Capcalera_154 by Xavier Puig

154

GENER 2012

SUMARI

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA NÚMERO 154 GENER 2012

Director: Josep Maria Martí Consell Editorial: Neus Bonet, Teresa Cendrós, Ignasi Aragay i Marc Vidal Subdirector: Josep Nieto Coordinador: Jordi Rovira Documentació: Carme Teixeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: comunicacio@periodistes.org www.periodistes.org DEMARCACIONS Girona Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Lleida Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 Tarragona August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Plaça Ramón Cabrera, 7 1r 43500 Tortosa Telèfon: 690 753 038

MONOGRÀFIC ESPECIAL REPORTATGE

El Col·legi crea un nou centre de formació Text: Jaume Venteo Fotos: Sergio Ruiz OBITUARI

25 ANYS DE COL·LEGI 25 ANYS DE PERIODISME (1986 - 2011) pàg. 20 - 73

Josep Pernau, gran periodista, excel·lent degà Text: Josep Maria Cadena Fotos: Ignasi R. Renom

LA FOTO Edward Burtynsky

JUNTA DE GOVERN Degà Josep Maria Martí

ENTREVISTA

Vicedegans Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Narcís Genís Amparo Moreno Ignasi Soler

Text: Josep Nieto / Jordi Rovira Fotos: Gianluca Battista

Secretari Enric Frigola

Sagarra: el gran columnista del segle XX

Tresorer Xavier Mas de Xaxàs

Text: Lluís Bonada

Vocals Ignasi Aragay Jordi Basté Pilar Casanova Teresa Cendrós Francesc Escribano Pere Ferreres Llibert Ferri Patrícia Gabancho Jordi Grau Sílvia Heras Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Marc Vidal Gerent: Xavier Fuertes Secretari tècnic: Josep Nieto Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, SA

Josep Maria Martí

HISTÒRIC

LLIBRES Elena Serrano

86 EL CIC INFORMA 87 Llúcia Oliva OBITUARIS

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ Carme Texeiro NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA Sara Masó PREMIS

WEBS / LA XARXA Àlex Barnet

100

108 COM ENS VEU... 114 Bié EN POCAS PALABRAS

R E P O R TATG E

El Col·legi de Periodistes engega el Centre de Formació i Desenvolupament, que a partir d’aquest gener coordina l’oferta destinada a facilitar que els periodistes es

El Col·legi crea un nou centre de formació Jaume Venteo Foto: Sergio Ruiz El Col·legi aposta a fons per proporcio-

També fora dels itineraris i en un format

nar als periodistes recursos per continuar

més llarg, es proposa un taller de repor-

de la seva trajectòria.

formant-se al llarg de tota la vida. El punt

terisme, adreçat a joves titulats recent-

de partida el forma una tradició consoli-

ment que encara no tenen una feina

El Centre organitzarà

dada de cursos puntuals, alguns dels quals

estable. Aquesta iniciativa els permet

puguin formar al llarg

repetits en diverses ocasions amb consi-

treballar amb el guiatge de periodistes

cursos que apostaran

derable èxit. Ara es vol donar un pas en-

experimentats, de manera pràctica i amb

per la polivalència i

davant amb la creació del Centre de

la finalitat de produir reportatges que,

Formació i Desenvolupament professio-

posteriorment, poden ser difosos a tra-

donaran resposta a les necessitats de les persones i dels mitjans. Els programes s’estructuraran en itineraris temàtics, hi

nal de periodistes: ampliar el ventall te-

vés de mitjans que els vulguin publicar

màtic de matèries tractades, oferir cursos

o del web del Col·legi. Durant la tardor,

curts, estructurats en itineraris i facilitar

s’ha realitzat una edició experimental

que els col·legiats de les demarcacions pu-

d’aquest taller amb la participació de

guin accedir a aquesta oferta.

dotze joves i la intervenció del reporter

Per al primer trimestre de 2012, els cur-

Bru Rovira com a guia i de Xavier Vi-

sos proposats s’agrupen en quatre àm-

nader, Ferran Sales i Edu Bayer com a

bits com són l’emprenedoria i habilitats

periodistes convidats.

directives, el periodisme digital, la co-

L’emprenedoria i l’autoocupació són

municació corporativa i, finalment, les

dues possibilitats que els periodistes

tècniques avançades de periodisme.

cada cop veuen menys llunyanes. Per a

haurà horaris de matí i

Cadascun d’aquests itineraris, contindrà

molts, la crisi ha estat no només un repte,

diversos mòduls de durada breu que es

sinó també una oportunitat per atrevir-

tarda i es fomentarà la

poden seguir com a cursos independents

se a obrir noves portes. És per això que

participació de les demarcacions amb cursos a les seus i amb la utilització de noves tecnologies.

i obtenir un certificat d’assistència. Les

el primer dels itineraris temàtics progra-

persones que s’inscriguin a un mínim de

mats correspon a Emprenedoria i Habi-

mòduls dintre d’un itinerari obtindran, a

litats directives. Dintre d’aquest itinerari,

més, un diploma d’estudis propi del

s’oferiran mòduls dedicats a temes com

Col·legi de Periodistes en aquella espe-

ara preparar un projecte d’empresa,

cialitat. A més dels itineraris, el Centre

màrqueting per a periodistes o l’ús de les

organitzarà cursos d’idiomes adreçats es-

xarxes socials per al personal branding.

pecíficament a periodistes. En la pri-

També hi haurà un curs dedicat a donar

mera etapa, es tractarà únicament

orientacions per treballar com a corres-

l’anglès, però més endavant i en funció

ponsal en l’àmbit local.

de la demanda, es podrà ampliar a altres

El vessant d’habilitats directives té a

llengües.

veure tant amb la importància que tenen

La formació contínua ha passat a convertir-se en un dels grans eixos d’actuació del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

sinó que segueixen transformant dia a

ria com també dintre de les estructures

dia el treball periodístic i obrint-li noves

convencionals dels mitjans. A molts pe-

possibilitats. L’itinerari Periodisme digi-

riodistes excel·lents els ha faltat encert

tal es dirigeix a acostar aquestes noves

Alumnes força satisfets

quan s’han convertit en caps de secció o

possibilitats, especialment les denomi-

en caps de redacció, perquè enlloc no ha-

nades eines 2.0, als professionals que en-

vien rebut un mínim de formació sobre

cara no les coneixen i a permetre els que

Col·legi de Periodistes ha reprès

ja les utilitzen de treure’ls encara

la seva activitat formativa. L’a-

El nou organisme amplia el ventall temàtic i ofereix cursos estructurats en diferents itineraris

Des del passat mes de setembre, el

més partit. Per als que s’hi volen

posta per la formació es va iniciar

iniciar, s’oferiran mòduls intro-

en els darrers anys, sobretot arran

ductoris a Twitter, Facebook, You-

de la creixent necessitat de reci-

tube, Flickr i altres xarxes socials.

clatge professional. Entre setem-

D’aquestes eines, Twitter és la

bre i desembre del 2011 un total

com encapçalar equips. Així, en aquest

que actualment dóna més joc per al tre-

de 208 professionals (165 col·le-

itinerari, s’inclouran també mòduls

ball periodístic en aspectes com contac-

giats) han participat en algun

sobre com dirigir equips de periodistes

tar amb les fonts o difondre la pròpia

dels tretze cursos organitzats pel

o sobre l’aplicació del “mètode Guar-

feina i per això se li dedicarà un mòdul

Col·legi. Segons les enquestes in-

diola” en el món de la comunicació.

específic. Altres temes relacionats amb

ternes, el grau mitjà de satisfacció

Les eines digitals no tan sols han revo-

la digitalització que seran objecte de for-

va ser de 8 sobre 10.

lucionat la forma com ens comuniquem,

mació seran la redacció per a Internet i

CAPÇALERA GENER 2012

aquestes en el terreny de l’emprenedo-

R E P O R TATG E

Facilitar l’activitat formativa

l’aplicació de les tècniques de SEO

NOUS PROGRAMES

(Search Engine Optimization), per mi-

L’oferta de cursos s’ampliarà encara

llorar la posició en els cercadors.

més al segon trimestre de 2012, amb la

Les xarxes socials tenen molt de pes en

incorporació de nous programes en els

l’àmbit de la Comunicació Corporativa i

itineraris esmentats i la repetició dels

La major part de l’activitat del Cen-

per això diversos mòduls formatius de

que obtinguin més bona acollida. A més,

tre de Formació i Desenvolupament

l’itinerari hi aniran dedicats. Alguns dels

és previst incorporar nous itineraris que

Hi haurà horaris de matí i tarda i es facilitarà la participació de les demarcacions territorials

cialitzacions temàtiques i ves-

es durà a terme a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona. D’alguns cursos, però, se’n faran edicions específiques a cadascuna de les demarcacions

territorials.

També

permetin tractar diferents espesants professionals específics com el fotoperiodisme o eines com l’edició de vídeo i de fotografia.

s’està estudiant, en determinats

A més de presentar un ventall

mòduls, la possibilitat de seguir-los

programes que el formen ja s’han assa-

ampli de temes i d’estar oberts a noves

a distància des de les mateixes de-

jat amb èxit al llarg del 2011, com el de-

propostes, s’ampliarà l’horari i s’aplicarà

marcacions, utilitzant les noves tec-

dicat al community manager, el de

una política de preus molt assequibles

nologies, amb la qual cosa s’amplia

creació de continguts per a xarxes so-

que inclou que tota la formació serà gra-

el nombre de participants i també

cials o el d’ús de Youtube i Facebook per

tuïta per als col·legiats en situació d’atur.

s’eviten desplaçaments.

desenvolupar la comunicació a la Xarxa.

Tot i que els cursos estaran oberts a la

A la seu de Barcelona s’han fet di-

Al costat d’aquests, l’itinerari de Comu-

participació de persones que no siguin

verses millores per poder facilitar

nicació Corporativa incorporarà també

membres del Col·legi, les condicions eco-

tota aquest activitat formativa. El pis superior, abans ocupat pel Centre Internacional de Premsa, acollirà una nova aula polivalent que s’afegirà a la sala de conferències

nòmiques seran molt més avan-

S’aplicarà una política de preus assequibles i tota la formació serà gratuïta per als col·legiats en situació d’atur

de premsa, de la qual s’ha renovat

tots els curs s’impartien en divendres al matí, s’assajaran nous

part de l’equipament informàtic i

cursos d’introducció a la tasca dels gabi-

endavant, també en dissabte.

audiovisual. A més, s’ha creat una

nets de premsa, a l’elaboració de plans

El Centre de Formació treballarà per re-

àrea de trobada per fomentar el

de comunicació i a la gestió de la comu-

novar acords com el que es va signar

coneixement i l’intercanvi d’expe-

nicació interna dins les organitzacions.

amb el Servei d’Ocupació de Catalunya

riències entre els participants als

Alguns dels mòduls es dedicaran a or-

i que va permetre realitzar els cicles

cursos.

ganitzacions amb característiques espe-

“Contra la crisi, més periodisme” entre

La gestió del Centre de Formació

cífiques, com ara les ONG.

el 2009 i principi del 2011, així com per

a responsable de Formació i Relacions Internacionals del Col·legi, així com de Carles Singla, com a Director Acadèmic. Viñas ha estat co-

assolir acords de patrocini amb

Les temàtiques seran variades, en continguts com les xarxes socials, l’escriptura creativa o el periodisme de proximitat

ordinadora del Centre Internacional

CAPÇALERA GENER 2012

fa als horaris, si fins ara gairebé

formats de matí, de tarda i, més

anirà a càrrec de Mònica Viñas com

tatjoses per als col·legiats. Pel que

empreses. També es faran les gestions necessàries per tal que en el futur el Centre de Formació pugui ser homologat i que la seva oferta entri en els plans de

de Premsa de Barcelona fins al seu

El quart itinerari, aplega diferents tècni-

tancament, mentre que Singla, pe-

ques del treball periodístic, tant aplica-

ció i acollir-se a subvencions.

riodista i professor de la Facultat de

des a la comunicació escrita com a l’oral.

Més enllà de l’actual situació de crisi, el

formació de les empreses de comunica-

Comunicació de la Universitat Pom-

Així hi haurà programes de locució i

Centre ha de permetre els periodistes i

peu Fabra (UPF), ha estat coordina-

control de la veu, de tècniques per parlar

les empreses de comunicació de poten-

dor dels cursos de Periodisme i

en públic i de tècniques d’entrevista. Al-

ciar la formació al llarg de tota la vida.

Comunicació de l’IDEC entre els

tres cursos que s’afegiran a aquest itine-

Pel que fa a les empreses, fins ara no ha

rari, tractaran qüestions com l’estil o

existit una tradició de finançar o incen-

l’escriptura creativa.

tivar la formació dels seus professionals

anys 1995 i 2010.

Opinió

Per què cal formació contínua? El periodista, per ser més competitiu i afrontar millor la crisi i els reptes de la professió, s’ha d’adaptar a les noves tecnologies, als nous formats i canals de comunicació. Per això, la formació contínua és una gran ajuda per actualitzar competències pluridisciplinàries. El ciberperiodisme perfila una nova manera d’entendre la professió. Al periodista actual se li exigeix ser innovador, ràpid, dominar el llenguatge audiovisual i capacitat de redactar i produir notícies en diferents formats. La digitalització, el treball en el 2.0 i les xarxes socials han creat àmbits i perfils específics. Avui dia, el professional ha de conèixer les oportunitats fruit de les noves funcions laborals i empresarials. La majoria de periodistes han passat de treballar en el periodisme clàssic al polivalent. I no n’hi ha prou amb utilitzar aquestes eines, ja que cada vegada s’exigeixen més coneixements i perfils en cada àmbit. Cal conscienciar-nos que hem de millorar la formació per continuar actius, Dues imatges de cursos de formació contínua celebrats en els darrers anys.

exercir correctament l’ofici, fer un periodisme de qualitat i adaptar-nos a les noves plataformes. Si reflexionem

màtics. Quant als professionals, els que tenen més experiència i una situació la-

A més dels itineraris, també s’organitzaran cursos d’idiomes adreçats a periodistes

sobre on volem arribar professionalment, veurem el camí, eines i àmbits que més ens convenen. El Centre de Formació i Desenvolupament té la voluntat d’oferir cursos i

boral consolidada han estat sovint els bar noves oportunitats. En el cas dels

eines d’especialització de qualitat que

continuar formant-se.

aturats, és una manera d’obrir-se portes

ens permetin donar un pas endavant,

La situació actual, en què s’han sobre-

en el mercat laboral i d’aprofundir en la

aconseguir el progrés professional i

posat la revolució digital i la crisi econò-

polivalència, una de les característiques

obrir-nos a nous àmbits laborals.

mica, ha fet prendre consciència de la

més sol·licitades per les empreses. El

que menys han sentit la necessitat de

importància de la formació permanent.

Col·legi de Periodistes espera que tant

Montse Rius

Molts periodistes en actiu ja milloren les

uns com altres trobin en el Centre de

Presidenta de la Comissió

prestacions professionals, tant per asse-

Formació i Desenvolupament l’eina ade-

de Formació

gurar la posició que ja tenen com per tro-

quada a les seves necessitats.

CAPÇALERA GENER 2012

més enllà dels aspectes indispensables en el camp tecnològic o sistemes infor-

OBITUARI

La mort de Josep Pernau ha deixat la professió sense un dels seus grans referents. No tan sols va treballar –sovint amb càrrecs directius– a les

Josep Pernau, gran periodista, excel·lent degà Josep Maria Cadena

capçaleres més importants del país

El passat 14 de novembre, amb la mort

és la nostra, la tasca col·lectiva és la que

de Josep Pernau i Riu (Lleida, 1930 –

queda i, en aquest sentit, ell en realitzà

(Correo Catalán,

Barcelona, 2011) va desaparèixer un

molta i de gran transcendència.

home íntegre i fonamentalment bo, qua-

Intentaré resumir el que ja es coneix, si

Tele/eXprés, Diari de

litats que projectà abastament en l’àm-

bé fou important per orientar-ne la per-

plia obra periodística. La família més

sonalitat. Nascut a Lleida i fill d’una fa-

Barcelona, Destino,

íntima ho sabia i, juntament amb els

mília procedent d’Arbeca, Josep Pernau

Mundo Diario,

amics barcelonins, lleidatans i escalencs,

salvà miraculosament la vida quan l’hor-

–era premi Ciutat de Barcelona, Meda-

rible bombardeig de Lleida i, malaura-

lla d’Or de Lleida i Anxova d’Or de l’Es-

dament, el seu pare va perdre la vida per

cala– gaudien i aprenien amb els seus

efectes de l’ona expansiva d’una explo-

El Periódico...), sinó que també es va implicar en el procés de democratització del país i en la millora de la professió,

comentaris assenyats i brillants.

sió. Es va quedar amb la mare i una ger-

L’ampli i continuat nombre de lectors,

mana, estudià el batxiller i, quan fou

tant en català com en castellà, tenia en

l’hora, es decidí per la carrera de mestre.

ell un referent –sempre encertat amb el

Durro, la Vall de Boí i Canejam foren les

bon ús de la ironia humorística– i sabia

poblacions on exercí com a interí i en les

que mai no l’enganyava quan li oferia les

quals va veure que la vocació d’ensenyar

claus de l’actualitat. I els professionals

als altres havia d’agafar més volada. Es-

de la informació i del comentari d’ur-

coltava la ràdio i llegia la premsa. Fins i

gència sabíem que sempre es trobava

tot realitzà algunes notes sobre partits

primer com a

disposat a ajudar als que començaven i

de futbol per a La Mañana.

al periodisme català en general.

Coneixedor que l’Escola Oficial de Pe-

president de

Com que escric aquest article sobre ell

riodisme de Barcelona obria una secció,

l’Associació de la

per a la revista CAPÇALERA, òrgan d’ex-

es presentà als exàmens de selecció. Els

pressió del Col·legi de Periodistes de Ca-

aprovà i es trobà fent un primer curs bar-

Premsa de Barcelona i després com a degà del Col·legi de Periodistes.

talunya, que de manera gentil me l’ha

celoní, amb una modesta pensió que es

demanat en la meva triple condició d’an-

buscà per dormir, i anant a dinar als

tic periodista, company de Josep Pernau

menjadors del SEU. Agradés o no, era el

en diferents mitjans, a més d’amic seu i

que hi havia a mitjan anys cinquanta.

col·laborador en tasques associatives des

Aviat el director de l’escola, Claudi Co-

de fa més de cinquanta anys, procuraré

lomer Marqués, també director d’El

fixar-me en especial en aquest darrer as-

Correo Catalán (assistí a l’enterrament,

pecte de la seva personalitat. Perquè

doncs conserva la salut), i el professor

crec que si la persona passa i se’n va dins

Andreu Rosselló Pàmies, sostdirector

d’una feina tan lligada a l’actualitat com

d’aquell mateix diari, es fixaren en ell

Pernau el 2002, durant l’entrevista per a CAPÇALERA pocs dies després de rebre el premi Josep Maria Lladó. Foto: Ignasi R. Renom

perquè donés nous aires a la secció Vis a

què, novell alumne com jo era de l’Es-

anava tan cansat que, algunes vegades,

vis, de curtes entrevistes de pregunta i

cola, sentia com honor i valor afegit que

es posava a dormir sobre unes raimes de

resposta, per la qual passaren Manuel

ell, que actuava independentment i se-

paper– i pels matins Paseo Infantil, els

del Arco, Joaquín Soler Serrano, Joa-

gons el seu criteri, recollís alguna pre-

cromos Lejano Oeste i unes novel·letes

quim Muntañola i altres periodistes.

gunta que feia i hi posés el meu nom...

de detectius de Jaume Pol Girbal i d’Al-

I arribat el tercer curs, que obligatòria-

I encara després, ja en el segon curs, cri-

berto de Lavedan... Ho explico perquè

ment s’havia de fer a Madrid, –“rompe-

dat per Claudi Colomer per a col·labo-

vegin com ell no rebutjava cap feina, per

olas de las Españas” com deia Juan de l’Escola– passà a la destacada condició de “corresponsal en la capital” i tractà en les seves cròniques, enviades

El seus lectors tenien en ell un referent i sabien que no els enganyava quan els oferia les claus de l’actualitat

per telèfon des de la pensió al barri d’Estrecho, de moltes coses amables.

amb veritable esperit de company, persones que, com jo, tot just començàvem. A mi em va tocar el torn d’anar a Madrid i allí vaig rebre una carta

rar en el Diario de la Feria i després, a la

de recomanació de Pernau a favor de

De nou a Barcelona i com a redactor

seva empresa Ediciones Generales, em

Ramon Navarro Salanova, un company

d’El Correo Catalán, fou el responsable

vaig trobar amb Josep Faulí, un altre

seu de curs que havia fet molt per trobar,

d’una àmplia secció en la qual, cada dis-

gran periodista malauradament ja tras-

mitjançant un partit de futbol, els diners

sabte, s’oferien els col·loquis del dia an-

passat. I amb ell, Josep Pernau fent per

amb què becar els estudiants de la nos-

terior a l’Ateneu Barcelonès. Era el 1956

les nits aquella publicació firal en una

tra Escola. Per raons particulars, Navar-

i fou llavors quan el vaig conèixer per-

impremta amb doble màquina plana –ell

ro Salanova, que havia ajornat els

CAPÇALERA GENER 2012

Aparicio, director general de Premsa i

modesta que fos, i que atenia,

vam trobar, li vaig dir a Pernau –que es trobava una mica molest amb El Correo Catalán– que en el nou diari buscaven redactor en cap. Després l’anaren a buscar pels evidents mèrits i jo estic lluny de posar-me cap medalla com a gestor: ell s’ho mereixia de ple dret i els que l’escolliren van comprovar, ben aviat, l’encert que havien tingut. GDP, ASSOCIACIÓ I COL·LEGI Encara que fos lentament, amb petits avançaments i amb importants reculades, els temps començaven a canviar i nosaltres –els més joves de llavors– érem útils per a molts (alguns, no gaires, tampoc cal exagerar) que des de les emprePernau caricaturitzat pel dibuixant Ferreres, amb qui va coincidir a El Periódico.

ses veien que calia preparar-se per a un canvi. No ens demanaven gaire més del que ja érem, però nosaltres, que sabíem

darrers exàmens, ara es presentava i puc

existència de la plaça de Tòquio, subs-

de la formació de les il·legals Comissions

dir que vaig estar fora de l’aula de la

tituïda per la de Manila, per a la qual

Obreres i del Sindicat Democràtic d’Es-

qual ell sortia de vegades, per ajudar-lo a

l’alcalde nipó seguia enviant cirerers;

tudiants de la Universitat de Barcelona

fer uns millors exercicis. Res d’impor-

o la mort d’una elefanta del zoològic

–alguns hi vam ser i fórem amenaçats

tant, però que em va ensenyar que al

que l’alcalde Porcioles, accionista d’El

amb una forta multa, que al final quedà

company cal donar-li suport en tot el

Correo Catalán, volia amagar. Coses

en res perquè l’havien de pagar els diaris

que necessiti i que quan m’ho demanava

fútils a hores d’ara, encara que llavors

per als quals treballàvem– vam voler

Pernau és que hi havia alguna bona raó.

representaven un veritable risc d’aco-

anar una mica més endavant.

Ell continuà a El Correo Catalán i jo

miadament.

Fou llavors quan ens trobàrem Joan

vaig anar a l’Agència EFE i després, fent

Sense fer res d’especial i només amb el

Anton Benach i jo per estructurar un

el que li dèiem doblete, a Diario de

treball diari, Pernau es va convertir en

grup reduït i de confiança. Faulí i jo anà-

Barcelona, diaris firals de tota mena,

un referent professional per a tots no-

rem a veure Pernau al Tele/eXprés, al

Ràdio Peninsular i a la revista Hermes

saltres, aquells que a poc a poc i sense

carrer d’Aragó, on tenia un despatx

Reportaje. Ens veiem en actes –una vegada ens tocà la informació a la Catedral quan l’arribada de Franco a Barcelona– i es va anar trenant amb força la nostra amistat,

sense paret al darrere –tota una

Des del Grup Democràtic de Periodistes va lluitar per millorar l’estat de la professió en uns moments difícils

CAPÇALERA GENER 2012

així com amb altres periodistes com

metàfora sobre el lloc en què ens trobàvem, a la intempèrie– i ell ens portà Mateo Madrilejos, Lorenzo Contreras i Pere Oriol Costa –a aquest li “guardàrem la

Josep Faulí, Joan Anton Benach, Anto-

adonar-nos, anàvem fent pinya sense

cadira” perquè estava fent milícies. Be-

nio Figueruelo, Joan Pedret Muntañola,

parlar mai de les nostres particulars

nach fou l’enllaç amb Pere Pasqual

Carles Nadal i alguns més, amb els quals

referències polítiques, llavors bastant

Piqué, jo vaig portar Joan Pedret Mun-

havíem coincidit a l’Escola i als mitjans.

difuses.

tañola i Antonio Figueruelo i, entre tots,

Érem pocs i procuravem que els nostres

I per això, quan el 1964 començava a ges-

vam optar per mantenir en suspens l’en-

escrits publicats fossin atractius i certs en

tar-se Tele/eXprés i tant Faulí com jo re-

trada de Josep Maria Huertas i Rafael

les informacions que oferia.

butjàrem un amable oferiment d’An-

Prades per a seguretat d’ells –encara

Això no era gaire fàcil i recordo els pro-

dreu Avel·lí Artís Sempronio per inte-

eren estudiants–, mentre que tots nosal-

blemes que li van caure a sobre a Josep

grar-nos en el nou diari, en un dinar de

tres teníem la dèbil protecció d’ésser

Pernau per unes cròniques sobre la in-

premsa en el qual accidentalment ens

membres actius de l’Associació de la

DIFERENTS PUBLICACIONS

flexió, obligà aquest a quedar-se amb la

a les “plantilles” de diferents diaris. A

A Tele/eXprés Josep Pernau es trobà

gerència, que ja exercia, i a traspassar-li

ells no els agradà, si bé puc assegurar

amb Andreu Avel·lí Artís Sempronio,

la direcció.

que aquella decisió col·lectiva no fou

fulminantment destituït per haver auto-

Els temps seguien caminant cap a la de-

gens discriminatòria, sinó protectora.

ritzat la publicació d’un editorial crític

mocràcia i Pernau ajudà en tot el que

Eren temps de censura efectiva i de

amb el llavors bisbe de Lleida, Aurelio

podia perquè la mateixa fos ben visible

denúncies, com tots sabíem per les

del Pino Gómez, en relació amb unes ter-

en aquella publicació, motiu pel qual va

nostres pròpies experiències. A més

res que eren dels canonges. Allà també

rebre molts insults anònims i li posaren

a més, la nostra activitat més vistent i

va viure amb sorpresa com el nou direc-

protecció oficial. Faulí i jo, moguts per

legal era actuar dins de l’Associació

tor, Ignacio Agustí, qualificava de “bon-

l’oportunitat que vam tenir de posar en

de la Premsa de Barcelona –encara no hi

zos incordiantes” uns capellans que

marxa l’Avui, el primer diari barceloní

havia el Col·legi de Periodistes de Catalunya– i preparar candidatures electorals. La nostra actuació era volgudament arriscada, perquè no ens movíem per fer més diners, sinó per motius de dignitat. Pernau ho resumiria dient que “volíem

en català de la postguerra, no vam poder continuar amb ell i

Va marxar de Destino acollint-se a la clàusula de consciència que ell mateix havia promogut

Pernau, afectat per canvis empresarials, marxà i va rebre l’oferiment de dirigir el setmanari Destino.

una professió més digna, que se’n po-

Allà durà poc més d’un any i va

gués viure sense haver-se d’ajudar amb

s’havien manifestat a la Via Laietana i li

altres feines. Hi havia conformisme da-

justificava que ho feia en nom de la “lli-

de consciència, que ell mateix havia pro-

vant la situació sociopolítica i davant de

bertat d’opinió”. També hi va tenir una

mogut des de l’Associació de la Premsa,

haver de marxar acollint-se a la clàusula

la situació laboral dels periodistes. I això

bona relació professional amb Carles

en què l’any 1978 guanyà la presidència

ens revoltava”.

Sentís, tercer director, encara que marxà

encapçalant una candidatura fonamen-

I per combatre la situació vam pro-

quan ell cessà, perquè no volia aguantar

talment del Grup Democràtic. Després

moure candidatures electorals: la pri-

pressions empresarials. Llavors va acom-

passà per la direcció del setmanari

mera, parcial, donant suport a Andreu

panyar Jaume Arias en l’aventura a

Mundo i del diari Mundo Diario per ser,

Avel·lí Artís Sempronio com a vicepre-

Diario Femenino, on fou sotsdirector i,

finalment, cridat per Antonio Franco

sident; i la segona, amb candidatura

captat per Josep Tarin Iglesias, passà

per integrar-se com a cap d’Opinió i co-

completa, ocupant jo el lloc d’opció a la

amb el càrrec de redactor en cap a

lumnista a El Periódico de Catalunya.

presidència i Pernau presentant-se a la

Diario de Barcelona.

En aquest diari, creà la secció Opus Mei,

darrera vocalia. Les dues vegades vam

Allà, Josep Faulí i jo ens trobàrem de

la qual començà a aparèixer al setembre

perdre de manera estrepitosa i no vam

nou amb ell i col·laboràrem a donar un

de 1980 i que ell continuà amb breus

patir gens per això. El cas era no tan sols

aire més actiu a aquella tan antiga pu-

interrupcions, motivades per les vacan-

remoure unes aigües massa quietes, sinó injectar-hi una corrent vivificadora, útil per a tots. En aquest sentit, Pernau i tots els altres –els que he esmentat i molts dels joves que s’hi anaren afegint– férem

ces o altres feines periodístiques

La seva etapa a El Periódico va ser la més brillant i positiva de la seva carrera, amb una sòlida i efervescent prosa

bona feina. Signarem documents reivin-

–entre aquestes la de dirigir la reaparició del Diari de Barcelona en català o la realització d’un programa televisiu sobre Els nens de la guerra– fins al 31 de juliol de

dicatius i Pernau encapçalà l’acció per-

blicació que havia de renovar-se. Les

2009. Va ser aquella l’etapa més brillant

què Josep Maria Lladó fos rehabilitat

coses no anaren pas com tots volíem i

i positiva de la seva llarga activitat pe-

com a soci de l’entitat; amb Santiago

l’empresa escollí com a director Manuel

riodística, en la qual va construir una sò-

Nadal ja president, Pere Oriol Costa i jo

Martín Ferrand, periodista televisiu, for-

lida i efervescent prosa que, basada en

ingressarem a la Junta i després dimití-

mat a Madrid, que portava noves idees i

la més estricta informació diària, tro-

rem; a continuació ja amb Carles Sentís,

tenia pressa a posar-les en pràctica. Per-

bava motius per reflexionar amb irònica

va haver-hi noves incorporacions i el

nau continuà en el mateix lloc, com a

voluntat democràtica sobre esdeveni-

“Grup” es trobà en una situació de força,

sotsdirector, i un article irònic sobre la

ments de tota mena. Premis com el Ciu-

que només volia exercir en el millora-

Sección Femenina, que el director

tat de Barcelona, el José Ortega y

ment de la professió.

col·locà precipitadament i sense prou re-

Gasset, el Josep Maria Lladó, la Creu de

CAPÇALERA GENER 2012

Premsa de Barcelona, ja que pertanyíem

OBITUARI

El dia que el pare va descobrir Google Gabriel Pernau Escric aquestes línies per agrair les

pilació dels articles de Josep Pernau

per al record a peu dret i desenfadat.

mostres de suport de centenars de pe-

feta pels alumnes de la Pompeu Fabra,

El dia de la vetlla es va formar una rot-

riodistes amb motiu de la mort del

així com els reculls de textos de Mont-

llana de professionals explicant anèc-

pare. Els últims dies han estat una

serrat Roig i Josep Maria Huertas. Tot

dotes viscudes al seu costat. Hi eren

muntanya russa d’emocions, uns dies

i això, estava convençut que “tard o

Josep Maria Cadena, a qui agraeixo

d’esgotament físic i mental, però grà-

d’hora apareixeran”.

tot el suport en els dos últims anys,

cies a l’escalf del col·lectiu periodista

Carlos Pérez de Rozas plorava des-

però també Josep Maria Ureta, Xavier

ens hem sentit reconfortats.

consoladament recordant al pare. Sí,

Campreciós, Manel Fuentes i altres.

Els dos dies al tanatori de les Corts van

havia donat feina a molts periodistes

Ureta recordava que ell i el pare ha-

ser cansats, sí, però molt diferents a com

vien sigut els dos últims resis-

els havia imaginat. Hi va haver plors, lò-

tents a les noves tecnologies

gicament, si bé també molts moments per als records entranyables o divertits, i fins i tot per a les tertúlies com a les redaccions d’abans. A ell li hauria encan-

Una de les frases més repetides al tanatori va ser “el teu pare em va donar la primera feina”

tat que l’acomiadéssim recordant

Amb tot, com que ho tenien joves, però el seu cas era diferent. Per

com a periodista i com a persona. No

qüestions polítiques, havia vist vedat

i eren curiosos, s’hi van adaptar.

seré indiscret si explico algunes coses

l’accés als mitjans i recordava que el

Va ser genial sentir a Ureta explicant

tan a mà, perquè no tenien més remei

que s’hi van dir i s’hi van viure.

pare s’havia jugat el càrrec defensant

el dia que ell i el pare van descobrir

Una de les frases més repetides va ser

la seva reincorporació. “Ningú més ho

Google. Com nens fent una malifeta,

“el teu pare em va donar la primera

hauria fet!”, s’exclamava amb llàgri-

van navegar per Internet i, sorpresos

feina”. Ni recordo qui m’ho va dir ni

mes als ulls. Plorava també Antonio

pel món que s’obria als seus ulls, es pre-

quantes vegades ho vaig sentir, però

Franco. Quan va arribar a la capella jo

guntaven: “vols dir que no ens faran

van ser moltes –vaig pensar que

era al passadís i només acostar-se vaig

pagar? Surt, surt, millor que surtis!”. O

n’hauria d’haver fet una llista!– i pro-

notar com agafava aire i es quedava

com entraven en webs tan perillosos

nunciades amb humilitat per profes-

commogut mentre jo rebia l’impacte

com el de la CIA i de seguida se’n pe-

sionals que ocupen o han ocupat

de tota la seva humanitat a l’esquena.

nedien, amoïnats per si hauria deixat

càrrecs importants.

Ploraven també Miguel Ángel Baste-

rastre i per si algú se n’hauria adonat.

Aquests dies, molts heu recordat les periodisme català recent, des del Codi deontològic a la lluita per les llibertats. Oriol Pàmies lamentava una petita lla-

“El teu pare tenia la virtut de

Josep Maria Ureta recordava com havien sigut els dos últims resistents a les noves tecnologies del diari

cuna que no s’ha recordat, una aporta-

CAPÇALERA GENER 2012

dors, ells compartien l’última màquina d’escriure del diari.

l’ambient dels diaris on havia crescut

aportacions que el meu pare ha fet al

d’El Periódico. Mentre tots s’havien passat ja als ordina-

trencar la monotonia de les llargues tardes a la redacció, quan feia una broma, posant, per exemple, l’himne de la legió. No saps com s’agraeix això”.

ció novedosa com els davantals del

nier a la sortida de la cerimònia, cul-

Margarita Rivière recordava el Pernau

Brusi, aquells articles d’opinió que apa-

pant-ne entre sanglots a la néta del

bromista, aquell que quan arribava un

reixien a la portada tant en l’etapa dels

difunt per un text tan emotiu. “La

llibre al seu despatx el passava al re-

anys 70 com en la dels 80.

culpa és de la teva filla!”, li deia a la

dactor a qui més li podia interessar

A la capella de les Corts, Jaume Gui-

meva germana.

amb una dedicatòria suposadament

llamet explicava que s’havien perdut

No tot van ser llàgrimes, ni de bon tros.

signada per alguna autoritat temuda

temporalment pel ciberespai la reco-

Va haver-hi moments per a la tertúlia,

de l’època. Alguns s’ho empassaven; al-

ens posàvem unes regles tres, com Rivière, s’adona-

per servir millor a la socie-

ven de seguida de qui ho

tat a la qual ens adrecem.

havia escrit.

Dedicà hores i esforços a

A mi el pare sempre

reunions i conferències –ell

m’havia dit que no em

humorísticament, en deia

fes periodista. Aquests

“predicacions”– així com en

dies he descobert que

sessions orientades a trobar

no vaig ser l’únic. Sent

un articulat clar, útil i àm-

adolescent Carme Basté, veïna es plantejava si estudiar Periodisme i li va formular els dubtes al

pliament compartit. Triomfà Josep Pernau amb el seu fill, i també periodista, Gabriel Pernau en una foto dels darrers anys.

en aquest sentit. Des de 1971 a 1977 –fou elegit en dos mandats– treballà intensament per a institucionalit-

pare tot pujant amb l’ascensor. La

zar la celebració cada quatre anys dels

resposta va ser la mateixa: dedica’t

congressos de periodistes catalans i una

a qualsevol altra cosa. Ella es va

Sant Jordi, la medalla Francesc Macià i

jornada anual per examinar els proble-

quedar fotuda, explicava entre riu-

la Ploma d’Or de la facultat de Ciències

mes que anessin sorgint; donà suport al

res. Com podia ser que el senyor

de la Informació de la UAB són exem-

Sindicat de Periodistes de Catalunya i

Pernau li digués aquelles coses?

ples del seu impacte.

aconseguí una gran adhesió de profes-

Han estat també molts els missatges rebuts de companys de feina

sionals i empreses al Codi deontològic. PREDICACIÓ DEL CODI

Llorenç Gomis i Francesc González Le-

per a qui va ser un referent. Molts

Primer com a president de l’Associació

desma com a successius presidents i Jo-

eren d’agraïment. Via correu elec-

de la Premsa de Barcelona i, al cap d’uns

aquim Perramon i Santiago Ramentol

trònic, Albert Garrido explicava

anys, com a degà del Col·legi de Perio-

com a secretaris generals del Consell de

que sempre que té un dubte es

distes –dos períodes fecunds, malgrat les

la Informació de Catalunya (CIC) vet-

planteja “què faria Pernau”. Qui-

dificultats i les incomprensions que co-

llaren pel compliment del Codi en els

ses Arruga li agraïa que, sent telefonista, li donés l’oportunitat d’incorporar-se a la redacció. I com a lector, l’editor Jordi Fernando agraïa les lliçons que ens ha donat

Esperà el moment ideal per tirar endavant el Codi Deontològic, que quedés clar que no es seguia consignes de ningú

i assegurava: “tots som una mica el

primers anys i en la darrera etapa Pernau fou el president i el vaig acompanyar a la secretaria. Haver estat al seu costat en diferents moments –igual com em passà amb Josep Faulí, també en-

que llegim”.

mençaven a assetjar la professió– es pre-

No vull fer-ho més llarg perquè hi

ocupà de conservar els vincles amb els

manera d’aprendre a ésser periodista al

ha molts més missatges i mostres

periodistes espanyols i d’afermar la ca-

servei de la societat. Sé que molts altres

yorat amic– fou per a mi una excel·lent

d’afecte rebuts presencialment, per

pacitat de renovació existent entre els

companys tenen el mateix convenci-

telèfon, per correu electrònic, a tra-

professionals catalans. En aquest sentit,

ment i crec que amb aquesta glossa

vés de les xarxes socials o fins i tot

s’ha d’entendre el seu pas per la presi-

sobre qui fou Josep Pernau i Riu –mal-

per telegrama. A causa de la im-

dència de la Federació d’Associacions

grat que em deixo moltes coses, ja que

possibilitat de respondre indivi-

de la Premsa d’Espanya (FAPE) en mo-

l’espai, encara que n’he abusat, té límits–

dualment, ho faig conjuntament a

ments d’una crisi de caire general i la vo-

interpreto el que senten molts companys.

la professió amb aquestes línies.

luntat de posar en marxa el Codi

I si algú vol saber-ne més, recomano els

Gràcies, companys! I sapigueu

deontològic del qual es dotà la professió

seu llibre de memòries D’Arbeca a l’O-

també que Ferreres ens ha dema-

catalana.

pus Mei (La Campana, 2004) i el volum

nat permís per seguir incloent el di-

En aquest darrer aspecte, esperà el mo-

en el qual va resumir els darrers dies de

buix de Josep Pernau en les seves

ment més propici, quan es veiés ben clar

la Catalunya republicana. En aquests es

vinyetes. Com no podia ser d’altra

que no se seguia cap consigna o d’exi-

troba, amb la seva manera de dir, qui fou

manera, li hem atorgat.

gència estatal, sinó que érem els matei-

aquella gran persona i aquell gran pe-

xos periodistes els que, espontàniament,

riodista que hem perdut.

CAPÇALERA GENER 2012

d’escala, l’avui periodista de TV3

E N T R E V I S TA a Jose p Ma ria Ma rtí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya Quan està a punt d’arribar a l’equador del seu mandat, Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Periodistes,

“ Treballem per un nou entorn, al servei del país, i on tothom

repassa la feina feta, parla dels eixos pels quals passarà l’actuació

Josep Nieto / Jordi Rovira Fotos: Gianluca Battista

de la Junta en els

Som a punt d’arribar a la meitat del seu

Ens referim a l’adaptació dels seus siste-

mandat. Com valora l’experiència?

mes de treball perquè pugui dur a terme

propers anys, recorda

Crec que la candidatura amb la qual em

una gestió més eficient, ja que, dissorta-

els valors que defensa la institució que encapçala i adverteix dels perills que assetgen la professió.

vaig presentar a les eleccions havia rea-

dament, haurà de treballar amb recursos

litzat en el seu moment un bon diagnòs-

més escassos que fins ara. Per aconseguir-

tic del que calia fer al Col·legi, tot i que,

ho, hem de dotar-nos de tecnologies i sis-

com és obvi, no coneixíem amb detall els

temes que ens facin més productius i,

problemes existents. Tanmateix, aquesta

sobretot, transparents al cent per cent de

visió prèvia ha facilitat la posada en pràc-

cara als nostres col·legiats i col·legiades.

tica del programa electoral amb més ra-

I faig èmfasi en aquest aspecte perquè és

pidesa del que inicialment pensàvem.

voluntat d’aquesta Junta assolir el

Una altra qüestió és que en els moments

màxim grau de transparència i bandejar

actuals –molt complicats per a la profes-

qualsevol cosa que tingui a veure amb

sió i, per tant, també per a la feina de la

l’opacitat.

majoria de les persones que conformem

En segon lloc, ens hem d’abocar a donar

la Junta–, no ha estat fàcil trobar el temps

el màxim de servei als nostres membres;

que requereixen les responsabilitats de

els temps en què la gent s’apuntava al

determinats càrrecs; tanmateix al final

Col·legi per prestigi, perquè considera-

de les facultats o a

tot s’acaba fent perquè la gent treu

ven important pertànyer a una institució

temps d’on no n’hi ha. És per això que

que representava la professió, ja han que-

denunciar l’intrusisme

vull donar les gràcies a tothom per l’es-

dat enrere. En aquests moments, tots

forç que han fet i que sé que faran d’aquí

estem immersos en una forta crisi eco-

fins arribar al final del mandat. Tornant

nòmica i la majoria del col·lectiu estan en

Al mateix temps, no dubta a criticar l’excés de titulats que surten

d’alguns personatges que es diuen periodistes i que distorsionen la imatge pública que es té dels

al que em preguntava, ja hem fet algunes

una situació complicada, ens demanen

de les coses més urgents i complicades,

que els donem serveis i ajuda, volen

les quals han requerit una execució més

poder visualitzar un cert retorn de la

llarga del desitjable. Ara, en aquesta se-

quota que paguen.

gona fase del mandat, espero que aca-

En últim lloc, hem d’aconseguir que el

bem de consolidar el canvi proposat en

Col·legi no sigui, a efectes pràctics, Barce-

el nostre programa.

lona i la resta de les Demarcacions territorials: cal una unitat real. Això es farà

professionals de la informació.

I quins seran els eixos de la segona part

realitat quan qualsevol col·legiat o col·le-

del mandat?

giada d’arreu de Catalunya tingui les ma-

El primer, la modernització estructural i

teixes oportunitats que els de la capital. La

funcional del Col·legi com a institució.

tecnologia ens ve a favor i cal aprofitar-la.

Col·legi adaptat al de la professió i hi té cabuda”

Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Periodistes, aposta per impulsar la formació continuada.

Quin serà el nucli dur d’aquests serveis

coses en aquest ofici nostre que està can-

trimestre del 2012. En aquest centre,

que la Junta vol oferir?

viant d’una manera tan profunda. A

volem concentrar d’una manera organit-

En el context actual, tenim dos tipus de

aquestes persones, el Col·legi els ha d’a-

zada i coherent la formació dels col·le-

casuístiques entre la gent inscrita al

judar donant-los tot l’ensinistrament ne-

giats que volen progressar en el nivell

Col·legi: per una part, hi ha els periodis-

cessari i també les millors eines perquè

professional, la dels qui són a l’atur i

tes que s’estan quedant fora de la pro-

es puguin convertir en professionals ac-

volen millorar les expectatives i, final-

fessió, precisament en les edats que són

tius en el menor temps possible.

ment, la dels nous llicenciats, que inten-

més difícils per trobar feina i que, per cada. Aquesta gent necessiten fer un cert reciclatge per reincorporar-se a un mercat laboral més complicat i que canvia

“En aquesta segona fase del mandat acabarem de consolidar el canvi proposat en el programa”

al mercat laboral. Volem que aquest centre sigui una institució reconeguda i homologada, dotada d’una estructura acadèmica eficient i de qualitat, la qual ha de permetre realitzar ofer-

contínuament.

tes formatives seguint diferents itineraris.

I, per una altra part, hi ha un segon gran grup que està integrat pels que busquen

I les polítiques del Col·legi per a aques-

Per altra banda, i per posar en valor l’ex-

poder accedir per primer cop al mercat

tes situacions com es concreten a nivell

periència professional i les capacitats

laboral. Són persones que provenen de

formatiu?

dels nostres col·legiats i col·legiades, hem

les universitats i que tenen una bona

La nostra gran aposta és la creació de

creat una borsa de treball moderna i fàcil,

base teòrica, però que els falta pràctica i

l’Escola de Formació i Desenvolupa-

en la qual els candidats puguin controlar

tenen necessitat de saber per on van les

ment que posem en marxa aquest primer

directament el currículum i mostrar els

CAPÇALERA GENER 2012

tant, es troben en una situació compli-

ten incorporar-se per primera vegada

E N T R E V I S TA

seus valors a les empreses que estan en

desprès d’un concurs d’ofertes, contrac-

disme començava a ser una professió d’è-

disposició de contractar-los. Volem que

tar a molt baix preu una pòlissa privada

xit i de reconeixement social, la taxa d’a-

sigui la borsa de referència a l’hora de

sanitària que ha tingut un gran èxit. I, des-

tur era mínima i les condicions de treball,

contractar periodistes en el sector de la

prés, amb la col·laboració del CatSalut,

amb les excepcions de rigor, bones; els

comunicació.

intentar de trobar les millors solucions

col·legiats i les col·legiades demanaven

En paral·lel, i com a complement de l’an-

per als prop de dos-cents afectats per la

una institució que fes un treball més cap

terior, també hem engegat un servei d’o-

supressió de l’ambulatori.

enfora que cap endins. Vint-i-cinc anys

rientació professional individualitzat. Aquest servei ofereix gratuïtament als col·legiats i col·legiades una trobada amb un orientador, que els ajudarà a ordenar les accions necessàries per construir un pla d’acció coherent i eficaç per trobar

després, però, la realitat a la qual ens enfrontem és ben diferent.

“Volem concentrar d’una manera organitzada i coherent la formació dels col·legiats”

Això vol dir que la funció del Col·legi ja no és la mateixa? No, ni de bon tros. Com a institució té quelcom que és al seu

feina, amb informació sobre la situació general del mercat de treball i de les

La transformació de la professió a la

seves tendències, així com les estratègies

qual ha al·ludit i també la reorientació

que mitjancem en nom dels ciutadans i

més adequades per cercar feina.

de prioritats fixada per la Junta coinci-

de les ciutadanes del nostre país i també

deix amb el 25è aniversari del Col·legi...

la defensa de les bones pràctiques pro-

El serveis d’assistència en temes de salut

Certament; el Col·legi que va néixer ara

fessionals periodístiques que estan inclo-

que dóna el Col·legi han estat històrica-

fa vint-i-cinc anys era una institució que

ses en la nostra carta fundacional, el Codi

ment molt valorats. Ja s’han acabat?

volia marcar una nova etapa pel que feia

deontològic.

No, esperem almenys que no sigui així, el

En la situació actual, la defensa

que passa és que han canviat. Els funda-

deontològica continua sent més

dors de l’entitat aprofitaren unes circumstàncies històriques especials per obtenir alguns avantatges en matèria

“Si no demostrem la utilitat de la institució, tant intrumentalment com ideològicament, no val la pena que existeixi”

d’assistència mèdica vinculades al servei

qual es desenvolupa la comunica-

públic de salut. Fou una mena d’auto-

a la representació de la professió, ja que

funda que no és solament econòmica.

gestió de les quantitats que els membres

les antigues Associacions de la Premsa

L’escenari digital ha fet més horitzontal

de la institució, en qualitat d’assalariats,

estaven absolutament oficialitzades, jo

la comunicació; en el món virtual, el pe-

cotitzaven a la Seguretat Social. L’import

diria gairebé governamentalitzades per

riodisme anomenant ciutadà sembla

de les mateixes permetia tenir un con-

la dictadura i, a més, tenien una funció

voler arraconar les pràctiques reglades

veni propi d’assistència amb la Mútua

més folklòrica que no pas d’utilitat real

que nosaltres defensem; per altra banda,

l’Aliança i disposar a l’edifici del Col·legi

per als professionals.

els mitjans convencionals que ocupaven

d’un ambulatori per als col·legiats i col·le-

En aquest sentit, el Col·legi va represen-

laboralment fins ara al gruix de la pro-

L’any 2009, el CatSalut va anunciar la finalització d’aquest conveni i, malgrat les gestions realitzades per la nostra Junta i l’anterior, ha estat impossible la conti-

fessió, estan en crisi i han co-

“En la situació actual, la defensa deontològica continua sent més essencial que mai”

mençat a desaparèixer de manera alarmant. Els periodistes no poden contemplar tot això sense reaccionar. Hem d’unir-nos i

nuïtat ni amb aquest acord ni amb el fun-

CAPÇALERA GENER 2012

essencial que mai. El que passa és que ha canviat el context en el ció social; ara vivim una crisi pro-

giades de Barcelona.

ADN: la defensa del dret a la informació

cionament de l’ambulatori. Tot i que dels

tar una modernització de la funció de la

preparar-nos de totes les maneres possi-

avantatges de un i altre no se’n benefi-

professió i, a més, va marcar un punt d’in-

bles per sortir ben parats d’aquest repte,

ciaven la totalitat dels membres del

flexió, ja que va obrir una nova etapa en

si bé ho hem de fer tenint clar que la nos-

Col·legi, ens ha dolgut particularment

la qual l’entitat va tenir una forta pre-

tra supervivència i allò que defensem no

haver de tancar-los.

sència i activitat social reeixida en de-

és gremial, sinó que es tracta d’un dret

En aquest sentit, i per apaivagar l’im-

fensa de la llibertat d’informació, una

bàsic per al conjunt de la societat a la

pacte negatiu que ha tingut la seva su-

llibertat que era substancial per a la nova

qual servim.

pressió, hem fet dues coses: la primera, i

democràcia del nostre país. El perio-

Hem de demostrar a totes i a tots els que

formen part dels nostres rengles i també a aquells i aquelles que mai han cregut en la necessitat d’associar-se que ara més que mai ens cal unitat i força. Per tant, si no aconseguim demostrar a la gent que el Col·legi és útil –no tan sols instrumentalment sinó també ideològicament en la de defensa de la professió– llavors probablement no val la pena que existeixi. En aquests anys, de ben segur sense voler-ho, la nostra institució ha generat alguns desafectes i desenganyats entre la professió; moltes de les persones que s’incorporaven a l’activitat periodística, quan ho feien no intuïen que cap de les seves necessitats poguessin ser satisfetes pel Col·legi i, per això, no mostraven cap interès envers la nostra institució. Què els diria a aquesta gent perquè es col·legiessin? Que units farem més feina i tindrem més força. Que el Col·legi representa un 6070% de la professió, encara que hem d’arribar al 100%. L’actual context, fa més necessari que mai un col·legi professional fort; amb la suma de tots podem ajudar als que els va més malament, un objectiu que per a mi és fonamental. A aquells que no els interessen els valors

Martí defensa que els professionals de la informació han d’estar més units que mai.

que defensem ja els va bé que estiguem dispersos; per això alguns diuen que el Col·legi no serveix per a res, però tan-

rem de la situació de la professió i posa-

torn digital, la comunicació social s’as-

mateix quan hi ha una crisi o un pro-

rem en marxa un debat amb periodistes

sembla una mica a l’esport: el pot practi-

blema greu per al sector o la professió,

i entesos de primera línia que ens ajudi a

car tothom, encara que n’hi ha uns que

demanen que ens posicionem ràpida-

s’hi dediquen professionalment i

ment i hem de mirar amb lupa el que

ho fan d’acord a unes pràctiques

dret a la informació i a favor del periodisme honest i ètic. Amb tot, la nostra

“Hem de posar en evidència els valors professionals que han identificat el millor periodisme al llarg de la història”

veu seria més forta, si tots féssim pinya.

acceptades i el respecte estricte a un reglament; per altra banda, també hi ha gent que el practica a la seva manera, sense buscar res

reflexionar sobre cap a on anem.

que no sigui passar el temps amb els

Com està previst celebrar el 25è aniver-

És hora de fer-nos moltes preguntes. En

amics o entretenir-se.

sari del Col·legi?

el periodisme social, hi haurà lloc per als

Doncs bé, en aquest context on les pos-

No està la situació per fer massa festes.

periodistes professionals o la comunica-

sibilitats de comunicar-se s’han estès ex-

Aprofitarem per recordar que ja fa vint-

ció acabarà sent una mena de diàleg

ponencialment, què hem de fer els

i-cinc anys que defensem un codi deon-

obert entre gent que no es coneix? No

periodistes? Seguim el corrent dominant

tològic i un determinat estil de pràc-

sóc dels que abomino de la Xarxa ni tam-

i ens posem a la cua? Al meu entendre,

tiques professionals. Però també parla-

poc dels que la sacralitzo. En el nou en-

les alternatives són poques: o bé ens ba-

CAPÇALERA GENER 2012

diem. Sempre lluitarem en la defensa del

E N T R E V I S TA

rregem amb els periodistes afeccionats o

coneixements i de domini de les tècni-

que no en volem saber res més del pe-

de costellada, o bé seguim defensant més

ques d’obtenció de la informació i

riodisme. El Col·legi hi vol fer alguna

que mai les pràctiques professionals que

també de la capacitat de comunicar mit-

cosa, encara que sigui modesta, en aquest

garanteixin als ciutadans una informació

jançant diferents suports. Aquest savoir

sentit. Per això a l’Escola de Formació

documentada, rigorosa, contrastada i de

faire es transmet bàsicament a les redac-

potenciarem un conjunt de tallers on di-

qualitat. I on es troba la sortida d’aquesta situació? Davant del debat que tenim plantejat, molts experts creuen que es trobarà de-

ferents generacions de periodistes

"Hem d'encarar els canvis en el periodisme i en el Col·legi sense por i amb visió de futur"

fensant i refermant la pràctica del perio-

tinguin un espai on transmetre i intercanviar coneixements. Hem començat a fer-ho posant en marxa un taller sobre reporterisme que dirigeix Bru Rovira i

disme de qualitat. Jo també ho crec. Hem

cions de manera intergeneracional; quan

de posar en evidència els valors profes-

aquest procés de transmissió s’interromp,

sionals que han identificat el millor pe-

el relleu es recull malament i la qualitat

Connectar generacions...

riodisme al llarg de la història. I més que

dels productes que elaboren els mitjans

Això és fonamental, perquè si no, hi

mai, la millor manera de defensar-ho és

baixa considerablement. Des del Col·legi,

haurà gent que es pensarà que aquesta

des d’un col·lectiu que assumeix integra-

creiem que la societat i la professió no es

professió nostra, i en general la feina que

ment aquests principis.

poden permetre perdre persones d’una

fem, la poden fer gairebé les màquines

certa edat que han hagut d’anar-se’n cap

soles. Cal reivindicar que escriure, parlar

els resultats han estat força prometedors.

Sovint, la mala imatge dels periodistes

a casa precisament quan acumulaven

o fer una bona narració amb imatges ho

s’explica per certs personatges que es pre-

més experiència i qualitat en el treball.

fan millor les persones que han treballat

senten com a tals i que no ho són.

I el més lamentable: algunes d’aquestes

amb companys i companyes competents,

Al meu parer, periodista és aquell pro-

persones han quedat tan decebudes del

que han assolit experiència en la seva ac-

fessional que té una formació università-

mal tracte de les empreses –i de la pro-

tivitat i que han tingut una cura especial

ria, una pràctica professional acreditada

fessió en general– que talment sembla

en la qualitat de la producció.

i una deontologia que el distingeix. I això Com veu el futur de la professió?

hauríem de començar a dir-ho en veu alta, precisament per marcar les diferèn-

Perfil

mitjans de comunicació per la porta del darrere i s’autoatorguen aquest rol sense tenir cap de les tres característiques que he esmentat. Enfront el soroll mediàtic existent, el públic en general –i sobretot el dels mitjans audiovisuals–, no fa massa distincions i posa tots els professionals al mateix sac , fet pel qual la consideració que tenen dels periodistes no és precisament alta. Per tant, convindria que comencéssim a fer-hi alguna cosa en el sentit de denunciar aquestes impostures.

CAPÇALERA GENER 2012

El Col·legi ha denunciat que amb les pre-

jubilacions dels veterans es trenca la transmissió de coneixements pròpia del mestratge. La nostra és una professió en gran mesura artesanal. L’experiència no és una qüestió de triennis, sinó d’acumulació de

Jo sóc dels que penso que mentre passin coses farà falta gent que les expliqui, i no

cies amb els que es colen en el món dels

Josep M. Martí (1950) Periodista, doctor en Ciències de la Informació, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari dels premis Ondas. Va ser director de Ràdio Barcelona entre 1989 i 2001. Va ser director de la SER a Catalunya. És membre del Comitè de Ràdio de la Unió Europea de Radiodifusió. Autor de diversos llibres sobre radiodifusió com Les emissores comarcals a Catalunya, Models de programació radiofònica, De la idea a l’antena, Periodisme i transició política a Reus i altres en col·laboració amb diversos autors. Ha impulsat la creació de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya, del qual és director.

de qualsevol manera, sinó d’acord amb unes normes, codis i habilitats comunicatives. I aquest és el paper que sempre hem fet, estem fent i hem de fer en el futur els periodistes. La nostra pot ser una activitat més fàcil o més complicada en funció del context i també de les evolucions tecnològiques creïn o no uns miratges que ens puguin fer perdre de vista allò que és l’essència de la comunicació. No veig una professió al marge dels esmentats canvis tecnològics, sinó integrada i profitosa dels seus principals avantatges, sempre que es respecti el que és fonamental de la nostra activitat professional. Ja he dit que els temps no són fàcils, que com a professió ens cal saber situar-nos i trobar el nostre paper en aquest nou context, però estic esperançat i crec que ens en sortirem.

Què pot fer el Col·legi davant les retallades en els mitjans de comunicació? A més d’apostar per la formació i d’ajudar a situar la gent en el mercat de treball, creiem fermament que hem de defensar el sector dels mitjans de comunicació en el seu conjunt. El Col·legi ha liderat i liderarà totes les iniciatives que busquin que el sistema de comunicació social públic i privat català no es degradi més, perquè estem convençuts que això acabarà tenint conseqüències irreparables per a l’exercici de les llibertats democràtiques al nostre país. No solament defensarem uns llocs de treball amb bones condicions econòmiques, sinó també la importància de l’existir d’uns mitjans de comunicació social al nostre país com a garants de les esmen-

El degà assegura que cal afrontar l’excés de llicenciats que no pot absorbir el mercat.

tades llibertats democràtiques. I que, a més, en el cas de Catalunya, també afa-

dues qüestions que creiem amenaçades

cial que estem impulsant podrem enca-

voreixen la normalització lingüística i cul-

amb els tancaments que s’estan produint.

rar aquest i altres temes.

tural, i la nostra identitat com a país. En aquest sentit ens preocupa, i molt, el que

Un 44% dels periodistes en atur a Espa-

I com veu el futur del Col·legi?

pugui passar amb la ràdio i la televisió

nya ha perdut la feina el 2011. Tot i així

En línies generals, en aquesta segona

pública del nostre país, tant la d’abast na-

s’han matriculat quasi 20.000 estudiants

part del mandat volem poder acabar el

cional com la local o comarcal.

de Periodisme. No és contradictori?

procés que el converteixi en una institu-

Convé començar a plantejar si la solució

ció moderna i oberta, amb suficient ca-

El Col·legi ha impulsat un Manifest en

al problema de la formació en Humani-

pacitat d’adaptació per poder fer front a

defensa del mitjans de comunicació...

tats a les universitats catalanes passa úni-

les demandes de la professió i dels col·le-

Amb aquesta acció, els col·legis de Pe-

cament com fins ara per la creació de

giats. Estem a punt d’aprovar uns nous

riodistes i de l’Audiovisual de Catalunya,

facultats de Comunicació Audiovisual,

Estatuts i un Reglament Intern, no sola-

juntament amb els sindicats CCOO, Sindicat de Periodistes de Catalunya, reclamem al Govern de la Generalitat la creació d’una mesa sectorial de diàleg,

“El país no es pot permetre set universitats públiques i privades dedicades a formar periodistes”

exigeix la Llei de Col·legis Professionals, sinó també per aconseguir que la institució funcioni d’una manera més fàcil i eficient, adaptada a les necessitats can-

amb participació de tots els sectors afectats, que estudiï i proposi solucions a la

de Periodisme i Publicitat. Hi deuen

viants del conjunt de col·legiats i col·le-

seriosa crisi que afecta nombrosos mit-

haver altres solucions. En tot cas, el país

giades.

jans públics i privats de Catalunya.

no es pot permetre set universitats pú-

Hem de crear valor afegit per a tothom,

Les organitzacions signants, que també

bliques i privades dedicades a formar pe-

amb nous serveis, amb la finestra virtual

hem demanant una entrevista amb el

riodistes. No podem seguir llicenciant el

única que permeti beneficiar-se’n de ma-

president de la Generalitat per fer-li arri-

mateix nombre de periodistes que quan

nera fàcil i fer gestions directes des de

bar les nostres peticions, hem volgut re-

teníem un mercat de demanda, car la re-

casa. Ens agradaria guanyar en eficiència

cordar als poders públics que l'article 52

alitat ens demostra que ara no tan sols

econòmica per alliberar recursos econò-

de l'Estatut de Catalunya els encomana

no els absorbeix , sinó que els expulsa en

mics per fer més coses. Volem un Col·legi

promoure les condicions per garantir el

un percentatge molt alt.Confio que en la

adaptat als nous temps que defensi els

dret a la informació i el pluralisme polític,

Taula del sector de la Comunicació So-

valors professionals de sempre.

CAPÇALERA GENER 2012

UGT, Sindicat de la Imatge/UPIFC i el

ment per adaptar-nos al que ens

MONOGRÀFIC ESPECIAL En els darrers vint-i-cinc anys, la professió periodística ha viscut una profunda transformació que ha finalitzat, en els

Retrat d’un quart de segle de professió Jordi Rovira

últims temps, amb una crisi econòmica que

Vint-i-cinc anys després de la creació del Col·legi de Periodistes de Catalunya,

quan es va crear el Col·legi de Periodis-

s’encavalca amb

que va tenir lloc el 6 de juny de 1986, la

tes de Catalunya, malgrat que a mitjan

professió es troba immersa en una

vuitanta també s’estava vivint una pro-

un canvi de model en

situació tan summament delicada i tan

funda transformació en el panorama de

incerta que, a avui dia, es fa difícil pro-

la premsa escrita.

els mitjans de

nosticar com tot plegat pot afectar el seu

En aquest darrer quart de segle que ha

comunicació arran de l’aparició i expansió d’Internet. Coincidint amb els 25 anys de la creació del Col·legi de Periodistes,

La conjuntura actual era inimaginable

futur.

transcorregut des que els periodistes ca-

Ignacio Ramonet, exdirector de la pu-

talans es van unir sota una mateixa or-

blicació mensual Le Monde Diplomati-

ganització professional, el periodisme ha

que, ha assegurat que els mitjans de

fet un canvi força important. S’ha passat

comunicació tradicionals es troben da-

pel tancament de capçaleres històriques,

vant “la pitjor crisi que es coneix”, ja que

l’arribada de la informatica a les redac-

no tan sols es tracta d’una crisi econò-

cions, la creació de nombrosos conglo-

mica, sinó també d’una important crisi

merats mediàtics, la globalització de la

d’identitat.

informació, la proliferació dels gabinets

Al gener del 2009, el Col·legi de Perio-

de premsa i l’arribada d’Internet amb la

distes ja donava a conèixer un document

consegüent digitalització, entre molts al-

CAPÇALERA ofereix un

(Manifest en defensa del periodisme da-

tres canvis profunds.

vant la crisi) en què s’admetia que “la

Així doncs, aquestes darreres dues dè-

monogràfic que

crisi és general i té uns efectes especial-

cades i mitja han comportat que les em-

ment greus per a nombrosos sectors

preses periodístiques acabin sent força

analitza aquest

econòmics, però en els mitjans de comu-

diferents de com les coneixiem i, fins i

període de temps a

nicació té unes implicacions que cal que

tot, que la manera d’obtenir la informa-

el conjunt de la societat conegui”.

ció també hagi patit grans canvis, per no

partir dels fets més

La professió, doncs, viu un moment ex-

parlar del que suposa l’accés universal a

tremadament difícil. La majoria dels rep-

la mateixa.

importants que, any

tes als quals s’ha d’afrontar provenen de

Ara bé, totes aquestes transformacions

la crisi econòmica, per una part, i del

no s’han donat tan sols en la professió

rere any, han marcat la professió.

canvi de paradigma de la comunicació

periodística, ja que la societat en general

arran de l’aparició d’Internet, per una

també ha donat un tomb molt important.

altra part. Tot plegat, un panorama en el

I en la majoria dels canvis polítics i so-

qual hi ha grans reptes a l’horitzó però

cials, cada cop més, hi han tingut un

que, al mateix temps, han de lidiar amb

paper clau els mitjans de comunicació.

enormes dificultats, com la precarietat.

Així, per posar-ne un exemple, fets com

2 5 A N Y S D E C O L·L E G I 25 ANYS DE PERIODISME

El periodisme ha viscut grans canvis en les darreres dècades. A la foto, la redacció de la Xarxa de Televisions Locals. Foto: Sergio Ruiz

els atacs terroristes de l’11-S als Estats

Col·legi de Periodistes, CAPÇALERA in-

Units no es poden entendre en la seva

clou un monogràfic especial en què, any

autèntica dimensió real sense el paper

rere any, es ressalten els fets més desta-

propagador de la televisió que va emetre

cats que han afectat, d’una manera o

els atemptats en directe per tot el pla-

altra, una professió en constant transfor-

El monogràfic que teniu entre les

neta, però tampoc sense el rol que va

mació. Perquè l’aniversari del Col·legi és

mans, i que és són el tronc central

jugar-hi Internet. De la mateixa manera,

un bon moment per analitzar com ha

d’aquest número de CAPÇALERA, s’ha

les revoltes al món àrab tampoc no

canviat el periodisme en tot aquest

convertit també en la base d’una ex-

temps. Així, el monogràfic espe-

posició que en les primeres setmanes

cial repassa els principals fets del

del 2012 es podrà visitar a la seu del

món de la comunicació en el

Col·legi de Periodistes de Catalunya.

quart de segle comprès entre el

La mostra en qüestió és una adapta-

1986 –any de la creació del

ció –amb més força gràfica i menys

Col·legi– i el 2011 que ja hem dei-

text, però mantenint l’anàlisi dels

poden entendre’s sense el paper de les

xat enrere.

fets– d’aquest treball que han realit-

xarxes socials i els blocs.

Un monogràfic especial que arriba a la

zat quasi una trentena de periodistes

Per ajudar a entendre aquests canvis que

conclusió que nombrosos aspectes del

col·legiats i que està centrat en els

estant provocant una autèntica mutació

periodisme s’han transformat radical-

fets més importants que han marcat

en la professió , i aprofitant el vint-i-

ment, mentre que d’altres, en canvi, se-

l’evolució de la professió.

cinquè aniversari de la creació del

gueixen encara vigents i inalterables.

CAPÇALERA GENER 2012

El 25è aniversari del Col·legi és un bon moment per analitzar com ha canviat el periodisme en tot aquest temps

Un monogràfic i una exposició

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El Col·legi que va unificar la professió El Col·legi de Periodistes de Catalunya va néixer el 6 de juny de 1986 a l’empara de la llei del Parlament 22/1985. El primer degà va ser Carles Sentís, qui també havia estat el darrer Jordi Notó Foto: Pepe Encinas president de l’Associació de la Premsa barcelonina.

El 18 de desembre de 1986, poc després de crear-se el Col·legi, Jordi Pujol va fer-hi una conferència. Al costat, el degà Carles Sentís.

El nou organisme col·legial s’havia ges-

ral de la setmana. El problema va venir

tat en les associacions professionals, amb

arran del tancament de l’Hoja del Lunes,

va ser molt criticada per alguns sectors

major pes específic de l’Associació de la

que va deixar l’Associació en una situa-

–sobretot des de Madrid– temorosos que

Ara bé, la idea d’un col·legi professional

Premsa de Barcelona, però també des

ció econòmica molt delicada. Això, jun-

això es convertís en un entrebanc per

de les agrupacions professionals de les

tament amb la mala imatge que tenien

a la pràctica lliure del periodisme. S’es-

comarques. Inicialment, s’estructurà en quatre delegacions que es corresponien a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Els setanta-cinc anys d’història que acumulava l’Associació de la Premsa havien

tabliren tres vies per col·legiar-

El tancament de l’Hoja del Lunes deixà l’Associació de la Premsa de Barcelona en una situació molt delicada

CAPÇALERA GENER 2012

aconseguit un patrimoni i, fins pocs anys

se: la primera, disposar de la carrera de Ciències de la Informació, que aleshores s’impartia a la Universitat Autònoma de Barcelona; la segona, l’opció de

abans de la dissolució, la gestió de Hoja

les associacions de la premsa –associa-

tenir una altra titulació universitària i

del Lunes, que a més d’aconseguir el des-

des al règim franquista– va provocar que

demostrar dos anys o més d’exercici

cans setmanal dels professionals de la

es plantegés fer un salt endavant per su-

professional i una tercera porta oberta

premsa escrita en diumenge va generar

perar aquella situació. I així va ser com

com era una moratòria de cinc anys per

beneficis mentre va tenir l’exclusivitat

es va començar a treba-llar per crear el

a aquells professionals que exercien la

de venda dels diaris el primer dia labo-

Col·legi de Periodistes.

professió perquè acreditessin que feia

1986 LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ El número 6–7 de la revista Annals del

També va passar...

Sense diaris històrics

semestre del l’any 1986 i és un document

• L’1 de gener, Espanya ingressa a la

El naixement del Col·legi el 1986 va

històric, reflex de la transició de l’Asso-

Comunitat Europea i entra en vigor

venir precedit pel tancament de cap-

ciació al Col·legi i de com els objectius

l’Impost del Valor Afegit (IVA).

çaleres històriques com El Correo Ca-

essencials de defensa de la professió es

Periodisme Català correspon al primer

talán i El Noticiero Universal. El Correo va tancar després de la vaga dels treballadors el mes de novembre de 1985 motivada per l’impagament de nòmines. El rotatiu d’arrels carlines, fun-

La idea d’un col·legi professional va ser molt criticada per alguns sectors de Madrid

• El 28 de febrer, és assassinat el primer ministre suec Olof Palme. És mort a trets al centre d’Estocolm. • El referèndum del 12 de març sobre l’ingrés

dat el 1876, estava immers en una important crisi i patia una baixada im-

mantingueren de l’una cap a l’altra. En

a l’OTAN va fer córrer

portant de les vendes. El mateix suc-

la pàgina 102, s’hi pot llegir: “La Junta

rius de tinta a la

ceïa al Ciero, fundat el 1888, havia estat

proclama com a objectius prioritaris del

premsa.

el primer vespertí de tot Espanya. Aquell

Col·legi el compromís a favor de la lli-

s’imposa el sí amb un

mes de novembre,

bertat d’expressió, el treball per obtenir

52,53%.

els treballadors del

un desenvolupament legislatiu dels drets

rotatiu –que havia

constitucionals al secret professional i

tancat a l’octubre–

la clàusula de consciència, la defensa de

van cobrar les

la independència i dignitat de la profes-

últimes nòmines

sió, la col·laboració en la lluita contra l’a-

• El 2 d’abril, el propietari del grup Mundo Diario, Sebastià Auger, surt de la presó Model, on havia ingressat uns dies abans, després de pagar la fiança d’un milió de pessetes.

l’Editorial

Mencheta

els

devia.

Portada d’El Noticiero Universal del 20 de maig de 1888

La creació de l’entitat va coincidir amb la crisi del sector i el tancament de diverses capçaleres

• La vigília de la diada de Sant Jordi, el 22 d’abril, s’inauguren de manera oficial els estudis de TV3 a Sant Joan Despí. • L’accident de la central nuclear de

tur professional i l’enfortiment de la capa-citat organitzativa per oferir més i millors serveis als col·legiats”. La sensi-

Txernòbil del 26 d’abril es converteix en un exemple de manca de transparència i d’informació.

un lustre que treballaven com a pe-

bilització pel tema de l’atur era lògica

riodistes.

donada la crisi que en aquell moment es

• La nova directora general de RTVE

Tot i que els temors es difuminaren grà-

vivia en el sector amb el tancament de

Pilar Miró pren possessió del càrrec

cies a l’actitud del Col·legi en la defensa

diverses capçaleres.

el 21 d’octubre i destitueix el comitè

de la professió i de la llibertat d’expres-

El pas per constituir la nova entitat

de direcció de l’antecessor, Jose Maria Calviño.

sió, el Tribunal Constitucional va accep-

no va comportar problemes amb els pe-

tar a tràmit l’abril d’aquell any un recurs

riodistes associats, conscients aquests

interposat pel Defensor del Poble con-

que era l’única manera de superar el

trari al fet que, com especificava la llei,

tràngol que estava vivint l’Associació.

l’abast de l’organització professional

Aquesta, doncs, va ser acceptada per la

“que agrupa tots els periodistes que

gran majoria d’ells. I així, després de

exerceixen la professió en el territori de

nombroses gestions, el 6 de juny de

• El 18 de desembre, el Tribunal

Catalunya”. Anys més tard, es modifica-

1986, finalment naixia el Col·legi de Pe-

Constitucional sentencia que publi-

ria el redactat per aquest altre: “El

riodistes de Catalunya, que permetia

car comunicats d’ETA no és apologia

Col·legi agrupa els periodistes que ho

unificar la professió en agrupar les as-

del terrorisme, al final d’un any amb

sol·liciten i que exerceixen la professió

sociacions de la premsa de les quatre

un macabre balanç d’assassinats i

en el territori de Catalunya”.

províncies catalanes.

segrestos.

• L’Audiència de Barcelona decideix no processar Jordi Pujol pel cas Banca Catalana i el 28 de novembre els jutges l’exculpen. CAPÇALERA GENER 2012

que

Finalment,

25 a nys de Col·le gi 25 a nys de periodisme

El Diari de Barcelona reneix en català La històrica capçalera de premsa, la primera que va sortir a tot Europa, va reaparèixer sota la direcció de Josep Pernau en una operació a tres bandes en què hi havia el Grupo Zeta, l’ONCE i l’Ajuntament de Barcelona. Marcel Barrera

Vilaseró, Mercè Ibarz, Joaquim Elcacho o Jesús González Albalat, entre molts altres. El ressò del rellançament del diari va traspassar les fronteres i el The Times va felicitar la reaparició de la capçalera degana del continent. Per Ramon Comorera, actualment a El Periódico de Catalunya i responsable, el 1987, de la macroàrea de Societat, Política i Catalunya del renascut rotatiu, l’etapa inicial va ser la “més intensa i il·lusionant” de la seva vida. “Ens hi vam dedicar en cos i ànima, hi havia molt voluntarisme a la redacció i una il·lusió extrema pel to progressista que havia de tenir el diari i també perquè es feia en català”, recorda. L’historiador

Dues portades de la nova etapa de la capçalera.

Jaume Guillamet deia en el número 1 que es trencava “el prejudici dels grans Després de tres anys sense presència

Maria Huertas i Quim Regàs com a

empresaris de premsa a invertir en

als quioscs, el Diari de Barcelona va

subdirectors, el diari –amb 64 treba-

català” i publicar en aquesta llengua

reaparèixer el 14 de març del 1987 amb

lladors i la redacció al carrer Tamarit,

–en aquell moment només l’Avui cobria

un capital de 600 milions de pessetes i

155– es va rellançar amb dues novetats

tot el territori– deixava de ser “una ex-

gràcies a una operació a tres bandes en la qual van intervenir el Grupo Zeta, que tenia la concessió de la capçalera i un 42% de les accions, l’Organización Nacional de Ciegos Españoles

cepció”. Per Salvador Sabrià, ac-

Fins i tot The Times es va felicitar per la reaparició de la capçalera de premsa degana d’Europa

CAPÇALERA GENER 2012

(ONCE), que se’n quedà un 38%, i l’A-

tual cap de secció d’Economia a El Periódico i responsable de política durant tres anys al Diari de Barcelona, la reaparició del diari “va suposar també un re-

juntament de Barcelona, que a través

que trencaven el panorama de la

vulsiu important a la premsa d’aquell

de l’empresa Iniciatives SA controlava

premsa: estava escrita en català i, a més,

moment, ja que es publicaven temes

un 20% del rotatiu. Aquests tres actors

era de caràcter progressista. Es van con-

polèmics, com el cas Casinos, que ningú

van crear l’empresa editora del diari,

tractar joves periodistes –la mitjana d’e-

més tractava”.

Publicacions de Barcelona, i sota la di-

dat era de 30 anys– que després han

Amb Xavier Pericay com a responsable

recció de Josep Pernau, i amb Josep

continuat al peu el canó, com Manuel

de llengua, el diari va rebre crítiques

1987 pel model de català light que emprava,

Antonio Asensio, ja va dir que el diari

acceptant paraules no normatives com

renaixia

barco. Segons va explicar el diari als lec-

rendible”. De seguida es va veure, però,

“amb

l’objectiu

ser

tors, es buscava una “llengua viva i

que els aproximadament 15.000 exem-

col·loquial, però gramaticalment cor-

plars diaris que es venien quedaven

recta”. Per Ramon Comorera, tot i que problemes aquest model”, admet que amb el pas del temps s’ha vist que es “va anar massa enllà”. Comorera, que

• El 25 de març, l’agència de notícies Colpisa va complir quinze anys i va iniciar un nou servei de docu-

“Va ser un revulsiu, publicava temes com el cas Casinos que ningú més tractava” (Salvador Sabrià)

venia d’un desfet El Correo Catalán,

mentació. • El 8 de maig, va reaparèixer el diari Catalunya Sud. • L’11 de maig, van començar les

va passar en pocs mesos de la màquina

lluny dels 40.000 previstos i les coses

emissions regulars de Catalunya Mú-

d’escriure a l’ordinador. I és que Diari

van anar a mal borràs a la redacció, que

sica, un nou canal de ràdio de la

de Barcelona, que costava 60 pessetes,

a més “estava sotmesa a pressions ter-

CCRTV especialitzat en música clàs-

va néixer amb la tecnologia punta del

ribles de l’àmbit del socialisme”, relata

sica i contemporània.

moment i era un dels quatre diaris de

Comorera.

l’Estat completament informatitzats. El

A final del 1989, coincidint amb la frus-

• Aquell curs s’inaugura la facultat

software RED-1 permetia la maque-

tració del Grupo Zeta per no obtenir

de Periodisme de la UAB, obra de

tació electrònica i deixava enrere el

un canal de televisió, Antonio Asensio

l’arquitecte Juan Antonio Ballestero,

muntatge manual de les pàgines.

va decidir sortir de l’accionariat, i

i que tenia a Romà Gubern com a

l’ONCE va passar a ser-ne soci majori-

degà.

tari. El 23 d’abril del 1991, es va canviar

• El 16 de setembre, es va subhastar

PREVISIONS A LA BAIXA En un clima preolímpic i un any marcat pels atemptats d’ETA, des del primer moment el president del Grupo Zeta,

La professió, contra ETA

Les pressions polítiques i el català light que usava van marcar la reaparició del rotatiu

la capçalera El Correo Catalán, que havia tancat el novembre de 1995. • El 30 de setembre, es va presentar la nova etapa de la revista contracultural Ajoblanco.

de disseny i el 28 de juliol del 1992 els

• El 25 de setembre, es va començar

editors Emili i Carles Dalmau van

a publicar l’edició espanyola de la

El Col·legi de Periodistes de Catalu-

anunciar la compra de la capçalera, en-

revista de moda Marie Claire.

nya va rebutjar a través d’un comu-

cara que el projecte no va fructificar i

nicat l’atemptat amb cotxe bomba

el 29 d’abril del 1993 es va publicar l’úl-

d’ETA als grans magatzems Hipercor

tim número en paper de Diari de

primera vegada la revista setmanal

Barcelona per donar pas a Nou Diari.

El Globo, editada pel grup Prisa.

1987 va causar 15 morts i 30 ferits.

Amb un equip de sis redactors, la

• El 5 de novembre, va aparèixer la

La junta del Col·legi, que es va reu-

capçalera va ressuscitar de la mà de l’A-

nova revista Man de la mà del Grupo

de Barcelona que el 19 de juny del

nir de manera extraordinària, va convocar juntament amb altres entitats una manifestació per al dia 21 sota el lema “Sant Andreu contra el terrorisme”. El degà, Carles Sentís;

• El 20 d’octubre, es va publicar per

Zeta.

Tenia tecnologia punta. Era un dels quatre diaris de l’Estat completament informatitzats

el vicedegà, Josep Maria Huertas, i

• El 4 de desembre, el Col·legi de Periodistes va emetre un comunicat a El País en què rebutjava les pressions de l’actor Josep Maria Flotats

juntament de Barcelona com a diari

contra el crític de teatre Joan de Sa-

tres membres de la junta, van en-

digital el setembre del 1998, fins que 11

garra.

el secretari, Antoni Ribas, entre alcapçalar la marxa que va començar

anys després la redacció va passar al

• El 22 de desembre va morir a 88

al passeig Fabra i Puig i va acabar a

portal BTVNotícies i el Diari de

anys Carlos de Godó Valls, comte de

l’Hipercor.

Barcelona va tancar definitivament el

Godó i president de La Vanguardia.

31 de juliol del 2009.

CAPÇALERA GENER 2012

a la redacció es va “acceptar sense

També va passar...

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

De tercera en discòrdia a eina de normalització Després de cinc anys de la seva creació, tant TV3 com Catalunya Ràdio es consolidaven com a mitjans de comunicació de referència a Catalunya, després d’uns inicis durs degut a les traves imposades per RTVE. Marta Costa-Pau Fotos: TVC / Catalunya Ràdio havíem buscat nosaltres, sempre mirant que fossin espais buits per no molestar la resta d’emissores”, explica Josep Maria Francino, primer director de Catalunya Ràdio. Francino reconeix que, tot i les dificultats pròpies d’un projecte que naixia “partint de zero i amb escepticisme per part de molta gent”, Catalunya Ràdio va obtenir aviat el suport de l’audiència i va convertir-se en una eina de normalització del català, igual com TV3, que va penetrar sense problemes a les àrees de gran concentració de població castellanoparlant. ÈXIT I TENSIONS Cinc anys després de la seva inauguració, Imatge dels informatius durant els primers anys d’emissions de TV3.

TV3 havia assolit un nivell d’acceptació que va fer callar definitivament les veus que havien augurat el fracàs d’una tele-

Amb cinc anys de trajectòria a l’esquena,

fer sentir per primera vegada el 20 de

visió pública de factura catalana. “Quan

TV3 i Catalunya Ràdio enfilaven, l’any

juny de 1983, arribava a un 90% de la

es va començar a parlar de crear TV3,

1988, el camí de la consolidació com a

població només un any després de la

molta gent no en donava ni un duro, si

mitjans de referència a Catalunya, des-

posada en marxa. Els índexs d’audiència

bé cinc anys després ja era la nostra per

prés de superar uns primers anys difícils

no paraven de créixer durant els cinc

a la majoria de catalans”, recorda Enric

per les tenses relacions amb RTVE i el Govern de l’Estat. L’hostilitat de Madrid cap als nous mitjans de la Generalitat va ser especialment dura contra TV3. Catalunya Ràdio, en canvi, va

Canals, director de la cadena

“Quan es va començar a parlar de crear TV3, molta gent no en donava ni un duro” (Enric Canals)

CAPÇALERA GENER 2012

gaudir d’una major permissivitat, de

entre 1984 i 1989. “Havíem implantat un nou estil de fer televisió, perseguíem la qualitat, i era feta per gent jove amb ganes de ser molt professional”, afegeix.

manera que, tot i que va començar a

primers anys de l’emissora i, el 1989, en

Canals evoca amb satisfacció el primer

emetre de manera “il·legal”, perquè en-

el seu sisè aniversari, va aconseguir

període de TV3. “No podíem aspirar a

cara no se li havia concedit la llicència,

liderar per primera vegada l’audiència a

més: havíem creat una televisió que rep-

va tardar ben poc a destacar entre les

Catalunya. “Els primers temps vam

resentava més que una televisió, ja que

competidores.

patir el problema de no tenir freqüèn-

es va concebre com una eina per al re-

La veu de Catalunya Ràdio, que es va

cies legalitzades i vam utilitzar les que

dreçament del país, i vam aconseguir

1988 regulars, el 16 gener de 1984. El naixement de TV3, però, es va produir abans,

També va passar...

el 10 de setembre de 1983, quan va emetre per primer cop en proves, amb una

• L’1 de gener, el Diari de Girona eli-

programació que incloïa la sèrie Dallas i

mina de la capçalera l’expressió Los Sitios, de connotació franquista.

El primer logotip de TV3

La cadena va penetrar sense problemes a les àrees de gran concentració de castellanoparlants

• El 2 de febrer, es presenta la col·lecció de llibres “Vaixells de Paper”, impulsada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Barcelona per promoure l’es-

que van seguir un milió i mig d’especta-

tudi de temes relacionats amb els

dors. L’èxit va ser rotund i la població

mitjans de comunicació i la seva his-

que aquell invent sortís bé i que la gent

demanava la ràpida expansió de la ca-

tòria.

se’l fes seu”, assenyala.

dena, que llavors només cobria l’àrea de

Amb tot, Canals recorda també la cara

Barcelona.

fosca d’aquella etapa: les tensions amb

Tot i així, TVE no estava disposada a fa-

TVE. Enric Calpena, presentador de

cilitar-li una xarxa d’enllaços i li obstruïa

TV3 durant els cinc primers anys de la

l’accés a les fonts internacionals. Així

cadena, també se’n feia ressò l’any 1993

que TV3 va decidir crear una xarxa

talunya aprova una modificació de la

pròpia de distribució i instal·lar repeti-

llei de creació del Col·legi de Perio-

a La Vanguardia, quan escrivia que la

• El 10 de febrer, el rotatiu ABC comença a publicar un suplement dedicat a Catalunya. • El 18 de febrer, el Parlament de Ca-

televisió autonòmica havia nascut “amb

distes que no fa obligatòria la

un nom clarament alternatiu” a les dues

col·legiació.

cadenes de Televisió Espanyola. “TV3, la tercera en discòrdia. I quina discòrdia!”, exclamava. Com Catalunya Ràdio, TV3 va arrancar en una situació d’il·le-

En la seva sisena temporada, Catalunya Ràdio ja va liderar per primer cop l’audiència a Catalunya

• El 14 d’abril, el Congrés dels Diputats aprova la Llei de la Televisió Privada. • El 27 d’abril, Catalunya Ràdio inau-

galitat, ja que el decret d’autorització de

gura la seu de la delegació a Madrid.

la cadena no es va aprovar fins a un any

dors a tot el territori. El nomenament de

després que comencessin les emissions

Pilar Miró com a directora de RTVE,

• El 3 de maig, es crea una nova en-

l’any 1986, va donar l’empenta a TV3

titat professional: l’Associació de Pe-

per a la seva consolidació i les tensions

riodistes Europeus a Catalunya.

amb Madrid van afluixar. Aquestes,

• El 25 de maig, CiU guanya amb

però, van revifar el 10 de setembre de

majoria absoluta, les eleccions au-

1988 quan TVE va interferir les emis-

tonòmiques. En la campanya, havia

sions en proves del nou Canal 33 perquè

promès posar en marxa un nou canal

usava un canal destinat a les privades.

de televisió, després de l’èxit de TV3. • El 10 de juny, mor l’expresident de

Començava una nova guerra, la de les audiències: quan el Congrés aprovava la llei de les televisions privades, que s’implantarien l’any següent i obririen la porta a la competència aferrissada i a la Un jove Miquel Calçada a Catalunya Ràdio

fragmentació de l’audiència.

la Generalitat Josep Tarradellas. Els mitjans de comunicació dediquen a la notícia nombroses pàgines i programes especials. • El 10 de setembre, el Canal 33 comença a emetre en període de proves pel canal 47, encara que TVE interfereix les emissions al·legant que envaeix un canal destinat a les privades.

CAPÇALERA GENER 2012

Superades les tensions inicials, arribava la guerra de les audiències amb la irrupció de les privades

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

La irrupció de la televisió privada L’aparició a final dels vuitanta i inici dels noranta de noves emissores com Antena 3, Telecinco i Canal Plus va significar la fi del monopoli de la televisió pública a Espanya i va canviar el panorama existent de la petita pantalla. Felipe Blasco Foto: Telecinco

Les populars ‘mamachichos’ de Tele5 es van convertir en un dels símbols de la nova cadena, propietat de Berlusconi.

El trencament del monopoli públic de

l’ONCE i Berlusconi; i la tercera,

La història de la televisió a Espanya no

televisió va costar mans i mànigues i el

Prisa/El País i el Canal Plus francès. La

es pot entendre des de l’aparició de les

procés de transició al sistema mixt fou

gran perdedora va ser Univisión Canal 1,

privades sense tenir present la lluita per

esquerp. Des de principi de la dècada

del Grupo Zeta. No per a tothom va ser

l’audiència i el pastís publicitari, batalla

dels vuitanta, Antena 3 Radio havia llui-

un procés impol·lut. Segons escriu el pe-

que ens ha acompanyat fins avui. Per

tat per la implantació de les privades, però no va ser fins al 1988 que el Govern de Felipe González va aprovar la Llei de la Televisió Privada, que va preveure tres llicències. Cinc projectes

primer cop les televisions bus-

Per primer cop a Espanya, les televisions buscaven els beneficis econòmics com a objectiu primordial

CAPÇALERA GENER 2012

es van presentar al concurs dins les dates

caven els beneficis com a objectiu primordial. “Ara es tracta de cercar en tots els casos el major nombre d’audiència i així privilegiar a cadascuna de les bandes horàries

fixades. Un mes després del convingut,

riodista Ramon Tijeras a Las Guerras

els programes adreçats als grans con-

el 26 d’agost de 1989, el consell de

del Pirulí (Ed. Debate, 2005), abans de

sumidors de la televisió”, analitzava

ministres anuncià els guanyadors, que

redactar-se la llei, el Grupo Zeta, Godó

Manuel Palacios a Història de la televisió

van ser Antena 3, Telecinco i Canal Plus.

i Prisa havien acordat amb el govern

a Espanya (Ed. Gedisa, 2005). Per acon-

La primera societat l’encapçalaven el

suavitzar les línies editorials de les seves

seguir el màxim nombre de teleespecta-

grup Godó i Antena 3 Ràdio; la segona,

publicacions per obtenir els canals.

dors havien de combatre Televisió

1989 Espanyola, en primer terme, i les televi-

UNA OPCIÓ DIFERENT

sions autonòmiques, en segon, que el

Canal Plus va representar una experièn-

1989 experimentaren una forta em-

cia insòlita a Espanya. Era un mitjà de

branzida amb l’aparició de tres nous

pagament. “Nosaltres podem pensar

• El 22 de febrer, El Jueves regala als

canals com eren TV3, ETB i TVG.

lliurement en les necessitats dels nostres

lectors més de 10.000 calces, arran de les fotos que pocs dies abans

En la cursa per l’audiència, Antena 3 va fer una aposta clara per la informació. Hi van esmerçar força recursos i de seguida van engegar breus desconnexions “als informatius per donar la ‘ver-

També va passar...

Antena 3 va fer una aposta per la informació, mentre que Telecinco va prioritzar l’entreteniment

sió catalana’ de les notícies”, relatava

havia publicat Interviú, en què es veia a Marta Chavarri sense aquesta peça de roba. • El 15 de març, es presenta a Barcelona el primer número de la revista

Manuel de Luna a l’abril de 1990 a

espectadors, sense preocupar-nos mai

CAPÇALERA que edita el Col·legi de Pe-

CAPÇALERA. Tot i que Telecinco va pri-

per la publicitat, perquè els nostres in-

riodistes de Catalunya.

oritzar l’entreteniment, tampoc no es va

gressos no depenen de l’horari”, decla-

oblidar de la informació. Luis Mariñas,

rava el director de Relacions Externes

cap d’Informatius a Telecinco a l’inici, va

del canal, Daniel Gavela el 1989 a la re-

conduir Entre hoy y mañana en què ex-

vista Periodistas. De fet, la preocupació

• El 3 de juliol, l’agència EFE inaugura

plorava la via de l’anàlisi de notícies i va

era diferenciar-se al màxim de la resta de

el primer servei regular de notícies en

tenir molt d’èxit.

televisions, ja que s’havia de pagar pel

català.

• El 24 d’abril, TV3 estrena el Telenotícies Comarques.

servei. Van optar pel cinema i les re-

• L’1 d’agost, cinc de les sis tele-

transmissions esportives de qualitat.

visions autonòmiques signen un contracte per a la retransmissió en

Canal Plus es diferenciava de la resta de televisions, ja que l’usuari havia de pagar pel servei

exclusiva de la Lliga de Futbol fins al 1994. • Al mes de setembre, té lloc la primera edició del festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image a Perpinyà.

Canal 33: un ‘part’ difícil

La posada en marxa dels tres canals va

• El 9 de setembre, Ràdio Arenys, la

obrir un nou mercat als periodistes, tot i

ràdio degana de les emissions muni-

El Canal 33 va començar les emis-

que caracteritzat per la precarietat labo-

cipals a Catalunya, celebra el desè

sions regulars amb programació prò-

ral en contrast amb la seguretat d’“un

aniversari.

pia el 10 de setembre de 1989,

lloc de treball a TV3 o una altra televisió

• El 3 d’octubre, el diari La Vanguar-

després d’una pugna amb el Govern

pública”, opina el crític de televisió i pe-

dia estrena format i disseny després

espanyol. Un any abans, quan aquest

riodista Víctor M. Amela.

de seixanta anys amb un aspecte

segon canal va engegar en període

El 1982 Antena 3 va redactar un opuscle

quasi inalterat.

de proves, TVE va interferir-li el se-

defensant les privades. “Només la plu-

• El 15 d’octubre, el periodista Jordi

nyal adduint que ocupava il·legal-

ralitat d’ofertes garantirà la llibertat in-

Joan Sánchez és condemnat a l’Afga-

ment un canal reservat per a la

formativa”, deia. Amela sosté que des

nistan a cinc anys de presó. Va ser

televisió privada. En el fons, es trac-

d’aleshores la pluralitat informativa i la

alliberat l’11 de novembre.

tava d’una guerra entre cadenes, ja

llibertat d’expressió s’han enriquit. “Sem-

que TVE preparava un tercer canal en

pre és millor més que menys, perquè s’o-

català, que finalment es va desesti-

bren més opcions al fet que, en algun

• El 23 d’octubre, surt a Madrid el pri-

mar. El 33 –com passà a dir-se el

racó, algú caigui en la temptació d’ex-

2001– va néixer per descongestionar

plicar alguna coseta interessant i docu-

• El 21 de desembre mor el fotògraf

TV3 de retransmissions esportives i

mentada”, apunta. Amb tot, argumenta

Juantxu Rodríguez, col·laborador d’El

per combatre el desequilibri idiomà-

que “TVE hauria de ser garantia de neu-

País, quan va ser abatut per les

tralitat, pluralitat i llibertat, per si les pri-

tropes nord-americanes durant la in-

vades decideixen llançar la tovallola”.

vasió de Panamà.

tic que suposaven les privades.

CAPÇALERA GENER 2012

mer número del diari El Mundo del Siglo XXI.

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Un pas cap a la televisió del futur L’any 1990 s’informatitzen les redaccions de TVE i TV3. L’arribada dels ordinadors és ben acollida pels professionals que hi treballen, però no hi ha consciència de l’abast de la revolució que tot plegat suposava. Joan Puighermanal Fotos: TVC / Guillermina Puig

Una imatge de la redacció de TV3 durant els primers anys, ja completament informatitzada.

L’Iraq envaïa Kuwait i els Estats Units

moltes emissores mitjanes dels Estats

es mobilitzaven per l’operació Desert

Units. A Europa no estava tan implan-

no va ser difícil perquè “era una redac-

Storm. Alemanya culminava la unifi-

tat, si bé la direcció va considerar que

ció jove” i molts “tenien ordinador a

cació. Catalunya es preparava pels Jocs

s’adequava més a les necessitats d’una

casa”.

de Barcelona. L’Alt Camp i la Conca de

televisió. Jordi Llonch era aleshores sots-

Barberà s’alçaven contra el pla de

MÀQUINES A L’ARMARI

residus. L’any 1990 es presentava intens

“No vàrem trobar resistències, la

i no faltaven temes. Per TV3 i TVE a Catalunya va ser, a més, l’any en què la informàtica va arribar a les redaccions.

Sant Cugat va fer de “conillet d’índies” de la informatització de TVE. Fins i tot es va haver de canviar el mobiliari

CAPÇALERA GENER 2012

Un pas que ja havien donat els diaris i

fa a l’aprenentatge, Llonch assegura que

gent ho va viure com una cosa bona”,

afegeix

Joan

Rosés,

aleshores sotscap d’Assignacions a TV3. Ell va ser el responsable

acabava de fer la SER.

director dels informatius a Sant Cugat i

de vetllar perquè a la cadena au-

TVE va escollir la redacció de Sant

va ser el responsable de pilotar la tran-

tonòmica la transició es fes sense ensurts.

Cugat per començar el procés d’infor-

sició. Llonch recorda que va ser “un

Els avantatges eren evidents. La infor-

matització. La cadena va triar el sistema

procés llarg”. Fins i tot es va haver de

matització permetia recuperar un text,

que proposava l’empresa nord-ameri-

canviar el mobiliari de la redacció per

reescriure’l i enviar-lo quan calgués a im-

cana Newstar. L’utilitzaven la CBS i

encabir CPU, pantalles i teclats. Pel que

pressora. Els canvis en el redactat eren

1990 infinitament més fàcils. Llonch recorda

es va aprofitar per fer un estudi de les

que fins aquell moment “s’havien d’es-

“necessitats de la gent” i es va decidir

criure els textos a màquina amb dues

que la informàtica també havia de “fa-

còpies fetes amb paper carbó”.

cilitar la gestió dels recursos”. Basys per-

TV3 va optar pel Basys, un sistema que

metia el control de les càmeres, dels

tontos”, sinó que era una xarxa de PC. Això va fer dubtar de si cada taula de la

de gener diverses exclusives sobre els

En aquell moment, es veia com un “luxe asiàtic” disposar d’un ordinador per a cada taula

redacció n’havia de tenir un. “Es veia

vicepresident Alfonso Guerra. • El 29 de gener, arriba als quioscs El Triangle, setmanari fundat per Jaume Reixach. • Les obres d’ampliació dels estudis

com un luxe asiàtic”, diu Rosés. Encara

vehicles, dels enllaços i de l’intercanvi

que aviat es va comprovar que els redac-

d’imatges. Les pissarres d’assignacions ja

tors no podien treballar sense tenir accés

es podien retirar!

al sistema i, finalment, s’hi van instal·lar

“D’ensurts n’hi va haver molts. De ve-

un centenar d’ordinadors.

gades, el sistema es penjava poc abans

riodista Carlos Pérez de Rozas y Sáenz

Des de l’aparell, es tenia accés a les agèn-

de l’informatiu i no podíem imprimir els

de Tejada.

de TVE a Sant Cugat s’inicien el 26 de febrer. • L’1 de març, mor el fotògraf i pe-

cies i es podien fer recerques per pa-

textos”, recorda Llonch. Rosés explica

• El 24 d’abril, mor Tristán La Rosa a

raules. Els “nois” de teletips van haver

que a TV3 “es van guardar les màquines

74 anys. Havia estat director del Dia-

de reciclar-se. A més, els sistemes infor-

d’escriure en un armari per si hi havia

rio de Barcelona i de Tele/eXprés.

màtics ja permetien fer i veure l’escaleta

una emergència”. A l’hora de la veritat,

de temes del telenotícies i enviar els textos al teleapuntador. Rosés destaca que

Cada diumenge, un regal (o dos) Els fascicles col·leccionables del cap

• Mar Diari, de Mataró, es comença a publicar el 2 de maig i tanca el 28 de

Fins llavors, a TV3 s’escrivien els textos a màquina amb dues còpies fetes amb paper carbó

juny. • El 7 de juny, un centenar de televisions locals catalanes celebren deu anys de la creació de Televisió Cardedeu, la primera televisió local a Es-

quan es va aturar el sistema mitja hora

panya.

de setmana són un clàssic als diaris,

abans del telenotícies, no les van poder

• El 20 de juny, moren en un accident

però va ser a partir de l’any 1990

utilitzar perquè “la tinta de la cinta de

de trànsit a l’antiga RDA els reporters

quan va començar a canviar el su-

les màquines s’havia assecat”.

de TV3 Lluís Diumaró, Josep Ylla-Ca-

port i la intensitat de les promo-

Els departaments tècnics de TV3 i TVE

talà i Joan Fornell.

cions. Pau Ortega, cap de distribució

van absorbir les novetats sense gaires

• Des del 5 d’octubre, es publica el

de La Vanguardia, explica que amb

canvis. Era el començament. Rosés as-

Nou Diari de Tarragona, escrit ínte-

el temps es va esgotant l’efecte dels productes i cal anar buscant novetats. Es multipliquen els suports: des de llibres i vídeos passant pels CDROM, pins i estris de cuina. Ortega

“No érem capaços d’imaginar que en poc temps ho tindríem tot al mateix ordinador” (Jordi Llonch)

grament en català. • El 23 d’octubre, surt el diari El Observador, que promou Lluís Prenafeta i dirigeix Alfons Quintà. • La Generalitat de Catalunya

recorda l’èxit de la distribució d’un curset d’anglès en CD-ROM que com-

senyala que el 1990

legalitza les emissores mu-

petia amb un de similar d’El Perió-

“digitalitzar el vídeo

nicipals el 8 de novembre.

dico de Catalunya. Va augmentar la

era una utopia, es veia

• El 15 de desembre, mor

difusió en 80.000 exemplars. “No hi

molt lluny”. “No érem

el veterà periodista Ma-

havia suficients ordinadors a Catalu-

capaços d’imaginar que

nuel Ibáñez Escofet, que

nya per a tants CD”, assenyala iròni-

en poc temps ho tindríem

acabava de presentar les

cament.

tot al mateix ordinador”,

seves memòries.

reconeix Llonch.

CAPÇALERA GENER 2012

sistema no funcionava amb “terminals

• ABC i El Mundo publiquen des del 3 tripijocs de Juan Guerra, germà del

utilitzaven la BBC, la Rai, Antenne 2, la CNN i la NBC. Rosés explica que aquest

També va passar...

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

La guerra del Golf o la vergonya informativa La cobertura informativa de la “Tempesta del Desert” va esdevenir un gran exercici de propaganda per part dels Estats Units en què la CNN va jugar el paper de conductora dels desitjos del Pentàgon. Moisés Peñalver Fotos: Krista Kennell / CNN / Pilar Aymerich Bush no volia que es repetís l’impacte negatiu que les imatges de les víctimes del Vietnam havien generat entre l’opinió pública. La selecció de la informació per part dels militars va provocar una demanda contra el Pentàgon per excloure mitjans europeus del pool. Amb tot, els militars al·legaren que només els britànics i ells tenien un paper fonamental en el conflicte. Així doncs, la majoria de mitjans de comunicació es van veure obligats a punxar les imatges que la CNN els servia. Els corresponsals es van convertir en simples lectors de notes oficials des dels hotels davant les grans restriccions de moviments imposades pels militars. I aquest no era l’únic problema, Una imatge tirotejada de Saddam Hussein un cop va finalitzar el conflicte

perquè també començaven les manipulacions. Una de les primeres imatges retransmeses a tot el món mostrava un

Els primers dies de gener del 1991, ETA

els mitjans estaven preparats per a la

era una preocupació dels ciutadans es-

“tempesta informativa del desert”.

vídeo es va enregistrar realment dos

panyols. Els assassinats terroristes es re-

El Pentàgon es va afanyar a reunir les

anys abans, al desastre ecològic de l’Ex-

petien setmanalment, mentre el go-

agències i cadenes nord-americanes (i al-

xon Valdes a Alaska.

vern es quedava sense vicepresident. Al-

guna de britànica) que conformarien el

Aquella havia de ser la primera guerra

fonso Guerra dimitia per les sospites de

televisada en directe, però no va

tràfic d’influències que requeien sobre el

ser així. Els reportatges tan espe-

seu germà. Però un esdeveniment internacional marcaria l’inici de l’any i d’una guerra:

Les imatges del cormorà moribund que va emetre la CNN eren de la catàstrofe de l’Exxon Valdes dos anys abans

CAPÇALERA GENER 2012

l’ultimàtum de l’ONU a Saddam Hus-

cormorà moribund xop de petroli. El

rats es van convertir en mapes, infografies i escenaris generats per ordinador. Ni ferits, ni míssils, ni enfrontaments; era clar que els

sein. El president iraquià havia envaït

seu pool o consorci informatiu, en què la

nord-americans no volien que el món

Kuwait i el Consell de Seguretat va es-

CNN tindria un paper clarament desta-

veiés les seves atrocitats. Tot i així,

tablir el 15 de gener com a data límit per

cat. Prova d’això és que Richard Cheney,

aquesta ocultació d’informació o pro-

tal que s’enretiressin del que Saddam

secretari de Defensa dels EUA, va dir

paganda que difonia la CNN es va fer

anomenava “la nova província ira-

als periodistes que s’havia informat

massa evident.

quiana”. Era una guerra anunciada i tots

sobre el que passava a l’Iraq per la CNN.

Els mitjans espanyols denunciaven la

1991 manca de transparència informativa.

cenari d’operacions d’una sèrie de pa-

Així, l’ABC afirmava en aquells dies

ravents que impedien l’accés directe al

que hi havia una “interminable sèrie de

que estava passant [...]. El linxament

batalles d’ocultació de fets i manipulació

d’un poble es va poder practicar sense

• L’1 de gener, la televisió d’Andorra

de dades”. Rafael Calduch, catedràtic de

testimonis, malgrat que la guerra es te-

i Ràdio Andorra comencen a emetre amb una redacció formada per

Relacions Internacionals de la Universiestudi (“Conflictos en el siglo XXI y nuevos retos informativos”)

Vázquez Montalbán criticà que el linxament d’un poble es va fer “sense testimonis”

que “les autori-

trenta-dues persones. • L’1 de gener, es comencen a utilitzar els primers telèfons mòbils. A final d’any, ja n’hi ha 100.000 usuaris a l’Estat.

tats de Was-

levisava en directe”, criticava. Per la seva

hington van

part, Arturo Pérez-Reverte declarava a

seguir

amb

TVE que “en dinou anys que faig de re-

l’estratègia

porter, mai he trobat tantes dificultats

propagandís-

per informar d’un conflicte. [...] Els nord-

• El 4 d’abril, es presenta el diari

tica d’oferir una

americans exerceixen un control desca-

sensacionalista Claro, dirigit per Fer-

informació oficial parcial i limitada com

rat sobre els corresponsals”.

ran Monegal. La publicació tanca el

si fos completa”. Manuel Vázquez Mon-

Davant el control del Pentàgon, un grup

6 d’agost.

talbán, antibel·licista declarat, relatava

de dos-cents periodistes catalans, farts

• El 5 d’abril, el programa Camaleo,

al llibre Las mentiras de una guerra (Edi-

del to bel·licista de la informació, van de-

emès per TVE, anuncia la mort de

• El 6 de gener, Presència passa a ser el suplement dominical de set diaris i el tiratge és de 80.000 exemplars.

torial Deriva, 1991) les dificultats a

Gorbatxov en el transcurs d’un cop

l’hora d’informar. “Es va envoltar l’es-

d’Estat a la URSS. La notícia és falsa

Les municipals, legals

El Pentàgon va crear un pool informatiu tan sols amb mitjans dels EUA i britànics

i crea una forta polèmica. • El 25 d’abril, apareix Altaïr, revista dedicada als viatges, amb un tiratge de 35.000 exemplars.

El 9 d’abril del 1991 és la data en

cidir editar un setmanari amb la capça-

• El 24 de juliol, s’acorda el tanca-

què finalment s’aprova la desitjada

lera de Diari de la Pau que pretenia

ment de Ràdio 4 a tot Espanya, que

Llei d’Organització i Control de les

allunyar-se de qualsevol propaganda i

afecta trenta-quatre centres emis-

Emissores Municipals de Radiodifu-

desmuntar les informacions sobre la gu-

sors. A Barcelona i Sevilla es pror-

sió Sonora. S’acabaven així onze

erra “censurades i manipulades”. Els

roga fins al 1992.

anys d’espera des de l’inici del pro-

30.000 exemplars del primer número es

• El 5 de novembre mor el fotògraf

jecte fins a la seva aprovació defi-

van esgotar en només unes hores.

Joaquim Brangulí, fill del també fo-

nitiva. Ràdio Arenys va ser una de

D’altra banda, quatre-cents periodistes

tògraf Josep Brangulí.

les beneficiades per aquesta llei. La

catalans es van unir en un manifest con-

• El 5 de novembre, troben a les

degana de les 150 emissores catalanes havia iniciat les emissions el 1979 des d’un pis particular i era pionera en l’ús del català a tota la programació. La llei en qüestió

Illes Canàries el cos sense vida del

Dos-cents periodistes van editar el Diari de la Pau, per donar veu a antibel·licistes i pacifistes

s’aprovava envoltada de polèmica, ja que la reforma del projecte permetia

tra la manipulació d’un “monopoli se-

que les petites ràdios es financessin

leccionat directament pels militars” i

amb publicitat. Aquest fet va indig-

feien autocrítica al dir que “bona part

nar el sector privat, que es va veure

dels directors de mitjans de Catalunya

amenaçat.

han manipulat la realitat per tal d’acomodar-la a un discurs bel·licista”.

magnat de la comunicació Robert Maxwell. • El 10 de novembre, mor d’un càncer la periodista i escriptora Montserrat Roig a 45 anys d’edat.

CAPÇALERA GENER 2012

tat Complutense de Madrid, cita en un

També va passar...

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Els Jocs que van situar Barcelona al mapa Els Jocs Olímpics són un gran fenomen de comunicació planetari i multitudinari. No hi ha cap altre esdeveniment de caràcter pacífic al qual s’hi pugui atribuir aquest caràcter mediàtic Francesc Vila Fotos: Pedro Madueño / Arxiu global. I la capital catalana va ser-ne la prova. a una renovació i un canvi de la imatge internacional dels tres principals referents geopolítics implicats: Barcelona, Catalunya i Espanya”. De fet, les televisions i la premsa internacionals van interpretar els canvis i els van transmetre a una audiència mundial sense precedents, avaluada finalment entre 700 i 1.000 milions de teleespectadors. Els Jocs Olímpics de Barcelona també es van caracteritzar en la història de la comunicació olímpica per ser els darrers jocs de l’era del broadcasting. No va ser fins quatre anys després, a Atlanta 96, quan es va incorporar la llavors incipient tecnologia Internet. En canvi, avui en dia és impensable organitzar un gran esEls Jocs van suposar un impacte mediàtic sense precedents.

deveniment, ni tan sols una petita activitat, sense el suport i l’ús intensiu de la Xarxa. Per això, un dels mèrits dels Jocs

Entre el 25 de juliol i 9 d’agost de 1992

ciutats de Catalunya, amb el pas de la

es van celebrar a Barcelona els Jocs

torxa olímpica i amb senyeres als bal-

versals gràcies al desplegament absolut

Olímpics de la XXV Olimpíada. Un es-

cons.

de la televisió i les tecnologies de difusió

deveniment que, des del punt de vista co-

Dos anys abans de la celebració dels

via satèl·lit.

municatiu, va servir per situar i projectar

Jocs, el director del Centre d’Estudis

Cal remarcar que a la capital catalana es

Barcelona i Catalunya al món, així com

van batre el rècord dels ingressos

per demostrar la capacitat d’organitzar

per drets de televisió (610 milions

un dels esdeveniments més complexos que existeixen. La imatge de Barcelona va donar moltes voltes al planeta

Als Jocs de Barcelona es va batre el rècord dels ingressos per drets televisius així com d’hores de televisió produïdes

CAPÇALERA GENER 2012

mostrant la renovació urbana i les in-

de Barcelona és que van poder ser uni-

de dòlars), del nombre d’hores de televisió produïda (prop de 2.500), de l’ús de les tecnologies en les tècniques de producció au-

versions realitzades. Aquesta també va

Olímpics, Miquel de Moragas Spà, havia

diovisual i de la integració de les xarxes

ser una oportunitat única per explicar la

presentat en un simposi internacional

de telecomunicació.

qüestió nacional i el context polític de

l’article “Comunicació, identitats cultur-

Mai abans, des de Barcelona, s’havia

Catalunya. I això es va representar insti-

als i Jocs Olímpics: l’experiència de

llançat una campanya de promoció

tucionalment, però, sobretot, de manera

Barcelona 92”, en què assegurava que

d’aquesta envergadura. El director de la

espontània als carrers dels pobles i les

“els Jocs representaven l’oportunitat per

Divisió d’Operacions de Premsa del

1992 Als Jocs de Barcelona es van acreditar uns 13.000 periodistes. De fet, el nombre

També va passar...

Informació ininterrompuda

nombre d’atletes olímpics. El detall

• El 17 de maig, mor el fotògraf Jordi

Catalunya Informació iniciava les

d’aquest desplegament de recursos a

Pujol Puente a Sarajevo, a la guerra

de periodistes va superar en milers el

de Bòsnia. Va ser el primer periodista

emissions regulars l’11 de setembre les emissores de la Generalitat de Catalunya amb la fórmula de 24 hores d’informació. La nova emis-

S’hi van acreditar uns 13.000 periodistes, superant en milers el nombre d’atletes olímpics

sora, la primera a l’Estat espanyol,

estranger a perdre-hi la vida. • El 20 de maig, el F. C. Barcelona guanya a l’estadi de Wembley de Londres la seva primera Copa d’Europa.

continua oferint informació sobre

Barcelona també va ser de rècord, si es

• Al juny, es constitueix l’Associació

l’actualitat de Catalunya, amb des-

té en compte que hi van assistir 135 ca-

de Dones Periodistes de Catalunya,

connexions per a les quatre demar-

denes de ràdio i televisió, 1.450 diaris i

per avançar en el reconeixement de

cacions: de Barcelona, Tarragona,

agències diferents registrades o peri-

la igualtat professional de les dones.

Lleida i Girona, i per a la resta del

odistes provinents de 150 països.

món. Des dels seus orígens, dedica una especial atenció a la informació

LA CADENA MÉS OLÍMPICA

del trànsit, el temps i també als

A casa nostra, Televisió de Catalunya

esports. Progressivament, s’hi han

(TVC) i Televisió Espanyola (TVE) van

anat incorporant altres blocs temà-

signar un acord inèdit per sumar recur-

tics, així com un informatiu pioner en llengua occitana per a la Vall d’Aran.

COOB 92, Martí Perarnau, en una inter-

• El 21 de juny, mor l’escriptor i autor de Nosaltres, els valencians, Joan Fuster, a l’edat de 70 anys. • El 10 de juliol, es va suprimir el programa L’orquestra de Ca-

Hi havia 135 cadenes de ràdio i televisió, 1.450 diaris i agències, i periodistes de 150 països

talunya Ràdio, tertúlia coordinada per Jordi Vendrell, per unes declaracions sobre les detencions d’independentistes. • A l’estiu, el Diari de Barcelona és

venció en el curs universitari sobre olimpisme, organitzat pel Centre d’Estudis

sos i poder cobrir durant quinze dies la

comprat pel grup Dalmau i es conver-

Olímpics el mes de febrer de 1992, expli-

celebració dels Jocs Olímpics de

teix en Nou Diari, capçalera que s’es-

cava que “per als mitjans de comunicació,

Barcelona conjuntament les 24 hores.

tendrà per diverses ciutats.

els Jocs Olímpics són una fita molt esper-

Les emissions del Canal Olímpic de tele-

• Al setembre, el Grupo Zeta treu la

ada, en què s’aboquen tots els recursos i

visió en català es van realitzar a la fre-

revista Woman i, a l’octubre,

en què la comunicació local, nacional i

qüència del Canal 33 per a les

RBA la revista Clara.

global arriben a l’expressió màxima”.

retransmissions esportives i els infor-

En aquest sentit, els Jocs de Barcelona

matius sobre els diferents aspectes dels

• A l’octubre, s’aprova el Codi

van suposar un desplegament de rècords,

Jocs. Els programes que es van emetre

deontològic de la professió

amb fites inèdites assolides fins aleshores

periodística a Catalunya en

pels mitjans de comunicació d’àmbit

el marc del II Congrés de

mundial. Tal i com passa amb cada nova convocatòria olím-pica, cada

Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola van sumar recursos amb la creació del Canal Olímpic

cop es genera

Periodistes Catalans. • El 13 de novembre, te lloc la declaració de Tòquio en la I Conferència Mundial de Periodistes Científics.

més expectació

són: Informatiu Olímpic, en versions de

i el desplega-

matí, tarda i nit. També, Afany olímpic,

• Al desembre, TVC organitza la pri-

ment de recur-

Perfil de campions, Herois, Campions,

mera marató televisiva amb l’objectiu

sos és més

Entrevistes a la Vila Olímpica, Els més

d’aconseguir recursos econòmics per

gran que el

grans moments dels Jocs, Rock and Jocs

a la leucèmia.

precedent.

i L’elegància dels Jocs.

CAPÇALERA GENER 2012

de 1992, i va eixamplar l’oferta de

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Els límits que va superar el cas Alcàsser El conegut com a crim d’Alcàsser va suposar un punt d’inflexió en la manera en què els mitjans d’informació tractaven aquest tipus de successos tràgics. L’espectacuarització d’aquells fets van provocar nombroses queixes. Ivet Boltà Foto: Antena 3

Nieves Herrero –en la imatge a Cita con la vida– és recordada per la seva cobertura dels fets al programa De tú a tú d’Antena 3.

Era any de crisi econòmica, Felipe

Fins que les van trobar, a final de gener

a què els espectadors no estaven acostu-

González (PSOE) va tornar a ser reele-

de l’any següent, tot el país es va poder

mats. El dia que van localitzar els

git president en les eleccions generals i

implicar en la desaparició en el xou d’im-

cadàvers, la periodista Nieves Herrero

va esclatar l’escàndol dels GAL. Era el

pacte de Televisió Española ¿Quién sabe

va traslladar les càmeres i el plató del

1993. La societat espanyola va ser testi-

dónde?, on es buscaven desapareguts. La

programa que presentava a Antena 3,

moni no només d’aquests episodis de la

gent trucava afirmant que les havien vist

De tú a tú, al poble de les nenes per cap-

història, sinó d’un altre relacionat amb

vives, fins i tot el dia que finalment van

tar en directe en una emissió especial les

el món mediàtic que va suposar un impacte social: el naixement de la teleporqueria a partir del programa de Nieves Herrero per cobrir el “cas de les nenes d’Alcàsser”.

opinions, sentiments i reaccions

El seguiment mediàtic del cas va arribar fins a límits a què els espectadors no estaven acostumats

CAPÇALERA GENER 2012

El 13 de novembre de 1992, Míriam Gar-

de familiars, amics i veïns. El programa i l’actuació de la conductora van ser molt criticats en considerar que es van apro-fitar d’un moment de dolor de les per-

cía, Antonia Gómez i Desirée Hernán-

aparèixer semienterrades prop del pantà

sones properes a les víctimes, alguns en

dez, tres noies de 14 i 15 anys de la

de Tous.

estat de xoc, per fer-ne espectacle. Era el

localitat valenciana d’Alcàsser, van ser

La recerca de les tres adolescents en

tot per l’audiència.

segrestades, torturades, violades i assas-

aquest programa de TVE va prendre

El Col·legi de Periodistes va fer pública,

sinades quan es dirigien a una festa de

gran dimensió, però el seguiment

el 5 de febrer de 1993, una declaració

l’escola a la població veïna de Picassent.

mediàtic posterior va arribar fins a límits

sobre el tractament informatiu d’aquests

1993 successos, apel·lant al “sentit de la res-

conspiració espanyola mediàtica prèvia

ponsabilitat”, a la “informació veraç,

a la de l’11-M –i també una utilització

l’anàlisi ponderada i les opinions plu-

del màrqueting televisiu prèvia a la del

rals”, i al “dret de les persones a la in-

cas Madeleine– es va establir al voltant

• El curs 1992-1993, s’inauguren els

timitat i a la imatge”, en situacions

del crim d’Alcàsser”, va afirmar a El

estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.

d’aflicció i dolor. TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ El ‘circ’ va continuar durant anys al programa Esta noche cruzamos el Missis-

També va passar...

Nieves Herrero va ser molt criticada en aprofitar el dolor aliè per fer-ne espectacle

sippi (Telecinco), conduït per Pepe

• El 4 de gener, el diari El Punt es passa a publicar també el dilluns. • El 21 de gener, es crea una polèmica en difondre el programa Persones Humanes una fotografia de la

Navarro, i a Canal 9, en un judici

País el periodista Joan M. Oleaque,

paral·lel –aquí van néixer– en què el

autor de Des de les tenebres. Un descens

pare d’una de les noies, Fernando Gar-

al “cas Alcàsser” (Ed. Diagonal). Segons

cía, acusava els investigadors del cas i els

ell, aquesta teoria, impulsada per García,

• El 23 d’abril, apareix la revista en

polítics com a responsables dels crims.

estava “corejada per periodistes” i sem-

català Enderrock.

“Si hi va haver una primera teoria de la

brava “un gran dubte sobre el sistema i,

• El 30 d’abril, es posa a la venda el

malgrat que ha acabat en descrèdit, va

Nou Diari, cosa que implicava la mort

impregnar una gran quantitat de ciu-

del bicentenari Diari de Barcelona.

Un canal europeu

tadans”. Fernando García va ser acusat de delicte d’injúries i el fiscal va dema-

infanta Elena plorant d’emoció per son germà durant els Jocs Olímpics.

• El 28 de maig, el GRAPO col·loca un artefacte explosiu a la seu de l’agència EFE a Madrid, que només va

El Col·legi de Periodistes va fer una declaració on criticava aquest tractament informatiu “Volem fer una televisió per als eu-

• El 9 de juny, es presenta l’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED). • El 20 de juny, es constitueix el Sin-

nar-ne l’ingrés a presó (que evitava si pa-

dicat de Periodistes de Catalunya.

levisió amb el punt de vista dels

gava una multa a terminis).

• L’1 de setembre, la revista Pano-

nord-americans”, declarava Massimo

Avui en dia, els judicis paral·lels

rama plega en el número 327 davant

Ficera, president d’Euronews a CAPÇA-

segueixen més vius que mai amb el

la saturació d’aquest tipus de publi-

quan aquest canal de televisió

seguiment de casos com el de la

cacions en el mercat.

LERA

va sorgir, el 1993. L’1 de gener

sevillana Marta del Castillo (el Consell

d’aquell any, es va posar en marxa la

Audiovisual Andalús va censurar la

cadena per satèl·lit a Europa, que

cobertura del cas realitzada per les ca-

emetria divuit hores al dia només in-

denes privades) o el de la nena Mari Luz.

seu de la nova cadena es trobava a Lió (França) i no tenia estudis, presentadors ni càmeres; només una

el programa Un tomb per la vida, presentat per Joaquim Maria Puyal. • El 29 d’octubre, desapareix El Ob-

formació, en cinc llengües: anglès, francès, castellà, alemany i italià. La

• El 14 de setembre, s’estrena a TV3

El ‘circ’ va continuar durant anys amb un judici paral·lel a programes televisius

quarantena de periodistes que ela-

servador després d’impagament de salaris i vagues dels treballadors. • El 7 de novembre, el diari sensacionalista Daily Mirror publica fotos inèdites de Lady Di al gimnàs, fetes amb

boraven les notícies a partir del ma-

Si bé la retirada de tots els anunciants

terial que els hi arribava dels socis,

del programa La Noria (Telecinco) a

les cadenes de televisió públiques

partir d’una iniciativa promoguda a

que pertanyien a la Unió Europea de

través de les xarxes socials, potser obre

Radiodifusió (UER).

un nou episodi en els límits de la informació a la petita pantalla.

càmera oculta. • El 17 de novembre, neix una comissió institucional d’ètica televisiva, aprovada pel senat i presidida per Victòria Camps.

CAPÇALERA GENER 2012

ropeus, igual que la CNN fa una te-

provocar danys materials.

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El punt de partida de la frivolització informativa La televisió actual a Espanya està farcida de programes i xous d’impacte en els quals tot s’hi val. Tot i així, va ser el 1994 quan això va néixer com a fenomen. Des des de llavors no ha parat de créixer. Clara de Cominges Fotos: Tele 5 / Kevin Carter / Arxiu “La televisió que tenim no és la que

vacitat a la televisió”.

volem tenir”. Amb aquesta frase, Vic-

Per la seva part, Mariola Cubells, peri-

tòria Camps , catedràtica d’Ètica, definia

odista i autora del llibre ¡Mírame tonto!

el punt de partida d’un informe sobre

Las mentiras impunes de la tele (Edito-

continguts televisius que va realitzar una

rial Robinbook, 2003), sempre ha de-

comissió al Senat i que ella mateixa va

fensat que el succés de les nenes d’Al-

presidir. La cita, que apareix a La Van-

càsser a final de 1992 va suposar un punt

guardia del 8 de gener de 1994, es

de inflexió.

refereix als programes que aleshores tri-

“Hi ha un abans i un després d’aquest fet.

omfaven a la televisió com ¿Quién sabe

Li van carregar, injustament, totes les culpes a la Nieves Herrero pel

“La diferència és que en aquell moment, l’espectador era verge. Ara ja no”(Mariola Cubells)

programa que va fer en directe poques

hores

després

que

apareguessin els cossos de les nenes. Encara que tots els mitjans érem allà per fer exactament el

dónde? –que gaudia de dos anys d’èxit

Dell’Ate a La máquina de la verdad 38

mateix. En Paco Lobatón volia el

de la mà de Paco Lobatón– Lo que nece-

mateix, amb tot, ella va tenir més sort i

sitas es amor –que amb Isabel Gemio ar-

menys escrúpols”, afirma Cubells.

rassava a les audiències– i La máquina

“En Lobatón venia ratificat pel seu currí-

de la verdad, presentat i dirigit per Julián

culum a informatius i comptava amb la

Lago i que utilitzava un polèmic detec-

pàtina de serietat que dóna TVE.

tor de mentides.

Ara bé, la veritat és que feia un pro-

“Aquell any és quan es comença a frivo-

grama realment lamentable”, sosté

litzar la informació. És un moment en

aquesta experta. “El que va aconseguir

què tot comença a degenerar”, assegura

–prossegueix Cubells– ¿Quién sabe

Miquel Garcia, director de l’Àrea de

dónde? és una manera ciutadana abso-

Nous formats de Televisió de Catalunya.

lutament absurda de buscar als seus.

Un any, en què –continua Garcia– “es

Aquest va ser un dels programes que va

comença a flexibilitzar la funció deon-

iniciar el camí de jugar amb la sensibili-

tològica del periodista i comença el tot

tat i d’espectacularitzar el dolor”.

s’hi val: fer espectacle de la privacitat,

Tot i així, aquest programa no va ser

utilitzar el dolor aliè, etc. Però, al costat

l’únic ja que espais televisius com Lo

del que havia de venir, tot això no va ser

que necesitas es amor i De tú a tú “també

pràcticament res. Va ser l’emissió de

van fer un espectacle del dolor de les

Gran Hermano, l’any 2000, la que va

emocions tant positives com negatives”,

canviar realment la percepció de la pri-

apunta Cubells.

1994 que va néixer va ser la de la creació d’un consell audiovi-

També va passar...

sual que mai s’ha arribat a por-

“Serà la foto més important de la meva carrera però no la vull ni veure.

• El 10 de gener de 1994, Televisió

“No s’ha creat aquest consell perquè no

de Catalunya va apostar pel formats de creació amb Poblenou, una tele-

El Senat va crear una comissió de continguts televisius que va servir de ben poc

L’odio.”, va dir el fotògraf Kevin Car-

novel·la que, degut a l’èxit, va ser la primera d’una llarga llista de serials de la cadena. • Desapareix el Nou Diari. El que era l’antic Diari de Barcelona va tancar les

ter al recollir el Pulitzer al maig de

hi ha hagut voluntat política. A

edicions en paper durant aquell any:

1994 per la imatge publicada al New

Catalunya, sí que va existir aquesta vol-

el 26 de gener a Barcelona, el 2 de

York Times l’any anterior. En aquesta

untat de regular tot això, de crear un or-

març a Girona i el 31 de març a

foto, es podia veure un nen famèlic

ganisme (el Consell de l’Audiovisual de

Lleida.

al Sudan amb un voltor al darrere

Catalunya) i de donar-li llibertat per

observant-lo. La fotografia va pro-

funcionar, que és molt important. El

vocar un gran debat mundial sobre

CAC tindrà un munt de problemes,

mació general editat a València, El

el perquè el fotògraf no havia deixat

però funciona, i des de fa molts anys”,

Temps, va complir deu anys. A l’octu-

la càmera per socórrer l’infant.

recorda.

bre, va estrenar la primera edició en

També es va insinuar si la imatge era

És cert que, aleshores, TV3 oferia una

línia (a Servicom primer i a Internet,

• El 6 de juny, el setmanari d’infor-

un frau o que el voltor en realitat no

després) d’una publicació a l’estat es-

volia atacar el nen. El 27 de juliol

panyol.

“El tractament fa que tingui interès periodístic o sigui ‘pornografia emocional’”(Miquel Garcia)

liol, la narrativa cata-

INNOCÈNCIA PERDUDA

programació totalment diferent a la

• El 9 de setembre, el

Després vindrien els programes de testi-

que s’emetia a la resta d’Espanya. “Nos-

diari El 9 Nou treu edició a Sabadell.

monis. El diario es va emetre durant deu

altres ens van dedicar a fer telerealitat

Mesos enrere, al gener, havia obert

anys (2001-2011) a Antena 3 i està con-

des d’uns anys abans. Vam començar

l’edició de Terrassa.

siderat com un dels programes paradig-

amb Ciutadans el 1992 i després van

• L’11 de setembre, El Punt estrena

màtics de la teleporqueria. “Tots aquests

venir altres programes com El Cangur

edició diària al Barcelonès Nord des-

espais van beure d’aquesta mateixa font:

el 1994 i Les coses com són el 1995. Vam

prés de reconvertir la Revista de Ba-

jugar amb el sentiments i utilitzar-los

pensar que era possible fer una telere-

dalona.

com a material televisiu”, destaca

alitat “digna” en la qual crèiem que els

d’aquell any, Carter, emocionalment inestable, es va suïcidar amb tan sols trenta-tres anys.

1994, l’espectador era verge i ho rebia tot amb certa puresa i des de la innocència. Ara ja no”.

lana perd Pere Calders, que mor a 81 anys.

• Entre el 30 de setembre i el 2 octu-

Cubells. I afegeix: “La diferència més important és que en aquell moment, el

• La nit del 21 de ju-

TV3 va apostar per la telerealitat, però feta dignament i amb respecte, com a Ciutadans

En aquella època, els continguts televi-

bre, té lloc la primera Mostra de Revistes en Català a la plaça de la catedral de Barcelona. • El 18 d’octubre, l’Avui estrena nova imatge, aprofundint en la informació

sius eren més inofensius que en l’ac-

ciutadans tenien coses a dir i als qui trac-

tualitat, si bé eren suficientment nocius

tàvem amb respecte. I encara hi creiem.

per cridar l’atenció del Senat, que va

Tot es pot fer en televisió: el tractament

• El 3 de novembre, comencen les

crear la comissió abans esmentada sobre

és el que fa que una cosa tingui interès

emissions de l’emissora Barcelona Te-

continguts televisius. Un projecte que no

periodístic o sigui només ‘pornografia

levisió des dels estudis situats a la

va servir de gaire. “Una de les iniciatives

emocional’”, diu Miquel Garcia.

Via Laietana.

i canviant-ne la maquetació.

CAPÇALERA GENER 2012

El poder d’una imatge

tar a terme”, recorda Cubells.

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El periodisme es capbussa dins l’era digital El naixement dels diaris electrònics, a l’inici del boom digital, marca un abans i un després. Per fi, la Xarxa arriba a les llars dels ciutadans i també a les redaccions, seguint l’estela de diaris europeus i nord-americans, començada anys abans. Laura Casadevall Fotos: VilaWeb / Arxiu Si bé els inicis d’Internet es remunten a 1969, no és fins l’any 1990 que neix el World Wide Web, el Web, un sistema que permet la consulta remota d’arxius d’hipertext des de qualsevol ordinador del món amb accés a la xarxa. Un lustre després, el Web debuta com a nou actor en el sistema de comunicació de les llars dels ciutadans. Aquest fet és una fita històrica, comparable amb el desembarcament de la ràdio i la televisió comercials a la primera meitat del segle XX. “El boom digital no es produeix fins a l’any 1995, moment en què Internet es pot considerar realment integrada com a eina de comunicació”, indica Virginia Luzón, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat

Vicent Partal, al 1995 en un xat amb Pep Riera (Unió de Pagesos) i Oriol Ferran.

Autònoma de Barcelona (UAB) al seu llibre Internet, l’eina inevitable. Periodistes, mitjans i missatge a la xarxa.

dins de la col·lecció “Ones i Bits”, edi-

Aquell any apareixen les versions elec-

tada pel Col·legi de Periodistes i la

Paral·lelament, comencen a sorgir nous

tròniques dels diaris Avui –el primer

Diputació de Barcelona. En la mateixa

projectes, independents dels mitjans

de l’Estat a disposar d’un web–, El

línia, apunta David Domingo, professor

tradicionals, pensats exclusivament en

Periódico de Catalunya, La Vanguardia,

de Periodisme Digital de la Universitat

clau Internet. A les conclusions del

ABC i El Mundo, entre altres. Seguien models dels grans diaris nord-americans i europeus fets pocs anys abans. En la majoria dels casos, els mitjans tradicionals feien servir Internet per

primer congrés de la publicació

El boom digital no es dóna fins al 1995, quan Internet ja es pot considerar una eina de comunicació

CAPÇALERA GENER 2012

“traspassar els continguts habituals”,

NOUS MITJANS

electrònica, Mercè Molist, periodista especialitzada en temes d’Internet, posa l’accent en les publicacions digitals “sorgides del no-res (...), sense un grup

destaca Luis Ángel Fernández Her-

Rovira i Virgili (URV). “El 1995, els mit-

editorial potent que hi doni suport”.

mana, membre fundador del Grup de

jans tradicionals es van abocar a Inter-

Parla de projectes com Extra!Net, Noti-

Periodistes Digitals (GPD) a Bits o

net, però amb una actitud molt prudent,

cias.com, En.red.ando, Butlletí d’Aquità-

paper un recull de les conclusions del

deixant els webs en mans dels equips tèc-

nia o Vilaweb. Aquest darrer és, afirmen

primer congrés de la publicació elec-

nics de l’empresa, no dels periodistes, i

la majoria dels experts, el diari digital pi-

trònica, celebrat al maig de 1998, inclosa

replicant-ne els continguts”, recorda.

oner a Catalunya. Vicent Partal i As-

1995 sumpció Maresma són els responsables

de connexió desorbitats (Telefónica va

de posar-lo en marxa el 15 de maig de

posar en marxa al desembre de 1995 In-

1995, amb el nom d’Infopista, tot i que

fovía per transmetre dades entre ordi-

aviat prendria el nom actual. A la publi-

nadors a través de la línia del telèfon,

• El 5 de gener, es va publicar el nú-

cació La nova dimensió, el periodista

amb una tarifa de 139 pessetes per hora).

mero zero d’El Punt del Maresme.

científic Xavier Pujol descriu de manera gràfica VilaWeb: “La iniciativa posada en marxa per Partal, Maresma i Associats permet navegar per diferents barris de l’aldea catalana sense perdre de vista

Aquell any apareixen les versions electròniques de l’Avui, El Periódico, ABC, La Vanguardia i El Mundo

el veïnatge universal (aldea global)”. El

També va passar...

• L’1 de febrer, va morir el dibuixant i humorista Jaume Perich a 53 anys. • El 18 d’abril, el fotògraf espanyol Javier Bauluz va ser guardonat amb un premi Pulitzer, per una fotografia

mateix Partal repassa els primers passos

Amb aquest panorama, molts diaris di-

captada al camp de refugiats ruande-

d’aquell nou producte: “En un primer

gitals es construïen fora de línia. “No tre-

sos de Goma (Zaire).

moment, es tractava d’un directori de re-

ballàvem en temps real, només ens con-

cursos en català, un catàleg de webs, en-

nectàvem per actualitzar el web”,

• El 24 de maig, Televisió de Catalu-

cara que aviat hi vam introduir petites

recorda l’impulsor de VilaWeb.

nya (TVC) es va convertir en la pri-

notícies, que es limitaven a un titular i a

Els nous mitjans que treien el cap a

mera emissora de l’Estat a entrar a

un petit cos de text”. “No sabíem ben bé

la immensitat d’Internet exploraven

Internet.

què fèiem però vèiem Internet com una

camins mai abans recorreguts. De fet, no

oportunitat per als periodistes”, con-

va ser fins al març de 1997 que l’Oficina

fessa Partal setze anys després.

de Justificació de la Difusió (OJD) va

lunya va concedir la Creu de Sant Jordi al Col·legi de Periodistes de Ca-

La velocitat de transmissió de dades a través de la Xarxa era lenta i els preus

• El 2 d’agost, la Generalitat de Cata-

Al maig, apareix VilaWeb, que es considera el diari electrònic pioner a Catalunya

talunya. • El 18 de setembre, van començar les emissions oficials de COMRàdio

El fiasco del cable

aprovar un reglament per al seu control.

• El 20 de setembre, es va presentar

A final dels vuitanta, els nord-ame-

Ben aviat, aquests mitjans es van ado-

l’edició catalana del diari El Mundo.

amb Josep Cuní com a protagonista.

ricans comptaven amb una setan-

nar que requerien d’una organització

tena de canals de televisió gràcies a

empresarial específica així com una or-

• El 31 d’octubre, Radio Liberty,

la liberalització del cable. A Espanya

ganització de la comunicació basada en

creada el 1959 en plena guerra freda,

i Catalunya, el panorama es presen-

conceptes nous, com l’hiperllenguatge i

va deixar d’emetre.

tava radicalment diferent, en part

la circularitat del coneixement. Així

degut a l’interès del Govern central

mateix, es va revelar una organització

de protegir el monopoli de Telefó-

dels lectors absolutament innovadora,

nica. Fins a final de 1995, no es va

que Fernández Hermana descriu amb

aprovar la Llei de Telecomunicacions per cable. Alguns ajuntaments es van avançar a la normativa, com el de Barcelona, que el 22 de setembre va adjudicar a Cable i Televisió de

• L’1 de desembre, Luis del Olmo va presentar Onda Rambla Catalunya, que abastava cinc emissores. • El 22 de desembre va morir a Bar-

“No sabíem ben bé què fèiem, però veiem Internet com una oportunitat per als periodistes” (Vicent Partal)

celona el periodista i escriptor Nèstor Luján a 73 anys d’edat.

Catalunya (CTC) una prova pilot a 20.000 llars de la ciutat. La libe-

clarividència a Bits o paper. “Entre tots

ralització de les infraestructures

dos, publicació electrònica i audiència, si

i l’evolució de la televisió per

aquest procés s’aconsegueix, sorgeix una

satèl·lit i digital van contribuir a

espècie de llotja de la comunicació, on

defraudar-ne les expectatives.

l’oferta i la demanda es retroalimenten mútuament”, apunta. 41

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Al-Jazira, la revolta plural a les ones L’aparició, creixement i èxit del canal satèl·lit qatarià ha estat determinant en l’extensió de la llibertat de premsa pel món àrab, amb totes les conseqüències que això comporta, i ha capgirat el sistema comunicatiu mundial. Ada Cruz Foto: Al-Jazira A principi dels noranta, els conflictes a

formació des de Doha a partir de l’1 de

Des del començament, el canal qatarià

l’anomenat Pròxim Orient havien

novembre del 1996.

es va desmarcar dels altres mitjans ofi-

afeblit el poder de les monarquies

La BBC Arabic News, una cadena amb

cials àrabs per la pluralitat i diversitat de

petrolieres àrabs. En aquest context, el

seu a Londres sorgida de la iniciativa

les fonts, principi recollit en el seu lema:

xeic Hamad bin Khalifa Al-Thani, auto-

conjunta de la BBC i la saudita Orbit

“L’opinió contrastada”. “Al-Jazira ha fet visibles i audibles, per primera vegada en la història moderna de la regió, opositors islamistes, nacionalistes i feministes i els ha permès exposar les seves idees, denunciar la corrupció i reivindicar les llibertats públiques”, afirma la sociòloga tunisenca Olfa Lamloum a l’assaig AlJazira, miroir rebelle et ambigu du monde arabe. També en destaca el desplegament geogràfic dels quatre-cents periodistes de la cadena, que actualment provenen de seixanta països diferents. De fet, aquest canal va ser l’únic mitjà amb presència a l’Iraq durant els bombardejos del desembre de 1998. El primer èxit internacional d’Al-Jazira un cop assoleix les 24 hores d’emissió diàries és la cobertura de la Segona Intifada. Encara que és durant les guerres

Periodistes treballant a la seu central del canal de referència del món àrab.

a l’Afganistan i a l’Iraq quan, amb el monopoli dels comunicats d’Al-

proclamat emir de Qatar l’any 1995, va engegar una sèrie de reformes neoliberals i d’aparença democràtica per atreure la inversió estrangera al país,

El canal qatarià es va desmarcar dels altres mitjans oficials àrabs per la pluralitat i diversitat de les fonts

CAPÇALERA GENER 2012

molt ric en jaciments de petroli i gas.

Qaeda, Al-Jazira altera el flux de la informació que tradicionalment era unidireccional entre Occident i Orient. Les represàlies de les autoritats

Entre aquestes mesures, va decretar la

Communication, havia estat eliminada

àrabs i foranes, que s’han vist qüestio-

creació d’un canal de televisió que, tot

uns mesos abans per haver gosat donar

nades a les pantalles d’Al-Jazira, com-

i ser inicialment finançat per l’estat,

veu a l’oposició al règim saudita. Alguns

prenen des de la retirada d’acreditacions

havia d’arribar a ser independent. Al-

dels periodistes de la frustrada BBC

fins a bombardejos suposadament acci-

Jazira –que significa La Península– va

Arabic News van ser contractats per Al-

dentals a les seves oficines. Tot i això, la

començar a emetre sis hores diàries d’in-

Jazira.

cadena ha continuant desenvolupant-se,

1996 També va passar...

Més productores audiovisuals

• El 15 de gener, Catalunya Informa-

Al 1996 va començar a fer-se evident

ció va començar les emissions en

la presència creixent de la producció

règim de desconnexió territorial.

En un panorama radiofònic cada cop

“És un contrapès a la visió de la realitat que prové dels països occidentals”

més complex i en un context televi-

(Nicolàs Valle)

aliena en la programació dels mitjans audiovisuals catalans i estatals.

siu liberalitzat, periodistes de gran

• El 28 de març, el diari francès Le Monde Diplomatique va presentar una edició en castellà. • El 14 d’abril, un jutjat de Madrid va

prestigi com Antoni Bassas, Joaquim

a estendre la llibertat de premsa en el sis-

condemnar El País, que setmanes des-

Maria Puyal, Gemma Nierga o Luis

tema comunicatiu àrab, on televisions

prés compliria vint anys, per publicar

del Olmo, van constituir societats

com Al-Arabiya i AbuDhabi TV han de-

una fotografia de Javier de la Rosa

mercantils per tal d’exercir el perio-

senvolupat una ètica periodística similar

dins la presó.

disme amb més autonomia i control

a la d’Al-Jazira per competir-hi. Tot i

sobre les seves creacions. Malgrat

això, una arabista com Gema Martín

• El 23 d’abril, l’Avui compleix vint

que algunes productores indepen-

Muñoz, directora de Casa Árabe, manté

anys. Aquell mateix dia també apa-

dents van néixer a final dels vui-

que Al-Jazira continua sent la principal

reixia el primer número del diari ge-

tanta, com El Terrat de Produccions

font de referència i credibilitat de la ma-

neralista Eco 24 horas, dirigit per

joria dels ciutadans àrabs.

Vladimir de Semir, que tancaria un

SL, d’Andreu Buenafuente, va ser a

any després.

mitjan noranta que proliferaren aventures empresarials com la productora Broadcaster de Josep Cuní.

creant Al-Jazeera.net, un canal d’esports

La nova cadena va alterar el flux de la informació unidireccional entre Occident i Orient

• El 9 de maig, va morir a l’edat de 85 anys el periodista Josep Maria Lladó, director del diari La Humanitat durant els inicis de la Guerra Civil espanyola.

i un altre en llengua anglesa que arriba a

• L’11 de setembre, El Punt va llançar

més de 220 milions de llars en més de

I en arribar la “primavera àrab”, en què

quatre edicions per a les comarques

100 països.

el poder de convocatòria el tenen so-

de Tarragona.

bretot les xarxes socials, Al-Jazira n’és

• El 19 de setembre, TV3 va presentar

LÍDERS I CREÏBLES

“l’embrió, el primer a crear espais de lli-

els telenotícies a Internet.

El periodista Nicolàs Valle, que ha estat

bertat dins les cases”, opina Valle. “En

enviat especial de TV3 als països àrabs

realitat, la primera “revolució” al món

• El 16 d’octubre, la Facultat de Cièn-

moltes vegades, creu que Al-Jazira “ha

àrab va ser la creació i difusió d’Al-

cies de la Comunicació de la UAB va

canviat totalment el panorama mediàtic

Jazira”, assevera Martín Muñoz, per a

celebrar el vint-i-cinquè aniversari, i

qui la cadena no només ha contribuït “a

va assolir els sis mil periodistes lli-

mundial, perquè ara hi ha un contrapès

cenciats.

a la visió de la realitat que prové dels paï-

Jazira “pertany a la monarquia qatari-

“La primera ‘revolució’ al món àrab va ser la creació i difusió d’Al-Jazira”

ana, dictadura pròspera i autoritària que

(Gema Martín Muñoz)

sos occidentals”. El periodista subratlla, però, que no hem d’oblidar que Al-

• L’1 de desembre, es va constituir el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), el tercer creat al continent europeu.

informar i a impedir la censura sobre

• El 13 de desembre, Ràdio 4, la pri-

està sotmès als seus interessos, com ara

aquests processos”, sinó que també ha

mera emissora pública íntegrament

els que en fer-se públics van implicar, fa

esdevingut la principal font d’informació

en català després de la dictadura

uns mesos, la dimissió del director gen-

per als mitjans occidentals. “En aquest

franquista, va complir el seu vintè

eral d’Al-Jazira, Wadah Khanfar.

sentit, ha suposat una normalització in-

aniversari.

No obstant això, Al-Jazira ha contribuït

ternacional d’Al-Jazira”, afirma.

portants al món àrab” i, per tant, el canal

CAPÇALERA GENER 2012

té aspiracions hegemòniques molt im-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

La mort que criminalitzà els paparazzi L’accident de trànsit en què va morir Lady Di va posar en el punt de mira el col·lectiu dels paparazzi que segueixen als personatges famosos. A mida que passen els anys, aquest ofici creix, però també n’augmenten els detractors. Jèssica Casado Foto: EFE Fellini La Dolce Vita, quan un personatge anomenat Paparazzo (la denominació en italià) seguia la gent famosa per aconseguir-ne fotografies. La paraula, en l’origen, s’utilitzava per anomenar a aquells que tenien conducta d’inquiets, tafaners i nerviosos. Bayón fa referència a aquesta descripció de la figura del paparazzi i la titlla de “desinformació”, ja que “només és certa la procedència, que no està precisament lligada al significat de la paraula en si”. “En aquesta feina, –prossegueix– hi ha gent sense escrúpols i gent amb ètica periodística. N’hi ha que vénen de ser lluitadors de boxa, mecànics o venedors de pisos, i uns altres que vénen de La mort de la Princesa de Gal·les va suposar un fort impacte emocional al Regne Unit.

la facultat de Periodisme. Hi ha de tot, com en totes les feines”. Fins als anys cinquanta del segle pas-

“La princesa Diana de Gal·les va morir

El reporter i paparazzi Enric Bayón

sat, les anomenades revistes del cor no

a conseqüència d’un homicidi involun-

afirma que la mort de Lady Di va can-

es van fer populars. Va ser a Itàlia,

tari causat per la imprudència extrema

viar la imatge que tenia la societat vers

quan una generació de fotògrafs van

amb la qual conduïen el seu xofer i els

aquests fotògrafs. “És millor tenir

començar a dedicar el temps a desco-

paparazzi que els seguien”. Aquesta és

com a culpables unes persones que

brir les intimitats dels famosos gràcies

la conclusió a la qual va arribar el jurat de la investigació judicial britànica després de sis mesos de recerca. L’accident, que va tenir lloc el 31 d’agost de 1997 en un túnel al costat del

als teleobjectius.

El decés de Lady Di va canviar la imatge que tenia la societat vers aquests fotògrafs, als quals es culpava de l’accident

CAPÇALERA GENER 2012

riu Sena de París, va fer que centenars

Abans que sorgís l’ofici de paparazzi, al món de la comunicació només es coneixien els fotoperiodistes, que feien les instantànies per als diaris. Si bé

de persones culpessin els paparazzi de

persegueixen i assetgen i no pas a uns

aquest tipus de professionals es van

la mort de Lady Di, tot i que més tard

famosos que cobren per les exclusives i

ramificar i van sorgir els periodistes

es va comprovar que els fotògrafs van

netegen la imatge fent donacions a or-

que es dedicaven a seguir la faràndula

seguir el cotxe de la princesa a una dis-

ganitzacions benèfiques”, explica.

i els famosos. Un gran nombre de pro-

tància prudencial per prendre fo-

La figura del paparazzi va sorgir, els

fessionals de la comunicació creu que

tografies.

anys 60, de la pel·lícula de Federico

l’excés de paparazzi a desmerescut el

1997 paper del fo-

fessió: “Si no t’agrada, per molt que

toperiodista.

guanyis no duraràs gaire. Però si

“El món de

t’agrada aquesta feina, per poc que

guanyis no marxaràs mai”.

informa-

nostra professió”, declara Portada del Time recordant Lady Di

Bayón. Aquest fotògraf va ser

• Aquest any TV3 inicia l’emissió en el sistema estèreo-dual.

ció és l’antigremi de la

També va passar...

Aquesta figura va sorgir als anys 60 del personatge Paparazzo de la pel·lícula La Dolce Vita

• Al 1997 Catalunya Ràdio realitza les primeres emissions de prova amb el sistema T-DAB. • El 30 de gener de 1997, comença a emetre Canal Satélite, mentre que la

un dels desco-

competidora, Via Digital, ho faria al

bridors de l’actual relació sentimental

DRETS CONSTITUCIONALS

que mantenen el jugador del Futbol

Els programes i les revistes del cor han

Club Barcelona Gerard Piqué i la can-

fomentat l’aparició de nous paparazzi.

• L’11 de març, va néixer el Consell

tant Shakira. “Els periodistes esportius

“Nosaltres tenim els mateixos límits

de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)

han estat fent caixa a costa d’aquesta

que té tothom: la llei”, assegura Bayón.

per assessorar el Govern sobre els

parella i després s’han queixat de la

El problema apareix quan dos dels

continguts audiovisuals.

poca ètica dels de la premsa del cor”,

drets constitucionals xoquen: el dret a

• El 22 de març, tanca el Nou Diari de

afirma. “Hem de recordar que va ser

la llibertat d’informació i el dret a la

Tarragona, que arrossegava nom-

el diari Sport el que va avançar el

protecció de la intimitat i de la pròpia

broses pèrdues.

rumor que estaven junts i després ho

imatge.

va fer La Vanguardia”, aclareix. Bayón resumeix la seva feina com a paparazzi amb una frase que li van dir quan, als vint-i-un anys d’edat, va començar a treballar en aquesta pro-

setembre.

• Entre el 4 i el 7 de maig, es va organitzar al Centre Internacional de

“Existeixen paparazzi sense escrúpols i altres amb ètica periodística”

Premsa de Barcelona el primer congrés

(Enric Bayón)

• El dia 15 de maig, Catalunya Ràdio

de defensor del poble (ombudsman) regional de la Unió Europea.

va començar a emetre la programació

Rotatius en dues llengües

Un dels casos que ha tingut més ressò

de Catalunya Música i RAC105 per una

mediàtic, pel que fa a prendre imatges

plataforma digital.

d’un personatge relativament famós, ha

• El juny, el diari Sport va decidir

L’11 de setembrede 1997, i coinci-

estat el de Telma Ortiz, germana de la

crear la versió digital. Primer d’una

dint amb el 15è aniversari del diari,

princesa d’Astúries. El 2008, Telma

manera més modesta fins a aconse-

el Segre va començar a sortir en ca-

Ortiz va denunciar més de cinquanta

guir una pàgina amb més recursos

talà i castellà. Poc després, el 28

mitjans de comunicació argumentant

cap a final d’any.

d’octubre, El Periódico de Catalunya

que degut al seu parentiu amb Letizia

• L’1 de juny, VilaWeb estableix les

va treure la primera edició en català.

estava vivint “un infern” i que per això

primeres edicions locals.

El diari era un clon de l’edició casde la capçalera. Es volia que els lectors poguessin escollir la llengua del rotatiu i que els joves que estudia-

El problema apareix quan xoquen el dret a la informació amb el dret a la intimitat

ven en català disposessin d’una altra

• El 19 juny, es va aprovar la llei orgànica reguladora de la clàusula de consciència dels professionals de la informació que garanteix la independència en l’exercici professional.

publicació generalista en aquesta

demanava “mesures cautelars per vul-

• El 15 de setembre, comença a eme-

llengua. El diari del Grupo Zeta va

neració del dret a la pròpia imatge”. Fi-

tre el Canal 24 horas, el primer d’in-

utilitzar programes informàtics de

nalment, els tribunals no li van donar la

formatius d’Espanya.

traducció, tot i que hi havia un

raó i van destacar que els paparazzi

equip de filòlegs al darrere.

la seguien per la “projecció pública” que tenia.

CAPÇALERA GENER 2012

tellana amb la diferència del color

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Lllibertat i pluralitat als mitjans públics Els professionals consensuen a la Jornada Anual, centrada en la Ràdio i Televisió Públiques al segle XXI, la necessitat de no desvirtuar aquest model ni la seva essència al servei del ciutadà. Un debat que, avui dia, segueix plenament vigent. Dàlia R. Bonet Foto: Sergio Ruiz Un dels protagonistes de la Jornada va ser Josep Maria Carbonell, exdiputat socialista i actual degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, qui avui dia continua defensant la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics “que promoguin el teixit de la indústria audiovisual catalana, a més de treballar sota uns estàndards de qualitat”. En la mateixa línia s’expressa Llúcia Oliva, una de les organitzadores d’aquella Jornada i actualment presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), qui divideix la història dels mitjans públics en dues etapes: “una primera en la qual els mitjans estaven al Catalunya Ràdio, la ràdio pública de referència de molts catalans.

servei del govern de torn, sobretot en el cas de Televisió espanyola, i una segona etapa en la qual els òrgans de govern

‘La independència dels mitjans públics

Es va fer pública també la demanda dels

dels mitjans l’ocupen representants dels

al segle XXI’ va esdevenir l’eix al

professionals de modificar l’Estatut de

partits que hi ha al Parlament”. Aquesta

voltant del qual van girar les ponències

la Corporació Catalana de Ràdio i Tele-

situació, explica la periodista, “ha per-

i taules rodones de la Jornada Anual

visió (CCRTV), així com l’exigència

mès guanyar en independència i plura-

dels Periodistes Catalans, celebrada els

d’una nova legislació que permetés des-

lisme”, però malgrat tot, assegura, els

dies 11 i 12 de desembre de l’any 1998.

mitjans públics “estan encara en

Els col·loquis, organitzats conjuntament

mans de representants dels par-

per la Societat Catalana de la Comunicació i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, tenien com a objectiu ana-

Els professionals exigien que es designessin els directors generals dels mitjans públics al Parlament i per àmplia majoria

CAPÇALERA GENER 2012

litzar el model de ràdio i televisió

tits segons la quota de poder que tinguin al Parlament”. La Jornada Anual també va servir per tractar qüestions de

públiques existent a final de la dècada

ignar els directors generals dels mitjans

fons, com ara el model de finançament

dels noranta. Es varen debatre els fac-

públics al Parlament per àmplia majoria,

de la ràdio i televisió públiques. El sis-

tors que en determinaven la funcionali-

i no a través del Govern. A més, es

tema instaurat fins aleshores, basat en la

tat i l’essència com a instrument de

reivindicaren consells d’administració

fórmula mixta, permetia que els mitjans

formació, informació i entreteniment al

formats per professionals reconeguts i

es poguessin nodrir de les aportacions

servei de la societat.

independents.

tant del sector públic com del privat. La

1998 publicitat regulada dins els mateixos mitjans públics pot ser garantia d’una

Un Estatut per a la CCRTV

També va passar...

major llibertat, perquè encara ara

El 1998, i després de dinou sessions

estem mancats d’un model de finança-

• El 12 de gener, el Ministeri de Tre-

ment estable”.

ball autoritza l’expedient de regulació pel qual es prescindirà de 1.500

celebrades al Consell d’Administració

La fórmula del cànon com a sistema de finançament no es va considerar vàlida per a Espanya

de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) des del 1996, s’aprova l’Estatut Professional dels Mitjans de Comunicació de la CCRTV. El text, que seria modificat en al-

treballadors de RTVE. • El 15 de gener, el grup La Voz compra per 527 milions de pessetes totes les capçaleres de Diario 16. • El 4 de març, la cadena privada An-

guns dels punts el 2002 i 2005, fins

En el marc de la Jornada, es varen trac-

a l’actual, del 2006, recull els drets

tar els drets i deures dels professionals

i deures dels professionals, com la

que treballen als mitjans públics. Car-

clàusula de consciència, el secret

bonell creu necessària la permanència

professional, els drets d’autor i el

d’uns codis deontològics que es troben

dret de rectificació. S’hi estableixen

en el nucli ètic de la professió. Tot i així,

l’estructura de la redacció, els

matisa, i tenint en compte el context de

• El 24 de març, es presenta la Plata-

consells de redacció i la creació de

migració tecnològica, “aquests drets i

forma per la Democràcia Informativa

comitès professionals. També que-

deures s’haurien d’acomodar als nous

(PDI), la intenció de la qual és recor-

reptes de la professió”.

dar que la informació és un dret fo-

den fixats els procediments d’elecció

tena 3 emet en exclusiva un polèmic vídeo amb l’agonia de Ramon Sampedro, tetraplègic que va suïcidar-se . • El 5 de març, mor a 75 anys el fotoperiodista Francesc Català-Roca.

namental emparat per la Constitució.

dels representants del comitè proció, procediment i funcions.

preocupació per mantenir aquest equi-

“Una publicitat regulada dins els mitjans públics pot garantir major llibertat” (Josep Maria Carbonell)

libri va centrar algunes de les ponències. “Els mitjans privats formen part del

• El 22 d’abril, Ernesto Sánchez de Buruaga s’incorpora a Antena 3 com a director del servei d’Informatius. • El 8 de setembre, Telefónica negocia a través d’Antena 3 la compra d’Onda Cero per un import de 18.000

SEGUEIX LA LLUITA

milions de pessetes a pagar a l’ONCE.

nucli econòmic del país i, per tant, no en

En els tretze anys transcorreguts des

poden informar de manera imparcial”,

d’aquelles ponències, “la lluita dels pro-

comenta Oliva, a l’hora que reconeix

fessionals per garantir el dret del ciutadà

que s’ha d’establir un model de finança-

a la informació i la comunicació ha estat

ment clar i factible per tal que els mit-

imprescindible per arribar on som avui”.

jans públics expliquin al ciutadà la

Així ho assegura Oliva, qui creu que

situació real. Al cap i a la fi, resumeix,

“s’ha demostrat que l’empresa privada

celona reapareix en versió digital i

no pot satisfer les necessitats de la ciu-

amb continguts locals i íntegrament

“els governs deixen clar que s’ha de proamb

informació

veraç

independent. Si no poden tenir informació lliure, els ciutadans no poden actuar en llibertat”.

serveis informatius de Canal+ expressen el suport a CNN+, el primer canal privat espanyol de notícies. • El 17 de setembre, el Diari de Bar-

en català.

moure la llibertat i la igualtat dels individus

• El 16 de setembre, treballadors dels

“S’ha demostrat que l’empresa privada no pot satisfer les necessitats de la ciutadania” (Llúcia Oliva)

Carbonell, expresident del Consell Au-

• El 5 de novembre, apareix el diari La Razón, fundat per l’exdirector de l’ABC, Luis María Ansón. • El 30 de novembre, COMRàdio estrena noves instal·lacions a la Casa

diovisual de Catalunya (CAC), posa

tadania, ni a nivell d’informació, ni d’al-

damunt la taula una de les fórmules de

tres”. El paper dels periodistes és,

finançament que es van estudiar a les

segons ell, fonamental per mantenir

sessions de 1998 i que en aquell mo-

l’essència dels mitjans públics, i contin-

ment no es va considerar vàlida per a

uar avançant per oferir informació i en-

Espanya: el cànon. Assumeix “que una

treteniment de qualitat.

de Maternitat. • El 15 de desembre, es presenta el grup Gaziel, impulsat per vuitanta periodistes catalans, amb una junta directiva presidida per Martí Anglada.

CAPÇALERA GENER 2012

fessional, el seu mandat, organitza-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Google: el cercador del nou mil·lenni Larry Page i Sergey Brin, dos joves estudiants d’Stanford, revolucionaven la Xarxa amb un nou cercador. L’any 1999 va ser quan la gran majoria de la població va descobrir Google, que permetia l’accés instantani a una quantitat massiva d’informació. Txell Llorens Foto: Google

Google s’ha convertit en el motor de recerca més popular i en una de les principals marques associades a Internet.

El 27 de setembre del 1998, Larry Page

vador dels fundadors i una gran capaci-

les 24 hores al dia els 365 dies l’any. Per

i Sergey Brin, dos estudiants d’Stand-

tat tecnològica, però sobretot en un ob-

a Toro, “el gran canvi que ha provocat

ford, van estrenar en un garatge un nou

jectiu que l’inspira: organitzar la

Google es tradueix en un accés a la in-

motor de recerca per a Internet: Google.

informació mundial i fer-la accessible i

formació més democràtic i lliure. No tan

Utilitzant un servidor de 80 CPU, dos en-

útil de manera universal”.

sols per la informació que podem rebre,

caminadors (router) i valent-se d’un algoritme secret que és capaç de combinar més de 200 criteris matemàtics per una sola cerca, van dissenyar el que es convertiria en el cercador per al nou

sinó també pels coneixements

Segons Larry Page, és “el motor de cerca perfecte, capaç d’entendre el que vols dir i oferir-te el que necessites”

CAPÇALERA GENER 2012

mil·lenni. Canviaven, així, els hàbits de

i reflexions que provenen de persones de tot el món que comparteixen la Xarxa i n’enriqueixen la informació”. Una opinió que en bona mesura

molts periodistes i de bona part dels

Un objectiu en bona part assumit, si

comparteix Carlos Alonso, periodista i

usuaris de la Xarxa i convertien el 1999

tenim en compte que anys més tard, el

membre del Barcelona Medialab, que

en l’any en què vam descobrir Google.

2011, Google realitza més de mil milions

considera “Google com una plataforma

Una empresa basada, segons Marisa

de cerques diàries, –un 16% de les quals

o intermediari neutre, que no té tant en

Toro, directora de Comunicació de

són noves–, té més de seixanta oficines

compte la font emissora, sinó la rellevàn-

Google-Espanya, “en l’esperit inno-

a trenta països i ofereix els seus serveis

cia que els usuaris donen al contingut”.

1999 rastrejadors o googlebots, que visiten

Internet, Google, la proliferació de

milions de pàgines, en copien el contingut i salten cap a pàgines enllaçades amb aquestes. Després n’estableixen un

• El 8 de gener, el Consorci Local i Co-

índex, que actualment és d’uns cent mi-

marcal de la Comunicació crea Intracatalònia, SA. El seu gran projecte és

mitjans digitals, els blocs i les noves tecnologies han permès als ciutadans apropar-se als mitjans i fins i tot aportar-hi continguts. A la Xarxa, encara es manté el debat de si exis-

En l’actualitat, Google juga un paper clau a l’hora de construir un nou sistema informatiu

teix o no el periodisme ciutadà, però el que és cert és que els mitjans es

lions de gigabytes i que, des del 2007, és

nodreixen cada cop més, i des de fa

capaç d’integrar imatges, vídeos, notícies

anys, tant de fotografies com de ví-

i llibres.

digital, afirmava el 2008 en una en-

l’Agència Catalana de Notícies (ACN). • El 14 de gener, l’Audiència Nacional avala el tancament del diari Egin. • El 17 de gener, es publica el darrer article de Josep Maria Espinàs a l’Avui, que a partir d’ara apareixerà a El Periódico de Catalunya. • El 27 de gener, es comença a eme-

deos aportats pels ciutadans. Dan Gillmor, un dels gurus del periodisme

També va passar...

MÉS RÀPID I COMPLET

tre vint-i-quatre hores de notícies

Hi ha hagut molts canvis a Google des

amb la CNN.

trevista a La Vanguardia que el ciu-

de 1999. Marisa Toro recorda que a

• El 2 de febrer, Catalunya Cultura en-

tadà pot millorar la feina del

l’inici els googlebots rastrejaven la in-

dega les emissions.

periodista. I allò que és important

formació cada tres o quatre mesos i

és saber apropar la gent a la infor-

aquesta quedava obsoleta al cap de poc.

mació veraç, saber distingir el que és útil del que no ho és.

Per a Alonso, Google té un paper clau a l’hora de construir un nou sistema in-

gital de Televisió al Metro de Barcelona.

“El gran canvi es tradueix en un accés a la informació més democràtic i lliure” (Marisa Toro)

• El 2 d’abril, la policia sèrbia deté el periodista Jon Sistiaga i el càmera Bernabé Domínguez a Kosovo. • El 3 de maig, comença una desconnexió de l’informatiu de Tele 5 en ca-

formatiu, “t’ajuda a tu, periodista, a poder posicionar-te a la Xarxa. I suposa

• El 22 febrer, s’inaugura un canal di-

Actualment, la cerca és fa en temps real,

talà, presentat per Carme Chaparro.

un canvi de paradigma en què no pesa

mostrant l’actualitat més immediata,

• A partir del 6 de maig, el grup Godó

tant la institució o l’emissor, sinó els con-

amb un ampli conjunt de fonts. Per a

s’encarrega de la distribució de l’Avui.

tinguts i la rellevància que els usuaris

Carlos Alonso, amb el temps, Google

donen a la notícia”. “El contingut és el

“ha passat de ser simplement un cer-

rei” (“Content is King”) cita Alonso,

cador a ser un ecosistema” on hi trobem

que afirma que “són els usuaris els que

aplicacions com Google Maps, Google

premien amb enllaços la importància

Earth, Google Docs, Google Chrome o

• El 27 d’agost, la revista George de-

dels continguts d’una cerca i Google pre-

Google plus. Per a ell, l’èxit de Google

cideix continuar tot i la mort en ac-

encara hi ha barreres geogràfiques a la Xarxa i també a Google, i no tan sols amb països com la Xina o l’Iran.

estudis de FlaixFM, propietat de Miquel Calçada i Carles Cuní.

cident de John Fitzerald Kennedy jr.

mia aquests enllaços, situant certs resultats més amunt”. Tot i que matisa,

• L’1 de juny, Jordi Pujol inaugura els

“Google ha passat amb els anys de ser simplement un cercador a ser un ecosistema” (Carlos Alonso)

Ara bé, com funciona Google? Marisa

• El 17 de setembre, Xavier Vinader dirigeix a TVE el documental ETA, història d’un conflicte, després de la publicació del reportatge d’investigació Lobo.

Toro explica que Larry Page, va des-

ha estat “treure rendiment dels serveis

criure el motor de cerca perfecte, com

amb la publicitat, mentre generaven una

aquell “capaç d’entendre el que vols dir

dependència per part dels consumidors.

i oferir-te exactament allò que neces-

I el principal perill, que esdevingui un

sites”. I a Google treballen per acon-

monopoli”. I és que Google és el cer-

seguir aquest ideal. Per això es valen de

cador més utilitzat del món.

• El 13 de desembre, es publica el manifest dels Fotoperiodistes elaborat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya en què es denuncia la precària situació laboral dels gràfics.

CAPÇALERA GENER 2012

Més ‘periodisme ciutadà’

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El fenomen massiu dels diaris gratuïts Diaris que passen de mà en mà, notícies curtes i titulars impactants. Amb l’estrena del nou segle, van néixer els primers diaris gratuïts de gran tirada i, amb aquests, es van instal·lar noves maneres d’informar i d’estar informats. Elsa Hermida Foto: Joaquim Miguel Sonaven les campanades del 31 de de-

publicacions de característiques similars,

sembre de 1999 i les redaccions de tot el

però la cobertura era més reduïda. Per

plicació del lector a través de comunitats

país es preparaven per rebre l’efecte

això, l’aparició de Barcelona y m@s, el

i seccions personals i d’opinió.

amb noms propis i per promoure la im-

2000 que, segons els experts, sacsejaria

16 de novembre del 2000, –poc després

Un any després, el diari va passar a

els sistemes informàtics de mig món.

de néixer la versió madrilenya– va su-

anomenar-se 20 minutos, nom que ja uti-

Començava un nou mil·lenni, mentre el

posar un abans i un després. Editat per

litzava el nou propietari, l’empresa Schibsted, en altres països. Des de fa sis anys, aquest gratuït lidera l’EGM com el diari més llegit a Espanya amb 2.171.000 lectors diaris, un tiratge de 800.000 exemplars i 15 edicions. Enric Sierra, actual director de Lavanguardia.es, va ser l’encarregat de liderar l’edició de Barcelona. En aquell moment, la por de molts rotatius de pagament era la de perdre lectors, perquè els gratuïts oferien una lectura ràpida d’articles amb una imatge atraient, així com continguts de successos, esports i activitats d’oci que tenien molt bona rebuda entre els viatgers del transport públic. Tanmateix, no va ser així. “Els diaris de pagament no van perdre quota de venda ni d’audiència. Les dades de l’OJD així

L’aparició dels gratuïts amb grans tirades va obrir un debat a la professió.

ho avalen i, fins i tot, molts d’aquests van seguir creixent fins a l’arribada de la crisi”, opina Sierra. Ben al con-

sector de la premsa estava a punt d’encetar una nova etapa. Els diaris Barcelona y m@s (actualment 20 minuCAPÇALERA GENER 2012

tos) i Metro naixerien pocs mesos

Aquest tipus de premsa va portar informació a un segment de públic que no accedia a la premsa convencional

després i el mercat del paper, la publici-

trari, la seva aparició va servir per guanyar lectors de premsa. A nivell estatal, només un 11% de la població comprava diaris de pagament, per això els gratuïts

tat i els hàbits de consum d’informació

Multiprensa, es va convertir en el primer

van portar la informació d’actualitat a

canviarien per sempre. La revolució dels

diari gratuït de gran tirada i es diferen-

un segment de públic que, per una raó o

gratuïts era un fet i amb la seva arribada

ciava de la premsa convencional per pri-

una altra, no podia accedir als diaris con-

s’obria un nou debat.

oritzar la informació local davant de la

vencionals.

En aquella època, ja existien multitud de

nacional o internacional, per notícies

Segons Sierra, l’arribada d’aquest i altres

2000 diaris, també va influir en la norma-

AFECTATS PER LA CRISI

lització lingüística, perquè, gràcies a la

La publicació Metro Directe-Barcelona,

seva tirada, “el català va arribar a

–que és propietat del grup de premsa

públics, sobretot de Barcelona i l’àrea

més gran del món, (Metro International

• El 6 de febrer, TVE-Catalunya va in-

metropolitana, que fins a aleshores no

SA)– va arribar a final del 2000, si bé la

corporar la tecnologia digital als Informatius.

llegien en aquesta llengua”. L’any 2000, també es van crear les dues grans associacions del sector: l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i l’Associació de Premsa

També va passar...

“Gràcies als gratuïts, el català va arribar a públics que no llegien en aquesta llengua” (Enric Sierra)

Gratuïta (AEPG). Segons Josep Ritort i

• El 10 de març, el Ministeri de Foment va atorgar llicències de ràdio digital (DAB) a la COPE, la SER, Intereconomía, Onda Cero, El Mundo, Recoletos, Planeta i QuieroTV.

Ferrús, secretari general de l’ACPG, l’e-

crisi la va fer desaparèixer gairebé nou

mergència d’aquests dos grans diaris va

anys més tard. Així, actualment, només

donar protagonisme i ressò a tota la

queden dues capçaleres més a banda de

que la cadena COPE podia emetre ofi-

20 minutos, com són Què! i ADN que

cialment a Catalunya.

resta de publicacions d’aquest tipus i les

• El 23 de març, el TSJC va resoldre

va situar al mateix nivell que la premsa

van aparèixer el 2005 i 2006, respectiva-

• El 13 d’abril, el grup PRISA sortia a

de pagament, ràdio, etc. “Catalunya és el

ment. “La crisi influeix en tots els mo-

borsa.

país del món amb més quantitat i quali-

dels de negoci de premsa –comenta

tat de premsa gratuïta, encara que no

Sierra– Els gratuïts han rebaixat les

se’n va veure tota la força fins que es van

tirades i han realitzat reestructuracions

var la Llei 2/2000, de 4 de maig, que

internes per reduir costos de producció”.

va convertir el CAC en un ens inde-

començar a distribuir aquests diaris a la

pendent amb capacitat sancionadora.

capital.”, explica Ritort.

RAC1, un model d’èxit

• El 26 d’abril, el Parlament va apro-

“Catalunya és el país del món amb més quantitat i qualitat de premsa gratuïta” (Josep Ritort)

• El 7 de maig, ETA assassinava el periodista José Luis López Lacalle. La mort va donar peu al manifest “No callarem”, subscrit per directors dels diaris.

El 2010, RAC1 celebrava una dècada • El 24 de maig, va morir el càmera

de vida. Aquesta emissora va co-

Pèrdua d’anunciants, reduccions de plan-

mençar a emetre l’1 de maig del

tilles i expedients de regulació afecten

de guerra català Miguel Gil durant

igual tant diaris gratuïts com a la premsa

una emboscada a Sierra Leone.

2000 i des de llavors els índexs d’audiència han evolucionat fins a arri-

escrita de pagament. Per això, el futur

• Al juny, l’Agència EFE va iniciar la

bar a 490.000 oients diaris. Segons

d’ambdós models passa per trobar

comercialització per Internet, així

Eugeni Sallent, director de l’emis-

noves vies de difusió, a través dels seus

com la digitalització d’arxiu gràfic i

sora, l’explicació d’aquest èxit rau en

webs, i per establir un equilibri pressu-

de premsa.

el fet que les ofertes de programa-

postari. Encara que el demà sigui incert

ció que hi havia deu anys enrere

una cosa és evident; l’aparició dels

• El 7 d’agost, el grup Planeta va

eren sòlides i estables, encara que

comprar un 75% de l’Agència Cata-

poc àgils. “RAC1 va saber colar-se

lana de Notícies (ACN).

entre Catalunya Ràdio i la SER oferint una ràdio jove, desinhibida i de proximitat”, assegura Sallent. El

L’any 2000, també es crearen l’ACPG i l’AEPG, les dues grans associacions del sector

• El 18 de setembre, va néixer el diari digital e-noticies dirigit pel periodista Xavier Rius.

gent, va aconse-

gratuïts ha suposat una autèntica

• El 10 d’octubre, sortia a la venda el

guir fidelitzar els

revolució en qüestió de deu anys, i

primer número de la revista Dones,

oients. I això, se-

avui dia ningú dubta que la premsa

publicació editada per l’Associació de

gons ell, ha estat

gratuïta no és un fenomen accidental,

Dones Periodistes de Catalunya

la clau de l’èxit.

sinó un mitjà competitiu dins del

(ADPC).

sector.

CAPÇALERA GENER 2012

model que van dibuixar, encara vi-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

11-S: el patriotisme i la manca d’esperit crític El rol adoptat pels mitjans de comunicació va primar el consol a la població, descuidant-ne la visió crítica. Tant Internet en general com els blocs en particular van aprofitar l’ocasió per mostrar el seu enorme potencial. Clara Calbet Fotos: Newseum dificultat d’establir-hi comunicació”. El corresponsal de la COPE a Washington, Juan Fierro, va trobar-se amb les mateixes complicacions. Fierro, que va estar setze hores en directe, destaca “la rapidesa amb què van reaccionar els mitjans nord-americans, (…) en part, gràcies als mitjans tècnics amb què compten”. En la cobertura del mateix dia 11, elogiada per ciutadans i estudiosos, les televisions dels EUA van decidir, de manera independent encara que unànime, autocensurar les imatges de morts i de persones tirantse des de les torres. Després, la premsa del país i bona part de la internacional va afegir-s’hi. La societat nord-americana va interprePortades de diferents mitjans nord-americans del 12 de setembre del 2001.

tar-ho com un atac a la nació i va aflorar un fort sentiment patriòtic. Periodistes i els mitjans van adoptar també aquest pa-

Fins al 10 de setembre de 2001, els Es-

Els mitjans de comunicació nord-ameri-

triotisme i a la missió d’informar van afe-

tats Units es creien impenetrables. Els

cans van tenir un paper decisiu tant

gir, orgullosos, la de donar consol a una

nord-americans se sentien segurs, con-

aquell dia com les setmanes i mesos pos-

societat destrossada. El patriotisme, però,

vençuts que la seva nació no corria cap

teriors. De seguida, van activar tot el seu

no es limità a incorporar la bandera nord-

perill. Però només era una sensació il·lu-

potencial per oferir una cobertura ex-

americana als logos de les cadenes i els

sòria. Els serveis d’intel·ligència dels EUA van fracassar en la prevenció del risc que, de fet, hi havia, i tampoc van donar-lo a conèixer. Els mitjans també van fallar, en ignorar les veus d’alerta, i

rotatius, i als pins que lluïen els re-

Les televisions es van autocensurar i no van mostrar ni morts ni ciutadans saltant de les torres en flames

CAPÇALERA GENER 2012

van contribuir a crear una falsa sensació

porters, sinó que, tal com apunta el periodista argentí resident als Estats Units, Silvio Waisbord, al llibre Journalism After September 11, “va excloure la possibilitat de

de seguretat. Enmig d’aquest clima, els

haustiva malgrat les complicacions.

criticar l’administració Bush” i fins i tot

atacs de l’11-S a Nova York, Washington

Xavier Mas de Xaxàs, aleshores corres-

simplement “de plantejar qüestions

i Pennsilvania van suposar un cop molt

ponsal de La Vanguardia a Washington,

sobre l’11-S i les seves seqüeles”. Les

fort per a la ciutadania nord-americana,

recorda que “hi va haver molt de caos.

poques veus crítiques van ser silencia-

que va quedar perplexa i traumatitzada

Totes les fonts que solíem consultar via

des i van patir represàlies. Els periodis-

davant la tragèdia.

telefònica van quedar anul·lades per la

tes, gens escèptics, no demanaven

2001 LA XARXA, CLAU

Una amenaça anomenada LSSI Des que era un avantprojecte de llei,

A part de la televisió, molta gent, assedegada d’informació, va recórrer a Internet, i des de les primeres hores, els

• El 16 de gener, el director de Tele-

webs dels mitjans de comunicació van

madrid, Silvio González, va dimitir a

l’LSSI (Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic) va posar en estat d’alarma tant internautes com periodistes, advocats i oposició política. Critica-

També va passar...

La crítica va desaparèixer dels mitjans, que no qüestionaven l’actuació de l’Administració Bush

petició del president de la Comunitat, Alberto Ruiz Gallardón, per l’emissió d’un reportatge sobre la violència al País Basc. • El 9 d’abril, el CAC va obrir l’Oficina

ven el risc que suposava per a la lliquedar col·lapsats. Els internautes

de Defensa de l’Audiència amb l’ob-

d’informació. Destinada inicialment

també buscaven contextualització, així

jectiu d’assessorar els usuaris i reco-

a regular el comerç a Internet, la

com constància que amics i familiars es-

llir queixes i reclamacions.

proposta també incloïa el subminis-

taven bé. Tot plegat, va fer que es crees-

• El 23 d’abril, van aparèixer tres

trament d’informació a la Xarxa, és a

sin nous webs i se’n transformessin

nous canals de televisió: Flaix TV, Ci-

dir, convertia la informació en una

altres (tant d’empreses com de particu-

tytv i el K3 (TVC).

simple mercaderia altament regu-

lars), on es van publicar relats de testi-

lada. El temor s’estenia a la possibi-

monis i imatges que “proporcionaven

• El 15 de maig, ETA va ferir greu-

litat que no només jutges, sinó

més informació i context del que els mit-

ment el periodista Gorka Landaburu.

també l’Administració, pogués ac-

jans estaven oferint”, tal com afirma el

Nou dies després, assassinava San-

bertat d’expressió i, per tant,

tiago Oleaga, director financer del

tuar contra les publicacions digitals.

Diario Vasco.

proves. A més, els experts consultats es limitaven, tal com assenyala Robert McChesney al llibre citat anteriorment,

Arran d’aquells fets, els blocs i iniciatives ciutadanes a Internet van mostrar tot el seu potencial

a “les comunitats militars i d’intel·li-

• Redactors, fotògrafs i càmeres van ser agredits per la policia en els aldarulls d’una protesta antiglobalització a Barcelona celebrada el 25 de juny.

periodista Dan Gillmor a We the Media. Mentre que els mitjans tradicionals no

• Al setembre, TVC va inaugurar cor-

van aprofitar tot el potencial d’Internet,

responsalia a Jerusalem amb Esteve

sí que ho van fer les iniciatives ciutada-

Soler al capdavant.

nes i els blocs. Va ser, segons Gillmor,

• Grups de periodistes van denunciar,

quan va començar una democratització

el 10 d’octubre, que Enric Sopena,

de la informació, que deixava de ser ex-

Maria Antònia Iglesias i Julia Navarro

clusivitat dels mitjans.

no participarien en les tertúlies

A partir de l’11-S, molts governs van ex-

d’Onda Cero per les pressions del govern d’Aznar.

teressos en la imposició de la solució militar”, que ni tan sols es va qüestionar. Per a McChesney, la cobertura de

• El 8 de novembre, va tancar el rotatiu Diario 16. L’expedient de regulació d’aquest mitjà va deixar al carrer 118 treballadors.

la guerra a l’Afganistan va ser propa-

tremar les lleis antiterroristes fins al punt

• El 19 de novembre, va morir a l’Af-

gandística. Com a exemple, la CNN,

d’amenaçar la llibertat de premsa. La Fe-

ganistan el periodista d’El Mundo

que en va oferir dues versions: una, crí-

deració Internacional de Periodistes

Julio Fuentes arran de l’atac d’uns gu-

tica, per a l’audiència internacional; i,

alerta que, deu anys després, la professió

errillers a un comboi de periodistes.

una altra, endolcida, per als Estats

pateix una vigilància extrema que sovint

Units.

fomenta l’autocensura.

CAPÇALERA GENER 2012

gència i els seus partidaris, amb clars in-

Segons la Federació Internacional de Periodistes, les lleis antiterroristes amenacen la llibertat de premsa

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El repte d’informar sobre la immigració Una de les tasques del periodista, explicar la realitat lluny dels estereotips, es converteix en un repte quan toca informar sobre el fenomen de la immigració. L’any 2002, ja es va plantejar el paper que el mitjans havien de tenir en una societat intercultural. Maria Hornos Foto: Sergio Ruiz El tractament informatiu que fem els periodistes de la immigració incideix directament en la percepció que els ciutadans tenen sobre els immigrants i el fenomen de la immigració. L’any 2002 aquest fenomen era relativament nou, però de seguida va quedar palesa la necessària sensibilitat que els professionals havien de demostrar a l’hora d’informarne. Sobretot perquè en aquell moment les persones immigrades no representaven més d’un 2% de la població en total, segons l’OCDE, en canvi, les informacions eren nombroses i les connotacions negatives se succeïen. Per això, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va dedicar la Jornada Anual dels Periodistes de Catalunya a “Explicar la immigració”. Aquesta jornada va tenir lloc el 19 d’octubre a la seu de les Terres de l’Ebre i recomanava, sobretot, reforçar la sensibilitat dels professionals i dels responsables dels mitjans, a més de fugir dels estereotips. Amb l’organització d’aquest encontre, el

CAPÇALERA GENER 2012

Tot i ser un 2% de la població, les informacions d’immigrants eren nombroses i negatives

Des de fa anys hi ha un debat sobre com cal informar de la immigració.

Col·legi continuava una línia iniciada set

citat document ja donava alguns consells

notícia; potenciar les informacions posi-

anys abans amb la creació de grups de

per tractar aquest tipus d’informacions

tives en comptes de les negatives; po-

treball dedicats a la interculturalitat. El

com, per exemple, no incloure-hi el grup

tenciar les fonts d’informació pròpies

Manual d’estil sobre el tractament de les

ètnic, el color de la pell, el país d’origen,

dels grups ètnics, etc.

minories ètniques als mitjans de comuni-

la religió o la cultura si no era estricta-

En la mateixa línia, el Consell de l’Au-

cació social va ser-ne un dels fruits. El

ment necessari per a la comprensió de la

diovisual de Catalunya (CAC) va incor-

2002 porar a la Jornada un document de re-

de la immigració en general. L’any

comanacions sobre el tractament de la

2002, aquest terme havia desaparegut

immigració que s’havia subscrit l’any an-

pràcticament de tots els mitjans i s’ha-

terior. Així, el CAC aconsellava a les au-

via substituït per sense papers o indo-

toritats evitar prejudicis, tractar la

cumentats.

En aquells moments, la Comissió de Pe-

dia desenvolupa les primeres aplica-

Es va aconseguir substituir l’expressió immigrant il·legal per sense papers o indocumentat

riodisme Solidari va destacar les apor-

digital en l’estandard MHP de tot l’Estar espanyol. • Al mes de març surt al carrer el primer número de la revista Descobrir Catalunya que aposta pel turisme de

tacions realitzades des de diversos

TÒPICS I PREJUDICIS

àmbits. Amb tot, aquestes propostes no

El periodistes es mouen per rutines pro-

proximitat.

depassaven l’àmbit teòric i, en general,

ductives. Es requereix immediatesa i so-

• El 26 d’abril, el Col·legi de Perio-

les informacions dels mitjans encara

vint s’acaba reproduint el discurs

distes de Catalunya i el Col·legi Ofi-

eren, segons la Comissió, pobres i poc

institucional. La immigració és una re-

cial de Psicòlegs de Catalunya

rigoroses. S’hi havia de continuar tre-

alitat complexa que s’ha d’emparaular i

celebren el I Fòrum de Psicologia i

ballant.

encabir en un espai limitat. I, a més,v

Periodisme.

Una de les fites que sí es va aconseguir

l’audiència necessita entendre les infor-

va ser el resultat de la campanya “No

macions, per això, el periodista encara

• Del 17 al 19 de maig, s’organitza a

em diguis il·legal”, engegada dos anys

sol utilitzar tòpics i prejudicis que l’aju-

Tarragona la III Convenció de Perio-

abans, de manera conjunta, pel Col·legi

den a fer-ne més comprensiu el missatge.

distes, que acull professionals de tot

de Periodistes i el Col·legi d’Advocats.

Actualment, el nombre d’immigrants al

l’Estat.

Fins aleshores, es percebia l’expressió

nostre país ha crescut (12,2% del total

immigrant il·legal com a sinònim de de-

de la població el 2010, un percentatge

linqüència, el que deteriorava la imatge

suavitzat des del 2009 a causa de la crisi

‘Chapapote’ informatiu

Han passat els anys, però els periodistes encara utilitzen tòpics i prejudicis a l’hora d’informar

Aquell any, a més del Prestige,

• El 20 de juny, es convoca una vaga general a tot l’estat contra el decretazo d’Aznar. El Col·legi de Periodistes de Catalunya reclama més rigor en les informacions. • El 27 de juny, el Congrés dels Diputats aprova definitivament la Llei de serveis de la societat de la infor-

també es va enfonsar la confiança

econòmica, segons l’OCDE) i les infor-

mació i del correu electrònic (llei

dels ciutadans en l’Administració i

macions sobre aquest col·lectiu no

d’Internet).

en els mitjans de comunicació. El

ha minvat. Per aquest motiu, han pro-

govern va intentar minimitzar el

liferat xerrades, seminaris i cursos de for-

• Al mes d’octubre, s’inauguren els

problema prohibint-los sobrevolar la

mació sobre comunicació i immigració

estudis de Periodisme a la Universi-

zona, impedint el pas a la costa i

organitzats per diversos col·lectius,

tat de Vic.

prohibint l’expressió marea negra.

entitats o institucions sensibles en la ma-

Els mitjans públics, i part dels pri-

tèria. Per la seva banda, el Col·legi de Pe-

vats, van seguir aquestes consignes

riodistes ha elaborat un decàleg amb les

i quan els ciutadans van descobrir la

recomanacions pertinents.

gravetat de l’accident es van sentir

Tot plegat per aconseguir informacions

enganyats. Aquest fet va obrir un

més responsables, evitar caure en els es-

debat sobre l’accés a la informació.

tereotips i fer front a l’ús demagògic

El 6 de desembre, el Col·legi de Pe-

d’alguns partits. En definitiva, armes del

riodistes de Galícia criticava l’apa-

periodista per construir la percepció

gada informativa d’aquell cas.

del món a partir de l’honestedat i la sensibilitat contra el racisme.

• El 24 d’octubre, apareix Estudiad, malditos la versió universitària de la revista El Jueves. • El 4 de novembre, el CAC i la Societat de la Informació de la Generalitat critiquen la llei de l’Audiovisual d’Aznar.

CAPÇALERA GENER 2012

dels professionals que tracten sobre el fenomen migratori.

• Al llarg d’aquest any TVC Multimècions interactives per a televisió

immigració com a tema i no com a problema i apostava per l’especialització

També va passar...

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Rebel·lió contra els blocs electorals Els periodistes de mitjans públics de tot l’Estat es van rebel·lar contra la imposició dels blocs electorals, que apliquen criteris propagandístics en els informatius en períodes d’eleccions. Nou anys després, encara no se n’ha aconseguit l’abolició. Alexia Domínguez Fotos: Pedro Madueño / Telecinco lana de Ràdio i Televisió, que depèn de la Generalitat, surt en defensa dels blocs, ja que els considera com “una fórmula eficaç” per complir els “criteris de proporcionalitat” que demanen les lleis. La realitat és que la llei electoral espanyola (LOREG, 1985) no imposa els blocs electorals. Només hi fa referència en els articles 66 i 67 i estipula que els mitjans públics han de respectar el pluralisme polític i social amb neutralitat, i també que els partits polítics poden recórrer davant la Junta Electoral Central (JEC), a qui correspon distribuir els espais gratuïts de propaganda. Mai no s’estableix una “forquilla de minutatge” de les informacions. En senyal de protesta, duEls blocs electorals aixequen polèmica a les campanyes. A la foto, un míting de CiU.

rant el 7 de novembre –abans de les eleccions al Parlament de Catalunya– les notícies polítiques als mitjans públics

L’octubre de 2003, els comitès profes-

beneficia el bipartidisme. El Col·legi de

sionals de Televisió de Catalunya i Ca-

Periodistes de Catalunya acull l’acte ad-

talunya Ràdio, els comitès d’empresa de

vertint de la necessitat de trobar una al-

Televisió Espanyola i Ràdio Nacional

ternativa a les quotes informatives i

A proposta d’Alfonso Guerra, vicepre-

evitar polèmiques dins les mateixes re-

sident del Govern socialista de 1982,

levisió, i la redacció de TV l’Hospitalet

Radio Televisió Espanyola és la

signen un primer manifest conjunt con-

primera a aplicar els blocs sota

que són quotes de temps marcades per a cada partit segons les respectives repre-

Alfonso Guerra va proposar els blocs als anys 80 davant els atacs de l’oposició per la instrumentalització de TVE

sentacions parlamentàries, és a dir, semCAPÇALERA GENER 2012

IMPOSICIÓ ALS MITJANS

d’Espanya, COMRàdio i Barcelona Te-

tra els blocs electorals en els informatius,

no van signades.

les pressions del PP, CDS, CIU i IU, que critiquen la instrumentalització de la cadena. La JEC l’imposa a la resta de mitjans au-

pre en funció dels vots obtinguts en les

daccions. La iniciativa rep el suport de

tonòmics i, el 1996, són denunciats per

darreres eleccions.

diversos sindicats i dels representants

primer cop pel Sindicat de Periodistes

El text en qüestió defensava que

del partits minoritaris –ICV-EA i ERC–

de Catalunya. Comença, així, la lluita

aquesta pràctica “no respon en cap cas a

per primera i última vegada.

aferrissada per l’abolició dels blocs.

criteris professionals”, que és un “atemp-

En resposta a aquell manifest, el Consell

El 2008, el Consell Audiovisual de Cata-

tat” contra la llibertat d’expressió i que

d’Administració de la Corporació Cata-

lunya decideix aplicar una doctrina prò-

2003 pia utilitzant unes recomanacions del

és admès i es porta al Tribunal Constitu-

2007 que no acaben d’eliminar-los. L’a-

cional i a l’Eurocambra al tractar-se

nunci de la “supressió total” dels blocs

d’una imposició única a Europa. Abans

per part del nou Consell de Govern de

dels comicis municipals de 2010, el

la Corporació Catalana de Mitjans Au-

Col·legi de Periodistes impulsa al

diovisuals acaba obligant els periodistes a cronometrar els temps dedicat a cada partit. En conseqüència, Catalunya Ràdio, ComRàdio, TVC i Televisió de Mallorca convoquen aturades parcials i

El cronometratge dels espais informatius no es dóna en cap altre país europeu

També va passar... • El 9 de gener, es demana el cessament d’Alfredo Urdaci per la manipulació informativa de TVE durant la vaga general i el cas Prestige. • El 20 de febrer, l’Audiència Nacional tanca Egunkaria i ordena la detenció de deu directius per col·laboració amb ETA.

esdevenen un precedent. De cara a les europees de 2009, el Col·legi de Perio-

Col·legi d’Advocats de Barcelona una

• El 26 de febrer, surt La cara ama-

distes, l’Associació de Premsa de Ma-

nova iniciativa i torna a impugnar una

gada de Le Monde, en què es qüestiona la netedat informativa del diari.

drid i el Colexio Profesional de

instrucció de la JEC de cara a la cober-

Xornalistas de Galícia presenten con-

tura informativa. Entrat el 2011, els par-

juntament al Tribunal Suprem un recurs

tits polítics modifiquen l’article 66

a la resolució de la JEC que obliga TVE

ampliant-ne l’aplicació als mitjans pri-

a establir els blocs en les eleccions al

vats. Durant la campanya electoral del

Congrés del 9-M. Finalment, el recurs no

20-N, el Col·legi celebra un acte simultani a totes les demarcacions catalanes animant els mitjans a la “insubmissió”.

• El 7 d’abril, Julio Anguita Parrado, periodista d’El Mundo, mor a Bagdad per l’explosió d’un míssil iraquià contra les tropes nord-americanes. • El 30 d’abril, Ryszard Kapuscinski rep el premi príncep d’Astúries de la Comunicació. • L’1 de maig, el periodista Jayson Blair dimiteix del New York Times al descobrir-se que molts dels seus reportatges eren inventats. • L’1 de maig, Planeta compra un 25,1% d’Antena 3 i un 100% d’Onda

CONTROL DE LA IMATGE

Cero.

El càmera de Telecinco Xosé Couso

Enmig de la polèmica pels blocs electo-

mor el 8 d’abril per l’atac d’un tanc

rals, el 2002 els periodistes també de-

dels EUA contra l’Hotel Palestina de

nunciaren el creixement del senyal

Bagdad, refugi de la premsa interna-

realitzat per part dels partits durant els

cional durant la invasió de l’Iraq. La

mítings electorals, cosa que implica que

passivitat dels governs espanyol i

els professionals no gravin les imatges,

• El 17 de juliol, el suïcidi de David

nord-americà converteix l’atemptat

sinó que els hi passen les mateixes for-

Kelly, font de la notícia que acusa

en una batalla internacional contra

macions polítiques. I és que, seguint l’e-

Blair d’exagerar les armes de Saddam,

“criminals de guerra”. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, entre altres, demana una investigació in-

Oliba-CEU és reconeguda pel Parlament de Catalunya, i inaugura la carrera de Periodisme.

provoca una crisi a la BBC.

la “guerra de la desinformació” i pretén jutjar els responsables com a

• El 25 de juny, la Universitat Abat

Alhora que s’imposen els blocs electorals, el partits polítics també apliquen el control del senyal realitzat

dependent el dia en què conce-

• Digital+ inicia les emissions el 21 de juliol. Aquesta plataforma és producte de la fusió de Canal Satélite i Via Digital. • El 18 d’octubre, el periodista i es-

deixen a Couso el premi a la Lliber-

xemple d’EUA, els partits van començar

criptor Manuel Vázquez Montalbán

tat d’Expressió. El 2010, filtracions

a controlar les posicions de les càmeres

mor d’una aturada cardíaca a l’aero-

de WikiLeaks revelen que l’Audiència

i els plans de l’aspirant, pràctica “anti-

port de Bangkok.

Nacional rebia pressions dels EUA,

periodística” que amb el pas del temps

cosa que dóna un nou impuls al cas.

s’encomana a altres institucions, clubs esportius i multinacionals.

• El 29 de setembre, comencen a emetre els informatius del 3/24.

CAPÇALERA GENER 2012

Xosé Couso mor a Bagdad

Associacions professionals com el Col·legi de Periodistes fa anys que lluiten contra aquesta pràctica

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

La conspiració que es va saltar la deontologia La ‘teoria de la conspiració’ de l’11-M, que van impulsar alguns mitjans conservadors de Madrid i un sector del PP, va defensar la vinculació d’ETA amb els atemptats i va apuntar, fins i tot, al PSOE i als Cossos de Seguretat de l’Estat. Imanol Crespo Foto: EFE serveis secrets i de la policia ja apuntaven al terrorisme islàmic. “És absolutament clar i evident que l’organització terrorista ETA estava buscant un atemptat que tingués una gran repercussió (...). No tenim cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és la banda terrorista ETA”, va dir. En les set compareixences oficials abans de les eleccions, es va referir a ETA un total de cinquanta-nou vegades i tan sols cinc cops a Al-Qaeda. A partir dels resultats electorals que van donar la victòria al PSOE, diferents mitjans de caire conservador van abanderar una teoria conspiratòria, recolzada en un sector del PP. Encapçalada per El Mundo, també era seguida per la COPE, Telemadrid i el portal Libertad Digital. Aquests mitjans van encetar una campanya en defensa d’una via alternativa a l’oficial. Els trens de rodalies d’Atocha van ser objecte dels atemptats de l’11 de març del 2004.

Periodistes com Fernando Múgica, Casimiro García-Abadillo o Federico Jiménez Losantos bombardejaren l’opinió

“Cap prova apunta a ETA”. Amb aques-

se aquell atemptat amb Al- Qaeda, el PP

pública amb incògnites poc fonamenta-

tes paraules, Javier Gómez Bermúdez,

–que va defensar decididament la guerra

des que pretenien posar en dubte la ver-

president del tribunal de l’11-M, desfeia

sió oficial de la investigació.

la “teoria de la conspiració” durant la

Des de l’abril del 2004, aquests

lectura de la sentència del judici dels terribles atemptats arran dels quals s’havia promogut, des d’alguns mitjans conser-

En les set compareixences, Acebes va citar a ETA un total de cinquanta-nou vegades i tan sols cinc cops a Al-Qaeda

CAPÇALERA GENER 2012

vadors de Madrid, i va alimentar-se des

mitjans van defensar la relació d’ETA amb els atemptats. La fragilitat dels arguments els van portar a forçar les posicions que

d’un sector del Partit Popular.

de l’Iraq, tot i l’oposició de gran part de

farien que fins i tot dubtessin dels Cos-

L’any 2004, sempre més estarà associat a

l’opinió pública– podia pagar-ne un preu

sos de Seguretat de l’Estat i del PSOE.

la mort de 191 persones que van perdre

molt car. Des de la primera comparei-

Així, Pedro J. Ramírez, escrivia que

la vida en els atemptats de l’11 de març

xença pública, l’exministre de l’Interior,

“cada cop hi ha més indicis que l’11-M

a Madrid. Faltaven tres dies per a les

Ángel Acebes, va relacionar l’autoria a

es va gestar en els aparells de l’Estat”.

eleccions generals i, en cas de vincular-

ETA, malgrat que les informacions dels

En aquest sentit, un dels articles més im-

2004 els arguments, des d’El Mundo canviaven

La teleporqueria trepitja fort

la participació d’ETA en la massacre de

Aquí hay tomate, el 2004, consolida

l’11-M. El que sí hem defensat ha estat l’e-

el discurs. L’endemà, García-Abadillo escrivia: “El Mundo mai ha donat suport a

va marcar un estil que creuaria contínuament els límits ètics i periodístics a la televisió. Des d’ales-

• El 4 de febrer, Mark Zuckerberg funda Facebook. L’èxit fulgurant ha influït de ple en la comunicació del

l’èxit amb audiències rècord. El tracte poc amable amb els famosos

També va passar...

Pedro J. Ramírez va dir que hi havia “indicis que l’11-M es va gestar en els aparells de l’Estat”

segle XXI. • The Independent passa a publicarse, el 17 de maig, només en tabloide. Poc després, The Times confirmaria la nova etapa de tabloidització de la

hores, les cadenes privades han

premsa.

iniciat una lluita d’audiències tra-

xistència d’una sèrie d’indicis que apun-

vessant cada cop més les línies ver-

taven a una possible relació amb ETA i

• El Col·legi de Periodistes presenta,

melles. Tot i les consideracions

que, des del Govern, sempre han estat

el 21 de maig, al Fòrum el “Diàleg Pe-

d’entitats reguladores, –el CAC defi-

desdenyats o ocultats”.

riodisme i diversitat. Informació,

neix teleporqueria com tot aquells

poder i ètica”.

continguts “relacionats amb la vul-

CRÍTICS, AL CARRER

neració dels drets fonamentals”–, les

Setmanes després de la sentència, una in-

graelles de les cadenes privades es

vestigació de CAPÇALERA –Història

van omplir de programes similars.

d’una conspiració– explicava com es va

Tan sols algunes baixades d’audièn-

viure des de les redaccions d’aquests mit-

cia o la recent retirada de publicitat

jans aquestes teories conspiratòries i re-

de La Noria han fet trontollar aquest

velava que les més elementals normes

• El 24 de maig, l’agència EFE nombra president Álex Grijelmo. Amb ell es crea el premi Don Quijote de periodisme i s’inicia la reforma multimèdia de la redacció. • El Parlament amplia, el 17 de juny, les competències del CAC, tant en la

tipus de continguts.

nando Múgica, redactor en cap d’El Mundo, titulat “Los agujeros negros del

concessió de llicències com en el caràcter sancionador. • El periodista francès Jean Daniel rep, el 30 de juny, el premi príncep d’Astúries de Comunicació i Humani-

11-M”. Aquest escrit va tenir tant d’èxit

deontològiques brillaren per la seva ab-

entre els defensors de la conspiració que

sència. “Totes les informacions suscepti-

es va convertir en una sèrie que, sota el

bles de manipulació, es manipulaven”,

mateix títol, qüestionava els diferents as-

reconeixia Alfonso García, llavors director

pectes de la investigació oficial. L’estra-

d’Informatius de Telemadrid. Aquell tre-

tègia d’aquests mitjans els va sortir,

ball també va treure a la llum pràctiques

econòmicament parlant, beneficiosa,

preocupants, com el fet que la productora

tats pel seu rigor ètic. • Mor, el 3 d’agost, el reconegut fotògraf Henry Carthier-Bresson, considerat un dels pares del fotoperiodisme. • La Universitat Rovira i Virgili estrena, el 30 d’agost, la llicenciatura de Periodisme.

ja que pel fet de potenciar

El Mundo TV utilitzés empreses

aquesta via conspirativa

d’efectes especials perquè els qua-

• A partir del 4 d’octubre, Barcelona

van guanyar audiència i

dressin les informacions amb les

Televisió comença a emetre les vint-i-

lectors. La cadena COPE,

teories conspiratòries. La investi-

quatre hores del dia.

per exemple, va doblar en

gació també explicava com perio-

quatre anys el número

distes crítics amb aquestes

d’oients diaris.

pràctiques d’aquests mitjans van

La via conspirativa va man-

perdre la feina. Anys després tot

tenir-se fins i tot durant el

allò encara cueja. En el setè ani-

judici de l’11-M a l’Audiència Nacional. Finalment, quan la sentència judicial va tirar per terra

Especial de CAPÇALERA sobre la manipulació informativa arran de l’11-M

• Ràdio Barcelona–Cadena SER celebra, el 15 d’octubre, els vuitanta anys de la primera emissió de ràdio a Espanya.

versari de l’11-M, Rajoy va

• El 9 de desembre, el Govern espa-

dir que tot i que acata la

nyol aprova el Codi d’autoregulació

sentència, encara “hi ha in-

sobre continguts televisius i infància.

terrogants oberts”.

CAPÇALERA GENER 2012

portants va ser l’extens escrit de Fer-

Els mitjans de comunicació ‘conspiradors’ van aconseguir guanyar audiència i lectors

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

El Web 2.0: buscant un futur plegats El Web 2.0 és l’evolució de les aplicacions tradicionals i neix de la demanda dels ciutadans de poder participar i de l’estratègia dels mitjans de compartir. La seva eclosió acabaria arrelant més tard amb diferents models i velocitats. Nereida Carrillo Fotos: Sergio Ruiz / AP perviuen al costat d’un instrument que va tenir una efervescència paral·lela, com ara els blocs. El 2004, VilaWeb s’obre als blocs dels lectors; el 2006, ho fa La Vanguardia i, el 2007, el 324.cat estrena un bloc del temps. Durant aquests mateixos anys, La Vanguardia revitalitza la participació dels lectors, que subministren una informació en la qual el periodista “aplica l’ofici”, explica Sierra. El 2008, neix l’espai Elmeu324, actualment una comunitat de 25.000 usuaris que es comprometen a una participació respectuosa i de qualitat, uns valors que reivindica Joan Manuel Perdigó, subdirector d’El Periódico. “Si a la versió en línia fem barra lliure, perdem la nostra La interacció es va convertir en la norma arran de l’aparició del web 2.0.

identitat”, afirma. El tercer company de viatge dels blocs i els comentaris és el fòrum o xat, “una

Els lectors comencen a participar acti-

prèvia i gestió a posteriori. Per contra, a

eina prehistòrica de participació evolu-

vament mitjançant fòrums, comentaris i

VilaWeb, no admeten comentaris als

cionada”, descriu Karma Peiró, res-

blocs entre el 2004 i el 2006. Assistim a

lectors. “Fan mal al procés informatiu”,

ponsable d’El meu 324. Els xats, abans

l’auge del Web 2.0. Tot i això, el director

argumenta Partal. El consultor de so-

un espai d’intercanvi d’opinions entre

de VilaWeb, Vicent Partal, recorda pro-

cial media d’El Periódico, Saül Gordi-

usuaris, s’han recuperat com a eina de

vatures de complicitat amb els internautes ja el 1996. Aquesta complicitat, explica el subdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, és un valor perquè un lector “copartícip del mitjà és teu per sem-

debat amb protagonistes de l’ac-

Entre 2004 i 2006 els lectors comencen a participar de manera activa mitjançant fòrums, comentaris i blocs

CAPÇALERA GENER 2012

pre”, tot i que admet un cert “xoc”

tualitat. Per la seva part, El Periódico hi aposta amb la fórmula “Entre tots”, en què un periodista arbitra una conversa entre protagonistes, especialistes i sub-

inicial entre alguns periodistes.

llo, veu els comentaris com “una eina

scriptors i que, posteriorment, es con-

Les peces informatives s’obren llavors

antiga”, mentre que el director del

vertirà en el substrat per a una peça

a comentaris que El Periódico revisa a

324.cat, Jordi Lucea, creu que s’està “re-

aprofundida en el paper. Perdigó justi-

posteriori, el 324.cat i La Vanguardia

dimensionant” degut a la puixança de

fica que s’acoti a subscriptors: “és bo

opten per un triple model: combina no-

les xarxes socials.

que sapiguem amb qui parlem”. El

tícies sense comentaris, amb moderació

Antics o redimensionats, els comentaris

324.cat també n’organitza i es fixa l’ho-

2005 ritzó de potenciar-los. A La Vanguardia,

tes de vegades no és la de la societat”,

han afegit imatge amb el “chat tv”: els

reconeix Partal. El Periódico, amb l’e-

convidats “videoresponen”.

Periódico, explorarà una línia similar

LA FORÇA DE LES XARXES

obrint també l’agenda, comunicant als

• El 17 de gener, apareix Què!, un nou

subscriptors els temes decidits al con-

diari gratuït d’informació general.

El panorama canvia amb les xarxes socials. Entre 2009 i 2011, s’hi apunten la majoria de mitjans catalans, que obren comptes a Facebook i Twitter. Els gestionen amb automatismes i humanització,

També va passar...

Els xats, abans un espai d’intercanvi d’opinions entre usuaris, s’han recuperat com a eina de debat

amb la voluntat –no sempre materialit-

• El 27 de gener, un esvoranc al Carmel origina una crisi informativa quan alguns mitjans de comunicació denuncien restriccions d’accés a escenaris i protagonistes.

zada– de dialogar amb els usuaris. Partal

sell de redacció i encoratjant les seves

• El 4 de febrer, s’enceta una vaga de

defensa una escriptura específica per a

opinions i històries. Sense obrir l’a-

signatures a TV3 contra el minutatge

les xarxes, que s’han de cuidar com un

genda, –Sierra no ho descarta– el 2008

de la informació sobre el referèndum

més de la “galàxia de productes” en què

La Vanguardia va crear el consell edi-

de la Constitució Europea.

s’han convertit els mitjans.

torial d’usuaris, que planteja millores

I ara cap a on va la conversa entre els

d’usabilitat i propostes de continguts.

• El 2 de març, el govern britànic

mitjans i els internautes? A VilaWeb –

El Web 2.0 s’ha desplegat, doncs, amb

anuncia una reforma radical en la re-

explica Partal– pretenen refundar-se “a

diverses eines i models. I amb el mateix

gulació de la BBC després de la crisi

partir de la comunitat de lectors” amb

ric ventall prepara el futur. Partal i

provocada per l’informe Hutton.

“+VilaWeb”. La iniciativa beu d’un ex-

Lucea aposten per les xarxes socials, • El 20 de setembre, la Generalitat

periment amb directors convidats. “Ens va fer veure que l’agenda dels periodis-

‘Gola profunda’, al descobert

aprova les bases per a la concessió

La majoria de mitjans obren comptes a les xarxes socials gestionats amb automatismes i humanització

dels canals locals de televisió digital terrestre (TDT). • El 28 de setembre, l’Avui estrena nou disseny, amb més color i passant de cinc a sis columnes.

mentre Sierra s’inclina per repensar-ne

nom i cognoms a ‘Gola profunda’, la

els esforços. “Això tindrà un moment

• El 7 de novembre, neix una nova ca-

font secreta que va guiar Bob

d’assentament”, apunta. Karma Peiró,

dena televisiva, Cuatro, que emet en

Woodward i Carl Bernsteinen, pe-

en canvi, aposta per la col·laboració

obert per la mateixa freqüència que

riodistes del The Washington Post,

multitudinària (crowdsourcing), l’o-

ho feia Canal+.

en la resolució del cas Watergate i

bertura total de l’agenda i Enric Sierra

que tants rumors i teories havia ge-

dibuixa un horitzó amb continguts per-

• El 25 de novembre, el Consell de Mi-

nerat. Vanity Fair revelava que Mark

sonalitzats i explorant noves narratives

nistres aprova el repartiment de ca-

Felt, número dos de l’FBI el 1974,

per a dispositius portàtils. En resum, di-

nals digitals als operadors públics i privats d’àmbit estatal i concedeix el

va ajudar en l’investigació que va forçar la dimissió del president dels Estats Units. La decepció per no ser l’escollís per dirigir els serveis secrets podria haver-lo mogut

El Web 2.0 s’ha desplegat amb diverses eines i models. I amb el mateix ric ventall prepara el futur

a donar les pistes. Tres dècades

quart canal analògic a La Sexta. • El 28 de novembre, Televisió de Catalunya inicia les emissions del canal 300, que el 2010 serà substituït pel 3XL.

després, un dels

versitat amb punts de

majors secrets de

contacte i molt per ex-

• El 30 de novembre, es rellança la

la història del pe-

plorar. És clar, doncs

TDT a Espanya.

riodisme

que usuaris i periodis-

de ser-ho.

deixava

tes trobarem el futur plegats.

CAPÇALERA GENER 2012

El 31 de maig de 2005, es posava

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

L’arrelament de la premsa de proximitat La Creu de Sant Jordi a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, el 2006, any que complia el quart de segle d’existència, va oficialitzar el reconeixement i consolidació dels mitjans de proximitat al territori. Albert Lijarcio Foto: Sergio Ruiz / Arxiu Augmentar la presència a Internet i als mitjans audiovisuals com la ràdio i la televisió. Aquest era un dels principals reptes de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) el 2006, any en què l’entitat arribava al seu vint-icinquè aniversari. En un context de crisi de lectors a la premsa de pagament d’àmbit nacional i estatal i, paral·lelament, d’eclosió dels diaris gratuïts –amb les immobiliàries com a principals anunciants–; la proximitat va ser, i ho continua sent avui dia, la clau de la premsa local i comarcal per mantenir la fidelització dels lectors. A les portes del desenvolupament de les xarxes socials, el pas cap a l’era digital va estar present en les més de vint activitats

Una carpeta de l’Associació de la Premsa Comarcal amb assistents al congrés al fons.

que es van celebrar coincidint amb l’efemèride. Cinc anys després, els mitjans locals s’han consolidat a Internet i “al-

creuen que això vol dir que caldrà ten-

propers anys”.

gunes publicacions, com els diaris Regió

dir a l’especialització.

De fet, tot i el moment econòmic actual,

7 o Diari de Vilanova entre altres, han es-

Segons l’expresident de l’ACPC (2005-

les 133 capçaleres que formen part de

trenat aplicacions per a mòbils i tauletes

2011), Estanis Alcover, “la premsa en

l’entitat en els darrers cinc anys han

tàctils”, explica Carles Ayats, actual pre-

paper viu una esquizofrènia permanent

aconseguit augmentar l’audiència i su-

sident de l’ACPC i gerent del Setmanari

perar entre totes el milió de lec-

de l’Alt Empordà. Tot i així, “la vincula-

tors, com demostren les dades del

ció entre mitjans convencionals i xarxes socials encara està per definir, així com el consum de mitjans mitjançant mòbils

El fet de ser mitjans pròxims és la clau de la premsa local i comarcal a l’hora de mantenir la fidelització dels lectors

CAPÇALERA GENER 2012

o tauletes tàctils”, apunta Vicenç Raba-

Llibre blanc de la premsa comarcal 2011. Entre aquests, tal com explica Ayats, comença a haver-hi persones nouvingudes que tenen

dán, membre de l’Observatori de la Co-

des de fa ja algun temps”. És per aquest

voluntat d’arrelar-se al país. Mentre, el

municació Local (OCL, InCom-UAB).

motiu que el també cap de Comunicació

professor Rabadán, creu que “el poten-

Si el director de VilaWeb, Vicent Partal,

d’El Punt, aconsella “fugir de la hipo-

cial dels mitjans de proximitat per fo-

tenia clar en aquell moment que el futur

condria” perquè considera que aquest

mentar el coneixement mutu entre

de la premsa seria “a la carta”, des de

tipus de premsa aconseguirà mantenir

autòctons i nouvinguts no s’ha explotat

l’ACPC, comparteixen aquesta opinió i

l’espai “en el paisatge comunicatiu dels

gaire”.

2006 Donar suport a les empreses editores de

que, ara per ara, “l’editor de premsa es

diaris en català, per tal que “juguin” en

proposa un únic objectiu per als pròxims

igualtat de condicions amb les que ho

exercicis: sobreviure”. Fa només cinc

fan en castellà, continua sent una de les

anys, es preveia un futur d’expansió de

reivindicacions de l’ACPC.

la premsa comarcal, sempre que se’n re-

la versió en català de mitjans centenaris

“Entre els nostres lectors hi ha nouvinguts que volen arrelar-se al país”

o l’aparició de noves capçaleres d’abast

(Carles Ayats)

“l’Administració s’ha interessat més per

• L’1 de març, apareixia per primer cop, a catorze ciutats espanyoles, el diari gratuït ADN.

Així, l’actual president creu que s’ha “anat enrere” en els darrers anys, ja que

També va passar...

• El 27 de març, s’iniciaven les emissions regulars de La Sexta, nova cadena privada generalista que emet en obert.

nacional en llengua catalana”. Per la seva banda, Alcover, es mostra contun-

definís el model. Per Ayats, l’adaptació a

• El 22 d’abril, naixia iCat fm, perta-

dent en demanar una “política real de la

les noves formes de consum, continua

nyent a Catalunya Ràdio, en el lloc

comunicació escrita a Catalunya”.

sent, però, una de les prioritats de futur

de la dissolta Catalunya Cultura.

Tot i les dificultats econòmiques que

de les empreses. • El 22 de juny, el Consell de l’Au-

s’han incrementat en els darrers temps, des de l’ACPC creuen que la continuïtat

FUTUR INCERT

diovisual de Catalunya (CAC) adju-

està garantida. Això sí, Alcover, reconeix

Les dades del Llibre blanc 2010 de la

dica un total de cinquanta-sis

premsa local i comarcal, un dels estudis,

llicències de TDT local.

més rigorosos fets sobre la premsa de proximitat catalana, apunten que, des de

• El 5 de juliol, moria, a 98 anys, Andreu Avel·lí, Sempronio, considerat el cronista de la Barcelona del

En els darrers cinc anys la premsa de proximitat ha perdut uns cinc-cents llocs de treball

segle XX. • El 8 de setembre, la directora de RTVE, Carmen Caffarel, es converteix en l’administradora de l’ens i inicia un procés de reforma i transició cap

l’any 2006 s’han perdut un total de cinc-

Assassinen Politkovskaia L’assassinat de la periodista russa,

dels mitjans de comunicació.

• El 6 d’octubre moria, a 74 anys, el

En aquest sentit, segons Vicenç Raba-

periodista Josep Faulí, que havia

dán, “la premsa comarcal amb estructu-

estat el primer director del diari Avui.

Anna Politkovskaia, el 7 d’octubre de

res empresarials estables i fins i tot

2006, va tornar a posar de manifest

consolidades es mantindrà, si bé amb

la repressió del govern de Vladimir

unes plantilles més reduïdes”. Mentres-

Putin a la llibertat de premsa, silen-

tant, afirma que les publicacions més

Vázquez Montalbán de periodisme Internacional el 2004– va ser trobat a l’edifici on residia, al centre de

• Del 25 al 27 d’octubre, Barcelona acollia les II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, per debatre sobre el futur del sector.

ciant les veus crítiques. El cos de la reportera del Novaya Gazeta –premi

a la nova Corporació.

cents llocs de treball en aquest sector

“L’editor de premsa es proposa un únic objectiu per als pròxims exercicis: sobreviure” (Estanis Alcover)

• El 13 de desembre, la televisió pública belga pregona la independència de Flandes, en una emissió de política-ficció que va ser molt polèmica.

rant un reportatge sobre les tortures

“modestes” patiran en el futur una evo-

• El 22 de desembre, moria, a 79 anys

que l’exèrcit rus cometia a Txetxènia

lució del voluntarisme. També preveu

d’edat, el dibuixant Cesc després de

i que el rotatiu va publicar cinc dies

que algunes capçaleres hauran de tancar

trenta-sis anys treballant a la premsa

després. A títol pòstum va rebre el

a causa de la crisi, atès que el fet que el

de Barcelona.

premi Guillermo Cano de la UNESCO.

seu abast sigui local fa molt difícil la fusió de capçaleres.

CAPÇALERA GENER 2012

Moscou. La redactora estava prepa-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Una llei esperada de resultat decebedor El 3 d’octubre de 2007, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que gestiona els mitjans de comunicació públics. Una llei polèmica que avui dia encara provoca controvèrsia. Jordi Benavente Fotos: CCMA / Laura Guerrero

Els dotze consellers de la CCMA amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

“No pots esperar que una llei prevegi

Almirón no és l’única que destaca l’ex-

van fer; encara que també van lamentar

totes les perversitats de la ment hu-

cessiva dependència dels integrants del

que la llista fos “fruit de l’aplicació de

mana”. La màxima no és de Shakes-

Consell de Govern respecte dels partits

quotes de partit”, lluny dels “criteris

peare, sinó de la doctora en Ciències de

que els han triat. Aquesta va ser també

d’independència i professionalitat” que

la Comunicació de la Universitat Pom-

la principal crítica feta en el seu moment

promovia la llei.

peu Fabra, Núria Almirón, fent referència a la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), aprovada pel Parlament de Catalunya, el 3 d’octubre de 2007.

Històricament, l’oposició havia

Concebuda per desgovernamentalitzar els mitjans públics, van caldre vuit anys perquè es convertís en una realitat

CAPÇALERA GENER 2012

Concebuda sobretot per desgoverna-

criticat l’ús partidista del mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), des de la creació de TV3 i Catalunya Ràdio. Per això, el desembre de

mentalitzar la gestió dels mitjans públics,

des del Consell de l’Audiovisual de Ca-

1999, amb Pujol governant en minoria,

va necessitar vuit anys per gestar-se.

talunya (CAC) quan, després d’aprovar

Maragall va forçar un debat sobre els

Quatre anys després, encara provoca

la llei, el Parlament va enviar-los-hi una

mitjans públics, en què va acordar-se re-

controvèrsies, sobretot ara, que les reta-

llista tancada, amb dotze noms, un per

visar la llei sota criteris d’independència,

llades pressupostàries fan perillar el

cada vacant, ni més ni menys. El CAC

professionalitat i viabilitat econòmica.

model actual.

n’havia de jutjar la “idoneïtat”, i així ho

També es va establir un període de sis

2007 NOVA REFORMA

Adéu a Life en paper

Quatre anys després arriba una nova re-

El 20 d’abril de 2007, surt l’últim nú-

les lleis de la CCMA, del CAC i de la

forma. El 2 d’agost el Govern va aprovar el projecte de llei de modificació de

mero en paper de la prestigiosa reUnits com una capçalera de tipus humorístic, l’empresari Henry Luce la compra el 1936 i la converteix en la

El CAC va lamentar que la llista dels candidats fos “fruit de l’aplicació de quotes de partit”

• El 23 de gener, mor el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski, considerat el millor reporter del segle XX. • El 4 de març, mor el periodista i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Huertas

degana del fotoperiodisme del segle

Claveria. Símbol de

XX. D’aquesta manera va ser com Life

comunicació audiovisual. L’objectiu,

es va convertir en l’aparador dels

simplificar i racionalitzar l’estructura,

l’antifranquisme i de la

treballs de fotògrafs de la talla de

l’organització i el funcionament d’a-

llibertat d’expressió,

Robert Capa, que va captar el Dia D

quests organismes en el context de crisi

va treballar a Telex-

a Normandia, i va morir treballant a

econòmica. A la CCMA, es preveu que

prés, El Periódico,

la guerra d’Indoxina; Alfred Eisens-

el consell de govern passi de 12 a 5

l’Avui i La Vanguar-

taedt, que va retratar Kennedy, Hit-

membres (escollits per majoria de dos

dia, entre altres.

ler, Hemingway, Mussolini i Marilyn

terços del Parlament) i el Consell As-

• El 17 d’abril, es

Monroe, entre altres; o Eugene

sessor de Continguts i de Programació

compleixen seixanta anys del naixe-

Smith, autor d’assaigs fotogràfics de

passaria del 21 actuals a 14 membres.

gran contingut social com “Spanish village”. Avui dia Life sobreviu a Internet.

ment de l’agència Magnum, cooperativa de fotògrafs fundada per Robert

La proposta final va ser un pacte a quatre bandes entre CiU, PSC, ERC i ICV

mesos per dur a terme la reforma... –que

Capa i David Seymour. • El 27 de maig, la revista satírica El Jueves compleix trenta anys. El 20 de juliol, la publicació és segrestada per una caricatura “injuriosa” dels prín-

acabarien sent vuit anys– durant els qual

D’altra banda, el president del consell

CiU va perdre l’hegemonia política del

de govern assumiria la direcció execu-

país en favor de dos governs tripartits.

tiva ordinària de la Corporació que ac-

Es discutia el nombre d’integrants del

tualment exerceix el director general.

• El 3 de setembre, mor el periodista

Consell de Govern, el paper del CAC i si

En l’actualitat el futur de la CCMA,

econòmic Joaquim Perramon. Va tre-

calien els dos terços de la cambra o era

amb 2.700 treballadors, és incert. Ha cai-

ballar al Diari de Barcelona, l’Avui i El

suficient amb la majoria absoluta. Amb

gut la publicitat i el Govern vol retallar-

Noticiero Universal, entre altres, i va

tot, les decisions tècniques quedaven su-

ne les ajudes un 13%. Tot plegat, fa

impulsar l’Associació de Periodistes

peditades als interessos polítics. La llei

perillar dos dels sis canals de Televisió

d’Informació Econòmica de Catalunya.

no va cristal·litzar fins el Govern Monti-

de Catalunya, la Lliga de futbol per TV3

• L’11 de setembre, se celebren

lla i amb el nou responsable de Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que començà a parlar amb representants dels partits. La proposta final, acordada per CIU,

ceps d’Astúries. L’Audiència Nacional va multar-ne els autors.

quinze anys de Catalunya Informació,

Cinc anys després es prepara una nova reforma de la CCMA i cauen la publicitat i l’aportació del Govern

PSC, ERC i ICV recollia els dotze mem-

primera ràdio de l’Estat que emetia vint-i-quatre hores de notícies. • El 20 de setembre, neix el diari Público del grup Mediapro, presidit per Jaume Roures, amb les edicions Na-

bres, proposats per consens al Parla-

i, sobretot, la continuïtat del model ac-

ment, sobre els quals el CAC emet un

tual, tal i com denuncia el comitè d’em-

informe d’idoneïtat i són ratificats per la

presa de TVC. El Col·legi de Periodistes

• El 23 de novembre, mor l’escriptor i

Cambra. Els comitès de TVC i Catalu-

ha advertit que es “posa en qüestió el

periodista Paco Candel. Va escriure re-

nya Ràdio es van mostrar “profunda-

model de mitjans públics existent fins

lats, novel·les, assaigs i articles en

ment decebuts” pels consellers aprovats.

ara al nostre país”.

premsa.

cional, Madrid, Andalusia i Catalunya.

CAPÇALERA GENER 2012

vista Life. Nascuda el 1883 als Estats

També va passar...

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Comença l’apagada analògica, arriba la TDT El 2008 es pot qualificar com un període de transició pel que fa a l’apagada analògica, que comporta l’acceleració de la fragmentació dels canals de televisió. La Televisió Digital Terrestre ja és una realitat a les llars catalanes. Laura Saula Fotos: Sergio Ruiz / Newseum / Josep Maria Alguersuari

Els ciutadans es van haver d’habituar ràpidament al nou sistema de Televisió Digital Terrestre.

L’era de la Televisió Digital Terrestre (TDT) es visualitza cada cop més a prop amb Fonsagrada (Galícia) i Sòria com els primers escenaris de prova del nou

Aquell any, a Catalunya, ja es trobàven disponibles dinou canals temàtics adaptats a la nova tecnologia

CAPÇALERA GENER 2012

sistema per transportar el senyal audio-

cara no tinguessin adaptada l’antena col·lectiva mesos després de la primera apagada analògica a l’agost. Les estadístiques oficials indicaven, al mes d’octubre, que

visual. Tot i que, segons el resum anual

portants és el fracàs de la TDT als mit-

del 2008 de la revista Noticias de la Co-

jans locals i autonòmics, la majoria del

gaudien de la TDT era només d’un 41%.

municación, es detecta un cert escepti-

quals no van arribar a temps per al ter-

Quant a Catalunya, tot i que l’oferta de

el percentatge de llars espanyoles que

cisme al voltant del calendari previst per

mini de migració a la tecnologia digital

TDT s’havia conformat primerament al

a l’apagada analògica total, establert per

aquell mateix any. Tampoc no convidava

voltant dels canals generalistes, el fet és

Abertis Telecom i Impulsa TDT, el 3 d’a-

a l’optimisme el fet que més d’un 70%

que, el 2008, ja trobàven disponibles

bril del 2010. Una de les dades més im-

dels immobles de la zona de Sòria en-

dinou canals temàtics de TDT. També es-

2008 tava en marxa el Pla Catalunya Con-

continguts provenen de mercats inter-

necta i el Pla d’Actuació de la TDT, que

nacionals, que no contribueixen a la di-

pretenia una encesa digital sincrònica de

versitat i al pluralisme, i que posen en

les emissions de televisió per ones de co-

evidència la incapacitat dels operadors

• El 10 de gener, s’estrena la revista

bertura estatal, autonòmica i local a tot

espanyols de TDT d’emplenar amb con-

Time Out a Barcelona, editada per Sàpiens Publicacions.

el territori català a final del 2009, amb una inversió total que ascendia a divuit milions d’euros. Paral·lelament, en una situació de crisi econòmica generalitzada, també es va

També va passar...

Paral·lelament, es va accelerar la fragmentació de l’audiència amb la creació de La Sexta i Cuatro

començar a notar la baixada de la inversió publicitària en televisió i es va

tinguts originals els canals atorgats. Així,

accelerar la fragmentació de l’audiència,

també s’obrien interrogants sobre la le-

• El 16 de gener, l’alcalde Jordi Hereu lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al periodista Joan de Sagarra i com a títol pòstum al periodista Josep M. Huertas Claveria, mort el 4 de març de 2007.

sobretot a partir de la creació de La

galitat de totes aquestes opcions, ja que

• El 24 de gener, l’Associació de Pu-

Sexta i Cuatro, així com per l’aparició

no respecten les condicions concessio-

blicacions Periòdiques en Català

d’una gran varietat de canals temàtics.

nals pactades.

A l’hora de concedir les llicencies per a

(APPEC), amb un total de 140 revistes associades, celebra el seu vint-i-

la TDT, el Govern exigia als futurs ca-

CANALS DE PAGAMENT

nals programes originals, innovadors i in-

El Govern socialista, que es va diferen-

teractius. Però, segons l’Informe de la

ciar de la proposta inicial del PP de fer

Comunicació a Catalunya de l’any 2007-

tota la TDT de pagament, anuncia que

cinquè aniversari. • El 5 de març, el periodista Luis Benvenuty rep el premi Josep M. Huertas Claveria per l’obra Mudanzas, que re-

2008, la realitat és ben diferent. Molts

trata els barris migratoris dels anys 60

Es va evidenciar la incapacitat dels operadors d’emplenar els canals amb contingut originals

Des de l’abril del 2008, a Washing-

• El 21 de març, per primer cop a Cuba es permeten les cartes al director al diari Gramma, òrgan del Partit Comunista cubà.

ton trobem el Newseum, el museu

no descarta autoritzar en el futur les

per excel·lència dels amants del pe-

emissions de la Televisió Digital Terres-

• El 30 de març, mor a

riodisme. Aquest espai de més de

tre en la modalitat de pagament. El ci-

77 anys Salvador Esca-

23.000 metres quadrats repartits en

nema i el futbol en serien els principals

milla, locutor, periodista

7 plantes i 14 galeries repassa la

beneficiats. Finalment, el 13 d’agost del

i promotor de la Nova

història de la professió a través de

2009, s’autoritza la TDT de pagament i

Cançó.

milers de fotografies, vídeos, retalls

Mediapro és la primera a implantar Gol

de diaris i cròniques televisives.

TV, el primer canal de TDT que trans-

Empreses com

met partits de futbol.

la NBC News, ABC News o The New York Times hi van aportar

L’apagada analògica va costar 12.000 milions d’euros i va aportar 40.000 llocs de treball

projecte un

• El 8 de maig, Mònica Terribas és nomenada directora de TVC, en substitució de Francesc Escribano. • El 4 de setembre, s’anuncia que Antoni Bassas serà corresponsal de TV3 a Washington, després d’una llarga trajectòria a Catalunya Ràdio.

total de 52

L’apagada analògica que, en resum, va

milions de dòlars cadas-

costar 12.000 milions d’euros i va apor-

• El 10 de setembre, TVC celebra vint-

cuna, a més d’una valuosa informa-

tar 40.000 llocs de treball, va arribar a les

i-cinc anys en antena.

ció històrica i interna. Es pot visitar

grans ciutats el 2 d’abril del 2010, un dia

virtualment a www.newseum.org

abans del previst, i es va fer l’apagada final sense incidències.

CAPÇALERA GENER 2012

El museu de la professió

a Barcelona.

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Les xarxes revolucionen la comunicació El juliol de 2009, Facebook arribava a 250 milions d’usuaris a tot el món i es convertia en l’exemple més clar de la influència de les xarxes socials, un fenomen que ha provocat que els mitjans tradicionals perdin el monopoli dels suports informatius. Elena Domingo Fotos: Sergio Ruiz Nascut l’any 2004, Facebook va ser ideat

van anar guanyant terreny, amb objec-

lliure dels ciutadans. Al mateix temps,

com una eina de comunicació entre es-

tius i funcionaments diferents. És el cas

han provocat grans canvis en la manera

tudiants de la Universitat de Harvard.

de Twitter, que ja arriba a 200 milions

d’entendre la comunicació i s’han con-

La iniciativa, obra de Mark Zuckerberg,

d’usuaris mundials, LinkedIn, Tuenti,

vertit en motors de la protesta social. L’any 2009, les mobilitzacions per la desaparició de Marta del Castillo o les protestes contra la corrupció del govern valencià van començar a demostrar el poder mobilitzador de les xarxes. Només era el principi d’una tendència creixent. Dos anys després, Facebook, Twitter i Youtube van contribuir de manera important en les revoltes àrabs. El 15-M espanyol tampoc es pot entendre sense els més de 200 grups de suport que van sorgir a Facebook. Alguns van aconseguir més de 300.000 seguidors en pocs dies. Davant d’aquesta realitat, els mitjans tradicionals s’han vist obligats a admetre que han perdut el monopoli dels suports informatius. FONT I DIFUSORS Ara mateix, tots els diaris, revistes, emis-

Facebook es va convertir en molt poc temps en una eina massivament utilitzada.

sores de ràdio o cadenes de televisió han començat a participar a les xarxes. Ara bé, de què els serveix, als mitjans,

es va obrir a tots els usuaris d’Internet dos anys després. Des de llavors, el creixement exponencial de Facebook ha CAPÇALERA GENER 2012

estat imparable. Avui en dia, té més de

Vuit anys després de la creació, Facebook té més de 800 milions d’usuaris i està traduït a més de 70 llengües

800 milions d’usuaris i està traduït a més

tenir vida a Facebook o a Twitter? Segons Lluís Micó, professor del Departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, l’ús de les xarxes so-

de 70 llengües.

Hi5, MySpace o l’aposta més recent,

Actualment, un 85% dels internautes a

Google Plus.

de punts de vista complementaris. En si

Espanya són usuaris d’alguna xarxa so-

Tot i les polèmiques sobre privacitat, les

mateixes, les xarxes són un tema que

cials per part dels mitjans s’explica des

cial. Facebook és la més utilitzada, però

xarxes socials han irromput amb força

omple milers d’articles cada dia arreu

no l’única. Poc a poc, altres plataformes

en les relacions interpersonals i el temps

del món. “Al mateix temps, s’han con-

2009 tòries directament d’Internet, sense fer el

També va passar...

Plantilles retallades

participació i en difusió de continguts, el

• El 20 de gener, El País va anunciar la

La crisi econòmica i la caiguda dels

periodisme continua sent una professió

creació d’una redacció integrada per a

pas de sortir a buscar-les”, argumenta Micó. Tot i guanyar en immediatesa, en

l’edició en paper i els

ingressos publicitaris van sacsejar molts mitjans el 2009. Alguns grups empresarials, sobretot de premsa escrita, van reduir personal i van apostar per prejubilar treballadors.

“La gent difon la feina dels periodistes. És un mecanisme molt eficient de màrqueting” (Josep Lluís Micó)

Un cas controvertit va ser l’ERO de

continguts digitals. • Un article de Time del 16 de febrer tornar a encetar el debat sobre el pagament per accedir a

RTVE, que va afectar 4.150 em-

“que parla de fets rellevants i que els ex-

les pàgines web dels

pleats. Davant el conjunt d’acomia-

plica amb unes tècniques determinades”.

diaris.

daments, el Col·legi de Periodistes

No és estrany que, amb xifres tan altes

va fer un manifest en què es deia

d’usuaris arreu del món, més de la meitat

que la reducció de capital humà su-

de les empreses espanyoles s’hagi fet un

posaria “un empobriment de la qua-

lloc a les xarxes socials en els últims anys.

litat dels mitjans de comunicació”.

Gestionar els perfils és una tasca clau. Per fer-ho, ha aparegut una nova sortida pro-

• El 18 de març, fotògrafs i periodistes van ser agredits pels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament dels anti-Bolonya a la Universitat de Barcelona.

fessional com és el gestor de comunitats

• El 14 de juliol, TVE-Catalunya va

(community manager).

complir cinquanta anys d’emissions. • L’1 de setembre, va entrar en vigor

Un dels dubtes sobre les xarxes socials és com aquestes afecten al rol dels periodistes vertit en una font d’informació de pri-

la Llei de Finançament de RTVE, que suprimia la publicitat de les cadenes públiques espanyoles. • El 16 de setembre, va sortir al carrer el número tres mil de Lecturas, re-

mera magnitud, perquè tothom hi té un

Aquesta nova figura és un expert que co-

vista degana de la premsa del cor a Espanya.

espai, des de gent anònima fins a perso-

munica les accions i els valors de l’em-

natges de gran rellevància pública”, ex-

presa a través de les xarxes, fidelitzant els

plica aquest professor, membre del grup

usuaris. Segons Marc Vidal, director del

d’investigació Digilab, Laboratori de Co-

postgrau sobre Community Manager &

municació Digital.

Social Media de l’IL3 de la Universitat de

Les xarxes també són una via comple-

Barcelona, el gestor de comunitats les

mentària per expressar els continguts.

construeix, les estimula i les dinamitza

• El 2 de novembre, la Comissió de

“Hi ha mitjans que les aprofiten per ocu-

per aconseguir alguna cosa més que ven-

Gabinets de Comunicació va presentar

socials, també es busca interactuar amb el públic i fidelitzar-lo: “La gent difon la

Per tal de gestionar els perfils de les empreses, ha aparegut la figura del community manager

feina que fan els periodistes i participa

aclarir la tasca dels “periodistes de fonts”. • El 26 de novembre, dotze diaris catalans van publicar l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya”, en de-

d’allò que escriuen. És un mecanisme

dre. “Quan es gestionen de manera efi-

molt eficient de màrqueting”.

cient i sofisticada les comunitats, apareix

Un dels dubtes sobre les xarxes socials és

un nou valor: la intel·ligència col·lectiva.

com afecten al rol dels periodistes. “Allò

Quan una institució o empresa l’aprofita

rial d’El Punt, Hermes Comunicacions,

que es diu a les xarxes neix al carrer, en-

aconsegueix un avantatge incalculable”,

va formalitzar la compra del diari

cara que no podem agafar les bones his-

assegura.

Avui.

fensa del nou Estatut. • El 27 de novembre, l’empresa edito-

CAPÇALERA GENER 2012

als”, assegura Micó. Amb les plataformes

nicació de la Universitat de Lleida i la UOC.

el Manual de bones pràctiques per

par-se de temes més lleugers o immediats, que no solen tractar als suports habitu-

• Durant el curs 2009/2010, es van posar en marxa els estudis de Comu-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

WikiLeaks inicia la seva croada informativa La peculiar organització sense ànim de lucre liderada pel polèmic Julian Assange ha despullat davant l’opinió pública afers d’empreses i governs de tot el món, en una iniciativa singular en nom de la llibertat de premsa. Roser Pros-Roca Fotos: Sergio Ruiz / Arxiu / Josep Cano ten. La reacció en contra que han tingut molts governs i grups de poder, sembla confirmar la teoria d’Assange: que els poders fàctics se senten realment amenaçats. WikiLeaks es va fer visible a la llum pública quan, el 5 d’abril de 2010, va publicar un vídeo enregistrat l’any 2007 en el qual es podia veure com uns soldats nord-americans assassinen el reporter de l’agència Reuters, Namir Noor-Eldeen, el seu ajudant i nou persones més. El vídeo en qüestió va posar en situació d’escac el conjunt de l’aparell militar dels Estats Units. Uns mesos més tard, el 25 de juliol, els diaris The Guardian, The New York Julian Assange es va convertir en un icone per molts internautes.

Times i Der Spiegel van fer públics un total de 92.000 documents sobre la Guerra de l’Afganistan, tots ells generats

WikiLeaks va néixer el 2006 i el funda-

ments filtrats, capaços de causar tal im-

entre els anys 2004 i 2009, que els arri-

dor és el periodista australià Julian As-

pacte en l’opinió pública que poden des-

baren a través de WikiLeaks i en els

sange. Aquest portal web que fa públics

encadenar canvis socials, econòmics i

quals es descrivien diferents actuacions

documents classificats (leaks significa li-

polítics. En paraules d’Assange, “obtenir

ocultes fins al moment sobre víctimes ci-

teralment, “filtracions”) té un funciona-

justícia és l’objectiu, el mètode és la

vils provocades per soldats estatuni-

ment simple i efectiu: WikiLeaks rep per part d’informants anònims documents classificats com a “sensibles”, que contenen informació comprometedora i confidencial sobre política, religió i rela-

dencs i dels països aliats i sobre

Segons el seu fundador, Julian Assange, “obtenir justícia és l’objectiu, el mètode és la transparència”

CAPÇALERA GENER 2012

cions internacionals, els comprova i els

connexions entre la intel·ligència pakistanesa i els talibans insurrectes. Poc després, el 22 de octubre, WikiLeaks feia públics 391.831 do-

verifica, n’avalua l’abast i després els pu-

transparència”. Així, no tan sols prete-

cuments filtrats des del Pentàgon sobre

blica.

nen demostrar la corrupció d’alguns dels

la Guerra de l’Iraq, en els quals es reve-

L’objectiu de WikiLeaks és treure a la

grups dirigents de la societat, sinó posar

laven l’ús de tortures i la xifra de 109.032

llum el que s’amaga a la rebotiga de la

traves per evitar que segueixin actuant

morts. El seguiment de la filtració es va

política i el poder, mitjançant la publica-

com fins ara, esdevenint una amenaça a

fer a través de WikiLeaks i de les edi-

ció en el seu web, de diferents docu-

la foscor que aquestes activitats necessi-

cions digitals de The Guardian, The New

2010 York Times, Le Monde, Der Spiegel, El

MECANISMES INTERNS

País, Al- Jazira i el Bureau of Investiga-

WikiLeaks sembla haver posat l’accent

tive Journalism. La BBC, citant el Pen-

en una nova tendència periodística que

tàgon, va considerar-ho “la major

té Internet com a punt principal de su-

filtració de documents classificats de la

port i que es fonamenta en la llibertat de

seva història”.

premsa. A partir del conflicte que va ge-

El 28 de novembre, WikiLeaks va fer ar-

nerar en el govern nord-americà l’expo-

ribar a la premsa internacional una

sició pública d’informació secreta, de

col·lecció de 251.187 comunicacions

manera massiva i a través d’Internet,

entre el Departament d’Estat nord-americà i les seves ambaixades per tot el món. Aquestes comunicacions incloïen telegrames i documents de caràcter no secret, confidencial i secrets Afectaven

En la seva estratègia el portal es va recolzar en mitjans de premsa de reconegut prestigi

un gran nombre de països, entre aquests,

També va passar... • L’1 de gener, el govern espanyol suprimeix la publicitat a RTVE amb la Llei de Finançament de la Corporació RTVE. • El març, el nombre de lectors de premsa esportiva creix un 5% a Catalunya, mentre que el percentatge de lectors dels diaris d’informació general cau un 1,7%. • El 30 abril, mor el periodista Jordi Esta-

Alemanya, Corea del Nord i del Sud,

van plantejar-se les diferències entre el

della. També va ser

Bòsnia Hercegovina, Canadà, la Xina,

periodisme tradicional i el “viquiperio-

presentador de televi-

Espanya, el Japó, Sud-àfrica, el Pakistan,

disme”. Tanmateix, WikiLeaks, en un

sió, actor de doblatge

entre altres.

primer moment, es va inclinar pel perio-

i gastrònom.

disme tradicional amb vista a exposar la informació filtrada dels diplomàtics

• El 22 de juny, Google assaja New-

nord-americans, donant a entendre que

pass un sistema de notícies de paga-

els diaris, en paper o digitals, segueixen

ment.

sent vitals per fer arribar al gran públic informació real. L’aparició de WikiLeaks ha provocat que els mitjans tradicionals es plantegin crear els seus

El dia 28 de novembre de 2010, coincidint amb les eleccions al Par-

tadors (un 85,9% de quota de pantalla) segueixen la final del mundial de futbol de Sud-àfrica entre Espanya i Holanda. • El 7 de setembre, mor el periodista i locutor de ràdio Joaquín Soler Serrano a l’edat de 91

lament de Catalunya, el diari Ara es

mecanismes interns per obtenir un

va començar a comercialitzar als

major nombre d’informacions filtrades.

quioscs de tot Catalunya. “Neix un

Així ho ha fet The New York Times men-

• El 22 d’octubre, co-

món nou, neix un nou país, neix un

tre que Al-Jazira disposa d’una Unitat

mencen les emissions

nou diari”, deia l’eslògan. El rotatiu,

de transparència pròpia.

d’Esport3, un canal

que dirigeix Carles Capdevila, està

Però si, a final del 2010, WikiLeaks era

temàtic de TV3 dedicat íntegrament als esports.

impulsat per un grup d’emprenedors

el centre mundial d’atenció per les fil-

dels àmbits periodístics, editorial i

tracions, un any després la seva imatge

empresarial, entre els quals s’hi tro-

es veia seriosament afectada. Primer, el

ben els periodistes Antoni Bassas,

setembre, quan va donar a conèixer

anys.

• El 9 de novembre, VilaWeb compleix quinze anys amb una quinzena d’edicions consolidades.

Albert Om, Toni Soler, Xavier Bosch,

250.000 cables sense protegir les fonts. I,

el grup Cultura 03, el grup Focus, la

al novembre, quan el Tribunal Superior

• El 10 de desembre de 2010, el grup

Fundació Lluís Carulla i l’empresari

de Londres va refusar el recurs

Prisa tanca el canal CNN+.

Ferran Rodés. L’Ara surt al mercat

d’apel·lació d’Assange, donant llum

com un mitjà multiplataforma.

verda a la seva extraditació a Suècia per ser jutjat per delictes sexuals.

CAPÇALERA GENER 2012

Neix l’Ara

Mitjans tradicionals s’han plantejat crear les seves pròpies eines per obtenir filtracions

• L’11 de juliol, 15,6 milions d’espec-

25 a nys de C ol·l egi 25 a nys de pe r iodisme

Les escoltes que han fet trontollar Murdoch L’escàndol de les punxades telefòniques, protagonitzat pel tabloide News of the World, revela la tèrbola relació que sovint es dóna entre la premsa sensacionalista, la classe política i la policia del Regne Unit. Cristina Fernández Fotos: EFE / Lourdes Segade L’escàndol, tot i haver esclatat el 2006, havia passat a un segon pla fins a aquest estiu. El cas de les punxades telefòniques, suposadament una pràctica comuna en altres tabloides britànics, no només ha posat de manifest la manca d’ètica d’una part de la professió periodística, sinó que també ha mostrat indicis de suborns a agents d’Scotland Yard, la policia britànica, i connexions de caps policials amb els directius del diari. Fins i tot, ha esquitxat el primer ministre britànic, David Cameron, ja que tenia com a cap de premsa l’exdirector del NoW, Andy Coulson, qui estava davant de la publicació en el moment en què van tenir lloc els fets denunciats. El conglomerat d’empreses de Murdoch, News Corporation, arriba a dos terços Portada del darrer exemplar del tabloide News of the World, propietat de Murdoch.

de la població mundial. Una de les seves estrelles era News of the World, que venia cada diumenge 2,8 milions d’e-

“Gràcies i adéu”. Amb aquestes parau-

professionals implicats, varen realitzar

xemplars i tenia uns 7,5 milions de lec-

les s’acomiadava, el passat 10 de juliol,

més de cinc mil escoltes telefòniques

tors. Uns lectors que, arran de tot

el diari britànic News of the World

amb l’objectiu d’obtenir exclusives pe-

l’escàndol, es commouen.

(NoW), el tabloide sensacionalista, pro-

riodístiques. La llista d’afectats incloïa

“La societat britànica està descobrint la

pietat de Rupert Murdoch, que posava fi a 168 anys d’història amb un dels més grans escàndols del món del periodisme. CAPÇALERA GENER 2012

The Guardian donava a conèixer a par-

tir del 4 de juliol, gràcies al treball re-

Durant anys, periodistes del News of the World van fer més de cinc mil escoltes telefòniques

alitzat pel periodista Nick Davies, la

veritat sobre les fonts de la seva diversió: els ingenus consumidors dels tabloides s’estan assabentant de com s’aconsegueixen les exclusives que ells llegeixen tan atentament”, explicava Giles

tèrbola relació entre la premsa sensa-

personatges famosos, familiars de mili-

Tremlett, corresponsal a Espanya del

cionalista, la classe política i les forces de

tars morts a l’Afganistan i l’Iraq, fami-

Guardian a CAPÇALERA . De moment, la

seguretat. Durant anys, alguns dels pe-

liars de víctimes de l’atemptat del 2005 a

història, més pròpia d’una novel·la poli-

riodistes del NoW, juntament amb altres

Londres i víctimes d’assassinats cèlebres.

cíaca que de la realitat, només acaba de

2011 DEBATS OBERTS Mentre es coneix l’envergadura de l’es-

Revoltes àrabs 2.0

càndol i la resistència de l’imperi Murdoch, es reobre el debat sobre els límits

• El 30 de gener, moria a 92 anys An-

de la premsa i la seva regulació. “El cas

dreu Mercè Varela, referent del periodisme esportiu català i espanyol.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han impulsat l’onada de revoltes àrabs del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. La tecnologia 2.0, primer els blocs i després les

També va passar...

El conglomerat d’empreses de Murdoch, News Corportation, arriba a dos terços de la població mundial

xarxes socials, ha servit per organitzar i mobilitzar la població. No obs-

ha afectat la cultura tan agressiva que

• El 17 de febrer, els canals públics catalans deixaven d’emetre al País València després de vint-i-sis anys d’emissions, fruit de les pressions de la Generalitat Valenciana.

tant això, segons els experts,

existeix dintre i entre els diferents ta-

• El 12 de març, moria a 67 anys, Joa-

considerar que Facebook, Twitter i

bloides i els mateixos periodistes can-

quim Ibarz, l’històric corresponsal de La Vanguardia a l’Amèrica Llatina.

Youtube “han fet” les revoltes no és

viaran les seves pràctiques”, preveu

del tot encertat. La “primavera àrab”

Tremlett.

no hagués estat possible sense unes

Però el mal ja està fet i els politics, pels

• El 3 de maig, sortia l’edició en ca-

problemàtiques socials i sense la

quals l’autoregulació del sector s’ha mos-

talà de La Vanguardia després de 130

combinació del món 2.0 amb un

trat insuficient, volen canviar les regles

anys d’editar-se només en castellà.

mitjà tradicional com és la televisió

del joc. “Donada la inutilitat de la Co-

–en concret, hi ha estat decisiu el

missió de queixes sobre la premsa,

paper del canal Al-Jazira. La combinació, inesperada, ha configurat un nou univers mediàtic.

començar. Tant al Regne Unit com als

• El 19 de juliol, moria a 99 anys el veterà periodista Carles Sentís, primer degà

Mentre es coneix l’envergadura de l’escàndol, es debat sobre els límits de la premsa i la regulació

del Col·legi de Periodistes. • El 31 de juliol, els diaris El Punt i l’Avui van unir capçaleres amb el nom conjunt El Punt Avui.

Estats Units, hi ha obertes diverses investigacions per tal d’aclarir els esdeve-

aquest assumpte només encoratjarà les

• Al novembre es coneix el cessament

niments.

demandes de supervisió sobre la regula-

de les emissores de Punto Ràdio a Tar-

Les intercepcions telefòniques i els

ció del sector”, deia The Economist, que

ragona, Girona i Lleida, l’anunci del

suborns posen en entredit el funciona-

també alertava que “això probablement

tancament de la ràdio i la televisió

ment dels mitjans de comunicació del

farà més mal que bé. (...) Donar poder a

públiques de l’Hospitalet i l’acomia-

magnat Rupert Murdoch, un engranatge

l’Estat per regular la premsa és una

dament de deu treballadors de La Ma-

qualificat d’immoral per Harold Evans,

temptació perillosa per als governs”.

ñana.

editor general de Reuters i exdirector del

En aquest sentit, Tremlett confessa: “Em

The Times. A més, Murdoch ha vist com

temo que els polítics aconseguiran

• El 14 de novembre, moria a 80 anys

l’escàndol frustrava l’operació de com-

reformar el sistema de supervisió i, lla-

el periodista Josep Pernau, exdegà del

pra de la cadena de televisió de paga-

vors, hi haurà més privacitat en el sentit

Col·legi de Periodistes.

doch no pot seure a l’escriptori del pare. L’escenari de la successió s’ha espatllat. L’hegemonia de Murdoch s’atura aquí.

Els polítics consideren que l’autoregulació del sector és insuficient i volen canviar les regles del joc

Cap accionista seriós deixarà que ell o la

• El 25 de novembre, el Govern anunciava les retallades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. • El 21 de novembre col·legis professionals i sindicats reclamen una mesa

seva família gestionin els negocis per més

que no es podrà investigar de la mateixa

sectorial i mesures urgents contra els

temps. Només deixaran que s’asseguin i

manera, si bé a la vegada hi haurà menys

tancaments i acomiadaments.

cobrin els dividends”, escrivia el perio-

llibertat de premsa”. El futur del perio-

dista Peter Preston a The Guardian.

disme britànic, apunta, està en perill.

CAPÇALERA GENER 2012

ment BSkyB (ja en posseeix un 39%) i afectava la seva successió. “James Mur-

HISTÒRIC

El cinquantè aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra és un bon moment per analitzar l’aportació d’aquest gran prosista a la professió.

Sagarra: el gran columnista del segle XX Lluís Bonada

En aquest article, el periodista cultural

El dia 4 d’agost del 1932, Josep Maria de Sagarra va dedicar el seu ‘Aperitiu’ de

Per si no hagués quedat prou clara la

Lluís Bonada repassa

Mirador als balnearis. És un article molt

tesi, proclamava més endavant que “el

representatiu del programa cultural i

balneari català era la quinta essència del

el paper que va tenir

ideològic que va aplicar de ben jove,

reaccionarisme i dels fulls dominicals”.

amb tota la il·lusió del món, conjunta-

El paràgraf final de l’article l’utilitzava

l’autor de Cafè, copa i

ment amb els companys de generació.

Sagarra per constatar que aleshores

puro gràcies a

L’articulista hi donava per caduc i ranci,

aquells establiments quedaven molt més

a través dels balnearis, un model de so-

anacrònics, i, alhora, per relacionar la

uns articles que destil·laven una eufòria permanent. A més, Sagarra, igual que Pla, va formar

tingent d’aquesta mena de capellans”.

cietat que per als nascuts a final del segle

idea d’ofec amb la societat del XIX, i la

XIX o principi del XX, feia pudor de res-

idea d’ensorrament amb l’Església:

closit, un model lligat a un moviment

“Com que la vida ha variat considera-

cultural que frenava el procés de mo-

blement, avui dia els balnearis catalans

dernització del país. El model de socie-

fan encara més que mai l’efecte de casa

tat era el que hauria volgut imposar la

ensorrada, humida, profundament enso-

reaccionària i intolerant Església catò-

pida i eclesiàstica, i és per això que, quan

lica, que llavors veia en perill el mante-

jo em deixo caure en un balneari del

niment dels seus privilegis socials,

país, em fa l’efecte que em fico entre dos

part d’una generació

culturals i polítics, i també el monopoli

fulls d’una d’aquelles edicions monu-

religiós. I el moviment cultural era el del

mentals relligades d’or i pasta que feia

compacta que va tenir

catalanisme impulsat per l’Església, la

la casa Montaner i Simon, i que entre els

Renaixença.

dos fulls em quedo premsat, ofegant-me

Sagarra hi constata el pes excessiu que

lentament, sentint la pressió del llibre i la

una forta presència en l’etapa més gloriosa del periodisme català.

els capellans i la religió tenien en aquests

pressió de l’Exposició Universal, de mos-

establiments, mancats de tot confort i

sèn Collell, de la reina Maria Cristina i

amb uns àpats monòtons oberts amb un

d’en Rius i Taulet.”

plat de sopes cloròtiques. La lectura a

Sagarra va poder ser ben clar i sarcàstic,

fer, la que va fer llavors el lector, és clara:

ben contundent, en la crítica a l’Església

l’Església i la modernització són incom-

i al fet que la institució arribés a domi-

patibles. La cosa més important del bal-

nar fins i tot la vida d’uns establiments

neari, hi escrivia Sagarra, era la capella

de lleure i salut, –com volia dominar tota

“i l’ésser més untat del privilegi era el ca-

forma de sociabilitat– perquè no estava

pellà“. De ben segur que pensava en la

sol. L’articulista formava part d’un mo-

Renaixença quan afegia que “el bisbat

viment generalitzat i dominant a les pri-

de Vic donava un importantíssim con-

meres dècades del segle XX, el que

Josep Maria de Sagarra escrivint La ruta blava, llibre que va escriure als anys trenta durant un viatge a la Polinèsia.

lluitava per la modernització del país,

amb Josep Pla. Els dos amics de la Penya

geni. És a dir, que Fabra i l’Institut d’Es-

per assemblar-se als països europeus

de l’Ateneu, els més joves del grup, van

tudis Catalans volien imposar no pas

més avançats, i, a més, ho feia des de la

ser els dos escriptors que van contribuir

una “simple” normalització ortogràfica

principal plataforma d’aquest moviment,

de manera més decisiva a netejar el Nou-

i sintàctica, sinó un estil.

la premsa.

centisme orsià de l’estigma de l’afecta-

Així s’ho va pensar la colla foc floralesca

Va ser un moviment eufòric. Només des

ció, l’arbitrarietat i l’artifici.

conservadora de Francesc Matheu,

de l’eufòria –i, alhora, des de la llibertat,

Quan la Mancomunitat i l’Institut d’Es-

–Narcís Oller, Víctor Català...– que man-

naturalment– podia escriure Sagarra ardel que se sentia que tenia raó i que pensava que el carro del futur al qual havia pujat amb tanta i tanta gent més mai no

Es compleixen cinquanta anys de la mort d’aquest periodista que, des de la premsa, lluitava per modernitzar el país

faria mitja volta. Cal llegir el seu Poema de Montserrat en veure que aquell carro

Renaixença quan el moviment havia deixat de tenir raó de ser, en gran part. Ho van pagar molt car: amb l’ostracisme. Sobretot, un dels seus membres, i injusta-

tudis Catalans inicien el procés de regu-

ment, perquè a més, i a diferència de la

acabaria estimbant-se, però llavors no

larització de la llengua, molts pensen,

major part d’integrants de la capelleta,

ho podia preveure.

equivocadament, que caldrà escriure el

no pixava pas aigua beneita, Eduard Gir-

Amb tot, hi ha més eufòries, darrere de

català com ho fan els imitadors d’Eugeni

bal Jaume, que va escriure dues obres

tots els articles de Sagarra publicats

d’Ors. O, en altres paraules, que la llen-

mestres que no serien descobertes fins

abans de la guerra. Una va ser doble, va

gua deixarà de ser viva, expressiva i aco-

al segle XXI, les novel·les L’estrella amb

ser literària i lingüística, i la va compartir

lorida, es farà impersonal i perdrà el

cua i La tragèdia de cal Pere Llarg.

CAPÇALERA GENER 2012

ticles com el dels balnearis. Era l’eufòria

tenia la flama encesa de la rància

HISTÒRIC

Pla i Sagarra van demostrar que els es-

rigida per Martí de Riquer, Antoni

Baudina, Àngel Ferran, Josep Carner,

criptors es podien sotmetre a les normes

Comas i Joaquim Molas: “Des del 1918-

Irene Polo, Josep Maria Planes, Artís-

de l’Institut d’Estudis Catalans sense

1923 fins al 1938, la vida literària cone-

Gener (Tísner) i Manuel Brunet.

caure en el perill que denunciaven els

gué un dels moments més brillants, per

I també s’hi podrien afegir aquells que

antifabrians. Van ser dels primers i dels

una part, gràcies al lliure joc de les idees

estiren aquesta època fins al final de la

que van tenir més força de convicció,

i, per l’altra, a la varietat de la producció

Guerra Civil, destacats per Casasús:

atès l’impacte que van assolir, sobretot

editorial i, sobretot, a la vitalitat de la

Josep Maria Lladó i Figueres, Pau Vila,

a través de la premsa i, en el cas de Sa-

premsa escrita”.

Antoni Rovira i Virgili, Lluís Nicolau

garra, de la poesia, a més a més. L’eufòria dels articles de Sagarra, com la que tenen els de Pla, és la que sent la persona que es troba satisfeta d’haver triat la carta correcta, d’haver triomfat

d’Olwer, Ferran Soldevila, Cèsar

Tant Sagarra com Pla, obren i protagonitzen l’època de la modernització del periodisme català

August Jordana, Andreu A. Artís i Carles Rahola. Per a Casasús, la modernització té en Sagarra un dels màxims i

en l’aposta. Sagarra, com Pla, va demostrar que el català mantenia totes les fa-

més il·lustres representants. En el És l’època de la modernització del pe-

marc de l’articulisme català de la seva

cultats expressives intactes després de

riodisme català, segons Josep Maria Ca-

generació, l’escriptor adquireix, diu l’his-

passar pel sedàs de la normativa fa-

sasús. Abasta de l’any 1915 al 1936 i els

toriador, uns trets molt moderns. Així,

briana, i, a més, que la “riquesa” lèxica i

noms dels articulistes i reporters que

els articles de “L’Aperitiu” inauguren

sintàctica no en quedaria gens limitada.

l’historiador i periodista Casasús selec-

una modalitat del gènere, molt més pro-

Pla i Sagarra van poder parlar directa-

ciona, algunes vegades per la fama asso-

pera a la column anglosaxona i a la nova

ment amb Fabra a l’Ateneu Barcelonès

lida per l’articulista més enllà de la

crònica francesa –cosmopolita a la ma-

i així en van conèixer les intencions i van

premsa i, d’altres, per la importància o

nera de Valéry Larbaud, d’Albert Lon-

poder evitar malentesos. ETAPA GLORIOSA Aquesta no va ser una aposta feta a l’atzar, sinó conscient i deliberada, com

dres, de Paul Morand i de Blaise

Als articles de Mirador inaugura un gènere més proper a la column anglosaxona i a la nova crònica francesa

diria Pla. Va ser l’obra d’una generació compacta en la qual, va proclamar Pla,

d’assaig que dominaven a les periodístiques espanyola i catalana d’aquells anys. És, continua, una

tendència vers una sensibilitat contem-

el prosista Sagarra va ser un dels mes

més de Sagarra i Pla, Alexandre Plana,

porània.

il·lustres representants.

Josep Maria Junoy, Marcel·lí Domingo,

A l’hora de descriure la destresa de l’ar-

Per a l’autor de Coses vistes, la prosa de

Carme Karr, Josep Morató i Grau, Joan

ticulista, Casasús la qualifica, entre altres

Sagarra és una de les més representati-

Salvat-Papasseit, Pompeu Fabra, Carles

virtuts, de jovial. És l’alegria del ciutadà

ves i reeixides d’una generació que ob-

Soldevila, Carles Cardó, Eugeni Xam-

eufòric. Tomàs Garcés ho va anomenar

jectivament parlant va tenir una certa

mar, Joaquim Xirau, Joan Crexells, Car-

“conformisme somrient”.

presència i una existència indiscutible.

les Riba, Paco Madrid, Francesc Trabal,

És la joia del ciutadà català satisfet per

les immediatament posteriors, en especial, pel que fa al periodisme. Els dos autors obren i protagonitzen l’etapa més gloriosa del periodisme català,

haver accedit a la sensibilitat con-

En els seus articles hi ha una base de felicitat eufòrica, d’algú que fa una vida cultural i social que li agrada

una etapa, considera Albert Manent, en la qual la vida literària catalana va aconCAPÇALERA GENER 2012

riants de l’articulisme doctrinal i

singularitat d’un article en concret, són, a

No només la generació Sagarra-Pla, sinó

Cendrars–, que no pas a les va-

temporània. Del ciutadà català satisfet per haver-hi pogut arribar gràcies al cosmopolitisme. I del que demostra que ho ha pogut fer gràcies a una llengua que

Antoni Vilà, Sebastià Gasch, Domènec

molts pocs anys enrere semblava in-

seguir un dels moments més gloriosos,

de Bellmunt, Just Cabot, Joan Alavedra,

digna, maldestra i impotent. Que per a

gràcies, precisament, a la força de la

Maria Vila, Carles Sentís, Jaume Bofill i

uns era pairal i, per tant, inculta, i per a

premsa, diu en encetar el capítol “As-

Mates, J. V. Foix, Josep Maria Miquel i

altres artificiosa i, per tant, poc catalana.

saig, periodisme i memòries (1918-

Vergés, Joan Tomàs, Llorenç Villalonga,

Però Sagarra encara tenia més motius

1938)” de la Història de la literatura

Josep Maria Massip, Agustí Calvet (Ga-

per estar eufòric, per poder construir les

catalana, l’obra col·lectiva que va ser di-

ziel), Carles Sindreu, Lluís Aymamí i

seves columnes des de l’eufòria.

EL PAPER DEL “PINYOL” En canvi, Josep Pla va trobar que la prosa de Sagarra tenia un defecte, el “pinyol”, pel fet que pretenia posar a cada frase o a paràgraf una cosa efectista, brillant i enlluernadora, fal·lera permanent que fa que “cansi i fatigui”. Evidentment, Pla pensava més en el novel·lista que en l’articulista –i encara menys, en el memorialista, absent de tot recurs estilístic efectista. Perquè en l’article, la columna, el “pinyol”, factor de seducció, hi fa festa grossa i augmenta el preu de la peça. I en aquest “pinyol”, Sagarra hi trobava la felicitat com a articulista, una felicitat –per l’encert, moral i literari, de la brillant metàfora– que s’encomanava al lector, com se li encomanava l’alegria de viure, atès el component autobiogràfic de gran part dels articles. Hi ha, en el seu articulisme una base de felicitat eufòrica permanent, d’una persona que fa una vida cultural i social que li agrada i que sap que el lector voldrà seguir-la de prop.

Els articles de Sagarra (en aquesta imatge en una foto sense data) són encara vigents.

Una consideració sobre el “pinyol”. Ara prenent i provocador, pintoresc i sensual,

Respecte màxim pel geni de la llengua.

un volum, seguits, i potser el pinyol pot

sempre atractiu i amè.

Aquest era el sistema per evitar l’afecta-

arribar a cansar, si bé no cal oblidar que

El perill era que el malabarisme decantés

ció, en tots dos autors. Sagarra ho de-

es llegien de setmana en setmana i que

el to de la columna cap a l’afectació. Sa-

mana amb aquestes paraules, en un dels

el que ara pot semblar repetitiu no ho

garra mai no hi cau, perquè era conscient

articles de l’ànim de les coses: “La nostra

era per al lector al qual estaven destinats.

del risc. És un procés similar a Pla amb el

llengua està en aquell estat de cera tova

Però fins i tot llegits seguits, les virtuts

lirisme. Quan Pla parla d’una generació

que totes les ditades se li coneixen. S’ha

del columnista Sagarra –sens dubte, va

compacta, parla d’una generació que

d’anar molt amb compte, s’ha de tenir

ser un columnista de cap a peus, més que

sabia contra quines coses lluitar i l’afec-

molt de respecte amb aquesta estimada

un articulista– són tan aclaparadores, tan

tació hi figurava entre les fonamentals.

llengua nostra”.

espectaculars, que el possible “vici” queda no tan sols perdonat, sinó registrat al llarg apartat dels seus mèrits. Per a Narcís Garolera, editor dels dos volums d’articles de Sagarra –L’ànima

Cinquanta anys després de la mort

Mig segle després, el seu articulisme se’ns fa no només imprescindible i excepcional, sinó insuperable

de les coses (2001) i El perfum dels dies

de l’escriptor, l’ambiciós –literàriament parlant– articulisme de Sagarra –posat a disposició del lector d’avui, de manera exhaustiva, a través de l’Obra Completa de 3 i 4,

(2004), tots dos a Quaderns Crema– que

La naturalitat és la divisa de Pla i de Sa-

edició crítica dirigida per Narcís Garolera,

rescaten els que no havien estat aplegats

garra. Segons assegura Garolera, “la na-

i pels dos volums de Quaderns Crema–

per l’autor a Cafè, copa i puro (1929) i

turalitat expressiva –o la versemblança

se’ns fa, per mèrits propis i per circum-

L’Aperitiu (1947), el “pinyol”, el que Sa-

en la utilització de l’oralitat– és, potser, la

stàncies històriques, no solament impres-

garra mateix anomena “la pirotècnia de

clau de l’èxit de la prosa de Sagarra, i un

cindible i excepcional, sinó insuperable,

l’estil”, forma part de les virtuts de l’estil

dels principals atractius dels escrits pe-

sense paral·lel amb cap més articulista-co-

de l’escriptor, contribueix a fer-lo sor-

riodístics”.

lumnista català coetani o posterior.

CAPÇALERA GENER 2012

llegim els articles de Sagarra aplegats en

PREMIS

XIX PREMI EUGENI MOLERO DE PERIODISME I INVESTIGACIÓ Convoca: Consell Comarcal del Garraf Àrea: Premsa escrita, televisió, ràdio i en línia. Àmbit: General Adreça: Pl. Beatriu de Claramunt, 5-8, Vilanova i la Geltrú. Telèfon: 938 100 400 URL: www.ccgarraf.cat E-mail: ccgarraf@ccgarraf.cat Requisits: Treballs originals publicats el 2011 que tractin algun tema relacionat amb el Garraf. Dotació: 2.000 per modalitat. Termini: 31 de gener del 2012. VII PREMI PERIODÍSTIC EL CAVA Convoca: Consell Regulador del Cava Àrea: Premsa (escrita o en línia) ràdio i televisió. Àmbit: General Adreça: Av. Tarragona, 24, 08720, Vilafranca del Penedès. Telèfon: 938 903 104 URL: www.crcava.es E-mail: consejo@crcava.es Requisits: Programes o articles realitzats entre febrer del 2010 i gener del 2012 sobre el món del cava. Dotació: 12.000 euros per categoria. Termini: 29 de febrer del 2012.

CAPÇALERA GENER 2012

XIII PREMI CONTRATAS Y OBRAS RESPETO A LOS ANIMALES Convoca: Fundación Privada CyO Àrea: Premsa, ràdio i televisió i en línia. Àmbit: Internacional Adreça: C/ Freixa, 6, 08021, Barcelona. URL: www.respetoalosanimales.com E-mail: info@respetoalosanimales.com Requisits: Persones o equips que el 2011 i en mitjans nacionals (català o castellà) o internacionals han conscienciat o denunciat les penoses condicions dels animals. Dotació: 3.000 euros per apartat i 6.000 d’un premi especial. Termini: 31 de març del 2012.

III PREMIS DE PERIODISME PLATAFORMA SIN DOLOR Convoca: Plataforma SinDOLOR Àrea: Premsa, ràdio, televisió i en línia. Àmbit: General Adreça: Fundació Grünenthal (Dr. Zamenhof, 36, 28027, Madrid) Telèfon: 917 813 314 URL: www.plataformasindolor.es E-mail: comunicacion@plataformasindolor.com

Requisits: Treballs emesos o publicats el 2011 en qualsevol llengua oficial de l’Estat que tractin el dolor des d’un punt de vista assistencial, social, socioeconòmic o de divulgació. Dotació: 5.000 euros i una escultura per a cada categoria (premsa, premsa especialitzada i audiovisual). Termini: 29 de febrer del 2012. PREMI SOBRE RECICLATGE I TRACTAMENT DE RESIDUS Convoca: CESPA / Colegio de Periodistas de Murcia / Asociación de Periodistas de la Información Ambiental Àrea: Premsa, ràdio, televisió i en línia. Adreça: Colegio de Periodistas de Murcia (c/ Gran Vía Escultor Salzillo, 5, entresuelo, 30005, Murcia). E-mail: asprensamurcia@yahoo.es Requisits: Treballs de mitjans de comunicació espanyols al llarg del 2011 que promoguin la divulgació dels beneficis del reciclatge i el tractament dels residus. Dotació: 2.000 euros per modalitat . Termini: 23 de gener del 2012. XIII PREMI DE PERIODISME ACCENTURE SOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA Convoca: Accenture Àrea: Premsa escrita i en línia Adreça: Secretaria del premi (Empresarial La Finca. Paseo de la Finca 1 - Bloque 10, 28223, Pozuelo - Madrid) URL: www.premioperiodismoaccenture.com E-mail: nazaret.barriga@accenture.com Requisits: Articles de mitjans escrits espanyols, impresos o en línia, entre l’1 de setembre del 2011 i el 31 de maig del 2012 en qualsevol llengua oficial espanyola que tractin de l’activitat econòmica espanyola, la innovació com a eina de desenvolupament o la influència de la tecnologia com a element clau al país. Dotació: 8.000 euros i una escultura de bronze per categoria. Termini: 31 de maig del 2012. PREMI LIMACLARA INTERNACIONAL D’ASSAIG I PERIODISME Convoca: Limaclara Ediciones (Argentina) Àrea: Premsa escrita Àmbit: Internacional URL: www.limaclara-ediciones.com E-mail: premio.limaclara.internacional@gmail.com Requisits: Obres inèdites o publicades en qualsevol mitjà. Extensió màxima: 6.500 caràcters amb espais. Dotació: Cinc diplomes d’honor. Termini: 30 de gener del 2012

Més informació a www.periodistes.org/premis Selecció realitzada per el Centre de Documentació Montserrat Roig.

WEBS Àlex Barnet

www.life.com A setanta-cinc anys llum Abans que la tele i molt abans que Internet, les imatges del món eren les que sortien a la revista Life, que ara compleix setanta-cinc anys. Des de l’any 2009, viu només a Internet, on cinc milions de persones en visiten mensualment l’edició històrica i gratuïta.

CRÒNIQUES D’UN IMPERI CAIGUT

www.guardian.co.uk/media/newsoftheworld

LA LLUITA DEL PERIODISME MEXICÀ

www.contralinea.com.mx

The Guardian fa un seguiment intensiu del dia a dia del cas New

La revista mexicana Contralinea és molt crítica amb els casos de

of the Worlds, el diari de Rupert Murdoch que ha tancat i ha

corrupció política de Mèxic i això li ha ocasionat força proble-

acabat als tribunals per, presumptament, interferir mòbils de fa-

mes. El setembre Marcela Yarce, fundadora de la publicació, i

mosos i també de persones que eren notícia, com la desapare-

Rocío González, col·laboradora, van ser assassinades.

guda adolescent britànica Milly Dowler. La tirada del diari era de més de 2.600.000 exemplars diaris.

GRÈCIA I LA LLIBERTAT DE PREMSA

PROTESTES I NOUS MODELS

Reporters sense Fronteres analitza com la crisi econòmica i po-

http://tomalaplaza.net/ http://occupationalist.org/

lítica grega ha tingut greus repercussions en la llibertat de

http://goo.gl/cBoE9

premsa. Es pot descarregar el PDF.

No és fàcil que els mitjans tradicionals tractin, al llarg del temps, fenòmens tan amplis i complexos com els moviments de protesta del 15-M o l’Occupy Wall Street. I la realitat és que aquests

NOU PROJECTE DIGITAL DE LA BBC

http://goo.gl/5JgSw

moviments generen les pròpies propostes informatives. En el

The Digital Public Space és un nou projecte digital de la BBC

cas espanyol, Tomalaplaza. I en el cas americà, Occupationalist,

per fer accessible els continguts protegits o finançats mitjançant

un agregador social que recull, en temps real, informacions, ví-

diners públics o per institucions com la Biblioteca Britànica, el

deos i fotos sobre el tema i les iniciatives dels grups que hi ha da-

British Museum o la Biblioteca Electrònica Europea.

rrere de les protestes. PERFILS PÚBLICS DE PERIODISTES TRES DONES PERIODISTES AMB CORATGE

http://iwmf.org/honoring-courage.aspx Adela Navarro Bello (Revista Zeta / Mèxic), Parisa Hafezi

www.newstransparency.com/ Ira Stoll, fundador de la pàgina FutureOfCapitalism.com i excap de redacció del desaparegut diari New York Sun és el creador

(Reuters / Iran) i Chiranuch Premchaiporn (diari en línia Pra-

d’aquest lloc on es poden conèixer i editar els perfils de dotze-

chatai / Thailàndia) són les guanyadores dels Premis Courage in

nes de periodistes nord-americans. Segons Stoll, es tracta de

Journalism 2011, que dóna la International Women’s Media

“saber més sobre les persones que produeixen les notícies”.

Foundation. Totes tres han denunciat situacions de violència i VÍDEOS AUTOMÀTICS

http://vimeo.com/29943063 ESTADÍSTIQUES MORTALS

Shakr, una companyia tecnològica de Corea del Sud, proposa

www.cpj.org/killed/2011

un sistema automàtic que organitza materials per publicar ví-

El Comittee to Protect Journalists té una estadística dels perio-

deos a la Xarxa. A partir d’una notícia publicada, el sistema

distes assassinats arreu del món, des de l’any 1992, i aporta

recopila fotos, vídeos, gràfics i altres materials existents a les

dades sobre les morts. Pakistan, Líbia, Iraq i Mèxic són, per

bases de dades autoritzades i estructura un producte audiovi-

aquest ordre, els països més perillosos del 2011.

sual, afegint-li com a narradora una veu artificial.

CAPÇALERA GENER 2012

corrupció als respectius països.

LA XARXA Àlex Barnet

Aplicacions per un mòbil més eficaç

Els smartphones o telèfons mòbils

Market n’hi ha més de mig milió de

i petites frases a més de seixanta idio-

intel·ligents cada cop són més utilitzats

disponibles. Per això cal entendre que

mes. En molts casos, podem dir el text

pels periodistes, ja que les prestacions

aquesta selecció i especialment les

verbalment i escoltar la corresponent

–pantalla gran i tàctil, Internet, càmera

dades sobre preus i sistemes operatius

traducció. Gratuïta. Android i Apple.

de fotos i vídeo, missatges, etcètera–

compatibles són només orientatives.

• Evernote. Per guardar, etiquetar i or-

son molt útils des de la perspectiva

ganitzar notes, webs, fotos, etc. Permet

professional. Les aplicacions, petits

• Opera Mini. Probablement, el nave-

sincronitzar aquests continguts amb el

programes de software que n’amplien

gador que millor funciona en la majo-

PC. Servei bàsic, gratuït; servei pre-

les capacitats, són unes eines que cal

ria

mium, de pagament. Android, Apple,

tenir en compte, ja que permeten treu-

Android, Blackberry, Symbian i Win-

BlackBerry, Palm i Windows Phone.

re’n encara més profit.

dows.

• Dropbox. Per emmagatzemar fotos,

mòbils.

Gratuïta. Apple,

vídeos, arxius i documents al A continuació, teniu una selecció amb vint aplicacions útils per consumir o crear continguts periodístics. Moltes són gratuïtes, però també n’hi ha de

El món de les aplicacions, dinàmic i gran, és molt útil a l’hora de consumir o crear continguts de caire periodístic

CAPÇALERA GENER 2012

pagament. Els llocs per trobar-les i des-

núvol (en línia) i tenir-los a l’abast des de qualsevol aparell i en qualsevol moment. Servei basic, gratuït. Android, Apple, Windows i Blackberry.

carregar-les són els punts en línia que

• Adobe Photoshop Express. Permet

• Instagram. Permet aplicar filtres a

té cadascun dels sistemes operatius

el retoc de fotos i emmagatzemar i

les fotos que fem i compartir-les a tra-

que fan servir els mòbils. Els dos punts

compartir les imatges en el núvol (en

vés de Facebook, Twitter o Flickr. Gra-

principals són l’App Store (iPhone i

línia), sense fer servir la memòria del

tuïta. Apple.

ginys d’Apple) i l’Android Market

terminal. Gratuïta. Android i Apple.

• Skype. Per fer trucades i videocon-

(per a tots els mòbils de diverses mar-

• Wi-Fi Finder. Informació sobre

ferències gratuïtes o de baix cost via

ques amb el sistema operatiu Android,

500.000 punts mundials amb Internet

Wi-Fi. Gratuïta. Apple, Android,

de Google).

gratuït, una dada molt interessant

BlackBerry i Symbian.

El món de les aplicacions és molt di-

quan som de viatge. Gratuïta. Apple.

• WhatsApp. Missatges de mòbil gra-

nàmic i gran: a l’App Store i l’Android

• Google Translate. Tradueix paraules

tuïts que volen substituir els SMS de

pagament. Gratuïta. Apple, Android,

dums de veu. Gratuïta. Android.

i publicacions de tot el món. L’aplica-

Blackberry i aparells Nokia.

• iMovie. Un editor de vídeo per a

ció és gratuïta, si bé els continguts són

• TweetDeck. Per a periodistes que

mòbil creat per la mateixa Apple que

de pagament. Per 29,95 dòlars men-

facin un ús intensiu de Twitter i de les

permet afegir efectes i musiques, mun-

suals, accés il·limitat a les publicacions.

xarxes socials o tinguin vocació de

tar escenes, etcètera.

Apple, Android, Blackberry i Win-

4,99 dòlars.

Community Manager. Permet contro-

Apple.

dows.

lar diferents comptes –Facebook, Lin-

• Scanner Pro. Converteix l’iPhone en

• Read it Later. Per salvar pàgines i lle-

kedin, Foursquare, etcètera– des d’una

un escàner per copiar documents que

gir-les més tard sense necessitat de

única eina. Gratuïta. Apple i Android. • TuneIn RadioPro. Connexió amb 50.000 emissores de ràdio de tot el món que es poden escoltar via Internet. 0,99 dòlars. Apple.

connexió a Internet. Gratuïta.

Editors de vídeo, accés a premsa i ràdio de tot el món o convertir una narració oral en un text escrit, algunes opcions

• Wordpress. Si teniu un bloc a Word-

Apple i Android. • Dragon Dictation. El software de Dragon NaturallySpeaking converteix una narració oral en un text escrit. Serveix

press.com o Wordpress.org, aquesta

es poden enviar per correu electrònic

per fer notes, enviar correus electrò-

aplicació permet interactuar-hi a tra-

o gestionar a traves d’eines com les ja

nics o bé per escriure textos. Gratuïta.

vés del mòbil. Gratuïta. Apple, An-

esmentades Evernote o Dropbox. 6,99

Apple.

droid, Blackberry, WebOS, Nokia i

dòlars. Apple.

• Kindle. Converteix el mòbil en un

Windows Phone.

• iTeleport. Permet l’accés remot, via

lector de llibres virtuals i dóna accés a

• Tape a Talk Voice Recorder. Enre-

Wi-Fi o telefonia mòbil, al vostre ordi-

tots els continguts (de pagament) d’A-

gistradora de so per a entrevistes i

nador. 19,99 dòlars. Apple.

mazon. Gratuïta. Apple, Android,

també per a enviar notes i memoràn-

• Press Reader. Per llegir 2.000 diaris

Blackberry i Windows.

CAPÇALERA GENER 2012

LA FOTO d’Edward Burtynsky

EL PLANETA, MANIPULAT Fins al proper 22 de febrer, pot visitar-se l’exposició L’home i la terra. Llum i ombra del fotògraf Edward Burtysnky al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (www.teclasala.net). La mostra ensenya el treball d’aquest fotògraf canadenc a través d’una trentena d’imatges de gran format que constitueixen una de

CAPÇALERA GENER 2012

les exposiciones més extenses que s’han fet a Catalunya d’aquest artista. Burtysnky ha fotografiat diferents escenaris naturals que han estat manipulats per l’explotació despietada dels recursos naturals. Així s’hi poden veure des de la construcció de dics, la sobreedificació de les ciutats o les mines i pedreres. A la image, un camp petrolier de Taft (California).

LLIBRES Elena Serrano

HISTORIA GRÁFICA DE LA PRENSA DIARIA ESPAÑOLA (1758-1976) Juan Fermín Vílchez de Arribas RBA, 2011 480 pàgines La supervivència de la premsa de paper és una de les incògnites sorgides arran del ràpid desenvolupament de les noves tecnologies que centren alguns dels actuals debats en el món del periodisme. Un bon moment per fer un repàs a la història de la premsa de paper i el rol com a difusora de la informació, que ha estat l’objectiu de Juan Fermín Vílchez de Arribas amb

LA GOMORRA CATALANA Joan Queralt Angle Editorial, 2011 288 pàgines L’última de les guerres més sagnants de la història moderna de la Camorra va ser la que va enfrontar els clans Amato-Pagano i Di Lauro entre els anys 2004 i 2005. L’escenari napolità es va omplir de sang, si bé hi va haver un segon escenari, Barcelona, escollida aquesta ciutat com a base d’operacions pel clan Amato. A partir de la reconstrucció d’aquest episodi pràcticament desconegut a Catalunya, Joan Queralt desvetlla en

LA COMUNICACIÓN ES VIDA. REFLEXIONES ECLÉCTICAS SOBRE TICS Y CONTENIDOS AUDIOVISUALES Cinto Niqui Editorial UOC 316 pàgines Doctor en Comunicació Audiovisual, llicenciat en Filologia Catalana i Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, Cinto Niqui convida a reflexionar sobre els avantatges i inconvenients que la comunicació audiovisual genera en el nostre món. Els pensaments exposats provenen de camps variats, com ara el científic, l’artístic, el

80 CLAVES SOBRE EL FUTURO DEL PERIODISMO José Luis Orihuela 800 Books (Anaya), 2011 272 pàgines Aquest llibre recull una selecció d’articles publicats a Digital Media Weblog entre l’abril del 2009 i el març del 2011, enriquits amb comentaris de 80 professionals del periodisme tant d’Espanya com de Llatinoamèrica. El seu autor, l’expert en periodisme digital José Luis Orihuela, analitza el canvi que estan experimentant els mitjans i el periodisme tradicional. Al llarg del llibre, s’evi-

CAPÇALERA GENER 2012

SÁTIRA Y PROFECÍA. LAS VOCES DE KARL KRAUS

Jacques Bouveresse Ediciones del Subsuelo, 2011 219 pàgines Durant l’època de màxim esplendor de la cultura vienesa de principi del segle XX, Karl Kraus (1874-1936) va dirigir gran part de les seves conegudes sàtires als diaris. En aquests veia una clara mostra dels interessos polítics i econòmics que, amb el poder del llenguatge sobre la massa, estava creant un culte a la banalitat i el conformisme que acabaria conduint –segons molts autors– als

aquest llibre. Després d’haver passat per més de quaranta diaris i revistes al llarg de la seva trajectòria professional, ofereix una recopilació de textos i imatges que reflecteixen a la perfecció l’evolució de la premsa escrita espanyola, que arriba fins a l’aparició d’El País, al maig de 1976; en l’equip fundador del qual va participar. Pensat per al gran públic, el llibre ofereix una molt bona selecció de portades, convertida en un bon aparador de la història d’Espanya i del món sencer. Les dues guerres mundials, la Guerra Civil, la bomba d’Hiroshima o el magnicidi de Dallas són només alguns dels esdeveniments que s’hi veuen plasmats.

aquest llibre la creixent implantació dels grups criminals napolitans a casa nostra, en paral·lel al desinterès públic i institucional. Durant més de dos anys, la capital catalana va quedar unida a Nàpols per invisibles ponts transitats per un incessant tràfic de combatents, sicaris, espies, drogues, armes i diners. El gran coneixement de l’autor sobre el crim organitzat li ha permès no tan sols radiografiar-ne la seva implantació al territori català, sinó també poder abordar el procés de globalització de la criminalitat i el perill creixent de les seves diferents ramificacions en el òrgans de govern mundials, tant polítics com financers.

filosòfic, l’històric, el sociològic o fins i tot el místic. L’autor ofereix una visió eclèctica, allunyada de qualsevol dogmatisme i radicalisme, buscant l’harmonia entre les posicions oposades. Es defensa, però, la teoria que la comunicació audiovisual pot servir perfectament per formar, educar i entretenir des de l’ètica; tot i que no sigui la pràctica més habitual. Cinto Niqui dirigeix i presenta en l’actualitat el programa L’altra Ràdio a Ràdio 4, un espai especialitzat en la cultura i les tecnologies audiovisuals amb una llarga història a les ones. A més, des de fa dues dècades imparteix classes sobre continguts i tecnologies audiovisuals en diverses universitats.

dencia que la irrupció dels mitjans socials i els blocs han fet que, en l’actualitat, el futur del periodisme sigui una incògnita. Orihuela explica que “els periodistes han deixat de ser els únics mediadors (gatekeepers) i els mitjans han perdut la capacitat a definir en exclusiva les converses publiques (agenda setting). En l’actualitat, les xarxes socials s’han convertit en filtres i les converses dominants (trending topics) emanen de les practiques ciutadanes, i no de les decisions editorials dels mitjans”. Considerat un dels principals experts en el terreny dels social media, l’autor analitza el paper desenvolupat per les xarxes socials en tot aquest canvi.

desastres de la Primera i la Segona Guerra Mundial. Jacques Bouveresse analitza en aquest llibre les sàtires de Kraus contra la premsa i la relació amb el socialisme i la reacció davant el nazisme, sovint mal interpretada. Per Bouveresse, a més, les sàtires de Kraus es rebel·len profètiques, ja que molts dels mals que va denunciar en aquells moments, segueixen sent els nostres. Nascut a França l’any 1940, l’autor d’aquest llibre va estudiar Filosofia i va ser professor, més tard, a la Universitat de Ginebra i a la Sorbona. Especialista en Wittgenstein i estudiós de la filosofia analítica, també ha aprofundit en l’obra d’escriptors com Robert Musil.

Tots aquests llibres es poden trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes

Montserrat Roig A Contra Vent Editors, 2011 251 pàgines Diari d’uns anys (1975-1981) aplega una selecció dels articles que, durant aquest període, Montserrat Roig va publicar en català a diaris i revistes com Mundo Diario, Guía del Ocio o l’Avui. Una crònica esplèndida de l’època de la transició i de la seva gent, “la generació dels fills forçats del franquisme”. En paraules del fill, Roger Sempere, qui signa el pròleg: “Com en l’espai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i d’esquerres. [...] Nosaltres som

WIKILEAKS CONFIDENCIAL Borja Bergareche 800 Books (Anaya) 216 pàgines L’era WikiLeaks ha canviat el món. Més enllà del contingut dels quasi 750.000 documents robats als EUA, aquest episodi consolida una nova manera d’entendre com es produirà i es difondrà la informació a partir d’ara. Les societats i els governs estan obligats a redefinir el concepte de confidencialitat. A més de l’anàlisi que realitza l’autor, el llibre presenta més d’una trentena d’entrevistes

LA COMUNICACIÓ CATÒLICA A LA DIÒCESI DE GIRONA Àngel Rodríguez Vilagran Institut d’Estudis Gironins i Ajuntament de Girona, 2011 143 pàgines Àngel Rodríguez Vilagran és doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB i llicenciat en Ciències Religioses per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Responsable del Departament d’Audiovisuals del Bisbat de Girona des de 1991, les seves línies de recerca són la comunicació local, el perio-

MENSAJES REDONDOS Jordi Vilagut LID Editorial Empresarial, 2011 202 pàgines És un fet que l’esport s’ha convertit en una eficaç eina de comunicació ocupant un lloc central en la societat. I aquest és el tema principal del llibre de Jordi Vilagut, que ha aconseguit descriure un divertit viatge a través de tota la història de l’esport. Amb una visió àmplia i clara de la dimensió de l’esport en cada moment, ha assolit d’introduir-lo en la història de la humanitat. De lectura sen-

EL DECLIVE DE LOS DIOSES. LOS SECRETOS DE LA TRANSICIÓN ECONÓMICA ESPAÑOLA DESVELADOS POR UN TESTIGO DE EXCEPCIÓN Mariano Guindal Editorial Planeta, 2011 537 pàgines Lluny encara dels models instaurats en els països del nord, Espanya va començar a experimentar a principi dels setanta una transformació econòmica i política, a la qual se sotmetria a una gran velocitat. El creixement de la riquesa va generar, però,

els néts del franquisme i als nostres pares els va tocar viure’l, malauradament, en la seva plenitud. Llegint els articles d’aquest recull, un nét atent pot resseguir la nostra història més recent.” Montserrat Roig és un dels noms més representatius del conjunt d’escriptors que es van iniciar literàriament a final dels seixanta. Es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó (premi Víctor Català, 1970). També guionista i presentadora de diversos programes de televisió, l’obra ha estat traduïda a les principals llengües europees, però també al búlgar, l’hongarès, el neerlandès, l’hebreu, el rus o el suec.

realitzades a destacables periodistes de The Guardian, The New York Times, Le Monde i El País, així com a experts internacionals en diplomàcia, secrets i transparència. El buit legal existent a Espanya –un dels pocs països occidentals sense una llei d’accés a la informació– és un altre dels temes tractats. Bergareche és llicenciat en Dret per la Universitat de Bilbao i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia. En l’actualitat, és corresponsal a Londres del diari ABC i consultor europeu per al Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), organització de defensa de la llibertat de premsa amb seu a Nova York.

disme religiós i l’etnografia. Autor d’articles i llibres sobre aquests temes, el llibre és un resum adaptat de la seva tesi doctoral i té com a objectiu analitzar la comunicació portada a terme per l’Església catòlica no només a Girona, sinó a la diòcesi, al llarg de la història i a través de tots els mitjans de comunicació. El periodisme religiós forma part del patrimoni cultural d’aquesta ciutat des de que s’hi han editat unes cent quaranta publicacions periòdiques i que des de mitjan anys 30 ja es retransmetien conferències formatives catòliques per Ràdio Girona. Una riquesa periodística desconeguda per molts, que l’autor ens apropa.

zilla i àgil, aquest llibre permet tenir una idea clara i global del que ha significat l’esport i de la gran influència en les societats dels dos últims mil·lennis. Vilagut és llicenciat en Ciències de la Informació i màster en Comunicació i Esport per la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d’haver cursat Economia a la UNED. Des de fa deu anys, és redactor en cap de Diffusion Sport. També és consultor pel mercat espanyol d’Sports Contacts i imparteix classes de màrqueting vinculat a l’esport a ESERP Business School. També ha exercit com a professor convidat a la Universitat de Barcelona, al màster de Direcció d’Empreses Esportives.

nous conflictes. Va aparèixer un nou capitalisme, donant pas a casos de corrupció. Els mitjans en van destapar molts que han quedat gravats en la memòria col·lectiva: des de Sofico fins a Gürtel, o la coneguda fugida de Luis Roldán. I aquests són els casos que ens apropa Mariano Guindal en el llibre. Periodista econòmic de gran prestigi, ha informat sobre les quatre crisis econòmiques que ha viscut Espanya des del 1973 fins a la crisi actual. Assessor de la Fundació d’Estudis de l’Economia Aplicada i professor del màster de Periodisme Econòmic i dels cursos d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid.

CAPÇALERA GENER 2012

DIARI D’UNS ANYS (1975-1981)

OBITUARIS

Roser Bofill i Portabella

Santiago Bartolomé i Figueras

La periodista i escriptora Roser Bofill i Portabella va morir el 19 d’octubre passat a Barcelona a vuitanta anys d’edat. Va ser una de les primeres catalanes a estudiar Periodisme, carrera que va cursar a l’Escola de Periodisme del CIC, creada pel sacerdot Joan Alemany. Allà s’hi van graduar coneguts professionals durant els darrers anys del franquisme i la transició. Bofill va ser editora i directora de les revistes El Ciervo i Foc Nou. Entre 1989 i 1992, va presidir l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Va impartir classes de periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Mare de quatre filles, era vídua del periodista Llorenç Gomis, amb qui va compartir la vida matrimonial i l’exercici del periodisme.

El fotògraf Santiago Bartolomé i Figueras va morir el 31 d’octubre passat. Tenia cinquanta-vuit anys. Havia nascut a Vilanova i la Geltrú i es va traslladar a Barcelona de molt jove per estudiar fotografia a l’Institut Català d’Estudis Fotogràfics. Començà a exercir la professió com a ajudant del fotògraf Xavier Valls a l’Avui. S’incorporà a El Periódico, primer com a col·laborador i, posteriorment, a la plantilla del rotatiu després d’haver treballat a El Noticiero Universal. El 1990, va captar una imatge de l’explosió de gas al carrer Borrell de Barcelona amb la qual va obtenir una menció honorífica del premi Ortega i Gasset. Entre les seves fotografies dels Jocs Olímpics de Barcelona, en destaquen les dels salts de trampolí amb Barcelona al fons.

Enric Bruguera i Payà Un dels primers periodistes digitals, Enric Bruguera i Payá, va morir el passat 11 d’octubre a 51 anys d’edat. Abans d’embarcar-se, als anys noranta, a la Xarxa, havia estat cap de Política espanyola al diari Avui, on va conèixer de prop els esdeveniments dels primers temps d’una estrenada democràcia. El 2007, es va incorporar a La Vanguardia,

on va col·laborar en el web del diari per a l’elaboració d’especials informatius i, més tard, en les informacions de les eleccions municipals i generals del canvi polític, etapa en la qual va posar de manifest l’experiència en la gestió de la informació i la comunicació. Va ser docent a la UOC i autor de llibres. Tot un mestre per a les joves generacions de periodistes.

Andreu Calaf i Anter A Terrassa, ciutat on va néixer i on sempre va viure, morí el passat 26 d’octubre el periodista Andreu Calaf i Anter, membre del Col·legi de Periodistes. Nascut el 1923, tenia vuitanta-vuit anys i estava jubilat. En els inicis, va dirigir el setmanari Terrassa Información (19521962) i Nou Vallès (1970-1977). Després, passà a Barcelona, on fou redactor del diari El Correo Catalán (1964-1976) i redactor en cap en el període fundacional de l’Avui (1976-1977). Va pertànyer al Grup Democràtic de Periodistes i col·laborà en tota acció de millora de la professió. En el darrer període com a periodista en actiu va exercir amb gran efectivitat a la secció de Regionals de La Vanguardia. Calaf deixà escrit un interessant llibre de memòries en què explicava les seves diferents experiències terrassenques. J.M.C

REVISTA DEL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

Butlleta de subscripció Nom

DNI/NIF/CIF

Cognoms

Subscripció anual Vull subscriure’m a la revista CAPÇALERA que consta de quatre números trimestrals TOTAL 16 €

Sub i us scriviu-v dos eregalare os de la xempla m rs co ‘Vaix l·lecció de p ells aper ’

(en un sol pagament)

Adreça postal Població Codi postal

Telèfon

Dades bancàries

Adreça electrònica

Titular

Envieu aquesta butlleta a: Col·legi de Periodistes de Catalunya, (Rbla. de Catalunya, 10, principal, 08007, BCN) o bé escannejada a l’adreça electrònica comunicacio@periodistes.org

Entitat

POLÍTICA DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL En compliment del que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s' informa l'usuari de l'existència d'un fitxer de dades de caràcter personal el responsable del qual és COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA creat amb les dades obtingudes a través de la complimentació per part de l'usuari de qualsevol dels formularis de recollida de dades, i/o enviament de missatge de correu electrònic a l'adreça comunicacio@periodistes.org Aquest fitxer ha estat creat amb la finalitat de donar informació sobre la prestació dels serveis, ofertes com també per a la realització d'activitats promocionals i publicitàries del COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA per qualsevol mitjà, incloent-hi l'enviament de correus electrònics.

Número de compte

Signatura:

EL CIC INFORMA

Informació sobre menors: algunes respostes

www.periodistes.org/fcic

Un moment del II Seminari sobre ‘Ètica i Periodisme’ del passat 10 de novembre.

“Un mitjà ha de tenir un espai de meditació sobre el que fa”. El veterà periodista Josep Maria Cadena ho va dir durant el II Seminari sobre Ètica i Periodisme celebrat al CAC i organitzat per la FCIC i que ha estat dedicat a la informació sobre menors i les noves tecnologies. En el cas dels menors, aquesta meditació és important perquè és una informació en què xoquen drets i deures de manera complexa.

la Informació de Catalunya reflecteixen aquesta por i desorientació. Les noves tecnologies, amb les quals tothom pot produir informació i disseminar-la, han fet que els menors s’hagin convertit en receptors i en informadors, a més de subjecte de les notícies. Com a persones, tenen dret a la llibertat d’expressió i d’informació i a l’hora són molt sensibles a certs continguts informatius. Tot plegat planteja nous reptes als periodistes. Com fer-ne ús, tot respectant-ne els drets?

És essencial assumir que els menors tenen drets i que els periodistes tenim la responsabilitat de respectar-los L’aparició dels menors als mitjans de comunicació ha canviat molt amb els anys. La vulneració dels drets de nens i joves per part d’alguns mitjans ha fet que es desenvolupés a la societat una gran sensibilitat i molta por a les reclamacions.

Els participants al seminari van estar d’acord en el fet que els menors formen part de la societat i que tenen el dret d’aparèixer als mitjans de comunicació. Va quedar clar que als periodistes ens preocupa com i quan ho fem, tenint en compte que són persones vulnerables, que s’estan formant i que, moltes vegades, els pares i tutors són els primers que no els protegeixen.

Com a conseqüència, la societat i els professionals de la comunicació estan desorientats sobre què s’ha de fer amb els menors i, en molts casos, s’ha deixat d’informar-ne per evitar problemes. Les consultes i queixes rebudes al Consell de

Els periodistes que breguen dia a dia amb la informació coincideixen a declarar que és possible informar amb menors i sobre menors amb respecte i professionalitat. Però reconeixen les grans dificultats del dia a dia: el poc

Hi ha més dubtes que solucions i per això és necessari el debat i la reflexió. És essencial assumir que els menors tenen drets i que els periodistes tenim la responsabilitat de respectar-los. Hi ha empreses amb llibres d’estil que orienten els professionals i queda clar que l’autoregulació és la clau per fer bé les coses. Respecte a les xarxes socials, hem de considerar quina informació hi ha disponible, de quin tipus és, qui l’hi ha posat, com es presenta i quin grau de privacitat té l’usuari en el seu perfil. Com sempre, abans de donar la informació cal preguntar-se: quin interès públic té, per què la donem i a qui servim en donar-la, si cedim a la morbositat o estem provocant un revulsiu perquè la societat prengui consciència dels problemes. Els periodistes podem contribuir a l’educació dels menors, dels seus tutors i de la societat perquè també la informació dels menors sigui ètica. (El CIC agraeix al CAC i a tots els assistents la seva participació)

Llúcia Oliva Presidenta del CIC Es poden enviar comentaris sobre aquest tema a cic@periodistes.org

El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/CIC.fundacio Busca’ns a Twitter a @CIC-fundacio

CAPÇALERA GENER 2012

Foto: CIC

temps que hi ha per reflexionar, la influència dels mitjans de comunicació que es deixen portar per la morbositat i la gran competència per la informació.

C E N T R E D E D O C U M E N TAC I Ó

Especialitzat, accessible i obert a tothom

A la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya trobem el Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR), una institució que està oberta a la ciutat i que funciona de forma regular des de l’any 1956. El CDMR dóna suport a les tasques culturals i de difusió del Col·legi i desenvolupa projectes propis de divulgació de les seves col·leccions d’obres dipositades a la seu barcelonina. En aquest número

El centre és hereu dels fons conservats al llarg d’un segle d’associacionisme periodístic a Catalunya encetem aquest espai que us anirà presentant les col·leccions, els serveis, els productes i els projectes que es desenvolupen en aquest centre singular. Així doncs, el CDMR és un centre especialitzat. El seu fons bibliogràfic tracta sobre la comunicació de masses i, més concretament, sobre l’exercici de la professió periodística. El centre el conformen:

sional amb una mica per sobre dels 5.000 volums. El CDMR és dipositari per cessió dels fons bibliogràfics de la UPIFC–Sindicat de la Imatge. Històricament, s’ha nodrit de donacions d’associats i institucions com ara la Diputació de Barcelona. • Una hemeroteca especialitzada que està formada per més d’un centenar de títols de publicacions en comunicació de masses tant d’àmbit nacional com internacional. • Una hemeroteca generalista que inclou tretze diaris (catalans i madrilenys) i disset revistes de caire divulgatiu que conservem durant dos mesos, a excepció de les revistes mensuals que les guardem un any. Podeu trobar informació molt més detallada sobre la composició d’aquests fons al nostre espai del portal web del Col·legi de Periodistes de Catalunya (http://www.periodistes.org/cd_ que_es).

CAPÇALERA GENER 2012

Col·lecció exclusiva El CDMR és hereu dels fons conservat al llarg de 100 anys d’associacionisme periodístic a Catalunya. Al març de 1921, es va fundar la Biblioteca del Pueblo per l’Associació de la premsa Diària • Una biblioteca estrictament especiade Barcelona a instància d’Eugeni d’Ors. litzada en aquest àmbit d’interès profesL’any 1935, el periodista Josep M. Lladó i Figueres la defineix com a única biblioteca d’aquest gènere a tota A més d’una biblioteca Europa. Sent president de l’Asoque supera els 5.000 volums hi ciación de la Prensa de Barceha una hemeroteca generalista lona Santiago Nadal, l’any 1974 i una d’especialitzada el centre es refunda amb criteris

Usuaris al CDMR. Foto: Sergio Ruiz d’especialització. L’any 1985, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, aquest centre s’amplia i remodela i el 1990 es refunda, de nou, també amb estrictes criteris d’especialització. Això és el que determina l’exclusivitat d’una part substancial de la col·lecció. Un 10% del fons de la biblioteca és anterior a 1950. El composen obres provinents de les associacions professionals anteriors a la Guerra Civil i de l’antiga Asociación de la Prensa de Barcelona. Se’n destaquen la col·lecció de l’ Hoja del Lunes –aportació de la Diputació–, la col·lecció dels Annals del Periodisme Català (primera època), memòries i anuaris de diferents associacions histò-

riques. També en podem destacar com a fons exclusiu les tesines de l’Escuela Oficial de Periodismo de Barcelona i de l’Escola de Periodisme de l’Església dels anys setanta –donació del col·legiat Pascual Maisterra. Diferents serveis Respecte als productes que oferim, al web del Col·legi de Periodistes teniu accés al recull de premsa que elaborem diàriament amb les informacions més destacades en l’àmbit d’interès del Col·legi, a una base de dades de premis periodístics, a diferents catàlegs del fons, a guies de recursos i bones pràctiques que us faciliten la tasca diària... Us convidem a navegar pel nostre espai al portal web per aprofundir en tots aquests aspectes i altres que aquest breu escrit no ens permet detallar. Si voleu rebre les alertes de publicació d’aquests productes ho podeu demanar per mitjà del correu electrònic(documentacio@periodistes.org). En el que respecta als serveis, atenem consultes sobre informació professional i referències bibliogràfiques per totes les vies possibles: ens podeu trucar (93 317 19 20), escriure a l’adreça electrònica o passar per la seu (obert de dilluns a divendres de 9 a 14 hores). Us convidem, doncs, a conèixer el centre de documentació, ja sigui passant per la seu barcelonina (equipada amb ordinador de cortesia i Wi-Fi) o a través del CDMR virtual al portal www.periodistes.org). Carme Texeiro Responsable del Centre de Documentació Montserrat Roig

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Contra una nova imposició dels blocs electorals

Foto: Vicenç Zambrano

En un acte amb periodistes de diferents mitjans públics, es va llegir un manifest crític amb el minutatge de les informacions en període electoral

Els diferents representants de mitjans públics amb el degà i Josep Ramoneda El passat 2 de novembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya va celebrar, coincidint amb la proximitat d’una nova campanya electoral com eren les eleccions generals, un acte contra els blocs electorals. L’acte, que va tenir lloc de forma simultània a les diferents demarcacions, va comptar amb la presència de destacats

CAPÇALERA GENER 2012

El degà va recordar que els blocs són una anomalia que no es dóna en cap altre país europeu

periodistes de mitjans públics a la taula i amb una fila 0 amb representats d’entitats, sindicats i altres col·legis professionals. El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí, va obrir l’acte recordant que els blocs són “una anomalia que només passa a Espanya” ja que no tenen lloc en cap altra país europeu. “Els periodistes no podem quedar-nos amb els braços creuats davant d’aquesta situació”, va assegurar, per després

apuntar que el Col·legi recolzarà les diferents protestes dels diferents mitjans públics que tinguin lloc sobre aquest tema. “No volem ser còmplices del que està passant”, va advertir. Acte seguit els periodistes Jordi Duran i Raquel Sans, que treballen a COM Ràdio i TV3 respectivament, van llegir el manifest No tot el que és legal és just: no als blocs electorals on es diu que aquesta “imposició antidemocràtica” va començar al 1985 i que, des de llavors, els mitjans públics han de cronometrar la informació política durant les campanyes electorals. En el manifest també es diu que els blocs no són tan sols “un problema entre periodistes i polítics. És un conflicte que afecta la columna vertebral del sistema democràtic i el dret a la informació”. Després de la lectura del manifest, Raquel Sans, Aurora Anton (Televisió de l’Hospitalet), Olga València (BTV), Manuel Fuentes (Catalunya Ràdio) i Jordi Duran van explicar situacions surrealistes que exemplifiquen l’absurditat de la imposició dels blocs.

València, per exemple, va recordar que aquesta imposició implica que a BTV quedin relegades les notícies d’àmbit local i va criticar que alguns partits polítics fins i tot controlin el senyal realitzat dels actes electorals. Per la seva part, Manuel Fuentes va explicar que durant la campanya no li permeten ni opinar de res relacionat amb política. “El que no pot ser és que durant quinze dies unes Juntes Electorals ens donin lliçons de com hem de fer la nostra feina. Ja està bé de servituds”, va criticar Duran. Finalment el filòsof Josep Ramoneda, que va ser ser present a l’acte com a representant de la societat civil, va prendre la paraula per assegurar que “és sorprenent que a aquestes alçades s’hagi d’estar insistint i lluitant per coses tan evidents”. Ramoneda també va apuntar que el problema de fons és “la manera d’entendre la política en una societat democràtica on els partits es creuen que són els propietaris dels mitjans públics” . “Si convertim la informació en propaganda estem falsejant l’essència de la democràcia”, va concloure.

Les demarcacions, també A més de Barcelona, també es van celebrar actes de forma simultània a les demarcacions. A Girona, l’actriu Cristina Cervià va llegir el manifest. A la taula presidencial hi havia Jordi Grau i Rosa Gil de la Junta de Demarcació i el llibreter i activista cultural, Guillem Terribas. A Tarragona, el document va rebre els suports de col·legiats. La Demarcació va fer arribar el Manifest als directors i delegats dels mitjans públics del Camp de Tarragona. Per la seva part, a Lleida el periodista Jesús Riverola, vicepresident de la Demarcació, va llegir el Manifest i a la nit, a la Demarcació de les Terres de l’Ebre van fer un acte amb la lectura del document.

Josep Maria Martí, en defensa de la CCMA

Units contra els tancaments i acomiadaments en la professió

El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí, va fer palès el 23 de novembre durant la compareixença davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, que s’ocupa de la llei de modificació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), del valor d’aquesta com una garantia per als ciutadans a tenir accés a una informació plural alhora que és un element fonamental per a la dinamització del sector audiovisual de casa nostra.

Debat entorn als resultats electorals El 29 de novembre el Col·legi de Periodistes i la UOC van organitzar una taula rodona amb experts que van interpretar les campanyes i els resultats de les eleccions generals. La taula rodona, titulada “Les eleccions del 20-N: estratègies i escenaris”, va tenir lloc a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes. A l’acte van participar-hi la periodista Patricia Gabancho en representació del Col·legi, així com Lluís Pastor, Toni Aira i Mikel Barreda, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, professor de Comunicació política i professor de Ciència Política de la UOC, respectivament. Aquesta experiència conjunta ja va tenir un precedent després de les darreres eleccions municipals del mes de maig.

Un moment de l’acte que va tenir lloc el passat 21 de desembre tan produint en la professió. Organitzacions professionals i sindicals mostren la seva preocupació per la greu situació que travessen els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya, el conjunt del seu teixit industrial (productores, empreses de serveis, editores, promotores...) i, especialment, els professionals que hi treballen. A més, creuen que “el pluralisme informatiu i l’accés a les obres dels nostres creadors audiovisuals –gràcies als mitjans–, pot quedar reduït –i molt–si no hi ha una S’ha demanat una entrevista seriosa reacció social i política que amb el president de defensi aquest bé cultural i el dret a la Generalitat per fer-li la informació de la ciutadania”. Per arribar les diferents peticions als signants, sense aquesta reacció “es malmetrà la democràcia”. En el marc de la mesa sectorial proposen “repensar l'actual sistema univerde Catalunya. La proposta s’emmarca en sitari en l’àmbit del periodisme i la un Manifest que han fet públic i on també comunicació”, on veuen “una oferta exdemanen que es repensin les retallades de cessiva per a un mercat saturat”.Com a pressupostos dels mitjans públics. mesures més urgents, creuen que el GoLes organitzacions signants, que ja han vern ha d’examinar tots els expedients de demanant una entrevista amb el presiregulació d’ocupació del sector. Així madent de la Generalitat per fer-li arribar les teix, fan una crida a les autoritats amb resseves peticions, recorden als poders púponsabilitat sobre els mitjans publics o blics que l'article 52 de l'Estatut de Catasemipublics –presidents de les diputalunya els encomana promoure les condicions per a garantir el dret a la incions, consells comarcals i alcaldes– per a formació i el pluralisme polític, que veuen repensar les retallades de pressupostos en amenaçats amb els tancaments que s’esels mitjans d’àmbit local i comarcal.

El 21 de desembre en un acte al Col·legi de Periodistes, els col·legis de Periodistes i de l’Audiovisual de Catalunya, juntament amb els sindicats CCOO, UGT, Sindicat de la Imatge/UPIFC i el Sindicat de Periodistes de Catalunya, van reclamar al Govern la creació d’una mesa sectorial de diàleg, amb participació de tots els sectors afectats, que estudiï i proposi solucions a la seriosa crisi que afecta a nombrosos mitjans de comunicació públics i privats

CAPÇALERA GENER 2012

Segons Josep Maria Martí, en el context actual de crisi econòmica “és molt important tenir una CCMA que sigui molt eficient des del punt de vista de la gestió dels costos, però aquesta eficiència no es pot aconseguir a base de retallades o d’externalitzar allò que és l’essència del servei públic i la producció de continguts de qualitat”.

Foto: Sergio Ruiz

El degà va defensar el servei públic audiovisual i l’excel·lent treball dels professionals que hi treballen no solament quant als importants índexs d’audiència aconseguits, sinó també pel “prestigi i la qualitat assolida per moltes de les seves produccions”.

Col·legis professionals i sindicats uneixen forces i reclamen al Govern una mesa sectorial

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

El Col·legi, en contra de la imposició dels representants als debats electorals

Un llibre i una exposició recorden a Montserrat Roig Es commemoren els vint anys de la mort de la periodista i escriptora

Foto: Jordi Parra

El 18 de novembre, 8TV tenia previst celebrar un debat final de la campanya de les eleccions generals amb els cinc caps de llista. El fet que Carme Chacón no hi participés “per motius d’agenda” i el PSC intentés imposar el seu candidat –el número 2, Daniel Fernández–, va provocar un conflicte amb la cadena que va finalitzar amb una resolució judicial de la Junta Electoral Provincial a favor del PSC. Davant d’això, 8tv va decidir suspendre el debat.

Un moment de la inauguració de l’exposició dedicada a Montserrat Roig. Enguany es compleix el vintè aniversari de la mort de Montserrat Roig –traspassada prematurament el 10 de novembre de 1991 a l’edat de 45 anys– i el Col·legi de Periodistes s’ha sumat a les iniciatives que recorden i reivindiquen tant la figura i l’obra d’aquesta periodista i narradora. Per això, el 24 de novembre es va presentar a la seu del Col·legi l’exposició Montserrat Roig, periodista. Vint anys sense la seva veu i el llibre Diari d’uns anys (19751981) de l’editorial Acontravent.

bre. Aquest és un recull d’articles en català, tant alguns d’aquells articles inèdits com d’altres que Roig va publicar a diaris i revistes com Guia del Ocio, Mundo Diario o l’Avui entre els anys 1975 i 1981. La segona ponent va ser Marta Pesarrodona, poeta, assagista i traductora que va assegurar que el llibre que es presentava és molt interessant “sobretot per a les noves generacions” i va destacar “la gran seguretat que Roig ja tenia als anys setanta escrivint prosa catalana”. Finalment, la fotògrafa Pilar Aymerich, autora de les imatges de l’exposició, va explicar que eren tant de Roig com d’ella amb personatges com Pierre Vilar, Lola Anglada, Camilo José Cela o Llorenç Villalonga, entre altres, que als anys setanta van entrevistar plegades pel programa Personatges de TVE o per publicacions com Destino, Serra d’Or i Triunfo. La mostra –que es pot visitar fins a mitjan gener– consta d’una trentena de retrats que s’acompanyen de petits textos seleccionats per la periodista i fotògrafa Tate Cabré. Aymerich va ressaltar de Roig el perfeccionisme, el respecte que sentia per la feina dels altres i el fet que sempre treballés com a freelance, amb els problemes que comportava.

CAPÇALERA GENER 2012

La mostra consta d’una trentena d’imatges en què es veu Roig amb nombrosos personatges de l’època

Teresa Cendrós, presidenta de la Comissió de Cultura del Col·legi, va ser la primera a prendre la paraula i va apuntar que l’objectiu d’aquestes dues activitats era recordar la vessant periodística de l’homenatjada. Per la seva part, Pau Vinyes, historiador i nebot de Roig, va explicar com Quim Torra, editor d’Acontravent va estar consultant arxius de Roig i va trobar-hi una carpeta amb textos inèdits que portava per nom Diari d’uns anys, títol que finalment s’ha donat al lli-

Arran de tot plegat, el Col·legi de Periodistes va fer pública una nota de la junta en què recordava que la institució “ha estat liderant des de fa anys la reclamació de l'eliminació de la imposició legal als mitjans públics de comunicació durant les campanyes electorals de l’actual sistema de blocs pautats sense tenir en compte criteris informatius, sinó responent a interessos partidistes” “ Aquesta resolució –apunta la nota del Col·legi– crea un inacceptable precedent ja que, a partir d’ara, seran els partits els qui podran triar els seus representants en els debats electorals atenent criteris d’estratègia partidista i vulnerar així el dret a la llibertat d’informació que han de tenir els mitjans de comunicació d’aplicar criteris d’interès informatiu general”. Un parell de setmanes després, la Junta Electoral Central va donar la raó a la cadena en el seu contenciós amb el PSC.

El Col·legi dóna suport a #gratisnotrabajo Les condicions de treball dels periodistes es van convertir el passat mes de desembre en un dels temes més comentats a la Xarxa arran de la denúncia d'una periodista que es negava a "treballar gratis" arran d’una oferta laboral en condicions de gran precarietat. Amb l'etiqueta #gratisnotrabajo, el debat es va convertir en trending topic a Twitter. El Col·legi de Periodistes, que ha lluitat i lluita per les condicions de treball del periodistes, va donar suport a la campanya

Més d'un segle d'humor gràfic, a Girona

La Revista Blanca. Origen, auge i decadència d’una publicació filollibertària barcelonina (1923-1936) escrit per la historiadora Maria Amàlia Pradas Baena és el nou volum de la col·lecció Vaixells de paper que edita el Col·legi de Periodistes amb el suport de la Diputació de Barcelona. Segons l’autora, La Revista Blanca –íntimament lligada a la família de la dirigent Frederica Montseny– es presta a l’anàlisi del prototipus de publicacions anarquistes “perquè a través de les seves pàgines podem veure un estil de vida, una estètica, un pensament filosòfic, els problemes d’una època, etc.” Els col·legiats interessats en un exemplar poden recollir-lo a la respectiva demarcació.

Beques per cursar postgraus o mestratges

Foto de família dels guardonats en l’edició d’aquest any La Demarcació de Girona del Col·legi va celebrar el 24 de novembre el lliurament de les Mosques de la Informació 2011. El cap d’Emergències de Girona, Enric Cano, i els Bombers de Girona es van endur la Mosca Grossa per facilitar el treball als informadors. La Mosca de Sant Narcís va ser per Sopa de Cabra per la projecció que han fet de les comarques gironines, mentre que la La Mosca del Col·legi que reconeix la trajectòria professional es va

Suport del Col·legi als professionals de mitjans amb problemes El Col·legi de Periodistes ha realitzat en els darrers mesos una sèrie de pronunciaments de suport i en defensa de professionals que veuen perillar el seu lloc de feina o bé que ja l’han perdut. Així, el 17 de novembre, va expressar en

El Col·legi de Periodistes va convocar a mitjan desembre les Beques de Formació Ferrer Eguizábal 2011, que ofereixen 15 beques de 1.000€ cadascuna. Deu d’aquestes són per a col·legiats que estiguin en situació d’atur i cinc per a col·legiats donats d’alta en el règim d’autònoms, aplicables a postgraus i màsters de l’àmbit de la Comunicació, impartits durant el curs acadèmic 20112012 en alguna de les universitats catalanes. El termini per a la sol·licitud finalitza el 15 de febrer.

atorgar a la memòria de la periodista Montse Pous, traspassada abans de l’estiu a 49 anys. Va recollir el premi el seu pare Carles Pous, propiciant uns moments molt emotius. Finalment, la Mosca Borda, per a persones o entitats que han dificultat el treball dels periodistes va recaure en l’exregidor de l’Ajuntament de Girona, Joan Pluma, que va recollir el premi personalment. Ràdio Olot va rebre un premi pels seixanta anys en antena.

S’ha donat suport als periodistes de Punto Radio, La Mañana i de la televisió i ràdio de l’Hospitalet un comunicat el suport als periodistes de Punto Ràdio de Catalunya a qui l’empresa va comunicar el cessament de les emissores de Tarragona, Lleida i Girona que tanquen les seves delegacions i deixaran d’oferir informació local.

D’altra banda, va expressar en un comunicat, el 28 de novembre, la “indignació” pel tancament de la ràdio i la Televisió de l’Hospitalet decidida pel municipi. “El tancament– diu el comunicat– és un cop a la comunicació local que afebleix la democràcia i envia a l’atur a prop d’uns setanta periodistes sense cap avís ni negociació prèvia amb els afectats”. Dos dies després, el passat 30 de novembre, el Col·legi també va expressar en un comunicat el seu suport als treballadors del diari lleidatà La Mañana que van ser acomiadats el passat 24 de novembre després que al·legués “causes objectives” i la “greu situació econòmica que travessa l’empresa editora”.

CAPÇALERA GENER 2012

Nou llibre de ‘Vaixells de paper’

Foto: Demarcació Girona

La Demarcació de Girona acull l’exposició Còmics a la premsa diària, que resumeix la història de l’humor gràfic des del seu naixement i eclosió -a finals del segle XIX a les pàgines dels dominicals dels diaris nord-americans- fins a l’actualitat. La mostra, coproduïda per Panini Comics, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i el Consell Municipal de l’Estartit, es pot visitar fins al 3 de febrer.

Girona lliura les ‘Mosques’

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Es crea la Sectorial de Ciències de la Informació i la Comunicació

Es lliuren els Premis Gabinets de Comunicació

La Sectorial de Ciències de la Informació i la Comunicació de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya es va constituir el passat dijous 27 d’octubre durant una reunió que va tenir lloc a la seu del Col·legi de Periodistes. En aquesta trobada, van participar Daniel Condeminas, degà del Col·legi de l’Audiovisual; Francesc Morera, secretari del Col·legi de Disseny Gràfic; Begoña Aguilera, gerent del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes; Nacho Guerrero, vocal del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques; i Neus Bonet, vicedegana del Col·legi de Periodistes.

El guardonats són el Grup Sagessa, l’agència Aportada i la Cambra de Comerç El Col·legi de Periodistes de Catalunya va lliurar el 19 d’octubre passat els premis Gabinets de Comunicació en un acte presidit pel degà, Josep Maria Martí, on es va fer palès el paper rellevant dels periodistes de fonts. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta de la Comissió de Gabinets de Comunicació, Pilar Casanova, i del di-

El jurat va destacar dels premiats tant el rigor com l’eficàcia i l’originalitat dels seus treballs

Poetes a Terres de l’Ebre El passat 9 de desembre, es va presentar a Tortosa l’Antologia Poetes de l’Ebre. L’Acte en qüestió, que va anar a càrrec de Glòria Fandos, estava organitzat per la Biblioteca M. Domingo i comptava també amb la col·laboració de la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes.

Els jubilats ja poden comptabilitzar pensió i exercici professional

Foto: Xavier Subias

CAPÇALERA GENER 2012

rector comercial de Bankia Catalunya, Antoni Tomàs, entitat que patrocina els premis. El premi a la Millor Estratègia de comunicació interna es va atorgar al Grup Sagessa pel treball El web d’imatge corporativa. El premi al Millor Pla de Comunicació va ser per l’agència Aportada pel treball Barcelona capital mundial del piano. Finalment, la Cambra de Comerç de Barcelona va obtenir el guardó a la Creativitat i Innovació pel treball Sala de Premsa 2.0.

El jurat va destacar dels tres premis “el rigor, l’eficàcia, i l’originalitat” com a principals característiques. En rebre el guardó, Pere López, del grup d’assistència sanitària Sagessa amb seu a Reus, va agrair la distinció que “ens otorguen els companys” i va desvetllat el pensament de “si érem o no érem periodistes.” Per la seva part, la directora de l’agènvia d’Aportada, Cristina Salvador, va remarcar l’entusiasme i il·lusió en el projecte guanyador dedicat a Barcelona capital mundial del piano, una iniciativa del concurs internacional Maria Canals. D’altra banda, Marta Rosés, fins fa pocs mesos cap de premsa de la Cambra de Comerç, es va referir a la rellevància que cada cop més assoleixen les xarxes socials Finalment, el degà del Col·legi, Josep Maria Marti, va aprofitar per felicitar els diferents guardonats i destacar el paper rellevant que realitzen els periodistes de fonts que treballen en els gabinets de comunicació. “Els professionals avui premiats han mostrat el talent de les seves iniciatives, la passió i l’emoció que poseu en la vostra feina”, va assegurar Martí.

Foto de familia dels guardonats amb els seus corresponents premis.

Des d’aquest 1 de gener de 2012, els col·legiats jubilats ja poden comptabilitzar l’exercici de la professió periodística amb la percepció d’una pensió de jubilació per part de la Seguretat Social. De totes maneres, els ingressos professionals no poden superar el Salari Mínim Interprofessional computat anualment. Aquesta compatibilitat està recollida en la llei 27/2011 d’1 d’agost d’actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social que estableix també la possibilitat de cotitzar, o no, pels ingressos obtinguts, generant en el seu cas, els drets corresponents en matèria de Seguretat Social.

El 25 d’octubre es va presentar el poemari pòstum de Carlos Nadal Dietari vora el mar / Balades del riu perdut, a la sala d’actes del Col·legi en un acte presidit pel degà i amb la presència de Lluís Pagès, director de Pagès Editors; els periodistes Jaume Arias, i el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí. El llibre és el primer recull de poesies en català de Carlos Nadal, redactor en cap d’Internacional i redactor en cap d'Opinió de La Vanguardia durant 45 anys, que ha deixat una considerable obra literària on destaca l'apartat de poesies en català, castellà, francès en italià. Aquest llibre amb pròleg d'Albert Manent dóna a conèixer aquesta faceta desconeguda del reconegut analista de la política internacional. El recull està format per Dietari a la vora del mar, que conté 48 poemes escrits a Barcelona entre 2004 i 2009 i Balades del riu perdut, amb 34 poemes escrits el 1995. En conjunt, un recull de poemes amb imatges insòlites, versos tallants i cap rima. Llicenciat en Filosofia, Carlos Nadal Gaya (Barcelona, 1923-2010) era professor de Literatura Hispànica i periodista. Se li van concedir nombrosos premis com el Premi Godó de Periodisme i el Rodríguez de Santamaría.

El Col·legi mostra la seva oposició a les retallades anunciades a la CCMA El Col·legi de Periodistes va expressar la seva més ferma oposició a les retallades anunciades a final de novembre pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el pressupost destinat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i creu que posen en

“Tot i que en el context actual de crisi econòmica no hi ha cap sector que no hagi de fer sacrificis, –prossegueix– el Col·legi creu que aquests ja han estat fets i que unes retallades en el La nota recorda que “la tele- pressupost com les anunciades impediran que la CCMA acomplexi visió i ràdio públiques tenen amb els seus objectius de servei un paper vital en la consoli- públic.

dació de la nostra cultura”

una greu situació el model de mitjans públics existent. Per al Col·legi, “la televisió i la ràdio públiques catalanes tenen un paper vital en la consolidació de la nostra cultura i de la llengua pròpia. Són també una garantia de tenir accés a una informació plural, a la vegada que constitu-

Així mateix, el Col·legi vol destacar l'esforç realitzat en els darrers mesos pels professionals que treballen a la CCMA, gràcies als quals s’ha pogut fer més amb menys. L'excel·lent tasca d’aquests professionals al llarg dels anys s’ha reflectit en alts índexs d’audiència, acompanyats pel reconegut prestigi i la qualitat assolida per les seves produccions”.

Visita guiada a la Seu Vella de Lleida El 19 de novembre una desena de col·legiats i acompanyants van dur a terme una visita guiada a la Seu Vella de Lleida que va anar a càrrec de Pep Tort, director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. Com a indrets a destacar, van visitar el claustre del segle XIV, la catedral romànica amb influències gòtiques i el Castell del Rei –conegut per la Suda– la restauració del qual es va inaugurar el 2011.

Fotos: Demarcació de Lleida

L'exposició “Escolta, Espanya...”, a Tarragona L'exposició “Escolta, Espanya... que hi ha algú? (humor gràfic contemporani comentat per Joan Maragall)” es va instal·lar el passat 14 de novembre al vestíbul del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. La mostra en qüestió es va poder visitar fins a finals de mes.

eixen un element fonamental per a la dinamització del sector de la producció audiovisual en llengua catalana”.

A dalt, la Seu Vella i a la dreta els assistents a la visita cultural.

CAPÇALERA GENER 2012

Poemari pòstum de Carlos Nadal

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Noves visites culturals guiades

Tercera edició de les xerrades per fomentar la lectura a les escoles

Foto: Guillaume Vergé

En aquesta iniciativa del Col·legi i l’Obra Social La Caixa arribarà a més de quaranta centres catalans

Josep Maria Martí i Jaume Giró en l’acte de signatura de l’acord tercera edició, es basa en la importància que té el coneixement de l’actualitat per a la formació integral dels ciutadans. Fins avui, s’ha portat a terme en trenta centres de secundària amb un total de 900 alumnes participants. En la passada edició els tallers van abordar vint temàtiques com el fotoperiodisme, el reporterisme en països de conflictes armats, la crisi econòmica, la construcció de la Unió Europea, la teleporqueria o una reflexió Periodistes d’àmplia trajectò- sobre l’ètica periodística. En l’actual edició, al qual l’Obra Soria transmetran als joves cial La Caixa destinarà 18.000 euros, la necessitat d’estar inforhi participaran quaranta escoles camats a través dels mitjans talanes. Barcelona hi participarà amb vint centres; Tarragona amb sis; Lleida amb cinc, Girona amb set i les Tant per l’Obra Social La Caixa com pel Terres de l’Ebre amb dos. Al llarg de les Col·legi, l’objectiu és fomentar el sessions, d’una hora de durada, experts coneixement dels mitjans de comunicaamb una àmplia trajectòria en l’àmbit peció, promoure el respecte pel pluralisme riodístic transmetran la seva experiència informatiu i crear consciència del paper i la necessitat d’estar informats a través que aquests mitjans exerceixen en una de la premsa. societat democràtica, lliure i plural. La En l’edició d’enguany, com que el iniciativa, a més, contribueix a formar els Col·legi de Periodistes celebra els 25 futurs lectors de la premsa del demà. La anys, es destinarà una part de cada xervaloració dels tallers per part dels rada a explicar el seu paper dins la soalumnes, professors i periodistes particicietat i a donar a conèixer el Codi deonpants és molt positiva. tològic dels periodistes catalans. La iniciativa, que actualment arriba a la

La Comissió de Cultura va reprendre, després de l’estiu, el seu programa de visites a llocs d’interès cultural. Així, el 22 d’octubre tingué lloc la visita a la mostra del fotoperiodista Josep Brangulí (19091946). Una quarantena de col·legiats van recórrer les instal·lacions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on es podien veure imatges de la societat de la primera meitat del segle XX, d’edificis i espais urbanístics com l’anomenada Reforma de l’Eixample. D’altra banda, el 5 de novembre, la visita guiada va tenir lloc al rehabilitat Palau Güell al carrer Nou de la Rambla, dissenyat per Antoni Gaudí per a l’industrial Eusebi Güell. Es van visitar des de les cavallerisses fins al terrat passant per l’ampli saló central amb l’antic orgue de la casa. D’altra banda, la Comissió de Cultura també va organitzar, el 17 de desembre al matí, una visita guiada al Cementiri del Poblenou.

CAPÇALERA GENER 2012

L’Obra Social La Caixa i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar l’octubre passat un conveni encaminat a desenvolupar la lectura de la premsa a les escoles catalanes. L’acord van signar-lo el degà del Col·legi, Josep Maria Martí, i el director general adjunt de la fundació La Caixa, Jaume Giró. Aquests convenis estan impulsats des de 2009 conjuntament per ambdues institucions.

La ràdio del camp de Tarragona sobreviu El 27 octubre, va tenir lloc a la seu de la demarcació de Tarragona un debat sectorial sobre les emissores de ràdio del camp de Tarragona. Aquestes feren palès que tot i no escapar de la crisi, la revolució 2.0 està sent un “revulsiu per a un mitjà que paradoxalment encara emet de forma analògica”. Això s’explicaria, segons els ponents, perquè la ràdio té una “capacitat de transformació immensa”.

Rosa Marqueta, Fran Llorente i Santiago Segurola, premis Vázquez Montalbán

Foto: Marca, TVC i TVE

Els guardons que porten el nom del prestigiós periodista i escriptor arriben a la seva vuitena edició

Llorente, Marqueta i Segurola, guardonats.

El 30 de novembre, l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la URL va acollir els Premis de Comunicació No Sexista que l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya organitza des del 1993 per promoure i recompensar una comunicació no sexista. A l’acte hi van assistir unes dues-centes persones. El guardó era una fotografia de Colita. Els guanyadors de cadascuna de les categories de Premis Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista van ser per a Pilar Rahola, Ángeles Caso i Victòria Palma en l’apartat de periodisme rigorós i de qualitat, Canal Mujer del diari Expansión per les iniciatives tecnolò-

pels diaris El País i El Periódico de Catalunya, el Grupo Planeta, Random House Mondadori i el Col·legi de Periodistes. Els membres del jurat valoren que els guardonats són “uns referents de qualitat, independència i professionalitat en l’àmbit dels informatius televisius”. Amb ells, el jurat vol fer un reconeixement als mitjans públics, “essencials com a garantia d’accés a una informació plural”.

Segons el jurat, el premi a Marqueta i Llorente és un reconeixement als mitjans públics pública des de 1988. Per la seva part, Rosa Marqueta és tota una referència en la televisió pública catalana i concretament de TV3. Actualment és cap d’Informatius d’aquesta cadena. D’altra banda, el jurat del premi de periodisme esportiu, convocat per la Fundació F.C. Barcelona i el Col·legi de Periodistes, ha guardonat el periodista Santiago Segurola, destacant que “els seus anàlisis són lúcids, brillants i independents, trascendeixen el lloc i el mitjà on treballi i també les diferents disciplines. Ha donat volada i categoria al discurs esportiu, ha sabut contextualitzar-lo socialment i cultural, i les seves cròniques, assajos i llibres se situen entre referents del periodisme, en la línia seguida precisament per Manolo Vázquez Montalbán”, que en el seu dia qualificà Segurola com "el personatge més guardiolesc del país”. Des de 2007 Segurola és adjunt al director al diari Marca i col·laborador d'Onda Cero i Ràdio Marca. Ha col·laborat també en mitjans com ETB, la Cadena Ser, Ràdio Nacional i Canal +.

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya entrega els guardons anuals giques i el foment del periodisme digital, la campanya “Mou-te per la igualtat. És de justícia” de l’ONG Ajuda en Acció en l’apartat de campanya de comunicació, la revista Mia per Mujeres Reales com a millor iniciativa de les empreses editorials, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en l’apartat de millor comunicació del món local i l’equip del Polònia (TV3) en programes d'entreteniment de ràdio i TV. Myriam Josa, periodista de La Vanguardia va recollir el

guardó a la Trajectòria Periodística. Respecte al Premi Males Pràctiques de Comunicació no Sexista, ha estat per a la secció “Balón Rosa” de l’Sport. Ningú no va recollir el guardó. El I premi de Periodisme no Sexista per a estudiants de Ciències de la Comunicació han recaigut en Raquel Piqueres, Mireia Aguado i Carla Piqué i el Premi especial de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha estat per Sara Moreno i Carmen Segura.

CAPÇALERA GENER 2012

Rosa Maqueta i Fran Llorente, en la categoria de periodisme generalista, i Santiago Segurola, en la d’esportiu, han estat distingits amb el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la seva vuitena edició, que s’entregaran en els propers mesos. El Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, en la seva categoria de Periodisme Generalista, està convocat

Fran Llorente és director d'Informatius de TVE des de maig de 2004. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, està vinculat professionalment a la televisió

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Paddy Coulter diagnostica l’estat actual de la professió periodística

CAPÇALERA GENER 2012

L’expert d’Òxford va participar a la trobada de la Knowledge Federation impulsada pel Col·legi

mitjans en la transició cap a Internet, encara que no creu en els sistemes tancats o de pagament perquè, assegura, “els consumidors no han pagat mai per tenir informació”. El que el preocupa més de la informació als mitjans digitals és “el seguiment abusiu de les audiències”, que li sembla una rendició de conseqüències greus, perquè “l’entreteniment i la notícia populista guanyen pes”. L’altre flanc dèbil de la informació digital el veu en la immediatesa i els riscos que comporta. Per això, esmenta la temptació de la còpia i recorda que en anglès el terme churnalism serveix per referir-se als textos que tendeixen a assemblar-se molt a notes de premsa i a comunicats oficials. Completa el paquet de perills la tendència a comptar amb molts “comentaristes”, suposadament experts en alguna matèria, que segons Coulter desvirtuen l’exigència de la informació veraç i contrastada. Comptar amb aquesta ajuda és diferent, explica, de la seva proliferació, mentre les redaccions es buiden de periodistes.

INNOVAR LA PROFESSIÓ El seu discurs es vol allunyar de la queixa gremialista i, per tant, aclareix que no són amenaces per a la professió, Paddy Coulter durant la seva estada a Barcelona el passat mes de novembre sinó els símptomes d’una la lenta distorsió de la qualitat democràtica. amb preocupació el descens dels perio“El periodisme de servei públic es troba Com a resposta, proposa que els mitjans distes empleats als diaris impresos i l’inamenaçat per l’entreteniment comerno estiguin pendents dels anunciants i crement dels llicenciats que opten per cial”. Així ho afirma Paddy Coulter a que es concentrin en els lectors o usuales relacions públiques. Barcelona mentre branda un llibre ris. Ho posa en relleu amb l’apropiació (Democracy under attack) del seu Si desapareixen, com pronostica, dues deformada d’aquella sentència que es va col·lega Malcolm Dean. I els que l’esfer popular en una campanya eleccolten dubten entre sentir-se amenaçats toral de Bill Clinton i proclama: “it’s Proposa que els mitjans pel tauró que neda a la coberta del llithe reader, stupid” (“és el lector, esde comunicació no estiguin bre o per l’advertiment d’aquest profestúpid”). La seva recomanació més pendents dels anunciants sor nascut a Belfast. radical és que els mitjans s’acostui es concentrin en els usuaris min “a tractar-los com a socis (partCoulter, que s’ocupa ara mateix de l’Oxford Poverty & Human Development ners) i no com a clients”. terceres parts dels llocs de treball ocuInitiative (OPHI) des de la Universitat Les paraules de Coulter s’escoltaren en pats en l’exercici del periodisme, creu d’Oxford, centra la seva recerca en els una sala del Centre d’Arts Santa Mònica que es trencaria l’equilibri entre els que diferents països en desenvolupament, si de Barcelona i serviren perquè una vininformen i el nombre creixent de probé això no evita que vulgui advertir tena de professionals comencessin un fessionals que es dediquen a crear i disobre “els problemes del periodisme al diàleg entre el 13 i el 16 de novembre, fondre informació. Per a Coulter, aquest món occidental”, i fa servir aquesta exsota els auspicis de la Knowledge Fedeequilibri entre els dos costats de la bapressió geogràfica per referir-se a les deration i amb la col·laboració del Col·legi lança “és imprescindible per garantir la mocràcies que ja estan consolidades. de Periodistes, amb la voluntat d’establir salut democràtica dels nostres països”. Per això comparteix un diagnòstic un procediment per aportar innovació al Es fa càrrec de l’angoixa que viuen els d’aparença poc encoratjadora i subratlla periodisme.

Per a més informació Paddy Coulter http://www.oxfordglobalmedia.com /profiles/paddy_coulter.html Knowledge Federation http://knowledgefederation.org/Mai n_Page Acte de KF a Barcelona http://www.periodistes.org/node/49 316/detall Churnalism www.churnalism.com Wikidiario http://wikidiario.info Debategrapf http://debategraph.org/home

Animats per Ramon Sangüesa (Universitat Politècnica de Catalunya) i Dino Karabeg (Universitat d’Oslo), es posen damunt la taula models de participació ciutadana en la informació, amb el cas local de Wikidiario com a antecedent inspirador, i procediments per analitzar les dades de manera col·lectiva, amb eines com Datagraphe, presentada per David Price. Totes dues iniciatives aposten per la creació col·lectiva i miren de traslladar a la informació els èxits de projectes col·laboratius com la Viquipèdia. Els resultats de l’encontre s’haurien de percebre quan els equips d’investigació prossegueixin la seva tasca però, de moment, la cita de Barcelona ha servit per avançar en el disseny d’un prototipus que permeti aportar innovació al periodisme. L’atmosfera d’aquesta trobada va quedar, però, tenyida pels advertiments del professor Coulter. La qüestió, pel que sembla, ja no consisteix a debatre si el periodisme canvia, sinó a trobar

Una de les reunions de la trobada la manera que aquest canvi no l’allunyi de la missió informativa. Amb tot, no devia ser fàcil concentrar-se en aquest objectiu sota la mirada d’un tauró amb la boca oberta. Encara que només sigui la il·lustració d’una coberta de llibre. Janquim

DIA A DIA Sara Masó

SETEMBRE 1 de setembre RÀDIOS UNIDES CONTRA LA LFP. Les ràdios, tant públiques com privades, publiquen un escrit conjunt, acordat en una reunió d’urgència, en què es fa constar “el perill seriós que suposaria per als operadors l’augment desorbitat de cost que pretén la LFP per les retransmissions”. Aquests costos podrien implicar pèrdues de llocs de treball en les emissores. El comunicat rebutja “de ple” les afirmacions de Mediapro sobre la manca de diàleg entre la LFP i les emissores. Recorda que es van celebrar dues reunions entre el 19 i el 27 de juliol en les quals es va fer patent la impossibilitat d’acceptar qualsevol possible negociació en les condicions establertes per la LFP. En aquesta reunió, les ràdios acorden sol·licitar el suport del Govern estatal i de les comunitats autònomes, sense deixar de banda la via judicial.

MULTES DEL CAC. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) imposa una multa de noranta mil euros i la suspensió de les emissions durant sis hores ininterrompudes a Emissions Digitals de Catalunya SAU, empresa del grup Godó. L’objecte de la sanció és emetre programes d’esoterisme en horari infantil protegit.

LLIURAMENT DELS PREMIS PREMSA-DONA D’AMECO. Té lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya el lliurament dels premis Premsa-Dona que atorga bianualment l’Associació de Dones dels Mitjans de Comunicació Ameco Press. Enguany, reben els premis Rosa Maria Calaf, Montserrat Domínguez i L’Independent, agència per a la Igualtat. Presideixen l’acte de lliurament, el vicedegà del Col·legi, Ramon Besa; la presidenta d’Ameco, Cristina P. Fraga; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell; la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Villa, i la directora de l’Instituto de la Mujer, Teresa Blat. Els guardons busquen impulsar el paper de les dones davant la societat i, en especial, la seva representació als mitjans.

14 de setembre ALFONS RODRÍGUEZ, GODÓ DE FOTOPERIODISME. El fotògraf Alfons

Foto: AmecoPress

Foto: Marcelo Aurelio

Rodríguez obté el Godó de Fotoperiodisme amb una imatge captada quinze anys després del genocidi de milers de musulmans a Srebrenica a mans de l’exèrcit serbi. La foto es va captar el dia de l’enterrament de 774 cossos que van ser identificats a la fossa i mostra el dolor d’una família davant el fèretre d’un familiar assassinat a la guerra.

Rodríguez en el moment del lliurament Foto de les tres guardonades

Foto: El País

CAPÇALERA GENER 2012

13 de setembre

7 de setembre

3 de setembre

100

EN DEU ANYS, CINC-CENTS PERIODISTES ASSASSINATS. Segons la Unesco més de cinc-cents periodistes i treballadors de premsa han estat assassinats en tot el món en l’última dècada, mentre exercien la professió. La majoria de les víctimes no eren corresponsals internacionals de guerra, sinó periodistes locals que treballaven als seus països en temps de pau i cobrien històries locals. Segons la Unesco, els atacs es produeixen per mitjà de segrests, assetjaments, assassinats i també darrerament per atacs sexuals.

RÀDIO 4 CELEBRA TRENTA-CINC ANYS DE RÀDIO EN CATALÀ. La temporada 2011-2012 comença a Ràdio 4 a les cinc del matí amb el programa despertador QEP (Què està passant) conduït per Joan Arenyes. Amb motiu dels trenta-cinc anys, presenta una programació que afegeix quaranta hores de continguts on abans s’emetia música.

RNE, 75È ANIVERSARI. Ràdio Nacional de España compleix setanta-cinc anys de vida. El director de la cadena, Benigno Moreno, en destaca algunes novetats com la inauguració del nou espai “Gabinete electoral” en el programa En días como hoy de Juan Ramon Lucas pensat perquè els polítics facin saber les seves principals promeses.

Mauricio Vicent, corresponsal a Cuba d’El País

11 de setembre

5 de setembre

2 de setembre

CUBA RETIRA LA CREDENCIAL AL CORRESPONSAL D’EL PAÍS. El Govern cubà retira la credencial al corresponsal d’El País i la cadena SER a l’Havana, el periodista Mauricio Vicent que cobreix des de fa vint anys els principals esdeveniments informatius que han tingut lloc a l’illa. La suspensió se li comunica a Vicent en el Centre Internacional de Premsa depenent del Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba. La credencial és imprescindible per poder exercir la feina de corresponsal al país segons la Resolució 182 de l’any 2006. L’article estableix que la llicència es podrà retirar temporalment o definitivament quan s’observi una presumpta “falta a l’ètica periodística”. Mauricio Vicent, té quaranta-set anys, va realitzar estudis de Dret a la Universitat Complutense i és llicenciat en Psicologia per la Universitat de l’Havana.

econòmica i la davallada de la publicitat en són les causes, segons l’empresa. L’expedient inclou també una reducció de salaris per trams de la resta de treballadors. El comitè d’empresa rebutja els termes en què s’ha plantejat l’expedient. Les parts tenen previst endegar negociacions.

JOAN CORBERA, NOU DIRECTOR GENERAL DE GRUPO BPMO Joan Corbera, director d’Europa Press a Catalunya en els darrers cinc anys, enceta una nova etapa professional com a director general del Grupo BPMO, format per sis empreses i vuitanta persones i que, entre altres àmbits, treball amb revistes corporatives, gabinets de premsa i fotografia. Corbera serà el responsables de l’expansió nacional i internacional del grup. Nascut a Granollers el 1972, Corbera és llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i en Periodisme per la UPF.

PÚBLICO INICIA UN ERO QUE AFECTA TRENTA-NOU TREBALLADORS. Mediapubli, l’empresa editora del diari Público i de l’edició digital Publico.es, inicia un ERO que afecta trenta-nou dels treballadors, un 20% de la plantilla. La crisi

15 de setembre NOU DIARI DIGITAL EN CATALÀ. Neix el diari digital Liberal.Cat En l’article de benvinguda, el director, Nicolàs Tomás Lanchón, diu que “el rigor i les ganes de comunicar marquen aquesta nova aventura”. El projecte és iniciativa d’uns joves univer-

20 de setembre GUARDONS DE LA FUNDACIÓ COMTE DE BARCELONA. Els premis de la Fundació Comte de Barcelona 2011 recauen en Joaquim Muns, exdirector executiu del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, actualment Catedràtic de la Universitat de Barcelona, i en Alfredo Pastor exsecretari d’Estat d’Economia i professor de l’IESE. Els articles premiats es van publicar al suplement “Dinero” de La Vanguardia el 2010. Ambdós treballs analitzen el paral·lelisme entre la crisi actual i la que va afectar l’economia espanyola l’any 1959.

21 de setembre DON BALÓN PLEGA. El setmanari futbolístic Don Balón tanca les portes després de trenta-sis anys d’existència. La desaparició del rotatiu es produeix per problemes econòmics, si bé a la pàgina web de la revista es llegeix un missatge que diu “Tornarem molt aviat amb una nova imatge i nous continguts”. Fonts de l’editor avancen que s’estan cercant solucions perquè “hi ha contactes per cedir la capçalera, no per vendre-la”.

el rebuig a la intromissió del Consell d’Administració de RTVE en els informatius i dóna “suport als professionals que exerceixen els drets i fan la feina en nom de la ciutadania.” La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) també considera que la mesura anticipa un “objectiu de censura prèvia”.

22 de setembre RTVE RECTIFICA. El Consell de RTVE no controlarà els continguts dels serveis informatius, tal com havien acordat ahir la majoria dels membres. La proposta d’ingerència va aixecar tot seguit un allau de crítiques. Els treballadors de RTVE van mostrar oposició a la mesura perquè la decisió del consell els deixava exposats al control polític o a qualsevol tipus de pressió. El Col·legi de Periodistes, que va mostrar també oposició a la mesura, celebra la retirada de l’acord.

23 de setembre DIMITEIX HÈCTOR MARAVALL, CONSELLER DE RTVE. La renúncia dels consellers de RTVE al programa iNews per haver intentat fiscalitzar el contingut dels informatius provoca la dimissió d’Hèctor Maravall, conseller de RTVE a proposta de CCOO. La dita renúncia està provocada per la repulsa del món periodístic a la proposta del Consell d’Administració de l’ens. Maravall s’havia abstingut en la votació que va originar tota la polèmica.

25 de setembre TELE 5 AZNAR. El

Exemplar de la desapareguda capçalera

EL CONSELL DE RTVE VOL CONTROLAR ELS INFORMATIUS. Una proposta presentada pels representants populars al Consell de RTVE admet que els consellers de la corporació estatal tinguin accés als continguts dels informatius i al sistema de treball dels seus periodistes. La proposició obté el vot popular, el suport de CiU les abstencions del PSOE, d’ERC i de CCOO, i els vots en contra d’IU i UGT. El Consell d’Informatius de la cadena pública estatal manifesta en un comunicat l’“oposició total” a la proposta, que considera un “atac directe a la llibertat i a la independència dels seus periodistes” i en definitiva “una censura prèvia”. El Col·legi de Periodistes manifesta en un comunicat

INDEMNITZARÀ ELS Tribunal Suprem confirma una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid del 2009 que condemnava Tele 5 a indemnitzar amb 180.000 euros l’expresident José Maria Aznar i la seva esposa, Ana Botella, per haver-se afirmat en el programa Aquí hay tomate que es volien separar a causa d’una presumpta infidelitat del marit. El matrimoni va presentar una demanda al Suprem. Aquest ha sentenciat al seu favor argumentant que “ha de protegir l’honor dels Aznar davant la falta de veracitat de la notícia”.

26 de setembre TOMÀS ALCOVERRO, ENTRE L’ORIENT I L’OCCIDENT. El Col·legi de Periodistes acull la presentació del documental entre l’Orient i l’Occident una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Mediapro per al programa Sense ficció, basat en les cròniques del periodista Tomàs Alcoverro que ja fa quaranta anys que cobreix els esdeveniments del Pròxim Orient per a La Vanguardia. L’acte compta amb la presència de Joan

Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de Sense ficció, dels autors del documental Kim Amor i Uri García, així com de Xesco Reverter, cap d’Audiovisuals de TV3.

27 de setembre CRÍTIQUES A LA DUPLICITAT DE JOAN BARRIL A CATALUNYA RÀDIO. El Comitè Professional de Catalunya Ràdio considera “incompatible” que Barril assessori Josep Antoni Duran Lleida, candidat a les eleccions legislatives del 20N, mentre al mateix temps dirigeix el programa radiofònic El Cafè de la República. El Comitè ha parlat amb el periodista i amb el director de l’emissora, Ramon Mateu i els fa saber que els treballadors consideren que el periodista “incompleix el codi deontològic.”

RÀDIO OLOT, CELEBRA EL 60È ANIVERSARI. Ràdio Olot, l’única emissora a emetre íntegrament en català poc després de la mort de Franco, celebra el 60è aniversari com a líder de la ràdio comarcal de parla catalana. Actualment, té un audiència de 40.000 oients. S’escolta per l’ona 98.1 de la FM. Ràdio Olot es va iniciar els anys 60 de la postguerra, gràcies a un grup de radioafeccionats que van saber crear ambient. El director de Ràdio Olot, Joel Tallant, rememora la implicació dels professionals que hi han passat i sobretot dels col·laboradors voluntaris que hi han col·laborat.

28 de setembre LA CCMA TANCA L’ACCÉS A INEWS. Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), tanca l’accés que tenien al programa iNews dels serveis informatius de Televisió de Catalunya. L’opció s’incloïa per defecte en les sessions informàtiques des del 2008, però només permetia visionar arxius (escaletes de programes ja emesos), notícies d’agència i no d’elaboració de la informació.

30 de setembre FÈLIX MADERO DEIXA PROTAGONISTAS. El periodista Félix Madero s’acomiada dels oients del programa Protagonistas de l’emisora Punto Ràdio, tot i continuar vinculat a l’empresa Vocento. L’adéu de Madero es produeix poques setmanes després que el grup d’ABC presentés la nova temporada sense anunciar canvis en la graella. Aquest acomiadament pot convertirse el primer pas per a una renovació de la cadena en la qual entra a formar part Melchor Miralles. Punto Ràdio va néixer el 2004 sota l’impuls de Luís del Olmo.

CAPÇALERA GENER 2012

sitaris que volen trencar uns tòpics sobre les doctrines liberals. Entre els col·laboradors, hi figuren Albert Sáez, Toni Aira, Jordi Cañas, Albert Rivera, Salvador Cardús i Francesc-Marc Àlvaro.

101

DIA A DIA

OCTUBRE

6 d’octubre HOMENATGE A CRISTINA PERI ROSSI. L’Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i l’Institut de Cultura de Barcelona, va organitzar un homenatge a la periodista i escriptora Cristina Peri Rossi amb motiu del seu 70è aniversari. A l’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, hi van intervenir Maria Àngels Cabré, Isabel Franc, Àlex Salmon i Toni Traveria. Peri Rossi va néixer el 1941 a Montevideo, però viu a Barcelona des de 1974. És poeta, novel·lista, assagista, traductora i periodista, i compta amb una extensa obra, així com amb un bon grapat de premis i reconeixements. Ha estat professora de literatura, traductora i periodista, i és conferenciant habitual d'universitats espanyoles i estrangeres. Els seus articles han aparegut en diaris i revistes com El País, Diario 16, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Mundo.

2 d’Octubre DIARI DE TARRAGONA A TRAVÉS DEL WEB. El Diari de Tarragona, que fins ara només es llegia en format paper, s’ha incorporat a la plataforma Kiosko y Mas, una empresa editorial que aglutina els principals grups de premsa de l’Estat espanyol. El lector pot accedir cada dia al Diari de Tarragona a través del web www.diaridetarragona.com/kioskoymas i llegir-lo en la forma habitual quant a format i disseny. Els subscriptors hi tenen accés totalment gratuït.

3 d’octubre

10 d’octubre MASCARELL PUBLICA LES AJUDES DEL TRIPARTIT A LES RÀDIOS. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, fa públic al Diari de la Generalitat les subvencions que el tripartit va atorgar a les televisions i les ràdios el 2010. La xifra d’ajuts va arribar als 2,8 milions d’euros. Les emissores més beneficiades van ser les del grup Godó amb més de 669.000 euros per a les emissores RAC1 i RAC 105. La cadena SER del grup Prisa va rebre 360.862 euros per a ONA FM. El tercer lloc l’ocupen Flaix FM i Ràdio Flaixbac dels periodistes que van rebre 234.360 euros. Tele Taxi de Justo Molinero va percebre 75.000 euros, mentre que la Fundació Eiximenis hauria rebut 70.000 euros per a la difusió de les emissores en llengua catalana a la Comunitat Valenciana. KIM MANRESA, PREMI JOAN GOMIS. El fotògraf Kim Manresa rep el premi Joan Gomis de periodisme solidari per la trajectòria professional. Manresa, nascut a Barcelona el 1960, va començar a fer fotos de les manifestacions veïnals els anys 70 i ha sabut captar en els últims anys els nens bombardejats a Bagdad, les dones índies cremades pels marits i l’ablació al tercer món. L’altre premiat, el de millor reportatge, l’obté Ander Izaguirre per la denúncia del treball infantil a Bolívia.

Foto: Carme Esteva / ACEC

ELS PAPERS DE CARLES RAHOLA OBREN EL CICLE DE CONFERÈNCIES DE L’IEC. Els papers de presó del periodista gironí Carles Rahola centren la conferència d’obertura del cicle “Papers de periodistes” que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dedica a deu reporters catalans dels anys 30. La primera de les conferències dedicada a Rahola la pronuncia el professor de la Universitat de Girona (UdG) Lluís Maria de Puig. En successives sessions, fins al 22 de desembre, es desglossarà la vida, l’obra i la trajectòria de Josep Maria de Sagarra, Just Cabot i Eugeni Xammar a través dels respectius documents privats.

Boaden de la BBC; Jill Abramson, editora de The New York Times o Oprah Winfrey.

Imatge del periodista gironí Carles Rahola

4 d’octubre

CAPÇALERA GENER 2012

BARRIL RENUNCIA A ASSESSORAR DURAN. Joan Barril ha hagut de renun-

102

ciar a ser assessor de Josep Antoni Duran i Lleida, candidat de CiU a les eleccions del 20-N, degut a la feina com a conductor del programa diari El cafè de la República a Catalunya Ràdio. El comitè de professionals de la ràdio va denunciar davant el director, Ramon Mateu, la duplicitat de feines. El periodista Salvador Alsius, especialitzat en ètica professional, assegura que la major part dels codis deontològics del món són bastant estrictes i restrictius en aquest aspecte.

LES FOTOS DE CAPA, CHIM I TARO AL MNAC. Les imatges perdudes de la Guerra Civil recuperades l’any 2007 a Mèxic, en una maleta, s’exposen per primera vegada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Està coproduïda amb l’International Center of Photography de Nova York i comissariada per Cinthia Young conservadora de l’ICP. Les fotografies trobades al cap de 70 anys d’estar extraviades contenien 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies en diferents espais de guerra des del front, fins a llocs immediats on es palesa el dolor de la població. Capa, Chim (com anomenaven Seymour) i la fotògrafa Taro van immortalitzar soldats, persones anònimes, i personatges polítics, com la Pasionaria. Gerda Taro moriria al front d’Aragó i Capa anys després a la guerra del Vietnam.

9 d’octubre DONES AMB PODER COMUNICATIU. La revista Forbes publica una estadística sobre les seixanta-sis dones més poderoses del món de la comunicació. En el llistat, s’hi troben periodistes com Helen

Foto: La Vanguardia

Un moment de l’homenatge a Peri Rossi

El fotògraf Kim Manresa

11 d’octubre EL GOVERN D’ACORD AMB TERRIBAS. El portaveu del Govern, Francesc Homs, afirma que l’executiu “subscriu des de la primera a l’última lletra” el parer que la directora de TV3, Mònica Terribas va expressar en un l’article publicat ahir en els principals diaris catalans, excepte La Vanguardia. En l’article Terribas alertava del fet de criticar el cost del servei públic efectuat per la cadena i no parlar mai de la funció social d’aquesta. Homs sosté

DIA A DIA

que en l’article de Terribas no hi ha una crítica a les retallades pressupostàries. Quant a això, Homs creu que la directora “no diu que no s’hagi de retallar, sinó que planteja com s’han de fer les coses.” D’altra banda, l’article de Terribas en defensa dels mitjans públics obté un suport general del món de la comunicació.

23 d’octubre

RETIREN L’ACUSACIÓ CONTRA L’EDITOR DEL DIARI DE TARRAGONA. L’acusació contra Luis Sánchez

L’ARA S’AMPLIA EL DIUMENGE. El diari Ara amplia l’oferta informativa el diumenge amb els suplements “Ara Humor”, “Global News”, “Ara Kids” i “Emprenem”. A partir de demà, dia 24 d’octubre, cada dia tindrà una especialització a les pàgines del rotatiu: “Ara esports” (dilluns), “Ara llegim (dimarts), “Ara ciència” (dijous), “Time Out” (divendres), “Ara criatures” (dissabte) i “Ara emprenem” (diumenge).

Friera, president de la societat editora del Diari de Tarragona pren un nou gir després que l’acusació particular i el fiscal presentin al tribunal on s’havia de celebrar el judici, un escrit en què es deixa sense efecte la querella. Havia estat presentada fa deu anys contra Sánchez Friera per part de dos socis de l’editora, Jorge Feliu de la Peña i José Luís Climent, per una presumpta irregularitat en l’estratègia per assolir la majoria accionarial de l’entitat. La retirada de l’acusació deixa resolt el cas.

12 d’octubre

DIMITEIX EL RESPONSABLE DEL WALL STREET JOURNAL PER A EUROPA. Andrew Langhoff director general

europeu del Dow Jones & Co dimiteix després que The Guardian denunciés pràctiques de presumpta estafa en la xifra de vendes de The Wall Street Journal. Langhoff estaria implicat en la compra secreta de milers de còpies del periòdic per “inflar les vendes de cara als anunciants”.

RAMON COLOM PRESIDENT DELS PRODUCTORS. El periodista Ramon Colom és el nou president de l’associació de Productors Audiovisuals Federats (PROA). Substitueix Xavier Atance, que ocupava el càrrec des de l’abril passat. Colom compaginarà el càrrec amb la presentació del programa Millennium de debat que emet el 33 de TVC.

13 d’octubre

24 d’octubre UNIÓ ABC / PUNTO RÀDIO. L’emissora de Luís del Olmo i el diari ABC s’uneixen per formar una nova ràdio amb canvis a la programació. Punto Ràdio estrena dos espais: Cada mañana luce el sol, presentat per Melchor Miralles en la franja de matí i El contrapunto amb Isabel San Sebastián, en horari de vespre. Es manté en antena Protagonistas amb Luís del Olmo al capdavant (de 10.30h a 12.30h). Els informatius d’ABC/Punto Ràdio estan dirigits per Ángel Expósito.

30 d’octubre EL CAC EXPEDIENTA VINT TV LOCALS. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) detecta “irregularitats” en una vintena d’operadors de televisió local. Segons el CAC es donen “incompliments estructurals en el contingut dels respectius informatius, ja que la majoria es limiten a ser repetidors d’altres prestadors o emeten continguts que no estan vinculats a la seva localitat”.

Foto: TVC

MCCURRY, PREMI LIBERPRESS. El fotoperiodista nord-americà Steve McCurry és un dels guardonats del premi Liberpress 2011 que es lliura a l’Auditori de Girona en un acte encapçalat pel president de la Diputació, Jaume Torramadé. McCurry és autor de la fotografia de la noia afganesa publicada al National Geographic i que en poc temps va donar la volta al planeta. Avui, dedica el premi als seus companys fotògrafs morts o empresonats a l’Afganistan i en diverses zones en guerra. Altres premiats són l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, l’editor Josep Maria Castellet i el dibuixant nord-americà, Gilbert Shelton, entre altres.

18 d’octubre

El periodista Ramon Colom

31 d’octubre 19 d’octubre Foto: National Geographic

CASTILLEJOS DEFENSORA DE LA CCMA. La periodista Adelina Castille-

McCurry, fotògraf de National Geographic

16 d’octubre CAPÇALERA GENER 2012

FRANCE SOIR SERÀ DIGITAL EL 2012. El diari francès France Soir es deixarà

104

de publicar en paper el 31 de desembre i només mantindrà en funcionament l’edició digital. Ho confirma el propietari del rotatiu, el rus Aleksandr Pugatxev, en una entrevista a Le Figaro, en què explica que tot i haver invertits al France Soir més de 70 milions d’euros des que el va comprar el 2009, la situació del diari és “insostenible.”

jos és la nova defensora de l’audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ho acorda el consell de govern de l’ens a proposta del director general, Ramon Mateu. La defensora vetllarà pel compliment del servei públic a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i els portals a Internet. Castillejos relleva Carles Pérez, que finalitza el mandat.

PERE CARRERAS, NOU DIRECTOR GENERAL D’HERMES. Joan Vall i Clara, vicepresident d’Hermes Comunicacions grup editor d’El Punt Avui comunica el nomenament de Pere Carreras com a nou director general. Ara Hermes, treballa amb dos directors generals: Carreras, que assumeix algunes de les funcions que exercia Vall i Clara, i Anna Maria Ribas, que ocupa el càrrec des del 2008. Carreras ve de l’àmbit de la impressió. En els últims anys ha estat al capdavant de Rotimpres.

NÚMERO EXTRA DE LA REVISTA LLETRES. Es compleixen cinquanta números de la revista Lletres nascuda l’any 2003 a partir d’un catàleg de la Cooperativa Club del Llibre, presidida per Octavi Sarsanedas. En els passats vuit anys d’existència s’ha convertit en un referent de la difusió de la literatura i la crítica catalanes. Per commemorar-ne l’aniversari, es fa un tiratge de 10.000 exemplars amb més pàgines, un nou disseny i una recopilació d’articles i col·laboracions publicades fins ara.

La revista Lletres arriba al mig segle d’existència

DIA A DIA

NOVEMBRE 2 de Novembre SABADELL CONDECORA XAVIER VINADER. El periodista Xavier Vinader rep la Medalla de la Ciutat de Sabadell per la seva professionalitat i compromís ciutadà. L’acte té lloc al Teatre Principal de la capital i compta amb la presidència de la directora de TVC, Mònica Terribas; l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i familiars del periodista. Vinader va néixer a Sabadell el 17 de febrer de 1947 en un barri on es concentraven fàbriques tèxtils i del metall. Vinader es va llicenciar en Periodisme el 1974 i amb els anys es va convertir en un referent del periodisme d’investigació. El seu treball s’ha publicat a mitjans com Arreu, Por Favor, Primera Plana i Interviú i ha investigat ETA i l’extrema dreta, entre altres.

versitat d’opinió com a reflex de la pluralitat social i la feina atenta a la dimensió ètica i de valors“. El director d’Informatius, Fran Llorente, assenyala que el premi “reconeix el treball de l’equip d’informatius que ha fet del pluralisme, el rigor i la independència els seus senyals d’identitat”.

7 de novembre DOTZE MILIONS D’ESPECTADORS SEGUEIXEN EL CARA A CARA. Més de vint cadenes de televisió emeten el cara a cara entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. El debat, moderat pel president de l’Acadèmia de Televisió, el periodista Manual Campo Vidal, assoleix un 54,2% de quota de pantalla, segons dades de Kantar Media. El minut d’or té lloc a les 21.30 hores en què 13.728.000 d’espectadors seguien la pregunta del candidat socialista al popular sobre quin era el seu projecte sobre la protecció als aturats.

proporciona Internet. La nova versió del periòdic ofereix als subscriptors continguts de l’exemplar en paper que l’endemà estarà al carrer.

RNE DEMANDA LA LLIGA DE FUTBOL. Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) interposa una demanda sobre protecció de drets fonamentals contra la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP) per impedir l’accés de la ràdio als camps de futbol. Des de l’agost passat, la Lliga ha negat l’entrada de les emissores als estadis, ja que aquestes es negaven a pagar un cànon per retransmetre els partits. RNE addueix que la Lliga vulnera “el dret de la ràdio pública a informar gratuïtament i el dret dels ciutadans a ser informats”. Altres emissores també anuncien demandes als clubs i a la Lliga, accions que es presentaran individualment i no pas col·lectivament.

14 de novembre ANA BORDERAS, PREMI DE PERIODISME CULTURAL. La periodista Ana Foto: Sergio Ruiz

Borderas (Eibar, 1962) obté el Premi Nacional de Periodisme Cultural 2011, que atorga el Ministeri de Cultura. Borderas dirigeix el programa cultural La Hora Extra, de la cadena SER, que s’emet des de les 7.30 a les 8.00 hores. El 2012 farà vint anys que va ser creat. El veterà periodista, premiat per la seva ciutat

MIGUEL MORA PREMI FRANCISCO CERECEDO. El periodista d’El País, Miguel Mora, rep el XXVIII Premi Francisco Cerecedo, que promou l’Associació de Periodistes Europeus (APE) per la “qualitat periodística i literària del seu treball”. Mora (Madrid, 1964) ha treballat deu anys a la secció de Cultura d’El País, abans que el 2005 fos destacat com a corresponsal del diari a Lisboa, el 2008 a Roma i fa un any a París. El guardonat rep el premi de mans del príncep d’Astúries, Felip de Borbó.

CAPÇALERA GENER 2012

4 de novembre

106

CAMPANYA PER SALVAR TV L’HOSPITALET. La plantilla de TV l’Hospitalet inicia la campanya “Salvem TV L’H” en la qual demanen el suport de la ciutadania per mantenir el canal local. La iniciativa s’ha acordat després que l’empresa pública que gestiona TV l’Hospitalet comuniqués a la quarantena de treballadors de la plantilla que el futur del canal “és incert”. CULTURA PREMIA ELS INFORMATIUS DE TVE. El Ministeri de Cultura atorga el Premi Nacional de Televisió als serveis informatius de TVE. L’acta de concessió destaca “el tractament escrupolós de la di-

8 de novembre UTECA PROPOSA UN SENYAL COMPARTIT PER A LES AUTONÒMIQUES. La Unió de Televisions Comercials Associades (Uteca) proposa un nou model per a les televisions autonòmiques que consistiria en “un canal públic de cobertura nacional al qual se sumarien les televisions autonòmiques”. El model de producció d’aquest canal es resumeix en una proposta segons la qual RTVE i les autonòmiques que s’adherissin al projecte tindrien “un senyal compartit”. Els canals adherits tindrien dret a intervenir en la seva programació, ja que la possibilitat de realitzar desconnexions autonòmiques “aportaria flexibilitat”. Recentment, Uteca va presentar un estudi realitzat per la consultora Deloitte sobre un sistema de televisió pública estatal i autonòmica existents en el principals països d’Europa. A banda d’això, el periodista Jorge del Corral s’acomiada avui del càrrec de secretari general d’Uteca, que havia ocupat des que es va crear aquesta entitat tretze anys enrere.

11 de novembre L’E-PERIÓDICO, EINA PER A L’INTERACTIVITAT. El Grupo Zeta estrena la versió digital d’El Periódico de Catalunya (ePeriódico) un projecte al qual precedeixen dos anys de treball i fan possible la participació dels lectors gràcies a la interactivitat que

QUINZENA EDICIÓ DEL PROTAGONISTAS DEL AÑO. ABC Punto Ràdio lliura els premis Protagonistas del año en una cerimònia que té lloc al Palau de Congressos de Barcelona amb la presentació de Luis del Olmo i Judit Mascó. Les distincions s’atorguen a aquells personatges que hagin destacat durant l’any en diferents categories. En l’edició actual, han estat premiats, entre altres, el periodista Jaume Arias per la seva trajectòria, la periodista Ana Pastor (Los desayunos de TVE) i Jordi González, presentador de La Noria. TVE DESTITUEIX EL DIRECTOR D’ESTUDIO ESTADIO. El periodista esportiu Paco Grande, director d’Estudio Estadio és rellevat del càrrec per les crítiques als companys de la secció d’Esports de TVE, Sergio Sauca i Silvia Barba, fetes en una conferència a la Universitat Complutense. Grande afirma que en els vint-i-cinc anys a TVE “mai no ha insultat ningú”. Demana, però, disculpes als companys per “haver-ne danyat la imatge” al parlar de les retransmissions esportives en sentit crític a l’aula universitària.

17 de novembre ABC PUNTO RADIO TANCA DELEGACIONS A CATALUNYA. El grup Vocento, propietari de l’emissora ABC Punto Radio, anuncia el proper tancament de les delegacions de Lleida, Girona i Tarragona. La decisió es produeix un mes després de la fusió d’ABC amb Punto Ràdio. El Col·legi de Periodistes de Catalunya publica un comunicat de suport als periodistes de Punto Ràdio de Catalunya a qui l’empresa ha comunicat el cessament d’activitats per al pròxim 30 de novembre. El Col·legi considera que al tancar les delegacions a les demarcacions esmentades “s’interromprà la informació local, amb

18 de novembre 8TV SUSPÈN EL DEBAT DELS CANDIDATS CATALANS. El debat electoral que 8tv tenia programat amb la participació dels cinc caps de llista per Barcelona, moderat per Josep Cuní, se suspèn. La retirada de Carme Chacón en les últimes hores “per motius d’agenda” i la proposta del PSC que fos substituïda pel número 2 de la llista, Daniel Fernández, no ha estat acceptada per la cadena. El PSC presenta, a poques hores del debat, un recurs a la Junta Electoral Provincial insistint amb la substitució de Chacón per Fernández. Un minut abans de les cinc de la tarda, hora en què es gravaria el debat per ser emès a les 10 de la nit, la Junta Electoral insta la cadena a acceptar la presència del número 2, fet al qual es nega Josep Cuní perquè havia convocat un debat amb els caps de llista i no podia admetre que “el PSC imposés la seva voluntat.” Cuní eleva un recurs a la Junta Electoral Central que resta sense resoldre per “manca de temps.”

21 de novembre EL WORLD PRESS PHOTO, AL CCCB. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull les 170 fotografies guanyadores de l’últim World Press Photo, què hi han participat uns 6.000 fotògrafs de més de 120 nacionalitats. Algunes de les imatges han despertat expectació arreu del món, tant per la bellesa com per la cruesa.

23 de novembre

ràdio i la televisió local. En ambdós mitjans hi treballen uns setanta professionals. L’alcaldessa, la socialista Núria Marín, anuncia la mesura i afirma que ràdio i televisió suposen una despesa de 2,8 milions d’euros per uns serveis “insostenibles, no prioritaris”.

JAMES MURDOCH ABANDONA ELS DIARIS BRITÀNICS DEL HÒLDING. El fill del magnat de la comunicació, l’australià Rupert Murdoch, dimiteix del consell d’administració dels diaris britànics The Sun, The Times i The Sunday Times, propietat de News International, filial de News Corporation. James Murdoch s’ha vist afectat per les escoltes il·legals practicades per News of the World, que va haver de tancar el juliol passat després que els escàndols arribessin al Parlament. James Murdoch continua sent , però, el president de News International, però a partir d’ara cap familiar de Murdoch figura en els consells directius dels diaris britànics de la companyia.

29 de novembre TREBALLADORS EN DEFENSA DELS MITJANS PÚBLICS CATALANS. Professionals de Catalunya Ràdio, de Televisió de Catalunya i de la Fundació La Mataró promouen una campanya de sensibilització social sobre els valors dels mitjans públics de comunicació en la societat. Amb aquesta finalitat creen la pàgina webTv3teva.cat, on consta un manifest en defensa del servei públic de ràdio i televisió de Catalunya.

24 de novembre RAMON PEDRÓS, DIRECTOR DE LA MAÑANA. El grup Dalmau Multimedia,

ENRIC JULIANA PREMIAT. El periodista i director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, és guardonat amb el premi Carles Cardó de l’associació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy en reconeixement al seu treball periodístic com a analista polític. L’associació ha distingit també l’alcalde de Vic i diputat de CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, i la txeca Vera Luxova muller de Josef Lux, líder històric de la democràcia cristiana txeca.

editor del diari La Mañana nomena director del rotatiu el periodista Ramon Pedrós en substitució de Jordi Pérez. L’arribada de Pedrós al diari lleidetà va lligada a l’ERO presentat per l’empresa uns dies abans, concretament el 9 de novembre, i que comportava l’acomidament de deu treballadors, entre ells Pérez. El diari, que atravessa moments difícils, compta amb setanta anys d’història.

25 de novembre RÀDIO ESTEL AMB JOSEP PERNAU. El programa de Ràdio Estel Amb llum pròpia, que presenta i dirigeix Joan Armengol, emet un programa de perfil biogràfic retrospectiu del desaparegut Josep Pernau en què participen Carme Mas –la vídua–, Salvador Alsius, Josep Maria Cadena i Josep Maria Espinàs, entre altres.

Foto: La Vanguardia

l’empobriment que això suposa per a la comunicació de proximitat, una pèrdua de la informació i opinió plural que necessiten els ciutadans en una democràcia”.

Foto: Martin Roemers

El periodista Enric Juliana

Una de les imatges guardonades del 2010.

22 de novembre POLSERES VERMELLES CREUARÀ L’ATLÀNTIC. TV3 i Filmax tanquen la venda de Polseres vermelles a la cadena ABC. L’acord ha estat possible després de les negociacions entre la productora dels germans Julio i Carlos Fernández per exportar la sèrie a altres països, entre aquests Puerto Rico i Mèxic. Actualment, Filmax i TV3 treballen en la segona temporada de la sèrie. D’altra banda, Antena 3 estrenarà una versió de Polseres vermelles doblada al castellà per a la resta de l’Estat.

Govern, Francesc Homs, anuncia en una compareixença al Parlament com les retallades afectaran TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans públics catalans. Les accions previstes assenyalen que dels sis canals de televisió actuals es passarà a quatre. La subvenció a TV3 serà de 260 milions, un 13,3% menys que el 2011. La CCMA tindrà 60 milions menys de subvenció,. Homs assegura que no ha previst cap pla de regulació d’ocupació en la plantilla de 2.700 treballadors, però sí que s’aprimaran els sous de la cúpula i dels periodistes “estrella”. L’anunci provoca el rebuig de la directora de TVC, Mònica Terribas.

28 de novembre L’HOSPITALET ELIMINA LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ MUNICIPALS. L’Ajuntament de l’Hospitalet aplica la retallada econòmica i anuncia el futur tancament de la

GALA DELS ONDES AL LICEU. Té lloc el lliurament al Teatre del Liceu de la 58a edició dels Premis Ondas, que atorga cada any el grup Prisa a través de Ràdio Barcelona. Enguany, obtenen guardons els informatius de RTVE amb Pepa Bueno, Ana Blanco i Ana Pastor. En el camp de l’entreteniment, Jordi Évole obté el de millor presentador i periodista per Salvados de La Sexta i Carlos Sobera és premiat per Atrapa un millón d’Antena 3. La ràdio esportiva de cap de setmana, amb 50 anys d’existència, és premiada en uns moments en què la Lliga de Futbol Professional ha privat l’entrada de les emissores als camps de futbol. També en ràdio, Jordi Basté, de RAC1, i Ramon Lucas, de RNE, són premiats ex aequo per les seves respectives trajectòries professionals. D’altra banda, l’Ondas a la millor presentadora de televisió correspon a Ana Rosa Quintana.

CAPÇALERA GENER 2012

RETALLADES A TV3. El portaveu del

107

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

EL COLEGIO CREA UN NUEVO CENTRO DE FORMACIÓN El Colegio apuesta a fondo por facilitar a los periodistas recursos para seguir formándose a lo largo de la vida. El punto de partida lo constituye una tradición consolidada de cursos puntuales, alguno de los cuales repetido en varias ocasiones con éxito. Ahora se da un paso adelante con el Centro de Formación y Desarrollo profesional de periodistas que permite ampliar el abanico temático, ofrecer cursos cortos estructurados en itinerarios y facilitar que los colegiados de las demarcaciones puedan acceder a esta oferta. Para el primer trimestre de 2012, los cursos se agrupan en cuatro ámbitos: emprendeduría y habilidades directivas, periodismo digital, comunicación corporativa y técnicas avanzadas de periodismo. Cada itinerario contendrá módulos de duración breve que se pueden seguir como cursos independientes y obtener un certificado de asistencia. Los inscritos a un mínimo de módulos dentro de un itinerario obtendrán, además, un diploma de estudios del Colegio de Periodistas. Además de los itinerarios, el Centro organizará cursos de idiomas dirigidos a periodistas, así como un Taller de Reporterismo para jóvenes recién titulados que aún no tienen trabajo estable. Este último les permite trabajar con la supervisión de periodistas experimentados, de forma totalmente práctica y con la finalidad de producir reportajes que posteriormente puedan ser difundidos a través de medios que los quieran publicar o de la página web del Colegio. Además de presentar una diversidad de temas de estudio y de estar abiertos a nuevas propuestas que se reciban, se ampliará el horario (de mañana y de noche) y se aplicará una política de precios muy asequibles que incluye que toda la formación será gratuita para los colegiados en situación de paro. JAUME VENTEO

CAPÇALERA GENER 2012

JOSEP PERNAU, GRAN PERIODISTA Y EXCELENTE DECANO

108

El pasado 14 de noviembre, con la muerte de Josep Pernau i Riu (Lérida, 1930 – Barcelona, 2011), despareció un hombre íntegro y fundamentalmente bueno, cualidades que proyectó en su amplia obra periodística, tanto en catalán como en castellano. De maestro en poblaciones de su Lérida natal saltó a periodista, tras aprobar los exámenes de selección de la Escuela Oficial de Periodismo de Barcelona. Empezó en El Correo Catalán, de la mano de Claudi Colomer Marqués, director del rotativo, y pronto se convertiría en el responsable de una amplia sección de coloquios. Con su trabajo se ganó el respeto de todos. Y de ahí pasó a Tele/eXprés en 1964, como redactor jefe. Aunque fuera lentamente, con pequeños avances, los tiempos empezaban a cambiar.

Desde la Asociación de la Prensa de Barcelona, de la cual era miembro activo, su misión era actuar dentro del seno de la misma y preparar candidaturas electorales. Luego llegó su aventura en Diario Femenino, del que fuera subdirector, y, captado por Josep Tarin Iglesias, pasó con el cargo de redactor jefe a Diario de Barcelona. Los tiempos seguían caminando hacia la democracia y Pernau ayudó en todo lo que podía para que la misma fuera bien visible en aquella publicación, motivo por el cual recibió muchos insultos anónimos y necesitó protección oficial. En 1978 ganó la presidencia de la Asociación de la Prensa de Barcelona, encabezando una candidatura fundamentalmente de Grup Democràtic. Después pasó por la dirección del semanario Mundo y del periódico Mundo Diario para ser, finalmente, para integrarse como jefe de Opinión y columnista en El Periódico de Catalunya. La etapa de 1980 a 2009 fue la más brillante y positiva de su larga actividad periodística, en la que construyó una sólida y efervescente prosa. Numerosos premios son ejemplos del impacto de su labor. Primero como presidente de la Asociación de la Prensa de Barcelona y, al cabo de unos años, como decano del Colegio de Periodistas de Cataluña, Josep Pernau se preocupó por conservar los vínculos con todos los periodistas españoles y puso en marcha el Código Deontológico del que se dotó la profesión catalana. En definitiva, se ha ido un gran profesional del periodismo y un curioso empedernido. Su hijo Gabriel explica cómo el periodista Josep Maria Ureta le contaba en el entierro los primeros pasos de su padre al descubrir Google, cómo se sorprendía con el nuevo mundo que se abría ante sus ojos. Mucha gente recordó que les dio su primer trabajo. También en el tanatorio se recordó la faceta bromista de Pernau, que servía para romper la monotonía de las largas tardes en la redacción. JOSEP MARIA CADENA

ENTREVISTA A JOSEP MARIA MARTÍ, DEGÀ DEL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA Josep Maria Martí, decano del Colegio de Periodistes, se siente satisfecho del trabajo hecho durante la primera parte del mandato, porque se han abordado cuestiones urgentes y complicadas que estaban en su agenda, y ahora espera acabar de consolidar el cambio propuesto en su programa. Entre los retos que el Colegio tiene que afrontar en la segunda parte del mandato está la modernización estructural y funcional del Colegio como institución. Otro de los retos es proporcionar el máximo servicio y ayuda a los miembros, porque en este contexto de crisis es cuando más los necesitan, y, por último, consolidar la unidad real del Colegio para terminar con la dicotomía Barcelona-Demarcaciones.

En el capítulo de ofrecer servicios y ayuda, destaca la que es la gran apuesta del Colegio: la creación de la Escuela de Formación y Desarrollo, que entrará en funcionamiento durante el primer trimestre de 2012. “En este centro, queremos concentrar de forma organizada y coherente la formación de los colegiados que quieren progresar en el nivel profesional, la de los que están en paro y quieren mejorar sus perspectivas y, finalmente, la de los nuevos licenciados, que intentan incorporarse por primera vez al mercado laboral”, dice. Sobre la función del Colegio, a diferencia de la misión de sus comienzos, reconoce que, aunque la defensa deontológica sigue siendo más vigente y esencial que nunca, la situación ha cambiado. “Lo que pasa es que ha cambiado el contexto en el que se desarrolla la comunicación social; ahora vivimos una crisis profunda que no es solamente económica. El escenario digital ha hecho más horizontal la comunicación; en el mundo virtual, el periodismo llamado ciudadano parece querer arrinconar las prácticas regladas que nosotros defendemos; por otro lado, los medios convencionales que ocupaban laboralmente hasta ahora a la mayoría de la profesión están en crisis y han empezado a desaparecer de manera alarmante”, admite Se muestra convencido de que la salida a esta situación se encontrará defendiendo y reafirmando la práctica del periodismo de calidad. Hay que evidenciar los valores profesionales que han abanderado e identificado el mejor periodismo desde un colectivo que aglutine, a ser posible, el 100% de los profesionales – ahora el Colegio representa a un 60-70% de la profesión–. Así pues, es optimista respecto al futuro de la profesión, porque es de los que opina que mientras pasen cosas se necesitará gente que las explique, y no de cualquier manera. Él cree que saldremos de ésta, y desde el Colegio se velará por unos puestos de trabajo con buenas condiciones económicas y por la existencia de unos medios de comunicación social como garantes de las libertades democráticas, a pesar de los recortes y dificultades económicas. En este sentido, el Colegio ha impulsado un Manifiesto en defensa de los medios de comunicación catalanes, en el que reclaman al gobierno de la Generalitat la creación de una mesa sectorial de diálogo que estudie y proponga soluciones a la crisis. JOSEP NIETO / JORDI ROVIRA

MONOGRÁFICO 25 AÑOS DE PERIODISMO Veinticinco años después de la creación del Colegio de Periodistas de Cataluña (el 6 de junio de 1986), la profesión vive una situación enormemente delicada. La mayoría de los retos que tiene que afrontar provienen de la crisis económica y del cambio de paradigma de la comunicación por la aparición de Internet.

Regàs fueron nombrados subdirectores y se contrató a jóvenes periodistas. Incluso en el extranjero se hicieron eco del relanzamiento del periódico y The Times felicitó la reaparición de la cabecera decana del continente. Para Salvador Sabrià, actual jefe de sección de Economía de El Periódico y responsable de política en el Diari de Barcelona, la reaparición “supuso también un revulsivo importante en la prensa del momento, ya que se publicaban temas polémicos, como el caso Casinos, que nadie más trataba”. Además, el rotativo, que costaba 60 pesetas, nació con la tecnología punta del momento y era uno de los cuatro diarios del Estado completamente informatizado. El diario recibió críticas por el modelo de catalán light utilizado, aceptando palabras no normativas. Según explicó el periódico a sus lectores, se buscaba una “lengua viva y coloquial pero gramaticalmente correcta”. Con el tiempo, se ha visto que en ese sentido “se fue demasiado lejos”. MARCEL BARRERA

1988: DE TERCERA EN DISCORDIA A HERRAMIENTA DE NORMALIZACIÓN 1986: EL COLEGIO QUE UNIFICÓ LA PROFESIÓN El Colegio de Periodistas de Cataluña nació el 6 de junio de 1986 y tuvo como primer decano a Carles Sentís. El nuevo organismo colegial se gestó desde las asociaciones profesionales, pero con un peso específico de la Asociación de la Prensa de Barcelona, de la que Sentís fue el último presidente. Sus 75 años de historia habían conseguido un patrimonio y la gestión de La Hoja del Lunes, que generó beneficios mientras tuvo la exclusividad de venta de los periódicos los lunes. El problema vino con el cierre de la publicación, que dejó a la Asociación en una situación económica muy delicada. Ello, junto con la mala imagen que tenían las asociaciones de la prensa –asociadas al régimen franquista–, impulsó la creación del Colegio, aunque no sin reticencias. La idea de un colegio profesional fue muy criticada por algunos sectores de Madrid, temerosos que se convirtiera en un obstáculo para la libre práctica del periodismo. Pero poco a poco los temores se fueron disipando gracias a la actitud del Colegio en su defensa de la profesión y la libertad de expresión. La sensibilización por el tema del paro era lógica dada la crisis que en aquel momento se vivía en el sector con el cierre de varias cabeceras. JORDI NOTÓ

1987: EL DIARI DE BARCELONA RENACE EN CATALÁN La histórica cabecera, la primera de Europa, reapareció el 14 de marzo de 1987 en catalán y con un carácter progresista, bajo la dirección de Josep Pernau y de la mano del Grupo Zeta, la ONCE y el Ayuntamiento de Barcelona. Josep Maria Huertas y Quim

Con cinco años de trayectoria a sus espaldas, TV3 y Catalunya Ràdio emprendían, en 1988, su consolidación como medios de referencia después de superar unos primeros años difíciles por las tensas relaciones con RTVE y el gobierno del Estado. La hostilidad de Madrid hacia los medios de la Generalitat fue especialmente dura contra TV3. Catalunya Ràdio, en cambio, disfrutó de mayor permisividad en sus inicios, y en 1989, en su sexto aniversario de andadura, lideró por primera vez la audiencia en Cataluña. La emisora se convirtió en una herramienta de normalización del catalán, igual que TV3, que penetró sin problemas en las áreas de población castellanohablante. “Cuando se empezó a hablar de crear TV3 mucha gente no daba un duro, pero cinco años después ya era la nuestra para la mayoría de catalanes”, recuerda Enric Canals, director de la cadena (1984-1989). La parte oscura de los comienzos fueron las tensiones de la nueva cadena con TVE. Para muchos, era la tercera cadena en discordia. Su gran aceptación en Cataluña y al nombramiento de Pilar Miró al frente de RTVE en 1986 aflojó las tensiones con Madrid. MARTA COSTA-PAU

1989: LA IRRUPCIÓN DE LA TELEVISIÓN PRIVADA Desde principios de los ochenta, Antena 3 Radio había luchado por la implantación de las cadenas privadas, pero no fue hasta 1988 que el Gobierno de Felipe González aprobó la Ley de la Televisión Privada, que previó tres licencias. Cinco proyectos se presentaron a concurso, y el 26 de agosto de 1989 el consejo de ministros anunció los ganadores: Antena 3, Telecinco y Canal Plus. La historia de la televisión en España no se puede entender, desde la aparición de las privadas, sin tener presente la lucha por la au-

diencia y el pastel publicitario. Por primera vez, las televisiones tenían los beneficios como objetivo principal. Antena 3 hizo una apuesta clara por la información, mientras que Telecinco antepuso el entretenimiento. Por su parte, Canal Plus representó una experiencia insólita. Era un medio de pago, cuya mayor preocupación pasaba por distanciarse al máximo del resto de televisiones convencionales, ya que el usuario tenía que pagar por el servicio. Se optó por el cine y las retransmisiones deportivas de calidad. En conjunto, los tres canales proporcionaron más de 1.200 puestos de trabajo directos. Para los periodistas significó un nuevo mercado, aunque caracterizado por la precariedad laboral en contraste con la seguridad de los puestos en la televisión pública. FELIPE BLASCO

1990: UN PASO HACIA LA TELEVISIÓN DEL FUTURO En 1990 se informatizan las redacciones de TVE y TV3. TVE escogió la redacción de Sant Cugat para empezar la informatización, y Jordi Llonch, el entonces subdirector de informativos, fue el responsable de pilotar la transición. Recuerda que fue “un proceso largo”, aunque sus ventajas eran evidentes. La informatización permitía recuperar un texto, rescribirlo y enviarlo a imprimir cuando hiciera falta. Los cambios en el redactado eran infinitamente más fáciles. Recuerda que hasta aquel momento “se tenían que escribir los textos a máquina con dos copias hechas con papel carbón”. TV3 optó por el Basys, un sistema que utilizaban la BBC, la Rai, Antenne 2, la CNN y la NBC y que funcionaba conectando los PC en red. El hecho de que cada mesa de la redacción pasara a tener un ordenador “se veía como un lujo asiático”, según Joan Rosés, entonces subjefe de Asignaciones de TV3. Los departamentos técnicos de TV3 y TVE fueron lo suficientemente potentes como para absorber las novedades sin demasiados cambios. Aquello sólo era el principio. Llonch reconoce que “no éramos capaces de imaginar que en poco tiempo lo tendríamos todo en el mismo ordenador”. JOAN PUIGHERMANAL

1991: LA GUERRA DEL GOLFO O LA VERGÜENZA INFORMATIVA Un acontecimiento internacional marcaría el inicio del año: el ultimátum de la ONU a Saddam Hussein por haber invadido Kuwait. Era una guerra anunciada y los medios estaban preparados para la “tormenta informativa del desierto”. El Pentágono reunió a agencias y cadenas norteamericanas (alguna británica) e hizi su pool o consorcio informativo, donde la CNN tendría un papel destacado. La selección de información por parte de los militares provocó una demanda contra el Pentágono por excluir a medios europeos, pero alegaron que sólo los británicos y ellos tenían un papel fundamental en el conflicto, y la mayoría de medios se vieron

CAPÇALERA GENER 2012

La coyuntura actual era inimaginable cuando se creó el Colegio. En este cuarto de siglo la profesión ha hecho un cambio tan grande como la sociedad misma a la que informa. Dos décadas y media después, las empresas periodísticas son muy diferentes y la manera de obtener la información también ha vivido grandes cambios. Para entender todas estas transformaciones, CAPÇALERA, en el 25º aniversario de la creación del Colegio de Periodistas, ha elaborado un monográfico donde, año tras año, se analizan los hechos más destacados de un oficio en constante evolución.

109

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

obligados a pinchar imágenes de la CNN. Y empezaron las manipulaciones. Una de las primeras imágenes que se retransmitieron fue un cormorán moribundo empapado de petróleo. El vídeo se había grabado dos años antes, en el desastre ecológico del Exxon Valdes en Alaska. La ocultación de información o propaganda que difundía la CNN, para que el mundo no viera las atrocidades cometidas por los militares norteamericanos, se hizo demasiado evidente. Tal y como Vázquez Montalbán relataba en Las mentiras de una guerra, “(...) el linchamiento de un pueblo se pudo practicar sin testigos, aunque la guerra se televisaba en directo”. Ante el control del Pentágono, un grupo de 200 periodistas catalanes decidieron editar un semanario, Diari de la Pau, que pretendía alejarse de cualquier propaganda y desmontar las informaciones sobre la guerra “censuradas y manipulables”. MOISÉS PEÑALVER

CAPÇALERA GENER 2012

1994: EL PUNTO DE INICIO DE LA FRIVOLIZACIÓN INFORMATIVA

La celebración en la ciudad condal de los Juegos Olímpicos entre el 25 de julio y el 9 de agosto de 1992 sirvió para situar y proyectar a Barcelona y Cataluña en el mundo, ya que se transmitió a una audiencia mundial sin precedentes: entre 700 y 1.000 millones de telespectadores. Se batió el record de ingresos por derechos de televisión (610 millones de dólares), de número de horas de televisión producidas (cerca de 2.500), de uso de las tecnologías en las técnicas de producción audiovisual y de integración de las redes de telecomunicación. Además, unos 13.000 periodistas de 150 países se acreditaron y se contó con la asistencia de 135 cadenas de radio y televisión y de 1.450 periódicos y agencias registradas. Televisió de Catalunya (TVC) y Televisión Española (TVE) firmaron un acuerdo inédito para sumar recursos y poder cubrir durante quince días la celebración de los Juegos conjuntamente las 24 horas. Las emisiones del Canal Olímpic de televisión en catalán se realizaron en la frecuencia del Canal 33. FRANCESC VILA

La televisión actual en España está llena de programas y realities en los que todo se vale. Pero fue en 1994 cuando nace el fenómeno. Ese año triunfaban programas como ¿Quién sabe dónde?, Lo que necesitas es amor y La máquina de la verdad. Todos hacían un espectáculo del dolor de las emociones. La diferencia entre aquellos programas y los que vendrían después es que “en aquel momento, en 1994, el espectador era virgen y lo recibía todo con cierta pureza y desde la inocencia. Ahora ya no”, afirma la periodista Mariola Cubells, autora de ¡Mírame tonto! Las mentiras impunes de la tele (2003). Aunque los contenidos televisivos entonces eran más inofensivos, fueron lo suficientemente nocivos como para llamar la atención del Senado, que creó la comisión sobre contenidos televisivos que no sirvió de mucho. La otra cara de la moneda fue TV3. El canal catalán se distinguía por una programación totalmente diferente. Miquel Garcia, director del Área de Nuevos Formatos de TV3, recuerda que lo que ofrecían era una “telerrealidad” digna, en la que los ciudadanos tenían cosas que decir y a los que se trataba con respeto. “Todo se puede hacer en televisión: el tratamiento es lo que hace que algo tenga interés periodístico o sea pornografía emocional”, argumenta. CLARA DE COMINGES

1993: LOS LÍMITES QUE SUPERÓ EL CASO ALCÁCER

1995: EL PERIODISMO SE SUMERGE EN LA ERA DIGITAL

En 1993 la sociedad española fue testigo de un episodio relacionado con el mundo mediático que supuso un impacto social: el nacimiento de la telebasura a raíz del “caso de las niñas de Alcácer”. El 13 de noviembre de 1992, Miriam García, Antonia Gómez y Desirée Hernández, de 14 y 15 años, vecinas de la localidad valenciana de Alcácer, fueron secuestradas, torturadas, violadas y asesinadas cuando se dirigían a una fiesta. Hasta que los cuerpos de las niñas fueran encontrados a finales de enero del año siguiente, la búsqueda de las adolescentes recibió un seguimiento mediático sin precedentes. El día que localizaron sus cadáveres, la periodista Nieves Herrero trasladó el plató del programa que

“El boom digital no se produce hasta el año 1995, momento en que Internet se puede considerar realmente integrada como herramienta de comunicación”, indica Virginia Luzón, profesora de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). Aquel año aparecen las versiones electrónicas de los diarios Avui –el primer rotativo del Estado en disponer de una web–, El Periódico de Cataluña, La Vanguardia, ABC y El Mundo, entre otros. En la mayoría de los casos, los medios tradicionales utilizaban Internet para volcar sus contenidos habituales. Paralelamente, empiezan a surgir nuevos proyectos, independientes de los medios tra-

1992: LOS JUEGOS QUE SITUARON A BARCELONA EN EL MAPA

110

presentaba en Antena 3, De tú a tú, al pueblo de las niñas para captar en directo los sentimientos y reacciones de familiares y amigos, lo que fue muy criticado por aprovechar el dolor de las personas cercanas a las víctimas para hacer espectáculo. El Colegio de Periodistas de Cataluña hizo pública, el 5 de febrero una declaración sobre el tratamiento informativo de estos sucesos, apelando al “sentido de la responsabilidad”, a la “información veraz, al análisis ponderado y a las opiniones plurales”, así como al “derecho de las personas a su propia intimidad e imagen”, sobre todo en situaciones de aflicción y dolor. IVET BOLTÀ

dicionales, pensados exclusivamente en clave de Internet. Este es el caso de VilaWeb, el diario digital pionero en Cataluña, que pusieron en marcha Vicent Partal y Assumpció Maresma en mayo de 1995. Según cuenta el propio Partal: “En un primer momento se trataba de un directorio de recursos en catalán, un catálogo de webs, pero pronto introdujimos pequeñas noticias que se limitaban a un titular y un pequeño cuerpo de texto”. “No sabíamos demasiado bien qué estábamos haciendo. Pero pensábamos que Internet era una oportunidad para los periodistas”, confiesa Partal. LAURA CASADEVALL

1996: AL-JAZIRA, LA REVUELTA PLURAL EN LAS ONDAS A principios de los noventa, los conflictos en el Próximo Oriente habían debilitado el poder de las monarquías petroleras árabes. El jeque Hamad bin Khalifa Al-Thani, autoproclamado Emir de Qatar en 1995, puso en marcha una serie de reformas neoliberales y de apariencia democrática para atraer inversión extranjera. Entre estas medidas, decretó la creación de un canal que, aunque inicialmente financiado por el estado, debía llegar a ser independiente. Al-Jazira empezó a emitir seis horas diarias de información desde Doha, a partir del 1 de noviembre de 1996. Desde sus comienzos, el canal qatarí se desmarcó de otros medios oficiales árabes por la pluralidad y diversidad de sus fuentes. El primer éxito internacional fue la cobertura de la Segunda Intifada. Pero es durante las guerras de Afganistán e Irak cuando, con el monopolio de los comunicados de AlQaeda, Al-Jazira altera el flujo de la información unidireccional entre Occidente y Oriente. El periodista Nicolás Valle, enviado especial de TV3 a los países árabes en numerosas ocasiones, cree que Al-Jazira “ha cambiado totalmente el panorama mediático mundial, porque ahora hay un contrapeso en la visión de la realidad que proviene de los países occidentales”. En esta misma línea, la arabista Gema Martín Muñoz opina que “la primera revolución del mundo árabe fue la creación y difusión de Al-Jazira”. ADA CRUZ

1997: LA MUERTE QUE CRIMINALIZÓ A LOS PAPARAZZI La muerte de Lady Di en agosto de 1997 puso en el punto de mira a los paparazzi. “La princesa Diana de Gales murió a consecuencia de un homicidio involuntario causado por la imprudencia extrema con la que conducían su chófer y los paparazzi que los seguían”, concluye el jurado de la investigación judicial . A pesar de que después se supo que los fotógrafos siguieron al coche de la princesa a una distancia prudencial, centenares de personas los culparon de su muerte. El reportero y paparazzi Enric Bayón reconoce que esa muerte cambió la imagen que tenía la sociedad de estos fotógrafos, aunque “en este trabajo –prosigue– hay gente sin es-

1998: LIBERTAD Y PLURALIDAD EN LOS MEDIOS PÚBLICOS En diciembre de 1998 se celebró la Jornada Anual de los Periodistas Catalanes, organizada por la Sociedad Catalana de la Comunicación y el Colegio de Periodistas, que abordó la independencia de los medios públicos en el siglo XXI. Se debatieron los factores que determinaban la funcionalidad del modelo de radio y televisión públicas existente a finales de los noventa y su esencia como instrumento de formación, información y entretenimiento. También se hizo pública la demanda de los profesionales de modificar el Estatuto de la Corporación Catalana de Radio y Televisión, así como la exigencia de una nueva legislación que permitiera designar a los directores generales de los medios públicos en el Parlament por amplia mayoría, y no a través del Gobierno. Además, se reivindicaron los consejos de administración formados por profesionales reconocidos e independientes. Un protagonista de la Jornada fue Josep Maria Carbonell, exdiputado socialista y actual decano de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de Blanquerna, que hoy día sigue defendiendo la necesidad de los medios públicos. Recordando la jornada, él pone sobre la mesa una de las fórmulas de financiación que se estudiaron en las sesiones de 1998 y que en aquel momento no se consideró válida para España: el canon. Y asume “que una publicidad regulada dentro de los mismos medios públicos puede ser garantía de una mayor libertad, porque aún nos falta un modelo de financiación estable”. DÀLIA R. BONET

1999: GOOGLE: EL BUSCADOR DEL NUEVO MILENIO Larry Page y Sergey Brin, dos estudiantes de Stanford, revolucionaban la red con su buscador. 1999 se convirtió en el año en que la mayoría de la población descubrió Google; cambiaban así los hábitos de muchos periodistas y de gran parte de usuarios de la red. Para Marisa Toro, directora de Comunicación de Google España, “el gran cambio que ha provocado Google se traduce en un acceso a la información más democrático y libre. No sólo por la información que podemos recibir, sino también por los conocimientos y reflexiones que provienen de personas de todo el mundo que comparten la red y enriquecen esta información”. Pero, ¿cómo funciona? Toro explica que

Larry Page describió el motor de búsqueda perfecto como aquél “capaz de entender lo que quieres decir y ofrecerte exactamente lo que necesitas”. Y en Google trabajan por conseguir este ideal. Por eso se valen de rastreadores o googlebots, que visitan millones de páginas, copian su contenido y saltan hacia páginas enlazadas con estas. Ha habido muchos cambios en Google desde 1999. Para Carlos Alonso, periodista y miembro del Barcelona Medialab, con el tiempo Google “ha pasado de ser simplemente un buscador a ser un ecosistema”, donde hay una multitud de aplicaciones. TXELL LLORENS

2000: EL FENÓMENO MASIVO DE LOS PERIÓDICOS GRATUITOS Sonaban las campanadas del 31 de diciembre de 1999 y las redacciones de todo el país se preparaban para recibir el “efecto 2000” que, según los expertos, saquearía los sistemas informáticos de medio mundo. Comenzaba un nuevo milenio mientras el sector de la prensa estaba a punto de comenzar una nueva etapa. Los diarios Barcelona y m@s (actualmente 20 minutos) y Metro nacerían pocos meses después, el mercado del papel, la publicidad y los hábitos de consumo de información cambiarían para siempre, y se ganarían lectores de prensa. Barcelona y m@s, aparecido en noviembre del 2000, se convirtió en el primer diario gratuito de gran tirada y se diferenciaba de la prensa convencional por priorizar la información local, por noticias con nombres propios y por promover la implicación del lector a través de comunidades y secciones personales y de opinión. La aparición de la prensa gratuita en el caso de Cataluña, según Enric Sierra, actual director de LaVanguardia.es, influyó en la normalización lingüística, porque “el catalán llegó a públicos, sobre todo de Barcelona y su área metropolitana, que hasta entonces no leían en esta lengua”. Además, el 2000 también fue el año de creación de la Asociación Catalana de la Prensa Gratuita (ACPG) y la Asociación de Prensa Gratuita (AEPG). No en vano, Josep Ritort, Secretario General de la ACPG, afirma que “Cataluña es el país del mundo con más cantidad y calidad de prensa gratuita”. ELSA HERMIDA

2001: 11S: PATRIOTISMO Y FALTA DE ESPÍRITU CRÍTICO Los ataques del 11S en Nueva York, Washington y Pennsilvania supusieron un duro golpe para los estadounidenses, que quedaron traumatizados ante la tragedia. Los medios locales jugaron un papel decisivo aquel día y las semanas y meses posteriores, ya que activaron todo su potencial para ofrecer una cobertura exhaustiva, a pesar de las complicaciones. En la cobertura del día 11, elogiada por ciudadanos y estudiosos, las televisiones de los EE.UU. decidieron autocensurar las

imágenes de muertos y de personas lanzándose al vacío desde las torres. Después, la prensa del país y gran parte de la internacional se sumó a esta iniciativa. La sociedad estadounidense interpretó los atentados como un ataque a la nación, y eso hizo aflorar un fuerte sentimiento patriótico. Los periodistas y los medios se imbuyeron también de dicho patriotismo, no solo incorporando la bandera estadounidense a los logos de las cadenas y los rotativos, sino también no cuestionándose la actuación de la administración Bush, lo que les hizo perder profesionalidad. Aparte de la televisión, mucha gente recurrió a Internet en busca de información y, desde las primeras horas, las webs de los medios de comunicación se colapsaron. Los internautas también buscaban contextualización, así como constancia de que amigos y familiares estaban bien. Todo ello hizo que se crearan nuevas webs con publicaciones de relatos de testigos e imágenes, que proporcionaban incluso más información que los propios medios. En ese momento, afloró la importancia de los blogs y empezó una democratización de la información, que dejaba de ser exclusiva de los medios. CLARA CALBET

2002: EL RETO DE INFORMAR SOBRE LA INMIGRACIÓN Una de las tareas del periodista, explicar la realidad lejos de los estereotipos, es un reto cuando toca informar sobre el fenómeno de la inmigración. En 2002 este fenómeno era relativamente nuevo, pero se puso de manifiesto la necesaria sensibilidad que los profesionales tenían que demostrar a la hora de informar de ello. Sobre todo porque en aquel momento las personas inmigradas no representaban más del 2% de la población pero las informaciones eran numerosas y las connotaciones negativas se sucedían. Ese año la Jornada Anual de los Periodistas de Cataluña, organizada por el Colegio de Periodistas, se centró en explicar la inmigración para huir de los estereotipos. Uno de los logros que se constataron fue la sustitución del término “inmigrante ilegal” –con connotaciones delictivas– por “inmigrante sin papeles” o “indocumentado”, como resultado de la campaña No em diguis il·legal (No me llames ilegal), iniciada dos años antes por el Colegio de Periodistas y el Colegio de Abogados. En 2002 este término había prácticamente desaparecido de todos los medios. A pesar de los logros alcanzados en aquel momento, los periodistas de hoy aún utilizan tópicos y prejuicios al informar del fenómeno migratorio, por eso actualmente han proliferado las charlas, los seminarios y los cursos de formación sobre comunicación e inmigración organizados por diversos colectivos, entidades o instituciones sensibles a la materia. Por su parte, el Colegio de Periodistas sigue trabajando en ello y ha elaborado un decálogo con las recomendaciones pertinentes. MARIA HORNOS

CAPÇALERA GENER 2012

crúpulos y gente con ética periodística. Hay de todo, como en todos los trabajos”, y no se puede criminalizar a todo el colectivo. Hoy en día, los programas y revistas del corazón han fomentado la aparición de nuevos paparazzi. “Tenemos los mismos límites que tiene todo el mundo: la ley”, asegura Bayón. El problema viene cuando chocan el derecho a la libertad de información y la protección de la intimidad y de la propia imagen. JÈSSICA CASADO

111

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

2003: REBELIÓN CONTRA LOS “BLOQUES ELECTORALES” En octubre de 2003 los comités profesionales de Televisió de Catalunya y Catalunya Ràdio, los comités de empresa de Televisión Española y Radio Nacional de España, COM Ràdio y Barcelona Televisió, y la redacción de TV L’Hospitalet firmaron un primer manifiesto conjunto contra los “bloques electorales” en los informativos, cuotas marcadas para cada partido en función de los votos obtenidos en las últimas elecciones. El texto defendía que esta práctica “no responde en ningún caso a criterios profesionales”, que se trata de un “atentado” contra la libertad de expresión. En respuesta al manifiesto, el Consejo de Administración de la Corporación Catalana de Radio y Televisión salió en defensa de los bloques, a los que considera “una fórmula eficaz” para cumplir los “criterios de proporcionalidad” que exigen las leyes. Pero la realidad es que la ley electoral española (LOREG 1985) no impone los bloques, ni ninguna “cronometrización” de las informaciones, que además no se da en ningún otro país europeo. La lucha contra los bloques sigue viva, como demuestra el acto celebrado por el Colegio de Periodistas, durante la reciente campaña del 20N, en que se animó a los medios, desde todas las demarcaciones catalanas, a la “insumisión”. Además de la polémica de los bloques, en 2002 los periodistas también denunciaron el fenómeno de la señal realizada por parte de los partidos durante los mítines , que implica que los profesionales no graben las imágenes sino que reciben las que les pasan las mismas formaciones políticas. ALEXIA DOMINGUEZ

CAPÇALERA GENER 2012

2004: LA CONSPIRACIÓN QUE SE SALTÓ LA DEONTOLOGÍA

112

El año 2004 siempre más estará asociado a las 191 personas que perdieron la vida en los atentados del 11 de marzo en Madrid. Faltaban tres días para las elecciones generales y, en caso de vincularse el ataque terrorista a Al Qaeda, el PP –que había defendido la guerra de Irak, a pesar de la oposición de la opinión pública– podía pagar un precio muy caro. En las siete comparecencias oficiales antes de las elecciones, Ángel Acebes, ministro de Interior, se refirió a ETA 59 veces y sólo en cinco ocasiones citó a Al Qaeda. A raíz de los resultados electorales, que dieron la victoria al PSOE, distintos medios españoles de corte conservador empezaron a abanderar una teoría conspiratoria que apoyaría un sector del PP. Encabezada por El Mundo, la “teoría de la conspiración del 11-M”, también era seguida por la COPE, Telemadrid y el portal Libertad Digital. Dichos medios ponían en duda la versión oficial, defendiendo la vinculación de ETA a los atentados. Pero la fragilidad de sus argumentos, que posteriormente se probarían falsos, les llevó a forzar tanto sus posiciones que

incluso acabarían planteando dudas sobre los propios cuerpos de seguridad del Estado y el PSOE. Así, Pedro J. Ramírez escribiría que “cada vez hay más indicios de que el 11M se gestó en los aparatos del Estado”. Eso sí, la estrategia de estos medios les hizo ganar audiencia y lectores. Pocas semanas después de conocerse la sentencia, una investigación de CAPÇALERA (Història d’una conspiració) explicaba cómo se vivió desde las redacciones de estos medios la elaboración y seguimiento de las teorías conspiratorias y revelaba que las más elementales normas deontológicas brillaron por su ausencia. IMANOL CRESPO

2005: LA WEB 2.0: BUSCANDO UN FUTURO JUNTOS Los lectores empiezan a participar de la actualidad mediante foros, comentarios y blogs, un fenómeno que eclosiona en 2005. Asistimos al auge de la web 2.0. Las piezas informativas se abren a los comentarios de los lectores, que son revisados bien a posteriori (El Periódico), bien a priori (324.cat) o combinando ambos (La Vanguardia). En 2004 VilaWeb se abre a los blogs de los lectores, en 2006 lo hace La Vanguardia, y en 2007 el 324.cat estrena un blog del tiempo.

herramientas. NEREIDA CARRILLO

2006: EL ENRAIZAMIENTO DE LA PRENSA DE PROXIMIDAD Aumentar la presencia en Internet y en los medios audiovisuales como la radio y la televisión era uno de los principales retos de la Asociación Catalana de la Prensa Comarcal (ACPC) en 2006, año en que la entidad celebraba su vigésimo quinto aniversario y recibía la Creu de Sant Jordi, que oficializaba el reconocimiento y consolidación de los medios de proximidad en su territorio. En un contexto de crisis de lectores en la prensa de pago de ámbito nacional y estatal y de eclosión de los diarios gratuitos, la proximidad fue, y lo sigue siendo, la clave de la prensa local y comarcal para mantener la fidelización de sus lectores. Cinco años después, los medios locales se han consolidado en Internet y “algunas publicaciones como Regió 7 o Diari de Vilanova han estrenado aplicaciones para móviles y tablets”, explica Carles Ayats, actual presidente de la ACPC. Sin embargo, aún está por definir la vinculación entre medios convencionales y redes sociales. Asimismo, los medios locales están teniendo un papel cada vez más importante en el proceso de arraigo de los inmigrantes. Entre los más de un millón de lectores de las 133 cabeceras de la ACPC se encuentran cada vez más extranjeros. Por otro lado, apoyar a las empresas editoras de diarios en catalán, para que “jueguen” en igualdad de condiciones que las que lo hacen en castellano sigue siendo una reivindicación de la Asociación. ALBERT LIJARCIO

2007: UNA LEY ESPERADA DE RESULTADO DECEPCIONANTE El tercer compañero de viaje de blogs y comentarios es el foro o chat, “una herramienta prehistórica de participación evolucionada”, describe Karma Peiró, responsable del espacio de participación Elmeu324. Los chats, antes un espacio de intercambio de opiniones entre usuarios, se recuperan como herramienta de debate con protagonistas de la actualidad, incluyendo fórmulas , como el “chat tv” de La Vanguardia, donde los invitados “videoresponden”. El panorama cambia con las redes sociales. Entre 2009 y 2011 se apuntan a ellas la mayoría de medios catalanes, que abren cuentas en Facebook y Twitter. Los gestionan con automatismos y humanización, con la voluntad de dialogar con los usuarios. Pero, ¿hacia dónde va la conversación entre medios e internautas? En VilaWeb pretenden refundarse “a partir de la comunidad de lectores” con el proyecto “+VilaWeb”, y el ePeriódico también explorará una línea similar, con una agenda en la que se comunicará a los suscriptores los temas decididos en el consejo de redacción para que se animen a aportar sus opiniones e historias. En definitiva, la web 2.0 evoluciona con distintos modelos y

El 3 de octubre de 2007 el Parlament aprobaba la ley de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA), que gestiona los medios de comunicación públicos. Concebida sobre todo para desgobernamentalizar la gestión de los medios públicos, necesitó ocho años para gestarse y cristalizó con el gobierno Montilla. Cuatro años después, aún provoca controversias, tanto por la excesiva dependencia de los integrantes del Consejo de Gobierno respecto de los partidos que los han escogido, como por los recortes presupuestarios que se avecinan. Tras aprobar la ley, el Parlament elaboró una lista cerrada con los integrantes del Consejo de Gobierno, cuya idoneidad debía ser juzgada por el Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC); así lo hicieron, pero también lamentaron que la lista fuera “fruto de la aplicación de cuotas de partido”, lejos de los “criterios de independencia y profesionalidad” que promovía la ley. En este momento, el futuro de la CCMA, con una plantilla de 2.700 trabajadores, es incierto. El Govern prepara una nueva reforma, han caído los ingresos por publicidad (de los 140 millones anuales de antes de la crisis a 85), y el gobierno de CIU quiere re-

2008: EMPIEZA EL APAGÓN ANALÓGICO, LLEGA LA TDT El 2008 se puede calificar como un año de transición en lo que se refiere al apagón analógico. En octubre, el porcentaje de hogares españoles que disfrutaban de la Televisión Digital Terrestre (TDT) era sólo del 41%, ya que la mayoría de los medios locales y autonómicos no llegó a tiempo al plazo de migración ese mismo año. En cuanto a Cataluña, aunque la oferta de TDT se había conformado primeramente alrededor de los canales generalistas, el hecho es que, en 2008, ya se encontraban 19 canales temáticos de TDT disponibles. También estaba en marcha el Plan Catalunya Connecta y el Plan de Actuación de la TDT, que pretendía un encendido digital sincrónico de las emisiones de televisión por ondas de cobertura estatal, autonómica y local en todo el territorio catalán a finales de 2009. Paralelamente, en una situación de crisis económica, se empezó a notar la caída de la inversión publicitaria en televisión y se aceleró la fragmentación de la audiencia, sobre todo a partir de la creación de La Sexta y Cuatro, así como por la aparición de una gran variedad de canales temáticos. El apagón analógico que, en resumen, costó 12.000 millones de euros y dio 40.000 puestos de trabajo, llegó a las grandes ciudades y el 2 de abril de 2012 se hizo el apagón final sin incidencias. LAURA SAULA

2009: LAS REDES REVOLUCIONAN LA COMUNICACIÓN Nacida en 2004, Facebook fue ideada como herramienta de comunicación entre estudiantes de la Universidad de Harvard. La creación de Mark Zuckerberg se abrió a todos los usuarios de Internet dos años después. Desde entonces, su crecimiento ha sido exponencial y, en julio de 2009, llegaba a los 250 millones de usuarios, convirtiéndose en el ejemplo más claro de la influencia de las redes sociales, un fenómeno que ha arrebatado a los medios tradicionales el monopolio de los soportes informáticos. Hoy en día Facebook tiene más de 800 millones de usuarios y está traducida a más de 70 lenguas. En España, un 85% de los internautas son usuarios de alguna red social. Facebook es la más utilizada, pero no la única. Poco a poco, otras plataformas han ido ganando terreno, con objetivos y funcionamientos distintos. Es el caso de Twitter, que ya llega a los 200 millones de usuarios mundiales, LinkedIn, Tuenti, Hi5, MySpace o la apuesta más reciente, Google Plus. Todos los diarios, revistas, emisoras de radio o cadenas de televisión han empezado a participar en las redes, por varios motivos: son

una fuente de información de primera magnitud, sirven para ocuparse de temas más ligeros o inmediatos que no suelen tratarse en los soportes habituales y también se utilizan para interactuar con el público y fidelizarlo. Según Lluís Micó, profesor del Departamento de Periodismo de la Facultad de Comunicación de Blanquerna: “La gente difunde el trabajo que hacen los periodistas y participa de lo que escriben. Es un mecanismo muy eficiente de marketing”. ELENA DOMINGO

2010: WIKILEAKS INICIA SU CRUZADA INFORMATIVA El periodista australiano Julian Assange funda en 2006 WikiLeaks, un portal de Internet que hace públicos documentos clasificados que recibe de informantes anónimos. El sitio web se hizo visible cuando el 5 de abril de 2010 publicó un vídeo grabado en 2007 en el que se ve cómo soldados estadounidenses asesinan al reportero Namir NoorEldeen, a su ayudante y a 9 personas más. Este vídeo puso en jaque al aparato militar de Estados Unidos. Unos meses más tarde, el 25 de julio, los periódicos The Guardian, The New York Times y Der Spiegel hicieron públicos 92.000 documentos sobre la guerra de Afganistán, en los que se describían actuaciones ocultas sobre víctimas civiles provocadas por soldados estadounidenses y de los países aliados. El 22 de octubre WikiLeaks publicaba 391.831 documentos filtrados desde el Pentágono sobre la guerra de Irak, en los que se revelaban el uso de torturas y la cifra de 109.032 muertos. El seguimiento de la filtración se hizo a través de WikiLeaks y de las ediciones digitales de The Guardian, The New York Times, Le Monde, Der Spiegel, El País, Al Jazira y el Bureau of Investigative Journalism. La BBC, citando al Pentágono, lo consideró “la mayor filtración de documentos clasificados de su historia”. WikiLeaks ha puesto el acento en una nueva tendencia periodística que tiene Internet como base y su aparición también ha hecho que los medios tradicionales se planteen crear sus mecanismos de gestión de este tipo de informaciones. Así, The New York Times ha creado su propio sistema para recibir filtraciones, mientras que Al Jazira dispone de una Unidad de Transparencia propia. ROSER PROS-ROCA

2011: LAS ESCUCHAS QUE HAN HECHO TAMBALEAR MURDOCH El escándalo de los pinchazos telefónicos, protagonizado por el tabloide News of the World (NoW), revela la oscura relación entre la prensa sensacionalista, la clase política y la policía del Reino Unido. The Guardian daba a conocer, a partir del 4 de julio, que durante algunos años de los periodistas del NoW, junto con sus socios, se realizaron más de 5.000 escuchas telefónicas con el objetivo de obtener exclusivas periodísticas. La lista de afectados incluía a personajes famosos, fami-

liares de militares muertos en Afganistán y en Irak y familiares de víctimas del atentado de 2005 en Londres y de víctimas de asesinatos célebres. El caso de los pinchazos telefónicos, supuestamente una práctica común en otros tabloides británicos, ha puesto de manifiesto la falta de ética de una parte de la profesión periodística y ha mostrado indicios de sobornos a agentes de Scotland Yard y conexiones de jefes policiales con los directivos del periódico. Dichas intercepciones telefónicas y sobornos ponen en entredicho a los medios del magnate Murdoch, un engranaje calificado de inmoral por Harold Evans, editor general de Reuters y exdirector del The Times. Mientras se conoce la envergadura del escándalo y la resistencia del imperio Murdoch, se reabre el debate sobre los límites de la prensa y su regulación. Pero el mal ya está hecho y los políticos, para los que la autorregulación del sector es insuficiente, quieren cambiar las reglas del juego. Según The Economist, “dar poder al Estado para regular la prensa es una tentación peligrosa para los gobiernos”, no en vano el futuro del periodismo británico está en peligro. CRISTINA FERNÁNDEZ

SAGARRA:, EL GRAN COLUMNISTA DEL SIGLO XX El cincuenta aniversario de la muerte de Josep Maria de Sagarra es un buen momento para analizar la aportación de este gran prosista a la profesión. Al igual que Josep Pla, formó parte de una generación que tuvo una fuerte presencia en la etapa más gloriosa del periodismo catalán. Sagarra formaba parte de un movimiento generalizado y dominante en las primeras décadas del s. XX que luchaba por la modernización del país desde la prensa. Fue un movimiento eufórico. Era la euforia del que se sabía poseedor de la razón y del que pensaba que el carro del futuro no daría nunca media vuelta. Sagarra y Pla abren y protagonizan la etapa más brillante del periodismo catalán, una etapa en la que la vida literaria catalana consiguió uno de sus momentos más gloriosos gracias precisamente a la fuerza de la prensa. El periodo 1915-1936 es la época de la renovación del periodismo catalán. Para el historiador y periodista Josep Maria Casasús, la modernización tiene en Sagarra uno de sus máximos y más ilustres representantes. Así, los artículos de “L’aperitiu” inauguran, dice, una nueva modalidad del género, mucho más cercana a la column anglosajona y a la nueva crónica francesa. Además, hay en su articulismo una base de felicidad eufórica permanente, la de la persona que hace una vida cultural y social que le gusta y que sabe que el lector querrá seguir de cerca. Una forma de vida y un concepto de la vida muy civilizado y sumamente amable, y que forma parte de un innegable idealismo. LLUÍS BONADA

CAPÇALERA GENER 2012

cortar las ayudas un 13% (de 300 millones de euros en 2011 a 260 en 2012). Todo ello pone en peligro dos de los seis canales de Televisió de Catalunya, la Liga de fútbol por TV3 y la continuidad del modelo actual. JORDI BENAVENTE

113

CAPÇALERA GENER 2012

COM ENS VEU... BIÉ

114

154

GENER 2012