Capcalera_Gener_143 by Xavier Puig

portada143.qxd:portada

30/12/08

09:21

Pรกgina 1

7PMFN DPOUBHJBS TBMVU - BHFOU DPOUBHJร T M BTTFHVSBOร B EF TBMVU Nร T DPNQMFUB EFM NFSDBU RVF JODMPV BWBOร BUT QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFO UJWB J MFT NJMMPST DPCFSUVSFT t 1SPHSBNFT EF .FEJDJOB 1SFWFOUJWB 3FWJTJร Nร EJDB BOVBM ] 3FWJTJร Nร EJDB QFS BM DBSOFU EF DPOEVJS ] 3FWJTJร HJOFDPMร HJ DB BOVBM ] 3FWJTJร VSPMร HJDB BOVBM ] 3FWJTJร DBSEJPMร HJDB BOVBM

t &M 2VBESF .ร EJD Nร T ร NQMJ EF $BUBMVOZB t -MJVSF FMFDDJร EF HJOFDร MFH J QFEJBUSB t )PTQJUBMJU[BDJร Nร EJDB RVJSร SHJDB J B MB 6$* JMrMJNJUBEFT t 6SHร ODJFT IPTQJUBMร SJFT J B EPNJDJMJ t 5PU UJQVT EF QSร UFTJT t 'JOT B ศฝ QFS IPTQJUBMJU[BDJร B RVBMTFWPM DFOUSF EFM Nร O RVBO FM USBDUBNFOU OP FT SFBMJU[J FO DBQ DFOUSF BVUPSJU[BU EF MB .ร UVB t 2VPUFT FTQFDJBMT J VOFT DPOEJDJPOT SFBMNFOU BWBOUBUKPTFT QFS BMT DPMrMFHJBUT

$FOUSF .ร EJD .ร UVB (FOFSBM EF $BUBMVOZB MB USBORVJMrMJUBU EF HBVEJS E VOB BTTJTUร ODJB Nร EJDB JNNFEJBUB RVBO MB OFDFTTJUJ %JGFSFOUT TFSWFJT BTTJTUFODJBMT FTQFDJBMJUBUT Nร EJRVFT J QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFOUJWB 5VTFU #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX NHD FT

$Mร OJDB #FMPEPOUF FMT TFSWFJT E PEPOUPMPHJB J FTUร UJDB Nร T BWBOร BUT B QSFVT FTQFDJBMT BNC FMT QSPGFTTJPOBMT Nร EJDT Nร T RVBMJmDBUT $FOUSF E 0EPOUPMPHJB $JSVSHJB J .FEJDJOB &TUร UJDB EF MB .ร UVB 7BMร ODJB #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX CFMPEPOUF FT

5VTFU #BSDFMPOB 5FM (SBOPMMFST ] *HVBMBEB ] .BUBSร ] 4BCBEFMM ] 4BOU $VHBU EFM 7BMMร T ] 7JD ] (JSPOB ] -MFJEB ] 5BSSBHPOB ] 1BMNB EF .BMMPSDB 0mDJOFT DPNFSDJBMT B #BEBMPOB ] (BWร ] - )PTQJUBMFU EF -MPCSFHBU ] .BOSFTB ] 7JMBGSBODB EFM 1FOFEร T ] 7JMBOPWB J MB (FMUSร ] #MBOFT ] 'JHVFSFT ] 0MPU ] 1BMBNร T ] 5PSUPTB ] &M 7FOESFMM ] 3FVT ] -MVDNBKPS XXX NHD FT ] F NBJM HFOFSBM NHD!NHD FT BUFODJร BM NVUVBMJTUB BUN!NHD FT

$PMrMFHJBUT

portada143.qxd:portada

23/1/09

09:07

Pรกgina 2

143-Sumari:Layout 1

30/12/08

12:17

Página 3

SUMARI DOSSIER ESPECIAL La crisi que canviarà la professió Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz / Arxiu NÚMERO 143

pàg. 44

GENER 2009

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurrent 647 807 966 REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537

Una crisi per reinventar els mitjans Autor: Juan Varela

pàg. 64

Foto portada: Sergio Ruiz REFLEXIÓ

Suso de Toro: “El sistema de comunicació espanyol és madrileny” Fotos: Ramon Boadella REFLEXIÓ REFLEXIÓ

Mercè Conesa: “Hem d’ampliar el ventall de fonts d’informació” Fotos: Ignasi Rodríguez

REPORTATGE

Johanna Carrillo: “Internet és tan sols una eina més” Fotos: Vicente Pruna REPORTATGE

Mercè Rodoreda, la periodista Autor: Elvira Altés Fotos: Arxiu Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC REPORTATGE

El Col·legi estrena nou web

L’imprescindible memòria del periodisme català

Autor: Cristina Rius Fotos: Vicente Pruna

Autor: Jordi Finestres

Junta Degà Josep Carles Rius i Baró

REPORTATGE

Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup SA

REPORTATGE

Emprenedors que desafien les vaques magres Autor: Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

Reconeixement als periodistes de fonts Autor: Xènia Bussé Fotos: Vicente Pruna ENTREVISTA

“No tinc dret a queixar-me” Autor: Núria Escur Fotos: Sergio Ruiz CRÒNICA

Homenatge pòstum per a Huertas Autor: Eudald Coll Fotos: Generalitat de Catalunya OPINIÓ

Margarita Rivière, Llúcia Oliva, Sara Lovera ENTREVISTA

“M’aprecien més a fora que a Israel” Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

El defensor del lector, un càrrec en perill d’extinció? Autor: Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna

102

El rescat de l’oblit de llegats i memòries Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu Fundació Moret i Marguí OBITUARI RICARD MAXENCHS

106

Un exemple de discreció i professionalitat Autor: Francesc Perarnau Fotos: Mundo Deportivo PERIODISME AL MÓN

112

Mèxic: impunitat endèmica, complicitat tàcita Autor: Elisabet Sabartés i Mercè Cabanas Fotos: EFE / Ferran Garcia

118 119 120

PREMIS WEBS

LA FOTO

Alfons Rodríguez LLIBRES

121

NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA

123

128 140 146

EN POCAS PALABRAS COM ENS VEU...

Sergio García Sánchez

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Página 4

REFLEXIÓ de MERCÈ CONESA

El passat 4 de desembre la periodista Mercè Conesa rebia el premi Ofici de Periodista en un acte celebrat a la seu del

“Hem d’ampliar el ventall de fonts d’informació”

Col·legi que va Fotos: Ignasi Rodríguez

comptar amb la presència de

Aquest reconeixement del Col·legi no

claredat d’idees que el caracteritzen

té preu ni jo tinc paraules suficients per

aconseguiren la mobilització de molta

nombrosos amics i

agrair-lo. El fet que els mateixos com-

gent. Llàstima que es prodigui tan poc!

panys i companyes de la professió de-

I el renyaria perquè estic convençuda

cideixin que la feina que fas ha valgut

que és una de les persones que més ens

la pena és quelcom que m’omple

ajuda a creure que un altre món més

d’energia i d’il·lusió. De totes maneres,

just i solidari encarà és possible.

també vull puntualitzar que no tinc

Tampoc vull deixar de referir-me a l’al-

molt clar que me’l mereixi. Estic segura

tre company de taula, el nostre degà.

va ser presentada pel

que hi ha més d’un centenar de profes-

Porto gairebé quaranta anys treballant

sionals de la comunicació que el me-

en premsa i en tot aquest temps he tin-

president de Justícia i

reixen tant o més que jo. Però ja que

gut molts caps. Però en Rius va fer-me

m’ha tocat a mi, només n’agafo un tros-

una cosa que no m’ha fet mai cap altre:

set. L’altre correspon a tants i tantes

un dia em va donar festa per haver tre-

que m’heu ajudat en la meva feina. Els

ballat massa. Jo em vaig quedar amb

qui em vàreu donar una oportunitat per

cara de moniato. Ho explico perquè

començar a treballar de periodista, els

mostra una mica el seu talant i demos-

companys i companyes que m’heu aju-

tra que a més d’una gran vàlua profes-

estat reconeguts amb

dat amb la vostra saviesa i coneixe-

sional té una impressionant qualitat

ments, els qui hem treballat plegats, els

humana.

aquest guardó per la

fotògrafs, grafistes i compaginadors que

La meva biografia professional no és

han millorat sempre les meves infor-

massa complexa, tots la coneixeu: deu

macions i els amics que sempre m’heu

anys fent informació de tribunals, deu

fet costat: els de tribunals, de temes so-

anys fent informació de col·lectius mar-

cials i els del Grup d’Informació Am-

ginats i deu anys fent informació de

biental (GIA).

medi ambient. En realitat, aquesta úl-

I si el reconeixement m’il·lusiona, la

tima dècada l’he compaginat amb la in-

presència avui de l’Arcadi Oliveres

formació social, perquè quan vaig

m’omple d’orgull i de satisfacció. L’heu

plantejar a El Periódico que voldria in-

de seguir escoltant. Jo el defineixo com

formar de medi ambient em van dir:

el millor líder ideològic extraparlamen-

“Ah, sí, sí, ja pots fer medi ambient”,

tari. Mai no oblidaré les seves inter-

però no van posar ningú a substituir-

vencions durant la campanya del “No a

me en els temes dels col·lectius margi-

la guerra”. És un pou de ciència. La sa-

nals. I em va tocar anar controlant com

viesa, la completíssima informació i la

podia els dos fronts.

companys de professió. D’aquesta manera Conesa –que

Pau, Arcadi Oliveres– se suma a una llista de periodistes que han

seva trajectòria. En aquestes pàgines reproduïm el discurs de la guardonada.

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Página 5

La periodista Mercè Conesa durant el seu parlament en l’acte en el que va rebre el guardó Ofici de Periodista.

Però malgrat aquests canvis d’especia-

igual és necessàriament generadora de

Un exemple que per mi és un tema que

litat tinc la impressió que sempre he fet

delictes i delinqüents. Per això vaig de-

ens afecta a tots i que no li donen cap

la mateixa feina: dedicar-me a escoltar

cidir endinsar-me en aquests col·lectius

mena de transcendència és la impotèn-

als qui més difícil ho tenen per arribar

socials més desfavorits, més proclius a

cia dels discapacitats i dels immigrants

als mitjans de comunicació. Quan feia

caure en la delinqüència i en les enti-

–sense papers o amb papers– que viuen

tribunals més que la llei, que sempre és times i els delinqüents. De fet, em passava el dia fent-me la mateixa pregunta: per què existeixen els delictes? Vaig

“Tinc la impressió que sempre he fet la mateixa feina: escoltar els qui més difícil ho tenen per arribar als mitjans de comunicació”

adonar-me que, pel seu tarannà, el món

i que estan pagats d’una manera gairebé d’esclavatge. També em preocupa molt la marginació amb què els poders establerts i bona part

de la justícia mai no arribarà a resoldre

tats que els ajuden, perquè vaig enten-

de la societat tracten les dones. Però, a

l’entrellat de la delinqüència. Això no

dre que la delinqüència, i moltes altres

la mateixa vegada que denunciava

és difícil constatar-ho si passes una mica

qüestions, només es poden resoldre des

aquesta situació, també volia dir que

de temps a les presons, tribunals i au-

de l’acció social. Vaig començar amb

aquesta no és l’única possibilitat, per-

diències, i vas mirant la gent i t’adones

entitats d’ajuda a expresoners i vaig

què sempre hi ha alguna sortida que

que, en realitat, el delicte és conse-

acabar amb entitats de tota mena. Per-

et permet tirar endavant. En el cas

qüència d’una societat desigual pel que

què realment Catalunya té un teixit so-

d’aquests col·lectius la sortida són

fa als recursos. I aquesta societat des-

cial organitzatiu molt, però molt, ric.

les entitats socials i la gent que fa

CAPÇALERA GENER 2009

la mateixa, m’interessaven molt les víc-

en condicions infrahumanes

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Página 6

REFLEXIÓ

veritables esforços per reduir tantes

Durant massa anys hem estat portaveus

botó. Periodisme és donar veu a l‘orga-

desigualtats i tants patiments.

dels poders establerts. S’ha qüestionat

nització social, política i econòmica, i

M’arriba l’hora de fer una mica d’anà-

poquíssim el que fan i desfan les altes

també a la gent. I això és una obligació,

lisi de l’actualitat i de la situació en què

esferes i s’ha abusat de les xifres ma-

perquè la veritable democràcia és que

a hores d’ara es troba la professió. Evi-

croeconòmiques, en lloc de parlar dels

tots tinguem dret a dir el que pensem,

dentment des de la meva modesta posició, vull dir en mans de qui estan els mitjans. És un tema apassionant i faré un repàs vist des del que he pogut veure aquest darrers temps.

no només uns quants. I

“Ens creiem massa les noves tecnologies i hem deixat de banda la ideologia, el pensament”

quan parlo de donar veu a la gent, no em refereixo al que pensa el primer senyor que passa pel carrer,

1. La primera constatació –i em direu

que a mi m’interessa ben

que això ja ho sap tothom– és que

problemes quotidians que tenen les

poc o gens, sinó que penso en entitats i

aquest no és un bon moment. Tenim es-

persones. La societat no és idiota i ha

professionals que porten anys i panys

tudiants de comunicació tancats a les

acabat veient una simbiosi massa sospi-

veient i tractant la societat civil. Hem

universitats, la llosa de les prejubila-

tosa entre mitjans i poders. Això, d’una

de fer-los més cas. Ja n’hi ha prou

cions que amenacen un bon nombre de

banda, genera desconfiança i, de l’altra,

de posar l’escarxofa al polític de torn.

professionals excel·lents, el llast de la

crec que hi podem ficar cullerada.

La societat és molt més rica i molt

pèrdua de llocs de treball dels diferents

Aquesta desconfiança, d’alguna ma-

més complexa, gràcies a les noves tec-

plans de reestructuració que hi ha en

nera, repercuteix en la pèrdua de lec-

nologies. Per això hem d’ampliar amb

marxa i, possiblement, el 2009 encara

tors que es pot remuntar modificant-ne

escreix el ventall de les fonts d’infor-

ens en portarà més.

alguns trets.

mació.

La crisi també redueix el nombre de

A més hem oblidat també que la tec-

2. Un altre dels factors que ens està fent

col·laboracions i afecta les persones

nologia en si mateixa no és periodisme.

molt de mal és deixar que massa sovint

més vulnerables de la nostra professió,

El periodisme és una cosa diferent. Per

es confongui periodisme amb especta-

es a dir, els freelance, els que treballen en precari a les redaccions. Tot això dóna un panorama que no és gaire engrescador. Direm que la crisi esta provocada per diversos factors, alguns

cle. Lamento que tants

“Lamento que tants companys estiguin instal·lats en la frontera difusa del periodisme i l’espectacle”

reconeguts, com la baixada de la publi-

tera difusa. Perquè en l’espectacle tot si val i en

citat, la competència dels gratuïts i

exemple, en una secció de Societat d’un

Hi ha qüestions com l’ètica, la veraci-

diuen que també degut a Internet o les

diari d’àmbit català, d’aquí de Barce-

tat, el contrast de les informacions, el

noves tecnologies.

lona, l’altre dia sortia una informació

rigor en definitiva, que són cabdals per-

Sobre Internet voldria parlar-ne un

que deia que Singapur multarà els trens

què la nostra professió sigui creïble. O

moment. No crec que hagi de ser una

que arribin tard. Les noves tecnologies

sigui que també hauríem de ser capa-

competència, al contrari. Les noves tec-

ens ajuden a saber què passa a Singa-

ços de poder discernir entre el món de

nologies ens han ajudat i ens ajuden

pur, però aquesta notícia tan interes-

l’espectacle i el món de la informació.

molt a millorar el producte que fem.

sant no crec que interessi a ningú

No tenen res a veure l’un amb l’altre.

Però també crec, com diu el filòsof

d’aquí, d’un país on no hi ha trens pun-

3. I encara hi ha un tercer factor que fa

progrés de l’home, sinó tan sols un mitjà per aconseguir-lo. El progrés rau a fer avançar el pensament, la ideoloCAPÇALERA GENER 2009

tal·lats en aquesta fron-

periodisme no tot s’hi val.

Levi-Strauss, que la tecnologia no és el

companys estiguin ins-

gia. I aquí és on em sembla que els mit-

mal a la professió. És el

“Les rodes de premsa fan autèntica pena perquè s’hi envia al becari que acaba d’arribar i així és impossible burxar l’orador de torn”

jans de comunicació flaquegen. Ens

deixar de banda els companys i companyes que es fan grans i no han optat per treballar en la gestió dels mitjans, sinó que vol-

creiem massa les noves tecnologies, i

tuals. Vull dir que hem d’anar en

drien continuar fent informació de pri-

hem deixat de banda una cosa tan im-

compte per no abusar de les noves tec-

mera mà. En Huertas era un home que

portant com és la ideologia, el pensa-

nologies perquè crec que això no és pe-

havia gestionat, però a ell el que li agra-

ment.

riodisme. Periodisme no és pitjar un

dava era treballar de primera mà. I això

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Página 7

Coherència contra l’oblit de presentar Conesa: “La Mercè ens ha donat sempre una informació oberta, una informació de primera mà, una informació en la qual no creu que hi hagi causes perdudes, una informació que per sempre dialoga, una informació que per molta gent ha estat el darrer recurs per sortir a la llum pública, una informació que ha estat moltes vegades radiografia de la societat, una informació en la qual sempre ha reivindicat el dret precisament a la informació, al cap i a la fi una periodista que s’ha trobat per damunt dels mitjans”, va assegurar. “També ha treballat per descomptat molts temes de Arcadi Oliveres, Mercè Conesa i Josep Carles Rius durant el parlament del primer.

caràcter social amb especial sensibilitat

En el seu parlament introductori el degà

funditat necessita professionals veterans

per les qüestions dels discapacitats, i ho

del Col·legi de Periodistes, Josep Carles

que aportin coneixements als més joves.

ha fet sempre amb una honestedat que

Rius, va apuntar que “Mercè Conesa

La suma de jubilacions anticipades i la

ha estat reconeguda per tothom”. I com

contribueix a la transformació de la so-

precarietat creixent dels periodistes

a prova d’això Oliveres va citar altres

cietat fent visibles els invisibles, donant

joves genera un escenari preocupant als

dos premis que Conesa ha obtingut en-

veu a aquelles persones que no la tenen.

mitjans de comunicació perquè es pot

guany, com són el premi del Consell Mu-

Perquè hi ha una temptació creixent que

trencar el mestratge entre generacions.”

nicipal de Benestar Social i el premi de

és el silenci o l’oblit davant d’aquelles

l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

diència”. Rius –que va destacar de

“Conesa sempre ha estat fidel a la mateixa concepció del periodisme i de la vida”

Conesa que “sempre ha estat fidel a la

(Josep Carles Rius)

tres exemples sobre informacions

bles al nostre públic, que no donen au-

mateixa concepció del periodisme i de la

Respecte del periodisme, el president de Justícia i Pau va posar que confonen l’opinió pública, va

vida”– es va reconèixer lector dels repor-

Rius també va ressaltar que en els re-

criticar els interessos que hi ha darrere

tatges de la guardonada. “Molts cops re-

portatges de Conesa “no hi ha persones

dels consells d’administració dels grans

flecteixen situacions tràgiques, però

anònimes, tothom té la seva història, so-

grups mediàtics de països com els Estats

sempre hi ha una esperança fruit de la so-

bretot aquells que, en el millor dels

Units i França (“de manera que hem

lidaritat, una llum al final del túnel”, as-

casos, en la majoria d’informacions, són

d’anar molt en compte amb qui es troba

segurà. “Els seus reportatges –va

només xifres d’una estadística” i va fina-

darrere dels mitjans”) i va finalitzar la

prosseguir– també són un exemple de

litzar el parlament esperant que dels ac-

presentació amb una nota optimista al re-

rigor i profunditat i crec que en aquests moments de crisi, que pot significar que les redaccions perdin part del seu capital humà, és el moment de reivindicar aquest periodisme rigorós i en profunditat, i és

cordar les paraules de George

“Ens ha donat sempre una informació de primera mà, en la qual no creu que hi hagi causes perdudes” (Arcadi Oliveres)

bo recordar que el periodisme necessita

Bush, pare, en iniciar la primera guerra de l’Iraq: “Al món només hi ha dues potències: Estats Units i l’opinió pública”. Oliveres va destacar que “l’opi-

talent, memòria, temps i recursos per

tuals estudiants de periodisme “en el

nió pública pot fer moltes coses per arre-

mantenir-ne la qualitat.A la redacció ne-

futur hi haurà moltes Mercè Conesa que

glar el món” i en aquest sentit va ressaltar

cessitem periodistes de totes les edats per

mantindran aquest principi que ella sim-

la tasca portada a terme per Mercè

mantenir-ne l’experiència professional i

bolitza.”

Conesa, “un cas meravellós d’aquesta

transmetre-hi els valors deontològics de

Per la seva part, Arcadi Oliveres, presi-

creació d’opinió pública.”

l’ofici. Un periodisme rigorós i en pro-

dent de Justícia i Pau, va ser l’encarregat

EUDALD COLL

CAPÇALERA GENER 2009

realitats que intuïm que no són agrada-

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Página 8

REFLEXIÓ

norama no és bo, però el col·lectiu pro-

petita i molt personal fórmula per se-

fessional té gent que val moltíssim i que

guir engrescada en aquesta professió:

estic segura que sabrà acabar la incer-

sortir al carrer i preguntar, saber el que

tesa actual i iniciar una catarsi que porti

passa i explicar-ho. Així, senzillament,

els periodistes a temps més òptims.

m’ho he passat molt bé, he après molt,

En tot cas, jo no tinc la gran solució.

he conegut gent apassionant i he

Ens caldrà empresaris que realment

aconseguit tres agendes ben plenes de telèfons i d’adreces

“Disposo d’una fórmula per seguir engrescada en aquesta professió: sortir al carrer i preguntar, saber el que passa i explicar-ho”

de persones, amb moltes de les quals puc comptar-hi gairebé sempre. D’altra banda, volia

CAPÇALERA GENER 2009

Fulletó promocional de l’acte de reconeixement a la veterana periodista.

creguin en la conveniència que circuli

fer referència al meu admirat Vicente

una bona informació. Però han de ser

Romero, periodista de TVE, perquè em

empresaris que creguin en la informa-

fa molta gràcia i l’admiro molt. Ell és

ció, no que la utilitzin per altres mitjans.

l’únic periodista que em sembla que no

I ho sento però, com que de diners no

ha estat a Washington, però és el qui

en tinc, jo d’empresària no en podré fer.

més bé m’ha informat de les eleccions

No obstant això, sí que disposo d’una

dels Estats Units. I ara només permeteu-me un agraïment molt especial i un

Perfil

petit record a dues persones que em

L’any 1975 Mercè Conesa era cor-

riodisme com són l’Enric Company i la

és un periodista complet. Jo, per exem-

responsal de La Vanguardia a

Milagros Pérez Oliva. Són grans amics

ple, sóc incapaç de gestionar. L’altre dia

L’Hospitalet. El 1979 comença a

i si no hagués estat per ells no sé si ha-

un company d’uns quaranta-cinc anys

treballar a Ràdio Olot fins que el

gués entrat en aquesta professió. En tot

em deia: “clar!, és que a partir de certa

1981 entra a la secció d’Interna-

cas, sempre els he tingut al meu costat.

edat gairebé et veus abocat a dedicar-

cional de l’Avui. Un any després,

I després volia recordar un gran amic i

te a la gestió”. Però llavors què passa?

passa a fer informació de tribunals

mestre com era en Josep Maria Huertas

T’asseus en una cadira amb l’ordinador

per cobrir els judicis del 23-F i del

Claveria, que em va ensenyar moltes

davant i decideixes el que es publica

‘cas Almeria’. L’octubre de 1982

coses. La més important és que un pe-

l’endemà i el que no es publica i, de tant

entra a El Periódico per fer tribu-

riodista sempre ha de saber a quin cos-

en tant, vas a entrevistar un conseller.

nals. A principis dels noranta, co-

tat es posa. I jo crec que nosaltres

Aquesta feina és absolutament neces-

mença a cobrir temes socials i més

sabem a quin costat ens posem.

sària, jo la respecto molt. Ara bé, el que

tard assumeix les informacions de

No ens desanimem. Després d’una crisi,

no entenc és que, paral·lelament, els

medi ambient. La capçalera del

que ja toca el fons, hi ha una sortida. No

que no vulguin gestionar, els que vul-

grup Zeta ha estat el lloc ideal per

sé per on ha d’arribar aquesta sortida,

guin fer periodisme de carrer, hagin de

treballar, ja que la ductilitat

però ha d’arribar. Diuen que en situa-

passar a les catacumbes. Les rodes de

d’aquest diari li ha permès expli-

cions de crisi els més joves tenen més

premsa fan autèntica pena perquè s’hi

car infinitat d’històries de la so-

capacitat de gestionar-la. Sigueu joves

envia al becari que acaba d’arribar i així

cietat civil que “en un altre mitjà,

o grans, intentem gestionar-la. Si sou

és impossible burxar l’orador de torn i

més encotillat, no hagués pogut

joves els que ho aconseguiu, penseu

treure una mica de suc a qualsevol

fer. El mèrit d’aquesta llibertat

que els grans tenen l’avantatge del

compareixença.

per treballar és del meu etern di-

coneixement i una saviesa que ens fa

De totes maneres, un cop esmentades

rector i mestre, l’Antonio Franco,

falta. I que, en tot cas, sempre ens do-

aquestes tres espases de Dàmocles, no

i després del Rafael Nadal”, asse-

naran dades als més joves per saber

vull ser pessimista. Sempre hi ha una

gura.

com sortir d’aquesta crisi. Moltes grà-

escletxa i l’hem de saber trobar. El pa-

van ajudar a entrar en el món del pe-

cies per escoltar-me.

143-ofici:Layout 1

30/12/08

12:14

Pรกgina 9

143-Nova web:Layout 1

30/12/08

13:14

Página 10

R E P O R TATG E

La nova pàgina web del Col·legi, que va començar a ser operativa el passat mes de novembre, potencia la interactivitat i acosta els periodistes a les

El Col·legi estrena nou web Cristina Rius Fotos: Vicente Pruna

diferents activitats de

El Col·legi té ara un web més usable i

ACN aboquen sistemàticament al web.

dinàmic, que segueix recollint un volum

El Col·legi i les demarcacions organit-

l’entitat, així com a

important de continguts, però que no

zen cursos de formació i l’oferta està

deixarà d’afegir-ne de nous en funció de

puntualment penjada al portal, amb se-

l’actualitat i l’interès general. L’entitat

minaris molt consolidats, com per

representativa dels periodistes de Cata-

exemple “Com elaborar un pla de co-

lunya vol oferir una informació neces-

municació” o bé el relatiu als podcasts.

sària, millorar la comunicació entre els

A més, el web recull informació sobre

professionals i generar un debat im-

altres estudis o màsters d’interès per a

cursos, l’agenda i les

prescindible per afrontar els reptes del

la professió, realitzats per universitats i

futur.

altres entitats.

exposicions seran els

Per tot això, el Col·legi de Periodistes es

Tots els actes que celebra el Col·legi

dota d’un nou web −elaborat per l’em-

estan penjats al web i, com sempre, les

presa Putput Comunicacions− amb una

sales estan obertes tant als que vulgueu

novetat molt important, que són les sis

fer una presentació com als que hi vul-

planes del Periodistes.org.A partir d’ara,

gueu assistir. A més, al web s’anirà pen-

el Col·le-gi en la seva globalitat i totes

jant el fons d’exposicions de manera

les seves demarcacions −Barcelona,

que qualsevol persona o entitat podrà

butlletí electrònic i un

Girona, Lleida, Tarragona i Terres de

sol·licitar gratuïtament una mostra per

l’Ebre− hi estan representades amb pà-

a la seva itinerància. A les diverses

espai propi per a les

gina pròpia, cosa que permet oferir un

planes del web es poden consultar

coneixement més específic de la zona i

demos de les mostres exposades actual-

guanyar en immediatesa a l’hora de co-

ment a les diferents instal·lacions del

municar-nos.

Col·legi.

A partir d’ara, l’espai central de Peri-

Ja existeixen diversos espais d’interac-

gestionen la seva

odistes.org acull l’actualitat informativa.

ció, alguns només per a col·legiats, com

Tracta la informació generada pel

per exemple una eina per poder modi-

pròpia pàgina, són

Col·legi i les demarcacions, com els actes

ficar les pròpies dades. Però també es

o els posicionaments de la Junta, però

pot participar en fòrums o proposar-los,

també tot tipus de notícies sobre la pro-

obrir el nostre bloc, comunicar la publi-

fessió i les proposades pels internautes,

cació d’un llibre o la recepció d’un

que poden enviar continguts per correu

premi, o bé oferir serveis a altres col·le-

electrònic. El bloc informatiu es com-

giats (de redacció, producció, assesso-

pleta amb una selecció de notícies de

ria, o fins i tot no relacionats amb la

comunicació que les agències EFE i

professió, com el lloguer d’una casa a

l’actualitat del món de la comunicació. Les notícies, els

quatre pilars centrals d’aquest servei actualitzat. Un nou

diferents demarcacions, que

altres aspectes a destacar.

143-Nova web:Layout 1

30/12/08

13:14

Página 11

Des del passat novembre el Col·legi de Periodistes disposa d’un nou web molt més interactiu.

l’Empordà… que fins ara es feia per

Huertas, destinades a impulsar l’espe-

Catalunya que elabora el CIPB són al-

correu postal).

cialització professional i la inserció la-

tres serveis que trobareu a Peri-

El nou portal manté unes quantes pà-

boral

odistes.org. Un dels serveis importants

gines estàtiques de lectura, les que ex-

Periodisme. El Col·legi també convoca

que ofereix el Col·legi és el Centre de

pliquen allò que no canvia: per què fa

les Beques d'Investigació sobre Perio-

documentació, que s’anirà incorporant

falta el Col·legi o què diuen el Codi

disme Ferrer Eguizabal, destinades

al web i que, com sempre, es pot visitar

deontològic i altres manuals. També

d'una banda a projectes de recerca a

a la seu de Barcelona, a la Rambla de

dels

nous

llicenciats

conté informació del Col·legi i entitats de Premsa de Barcelona (CIPB) o la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), que vetlla per

Catalunya, 10.

Les demarcacions tenen pàgina pròpia, hi ha fòrums i permet obrir un bloc, entre altres opcions

l’acompliment dels principis continguts

De tot plegat s’informarà a partir d’ara amb el nou butlletí electrònic o newsletter, que rebreu els col·legiats periòdicament amb una síntesi de l’última hora en

en el Codi deontològic.

l'entorn l'estudi de periodistes desapa-

qüestions de comunicació. Una actuali-

Molts dels serveis que ofereix el

reguts, i de l'altra a la recerca sobre la

tat que, d’altra banda, seguirà rebent un

Col·legi tenen ara més visibilitat grà-

precarietat laboral.

tractament aprofundit a la revista que

cies al web, com el llistat de premis a

La guia de serveis, una borsa de treball

teniu a les mans. Qui ho prefereixi, a

la professió periodística que ha recollit

que compleix les tarifes mínimes elabo-

partir d’ara també podrà llegir CAPÇA-

el Col·legi durant anys, o bé la infor-

rades pel Col·legi, el recull de premsa

LERA

mació de les Beques Josep Maria

diari o l’Anuari de la informació de

www.periodistes.org.

en la seva nova versió digital a

CAPÇALERA GENER 2009

associades, com el Centre Internacional

143-Nova web:Layout 1

30/12/08

13:14

Un butlletí electrònic per estar al dia Les noves funcionalitats tècniques i d'utilització permetran que el nou web ho pugui recollir tot: les accions del Col·legi i les seves demarcacions, els serveis col·legials que van de la borsa de treball a les beques o el recull de premsa, el dia a dia de la professió, l’opinió dels periodistes sobre els temes d’actualitat… Tota aquesta informació serà al nou web, s’actualitzarà constantment i una part rebrà un tractament més detallat. Aquest volum d’informació generarà el butlletí electrònic o newsletter, que es farà arribar als col·legiats que ho vulguin i que serà una síntesi del més destacat de la setmana. El butlletí contindrà una selecció de novetats: la notícia de la setmana en el món del periodisme, el curs que estigui a punt de començar o que es converteixi en el més ben valorat, l’agenda d’actes que celebra el Col·legi i les demarcacions, el tema de portada del proper número de CAPÇALERA,

i altres novetats.

Els primers butlletins electrònics també serviran per informar els col·legiats dels nous espais del web, com per exemple els fòrums temàtics −que CAPÇALERA GENER 2009

proposarà el Col·legi i que po-

dran suggerir els col·legiats− o bé el directori d’adreces i contactes, pensat perquè qualsevol gestió sigui més àgil a partir d’ara.

Página 12

143-Nova web:Layout 1

30/12/08

13:14

Página 13

Correu Els col·legiats poden obrir-se un compte de correu Gmail correu a Periodistes.org.

Codi deontològic Catalunya i demarcacions Incorpora una plana per a Catalunya i una per a cada demarcació per així oferir informació més específica. Cada plana té una agenda, els cursos i diverses informacions.

Borsa de treball Un servei exclusiu per a col·legiats. S’hi troben diferents ofertes de treball. Totes respecten les tarifes mínimes aprovades pel Col·legi. Per utilitzar aquest servei s’ha d’introduir el currículum i enviar-lo a l’empresa sol·licitant.

Aquí s’hi troba la declaració de principis de la professió a Catalunya (el primer Codi deontològic de l’Estat) aprovat el 1992 i els annexos que s’hi han anat afegint.

Tarifes mínimes Consulta el document de tarifes mínimes, elaborat per la Comissió contra la precarietat, tot un un referent a l’hora de facturar. En aquest espai es pot denunciar, amb plena confidencialitat, situacions que comportin precarietat.

Guia de serveis Blocs i Fòrums Els periodistes col·legiats poden obrir un bloc i participar en fòrums d’actualitat que es van proposant. Només cal identificar-se.

Compta amb rebaixes importants només per a col·legiats. Des del servei mèdic, passant per la formació acadèmica, així com el lleure i els espectacles.

Premis Recull de premsa Cada matí es penjarà un recull de premsa diària sobre notícies relacionades amb la professió.

A partir d’ara es podrà consultar lliurement el llistat de premis de l’àmbit de la comunicació que ha reco-llit el Centre de documentació en una base de dades.

Capçalera Notícies El cos central de la pàgina principal acull les notícies que generen el Col·legi i les demarcacions així com les informacions que afecten la professió.

Exposicions Una demo mostra l’exposició de la seu de Barcelona i de les demarcacions. L’entrada és gratuïta. Qui hi vulgui exposar pot enviar una proposta a la Comissió de cultura o bé a les diferents demarcacions.

Anuari de la Informació de Catalunya Elaborat pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona. S’hi troben les dades de contacte de mitjans de comunicació catalans així com altres adreces d’interès.

Agències L’agència EFE realitza una selecció de notícies de l’àmbit de la comunicació mentre que l’Agència Catalana de Notícies envia teletips amb fotografies i àudio. Les notícies s’actualitzen constantment.

Es podrà visualitzar la revista del Col·legi en un format àgil i pràctic. En l’enllaç de les publicacions també s’hi podran trobar els números anteriors.

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 14

R E P O R TATG E

Detectant i aprofitant buits en el mercat o bé seguint els batecs d’una passió, així és com molts emprenedors han passat de somiar guanyar-se la vida amb el que els agrada fer a experimentar-ho.

Emprenedors que desafien les vaques magres Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz “Viure és crear!” i “Més fa el que vol

aigües alternatives, fora del gran

que el que pot”. Ho deia el filòsof vie-

vaixell. En la columna que el Periódico

nès Stephan Zweig i ho proclama un

de Catalunya dedica a la “Contracrisi”,

com a empresa en el

proverbi japonès.També n’està conven-

en la secció d’Ecocomia, el prolífic em-

çuda l’Anna Marsal, per això penja

prenedor Dídac Lee proposava: “en la

món de la comunicació

cada dia una frase optimista en la cap-

meva humil opinió, hauríem de focalit-

çalera del primer diari exclusivament

zar-nos a fomentar i incentivar la crea-

digital de la comarca de l’Anoia,

ció d’empreses, dignificar la figura de

coratge i molta

www.anoiadiari.cat, que ella dirigeix.

l’emprenedor i crear un entorn que fo-

Els vint-i-quatre anys de l’Anna apor-

menti l’esperit emprenedor”. Lee, fi-

il·lusió,

ten gran part de l’optimisme amb el

guerenc de pares xinesos, tenia només

qual va néixer aquest projecte, l’1 d’oc-

vint-i-un anys quan va posar en marxa

tubre, amb el suport econòmic d’un

la seva primera empresa, www.inter-

emprenedor. “És una iniciativa privada

comgi.net, una plataforma de creació

que neix per omplir el buit que hi havia

de negocis en línia. “Amb Internet −diu

a la comarca com a diari en línia, però

Lee− el periodista no depèn ja exclusi-

també com a plataforma d’iniciatives i

vament de les infraestructures dels

punt de trobada de tots els blocs de

grans mitjans per difondre el seu mis-

l’Anoia, per apropar tots els extrems

satge, qualsevol pot fer un diari. I, amb

d’aquesta comarca escampada geogrà-

les plataformes d’Internet, el perio-

ficament”, assegura l’Anna.

dista té l’oportunitat de convertir-se en

La jove periodista confessa que treballa

un dinamitzador d’iniciatives que

més hores que un rellotge, però creu en

d’una altra manera no podria, ni per

el projecte, darrere de la part tècnica

costos, ni per capacitat.”

Assumir el risc de néixer

requereix força

però els camins d’Internet són temptadors.

del qual hi ha www.tirabol.cat, l’em-

El gener del 2008, la Secretaria de Co-

presa de continguts digitals i noves tec-

merç i Turisme va posar en marxa el

nologies també impulsada per un equip

Projecte Bressol, destinat a dissenya-

d’emprenedors. Sense cap dubte, les

dors de moda emergents. Aquests

oportunitats que Internet facilita han

reben assessorament i formació durant

propiciat el naixement de moltes em-

tres anys a més de mil euros al mes per

preses que, sense aquest suport, no ha-

dissenyar moda. L’empresa de l’Anna

guessin existit.

Badia va néixer vinculada a aquest

La conjuntura crítica de la crisi ens em-

projecte. Va presentar-se com a agèn-

bolcalla en un carreró sense sortida en

cia de comunicació especialitzada en

el qual s’ha de remar més fort o buscar

moda, amb la intenció d’ajudar a pro-

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 15

La periodista Gloria Fernández, directora de la revista Cine Asia (www.cineasia.net)

moure la feina d’aquells altres empre-

publicacions que molts cops tenen el

cional al capdavant: +34pressroom

nedors. La incubadora de talents de la

públic que de debò t’interessa i que

(www.34pressroom.com). La seva frase

moda i el disseny “va ser el tren en el

les grans empreses de comunicació so-

de benvinguda és: “Si no es comunica,

qual em vaig arriscar a pujar”, recorda

vint menyspreen o ignoren”, explica

no s’existeix...”. L’Anna comparteix la

l’Anna, que es va atrevir a preparar el

aquesta manresana de vint-i-nou anys.

filosofia del Projecte Bressol, basat en

seu negoci de comunicació perquè fos

Les notes de premsa, el contacte amb

un concepte de dissenyador emergent,

també becat per l’administració, al cos-

redactors i estilistes i les notícies de

versàtil, que combina la vessant em-

tat de deu dissenyadors seleccionats.

moda i economia també arriben a

presarial, professional i creativa.

Des del seu despatx, en un pis a la Dia-

Itàlia i als Estats Units perquè treballa

“M’agrada treballar en un projecte on

gonal de Barcelona, ofereix serveis de cions públiques, estratègia de comunicació, producció gràfica, serveis en línia i planificació de mitjans. “Tot és

tots són emprenedors com

“Quan comences has de saber que potser durant el primer any no cobraràs, llavors, si no hi ha il·lusió...” (Gloria Fernández)

per correu electrònic, pocs papers i

jo”, afirma. Amb un ull posat en la comunicació i l’altre en les noves tecnologies, una desena de joves entorn dels

pocs diners. Sense Internet això hagués

en col·laboració amb dues agències

vint-i-quate anys, amics i companys de

costat el doble de diners o no s’hagués

similars de Nova York i Milà.

carrera dels estudis de comunicació a la

fet”, explica. “L’avantatge d’un gabinet

Aquesta mirada oberta cap a l’estran-

UPF, entre els quals hi havia l’Oriol

de premsa petit i especialitzat és que

ger la va ajudar a trobar el nom

Torres, es van deixar inspirar pel boom

tens la satisfacció d’arribar a les petites

de l’empresa, amb el prefix interna-

de la vida virtual de Second Life i a

CAPÇALERA GENER 2009

gabinet de premsa, showroom, rela-

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 16

R E P O R TATG E

La “pastanaga” de molts freelance

l’abril del 2007 posaven en marxa

força coses, encara que la realitat sem-

Consolidar una petita empresa és

www.secondnews.org. “Després d’un

pre acaba desfent allò que havies pre-

el repte de molts freelance. El

temps de llegir notícies sobre aquell fe-

vist al pla”, assegura el jove empresari.

Marc Oromí té vint-i-nou anys i és

nomen virtual, però que no hi havia cap

“El més difícil −afegeix−, va ser la

un de tants joves periodistes amb

mitjà d’informació com a tal dins del

manca d’experiència pel que fa als as-

ganes de consolidar-se com a pro-

món virtual que estigués especialitzat

pectes legals que impliquen la creació

ductors d’articles, reportatges i

en notícies sorgides de la comunitat vir-

d’una societat empresarial, la burocrà-

continguts de comunicació.“M’he

tual −només blocs−, hi vam aparèixer

cia i els dies que fan falta per obrir una

constituït pel meu compte com a

nosaltres”, explica l’Oriol.

empresa (en altres països la iniciativa

assessor i gestor de comunicació,

“El nom va ser fruit, evidentment, de la

empresarial no topa amb tantes dificul-

una tasca que comparteixo amb

nostra activitat inicial: informar sobre

tats com a Catalunya) i el fet de saber

l’elaboració de reportatges de

el que passava a Second Life de forma

distingir entre una bona idea i una idea

viatges, que és la meva passió”. Entre les marques per a les quals treballa hi ha una firma de pernils de Guijuelo. També treballa accions comunicatives per a esdeve-

de negoci que doni prou

L’Administració gira l’esquena a l’emprenedoria, mentre que els grups de comunicació no deixen marge als nous projectes

niments de caire solidari.

“El premi que vam rebre està orientat als

El camí freelance del Marc és si-

seriosa i professional. El que volíem

tenen o creuen que tenen una bona

milar al d’en Sergi Ramis i César

transmetre és que nosaltres érem el

idea de negoci, amb independència de

Barba. Els quilòmetres de viatge

mitjà d’informació seriós que donava

l’àrea, àmbit o disciplina del negoci.

com a periodistes autònoms re-

compte de la realitat informativa de Se-

Érem els únics finalistes amb una idea

dactant, editant i publicant repor-

cond Life, però no teníem aspiracions

de negoci vinculada a la comunicació i

tatges els han fet de pont per

empresarials”, afegeix. Avui són dues

als mitjans, i això no és casualitat. Si

posar en marxa Ekos Travel

persones al capdavant d’una empresa,

Catalunya s’està quedant sense joves

Books (www.ecosediciones.com),

l’Oriol i la Dúnia Riera, set accionistes

emprenedors −i ja és trist que això suc-

una jove empresa que produeix

i tres col·laboradors. “El millor consell

ceeixi en un país amb la tradició em-

guies de viatge artesanals.“No tra-

va ser el que em va donar el meu cap

prenedora de Catalunya−, la situació

duïm guies estrangeres, nosaltres

de Política a la delegació de l’Agència

amb els joves periodistes i comunica-

les produïm”, puntualitza Barba.

EFE a Barcelona −aleshores hi treba-

dors és encara pitjor. No hi ha idees, les

Per la seva part, Josep Maria

llava com a becari− és que allò que

carreres giren l’esquena a l’emprene-

Palau està al capdavant de l’equip

fèiem no interessava a ningú i que

doria, l’Administració també i els

d’Inmedia (www.inmedia.es), una

només perdíem el temps. Un dies des-

grups de comunicació cada cop són

empresa composta per quatre au-

prés el CIDEM ens va premiar amb

més forts i no deixen marge per a nous

audiovisual, disseny i editorial), que ofereixen continguts per a tot tipus de formats: programes de televisió, vídeos d’empresa, articles,

projectes. Internet, però,

Molts d’aquests joves emprenedors han iniciat la seva empresa després de molts anys treballant com a freelance en solitari

etc. “La nostra primera intenció

CAPÇALERA GENER 2009

empresa.”

joves emprenedors que

tònoms especialitzats (producció,

diners per mantenir una

és lliure i ofereix grans possibilitats”, critica el jove emprenedor. “No et preguntis per què. Pregunta’t per què

era compartir costos informàtics i

una menció especial al VII Concurs

no” és el missatge de benvinguda de Se-

espai físic, però hem comprovat

d’Idees de Negoci i quatre inversors

condNews. Especialitzats en móns vir-

que no és el mateix presentar-se

van passar a formar part de Second-

tuals, “oferim un ventall de serveis

individualment que amb un nom

News perquè van creure en el nostre

força ampli que aplega tasques tan di-

d’empresa, encara que en realitat,

projecte però, sobretot, en la nostra

ferents com: disseny d’una pàgina web,

som una empresa de freelance

empenta com a emprenedors. A banda

redacció d’una nota de premsa o edició

amb una manera de treballar que

de la ironia, vam rebre l’assessorament

d’un videocomunicat”. De la seva ex-

ens agrada”, apunta Palau.

del CIDEM per elaborar un pla de ne-

periència, l’Oriol n’extreu els seus

goci, que ens va servir per aprendre

consells per a potencials emprenedors:

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 17

La fotògrafa Lourdes Segade, membre i cofundadora d’Eve Photographers (www.evephotographers.com)

“una bona planificació econòmica és

nens i joves, ha anat marcant el camí de

bés la collita, que no sempre és de se-

essencial i no confondre mai amics amb

l’especialització del negoci. “El nostre

guida. Sobretot quan vas a clients que

socis ni amb companys de viatge en una

producte estrella és el projecte pedagò-

tenen certa envergadura, que volen la

idea emprenedora.”

gic, una idea per dur a terme en centres

garantia de continuïtat i de professio-

escolars de diferent nivell per comuni-

nalitat, ser empresa els ofereix més

ELS FORATS DEL MERCAT

car un determinat tema (que ha de ser

confiança que no pas una sola per-

Activar una idea és el que va fer l’Amè-

alhora interessant per al centre i per a

sona”, confirma l’emprenedora. “La fi-

lia López, per això a la seva empresa li

gura d’un economista ens permet tenir controlada la vessant de lo-

socis.Tenia trenta-dos anys i en portava

“És una sortida professional creativa, emocional i personal”

tres treballant com a freelance, “però

(Lourdes Segade)

mantenir el rigor i aportar una

laboral participada al 33,3% per tres

els clients em varen començar a dema-

gística, compres i preparació de pressupostos. És essencial per visió i uns coneixements del món

nar, a més de continguts, disseny i im-

l’empresa-institució-ONG que la pa-

de l’empresa que nosaltres, que anem

pressió. Li anava passant a un amic

trocina), una proposta atractiva que

més d’artistes per la vida, no tenim”,

dissenyador, fins que aquest em va pro-

doni imatge a qui la promou.” Ideactiva

diu l’Amèlia.

posar fer la col·laboració més sòlida i

també porta la comunicació de segells

Barcelona Activa va guiar Ideactiva a

permanent.” Varen buscar un econo-

com Aldeas Infantiles o Futuroscope a

l’hora de fer el seu pla d’empresa. “Ens

mista i tots tres van crear www.ideac-

Espanya. “No volia perdre la indepen-

van ajudar –explica la directora

tiva.com. L’experiència prèvia de

dència dels meus tres anys per lliure,

d’Ideactiva– a veure oportunitats i fe-

l’Amèlia en una editorial de projectes i

però l’empresa em permetia més visió i

bleses, formats empresarials que no

continguts educatius amb temes per a

projecció, gaudint dels fruits quan arri-

coneixíem. Ens vam instal·lar en el seu

CAPÇALERA GENER 2009

va dir Ideactiva, una societat limitada

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 18

R E P O R TATG E

Marcel·lí Pascual va posar en marxa set anys enrere la revista Viure als Pirineus, un mensual gratuït (www.viurealspirineus.cat).

viver d’empreses del carrer Llacuna,

nyador i jo. No és massa fàcil tirar en-

són el meu fort, però quan ets el teu

durant els tres primers anys. Crec que

davant, però cada vegada vas tenint

propi cap, te’n toca fer”, es lamenta

és una bona idea per veure si la teva

més projectes”, explica. El projecte

l’emprenedor. Apostar per la qualitat i

empresa pot funcionar o no (la planta

mare en paper va donar pas, ara fa un

el rigor periodístic i els continguts pro-

d’un viver, o es mor o tira endavant...),

any, a la versió digital www.viureals-

pis és el repte del seu mensual. “No

si t’avens amb els teus socis. I, si

volem caure en el gratuït carregat de publicitat, però la publicitat té

cual, un corresponsal a la Noguera i a

“Els números no són el meu fort, però quan ets el teu propi cap, te’n toca fer”

l’Alt Urgell, freelance de trenta-set

(Marcel·lí Pascual)

a poc, ha anat configurant una

t’agrada o no.” Un altre cas és el d’en Marcel·lí Pas-

CAPÇALERA GENER 2009

anys, nascut a Térmens (Lleida) que so-

un pes important perquè ens finança”, diu l’empresari que, poc altra línia de negoci: Edicions Sa-

miava un projecte propi per no depen-

pirineus.cat, el format que ha fet possi-

dre dels mitjans. Fa set anys va posar en

ble arribar als setanta mil habitats de

lòria, també sobre temes del Pirineu.

marxa Viure als Pirineus, un gratuït

tot el Pirineu, i que soluciona allò que

PROJECTES ALTERNATIUS

mensual de setze planes que abasta les

la geografia pirinenca feia gairebé im-

Tornant a les valls barcelonines, una

comarques de l’Alt Urgell i la Cerda-

plantejable en paper. L’impulsor del

colla de gent vinculada amb els movi-

nya i amb una cinquantena de punts de

projecte afirma que de vegades enyora

ments locals, que havien estat al darrere

distribució. “L’empresa som un disse-

la feina de freelance. “Els números no

de publicacions com El Diari de la Pau,

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 19

independentistes que buscaven aquell posar en marxa el Setmanari Directa (www.setmanaridirecta.info). Un dels

Absència de vivers a les universitats

seus membres, l’Enric Borràs, explica

A les facultats de Comunicació no hi

la formació que rebem, els models

que no es tracta d’una publicació de

ha, a dia d’avui, vivers d’empresa que

que ens inculquen no contemplen la

contrainformació. “Nosaltres fem in-

promoguin les sortides professionals

creativitat. Pensem

formació alternativa”, aclareix. “Tenim

per la via de l’emprenedoria.Això és,

convergent, massa racional i sub-

vuit-cents subscriptors que anem fent

però, el que pretén el programa

jectes als resultats bons o dolents

nosaltres mateixos. Som al carrer en

Alumni, encara en fase de definició i

d’experiències passades. No ens atre-

festes alternatives, la Fira de la Terra,

posada en marxa a la Universitat

vim a pensar de manera divergent…

actes com l’Onze de setembre o per

Pompeu Fabra. “Volem promoure la

existeixen encara moltes barreres

Sant Jordi. Regalem un número i re-

carrera professional dels antics

per a la creativitat”, assegura. No

partim butlletes de subscripció. La dis-

alumnes, potenciant en ells l’esperit

obstant això, l’experiència del Club

tribució la fem a mà”, diu Borràs. Els

emprenedor”, assegura la directora

de Emprendedores de Navarra mos-

responsables de la publicació es reu-

del programa, Maria Olivé. La rede-

tra que els alumnes de Comunicació

neixen un cop per setmana en un espai

finició dels itineraris per als propers

són dels més actius. Harvard, als

a Sants.“Tenim corresponsalies que són

quatre anys, adaptats al pla Bolonya,

EUA, i també a universitats de la

una mica variables i fem assemblees ge-

preveuen com una de les opcions de

Gran Bretanya ja disposen de pro-

nerals trimestralment. L’estructura de

treball de final de quart curs la crea-

grames en aquests sentit.

Directa és descentralitzada, no tenim

ció d’un projecte de comunicació.

El Departament de Treball, amb el

director. No estem a l’APPEC perquè t’obliguen a posar publicitat institucional i no en volem. Per a nosaltres, tot té un referent social”, puntualitza Borràs, que apunta que al setmanari “no volem

programa

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació atorga ajuts a fons perdut per poder crear negocis en el món de la comunicació

estar endeutats i no volem crèdits”. Di-

manera

Inicia,

posa a l’abast dels emprenedors assessorament, formació, ajuts econòmics i acompanyament en

recta també col·labora amb edicions

“Són sis crèdits que es dedicaran a

la creació dels seus negocis. Barce-

afins, suplements com el que es va fer

inventar-se el propi producte perio-

lona Activa és l’entitat local més po-

per a la defensa del Delta de l’Ebre o

dístic. Així els donem la possibilitat

tent de suport a l’emprenedoria i que

el de la vaga d’autobusos.

que puguin pensar entorn a una pos-

ha posat en marxa CreaMedia, un

L’avantatge de poder escriure tot el que

sible sortida professional. I els hi re-

programa en la mateixa línia d’ajut

es vol i amb un enfocament propi del

coneixem l’esforç perquè els hi

als emprenedors, on hi tenen cabuda

nucli fundador del setmanari té, però,

avaluem”, apunta el vicedegà i di-

projectes de disseny, arquitectura,

l’inconvenient de les males condicions

rector dels estudis de Periodisme de

màrqueting, publicitat i periodisme.

de treball. “Molts cops has de treballar

la UPF, Salvador Alsius.

A Catalunya, hi ha 149 entitats més

de nit, i això crema molt, perquè tots

La Universitat de Navarra va crear,

des d’on s’ajuda els emprenedors.

ens guanyem la vida d’una altra manera

l’any 2006, el Club de Emprende-

El Departament de Cultura i Mitjans

en horaris normals. A més, voldríem

dores, una plataforma de formació

de Comunicació atorga ajuts a fons

créixer i seguir fent-ho en paper, per-

contínua per a alumnes de tots els

perdut per crear negocis en el món

què hi ha reportatges de 18.000 caràc-

cursos i carreres i per a antics

de la comunicació. “Cada any rebem

ters que a Internet no són massa

alumnes. El seu director, Pablo Mar-

unes vuit-centes peticions d’ajuts,

viables...,”declara Borràs.

tín, explica que “s’ha de fomentar de

que sovint tenen relació amb l’àmbit

També de caire alternatiu és el projecte

veritat l’esperit emprenedor per

digital, per l’òbvia lògica dels costos.

engendrat per la Teresa Galindo. Quan

aconseguir que posteriorment s’ini-

Examinem si té sentit el pla de via-

va arribar a València procedent de Co-

ciïn projectes empresarials interes-

bilitat de l’empresa i els ajuts són a

lòmbia −el seu país natal−, de seguida

sants”. En la seva opinió, “Espanya

fons perdut”, diu el secretari de Mit-

va trobar que no hi havia premsa local

suspèn en creativitat. Des de petits,

jans de Comunicació, Carles Mundó.

a la ciutat, “no n’hi havia que fos una

CAPÇALERA GENER 2009

espai difícil de trobar als mitjans, van

143-emprenadors:Layout 1

30/12/08

12:01

Página 20

R E P O R TATG E

Anna Badia ha muntat una agència de comunicació (www.34pressroom.com) especialitzada en el món de la moda.

proposta intercultural i crítica que

una proposta de premsa independent,

un diari, un gran recurs social que ha de

connectés moviments socials, nous

plural, participativa, ciutadana i inter-

mantenir-se i propiciar-se, perquè, en la

veïns i noves realitats humanes”. I el

cultural. La seva filosofia de partida és

pluralitat, la societat avança”, conclou.

febrer del 2006 va posar en marxa

donar veu als qui estan marginats dels

Tampoc no en va tenir de por el Marc

Xarxa Urbana (www.xarxaurbana.com).

mitjans de comunicació tradicionals.

Basté. El 23 d’abril del 2005 va fer sor-

“Treballar per a un mateix té el bene-

“Per això, a València, institucions pú-

tir al carrer el primer número de

fici de la llibertat d’opinió i del tracta-

Latino, a Madrid. Al setembre del mateix any, a Barcelona i, al

mics”, diu la periodista. “Si no tens els

“Sense Internet, això hagués costat el doble de diners o no s’hagués fet”

recursos econòmics suficients per a

(Anna Badia)

sortit de la UPF que ara té

ment informatiu, però té l’inconvenient que has d’assumir molts riscos econò-

CAPÇALERA GENER 2009

cada edició, no pots sortir o no pots

maig del 2006, a València. Al darrere de Latino hi ha un periodista trenta-quatre anys. “La idea

pagar la feina que tu mateix has fet”,

bliques gestionades pel PP no s’hi

–diu– va tenir el seu origen en les cues

afegeix. Sort n’hi ha, diu la Teresa, “que

anuncien pel seu desacord amb la línia

que uns bons amics llatinoamericans

també en projectes així compta

editorial”, es lamenta l’emprenedora

havien de fer per obtenir els permisos

la funció social i no només els guanys

colombiana que, tot i així, afirma no

de residència a la Subdelegació del Go-

econòmics. Això és una aposta perso-

haver tingut por a dur a terme el pro-

vern. Era l’any 2001 i alguns ens co-

nal, ètica i política.” Xarxa Urbana és

jecte. “La vida és un repte permanent, i

mençàvem a plantejar la immigració

30/12/08

12:01

Página 21

com un fenomen d’un abast molt su-

FENT EL QUE AGRADA

desenvolupa, però aquesta no és la nos-

perior. I em vaig plantejar una publica-

Esforç, hores, passió, constància i molta

tra font de benefici. És una manera de

ció

especialitzada”, explica. Avui

il·lusió. Són els requisits per a l’èxit

fer-nos escoltar més. No som només

Latino té una tirada de 150.000 exem-

d’un emprenedor, segons la Gloria Fer-

una suma. Som la mobilització d’una in-

plars setmanals: 80.000 a Madrid,

nández, directora de la revista Cine

tenció comuna: captar la realitat més

40.000 a Barcelona i 30.000 a Llevant i

Asia (www.cineasia.net). “El nostre

enllà de les publicacions. I és una ex-

un total de 430.900 lectors. “Al principi

avantatge va ser convertir un hobby en

cusa per respirar de la feina més quoti-

era jo sol, amb ajuda d’amics i familiars

el nostre mode de vida. Hem sabut no

diana. Perquè tot això és molt més

pel treball de camp, i proveïdors

abandonar a la primera de canvi i li

personal. Fas els temes que t’interessen,

contractats per serveis i estudis més se-

hem posat molta il·lusió perquè, quan

no necessàriament amb una projecció

riosos. Més endavant s’hi va afegir

comences has de saber que potser du-

prèvia marcada per les preferències

Carlo Campos, un dels socis fundadors. Amb ell vam acabar de perfilar el projecte i vam començar el procés d’“aixecar” el capital necessari per portar a terme el somni. Durant un parell de

d’un mitjà. Per a nosaltres, és

Les poques ajudes a l’hora d’engegar un projecte és una causa directa de la manca d’emprenedors

mesos vam calcular els lectors poten-

una sortida professional creativa, emocional i personal”. Compartir les dificultats de la seva feina diària com a fotoperiodistes des de les diferents

cials a centenars de punts clau tant de

rant el primer any no cobraràs, llavors,

realitats geogràfiques va derivar en el

la ciutat com de rodalia, a diferents dies

si no hi ha il·lusió...”. Fa tres anys,

desig comú de treballar temes propis de

i hores del dia, per afinar els reglatges

aquesta periodista, apassionada pel ci-

manera més lliure. “L’intercanvi ha

de la futura distribució. Un munt de

nema asiàtic, va posar en marxa

estat molt positiu i no ens limitem als

gent ens va ajudar”, explica Basté. La

aquesta revista bimensual amb la seva

països on vivim”, afirma Segade. Totes

principal dificultat va ser el capital.

parella i dos amics. Des del viver d’em-

juntes, només s’han vist un cop, a Gijón

Després del “crack” d’Internet (d’on jo

preses de Barcelona Activa, també edi-

fa dos anys.“Si no fos per Internet, això

venia!) en aquest país es va fer molt

ten llibres i organitzen cicles de cinema

no hagués estat possible”. El grup es va

complicat trobar finançament per en-

per a clients com Casa Àsia, consoli-

registrar com a societat, a Sud-àfrica,

gegar projectes. Ni els bancs, ni els fons

dant-se com a experts de la temàtica i

“era on no ens posaven cap trava i va

de capital risc, ni les administracions...

en una referència per a molts.

ser molt fàcil”, explica.

Gairebé ningú t’ajudava a començar (i

Una altra referència, aquest cop de

Fan exposicions i envien una newslet-

això segueix passant exactament igual;

dones, joves, fotoperiodistes i freelance

ter als editors amb un enllaç a la seva

és una causa directa de la manca d’em-

de nacionalitats diferents (Sud-àfrica,

pàgina web. Després ve la feina co-

prenedors...), si el que estaves plante-

Estats Units, Tailàndia, Brasil, Iran

mercial.

jant era un projecte d’un cert nivell

i Espanya) són Eve Photograhers

exposicions i publicacions són altres

d’inversió. Al final, vam aconseguir

(www.evephotographers.com). A final

sortides dels sis treballs anuals.

Projeccions

festivals,

reunir uns quants business angels que,

del 2005, sis fotògrafes, d’entre vint-i-

“Sabem que no ens podem deixar la

juntament amb les nostres inversions

set i quaranta anys, varen iniciar un pe-

pell en això, hem de menjar”, afirma

personals i les d’un grup de “3F”

culiar camí en comú. “No som una

Segade. Per això, la resta de l’any es

(Friends, Fools & Family), van comple-

dediquen a les respectives carreres individuals.

és com un màster en qualsevol camp!

“Cada minut de la gestió del projecte és com un màster!”

Aprens tantíssim sobre tots els as-

(Marc Basté)

vint anys, varen viure els im-

tar el capital inicial necessari. En realitat, cada minut de la gestió del projecte

pectes del periodisme, gestió, de polí-

Són experiències com les que en el seu dia, ara fa quinze o pulsors de productores Cromo-

tica, relació entre persones en una

agència fotogràfica virtual, ni una em-

soma, Lavinia, Editmedia o el diari

empresa, economia... I, a sobre, ho

presa, ni un col·lectiu,” aclareix la

Vilaweb. Ells van tenir altres inconve-

aprens de la millor manera: amb la prò-

Lourdes Segade, membre i cofunda-

nients i molta menys competència. I

pia experiència, patint les conseqüèn-

dora de la iniciativa. “Ens hem unit per

avui són projectes que caminen sols i

cies dels errors”, resumeix el Marc

realitzar un projecte a l’any entre totes.

una bona referència per a futurs em-

Basté.

Decidim un tema genèric i cadascuna el

prenedors.

CAPÇALERA GENER 2009

143-emprenadors:Layout 1

143-criteris:Layout 1

30/12/08

11:58

Página 22

R E P O R TATG E

Després d’anys demanant-ho, els periodistes que treballen a gabinets de comunicació acaben d’estrenar nom i reconeixement per part de la professió. La

Reconeixement als periodistes de fonts Xènia Bussé Fotos: Vicente Pruna Cano

participació decisiva

Diu la dita que el nom fa la cosa. Quan

Angeler (Cinco). Igual que els tres

és així, ja es pot dir que, finalment, els

mosqueters o els tres tenors, Capell,

dels periodistes i,

periodistes que treballen en gabinets de

Rodríguez i Moya han treballat colze a

comunicació acaben d’encetar la seva

colze, però les individualitats reflec-

concreció professional de manera ofi-

teixen, com es pot veure, matisos inte-

cial, ja que estrenen una denominació

ressants.

pròpia: periodistes de fonts. Després de

Des de sempre, en la professió, i fins i

catorze anys d’anar donant voltes i més

tot ara mateix, es parla de periodistes

voltes al tema, la Comissió de Gabinets

d’una banda i de l’altra banda. Quan un

document de Bones

de Comunicació acaba de fer públic un

periodista de premsa escrita, per exem-

document que posa les coses al seu lloc:

ple, començava una feina en un gabinet

Pràctiques

es diu Criteris de Bones Pràctiques

de comunicació, es deia, en l’argot pro-

Professionals.

fessional, que “es passava a l’altre bàn-

El text, llargament elaborat i consen-

dol”. Aquestes definicions una mica

suat durant un any i mig, recull el més

“primitives” ja poden ser substituïdes

essencial d’aquest col·lectiu: defini-

per unes denominacions més pròpies i

cions, drets i deures, incompatibilitats…

també més elegants: periodistes de mit-

El document s’ha treballat molt dintre

jans i periodistes de fonts (expressió

als gabinets de

de la Comissió de Gabinets, a la que re-

que en el seu moment va proposar Joan

gularment assisteixen unes quinze per-

Brunet, exdegà del Col·legi).

comunicació i regula

sones (no sempre les mateixes) i

La idea bàsica és que de periodista, to-

paral·lelament mitjançant un fòrum via

thom n’és. Essent els Criteris de Bones

correu electrònic que disposa d’una

Pràctiques un document que surt del

llista de distribució de més de cin-

Col·legi, és clar que el professional, ja

quanta periodistes de gabinets.

sigui de fonts o de mitjans, es regeix

altra banda del flux

Es tracta del punt de partida d’una

pels mateixos principis d’ètica i de res-

etapa que vol ser més fructífera per al

pecte al codi deontològic que marca

informatiu.

col·lectiu dels gabinets de comunicació

l’exercici honest de la professió.

però també, és clar, per al conjunt de la

El que canvia és des de quin lloc es fa la

hem co-

feina, no pas qui és i a quines instàncies

mentat aquest document amb tres dels

respon qui la fa. Toni Rodríguez, un

periodistes que l’han discutit, redactat

dels impulsors del document i redactor

i finalment aprovat: Bernat Capell

del seu primer esborrany, comenta que

(Presidència de la Generalitat), Toni

“és evident que hi ha poques diferèn-

Rodríguez (Intermedia) i Josep Moya-

cies entre els periodistes de fonts i els

finalment, el paraigua del Col·legi han permès engegar un

Professionals que defineix i posa límits a l’exercici professional

les relacions entre els periodistes d’una i

professió. Des de

CAPÇALERA

143-criteris:Layout 1

30/12/08

11:58

Página 23

Els gabinents de comunicació ja tenen un document oficial que delimita la seva tasca. A la foto, una periodista d’Intermedia.

de mitjans. En definitiva, tots dos pu-

dels membres del Col·legi són perio-

crescut molt en els darrers anys i era ur-

gnen per publicar el que han fabricat,

distes de fonts. Un percentatge prou

gent fer una reflexió i alguna acció

és a dir, un text. Un i altre han de lluitar

contundent com perquè al final la insti-

també des del Col·legi.”

per aconseguir un espai en els mitjans

tució hagi impulsat decididament el pri-

Per a Bernat Capell, el més important

escrits, un temps en els audiovisuals”. I

mer document específic sobre el

dels Criteris de Bones Pràctiques és

afegeix: “Allò important per a tots dos tular, aconseguir-lo i col·locar-lo.” Per a Rodríguez el més important és que els de fonts i els de mitjans arribin a tre-

Després d’anys de debat un document posa les coses al seu lloc. Es tracta dels Criteris de Bones Pràctiques Professionals

ballar i col·laborar de manera estreta,

fet seu. “Tot i que segons la meva opinió, el resultat final del text és més aigualit del que hauria de ser, el fet de dur el segell del Col·legi el converteix en un

amb un relació fluida. “A banda de la

col·lectiu. Per a Pilar Casanova, presi-

bon instrument de reconeixement del

feina del dia a dia, des de la Comissió

denta de la Comissió de Gabinets de

col·lectiu i sobretot el fa un punt de

del Col·legi estem parlant d’organitzar

Comunicació i redactora dels Criteris

partida per a moltes accions futures.

una trobada entre periodistes de fonts i

de Bones Pràctiques, “aquesta era una

Una de les coses per a les quals servirà

de mitjans. La barreja i l’intercanvi són

feina que el col·lectiu necessitava des

serà per fer pedagogia de la nostra

fecunds.”

de fa molt de temps, calia fixar els

feina tant entre els periodistes de mit-

Tot i que encara s’està pendent d’ela-

conceptes, les funcions. El nombre i la

jans com portes endintre, a les nostres

borar un cens, es calcula que un 30%

importància dels periodistes de fonts ha

institucions o empreses.”

CAPÇALERA GENER 2009

tipus de periodista continua essent el ti-

que finalment, el Col·legi l’hagi

143-criteris:Layout 1

30/12/08

11:58

Página 24

Diferents membres del gabinet de comunicació Intermedia de Barcelona durant una jornada laboral.

Un element destacat del document és

aquestes ho demanin), no sobrepassar

punt de la “diligència” podria haver

la definició clara dels límits i deures es-

els límits de l’interès informatiu.” Esta-

acabat essent una trampa, ja que “els

pecífics del periodista de fonts. I això

blir el redactat d’aquests principis, se-

mitjans podrien posar-se a ‘exigir’ un

no solament perquè afecta la feina de

gons ens explica Capell, va tenir la seva

rigor als gabinets que se suposa que to-

gairebé un terç dels col·legiats, sinó

dificultat. “Jo era dels partidaris d’in-

thom ja té assumida, els periodistes de

també perquè una part importantíssima

cloure-hi la diligència o el rigor al pe-

fonts i els de mitjans.”

de la informació que apareix als mitjans

riodista de fonts. Altres companys de

Un altre aspecte important fa referèn-

de comunicació ha estat produïda en

debat deien que la diligència era una

cia a les relacions entre els periodistes

origen per un gabinet de comunicació.

cosa que s’havia de pressuposar. Crec

de fonts i els publicistes. El text su-

Josep Moya-Angeler hi posa xifres:

que hauria quedat encara més clara la

bratlla que “poden conviure en pro-

“més del 70% de la informació econò-

relació entre el periodista de fonts i el

jectes determinats, complint funcions

mica que es publica als diaris prové de

de mitjans. Si en el redactat ens com-

tal vegada complementàries, però, sem-

gabinets de comunicació, mentre que

prometíem explícitament a ser rigoro-

pre diferenciades en objectius, metodo-

en informacions de societat el percentatge és del 45%.” Així, en l’apartat dedicat a la relació entre periodistes de fonts i periodistes de mitjans, diu que la relació professio-

logia i en els instruments

En tot Europa no hi ha precedents de cap document com el que acaba d’entrar en vigència a Catalunya

CAPÇALERA GENER 2009

nal entre uns i altres ha d’estar marcada

utilitzats.” FUNCIONS CLARES Molt sovint, els periodistes de fonts tenen dificultats per

per “la transparència i el respecte

sos ajudàvem a una major implicació

deixar clares les seves funcions i mè-

mutus”. I a continuació afegeix: “Per

dels periodistes de mitjans perquè els

todes dins mateix de l’empresa o la ins-

damunt de tot, uns i altres, deuen fide-

garantíem una informació correcta al

titució per a la qual treballen. Josep

litat al Codi deontològic i als següents

100%. Finalment, la diligència s’ha

Moya-Angeler explica que “un perio-

principis professionals: veracitat, obli-

entès que va implícita a la nostra feina

dista de fonts mai és un mitjancer entre

gació de contrastar la informació, secret

perquè ens remetem al Codi deontolò-

els mitjans i la institució per a la qual

professional respecte a les fonts (quan

gic.” Per a Moya-Angeler, en canvi, el

treballen. Malgrat que el periodista de

143-criteris:Layout 1

30/12/08

11:58

fonts està en part identificat amb l’empresa que l’ha contractat, no actua com un diplomàtic. Elabora unes informacions que els mitjans utilitzaran o no segons els interessi. De vegades, l’empresa que et contracta creu que si la informació que has transmès no surt publicada no has fet bé la teva feina. El periodista de fonts no es dedica a redactar notes de premsa, la feina és una política d’informació global, dia rere dia.” Per a Toni Rodríguez hi ha un altre matís en l’aspecte de les incompatibilitats. “Un periodista de fonts organitza un acte perquè aquest sigui una eina de comunicació, és a dir, l’acte està destinat a transmetre un missatge, una filosofia. Una festa per vendre una determinada beguda no és cap eina de comunicació, és propaganda.” No hi ha precedents a Europa de cap document com el que acaba d’entrar en vigència a Catalunya. Explica Josep Moya-Angeler que a França o Suïssa, la feina dels gabinets s’assembla més a les relacions públiques i al màrqueting. “Els Criteris de Bones Practiques són una prova més que Catalunya és pionera en moltes coses, però rarament llueixen. Ara mateix, seria interessant anar a fer una presentació a Madrid del mètode català, ja que l’hem establert i hem estat els primers.” Per a Moya-Angeler, “malgrat ser pioners, hem de fixar-nos en com treballen altres països. Hi ha més seriositat per part de tothom, les empreses són més rigoroses, el món del periodisme no pateix tant d’intrusisme com aquí…”. Trobades entre periodistes de fonts i de mitjans, uns futurs premis als millors periodistes de fonts de l’any, impulsar la col·legiació en el col·lectiu, organitzar cursos de formació d’alt nivell per a periodistes de fonts... A la Comissió de Gabinets de Comunicació, just acabat de presentar el document de Bones Pràctiques, se li gira feina.

Página 25

143-criteris:Layout 1

30/12/08

11:58

Página 26

ELS GABINETS DE COMUNICACIÓ Criteris de bones pràctiques professionals Comissió de Gabinets de Comunicació. Col·legi de Periodistes de Catalunya. PERIODISTES DE FONTS: UNA ESPECIALITAT PROFESSIONAL

periodistes que vulguin dedicar-se a

xen també a satisfer el dret a la informació

aquesta especialitat, la qual no havia estat

dels ciutadans.

La importància creixent de la comunica-

objecte d’una anàlisi com la que aquí es

Els gabinets de comunicació generen in-

ció com a factor estratègic de gestió de les

proposa.

formació de les entitats, institucions o

organitzacions, la mateixa demanda social

empreses per a qui treballen.Aquesta co-

d’informació que registra aquest inici de

DEFINICIONS BÀSIQUES

municació pot ser interna (dins la ma-

segle i l’increment de professionals del pe-

• Els gabinets de comunicació (GdC) són

teixa organització) o externa (cap a altres

riodisme que han enfocat la seva trajectò-

una font i un canal d’informació. La gene-

públics). Els GdC també fan tasques d’as-

ria envers els gabinets de premsa i

ren i/o la gestionen. Generalment, estan

sessorament i consultoria personal quan

comunicació, ha fet necessària una refle-

integrats per equips multidisciplinaris en

són requerits per persones que tenen, o

xió sobre aquesta especialitat.

els quals juga un paper decisiu el coneixe-

volen tenir, una imatge pública a causa de

Aquesta reflexió, impulsada per la Co-

ment i l’experiència dels periodistes.

la seva projecció social, professional, em-

missió de Gabinets de Comunicació del

• Els periodistes que treballen als gabi-

presarial, institucional, científica o artís-

Col·legi de Periodistes de Catalunya i as-

nets de comunicació són “periodistes de

tica.

sumida plenament per la Junta de Go-

fonts” i poden ser-ho de gabinets públics o

vern, s’ha traduït en un primer recull de

privats, interns o externs.

Els gabinets de comunicació poden ser de

definicions i d’expressió de bones pràcti-

• Els periodistes que treballen als mitjans

caràcter públic o privat

ques que, tot i que no pretén esgotar el

de comunicació social són “periodistes de

Els gabinets de comunicació públics tenen

tema, sí que pot servir d’inici d’un procés

mitjans” i poden desenvolupar la seva

com a funció principal informar de l’acti-

de clarificació del sector, que, a parer dels

tasca a la premsa escrita, les agències de

vitat que genera l’administració de què de-

seus impulsors i del Col·legi, comença a

notícies, la premsa digital, la ràdio, la tele-

penen, satisfent així el dret a la informació

ser urgent.

visió o altres.

dels ciutadans (per mitjà dels mitjans de

Les línies que segueixen s’han d’entendre,

• Els gabinets de comunicació públics de-

comunicació i de les eines pròpies dels

doncs, com una proposta per situar la

penen d’administracions i organismes pú-

gabinets com són els webs, butlletins im-

pràctica dels periodistes que desenvolu-

blics.

presos o electrònics) i el deure de les ad-

pen la seva tasca professional al si dels

• Els gabinets de comunicació privats són

ministracions a comunicar la seva activitat.

gabinets de comunicació. I per establir cri-

empreses privades que no depenen orgà-

Els gabinets de comunicació (principal-

teris de regulació d’aquesta especialitat

nicament de cap administració ni orga-

ment els privats) són unitats de treball

periodística, la dels anomenats “periodis-

nisme públic.

pluridisciplinar i al si dels quals, i més enllà

tes de fonts”, el Col·legi de Periodistes de

• Els gabinets de comunicació interns de-

de la faceta estrictament periodística, hi

Catalunya creu convenient establir unes

penen directament de l’empresa o institu-

conviuen sovint professionals de proce-

pautes. Els gabinets de comunicació pres-

ció a la qual serveixen i de la qual formen

dència acadèmica diversa com ara són la

ten un servei d’informació i de comunica-

part orgànicament i estructural.

publicitat, el màrqueting, l’economia, el

ció social, d’acord amb les premisses

• Els gabinets de comunicació externs són

disseny gràfic, les relacions públiques, etc.

deontològiques del periodisme, i, tal com

organitzacions independents (incloses les

El Col·legi de Periodistes de Catalunya re-

assenyala l’article 2 dels estatuts d’aquest

de caràcter unipersonal) que donen servei

coneix aquesta naturalesa dels gabinets de

Col·legi, tenen la obligació de “treballar

a una cartera de clients públics o privats.

comunicació, però considera que els in-

en benefici d’una societat més lliure i de-

No tenen cap relació de dependència or-

terlocutors amb els periodistes de mitjans

mocràtica, i salvaguardar aquesta d’infor-

gànica.

també haurien de ser periodistes titulats i,

CAPÇALERA GENER 2009

macions que tendeixin a deformar

preferentment, col·legiats.

voluntàriament la realitat dels fets”.

CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONS

Cal confiar que aquest document sigui l’o-

Els GdC assessoren professionalment em-

COM TREBALLEN ELS PERIODIS-

rigen de noves eines de treball que

preses o institucions (i els seus dirigents)

TES DE FONTS

serveixin per millorar la qualitat de la

en les tasques d’informació i comunicació,

Els periodistes de fonts analitzen les obli-

pràctica professional i les relacions inter-

creació d’opinió pública i projecció social.

gacions, necessitats i oportunitats de co-

professionals. Igualment, per incrementar

que realitzen, fonamentalment, mitjançant

municació dels seus clients, estableixen els

les expectatives de treball de tots aquells

dels mitjans de comunicació i contribuei-

plans de comunicació, construeixen els

30/12/08

11:58

Página 27

missatges d’acord amb el seu interès in-

per la transparència i el respecte mutus.

fonts i de mitjans s'han d’emmarcar din-

formatiu i busquen les millors eines i els

Per damunt de tot, uns i altres, deuen fi-

tre dels criteris del Codi deontològic del

canals més adequats per transmetre’ls.

delitat al Codi deontològic i als següents

Habitualment, els canals més utilitzats són

principis professionals:

5) CLÀUSULA DE CONSCIÈNCIA

els mitjans de comunicació social. Tot i

1. Veracitat

La clàusula de consciència és un dret cons-

que n’hi ha d’altres.

2. Obligació de contrastar la informació

titucional dels professionals de la infor-

3. Secret professional respecte a les fonts

mació, recollit en la Llei Orgànica 2/1997

PRÀCTICA PROFESSIONAL Els periodistes de fonts que treballen als gabinets de comunicació són l’objecte d’a-

(quan aquestes ho demanin) 4. No sobrepassar els límits de l’interès informatiu

Col·legi de Periodistes de Catalunya.

de 19 de juny, que té per objecte garantir la seva independència en el desenvolupament de la seva funció professional.

quest recull de criteris de bones pràcti-

4) DRETS I DEURES DELS PERIO-

En virtut de la clàusula de consciència, els

ques professionals.

DISTES DE FONTS

professionals de la informació, entre els

4.1 Drets

quals hi ha els periodistes de fonts, podran

1. A exigir el respecte rigorós al sentit i el

negar-se, de forma motivada, a participar

Els periodistes de fonts són els que gene-

fons del redactat de les declaracions,

en l’elaboració d’informacions contràries

ren la informació a partir de fets, necessi-

notes i comunicats de premsa emesos

als seus principis ètics sense que això els

tats, opinions, etc. considerant la seva

pels periodistes de fonts o dels seus re-

pugui suposar sanció o perjudici. Tenen

oportunitat i la treballen per convertir-la

presentats.

dret a no emetre informació signada o

1) PERIODISTES DE FONTS

en material publicable, i la transmeten als

2. A obtenir la rectificació deguda dels

avalada personalment, i a no fer declara-

periodistes de mitjans, que la valoren i la

mitjans quan la informació que hagin

cions relatives a temes sobre la veracitat o

utilitzen segons el seu criteri.

publicat no s’ajusti a la veritat, així com

l’oportunitat dels quals puguin mantenir

Per poder fer la seva feina correctament,

el dret a demanar la tutela efectiva dels

dubtes raonables.

el periodista de fonts ha de liderar la seva

comitès professionals o els òrgans

D’acord amb al naturalesa de la seva re-

parcel·la en la relació professional amb els

col·legials d’arbitratge que hi pugui

lació laboral contractual, tenen dret a

periodistes de mitjans, sense interferèn-

haver per fer efectiu aquest dret, o en

sol·licitar la rescissió de la seva relació ju-

cies de professionals d’altres disciplines,

tot cas d’acudir als tribunals judicials

rídica amb l’empresa per a la qual treba-

per exercir el dret de rèplica.

llin si es produeix un canvi substancial en

sense més propòsit que la de ser fidels als objectius estratègics marcats per l’orga-

3. A mantenir en secret el nom de les

l’orientació informativa d’aquesta o quan

nització per a la qual treballen i el Codi

seves respectives fonts d’informació,

aquesta els demani quelcom que, pel seu

deontològic d’aquest Col·legi.

sense cap altra limitació que la que es-

gènere o línia editorial, suposi una rup-

2) RELACIÓ ENTRE PERIODISTES

tableixin les lleis penals i la que es

tura patent amb l’orientació professional

DE FONTS I PUBLICISTES

pugui derivar de la seva hipotètica pèr-

de l’informador. L’exercici d’aquest dret

Els publicistes analitzen les oportunitats

dua de credibilitat (manteniment del

donarà lloc a una indemnització que no

comercials dels seus clients, les convertei-

secret professional).

serà inferior a la pactada contractualment

xen en missatges publicitaris i compren

Aquest dret no pot ser forçat, en cap

o, en el seu defecte, a la que estableix la

espais als mitjans de comunicació i altres

cas ni en cap sentit, per ningú.

llei per a l’acomiadament improcedent.

suports per inserir-hi aquest tipus de mis-

4.2 Deures

6) CONTROL

satges i informacions comercials.

1. Respectar els criteris editorials i pro-

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i

Periodistes de fonts i publicistes poden

fessionals de tots els mitjans.

el Consell de la Informació de Catalunya

conviure en projectes determinats, com-

2. Evitar qualsevol tipus de pressió coer-

(CIC) vetllaran pel compliment dels cri-

plint funcions tal vegada complementà-

citiva sobre els periodistes de mitjans,

teris professionals exposats en aquest do-

ries, però sempre diferenciades en

com ara la publicitària, la política o

cument i serà l’encarregat d’arbitrar

l’empresarial.

qualsevol cas de conflicte entre les dife-

objectius, metodologia i en els instruments utilitzats.

3. Contemplar, en la seva gestió, tots els

rents parts implicades.

3) RELACIÓ ENTRE PERIODISTES

mitjans interessats en la informació que

7) INCOMPATIBILITATS

DE FONTS I DE MITJANS

se subministra sense exercir cap discri-

Els periodistes de fonts i els periodistes de

Els periodistes exerceixen la seva profes-

minació per motius ideològics, polítics,

mitjans no podran exercir la seva feina

sió en una organització amb una determi-

religiosos o altres.

professional simultàniament en un gabi-

nada política comunicativa.

4. En tots els àmbits que no hagin quedat

net de comunicació i en un mitjà, tal com

Las relació professional entre periodistes

recollits específicament en els punts an-

recull el Codi deontològic del Col·legi en

de fonts i de mitjans ha d’estar marcada

teriors, les relacions entre periodistes de

el punt set.

CAPÇALERA GENER 2009

143-criteris:Layout 1

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 28

E N T R E V I S TA a A n t o n i B a s s a s , p e r i o d i s t a

Durant catorze anys va presentar el programa de ràdio líder d’audiència a Catalunya. No és fàcil conduir durant tant de temps i amb tant d’èxit aquest comboi. Però el 27 de juny del 2008, Antoni Bassas comunicava als seus oients d’El matí de Catalunya Ràdio que abandonava per desacords amb la

“No tinc dret a queixar-me” Núria Escur Fotos: Sergio Ruiz Et continuen preguntant si ara dorms

molt abans que la teva crònica. I el 30%

més?

o el 40% restant és el més difícil: sortir

Sí, és curiós. Això de matinar molt a la

al carrer a trobar-se amb el paisatge i

ràdio fascina el personal. Però la pre-

retratar-los. Això i captar les claus de la

gunta d’aquest estiu, després de deixar

política exterior americana, per la part

Catalunya Ràdio, va ser si em prendria

que ens toca.

un any sabàtic. Jo els deia que podentme llevar a altes hores del matí, com les

I com els explicaràs a ells com és Ca-

set o dos quarts de vuit… per a què

talunya?

volia un any sabàtic?

La credencial m’ho va a posar més fàcil: sóc el corresponsal de la Televisió de

direcció de l’emissora a

Recordes quan tenies nou anys i mi-

Catalunya. La curiositat dels nord-ame-

l’hora de planificar la

raves fascinat les connexions de Jesús

ricans farà la resta.

renovació del

Sí, és clar. Si volies veure el món, no hi

Des que vas deixar Els matins molts

havia res més. A part que Hermida era

oients han manifestat el seu “mono”

un comunicador en una tele de locutors.

cap a tu. Tu també tens “mono”

programa. Després d’una sòlida trajectòria a la ràdio i la televisió, les seves reflexions sobre el periodisme que

Hermida des de Nova York?

d’oients? També, de petit, et sabies de memòria

No, més aviat trobo a faltar el resultat

el nom de tots els corresponsals de La

instantani de les decisions que prens

Vanguardia.

en directe. Fer ràdio és gairebé com

Ells eren com l’Internet de l’època. Em

actuar en un teatre: la reacció del pú-

semblaven molt afortunats. I a casa, la

blic és immediata. Però si parlem de

lectura de La Vanguardia era un ritual.

“mono” d’audiència, crec que jo ju-

ve i les perspectives de canvi en la professió ens arriben quan es troba a punt d’iniciar un nou repte: la corresponsalia de TV3 a Washington.

gava amb avantatge perquè ja em noTe’n vas a Washington per quatre anys,

tava al final d’aquesta etapa. Hi

com a corresponsal de TV3. Què hi vols

portava catorze temporades. El meu

fer?

equip i jo havíem batut tots els rècords

Sospito que l’agenda i les breaking

d’audiència, havíem transmès des de

news s’emportaran el 60% o el 70% del

Maputo, Quito, Nova York, Berlín, què

temps. Amb això només pots fer dues

sé jo! Des de Verges, des de la Mon-

coses: valorar-ho correctament i desco-

cloa, amb Aznar i Zapatero… Havíem

brir aquell detall que només pot captar

transmès sota l’aigua i des d’un para-

el que és allà, perquè el que és el gruix

caigudes… Jo sabia que si no era

de la notícia ja ha arribat a Catalunya

aquest any seria el proper, fins i tot ho

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 29

Antoni Bassas finalitza la seva etapa a Catalunya Ràdio per començar-ne una altra amb TVC als Estats Units.

havia verbalitzat als despatxos de di-

l’equip, aquest és el premi més gran de

periodista i una actriu et posen davant

recció. Clar que el final va ser barroer.

la nostra vida professional.

els problemes més freqüents i t’ense-

I és evident que encara m’emociona

nyen a sortir del pas. Pot semblar obvi

recordar l’últim dia. És inoblidable,

L’Ondas per a quan?

totes aquelles persones que van venir

Doncs per a El matí de Catalunya

a dir adéu però també gràcies… entre

Ràdio ja no serà. No ens el van donar

seva relació particular amb el programa. I tan emocionant com allò va

“Sabia que si no era aquest any seria el proper. Clar que el final va ser barroer”

càmera. La televisió genera més adrenalina que la ràdio?

ser quelcom que no es va veure des del carrer…

hagut de recuperar la postura davant la

mai. El vam guanyar per l’“Alguna pre-

A la ràdio em sento més còmode, clar,

gunta més?”.

però el vertigen per la responsabilitat

Explica, explica…

és el mateix.

Desenes de companys de la ràdio van

Com va el curset de corresponsal?

baixar espontàniament des de tots els

He, he… Bé, a Informatius de TV3 hi ha

Sempre has insistit en com n’és d’im-

departaments de la casa fins a l’estudi

un llibre d’estil i l’experiència de molts

portant el criteri, això que es necessita

per mostrar-nos el seu afecte. Per a tot

anys, i durant un parell de setmanes una

per decidir la direcció on es posarà el

CAPÇALERA GENER 2009

nars de cartes. Tothom explicava la

En què t’han hagut de corregir? Després de tants anys de ràdio he

dolgudes i agraïdes. Aquells dies van arribar més de dos mil correus i cente-

però t’asseguro que és un luxe.

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 30

Bassas reconeix que després de tants anys fent ràdio ha de recuperar la postura davant la càmera.

focus d’allò informatiu. Com serà

una fàbrica d’aturats”. Tancaven diaris

Per solucionar problemes caldrà diag-

aquesta mirada? Per què hem de

i no hi havia la quantitat de ràdios i te-

nosticar-los primer.

confiar que serà diferent?

levisions que hi ha ara, i per descomp-

Val, però és que sembla que ens hàgim

Perquè els meus ulls ja tenen trenta

tat, gens d’Internet. Èpoques difícils

especialitzat en diagnosi. I el diagnòstic

anys de professió. I perquè, alhora, la

per al gremi? Mai no hi ha hagut

per si sol no cura. Després cal passar al

meva mirada sobre els Estats Units

èpoques fàcils.

tractament.A mullar-se, anem. Mira, no

serà nova. És a dir, vaig amb la il·lusió

es tracta de ser un optimista antropolò-

del principiant i la seguretat del veterà.

Noto la intenció de veure el got mig ple.

gic, però valors com l’esforç, el talent in-

Sense a prioris ni rutines, però amb la

És que m’agafes en un moment d’una

dividual, la capacitat de treballar en

tècnica i la capacitat de decidir en poc

mica d’emprenyament personal contra

equip, estimar el que es fa…, aquestes

temps. El gremi està molt malament, Bassas. Tens por de la trajectòria de l’ofici periodístic?

coses que fins i tot fa una mica de

“Èpoques difícils per al gremi? Mai no hi ha hagut èpoques fàcils”

La por no acostuma a definir el meu CAPÇALERA GENER 2009

estat d’ànim. Deixa’m anar a la contra.

vergonya confessar en públic, tot això continuarà sent bàsic per obrir-se camí en aquesta professió i en la vida. No podem desmoralitzar ni el gremi ni el país. He sen-

el que podríem anomenar “difusió ge-

tit massa queixes de col·legues que no

neralitzada del desànim” càrrec de

feien ni així per canviar la seva situació.

A la contra?

prescriptors de pessimisme. Al final,

D’acord que el periodista se’n va a casa

Tu i jo vam anar a la universitat al co-

aquest país en general, i el gremi perio-

atrapat per les contradiccions entre el

mençament dels vuitanta. Recordaràs

dístic en particular, si tenen algun risc,

que fa i el que li agradaria fer. Però sos-

la frase amb què ens solien rebre alguns

és el d’acabar morint per un excés de

pito que sempre ha estat així, i no veig

col·legues-professors “La universitat és

diagnòstic pessimista.

una altra manera de lluitar contra això

30/12/08

12:04

Página 31

que reduir cada dia la distància entre el

Tant, que al final ens ho creurem. Bé,

Una persona amb l’autoritat d’en

desig i la realitat. Reduir-la a l’hora d’es-

doncs m’hi nego. Per què? Primer, clar,

Puyal, acreditada amb molts anys

criure, de discutir a la redacció, de de-

perquè és mentida i, segon, perquè, d’en-

d’exercici digne de la professió, fa bé

fensar-se al comitè professional i davant

trada, què sé jo, un 70 o 80% dels nos-

d’utilitzar aquest tipus de titulars per

l’empresa… Repetir que estem mala-

tres problemes són els mateixos que els

cridar-nos l’atenció. I tot i que un vol-

ment sense actuar em sembla un desis-

de qualsevol país del primer món. Els

gués veure’l fent altres coses a part del

timent, i un exercici de nostàlgia d’un

derivats de la globalització: emigració,

futbol, només puc mostrar el meu

passat que, en el fons, mai no va ser tan

deslocalització, crisi financera, superio-

respecte cap a qui ha passat pels mit-

ideal.

ritat de la indústria cultural anglo-

jans d’aquest país i ha fet millors els

saxona... Tot això és compartit.

mitjans i el país. D’alguna manera,

Parlant de país... Tu deies que “ser català passa factura”. Vejam, he intentat, durant aquests catorze anys a la ràdio, practicar un periodisme molt enganxat a les dificultats

aquesta actitud d’encoratjar la

“Simplement penso que en totes les èpoques hi ha qui fa honor a la professió i qui la suporta”

societat, de donar-li una certesa diària des dels mitjans, la vaig aprendre d’ell. Una cosa, i preocupant, deu

objectives de la vida de cada dia, però amb un decidit i gens amagat esperit

Quin tant per cent de problemes són els

ser veritat: hi ha un retrocés de la inde-

positiu. Jo sóc dels que cada dia dono

nostres?

pendència professional.

gràcies perquè quan obro l’aixeta de la

Doncs, la resta. Alguns són problemes

Sí, a causa del pas endavant del poder

dutxa surt aigua…

greus, perquè afecten la continuïtat de la

econòmic i també del polític. Hi ha in-

nostra identitat, d’acord. Però així, a pes,

dicis clars d’autocensura, de manca de

Això et sorprèn.

una cultura perseguida i condemnada a

coratge i de compromís, és cert. Però

No, em fa la vida molt fàcil i em res-

l’extinció que es regenera en qualitat i

quan tu i jo vam començar, què hi

ponsabilitza, perquè no només surt

quantitat una vegada i una altra és una

havia? Nosaltres vam estrenar la de-

aigua. És que, a més a més, surt calenta!

victòria de la llibertat i de la cultura. La

mocràcia i fins i tot vam conèixer

Ja m’entens… Això li deu passar a una

història de la Catalunya del segle XX a

col·legues que havien treballat sota el

quarta part de la humanitat només. Si

les mans de Hollywood donaria per a

franquisme, amb el sentit crític destruït,

em poso malalt, m’atendrà un metge

una epopeia amb final raonablement

que actuaven amb servilisme cap al

que paguem entre tots. O sigui que,

feliç. Però, vejam… hi ha algun país que

poder.

d’entrada, quan em llevo no estic en

no tingui problemes? És que els EUA

crisi, estic en el millor dels mons possi-

no en tenen, de problemes? És que no

Ara no?

bles. Mira, cadascú que faci el perio-

ens han causat prou problemes a la resta

Sí, ara també, i és pitjor, clar. Simple-

disme que cregui que ha de fer. El que

del món amb els seus propis? Tenir pro-

ment penso que en totes les èpoques hi

dic, és que aquell que jo he practicat, i

blemes forma part de la condició hu-

ha qui fa honor a la professió i qui la su-

amb èxit demostrat, comença per dir

mana. Viure subratllant-los és malaltís.

porta.

a la gent: “Sí, miri, ja sabem que la

Continuem amb la professió? I la millor resposta possible a

vida és molt dura i et juga males passades, però el nostre punt de partida no està gens malament.” Això, si ens mirem com a societat. Després, si ens mirem com a país, Catalunya està

“Ja vaig dir que no tenia cap prova de pagar una factura política, però no es pot negar que la convicció és al carrer”

això? Com fer front al deteriorament? Jo crec que és el compromís. No creus que a tu el compro-

molt millor que el que pretenen aquests que han decidit que siguem un pro-

Doncs, sí. Deixa’m dir-te primer que és

mís t’ha passat factura? Factura polí-

blema.

la primera vegada que et descobreixo

tica?

en sincer desacord amb les declaracions

Ja vaig dir, en el meu últim minut, que

Creure’ns que Catalunya és un handi-

de Joaquim M. Puyal que, en una en-

no en tenia cap prova, però a aquestes

cap?

trevista a l’Avui, explicava que “estem

alçades no es pot negar que la convicció

Sí. Hi ha mitjans i partits que viuen de

en plena decadència”. I em temo que es

és al carrer. Deixa’m que t’ho digui

presentar Catalunya com un problema.

referia tant a la professió com al país.

amb unes paraules de Lluís Foix.

CAPÇALERA GENER 2009

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 32

E N T R E V I S TA

Aquest estiu va escriure:

fessional no tingués en compte les ne-

és per airejar o magnificar-ne els pro-

“No crec en les conspiracions ni en els com-

cessitats empresarials!

blemes. I els mitjans públics s’han de preocupar per la seva continuïtat, ame-

plots, però em costa creure com els nous responsables de la ràdio pública s’han deixat

I en premsa?

naçada per una concepció extremista

escapar en Bassas amb arguments que hi

En premsa veig amb preocupació la

del mercat, quan, en realitat, continuen

havia ‘diferències insalvables’. No les conec,

desaparició d’algunes signatures que no

donant a la societat quelcom que el

però de ben segur que eren superables. Em

m’explico com se’n pot prescindir, quan

mercat que s’expressa a través dels pri-

sembla que la causa de tot és que no era del

aporten un relleu a les seves capçaleres

vats ja no donarà mai.

tot de ningú, no s’havia entregat als poders

“He tingut catorze anys per fer el que he volgut i ara, d’alguna manera, he pogut triar el meu futur professional”

polítics i altres forces poderoses que s’obstinen a controlar els mitjans de comunicació. No diré que a Catalunya no hi ha llibertat, però sí que tenim un problema amb la llib-

Posa-me’n un exemple. Algunes persones se m’acosten i em diuen: “És que TV3 ha perdut una mica.” I jo els contesto: “Vostè sap què

ertat. En Bassas no ho va tenir fàcil en els últims temps de Pujol. Tampoc en el tripar-

que justifica l’euro del quiosc. Això i la

feien a les altres cadenes en el moment

tit de Maragall ni en el de Montilla. Solia dir-

cada cop més exigent càrrega del grup

en què a TV3 estaven posant l’últim 30

me que la ràdio pública catalana no havia de

empresarial: quan un diari té una tele i

minuts? Probablement algun entreteni-

canviar amb els canvis de governs. Vull pen-

una ràdio, les altres no existeixen si no

ment competitiu però banal. No podem

sar que les causes polítiques no han estat de-

Perfil

terminants en el seu abandó del programa líder del país. Però només cal veure les reaccions d’uns i altres. Els silencis també parlen.”

Afectes personals a part, crec que l’encerta. Però això ja és el passat. I per a mi són més importants els catorze anys que les tres últimes setmanes.

No tinc dret a queixar-me. He tingut catorze anys per fer el que he volgut i ara, d’alguna manera, he pogut triar el meu

Foto: Avui

Irreparable?

futur professional.

Bassas després del darrer programa es dirigeix als oients congregats a la ràdio.

Sempre has dit que l’èxit és poder fer,

Antoni Bassas i Onieva, nascut al barri de Gràcia el 1961, va començar a treba-

en cada moment, el que un vol i creu

llar a Ràdio Joventut quan tenia tot just setze anys. El 1981 s’integra a Futbol en

que ha de fer.

català amb Joaquim M. Puyal, amb qui realitzarà al llarg de catorze anys unes

Per això crec que no és una factura,

vuit-centes retransmissions, la qual cosa li permetrà escriure el llibre A un pam

sinó una nota de despeses que es va

de la glòria. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), ha obtingut grans

quedar sota la tassa de cafè.

èxits d’audiència i importants premis. Entre el 1988 i el 1991 treballa en pro-

CAPÇALERA GENER 2009

grames de televisió com Tres pics i repicó, Vostè jutja o La vida en un xip i el

Continues tenint la mateixa opinió

1993 presenta Polèmic. Ha estat guionista de programes com El joc del segle i

sobre els mitjans públics i privats quant

és ànima pionera de l’Alguna pregunta més. El 1999 codirigeix i presenta Aquest

al grau de llibertat de maniobra?

any, Cent! i tres anys després A contracorrent, entrevistes en profunditat a per-

Veig els meus col·legues dels mitjans

sonatges de fama mundial. Va presentar diverses emissions de la Marató. En els

privats patir moltíssim, perquè el criteri

últims catorze anys ha conduït El matí de Catalunya Ràdio, líder d’audiència

empresarial s’imposa per sobre del cri-

de la ràdio a Catalunya. El 2009 serà el corresponsal de TV3 a Washington.

teri professional. Com si el criteri pro-

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 33

perdre de vista el que significa per a la

sentant: en tal, periodista; en tal pro-

gons l’esquema clàssic, una notícia res-

societat que un canal generalista emeti

fessor; Bassas, periodista català. Calia?

pon a una sèrie d’interrogants. Normal-

un reportatge acurat en el fons i en les

El que passa és que cal saber conviure

ment, el més difícil és el “perquè”.

formes, sense aquests trucs efectistes

amb això i, és clar, no reduir la vida a

Quan has d’explicar el perquè és quan

que sovintegen en algunes cadenes que

aquesta problema, entre altres coses

sorgeix la diferència de mirades entre

filmen un parell de drogoaddictes

perquè com acostumo a repetir a casa

professionals.

punxant-se a contrallum i ens fan

davant el “jove auditori”: Miró, Ca-

creure que allò és teledenúncia.

sals, Gaudí, Adrià o Gamper han arri-

El periodisme és interpretació, en qualsevol cas.

Però la directora de TV3 va declarar fa poc que és “una cadena que s’ha tornat més minoritària”. No sé exactament amb quina intenció

“Una televisió nacional és la prova contemporània de l’existència d’un país”

Per això, davant d’una notícia “hem” d’interpretar. La diferència està entre el “perquè” del periodista i el “perquè” que

va utilitzar aquesta paraula. Però en

donaria qualsevol persona del

termes d’audiència està funcionant

bat lluny en la seva professió i ens han

carrer. El periodista està facultat a ser

molt bé, no només en entreteniment,

posat a tots en el mapa sense necessi-

qui faci el relat de les coses en virtut

sinó amb els seus informatius. I és en els

tat de barallar-se cada dia pel passa-

d’un contracte social no escrit. I aquest

informatius on una cadena parla.

port.

relat ha de fer-se de manera professio-

Llavors una cadena és el que són els

En periodisme és més fàcil manar o

dista és persona i les persones no són

seus informatius?

obeir?

objectes, són subjectes.

No només, però sí en bona part. Als in-

A la vida, és molt més difícil manar que

formatius es troba el punt de vista de la

obeir.

nal, no dic objectiva perquè el perio-

Com ha de ser la mirada del periodista?

cadena, quin és el seu relat de la vida, la seva capacitat per fer bé allò quoti-

Ara deixaràs de manar.

Subjectivament responsable. O respon-

dià i el seu grau de compromís a l’hora

No creguis, m’hauré de manar a mi ma-

sablement subjectiva.

de tractar el teleespectador com a ciu-

teix. Si hi ha una virtut que tu valores és la

tadà i no com a consumidor. I això com ho portes?

barreja de rigor amb humor. On el

Hi ha dies que obeeixo poc.

deixaràs a la teva nova feina?

talunya és que, de fet, el que li molesta

Jo no concebo la vida sense sentit de

és Catalunya.” Saps de qui és aquesta

“El pitjor per a un crític és que abans

frase?

de llegir-lo ja sàpigues què dirà”. Això

Hi estic d’acord.

també és teu. Hi estàs preparat?

Llavors acceptaràs bé les paròdies o la

Bé, hi estic bastant acostumat. Sempre

repetició de les teves equivocacions a

he tingut una lupa al damunt.

l’Alguna pregunta més?

És teva.

l’humor.

Continuo subscrivint-la. Una televisió nacional és la prova contemporània de l’existència d’un país. “En el cas que el teu sentiment nacio-

No podria ser de cap altra

“La mirada del periodista ha de ser subjectivament responsable o responsablement subjectiva”

manera! De fet, ja la mateixa nit de les eleccions americanes Cuní i un servidor vam guanyar el premi a l’embolic

nal sigui català, et converteix en un

de la setmana pel típic nume-

tipus incòmode”, vas escriure.

Seguim amb les teves frases: “Hi ha

ret provocat pel retard del retorn dels

En el moment en què la teva realitat

gent que confon informació amb perio-

satèl·lits.

cultural no s’ajusta exactament al teu

disme. Un prospecte de farmàcia porta

passaport, o molesta, o fa mandra, o

informació. Però no és periodisme.”

La família, contenta?

ets com una raresa antropològica. Em

Què canviaries dels informatius?

Il·lusionada, responsabilitzada… i a la

va passar al Fòrum, participant en una

Als de TV3 els incorporaria una mica

velocitat del raig. Tallant circuits aquí i

taula rodona. El conductor estava pre-

més de mirada pròpia de l’editor. Se-

obrint-los allà.

CAPÇALERA GENER 2009

“Si a algú li molesta la Televisió de Ca-

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Página 34

sat la campanya recordant la frase de Jefferson: “Tots els homes han nascut iguals”, perquè la seva victòria era, en el fons, la de la igualtat. Els Estats Units tindran un president i una primera dama negres, o afroamericans, com prefereixin allà. És a dir, la seva victòria acosta la realitat a la retòrica, perquè és la garantia de futures victòries de gent que no pertanyen a cap elit i això, en aquests temps de dèficit de veritat en el discurs públic, sona reparador. Carisma a banda, el veus una altra icona històrica com Kennedy? Tu que ets un apassionat de la història contemporània? No ho sé, crec que tots continuem buscant Kennedy i allò ja va passar. Hi ha similituds: la joventut, les nenes, una mare activa… i la seva eloqüència. Encara no és president i ja ens ha deixat allò de “us han dit que aquestes eleccions eren sobre mi, però són sobre vosaltres.” Els seus discursos busquen aflorar el millor de la gent. Són discurEl popular periodista reconeix estar il·lusionat davant la seva nova etapa laboral.

sos inclusius, que insuflen confiança. Et veig molt semiòtic.

Un es pot rellegir un article tantes ve-

el rellotge del meu entrevistat… No sé

Com deia aquell “és que estic llegint

gades com vulgui, però ningú es torna

què portaran. Dels gustos musicals

molt aquests dies”. Però és cert, en el

a escoltar una intervenció per ràdio i

d’Obama, que és del meu any, del 61, sé

discurs de McCain hi havia rastres d’al-

difícilment es torna a posar un pro-

que coincidim en l’Elton John, l’Earth,

guna cosa que vam patir per aquí no fa

grama de televisió que ja ha vist. És la

Wind & Fire i l’Stevie Wonder.

gaire: el contrari és terrorista.

tat, el més perdurable?

I tu també llegeixes cada dia el New

Què trobaràs a faltar de la teva terra?

La ràdio i la televisió ja no són efí-

York Times?

Dona, avui qui se’n va a Amèrica ja no

premsa, al final, des de la seva fragili-

meres, des que la digitalització ha posat milers d’hores en un llapis, tot es penja a la Xarxa i és recuperable a l’instant. D’altra banda, sempre us he sentit dir, a la gent de premsa, que “les notícies

puja a un vaixell i saluda amb un

“Suposo que trobaré a faltar el contacte físic amb la família i el amics... i el meu seient del Camp Nou”

CAPÇALERA GENER 2009

d’ahir emboliquen l’entrepà de demà.”

mocador allà lluny per no tornar… Cada dia hauré de parlar un munt de vegades amb Barcelona. No ho sé, suposo que trobaré a faltar el contacte físic amb

El periodista sap que, per definició, el

Ara sí. No sé si ens decebrà l’Obama,

la família i els amics… i el meu seient

que fa és efímer.

però crec que a qualsevol, encara que

del Camp Nou.

no sigui americà ni angloparlant, i vinJa t’has fixat en els rellotges d’Obama

gui d’aquesta vella Europa que ja està

No cal experimentar nostàlgia abans

i McCain?

de tornada de tot, l’Obama aconsegueix

d’anar-se’n, diuen.

És veritat que sempre procurava mirar

fer-li vibrar les fibres cíviques. S’ha pas-

Ja he fet les meves maletes “mentals”.

143-entre-bassas:Layout 1

30/12/08

12:04

Pรกgina 35

143-Medalla Huertas:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 36

CRÒNICA

El passat 30 d’octubre el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va ser l’escenari d’un acte en el qual es va reivindicar la figura de Josep Maria Huertas Claveria, mort el 4 de

Homenatge pòstum per a Huertas Eudald Coll Fotos: Generalitat de Catalunya Quan el passat 30 d’octubre a la tarda

mer a prendre la paraula per reivindi-

l’Ajuntament de Barcelona concedia, a

car l’herència del periodista, i va asse-

títol pòstum, la Medalla d’Or al Mèrit

gurar que el seu esperit és “més

era degà del Col·legi

Cultural al periodista Josep-Maria

necessari que mai” en la Barcelona ac-

Huertas Claveria −mort el 4 de març

tual. Va elogiar la implicació en la

de Periodistes. La

del 2007 quan era degà del Col·legi de

transformació i el progrés de la ciutat.

Periodistes− el Saló de Cent era ple

Hereu va assegurar que la ciutat que

d’amics de l’homenatjat. La seva vídua,

estimava Huertas, la de la gent i dels

pòstum, de la Medalla

Araceli Aiguaviva, va recollir la me-

barris, és la que ell també vol. “Així que

dalla en un acte amb moments molt

la medalla és un reconeixement −va

d’Or al Mèrit Cultural

emotius, que va comptar amb la pre-

dir− a la seva obra i a la seva persona,

sència del president de la Generalitat,

però també al seu esperit ciutadà, que

José Montilla, així com de diverses per-

és el nostre i que no ha de desaparèixer

sonalitats del periodisme.

mai.

El Plenari del Consell Municipal havia

Per la seva part, el delegat de Cultura

Huertas i el llegat que

decidit el 8 de març de l’any passat −tot

del consistori, Jordi Martí, va afirmar

just quatre dies després de la mort del

que Huertas va ser referent d’una ge-

ha deixat en la

periodista− lliurar-li la Medalla d’Or al

neració, lluitador per la llibertat d’ex-

Mèrit Cultural “per la seva incansable

pressió i home que sabia escoltar. I va

reivindicació d’un periodisme compro-

citar unes paraules de Calvino: “La ciu-

mès amb la democràcia, que el va por-

tat és el temps atrapat en l’espai.

tar a denunciar sense temor tot el que

També va suggerir que al periodista ho-

anava contra la llei i la justícia durant

menatjat potser li esqueia més una altra

la dictadura”. “Ja en democràcia va ad-

medalla com és la del mèrit ciutadà.

quirir un ferm compromís amb la so-

Però les paraules més sentides van

cietat civil barcelonina, treballant per

venir d’aquells que més l’havien tractat,

aconseguir una Barcelona digna, justa i

dels seus amics. Andrés Naya, que va

igualitària a través de la recuperació de

ser vicepresident de la Federació d’As-

la història i la identitat de cada barri de

sociacions de Veïns de Barcelona, va

la ciutat”, havia apuntat en el seu mo-

destacar que Josep-Maria Huertas “va

ment el Consell Municipal.

lluitar per la construcció dels barris”.

En aquest sentit també van anar les in-

Va recordar els anys en què Huertas i

tervencions que aquella tarda al Saló

els seus deixebles coneixen la ciutat de

de Cent van glossar la figura de Huer-

primera mà patejant-se’n els carrers i

tas. L’alcalde, Jordi Hereu, va ser el pri-

va comparar-los amb els periodistes ac-

març del 2007 quan

concessió, a títol

va ser l’excusa per recordar la figura de

professió.

143-Medalla Huertas:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 37

Jordi Hereu, Araceli Aiguaviva-vídua de Josep Maria Huertas-i José Montilla durant l’acte d’entrega de la Medalla d’Or.

tuals i amb la informació que elaboren

Huertas i va provocar el somriure dels

En recollir la Medalla d’Or,Araceli Ai-

als gabinets de premsa.

assistents a l’acte amb algunes anèc-

guaviva va recordar que en aquell mo-

Andreu Mayayo, catedràtic d’Història

dotes. Va admetre que va ensenyar-li a

ment s’estava celebrant al barri de

de la Universitat de Barcelona, va optar

ser millor persona, a interessar-se pels

Gràcia una missa en record d’Albert

per les metàfores al parlar de la “ploma

altres, a tenir empatia. “Trobo a faltar

Mussons, el secretari tècnic del Col·legi

calenta” i “les sabates gastades”.També

els seus consells, els seus coneixements.

de Periodistes mort el 30 d’octubre del

va utilitzar la comparació, però aquest

A les redaccions ja no existeixen fi-

2007.

va fer-ho amb els canaris que els miners per assegurar-se que no hi ha gas grisú. “Huertas baixava al fons de les coses, i com els canaris, patia les conseqüències

El president de la Generalitat,

EL Saló de Cent era ple d’amics de l’homenatjat, alguns dels quals van pronunciar les paraules més sentides

del que publicava. El van empresonar,

José Montilla, va cloure l’acte dient que de totes les feines feixugues que li toquen fer en exercici del càrrec la d’homenatjar Huertas era un “deure joiós”.

el van despatxar de molts llocs de tre-

gures com ell.Ara els periodistes estem

Tal i com escriuria l’endemà Eugeni

ball, es va guanyar l’enemistat de

sols davant la pantalla i només podem

Madueño al seu bloc de La Vanguardia,

molts”. Mayayo va demanar al consis-

consultar el Google.”

un cop acabat l’acte “des de les pan-

tori que “no faci trampa” i que recordi

La quarta i més emotiva intervenció fou

talles de televisió instal·lades al saló, les

no tan sols el Huertas que va combatre

la del seu gran amic, el també periodista

cares de Huertas fotografiades per

la dictadura, sinó també el que va criti-

José Martí Gómez, qui va imaginar-se

Pepe Encinas se succeïen alienes al

car “determinat model de ciutat”.

que Huertas estava en aquell moment

remor de la gent i a la pompa del Saló,

En el seu torn, el periodista Roger Per-

al Saló de Cent i va explicar què hauria

custodiat per guàrdies vestits amb

siva es va presentar com l’aprenent de

fet, com donar “canya” a l’alcalde.

plomes de gala”.

CAPÇALERA GENER 2009

baixen engabiats al fons de les mines

143-Medalla Huertas:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 38

Parlament de José Martí Gómez

Un esforç d’imaginació Fem un esforç d’imaginació. Imagine-

lefonea para pedirle soluciones a un

i ell li contestava que sense justícia so-

mos que Huertas esta hoy aquí, reci-

problema con el ordenador. No li donis

cial la llibertat no arriba a tots.

biendo en persona esta distinción. Se ha

patades, cony, amb patades no solucio-

Pasa las paginas de la revista pero no

puesto corbata. La que lleva impresos

naràs res; parla-li amb afecte, demos-

las lee. Piensa en el acto que le espera.

los apellidos de escritores, regalo de

tra-li a l´ordinador que l’estimes, le

Se conoce lo suficiente para saber lo

Isabel Martí y el Espinàs. Li agrada

aconseja Fabre. A veces, piensa Huer-

que hay en el de contradictorio. Por una

molt aquesta corbata. Son las seis de la tarde. Ahora no lleva su cartera de mano llena de libros. Le ha pedido que se la guarde al amigo de la librería de viejo en la que ha estado

parte, le gusta que hayan

“Això de comprar tota mena de llibres sobre Barcelona és per a ell com una malaltia”

fisgoneando entre libros que tratan de

Una mica tard, això sí; però bé, ja està. Le gusta que se le valore, que le llame la gente influyente.

la historia de Barcelona. Això de com-

tas, le gustaría ser Fabre. Siempre tran-

No se puede vivir sin ego, le diría Sal-

prar tota mena de llibres sobre Barce-

quilo. Bueno. No sempre, però més que

vador Paniker.

lona és per a ell com una malaltia.

ell, segur. Tampoc costa gaire.

Por otro lado, no le gustan los agasajos.

Ha parado en un bar y merienda Ca-

Huertas todavía no tiene claro si su

Siente que todo acto oficial traiciona al

caolat con avellanas mientras se pelea

parlamento tras recibir la medalla de

ciudadano de la calle del que se siente

con el móvil porque no le da cobertura

manos del alcalde ha de ser educada-

próximo y solidario. Sigue creyendo

para poder telefonear al Col·legi de Pe-

mente agradecido o le ha de soltar una

que todo acto solemne del sistema es

riodistes y hablar con Ángel Jiménez y

filípica: que si el carrer tal, que si el

una traición a los obreros, a la sirena de

Josep Carles Rius. Desde que es decano

barri tal, que si molts diners en des-

la fábrica, a todo lo que ama y que se

los machaca a todas horas. Fa el gest

peses supèrflues... Son

niega a reconocer que hace ya tiempo

d’estampar l´aparell contra la paret.

cosas a criticar al Ayuntamiento. Una

que ha muerto.

Se calma. Recuerda que Jaume Fabre,

avellana se le ha quedado clavada en

Inclosa l’Església. A vegades pensa que

su técnico privado en informática, siem-

las encías y discretamente se saca la

és un cristià sense altre església que la

pre le recomienda calma cuando le te-

dentadura.

petita comunitat de Poble Nou de la

Abre el último número de Fotogramas

qual forma part.

y repasa los títulos de las novedades ci-

Han pasado veintidós años del día en el

nematográficas. Irá a ver Camino. Pre-

que salió de la cárcel tras ocho meses y

guntarà al seu fill Guillem si vol

veinte días en la Modelo. A veces toda-

acompanyar-lo. Li agrada parlar de ci-

vía recuerda que un amigo le contó el

nema amb en Guillem. Escoge Camino

riesgo de que te hagan mito a pesar

porque tiene muy claro que no le gusta

tuyo. Le contó algo que él no había

el Opus Dei. Del Opus Dei sólo le

visto, prisionero de la euforia que le ro-

gusta Pere Pascual Pique, viejo colega

deaba: que cuando salió de la cárcel, ya

del tiempo en el que trabajaron juntos

anochecido, mientras él era recibido en

en el único diario en el que ha sido feliz,

olor de multitud, dos anónimos compa-

El Correo Catalán, bajo la sombra pro-

ñeros en las celdas de la Modelo, que

tectora de su maestro y segundo padre:

como él recuperaban la libertad, se per-

Ibáñez Escofet.

dían calle Entenza abajo sin que nadie

En días como hoy le viene a la memo-

les dirigiese la palabra ni nadie hubiese

ria Ibáñez. Recorda quan li cridava,

acudido a recibirles.

aixecant-se les ulleres, que la llibertat

Huertas sale del bar. Se encamina hacia

era més important que la justícia social

el Ayuntamiento con paso renqueante.

Públic assistent a l’acte de l’Ajuntament.

reconocido sus meritos.

muchas las

143-Medalla Huertas:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 39

Hoy le vuelven a doler mucho los

Huertas también sabe que otros muchos

la teva joventut?, per quant has venut

condenados pies. Sort que fa temps van

no vendrán porque también ha sabido

els ideals?

acabar las sessions de balls de saló amb

ganarse a pulso muchos enemigos.

El destinatario del mensaje de ayer le

l’Araceli. Tendrá que pedirle hora extra

“Canviem de vorera que per aquesta ve

respondió de forma inmediata. Le decía

a Juli, fisioterapeuta y amigo.

el fill de puta del Huertas”, le dijo un día

escuetamente: Vés-te’n a la merda.

Sube por las escaleras. Veu com Pepe

al galerista Joan Gaspar un economista

Huertas se extraña del exabrupto. No

Encinas l’enfoca des de dalt de l’escala

que vivía del chanchullo financiero.

sabe que Jordi Pujol y el profesor Josep

com ha fet altres vegades i en molts

Ayer, justo ayer, envió un mensaje elec-

Fontana coinciden definiéndole como

llocs al llarg de vint anys d’amistat. No

trónico a un colega criticándole su artí-

ingenuo.

pongas cara de mala leche y sonríe, que vas de fiesta, no vas de entierro, le aconseja. Huertas li fa botifarra i es perd camí d’una sala. Sabe que en el Saló de Cent le espera

Se mete un dedo en la nariz.

“Huertas pensa que no s’ha de transigir mai, ni tan sols en un acte com el d’avui”

Mientras avanza por el pasillo central del Saló de Cent en compañía del alcalde que le dirige palabras amables:

mucha gente porque ha sabido ganarse

Huertas piensa que no se ha

a muchos amigos. Por su compromiso

culo. Lo suele hacer siempre, desde

de transigir nunca, ni tan siquiera en un

con los desfavorecidos, con la libertad.

hace muchos años, con todo aquello que

acto como el de hoy, i decideix que en

Por su generosidad y por su lealtad. A

lee y no le gusta. Antes escribía cartas a

el seu parlament li donarà canya a l’al-

veces incluso los asfixia en exceso con

sus autores. Ahora les envía correos

calde.

sus consejos. Deixa’m respirar, tío, le

electrónicos. El final del mensaje es

Que tristeza que todo esto sea un sueño

pidió un día Eugeni Madueño.

idéntico. Les pregunta: què s’ha fet de

y Huertas no esté hoy aquí.

143-Opinio:Layout 1

30/12/08

12:15

Página 40

OPINIÓ

Fama i religió mediàtica

Margarita Rivière, periodista

ELS COMPANYS DE CAPÇALERA m’ofereixen generosament aquest espai per resumir la meva recent tesi doctoral

doctrines/creences que expliquen el

vistes fetes per mi mateixa en dues

de sociologia titulada “Fama, Medios y

món i estableixen rituals d’accés a la

etapes diferents (anys vuitanta a El Pe-

Opinión Pública”. La dificultat de sinte-

nova “àgora pública” que pretén visua-

riódico, anys noranta a La Vanguardia).

titzar més de cinc-cents folis en les set-

litzar la realitat.

2. L’anàlisi,“des de dins”, de la dinàmica

centes paraules d’aquest espai és un

Aquest complex procés conforma una

industrial del procés de fabricació de

repte periodístic impossible de rebutjar

nova realitat (mediàtica i real) paral·lela

fames en un programa televisiu com ara

ja que, a més, segons el que exposo en el

a la realitat/real, on influeix decisiva-

Operación Triunfo, a què vaig tenir

meu treball, aquesta és una de les condi-

ment. Estirant el fil dels personatges

accés directe. 3. L’anàlisi d’una setmana

cions, tan obligades com maleïdes, del

mediàtics

noves

de telenotícies en dues cadenes genera-

treball mediàtic: deixar la realitat o

“classes” socials: els actors, que contro-

listes espanyoles i la corresponent pu-

l’anàlisi reduïda a píndoles. M’he passat

len o s’exhibeixen en l’escena mediàtica,

blicitat que els acompanya. 4. L’estudi

“patiment” del periodista a l’hora d’ex-

sonatges entronitzats com a cele-

treure allò essencial i de major interès

britats “de l’any”, dels resums de

comú de qualsevol fet. Alhora, també

l’any de dos diaris espanyols.

penso que el que no es pugui explicar en

Les conclusions a les quals arribo

set-centes paraules no val la pena que

són bàsicament: 1. La fama me-

sigui exposat a la mirada pública. Som-

diàtica és un producte industrial

hi, doncs.

ideat per al consum del públic. Els

El “miracle” de la transformació de

personatges famosos són porta-

qualsevol individu normal en perso-

dors de valors i models de

natge, tot sovint investit de l’aura de la

conducta. 2. El procés de fabrica-

recerca que estudia per què uns indivi-

Ferran Pous

del “santoral”, és a dir, dels per-

comunicació, és el punt d’inici d’aquesta

ció d’aquestes icones mostra l’estructura “religiosa” de l’àmbit mediàtic com a productor de

dus apareixen als mitjans i altres no.

i els espectadors, que contemplen l’es-

creences i ritus.

No és una qüestió banal. Estirant aquest

pectacle creat pels mitjans. Aquest es-

Estic especialment satisfeta de l’estudi

fil intento mostrar com la fama, contro-

pectacle, bàsicament, recrea una realitat/

simbòlic i històric fet sobre la idea d’ex-

lada pels mitjans, és un instrument

real infernal (les males notícies que

cel·lència (expressada a través de la

moral (el premi és la celebritat, el càs-

acostuma a emfatitzar la informació) i

fama) des del Renaixement i les succes-

tig l’anonimat), i els famosos (de polí-

una realitat paradisíaca en mans de la

sives transformacions fins avui. També

tics a estrelles musicals i esportistes) són

publicitat. Els personatges que apa-

pel fet que, per primera vegada, es pro-

reixen als mitjans subministren

posi la perspectiva “religiosa” per en-

dos models (morals) bàsics:

tendre el funcionament dels mitjans. He

l’èxit dels triomfadors i el fracàs

pogut aportar una mirada d’insider als

de les víctimes.

mitjans de comunicació i les seves

Aquest és el tema central del

formes de treball i observar el paper de-

treball, que fuig de l’especulació

cisiu de la tècnica en l’evolució de la

els “sants” de la comunicació global. La

i aporta una anàlisi sociològica rigorosa

comunicació, en les interrelacions hu-

comunicació és la fe que administren els

basada, tant en un aparell teòric divers

manes i en l’elaboració de la “indumen-

mitjans de comunicació. Els mitjans

que es recolza en els estudis d’un clàssic

tària vital” que és la fama.

funcionen com una religió, amb sacer-

de la sociologia com Emile Durkheim,

Amb aquest treball intento tornar a la

dots (periodistes i intermediaris diver-

com en quatre treballs de camp dife-

societat, amb la llibertat que avui atorga

sos), esglésies (grups mediàtics) i fidels

rents que enumero: 1. El repàs i les

l’àmbit universitari, allò que he pogut

(audiències). Els mitjans promouen

conseqüències d’unes dues mil entre-

aprendre en l’exercici del periodisme.

“La fabricació d’aquestes icones mostra l’estructura ‘religiosa’ de l’àmbit mediàtic com a productor de creences i ritus” CAPÇALERA GENER 2009

dues

tota la vida fent-ho i sé que parlo del

celebritat, quan apareix en un mitjà de

apareixen

143-Opinio:Layout 1

30/12/08

12:15

Página 41

OPINIÓ

CIC: canviar per millorar

Llúcia Oliva, Presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC)

que doni instruments per a la presa de decisions en el dia a dia, tant en situa-

FA DOTZE ANYS QUE EL

món del periodisme i de la societat civil

cions d’estrès com en les que hi ha un

Col·legi de Periodistes va impulsar la

i treballem de franc.

temps per la reflexió. Una altra possibi-

creació del Consell de la Informació de

La manca de recursos econòmics, que

litat és obrir el Consell als dubtes dels

Catalunya (CIC) i encara és una institu-

només arriben per pagar l’oficina i la se-

periodistes sobre qüestions ètiques

ció única a Espanya. Els periodistes ca-

cretària, limita l’actuació d’ofici i impe-

abans de prendre una decisió.

talans, que hem estat pioners en tantes

deix d’encarregar la realització d’estudis

Finalment, el Consell de la Informació

iniciatives professionals, també ho som a

externs que, de vegades, serien molt útils

de Catalunya ha de reforçar la seva pre-

l’hora de tenir un organisme representa-

per a la seva tasca arbitral i preventiva.

sència en la societat i per això planifica-

tiu de la societat civil, plural i indepen-

Així mateix, la manca de poder sancio-

rem

dent que vetlla per l’acompliment dels

nador, que en principi no desitgem, però

d’aconseguir-ho. Però sobretot volem ser

principis i valors establerts en el Codi

sobre el que hem de reflexionar, tampoc

presents entre els periodistes. És per

deontològic aprovat en el II Congrés

accions

activitats

per

tal

això que encetarem a partir del proper número un espaï a

Dotze anys de treball, rebent les

CAPÇALERA.

queixes dels ciutadans sobre el que es-

d’aquests anys mostra un

criuen els periodistes i fent d’àrbitre

patró en el tipus de, diguem-

entre la gent i els mitjans, demanen una

ne, males pràctiques professio-

reflexió de la feina feta. Els membres

nals. El Consell és una bona

del Consell hem començat un procés

plataforma d’anàlisi dels pro-

que acabarà, sens dubte, amb una re-

blemes i, la seva major publi-

forma del CIC. L’objectiu és millorar la

cació entre els professionals,

capacitat de servei a la societat cata-

pot tenir efectes preventius i

lana, potenciant les seves funcions actuals i afegint-ne de noves. Els ciutadans es queixen d’informacions

Jordi Tarragó

dels Periodistes Catalans.

L’experiència

animar a la reflexió. Ara bé, també en aquestes columnes ens preocuparem per donar

fetes de manera poc rigorosa, de perio-

ajuda a evitar que es repeteixin certes

informació útil per a la presa de deci-

distes que no respecten la presumpció

violacions del codi ètic.

sions ètiques.

d’innocència i, sovint, del tractament

També considerem important d’instau-

Entenem les circumstàncies difícils i

dels immigrants. Durant aquests anys

rar una tasca preventiva. Fins ara el CIC,

complexes en què tots i totes fem la nos-

s’han tramitat uns cent cinquanta expe-

a partir de les queixes ciutadanes ha ana-

tra feina, i creiem de debò que es pot ser

dients i s’ha desenvolupat una jurispru-

litzat i ha fet saber als periodistes quines

competitiu i, al mateix temps, respectar

dència pròpia.

han estat les equivocacions o mancances

els principis ètics i els valors de la nostra

Els membres del Consell de la Infor-

en un determinat cas, o també

mació coincidim en el fet que les prin-

moltes vegades ha defensat la

cipals limitacions per poder ser més

seva professionalitat. Ara, en

eficients i efectius són: la manca de ca-

un món cada cop més complex,

pacitat sancionadora, la petita visibilitat

on la immediatesa en la presa

social que ha tingut el CIC, tant entre

de decisions és el pa de cada

els mateixos professionals com entre la

dia, i les crisis, constants, creiem que seria

professió. Malgrat el nou panorama in-

societat en general, i el quasi inexistent

bo que el CIC donés un pas més.

formatiu, a les societats democràtiques

pressupost. El Consell de la Informació

Dins d’una sèrie d’accions preventives,

els periodistes encara som els encarre-

ha volgut mantenir des del primer mo-

el CIC pot ajudar els professionals a re-

gats de procurar el dret dels ciutadans a

ment la independència política i de les

flexionar sobre com es respecten els

la informació. El dret és seu i nosaltres

institucions i no respon a quotes de par-

principis ètics i els valors professionals

en som els servidors. Cal que no ho obli-

tit. Els membres som representants del

en sessions especialitzades. A més, cal

dem.

“L’objectiu de la reforma del CIC és millorar la capacitat de servei a la societat, potenciant les seves funcions i afegint-ne de noves” CAPÇALERA GENER 2009

ARA

143-Opinio:Layout 1

30/12/08

12:15

Página 42

OPINIÓ

Les dones als mitjans de comunicació

Sara Lovera, periodista

EL SEGLE XX ES VA CARACTE ritzar per grans revolucions socials i per dues guerres mundials que n’originaren

capacitat de qui escriu i cerca les infor-

vestigant-ne i cercant-ne les arrels; hi ha,

una percepció lamentable. El món es va

macions per difondre-les: allò que ano-

sens dubte, prejudicis i ceguesa. El pit-

repartir entre els triomfadors d’aquestes

meno ceguesa o bé es tracta d’una

jor és quan s’hi suma la manca de re-

i fou necessari reescriure els drets ele-

reacció en cadena de tots els homes que

flexió que banalitza la realitat. I es

mentals. Avui tenim la convicció que el

han descobert que les dones hem arri-

cometen dos errors: considerar les dones

1900 sintetitzà, a més, l’avenç de la cièn-

bat i que no ens n’anirem, fet que els

com a víctimes i dèbils, com si fóssim a la

cia i la tecnologia. En un període curtís-

obligarà a compartir-ho tot amb nosal-

prehistòria, o caracteritzar les seves de-

sim van aparèixer les eines que ens

tres. Inclosos els seus greus errors.

mandes.

permeten la globalització dels mitjans.

En els mitjans no tan sols s’oculta el

Els mitjans s’han quedat enrere. El no

Però hi hagué una altra revolució, sobre

conflicte, sinó que s’oculta el que ha pas-

mirar i analitzar els nous pactes familiars, les noves activitats so-

cent anys les dones, que durant quasi

cials de les dones, que el

cinc mil anys vàrem estar aïllades, apa-

conflicte entre gèneres té

reixem en escena per haver anat a l’es-

conseqüències, deixa el seu

cola de manera massiva, per incloure’ns

missatge coix, buit i fora de

en la producció de béns i serveis públics

context.

i perquè fou descobert el principi per re-

Potser diran que ja estem

gular la natalitat.

considerades com a ciuta-

Les dones som en aquest món, i ens tro-

danes, que hi ha lleis que ens

bem que ens és estrany en molts sentits.

ho garanteixen. És un avenç,

Som en totes les activitats socials,

però es deu al fet que les

intel·lectuals, educatives, productives,

dones ens autoorganitzàrem

econòmiques i culturals. Però el món continua estant en mans dels homes i les lògiques de la superestructura actuen

Jordi Tarragó

la qual s’hi reflexiona poc. En menys de

fa uns dos-cents anys i, des de fa trenta-cinc, els governs s’han pres seriosament el

com si no hi fóssim. Per això moltes se

sat amb les dones. Se les nega, en no in-

canvi.

senten alienes al seu entorn. Algunes

formar sobre elles, les seves feines,

Sembla que això, que és notícia, és des-

intel·lectuals feministes sostenen que

desigs, gustos, veus i moviments, inclòs el

conegut per editors i treballadors dels

l’alteració d’una lògica construïda pels

feminista, i els molts àmbits on som amb

informatius. Hi ha alguns esforços, però

homes, ha generat el conflicte entre gè-

veu pròpia. I més greu, es distorsiona el

són excepcionals.

neres. Es pot provar que el detall i els

seu accionar i el seu nou perfil de ciuta-

Una altra cosa que no saben és que la

contorns d’aquest conflicte no s’ha com-

danes i treballadores. En canvi es parla

Real Academia de la Lengua Española

sense pietat d’allò que consideren

acceptà nomenar en femení les profes-

una tragèdia: canvis en la família,

sions i activitats. Tampoc la professió fa

maternitats disminuïdes, i exigèn-

esforços per evitar el sexisme en els in-

cia de drets específics, tenint en

formatius, per oferir altres mirades

compte que venim d’un altre món

sobre la diversitat i reconèixer que no

i estem estranyades amb aquest

som iguals, que els mons de dones i

CAPÇALERA GENER 2009

“En els mitjans no tan sols s’oculta el conflicte de gènere, sinó que s’oculta el que ha passat amb les dones”

près. La violència masclista es pretén

de violència, guerres i inseguretats.

homes es dividiren en públic i privat i

atribuir a una malaltia social, a casos ex-

Ocultar això fa palès com les i els perio-

això va bifurcar els nostres camins.

cepcionals e què es cerca també la cul-

distes convencionals li estan negant al

I aquestes diferències s’anomenen pers-

pabilitat de les dones.

públic informar de la revolució més im-

pectiva de gènere. Si no es fa així, els

Quan passa això, pràcticament en tots

portant del nostre temps. Hi ha una

mitjans seran només capses de resso-

els mitjans no només és discriminatori,

mancança de professionalisme, perquè

nància dels poders, alguns o molts dels

sinó que és una ocultació deguda a la in-

no s’està amatent a aquests canvis in-

quals tampoc no volen veure la realitat.

143-Opinio:Layout 1

30/12/08

12:15

Pรกgina 43

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 44

DOSSIER ESPECIAL

La delicada situació econòmica espanyola(i de bona part dels països industrialsitzats) ha afectat de ple la línia de flotació dels mitjans de

La crisi que canviarà la professió Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz / Arxiu

comunicació com és la

“S’ha acabat la festa.” La frase que An-

que tot indica que això és tan sols la

tonio Fernández-Galiano, conseller de-

punta d’un iceberg que anirà emergent

inversió publicitària.

legat d’Unidad Editorial –empresa

en els propers mesos”. El president de

propietària d’El Mundo, Marca i Ex-

l’Associació de la Premsa de Madrid

pansión– va pronunciar el 22 d’octubre

(APM) Fernando González Urbaneja

durant una conferència del Fòrum de la

va xifrar el 19 de desembre en 3.000 el

Nueva Comunicación a Madrid il·lustra

nombre de periodistes que perderan la

perfectament el sentiment de la majo-

feina al 2009, el que va definir com una

ria de directius de les empreses perio-

“catàstrofe”.

dístiques espanyoles.

Després de tretze anys de creixement

El Manifest del Col·legi de Periodistes

continuat l’economia espanyola fina-

en defensa del periodisme davant la

litza una de les etapes més pròsperes de

crisi (vegeu annex pàg. 44) vol ajudar a

la seva història moderna. I la professió

evitar les dures conseqüències per la

ha notat els efectes d’aquest canvi per-

professió d’aquest fi de festa.Una set-

què en pocs mesos la inversió publici-

mana abans de les paraules de Fernán-

tària ha viscut la caiguda més gran des

dez Galiano, el 14 de novembre, Magis

que el mercat publicitari espanyol va

Iglesias, presidenta de la Federació

arribar a la maduresa, cap als anys vui-

d’Associacions de Periodistes d’Espa-

tanta. Alguns mitjans han perdut fins a

nya (FAPE), havia enviat una carta a

un 30% de la inversió publicitària.

les

Davant d’aquesta conjuntura es planteja una doble crisi, la de model que afectava sobretot la premsa escrita i l’econòmica que s’hi solapa. La incertesa laboral ha arribat a les redaccions i obre

“La publicitat és un sector extremada-

premsa que existeixen a l’Estat per in-

ment cíclic perquè quan hi ha crisi dis-

formar-los de la creació d’un observa-

minueixen els ingressos publicitaris. I

tori que pretén seguir de prop la crisi i

degut a la dependència de la publicitat

els acomiadaments en el sector. En

la crisi és més forta en les empreses de

professió, que viu dins

aquesta missiva Iglesias assegurava que

comunicació que en altres sectors”,

els “nombrosos acomiadaments en di-

afirma Alfonso Sánchez-Tabernero, ca-

una important

versos mitjans de comunicació –alguns

tedràtic d’Empresa Informativa, vice-

tan rellevants com els pertanyents als

rector de la Universitat de Navarra i un

grups Zeta i Prisa– confirmen allò que

dels experts més reconeguts en gestió i

ens temíem: els periodistes serem les

continguts de mitjans de comunicació

primeres víctimes de la crisi que ja sac-

d’Espanya.

seja el sector. Segons les nostres dades,

Les redaccions tremolen quan cau la

en un mes s’han perdut al voltant d’un

publicitat i tot apunta que aquesta tre-

miler de llocs de treball i el més greu és

molor va per llarg. El pronòstic dels

grans interrogants sobre el futur de la

transformació.

quaranta-vuit

associacions

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 45

La Borsa de Barcelona és testimoni diari dels efectes de la situació econòmiva actual que està afectant de ple la professió.

haver de tancar, però els més impor-

predicció apunten que el retrocés de

tants van superar-la.

l’economia s’aguditzarà el 2009 i que la

Però l’aspecte que converteix en inútil

recuperació econòmica, segons els ex-

qualsevol comparativa és el context.

El 29 de gener es celebrarà al Col·legi

perts més pessimistes, no arribarà fins a

“En l’actualitat el panorama és molt di-

de Periodistes una Mesa per analitzar

ferent. A la darrera crisi amb

l’impacte de la crisi als mitjans amb

prou feines hi havia quatre tele-

representants d’editors, associacions

visions nacionals i Internet era un

de premsa i ràdios privades, membres

fenomen molt incipient. Per això

del CAC, del CCMA, del món univer-

és molt complicat fer previsions i

sitari i de l’Administració. El Col·legi

Per primer cop coincideixen una crisi econòmica i l’increment de la competència degut a les noves tecnologies

calcular-ne el resultat final”, re-

també ha creat un Observatori de la

final del 2010. Així doncs, la crisi pot

coneix William Cabrera, director gene-

precarietat i la crisi que busca recollir

durar entre tres i quatre semestres, un

ral a Espanya i Portugal de Research &

informació o denuncies (la confiden-

període molt similar al de la crisi del

Modeling del grup Havas Media, un

cialitat queda garantida) de situacions

1993, tot i que les comparatives amb

dels principals grups de comunicació

que comportin precarietat per fer-ne

crisis pretèrites no serveixen de gaire.

del món. Per la seva part, Sánchez-Ta-

un anàlisi global. S’ha d’enviar la in-

Primer, perquè als noranta la sotragada

bernero, que des de 1985 estudia la

formació mitjançant la pàgina web del

econòmica no va ser tan forta. Alguns

direcció estratègica d’empreses de co-

Col·legi (www.periodistes.org).

petits mitjans de comunicació van

municació, també incideix en aquest

CAPÇALERA GENER 2009

Un Observatori i una Mesa d’anàlisi

principals serveis d’estudis i centres de

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 46

DOSSIER ESPECIAL

Manifest en defensa del periodisme davant la crisi El Col·legi de Periodistes de Catalu-

valors deontològics de l’ofici. Un pe-

com és el cas dels col·laboradors i els

nya vol compartir amb la societat la

riodisme rigorós i en profunditat pre-

freelance.

preocupació per l’impacte de la crisi

cisa

en els mitjans de comunicació. La crisi

aportin els seus coneixements als més

professionals

veterans

que Demanem la solidaritat dels perio-

és general i té uns efectes especialment greus per a nombrosos sectors econòmics, però en els mitjans de comunicació té unes implicacions que cal que el conjunt de la societat cone-

distes que es troben a l’aixo-

“La reducció del nombre de periodistes a les redaccions representarà un empobriment de la qualitat dels mitjans”

gui.

pluc de la crisi i la responsabilitat de les empreses de comunicació perquè evitin la solució simple dels acomiadaments davant reptes tan com-

joves. La suma de les jubilacions anti-

plexos per als mitjans de comunicació.

La dràstica caiguda dels resultats eco-

cipades i la precarietat creixent dels

nòmics ha fet que moltes empreses

periodistes joves genera un escenari

A les administracions els demanem

hagin decidit reduir les plantilles de

preocupant en els mitjans de comuni-

tot el suport possible per amortir l’im-

periodistes i restringir-ne les col·labo-

cació perquè es pot trencar aquesta

pacte de la crisi i que, a la vegada, sigui

racions, cosa que ha agreujat encara

transmissió de saber intergeneracio-

vigilant davant els casos de precarie-

més la situació de precarietat laboral

nal.

tat extrema que pateixen molts perio-

en què es troben molts periodistes des de fa anys, fins i tot quan l’economia estava en plena expansió. Considerem que la reducció del nom-

“El recurs a les jubilacions anticipades per ‘aprimar’ les plantilles significa la ruptura del mestratge entre generacions”

bre de periodistes a les redaccions

distes. La crisi mai no pot ser una excusa per tolerar situacions que estan per sota dels nivells mínims de dignitat laboral i professional.

representarà, inevitablement, un empobriment de la qualitat dels mitjans

Considerem un error que, després del

Considerem que la gravetat de la si-

de comunicació. I, per tant, una pèr-

llarg període de bonança econòmica,

tuació generada per la crisi exigeix

dua de la informació i els elements

les empreses no trobin, a l’hora

una reflexió col·lectiva sobre la funció

d’opinió plural que necessiten els ciu-

d’afrontar la crisi, altra alternativa

social del periodisme. Si es degraden

tadans en una democràcia. La incer-

que l’acomiadament de periodistes,

les condicions per exercir el perio-

tesa i vulnerabilitat laboral fan, a més,

principal patrimoni de qualsevol

disme, podria provocar uns danys que

que els periodistes no disposin del

mitjà de comunicació. En una reces-

van més enllà de la professió. La debi-

marc necessari per exercir la seva professió amb independència i llibertat. Recordem també que el tancament de mitjans representa la pèrdua de veus i, per tant, de pluralitat.

litat econòmica dels mitjans

“La gravetat de la situació exigeix una reflexió col·lectiva sobre la funció social del periodisme”

CAPÇALERA GENER 2009

El recurs a les jubilacions anticipades

de comunicació afecta en primer lloc els seus treballadors, però també el conjunt de la societat. La qualitat de la democràcia necessita un

per “aprimar” les plantilles significa, a

sió tan intensa com l’actual, tothom

periodisme de qualitat i això és el

més, la ruptura del mestratge entre ge-

ha de fer sacrificis, però les solucions

que està ara en joc, a més de centenars

neracions. Les redaccions necessiten

no poden limitar-se a malmetre el ca-

de llocs de treball.

periodistes de totes les edats per man-

pital humà de les redaccions i menys

tenir-ne la memòria històrica, l’expe-

a prescindir dels periodistes que es

riència professional i transmetre els

troben en una situació més fràgil,

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 47

La premsa escrita és el mitjà que pateix més els efectes de la davallada de la inversió publicitària en els mitjans de comunicació.

punt i alerta sobre la peculiaritat

canviat per la contundència amb què

EL DIARIS, TOCATS

d’aquesta crisi econòmica “a la qual cal

s’ha produït”, admet Pere Guardiola,

La crisi –tal i com deia Antonio

sumar-hi un increïble increment de la

director general de La Vanguardia. Per

Gramsci– es produeix en una societat

competència degut a les noves tecnolo-

la seva part, Enrique Simarro, director

quan allò vell no acaba de morir i allò

gies. Mai abans no s’havien donat

de l’Àrea de Premsa del grup Zeta i di-

nou no acaba de néixer. Tota fase de

aquests dos factors.”

rector general d’Ediciones Primera

transició implica un alt grau d’incertesa,

Plana, empresa editora d’El Periódico

i això era el que passava des de feia

AMB EL PEU CANVIAT

de Catalunya, admet que “les altres cri-

anys a les empreses dels diaris conven-

“Dubto molt que els nostres directius

sis no havien afectat el consum com

cionals, degut a una crisi de model de

mitè d’empresa d’Antena 3, mentre

“Ens ha agafat a tots amb el peu canviat per la contundència amb què s’ha produït”

que Juan Manuel Gil, president del co-

(Pere Guardiola)

molts els ha agafat per sorpresa”, assegura José Luis Olmedo, membre del co-

mitè d’empresa d’El País creu que “els

negoci a la qual ara se li suma una crisi econòmica que afecta tant als rotatius espanyols com als estrangers. La caiguda de vendes –per causa de la competència dels gratuïts i

directius dels mitjans no pensaven que

ara.” “A final de l’any passat –afirma–

Internet– era un fet ja abans que la crisi

la baixada seria tan forta.”

ja contemplàvem una davallada de la

fos una realitat. Segons l’Associació

I des dels despatxos, els directius no

inversió publicitària i des de principi

d’Editors

s’amaguen a l’hora de reconèixer que

d’any aquesta ha estat molt forta”, re-

(AEDE), el 2007 va ser pèssim per a la

va ser així. “La davallada d’ingressos

coneix Simarro, qui assegura que “en

premsa espanyola. Excepte l’ABC, que

publicitaris és molt superior al pitjor es-

l’actualitat hi ha un ambient de des-

va créixer un 16% (fruit d’una agres-

cenari que poguéssim preveure ara fa

concert i de certa tensió per com està

siva campanya de promocions), la resta

un any. I ens ha agafat a tots amb el peu

afectant el descens de la publicitat.”

de capçaleres van patir una caiguda

Diaris

Espanyols

CAPÇALERA GENER 2009

sabessin què passava a l’economia. A

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 48

DOSSIER ESPECIAL

Previsions errònies La caiguda de la publicitat –conse-

dades de publicitat més important del

era menor del que semblava. No era

qüència directa de la crisi a les em-

país, que anualment analitza les in-

l’únic optimista. En un article titulat

preses– va per llarg, asseguren els

versions en publicitat dels anun-

“La publicitat, bé”, que obria l’Estudi

experts. Un estudi de la consultoria

ciants) el 2007 la inversió publicitària

Infoadex de la Inversió Publicitària a

Zenithmedia apunta que la fi de la

real estimada es va situar al voltant

Espanya 2008, Miguel Ángel Sanchez

crisi actual del mercat publicitari ar-

dels 16.108 milions d’euros, cosa que

Revilla, president d’Infoadex, presu-

ribarà “al llarg del 2010 o bé, com a

suposava un increment del 9,2% res-

mia de la llarga experiència de la seva

molt aviat, al darrer trimestre del

pecte de l’exercici anterior.

empresa i davant l’inici de la incer-

2009”.

Quan, el març passat, van presentar-

tesa econòmica donava un missatge

Aquesta davallada de la inversió publicitària té efectes en un gran nombre de països, tot i que no ha començat al mateix temps en tots aquests. Segons la Newspaper Asso-

alentador, de tranquil·litat.

A principi d’any el president de la base de dades de publicitat més important d’Espanya es mostrava força optimista

ciation of America els ingressos per

“Nosaltres

podem

oferir

l’avantatge d’una perspectiva més àmplia i global del mercat. És des d’aquesta posició des de la qual esperem afirmar no-

publicitat en premsa es van reduir el

se aquestes dades d’inversió, Javier

vament per al 2008 el que constitueix

2007 en un 9,4%, el descens més im-

Baron, director general d’Infoadex,

el titular d’aquestes línies: la publici-

portant viscut als diaris dels Estats

va destacar que la temuda retallada

tat, bé.”

Units des que l’any 1950 es va co-

de publicitat no s’estava donant per

No eren els únics que van errar-la a

mençar a registrar aquest tipus d’in-

la pròpia maduresa del mercat publi-

l’hora d’atrevir-se amb les previsions.

formació.

citari espanyol –que en els darrers

Un estudi d’inversions com Zenith

A Espanya, en canvi, la caiguda de la

cinc anys s’havia mogut en uns índexs

Vigía estimava que el 2008 podia tan-

publicitat ha tardat més a arribar. Se-

de l’1,5% sobre el PIB– i perquè

car-se amb un creixement de la inver-

gons les dades d’Infoadex (la base de

podia semblar que la desacceleració

sió publicitària en un 5%. Però, després d’uns mesos, les previsions optimistes van deixar pas a la realitat, ja que les mateixes dades de l’empresa Infoadex, tot un referent, mostraven com la caiguda de la inversió publicitària al segon trimestre del 2008 va patir un decreixement del 16,2% en la publicitat a la premsa escrita entre els mesos de gener i juliol, la qual cosa que suposava la pèrdua d’un total de 805,6 milions d’euros. La premsa escrita acusa especialment la forta davallada de la inversió publicitària degut al fet que l’enfonsament dels sectors de la construcció i l’immobiliari, sumat a la baixada de vendes de l’automoció, afecta els sectors que se solen anunciar en els mitjans escrits. Tot un cop a la línia de flotació d’aquest mitjans.

30/12/08

12:00

Página 49

dels nivells de difusió. Però és que

poc s’anunciava. “El que preocupa als

assistents a un col·loqui privat del

aquesta tendència ja és una constant en

responsables d’aquests mitjans és que

fòrum mundial de Davos quan va asse-

la majoria dels països del nostre entorn.

quan millori l’economia el compte de

gurar que no sabia si al 2013 el diari se-

Entre 1996 i 2003 s’han perdut set mi-

resultats ja no serà com abans de la

guiria venent-se als quioscos.

lions d’exemplars diaris dins l’àmbit eu-

crisi”, assenyala Sánchez-Tabernero.

Així doncs, la situació prèvia a la crisi

ropeu. Segons les dades de l’Audit

Els experts avisen que la migració als

era més que preocupant i convidava a

Bureau of Circulation, al Regne Unit la difusió de rotatius com The Times o The Guardian cauen dràsticament, amb un 4,08% i 6,51% respectivament, mentre que Le Monde el passat mes

un replantejament. Ara la crisi

En el sector publicitari es creu que el model de negoci basat en promocions pot estar esgotant-se

econòmica ha accelerat aquest procés un cop el miratge ha deixat pas a la realitat. “El boom immobiliari tapava la crisi. I la

d’abril va reduir un 20% la plantilla

professió, sobretot la premsa es-

mitjançant baixes incentivades i preju-

mitjans digitals no s’atura. Les previ-

crita, no veien que no s’estaven movent

bilacions forçoses.

sions de publicitat en mitjans per al

tants diners. Però n’entraven tants del

L’estratègia a Espanya per contrarestar

2009 apunten a la baixa, i segons un in-

sector immobiliari que ningú no ho mi-

aquesta caiguda ha estat mantenir el ni-

forme de la consultora ZenithOptiMe-

rava”, critica Vicent Partal, director de

vell de lectors a base de promoció rere

dia “els diaris, les revistes, la televisió i

Vilaweb. “A les empreses periodís-

promoció, una fórmula que ja està es-

la ràdio estan perdent terreny davant

tiques –prossegueix– ningú s’havia

gotada. “Les promocions i les vendes

Internet, però de tots els mitjans el que

preocupat del que passaria el dia que

en bloc han tocat sostre”, afirma Josep

està patint més pèrdues és el diari.”

deixessin d’entrar els diners de les im-

Playà, president del comitè d’empresa de La Vanguardia, una opinió que comparteix William Cabrera: “Moltes persones en el sector publicitari pensen que el model de negoci basat en pro-

mobiliàries. És molt més que una

Els experts adverteixen que la migració de la publicitat als mitjans digitals ja no s’atura

crisi conjuntural que tapa la crisi de model. Passava el mateix que amb la bombolla especulativa financera, que tapava que hi havia

mocions pot estar esgotant-se. Cada

una crisi econòmica. El diagnòs-

cop és més difícil aconseguir una pro-

Un cop que a la premsa escrita li ha cai-

tic de la crisi de la premsa escrita es

moció que tingui èxit.”

gut la bena dels ulls, cal buscar un nou

podia haver fet tres o quatre anys en-

La caiguda de les vendes ja havia ad-

model per ressituar-se en el context ac-

rere i en canvi ara haurà de fer-se en

vertit al sector de la premsa escrita que

tual els diaris de pagament si no volen

tres mesos i malament”, assegura el di-

havia de ressituar-se i adaptar-se als

estar abocats a desaparèixer. Aquesta

rector de Vilaweb.

nous temps. Però no va ser així. “Els

disjuntiva pot semblar exagerada, fins i

En aquest sentit també apunta Xavier

diaris han estat molt còmodes amb els

tot apocalíptica, si no fos perquè perso-

Vidal-Folch, director adjunt d’El País i

marges de benefici i reaccionen una

nalitats com Philip Meyer, professor de

president del World Editors Forum, qui

mica tard. Fins ara la reacció dels mitjans impresos ha estat molt epidèrmica, amb promocions (amb un valor afegit que no té res a veure amb el producte i a més tenen una reacció limitada), nous

recorda que “l’impacte de la crisi

“Ningú s’ha preocupat del que passaria el dia que deixessin d’entrar els diners de les immobiliàries” (Vicent Partal)

dissenys, etc., però no reflexionen sobre

econòmica en l’estabilitat pressupostària dels diaris espanyols no és la menor però tampoc la més gran del nostre entorn internacional”. No obstant això, Vidal-

què és un diari en el context actual,

periodisme de la Universitat de Caro-

Folch admet que “probablement la crisi

sobre el model de producte”, critica Al-

lina del Nord ja han fet saltar les

econòmica sigui el detonant per accele-

fonso Sánchez-Tabernero.

alarmes. Meyer assegura al seu llibre

rar el canvi estructural, però potser es

Però no es feren els deures i ara a la cai-

The Vanishing Newspaper (2004) que

farà menys ordenadament que en

guda de les vendes cal sumar-li la da-

el 2043 desapareixerà el darrer exem-

condicions normals, perquè ara el

vallada de la inversió publicitària. El

plar imprès del New York Times. Fins i

temps se’ns tira a sobre.”

pitjor d’aquest escenari és que res asse-

tot l’editor d’aquest conegut rotatiu

Les presses i els canvis estructurals so-

gura que quan la crisi finalitzi aquesta

nord-americà, Arthur Ochs Sulzberger

vint comporten un component traumà-

publicitat retorni als mitjans on fins fa

Jr, al gener del 2007 va sorprendre els

tic. A principi d’octubre, la Societat

CAPÇALERA GENER 2009

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 50

DOSSIER ESPECIAL

Quan la premsa desapareixia Interamericana de Premsa (SIP) va ce-

capçaleres espanyoles (20 Minutos,

“Les notícies que diàriament ens ar-

lebrar a Madrid la seva la 64a assem-

Metro, ADN i Què) finalitzen l’any

riben són preocupants: empreses en

blea

trobada

amb pèrdues que, segons els analistes,

crisi i diaris, a vegades autèntiques

internacional, Milton Coleman, editor

poden arribar fins a quaranta milions

institucions nacionals, que hom deixa

de The Washington Post, va assegurar

d’euros.

de publicar. Així, no sols es va enxi-

davant d’editors i directius de premsa

Els diaris gratuïts segueixen creixent

quint cada vegada més el ventall plu-

d’aquesta organització que “les greus

en nombre de lectors però no en ren-

ralista que la premsa havia arribat a

pèrdues financeres que afecten les or-

dibilitat. A 20 Minutos, sense anar més

tenir fa uns decennis, sinó que aquest

ganitzacions de notícies estan forçant

lluny, no li va servir de gaire ser el líder

fenomen assoleix a hores d’ara unes

un curós reexamen de com es co-

dels diaris gratuïts. “Paradoxalment, la

dimensions mundials. (...) L’aparició

breixen les notícies i de quina és la nos-

crisi d’ingressos ens arriba quan 20

i el desenvolupament de nous mit-

tra audiència actual i potencial.”

Minutos i 20minutos.es aconsegueixen

anual. En

aquesta

jans de comunicació, com ara els audiovisuals, la disminució del nombre de lectors, la crisi professional en si mateixa, l’administració deficient, l’augment dels costos de producció

les millors dades d’audiència de

Diferents especialistes adverteixen que en el sector dels gratuïts es pot passar de quatre a dos grans capçaleres

–sobretot la mà d’obra i les matèries

çalera, en el seu bloc del 18 de juliol. Escolar anunciava les re-

car: “Hem de tornar als costos salarials

ment de la distribució, la inexistèn-

ELS GRATUÏTS, TAMBÉ

de fa dos anys i prescindir d’alguns pe-

cia d’importants ajuts oficials i la

Les pèrdues i les reduccions de perso-

riodistes, maquetadors, editors i cor-

mateixa crisi econòmica general són

nal no són exclusius de les capçaleres

rectors. Si no ho féssim, estaríem

factors que, des de fa temps, han

històriques. Els gratuïts d’àmbit nacio-

posant en perill la viabilitat de la com-

convertit la premsa de les societats

nal també estan patint de valent. So-

panyia en el seu conjunt. (...) La daval-

occidentals en un ram industrial de

vint

creixent

lada és tan forta i brusca que crec que

difícil rendibilitat. (...) Tot plegat

fenomen de la premsa gratuïta com un

tots ens hem posat la mateixa tasca ur-

constitueix un greu perill per a la

dels causants de les baixades de vendes

gent: reduir costos. Els que estàvem en

premsa escrita en general, però en-

dels diaris tradicionals en els darrers

beneficis, per evitar tenir pèrdues. Els

cara més per a la premsa escrita dià-

anys. El president francès, Nicolas Sar-

que estaven en pèrdues, per evitar

ria (...). La crisi de la premsa no és

kozy, fins i tot va acusar-los de “la mort

morir.

un fenomen aïllat que ha sorgit de

del periodisme escrit”. Acusacions a

La situació és tan delicada que fins i tot

sobte a l’Estat espanyol, sinó que

part, la caiguda de la inversió publici-

diferents especialistes en el sector dels

igualment existeix en tots o gairebé

tària afecta de ple aquest sector que, a

gratuïts apunten que la crisi pot reduir

s’ha

assenyalat

tots els països de l’Europa occidental. (...) L’augment del nombre d’aparells de ràdio i televisió contrasta, evidentment, amb la inexorable disminució del nombre

de quatre a dos el nombre de

L’expresident de l’Associació Espanyola de Premsa Gratuïta va reconèixer que hauran de “lluitar molt dur”

de lectors de diaris.” Aquestes pa-

CAPÇALERA GENER 2009

senio Escolar, director de la cap-

tallades que havien hagut d’apli-

primeres–, les dificultats i l’encari-

la seva història”, reconeixia Ar-

capçaleres a Espanya. En el III Congrés Internacional de Nou Periodisme, que va tenir lloc a Càceres a final d’octubre, Ángel Doménech, conseller delegat de

raules semblen actuals quan en rea-

diferència dels diaris de pagament,

Starcom Mediavest Group Iberia, va

litat estan extretes del document

tenen la publicitat com l’única via de

sentenciar que al 2009 “no sobreviuran

L’Associació de la Premsa de

finançament.

quatre grans gratuïts”. Unes setmanes

Barcelona davant la crisi de la

El passat mes d’agost el que llavors era

abans, en la citada assemblea de la So-

premsa diària, que aquesta institució

president de l’Associació Espanyola de

ciedad Interamericana de Prensa, Al-

va editar el juny de 1980 amb la vo-

Premsa Gratuïta (AEPG) –actualment

bert

luntat de realitzar un estudi compa-

n’és el director executiu– va reconèixer

avisava que alguns gratuïts “també des-

ratiu que abordés les raons que

que “la premsa gratuïta haurà de lluitar

apareixeran”, ja que la publicitat està

havien portat a aquella situació.

molt dur” per mantenir-se en temps de

registrant tarifes molt baixes que arri-

crisi. Prova d’això és que les quatre

ben “fins a un 80% menys”.

Montagut,

director

d’ADN,

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 51

El Govern manté les ajudes persones que afecta ja que, tal i com recull el Llibre blanc de la professió pe-

Les crides d’ajuda als governs per

riodística a Catalunya, –editat el 2004

part dels editors de diaris estan a

pel Col·legi de Periodistes i la UAB–

l’ordre del dia. El passat 13 de no-

quasi la meitat (un 44,3%) dels perio-

vembre Pilar de Yarza, presidenta

distes catalans amb feina treballaven a

de l’Associació d’Editors de Diaris

la premsa escrita.

(AEDE) va reclamar ajudes al Govern per poder afrontar la crisi amb

FRAGMENTACIÓ TELEVISIVA

garanties. De Yarza va demanar la

Si abans de la crisi econòmica la

cooperació de les institucions pú-

premsa escrita ja portava uns anys en

bliques, com succeeix a la majoria

crisi per la davallada de vendes, les te-

dels països europeus” per donar su-

levisions afrontaven una progressiva

port a aquest sector. La petició va

fragmentació de l’audiència i del pastís

tenir lloc durant la inauguració de

publicitari, degut a l’aparició de noves

les XXIV Convenció de l’associació

televisions com Cuatro i La Sexta, a

a Las Palmas de Gran Canària.

més de la progressiva implantació de la

A Catalunya, les ajudes que anual-

Televisió Digital Terrestre (TDT), que

ment rep la premsa escrita no min-

el 2010 substituirà la difusió analògica,

varan, tot i la crisi. Des de la

fragmentarà encara més el panorama

Conselleria de Cultura i Mitjans de

televisiu i es beneficiarà del marc nor-

Comunicació, Carles Mundó, secre-

Però aquests problemes no són exclu-

matiu que permetrà veure a cada

tari de Mitjans de Comunicació, ha

sius d’Espanya. En altres països, com

autonomia entre quaranta-quatre i cin-

assegurat a

els EUA –país pioner de la premsa gra-

quanta-dos canals digitals (les televi-

l’any 2009 s’espera comptar amb la

tuïta– la caiguda de la publicitat fa que

sions autonòmiques tindran entre

mateixa partida que el 2008. “El

bona part de les capçaleres perdin di-

quatre i vuit canals).

2008 hem tingut un pressupost d’una

ners. A Gran Bretanya, per exemple,

En aquest context, la caiguda de la in-

mica més de divuit milions d’euros i

creixents rumors apuntaven a un possi-

versió publicitària ha posat les televi-

per al 2009 esperem tenir pràctica-

ble tancament de The London Paper,

sions privades davant d’un panorama

ment el mateix pressupost, una mica

la capçalera gratuïta propietat de Ru-

encara més preocupant. Telecinco i An-

menys de divuit milions.” Mundó re-

pert Murdoch que en els primers deu

tena 3, que durant els darrers anys pre-

corda que els problemes econòmics

mesos d’existència va acumular pèr-

sumien de ser les cadenes més rendibles

no són exclusius de les empreses pe-

dues per valor de vint-i-quatre milions

d’Europa, acumulen problemes pressu-

riodístiques. “La crisi també afecta

que per a

postaris.

els pressupostos de la Generalitat, i

Tal i com apareixia a l’octubre en

per això per a nosaltres suposa una

un informe de Vertele.com (el web

fita haver pogut mantenir la mateixa

més complet sobre la televisió es-

quantitat de diners.”

panyola elaborat per un equip de

El secretari de Mitjans de Comuni-

periodistes especialitzats), les

cació admet que veuen els efectes

d’euros. El problema és que les pèrdues

dades de centrals de mitjans, els ingres-

de la crisi a la professió “amb preo-

en les quatre capçaleres espanyoles

sos publicitaris de les grans companyies

cupació” i recorda que “en els dar-

poden ser pitjors si es té en compte que

nacionals (TVE, Antena 3, Telecinco)

rers

es tracta dels gratuïts amb tirades més

haurien caigut una mitjana d’un 25% en

Generalitat ha ajudat la premsa, so-

altes del planeta, cosa que suposa alts

relació amb l’octubre del 2007, mentre

bretot la premsa en català.” Mundó

costos d’impressió i distribució.

que la facturació de Cuatro s’hauria re-

també ha reconegut que “hi ha una-

La incidència de la crisi en els diaris (ja

duït un 18% i la de la Sexta es va incre-

nimitat, en el sentit que cal acotar

siguin de pagament o gratuïts) pren

mentar un 20%, conseqüència directa

costos i intentar dimensionar les

més relleu encara si es valora des d’un

de l’increment d’audiència que ha acon-

plantilla als ingressos.”

punt de vista quantitatiu pel nombre de

seguit en els darrers dotze mesos.

anys

Govern

la CAPÇALERA GENER 2009

La crisi apareix quan les cadenes de televisió afronten una fragmentació de l’audiència i la publicitat

CAPÇALERA

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 52

DOSSIER ESPECIAL

Efectes de la crisi MENYS VALOR

La davallada de la inversió publicitària

la televisió és que el nivell de consum

En un article publicat el passat 31

ha portat els mitjans privats a reclamar,

és alt però el grau de satisfacció és baix,

de març a The New Yorker el perio-

de nou, la desaparició de la publicitat

així com el fet que els que veuen menys

dista Eric Alterman repassava la

dels mitjans públics. Des de la Unión de

televisió són els joves i les persones

història de la professió als EUA.

Televisiones Comerciales Asociadas

amb un grau educatiu alt. I això suposa

L’autor reconeixia que la premsa

(UTECA) –que representa les cadenes

un problema de cara al futur”, adver-

dels Estats Units ha perdut un 42%

comercials d’àmbit estatal– adverteixen

teix el catedràtic d’Empresa Informa-

del seu valor de mercat en els dar-

que si no s’elimina la publicitat de les

tiva.

rers tres anys.

cadenes públiques el sector televisiu

A més, quan els joves opten per consu-

privat no podrà suportar l’augment de

mir-ne, no sempre ho fan davant de

I LES AGÈNCIES?

canals de TDT que comportarà l’apa-

l’aparell de televisió. Un fenomen que

Des de l’agència EFE, reconeixen

gada analògica. Entre les demandes

preocupa els directius de les cadenes

que estan notant la crisi i que ob-

d’UTECA destaquen l’eliminació de la

privades és la televisió per Internet.

serven una baixada en determinats

publicitat en totes les televisions pú-

En els darrers anys han aparegut nom-

sectors comercials. La caiguda de la publicitat en els mitjans pot obligar alguns d’aquests a cancel·lar el servei de les agències. En canvi, altres fonts confirmen que les agències

broses cadenes que tan sols ope-

En vint anys la televisió ha passat del 30% al 45% de la inversió publicitària mentre que en els diaris ha disminuït

prenen més valor en temps de crisi,

crisi serà la de la televisió, perquè la gent la mirarà per Inter-

perquè permeten que alguns mit-

bliques, incloses les autonòmiques i les

Tot plegat, una revolució tecnològica

jans redueixin redactors de la plan-

municipals.

que acabarà amb el monopoli d’unes

tilla i ho cobrixin per agència.

Davant d’aquestes demandes, la vice-

poques cadenes que emetien uns

presidenta del Govern, Maria Fernán-

continguts determinats sense que l’es-

PUGEN LES VENDES

dez de la Vega, ja va advertir que TVE

pectador tingués marge d’elecció. In-

Les vendes del Financial Times i del

complirà el seu compromís de baixar el

ternet, en canvi, permet a l’usuari

Wall Street Journal han augmentat

seu límit publicitari fins als nou minuts

decidir el contingut que vulgui i en el

des de la davallada de la banca

per hora al 2010, però que no contem-

moment que vulgui. En pocs anys,

Leman Brothers als Estats Units.

plen anar més enllà, és a dir, que no es

diuen els experts, s’hauran acabat les

En aquest sentit, la crisi ha estat po-

plantegen modificar el model de finan-

graelles de programació tancades. El

de la premsa econòmica, que també ha disparat la lectura dels diaris en línia que se centren en les finances.

fort creixement de la televisió per

La crisi de la premsa escrita és molt actual. La televisió té més temps per abordar la interactivitat o Internet

Internet ha provocat que quan encara no s’ha implantat definitivament la TDT aquest sistema hagi quedat una mica desfasat, degut a les seves limitacions (no

MÉS TELEVISIÓ, MÉS BARATA

CAPÇALERA GENER 2009

l’audiència encara més. “La gran

net”, augura Vicent Partal.

sitiva per a alguns mitjans del sector

ren a la Xarxa i que fragmenten

Francesc Escribano, exdirector de

çament mixt (via pressupostos generals

permet la participació ni la interactivi-

TV3, escrivia l’1 de novembre a El

i publicitat).

tat de la Xarxa, per exemple). En un re-

Periódico que degut a la crisi “la

De totes maneres, si bé la inversió pu-

portatge a El País, el periodista Antoni

gent sortirà menys i passarà més

blicitària ha baixat, encara manté uns

Esteve, un dels fundadors de la pro-

temps a casa. Per tant, veurà la tele-

índexs força acceptables. “Ara per ara

ductora Lavina, preveia que “la TDT és

visió més hores. Bona notícia. Però,

la televisió té el 45% de la inversió pu-

una tecnologia de transició. En qüestió

en canvi, el descens del consum im-

blicitària quan vint anys enrere en tenia

de tres o quatre anys, els televisors ac-

pactarà directament en la capacitat

el 30%, així que vist amb perspectiva ha

cediran a milers de canals via Internet,

d’inversió publicitària (...). Mala no-

crescut. En canvi el procés dels diaris

a part dels telefònics.”

tícia. Haurem de preparar-nos per a

ha estat decreixent”, argumenta Al-

De totes maneres encara ens trobem en

més televisió, però probablement

fonso Sánchez-Tabernero.

una fase primerenca de tot aquest pro-

més barata”, predeia.

Però no tots els problemes es troben als

cés. El maig passat The Economist pu-

pressupostos. “El que és preocupant a

blicava una gràfica sobre el grau de

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Pรกgina 53

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 54

DOSSIER ESPECIAL

La manera de veure la televisió està canviant gràcies a les noves tecnologies. Els ciutadans ara poden escollir què volen veure.

penetració de la televisió per Internet

LA RÀDIO, TRANQUIL·LA

crisi”, explica Sánchez-Tabernero.

als països on la televisió de pagament

I mentre la premsa escrita i la televisió

Aquesta afirmació es ratifica quan es

es troba més assentada. Espanya se

afronten el present amb problemes

parla amb els treballadors del mitjà. So-

situa en una modesta posició –tot i les

pressupostaris i veuen el futur amb

ledad Domínguez, secretària del comitè

campanyes publicitàries d’empreses

preocupació, la ràdio s’ho mira des de

d’empresa de Ràdio Barcelona, reco-

como Ono o Telefónica i no arriba ni a

la distància, molt més relaxada. “La

neix que “la gent està tranquil·la”, ja

un 5% de la població, mentre que a Hong Kong, que encapçala el rànquing, supera el 30%. Aquestes dades permeten concloure que alguns dels fenòmens que preocupen els responsables

que l’empresa els ha assegurat

Al sector radiofònic veuen que la situació econòmica no els està afectant tant com a la premsa escrita i a la televisió

CAPÇALERA GENER 2009

del sector encara no estan molt avan-

que la situació econòmica no els perjudica. “De moment la sensació que tenim és que la crisi no ens està afectant tant com a la premsa escrita i a la televisió.

çats i permeten cert marge de manio-

ràdio és un mitjà curiós perquè és un

Som una mica l’excepció.” Domínguez

bra per afrontar-los. “La crisi de la

mitjà antic –té quasi un segle de vida

admet que aquesta tranquil·litat també

premsa escrita és més aguda i és un

comercial– però és el que capeja millor

es basa en els fets. “No han notificat

problema de present. La televisió, en

la crisi. El seu consum és tan alt i és un

acomiadaments

canvi, té més temps per veure què fa

mitjà amb un component local tan im-

afirma.

amb temes com Internet o la interacti-

portant que li permet fer ofertes publi-

Evidentment, les empreses radiofò-

vitat”, admet Sánchez-Tabernero.

citàries més baixes i patir menys la

niques formen part d’una economia

cap

emissora”,

30/12/08

12:00

Página 55

que ofereix signes de debilitament,

ALENTIMENT A INTERNET

també l’afecta. “Internet no està

però la relativa tranquil·litat que mos-

Un altre sector que tampoc pateix la

exempt de la crisi. Hi ha hagut un em-

tra el sector també s’explica pel volum

crisi econòmica, com passa amb els mit-

mirallament amb la Xarxa”, assegura

de negoci de la ràdio espanyola. La re-

jans escrits o la televisió, és el dels mit-

Josep Maria Ureta, periodista especia-

vista Noticias de la Comunicación, que

jans de comunicació digitals. Segons

litzat en informació econòmica. I les

analitza l’actualitat sobre empreses i

l’informe Global entertainment and

dades així ho mostren. La publicitat a

mitjans de comunicació a Espanya, ja

media outlook, que des de fa nou anys

Internet comença a mostrar símptomes

informava en la seva portada del mes

elabora Price Waterhouse Coopers i

d’alentiment. Segons la Newspaper As-

d’octubre que “la recessió publicitària

que es va donar a conèixer a final d’oc-

sociation of America (NAA), la publi-

que pateixen els mitjans de comunica-

tubre, la migració al món digital s’està

citat dels diaris nord-americans va

ció aquests dies arriba a la ràdio després d’un quinquenni d’excel·lents resultats, que es fa palès en les principals companyies privades del sector del nostre país.” En total, el 2007 van sumar

caure un 16% en el segon semes-

La ràdio ha vist com els avanços digitals no impliquen una competència directa sinó que aporten més prestacions

una xifra neta de negoci de 462,23 mi-

tre del 2008, però les edicions digitals dels mateixos també van veure com es reduïa en un 2,4%, –en el primer trimestre havia crescut un 7,2%– cosa que suposa

lions d’euros, cosa que suposa un 14,1%

accelerant i mentre la previsió de

que, per primer cop des de l’aparició

més que en l’exercici anterior. Malgrat

creixement de la premsa escrita entre

dels nous mitjans, aquests tenen un

que en la seva editorial la revista insi-

els anys 2008 i 2012 és d’un 2,9% per als

saldo negatiu. Els analistes apunten que

nua “possibles moviments empresa-

diaris, d’un 3,6% per a les revistes i d’un

la frenada del creixement que es dóna a

rials” degut al fet que ja fa temps que

3,7% per a la ràdio, està previst que In-

la Xarxa implicaria que la publicitat a

en el sector es planteja el dubte sobre

ternet creixi un 12,8%, més que la suma

Internet no passi del 10% del pastís pu-

si hi ha “pastís suficient per a quatre co-

dels tres sectors anteriors.

blicitari mundial.

mensals nacionals” (en referència a la

Però també s’ha de destacar que, com-

Així doncs, la publicitat a Internet se-

SER, Onda Cero, la COPE i Punto

parant-ho amb els països del seu en-

guirà creixent, però a un ritme més

Radio) el cert és que les empreses pri-

torn, Espanya encara es troba a la cua

baix. Fins i tot algunes empreses que

vades d’aquest sector estan relativa-

pel que fa a inversió relativa a Internet.

treballen a la Xarxa poden ser víctimes

ment tranquil·les.

Això explica el potencial de creixement

de la crisi. “Les empreses que operen

Un altre avantatge a tenir en compte és

per als propers anys i que la crisi no

per Internet i que no formen part de

que a la ràdio les noves tecnologies no

l’afecti tan profundament com a altres

grups de comunicació tradicionals

han provocat un trasbals ni un canvi de

sectors. “Nosaltres no estem en crisi

poden tenir problemes en l’entorn ac-

model de negoci, sinó tot al contrari,

perquè arranquem de més avall. Les

tual de recessió, especialment si es

perquè han permès simplificar i abara-

grans empreses encara no s’anuncien i

tracta d’empreses poc capitalitzades i

tir uns costos industrials, malgrat que

el petit anunci continua sent difícil. In-

amb un nivell alt d’endeutament”, au-

anteriorment a això tampoc eren ex-

ternet encara no és un sector normalit-

gura Oriol Amat, catedràtic d’Econo-

cessivament grans. A més, els avanços

zat quant a la publicitat”, admet Vicent

mia Financera i Comptabilitat de la

digitals no han suposat una competència directa en forma de nous mitjans, sinó que ha sabut integrar-ne les possibilitats i beneficiar-se’n. “La tecnologia digital complementa i reforça les emis-

Universitat Pompeu Fabra. Una

Tot i que no viu un moment de recessió, la publicitat a Internet comença a mostrar símptomes d’alentiment

sores, sumant noves prestacions”, asse-

altra experta en el món de la publicitat, Eva Santana –doctora en Publicitat, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna i amb quinze anys d’experiència en

nyala Domínguez. En aquest sentit

Partal, qui també assegura que “a Vila-

agències de renom– també apunta en

apunta Alfonso Sánchez-Tabernero:

web enguany és l’any que més hem fac-

aquest sentit. “Com en la naturalesa,

“Pel sector radiofònic, Internet és una

turat en la nostra història, bastant més

sobreviuran els millors, els més forts, els

oportunitat de promoció dels seus pro-

que l’any passat.”

que millor s’adaptin. De fet, cap diari

grames i pot enfocar el futur amb una

Malgrat aquest creixement i les expec-

digital viu encara de la publicitat. A ex-

certa esperança i amb menys sensació

tatives que dia a dia aixeca Internet, la

cepció de Google i Yahoo no crec que

de crisi que els diaris i les revistes.”

Xarxa no és un món a part i la crisi

hi hagi massa espais a la Xarxa que

CAPÇALERA GENER 2009

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 56

DOSSIER ESPECIAL

Entrevista a Dan Gilmor, periodista

“Les tendències s’estan accelerant” El periodista Dan Gilmor, expert en comunicació i noves tecnologies, va ser un dels ponents de la sessió Periodisme XXI que va acollir el Kosmopolis del CCCB. El llibre We the Media: Grassroots Journalism by the People, for the People el va consolidar com un dels gurus del periodisme digital. Gilmor, director del Center for Citizen Media de la Universitat de Harvard, és considerat un dels pares del “periodisme ciutadà” que ha sorgit arran de l’aparició d’Internet. Si Internet és un repte per a la humanitat, per què encara molts periodistes

El periodista nord-americà Dan Gilmor durant l’entrevista al CCCB.

veuen la Xarxa i el “periodisme ciu-

litzaria seria confusió perquè serà in-

Què els diria als blocaires que volen

tadà” com un problema?

creïblement confusa i difícil.

aprofundir en el periodisme?

Hi ha diferents raons que fan que

Ser blocaire és un bon inic per ser dins

aquells que treballen en el periodisme

Mesos enrere, una enquesta sobre cre-

un mitjà multidireccional. Els blocaires

tradicional estiguin preocupats. Hi ha

dibilitat, a la premsa escrita donava

senten molta passió pel que fan. Poden

moltes raons, com l’abús de l’anonimat

un 35% de credibilitat, mentre que In-

crear xarxes amb altres blocaires, im-

al web, un tema actual. Però alguns pe-

ternet se situava en la darrera posició,

plicar-se amb gent d’altres àmbits i

riodistes tradicionals estan preocupats

amb un 7%. Com afecta la manca de

crear nous espais... Hi ha moltes possi-

pel “periodisme ciutadà” per la situa-

credibilitat al “periodisme ciutadà”?

bilitats, però m’agradaria veure la gent

ció que viuen les seves empreses. És una raó errònia perquè no es tracta tant d’una competició amb el “periodisme ciutadà”, sinó entre empreses

dels mitjans tradicionals dir-los:

“L’adaptació a aquest nou món serà increïblement confusa i difícil”

CAPÇALERA GENER 2009

que lluiten pel mercat publicitari. Ens

“ei, podem treballar junts!”. Però els mitjans tradicionals no tenen coneixement del que està fent la seva comunitat de blocaires. Cada

trobem enmig d’un procés en què

Aquestes dades mostren que la gent ho

mitjà local ho hauria de saber. És un

s’està separant la publicitat del perio-

té molt clar a l’hora de respondre.Amb

misteri perquè no ho fan. No ho puc

disme, cosa que suposa un gran problema

la majoria dels webs no tenen raons

entendre. No dic que els haguessin de

per a les empreses periodístiques.

per confiar-hi, mentre que sí que tenen

donar suport o reconèixer que el que

alguna raó per confiar en els diaris en

diuen és cert. Però haurien d’estar-ne

La crisi accelerarà aquest procés?

els quals, durant anys, han après a

interessats i dir: “som els mitjans que

Els problemes del negoci de les em-

confiar-hi. Personalment, confio més

cobrim aquesta comunitat i part de la

preses periodístiques, almenys als Es-

en alguns blocaires que escriuen sobre

nostra feina és saber que això és el que

tats Units, seran molt més severs arran

certs temes que en qualsevol periodista

està passant”. Els mitjans, els perio-

de la crisi. Les tendències ja son òbvies

tradicional que escriu sobre aquells

distes i les organitzacions de perio-

i s’estan accelerant. No sóc gens bo

mateixos temes. Tot això és un procés i

distes haurien de reconèixer que estan

fent prediccions a curt termini, però és

demana un temps d’adaptació. Confio

perdent una gran oportunitat al no im-

clar que s’accelerarà l’adaptació a

que amb el temps aconseguirem tenir

plicar aquests altres mitjans en les

aquest nou món. I la paraula que uti-

un periodisme més divers i igualitari.

seves pròpies comunitats.

30/12/08

12:00

Página 57

siguin un negoci per la publicitat. Tot i

Vanguardia, qui advertex que “s’espera

Monés, president del comitè d’empresa

això, existeixen i sobreviuen. De ve-

un cicle d’un o dos anys de pèrdues.”Al

d’El Periódico de Catalunya–, i per

gades perquè són una aposta de futur

novembre, durant una reunió de

això els comitès de redacció i d’em-

(primer han de captivar audiència i des-

CC.OO a Madrid amb altres mitjans,

presa hem d’estar vigilants i batallar

prés ja vindrà la publicitat) o per una

Josep Guillamon, president del comitè

per la qualitat de la informació.”

raó estratègica (tot els grups mediàtics

d’empresa de l’Avui, va poder compro-

“En aquests moments és quan es pot

han de ser a Internet).”

comprovar de veritat si una em-

La marca d’un mitjà és clau a l’hora d’aconseguir publicitat. “Les marques habituals dels diaris en paper segueixen sent les més importants quant a l’au-

A Internet s’està donant una concentració d’internautes en menys llocs, però cap és de mitjans tradicionals

diència, i la inversió en gran part se se-

presa aposta pels seus treballadors. És una mica incoherent dir, quan tot va bé, que l’actiu més important d’una empresa són els treballadors i, en canvi, a la pri-

gueix generant en aquestes grans

var que “la situació està fotuda, amb

mera recessió es comenci a acomiadar

capçaleres, tot i que no de manera única

amenaces d’acomiadaments a tot el

gent. Només és coherent si es considera

perquè es tracta d’un camp molt frag-

sector.” Aquest panorama implica que

que l’única cosa important són els divi-

mentat”, explica William Cabrera.

s’estiguin donant retallades de personal

dends dels accionistes i que els trebal-

En canvi, l’opinió de Vicent Partal és

en forma de baixes incentivades i pre-

ladors són solament un mitjà per

ben diferent. Segons ell, seran les ver-

jubilacions. L’objectiu de moltes em-

aconseguir-ho. Això pot ser legal, però

sions digitals dels diaris en paper les

preses és evitar els acomiadaments i els

deixa una mica de banda les polítiques

que patiran més la crisi. “Els que real-

expedients de regulació.

de responsabilitat social que les em-

ment ho tenen més complicat són les

“Amb la crisi tothom està fent neteja de

preses haurien de seguir a llarg ter-

edicions en línia que tenen la força de

plantilles.Ara tenen l’excusa per fer-ho.

mini”, critica Oriol Amat. Aquest

la marca, però que des del punt de vista

catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat

net i no fan els esforços que podrien

“Amb la crisi tothom està fent neteja de plantilles. Ara tenen l’excusa per fer-ho”

fer”, afirma el director de Vilaweb.

(Josep Guillamon)

personal a les noves necessitats

empresarial tenen un problema perquè no s’acaben de creure la versió a Inter-

El que sí que és cert és que, a diferència

Pompeu Fabra assegura que la crisi també serveix per adaptar el del mercat. “Durant els períodes

d’on es concentra la publicitat, els usua-

Ja està bé que els treballadors haguem

de crisi –prossegueix– les empreses

ris tenen les seves pròpies preferències.

de pagar-ne les conseqüències quan les

amb plantilles desajustades en relació

Eva Santana cita el darrer Informe

coses van malament. És la solució

amb les necessitats d’un mercat can-

Executiu de la Fundació Telefónica

fàcil”, critica Josep Guillamon. “Hi ha

viant tendeixen a fer reestructuracions.

sobre la Societat de la Informació i de

la sensació que les retallades de perso-

Això, que és inevitable, al mateix temps

la Comunicació del 2007. “Tot i que el

nal es fan més per la previsió del fet que

és una oportunitat per als treballadors

web creix amb cada cop un major nom-

tindrem menys costos, que no pas per-

que han de fer un esforç d’adaptació

bre de ‘megaespais’ i d’usuaris, la

què s’hagi fet un estudi real de les ne-

del seu perfil a les necessitats reals de

concentració dels internautes es fa cada

cessitats del mitjà” apunta Josep Playà,

l’empresa on treballen.”

cop més en menys llocs. I cap d’aquests

tot i que també reconeix que “en un

Un dels recursos dels mitjans de co-

llocs són els mitjans de comunicació tradicionals”, adverteix. L’HORA DE RETALLAR En aquest context de crisi, les empreses

municació a l’hora d’“aprimar”

“Els comitès d’empresa hem d’estar a l’aguait i batallar per la qualitat de la informació” (Pere Monés)

periodístiques, sobretot les de premsa

les respectives plantilles són les prejubilacions. En els darrers anys més de 300.000 espanyols s’han acollit a aquesta opció. Les empreses periodístiques no se

escrita i televisió, s’estan estrenyent

context com aquest les decisions em-

n’han estat i han seguit un camí iniciat

el cinturó. “La caiguda publicitària ha

presarials i sindicals no són fàcils. Cal

en altres sectors. “Els precursors de les

estat més forta del que es podia

esperar que els empresaris no aprofitin

prejubilacions són les grans empreses

esperar”,

Playà,

la conjuntura.” “La temptació de l’em-

del sector bancari i de les telecomu-

president del comitè d’empresa de La

presari és retallar –adverteix Pere

nicacions. Els diaris anem molt per

reconeix

Josep

CAPÇALERA GENER 2009

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 58

DOSSIER ESPECIAL

Consells davant la incertesa Del 26 al 28 de novembre Barcelona va

- Analitzar amb cura les opcions que es

col·leccions de llibres i música per en-

allotjar el congrés biennal ECREA

prenen respecte a les edicions electrò-

tregues.

(European Communication Research

niques, no descuidar-les simplement

- Ningú no té la recepta del millor

and Education Association), una tro-

perquè ja siguin a la Xarxa i recordar

model de treball informatiu a l’era

bada internacional amb gairebé mil

que necessiten també un pla econòmic

d’Internet, però els exemples reeixits

participants, la majoria persones del

intel·ligent. Tenir en compte que, en la

d’altres empreses poden llançar idees

món universitari, però també profes-

majoria de casos coneguts, la publicitat

importants. Google, per exemple, i la

sionals del ram de la comunicació.

en línia, malgrat el seu augment en els

seva gestió de la informació disponible

Una de les recerques més completes

darrers anys, no compensa les pèrdues

en línia. És el moment que els mitjans

sobre periodisme va ser presentada per

de la publicitat en edicions impreses o

es preguntin com poden aprofitar més

Natalie Fenton, qui dirigeix un projecte

audiovisuals.

i millor l’enorme potencial que tenen

ja endegat sobre el present i futur de la

- Pensar enmig de la tempesta. Tot i

els seus arxius, tant els de valor històric

premsa escrita al Goldsmith’s College

que sembli impossible, tant les redac-

com els que continuen creant en el pre-

de la Universitat de Londres. De mo-

cions com la direcció i els equips admi-

sent.

ment, l’estudi es concentra al Regne

nistratius haurien de permetre’s una

- Recordar que les notícies no són “un

Unit però planegen ampliar-lo a d’altres països. Aquí trobem algunes de les consideracions d’aquest grup: - Abans de tot cal reconèixer que el clima incert no s’aclarirà ràpidament i

Els experts recomanen a les empreses no reaccionar precipitadament amb mesures financeres extremes

que les retallades de personal i pressu-

vibles,

malgrat

que

durant

algunes dècades del segle passat el sistema antic hagi funcionat bé i sota paràmetres més o menys

aturada per examinar i proposar idees

- Diversificar: en temps foscos no ajuda

sobre aspectes fonamentals de la seva

- Els investigadors veuen amb preocu-

amagar el cap sota l’ala. És millor

feina.

pació com, malgrat l’auge dels nous

afrontar la realitat i visualitzar les pos-

- Si les notícies són la base del perio-

mitjans i l’amplitud de nous recursos

sibilitats de diversificació: altres for-

disme i el periodisme lliure és un ba-

associats al web, sovint el periodisme

mats per explorar, altres canals de

luard de les democràcies, com poden

es limita a “copiar i enganxar” o des-

contacte amb el públic lector i formes

operar millor els mitjans per ratificar

aprofiten els recursos esmentats, acla-

d’augmentar visibilitat sense descuidar

la seva rellevància en les societats

parats per la rapidesa que s’exigeix

la credibilitat.

contemporànies cada cop més media-

avui en els mitjans, la multiplicació de

que pot exercir sobre la qualitat de la informació la creixent pressió de notícies vint-i-quatre hores sense parar. No témer al rebranding (reinvenció de la

semblants en molts països.

fonts i, també, per l’allau diària de

No s’ha de témer el rebranding (reinvenció de la pròpia marca), asseguren els entesos

pròpia marca, si és necessari).

CAPÇALERA GENER 2009

jans han de tenir sistemes inamo-

post probablement seran irreversibles.

- Preparar-se per a l’impacte negatiu

negoci com qualsevol”, ni els mit-

correus que s’acumulen a la bústia i que mai no aconseguiran veure o respondre. Recordar que no es tracta només de com el públic utilitza els nous mitjans, sinó,

- Els mitjans han de reconèixer que els

titzades digitalment?

també, com les redaccions els utilitzen.

problemes de pèrdua de lectors i anun-

- Mercadeig i comercialització no han

- Parar més atenció a les tendències so-

cis venien de lluny, i que la crisi econò-

de ser paraules tabú. Un diàleg franc

cials, a les comunitats en línia, a la ma-

mica només n’ha accelerat alguns

entre els diferents departaments dels

nera com la cultura i estil de vida, que

símptomes puntuals. Per tant, no han

mitjans (incloent-hi la redacció) pot

solien ser seccions separades en la

de reaccionar precipitadament amb

generar noves propostes interessants,

premsa, avui poden estar intrínseca-

mesures financeres extremes, sinó amb

que revitalitzin la identitat del mitjà,

ment lligades per al públic que els mit-

una visió més estratègica sobre com

superant el sistema –ja a punt d’exhau-

jans volen retenir o atrapar.

reinventar el seu model de negoci.

rir-se– de les milers de promocions i

LINA MARÍA AGUIRRE

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 59

darrere d’aquests grans sectors i aprenem de les seves experiències”, reconeix Pere Guardiola, director general de La Vanguardia, un mitjà que en els darrers anys ha optat per aquesta via amb el seu personal, sobretot l’administratiu. Però el ministre Celestino Corbacho està en contra de l’extensió a Espanya de la prejubilació i la jubilació anticipada –el passat mes de juny va assegurar que el Govern central té entre els seus objectius “acabar la cultura de les prejubilacions”– en ser insostenible econòmicament pel sistema espanyol de pensions. “Les prejubilacions estan pensades per a empreses que tenen problemes, no per a empreses que guanyen milers de milions”, critica Josep Guillamon. “Malauradament les empreses especialitzades en ajustaments

La ràdio pateix la crisi molt menys que la televisió i la premsa escrita.

de plantilles estan utilitzant un model industrial inviable en el sector dels ser-

En les televisions privades, l’externalit-

tilla, externalitzar els serveis i treballar

veis. Canviar una persona de seixanta

zació està a l’ordre del dia. En un in-

amb un reduït cercle de productores de

anys per una de trenta no és vàlid en

forme del web especialitzat Vertele.com

confiança a les quals s’exigeix exclusi-

premsa”, critica Josep Maria Ureta.

–titulat “Les claus de les televisions per

vitat. A Antena 3 també volen poten-

sobreviure a la crisi”– s’apunta que les

ciar aquest procés. Quan la crisi ja era

MÉS EXTERNALITZACIÓ

empreses preparen mesures de xoc per

un fet, el comitè d’empresa va reunir-

Una altra manera de retallar despeses

afrontar una caiguda publicitària del

se amb Silvio González, conseller dele-

és accelerant el procés d’externalitza-

25% (segons aquest portal, l’octubre va

gat d’Antena 3, qui els va reconèixer

ció que ja fa uns anys que ha començat

ser el primer que els efectes de la crisi

que a partir d’ara s’externalitzarien

en les empreses periodístiques espa-

es van notar en els balanços de les ca-

força àrees de l’empresa. L’argument

nyoles. En època de crisi el mercat es-

denes). Aquesta font apunta que “Tele-

d’aquella decisió, va dir-los, era la crisi

panyol tendeix més a externalitzar com

cinco i Antena 3 estan treballant per

econòmica i la proximitat de la TDT.

una manera de retallar despeses i allitasques amb un valor afegit més gran. Els experts auguren que Espanya serà un dels països on s’espera un fort

“Però nosaltres creiem que el que

El procés d’externalització empresarial sembla imparable. Directius i economistes no en tenen cap dubte

creixement de l’externalització, sobre-

estan fent és aprofitar la conjuntura –assegura José Luis Olmedo, membre del comitè d’empresa d’Antena 3– perquè també ens va reconèixer que si es feia una

tot en la mitjana empresa.

reduir costos en programació i despeses

contenció adequada de les despeses ob-

Tal i com apunta Oriol Amat: “Les em-

generals en els propers mesos i espe-

tindríem els mateixos resultats de l’any

preses tendiran a produir internament

cialment l’any 2009.” Entre aquestes

passat.”

sols allò en què són millors que la com-

retallades, asseguren, s’inclou externa-

No totes les televisions privades viuen

petència. La resta es tendirà a externa-

litzar tot els serveis que siguin possibles.

un procés similar. “La Sexta, per exem-

litzar, i d’aquesta manera les empreses

A Telecinco, el seu president, Paolo Va-

ple, té una estructura empresarial més

redueixen complexitat i es concentren

sile, fa temps que està aplicant aquesta

lleugera i això implica que en moments

en allò que saben fer millor. Aquest és

fórmula. L’estratègia de la cadena de

de crisi pot comprar a proveïdors

un procés imparable.”

Fuencarral és anar “aprimant” la plan-

a preus més barats, mentre que una

CAPÇALERA GENER 2009

berar recursos per poder realitzar

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 60

DOSSIER ESPECIAL

Manca d’unitat “A la premsa cada mitjà va pel seu

companyia amb molts treballadors el

allò essencial: en el diari com a pro-

que no pot fer és dir-los que en cas de

ducte cultural. I és normal que l’exter-

crisi els pagarà menys”, argumenta

nalització avanci en els departaments

Sánchez-Tabernero.

que no suposen l’elaboració d’un pro-

costat. No hi ha cap relació amb els altres comitès d’empresa”, reconeix Pilar Esteban, membre del comitè d’empresa d’El Punt. Aquest sentiment és compartit per la gran majoria de representants dels tre-

ducte cultural”, afirma Xavier

“Probablement anem cap a una redacció petita amb molts col·laboradors externs” (Josep Playà)

ris Forum. Folch alerta que “el problema es dóna quan l’exteraspectes de la producció perio-

president del comitè d’empresa d’El

Els diaris també ja fa un temps que han

dística. És un tema molt complicat que

Periódico de Catalunya, admet que

apostat per externalitzar. “Ha comen-

probablement anirà a més i que cal es

“no hi ha una relació massa estreta”.

çat a circular la idea que un diari ha de

que faci amb determinades regles. I la

“Hi ha poc contacte entre comitès

tenir un nucli de cent persones. Però

responsabilitat del que es produeix tant

d’empresa perquè fins ara érem un

quan es diu això no es tenen en compte

a dintre com a fora del mitjà és la pri-

sector al qual la crisi no havia afec-

les necessitats de cada diari. I proba-

mera d’aquestes regles. També cal apli-

tat massa i hi ha força dispersió la-

blement aquest és l’escenari cap a on

car la mateixa transparència que els

boral”, argumenta Josep Playà.

anem, cap a una redacció petita amb

periodistes demanem a sectors com el

Dotze anys enrere, es va crear la

molts col·laboradors externs”, assegura

polític o l’empresarial i que, en canvi,

Coordinadora de comitès d’empresa

Josep Playà.

algunes empreses periodístiques no

per intentar negociar un conveni esta-

“El primer pas de l’externalització es

compleixen del tot atès que aquest grau

tal de mínims que es convertís en una

va donar a les rotatives. Pocs diaris

de transparència és millorable al nostre

referència en el sector. Però, un cop

compten encara amb rotatives prò-

sector.”

es va aconseguir aquell objectiu, la

pies”, afirma Josep Guillamon. “Fa sis

Els directius dels diaris creuen que el

Coordinadora es va dissoldre. Al-

anys va haver-hi un intent de segregar

procés d’externalització no té marxa

guns comitès de la mateixa empresa

els tallers, però al final la pressió dels

enrere. “És inevitable. La Vanguardia

han creat estructures per coordinar-

treballadors va provocar que fessin

ha estat de les primeres empreses pe-

se, com és el cas de Vocento.A Prisa,

marxa enrere”, recorda Juan Manuel

riodístiques que va iniciar aquest pro-

en canvi, els comitès del grup estan

Gil, president del comitè d’empresa

cés amb l’objectiu d’obtenir la màxima

menys organitzats i tan sols es reu-

d’El País, qui, això no obstant, reconeix

eficiència organitzativa i de costos. Per

neixen quan hi ha alguna urgència.

l’excepcionalitat del diari, ja que la ma-

posar-ne un exemple, la distribuïdora

Per Playà, la conjuntura negativa

joria de diaris han externalitzat els ta-

del grup Godó reparteix cada matinada

pot tenir alguna conseqüència posi-

llers.

més de deu diaris, a més dels propis

tiva. “És possible –afirma– que

“L’externalització és un procés que ha

com La Vanguardia i Mundo De-

d’aquesta crisi en surti una certa

començat fa temps en àmbits com la

portivo. Els diaris ens hem adonat ja fa

consciència dels periodistes en el sentit que hem de reivindicar un periodisme de rigor, de qualitat, no n’hem de perdre l’essència. Ens hi juguem molt. Potser ara és el mo-

temps que necessitem compar-

“El model de premsa espanyol, en què gairebé tots els diaris són empreses familiars, pot canviar amb la crisi”(Josep Maria Ureta)

ment que fem un replantejament CAPÇALERA GENER 2009

País i president del World Edito-

nalització arriba a determinats

balladors consultats. Pere Monés,

Vidal-Folch, director adjunt d’El

tir estructures que no aporten valor afegit al producte, perquè arribar en furgonetes diferents a un quiosc no ho valoren ni el lector ni els anunciants. Tampoc

perquè s’intervingui en el debat del

distribució. Abans els diaris tenien els

valoren que els diaris estiguin impresos

nou model de periodisme en el qual

departaments de subscripcions, la rota-

a diferents rotatives sinó que el que es-

també diguem la nostra i no sigui

tiva, la redacció, etc. en un mateix edifici.

peren de nosaltres és que els imprimim

un debat d’empresaris. Hauríem

I això ha anat canviant. Fa tres anys un

bé. El valor afegit d’una capçalera es

d’incidir-hi en la mesura que sigui

diari era moltes coses (un procés indus-

basa en el talent dels seus periodistes i

possible.”

trial, un producte intel·lectual...) i al final

col·laboradors, el prestigi de l’editor i

d’aquest procés caldrà concentrar-se en

els valors intrínsecs de la marca”,

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 61

explica Pere Guardiola, director gene-

transparents, eficaces i rendibles. Per-

sionalitat en la gestió dels mitjans, que

ral de La Vanguardia.

què quan una empresa no té uns bons

es governaran pensant més en l’estra-

“Els diaris com els coneixem actual-

rendiments és més difícil ser indepen-

tègia i menys en la tàctica, es farà un ús

ment –prossegueix– tindran futur si

dent, perquè quan hi ha pèrdues i algú

més eficient dels recursos, se seleccio-

aprofundim en el fet que les capçaleres es quedin amb el cor del negoci: periodisme i gestió estratègica.Tot el que està relacionat amb producció, logística, comercialització, administració, compres, etc., s’ha de separar del cor i compartir-

naran millor els equips humans,

“La crisi provocarà una major professionalitat en la gestió dels mitjans” (Alfonso Sánchez-Tabernero)

ne els costos amb altres negocis. Si això

es plantejarà millor el coneixement dels consumidors i s’apostarà més per l’anàlisi, la reflexió i la personalitat”, afirma. Els consultats coincideixen en la transformació que viurà la pro-

no ho tenim clar entre tots, els pro-

posa els recursos que falten no està ga-

fessió en els propers anys. “A mig ter-

blemes econòmics derivats de la crisi

rantit que respongui a interessos de la

mini hi haurà unes evidències molt

s’agreujaran i el sector sencer tindrà

comunicació. I els grups de pressió i les

clares. La televisió i el diaris ja no seran

problemes importants. Responsabilitzar

entitats poc transparents que poden

els altres, com la premsa gratuïta o In-

fer-ho no ho fan de forma gratuïta.”

Previsions de creixement

ternet, dels problemes propis del sector, és una irresponsabilitat dels que ho

UNS MITJANS DIFERENTS

facin i no és seriós”, assegura.

Així doncs, és el primer cop que una

Per la seva part, Enrique Simarro, di-

crisi econòmica coincideix en el temps

rector de l’Àrea de Premsa del grup

amb una crisi de model de negoci. Tot i

Zeta i director general d’Ediciones Pri-

els mals auguris, els entrevistats creuen

mera Plana, empresa editora d’El Pe-

que un dels sectors més afectats, la

riódico de Catalunya, prefereix parlar

premsa escrita, seguirà existint, sempre

“d’acords de cooperació entre em-

i quan trobin el seu nou lloc. “Sempre

preses, com passa en el tema de la im-

he cregut en la premsa escrita. Crec que

pressió i la comercialització, que no pas

queden diverses generacions perquè la

premsa escrita continuï. En el futur veig

significa

Mitjana anual 2008-2012

Edició de llibres

2,1%

Edició de diaris

2,9%

Edició de revistes

3,6%

Rádio

3,7%

Televisió convencional

7,1%

Internet

12,8%

Televisió de pagament

16,5%

deixar-ho en mans de tercers”.

una premsa més local i amb més opinió.

I si bé l’externalització és un procés que

Sempre dic que si aconseguim localit-

sembla imparable, també és cert que la

zar la globalització tenim un futur. I, a

crisi pot accelerar l’adquisició de la pro-

més, hem de ser presents en els nous su-

pietat d’alguns mitjans per part d’actors

ports d’informació. En el fons el que

externs al món de la comunicació.

fem és fabricar informació”, apunta En-

“La singularitat del model de premsa

rique Simarro. A les redaccions coinci-

el mateix que ara. Els diaris en paper

escrita espanyol, en què gairebé tots els

deixen amb el que diuen als despatxos.

tenen un gran futur, però s’han de rein-

diaris són propietat d’empreses familiars, pot canviar amb la crisi, ja que poden entrar participacions financeres en el món de la comunicació”, adverteix Josep Maria Ureta. Aquesta possi-

Font: Informe Global entertainment and media Outlook / PricewaterhouseCoopers

ventar, mentre que la televisió

“Estem canviant acceleradament durant la crisi i al final tindrem un panorama molt distint”(Xavier Vidal-Folch)

bilitat encén els llums d’alerta de més

serà a la carta i per Internet”, assegura Vicent Partal. “Aquesta crisi de conjuntura –assegura Xavier Vidal-Folch– serà llarga i afectarà qüestions estructurals. I

d’un periodista. Xavier Vidal-Folch

“És possible que en el futur quedin

una d’aquestes qüestions serà si can-

admet que “la crisi és un terreny més

menys mitjans, més interpretatius, més

viaran o no aspectes importants en el

propici a l’entrada d’actors menys iden-

petits i més lligats al món digital”, asse-

món de la comunicació. Aquest negoci

tificats, posa en perill l’estabilitat del

gura Josep Playà.

canviarà en tot. Ha començat a canviar

sector i fa més difícil la independència

Des del món acadèmic, Alfonso Sán-

abans de la crisi, està canviant accele-

professional. Als periodistes ens inte-

chez-Tabernero elabora una predicció:

radament durant la crisi i al final tin-

ressa que les empreses vagin bé, siguin

“La crisi provocarà una major profes-

drem un panorama molt distint.”

CAPÇALERA GENER 2009

l’externalització, que

Mercat

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 62

DOSSIER ESPECIAL

Una situació delicada Les informacions relatives a mitjans afectats per la crisi van apareixent una rere l’altra. Aquesta és la situació d’alguna de les principals empreses periodístiques: EL PAÍS

lladors. En els primers nou mesos del

majors de cinquanta-sis anys, sobretot

Al diari de Prisa entre prejubilacions i

2008 ha vist baixar un 21% de la fac-

entre el personal administratiu i de

baixes incentivades han marxat unes

turació publicitària i han perdut 5,7

preimpressió Des del comitè d’em-

seixanta persones, cosa que ha permès

milions d’euros. El passat 19 de juliol,

presa es pregunten si aquest procés

descartar mesures més dràstiques. El

el director,Arsenio Escolar justificava

també es viurà a la redacció. S’espera,

principal problema rau en el deute de

els acomiadaments (vint-i-un treballa-

el 2009, una proposta en aquest sentit

Prisa que supera els cinc mil milions

dors, alguns amb importants respon-

juntament amb una major externalit-

d’euros i que l’empresa va aconseguir

sabilitats dins el diari) dient que es

zació dels serveis. Des de la direcció

refinançar a mitjan juliol, gràcies a un

feia per salvar el projecte empresarial.

del diari asseguren haver actuat amb

crèdit pont. Una assemblea el passat

rapidesa a impulsar des de principi de

mes d’octubre va permetre visualitzar

UNEDISA

la preocupació dels treballadors da-

Unidad

vant la crisi i al desembre es va convo-

Mundo, Marca i Expansión està reta-

car dos dies de vaga al saber-se que els

llant despeses i personal degut als

TELE 5

treballadors de l’àrea de publicitat

efectes de la crisi en el grup sorgit de

Les pèrdues acumulades per la cadena

passaven a formar part d’una empresa

la fusió del que llavors era Unedisa

de Mediaset provoca que s’estigui es-

filial del grup.

amb Recoletos. Els responsables del

trenyent el cinturó. Segons una nota

grup ja van advertir al maig de la deli-

de l’empresa:“En el context de debili-

GRUPO ZETA

cada situació econòmica de l’empresa.

tat del mercat en què ens trobem i que

El 13 de novembre el Grupo Zeta

Els més perjudicats són els que prove-

molt probablement no revertirà en els

(propietari

d’El

Periódico

Editorial,

2008 un pla d’estalvis general que ha editora

d’El

nien de l’antiga Recoletos, atès que la

propers mesos, la solidesa dels marges

Catalunya, l’Sport i Interviú, entre al-

fusió suposà una innecessària duplica-

operatius i l’estricte control dels cos-

tres capçaleres) va presentar als comi-

ció de feines en les oficines. Amb el

tos són dos elements cabdals per asse-

tès d’empresa un pla de viabilitat que

Pla de Baixes Incentivades que va ini-

gurar el desenvolupament del negoci

inclou un total de 533 acomiadaments,

ciar-se l’any passat, la companyia es-

a través d’un entorn econòmic en

una quarta part de la plantilla. La di-

pera que hagin de marxar de

crisi.” La cadena, doncs, està retallant

recció, que s’ha compromès a negociar

l’empresa menys d’un centenar de

despeses i potenciant el procés d’ex-

amb els comitès per arribar a un acord

persones. L’estratègia utilitzada és si-

ternalització.

sobre les condicions dels treballadors

milar a la d’altres grups: indemnitza-

acomiadats, insisteix a descartar un ex-

cions pactades i apostar per les

ANTENA 3

pedient de regulació i esperen fer-ho

jubilacions anticipades.

En els primers nou mesos de l’any la

CAPÇALERA GENER 2009

mitjançant baixes incentivades i pre-

ajudat a suavitzar la crisi.

cadena de San Sebastián de los Reyes

jubilacions. Es preveu una forta re-

LA VANGUARDIA

ha vist com les vendes de publicitat

ducció dels costos.

Al diari del grup Godó estan aplicant

queien un 12,9%, la qual cosa va su-

una política de retallada de despeses

posar una caiguda dels beneficis d’un

20 MINUTOS

(menys pàgines, reducció de dietes,

14%, segons la comunicació trimestral

La crisi també l’acusen els gratuïts. 20

viatges, etc.), mentre segueixen apos-

a la CNMV. La cadena està ajustant

Minutos, el líder d’aquest sector, es va

tant per les prejubilacions que ja

els costos i potenciant, al igual que Te-

convertir en el primer mitjà nacional

van iniciar temps enrere. El 2008 s’han

lecinco, un procés d’externalització

que va començar a acomiadar treba-

prejubilat fins a setanta persones

que sembla imparable.

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 63

QUÈ

sions locals impulsada per Prisa que

cions. Des del comitè d’empresa s’as-

L’empresa Vocento, editora del gratuït

va començar les emissions l’any 2000.

segura que el procés, per ara, no re-

Què, prepara un expedient de regula-

El tancament afectarà entre 250 i 300

sulta traumàtic. En el darrer any

ció que provocaria que més de cent

persones.

l’empresa no ha cobert les baixes per-

treballadors anessin al carrer, el 40%

què s’intuïa que la crisi s’agreujaria. Es

de la plantilla. El grup de premsa es-

LA GACETA DE LOS NEGOCIOS

busca incentivar baixes voluntàries

panyola regional més important, pre-

El 26 de setembre l’empresa que edita

per evitar acomiadaments. Una de les

para un expedient de regulació per al

aquest diari econòmic va presentar un

mesures per retallar despeses ha estat

seu gratuït Què, fet que provocaria

expedient de regulació que contempla

anar tancant les diferents delegacions

que més de cent treballadors –un 40%

l’acomiadament d’una part important

(concretament divuit de les vint-i-dues

de la plantilla– vagi al carrer. La Coor-

dels treballadors, concretament d’una

delegacions locals, deixant tan sols

dinadora

d’empresa

tercera part de la plantilla (59 dels 125

oberts tres centres a Catalunya i un a

d’aquest grup va subscriure un comu-

treballadors). La mesura afecta les de-

València) en un procés que va iniciar-

comitès

nicat en el qual manifestava la solidaritat amb la plantilla del gratuït i advertia de la possibilitat d’un expedient de regulació, “segons informacions procedents de fonts de la mateixa direcció.” Els rumors apunten a la possibilitat d’una fusió entre el Què de Vocento i l’ADN de Planeta. AVUI L’empresa editora ha viscut diferents reestructuracions en els darrers anys. L’empresa va intentar una congelació de salaris, però els treballadors van aconseguir frenar-ho. Darrerament s’ha anat fent alguna prejubilació i no s’han cobert les baixes que s’han donat, en un procés dirigit a reduir el pes de la redacció. LOCALIA El passat 14 de novembre Prisa va

Les redaccios, sobretot les de premsa escrita, estan vivint reajustaments.

anunciar el tancament de la seva xarxa de televisions locals, Localia TV, que es farà efectiu el 31 de desembre en aquelles cadenes que l’empresa n’és

legacions que té a Madrid, Barcelona,

se l’any 2004 i que finalitzarà el 2009.

propietària en la totalitat. El grup jus-

Bilbao, València i Lisboa.

El director general d’Hermes Comu-

tifica aquesta mesura “davant les dificultats i incoherència que presenta el

EL PUNT

nèixer que la crisi actual “ha accelerat

marc regulatori actual, per la satura-

L’empresa editora es troba en nego-

el procés de reducció de despeses

ció de llicències de TDT i el desorde-

ciacions amb el comitè d’empresa per

màxim quan les delegacions generaves

nat desenvolupament del sector, que

negociar baixes incentivades, ja que

poc flux en la publicitat”. L’empresa

impossibiliten la viabilitat del pro-

l’empresa encara és massa jove com

aposta pel teletreball dels periodistes

jecte.” Localia és una xarxa de televi-

per abordar un procés de prejubila-

d’aquestes delegacions.

CAPÇALERA GENER 2009

nicacions, Joan Vall Clara, va reco-

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 64

DOSSIER ESPECIAL

La revolució tecnològica, sumada a la crisi econòmica, està transformant els mitjans de comunicació i la manera d’informar-se dels ciutadans.

Una crisi per reinventar els mitjans Juan Varela Fotos: Sergio Ruiz / Arxiu

En aquest article,

La crisi econòmica ha arribat als mit-

En tots dos casos la ignorància, la des-

jans. Però no és l’única raó ni la més im-

confiança, la supèrbia i el victimisme

l’expert en noves

portant de la pèrdua de difusió,

s’han anat superposant fins a arribar a

ingressos, facturació publicitària i in-

l’exageració del president francès, Ni-

fluència que pateixen els mitjans

colas Sarkozy, de convocar uns Estats

convencionals, premsa i televisions, so-

Generals de la Premsa per frenar els

bretot. La crisi del negoci de la infor-

problemes. Però la revolució, com el

mació ja existia, però els bons anys

1789, està passant per sobre dels mit-

passats, amb una economia en creixe-

jans sense que la majoria siguin capa-

tan sols a la situació

ment i importants augments de la pu-

ços d’acomodar-se’n a les exigències.

blicitat, silenciaven moltes alarmes.

El tercer estat, els ciutadans, es

actual dels diferents

Ara, per a alguns, serà massa tard men-

rebel·len contra els altres dos estats: les

tre la resta, especialment diaris i televi-

fonts (vegeu els poders) i els mitjans. La

sions, necessiten reinventar-se per al

crisi del periodisme no és només una

futur.

crisi econòmica, sinó una revolució de

Els periodistes creen un observatori

la participació, la interactivitat i els

per vigilar els acomiadaments als mit-

continguts amb el públic a l’assalt dels

jans. Jubilacions anticipades, baixes

mitjans i en què en el canvi de para-

estratègies

pactades, expedients de regulació

digma subjeu:

d’ocupació i retalls de col·laboracions

• Una crisi de la mediació: la mateixa

empresarials

es pateixen a gairebé tots. Els perio-

tecnologies i consultor de mitjans, Juan Varela, fa un repàs no

mitjans de comunicació sinó que també aborda noves

sostenibles econòmicament que estan apareixent per adaptar--se al nou paradigma informatiu.

funció tradicional dels mitjans

distes intenten crear una barrera contra

• Un qüestionament de la credibilitat:

la socialització de les pèrdues llançada

el recel i desconfiança del públic

per moltes empreses que, com ha re-

porta a una crisi de confiança en què

cordat Fernando González Urbaneja,

els mitjans la perden i la torna a gua-

president de l’Associació de la Premsa

nyar la comunicació entre persones.

de Madrid, “no han fet reserves per re-

• Una crisi de l’objectivitat i del perio-

sistir en els mals temps.”

disme convençut de poder transme-

Ni reserves, ni plans, ni han accelerat un

tre la veritat en un món on el

canvi de model i negoci informatiu ne-

relativisme postmodern només deixa

cessari des de fa anys. Durant massa

espai per a la verificació de les ver-

temps es va instal·lar la cultura de la

sions i les representacions.

queixa sobre dos fenòmens que han

• Una crisi de l’autoritat i de l’estruc-

marcat l’evolució del mercat i l’escenari

tura jeràrquica de la informació, la

de la informació: Internet i la gratuïtat.

societat, la cultura, etc.

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 65

La premsa escrita afronta una important crisi de model arran de l’aparició de les noves tecnologies que permeten informar a l’instant.

cions, de la tecnologia i també de la

Públics amb un elevat consum de

públic

forma en què el públic accedeix, utilitza

continguts multimèdia en qualsevol

d’imatges en tot tipus de pantalles i

i jutja la informació i la feina periodís-

moment del dia a través de diferents

la comunicació arriba constantment

tica. Passem d’un sistema de mitjans je-

suports i amb una diferent participació

als ciutadans en qualsevol aspecte de

ràrquic, de distribució centralitzada i

i interactivitat amb els continguts en

la seva vida quotidiana.

massiva de béns escassos per a un pú-

funció de la seva accessibilitat, facilitat

blic passiu, a un entorn de saturació de

d’ús i interès. I amb una creixent de-

l’abundància

envolta

Una crisi del periodisme tant pel que fa als continguts com a la funció democràtica de vigilant del poder. I una pèrdua d’interès per al públic en un escenari on tots som mitjans i la personalitat es converteix en una identitat de

manda per la mobilitat.

“La crisi del periodisme no és només econòmica, sinó una revolució de participació, interactivitat i continguts”

domini públic desplegada en la vida

La crisi financera ha aguditzat la necessitat d’un canvi de model periodístic. Quan cau la publicitat, els deutes ofeguen molts grups, baixa la difusió i el trànsit

real i en la seva projecció virtual a tra-

continguts multimèdia, distribuïts a tra-

de públic i negoci cap a Internet i els

vés dels mitjans i les xarxes socials.

vés de multitud de plataformes per a

nous mitjans s’accelera. La publicitat

La crisi dels mitjans fa necessari un

públics segmentats i fragmentats no

cau des de la darreria del 2007 i només

canvi no només dels continguts, sinó

només pel seu perfil i interessos, sinó

els augments de preu i l’esforç promo-

també del negoci, de la forma de tre-

també per la forma en què es relacio-

cional salven els ingressos per difusió

ballar dels periodistes, de les organitza-

nen amb els continguts i la informació.

dels grans mitjans.

CAPÇALERA GENER 2009

• Una crisi de l’atenció quan l’era de

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 66

DOSSIER ESPECIAL

Prisa val en borsa quatre vegades

aquest any davant de 79,8 milions en els

Metro va perdre un 26% de la factura-

menys que fa un any i la cotització ha

mateixos mesos del 2007. Però la forta-

ció publicitària encara que el seu públic

baixat un 75%. Un deute de més de

lesa del grup s’assenta a Internet. El-

va créixer un 9%. Què, el diari gratuït

cinc mil milions d’euros envolta el grup

mundo.es

milions

de Vocento, ha perdut més de 8,8 mi-

mentre espera una oferta per Digital

d’usuaris únics a l’octubre, Marca.com

lions d’euros i tem que superarà els 12

Plus, la seva televisió de pagament, i

en registra 7,2 milions i, l’Expansión,

milions de pèrdues a final d’any. ADN,

després de decidir el tancament de Lo-

1,3 milions, segons dades de l’OJD.

el diari de Planeta, també viu moments

calia. El seu conseller delegat, Juan

En la premsa local i regional els pro-

difícils.

Luis Cebrián, admet que busquen socis,

blemes són molt semblants. Vocento, el

Però la televisió, el mitjà rei, tampoc no

mentre els possibles compradors de la

grup més gran de premsa local a Espa-

s’allibera dels efectes de la crisi, amb un

supera

els

cadena de pagament del grup es donen de baixa a poc a poc. Els diaris de Prisa van perdre un 14,3% d’ingressos publicitaris del gener al setembre del 2008, amb un augment de la

descens publicitari del 8,9%.

El sistema centralitzat, jeràrquic i amb un públic passiu deixa lloc a moltes plataformes i a un públic segmentat

publicitat a Internet (Prisacom) del

comptes tant de les televisions públiques com de les privades.

38,8%. Els resultats operatius dels dia-

nya, ha vist caure els ingressos dels seus

manen més diners a les administracions,

ris de Prisa van caure gairebé un 33%

diaris regionals un 12% en els nou pri-

mentre les comercials redueixen bene-

respecte a l’any passat i només l’esforç

mers mesos de l’any, amb una minva

ficis.

promocional i l’augment de preu d’El

dels resultats operatius (EBITDA) del

L’esquema de la crisi es repeteix a gai-

País sosté els ingressos per difusió. In-

36%. I la difusió va caure també un

rebé tota la premsa dels països desen-

ternet continua sent només un 1% dels

3,5%, un descens menys dramàtic que

volupats:

ingressos.

el dels grans diaris de Madrid i Barce-

• Cauen els ingressos publicitaris

El Mundo pateix l’enfonsament” de la

lona, però constant. Les pèrdues són

• Baixa la difusió de pagament, espe-

premsa, segons el seu director, Pedro J.

majors en la publicitat: un 20,5% menys

Ramírez. Però la crisi impulsa el diari

respecte a l’any anterior.

de Rizzoli a buscar noves fórmules amb

El grup només es recupera a Internet,

ingressos de difusió per un augment

un redisseny i avenços en la conver-

amb un creixement publicitari del

del preu dels diaris i amb una forta

gència multimèdia per celebrar el seu

21,7% –que als portals informatius lo-

vintè aniversari, l’any vinent, en la

cals va aconseguir el 30,9%–, i amb la

• Disminueix la rendibilitat de les pro-

millor situació possible. Els resultats

TDT nacional, mentre la televisió local

mocions i el seu impacte en la difu-

d’Unidad Editorial en els nou primers

i autonòmica (convencional i TDT)

sió.

mesos de l’any són poc esperançadors

perd ingressos.

si es comparen amb els d’Unedisa-Re-

La crisi ha arribat fins i tot als gratuïts.

dels usuaris als mitjans digitals i pu-

coletos el 2007, l’any de la fusió. Un

Tots els grans diaris gratuïts espanyols

blicitat, malgrat l’alentiment del

descens dels ingressos de 18,5 milions

tenen pèrdues malgrat el seu continu

creixement en els últims mesos.

mil exemplars pel que fa a El Mundo i de dotze mil amb Marca, els seus principals diaris, mentre l’evolució és més positiva per a Expansión i les revistes

cialment la venda al número. • Es manté o augmenten una mica els

aposta promocional.

• Creix Internet en audiència, temps

• Però els resultats operatius

Tots els gran diaris gratuïts espanyols tenen pèrdues malgrat el continu augment de lectors

(Telva, Actualidad Económica). CAPÇALERA GENER 2009

pels diaris, però que castiga els

RTVE i les autonòmiques de-

d’euros amb pèrdues de difusió de nou

Menys de la meitat de la partida

disminueixen perquè els ingressos dels nous mitjans no compensen encara les pèrdues dels tradicionals a causa de la menor facturació i a un preu de la publi-

L’“enfonsament” de la publicitat ha

augment de lectors. N’han reduït la ti-

citat molt més baix que l’habitual en

estat d’un -9,8% (21,6 milions d’euros)

rada un 20% i la paginació encara més.

la premsa convencional, quan, a més,

per al total del grup, en què només ha

El líder, 20 Minutos, perd 5,7 milions

encara es necessiten inversions per

crescut la facturació a Internet, un

d’euros en els nou primers mesos del

desenvolupar els continguts i mitjans

24,7%, per compensar en part les pèr-

2008, amb un descens en la facturació

dues de la premsa paper. El resultat

publicitària d’un 21% tot i haver gua-

En el cas espanyol, cal afegir-hi, a més,

operatiu és encara pitjor, 46,7 milions

nyat lectors.

la crisi de la televisió local i la manca de

digitals.

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 67

La manera d’entendre i de consumir els mitjans de comunicació per part del públic està canviant radicalment en els darrers anys.

confiança i expectatives en la TDT,

de la capitalització, però també a les te-

(widgets, RSS, sobre continguts que

malgrat l’interès del Govern, i quan en-

levisions, Telecinco i Antena 3, els es-

viatgen per altres webs).

cara el sector està pendent de la seva

peren unes pèrdues pròximes al 60%

Als Estats Units, les últimes dades de la

regulació final: la numeració definitiva

del seu valor.

Newspaper Association of America

en el comandament a distància (crítica

I les expectatives no són bones. El mer-

avancen tendències preocupants. En el

per a la supervivència), si hi haurà TDT

cat publicitari continua caient i, fins i

que portem d’any, els diaris nord-ame-

de pagament i la reducció de publicitat només iniciada per RTVE. Quant als mercats financers, les dades són encara pitjors. La premsa i els grups

ricans han perdut cada trimestre

La premsa i els grups de comunicació que cotitzen en borsa són un dels sectors més castigats

de comunicació que cotitzen en borsa

ingressos publicitaris: 12,85% el primer, un 15,11% el segon i un 18,11% el tercer. Els classificats i la publicitat nacional encapçalen les caigudes, però a partir del

són un dels sectors més castigats per la

tot, amenaça ja Internet, on les previ-

segon trimestre també els ingressos per

crisi i la desconfiança dels mercats. A

sions de creixement de la inversió es re-

Internet han començat a baixar res-

Espanya, els quatre grups que cotitzen

baixen tant per a aquest any com pe

pecte al 2007: un 2,4% el segon trimes-

presenten pèrdues de més de la meitat

al 2009. Augmenta la publicitat a la

tre i un 3% el segon.

del seu valor en el que portem d’any.

Xarxa, però cada cop és més barata

Els diaris comencen a perdre atractiu i

Prisa i Vocento són els més castigats,

(baixa el CPM) i més mediatitzada per

capacitat de generació d’ingressos

amb una pèrdua anual superior al 70%

buscadors (contextuals) i distribuïda

entre els mitjans digitals abans que

CAPÇALERA GENER 2009

de les televisions públiques, fins ara

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 68

DOSSIER ESPECIAL

s’hagi aconseguit un model de contin-

per al vídeo i la televisió a Internet, a

convencionals. Les últimes previsions

guts i negoci estable. El problema no és

més dels mòbils.

de l’Internet Advertising Bureau (IAB

només la competència de l’exuberància

Els diaris han perdut potència de co-

Spain) i Price Waterhouse Cooper cal-

digital, la infinitat de l’oferta i l’apari-

mercialització.

factors

culen, per al 2011, que el 16% de la in-

ció de nous mitjans i serveis amb molta

d’aquest deteriorament es troba la falta

versió publicitària estarà a Internet, un

més rapidesa de la qual són capaços de

de desenvolupament tecnològic de les

22% a la premsa (tres punts menys que

respondre els mitjans tradicionals. Els

xarxes publicitàries, l’escassa capil·lari-

el 2007), un 7% a la ràdio (dos punts

mitjans pateixen, també, una explosió

tat a causa dels preus alts de la publici-

menys) i un 41% a la televisió davant

d’inventari publicitari com no n’hi

tat en premsa (analògica i digital), els

d’un 44% l’any passat.

havia hagut mai, amb la consegüent re-

alts costos per augmentar les xarxes de

La convergència avança i una majoria

baixa del preu dels anuncis, malgrat la

comercialització, els efectes negatius

de professionals i executius estan

prima per la importància de la marca

dels paquets multimèdia amb alts des-

convençuts que és l’únic futur possible

Entre

els

que encara mantenen molts mitjans tradicionals. El canvi del paradigma de l’escassetat a l’abundància no afecta només els continguts. Mai hi havia hagut tants su-

per als mitjans, però la transició

Els mitjans pateixen una explosió d’inventari publicitari mai vista amb la consegüent rebaixa del preu dels anuncis

ports i formats publicitaris com ara.

la informació, una reorganització profunda de les empreses i les re-

Mai tants agents han existit al mercat

comptes, l’alt nivell de concentració pu-

mentalitat, i noves vies d’ingressos.

de la publicitat, i els diaris han perdut

blicitària en els líders i l’escàs

Alguns mitjans han començat a fer pas-

bona part de la seva fortalesa tradicio-

desenvolupament de nous formats i

sos importants. La majoria estan aug-

nal, tant en posició de mercat com en

serveis publicitaris.

mentant

fortalesa de marca, però també en la

Els euros analògics són cèntims digitals.

convergència i els continguts digitals.

seva capacitat de comercialització.

La rendibilitat publicitària de la premsa

Gairebé tots enderroquen les barreres

Les grans empreses tecnològiques i els

és, malgrat la crisi, molt més gran que

que encara protegeixen els continguts

servidors d’anuncis (ad servers) s’en-

Internet. Els grans diaris espanyols

dels diaris de paper (de pagament) i

duen bona part dels ingressos publici-

aconsegueixen una facturació publici-

aposten per una major quantitat i qua-

taris dels mitjans. Els diaris, encapçalats

tària mitjana més de 6 euros per lector

litat de continguts en les seves edicions

per l’Associació Mundial de Diaris

i mes, mentre que a Internet els ingres-

digitals (gratuïts). Les redaccions avan-

(WAN), van expressar fa uns mesos el

sos fluctuen entre 0,15 euros i 0,30

cen cap a la convergència amb diferents

temor per la concentració a mans de

euros per usuari únic al mes. Els in-

models d’integració i la multimèdia és

Google quan es forjava un ja retirat

gressos dels mitjans digitals encara són

ja una necessitat interioritzada en molts

acord de gestió publicitària amb Yahoo,

una petita part de la facturació total: un

mitjans.

l’altre gran portal d’Internet que, a més,

12% en el cas del The New York Times,

Però alguns han anat més enllà a la re-

molts diaris. Els diaris van denunciar el perill d’un monopoli que podria arribar a concentrar el 95% dels anuncis contextuals a

seva

aposta

per

cerca de solucions. El cas més ra-

El canvi de paradigma de l’escassetat a l’abundància no afecta només els continguts. S’han multiplicat els suports

Europa. Google ja serveix el 69% dels

CAPÇALERA GENER 2009

model de negoci sostenible per a

daccions, un canvi de cultura i

gestiona la publicitat i els cercadors de

és difícil. Implica trobar un nou

dical fins ara és el del diari nord-americà The Christian Science Monitor, que deixa de publicar-se en paper durant la setmana per fer-ho només al web,

anuncis d’Internet i concentra el 24%

el 25% per al grup noruec Schibsted,

amb una edició impresa de cap de set-

de la facturació total de la Xarxa, se-

propietari de 20 Minutos i un dels més

mana. Però el seu cas és atípic. Els seus

gons els analistes. El seu poder en els

reeixits en la seva evolució cap a la

52.000 exemplars es venen per subs-

contextuals, la publicitat de baix cost

convergència, o el 7% per a Vocento:

cripció i només són una quarta part del

que més creix (51,9% de la publicitat

un 10% si només es tenen en compte

que venia fa vint anys. És una empresa

en línia en el primer semestre del 2008

els ingressos en premsa.

sense ànim de lucre el principal finan-

a Espanya, segons l’IAB), és gairebé

Totes les estimacions avancen un

çament de la qual és l’aportació de l’Es-

absolut. I el seu futur passa pel desen-

creixement del mercat publicitari a In-

glésia de la Ciència Cristiana. En

volupament de sistemes de publicitat

ternet i un descens en els mitjans

aquest últim exercici, el diari va perdre

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 69

18,9 milions de dòlars compensats amb 12, 1 milions de l’església i la resta per altres donants. Amb el seu nou model esperen rebaixar les pèrdues a 10,5 milions de dòlars l’any 2013. Pocs mitjans comercials poden resistir tant. És un dels primers diaris que abandona el paper per reduir els costos d’impressió, paper i distribució, que devoren al voltant d’un 60% dels recursos. Però encara falta temps perquè els ingressos d’Internet siguin capaços de sostenir aquest 35% o 40% dels costos d’un diari tradicional derivats de la producció d’informació, la redacció, màrqueting, tecnologia i gestió que continuaran existint en els mitjans digitals.

Cada cop serà més habitual consultar notícies que s’actualitzen constantment.

Altres han optat per una via estudiada a moltes empreses: fer gratuït el diari de dilluns a divendres i de pagament

on aquestes interaccions produeixen

és possible, on nous algorismes infor-

només els caps de setmana. Un intent

noves informacions, actualitzacions i

matius permetran als usuaris gestionar

d’aprofitar el millor dels gratuïts, no

relats.

la informació amb més llibertat.

perdre la capacitat comercial del paper

Convertir-se en organitzacions obertes

Periodisme capaç de crear nous ele-

i mantenir els ingressos per difusió el

i participatives, tant pel que fa a la in-

ments informatius en una economia de

cap de setmana, on es concentren cada

formació com al seu contacte amb la

l’enllaç on cada element genera més

dia més les vendes mentre es redueixen

societat i la seva gestió de la informa-

valor que el que captura i en què els

els dies laborables. Però la crisi devora

ció i la publicitat. Cada cop els mitjans

continguts s’independitzen del mitjà

els gratuïts i en posa en dubte la rendi-

són menys capaços de reunir i controlar

per tenir un cicle propi de vigència in-

bilitat futura, a més de les dificultats de

tots els aspectes del procés informatiu

formativa i comercial, en funció de la

distribució i comercials d’un projecte

sota la seva capçalera, de forma centra-

seva utilitat i de les interaccions que es

semblant.

litzada, i han de començar a funcionar

creen amb altres mitjans, amb els for-

La premsa i els mitjans informatius

en xarxa en un mercat distribuït, tant de

mats publicitaris i amb els usuaris.

s’enfronten a la necessitat d’una rein-

continguts com en la publicitat, on la in-

Mitjans en què es fa necessari explorar

venció. Una gran part de la seva es-

formació i la publicitat estan associats

nous models de rendibilitat en un ne-

tructura, la seva organització, la seva goci de la informació ja no serveix. Allò que han de mantenir és una aposta per la informació de qualitat, un bé

goci que, com sempre, es decanta

Cada cop els mitjans són menys capaços de reunir i controlar tots els aspectes del procés informatiu

escàs amb una cobertura i una produc-

més cap al capital cultural i social, un mercat de la influència en què el valor econòmic acostuma a ser menor que el seu benefici social. Models centrats en el periodisme

ció que necessita esforç, dedicació,

a nous formats capaços de convertir-se

com a servei d’alta responsabilitat so-

intel·ligència, temps i accés a les fonts.

en elements susceptibles de distribució

cial i orientats a enriquir el domini pú-

La capacitat de produir relats valuosos,

viral a través de múltiples plataformes:

blic per facilitar l’ús i distribució dels

interessants i útils però també oportuns,

mitjans oberts capaços de funcionar

continguts pels ciutadans, quan la in-

en un escenari on la informació no

com a plataformes on es poden allotjar

formació passa a ser part essencial de

acaba amb la seva publicació, sinó que

i relacionar diferents continguts i usua-

les identitats de domini públic.

la connexió amb el públic i les fonts,

ris, a partir d’una proposta de valor sus-

D’aquí que es torni a qüestionar el

juntament amb la capacitat d’interac-

tentada

professionals

model d’empreses comercials amb una

tuar, la converteix en un procés obert

enriquits pel criteri social del públic i, si

forta necessitat de generar beneficis

per

criteris

CAPÇALERA GENER 2009

cultura i la seva forma d’entendre el ne-

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Pรกgina 70

143-dossier:Layout 1

30/12/08

12:00

Página 71

Les noves tecnologies estan revolucionant molts aspectes de la societat. La manera d’informar-se n’és una.

per als seus accionistes. Més encara

per evitar la manipulació i la confusió

nectada amb les fonts i amb una ele-

quan estan en borsa i els mercats els

entre informació i difusió de continguts

vada capacitat de processament de

sotmeten dia a dia a la tirania de la ren-

propagandístics o sectaris.

dades i informació: externs (fonts, ciu-

dibilitat a curt termini, trimestre rere

Però també aquesta força i capacitat

tadans, cobertures), en repositoris i ges-

trimestre.

d’organitzar i interactuar amb el públic

tors d’informació (agències, bases de

I per això apareixen també nous mo-

i la comunitat dels mitjans digitals

dades, fonts institucionalitzades, gabi-

dels de negoci sense ànim de lucre en

s’està assajant amb alguns models de

nets, etc.) i interns, on es facin més efi-

què, més enllà de permetre els seus pro-

crowfunding, de finançament per la co-

cients i menys costosos els processos

fessionals fer periodisme de qualitat, els mitjà i els seus continguts. Un model ja adoptat per alguns mitjans digitals locals en mercats en què el volum de l’au-

de planificació, cobertura i edi-

S’obren noves vies que exigeixen redaccions amb més gent fora cobrint informació i menys en l’edició i gestió

diència o el trànsit que és capaç de

ció. Una revolució quan l’avenç de la tecnologia ha anat més enllà de l’aparició de nous mitjans i necessitats, com els que sempre han

reunir un web local no permet la gene-

munitat d’usuaris interessats, a través

marcat la història del periodisme, per

ració de grans beneficis.

de petites donacions fetes en el propi

crear un nou ecosistema on canvien les

I també models de rendibilitat social en

web.

relacions i els propis factors físics, indi-

què el periodisme de qualitat es recolza

Noves vies que exigeixen redaccions

viduals, socials, comercials i vitals entre

en fundacions o institucions, com és el

més petites i eficients. Redaccions dis-

els seus habitants. I un desafiament que

cas de nous mitjans com Propublica.org

tribuïdes amb més gent fora cobrint in-

va més enllà de la renovació de contin-

o molts mitjans culturals o amb fins so-

formació i menys gent en tasques

guts, estils, formats i negocis per enten-

cials. Noves formes de rendibilitat que

d’edició i gestió. Redaccions que fun-

dre, d’una nova manera, el paper de la

exigeixen un alt grau de transparència

cionin com una xarxa social intercon-

comunicació i la informació.

CAPÇALERA GENER 2009

beneficis es reinverteixen a millorar el

143-entre-Amira:Layout 1

30/12/08

12:02

Página 72

E N T R E V I S TA a A m i r a H a s s , p e r i o d i s t a

Amira Hass és l’única periodista d’Israel que viu als territoris ocupats, primer a Gaza i ara a Ramala. La seva implicació i denúncia des de les pàgines del diari Hareetz i dels seus

“M’aprecien més a fora que a Israel” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

llibres −entre els quals

Vostè ha reconegut algunes vegades que

ceptat la versió oficial segons la qual

a Israel hi ha gent que no sap el que

l’ocupació ja s’ha acabat i hi ha una in-

destaca Crónicas de

està ocorrent als territoris ocupats,

dependència palestina. El mateix

mentre que a països que són ben lluny

passa amb molta gent arreu del món,

d’allà tenen aquesta informació. Per

que actualment es creu que hi ha un

tant, el conflicte polític també té un

Estat palestí perquè existeix una Au-

component informatiu.

toritat Palestina que en realitat sí que

No és un tema de la informació, per-

té algun control sobre la gent, però no

què aquesta existeix, sinó de l’opció de

el té sobre el territori. I aquest també

Gutemberg)− li han

molts israelians de no saber, de no ac-

és el pensament dels palestins. Van ser

cedir a aquesta informació. No volen

ells mateixos els que van presentar

valgut nombrosos

saber què passa, no volen ser moles-

Oslo com un alliberament. Així doncs,

tats, i res els força a fer-ho. Ells es be-

la paraula ocupació ha estat eliminada

neficien de l’ocupació, així que no

del diccionari, no només a Israel sinó a

volen estar en conflicte amb el que ells

tot el món sencer. Actualment es parla

creuen que és bo i normal i el que real-

de territoris palestins i d’àrees en dis-

ment està passant als territoris ocu-

puta.

Ramala: una periodista israelí en territorio ocupado (Galaxia

premis i el reconeixement internacional.

pats. Les generacions joves no creuen

Aprofitant la seva

que això sigui dolent, sinó que veuen

Als mitjans de comunicació espanyols

la situació dels palestins com quelcom

encara s’utilitza l’expressió territoris

participació en la

de normal.

ocupats. Sí, però quan observes els documents

darrera edició del

Per què ja han nascut amb aquesta

oficials un s’adona que ja no se’n parla

idea?

més, de territoris ocupats. Els israelians

Sí. No s’ho qüestionen. Fa trenta anys

han acabat acceptant aquesta versió

hi havia més gent que s’ho qüestionava

distorsionada de la realitat. Ells no

o que pensava que hi havia alguna cosa

volen saber els detalls de la dominació

parlar amb ella sobre el

errònia.

israeliana, no els consideren impor-

que suposa explicar des

Internet ha augmentat les possibilitats

festival Kosmopolis del CCCB, CAPÇALERA va

tants.

de primera fila el complex conflicte araboisraelià.

d’accedir a la informació.

Vostè és l’única periodista d’Israel que

Sí, però a ells no els preocupa, no bus-

viu als territoris ocupats. La resta de

quen aquesta informació. Durant anys,

companys seus van a treballar-hi i tor-

amb l’anomenat “procés de pau”, el

nen a casa, però vostè s’hi queda.

procés d’Oslo, els israelians han ac-

Ells hi van i fan una feina molt bona.

143-entre-Amira:Layout 1

30/12/08

12:02

Página 73

La periodista Amira Hass durant la seva intervenció al Kosmopolis, poc abans de l’entrevista que va concendir a Capçalera.

No és tant una qüestió de si hi viuen o

tres periodistes respecte a la política

s’ha de tenir coratge per anar a viure

no. Personalment, penso que estic fent

d’assetjament i a les limitacions de mo-

enmig d’aquells “terroristes” palestins

allò correcte i el que em diferencia d’al-

viment aplicades pels israelians.

tan perillosos. I la veritat és que no ha

tres periodistes és que pel fet de viure seus defectes i el seu fracàs en la lluita contra l’ocupació. Molta gent m’acusa de ser propalestina perquè visc allà i és

“Molts israelians opten per no accedir a la informació sobre el que està ocorrent als territoris ocupats”

gades penso que estic pagant un cert preu. En quin sentit?

el contrari. Vivint allà sóc molt més crí-

En aquest moment no estic

tica. I a molts palestins això no els

treballant a Haaretz perquè m’he pres Quina és l’opinió dels seus col·legues

un any sabàtic. Haig de tornar al diari

israelians respecte a la seva opció

al març i hem de renegociar el meu

Els veu com a éssers humans que també

d’anar a viure als territoris ocupats.

contracte. L’empresa assegura que ja

cometen errors.

Crec que al començament pensaven

tenen prou periodistes cobrint l’ocupa-

I no tan sols errors. També tenen inte-

que era boja, aventurera o una per-

ció i addueixen temes financers, però

ressos, diferències entre ells. Però

sona amb coratge perquè segons la

crec que té més a veure amb aspectes

també sóc molt més conscient que al-

manera de veure-ho dels israelians

polítics.

agrada.

CAPÇALERA GENER 2009

entre els palestins veig molt més els

estat una decisió fàcil. A ve-

143-entre-Amira:Layout 1

30/12/08

12:02

Página 74

E N T R E V I S TA

Hass és l’única periodista d’Israel que viu i treballa als territoris ocupats, un fet que li permet accedir a informació de primera mà.

Creu que l’entenen millor a fora del seu

Crec que els palestins no em prenen tan

Però al mateix temps el fet de ser dona

país que a Israel?

seriosament com es prenen als homes

m’ha beneficiat perquè sóc menys sos-

Sí. Professionalment m’aprecien més a

periodistes. I respecte als editors, com

pitosa de tenir a veure amb l’exèrcit o

fora que a Israel. Molts israelians i col·legues diuen “oh, tenim aquesta persona que viu a Ramala!”, però no miren el contingut del que estic CAPÇALERA GENER 2009

escrivint. A vegades tot això m’afecta i

“A vegades penso que no sóc una bona periodista perquè es focalitza el fet que visqui als territoris ocupats i no pas la meva feina”

els serveis secrets, ja que resulta que aquests perfils normalment solen estar associats a figures masculines.

arribo a pensar que no sóc una bona periodista. Focalitzen el fet que estigui

que la majoria de periodistes polítics o

La periodista Anna Politkovskaya

vivint allà i no pas la meva feina.

corresponsals militars són homes, això

deia que pel fet de ser dona tenia més

explica que prevalguin les seves notí-

facilitats a Txetxènia a l’hora de pas-

Ser dona ha suposat un problema afegit

cies, mentre que les meves les publi-

sar desapercebuda i accedir a determi-

o el gènere no té res a veure?

quen a la pàgina vuit, per exemple.

nats llocs.

143-entre-Amira:Layout 1

30/12/08

12:02

Página 75

Recordo que al començament de la In-

les que realment hauria de treballar un

Tot plegat, està ple de línies, de límits

tifada el dirigent palestí Maruán Bar-

periodista per informar sobre el

que molts no s’atreveixen a passar. I

guti va dir que una vegada un alt

conflicte.

vostè és allà al mig. Sí, és així. En un mitjà palestí on tra-

càrrec de la intel·ligència palestina li va dir: “Amira és la periodista més pe-

Parlant d’informar, en quines condi-

dueixen el que escric per a Haaretz a

rillosa”. “Per què?”, va preguntar-li ell.

cions treballen els periodistes pales-

vegades no han transcrit algun article

“Perquè sap quan estem mentint”, li

tins?

meu i quan els pregunto per què em

va respondre.

En unes condicions molt pobres.

diuen que és perquè vaig contra les autoritats palestines. Vaig pu-

lació degut al conflicte. Quin paper juguen els mitjans de comunicació en el procés de pau? Primer de tot, ens hem de qüestionar

“Ser dona m’ha beneficiat perquè sóc menys sospitosa de tenir a veure amb l’exèrcit o els serveis secrets, perfils associats a homes”

blicar un article a Le Monde Diplomatique sobre la lluita entre Hamas i Al Fatah i sé que a la gent de Ramala no els ha fet gràcia.

l’expressió mateixa de procés de pau,

I la qualitat de la informació que

perquè la pau no és un procés sinó un

donen? És bona tot i els pocs mitjans

Quan tres anys enrere va rebre a Bar-

estat. Per tant, podem parlar de procés

que tenen?

celona el Premi Miguel Gil va agrair

de negociació o d’un procés polític del

Molts periodistes palestins estan molt

als palestins les històries que li han ex-

qual pot resultar-ne la pau. Això és el

mal pagats, així que no tenen motiva-

plicat i el fet que “no m’hagin enga-

primer que hem de tenir en compte. I,

ció per treballar dur. I a causa de l’ocu-

nyat”. Però no va referir-se als

en segon lloc, Israel ha passat de tenir

pació no fan cap mena de notícies

israelians. Que potser li menteixen?

l’objectiu de la pau a tenir l’objectiu de

polèmiques. Per exemple, no és qües-

No recordo exactament el que vaig dir en aquella ocasió, però se-

la negociació. Aquestes reflexions són

Perfil La periodista israeliana Amira

“Ens hem de qüestionar l’expressió mateixa de ‘procés de pau’, perquè la pau no és un procés sinó un estat”

Hass (Jerusalem, 1956) és filla de

gurament em referia a alguns palestins concrets i no pas a tots perquè hi ha molts palestins que no diuen la veritat. Del que es

la barbàrie, ja que els seus pares

tionen temes difícils que estan sobre la

tracta és de trobar un grup de persones

foren dos supervivents de l’Holo-

taula, com el fenomen dels joves acti-

amb qui confiar i que sàpigues que no

caust jueu. Aquesta professional

vistes de Nablus, el fet que enviïn a

et mentiran.

de la informació es va instal·lar a

nens de dotze anys amb una bomba

Gaza l’any 1993 i des de 1997 viu

adossada a un control militar. I a més

I no ha trobat aquest grup en la part is-

a Ramala (Cisjordània). Treballa

els anomenen lluitadors de la llibertat

raeliana?

com a corresponsal per al diari li-

perquè el llenguatge que utilitza la

Mmm...

beral israelià Haaretz des de

premsa palestina sempre és combatiu.

1991, tot i que actualment està en

I aquestes coses si ets periodista te les

Potser perquè estan en el poder, en el

excedència. El seu llibre Crónicas

has de qüestionar! Ells, en canvi, no

Govern?

de Ramala (Galaxia Gutemberg) és un recull de les cròniques. També ha publicat Drinking the Sea at Gaza (2000) i Domani andra peggio (2004), una recopi-

“Molts periodistes palestins no es qüestionen coses com que s’envïin nens de dotze anys amb una bomba adossada”

El poder menteix. Evidentment que no hi ha simetria entre aquests dos tipus de fonts. Els oficials palestins sempre menteixen, però com que visc allà ja he establert

lació dels articles que escriu per al setmanari italià Internazionale.

discuteixen tots aquests temes, no pu-

tota una sèrie de relacions amb ells.

Ha obtingut nombrosos premis,

bliquem notícies polèmiques que im-

Fins i tot hi ha alguns portaveus israe-

com el IV Premi Miguel Gil Mo-

pliquin les autoritats i els grups

lians, especialment militars, que em

reno.

palestins. I això penso que és un pro-

donen més informació que mentides,

blema.

però aquests en són una excepció.

CAPÇALERA GENER 2009

Els periodistes i polítics tenen molta re-

143-defensor lector:Layout 1

30/12/08

11:59

Página 76

R E P O R TATG E

La crisi econòmica obre nous interrogants a la premsa escrita, ja que alguns diaris dels Estats Units han optat per retallar despeses i en alguns casos han decidit prescindir

El defensor del lector, un càrrec en perill d’extinció? Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna

de la figura de l’ombudsman, més conegut en català

El càrrec de defensor del lector va

neapolis Star-Tribune, The Baltimore

néixer fa relativament poc als Estats

Sun, The Fort Worth Star-Telegram,

Units. L’any 1967 el Courier Journal de

The Orlando Sentinel, The Hartford

Lousville (Kentucky) va ser el primer

Courant i The Palm Beach Post.Això fa

diari a nomenar-ne un. Posteriorment

pensar en la possibilitat que en el nos-

se l’ha denominat també editor públic.

tre país la tasca de defensor del lector

del lector.

La tasca que se li va encarregar al pri-

pugui estar en perill, ja que, a la crisi

mer defensor, John Herchenroeder, va

econòmica actual se li suma el fet que

La pregunta és si

ser molt precisa: rebre les queixes dels

és una figura minoritària i amb molt

lectors i proposar-ne solucions, tot i que

poca tradició als nostres diaris.

inicialment només de forma interna.

De fet només hi ha quatre capçaleres a

Quaranta-un anys després, aquest ma-

tot l’Estat espanyol que compten amb

teix diari ha optat per prescindir de

aquests defensors. Aquest és el cas de

Pam Platt, que havia estat la defensora

La Vanguardia (amb Margarita Soler),

del lector durant els darrers set anys.

El País (José Miguel Larraya), El Punt

Per ara la resposta

L’explicació del director del diari, Ben-

(Pep Collelldemont) i El Correo ga-

nie Ivory, ha estat ben clara:“Són temps

llego (Xoán Salgado). El País va ser el

sembla que és

molt difícils, no només aquí sinó en tota

primer rotatiu espanyol a incorporar un

la nostra indústria, i hem hagut de pren-

editor públic. Ismael López Muñoz va

dre decisions sobre el que hem de fer i

ser l’encarregat d’inaugurar el càrrec

el que no. El càrrec ha estat una part

l’any 1985. Nou anys després La Van-

molt important del diari, però hem sen-

guardia va nomenar Roger Jiménez el

tit la necessitat de destinar els recursos

seu primer defensor del lector. I el 1995

a una altra àrea. No crec que haguem

Josep Valls es va convertir en el precur-

debilitat la veu editorial del diari.”

sor d’aquesta figura a El Punt.

com a defensor

aquesta mesura és un presagi del que pot passar al nostre país.

negativa.

Des de l’agost passat, Platt s’ha rein-

Els ombudsmen disposen d’una orga-

corporat a l’equip editorial del Courier

nització mundial que vetlla per la cor-

Journal, però el mitjà ja no té defensor.

recta praxis de la professió. Es tracta de

I el Courier Journal de Lousville no és

l’ONO, una organització mundial de

l’únic diari dels EUA a on ha desapa-

defensors del lector sense ànims de

regut l’ombudsman, ja que també han

lucre que es va fundar l’any 1980. Grà-

prescindit d’aquesta figura a The Min-

cies a aquesta entitat els ombudsmen es

143-defensor lector:Layout 1

30/12/08

11:59

Página 77

Diferents diaris de tot el món han incorporat en les seves redaccions la figura del Defensor del Lector.

seus estatuts quines són les atribucions

per tal d’ajudar la professió a mantenir

dels seus defensors. En el cas del diari

els estàndards d’ètica periodística, a la

de Prisa, la figura del defensor va ser

La paraula ombudsman és d’origen

vegada que estableix normes de com-

creada amb la finalitat de “garantir els

escandinau i es va utilitzar per pri-

portament en el moment d’exercir la

drets dels lectors, atendre els dubtes,

mer cop el 1809 per designar la per-

labor crítica.

queixes i suggeriments sobre els contin-

sona que representaria els interessos

guts del diari, així com vigilar que el

dels ciutadans. Posteriorment el

tractament de les informacions res-

concepte es va aplicar a la premsa. El

pecti les regles ètiques i professio-

1916 a Suècia es va crear un consell

nals del periodisme.”

de premsa que rebia les queixes de

Per la seva part, l’estatut de La Van-

qualsevol dels seus diaris. El 1967 el

guardia recull igualment que el de-

Courier Journal va crear el càrrec

Sovint s’ha afirmat que un ombudsman

fensor ha de “protegir i garantir els

d’ombudsman individual, tot i que a

és un lector de lectors. La voluntat de

drets dels lectors. El primer d’aquest és

l’inici tan sols s’expressava en in-

totes les capçaleres que decideixen

el dret a la informació”. Això inclou el

formes interns. El 1970 el Washing-

tenir defensors és evitar cometre errors

deure d’“assegurar una transparència

ton Post va crear una columna per

i, una vegada que s’han comés, adme-

pública sense discriminacions”. De la

publicar els resultats de les investi-

tre’ls i intentar rectificar-los. Tant El

mateixa manera, els editors públics

gacions del seu ombudsman.

País com La Vanguardia defineixen als

hauran també de “lluitar contra les

El primer diari que va nomenar un ombudsman ha decidit prescindir d’aquesta figura

CAPÇALERA GENER 2009

Origen escandinau

mantenen en contacte amb tot el món

143-defensor lector:Layout 1

30/12/08

11:59

Página 78

R E P O R TATG E

omissions, el silenci sobre uns fets i les ocultacions d’informació”. L’ombudsman haurà de vetllar pel compliment Dos articles dels defensors del lector de La Vanguardia (imatge superior) i El País (imatge inferior)

de les normes deontològiques contingudes tant a l’estatut de La Vanguardia com al Codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, normes tals com: veracitat, privacitat, secret professional, diferenciació de gèneres periodístics,

presumpció

d’innocència,

no-discriminació, protecció dels menors, etc. Les funcions dels editors públics estan recollides també dintre de l’Organization of News Ombudsmen (ONO) al qual pertany El País. LLIBERTAT D’ACTUACIÓ El defensor del lector ha de tenir potestat i autonomia suficient com per poder realitzar la seva tasca amb llibertat, però el que no pot fer mai és opinar sobre les opinions que s’han publicat als seus diaris.Tret d’això, quan un defensor del lector rep un número de queixes suficientment elevat sobre un mateix article té l’obligació d’investigar què ha pogut passar i ha de determinar si els lectors tenen raó i s’ha comés una errada o no. I és precisament per tal de facilitar aquesta feina que se sol confiar en periodistes que coneixen molt bé el mitjà i que durant anys han adquirit prou experiència com per saber a on han d’anar a buscar l’origen dels possibles errors. La Vanguardia i El País han decidit que els defensors del lector siguin periodistes amb una trajectòria professional molt arrelada a cadascun dels diaris. De fet, Soler havia estat cap de Producció i Larraya redactor en cap (a més d’haver estat ja defensor d’El País anteriorment, del 1989 al 1991). Amb aquesta vinculació es pretén que els defensors tinguin un accés fàcil a la informació i que puguin investigar des de dins què ha pogut passar amb les notícies o dades que el lector està criticant o matisant.

30/12/08

11:59

Página 79

En tot aquest procés es genera un

LA SOLITUD DEL CÀRREC

suposa que de vegades hi hagi tensions

debat intern a la redacció que resulta

Però la majoria de defensors dels lec-

amb la redacció, perquè l’editor públic

positiu. Larraya apunta que “cada dia

tors dels nostres diaris admeten que no

ha de contradir o qüestionar la feina

es discuteix perquè es publica l’article

és una feina fàcil, ja que tal i com asse-

dels seus propis companys.

d’un redactor i no el d’un altre, perquè

nyala Margarita Soler “és com pagar un

El cas del defensor d’El Punt torna a

s’aborda un tema si no es tracten d’al-

sou a l’enemic”. I afegeix que “qualse-

ser diferent en aquest aspecte. Com ja

tres…” I es qüestiona, per tant, si es po-

vol persona que fa la tasca de defensor

hem dit, és un col·laborador extern, que

dria fer la feina de defensor des de fora:

es troba en una situació complicada,

ni tan sols treballa físicament al mitjà, i

“Probablement sí, però jo ho veig com-

perquè per molt que siguis la veu del

considera que la seva tasca no és gens

plicat”, afirma. Soler també creu que és

lector, passes a criticar els teus compa-

solitària: “En el meu cas no ho és per-

bo que l’ombudsman sigui intern, atès

nys. Has d’aprendre com criticar-los i

què, per un cantó, tinc el lector i, per

que “el defensor és la corretja de trans-

ells han d’aprendre a ser criticats pel

l’altre, la direcció periodística del diari

missió que fa d’intermediari entre el

defensor:”

que està sempre al meu costat.”

que el lector suggereix, comenta o opina, i la redacció. És la manera també que el redactor té de saber què en pensa el lector.” El cas d’El Punt és ben diferent, ja que

La majoria de diaris opten per

Fins a un total de set diaris nord-americans ja han optat per prescindir del defensor del lector

Collelldemont, tot i que havia estat di-

posar límits a la durada dels càrrecs. Cada cas és diferent, però en cap dels diaris espanyols amb defensor del lector el mandat pot durar més de quatre anys. Passat

rector del diari, quan se’l va nomenar

Per a Larraya utilitzar la paraula “in-

aquest període, el periodista tornarà a

defensor ja no formava part de la plan-

dependència” és un risc: “no pots dir

un lloc similar al que estava abans de

tilla. Per a ell aquesta desvinculació és

que ets independent perquè formes

ser nomenat defensor. Amb aquesta

positiva, ja que gaudeix d’una gran lli-

part de la redacció i hi tornaràs. El que

mesura s’intenta evitar l’anquilosament

bertat: “Jo d’implicació amb l’empresa

hi ha és un exercici d’opinió. És el pro-

del defensor i els problemes amb els

no en tinc cap. En el meu cas tinc una

blema de saber quina és la teva funció

seus companys de redacció. A més a

llibertat total per buscar informació

i saber complir-la. I fer-ho d’acord amb

més, amb la renovació de l’ombudsman

abans de donar la meva opinió, a on

les normes internes del diari i amb la

es generen també noves idees i punts

sigui, des de l’alta direcció fins a la gent

teva pròpia consciència. Invocar la in-

de vista.

de la redacció. A més hi ha una recep-

dependència o la llibertat està molt bé.

tibilitat total, la persona que ha elabo-

Però la realitat és que la nostra tasca és

EL FUTUR DELS DEFENSORS

rat la notícia m’envia l’informe per

molt delicada, és una tasca de conscièn-

Com que es tracta d’un càrrec de res-

correu electrònic, parlem per telèfon i

cia davant de si mateix i davant de la re-

ponsabilitat, els sous solen ser elevats.

mai no he tingut problemes.”

dacció i la direcció.”

Aquest podria ser un dels elements que

El fet que els defensors del lector pertanyin al diari al qual es critica genera, sovint, cert escepticisme, ja que en el fons forma part del seu paper posar en dubte algunes de les informacions pu-

justifiquessin que als EUA s’hagi

La crisi econòmica és l’argument que explica que als EUA aquesta figura vagi a la baixa

blicades al diari que els dóna feina i que,

decidit prescindir-ne. Collelldemont discrepa, però, d’aquest raonament, ja que considera que no és necessari que “el defensor del lector tingui un sou de redac-

per tant, els proporciona els salaris.

D’altra banda, també hi ha una tendèn-

tor en cap o de director”.

Això fa que es posi en dubte si és possi-

cia a afirmar que la feina de l’ombuds-

Segons la seva opinió, abolir la tasca de

ble ser independent a l’hora de desen-

man és solitària, ja que habitualment el

defensor no és la manera de solucionar

volupar aquesta feina. És el mitjà qui ha

defensor disposa d’un despatx propi

problemes econòmics. És per això que

de conferir al defensor aquesta facultat

allunyat de la redacció. D’aquesta ma-

li fa l’efecte que sota la decisió del

d’actuar autònomament, perquè el diari

nera s’evita la possible contaminació.

Courier Journal de Lousville “hi deu

li paga precisament per fomentar la crí-

En paraules de Margarita Soler: “Has

haver gat amagat”. Creu que “la part

tica interna. La seva feina ha de depen-

de procurar ser objectiu i honest amb

econòmica sempre es pot resoldre. No

dre únicament i exclusivament de la

les reflexions i, per tant, t’ho has de

és un problema de crisi, sinó que volen

seva consciència, i no de qui li paga.

mirar amb distància.” Però això també

tenir les mans una mica lliures, perquè

CAPÇALERA GENER 2009

143-defensor lector:Layout 1

30/12/08

11:59

Página 80

R E P O R TATG E

La idea és que amb el reconeixement dels propis errors el lector confia més en el seu diari.

si no no ho entenc”. I agrega que “to-

desenfocades”. La defensora de La

ressa que es facin crítiques pública-

thom aprofita la crisi per fer neteja i en

Vanguardia assevera que en el cas del

ment, que es generi debat intern a la re-

nom de la crisi se’n faran moltes, de

seu diari “no es pot dir que la figura es-

dacció o que s’expliqui als lectors què

bestieses, però en aquest cas no ho crec.

tigui en perill”, fent al·lusió al gran

està passant”. És a dir, que la desapari-

Amb el que El Punt em paga no podria

nombre de trucades i correus electrò-

ció del defensor en un diari pot suposar

sortir de la crisi. Jo crec que és una ex-

nics que rep diàriament. I apunta també

una pèrdua de credibilitat.

cusa.” A més afirma taxativament que

la reacció que probablement han pogut

Finalment, José Miguel Larraya, tot i

no pensa que el rotatiu pel qual treballa tingui en ment prescindir d’una figura que el diari considera molt important a l’hora de preservar la filosofia crítica del mitjà.

que entén que als Estats Units ha

Els defensors del lector catalans i espanyols no creuen que aquesta figura estigui en perill

CAPÇALERA GENER 2009

Per la seva banda, Soler reconeix el ne-

pogut afectar l’actual situació econòmica, tampoc no creu que “la crisi afecti la figura del defensor del lector al nostre país, una altra cosa és que se’n redefineixin

guit que ha pogut provocar la notícia

tenir els lectors del Courier Journal de

del Courier Journal de Lousville entre

Lousville en assabentar-se de la decisió

la professió, però coincideix amb el seu

del seu director: “Si el mitjà deixa de

MANCA D’AUTOCRÍTICA

col·lega d’El Punt, que prescindir de

tenir defensor, el lector pot pensar que

L’editor públic d’El País fa a més una

l’ombudsman no és la solució més ade-

té alguna cosa a amagar i que pensa se-

altra reflexió interessant. I és que consi-

quada: “crec que les prioritats estan

guir una línia segons la qual no inte-

dera que “la figura d’ombudsman res-

les funcions.”

143-defensor lector:Layout 1

30/12/08

11:59

Página 81 18

el defensor

del lector |

PU NT DE VI ST A PEP COLLE LLDEMON T I OLIVA

EL PUNT |

Diumenge, 5

d’octubre del 2008

Mai no plou a gust de tothom

Una lectora es que es constata ixa duríssimament de la la moltíssim a informació informació que s’ha ofert que se n’ha de donat i l’àm la variant de la Bisbal n el cas de la plia opinió de d’E Bisbal, la cap variant de la partidaris i detmpordà. Analitzada l’he ital del Baix merot ractors de tote Empordà, la dita encara és s les opcion eca, més evident. s Fa vint

anys que el conjunt sentim a parl dels gironins ar la Bisbal, que de la ja cèlebre variant de si ha de pass ara s’anomena C-66. Que ar sar per baix, per dalt, que si ha de pasque si no s’ha Roser Carles, de fer... La l’associació de Fonteta, en nom de Gen un correu elec t de Fonteta, m’envia afirma: «Vull trònic molt dur, en el qua man ifes tar la meva que l a aquest diar ixa i aviat com desi sobre com informa o més ciosament El nforma o informa tendenPunt sobre un tà generant tema que esmol creant moltes tes polèmiques i està tens la zona afectada ions i enfrontaments a formació que . M’estic referint a la inbre la variant ha donat aquest diari soés que les afirde la Bisbal...» La veritat són molt greu macions que fa la Roser l’hemeroteca s, i per això hem agafat rector del diar i hem analitzat amb el dique s’ha don i la moltíssima informació at tema va sortir des del primer dia que el Crec sincerama la llum pública fins avu i. persona afec ent que la Roser, com a tada, en aqu est cas és parcial, molt parc nes i planes a ial. El diari ha dedicat plademanar l’op daris i detracto inió de particions. A més rs de cadascuna de les op, manera tendenc rector, s’han segons m’informa el diIl·lustració: JORDI SOLE hi va haver forç iosa o esbiaixada, ja que R que d’aquest publicat tots els articles debat? Prec tem ta, que es va a gent, jo diria que mol ció, amb inde a han arribat a la redac- planes dos isament El Punt titulava construcció manifestar contrària a la a les i tres de l’ed hagin defensatpendència de l’opció que d’aquesta auto seré una mic via.» Potser que la majoria dels assi ició de Girona gent molt vari . S’han fet entrevistes a dur, sten ven però ts dem a llegir de ara Bisbal, i s’ha ada, de dins i de fora de la veritat el diar Roser, vostè va cal aga que no es fes la variant. anan i de l’endem diverses opc publicat els plànols de les à del la Ros far el diari i veure-ho. I Només ions puc dir er que precisam diu, en relació . Precisament la Roser ent quan al mata Els lectors que es vulgui í a Corçà: «Es amb el debat que es va fer n posar en enviant un contacte amb fax al númer va donar una el Defensor del o 972 186 420, carrer Santa Lector ho poden informació de per correu Eugènia, 42. electrònic a 17005 Girona fer trucant al el telèfon de l’adreç . telèfon

pon més a una mentalitat anglosaxona que no pas a una mentalitat llatina”, això explicaria la poca presència de defensors en els nostres diaris.Argumenta que “hi ha un cert escepticisme en les societats llatines sobre aquest tipus de funcions, en part raonable. Hi ha una tendència personal dels mateixos re-

l’autor. El Defen sor

dactors i dels mitjans a amagar els seus

En les comun a 972 186 400, icacions escrite defensor@elpunt.com, del Lector les o enviant una s hi ha de figurar contestarà carta al particularmen forçosament tracten de qüesti t, o bé per mitjà el nom, el domic ons d’interès d’un article ili i , quan consid general. eri que

errors, i −excepte en casos flagrants− no els agrada que es reconeguin.”

vaig obrir el diari em va sob informació, tar aquesta i fins i tot la vaig comenta amb la mev a r dir: «Mira, tantdona. Recordo que vaig no la volen.» parlar de la variant, i ara Pas si per on pass rebre a algú, i, tocarà com succeeix es fa una carr sempre que eter a. I entenc que veu afectats el que els nifesti en con seus interessos s’hi masóc lluny de tra, i en té el dret. Jo que la terès especial Bisbal i no hi tinc cap in, opinions dels sí que puc dir que llegint bert cada veg uns i dels altres he descoada cap on ana Amb satisfac ven els trets. ció mig de tants puc dir que El Punt, ensabut manteniinteressos particulars, ha digna. I com r una posició objectiva i que per sort manen, nom els escrits roés buidatge del cal anar a internet i fer un que s’ha pub licat.

La polèmica

portada d’El 9

Lluís Simon, d’aquella port el periodista responsable el primer escrada que vam comentar en m’envia un it després de vacances, corr què el tema gros eu en què justifica per es va dedicar no a Rafael a Phelps i Nad nyar medalla al, que també va gua raons que dón olímpica. Veig que les que vam don a coincideixen amb les que no hi ha ar en l’escrit publicat, ja cap Phelps és abso dubte que «el que va fer història de l’es lutament inaudit en la probablemen port i de l’olimpisme i t ésser viu en el no ho tornarà a repetir cap medalles d’or futur de la humanitat: vuit en set dies, due centèsima, s per una diss Totalment d’ac et curses seguides...» ord, Lluís. Jo nom que potser s’ha és deia ca més gran uria pogut donar una mia dal. Crec que portada la notícia de Naestem d’acord.

Un dels articles del defensor del lector del diari El Punt.

Els diaris espanyols publiquen diàriament fe d’errates. Però la minsa exis-

seu nom, i no sé si estem a l’alçada

això que té llibertat per escriure només

tència d’editors públics fa pensar en la

d’aquests drets que exercim.” I encara

quan ho consideri necessari, tot i que la

possible disposició a no admetre els er-

va més enllà i assegura que “som hiper-

periodicitat de les seves columnes sol

rors. Margarita Soler sentencia que

sensibles a la crítica, i d’aquí els abusos

ser setmanal. A banda del que es pu-

“errar és humà, però rebutjar l’error és

manifestos. L’exemple màxim és la cari-

blica, existeix una altra funció interna. I

periodisme.” Segons la defensora de La

catura de l’anomenada premsa del cor.”

és que en molts casos el defensor dóna

Vanguardia “el periodista té un punt de

resposta als lectors via privada.A més a més, l’editor públic també s’encarrega

ELS DIARIS DELS LECTORS Existeixen altres formes de donar

de fer arribar les queixes als redactors,

veu als lectors i d’interactuar-hi.

sense que això es reflecteixi obligatò-

L’exemple més clar serien les

riament en una columna.

cartes al director o cartes del lec-

Malgrat la dificultat de la labor dels

tor. I més recentment els enllaços

defensors dels lectors, la majoria d’ells

dels diaris digitals en els quals els

coincideixen a l’hora d’afirmar que és

contextualitza i l’ofereix al lector. I

lectors poden manifestar les seves opi-

una tasca molt reconfortant. Per exem-

pensa que això ho fa sempre bé. Tenir

nions. Però la diferència d’aquestes al-

ple, Soler considera que és una feina

una persona que digui públicament que

ternatives

que

“molt agraïda. Quan el lector et

t’has equivocat no agrada ningú.” Tot i

desenvolupa el defensor és que en cap

contesta i et dóna les gràcies veus que

això, està convençuda que els diaris

dels altres casos hi ha una resposta o

la teva feina està reforçant una credi-

haurien d’optar per la via de l’anàlisi i

rectificació personalitzada que el diari

bilitat i una imatge que és bona per al

la correcció, ja que això aporta “credi-

assumeix públicament. L’editor públic

diari.” Al cap i a la fi un dels objectius

bilitat i excel·lència professional”. La

no només rep les queixes dels lectors,

dels mitjans que incorporen els om-

idea és que amb el reconeixement dels

sinó que a més hi aporta solucions.

budsmen a les redaccions és demos-

errors els lectors confiaran més en les

Per a Collelldemont la feina que fa un

trar que els diaris pertanyen als

informacions que publiqui el seu diari.

defensor “és la millor manera de pre-

lectors.

En les societats llatines hi ha un cert escepticisme sobre aquest tipus de càrrec

amb

tasca

D’altra banda, és curiós com els mitjans de comunicació, que des de la seva base apel·len a la llibertat d’expressió, i que solen ser crítics amb tot i amb tothom, són sovint incapaços d’aplicar l’autocrí-

I ni la crisi de la premsa escrita, ni

Un dels objectius en incorporar els ombudsmen és demostrar que els diaris pertanyen als lectors

tica. L’opinió de Larraya al respecte és

l’actual període de recessió econòmica que podria agreujar aquesta situació, ni la poca tradició de defensors al nostre país, ni els antecedents de desaparició

que aquesta situació paradoxal provoca

servar els interessos del lector”, ja que

del càrrec en alguns diaris americans,

“que la mirada de la societat sobre el

el fet de poder acudir a algú de forma

fan pensar que el futur de la professió

periodisme sigui força escèptica perquè

personalitzada dóna garanties d’“ob-

estigui en perill a les quatre capçaleres

ens apropiem d’uns drets (el dret a la in-

jectivitat”. L’ombudsman decideix lliu-

que, amb la introducció de la figura de

formació i a la llibertat d’expressió) que

rement quan ha de tractar un tema, no

l’ombudsman, han optat per refermar-

són dels ciutadans i que exercim en el

respon a cap tipus d’imposició. És per

ne la credibilitat.

CAPÇALERA GENER 2009

prepotència. Ell rep la informació, la

143-confe-suso:Layout 1

30/12/08

11:57

Página 82

R E F L E X I Ó d e S u s o d e To ro

El passat mes d’octubre va tenir lloc la vuitena edició de la Jornada Parlamentària dels Mitjans de Comunicació al Parlament de Catalunya sota el lema “Societat, mitjans i

“El sistema de comunicació espanyol és madrileny” Fotos: Ramon Boadella

política: drets i Els mitjans de comunicació audiovisual

briques sinó en aquesta part abstracta

i els mitjans en general no només són

de l’economia on s’ha desencadenat la

un instrument en la vida social, en la

crisi. Es podria dir que és una crisi de

vida política, sinó que són sobretot el

l’ànima del món econòmic o de la

lloc on es desenvolupa la vida social i,

psique del món econòmic, i que, a més

cada cop més, també la vida personal.

a més, la vida social, tota, es dóna als

d’aquelles jornades,

Fins i tot la vida més íntima, en la me-

mitjans de comunicació.

sura que certs aspectes de l’experiència

Als mitjans de comunicació es donen,

concretament la de

digital estan modificant fins i tot la nos-

s’expressen, els humors, els temors, els

tra psique, sobretot la dels adolescents

desitjos, les demandes socials i, és clar,

i la dels nens.

als mitjans de comunicació es donen les

Crec que estem vivint un moment de

lluites polítiques, les lluites ideolò-

veritable mutació, de salt en la nostra

giques i, fins i tot, les lluites pel poder

civilització. En realitat, és un salt que

al nivell més elemental de lluita de par-

parteix d’un procés, d’un camí, que

tits. Tot això passa als mitjans de comu-

paper de Catalunya

s’inicia quan la nostra espècie va crear

nicació. Per tant, no només són un

el llenguatge verbal. La nostra civilitza-

instrument −que, com deia, ho són, i

dins l’Estat i el paper

ció és fruit del llenguatge, i el món

d’una manera clara; és més, són l’ins-

digital, la civilització dels mitjans au-

trument, l’instrument amb què es com-

diovisuals, és una nova dimensió, un

baten les idees, les visions del món, les

món abstracte de pur llenguatge. És un

ideologies−, sinó que també són el lloc

salt dins aquesta inflació o hipòstasi del

on passa la vida social.

d’explicar les diferents

llenguatge d’aquest nou món que hem

Sent com sóc gallec de nació, en tots els

creat. Cada cop més vivim en un món

sentits del terme, i sent com sóc ciutadà

realitats nacionals que

menys experiencial i, per tant, menys

gallec i espanyol, quan vinc a Catalunya

tàctil, i, cada cop més, en un món més

no puc evitar fer una antropologia de

de llenguatge i més virtual.

butxaca, una antropologia portàtil i de

La vida social personal i social es torna

nyigui-nyogui per a ús personal, però

cada cop més abstracta. Per descomp-

amb la qual vaig interpretant l’expe-

tat, l’economia, com ja veiem ara, té un

riència de viure. I, per descomptat,

aspecte de programari, un aspecte de

quan arribo aquí em trobo amb la

vida virtual. No és als camps o a les fà-

consciència d’estar en un país diferent.

deures”. En aquestes pàgines reproduïm una de les ponències

l’escriptor gallec Suso de Toro, qui va dissertar sobre el

dels mitjans de comunicació a l’hora

conviuen en el territori espanyol.

143-confe-suso:Layout 1

30/12/08

11:57

Página 83

L’escriptor gallec Suso de Toro durant la seva intervenció a la Jornada Parlamentària dels Mitjans de Comunicació al Parlament.

Això és indubtable. Però alhora, també,

seu congrés. El diari no va considerar

els penúltims anys també, podríem fer

com que visc en un altre lloc, en un

important la notícia). He sintonitzat a

un repàs de com ha estat el procés po-

altre país, tinc clar que aquest país que

l’habitació de l’hotel Televisió Espa-

lític, el procés històric en què s’han anat

veig aquí, allà no el veig, allà no el

nyola i TV3.A Televisió Espanyola par-

construint coses, des de la mort de

conec. Aquest país no és conegut on jo

laven d’Obama i McCain i de la crisi

Franco i des de l’any 1978 en endavant.

visc, de manera que em trobo amb una

econòmica mundial, i a TV3 hi havia un

I es podria dir que és un procés polític

primera constatació que hauria de fer

representant d’aquest partit català.

de reconstrucció d’un estat, i, alhora, un

sorgir tot un seguit de preguntes.

Tot això són elements que un ha d’in-

procés de construcció de les autono-

Avui al matí, a l’hotel, m’he mirat un Barcelona i una capçalera editada a Madrid, les dues úniques que hi havia a banda de la premsa econòmica en cas-

mies, especialment de les

“Els mitjans han estat utilitzats per crear un marc, un horitzó referencial i, òbviament, per crear identitats parcials totes elles”

tellà (tota editada a Madrid). La capça-

autonomies nacionals, amb voluntat nacional. D’ençà

d’aquest

període,

l’Estat, en diferents moments, en diferents fases, s’ha rear-

lera madrilenya obria amb la crisi

terpretar, elements que un va trobant,

gumentat novament, s’ha reargumentat

internacional, era el gran espai, la gran

ensopegant-hi. Com interpretar-los? Jo

nacionalment, ha anat reconstruint una

notícia, i l’editada a Barcelona obria

crec que ho hauríem de fer d’una ma-

ideologia d’estat, nacional, i, alhora,

amb el resultat del congrés d’un partit

nera autocrítica, i crec que d’autocrítics

també és cert que especialment Catalu-

català. (Jo, que vaig llegir aquest cap de

ho podem ser tots i ho hauríem de ser.

nya i Euskadi van crear espais propis.

setmana una capçalera editada a Ma-

Tots els que hem viscut a l’Estat espa-

Sens dubte, espais socials, espais cultu-

drid, no sabia que aquest partit feia el

nyol, a Espanya, en els últims anys, i en

rals, espais nacionals, propis.

CAPÇALERA GENER 2009

parell de diaris, una capçalera editada a

143-confe-suso:Layout 1

30/12/08

11:57

Página 84

REFLEXIÓ

Ara bé, en aquests processos de

sencialistes, naturalment, com de la

ció espanyol es resumeix en el lapsus de

construcció han tingut un paper molt

creació d’una ideologia nacional pròpia

Jesús Vázquez, el presentador esportiu

important no només l’educació, sinó fo-

a Catalunya o a Euskadi, crec que ha

de Televisió Espanyola, quan anome-

namentalment els mitjans de comuni-

plantejat, o planteja, un problema. Un

nava els equips madrilenys “l’equip es-

cació, tant en la reconstrucció de la

problema que en termes econòmics o

panyol” quan s’enfrontaven a un equip

ideologia nacional de l’Estat espanyol

en termes de comunicació diríem que

català.

com en la construcció de la ideologia

és un problema de comunicació: costa

En tot cas, ara, on jo visc, pràcticament

nacional de Catalunya i d’Euskadi, de

circular d’un costat a l’altre. I costa cir-

no veiem cap canal de televisió d’àmbit

la societat catalana i basca. I la meva

cular fins i tot per a les empreses. Fins i

estatal, o d’àmbit nacional, o com vos-

impressió és que els mitjans de comu-

tot vendre un cava o vendre un torró

tès el vulguin anomenar, que sigui ca-

nicació han estat utilitzats per crear un

planteja problemes de comunicació

talà o que estigui vinculat a Barcelona

marc, un horitzó d’interessos, un horitzó referencial i, òbviament, per crear identitats parcials totes elles. De la mateixa manera, una cosa semblant li ha passat al Barça. El Barça

(llevat de “La Sexta”, de re-

“Catalunya exporta professionals a Madrid. És un viatge en un sol sentit. I això és simptomàtic que alguna cosa falla”

abans era “quelcom més que un club” i

gallega en el meu cas, són madrilenys. El sistema de comunicació espanyol és madrileny

d’un costat a l’altre. És a dir, aquests

i radial. Aquest és una mica el balanç

pot pensar en algun moment què passa

marcs ideològics, d’una banda, han per-

del que hem creat. Ara per ara, on jo

amb totes aquestes penyes i aficionats

mès a Catalunya existir, reforçar-se,

visc no puc llegir cap capçalera de

que hi ha del Barça a les ciutats al llarg

crear un mercat econòmic, comunica-

premsa editada a Barcelona. I les cap-

de l’Estat espanyol. És a dir, en aquests

cional i polític propi; un espai i un per-

çaleres de premsa escrita fins avui han

moments hi ha un problema ideològic

fil de societat nacional, amb els seus

tingut el paper de crear la ideologia so-

entre dos models d’entendre el Club, i

instruments. Però, de l’altra, també

cial, verbalitzen l’argument col·lectiu

clarament aquí hi ha un problema si

planteja problemes, la manera en què

que s’expressa de manera més extensa

considerem que el Barça té afecció

s’ha solucionat la dialèctica amb l’altre

als mitjans audiovisuals. Si Catalunya

també fora de Catalunya: un dilema.

espai “nacional espanyol” que argu-

no té capçaleres d’àmbit estatal no pot

Triar sempre és renunciar a alguna

menta l’Estat.

comunicar als conciutadans espanyols

cosa.

Em crida l’atenció, en el camp de la

la seva visió de les coses, els seus legí-

En tot cas, al meu entendre, en aquest

comunicació, veure com Catalunya ex-

tims interessos, la seva cultura, els seus

procés Catalunya abans formava part

porta professionals. A Madrid, natural-

debats... la seva raó.

de l’Estat espanyol, formava part d’Es-

ment. Hi ha qui creu en la teoria, com

I hi ha responsabilitat pertot arreu, els

panya, fos l’Espanya que fos, una Es-

creien els trotskistes, d’infiltrar-se en

interessos econòmics, polítics i ideolò-

panya feble, una Espanya antiquada,

partits més grans, però això mai no ha

gics arrelats a Madrid s’apoderen del

cia; però en formava part. I, en canvi, ara tinc la impressió que Catalunya és part, és una part. En aquest sentit de part, en el sentit que es troba “dins”

discurs d’Espanya, i aquest

“Si Catalunya no té capçaleres d’àmbit estatal no pot comunicar als conciutadans espanyols la seva visió de les coses”

però no n’és l’amo, es troba en una po-

CAPÇALERA GENER 2009

municació, tret de la televisió

avui és una associació catalanista. Es

gens moderna, una Espanya molt ràn-

cent creació). Els canals de co-

discurs s’emet a tota la ciutadania de l’Estat. Però això passa perquè els altres els deixen. El camí que ha recorregut Catalunya en la pràctica

sició sindical. Com algú que negocia da-

funcionat. Si Catalunya exporta profes-

l’ha conduït a estar tancada sense ins-

vant dels altres, de forma circums-

sionals a Madrid i Madrid no ho fa amb

truments per intervenir a Espanya i a

tancial hi negocia sindicalment. És el

Catalunya el que hi ha és emigració de

l’arbitri de rivals amb interessos contra-

comitè de treballadors que negocia un

professionals. Això és el que passa. És

ris. Naturalment això crea un problema

augment salarial, unes reivindicacions.

un viatge en un sol sentit. I això és

per a la qualitat de la informació que

En tot cas, el reforçament de les ideo-

simptomàtic que alguna cosa està fra-

rebem els ciutadans d’aquests altres

logies, tant de la ideologia nacional de

cassant, que alguna cosa falla en

llocs. És a dir, per a la qualitat demo-

l’Estat espanyol, amb unes caracterís-

aquesta comunicació en dos sentits. De

cràtica de la vida social, que afecta la

tiques clarament molt ràncies i molt es-

fet, penso que el sistema de comunica-

qualitat de la mateixa Espanya.

143-confe-suso:Layout 1

30/12/08

11:57

Página 85

Professionals versàtils

Els enginyers tècnics industrials som professionals versàtils. T’ho resoldrem tot en projectes d’instal·lacions, climatització, llicències d’activitats, acústica, seguretat, elevadors, dictàmens, energies renovables… Consulta la nova Guia de Professionals per trobar l’enginyer que necessites

www.cetib.cat/guia

143-confe-next:Layout 1

30/12/08

11:56

Página 86

REFLEXIÓ de Johanna Carrillo

El 20 d’octubre la Fundació Miró va acollir la segona edició de “Next”, una jornada organitzada per la Xarxa Audiovisual Local i el Consorci de Comunicació Local

“Internet és tan sols una eina més” Fotos: Vicente Pruna

amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El Centre Internacional de Periodistes

cobreixen. A Síria, un país no gaire

(ICJF, en anglès) és una organització

conegut per la seva innovació digital,

Les cinc sessions

sense ànim de lucre per a periodistes on

hem desenvolupat una plataforma digi-

temàtiques van abordar

bàsicament busquem millorar la quali-

tal perquè periodistes joves puguin pu-

tat del periodisme mundial, un objectiu

blicar notícies importants per a la

el paper de la

que sona bastant senzill. Volem millo-

comunitat a la qual serveixen.

rar-ne la qualitat, perquè creiem que si

L’IJNET és una xarxa de periodistes in-

la gent rep la millor informació possi-

ternacionals. I què fem? Novament la

ble i disponible, aleshores podran pren-

nostra meta és molt simple: connectar

dre les millors decisions. Novament

els periodistes entre ells i dotar-los

quelcom que sembla molt senzill.

d’oportunitats de capacitació. I com ho

Carrillo, directora de

Portem uns vint-i-cinc anys capacitant

fem? Oferim una xarxa de contactes.

periodistes a tot el món i m’agradaria

No en són membres pel simple fet d’ac-

l’IJNET, un recurs en

parlar de què busquem a l’ICJF. Bus-

cedir a la pàgina, però sí que poden

línia del Centre

quem tres coses: la primera és causar un

crear el seu perfil, compartir informa-

impacte.Volem ensenyar als periodistes

ció, crear una xarxa de contactes, sumar

Internacional de

d’arreu del món a produir informació,

gent a la seva xarxa... És com una mena

una capacitació pràctica que deixi em-

de Facebook per a periodistes. M’ima-

premta. També volem ser líders en ca-

gino que molts de vostès ja utilitzen Fa-

pacitació digital i concentrar-nos en un

cebook bona part del dia. Ara poden

periodisme especialitzat. Els en citaré

utilitzar una eina una mica més profes-

alguns exemples:

sional i dedicar-se a contactar amb al-

per informar-los sobre

A Mèxic hem creat el primer centre de

tres periodistes.

periodisme digital d’Amèrica Llatina,

Però vull parlar del periodisme digital

capacitació amb la

on pretenem convertir-nos en un refe-

de qualitat. Què està passant al món di-

intenció de millorar la

rent. A Guatemala, una de les nostres

gital? Actualment hi ha noves eines,

beques ha creat una plataforma d’In-

nous criteris, noves formes de fer pe-

qualitat del periodisme

ternet perquè les ràdios indígenes pu-

riodisme. Tothom pot ser periodista si

guin compartir informació, no només

realment ho desitja. Una cosa que hau-

entre elles, sinó també amb comunitats

ria de ser un desafiament s’ha transfor-

indígenes als Estats Units. A l’Azer-

mat per a molts de nosaltres en una

baidjan hem creat la primera xarxa de

amenaça. I no hauria de ser així.

periodistes en línia del país i estem aju-

Segurament molts de vostès tenen la

dant a cobrir temes socials i polítics que

febre de la “digitalitis”. La nostra idea

els mitjans tradicionals generalment no

és intentar ensenyar als periodistes com

informació en l’escenari digital. Una de les ponents va ser Johanna

Periodistes, que és una xarxa que busca connectar professionals

a nivell global. En aquestes pàgines reproduïm aquesta conferència.

143-confe-next:Layout 1

30/12/08

11:56

Página 87

Johanna Carrillo durant la seva conferència el passat 20 d’octubre a la Fundació Miró.

afrontar aquest desafiament. Cada dia

cases no han de caure o als metges que

rebem peticions de periodistes d’arreu

els seus pacients no s’han de morir. Els

del món. Intentem no només donar-los

periodistes han d’entregar informació

les eines digitals, sinó anar a allò més

exacta i veraç, una informació útil per

bàsic i sabent que no es tracta del pro-

a les persones, que puguin utilitzar en

ICFJ són les sigles del International

gramari sinó de periodisme.

el seu dia a dia, una informació atrac-

Center for Journalists, una orga-

tiva a la qual la gent tingui ganes

nització amb seu a Washington.

d’accedir, que sigui accessible,

Aquesta entitat té com a objectiu la

fàcil de trobar, justa i imparcial.

capacitació de professionals del pe-

Aquesta imparcialitat és el que

riodisme arreu del món i parteix de

generarà més debat. Perquè l’era

la base que els mitjans independents

digital ha portat perills, beneficis

i actius són crucials per millorar la

Quins són els valors que defineixen el

i canvis en cadascun d’aquests punts.

condició humana. Des de 1984, ha

periodisme de qualitat? M’agradaria

Analitzem-los un per un.

treballat amb més de quaranta mil

parlar d’allò tradicional, del que vam

Informació exacta i veraç a l’escola.

periodistes de 176 països. Des del

aprendre a la universitat, del que ens va

Quan vostès anaven a l’escola o a la

seu web (www.icfj.org) es pot acce-

portar a estudiar Periodisme: una in-

universitat, si tenien el 80% de les res-

dir a la Xarxa de Periodistes Inter-

formació exacta, veraç.Això és tan sim-

postes correctes treien molt bona nota

nacionals (www.ijnet.org).

ple com dir als arquitectes que les seves

i eren tan feliços. En el periodisme has

CAPÇALERA GENER 2009

“El món digital, que hauria de ser un desafiament, s’ha transformat en una amenaça. I no hauria de ser així”

Capacitació per tot el món

143-confe-next:Layout 1

30/12/08

11:56

Página 88

REFLEXIÓ

de ser 100% correcte, no hi ha lloc per

dir a informació útil, però també a la in-

amb altres països, les seves conseqüèn-

a l’error. La informació que lliurem als

formació inútil.

cies, etc.Ara els periodistes i els mitjans

lectors ha de ser exacta, ha de ser un

Un altre benefici de l’era digital és la

de comunicació han de trobar una ma-

periodisme de rigor. Hi ha un excés de

informació hiperlocal. A l’ICFJ estem

nera de tornar a elaborar aquest repor-

fonts i, com vostès saben, la Xarxa pre-

realitzant programes i rebent informa-

tatge en profunditat tan enriquidor i

senta un ventall de fonts aclaparadora,

ció com mai de les comunitats indí-

que actualment cada dia es veu menys

esgotadora i és molt fàcil cometre er-

genes,

a causa de les noves tecnologies.

rors. Vostès poden visitar la pàgina del

diferents països en desenvolupament.

Informació accessible: novament és el

govern de Malàisia i treure’n informa-

Sudan n’és un bon exemple. Hi havia

gran avantatge de l’era digital. N’hi ha

ció, posar-ho en les seves notes sobre

persones que fins ara només podien

prou amb un ordinador i un mòbil per

un reportatge espectacular de Malàisia i, després, pot resultar que aquesta pàgina web no era del govern de Malàisia i vostès no ho sabien. Aquest problema que origina l’excés

petites

comunitats

“En l’era digital és molt difícil per al públic saber on és la informació de qualitat que reben a l’ordinador, al mòbil...”

de fonts també afecta la qualitat del

tament a tot. Aquesta és una cosa que mai podíem haver fet abans amb els mitjans tra-

periodisme. Com tots sabem la Xarxa

tenir accés a la informació local a tra-

Informació justa i imparcial: és el gran

és un mitjà d’informació instantània i

vés de la ràdio, però amb problemes

debat de l’era digital. La llibertat d’ex-

això altera la rutina a què tots estàvem

amb les ones i amb la recepció. En

pressió mai s’havia manifestat tan in-

acostumats en el periodisme.

canvi, ara disposen de mòbils que es

tensament com avui. Òbviament això

Ara per crear una petita redacció n’hi

van entregar a la comunitat i estan ab-

ha portat moltes conseqüències. Una

ha prou amb un periodista i un ordi-

solutament informats del que passa.

d’aquestes és la informació polaritzada.

nador. S’ha perdut tot el filtre i el

Informació convincent i atractiva: és

Si vostès, per exemple, tenen una ten-

control de qualitat que teníem en

l’avantatge més gran de l’era digital. En

dència política poden anar a Internet i

aquestes redaccions. Aquelles reu-

aquest sentit, l’era digital només ha

segurament visitaran cada dia els ma-

nions de premsa eternes en què l’edi-

portat beneficis.

teixos llocs, blocs o pàgines que ofe-

tor opinava una cosa, els periodistes

L’únic problema són els mitjans tradi-

reixen la informació que volen escoltar

una altra, aquesta discussió que gene-

cionals que no s’han adaptat a l’era di-

per la seva tendència política, mentre

rava una història enriquida… Ara, en

gital. S’han tornat avorrits per a

que les persones amb altres tendències

un segon, cal decidir una història, llan-

l’audiència i òbviament han estat for-

visitaran altres mitjans. Llavors no es

çar-la i posar-la surti com surti perquè

çats a adaptar-se als nous canvis. En

genera informació que desafiï els punts

sinó un altre mitjà ens guanya.

aquest punt el gran perill és la carència

de vista de la gent, sinó que sempre són

Avaluació de la informació: novament,

de recerca en profunditat. A l’era digi-

pols oposats.

riodistes ens veiem afectats pels canvis de l’era digital, sinó també el públic. És molt difícil per al públic avaluar la informació que està rebent. Estan rebent

Objectivitat: abans teníem

“Els mitjans tradicionals s’han tornat avorrits per a l’audiència i han estat forçats a adaptar-se als nous canvis”

tot el dia informació al telèfon mòbil, a

CAPÇALERA GENER 2009

Vostès poden accedir absolu-

dicionals.

un aspecte negatiu. No només els pe-

tenir la informació del món.

una font, que era el govern, les institucions, els sistemes de salut... nosaltres i el públic. Nosaltres preníem la informació, la processàvem,

l’ordinador, als blocs… i és difícil per a

tal la informació no només ha de ser

l’escrivíem i l’enviàvem al públic. Què

ells saber on és la informació de quali-

immediata, sinó que lamentablement

passa avui? Hi ha un nou factor que és

tat. A la universitat estatal dels Estats

ha d’entregar-se en petits trossos per-

la subjectivitat, que sempre ha estat

Units hi ha un programa molt interes-

què la gent disposa de poc de temps. A

l’enemic del periodisme, perquè ens

sant que ensenya els estudiants a ava-

les pàgines web i a la pantalla dels telè-

han ensenyat a ser superobjectius. El

luar la informació, a trobar informació

fons mòbils ningú llegirà un reportatge

que rep també envia. Les persones en-

de qualitat a Internet.

de vint pàgines. S’ha perdut aquesta re-

cara volen llegir, escoltar i veure les no-

La informació útil: tornem al mateix

cerca en profunditat on hi havia infor-

tícies. Però també volen que els

problema, el de l’excés de fonts i infor-

mació de background, de per què van

llegeixin, que els escoltin, que els vegin

mació. Ara més que mai podem acce-

ocórrer determinats fets, comparatives

fent notícies i també volen llegir, escol-

143-confe-next:Layout 1

30/12/08

11:56

Página 89

tar i veure notícies que altres elaboren.

borar els fets, realitzar una trucada més

Això, és clar, ha provocat milions de

per comprovar que el que vostès diuen

canvis.

és absolutament cert, que la font és ve-

Identificació amb la notícia: abans la

rídica.

gent s’interessava a saber l’endemà allò

No cal subestimar la importància de

que Zapatero havia dit aquest matí.

l’ètica. Saber que no han de rebre di-

Avui la informació és sobre el que la

ners per cobrir notícies, que si volen

gent opina del que ha dit Rodríguez

parlar de menors d’edat han de

Zapatero aquest matí. És una informa-

conèixer les lleis i presentar la infor-

ció basada en milers de punts de vista

mació d’una manera diferent, etc. Al Centre Internacional de Pe-

“El gran perill és la carència de recerca en profunditat. Als webs i als mòbils ningú llegirà un reportatge de vint pàgines”

riodistes últimament estem observant una tendència entre els blocaires de tot el món −que per a alguns són vistos també com la nostra competència− que bus-

que creen una ment popular, un criteri

quen una major capacitació. Volen

social. La informació mostra la realitat

saber el que nosaltres vam aprendre,

com tots la coneixem, una realitat ba-

tenir les diferents eines que nosaltres

sada en una conversa i que dóna ca-

tenim.

buda al que la societat ha de dir, no

El periodisme de qualitat a l’era digital

només el que els mitjans han decidit

ens ha portat canvis, beneficis i perills.

que ells han de saber. Cal generar una

L’era de la informació és més exigent,

veritat major de la que coneixíem

té més ulls que ens vigilen. Però el més

abans. És la democratització de la in-

important és saber. La premsa aconse-

formació, una pluralitat de veus. Mai

guirà el seu punt d’equilibri. Molts de

havia estat més fàcil fer periodisme i

nosaltres estem neguitosos, sobretot

mai havia estat més difícil fer perio-

amb la integració que es dóna a les re-

disme.

daccions.

No obstant això, l’era digital, amb tots

Però sempre ha estat així. Quan va sor-

els beneficis que comporta per a tots

tir la televisió va ser un drama, quan va

nosaltres, és una amenaça perquè és di-

sortir la ràdio també tot semblava molt

fícil adaptar-s’hi, és difícil pensar en un

complicat. Ara Internet és només una eina més. I després de tot, què és

“Hem de centrar-nos en el més important de la nostra professió: no subestimar els valors del periodisme”

el més important? Allò important és entregar a la gent informació que l’ajudi a prendre millors decisions. Saber utilitzar les eines que estan

model de negoci que continuï sent ren-

disponibles és part del periodisme. Però

dible.

cal tenir una cosa clara: no es tracta dels

Però hem de centrar-nos en el més im-

ordinadors ni de la pàgina web. Es

portant de la nostra professió: no su-

tracta del periodisme.

bestimar els valors del periodisme.

I si es pregunten, tal com ens pregun-

Saber guanyar-nos l’audiència amb una

ten a nosaltres, què passarà en un futur,

història que estigui escrita exquisida-

jo sempre els responc que el millor de

ment perquè s’han triat les paraules

la Xarxa és que hi ha moltes preguntes,

perfectes. Saber lletrejar bé els noms de

però també que hi ha milions de res-

les notes que s’han escrit. Saber corro-

postes. 89

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 90

R E P O R TATG E

Una de les facetes més poc conegudes de Mercè Rodoreda és la seva activitat periodística, que va dur a terme en la dècada dels anys trenta del segle passat,

Mercè Rodoreda, la periodista Elvira Altés Fotos: Arxiu Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC

una vessant de l’obra

El 10 d’octubre passat va fer cent anys

ció d’una noia que havia viscut sense

que Mercè Rodoreda va néixer a Sant

amigues, tímida i reservada, que s’obria

de Rodoreda que ens

Gervasi de Cassoles, al carrer Manuel

a un món desconegut. Ben aviat, però,

Angelon. Era filla única d’Andreu Ro-

es va adonar de l’error que havia comès

doreda, comptable nascut a Terrassa

al casar-se (l’amor em fa fàstic! és la pri-

que treballava en una armeria del car-

mera frase d’Aloma) i més quan van

rer Ferran i portava els llibres de

tenir un fill, experiència que la va fer

comptes d’alguns dels seus veïns i de

sentir encara més ofegada. Aquest am-

Montserrat Gurguí, una dona riallera i

bient opressiu l’abocà a escriure. “Es-

d’escriptura, a més

simpàtica que feia de mestressa de casa.

tava desesperada”, confessà en una

El pare, gran amant de Verdaguer,

entrevista a la televisió, un any abans de

d’una manera de

coneixia de memòria poemes sencers,

morir. “No podia fer res més. No podia

que recitava sempre que hi havia oca-

anar a la universitat, perquè tampoc

sió. En aquella casa era fàcil que hi

tenia estudis. L’única cosa que podia fer

manquessin els diners, però no els lli-

era escriure. Va ser una fugida.”

bres ni les pintures ni les flors. Rodo-

Comença a escriure tant com pot, re-

reda va anar a escola durant tres anys,

collint la polèmica del moment segons

dels set als deu, i a dues escoles dife-

la qual calien novel·les en català, la

l’època republicana.

rents, però abans ja havia après a llegir,

consigna era fer relats urbans, i així, a

una activitat que va mantenir sempre,

partir de 1929 comença a publicar: poe-

Biografia i context

cercant lectures de manera autodi-

sia, una obra teatral, una novel·la..., i en

dacta.

aquella noia tímida, filla d’un ambient

Es va casar el mateix dia que complia

resclosit, s’opera una transformació fí-

vint anys amb el germà de la seva mare,

sica i de capteniment. Amb l’arribada

Joan Gurguí, que havia arribat ric de fer

de la República, els nous aires ajuden

privilegi per a les

les Amèriques. Si bé la idea del casa-

també Rodoreda a sortir al món, a es-

ment va ser conseqüència d’un senti-

criure i a publicar les seves col·labora-

aspiracions de moltes

ment d’atracció mútua, la família el va

cions en els diaris i revistes. D’una

beneir tot seguit, ja que, així, podien li-

banda, comença a escriure de manera

quidar el deute econòmic que havien

rigorosa, i de l’altra, fa un canvi d’acti-

contret amb l’oncle tot aportant estabi-

tud i d’aparença, es converteix en la

litat material a la família. Aloma, la

dona moderna, urbana, atrevida i des-

novel·la que va guanyar el premi

imbolta a qui les pors i els prejudicis fa-

Crexells de 1937, fa un retrat força

miliars havien barrat el pas. I la història

aproximat de la que deuria ser la situa-

li va a favor.

mostra com el periodisme va ser per a ella un laboratori

donar-se a conèixer en els cercles intel·lectuals de

històric s’entrellacen en un moment de

dones en aquest país.

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 91

L’esclat de la República va encarnar, per als diferents sectors polítics i per a la població, una difusa esperança utòpica que, a Catalunya, anava més enllà d’un canvi de règim polític en reviscolar velles expectatives i obrir-ne de noves: cap a la nació catalana, per a uns, i cap a la revolució, per als altres. També el feminisme, com a ideologia alliberadora, era per a les dones una proposta cap a l’acció que de ben segur la República va esperonar. Quan s’inicia la dècada dels anys trenta del segle

XX,

les opcions que se’ls pre-

senten a les dones estan condicionades, a més de per les vicissituds biogràfiques, per diferents elements, alguns tan intangibles com la cosmovisió social del moment (discursos filosòfics, creences, expectatives, prejudicis, etc.), i d’altres molt més objectivables, com la conjuntura econòmica, les lleis, l’educació que podien rebre les dones i l’ambient cultural al qual tenien accés. Quan comença la dècada dels trenta hi ha encara un 47,5% d’analfabetes per un 36,9% d’analfabets, però sis anys més tard s’ha produït un descens dels illetrats que arriba a 39,4% en el cas de les dones i a 24,8% en el dels homes. D’altra banda, la tensió entre la idea de canvi o modernitat enfront de la de tra-

Fotografia de l’escriptora Mercè Rodoreda als anys trenta, quan exercia el periodisme.

dició o continuïtat, present en tot proun moment en què les estructures polí-

moments s’estava configurant com a

partits creen noves capçaleres i la

tiques es veuen sacsejades de forma tan

professió.

premsa es va decantant cap al perio-

radical com ho van ser en l’època de la

En el periodisme que s’havia fet fins

disme de caire més informatiu.

República. Com és lògic, aquestes ten-

aleshores, que presentava empreses i

Tanmateix es produeix una separació

sions entre el risc de la novetat i la se-

periodistes arrenglerats en posicions

entre el propietari del diari i el direc-

ideològiques, amb pre-

tor, i apareixen millores tècniques com

sència d’escriptors i un

el telègraf i la fotografia que afavo-

interès més o menys

reixen la introducció a les diferents

present per la recons-

publicacions d’elements de modernitat

trucció nacional, hi co-

i rapidesa.

Els nous aires de la República l’ajuden a sortir al món i a publicar les seves col·laboracions en diaris i revistes

mencen a aparèixer

D’altra banda, els escriptors i escrip-

guretat d’allò conegut, provoquen

signes de canvi que són possibles grà-

tores segueixen tenint un espai reco-

contradiccions i paradoxes que també

cies a la llibertat de premsa que pro-

negut en les rúbriques d’opinió, però

es reflecteixen en les característiques

clama la República. Si bé continua el

sorgeixen altres motivacions en la de-

especials del periodisme que en aquells

periodisme polític d’altres èpoques, els

cisió de ser periodistes, atès que és una

CAPÇALERA GENER 2009

cés històric, resulta molt més evident en

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 92

periodistes per ser considerades professionals passen per aquest accés a l’espai públic, en el qual calia fer-se un lloc i un nom. LABORATORI D’ESCRIPTURA Rodoreda s’adona que li cal aprendre a escriure en la seva llengua i per això s’inscriu al Liceu Dalmau. Allí coneix Delfí Dalmau, escriptor i fervent fabrià que dóna classes de gramàtica i ortografia a la jove escriptora, a qui nomena “alumna excepcional” i a qui proposa col·laborar en algunes de les seves iniciatives. Des de 1931 a 1934, Dalmau ofereix a Rodoreda un lloc en els cercles intel·lectuals i li proposa escriure a la revista Clarisme, una publicació que ell impulsa per donar a conèixer els joves valors de les lletres catalanes. Però Rodoreda va començar a ser periodista abans i en mitjans més professionalitzats i amb més difusió. Entre final de 1932 i principi de 1933 comença la tasca periodística amb la publicació de cinc treballs a setmanaris com Mirador i La Rambla i al diari La Publicitat. Rodoreda publica el seu primer treball periodístic a vint-i-quatre anys a Mirador, una revista cultural que tenia un gran prestigi a l’època. Es tracta d’una L’obra periodística de Rodoreda és molt menys coneguda que la literària

entrevista a l’actriu Maria Vila, en què la jove escriptora assaja aquest nou gènere periodístic de l’entrevista proposant un format de respostes sense

professió que guanya prestigi. Malgrat

gaire fàcil arribar a formar part d’una

ressenyar la pregunta. La segona la fa

el que diu la feliç expressió de Culla i

professió que bàsicament s’adreçava a

a Mercè Plantada, una cantant, i la pu-

Duarte referint-se als periodistes:

la població masculina legitimant un

blica a la pàgina femenina de La Ram-

“D’aspirants a polítics i de literats frustrats n’hi ha a totes les èpoques”, CAPÇALERA GENER 2009

el cas és que la professió s’estava re-

definint. Pel que fa a les dones, si tenim en

bla. El tercer article

Publica el seu primer treball periodístic a vint-i-quatre anys a Mirador, una revista cultural de gran prestigi

compte que a Espanya només un 9%

apareix a La Publicitat el 18 de novembre del 1932 i és un al·legat contra la guerra que es titula “Glossa als mots bel·li-

de dones treballaven i d’aquestes

discurs dels afers públics com els

cistes d’una poetessa”. Rodoreda re-

només el 3,6% ho feien en professions

més importants. Per això les carac-

plica a la poeta que ha donat un recital

lliberals, ens adonarem que no era pas

terístiques que havien d’ostentar les

a l’Ateneu en què defensa les guerres

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 93

L’estil i els temes del periodisme de Rodoreda i la sang com a mitjà per aconseguir certes fites.

El treball periodístic de l’escriptora

demostren reportatges com “Les falles

L’altre treball periodístic de l’autora

mostra els interessos culturals que la

de Sant Josep”, en què l’autora va com-

és un dels més interessants, va apa-

movien, així com la seva capacitat per

binant descripció de paisatge, diàlegs,

rèixer a Mirador amb el títol “Vam-

utilitzar els diferents gèneres periodís-

escenes viscudes i comentaris escrits

piresses d’ahir i d’avui”. En aquest

tics, segons el contingut que vol comu-

des de la primera persona, barrejant-

text Rodoreda demostra diverses

nicar.

hi la informació amb les notes d’am-

coses: que és una cinèfila experta,

Un dels gèneres en els quals va excel·lir

bient, els personatges i les cites. També

que domina el recurs de la ironia i

va ser en l’entrevista, perquè va ser

en aquesta revista hi escriu algun arti-

que és una observadora detallista i

capaç d’aportar innovacions a un gè-

cle d’opinió, per exemple una resposta

atenta. Just un mes després d’aquest

nere que en aquell moment s’estava de-

a un editorial de La Noche que carre-

article publica a La Rambla una en-

finint periodísticament. Per exemple,

gava contra iniciatives culturals en llen-

trevista feta al Palau de la Generali-

l’entrevista amb Mercè Plantada, una

gua catalana. Rodoreda polemitza amb

tat a la dona i a la filla del president

cantant de lied, publicada el 1932 a la

el diari d’en Pic i Pon i dóna la benvin-

Macià.

secció “Fèmina” de La Rambla, s’inicia

guda a la revista i al teatre en català.

Com una jove i desconeguda perio-

amb unes descripcions de com l’hau-

En l’article que publica a Mirador l’any

dista va aconseguir arribar fins a la

rien pintada diferents artistes i fa una

1932, “Vampiresses d’ahir i d’avui”,

família del president és una pregunta

cosa original: en lloc de les preguntes hi

l’autora fa un recorregut pels models

que encara no ha trobat resposta.

posa uns interrogants i deixa que la en-

femenins de vamp: “La iniciadora fou,

Però si seguim els seus propis textos

trevistada, iniciï la resposta repetint el

sens dubte de cap mena, la mai prou

periodístics, en una entrevista que va

concepte més important de la pregunta

oblidada Francesca Bertini, que amb

fer a Carles Soldevila per a Clarisme

que deixa sense transcriure.A la revista

els seus dits crispats i gest felí, despen-

podem observar la seva capacitat de

Clarisme hi va fer tretze entrevistes a

tinava els pobres galants (...)”, l’article

perseverança, ja que explica com el

escriptors i escriptores del moment en

segueix dibuixant una evolució de la

va a cercar, primer a l’Ateneu, desque assoleix el seu objectiu, entrevistant l’escriptor al seu despatx del Parlament.

femme fatale fins arribar a

Un dels gèneres en els quals va excel·lir va ser en l’entrevista, on va ser capaç d’aportar innovacions

En aquesta llarga i divertida intro-

Marlene Dietrich, passant per Greta Garbo. En aquest article descriu la psicologia femenina amb la perspicàcia i saviesa que després la faria famosa com a

ducció a l’entrevista, Rodoreda re-

les quals també eludeix la majoria de

escriptora, dóna idea del seu interès pel

lata que porta a la bossa un article

preguntes, les quals trasllada al principi

cinema així com dels seus amplis

que ha publicat recentment per mos-

de la resposta com si se les fes la per-

coneixements, de la seva capacitat per

trar-lo a Capdevila, responsable de

sona entrevistada, una tècnica que ara

retratar una actitud o una aparença

“Fèmina”, la pàgina que el diari de-

s’usa abastament en els mitjans audio-

amb una frase, i confirma que és capaç

dica a les dones, o a Domènec de

visuals. També utilitza sumaris narra-

de fer servir un estil irònic i divertit.

Bellmunt, director de La Rambla.

tius en els quals inclou soliloquis

El seu nucli d’interessos s’aplega sota

Rodoreda entén el periodisme com a

divertits sobre el que ella pensa del per-

l’àmbit de cultura, i per bé que utilitza

part de la professió d’escriptor o, si

sonatge o d’alguna característica que hi

diferents gèneres, la seva periodística es

més no, com a pas previ a la litera-

pugui estar relacionada i en els quals

pot classificar com a “articulisme cultu-

tura.

descriu la gestualitat i l’aparença de la

ral”. En aquests textos s’hi endevinen

Molts anys després ho va explicar en

persona entrevistada.

les qualitats expressives, que es desple-

una entrevista que li va fer la perio-

A Clarisme no només va fer entrevistes,

guen en descripcions de persones i si-

dista Montserrat Roig: “Vaig anar a

també va escriure altres gèneres perio-

tuacions, com també en les seves

veure el director de La Rambla i li

dístics, un total de vint-i-quatre treballs

pròpies reflexions, les quals inclou en el

vaig dir que volia aprendre a escriure

signats, més els publicats amb pseudò-

text de manera natural, en una primera

a través del periodisme. Em va mirar

nim. Que el periodisme era un labora-

persona que explica, recorda, valora i

i em va dir: primer visqui, després es-

tori d’escriptura per a Rodoreda ho

dóna constància del seu testimoni.

crigui.”

CAPÇALERA GENER 2009

prés a la redacció de La Rambla, fins

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:10

Página 94

R E P O R TATG E

cert discurs de gènere, en el sentit que

És emocionant veure com elles ma-

tenen clar que s’adrecen a dones i que

teixes, en els seus escrits, es defineixen

pretenen persuadir-les sobre quines són

com a periodistes, aprenen i perfeccio-

les qualitats femenines que han de

nen els recursos de l’escriptura pels pa-

conrear. El que varia en l’època que ens

pers, mentre s’adonen que una part

ocupa respecte a les anteriors, i que és

important del seu treball es pot adreçar

un punt d’inflexió important per valo-

a les possibles lectores, o si més no, a

rar el canvi, són les expectatives socials

desvetllar en els lectors l’interès pels

que les mateixes dones comencen a

temes que afecten les dones. No sembla

tenir de si mateixes, tant individual com

agosarat afirmar que la seva identitat

col·lectivament, fruit dels moments his-

de gènere i de periodista es va anar entrellaçant i enfortint a

Demostra ser una cinèfila experta, que domina el recurs de la ironia i que és una observadora detallista i atenta

l’ensems que podien fer bandera d’aquestes dues adscripcions. Sobretot perquè els calia mantenir el discurs de

tòrics que estan vivint en els quals la

la dona femenina, segons el qual es

República, el catalanisme i el femi-

podia portar una vida moderna, és a dir,

nisme són tres eixos al voltant dels

treballar i guanyar diners, estudiar, fer

LES NOVES DONES

quals es belluguen les esperances de

esport, compartir espais de treball i de

Aquests cinc primers treballs tenien les

transformació social del col·lectiu fe-

lleure amb els homes, anar a la moda,

dones com a protagonistes i objecte del

mení.

etc., sense perdre la feminitat. Un re-

seu interès, segurament perquè en

quisit que sembla indispensable a la

aquells moments ella era també una

IDENTITAT PROFESSIONAL

majoria de les dones de l’època, supo-

d’aquestes dones que s’obria cap a unes

Si bé cal tenir en compte que en els mo-

sem que per no desvetllar temors en els

noves expectatives professionals.

ments de crisi i transició política fa de

homes que podien veure en elles unes

La Constitució democràtica, que va sor-

periodista gent que no ho seria en pe-

possibles rivals o uns éssers autosufi-

gir el 1931 de la II República, intro-

ríodes de normalitat, per a les dones

cients. El mite de la masculinització va

dueix canvis fonamentals: proposa per

que feien de periodista a l’època l’es-

exercir una gran pressió en aquestes

primera vegada el principi d’igualtat

cletxa de llibertat que va significar la

dones que van haver de compatibilitzar

política entre els sexes, i també preco-

República va obrir una via cap a un

la modernitat amb les formes més tra-

nitza els drets individuals, un concepte

ofici que, a més d’atorgar uns dignes

dicionals per tal de poder practicar

important que no havia pogut apa-

mitjans de subsistència econòmica i

aquesta incipient professió.

rèixer fins aleshores degut a l’estructura oligàrquica que havia imperat en la política espanyola. Ambdós principis, la igualtat i el drets individuals, obrien la porta a l’avenç del feminisme

També per a Rodoreda el

Rodoreda entén el periodisme com a part de la professió d’escriptor o, si més no, com a pas previ a la literatura

CAPÇALERA GENER 2009

lliberal polític basat en la consecució

feminisme i la feminitat es va configurar com un repte ideològic. Si bé l’autora ha desmentit qualsevol idea de femi-

per a les dones del dret al vot i a ser ele-

d’identificació amb una professió de

nisme en la seva actitud i obra, en les

gibles. Com era d’esperar, aquests can-

prestigi, les hi va permetre expressar i

entrevistes que va fer com a periodista

vis van desvetllar moltes il·lusions, però

debatre les noves idees (tan importants

no va deixar mai d’interpel·lar tant

també algunes pors i, tot plegat, va fer

per al col·lectiu femení) que es plante-

homes com dones sobre els temes que

vessar molta tinta als papers.

javen llavors. Així va ser per a les pe-

importaven a l’època, la presència de

És freqüent en la premsa de l’època

riodistes de la República, que van

les dones en els espais públics, el vot, el

que les autores dels textos de les pà-

poder adoptar la seva nova identitat i

divorci, etc., i en els seus textos es va

gines adreçades al col·lectiu femení si-

fer el pas de l’activitat diletant cap al

mostrar sempre una ferma defensora

guin dones, les quals assumeixen un

treball professional.

de les dones com a creadores culturals.

143-merce-rodoreda:Layout 1

30/12/08

12:11

Página 95

RODOREDA I CLARISME A partir de 1933 (any en què Rodoreda ingressa a l’Associació Catalana de la Premsa) s’inicia el període de col·laboració a Clarisme, una publicació de quatre fulls que editava juntament amb en Delfí Dalmau, hi va escriure entrevistes, articles i reportatges. Van ser un parell d’anys de viure amb intensitat el periodisme, a més de publicar les primeres novel·les. A Clarisme Rodoreda hi publica tretze entrevistes, onze homes i dues dones, personatges tots pertanyents a l’àmbit cultural. La jove periodista es dedica també al reportatge que extreu de dos viatges, una a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i un altre a València, que dóna com a resultat “Les falles de Sant Josep”. Un

Rodoreda, una ferma defensora de les dones com a creadores culturals

text descriptiu de l’ambient de les falles i alhora crític de l’estat del català a València i d’algunes actituds en relació amb la llengua i la cultura.

també inconsciència) enfrontant-se a

Per fer servir les seves paraules: “Quan

També escriu articles d’anàlisi com

tota mena de temes, des d’un article

va venir la revolució”, Rodoreda estava

“Revista de Catalunya”, “Com cada

biogràfic: “Frederic Chopin – George

relativament polititzada, era catala-

any en aquest temps”; així com resse-

Sand”, a un article de cinema (una de

nista, estava afiliada a l’Agrupació

nyes literàries, sobre Joana Mas, la pri-

les seves grans aficions) a textos que

d’Escriptors Catalans (UGT) i va co-

mera novel·la d’una altra periodista,

semblen més una redacció escolar, com

mençar a treballar als organismes

l’Anna Murià, i La revolució moral,

“Adéu a l’estiu” i “Nadal”, o contes,

creats per la Generalitat: al matí tre-

ambdós textos, veritables preses de de-

sense oblidar les col·laboracions anò-

ballava al Comissariat de Propaganda i

cisió davant la cultura del país.

nimes que feia en les seccions d’humor

a la tarda a la Institució de les Lletres

En el transcurs d’aquests vuit mesos

de la revista, sota el pseudònim de

Catalanes, amb Anna Murià, de qui tan

que dura la publicació, la jove autora

Hari-Hara, en què practica el perio-

amiga es va fer durant l’exili.

demostra la seva ductilitat (i potser

disme satíric.

El gener de 1939 va deixar Catalunya sola (ja estava separada

“Vaig anar a veure el director de La Rambla i li vaig dir que volia aprendre a escriure a través del periodisme”

del marit des de l’any 1937) sense el seu fill, per marxar cap a un exili que la va dur primer a França,

Un cop desapareix Clarisme (final de

els primers mesos que va passar al país

maig 1934) Mercè Rodoreda només

veí va ser quan va conèixer Armand

publicarà a la premsa contes i relats, a

Obiols (pseudònim de Joan Prat), crític

La Publicitat (1935-36), La Revista, La

literari i editor de La Revista de

Humanitat, La Veu de Catalunya, i ja en

Catalunya, de qui Rodoreda es va en-

plena Guerra Civil també va escriure

amorar i amb qui va mantenir una

per a les revistes Catalans! i Companya,

llarga relació, complexa i no massa feliç,

un cop aconseguit el premi Crexells de

ja que ell era un home casat i, a més,

1937 per la seva novel·la Aloma.

aquest no sempre li va ser fidel.

CAPÇALERA GENER 2009

i després a Suïssa. Durant

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 96

R E P O R TATG E

Som al 24 d’agost de 1936, tarda calorosa a Barcelona. Un grup d’homes armats es presenten en un pis del carrer Muntaner on s’amagava des de feia

L‘imprescindible memòria del periodisme català Jordi Finestres

dies el periodista Josep Maria Planes, amenaçat

Un carrer situat al centre de Manresa

per acollir l’Exposició Universal de

du, des de la tardor de 2002, el nom de

1929. L’admiració que sentia per Barce-

de mort pels elements

Josep Maria Planes i Martí, nascut en

lona només la superava la fascinació

aquesta ciutat el 31 de gener de 1907.

vers París, la seva Ítaca personal, la ciu-

Fou el sisè de set germans que forma-

tat que tant el va influir i on va conèixer

ven part d’una nova generació del mas

la Lilian, la seva companya sentimental

Planas de Sant Mateu de Bages, pobla-

fins al darrer dia de la seva vida.

ció pairal situada a pocs quilòmetres de

En aterrar a Barcelona Planes va ser

Manresa. Sense excel·lir en els estudis,

ben acollit pels literats habituals de la

silenci, apagà la llum

ja des de ben jove, Josep Maria es va

penya de l’Ateneu i de la terrassa de

sentir atret per la lectura dels clàssics de

l’Hotel Colon, els Xammar, Soldevila,

d’una de les firmes més

la literatura universal. Però la seva au-

Pla i, sobretot, Josep M. de Sagarra, el

tèntica devoció era l’escriptura.

seu inseparable mestre, com recordava

Autodidacta i observador de la reali-

Jaume Passarell: “En Sagarra i en

tat, a disset anys va firmar el primer

Planes van de bracet tot el dia, prenent

article al diari El Pla de Bages, refe-

l’aperitiu plegats al Colon tots els ves-

rència imprescindible del periodisme

pres, i surten plegats de nit. L’un [Sa-

manresà. Fou un article dedicat a

garra] té necessitat de parlar i li cal un

d’octubre, Joan de

Àngel Guimerà. Coincidències de la

escoltador [Planes]”.

història, el seu nom era llegit per pri-

En poc més de deu anys Planes feu

Sagarra, fill de l’insigne

mera vegada un 19 de juliol de 1924,

molta de feina a Barcelona, moltes pà-

just dotze anys abans de signar el dar-

gines de periodisme de qualitat en di-

més radicals de l’anarquisme. Set trets en la foscor, enmig del

brillants del periodisme català de la Catalunya republicana. El 25

poeta i dramaturg, va

rer article a La Publicitat. El primer el

versos gèneres i registres. Primer en

signà com a Planas; el darrer, com gai-

castellà, al Día Gráfico i a La Noche, on

rebé tots a partir de 1929, com a

va conèixer el periodista Francesc Ma-

Premi Nacional de

Planes. A Manresa també va col·labo-

drid, a qui tant admirà. En aquest diari

rar al diari d’esquerres El Dia i en

hi feu crítica teatral a la secció Come-

Periodisme. En nom del

dues revistes culturals de tanta quali-

dias y comediantes.

tat com efímeres, L’Om i Ciutat.

I és que aquest gènere el captivà fins al

Tot i passar algunes temporades a Bar-

punt que ell mateix escriví algunes

celona, no fou fins a començament de

obres que s’estrenaren, amb prou èxit,

1925 quan s’instal·là definitivament a la

al Romea. En un article a Mirador es

capital catalana. Arribava a una ciutat

preguntava: “El teatre és una escola de

que encara bategava sota la dictadura

periodisme o el periodisme és una es-

primoriverista, però que es preparava

cola de teatre?”.

dedicar a Planes el seu

periodisme català, reivindicà la recuperació definitiva del seu nom.

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 97

Fou en un altre diari en castellà, Las Noticias, on començà a descriure la realitat de la Barcelona nocturna per la qual se sentia atrapat: “No estaria de més de reunir en una vasta associació els noctàmbuls de Barcelona, de Catalunya, d’Espanya, d’Europa”. Tot plegat Planes ho visqué i ho explicà amb un estil directe, simpàtic, engrescador i divulgador. “Nosaltres, els periodistes, som una mena de gent que ens dediquem a l’observació del que passa en el món extern i després ho expliquem amb més o menys fidelitat, però manta vegada el detall ens trinxa la perspectiva.” El salt al periodisme en català el feu de la mà de la crònica esportiva. Planes va conèixer els tres grans ídols esportius de l’època, Samitier, el ciclista Cañardo i el boxador Gironès. Reconeixia que “ningú que vulgui ésser home del seu temps, no pot desconèixer o menysprear el fenomen esportiu, joiosament popular, que electritza les multituds de la nostra època i els dóna un sentit, un caràcter i un accent especial.” A L’Esport Català i a La Nau dels Esports hi va signar els primers articles esportius, tasca que recuperaria el 1935 i 1936 quan relatà les interioritats de la Volta Ciclista a Catalunya. Amb el tombant de dècada, el seu nom

Retrat de Josep Maria Planes, amant del dandisme de l’època.

el trobem al setmanari La Rambla, de l’empresari Josep Sunyol i Garriga, en per elaborar la secció “Set dies, set nits”.

En poc més de deu anys Josep Maria Planes feu moltes pàgines de periodisme de qualitat

professor de grec, un ballarí negre, un

dels sense sostre de Barcelona a escenes

escriptor famós, una reina de la

de corredor del Parlament passant per

bellesa, un ministre, un saltimban-

intervius prodigiosos, que tant podien

qui o un general, sense entendre

tenir com a protagonista el jugador del

res de bisbes, ni de toros, ni de

Barça Samitier com una cocotte ama-

grec, ni de coreografia, ni de lite-

teur a qui li preguntà “com anem de re-

ratura, ni de política, ni de estra-

ligió?”. Segons Planes, “l'interviu ha

Pel to dels seus reportatges no hi ha

tègia, aquesta persona, ja en podeu

deixat d’ésser un element informatiu

dubte que Planes se sentia còmode amb

estar segurs: és un reporter.”

per a convertir-se en el forat per on s’es-

el rol de periodista-cronista de les coses

A banda de La Rambla, Planes fou un

capa tota la inflació literaturesca contin-

del seu moment: “Si en el món hi ha al-

habitual del setmanari Mirador, dirigit

guda i torturada en les redaccions.” A

guna persona capaç d’heure-se-les tran-

per Manuel Brunet i Just Cabot. Hi pu-

Mirador Planes va publicar 133 articles

quil·lament amb un bisbe, un torero, un

blicà reportatges socials, des de visions

entre 1929 i 1935.

CAPÇALERA GENER 2009

el qual inicià la tasca de reporter de dia

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 98

R E P O R TATG E

IMATGES PER NO OBLIDAR

Cambó per poder parlar amb ell fins a

Catalunya amb la proclamació de la Re-

Tornem al 1930. “Jo tenia aleshores

una visita a un mont de pietat per ana-

pública. El Be Negre, qualificat per Va-

vint-i-tres anys i, com a pedigrí literari

litzar la crisi econòmica del moment; o

lentí Castanys de “setmanari d’escàndol

podia oferir mitja dotzena d’articles pu-

des d’una tarda a Martorell amb Fran-

intel·lectual”, plasmava la conya que un

blicats a Mirador.” Tot i l’escandalosa

cesc Pujols a un dinar amb Francesc

grup de periodistes, escriptors i di-

joventut aquell any va engegar un am-

Macià i família en el retorn esporàdic a

buixants de Barcelona solien fer a les

biciós projecte gràcies al suport i als di-

Catalunya de l’Avi. Planes també hi

terrasses i als cafès de la ciutat, sobretot

ners del llibreter de la Catalònia,

firmà peces interessants, com una visió

al Colon on, segons Planes,“hi trobareu

l’incombustible Antoni López Llausàs.

del districte cinquè de la ciutat, un ho-

el bo i millor de Barcelona. Joves dis-

Fou la revista Imatges. Setmanari gràfic

menatge a Francesc Madrid, l’home que

tingits i alguna cocotte matinal, amb

d’actualitats, inspirada en el Vu francès,

un dia va batejar aquest indret de la ciu-

aquella cara desenfocada que els dóna

que Planes havia llegit en els primers

tat com el “barri xino”. Imatges fou una

el maquillatge diürn.”

viatges a París. Volia implantar a Cata-

publicació agosarada i sense prejudicis,

Els primers redactors d’El Be Negre

lunya un magazín com els que es feien a

una revista en què periodistes i escrip-

foren Àngel Ferran, Rossend Llates,

França, a Anglaterra i als Estats Units.

tors feren de reporters, una figura a la qual

Josep M. de Sagarra i els dibuixants Va-

Imatges, que va aparèixer el dimecres 11 de juny de 1930, fou una publicació d’alta qualitat, amb grans dosis de fotoperiodisme, amb una nòmina de redactors excel·lents (Josep M. de Sagarra,

lentí Castanys i Francesc Fonta-

Va engegar un ambiciós projecte, la revista Imatges, agosarada i sense prejudicis, inspirada en el Vu francès

Irene Polo, Rossend Llates, Domènec

nals, a més de Màrius Gifreda, que va assumir el paper d’administrador i del mecenatge d’en López Llausàs. Planes en fou director des del primer fins al dar-

de Bellmunt, Carles Soldevila...) i fotò-

EL BE NEGRE QUE TOT HO VEIA

grafs de bella factura com Joan Gaspar

L’enfant terrible que Guansé veié en

i Gabriel Casas.

Planes a Mirador agafà majors dimen-

El cosmopolitisme urbà i la internacio-

sions en el setmanari El Be Negre, nas-

nalitat dels reportatges foren les dues

cut el 1931 i que moriria en començar la

directrius que marcaren la curta, però

Guerra Civil. El setmanari satíric hu-

intensa, vida del setmanari, que morí

morístic, inspirat en Le Canard Enc-

El 30 de novembre de 1996, en el

abans d’acabar l’any. S’hi publicaren re-

haîné i Le Crapouillat francès, sorgia

marc del III Congrés de Periodistes

portatges antològics, des d’una persecu-

just en el moment en què es produïa un

Catalans, es va celebrar una sessió

ció en auto al cotxe oficial de Francesc

esclat de llibertat política arreu de

homenatge a Josep M. Planes, amb

rer número. El Be Negre es va escarnir

Huertamaro a títol pòstum

una memorable intervenció d’Avel·lí Artís-Gener, així com del professor Jaume Guillamet i del periodista Josep M. Huertas, que fou l’impulsor de l’acte. Qui escriu aquest article també hi intervingué. Acabat el memorial, Huertas m’animà a escriure la primera biografia d’en Planes, coneixedor d’un treball que aquell any havia efectuat a la facultat de Periodisme de l’Autònoma. Vaig acCAPÇALERA GENER 2009

ceptar l’honrós convit, és clar. I és

que Huertas desitjava per damunt de tot que el nom de Josep M. Planes tornés a ser present a la premsa i a les facultats de Periodisme. Ho va aconseguir. Als anys 30 amb amics com Josep Maria de Sagarra. Arxiu Família Planas.

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 99

a Catalunya i a Espanya”, entre el 21 d’abril i el 27 de maig del mateix any, producte d’intenses investigacions i entrevistes que donaren fe de les turbulentes activitats entre el pistolerisme urbà i l’ala més radical de l’anarquisme a casa nostra. El mateix Planes admetia, mesos després, que “la matèria del reportatge que portàvem entre mans ens obligà aquells dies a entrar en relació directa amb alguns personatges del Josep Maria Planes va ser el director del popular setmanari satíric humorístic.

medi criminal de Barcelona. (...) Jo donava paraula d’honor que em deia Josep Maria Planes, que era redactor de

de valent contra polítics, organitzacions

Nits de Barcelona és un trajecte literari

La Publicitat i que havia d’escriure un

com la FAI, la jerarquia eclesiàstica, els

per catorze locals nocturns de la ciutat

reportatge sobre els atracaments.” Tot i

excessos d’ERC, els feixistes i un llarg

ja desapareguts, com l’Excelsior, el Café

que deixà clar des d’un bon principi que

etcètera. Tísner, que el 1933 s’hi incor-

Catalán, La Criolla, l’Edèn Concert, etc.

“no és veritat que la CNT i la FAI siguin

porà com a ninotaire, recordava les vet-

L’autor es va fer valer de dos bons “pa-

unes associacions de gàngsters. En

llades nocturnes d’El Be Negre, el diu-

drins”, Josep M. de Sagarra, per al prò-

canvi, és veritat que els gàngsters han

menge a la nit a la biblioteca de l’Ate-

leg, que definí el llibre com un “viatge

treballat per a la FAI i la CNT”, les dues

neu, on es reunia “gent d’un mateix

relativament sentimental pels bars i pels

sèries de reportatges d’investigació pro-

tarannà, divertida i ben avinguda. Fèiem

cabarets”, i Carles Soldevila, per al co-

vocaren l’enuig de la CNT-FAI, que mai

la feina, evidentment, però ens clavà-

lofó, a més d’un prestigiós dibuixant per

li perdonaren l’atreviment. L’anar-

vem uns farts de riure monumentals.”

il·lustrar-lo a tot color, Oleguer Junyent.

quisme el posà a la llista negra. Planes

Però no tot foren somriures. El Be Negre va patir sancions, interrupcions

PERIODISME D’INVESTIGACIÓ

mantingué ferm amb els seus postulats:

polítiques, amenaces, agressions... La

Carles Capdevila, director de La Publi-

“Sempre que ens ha semblat bé escriure

més comentada fou l’assalt a la im-

citat, va confiar ja el 1930 en la ploma

la nostra opinió sobre els anarquistes,

afilada de Josep M. Planes que hi pu-

els feixistes o els pistolers ho hem fet

blicà crítica teatral. A partir del 8 de

posant-hi el nostre nom a sota. Si tots

gener de 1935 firmà una columna diària

els incendis, atracaments, crims i assas-

a la primera pàgina anomenada “Co-

sinats que s’han comès aquests darrers

mentari” on mostrava el seu pensament

anys a Barcelona fossin signats d’una

La FAI mai li va perdonar els reportatges d’investigació publicats a La Publicitat

polític, afí al catalanisme de centre-es-

manera tan clara com els nostres arti-

premta Nagsa, on s’imprimia, per part

querra del partit Acció Catalana Repu-

cles, haurien estat evitades moltes

d’un escamot d’Estat Català a les ordres

blicana.

confusions.”

del fill de l’alcalde Aiguader. Planes va

Entre el 8 de gener de 1935, amb “La nit

contestar l’agressió amb un article dur i

frenètica”, i el 19 de juliol de 1936, amb

PERIODISME COMBATIU

sarcàstic on definia a Aiguader com “un

“Nit de vetlla”, Planes signà 310 co-

L’any 1936 s’inicià amb la victòria del

dels alcaldes més ineptes, més banals i

mentaris diaris. A La Publi també feu

Front d’Esquerres a les eleccions del

més ases que ha tingut mai Barcelona.”

de corresponsal ocasional, a París i a

mes de febrer. Planes, des de La Publi-

L’any 1931 Planes va publicar el seu

Berlín, coincidint amb les etapes de

citat, hi donà suport de manera explí-

únic llibre, Nits de Barcelona, editat per

clausura d’El Be Negre.

cita: “Jo votaré les Esquerres perquè sé

la Llibreria Catalònia. És un testimoni

Però els articles que més impacte cau-

que votar les Esquerres és votar pel Ca-

sentimental d’una època i on excel·lí el

saren a l’opinió pública foren els que

talanisme”, o bé amb reflexions contun-

Planes periodista mundà de prosa pa-

conformaren la sèrie “Els gàngsters de

dents: “Es tracta de saber si tenim

pallonejant que examinava el moviment

Barcelona”, entre el 4 i el 12 d’abril de

categoria de poble, categoria de nació.

social de la Barcelona d’entreguerres.

1936, i “L’organització de l’anarquisme

Es tracta de saber si la vitalitat catalana,

CAPÇALERA GENER 2009

se’n defensà i, lluny d’acovardir-se’n, es

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 100

R E P O R TATG E

quiénes son los autores.Arranque de su garganta el nudo que le altera la respiración. Desahóguese José Planes. No use términos confusos. Levante el índice y acuse.” Planes responia l’endemà mateix: “No sóc policia ni la meva feina és empaitar criminals. Sóc un periodista que jutjo i comento els fets que l'actualitat m'ofereix. Sóc un periodista que potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa.” En aquest punt de tibantor, Carles Capdevila va optar per enviar Planes fora de Barcelona per cobrir les etapes de la Volta Ciclista a Catalunya, del 12 al 21 de juny, com ja havia fet un any abans, amb molt d’èxit. La Publicitat ho anuncià a la primera pàgina: “La seva sensibilitat d’escriptor, la naturalitat amb què enfoca els temes, l'esperit comprensiu i el sentit profundament humà que determinaren l’any passat una vibració inèdita en els lectors habituals de cròniques esportives, són una garantia Planes vist pel seu company Jaume Passarell (1930)

suficient per esperar que el nostre company ens donarà, a través dels articles, una visió sempre original i exacta de la cursa que té la virtut d’interessar i de

és prou forta per a saber-se imposar als

orientar l'opinió i, sobretot, a evitar que

commoure tot Catalunya.”

forasters, als que fan de policia indígena

el poble, amb el seu instint segur, re-

Acaba la cursa ciclista, Planes tornà a la

i als traïdors que ens han sortit a casa

clami i exigeixi la destrucció del focus

redacció de La Publicitat. Però la tensió

mateix.” Però el 28 d’abril d’aquell any

criminal que, des de fa tants anys, em-

pel cas dels Badia encara estava més en-

Miquel Badia, cap de les Joventuts

metzina la vida de Barcelona.”

rarida. El 5 de juliol, després d’un nou

d’Estat Català, i el seu germà Josep van

A partir d’aquí s’inicià una guerra

assassinat als carrers de Barcelona,

ser assassinats. La ciutadania sabia que

oberta entre el periodista i el diari por-

tornà a denunciar la impunitat amb què

havia estat obra de pistolers de la FAI, tot i que la majoria de diaris guardà silenci. Només dos periodistes, Avel·lí Artís-Gener, des de La Rambla, i Josep M. Planes, des de La Publicitat, investi-

actuaven les patrulles de pistolers

“Cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diu en veu baixa”, va escriure

CAPÇALERA GENER 2009

garen i denunciaren el cas. Al cap de

100

urbans: “Pistolers de la FAI, pistolers de Falange Española, pistolers en espera de les comandes que es presentin; contra tots ells, contra les organitzacions que els

quaranta-vuit hores del doble crim,

taveu de la CNT-FAI, Solidaridad

mantenen i els utilitzen, contra la into-

Planes lamentava els fets i el mutis ge-

Obrera, que el 30 d’abril li recordava els

lerable mansuetud dels encarregats

neralitzat: “Assistim, sorpresos i adolo-

articles sobre els gàngsters de Barce-

d'administrar justícia, contra tot el

rits, i per què no dir-ho? avergonyits

lona: “Sabemos quien es José Planes.

conjunt colorit divers i repugnant que

també, a una veritable trama muntada

Recordamos que en el mismo diario

forma aquest càncer clavat al cor mateix

per la covardia o per l'estupidesa no

publicó una serie de reportajes sobre

de Catalunya, s'aixeca una onada de re-

sabem què és pitjor destinada a des-

los anarquistas. (...) Diga sin tapujos

pulsa i de condemna.” L’endemà, 6 de

143-planes:Layout 1

30/12/08

12:16

Página 101

juliol, Tísner, que disposava de protecció policíaca de la Generalitat, situació que Planes no va acceptar, va rebre la visita de Justo Bueno, un dels autors de la mort dels germans Badia. Segons recorda a les memòries li feu saber que “ni tu ni el Planes em feu llàstima. Ja n’hi ha prou que us fiqueu amb la CNT. Esteu de merda fins al coll i la cagareu si us penseu que de tot això en podeu fer conya.”Aquella mateixa tarda ArtísGener publicà un extens reportatge amb els noms i cognoms dels autors del crim. La resposta de Solidaridad Obrera no es feu esperar. Demanava una rectificació a Tísner i a Planes, sota pena de

Informe de defunció en el moment de l’ingrés del cos de Josep Maria Planes a l’Hospital Clínic. Arxivo Histórico Nacional.

“obligarlos a emmudecer si no adoptan una postura de imparcialidad y nobleza

control. Els que l’havien amenaçat s’ha-

dies que ningú no tenia notícies d’en

en todo lo que se refiera a la CNT y al

vien fet amb les armes. La seva vida pe-

Planes. “Un dels ajaguts duia un vestit

anarquismo”. Planes contraatacà dema-

rillava. A contracor, va abandonar la

de color gris amb unes ratlletes primes i

nant l’autoria de qui l’amenaçava: “La

redacció de La Publicitat i s’hagué

blanques, i jo havia vist moltes vegades

Soli diu que si no rectifico “m'obligaran

d’amagar, primer al mas familiar de

en Josep Maria portant un vestit com

a emmudir”. Si no ho he entès mala-

Sant Mateu de Bages, després en un es-

aquell. Vaig pensar ‘cony, deu ser

ment, això és una amenaçada de mort.

tudi del seu bon amic Francesc Fonta-

aquest!’. A més, duia una camisa de

No conec altra sistema “d'obligar-me” a

nals, al carrer Madrazo i, finalment, en

seda, de color blau.Vaig ajupir-me, me’l

emmudir”. La Publicitat va treure un

un pis del carrer Muntaner, davant de la

vaig mirar, i era ell, inconfusiblement. Li

editorial solidaritzant-se amb el seu

plaça d’Adrià, estatge que li fou pro-

havien rebentat el parietal esquerre a

company.

porcionat per Mercè Devesa, aleshores

trets, li havien buidat el cervell. Als lla-

xicota de Josep M. de Sagarra. Planes no

vis li havia quedat un inconegut rictus

SET TRETS AL PERIODISME

es mogué d’aquell pis, però sortia sovint

de terror”, recordà Tísner.

El 3 de maig de 1936 Planes havia pro-

al balcó a fumar una cigarreta. Algú va

Alguns diaris van publicar l’esquela de

nunciat una conferència a Manresa on

creure que es podia tractar d’un capellà

Planes, acompanyada d’una nota breu.

feu un vaticini: “Anem de cara a una

que s’amagava de l’onada anarquista i

Hi havia por. A l’enterrament, al ce-

guerra, és inevitable, això pot ésser din-

el va denunciar. Quan una patrulla de

mentiri de Sants, només hi assistiren

tre un temps més o menys llarg.” El 17

milicians de la FAI s’hi va presentar van

algun familiar i els més íntims. Després

de juliol un grup de militars s’alçaven en

trobar el passaport del periodista a la

vindria el silenci, els anys de dictadura.

armes contra la República i la demoi fracassà a Barcelona. Aquella nit Planes va escriure el seu darrer article, “Nit de vetlla”, que apareixeria l’en-

Els amics i companys, la família,

Els milicians de la FAI el van matar. Li van rebentar el parietal esquerra a trets. Li havien buidat el cervell

demà a La Publicitat, un text que aca-

viuria amb dolor l’angoixa de no poder reivindicar la seva memòria. No ho feren, òbviament, els feixistes, ni tampoc les principals forces opositores a la dictadura.

bava amb aquestes paraules: “El qui en

taula. Planes estava a l’espera de fugir

Planes no era ni dels uns ni dels altres.

aquestes hores greus no estigui d'una

cap a França amb la seva estimada Li-

Fou, senzillament, un home del nostre

manera decidida al costat de la Genera-

lian. No hi fou a temps.

país, de la nostra democràcia, de la nos-

litat, és un traïdor. Un traïdor al qual li

Tísner va rebre la trucada d’un vell amic

tra cultura, del nostre periodisme. Que

exigirem comptes. Ara més que mai:

que li demanà que es presentés a la

el seu nom estigui per sempre més hon-

Visca Catalunya! Visca la República!”.

morgue del Clínic per identificar un ca-

rat pels seus companys de professió,

La situació als carrers estava fora de

dàver. Es temien el pitjor ja que feia

d’ahir, d’avui i de demà.

CAPÇALERA GENER 2009

cràcia. El 18 de juliol l’alçament arribà

101

143-llegats:Layout 1

30/12/08

12:05

Página 102

R E P O R TATG E

La Fundació Moret i Marguí ha engegat l’ambiciós projecte de crear un arxiu conjunt i unificat de la memòria a Catalunya. Els impulsors pretenen rescatar de l’oblit els llegats i documents del ciutadà

El rescat de l’oblit de llegats i memòries Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu Fundació Moret i Marguí

comú, que fins ara

“El president tenia la idea que la gent

l’esforç per recuperar el passat hem

comuna no tenia mitjans per deixar les

creat un projecte molt innovador, molt

acostumaven a

seves biografies, no com els famosos”,

propi de la societat del coneixement”,

engroguir en un calaix.

resumeix Joan Tramuns, de la Fundació

reflexiona el secretari de l’entitat, Carles

Moret i Marguí, en referència al creador

d’Armengol.

A més de catalogar-los i

de l’entitat.

Des que l’arxiu va començar a forjar-se

Amb l’objectiu de promoure la donació

han estat immersos en la seva creació

de memòries i llegats de persones anò-

professionals de diferents disciplines. Ja

nimes i posar-los a disposició de la ciu-

l’any 1998, el doctor Xavier Estivill va

tadania naixia el 1998 l’associació

esdevenir soci fundador de la primera

Arxius Personals i dels Avantpassats.

associació. Antropòlegs, documenta-

ànim de lucre està

Aquest va ser el germen de la Fundació

listes, biòlegs, historiadors, polítics,

Moret i Marguí, creada el 2007 amb seu

metges i, és clar, periodistes han aportat

creant un banc d’ADN a

a Sant Esteve d’en Bas (Girona) amb

les seves idees.

partir de donacions

els cognoms del doctor que va patentar

Dins l’àmbit dels informadors, la Fun-

la idea.

dació Moret i Marguí ha subscrit un

voluntàries, que es

Dedicat a la medicina general durant

conveni de col·laboració amb el Col·legi

anys, Jordi Moret i Marguí va pensar

de Periodistes. En aquests moments

després de jubilar-se en com rescatar de

s’han iniciat converses amb la Facultat

l’oblit les experiències vitals del ciutadà

de Ciències de la Comunicació de la

comú, a qui la història en majúscules so-

UAB per a que proporcionin un espai

vint passa per alt.

físic que doni cabuda als llegats i me-

antropològiques.

A més de l’apartat documental, la fun-

mòries dels professionals de la informa-

dació està creant un banc d’ADN a par-

ció mentre que el Col·legi està

L’arxiu, pioner a l’Estat

tir de la donació de mostres de sang.

participant en els primers passos del

espanyol, començarà

Més enllà de l’ús científic que pugui fer-

projecte.

se’n, els responsables del projecte de-

“Al Col·legi es trobaven sovint que es

amb els periodistes i els

fensen que val la pena guardar l’ADN, i

presentaven fills i néts amb material de

no només material escrit, perquè es on

periodistes que ja havien mort i no sa-

es troba la “màxima informació de l’in-

bien què fer-ne”, explica Joan Tramuns.

dividu”.

Precisament, la gran quantitat de docu-

Es tracta d’un projecte transversal i, en

mentació que, per desviació professio-

la seva doble faceta documental i de

nal, genera el col·lectiu més enllà de la

conservació de material biològic, pioner

pura feina i les seves anotacions, sempre

a l’Estat espanyol. “Paradoxalment, en

arrapades a la realitat, van dur a la

posar-los a disposició de la població, aquesta entitat privada i sense

destinarà a investigacions biomèdiques i

parlamentaris, dos col·lectius que se suposen de referència per a la societat.

143-llegats:Layout 1

30/12/08

12:05

Página 103

La gran quantitat de documentació de què disposen els periodistes ha estat un argument per iniciar el projecte per a aquest gremi.

Fundació Moret i Marguí a decidir-se a

l’arxiu continuarà avançant pels parla-

començar l’arxiu pel gremi de perio-

mentaris catalans, un altre grup de refe-

distes. Tal i com reflexiona D’Armengol,

rència. “Si els polítics i els periodistes,

“dins aquest món només es coneixen els

dos pilars de la societat, accepten i po-

Un dels objectius més ambiciosos

quatre noms capdavanters, però hi ha

tencien el projecte, la població els se-

de la Fundació Moret i Marguí és la

molts redactors de tropa que conserven

guirà”, confia Tramuns. En l’actualitat,

creació d’un banc d’ADN que, sota

informació molt valuosa”. No només de

l’arxiu de memòries dels avantpassats

la direcció del doctor en biologia

l’època, sinó de les seves vivències per-

tot just comença la fase de recollida de

Pedro Moral, serveixi com a base de

sonals i de com amb els anys ha evolu-

material, després d’una primera etapa

futures recerques antropològiques i

dedicada a prendre contacte amb

mèdiques. S’està treballant amb

institucions i organismes per tal

l’Administració i institucions de

d’acabar de definir el projecte i cali-

recerca sobre les necessitats d’ins-

brar-ne l’abast.

tal·lacions i personal de cara a enge-

L’acord de la Fundació Moret i Mar-

gar el projecte. El banc es constituirà

guí amb el Col·legi queda patent en

a partir de mostres de sang que els do-

cionant la pràctica periodística. A part

la composició del consell assessor del

nants cediran de forma voluntària i no

de l’interès en si mateix, hi ha un altre

projecte Memòria i Llegat dels Perio-

necessàriament sempre que donin

factor que va intervenir en la decisió:

distes. A Barcelona en formen part

material de tipus documental. L’ob-

amb vistes a donar a conèixer l’existèn-

Josep Maria Cadena, secretari general

jectiu últim és fer veure l’important

cia de l’arxiu entre la ciutadania, sempre

de la Fundació Consell de la Informació

paper que té la població en el pro-

aplana el camí que els informadors en

de Catalunya, i membres de la Junta del

cés científic i el benefici que això

siguin els primers protagonistes. Un cop

Col·legi com Enric Sierra, Julià Castelló

comporta en la societat del futur”.

aquest apartat s’hagi posat en marxa,

i Maria Favà. La idea és crear un consell

CAPÇALERA GENER 2009

Els responsables de la iniciativa han decidit començar l’arxiu amb periodistes i parlamentaris

Un banc d’ADN

103

143-llegats:Layout 1

30/12/08

12:05

Página 104

R E P O R TATG E

Contra el sentiment tràgic de la vida Ja en els seus temps d’estudiant a Salamanca, al doctor Jordi Moret i Marguí li preocupava la pèrdua de la memòria i els records de les persones. Segons explica a CAPÇALERA, quan va arribar a la capital castellana, en el més ombrívol de la postguerra, planava sobre l’ambient universitari la mort, cinc anys abans, de Miguel De Unamuno. “Sempre va voler superar el sentiment tràgic de la vida i no hi va trobar remei”, reflexiona sobre l’escriptor i filòsof. Aquest malestar, tan existencialista, va instal·lar-se en els records de joventut de Moret i Marguí, però no va ser fins a la jubilació, l’any 1989, quan recapta les antigues inquietuds per tal de donar-los respostes terrenals. Igual que “com a metge, allargava la vida de la gent”, Moret es proposa continuar fent el mateix un cop penjada la bata blanca a través “del record, més important

El doctor Jordi Moret i Marguí porta anys treballant contra l’oblit del passat.

que la vida”. Abans d’emprendre cap gran projecte, el facultatiu va començar per casa seva, amb la redacció de

l’“autoestima, ingredient essencial

previsibles recels de l’Església, Moret

les memòries d’un avantpassat seu, el

per pensar que val la pena conservar

no es pronuncia més enllà de fer

general carlí Estartús (1808-1888), a

qualsevol trajectòria vital, té dos ves-

notar que, fins i tot en el seu si, les

qui descriu com “un home admirable

sants: “la moral i la fisiològica”, pre-

coses canvien. “Als anys setanta, l’Es-

que va lluitar durant trenta anys pels

sent en el codi genètic. “És on es

glésia estava en contra fins i tot de la

furs de Catalunya”. Engrescat, va

troba la màxima informació de l’indi-

incineració. Ara, es pregunta als fa-

continuar per les d’una serventa de la seva família, de qui destaca la “claredat mental” i com la seva història reflecteix “la misèria que vivia la gent del país”. La filosofia bàsica de l’arxiu

miliars si volen guardar

Quan era jove ja li preocupava l’oblit. D’aquí, amb el temps, sorgeix el projecte de l’arxiu de memòries i llegats

CAPÇALERA GENER 2009

ja estava servida: preservar la memò-

104

un teixit per a l’ADN”. La conjuntura actual juga a favor que el projecte de la Fundació Moret i Marguí pugui tirar endavant,

ria de persones anònimes que, sense

vidu, és com una relíquia”, defensa.

pensa el doctor: “Som en un moment

ell, a la llarga es perdria. És l’any

En un primer moment, el seu raona-

de tafaneria, a la gent li agrada la part

1996, durant el XV Congrés de

ment no va ser entès, sobretot per

antropològica.” De moment, l’arxiu

Metges i Biòlegs de Catalunya, quan

part de “la gent senzilla” i de la

començarà per periodistes i parla-

Moret i Marguí obté llum verda per

premsa, que va arribar a confondre

mentaris. Per què? “És un màrque-

la part més insòlita del seu projecte:

“les cendres amb l’ADN” en la co-

ting que cal fer”, riu Moret, un home

adjuntar, amb els documents escrits,

bertura d’aquell congrés mèdic, ex-

avançat al seu temps que ha esperat

una mostra d’ADN. Segons el doctor,

plica a tall d’anècdota. Sobre els

dècades per sortir-se’n.

30/12/08

12:05

Página 105

assessor que marqui les pautes a seguir

Dins un llarg etcètera, un altre nom pú-

grafies enviades, prop de la meitat dels

a cadascuna de les demarcacions, ja que

blic que apareix és el de Jordi Solé i Tura

relats es referien a una de les vivències

“Catalunya no comença ni acaba a Bar-

que, quan era ministre de Cultura del

més intenses que pot viure qualsevol

celona” i cal portar a terme accions de

govern de Felipe González, també va

persona: viure una guerra”.

forma descentralitzada a tot el conjunt

ser contactat per l’infatigable doctor

No en va, els anys de la Guerra Civil van

del territori.

Moret. “Va haver-hi una època en què

ser un dels més prolixos en dietaris. En

A banda d’incentivar la donació de lle-

la gent senzilla no hauria fet cas a la

ser preguntats sobre la relació de l’arxiu

gats i memòries, s’estudia dur a terme

meva idea. En canvi, a Madrid em deien

amb la polèmica Llei de Memòria His-

altres activitats en paral·lel. Segons Joan

‘no lo deje usted’”, recorda agraït.

tòrica, els responsables de la Fundació

Tramuns, “el periodisme és una profes-

Un dels pròxims objectius de la funda-

volen separar clarament les dues inicia-

sió ben activa i molts, quan es jubilen, es

ció és aconseguir el suport institucional

tives i recorden que la seva “és ante-

queden fora de lloc, massa aturats. Esta-

de la Generalitat, de la qual també han

rior”. Neguen qualsevol vinculació, més

ria bé promoure exposicions, conferències, que aquesta gent pogués explicar allò que han fet els accionaria la vida. És un reconeixement que mereixen”. I que de pas contribuiria, tal i com es pot lle-

enllà d’un brou de cultiu favora-

El context actual és favorable ja que en els darrers anys existeix un major interès pel passat recent

gir al web de l’entitat (www.moretmar-

ble en la mesura que sembla existir un major interès pel passat recent. “Hi ha dues coses que ens afavoreixen: s’ha posat de moda la memòria històrica i l’ADN”, iro-

gui.cat), a “la dinamització de la vida

rebut inputs favorables. Ja fa uns anys,

nitza Carles d’Armengol. “Abans, la

cultural dels municipis i de les co-

Pasqual Maragall va mostrar-se molt in-

gent més aviat amagava que era de

marques”. L’organització de tertúlies,

teressat amb la iniciativa. El concepte

poble, ara es volen recuperar els orí-

premis i altres convocatòries s’estendria

de “cultura popular” que preconitza

gens.”

a més col·lectius en funció de l’acollida

l’actual conseller de Cultura, Joan Ma-

L’objectiu de la Fundació és esdevenir

que hagi tingut dins l’àmbit dels perio-

nuel Tresserras és adient a la finalitat de

un lloc de referència perquè els ciuta-

distes.

la Fundació.

dans sàpiguen on dipositar les seves me-

Encara que, com a organisme col·legial,

Els promotors de l’arxiu no obliden que

mòries i llegats i, en última instància,

s’hagi triat el Col·legi per ajudar a enge-

el seu objectiu final és donar a conèixer

recórrer a ell per consultar-los. En prin-

gar aquesta primera fase de l’arxiu, des

la seva existència a “la gent en general”.

cipi, es limitaran a Catalunya i com a

de la Fundació destaquen que no es li-

No en va, esmenten com a antecedent

màxim als territoris de parla catalana,

miten al seu àmbit i estan oberts a “tota

més proper el programa de TV3 Expli-

tot i que no descarten expandir el pro-

la professió”. L’entitat manté converses

ca’ns la teva vida. L’espai, un projecte de

jecte a altres llocs de l’Estat.

amb diversos mitjans per assolir acords

Televisió de Catalunya amb la col·labo-

Tot el material que vagin acumulant es

de col·laboració i també amb altres en-

ració del Departament d’Antropologia

catalogarà en un arxiu conjunt i unificat

titats del sector, com ara l’Associació

de la UB, es va emetre el 2001 i a hores

que podrà ser consultat a través de la

Catalana de la Premsa Comarcal. Els responsables de la fundació posen com a exemple de l’interès general de l’arxiu el suport que ha rebut, des d’un bon començament, de polítics de tot

Xarxa d’Arxius Municipals i

Tot el material que s’obtingui es catalogarà en un arxiu conjunt i unificat que es podrà consultar

signe. Sense anar més lluny, dins el pa-

Comarcals, universitats i biblioteques, entre altres. Superar l’actual dispersió és un altre repte pendent. “Volem crear una base de dades prou potent perquè la

tronat de l’entitat figuren com a mem-

d’ara està arxivat a la Roca del Vallès.

gent trobi allò que busca”, resumeix Tra-

bres d’honor el convergent Pere Macias

Impulsat pel periodista Francesc Escri-

muns. “Fins ara –prossegueix– els arxius

i el socialista Lluís Maria de Puig. Com

bano i l’antropòleg Jesús Contreras –ac-

de les diputacions i la Generalitat no

a col·laboradors hi trobem Xavier Trias

tualment patró de la Fundació– el

tenen bases de dades conjuntes i qui in-

que, metge de formació, va engrescar-

programa s’apropava a la història de

vestiga tenen dificultats”. En definitiva,

se amb la iniciativa des d’un primer mo-

Catalunya a través de les experiències

col·leccionar històries de vida i posar-les

ment, segons explica Jordi Moret,

de ciutadans anònims.

a l’abast d’aquell que li interessi per

president fundador de l’entitat i alma

Segons va explicar en el seu dia Televi-

construir una visió diferent a la dels ma-

mater del projecte.

sió de Catalunya, “de les set-centes bio-

nuals.

CAPÇALERA GENER 2009

143-llegats:Layout 1

105

143-maxencs:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 106

OBITUARI

La figura de Ricard Maxenchs sol associarse al Barça, on va treballar durant vint-idos anys i va revolucionar la

RICARD MAXENCHS

Un exemple de discreció i professionalitat

comunicació del club. Però la seva trajectòria

Francesc Perearnau Fotos: Mundo Deportivo

professional també ens

La inesperada defunció de Ricard

sentit de l’anticipació, la diplomàcia,

Maxenchs, el passat 20 d’octubre a

una rigorosa aplicació de criteris efica-

parla d’un home astut,

l’edat de 54 anys, com a conseqüència

ços de gestió, organització meticulosa i

d’una cruel malaltia hepàtica, que li va

saber rodejar-se sempre del millor

prendre la vida en qüestió de setmanes,

equip de col·laboradors. Però va ser

sorprengué tot Barcelona.

aquell toc personal, inconfusible, el fac-

Periodista de formació, desenvolupà

tor diferencial que el projectà cap a una

una curta però brillant carrera en l’àm-

dimensió especial i un estatus diferent,

bit de la premsa escrita i de la televisió

demostració que en el camp de les re-

va convertir en un dels

dels anys setanta. Fou un avançat al seu

lacions públiques i la comunicació, la

temps en el camp de l’organització dels

sensibilitat i la fiabilitat constitueixen

periodistes esportius

departaments de premsa institucionals,

també una denominació d’origen, una

algú que va saber veure abans que

marca en si mateixes.

ningú la importància d’allò que avui de-

Això va ser el que al llarg de la seva

nominem imatge corporativa i que fou

vida li va fer rebutjar múltiples ofertes,

capaç de crear escola, especialment en

primer per deixar el Barça i després per

el món de les relacions externes. En el

canviar d’empresa. La mateixa fidelitat

seu currículum, després de desenvolu-

exhibida a l’hora de rebutjar diplomà-

va sorprendre els

par una reconeguda tasca de difusió

ticament i amablement una oferta rere

nacional i internacional d’un nou bar-

l’altra no eren sinó la demostració més

nombrosos amics que

celonisme, durant els vint-i-dos anys

convincent per al frustrat oferidor que

que va treballar al Barça, club en què

aquell era l’home a “fitxar”.

arribà a ocupar el càrrec de director ge-

Simultàniament als estudis de perio-

neral adjunt, també dirigí l’àrea de rela-

disme en l’única facultat que existia lla-

cions externes d’Abertis i de La Caixa,

vors a Barcelona, la de Ciències de la

càrrec que ocupava en el moment de la

Informació de la UAB, Maxenchs passà

seva mort.

a formar part del desaparegut Tele-eX-

D’ell s’han destacat les múltiples fa-

prés, la redacció del qual era a tocar amb

cetes d’un professional que en la seva

la d’El Mundo Deportivo, al carrer Tal-

triple vessant d’informador, director de

lers, just a sobre d’on s’imprimia La Van-

comunicació i responsable de relacions

guardia. L’olor de la tinta de les platines

externes i institucionals desenvolupà

dels diaris de l’època i la suau vibració

sempre projectes reeixits. La seva fór-

nocturna de l’edifici quan arrencaven les

mula de l’èxit es basà en una gran de-

rotatives l’acompanyaren mentre va ser

dicació, en el talent, la intel·ligència, el

allà treballant i forjant-se.

rigorós i amb un olfacte privilegiat per a les notícies, que es

més reconeguts en aquella època. La seva mort, a 54 anys d’edat,

va deixar tant a dins com a fora de les redaccions.

143-maxencs:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 107

Maxenchs, amb Johan Cruyff, durant una roda de premsa al 1995. Foto: Morata

Els seus reportatges al Tele-eXprés

residia el geni Salvador Dalí, que li va

Moncloa va resultar ser un búnquer im-

aviat van guanyar-se l’interès d’un dels

concedir una entrevista personal i ex-

penetrable per als periodistes. La sort,

més influents i reconeguts periodistes

clusiva per a El Mundo Deportivo. Poc

però, es va aliar amb la seva audàcia, ja

esportius: Juan José Castillo, que el va

temps després, quan es va aventurar a

que donà la casualitat que el secretari

fitxar per a El Mundo Deportivo.

ser el primer periodista que entrevistés

de Dalí, que estava allotjat al mateix

Maxenchs esgrimí allà els seus coneixe-

Josep Tarradellas, president de la Ge-

hotel, el reconegué.

ments d’handbol, esport que havia

neralitat a l’exili, un incident polític va

“Véns a veure el Mestre?”, li preguntà.

practicat i en el qual havia fet tentines

impedir aquest contacte. Per raons de

Maxenchs respongué afirmativament i

com a entrenador, per començar escri-

així va poder traspassar la pri-

A mitjan anys setanta Ricard Maxenchs ja era un dels reporters estrella de la premsa esportiva

mera barrera. En comentar-li

la renovació de Johan Cruyff, fins i tot

seguretat, en els moments encara ten-

aconseguint l’entrevista en exclusiva

amb foto. Una notícia bomba!

sos de la transició era impossible arri-

amb Tarradellas. El seu fotògraf no va

Malgrat la seva joventut –nascut el 14

bar a ell mentre estigués a França. Va

poder entrar, però va reconèixer un re-

de desembre del 1953– a mitjan anys

intentar-ho després, quan Tarradellas

porter de Reuters que, a canvi de fer-li

setanta ja s’havia convertit en un dels

viatjà directament a Madrid, dies abans

les fotos es quedà l’exclusiva de la

reporters estrella de la premsa espor-

del seu triomfal retorn a Catalunya.

imatge de la trobada entre Tarradellas i

tiva. Un dels seus més celebrats treballs

L’hotel on portaren Tarradellas abans

Dalí. Així de cruel és el periodisme, de

fou el que va realitzar a Portlligat, on

de passar per La Zarzuela i per La

vegades.

voleibol. Aviat, però, avançà fins a la primera línia de la informació blaugrana, on va aconseguir reportatges i

que també Tarradellas era allà, Dalí mostrà interès a saludarlo. Era la seva oportunitat, i ell

notícies exclusives de gran abast, com

s’oferí a arreglar el contacte,

CAPÇALERA GENER 2009

vint sobre aquesta disciplina i també de

107

143-maxencs:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 108

Un jove Ricard Maxenchs va aconseguir la primera entrevista amb Tarradellas quan aquest va tornar de l’exili.

Ricard Maxenchs també fou un dels en-

Era el senyal que havia “ensumat” al-

amb què els dos (Bassas des de la sala

viats especials d’El Mundo Deportivo

guna notícia.

de premsa i jo com a culer amb l’orella

a la final de la Recopa de Basilea. Lla-

Fou el contacte diari amb la directiva

a l’aparell) portàvem anys escoltant Ri-

vors ja realitzava espectaculars repor-

del F.C. Barcelona, presidida per Josep

card Maxenchs acabant les rodes de

tatges per al programa Sobre el

Lluís Núñez a partir de 1978, que in-

premsa al Camp Nou: Alguna pregunta

Terreno, que dirigia Juan José Castillo a

tentava modernitzar les relacions amb

més?, alguna pregunta más?... Gràcies.

TVE. També en format de televisió, un

la premsa, allò que acabaria donant un

Ens va semblar un bon nom per a un

gènere periodístic que llavors comen-

gir a la seva carrera professional quan

programa que volia ser poc reverencial

çava a triomfar, va oferir bons detalls

rebé, el 1981, una oferta molt atractiva

amb el poder i un petit homenatge a un

de les seves possibilitats com a perio-

per entrar a la nòmina del club.

personatge del barcelonisme que admi-

dista polifacètic. Comenten els seus companys que si algun dia no caçava una notícia de portada, el dominava, portat pel seu exagerat sentit de la responsabilitat, un

Era tan responsable que si algun dia no caçava una notícia de portada tenia un sentiment de culpa

CAPÇALERA GENER 2009

sentiment de culpa. Quasi no dormia,

108

ràvem, com era Maxenchs. Cada nit, sens falta, acabàvem el programa amb la veu d’en Ricard i aquesta pregunta, que ja forma part de la petita història del Barça. El programa, que passà després al matí durant El

sempre assetjava la notícia i el perso-

EL SEU CLUB I LA SEVA VIDA

matí de Catalunya Ràdio” i que va fun-

natge del dia. Arribava el primer a la

El fet anecdòtic del seu pas pel Barça

cionar de meravella durant catorze

redacció, obria l’agenda, feia unes tru-

s’associa a aquella frase amb la qual

anys, guanyà els millors premis, entre

cades i, de sobte, sortia rabent a la cerca

tancava les rodes de premsa: “Alguna

ells, un Ondas, i després començà la

de més informació, principalment en

pregunta més?”, frase de la qual van

seva versió televisiva a TV3.”

l’entorn de la directiva blaugrana. El

apropiar-se els periodistes Xavier

El seu llegat, no obstant això, fou la

mateix Juan José Castillo somreia amb

Bosch i Antoni Bassas per a un pro-

millor projecció mediàtica que mai no

satisfacció quan, en preguntar pel Ri-

grama de ràdio atrevit que començava

havia tingut el F.C. Barcelona fins

card li responien que acabava de sortir.

a mitja nit.“Era la frase −ha dit Bosch−

llavors, coincidint amb una expansió

143-maxencs:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 109

social també sense precedents. Va ser

cions. Quan el Barça jugava fora, cen-

d’octubre passat, un esdeveniment

un procés en què Maxenchs va aportar

tenars de dossiers de premsa eren dis-

d’una dimensió ciutadana, política, so-

molta sensibilitat, un gran esforç pro-

tribuïts entre els mitjans locals, als

cial, empresarial, esportiva i, sobretot

fessional i un mètode tan senzill com

quals, a més, se’ls citava per a una roda

barcelonista sense precedents.

eficaç, que consistí, a diferència del que

de premsa amb l’entrenador i algun ju-

Al marge, gràcies a la notorietat del seu

fan les noves generacions de caps de

gador prèviament a l’encontre. El

treball al Barça, Maxenchs també im-

premsa, a pensar com a periodista a

Barça s’havia convertit en un club pro-

pulsà la primera escola de relacions pú-

l’hora d’actuar.

per, “mastodòntic” social i deportiva-

bliques a Barcelona.

No era pas això el que Núñez esperava

ment, però molt assequible.

del seu nou departament, pioner en el futbol espanyol, ja que la directiva suposava que el bon tracte dispensat a la premsa es traduiria en una millor opinió de la premsa sobre la junta i el seu

EL CENTENARI

Se l’associa a aquella frase amb qual tancava les rodes de premsa: “Alguna pregunta més?”

president. El fet que l’èxit acabés sent

En els últims anys va desenvolupar l’estructura de l’Oficina d’Atenció al Barcelonista, una àrea de nova creació de servei al soci que, més tard, acabaria la directiva de Joan

d’una dimensió institucional i social im-

De forma progressiva, Maxenchs va

Laporta.Tanmateix ningú no es va atre-

mesurable, va fer que la directiva ha-

anar assumint càrrecs en l’àrea social i

vir amb el seu gran projecte final, el que

gués de reconèixer l’encert d’una

de les relacions institucionals del club

li feia més il·lusió després d’anys de tre-

estratègia de comunicació que, sobretot

fins a configurar un estil propi, barcelo-

ball: aconseguir el certificat ISO de ga-

estava pensada per millorar la imatge

nista, singular i admirat. La resta de

rantia de qualitat en la gestió del club,

del club, no de la directiva.

clubs, no solament van copiar estruc-

formalització del qual havia començat

Allò que avui es denomina imatge cor-

tures idèntiques, sinó que alguns inten-

a tramitar. Hauria estat la primera ins-

porativa o model de club, va ser el que

taren endur-se el mateix Maxenchs.

titució esportiva a aconseguir-lo.

Ricard Maxenchs posà en marxa sense

Mai no ho aconseguiren. La lleialtat al

Abans, això no obstant, havia assumit,

necessitat d’aplicar complicades teories

club i l’arrelament barcelonista podien

per ordre expressa del president

de masses ni d’estudiar cap màster en

sempre amb la temptació de convertir-

Núñez, l’organització dels actes del

màrqueting directe. Cosa tan senzilla

se en allò que a ell li hauria semblat una

Centenari del F.C. Barcelona. El repte

com millorar les instal·lacions, les

espècie de mercenari. “El Barça −solia

condicions de treball per a la premsa i,

dir− és una fàbrica de sentiments.”

sobretot, les comunicacions, a més de

Aquesta era la seva visió de la indústria

racionalitzar el treball d’interacció diari

en què treballava, diferent de totes les

amb la premsa i incorporar a aquesta

altres per la mateixa naturalesa del club

relació un format d’imatge institucio-

blaugrana.

nal, obrí una via inèdita de difusió del

Un dissabte a la tarda, després de dis-

barcelonisme.

putar-se un partit d’handbol al Palau

Juntament amb el bon joc del “Dream

Blaugrana en presència del Rei, aquest

Team”, el Barça aconseguí augmentar

invità Maxenchs a viatjar a Madrid amb

increïblement el nombre de penyes a

ell. Així podria veure el Reial Madrid-

tot Espanya. Va ser un boom social que

Barça de futbol, que es jugava aquella

va disparar les vendes del merchandis-

mateixa nit al Bernabeu. “Vente con

ing i va multiplicar per milers de mi-

nosotros, te llevamos y llegas a tiempo”,

lions el valor dels drets de televisió. I

li va dir Joan Carles I. Tal era el grau

tot gràcies al fet que Maxenchs va

d’estima per ell, també a la Casa Reial.

aconseguir que la directiva financés les

La Infanta Cristina s’assegué al costat

reformes de les zones de premsa a l’es-

de l’esposa de Ricard, Conxita, i els

tadi, on instal·laren vies directes de

seus dos fills, Marta i Ricard, al primer

preses de so per a les emissores de

banc de l’església de sant Ramon

ràdio i per a les televisions. Allò revo-

Nonat, lloc on es va celebrar el sepeli

lucionà la velocitat de les comunica-

religiós per Ricard Maxenchs, el 22

Santi Nolla amb Maxenchs al 2007. Foto: Claudio Chaves 109

143-maxencs:Layout 1

30/12/08

12:09

Página 110

Enric Masip amb Ricard Maxenchs al 1998 a l’avió després de vèncer a la final de Zagreb. Foto: Pere Puntí.

consistí, no solament a celebrar durant

les poques setmanes de la presa de pos-

dien dels meus serveis, vaig patir un

un any sencer actes en tots el àmbits

sessió de Joan Laporta com a president

gran disgust. Al Barça em sentia com a

possibles, sinó, a més, aconseguir el fi-

del club, l’estiu de 2003. Un adéu que,

casa. Ara sóc un soci més. He tancat

nançament per complir amb un pressu-

en opinió de tots els testimonis, no va

una porta i n’he obert una altra. No tinc

post molt ajustat. Prèviament, Núñez

estar a l’alçada que mereixia un profes-

rancúnia per a ningú.”

havia anat descartant tots els fastos

sional com ell, perquè si per un costat

Un dels exdirectius, Salvador Alemany,

inassolibles que li van proposar.

el president Laporta va dir en nombro-

no va trigar gens a incorporar-lo com a

Des del cartell d’Antoni Tàpies a la pi-

sos actes públics que comptava amb

director de Relacions Institucionals

rotècnia de les Festes de la Mercè, a la

Maxenchs, destacant-ne l’experiència i

d’Abertis. El desenvolupament de tota

final de la Champions League al Camp

la preparació, pocs dies després, Ricard

l’àrea de responsabilitat corporativa

Nou (Manchester United - Bayern Munich), el partit del Centenari BarçaBrasil, en què per primera i única vegada en la història van jugar junts Rivaldo, Ronaldo i Romario, la Trobada

d’Abertis, la seva fundació, l’àrea

Gràcies a la notorietat del seu treball al Barça, impulsà la primera escola de relacions públiques a Barcelona

CAPÇALERA GENER 2009

Mundial de Penyes i un llarg etcètera

110

de comunicació i els preparatius de les juntes d’accionistes no representaren cap problema per a una persona amb un bagatge professional tan ampli en un club

d’esdeveniments culminaren en un

es va trobar amb la carta d’acomiada-

com el F.C. Barcelona. El setembre de

final de festa irrepetible: l’homenatge

ment, sense més explicacions.

2007 deixà aquell càrrec i fou nomenat

pels carrers de Barcelona dels equips

Entenent que la renovació dels càrrecs

director de Relacions Institucionals de

professionals del club: futbol, bàsquet,

de confiança era cosa lògica per part de

La Caixa, reclamat pel president

handbol i hoquei patins, que es procla-

la nova junta, ningú no va entendre,

d’aquella institució, Isidre Fainé.

maren campions de les quatre grans

però, una posada en escena tan inapro-

lligues aquell any. Una fita històrica.

piada. En l’homenatge que li van retre

MANIFESTACIÓ DE DOL

La impecable trajectòria de Maxenchs

les penyes el novembre de 2003, Ricard

Amb el mateix tacte i discreció amb

com a executiu, ja amb el càrrec de di-

es va referir molt superficialment en

què va treballar durant tants anys, va

rector general adjunt del F.C. Barce-

aquest fet: “No negaré que quan el 25

ocupar-se de la seva malaltia, perquè no

lona, es va interrompre bruscament a

de juliol passat van dir-me que prescin-

fos una notícia d’aquelles que “la ciutat

30/12/08

12:09

Página 111

en va plena” com a ell li agradava dir.

diverses hores de feina, demanava de

pleats penyistes, exjugadors i extècnics

La majoria dels seus amics coincidia a

fer una volta amb el cotxe de l’empresa

de totes les seccions, centenars de pe-

dir que feia poc, molt poc, havia quedat

per estirar-se al seient del darrere, re-

riodistes, representants de tots els clubs,

amb ell “per dinar abans de Nadal”,

cargolar-se de dolor i, transcorreguts

inclòs el president de l’Espanyol, i un

com sempre. Aquesta era la seva època preferida de l’any, però també la de més feina. Però els preparatius d’aquestes festes no l’impedien rematar-les amb una donació personal de jo-

llarg etcètera de personatges i

Laporta va dir en nombrosos actes que comptava amb ell i pocs dies després es va trobar amb la carta d’acomiadament

guines, útils i roba a la seva parròquia

autoritats van acomiadar-lo. Només s’hi va trobar a faltar el president Laporta, absent per desig exprés de la família, segons fonts properes, i perquè

de sant Ramon Nonat, la del seu barri

uns minuts seguir lluitant per la vida a

jugava el Barça a Basilea, segons fonts

de les Corts, allí on els seus milers

favor de tothom. Absolutament de to-

del club.Tampoc la directiva no ha estat

d’amics resaren per ell en el comiat del

thom.

sensible a la petició majoritària de mit-

passat 22 d’octubre. Si alguns d’aquells

La impressionant manifestació de dol

jans i periodistes, liderats per Joaquim

amics van assabentar-se que “alguna

respongué a aquella trajectòria basada

Maria Puyal, de batejar amb el seu nom

cosa li passava” va ser perquè, de sobte,

en una voluntat de servei. Des de la re-

i primer cognom, Ricard Maxenchs, la

s’havia saltat aquella oració que cada

presentació reial, que ocupà la primera

sala de premsa del Camp Nou. Hauria

dia anava a resar en aquella església.

fila del sepeli en la persona de la In-

estat un gest tan petit com significatiu,

Eren el seu hàbit i una litúrgia personal

fanta Cristina, fins a quasi dues mil per-

però la directiva s’ha negat a fer-ho per

que li donava forces. Quan era redactor

sones, varen omplir l’església de sant

evitar –argumenten– caure en la perso-

d’El Mundo Deportivo, desapareixia

Ramon Nonat. La cúpula de La Caixa,

nalització d’àmbits d’ús general dels

mitja hora cada tarda, quan baixava a l’església de la plaça de Castella, a uns metres de la redacció. Com tota persona tímida, el pitjor tràngol de la seva vida, va ser quan li va

barcelonistes. Molts no veuen,

Qualsevol protagonisme personal l’incomodava terriblement. Així va voler anar-se’n, sense cridar l’atenció

tocar obrir el ball del dia del seu casa-

tanmateix, cap pecat en algú que, sobretot va sentir el més profund respecte pel club, per la institució i pels barcelonistes, moltes vegades contra el propi

ment davant de quasi un miler de

d’Abertis, del grup Godó i de la totali-

criteri electoralista o egoista de la di-

convidats. Qualsevol protagonisme per-

tat dels mitjans i dels més importants

rectiva. No seria un homenatge a la

sonal l’incomodava terriblement. Així

grups editorials, de tots els estaments

persona, sinó als valors barcelonistes

va voler anar-se’n, sense cridar l’aten-

esportius, Marta Ferrusola, en repre-

encarnats en la seva figura i trajectòria

ció ni preocupar els seus amics amb

sentació de Jordi Pujol, que era de

que precisament tan sols persones i

aquella malaltia que dissimulà tant com

viatge, exconsellers, líders dels grups

professionals com Ricard Maxenchs

va poder. Hi havia dies que després de

polítics, expresidents, exdirectius, em-

ajuden a perpetuar.

El dibuixant KAP va expressar el dol per la mort de Maxenchs amb aquesta vinyeta al Mundo Deportivo.

CAPÇALERA GENER 2009

143-maxencs:Layout 1

111

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:12

Página 112

PERIODISME AL MÓN

Després de l’Iraq, Mèxic és el país més perillós del món per als professionals de la informació. La Comissió Nacional de

Mèxic: impunitat endèmica, complicitat tàcita

Drets Humans d’aquest país xifra en

Elisabet Sabartés i Mercè Cabanas

quaranta-cinc el

El gremi periodístic és un poc donat a

Durant les set dècades d’hegemonia

l’autocrítica i molt propens al victi-

del Partit Revolucionari Institucional

nombre de periodistes

misme. Quan és atacat, sovint reacciona

(PRI), els mitjans de comunicació fun-

amb la víscera corporativa, a la caça de

cionaven com la veu del règim. El Go-

l’enemic exterior, passant per alt els

vern exercia un control absolut sobre

vincles amb les causes més profundes

els continguts i els periodistes, que van

de l’agressió. El culpable de les viola-

adoptar l’autocensura com a forma de

cions a la llibertat d’expressió és, sem-

supervivència. La capacitació i l’actua-

pre, un altre.

lització professionals no formaven part

empreses

Aquesta és la lògica que explica els ti-

de les prioritats dels informadors i molt

tulars dels observatoris, ONG i mitjans

menys de les empreses que els donaven

periodístiques, el

que denuncien, amb tota raó, la

feina. Els centres acadèmics que ense-

creixent onada d’assassinats de perio-

nyaven l’ofici vivien desconnectats de

distes a Mèxic. “Després de l’Iraq, el

les iniciatives de canvi tecnològic i es-

país més perillós del món per als pro-

pecialització i es refugiaven en el costu-

fessionals de la informació”, exclamen

misme de la carrincloneria domèstica.

les grans lletres. En aquest cas, els dits

Fora de casos excepcionals, la professió

acusatoris del gremi apunten al narco-

va resultar greument empobrida i estig-

de les autoritats locals

tràfic: les màfies de la droga que han es-

matitzada pels efectes de l’autorita-

campat el seu poder arreu del país i

risme.

als informadors estan

tenen les institucions infiltrades fins al

La dictatova del PRI –com diria Var-

moll de l’os.

gas Llosa– va instituir una de les pràc-

Els càrtels són, sens dubte, la força real

tiques més nefastes del pintoresquisme

que empeny l’espiral ascendent de vio-

periodístic mexicà, el denigrat chayote:

lència contra els periodistes que tre-

un sobre ple de bitllets que porta el

paràmetres de

ballen a Mèxic, però no són, ni de bon

nom d’un vegetal autòcton, de cor

tros, el factor que alimenta la principal

sucós i closca infestada de pues. Amb

qualitat, retribucions

amenaça contra la llibertat d’expressió.

aquest senzill procediment, el règim un-

El narco simplement aprofita una si-

tava, els empresaris estalviaven i els pe-

tuació inveterada i l’explota a favor

riodistes arrodonien un sou de misèria.

dels seus interessos. Perquè l’autèntica

Tots jugaven a la corrupció mentre mi-

malaltia que té els informadors entre

raven, xiulant, cap a una altra banda.

l’espasa i la paret és la submissió al

Però la derrota del PRI a les urnes, ara

poder polític de les empreses on tre-

fa vuit anys, va donar espais inèdits de

ballen.

llibertat als mitjans de comunicació i un

assassinats des de l’any 2000. La submissió al poder polític de les

poder de les màfies de la droga i la intimidació i pressions

acabant amb una professió sense

dignes ni prestigi social.

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:12

Página 113

Integrants de la Red Mexicana de Protección a Periodistas durant una manifestació a Mèxic DC. Foto: Mario Guzmán / EFE.

mercat nou i enorme d’anunciants.

executius locals, que d’ençà endavant

INTIMIDACIONS DEL PODER

Mentre els professionals obsolets

exercirien un nivell d’autonomia insò-

Segons la fundació Prensa y Democra-

s’adaptaven amb moltes dificultats a les

lit. Avui, la concentració del poder en

cia, una de les poques entitats que pro-

noves regles de la competència infor-

un sol partit ha quedat esmicolada en

mouen

mativa, els propietaris es fregaven les

una mena de “federalisme feudal”, en

periodistes de qualitat, el control que

mans davant el pastís de la propaganda acabada d’estrenar. Un negoci que a Mèxic –on la meitat de la població viu en la pobresa– mou xifres obscenes. A

formació

continua

apliquen els governs dels es-

Després de l’Iraq és el país més perillós del món per als professionals de la informació

tall d’exemple: el Govern federal es

tats és el punt més greu d’endarreriment i amenaça de la llibertat de premsa. “Els governadors funcionen com poders sense contrapesos i les

gasta cada any uns 170 milions d’euros

què governadors i alcaldes actuen al

modalitats de control que practiquen

en publicitat d’autobombo; en tempo-

seu aire. Si bé és cert que els avanços

van des de la pressió directa i indirecta

rada d’eleccions s’hi sumen els 115 mi-

democràtics han obert els mitjans a la

sobre els informadors fins a la compra

lions

d’euros

propaganda

pluralitat, la fragmentació del poder ha

d’edicions senceres, la censura o la re-

partidista.

derivat en un marcatge intens i impla-

pressió. A Puebla, la gent no es va as-

La transició democràtica també va mo-

cable de les autoritats locals sobre els

sabentar del segrest de la periodista

dificar la naturalesa del presidencia-

mateixos mitjans, a través de l’assigna-

Lidia Cacho fins que la televisió i la

lisme mexicà, reforçant el paper dels

ció discrecional de la publicitat oficial.

ràdio van fer-se’n ressò. El governador

CAPÇALERA GENER 2009

política i electoral, de govern i de partit,

113

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:13

Página 114

PERIODISME AL MÓN

La premsa mexicana es fa ressò dels diferents assassinats que tenen lloc amb total impunitat en aquest país. Foto: Ferran Garcia.

havia comprat tots els exemplars dels

faran contra els professionals de pro-

el seu mercat d’anunciants. “A la resta

diaris locals i també del Districte Fede-

víncia sense cognom públic?

de la República, el 90% dels mitjans no

ral que reproduïen la notícia”, explica

“L’agressió –apunta Buendía– és l’ins-

podria sobreviure sense la publicitat

el seu director, José Buendía.

trument que s’utilitza quan els altres

oficial”, acota el director de Prensa y

El cas de Lidia Cacho és, en efecte, pa-

fallen; però val a dir que la pressió pu-

Democracia.

radigmàtic. Després d’una llarga inves-

blicitària, les amenaces i el chayote fun-

La subordinació econòmica ha liquidat

tigació, havia denunciat en un llibre la

cionen com a les seves millores

els propòsits essencials de l’ofici: infor-

màfia de pederàstia que implicava per-

èpoques”. De manera que les pràc-

mar els ciutadans i fiscalitzar el poder.

sonatges públics vinculats al governador de Puebla, el qual, amb la intenció de silenciar-la i burlant tota legalitat, va fer-la segrestar fora de la seva jurisdicció. Cacho va salvar la pell de miracle

Una de les últimes unitats d’in-

La periodista Lidia Cacho va salvar la pell de miracle. Molts altres no han tingut tanta sort

CAPÇALERA GENER 2009

gràcies a la telefonia mòbil i a l’imme-

114

vestigació de la premsa nacional va tancar-se l’any 2.000 al diari Reforma, que tira gairebé 130.000 exemplars a la capital. Sense preparació ni autoexigència, sense

diat escàndol que va aixecar la seva

tiques de l’antic règim no s’han extin-

codis d’ètica ni paràmetres de qualitat,

condició de figura reconeguda. Molts

git; ben al contrari: s’han posat al dia i

sense retribucions dignes ni prestigi so-

altres, però, no han tingut tanta sort. I

ara dicten la pauta mediàtica des del

cial, els periodistes mexicans són ins-

per això mateix la pregunta obligada

poder local. Cas a part són les tres prin-

truments de les forces legals i il·legals,

cau pel seu propi pes: si les autoritats

cipals ciutats del país (Mèxic DF, Gua-

que actuen al seu davant amb total im-

locals s’atreveixen a intimidar els infor-

dalajara i Monterrey), on les empreses

punitat. El narco ho ha entès perfecta-

madors de primera fila, què és el que no

de comunicació han pogut diversificar

ment i així els utilitza.

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:13

Página 115

Els barons de la droga han incorporat els mitjans locals, sobretot la premsa, a les seves estratègies d’expansió. En alguns casos, com a objectius específics, amb atacs directes contra empreses o professionals per generar amenaces i climes de temor. En altres circumstàncies, els converteixen en punts de control territorial, per demostrar domini sobre la plaça. Segons testimonis

Les màfies tenen periodistes en nòmina a moltes redaccions de província anònims, les màfies tenen periodistes en nòmina a moltes redaccions de pro-

preses mediàtiques im-

víncia, amb dues funcions: d’una

merses en la lògica de

banda, corrompre els col·legues reti-

les vendes, que ajornen

cents i, de l’altra, proporcionar dades

una vegada més la inver-

sobre operacions policials o moviments

sió en capital humà, for-

de l’Exèrcit. Així, s’integren a la infan-

mació i continguts. Un

teria que engreixa el sistema d’intel·li-

poder polític sense vigilàn-

gència dels càrtels i, alhora, funcionen

cia i institucions sobrepas-

de corretja de transmissió de la cor-

sades pel crim organitzat,

rupció envers els companys que co-

incapaces de garantir la se-

breixen les àrees de seguretat. Són,

guretat dels ciutadans. En

sense ironies, el braç informatiu del

aquest escenari descontrolat,

narcotràfic i, sovint, paguen amb la

els mitjans no han entès el plu-

vida errors, cises, traïcions i malentesos.

ralisme democràtic com una

També la paguen aquells que s’atre-

oportunitat per construir un

veixen a investigar les activitats de les

projecte editorial modern, sinó

organitzacions criminals. De manera

com la via per fer més negoci.

que ja ningú no investiga res i l’auto-

I els professionals s’hi han

censura s’imposa.

resignat, ara a través de la nova fórmula de sobreex-

Qui s’atreveix a investigar el narcotràfic ho paga. Així que ningú investíga res i l‘autocensura s’imposa

plotació que és el periodisme multimèdia.” El peix es mossega la cua. La llibertat de premsa està en perill d’extinció.

“És important conèixer la història re-

Res no justifica la mort

cent de la professió per mirar d’enten-

d’un informador. Però el

dre què està passant –diu Buendía–.

retrocés podria ser encara pitjor si els

Venim i estem encallats en un perio-

periodistes, mexicans en aquest cas,

disme sense autoestima ni rigor, sotmès

no comencen a fer net a casa seva i

i submís, corromput, premodern i amb

es reconeixen com a part del pro-

faltes d’ortografia. Tenim unes em-

blema.

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:13

Página 116

Bales contra paraules Més de cinquanta periodistes morts a Mèxic els darrers vuit anys “Un periodista més”, comentava la lo-

condemnar l’assassinat i demanar-ne

als joves i als pares a la cadena EXA

cutora, però no afegia el total de morts

una investigació “expedida” va insistir

des de feia sis anys. Primer el van in-

per la llibertat d’expressió a Mèxic els

que “Mèxic s’ha convertit en el lloc més

tentar levantar –emportar-se’l a la

darrers anys.Almenys deu famílies més

insegur de les Amèriques per exercir el

força– i com que s’hi va resistir li van

de periodistes van haver d’honorar els

periodisme.”

disparar un tret al pit, amb un rifle AR-

seus en la darrera Diada dels Morts, l’1

15. Estava penjant pancartes amb

de novembre. Segons la Comissió Na-

MIGUEL ÁNGEL VILLAGÓMEZ,

lemes com “Al secuestro!! NO. El se-

cional de Drets Humans d’aquest país,

de 40 anys, editor del diari La Noticia

cuestro vive hasta que el ciudadano

des de l’any 2000 es compten uns qua-

de Lázaro Cárdenas, port del Pacífic a

quiere!” i “No al miedo, al secuestro, a

ranta-cinc periodistes morts. A més, cal

Michoacán, va morir cosit a trets el 9

la impunidad, a las mentiras!”. Aquell

sumar-hi vuit desapareguts i múltiples

d’octubre. Sortia de la redacció per

mateix dimecres 20 mexicans van per-

agressions i amenaces. La corresponsal

anar a portar la família a la població de

dre la vida en accions del crim organit-

de Reporters sense Fronteres, Balbina

Guacamayas, als límits de l’Estat amb

zat. I són més de 4.000 les execucions

Flores, assegurava que en qualsevol

Guerrero. Mai no va arribar-hi: van tro-

de gener a octubre.

altre país aquesta violència hauria pro-

bar-ne el cos en un abocador, amb sis

vocat mobilitzacions massives de pro-

impactes de bala del calibre 10 mil·lí-

DAVID GARCÍA MONROY, de 52

testa i un escàndol que obligaria les

metres, conegudes com matapolicies

anys, un veterà analista de bon judici i

autoritats a oferir-los resultats. A

per travessar armilles antibales, a l’es-

valuosa ploma, columnista de la “Lote-

Mèxic, en canvi, impera la impunitat.

patlla i el tret de gràcia a la nuca. La

ría Política” a El Diario de Chihuahua

zona està sota domini dels Beltrán

fou assassinat el 9 d’octubre en una

JOSÉ ARMANDO RODRÍGUEZ

Leyva, una banda que es va separar del

cantina de Chihuahua. Segons els seus

CARREÓN, de 40 anys, va morir el 13

Càrtel de Sinaloa.

companys “estava al lloc equivocat: ell

CAPÇALERA GENER 2009

de novembre.Va rebre vuit trets calibre

116

sempre anava en bici, l’amarrava i a

9, dintre el cotxe davant de casa seva.

ALEJANDRO ZENÓN FONSECA,

qualsevol local apuntava les ocurrèn-

Eren quasi les 8 del matí i la gran dels

de 35 anys, va morir el 24 de setembre

cies”. El guàrdia de seguretat va deixar

tres fills ja l’acompanyava al seient del

arran dels trets rebuts mentre penjava

passar sis sicaris disfressats d’agents de

darrere per anar a l’escola. Reporter de

una pancarta contra la inseguretat a

l’AFI (Agencia Federal de Investiga-

Successos d’El Diario de Ciudad Juárez

Villahermosa, la capital de l’Estat de

ción) que van disparar de forma indis-

feia 20 anys que exercia, 15 a El Diario

Tabasco, al sud-est. Si el tiroteig s’ha-

criminada i van matar 11 clients i van

on era molt ben considerat. Casat amb

gués produït al nord, a Coahuila, una

ferir-ne set més. L’estat de Chihuahua,

una periodista, era llicenciat per la Uni-

reforma del mes de maig estableix per

on radica Ciudad Juárez, té el rècord

versitat Autònoma de Chihuahua i ja

primera vegada en un estat mexicà una

de morts relacionades amb el narco-

havia estat amenaçat, per la qual cosa

pena de “fins a 60 anys de presó a qui

tràfic el 2008, amb més de 1.700.

l’havien comissionat a principi d’any un

cometi perioricidi”. Així es pretén “tu-

parell de mesos a El Paso (Texas). No

telar de forma rellevant el dret a la in-

FELICITAS MARTÍNEZ SÁNCHEZ,

feia ni una setmana que davant del mo-

formació de la societat”. Però només

de 20 anys i Teresa Bautista Merino, de

nument als periodistes morts a Ciudad

un 1% dels delictes s’hi castiguen. Pot-

22 eren impulsores i reporteres de

Juárez els narcos havien deixat el cap

ser aquest en serà un cas: el 7 de no-

l’emissora comunitària La voz que

d’una víctima amb una nota on apa-

vembre el Procurador General de

rompe el silencio, a San Juan Copala,

reixia el nom d’Armando. La Procura-

Justícia de Tabasco va presentar com a

Oaxaca, que havia començat a emetre

doría General de la República, que té

autor material dels trets el principal

el gener. Van morir en una emboscada

una Fiscalia especialitzada d’atenció a

executor de los Zetas a l’Estat, el pis-

per trets de rifles d’assalt AK-47, cone-

delictes comesos contra periodistes

toler Ricardo López, El Pitufo. Hauria

guts a Mèxic com “cuerno de chivo” el

(FEADP), investiga l’assassinat. El pre-

format part del comando que va atacar

7 d’abril.Viatjaven amb una família, els

sident de la Sociedad Interamericana

El Padrino, que presentava el pro-

quatre membres de la qual van resul-

de Prensa, Santos Calderón, a més de

grama matiner del mateix nom dedicat

tar ferits, cap a la capital de l’Estat per

143-mexic:Layout 1

30/12/08

12:13

Página 117

coordinar la taula sobre comunicació comunitària en una trobada estatal per la Defensa dels Drets dels Pobles d’Oaxaca, un dels més pobres de la república mexicana on impera la corrupció política. Havien rebut amenaces, ja que investigaven violacions sexuals comeses contra dones triquis, ètnia a la qual pertanyien. Els assassins mai no devien escoltar la falca enregistrada uns dies abans “Algunes persones pensen que som molt joves per saber; haurien de saber que som massa joves per morir”. El Consell Ciutadà del Premi Nacional de Periodisme els va atorgar post mortem aquest reconeixement el mes de maig en la categoría d’Orientació i Servei a la Societat, tot esperant “que coadjuvi a continuar amb les perquisicions pertinents fins a aclarir el

Una tanca publicitària a favor de la llibertat d’expressió a Mèxic DC. Foto: Ferran Garcia.

mòbil i els autors materials i intel·lectuals de l’assassinat.” Arran del crim, fins hi tot el director de la UNESCO va

dres d’ofici o enviats dels que sembren

frenar la violència que impera contra

mostrar la seva repulsa en condemnar-

la por en aquest país, es van emportar

els mitjans.

lo tot dient “matar periodistes és un

ordinadors i altres equips de valor, allò

crim odiós que causa un greu perjudici

fonamental per fer la feina d’una agèn-

La relació de casos s’allarga dia rere

a la societat, perquè impedeix el dret

cia de notícies”. I insistia “no ho volem

dia. Just en acabar la peça es publicava

democràtic dels ciutadans a debatre.”

pensar, però sabem que en moments

que a Ciudad Juárez agents ministe-

en què es remou la democràcia, surten

rials armats entraven per la força a la

MELESIO MELCHOR ÁNGELES i

a passejar els seus històrics enemics, a

redacció del diari El Mexicano per

JORGE ARAGÓN MARTÍNEZ, lo-

confondre i infondre la por. La llibertat

exigir les fonts informatives d’un co-

cutors d’una altra ràdio comunitària de

d’expressió està amenaçada sistemàti-

lumnista. Havia denunciat un acte

les valls centrals del mateix estat, “Zaa-

cament.” Per a l’actual directora, Lucía

il·lícit d’un polític... Dies abans era

chila Radio, La Voz del pueblo que des-

Lagunes, l’arribada de la dreta al poder

nota de passada que davant de la re-

pierta y se levanta” van patir tirotejos

ha provocat “que tota crítica es llegeixi

dacció d’un diari del nord del país hi

als respectius domicilis la matinada del

com a perillosa”.

havien deixat dos caps tallats, l’última

27 de juliol. Aquí es denuncia la concontrari a aquest tipus d’emissores.

crueltat del narco. El president del VICENTE BÓRQUEZ RIVAS, cor-

Grupo Reforma, que aplega diaris

responsal del Diario del Yaqui i repor-

arreu de la República, Alejandro

ter de l’estació local de Grup Fórmula

Junco, concretava l’amenaça del nar-

CIMAC (Comunicación e Información

va sortir il·lès d’una balacera contra

cotràfic, “mentre més exposem les

de la Mujer, Asociación Civil) té com

casa seva, a Nogales (Sonora), que va

seves activitats, amb més força respo-

una de les activitats clau l’agència d`in-

patir acompanyat de la seva dona i

nen”, a Nova York, a l’escola de Pe-

formació Cimacnoticias. La matinada

dues filles a mitjan octubre. El presi-

riodisme

del 29 de juliol van assaltar la redacció

dent de la SIP (Sociedad Interameri-

Columbia. Com i qui protegeix els pe-

al cèntric carrer Balderas de Mèxic DF.

cana de Prensa) va insistir arran de

riodistes mexicans es pregunten tots,

Per a la fundadora-directora, la reco-

l’atac a demanar a les autoritats mexi-

mentre hi ha qui ha de viure a l’altra

neguda periodista Sara Lovera,“els lla-

canes “un pla urgent i coordinat” per

banda del Río Bravo.

Universitat

CAPÇALERA GENER 2009

frontació amb l’alcalde priista (PRI),

117

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 118

PREMIS

PREMI CRISTINA REQUENA I GIRÓ Fundació Ciutat de Valls Mitjans de comunicació Espanya Apartat de Correus 145. 43800 Valls Telèfon: 977 600 660 URL: www.fcvalls.org E-mail: fcv@fcvalls.org Requisits: Treballs divulgats fins al 31 de març de 2009 que tractin algun aspecte de les comarques de Valls i l'Alt Camp. Es poden enviar textos de manera anònima amb l’objectiu de millorar la informació del jurat. Dotació: 2.000 euros Termini: 31 de març de 2009

CAPÇALERA GENER 2009

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

118

PREMI CONTRATAS Y OBRAS, RESPECTE ALS ANIMALS Convoca: Contratas y Obras Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió i mitjans de comunicació. Àmbit: Espanya Adreça: Bailèn, 164, baixos. 08037 Barcelona. Telèfon: 934 591 601 URL: www.respetoalosanimales.com E-Mail: adda@addaong.org Requisits: Treballs difosos en paper o digital el 2008 que denunciïn les penoses condicions dels animals destinats al consum humà. Dotació: 3.000 euros en premsa escrita, ràdio i TV i 6.000 per mitjans de comunicació. Termini: 28 de febrer de 2009

PREMI DE PERIODISME ACCENTURE SOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça: Telèfon: URL: E-Mail: Requisits:

Asoc. Prensa de Cádiz Mitjans de comunicació Andalusia Ancha, 6. 11001 Cádiz 956 220 683 www.prensacadiz.org apc@prensacadiz.org Persones, entitats i institucions que desenvolupin o hagin desenvolupat la seva activitat en el món de la comunicació, primordialment a Andalusia. El candidat no es pot postular a ell mateix. Dotació: 12.020 euros i un diploma dissenyat per Rafael Alberti. Termini: 28 de febrer de 2009

PREMIS DE PROMOCIÓ TURÍSTICA

PREMI DE PERIODISME EL CORREO

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

Turisme de Catalunya Mitjans de comunicació Catalunya Passeig de Gràcia , 105. 08008 Barcelona Telèfon: 934 849 900 URL: www.catalunyaturisme.com Requisits: Treballs que fomentin alguns dels aspectes del turisme a Catalunya i que hagin estat difosos durant l’any 2008. Dotació: 6.000 euros Termini: 31 de gener de 2009

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

XXVII PREMI SERRA I MORET

FOTOPRES

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

PREMI CAC A LA INVESTIGACIÓ SOBRE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Secretaria d’Acció Ciutadana Producció audiovisual Catalunya Pl. Pau Vila 1, (edifici Palau de Mar). 08039 Barcelona Telèfon: 934 831 674 / 934 831 721 URL: www.gencat.net E-Mail: civisme@gencat.cat Requisits: Obres inèdites fetes per majors de 18 anys, en català i que descriguin, analitzin o tractin aspectes de civisme. Dotació: 2.000 euros (primer premi) i 600 euros (segon premi). Termini: 31 de gener de 2009

Fundació La Caixa Fotografia Espanya Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona URL: www.fundacio.lacaixa.es Requisits: Fotografies publicades o inèdites realitzades per professionals i obtingudes durant els anys 2007 o el 2008. Dotació: 19.000 euros, 13.000 euros, 10.000 euros Termini: 2 de febrer de 2009

Grup Correo Premsa escrita General Pintor Losada, 7 48004 Bilbao Telèfon: 944 870 100 URL: www.elcorreodigital.com Requisits: Treballs publicats al llarg del 2008 en llengua castellana i editats fora del País Basc durant l’any 2007 i que destaquin els valors i les imatges del País Basc. Dotació: 15.000 euros Termini: 31 de gener de 2009

Convoca: Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) Àrea: Investigació Àmbit: General Adreça: Entença, 321. 08029 Barcelona Telèfon: 933 632 525 URL: www.cac.cat Requisits: Treballs d’investigació sobre el món de la comunicació audiovisual. Dotació: 7.000 euros i un segon de 3.000 euros Termini: 2 de març de 2009

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 119

WEBS Àlex Barnet

OBSERVATORI ESPANYOL

http://cndi.pressetech.org Continguts i noves realitats A França, el Centre National pour le Développement de l’information (CNDI) ha presentat al Congrés de la Premsa un estudi segons el qual un dels principals problemes és adequar els continguts a les noves realitats socials i tecnològiques. La base de l’estudi (hi ha un enllaç directe a la portada) és una enquesta a 30.000 persones.

www.fape.es/index.php? option=com_content&task=view& id=1158&Itemid=128 La Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), i les quarantavuit associacions que hi pertanyen, han creat un observatori per seguir la crisi de la premsa i els acomiadaments de periodistes. PERIODISME FINANCER

www.lse.ac.uk/collections/ pressAndInformationOffice/ newsAndEvents/archives/2008/ financialjournalism.htm

VALORS EN TEMPS DE CRISI

LA SITUACIÓ ALS ESTATS UNITS

www.abs-cbnnews.com/ views-and-analysis/11/19/08/ journalism-values-world-crisis Transcripció de la conferència d’Aidan

www.americanpressinstitute.org/ pages/resources/2008/11/ ceo_summit_on_saving_an_indust/

White, secretari general de la Internatio-

La situació dels cinquanta principals dia-

nal Federation of Journalists, amb el títol

ris nord-americans; segons l’Altman Z-

“Journalism of values for a world in crisis”.

scores, un sistema predictiu, molts no

cions publiques i els recursos limitats dels

estan en una bona situació econòmica.

periodistes.

www.cjr.org/feature/ overload_1.php?page=all

www.apmadrid.es/images/ publicaciones/cuadernos/ cuadernos15/05%20Crosbie.pdf

Article de la Columbia Journalism Re-

Traducció al castellà d’una anàlisi en la

view titulat “Journalism’s battle forrelevance in an age of too much information”. S’analitzen, entre altres factors, com la quantitat d’informació influeix sobre la

qual Vin Crosbie, professor a la Syracuse

Economics (LSE) sobre el periodisme financer i la crisi econòmica. Els autors detecten quatre problemes clau: la velocitat de les informacions, la complexitat dels temes, el poder de les estratègies de rela-

SEGONS REUTERS

www.pressgazette.co.uk/ story.asp?sectioncode= 6&storycode=42494&c=1

University, diu que la causa del declivi

Press Gazeete recull informacions sobre

dels mitjans nord-americans, més que In-

publicacions, empreses i periodistes del

ternet o la crisi econòmica, és que no han

Regne Unit. Aquest article explica la

sabut adaptar-se als canvis.

visió de la crisi segons David Schlesinger,

qualitat i quina és l’actitud dels consumi-

editor en cap de Reuters.

dor de notícies.

NOVES GENERACIONS

ANALITZANT ELS NÚVOLS

http://digitalyouth.ischool. berkeley.edu/report

TEORIES

www.ejc.net/magazine/article/ the_wrong_words/

Un estudi de tres anys sobre el comportament digital dels adolescents nord-ame-

www.unc.edu/~pmeyer/ http://journalism.missouri.edu/ staff/roger-fidler.html

L’European Journalism Center explica

ricans i les seves activitats informatives

Dos del teòrics que han previst i analitzat

quines paraules són les que més fan servir

digitals. Els autors, la University of Sou-

la crisi. Philips Meyer ha escrit que la

els grans mitjans a l’hora de parlar de la

thern California i la University of Cali-

premsa escrita desapareixerà l’any 2043.

crisi. I en discuteix l’exactitud. És interes-

fornia, diuen que els adults copiaran

Roger Fiedler és responsable del

sant l’ús de Wordle, una eina que crea nú-

alguns comportaments actuals dels joves

concepte Mediamorphosis, que es refe-

vols de tags amb les paraules més

i cada vegada utilitzaran més els sistemes

reix a com canvien els mitjans de comu-

habituals als diaris.

en línia.

nicació per adaptar-se i sobreviure.

CAPÇALERA GENER 2009

QUANTITAT I QUALITAT

És un estudi de la London School of

119

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 120

CAPÇALERA GENER 2009

LA FOTO Alfons Rodríguez

120

L’ETERNA GUERRA. El fotògraf Alfons Rodríguez va anar al Congo a principi del 2008 juntament amb el periodista Quim Pujals. De la feina que hi van realitzar Rodríguez n’ha fet un treball (Congo, l’eterna guerra) i està preparant un llibre que recollirà les millors imatges preses en aquest país africà. Es tracta d’un retrat en blanc i negre d’una terra devastada per un conflicte que afecta especialment la població

8/1/09

11:37

Página 121

civil, tot i l’acord de pau signat mesos enrere. Els enfrontaments entre les tropes governamentals i els grups armats de l’oposició han provocat 800.000 desplaçats i milers de morts en una de les regions amb més riquesa natural del planeta. Es pot trobar més informació d’aquest treball a la pàgina web de l’autor de les imatges (www.armphoto.com).

CAPÇALERA GENER 2009

143-Seccions:Layout 1

121

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 122

LLIBRES

CAPÇALERA GENER 2009

JOSEP M. PLANES. SET TRETS AL PERIODISME A LA RABASSADA

122

ANUARI DE L’OPINIÓ PUBLICADA 2006

EL SECRET DEL BRIGADISTA

Jordi Finestres Pòrtic, 2008

Centre de Documentació Política. Direcció de Salvador Cardús Fundació Centre de Documentació Política, 2008

Andreu Claret Columna Edicions, 2008

327 pàgines

390 pàgines

220 pàgines

Jordi Finestres dedica aquest llibre al també manresà Josep M. Planes, periodista excepcional i avançat al seu temps, considerat el pioner del periodisme d’investigació a Catalunya. La seva trajectòria professional va ser curta però brillant. A vint-i-tres anys va fundar i dirigir la revista Imatges; i, un any més tard, va dirigir també el setmanari satíric El be negre. Va col·laborar en les publicacions més prestigioses del seu temps, com ara La Rambla, Mirador o La Publicitat; i també va escriure teatre i va conèixer a fons la nit barcelonina, com ho demostra al llibre Nits de Barcelona (1931). L’any 1934 va començar a escriure una sèrie de reportatges sobre les relacions entre el pistolerisme i els anarquistes.Aleshores, la FAI el va posar en el punt de mira i el va assassinar l’agost del 1936, quan només tenia vint-i-nou anys. Finestres també va escriure Josep M. Planes. Memòria d’un periodista assassinat, publicat el 1998 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

La Fundació Centre Documentació Política edita des de l’any 2002 aquest informe anual que, en el seu cinquè volum, correspon a l’any 2006. L’anuari comprèn una extensa selecció d’editorials de premsa i articles d’opinió sobre alguns dels temes informatius més destacats de l’any com va ser, en aquest cas, el debat sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya. Aquest tema ocupa bona part de l’informe atès que l’opinió publicada sobre el mateix va acabar determinant els fets. En aquesta cinquena edició també hi ha les preses de posició amb relació a la guerra del Líban, l’anunci de l’alto al foc i la posterior ruptura de la treva d’ETA, així com debats com ara el vot dels immigrants, el caos a l’aeroport d’El Prat o la corrupció urbanística a Andratx i Marbella. L’equip de la Fundació ha seleccionat més de 3.700 articles d’opinió i editorials de premsa per poder oferir aquesta síntesi del que va ser l’opinió publicada durant el 2006.

La primera incursió en la literatura del periodista Andreu Claret. Nascut a Ax-els-Tèrmens (França, 1946) en una família de republicans exiliats, fa un homenatge a la seva història personal amb aquest llibre en què explica la recerca protagonitzada per una jove, la Barbara Stein, rere el seu avi brigadista desaparegut setanta anys abans a la Batalla de l’Ebre. L’objectiu és descobrir les circumstàncies de la seva mort, però el seu propòsit s’estronca a causa d’un misteriós assassinat en què es veu involucrada i que activa records traumàtics de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista. La Barbara descobrirà la fascinant història d’amistat, intriga i traïció viscuda pel seu avi. Claret va començar a exercir el periodisme sota el franquisme, a Cambio 16. Ha dirigit l’agència EFE a Catalunya i, en els darrers anys, ha estat director de l’Institut Europeu de la Mediterrània i de relacions externes del grup AGBAR.

TELEVISIÓN Y PRENSA DURANTE LA UCD. PREMIOS Y CASTIGOS MEDIÁTICO-GUBER-

INFORMAR A LA TDT.

MÀRQUETING POLÍTIC: L’ART DE GUANYAR ELECCIONS. DEL CARTELL A YOUTUBE

NAMENTALES Nuria Quintana Paz Editorial Fragua, 2007

NOTÍCIES, REPORTATGES I DOCUMENTALS A LA NOVA TELEVISIÓ Josep Lluís Micó Trípodos, 2007

241 pàgines

198 pàgines

241 pàgines

Aquest llibre analitza les relacions i aliances que es van establir entre els mitjans i el poder polític en l’etapa constitucional de la UCD. Quins mitjans van ser premiats pels governs de Suárez i Calvo Sotelo? I quins van ser castigats durant la UCD? La seva resposta editorial va ser conseqüència d’aquest atac? Sota aquesta perspectiva, s’hi analitzen les polítiques mediàtiques des d’una triple vessant: els protagonistes que intervenen en el seu desenvolupament, la seva influència en l’exercici informatiu i la incidència positiva o negativa d’aquestes polítiques sobre els llavors incipients grups de comunicació privats. La transcendència analítica d’aquest treball consisteix en el lligam realitzat entre l’economia política crítica, el discurs polític i el sector mediàtic. Comprendre l’actual sistema de mitjans suposa analitzar les interaccions polítiques i mediàtiques dels primers anys constitucionals.

Josep Lluís Micó, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, explica com s’elaboren, a l’era digital, tres modalitats clàssiques del periodisme: els noticiaris, els reportatges i els documentals. Repassa un seguit d’adaptacions dels gèneres tradicionals i apunta les repercussions que podria tenir la televisió digital terrestre en el terreny de la informació. La TDT hauria d’obrir, segons l’autor, un camp d’experimentació en el camp del periodisme. El procés plantejarà dubtes i caldrà afrontar reptes econòmics. Micó explica que, en el moment d’escriure el llibre, els canals encara no han vist grans oportunitats de negoci en aquesta plataforma, entre altres motius perquè ni els professionals ni l’audiència disposen dels coneixements necessaris. Però això no significa −afegeix− que les empreses del sector, l’Administració i la universitat no hagin de fer esforços per millorar les fórmules actuals.

Anàlisi de la importància adquirida pel màrqueting polític en els darrers anys com a agent de canvi. Si admetem que els mitjans de comunicació són peça clau per confegir la política tal i com l’entenem avui, seria absurd no convenir també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i s’adapta a l’entorn. L’autor, el periodista Toni Aira, analitza com, en el context de campanya permanent en què la societat actual sotmet els polítics, no es pot restringir l’àmbit marquetinià de la política als quinze dies de la campanya electoral oficial. Aquest període que abans constituïa el punt àlgid de l’apel·lació al vot, de les consignes, dels missatges persuasius, dels eslògans i del contacte del líder amb l’electorat potencial, ara no és més que la recta final d’una llarga cursa que dura quatre anys i que comença i acaba el mateix dia, el de la jornada electoral.

Toni Aira Trípodos, 2008

8/1/09

11:37

Página 123

EL GÉNERO ENTRE BASTIDORES EL CASO DE LAS PERIODISTAS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA Natalia Papí Gálvez Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2008

FUNDAMENTOS DE PERIODISMO CIENTÍFICO Y DIVULGACIÓN MEDIÁTICA

IDENTIDADES MEDIÁTICAS

Carlos Elías Alianza Editorial, 2008

INTRODUCCIÓN A LAS TEORÍAS, MÉTODOS Y CASOS Enric Castelló Editorial UOC, 2008

435 pàgines

239 pàgines

295 pàgines

Aquest treball analitza, centrant-se en el cas del sector de la premsa diària de la Comunitat Valenciana, la conciliació entre vida familiar i laboral com una de les possibles vies per aconseguir la igualtat entre dones i homes. L’autora ha investigat diferents estratègies de conciliació a partir de l’experiència de les periodistes entrevistades i aprofundint en la concurrència de les seves situacions familiars i laborals. Els resultats s’exposen en forma de blocs temàtics, de manera que es presenta una visió diferent de la pràctica professional en periodisme, aplicant el punt de vista de les dones. L’anàlisi d’aquestes situacions concretes ajuda a identificar àmbits clau en què cal intervenir de forma més eficaç. Natalia Papí es doctora per la Universitat d’Alacant. Va ser becària d’investigació de la Direcció General de la Dona i després va aconseguir una beca FPI a la UCM. Ha col·laborat i dirigit investigacions relacionades amb la comunicació i els estudis de gènere.

La comunicació de la ciència s’ha convertit en un àrea molt dinàmica, transformada de manera radical per Internet. És per això que en aquest manual la Xarxa impregna tot el contingut del llibre, des de les definicions fins als exercicis que s’hi proposen. En concordança amb això, es posa l’èmfasi en l’adquisició d’habilitats com ara la recerca d’informació, la redacció periodística, l’argumentació i, sobretot, l’anàlisi de la informació i l’habilitat amb les noves tecnologies. Carlos Elías, professor titular de Periodisme Científic a la Universitat Carlos III de Madrid, signa aquest llibre, de fàcil lectura i pensat per resultar útil com a guia tant per al periodista com per al científic interessat en la divulgació de coneixements especialitzats. Es tracta de l’únic llibre d’aquestes característiques escrit en llengua castellana. L’autor va ser visiting fellow de la London School os Economics and Political Science i ha exercit com a periodista a l’ABC, l’Agència EFE i El Mundo.

Enric Castelló, doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, presenta en aquesta obra una ordenació de les teories sobre la identitat en relació amb la seva construcció, distribució i reproducció als mitjans de comunicació. L’autor fa un repàs pels principals autors en aquest àmbit d’estudi i comenta les diferents eines d’anàlisi existents per facilitar la investigació. També presenta alguns casos exemplars d’estudi sobre qüestions com la representació de la immigració als informatius o la identitat cultural i les sèries de ficció. Castelló planteja una aproximació a la identitat considerant la seva creació en processos històrics, la seva construcció en la interacció social o la seva transformació a través de les tecnologies. L’obra proposa comprendre les identitats mediàtiques com a “propostes discursives” que apel·len a narracions sobre grups socials.

EL FIL SECRET DE LA HISTÒRIA

CAMBIO CLIMÁTICO Y SOSTENIBILIDAD

FRANQUISME VIA SATÈL·LIT

Alfonso López Panini Comics, 2008

SPUTNIK, APOLLO I GUERRA FREDA A LA PREMSA DE BARCELONA Xavier Duran Pagès Editors, 2007

357 pàgines

91 pàgines

191 pàgines

Patrícia Gabancho, l’autora d’El preu de ser catalans, s’atreveix de nou amb un llibre original en el qual ens narra diferents episodis de la història de Catalunya des d’una perspectiva insòlita. A través d’alguns personatges prou coneguts i d’altres que no ho són tant, fa una crònica de la rebel·lia catalana. Es tracta d’una apassionant visió de Catalunya a través dels esoterismes medievals, dels alquimistes i els bandolers; de la cultura popular, els mites i les llegendes del període de la Decadència; dels primers científics, dels genis i els precursors del segle XIX, que van ser l’autèntica Renaixença; i dels perdedors en el moment que Catalunya recobra el poder al segle XX. I també de com aquell fil tènue de la inquietud heterodoxa continua present en la convulsa societat del 1900. L’autora ha publicat una dotzena de llibres sobre cultura catalana, urbanisme, Barcelona i història de Catalunya.

Alfonso López, periodista i dibuixant, va iniciar el 2002 una nova experiència, la del llibre d’assaig polític sobre temes contemporanis en clau d’humor, en què realitza tant els textos com els dibuixos. Es tracta de la col·lecció “Pasen y vean,” dins de la qual s’inclouen els títols La Globalización, La Pobreza no es rentable i el llibre que ens ocupa, més enfocat a la divulgació.A Cambio climático y sostenibilidad, l’autor analitza la realitat que dóna nom a l’obra, aprofundint en les causes i veient quines són les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. López considera que la solució al problema del canvi climàtic passa per la conscienciació de la societat, i aquesta ha de néixer de la informació. Membre del comitè promotor del Saló del Còmic de Barcelona (1981), l’autor alterna la seva activitat entre l’humorisme gràfic, la historieta i la il·lustració; i la seva obra s’ha publicat en diversos mitjans.

El llançament del primer Sputnik el 1957 i l’arribada a la Lluna el 1969 són dos dels fets tecnològics més importants del segle XX; amb un gran significat polític i militar afegit pel fet de produirse en plena Guerra Freda. En aquesta obra, Xavier Duran analitza el tractament que la premsa de Barcelona va realitzar dels dos fets. Un es va produir per sorpresa, protagonitzat pels russos i quan hi havia censura de premsa a l’Estat espanyol. L’altre era un fet esperat, protagonitzat pels nord-americans, amb una llei de premsa encara molt restrictiva i amb publicacions que intentaven anar fins als límits legals. Això permet l’autor de fer-ne una anàlisi poc usual: la ideologia present a la premsa durant el franquisme a partir del tractament de dos fets tecnològics. Xavier Duran, doctor en Ciències de la Comunicació, ha guanyat diversos premis literaris i el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

CRÒNICA D’UNS CATALANS QUE S’HAN ARRISCAT A TRENCAR MOTLLOS Patrícia Gabancho Edicions La Campana, 2008

CAPÇALERA GENER 2009

143-Seccions:Layout 1

123

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 124

NOTÍCIES COL·LEGIALS

El Col·legi demana un consell assessor representatiu

Llibertat de premsa i conflicte a Colòmbia

Premsa a les aules El Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de la Premsa de Madrid i la Fundació La Caixa signen un acord per fomentar la lectura de la premsa a les escoles. El projecte “La premsa a les escoles” del Col·legi de Periodistes, s’aplicarà a una vintena de centres de Batxillerat, on es realitzaran rodes de premsa perquè l’alumnat pugui llegir i comentar les notícies d’actualitat. L’Associació de la Premsa de Madrid desenvoluparà el programa “Aprenguem a entendre els mitjans de comunicació”, adreçat a estudiants de tercer i quart d’ESO, de sis centres escolars. L’acord té una fase experimental durant el primer semestre de 2009. El projecte ha estat signat pel degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius; el president de l’Associació de la Premsa de Madrid, Fernando González Urbaneja i el president de La Caixa, Isidre Fainé.

CAPÇALERA GENER 2009

Denúncia contra els Mossos

124

El Col·legi de Periodistes va sortir en defensa dels fotògrafs que el dia 20 de novembre cobrien la manifestació d’estudiants universitaris per reclamar la viabilitat del Pla de Bolonya i van resultar ferits en l’exercici del seu treball. Per aquest fet la Comissió de Defensa professional va posar els seus serveis jurídics a disposició dels informadors gràfics agredits pels Mossos d’Esquadra.

Ignasi Rodríguez

En una nota del 28 d’octubre el Col·legi de Periodistes va demanar que el consell assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de propera constitució, sigui representatiu de la societat. El Col·legi ha volgut sortir al pas del que serà un futur organisme públic i puntualitza que la seva constitució “no pot en cap cas significar una nova vulneració de l’esperit de la llei de la CCMA tal com es va produir en la composició del consell de govern.” El Col·legi creu que els membres del consell han de respondre a criteris de representativitat de la societat i no de quotes de partit.

David Minoves, Paco Martín i Alex Juanmartí en una de les taules del seminari.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·lectiu Maloka i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament van celebrar el seminari “Llibertat de Premsa i conflicte a Colòmbia”, que va tenir lloc a Barcelona els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2008 a la seu del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB). El seminari pretenia reflexionar sobre la situació de la llibertat de premsa a Colòmbia davant les dificultats dels periodistes d’aquell país per exercir el seu ofici en el context d’un conflicte armat cada vegada més radicalitzat.

Les jornades comptaren amb la presència de destacadíssims periodistes colombians de diferents àmbits com Alfredo Molano, Jineth Bedoya, Holmann Morris, William Parra, Gerardo Reyes o Martha Ruiz, una de les periodistes que va destapar el cas de la parapolítica. Alguns dels aspectes que es van debatre en el seminari foren si existeix o no llibertat de premsa a Colòmbia, la seguretat democràtica, la investigació i el periodisme alternatiu a aquest país sudamericà, així com el tracte que rep aquest conflicte en els mitjans de comunicació europeus.

Acord amb l’Institut Salesa El Col·legi de Periodistes de Catalunya va arribar a un acord amb l’Institut Salesa el 3 de desembre de 2008, un acord que permetrà a col·legiats i familiars beneficiar-se de descomptes i tarifes preferents sobre productes medico sanitaris aplicats a l’especialitat de l’audiologia i l’otorrinolaringologia. A l’acte de signatura hi van participar Pere Salesa Isart i Dolors Carretera per part de l’Institut Salesa, i Àngels Jiménez, gerent del Col·legi.

Àngel Jiménez i Pere Salesa Isart durant l’acte de signatura.

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 125

L’assemblea general aprova el balanç

Saviano i Cannavò, premis Vázquez Montalbán Roberto Saviano i Candido Cannavò van ser distingits a finals de desembre amb el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, en la seva cinquena edició, en els apartats de Periodisme Cultural i Polític, i de Periodisme Esportiu, respectivament.

Pilar Casanova, secretària de la Junta, amb el degà, Josep Carles Rius. L’assemblea general ordinària del Col·legi celebrada el passat 22 d’octubre va aprovar tots els punts de l’ordre del dia concretats en l’Informe de la junta de govern: aprovació de la liquidació del pressupost, balanç i compte d’ingressos i despeses consolidat a 31 de desembre de 2007, a més dels precs i preguntes. El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, va fer una valoració global de les activitats realitzades en el passat exercici entre les quals va esmentar la defensa de l’esperit de la llei del CCMA perquè no fos un instrument dels polítics; les al·legacions que va incorporar al nou reglament de Barcelona Televisió (BTV) i recurs al Suprem conjuntament

amb el Colexio de Galicia i l’Associació de la Premsa de Madrid contra els blocs electorals, entre d’altres temes. El degà també va recordar la presentació d’un document orientatiu sobre tarifes mínimes per a aquells que exerceixen el periodisme, el manifest en defensa dels mitjans públics, la incorporació mitjançant concurs de la periodista Cristina Rius Sanclimens com a directora de comunicació del Col·legi, el relleu de Josep Pernau al Consell de la Informació de Catalunya i en el seu lloc la periodista Llúcia Oliva, la Jornada Anual dels Periodistes de Catalunya sobre els nouvinguts i moltes altres fites assolides.

Acord amb Arag El Col·legi de Periodistes de Catalunya va arribar a un acord amb Arag el 3 de desembre de 2008 per tal que, a partir d’ara, els col·legiats i els seus familiars es beneficiïn d’una tarifa preferent per contractar una assegurança de defensa jurídica en l’exercici professional, i també en la vida privada. A l’acte de signatura hi van participar, per part d’Arag, Montserrat Garriga Minguell i Cèsar Santamaria, i per part del Col·legi el seu gerent, Àngel Jiménez.

Montserrat Garriga Minguell i Cèsar Santamaria durant la signatura de l’acord.

Arrel de la publicació del llibre “Gomorra” (2006), Saviano ha estat amenaçat de mort per part de la Camorra napolitana i es veu obligat a viure sota constant protecció policial i pràcticament en la clandestinitat. El jurat considera que el seu cas demostra que “la llibertat d’expressió i d’informació és molt fràgil davant els grups criminals que basen el seu poder en atemorir la societat”. D'altra banda, en Periodisme esportiu s’ha concedit el guardó a Candido Cannavò, per la seva sensibilitat amb els problemes de la societat que l’ha escoltat, i per la seva dilatada carrera professional, començant als 19 anys com a periodista esportiu al diari La Sicília. L’any 1952 es va convertir en el president del Centre Universitari Esportiu de Catània. Des de 1955 va treballar com a corresponsal de la Gazzetta dello Sport i l’any 1983 va arribar a la direcció d’aquest diari esportiu de gran difusió. L’any 1996 va ser guardonat amb l’Ordre Olímpica i dos anys després va rebre el prestigiós Premi Ischia Internacional de Periodisme. El Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán està convocat conjuntament pel Col·legi de Periodistes, els diaris Avui, El País i El Periódico de Catalunya, Grupo Planeta i Random House Mondadori. L’apartat de Periodisme Esportiu, el convoquen el Col·legi de Periodistes i la Fundació F.C. Barcelona.

CAPÇALERA GENER 2009

Ignasi Rodríguez

El jurat de la categoria de Periodisme Cultural i Polític ha concedit el guardó al periodista i escriptor Roberto Saviano “per l’extraordinari valor de la seva denúncia del crim organitzat a Itàlia”, perquè la seva tasca ha posat en evidència el greu risc que les màfies representen pels drets humans i les democràcies.

125

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 126

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Solé Vendrell exposa al Col·legi “Més enllà de la màgia” és el nom de l’exposició de la il·lustradora Carme Solé Vendrell inaugurada a la seu del Col·legi de Periodistes el 18 de setembre i que va estar oberta fins al 17 d’octubre. L’autora ha dibuixat rostres infantils sobre paper de diari inspirada en algunes de les notícies que apareixen a les pàgines de la premsa. La carrera artística de Solé Vendrell s’inicià amb estudis de pintura a l’Escola Massana. Durant anys es dedicà a il·lustrar llibres per a infants, dels quals n’ha publicat més de set-cents, la majoria editats en diversos idiomes. Els infants són protagonistes en la seva obra. Ha realitzat nombroses exposicions antològiques i ha rebut diferents premis. El 2006 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. A l’acte de presentació va intervenir-hi la periodista Àngela Vinent i el periodista Manel Domínguez. Posen en relleu, respectivament, la “força d’unes mirades netes en tota la seva amplitud”. Va tancar l’acte María Fava, presidenta de la comissió de Cultura del Col·legi.

Un detall de la mostra de Solé Vendrell.

CAPÇALERA GENER 2009

Exposició de portades de diaris

126

La demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes va exposar el mes de novembre una mostra amb trenta-una portades de diaris. Es tracta d’un recull dels treballs dels fotògrafs Eddy Kelele, Jordi Ribot, Toni Vilches, i Albert Labert publicades al llarg dels últims deu anys en els diaris Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Mundo, El Mundo Deportivo i el britànic The Sun. La temàtica de les portades inclou des de personatges gironins a internacionals, successos o esdeveniments històrics.

Els reptes de la professió en els conflictes Amb les seves informacions, els periodistes poden contribuir a la resolució de les guerres que cobreixen o, al contrari, obstaculitzar-la. Això planteja un seguit de dilemes deontològics, ideològics i fons i tot polítics que van ser objecte de reflexió en el seminari “Reptes del periodisme en situacions de conflicte,” organitzat per la recentment creada Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB i el Col·legi de Periodistes el 14 i 15 de novembre. El director de les jornades, Xavier Giró, de l’OCC, va advocar perquè els informadors canviïn l’actual enfocament de reporters de guerra per un de periodistes de pau, tot contestant-se a preguntes com “si saps que publicar una informació pot fer trencar unes converses, ho has de fer o no?”. Els periodistes presents a la taula van discrepar. “No ho acabo de veure. És com convertir-te en un activista. El que has de fer és bon periodisme, parlar amb tothom, explicar els conflictes reals. Així també ajudes a la pau”, va opinar Pere Rusiñol, enviat a diversos conflictes africans per El País. El periodista independent colombià Hollman Morris, amb una llarga experiència informativa sobre la guerra del seu país, va coincidir. “El que sí podem fer és ajudar a entendre que la pau també és notícia”, va afegir. Joan Roura, que ha cobert per a TV3 l’etern conflicte palestino israelià, creu que “el periodisme és útil per a denunciar conflictes i injustícies i, en el millor dels casos, per a molestar el poder i per donar-li el dinar a l’audiència, cosa aquesta que em sembla molt positiva.” També es va estar d’acord que el periodisme que es fa “és cada cop pitjor”. “Tant avenç tecnològic ens està impedint d’escoltar la gent”, digué Morris. “Cada cop som més font d’espectacle que de coneixement. Les empreses no inverteixen en els periodistes, i els periodistes inverteixen poc en biblioteques”, denuncià Roura. “Estem obli-

gats a fer concessions perquè hi ha un marc general al qual t’has d’adaptar i, si no, no fas res. Però no es pot explicar una guerra en seixanta línies”, es lamentà Rusiñol. El dia abans havia estat el torn dels investigadors sobre conflictes i sobre mitjans de comunicació. Els primers van situar el context històric i polític de tres guerres actuals: Rafael Ortega (Casa Árabe), Darfur i Txad; Pere Vilanova (UB), Palestina-Israel, i Claudia López (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), Colòmbia. Els segons van analitzar el tractament que se n’ha fet a la premsa. Les conclusions d’aquests darrers van ser gairebé unànimes: la informació que s’ofereix és superficial, no s’exposen les causes ni el context dels conflictes, poques vegades està elaborada sobre el terreny i es nodreix principalment de

Es va proposar crear una comissió que confeccioni un seguit de recomanacions dades oficials –i molt poc de la gent que protagonitza i pateix la violència–. “Cada cop costa més trencar la barrera de les fonts institucionals amb un gabinet de premsa capaç d’influir sobre l’agenda”, va constatar Antoni Castel (Centre d’Estudis Africans i OCC), que presentà un estudi sobre la cobertura de Darfur en els principals diaris occidentals. En la cloenda, l’organització del seminari va proposar crear una comissió de periodistes, mediadors i investigadors que confeccioni un llistat de recomanacions per què siguin assumides pel Col·legi de Periodistes, convocar una jornada anual, impulsar una redacció experimental que cerqui noves maneres de tractar la informació sobre conflictes i reflectir totes aquestes tasques en un butlletí. JOAQUIM M. PUJA LS

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 127

Mosques de la Informació a Girona La precarietat laboral i la crisi que afecta la premsa van ser esmentades pel president del Col·legi de Periodistes de Girona, Narcís Genís, durant el lliurament de les tradicionals Mosques de la Informació 2008, celebrat el 17 d’octubre a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt. D’entre les Mosques atorgades, ressalten les usuals Mosca Grossa a qui facilita més la tasca informativa, i va ser per a Rosa Gil, responsable de premsa de Caixa Girona; Mosca Borda a aquells que fan difícil l’accés dels periodistes a la informació i va recaure en Glòria Ametller responsable de comunicació de l’Hospital Josep Trueta; La Mosca de Sant Narcís, que reconeix la vàlua dels professionals que han dut el nom de Gi-

rona més enllà de les seves fronteres, va recaure en els tres esportistes que van destacar en els Jocs Olímpics de Pequín: el ciclista Joan Llaneras, que va obtenir quatre medalles; el jugador d’handbol Albert Rocas i l’atleta de triple salt Xavi Porras. Durant l’acte també es van esmentar l’atleta de Lloret José Luís Blanco, i Carles Torrent, company de Llanera, que no va poder ser als Jocs Olímpics per una lesió. La Mosca del Col·legi, que s’atorga a una trajectòria periodística, ha recaigut en Miquel Diumé mort el 2008. Va ser un professional que va marcar una època dins de l’ofici a les comarques gironines. L’escultor Domènec Fita (Girona, 1927) va ser l’autor dels guardons de la XX edició de les Mosques de la Informació.

La vida a l’Afganistan L’Afganistan sota la càmera d’un canadenc. Inauguració el 22 d’octubre al Col·legi de Periodistes de l’exposició “Afganistan: La vida sota el règim talibà” del fotògraf canadenc Roger Lemoyne. La mostra està organitzada per l’ambaixada del Canadà amb la col·laboració de la Fundació Canadà i del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB). Les imatges, en blanc i negre són captades pel fotògraf uns dies després que els talibans ocupessin Kabul. Lemoyne es defineix com un observador que intenta compartir amb els altres les seves impressions. Va començar a exercir com a fotoperiodista amb la cobertura de la crisi a l’Àfrica oriental (Somàlia, Etiòpia, Sudan) l’any 1991. Des d’aleshores ha realitzat reportatges fotogràfics en més de quaranta països. En aquesta ciutat i en la d’Herat estan fetes les imatges exposades. La mostra va estar oberta fins al 28 de novembre.

Foto de família dels diferents guardonats amb les Mosques de la Informació.

Les persones vistes per Joan Guerrero

Acords de col·laboració amb entitats

La demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va obrir el 18 de setembre l’exposició del fotògraf Joan Guerrero titulada “La persona és el primer”. Està formada per quaranta imatges en blanc i negre captades a Catalunya i fora de les nostres fronteres. Com és habitual en aquest fotògraf, són les persones de totes les edats i condicions socials les que capten l’interès de la seva càmera.

Al llarg del mes de setembre el Col·legi va subscriure dos acords comercials amb beneficis per als col·legiats i col·legiades. Un acord es va firmar amb Mitsubishi Motors amb una sèrie d’ofertes per a col·legiats en la compra dels seus models de cotxes. Un segon acord es va signar amb Eurostart Hotels mitjançant el qual tos els col·legiats poden gaudir de descomptes en hotels d’aquesta marca, tant nacionals com internacionals.

El consolat general dels Estats Units a Barcelona i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona celebren el 26 de novembre una trobada de l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, Eduardo Aguirre, amb periodistes catalans. Sobre la taula, la transició política als Estats Units, la política exterior nord-americana i la crisi econòmica. Encapçala la llista de periodistes, Xavier Batalla, corresponsal diplomàtic de La Vanguardia i president del CIPB. Durant la trobada s’aborden temes com la victòria d’Obama, la crisi econòmica i la base militar de Guantánamo.

Nova seu de Terres de l’Ebre La demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya estrena nova seu en el primer pis d’un edifici d’oficines que s’ha construït a la plaça Ramon Cabrera de Tortosa. Fins ara la demarcació tenia la seu a la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Tortosa, que li va cedir un espai quan, en el seu moment, es va crear la demarcació fa sis anys.

CAPÇALERA GENER 2009

Demarcació de Girona

Trobada amb l’ambaixador dels EUA

127

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 128

DIA A DIA Sara Masó

Setembre 2008

l’ABC. José Antonio Navas (Madrid, 1958) n’és director adjunt, José Ramon Alonso (Almeria, 1960) ha estat nomenat subdirector d’Informació, Manuel Erice Oronoz (Pamplona, 1965) serà el subdirector d’Internet i Alfredo Aycart Muro (Madrid, 1957), subdirector d’Expansión Territorial. Continuen com a subdirectors José Miguel Santiago Costelo (Col·laboracions) i Fernando R, Lafuente (ABCD). Les diferents àrees temàtiques de l’ABC resten dividides en departaments de Redacció. El redactor en cap d’Informació és Sergio Guijarro. El cap de setmana tindrà a Mayte Alcaraz com a cap de Redacció. Vicente Ángel Pérez continuarà a tancament. A Opinió, Jaime González, entre altres càrrecs especialitzats en Nacional, Economia, Cultura i Espectacles, Esports, Suplements, Internacional i Societat.

Brussel·les. Isabel Gali s’ocuparà d’una nova corresponsalia itinerant a països d’Amèrica del Sud.

1 de setembre 6 de setembre

MEDALLA D’OR PER A WIFREDO ESPINA. El periodista i advocat Wifredo

PÚBLICO ESTRENA DIRECTOR GENERAL. David Torres (Tudela, 1972) és el

Espina rep de mans del magistrat del Tribunal Constitucional Eugeni Gay, la Medalla d’Or del Col·legi d’Advocats d’Osona. Gay destaca la labor d’Espina que “des del periodisme ha estat un advocat en defensa de la societat civil respecte dels poders.” Per la seva part, Wifredo Espina rememora que fa cinquanta anys el van fer fora del periòdic Ausona per dir que el diari havia de ser la veu del poble i no el butlletí de les consignes oficials que els enviaven. L’expulsió pública d’aquell diari tingué lloc en el mateix Saló de La Columna de Vic, on ara ha rebut la Medalla d’Or. Com a periodista, Espina col·labora actualment en diversos diaris del país: Diari de Tarragona, Diari de Girona, La mañana de Lleida, Directo, directo i E.Notícies. Dedica els seus escrits a política en general.

nou director general de Público des del passat 1 de setembre, segons informa avui el rotatiu. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i en Advanced Management Program (AMP) per l’Institut d’Empresa. Abans d’acabar els seus estudis va fundar EGN, empresa que edita dotze publicacions. Substitueix Juan Pedro Valentín, que va deixar el càrrec el juliol per dirigir Canal 24 Horas de TVE. També forma part del nou consell editorial José María Crespo, responsable de Relacions institucionals.

9 de setembre ÀNGEL CASAS, DIRECTOR GENERAL DE BTV. El consell d’administració de Barcelona Televisió (BTV) acorda nomenar director general de l’emissora el periodista de televisió, Àngel Casas, en substitució de Ricard Domingo. Casas (Barcelona,1946) compta amb una llarga experiència professional que va començar a Ràdio Joventut i Ràdio Barcelona. A finals dels anys setanta va dirigir a TVE els programes musicals Popgrama i Musical Express. El més divulgat a la tele fou Senyores i senyors a TVE-Catalunya. L’abril passat va publicar el llibre Memòries d’altres en què narra el rerefons de les entrevistes realitzades al llarg de la seva carrera. Ricard Domingo ha estat director de BTV des de 2004.

3 de setembre

David Torres estrena càrrec al diari Público

8 de setembre EL

MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO AMB NEUS BONET. Té lloc la primera emissió de Neus Bonet a El matí de Catalunya Ràdio, el programa líder d’audiència de la ràdio catalana, que substitueix Antoni Bassas, l’any vinent corresponsal de TV3 a Washington. En dues entrevistes a El Punt i El Periódico, Bonet afirma que valora més la força de la marca que el canvi d’una persona per una altra. Assegura que com a dona pot aportar “una mirada diferent” i que els continguts entre magazín i política seran “equilibrats” per crear complicitat amb l’audiència.

Foto: CatRadio

CAPÇALERA GENER 2009

128

sas serà corresponsal de TV3 a Washington, segons anuncia avui la cadena. Rellevarà Albert Elfa però el relleu tindrà lloc l’any que ve. Elfa, amb Raquel Sans, cobrirà les properes eleccions nord-americanes del 4 de novembre. D’altra banda, l’actual cap d’Informatius internacionals, Martí Anglada, rellevarà la primavera que ve Carles Prats a

Àngel Casas substitueix Ricard Domingo

OPTANTS A LES EMISSORES DE ZETA. Prisa, Vocento, COPE i Mediapro

4 de setembre ANTONI BASSAS SERÀ CORRESPONSAL A WASHINGTON. Antoni Bas-

Foto: BTV

president de la Generalitat, José Montilla, celebra al Palau de la Generalitat la tradicional recepció anual d’inici de curs polític davant dels representants dels mitjans de comunicació. El president de la Generalitat i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, donen la benvinguda al curs tot apuntant la necessitat que polítics i periodistes exerceixin la seva feina amb “respecte mutu i vocació de servei.” Montilla subratlla que la relació entre polítics i periodistes és “complexa i no exempta de tensions” i que cadascú ha de retre comptes del seu treball: els polítics a l’electorat i els periodistes als lectors. Per la seva banda, Josep Carles Rius apunta quines són les preocupacions i reptes per als periodistes i el món de la informació en general. Entre altres qüestions, el degà del Col·legi denuncia la precarietat laboral dels periodistes més joves i també el fet que la presència majoritària de dones a les facultats de periodisme de Catalunya no es correspon amb la seva representació als mitjans de comunicació.

Foto: Público

MONTILLA INAUGURA EL CURS POLÍTIC DAVANT DE PERIODISTES. El

Neus Bonet és la nova veu dels matins de Catalunya Ràdio

REORGANITZACIÓ DIRECTIVA A LA REDACCIÓ DE L’ABC. S’aprova la nova estructura directiva de la redacció de

pugen per les vint-i-cinc emissores de Zeta, setze de les quals emeten sota la marca Rock&Gol. La venda d’aquests actius no és quelcom immediat després d’haver-se trencat la negociació entre Zeta i el Grup Gallardo, però podrien obrir-se tres escenaris possibles: llogar les emissores, vendre-les al millor postor, i esperar el resultat de les noves concessions. El Pla Tècnic de FM aprovat pel Govern el 2006 augmenta el nombre d’emissores en 866, afegides a les 900 que ja existeixen. La seva adjudicació

8/1/09

11:37

Página 129

dependrà de les comunitats autònomes, encarregades d’adjudicar les concessions a través de concursos.

10 de setembre NIT VINT-I-CINC A TV3. Televisió de Catalunya celebra la festa d’aniversari amb un programa especial de cinc hores (La nit de TV3) conduït per Albert Om. Alhora s’han programat activitats lúdiques i culturals fora del plató: visites a museus que obriran les portes, itineraris de la guerra de successió, concerts en diferents sales, cine a la fresca al Raval, pujada a peu a Montserrat organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya i pujada en bici organitzada per la Federació Catalana de Ciclisme, castells i altres celebracions.

afirma respectar les decisions judicials i reitera la seva “confiança en una ràpida resolució de la demanda principal presentada contra Mediapro pels “gravíssims incompliments de pagament i aportació de contractes dels clubs” i reclama a Mediapro el presumpte deute de dos-cents milions d’euros.

Consell Generau d’Aran per a la participació conjunta en sistemes d’informació al territori de la Vall d’Aran. Mercès al conveni, el diari digital Lamalla.cat, gestionat per la XAL, crearà una secció permanent a Internet sobre informacions generades al territori aranès que es publicarà en llengua aranesa.

13 de setembre

16 de setembre

LLIURAMENT DE D’OR. La Federació

PRISA TÉ DOTZE OFERTES PER DIGITAL+. El grup de comunicació Prisa té

LES ANTENES d’Associacions de Ràdio i Televisió lliura al Gran Casino d’Aranjuez les seves Antenes d’Or. Entre els premiats de televisió destaquen José Antonio Maldonado, anterior home del temps a TVE, Roberto Arce (presentador de Notícias 1), Martina Klein (de Celebrities, La Sexta). En l’apartat de ràdio resulten premiats Gemma Nierga (directora de La Ventana de la Ser), Fernando Argenta (Clásicos populares RNE ), José Antonio Naranjo, (comentarista d’Herrera en la Onda, d’Onda Cero). L’Antena d’Or honorífica és per al periodista Luís María Ansón.

un total de dotze ofertes no vinculants per la seva plataforma Digital+ totes elles superiors als tres mil milions d’euros, segons fonts de la negociació a Europa Press. Les mateixes fonts precisen que entre els candidats hi ha Telefónica, Vivendi, France Télécom, Tele 5, ONO i BaskyB. El diari econòmic nord-americà The Wall Street Journal informa que el seu propietari, News Corp −empresa presidida per Rupert Murdoch− està interessada per la plataforma espanyola de pagament. També apunta a l’interès del magnat mexicà Carlos Slim que acaba de convertir-se en soci majoritari de The New York Times.

Foto: TV3

15 de setembre

17 de setembre

GESTOR DEL GRUP ZETA PRÒXIM A LA CAIXA. Juan Llopart podria ser no-

11 de setembre VICENTE VALLÉS CONDUCTOR DE CANAL 24 HORES DE RTVE. La Corporació RTVE anuncia la reorganització del seu equip directiu amb el fitxatge del periodista Vicente Vallés com a subdirector del Canal 24 Horas de RTVE. Fins la passada temporada era responsable de La mirada crítica de Tele 5. Altres nomenaments: Julián Reyes, nou director d’esports de TVE i Núria Garrido, nou cap de l’àrea de Societat dels telenotícies. Fins ara era subdirectora d’Informatius de TVE-Catalunya. Rafael Lara Mariscal ocuparà la vacant que deixa Garrido a Sant Cugat.

12 de setembre MEDIAPRO PODRÀ EXPLOTAR EL FUTBOL. El Jutjat de Primera Instància número 36 de Madrid desestima les mesures cautelars sol·licitades per Sogecable contra Mediapro, referents als drets audiovisuals de la Lliga de Futbol Professional la temporada 2008-2009 per a la Primera i Segona Divisió. La jutge ratifica els arguments exposats per l’Audiència Provincial de Madrid en la interlocutòria del 15 de juliol mitjançant la qual revocava les mesures cautelars que havien estat vigents la passada temporada futbolística. Per la seva banda, Audiovisual Sport (AVS) emet un comunicat en què

VILA I TRIADÚ DIRECTOR GENERAL DE COMUNICÀLIA. El periodista

menat aquesta setmana principal responsable de la gestió del grup Zeta, segons informa el diari econòmic La Gaceta. Amb aquest nomenament el vicepresident de la companyia i fill del fundador, Antonio Asensio Mosbah, hauria accedit finalment a comptar amb el suport de La Caixa, per reorganitzar actius, donat que Llopart és un home pròxim al president de l’entitat bancària, Isidre Fainé. Llopart, de 58 anys, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional en l’àmbit bancari. Fa vint anys va ser el responsable de Cofir, el hòlding creat al nostre país per l’italià Carlo de Benedetti. La Caixa ha estat finançant Zeta durant part de la seva història, segons les mateixes fonts.

SUPERA EL TANCAMENT. L’emissora en català de RNE, Ràdio 4, presenta la programació per a la nova temporada un cop superada l’amenaça de tancament gràcies a les negociacions entre la corporació de RTVE, la Generalitat i la direcció de l’emissora, segons explica la directora, Montse Melià. L’actual programació s’aplica en temes com la immigració, l’educació i el medi ambient. Es destaca el fitxatge de Joan Bosch, que s’encarregarà de la tarda amb Cel obert. Es mantenen alguns clàssics de la casa com Va de cine, La carpa o L’altra ràdio a l’escola.

Joan Vila i Triadú és nomenat director general de Comunicàlia, empresa pública que gestiona les activitats del Consorci Local i Comarcal de Comunicació (CLCC) del qual també ha estat nomenat director general en substitució de Josep Maria Torrent, que va cessar el 31 de juliol. Vila procedeix del món audiovisual local al qual ha estat vinculat des de 1995. Vila i Triadú és professor associat de ràdio i televisió a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre 2003 i 2007 va ser gerent de l’associació de Televisions Locals de Catalunya (TLC), que juntament amb la Diputació de Barcelona va impulsar la Xarxa de Televisions Locals.

RÀDIO 4

Foto: CLCC

Om i Terribas durant la festa d’aniversari

Joan Vila i Triadú, nou cap de Comunicàlia

ARANÈS A LA XARXA AUDIOVISUAL LOCAL. El president de la Diputa-

18 de setembre

ció de Barcelona i també de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), Antoni Fogué, i el síndic d’Aran, Francesc Boya, signen un conveni de col·laboració entre la XAL i el

RÀDIO ESTEL ESTRENA DIRECTOR. Jaume Aymar ha estat nomenat director de l’emissora diocesana Ràdio Estel i també del setmanari Catalunya Cristiana.

CAPÇALERA GENER 2009

143-Seccions:Layout 1

129

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 130

DIA A DIA

tica en una etapa que considera “complicada “per al col·lectiu. Entre els seus objectius està el de convertir les associacions en col·legis professionals, procés que es durà a terme amb “molta cura” i d’acord amb les lleis autonòmiques.

22 de setembre El redactor de La Vanguardia, Xavi Ayen és premiat pel programa cultural Qwerty, que dirigeix Joan Barril a BTV. El pròxim 25 de setembre tindrà lloc el lliurament del premi al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

19 de setembre CONVOCAT EL I PREMI RAMON BARNILS. El periodista Antoni Bassas

20 de setembre L’APPEC

CAPÇALERA GENER 2009

DEBAT EL FUTUR DE LES REVISTES. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) organitza a través de Quiosc.cat als jardinets del Passeig, des d’avui fins al dia 24, activitats musicals al carrer en el marc de les festes de la Mercè. El dia 22 es debatrà “El futur de les revistes”. Entre els ponents figuren: Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes; Lluís Gendrau, editor del grup Enderrock; Cati Miloro, directora editorial de l’àrea de revistes divulgatives d’RBA i Quim Prats, editor de la revista Nuvis.

130

MAGIS IGLESIAS PRESIDENTA DE LA FAPE. La periodista gallega, Magis Iglesias, és la nova presidenta de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE). Redactora en cap de Política de l’Agència Colpisa i comentarista de ràdio i televisió, advoca en la seva primera compareixença davant la premsa per reforçar el prestigi i la dignitat de la professió periodís-

Foto: Arxiu

XAVI AYEN PREMIAT PER QWERTY.

El periodista Josep Maria Casasús, degà de la facultat de comunicació de l’UPF

Foto: La Vanguardia

NOU PRESIDENT DE PREMSA GRATUÏTA. Ángel Córcoles, director del grup editorial Publicor, és elegit nou president de l’Associació Espanyola de Premsa Gratuïta (AEPG) entitat que aglutina totes les editores de publicacions gratuïtes del país. Víctor Nuñe, fins ara president del grup, deixa el càrrec per convertir-se en el nou director executiu i secretari general de l’AEPG.

El programa cultural premia Xavi Ayen

PERIODISTES EN LLIBERTAT. Reporters sense Fronteres (RSF) i la Burma Media Association anuncien en un comunicat la “immensa alegria” per la posada en llibertat del periodista de Birmània Win Tin després d’haver complert dinou anys de presó d’una condemna de vint. Va ser empresonat per la seva lluita pacifista a favor dels drets democràtics. D’altra banda, l’Exèrcit nord-americà ha alliberat el periodista afganès, de vint-i-dos anys Jawed Ahmad, retingut sense càrrecs des de fa un any en una base militar del sud del país. Ahmad havia treballat durant quatre anys per a la cadena de televisió canadenca (CTV).

“ADÉU A LA TELE!”, AL PALAU ROBERT. L’exposició de la Generalitat “Adéu a la tele!” instal·lada al Palau Robert anuncia que el 2009 serà l’any de la TDT a Catalunya. Amb aquest motiu la mostra ret també un homenatge als cinquanta anys de televisió analògica. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, presideix l’acte inaugural.

LA PREMSA DIÀRIA FIRMA CONVENI. El sector de la premsa diària firma amb els sindicats CC.OO i UGT el seu tercer conveni col·lectiu nacional, que es mantindrà en vigor fins al gener de 2011. Com a principals novetats figura l’establiment d’unes tarifes salarials “mínimes” per evitar desigualtats, les condicions per als redactor (Redactor A i B segons formació, remuneració i experiència) i noves normes en matèria de conciliació familiar i excedència per necessitats familiars fins a un termini màxim de tres anys.

23 de setembre CASASÚS, DEGÀ DE LA POMPEU FABRA. El catedràtic Josep Maria Casasús, periodista i doctor en Ciències de la Informació, és nomenat degà de la nova facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que a principi de 2009 instal·larà la seu al Campus de la Comunicació situat als terrenys de l’antiga fàbrica Ca l’Aranyó en el districte 22@ de Barcelona. La facultat de Comunicació fusionarà els estudis i deganats de Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques. A partir del curs 2009-2010 la nova facultat oferirà el

Foto: Arxiu

Jaume Aymar, nou director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana

inaugura les II Jornades Ramon Barnils que tenen lloc a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Després de la introducció té lloc el debat sobre l’actual panorama periodístic català. A través de respectives taules rodones es reflexionarà sobre la relació entre el periodisme i la política, i sobre l’espai de comunicació català. Intervenen com a ponents: Salvador Cot (Avui), David Madí (CiU), Àlex Salmon (El Mundo), Josep Maria Balcells (PSC), Vicent Sanchís (Cultura 03), Àlez Gutierrez (ESCAC), Víctor Alexandre (periodista i escriptor) i Enric Rumbau (El Temps). En són organitzadors: el grup comunicatiu Cugat.cat, l’Ajuntament de Sant Cugat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Es recorda “l’esperit reivindicatiu” del periodista i les seves reflexions sobre “la impossibilitat de crear un espai comunicatiu català.” La segona edició d’aquestes jornades convoquen el I Premi Ramon Barnils, adreçat a estudiants de cicles formatius, batxillerat i segon cicle d’ESO en els quals podran competir en categoria de premsa, ràdio i audiovisual.

futur grau de Periodisme. Casasús té una llarga experiència periodística als diaris Tele/eXpres, Catalunya-Express i La Vanguardia. Va ser fundador dels estudis de periodisme de la UPF el 1992. Ha exercit fins ara de director del departament de Comunicació de la mateixa universitat.

Jean-François Julliard, president de RSF

25 de setembre PERIODISTES VALENCIANS DENUNCIEN ATACS A LA PREMSA. La Unió de Periodistes Valencians traslladarà a la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i al Síndic de Greuges les denúncies rebudes pels atacs del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra

11:37

Página 131

contra els periodistes mentre esperen que adoptin “les mesures que considerin oportunes.” Els denunciants expressen “preocupació i malestar” pel comportament de Fabra quan se li pregunta en compareixences públiques per la “investigació judicial del seu patrimoni personal.” I recorden que “els càrrecs públics estan subjectes al control dels mitjans de comunicació, atès que el seu paper és vetllar per la transparència, la veracitat, informativa i l’interès general sobre qüestions que afecten els ciutadans.”

L’Oficina per a l’Autoria de la Circulació del Regne Unit comenta l’interès del públic per les revistes econòmiques i d’anàlisi com The Economist i The Spectator o Prospect en una etapa de mala ratxa per a la majoria de mitjans, entre ells la premsa sensacionalista. En el darrer any les econòmiques han pujat les vendes entorn d’un 5%. a Gran Bretanya. La raó de l’interès públic pels temes que aporten les esmentades publicacions es deu a “la inestabilitat d’un món global on la gent vol saber què passa al seu entorn.” És l’opinió de John Micklethwait, director de The Economist.

BUENAFUENTE

VEN EL TERRAT. Andreu Buenafuente ven les participacions dels seus socis d’El Terrat de Produccions al grup internacional Banijay Entertainment de producció audiovisual, fundat per Stéphane Courbit, també fundador d’EndemolFrança. La gestió de la nova empresa continuarà a càrrec de l’equip directiu presidit per Andreu Buenafuente, que seguirà lligat a La Sexta i emetrà el seu espai en aquest canal.

EL FUNDADOR DE REPORTERS SENSE FRONTERES. El francès Robert Ménard, secretari general de Reporters sense Fronteres (RsF) des de fa més de vint anys, fa efectiva la dimissió, que va anunciar el passat 27 de setembre. Ménard va fundar l’organització el 1985 sobre el mateix model de Metges sense Fronteres. Al principi es finançava amb la venda de calendaris, fotografies, subvencions i donatius. Actualment és una organització present en els cinc continents amb oficines a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Espanya, França, Itàlia, Suècia, Suïssa i a les ciutats següents: Honk-Kong, Londres, Nova York, Tòquio i Washington. Ménard, que té ganes de fer “una altra cosa”, insisteix que no abandona la lluita personal en la defensa de la llibertat de premsa. “No es pot desertar d’aquest combat ni avui ni demà.”, afirma en acomiadar-se. El 2005 va rebre en nom de RsF, el premi Sarajov de Drets Humans, que atorga el Parlament Europeu. El març de 2008, després de les manifestacions al Tibet, va fer una crida al boicot dels Jocs Olímpics de Pequín.

Público celebra el seu primer aniversari amb la publicació, a partir del pròxim dia 29 de setembre (i tots els dilluns) del suplement Dia T d’ofertes laborals. Les ofertes estaran ordenades en vint-i-quatre categories professionals diferents com ara construcció, disseny, enginyeria, seguretat, màrqueting o restauració, totes elles possibles en temps de crisi. El director, Ignacio Escolar, dedica l’editorial d’avui a fer un breu balanç del primer any i demana la complicitat dels lectors.

TECNOLOGIA EDUCATIVA AL CIPB. Té lloc al Centre Internacional de

Foto: RsF

Premsa de Barcelona la presentació de l’ITWE-Meeting que se celebrarà a Barcelona els dies 29 i 31 d’octubre per tractar l’excel·lència de la tecnologia educativa. Presenta la iniciativa Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. També hi intervenen representants del Departament d’Educació de la Generalitat, de la Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Joan XXIII, entre altres.

riodista Gemma Ribas substitueix Antonio Bolaño com a directora de Comunicació al Departament de Presidència de la Generalitat. Ribas era fins ara cap de premsa de l’Ajuntament de Figueres, on governen CiU, PSC i ICV. També havia exercit com a cap de Comunicació del PSC i havia treballat com a cap de Comunicació de Presidència quan Bolaño n’era el director.

ció de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), en el seu 16è Aniversari celebra el lliurament dels Premis de Comunicació No Sexista al Foyer del Gran Teatre del Liceu. Són premis successors dels Lliri, Card i Rosa del Desert. L’acte ha estat presentat per Pepa Fernández, conductora del programa No es un día cualquiera de RNE i per la presidenta de l’ADPC, Montserrat Puig. També assisteixen la diputada Imma Moraleda i Anna Solà, presidenta de l’Institut Català de les Dones. Les distincions s’han estructurat enguany en Premis de Bones Pràctiques i Males Pràctiques. També s’atorga un premi a la Innovació i noves tecnologies amb perspectiva de gènere. En l’àmbit de Bones pràctiques es valora el llenguatge equitatiu i no sexista. Els diaris Avui, Público i 20 Minutos reben premis de Bones Pràctiques per no incorporar anuncis discriminatoris de contactes. Recullen respectivament els guardons: Xavier Bosch, director de l’Avui; David Miró, de Público i Toni Ayala, de 20 Minutos. El Masnou Viu, de l’Ajuntament del Masnou, obté un premi de Bones Pràctiques per utilitzar un llenguatge no sexista i difondre una cultura i un imaginari col·lectiu lliure de discriminacions de gènere. Recull el premi l’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert. El premi a la Innovació recau en Nombra En Red de la Comissión Asesora sobre el lenguaje del Instituto de la Mujer de Madrid. El premi a la trajectòria periodística es lliura a Roser Bofill, exdirectora d’El Ciervo, fundadora i editora de Foc Nou. Els Premis de Males Pràctiques en Comunicació són per a la revista Interviú per utilitzar sempre dones com a reclam sexista i per a El Larguero de la cadena SER per ometre la participació de les dones en el món de l’esport.

DIMITEIX

PÚBLICO COMPLEIX UN ANY. El diari

GEMMA RIBAS, DIRECTORA DE COMUNICACIÓ DE PRESIDÈNCIA. La pe-

LLIURAMENT DELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA. L’Associa-

28 de setembre

26 de setembre

27 de setembre

30 de setembre

REVISTES ECONÒMIQUES A L’ALÇA.

Robert Menard deixa el càrrec a RSF

CANAL EUROPEU AMB VINT-I-DUES LLENGÜES. El Parlament Europeu llança un canal de televisió per Internet en vint-idos idiomes que oferirà sessions en directe, reportatges i entrevistes sobre l’activitat de l’Eurocambra en la qual tenen cabuda setcents eurodiputats. Per accedir a les sessions cal connectar-se a www.europarltv.europa. eu.

Foto de família dels guardonats

LA SEXTA RECORRE LA PROHIBICIÓ D’AGAFAR IMATGES. La sentència judicial que prohibia a La Sexta utilitzar imatges de Tele 5 ha estat recorreguda mentre espera un nou pronunciament judicial. La televisió de Mediaset també ha demandat Cuatro.

TANCA EL THE NEW YORK SUN. El diari neoconservador nord-americà The New York Sun tanca la porta a causa de la

CAPÇALERA GENER 2009

8/1/09

Foto: ADPC

143-Seccions:Layout 1

131

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 132

DIA A DIA

crisi econòmica que assola el país. El web de la publicació s’obre avui amb un article explicatiu del fet, signat per Seth Lipsky, president i editor del periòdic.

SAVE THE CHILDREN, AL CIPB. L’organització Save the children, amb el suport de la Generalitat i l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, celebra al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una Jornada sobre “La situació dels menors estrangers no acompanyats a Catalunya”. Introdueixen la jornada: Ferran Casas, membre del Patronat de la Fundació Save the children, i Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans. Entre altres ponents, hi participa Anna Piferrer, assessora de l’Àrea d’Infància del Síndic de Greuges.

los Slim, propietari de l’operadora Telmex, retira l’oferta de compra per la plataforma Digital+ en no poder adquirir el cent per cent del grup Prisa. Davant la negativa de la família Polanco a vendre el hòlding, Slim desisteix del projecte al qual optava des del passat mes de maig, quan va endegar converses amb Prisa amb el suport del seu amic l’expresident Felipe González.

2 d’octubre

NOU CAP D’INFORMATIUS DE RAC1. El periodista Joan Maria Morros

Foto: La Vanguardia El periodista Josep Puigbó torna a Canal Català TV el pròxim dia 5 per presentar Políticament incorrecte, un nou programa que s’emetrà els diumenges de 9 a 11 h de la nit. Serà un programa d’opinió per expressar-se sobre els fets i els personatges que marquen l’actualitat i es desenvoluparà amb dos gèneres periodístics: l’entrevista i el cara a cara.

PREMI A UN CORRESPONSAL DE L’AVUI. Josep Ferrer, corresponsal del diari Avui al Baix Llobregat i L’Hospitalet és guardonat amb el premi Comunicació Local que atorga cada any Ràdio Molins de Rei (91.2 FM), que es lliurarà demà dia 4 en el transcurs d’un acte festiu. En el mateix acte es premiarà la trajectòria professional de l’actual director de Barcelona Televisió (BTV), Àngel Casas.

Villalonga ha estat guardonada juntament amb Ana Jiménez

ESCASSA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A LA TELE. Un estudi de la Universitat Ramon Llull per al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) revela el volum de consum de mitjans de comunicació i les preferències dels nouvinguts a Catalunya. L’estudi ha detectat que els immigrants fan un ús generalitzat de les antenes parabòliques per captar les ràdios i les televisions dels països d’origen, en especial els estrangers provenint d’Àfrica i d’Àsia. Els llatinoamericans són els que recorren més als mitjans autòctons per ser castellanoparlants. Quan la llengua del mitjà és la catalana, el consum és molt més minoritari.

TV3 REMUNTA. Les audiències de televisió corresponents al setembre revelen que TV3 va experimentar un creixement de 2,8 punts (14%) respecte a la quota de l’agost. Segons dades de TNS Sofres, Antena 3 fou la tercera opció i TVE la quarta. Cuatro va

del grup Prisa acorda la posada en marxa d’un pla de refinançament de la companyia per afrontar el pagament de cinc-cents milions d’euros que ha de pagar aquest mes després de prorrogar el setembre el crèdit sindicat per poder atendre l’OPA sobre Sogecable. El consell convoca per al 20 de novembre pròxim una junta general extraordinària d’accionistes. En la reunió se’ls demanarà autorització per emetre obligacions, warrants, pagarés i participacions preferents per amortitzar part del deute. També es tractarà de l’absorció de Sogecable sent “imminent” una venda de la plataforma Digital +.

3 d’octubre

Foto: Avui

Foto: RAC 1

PUIGBÓ TORNA A CANAL CATALÀ.

PRISA ABSORBEIX EL DEUTE DE SOGECABLE. El consell d’administració

La Vanguardia Roser Villalonga i Ana Jiménez són guardonades pel jurat de la V edició dels premis de la Society News Design. Villalonga ha rebut el premi d’or en reportatges pel seu treball “Tàpies: la visió interior”. Jiménez obté el mateix guardó en la categoria d’actualitat per la seva foto Maragall: Tengo Alzheimer. El col·laborador del diari David Ramos també és premiat.

és el nou cap d’Informatius de les emissores radiofòniques del grup Godó, RAC1 i RAC105. Nat a Igualada (1970) va ser redactor i més tard cap d’Informatius d’Anoia Ràdio Cadena 13, des del 1990 fins al 2000. Corresponsal de Catalunya Ràdio del 1990 al 2000, va passar a director de Televisió d’Igualada. Es va incorporar a RAC1 com a redactor d’informatiu. Poc després començà a dirigir el programa informatiu Mercats d’on va passar a formar part d’El món a RAC1.

Joan Maria Morros, nou cap d’Informatius de les emissores del Grup Godó

Jordi Carrillo i Jordi Martí

ROSER VILLALONGA I ANA JIMÉNEZ PREMIADES. Les fotoperiodistes de

1 d’octubre.

CAPÇALERA GENER 2009

Foto: Canal Blau

SLIM RENUNCIA A LA COMPRA DE DIGITAL+. El multimilionari mexicà Car-

Octubre 2008

132

parteixen la direcció de la societat municipal ICV: SAM, que gestiona l’emissora municipal Canal Blau. Carrillo assumeix el càrrec de director de l’emissora i de gerent de la societat. Martí és el nou adjunt a la gerència, càrrec que compaginarà amb la direcció comercial de l’emissora. Tots dos periodistes substitueixen Xavier Abelló, que s’ha traslladat a la Televisió de Tarragona.

perdre dues dècimes respecte a l’agost (7,6%). La Sexta va assolir un 4,5% a Catalunya i un 6% a l’Estat, gràcies a les retransmissions de futbol. La TDT va continuar creixent amb un nou rècord mensual del 17,4%, superior al satèl·lit (4,6%) i al cable (16,6%). Catalunya és la que consumeix més televisió en TDT (22,5%).

Josep Ferrer, premiat per Ràdio Molins de Rei

NOVA DIRECCIÓ A L’EMISSORA MUNICIPAL CANAL BLAU. Els periodistes

ASENSIO CONFIRMA A JUAN LLOPART AL CAPDAVANT DE ZETA. El

vilanovins Jordi Carrillo i Jordi Martí com-

grup Zeta, propietat de la família Asensio,

Página 133

nomena com a primer executiu Juan Llopart, professional de llarga experiència en administració econòmica. Llopart presidirà una comissió executiva encarregada de la reestructuració de les empreses editores d’El Periódico de Catalunya, diari Sport i Interviú. Formarà part de la comissió el director general del grup Zeta, Conrado Carnal.

4 d’octubre CIMERA DE PERIODISME A MADRID. L’Assemblea General de la Societat Interamericana de Premsa (SIP) celebra 64a edició a Madrid amb una exhaustiva anàlisi de la situació actual del periodisme, immers en la competència d’Internet. Les empreses de comunicació s’hi obren camí a la recerca de la participació dels lectors i la interacció amb els mitjans escrits a exemple del britànic The Daily Telegraph o el Washigton Post. Els ponents de la darrera sessió del dia han fet palès que els mitjans escrits “han d’innovar” per poder sobreviure. La SIP representa 1.300 publicacions en particular d’Amèrica Llatina. La blocaire cubana Yoanis Sánchez intervé en l’assemblea de la SIP a través d’una videoconferència en ser-li negat el visat de sortida de Cuba per assistir en persona a la reunió. Yoanis Sánchez, autora del bloc Generación, rep entre vuit i deu milions de visites per setmana.

7 d’octubre MALALAI JOYA REP EL PREMI POLITKOVSKAYA. L’organització de Drets Humans Raw in War atorga el premi Anna Politovskaya a la política afganesa Malalai Joya. La creadora del guardó, Mariana Katzarova, explica que Malalai Joya, de 30 anys d’edat, viu una vida de valentia i sinceritat que ha sobreviscut a diversos intents d’assassinat i amenaces de mort per divulgar la situació de les dones al país i per les seves revelacions sobre casos de violació de nenes de quatre o cinc anys. Malalai Joya ha denunciat també l’elevat número de víctimes civils causades pels bombardeigs dels Estats Units i al govern de Kabul per ajornar la negociació que porta a terme amb els talibans.

de la secció espanyola de la Society for News Design SNDE) per considerar-lo el millor disseny periodístic d’Espanya i Portugal. El diari Heraldo de Aragón també ha estat guardonat. El portal informatiu 3cat24.cat, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha quedat finalista en la categoria de millor disseny de webs amb menys de deu milions de pàgines visitades al mes. El portal de música clàssica dedicat als autors catalans (Catclassica) ha rebut una menció pel seu caràcter innovador.

8 d’octubre

TALLERS DE GÈNERE I COMUNICACIÓ AL COL·LEGI. Des d’avui i fins al dia

XAVIER MUIXÍ, DIRECTOR D’INFORMATIUS DE BTV. El director de

UGT

CRITICA UTECA. La secció sindical d’UGT a RTVE critica l’estratègia de “desprestigi” que al seu parer ha endegat contra TVE la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) contra la corporació i que el sindicat atribueix a “interessos comercials.” UTECA va denunciar recentment la manca de servei públic per part de TVE. El sindicat assegura que les privades han ignorat un ampli ventall de canals i ofertes de RTVE, recollits en el seu darrer informe. La UGT interpreta l’intent per part de les privades “d’usurpar la tasca de control que la llei atorga al Parlament i erigir-se així en defensors d’un servei públic que brilla per la seva absència en els productes.”

PRIMER DEFENSOR DE L’AUDIÈNCIA DE TV3. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) crea la figura del defensor de l’audiència de TV3 i Catalunya Ràdio i nomena per a aquest càrrec el periodista Carles Pérez, qui haurà de vetllar pels interessos dels espectadors, dels oients i dels usuaris dels mitjans de la Generalitat. D’altra banda, TV3 presenta avui els sistema GFK, una audímetre que mesurarà la qualitat dels programes emesos per la cadena a partir de l’opinió dels seus espectadors. Es tracta d’una aposta pionera a Espanya, però que ja té una gran acceptació en televisions europees com la BBC i la ITV britàniques o la NOS holandesa.

PREMIS DE LA SOCIETY FOR NEWS DESING. El web tv3.cat obté el premi ÑH

6 d’octubre 11 d’octubre transcorren els primers Tallers de Gènere i Comunicació, organitzats per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i per la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Es desenvolupen de manera descentralitzada en les diferents demarcacions del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els tallers estan adreçats a periodistes de mitjans de comunicació i de gabinets com també a entitats privades i públiques. Hi participen periodistes de diverses organitzacions de dones, entre aquestes les de l’Havana, Mèxic i Santo Domingo.

luntat de recordar permanentment la figura i l’obra d’un periodista que va fer del rigor, l’ètica, el compromís social i l’autocrítica una constant en el seu exercici professional.

MAGIS IGLESIAS ALERTA DE LA SITUACIÓ LABORAL DELS PERIODISTES. La presidenta de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya, Magis Iglesias, fa un crit d’alerta sobre la “gravíssima situació laboral “que afronten els periodistes espanyols davant la crisi. Iglesias denuncia que el fet d’ocupar un sol periodista més d’un lloc de treball és aprofitat pels poders públics sempre disposats a retallar la independència i la llibertat dels professionals. Aquest hàbit repercuteix en la qualitat de les informacions per la pressa amb què han de redactar les notícies. Els periodistes afectats en aquests casos “són còmplices de la situació”, assenyala Magis Iglesias.

Barcelona Televisió (BTV), Àngel Casas, nomena el periodista Xavier Muixí (Barcelona, 1968) responsable dels informatius de la cadena. Muixí té una llarga experiència en mitjans audiovisuals. Ha estat presentador de l’informatiu i de Línia 900 de TVE-Catalunya i ha dirigit espais a Ràdio Barcelona i a COMRàdio, entre altres emissores.

MOLLET

RECORRE AL TSJC UNA NORMATIVA DEL CAC. El consorci TDT Mollet interposa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una normativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) del 18 de juliol de 2007 que, segons el seu parer “atempta contra l’autonomia dels consorcis que gestionen el servei.” TDT Mollet ha interposat el recurs davant el TSJC per considerar que defèn els interessos de les televisions públiques locals.

9 d’octubre CONVOCAT EL PREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació F.C. Barcelona, el grup editorial Random House Mondadori, el grup Planeta i els diaris El País, El Periódico i l’Avui convoquen conjuntament la cinquena edició del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán amb la vo-

Carles Perez estrena càrrec

Magis Iglesias, presidenta de la FAPE

LLUÍS BONET, PREMI RABAL. El periodista i crític de cinema Lluís Bonet Mojica rep el premi Internacional de Perio-

CAPÇALERA GENER 2009

11:37

Foto: CCMA

8/1/09

Foto: Victoria Iglesias

143-Seccions:Layout 1

133

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 134

DIA A DIA

del CAC i Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones.

disme Cultural Paco Rabal, promogut per la Fundació Aisge. L’article guardonat es va publicar a La Vanguardia el 25 de novembre de 2007. amb el títol “El oficio de actor. Reflexiones inéditas de Fernando Fernán Gómez”. L’escrit reflecteix iròniques i divertides reflexions sobre cinema, teatre, l’ofici d’actor, el franquisme o la censura. Fernán Gómez va autoritzar Lluís Bonet a utilitzar el material gravat en la sobretaula d’un dinar amb les actrius Conchita Montes i María Luisa Ponte.

NOU PRESIDENT INTERNACIONAL DE RSF. El periodista suís Gerald Sapey és nomenat nou president del Consell Internacional de Reporters sense Fronteres (RsF.) Succeeix Fernando Castelló, que feia anys desenvolupava aquest càrrec. Sapey era president de la secció suïssa de RsF des de 2003. Abans d’unir-se a l’organització com a voluntari, va dirigir la Tribune de Genève durant quinze anys, així com la Radio Suisse Romande en un període de set anys. És llicenciat en Dret per la Universitat de Ginebra i ha col·laborat en diferents publicacions suïsses francòfones. Ha estat elegit per les diferents seccions de RsF per un termini de dos anys.

15 d’octubre

Foto: RsF

CARME BASTÉ DIRECTIVA DE LA CCMA. La periodista Carme Basté ha

Foto: Zeta Alberto Pozas, nou director d’Interviú

Foto: CCMA

Foto: CatRadio CAPÇALERA GENER 2009

El periodista suís Gérald Sapey

ZETA POSA ALBERTO POZAS AL CAPDAVANT D’INTERVIÚ. El grup Zeta nomena el periodista Alberto Pozas nou director de la revista Interviú en substitució de Manuel Cerdán, que va ocupar aquest càrrec els últims quatre anys. Pozas (Madrid, 1959) va iniciar la seva carrera periodística el 1979 en el butlletí d’informació política Off the Record, que més tard passaria a dirigir. També ha estat director de la revista OTR/Press, cap de Nacional del diari El Sol, director del programa La ley del jurado i subdirector de Código Uno, ambdós de TVE. Ha col·laborat com a comentarista polític a Los desayunos de TVE, a l’espai radiofònic Hora 25 de la Ser. Últimament era redactor en cap d’Interviú, adjunt al director del setmanari i director de suplements especials del grup.

11 d’octubre

134

estat nomenada directora de responsabilitat social corporativa (RSC) de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La nova àrea dependrà directament de la direcció general i serà present al consell directiu de la CCMA. La RSC es defineix com un instrument de relació amb la societat i la seva feina consisteix a impulsar accions solidàries, promoure l’art i la cultura, finançar projectes de recerca o de conservació del patrimoni i atendre grups socials que requereixin una atenció especial.

14 d’octubre

A Jordi Cervera li han premiat el seu bloc

CLOENDA DELS PRIMERS TALLERS DE GÈNERE. “Per què els mitjans continuen reproduint models patriarcals?”. És la pregunta que ha sobrevolat en els primers Tallers de Gènere i Comunicació celebrats a les diferents demarcacions del Col·legi de Periodistes des del dilluns dia 6 i es clouen avui. Participen en la cloenda: Enric Frigola, membre de la junta de Govern del Col·legi; Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya; la periodista mexicana Sara Lovera; Dolors Comas, consellera

ria de la Presidència de la Generalitat atorga els Premis Nacionals de Comunicació que en la present edició han valorat els millors projectes en comunicació de proximitat, publicitat i premsa. L’edició en català d’El Periódico de Catalunya ha obtingut el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitatnen l’apartat de premsa per la qualitat i el rigor del diari. En informació de proximitat es premia el director de Ràdio Puig-reig, Josep Genescà, per fer de la ràdio un mitjà molt pròxim als ciutadans. Han estat guardonats els publicistes Lluís Bassat, Joan Capmany, Joaquim Lorente i Lluís Casadevall per haver elevat la publicitat catalana a nivell internacional. En televisió ha estat premiat El cor de la ciutat de TV3 i en ràdio Minoria absoluta de RAC1. En la categoria d’Internet el premi ha recaigut en Google.cat. L’empresa d’enginyeria Wavecontrol SL ha estat guardonada en l’apartat de comunicacions.

13 d’octubre

10 d’octubre JORDI CERVERA GUANYA EL PREMI BLOCS CATALUNYA. El bloc de Jordi Cervera (iCatfm) guanya el premi Blocs Catalunya al millor bloc cultural. En aquest bloc es poden trobar un seguit de recomanacions literàries d’aquest periodista i escriptor reusenc amb l’aportació d’una antologia de poemes d’amor inèdits de poetes ben coneguts. El premi es lliura en un acte organitzat per l’associació STIC a l’Auditori de Girona. Es tracta de la primera edició d’uns premis creats per aquesta associació que té com a principal objectiu promocionar l’ús de les noves tecnologies en català. Al premi convocat en cinc categories (cultura, actualitat, societat i tecnologies de la informació i comunicació) s’hi van presentar 550 blocs. També van ser premiats amb sengles premis especials el director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, pel fet de ser un dels blocaires pioners i Miquel Tuson pel foment de l’ús del català a l’estranger.

ES PUBLIQUEN ELS PREMIS NACIONALS DE COMUNICACIÓ. La conselle-

Carme Basté, nova directora de responsabilitat social corporativa de la CCMA

COMENÇA EL JUDICI PER L’ASSASSINAT DE POLITKOVSCAYA. Tres homes comencen a ser jutjats a Moscou per la presumpta implicació en l’assassinat, el 7 d’octubre de 2006, de la periodista Anna Politkovscaya sense la presència del suposat autor material del crim. Els magistrats prohibeixen la presència de públic i premsa al·legant l’existència de material secret. El judici se celebra en un tribunal militar, ja que un dels acusats és un oficial de policia. L’advocada de la família Politkovscaya, Karina Moskalenko, que ens els últims anys ha

11:37

Página 135

portat causes rellevants al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, no pot assistir al judici per no haver superat del tot trastorns que atribueix a un emmetzinament.

20 d’octubre NEXT, LA INFORMACIÓ EN L’ESCENARI DIGITAL. Un centenar llarg de persones vinculades al món de la comunicació han assistit aquest dilluns al NEXT, una jornada de reflexió i debat sobre els reptes del sector audiovisual que, en aquesta segona edició, ha analitzat el paper de la informació en l’escenari digital actual. La jornada, organitzada per la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i el Consorci de Comunicació Local (CCL), amb el suport de la Diputació de Barcelona, s’ha celebrat a la Fundació Miró de Barcelona i ha constat de cinc sessions temàtiques que han anat a càrrec de reconeguts professionals del sector, com ara Johan Wahlberg, estrateg de Swedish Television (Suècia); Simon Bucks, redactor en cap d’Sky News on line (Regne Unit); Jörg Sardozinsky, redactor en cap del portal de notícies Tagesschau.de, de la cadena ARD (Alemanya); Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Carlos Torreiro, director d’Informatius de la XTVL; Johanna Carrillo, representant de l’International Center for Journalists (EUA) i Alfonso Sánchez-Tabernero, professor d’Empresa Informativa de la Universitat de Navarra.

LLIURAMENT DELS PREMIS NACIONALS DE COMUNICACIÓ. L’equip

Foto: GenCat

de Minoria absoluta de RAC1, el de la telenovel·la de TV3, El cor de la ciutat, El Periódico de Catalunya, el director de Ràdio Puig-reig, Josep Genescà, els publicistes Lluís Bassat, Joan Capmany, Joaquín Lorente i Lluís Casadevall, recullen els respectius Premis Nacionals de Comunicació al Palau de la Generalitat que els han estat atorgats. També han rebut distincions la multinacional Google i en particular el seu domini Google.cat i l’empresa d’enginyeria Wvecontrol. Presideixen l’acte: els consellers Joan Manuel Tresserras, de Cultura i Mitjans de Comunicació; Jordi Ausàs, de Governació i Administracions Públiques i el president del Parlament, Ernest Benach.

Tresserras i Benach amb els guardonats

cies de criteri amb la cúpula directiva del rotatiu, propietat de Planeta, el grup Godó i l’Institut Català de Finances, organisme dependent de la Generalitat.

VIII JORNADA SOBRE MITJANS AUDIOVISUALS. S’inaugura la VIII Jornada de Mitjans de Comunicació Audiovisual. La presenta el president del Parlament, Ernest Benach, que vincula la democràcia a l’exercici regular de la informació, participació i implicació política. Es pregunta per què de vegades els periodistes estan “només interessats en la disputa, la polèmica d’un dia concret i els polítics per la seva part interessats a “crear fum i batalla dialèctica per desactivar l’adversari que marca l’agenda.” Les jornades acolliran durant el dia diverses ponències i taules rodones sobre la cohesió social i la llibertat d’expressió en l’era digital i el control d’Internet.

23 d’octubre TROBADA AMB VISIÓ DE GÈNERE A MARRÀQUEIX. Se celebra a Marràqueix els dies 23 i 24 d’octubre la III Trobada Internacional per desenvolupar una Xarxa de Comunicació amb Visió de Gènere a la Mediterrània, oberta a les organitzacions de dones. A la trobada s’han inscrit unes cent persones. L’amfitriona, Zakia Lamrini, presidenta de l’associació Ennakil, i Saida Boudaglis, de Nosotras en el Mundo destaquen la importància d’aquesta primera trobada en la qual han participat dones del Marroc, de l’Estat espanyol, de Tunísia i d’Algèria. A les jornades assisteix un grup de dotze periodistes i comunicadores catalanes de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere, entre elles les ponents Montse Minobis, Tona Gusi i Júlia López.

21 d’octubre L’INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA AL CIPB. Se celebra al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) la presentació del portal web que resulta d’un projecte endegat per l’Institut Europeu de la Mediterrània encaminat a potenciar la diversitat cultural. “A la recerca de l’altre: fronteres, identitats i cultures a l’espai euromediterrani” és un projecte de dimensió europea que engloba diferents camps com per exemple la recerca, la projecció periodística i la creació. Amb aquesta iniciativa es pretén donar a conèixer les expressions culturals i creacions artístiques a les comunitats immigrades a Europa donant-los la visibilitat que requereixen.

PRESENTACIÓ DEL CONGRÉS DE LA RÀDIO LOCAL. Es presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) el IV Congrés de la ràdio local que tindrà lloc a Barcelona els dies 24 i 25 d’octubre. El congrés estarà dirigit a totes les emissores públiques de proximitat i a professionals del sector.

25 d’octubre

22 d’octubre A ERNEST UDINA. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) celebren un homenatge al periodista i escriptor Ernest Udina mort el 2001 en el descens del Montblanc. L’acte, presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan-Manuel Tresserras, va comptar amb la presència del degà del Col·legi de Periodistes Josep Carles Rius; la presidenta de l’APEC, Teresa Carreras; la titular de la Secretaria de la Generalitat per la Unió Europea, Ana Terrón i l’escriptor Ignasi Riera. Tots els ponents van recordar Udina com un europeista convençut, analista polític “prudent i encertat”, obrerista, amant de l’esport, de la música clàssica i de l’alpinisme. Tresserras va assenyalar Udina com un representant qualificat del periodisme aquell que comporta responsabilitats necessàries d’assumir.

LLIURAMENT DELS PREMIS NACIONALS DE CULTURA. Té lloc al tea-

HOMENATGE

DIMISSIÓ DEL DIRECTOR DE L’AVUI. Xavier Bosch, director del diari Avui des de novembre de 2007, quan va substituir Vicent Sanchís, presenta la dimissió, que farà efectiva l’1 de desembre. El passat dia 21 Bosch va anunciar a la plantilla la intenció d’abandonar el càrrec per diferèn-

tre Kursaal de Manresa el lliurament dels XVII Premis Nacionals de Cultura amb assistència del president de la Generalitat, José Montilla, i del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan-Manuel Tresserras. Tres periodistes reben un premi conjunt: Josep M. de Sagarra, Lluís Permanyer i Josep Martí Gómez.

Sagarra, Permanyer i Martí Gómez

26 d’octubre ES CREA L’ISAN Sis dels principals diaris esportius del món (L’Equipe, La Gaceta dello Sport, Olé, Lance, Marca i Mundo Deportivo) constitueixen l’Associació Mundial de Diaris Esportius (IASN) que passen a

CAPÇALERA GENER 2009

8/1/09

Foto: Ruben Moreno

143-Seccions:Layout 1

135

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 136

DIA A DIA

en la qual lliura el premi Atlàntida al president espanyol, José Luís Rodríguez, i a la Comissió de Cultura del Congrés dels diputats per la labor cultural 2008 en favor del llibre, la lectura i les biblioteques. També reconeix amb premis Atlàntida el diari El País, el programa de televisió Pàgina 2, Ítaca i la periodista Anna Romaní. Per primer cop s’ha premiat la premsa digital Vilaweb, que rep el guardó pel seu caràcter pioner. En l’apartat de Llengua Catalana, el setmanari Presència obté l’Atlàntida a la premsa escrita per l’atenció que ha dedicat a la informació cultural i en especial al llibre.

sonalitats. Totes les intervencions van destacar el valor del periodisme rigorós, independent i de qualitat que sigui capaç de donar respostes a la societat catalana en un moment d’incertesa com l’actual.

Foto: Julio Carbó

Foto: Mundo Deportivo / Pere Puntí

formar part de la World Association of Newspapers (WAN). L’acord va tenir lloc durant una estada a Barcelona dels representants d’aquests rotatius La IASN busca unificar criteris per la relació amb els organismos oficials i la promoció de l’esport entre els infants, entre d’altres objectius. Les sis capçaleres tenen una forta implantació tant a Europa com a Sudamèrica.

Novembre 2008

Els representants dels diaris esportius

3 de novembre

27 d’octubre

PREMI

DEL CAVA A CRISTINA JOLONCH. La periodista de La Vanguardia Cristina Jolonch rep el premi del Consell Regulador del Cava pel reportatge titulat “Cava en família” publicat al “Magazine” el 12 de novembre de 2006, amb fotos de Carlos González Armesto. Lliura el guardó a Madrid el subsecretari del Ministeri de Medi Ambient Santiago Menéndez de Luarca.

de Barcelona l’exposició “Agustí Centelles, l’atzar i la memòria”. Són imatges procedents de la troballa que la família del fotògraf català va descobrir en una ignorada capsa de galetes, que com s’ha vist contenia un tresor en imatges històriques testimonis de la vida política i social dels anys trenta. Centelles va ser un dels fotoperiodistes de la Guerra Civil, una professió a la qual va haver de renunciar al tornar de l’exili. El Periódico de Catalunya, amb motiu del seu trentè aniversari, ofereix una selecció de les fotos exhibides. També amb motiu de l’aniversari, el diari regalarà demà als lectors un llibre de més de tres-centes pàgines que recull imatges dels fets més importants que han passat a Catalunya durant les últimes dècades.

Foto: La Vanguardia

LES FOTOS TROBADES D’AGUSTÍ CENTELLES. S’inaugura al Palau Robert

Foto: V. J. Zambrano

Els guardonats amb el premi Antonio Asensio

Foto dels diferents premiats a la vetllada

6 de novembre PREMIS DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES. “Les empreses i el futur de la economia” és el tema de debat de la jornada organitzada pel Col·legi d’Economistes. En aquesta es lliura el premi Joan Sardà Dexeus 2008 al periodista Agustí Sala per la seva trajectòria professional desenvolupada en el món de l’economia. Nat a Granollers, presideix l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEVC) i és redactor de la secció d’Economia d’El Periódico. També ha estat guardonat el llibre Economia Catalana reptes de futur, editat per la Generalitat i el BBVA, i coordinat pel catedràtic Antoni Serra Ramoneda.

Cristina Jolonch és premiada per un article al “Magazine”

CAPÇALERA GENER 2009

29 d’octubre

136

FESTA PELS TRENTA ANYS D’EL PERIÓDICO. Una doble celebració té lloc

5 de novembre

a l’Auditori de Barcelona per celebrar, d’una banda, el lliurament del Premi Asensio a TV3 i, de l’altra, commemorar el trentè aniversari d’El Periódico de Catalunya. El Premi Asensio en la seva sisena edició va ser atorgat a la cadena catalana pels vint-i-cinc anys de servei i rigor. Mònica Terribas acompanyada de la directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Cullell, i el president de la CCMA, Albert Sáez, van recollir el guardó, una escultura obra d’Agustín Ibarrola. L’acte festiu va comptar amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla; el director del diari, Rafael Nadal; el vicepresident executiu del grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah; el president del grup Zeta, Francisco Matosas i els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, a més d’altres per-

s’exposen a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a la Rambla de Barcelona, una mostra fotogràfica de Kim Manresa en el diari Co Latino el Tanti de Sud-america. L’exposició s’inaugura amb la presència del director del periòdic, Francisco Elías Valencia; el rector de la UPF, Josep Joan Moreso; el director de Periodisme de la UPF, Salvador Alsius; la comissària de la mostra i catedràtica de periodisme especialitzat de la UPF, Montserrat Quesada i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya Josep Carles Rius. L’exposició es completarà amb dues taules rodones, sobre ètica i periodisme i relativa a premsa i poder.

NIT DE L’EDICIÓ. El gremi d’Editors de Catalunya celebra la XXIII Nit de l’Edició

Foto: Arxiu

FOTOGRAFIES DE KIM MANRESA A LA UPF. Des d’avui i fins al 5 de desembre

Sala, premiat pel Col·legi d’Economistes

JORNADA ANUAL D’UTECA. Amb assistència de la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, té lloc la inauguració de la Jornada Anual de la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA). Alejando Echevarría, president de l’entitat, reclama la redefinició del sistema audiovisual espanyol per evitar que entri en crisi. De la Vega fa saber la intenció del govern de

Página 137

Periòdiques en català (APPEC), Lluís Gendrau, i el president de la Premsa Comarcal (ACPC), Estanis Alcover. Hi actuen de ponents Christopher Dickey, cap de la delegació del Newsweek a París; el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó; el director de Mitjans de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Carles Duch i el president del Consell Editorial de l’Avui, Vicent Sanchís. En la sessió d’obertura, el Fòrum Espai Català ha reivindicat la premsa de pagament.

prosseguir la reducció progressiva de la publicitat a RTVE. Les privades presenten el seu informe anual, en què destaquen la “insuficient” reestructuració realitzada a la Corporació RTVE, acusen les autonòmiques de “disparar el cost de la televisió pública” i demanen la meitat dels canals públics de TDT.

ARRENCA EL FÒRUM 10 A PUIGREIG. Organitzat per Ràdio Puig-reig es posen en marxa les Jornades del Fòrum 10 de comunicació, creades per Ràdio Puig-reig i l’Ajuntament d’aquesta localitat. Les jornades que compleixen la seva majoria d’edat, compten amb el suport de diverses institucions i entitats, entre aquestes el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Les jornades del Fòrum 10 comencen avui i continuen els dies 14, 21 i 28 de novembre.

FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA TELEVISIÓ DE BARCELONA. L’Ob-

EL CAC

10 de novembre FÒRUM ESPAI CATALÀ PREMSA. S’obre la primera de les

DE jornades del Fòrum Espai Català de Premsa que es clourà al pròxim dia 12. La sessió d’avui se celebra al Parlament amb l’assistència del seu president, Ernest Benach; el president de l’Associació de Publicacions

La periodista de TVC Rosa Marqueta

servatori Europeu de la Televisió Infantil (OETI) inaugura, amb un acte al Departament de Cultura de la Generalitat, el Dotzè Festival Internacional de la Televisió de Barcelona (FITB) que des de demà projectarà vuitanta-sis curtmetratges fets per i per a nens i joves. Les jornades de l’OETI estan centrades en els impactes de les noves tecnologies en el col·lectiu infantil. Segons l’organisme no existeixen polítiques que defensin el menor dels missatges televisius. S’especula amb la necessitat que les escoles incloguin assignatures de cultura audiovisual com una eina perquè els infants i joves siguin espectadors actius i no passius de la tele. Els estudis indiquen que un de cada quatre nens passa la tarda sol a casa o a la seva habitació mirant la tele.

7 de novembre

DISTINCIONS DEL CIP. El Club Internacional de Premsa (CIP) falla els seus Premis Internacionals de Premsa 2008 amb els quals distingeix periodistes, mitjans de comunicació, representants d’institucions, la cultura, la societat espanyola i la internacional. Els guardons integren tretze categories que destaquen el projecte Madrid 2016, la periodista Georgina Higueras (periodista d’El País) que ha cobert grans conflictes a l’Àsia, el periodista Manu Leguineche per la seva trajectòria; la ministra de Defensa, Carme Chacón; la portaveu parlamentària del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría; el director cinematogràfic José Luís Cuerda, Luís de Lezama i Ian Gibson, la revista Al Andalus, entre altres.

11 de novembre ROSA M. MOLLÓ RELLEVARÀ CALAF A PEQUÍN. La periodista Rosa M. Molló, corresponsal de TVE des de fa sis anys a Nova York, rellevarà la veterana Rosa M. Calaf, que s’acull voluntàriament a l’ERO de la Corporació RTVE. Gemma García Fernández, des de fa sis anys cap de corresponsalia a Roma, serà rellevada per Marisa Rodríguez Palop, fins ara corresponsal a Lisboa.

Georgina Higueras, premiada pel CIP

TV3 GUARDONA UN REPORTATGE D’EL 9 NOU. La televisió autonòmica

Foto: RTVE

ADJUDICA VUITANTATRES FREQÜÈNCIES RADIOFÒNIQUES. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) adjudica vuitanta-tres freqüències radiofòniques de FM fins ara provisionals. L’adjudicació es fa oficial avui i és la primera que atorga de manera íntegra l’ens regulador. El grup Godó, que gestiona la societat Radiocat XXI, i que inclou l’emissora RAC1, obté disset llicències. La cadena SER és la que perd més freqüències, mentre Planeta en guanya. El 66% de les freqüències atorgades han anat a parar a les mateixes empreses que ja les tenien adjudicades. El procés d’adjudicació de freqüències del CAC reforçarà la presència al territori català del grup Flaix FM i Flaixbac, amb dotze freqüències; la de Ràdio Teletaxi, també amb dotze, la SER, n’obté nou, Onda Cero que va anar al concurs de concessió de freqüències a través d’Uniprex n’ha rebut tres. Ràdio Estel, l’emissora del bisbat de Barcelona en guanya set. En general, les freqüències han afavorit els petits grups catalans, per exemple El 9Nou (Vic), Regió 7 (Manresa), El 3 de vuit (Penedès), La Veu de l’Ebre (Tortosa) i Segre (3). Zeta s’ha quedat sense freqüència com també Ràdio Maria i Kiss que optaven a totes les freqüències. Abans d’abordar les freqüències sol·licitades el CAC va excloure les sol·licituds que presentaven defectes. Finalment va avaluar 1.279 sol·licituds, que van ser presentades en el seu moment per setanta-tres licitadors.

nals de darrere les càmeres. Entre els altres premiats hi ha professionals tècnics de totes les cadenes.

Rosa M. Mollo, corresponsal de TVE a Xina

12 de novembre L’ACADÈMIA DE TELEVISIÓ PREMIA ROSA MARQUETA. La directora d’Informatius de Televisió de Catalunya (TVC), Rosa Marqueta, és guardonada en la vuitena edició dels premis Talento, que atorga l’Acadèmia de Televisió a professio-

catalana (TVC) atorga els premis TV-Catalunya i TV3-Internacional als documentals “Baba Georges” i “Child Slaves”. El primer recau en un reportatge de la productora CTL del grup El 9 Nou, realitzat pel periodista Jesús Medina sobre el treball de Jordi Mas, un missioner català que treballa a l’extrem nord del Camerun; el segon reportatge premiat mostra la vida de nens esclaus a l’Índia.

13 de novembre ZETA ANUNCIA UN PLA DE VIABILITAT. El grup Zeta comunica als comitès d’empresa que iniciarà un pla de viabilitat amb un ajustament de personal que afectarà

CAPÇALERA GENER 2009

11:37

Foto: TV3

8/1/09

Foto: El País

143-Seccions:Layout 1

137

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 138

DIA A DIA

533 treballadors dels prop de 2.300 que componen la plantilla. El pla de viabilitat compren, a més de l’ajustament de personal, una reducció de costos a fi d’assegurar la continuïtat del projecte. A partir d’ara, s’obre un procés de negociació amb el comitès amb l’objectiu d’arribar a un acord que permeti obtenir les millors condicions possibles per a les persones afectades.

PRISA TANCA LOCALIA. El grup Prisa anuncia el final de l’activitat a Localia per la “manca de viabilitat del projecte.” Pel que fa a la venda de Digital +, el grup obre un compàs d’espera d’un mes. Finalitzat l’espai de temps per rebre candidatures, ni Telefónica, ni Vivendi, ni Tele 5 van acceptar el concurs ideat per la companyia de comunicació i dirigit pel banc HSBC. Telefónica s’ha atorgat el termini d’un mes per decidir si compra la plataforma.

14 de novembre ACORD ENTRE GODÓ I EL BARÇA. El grup Godó i el F.C. Barcelona arriben a un acord pel qual el canal Barça TV ocuparà abans de finals d’any un dels quatre canals en TDT que té el grup de comunicació a través d’Emissions Digitals de Catalunya (EDC). El canal que actualment emet setze hores diàries es podrà veure gratuïtament a tot Catalunya. A la resta de l’Estat continuarà en sistema d’accés restringit de pagament a les plataformes Digital+, Ono i Imagenio.

EDUARD SANJUAN DIRIGIRÀ 30 MINUTS. El periodista dels Serveis Infor-

138

Foto: TV3

CAPÇALERA GENER 2009

matius de Televisió de Catalunya (TVC), Eduard Sanjuan, relleva Joan Salvat al capdavant de 30 minuts. El relleu en la direcció del programa tanca un cicle de vint-quatre anys en què el programa ha tingut ressò internacional. Ha aconseguit més de cent premis, entre aquests quatre Ondas, i guardons als festivals de Nova York, Montecarlo i el Gran Reportatge de França. A partir d’ara, Salvat tindrà al seu càrrec la feina de muntar la nova àrea de Documentals de Televisió de Catalunya.

cinc-centes emissores i Internet a Colòmbia, Mèxic, Xile, Argentina, Panamà i Estats Units (Miami).

16 de novembre ANIVERSARI DE LA REVISTA GAI ZERO. La revista Zero, pensada per a la comunitat gai, compleix el seu desè aniversari. En aquest temps s’ha aplicat a la realitat del col·lectiu i a la consecució dels seus drets a través de les seves pàgines. Les portades han estat dedicades a polítics de l’Estat, entre ells José Luís Rodríguez Zapatero, Alberto Ruiz- Gallardón, Pasqual Maragall, Gaspar Llamazares, Bibiana Aido o Mariano Bermejo.

17 de novembre LA FESP VEU UNA SALVATJADA EMPRESARIAL EN ELS COMIATS. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) qualifica de “pràctiques de salvatjada empresarial” el tancament de capçaleres, la presentació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE) o els ajustaments de personal duts a terme per alguns mitjans de comunicació. En un comunicat difós avui, la FeSP veu en aquestes maniobres el pretext de la crisi econòmica que, tot i existir, “no ha de recaure sobre els treballadors perquè no en són, en absolut, responsables.” Les empreses són les “úniques responsables de les estratègies editorials i comercials segons marca la legislació.” LES MILLORS IMATGES DEL “WORLD PRESS PHOTO” AL CCCB. Fins al 14 de desembre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aplega per quart any consecutiu l’exposició “World Press Photo” amb les millors fotografies publicades a la premsa el 2007. La mostra reuneix des d’imatges de guerra a retrats artístics de cinquanta-nou fotògrafs internacionals. Es poden veure soldats nord-americans a l’Afganistan, una impactant seqüència del fotògraf John Moore previ a l’atemptat de Benazir Bhutto, els atacs a refugiats en la zona de Darfur o retrats intimistes de la fotògrafa barcelonina Lorena Ros, que viu a Nova York. Esports, conflictes bèl·lics, misèria conformen el conjunt de l’exposició que en l’edició de l’any passat va rebre un rècord de trenta mil visitants.

18 de novembre LES Sanjuan substitueix Salvat a 30 minuts

HORA 25 GLOBAL. El programa informatiu de la SER Hora 25, que condueix Àngels Barceló de 20.00 h a 24.00 h inclourà a partir d’avui en l’edició dels divendres el programa Hora 25 Global, que emetrà en

PÚBLIQUES CATALANES NECESSITEN COL·LABORAR. Prop de cent vint persones han assistit aquest dimarts a la setena edició de l’INFOLOCAL, el Fòrum d’Informació Local i Televisió, celebrat al Parc Audiovisual a Terrassa, que enguany ha abordat com a tema central el paper de les noves tecnologies en la producció d’informatius locals. Entre les conclusions plante-

jades durant la jornada, hi ha la necessitat que les televisions públiques catalanes (TVE, TVC i XTVL) estableixin canals de col·laboració per optimitzar els seus recursos. També s’ha posat de relleu que en l’actual moment de crisi econòmica els diaris digitals locals han de reforçar la producció pròpia de notícies per diferenciar-se i garantir un espai en el mercat. La jornada també ha acollit la presentació del XIP, el nou sistema informàtic per a la contribució i distribució de materials audiovisuals entre les televisions locals i l’XTVL.

19 de novembre JORNADES INTERNACIONALS DE PREMSA GRATUÏTA. Organitzades per l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), s’inauguren a l’Auditori AXA de Barcelona les Terceres Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, que arriben a una nova edició precedides de l’èxit de la darrera convocatòria. El programa de les ponències i taules rodones gira al voltant de tres blocs temàtics: “Cap a empreses multicanal”, “Models d’èxit de la premsa gratuïta” i “Estratègia empresarial en temps de crisi”. En aquesta convocatòria es dedicarà especial atenció al debat d’Internet i els nous formats com a aliats de la premsa gratuïta. Entre altres hi assistiran el director de La Vanguardia.es, Enric Sierra; el responsable d’edició de 20 Minutos Barcelona, Toni Ayala; el redactor en cap de Metro Catalunya, Xavier Gual, i el professor de la Universitat d’Amsterdam Piet Bakker. Segons el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, que participarà en les jornades, aquestes són “l’oportunitat ideal per conèixer l’estat actual de la premsa gratuïta, un dels fenòmens més importants que ha viscut la professió en els darrers anys”. Les jornades transcorreran fins al 21 de novembre.

20 de novembre LA

FESTA DELS ONDAS. Els guardonats amb els Ondas 2008 reben els premis en el transcurs d’una festa al Gran Teatre del Liceu. Famosos com Jordi Évole (El Follonero), l’equip de la sèrie Amar en tiempos revueltos de TVE 1, Miguel Ángel Silvestre El Duque de Sin tetas no hay paraíso (Tele 5), Pablo Motos premiat per El Homiguero (Cuatro), Diego el Cigala, Eva Amaral, Javier Càrdenas, Dani Martín de El canto del Loco i Jorge Fernández com a millor presentador gaudeixen de la festa que ha començat el matí en la tradicional recepció que l’Ajuntament de Barcelona ofereix als premiats al Palauet Albéniz.

21 de novembre R ECONEIXEMENT AL DISSENY D’EL PERIÓDICO. La desena edició dels European Newspaper Award, els premis de

8/1/09

11:37

Página 139

JOAN GAMUNDI, MEDALLA FRANCESC MACIÀ S’entreguen a la Llotja de Mar les medallas i plaques al treball Francesc Macià en reconeixement als mèrits laborals. Un dels guardonats amb una de les medalles és Joan Gamundi Vilà, periodista agrari, pèrit agrícola i membre fundador d'Agropres, associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya. Des de 1964 escriu a premsa i revistes especialitzades.

TONI CRUANYES DIRECTOR EN FUNCIONS DE L’AVUI. El fins ara director adjunt del diari Avui, Toni Cruanyes, (Canet de Mar, 1974) serà el nou director en funcions del periòdic a partir del pròxim 1 de desembre. Havia estat nomenat director adjunt el passat 6 de novembre de 2007, un càrrec que anteriorment havia ocupat Albert Sáez. El fins ara director, Xavier Bosch, va anunciar l’octubre passat la dimissió a partir de l’1 de desembre.

26 de novembre MEDALLA PÒSTUMA DE L’AJUNTAMENT A ALBERT MUSONS. L’alcalde

Montilla entrega la medalla a Joan Gamundi

FE D’ERRATES Foto: Avui

de Barcelona, Jordi Hereu, lliura les Medalles d’Honor de la Ciutat a les vint-i-vinc persones i entitats que enguany han estat distingides pels seus valors ciutadans. S’atorga una medalla a títol pòstum a l’escriptor i periodista Albert Musons, que fou secretari tècnic del Col·legi de Periodistes, per les seves aportacions culturals i socials desenvolupades en el barri de Gràcia. Entre els altres guardonats hi figura l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, el periodista Luís del Olmo pels seus trenta-cinc anys a Protagonistas, Ca la Dona, per la defensa dels drets de les dones, Núria Feliu per la seva contribució a la normalització del català en la cançó, a les escoles de direcció d’empreses, ESADE i IESE.

28 de novembre

s’encarregarà de noves tecnologies i anàlisi d’audiències. Josep Sanz ha estat nomenat cap de gabinet i comunicació amb competència en relacions institucionals i corporatives.

disseny més importants d’Europa atorguen un total de catorze reconeixements a El Periódico de Catalunya. El jurat n’ha distingit les portades, infografies i suplements. La cerimònia de lliurament se celebrarà a Viena el 28 d’abril durant l’European Newspaper Congress 2009, en quèn es presentaran les tendències del món de la premsa.

Foto: GenCat

143-Seccions:Layout 1

Toni Cruanyes, director de l’Avui en funcions

En el reportatge “EFE escala l’últim tram de la reforma” (núm. 142 CAPÇALERA) es deia que al 2006 aquesta agència “venia al BBVA la seva seu central”. Cal aclarar que no va ser EFE qui va fer la venta sinó la societat Infoinvest doncs l’immoble no era de la seva propietat ja que l’havia venut durant la gestió de l’anterior president, Miguel Ángel Gonzalo.

El 17 de setembre morí el periodista Josep Maria Cortada i Miró a l’edat de 58 anys. Veí de Cerdanyola del Vallès, va treballar al gabinet l’Ajuntament d’aquesta població fins al desembre de 2007, quan es va jubilar a petició pròpia.

CATALUNYA RÀDIO MODIFICA LA CÚPULA DIRECTIVA. El director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, presenta el nou organigrama de la cadena aprovat pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La present organització capgira la pràctica totalitat dels càrrecs directius de l’emissora. Agustí Esteve, fins ara coordinador d’El matí de Catalunya Ràdio, relleva Jordi Lucea en la direcció dels informatius, mentre aquest s’encarregarà de potenciar el portal d’Internet 3cat24. Santi Carreras, membre de l’equip fundacional, és el nou cap de Programes. Jordi Itúrria, actual editor i presentador de L’esport al punt s’encarregarà dels esports. Jaume Masdeu, actual responsable del web 3cat24.cat tornarà a exercir a Brussel·les com a delegat de Catalunya Ràdio. Masdeu va ser cap d’Informatius de TV3 del 2004 al 2007. Anteriorment (del 1990 al 2004) va ser delegat de TV3 a Brussel·les. Es crea una nova àrea, d’Estratègia, dirigit per Marc Vicens, que

El 20 d’octubre moria a 55 anys, víctima d’una ràpida malaltia, Ricard Maxenchs Roca. La seva trajectòria va estar lligada al Barça fins al 2003. Periodista esportiu d’El Mundo Deportivo, col·laborador de Tele/eXpres, en els seus inicis, Josep Lluís Núñez el va fitxar com a cap de premsa el 1981.Va ser director de relacions externes el 1993 i secretari general el 1997. En arribar Joan Laporta va abandonar el club d’on va passar a la fundació Abertis com a director de Relacions Institucionals, càrrec en el qual va romandre fins a la seva incorporació a La Caixa com a director de Relacions Institucionals. Alfredo Martínez Hinarejos va morir el 30 d’octubre a 80 anys. Era natural de Campillos Paravientos (Conca) establert a Catalunya, on va treballar en diferents mitjans: Ràdio Barcelona de 1956 a 1963; director de La voz de Badalona el 1958, secretari de redacció de La Prensa de 1960 a 1972, redactor de TVE el 1969 i subdirector de Mundo Diario des de l’aparició del rotatiu fins al 1977 d’on passà a cap de relacions públiques de RTVE a Barcelona de 1977 a 1980. El 23 de novembre morí a Barcelona a l’edat de 86 anys Joaquim Coca i Ros. Va ser redactor de Solidaridad Nacional de 1939 a 1962; secretari de redacció del Diari de Barcelona, de 1962 a 1975; sotsdirector de la revista quinzenal Ondas (1969-1974) i redactor de La Vanguardia de 1975 a 1979. Rosalía Planas de Ayerbe va morir a 87 anys a Barcelona. Va ser redactora de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) de 1957 a 1976. El 26 de novembre moria a l’edat de 64 anys Arseni Gubern i Hernández. Llicenciat en Història i Periodisme, va exercir el periodisme a La Vanguardia on treballava des de 1969.

Joaquim Coca

CAPÇALERA GENER 2009

Albert Musons, Medalla d’Honor de la Ciutat a títol pòstum

El 2 de setembre Esther Buendia mor a Kenya, en un accident d’autobús, la periodista de Ràdio Barcelona, mentre era de vacances. Va començar l’exercici de la seva carrera a Ràdio Cornellà, treball que compaginava amb el de corresponsal de Ràdio Barcelona al Baix Llobregat. L’any passat es va incorporar a Ràdio Barcelona. Tenia vint-i-cinc anys.

Foto: Pérez de Rozas

Foto: Josep Maria Contel

Un record per a...

139

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 140

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

CAPÇALERA GENER 2009

“TENEMOS QUE AMPLIAR EL ABANICO DE FUENTES DE INFORMACIÓN”

140

El 4 de diciembre, Mercè Conesa recibía el Premio Ofici de Periodista en un acto celebrado en la sede del Colegio de Periodistas presentado por Arcadi Oliveres, presidente de Justícia i Pau. La periodista empezaba su discurso recordando a todos aquellos profesionales que se merecen el reconocimiento tanto o más que ella, a los que le dieron su primera oportunidad y a los compañeros que la ayudan día a día en su trabajo. Además, tuvo unas palabras de agradecimiento para Oliveres, a quien ella considera “el mejor líder ideológico extraparlamentario”, y para el decano del Colegio, Josep Carles Rius, por su valía profesional y su “impresionante calidad humana”. Conesa explica que a pesar de los cambios en sus áreas de especialización (justicia y tribunales, temas sociales y medio ambiente), su trayectoria se podría resumir diciendo que se ha dedicado “a escuchar a los que más difícil lo tienen para llegar a los medios de comunicación”. Entre sus preocupaciones se encuentran la impotencia de los discapacitados y los inmigrantes que viven en condiciones infrahumanas, así como la marginación con la que los poderes establecidos aíslan a la mujer. Analizando el estado del periodismo hoy en día, pone de relieve la compleja situación que atraviesa la profesión: estudiantes de comunicación encerrados en las universidades, prejubilaciones, pérdida de empleos por las reestructuraciones y la difícil situación de los freelance o los sueldos precarios de los periodistas de las redacciones en tiempos de crisis… En cuanto a las nuevas tecnologías reconoce que desde que han aparecido “hemos dejado a un lado una cosa tan importante como es la ideología, el pensamiento”. La tecnología no es el progreso del hombre, sino tan solo un medio para conseguirlo, y aquí es donde parece que los medios de comunicación flaquean. Otro de los factores que daña a la profesión es permitir que demasiado a menudo se confunda periodismo con espectáculo. “Lamento que tantos compañeros estén instalados en esta frontera difusa. Porque en el espectáculo todo se vale y en periodismo no todo se vale”, afirma. Hay cuestiones como la ética, la veracidad, el contraste de las informaciones y el rigor que son esenciales para que la profesión sea creíble. No obstante, no quiere ser pesimista y se muestra convencida de que el colectivo profesional tiene gente que vale mucho para superar el estado de incertidumbre actual e iniciar así una catarsis que lleve al periodismo a tiempos mejores. En este sentido, cuenta con una pequeña y muy personal fórmula, tal y como ella la define, para seguir animada en esta profesión: “salir a la calle y preguntar, saber lo que pasa y explicarlo”.

EL COLEGIO ESTRENA NUEVA PÁGINA WEB Desde el pasado mes de noviembre, el Colegio tiene una web más usable y dinámica, que sigue reuniendo un volumen importante de contenidos, pero no deja de añadir otros nuevos en función de lo que mande la actualidad.

La nueva web del Colegio llega con una novedad importante: las 6 páginas de www.periodistes.org. A partir de ahora, el Colegio en su globalidad y todas sus Demarcaciones —Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona y Terres de l’Ebre— están representadas con página propia. Y el espacio central acoge la actualidad informativa, es decir, trata la información generada por el Colegio y las Demarcaciones pero, a su vez, todo tipo de noticias sobre la profesión y las propuestas de los internautas, que pueden enviar contenidos por correo electrónico. El bloque informativo se completa con una selección de noticias de comunicación que las agencias EFE y ACN van volcando en la web. Gracias a la nueva web, muchos servicios tienen ahora más visibilidad como, por ejemplo, la información de las Becas Josep Maria Huertas. La Guía de servicios, una Bolsa de trabajo, la Revista de prensa diaria o el Anuario de la información de Cataluña que elabora el CIPB son otros de sus servicios. Aunque se merece una especial mención el Centro de Documentación, que se irá incorporando en la web y se puede visitar en la sede de Rambla de Catalunya. CRISTINA RIUS

EMPRENDEDORES QUE DESAFÍAN LAS VACAS FLACAS Detectando y aprovechando los vacíos del mercado o siguiendo los latidos de una pasión. Así es como muchos emprendedores han pasado de soñar con ganarse la vida con lo que les gusta a experimentarlo. Anna Marsal es uno de ellos. A sus 24 años, dirige el primer periódico exclusivamente digital de la comarca catalana de L’Anoia www.anoiadiari.cat, que se puso en marcha el pasado mes de octubre con el apoyo económico de un emprendedor. Sin lugar a dudas, las oportunidades que Internet facilita han propiciado el nacimiento de muchas empresas que sin este apoyo no hubieran existido. “En mi humilde opinión, deberíamos focali-

zarnos en fomentar e incentivar la creación de empresas, dignificar la figura del emprendedor y crear un entorno que fomente el espíritu emprendedor”, propone Dídac Lee, que con 21 años puso en marcha su primera empresa, www.intercomgi.net, una plataforma de creación de negocios on-line. En enero de 2008, la Secretaría de Comercio y Turismo puso en marcha el Projecte Bressol, destinado a diseñadores de moda emergentes. La empresa de Badia nació vinculada a este proyecto. Se presentó como agencia de comunicación especializada en moda, con el objetivo de ayudar a promover el trabajo de estos otros emprendedores. Sus noticias llegan hoy a Italia y Estados Unidos porque trabaja con agencias similares a la suya en Milán y Nueva York. En www.34pressroom.com, “todo es por e-mail, pocos papeles y poco dinero. Sin Internet, esto hubiera costado el doble de dinero o no se hubiera hecho”. Oriol Torres es otro de estos valientes que dejándose inspirar por el boom de la vida virtual de Second Life, en abril de 2007 ponía en marcha www.secondnews.com, junto a amigos y compañeros de la facultad de comunicación de la Universitat Pompeu Fabra. Hoy se ha convertido en el medio de información de rigor que da cuenta de la realidad informativa de Second Life. Oriol se lamenta de que las carreras den la espalda a los emprendedores, así como la administración, y que los grupos de comunicación sean cada vez más fuertes, hasta el punto de no dejar margen a nuevos proyectos. Activar una idea es lo que hizo Amelia López, quien ha pasado de trabajar como freelance a montar una empresa junto a un colaborador y un economista, para poder dar respuesta a la demanda creciente y complejidad de servicios por parte de sus clientes. Ideactiva (www.ideactiva.com) le ha permitido más proyección y visión en su campo, el de la comunicación y la pedagogía. Otro caso es el de Marcel·lí Pascual, que hace siete años puso en marcha Vivir en los Pirineos, una publicación mensual gratuita que abarca las comarcas del Alt Urgell y la Cerdaña, que cuenta con una cincuentena de puntos de distribución. El proyecto en papel dio paso, hace un año, a la versión digital www.viurealspirineus.cat. No obstante, Marcel·lí reconoce que a veces añora el trabajo de freelance y que “los números no son mi fuerte, pero cuando eres tu propio jefe, te toca hacerlos”. Esfuerzo, pasión, constancia y mucha ilusión son los requisitos para el éxito de un emprendedor, según Gloria Fernández, directora de la revista especializada Cine Asia (www.cineasia.net). “Nuestra ventaja fue convertir nuestro propio hobby en nuestro modo de vida. Hemos sabido no abandonar a la primera de cambio y le hemos puesto mucha ilusión, porque, cuando empiezas, tienes que saber que durante el primer año no cobrarás. Entonces, sí no hay ilusión…”. CARME ESCALES

8/1/09

11:37

Página 141

RECONOCIMIENTO A LOS PERIODISTAS DE FUENTES Después de 14 años pidiéndolo, los periodistas que trabajan en gabinetes de comunicación acaban de estrenar nombre y reconocimiento por parte de la profesión. La participación decisiva de los periodistas y finalmente el paraguas del Colegio han permitido confeccionar un documento de Buenas Prácticas Profesionales –hecho público por la Comisión de Gabinetes de Comunicación– que define y pone límites al ejercicio profesional en los gabinetes de comunicación y regula las relaciones entre los periodistas de uno y otro lado del flujo informativo. El texto recoge lo más esencial de este colectivo y sus actividades profesionales: definiciones, derechos y deberes, incompatibilidades… Desde Capçalera hemos comentado este documento con periodistas que lo han discutido, redactado y aprobado: Bernat Capell (Presidencia de la Generalitat), Toni Rodríguez (Intermedia) y Josep Moya-Angeler (Cinco). Toni Rodríguez comenta al respecto que “es evidente que hay pocas diferencias entre los periodistas de fuentes y los de medios. Ambos deben luchar por conseguir un espacio en los medios escritos, un tiempo en los audiovisuales”. Según él, lo más importante es que lleguen a trabajar y colaborar de manera estrecha, con una relación fluida. Para Capell, lo más importante es que finalmente el Colegio –un 30% de sus miembros son periodistas de fuentes– haya hecho suyos los Criterios de Buenas Prácticas convirtiéndolos así en un instrumento de reconocimiento colectivo, aunque confiesa que “el resultado final del texto es más light de lo que debiera”. Un elemento destacado del documento es la definición clara de los límites y deberes específicos del periodista de fuentes, sobre todo si se tiene en cuenta que una parte importantísima de la información que aparece en los medios de comunicación ha sido producida en origen por un gabinete de comunicación. Josep Moya-Angeler le pone cifras: “más del 70% de la información económica que se publica en los periódicos proviene de gabinetes de comunicación”. Otro aspecto destacable que recoge el documento es el que hace referencia a las relaciones entre los periodistas de fuentes y los publicistas. Desde el momento en que los Criterios de Buenas Prácticas establecen que “el periodista de fuentes debe liderar su parcela en la relación profesional con los periodistas de medios, sin interferencias de otros profesionales de distintas disciplinas” se entiende que, así mismo, se subraye que “periodistas de fuentes y publicistas pueden convivir en proyectos determinados, cumpliendo funciones complementarias, pero siempre diferenciadas en objetivos, metodologías y en los instrumentos utilizados”. No hay precedentes en Europa de ningún documento como el que acaba de entrar en vigor. XÈNIA BUSSÉ

Entrevista a Antoni Bassas, periodista

“NO TENGO DERECHO A QUEJARME” Durante 14 años presentó el programa de radio líder de audiencia en Cataluña. Pero el 27 de junio de 2008 Antoni Bassas comunicaba a sus oyentes de El matí de Catalunya Ràdio que abandonaba por desacuerdos con la dirección de la emisora. Tras una sólida trayectoria en radio y televisión, está a punto de iniciar un nuevo reto: la corresponsalía de TV3 en Washington. En relación con la nueva labor que le espera en EE.UU., Bassas sospecha que “la agenda y las breaking news se llevarán el 60 o 70% del tiempo. Con eso sólo puedes hacer dos

En cambio, se muestra satisfecho con la trayectoria de TV3, su nuevo lugar de trabajo, porque siendo un canal generalista sigue cuidando sus emisiones en el fondo y en las formas, sobre todo en sus informativos. La mirada del periodista debe ser “subjetivamente responsable. O responsablemente subjetiva”, y aquí se consigue, lo que demuestra su grado de compromiso con el ciudadano. De hecho, admite Bassas que sigue suscribiendo una frase suya de hace un tiempo, que reza “si a alguien le molesta la televisión de Cataluña es que, de hecho, lo que le molesta es Cataluña”. De sus años al frente de El Matí de Catalunya Radio lo que más echa de menos es el resultado instantáneo de las decisiones que uno toma en directo, y lo que más le duele es el final “chapucero”. Por otro lado, no olvidará nunca el último día en la radio, con todas esas personas que acudieron a despedirse y que le hicieron sentir, a él y a todo el equipo, que ese era el premio más grande de su vida profesional. NURIA ESCUR

HOMENAJE PÓSTUMO PARA HUERTAS cosas: valorar correctamente y descubrir ese detalle que sólo puede captar el que está allí. (…) Y el 30-40% restante es lo más difícil: salir a la calle”. Se muestra confiado y seguro, porque sus treinta años de profesión le avalan, pero al mismo tiempo emprende esta nueva aventura con la ilusión del principiante. Reflexionando sobre el mal momento que atraviesa el gremio, el periodista catalán se niega a tener una mirada pesimista al respecto. Admite que las cosas no son fáciles, pero nunca lo han sido, y tanto diagnóstico pesimista es contraproducente. Su espíritu positivo le acompaña en su vida, cosa que nunca ha ocultado, y sabe que no tiene derecho a quejarse porque durante 14 años ha hecho lo que ha querido y ahora ha podido escoger su futuro profesional. Por otro lado, reconoce que existe un retroceso de la independencia profesional, a causa del paso adelante del poder económico y también del político. Parece haber indicios claros de autocensura y de falta de valentía, pero siempre los ha habido: “Hay quien hace honor a la profesión y quien la sobrelleva”. Y la única manera de luchar contra este deterioro es el compromiso. Respecto a la libertad de maniobra reconoce que sus colegas de los medios privados sufren mucho porque el criterio empresarial se impone por encima del criterio profesional. “¡Como si el criterio profesional no tuviera en cuenta las necesidades empresariales!”, puntualiza. Y en prensa ve con preocupación la desaparición de algunas firmas de las que no entiende cómo se puede prescindir.

El 30 de octubre el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona fue el escenario de un acto en que se reivindicó la figura de Josep Maria Huertas Claveria, fallecido el 4 de marzo de 2007 cuando era degano del Colegio de Periodistas. El Plenario del Consejo Municipal había decidido el 8 de marzo del año pasado entregarle la distinción “por su incansable reivindicación de un periodismo comprometido con la democracia, que le llevó a denunciar sin temor todo lo que iba en contra de la ley y la justicia durante la dictadura”. Ese día el Saló de Cent se llenó de amigos del homenajeado. Su viuda, Araceli Aiguaviva, recogió la medalla en un acto con momentos muy emotivos y que contó con la presencia del presidente de la Generalitat, José Montilla. El alcalde Jordi Hereu alabó su implicación en la transformación y progreso de la ciudad. Pero las palabras más sentidas vinieron de sus amigos. Andrés Naya, exvicepresidente de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, destacó cómo Huertas “luchó por la construcción de los barrios”, recordando los años en que recorrían incansables las calles de la ciudad. También Andreu Mayayo, catedrático de Historia de la UB, recordó cómo “Huertas bajaba al fondo de las cosas y, como los canarios, sufría las consecuencias de lo que publicaba. Lo encarcelaron, lo despidieron de muchos lugares de trabajo, se ganó la enemistad de muchos”. Por su lado, el periodista Roger Persiva, que se presentó como el aprendiz de Huertas provocando la risa de los asistentes, confesó que “echa de menos sus consejos, sus conocimientos. En las redacciones ya no existen figuras como él”. La más emotiva intervención

CAPÇALERA GENER 2009

143-Seccions:Layout 1

141

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 142

E P POORCT A ST GPEA L A B R A S ER N

fue la de su gran amigo, el también periodista José Martí Gómez, quien se imaginó que Huertas estaba en ese momento presente y explicó qué habría hecho, como darle caña al alcalde, por ejemplo. EUDALD COLL

CAPÇALERA OCTUBRE-DESEMBRE 2008

LA CRISIS QUE CAMBIARÁ LA PROFESIÓN

142

“Se acabó la fiesta”. La frase que Antonio Fernández-Galiano, consejero delegado de Unidad Editorial (empresa propietaria de El Mundo, Marca o Expansión) pronunció el 22 de octubre durante una conferencia del Foro de la Nueva Comunicación en Madrid ilustra a la perfección el sentimiento de la mayoría de directivos de las empresas periodísticas. Tras trece años de crecimiento continuado, la economía finaliza bruscamente una de sus etapas más prósperas de la historia moderna. En pocos meses, la inversión publicitaria ha vivido la mayor caída desde los años ochenta, momento en el que el mercado publicitario español alcanzó la madurez. A la crisis de modelo de negocio que sufren desde hace años las empresas de los diarios convencionales se le suma ahora una crisis económica que afecta tanto a rotativos españoles como extranjeros. La caída de las ventas debida a la competencia de los gratuitos e Internet era ya un hecho antes de que la crisis fuera una realidad. El 2007 fue un año pésimo para la prensa española, con una caída en los niveles de difusión de las cabeceras, tendencia que es ya una constante en la mayoría de países de nuestro entorno: entre 1996 y 2003 se han perdido siete millones de ejemplares diarios en el ámbito europeo. Según los expertos, la migración a los medios digitales es imparable, pero el medio que más pérdidas experimenta es el de la prensa escrita, que podría estar condenada a desaparecer, tal como ya vaticinó el profesor de periodismo Philip Meyer en su libro The Vanishing Newspaper (2004), donde sentenciaba que el 2043 desaparecería el último ejemplar impreso del New York Times, opinión que no se halla muy alejada de la que sostiene el propio editor de dicho rotativo. Así pues, si la situación previa era más que preocupante, la crisis no ha hecho más que acelerar el proceso. Vicent Partal, director de Vilaweb, sostiene que el boom inmobiliario tapaba la crisis, nadie se había preocupado sobre lo que pasaría el día en que dejara de entrar dinero de las inmobiliarias. La prensa gratuita nacional también está sufriendo la crisis, puesto que a diferencia de los diarios de pago, la publicidad es su única vía de financiación. Las cuatro cabeceras españolas (20 Minutos, Metro, ADN y Qué) podrían finalizar el año con pérdidas de hasta 40 millones de euros. La situación es tan delicada que incluso diferentes especialistas del sector de los gratuitos apuntan que la crisis puede reducir de cuatro a dos las cabeceras en España.

Si antes de la crisis económica, la prensa ya llevaba unos años en crisis debido al descenso de las ventas, las televisiones afrontaban una progresiva fragmentación de la audiencia y del pastel publicitario debido a la aparición de nuevas televisiones, como Cuatro y la Sexta, y a la progresiva implantación de la Televisión Digital Terrestre (TDT), que el 2010 sustituirá la difusión analógica, fragmentando aún más el panorama televisivo. Según un informe de vertele.com, los ingresos publicitarios de las grandes compañías nacionales (TVE, Antena 3, Telecinco) cayeron una media de un 25% en relación con el mes de octubre de 2007, mientras que la facturación de Cuatro se redujo un 18% y la de la Sexta aumentó un 20% debido el incremento de audiencia conseguido en los últimos doce meses. “La gran crisis será la de la televisión, porque la gene la mirará por Internet”, augura Vicent Partal. Internet permite al usuario decidir el contenido que quiera en el momento que quiera. La radio, en cambio, lo observa todo en la distancia, más relajada. “La radio es un medio curioso, porque es un medio antiguo, con casi un siglo de vida comercial, pero es el que mejor capea la crisis. Su consumo es tan alto y es un medio con un comportamiento local tan importante que esto le permite hacer ofertas publicitarias más bajas y sufrir menos

la crisis”, explica Sánchez-Tabernero. Las nuevas tecnologías, en lugar de suponer un problema y un cambio de modelo de negocio para la radio, le han permitido simplificar y abaratar los costes industriales. Los avances digitales tampoco han implicado una competencia directa en forma de nuevos medios, sino la radio ha sabido integrar sus posibilidades y sacarles partido. Otro sector que tampoco sufre la crisis económica es el de los medios de comunicación digital. La migración al mundo digital se está acelerando: previsión de crecimiento entre los años 2008 y 2012 para Internet es de un 12,8%, más que el aumento previsto para el sector de los periódicos, las revistas y la radio juntos. Pero la crisis también se hace notar en la red, a pesar del crecimiento y de las expectativas que despierta. La publicidad en Internet empieza a mostrar síntomas de ralentización. Los analistas apuntan que el frenazo del crecimiento de la red implicará que la publicidad en Internet no pase del 10% del pastel publicitario mundial. Su crecimiento será más

bajo, y es posible que algunas empresas que operan en la red sean víctimas de la crisis. En este contexto de crisis, las empresas periodísticas se están apretando el cinturón mediante recortes de personal en forma de bajas incentivadas y prejubilaciones, con el objetivo de evitar despidos y Expedientes de Regulación. “Con la crisis todo el mundo está haciendo limpieza de plantillas. Ahora tienen la excusa para hacerlo. Ya está bien que los trabajadores tengamos que pagar las consecuencias cuando las cosas van mal. Es la solución fácil”, critica Josep Guillamon, presidente del Comité de Empresa del Avui. “En estos momentos es cuando se puede comprobar de verdad si una empresa apuesta por sus trabajadores. Es un poco incoherente decir cuando todo va bien que el activo más importante de una empresa son sus trabajadores y que, en cambio, a la primera recesión se empiece a despedir gente”, critica Oriol Amat, catedrático de Economía Financiera y Contabilidad de la Universidad Pompeu Fabra, quien asegura que la crisis también sirve para adaptar al personal a las nuevas necesidades del mercado. Uno de los recursos empleados en otros sectores para reducir plantilla, las prejubilaciones. Otra forma de recortar gastos es acelerar el proceso de externalización ya iniciado desde hace unos años en las empresas periodísticas españolas, a fin de poder realizar tareas de mayor valor añadido. El presidente de Telecinco, Paolo Vasile, hace tiempo que está aplicando esta fórmula, y en Antena 3 también quieren potenciar este proceso. Según Xavier Vidal Folch, director adjunto de El País, la externalización se inició en las rotativas. Antes se reunían multitud de departamentos en un solo edificio, pero esto ha ido cambiando. El problema aparece cuando la externalización llega a determinados aspectos de la producción periodística. Los directivos de los periódicos consideran que la externalización es un proceso que no tiene marcha atrás. Según Pere Guardiola, director general de La Vanguardia, “Los diarios como los conocemos actualmente tendrán futuro si profundizamos en el hecho de que las cabeceras se queden con el corazón del negocio: periodismo y gestión estratégica”. La crisis podría acelerar la adquisición de la propiedad de algunos medios por parte de actores externos al mundo de la comunicación. Esta posibilidad ha encendido la luz de alarma a más de un periodista. Xavier VidalFolch advierte “A los periodistas nos interesa que las empresas vayan bien, sean transparentes, eficaces y rentables. Porque cuando una empresa no tiene unos buenos rendimientos, es más difícil ser independiente, ya que cuando hay pérdidas y alguien pone los recursos que faltan, no se garantiza que responda a los intereses de la comunicación. Y los grupos de presión y las entidades poco transparentes no lo hacen de forma gratuita”. JORDI ROVIRA

8/1/09

11:37

Página 143

UNA CRISIS PARA REINVENTAR LOS MEDIOS El periodista y consultor de medios Juan Valera habla de los efectos de la crisis sobre los medios y cómo aprovecharla para reinventar una profesión que de otro modo está condenada a un declive gradual. Según él, la crisis económica no es la única ni la mayor razón de la pérdida de difusión, ingresos, facturación publicitaria e influencia que sufren los medios convencionales. La crisis del negocio de la información ya existía, pero los buenos años pasados silenciaban muchas alarmas. La crisis del periodismo no es, por tanto, sólo una crisis económica, sino una revolución de la participación, la interactividad y los contenidos con el público al asalto de los medios, en la que se hace necesario un cambio no sólo de los contenidos, sino también del negocio, de la forma de trabajo de los periodistas, de las organizaciones, de la tecnología y también de la forma en la que el público accede, utiliza y enjuicia la información y el trabajo periodístico. Pasamos de un sistema de medios jerárquico y de distribución centralizada y masiva de bienes escasos para un público pasivo a un entorno de saturación de contenidos multimedia, distribuidos a través de multitud de plataformas para públicos segmentados y fragmentados. A su vez, se revela fundamental un cambio de modelo periodístico cuando cae la publicidad, su principal fuente de ingresos: las deudas ahogan a muchos grupos, desciende la difusión, y el tránsito de público y negocio hacia Internet y los nuevos medios se acelera. Los medios sufren una explosión de inventario publicitario como nunca antes había existido, con la consiguiente rebaja del precio de los anuncios a pesar de la prima por la importancia de la marca que todavía mantienen muchos medios tradicionales. El cambio del paradigma de la escasez a la abundancia no afecta sólo a los contenidos. Nunca había habido tantos soportes y formatos publicitarios como ahora. Entre los factores de este deterioro en la capacidad de comercialización está la falta de desarrollo tecnológico de sus redes publicitarias, su escasa capilaridad debido a los precios altos de la publicidad en prensa (analógica y digital), los altos costes para aumentar las redes de comercialización, los efectos negativos de los paquetes multimedia con altos descuentos, el alto nivel de concentración publicitaria en los líderes y el escaso desarrollo de nuevos formatos y servicios publicitarios. Este nuevo escenario –las últimas previsiones del IAB Spain y PriceWaterhouseCooper calculan para 2011 que el 16% de la inversión publicitaria estará en Internet– implica encontrar un nuevo modelo de negocio sostenible para la información, una reorganización profunda de las empresas y las redacciones, un cambio de cultura y mentalidad, y nuevas vías de ingresos. Algunos medios ya han co-

menzado a dar pasos importantes, la mayoría aumentando su apuesta por la convergencia y los contenidos digitales. La prensa y los medios informativos se enfrentan, pues, a la necesidad de una reinvención, pero manteniendo su apuesta por la información de calidad. Los medios deben convertirse en organizaciones abiertas y participativas, tanto en la información como en su contacto con la sociedad y su gestión de contenidos, funcionando en red. Deben ser capaces de crear nuevos elementos informativos en una economía del enlace donde cada elemento genera más valor que el que captura y donde los contenidos se independizan del medio para tener un ciclo propio de vigencia informativa y comercial en función de su utilidad y de las interacciones que se crean con otros medios, con los formatos publicitarios y con los usuarios.

Asimismo, se hace necesario explorar nuevos modelos de rentabilidad centrados en el periodismo como servicio de alta responsabilidad social, orientado a enriquecer el dominio público para facilitar el uso y distribución de contenidos por los ciudadanos. JUAN VARELA

Entrevista a Amira Hass, periodista

“ME APRECIAN MÁS A FUERA QUE EN ISRAEL” Amira Hass es la única periodista que vive en los territorios ocupados, primero en Gaza y ahora en Ramala. Su implicación y denuncia desde las páginas del periódico Hareetz y de sus libros –entre los que destaca Crónicas de Ramala: una periodista israelí en territorio ocupado (Galaxia Gutemberg)– le han valido numerosos premios y el reconocimiento internacional. Aprovechando su participación en la última edición del Kosmopolis del CCCB, Capçalera ha hablado con ella sobre lo que supone explicar de primera mano el complejo conflicto árabe-israelí. En cuanto a la cobertura mediática que del conflicto hace Israel, Hass niega que la información no llegue al ciudadano, sino que muchos israelíes no quieren saber nada del tema: “Ellos se benefician de la ocupación, así que no quieren estar en conflicto con lo que ellos creen que es bueno y normal”. Para muchos, desde el proceso de Oslo la ocupación ya se

ha acabado y hay una independencia palestina, tal y como pone de manifiesto que en la prensa se haya pasado de hablar de “ocupación” a hablar de “territorios palestinos “ y de “áreas en disputa”. El hecho de vivir en Palestina le ha permitido a esta periodista israelí ver de cerca los defectos de los palestinos, los intereses y diferencias entre ellos, y su fracaso en la lucha contra la ocupación. Pero también le ha servido para tomar conciencia de la política de asedio y las limitaciones de movimiento que se les aplican por parte de Israel. Su trabajo periodístico es visto con buenos ojos, aunque reconoce que profesionalmente la aprecian más fuera que en Israel, porque sus compañeros de profesión focalizan el hecho de que esté viviendo allí y no tanto su labor informativa. Respecto al papel de los medios en el proceso de paz, Hass explica que, en primer lugar, todos deberíamos cuestionarnos la expresión “proceso de paz”, porque la paz no es un proceso sino un estado. Sería mejor hablar de “proceso de negociación”, por ejemplo. Y en segundo lugar, Israel ha pasado de tener el objetivo de la paz a tener el objetivo de la negociación. Cuando se le pregunta por la calidad de la información de los periodistas palestinos, reconoce que muchos están mal pagados y, por lo tanto, no tienen motivación. Además, no publican noticias polémicas, ni se cuestionan temas difíciles. Y obvian aquella información que no les interesa difundir: en un medio palestino donde traducen lo que ella escribe en Hareetz a veces no han transcrito algún artículo suyo, porque creen que va contra las autoridades palestinas. JORDI ROVIRA

DEFENSOR DEL LECTOR, ¿UN CARGO EN PELIGRO DE EXTINCIÓN? La crisis económica abre nuevos interrogantes en la prensa escrita ya que algunos periódicos estadounidenses han optado por recortar gastos y en algunos casos han decidido prescindir de la figura del ombudsman, más conocido aquí como ‘defensor del lector’. El cargo de defensor del lector nació en EE.UU. En 1967, el Courier Journal de Louisville (Kentucky) fue el primer periódico en nombrar un ombudsman, aunque 41 años después, este mismo periódico ha sido también el primero en prescindir de él. Éste no es un caso aislado, ya que otros 6 diarios estadounidenses han optado por la misma vía. Cabe pensar en la posibilidad, por tanto, de que en nuestro país la labor del defensor del lector pueda estar en peligro, y más teniendo en cuenta que en los países latinos esta figura está mucho menos arraigada –hay quien opina que nos gusta poco la autocrítica–, tal y como pone de manifiesto el hecho de que sólo haya cuatro cabeceras en todo el Estado español que disponen de ella:

CAPÇALERA OCTUBRE-DESEMBRE 2008

143-Seccions:Layout 1

143

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 144

E N P O C A S PA L A B R A S

La Vanguardia, El País, El Punt y El Correo gallego. De todos modos, a pesar de las noticias que llegan de los EE.UU y de la aparición de nuevas formas de interactuar con los lectores (como los links de los diarios digitales), los defensores catalanes y españoles no ven peligrar su futuro profesional, aunque sí reconocen que se abre la veda para que se redefinan sus funciones a partir de ahora. SÒNIA ORTIZ

“EL SISTEMA DE COMUNICACIÓN ESPAÑOL ES MADRILEÑO”

CAPÇALERA GENER 2009

El pasado mes de octubre, el escritor gallego Suso de Toro ofreció una conferencia sobre el papel de los medios de comunicación a la hora de abordar las distintas realidades nacionales, en el marco de la octava edición de la Jornada Parlamentaria de los Medios de Comunicación en el Parlament de Catalunya.

144

Suso de Toro hizo hincapié en la importancia de los medios en general como instrumentos donde se desarrolla la vida social, pero cada vez más también, la vida personal. En la España del año 1978 hasta hoy, el Estado, en distintos momentos y en distintas fases, se ha reargumentado de nuevo, se ha reargumentado nacionalmente, ha ido reconstruyendo una ideología de estado, nacional, y al mimo tiempo, también es cierto que especialmente Cataluña y Euskadi han ido creando espacios propios. Lo mismo ha ocurrido con los medios nacionales, que han actuado como marco referencial para la construcción de la identidad nacional. Para Suso de Toro, en este proceso, Cataluña antes formaba parte del Estado español, formaba parte de España, fuese la España que fuese, una España débil, una España atrasada, pero formaba parte de ella. Y en cambio ahora Cataluña es parte, es una parte. En el sentido de que está “dentro” pero no es dueña, está en una posición sindical; como alguien que negocia frente a los demás. En todo caso, el reforzamiento de las ideologías, tanto de la ideología nacional del Estado español, como, por otro lado, la creación de una ideología nacional propia en Cataluña o en Euskadi, ha planteado, y plantea, un problema. No deja de resultar paradójico que Cataluña exporte profesionales de la comunicación, y a

Madrid, sobre todo. Si Cataluña exporta profesionales a Madrid y Madrid no lo hace a Cataluña, lo que hay es emigración de profesionales. Es un viaje en un solo sentido. Y eso es sintomático de que algo está fracasando, de que algo falla en esa comunicación en dos sentidos. Pero, además, si Cataluña no tiene cabeceras de ámbito estatal y no puede comunicar a los conciudadanos españoles su visión de las cosas. Finalmente, reconoce que donde él vive casi no se ve ningún canal de televisión de ámbito estatal. Los canales de comunicación, excepto la televisión gallega en su caso, son madrileños. “El sistema de comunicación español es madrileño y radial”.

“INTERNET ES SÓLO UNA HERRAMIENTA MÁS” El 20 de octubre, la Fundació Miró acogió la segunda edición de Next, una jornada organizada por la Xarxa Audiovisual Local y el Consorci de Comunicació Local con el apoyo de la Diputació de Barcelona. Las sesiones abordaron el papel de la información en el escenario digital y contaron con la participación de Johanna Carrillo, directora de IJNET, un recurso on-line del Centro Internacional de Periodistas, una organización cuyos objetivos son causar impacto, enseñar a los periodistas del mundo a producir información, ser líderes en capacitación digital y concentrarse en un periodismo especializado. Información exacta y veraz. El periodismo tiene que ser 100% correcto, no hay lugar para el error, pero ahora existe un exceso de fuentes abrumador en la red, que mezcla información útil e inútil por igual. Algo que dificulta las cosas. Además, se ha perdido todo el filtro y el control de calidad que existía en las redacciones. Evaluación de la información. Es muy difícil para el público evaluar la información que está recibiendo en sus teléfonos móviles, en el ordenador, en los blogs… y es difícil saber dónde está la información de calidad. Información convincente y atractiva. En este sentido, la era digital ha traído beneficios. Quizás el único gran peligro aquí es la carencia de investigación en profundidad. Información accesible. De nuevo es la gran ventaja de la era digital. Basta con un ordenador y un móvil y se tiene acceso a toda la información global. Información justa e imparcial. La libertad de expresión nunca se había manifestado tan intensamente como hoy, aunque, conlleva muchas consecuencias, como por ejemplo, la información polarizada. Objetividad. En la era digital se desdibuja la información objetiva con más facilidad, porque el que recibe también envía. Identificación con la noticia. Hoy la información está basada en miles de puntos de vista. Es la democratización de la información, una pluralidad de voces. A pesar de todos estos cambios, beneficios y amenazas que ha traído la era digital, lo más

importante es no subestimar los valores tradicionales del periodismo, como saber conquistar a la audiencia con una buena historia, contrastar las fuentes y los hechos o no subestimar la importancia de la ética.

MERCÈ RODOREDA, LA PERIODISTA El 10 de octubre se cumplieron 100 años del nacimiento de Mercè Rodoreda y Capçalera la recuerda en una de sus facetas menos conocidas, su actividad periodística. Rodoreda publica su primer trabajo periodístico a los 24 años en Mirador, una revista cultural de gran prestigio en la época. Se trata de una entrevista a la actriz Maria Vila. La joven vive el periodismo como parte de la profesión de escritor o, cuando menos, como paso previo a la literatura. Muchos años después lo explica en una entrevista que le hace Montserrat Roig: “fui a ver al director de La Rambla y le dije que quería aprender a escribir a través del periodismo. Me miró y me dijo: primero viva, después escriba”. En sus primeros trabajos tienen a las mujeres como protagonistas y objeto de su interés. Para Rodoreda el feminismo y la feminidad se configura como un reto ideológico, y en sus textos se muestra una firme defensora de las mujeres como creadoras culturales. De la época de Clarisme, cabe destacar la publicación de 13 entrevistas a personajes del ámbito cultural, en las que aporta innovaciones como, por ejemplo, eludir la mayoría de preguntas, las cuales traslada al principio de la respuesta como si se las hiciera la persona entrevistada, una técnica que hoy se usa ampliamente. O utiliza sumarios narrativos en los que incluye soliloquios divertidos sobre lo que ella piensa del personaje. En 1933 Rodoreda ingresa en la Asociación Catalana de la Prensa. Una vez desaparece Clarisme, en 1934, Rodoreda sólo publica en la prensa cuentos y relatos, en La Publicitat (1935-36), La Revista, La Humanitat, La Veu de Catalunya, y ya en plena guerra escribe para las revistas Catalans! y Companya, una vez conseguido el premio Creixells de 1937 por Aloma. En enero de 1939 abandona Cataluña sola —ya estaba separada de su marido desde 1937—, sin su hijo, para irse a un exilio que la lleva primero a Francia, y después a Suiza. ELVIRA ALTÉS

LA IMPRESCINDIBLE MEMORIA DEL PERIODISMO CATALÁN El pasado 25 de octubre, Joan de Sagarra, hijo del insigne poeta y dramaturgo Josep M. de Sagarra, dedicó su Premio Nacional de Periodismo a una de las firmas más brillantes del periodismo de la Cataluña republicana, Josep Maria Planes, quien murió asesinado el 24 de agosto de 1936.

8/1/09

11:37

Página 145

En 1925, Planes abandona Manresa, su ciudad natal, para instalarse en Barcelona, donde traba amistad con Josep M. de Sagarra, su maestro. Primero publica en castellano, en el Día Gráfico y en La Noche, haciendo crítica teatral, y luego en Las Noticias, donde describe la realidad de la Barcelona nocturna. El salto al periodismo en catalán lo hace de la mano de la crónica deportiva, en L’Esport Català y La Nau dels Esports. Pero su importante labor como reportero empieza en el semanario La Rambla. Una mención especial se merece en su trayectoria la publicación, en junio de 1930, de la revista Imatges. Setmanari gràfic d’actualitat, con una gran dosis de fotoperiodismo y una nómina de redactores excelentes y fotógrafos de bella factura como Joan Gaspar y Gabriel Casas. Planes se pone al frente del semanario humorístico El Be Negre. A partir de 1935, firma una columna diaria en la primera página de La Publicitat, donde muestra su pensamiento político, afín al catalanismo de centro-izquierda del partido Acció Catalana Republicana. Pero los artículos que más impacto causan en la opinión pública son los que son producto de intensas investigaciones y entrevistas que sacan a la luz las turbulentas actividades entre el ‘pistolerismo’ urbano y el ala más radical del anarquismo en Cataluña. En ellos, Planes reconoce que los gángsters “han trabajado para la FAI y la CNT”, y a partir de ese momento, el anarquismo lo pone en su lista negra. El 1936 comienza con la victoria del Frente de Izquierdas. Planes, desde La Publicitat, les da su apoyo explícito. Pero el 28 de abril, Miquel Badia, presidente de Joventuts d’Estat Català, y su hermano Josep son asesinados. La ciudadanía sabe que el crimen es obra de pistoleros de la FAI y Planes, desde La Publicitat, se atreve a denunciarlo. Ello inicia una guerra abierta entre él y el diario portavoz de la CNT-FAI, Solidaridad Obrera. El 5 de julio, tras un nuevo asesinato en Barcelona, Planes vuelve a denunciar la impunidad de las patrullas de pistoleros urbanos, y es amenazado. Poco después es asesinado a tiros por milicianos de la FAI, y acallada una de las voces más reivindicativas y valientes del periodismo catalán. JORDI FINESTRAS

EL RESCATE DEL OLVIDO DE LEGADOS Y MEMORIAS Con el objetivo de promover la donación de memorias y legados de personas anónimas y ponerlos a disposición de la ciudadanía nacía en 1998 la asociación Arxius Personals i dels Avantpassats. Éste fue el germen de la Fundació Moret i Marguí, creada en 2007 con los apellidos del doctor que patentó la idea, que ha puesto en marcha el ambicioso proyecto de crear un archivo conjunto y unificado de la memoria en Cataluña. Además de catalogar dichos legados rescatándolos así del olvido, esta entidad privada y sin ánimo de lucro está

creando un banco de ADN a partir de donaciones de sangre voluntarias, que se destinará a investigaciones biomédicas y antropológicas. Dentro del ámbito concreto de los informadores, la Fundació Moret i Marguí ha suscrito un convenio de colaboración con el Colegio de Periodistas de Cataluña. De hecho, la gran cantidad de documentación que genera el colectivo más allá de su puro trabajo fueron el motivo por el que la Fundació Moret i Marguí decidió empezar su archivo por el gremio de periodistas. Otro factor clave en la decisión fue la idea de que para dar a conocer la existencia del archivo entre la ciudadanía, siempre allana el camino que los informadores sean los primeros protagonistas. La implicación del Colegio con la Fundació Moret i Marguí queda patente en la composición del Consejo Asesor del proyecto Memòria i Llegat dels Periodistes. La idea es crear un Consejo Asesor que marque las pautas a seguir en cada una de las demarcaciones. Figuras de relieve del ámbito político están dando su apoyo al proyecto, entre ellos el convergente Pere Macias, el socialista Lluís Maria de Puig, Xavier Trias o Jordi Solé i Tura. Pascual Maragall y Joan Manuel Tresserras, actual consejero de Cultura, también ven con buenos ojos que la Fundació se

convierta en un lugar de referencia para que el ciudadano corriente sepa donde depositar sus memorias y legados y, en última instancia, pueda recorrer a él para consultarlos, cosa que podrá hacer desde la Xarxa d’Arxius Municipals i Comarcals, universidades y bibliotecas. NATÀLIA ARAGUÀS

EJEMPLO DE DISCRECIÓN Y PROFESIONALIDAD La figura de Ricard Maxenchs suele asociarse al Barça, donde trabajó durante 22 años y revolucionó la comunicación del Club. Pero su trayectoria profesional también nos habla de un hombre astuto, riguroso y con un olfato privilegiado para las noticias, que se convirtió en uno de los periodistas deportivos más reconocidos de su época. Su muerte por una enfermedad hepática, el 20 de octubre a los 54 años de edad, ha sorprendido a los numerosos amigos que ha dejado tanto dentro como fuera de las redacciones. Después de una primera etapa en Tele-eXprés y fichar por Mundo Deportivo, donde

consigue reportajes y noticias exclusivas de gran alcance, como la renovación de Johan Cruyff con el Barça, un jovencísimo Maxenchs se convierte en uno de los reporteros estrella de la prensa deportiva de los años setenta. En 1981 recibió una oferta para entrar en la nómina del Barça. Sus años allí (las décadas de los 80 y los 90) le regalaron al FC Barcelona la mejor proyección mediática de su historia. La impecable trayectoria de Maxenchs se interrumpió a las pocas semanas de la toma de posesión de Laporta como presidente del club. Al poco tiempo, Salvador Alemany lo incorporó como director de Relaciones Internacionales de Albertis y en septiembre de 2007 dejó el cargo para convertirse en el director de Relaciones Institucionales de la Caixa. Su funeral fue un acto multitudinario que contó con la presencia de la Infanta Cristina y miles de personas que abarrotaron la iglesia de Sant Ramon Nonat. FRANCESC PEREARNAU

MÉXICO: IMPUNIDAD ENDÉMICA, COMPLICIDAD TÁCITA Después de Irak, México es el país más peligroso del mundo para los profesionales de la información. La Comisión Nacional de Derechos Humanos de este país cifra en 45 el número de periodistas asesinados desde el año 2000. Los cárteles son, sin duda, la fuerza real que impulsa el espiral ascendiente de violencia contra los periodistas que trabajan en el país, pero no son el factor que alimenta la principal amenaza contra la libertad de expresión. Porque el auténtico lastre que tiene a los informadores entre la espada y la pared es la sumisión al poder político de las empresas donde trabajan. Según la fundación Prensa y Democracia, el control que aplican los gobiernos de los estados es el punto más grave de retraso y amenaza de la libertad de prensa. Los gobiernos, denuncia José Buendía, director de la entidad, “funcionan como poderes sin contrapesos y las modalidades de control que practican van desde la presión directa e indirecta sobre los informadores, hasta la compra de ediciones enteras, la censura o la represión”. Así pues, sin preparación ni autoexigencia, sin códigos éticos ni parámetros de calidad, sin retribuciones dignas ni prestigio social, los periodistas mexicanos son instrumentos de las fuerzas legales e ilegales, que actúan ante ellos con total impunidad. Según testigos anónimos, las mafias tienen periodistas en nómina en muchas redacciones de provincia, a fin de corromper a los colegas reticentes y proporcionar datos sobre operaciones policiales o movimientos del ejército. De manera que ya nadie investiga nada y la autocensura se impone. ELISABET SABARTÉS MERCÉ CABANAS

CAPÇALERA GENER 2009

143-Seccions:Layout 1

145

143-Seccions:Layout 1

8/1/09

11:37

Página 146

CAPÇALERA GENER 2009

C O M E N S V E U . . . Sergio García Sánchez

146

portada143.qxd:portada

23/1/09

09:07

Pรกgina 2

portada143.qxd:portada

23/1/09

09:07

Pรกgina 1

$PMrMFHJBUT