amb la informació utilitzant els

nàlisi, reflexió i pensament crític

ens agrada entrar en un tema i quedar-

mitjans contrainformatius per informar,

són abundants i tenen ja força re-

nos en el discurs alternatiu. De fet, mol-

debatre, mobilitzar o fins i tot tractar de

corregut com Polèmica, Etcétera,

tes vegades qüestionem també el discurs

provocar canvis. El desenvolupament de

Al margen, Sin Permiso, Viento Sur, Mientras tanto, Papeles o l’incombustible Viejo Topo. També en el camp de l’ecologia, l’agroecologia, la permacultura, la bioconstrucció i

les noves tecnologies redefineix

Els webs de Kaos en la red reben dotze milions de visites cada any, una mitjana de quaranta mil diàries

el consum crític trobem punts de

veiem i continuarem veient la protesta i l’acció col·lectiva. Pàgines com A las barrikadas, Kaos

en la red, Rebelión o La Haine són els

Ecologist, El Ecologista, Ecologia

tipus de temes”, aclareix Álvaro Porro,

principals referents de la informació al-

Política, Agro-cultura, Ecohabitar,

redactor d’Opcions.

ternativa a Internet, on Indymedia va

Rehabitar i Opcions, entre altres.

La revista La Veu del Carrer, que edita la

obrir el camí fa deu anys amb un inno-

En format diari, la majoria de mit-

Federació d’Associacions de Veïns de

vador model comunicatiu i participatiu.

jans impresos se situen a l’entorn

Barcelona (FAVB), també es pot consi-

de l’esquerra anticapitalista. A més

derar un mitjà alternatiu per l’esperit crí-

EL SALT DIGITAL

de Diagonal i Directa, es pot trobar

tic i les arrels amb el moviment social i

Nascuda fa deu anys de la gent que feia

El pèsol negre, de les comarques de

veïnal. Aquesta publicació bimestral ha

Ràdio Kaos al barri de Ca n’Anglada de

l’Alt Llobregat, Bages i el Ber-

estat un reflex fidel dels debats, lluites i

Terrassa, pocs podien preveure l’èxit

guedà; l’accent, de caire indepen-

resistències veïnals de la Barcelona pos-

que el web contrainformatiu Kaos en la

dentista; L’Heura, de l’organitza-

tolímpica, però també ha explicat reali-

Red té avui dia. Manel Fernández, un re-

ció marxista revolucionària En

tats com les “okupacions”, la situació

conegut historiador i professor d’institut

Lluita, o les anarcosindicalistes Solidaridad Obrera i Catalunya. També hi ha publicacions impreses de barri molt reivindicatives com Masala, a Ciutat Vella, i La Burxa, a Sants. A Internet, es poden trobar

CAPÇALERA ABRIL 2011

d’organització i la manera com

alternatiu que sovint hi ha en aquest

vista alternatius en les revistes The

les formes de lluita, les formes

a la ciutat vallesana, en va ser un

Molts d’aquests mitjans van néixer al mateix temps que el moviment antiglobalització sorgit a Seattle

dels fundadors. Per ell, convençut militant d’esquerres que prové de les files del PSUC, l’èxit de Kaos en la red ha estat implementar el sistema de lliure publicació i co-

els ja esmentats Indymedia, Rebe-

dels immigrants o les reivindicacions del

mentaris combinat amb el que publi-

lión, Kaos en la Red, La Haine, En-

dret a l’habitatge. Ofereix una visió crí-

quen els mateixos moviments socials i

focant, El insurgente i A las

tica dels problemes i les realitats de la

els gairebé mil col·laboradors que tenen

barricadas. Finalment, pel que fa a

ciutat confrontades amb la Barcelona de

per tot el món. “Tenim dotze milions de

les ràdios lliures, hi ha Contra-

postal i més fashion que sovint es vol

visites l’any, una mitjana de quaranta mil

banda, Pica, Bronka, Linea4 i RSK,

vendre. Després d’algunes tensions dins

diàries. Hem estat un web valent donant

a Barcelona; Trama, a Sabadell;

de la FAVB, la revista aviat encetarà una

veu a la gent que no la té, sempre dins

Kaos, a Terrassa; Ràdio 90, a Olot,

nova etapa. “La Veu del Carrer és un

del respecte als drets humans. Kaos s’ha

o Ràdio Bala, a Manresa, mentre

actiu de l’entitat i tothom està d’acord

convertit en una experiència de perio-

que en el camp televisiu es troba

que ha de continuar”, assegura la redac-

disme ciutadà fascinant. Evidentment,

tora en cap, Elia Herranz, que porta nou

som un web de l’esquerra anticapitalista

anys a la revista.

i donem prioritat a la gent de l’esquerra

Sants TV i Okupem les ones.

R E P O R TATG E

Mitjans anarcosindicalistes Les centrals anarcosindicalistes de

que va des de la socialdemocràcia de ve-

majoria, criminalitzar el moviment

ritat fins al moviment llibertari”, explica.

només és un intent de desprestigiar i fer

Amb tot, Kaos en la red ha estat a l’ull

callar una veu que molesta i que posa en

de l’huracà en els darrers mesos, després

perill interessos econòmics establerts.

que la regidora de Prevenció i Seguretat

Pel fundador de Kaos en la red, “la por

la CNT i de la CGT continuen edi-

de l’Ajuntament, Assumpta Escarp,

és que aquest procés de criminalització

tant dues de les capçaleres històri-

sol·licités a la Fiscalia la possibilitat d’o-

acabi coartant la llibertat d’expressió a

ques més importants que ha tingut

brir diligències i tancar webs alternatius

Espanya i que només tinguin llibertat

el moviment obrer a Espanya; Sol-

com Kaos arran dels incidents violents

d’expressió cadenes de l’extrema dreta

idaridad Obrera, popularment co-

al centre de Barcelona durant la vaga ge-

com Intereconomía o la COPE, que sí

neguda com La Soli, i el periòdic

neral del 29 de setembre. Escarp propo-

que inciten a l’odi. No podem permetre

Catalunya.

sava investigar-los per una presumpta

que haguem de portar el nostre servidor

La història de La Soli és, en bona

apologia de la violència.

a Islàndia, com ja estan dient alguns ”,

part, la història del moviment lli-

Manel Fernandez ho nega. “En cap cas,

sentencia Fernández.

bertari. Aquest mitjà va arribar a

emparem o impulsem la violència i jo

La criminalització i un divorci amb la

ser un dels principals diaris de la Segona República i la Guerra Civil. Actualment, amb més de cent anys de vida, l’òrgan de la CNT surt bimensualment i impri-

Directa funciona de manera horitzontal i assembleària i tan sols unes poques persones alliberades cobren un sou

meix uns 4.000 exemplars entre les

cessari tenir mitjans propis. Amb tot, la periodista i activista Esther Vivas és partidària de seguir obrint esquerdes en els mitjans de

n’estic radicalment en contra. Com es

masses. “L’aparició de Público, amb una

el sindicat es fraccionés. Amb la re-

pot dir que hem incitat a la violència per-

línia d’esquerres, és un pas endavant, tot

cent celebració del centenari de la

què vam informar de la vaga o perquè

i que en segons quins temes estigui molt

CNT es va fer un atractiu número

hi ha un comentari d’alguna persona

condicionat pel grup empresarial al qual

especial commemoratiu de forma

que potser hauríem d’haver tret? No

pertany, com passa amb tots els mitjans

conjunta.

poden responsabilitzar tot el web. Que

grans. I ara hem vist com WikiLeaks que

També pertanyia a la CNT en el

mirin els comentaris que hi ha a les no-

ha demostrat com, des d’una filosofia al-

seu temps la revista Catalunya,

tícies dels diaris, n’està ple, de tot això.

ternativa es crea un forat dins dels mit-

avui el principal òrgan d’expressió

Som antisistema com qualsevol persona

jans de masses”, argumenta Vivas,

del sindicat de la CGT catalana.

que no li agrada aquest sistema i vol can-

autora de llibres sobre el moviment an-

Té periodicitat mensual i treu

viar-lo. Si és això al que es refereix ens hi

tiglobalització i sobirania alimentaria, re-

13.500 exemplars destinats a tota

poden apuntar; som anticapitalistas i no

dactora de la revista Viento Sur i col·laboradora de mitjans alternatius.

la seva afiliació així com a orga-

volem aquest sistema perquè creiem que

nitzacions afins.

és inhumà i porta a la destrucció del pla-

Joan Rosich, coordinador de la pu-

neta i de la vida humana”, afirma.

d’avui encara té sentit fer una revista sindical “Entenem l’acció sindical amb l’acció social com a complementària i, per tant, creiem que la nostra revista no ha de ser

SORTIR DEL GUETO A la premsa alternativa també se

El repte de molts d’aquests mitjans és fer arribar el seu missatge més enllà del cercle d’activistes

només sindical sinó també vincuCAPÇALERA ABRIL 2011

els moviments socials veiessin ne-

dues capçaleres que té després que

blicació, creu fermament que a dia

premsa convencional han fet que

li retreu tenir un discurs pamfletari i de no sortir del gueto, amb la consegüent manca d’incidència social. El repte, que avui assumeixen molts d’aquests mitjans, és com traslladar els missatges més

lar-la a tot el projecte ideològic,

Els moviments socials i per extensió els

enllà del cercles d’activistes. “La seva es-

llibertari i de societat que propug-

mitjans que reflecteixen el seu tarannà

pecificitat fa que a vegades reflecteixin

nem i, al mateix temps, que generi

se senten sovint criminalitzats, especial-

discursos molt interns que tenen a veure

consciència i propostes”, afirma

ment per la premsa convencional que

amb les dificultats d’anar més enllà dels

Rosich.

diuen acostuma a utilitzar el terme anti-

nuclis militants. Acabes oferint aquell

sistema carregat de negativitat. Per la

discurs o aquella notícia molt lligada al

públic al qual es dirigeixen. No és un problema només dels mitjans, sinó de la mateix gent que milita en els moviments socials alternatius i que hauríem de fer l’esforç d’explicar allò que defensem sense reduir arguments i en uns termes que la gent ho entengui. Potser Internet pot canviar aquestes dinàmiques”, assenyala Vivas. Sortir del gueto, caminar cap a una professionalització, acceptar o no publicitat o demanar o no subvencions són debats oberts en el si dels moviments socials i dels mitjans alternatius que generen controvèrsies. La manca de rigor és una crítica recurrent, tot i que no és compartida. “A Kaos hi ha articles molt durs contra la Veneçuela de Chávez fets des de l’esquerra i que jo considero injustos, tot i així, els publiquem. El que no publicarem seran articles injuriosos o visions de la dreta que no aporten res. Però a un mitjà digital de publicació oberta com el nostre no li pots exigir un rigor absolut. És com si volguessis exigir-lo a les Cartes al director d’un diari”, explica Fernández. RESISTÈNCIES AL DIAL Amb Jordi Pujol al poder, Salvador Pi-

A dalt, Salvador Picarol, cofundador de Ràdio Pica, al Turó de la Rovira on tenen l’antena de l’emissora. A baix, Esther Vivas, col·laboradora de mitjans alternatius.

carol cada es plantava davant de la Generalitat durant un hora vestit amb corbata, llegint premsa en català i amb

Ràdio Contrabanda fa vint anys i més

cació a les entitats sense ànim de lucre.

un esparadrap a la boca amb l’escut del

que resisteixen al dial, tot i haver viscut

Però el decret no satisfà les ràdios lliures.

Govern català. Així s’hi va estar un any

etapes plenes de turbulències en què les

Asseguren que sota la definició d’entitats

com a protesta per demanar la legalitza-

persecucions, els assetjaments i els tan-

sense ànim de lucre es podrien fer enca-

ció de les ràdios lliures. Segons ell, no ha

caments estaven a l’ordre del dia. Des-

bir organitzacions relacionades amb l’es-

canviat gaire. “Les ràdios lliures estem

amb nosaltres. El nostre principal maldecap són les interferències i tenim un seriós problema amb una emissora

Un decret de la Generalitat posa en perill emissores com Ràdio Pica, Ràdio Bronka i Ràdio Contrabanda

comercial del grup Mola TV que ens en-

Els mitjans alternatius tampoc volen que la manera d’optar a una llicència sigui mitjançant un concurs d’adjudicació com indica el decret perquè entenen que no s’ha tingut en compte la trajectò-

vaeix il·legalment sense tenir cap con-

prés d’uns anys de relativa tranquil·litat,

ria històrica de les ràdios lliures i la se-

cessió administrativa per emetre, com ha

el futur de les ràdios lliures torna a estar

cular marginació. “Hem estat sempre els

reconegut la Generalitat”, assegura el co-

en joc després que la Generalitat pre-

més dèbils i mai ens han reconegut, ja no

fundador de la històrica Ràdio Pica, que

sentés a final de l’any passat un decret

el dret, sinó l’existència, i aquest decret

acaba de complir trenta anys.

que determina les condicions per fer pos-

n’és una mostra més”, lamenta l’Ernest,

Igual que Ràdio Pica, Ràdio Bronka i

sible l’accés a l’espai públic de comuni-

de Ràdio Contrabanda.

CAPÇALERA ABRIL 2011

encara en una situació d’alegalitat. Saben que existim i tenen una certa tolerància

glésia, partits polítics o empreses.

E N T R E V I S T A To n i S o l e r, p e r i o d i s t a

Toni Soler es multiplica per mostrar les seves diferents facetes. Professionalment, té moltes vides ja sigui com a periodista, presentador del

“No m’amoïnen les etiquetes que em pengen” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

Polònia, empresari o

Ets llicenciat en Historia Contemporània, vas ser redactor de política cata-

sona amb moltes ganes de treballar i fer

articulista. En

lana a l’Avui i L’Observador, has fet

coses, però també amb moltes insegure-

l’Eco Badalonés. Llavors era una per-

ràdio, televisió i escrius articles d’opinió

tats. Podem dir que la meva trajectòria

l’actualitat, no tan sols

a la premsa, dirigeixes la productora Mi-

m’ha anat sorprenent favorablement, no

noria Absoluta, ets un dels impulsors de

tant pel que he fet, sinó per la capacitat

toca diferents tecles,

l’Ara... Estem parlant d’un mateix

d’ajuntar-me amb gent que m’ha fet

sinó que a més totes li funcionen força bé. Ell atribueix l’èxit a un caràcter autocrític i al fet de treballar en equip, entre altres raons. En aquesta

contingut amb diferents registres o di-

molt de bé, gent amb talent i capacitat

rectament ets un tastaolletes?

de treballar en equip.

En la meva trajectòria el que hi ha de transversal és la comunicació, el fet d’es-

Sovint et refereixes a la importància de

criure. He estat una persona de teclat.

treballar en equip.

He fet de guionista, periodista, he escrit

Perquè ho és tot. Tinc una part de mi

alguns llibres... És això el que em va, m’a-

molt individualista i per això m’agrada

grada tocar pals diferents. Després, les

escriure llibres o articles, quan estic sol

circumstàncies i el context socioeconò-

davant de l’ordinador i ningú em mo-

mic també hi han incidit perquè si no ha-

lesta. Això m’encanta. Però en el món

gués estat a L’Observador, que va

audiovisual l’equip ho és tot i els indivi-

tancar, no m’hauria posat a fer de guio-

dualismes justament estan castigats. És

nista, cosa que em va obrir les portes de

molt necessari aprendre de l’altre, dele-

entrevista, Soler

la televisió. Per tant, tots som una mica

gar, treballar amb el que en sap més que

producte de la nostra tendència natural,

tu i assumir-ho, etc. Són aquesta mena

reflexiona sobre la

de les nostres actituds i de les circums-

d’actituds les que condueixen a l’èxit.

seva trajectòria, el

posició actual, que em permet fer activi-

paper dels mitjans de comunicació catalans i quin és l’estat de la professió a casa nostra.

tàncies. Estic molt content de la meva El tancament de L’Observador et va

tats diverses, alternar-les i donar respos-

obrir noves portes professionals, ja que

tes a estímuls professionals molt

vas començar a treballar amb l’Andreu

diferents.

Buenafuente, precisament quan ell feia el salt a la televisió. Sense totes aquelles

Del Toni Soler que a l’inici escrivia a

circumstàncies potser encara estaries a

l’Eco Badalonés, què en queda? I quan

la premsa escrita.

veus tot el que has fet des de llavors, et

No estaria a L’Observador perquè va

ve vertigen?

tancar, però sí que podria estar a l’Avui,

No puc negar que he arribat a una posi-

on tenia contracte indefinit. De fet, quan

ció que no sospitava quan m’estava a

presentava Malalts de tele, guanyava bas-

Toni Soler ha aconseguit compaginar la faceta humorística del Polònia amb els articles d’opinió a la premsa escrita.

tant més diners que quan estava a l’Avui

... perquè al ser mediàtic s’obren més

Quan fas el salt del “periodisme seriós”

i tenia molt d’èxit mediàtic, encara que

portes.

a la sàtira política, en algun moment

la meva mare em retreia que hagués dei-

Sí, fins llavors feia el que em deien: El

vas pensar que podies carregar-te la cre-

xat un contracte indefinit a l’Avui. “Pot-

que em deia l’Andreu o el director del

dibilitat com a periodista?

ser un dia te’n penediràs”, em deia. Vaig

diari, etc. I en tenir una mica d’autono-

En part, sí. No crec que pugui presentar

tenir la sort d’entrar a El Terrat en el mo-

mia vaig optar per l’humor polític. Pri-

un telenotícies o un programa com el

ment de l’explosió de l’Andreu Buena-

mer per una tendència personal, però

Banda Ampla, ni tampoc que sigui la

fuente, i això va afavorir a tots els que

també perquè era un buit per omplir a

persona ideal per fer-ho.

estàvem al seu voltant.

màtica és la mateixa, però en el fons és només un canvi de registre?

Per la imatge que tens? Exacte. Aquesta doble vida és possible quan alternes l’audiovisual amb el periodisme escrit. Es podia tolerar que fos seriós escrivint un article al diari però, en

Vaig aconseguir una solució de síntesis

Catalunya. De presentadors de xou, ja

canvi, la meva imatge al Polònia és

perquè jo havia fet informació política,

n’hi havia un de boníssim com l’Andreu

massa forta com per intentar combatre-

si bé també m’agradava molt la política

i, en canvi, d’humor polític no en feia

la des de la mateixa televisió. De tota

i l’humor. I aleshores em trobo que des-

ningú. Vaig pensar: “Això jo i els meus

manera, la credibilitat depèn de la qua-

prés de Malalts de tele puc decidir una

ho podem fer bé, i és un espai que po-

litat i del rigor amb què fas la feina. I,

mica què vull fer...

dria ser nostre”. I així va ser.

poc o molt, poso la mateixa qualitat i

CAPÇALERA ABRIL 2011

En poc temps, passes de parlar de política catalana a fer sàtira política. La te-

“En el món audiovisual, l’equip ho és tot i els individualismes estan justament castigats”

El màxim responsable de la productora Minoria Absoluta també és un dels periodistes que ha impulsat el nou diari Ara.

Normalment, sols mullar-te al parlar de

sinceritat en política, però es practica

riosos que quan reviso guions del Polò-

política, nació o llengua. En una entre-

poc. Per això m’agrada el Polònia, per-

nia. A part d’alguns pocs casos de

vista a El Club de TV3 vas reconèixer

què diu el que els polítics pensen sense

persones que em criticaven anome-

que, dins la lògica de la immersió lin-

dir-ho en públic. En la política, hi ha

nant-me “l’humorista aquest...” amb la

güística, el castellà estava discriminat,

unes convencions i unes mentides esta-

el mateix rigor quan escric articles se-

intenció de faltar-me al respecte, he

cosa que va provocar reaccions en mit-

blertes que consisteixen a negar deter-

pogut mantenir aquesta doble vida de

jans de Madrid. També deies que hem de

minades coses i en no reconèixer mèrits,

manera satisfactòria.

parlar sense por de la brunete mediàtica.

al contrari. M’agradaria que en la vida

Estem acomplexats pel què diran a l’al-

política hi hagués més sinceritat, i que

Sovint parles de la importància d’“em-

tra banda del pont aeri?

defenséssim sincerament els nostres pos-

passar-se la vanitat”. Des que ets me-

Totalment, és una feblesa nostra. Si bé

tulats. A El Club vaig comentar que no

diàtic, has tingut la temptació de

és una feblesa com la vida mateixa. Al

podem negar el conflicte lingüístic. El

mirar-te massa al mirall? Si et sóc absolutament sincer, per bé o per mal he continuat sent la mateixa persona. Sempre he estat molt autocrític i ho continuo sent. Sempre he estat poc

que hem de dir és quin és

“Acomplexar-se davant la premsa de Madrid és un error, però jugar al ping-pong amb ells encara seria un error més greu”

CAPÇALERA ABRIL 2011

dotat per a les relacions i ho continuo

aquest conflicte. I si estem a favor de la discriminació positiva del català llavors hem de defensar-ho fins al final, i no negar-ho o minimitzar-ho. El

sent. La gent que algun dia em veu altiu

Reial Madrid ara estan tota l’estona pen-

que passa és que vaig proporcionar un ti-

o superb poden pensar que se m’han

dents de què fa el Barça de la mateixa

tular fàcil a la brunete mediàtica. Potser

pujat els fums, però no és veritat. En tot

manera que els països europeus estan

va ser un error, tot i que estic content per-

cas els fums ja els tenia pujats d’abans

pendents de quin humor s’ha llevat l’An-

què feia falta dir-ho.

perquè no em considero diferent de com

gela Merkel. El fort marca la pauta. I no-

era. I tampoc he estat una persona auto-

saltres, en relació amb Espanya, som els

La premsa catalana tenim un paper en-

complaent. No ho era abans i no ho sóc

febles així que, fins a cert punt, és inevi-

front de determinats postulats falsos

ara. Tinc un neguit a dintre que porta la

table. Després hi ha el masoquisme típic

sobre Catalunya que es repeteixen des de

llavor de l’autocrítica i espero que duri,

dels que escolten Losantos per enrabiar-

mitjans de Madrid? I si haguéssim de

ja que aquesta és l’espurna que fa que el

se molt, cosa que no condueix a res. Sem-

donar-hi resposta, ho estem fent?

motor continuï funcionant.

pre he estat un gran defensor de la

Acomplexar-se davant la premsa de Ma-

drid és un error, però jugar al ping-pong

molt necessari. Tant de bo això no ho

ambiciós. Aquest canvi de valors existeix

amb ells encara seria un error més greu.

faci en detriment de l’altra premsa en ca-

en molts terrenys i l’Ara va néixer per

En moltes coses, m’agrada molt més la

talà, sinó una mica en detriment de tots.

donar-hi resposta i cobertura.

Aquest desacomplexament del qual par-

Comentes que l’Ara també ha de ser via-

premsa de Barcelona que la de Madrid, però en d’altres no. La premsa de Madrid és més sincera i directa. La de Bar-

làvem també explica l’origen de l’Ara?

ble econòmicament. No obviem que

celona és molt més florentina. A alguns

Sí. A la cultura catalana i a la producció

aquest nou diari neix en el moment en

diaris de Madrid també els trobo molt

cultural i mediàtica catalana hi ha hagut

què a tot el món estan tancant diaris

més sectaris i demagògics, encara que

un canvi de xip molt important. El que

arran del canvi de paradigma que suposa Internet. Sentiu que aneu a

no hem de fer de la premsa catalana l’anti-Mundo, l’anti-ABC o l’anti-La Razón. Això seria entrar en una guerra de pati de veïns de nivell molt baix.

la contra?

“La premsa de Madrid és més sincera, més directa. La de Barcelona és molt més florentina”

Però és que nosaltres no fem un diari de paper, sinó un mitjà de comunicació.

Per tant, hem ser professionals i no fer cas al que diuen?

es fa a Catalunya no és molt millor que

Un mitjà que, tal com reconeixia el seu

I intentar fer un diari pensant en el “no-

vint anys enrere, en canvi, ara ens ho

director al passat número de CAPÇA-

saltres”. Un mitjà barceloní, i per exten-

creiem més. Abans érem un país mitja-

LERA, ara per ara té com a base el paper.

sió català, ha de tenir com a punt de

net que es pensava que era una merda,

I serà així mentre el mercat ens ho de-

referència la realitat catalana entesa

mentre que ara som un país mitjanet

mani, ara bé, si el mercat condemna el

com un tot. Això no exclou una mirada

que comença a pensar que pot arribar a

paper l’Ara deixarà d’existir en paper i

catalana sobre el món, però fins ara per

ser un país que estigui bé.

seguirà com a mitjà de comunicació en altres suports. Actualment, és massa

desgràcia s’ha donat més una visió de Catalunya com a perifèria d’una altra

Estem més cofois del que som?

d’hora per renunciar als quioscos. L’Ara

cosa, cosa que ens debilita moltíssim.

El terme cofoi no m’agrada. Prefereixo

havia de ser-hi present, sobretot perquè tenim vocació de construir un missatge, un univers mediàtic i periodístic propi

qual ets un dels impulsors. També heu

Perfil

en el suport que més li convingui en

dit que apostàveu per un diari que no es-

Toni Soler (Figueres, 1965) és his-

cada etapa històrica. En aquest moment,

tigui traduït al català sinó escrit en ca-

toriador, periodista, empresari i

no podem renunciar al paper, tot i que

talà. Abans de l’Ara, cap mitjà complia

novel·lista. Ha treballat a la premsa

crec que tard o d’hora hi renunciarà tot-

aquests requisits?

escrita (Avui i El Observador), a la

hom. I llavors també hi renunciarà

Els postulats són aquests, si bé n’hi ha un

ràdio amb el programa Minoria Ab-

l’Ara.

altre que és ser un diari sostenible eco-

soluta, (premis Ciutat de Barcelona

nòmicament i amb possibilitats de pe-

i Ondas) i a la televisió, on actual-

netrar en un públic ampli. Aquí és on

ment dirigeix i presenta Polònia

talà hi haurà més oferta de diaris editats

l’Ara té una missió a fer. Jo he treballat

(Ondas 2007), un dels programes

a Catalunya en català que en castellà.

a l’Avui, un mitjà pel qual tinc estimació,

de la productora Minoria Absoluta

TV3 és líder en televisió i en ràdio les

però ha tingut vint-i-cinc anys per seguir

de la qual és el director general.

dues principals emissores són Catalunya

un model i en canvi no ha aconseguit fer

També ha estat un dels impulsors

Ràdio i RAC1. Tot i això, la realitat al

el mateix recorregut que RAC1 ha fet

del diari Ara. Ha publicat diferents

carrer a nivell lingüístiès que encara hi

en ràdio o TV3 en televisió. La premsa

llibres com Roca, l’últim segon (Co-

ha molt per fer. La influència dels mit-

en català necessita una nova empenta i,

lumna, 1996) amb Andreu Farràs,

jans ha estat sobredimensionada o ja

Amb l’aparició de La Vanguardia en ca-

francament, amb l’Avui i El Punt no n’hi

Història de Catalunya (modèstia a

hem fet els deures i s’ha d’anar molt més

ha prou. No estem en situació d’igualtat

part) (Columna, 1998), L´'última

enllà en altres àmbits?

respecte a La Vanguardia o El Periódico,

carta de Companys (Columna,

Cadascú ha de fer la part dels deures

el grans diaris en castellà. Per tant, la pre-

2009) i Amb llengua o sense (Co-

que pot fer. Nosaltres hem impulsat

sència d’un nou mitjà que aporti un punt

lumna, 2011).

l’Ara i vam ajudar a impulsar RAC1, així

de vista diferent i que guanyi lectors és

que estem ajudant a l’existència de mit-

CAPÇALERA ABRIL 2011

Aquest és un dels postulats de l’Ara, del

E N T R E V I S TA

jans potents, de qualitat, en català i amb

són esperades pel comú de la gent, però

ves de guió i el primer que miro no és si

vocació de ser majoritaris. El que no

sí que tinc vocació d’intentar que el meu

fan gràcia, sinó si saben explicar-se o no.

podem fer és anar pel carrer dient a la

entorn sigui millor i ajudar en el que

Si una persona jove em pregunta si per

gent com ha de parlar. El català millo-

pugui. Per tant, aquesta no és una res-

dedicar-se a això cal aprendre anglès o

rarà si la gent que no el parla té la sen-

ponsabilitat que m’espanti.

noves tecnologies, jo li diria que llegeixi

sació que s’està perdent alguna cosa. Això és fonamental. Quan la gent s’adoni que no pot llegir l’Ara o l’Avui, que no pot escoltar RAC1, que s’està perdent uns programes de televisió molt

i escrigui molt, ja que la seva eina de treball ha de ser la paraula, la

“Creure que la catalanitat és una ‘crosta’ és un símptoma molt evident d’insatisfacció personal amb el teu entorn”

frase, la gramàtica i la sintaxi. A vegades això ho oblidem. Sovint es pensa que tan sols cal que

bons, així com el teatre, el darrer llibre d’en Jaume Cabré o d’en Quim Monzó...

Fa uns anys en una entrevista deies que

escriguin bé els periodistes de premsa es-

Totes aquestes coses faran que el català

“explicar les coses de manera entenedora

crita i que no és tan important en ràdio

sigui necessari.

i eficaç és important” i, tot seguit, deies

o televisió.

que “hi ha molta gent en aquest negoci

En el fons, l’exigència en ràdio i televi-

Alguns periodistes no han dubtat a

que no compleix aquest requisit”.

sió és major perquè no hi ha temps per

l’hora de mostrar aquesta ambició na-

Perquè en el periodisme hem donat per

reflexionar ni per corregir-se. Han de

cional i se’ls ha titllat de “crosta nacio-

suposat que tothom sap escriure. I no és

parlar expressant-se amb desimboltura

nalista”. És una etiqueta fàcil?

així.

i sense marge per a l’error. Per tant, és

Les etiquetes no es poden evitar i és una manera fàcil d’atacar. A mi no m’amoïnen les etiquetes que em pengen. Els que s’han de preocupar són els que a Ca-

fonamental. De totes maneres, de

“En el periodisme, hem donat per suposat que tothom sap escriure. I no és així”

mancances, n’hi ha moltes. També és molt important llegir el diari cada dia i saber una mica què passa

talunya creuen que la catalanitat és una “crosta”. Em sembla un símptoma molt

a cada país. Hi ha gent que no té ni Una cosa és escriure i l’altra és explicar

idea de res! Hi ha persones molt politit-

evident d’insatisfacció personal amb el

les coses.

zades en temes catalans que després no

teu entorn. Jo em sento molt còmode i

Té molt a veure. L’escriptura va molt

en saben gens de la resta del món. I al

penso que a Catalunya hi ha una nova

més enllà de l’ortografia, és explicar les

revés, també. A la nostra feina, és molt

centralitat, en la qual m’hi trobo i que va

coses clarament i entenedora. Un cop,

important tenir curiositat per tot, que ca-

més enllà del sentiment, de la llengua. És

no recordo si a l’Avui o a El Observador,

dascú surti una mica de la seva bombo-

un sentiment de comunitat que s’ex-

algú em va dir: “És que tu escrius bé!”. I

lla. La meva dona treballa com a

pressa de manera molt més complexa i

vaig pensar: “Només faltaria!”. Després

professora d’ensenyament secundari a

rica que la simple distinció entre portar

t’adones que no és així, que hi ha gent

Bellvitge i el meu cunyat treballa a la

un burro o un toro al cotxe. I estic con-

que escriu malament tant en aquesta

construcció i quan hi parlo penso que

tent que es generi aquest espai, que és

professió com en altres, on l’escriptura

ells sí que saben com van les coses i no pas jo, que estic aquí llegint els

molt obert i permeable, i no demana adhesions indestructibles ni parlar exclusivament un idioma. El que demana és creure que som una col·lectivitat amb uns valors i que volem anar cap a un lloc

“Pots saber molt de política, però ni un borrall d’economia, cosa que fa que siguis un analfabet funcional”

CAPÇALERA ABRIL 2011

que tenim els periodistes: viure apartats de la realitat. Ens hem acostat tant als polítics

determinat. Et sents un referent comunicatiu

diaris i fent broma. És un perill

és fonamental. I això ha de tenir alguna

que ens hem allunyat de la gent.

cosa a veure amb l’ensenyament bàsic i

Això és claríssim. Un altre problema

d’aquesta col·lectivitat a la que et refe-

secundari en què crec que no es valora

dels periodistes, entre els quals m’hi in-

reixes?

prou la capacitat d’escriure bé de ma-

cloc, és que pots saber molt de política,

Em sento part d’un engranatge que ha

nera entenedora. Per descomptat, això

però ni un borrall d’economia, la qual

estat un referent per generar aquesta

és important per als periodistes, encara

cosa fa que siguis un analfabet funcional.

nova centralitat. No em sento un refe-

que també en moltes altres professions.

Intento posar-hi remei, sobretot ara que

rent en el sentit que les meves opinions

M’he fet farts de mirar currículums i pro-

sóc empresari, perquè sense saber res

Toni Soler alerta del perill que els professionals de la informació acabin vivint dins una bombolla, apartats de la realitat del carrer.

d’economia, la política es converteix en

quest talent. Amb tot, per desgràcia, de-

teix que a la ràdio, en què dues emisso-

un simple joc. I això és un problema.

mogràficament el país dóna el que dóna.

res potents en català competeixen entre elles. Seria fantàstic, encara que és

Per tant, hem de llegir, saber escriure i saber d’economia. Sí, i preguntar a la gent del nostre entorn com són les seves feines, les seves vides...

“Hi ha gent molt polititzada en temes catalans que després no en saben res, de la resta del món. I al revés, també”

molt més complicat perquè econòmicament no té res a veure. És el que falta per a la normalit-

Per acabar, en aquest univers mediàtic

I tampoc hem de construir una altra

A nivell de persones que el parlen, hem

català, què tenim pendent?

bombolla artificial i fer veure que Es-

anat enrere, però no pas per una male-

Seria collonut tenir una televisió privada

panya no existeix perquè seria absurd.

dicció bíblica, sinó perquè han vingut un

a Catalunya per donar sortida al talent

Així doncs, ens hem de relacionar amb

milió de persones més. Tot i això, la vi-

que tenim. Tant a la televisió com al ci-

el nostre entorn, girar-lo a favor nostre,

gència del català està fora de qualsevol

nema o com en moltes altres coses hi ha

buscar-hi sinergies, etc. A nivell intern, i

dubte i l’excel·lència de la producció cul-

més talent que indústria, així que seria

sobretot de cara al català, seria molt in-

tural en català també ho està. En aquest

molt bo tenir una indústria a la mida d’a-

teressant que en televisió passés el ma-

sentit, estic content i sóc optimista.

CAPÇALERA ABRIL 2011

zació definitiva als mitjans.

RESUM ANUAL DEL CONSELL DE LA INFORMACIÓ

Després de tretze anys, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) està consolidat com a garant del codi deontològic. Llúcia Oliva, presidenta

De les queixes d’institucions a la publicitat Llúcia Oliva Fotos: Antena 3 / Vicente Pruna

del CIC, analitza

Durant l’any 2010, crida l’atenció el nombre de queixes rebudes al Consell

tícies audiovisuals, però el Consell les

en aquest article les

de la Informació (CIC) tant d’institu-

accepta sempre que facin referència als

cions públiques com de partits polítics.

criteris del codi deontològic dels perio-

queixes rebudes al

Tot i així, les persones i entitats que les

distes catalans, ja que la funció princi-

presenten continuen sent molt diverses,

pal d’aquest organisme es vigilar-ne el

llarg del passat any,

des d’organitzacions cíviques a perio-

compliment.

distes i particulars.

La Conselleria d’Interior de la Genera-

A grans trets, la gent sobretot es queixa

litat va presentar dues queixes per tres

que permet concloure que aquestes són d’origen divers i que se centren, sobretot, en informacions que els demandats creuen que no estan degudament fonamentades, que es poden haver

Algunes de les queixes es referien a no-

per informacions que consideren que

aspectes de la cobertura que va fer La

no estan prou fonamentades, quan

Vanguardia de l’incendi d’Horta de

creuen que no es respecta el dret a la in-

Sant Joan, en concret per una informa-

timitat i a la imatge, i quan sospiten que

ció sobre el comandament de l’incendi,

la informació s’ha aconseguit per mit-

per la difusió en la versió digital d’a-

jans il·lícits.

quest diari d’un vídeo que contenia

Entre els expedients resolts pel Consell

imatges que no corresponien als fets

al llarg de l’any 2010, hi ha les queixes

dels quals parlaven i per la reproducció

del Departament d’Interior de la Ge-

d’uns arxius sonors.

neralitat, de l’Institut Català de la Salut

En aquest cas, el CIC va considerar que

(ICS), del Consorci Sanitari de Barce-

ni el vídeo ni la informació no vulnera-

lona i de l’Ajuntament de Lleida, a part

ven l’article 2 del codi deontològic. En

de grups polítics municipals de Ripollet

canvi, va demanar al mitjà de comuni-

i Sant Feliu.

cació en qüestió més diligència a l’hora

Els criteris del codi deontològic en què

de rectificar. Sobre la segona reclama-

més s’han centrat aquestes queixes pre-

ció d’Interior, per la reproducció d’ar-

aconseguit per mitjans

sentades durant l’any passat són el 2,

xius sonors sobre el mateix incendi, el

que recomana difondre únicament in-

CIC va considerar que aquests estan re-

il·lícits o bé que no

formacions fonamentades; el 3, que

produïts de manera incompleta i no

aconsella rectificar amb diligència; el 4,

permeten fer-se càrrec de la situació.

respecten el dret a la intimitat i a la imatge.

que fa referència a la utilització de mè-

Segons l’acord pres pel Consell, aquests

todes dignes per obtenir informació i el

enregistraments vulneren l’article 9 del

9, que demana respectar el dret de les

Codi.

persones a la seva pròpia intimitat i

Per la seva part, l’Institut Català de la

imatge, especialment en casos de vul-

Salut es va queixar d’un reportatge

nerabilitat i malaltia.

emès al programa Espejo Público

L’Institut Català de la Salut va queixar-se d’un reportatge emès al programa Espejo Público d’Antena 3 i el CIC li va donar la raó.

d’Antena 3 per demostrar que era molt

Una altra queixa va ser la de l’Ajunta-

fàcil aconseguir una baixa laboral, fil-

ment de Lleida respecte a una notícia

mant una metgessa sense el seu con-

emesa a Telecinco sobre un conflicte al

sentiment amb càmera oculta.

barri de La Bordeta per considerar que

El Consell va considerar que el repor-

la informació no estava contrastada i

El Consell de la Informació de Ca-

que algunes de les imatges no corres-

talunya (CIC), que vetlla per la de-

El 2010, les queixes al CIC provenen tant d’organitzacions cíviques o de periodistes com de particulars

ponien al lloc dels fets.

ontologia periodística, s’ha marcat

El Consell va considerar que la

com a objectiu de l’etapa actual

cadena Telecinco havia vulnerat

donar a conèixer amb més profun-

el criteri 2 del Codi en no difon-

ditat els serveis que presta en l’àm-

dre informacions contrastades, si

bit de la comunicació. Altres

bé no va poder verificar la

objectius són recollir queixes dels

queixa de manipulació d’imatges,

ciutadans en relació amb els arti-

codi deontològic, que no estava justifi-

tot i que va recordar a la cadena que

cles publicats a la premsa o pro-

cat l’ús de la càmera oculta i que hi

l’Annex 1 del Codi apunta que “no

grames de ràdio o televisió que

havia una manca d’ètica general en l’e-

estan permeses les manipulacions de la

vulnerin el codi deontològic. El

missió. Cal recordar que el criteri 4 del

informació visual enregistrada originà-

CIC estudia les queixes dels ciuta-

Codi diu clarament que cal utilitzar mè-

riament”.

dans, les valora i, quan cal, actua de

todes dignes i lícits per obtenir infor-

D’altra banda, el Consorci Sanitari de

mediador.

mació i imatges.

Barcelona va presentar una queixa con-

CAPÇALERA ABRIL 2011

tatge vulnerava els articles 2, 4 i 9 del

Més visibilitat

RESUM ANUAL DEL CONSELL DE LA INFORMACIÓ

tra el diari El País per mostrar fotogra-

Nova etapa amb més funcions

ABORDAR LA IMMIGRACIÓ

fies de suposats toxicòmans.

Enguany s’han rebut nombroses quei-

El Consell va acordar que en aquesta

xes en les quals el Consell ha acordat

informació hi va haver manca de cura

que s’havia vulnerat el criteri 12, que re-

per impedir que s’identifiquessin les

comana “actuar amb especial respon-

L’any 2010, el Consell de la Infor-

persones de la fotografia, però, tot i

sabilitat i rigor en el cas d’informacions

mació de Catalunya (CIC) ha in-

això, no hi va apreciar mala voluntat.

o opinions amb continguts que puguin

crementat les funcions, organitzant

Malgrat tot, va recordar al diari que cal

suscitar discriminacions per raons de

nombroses activitats per formar i informar periodistes i ciutadans en temes ètics. El Consell ha impulsat conferències i seminaris, així com un estudi que s’acabarà

sexe, raça, creences, extracció so-

Tot i les millores, de tant en tant, encara s’informa de la immigració inadequadament

queixes contra l’ús de la paraula

respectar el dret de les persones a la

de comunicació. Tot i que el nombre de

cial i cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència”. Un particular ha presentat setze

l’any 2011 i que tracta sobre la tasca realitzada en tretze anys de

“immigrant il·legal” als mitjans

vida. També ha participat, amb al-

seva pròpia intimitat i imatge, especial-

vegades que s’ha fet servir aquesta ex-

tres entitats de la societat catalana,

ment en situacions de vulnerabilitat o

pressió és elevat, és menor que en anys

en la redacció de recomanacions

malaltia, com diu el criteri 9 del codi

anteriors. Aquesta expressió vulnera el

ètiques per a periodistes.

deontològic

codi deontològic i els drets de les per-

La nova etapa de la Fundació del

També es van queixar les Noves Gene-

sones perquè cap persona és legal o

CIC avança gràcies al fet que els

racions del PP de Ripollet així com el

il·legal, sinó que ho és la situació.

mitjans i el Col·legi de Periodistes

Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant

La gran arribada d’immigrants a l’estat

continuen finançant-la, encara que també gràcies a la generositat de nombrosos periodistes que hi han treballat altruistament. Així, continuen comptant amb el suport de

espanyol en aquesta darrera dè-

Sovint les persones en una situació vulnerable són les més afectades per l’actuació inadequada dels mitjans

cada va agafar per sorpresa els mitjans de comunicació que no teníem una experiència ni una reflexió feta sobre el tractament

les facultats de Periodisme catala-

del fenomen. Per això en els

nes, els col·legis d’advocats i de

Feliu de Llobregat. Aquestes dues for-

anys 2006 i 2007 hi va haver moltes

metges, l’ONCE i altres institu-

macions van coincidir en les queixes

queixes sobre el tractament dels immi-

cions, membres del Patronat i del

contra els respectius mitjans públics

grants als mitjans catalans. L’esforç fet

Consell de la Fundació.

municipals per considerar que no ga-

des del Col·legi de Periodistes i des del

Per primer cop, la Fundació Con-

ranteixen una informació plural, veraç i

Consell de la Informació ha aconseguit

sell de la Informació va signar un

equilibrada.

canviar la situació, encara que de tant

conveni de tres anys de durada

Encara que el Consell de la Informació

en tant es tracta el tema de la immigra-

amb Cultura, pel qual la Generali-

considera que aquests temes són propis

ció inadequadament, segons veiem a les

tat contribuirà a finançar el servei públic que dóna aquest Consell, únic a l’estat espanyol. També cal reflexionar sobre nous arguments ètics per afrontar els

queixes que ens arriben.

S’ha rebut més d’una queixa sobre prostitutes que apareixen en fotografies amb poca cura d’amagar-ne la identitat

problemes que acompanyen la proCAPÇALERA ABRIL 2011

dia, la falsa abogada que amañó 100 bodas”, publicada a 20 Minutos. Un particular es va queixar al Consell per considerar

de la competència del Consell de l’Au-

que el mitjà havia vulnerat el Codi per

nes preocupants que es generen en

diovisual de Catalunya (CAC), va voler

no contrastar la informació (criteri 2),

els mitjans d’informació digitals i

recordar en aquests mitjans de comuni-

posar èmfasi indegut en la nacionalitat

liferació de noves tecnologies: ruti-

Un exemple és la notícia “Clau-

on són els límits de la utilització de

cació que, pel fet de ser públics, haurien

i ètnia dels suposats infractors (12) i no

Facebook i Twitter com a fonts

d’extremar l’atenció als principis de ve-

respectar la presumpció d’innocència

d’informació dels periodistes.

racitat i pluralisme que inspira el codi

(10). Finalment, el CIC va acordar que

deontològic.

efectivament s’havien vulnerat els criteris

Els col·lectius amb situació social i econòmica vulnerable, com la immigració, pateixen la inadequada informació dels mitjans.

10 i 12, però no el 2, perquè no es podia

propaganda comercial en qualsevol

i, d’altra banda, al seu propi interès.

provar que no s’haguessin consultat di-

àmbit i suport.

“Abdicar de la responsabilitat adqui-

verses fonts. Sovint trobem que les per-

Aquest comunicat es va fer perquè so-

rida pels periodistes vers el públic a

sones que estan en una situació social i

vint els periodistes simultaniegen la

canvi d’un benefici econòmic o social és

econòmica vulnerable són les més afec-

tasca professional amb la publicitat i

inacceptable i contrari a l’ètica”, va

tades per l’actuació inadequada dels

això també genera queixes, com la del

acordar el Consell.

mitjans. Per exemple, hem rebut més

senyor Manuel López, que ocupa el càr-

La majoria de codis ètics que existeixen

d’una queixa sobre prostitutes que apapoca cura d’amagar-ne la identitat. PUBLICITAT I PERIODISME

El Consell recorda que, segons el codi deontològic, no es pot simultaniejar la informació amb la publicitat

Entre els comunicats que el CIC ha en-

de realitzar activitats que facin perillar la capacitat d’informar amb veracitat, honestedat, rigor i independència. També molts documents d’auto-

viat a la societat l’any 2010 n’hi ha

rec de Síndic de la Premsa Comarcal i

regulació interna dels mateixos mitjans

hagut un per recordar als periodistes

Local.

de comunicació prohibeixen als seus pe-

que l’article 7 i l’annex 4 del codi deon-

El CIC considera que es tracta d’un

riodistes de simultaniejar informació i

tològic diuen que l’exercici del perio-

conflicte d’interessos en el qual els pro-

publicitat, si bé curiosament és una

disme

fessionals de la informació s’enfronten

qüestió que molts periodistes no ente-

és

incompatible

amb

realització, al mateix temps, de serveis

a lleialtats contraposades, ja que per

nen i que no estan disposats a complir,

retribuïts en l’àmbit de la publicitat o la

una part hi ha la lleialtat a la ciutadania

segons el que es veu.

CAPÇALERA ABRIL 2011

reixen en fotografies publicades amb

recomanen als periodistes evitar

R E P O R TATG E

Tradicionalment, el fotoperiodisme ha anat lligat al suport paper, encara que en plena revolució digital força fotògrafs aprofitin les noves tecnologies per donar

Els altres camins de la fotografia Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz

a conèixer la seva

Quan la fotògrafa Anna Boyé va rebre la trucada del Departament de la Dona

El canvi a l’alcaldia (l’abril del 2008,

obra, sobretot arran

de l’Ajuntament de Badalona poc podia

Maite Arqué marxava al Senat i era

imaginar-se el llarg i complex camí que

substituïda per Jordi Serra) i la irrupció

de la reducció de

estava a punt d’iniciar. Els responsables

de la crisi econòmica van deixar apar-

del consistori havien vist el seu treball

cada l’edició del llibre. “Tot es va para-

pàgines de moltes

“Matriarcats”, exposat al Palau Robert,

litzar i va quedar en l’aire”, recorda

publicacions, per no

i li oferien un projecte en què s’integrés

Boyé.

a un conjunt representatiu de dones ba-

Passaven els mesos i no hi havia notícies.

parlar de les que han tancat. Així treuen profit del nou paradigma que suposa Internet. Una altra via més clàssica, però que també s’ha beneficiat

mençar a tòrcer per causes conjunturals.

dalonines. “Vés pensant una idea”, van

Mentrestant, Boyé –que tot i ser l’autora

dir-li.

del treball no tenia capacitat de decidir

Després de donar-hi voltes, Boyé els va

sobre el futur del mateix– rebia trucades

proposar un llibre que condensés un cen-

de les dones que havia fotografiat inte-

tenar d’històries de diferents col·lectius.

ressant-se per l’estat del projecte. Aquell

Cada història s’explicaria mitjançant

interès per part de les persones a qui

una imatge i un minirelat. La idea els va

havia immortalitzat amb la càmera i

agradar i Boyé s’hi va posar a treballar.

amb qui havia parlat molt per treure’n

“Eren històries molt quotidianes que te-

un petit text que expliqués les seves his-

nien l’única voluntat de mostrar què

tòries, la tenia preocupada. “Tenia l’an-

passa amb les dones de diferents cultu-

gúnia de no haver tret el llibre, em sentia

res”, assegura aquesta fotògrafa barce-

com si les traís. I com que no volia que

lonina especialitzada en reportatge

enterressin viu un projecte tan entra-

de la nova cultura

social i d’investigació.

nyable em vaig plantejar posar-ho al

digital, és exposar

Durant un any, es va estar desplaçant

meu web. La idea podia funcionar i era

fins a Badalona per retratar les protago-

una manera de fer-ho públic”, recorda.

nistes. En les imatges, hi sortien grups de

Així, aquell llibre inicialment en paper

dones de diferents generacions i proce-

va acabar convertint-se en un llibre di-

dències. Malgrat que se centrava en un

gital. “La resposta va ser impressionant.

centenar d’històries, en total hi aparei-

Em consta que s’ha vist moltíssim i així

l’obra fotogràfica, una opció que ja contemplen galeries i museus de tot el món.

xien més de cinc-centes dones que

m’ho han fet saber”, assegura Boyé, tot

“tenen una força social, perquè moltes

i que no té comptabilitzades les visites al

vegades la dona no ha sabut manifestar

web. Aquell canvi d’orientació, aquell

la seva veu”, afirma Boyé.

gir forçat per la crisi econòmica havia

El problema va arribar quan, un cop aca-

donat resultats.

bada la feina, aquell projecte es va co-

La crisi, tal com deia Einstein, havia des-

Andoni Canela a Banyoles, on resideix. El seu treball pot consultar-se i comprar-se a www.andonicanela.com.

pertat el seu enginy. “Vaig reaccionar.

Així, doncs, el llibre digital Badalonines.

mació constant. I això és molt bo. No

Abans mai no m’havia plantejat fer un

100 imatges i 100 històries de dones de

hem de tenir por del que ve. Els canvis

llibre digital, però ara ja m’ha quedat

Badalona (www.annaboye.com/badalo-

sempre són positius”, conclou.

clar que en la meva trajectòria profes-

nines.pdf) li ha permès entrar de ple en

sional aquest és un camí més a recórrer,

la revolució digital en què estem im-

D’ESTOC A FOTOS D’AUTOR

un dels àmbits que tindré en compte de

mersos i començar a aprofundir en

Mentre Anna Boyé tot just s’ha capbus-

cara al futur”, reconeix. “Tot el referent

noves vies a l’hora de divulgar l’obra, so-

sat en el món del màrqueting en línia,

a la Xarxa –prossegueix– té força per-

bretot veient l’estat actual de la profes-

Andoni Canela hi està força familiarit-

del fet que algú t’encarregui un projecte. I, a més, no té fronteres”. Boyé admet que vol estudiar com fer-ho rendible, malgrat que darrerament no

“Una vegada que el màrqueting en línia ja funciona, la inversió és rendible molt ràpidament” (Andoni Canela)

troba temps per posar-s’hi, ja que està

zat, ja que fa deu anys que comercialitza les seves imatges a la Xarxa. Nascut a Tudela i resident entre Banyoles i el Cadí, Canela és un fotògraf especialitzat en natura, medi ambient i biodiversitat.

immersa en la investigació del món de

sió. “El fotoperiodisme està agònic. En

Premi Godó de Fotoperiodisme, ha viat-

la dona (està acabant la carrera d’An-

l’actualitat, el fotògraf s’ha de transfor-

jat per tot el món i els seus reportatges

tropologia a la UB). Quan pugui, però,

mar i aprendre a fer moltes coses, per-

s’han publicat a prestigioses capçaleres

començarà a estudiar com funciona la

què aquest és el camí que està prenent la

com National Geographic, El País, La

venda en línia, un món que encara des-

fotografia. Tot plegat, forma part del pro-

Vanguardia, The New York Times o

coneix.

grés de la nostra societat, de la transfor-

Newsweek. És autor de llibres de foto-

CAPÇALERA ABRIL 2011

què et dóna poder i deixes de dependre

adquirir fotografies a la Xarxa, Canela pensa que “a poc a poc passarà com amb totes les coses, des dels supermercats a un viatge en avió. La gent comprarà a Internet quan es doni la confiança que la compra és segura. I això serà més fàcil quan hi hagi un nom o una ‘marca’ reconeguda”. Respecte a l’estat de la professió i els diferents camins per donar a conèixer l’obra d’un mateix, Canela és realista: “El fotoperiodisme creatiu té molt bona salut, però està molt fotut quan s’aspira a cobrar i viure d’això. Els diaris i les revistes cada vegada tenen menys pressupost i interès per aquest tipus d’històries, per molt bons que siguin els reportatges. El problema és qui inverteix per difondre aquestes històries precisament quan hi ha una crisi molt seria en el tipus de negoci del periodisme clàssic, encara que tampoc apareix una alternativa que funcioni”. MÉS EXPOSICIONS QUE MAI Una de les sortides que apunta Canela és el de les exposicions. I, sobre aquest tema, qui en pot parlar amb coneixeEl treball d’Anna Boyé pot veure’s a www.annaboye.com/badalonines.pdf.

ment de causa és Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania (www.colectania.es),

grafia editats en diferents idiomes i ha participat en una vintena d’exposicions. El resultat d’aquest bagatge professional es pot trobar al seu web (www.ando-

“Ara m’ha quedat clar que el món digital és un dels àmbits que tindré en compte de cara al futur” (Anna Boyé)

nicanela.com). “Abans, bàsicament venia

CAPÇALERA ABRIL 2011

fotografies d’arxiu-estoc amb un busca-

institució

sorgida el 2002 amb l’objectiu de difondre la fotografia i el col·leccionisme. Des de la fundació organitzen exposicions, activitats vàries, editen catàlegs i, a més, dis-

és rendible molt ràpidament. I quan co-

posen d’una col·lecció de fotografia que

dor per revistes, editorials i publicitat.

mença el manteniment és molt senzill i

reuneix més de dos mil obres d’autors

Ara, tot i que també mantinc aquest web,

costa poc”, afirma.

espanyols i portuguesos de les darreres

estic apostant sobretot per les fotos d’au-

“La clau –afegeix– és que el fotògraf ja

sis dècades.

tor, còpies impreses en diferents papers,

tingui un nom o un treball reconegut

Font de Mora reconeix que en els últims

llibres i altre marxandatge de les exposi-

que atregui la gent. Això és fonamental

anys s’han donat canvis importants al

cions, com són les postals i les làmines. De

i és el que farà que es vulguin comprar

voltant de la fotografia. “Abans era un

les imatges d’autor, n’hi ha d’emmarca-

fotos. Les exposicions, llibres i publica-

cercle tancat i limitat, mentre que, avui

des de gran format, mentre que altres

cions en premsa i altres mitjans, altres

dia, és indiscutible que hi ha un interès

estan en formats petits”, explica.

iniciatives i projectes (com les col·labo-

molt més ampli. I aquest interès també

La valoració de la seva experiència en el

racions, en el meu cas amb ONG con-

es dóna pel que fa a l’obra exposada.

màrqueting en línia és força positiva.

servacionistes), ajuden molt”.

Ara es fan moltes més exposicions i són

“Una vegada que ja funciona, la inversió

Respecte al tipus de persones que solen

més accessibles. La fotografia ja està as-

Pepe Font de Mora, director de Foto Colectania, en la seu d’aquesta fundació que busca difondre la fotografia i el col·leccionisme.

tura de fotografia i la presència a la uni-

que forma part de l’agència Magnum– la

seus i a les col·leccions”, afirma.

versitat és anecdòtica”, critica.

porti una coneguda galerista d’art con-

El director de la Foto Colectania destaca

“En paral·lel al creixement de fotògrafs

temporani, així com que en molts cen-

que a Barcelona, als anys vuitanta, hi

amateurs –prossegueix–, que es dóna

tres comencin a barrejar l’obra de

havia força galeries especialitzades de

gràcies a la tecnologia digital, s’estan

mestres com Oriol Maspons amb fotò-

fotografia, si bé eren un món tancat que,

consolidant les exposicions i l’acceptació

grafs actuals. “És un signe de maduresa

als anys noranta, es va anar obrint. “El

social de la fotografia com un tipus d’art.

i que alguna cosa comença a canviar”, re-

canvi fonamental, i que ha estat benefi-

Així, a més de la facilitat tècnica, s’ha

coneix.

ciós, va ser quan les galeries d’art i els museus van començar a exposar-hi fotografies. Perquè a més d’obrir la fotografia a un públic diferent, també s’hi varen incorporar persones que no venien

De totes maneres, encara hi ha

“Les galeries no donen a l’abast per la gran quantitat de fotògrafs amb obra per exposar” (Pepe Font de Mora)

d’una tradició fotogràfica, però que hi incorporaren una nova visió”, assegura.

barreres per superar. “Tot això no significa que els fotògrafs tinguin moltes possibilitats d’exposar, ja que estem en un món molt competitiu on hi ha molts artistes

posat de moda com a mitjà creatiu”.

i, en canvi, no hi ha tantes vies per co-

“A casa nostra, l’èxit de la fotografia en

Nous temps, nou paradigma, nova acti-

municar”, apunta. Font de Mora recorda

les fires d’art, exposicions i publicacions

tud. En aquest context de canvi, reco-

que, actualment, a Barcelona hi ha sis ga-

es va donar a mitjan dels noranta i ara

neix que estem vivint una mena de punt

leries de fotografia “que no donen a l’a-

s’està estabilitzant o bé baixant una

d’inflexió entre els fotògrafs, els quals a

bast per causa de la gran quantitat de

mica. Encara que això no significa que

l’hora de plantejar exposicions i de pen-

fotògrafs que poden tenir una obra và-

tot estigui consolidat, perquè el col·lec-

sar en el seu arxiu com quelcom que té

lida per exposar”. També reconeix que

cionisme va molt a poc a poc”, afirma.

un valor, han après a canviar el xip. “I els

els fotògrafs joves “estan molt ben edu-

Malgrat aquestes millores evidents, Font

galeristes i centres de fotografia, també”,

cats en aquest món competitiu, al màr-

de Mora lamenta que la fotografia no

afegeix. I posa com un altre exemple d’a-

queting i a les relacions públiques,

tingui una major presència dins el món

questa maduresa el fet que l’obra de

mentre que la generació que té cin-

educatiu. “En els estudis de batxillerat

Cristina García Rodero –el primer i únic

quanta o seixanta anys no estan tan acos-

artístic, no és dóna ni una sola assigna-

representant de la fotografia espanyola

tumats a donar-se a conèixer”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

sumida com un art qualsevol, és als mu-

D I À L E G L luís i Ma rc Pe rmanye r

En una família en que abundaven els metges, Lluís Permanyer i el seu fill Marc van acabar dedicant-se al periodisme, tot i que cap dels dos havia estudiat per ser-ho. El primer va ingressar el

“Cada vegada es trepitja menys el carrer” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Marc, quins records tens de la professió

I ja fa vint anys que ets en gabinets.

del teu pare i com afecta el fet que, tot i

M– Vaig estar quatre anys al gabinet de

1966 a La Vanguardia,

no haver estudiat Periodisme, treballis

premsa de la UB descobrint la professió,

en un gabinet de comunicació?

aprenent l’ofici fins que el 1995 van ofe-

mentre que en Marc

Marc– De petit, no tenia vocació perio-

rir-me dirigir la comunicació de la Uni-

dística i a casa mai vaig tenir cap pressió

versitat Pompeu Fabra. Vaig acceptar i

ho va fer primer des

perquè acabés fent el mateix que el pare.

des d’aleshores que m’estic a la UPF.

del gabinet de premsa

Sempre m’ha interessat la història, en

de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, com a responsable de comunicació de la

Em van dir que estudiés el que volgués. Lluís, tant tu com la teva dona vàreu dir

particular la història de l’art, que té un

al teu fill que estudiés el que volgués, si

lligam amb el periodisme perquè es

bé al final va acabar en el periodisme.

tracta de saber coses de la gent i apro-

Lluís– Per nosaltres va ser una sorpresa.

fundir-les. Sempre he estat curiós, vaig

Li va passar com a mi, que vaig arribar

estudiar Història de l’Art (UB) i vaig

de retruc a la professió. Jo havia estudiat

treballar en una galeria d’art i en una dis-

Dret sense cap mena de vocació i vaig

tribuïdora de premsa. Però per casuali-

intentar ser diplomàtic. En veure que no

tats de la vida, o perquè era la persona

funcionava vaig entrar a Edicions Des-

adequada en el moment adequat, el

tino i vaig començar a escriure a la re-

Pompeu Fabra. Tots

1991 el periodista Xavier Febrés, a qui

vista Destino, que em va encarrilar cap

pocs mesos abans el rector, Josep M. Bri-

al periodisme. A casa, però, si no és que

dos, doncs, viuen el

call, havia nomenat director del gabinet

m’ho pregunten, no parlo mai de la

de premsa de la UB, volia ampliar el ga-

feina, ni dels llibres que escric.

periodisme des de

binet i m’ho va oferir a mi, que em co-

dues òptiques

neixia a través dels pares. Mai m’hagués

I què et sembla quan en Marc et co-

imaginat que arribaria una feina com

menta l’oferta de feina de la UB?

diferents. Tot i això, a l’hora d’analitzar la professió ambdós coincideixen en moltes de les anàlisis.

aquella. Llavors no treballava i ho vaig

L– Vaig recomanar-li que ho acceptés. Li

veure com una oportunitat. Aquella

vaig dir que em semblava molt bé per-

feina em va permetre descobrir la pro-

què la universitat és un ambient de cul-

fessió periodística així com un món tan

tura, perquè tractaria amb persones

apassionant com la Universitat de Bar-

interessants i podia aprendre força coses.

celona per dintre, una institució que tan

És un ambient que t’obliga a estar atent.

sols coneixia com a estudiant. Vull re-

No és el mateix que altres feines que pot-

calcar l’oportunitat que va donar-me en

ser donen diners i notorietat, però no

Febrés. Si ell no hagués pensat en mi pot-

pas formació humana i cultural.

ser ara treballaria en una galeria d’art.

M– Quan el pare ha dit que no parlava

Marc Permanyer escolta les explicacions del seu pare, Lluís Permanyer, durant l’entrevista al Col·legi de Periodistes.

bient. A la secció d’Internacional fèiem

M– Suposo que ajudava el fet que abans

gòric. Al tenir un pare que treballava a

ressopons que acabàvem a les tres de la

les seccions estaven compartimentades.

La Vanguardia, tant a l’adolescència com

matinada. I com que residim a Casp i la

Recordo perfectament la secció d’Inter-

a l’època d’estudiant, jo estava al corrent

redacció era a Pelai, alguna vegada ella

nacional on no hi havia ordinador, els te-

de temes d’actualitat. I a vegades venien

venia i fins i tot va arribar a portar la cas-

lèfons antics, el bon ambient que s’hi

a casa companys de professió com el

sola per fer el ressopó allà mateix, amb

respirava...

Josep M. Huertas, l’Enric Sopena, la Mar-

tota la secció.

L– Era molt divertit! Jo m’ho vaig pas-

garita Saénz-Diez o el mateix Xavier Fe-

sar molt bé.

certa manera s’hi vivia l’ambient perio-

“Abans a les redaccions hi havia tertúlia. Ara la gent mira la pantalla”

no ens era aliè. Quan em van pro-

dístic del diari, que no m’era aliè. De

(Lluís Permanyer)

posar la feina a la UB, vaig dir a

brés i gent del diari com Carlos Nadal, Lluís Foix, Tomàs Alcoverro, etc. En

Periodisme. “És igual –va contestar-me–

llers a visitar les linotípies. Recordo les lla olor de plom, tota aquella brutícia...

a casa l’ambient de la professió

en Febrés que no havia estudiat

petit havia anat a La Vanguardia i als tagranotes tacades dels caps de taller, aque-

M– Així doncs, en certa manera

Les impremtes i les redaccions ara són

el que vull és algú de tarannà obert, di-

molt més fredes i asèptiques.

nàmic, que sàpiga relacionar-se”. Re-

L– Abans a les redaccions quan no te-

cordo que em va dir, textualment, que

Eren els que “feien”el diari.

nies feina hi havia tertúlia. Ara, en canvi,

buscava a algú “que sàpiga donar la mà”.

M– Sí, encara que tot això actualment

la gent segueix mirant la pantalla. No

Amb el temps m’he adonat del sentit

ja no existeix.

saps ben bé què estan mirant però s’hi

d’aquesta frase. Saber donar la mà té la

L– La meva dona també vivia aquell am-

parla poc.

seva importància, pel que representa.

CAPÇALERA ABRIL 2011

mai de periodisme, tampoc cal ser cate-

DIÀLEG

des envies la nota de premsa per correu electrònic, si bé fem la trucada al periodista, quedem un dia per menjar plegats, etc. Aquest contacte personal no és pot perdre, és insubstituïble. És així com coneixes millor els periodistes, saps què els agrada i què no. Abans parlàvem dels coneixements. Lluís, com a cronista de Barcelona...

“Amb el correu i les xarxes socials s’ha perdut el contacte amb els periodistes” (Marc Permanyer) L– Sóc cronista, però no l’oficial. A vegades m’ho han ofert i ho he rebutjat. Marc Permanyer defensa el contacte personal enfront la fredor de la relació digital. D’acord. Com a cronista de Barcelona, no creus que ara els periodistes sovint riositat. Hi ha gent que s’equivoca quan

saben els detalls d’un tsunami a l’illa de

“És d’aquells que no sap ni donar la mà”,

diu que cal ser xafarder. Ser xafarder ser-

Java, mentre que desconeixen el nom del

deia, tot rient-se, en referència a alguna

veix per entrevistar la Belén Esteban,

carrer del costat de casa seva?

L– Això també ho deia sempre l’Espriu.

gent. En Tarradellas també ho deia.

mentre que la curiositat és la del cientí-

L– Això segur que es dóna, però què

M– Es refereixen a persones “viatjades”,

fic. La ciència és observació i curiositat,

vols fer-hi? Hi ha gent que s’especialitza

obertes, que han viscut, amb un substrat

preguntar-se per què passen les coses i,

i que ignora el seu entorn immediat ge-

que els capacita per a la feina. Així, puc

a continuació, fer-se preguntes. Si tens

ogràfic, el de la seva pròpia ciutat. Això

rompre una llança pel model de forma-

curiositat, et vas formant a través de la

ció de segon cicle que fins ara ha tingut

vida. Ara el que veig en les noves gene-

la UPF, ja que els estudiants hi accedien

racions és falta de curiositat. Van poc al

Marc Permanyer (1965, Barcelona)

havent cursat un primer cicle universi-

cinema, van poc al teatre i van poc als

va néixer en una família molt lli-

tari, que els aporta un bon substrat, i

museus. Estan molt tancats al diari i molt

gada al periodisme gràcies a la feina

amb dos anys de carrera era suficient

tancats a casa seva. Ara tot és virtualitat,

del pare. Tot i això, va estudiar His-

per aprendre les claus de la professió. És

però la realitat no té res a veure amb la

tòria de l’Art a la Universitat de

un model que busca formar periodistes

virtualitat. No és el mateix mirar un par-

Barcelona (UB). Després de treba-

amb una base generalista.

tit del Barça per televisió que mirar-lo al

llar en una galeria d’art i en una

Camp Nou, i això es pot extrapolar a

distribuïdora de premsa, el 1991

Ja que parlem de persones amb substrat,

qualsevol fet quotidià o històric.

CAPÇALERA ABRIL 2011

creieu que els periodistes actuals tenen

comença a treballar al gabinet de premsa de la UB. Quatre anys des-

prou background? No sé si aquest hu-

El tacte, la vivència.

prés, el 1995, passa a dirigir la Uni-

manisme del qual parlem es pot combi-

M– Estar llegit, estar viatjat. El que ens

tat de Comunicació i Relacions

nar amb una feina hipotecada per

arriba a través de la pantalla és artificial,

Externes de la Universitat Pompeu

l’actualitat del dia a dia.

impersonal. El contacte amb les perso-

Fabra (UPF), càrrec que encara

L– Falla una mica això. Amb tot, el pro-

nes és fonamental. Des del punt de vista

exerceix. Ha publicat La Pompeu

blema també és personal. Ningú no neix

professional, molts cops amb el correu

Fabra. La construcció d’una Uni-

ensenyat i la base per exercir aquesta

electrònic i les xarxes socials s’ha perdut

versitat (Quaderns Crema, 2001).

professió és, fonamentalment, tenir cu-

el contacte amb els periodistes. A vega-

s’observa no tan sols en la professió, sinó també en la vida real. Hi ha un estrany desconeixement de l’entorn. M– Hi ha gent que ha estat als principals museus del món i, en canvi, no ha estat mai al MACBA o al MNAC. Poden haver estat al Museu Picasso de París i, en canvi, no haver estat al del carrer Montcada. L– Això és esnobisme.

“Una de les angoixes del periodisme actual és la quantitat d’informació” (Lluís Permanyer) La informació global, potenciada per les noves tecnologies, ha anat en detriEl veterà periodista apunta que la gent no sap què passa en el seu entorn immediat.

ment del coneixement local? L– El problema és l’actitud de la persona davant de la realitat. Hi ha una

plaça de Catalunya hi tornaria perquè

com els diaris més importants i amb més

no vulguin conèixer la realitat que tenen

encara que hi hagués passat cinquanta

redactors treballen el tema, parlen amb

a la cantonada. Es pensen que si veuen

vegades, no estàs atent, estàs pensant en

altres fonts, etc., mentre els diaris més pe-

aquella cantonada des d’una càmera de

altres coses. En canvi, si estàs pendent

tits ho retallen i ho copien tal com els

l’ordinador allò ja és la realitat. Doncs,

d’escriure l’article veuràs un detall que

arriba, sense canviar-ne ni una coma.

no. La realitat està per tocar-la. Si jo ara

et servirà per crear l’atmosfera, el clima...

L– Passa el mateix quan ho extrapolem

hagués d’escriure un article sobre la

Una cosa és anar a la plaça de Catalunya

a Internet degut a la comoditat que

a explicar com és, l’altra és anar-hi per-

brinda tota la informació penjada a la

què hi ha una manifestació o perquè

Xarxa, informació d’origen desconegut.

Lluís Permanyer (1939, Barcelona).

s’ha ensorrat el metro. En canvi, la temp-

En lloc d’anar a les autèntiques fonts, el

Periodista i escriptor. Va estudiar

tació de qui no és curiós és quedar-se cò-

periodista es queda amb allò sense saber

Dret a la UB. El 1962 comença a es-

modament assegut davant de la pantalla.

quina és la garantia, què hi ha al darrere

criure a Destino i el 1966 entra a La

M– Això enllaça amb els canvis que hi

d’aquella informació, que en general és

Vanguardia on, des del 1987, és cro-

poden haver hagut en la professió, so-

molt poca i plena de paranys. En posaré

nista a Barcelona. Ha publicat més

bretot entre els periodistes de mitjans.

un exemple: Un bon dia va aparèixer a

de setanta llibres, la majoria sobre

Cada vegada es trepitja menys el carrer.

la Xarxa una informació que deia que la

Barcelona com 1.000 testimonis

L– Exacte.

ciutat de Barcelona, arran de l’Exposi-

sobre Barcelona (La Campana,

M– S’estan a la redacció, van rebent la

ció Universal, havia refusat construir la

2007);

informació per mitjà de diferents fonts i

torre Eiffel abans que aquesta anés a

L’Eixample,

150

anys

d’història (Viena, 2008); El Molino,

ja està. Se’n contrasta el mínim, es

París. Resulta que un periodista i pro-

un segle d’història (Angle, 2009). Ha

creuen el que els diuen aquestes fonts i

fessor de la Ramon Llull va publicar un

guanyat els premis Luca de Tena

ja tenen l’article.

article a Sapiens amb informació extreta d’Internet. El vaig trucar preguntant-li

(1969), Ciutat de Barcelona de periodisme (1987) i el Premi Nacional

Els periodistes de fonts fan una nota i

per la font i no em va saber dir-la. Des-

de Periodisme (2010) ex aequo amb

els mitjans es limiten a reproduir-la...

prés, un pseudohistoriador, José Miguel

M– Nosaltres ens hi trobem sovint. Pre-

Carrillo de Albornoz, que assegura ser

parem una nota, la distribuïm i veiem

descendent de Moctezuma, va publicar

José Martí Gómez i Joan de Sagarra.

CAPÇALERA ABRIL 2011

manca de curiositat que comporta que

un llibre d’anècdotes de la història on explica aquesta mateixa història. Fins i tot va ser entrevistat i va fer-se la foto sota l’Arc de Triomf, el monument que s’hauria construït en lloc de la descartada torre Eiffel. Doncs tot és mentida i ho vaig desmentir fa temps. En tota la investigació de Barcelona mai s’ha parlat d’això i, en tot cas, quan aquí se li hagués pogut demanar, Gustave Eiffel ja tenia el contracte a París. Per tant, és impossible. La confirmació va venir dels autors d’un estudi sobre Eugenio Serrano de

Marc Permanyer admet que Internet li ha facilitat molt la tasca al gabinet on treballa.

Casanova, que és qui va proposar fer l’Exposició de 1888. Em van dir que després d’una exhaustiva anàlisi no havien

Si un no té curiositat, segurament també

M– Jo sí que les llegeixo. No sóc nadiu

trobat cap relació amb Eiffel. Ho poso

li mancarà el rigor. La curiositat és el

digital, però sóc dels que m’he recon-

com a exemple d’informació no con-

que fa extremar la voluntat de tenir in-

vertit perquè és necessari per a la pro-

trastada que pot trobar-se a Internet.

formació i d’extremar les proves per

fessió. El que miro més són els diaris

M– Però tot això ja ha quedat a la Xarxa.

veure si la realitat és tal com se’ns plan-

digitals i algun confidencial, si bé no sóc

L– A la meva biografia de Vikipèdia diu

teja. Això aplicat a la realitat vol dir que

gens lector de blocs ni de microblocs.

que vaig entrar a La Vanguardia l’any

quan un gabinet de premsa difon una no-

1996. A mi m’és igual, tot i que vaig in-

tícia s’ha de comprovar si aquella infor-

Els blocs s’han sobredimensionat?

tentar que ho corregissin, sense èxit.

mació és exactament com diuen o no.

L– I tant! Tots els grafòmans d’abans ara es posen allà, tenen una “diarrea men-

Ara que parlem d’Internet, què penseu

El problema és que amb Internet la pres-

tal” i opinen del que no saben.

del “periodisme ciutadà” que ha fet que

sió de la instantaneïtat és molt més forta.

El secret és saber seleccionar.

ens replantegem el sentit de la professió.

L–En quin temps? Una de les

curiositat, que li interessa la realitat i

“La pèrdua de capital humà en les redaccions segur que a la llarga es pagarà”

l’explica d’una manera informada, sem-

(Marc Permanyer)

Què és, doncs, un periodista? L– Un periodista és una persona que té

CAPÇALERA ABRIL 2011

blant al científic que té dues bases: des-

angoixes del periodisme actual és la quantitat d’informació disponible. M–La sobreinformació. L– Abans ja la teníem al diari

confiança i curiositat. Els sentits (vista,

L– És cert, encara que la instantaneïtat

amb els paquets dels teletips d’agències

oïda, tacte...) del científic li fan detectar

també la teníem abans. Quan treballava

que arribaven de tot el món i que cada

una cosa que li crida l’atenció de la rea-

a Internacional i ens arribava una notí-

dia havíem de triar. Ara som davant la

litat. La seva actitud és desconfiar del

cia important havíem de comprovar-ho i

inundació oceànica. I això ho fa impos-

que veu perquè potser aquella realitat

canviar un seguit de pàgines.

sible. El problema és que hi ha gent que

l’està enganyant. Actua amb curiositat i

M– Sí, ara bé, el resultat de tot allò no es

es diverteix navegant tot el dia, però no

intenta provar si la realitat és tal com se

veia fins a unes hores després, mentre

saben per què ni cap a on van. És el caos.

li presenta. El periodisme, en certa ma-

que ara a les versions digitals dels diaris

M– Tot plegat et porta a una confusió, a

nera, també és això; ser un observador

si no ets el primer a treure-ho...

un col·lapse mental. Al final no saps ni

de la realitat, tocar-la i formular pregun-

L– Però és que a les versions digitals tot

on ho has llegit.

tes de per què és així. A vegades això

s’explica d’una altra manera...

L– Hi ha blocs anònims que no saps ni qui l’escriu. No hi ha cap filtre, cap ga-

confirma el que diu la realitat, mentre que altres cops ho desmenteix.

No te’n refies, de les versions digitals?

rantia de res. I tu t’estàs allà, venut.

L– No les llegeixo mai. No em resolen I, actualment, hi ha manca de rigor?

res perquè faig una feina més d’historia-

La professió hauria de saber seleccionar.

L– Sí, però també manca de curiositat.

dor no tan lligada a l’actualitat.

Tot i així, tenim les eines per fer-ho?

que potser ni tan sols s’ho llegeixen. L’anècdota és simptomàtica. De totes maneres, m’agradaria parlar dels avantatges d’Internet. L– Les noves tecnologies han de facilitar que els diaris seriosos i de referència siguin cada vegada més seriosos i més de referència perquè faciliten la feina d’una manera que fa cinquanta anys no es podia fer. Això ens ha de fer marcar la diferència amb aquesta mena de satèl·lits Lluís Permanyer és molt crític amb determinades informacions de la Xarxa.

que es fan passar per periodistes, televisions que desinformen, etc. M– Jo vull rompre una llança a favor

L– Jo tinc una biblioteca amb dos mil lli-

molt. Quan em relacionava amb perio-

d’Internet. Quan es diu que la Xarxa ha

bres sobre Barcelona. Quan diversos lli-

distes més grans i amb més experiència,

matat la premsa escrita cal tenir en

bres parlen d’aquell tema, sé amb quin

el tipus de conversa i temes que tractà-

compte que en aquest moment hi ha més

amb quedo. Per exemple, el folklorista

vem no era el mateix que ara, que tracto

lectors de premsa que mai. I fins i tot es

Joan Amades a l’hora de parlar de Bar-

amb les noves fornades de periodistes.

pot escoltar la ràdio o mirar la televisió

celona no és, en absolut, una font de re-

L– Quan un metge veu un malalt, no és

per Internet. En aquest sentit és fona-

ferència. Per mi, gairebé mai té

el mateix si el metge té seixanta o se-

mental. Una altra cosa és el model de ne-

credibilitat. Ell era un novel·lista hi ha

tanta anys o bé acaba de sortir de la uni-

goci, ja que ningú té la vareta màgica de

gent que no ho sap i el citen contínua-

versitat amb Premi Extraordinari. Hi ha

saber com funciona tot això. Estem en

ment. En la meva època, els llibres ja ve-

sempre una diferència: el que el metge

un moment de canvi i ningú no se’n surt

nien filtrats a través dels processos

veterà ha vist a la vida.

ni aquí ni als Estats Units.

editorials, mentre que avui en dia això és

M– Explicaré una anècdota que enllaça

L– Esperem que d’aquesta massa de lec-

molt més difícil degut a aquest oceà d’incada setmana és nova i diferent. Tu pots fer-ho gràcies a l’experiència

tors els que esperen tenir una

“Si un no té curiositat, segurament també li mancarà el rigor ” (Lluís Permanyer )

però cada cop les redaccions són més

mica de cultura i volen comprendre el món que tenen al davant sàpiguen quines fonts de referència trien per informar-se i no perdin el temps amb ximpleries.

joves i no tenen memòria històrica.

amb el que estem dient. Un cop vam en-

L– Una memòria històrica que moltes

viar un comunicat de premsa sobre una

Marc, com a gabinet, Internet és clau per

vegades és mental. Treure la gent amb

recerca internacional a primera hora del

difondre la vostra feina.

experiència de les redaccions ha estat un

matí. Com que estàvem pendents de la

M– És fonamental. Quan era a la UB ha-

error gravíssim. En una fàbrica de cal-

publicació per part de la revista cientí-

víem d’enviar les informacions per fax o

çotets la memòria històrica no serveix de

fica, en l’encapçalament posava ben

per missatger. Ara el problema és que

res, ara bé, en altres professions l’expe-

gran, en vermell i destacat que la notícia

els periodistes reben molts correus elec-

riència viscuda és importantíssima.

estava embargada fins a les set de la

trònics, si bé se’n refien molt, de l’emis-

M– La pèrdua d’aquest capital humà en

tarda. Però dues versions digitals de mit-

sor de la informació.

les redaccions segur que a la llarga es

jans gratuïts van publicar la notícia amb

pagarà.

una nota, a sota del titular, on s’advertia

De la marca.

que la notícia està embargada fins a les

M– De la credibilitat que té aquesta

Marc, a la feina tractes amb periodistes

set de la tarda. Havien copiat la nota tal

marca que actua amb rigor. Els perio-

de diferents edats. Observes el canvi que

qual, amb l’avís d’embargament inclòs! I

distes ens diuen que tan sols obren els

implica l’edat, l’experiència?

no és el primer cop que això ens passa.

correus que els interessen. La resta és

M– En alguns temes concrets s’hi nota

El problema no és que no ho editin, és

palla i correu brossa. Soroll i soroll.

CAPÇALERA ABRIL 2011

formació que et cau al damunt i que

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 40

HISTÒRIC

Trenta anys enrere, els periodistes dels mitjans catalans van passar unes hores d’angoixa per culpa de l’intent de cop d’estat del 23-F. La tensió i els nervis es

El 23-F que va viure la professió Andreu Farràs / Pere Cullell

podien palpar en unes redaccions que van rebre la visita de la policia, que tenia l’objectiu de protegir els informadors. A continuació, publiquem extractes

Quan Tejero va assaltar el Congrés dels

talana, va enviar la redactora Montse-

Diputats, els treballadors del diari Avui

rrat Radigales al palau de la Generalitat,

es trobaven reunits en assemblea a la

on va poder escoltar, hores després, el

quarta planta de l’edifici del número 425

missatge tranquil·litzador que Pujol va

del carrer Consell de Cent de Barcelona.

pronunciar després de parlar per telèfon

Estaven discutint sobre el conveni

amb el Rei (...).

col·lectiu. Un dels seus caps de redacció,

La Prefectura Superior de Policia va de-

Josep Maria Orta, no va reunir-se amb

cidir enviar policies a tots els mitjans de

els seus companys i va preferir seguir

comunicació per «protegir-los». La re-

per ràdio el debat d’investidura de Leo-

acció de la majoria dels periodistes va

poldo Calvo-Sotelo com a president del

ser de desconfiança. L’enemistat conre-

govern.

ada al llarg de quaranta anys de dicta-

Quan va sentir els trets pel transistor,

dura continuava vigent, malgrat els

de l’edició actualitzada

Josep Maria Orta va baixar a corre-cuita

esforços democratitzadors de les anti-

del llibre El 23-F a

i, pàl·lid, va interrompre la trobada dels

gues fuerzas del orden público.

companys per informar-los a crits que hi

En el cas del centre de Televisió Espan-

Catalunya (L’Arquer, 2010), escrit per Andreu Farràs i Pere Cullell on expliquen amb tot tipus de detalls com la professió

havia hagut una «matança» al Congrés

yola a Catalunya, que tenia els estudis a

dels Diputats. Encara no se sabia qui o

l’antic hotel Miramar, l’actuació de la po-

quins eren els autors de l’assalt ni tam-

licia encara va resultar més xocant.

poc si els trets havien estat disparats

La dotació que hi va ser enviada per pro-

sobre alguna persona, sobre moltes o

tegir el centre portava poderosos re-

contra el sostre, com finalment va passar.

flectors amb els quals va il·luminar es-

L’assemblea de treballadors de l’Avui es

pectacularment l’edifici.

va posposar per a un moment millor i

Les forces de seguretat tenien, així, una

tothom va pujar als seus respectius llocs

visió perfecta de qualsevol moviment

de treball en un silenci sepulcral. Bas-

que es pogués registrar. Altra cosa és la

tants redactors van ser enviats a dife-

visió que tenien els treballadors que eren

va viure amb l’ai al cor

rents indrets de la ciutat per conèixer

dins. Enlluernats pels focus, no podien

quina era la reacció ciutadana i, sobre-

distingir què passava al seu entorn i, més

aquells fets històrics.

tot, la resposta de les diferents institu-

que protegits, van viure tota la nit amb la

cions. A la redacció van arribar els

sensació que eren un blanc perfecte. En

previsibles rumors de moviment de tro-

tot cas, la policia es va comportar impe-

pes. En concret, es parlava de soldats

cablement durant tota la nit del 23-F

marxant pel districte de Nou Barris. An-

amb les institucions polítiques i els mit-

toni Ribas, cap de la secció de política ca-

jans de comunicació de Barcelona.

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 41

Imatge del fotògraf Manuel Pérez Barriopedro (EFE) que es va convertir en tota una icona de l’intent de cop d’estat.

pal·liatius unes actituds que no deixaven

Els partidaris de no extremar tant la mo-

Cap a mitjanit del 23-F, al diari Avui es

de constituir una amenaça absoluta i en

deració en l’editorial del diari van con-

van produir uns moments de certa ten-

tota regla contra les llibertats nacionals

vèncer Jordi Maluquer. Tanmateix,

sió, a l’hora de preparar l’article edito-

de Catalunya. En llegir el mecanoscrit

l’article que expressava l’opinió del pri-

rial. Jordi Maluquer, pujolista convençut,

abans de passar-lo a tallers, Jaume Gui-

mer diari en català des de la Segona Re-

encara que molt ben relacionat també

llamet i Antoni Ribas van coincidir que

pública no va ser tan dur com caldria

amb Josep Tarradellas, com el seu cosí

caldria parlar amb Maluquer per afegir-

esperar d’un òrgan d’expressió que, si

Joaquim, va redactar un editorial que, si bé no era condescendent amb els colpistes, tampoc era prou contundent ni enèrgic en la condemna del caos que havien provocat Milans del Bosch, Tejero i tots

haguessin guanyat, els colpistes

La Prefectura Superior de Policia va enviar policies a tots els mitjans de comunicació per “protegir-los”

els seus seguidors.

no haurien dubtat a tancar immediatament amb el previsible argument de «cometre apologia del separatisme». Els mateixos responsables de

Potser pensant que adobava la tesi del

hi més vehemència en la condemna de

posar en negre sobre blanc la línia edi-

«cop de timó» que Tarradellas va pro-

la rebel·lió militar, més passió en la de-

torial de l’Avui es deurien adonar de la

clamar necessari per redreçar la situació

fensa de la Constitució i l’Estatut, i eli-

tebiesa de l’article d’opinió del 24 de fe-

política espanyola, l’article redactat per

minar qualsevol referència que pogués

brer, perquè el contingut i el to del que

Maluquer ometia tota referència a la si-

ser interpretada pels lectors com una

es va publicar l’endemà, dia 25, quan gai-

tuació dictatorial que volien implantar

lleugera recriminació pel simple «excés

rebé tot va tornar a la normalitat, no va

els militars rebels i no rebutjava sense

de zel» d’uns militars «massa patriotes».

deixar tant lloc als dubtes.

CAPÇALERA ABRIL 2011

DUBTES EDITORIALS

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 42

HISTÒRIC

Un cop condemnat al fracàs

EL GERMÀ DE SUÁREZ

i fiscals de l’Audiència Nacional i el Tri-

A més de Raimundo Castro, que es tro-

bunal Suprem, a començaments dels vui-

bava dintre del palau de la Carrera de

tanta, qui no se sabia la llista sencera

San Jerónimo, el primer membre de la

dels capitans generals d’Espanya no

direcció d’El Periódico de Catalunya

podia considerar-se un professional de

d’assabentar-se de l’assalt al Congrés va

la comunicació ben informat.

Quan a El Periódico vam escoltar

ser, a Barcelona, Miguel Ángel Baste-

En aquells mesos, corria amb insistència

per la ràdio el que passava al Con-

nier. El subdirector d’aquest diari tenia

el nom d’un general amb conegudes pre-

grés, Antonio Franco, el director,

encesa la ràdio rutinàriament al seu des-

disposicions reaccionàries: Jesús Gonzá-

es trobava absent, així que Enri-

patx quan, en sentir els trets, va sortir dis-

lez del Yerro. Aleshores capità general

que Arias i jo, ambdós subdirec-

parat a comunicar-ho a Ángel Sánchez,

de Canàries, era temut sobretot per les

tors, érem els responsables del

el cap de la secció d’Informació política

seves abrandades arengues. El primer

diari. Vam canviar les pàgines que vam saber i poder, perquè ja era ben entrada la tarda i vam estarnos al peu del canó fins que va fracassar el motí.

que va fer Ángel Sánchez va ser

La policia es va comportar impecablement durant tota la nit amb les institucions i els mitjans de comunicació

trucar a la corresponsal d’El Periódico a Las Palmas, Herminia Fajardo. «De moment, aquí no passa res —li va respondre la pe-

Una ràdio de Barcelona va trucar

riodista—. Tot està en calma».

per recollir la nostra atribolada

espanyola. Responsable de les seccions

La sorpresa no va saltar a l’arxipèlag ca-

opinió, i vaig declarar amb força

de Política de Mundo Diario i El Per-

nari sinó molt més a prop: València. Bas-

convicció, que l’amotinament fra-

iódico des de l’assassinat de Luis Car-

tant temps abans que Milans del Bosch

cassaria; que el cop d’estat podia

rero Blanco, i observador privilegiat de

—un altre general de qui Sánchez tenia

recordar en les formes la tempta-

tota la transició democràtica, el primer

més por que d’una pedregada— publi-

tiva de Sanjurjo de 1932, provo-

que va passar pel cap a Ángel Sánchez

qués el seu famós ban, un germà de Ma-

quan va rebre la nova de Bastenier va

risa

Parlament de l’Estatut de Cata-

ser les sigles d’ETA. Feia dinou dies que

Periódico originària de València, va tru-

lunya, però que ni remotament, el

els càrrecs electes d’Herri Batasuna ha-

car esfereït a Barcelona: «Estem acollo-

1981, es donaven les condicions

vien escridassat el Rei a la Casa de Jun-

nits. A València, la ràdio està emetent

cada

per

l’aprovació

redactora

d’El

tes de Guernica i l’any anterior havia

música militar». Va ser la primera ciutat

El 1981, Espanya ja era llavors

estat el més sagnant de la història

on les emissores van canviar la seva pro-

una democràcia sòlidament cons-

d’ETA.

gramació habitual pel plam-rataplam ca-

d’ingressar primer a l’OTAN demorava, ja existia un compromís de la Comunitat sobre la integració d’Espanya. El disbarat polític d’aquella acció “correctora” ens

sernari. Era el pròleg al toc de

L’editorial de l’Avui del 24 de febrer va ser més moderat del que caldria esperar. L’endemà, van ser més durs

queda que decretaria el capità general de la III Regió Militar. D’aquesta

manera,

per

«fonts

familiars», El Periódico va poder conèixer amb antelació el que

Pocs minuts després es va conèixer que

s’estava coent a València, i els seus re-

de la comunitat internacional i

es tractava d’un grup de guàrdies civils

dactors no es van trobar tan sorpresos

hauria mort d’inanició política. La

comandats per Tejero, un vell conegut

per la sortida dels tancs als carrers.

hauria posat en ridícul davant

CAPÇALERA ABRIL 2011

una

perquè triomfés.

tituïda i tot i que la necessitat

Ortega,

reacció del secretari d’estat nord-

d’Ángel Sánchez i del seu segon, Sebas-

La redacció era una olla de grills. A les

americà, Alexander Haig, dient

tián Serrano, des de l’època de l’opera-

poques hores del cop, El Periódico, la

que era un assumpte intern es-

ció Galàxia. Els atemptats d’ETA i

seu del qual es trobava llavors a la can-

panyol, demostrava que la diplo-

GRAPO tenien com a inevitables com-

tonada dels carrers Llúria i Diputació,

màcia de Washington encara vivia

panys de viatge els rumors de sabres i les

de Barcelona, en un local llogat a l’Edi-

en temps de la dictadura.

bravates ultradretanes. De la mateixa

torial Mencheta (El Noticiero Univer-

Miguel Ángel Bastenier

manera que a final dels anys noranta pe-

sal), va omplir-se de periodistes sense

riodistes i polítics coneixerien de me-

feina i coneguts d’empleats del diari, a la

mòria els noms de la majoria dels jutges

recerca d’informació veraç sobre l’abast

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 43

de l’intent involucionista.

fugir d’estudi o que van evitar exigir que

Amb aquell soroll era encara més difícil

tot el pes de la llei caigués sobre els col-

concentrar-se en la tasca de telefonar,

pistes, complint escrupolosament amb

editar i redactar la informació. I com

una generalitzada —imposada?, con-

que eren pocs, el reporter Luis Cantero,

sensuada?— llei del silenci.

que aleshores treballava per a Interviú,

Ben entrada la matinada, Ángel Sán-

El triomf de la sensatesa

però que havia col·laborat per a El Per-

chez va decidir anar a casa a dormir

A La Vanguardia feia setmanes que

iódico temps enrere, va aparèixer amb

unes horetes. L’endemà es preveia tan o

ens constava que la política espan-

Chema Suárez, germà petit del presi-

més febril que el dia 23. «En acomiadar-

yola vivia moments inquietants. El

dent del govern dimissionari, que es

me d’un dels policies que vigilaven la

govern Suárez estava en crisi. Però

guanyava la vida de relacions públiques

seu d’El Periódico, va remugar un co-

La Moncloa no volia donar-se per

i que el dia D es trobava a Barcelona

mentari referit als colpistes: “Els caurà

entesa. Mentre, es preparava el cop.

el pèl, veritat?”». “QUI MANARÀ DEMÀ?»

vent en popa. Els comtes de Godó

—Bé, senyors, què hem de fer?

havien aprovat la política lliberal

Amb aquesta pregunta no gens

“horaciana” de portes obertes i

fàcil de respondre va obrir aquell

d’ampliació de col·laboradors. Als

«per qüestions de feina».

dia el consell de redacció ampliat de La

anys quaranta, “don Carlos”, distin-

Cantero va dur Chema Suárez al des-

Vanguardia el seu director, Horacio

git aliadòfil, mantenia el suport a

patx d’Antonio Franco, perquè des d’allí

Sáenz Guerrero. Eren aproximadament

Santiago Nadal com a cap d’Inter-

pogués trucar a la família. Després de

les vuit del vespre. La reunió al despatx

nacional, procliu a les monarquies

parlar amb la seva cunyada, Amparo

del capità del «vell i poderós cuirassat

parlamentàries i ambdós connectats

Illana, Chema va fer saber als periodis-

del carrer Pelai» va durar uns tres quarts

amb “don Juan”. Més endavant, Ja-

tes que Adolfo Suárez es trobava tancat

d’hora. Molts hi van intervenir. Però els

vier Godó va ser un dels barcelo-

en una habitació del Congrés tot sol, que

testimonis que hem recollit entre els as-

nins pròxims al príncep Joan Carles.

la presència de Gutiérrez Mellado dins

sistents recorden sobretot dues inter-

En la subdirecció m’hi acompanya-

de les Corts els donava esperances —en-

vencions. Les dels dos subdirectors de

ven Lorenzo Gomis, democrata-

cara no s’havien vist per televisió els

l’època: Manuel Ibáñez Escofet (mort el

cristià progressista, i Ibáñez Escofet,

maltractaments que va patir el tinent ge-

1990) i Jaume Arias. Minuts abans d’a-

un catalanista d’elevada volada

neral a l’hemicicle— i que la dona del

questa reunió, Carlos de Godó Valls,

intel·lectual. Lleials al sistema de-

pare de l’actual propietari del

mocràtic i convençuts de trobar-nos

Els diaris i les ràdios van anar més lluny que els polítics en la condemna del cop i en la crida a la defensa de la democràcia

diari, va parlar una estona amb

al costat de la raó i, aquella nit, de

Sáenz Guerrero, però no va

la pròpia “raó d’Estat”. El mateix

donar-li cap consigna ni suggeri-

dic de l’equip nocturn, amb els caps

ment. Com sempre, el comte va

de Nacional, González Ledesma i

deixar-ho en mans d’Horacio, el

Nacho Grases, segurs que el Rei

president es trobava «molt serena i ani-

seu home de confiança, i dels periodistes

compliria amb la seva paraula.

mada», a pesar de les circumstàncies. (...)

del diari.

De Madrid trucaven per assegu-

Aquell dia, els diaris i les ràdios van anar

Després d’escoltar les informacions que

rar-se de la veracitat de mentides

més lluny que els polítics en la seva con-

aportaven els diferents caps de secció i

intencionades. La por és lliure, si

demna del cop, en la seva crítica als po-

redactors en cap, Sáenz Guerrero va de-

bé la voluntat popular era majori-

ders executius que havien amagat el

manar suggeriments sobre el contingut

tària a favor de la llibertat i la de-

perill involucionista i en la seva crida a la

de l’editorial que havia de sortir publi-

mocràcia. Es va jugar amb foc

defensa de la democràcia. Amb els prin-

cat l’endemà. Ibáñez Escofet, un perio-

però, de miracle, no hi va haver

cipals líders espanyols segrestats per Te-

dista veterà, respectat i, sovint, temut

morts. Va triomfar la sensatesa sobre la bogeria.

jero, van ser més agosarats determinats

pels més joves a causa del seu tempera-

mitjans de comunicació que alguns diri-

ment irascible, va recomanar prudència

gents, que senzillament van optar per

i cautela. En una reflexió plena de sa-

Jaime Arias

CAPÇALERA ABRIL 2011

“Els caurà el pèl, veritat?”, va remugar un policia que vigilava El Periódico a Ángel Sánchez, cap de Política espanyola

Des de 1969, amb Horacio Sáenz Guerrero, La Vanguardia anava

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 44

HISTÒRIC

viesa i pragmatisme i destil·lada per algú

ció democràtica aprovada per la majoria

a qui el franquisme havia fuetejat força

dels espanyols un any i escaig abans (...).

al llarg de la seva vida i carrera profes-

Durant bastants hores, nombrosos via-

sional, va concloure: «Aquest diari sem-

nants van congregar-se al davant de la

pre ha estat progovernamental. I no

façana principal de La Vanguardia, al

sabem amb qui ens trobarem demà al

carrer Pelai, per seguir amb expectació

capdavant del govern quan ens llevem».

les notícies que anaven apareixent per una pantalla instal·lada a l’apa-

A causa del públic nombrós a la façana de La Vanguardia, una persona es va posar a llegir en veu alta els despatxos d’EFE

rador de la seu del diari. Un monitor mostrava les notícies escrites que anaven emetent les agències informatives. A causa de l’enorme afluència de públic i

Les prevencions que plantejava Escofet

de la impossibilitat física de llegir di-

van sorprendre la majoria dels assistents.

rectament el teletip, una persona es va

No se les esperaven d’ell, que s’havia dis-

oferir per comunicar en veu alta els des-

tingit precisament pel seu abrandat

patxos de l’agència de notícies EFE. La

catalanisme i les seves conegudes anti-

Vanguardia, que aquells dies comme-

paties envers els militars. Atesa, però, la

morava el centenari de la seva fundació,

seva autoritat moral, ningú

va fer una tirada rècord de 350.000

no li va replicar, llevat d’A-

exemplars.

rias, l’altre subdirector. Profund coneixedor de la política espanyola, Jaume Arias, que en la seva etapa de redactor havia cobert els consells de

Una exhaustiva investigació

CAPÇALERA ABRIL 2011

ministres de Franco al Pazo de

Les portades i editorials del 24 de febrer deixaven clara la postura dels mitjans.

Meirás, era amic personal del ti-

L’any passat va sortir al

nent general Manuel Díez-Ale-

mercat la tercera edició ampliada

gría, antic cap de l’Estat Major Central

i revisada del llibre El 23-F a

durant la dictadura i valedor de qui seria

Catalunya (L’Arquer, 2010) escrit

amb els anys l’arquitecte de la decisiva

a quatre mans pels periodistes An-

reforma de les Forces Armades durant

dreu Farràs i Pere Cullell. El pri-

la transició democràtica: Manuel Gutié-

mer és redactor en cap d’El

rrez Mellado.

Periódico de Catalunya i profes-

A través de la seva amistat amb Díez-

sor de periodisme de la UAB i

Alegría i dels seus contactes amb altres

Pere Cullell és periodista free-

importants càrrecs militars i diplomàtics,

lance. Ha treballat en premsa,

Arias tenia accés a informacions confi-

ràdio,

dencials que li permetien conèixer al-

premsa i actualment és subdirec-

televisió,

gabinets

guns esdeveniments amb certa antelació

tor de La Porteria (BTV). En

i poder analitzar la situació amb més

aquesta tercera edició, aporten

clarividència que altres periodistes. En

noves dades sobre tot el que va

aquella reunió del consell de redacció,

passar aquella nit. El llibre és una

Arias estava convençut que el Rei s’o-

exhaustiva investigació que inclou

posaria radicalment al cop d’estat i va

mig centenar d’entrevistes a testi-

defensar que La Vanguardia apostés de-

monis directes d’aquells esdeveni-

cididament a favor de la legalitat vigent,

ments a Catalunya.

que llavors no era altra que la Constitu-

9_23F_:Layout 1 11/04/11 9:37 Página 45

Full de contactes de Manuel Pérez Barriopedro amb les diferents instantànies que va prendre a dins del Congrés dels Diputats.

A LLEIDA ELS CONEIXIEN

feia molt de temps que estaven destinats

plir de polítics i sindicalistes. Va tornar

Durant els anys de la transició, a la re-

a Lleida —recorda Rosell—. Tant és així

a ser el fòrum cívic lleidatà. L’aparició

dacció del diari lleidatà La Mañana es

que els vaig demanar: “Home, ja que

del Rei per televisió va marcar un

va restaurar un sa costum democràtic: la

sou aquí, aneu tallant els despatxos d’a-

abans i un després a Lleida. Fins que va

tertúlia. Els dies feiners, a partir de les

gència de premsa que surtin pel teletip

aparèixer Joan Carles I ningú no es va

set de la tarda, polítics i sindicalistes que

i així mateu dos pardals d’un tret: us as-

bellugar ni va enviar cap comunicat. To-

havien lluitat contra la dictadura es reu-

sabenteu del que passa fora i ens aju-

thom havia marxat a casa a veure què

nien a la seu d’aquest antic diari de la ca-

deu a tancar l’edició”. I així va ser com

passava. Però immediatament després

dena de premsa del Movimiento.

tots dos policies van passar-se la tarda

que sortís el Rei, tots els comunicats del

El 23 de febrer, el director de La

tallant les tires de paper que vomitaven

món van sortir com a bolets; alguns con-

Mañana, Joan Anton Rosell, va confircomprovar que a les set de la tarda no havia arribat a la redacció del diari cap polític, ni cap sindicalista ni un trist diri-

vocant a manifestacions i d’al-

A La Mañana dos inspectors de policia van ajudar tallant els despatxos d’agència que sortien pel teletip

gent de la Unió de Pagesos. «Llavors

tres, cridant a aturades a les empreses». En convertir dos policies secrets en auxiliars de redacció per un dia i en plantar cara més tard a

vaig decidir que es tanqués l’edició del

els teletips amb les notícies d’EFE i Eu-

tot un comissari, Rosell estava vivint,

diari immediatament i que deixéssim

ropa Press sobre l’aixecament armat».

sense saber-ho, una premonició. Menys

només una pàgina solta, que ja ompli-

Aquesta insòlita camaraderia policial,

d’un any després d’honorar el seu ofici,

ríem amb les notícies de darrera hora».

però, no va durar tota la nit. I Rosell va

seria nomenat per Ferran Cardenal cap

A mitja tarda, igual que en altres seus de

haver de plantar cara al comissari de

de Premsa del Govern Civil de Barce-

mitjans de comunicació, es van presen-

policia de Lleida, el qual, per ordres d’o-

lona, una responsabilitat que exerciria

tar dos inspectors de policia a la redac-

rigen que el periodista encara avui des-

amb reconeguda eficiència durant prop

ció del diari «per protegir-la de possibles

coneix, pretenia saber el contingut de

de catorze anys i que l’obligaria a man-

atacs». A més, dos policies uniformats es

l’edició de La Mañana de l’endemà.

tenir una relació estretíssima amb el

van quedar a baix, a la porta d’entrada.

«Al cap de deu minuts justos que el Rei

Cos Superior de Policia, la Policia Na-

«Els inspectors els coneixíem, perquè

sortís per televisió, la redacció es va om-

cional i la Guàrdia Civil.

CAPÇALERA ABRIL 2011

mar la gravetat de la situació quan va

R E P O R TATG E

La crònica del documentalisme català actual comença el 1996, quan una sèrie de factors van marcar l’inici de la indústria del gènere a casa nostra. En tan sols tres lustres Barcelona s’ha convertit en la capital

Quinze anys de documentalisme català Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz Quan es parla del documentalisme ca-

dibles per als amants del gènere. L’any

talà cal mirar enrere i anar fins al 1996,

següent, s’hi dóna un altre pas molt im-

any en què comença a créixer un gè-

portant amb l’acord signat entre Tele-

nere que en els darrers anys ha acumu-

visió de Catalunya i les associacions de

del sud d’Europa del

lat premis i elogis. L’estiu d’aquell any,

productors pel qual es pactava la co-

l’European Documentary Network

producció d’un nombre determinat de

sector gràcies al paper

(EDN) va organitzar un taller de for-

documentals anuals. Aquest acord, se-

mació de productors a càrrec del reco-

gons González, “ha estat cabdal per a

negut documentalista danès Tue Steen

l’estimulació de la producció indepen-

i al talent autòcton

Müller, que durant deu anys va dirigir

dent i per a la generació d’un nou pú-

l’EDN. El taller va tenir lloc en quatre

blic”. Finalment, una altra data més que

que ha permès crear

països diferents, entre aquests Espanya.

simbòlica és el 2009, quan Televisió de

La ciutat escollida va ser Granada.

Catalunya va pujar l’aposta pel docu-

clau que ha jugat TV3,

tota una indústria de productores independents. La precarietat i la desconfiança dels

Al desembre d’aquell mateix any, als ci-

mentalisme amb l’emissió de Sense fic-

nemes Verdi s’estrenava Asaltar los cie-

ció a TV3.

los, un documental dirigit per Javier

Tots aquests factors ajuden a explicar

Rioyo i José Luís López Linares que

que quinze anys després del taller de

abordava l’assassinat de Trotsky. Era el

formació de Tue Steen Müller, el docu-

primer cop, després de la Transició, que

mentalisme català es pugui comparar,

un documental es projectava a la gran

malgrat les diferències, amb potències

pantalla. Un total de 36.977 especta-

en aquest àmbit com són els Estats

dors van anar als cinemes de Gràcia.

Units, Gran Bretanya, els països nòr-

programadors són

Per tot plegat, aquell any ha quedat

dics i França. “Barcelona és la capital

alguns dels problemes

com el punt d’inici del documentalisme

europea del documental del sud d’Eu-

actual. “Des de 1996, a Catalunya ha

ropa perquè hi ha una televisió com

d’un sector que acumula èxits i premis.

anat creixent la tradició de la creació

TV3 que hi aposta i perquè hi ha tot un

documental”, assegura Joan González,

entramat de talent amb bastants pro-

director de la productora Paral·lel 40 i

ductors sòlids que fan documentals”, re-

del festival internacional de documen-

sumeix Francesc Escribano, director de

tals Docs Barcelona.

la productora Minoria Absoluta i exdi-

En aquesta evolució hi ha diferents

rector de TV3.

punts d’inflexió a tenir en compte. Així,

Escribano en cita alguns exemples, com

el 2001, el Canal 33 comença a emetre

Joan Úbeda (El preu de volar), Oriol

els programes El documental i El

Porta (Hollywood contra Franco), Jus-

taller.doc, dues referències imprescin-

tin Webster (F.C. Barcelona Confiden-

Uns espectadors surten de la Filmoteca durant la projecció d’un dels documentals al passat festival Docs Barcelona.

tial), Edmon Roch (Garbo, el espía) o

acostumant un públic a uns llenguatges

sortida i fomenta el talent. De tota ma-

Carles Bosch (Bicicleta, cullera, poma).

diferents i, d’altra banda, els creadors

nera, hi ha moltes ajudes, si bé al final el

Sense anar més lluny, aquest últim va

han aconseguit finançament per als pro-

que sosté el talent també és l’audiència

dirigir, juntament amb Josep Maria Do-

jectes”, apunta Jordi Ambrós, produc-

catalana, que valora productes difícils i

mènech, el documental Balseros, que el

tor executiu a Televisió de Catalunya,

exigents”, afirma Justin Webster, pro-

2004 va ser un dels cinc finalistes als

cap de coproduccions documentals i di-

ductor i director de documentals.

Oscar de Hollywood al millor docu-

rector del programa El documental.

Així doncs, la suma de TV3 i del talent

mental. Una altra prova d’aquest talent pel·lícula documental de les darreres edicions dels Goya ha tingut el segell català.

El documentalisme català s’inicia al 1996 amb un taller de formació de productors i la primera projecció al cinema

Però, tal com apunta Escribano, aquest

excepcional dins l’Estat. “La realitat catalana i espanyola en el camp documental s’assemblen molt poc. Som entre cinc i deu anys d’avantatge respecte a ciu-

talent no tindria sortida sense el pal de

Des de l’empresa privada, compartei-

tats com Bilbao, Sevilla, València, etc.”,

paller que suposa TV3, clau en tota

xen aquesta opinió. “Sense cap mena

assegura Joan González. El cas de Ma-

aquesta evolució. “TV3 ha jugat un

de dubte l’existència de TV3 en possi-

drid és diferent ja que, tot i estar clara-

paper de suport important perquè un

bilita la de productors independents, si

ment per darrere de Barcelona, en els

documental necessita visibilitat i finan-

no fos així, seria quasi impossible. TV3

darrers temps està vivint una sèrie de

çament i amb TV3 s’han tingut totes

ha fet una tasca impressionant amb co-

millores. “Fa tres o quatre anys que Ma-

dues coses. Amb la visibilitat s’ha anat

produccions a Europa. I tot això dóna

drid ha començat a despertar gràcies a

CAPÇALERA ABRIL 2011

autòcton és que el premi a la millor

autòcton ha portat a una situació

R E P O R TATG E

Massa elitistes?

TVE i al Documenta Madrid (festival

sos en les televisions d’àmbit estatal,

internacional de documentals), perquè

concentrant-se quasi la meitat (un

quan algú posa el finançament aconse-

49%) a La 2.

gueix sacsejar, i molt, la indústria”, re-

Aquest rol del sector públic no es dóna

coneix González.

tan sols a l’estat espanyol. “Per norma

cats al gènere. I els que ja existien

La cita a la televisió pública espanyola

general, el suport dels documentals de

veuen com el públic segueix res-

no és gratuïta. En els darrers anys, s’ob-

creació gairebé sempre tenen al darrere

Cada cop hi ha més festivals dedi-

ponent. Prova d’això és la conso-

serven canvis interessants a Torrespaña.

grans cadenes públiques com la BBC o

lidació i creixement a la capital

“TVE està buscant que els documentals

Arte. Fins i tot als EUA, on funcionen

catalana de festivals internacio-

tinguin un ús més televisiu, mentre que

de manera bastant diferent, aquest

nals com Docúpolis o el Docs Bar-

fins ara tenien més sortida al cinema”,

tipus de documentals els emeten a les

celona.

Segons

l’organització

d’aquest últim, en la catorzena edició celebrada el passat febrer un total de 15.000 persones van veure documentals. Concretament, van

cadenes públiques i semipúbli-

TV3 ha estat clau per a l’estimulació de la producció independent i per a la generació d’un nou públic

tenir 5.032 espectadors a les sales

privades a Espanya són extre-

–cosa que suposa l’increment d’un

explica Justin Webster. Tot i així, la

curt termini”, critica Justin Weber. “Tot

6% respecte de l’edició passada–,

feina que s’està fent des de TVE també

i això –prossegueix– s’estan mostrant

mentre que dues terceres parts,

té força a veure amb el talent autòcton

petits canvis com, per exemple, el fet

uns 10.000, van fer-ho per Internet.

català. La prova és que, malgrat que Ca-

que a Antena 3 facin especials infor-

A tot això cal sumar-hi que des de

talunya representi un 16% de la pobla-

matius, una mica a l’estil del 30 minuts,

Paral·lel 40, la productora de Joan

ció espanyola, un 50% de les obres de

i això podria evolucionar cap a algun

González, també promouen una

no-ficció que es coprodueixen a TVE

lloc. A Cuatro, van apostar, sense èxit,

iniciativa com és “El documental

són amb productores de casa nostra,

per un altre model i a La Sexta hi ha un

del mes”, que des del 2005 ha

atès que aquest tipus d’indústria està

programa com Salvados, de producció

aconseguit que 130.000 especta-

més desenvolupada que a la resta de

catalana, que està molt mal vist per ser

dors mirin documentals

l’Estat.

molt televisiu, però que és intel·ligent i

(uns

centres culturals, etc. González, director del Docs Barcelona, va assegurar durant la passada edició d’aquest festival que

ha fet alguns programes bastant

En aquests anys Barcelona s’ha convertit en la capital europea del documentalisme del sud d’Europa

caldria “dessacralitzar el documental”. A què es referia exacta-

CAPÇALERA ABRIL 2011

El paper de les privades és, doncs, marginal. “Les televisions madament comercials i miren a

80.000 eren en català) en cinemes,

ques”, apunta Ambrós.

bons i innovadors. No estem parlant del documental clàssic, si bé almenys ajuda a innovar”. PRODUCTE ARTESANAL

SECTOR PÚBLIC

Quan es parla de documental se sol re-

ment? “Si fem un documental

L’aposta pel documentalisme de cade-

sumir tot amb un mateix concepte, en-

–aclareix González– és perquè

nes com TV3 i TVE no és casual. “Ma-

cara que els experts prefereixen

volem que l’espectador ens vegi i

joritàriament, el documental sempre ha

separar el documental de creació d’al-

com més ho faci, millor. No si-

tingut lloc en l’àmbit del servei públic”,

tres productes més impersonals. “El do-

guem tan elitistes, perquè tan sols

admet González. I les dades així ho co-

cumental té un component molt

la paraula documental té una con-

rroboren. Segons l’informe anual de

artesanal. Està fet per gent que dedica

notació que encara fa massa res-

l’Entitat de Gestió de Drets dels Pro-

molt de temps a retratar una realitat de-

pecte a molta gent”. Així, apunta

ductors Audiovisuals (EGEDA) pre-

terminada. És periodisme però amb

el productor Justin Webster: “El

sentat la tardor passada, un 81% dels

una mirada més personal”, afirma Fran-

concepte de documental a Es-

documentals que es van emetre el 2009

cesc Escribano. Per la seva part, Joan

panya és una mica rígid i elitista, i

a Espanya ho van fer per les cadenes

González recalca que quan parla de do-

això fa difícil que arribi a un gran

autonòmiques, el Canal 33 al capdavant

cumentals es refereix a la indústria in-

públic”.

amb un 26% del total. Un 19% restant

dependent i no pas a les grans

dels documentals emesos van ser difo-

produccions que tracten d’animals, sinó

a aquelles produccions que tenen “als

món del documental és com el dels lli-

éssers humans al centre de la història”.

bres; les categories canvien d’un país a

Perquè, segons aquest productor, “el

l’altre. Al Regne Unit, per exemple, hi

documental no està al marge de la so-

ha molta més varietat”, argumenta

cietat planetària, sinó que amplifica el

Webster. Segons aquest productor, el

microcosmos de la societat”.

problema és que entre els extrems (do-

És evident, doncs, que hi ha diferents

cumental d’autor contra documental in-

tipus de producte. No és el mateix el do-

formatiu) “hi ha moltes coses diferents

cumental d’autor que el divulgatiu

que aquí s’estan ignorant. El que ha fet

(tipus National Geographic) o el més

Carles Bosch amb productes com

informatiu (30 minuts). Però aquestes

Balseros o Bicicleta, cullera, poma és digne d’elogi. El problema és

“La realitat catalana i espanyola en el camp documental s’assemblen molt poc” (Joan González)

que les categories a Espanya han estat massa rígides. A Catalunya, però, no ho són tant perquè TV3 és molt més flexible i intel·ligent que altres televisions”.

categories no estarien tan clares per al gran públic. Jordi Ambrós, que es defi-

BOOM O BLUF

neix com un “militant dels documentals

Quan es parla de documentalisme so-

d’autor”, admet que “tot això són clas-

vint es fa referència al boom que ha vis-

sificacions dels professionals, però que

cut el sector en els darrers anys. Però no

el gran públic no ho veu. No ho distin-

tothom està d’acord amb aquesta apre-

geix ni el poc públic que va a veure do-

ciació. “El boom documental dels da-

cumentals al cinema”.

rrers anys s’ha exagerat una mica, tot i

Segons Ambrós, “el documental de cre-

que és cert que si es compara quantita-

ació és, de llarg, el gènere més interes-

tivament i qualitativament amb deu

sant, el que més arrisca, el que aporta

anys enrere el canvi és notable. De totes maneres, també amaga una realitat com és la situació dels

“El problema és que el quilo de documental va molt barat. Ningú no es fa ric”

que s’hi dediquen, que és més

(Francesc Escribano)

és cert que hi ha un boom, si bé

precària del que sembla. Per tant,

catxa)”, afirma Ambrós. “Sembla que

Ara bé, és un gènere minoritari com

això sigui El Dorado i no és així perquè

tots els gèneres minoritaris. És com la

costa molt finançar-los. I quan algun do-

bona literatura, que no ven el mateix

cumental s’exposa en una sala de ci-

que un bestseller. Amb tot, minoritari

nema no hi està més d’una setmana.

no té perquè voler dir elitista. És per-

Per tant, és un boom agafat amb pinces.

vers voler equiparar-ho amb certa so-

Si fos real, les cadenes privades s’esta-

fisticació o amb una menysvaloració

rien barallant per emetre documentals

dels altres”.

de creació, i no és així”, afegeix.

De tots aquests tipus de documental, el

El problema del documentalisme és

de creació té molta força a Catalunya.

que no sempre quadren els números.

“Aquí es posa més èmfasi en l’aspecte

“Un documental és un producte que

cinematogràfic que en altres països,

costa molt de produir, però que al mer-

mentre que al nord d’Europa hi ha do-

cat es compra molt barat. Si costa

cumentals que no són tant d’autor. El

100.000 euros, el mercat el compra per

CAPÇALERA ABRIL 2011

també hi ha un bluf (en català, profunditat, art, factura personal, etc.

gons l’exdirector de TV3, aquesta indefinició por afectar el futur del gènere de la no-ficció per culpa d’una redefinició en les prioritats. “No es diu com s’ha d’invertir aquest 5%. Fa uns anys s’invertia en cine, per compensar tot el que es comprava als Estats Units, i en un moment determinat també es feien documentals i animació. Però actualment les televisions pressionen per fer sèries, un producte que els funciona, mentre que els documentals no els interessen tant”. “Dins el col·lectiu de productors, –prossegueix– els que fan documentals pesen poc, així que hi ha el perill que el documental, el germà pobre d’aquesta indústria, en surti malparat”. Justin Webster reconeix la crisi del secEspectadors durant la projecció d’un documental el passat mes de febrer a la Filmoteca.

tor, tot i que recorda que d’una manera o altra aquesta hi ha estat sempre present: “Estem pitjor que mai perquè cada

2.000 o 3.000 euros. Podem dir, doncs,

MIG BUIT, MIG PLE

vegada és més difícil trobar sortida als

que “el quilo” de documental va molt

A tot això, cal sumar-hi els efectes de la

documentals ambiciosos de qualitat, si

barat. Aquest és el problema, així que

crisi econòmica i la reorientació de les

bé hi ha petits indicis d’esperança per-

es necessiten coproductors”, argu-

ajudes que rep aquest sector. Bona part

què les televisions probablement trobin

menta Escribano.

d’aquestes provenen de la Llei del Ci-

alguna cosa semblant al documental que

Queda clar, doncs que, de negoci, n’hi

nema, que exigeix a les televisions pri-

els doni audiència. És una evolució na-

ha ben poc. “A tot el món, –prosse-

vades que inverteixin un 5% dels

tural, perquè la gent exigirà una mica

gueix– el documental és el gènere de la

ingressos bruts anuals a finançar pro-

més de qualitat després de tots aquests

producció independent per excel·lència.

duccions de cine espanyoles i europees.

anys de teleporqueria”.

Són gent que viu fent documentals en-

La Unión de Televisiones Comerciales

En canvi, a Joan González, que es consi-

cara que, a diferència d’altres sectors,

Asociadas (UTECA) –que agrupa An-

dera “genèticament optimista”, li costa

ningú no es fa ric”.

productores independents importants no acaben d’apostar pels documentals. I quan ho fan llavors es troben amb

crisi “perquè les xifres i els festivals ens diuen que no és així”. A l’hora d’argumentar-ho mira enrere. “Som a anys llum del que mai hi havia hagut. Respecte a fa

les reticències dels programadors de

tena 3, Telecinco, Sogecable, Cuatro, La

quinze anys, som en una altra galàxia.

televisió. Prova d’això són els horaris

Sexta, Net TV i Veo– sempre s’ha mos-

Llavors no hi havia tan sols ni una em-

en què s’emeten documentals de crea-

trat contrària a aquesta imposició i ar-

presa o director que en dos anys conse-

ció. No és que no s’emetin en horari

gumenten que un sector privat no pot

cutius realitzés dos documentals. Per

de màxima audiència, sinó que ni tan

estar obligat a invertir en un altre sector

tant, tot depèn de amb què ho compa-

sols solen fer-ho a les primeres cade-

privat.

rem”. Entre els dos extrems de la ba-

nes. Així, al Regne Unit, un referent

Entre els defensors de la llei també hi ha

lança, s’hi situa en Jordi Ambrós. “Jo sóc

com Nick Fraser i el programa Sto-

crítiques. Escribano alerta de la indefi-

al mig –reconeix– perquè ni veig el got

ryville s’emet a la minoritària BBC4.

nició d’una legislació que, en teoria, ha

mig ple ni mig buit. És molt menys ple

A la francesa Arte passa, si fa no fa, el

de permetre un major finançament de

del que sembla, però com a mínim és a la

mateix.

cine, animació, documentals i sèries. Se-

meitat. I abans no era així”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

Una altra prova que aquest boom no és del tot cert és que fins i tot algunes

afirmar que el sector estigui en

“El boom del documentalisme dels darrers anys s’ha exagerat una mica, està agafat amb pinces” (Jordi Ambrós)

DOSSIER ESPECIAL

És WikiLeaks periodisme?, quin paper té la premsa tradicional en l’era de la informació electrònica distribuïda per canals alternatius?,

Post-WikiLeaks, la feina grossa comença ara Lina María Aguirre Jaramillo

és un bon exemple de col·laboració la dels

En una democràcia, s’entén que, d’una

sotmetre la gent a aquesta mena de vi-

banda, els governs necessiten poder

gilància, però no a l’inrevés. Fins que

diaris The Guardian,

guardar secrets i, de l’altra, el poble ne-

apareix WikiLeaks el 2006 i comença a

cessita saber què es fa en nom seu. És

inclinar una mica la balança.

The New York Times,

una tensió fonamental que obliga a dur

Durant els tres primers anys d’existèn-

Le Monde, El País i Der Spiegel, amb una organització sense estat que filtra secrets?, quin és el nou perfil dels informadors i espies?, com treballar amb informàtics i hackers

a terme negociacions, ara afectades pel

cia, WikiLeaks va fer algunes revela-

cas WikiLeaks (WL). Per a Clay Shirky,

cions que mostraven més potencial que

investigador del Centre Berkman d’In-

no pas impacte real, si bé el 2010 la pu-

ternet i Societat a la Universitat de Har-

blicació del vídeo “Assassinat col·late-

vard, allò que ell anomena l’invent de

ral” de forces militars nord-americanes

Julian Assange (“al·lucinant, brillant,

a l’Afganistan, dels diaris de les guerres

pensador, a qui només cal un monocle i

en aquest país i a l’Iraq i dels cables di-

un gat persa per assemblar-se al dolent

plomàtics va alterar definitivament l’e-

de James Bond”) ha marcat l’origen

quilibri a favor dels que busquen,

d’un nou paisatge mediàtic.

obtenen i divulguen informació secreta

Per entendre aquest nou paisatge, és ne-

de governs arreu del món.

cessari referir-se a l’acord UKUSA de

Encara que hi ha molts mitjans de co-

l’any 1946, mitjançant el qual els països

municació

aliats de parla anglesa (el Regne Unit,

d’ells té una seu central en un país de-

internacionals, cadascun

els Estats Units, Austràlia, Canadà i

terminat, mentre que WikiLeaks ha

convertits en fonts?...

Nova Zelanda) van decidir continuar

emergit com una organització mediàtica

l’estratègia que havia estat tan útil a la

autènticament transnacional, la seu de la

Preguntes dins i fora

darreria de la Segona Guerra Mundial:

qual és la World Wide Web. No té ni un

dels mitjans sobre l’impacte de l’organització de Julian Assange en la premsa del segle XXI.

Unir els esforços d’intel·ligència i com-

estat ni una jurisdicció davant dels quals

partir-la entre ells. L’acord va permetre

respondre, i els que hi filtren informació

també resoldre un problema legal do-

ho poden fer deixant de banda la

mèstic comú: Els governs tenien prohi-

premsa i les autoritats locals.

bit espiar els seus propis ciutadans.

El seu sistema s’ha convertit en un

Aleshores, els governs van aconseguir

model que comença a tenir rèpliques:

poder espiar individus dels altres països

L’antic col·lega d’Assange i exmembre

i després fer circular la informació entre

de WikiLeaks, Daniel Domscheit-Berg,

el grup sense violar lleis nacionals, en

ha anunciat la fundació d’OpenLeaks,

una xarxa transnacional que, com assen-

que recollirà material filtrat per posar-lo

yala Shirky, va funcionar fins al 2005 de

a disposició de qualsevol mitjà de

manera asimètrica: Els governs podien

premsa interessat, i s’espera el sorgi-

POST-WIKILEAKS

Els milers de cables de les ambaixades dels Estats Units han deixat al descobert la diplomàcia d’aquest país. Foto: AP

ment d’altres iniciatives semblants en di-

càstigs o intentaran negociar controls

jans de premsa establerts que disposin

versos punts del planeta. The New York

multilaterals respecte als mitjans. Però,

dels recursos humans, tècnics i profes-

Times està creant un “passi especial” per

tot i així, el resultat net probablement

sionals per processar el material i/o d’or-

rebre filtracions segures en línia, la ca-

afavorirà els que filtren”.

ganitzacions no governamentals que

dena àrab Al-Jazira ha obert la seva

Així mateix, tot apunta que les persones

puguin fer de determinades revelacions

pròpia “Unitat de Transparència” mit-

que filtrin informació ara també hauran

causes de denúncia i campanya pública.

jançant la qual ja ha fet la primera pu-

de fer front a unes condicions diferents,

Evgeny Morozov, expert en temes d’In-

blicació: Els Palestine Papers, en

rama enunciat per Shirky, el trànsit de material secret es podrà canalitzar des

The New York Times ha creat un sistema per rebre filtracions segures en línia i Al-Jazira ja té una Unitat de Transparència

de i cap a qualsevol racó del planeta: “Hom imagina que secrets de Moscou,

fessor visitant de la Universitat Stanford i autor de The Net Delusion: the Dark Side of Internet Freedom (La desil·lusió de la Xarxa: el costat fosc de la llibertat

amb més organitzacions que ofereixen

d’Internet), opina que la plantilla de Wi-

Roma o Johannesburg seran canalitzats

la possibilitat tecnològica del drop-box,

kiLeaks treballarà en el futur com a “ve-

a través d’Islàndia, Costa Rica... o, fins i

el sistema informàtic que permet carre-

nedora d’idees, amb el suport d’un

tot, una xarxa transnacional de servidors

gar material anònimament en un lloc

Rolodex (el clàssic fitxer rotatiu de tar-

oferts per persones individualment. Els

web i competir per l’atenció –no tots els

getes personals) digital bastant impres-

estats lluitaran, és clar. Milloraran la su-

materials tenen la mateixa càrrega ex-

sionant”. I els “venedors” d’altres clons

pervisió, augmentaran la vigilància i els

plosiva que els difosos fins ara– dels mit-

de WikiLeaks hauran d’emprendre un

CAPÇALERA ABRIL 2011

associació amb el diari britànic The Guardian. Davant d’aquest nou pano-

ternet, tecnologia i política, pro-

DOSSIER ESPECIAL

tinguts com a la presentació dels informes, però dins d’un marc general d’edició, d’anàlisi, de verificació i de contextualització. Amb tot, els exabruptes i amenaces de demanda en contra dels diaris amb els quals va tenir contacte inicialment per a les publicacions (The Guardian i The New York Times), Assange es va adonar que necessitava treballar amb aquesta mena d’organitzacions mediàtiques que fossin capaces de fer tota la feina d’estudi de dades, de separar la informació important de la trivial i d’escriure’n una sèrie d’articles. A diferència de Viquipèdia, que funciona sota un model de col·laboració multitudinària (crowdsourcing), mitjançant el qual, en principi, qualsevol persona pot contribuir-hi amb l’edició d’entrades, WikiLeaks, explícitament, rebutja la idea que qualsevol estrany miri el material, l’editi i el publiqui. Entre altres coses, perquè els estranys poden tenir les seves pròpies agendes polítiques, actuar en nom de grups de pressió o simplement tenir interessos contraris als que defensa WikiLeaks. Els darrers mesos s’ha conegut, per exemple, el cas d’Israel Shamir, autodenominat “freelance de WikiLeaks”, que Assange i WikiLeaks s’han convertit en tot un símbol de la llibertat d’expressió.

aprofita el nom per sol·licitar reunions amb personatges d’alt nivell en ciutats com ara Moscou i Minsk. WikiLeaks necessita un altre

camí llarg i no necessàriament fàcil per establir les seves pròpies relacions amb els mitjans de comunicació a fi d’assegurar-se que els materials filtrats no es quedin recollint pols virtual en els res-

Ha quedat clar que WikiLeaks té la necessitat d’associar-se amb mitjans, però no tant que els mitjans necessitin WikiLeaks

CAPÇALERA ABRIL 2011

pectius llocs web.

tipus de personal –fins i tot assalariat en un diari o en una cadena– per poder operar de manera més efectiva. A parer de Morosov, mentre és clar que WikiLeaks té la necessitat d’asso-

Per a Morozov, la lliçó més important

de les accions (en contra de governs i po-

ciar-se amb els mitjans, “no és clar que

post-WikiLeaks és que “perquè sigui re-

ders establerts) i el desdeny –per no dir

els mitjans necessitin realment WikiLe-

alment efectiva, tota publicació de do-

menyspreu– d’Assange per la premsa

aks”, com ha demostrat ràpidament Al-

cuments ha d’anar acompanyada de

tradicional, les publicacions aparegudes

Jazira que, sense haver de fer una gran

reportatges, d’investigació dedicada i de

el 2010 han demostrat el valor del bon

inversió, va aconseguir els Palestine Pa-

suport estratègic i acurat”. Per què? Per-

periodisme d’investigació.

pers i els va publicar, la qual cosa va cau-

què, malgrat el caràcter anticonvencio-

Cada diari ha fet el treball a la seva ma-

sar un furor semblant al desencadenat

nal de WikiLeaks, l’aspecte “subversiu”

nera, tant pel que fa a la selecció de con-

pels papers provinents de WikiLeaks.

POST-WIKILEAKS

Guardian de revelar massa o poca in-

cables de les ambaixades va ser un

The Guardian i The New York Times

formació, atacar sobtadament tota la

model d’allò que els mitjans tradicionals

han publicat sengles llibres en què exa-

premsa i els governs o romandre en si-

i la nova espècie de subversius digitals

minen les respectives experiències en

lenci com un mestre d’escacs. La relació

podem aconseguir plegats... Moltes

aquesta nova forma de treball col·labo-

del Guardian amb Assange va acabar

coses s’han escrit del xoc cultural entre

ratiu. WikiLeaks - Inside Julian Assan-

malament, ja que aquest darrer, entre di-

allò que molts del “món Wiki” anome-

ge’s War on Secrecy, del Guardian, fa

verses amenaces de demandes, va deci-

nen amb sorna “premsa convencional” i

èmfasi en la interacció del diari amb As-

dir que no li agradava la feina del diari

els intransigents llibertaris de la infor-

sange, particularment des de l’experiència del director, Alan Rusbridger; el director d’investigació, David Leigh; i el periodista Luke Harding. És un testimoni de com un diari amb gairebé dos

mació... Jo vaig quedar sorprès

La col·laboració exitosa entre els mitjans convencionals i els digitals obre noves possibilitats editorials i tècniques

segles d’història és prou versàtil com per posar un equip expert en reportatges, in-

de com van convergir ambdues cultures durant la col·laboració”, afirma Katz. El testimoni de The Guardian ressalta els aspectes fonamentals que aquest treball con-

britànic, va criticar l’associació amb The

junt ha portat a la redacció i com han

formàtica i anàlisi de dades en una sala,

New York Times i va optar per concedir

obert noves possibilitats editorials i tèc-

negociar amb un home de caràcter difí-

una entrevista al Times de Londres per

niques de feina periodística. Assange va

cil, voluble, sagaç, un hacker, un nòmada

queixar-se’n.

oferir un extens tresor de dades “en

físic i virtual que representa una jove or-

El punt final de trencament va arribar

cru”, una considerable habilitat de com

ganització sense estat i que, al damunt,

quan The Guardian va rebre una còpia

processar-lo i fer-lo públic al marge de

porta una motxilla amb portàtils, discos

de l’arxiu policial suec sobre les acusa-

qualsevol autoritat estatal; mentre que

i les famoses memòries USB amb milers d’arxius secrets. En un article d’anàlisi en retrospectiva, publicat el passat 5 de febrer pel sotsdirector Ian Katz, se subratlla la comple-

The Guardian i els seus altres

Algunes veus, com els hackers, que abans no tenien cabuda en un diari seriós, ara formen part d’aquesta convergència

xitat del treball: La comunicació via

socis “van oferir habilitats periodístiques a l’antiga, perícia i el compromís de tractar material delicat de manera responsable”. En termes generals, el diari ha mi-

Internet dels editors, de vegades ni tan

cions contra Assange d’assetjament se-

llorat l’equip humà i tecnològic per en-

sols per parlar, sinó per mostrar a la pan-

xual i violació i, encara que van donar-li

carar una tendència de creixents

talla trossos de paper amb números de

l’opció de respondre amb la seva versió

quantitats de documentació important

cables particularment delicats: “Imagi-

abans de publicar-ho, només van rebre

disponible electrònicament: “Això, de

neu-vos una barreja entre un comitè de

un pronunciament dels seus advocats

segur que ocuparà més espai en el que

Brussel·les sobre unificació de widgets

amb més amenaces. D’aleshores ençà, el

fem, i hem redoblat el nostre compromís

(petites aplicacions que es descarreguen

fins llavors campió de la transparència

cap a un estil de reporterisme col·labo-

en ordinadors, n’hi ha centenars de milers) i la pel·lícula L’ultimàtum de Bourne, i així sabreu què és coordinar els plans de quatre diaris europeus, The New York Times i una guerrilla peripatètica d’informació”.

ratiu, obert”, diu Katz, en la línia

L’experiència amb l’organització d’Assange planteja nous reptes en la investigació clàssica que feren fins ara els diaris

La similitud amb la trilogia de Bourne

del que Rusbridger ha anomenat un nou periodisme de converses convergents en el segle XXI, fins i tot amb algunes veus que, pocs anys enrere, no tindrien cabuda en un diari seriós, com ara les dels

va continuar quan es va conèixer l’ordre

es va convèncer que The Guardian li

hackers o geeks antiestablishment.

d’arrest contra Assange i la comunicació

anava al darrere, que obrava com el Pen-

El llibre de The New York Times, Open

amb ell es va tornar només possible via

tàgon i que publicaria un llibre sobre la

Secrets. WikiLeaks, War and American

xats encriptats, tard a la nit o a la mati-

seva caiguda “ple de calúmnies malicio-

Diplomacy, recull una ampliació de la

nada. Trobades virtuals en què l’elusiu

ses”, segons el Twitter de WL.

cobertura feta pel diari, amb un comple-

personatge podia de sobte interrompre

“El refredament [de la relació] és dece-

ment important d’informació detallada

la conversa per fer tota una rapsòdia

bedor perquè, de moltes maneres, la

multimèdia en format de llibre digital. El

sobre el tema d’un cable, acusar The

col·laboració per als diaris de guerra i els

director, Bill Keller, fa igualment una rePassa a la pàgina 58 >>

CAPÇALERA ABRIL 2011

ELS “SECRETS REVELATS”

DOSSIER ESPECIAL

Entrevista a Duncan Campbell, periodista

“Ara hi ha la creença que qualsevol cosa pot ser filtrada” Periodista. Investiga temes de segure-

després, les identitats d’agents de la

fortament. Jo els vaig entrevistar molts

tat, intel·ligència, drets civils, defensa i

CIA arreu del món. Va ser deportat de

anys després (Ellsberg el 2002, Agee el

ciència forense per ordinador. Ha tre-

la Gran Bretanya el 1977 per conside-

2007 i Vanunu el 2004), i tots tres en-

ballat per al Guardian durant més de

rar-lo una amenaça per a la seguretat

cara creien que havien fet el correcte.

vint anys com a editor i com a corres-

de l’Estat i va ser perseguit pels Estats

Els paral·lelismes amb Julian Assange

ponsal a Los Angeles. Autor de dues

Units durant molts anys després.

i Bradley Manning són que tots dos

novel·les i cinc llibres de no ficció, atén

El tercer cas és el de Mordecai Va-

creuen també que han fet el correcte, i

CAPÇALERA:

Des de la perspectiva històrica que vostè coneix, quins altres casos de filtració de documents considera rellevants per al cas WikiLeaks?

són també el blanc d’atacs personals

“No crec que canviï necessàriament la feina dels reporters, però pot animar més gent a filtrar”

ció, de persecució i, fins i tot, d’amenaça de mort, tant en alguns mitjans nord-americans com per part de membres de

nunu, un tècnic d’una instal·lació nu-

l’establiment polític d’aquest país. En

antic comandant de la marina dels

clear a Dimona, que va exposar el

aquest sentit, recomano un excel·lent

1986 el fet que s’hi estaven fabricant

documental com és The Most Danger-

set mil pàgines de documents secrets

armes nuclears, i en va donar detalls al

ous Man in America, que parla sobre

d’alt nivell, que van revelar la desho-

Sunday Times de Londres. Va ser atret

Ellsberg i el seu llibre Secrets.

nestedat al darrere de les decisions

amb esquers de Londres a Itàlia, on va

preses sobre la guerra del Vietnam. Ho

ser segrestat, drogat i traslladat de tor-

Creu que el cas WikiLeaks canvia el re-

va fer perquè estava convençut que la

nada a Israel, on va romandre a la

porterisme d’investigació i la relació

guerra era immoral i va pensar que

presó divuit anys, onze dels quals els

amb les fonts?

això podria ajudar a acabar-la. El van

va passar reclòs en solitari. Encara té

No crec que canviï necessàriament la

acusar de dotze delictes greus, amb

prohibit abandonar el país i està sot-

feina dels reporters, però pot animar

una pena de cent quinze anys de presó,

mès a una política de persecució que

més gent a filtrar. El fet de publicar els

però el judici va ser anul·lat quan es va

l’ha portat novament a la presó per

documents filtrats a cinc països simul-

saber que gent que treballava per a

tàniament va ser una bona

l’administració Nixon s’havia ficat al

idea pel volum immens de

descobrir-hi alguna cosa amb què desacreditar-lo. Les cintes del cas Nixon van mostrar com ell i Kissinger van dis-

CAPÇALERA ABRIL 2011

EUA i oficial del Pentàgon va filtrar

consultori del psicoanalista esperant

premsa, d’acusacions de traï-

Hi ha tres casos molt significatius. El primer, el 1971, Daniel Ellsberg, un

virulents

“Sempre hi ha hagut filtracions. La diferència és que WikiLeaks filtra material com un fi en si mateix”

material. Estic segur que més oficials/agents seran contraris a parlar amb sinceritat en línia

cutir en privat sobre com destruir Ells-

parlar amb estrangers.

o en paper. Ara hi ha la creença que

berg a la premsa.

Tots tres han actuat per raons idealis-

qualsevol cosa pot ser filtrada.

El segon cas és el de Philip Agee, ja

tes en lloc de diners i, en cada cas, el

mort, un antic funcionari de la CIA

govern ha intentat fer-los mal a través

que va exposar el que l’agència feia a

dels mitjans, suggerint que han tingut

persona fàcil amb qui treballar. Què

l’Amèrica Llatina en el seu llibre In-

problemes personals, que eren traïdors,

se’n pot aprendre de l’experiència dels

side the Company, el 1975. Va revelar,

etc.; buscant perseguir-los i castigar-los

diaris amb ell?

Se sap que Julian Assange no és una

POST-WIKILEAKS

Les fonts són sovint problemàtiques, d’alguna manera. Això és d’esperar de gent que corre riscos. Penso que els reporters tenen sempre l’obligació d’advertir la gent dels riscos que implica el que estan fent i de les conseqüències. N’era conscient Bradley Manning? No ho sé. Quin és el principal desafiament que representa WikiLeaks per a la premsa en el futur? Sempre hi ha hagut filtracions. La principal diferència és que WikiLeaks vol filtrar material com un fi en si mateix, en lloc d’exposar quelcom incorrecte específicament. Això significa que s’ha de fer molta selecció, discerniment i edició per trobar el que és important. Què opina del tractament donat per la premsa del Regne Unit i dels Estats Units a les acusacions contra Assange? Penso que les publicacions hostils a WikiLeaks i a tot allò que aquesta organització representa han utilitzat les

El periodista Duncan Campbell. Foto cortesia de Guardian Media Group.

complexos i no tinc prou informació

WikiLeaks, què els diria?

d’ambdós costats per jutjar-les, encara

Els diria: mai no doneu res per fet!

acusacions per perjudicar les altres his-

que això no ha impedit que certa gent

Doneu a la gent que apareix esmen-

tòries al voltant de l’organització. Crec

decideixi per endavant si Assange és

tada en els documents l’oportunitat

que les acusacions i les filtracions

culpable o no.

que puguin respondre. Preneu-vos-ho

ment separada. Els casos que involu-

Si vostè hagués de donar algun consell

publicar un material que no hagi estat

cren imputacions sexuals són sovint

a estudiants de Periodisme arran de

verificat.

amb calma en lloc d’anar corrents a

s’han de tractar de manera completa-

CAPÇALERA ABRIL 2011

“Les publicacions hostils a WikiLeaks han utilitzat les acusacions per perjudicar l’organització”

>> Ve de la pàgina 56

DOSSIER ESPECIAL

manera més periodística”.

Open Secrets recull una amplicació de la cobertura feta pel New York Times.

visió de la relació del diari amb Assange

I en quin tipus de mitjà s’està convertint

cia ha servit al diari per sustentar-ne la

The New York Times després d’aquest

imparcialitat abans d’engegar l’anun-

experiment col·laboratiu? Keller des-

ciada unitat dedicada a investigacions

taca la feina que ha plantejat nous rep-

semblants, mentre afina els recursos di-

tes a la investigació feta regularment pel

gitals per crear noves formes innovado-

diari, que, tot i que ja té experiència co-

res d’anàlisi i visualització de dades en

neguda amb la publicació de documents

línia, un camp molt actiu en el perio-

classificats (els Papers del Pentàgon), ha

disme d’avui.

hagut d’abordar, de manera ràpida, l’o-

Un altre aspecte a ressaltar de l’efecte

portunitat sorgida del material provi-

post-WikiLeaks és que la tasca dels dia-

nent de WikiLeaks, amb les seves

ris grans internacionals ha servit a altres

particularitats pel tipus de documents i

capçaleres per consultar els cables i cen-

el tipus d’organització, bastant distant

trar-se en la informació local, com en el

WikiLeaks s’està convertint en una organització que filtra documents d’una manera més periodística

(“El tractem com una font, no pas com un soci.”) i amb els altres diaris, encara

que ha publicat al febrer d’enguany material específic sobre el país i els darrers governs. També ha estimulat més interès en indid’indagar en profunditat sobre temes de

que subratlla tant la independència de

nint en compte, a més, el que suposa el

la seva àrea d’interès, i buscar noves

cadascú com el lideratge de The New

tractament de temes particularment sen-

aliances amb mitjans per a publicacions

York Times quan suggereix certes omis-

sibles al seu propi país, els Estats Units,

especialitzades, com ha succeït a Sud-

sions en documents per raons de segu-

tant cap al govern, cos diplomàtic i agèn-

àfrica arran de la divulgació de l’informe

retat i n’ofereix d’altres d’especial

cies d’intel·ligència, com envers l’opinió

sense editar sobre discriminacions a la

interès per a un determinat diari (com

pública i les famílies de militars mem-

banca (un romanent de l’Apartheid),

els cables sobre la cancellera Merkel a

bres de les forces a l’Iraq i l’Afganistan.

que ha impulsat un debat i canvis en el

Der Spiegel). Fins i tot WikiLeaks va ac-

El diari també aprofita la seva expe-

sistema bancari del país.

ceptar en un moment donat alguns sug-

riència en el cas WikiLeaks per il·lustrar

geriments d’edicions en textos fetes pel

la línia del treball en un món bombar-

NOUS ESPIES, NOVES FONTS

Times, abans de carregar els arxius al seu

dejat per la informació constant, multi-

Un altre tema que es debat bastant ac-

El primer pas del diari nord-americà va ser consultar amb advocats els possibles impediments legals i, si n’hi havia, com trobar la manera de publicar la infor-

tualment, pertinent tant per als

Un tema que s’està debatent és la redefinició de l’espionatge, així com la figura de l’informador

mació que el diari considerava fonamental. Un grup expert en documents

CAPÇALERA ABRIL 2011

cas d’El Espectador, a Colòmbia,

vidus i organitzacions civils a fi del “circumspecte” diari novaiorquès; te-

lloc web.

tat en poder de WikiLeaks. L’experièn-

governs com per als mitjans, és la redefinició de l’espionatge. Rom Deibert, director del Centre d’Estudis de Seguretat Global i el Laboratori Ciutadà de la Universitat

canal. Keller no mostra preocupació per

de Toronto, parla sobre l’expansió dra-

classificats va examinar la veracitat del

l’efecte de les publicacions en les rela-

màtica del ciberespionatge gràcies a les

material i un altre va crear un motor de

cions internacionals: “Els líders estran-

noves infraestructures electròniques en

cerca intern per indagar en l’enorme

gers continuaran parlant amb nosaltres.

xarxa i canvis en els hàbits socials en línia.

base de dades rebuda. Keller ha dit que

És la manera que té el poder de galle-

En un article de la sèrie de The New

WikiLeaks no és “el seu tipus d’organit-

jar”. Són conegudes les divergències del

York Times, “Què ha creat WikiLeaks?”,

zació mediàtica però ha evolucionat... Si

Times tant amb la Casa Blanca com amb

Deibert esmenta dos casos que ja indi-

Assange és un periodista, no és la mena

WikiLeaks sobre els reportatges en

caven la tendència en què s’inscriu l’or-

de periodista que sóc jo... si bé [WikiLe-

qüestió. En un moment donat, fins i tot

ganitzacio: Ghostnet, que va robar,

aks] s’està convertint en una organitza-

li van tallar l’accés a les bases de dades

mitjançant la utilització d’un virus cavall

ció que està filtrant documents d’una

dels documents del Departament d’Es-

de Troia de programari lliure, la infor-

POST-WIKILEAKS

mació confidencial de dotzenes de mi-

El govern dels Estats Units ha sotmès a

pensi que l’opinió pública ha de saber?

nisteris d’exteriors, ambaixades, organit-

Manning a una detenció en solitari sota

Les declaracions d’Assange, de la histò-

zacions internacionals i companyies

estricta vigilància i aïllament, confiscant-

ria sorgida abans i després de WikiLeaks,

privades. I, de manera similar, l’atac

li la seva roba interior i calçat cada nit

sonen, molt al seu estil, grandiloqüents,

Shadows in the Clouds, que va extreure

(per evitar un suicidi) i a l’espera d’una

encara que és cert que la seva organitza-

ràpidament minutes del Consell Nacio-

condemna que fins i tot podria ser de

ció ha posat en relleu un nou món que es

nal de Seguretat Hindú. “Les nostres

pena de mort.

gestava des de feia temps per l’expansió

vides han estat regirades i hem d’acos-

La premsa s’ha de plantejar aquí tres pre-

web, la multiplicació de persones amb

tumar-nos-hi”, diu el professor, qui as-

guntes claus: Primer, si s’han de franque-

més coneixement, recursos i desitjos per

senyala, a més, el fet que si es permet

jar noves barreres per accedir a material

infiltrar sistemes de xarxa tancats i el

entrar en una dinàmica en què qualsevol

que considera d’interès públic i general i

sorgiment de noves organitzacions inte-

amb la capacitat tècnica necessària pot

com fer-ho; segon, com establir o no re-

ressades a augmentar la vigilància indi-

atacar un lloc web amb el qual discrepa

lacions amb noves fonts potencials,

vidual als organismes públics i privats.

(sigui WikiLeaks o Mastercard), es des-

natives digitals que, potser sense propo-

En aquest entorn canviant de distribu-

gital que anirà en detriment del caràcter públic del web (amb més restriccions i xarxes privades). El periodisme ha d’intervenir en el debat d’aquestes qües-

La premsa s’ha de plantejar si cal franquejar noves barreres per accedir a material considerat d’interès públic

tions, arran de la tecnologia disponible

ció de filtracions, hackers-reporters i enormes bases de dades, la premsa de qualitat té ara l’oportunitat d’interactuar reforçant el que millor sap/ha de fer: proveir context, antecedents, explica-

avui, així com del secretisme (quan els

sar-s’ho, es troben un dia que poden elu-

cions, verificació de les fonts emergents.

governs intenten amagar accions que l’o-

dir filtres d’alt nivell de seguretat digital

És una feina que exigeix més, que ha

pinió pública hauria de conèixer) i la pri-

i, per últim, com reaccionar davant de les

d’incloure més recursos, més veus, més

vacitat. Si els individus estan sotmesos a

arremeses dels funcionaris públics.

testimonis plurals, i construir un perio-

un nou ecosistema de fàcil rastreig de

En uns temps en què molta informació

disme enriquit tant pel que fa als contin-

l’activitat en línia i fora de línia, què fa

pot i podrà estar disponible més àmplia-

guts com a les formes i que aprofundeixi

pensar a algú que els governs o organit-

ment –via mitjans convencionals o no–,

en la investigació. Això, sense perdre de

zacions en són immunes?, es pregunta

la premsa té al davant un nou repte per

vista, com deia Pincus, que la màxima res-

Deibert, per a qui culpar WikiLeaks del

respondre amb criteris professionals an-

ponsabilitat és amb el públic lector, no

fenomen actual de les ciberfiltracions és

tics que no perden vigència.

amb l’establiment polític o amb els in-

com “culpar un tremolor perquè es

En una conferència del passat desem-

formàtics-activistes convertits en cele-

mouen les plaques tectòniques de la

bre organitzada per la Fundació Nie-

britats.

Terra”. Si l’espionatge es redefineix, també ho fa la figura de l’informador, una figura que no desconeixen les redaccions dels mitjans, amb algunes d’emblemàtiques com

No deixa de ser significatiu que

La pregunta no és si WikiLeaks és o no periodisme, sinó què farà el periodisme amb el que WikiLeaks li ha deixat per explorar

ara “Gola Profunda” en el cas Watergate.

la vigília de la resolució a Londres de l’extradició d’Assange a Suècia, els directors dels cinc diaris participants en les publicacions es reunissin a Madrid no per par-

Quant a WikiLeaks, el “delator” no és

man de Harvard sobre periodisme i

lar dels problemes legals del fundador de

pas Assange sinó el soldat Bradley Man-

secretisme, Walter Pincus, respectat edi-

WikiLeaks, sinó per discutir amb l’au-

ning, que està detingut i acusat d’una

tor de seguretat nacional del Washing-

diència qüestions com ara la divulgació

llarga llista de delictes que, fins i tot, po-

ton Post, enumerava quatre criteris

dels cables i la capacitat dels governs per

drien portar-lo a la pena de mort. Men-

bàsics que cal aplicar al material “deli-

mentir, la contribució de les revelacions

tre aquest país inverteix 80 bilions de

cat” (i comentava de passada que feia

a la dissidència en el món àrab o la sort

dòlars anuals en defensa, Manning, de

servir WikiLeaks des de quan es publi-

del soldat Manning.

tan sols 23 anys, destacat al nord de Bag-

cava només un document alhora): És

En realitat, la pregunta important ja no

dad, va poder haver descarregat material

certa la informació? És rellevant? Hi

és si WikiLeaks és o no periodisme, sinó

classificat en discos que no costaven més

ha una manera de donar-la a l’opinió

què farà el periodisme amb tot el que

d’un grapat de dòlars.

pública? Hi ha alguna cosa aquí que jo

WikiLeaks li ha deixat per explorar.

CAPÇALERA ABRIL 2011

encadenarà una guerra d’informació di-

DOSSIER ESPECIAL

El País va ser un dels cinc rotatius escollits per Assange que van publicar informació dels milers de cables entre el Departament d’Estat i les

Els secrets que van sorgir del búnquer Eudald Coll

ambaixades dels Estats Quasi ningú de la redacció sabia el que

l’aeroport de Roma, on era aquell dia

estava passant en el soterrani. En aque-

de tornada a Madrid, la conversa va

article, s’explica com

lla habitació, lluny de la vista de ningú,

ser estranyament breu”, va relatar Mo-

es trobaven un grup de periodistes estu-

reno en un article (Lo que de verdad

es va negociar

diant, consciençosament i a contrare-

ocultan los gobiernos) publicat a El

llotge, milers de documents. Faltaven

País el 19 de desembre.

l’entrega de la

pocs dies per a la data acordada i el ma-

En aquell article, el director del rotatiu

Units. En aquest

documentació i com es va gestionar periodísticament aquella quantitat d’informació. El secretisme entorn

terial que tenien entre les mans era de

recordava la veu pausada, greu –“com

gran interès. No en va, aquells papers

de baríton”– del seu interlocutor i com

formaven part de la major filtració pe-

aquest li deia que estava disposat a faci-

riodística de la història.

litar a El País els milers de comunica-

El País havia tingut accés als 250.000 ca-

cions entre el Departament d’Estat i les

bles secrets i confidencials de la diplo-

ambaixades dels Estats Units en una

màcia dels Estats Units, juntament amb

trentena de països. “Aquell divendres en

el New York Times, The Guardian, Der

què vaig rebre la primera trucada tele-

Spiegel i Le Monde. L’estratègia de Ju-

fònica d’Assange vaig saber immediata-

lian Assange, fundador de WikiLeaks, es-

ment que El País tenia entre mans una

tava funcionant. Després d’adonar-se

gran història, i que el nostre deure era

a aquelles delicades

que no n’hi havia prou amb penjar mi-

publicar-la”, va escriure Moreno.

lers i milers de documents en el web de

Però aquella trucada no era el primer

informacions va

la seva organització, havia escollit a un

contacte del diari de grup Prisa amb l’ex-

pool de capçaleres de renom perquè,

hacker. “Nosaltres ja havíem contactat

permetre que no es

després d’un minuciós estudi i anàlisi

abans amb Assange”, recorda Jan Mar-

donessin filtracions i

per part dels seus periodistes, publi-

tínez, subdirector del rotatiu. Els pri-

quessin el més interessant de l’ingent

mers contactes van fructificar amb la

que durant setmanes El País publiqués articles amb informació exclusiva.

material que els havia entregat.

publicació d’una entrevista del perio-

El diari El País s’havia aconseguit

dista Joseba Elola a Assange, la darrera

sumar a aquell reduït grup de diaris

abans de la detenció d’aquest, acusat per

després d’una trucada a Javier Mo-

la Fiscalia sueca de violació, coaccions i

reno, director del rotatiu del grup

abusos sexuals.

Prisa. “Quan un divendres per la tarda

L’entrevista en qüestió es va publicar el

del mes de novembre Julian Assange

14 d’octubre sota el títol “Cita secreta

va trucar al meu telèfon mòbil, quasi y

con el hombre que hace temblar al Pen-

no podia sentir-lo. Entretallada pel so-

tágono” i anava acompanyada d’un

roll habitual d’un cap de setmana a

vídeo penjat en la versió digital del ro-

POST-WIKILEAKS

Entrevista a Assange penjada en vídeo al web d’El País. Aquell contacte va comportar que, setmanes després, confiés en el diari de Prisa per passar-los el documents. A les pàgines següents, xerrada dels cinc directors dels diaris implicats. Foto: El País.

TANCATS AL SOTERRANI

se l’entrega del material”, recorda Mar-

el fundador de WikiLeaks. Aquella en-

Assange havia trucat a Javier Moreno

tínez. En cap moment va tenir lloc cap

trevista sortia a la llum el dia després

un divendres per la tarda i al dilluns se-

tipus de prestació econòmica. “Ni El

que WikiLeaks donés a conèixer al seu

güent Vicente Jiménez –director adjunt

País l’hauria acceptat”, reconeixia Mo-

web els Papers d’Irak, els 400.000 docu-

d’El País– i Jan Martínez Ahrens es van

reno en el seu article.

ments sobre la guerra en aquest país. Es

desplaçar fins a Ginebra per reunir-se

Malgrat que tot apunta al fet que els do-

tractava de la major filtració de documents secrets en la història de l’exèrcit dels Estats Units. Com era d’esperar, l’escàndol va ser enorme. Però aquell primer contacte amb As-

cuments van ser robats pel soldat

Assange va trucar al director d’El País al mòbil per oferir-li participar en la major filtració periodística de la història

sange no tan sols tenia com a objectiu la citada entrevista. “feia molts mesos que

Bradley Manning, a El País asseguren desconèixer amb quin procediment es van obtenir. “No coneixem l’origen dels documents. Aquesta és la veritat. L’ú-

amb el fundador de WikiLeaks. A la ca-

nic que sabem és que ens els ha filtrat

anàven darrere d’ell i l’havíem sondejat

pital suïssa, van mantenir dues llargues

WikiLeaks”, apunta Martínez.

a través de Joseba Elola, que mantenia

reunions, de diverses hores de durada,

Un cop van haver tornat de Ginebra,

un contacte força fluït amb l’organitza-

durant un parell de dies consecutius.

van començar a negociar la distribució

ció i l’entorn d’Assange”, afirma Martí-

“Vam estar pràcticament dos dies amb

de la tasca que els queia a sobre mitjan-

nez. Uns contactes que, finalment, van

ell. En aquelles reunions, es va parlar del

çant una sèrie de reunions preparatòries.

donar fruits.

timing i dels continguts i al final va fer-

“Hi havia una part tecnològica que con-

CAPÇALERA ABRIL 2011

tatiu on podia veure’s la conversa amb

DOSSIER ESPECIAL

sistia a veure com s’accedia a tota

mateix: “No puc comentar-ho”.

No tenien molt de temps per llegir i va-

aquesta biblioteca d’informació. Des-

Al mutisme del personal implicat havia

lorar tot aquell material. No en va, te-

prés va venir la distribució de la feina”,

de sumar-s’hi el tancament tecnològic.

nien una data marcada amb vermell en

explica Martínez.

“Informàticament parlant, no hi havia

el calendari: 28 de novembre. Era el dia

L’equip creat per a l’ocasió estava for-

manera d’entrar des de fora. El sistema

pactat amb la resta de capçaleres per co-

mat per uns quaranta periodistes, a més

estava totalment blindat i aïllat”, admet

mençar a publicar els articles en qüestió.

de dissenyadors, infografistes, etc. Per

Martínez.

Malgrat tot, el timing tan sols afectava

poder treballar aïllats, es van situar en una sala del soterrani de la redacció, aliens a la resta del diari. Aquella sala es va convertir en un búnquer i van batejar-la com la “mina xi-

L’equip, format per uns quaranta periodistes, es van instal·lar a un soterrani. La resta de la redacció no en sabia res

lena”, en referència als miners que uns

una part del material rebut. “Hi havia un calendari de temes internacionals, però no passava el mateix amb els nacionals”, reconeix Martínez. No obstant això jugaven amb des-

dies abans havien quedat atrapats en

PRESSES I NERVIS

avantatge. The Guardian, The New York

una mina a 622 metres de profunditat a

El sistema de treball respecte als cables

Times i Der Spiegel ja feia més temps

Atacama.

que tractaven d’Espanya va consistir a

que disposaven dels cables –sobretot els

Malgrat tot, la “mina” d’El País era molt

imprimir els documents i dividir-los

dos primers–, mentre que El País i Le

més confortable. Es tractava d’una pe-

entre l’equip. “Com que els ‘documents

Monde havien estat els últims a obtenir

tita sala amb ordinadors sense connexió

espanyols’ eren una part petita dels

aquell preuat material. “Vam fer un bui-

amb l’exterior en què destacava una

250.000 documents i era molt manejable

dat a fons i és espectacular veure com en

taula coberta de papers. Tan sols sortien

ho vam poder distribuir entre tots els re-

24-48 hores vam aconseguir l’arquitec-

per anar a buscar menjar i beguda a la

dactors. D’aquesta manera no se’ns va

tura base del desplegament dels articles

cafeteria o bé per anar-se’n a dormir.

escapar cap informació rellevant”, ex-

sobre Espanya”, explica Martínez.

El secret del que s’estava cuinant allà

plica el subdirector d’El País.

Els documents no eren dels serveis d’in-

baix era absolut. “La resta de la redacció no sabien el que estàvem fent. Teníem por que hi hagués una filtració així que, igual que van fer la resta dels diaris, es va decidir portar tot allò amb el secret

tel·ligència ni de tipus militar,

El material “espanyol” constava d’un total de 3.620 documents de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid

més absolut. Crèiem que seria difícil, però al final ho vam aconseguir. En el

però permetien observar el funcionament de la major diplomàcia del món. “Tenen molt bons contactes i l’encerten molt. No solen equivocar-se. Tenen clar on

Els material “espanyol” constava de

van i compten amb l’accés a determina-

diari va haver-hi tot tipus d’especula-

3.620 documents (103 secrets, 898 confi-

des persones. Aquells documents per-

cions”, recorda Martínez. Cada vegada

dencials i 2.619 sense classificar) de l’am-

meten adonar-se del treball real de les

que algun dels seus companys de la re-

baixada dels Estats Units a Madrid. Més

ambaixades i de l’enorme pressió eco-

daccció li preguntava sobre què estaven

de la meitat dels redactors de l’equip es

nòmica que aquestes realitzen. És una

tramant en el soterrani, ell responia el

dedicaven al tema nacional.

diplomàcia tremendament poderosa i

POST-WIKILEAKS

eficaç”, explica el periodista madrileny,

yant als seus ciutadans”. La difusió de

facilitades per l’Oficina de Justificació

que admet que els cables en qüestió

tot allò va donar per a nombrosos arti-

de la Difusió (OJD) així ho demostren.

també permeten copsar l’opinió que els

cles. “Ens va durar molt, vam arribar

El País va ser l’únic dels grans diaris que

nord-americans tenen del que passa a

quasi fins al Nadal”, recorda Martínez.

al gener va augmentar la seva difusió. El

Espanya.

Mentre des de nombrosos mitjans elo-

mateix va succeir en les tres referències

Pel que afecta al nivell formal, els docu-

giaven i es feien ressò del que publica-

de medició de trànsit a Internet (Google

ments estaven bastant ben redactats,

ven tant El País com la resta de diaris

Ad Planner, com Score i Alexa) que el

trany trobar un informe difícil d’entendre. Estan escrits en un anglès molt clar”, admet Martínez.

Cinc dies abans de publicar les primeres exclusives, amb els nervis a flor de pell, van témer que es donés una filtració

Els cables revelaven converses amb el

situaven com a líder del mes de desembre. Gràcies a aquell ascens va prendre el primer lloc a El Mundo. VALORACIÓ POSITIVA

Rei, José Luis Rodríguez Zapatero, Fe-

internacionals seleccionats per Assange,

Passats uns mesos, El País encara se-

lipe González i José María Aznar, entre

altres van mostrar una actitud de menys-

gueix publicant informació dels cables

altres, i quedava clar que l’Ambaixada

preu, sobretot el seu principal competi-

de WikiLeaks. “Actualment, seguim

va maniobrar i va amenaçar per aconse-

dor, El Mundo, dirigit per Pedro J.

traient material, malgrat que pel que fa

guir els seus objectius. Els informes eren

Ramírez.

a la part espanyola el que estem traient

crítics amb la relació “erràtica i en ziga-

“Com quasi sempre i per desgràcia dels

és informació de segon ordre. Hem re-

zaga” de Zapatero amb Estats Units,

espanyols, es va donar també una versió

duït força la publicació en paper i man-

mostraven que l’objectiu de l’Ambai-

“castissa” de les exculpacions anteriors,

tenim, sobretot, informació relativa a

xada és el govern socialista i que ETA

que va esdevenir en un estrambot na-

Llatinoamèrica”. A diferència del que

és vista com un assumpte intern.

cional quan foren els mateixos diaris els

ha passat amb altres rotatius implicats, a

Precisament, per la informació delicada

que van sostenir sense cap mena de

El País no han desmantellat la infraes-

que suposaven aquelles revelacions diplomàtiques, els nervis estaven a flor de pell. Cinc dies abans de la data acordada per començar a publicar es varen viure moments d’incertesa. “Va començar a

tructura. “Seguim treballant en el

Mesos després d’aquelles exclusives, l’equip creat per a l’ocasió se senten molt satisfets del resultat final

sortir per teletips, agències, blocs, etc. informació que deia que alguns diaris pu-

búnquer amb l’equip d’especialistes”, admet Martínez. Vist amb perspectiva, la valoració que realitzen de tota aquella aventura periodística és positiva.

rubor que la major part dels continguts

“En els temes internacionals, i tenint en

blicarien nous documents de WikiLeaks.

dels cables filtrats, i fins i tot el contingut

compte que vam rebre els documents

Per un moment, vam tenir por que hi ha-

en la seva totalitat, no passava de la ca-

amb retard respecte a altres diaris, al

gués alguna filtració i estàvem a l’ex-

tegoria de xafarderies sense cap mena

final fins i tot vam aportar temes nous,

pectativa, però al final va ser una falsa

de valor per als ciutadans en general i

sobretot quant a Llatinoamèrica i al Ma-

per als seus lectors en particular, als

greb, on tenim un major grau d’especia-

quals consegüentment se’ls va furtar la

lització que els altres quatre mitjans”,

alarma”, recorda Martínez. ELOGIS I MENYSPREUS

informació”, va escriure Moreno.

apunta Martínez.

Finalment, després de dues setmanes de

Des de la competència, volien treure-li

A grans trets, segons el subdirector d’El

tancament en el búnquer, va començar

importància a aquelles revelacions.

País, la comparativa amb el altres diaris

la publicació de tot aquell material. El

L’ABC també va ignorar el tema. L’ac-

els deixa ben parats. “Ens enorgulleix

28 de novembre les cinc capçaleres van

titud distant i incrèdula d’aquestes cap-

haver-ho fet i fins i tot el repte d’haver

començar a treure els primers articles.

çaleres no va ser l’única. A l’altra banda

treballat a contrarellotge ha estat fan-

Tal com va escriure Javier Moreno, aque-

de l’Atlàntic, davant del que anava pu-

tàstic”, admet Martínez. “A mesura que

lla informació revelava “de manera ex-

blicant The New York Times, el Wa-

publicàvem els articles, els anàvem com-

haustiva, com segurament no havia

shington Post també es va apuntar a les

parant amb els que treien els altres qua-

passat mai abans, fins a quin punt les

posicions més crítiques amb WikiLeaks.

tre mitjans i, en base a això, podem dir

classes polítiques en les democràcies

En canvi, els lectors sí que van mostrar

que hem quedat tremendament satisfets

avançades d’Occident han estat engan-

interès pel que es va publicar. Les dades

del nostre resultat”, conclou.

CAPÇALERA ABRIL 2011

amb una prosa clara, funcional i directa. “Utilitzen molts pocs tecnicismes. És es-

DOSSIER ESPECIAL

Julian Assange afronta des del Regne Unit un procés d’extradició a Suècia. Des d’aquest país va negociar amb The Guardian, un dels cinc mitjans que van

Joc de poder i de tensions al Regne Unit Judith Mora

filtrar els cables que tenia en el seu poder.

El 28 de novembre del 2010 The Guardian començava a publicar, en co-

The Observer s’han centrat a qüestio-

Però tot i l’escàndol

ordinació amb quatre capçaleres es-

nar els procediments del famós portal

BBC o prestigiosos dominicals com

trangeres, una de les informacions més

o a criticar l’enigmàtica figura d’As-

suscitat arran de la

importants de la seva història. Amb el

sange, en lloc d’investigar les dubtoses

títol “La filtració de cables d’ambaixa-

activitats dels governs exposats.

publicació d’aquelles

des dels Estats Units desencadena una

“Els grans mitjans convencionals són

informacions, les

crisi diplomàtica global”, va inaugurar

part de la premsa lliure, però també són

una saga de sensacionals notícies ela-

part del poder establert”, entre altres

relacions entre els periodistes britànics i Assange han estat des d’un principi carregades de tensió i desconfiança. Judith Mora, periodista de

borades a partir de 250.000 despatxos

coses perquè volen cultivar una bona

filtrats per WikiLeaks.

relació amb les forces dominants, ob-

Pocs mesos després d’aquella exclusiva,

serva Arianna Huffington, directora del

les relacions entre el rotatiu londinenc

digital Huffington Post. En el cas de les

i Julian Assange –que afronta al Regne

filtracions, afegeix, alguns periodistes

Unit un procés d’extradició a Suècia,

“s’han esforçat massa a protegir els po-

país que el reclama per interrogar-lo

derosos de l’avergonyiment”.

sobre suposats delictes sexuals– estan

El trencament amb el Guardian es va

força deteriorades, i les filtracions ja no

materialitzar el 2 de febrer, dos dies des-

les canalitza aquest diari, sinó el con-

prés que el periodista d’aquest rotatiu

servador The Daily Telegraph i, ocasio-

David Leigh –un dels negociadors de

nalment, el Financial Times.

l’acord amb WikiLeaks– i Luke Har-

El trencament entre els antics col·labo-

ding, el corresponsal a Moscou, publi-

l’agència EFE a

radors respon a diversos motius. D’una

quessin un llibre on detallen la difícil

Londres que ha seguit

banda, a la percepció d’Assange que els

negociació amb Assange per assegurar-

seus socis del Guardian i altres publi-

se la filtració dels cables.

el cas d’a prop,

cacions “progressistes” del país l’han

WikiLeaks: Inside Julian Assange’s war

traït difonent informacions que consi-

on secrecy (WikiLeaks: dins la guerra

explica el perquè

dera difamatòries i, de l’altra, al distan-

de Julian Assange contra el secretisme)

ciament dels periodistes implicats

–del qual Spielberg acaba de comprar

respecte a Assange a mesura que es

els drets per fer-ne una pel·lícula– re-

complica el procés judicial.

vela les tenses converses amb el funda-

En general, la resposta dels mitjans bri-

dor del portal i presenta a l’expirata

tànics al fenomen WikiLeaks ha estat

informàtic com una persona excèntrica

molt ambigua. Passat el furor de les pri-

i capritxosa, que volia dominar els mit-

meres revelacions, emissores com la

jans amb qui havia de col·laborar.

d’aquesta relació difícil.

POST-WIKILEAKS

En els darrers mesos part de la premsa britànica, com és el cas de l’Observer, han criticat els procediments de WikiLeaks. Foto: Arxiu

La publicació del llibre es produïa una

segons diverses fonts, va ser conside-

aks, a Assange com a Bradley Manning

setmana abans que Assange compare-

rada per Assange tota una traïció, ja

(el soldat que suposadament va filtrar

gués el 7 de febrer a Londres en la pri-

que difonia documents confidencials de

els cables) “indiquen un ambient de

mera vista del procés d’extradició a

la fiscalia sueca que detallaven les acu-

persecució i intolerància que és perillós

Suècia, quan el seu equip legal va argu-

sacions de les dones. La filtració, que

no només per a aquests dos homes, sinó

mentar que l’australià era objecte

aparentment excloïa dades que haurien

també per a tots els periodistes que in-

d’una persecució motivada política-

qüestionat la motivació de les noies,

vestiguen afers públics”.

ment i que l’entrega al país escandinau ció als Estats Units, on se’l pretenia processar per la difusió dels cables diplomàtics i que podria afrontar la

Pocs mesos després de publicar les filtracions, les relacions entre The Guardian i Assange estan força deteriorades

pena de mort. Però la publicació del llibre només va

mitjans i WikiLeaks va començar durant la negociació mateixa de la filtració dels cables, segons expliquen al llibre. L’acord del novembre amb el

apareixia en un moment en què As-

Guardian, The New York Times, Le

ser la gota que va fer vessar el got. An-

sange i el seu portal eren assetjats tant

Monde, Der Spiegel i El País per a una

teriorment, el 17 de desembre, el perio-

políticament com tecnològicament, en

publicació coordinada havia estat pre-

dista del Guardian Nick Davies,

retirar Amazon o Visa el suport al web.

cedit amb mesos de tibants converses

iniciador frustrat de les negociacions

La Federació Internacional de Perio-

en les quals el fundador del portal

amb WikiLeaks l’estiu del 2010, havia

distes va declarar aleshores que els

havia volgut imposar els termes, mentre

publicat en el diari una informació que,

atacs dels Estats Units tant a WikiLe-

els responsables dels diaris lluitaven Passa a la pàgina 67 >>

CAPÇALERA ABRIL 2011

podia derivar en una eventual extradi-

La complexa relació entre els

DOSSIER ESPECIAL

Entrevista a John Pilger, periodista

“WikiLeaks representa el periodisme lliure” El Govern d’EUA ha detingut el soldat Bradley Manning –qui suposadament va filtrar els cables diplomàtics nordamericans al web– i el reclou en condicions que Amnistia Internacional ha qualificat d’“inhumanes”. Què diu això de l’Administració Obama? El Govern d’Obama només és un altre govern dels EUA. Cadascun d’ells és pitjor i més repressiu que l’anterior, i el d’Obama no n’és pas una excepció. George W. Bush no va aconseguir processar cap confident, mentre que Obama n’està processant més que cap altre president a la història. Quines conseqüències tenen els casos d’Assange i Manning per a la llibertat d’expressió? John Pilger en una imatge d’arxiu. Foto: Xavier Gómez

Un destacat advocat constitucional nord-americà em va dir que si Assange o Manning són jutjats per revelar la in-

El guardonat periodista d’investigació

sobre conflictes que rebem dels mitjans

formació, els efectes per al periodisme

australià John Pilger va ser una de les

de comunicació convencionals i entre-

seran esgarrifosos. Significaria que, als

primeres persones que van avalar pú-

vista a Assange. El portal és una alter-

EUA, qualsevol periodista podria ser

blicament a Julian Assange, durant el

nativa fiable?

acusat d’espionatge, conspiració o qual-

procés d’extradició a Suècia.

WikiLeaks va de revelacions, i el perio-

sevol cosa similar amb l’objectiu de si-

disme no té massa sentit si no es dedica

lenciar-lo.

Vostè ha condemnat la persecució d’As-

a fer-ne. WikiLeaks qüestiona els poVostè critica que periodistes

sange. Qui el persegueix i per què? Assange s’ha fet enemics importants. Tots els que expliquen la veritat, o la faciliten, se’n fan. Al Regne Unit el Ministeri de Defensa considera una amenaça a les seves maquinacions militars

“Els atacs a WikiLeaks demostren com el periodisme antic, ranci, està donant pas a una cosa nova i irreverent”

CAPÇALERA ABRIL 2011

gons un dels cables de WikiLeaks.

hagin atacat Assange, dubtant de la seva innocència i qüestionant els mètodes de WikiLeaks. Els periodistes li haurien de donar suport in-

els “periodistes d’investigació”, amb els “espies russos” i els “terroristes”, se-

britànics, inclòs la BBC,

ders fàctics i poc transparents, i això és

condicional?

un deure fonamental del periodisme.

Haurien de donar suport a un perio-

Malgrat l’alta tecnologia, WikiLeaks no

disme lliure, i això és el que WikiLe-

En el seu últim documental, “La guerra

fa res més que una vella tasca periodís-

aks representa. Personalment penso

que no veiem” (The war we don’t see),

tica, explicar al públic qui va dir què,

que tots tenim dret a la presumpció

denuncia la informació esbiaixada

quan i a on.

d’innocència.

POST-WIKILEAKS >> Ve de la pàgina 65

per mantenir-ne el control. Segons el lli-

revista satírica Private Eye, en el qual

bre, hi va haver moments de màxima

el director, Ian Hislop, revelava una

tensió, com quan Assange va voler ex-

conversa privada amb l’australià que,

cloure el New York Times perquè havia

suposadament, l’acusava d’haver cons-

publicat un perfil seu desfavorable.

pirat amb David Leigh; Alan Rusbridger (director del Guardian) i John

Com afecten al periodisme en gene-

ranci i deferent està donant pas a una cosa nova i irreverent. Exposa als mitjans corporatius com una ex-

hip, una influent organització de defensa de la llibertat d’expressió. Segons Hislop, va acusar-los de conspirar contra ell i WikiLeaks perquè eren jueus, tot i que

tensió del poder empresarial. El cè-

DISTANCIATS

després se’n va desdir. Aquest encreua-

lebre New York Times va ser el més

El 24 de febrer del 2010 el jutge Ho-

ment d’acusacions ha arribat a tal punt

covard de tots: què va fer quan va

ward Riddle va autoritzar l’extradició a

que ja surten veus que recorden la im-

rebre els cables de WikiLeaks? Va

Suècia del director de WikiLeaks.

portància de fer costat a WikiLeaks,

anar a la Casa Blanca i va pregun-

Aquell dia, David Leigh –periodista de

com la de John Kampfner, exdirector

tar: “Si us plau senyors, diguin-nos

projecció internacional gràcies a Wiki-

de la revista New Statesman i conseller

què n’hem de fer”. Els responsables

Leaks– carregava contra Assange per-

delegat d’Index on Censorship.

no són periodistes, són cortesans.

què al judici havia criticat el sistema europeu d’ordres de detenció.

CANVIEN LES TORNES?

A “The war we don’t see” explora

Leigh el comminava a acceptar “en si-

Les relacions de Kampfner amb l’aus-

la relació periodistes-poder. Com

lenci” el veredicte i a deixar d’airejar la

tralià es van complicar quan aquell va

ha evolucionat aquesta interacció a

seva vida privada, mentre instava els pe-

refusar cedir un compte bancari de

la història?

riodistes i “liberals” del món a oblidar-

l’ONG per dipositar les donacions d’a-

No ha canviat en absolut. Els perio-

se dels problemes legals d’Assange i a

juda a Assange, i, posteriorment, quan

distes integrats (que viatgen amb

centrar-se en “els assumptes veritable-

va negar-se a escriure un llibre de me-

l’Exèrcit) ja van tergiversar les ma-

ment importants”, com l’impacte de la

mòries al no arribar a un acord sobre el

tances de la Primera Guerra Mun-

revelació dels cables en els secrets d’es-

contingut, ja que Kampfner volia tenir

dial i ho continuen fent en les

tat o fins a quin punt WikiLeaks ha con-

llibertat editorial i no limitar-se a plas-

actuals guerres colonials a l’Afga-

tribuït a la dissensió en els països àrabs.

mar els pensaments del protagonista.

nistan, al Iemen i a Somàlia. El que

Aquest esforç per separar Assange de

En un article, convidava a redreçar el

ha canviat és la conscienciació del

WikiLeaks i WikiLeaks del periodisme

debat en afirmar que la lluita entre Wi-

públic. Internet n’ha estat el major

convencional reflecteix, segons Ian

kiLeaks i les organitzacions prèviament

reeducador: Per exemple, amb l’ar-

Dunt, de Politics.co.uk, la inquietud

aliades era “una llàstima”, que podia

ribada de WikiLeaks. Quina és aquesta “guerra que no veiem”? Són notícies que no t’arriben, cen-

tenir conseqüències per a la lli-

L’exdirector de la revista New Statesman ha recordat als informadors la importància de fer costat a WikiLeaks

sura per omissió, la forma més

bertat d’expressió i instava els seus col·legues a deixar de centrar-se en ell i “moure el focus cap als assumptes rellevants”. Kampfner els recordava que,

agressiva i que rara vegada s’admet.

dels professionals davant el naixement

gràcies a WikiLeaks, ara serà molt més

Aquestes notícies parcials és com

d’un nou tipus de mitjà de comunicació

difícil que els governs puguin ocultar in-

“nosaltres”, els estats d’Occident, in-

global, “que elimina l’intermediari (el

formació d’interès públic i que les per-

tentem dirigir el món, presentant la

periodista) per revelar directament la

sones que viuen sota autocràcies han

invasió d’altres països i altres actes

informació d’interès”.

pogut saber el que el món pensa dels

rapinyaires com a morals, legals i ne-

La tendència d’alguns periodistes bri-

seus règims opressors. “Aquest és el

tànics a centrar-se en Assange es pale-

llegat positiu. La resta, és una teleno-

sava en un article de l’1 de març a la

vel·la”, concloïa.

cessaris per al bé comú.

CAPÇALERA ABRIL 2011

ral els atacs a WikiLeaks? Demostren com el periodisme antic,

Kampfner, d’Index on Censors-

La complexa relació entre els mitjans britànics i WikiLeaks va començar durant la mateixa negociació

DOSSIER ESPECIAL

En aquest article, el periodista Eduardo Martín de Pozuelo, que fa anys que lídia amb documents secrets desclassificats, explica quina és

Dubtes sobre una estranya filtració Eduardo Martín de Pozuelo

l’autèntica naturalesa del material que

Atès que al llarg dels darrers anys he dedicat gran part del meu temps profes-

consulars protegeixen la llibertat de co-

l’organització liderada

sional a investigar, escriure i publicar

municació d’ambaixades i consolats.

reportatges i llibres basats en docu-

Aquests convenis, dels quals forma part

per Julian Assange

ments secrets desclassificats pels Estats

Espanya, protegeixen el contingut dels

Units, pel Regne Unit i per altres països,

missatges i el correu que els transporta,

ha fet arribar a

des que va esclatar l’afer WikiLeaks no

ja sigui la cèlebre valisa diplomàtica o

determinats mitjans de comunicació seleccionats per a l’ocasió. L’autor del text no tan sols recorda que no es tracta de material top secret, sinó de documents de nivell baix, i admet tenir

Viena sobre relacions diplomàtiques i

ha passat cap dia sense que algú m’ho

les comunicacions digitals utilitzades per

comenti.

a l’ocasió.

Jo crec que som davant una filtració que

Així doncs, el quid de l’assumpte no re-

no acabo de comprendre i que m’ha in-

sideix tan sols en el fet que aquests do-

comodat des que van veure la llum, ma-

cuments no poden ser difosos (sense

tisada i fins i tot enfosquida, aquests

entrar en el valor del contingut), sinó

documents que coneixem com WikiLe-

que és obligació de totes les parts impli-

aks. Uns secrets que han provocat ma-

cades evitar-ne la difusió. En altres pa-

nifestacions prollibertat d’expressió

raules, l’Estat espanyol, el britànic o on

quan en realitat el divulgador, Julian As-

sigui que s’hagin produït revelacions,

sange, mai els ha posat a disposició pú-

haurien d’haver intervingut per impedir-

blica, tot i que hagin provocat ostentació

ne la difusió en virtut dels acords multi-

d’autoestima entre el limitat càrtel de

laterals internacionals. Un cop dit això,

diaris amb els quals el divulgador va

comprenc que al realitzar aquesta afir-

acordar publicar-los en uns termes que

mació incorro en una contradicció, ja

també s’han ocultat.

que qui escriu aquest comentari és un

Com a qüestió prèvia per emmarcar

dels periodistes que ha publicat dades

aquesta filtració de cartes, memoràn-

de WikiLeaks, però és que un és perio-

dubtes sobre la natura

dums i comunicats confidencials pro-

dista i exerceix com a tal.

cedents d’ambaixades i consolats

Una vegada aclarit aquest punt, no com-

i els procediments de

d’Estats Units, és convenient fer una

prenc a què obeeix, quins objectius

precisió legal que prenc de Jordi Se-

busca i quines finalitats pretén la filtra-

WikiLeaks.

llarés Serra, professor de Dret Inter-

ció d’un grup limitat de secrets de nivell

nacional Públic d’ESADE i de la

baix que han incomodat la política exte-

Universitat de Barcelona, amb el qual

rior del primer president demòcrata i

vaig coincidir en un debat de televisió

negre dels Estats Units i de rebot, la de

sobre aquest assumpte.

la seva representant d’Afers Estrangers

Sellarés va explicar que el Conveni de

–Hillary Clinton–, una dona tan lliberal

POST-WIKILEAKS

Els cables –en la imatge el consolat dels EUA de Barcelona– han quedat al descobert per culpa de WikiLeaks. Foto: Vicente Pruna

hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq i la prova és la mateixa invasió, ja

sors immediats. Vaja!, em dic. Podien

que mai es produeixen atacs com aquell

haver filtrat que el president George

contra països ben armats. Algú s’imagina

Expert en documents secrets

Bush mentia o s’equivocava amb les in-

una invasió militarment similar a la de

L’autor d’aquest article és perio-

vasions, els terroristes i les inexistents

l’Iraq contra Corea del Nord o Pakistan,

dista de La Vanguardia i fa anys

armes de destrucció massiva! Hauria

per posar-ne dos exemples senzills? No,

que treballa amb documents se-

oi? I, és una obvietat que els mili-

crets. Ha publicat les sèries de re-

Som davant una filtració que no acabo de comprendre i que m’ha incomodat des que els documents van veure la llum estat summament interessant si és que a

tars no fan les guerres per perdre-

portatges El franquismo en los

les i que per això s’informen el

documentos desclasificados (Premi

millor possible abans d’iniciar

Internacional de Periodisme Rei

una ofensiva que preparen en

d’Espanya), Franco visto desde el

funció de la força que calculen a

secreto, La Vanguardia y su colabo-

l’enemic. Sense cap mena de dubte l’a-

ración clandestina con los aliados,

WikiLeaks hi hagués hagut documents

tac contra un país tan ben armat com

El franquismo y el Holocausto

atractius sobre aquest assumpte. Però no

van tractar de fer creure que era l’Iraq

(Premi Raoul Wallenberg) y La

n’hi ha.

no hauria estat com va ser finalment. Si

Transición, així com els llibres Los

Permetin-me un incís. Els que serien

bé aquesta és una altra història.

secretos del franquismo (Ed. Libros

anomenats trio de les Açores –els presi-

Tornant a WikiLeaks, si s’observa amb

de Vanguardia), entre altres.

dents Bush, Blair i Aznar– sabien que no

atenció o es té l’oportunitat de pregun-

CAPÇALERA ABRIL 2011

des de l’òptica nord-americana que no es pot comparar amb els seus predeces-

DOSSIER ESPECIAL

Segons Martín de Pozuelo, el material que WikiLeaks ha filtrat a cinc grans capçaleres no és documentació de nivell alt.

tar a fonts dels serveis d’intel·ligència, resulta que els documents filtrats per Julian Assange són un ampli conjunt –en tot cas limitat– de comunicats d’ambai-

Els documents són informes confidencials –no top secret– que recullen converses, notícies de premsa i rumors

xada que, per un acord de la Intel·ligèn-

per a cada part i tan sols estan a l’abast de la cúspide del poder polític i/o militar. És a dir, fora del

d’il·lustrar-ho: Un comandament militar

que ha estat desvelat per WikiLeaks.

Departament d’Estat i el de Defensa

nord-americà volia o necessitava saber

Per tant, el material sostret i revelat, és

dels Estats Units. És a dir, es tracta del

quines havien estat les converses o opi-

una zona compartida de documents con-

conjunt d’informes confidencials –no

nions sobre Guantánamo que hi havia

fidencials en els quals, amb tota seguretat,

top secret– elaborats majoritàriament

hagut a l’estranger, però no necessitava

no trobarem qui va assassinar JFK, ni els

per funcionaris d’ambaixada que recu-

aprofundir-hi massa. En aquest cas, es pot

informes de la CIA que informaven que

llen converses, notícies de premsa, i fins

accedir a un conjunt de dades facilitades

Saddam Hussein no tenia armes de des-

i tot rumors.

pel Departament d’Estat (Afers Estran-

trucció massiva o les maniobres per en-

han pogut elevar-ne el grau de confidencialitat, el nivell de secret, després de comprovacions posteriors, encara que llavors han deixat de ser compartits per

ganyar Colin Powell perquè, al

En el material revelat, no hi ha qui va assassinar JFK ni els informes de la CIA sobre les armes de destrucció massiva

les mencionades institucions i, per tant, s’han escapat de l’abast del soldat que CAPÇALERA ABRIL 2011

en aquest cas, són inaccessibles

cia nord-americana, comparteixen el

Uns documents que, en alguns casos,

namo de major grau de secret i,

seu torn, mentís sense voler sobre l’Iraq davant de l’ONU amb uns mapes falsos. Això no ho trobem a WikiLeaks, malgrat que aquest tipus de documents, que estan cus-

gers) dels Estats Units on trobarà con-

todiats sota altres condicions impossibles

els va facilitar a l’informàtic Julian As-

verses i dades, diguem-ne de tipus

de violar. Tan sols amb el pas dels anys i

sange.

diplomàtic formal o memoràndums de

no sempre ni en tots els casos es desclas-

Per tant, quin tipus de documentació és

converses amb persones de rellevància. I

sificaran i passaran a ser de domini públic.

WikiLeaks? Tal vegada un exemple, ex-

el mateix succeeix en sentit contrari. Mal-

Però, insisteixo, ni tots ni sempre.

posat a aquest periodista per fonts nord-

grat tot, Afers Estrangers i les Forces

En les investigacions realitzades per La

americanes, sigui una bona manera

Armades guarden dades sobre Guantá-

Vanguardia hem topat amb documents

POST-WIKILEAKS

britànics de la II Guerra Mundial cate-

Un cop posada en quarantena eventual

goria most secret en els quals és impossi-

la qualitat de la informació publicada per

ble saber el nom d’un informador que va

la premsa en base a uns documents que

morir pels volts de 1960. I quant als Es-

diverses vegades no han estat correcta-

tats Units, els informes d’intel·ligència

ment contrastats, el que entenc menys en-

–no els anomenats cables d’ambaixada de

cara és la formació d’un càrtel informatiu

WikiLeaks– de la CIA sobre la malaltia

per difondre-la. Per què no es van penjar

de Franco el 1975 encara mantenen

aquests “secrets” a l’abast de tots els mit-

ocults, per exemple, els informadors de la malaltia als quals se’ls distingeix amb una clau de xifres i lletres. Per centrar el funcionament de creació dels documents que formen WikiLeaks,

No comprenc a què obeeix la filtració d’un grup limitat de secrets de baix nivell

hi ha un cas que afecta directament aquest periodista que pot servir per il·lus-

jans? No ho sé però, en canvi, compar-

trar l’assumpte: El 9 de maig del 2007

teixo que la informació confidencial a la

vaig publicar a La Vanguardia una infor-

qual ens referim necessita el tracte pro-

mació en la qual desvelava que Cata-

fessional dels periodistes, als quals se’ns

lunya era un focus extremista islamista de

suposa un col·lectiu preparat tècnicament

primera magnitud europea. Com és la

per analitzar, avaluar, contrastar i difon-

seva obligació i la seva rutina, el Conso-

dre notícies.

lat dels Estats Units a Barcelona va pren-

Fa poc va tenir lloc una manifestació en

dre nota de la informació publicada, ja

favor de la llibertat d’expressió i del fun-

que els assumptes de terrorisme global

dador de WikiLeaks, Julian Assange, que

Document top secret desclassificat de l’Arxiu Nacional dels Estats Units on es recull la intenció de negociar amb Franco en lloc d’envair-lo. Aquest tipus de documents no formen part dels cables de WikiLeaks.

són de màxim interès per la seguretat El Consolat va emetre un informe del que s’havia publicat a l’Ambaixada a Madrid que, al seu torn, ho va remetre a Was-

Els informes d’intel·ligència de la CIA sobre la malaltia de Franco el 1975 mantenen encara ocults els informadors

hington. Allà es va decidir que l’assumpte era d’interès i que valia la pena formular

acord amb un grup limitat de mitjans enlloc de fer honor a “l’esperit Wiki” que animava la seva acció. Si el seu afany era difondre secrets i posar-los a disposició de

abans de fer-se famós amb aquesta filtra-

l’opinió pública, per què calia un con-

algunes preguntes als amics espanyols

ció ja era un destacat informàtic conegut

sorci de diaris? Això, no és limitar la in-

sobre la veracitat i l’abast de la informa-

en el món de teclats i programes. El salt a

formació? El fet és que tan sols mitja

ció publicada per La Vanguardia. Els Es-

la fama mundial de la mà d’un soldat lla-

dotzena de mitjans han pogut llegir els

tats Units van consultar-ho i Espanya va

dre de documents classificats va fer sen-

documents, tot i que algun mitjà aliè a

confirmar-ho, cosa que va quedar reflec-

tir que la seva detenció per assumptes

aquest càrtel, com La Vanguardia, ens

tida en un altre informe que va a anar a parar a aquest grup de documents que Assange va filtrar. Llavors el diari El País, que forma part del restringit grup de diaris amb accés als papers, aquest passat hi-

les haguem enginyat per burlar el

Assange va arribar a un acord amb un grup de mitjans de comunicació en lloc de fer honor a “l’esperit Wiki”

vern va publicar que Catalunya era un

burlador de secrets. Llibertat d’expressió? Sí, per suposat, i per això que hagués penjat els seus secrets en un web d’accés general i no mani-

focus islamista d’enorme importància,

sexuals com un atac a la llibertat d’ex-

pulable. No és tan bon informàtic?

“segons documents secrets nord-ameri-

pressió.

Doncs haver-ho fet. En fi, algun dia

cans als quals havien tingut accés”. No

Malgrat tot, alguna cosa grinyola en tot

s’haurà d’investigar o descobrir en què

crec que facin falta comentaris, tot i que

aquest assumpte, ja que sembla que el

ha consistit aquest assumpte anome-

s’hi pot afegir que aquest relat prové de

moment idoni per a aquesta manifestació

nat WikiLeaks. Potser haurem d’espe-

fonts de l’Ambaixada dels Estats Units a

per la llibertat d’expressió crec que es va

rar que algú robi altres documents que

Madrid.

produir quan Assange va arribar a un

ens ho aclareixin.

CAPÇALERA ABRIL 2011

dels Estats Units.

DOSSIER ESPECIAL

OpenLeaks, GlobaLeaks i EnviroLeaks són alguns dels nous projectes que, seguint el fenomen WikiLeaks, volen difondre material confidencial. Així doncs, a la Xarxa hi ha iniciatives similars que s’inspiren

El “wikileaking” s’estén per Internet Àlex Barnet Fotos: Vicente Pruna L’impacte mediàtic i social de WikiLeaks

rències respecte a WikiLeaks.

no acaba en el seu propi fenomen i s’es-

GlobaLeaks, per exemple, descriu di-

tén per Internet mitjançant una sèrie de

versos punts i mecanismes que la sepa-

llocs que s’inspiren en aquest model, tot

ren de l’organització que lidera Julian

i que a vegades el modifiquen per adap-

Assange. EnviroLeaks diu que no és Wi-

tar-lo a altres escenaris i maneres de fun-

kiLeaks i deixa clar que només vol tre-

en el popular web

cionar. El neologisme “wikileaking”

ballar amb documents que es puguin

promogut per Julian

serveix per etiquetar globalment aques-

publicar legalment. En el cas d’Open-

tes propostes que, encara que són diver-

Leaks, les diferències amb WikiLeaks in-

ses, tenen en comú la funció de voler

clouen, a més d’aspectes teòrics i

captar i difondre a través de la Xarxa do-

organitzatius, un fort enfrontament per-

Assange que ha fet trontollar els fonaments de moltes cancelleries i que ha convidat altres persones a seguir-ne l’exemple. Aquest és un repàs d’uns quants projectes, alguns encara en plena gestació, que busquen publicar material fins ara no accessible

cuments amb informació valuosa que

sonal entre els respectius líders.

fins ara ha estat amagada al públic.

De les noves propostes, OpenLeaks

Noves organitzacions com OpenLeaks,

(http://openleaks.org) és la més cone-

GlobaLeaks i EnviroLeaks s’apunten al

guda. Està liderada per Daniel Doms-

“wikileaking” i també sembla que ho

cheit-Berg, un hacker anteriorment

poden fer mitjans com el New York

vinculat al grup alemany Chaos Com-

Times. Sens dubte, WikiLeaks ha creat

puter Club que va ser ajudant d’Assange

un nou referent en el món de la infor-

a WikiLeaks fins que, el setembre de

mació, però com explica l’expert digital Enrique Dans a

CAPÇALERA:

El camí,

l’any passat, es van barallar per la manera com es va gestionar la difusió de do-

per a aquestes noves iniciatives, està ple

cuments

d’incògnites.

l’Afganistan. Des de llavors, les diferèn-

Cal remarcar que el terme wikileaking

cies entre Daniel Domscheit-Berg i Ju-

és una referència genèrica. La diversitat

lian Assange han augmentat i fins i tot

secrets

sobre

l’Iraq

d’escenaris, objectius, procediments,

s’han produït episodis d’enfrontament

estructures tecnològiques, models eco-

dialèctic entre ambdós.

nòmics i mecanismes de seguretat –ano-

No és estrany, doncs, que OpenLeaks, en

nimat de les fonts, comprovacions que

la declaració d’intencions, proposi un

evitin falsedat, atacs, etcètera– que hi ha

model alternatiu a WikiLeaks. En gene-

al voltant de cada projecte fan que ca-

ral, parla de sistemes més democràtics,

dascun sigui diferent. I en alguns casos, i

de donar veu als components de l’orga-

malgrat que sigui el nom comú de refe-

nització i d’una gestió amb regles esta-

rència, algunes d’aquestes iniciatives

bles. La comunitat OpenLeaks estarà

tenen una clara voluntat de marcar dife-

formada per algunes ONG, grups de de-

POST-WIKILEAKS

El fenomen WikiLeaks ha provocat que a la Xarxa sorgeixin nombrosos webs que tenen objectius similars. A les pàgines posteriors, quatre d’aquests webs que s’han inspirat en l’organització de Julian Assange.

fensa de les llibertats, sindicats, mitjans

tiu fins al cap d’uns mesos i caldrà veure,

de la informació està canviant el món i

de comunicació i altres organitzacions.

quan arribi el moment, com en resol el

que volem aportar la nostra contribució

Qui aporti els documents filtrats deci-

funcionament.

al canvi. Procedim de diferents països i

dirà si aquests, una vegada revisats i ac-

ens agradaria ampliar la comunitat amb

ceptats, poden ser utilitzats per tota la

LOCAL I MEDI AMBIENT

altres grups i persones”, explica l’orga-

comunitat o només per parts de la ma-

GlobaLeaks (www.globaleaks.org) vol

nització en el lloc web. I a la pregunta

teixa. Un altre punt del programa esta-

crear una xarxa mundial de nodes anò-

sobre per què han endegat el projecte

bleix que el material es publicarà saltres som simplement el mecanisme per acceptar documents de les fonts. I aquestes fonts decideixen també a qui

OpenLeaks, GlobaLeaks i EnviroLeaks s’apunten al fenomen, però marquen diferències amb WikiLeaks

volen donar els documents”, ha dit

és una cosa útil, però, òbviament, també perquè és divertit. :-)”. GlobaLeaks reconeix el respecte que li mereix el projecte de Julian Assange, encara que hi assenyala

Domscheit-Berg.

nims que recullin filtracions locals i les

OpenLeaks necessita uns 100.000 euros

faci arribar a mitjans, periodistes, blocai-

(WikiLeaks és una organització centra-

per cobrir les despeses d’infraestructura,

res, etcètera. “Som un grup de gent apas-

litzada, GlobaLeaks vol un sistema dis-

cinc punts de diferències: funcionament

una quantitat que els impulsors pensen

sionada

llibertat

tribuït); recursos humans (GlobaLeaks

que podria sortir de donacions i d’una

d’expressió i la democràcia, que conei-

no creu que sigui viable el sistema de Wi-

fundació que es posarà en marxa a Ale-

xem el poder que la tecnologia pot oferir

kiLeaks, que necessita mitja dotzena de

manya. El lloc no serà realment opera-

a les persones, que sabem que la societat

persones de plena dedicació i centenars

del

pirateig,

CAPÇALERA ABRIL 2011

íntegrament i sense modificacions. “No-

contesten: “Perquè entenem que

DOSSIER ESPECIAL

de col·laboradors, entre editors i advo-

aquest lloc per promoure la transparèn-

amb el projecte d’Assange i que habi-

cats); finances (GlobaLeaks diu que les

cia i lluitar contra el nexe de la delin-

tualment publica la versió en rus de Wi-

despeses del WikiLeaks, uns 200.000

qüència organitzada i la corrupció

kiLeaks, ha agafat darrerament més

euros l’any, són inabastables); cobertura

política en els Estats dels Balcans. Estem

protagonisme amb la publicació de

temàtica (WikiLeaks té un abast general

profundament convençuts que no estem

temes locals. Per exemple, les fotos i de-

i GlobaLeaks vol tocar temes locals); i

sols en aquesta batalla. Hi ha un munt

talls que envolten la suposada construc-

responsabilitats legals (GlobaLeaks no

de gent que vol canviar els Balcans i els

ció, a prop del mar Negre, d’un palau del

edità ni selecciona, simplement fa arri-

oferim la mà. Si teniu documents confi-

primer ministre rus Vladimir Putin que

bar les filtracions als encarregats de publicar-les, que decideixen en funció del seu criteri, un mecanisme que segons aquesta organització en limita els problemes legals). Per

seva

El líder d’OpenLeaks, enfrontat amb Assange, proposa sistemes més democràtics i una gestió amb regles estables

banda, EnviroLeaks

(http://brussel-

inspirada en WikiLeaks, però dedicada a la política oculta que té lloc a Brussel·les, la capital on es

dencials relacionats amb temes polítics,

prenen les grans decisions de la Unió

polítiques dels governs i de les grans cor-

criminals o financers i desitgeu compar-

Europea i on fa temps que actuen grans

poracions en l’escenari mediambiental,

tir-les amb la premsa d’una manera se-

lobbys de pressió política i econòmica.

es defineix com “una font d’informació

gura i anònima, podeu utilitzar el nostre

Es fa les preguntes “Qui som?” i “Per

que omple el buit que hi ha entre el que

servidor segur i encriptat. Publicarem els

què ens han de creure?” i dóna aquestes

els mitjans de comunicació ens perme-

documents després de revisar la infor-

respostes: “Ningú de nosaltres està afi-

ten saber sobre el comportament am-

mació.”

liat a una indústria o a altres grups de

biental destructiu del sistema industrial

IndoLeaks (www.indoleaks.org) i Tuni-

pressió (...). Hem pensat que seria una

ment confidencial i polític, que ofereixen grups com WikiLeaks”. El lloc web adverteix clarament que no és WikiLeaks i fa aquesta consideració

bona idea crear un lloc web per

GlobaLeaks vol ser una xarxa de nodes anònims que recullin filtracions locals i fer-les arribar a periodistes, blocaires, etcètera

legal: “EnviroLeaks no tracta amb informació governamental classificada. Si

permetre als seus usuaris pujar arxius de manera anònima o enviar avisos o avanços de temes que podríem publicar nosaltres mateixos o enviar a persones re-

Leaks (https://tunileaks.appspot.com)

llevants perquè ho facin (...). WikiLeaks,

la filtració és il·legal al seu país de resi-

tracten, respectivament, de les situacions

amb qui no tenim cap relació més enllà

dència, no podem assumir la responsa-

a Indonèsia i Tunísia. El primer lloc,

dels ideals, va mostrar aquest poder. No

bilitat per la publicació d’aquesta

sense versió en anglès, ofereix poca in-

esperem necessàriament revelacions es-

informació. Trobi una altra organització

formació sobre com funciona i els seus

candaloses, si bé aquí hi ha una gran

si vol revelar alguna cosa d’aquesta na-

objectius. El segon, impulsat per Na-

quantitat d’informació important”.

turalesa”. De moment, EnviroLeaks pu-

waat.org, un bloc col·lectiu tunisià que

Des del punt de vista periodístic, és

blica informes com el que atribueix a un

funciona des de l’any 2004, porta el lo-

també interessant que alguns mitjans

pla oficial i interessat l’abandonament, als anys 60, del pes industrial del ferrocarril a Anglaterra i la seva substitució pel transport per carretera.

s’estiguin plantejant crear el seu

Des de GlobalLeaks, justifiquen el projecte per la seva utilitat “però, òbviament, també perquè és divertit. :-)”

propi sistema de recollida de documents, eliminant-ne els intermediaris. Bill Keller, director executiu del New York Times ha comentat recentment que aquest

ESCENARIS POLÈMICS Hi ha més exemples de llocs web que seCAPÇALERA ABRIL 2011

BrusselsLeaks

sleaks.com) és una altra proposta

(http://enviroleaks.org), centrada en les

i la informació, i el material, sovint alta-

costarà 1.000 milions de dòlars.

gotip de WikiLeaks i, de moment, el que

diari està estudiant la possibilitat de

gueixen l’estela de WikiLeaks. Balkan-

fa és reproduir en exclusivitat els docu-

crear un sistema similar al de WikiLeaks

Leaks

ments confidencials publicats per Wiki-

per rebre filtracions de manera secreta i

explícitament de combatre la delin-

Leaks sobre l’intercanvi d’informacions

segura. La unitat seria part del diari i

qüència organitzada i la corrupció polí-

entre Washington i l’ambaixada nord-

funcionaria com una bústia anònima a

(www.balkanleaks.eu)

parla

tica en els Balcans i es presenta així:

americana

RuLeaks

Internet a través de la qual es podrien

“Seguint l’exemple de WikiLeaks obrim

(http://ruleaks.net) també agermanada

enviar documents mitjançant un sistema

Tunis.

POST-WIKILEAKS

codificat que no registraria cap dada

que intenta impedir o reduir la incidèn-

dels informants. Si és concretés aquesta

cia de filtracions falses i malintenciona-

idea, el New York Times estaria en línia

des, fetes en molts casos amb la finalitat

amb la cadena Al-Jazira, que recentment

de desacreditar una persona o institució

va llançar una “Unitat de Transparèn-

o la mateixa WikiLeaks”.

cia”, amb propòsits similars i orientada

Segons Dans, a partir d’ara viurem “tot

al món àrab.

un xarampió de ‘mini-WikiLeaks’ que, generalment, acabaran en males experiències, ja que cauran víctimes

EnviroLeaks se centra en les polítiques dels governs i de les grans corporacions en l’escenari mediambiental

del descrèdit, de les conseqüències jurídiques dels seus errors, de la manca d’interès o d’una nul·la viabilitat econòmica. El WikiLeaks original, mentrestant, segura-

DUBTES I FUTUR

ment seguirà un procés de consolidació,

Tenen sentit i futur aquest llocs? Seran

encara que la seva pròpia naturalesa im-

capaços de demostrar que són necessa-

pedeix una institucionalització excessiva.

ris i independents, que poden sobreviure

I possiblement sorgeixi algun imitador

a les pressions i ser viables econòmica-

que pugui tenir transcendència o fins i

ment? Podran consolidar-se? Què

tot resultar millor que l’original”. En

podem esperar informativament d’ells i

la mateixa línia, dubta que els mitjans

d’altres exemples de “wikileaking” que

puguin implantar, sense problemes i contradiccions, un model “wiki-

BalkanLeaks busca combatre la delinqüència organitzada i la corrupció política als Balcans

leaking” directe amb la mateixa intensitat i radicalitat que WikiLeaks. “El periodisme nord-americà –reflexiona Dans– ha mantingut una

puguin sortir? Aquestes són algunes de

puresa en la separació entre publicitat, fi-

les preguntes que és raonable fer-se da-

nançament i continguts que els mitjans

vant d’un fenomen que tot just està co-

de molts altres països no han estat capa-

mençant. Enrique Dans, un dels

ços de mantenir. En aquest sentit, un

principals analistes espanyols de l’en-

diari com el New York Times està en mi-

torn digital, les respon i expressa una

llor situació que altres a l’hora de desen-

opinió marcada per la prudència.

volupar un sistema d’aquesta mena. Si

“El més important de WikiLeaks –ex-

bé no està exempt de morts dins dels seus armaris, ni està gens clar que

Els webs IndoLeaks i TuniLeaks tracten, respectivament, de les situacions que es viuen a Indonèsia i Tunísia

un sistema com aquest pugui funcionar si continua el camí d’amenaces a la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units que estem vivint. Seria lliure el NYT

plica– no és que filtri notícies, sinó com

per publicar una filtració que compro-

ho fa. D’una banda, aconsella i instrueix

metés l’Administració nord-americana,

les fonts perquè enviïn aquestes notícies

o per un ‘sentit de la responsabilitat na-

de la manera més segura possible, utilit-

cional’ informaria primer als implicats?

zant cibercafés, proxis, la xarxa Tor, et-

Tinc clara la resposta en el cas de Wiki-

cètera. I a més, hi afegeix una capa

Leaks, però no la tinc tan clara en el cas

d’anàlisi, verificació i validació de fonts

del New York Times”.

REFLEXIÓ

El passat 9 de febrer, la facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull va retre un homenatge al periodista Xavier Vinader. L’acte va comptar, a més de l’homenatjat, amb la

El periodisme d’investigació, segons Vinader Xavier Vinader Fotos: Eudald Coll És impossible explicar la gènesi i el des-

multes, la censura i les prohibicions in-

envolupament d’una trajectòria profes-

formatives de la dictadura i que va par-

sional com la meva sense parlar del

ticipar activament en l’anomenada

marc i el moment polític en què es va

Transició a la democràcia.

presència del degà de

produir, sense parlar de la dictadura i del

Estàvem armats nomes amb les nostres

trànsit cap a la democràcia, sense parlar

il·lusions, les nostres ingenuïtats i les nos-

la Facultat, Miquel

de la nostra història més contemporània.

tres màquines d’escriure. Però vàrem fer

Tresserras; del director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB, Antoni Segura; de l’autor del llibre Xavier Vinader i Sánchez: periodisme i compromís, Jaume Busqué, i del periodista Jordi Évole. A continuació reproduïm el parlament de Vinader.

I també és difícil de parlar de la meva

d’aquelles màquines d’escriure un eina

praxis compromesa separant-la de la

en la lluita per eixamplar els horitzons

curta, però complexa, història del perio-

informatius i consolidar la llibertat d’ex-

disme d’investigació. Una i altra van ín-

pressió.

timament lligades.

En aquell combat hi vàrem deixar bai-

No sóc aficionat a mirar enrere. Ho vaig

xes i moltes esgarrapades a la pell. Si bé

fer en una època, quan em vaig dedicar,

cap dels que vam participar en aquella

sistemàticament, a ficar el nas en el món

tasca col·lectiva ens penedim d’haver-ho

del neofeixisme més virulent, vaig aixe-

fet. Crec que va valer la pena. En el camí,

car catifes que amagaven les restes d’al-

segur, ens vàrem deixar moltes coses,

guns crims i tenia darrere meu escamots

però aquell combat el vam guanyar.

d’extrema dreta disposats a fer-me una

La mort de Franco no ens va agafar per

cara nova. M’agrada molt més mirar en-

sorpresa. La vèiem venir. Érem cons-

davant, intentant descobrir nous horit-

cients que aquell règim dictatorial s’aca-

zons i assajant nous camins. No obstant

bava biològicament, encara que el que

això, crec que és útil reconstruir el passat

ningú sabia era la capacitat que tindria

perquè ajuda a ordenar-lo, a acomodar-

per regenerar-se i continuar existint. Les

lo en el cap i a posar-li límits. Aprofitant

il·lusions per una societat més lliure i

aquesta trobada, doncs, voldria compa-

més justa podien més que qualsevol anà-

tir amb vosaltres una colla de reflexions

lisi estratègica. No estàvem preparats

sobre el passat i el futur del periodisme.

pel que ens queia a sobre, ara bé, en la

Formo part d’una generació de perio-

nostra ingenuïtat, estàvem disposats a

distes que ens vàrem formar en els dar-

canviar el món. Almenys el món que te-

rers anys del règim franquista. Una

níem més a prop, el món que ens voltava.

generació que va conèixer les camises

Els periodistes espanyols no teníem una

blaves a les redaccions i els símbols de

tradició d’investigació, perquè aquesta

Falange a las capçaleres de les publica-

tradició s’havia acabat amb la Repú-

cions. Una generació que va patir les

blica. El periodisme d’investigació, tal

Xavier Vinader durant l’homenatge que va tenir lloc a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

com el coneixem actualment, està vin-

només amb un bon treball d’investigació,

rar el panorama informatiu. Però, a

culat directament amb l’apropament de

enderrocar el mateix president dels Es-

pesar del canvi polític que va experi-

la democràcia i no es va començar a pro-

tats Units, es va desenvolupar d’una ma-

mentar el país, els mitjans de comuni-

duir, en estat pur, fins a la mort de

nera infinita.

cació mai van canviar de mans

Franco.

Això no obstant, el periodisme d’inves-

realment. En van aparèixer de nous, si

En el darrers anys de la dictadura algu-

tigació de la primera etapa de la Transi-

bé tampoc no van estar mai en mans

nes publicacions, especialment les revis-

ció política a Espanya va ser un

dels periodistes.

tes, van fer un esforç interessant. Entre

periodisme de caràcter militant. Una

Passats els primers moments d’eufòria,

aquestes, hi havia Triunfo, Cuadernos

en què semblava que tot era pos-

para el Diálogo, Doblón, Cambio 16 i

“El somni del Watergate només estava en els nostres caps. Mai va estar en el dels empresaris”

sible, els nous grups empresarials

la mort de Franco a les eleccions de juny de 1977, es va viure l’inici del periodisme d’investigació a Espanya.

es van dedicar molt més a convertir els mitjans que controlaven en màquines de fer diners, que a convertir-los en veritables instru-

És cert que, per nosaltres, el cas Water-

bona part dels periodistes d’aquella

ments de servei públic. I els periodistes

gate va ser molt important. En sortir

època procedíem de les organitzacions

que vam participar en tot allò, en cos i

d’una dictadura resultava molt tempta-

de l’esquerra antifranquista. I molts

ànima, ho vàrem fer amb tota l’alegria

dor el fet de poder modificar el curs de

vàrem continuar amb aquell esperit mi-

del món. Malgrat tot el nostre bagatge

la història a través del periodisme. L’ego

litant en els primers anys de la Transició.

polític, érem càndids des del punt de

periodístic, al verificar que era possible,

El nostre principal objectiu era regene-

vista professional. I, a més, bastant rudi-

CAPÇALERA ABRIL 2011

Posible. En aquesta etapa, que va des de

REFLEXIÓ

mentaris tècnicament parlant.

que s’estava construint de nou i denun-

lució definitiva a través de l’indult.

En general, hi havia un desconeixement

ciar els intents d’involució que es pro-

Amb el PSOE instal·lat a la Moncloa,

de les arrels del periodisme. Però en les

duïen constantment va ser esgotador.

l’eix central del periodisme d’investiga-

redaccions imperava una moral de com-

Especialment, perquè les estructures in-

ció ja no era la involució. Però apareix

bat. Érem conscients que la història ens

formatives que van acompanyar aquest

el fenomen de la corrupció. El to el va

estava passant per sota els peus i ens

procés des del començament amb entu-

donar el “cas Guerra” –els negocis de la

vèiem capaços de cantar les quaranta a qui fes falta, sense pensar en els riscos. I la fórmula funcionava. Els empresaris van trobar una mina en aquell tipus de periodisme. Els militants actius convertits al periodisme d’investi-

família del vicepresident del go-

“Als noranta, el ‘periodisme de dossier’ era una arma per pressionar els protagonistes de la informació o els competidors”

gació érem de gran utilitat i d’una inge-

fugida de Luis Roldán, els excessos de la lluita antiterrorista –cas GAL–, surten a la llum les mar-

nuïtat absoluta. Aquell instrument va ser

siasme, aviat es van situar en el nou pa-

natges de la beautiful people com els

el que van utilitzar directors de mitjans

norama i es van dedicar a consolidar-se

Albertos, Mario Conde, Mariano Rubio,

de comunicació com Juan Tomás de

empresarialment al marge de qualsevol

Javier de la Rosa... i les relacions entre

Salas a Cambio 16, o Juan Luis Cebrián

consideració ideològica.

la premsa i el poder es tensen com mai.

a El País, o Sebastiá Auger a Mundodi-

Franco ja no hi era, però les estructures

Els últims cinc anys del període socia-

ario, o Antonio Asensio al grup Zeta...

franquistes van sobreviure encara molts

lista van ser de crispació política

Cap d’aquelles empreses va ser mai neu-

anys després. El meu processament, per

absoluta i la tasca dels periodistes d’in-

tral. El somni del Watergate nomes es-

haver denunciat, amb massa detalls, l’ac-

vestigació va ser decisiva.

tava en els nostres caps. Mai va estar en

tuació dels terroristes d’extrema dreta

En la dècada dels noranta es produeix

altres interessos. I nosaltres vam ser incapaços de detectar-los. A trets generals, el periodisme que es va fer en aquella època –des del polític a

una nova variable. Els propietaris

“Actualment, per fer periodisme d’investigació fa falta professionals alliberats, temps, diners i independència editorial”

l’esportiu– està marcat pel boom del pe-

dels mitjans de comunicació s’entesten en una sèrie de batalles intestines entorn a la actualitat política i econòmica –que moltes vegades amaguen el desig de fer-

riodisme d’investigació. S’inicia la recu-

contra els nacionalistes bascos refugiats

peració

històrica

a França en va ser la prova més evident.

cen el periodisme d’investigació a entrar

mitjançant donar veu als que no l’havien

Denunciar que els anomenats “incon-

en una nova etapa. Apareix el “perio-

tingut durant quaranta anys. Es fan en-

trolats” no ho havien estat mai i que dar-

disme de dossier”, entès com una arma

trevistes a testimonis de la Guerra Civil

rere de les actuacions criminals hi havia

per pressionar els diferents protagonis-

fins aquell moment silenciats, als exiliats

la mà dels serveis de seguretat, va ser ex-

tes de la informació o als competidors

que tornaven al país –La Pasionaria, Lís-

cessiu pel delicat estómac del poder.

més pròxims. A partir d’aquell moment,

ter, El Campesino...–, i es porta a les pà-

El pols amb l’Audiència Nacional va

a més de verificar molt bé les dades que

memòria

gines de les publicacions temes fins llavors ignorats –la repressió que va seguir a la Guerra Civil, les presons, els camps de concentració, les lluites del maquis...– les vivències i fets dels lluitadors

se amb un tros més gran del pastís– i for-

arriben a les redaccions, es fa ne-

“Els equips d’investigació són una font de problemes que no beneficia en res els propietaris dels mitjans”

clandestins contra la dictadura. CAPÇALERA ABRIL 2011

lesa” –finançament irregular–, la

tingales econòmiques de perso-

el dels empresaris. Ells van tenir sempre

vern–, després va venir el “cas Fi-

cessari esbrinar la veritable intencionalitat dels autors de les “filtracions”. El panorama es complica molt, es degrada, i molts periodistes –abans de deixar-se

Paral·lelament a la recuperació d’aque-

durar cinc anys. Em va portar a viure un

instrumentalitzar– prefereixen transfor-

lla història amagada, els periodistes ens

temps fora del país i a passar, de nou, per

mar les investigacions en llibres. S’inicia

vàrem convertir en una mena de vigi-

la presó fins que, preocupats pel suport

una davallada que no ha parat.

lants permanents de les noves estructu-

de tot tipus d’organismes professionals i

És curiós comprovar, actualment, l’ab-

res de poder que s’anaven consolidant.

tips de contestar a les preguntes sobre la

sència d’equips d’investigació en els

Aquella doble feina –de vegades triple–

meva situació anòmala, el govern de Fe-

gran mitjans informatius espanyols. En-

de recuperar el passat silenciat, vigilar el

lipe González va decidir donar-li una so-

cara que això té una explicació. Per fer

periodisme d’investigació fa falta pro-

tia la censura. La resposta no va ser difí-

recte”, al “això toca” o “això no toca”,

fessionals alliberats, temps, diners i in-

cil. Aquest és un interrogant que tinc re-

al “ja saps on estàs treballant” o “ja saps

dependència editorial. El principal

solt des de fa molt temps. Crec que la

qui són els amics de l’amo”, o a allò de

objectiu dels diaris és guanyar diners. I

censura com a figura institucional va des-

“sabem que hi ha marro... però millor no

els equips d’investigació, per les seves

aparèixer al mateix temps que la dicta-

ficar-hi el nas”... Una censura que sovint

pròpies peculiaritats, són entitats que

dura. Llavors va desaparèixer la

s’amaga darrere del cofoisme professio-

moltes vegades escapen del control del mitjà, costen molts diners, generen tensions dins de les redaccions, pensen i actuen autònomament i graten on altres no volen que es faci. En definitiva, es tornen incòmodes i són una font de pro-

nal, de la manca de curiositat, de l’ambició per ascendir, del desig

“Estem immersos en un periodisme d’aparador. De formes exteriors i no de fons, amb molt poca profunditat”

d’agradar els poderosos, del menyspreu dels més humils, de la por... i que ha donat lloc a una altra figura molt més perillosa:

blemes que no beneficia en res els propietaris dels mitjans. Per això no els propicien. En aquests moments, els periodistes tenim al nostre abast la tecnologia més poderosa que hem tingut mai. Podem seguir qualsevol fet “en directe”, “en línia”, tots estem constantment “al lloro”, o com vulgueu dir-li... si bé aquesta immediatesa, que ho impregna tot, que ho domina tot, que sembla que ho possibilita tot... ens ha portat cap a un parany molt subtil. Avui estem immersos en un periodisme d’aparador. De formes exteriors i no de fons. Un periodisme amb molt poca profunditat. Patim constantment el bombardeig de notícies i d’imatges, encara que sovint ens falten elements de reflexió i d’anàlisi. Elements que ens perme-

Xavier Vinader parla sota l’atenta mirada de Jordi Évole, que va participar a l’acte.

tin entendre què està passant, per què està passant i les conseqüències que tinens ajudin a tenir criteri, a formar-nos una opinió. Des del principi, el periodisme ha estat un contrapoder i els periodistes han

“L’augment del ‘periodisme light’ és preocupant. És un periodisme en què prima el disseny sobre el contingut”

estat la consciencia crítica de la societat. L’augment del “periodisme light” és pre-

l’autocensura. La censura que fan els mateixos periodistes que, conscients de la manca de llocs de treball, de la precarietat existent en el sector de la comunicació, procuren ser

Censura, amb majúscula..., però conti-

com menys “incomodes” al poder millor

ocupant. Un periodisme en què prima el

nua existint una censura en minúscula.

–a tota mena de poders–, defensen les ca-

disseny sobre el contingut i en què es fa

Una censura invisible, pragmàtica, am-

dires on seuen aferrissadament, i miren,

difícil trobar-hi elements informatius de

biental, que es manifesta de manera sub-

cada vegada més, de no posar el dit a

pes. D’aquells que t’aclareixen les idees.

til i que tots ens empassem, dia sí, dia no,

massa nafres, perquè no els caigui un cla-

Dies enrere, una jove estudiant de Pe-

com si fossin caramels de menta. Quasi

tellot de cop i volta. Una situació in-

riodisme em va fer una entrevista fil-

sense adonar-nos-en.

quietant. Força inquietant.

mada per a un treball de màster i em va

És la censura lligada a expressions com

I resulta també preocupant, cada vegada

preguntar si creia que, actualment, exis-

ara “políticament correcte” o “incor-

més sovint, l’aparició de noms de perio-

CAPÇALERA ABRIL 2011

drà el que està passant... elements que

REFLEXIÓ

distes en sumaris oberts contra xarxes

Un professional insubornable

delictives o en casos de corrupció política. Noms de periodistes relacionats, al marge i molt més enllà de la feina informativa, amb narcotraficants, delinqüents,

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell,

premsa internacional. El 1984 va tor-

confidents i corruptes de tota mena. Pe-

1947) es va diplomar a l’Escola Ofi-

nar voluntàriament, va ingressar a Ca-

riodistes acostumats a traficar amb la in-

cial de Periodisme de Barcelona. Al

rabanchel i el 21 de març d’aquell any

formació i a treure benefici personal de

principi va col·laborar al Diari de

el Govern li va concedir un indult.

les relacions informatives.

Sabadell, Ràdio Juventud i a les re-

Com a reporter Vinader també ha re-

Dies enrere, un responsable d’una unitat

vistes Can Oriach i TS. Després va

corregut nombrosos escenaris de

policial especialitzada, em confirmava

ser corresponsal de l’agència Europa

conflictes internacionals. Així, ha co-

que, en un sumari del Jutjat d’Instrucció

Press, dels diaris La Vanguardia, El

bert la guerra de l’Afganistan, la Re-

número 1 de Barcelona, obert contra

Correo

volució dels Clavells a Portugal i el

Mundo Diario, i redactor en cap a

final de la guerra entre la Xina i el

Catalán, Tele/eXpress

Barcelona de la revista Gaceta Uni-

Vietnam.

versitaria.

Autor de diferents llibres com Gre-

Posteriorment, Vinader va ser redac-

gorio López Raimundo, la soledad

tor de Mundo, Por Favor, Arreu,

del corredor de fondo (Laia), Ope-

Primera Plana i Interviú. També ha

ración Lobo: Memorias de un infil-

una xarxa de narcotraficants, en què apa-

treballat amb l’equip de reporters

trado en ETA (Temas de Hoy),

reixen mossos d’esquadra corruptes,

d’investigació de la cadena Antena 3

Cuando los obreros fueron los amos.

guàrdies civils poc clars i policies nacio-

Sabadell, febrero 1976: una

nals més que tèrbols, també hi han apa-

CAPÇALERA ABRIL 2011

Va exiliar-se a París i Londres arran de dos atemptats que van seguir a tres reportatges seus publicats a Interviú

“Hi ha periodistes que han fet de consellers a personatges de la pitjor moralitat”

semana de huelga general

regut els noms de cinc periodistes

política (inèdit) i de docu-

d’aquesta ciutat. Alguns lligats a mitjans

mentals

d’investigació,

està especialitzat en temes

informatius força importants. “No crec que tots ells estiguin obligats a

relacionats amb la ultra-

passar pels jutjats en qualitat d’imputats

dreta, les organitzacions ar-

per alguna figura delictiva, però després

i va ser redactor en cap de la revista

mades i el fenomen del crim

d’observar-ne els moviments, d’escoltar

Public.

organitzat.

les converses telefòniques i de llegir cer-

El 1979, va publicar a Interviú

Per tot aquest treball, ha obtingut

tes declaracions, queda clar el nivell de

tres reportatges que denunciaven

premis nacionals i internacionals. Va

la “guerra bruta” dels comandos pa-

ser president internacional de Re-

rapolicials a Euskadi i, aprofitant

porters sense Fronteres (RSF), és

“Cal armar culturalment les noves lleves de comunicadors, desvetllar la consciència crítica”

que l’ETA va realitzar dos atemptats

membre de l’associació americana

mortals contra dos dels ultres men-

de periodistes d’investigació Investi-

cionats al text, l’Audiència Nacional

gative Reporters and Editors (IRE)

el va intentar processar per “induc-

i fundador de la xarxa informàtica

tor”, cosa que va provocar una forta

IFEX (International Freedom of Ex-

acostumen a moure’s per la vida. Des

protesta professional i una gran

presion). Actualment, presenta un

del punt de vista jurídic, no seran uns de-

moralitat i la postura ètica amb la qual

onada de solidaritat popular. Final-

programa a COMRàdio dedicat al

linqüents, ara bé, són uns ‘penques’”, em

ment, el novembre de 1981, van con-

món policial, col·labora a El Temps i

va dir, textualment, l’investigador poli-

demnar-lo a set anys de presó per

imparteix docència a l’Escola de Po-

cial. Més clar, l’aigua.

“irresponsabilitat professional”.

licia de Catalunya i a la Universitat

Mesos enrere, un altre redactor d’un co-

Aquell fet el va forçar a exiliar-se a

Ramon Llull. Entre altres distincions,

negut diari de Madrid a Catalunya va

París i Londres, des d’on va rebre el

l’any 2007 li va ser atorgada la Creu

ser processat per les relacions amb una

suport de diversos organismes i de la

de Sant Jordi.

colla de narcotraficants que introduïen contenidors de cocaïna a través del Port

Vinader fou un símbol pel seu exili forçós. A la imatge, amb Enric Sopena, Xavier Vidal-Folch i Josep Maria Huertas. Foto: Pepe Encinas

de Barcelona. A Mallorca, recentment,

Cal seguir modelant vocacions, cal se-

fessió més bonica del món.

dos periodistes han estat embolicats

guir preparant metodològicament els fu-

Trenta anys enrere, jo era en primera

amb la xarxa de corrupció política de

turs professionals, cal seguir armant

línea de foc de la informació. Al meu

les illes.

culturalment les noves lleves de comu-

costat, hi havia gent com Pedro J. Ramí-

Al “cas Gurtel”, el de l’espionatge polí-

nicadors, cal continuar desvetllant la

rez, Rafael Cid, Felix Bayón, Ricardo

tic a la Comunitat de Madrid, al “sumari

consciència crítica.

Cid, Jose Luis Morales, Antonio Catalan,

Camps” de València, al “cas Malaia”, a

La universitat i els col·legis professionals

Paco Elvira, Manel Armengol, Carles

Marbella... estan puntejats de noms de

s’haurien de convertir en bastions de re-

Sánchez Costa... plegats vàrem viure la

periodistes que s’han dedicat a fer

sistència davant la banalització imperant

història, vam ser on es feia la història.

“l’ona” a personatges de la pitjor mora-

malmesa per la justícia. A fer, en definitiva, un paper que periodísticament és patètic. Cal estar atents, estar alerta, davant

ment, alguns ja no hi són, altres han canviat molt i ho han oblidat tot... i uns pocs no volen recordar que hi eren, encara som un grapat els que mantenim la flama encesa.

en el món de la informació. D’aquest

Jo, com ahir, continuo compartint la

aquesta promiscuïtat entre periodistes i

corrent que tendeix a convertir-ho tot en

meva experiència en aquesta casa, fent

delinqüents, veure si va a més. Cal insis-

una mena d’espectacle. En fortins del

ràdio, planejant documentals, entrevis-

tir que hi ha ratlles vermelles que deon-

rigor i de l’ètica. En trinxeres de les

tant personatges interessants, pregun-

tològicament no es poden creuar. En la

quals sortissin onades de nous profes-

tant, repreguntant i contrapreguntant,

praxis d’un periodisme honest i inde-

sionals, blindats davant el desànim

treballant amb l’esperit i amb les matei-

pendent no s’hi val tot. Així, encoratjo

general i disposats a fer-ho cada vegada

xes pautes. Intentant esbrinar embolics,

que, cases com les facultats de Comuni-

millor.

recuperant la memòria històrica, estant

cació, tinguin un paper, cada vegada més

Aquest serà el camí de la salvació del

amatent als corrents radicals de tot

important, en la transformació i la rege-

que, com deia un amic i un referent com

tipus..., i tocant els nassos al poder, el de

neració del periodisme.

era en Josep Maria Huertas, és la pro-

torn, tant com puc.

CAPÇALERA ABRIL 2011

litat, a fer-los de consellers de comunicació i ajudar-los a refer la imatge

Avui, encara que, desgraciada-

“La universitat i els col·legis professionals s’haurien de convertir en bastions de resistència davant la banalització”

OBITUARI: JOAQUIM IBARZ

L'històric corresponsal de La Vanguardia a Mèxic, Joaquim Ibarz, va morir el passat 12 de març als 67 anys al seu domicili de Saidí, a Osca, a causa

Una ploma brillant, amena i informada Elisabet Sabartés

d'un tumor cerebral. En aquest article

Deu anys i 48 hores. Aquest és el

Però malgrat l’infaust mes de març, he

temps que separa la mort de Ramon

estat de sort. He tingut el privilegi d’a-

Elisabet Sabartés,

Barnils i la de Joaquim Ibarz, el passat

prendre i treballar al costat de dos dels

12 de març. Per poc no marxen junts el

millors exemplars d’una espècie ame-

corresponsal adjunta

mateix dia d’un mes nefast per al pe-

naçada.

riodisme i per mi. Perquè ells han estat

La coneixença del primer mestre a la

del diari del grup

els dos únics mestres que he tingut en

facultat –i després sobre el terreny– va

Godó a aquest país

l’ofici d’informar. Un ofici que s’aprèn

dur-me a la coneixença del segon a la

dels grans, dels que en saben més, d’a-

trinxera. Amb una carta de recomana-

centreamericà,

quells que són capaços de transmetre

ció de Barnils a la butxaca vaig pre-

el coneixement destil·lat per anys d’ex-

sentar-me a Ibarz, quan ja des de

explica com amb

periència i contagiar passió; d’aquells

Mèxic cobria les guerres centrameri-

que no en passen ni una per alt i, al-

canes al final de la Guerra Freda. No

Ibarz desapareix

hora, empenyen sempre una mica més

va trigar gaire a adoptar-me com a

enllà.

col·lega en formació, posant-me a

En deu anys i 48 hores s’extingeixen

prova sovint, sempre respectuós i sem-

dues maneres diferents d’entendre i

pre exigent.

comunicar el mateix. Barnils des del

Molts anys després, havent compartit

una ploma insigne,

verb implacable de l’opinió estricta-

innombrables cobertures de tots co-

ment informada. Ibarz des de la crò-

lors –extenuants, hilarants, irritants,

un mestre per a

nica informativa amb punt de vista,

apassionants...– pels nostres respec-

impregnada d’intel·ligència, sentit

tius mitjans de comunicació, va pro-

comú i perspectiva històrica.

posar-me que treballés al seu costat.

Tots dos entenien que el bon perio-

Així ho he fet fins ara, en un nova

disme només és un: aquell que explica

etapa d’aprenentatge madur que

un dels grans corresponsals,

molts periodistes. El periodisme català, espanyol i

la realitat a partir de l’observació i la

rebo en herència, juntament amb tots

comprensió profunda dels fets. Dos

els companys que hem compartit

llatinoamericà

convençuts, a més, del seu paper de

amb el Quim la tasca d’explicar Amè-

mentors perquè, probablement, sabien

rica Llatina.

que eren dels últims. Mestres que, com

D’ell hem après què significa tenir un

deia Maruja Torres en un dels molts

continent al cap. Arxiu, el just. Una

està de dol.

obituaris que s’han escrit en memòria

bona agenda i una memòria relacional

al Joaquim, han desaparegut. “I no

prodigiosa. Perquè el coneixement en-

només per mort natural. No són rendi-

ciclopèdic que el Joaquim Ibarz tenia

bles”, afegia.

sobre aquest territori es fonamentava

Joaquim Ibarz va morir el passat 12 de març a 67 anys a causa d’un tumor cerebral. Foto: Patricio Simon

ment amb els seus editors, tot i que rarament es queixava dels encàrrecs de

Elogiat i guardonat

premsa continental, un sentit agut de

la redacció. Per això, els polítics no po-

l’observació, curiositat per tot i per tot-

dien utilitzar amb ell les habituals tàc-

hom, i la suma sintètica de l’experièn-

tiques de seducció.

Nascut a Saidí (Osca, 1943), va es-

cia viscuda en la quotidianeitat i els

En realitat, el Quim estava vacunat

tudiar Periodisme a Navarra. Entre

moments crucials de la història recent

contra els encantadors de serps, tan

altres mitjans va treballar a El

dels països de la regió. Equipat amb

abundants a Llatinoamèrica, i la seva

Noticiero i al Tele/Exprés. El 1982

ploma va disseccionar-ne unes

és designat corresponsal a Amèrica

quantes generacions. Els resul-

Llatina per La Vanguardia. Va co-

tats eren transparents i va pagar-

brir conflictes armats, cimeres i pro-

los

cessos electorals de tota mena. Va

Els seus grans coneixements es fonamentaven en la memòria, una gran capacitat per escoltar, lectures infinites i la curiositat

amb

insults,

amenaces,

reclams i expulsions. Però la

acumular elogis i guardons, com

consistència de la perspectiva

el del Centre Internacional de

aquestes eines, no tenia rival a l’hora

històrica va acabar donant-li la raó gai-

Premsa de Madrid al millor treball

d’intuir el curs dels esdeveniments i

rebé sempre. “Amèrica Llatina és un

espanyol a l’estranger (1993), el Ci-

ser el primer d’arribar a l’escenari de

territori procliu als dogmatismes i les

rilo Rodríguez (2009) o el Maria

la notícia.

doctrines, però ell mai no es va deixar

Moors Cabot (2010) de la Univer-

El compromís del Quim era, sobretot,

dur pel corrent i va encertar”,

sitat de Columbia.

amb els seus lectors. No necessària-

recordava dies enrere l’historiador

CAPÇALERA ABRIL 2011

en la seva memòria, una gran capacitat per escoltar, lectures infinites de la

OBITUARI

Trenta anys a Llatinoamèrica com a corresponsal l’havien convertit en tot un referent per a la professió. Foto: Arxiu de La Vanguardia

mexicà Enrique Krauze.

per despullar l’interlocutor de collo-

Li plovien les crítiques quan qüestio-

nades retòriques.

va donar-li un coneixement del terreny

nava el subcomandant Marcos, líder

Provocador? Certament. Però no gra-

que trepitjava, de les forces que el mo-

dels zapatistes, o enfrontava les deri-

tuït. Pel Quim, la provocació era la via

vien i dels líders que el poblaven com

ves bolivarianes d’Hugo Chávez i Evo

d’entrada a les declaracions que gene-

pocs estudiosos han aconseguit adqui-

Morales; però en la suma d’arxius que

ren compromisos o evidències, en una

rir. Sense exagerar, tenia molt present

guardava al seu cap ell hi visualitzava

el pes de la història, la col·lec-

“Això quedarà per sempre a les hemeroteques”, remugava en Quim en els moments difícils

tiva i la pròpia, conscient que

tasca que consideraba tant important

llor corresponsal extranger que l’ha

alguna mena de representativitat al

com la de comunicar la immediatesa

trepitjada en l’últim mig segle. No són

continent. Polítics, intel·lectuals, ar-

de la notícia: donar profunditat de

exageracions de dol. Només caldrà es-

tistes, banquers, acadèmics, militars...

llarg termini a la crònica. “Això que-

perar el proper cop d’estat per com-

Tots passaven pel seu sedàs d’obser-

darà per sempre a les hemeroteques”,

provar-ho.

vacions i qüestionaments, sovint in-

remugava en els moments difícils.

Deu anys i 48 hores. El segon mestre

còmodes, amb dades i dates precises,

La continuitat en la cobertura llatino-

se’n va.

la repetició d’una obra de teatre representada altres vegades per altres actors. La seva capacitat de síntesi es reflectia en les llargues discussions que CAPÇALERA ABRIL 2011

mantenia amb tot aquell que tingués

americana durant prop de trenta anys

era la memòria viva del periodisme contemporani a la regió. Alguns dels molts amics que hi deixa l’han qualificat com a mi-

O B I T U A R I : A N D R E U M E R C È VA R E L A

El 30 de gener va morir als 92 anys Andreu Mercè Varela, degà del periodisme esportiu a Catalunya. En aquest article Miquel Sanuy,

Adéu al periodista global Miquel Sanuy

sots director d’El Mundo Deportivo esplica com aquest

L’Andreu Mercè Varela va abandonar

l’atac letal del grup terrorista Setem-

el “seu” món –podia presumir de ma-

bre Negre a l’equip israelià a la Vila

nera legítima d’haver visitat ni més ni

Olímpica. Aquella notícia va ser por-

menys que fins a un total de 196 paï-

tada. També va ser corresponsal de

amant de l’olimpisme

sos– el passat 30 de gener. Havia viscut

Tele/eXpress a París i, posteriorment,

intensament noranta-dos anys de vida.

va escriure des de la Ciutat Comtal a

–era amic personal

Quasi un segle de periodisme rigorós i

l’Equipe i Le Matin de Lausana.

de Juan Antonio

de passió esportiva. Se’n va anar de la

Andreu Mercè Varela, cosmopolita, in-

“seva” olímpica Barcelona envoltat de

fatigable, narrador d’històries i ex-

les seves quatre filles (Astrid, Inés,

traordinari col·leccionista d’anècdotes

Anya i Kay) de les quals sempre es va

i vivències, va ser un home fascinat per

Samaranch– va cobrir quasi tot els Jocs Olímpics de la segona meitat del segle XX.

sentir tan orgullós.

l’olimpisme.

La vocació d’Andreu Mercè (Barce-

La gran amistat amb Juan Antonio Sa-

lona, 1918) pel periodisme esportiu va

maranch des dels primers anys de la dè-

néixer pocs anys després que ell. Ja la

cada dels cinquanta va encarrilar la

tenia quan era alumne de la famosa es-

seva vida pels camins de les cinc ane-

cola Blanquerna, on escrivia i venia

lles. Va ser un dels col·laboradors més

notes esportives per deu cèntims. Es

importants i íntims del president del

quedat sense un

va doctorar en Dret, si bé la ploma va

Comitè Olímpic Internacional i un no-

guanyar la batalla a la toga i la seva

table impulsor de la candidatura dels

periodista cosmopolita

existència ja no es va deslligar mai més

Jocs de Barcelona.

de les paraules escrites. “La ràdio

Precisament, a petició de Samaranch,

i entranyable que

dóna les notícies, la televisió te les en-

Mercè Varela va formar una comissió,

La professió s’ha

va publicar el primer article el 1940 i que va bolcar-se amb el periodisme fins al darrer dels seus dies.

senya, però la premsa te les explica”

conjuntament amb Leopoldo Rodés,

argumentava aquest veterà mestre de

Ignacio Masferrer i Carlos Ferrer-Salat,

periodistes.

per explicar què oferia la capital cata-

Després de la Guerra Civil, l’Andreu

lana.

es va sumar a un selecte grup de plo-

El savoir faire, la diligència i l’aire aris-

mes il·lustres com Nèstor Luján, Josep

tocràtic que posseïa li varen obrir les

Pla o Josep Maria de Sagarra, entre al-

portes d’importants despatxos i pode-

tres, en la històrica revista Destino.

roses federacions internacionals, com

El 1940 va publicar el primer article a

la de futbol, on va ocupar càrrecs es-

El Mundo Deportivo i va debutar a les

tratègics. Així, per exemple, va ser el

pàgines de La Vanguardia narrant la

cap de premsa del mundial de futbol

tragèdia de Munic 72, provocada per

que es va celebrar el 1982 a Espanya i

Andreu Mercè Varela durant un parlament a l’Ajuntament de Barcelona. Foto: Quique García / El Mundo Deportivo

va ocupar la presidència del Panathlón

seu pare el va portar al camp de Les

Club Internacional de Barcelona du-

Corts quan ell tan sols comptava amb

rant ni més ni menys que disset anys.

sis anys d’edat.

Sempre amb les maletes a punt, l’An-

L’Andreu va tenir el privilegi de gau-

dreu va poder ser present a tots els Jocs

dir en directe dels grans cracks, des de

Els obituaris d’Andreu Mercè Va-

Olímpics tant els d’estiu com els d’hi-

Samitier a Messi, passant pels mítics

rela estaven plens d’elogis. Enric

vern, des de Londres 48 fins al canvi de

Kubala, Suárez o Maradona. A més

Bañeres escrivia a La Vanguardia

mil·lenni, amb l’única excepció dels de

d’això, també va ser un notable espor-

que “va introduir un estil de crítica

tista practicant, ja que va jugar

esportiva poc conegut llavors al

durant un total de quinze tem-

nostre país, erudit però a la vegada

porades a la secció d’hoquei

divulgatiu de les noves tècniques”.

herba del F. C. Barcelona, esport

A El Periódico, Emilio Pérez de

que sempre va ocupar el primer

Rozas deia d’ell i i de Juanjosé Cas-

graó del seu podi particular de

tillo que “mirar-los, escoltar-los, lle-

Melbourne 56 als quals Espanya no va

preferències.

gir-los, veure’ls escriure, moure’s,

acudir tot excusant-se en la invasió so-

Precisament, va ser en el món de l’ho-

fregar-los, era suficient per saber

viètica a Hongria.

quei on vam coincidir els dos per pri-

que, amb poc esforç, aprendries

A més, també va viure en primera per-

mera vegada (era la dècada dels anys

més que en deu cursos universitaris

sona els mundials de futbol i va ser un

vuitanta) i així vaig poder apreciar-ne

o en deu hores davant de Google”.

fidel seguidor barcelonista des que el

tant la seva amabilitat com els seus

CAPÇALERA ABRIL 2011

Cosmopolita, infatigable, Andreu Mercè Varela va ser un mestre de periodistes i un apassionat de l’esport

El seu mestratge

OBITUARI

Mercè Varela, en una imatge on també es pot veure al seu amic Juan Antonio Samaranch, va ser un apassionat de l’esport. Foto: Arxiu

enormes coneixements i els seus bons

La millor feina del món

nombrosos llibres esportius i va atre-

consells.

sorar al llarg de la seva dilatadíssima

L’Andreu també es va disfressar

vida moltes condecoracions de prestigi

d’“olímpic” en els Jocs d’Hivern de

com va ser l’Ordre Olímpica.

Andreu Mercè Varela sempre va

Cortina d’Ampezzo 56. Va acudir com

Precisament, va rebre l’última distinció

gaudir de la seva feina. Així ho re-

a periodista i com a tripulant suplent

sis dies abans de morir. El 24 de gener

coneixia en una entrevista d’Enric Bañeres que es va publicar al cinquè número de CAPÇALERA el setembre de 1989. Durant la conversa el veterà periodista, que llavors

va recollir de mans de la Funda-

Va ser a tots els Jocs Olímpics, des de Londres 48 fins al canvi de mil·lenni, amb l’única excepció de Melbourne 56

CAPÇALERA ABRIL 2011

tenia 71 anys, admetia la seva sort.

ció Barcelona Olímpica (FBO) el premi Esport i Ciutadania 2010 al Museu Olímpic i de l’Esport Juan Antonio Samaranch. Andreu Mercè Varela va ser un

“He tingut la immensa satisfacció

de l’equip espanyol de bobsleigh, el

mestre de periodistes i un apassionat

d’haver pogut fer la professió més

pilot del qual va ser el marquès de

de l’esport i de l’olimpisme. Un barce-

meravellosa que hi ha al món, que

Portago, que es va matar el 1957 en la

loní universal. Se’ns ha anat el degà del

és la de periodista esportiu, i amb

car-rera italiana de la Mille Miglia.

periodisme esportiu, un “títol” del qual

una continuitat de més de cin-

L’Andreu mai no va arribar a pujar al

tan orgullós se sentia, i ens ha deixat un

quanta anys”, va afirmar.

bob.

buit a tots els que vam tenir la sort de

A més, l’Andreu també va ser autor de

compartir-ne la bonhomia.

PERIODISME AL MÓN

Amb poc més de 80.000 habitants, a Andorra hi caben quatre diaris, tres ràdios, un organisme públic de ràdio i televisió, una agència de notícies i publicacions de

L’univers mediàtic del País dels Pirineus Josep M. Altarriba Fotos: Sergio Ruiz Aviat Andorra complirà la majoria d’e-

França de Vichy.

dat com a Estat de dret. Han passat di-

El mateix any, l’altra gran ona mitja del

diversa periodicitat.

vuit anys des que les pressions dels

país, Sud Ràdio, afectada pel mateix pro-

organismes internacionals, la predispo-

blema de desavinences transnacionals,

Mentre els

sició dels coprínceps i una ferma volun-

s’acomiadava de l’imponent centre emis-

professionals han aconseguit associar-se, alguns dels mitjans on treballen estan afectats per la crisi i el sobredimensionament. La nova Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra haurà de decidir si promou el debat sobre el desenvolupament de l’estatut jurídic de la informació.

tat popular expressada a través del

sor del Pic Blanc, i Andorra es quedava

referèndum del 1993, van desembocar

sense ràdio. Tanmateix, el retorn d’a-

en la promulgació d’una Constitució i en

quest mitjà de comunicació –la ràdio– al

l’inici del camí cap a l’adquisició de la

Principat es va produir d’una manera

subjectivitat internacional plena.

ben curiosa: van ser els comerciants qui

D’aquells primers temps immediata-

pressionaren les autoritats perquè, en

ment posteriors a l’adopció de la norma

plena voràgine d’escapades al petit País

fonamental i en què escassament convi-

dels Pirineus per adquirir-hi allò que a

vien al país dues ràdios i un diari, es va

Espanya encara era força més car, no po-

passar, a principi dels 2000, a la creació

dien provar la qualitat sonora dels tran-

d’un nombre considerable de mitjans de

sistors que venien, ja que no hi havia cap

comunicació. Les causes d’aquest feno-

emissora per sintonitzar.

men són tan difícils d’explicar com algu-

Així, poc després del tancament de

nes de les incongruències que envolten

Ràdio Andorra i Sud Ràdio es va auto-

el marc jurídic en què aquestes empre-

ritzar la instal·lació dels primers repeti-

ses desenvolupen llurs activitats i fun-

dors

d’emissores

estrangeres

cions socials. Actualment, s’enfronten a

freqüència modulada, i es començaren a

la mateixa crisi que afecta l’economia i

difondre els programes de Ràdio 4,

els mitjans d’arreu, amb ajustaments de

Ràdio Manresa, Ràdio Barcelona i tres

plantilles i, fins i tot, la fallida de l’ens pú-

canals de Radio France. No fou fins al

blic de ràdio i televisió, a més del tan-

1986 quan s’iniciaren les emissions de la

cament d’un diari.

primera ràdio contemporània plena-

L’any 1981 se silenciaven els potents

ment andorrana, Ràdio Valira, a la qual

transmissors en ona mitja i ona curta de

van seguir altres empreses de radiodifu-

Ràdio Andorra després de multitud de

sió nacionals i estrangeres fins a bastir

conflictes entre les autoritats andorra-

l’oferta actual.

nes, espanyoles i franceses per les emis-

Avui dia, l’editora del Diari d’Andorra

sions d’aquest mite, que durant la

és propietària de la llicència d’AD

Segona Guerra Mundial, va romandre

Ràdio, que emet una única programació

aliè al control del règim Nazi i de la

local en una única freqüència. Andorra 1

Redacció d’El Diari d’Andorra, mitjà de comunicació creat el 1997, és un dels rotatius més llegits al Principat.

emet per les seves dues freqüències els

Tele Taxi i Europa FM, també espanyo-

Així, les emissores andorranes han de

respectius senyals de les catalanes Flaix

les, però amb desconnexions locals de

competir en termes d’audiència amb les

FM i FlaixBac, tot i que hi incorpora pro-

caràcter comercial.

estrangeres. De fet, i a diferència del que

gramació pròpia. Ràdio SER Principat

Pel que fa a les emissores estrangeres

succeeix amb els mitjans escrits, la pri-

d’Andorra és titular de cinc llicències a

que es poden sintonitzar al Principat a

mera emissora amb continguts exclusi-

través de les quals repeteix el senyal de

partir de centres emissors instal·lats dins

vament locals que apareixia en el darrer

les espanyoles Els 40 Principals, SER

del territori nacional o amb freqüències

estudi d’audiències d’un organisme pú-

convencional i Ona FM, aquestes tres pròpia; i Cadena Dial i M80, aquestes dues amb desconnexions locals només per a publicitat. La Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió disposa de diverses lli-

La crisi afecta els mitjans d’Andorra, amb ajustaments de plantilla i amb la fallida de l’ens públic de ràdio i televisió

cències per les quals emet el senyal de

ciològica de l’Institut d’Estudis Andorrans corresponent al primer semestre del 2009– ho feia en el cinquè lloc. Es tractava de Ràdio Nacional d’Andorra, que se situava després de quatre emis-

Pròxima FM, la programació de la qual

reservades són Ràdio Nacional d’Es-

sores: Els 40 Principals, Catalunya

és totalment local; RAC1, que compar-

panya, Catalunya Ràdio i els canals

Ràdio, Flaix FM i SER convencional,

teix freqüència a Andorra amb la local

France Inter, France Musique i France

que tot i emetre des d’Andorra oferei-

R7P; Ràdio Valira, amb programació

Culture de Radio France; així com les

xen part o la totalitat de la programació

local combinada amb la de les espanyo-

privades Ràdio Principat, –Ràdio Estel–

des d’Espanya. A l’inici dels 2000, el

les Onda Cero i Punto Radio; i Radio

Kiss FM i NRJ Radio.

Principat va esdevenir pioner en les

CAPÇALERA ABRIL 2011

amb desconnexions locals i programació

blic –el del Centre de Recerca So-

PERIODISME AL MÓN

transmissions de ràdio digital terrestre

sota d’Antena 3, TV3 i TVE1, tot i que

ques del Principat s’enfronten a greus

en sistema DAB, a través del qual s’ofe-

els informatius eren els preferits pel pú-

problemes financers dels quals la dava-

rien els senyals de les emissores públi-

blic andorrà per seguir l’actualitat, cosa

llada d’ingressos en concepte de publici-

ques, tot i que la manca d’implantació de

que es pot explicar pel fet que cap altra

tat per la crisi econòmica i l’aparició de

receptors específics en llars i vehicles, un

cadena estrangera proporcioni notícies

competidors no en són les úniques res-

problema comú a tot Europa, va supo-

del país, però sí al contrari.

ponsables. Un model que no ha sabut

sar la cancel·lació del projecte, l’any

Andorra Televisió forma part de l’ens

equilibrar la seva projecció de televisió

2006.

públic Ràdio i Televisió d’Andorra, SA

nacional, i tot el que això comporta humanament i tècnica, amb la reali-

PIONERS DIGITALS Quant a la televisió, les primeres emissions mitjançant repetidors de televisions estrangeres no van arribar fins al

Fins al 1986 no es van iniciar les emissions de la primera ràdio contemporània plenament andorrana, Ràdio Valira

1964, una data certament tardana que s’ha vist compensada per la celeritat

que, davant d’aquesta situació, se n’ha-

amb què Andorra Telecom –empresa

emissores de ràdio, Ràdio Nacional

gin acomiadat determinats directius.

pública que explota les comunicacions

d’Andorra i Andorra Música, la primera

Ràdio i Televisió d’Andorra, que a tall

de veu i de dades, així com el transport

de caràcter generalista i la segona amb

d’anècdota, ja no participa al Festival

dels senyals de ràdio i televisió del país

fórmula

d’Eurovisió perquè no pot assumir-ne el

exclusivament

musical.

en règim de monopoli– va actuar en el

RTVASA és una empresa pública amb

cost, suporta una nòmina que volta el

procés de migració a la TDT i que va su-

forma jurídica de societat anònima el ca-

centenar de treballadors i albira un futur

posar que el Principat fos un dels pri-

pital de la qual és íntegrament estatal.

incert si no se’n redimensiona la feixuga

analògica, el 25 de setembre del 2007. Abans de la implantació del nou sistema, es rebien els senyals analògics de TVE 1, TVE 2, TV3, Canal 33, TF1, Antenne 2,

estructura de costos, sobretot pel

Les emissores més escoltades, tot i emetre des d’Andorra, ofereixen part o la totalitat de la programació des d’Espanya

France 3, Antena 3 i M6.

que fa al capítol de personal i de determinada producció pròpia. Com gairebé tots els països que van adoptar un sistema de llicències per a l’explotació, per part de

Actualment, la instal·lació progressiva

L’ens fou creat l’any 2000 a través de la

de nous múltiplex ha propiciat una no-

Llei de la radiodifusió i la televisió pú-

rat d’utilitat pública, el Principat també

table ampliació del nombre de canals,

blica i és el mateix Govern qui en fa les

ha estat protagonista de conflictes entre

que ja arriba a 28, mentre que l’estesa de

funcions de junta general i en nomena el

empresaris i administració en aquest

la xarxa de fibra òptica a pràcticament

director, una fórmula que compromet se-

ordre de coses. El problema, però, no

privats, de l’espectre radioelèctric decla-

tot el territori nacional ha permès que

riosament la independència política.

s’ha reproduït amb la mateixa intensitat

Andorra Telecom iniciés la comercialit-

RTVASA va succeir el desaparegut Or-

a la ràdio que a la televisió. Així, mentre

zació conjunta d’accés a Internet amb

ganisme de Ràdio i Televisió d’Andorra

els successius governs van tolerar les

ample de banda de 100 Mbps i telefonia avançada, juntament amb 140 canals de televisió digital i una plataforma de televisió a la carta. Es tracta, sens dubte, d’una oferta consi-

emissions de la majoria de ràdios

La ràdio i la televisió públiques del Principat s’enfronten a greus problemes financers i a un futur incert

derable que ha provocat que Andorra CAPÇALERA ABRIL 2011

RTVASA a la fallida, i una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del Principat ha avalat

(RTVASA), que també compta amb dos

mers estats europeus en fer l’apagada

tat demogràfica i comercial del país ha acabat per empènyer

nacionals i estrangeres a través d’autoritzacions d’ocupació a precari d’aquell espectre fins que dos decrets del 1999 i el 2000 van ordenar el dial, les van legalitzar i

no quedi al marge del fenomen de frag-

(ORTA), creat l’any 1989 i també de ca-

van establir una moratòria indefinida

mentació d’audiències que experimen-

ràcter públic, si bé el model de gestió di-

per saturació; la televisió nacional seguia

ten els veïns. En efecte, l’audiència del

feria notablement de l’actual, ja que els

exercint un monopoli de facto molt si-

seu propi canal nacional, Andorra Tele-

sis membres de la junta de govern eren

milar al de l’Österreichischer Rundfunk

visió (ATV), és força reduïda. De fet,

elegits pel Consell General (parlament

(ORF) austríaca, que el Tribunal Euro-

ATV ocupava el quart lloc en l’enquesta

d’Andorra).

peu de Drets Humans va declarar con-

que hem esmentat anteriorment, per

Actualment, la ràdio i la televisió públi-

trari a la llibertat d’informació.

A dalt, la redacció de l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), creada l’any 2008. A les pàgines posteriors, dues imatges de la ràdio i la televisió públiques del Principat, que estan englobades dins l’ens públic Ràdio i Televisió d’Andorra SA (RTVASA).

Tant en el cas andorrà com en l’austríac,

tiva privada ha perdut embranzida i

una llei contemplava la possibilitat que

ningú es mostra disposat, i encara menys

blava haver esvaït els fantasmes de les

la iniciativa privada explotés l’espectre

en aquests moments d’incertesa, a aven-

restriccions prèvies, es produïen situa-

litzar: de fet, quan la Constitució sem-

públic, si bé deixava en mans del legisla-

turar-se en la creació d’una televisió pri-

cions inversemblants com la impossibili-

dor l’aprovació d’una altra llei que n’es-

vada.

tat de continuar amb les negociacions

tablís el règim de concurrència, cosa que

Del que hem afirmat fins aquí, en ressurt

entaulades amb el Canal+ per a la difu-

mai s’arribava a produir. Això va provocar que, el 1998, l’intent de crear una televisió privada per part d’Enric Cassany, propietari de Ràdio SER Principat d’Andorra, fracassés després d’un

sió d’aquesta televisió al Princi-

Tot i els avenços tecnològics, la iniciativa privada ha perdut embranzida i ningú s’aventura a crear una televisió privada

pat, ja que oferia una pel·lícula pornogràfica, cosa que estigué castigada fins a l’aprovació del Codi penal del 2005.

dicial sobre el qual el Tribunal Consti-

una situació realment paradoxal: mentre

PREFERÈNCIA LOCAL

tucional del Principat es va veure

les autoritats andorranes permetien la

Pel que fa als mitjans escrits, el degà és el

obligat a passar de puntetes per motius

instal·lació de repetidors de televisions

Diari d’Andorra, fundat l’any 1991, i

estrictament formals.

estrangeres sobre les quals no hi tenien

que fou pràcticament l’única publicació

Avui dia, quan els avenços tecnològics

cap control, posaven pals a les rodes a la

diària, si bé amb alguns moments de

han deixat enrere els tradicionals pro-

creació de televisions nacionals. Tanma-

convivència amb el Poble Andorrà i

blemes d’escassetat d’espectre, la inicia-

teix, aquesta conclusió s’ha de puntua-

l’Informacions, fins a l’arribada d’El

CAPÇALERA ABRIL 2011

autèntic peregrinatge administratiu i ju-

PERIODISME AL MÓN

format a mitjans i clients institucionals.

terminats mitjans.

Diari d’Andorra és propietat de l’em-

L’ANA ha subscrit acords amb altres

A Andorra, els principis constitucionals

presa Premandsa, titular alhora de l’emis-

agències internacionals i la versatilitat del

que defineixen l’entorn jurídic en què

sora de ràdio AD Ràdio i del setmanari

seu model de treball la pot convertir en

els informadors duen a terme llurs acti-

Set Dies.

un referent de gestió sostenible.

vitats, no han estat desenvolupats legis-

El Periòdic d’Andorra es va començar a publicar l’any 1997 a través d’una editora participada pel grup Zeta, i la seva periodicitat també és diària. Els mitjans escrits gratuïts van irrompre en el sector l’any

lativament. Per tant, qualsevol

A diferència del que passa amb la ràdio i la televisió, la premsa andorrana és la preferida pels lectors

aplicació dels articles 12 –dret a la informació, límits interns i garanties– i 14 –límits externs que suposen els drets a l’honor, la in-

2004. El Bon Dia, que des de llavors surt

timitat i la pròpia imatge– s’ha de

de dilluns a divendres, fou el pioner d’un

PROFESSIONALS ASSOCIATS

realitzar de manera directa. Si bé

model de premsa que ha anant guanyant

Quant a la professió periodística, des-

aquesta situació no hauria de suposar

lectors i que ara frega el lideratge dels mit-

prés de diversos intents d’aglutinar els

cap impediment, a voltes la indetermi-

jans escrits.

treballadors del sector en una corpora-

nació jurídica que comporta ha provocat

Un any més tard, el Més Andorra s’incor-

ció, l’any passat es va crear l’Associació

vulneracions dels drets més elementals

porava al mercat dels gratuïts. Tot i que

de Professionals de la Comunicació

dels professionals de la informació o re-

degut a la crisi s’havia anunciat el possible

d’Andorra (APCA). Cal recordar, així,

accions massa rigoroses per part de l’ad-

tancament d’aquesta capçalera a final de

que la constitució andorrana, com l’es-

ministració de justícia.

febrer, finalment segueix publicant-se.

panyola, no reconeix expressament que

La intervenció, l’any 2006, dels telèfons

El darrer mitjà amb continguts majoritàriament informatius ha estat Fòrum, tot i que actualment només disposa de versió electrònica. D’altra banda, a Andorra s’edita un bon

mòbils dels director i cap de

L’Agència de Notícies Andorrana, creada al 2008, es pot convertir pel seu model en un referent de gestió sostenible

nombre de publicacions de diversa periodicitat no diària especialitzades per tipo-

Redacció del Diari d’Andorra, Ricard Poy i Toni Solanelles, declarada il·legal pel Tribunal Constitucional, i acordada judicialment a demanda de la poli-

el vessant actiu de la llibertat d’informa-

cia amb l’objectiu de descobrir llurs

logia de públics o de continguts. Com les

ció recaigui, de manera exclusiva, en els

fonts, que presumptament estaven

ràdios i les televisions, els mitjans escrits

periodistes. D’altra banda, la legislació

cometent un delicte de revelació de se-

andorrans competeixen amb altres publi-

vigent sobre professions liberals i

crets, és un exemple de les conseqüèn-

cacions estrangeres, tot i que a diferència

col·legis professionals és incompatible

cies de la indefinició de la naturalesa i

de les primeres, la premsa nacional és la

amb l’exigència d’un títol habilitant. Per

els límits del dret al secret professional,

preferida pels lectors.

aquests motius, l’eventual intent de cre-

que paradoxalment està reconegut en

Segons la font institucional a la qual al·lu-

ació d’un col·legi professional hauria

la mateixa Constitució.

díem més amunt, el Bon Dia encapçala la

fracassat.

I, d’altra banda, el processament, un

classificació d’audiència, seguit de prop

Tanmateix, l’establiment d’una associa-

any abans, de Noemí Rodríguez i Gual-

pel Diari d’Andorra, i tots dos a una distància considerable en termes percentuals del Més Andorra i El Periòdic d’Andorra, mentre que els dos primers diaris espanyols i francesos són capçaleres com La

bert Osorio, redactora i director

L’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra es crea tot i no haver un estatut jurídic definit pel informadors

Vanguardia i Le Monde, respectivament. La darrera gran empresa de comunicació

de la Cadena Pirenaica, per haver criticat en el seu moment la primera la gestió del màxim responsable de RTVASA, ens mostra les perverses conseqüències

ció de professionals, que ja està elabo-

de situar el Codi penal com a límit a la

que s’ha creat al país ha estat, l’any 2008,

rant un codi deontològic, és una gran

llibertat d’informació per manca d’una

l’Agència de Notícies Andorrana (ANA),

notícia, i més en un país en què els in-

llei de protecció dels drets de la perso-

un ambiciós projecte liderat per Àlex

formadors no tenen l’estatut jurídic de-

nalitat en l’àmbit civil en un país en el

Terés i Jordi Segarra que, en qualitat de

finit, i en què l’actual executiu socialista

qual el rescabalament dels danys morals

majorista i a través d’abonament o per

està rebent severes crítiques per pres-

es determina, encara, per una norma es-

servei especial, ofereix els serveis multi-

sions i un tracte desconsiderat cap a de-

tablerta el segle III aC.

CAPÇALERA ABRIL 2011

Periòdic d’Andorra. La capçalera del

CAPÇALERA ABRIL 2011

PREMIS

PREMI DE PERIODISME ACCENTURE Convoca: Accenture. Àrea: Espanya. Adreça: Ramírez de Arellano, 35, 6ª pl. 28043-Madrid. Telèfon: 915469798 URL: www.premioperiodismoaccenture.es E-mail: a.muniz.delgado@accenture.com Requisits: treballs publicats entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 de maig de 2011 en paper o web que tractin la influència de la innovació i la tecnologia. Dotació: 10.000 euros i dos accèssits de 2.500 euros. Termini: 31 de maig del 2011.

PREMI MARIANO DE CAVIA Convoca: ABC. Àrea: Premsa escrita. Adreça: Juan Ignacio Luca de Tena, 7 - 28027 Madrid. Telèfon: 913399000 URL: www.abc.es/servicios/promociones/premiolucadetena/bases2010.pdf E-mail: premiosperiodismo@abc.es Requisits: Per articles o cròniques amb signatura o pseudònim publicats en castellà al llarg del 2010. Dotació: 10.000 euros. Termini: 30 d’abril del 2011.

PREMI DE PERIODISME SOBRE AVIACIÓ Convoca: Univ. Rey Juan Carlos, Boeing i Aviación Digital. Àrea: Espanya. Adreça: Universidad Rey Juan Carlos / Facultad de Ciencias de la Comunicación (Campus de Fuenlabrada) C/ Camino del Molino s/n. 28943 Fuenlabrada. URL: www.aviaciondigitalglobal.com/premio/ E-mail: info@aviaciondigital.com Requisits: poden participar-hi els periodistes o fotògrafs amb articles o fotografies sobre l’aviació publicat o emès entre l’1 de juliol del 2010 i el 30 de juny del 2011. Dotació: Viatge i estada de cinc dies a Seattle, incloent-hi un programa de visites a la companyia Boeing. Termini: 31 de juliol 2011.

PREMI DE COMUNICACIÓ PFIZER Convoca: Fundación Pfizer. Àrea: Premsa escrita, ràdio i televisió. Adreça: Av. de Europa, 20, B. Parque Empresarial de la Moraleja. 28108-Alcobendas (Madrid). Telèfon: 914909602 URL: www.fundacionpfizer.org E-mail: fundacionpfizer@pfizer.com Requisits: Treballs publicats en paper o web, o emesos en ràdio i televisió entre el 8 de maig de 2010 y el 30 d’abril de 2011 que tractin la prevenció en la salut, des d’un punt social i educatiu. Dotació: 6.000 euros per categoria. Termini: 30 d’abril del 2011.

PREMI SOBRE BIOÈTICA Convoca: Fundación Víctor Grífols i Lucas. Àrea: General. Adreça: Jesús i Maria, 6. 08022-Barcelona. Telèfon: 935710410 URL: www.fundaciogrifols.org E-mail: fundacio.grifols@grifols.com Requisits: Treballs del 2010 en català o castellà que tractin sobre la bioètica i que no hagin tingut cap premi. Dotació: 3.000 euros. Termini: 31 de maig del 2011.

PREMI FRANCISCO VALDÉS Convoca: Ajuntament de Don Benito (Badajoz). Adreça: Plaza de España, s/n. 06400-Don Benito (Badajoz). Telèfon: 924811450 URL: www.donbenito.es/bases.htm E-mail: biblioteca@donbenito.es Requisits: Treballs en castellà de periodisme literari i reportatge periodístic impresos o publicat a Internet al 2010 que tractin aspectes culturals de la vida espanyola. Dotació: 3.000 euros i record commemoratiu. Termini: 9 de maig del 2011.

PREMI DE PERIODISME FRANCISCO DE COSSÍO Convoca: Junta de Castilla y León. Adreça: Pza. de Castilla y León, 1. 47008-Valladolid. Telèfon: 983411123 / 00 URL: www.jcyl.es Requisits: Treballs referits a Castella i Lleó. Els treballs han d’haver estat publicats o difosos entre l’1 d’abril del 2010 i el 31 de març del 2011. Dotació: 2.000 euros per categoria (premsa, ràdio, televisió i fotografia). Termini: 30 de abril del 2011.

PREMI GONZÁLEZ RUANO DE PERIODISME Convoca: Fundación Cultural Mapfre Vida. Adreça: Paseo de Recoletos, 23. 28004-Madrid. Telèfon: 915819596 URL: www.fundacionmapfre.com E-mail: informacion.fcultura@mapfre.com Requisits: Articles escrits en castellà publicats al llarg del 2010 en diaris o revistes de qualsevol part del món. Dotació: Diploma i 12.000 euros. Termini: 30 d’abril del 2011.

WEBS Àlex Barnet

www.thedaily.com Diari a mida de l’iPad El primer diari específic per a iPad ja està en marxa als Estats Units. L’impulsor és el multimilionari Ruppert Murdoch, propietari de News Corporation, i es presenta d’aquesta manera: “Els nous temps demanen un nou periodisme”. Es pot provar gratis durant dues setmanes i la subscripció costa 0,99 dòlars a la setmana o 39,99 dòlars a l’any.

LÍBIA CONTRA GADDAFI

EL PORTAL DELS 232 MILIONS D’EUROS

www.huffingtonpost.com

http://arabrevolution.posterous.com/the-firstissue-of-benghazi-newspaper-is-out http://issuu.com/libya17feb

AOL ha pagat 232 milions d’euros pel Huffington Post, un

El primer diari sense censura de Líbia des de fa dècades. Es

barreja de continguts seriosos i d’altres no tant té 25 milions de

diu Líbia, està en àrab i disponible en PDF. A la portada

visitants únics cada dia. Els centenars de blocaires que han

diari digital impulsat per Arianna Huffington i que amb una

mostra la bandera pre-Gaddafi, el rostre de l’heroi Omar

contribuït amb el seu treball baix cost o gratuït durant sis anys

Mukhtar (1862-1931), que va lluitar contra la invasió italiana,

a l’èxit del Huffington Post no en veuran ni un cèntim.

i el lema “Guanyarem o morirem.” Hi ha informacions i caricatures de Gaddafi.

LA BÈSTIA I NEWSWEEK

AL-JAZIRA I LA REVOLTA ÀRAB

The DailyBeast, que existeix només a la Xarxa i té poc més de

http://english.aljazeera.net/programmes/empire /2011/02/201121614532116986.html

Brown, descriu la publicació digital com “un animal enjogas-

www.thedailybeast.com dos anys de vida, s’ha fusionat amb Newsweek. L’editora, Tina

La versió en anglès de la cadena televisiva Al-Jazira ha tingut un

sat i vibrant de dos anys de vida, ple de bona salut. M’encanta

paper rellevant en el seguiment de les protestes populars a Tu-

la varietat i la intel·ligència dels comentaristes de La Bèstia

nísia i Egipte. En aquest documental, emès a mitjan de febrer i

discutint entre ells.”

que aquí podeu mirar sencer, analitza el paper de les xarxes socials i Internet en aquestes revolucions.

L’OSCAR DE TWITTER

http://shortyawards.com L’EINA DE GOOGLE PERQUÈ ELS EDITORS COBRIN

www.google.com/landing/onepass

Si el cine té els premis Oscar, Twitter té els Shorty. Són uns guardons centrats en les piulades (tweets) fets a la xarxa so-

La proposta de Google que permet als editors en línia cobrar

cial dels missatges de 140 caràcters, Els premis tenen moltes

els continguts. Funciona sobre la compra única i la possibilitat

categories, incloses les de Periodista i Notícies.

de visualització en qualsevol lloc i en diferents dispositius. És més barat que el sistema d’Apple (es queda un 10% en lloc del 30%) però cal veure com és rebut pels editors que per la

OSCA, CAPITAL DIGITAL

www.congresoperiodismo.com

publicitat i el servei de News veuen Google com un enemic.

Nova edició del Congrés de Periodisme Digital que es fa, des de

LE TEMPS, DE PAGAMENT

caràcters” i “Estem explicant la crisi?” són temes del programa.

l’any 2000, a Osca. “Salvarà l’iPad els mitjans?”, “Polítics en 140

www.letemps.ch El diari francòfon més influent de Suïssa passa els continguts en línia al model de pagament, seguint els passos de publicacions com The Times, Le Monde, Financial Times,

CURSET AMB FONAMENTS

www.rosamariacalaf.documenta.cat Curset de periodisme en línia de Rosa Maria Calaf en col·la-

The Economist o Le Figaro. El paper té una tirada de

boració amb la URV i la plataforma digital Documenta, entre

50.000 exemplars diaris i el lloc web, 210.000 visitants.

altres organitzacions. Set sessions gratuïtes durant tres mesos.

LA XARXA Àlex Barnet

Vint eines gratuïtes per a comunicadors digitals

Internet ofereix una quantitat quasi in-

i connectors (plug-in) per fer adapta-

WIKI, RAPIDESA

finita d’eines, programes i aplicacions

cions i personalitzacions. Admet textos,

I COL·LABORACIÓ

que poden ajudar els periodistes digitals

fotos, vídeos, àudio, etcètera i és molt

www.wikia.com

en la tasca d’aconseguir notícies, editar

fàcil d’utilitzar.

Wikia és un dels llocs on podeu crear una

continguts –textos, fotos, vídeos, àudio–

publicació wiki, un terme que

i publicar.

significa ràpid en hawaià i que

De fet, mai havia estat tan fàcil produir i difondre informació. El llistat següent –amb eines per publicar blocs i webs, edi-

Wikia dóna les eines per crear una publicació wiki i Tumblr ens permet publicar microblocs amb textos, imatges, vídeos, etc.

tar material multimèdia, fer entrevistes

noves

entrades–

les publicacions digitals. Qui no coneix la

llocs com Twitter– aplega una vintena

AMB ELEMENTS

d’aquests recursos gratuïts.

DE XARXA SOCIAL www.tumblr.com

CAPÇALERA ABRIL 2011

revolucionat el panorama de

via videoconferències o desembarcar a

gràcies a la seva filosofia col·laborativa –-qualsevol pot afegir-

Vikipèdia?

DOCUMENTS EN LÍNIA

PUBLICAR

Tumblr és una plataforma de microblocs

I COMPARTITS

http://wordpress.org

que permet publicar textos, imatges, ví-

www.docs.google.com

Wordpress és un fantàstic programa per

deos, enllaços, cites i àudio. Aquesta pla-

Google Docs inclou processador de text,

publicar blocs i webs. La manera més

taforma també compta amb elements

fulls de càlcul, presentacions i emma-

senzilla és obrir un bloc dins del mateix

de xarxa social, ja que els usuaris poden

gatzematge d’arxius. Tot això en línia

lloc de Wordpress, però també podeu

seguir a altres usuaris i veure les entra-

–les eines es fan servir via navegador– i

fer-lo servir per crear una publicació pel

des d’aquests conjuntament amb les

amb la possibilitat de crear documents i

vostre compte. Té centenars de plantilles

seves.

compartir-los en grup.

CAPTURADOR DE NOTÍCIES

torial, àudio, música, marques d’aigua,

d’un sistema senzill i eficaç per evitar re-

http://reader.google.com

efectes i editor de color.

dundàncies.

que publiquen webs i blocs ens estalvia

EDITOR D’ÀUDIO

ESCRIPTURA CREATIVA

anar a recollir cada vegada la informa-

http://audacity.sourceforge.net/

www.spacejock.com/yWriter5.html

ció. Hi ha altres agregadors RSS, però si

Audacity és un programa d’enregistra-

Writter és un programa d’escriptura

La subscripció via RSS a les novetats

Google és el vostre cercador, Google

ment i edició d’àudio que fan servir

creativa pensat per als escriptors, però té

Reader és el lloc natural per rebre auto-

molts mitjans com a alternativa a siste-

altres usos. Permet canviar grans apar-

màticament aquestes novetats.

mes professionals de pagament.

tats i capítols d’un text, fa còpies automàtiques, etcètera.

TWITTER, DE MODA www.tweetdeck.com/ Una aplicació que es presenta com “un

Writer és un programa que ens deixa canviar grans apartats i capítols d’un text o fer còpies automàtiques

controlador de trànsit aeri per Twitter”

ORGANITZAR LA INFORMACIÓ www.evernote.com Aquest organitzador que tam-

i que pot servir per desembarcar en

INFOGRAFIES I GRÀFICS

bé funciona amb PC, Mac i la majoria

aquest canal que tanta rellevància pe-

www.tableausoftware.com/public

de mòbils. Evernote etiqueta i guarda

riodística està agafant. Funciona a l’or-

Tableau, a partir de les dades pròpies

eficaçment fotos, notes, pàgines web,

dinador i a ginys (gadget) com l’iPhone,

que seleccionem, crea infografies i grà-

etc. Cal dir que l’edició Premium és de

l’iPod Touch i els telèfons mòbils.

fics que podem col·locar en el bloc o lloc

pagament.

web. EDITOR A YOUTUBE

RECUPERAR

www.youtube.com/testtube

LÍNIES INTERACTIVES

ARXIUS ESBORRATS

Si publiqueu vídeos a Youtube, on hi

DEL TEMPS

www.piriform.com/recuva

podeu obrir un canal propi, cal que co-

www.dipity.com

Hem esborrat cap arxiu de Windows,

negueu les possibilitats del seu labora-

Admet l’ús de text, enllaços, fotos i ví-

de la paperera de reciclatge, del lector

tori TestTube. Inclou un sistema senzill

deos en la creació de línies del temps i

MP3 o de la targeta de la càmera de

d’edició, subtítols i eines d’anàlisi d’au-

després permet integrar-les en les nos-

fotos i volem intentar recuperar-lo?

diència.

tres històries. Té edició Premium de pa-

Recuva, que s’instal·la a l’ordinador,

gament.

ho permet.

TREBALLAR AMB ARXIUS D’ÀUDIO I VÍDEO www.mediacoderhq.com Mediacoder permet comprimir pràcticament tota classe d’arxius d’àudio i

Recuva permet recuperar arxius que havíem esborrat, mentre que Eraser els destrueix sense deixar-ne rastre

vídeo, així com canviar-los de format.

ESBORRAR ARXIUS http://eraser.heidi.ie/ Quan esborrem un arxiu queden rastres i a vegades cal assegurar-ne la destrucció total. Això fa Eraser.

www.batchgeo.com

TRUCADES

AL PHOTOSHOP

Batchgeo permet crear fàcilment mapes

I VIDEOCONFERÈNCIES

www.gimp.org

a partir d’una llista de llocs geogràfics i

www.skype.com

El GNU Image Manipulation Program

publicar-los tant al nostre bloc com al

Alguns serveis d’Skype tenen cost, però

és programari lliure i fa pràcticament el

web.

les trucades i videoconferències entre or-

mateix que el conegut Photoshop.

dinadors són gratuïtes, siguin on siguin. COMPTE AMB

Es pot enregistrar amb programes

EDICIÓ CREATIVA EN LÍNIA

LES REPETICIONS

com VodBurner (www.vodburner.com)

www.aviary.com

www.wordcounter.com/

i CallBurner (www.callburner.com).

Paquet en línia amb vuit eines: editor d’i-

Introduïu un text i WordCounter asse-

Skype està traspassant aquestes fun-

matges, captura de pantalles, editor vec-

nyala les paraules repetides. És tracta

cions als ginys mòbils.

CAPÇALERA ABRIL 2011

MAPES A LA CARTA MOLT SEMBLANT

CAPÇALERA ABRIL 2011

LA FOTO Xavier Sulé

100

MACACO Carlos Mario Jiménez, alias Macaco, (a la imatge) va ser el primer comandament paramilitar colombià extraditat a Estats Units acusat de narcotràfic. Al país sud americà, però, les seves víctimes encara demanen justícia pels crims i el dret a la veritat i a la reparació. Als paramilitars se’ls acusa de ser els responsables de gairebé dues massacres

CAPÇALERA ABRIL 2011

i de cometre més de 15.000 assassinats. El fotoperiodista Xavier Sulé (www.javiersule.com) va fotografiar Macaco dies abans que el seu front paramilitar, el Central Bolívar, es desmobilitzés. La imatge forma part dels centenars de fotografies que Sulé ha fet a Colòmbia dins d’un ampli projecte en què vol reflectir diferents realitats d’aquest país.

101

LLIBRES Elena Serrano

PEDRO ESTEBAN, UNA VIDA LABRADA A PULSO Toni Traveria Vigué Artyplan, 2011 180 pàgines Aquest llibre suposa la primera incursió en el terreny de les biografies de l’escriptor i periodista Toni Traveria Vigué. Per estrenar-se, ha escollit la figura de Pedro Esteban. El llibre repassa tota classe de vivències d’aquest empresari mallorquí; una persona d’origen humil que, a través de l’esforç constant i de la feina ben feta, ha aconseguit fer-se un nom amb majúscules en el negoci de la restauració a l’illa, on és propietari

EL LECTOR OBSEDIT Ignasi Aragay A Contra Vent Editors, 2010 247 pàgines El periodista Ignasi Aragay va escriure aquesta obra amb una clara intenció: incitar a la lectura. Segons l’autor, es tracta d’un “text bastit de molts retalls que prodigiosament van enllaçant-se els uns amb els altres, amb el resultat d’un assaig fet a pedaços, un patch-work literari i polític”. El lector obsedit recull una selecció de cinc anys d’articles d’opinió, quasi dos centenars de peces breus

MIS SEIS DIARIOS. MEMORIA DE CUARENTA AÑOS DE PERIODISMO Antoni Coll Gilabert Editorial Milenio, 2011 140 pàgines Nascut a Ivars d’Urgell (Lleida), el 1943, Antoni Coll Gilabert ha dedicat tota la vida al periodisme. La seva trajectòria l’ha portat a cinc ciutats diferents i a sis diaris: Diario de Lérida, El Noticiero, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, La Vanguardia i Diari de Tarragona, on va assumir-ne la direcció durant vint anys.

CAMP D’ARGELERS 1939-1942 Felip Solé i Grégory Tuban Cossetània Edicions, 2011 190 pàgines “Nosaltres, que treballem la presència del passat, no pretenem dir el que va ser Argelers, sinó el que avui és per a cadascú de nosaltres i el que cadascú ha heretat d’aquestes petjades deixades en forma d’imatges i de mots.” Aquesta declaració d’intencions exposada pels autors del llibre en el pròleg deixa ben clar el tipus de retrat d’aquest camp de concentració que ens ofereixen. El di-

CAPÇALERA ABRIL 2011

HURACÁN SOBRE EL SÁHARA

102

Pablo-Ignacio de Dalmases Editorial Base, 2010 237 pàgines L’últim govern de Franco va cedir l’administració colonial del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània a partir del 27 de febrer de 1976, i va convertir en impossible el dret a l’audeterminació del poble sahrauí. Des de llavors, el Sàhara continua sent l’últim territori africà pendent de descolonitzar i el problema s’ha enquistat, ja que s’ha convertit, primer, en una guerra entre el Mar-

de Can Pedro, un negoci plenament consolidat i situat al barri de Gènova de Palma de Mallorca. Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Toni Traveria compagina el periodisme amb la literatura. Com a periodista, ha desenvolupat la seva carrera en totes les branques dels mitjans de comunicació (premsa escrita, ràdio i televisió), així com en el gabinet de premsa del RCD Mallorca, entre altres. Com a escriptor, ha publicat Perfils Mediterranis amb Maria de la Pau Janer (dos volums) i Establecimientos emblemáticos de Mallorca, editat per la Cambra de Comerç de l’illa.

publicades entre final del 2004 i mitjan 2009 a les pàgines de Cultura del diari Avui, on l’autor ha treballat durant vint-i-un anys. “Aquest llibre, fet de moltes lectures, està escrit seguint el pols de l’actualitat i és fruit d’una adhesió sentimental a la cultura catalana, que és una plataforma com qualsevol altra des de la qual provar d’entendre la vida i el món”, comenta l’autor, que afegeix: “A vegades em fa l’efecte que, contra la dita, tots els camins no duen a Roma, sinó a Catalunya. Almenys els camins de la meva particular sensibilitat”. Aragay és membre de l’equip fundacional i sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari Ara.

Aquests mitjans van marcar la seva carrera i donen nom a aquest llibre, que n’explica les memòries i que va decidir escriure aprofitant la jubilació. L’autor ha triat un estil àgil i suggestiu per narrar les experiències de la seva vida periodística en diàleg amb diverses personalitats –José María Gil Robles, Fraga Iribarne o Josep Tarradellas– que va conèixer al llarg de diferents etapes professionals. Antoni Coll també ha publicat novel·les i una desena d’assaigs. Després del recorregut per quatre ciutats diferents, des de l’any 1984 viu a Tarragona, ciutat que l’ha declarat Fill Adoptiu. En l’actualitat és conseller editorial del Diari de Tarragona.

rector, realitzador i guionista Felip Solé i el periodista Grégory Tuban han unit esforços per fer-nos rememorar la història del camp d’Argelers, encara en l’actualitat una icona viva en la memòria col·lectiva catalana, tant per a les famílies que van viure a la Catalunya franquista com per a les que van ser a l’exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va “passar” pel camp. I també és una icona per als nord-catalans. L’evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom. Però la història del camp continua sent desconeguda i aquest llibre pretén fer-la conèixer.

roc i els sahrauís i, després, en un problema endèmic amb conseqüències negatives per a totes les parts implicades. Pablo-Ignacio de Dalmases va viure com a periodista, i des del mateix Sàhara, els moments clau de tots aquests esdeveniments històrics i els relata en aquest llibre. Interessat per l’Àfrica espanyola, ha recorregut tant Ceuta i Melilla com l’antiga zona nord del protectorat del Marroc. L’autor va dirigir Radio Sàhara i el diari La Realidad de El Aaiún, la ciutat més important del Sàhara Occidental. També ha publicat La tierra de los hombres azules, Quiero ser Alí Bey, Los últimos de África i Viajes por la historia.

Joaquim M. Puyal i Ortiga Columna Edicions, 2011 348 pàgines Aicnàlubma és el curiós títol que Joaquim M. Puyal ha triat per al seu primer llibre. Una obra amb què ens mostra una panoràmica sobre els mitjans i el seu efecte cap a nosaltres. Amb l’experiència d’haver produït i presentat molts programes de televisió, Puyal pretén aprofitar tot aquest bagatge per oferir una visió de

FOTO A FOTO. PERFECCIONA TU TÉCNICA Y DISFRUTA APRENDIENDO Tino Soriano JdeJ Editores, 2011 255 pàgines Aquest llibre pertany a Foto-Ruta, una col·lecció que ofereix als aficionats a la fotografia la possibilitat d’aprendre i perfeccionar la tècnica gràcies als millors professionals del sector. En aquest segon títol, el col·laborador del National Geographic Tino Soriano, reconegut amb diversos premis internacionals, ens convida

ELS MANDARINS. PUJOL, MARAGALL, MONTILLA, DE LA ROSA, PRENAFETA I LA FAMÍLIA REIAL ENTRE D’ALTRES Rafel Nadal Columna Edicions, 2011 113 pàgines Rafel Nadal escriu a La Vanguardia i col·labora a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya des del maig del 2006 fins al febrer del 2010. Aquest període en què va assumir la direcció d’una de les capçaleres més importants del territori el van

DIARI D’UNA POSTGUERRA. LA VANGUARDIA ESPAÑOLA (1939-1946) Rafael Aracil, Andreu Mayayo i Antoni Segura (eds.) Editorial Afers, 2010 229 pàgines La Vanguardia és una eina privilegiada per analitzar i comprendre la institucionalització del règim franquista a Catalunya que és l’objectiu principal d’aquesta obra col·lectiva fruit de la recerca portada a terme pels investigadors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. El buidatge

LA POLÍTICA MEDIATIZADA Félix Ortega Alianza Editorial, 2011 202 pàgines La progressiva conversió dels mitjans de comunicació en actors polítics privilegiats està canviant de manera decisiva la manera de fer política. Aquesta ja no es regeix només pels criteris de la seva pròpia racionalitat, sinó que s’ha de transformar per fer-se compatible amb la racionalitat provinent del sistema comunicatiu. Es produeix, per tant, una barreja de racionalitats que es converteix

la societat i de la responsabilitat dels mitjans en la seva configuració. Puyal proposa restituir l’interès de les persones en la prioritat de l’activitat mediàtica. Planteja un canvi de l’actual paradigma de la televisió basat en “el negoci de la indústria” per un de nou, “els drets del receptor”. Doctor en Lingüística per la UB i llicenciat en Ciències de la informació per la UAB i en Filologia Romànica per la UB, Puyal va presentar, dirigir i produir molts programes de ràdio i televisió. En l’actualitat, retransmet els partits del Barça i, des de l’any 1996, està al capdavant d’un petit taller dedicat a resoldre problemes de comunicació.

a fer un itinerari per camins, ciutats i diferents ambients de Catalunya i altres indrets, analitzant la tècnica i la mirada en cada imatge. Amb un enfocament eminentment pràctic, es tracta d’un curs complet de fotografia, que permet al lector contrastar algunes de les fotografies i repetir el mètode que s’ha fet servir per aconseguir resultats semblants. A cada capítol, s’ha convidat un reconegut professional a participar amb una foto per enriquir amb altres estils i tècniques el contingut d’aquesta guia, vàlida per a qualsevol càmera digital. El fotògraf Paco Elvira convida a gaudir de l’art de la fotografia en el pròleg d’aquest manual.

fer mereixedor de diversos premis i també li van permetre tenir accés a moments íntims i reveladors d’algunes personalitats de l’àmbit polític, empresarial i cultural de dins i fora de Catalunya. Aquest llibre representa la visió personal d’unes figures poderoses amb qui ha compartit estones llargues i intenses. Des de presidents de la Generalitat fins a polítics que mouen els fils a l’ombra, passant per empresaris destacats o membres de la família reial espanyola, l’autor revelar detalls de la personalitat més desconeguda i singular d’aquests “mandarins” i els converteix en un retrat incisiu de les passions de la nostra política recent.

exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, a partir de la col·lecció del diari dipositada a l’Arxiu Biblioteca del Pavelló de la República permet reconstruir l’escenari de la postguerra. Aquest inclou tota mena d’afers i matèries, des de temàtiques polítiques i econòmiques fins a aspectes com la repressió franquista i la visió dels derrotats que preconitzava la dictadura. Alhora retrata la Barcelona dels anys quaranta. Per completar aquesta reconstrucció també s’ha incorporat al relat històric les noves dades obtingudes dels butlletins d’informació de l’Estat major de la 41a divisió de la Capitania General de Catalunya.

en una font d’inestabilitat i de dependència per a la política; al temps que implica una modificació substancial dels continguts, de la posada en escena, de les aliances que s’estableixen i de les relacions amb la societat. Félix Ortega, amb el llibre, intenta posarho en relleu i convidar a la reflexió sobre aquests canvis en què tots els actors que hi intervenen –polítics, periodistes i ciutadans– assumeixen un nou rol en l’espai de la comunicació política. L’autor és catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Ha publicat, entre altres, El mito de la modernización, Algo más que periodistas i Periodismo sin información.

CAPÇALERA ABRIL 2011

AICNÀLUBMA. REFLEXIONS SOBRE LA SOCIETAT I ELS MITJANS. PROPOSTES PER A LA NOVA TELEVISIÓ

103

OBITUARIS

Montserrat Capdevila i Morlans

Francisco Hernández i Allepuz

El passat 4 de desembre de 2010 moria la periodista Montserrat Capdevila i Morlans. Nascuda a Puiggròs el 16 d’agost de 1952 havia treballat com a freelance en diversos mitjans. Així, havia estat col·laboradora del diari El Periódico de Catalunya, però també havia treballat en ràdio, televisió, gabinet de premsa i docència. Capdevila estava col·legiada i pertanyia a la demarcació de Barcelona.

Francisco Hernández i Allepuz va morir el 28 de gener a 64 anys. Va desenvolupar la professió de periodista a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on va ser redactor d’Informatius de l’emissora. També va treballar en l’àmbit de la docència i com a freelance a la televisió.

Rosa Abejón González La periodista Rosa Abejón González va morir el passat 26 de desembre de 2010 a l’edat de 38 anys. Abejón havia treballat a la revista Catalunya Econòmica des del maig de 1998 fins al novembre de 2009.

José Casán Herrera El 6 de gener de 2011 moria a l’avançada edat de 95 anys el periodista José Casán Herrera. Casán havia nascut a Mollerussa, va viure a Barcelona, on va treballar com a redactor del diari La Vanguardia en una llarga trajectòria que va anar de 1939 a 1979.

Ramon Navarro Salanova El periodista Ramon Navarro Salanova va morir a l’edat de 85 anys i va deixar un actiu passat professional, que es va iniciar amb les col·laboracions als diaris El Correo Catalán, Dicen i Lean. Va ser redactor d’El Mundo Deportivo, entre els anys 1958 i 1964; de l’agència EFE a Barcelona entre 1966 i 1975 i de Cuatro-dos-Cuatro, el 1974. També va ser director d’Archivo financiero, el 1975. Feia temps que estava jubilat.

EL CIC INFORMA

El pensament processal

www.periodistes.org/fcic/home.php

Elissa Papirno, invitada pel CIC el maig del 2010 per parlar d’ètica a Internet, es va referir al “pensament processal” com un concepte lligat a les noves tecnologies. I ho definia així: pels seguidors d’aquesta tendència pensar és, en essència, una qüestió de processar informació i no d’explicar, interpretar i formular idees crítiques, que és la tasca fonamental dels periodistes. La periodista i professora nord-americana va obrir una interessant reflexió i debat, atès que el

tiva. Els nous mitjans són instruments per a l’ensenyament, l’economia, el diàleg. Però també permeten desinformar, manipular, explotar la gent...

L’ètica és una i no es desdobla segons activitats i situacions, si bé Internet presenta nous reptes deontològics fins ara insospitats. El periodisme sempre ha tingut una tasca medul·lar; relatar, exposar, descriure, explicar... que requereix paraules, sensacions, idees, que no cauen del cel ni es troben a cap software ni programa. El periodisme en tant que pràctica, L’ètica és una i no es desdobla producte o activitat experisegons activitats i situacions, menta uns canvis ràpids i drasi bé Internet presenta reptes màtics que tenen implicacions deontològics fins ara insospitats ètiques.

procés tecnològic se’ns revela, cada cop més, ambivalent i contradictori. Internet és el darrer i, el més poderós, d’un seguit de mitjans electrònics que al llarg d’un segle i mig han anat eliminant les nocions clàssiques del temps i de l’espai per afavorir la comunicació entre persones i comunitats. La qüestió ètica que planteja és saber si està contribuint a un desenvolupament humà i si ajuda d’una manera efectiva que els individus i els pobles trobin un lloc a la nova galàxia. La resposta només pot ser afirma-

Per exemple, l’estructura de les empreses, amb el col·lapse del model tradicional, i les estratègies per trobar alternatives de negoci planteja uns punts a la consciència dels professionals. Les redaccions són reduïdes pels responsables, que substitueixen periodistes experimentats per “perfils tecnològics”. Les noves responsabilitats i les condicions de treball generen aspectes ètics no poc importants, així com la manera de relatar els fets. A mesura que els periodistes s’han adaptat a Internet, la construcció i sentit dels missatges té més fluïdesa i és

Les implicacions ètiques neixen per las pressions financeres que impliquen la independència editorial dels mitjans. Una alternativa potencialment lucrativa a la publicitat tradicional són els patrocinadors dels web de les publicacions, però molts directors es demanen com combinar l’excel·lència amb la realitat a Internet. Alguns han establert diferències ben explícites: El diari convencional encara és considerat un “gran format” (de qualitat), mentre que el del web ve a ser un “tabloide” (sensacionalista). Camus sostenia que la premsa pot ser bona o dolenta, ara bé, sense llibertat serà necessàriament dolenta. El futur de la deontologia periodística ha de trobar com mantenir els principis que la inspiren: El compromís amb la veritat, la llibertat, la independència, el servei públic i la permanent disposició dels professionals a rendir comptes dels seus actes. I tractar de flexibilitzar-se amb l’adaptació als canvis. Un bon punt de partida fora l’enfocament i l’increment de la transparència al web.

ROGER JIMÉNEZ Periodista, membre del CIC Es poden enviar comentaris sobre aquest tema a cic@periodistes.org El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/pages/Fundacio-Consell-de-la-Informacio-deCatalunya/132159386825895

CAPÇALERA ABRIL 2011

CAL UN REGULADOR Arran dels fets al “Programa de Ana Rosa” amb la confessió de la dona de Santiago del Valle, el CIC va emetre un comunicat en que “considera urgent la creació d’un organisme regulador estatal” i mostrava preocupació per la proliferació abusiva d’espais televisius “que van més enllà de les funcions i tasques dels periodistes”.

més obert i transparent, encara que els nous formats propicien un canvi d’estil amb les repercussions en els codis orientadors de conducta. Els canvis afecten les relacions entre comunicadors i públic. Un estudi de l’experta en periodisme digital Jane B. Singer a la revista Daedalus diu que s’estan revisant els principis ètics que predicaven la distància i les diferències entre uns i els altres.

105

NOTÍCIES COL·LEGIALS

El Palau Robert recorda la figura i el llegat de Josep Maria Huertas

Fotos: Sergio Ruiz

El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí, va ser l’encarregat de presentar l’acte i va reconèixer que “pels periodistes, Huertas va ser un referent i molts periodistes van decidir ser-ho mirant les seves fotografies del Tele/eXprés, on ell entrava i sortia de la presó Model”.

Al centre, el fotògraf Pepe Encinas i Araceli Aiguaviva, vídua de Huertas, a l’exposició.

CAPÇALERA ABRIL 2011

El llegat de Josep Maria Huertas segueix ben viu quatre anys després de la seva mort. Tant la professió com la societat civil mantenen intacte el seu record. Això va quedar ben clar en la presentació de l’exposició “Josep Maria Huertas Claveria. Passió, compromís, honradesa”, que entre el 22 de febrer i el 3 d’abril es va poder visitar a la sala 4 del Palau Robert i que recordava la figura del degà del Col·legi de Periodistes que va morir la

106

moviment obrer i sobre els canvis urbanístics que s’han produït a la ciutat. L’exposició recollia alguns dels treballs periodístics, monografies i obres d’investigació, i també destacava tant l’activitat docent com l’actitud honesta i valenta. S’hi recollien testimonis, paraules i articles de persones que el van conèixer i s’hi podien mirar fins a quatre audiovisuals que donaven una informació àmplia de la trajectòria de Huertas Claveria.

La mostra es va inaugurar el passat 21 de febrer a les set de El degà va recordar que molts la tarda. Unes tres-centes perperiodistes van decidir ser-ho sones van fer petita la sala mirant les fotos de Huertas Cotxeres del Palau Robert –hi havia gent que va desistir d’enentrant i sortint de la presó trar-hi i seguia l’acte des de fora– on va tenir lloc la taula rodona prèmatinada del 4 de març del 2007 per via a la inauguració. A més de la vídua culpa d’un vessament cerebral. del periodista homenatjat, Araceli Aiguaviva –que ha col·laborat en el projecte La mostra, produïda per la Generalitat, de l’exposició– la sala va congregar nomproposava un recorregut per la vida de brosos periodistes, líders veïnals i amics Josep Maria Huertas amb especial incide Josep Maria Huertas, qui havia admès dència en el compromís ètic a favor de la haver “estimat desesperadament” la seva llibertat d’expressió. En la mostra, s’hi professió. podien veure els seus treballs sobre el

Martí va recordar la relació de Huertas amb el Col·legi de Periodistes des de la fundació i com va deixar petjada, entre altres coses, amb la creació de la revista CAPÇALERA i la col·lecció “Vaixells de Paper”. També va destacar que va ser una persona “molt coherent amb els seus principis” i va felicitar als autors de l’exposició per haver aconseguit resumir “la seva personalitat complexa”. Tot seguit va prendre la paraula el fotògraf Pepe Encinas, un dels assessors de l’exposició. “Amb l’excusa de parlar del Josep Maria Huertas podem parlar del periodisme que s’està perdent”, va dir per després lamentar que arran de les noves tecnologies els periodistes no surtin al carrer com abans. “Malgrat l’obra intel·lectual, jo em quedaria amb els articles de la vida quotidiana. Parlava del dia a dia”, va afirmar. “Em quedo –va prosseguir– amb la manera de treballar, de fer equip. Creia molt en els joves, els feia confiança. Aquesta manera de pensar i de fer que tenia la va traslladar a les noves generacions. Quan feia equip no agafava protagonisme, feia com el Barça d’ara, que a més de tenir grans professionals també són grans persones”. El tercer ponent va ser el periodista José Martí Goméz, que va referir-se a l’aspecte religiós d’en Huertas, una part “poc coneguda” de la seva biografia. En aquest sentit, el veterà periodista va recordar que les primeres publicacions en què Huertas va col·laborar eren capçaleres religioses com Signo (revista catòlica creada durant la postguerra), Oriflama o 4 Cantons (revista lligada a la parròquia de Sant Maria del Taulat del Poblenou, que el mateix Huertas va fundar). Martí Goméz també va recordar el

constant compromís (“va viure la vida amb intensitat”) i les batalles dialèctiques amb Manuel Ibáñez Escofet, amb qui Huertas va treballar tant al Correo Catalán com al Tele/eXprés. Per la seva part, Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, va admetre que en Huertas “ha deixat petjada en els historiadors” i va definir-lo com un “periodista de raça, d’investigació”. “A en Huertas segurament li devem l’únic manual del moviment obrer que tenim –Obrers a Catalunya: manual d’història del moviment obrer 1840-1975, editat el 1982 per L’Avenç–, que és la primera gran obra que explica, i molt bé, una aproximació al moviment obrer. Li devem aquest treball, els reportatges i llibres d’història dels barris de Barcelona i també bona part dels estudis d’història de la premsa a casa nostra”, va assegurar Mayayo. L’historiador també va recordar que “els darrers anys com a degà li preocupaven els joves periodistes que començaven i la profunda precarització de la professió”.

A dalt, una imatge de la taula de ponents i, a baix, el nombrós públic assistent a l’acte.

de pare, per en Huertas”, va assegurar.

Quarta edició del premi Aprofitant la presentació de l’exposició al Palau Robert, es va donar a conèixer la convocatòria de la quarta edició del premi Josep Maria Huertas, que en els darrers anys organitza la Lamentable Penya de Casa Leopoldo juntament amb les editorials RBA i La Campana. El certamen, obert a treballs inèdits de periodisme escrit, està dotat amb 6.000 euros i la publicació del llibre. El termini d’admissió d’originals finalitza el 30 de setembre. Més informació a: https://sites.google.com/site/josepmariahuertas/

“En Huertas –prosseguí – era tot passió, compromís i honradesa. La seva passió era ser la veu dels que no en tenien. Era molt bon periodista i es va posar al ser-

Jordi Pujol va admetre que “gent com en Huertas van fer un gran servei i el li ha d’estar molt agraït” vei d’aquesta gent. Les cròniques de barris de Barcelona també van en aquesta línia, parlava de barris desconeguts, de tal manera que no poguessin ser ignorats. I ho feia sense fer concessions. Això, juntament amb el seu caràcter fort, el feia un pèl incòmode”. Pujol va admetre que va tenir més contacte amb Huertas els darrers anys de la seva vida

i va finalitzar la xerrada assegurant que “gent com en Huertas van fer un gran servei i el país li ha d’estar molt agraït”. El darrer ponent va ser Jordi Hereu, qui va recordar que en la seva època d’estudiant a l’escola hi havia Tots els barris de Barcelona –escrit juntament amb Jaume Fabre– que era tot un llibre referenpaís cial”. L’alcalde també va recordar la seva època de regidor quan en els periodistes huertamaros observava una actitud “de molta exigència, però a la vegada una passió pel barri”. “Cal defensar aquest periodisme, aquesta barreja d’esperit crític i d’anàlisi de la realitat. Encara que ara els escenaris són molt millors, l’esperit d’aquest periodisme segueix sent tan necessaris com mai”, va concloure.

CAPÇALERA ABRIL 2011

El cinquè ponent va ser l’expresident Jordi Pujol, que no va tenir problema a admetre les diferències amb Huertas. “Sovint vaig estar amb desacord amb ell. I amb l’Ibáñez Escofet també”, va assegurar per després recordar que va ser Ibáñez Escofet qui li va presentar. “Escofet tenia una estimació tendra, gairebé

107

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Millás i Galeano, premis Vázquez Montalbán

Hereu exigeix autoestima per a Barcelona

El lliurament de premis tindrà lloc al maig

En la conferència anual celebrada el 17 de gener, l’alcalde Jordi Hereu va exigir “més autoestima per Barcelona davant uns moments de crisi” perquè, va dir, “Barcelona sempre se’n surt mitjançant la il·lusió i la feina, i també perquè tenim projectes i els complim”

El 22 de desembre, el Col·legi de Periodistes va anunciar que el jurat del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán en la setena edició va premiar Juan José Millás i Eduardo Galeano en els respectius apartats de Periodisme Generalista i Periodisme Esportiu. El jurat distingeix l’escriptor Juan José Millás (València, 1946) per “haver donat

El jurat del premi destaca l’“emprempta literària” que Millás ha donat als gèneres periodístics una empremta literària als gèneres periodístics”, així com “una mirada singular i compromesa en l’exercici del periodisme”. Millás ha dit que “la novel·la, el conte i el periodisme són territoris que es complementen”.

En la categoria de Periodisme Esportiu, el jurat concedeix el guardó a Eduardo Galeano, (Montevideo, 1940), periodista i escriptor de referència al seu país i en la literatura iberoamericana. La seva obra combina diferents gèneres: el documental, la ficció, el periodisme i l’anàlisi política i històrica. El llibre El fútbol a sol y a sombra (1995) és la seva obra capital en el gènere del periodisme esportiu. El Premi de Periodisme Vázquez Montalbán, en la categoria de Periodisme Generalista, està convocat conjuntament pels diaris Avui, El País, El Periódico de Catalunya, el Grup Planeta, Random House Mondadori i el Col·legi de Periodistes. Pel que fa a la modalitat de Periodisme Esportiu, el convoquen la Fundació F. C. Barcelona i el Col·legi de Periodistes. El guardó serà lliurat al mes de maig.

La conferència, sota el lema “Per superar la crisi, la millor Barcelona”, va estar organitzada com altres anys pel Col·legi de Periodistes. L’acte va tenir lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona. Va obrir la sessió el degà, Josep Maria Martí, assenyalant que el Col·legi convida cada any l’alcalde de Barcelona a adreçar-se als mitjans i a la societat en general amb l’objectiu d’afavorir la participació. Per la seva part, Hereu va ressaltar la circumstància “especial” de la trobada perquè “el candidat està sotmès a un projecte de primàries”. Tot i això, no va renunciar a la convicció com a persona a “qui interessa aquesta ciutat des del sentit de la responsabilitat i d’uns horitzons de futur”.

Foto: Demarcació de Lleida

Premis Mila per la Igualtat

CAPÇALERA ABRIL 2011

Foto de família dels guardonats el passat 15 de març al Saló de Plens de la Paeria

108

El premi Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere es van lliurar el 15 de març al Saló de Plens de la Paeria. El jurat ha premiat tres treballs: el reportatge Els drets de les dones de la periodista Irene Peiró, publicat a la revista Dones; el programa Sons d’Occitània de la periodista Anna Geli, emès a Catalunya Ràdio Aran i la fotografia Per la igualtat s’ha de

donar la cara de Magdalena Altissent, publicada al diari Segre. També s’han atorgat dos accèssits, un al reportatge La primera de les dones de Lorena Metaute, publicat al suplement “Lecturas” del diari Segre i l’altre per al programa Violència entre les dones també a la feina de Josep M. Sanuy, emès dins del Debat de Lleida Activa de Lleida Televisió.

Va esmentar la crisi “en clau de superació. Va reconèixer que el 2010 va ser “un any difícil”, però que malgrat això es va “treballar des de la base, sumant esforços de les institucions i del món privat perquè ho vam fer conjuntament”. Així, va posar com exemple la Fira de Barcelona, on tots el salons van tirar endavant i va anunciar més superfície firal que mai. El setembre pròxim s’obrirà l’IGMA, que reunirà 100.000 persones en una sola fira. L’alcalde va destacar alguns reptes per a la ciutat: recuperació econòmica, qualitat, ordre i convivència a l’espai públic, atenció a les persones, pacte local per a l’ocupació a través, per exemple, de Barcelona Activa on el 2010 es va donar suport a emprenedors. “El govern, també va cometre errades –va reconèixer– però no es va equivocar en encertar en les prioritats.” En aquest aspecte, va planejar l’ombra de la consulta de la Diagonal. Hereu va lamentar les pèrdues polítiques de Carles Martí per la consulta de la Diagonal i la d’Itziar González, regidora de Ciutat Vella. Va lloar el treball fet per membres del seu equip que ho han fet “amb devoció”, entre ells Ricard Gomà, Imma Mayol, Assumpta Escarp i Ramon García Bragado.

Donacions solidàries a Hondures i als sahrauís

Xavier Fuertes i Josep Nieto, dues incorporacions recents dins l’estructura del Col·legi.

Dins la reestructuració funcional impulsada pel degà i la Junta, en les darreres setmanes s’han incorporat al Col·legi un nou gerent, l’advocat Xavier Fuertes, i un nou secretari tècnic, el periodista Josep Nieto. Xavier Fuertes i Guevara (Barcelona, 1962) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i té una llarga experiència en la gestió de col·legis profes-

Fuertes té una llarga experiència en col·legis professionals i Nieto en mitjans i gabinets sionals. Al llarg de la seva carrera professional ha estat gerent dels col·legis professionals d’Infermeria i d’Advocats de Barcelona. Aquesta tasca l’ha anat compaginant amb la de director comercial i de màrqueting d’empreses multinacionals (Esselte, RBA Editors) i nacionals (Mútua dels Advocats de Catalunya). Substitueix en aquest càrrec Ángel Jiménez, gerent durant vint-i-dos anys, que es va jubilar a final d’any.

COORDINACIÓ D’ACTIVITATS D’altra banda, la Junta ha decidit recuperar la figura del secretari tècnic, després de la vacant deixada per la mort sobtada d’Albert Mussons. Aquesta responsabilitat ha estat assumida pel periodista col·legiat Josep Nieto i Trullàs (Barcelona, 1958). Doctor en Periodisme per la UAB, després de treballar en l’àmbit el periodisme científic –bàsicament a La Vanguardia–, fa prop de vint anys que centra la seva activitat en gabinets de comunicació, entre aquests els de la Universitat Oberta de Catalunya, a Barcelona i Vic, i l’ONCE a Catalunya. Va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi en l’etapa presidida per Salvador Alsius i va impulsar el periodisme digital. Aquesta figura s’encarregarà a partir d’ara de la coordinació de les activitats de la nostra institució i serà el responsable de les relacions institucionals, la comunicació, la formació continuada i la borsa de treball. El nou secretari tècnic s’ha fet càrrec de les tasques que tenia assignades fins ara la directora de comunicació Cristina Rius, que s’ha incorporat recentment a Casa Amèrica.

El Col·legi de Periodistes va decidir el desembre destinar el 0,7% del pressupost ordinari a col·laborar amb projectes de comunicació. Els destinataris de l’ajuda són elegits a través del Concurs projectes de cooperació, que en la present edició divideix el premi en dos: un al projecte presentat per COMPPA (Comunicadores y Comunicadoras Populares por la Autonomía: Fortalecimiento de la Red de Radios Comunitarias indígenas y afrodescendientes de Honduras en el marco del golpe de Estado) i el projecte dels Amics de la Televisió Sahrauí (ATSH) en el cicle de formació bàsica en periodisme i comunicació audiovisual als campaments de refugiats sahrauís a Tinduf (Algèria). La xifra total a repartir a parts iguals entre els dos projectes són 20.000 euros.

Conferències de Rosa Maria Calaf a Lleida La Facultat de Lletres i el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida (UdL) i la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya van organitzar dues conferències que van ser pronunciades per la veterana periodista Rosa Maria Calaf. La primera va tenir lloc el 14 de desembre i va tractar sobre l’experiència professional de les corresponsalies a l’estranger. L’endemà, Calaf va impartir la segona conferència que va tractar sobre “els mites dels mitjans lliures”.

Tallers sobre mitjans i drets d’autor a Girona La demarcació de Girona va dur a terme el desembre dos tallers adreçats a periodistes, fotoperiodistes i professionals de la informació interessats a adquirir nocions bàsiques sobre els drets d’autor en mitjans de comunicació. Va impartir els tallers l’advocada Maria Eugènia Mateu. Les dues sessions van tenir lloc el 13 i 15 de desembre i es va centrar en la vulneració del dret a la pròpia imatge en els mitjans. La valoració dels assistents va ser “molt positiva”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

Foto: Sergio Ruiz

Nou gerent i nou secretari tècnic

109

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Comunicat sobre les Tarifes Mínimes Orientatives

El Col·legi informa de la denúncia a la Fiscalia

Es deixa clar el seu caràcter orientatiu

El Col·legi de Periodistes va informar el 21 de desembre a tots els seus col·legiats i al públic en general que “ha estat objecte d’una denúncia presentada a la Fiscalia de Delictes Econòmics. En cap cas, sota l’acusació d’estafa ni similars”. El Col·legi explica en un comunicat haver estat requerit a presentar un seguit de documentació des de l’any 2002 fins a l’actualitat.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya informa en un escrit que les Tarifes Mínimes Orientatives (TMO) no infringeixen la llibertat de mercat regulada en la Llei Catalana de Col·legis Professionals.

El Col·legi recorda en el seu escrit que “les Tarifes Mínimes Orientatives han estat un instrument fonamental per al col·lectiu de professionals de la informació, atès que en general els periodistes no tenen organització empresarial suficient i manquen de referències quant a això.

Arran de la denúncia, el Col·legi es va posar a disposició de la Fiscalia oferint-li col·laboració. També va posar tots els serveis col·legials a l’abast per lliurar la documentació que li era requerida.

Foto: Sergio Ruiz

En el comunicat, emès el 2 de febrer, s’informa que l’Autoritat Catalana de la Competència té obert un expedient amb motiu de la publicació de les Tarifes Mínimes Orientatives en els anys 2008-2009. El Col·legi va deixar palès el caràcter orientatiu d’aquestes tarifes, que respecten la llibertat de mercat regulada en la

Llei Catalana de Col·legis Professionals 7/2006. Aquesta llei permet als professionals “facilitar a les persones usuàries i consumidores, informació en matèria d’honoraris professionals respectant sempre el règim de lliure competència”.

Es lliuren els premis Carles Rahola En la present edició hi van participar 99 treballs

CAPÇALERA ABRIL 2011

El 28 de gener va tenir lloc al Palau de Congressos de Girona el lliurament dels II Premis de Comunicació Local Carles Rahola organitzats per la demarcació de Girona i la Diputació de Girona.

110

El diari El Punt es va endur el premi al millor treball informatiu en premsa pel recull d’articles sobre el procés d’absorció de Caixa Girona per ”La Caixa” elaborats per Anna Puig i Imma Bosch. En l’apartat de fotografia, va ser guardonada una imatge de Jordi Velasco, publicada al Diari de Girona de la nevada que va caure el 7 de gener de 2010 en el context

d’un gran temporal. En l’apartat de ràdio, va ser guanyador el programa La Taverna de la Rambla d’Onda Rambla Girona, conduït per Eduard Cid, Pere Bahí i Pepe Rodríguez. La pàgina web de l’Ajuntament de Figueres amb Jordi Arranz com a responsable va obtenir el de millor iniciativa de comunicació institucional. Terra d’Amfitrions de Volcano TV rep el premi de televisió. Ivie Okundaye de Marc Faro i Anna Teixidor va rebre el corresponent a millor projecte de comunicació. En la present edició hi van concursar 99 treballs.

“El Col·legi no sap, a hores d’ara, quina o quines persones i/o entitats i/o interessos han pogut presentar aquesta denúncia ni el perquè. Així ho vol fer saber als col·legiats i col·legiades, i públic en general. Per tant, i responent a les normes periodístiques més bàsiques, no farà cas dels rumors, informacions errònies i en alguns casos interessades, com algunes de les que s’han publicat fins ara. Ni hi especularà. Els periodistes no especulen, contrasten i es documenten. Investiguen i es fan responsables d’allò que publiquen. El Col·legi sap que, afortunadament, això es fa majoritàriament d’aquesta manera”. El Col·legi va fer saber a les autoritats competents, tal com feia constar en el comunicat, que “vol ajudar a arribar al fons d’aquesta investigació i aclarir, d’una vegada, els fets de què se l’acusa de fa temps. I ho vol saber, no en benefici del bon nom d’aquesta Junta actual o de les anteriors, sinó principalment en benefici de la institució i de les persones que representa.” Tots els membres de la Comissió Permanent de la Junta de Govern i de les Juntes de les Demarcacions del Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar el dia 8 de febrer de 2011 un manifest per tal de deixar palès el suport al degà en el tema de les diligències d’investigació obertes per la Fiscalia de Barcelona i que afecten el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els firmants encoratgen el degà a liderar “amb tot rigor” totes les accions aplicables segons la normativa vigent (administratives, civils i penals) per deixar “el nom i la tasca del Col·legi de Periodistes en el lloc que la nostra professió i els col·legiats mereixen”.

Anàlisi del periodisme dels anys trenta El cicle consta d’una tertúlia mensual al llarg de l’any

Les conferències tracten la figura de periodistes com Eugeni Xammar, Irene Polo o Carles Rahola Capdevila, Maria Luz Morales, Anna Murià, Josep M. Planes, Irene Polo, Carles Rahola i Eugeni Xammar. Aquest primer cicle constarà d’una tertúlia mensual durant tot l’any, oberta al públic, que se celebrarà a la seu del Col·legi de Periodistes. La sessió inaugural del mateix va tenir lloc el passat el 22 de febrer. La taula rodona va estar dedicada a Just Cabot, el periodista i intel·lectual que va marcar una època, i que es va convertir en el re-

ferent de la professió. La taula rodona (amb la participació d’Anna Ballbona com a moderadora- Josep Maria Casasús, Marta Pessarrodona, Agustí Pons i Valentí Soler) es va celebrar tres dies abans del 50è aniversari de la seva mort. Enguany també es commemora el 75è aniversari de l’assassinat del periodista Josep M. Planes durant la Guerra Civil. La resta de xerrades estan presentades en forma de cara a cara on dos professionals de la informació debaten sobre un autor i un tema al voltant de la professió. El primer dels cara a cara va tenir lloc el 24 març i versava sobre la figura de Gaziel i la proximitat del poder. Els periodistes Enric Juliana i Marc Serena van ser els encarregats d’abordar la figura del que va ser director de La Vanguardia. Amb aquest cicle, el Col·legi vol homenatjar una gran generació i debatre sobre els models de canvi professional des del “periodisme combatent al periodisme dòcil”. Tal i com ha escrit Xavier Martí, coordinador del cicle, “que el que es pot afirmar sense cap mena de dubte és que en els anys trenta el periodisme català va entrar en la modernitat professional”.

Josep Maria Planes és un dels periodistes analitzats a les jornades.

Data

Autor i tema a tractar

Cara a cara

28 d’abril

Lluís Capdevila — Precarietat o busca’t la vida.

Josep M. Figueres Marc Serena

26 de maig

Josep M. Planes — Qui té por del periodisme d’investigació?

Jordi Finestres Llibert Ferri

16 de juny

M. Luz Morales — Periodisme cultural: Crítica o marketing

Elvira Altés Eva Piquer

29 de setembre

Carles Rahola — Vida, i bon periodisme, fora de Barcelona

Xavier Carmaniu Xavier García

27 d’octubre

Irene Polo — És “reportatgisme” el que fa avui?

Glòria Santa-Maria Bru Rovira

24 de novembre

Anna Murià — El periodisme militant

Isabel Segura Isabel Clara Simó

15 de desembre

Eugeni Xammar — El corresponsal outsider

Quim Torra Martí Anglada

CAPÇALERA ABRIL 2011

El Col·legi de Periodistes organitza, al llarg de tot aquest any, un cicle de conferències mitjançant les quals es vol recuperar la identitat de personatges que han fet història a la professió. En aquest cicle, que porta per títol Periodistes combatents, periodisme dòcil. El periodisme dels anys trenta i el d’avui, es parlarà del periodisme que van dur a terme noms tan importants com Just Cabot, Agustí Calvet –Gaziel–, Lluís

111

DIA A DIA Sara Masó

Desembre

es projecten a través de quinze peces de televisió. L’objectiu principal és generar debat.

1 de desembre RAMON MATEU CONTINUA A LA CCMA. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals aprova prorrogar el director de Catalunya Ràdio, Ramon Mateu, com a director general provisional de l’ens català. Mateu va assumir el càrrec el setembre passat, després de la marxa de Rosa Cullell. El pròxim dia 6 es compliran sis mesos del seu mandat, el termini màxim establert per la llei perquè un directiu desenvolupi interinament el càrrec.

LA VANGUARDIA RENOVA EL WEB. El diari digital La Vanguardia.es estrena web amb un nou disseny, amb més seccions, més continguts multimèdia i més serveis interactius. Es reforça el seguiment informatiu d’última hora destacat a la portada amb el mòdul Está pasando, que enllaça amb esdeveniments que el diari està seguint en viu i en directe. La informació borsària, els òbits formen part de la nova àrea de serveis. Se’n destaca l’atenció als servis mòbils i l’ús de la versió iPad, àmbit en què el diari promet anunciar més novetats.

3 de desembre LAVINIA ENTRA A VÉRTICE 360. La junta extraordinària d’accionistes de Vértice 360 aprova la integració del grup català de produccions audiovisuals Lavinia, presidit per Antoni Esteve. La transacció es produeix mitjançant intercanvi d’accions. Lavinia obté un 13,5% de Vértice 360. Esteve, el fundador de Lavinia, percebrà en efectiu 1,3 milions repartits en tres anys. El grup català entra en el màxim òrgan de control de Vértice 360 amb dos llocs en el consell d’administració, que passa a estar format per 15 membres al ampliar-se en 2. Un lloc l’ocuparà el mateix Esteve, que assumeix el càrrec de vicepresident. L’altre serà per a Ginés Alarcón, fins ara vicepresident de Lavinia. Vértice 360 està presidit per José Maria Irisarri. Lavinia compta amb 700 empleats. El nou grup tindrà uns 2.000 empleats i té presència internacional a Alemanya, França, Bèlgica, Espanya, Estats Units i Argentina.

6 de desembre PREMIS DE LA MESA PER A LA DIVERSITAT. La tercera edició dels premis de la Mesa per a la Diversitat ha guardonat la Comissió de la Diversitat de TV3; Infos Idiomes, de BTV; El món a les mans, de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), i Els cinc cantons, de Ràdio Arenys.

7 de desembre SOLIDARITAT CATALANA DEMANA AJUT PER A RÀDIO ARRELS. Toni Strubel, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, i Brice Lafontaine, del partit nord-català Unitat Catalana, fan una crida conjunta urgent al Govern de la Generalitat perquè pagui a Ràdio Arrels Catalunya Nord les subvencions que deu del 2009 i del 2010.

8 de desembre

Foto: Lavinia

ARRÒS COVAT, DEL 33, PREMIAT A L’ARGENTINA. El festival d’animació Expotoons celebrat a l’Argentina, de referència a l’Amèrica Llatina, atorga un guardó a la sèrie Arròs covat del dibuixant Juanjo Sáez, emès al canal 33 (produït per TVC) i Escándalo Films. La sèrie va rebre un Ondas en l’última edició del premi. Antoni Esteve, màxim responsable de Lavinia

CAPÇALERA ABRIL 2011

4 de desembre

112

EL CCCB ALLOTJA EL MINIPUT. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) celebra una sessió maratoniana de dotze hores en el marc de la 16a edició del Miniput en què participen televisions públiques d’arreu. La mostra està organitzada per la Universitat Pompeu Fabra i Televisió de Catalunya. La programació es desenvolupa entorn de tres eixos: El tabú social com l’activitat d’un cirurgià al quiròfan o el suïcidi d’una persona que abans de morir va enregistrar els pensaments en un vídeo diari personal deu anys enrere. Aquest i altres temes

9 de desembre HOMENATGE A SENTÍS PELS 99 ANYS. El periodista i escriptor Carles Sentís, rep a Barcelona un homenatge íntim d’alguns dels amics i familiars al complir 99 anys. Sentís, un dels periodistes més veterans de Catalunya, acaba de publicar el llibre Cien años de sociedad. Amb motiu de l’homenatge, rep felicitacions d’escriptors com Dominique Lapierre i Philippe Nourry, entre altres.

10 de desembre CNN+

DEIXARÀ D’EMETRE EL 31 DE DESEMBRE. Prisa tanca el canal continu de notícies CNN+, que deixarà d’emetre el 31 de desembre. És una de les decisions del grup després de l’entrada del fons

d’inversió nord-americà Liberty Acquisiton Holding. Prisa ha renunciat per raons econòmiques a prorrogar el contracte amb l’empresa americana Turner, que finalitzava el 31 de desembre. L’audiència de CNN+ (un 0,5% el novembre) no era l’esperada pels inversors. Tancar CNN+ contradiu les decisions del conseller delegat de Prisa, que un any enrere, quan va negociar la fusió de Tele 5 i Cuatro, s’havia compromès davant els responsables que CNN+ seguiria actiu.

13 de desembre LA FAMÍLIA COUSO DENUNCIA ALTS CÀRRECS JUDICIALS. La família del càmera de Tele 5 José Couso, mort a Bagdad l’abril de 2003 per trets de l’exèrcit nordamericà, presenta una demanda davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) contra membres del govern espanyol, la Fiscalia i alts càrrecs de la judicatura arran dels documents de l’ambaixada dels Estats Units filtrats per WikiLeaks, els quals posaven de manifest que funcionaris i alts càrrecs espanyols, a petició dels “diplomàtics de l’Ambaixada americana de Madrid”, van frenar la investigació sobre la mort de Couso oberta a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, la demanda fa al·lusió al fiscal general de l’Estat, Cándido Conde Pumpido; el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, i el president de la sala penal del mateix tribunal, Javier Gómez Bermúdez. Aquests haurien acceptat, presumptament, “diferents indicacions i instruccions impartides per funcionaris dels Estats Units” que pertorbarien greument la instrucció d’una causa judicial per l’interès polític dels Estats Units”. CRUZ I MAINAT DEIXEN GESTMUSIC. El pròxim 31 de desembre Toni Cruz i Josep Maria Mainat, fundadors de la productora Gestmusic-Endemol cessaran els càrrecs al capdavant de la societat i les responsabilitats en el grup Endemol-Espanya on Cruz era president i Mainat conseller i director creatiu. Ambdós s’ocuparan tan sols d’Operación Triunfo 2011, que Tele 5 estrenarà pròximament. Fa dos anys, els dos creatius audiovisuals ja van dimitir d’Endemol arran de les desavinences amb Tele 5, contrària al fet que Gestmusic produís La tribu, de Javier Sardà. Un mes després, el gener de 2009, Cruz i Mainat van tornar al grup televisiu en rebre el suport del comitè de direcció d’Endemol Internacional. La compra per part de Mediaset del grup Endemol podria estar al darrere de la marxa dels dos productors de televisió més importants de l’Estat. GABILONDO PREMI “LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ”. Iñaki Gabilondo, presentador de l’espai vespertí Hoy, de CNN+, recentment nomenat conseller de la cadena SER, rep el premi a la Llibertat d’expressió, que atorga la fundació 1 de maig de

disme (cada any en surten 3.000 de les universitats), que s’han de repartir escassos llocs de treball a la península.

15 de desembre PREMIS DE L’ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES PARLAMENTARIS. Té lloc a l’Hotel Palace de Madrid el sopar anual de lliurament dels premis que atorga l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) als polítics del Congrés dels Diputats. En l’actual dissetena edició, el vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va endur per quarta vegada el de millor orador. En l’altra vessant, Mariano Rajoy va obtenir el del polític que ha posat la feina més difícil a la premsa. Pel que fa als diputats catalans, Joan Tardà s’ha endut el que més ha castigat l’oposició; Carles Bonet, el de millor senador, i Raül Romeva el d’eurodiputat de l’any. La ministra d’Economia, Elena Salgado, és escollida pels periodistes com la parlamentària que té més bon tracte amb la premsa. Soraya Sáenz de Santamaria (PP) i Josep Sánchez Llibre (CiU) s’han significat com a “parlamentaris més actius”.

JOSÉ MARÍA GARCÍA TORNA A TELEVISIÓ. El popular periodista esportiu José Maria Garcia torna al plató televisiu de La 10. A partir de les 23 hores, estarà a la taula de debat d’Ángel Expósito, opinarà sobre temes d’actualitat i respondrà a les preguntes dels tertulians del dia. Després d’una llarga trajectòria, José María García, el 2002, es va retirar dels micròfons per motius de salut.

14 de desembre

PERIODISME ASSETJAT PER LA CRISI. L’Informe anual de la professió periodística 2010, editat per l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) denuncia que un de cada quatre periodistes ha perdut el lloc de treball des que va començar la crisi econòmica. Entre juny de 2008 i octubre de 2010, s’haurien destruït 3.588 llocs de treball de periodistes. El setembre de 2010 ja s’hi comptaven 5.564 periodistes registrats com a aturats. El Servei Estatal de Treball Públic (SEEP) revela que un 66% d’aturats són dones. L’informe revela també problemes d’intrusisme i baixa remuneració dels professionals de la informació, així com el creixent nombre de llicenciats en Perio-

NOU SER.

DIRECTOR GENERAL A LA El periodista colombià Alejandro Nieto Molina és nomenat director general de la SER. Nascut a Bogotà el 1968 és, a més de periodista, enginyer industrial. Va cursar estudis d’Alta Gerència per la Universitat dels Andes de Bogotà. A l’inici, el 1993, va crear un format musical de pop i rock de Colòmbia i des d’aleshores la seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a la ràdio. Ha dirigit programes musicals i informatius a Radio Caracol, on va presentar el Noticiero del Mediodía, a més de col·laborar en el Hoy por hoy, de Dario Arizmendi. El 2003, va ser nomenat gerent adjunt de programació de Radio Caracol. Dos anys després, es traslladà als Estats Units vinculant-se a l’expansió de Prisa Radio. Des del seu lloc, ha impulsat la creació de productes radiofònics com Hora 25. El darrer Estudi General de Mitjans (EGM) va comptabilitzar que la SER tenia 4.247.000 oients.

Foto: SER

PERNAU, PLOMA D’OR DE LA UAB. El periodista Josep Pernau (Lleida, 1930) rep el premi Ploma d’Or que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per distingir-ne la trajectòria professional, l’exigència personal i la qualitat en el treball tant en la direcció de Mundo Diario o Diari de Barcelona com en la columna diària “Opus mei” d’El Periódico de Catalunya. També són premiats amb sengles Plomes d’Or de la UAB, el corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, i l’escriptor Albert Manent

Foto: Antonio Zamora

Foto: Arxiu

LOCAL A GRÀCIA AMB EL NOM D’ALBERT MUSONS. La nova seu que compartiran a Gràcia la Fundació Festa Major i la colla castellera al carrer Alzina a partir de 2012 portarà el nom d’Albert Musons. El malaurat periodista gracienc que fou secretari tècnic del Col·legi de Periodistes de Catalunya va deixar l’empremta en el teixit associatiu de Gràcia principalment en els dos col·lectius que ara l’homenatgen. El nou equipament tindrà quatre plantes, una d’aquestes subterrània. Disposarà d’espais separats per a les dues institucions, la fundació Festa Major i els castellers. L’adequació del local costarà dos milions d’euros.

Musons en una imatge d’arxiu

dels Països Catalans. Aquest cop ha estat per a Cohn Tóibín per un article publicat al diari The Guardian en el qual l’autor es fa ressò de la cultura catalana i les reivindicacions històriques dels catalans. Els premis d’Òmnium s’emmarquen en el conjunt dels premis de la Festa de les Lletres Catalanes. Es lliuraran el pròxim dia 17 en la gala de la 60a Nit de Santa Llúcia, que tindrà lloc a Viladecans. TV3 emetrà la festa, considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.

Alejando Nieto Molina estrena càrrec a la SER

16 de desembre Alcoverro, Gabriel Pernau i Albert Manent.

“ADÉU, ESPANYA?” I VILAWEB PREMIS D’ÒMNIUM CULTURAL. Es fa públic el veredicte del premi Òmnium Cultural de Comunicació, que ha estat per a Dolors Genovès i la direcció de Televisió de Catalunya (TVC) per la realització i l’emissió del documental “Adéu, Espanya?”. El premi es comparteix ex aequo amb Vilaweb (de Vicent Partal i Assumpció Maresma) per l’impuls des de fa quinze anys a la Xarxa en català. També s’atorga el Premi Memorial Joan B. Cendrós, convocat per a treballs publicats o emesos en qualsevol idioma fora

CREIXEN LES VISITES ALS MITJANS DIGITALS EN CATALÀ. El passat mes de novembre va ser de rècords per als mitjans de comunicació digitals en català. Més de dos milions de visitants van entrar en alguna de les pàgines d’Internet de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i als webs vinculats a TV3 i Catalunya Ràdio. La xifra significa el creixement d’un 50% respecte al mateix mes de l’any 2009. I d’un 13% pel que fa a l’octubre. Tres esdeveniments poden ser-ne responsables: Per una banda, la visita de Benet XVI a Barcelona, i d’altra banda, la reacció del Barça-Madrid l’endemà del 5-0 a favor dels blaugrana i la renovació del 3alacarta,

CAPÇALERA ABRIL 2011

CCOO. Amb la concessió d’aquest premi, el jurat ha volgut reconèixer la trajectòria professional de Gabilondo, basada en un “treball professional honest, al servei dels valors de la democràcia”. Iñaki Gabilondo es mostra entristit pel tancament de CNN+ i el comiat de la cadena. Anuncia, però, que continuarà fent periodisme “fins que tingui mil anys”.

113

DIA A DIA

el diari regala als lectors el llibre L’agricultura a les terres de Lleida”.

amb un total de 472.246 usuaris únics. Segueixen el web de l’Avui amb 453.638, Vilaweb (441.802), El Punt (332.488) i el Racó Català (249.356).

RENOVACIÓ RADICAL A LE MONDE. Els nous propietaris del diari francès Le Monde, (Pierre Bergé, Matthieu Pigasse i Xavier Niel) han emprès una renovació “radical” del rotatiu que passa pel comiat del mític director, Eric Fottorino, periodista del grup des de 1976 i director des de 2007. Els nous accionistes li busquen successor, malgrat que Fottorino havia estat encarregat en principi de traçar les noves línies de la societat. Quina sorpresa quan el passat 15 de desembre (dia en què havia d’exposar el seu projecte) va ser acomiadat fulminantment. A Fottorino només li restava el suport del director general del grup, David Giraud, que aquesta setmana ha presentat la dimissió. El lloc de Giraud l’ocupa ara Michaël Boukobza, que té previst fer reajustaments. Ha renegociat acords amb la majoria de proveïdors, ha eliminat 43 automòbils d’empresa i ha reduït un 50% la premsa que es distribuïa a la redacció.

PRESENTACIÓ DEL PREMI HUERTAS CLAVERIA. Té lloc al bar Kentucky de

114

23 de desembre NOVA DIRECTORA DE TVE A CATALUNYA. Anna Maria Bordas és la nova directora de TVE a Catalunya. Substitueix Montse Abbad, que es dedicarà plenament a la feina de directora de La 2. El director de TVE, Santiago González, demana el suport dels empleats per a Bordas, “una treballadora de la casa”. Efectivament, Anna Maria Bordas ha desenvolupat la major part de la carrera a RTVE, on ha estat directora de RNE a Catalunya (1997-2005) i corresponsal de RNE a Washington de 1989 a 1992. De 2005 a 2008, fou delegada de relacions institucionals de la cadena. Actualment, era directora de comunicació de TVE a Catalunya. Bordas afirma en la presa de possessió que compta “amb tots els treballadors del centre”.

IMATGES DE MASPONS INGRESSEN AL MNAC. La col·lecció de fotografies d’Oriol Maspons (Barcelona, 1928) formada per uns 1.500 positius ingressarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La Fundació Elsa Peretti, propietària d’aquests fons, signa avui un conveni amb el Museu del Palau Nacional segons el qual el MNAC custodiarà el patrimoni d’imatges de Maspons en forma de dipòsit. El contracte té una validesa de deu anys renovables i contempla la difusió de l’obra. La família no se’n vol desprendre, sinó gestionar-la en el futur, salvant les dificultats que suposa la digitalització.

22 de desembre PREMSA DE L’AEROPORT, MILLOR GESTIÓ DE CRISI. L’Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme (ACPETUR) va lliurar el passat 22 de desembre el premi a la Millor Gestió de Crisi a l’Oficina de Premsa de l’Aeroport de Barcelona. Domènec Biosca, president d’ACPETUR, va entregar el guardó a Agustí Rodríguez, cap de premsa de l’Aeroport, en una celebració a l’Hotel Rialto de Barcelona. El pre-

L’escriptor i antropòleg Xavier Theros

19 de desembre

Foto: TVE

21 de desembre

Anna Maria Bordas substitueix Montse Abbad

PÚBLICO, PREMI GRÀFFICA DE DISSENY. El diari Público és guardonat amb el premi Gràffica 2010, atorgat pel portal d’informació Graffica.info, dedicat especialment a l’àmbit del disseny gràfic. Des que va sortir al carrer el 2007, Público ha rebut diversos premis pel disseny els anys 2008 i 2009. Enguany ha rebut un dels cinc premis Malofiej d’or concedits a mitjans impresos.

27 de desembre ELS ANUNCIANTS VOLEN PUBLICITAT A TVE. L’Associació Espanyola d’Anunciants demana al ministre de la Presidència que torni a haver-hi publicitat a TVE. L’Associació apunta en un comunicat que “la insolvència econòmica de TVE farà insostenible mantenir els nivells d’audiència actuals”.

28 de desembre Foto: Aeroport

CAPÇALERA ABRIL 2011

Foto: Carmen Secanella

Barcelona, (carrer Arc del Teatre) la presentació del llibre de l’antropòleg i escriptor Xavier Theros La Sisena Flota a Barcelona. Quan els nord-americans envaïen la Rambla, guanyador del Premi Josep Maria Huertas Claveria 2010. Presideixen el lliurament del premi, el periodista Josep Martí Gómez, l’escriptor Juan Marsé, el periodista Jaume Arias, l’editora Isabel Martí, el fotògraf Joan Colom i el representant municipal Pérez Feijo. L’obra ha estat coeditada per La Campana i l’Ajuntament de Barcelona. Obre l’acte Martí Gómez, com a membre de La Lamentable Peña, el col·lectiu de periodistes responsable i jurat del Premi Huertas Claveria. Martí agraeix el bar Kentucky haver obert el local, que encara conserva la decoració de 1947, un dels enclavaments on se situa el llibre. Marsé recorda històries de l’estada de la VI Flota dels Estats Units des de l’any 1951 al 1987, la seva relació amb el barri xino barceloní i la prostitució en cases com La Maña o El Jardín. Arias fa esment de l’època de foscor que encara vivia el franquisme als anys 50. Espanya era un país “totalment aïllat” i l’arribada de la Flota nordamericana va formar part d’una “estratègia” que pretenia obrir-se al món internacional. El llibre de Theros és l’exponent d’anys de treball i explica com era l’entorn en què es movien els “marines”, com va arribar amb ells la CocaCola, els dòlars, les baralles als bars del carrer Escudellers i la presència de la Policia Militar de la Marina, que pagava els desperfectes. El llibre conté imatges de Català Roca, Joan Colom i Pérez de Rozas, entre altres, i ha comptat amb la col·laboració de la fotògrafa Pilar Aymerich.

LA MAÑANA ES RENOVA. A 72 anys de vida, el diari lleidatà La Mañana, degà de les comarques de Ponent, estrena disseny. Sota la direcció de Ramon Pedrós, el rotatiu presenta a partir d’avui una maquetació “dinàmica i competitiva sense oblidar les nostres arrels.” Per celebrar l’aniversari i la renovació

sident de l’Associació va destacar l’esforç realitzat des del gabinet de premsa de l’Aeroport en un any difícil perquè, entre altres aspectes, ha estat marcat per la vaga de controladors aeris, el núvol de cendra volcànica o les nevades del mes de març.

L’equip guardonat amb Agustí Rodríguez

CANVIS PROFESSIONALS PER LA FUSIÓ DE TELE 5 I CUATRO. Els principals canvis de professionals per la fusió de les cadenes Tele 5 i Cuatro tenen efecte en els informatius. A partir del pròxim 10 de gener, Hilario Pino deixa Tele 5 per presentar l’edi-

Gener 3 de gener PROP DE CENT PERIODISTES MORTS PER LA VIOLÈNCIA EL 2010. Un total de 94 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació van morir en actes violents el 2010. Altres tres periodistes van morir en accident mentre treballaven. Són dades facilitades per la Federació Internacional de Periodistes (FIP), que denuncien com els professionals de la informació són l’“objectiu principal dels extremistes polítics, els delinqüents i els terroristes”. El país més perillós per a la premsa, segons la FIP, és el Pakistan (hi va haver 15 morts), seguit de Mèxic, (per la violència i el narcotràfic) i Hondures (per la inestabilitat política). La xifra de morts del 2010 “és molt alta i hauria de provocar la reacció de tots els governs”, assenyala Adam White, president de la FIP.

29 de desembre LA FAPE INSTA A SER FIDEL AL PERIODISME. La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) insta a un pacte “urgent” entre editors, periodistes i forces socials i polítiques per recuperar la qualitat informativa i el treball dels periodistes. A la FAPE li preocupa el tancament de CNN+, després de l’entrada de Tele5 en el negoci audiovisual de Prisa, la reducció de plantilla a Cinco Días i els probables ajustaments al diari El País i a la cadena SER. L’Observatori de la Crisi de FAPE detecta la destrucció de 3.496 llocs de treball de periodistes des de 2008 i preveu que l’any vinent hi haurà més de 10.000 periodistes aturats a Espanya.

Foto: Ignasi Rodríguez

LES AUDIÈNCIES DEPENEN DE 530 LLARS. La lectura dels audímetres que col·loca Kantar Media en domicilis privats és la responsable de les preferències dels televidents reflectides en les audiències i, finalment, projectades sobre els anuncis. En tot l’Estat espanyol, només 4.625 llars tenen audímetres, 530 de les quals es troben a Catalunya. Es calcula que en el territori català serien 1.356 persones les que disposen d’un audímetre. Els sistema per conèixer amb exactitud les audiències no és perfecte, segons un informe publicat al diari Ara. “Només hi ha audiències en domicilis habituals”, no en segones residències. D’aquí que, en temps de vacances, les dades siguin menys precises.

10 de gener

JORDI CAMINAL, DIRECTOR DE COMUNICACIÓ DE LA GENERALITAT. El secretari general de la Presidència, Francesc Homs, debuta com a portaveu del Govern català. Anuncia entre altres mesures, el fitxatge per al seu departament de Jordi Caminal. Nascut a Sant Celoni el 1977, secretari de comunicació de CDC, mà dreta de David Madí, assumirà el càrrec de director general de l’àrea de Comunicació en la qual treballarà al costat d’Homs i informarà sobre l’acció de govern de l’Executiu català. Altres càrrecs, pendents de confirmació podrien recaure en Antoni Castellà (llicenciat per ESADE) com a secretari d’Universitats i el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull.

grama Tot és molt confús conduït per Pere Mas els migdies a Catalunya Ràdio, aconseguí el passat dia 5 parlar per telèfon amb el rei Joan Carles obviant tots els filtres en utilitzar el seu propi cognom, coincident amb el del president de la Generalitat. La conversa va mantenir un to distès sobretot quan Ricard Ustrell, un dels membres de l’equip radiofònic, es va identificar com a tal. Davant del “malestar “ que hauria mostrat la Zarzuela,

DISCULPES DE PERE MAS EN ANTENA. El director del programa Tot és molt confús de Catalunya Ràdio, Pere Mas, demana disculpes des de l’emissora a “institucions i col·lectius que s’han sentit molestos o ofesos” per la trucada que es va fer a la casa reial espanyola el passat dia 5 en la qual es va aconseguir parlar amb el rei Joan Carles, jugant amb el cognom del presentador i el del president de la Generalitat. Mas llegeix un comunicat d’excuses en nom de l’equip del programa, tot i que no consideren la trucada com “una broma”, sinó una felicitació al Rei que l’endemà celebrava l’aniversari. El comunicat agraeix al Rei “el seu bon tracte i simpatia” durant la conversa.

Foto: CatRàdio

Jordi Caminal, nou responsable de Comunicació

POLÈMICA TRUCADA AL REI. El pro-

Gabilondo era una de les estrelles de CNN+

8 de gener

4 de gener

Foto: Gencat

ADÉU A CNN+. El canal de 24 hores de notícies s’acomiada després que Prisa TV renunciés a produir el canal amb motiu de la fusió entre Tele 5 i Cuatro. Els presentadors dels diferents programes de la cadena s’han anat acomiadant de l’audiència en els últims dies. Així ho han fet Iñaki Gabilondo, Antonio San José o José Maria Calleja. Aquesta mateixa setmana Tele 5 canviarà CNN+ per un canal –també de 24 hores diàries– dedicat a Gran Hermano. Des que es va estrenar i en successives temporades, l’espai és l’ull dret de Tele 5. Polèmiques i escàndols protagonitzats pels que viuen a la casa alimenten l’audiència de la telerealitat. La presentadora continuarà sent la periodista Mercedes Milà. En la darrera intervenció davant les càmeres de CNN+, Iñaki Gabilondo ha recordat “la desgràcia que suposa tancar CNN+.

Catalunya Ràdio decidí no autoritzar-ne la difusió. La conversa s’ha difós avui per Youtube, però Catalunya Ràdio la fa retirar per “apropiació i ús indegut”.

El periodista Pere Mas

LA VEU DE L’ANOIA FA CONCURS DE CREDITORS. Els editors del setmanari igualadí La Veu de l’Anoia presenten un concurs de creditors davant la situació financera que pateixen des de mitjan 2010. Els accionistes de les societats editores Publicacions Anoia SL i Anoia Publi SL confien que prosperin les converses per poder redreçar la situació de la publicació després d’un acord amb els creditors. Si no fos així, l’única situació seria “la liquidació”. La Veu de l’Anoia va néixer el 1982. La publicació està associada al

CAPÇALERA ABRIL 2011

ció de migdia de Noticias Cuatro. Un altre dels canvis afecta Concha García Campoy, fins ara directora de Las mañanas de Cuatro. A partir de gener, passa a presentar l’informatiu matinal de les 8 a Tele 5, on es faran entrevistes a persones relacionades amb l’actualitat. Marta Fernández, fins ara presentadora de l’informatiu de migdia de Tele5 passarà el gener a Las Mañanas de Cuatro, programa que serà renovat. Entre altres novetats apuntades, hi haurà la nova edició d’Operación Triunfo presentat per Pilar Rubio. A Cuatro, Jesús Vázquez presentarà el concurs ¡Allá tú! i Fama estarà a càrrec de Tania Llasera. Tele 5 assegura que mantindrà “l’essència de Cuatro”, després de la fusió.

115

DIA A DIA

jectòria professional relacionada amb Madrid recau en Alfredo Amestoy; el premi Rodríguez Santamaría, que reconeix els mèrits de tota una vida professional, és per al reporter Enrique Meneses. El Víctor de la Serna s’atorga a Ángeles Espinosa, d’El País. El Javier Bueno correspon a Cristina Gallach, portaveu de Javier Solana en l’etapa de secretari general de l’OTAN i el premi Miguel Moya a Rafael de Mendizábal.

dintre del deure legal de l’emissora pública, que ha d’oferir continguts d’entreteniment de qualitat”.

grup editorial Premsa Comarcal. El director és Jaume Single i Sangrà. Publicacions Anoia SL editava des de feia nou anys un diari gratuït de publicació setmanal que es distribuïa a l’Anoia, Garraf, Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès, desaparegut l’estiu passat a causa de la crisi.

IMATGES DE BADOSA A L’ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA. Més de set-centes imatges del reporter gràfic Josep Badosa, un dels fotògrafs catalans de principi i meitat del segle XX, han ingressat a l’Arxiu fotogràfic de Barcelona després la donació d’un dels néts, Josep Lluís Badosa Gaju. Els negatius i diapositives tracten temes diversos de la societat catalana de l’època: Automobilisme, l’Exposició Internacional de 1929, la Sagrada Família, retrats de personalitats polítiques (entre aquests una foto familiar de Francesc Macià a casa seva) i moltes fotografies aèries captades des d’una avioneta que utilitzava El Dia Gráfico pel qual treballava. Josep Badosa havia nascut a Arenys de Mar el 1893. En l’adolescència es va traslladar a viure a Barcelona. Va començar l’activitat en solitari, el 1909, i va desenvolupar plenament la professió entre els anys vint i trenta del segle passat. Inquiet i aventurer era molt ràpid a lliurar les fotos. Es desplaçava sempre en moto i això feia que arribés a les redaccions abans que els companys de feina.

ANGLADA DEIXA LA DELEGACIÓ DE TV3 A BRUSSEL·LES. El corresponsal de TV3 a Brussel·les, Martí Anglada, és prejubila de la corresponsalia de TV3 a Brussel·les i Berlín. Anglada va néixer a Girona el 1949. Especialitzat en informació internacional, ha estat corresponsal a l’estranger amb La Vanguardia en destinacions al Pròxim Orient, Itàlia i la Gran Bretanya. Va viure importants esdeveniments internacionals, entre aquests la guerra del Líban, la de les Malvines o l’atemptat a Roma contra Joan Pau II. El 1984 es va incorporar a TV3. Va ser-ne delegat a Madrid i va obrir la corresponsalia a Washington entre 1987 i 1990. Més tard, va ser director adjunt de l’Avui.

RESCATAT L’ART DE L’AVUI. La Generalitat adquireix el fons d’art de l’Avui, integrat per 604 obres en què figuren treballs de Miró, Tàpies, Dalí, Ràfols Casamada, Tharrats, Pitxot i Subirachs. L’adquisició ha estat un llarg procés, des que les obres artístiques van quedar segrestades judicialment el 2004 arran de la fallida de Premsa Catalana, antiga empresa editora del diari. El 26 de novembre de 2010 el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació presidit pel conseller Tresserras va tancar amb la comissió de creditors de Premsa Catalana (Hisenda, la Seguretat Social i l’Institut Català de Finances) una operació de compra-venda del fons per 177.000 euros, molt per sota del preu de mercat. El desembre passat la comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya va aprovar per unanimitat el destí de 24 treballs artístics reproduïts a la portada del diari entre els anys 70 i mitjan anys 90. Les obres en qüestió han quedat dipositades al Museu d’Història de Catalunya.

15 de gener

Anglada deixa la corresponsalia

CAPÇALERA ABRIL 2011

LA TV DE L’EUROREGIÓ ENGEGA MOTORS. Canals locals de l’àmbit de l’Euroregió (territoris de Catalunya, Aragó, les Illes, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus) celebren avui i demà a Alcanyís (Baix Aragó) una reunió que dóna lloc a les I Jornades Televisives Euroregionals. Organitza la Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió sense Fronteres en col·laboració amb La Comarca TV. Entre les televisions agrupades a la Xarxa, hi consten Info TV, Lleida TV, Perpinyà TV, Tele Donosti i Canal Català. Els continguts conjunts seran en quatre idiomes: Occità, català castellà i francès. La cadena decidirà en quina franja horària en dóna cadascun, malgrat haver-hi alguna transmissió conjunta que començarà el 15 de març.

116

EL CAC RENYA CATALUNYA RÀDIO PER LA BROMA AL REI. El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) dóna un toc d’atenció a Catalunya Ràdio per la broma que l’espai Tot és molt confús va fer el 5 de gener al rei Joan Carles coincidint amb la vigília del seu aniversari. El consell regulador entén en un escrit que aquests tipus de continguts “no s’inscriuen

Foto: CatRàdio

12 de gener

El programa de Rita Marzoa, guardonat

PREMIS DE PERIODISME DE L’APM. L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) fa públics els premis de Periodisme anuals, que arriben a la 72a edició. El premi Mariano José de Larra (al periodista menor de 30 anys que més va destacar el 2010) correspon a Idoia Sota d’El Mundo, ex aequo amb el corresponsal de CNN+ , La Razón i Onda Cero a Amèrica del Sud, Ángel Sastre. L’APM reconeix la investigació de manera paral·lela al propi Vaticà, de l’escandalosa història de Marcial Maciel, qui fou fundador i líder espiritual dels Legionarios de Cristo. El premi Francos Rodríguez a una tra-

17 de gener ARIADNA OLTRA, AL TN VESPRE. Des d’avui, la periodista Ariadna Oltra s’encarrega de presentar el Telenotícies Vespre de TV3 juntament amb l’editor de l’informatiu, Ramon Pellicer. Substitueix Raquel Sans, que deixa TV per maternitat.

Foto: TVC

PREMI A SOLIDARIS, DE CATALUNYA RÀDIO. El programa Solidaris dirigit per Rita Marzoa a Catalunya Ràdio és guardonat amb la menció especial de mitjans de comunicació del premi Solidaritat que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Solidaris s’emet el dissabte entre les 15 i les 16 hores.

Ariadna Oltra substitueix Raquel Sans

18 de gener EL CEMA, ABANS DE L’ESTIU. El ministre de la Presidència del Govern estatal, Ramon Jáuregui, afirma que el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA) estarà en marxa abans de l’estiu pròxim. Si fos així, Espanya s’incorporaria finalment a l’àmbit europeu de la regulació de l’audiovisual independent. El president del Consell Audio-

Lliurament dels premis Mollet Comunicació

19 de gener LA TV BALEAR PRIVATITZA ELS INFORMATIUS. La productora Central Broadcaster Media (CBM) gestionarà els informatius de la televisió balear, IB3, durant quatre anys. El contracte d’adjudicació d’aquest servei s’eleva a 29,6 milions d’euros. La CBM ha passat al davant de Vértice 360º, Mediapro i DUHM (el consorci format pels rotatius locals Diario de Mallorca i Última Hora). La productora CBM està especialitzada en l’externalització de serveis audiovisuals i gestiona les delegacions informatives d’Antena 3 o coprodueix per a ETB el programa Euskadi directo.

RELLEU A L’ABC DE CATALUNYA. María Jesús Cañizares (Barcelona, 1966) és la nova responsable de la delegació de l’ABC a Catalunya en substitució de Pablo Planas, que des d’avui s’incorpora com a director de Libertad Digital a Internet. Cañizares és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma, a més d’haver cursat estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Es va incorporar al diari el 1990 com a redactora d’informació judicial i de successos. Des de 2001, s’ocupava de la crònica política de l’ABC a Catalunya.

TELE 5 I TELEFÓNICA ENTREN A DIGITAL+. La Plataforma digital de Prisa aprova el nou consell d’administració després de l’entrada de Telefónica i Tele 5 a la societat. Cadascun dels nous socis té un 22% de l’accionariat de la nova companyia. La cadena de Mediaset i l’operadora Telefónica compten en el nou organigrama amb un vicepresident i un conseller.

Mollet celebra el 30è aniversari amb un se-

Maria Jesús Cañizares, al capdavant d’ABC a Catalunya

AGREDIT EL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE PREMSA DE CADIS. El periodista Fernando Santiago, president de l’Associació de la Premsa de Cadis, és agredit al centre de la capital per un individu que el colpeja al crit de “no escribas más”. L’atacant ha estat identificat presumptament per un operari de la desapareguda fàbrica Delphi. La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) condemna el fet.

24 de gener COMRÀDIO REIVINDICA LA RÀDIO MUNICIPAL. La xarxa de COMRàdio ha reivindicat el paper de la ràdio municipal i dels seus professionals a favor de la comunicació de proximitat. COMRàdio ha realitzat, entre les 12 i les 13 hores, un pro-

Acte de celebració del número mil

CAPÇALERA ABRIL 2011

TRENTÈ ANIVERSARI DE RÀDIO MOLLET. L’emissora municipal Ràdio

NÚMERO 1000 D’EL TRIANGLE. El setmanari El Triangle, dirigit per Jaume Rexach, publica avui el número 1.000, una xifra rècord per a una publicació d’investigació i humor. El primer acte de celebració dels mil números té lloc al foyer del Liceu de Barcelona amb assistència de personal de l’àmbit de la cultura, de la política i del periodisme. Durant la festa es lliura el número commemoratiu d’El Triangle, la primera edició de fa vint-i-un anys i s’anuncia la nova etapa internacional, que estrena el setmanari. Aquesta mateixa setmana El Triangle presenta una exposició commemorativa a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Foto: El Triangle

22 de gener

El programa, des del Col·legi de Periodistes

Foto: ABC

EL GOVERN ESTATAL REDUEIX PUBLICITAT. El Consell de Ministres aprova el Pla de Publicitat i Comunicació Institucional 2011 per un total de 222,4 milions d’euros, un 19,7% menys que els 276,9 milions d’euros que va invertir el 2010. La publicitat institucional comprèn 80,4 milions d’euros davant dels 130,8 milions de l’any passat. Les campanyes de publicitat comercial de l’Estat costaran 142 milions d’euros, una xifra més baixa que l’any anterior (146,1 milions). El Pla preveu la realització de 108 campanyes institucionals. Seran sis menys que en l’exercici anterior i les desenvoluparan els ministeris, organismes i entitats públiques.

Foto: Com Ràdio

23 de gener

20 de gener

21 de gener

grama en directe des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha finalitzat amb la lectura d’un manifest elaborat conjuntament amb les emissores locals que formen part de la xarxa. En aquest s’ha defensat “el paper de la ràdio municipal com a servei públic de qualitat, on la comunicació de proximitat és important i necessària per garantir el dret a la informació, fomentar la participació ciutadana, afavorir la pluralitat democràtica defensar la llengua i la cultura catalanes i la integració dels nouvinguts”. El manifest conclou assegurant que “no hi ha futur sense comunicació i no hi haurà comunicació sense proximitat. Reivindiquem el nostre paper social i exercim el nostre lideratge”. El programa, presentat per Jordi Duran, ha començat amb una taula rodona sobre la ràdio municipal com a garant de la informació de proximitat i la participació ciutadana, que ha comptat amb la presència de Francesc Triola, director general de COMRàdio; Franc Famadas, director de Ràdio Ciutat de Badalona, i Sònia Gasulla, directora de Ràdio Sant Esteve Sesrovires. El programa s’ha emès en directe per un centenar d’emissores municipals.

guit d’actes que formen part del programa de la festa major, la diada de Sant Vicenç. L’acte central té lloc avui amb el lliurament dels premis Mollet Comunicació.

Foto: Ràdio Mollet

visual de Catalunya (CAC), Ramon Font, és mostra prudent en la possibilitat que el CEMA interfereixi en competències actuals del CAC, que versen sobre mitjans catalans. Quant a això, Font assegura que el CAC “no renunciarà a les seves competències”. D’entrada, sembla que el nou organisme no afectarà els consells audiovisuals autonòmics, que mantindran les competències en els respectius territoris. Actualment, operen a Catalunya, Andalusia i Navarra. Segons la recent Llei Audiovisual, el CEMA podrà sancionar amb multes de fins a un milió d’euros i inclús retirar la llicència a aquells mitjans que infringeixin determinades normes de la nova llei.

117

DIA A DIA

1 de febrer EL TRIANGLE EXPOSA AL COL·LEGI. S’inaugura a la seu del Col·legi de Periodistes una mostra que commemora 1.009 números de la revista El Triangle. Amb motiu de l’esdeveniment, el setmanari publica un exemplar especial encapçalat per un article del director, Jaume Reixach, en què insta els lectors a “sortir de les tenebres i fer plegats un viatge cap a un demà millor.” D’altra banda, la revista ha reeditat l’històric número 1. En l’acte, Reixac diu que espera que la mostra “faci soroll”. El presentador de l’acte, Josep Maria Cadena, confessa tenir la col·lecció gairebé completa de la revista. Jaume Capdevila, com a coordinador dels dibuixants de la revista, dóna les gràcies per l’exposició i reivindica “el poder comunicatiu de la sàtira com a valor afegit”. A la mostra, hi ha treballs de seixanta dibuixants que han passat per El Triangle. “Es un espai de llibertat i això enriqueix la sàtira catalana”, assenyala Capdevila.

NOU DEGÀ DE COMUNICACIÓ DE LA RAMON LLULL. El filòsof i catedràtic Josep Maria Carbonell ha estat elegit nou degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Carbonell va presidir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya entre 2005 i 2009 i va ser diputat autonòmic pel PSC. Substitueix Miquel Tresserras en el càrrec.

Foto: Arxiu

25 de gener PRISA SUPRIMIRÀ 2.500 LLOCS DE TREBALL. El pla de reestructuració del grup Prisa, retallarà de la plantilla fins a 2.500 llocs de treball (2.000 a Espanya i 500 a Amèrica). El pla contempla diferents modalitats, com externalitzacions, baixes incentivades, jubilacions anticipades, a negociar amb l’empresa. La reestructuració de la plantilla, que consta de 14.000 persones, s’estendrà fins al primer trimestre de 2012. Prisa indica que la remodelació laboral s’emmarca en “els canvis del sector de la comunicació i dels continguts”, uns canvis que “fan necessària la modificació”.

Febrer

dicitat setmanal que corresponen a les deu sessions de treball. Cadascuna comptarà amb quatre grups, un de cada demarcació. El concert final tindrà lloc el 9 d’abril, que també es podrà veure a través de la pàgina web del programa (www.canto.cat).

TRES DIARIS D’ESTATS UNITS COBRARAN PER SER LLEGITS A LA XARXA. Tres grups dels principals diaris dels Estats Units acorden crear un servei de notícies personalitzat i de pagament. La nova plataforma es dirà Ongo. Li donen suport financer tres grans diaris: The New York Times, The Washigton Post i l’USA Today. L’abonament a la nova plataforma serà de cinc dòlars (uns cinc euros). Els tres diaris interessats aportaran 12 milions de dòlars (8,8 milions d’euros) al projecte.

27 de gener

CAPÇALERA ABRIL 2011

LES FOTOS D’EL PUNT, A INTERNET. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) del consistori gironí, ha completat la primera fase de tractament arxivístic del fons fotogràfic d’El Punt, calculat en uns 2,5 milions de fotografies. A partir d’ara i a través del web del rotatiu, s’hi poden trobar més de 85.000 referències corresponents a unes 600.000 fotografies realitzades per la delegació gironina del diari. D’aquestes, s’hi podran visualitzar 22.300 des de qualsevol ordinador personal.

118

29 de gener LLEIDA TV PROMOU MÚSICA CATALANA. La cadena del grup Segre, Lleida TV, estrena el programa Canto.cat, en què diferents grups musicals amateurs rebran lliçons magistrals d’artistes consolidats amb l’objectiu de promocionar les llengües catalana i occitana a través de la música. S’emetran deu espais de trenta minuts de durada i de perio-

MILLOR TREBALL DEL PICA D’ESTATS AL DIARI SEGRE. Un treball sobre les noves construccions arquitectòniques de Lleida, publicat al diari Segre, és premiat en la vint-i-dosena edició dels premis turístics com a millor treball aparegut als mitjans de Ponent. El reportatge “Lleida moderna. Més enllà de la Seu”, dels periodistes Neus Martí i Mikel Aristregui, va ser publicat al suplement “Lectura” del diari el 17 d’octubre de 2010. És la segona vegada que aquest dominical del diari Segre s’emporta un Pica d’Estats, després que en l’edició anterior el jurat premiés un treball que portava per títol el “Tren dels Llacs”. Altres guardons d’aquesta edició han correspost als treballs següents: el reportatge “El Parc no creix”, de David Marín, publicat a la revista Presència, premi al millor treball en premsa escrita; el monogràfic sobre Aigüestortes de Núria García Quera i Oriol Alemany, publicat a El Mundo de los Pirineos obté el de premsa especialitzada en viatges i turisme; el premi internacional recau en la revista italiana Mondo Ferroviario per un treball sobre el “Tren dels Llacs”; el de televisió és per a la cadena Cuatro pel capítol de Tu vista favorita dedicat a la Val d’Aran, narrat per l’actor Jorge Sanz. En l’apartat de fotografia, el premi és per al reportatge “Els nens d’Alguaire”, publicat a El Periódico de Catalunya i “Cercavila d’Alguaire”. En ràdio, el guanyador és Eureka de COMRàdio, dedicat a l’Observatori del Montsec. El jurat deixa deserta la categoria de Treballs d’Internet. En la present edició, van concursar 215 treballs.

Foto: Ignasi Rodríguez

Josep Maria Carbonell substitueix Tresserras

JAVIER SARDÀ DEIXA TELE 5. El presentador de xous, Javier Sardà, decideix abandonar la relació contractual que l’unia a Tele5 de manera que ambdues parts tinguin “un marge de llibertat” i no estiguin obligats a tenir un programa de Sardà a la graella. Si tornés a donar-se aquesta circumstància la relació laboral es basaria en el “compromís moral i el bon rotllo”. L’expresentador de Crónicas marcianas ignora en aquests moments quan tornarà a fer televisió després d’haver estat tretze anys a Tele 5.

Un moment de la presentació de la mostra

VÁZQUEZ MONTALBÁN A TRAVÉS DELS SEUS ARTICLES. Té lloc al Col·legi de Periodistes una xerrada sobre els articles periodístics que Vázquez Montalbán va publicar en diferents mitjans, particularment en els anys de la Transició. L’acte s’emmarca en la Trobada de Novel·la Negra que es presenta a Barcelona entre el 31 de gener i el 5 de febrer. Participen en la taula rodona, els periodistes Rosa Mora, Lilian Neuman, Antonio Franco, Francesc Salgado i Teresa Cendrós, presidenta de la Comissió de Cultura del Col·legi, que modera el debat. Els reunits rememoren la trajectòria de Vázquez Montalbán, escriptor, a partir de l’aparició de Carvalho, de 52 columnes a Interviú i de ficció connectada a la política.

2 de febrer “LA NIT DE LES REVISTES.” L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona “La Nit de les Revistes” en el marc de la qual es lliuren els 12ns premis APPEC, de reconeixement a les

RENOVACIÓ DE CÀRRECS A RNE A CATALUNYA. La Corporació RTVE fa públics els canvis de directius en diversos departaments de RNE a Catalunya. Olga Rodríguez Rodríguez (Barcelona, 1965) fins ara directora d’Informatius de l’emissora és nomenada directora en substitució de Montserrat Melià, que ocupava el càrrec des del maig de 2008. Durant el mandat, Melià va emprendre la renovació de Ràdio 4, que s’ha convertit en una emissora centrada en la música catalana. A Olga Rodríguez la substituirà Roger Franco Hernández, fins ara editor de

3 de febrer BENESTAR SOCIAL PREMIA UN TREBALL SOBRE BARRAQUES. El documental de TV3 “Barraques, la ciutat oblidada”, emès al programa Sense ficció, rep el premi Mitjans de Comunicació en l’apartat de televisió que atorga el Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. El treball va recrear els anys cinquanta i seixanta, quan milers de persones vivien en barraques als voltants de Barcelona amb mínimes condicions sanitàries.

Josep Maria Farràs, cap d’Esports de TV3

7 de febrer AOL COMPRA THE HUFFINGTON POST PER UN IMPORT MILIONARI. El president de l’operadora AOL (Amerikan On Line), Tim Armstrong, tanca un acord amb Arianna Huffington, per a la compra del diari digital The Huffington Post per 315 milions de dòlars (231 milions d’euros). Doscents milions es pagaran en efectiu i la resta amb accions d’AOL. De l’operació naixerà la societat Huffington Post Media Group sota la presidència d’Arianna Huffington, cofundadora amb Kenneth Lerer del diari creat el 2005 amb un capital de poc menys d’un milió de dòlars. Arianna Huffington havia creat aquest diari digital com un bloc de comentaris a Internet, escorat a l’esquerra, que oferia notícies de gran actualitat. Entre els col·laboradors, hi figuren el president Barack Obama, el cineasta Michael Moore o l’actor Ben Afleck, entre altres.

8 de febrer

5 de febrer

EURONEWS ARRENCA A BARCELONA. El canal de notícies europeu Euronews, s’ha establert en 45.000 llars de Barcelona com a primer pas per expandir-se per Espanya a través de les televisions locals. Recentment, ha firmat un acord amb WAI Entertaintment per emetre informatius diaris de trenta minuts per tot el circuit de Maresme TV. L’altre via que seguirà Euronews residirà en els acords amb les televisions autonòmiques, una via que de moment encara no és possible per un problema legal. L’any vinent Euronews obrirà onze delegacions a tot el món.

TVC INAUGURA ESPORT3. TVC inaugura Esport3, el seu canal d’esports, iniciativa ja avançada per la directora, Mònica Terribas, el 14 de maig de 2010 al Parlament. L’estrena d’Esport3 coincideix amb la retransmissió del partit Barça-Atlètic. La principal novetat d’aquesta primera etapa tindrà efecte el dia 7 amb la tertúlia esportiva diària Efectivament. Esport3 és un canal de TDT en obert. Els teleespectadors que no el vegin hauran de resintonitzar el televisor. El cap d’Esports de TV3, Josep Maria Farràs, destaca en una en-

SÀPIENS ARRIBA AL NÚMERO 100”. La revista d’història Sàpiens ha arribat al número 100 amb 141.000 lectors i un tercer lloc en el rànquing de revistes més llegides a Catalunya. Jordi Creus, el director de Sàpiens des del naixement de la publicació fins al 2010, en què va ser rellevat per Clàudia Pujol, assegura que l’èxit de la revista es va aconseguir al convertir “la història en notícia”. En el número 67, va publicar un reportatge sobre

CAPÇALERA ABRIL 2011

Foto: APPEC

PERIODISTES AGREDITS A EGIPTE. Novè dia de les protestes a Egipte contra el govern de Mubarak, opositors i agents del règim s’enfronten al centre del Caire. Partidaris de Mubarak agredeixen l’enviat especial de TV3 a Egipte, Joan Roura, mentre informa en directe des de dalt d’un tanc durant la manifestació que té lloc a la plaça Tahrir de la capital egípcia. Roure és atacat per un home armat amb un revòlver que l’empeny perquè deixi d’informar. Un equip de la cadena nord-americana CNN també és agredit, segons ho expliquen els reporters Steve Brusk i Anderson Cooper a través de Twitter. A la mateixa hora, la cadena Al-Arabiya informa de l’agressió que ha rebut un dels seus equips. Tres periodistes israelians que van ser detinguts quan cobrien una dels actes contra Mubarak són alliberats. Uns dies després, desenes de periodistes són detinguts per partidaris de Mubarak.

Siscu Baiges ha estat guardonat amb el premi a la trajectòria professional de la XVII edició dels Premis als Mitjans de Comunicació del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, que van tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El jurat ha reconegut la trajectòria professional d’aquest periodista “implicat amb els col·lectius més necessitats” i n’ha destacat “la persistència per la transparència i el periodisme crític, però positiu,” del guardonat. Baiges és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Ha treballat en premsa, televisió, Internet si bé on més actiu ha estat és a la ràdio. Ara és sotsdirector i productor del programa Tots per tots, un dels espais més veterans de COMRàdio.

Foto: TVC

Olga Rodríguez substitueix Montse Melià

SISCU BAIGES, PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL. El periodista

Foto de familia dels guardonats

trevista al diari Avui que Esport3 és la “peça que faltava a la cadena” i aclareix que TV3 “no deixarà de fer res d’esports del que feia fins ara”.

l’informatiu del migdia de RNE-Catalunya. S’ha nomenat subdirector de Ràdio 4 Josep Felip Almuzara (Manresa, 1957), càrrec que estava vacant des que Joan Bosch va marxar de l’emissora fa un any.

Foto: RNE

publicacions associades, i també per palesar la importància d’aquest espai català de comunicació. Cuina s’emporta el premi a la millor revista i Cotxes, el de millor nova publicació. La veterana L’Avenç és premiada com a revista més popular i coneguda de les revistes de l’APPEC durant el 2010. Entre altres premis també és guardonada Vèrtex, revista sobre la muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Enguany, s’han creat tres premis especials: a la revista La Gaseta, que celebra el 25è aniversari, a Nous Horitzons que n’ha fet 50 i a Salvador Balsells, secretari tècnic de l’Associació durant dues dècades. Presideix la festa de les revistes en català, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a qui acompanya Xavier Graset i el president de l’APPEC, Lluís Gendrau.

119

DIA A DIA

Foto: Sàpiens

Clàudia Pujol substitueix Jordi Creus

15 de febrer JOSEP MARTÍ, SECRETARI DE COMUNICACIÓ. El consell executiu del Govern de la Generalitat nomena Josep Martí Blanch secretari de Comunicació. El càrrec dependrà directament del secretari general de la Presidència i portaveu de l’Executiu, Francesc Homs. Martí es va llicenciar en Periodisme per la UAB i va cursar el programa de l’IESE Business School per a directors generals i alts directius. És professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Com a periodista col·labora habitualment al diari Avui, a El Singular Digital i Expansión. És autor del llibre Ets de dretes i no ho saps (L’Arquer, 2008) i dirigeix Mapa Media, una empresa de comunicació i relacions públiques. Havia estat director de Comunicació de la Subdelegació del Govern d’Aznar a Tarragona entre 1996 i 1998. Més tard, va exercir de relacions públiques de l’empresa Schneider Electric.

11 de febrer

Foto: Gencat

WORLD PRESS PHOTO PREMIA UN RETRAT DE MALTRACTAMENT. La fotografia de Bibiana Aixa, una dona afgana de divuit anys mutilada a la cara pel seu marit, és elegida la millor imatge de l’any. Aixa va ser condemnada per un tribunal talibà per no haver obeït el marit i va ser el mateix marit, qui es va encarregar d’executar la sentència: Desfigurar-la tallant-li les orelles i el nas. La fotògrafa sud-africana Jodi Bieber és autora de la fotografia guardonada, que es va publicar l’1 d’agost a la revista Time. El fotògraf espanyol Gustavo Cuevas (EFE) va merèixer el segon premi en la categoria d’Esports per la imatge en què un toro clavava la cornamenta al torero Julio Aparicio travessant-li la boca. També s’ha distingit, en l’apartat Històries de la vida quotidiana, un altre espanyol, Fernando Moleres, per un conjunt d’instantànies de menors en una presó de Sierra Leone. El tercer premi en la categoria de Retrats correspon a Guillem Valle per la fotografia d’un camperol sudanès davant casa seva a Luonyaker.

CAPÇALERA ABRIL 2011

Foto: Jodi Bieber

Martí és el nou secretari de Comunicació

120

Imatge guanyadora del World Press Photo gràcies al retrat de Bibiana Aixa

14 de febrer FOTOPERIODISME COMPROMÈS DE JOSEP GOL. El Museu de Pintura de Sant Pol acull l’exposició d’Amics de les Arts “Josep Gol. Fotoperiodisme compromès 1975-1985”, amb imatges que constitueixen un important relat de la Transició democràtica. Josep Gol (Barcelona, 1953) va desenvolupar treballs fotogràfics per al teatre. Va

145 PERIODISTES DETINGUTS EL 2010. Un informe del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) sobre l’estat de la llibertat de premsa assenyala que el 2010 van ser detinguts 145 periodistes en diversos països, principalment a la Xina i l’Iran, que constitueixen “les grans presons de periodistes del món”. Dels 145 detinguts, 72 van ser acusats d’atemptar contra “la seguretat de l’estat”, una imputació comuna en diversos països no democràtics per empresonar els professionals més crítics. Les xifres més esgarrifoses de l’informe són les del nombre de periodistes morts en l’exercici del seu treball el 2010, és a dir 44. El país on més professio-

nals han mort és el Pakistan, seguit de l’Iraq. El treball és presentat a la seu de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).

TONI MARÍN, PREMI CIUTAT DE BARCELONA El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acull l’entrega dels premis Ciutat de Barcelona 2010 que atorga l’Ajuntament i que són un reconeixement a la creació i a la producció de qualitat. En l’apartat de mitjans de comunicació, el periodista Toni Marín rep el premi pel treball en la direcció i presentació del programa Matí a 4 bandes, que emet Ràdio 4.

Foto: RNE

estar vinculat a grups com Comediants, La Cubana o La Fura dels Baus. Col·laborà amb artistes o crítics, entre ells Sebastià Gasch amb qui va realitzar el llibre El Molino. A partir de 1975, Josep Gol va treballar com a freelance en les revistes Ajoblanco, Primer Plano o Canigó i en els diaris Cambio 16, Tele-Exprés i Noticiero Universal. Va fotografiar les massives manifestacions de l’11 de setembre de 1977, el primer acte del PSUC al Palau d’Esports i l’arribada de Josep Tarradellas a Barcelona. L’exposició també aplega retrats de Pasqual Maragall i de Jordi Pujol.

les fosses comunes de la Guerra Civil amb una llista dels noms i cognoms que Franco va traslladar, sense permís al Valle de los Caídos.

Marín en el moment de recollir el guardó

16 de febrer POLÒNIA COMPLEIX CINC ANYS. Polònia, el programa de sàtira política de TV3, compleix cinc anys. Per celebrar l’efemèride, aquests dies ofereix tres especials en què els actors de Polònia, Queco Novell, Carlos Latre, Agnès Busquets, Bruno Oro, Cesc Casanovas, Toni Albà i Mireia Portas expliquen els respectius debuts en el programa. En el tercer episodi, els personatges imitats valoraren com ha influït Polònia en l’àmbit real dels polítics. En aquests cinc anys, s’han emès més de 200 programes i hi han intervingut 180 personatges. S’han fet 4.000 hores de gravació i ha tingut una audiència de 740.000 espectadors.

17 de febrer APAGADA TELEVISIVA AL PAÍS VALENCIÀ. Els canals públics catalans (TV3, 3/24, Super3-3XL i el 33) deixen d’emetre a Valencia. Poc abans, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors que transporten el senyal, decideix interrompre les emissions per l’amenaça de les multes imposades pel govern de Francisco Camps. Les emissores feia vint-i-cinc anys que funcionaven, un període ple de satisfaccions, però també de dificultats a les quals l’ACPV havia fet front amb imaginació i enginy. El primer senyal de TV3 al País Valencià va arribar el 1985 amb la instal·lació d’un repetidor casolà constituït per un grup de radioaficionats de Sueca. Des del primer moment, les emissions de TV3 van resultar

Cultura. En la categoria d’arts visuals, resulta guardonat el fotògraf Joan Fontcuberta per encarnar “la història viva de la cultura fotogràfica local i internacional”. El CoNCA també reconeix la històrica revista Cavall Fort amb el Premi Nacional de projecció social de la llengua catalana. La publicació va néixer el 1961 en plena dictadura. Els premis es lliuraran el 2 d’abril al Palau de la Generalitat. Cadascun està dotat amb 18.000 euros.

TARRAGONA RÀDIO CELEBRA EL 25 ANIVERSARI. La programació dels 25 anys de Tarragona Ràdio arrenca a les 9 del matí amb un contingut especial i una emissió des de l’auditori de la Fundació Caixa Tarragona des d’on es realitzen al llarg del dia els programes commemoratius. Quaranta tertulians habituals de Tarragona Ràdio es reuneixen per emetre un especial de 9.00 a 10.00 hores del matí. A continuació, s’ofereixen als oients records de les primeres emissions i els fets més destacats del últims 25 anys a Tarragona. No falta la música, que emet en directe la banda tarragonina The Soul Machine.

L’ARXIU MISERACHS, AL MACBA. Les filles del fotògraf Xavier

Foto: Tarragona Ràdio

Miserachs, Mar i Arena, anuncien que han dipositat l’arxiu del seu pare al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) durant 25 anys renovables. El director del museu, Bartomeu Martí afirma haver rebut l’arxiu sencer sense que hi hagi pel mig “cap transacció econòmica”. L’arxiu consta de 80.000 fotografies, 60.000 negatius i 20.000 diapositives, 2.500 fulls de contactes i quaderns de notes.

23 de febrer RAÜL GALLEGO, CÀMERA DE L’ANY. La Royal Television Society atorga al reporter català Raül Gallego el premi al càmera de l’any. El premi s’emmarca en les setze categories de premis que atorga la societat (millor canal de notícies, cobertura informativa, i presentador, entre altres). Gallego, establert a Bangkok, treballa per a l’agència nord-americana Associated Press com a càmera de televisió i productor.

Foto de família a l’acte commemoratiu

QUATRE PREMIS ZAPPING PER A TVC. Televisió de Catalunya (TVC) va ser la principal guanyadora de la 16a edició dels premis Zapping que atorga Teleespectadors Associats de Catalunya (TAC). TVE i Antena 3 van obtenir guardons en tres categories i Cuatro i La Sexta en una. El programa El convidat, que protagonitza Albert Om, aconsegueix el premi al millor espai d’entreteniment. Quequicom obté el de programa cultural, divulgatiu o documental. Hat-trick el de millor programa esportiu i el Club Super 3 rep el Premi Especial pel seu vintè aniversari. En televisions locals, són premiats Banda sonora (Barcelona Televisió) i En paral·lel (TV10 Sant Esteve Sesrovires), entre altres.

24 de febrer GUARDIOLA, PREMIAT POR SORDPRESS. Pep Guardiola va rebre en les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper una delegació de l’agència de notícies per a la comunitat sorda, Sordpress, que l’hi ha entregat un premi, atorgat per votació popular, a la millor comunicació no verbal en reconeixement de la capacitat gestual del tècnic. Sordpress és una agència de notícies nascuda fa trenta-i-cinc anys que acosta l’actualitat a la comunitat sorda a través d’un magazín informatiu i d’unes xerrades periòdiques portades a terme al Col·legi de Periodistes i en les quals l’any passat hi van participar 1.700 persones.

18 de febrer lliuren els premis de La Nit Canallesca, una trobada que ha servit per reconèixer la trajectòria professional del fotògraf vilanoví Jordi Mas, que està a punt de fer 90 anys. La seva activitat professional va tenir lloc entre 1954 i 1975 i va destacar com a periodista gràfic. La seva col·lecció d’imatges es considera el testimoni visual local més important de la segona meitat del segle XX.

21 de febrer PREMIS NACIONALS DEL CONCA. El Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA) publica els Premis Nacionals de

Foto: Miguel Ruiz / FCB

RECONEIXEMENT AL FOTÒGRAF JORDI MAS. Els periodistes del Garraf

Guardiola recollint el premi de Sordpress

GERVASIO SÁNCHEZ, PREMI JULIO ANGUITA. El fotoperiodista i reporter Gervasio Sánchez és guardonat amb el Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado, que promou el Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA). Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com a periodista independent en diferents diaris i revistes. Especialitzat en conflictes armats, ha conegut guerres a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica, l’Àsia, la guerra del Golf i la dels Balcans.

27 de febrer LA VANGUARDIA, EN CATALÀ. Després de cent trenta anys de vida, La Vanguardia anuncia una fita històrica per a la normalització de la llengua catalana en els mitjans de comunicació com és l’anunci oficial que, a partir del mes de maig, el diari es publicarà amb una doble edició en castellà i català, tal com ho fa el Periódico de Catalunya La presentació del projecte tindrà lloc durant algunes setmanes en diferents indrets territorials. El primer lloc escollit serà Vic i comptarà amb la presència del director del rotatiu, José Antich.

28 de febrer MARÍA EUGENIA IBÁÑEZ, PREMI DE LA COMUNICACIÓ LOCAL. La periodista barcelonina María Eugenia Ibáñez és distingida amb el Premi d’Honor de la Comunicació Local que atorga cada any la Diputació de Barcelona. Llicenciada en Història i graduada per l’Escola de Periodisme de l’Església de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria com a redactora de Diario Femenino, des d’on passà a treballar a Mundo Diario, Hoja del Lunes i El Periódico de Catalunya, successivament. Va ser vocal de la primera junta directiva de l’Associació de la Premsa de Barcelona. El 2001, va rebre el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya i, el 2002, la Medalla d’Honor de Barcelona. Periodistes anteriorment premiats amb el Premi d’Honor de la Comunicació Local, han estat Avel·lí Artís, —Tísner—, Josep Maria Huertas, Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs i Josep Pernau. PUYAL REFLEXIONA SOBRE LES ADDICCIONS A LA TELE. Joaquim Maria Puyal es va confessar altament interessat per la televisió durant la presentació del seu llibre Aicnàlubma (Columna), en què analitza la relació entre els mitjans de comunicació i la societat, especialment pel que fa a la televisió. Puyal considera que “s’ha perdut el concepte de servei en la televisió en obert” i recorda que la llei audiovisual espanyola aprovada fa dos anys no esmenta en cap moment el terme “servei públic”.

CAPÇALERA ABRIL 2011

“incòmodes” per al Govern de la Generalitat valenciana.

121

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

CAPÇALERA ABRIL 2011

EL MUNDO ÁRABE MUESTRA LA NUEVA COMUNICACIÓN

122

Las revueltas populares, a menudo violentas, en Túnez, Egipto y Libia, así como las movilizaciones en Siria, Yemen, Bahrein o Marruecos, se han aprovechado de las herramientas que ofrece la nueva comunicación del siglo XXI, una especie de alianza entre los medios tradicionales internacionales y las nuevas tecnologías. El pasado 26 de enero Hamadun Touré, secretario general de la Unión Internacional de Comunicaciones (UIT), un organismo especializado de Naciones Unidas, daba a conocer que el número de internautas en el mundo supera los 2.000 millones y que hay 5.000 millones de abonados de telefonía móvil. Es decir, en una década se han multiplicado por diez el número de usuarios. Por su parte, el crecimiento de las redes sociales también ha sido exponencial. Sin ir más lejos, en enero Facebook anunciaba que había llegado a los 600 millones de usuarios, y el servicio de microblogs de Twitter este mes de marzo ha cumplido cinco años con 200 millones de usuarios. Tal y como explica Manuel Castells en su libro Comunicación y poder (Editorial UOC), la transformación de las tecnologías de la comunicación crea nuevas posibilidades para que los ciudadanos puedan autoorganizarse y automovilizarse siempre que se den, al mismo tiempo, las condiciones sociales para la revuelta. Se trata de lo que este conocido experto define como “wiki-revoluciones”. En una entrevista publicada en el portal de la UOC, Castells apunta que las revueltas en el norte de África y en Oriente Medio son “tal vez la más importante de las muchas transformaciones que Internet ha inducido y facilitado”. Asimismo, el sociólogo destaca que para entender la revolución del mundo árabe no es suficiente analizar el rol de la tecnología. “Internet es una condición necesaria pero no suficiente. Las raíces de la rebelión se encuentran en la explotación, opresión y humillación. Pero la posibilidad de rebelarse sin ser aplastados inmediatamente tiene que ver con la densidad y rapidez de la movilización, y eso depende de la capacidad creada por las tecnologías de lo que he conceptualizado como ‘autocomunicación de masa’”. Y es que “el acceso a las nuevas tecnologías se está difundiendo entre las distintas capas sociales de los países pobres con mayor rapidez que ninguna otra tecnología de la historia”, recuerda el experto. Lali Sandiumenge, periodista freelance que vivió en El Cairo entre 2004 y 2007, opina al respecto que “en general, tanto los blocs como las redes sociales han permitido a cualquier joven árabe expresarse, decir lo que quieran, y relacionarse, hecho que no era tan fácil antes. También han creado mucho puentes entres los jóvenes de distintos países árabes y con los israelíes y los occidentales”.

Sin embargo, en medio de esta revolución digital, la pequeña pantalla tiene mucho que decir. “La televisión sigue siendo el medio primordial para informar a un gran volumen de población. Y en estos disturbios, ha pasado lo mismo. Los canales de noticias en árabe que llegan vía satélite tienen más fuerza que Internet”, afirma Josep Lluís Micó, profesor y coordinador de Periodismo en la Facultad de Comunicación de Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Y el más importante de estos canales es Al Jazeera, que representa, según Xavier Mas de Xaxàs, enviado especial al norte de África por La Vanguardia, “un nuevo panarabismo de bajo contenido ideológico y mucha empatía”. Este sentimiento se extiende por el mundo árabe gracias a un árabe estándar y literario que sortea las variantes dialectales y mediante el cual muestran, con un lenguaje moderno, una serie de modelos occidentales que incluyen mujeres sin velo y películas de todo tipo. Por tanto, para la mayoría de expertos no se explica la nueva comunicación que estos meses ha aflorado más que nunca en el mundo árabe sin una alianza entre los medios tradicionales (los internacionales, dado que los nacionales estaban censurados) y las nuevas tecnologías, decisiva para el cambio social. JORDI ROVIRA

PERIODISMO ALTERNATIVO Y MILITANTE En el momento de más éxito, a mediados de los setenta, aseguran que la revista Ajoblanco tuvo un millón de lectores, aunque sus estructuras nunca se llegaron a profesionalizar del todo. La idea de esta mítica publicación era la de promover una cultura libertaria que condicionara un cambio social. Los tiempos cambian y hoy, a pesar del contexto de crisis, lo cierto es que el anarquismo tiene muy poca penetración en la sociedad y el espíritu reivindicativo y de lucha es cada vez más débil y fragmentado. Pero, a pesar de no tener la incidencia social de otras épocas, la prensa alternativa sigue teniendo un papel con experiencias impresas muy interesantes, sobre todo en Internet, donde han encontrado un potencial extraordinario. Muchos de estos medios alternativos nacieron como una herramienta de lucha al mismo tiempo que el movimiento antiglobalización surgido en Seattle. Se conciben como medios de comunicación sin ánimo de lucro en los que tienen cabida las diferentes expresiones de la lucha social y todas aquellas iniciativas que promueven la transformación del sistema. La información alternativa y contrainformativa tiene hoy algunos referentes que han sabido dotarse de una cierta profesionalización y aplicar criterios periodísticos a las informaciones. Es el caso del periódico Diagonal, editado en Madrid quincenalmente y de

implantación casi nacional, que se ha convertido en un modelo de cómo desde la vertiente de la prensa alternativa también se puede hacer un medio riguroso con buenos contenidos. En Cataluña, a pesar de tener menos medios, el semanario Directa ha seguido el ejemplo de Diagonal. Directa funciona de forma horizontal y asamblearia, donde sólo unas pocas personas liberadas cobran un sueldo mínimo. Además, disponen de unos 70 colaboradores voluntarios y unos 1.300 suscriptores que hacen viable el proyecto económicamente y completan la estructura de este medio que se define anticapitalista. Otro medio interesante desde el punto de vista alternativo es la revista Opcions, un proyecto del Centro de Investigación e Información en Consumo (CRIC) con diez años de vida. Se trata de la única revista de toda España especializada en temas de consumo responsable, sostenible y crítico, en la que está muy presente la dimensión política, social y ambiental del consumo. Si la prensa alternativa en papel tiene limitaciones, las ediciones digitales conjuntamente con las webs específicamente contrainformativas existentes tienen un espacio infinito por recorrer. Internet es la gran esperanza de los movimientos sociales y lo saben. En la Red es donde se vuelcan la mayoría de los contenidos y donde se ha generado un nuevo tipo de relación con la información utilizando los medios contrainformativos para informar, debatir, movilizar o incluso tratar de provocar cambios. El desarrollo de las nuevas tecnologías redefine las formas de lucha, las formas de organización y la manera cómo vemos y seguiremos viendo la protesta y la acción colectiva. Páginas como A las barrikadas, Kaos en la red, Rebelión o La Haine han ganado lectores y son visitadas diariamente por miles de personas. Nacida hace diez años de la gente que hacía Radio Kaos en Terrassa, pocos podían prever el éxito que la web contrainformativa Kaos en la Red tiene hoy en día. “Tenemos doce millones de visitas al año, una media de cuarenta mil diarias. Hemos sido una web valiente dando voz a la gente que no la tiene, siempre dentro del respeto a los derechos humanos. Kaos se ha convertido en una experiencia de periodismo ciudadano fascinante”, explica Manel Fernández, reconocido historiador y uno de sus fundadores. Pero los movimientos sociales y por extensión los medios de comunicación que reflejan su talante se sienten a menudo criminalizados, especialmente por la prensa convencional que dicen suele utilizar el término antisistema cargado de negatividad. Al igual que Radio Pica, Radio Bronka y Radio Contrabanda hace más de veinte años que resisten en el dial, a pesar de haber vivido etapas llenas de turbulencias en que las persecuciones, los acosos y los cierres estaban a la orden del día. Ahora, después de unos años de relativa tranquilidad, el futuro de las radios libres vuelve a estar en juego después de

blar de política, nación o lengua. En una entrevista en El Club de TV3 reconoció que, dentro de la lógica de la inmersión lingüística, el castellano estaba discriminado, lo que provocó reacciones en determinados medios de Madrid. En aquella entrevista, también decía que tenemos que hablar sin miedo de la brunete mediática. Soler cree que “acomplejarse ante la prensa de Madrid es un error, pero jugar al ping-pong con ellos sería un error aún más grave. En muchas cosas me gusta mucho más la prensa de Barcelona que la de Madrid, pero en otras no. La prensa de Madrid es más sincera y directa. La de Bar-

ENTREVISTA A TONI SOLER, PERIODISTA: “NO ME PREOCUPAN LAS ETIQUETAS” Toni Soler es licenciado en Historia Contemporánea, fue redactor de política catalana en el Avui y en L’Observador, ha hecho radio, televisión y escribe artículos de opinión en la prensa, dirige la productora Minoria Absoluta, es uno de los impulsores de Ara... Cuando se le pregunta si estamos hablando de un mismo contenido con diferentes registros o si directamente le gusta tocar diferentes palos, Soler responde: “En mi trayectoria lo que hay de transversal es la comunicación, el hecho de escribir. He sido una persona de teclado. He hecho de guionista, periodista, he escrito algunos libros... Estoy muy contento de mi posición actual, que me permite hacer actividades diversas”. Soler reconoce que al inicio, cuando escribía en Eco Badalonés, era una persona con muchas ganas de trabajar y hacer cosas, pero también con muchas inseguridades. Confiesa que su trayectoria le ha ido sorprendiendo favorablemente, no tanto por lo que ha hecho, sino por la capacidad de juntarse con gente que le ha hecho mucho bien, gente con talento y capacidad de trabajar en equipo: “Tengo una parte de mí muy individualista, y por eso me gusta escribir libros o artículos cuando estoy solo frente al ordenador y nadie me molesta. Eso me encanta. Pero en el mundo audiovisual el equipo lo es todo y los individualismos están castigados. Es muy necesario aprender del otro”. El cierre de L’Observador le abrió nuevas puertas profesionales, ya que empezó a trabajar con Andreu Buenafuente, precisamente cuando él hacía el salto a la televisión. En ese momento, su vida profesional empieza a dar un giro. Sin todas aquellas circunstancias reconoce que todavía estaría en la prensa escrita: “No estaría en L’Observador porque cerró, pero sí que podría estar en el Avui, donde tenía contrato indefinido. (...). Tuve la suerte de entrar en El Terrat en el momento de la explosión de Andreu Buenafuente, y eso nos favoreció a todos los que estábamos a su alrededor”. Normalmente, Toni Soler suele mojarse al ha-

celona es mucho más florentina. A algunos diarios de Madrid también los encuentro mucho más sectarios y demagógicos, aunque no debemos hacer de la prensa catalana el anti-Mundo, el anti-ABC o el anti-La Razón. Eso sería entrar en una guerra de patio de vecinos de muy bajo nivel”. Toni Soler es uno de los impulsores del diario Ara y de RAC1, medios potentes, de calidad, en catalán y con vocación de ser mayoritarios. “Lo que no podemos hacer es ir por la calle diciéndole a la gente cómo tiene que hablar. El catalán mejorará si la gente que no lo habla tiene la sensación de que se está perdiendo algo. Eso es fundamental. Cuando la gente se dé cuenta de que no puede leer el Ara o el Avui, que no puede escuchar RAC1, que se está perdiendo unos programas de televisión muy buenos, así como el teatro, el último libro de Jaume Cabré o de Quim Monzó... Todo ello hará que el catalán sea necesario”, opina Soler. Algunos periodistas no han dudado a la hora de tildar de “costra nacionalista” esta ambición nacional a la que se refiere a menudo Toni Soler. En opinión del entrevistado: “Las etiquetas no se pueden evitar y es una manera fácil de atacar. A mí no me preocupan las etiquetas que nos puedan colgar. Los que deben preocuparse son los que en Cataluña creen que la catalanidad es una ‘costra’. Me parece un síntoma muy evidente de insatisfacción personal con tu entorno. Yo me siento muy cómodo y pienso que en Cataluña hay una nueva centralidad, en la que me encuentro y que va más allá del sentimiento, de la lengua. Es un sentimiento de comunidad que se expresa de manera mucho más compleja y rica que la simple distinción entre llevar un burro o un toro en el coche. Hace unos años, en una entrevista en Comu-

nicación 21 Soler decía que “explicar las cosas de manera comprensible y eficaz es importante” y, a continuación, decía que hay mucha gente en este negocio que no cumple este requisito “porque en el periodismo hemos dado por supuesto que todo el mundo sabe escribir. Y no es así. (…) Otro problema de los periodistas, entre los que me incluyo, es que puedes saber mucho de política, pero ni jota de economía, lo que hace que seas un analfabeto funcional”. JORDI ROVIRA

DE QUEJAS DE INSTITUCIONES A LA PUBLICIDAD El Consejo de la Información de Cataluña (CIC) sigue velando, después de trece años, por el cumplimiento del código deontológico de la profesión. En 2010, llama la atención el número de quejas recibidas en el CIC tanto de instituciones públicas como de partidos políticos. A pesar de ello, las personas y entidades que las presentan siguen siendo muy diversas, desde organizaciones cívicas a periodistas y particulares. Los criterios del código en que más se han centrado estas quejas son el 2, que recomienda difundir únicamente informaciones fundamentadas; el 3, que aconseja rectificar con diligencia; el 4, que hace referencia a la utilización de métodos dignos para obtener información y el 9, que pide respetar el derecho de las personas a su propia intimidad e imagen, especialmente en casos de vulnerabilidad y enfermedad. Y es que, a menudo, las personas en una situación vulnerable son las más afectadas por la actuación inadecuada de los medios. Este año también se han recibido numerosas quejas en las que el Consejo ha acordado que se había vulnerado el criterio 12, que recomienda “actuar con especial responsabilidad y rigor en el caso de informaciones u opiniones con contenidos que puedan suscitar discriminaciones por razones de sexo, raza, creencias, extracción social y cultural y enfermedad, así como incitar al uso de la violencia”. En este sentido, un particular ha presentado dieciséis quejas contra el uso de la palabra “inmigrante ilegal” a los medios de comunicación. Esta expresión vulnera el código deontológico y los derechos de las personas porque ninguna persona es legal o ilegal, sino que lo es la situación. Por eso, aunque se ha mejorado en los últimos años, de vez en cuando se informa de la inmigración inadecuadamente. Por su parte, entre los comunicados que el CIC ha enviado a la sociedad en 2010 ha habido uno para recordar a los periodistas que el artículo 7 y el anexo 4 del código deontológico dicen que el ejercicio del periodismo es incompatible con la realización, simultáneamente, de servicios retribuidos en el ámbito de la publicidad o la propaganda comercial en cualquier ámbito y soporte. El CIC considera que se trata de un conflicto de

CAPÇALERA ABRIL 2011

que la Generalitat presentara a finales del año pasado un decreto que determina las condiciones para hacer posible el acceso al espacio público de comunicación a las entidades sin ánimo de lucro, lo que se conoce como tercer sector comunicativo. A la prensa alternativa se le ha reprochado a menudo tener un discurso panfletario y de no salir del gueto, con la consiguiente falta de incidencia social. El reto, sin embargo, que hoy asumen muchos de estos medios es cómo conseguir trasladar los mensajes más allá de los círculos de activistas y llegar al público en general. XAVIER SULÉ

123

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

intereses en el que los profesionales se enfrentan a lealtades contrapuestas: la lealtad a la ciudadanía o a su propio interés. LLÚCIA OLIVA

CAPÇALERA ABRIL 2011

LOS OTROS CAMINOS DE LA FOTOGRAFÍA

124

Tradicionalmente, el fotoperiodismo ha estado unido al soporte papel, aunque en plena revolución digital bastantes fotógrafos aprovechan las nuevas tecnologías para dar a conocer su obra, sobre todo a raíz de la reducción de páginas de muchas publicaciones, por no hablar de las que han cerrado. De este modo, sacan provecho del nuevo paradigma que supone Internet. Otra vía más clásica, que también se ha beneficiado de la nueva cultura de los tiempos digitales, es la exposición de la obra fotográfica. Cuando la fotógrafa Anna Boyé recibió la llamada del Departamento de la Mujer del Ayuntamiento de Badalona poco podía imaginarse lo que le esperaba. Los responsables del consistorio habían visto su trabajo “Matriarcados”, expuesto en el Palau Robert de Barcelona, y le ofrecían un proyecto en el que se integrara a un conjunto representativo de mujeres badalonesas. Después de darle vueltas, Boyé les propuse un libro que condensara un centenar de historias de distintos colectivos. El problema llegó cuando, una vez finalizado el trabajo, el proyecto empezó a torcerse por causas coyunturales, como el cambio de alcaldía y la crisis económica. Todo se paralizó. Fue entonces cuando la fotógrafa pensó en publicar el libro digitalmente www.annaboye.com/badalonines.pdf. “Reaccioné. Nunca antes me había planteado hacer un libro digital, pero ahora ya me ha quedado claro que en mi trayectoria profesional éste es un camino más a recorrer, uno de los ámbitos que tendré en cuenta de cara al futuro”, reconoce. Por su parte, Andoni Canela, es otro fotoperiodista que ya hace diez años que comercializa sus imágenes en la Red. Premio Godó de Fotoperiodismo, este fotógrafo especializado en naturaleza, medio ambiente y diversidad ha viajado por todo el mundo y sus reportajes se han publicado en prestigiosas cabeceras como National Geographic, El País, La Vanguardia, The New York Times o Newsweek. El resultado de este bagaje profesional se puede visitar en su web www.andonicanela.com. La valoración que él hace de su experiencia con el marketing en línea es bastante positiva. “Una vez que ya funciona, la inversión es rentable muy rápidamente. Y cuando empieza, el mantenimiento es muy sencillo y cuesta poco”, afirma. Para él es fundamental que el fotógrafo ya tenga un nombre o un trabajo reconocido que atraiga a la gente. Eso es lo que hará que quieran comprar fotos. Otra de las salidas para un fotógrafo son las exposiciones. Y, sobre este tema, quien puede

hablar con conocimiento de causa es Pepe Font de Mora, director de la Fundación Foto Colectania www.colectania.es, institución surgida en 2002 con el objetivo de difundir la fotografía y el coleccionismo. Éste reconoce que en los últimos años se han dado cambios importantes en el mundo de la fotografía, que se ha puesto de moda como medio creativo, y afirma: “Antes era un círculo cerrado y limitado, mientras que hoy en día es indiscutible que hay un interés mucho más amplio. Y este interés también se da en lo que respecta a la obra expuesta”. Sin embargo, siguen faltando medios, Font de Mora recuerda que actualmente en Barcelona hay seis galerías de fotografía “que no dan abasto por la gran cantidad de fotógrafos que pueden tener una obra válida para exponer”. EUDALD COLL

vas tecnologías en la profesión, ambos reconocen sus virtudes pero también sus defectos: Como aspecto negativo, Lluís se queja de que hoy en día “en lugar de ir a las auténticas fuentes, el periodista se queda con aquello [lo que figura en la Red] sin saber cuál es la garantía, qué hay detrás de una información”. Falta rigor, pero también falta curiosidad, “algo que hace extremar la voluntad de tener información y de extremar pruebas para ver si la realidad es tal como se nos plantea”, sigue lamentando. Hoy en día, se recibe la información, se contrasta poco y artículo resuelto.

DIÁLOGO ENTRE LLUÍS Y MARC PERMANYER “CADA VEZ SE PISA MENOS LA CALLE” En una familia donde abundaban los médicos, Lluís Permanyer (1939, Barcelona) y su hijo Marc (1965, Barcelona) se han acabado dedicando al periodismo, aunque ninguno de los dos había estudiado para ello. El primero ingresó en 1966 en La Vanguardia, mientras que Marc lo hizo primero desde el gabinete de prensa de la Universidad de Barcelona y, posteriormente, como responsable de comunicación de la Universidad Pompeu Fabra. En su análisis de la profesión ambos coinciden en muchos aspectos: Respecto a cómo han cambiado las redacciones en las últimas décadas y el ambiente que se respira en ellas, Lluís explica que “antes, en las redacciones, cuando no tenías trabajo había tertulia. Ahora, en cambio, la gente sigue mirando la pantalla. No sabes bien qué miran, pero se habla poco”. Para Marc, “lo que nos llega a través de la pantalla es artificial, impersonal. El contacto con las personas es fundamental. Desde el punto de vista profesional, muchas veces con el correo electrónico y las redes sociales se ha perdido el contacto con los periodistas”. Asimismo, fruto de la comodidad que nos brinda el estar sentados delante de una pantalla que nos proporciona información, “cada vez se pisa menos la calle”, reconoce Marc. A esa pérdida se suma, por otro lado, que las redacciones son cada vez más jóvenes y, por tanto, los periodistas tienen menos memoria histórica y menos bagaje cultural y vivencial. Al respecto, Lluís señala que “sacar a la gente con experiencia de las redacciones ha sido un error gravísimo”, porque en el mundo del periodismo “la experiencia vivida es importantísima”. Marc asiente y vaticina que “la pérdida de este capital humano en las redacciones a la larga se pagará”. En cuanto al aterrizaje de Internet y las nue-

Otro de los problemas que plantea Internet es que hay un exceso de información. De hecho, Lluís opina que “una de las angustias del periodismo actual es la cantidad de información disponible”. Todo ello, “te lleva a una confusión, a un colapso mental. Al final no sabes ni dónde lo has leído”, reconoce Marc. Sin olvidar el fenómeno de los blogs, que según los Permanyer se ha sobredimensionado, ya que cualquier persona puede ponerse a opinar de algo que ni tan siquiera conoce a fondo. El secreto es, pues, saber seleccionar. Por último, como aspecto positivo de las nuevas tecnologías, Marc, quien reconoce haberse reconvertido al mundo digital, cree que son necesarias para la profesión. Rompiendo una lanza a favor de Internet, éste afirma que “cuando se dice que la Red ha matado a la prensa escrita, hay que tener en cuenta que en este momento hay más lectores de prensa que nunca. E incluso se puede escuchar la radio o mirar la televisión por Internet. En este sentido, es fundamental”. JORDI ROVIRA

EL 23-F QUE VIVIÓ LA PROFESIÓN Hace treinta años, los periodistas de los medios catalanes pasaron unas horas de angustia por el intento de golpe de Estado del 23-F. Lo que sigue es un resumen de algunos extractos de la edición actualizada del libro El 23-F en Cataluña (Columna, 2010), escrito por Andreu Farràs y Pere Cullell: Cuando Tejero asaltó el Congreso de los Diputados, los trabajadores del Avui se encontraban reunidos en asamblea. Cuando oyó los

En líneas generales, pues, los medios fueron más lejos que los políticos en su condena del golpe de Estado y en su llamamiento a la defensa de la democracia. Fueron más atrevidos que algunos dirigentes que sencillamente optaron por escurrir el bulto o evitar exigir que todo el peso de la ley cayera sobre los golpistas. ANDREU FARRÀS Y PERE CULLELL

QUINCE AÑOS DE DOCUMENTALISMO CATALÁN Cuando se habla del documentalismo catalán hay que mirar atrás e ir hasta 1996, año en que comienza a crecer un género que en los últimos años ha acumulado premios y elogios. En diciembre de ese mismo año, en los cines Verdi se estrenaba Asaltar los cielos, un documental dirigido por Javier Rioyo y José Luis López Linares que abordaba el asesinato de Trotsky. Era la primera vez, después de la Transición, que un documental se proyectaba en la gran pantalla. Un total de 36.977 espectadores fueron a los cines de Gracia. “Desde 1996, en Cataluña ha ido creciendo la tradición de la creación documental”, asegura Joan González, director de la productora Paral·lel 40 y del festival internacional de documentales Docs Barcelona. En esta evolución hay diferentes puntos de inflexión a tener en cuenta. Así, en 2001, el Canal 33 comienza a emitir los programas El documental y El taller.doc, dos referencias imprescindibles para los amantes del género. Al año siguiente, se da otro paso muy importante con el acuerdo firmado entre Televisió de Catalunya y las asociaciones de productores, por el que se pactaba la coproducción de un número determinado de documentales anuales. Este acuerdo, según González, “ha sido fundamental para la estimulación de la producción independiente y para la generación de un nuevo público”. Finalmente, otra fecha más que simbólica es 2009, cuando Televisió de Catalunya subió la apuesta por el documentalismo con la emisión de Sense ficció en TV3. “Barcelona es la capital europea del documental del sur de Europa porque hay una televisión como TV3 que apuesta y porque hay todo un entramado de talento con bastantes productores sólidos que hacen documentales”, resume Francesc Escribano, director de la productora Minoría Absoluta y ex director de TV3. Escribano cita algunos ejemplos, como Joan Úbeda (El preu de volar), Oriol Porta (Hollywood contra Franco), Justin Webster (F.C. Barcelona Confidential), Edmon Roch (Garbo, el espía) o Carles Bosch (Bicicleta, cullera, poma). Sin ir más lejos, éste último dirigió, junto con Josep Maria Domènech, el documental Balseros, que en 2004 fue uno de los cinco finalistas a los Oscar de Hollywood al mejor documental. Otra prueba de este talento autóctono es que el premio a la mejor

película documental de las últimas ediciones de los Goya ha tenido el sello catalán. Así pues, la suma de TV3 y del talento autóctono ha llevado a una situación excepcional dentro del Estado. “La realidad catalana y española en el campo documental se parecen muy poco. Estamos entre cinco y diez años de ventaja respecto a ciudades como Bilbao, Sevilla, Valencia, etc.”, asegura el productor Joan González. El caso de Madrid es diferente ya que, a pesar de estar por detrás de Barcelona, en los últimos tiempos “Madrid ha empezado a despertar gracias a TVE y a Documenta Madrid (festival internacional de documentales), porque cuando alguien pone la financiación consigue sacudir, y mucho, a la industria”, reconoce González. La apuesta por el documentalismo de cadenas como TV3 y TVE no es casual. “Mayoritariamente, el documental siempre ha tenido lugar en el ámbito del servicio público”, admite González. Y los datos así lo corroboran. Según la Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA), un 81% de los documentales que se emitieron en 2009 en España lo hicieron por las cadenas autonómicas, con el Canal 33 al frente (26% del total). Cuando se habla de documentalismo a menudo se hace referencia al boom que ha vivido el sector en los últimos años. Pero no todos están de acuerdo con esta apreciación. “El boom documental de los últimos años se ha exagerado un poco, aunque es cierto que si se compara cuantitativamente y cualitativamente con diez años atrás el cambio es notable. De todos modos, también esconde una realidad como es la situación de los que se dedican a ello, que es más precaria de lo que parece”, afirma Jordi Ambrós, productor ejecutivo en Televisió de Catalunya, jefe de coproducciones documentales y director del programa El documental. El problema del documentalismo es que no siempre cuadran los números. “Un documental es un producto que cuesta mucho producir, pero que en el mercado se compra muy barato. Si cuesta 100.000 euros, el mercado lo compra por 2.000 o 3.000 euros. Podemos decir, pues, que ‘el kilo’ de documental es barato”, argumenta Escribano. A todo ello hay que sumar los efectos de la crisis económica y la reorientación de las ayudas que recibe el sector. Buena parte de estas provienen de la Ley del Cine, que exige a las televisiones privadas que inviertan un 5% de los ingresos brutos anuales en la financiación de producciones de cine españolas y europeas. En este sentido Escribano alerta de la indefinición de una legislación que, en teoría, debe permitir una mayor financiación de cine, animación, documentales y series. “Dentro del colectivo de productores, — afirma— los que hacen documentales pesan poco, así que existe el peligro de que el documental, el hermano pobre de esta industria, salga maltrecho”. JORDI ROVIRA

CAPÇALERA ABRIL 2011

disparos por el transistor, Josep Maria Orta, uno de los jefes de redacción, interrumpió el encuentro para informar de que había habido una “matanza” en el Congreso de los Diputados. Aún no se sabía quiénes eran los autores del asalto ni tampoco si los disparos se habían efectuado sobre alguna persona, sobre muchas o sobre el techo, como finalmente sucedió. Los periodistas del Avui volvieron a su lugar de trabajo en silencio sepulcral. La redacción de El Periódico, en cambio, enseguida se convirtió en un griterío, ya que por fuentes familiares —un hermano de la periodista valenciana Marisa Ortega— pudieron conocer con antelación lo que se estaba cociendo en Valencia, y sus redactores no se encontraron tan sorprendidos por la salida de los tanques a la calle. Por su parte, la Prefectura Superior de Policía decidió enviar policías a todos los medios de comunicación para “protegerles”. La primera reacción de la mayoría de los periodistas fue de desconfianza, pues la enemistad cultivada a lo largo de cuarenta años de dictadura entre periodistas y policías seguía vigente. Sin embargo, la policía se comportó impecablemente durante toda la noche del 23-F, tanto con las instituciones políticas como con los medios de comunicación de Barcelona. Hacia la medianoche, Jordi Maluquer, periodista del Avui, redactó un editorial que, aunque no era condescendiente con los golpistas, tampoco era lo suficientemente contundente en la condena del caos ocasionado por Milans del Bosch, Tejero y todos sus seguidores. De hecho, los responsables de la línea editorial del Avui se dieron cuenta de la tibieza del artículo de opinión del 24 de febrero, porque el contenido y el tono de lo que se publicó al día siguiente, día 25, fueron mucho más duros. La Vanguardia apostó a favor de la legalidad vigente, que entonces no era otra que la Constitución democrática, convencidos de que el Rey se opondría radicalmente al golpe. Durante bastantes horas, numerosos peatones se congregaron ante la fachada principal del periódico, en la calle Pelayo, para seguir las noticias que iban apareciendo por una pantalla instalada en la sede. Debido a la enorme afluencia de público y de la imposibilidad física de leer directamente el teletipo, una persona se ofreció para comunicar en voz alta los despachos de la agencia EFE que se iban recibiendo. Lo que ocurrió en la redacción del periódico leridano La Mañana fue un caso de camaradería policial insólita. A media tarde, igual que en otras sedes de medios de comunicación, se presentaron dos inspectores de policía “para protegerles de posibles ataques”. Como los periodistas les conocían, porque hacía tiempo que estaban destinados a allí, les pidieron, para ayudar a cerrar la edición, que cortaran los despachos de agencia de prensa que salían por el teletipo con las noticias de EFE y Europa Press, cosa que hicieron.

125

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

DOSIER: POSTWIKILEAKS, EL TRABAJO DURO EMPIEZA AHORA

CAPÇALERA ABRIL 2011

Cuando WL hizo públicos en 2010 el vídeo “Asesinato colateral” de fuerzas militares estadounidenses en Afganistán, los diarios de las guerras en ese país e Iraq y los cables diplomáticos, la organización alteró el equilibrio en favor de quienes buscan, obtienen y divulgan información secreta de gobiernos por todo el mundo. Aunque existen muchos medios de comunicación internacionales, cada uno tiene una sede en un determinado país, mientras que WL ha emergido como una organización mediática transnacional cuya “sede” es Internet. No tiene estado ni jurisdicción ante los cuales responder, y quienes le filtran información pueden hacerlo pasando por alto prensa y autoridades locales. Sin embargo, Evgeny Morozov, experto en temas de Internet, tecnología y política, opina que la lección más importante postWikiLeaks es que “para ser realmente efectiva, cualquier publicación de documentos necesita estar acompañada de reportajes, de investigación dedicada y de apoyo estratégico y cuidadoso”. De hecho, el propio Assange se dio cuenta de que necesitaba colaborar con la prensa para llevar a cabo todo el trabajo de estudio de datos, de separar lo importante de lo trivial y de escribir artículos acerca de ello. Fruto de esta colaboración, el Guardian y el New York Times (NYT) han publicado sendos libros en los cuales registran sus respectivas experiencias en esta nueva forma de trabajo:

126

WikiLeaks-Inside Julian Assange’s War on Secrecy, del Guardian, es un testimonio de cómo un periódico con casi dos siglos de historia es lo suficientemente versátil como para poner a un equipo experto en reportajes, informática y análisis de datos en una sala a negociar con un hombre de carácter difícil, un hacker, un nómada físico y virtual, que representa a una joven organización sin estado y que lleva una mochila con portátiles, discos y las famosas memorias USB con miles de archivos secretos. El testimonio del Guardian resalta los aspectos fundamentales que este trabajo conjunto ha traído a su redacción y cómo han abierto nuevas posibilidades editoriales y técnicas de labor periodística. En el libro del NYT, Open Secrets-WikiLeaks,

War and American Diplomacy, el director, Bill Keller, hace igualmente una revisión de la relación de su diario con Assange (“lo tratamos como una fuente, no un socio”) y con los otros periódicos, aunque subraya tanto la independencia de cada uno como el liderazgo del NYT al sugerir ciertas omisiones en documentos por razones de seguridad. El primer paso del diario estadounidense fue el de consultar con abogados sobre posibles impedimentos legales y si los había, cómo encontrar una manera de publicar lo que el diario juzgaba fundamental. Después, un grupo experto en documentos clasificados examinó la veracidad del material y otro creó un motor de búsqueda interno para indagar en la enorme base de datos recibida. Keller ha dicho que WL no es “su tipo de organización mediática pero ha evolucionado... Si Assange es un periodista, no es la clase de periodista que soy yo... pero [WL] se está convirtiendo en una organización que está filtrando documentos de una forma más periodística”. La experiencia ha servido al diario para sustentar su imparcialidad antes de poner en marcha su anunciada unidad dedicada a investigaciones similares, mientras afina sus recursos digitales para crear nuevas formas innovadoras de análisis y visualización de datos en línea. Otro tema de actualidad candente es la redefinición del espionaje. Y si el espionaje se redefine, también la figura del informante que, en el caso de WL, no se trata de Assange, sino del soldado Bradley Manning, quien pudo haber descargado material clasificado y sobre quien pesa ahora una larga lista de delitos. En tiempos en los cuales mucha información podrá estar disponible más ampliamente, la prensa tiene delante un nuevo reto que afrontar con criterios profesionales antiguos que no pierden vigencia. Es un trabajo que tiene que incluir más recursos, más voces, más testimonios plurales y construir un periodismo enriquecido tanto en contenidos como en formas y que profundice en la investigación. Todo ello sin perder de vista que su mayor responsabilidad es para con el lector, no para con el establishment político o informáticos-activistas convertidos en celebridades. En realidad, la pregunta importante ya no es si WikiLeaks es o no periodismo, sino qué va a hacer el periodismo con todo lo que WikiLeaks le ha dejado para explorar. LINA MARÍA AGUIRRE JARAMILLO

DOSIER: LOS SECRETOS QUE SALIERON DEL BÚNKER El País fue uno de los cinco rotativos escogidos por Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, para publicar la información que extrajeron de miles de cables entre el Departamento de Estado y las embajadas de los Estados Unidos. En este artículo se explica cómo se negoció la entrega de la documentación y cómo se gestionó periodísticamente

esa cantidad de información. Casi nadie de la redacción sabía lo que estaba pasando en el sótano. En aquella habitación se encontraba un grupo de periodistas estudiando miles de documentos. El País había tenido acceso a los 250.000 cables secretos de la diplomacia estadounidense, junto con el New York Times, The Guardian, Der Spiegel y Le Monde. El rotativo español había conseguido sumarse a aquél grupo reducido de diarios tras una llamada a Javier Moreno, su director. Al lunes siguiente de la llamada, Vicente Jiménez –director adjunto de El País– y Jan Martínez Ahrens –subdirector– se desplazaron a Ginebra para reunirse con el fundador de WikiLeaks. “Estuvimos prácticamente dos días con él. En aquellas reuniones se habló del timing y de los contenidos y al final se hizo la entrega del material”, recuerda Martínez. En ningún momento tuvo lugar ningún tipo de prestación económica. Al volver de Ginebra, empezaron a negociar la distribución de la tarea que se les venía encima mediante una serie de reuniones preparatorias. “Había una parte tecnológica que consistía en ver cómo se accedía a toda esa biblioteca de información. Después vino la distribución del trabajo”, explica el subdirector de El País. El equipo creado para la ocasión estaba formado por unos cuarenta periodistas, además de diseñadores, infografistas, etc. Y para poder trabajar aislados se situaron en una sala del sótano de la redacción, ajenos al resto de trabajadores. Aquella sala se convirtió en un búnker y la bautizaron como la “mina chilena”. Los periodistas sólo salían de allí para ir a buscar comida y bebida a la cafetería o para irse a dormir. El secreto de lo que se estaba cociendo allí abajo era absoluto. Al mutismo del personal implicado se sumó el cierre tecnológico. “Informáticamente hablando no había modo de entrar desde fuera. El sistema estaba totalmente blindado y aislado”, admite Martínez. El sistema de trabajo respecto a los cables que trataban de España consistió en imprimir los documentos para luego dividirlos entre el equipo. “Como los ‘documentos españoles’ eran una parte pequeña de los 250.000 documentos y, por lo tanto, era muy manejable, lo pudimos distribuir entre todos los redactores, y de este modo no se nos escapó ninguna información relevante”, explica el subdirector de El País. El material “español” constaba ni más ni menos que de 3.620 documentos de la embajada de Estados Unidos en Madrid. No tenían mucho tiempo para leer y valorar todo aquel material (un par de semanas), ya que el 28 de noviembre era el día pactado con el resto de cabeceras para empezar a publicar los artículos en cuestión. Los cables revelaban conversaciones de alto nivel con el Rey, José Luís Rodríguez Zapatero, Felipe González y José María Aznar, entre otros, y quedaba claro que la embajada maniobró y amenazó para conseguir sus objetivos. Los informes eran críticos con la relación “errática y en zigzag” de Zapatero con

DOSIER: JUEGO DE PODER Y TENSIONES EN EL REINO UNIDO Julian Assange, afronta desde el Reino Unido un proceso de extradición a Suecia. Desde este país negoció con The Guardian, uno de los cinco medios que filtraron los cables que tenía en su poder. Pero, a pesar del escándalo suscitado a raíz de la publicación de aquellas informaciones, las relaciones entre los periodistas británicos y Assange ha estado cargada, desde el principio, de tensión y desconfianza. Veamos por qué: Pocos meses después de la publicación el 28 de noviembre de 2010 por The Guardian de los cables diplomáticos filtrados por WikiLeaks, este periódico ha dejado de canalizar sus filtraciones. Esta ruptura entre el rotativo y el polémico líder de WikiLeaks responde a varios motivos. Por un lado, a la percepción de Assange de que sus socios del Guardian y otras publicaciones “progresistas” del país le han traicionado difundiendo informaciones que él considera difamatorias, conspirando para atacarle y, por el otro, al distanciamiento de los periodistas implicados respecto al ex pirata informático australiano, a medida que se complica su proceso judicial por supuestos delitos sexuales en Suecia. En general, la respuesta de los medios de comunicación británicos al fenómeno WikiLeaks ha sido ambigua. Pasado el furor de las primeras revelaciones, emisoras como la BBC o prestigiosos dominicales como The Observer se han centrado en cuestionar los procedimientos del famoso portal o a criticar la figura de Assange, en lugar de investigar las dudosas actividades de los gobiernos expuestos. ¿Por qué? Para el periodista de investigación John Pilger, la actitud de los grupos mediáticos que le han dado la espalda es condenable y los expone “como lo que son, una extensión del poder empresarial”. En el fondo, añade, se entrevé la tensión entre una prensa “antigua, rancia y deferente”, que debe ceder terreno para tener acceso al poder, y un periodismo “nuevo e irreverente”, que denuncia abiertamente a las grandes potencias. Por su parte, Ian Dunt, de Politics.co.uk, opina que esta tensión entre los profesionales y Assange, y lo que representa WikiLeaks, se debe a la inquietud que sienten por el nacimiento de un nuevo tipo de medio de comunicación global, “uno que elimina al intermediario (el

periodista) para revelar directamente la información de interés”. Sin embargo, según el libro publicado por David Leigh y Luke Harding, del Guardian, WikiLeaks: Inside Julian Assange’s War on Secrecy, la compleja relación entre los medios convencionales y WikiLeaks empieza ya durante la negociación misma de la filtración de los cables. El libro habla de tensas conversaciones y presenta al ex pirata informático como una persona excéntrica y caprichosa que quería controlar a los medios con los que tenía que colaborar. Este cruce de acusaciones en círculos periodísticos ha llegado a tal punto que empiezan a surgir voces divergentes que recuerdan la importancia de apoyar a WikiLeaks. JUDITH MORA

DOSIER: DUDAS SOBRE UNA EXTRAÑA FILTRACIÓN En este artículo, el periodista Eduardo Martín de Pozuelo explica cuál es la auténtica naturaleza del material filtrado por WikiLeaks; no sólo recuerda que no se trata de material top secret, sino de documentos de bajo nivel, y admite dudas sobre la naturaleza y procedimientos de la organización: “Dado que en los últimos años he dedicado gran parte de mi tiempo profesional a investigar, escribir y publicar reportajes y libros basados en documentos secretos desclasificados por Estados Unidos, el Reino Unido y otros países, desde que estalló el asunto WikiLeaks no ha pasado ningún día sin que alguien me lo comente. Yo creo que estamos ante una filtración que no acabo de comprender y que me ha incomodado desde que vieron la luz, matizada e incluso oscurecida, estos documentos que conocemos como ‘WikiLeaks’. Unos secretos que han provocado manifestaciones pro libertad de expresión cuando en realidad el divulgador, Julian Assange, nunca los ha puesto a disposición pública. (...) No comprendo a qué obedece, qué objetivos busca y qué fines pretende la filtración de un grupo limitado de secretos de bajo nivel que han incomodado a la política exterior del primer presidente demócrata y negro de los Estados Unidos y de rebote, a la de su representante de Asuntos Exteriores —Hillary Clinton—, una mujer tan liberal desde la óptica estadounidense que no se puede comparar con sus predecesores inmediatos. ¡Vaya!, me digo. ¡Podían haber filtrado que el presidente George Bush mentía o se equivocaba con las invasiones, los terroristas y las inexistentes armas de destrucción masiva! (...) Si se observa con atención o se tiene la oportunidad de preguntar a fuentes de los servicios de inteligencia, resulta que los documentos filtrados por Julian Assange son un amplio conjunto —en todo caso limitado— de comunicados de embajada que, por un acuerdo de la Inteligencia estadounidense, comparten el Departamento de Estado y el

de Defensa de Estados Unidos. Es decir, se trata del conjunto de informes confidenciales —no top secret— elaborados mayoritariamente por funcionarios de embajada que recogen conversaciones, noticias de prensa, e incluso rumores. (...) Por tanto, el material sustraído y revelado, es una zona compartida de documentos confidenciales en los que, con toda seguridad, no encontraremos quien asesinó a JFK, ni los informes de la CIA que informaban que Saddam Hussein no tenía armas de destrucción masiva. En las investigaciones realizadas por La Vanguardia hemos topado con documentos británicos de la II Guerra Mundial, categoría most secret, en los que es imposible saber el nombre de un informador que murió alrededor de 1960. Y en cuanto a Estados Unidos, los informes de inteligencia —no los llamados cables de embajada de WikiLeaks— de la CIA sobre la enfermedad de Franco en 1975 todavía mantienen ocultos, por ejemplo, a los informadores de la enfermedad a los que se les distingue con una clave de cifras y letras. (...) Sin embargo, algo chirría en todo este asunto, ya que parece que el momento idóneo para esta manifestación por la libertad de expresión creo que se produjo cuando Assange llegó a un acuerdo con un grupo limitado de medios de comunicación en lugar de hacer honor al ‘espíritu Wiki’ que se dice que es el que animó su acción. Si su afán era difundir secretos y ponerlos a disposición de la opinión pública mundial, ¿por qué era necesario un consorcio de periódicos? ¿Esto no es limitar la información y caer de lleno en lo que se critica? El hecho es que tan sólo media docena de medios han podido leer los documentos, aunque en algún medio ajeno a este cártel, como es el caso de La Vanguardia, nos las hayamos ingeniado para burlar al burlador de secretos. ¿Libertad de expresión? Sí, por supuesto, y para ello que hubiera subido sus secretos a una web de acceso general y no manipulable. ¿No es tan buen informático? Pues podría haberlo hecho. En fin, algún día se tendrá que investigar o descubrir en qué ha consistido este asunto llamado Wikileaks. Quizás tendremos que esperar a que alguien robe otros documentos que nos lo aclaren.” EDUARDO MARTÍN DE POZUELO

DOSIER: EL “WIKILEAKING” SE EXTIENDE POR INTERNET El impacto mediático y social de Wikileaks no acaba en su propio fenómeno y se extiende por Internet mediante una serie de sitios que se inspiran en este modelo, aunque a veces lo modifican para adaptarlo a otros escenarios y modos de funcionar. De las nuevas propuestas, OpenLeaks es la más conocida. Propone un sistema alternativo a Wikileaks y, en general, habla de siste-

CAPÇALERA ABRIL 2011

Estados Unidos, mostraban que el objetivo de la embajada es el gobierno socialista, que ETA es vista como un asunto interno. Pasados unos meses, El País aún sigue publicando información de los cables de WikiLeaks y se sigue trabajando en el sótano. Visto con perspectiva, la valoración que realiza el rotativo de toda aquella aventura periodística es positiva. EUDALD COLL

127

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

mas más democráticos, de dar voz a los componentes de la organización y de una gestión con reglas establecidas. La comunidad OpenLeaks estará formada por algunas ONG, grupos de defensa de las libertades, sindicatos, medios de comunicación y otras organizaciones. Su líder Daniel Domscheit-Berg, quien mantiene un fuerte enfrentamiento personal con Assange. GlobaLeaks, por ejemplo, describe varios puntos y mecanismos que también la separan de Wikileaks. Esta propuesta, que quiere ser un sistema distribuido que no edita ni selecciona, pretende crear una red mundial de nodos anónimos que recojan filtraciones locales y las hagan llegar a medios, periodistas, blogueros, etc. Por su parte, EnviroLeaks también dice que no es Wikileaks y deja claro que sólo quiere trabajar con documentos que se puedan publicar legalmente. Está especializada en las políticas de los gobiernos y de las grandes corporaciones en el terreno medioambiental y se define como “una fuente de información que llena el vacío que hay entre lo que los medios de comunicación nos permiten saber sobre el comportamiento ambiental destructivo del sistema industrial y la información, y el material, a menudo altamente confidencial y político, que ofrecen grupos como WikiLeaks”. Otras propuestas son BalkanLeaks, que habla explícitamente de combatir la delincuencia organizada y la corrupción política en los Balcanes; IndoLeaks y TuniLeaks, que tratan de las situaciones en Indonesia y Túnez, respectivamente; RuLeaks, hermanada con el proyecto de Assange y más especializada en temas locales, que recientemente ha denunciado la construcción de un lujoso palacio para Vladimir Putin; o BrusselLeaks, dedicada a la política oculta que tiene lugar en Bruselas. Por su parte, el analista del entorno digital Enrique Dans cree que a partir de ahora viviremos “todo un sarampión de ‘mini-WikiLeaks’ que, generalmente, acabarán en malas experiencias, ya que caerán víctimas del descrédito, de las consecuencias jurídicas de sus errores, de la falta de interés o de una nula viabilidad económica”. ÀLEX BARNET

CAPÇALERA ABRIL 2011

EL PERIODISMO DE INVESTIGACIÓN, SEGÚN VINADER

128

El pasado 9 de febrero, la Facultad de Comunicación Blanquerna-Universitat Ramon Llull rindió un homenaje al periodista Xavier Vinader. El acto contó, además del homenajeado, con la presencia del decano de la Facultad, Miquel Tresserras; del director del Centro de Estudios Históricos Internacionales-Pabellón de la República de la UB, Antoni Segura; del autor del libro Xavier Vinader y Sánchez: periodismo y compromiso, Jaume Busqué; y del periodista Jordi

Évole. A continuación, reproducimos parcialmente el parlamento de Vinader: “Formo parte de una generación de periodistas que nos formamos en los últimos años del régimen franquista. Una generación que sufrió las multas, la censura y las prohibiciones informativas de la dictadura y que participó activamente en la llamada Transición a la democracia. (...) Los periodistas españoles no teníamos una tradición de investigación, porque esta tradición se había acabado con la República. El periodismo de investigación, tal como lo conocemos actualmente, está vinculado directamente con el acercamiento de la democracia y no se empezó a producir, en estado puro, hasta la muerte de Franco. (...) Es cierto que, para nosotros, el caso Watergate fue muy importante. Al salir de una dictadura resultaba muy tentador el hecho de poder modificar el curso de la historia a través del periodismo. (...) Los empresarios encontraron una mina en ese tipo de periodismo. Los militantes activos convertidos al periodismo de investigación éramos de gran utilidad y de una ingenuidad absoluta. Ese instrumento fue el que utilizaron directores de medios de comunicación como Juan Tomás de Salas en Cambio 16, o Juan Luis Cebrián en El País, o Sebastiá Auger en Mundodiario, o Antonio Asensio en el grupo Zeta... Ninguna de esas empresas fue nunca neutral. El sueño del Watergate solo estaba en nuestras cabezas. Nunca estuvo en la de los empresarios. (...) En la década de los noventa se produce una nueva variable. Los propietarios de los medios de comunicación se empeñan en una serie de batallas interinas en torno a la actualidad política y económica —que muchas veces esconden el deseo de hacerse con un trozo mayor del pastel— y fuerzan al periodismo de investigación a entrar en una nueva etapa. Aparece el ‘periodismo de dosier’, entendido como un arma para presionar a los diferentes protagonistas de la información o a los competidores más próximos. A partir de ese momento, además de verificar muy bien los datos que llegan a las redacciones, se hace necesario averiguar la verdadera intencionalidad de los autores de las ‘filtraciones’. El panorama se complica mucho, se degrada, y muchos periodistas —antes de dejarse instrumentalizar— prefieren transformar las investigaciones en libros. Es curioso comprobar, actualmente, la ausencia de equipos de investigación en los grandes medios informativos españoles. Aunque esto tiene una explicación. El principal objetivo de los periódicos es ganar dinero. Y los equipos de investigación, por sus propias peculiaridades, son entidades que muchas veces escapan del control del medio, cuestan mucho dinero, generan tensiones dentro de las redacciones, piensan y actúan autónomamente y rascan donde otros no quieren que se haga. En definitiva, se vuelven incómodos. (...) Desde el principio, el periodismo ha sido

un contrapoder y los periodistas han sido la conciencia crítica de la sociedad. El aumento del ‘periodismo light’ es preocupante. Un periodismo en el que prima el diseño sobre el contenido y en el que se hace difícil encon-

trar elementos informativos de peso. De aquellos que te aclaran las ideas. La censura como figura institucional desapareció al mismo tiempo que la dictadura. Entonces desapareció la Censura, con mayúscula..., pero sigue existiendo una censura en minúscula. (...) Es la censura ligada a expresiones como ‘políticamente correcto’ o ‘incorrecto’, al ‘eso toca’ o ‘eso no toca’, al ‘ya sabes dónde estás trabajando’ o ‘ya sabes quiénes son los amigos del dueño’, o a aquello de ‘sabemos que hay gato encerrado... pero mejor no meter la nariz’... Una censura que a menudo se esconde detrás de la vanidad profesional, de la falta de curiosidad, de la ambición por ascender, del deseo de agradar a los poderosos, del desprecio de los más humildes, del miedo... y que ha dado lugar a otra figura mucho más peligrosa: la autocensura. (...) Y resulta también preocupante, cada vez más a menudo, la aparición de nombres de periodistas en sumarios abiertos contra redes delictivas o en casos de corrupción política. (...) Hay que estar atentos, estar alerta, ante esta promiscuidad entre periodistas y delincuentes, ver si va a más. Hay que insistir en que hay líneas rojas que deontológicamente no se pueden cruzar. En la praxis de un periodismo honesto e independiente no vale todo. Así, animo a que, lugares como las facultades de comunicación, tengan un papel, cada vez más importante, en la transformación y la regeneración del periodismo.” XAVIER VINADER

ANDREU MERCÈ VARELA, PERIODISTA GLOBAL El pasado 30 de enero murió el decano del periodismo deportivo en Cataluña. A sus 92 años, Andreu Mercè Varela deja una dilatada trayectoria en la profesión, pero también una vida dedicada al deporte. Este cosmopolita, infatigable, narrador de historias y extraordinario coleccionista de anécdotas y vivencias, fue un amante del olimpismo que cubrió la casi totalidad de los Juegos Olímpicos, tanto

EL FIN DE UNA PLUMA BRILLANTE, AMENA E INFORMADA El histórico corresponsal de La Vanguardia en México, Joaquín Ibarz, murió el pasado 12 de marzo a los 67 años de edad en su domicilio de Zaidín, Huesca. El periodismo catalán, español y latinoamericano han perdido una pluma insigne, un maestro de muchos periodistas. Ibarz era un profesional impregnado de inteligencia, sentido común y perspectiva histórica. De él hemos aprendido qué significa tener un continente en la cabeza. Archivo, lo justo. Una buena agenda y una memoria relacional prodigiosa. Porque el conocimiento enciclopédico que Joaquín Ibarz tenía de Latinoamérica se fundamentaba en su memo-

ria, una gran capacidad para escuchar, lecturas infinitas de la prensa continental, un sentido agudo de la observación, curiosidad por todo y por todos, y la suma sintética de la experiencia vivida en la cotidianeidad y los momentos cruciales de la historia reciente de los países de la región. Equipado con estas herramientas, no tenía rival a la hora de intuir el curso de los acontecimientos y ser el primero en llegar al escenario de la noticia. El compromiso de Quim era, sobre todo, con sus lectores. No necesariamente con sus editores, aunque raramente se quejaba de los encargos de redacción. Por eso, los políticos no podían utilizar con él las habituales tácticas de seducción. Quim estaba vacunado contra los encantadores de serpientes, tan abundantes en Latinoamérica, y su pluma diseccionó a unas cuantas generaciones de ellos. Le llovían las críticas cuando cuestionaba al subcomandante Marcos, líder de los zapatistas, o se enfrentaba a las derivas bolivarianas de Hugo Chávez y Evo Morales. Los resultados eran transparentes y los pagó con insultos, amenazas, reclamos y expulsiones. Pero la consistencia de la perspectiva histórica acabó dándole la razón casi siempre. ¿Provocador? Ciertamente. Pero no gratuito. Para Quim la provocación era la vía de entrada a las declaraciones que generan compromisos o evidencias, en una tarea que consideraba tan importante como la de comunicar la inmediatez de la noticia: dar profundidad de largo plazo a la crónica. “Eso quedará siempre en las hemerotecas”, se quejaba en los momentos difíciles. La continuidad en la cobertura latinoamericana durante cerca de 30 años le dio gran conocimiento del terreno que pisaba. Algunos de los muchos amigos que allí deja le han calificado como el mejor corresponsal extranjero que ha pisado la zona en el último medio siglo. No son exageraciones de duelo. Sólo cabe esperar al próximo golpe de estado para comprobarlo. ELISABET SABARTÉS

UNIVERSO MEDIÁTICO DEL PAÍS DE LOS PIRINEOS Con poco más de 80.000 habitantes, en Andorra caben cuatro periódicos, tres empresas de radio difusión, un organismo público de radio y televisión, una agencia de noticias y multitud de publicaciones. Muchos de estos medios están afectados por la crisis y el sobredimensionamiento, con ajustes de plantillas e, incluso, la quiebra del ente público de radio y televisión, además del cierre de un periódico. Éste es un resumen de la situación de los medios en el país: El caso de la radio en el Principado resulta, cuanto menos, curiosa. Tras el cierre de las principales emisoras en 1981, por desacuerdos transnacionales, el retorno de este medio de comunicación se produjo por las presiones de los comerciantes, ya que en plena vorágine

de escapadas al país por parte de españoles para comprar más barato, los vendedores no podían probar la calidad sonora de los transistores que vendían. Ello forzó la vuelta de las emisoras que, en el caso de las locales, tienen que competir con las extranjeras. Radio Nacional de Andorra, la primera emisora con contenidos 100% locales, se sitúa, en cuanto a su audiencia, en el quinto lugar tras Los 40 Principales, Catalunya Ràdio, Flaix FM y SER convencional, que aunque emiten desde Andorra ofrecen parte o la totalidad de su programación desde España. Respecto a la televisión, las primeras emisiones mediante repetidores de televisiones extranjeras no llegaron hasta 1964, una fecha tardía que se compensó por la celeridad con que Andorra Telecom —empresa pública que explota las comunicaciones de voz y de datos, así como el transporte de las señales de radio y televisión en el país en régimen de monopolio— actuó en el proceso de migración a la TDT. Hoy en día, la instalación de nuevos múltiplex ha propiciado una notable ampliación del número de canales, que ya llega a 28, mientras que el tendido de la red de fibra óptica a casi todo el territorio ha permitido que Andorra Telecom iniciara la comercialización conjunta de acceso a Internet con ancho de banda de 100 Mbps y telefonía avanzada, junto con 140 canales de televisión digital y una plataforma de televisión a la carta. Se trata, sin duda, de una oferta considerable, pero que ha provocado que el Principado no quede al margen de la fragmentación de audiencias. Así, tanto la radio como la televisión públicas se enfrentan a graves problemas financieros cuyos responsables son la reducción de ingresos por publicidad, la aparición de competidores y un modelo que no ha sabido equilibrar su proyección de televisión nacional. El ente público Ràdio i Televisió d’Andorra SA (RTVASA), con un centenar de trabajadores, se enfrenta a un futuro incierto si no logra redimensionar su pesada estructura de costes. Y además, la iniciativa privada tampoco se muestra dispuesta a aventurarse en la creación de una televisión privada en estos momentos. Por otro lado, en Andorra se editan un buen número de publicaciones especializadas por tipología de públicos o de contenidos. Como las radios y las televisiones, los medios escritos andorranos compiten con otras publicaciones extranjeras, aunque a diferencia de las primeras, la prensa nacional es la preferida por los lectores: Bon Dia encabeza la clasificación de audiencia, seguida de cerca por Diari d’Andorra. Ante esta situación de desasosiego, la creación el año pasado de la Asociación de Profesionales de la Comunicación de Andorra (APCA), que ya está elaborando un código deontológico, es una gran noticia, y más en un país en el que los informadores no tienen un estatuto jurídico definido. JOSEP M. ALTARRIBA

CAPÇALERA ABRIL 2011

de verano como de invierno, de la segunda mitad del siglo XX. La profesión se ha quedado sin un periodista entrañable que se volcó en su profesión hasta el último de sus días. Aunque Mercè Varela (Barcelona, 1918) se doctoró en Derecho, la pluma le ganó la batalla a la toga y su existencia ya no se desvinculó nunca más de las palabras escritas. “La radio da las noticias, la televisión te las enseña, pero la prensa te las explica”, argumentaba el veterano maestro de periodistas. Tras la Guerra Civil, en 1940 publica su primer artículo en El Mundo Deportivo y debuta en las páginas de La Vanguardia narrando la tragedia de Múnich 72; aquella noticia fue portada. También fue corresponsal de Tele/eXpres en París y, posteriormente, escribió desde la Ciudad Condal en el Équipe y Le Matin de Lausana. Su gran amistad con Juan Antonio Samaranch le abrió las puertas de los Juegos Olímpicos. Fue uno de los colaboradores más importantes e íntimos del presidente del Comité Olímpico Internacional y un notable impulsor de la candidatura de Barcelona 92. Su saber hacer le llevaron a convertirse en jefe de prensa del mundial de fútbol de 1982 en España y ocupó la presidencia del Panathlón Club Internacional de Barcelona durante diecisiete años. Además, Mercè Varela fue autor de numerosos libros deportivos y atesoró a lo largo de su dilatada carrera muchas condecoraciones de prestigio como la Orden Olímpica. También recogió de manos de la Fundación Barcelona Olímpica (FBO) el premio Deporte y Ciudadanía 2010 en el Museo Olímpico. Se nos ha ido un barcelonés universal, un maestro de periodistas y un apasionado del deporte, un hombre a quien escucharle, mirarle, leerle, verle escribir... “bastaba para saber que, con poco esfuerzo, aprenderías más que en diez cursos universitarios o en diez horas delante de la ventana de Google”, como recordaba Emilio Pérez de Rozas desde El Periódico. MIQUEL SANUY

129

CAPÇALERA ABRIL 2011

COM ENS VEU... MAURO ENTRIALGO

130