Capçalera 149 by Xavier Puig

SUMARI DOSSIER ESPECIAL FOTOPERIODISME I INTERNET NÚMERO 149

La revolució dels píxels en la fotografia

SETEMBRE 2010

pàg. 46

Text: Jordi Rovira

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966

La fotografia testimonial a la Xarxa Text: Pepe Baeza

La manipulació canvia de suport

Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537 Junta Degà Josep Maria Martí Junta de Govern Pilar Antillach Ignasi Aragay Montserrat Armengou Jordi Basté Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Pilar Casanova Teresa Cendrós Salvador Cot Francesc Escribano Llibert Ferri Enric Frigola Patrícia Gabancho Narcís Genís Jordi Grau Sílvia Heras Xavier Mas de Xaxàs Amparo Moreno Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Ignasi Soler Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Esther Vera Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Alta Resolució SL

pàg. 58

Text: Marga Durà i Mar Calpena

Drets digitals, drets intangibles

REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162

pàg. 52

pàg. 64

Text: Mar Calpena

Fotos del dossier: World Press Photo 2009 i 2010

REPORTATGE

La vida més enllà del periodisme Text: Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz ANÀLISI

Radiografia de la premsa de proximitat Text: Eudald Coll REPORTATGE

Els joves: el gran repte de la ràdio Text: Arnau Soler Fotos: Vicente Pruna ENTREVISTA

Cristina Gallach Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

OPINIÓ

Milagros Pérez Oliva, Francesc Arroyo, Eugeni Villalbí

OBITUARI

Adéu al mestre de l’entrevista Text: Eudald Coll Fotos: Josep Cano PERIODISME AL MÓN

El dia a dia d’un reporter lliure a Tunísia Text: Sihem Bensedrine i Omar Mestiri

REPORTATGE

Butlletins locals: informació o propaganda? Text: Francesc Ponsa Fotos: Vicente Pruna

ANÀLISI

Qui són els protagonistes de les notícies? Text: Elvira Altés REPORTATGE

96 97

PREMIS

WEBS Àlex Barnet

LA FOTO Paul Fusco

100

LLIBRES Elena Serrano

L’èxit de la discapacitat feta televisió

OBITUARIS

Text: Anna Galdón Fotos: Sergio Ruiz

EL CIC INFORMA Llúcia Oliva

REFLEXIÓ

NOTÍCIES COL·LEGIALS

La crisi i el virus de la desinformació Text: Max Otte Fotos: Vicente Pruna REPORTATGE

102 103

DIA A DIA Sara Masó

108 120 130

EN POCAS PALABRAS

Grup Mundo, la mare de totes les crisis Text: Oriol Pàmies Fotos: Pepe Encinas

104

COM ENS VEU... Aleix Saló

R E P O R TATG E

La llibertat de premsa, ferida de mort en els darrers anys pels injectors de publicitat, perd actius cada dia, en el degoteig constant d’acomiadats que el fantasma de la

La vida més enllà del periodisme Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz

crisi embolcalla.

“Em varen acomiadar d’un dia per a l’altre. Sense vaselina, sense anestèsia,

havia iniciat la preparació en psicoanà-

Quina vida ens espera

res. No havia tingut més intuïció que la

lisi i, en ser acomiadat, l’estudi de la psi-

consciència que me n’anava cap a la cin-

que va guanyar temps en la seva vida.

més enllà del

quantena i, per als de la meva genera-

“Feia de sis a set hores setmanals de for-

ció en aquesta professió, els cinquanta

mació, tres seminaris mensuals, l’anàlisi

periodisme?

anys són data de caducitat”. “Això és

propi amb un grup terapèutic i pràcti-

especialment cruel. Quan tu consideres

ques de docència”, recorda. La cons-

que tens una trajectòria de coneixe-

ciència d’un final d’etapa el va fer

La música, la cuina, la psicoanàlisi i el tracte amb el públic han estat claus en mà per a cinc periodistes que

Ell mai no es va aturar. L’any 2002

ment òptima, molt més precisa que la

apostar, de ple, per l’inesgotable font

d’un noi de vint i pocs anys sense expe-

d’estudi de l’inconscient, “allò que de-

riència, aleshores, el sistema t’escup. La

termina la nostra manera de pensar,

mateixa tarda que vaig signar la liqui-

allò que pensa per nosaltres i del que

dació, em varen tancar el compte d’u-

no sabem res”, afirma. Així ha estat

suari al correu de la redacció”.

com el Fabián ha deixat d’escoltar de-

Adéu. Aquell vespre –de l’octubre pas-

claracions de futbolistes, a escoltar les

sat– quedaven aturats catorze anys del

manifestacions de l’inconscient –com

Fabián Ortiz com a cap de redacció al

els somnis– dels pacients que arriben a

d’una nova professió.

diari As, cobrint la informació del

la seva consulta. “Vaig pensar, un pe-

Barça, però també observant una pro-

riodista de més de cinquanta anys co-

Entomant un comiat,

fessió que es deteriora. “Abans del co-

mença a fer pudor a podrit, mentre que

han obert les portes

miat ja portava dos anys de dol.

un psicoanalista, com més vell, més savi

han vist aflorar en ells

Anímicament estava cremat. No m’a-

i millor professional” (www.fabianor-

potencial suficient per

gradava com es feien les coses. Que

tiz.es). Ara el Fabián ja no es fa la pre-

només el criteri vàlid sigui el vertical,

gunta que tants cops s’havia fet com a

guanyar qualitat de vida i revalorar-se, lluny de les redaccions.

que la raó la té el director i que no es

redactor d’esports: Per a què serveix la

pot discutir...?” “Jo sóc d’una altra

nostra feina?, ¿quina importància té

època, en la qual el debat de les idees

això que publiquem sobre el Barça en

marcava el criteri d’enfocament. I em

un diari madridista?”, explica el perio-

sembla que això ha mort”.

dista, que admet que el 1996 va estar a

En certa manera, aquest ha estat un

punt de deixar-ho, per fer d’acupuntor.

bon amortidor. “Ja m’estava acomia-

El Fabián és dels que pensen que “de-

dant mentalment. I això ho ha fet

dicar gairebé tota la vida a una profes-

menys dolorós. Al cap i a la fi, els co-

sió limita molt el camp d’acció”.

miats cadascú se’ls pren com pot”, diu.

Però una cosa és desitjar un canvi de

El periodista Fabián Ortiz va passar d’informar del Barça al diari As a dedicar-se a una feina ben diferent com és la psicoanàlisi.

rumb i una altra ben diferent que t’ha-

guessin d’una professional com ella.

gis de replantejar el camí professional

Abans d’acabar la temporada i amb por

perquè “t’han cardat al carrer”, que és,

que tanquessin tota la programació de

en paraules d’ella mateixa, el que li van

la següent, la Clara se’n va anar –en una

A 30 de juliol, l’Observatori de la

fer a la Clara Sánchez-Castro, el juliol

carrera a contra rellotge– a visitar tots

crisi de la Federació d’Associa-

del 2009. “Tu que ets tan trempada, ja

els directors i caps de programes que va

cions de Premsa d’Espanya regis-

trobaràs alguna cosa, em varen dir”. Ni

poder. “Vaig començar a escriure el

trava 3.417 treballadors afectats

meu diari de guerra, en el qual

pel tancament o retallades pressu-

“Dedicar gairebé tota la vida a una professió limita molt el camp d’acció”

anava apuntant els correus elec-

postàries de mitjans des de no-

trònics que enviava, les entrevis-

vembre del 2008. A Catalunya,

tes que feia, qui em rebia bé i qui

segons la Conselleria de Treball, al

(Fabián Ortiz)

no...”. Escrivia tot el que aprenia.

desembre del 2009 hi havia 1.388

“El que està a l’altra banda d’una

inscrits al Servei d’Ocupació cer-

entrevista mostra, no només la seva pro-

cant feina de periodista. Un any

xecada, ni una manera consolidada de

fessionalitat, també la humanitat que té.

abans n’eren 980. I segons l’Ob-

fer ràdio constructiva durant quatre

La gent que busca feina també mereix

servatori de l’Associació de la

anys al capdavant del programa

un respecte. Es mereix que algú des de

Premsa de Madrid fins al maig ha-

Serendípia, de la COM –sis anys en

l’altre costat li digui: això que t’està pas-

vien desaparegut 1.917 llocs de

l’empresa–, no havien pogut impedir

sant és transitori i el que la vida ens ha

treball en mitjans madrilenys.

que la fredor dels números es despren-

portat, demà, pot ser a la inversa”.

els premis aconseguits, ni l’audiència ai-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Xifres preocupants

plicant tot això i ara m’estic ensopint? No pots predicar una cosa que tu no sents”. Així la Clara va tocar fons. El pas per la cua de l’atur la va acabar d’ajudar. “Mai havia tingut atur i em vaig sentir responsable, cobrant aquells diners, de buscar feina i tornar a estar activa”. I es va fer el propòsit de redescobrir-se. La música la va ajudar. “Havia estudiat piano i sempre m’ha agradat cantar. La veu és el meu instrument, vaig pensar que, a part de ràdio, falques de publicitat i presentacions que ja he fet, també puc cantar”. I al seu llibre de guerra, el punt següent va ser: fer-se un web (www.clarasanchezcastro.com). “Ara, el producte que venia era jo”. “Volia aportar el meu gra de sorra en el món de la música i vaig anar a veure el músic Antoni Mas, amb cinc cançons que havia escrit inspirant-me en els espais de la meva infància al meu poble, Sant Joan les Fonts (Garrotxa), amb què m’havia retrobat, gràcies a tenir més temps i tranquil·litat”, afirma. “Me n’anava cap a Girona amb el meu altre jo que m’havia acompanyat tots De la televisió als fogons. El periodista Carles Ortiz va deixar la feina com a reporter gràfic a TVE per treballar com a xef, una de les seves grans aficions.

aquests temps, però adormit, ara decidit a buscar un compositor per a les melodies d’aquelles cançons que, com a

Però, al setembre, la roda va tornar a

De cop, deixes d’interessar a molta gent

poemes, havia escrit”. Així la Clara va

girar, i aquest cop sense ella. “Desapa-

i, de seixanta correus que rebia diaris,

passar de sentir-se a l’atur, a estar tre-

rèixer del mapa és molt dur. Portava les

en vaig passar a tenir tres”, recorda.

ballant en el seu primer disc. “Positivit-

nenes al col·le, el meu home se n’anava

Fins que un dia va dir no. “Feia dos

zar em va donar molta energia. I això

a treballar i a mi se’m queia la casa a

anys, des de l’esclat de la crisi, que els

també ho vaig escriure en el meu diari

sobre, sentint la ràdio”, recorda. “Pen-

de guerra, al web i al meu bloc. Vaig senpossible”.

rant passar el tren des de l’andana. I,

“Si no tens aficions per readaptar-te, es fa molt més complicat”

tornar a pujar-hi en plena crisi... Des-

(Carles Ortiz)

rades ara a cinc cançons, van posar

sava: m’ha costat tanta feina arribar fins on era, i ara m’he quedat a fora, mi-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

prés t’adones que, de trens, en surten

tir que tot estava per fer i que tot era La cultura de l’esforç i del treball, afercolor en la vida “d’una professional de

molts, si bé en un primer moment,

col·laboradors del meu programa, es-

la cançó que s’havia dedicat al perio-

només veia que a la ràdio costa molt

criptors, economistes i professionals de

disme”, resumeix. Sense saber, però,

fer-se un nom, que tota la feina se l’ha-

tota mena venien a donar instruments

que el periodisme no l’havia oblidat a

via emportat el vent”.

als oients, eines a les quals agafar-se

ella. El dia del seu aniversari (30 de de-

La Clara se sentia totalment desaprofi-

quan et quedes sense feina. Vam pre-

sembre), un de tants currículums que

tada, veia que la flama de la il·lusió s’a-

sentar llibres, com L’art d’inventar-se

havia apuntat com a enviats al diari de

nava apagant. “El teu món es fa petit.

professions. I jo he estat dos anys ex-

guerra, va fructificar. La varen contrac-

tar en una productora de televisió. De moment, la seva vida transita entre els dos mons. “No penso renunciar a la música, penso seguir fins al final. No em vull desenganxar. Cantar és un acte de comunicació i sentir que comuniques, en un escenari, és màgic”, assegura la Clara que ara sap que guarda un bon raig de llum per a qualsevol tempesta. GUISATS PER FER AMICS El Carles Ortiz utilitza l’afició a cuinar per estirar tant com pot aquella il·lusió que durant 28 anys li havia fet sentir la feina de reporter gràfic, a TVE. “En el fons, ho vaig fer com a mecanisme de defensa. No podia passar d’una professió tan vital a una vida sedentària, res de passejar el gos i jugar a la petanca”, admet. El Carles és un dels prejubilats incentivats amb gairebé la totalitat del sou que cobrava a la tele, garantit fins als 65 anys –ell ara en té 54 i va plegar quan en tenia 52–. “Que estigui econòmicament cobert, no et lliura de sentir-te fora de circulació del teu antic treball. L’adaptació a la nova situació no és fàcil”, diu. “Hi ha qui no se n’ha sortit tan bé. És que si no tens aficions per re-

A dalt, Clara Sánchez-Castro. A la pàgina següent, Fredi Ribó (foto superior) a l’alberg que dirigeix a la Seu d’Urgell i Antonia Peña (foto inferior) al seu pub de Sabadell.

adaptar-te, es fa molt més complicat. I més en una professió en la qual ens

dotze dies a casa d’una família allà on

havia tocat sostre. En un símil gastro-

hem cregut qui sap què, que si no ets pe-

sigui del món i, a canvi de l’allotjament,

nòmic, havíem passat de fer paelles, pe-

riodista ja no et sents res. A alguns, els

totes les tardes cuina per a ells. “Pen-

riodisme de carrer, contrastant i

acomiades i els mates. Aquesta simbiosi

sava, si les noies se’n van a fer d’au-pair

investigant, al menjar ràpid. Des de la

establerta entre alguns periodistes i po-

per aprendre l’anglès, jo puc oferir els

lítics, sense anar més lluny, quan deixes roda, ja ni et saluden”. Ell, dos cops per setmana, se’n va a Barcelona des de Valldoreix, on viu, per

“Vaig sentir que tot estava per fer i que tot era possible”

de prejubilat, els fogons i l’estudi de les

(Clara Sánchez-Castro)

sempre va exercir de càmera, ales per

donar un cop de mà i aprendre tot el que pot al restaurant Basmati, del car-

energies renovables li han donat ales a aquest llicenciat en Periodisme que sentir-se feliçment actiu “i útil, aquesta

meus coneixements de cuina mediter-

és la clau per estar bé”, sentencia.

rer París. “Tothom agraeix que li facin

rània”, diu el Carles, després d’haver-ho

Des de la primera línia de l’atenció al

un bon dinar. Jo he fet de la cuina un

experimentat ja a Canterbury, Varsòvia,

públic, l’Antonia Peña i el Fredi Ribó

vehicle per conèixer gent, també a al-

Berlín, Amsterdam i Brussel·les. El Car-

també se senten feliçment actius. Ella

tres països”. Cada tres mesos, aproxi-

les assumeix que l’adhesió a la proposta

ho fa des de la barra del Sabadebidoo,

madament, aquest càmera de televisió

de TVE no va ser gens forçada. “Jo veia

el pub d’estil irlandès que des del 23

reconvertit en xef, s’instal·la deu o

que el nivell de qualitat anava minvant,

d’abril del 2009 ofereix més de 120

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

de treballar per a un mitjà i surts de la

incorporació de les privades, la qualitat s’ha confós amb l’audiència”. En règim

sassinat, ni cap dimissió política faran

bona, ni pel record personal ni pel que

connexió, des de les 6 de la tarda i fins

que en les hores que passo amb ells la

continua veient. “No era tant la filoso-

a les 5 de la matinada, al carrer de l’ad-

qualitat de vida es trenqui”.

fia o la política empresarial del diari

vocat Cirera, 32, de Sabadell.

que em rebel·lava, sinó la incapacitat

Fins i tot el tancament del rotatiu per al

DEL DIARI A L’ALBERG

democràtica d’alguns polítics locals i

qual ella treballava era més d’hora,

La desconnexió que el Fredi va fer del

provincials, que diversos cops intenta-

però la qualitat de vida que ha guanyat

periodisme també va ser contundent.

ren desestabilitzar-me pressionant la

fa que no senti el mínim interès per fu-

No li va costar trobar un nou camí pro-

direcció del diari. Quan van acomiadar-

llejar els diaris. “Miro els informatius

fessional quan el 2002 el van acomiadar.

me, els companys van redactar un ma-

de televisió, tot i que no tinc ni idea de

“En aquella època, la delegació del

nifest de protesta i suport i van recollir

la meitat de les coses que passen allà on

Segre a l’Alt Urgell estava formada per

signatures. Amb tot, vaig preferir donar

abans era jo la que explicava el que succeïa. No conec els pactes polítics ni alcaldes de vint de les vint-i-tres poblacions que llavors cobria per a El Periódico”, assegura.

un altre rumb a la meva vida i

“Em rebel·lava la incapacitat democràtica d’alguns polítics locals que pressionaven la direcció del diari” (Fredi Ribó)

L’absència de cap plus de disponibilitat,

tot va quedar oblidat”, diu. Ara s’alegra de no participar d’un engranatge que no li mereix confiança. “Em preocupa la tendència d’alguns mitjans a en-

malgrat treballar molts caps de set-

dues persones. Jo m’havia reincorporat

groguir-ne la línea editorial, la manca

mana, i el nul increment de les tarifes

a la feina uns mesos enrere, després

de rigor informatiu a l’hora de no res-

per peça, tampoc del mínim que havia

d’un any sabàtic. Tècnicament, i des-

pectar màximes bàsiques com contras-

rebut en els onze anys que va desenvo-

prés de parlar amb la direcció, pres-

tar la informació. Els mitjans disposen

lupar la tasca de corresponsal al Vallès

sions arran d’una notícia en què no

d’un inusual nombre de “goles profun-

Occidental, la van empènyer a deman-

figurava la veu d’un grup polític, “acon-

des” en plantilla. La alegalitat que tras-

dar el diari. Després de pactar una in-

sellaven” que deixés el diari. Oficial-

puen moltes informacions d’àmbit

demnització va trobar feina en el món

ment, m’havien acomiadat perquè se

judicial…, la manca de respecte a la pre-

de la premsa, però eren feines que van

m’havia acabat un contracte de substi-

sumpció d’innocència i el fet de con-

acabar de desmoralitzar-la. “Alguns

tució”, explica.

demnar abans que hi hagi un judici, la

sous eren d’escàndol i no es cuidava

Des de 1995, el Fredi havia treballat per

penosament anomenada sentència te-

gens la qualitat. Què malament que

al mateix grup. Una pàgina diària al

levisiva”.

està la professió! –vaig pensar. Me n’he

Diari d’Andorra, i fotògraf i redactor a

“La gran manca d’anàlisi, per la negació

anat de Guatemala a ‘Guatepeor’. Vaig

l’Alt Urgell i Andorra. Després de ser

de l’empresari a fer-la, provoca que el

acabar de desencantar-me”.

acomiadat, va treballar durant un any

periodisme, enfocat al divertimento i a

La decepció va poder més que la capa-

en un projecte de museïtzació a la Ri-

l’espectacle, travessi un moment fotut,

citat professional. “Jo, que sempre havia pensat que si fas bé les coses i et portes bé amb l’empresa, tens la possibilitat d’anar a millor, vaig adonar-me que això, en aquesta professió, no im-

en el qual el mateix professional,

“Ara cap incendi, assassinat ni dimissió política em trenquen la qualitat de vida amb els meus fills” (Antonia Peña)

porta. Fer-ho bé, estar disponible, de

marcat per les pors i la incertesa, ha fet un exercici d’“entreguisme”, de llançar la tovallola. I això es paga des de la subjectivitat personal, no té a veure

què em va servir? Per això vaig posar

bera d’Urgellet i va publicar un llibre

només amb la professió. El cos és sem-

la demanda”, reconeix. “Malgrat el sa-

de contes infantils i la biografia

pre un cos individual”, diagnostica el

crifici, havia gaudit molt, però ja no

d’un combatent de la Guerra Civil

psicoterapeuta Fabián Ortiz, que com a

volia fer més de periodista, sentia que

(Memòries d’un republicà), a més de

tertulià a Catalunya Ràdio i Ona FM,

era una etapa acabada. I no enyoro

portar la gerència del Centre de la Cul-

ara diu la seva més lliurement. “És molt

gens la professió. En l’actualitat a la

tura Catalana d’Andorra. Des del 2004,

difícil deixar de ser periodista, no per

feina hi fico moltes hores, si bé les diri-

treballa com a director de l’alberg La

l’actitud, sinó perquè és una manera

geixo jo i, econòmicament, he millorat”,

Valira, a la Seu d’Urgell. Econòmica-

d’entendre la vida i de relacionar-se

diu. “Ara mai falto a les promeses que

ment n’ha sortit beneficiat.

amb la informació. Les professions les

faig als meus fills. I res, cap incendi, as-

La seva mirada cap al periodisme no és

fan els professionals”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

tipus diferents de cervesa per a la des-

ANÀLISI

La premsa de proximitat ha estat dissecada a fons i el resultat d’aquest rigorós treball es troba en el Llibre blanc 2010 de la premsa comarcal,

Radiografia de la premsa de proximitat Eudald Coll

on s’analitza la La premsa de proximitat ha passat pel

no es limiten a les publicacions associa-

quiròfan i una sèrie d’experts en perio-

des a l’Associació Catalana de Premsa

en el territori,

disme, sociologia i economia n’han estat

Comarcal i Local (ACPC) sinó que re-

els cirurgians encarregats de l’operació.

flecteixen el conjunt de tot el sector. Tot

la representativitat

El resultat final ha estat el Llibre blanc

i això, el gran nombre de publicacions as-

penetració

2010 de la premsa comarcal, un rigorós

sociades a l’ACPC –unes 120– fa que

socioeconòmica,

estudi sobre el sector de la premsa local

aquestes representin, aproximadament,

la inversió i

i comarcal d’informació general i amb

un 94% del total.

difusió de pagament que hi ha actual-

L’estudi compta un centenar de quadres

l’estructura publicitària, així com el model econòmic. Aquest article és un resum d’aquest extens treball.

ment a Catalunya.

de dades i inclou dades del volum d’in-

L’estudi ha estat un encàrrec de la Fun-

gressos per publicitat, xifres de vendes,

dació Catalana de la Premsa Comarcal i

marges de benefici, indicadors de con-

l’ha elaborat la consultora Marketing

sum, costos per lloc de treball, rendi-

Media Europe amb la col·laboració de

ments per exemplar venut i altres ràtios

Media Hotline i la Universitat Pompeu

d’interès. Gràcies a aquestes dades, l’es-

Fabra. Aquest treball es va donar a co-

tudi posa de manifest la importància de

nèixer el passat mes de juny i es va pre-

la premsa comarcal i local a Catalunya i

sentar al Col·legi de Periodistes el 16 de

en destaca el lideratge per davant de les

setembre.

grans capçaleres generalistes. També els

Al llarg de les 158 pàgines, s’analitzen di-

dos factors importants respecte al poder

ferents problemàtiques i s’apunten solu-

de prescripció de la premsa comarcal

cions, dirigides sobretot als editors,

com són la proximitat amb el lector i el

amb l’objectiu de sobreviure a l’ac-

fet de convertir-se en una especialització

tual conjuntura de pèrdua d’ingressos publicitaris, reducció de

en el “dia a dia” del lector. Les dades que aporta també permeten

despeses i d’ajuts públics. El lli-

conèixer el perfil del lector de premsa

bre blanc, que ha comptat amb

comarcal; el d’una persona jove (un

el suport de la Generalitat de

52% de l’audiència té menys de 44 anys),

Catalunya i el patrocini de La

amb un alt poder adquisitiu i que en un

Caixa, abasta el període com-

68% dels casos té el català com a llengua

près entre 2004 i 2009 i és

habitual (un 98% el parla i un 78% l’es-

fruit d’una investigació que

criu). I si els lectors parlen català, les pu-

ha necessitat de més d’un

blicacions també: entre un 95 i un 98%

any i mig. Cal destacar

de les publicacions d’aquest sector estan

que les dades de l’obra

escrites en aquesta llengua.

Audi ncia acumulada de la premsa comarcal de pagament

Els estudis d’audiència confirmen l’augment de lectors de la premsa comarcal en els darrers anys.

“les sorpreses positives de l’evolució dels

Jaume Guillamet, catedràtic de Perio-

mitjans a Catalunya”.

disme de la Universitat Pompeu Fabra i

Tot seguit, Enrique Yarza, president de

coordinador del Grup de Recerca en Pe-

Media Hotline, analitza la penetració de

Iniciatives amb el Col·legi

riodisme, repassa l’evolució històrica de

la premsa comarcal en el territori. Yarza

A final de juny, el Col·legi de Pe-

la premsa de proximitat, així com la na-

situa el conjunt de la premsa comarcal

riodistes i Premsa Comarcal van

turalesa de la mateixa. Guillamet en res-

–com a fenomen global– com a líder

acordar que a partir d’aquesta tar-

d’audiència, per sobre de mitjans

dor organitzarien de manera con-

generalistes com El Periódico de

junta cursos de formació i d’altres

Catalunya o La Vanguardia i des-

activitats tant a Barcelona com a

L’estudi destaca el lideratge de la premsa comarcal i local per davant de les capçaleres generalistes

taca que sis de cada deu lectors

les altres seus col·legials. D’a-

de premsa llegeix premsa comar-

questa manera es pretén aconse-

cal. Segons Yarza, la premsa co-

guir la descentralització de la

marcal és necessària per repartir

formació per tal de facilitar l’accés

salta la “capacitat de resistència

els impactes publicitaris entre tot el ter-

i el cost als editors associats de

demostrada davant la crisi financera i

ritori català de manera equilibrada.

premsa comarcal i local. La pri-

publicitària desfermada el 2008” i des-

Per la seva part, Celestino Manzano, eco-

mera acció pública conjunta va ser

taca el “reforçament continuat de la

nomista i director general de Marketing

la presentació del Llibre blanc al

premsa comarcal en la base del sistema

Media Europe SL, analitza la represen-

Col·legi el passat 16 de setembre.

comunicatiu”, que defineix com una de

tativitat socioeconòmica de la premsa de

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

L’estudi comença amb un capítol en què

ANÀLISI

La premsa comarcal dóna feina a força periodistes i els diaris comarcals tenen quasi la meitat dels anuncis de la premsa de proximitat.

proximitat i recorda que aquest tipus de premsa està molt arrelat a Catalunya

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

“però que a la resta de l’Estat espanyol

Les 133 publicacions del sector de la

913.000 lectors

premsa comarcal de pagament que existien el 2009 venien 224.000 exemplars,

no se li dóna la mateixa importància”,

La premsa comarcal i local té

segons l’OJD. Manzano destaca que la

amb les excepcions de les Illes Balears,

913.000 lectors, segons la tercera

crisi econòmica ha obligat els editors a

la Comunitat Valenciana, el País Basc i

onada del Baròmetre de la Comu-

aplicar canvis en l’edició de les publica-

Navarra.

nicació i la Cultura que es va co-

cions, centrant-se en la modificació de la

Manzano aprofundeix els aspectes dife-

nèixer al juliol. Aquesta xifra, que

periodicitat d’edició i en la reducció del

renciadors de la premsa de proximitat

representa l’audiència conjunta de

nombre de pàgines.

com són: la gran penetració territorial, la

les 120 publicacions associades a

Manzano recorda que “l’estructura em-

cobertura informativa (la premsa co-

l’Associació Catalana de Premsa

presarial del sector de la premsa comar-

marcal té un lideratge informatiu en

Comarcal i Local (ACPC), con-

cal es caracteritza per l’elevat nombre

trenta-vuit de les quaranta-una comar-

firma, un cop més, la bona salut de

d’empreses que existeixen i pel reduït

ques catalanes), així com el tractament

la premsa de proximitat. Cal recor-

format de les estructures”. “Realment

informatiu de l’entorn del lector.

dar que el Baròmetre està disse-

–apunta l’economista– la premsa comar-

Aquesta forta penetració comporta

nyat per obtenir precisió estadística

cal és un sector de pimes, amb una gran

avantatges, ja que malgrat l’impacte ne-

comarcal.

presència de microempreses (menys de

gatiu de la crisi sobre el sector, la premsa

El Baròmetre confirma l’ascens

deu treballadors)”.

comarcal presenta retalls menors que el

d’aquesta premsa que guanya 7.000

sector de la premsa en general i que la

lectors més respecte a la segona

CANVI DE TENDÈNCIA

resta de mitjans impresos, tant en els in-

onada. Per col·lectius, la premsa dià-

En aquest context, la integració empre-

gressos totals com en els ingressos per

ria associada té 316.000 lectors,

sarial té poca presència en el sector, mal-

publicitat. Aquesta situació es deu, prin-

mentre que la setmanal se situa en

grat ser una via d’estalvi de costos i de

cipalment, a la important penetració de

460.000, la quinzenal en 15.000 i la

millora en la productivitat. “El model

la premsa comarcal i local catalana, que

premsa mensual, bimestral i tri-

clàssic que han seguit els editors de

permet una proximitat amb el lector que

mestral d’àmbit local en 242.000.

li atorga estabilitat i equilibri.

premsa comarcal fins ara ha estat el de la integració horitzontal, a través de la

1.690 persones. D’aquests, els periodis-

sempre dins de la mateixa cadena de

tes representaven un 40,5% del personal

valor del negoci periodístic”, escriu Man-

contractat i estan dividits en un bon

zano. El cas d’Hermes Comunicacions

nombre de diaris i revistes, ja que tan

SA –editora d’El Punt– en seria l’exem-

sols tres capçaleres de premsa comarcal

Un valor afegit Si la Premsa, singu-

ple més significatiu. Tot i això, l’autor re-

(El Punt, el Diari de Tarragona i el

larment la comarcal i local, va viure

marca que això està canviant. “La

Segre) superen els 100 treballadors.

de 1985 a 1995 la seva “dècada pro-

tendència en el sector de la informació

Respecte a les xifres de negoci, la crisi

digiosa”, gràcies a l’impuls de la in-

ha provocat un descens en el sec-

novació tecnològica i a l’obertura

Sis de cada deu lectors de premsa a Catalunya llegeixen mitjans de premsa comarcal local s’ha girat els últims anys cap als mo-

tor dels editors de premsa co-

democràtica del nostre petit país,

marcal de gairebé 21 milions

els últims quinze anys han estat

d’euros en els dos exercicis pas-

marcats per la complexa convivèn-

sats. Si el 2007 va ser el millor any

cia amb dos fenòmens que amena-

de la història, amb una facturació

cen la rendibilitat de la nostra

global propera a 100 milions d’euros; el

premsa. Ambdós fenòmens, la

dels d’integració vertical”, apunta. El

2008 va baixar fins a 86,1 milions i el

premsa cibernètica i l’eclosió dels

desenvolupament de la tecnologia digi-

2009 fins a 73,7 milions.

diaris gratuïts, convergeixen en un

municació està contribuint al fet que els

MARGE COMERCIAL

tradicionals: la gratuïtat de la in-

editors de premsa de proximitat apostin

En el capítol destinat a la inversió i es-

formació.

pels grups multimèdia, amb una integra-

tructura publicitària –també escrit per

En aquest context, es requereix un

ció d’activitats “que cada vegada man-

Manzano– s’observa la caiguda en la in-

gran esforç per reinventar el nou

versió publicitària (dels 62,3 mi-

periodisme imprès. De vegades la

lions del 2007 als 42,9 del 2009).

innovació més revolucionària i

Aquest fet és important si tenim

efectiva pot ser la tornada als orí-

tal i la penetració en el sector de la co-

punt demolidor per a les empreses

La premsa comarcal és un sector de pimes, amb una gran presència de microempreses amb menys de deu treballadors tenen més proximitat entre si i fins i tot

en compte que la publicitat és la

gens; és a dir a l’anàlisi i a la inter-

primera font d’ingressos de la

pretació profunda de la realitat. I,

premsa comarcal amb un 58,4%

també, a la connexió real amb els

sobre els ingressos totals del 2009.

anhels i expectatives dels ciutadans

comparteixen alguns processos del ne-

Manzano ressalta que “en aquests dos

de les nostres ciutats, viles i pobles

goci”, la qual cosa els permet obtenir

últims anys la premsa comarcal ha per-

on la premsa comarcal i local

economies d’escala i els reforça davant

dut 1 de cada 3 milions que facturava als

manté el lideratge d’audiència.

possibles competidors. El grup Segre o

anunciants el 2007, cosa que dóna una

Tot plegat, més la crisi econòmica

la premsa d’Osona serien exemples d’a-

idea molt clara de l’impacte de la crisi

general, ens ha fet i ens fa mal, com

questa integració vertical.

sobre l’activitat dels editors de la premsa

a tots. La part positiva és que els ex-

Quant a ocupació, Manzano apunta que

comarcal”. L’estudi, però, destaca un

perts garanteixen que l’única

punt a favor de la premsa de pro-

premsa que té el futur garantit és

La tendència a la integració horitzontal està canviant a favor de models d’integració vertical el sector de la premsa comarcal i local

ximitat com és l’existència d’un

la premsa comarcal i local, espe-

mercat de més de 88.000 anun-

cialitzada en la informació de pro-

ciants, un 97% dels quals ho són

ximitat i molt propera al lector

directes, i que mantenen la con-

(entre desembre de 2008 i desem-

fiança en la premsa comarcal

bre de 2009 la premsa comarcal ha

com a suport publicitari “més eficaç”

crescut de 117.000 lectors). El Lli-

catalana amb difusió de pagament do-

per planificar-ne la comunicació i les

bre blanc 2010 de la premsa co-

nava feina, el 2007, a 1.860 persones

promocions.

marcal i local és un valor afegit per

fixos en plantilla i 900 més de manera in-

Tot i això, després d’una anàlisi exhaus-

al desenvolupament del sector.

directa. La crisi, però, ha afectat el sec-

tiva de l’evolució de la inversió publici-

Estanis Alcover,

tor i el 2009 s’havia reduït el nombre de

tària per tipus de publicacions i

president de l’ACPC

personal fix en plantilla situant-se en

demarcacions, aquest economista con-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

participació en altres publicacions, però

ANÀLISI

Dubtes en l’era digital Al final del llibre blanc, Joan M. Cor-

i destaca que “cada cop més editors

gratuïta. Corbella assegura que una

bella, professor del departament de

plantegen el retorn a la idea inicial

“solució gens descartable” de futur

Comunicació de la Universitat Pom-

de fer pagar per l’accés”, tot i que els

passa per combinar la reconversió

peu Fabra, exposa els dubtes sobre

diferents intents han resultat “un fra-

del diari a gratuït amb versions digi-

els models i les estratègies d’explo-

càs estrepitós”. Un altre dubte que

tals de pagament que hi aportin un

tació de la premsa local a l’era digi-

apunta Corbella fa referència als can-

valor afegit.

tal. L’article s’inscriu en el marc de

vis d’hàbits de lectura i compra de

D’altra banda, Corbella també ad-

l’estudi Els canvis en el model d’ex-

premsa entre els més joves. En

verteix del volum de costos que su-

plotació de la premsa local i comarcal a Catalunya, que va obtenir el premi de Recerca de la Premsa Comarcal 2009 i del qual Corbella és l’autor juntament amb Xavier Cubeles, Carles Pont i també professors

posaria per als editors de

Una solució “gens descartable” seria combinar el diari gratuït amb versions digitals de pagament amb valor afegit

del departament de Comunicació.

obligaria a fer “un ‘canvi d’escala’ no sempre possible”. Finalment, recorda que la crisi econòmica s’ha encaval-

aquest punt, l’autor recomana als

cat amb la crisi estructural del sector,

petència que ha significat la premsa

editors apostar per les xarxes socials.

cosa que ha provocat pèrdua d’a-

gratuïta per a la premsa de proximi-

Sobre la intensificació de la pràctica

nuncis, retallades de despeses en la

tat al disputar-li els petits anuncis i

de distribuir gratuïtament exemplars

producció d’informació i l’empobri-

els anomenats “classificats”. Alguns

del diari –a la recerca d’una major di-

ment del servei.

editors de mitjans de pagament han

fusió tot i anar en detriment dels in-

Davant d’aquesta situació, s’han

intentat participar en aquest altre cir-

gressos

còpies–

donat iniciatives en diversos llocs a

cuit de comunicació escrita, tot i que

Corbella adverteix que, a la llarga,

la recerca de models d’explotació

no sempre ho han aconseguit.

pot ser contraproduent en “provocar

viables per als editors de premsa,

Corbella també es refereix a la com-

un procés de rebuig generalitzat al

com ara el reforçament dels “clubs

per

venda

petència sorgida arran de l’aparició i

de lectors” –com a via de fi-

creixement d’Internet i el seu ús so-

delització per mitjà de serveis

anuncis “classificats”, una tradicional font d’ingressos de la premsa

Els editors de premsa local no poden apostar per empreses multimèdia perquè el “canvi d’escala” no seria possible

local. Els editors han intentat am-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

preses multimèdia, ja que els

En l’article, Corbella apunta la com-

cial. La Xarxa acull cada cop més els

premsa local apostar per em-

amb valor afegit–, la reconversió de les empreses editores

“entitats

“fundacions” sense

afany

o de

pliar l’activitat al terreny digital,

pagament, amb conseqüències sobre

lucre” (opció que s’està donant als

però segons Corbella aquestes estra-

el model que en resultarà de l’explo-

EUA i que permet la possibilitat de

tègies han estat “erràtiques, en cohe-

tació”. En alguns països, explica, els

captar recursos econòmics a l’em-

rència amb la falta de models

editors han optat per reconvertir les

para dels avantatges fiscals), així

d’explotació clars de la premsa digi-

publicacions diàries en gratuïtes. Tot

com la generació d’estructures de

tal, tant local com d’abast general”.

i que encara és aviat per saber la via-

producció de serveis informatius au-

Segons Corbella, la manca d’un

bilitat de l’aposta, aquest camí mos-

tònomes (una mena de “productores

model d’explotació viable en la

tra una tendència en què la fortalesa

de premsa”) que venen el seu treball

premsa digital juga a favor dels edi-

social de la capçalera tradicional do-

a diferents empreses periodístiques,

tors dels diaris en paper –la publici-

naria avantatge enfront la compe-

en un pas més cap a una major

tat no acaba de funcionar a la Xarxa–

tència dels nouvinguts de la premsa

externalització.

clou que “les xifres demostren que el 2009 hi ha hagut un gran esforç comercial en la venda d’espais de publicitat” i remarca l’esforç dels editors per mantenir-hi l’activitat, fet que els ha permès retenir “alguns anunciants i tirar endavant algunes campanyes noves negociant preus i condicions a la baixa”. Manzano adverteix els editors que cal realitzar els ajusts necessaris, però “intentant mantenir els marges, a fi d’evitar l’estrangulació financera. El marge comercial és l’indicador que cal vigilar”. BAIXA PRODUCTIVITAT En el cinquè capítol, dedicat al model econòmic, Manzano realitza una anàlisi dels ingressos del sector i porta a terme una revisió de les despeses d’explotació prenent com a referència l’activitat mer-

La premsa de proximitat està patint les conseqüències de la crisi econòmica.

cantil dels editors. El sector té dues vies d’ingressos: la pupunt de quedar-se en un 50% de la taxa

que l’escenari del mercat ha canviat” i,

mera aporta entre un 64% i un 66% dels

de productivitat que altres editors obte-

per tant, cal “una estratègia de sector, en

ingressos i la segona se situa entre un

nen sobre el cost de cada lloc de treball.

la qual els editors han de treballar de

UN NOU ESCENARI

Així, l’estudi proposa que els editors tre-

32% i un 35% i “fa palesa l’existència d’una forta dependència del sector res-

manera col·lectiva”.

pecte de la inversió publicitària”.

Finalment, l’estudi apunta uns reptes de

ballin junts, que iniciïn accions de de-

La caiguda de la inversió publicitària va

futur. Aquesta part de l’estudi està ela-

fensa i promoció conjunta del sector a

provocar que el 2009 els marges de be-

borada per Celestino Manzano junta-

través de l’Associació Catalana de la

neficis se situessin entre un 0% i un 15%.

ment amb Joan M. Corbella, professor

Premsa Comarcal i Local, entitat que

Manzano alerta que els descensos dels ingressos són tan forts “que s’està posant en perill la continuïtat d’un gran nombre de publicacions, ja que són molts els editors que han minimitzat els

promou la comercialització pu-

De les 1.860 persones fixes en plantilla que el sector tenia el 2007 s’ha passat a les 1.690 del 2009

marges comercials durant el 2009 i que

blicitària, dóna suport als editors en matèria d’investigació i promociona la premsa comarcal. Els reptes que, segons els autors, han d’afrontar els editors a curt i

han vist com els resultats empresarials

del departament de Comunicació de la

mig termini són: la recuperació dels mar-

es tenyien de vermell”.

Universitat Pompeu Fabra.

ges d’explotació a la sortida de la crisi,

En la comparació entre el model econò-

A l’hora d’afrontar aquests reptes, els au-

l’adaptació del model de comercialitza-

mic dels diaris comarcals i els diaris ge-

tors creuen que l’impacte de la crisi eco-

ció publicitària a les condicions dels mer-

neralistes (l’estudi pren aquells amb una

nòmica afecta de manera molt forta la

cats laborals i la incorporació del

difusió inferior a 30.000 exemplars per

premsa de proximitat i adverteixen que

màrqueting a la gestió de l’editor, guan-

fer-ne una comparació més realista)

per sortir d’aquesta situació és “un pro-

yar dimensió empresarial per incremen-

s’observa un major marge brut d’explo-

blema de gestió i d’estratègia de mer-

tar l’eficiència dels recursos i la pro-

tació en els comarcals, degut a una es-

cat”. Manzano i Corbella critiquen que,

ductivitat i facilitar el canvi de model de

tructura de costos més continguda. En

“en el sector de la premsa comarcal en

comunicació adoptant la tecnologia di-

canvi, els rendiments que obtenen per

conjunt, hi manca una tàctica de mercat

gital i integrant aquest nou suport en el

lloc de treball són força inferiors, fins al

definida i els editors han d’adonar-se

negoci de l’editor.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

blicitat i la venda d’exemplars. La pri-

R E P O R TATG E

Les audiències tant a Europa com a l’altra banda de l’Atlàntic no enganyen i els experts ho adverteixen: els joves escolten la ràdio d’una manera diferent. No es tracta

Els joves: el gran repte de la ràdio Arnau Soler Fotos: Vicente Pruna Dos anys enrere, concretament l’octu-

incorporar a l’escolta radiofònica per-

bre de 2008, l’Associació Catalana de

centatges significatius del segment dels

Ràdio va encarregar a l’Observatori de

14 als 18 anys pot tenir conseqüències

la Ràdio a Catalunya un estudi sobre

molt negatives per al futur del nostre

els hàbits radiofònics dels joves. Aquell

mitjà”.

encàrrec partia d’una preocupació ba-

L’estudi encarregat a l’Observatori de

sada en dades reals ja que, segons l’Es-

la Ràdio, que es va presentar el desem-

tudi General de Mitjans (EGM), feia

bre passat sota el títol La ràdio i els

tretze anys que les xifres d’oients de

joves. Problemàtica actual i tendències

de l’aparició

ràdio no creixien entre la població com-

de futur, aprofundeix en les causes de

presa entre els 14 i els 24 anys. No tan

l’actual desafecció del públic juvenil i

d’Internet. Un estudi

sols no creixien sinó que fins i tot ana-

apunta algunes recomanacions per fre-

ven a la baixa.

nar la pèrdua d’oients entre les audièn-

tan sols d’un simple canvi generacional ni d’un fet conjuntural sinó que és un fenomen sorgit arran

de l’Observatori de la Ràdio analitza aquest problema i esbossa el

Aquest no és un fenomen exclusiu de

cies més joves.

Catalunya, ja que la manca de penetra-

La investigació en qüestió –elaborada

ció de la ràdio entre els segments més

per Xavier Ribes, Josep Maria Martí,

joves de la població afecta la quasi to-

Maria Gutiérrez, Lluïsa Martínez i

talitat del sistemes radiodifusors euro-

Belén Monclús– es va portar a terme

camí que cal seguir

peus, sobretot en les franges d’edat

mitjançant un miler d’entrevistes per te-

entre 14 i 19 anys, en què s’avalua la in-

lèfon a diferents joves amb edats com-

per solucionar una

corporació dels nous oients al sistema

preses entre els 14 i els 24 anys i alguns

desafecció i un canvi d’hàbits que marcaran el futur de la ràdio actual.

radiofònic.

grups de discussió.

El periodista Josep Maria Martí –actual

L’estudi recorda que la percepció tant a

degà del Col·legi de Periodistes i presi-

Europa com als Estats Units és que

dent de l’Observatori de la Ràdio– ho

“l’anomenada ràdio convencional està

deixava ben clar el 10 de març en el seu

vivint una situació que pot tenir greus

bloc amb un post titulat “La crisi de

conseqüències per al futur de la indus-

l’audiència radiofònica juvenil”. “La

tria” i alerta que la pèrdua d’oïdors

major part dels operadors públics i pri-

joves implica que la mitjana d’edat

vats –escrivia Martí– fa temps que

cada cop sigui més alta i, per tant, ofe-

veuen amb impotència com els joves no

reixi “una imatge d’envelliment gene-

responen a l’oferta de programació; no

ral i progressiu de l’audiència”.

es tracta d’un fet conjuntural sinó que

Segons aquest treball, a la ràdio cata-

ja s’ha convertit en una realitat estruc-

lana s’està configurant “un nou perfil

tural que comença a ser preocupant: no

de potencial consumidor davant del

Els nous hàbits pel que fa als mitjans de comunicació dels “nadius digitals” obren interrogants en el futur de la ràdio.

qual les actuals estratègies de captació

ESCOLTA ESPORÀDICA

modificació en la qualitat de l’escolta.

utilitzades fins ara pels operadors no

La investigació adverteix que una de

Així, tot i que la majoria de joves s’au-

acaben de funcionar”. Ens trobem amb

les conclusions que se’n treuen pot sem-

todefineixen com a oients de ràdio, a

un consumidor que prefereix Internet a

blar que contradigui aquesta tendència,

l’hora de la veritat un 81% desconeix

la ràdio, amb una accentuada tendència

ja que afirmen que “els joves catalans

l’oferta de continguts radiofònics. I és

a les xarxes socials (72,9% dels enques-

sí que escolten la ràdio”. “El que suc-

que l’estudi conclou que els joves

tats) i als blocs (un 24,1% en manté

ceeix –argumenta l’estudi– és que, ma-

veuen la ràdio com “una simple capsa

algun), una eina a l’alça, ja que, tal com joves generadors de continguts s’anirà incrementant en els pròxims anys”. Per tot això, apunten els experts de

La manca de penetració de la ràdio entre els joves afecta quasi tots els sistemes radiodifusors europeus

l’Observatori de la Ràdio, en la dieta

una atenció adequada”. Quant a continguts, els autors d’aquest treball expliquen que la música és allò que els joves prefereixen per sobre de la resta, i

mediàtica juvenil actual “el paper del

joritàriament, no ho tenen com un

que són, lògicament, les cadenes temà-

mitjà radiofònic és circumstancial i

hàbit quotidià i l’escolta és esporàdica”,

tiques musicals les més sintonitzades.

complementari” degut bàsicament a un

ja que el temps d’escolta és reduït per-

També és de destacar una aproximació

entorn de possibilitats altament com-

què els joves actuals són multifuncio-

a les ràdios generalistes per part del sec-

petitiu, perquè tenen moltes més op-

nals, cosa que implica una “disminució

tor masculí, gràcies a l’interès pels con-

cions que els pares a l’hora d’omplir el

de l’atenció sobre les tasques que rea-

tinguts esportius.

temps d’oci.

litzen al mateix temps” i provoca una

Una altra de les conclusions de l’estudi

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

apunta l’estudi, “aquest col·lectiu de

de difusió a la qual no se li para

R E P O R TATG E

és que l’associació entre ràdio i música

envolupats. Els programadors i els res-

és el que més agrada de la ràdio als

ponsables de producte, així com els

Els autors de la recerca admeten que

joves, mentre que allò que més els des-

executius de les companyies, són cons-

els resultats finals no els van deixar in-

agrada és la publicitat i els continguts

cients que s’enfronten a un problema

diferents. “Si bé és cert que la major

que no són musicals. Per tot plegat, es

profund i de solució complicada, si bé

part de les conclusions apunten en la

AVÍS A LA RÀDIO MUSICAL

constata que “els continguts són el

no impossible. Començar a prendre

línia de les hipòtesis de partida, algunes

nucli central de l’afecció o desafecció

mesures urgents pot començar a con-

han estat matisades per les dades”,

dels joves cap al mitjà”.

trarestar la desafecció dels més joves i

admet Xavier Ribes, professor del

A més, es conclou que els joves aprofiten les eines P2P per descarregar-se música de manera gratuïta malgrat les campanyes publicitàries que recalquen que és il·legal. També es destaca com

Departament de Comunicació

Els joves actuals són mutifuncionals, cosa que implica una disminució de l’atenció i, per tant, de la qualitat de l’escolta

ha arrelat la cultura de la gratuïtat i el

gueix– va ser descobrir que, contra el que deien els estudis

assegurar el potencial social i econò-

sonalitzat i immediat. Prova d’això és

mic del mitjà en un futur pròxim”.

ràdio. Però ho fan d’una manera poc

que un 35,6% dels enquestats escolta

Acte seguit, els responsables de l’es-

atenta, breu, quasi involuntària. Les si-

ràdio per Internet, el seu nou escenari

tudi proposen unes recomanacions

tuacions de consum i els hàbits cultu-

social. En aquest nou context –alerta

destinades a modificar la percepció del

rals dels joves són complexos i no els

l’estudi– “la ràdio no és un element di-

mitjà radiofònic entre els joves. Algu-

podem enquadrar fàcilment dins d’es-

namitzador de les relacions socials”.

nes d’aquestes, aclareixen, ja estan en

quemes senzills. Per exemple, intuíem

Davant d’aquest fenomen, s’apunta

marxa en algunes emissores. Les reco-

que una bona part de les pèrdues de

compensar les pèrdues d’audiència, han intentat adreçar-se a una quota cada cop més àmplia, limitant les novetats musicals de les llistes a aquelles

d’audiència, els joves sí que escolten la

radioescoltes joves detectades

El panorama actual, fruit de l’aparició d’Internet, dibuixa un panorama de canvi inèdit en els darrers cinquanta anys

cançons que aconsegueixen una gran audiència. Això, segons el treball de

pels estudis d’audiència podien estar essent absorbides per un consum de ràdio per Internet. I això no ha estat ben bé així. La Xarxa, evidentment, ha entrat a

manacions són: donar visibilitat a la

formar part de la seva “dieta medià-

l’Observatori, ha comportat conse-

ràdio com a mitjà de comunicació

tica”, tot i així, la ràdio en línia és

qüències negatives, com ara una ho-

(promocionant-ne l’oferta en canals i

només una petita part del temps a In-

mogeneïtzació

suports d’impacte entre els joves), po-

ternet. Quan el pes de la relació

descens de l’impacte de la marca, una

tenciar la marca corporativa, desenvo-

joves/ràdio/música recau en la música,

dels

formats,

pèrdua d’identitat sonora i el trenca-

lupar nous formats i continguts no

guanyen importància els entorns d’in-

ment del vincle emocional amb l’au-

estrictament musicals que s’adaptin a

tercanvi P2P o les xarxes socials, men-

diència per causa de la progressiva

l’entorn digital, desenvolupar el vincle

tre queden en un segon terme l’escolta

extinció de la figura del discjòquei. Per tot plegat, l’estudi apunta en les seves conclusions que “les transformacions en els hàbits de consum dels mitjans en general i de la ràdio en

de les emissions per Internet

Guanyen importància els entorns d’intercanvi P2P i les xarxes socials, relegant l’escolta de les bitcasters

particular que estan experimentant els CAPÇALERA SETEMBRE 2010

“La primera sorpresa –prosse-

fet que Internet faciliti el consum per-

que les emissores de ràdio, per poder

Audiovisual de la UAB i investigador principal de l’estudi.

(bitcaster)”. Des del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura –l’estudi de mesura i anàlisi de les audiències als territoris de parla catalana

segments d’edat més joves de la seva

emocional amb l’audiència (recupe-

audiència potencial, ens dibuixen un

rant el paper del locutor/comunicador

la Comunicació i la Cultura (FUN-

panorama de canvi, inèdit en els dar-

i potenciant-hi la interactivitat), aten-

DACC)– també s’observa aquest canvi

impulsat per la Fundació Audiències de

rers cinquanta anys en la història del

dre les particularitats d’aquest sector

de tendència, tot i que en matisen algu-

mitjà de comunicació. Es tracta d’un

poblacional, apostar per la creativitat i

nes conclusions. Així, Joan Sabaté, di-

fenomen que s’està produint a escala

la novetat i, finalment, estar atents als

rector general de la FUNDACC i

global, sobretot en els països més des-

canvis en l’entorn digital.

professor de Sociologia de la Comuni-

R E P O R TATG E

cació a la Universitat Ramon Llull,

TALL GENERACIONAL

la ràdio com un mitjà imprescindible, ja

admet que a la “Dieta mediàtica i cul-

En el rerefons de tot aquest fenomen

que moltes de les seves potencials utili-

tural dels joves”, realitzada des del Ba-

s’hi troben uns joves que viuen a l’altre

tats i funcionalitats ja les troben a In-

ròmetre, s’observa “un lleuger descens

costat de la fractura digital. “El seg-

ternet i, per una altra banda, els

del consum de la ràdio” i respecte a la

ment poblacional analitzat pertany a

continguts que els donem els radiodifu-

medició d’audiències recorda que hi ha

l’anomenada generació digital (també

sors els interessen relativament poc, tal

un problema, ja que “la multiplicitat de

se’ls ha batejat com a nadius digitals).

com confessen en les enquestes”.

canals fa més difícil saber qui els està

Tot i que sovint els atribuïm més conei-

Per tot això, els diferents experts recal-

escoltant”. El director general de la FUNDACC també adverteix que “encara no es tenen prous dades per saber les tendències de futur”, però, malgrat això, as-

quen que el que s’està donant és

Les noves tecnologies, com és el cas d’Spotyfive, permeten fer-se una ràdio musical personalitzada

un autèntic trencament generacional d’un hàbit quotidià. “No esdevenir oients de ràdio quan són joves fa que sigui molt difícil

senyala que “el mitjà radiofònic,

que, d’adults, incorporin el con-

sobretot arran de l’aparició d’Internet,

xement i experiència en els entorns vir-

sum radiofònic en el dia a dia”, admet

està patint l’impacte de les noves for-

tuals dels que realment tenen, no es pot

Ribes. “Una de les idees que comenta-

mes de consum, encara que no tant com

negar que, si més no, es mouen sense

ven sovint amb l’equip –prossegueix–

a la premsa escrita”. Sabaté creu que

por ni reticències per Internet. Una

era que el desinterès dels joves per la

“en general no és cert que hi hagi una

bona part del temps del consum cultu-

ràdio era directament proporcional al

desafecció per la informació. Una altra

ral l’inverteixen a la Xarxa. Però

desinterès que la ràdio mostrava pels

cosa és que els interessos informatius

aquesta no és, al nostre parer, la causa

joves: són un sector poblacional amb

entre els joves siguin els mateixos dels

principal per la qual els joves no se

baix poder adquisitiu que, comercial-

adults o dels joves de fa vint anys. Més que desafecció, jo clarament parlaria d’un desinterès per la ràdio generalista i d’una aposta per la ràdio musical”. També recorda que la ràdio musical és

ment, no és gaire atractiu. Però

Els experts adverteixen que s’està donant un autèntic trencament generacional d’un hàbit quotidià

un fenomen jove i que a partir dels qua-

mini, ja que són ells els que esdevindran els consumidors amb

sumen a les audiències radiofòniques

ràdio musical i augmenta la ràdio ge-

convencionals”, apunta Ribes. “A par-

ara després els resultarà molt costós

neralista. “Per tant, aquesta és el viver

tir de les dades que hem recollit –pros-

sumar-los a les audiències”.

dels futurs oïdors de ràdio generalista”,

segueix– sembla més precís atribuir el

Ribes destaca que un dels trets carac-

apunta.

poc interès dels joves per la ràdio a as-

terístics dels joves de tots els temps és

recursos del futur i, si no els “capturen”

Amb tot, les empreses que es dediquen

pectes com la poca vinculació emocio-

voler ser diferents de la resta, cosa que

a aquest tipus de ràdio han d’estar

nal que el mitjà els provoca, la

comporta que “qualsevol producte de

alerta. Segons l’estudi de l’Observatori,

percepció que tenen de ser un mitjà per

consum massiu els pugui provocar cert

ja no sembla actuar com a prescriptora principal, en haver estat substituïda per Internet”. Així Sabaté creu que “la ràdio musical ha de tenir més motius de

rebuig. Encara que, d’altra

Els joves tenen poca vinculació emocional amb la ràdio i ho veuen com un mitjà per a la gent gran

preocupació perquè ara les noves tecCAPÇALERA SETEMBRE 2010

mimar com a inversió a llarg ter-

ranta anys es dóna un descens de la

“la ràdio musical d’antena convencional

també comentaven que l’empresa radiofònica els ha de

nologies, com és el cas d’Spotyfive, per-

banda, també volen saber-se part d’un col·lectiu, integrar-se en cercles, en tribus. Així, si bé el consum personalitzat pot reforçar-ne la identitat única, cal que

a la gent gran o l’homogeneïtzació de

puguin mostrar-la al món, compartir-la,

meten que et facis la teva emissora de

l’oferta radiofònica, tant en continguts

per tal que els seus la valorin. És per

ràdio musical a la carta. Per tant, tinc la

com en formats”.

això que crec que els entorns musicals

percepció que la ràdio generalista és la

Així mateix s’expressa Josep Maria

de consum “a la carta” que combinen

que està fent millor l’adaptació a Inter-

Martí en un apunt del seu bloc: “El que

les eines de relació de les xarxes socials

net i la que hauria d’estar més preocu-

en realitat sembla que està passant és

poden experimentar en un futur imme-

pada és la musical”.

que, per una banda, els joves no veuen

diat una forta expansió”.

El tipus d’escolta de la ràdio per part dels joves respon als seus hàbits multifuncionals, fruit de l’aparició i consolidació d’Internet.

UN FUTUR DIFERENT

sària, ja que els operadors no poden se-

amb poca atenció i mentre realitza al-

El futur del mità ràdiofònic és, doncs,

guir contemplant sense fer res el dego-

tres tasques, l’accés a aquests contin-

una gran incògnita, ja que els hàbits

teig negatiu de les estadístiques

guts ubiquament i asincrònicament a

dels oïents més joves són ben diferents

d’audiència”.

l’emissió i que ho pogués fer a través de

dels que tenen els adults. El que està

Finalment, Xavier Ribes admet la difi-

qualsevol dispositiu (mòbil, televisor,

molt més clar és que les empreses que hi

cultat d’imaginar com serà l’oient del

Internet, consola de joc, equip de mú-

treballen encara tenen molta feina si

futur “perquè el que ha de canviar, en

sica...). A més, hauria de poder mani-

volen mantenir les audiències actuals. un públic entre 14 i 29 anys, llavors s’han de preocupar perquè clarament no els estan escoltant”, alerta Joan Sabaté.

Si la ràdio actual vol mantenir les audiències actuals haurà de lluitar contra la desafecció amb un munt d’estratègies

Per això, Josep Maria Martí deia en l’apunt que “per recuperar el terreny per-

pensa i recomanar-ho fàcilment, si ho considera oportú, als amics”. Així doncs, la ràdio actual té davant seu un repte ben important.

primer lloc, és la ràdio en si, tant en mo-

Si vol mantenir les audiències actuals

dut, cal que els operadors venguin

dels programàtics com en diversificació

haurà de lluitar contra una desafecció

entre els joves la marca de la ràdio en

de l’oferta. Es fa quasi imprescindible

preocupant amb un munt d’estratègies.

general; cal vincular-hi atributs positius:

que existeixi una distribució multipla-

Nous problemes, noves respostes. L’e-

modernitat, varietat d’oferta, facilitat

taforma dels continguts sonors per tal

closió d’Internet, una vegada més,

d’escolta, presència multisuport, etc. No

de facilitar a l’oient jove, que sabem

obliga els mitjans de comunicació a

és una tasca fàcil, però és del tot neces-

que escolta la ràdio de manera breu,

reinventar-se.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

“Si el que volen les ràdios generalistes és

festar què ha escoltat, dir què en

E N T R E V I S TA Cristina Gallach, periodista

Cristina Gallach ha treballat com a periodista a Catalunya, als Estats Units, a Rússia i als països de l’Est, però el major reconeixement professional va venir al

“Professionalment, val la pena arriscar-se” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

convertir-se en la

El 30 de juny vas recollir el premi Er-

aquest temps i amb molts dels quals he

nest Udina de l’Associació de Perio-

estat en contacte.

portaveu de Javier

distes Europeus de Catalunya i l’any

Solana; primer, quan

passat el Financial Times va escollir-te

Des de la UE s’ha insistit sempre a po-

una de les trenta personalitats més in-

tenciar la mobilitat laboral, un dels

fluents a Brussel·les. Si mires enrere,

punts dèbils dels espanyols. Tu als anys

era secretari general

quan als anys vuitanta estaves al 9 Nou

vuitanta ja vas anar a estudiar i a tre-

de l’OTAN i, després,

i veus on has arribat, et dóna vertigen?

ballar als Estats Units i als noranta tre-

No tinc vertigen, però han passat molts

ballaves

per

l’Europa

l’Est,

com a alt representant

anys i moltes coses. En trenta anys de

Brussel·les, etc. No et senties una rara

carrera professional n’he passat més de

avis?

per a la Política

quinze com a periodista i uns altres

La meva actitud personal i professional

quinze com a portaveu d’en Javier So-

era de moure’m constantment i m’agra-

Exterior i Seguretat Ciutadana de la UE. Darrerament, Gallach ha tancat una etapa

lana. Si bé és cert que he tingut moltes

dava canviar cada vegada que sentia

oportunitats i he fet moltes coses. Vist

que ja havia complert una etapa. Vaig

amb perspectiva, vaig poder exercir de

tenir sort perquè en tots els llocs on tre-

periodista tant a Catalunya, a Espanya;

ballava i volia fer una altra feina els

a Europa com a fora d’Europa, i com a

meus caps no van posar-hi cap impedi-

portaveu he seguit tota l’actualitat in-

ment. És a dir, que les circumstàncies

ternacional.

professional en la qual

m’ajudaven. Per això a tots els joves que he vist interessats a arriscar una mica els

Podríem dir que et trobes en un moment

he estimulat a fer-ho. Professionalment,

s’ha convertit, segons

de reconeixements, en un moment àlgid

val la pena atrevir-se perquè, en general,

el Financial Times, en

a la teva carrera?

trobes aigua a la piscina.

És un moment interessant perquè és el

una de les trenta

final d’una etapa. Com et deia, he vis-

Però la situació actual no ajuda gaire.

cut dos blocs diferents d’uns quinze

És cert que amb la precarietat laboral

personalitats més

anys cadascun i ara espero que me’n

actual és més arriscat, però sempre he

quedin quinze més en aquesta nova

pensat que la mobilitat és un bon con-

influents de la UE.

etapa que encara està per definir. I estic

sell i sempre ho recomano, sobretot

encantada que al final d’una d’aquestes

quan no tens càrregues familiars. Als

etapes em facin aquests reconeixe-

anys noranta, per exemple, jo no tenia

ments, ja que a més el premi Ernest

cap càrrega familiar i, a més, el meu

Udina el donen els mateixos companys,

home m’animava a fer-ho. Si has de dei-

els que han vist el que he fet durant tot

xar una feina per una altra en la qual

Cristina Gallach, en un moment de l’entrevista al Col·legi de Periodistes, en què va repassar aspectes de la UE i de la professió.

guanyaràs experiència no crec que per-

de comunicació que funcionava bastant

nyarà sense la complicitat i la constant

dis massa, i el que perds se’t compensa.

bé. Estic contenta d’haver-ho fet i hi vaig

interacció d’actors polítics com els es-

aprendre moltes coses. El 1996 fas un nou salt a la teva car-

tats i les comunitats autònomes. Des de Brussel·les tan sols es pot fer una co-

rera al ser nomenada portaveu de Ja-

Després de l’OTAN, segueixes Solana

municació molt estratègica, molt d’alt

vier Solana, secretari general de

quan és nomenat alt representant per a

nivell. Mentre el missatge de l’activitat

l’OTAN. Quan ell et fa l’oferta, t’ho

la Política Exterior i Seguretat Ciuta-

de la UE tan sols es digui des de Brus-

vas pensar molt?

dana de la UE. Parlem un moment de

sel·les no arribarem a la gent, ja que ve

Ni un minut. Per una part, des d’un tunitat perquè jo havia estudiat temes de relacions internacionals i de seguretat a la Universitat de Columbia i coneixia

des d’una capa elevada, d’una certa elit

“Mentre el missatge de la UE tan sols s’emeti des de Brussel·les, no arribarem a la gent

i, en canvi, la informació diària que els mitjans de comunicació reflecteixen és la dels actors polítics més propers. Per tant, em sembla que és fonamental establir tota una cadena d’actors comuni-

molt bé l’àmbit d’acció de l’OTAN. D’altra banda, coneixia molt poc en Javier

comunicació i de la UE, que arrossega

cants des de Brussel·les que passi pels

Solana, tan sols de l’època de ministre

un problema quasi crònic a l’hora d’ex-

estats, per les comunitats autònomes i,

però em va semblar que era una opor-

plicar als ciutadans què és la UE, que

fins i tot, pels ajuntaments.

tunitat extraordinària. No m’ho vaig

ho veuen com un seguit d’institucions

pensar dos cops i ràpidament em vaig in-

llunyanes. És una lluita perduda?

Comunicar a nivells diferents.

tegrar al seu equip, on hi havia un grup

Aquesta és una lluita que no es gua-

Sí, perquè sense aquest suport, que ho

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

punt de vista intel·lectual era una opor-

institucional molt millor, però no hem superat el problema de legitimitat, de proximitat. Els actors de les institucions de Brussel·les no són percebuts com a actors representatius dels ciutadans. I aquesta legitimitat no s’aconsegueix sense l’ajuda dels governs. Per tant, hi ha un problema important perquè en comunicació la legitimitat és vital.

“La UE no ha superat el problema de legitimitat. I en comunicació la legitimitat és vital” I en tot aquest entrellat, quin paper tenen els mitjans de comunicació? Els mitjans de comunicació han canviat molt. El 1996, quan jo volia fer conèixer un missatge o tenir visibilitat d’acció, havia de fer, com a molt, una o dues entrevistes a la CNN o a la BBC. Ara, en canvi, has d’anar a molts altres grans mitjans per arribar-hi. I, a més, pel que fa als estats, hi ha una gran fragmentació en els mitjans de comunicació perquè abans un sol mitjà podia assolir amb el seu informatiu audiències de quatre o cinc milions de persones. I qui té un 10% d’audiència ja és líder. Exacte. Per tant, hem de confiar més en els propis recursos, com el fet de posar L’exportaveu de Javier Solana ha viscut la major fragmentació dels mitjans.

més informació a la Xarxa perquè sigui accessible. I és que cada cop es comunica més sense intermediari, perquè

magnifica en els diferents nivells, el missatge de Brussel·les no arriba. A més a més, hi ha un altre aspecte a tenir en compte: les opinions públiques estan

“La premsa de fora de la UE cada vegada confia més en nosaltres, cada vegada els interessa més el nostre model”

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

jar a Internet una intervenció perquè tothom que vulgui se la baixi. Pel que fa a això, hi ha hagut un canvi radical. El 1996 a l’OTAN

fragmentades. Quan des de Brussel·les

n’hi ha tants que el que fas és pen-

s’emet un missatge, aquest pot ser molt

necessites que els actors polítics que

fèiem unes entrevistes o una sèrie de re-

ben acollit per l’opinió pública espan-

tenen accés directe a aquella audiència

portatges, mentre que ara l’OTAN ja té

yola o catalana i no tan ben acollit per

et donin un cop de mà, si no és una co-

la seva pròpia cadena de televisió

l’alemanya o la britànica. I això passa

municació massa llunyana de la ciuta-

(NATO TV)! Des de Brussel·les, creiem

perquè la informació cada cop està més

dania. Ara, amb l’entrada en vigor del

que el procés d’integració europea com-

oberta a tothom, cada vegada pots di-

nou tractat de Lisboa, un dels proble-

portaria una opinió pública europea,

ferenciar menys les audiències a les

mes que ens hem adonat que tenim és

però hem observat que l’opinió pública

quals vols arribar, així que per incidir

que s’ha intentat organitzar l’estructura

europea es crea més per qüestions con-

cretes, com durant les guerres de l’Iraq o

ser crític, si bé a vegades es donen si-

tiu quan hi ha diferències i és molt

de Kosovo, que no pas per aspectes ge-

tuacions quasi absurdes. Sovint llegeixo

menys atractiu quan hi ha un acord. La

nerals, com ara una major integració eu-

com la premsa francesa fa uns drames

nostra feina és ajudar a entendre que

ropea, que és el que buscava la

de la manca d’acció europea i de la des-

les diferències són legítimes i lògiques i

Constitució. I això passa perquè el que

unió, quan tampoc n’hi ha per tant! I

que el que hem d’intentar és que l’a-

a nosaltres ens sembla bo potser els ale-

bona part de la premsa anglosaxona

cord sigui beneficiós per a tots. A vega-

manys ho veuen d’una altra manera. Eu-

també fa igual. Hi ha diaris britànics

des em pregunto per què Europa té

ropa és més dispar, hi ha hagut un salt

que ja comencen la crònica del dia

tanta mala premsa.

molt gran, ja que integrem des de Portu-

abans de les cimeres dels caps d’estat i

gal fins a Lituània o Romania. I Europa

I a quina conclusió arribes?

suposa coses diferents per a cadascun

Penso que és perquè el procés

La UE té una vessant social però als

“Arran de la crisi de la Constitució Europea ha desaparegut el plus de voluntarisme europeu en els mitjans”

mitjans quasi sempre l’associen amb la

d’integració mateix és la informació. Des de Brussel·les, constantment hi ha una informació sobre el procés amb una sobre-

política, aspectes que normalment cri-

de govern dient “els líders es reuneixen

exposició de cadascuna de les etapes en

den menys l’atenció dels ciutadans. Si

una vegada més desunits”. Però el més

què es “cuina” cada decisió. I com que

s’incidís més en els temes socials potser

normal és que vagin desunits, per això

aquest procés de cuina és llarg, els pe-

es veuria com a més propera?

es fan les cimeres, per unir vint-i-set es-

riodistes de Brussel·les sempre es tro-

Podria ser, encara que són vessants

tats que tenen posicions dispars, no? I

ben immersos en aquests processos tan

molt tècniques. Aquest semestre, per

sis mesos després llegeixes la mateixa

complexos.

exemple, al Parlament Europeu s’ha

crònica en la qual tan sols canvien la

acabat la negociació d’un reglament

data i el tema a tractar. El que passa és

Podem dir que existeix una premsa eu-

que protegeix dels abusos de sobrere-

que el procés informatiu és molt atrac-

roescèptica com a tal?

serva (overbooking) en autobusos i vai-

Sí. I en els darrers anys ha desaparegut

xells. És un tema molt petit que ajudarà

el plus de voluntarisme europeu i la cre-

la gent, però hi ha poca consciència de la gran quantitat de reglamentació que

Perfil

ença que l’acció comuna és millor pràcticament per a tots.

es crea, mentre que es comunica més

Cristina Gallach (1960) és llicen-

dels aspectes polítics d’alt nivell.

ciada en Periodisme (UAB) i màs-

Arran de la crisi de la Constitució Eu-

ter en Relacions Internacionals

ropea?

Com a portaveu, has tractat amb molts

(Univ. Columbia). El 1980 era sub-

Sí. El moment de la Constitució va ser

periodistes. La imatge de la UE i els

directora d’El 9 Nou. Després va

el punt d’inflexió que ha provocat la

temes que interessen un periodista es-

ser redactora a TVE i a El

desaparició d’aquest plus de volunta-

panyol, noruec o rus, són els mateixos?

Noticiero Universal. De 1984 a

risme europeu. Els països que han en-

Són totalment diferents. A mi m’ha im-

1986, va ser corresponsal als EUA

trat a la UE creuen més en el que en

pressionat la confiança que els perio-

(Avui, Catalunya Ràdio i El Món).

surt com a acció que no pas en la vo-

distes de fora de la UE, de països com

De 1986 a 1996, va ser enviada es-

luntat de construcció política. Per tant,

l’Afganistan o l’Iran, tenen de l’acció

pecial a l’Europa Central i de

hi ha poca premsa voluntarista en

europea i les ganes que tenen d’utilitzar

l’Est (El Periódico) i corresponsal

aquest sentit. En l’actualitat, a la UE se

el potencial de la Unió Europea.

d’EFE a Moscou i a Brussel·les.

la tracta igual que a les Nacions Unides

Entre 1996 i 2009 va ser portaveu

o l’OCDE, com una organització més,

I els britànics, alemanys o espanyols?

de Javier Solana quan era secre-

mentre que fins fa poc hi havia un plus

Aquests miren la UE amb unes dosis

tari general de l’OTAN i alt

de ganes de veure que l’única manera

de crítica cada vegada més forta.

representant per a la Política Ex-

d’afrontar els problemes era de manera

terior i de Seguretat Comuna de

conjunta. Per contra, la premsa de fora

Però això és bo, no?

la UE. Està casada amb el perio-

de la UE cada vegada confia més en no-

És bo. Tot i així, em sembla que tenim

dista Jaume Masdeu.

saltres, cada vegada els interessa més el

tendència a l’autoflagelació. Un ha de

nostre model.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

d’aquests actors.

Gallach aposta per la formació com una manera perquè els periodistes sense feina es reciclin i trobin una altra via professional.

Sempre s’ha dit que Catalunya és més

Tu mateixa abans has separat la teva

plicar-la. Això, per mi, també és fer de

europeista que la resta de l’estat. Has

carrera professional en grans blocs de

periodista.

observat aquesta diferència en el tracte

quinze anys. La primera com a perio-

amb la premsa?

dista i la segona com a portaveu. Com

I com es veu, des de Brussel·les, la crisi

Sí, claríssimament. Els mitjans de co-

serà aquesta nova etapa que comences?

que viu la professió periodística cata-

municació de Catalunya estan més in-

Encara no ho he decidit i tampoc tinc

lana i espanyola?

teressats en la informació europea i

pressa per fer-ho. Actualment, m’he in-

El que està passant és molt similar al

tenen, en general, una predisposició

tegrat com a funcionària de la Direcció

que passa a la majoria dels països. El

una mica més positiva i és més gene-

General de Comunicació del Consell

nombre de corresponsals acreditats a

rosa a l’hora de dedicar-li espai. En

Europeu i, com a mínim, estaré un

Brussel·les, que havia sigut 1.200 en el seu moment més àlgid, actual-

canvi, els mitjans de comunicació de la resta de l’estat veuen els temes europeus des d’un punt de vista de la lluita política espanyola entre el Govern espanyol i l’oposició. Això va ser molt

“Els mitjans de comunicació catalans estan més interessats en la informació europea que els de la resta de l’estat”

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

vuit-cents perquè els mitjans estan reduint despeses. Ara, fins i tot hi ha països que pertanyen a la UE i que ja no tenen corres-

clar mesos enrere, durant la passada presidència europea, en què la manca

ment ha baixat fins a menys de

temps al Consell, on estan canviant molt

ponsals a Brussel·les. Estem vivint una

d’acord entre el Govern i l’oposició va

les coses, ja que amb la presidència per-

crisi molt forta, hi ha un canvi de model,

afeblir el conjunt de l’acció de la presi-

manent acabarà agafant la direcció de

sobretot en el cas dels diaris.

dència del Govern com a tal. A les al-

la informació de tots els aspectes d’ac-

tres

espanyoles,

ció econòmica de la UE. No sé ben bé

I cap a on va la premsa escrita?

tres

presidències

sobretot la de l’any 1995 que va tenir

què faré, si bé en el fons em veig fent de

Anem cap a uns mitjans de comunicació

lloc enmig d’unes grans dificultats tant

periodista quasi cada dia, perquè he de

que combinen l’element paper i l’audio-

polítiques com econòmiques, hi havia

buscar la informació dels temes que

visual perquè al web també s’hi troben

més lleialtat.

tractem i creure-me-la per després ex-

molts vídeos. El procés de gestió d’a-

quests diaris serà totalment diferent. És

A nivell personal em sap molt de greu.

d’Iberia i la British, cosa que implica

un canvi de model profund que farà que

He vist companys i reconeguts periodis-

saber de competència europea. Després,

els nostres fills consumeixin informació

tes que són víctimes de reestructura-

poden tenir una roda de premsa de po-

d’una altra manera. El problema és que

cions o d’un ERO. Em sembla dramàtic

lítica exterior sobre seguretat a l’Afga-

tot això té uns costos.

que persones de provada professionali-

nistan i després, una altra sobre el test

tat i amb ganes de treballar no tinguin

de resistència bancari. I, més tard, una

En el passat número de CAPÇALERA,

cap altra opció. Però també he vist al-

roda de premsa del ministre de Sanitat

Gemma Nierga criticava que l’afany per

guns que han aprofitat l’ERO per reci-

espanyol que està de visita, etc. I, a més,

ser els primers ens ha fet oblidar l’afany

clar-se i això els ha permès obrir-se una

si escriuen per a un diari han de fer la

per ser els millors.

altra via professional.

versió en paper i per a Internet i també

És cert. Els mitjans competeixen tant per ser els primers que hi ha un problema de manca de rigor. S’aposta per la còpia fàcil i llavors es dóna la reproducció de l’error. Ara quan les agències

“Els mitjans estan reduint despeses. Hi ha països de la UE que ja no tenen corresponsals a Brussel·les”

treuen un error en les teves declaracions

els demanen un vídeo, si escriuen per a una ràdio et demanen trenta versions diferents, etc. És un estrés molt gran! S’ha de ser un tot terreny a prova de bomba. A vegades els veig tan dispersos

és impossible corregir-ho, la velocitat de

Aposten per la formació.

que m’acosto per orientar-los sobre el

transmissió és massa gran.

Exacte. En canvi, els joves periodistes no

que és important. Demanaria als em-

poden formar-se per culpa del ritme de

presaris de la comunicació una mica de

Quan baixes a Barcelona i et trobes ex-

treball que se’ls hi imposa. En un matí a

calma, perquè els estan exigint compe-

companys de feina víctimes dels reajus-

Brussel·les, un periodista pot haver de

tir en unes circumstàncies molt més di-

taments de plantilles, com et quedes?

cobrir una roda de premsa sobre la fusió

fícils que abans.

OPINIÓ Milagros Pérez Oliva, Defensora del Lector d’El País

PODRÍEM OMPLIR CADA DIA EL diari sense sortir de la redacció i allargar

Periodisme de segona mà

els continguts de les edicions digitals fins

ponsal truca a la redacció, el seu cap ja té

dria a fer una investigació pròpia. Però

que cap lector pogués llegir-ho tot. Ac-

una idea del que ha passat i, de vegades,

altres vegades són els mateixos autors

cedir a la informació ja no és cap pro-

fins i tot un títol que el corresponsal ha

els qui els han ofert a la redacció, la qual

blema. Reproduir-la, tampoc. Les noves

d’omplir. És cert que alguns cops resulta

cosa vol dir que han copiat de gust, apro-

tecnologies ens proporcionen eines fa-

més senzill accedir a determinades dades

fitant les múltiples oportunitats que la

buloses per accedir fàcilment a la infor-

des de la redacció que des del lloc del

Xarxa ofereix al periodisme mandrós

mació. Però també són susceptibles d’un

succés, però això hauria d’utilitzar-se per

per lluir sense esforç. Una supervisió

mal ús. Parlaré del periodisme de “refre-

reforçar la tasca del corresponsal, no per

més rigorosa evitaria aquests casos que

git” i composició, de segona mà, al qual

arraconar -lo. Molts mitjans tendeixen a

ens desprestigien perquè contravenen

em vaig referir a El País en un article el

substituir els corresponsals a l’estranger

les regles deontològiques. Les mateixes

2 de maig.

eines que serveixen al periodista

Internet està transformant les re-

per copiar i dissimular, estan a

daccions, abocades a potenciar les

l’abast dels lectors per descobrir-

edicions digitals com a plataformes

ho. I quan comproven que ha

multimèdia que ofereixin contin-

estat així, la decepció és majús-

guts en diferents formats, suports i

cula. El lectors toleren pitjor

mitjans. Ha obligat les redaccions

l’engany i el plagi que la repro-

a incorporar nous utillatges i habi-

ducció de temes ja publicats a al-

litats tècniques i ha transformat les

tres mitjans, sempre que se

dinàmiques informatives. La in-

n’esmenti l’origen i les fonts. Així, trobem aquesta pràctica als

segurament, el canvi més impor-

magazins de cap de setmana i als

tant. Ja no tenim vint-i-quatre hores per preparar la propera edició, ni sis per al proper informatiu.

Jordi Tarragó

troducció de la lògica d’agència és,

espais que Cultura i Espectacles dediquen al safareig dels famosos. És fàcil trobar a la Xarxa

La competència ens obliga a pen-

material d’aquests personatges i

jar les notícies al web com més aviat mi-

per enviats especials que mobilitzen per

composar un text amb retalls d’ací i d’a-

llor, tot i saber que qualsevol exclusiva

a esdeveniments importants. La resta del

llà. El problema és que a més de dades

dura a la Xarxa el temps de ser copiada.

temps passen la maroma com poden

certes hi ha rumors i badomeries. A la

Copiar ara és molt fàcil. I copiem més

amb un periodisme de composició fet a

Xarxa els rumors viatgen a la mateixa

que mai. En aquest nou ecosistema me-

base notes d’agència i dades picotejades

velocitat que els fets comprovats i és di-

diàtic, el territori real sembla ja menys

als mitjans locals. Òbviament, no és el

fícil distingir-n’hi la veritat de la mentida.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

“Les noves dinàmiques que el periodisme digital ha introduït a les redaccions faciliten el periodisme de composició”

mateix. Aquest sistema ens fa

Difícilment podrem garantir als lectors

caure sovint en paranys i tòpics

les dades que publiquem si ens dedi-

que la feina continuada d’un cor-

quem només a copiar. Les noves dinà-

responsal hagués evitat.

miques que el periodisme digital ha

També trobem periodisme de “re-

introduït a les redaccions faciliten el pe-

fregit” i composició en reportatges

riodisme de composició. Podríem dir fins

important que el territori digital. Tot es

tan “inspirats” en altres que ja han estat

i tot que l’incentiven.

pot trobar a la Xarxa i tothom pot opi-

publicats que semblen còpies. De vega-

Considero prioritari evitar el mal ús de

nar sobre tot. Aquesta facilitat està mo-

des són el fruit d’un encàrrec fet amb les

les extraordinàries eines d’Internet. Si

dificant la funció dels corresponsals. Ara

presses de sempre a uns col·laboradors

volem defensar la nostra credibilitat

ja no són ells els qui, fruït del treball

que sovint estan en situació laboral pre-

hem de respectar sempre les regles del

sobre el terreny, decideixen què s’ha

cària, treballen a tant la peça i no poden

periodisme veraç. En qüestions de rigor,

d’explicar. Ara, sovint, quan el corres-

esmerçar ni el temps ni l’energia que cal-

cap concessió.

OPINIÓ

“Dulcemente empujando”

Francesc Arroyo, periodista

nitzaren un sopar. Tots eren més joves que jo. No menys formats. No pitjors pe-

distes que varen passar per les meves

riodistes. Al contrari: d’alguns n’he après

taments universitaris de Periodisme sem-

classes, eren bons estudiants i estaven

força, més d’una vegada.

pre hi ha professors que lamenten el

ben preparats. Per rigorós ordre alfabètic:

Avui els joves disposen d’una xarxa d’en-

nivell baix dels estudiants que, segons ells,

Glòria Ayuso, brillant corresponsal de

senyament públic que ni el mal tracte

arriben al final de la carrera sense saber

mitjans al Baix Llobregat i avui a Pú-

rebut els vint-i-tres anys de govern de

pràcticament res. Pel que sembla, no se’n

blico; Ana Bassanta, que treballa a Eu-

CiU ha pogut anul·lar. Els professors de

pot treure profit. He construït la frase

ropa Press; Eva Comas, professora a

primària i secundària estan, de llarg, més

amb deliberada ambigüitat per permetre

Blanquerna; Desiré de Fez, col·labora-

ben preparats. Sense que signifiqui que

la sospita respecte a qui resulta més es-

dora de diversos mitjans; Paula Mercadé,

tots són bons. Hi ha veritables toies, però

tèril: els alumnes o els professors ma-

redactora d’El Punt, després d’haver

també n’hi havia quan jo estudiava. Amb

teixos? Reconec que no he viscut

l’afegitó que el franquisme no va

aquest problema durant els quinze

crear una xarxa d’ensenyament

anys que he exercit la docència.

públic. I el privat era predomini

Gairebé sempre he tingut alumnes

de centres religiosos i d’acadè-

bons, no tan bons i dolents. I, per

mies de pis. A les facultats hi ha

què no dir-ho, alumnes molt bons

millors (i pitjors) professors. Una

de qui també he après.

anècdota: a l’Escola de Perio-

No és cert, com a mínim per la

disme de Barcelona, on vaig es-

meva experiència docent i laboral,

tudiar, el professor d’anglès

que els alumnes d’avui siguin pit-

(militar, no cal dir-ho) deia que

jors que els meus companys de

per pronunciar bé l’idioma s’ha-

fitat les oportunitats educatives són millors. No com a persones, que són iguals, sinó que estan millor prepa-

via de parlar amb una pipa entre

Ferran Pous

curs. Al contrari: els que han apro-

les dents. Amb l’edat hi ha qui és torna pessimista. Un professor de filo-

rats. Parlen més idiomes, han llegit més i han viscut en un sistema d’ense-

sofia sostenia que el pessimisme rodat per l’Orient Mitjà; Espartac Peran,

és devia al mal funcionament de les glàn-

nyament que privilegia la comprensió

que ja tenia la capacitat d’expressió oral

dules suprarenals. No en tenia proves

per damunt de sistemes d’aprenentatge

que ara explota a TV3; Joan Sardà, un

però era capellà i necessitava condemnar

memorístics. Sovint, escoltant les queixes

dels més brillants i preparats. Sardà i Bas-

els pessimistes perquè negaven l’espe-

dels companys de departament pensava

santa s’han destapat com autors més que

rança que, suposadament, Déu repre-

que, en realitat, s’espolsaven les puces i

interessants. El primer amb la novel·la El

senta. No s’atrevia a dir que el

fingien una alçada i uns coneixements

misterio de los cuerpos eléctricos i la

que no tenien, com si pretenguessin des-

segona amb El halcón de los Andes,

criure el que veien més enllà del vidre

un llibre a mig camí del reportatge

d’una finestra quan el que tenien al da-

i la memòria. Podria citar altres

vant era un mirall. En aquests casos cal

noms. Nois i noies formats a la

citar Quevedo: “Arrojar la cara importa,

UAB i la Pompeu i que varen fer

que el espejo no hay por qué”.

pràctiques a El País, igual de ben prepa-

“No és cert, per la meva experiència, que els alumnes d’avui siguin pitjors que els meus companys de curs” pessimisme era pecat i es va inventar una

És habitual que els periodistes, que

rats, molts d’ells amb una més que

explicació pretesament científica. Nosal-

tantes vegades parlem malament de la

excel·lent disposició d’ànim. Altres no,

tres vàrem formar-nos contra no pocs

gent, no ens conformem amb les inicials

com a tot arreu.

dels professors. Avui ja no sol ser així. I

i tractem de donar el nom complet. Per

Amb motiu de la meva prejubilació que,

dóna gust veure joves que arriben a la

una vegada, no estarà de massa donar al-

lamentablement m’ha obligat a abando-

taula del costat, com deia Gloria Fuertes,

guns noms per parlar-ne bé. Són perio-

nar l’ensenyament, uns companys orga-

“dulcemente empujando”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

A LES REUNIONS DELS DEPAR-

OPINIÓ

La imatge dels joves als mitjans

Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania

gorosa) i a difondre una imatge juvenil en clau positiva, que podria contrarestar –si

joves en el context de fets delictius i en al-

més no parcialment– l’allau d’informa-

qui treballem en l’àmbit de la joventut

tres situacions problemàtiques (aldarulls,

cions que equiparen la joventut amb des-

tenim la impressió que la imatge juvenil

violència, drogues, assetjament, abusos...),

ídia, irresponsabilitat, incivisme, etc.

transmesa per bona part dels mitjans de

en les quals el jove és presentat o bé com

D’altra banda, donar veu i accés als mit-

comunicació no s’ajusta a la realitat.

a víctima o bé com a responsable (és a dir,

jans a col·lectius juvenils implicats social-

Massa sovint, les informacions són es-

culpable) de la situació. A l’hora d’infor-

ment també pot crear referents juvenils

biaixades i cauen en generalitzacions que

mar-ne, totes aquestes situacions s’haurien

en els quals puguin emmirallar-se els

contribueixen a difondre estereotips.

de documentar escrupolosament, tot si-

nostres joves i adolescents. No perdem

Arran d’això, la Secretaria de Joventut

tuant-les en el context d’aquelles realitats

de vista que els mitjans tenen una gran

(SJ) i el Consell Nacional de Joventut de

i problemes que les condicionen. Sense

capacitat d’influència sobre la població

Catalunya (CNJC), el Col·legi de

juvenil i, especialment, sobre els

Periodistes i el CAC, vam impulsar

adolescents, els més vulnerables

el projecte “Joves i Mitjans de Co-

i els qui més fàcilment actuen

municació” per reflexionar conjun-

per mimetisme. Per això els mit-

tament sobre el tractament que els

jans són agents educatius infor-

mitjans donen als joves i formular

mals. I de la mateixa manera que

propostes per assolir més rigor in-

tenen un gran potencial com a

formatiu.

agents educatius, també poden

Fruit d’això ha sorgit el Decàleg per

ser agents deseducatius. Tots

a un tractament informatiu adequat

coneixem programes que trans-

de les persones joves, una aportació

meten missatges i valors ben poc

Entre altres recomanacions, el decàleg fa èmfasi en les simplifica-

pedagògics. A vegades, un minut

Jordi Tarragó

als principis deontològics del periodisme en l’àmbit de la joventut.

de televisió és suficient per destruir hores d’esforços educatius. Així, a més de condicionar la

cions. Al jovent no se l’hauria de tractar com un col·lectiu homogeni. No

percepció i l’opinió pública, els aquestes claus interpretatives, la informa-

programes audiovisuals sovint creen

totes els joves viuen la mateixa realitat i

ció queda coixa i pot induir a falses

tendències i encunyen icones medià-

factors com el gènere, l’abstracció social o

conclusions i perpetuar els prejudicis.

tiques que esdevenen models a imitar i

la nacionalitat són molt més determinants

Una altra de les recomanacions del Decà-

emular. Mitjans i periodistes n’haurien

que l’edat a l’hora d’influir en les condi-

leg és reforçar les fonts informatives juve-

de ser conscients i ser capaços d’utilitzar la seva influència per crear referents ju-

cions de vida i d’explicar actituds i com-

nils a l’hora de construir la informació. És

portaments. Convé que en cada cas es

a dir: utilitzar persones joves

valori fins a quin punt és o no és rellevant

i col·lectius juvenils com a in-

–des del punt de vista informatiu– ressal-

formadors. I no només en

“Mitjans i periodistes haurien de ser conscients i capaços d’utilitzar la seva influència per crear referents juvenils en clau positiva”

tar la condició juvenil del protagonista

notícies en què són protago-

d’una determinada informació. Altrament

nistes directes sinó també en

és fàcil caure en l’estigmatització de certs

informacions d’interès gene-

col·lectius.

ral. Així mateix, al Decàleg es recomana

venils en clau positiva. No vull dir que

Un parell d’estudis recents (l’un del CAC

reforçar el paper dels joves com a pro-

no en tinguem exemples, però en calen

i l’altre del grup de treball Joves i Mitjans,

ductores d’informació sobre si mateixes,

més. Molts joves s’esforcen a donar el

impulsat per la SJ i coordinat per la UPF)

potenciant productes i espais informatius

màxim de si mateixos en tots els camps:

posen de manifest que la informació juve-

creats i realitzats per gent jove. Aquestes

estudis, laboral, associacions, volunta-

nil gairebé sempre es dóna en clau nega-

mesures ajudarien a construir una infor-

riat, cultura i l’esport... Fem-los més vi-

tiva. Així, se sol parlar de les persones

mació més contrastada (i, per tant, més ri-

sibles als mitjans!

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

JA FA MOLT DE TEMPS QUE ELS

R E P O R TATG E

Al llarg dels trenta anys de democràcia, les administracions municipals han utilitzat diverses vies per informar sobre la gestió de l’equip de govern. En aquest

Butlletins locals: informació o propaganda? Francesc Ponsa Fotos: Vicente Pruna

sentit, el butlletí

Les revistes o butlletins municipals

comunicació de masses només es feien

tenen per objecte informar de manera

ressò de la informació local quan

municipal s’ha

professional sobre com l’equip de go-

aquesta prenia un caire extraordinari.

vern administra el pressupost corpo-

Aquesta realitat, juntament amb el con-

ratiu i com n’executa el programa

venciment dels ens locals que era ne-

convertit en

electoral. Així, doncs, esdevenen una

cessari contribuir a la creació d’un espai

l’instrument de

eina molt important de difusió de la

comunicatiu local que afavorís la parti-

referència. S’estima

tasca de govern entre els ciutadans.

cipació ciutadana i consolidés la demo-

L’any 1979, amb la constitució dels pri-

cràcia, va propiciar també la posada en

mers consistoris després de la dictadura

marxa de les emissores de ràdio local i,

franquista, va aflorar la necessitat d’in-

posteriorment, de les televisions.

que gairebé la meitat dels municipis editen publicacions que, en termes quantitatius,

formar, tal com ho recull un lema d’a-

No obstant això, l’estructura municipal

quells temps: “Entra amb nosaltres a

de Catalunya –on gairebé un 85% dels

l’ajuntament”.

municipis tenen menys de 5.000 habi-

De primer, els ajuntaments van crear ga-

tants– i el pressupost ordinari dels go-

binets de premsa per subministrar notí-

verns locals no afavoreixen l’extensió

cies als periodistes i organitzar rodes de

d’aquests mitjans a tots els municipis.

premsa. Va ser en aquesta etapa quan es

En canvi, l’elaboració d’un butlletí és

tirada d’1,5 milions

van començar a editar butlletins i revis-

més factible per a les corporacions. Se-

tes per informar puntualment totes les

gons el cens dels mitjans públics cata-

d’exemplars al mes.

famílies sobre l’actualitat municipal. Es

lans de comunicació local elaborat pel

es tradueix en una

considera que el primer butlletí de l’Es-

Laboratori de Comunicació Pública

Malgrat aquestes

tat espanyol va ser el de Santa Coloma

(LCP) de la Universitat Autònoma de

dades, factors com la

de Gramenet, que va veure la llum el 15

Barcelona (UAB), l’any 2006, un 49%

de juny del 1979. Inicialment, era una

dels consistoris disposen d’un butlletí o

publicació setmanal de quatre pàgines

una revista que informa de la gestió mu-

que informava de la gestió municipal i

nicipal a la ciutadania. Aquests es con-

manca de recursos municipals, la crisi o el partidisme, en dificulten l’evolució.

recollia una àmplia agenda d’activitats

centren en zones poblades, en especial

ciutadanes. Ara, amb més de 1.190 nú-

de l’àrea metropolitana. L’any vinent,

meros editats, comparteix protagonisme

just abans de les eleccions municipals

informatiu amb la pàgina web del con-

del maig, l’LCP actualitzarà el cens. Una

sistori, el butlletí electrònic, les xarxes so-

de les responsables, Marta Corcoy, anti-

cials i els SMS d’informació municipal.

cipa que el percentatge no variarà gaire,

Més tard, a partir de 1980, els ajunta-

sinó que, més aviat, el que canviarà és la

ments es van adonar que els mitjans de

periodicitat: “La crisi econòmica ha re-

El butlletí de Santa Coloma de Gramenet fa més de trenta anys que informa de les activitats desenvolupades des del consistori.

duït la periodicitat de molts butlletins i

informatives i els recursos humans cada

apunta Navarro.

això agreuja el problema de la manca

cop que es produeix un relleu a l’alcal-

En aquest mateix sentit, Corcoy assen-

de periodisme. Si un butlletí no és men-

dia. Aquesta pràctica habitual no ajuda

yala que, durant els anys noranta, l’a-

sual o bimensual cau en el perill de con-

a consolidar les publicacions ni a enfor-

fany d’informar dels primers governs

vertir-se en propaganda”.

tir les institucions. En aquest sentit,

locals va baixar el llistó de la professio-

Jordi Navarro, president de l’Associació

nalitat perquè “els periodistes depenen

de Comunicació Pública, reconeix que

massa de les estructures administratives

Actualment, els responsables de la comunicació municipal no es limiten únicament a les relacions informatives sinó que, a més, elaboren plans de comunicació estratègica, derivats de l’acció de

dels ajuntaments”. Corcoy, que

El primer butlletí de l’Estat, el de Santa Coloma de Gramenet, va veure la llum el 15 de juny del 1979

govern amb l’objectiu de difondre la gestió municipal i l’activitat diària dels

ha exercit de cap de premsa dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i de Santa Perpètua de Mogoda i de coordinadora dels butlletins municipals de

“molts equips de govern utilitzen el but-

Santa Cristina d’Aro, Polinyà i Mas-

governs locals. Aquesta missió estratè-

lletí per fer propaganda política i això

quefa, considera que els periodistes de

gica ha comportat que l’ombra de la

va en contra de la seva principal virtut:

les corporacions locals estan massa ben

propaganda i del partidisme planegi

la credibilitat”. I passa, en part, perquè

pagats i això comporta que “no s’en-

sobre la tasca dels gabinets de comuni-

“alguns alcaldes es creuen que els mit-

frontin amb l’alcalde per fer valer els cri-

cació local. Això, en part, també ho ge-

jans municipals són seus (“Els pago

teris periodístics”. De la mateixa

nera el fet que es canviïn les estructures

jo!”) i si es pensa això, anem malament”,

manera, la condició de càrrecs de con-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

PERIODISTES I GOVERN

R E P O R TATG E

En primer pla, diferents edicions del butlletí municipal de Montcada i Reixach.

fiança de molts caps de premsa d’ajun-

superen àmpliament la mitjana general

municació com una responsabilitat de

tament suposa que la seva capacitat

com Barcelona, Sant Cugat i Rubí amb

govern. La Mònica Fulquet és la cap de

d’influència sigui limitada.

un 94,1%; o Terrassa, Manresa, Girona

premsa de l’Ajuntament de Martorell.

No obstant això, el president de l’Asso-

i Sant Boi amb un 88,2%.

Abans de fer el salt a la comunicació pú-

ciació de Comunicació Pública afirma

La situació comunicativa als ajunta-

blica local, Fulquet treballava com a cap

que els ajuntaments cada vegada comu-

ments petits és diferent perquè no

d’Informatius a RAC1. En aquest sentit,

niquen millor: “Des del punt de vista

poden permetre’s el luxe de tenir un pe-

la periodista destaca que la feina al cap-

professional, els periodistes que hi treballen estan millor preparats que els d’altres gabinets de comunicació públics o privats”. Així ho demostra la mitjana d’un 71,4% de transparència dels ajun-

davant d’un gabinet de comuni-

Segons el cens dels mitjans públics catalans de comunicació local, un 49% dels consistoris tenen butlletí o revista

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

taments espanyols en l’àmbit d’infor-

cació municipal possibilita que qualsevol fet comunicatiu tingui un impacte molt directe sobre els ciutadans: “El contacte proper amb la gent et permet mesurar

mació sobre la cooperació municipal

riodista en nòmina i, finalment, qui

que es desprèn dels resultats del 2009 de

acaba desenvolupant les tasques perio-

quin impacte tenen. Al marge d’això, la

l’Índex de Transparència dels Ajunta-

dístiques és un tècnic d’un àmbit dife-

possibilitat de planificar tant les cam-

amb claredat si els missatges arriben i

ments (ITA) que realitza l’organització

rent o el mateix regidor de comunicació.

panyes de difusió com qualsevol comu-

Transparència Internacional als 110

En canvi, els ajuntaments mitjans han

nicació, per petita que sigui, suposa un

ajuntaments més grans. Sense anar més

anat professionalitzant les seves estruc-

canvi de mentalitat important en relació

lluny, diversos ajuntaments catalans

tures comunicatives i han assumit la co-

amb la tasca periodística dels mitjans,

on mana l’actualitat i la necessitat de posar al dia els continguts permanentment”, assegura Fulquet. BONES PRÀCTIQUES El Laboratori de Comunicació Pública (LCP) de la UAB ha identificat uns dèficits que es reprodueixen a moltes cap-

La crisi ha reduït la periodicitat de molts butlletins, fet que agreuja el perill de convertir-se en propaganda

Exemplars de butlletins de Canet i Cervera

Decàleg de bones pràctiques

tendència a no informar dels temes que

en detriment dels regidors i socis de go-

presenten algun tipus de complicació –o

vern. Per superar aquestes deficiències

no informar quan toca–, la manca d’a-

és important determinar les polítiques

A la llum de la definició de les fun-

profundiment en les informacions tèc-

de comunicació que necessita cada mu-

cions de les publicacions munici-

niques i les relatives a l’aprovació i

nicipi en funció de les característiques

pals que estableix la Llei de

l’execució dels pressupostos i el poc se-

particulars i elaborar els corresponents

Règim Local, el Laboratori de co-

guiment que es fa de les notícies des que

plans de comunicació per definir les fun-

municació pública de la UAB va

cions i els objectius dels mitjans

elaborar el següent decàleg de

de comunicació municipals. En

bones pràctiques destinat als mit-

aquest context, l’LCP proposa

jans públics locals:

una sèrie de bones pràctiques

1- Han d’actuar com a elements

destinades al butlletins munici-

cohesionadors del municipi.

Algunes propostes de bones pràctiques són el foment de gèneres periodístics o la promoció del debat polític

pals, com el foment de diversos

2- Han d’informar d’una manera

es produeixen fins que es dóna per fi-

gèneres periodístics, obrir el ventall d’o-

nalitzada l’activitat que l’ha propiciat.

pinió a persones alienes als grups polí-

3- Han de ser un referent infor-

D’acord amb això, els butlletins utilit-

tics amb representació, l’elaboració de

matiu per a la ciutadania.

zen un llenguatge massa administratiu i

cròniques dels plens per part de perio-

4- Han de fomentar el debat pú-

s’acostuma a obviar els criteris d’eco-

distes locals externs, la promoció del

blic per a la participació demo-

veraç, plural i transparent.

nomia de llenguatge, fet que implica

debat polític, el plantejament d’una pre-

cràtica.

que, per exemple, el nom del municipi

gunta comuna a tots els grups polítics

5- Han de promoure les activitats

aparegui a la majoria de titulars.

municipals dins l’apartat dels partits po-

Les eines 2.0 possibiliten un nou model d’administració pública basada en la proximitat i la bidireccionalitat

de la societat civil i l’associacio-

lítics o el coneixement de la iden-

nisme.

titat local.

6- Han d’evitar el partidisme i la

El Prat del Llobregat és un bon

manca de professionalitat

model d’integració dels diversos

7- Han de despertar l’interès de la

mitjans municipals en una redac-

ciutadania.

ció única. Això permet que els

8- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris.

Un altre escull important és el paper

mitjans interactuïn entre si i que, per

dels alcaldes en la confecció dels butlle-

exemple, el butlletí remeti a la pàgina

9- Han de funcionar a través d’òr-

tins. Tradicionalment, han actuat de ma-

web o viceversa. Un altre bon exemple

gans de gestió participatius.

nera presidencialista i això també té

és el portal Cugat.cat impulsat per l’a-

10- S’han de gestionar ajustant-se

repercussions en les publicacions locals

juntament de Sant Cugat del Vallès i

a les possibilitats econòmiques de

en què habitualment signen l’editorial i

que va ser pioner en l’àmbit de les

cada municipi.

monopolitzen l’aparició a les fotografies

noves tecnologies.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

çaleres d’ajuntaments. Alguns són la

R E P O R TATG E

Crítiques d’intrusisme Un estudi de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) del 2009 que analitza l’impacte de les publicacions municipals en el sector privat de la premsa local i comarcal posa de manifest la necessitat d’establir un acord polític que anul·li l’explotació del mercat publicitari per a publicacions locals públiques. Segons l’estudi, a vuit comarques de Catalunya (Baix Empordà, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Segarra, Tarragonès, Vallès Occidental i Va-

Catalunya lidera el nombre d’experiències de comunicació local a l’estat espanyol.

llès Oriental) es produeix una situació de competència deslleial entre mitjans impresos públics i

DE L’AGUTZIL AL TWITTER

privats, perquè els primers lami-

Històricament, la comunicació munici-

proximitat i la bidireccionalitat. Segons

nen el mercat publicitari. L’in-

pal requeia sobre la figura de l’agutzil.

Jordi Navarro, en el futur la tendència

forme localitza fins a vint-i-set

Sota el crit d’“Es fa saber...” informava

serà la de digitalitzar tota la informació,

publicacions públiques que explo-

els veïns de les novetats que els afecta-

però encara queda molt camí a recórrer:

ten la publicitat. L’explicació que

ven directament. Amb l’aparició de la

“En alguns casos s’ha substituït el but-

donen els editors privats –i que

impremta, el pregoner va perdre prota-

lletí en paper per l’edició en digital i

l’estudi constata– és que si un

gonisme en benefici dels cartells i els

això és un error perquè no tots els ciu-

agent públic opera en el mateix

bans. En aquests moments, ens trobem

tadans tenen accés a Internet”. Pel que

mercat, els costa més de trobar pu-

en una època de canvi propulsada per

fa a això, Corcoy és taxativa: “Al paper

blicitat. En un context de crisi, la

les noves tecnologies.

encara li queden dues legislatures”.

situació esdevé encara més preo-

La cursa política de Barack Obama a la

Catalunya ha estat un exemple de com

cupant. Un altre aspecte que es

presidència dels Estats Units va marcar

la iniciativa institucional pot millorar la

ministració pública que es basa en la

destaca és el de garantir que les

un punt d’inflexió en la manera d’arri-

relació de l’administració amb la ciuta-

publicacions de corporacions pú-

bar a la ciutadania per part dels polítics.

dania a través de la comunicació. A cap

bliques locals estiguin convenient-

El gran potencial que ofereix Internet

lloc de l’Estat espanyol es poden trobar

ment identificades com a tals. En els darrers anys, els butlletins municipals han adoptat un format més similar als dels diaris i se’n desdibuixa el caràcter institucio-

tantes experiències de comuni-

Darrerament, els butlletins han adoptat un format més similar als diaris i això en desdibuixa el caràcter institucional

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

nal. Per aquest motiu, l’estudi con-

cació local. Els municipis catalans

han

intentat

sempre

aprofundir en la millora de la comunicació i en l’apropament a la ciutadania aportant-hi ex-

clou que seria convenient regular

va quedar demostrat a través de l’ús de

periències significatives. Amb tot, els go-

el format d’aquestes publicacions,

recursos menys institucionals. Aquest fe-

verns locals tenen l’oportunitat de

ja que es detecten alguns casos en

nomen, lligat a la crisi econòmica, ha

seguir millorant la comunicació a través

els quals s’intenta fer passar per

empès molts ajuntaments a explorar al-

d’una explotació correcta i eficient de

premsa allò que no deixa de ser

tres vies de comunicació més barates,

les noves tecnologies i de l’aplicació de

comunicació institucional.

com les xarxes socials. Les eines 2.0

criteris periodístics al conjunt dels seus

poden possibilitar un nou model d’ad-

productes informatius.

ANÀLISI

El Projecte de Monitoratge Global de Mitjans (GMMP) és la investigació de gènere en els mitjans més extensa que existeix. Aquesta iniciativa,

Qui són els protagonistes de les notícies? Elvira Altés

amb quinze anys d’història, realitza

Cada cinc anys, des de 1995, el Projecte de Monitoratge Global de Mitjans

nals que els elaboren.

el retrat d’un dia

(GMMP) dedica un dia a fer el segui-

El 10 de novembre 2009 va ser un dia

ment de l’agenda mediàtica en què

com qualsevol altre a les redaccions,

als mitjans de

analitza diaris i noticiaris de ràdio i te-

però molt especial per a aquelles per-

levisió. Si bé van començar amb se-

sones que participaven, a tot el món, en

comunicació a tot el

tanta-un països, en la quarta edició ja

el projecte de seguiment dels mitjans:

món i ofereix la imatge dels homes i les dones que hi apareixen com a subjectes o bé com a periodistes. En aquest reportatge s’ofereix el

als continguts com a les i als professio-

n’hi han participat més d’un centenar.

era el dia escollit per observar els dife-

Aquest és el projecte més ampli i de

rents ítems de l’agenda informativa.

més trajectòria que aborda el tema de

A l’Estat espanyol es va fer el segui-

gènere a les notícies, tant perquè

ment de 13 mitjans (ABC, El País, Las

aporta dades des de totes les regions

Provincias, Ideal, La Vanguardia, La

del planeta com perquè permet com-

Ser, Catalunya Ràdio, RAC1, ComRà-

parar i avaluar els canvis produïts.

dio, TV1, Tele 5, TV3, Euskal TB i

Cada participant s’encarrega del se-

TVG). Tot plegat eren 5 diaris, 4 infor-

guiment d’un mitjà en el dia escollit uti-

matius radiofònics i 5 de televisió. Hi

litzant la metodologia i el material que

van participar 12 persones d’arreu de

elabora l’organització promotora del

l’Estat amb el suport de l’Associació

projecte. Es tracta d’un esforç que en-

de Dones Periodistes de Catalunya i

tomen de manera voluntària individus

d’altres xarxes de comunicadores.

resultat de la quarta i

o col·lectius liderats a cada país per

En les 315 notícies codificades es van

una coordinadora nacional. L’Associa-

identificar 570 persones, de les quals hi

darrera edició del

ció Mundial per a les Comunicacions

ha 420 homes i 150 dones, és a dir, que

Cristianes (WAAC), una ONG inter-

la representació femenina als mitjans

nacional que promou la comunicació

és d’un 23%, un punt més que en l’an-

pel canvi social, és la impulsora del

terior seguiment del 2005. De fet, des

GMMP, amb el suport d’UNIFEM i

de 1995, que el percentatge de presèn-

monitoratge en que es conclou que les notícies actuals reforcen els estereotips existents.

MediaMonitoring Àfrica.

cia femenina va ser d’un 17%, l’incre-

El GMMP pretén fer una instantània

ment ha estat de només sis punts.

que expliqui quins subjectes apareixen

Per mitjans, els informatius de televisió

i en funció de què, com se’ls identifica,

mostren un 34% de dones i un 66%

i també quina influència exerceix el fet

d’homes, mentre els noticiaris de ràdio

de ser home o dona periodista en la

emeten un 23% de veus femenines i un

producció de les notícies. Les dades

77% de masculines, i la premsa publica

que se n’extreuen fan referència tant

un 22% de mencions de dones i un

Dues periodistes a la seu barcelonina de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Foto: Sergio Ruiz.

violència, a la qual tant els audiovisuals com la premsa li dediquen força atenció:

tinguda des del darrer seguiment de

28% la televisió, 20% la radio i 22% els

2005, que se situava en un 12%.

diaris. Per exemple, a l’àrea de les cele-

Una agència amb visió de gènere

El GMMP classifica les notes periodís-

britats/art/mitjans/esports, els audiovi-

L’11 de setembre es va posar en

tiques en set àrees temàtiques que in-

suals li dediquen bastant espai (28% la

marxa La Independent, Agència

clouen cadascuna diferents ítems:

televisió i 27% la ràdio), mentre que la

de Notícies amb Visió de Gènere

premsa se n’ocupa en un minso

(www.laindependent.cat) que faci-

4%. La política també presenta

litarà material als mitjans. L’agèn-

diferències substancials: mentre

cia, ubicada al barri gòtic, té un

El Projecte de Monitoratge Global de Mitjans analitza diaris i noticiaris de ràdio i televisió en clau de gènere

la televisió emet un 14% i la

nucli de vuit persones (l’exdegana

ràdio un 19% de notícies políti-

Montserrat Minobis, Tona Gusi,

ques, la premsa li dedica un 35%.

Joana Garcia, Fabiola Llanos, Jaume Piqué, Elena Tarifa, Lídia

política/govern; economia; ciència/salut; crim/violència; celebritats/art/mitjans/es-

PRESÈNCIA I ABSÈNCIA

Vilalta i Teresa Carreras, excap

ports, social/legal i infància. Són desta-

És curiós observar com la presència

d’Informatius de TVE, que n’és la

cables les diferències que existeixen

d’homes i dones en els diferents temes

directora) i uns trenta col·labora-

entre cadascun dels tipus de suports i

presenten precisament un ordre invers

dors. L’Agència vol acabar amb els

l’atenció que dediquen a cada àrea te-

per a cada sexe. Per exemple: el tema

estereotips i el sexisme imperant.

màtica, excepte en l’àrea del crim i la

de la infància, en què es registren més

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

78% d’homes. És destacable l’augment de presència radiofònica femenina ob-

ANÀLISI

Quadre comparatiu amb algunes dades extretes de les quatre edicions d’aquest estudi que té lloc cada cinc anys. Font: GMMP

mencions femenines, se situa en darrer

IDENTIFICACIONS DIFERENTS

camp de la salut o del dret.

lloc en el que respecta a les referències

Es produeix una marcada diferència,

En les identificacions de les figures

masculines.

segons el sexe, entre l’ocupació i/o el

masculines també trobem aspectes sor-

Un altre exemple el trobem en els tres

càrrec amb què s’identifiquen les per-

prenents. Així, les úniques persones

ítems de presència femenina situats en

sones que es descriuen en els relats in-

que els mitjans categoritzen com a professionals de la ciència i la tec-

La representació femenina de les 315 notícies codificades en l’estudi és d’un 23%

nologia, com a figures religioses i com a delinqüents són homes, seguits molt de prop pels esportistes. A continuació, en les posicions següents ja hi vénen empresaris i executius, policies i

formatius. El 10 de novembre de 2009

militars, els periodistes i els empleats

les úniques persones que els mitjans

del govern i adjudiquen un 75% de les

van denominar en la posició de des-

mencions als polítics i a les celebritats.

ocupades o sense professió, com a tre-

Val a dir que mentre que als homes

balladores del sexe o prostitutes i com

se’ls identifica a les notícies pel seu càr-

a estudiants, varen ser dones. Tot se-

rec o professió, de manera que aparei-

guit, i per aquest ordre, les descrip-

xen com a científics, metges, advocats, etc., en cap cas s’esmenta un

Portada de l’edició del 2005 del GMMP

darrer lloc en el rànquing de l’estudi:

Tan sols en un 9% dels casos els experts consultats a les notícies són dones

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

política (21%), economia (17%) i cele-

home sense ocupació o càrrec, situació en la qual les dones estan en el primer lloc. Pel que fa a la funció que exerceixen en la notícia, la d’expert

britats/art/mitjans/esports (11%). Pre-

cions

les

és la més habitual per als homes (91%),

cisament són aquests tres temes en què

presenten com a treballadores d’ofi-

mentre que a les dones se’ls demana

els homes són al·ludits als mitjans de

cina, personatges de la monarquia,

l’opinió experta en un exigu 9% dels

comunicació de manera majoritària,

mestresses de casa, veïnes, activistes

casos. El que l’estudi categoritza con a

femenines

als

mitjans

amb el percentatge més gran per cele-

socials i famoses. Les identificacions

“opinió popular” (aquella que apareix

britats/art/mitjans/esports (89%), se-

de les dones com a polítiques vénen a

sovint com una enquesta a peu de car-

guit per l’àrea econòmica (83%) i la

continuació, seguides per les educado-

rer) és l’apartat on la presència feme-

política (79%).

res, acadèmiques, treballadores del

nina és notable, però si anem al detall,

a les dones se’ls pregunta sobre les

turals, mentre que la víctima masculina

qüestions domèstiques i familiars i, so-

es relaciona amb la discriminació per

bretot, allò relacionat amb criatures i

raça i religió, amb els delictes de roba-

Ni criminals ni enginyeres

joves. Un altre punt interessant és en la

tori i assassinat i, en menor mesura,

funció de portaveu amb un 82% d’ho-

com a afectats pels desastres naturals.

mes i un 18% de dones.

En el mateix sentit, la representació

cut dona no serà pas per com ens

masculina con a supervivents de guer-

reflecteixen els mitjans, on hauràs

res, terrorisme, accidents i, en

de passar per 77 mencions d’home

darrer lloc, de conflictes armats

abans no sentis esmentar una dona.

és superior a la femenina, en

I és que la presència femenina als

què es mostra a les dones com a

mitjans està molt per sota de la par-

supervivents de delictes, supe-

ticipació real de les dones en els

rant situacions de desastres i ac-

afers públics, que ja se situa a l’en-

ELS HOMES, PROTAGONISTES

cidents i, per últim, de conflictes armats

torn d’un 52%. Si ets esportista, en-

Si observem a qui s’adreça el focus in-

i terrorisme. És significatiu, amb tot,

cara ho tens més magre; que hauràs

formatiu, els homes protagonitzen un

que no es destini ni un sol predicat per

de sentir a parlar de 99 homes es-

73% de les històries i les dones un 27%,

a les supervivents de les situacions de

portistes abans no arribi una refe-

una dada que cal creuar amb el nom-

violència de gènere.

rència femenina. I si t’has format en

bre de mencions, que són 420 per als

alguna branca del saber ja pots es-

homes i 150 per a les dones. Això vol

MÉS PRESENTADORES

perar asseguda que et demanin l’o-

dir que en l’escassa quarta part (23%)

La presentació dels noticiaris audiovi-

pinió, abans li preguntaran a 91

suals arriba a la paritat, ja que les

homes que a una experta.

dones condueixen un 58% i els

En una cosa tenim sort; els mitjans

homes un 42% dels informatius.

no ens descriuen com a criminals,

Un percentatge força similar a

clar que tampoc no apareixem com

Les dones condueixen un 58% dels informatius, un percentatge similar a la resta d’Europa

tot Europa. Quan s’observa l’au-

a figures religioses ni enginyeres o

toria de les informacions, els per-

científiques, i això que tothom co-

de les al·lusions a les dones, el prota-

periodistes firmen un 34% de les histò-

centatges

capgiren:

les

neix o ha sentit anomenar dones en aquest posició.

gonisme femení no arriba ni a la ter-

ries mentre un 66% que resta és repor-

Que un 80% de les històries que

cera part. Cal afegir, a més, que la

tat pels periodistes. Cal dir que les dones

narren els mitjans en reforcin els

major part de dones que apareixen als

produeixen més per a la televisió que els

clixés (l’absència dels espais de

mitjans tenen entre 19 i 49 anys, des-

homes, els quals firmen més treballs per

prestigi n’és el més significatiu), i

prés decreix la presència fins que des-

a ràdio i premsa. Les dones reporten un

que en cinc anys la presència de

apareixen a partir de 65 anys.

28% dels relats de premsa i els homes

dones només augmenti un punt,

La gran majoria de les històries que s’expliquen tendeixen a reforçar els estereotips socials

un 73%; pel que fa a la ràdio, s’e-

fins i tot per sota de l’índex inter-

meten un 32% de treballs d’auto-

nacional (24%), són dades contun-

ria femenina i un 68% de

dents que haurien de remoure

masculina i, a la televisió, un 62%

consciències. Si em pregunten, pre-

de reportatges estan firmats per

fereixo que sortim com a delin-

dones i un 38% per homes.

qüents de tant en tant, i que no es faci fonedissa la nostra participació

VÍCTIMES I SUPERVIVENTS No cal dir que la construcció de la fi-

INFLUÈNCIA EN EL PRODUCTE

gura de la víctima està molt relacio-

L’estudi valora els temes tractats segons

ria com a empresària, ciclista, pa-

nada amb els estereotips, així no

el sexe de qui reporta. És curiós adonar-

gesa, inventora, llevadora...

en l’àmbit públic, així també sorti-

sorprèn que les dones apareguin com a

se que les periodistes van estar molt in-

Elvira Altés,

víctimes de la tradició cultural, de la

teressades en els temes que apareixen

coordinadora nacional

guerra i el terrorisme, de la violència

en l’àrea de Societat, com ara salut, cièn-

del GMMP

de gènere, així com dels desastres na-

cia, infància, crisi econòmica i les conse-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Els homes són protagonistes d’un 73% de les històries que surten als mitjans, les dones d’un 27%

Si et sents afortunada d’haver nas-

qüències, pobresa, atur, consum, entre al-

jans segueixen oferint de les dones. En

com la representació de famoses, d’es-

tres, a més de les qüestions socials i legals.

el llistat apareixen, en primer lloc i en

deveniments familiars, en l’art i l’entre-

Cal dir que és aquí on també es registra

igual proporció, les polítiques com a can-

teniment. Fins i tot, les poques infor-

didates electorals; els esdeveniments de

macions que apareixen de l’activisme fe-

moda i bellesa; els canvis en les relacions

mení i els moviments de dones mostren

el major nombre d’al·lusions femenines. En

canvi,

l’àrea

les

celebritats/art/mitjans/esports són els

de gènere, i qüestions relacionades amb

igualment un biaix androcèntric.

homes periodistes els que firmen la

el sistema legal. A continuació, els

L’estudi conclou que els mitjans de-

major part de treballs periodístics (61%)

safien els enfocaments tradicio-

que aborden aquests aspectes.

nals en els àmbits següents: les re-

Si la tria temàtica es manifesta diversa, segons el sexe, el seguiment permet veure també si, a l’hora de triar les fonts, homes i dones periodistes es decanten

Les dones periodistes (78%) contribueixen més que els homes periodistes (72%) a sostenir els clixés existents

per informants del seu mateix sexe.

lacions familiars o intergeneracionals, els temes legals, els drets humans, algunes polítiques econòmiques, determinades notícies sobre desastres naturals o histò-

Així, segons es desprèn del treball del

homes i les dones periodistes han ator-

ries sobre nenes. Si observem el sexe de

GMMP, les dones periodistes consulten

gat el focus principal a les famoses i als

qui reporta la informació, les periodistes

un 45% de fonts femenines enfront d’un

esdeveniments familiars i, en darrer lloc,

contribueixen amb un 78% dels treballs

32% d’informants masculins. Un 13% de

però molt per sota, a les accions femeni-

a sostenir els estereotips existents, men-

complicitat de gènere que també obser-

nes en la cultura i l’entreteniment.

tre que els homes aporten una visió tradicional en un 72% de la feina. Pel que fa a aquells treballs que desafien o qüestionen la visió androcèntrica, les dones en firmen un 8% i els homes un 5%. Les informacions neutres, és a dir aquelles que ni desafien ni reforcen els clixés, constitueixen un 20% del treball masculí i un 12% del femení. Tenint en compte que en un 80% dels relats es reforcen els estereotips, els nous abordatges semblen tries fetes des de la sensibilitat individual, més que no pas contribucions al canvi assumides per una gran part de la professió. Les dades que aporta el GMMP indiquen que les

Un moment de la reunió de l’equip d’anàlisi al Col·legi de Periodistes. Foto: ADPC

rutines periodístiques no tenen en compte els canvis que s’estan produint a

vem que es manifesta en la tria que fan

MITJANS I ESTEREOTIPS

i perpetuant una visió dels gèneres to-

els professionals masculins, els quals con-

El GMMP ha previst més de cinquanta

talment caduca i periclitada.

sulten un 68% de fonts del seu mateix

tòpics diferents per codificar les notícies

Les persones que voluntàriament han

sexe i un 55% d’informants femenines.

i com a conseqüència de l’anàlisi es con-

participat en aquest projecte volen con-

De les històries en què les dones han

clou que la gran majoria de les històries

tribuir, mitjançant una devolució dels

estat protagonistes, les periodistes en

que es relaten tendeixen a reforçar-ne

resultats assolits, a promoure, d’una

són autores d’un 28% i els periodistes

els estereotips.

banda, una reflexió entre els i les res-

d’un 72% (cal recordar que les periodis-

Aquesta tendència es produeix en tots

ponsables dels mitjans de comunicació

tes firmen un 34% dels treballs).

els àmbits, on ressalten els clixés socials,

i, de l’altra, afavorir una actitud crítica

D’altra banda, els temes pel quals han

com també es plantegen des d’una visió

entre la ciutadania per tal d’anar cap a

cridat l’atenció dels mitjans són il·lustra-

anacrònica aquells que compten amb el

una societat que sigui molt més justa i

tius de les representacions que els mit-

protagonisme tradicional de les dones,

democràtica.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

la nostra societat i segueixen mantenint

DOSSIER ESPECIAL

La implantació d’Internet, juntament amb la popularització de la fotografia que ve donada per la proliferació de càmeres digitals i

La revolució dels píxels en la fotografia Jordi Rovira

telèfons mòbils, està La revolució dels píxels ja fa uns anys

i els drets d’autor a la Xarxa brillen per

que marca el curs del fotoperiodisme.

la seva absència, entre altres problemes

fotoperiodisme.

Els models de negoci, pel que fa als mit-

destacables.

jans de comunicació, no acaben de fun-

Altres fonts, en canvi, veuen Internet

La professió viu el

cionar però, tot i això, hi ha moltes coses

com un gran repte per a una professió

que han canviat en la professió arran de

que s’està reinventant. Sense anar més

punt d’inflexió més

la implantació d’Internet. i si amb el

lluny, en el text introductori de la pre-

canvi de paradigma no n’hi havia prou,

sentació de l’exposició “Antifotoperio-

la crisi econòmica va acabar de rematar

disme” al Palau de la Virreina s’hi pot

canviant el

important des de la seva creació. En aquest escenari canviant alguns experts alerten de la gran quantitat de perills als quals s’enfronten els fotoperiodistes,

una professió que ja estava força tocada.

llegir que “el fotoperiodisme es troba a

En realitat, ja fa dècades que està en

l’epicentre d’una renaixença sorprenent,

crisi. “Actualment, el fotoperiodisme es

singular i inesperada. Noves pràctiques,

troba en un procés d’agonia creixent i

estratègies, punts de vista, tècniques i

se’l fa servir, en la majoria dels casos, de

agents han transformat radicalment les

maneres artificials i inanimades, mentre

institucions i els conceptes fonamentals

que la seva credibilitat s’enfronta a se-

de la professió. Si bé s’ha posat de moda

riosos desafiaments editorials i tecnolò-

lamentar-se de la defunció del fotope-

gics”, escrivia el 1985 el fotoperiodista

riodisme, la realitat ens suggereix que

Fred Ritchin, qui ja intuïa la fi dels anys

s’està produint alguna cosa ben diferent.

daurats de la professió.

(...) S’ha produït una revolució sobtada

Ara bé, el que ni Ritchin ni ningú es

des de dins del sector –l’esgotament

podia imaginar seria que pocs anys des-

d’un vell paradigma i l’arraconament

mentre altres

prés Internet arribaria no només per

per altres de nous– i també des de fora,

senzillament se

quedar-se a les nostres vides, sinó també

ja que imatges diferents i de nous tipus

per canviar molts dels nostres hàbits. Les

han destronat l’autoritat absoluta de les

centren en els reptes i avantatges que comporta aquest nou paradigma visual.

noves tecnologies començaven a obrir

velles formes”.

horitzons i la comunicació planetària i

Queda clar, doncs, que tot i la diversitat

instantània, amb milions de dades viat-

de punts de vista el fotoperiodisme està

jant per la Xarxa, ja era una realitat.

vivint un punt d’inflexió, un moment

Les opinions sobre com ha afectat In-

clau en la seva evolució. La Xarxa no és

ternet al fotoperiodisme són ben diver-

un mitjà més al qual la fotografia ha d’a-

ses. Per uns és evident que ha comportat

daptar-se, sinó que és una revolució tec-

una massa ingent d’imatges disponibles

nològica que ha canviat els hàbits de

que han destrossat el mercat, l’excés de

molts ciutadans. I no són pocs aquells

retocs ha afectat la credibilitat d’imatges

que estan influenciats per aquest nou pa-

FOTOPERIODISME I INTERNET

A dalt, incidents a la frontera entre Georgia i Ossetia. Autor: Wojciech Grzedzinski. A la pàgina següent, a dalt, conflictes intertribals a Kènia. Autor: Yasuyoshi Chiba (France Presse). A baix, un indigent a Sao Paulo. Autor: Carlos Cazalis (Corbis). A l’altra pàgina, a dalt, Dennis Hopper. Autor: Jérôme Bonnet (Corbis/Le Monde 2). A baix, un guepard. Autor: Steve Winter (National Geopraphic).

radigma informatiu i visual. Segons l’es-

zava fins a quinze mil milions d’imatges

tudi L’Univers Digital en expansió: una

amb un creixement de dos mil milions

previsió del creixement mundial d’infor-

de noves fotografies cada mes.

Nova cita amb el World Press Photo

OFERTA MASSIVA

El World Press Photo torna de

guany a tot el món s’arribi als mil

Però Internet és tan sols una part

Al món hi ha 130 milions de càmeres digitals i 5.000 milions de telèfons mòbils, molts d’aquests amb càmera

nou. El CCCB acollirà entre el 3

de la revolució digital en la qual

de novembre i 6 de desembre una

estem immersos des de fa anys.

nova edició de la mostra interna-

Altres innovacions tecnològiques

cional de fotoperiodisme. Per sisè

també tenen molt a veure amb

any consecutiu arriba de la mà

els nous rols de la fotografia, com

de la Fundació Photographic

sis-cents milions d’usuaris d’Internet.

ara les càmeres digitals i els telèfons mò-

Social Vision (www.photographic-

I dins aquest univers virtual, les imatges

bils. Segons els càlculs de Lyra Research,

socialvision.org) i igual que l’any

hi tenen molt a dir. Un exemple: Face-

empresa líder en estudis de mercat

passat serà de pagament. Les fo-

book, amb més de dos milions d’usuaris

sobre tecnologia, el 2010 hi ha al món

tografies d’aquest dossier formen,

únics al mes en tot el món, és també un

uns 130 milions de càmeres digitals. Així

part tant, de l’edició d’enguany

immens aparador de fotografies. L’any

doncs, la fotografia s’ha popularitzat tant

com de la de l’any passat.

passat aquesta xarxa social compatibilit-

que és habitual veure un fotògraf pro-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

mació fins a 2010, està previst que en-

DOSSIER ESPECIAL

fessional fent la feina al carrer i, darrere

aquest any els 5.000 milions d’unitats.

Algú pot pensar que les fotografies d’a-

d’ell, ciutadans prenent una fotografia si-

Per tot plegat, s’entén que l’aparició de

mateurs que corren per la Xarxa, així

milar amb les respectives càmeres.

la fotografia digital als anys noranta es

com la gestió d’aquests tipus de pàgines,

A tot això, cal sumar-hi el mercat dels te-

consideri el canvi més dur i traumàtic

són d’ús privat i, per tant, no interferei-

lèfons mòbils, molts amb càmera incor-

dels procediments fotogràfics des de la

xen en els preus del mercat on es mouen

porada, amb un creixement exponencial

seva invenció a mitjan del segle XIX. No

els professionals de la fotografia. Res

gràcies a les vendes a països com la Xina

es tracta tan sols de les innovacions tèc-

més lluny de la realitat. Quasi quaranta

i l’Índia. L’Associació Alemanya de las

niques sinó també de l’accés de la po-

milions d’usuaris de Flickr, per exemple,

Tecnologies de la Informació, Telecomunicacions i Nous Mitjans (Bitkom) va informar el mes de juny que la xifra de telèfons mòbils a tot el món superarà

ja poden vendre les fotografies a

Tan sols a Facebook, els usuaris han penjat a les seves respectives pàgines fins a 5.000 milions d’imatges

portal de fotografies va arribar a un acord amb Getty perquè a partir d’ara qualsevol persona

blació a la fotografia. Les fotografies del

que tingui una instantània a Flickr podrà

tsunami a l’Àsia o les tortures d’Abu

accedir a un enllaç que li permetrà la

Des de final del 2009 passat, les

Grahib, per posar-ne dos exemples co-

venda de la imatge mitjançant un repre-

10.000 imatges que formen part de

neguts que van donar la volta al món al

sentant de Getty. Fins fa pocs mesos, era

l’arxiu del World Press Photo des

ser difoses ràpidament per la Xarxa,

Getty qui contactava amb els usuaris per

de la creació el 1955 es troben

eren preses per aficionats. Això s’explica

demanar-los el permís per vendre les

penjades al web (www.world-

per la proliferació de càmeres compac-

fotos que tenien a Flickr. Ara el sistema

pressphoto.org). El World Press

tes digitals i de telèfons mòbils, per una

s’ha invertit, cosa que vol dir que moltes

pendent sense ànim de lucre que té la seu a Amsterdam i que cada any organitza el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món.

més persones poden vendre les

Els quasi quaranta milions d’usuaris de Flickr ja poden vendre fotografies a Getty Imatges per uns cinc euros

L’organització del certamen ha tardat dos anys a completar el pro-

imatges. El preu d’una imatge de 170 x 113 píxels pot aribar a vendre’s per uns cinc euros. FORT INTRUSISME

banda, i la facilitat per propagar les fo-

Vist això, s’entén que diferents associa-

jecte virtual però, tot i aquest

tografies per Internet, per l’altra.

cions faci temps que estiguin alertant de

esforç, l’arxiu encara està incom-

El creixement imparable de tot tipus de

l’alt nivell d’intrusisme en el sector.

plet. Per això ha demanat l’ajuda

dispositius que poden registrar imatges

L’Associació de Periodistes Gràfics Eu-

dels ciutadans. “Per maximitzar el

digitals també va lligat al creixement

ropeus ja ha advertit del perill pel futur

potencial de l’arxiu, necessitem

paral·lel de les diferents plataformes di-

de la professió que suposa l’intrusisme,

ajuda. Hi ha molt forats per omplir,

gitals que permeten guardar i compartir

mentre que el Fòrum d’Organitzacions

com són imatges perdudes i, en al-

tot tipus de fotografies, fins al punt que

de Periodistes (FOP) –integrat per

guns casos aïllats, també el nom del fotògraf”, admet Michiel Munneke, director de l’organització. Per això Munneke apel·la a la comunitat de fotògrafs “perquè contribueixin

CCOO, UGT, el Col·legi de Pe-

L’intrusisme s’ha multiplicat arran de la revolució digital a la qual està sotmesa la professió

amb informació addicional”. Tots CAPÇALERA SETEMBRE 2010

passat mes de juny. El popular

Fotoperiodisme a la Xarxa

Photo és una organització inde-

l’agència Getty Imatges des del

aquells que disposin d’informació

riodistes de Catalunya, Colexio de Periodistas de Galicia, la Federació de Sindicats de Periodistes (FESP) i la UPIFC-Sindicat de la Imatge– va avisar el passat

en l’actualitat són un dels serveis més uti-

mes de juny de les dificultats en què es

d’interès poden contactar amb els

litzats pels usuaris d’Internet. Els webs

troben els reporters gràfics, ja que a la

responsables del World Press

especialitzats en fotografies (Picasa,

precarietat conjuntural se’ls ha sumat

Photo, enviant-hi un correu elec-

Flickr, Zooomr o Photobucket) perme-

l’alt nivell d’intrusisme. Una prova

trònic a l’adreça archive@world-

ten que els usuaris de tot el món gestio-

d’això, alertava el FOP, va tenir lloc a la

press-photo.org.

nin el seu fons fotogràfic de la manera

darrera edició del festival musical Rock

que els sembli millor.

in Rio de Madrid. La direcció del cone-

FOTOPERIODISME I INTERNET

rents fotògrafs dibuixen un escenari més

fotògrafs poden exposar el treball a tot

d’una escola privada d’ensenyament au-

aviat desesperançador. En un moment

el món. A més, hi ha nombrosos blocs de-

diovisual perquè fessin les fotografies

de l’article, Gervasio Sánchez, premi Na-

dicats al fotoperiodisme, pàgines on es

oficials que, posteriorment, es van distri-

cional de Fotografia, critica “la desvalo-

poden penjar imatges que d’una altra

buir entre els mitjans de comunicació.

rització del treball quotidià” i posa

manera potser quedarien en l’oblit.

Entre la massiva oferta que existeix i ac-

l’exemple del periodisme digital. “No

Així, Paco Elvira, un dels fotoperiodis-

tituds com les dels responsables de Rock

pot ser que tot el que es publiqui a In-

tes catalans que més explora les possibi-

in Rio s’entén que, segons un informe

ternet sigui gratuït o es pagui miserable-

litats d’Internet amb el seu bloc

del Wall Street Journal, els fotoperiodistes siguin una de les professions amb pitjors condicions laborals. El 5 de gener aquesta publicació va donar a conèixer un rànquing amb les millors i pitjors fei-

(www.pacoelvira.com),

Wall Street Journal relega els fotoperiodistes al lloc 189 pel que fa a condicions laborals

nes del 2009. El resultat va ser que els fotoperiodistes van quedar relegats al

admet

que “la fotografia professional està en crisi, encara que la fotografia mai no ha gaudit de tanta bona salut. Una de les causes d’això és, precisament, aquesta in-

ment. No és possible que tots els mitjans

terconnexió a Internet, utilitzant els

lloc 189 d’un total de 200 feines. Tan sols

digitals plorin perquè se’ls doni material

blocs i les xarxes socials, en forma de re-

unes poques professions com els taxistes,

de manera gratuïta. Mai en la meva vida

troalimentació (feed back) entre profes-

els carnissers o els escombriaires estaven

havia regalat fotografies. Estem jugant

sionals i aficionats”. La constant

per sota dels periodistes gràfics.

amb foc, ja que hem creat la il·lusió que

transmissió de dades té, segons Elvira,

tot és gratuït”, advertia. En el mateix

una doble lectura: “Curiosament, un

CULTURA DE LA GRATUÏTAT

text, Walter Astrada, guanyador dels dos

dels més grans desavantatges és també

A les penoses condicions laborals, cal

primers premis del World Press Photo,

la major de les avantatges, la capacitat

sumar-hi un factor que no s’ha de menystenir, com és la cultura de la gratuïtat d’Internet. “Associar la informació a la gratuïtat és perillós”, reconeixia anys enrere Alain Frilet, director editorial de l’a-

de mostrar treballs per tot el món

Nombrosos blocs dedicats al fotoperiodisme permeten un flux constant d’informació

gència Magnum. També ho creu el reconegut fotoperiodista Paco Elvira,

mitjançant un senzill clic”. Respecte als reptes de futur, tot i que els fotògrafs soler ser crítics amb molts aspectes de la revolució digital, alguns prefereixen

també era crític amb la precària econo-

veure-hi la part positiva. En l’article de

quan diu que la situació de la professió

mia sorgida de la digitalizació dels mit-

Quesabesde.com, anteriorment citat,

arran de l’aparició d’Internet és “molt

jans. “Internet és gratuït, i fer un

Santiago Lyon, director de la secció de

dolenta”. Les causes, segons ell, són

reportatge costa diners”, deia el fotope-

fotografia de l’Associated Press a Nova

nombroses, destaca el que John Carlin

riodista, escèptic amb Internet: “És un

York confiava a superar aviat el des-

va dir en una conferència al Col·legi de

mitjà que permet que la gent et conegui,

equilibri en el qual es troba el fotope-

Periodistes, quan va criticar que “els mit-

però, d’altra banda, no estan disposats a

riodisme degut a la crisi de model. “Un

jans escrits es van suïcidar en el moment

pagar pel que mostres”.

cop resolt el problema de com finançar

en què van decidir penjar els continguts gratuïtament a Internet”. El debat sobre la gratuïtat a la Xarxa és una constant en els diferents fòrums de fotografia. El passat mes de juny, el por-

la producció del contingut, veu-

“La fotografia és un mitjà fet a mida per ser vist a Internet”

cupera. La fotografia és un mitjà

(Santiago Lyon)

net, on no hi ha problemes d’es-

tal Quesabesde.com (www.quesabes-

rem com el fotoperiodisme es refet a mida per ser mirat a Interpai; és un llenguatge universal

de.com) –un web especialitzat en infor-

BLOCS I REPTES

que a grans trets no requereix traducció

mació de càmeres digitals i d’altres pro-

Pagar és un problema, si bé a l’hora de

(excepte a l’hora de donar-hi una mica

ductes electrònics– va voler reflexionar

mostrar fotografies la Xarxa no té rival,

de context en els peus de foto), i de fet,

sobre si el periodisme està en crisi o no

ja que un de les grans avantatges que ha

com més fotos hi ha en un lloc web més

i per fer-ho va contactar amb alguns fo-

aportat Internet és l’intercanvi d’infor-

possibilitats hi ha de posar-hi publicitat i

toperiodistes consagrats. En l’article en

mació constant i el fet d’haver-se con-

de guanyar-hi diners”, assegurava Lyon

qüestió, signat el passat 2 de juny, dife-

vertit en un gran aparador on molts

amb un punt d’esperança.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

gut festival va decidir utilitzar estudiants

DOSSIER ESPECIAL

La fotografia compromesa amb la realitat lluita des de fa anys contra una sèrie de perills. Amb la consolidació d’Internet

La fotografia testimonial a la Xarxa Pepe Baeza

des d’alguns sectors de poder de l’era

Sovint les noves tecnologies s’han utilitzat com a argument per desprestigiar la

que el fotoperiodisme ha de morir, que

neoliberal s’ha buscat

fotografia compromesa amb la realitat.

la fotografia no serveix per explicar la re-

bat a sentir com n’és de “cool” creure

Carregar-se la pràctica lliure i variada

alitat o que l’única manera de pensar-hi

alimentar

d’un procediment d’informació i d’anà-

és convertir-la en ficció. No hi manquen

lisi com la fotografia testimonial, que tan-

propostes amb què substituir la fotogra-

el desprestigi de

tes vegades ha mostrat la capacitat per

fia compromesa:

la fotografia

donar suport a discursos de denúncia, ha

1. Enganys visuals on, a través d’una

estat potser un dels objectius implícits en

“falsa prova” elaborada a partir d’un

testimonial quan en

el control del sentit del món per part del

muntatge fotogràfic o d’un canvi de con-

poder en l’era neoliberal. Per això, entre

text, es fa passar alguna cosa pel que

realitat aquest discurs

altres, ha generat una nebulosa de cen-

finalment no era, entre l’alegria d’espec-

tres que dicten el discurs estètic domi-

tadors “escapistes” que així poden pen-

és anterior a l’aparició de la Xarxa. Cal seguir lluitant

nant. Aquests centres, així com els teòrics

sar que ja mai més no hauran de fer cas

de la imatge i els gestors culturals que es

d’allò que els regirava la consciència.

mouen en les seves òrbites, fa anys que

2. Divertides provocacions com ara anar

pretenen ridiculitzar les iniciatives que

a un conflicte real i velar la pel·lícula que

continuen defensant la fotografia testi-

s’hauria de carregar en una càmera a fi

contra tots aquests

monial; aquelles iniciatives que conside-

d’ensenyar el que passa, una mostra lú-

ren que només creant una àmplia xarxa

dica del menyspreu envers el testimoni

perills i aprofitar

de testimonis de les causes i les conse-

visual i, alhora, envers la realitat present,

qüències de l’ordre imperant podem ge-

encara que la justificació oficial dels ar-

Internet

nerar un pensament alternatiu a aquell

tistes sigui la desconfiança cap al fotope-

amb què els grans imperis de la comuni-

riodisme en general, sense excepcions.

cació i les indústries de l’espectacle –nor-

3. Produccions que fan derivar el terme

la professió i treure

malment en mans de les mateixes

documental, nascut de la mà de la socio-

corporacions– aplanen diàriament la ca-

logia i d’altres ciències socials, cap a ico-

partit de les

pacitat crítica de la majoria de la pobla-

nes de l’art contemporani com aquests

ció mundial.

grans murals que representen paisatges

per reinventar

oportunitats que ofereix.

El Photoshop i, en general, la fotografia

suburbans buits d’éssers humans, mo-

digital han estat una excusa hàbilment

quetes d’oficines, prestatgeries de super-

explotada per a aquests fins. A força de

mercats, paisatges on fa cinc-cents anys

deixar-se batre als temples de l’estètica

hi va haver una batalla, fàbriques aban-

contemporània, una part de les capes su-

donades, munts de contenidors en ports

posadament cultes de la societat ha arri-

anònims... Buidor, abandó, menys que

FOTOPERIODISME I INTERNET

A dalt, Obama a punt de prendre posessió com a president. Autor: Charles Ommanney (Getty Images/Newsweek). Pàgina següent, un atemptat suïcida a Kabul. Autor: Adam Ferguson (The New York Times) i, a baix, disturbis a Magadascar. Autor: Walter Astrada (France-Presse).

res: és l’imperi d’una fotografia inútil que,

dament perduda i superada: coses de

imitació, també institucions públiques

a més a més, no és bonica i que s’adapta

“bons jans”.

premien, mitjançant beques, exposicions

magníficament a les sales dels consells

Tot aquest discurs deslegitimador és an-

o encàrrecs, tot el que vagi en aquesta di-

d’administració de la banca i de les agèn-

terior al Photoshop, al “periodisme ciu-

recció. Serà casualitat, però els vuitanta

cies de qualificació de risc: n’hi ha que pa-

tadà” i al mòbil amb càmera. No té a

són els anys de l’inici de l’ofensiva neoli-

guen més de dos milions d’euros per

veure amb la tecnologia, tot i que

beral i ultraconservadora, els anys de la

algunes d’aquestes. Apropiant-nos les patura contemporània: “Paròdies en cerca de tema”. El mestre de la fotografia mexicana Ro-

Sovint, les noves tecnologies s’han utilitzat com a argument per desprestigiar la fotografia compromesa amb la realitat

drigo Moya diu que avui un ha de demanar perdó abans de pronunciar dues

models socialitzadors, els anys de la desregulació del capitalisme, de la derrota dels moviments obrers i de l’esquerra, els anys del pensament únic. Potser sigui casualitat.

aquesta, com sempre, es desenvolupa d’a-

És minoritària, en canvi, la consideració

paraules ben lletges: realitat i ideologia.

cord amb els designis del poder.

que, per exemple, la causa de l’absència

Com si qualsevol projecte per canviar la

El discurs deslegitimador contra la foto-

pública del fotoperiodisme no és ni la

direcció del món o simplement per mos-

grafia pren força els anys vuitanta i des

manca de qualitat dels autors ni la fi de la

trar algunes de les eines que podrien ser

de llavors és un discurs que garanteix l’è-

seva necessitat com a tipus d’imatge, sinó

útils per aconseguir-ho fos quelcom pas-

xit a qui el sosté: grans fundacions, milio-

l’apartament que, sota la influència dels

sat de moda, antic, una causa afortuna-

naris “filantrops” i, de vegades, per

anunciants, ha patit en els mitjans davant

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

raules de Norberto Chaves sobre la cul-

batalla final contra tot conat de

DOSSIER ESPECIAL

d’altres menes d’imatges sinèrgiques

sola persona sense possibilitats d’ins-

mitjans i les idees per fer-les dinàmiques

amb la publicitat i el consum, com ara les

criure el seu treball en un projecte comú

i eficients. Hi ha magnífics, tot i que es-

fotos de celebritats o la il·lustració foto-

més gran. A la Xarxa, més que en el su-

cassos, portals digitals que aprofiten la

gràfica dels continguts que generen an-

port de paper, el rol del periodista ha de

capacitat de la imatge per transmetre in-

ser organitzar el flux de continguts que

formació i idees, per activar la transfor-

hels

(viatges,

gastronomia,

moda,

decoració...).

genera un equip que inclou especialistes

mació... N’hi ha de molt bons des del

La deriva natural d’una part de la

en diferents camps de les ciències socials,

punt de vista de la paraula, però que no

premsa cap a la gratuïtat i, posteriorment,

així com la comprovació i la regulació de

han aconseguit trencar encara amb un lo-

la crisi de la premsa com a conseqüència de la crisi general, de la caiguda de la publicitat i les seves tarifes i de l’esgotament d’un model obligat a concedir cada vegada més privilegis als anunciants, ha

gocentrisme excessiu per a uns

La Xarxa es revela com un camí privilegiat per donar visibilitat a tantes bones produccions com es continuen fent

tornat, aquests últims anys, a incidir en la crisi exògena que pateix la fotografia vin-

ciències. En fi, som en la fase,

saig de noves propostes.

culada a usos testimonials: la crisi del fo-

ció col·lectiva, perquè el “periodisme ciu-

Provisionalment, podem avançar algu-

toperiodisme

primer

tadà” no esdevingui una broma de mal

nes reflexions sobre els nous formats que

estat

símptoma de la crisi global del perio-

gust que desmantelli les últimes restes

donen suport al documentalisme visual:

disme. No sembla sensat rescatar el pri-

d’estructures professionals.

0. La imatge, entesa com a forma de pen-

mer sense rescatar-ne, alhora, el segon.

Sembla un bon moment per refundar el

sament, ha de trobar espais, llenguatges i

També és clar que tota la fotografia que

periodisme des dels principis fonamen-

formats a Internet.

posem sota l’empara del terme docu-

tals i des de la síntesi dels diferents llen-

1. És millor que es trobin aquestes fór-

agradi al poder o perquè els mitjans no estiguin disposats a donar-hi futur. La Xarxa es revela com un camí privilegiat per donar visibilitat a tantes bones

mules des del pensament lliure i

Donar rellevància a temes actuals des de la fotografia de realitat a Internet és l’últim gran repte professional

produccions com es continuen fent, malgrat les circumstàncies tan adverses.

democràtic que no pas des dels mitjans que depenen del gran capital financer. 2. Si no es troben les fórmules, cal copiar-les i adaptar-les d’allà on

guatges. És clar que establir les maneres

convingui, de la mateixa manera que, in-

Amb tot, per explotar aquest nou canal,

de mostrar testimonis visuals, de donar

evitablement, els grans mitjans “recupe-

caldran plans molt ben traçats, la qual

rellevància a temes del nostre temps des

raran” tot el que els convingui, vingui

cosa implica la participació de col·lectius

de la fotografia de realitat a Internet és

d’on vingui.

organitzats al voltant de projectes polí-

l’últim gran repte professional.

3. Les produccions documentals a Inter-

tics de més democràcia i llibertat. Un

A la Xarxa trobem exemples de magní-

net poden utilitzar el vídeo i el so: inevi-

projecte responsable d’utilitzar la foto

fiques pàgines web de fotografia docu-

tablement és el moment de considerar-se

documental a la Xarxa implica també

mental des d’un punt de vista formal,

documentalista abans que fotògraf, una

grups professionals capaços de portar amb eficàcia i creativitat aquests plans a la pràctica. No sembla tan important el domini de l’àmplia varietat de programes informàtics implicats com la capaci-

decisió dolorosa que suposa una

Hi ha grans pàgines web de fotografia documental a nivell formal, però el contingut està massa vinculat a l’establishment

tat de galvanitzar les iniciatives dels CAPÇALERA SETEMBRE 2010

cat en la conquesta de les consbastant caòtica, d’expansió i d’as-

la participació ciutadana en la informa-

mental no deixarà d’existir perquè no

temps en què la imatge està sent poderosament utilitzada pel mer-

ruptura històrica respecte als temps en què el paper era un suport clarament diferenciat de la informació radiofònica, televisiva o cinematogràfica. Cap do-

magnífics freelance existents en projec-

però que serveixen continguts excessiva-

cumentalista es pot aferrar a l’eina abans

tes que n’ordenin el treball i hi assignin

ment vinculats als interessos de l’esta-

que a la funció que ha de complir. I quan

camps específics, recerques fotogràfiques

blishment. N’hi ha d’altres que tenen

el canal a través del qual arriben els con-

concretes, etc., en definitiva, allò que cal

l’interès de canalitzar visions alternatives

tinguts és un ordinador, és irresponsable

per evitar la dispersió que, de vegades, ha

a les del pensament únic –i l’agenda me-

menysprear el so i el vídeo.

estat l’aspecte més desaprofitat dels pro-

diàtica única– de les grans corporacions

4. L’edició i la utilització dels continguts

jectes documentals realitzats per una

informatives, malgrat que no troben els

documentals requereixen, per tant, el

A dalt a l’esquerra, un exmarine ferit a l’Iraq. Autor: Eugene Richards (Getty Images/The Sunday Times Magazine/Paris Match). A baix, Lance Armstrong. Autor: Elizabeth Kreutz. A dalt, un presoner a Guinea Bissau. Autor: Marco Vernaschi (Pulitzer Center).

concurs de dissenyadors web i de mun-

7. Així doncs, s’amplia el nombre de re-

de les habilitats per desenvolupar-les.

tadors de vídeo. Aquestes funcions, su-

gistres de cultura visual que els respon-

Els “mers” fotògrafs seran d’ara enda-

mades a l’elaboració dels guions de

sables del llançament i manteniment

vant els artistes fotògrafs que es dedi-

treball, la planificació del registre, la nar-

d’aquests productes han de tenir pre-

quen a produir objectes-imatge per a

rativa de les històries que s’expliquen, l’e-

sents: cal insistir que, per exemple, no

col·leccionistes per guanyar-se la vida.

dició des del punt de vista conceptual i

serà possible d’ara endavant per a un do-

Els documentalistes amplien la cartera

de continguts, tant visual com de paraula,

cumentalista en xarxa considerar-se

d’eines: sense cedir el paper dels diaris i

etc., fan que ens trobem davant d’una re-

només fotògraf, tot i que aquesta sigui la

les revistes al luxe i a l’espectacle, han de

definició de la manera d’elaborar la in-

seva àrea professional de procedència:

posar l’atenció a la Xarxa. Potser així, dei-

formació que afecta les estructures operat en el periodisme clàssic. 5. El treball en equip es fa indispensable, així com una organització més precisa,

Som davant d’una redefinició de com elaborar la informació que afecta les estructures del periodisme clàssic

però alhora més flexible, que la del pe-

seguiran que aquesta part tan “integrada” de la cultura postmoderna els deixi en pau d’una vegada; tot i que és més probable que l’augment de la seva eficàcia

riodisme tradicional.

ha de compartir altres cultures profes-

no faci sinó irritar encara més la crítica.

6. Tenim entre mans un nou format que

sionals que abans li podien ser alienes,

Una nova cultura informativa s’obre pas.

no és el diaporama (sincronització del

sense que en minvi el resultat final. I ha

Aprofitar-la per recuperar una comuni-

passi de fotografies), ni el documental te-

de fer-ho, sobretot, des del punt de vista

cació vibrantment i socialment respon-

levisiu ni el cinematogràfic, si bé té ele-

del coneixement de les principals realit-

sable des dels valors de la igualtat, la

ments en comú amb aquests formats: un

zacions i llenguatges dels altres mitjans,

justícia i la democràcia és el repte dels

híbrid que ja ha cobrat vida pròpia.

no només de les possibilitats tècniques i

nous comunicadors.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

humanes i professionals que fins ara han

xant de ser només fotògrafs, acon-

DOSSIER ESPECIAL

Els retocs digitals estan de moda. Els límits de la manipulació digital en les fotografies ha generat, i promet seguir generant,

La manipulació canvia de suport Marga Durà i Mar Calpena

nombrosos debats tant a dins com a fora del món del fotoperiodisme. Si bé abans es feien retocs dins la cambra fosca, els programes de retoc digital han popularitzat aquesta

Ho deia molt clar Jean-François Leroy,

nada amb el premi Veolia de Fotogra-

fundador i comissari de Visa pour l’I-

fia de Natura concedit per la BBC, la

mage, el respectat festival de fotope-

revista Wildlife i el Museu d’Història

riodisme, que la cosa està molt

Natural de Londres, va ser destapada

malament. El veterà fotògraf de guerra

en diversos fòrums d’Internet on pro-

començava el seu editorial/introducció

fessionals i aficionats en van començar

al catàleg d’enguany del festival dema-

a qüestionar l’autenticitat.

nant auxili: “Ajut!, s’han tornat bojos!”.

Allà veiem un llop ibèric que saltava

Leroy clamava així contra els excessos

una tanca i que, en teoria, havia estat

en el retoc digital, al hora que obria un

capturat amb un dispositiu d’infrarojos

debat sobre els límits.

que activava un disparador automàtic.

La reacció de Leroy, que pot semblar

Tanmateix, l’autenticitat va ser qües-

desmesurada a primera vista, és l’ex-

tionada tant des del camp de la foto-

pressió d’un malestar que ja ha tras-

grafia com del de la zoologia. Els uns

passat el llindar estricte de la professió

van argumentar que l’impuls natural

i que s’ha convertit en un tema de

d’un llop no seria saltar una tanca sinó

debat freqüent en els àmbits més in-

passar-hi per sota i els altres van aclarir

sospitats. Nombrosos escàndols rela-

que les pupil·les de l’animal haurien

colen en els mitjans de

cionats amb la manipulació digital han

d’haver estat més dilatades per la fos-

solcat les planes dels diaris en els dar-

cor. I així un seguit d’objeccions van

comunicació. On són

rers mesos i el retoc d’imatges ja es

anar desplegant l’ombra del dubte

dóna per fet en determinats tipus de

sobre la imatge de Rodríguez. Però, de

els límits del retoc?

publicacions, com les de moda o famo-

fet, s’ha de destacar que els indicis més

pràctica i cada cop són més les pífies que se’ls

Fins a quin punt ens podem creure del tot una imatge en l’era de la manipulació constant?

sos. El nom d’un programa, el Photos-

fundats que demostraven que no era

hop, s’ha convertit en la taquigrafia

una imatge que s’ajustés a les bases del

que expressa una imatge distorsionada

concurs –que emfatitzava la preferèn-

de la qual s’ha eliminat qualsevol re-

cia pels animals salvatges en el seu en-

manent d’imperfecció o, pitjor encara,

torn natural– no eren tant de caire

que ha modificat el que veiem per tal

tècnic com de context.

de crear una confusió en l’àmbit polí-

“Amb tota aquesta polèmica del Pho-

tic o social.

toshop sembla que la gent ha oblidat

En els últims temps, la seva notorietat

–o és que potser no sabien– que el

ha esquitxat certàmens d’un cert pres-

retoc fotogràfic no és un invent nou ni

tigi. La ja famosa fotografia del llop

un resultat de l’era digital. En el posi-

ibèric de José Luis Rodríguez, guardo-

tivat de la cambra fosca es poden acon-

FOTOPERIODISME I INTERNET

A dalt, efectes d’un cicló a Myanmar. Autor: Olivier Laban-Mattei (France Presse). Pàgina següent, a dalt, dones iranianes protestant pels resultats electorals. Autor: Pietro Masturzo. A baix, atac a Gaza. Autor: Kent Klich. A les pàgines següents, a dalt, soldats dels EUA responen a un atac talibà. Autor: David Guttenfelder (AP). A baix, Rainbowland, Mèxic. Autor: Kitra Cahana (Colors magazine).

seguir tota mena d’efectes i crear tot

rant les purgues estalinistes en què ana-

pular una imatge solen tenir a veure

tipus de resultats. És cert que el Pho-

ven desapareixent de la foto els perso-

amb tot menys amb la voluntat de ser-

toshop i els altres programes de retoc

natges que no interessaven. I ara

vir a la realitat. A Espanya s’han pro-

digital hi faciliten l’accés a un públic no

també es parla molt del retoc de les

duït recentment tres casos en què

professional, encara que això no vol dir

models, però això tampoc no és gens

l’interès polític s’ha barrejat amb l’ha-

que el retoc no es fes servir abans que la fotoperiodista Lorena Ros. En la mateixa direcció s’expressa Teresa Ferré, professora d’Història del

“Ajut!, s’han tornat bojos!”, clamava Jean-François Leroy, fundador del Visa pour l’Image, sobre l’excés de retocs digitals

Periodisme a la Universitat Rovira i

borrar. Tots tres han estat a la província de Màlaga, i dos estan relacionats amb càrrecs electes. Un és una addició i els altres dos, sostraccions. En el primer d’a-

Virgili de Tarragona. “Ara es parla

nou. Als anys 20 i 30 ja es feien retocs,

quests, el regidor d’Urbanisme de l’A-

molt del retoc i la manipulació si bé la

i ara els veus i penses que estaven real-

juntament de Màlaga –governat pel

fotografia, des del seu naixement, pel

ment molt ben fets. Amb els retrats

PP– va aparèixer en la inauguració

fet de ser un mitjà tècnic, s’ha pogut

feien el mateix. Amb tot, això se li pot

d’una passarel·la per a vianants sobre

manipular. El reenquadrament s’ha fet

permetre a la fotografia publicitària,

un rierol mentre que, de fet, estava en

servir molt, només cal mirar, per exem-

però no a la periodística”, explica.

una reunió. Les sostraccions són potser

ple, les fotos de la Unió Soviètica, du-

Com passa sovint, els motius per mani-

encara més greus, tot i que en un dels

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

apareguessin aquests programes”, diu

bilitat per fer servir l’eina d’es-

DOSSIER ESPECIAL

Breu història del retoc interessat

casos prenen un matís clarament fol-

litat a la imatge fotogràfica que no en

klòric. El berzagate és el pintoresc nom

té. Considera que la imatge fotogràfica

que ha rebut l’escàndol que es va pro-

és sinònim de realitat i això no és així.

duir quan es va saber que l’Ajunta-

En una fotografia tens una part de re-

Malgrat que és impossible saber

ment havia fet esborrar el logotip de la

alitat filtrada per la mirada de l’autor i

quan va aparèixer la primera fo-

Diputació provincial –governada pels

voler creure que el que veus és una fo-

tografia amb un peu de foto que

socialistes– del davantal que lluïa una

tocòpia de la realitat és un discurs in-

en canviava el sentit, el que sí està

regidora que prenia part en el tradicio-

fantil. Haurien d’aprendre a mirar bé,

documentat és que el retoc interessat comença molt aviat. L’any 1865, l’assassinat del president nord-americà Abraham Lincoln va deixar el país sense un retrat

sabent que la fotografia és la mi-

En els últims temps, la notorietat del Photoshop ha esquitxat certàmens fotogràfics d’un cert prestigi

rada d’un autor. Les imatges icòniques (la de Capa, Iwo Jima o els russos amb la bandera a Berlín) van ser escenificades o reto-

d’estat convenientment heroic. La

cades posteriorment.

solució va passar per agafar la

nal esmorzar de cols del carnaval de

La paradoxa és quan t’adones que amb

imatge del cos d’una altra persona

Màlaga. Però els seus rivals tampoc no

un programa pots retocar el que vul-

i afegir-hi el retrat que se n’havia

estan per sobre de fer servir el retoc

guis i, en canvi, veus una imatge en un

fet del president pels bitllets de

com a eina política: L’alcalde va ser eli-

diari i no se t’acut posar-la en quaran-

curs legal.

minat d’una foto on se’l veia celebrant

tena”, reclama Teresa Ferré.

Políticament, des de l’inici de la

un acord amb càrrecs de la Junta. Ara

Tot i així, els professionals defensen

Unió Soviètica, la fotografia va

bé, en aquesta darrera instantània, una

més aviat que el lector pugui seguir

agafar un pes considerable, fent

cop més, el culpable és el reenquadra-

confiant en el fotoperiodisme. “Perquè

aparèixer i desaparèixer dirigents com Yezhov o Trotsky de les imatges, segons l’opinió del politburó del moment. Propagandísticament, el bloc occi-

una minoria de fotògrafs abusi

El retoc no és pas fruit de l’era digital, però els programes informàtics en faciliten l’accés a un públic no professional

dental no es va voler quedar en-

tots ho fem i que s’hagi de crear escepticisme entorn a les imatges que ens arriben”, creu Lo-

ment, una eina venerable que es pot –o

rena Ros. Ella culpa sobretot les

la dels marins americans aixecant

no– fer servir sense haver de recórrer a

exigències d’alguns editors, més amoï-

la bandera a l’illot d’Iwo Jima en

la informàtica.

nats per publicar una “bona” foto que

realitat van ser teatralitzades per

Es podria argumentar que, en el cas de

una foto “bona”.

a les càmeres. Però tot i que

Màlaga, parlem de fotografies propor-

No cal anar fins al cas ja esmentat i icò-

aquesta realitat es va saber des de

cionades per institucions i partits i que

nic de les revistes d’estil de vida –és di-

molt aviat, és significatiu que a l’al-

potser els editors haurien de mantenir

fícil de concebre avui en dia la portada

tre costat del teló d’acer no es

una perspectiva més crítica atesa l’evi-

d’una d’aquestes publicacions sense

foto, sinó combatre-la amb una altra imatge similar, la dels soldats russos aixecant la bandera amb la falç i el martell al sostre del

imatges retocades– perquè per

Els motius per manipular una imatge solen tenir a veure amb tot menys amb la voluntat de servir a la realitat

Reichstag a Berlín. CAPÇALERA SETEMBRE 2010

correctament no significa que

rere i imatges tan icòniques com

triés desmuntar la llegenda de la

d’aquesta eina o no la faci servir

a bé o per a mal els lectors potencials ja tenen una mínima competència que els permet prendre-les amb certa mirada desapassionada. Els casos més

Aquests només són alguns ex-

dència de la facilitat a manipular que

emples coneguts de distorsió de

proposen els nous mitjans tècnics. “El

vint de les pàgines d’informació gene-

la imatge fixa, una pràctica que

problema és que la gent, en lloc de re-

ral. Jean-François Leroy esmenta al

subtils i més perillosos ens vénen so-

potser entra en el tercer segle d’e-

celar de la imatge, haurà d’aprendre a

seu editorial els sobresaturats cels ro-

xistència, si bé segueix obeint in-

desconfiar de la seva pròpia mirada. I

gencs d’Haití després del terratrèmol,

teressos molt primaris.

la gent continua tenint una mirada del

però no es tracta de l’exemple més fla-

segle XIX, perquè li dóna una credibi-

grant de gol per l’esquadra als grans

DOSSIER ESPECIAL

mitjans en els últims temps.

vídeo distribuït posteriorment pel go-

a la seva pròpia pregunta era simple i a

L’agència de notícies iraniana Sepah

vern de la república islàmica. France

l’hora complexa: deia que en aquest

penjava a la seva plana web el 10 de ju-

Press va retirar la fotografia i va de-

cas el retoc estava prou ben fet com

liol de 2008 la imatge de quatre míssils

manar disculpes, si bé l’errada va obrir

perquè si no hagués aparegut la segona

enlairant-se. France Press la recollia i

un debat seriós sobre la manipulació.

imatge per comparar-la, quedar-se per

molts dels diaris més seriosos del món

El documentalista Errol Morris –qui va

sempre més com a cas dubtós). Morris

(Los Angeles Times, el Chicago Tri-

guanyar un Oscar pel seu documental

escriu: “La presumpció que fem res-

bune, la pàgina de la BBC i la majoria

sobre Robert McNamara “La boira de

pecte a una fotografia és ‘algú ho va

dels espanyols) la publicaven en portada. Amb tot, al cap de dos dies, Associated Press distribuïa una imatge molt similar, si n’exceptuem una clara diferència: a la segona imatge hi havia

veure. Se suposa que ens mostra

“Perquè una minoria abusi d’aquesta eina o no la faci servir correctament, no significa que tots ho fem” (Lorena Ros)

un míssil menys.

també vegéssim’.” És, doncs, lícit fer servir els programes de millora digital de la

la guerra”– va dedicar una extensa

imatge en fotoperiodisme, si això obe-

havia afegit un quart míssil que, de fet,

peça al tema al seu bloc d’opinió al

eix al discurs del periodista? Lorena

sí que es va enlairar, però que ho va fer

web del New York Times. Morris hi en-

Ros creu que sí, sempre que les regles

amb retard, tal com es va veure en un

trevistava diversos estudiosos de la his-

del joc estiguin molt clares. “El retoc

tòria de la fotografia digital i de teòrics

digital en fotoperiodisme no s’hauria

La gran embranzida que els blocs fotogràfics temàtics han tingut en els darrers dos anys era terreny adobat perquè en nasquessin d’es-

del camp, i n’emergien algunes conclu-

de fer servir per canviar elements –afe-

sions curioses.

gir, treure, etc– en el marc d’allò que

Un d’ells, el professor Hany Farid, es-

s’ha fotografiat, ja que la construcció del sentit s’hauria de fer en en-

Estudis psicològics demostren que tot i que se’ns corregeixi verbalment la informació, la que es recorda és la visual

pecialitzats en errors i excessos en

quadrar i prémer el botó, no a l’ordinador ni a la cambra fosca.” En aquest aspecte, coincideix amb Ferré, qui diu que podem parlar de manipulació

el retoc digital. www.photoshop-

mentava diversos estudis psicològics

“quan les imatges es fan servir en sentit

mistakes.com i www.photoshopdis-

que argumentaven que, malgrat que

contrari de la intenció. És més l’ús que

asters.blogspot.com són dos dels

se’ns corregeixi verbalment la infor-

es fa de les imatges que aquesta ma-

més coneguts. Tot i que la majoria

mació que rebem visualment, és

teixa. L’únic que ens queda és el com-

de les imatges que publiquen pro-

aquesta la que solem recordar. Psico-

promís de la persona que fa la foto, la

venen de la publicitat o del dis-

lògicament, per tant, el govern de

seva ètica...” Ferré considera que els

seny, també es troben sobiranes

l’Iran deixava una imatge de quatre i

perills de la imatge digital no rauen

patinades de la premsa. És cèlebre,

no de tres míssils en el record. Més

tant en l’excés de retoc sinó en altres

per exemple, la imatge del diari As en què el públic d’un partit de futbol es repeteix tres vegades (http://photoshopdisasters.blogspot.com/2008/03/diario-sportivo-

realitats, com els estàndards de

En l’era digital sovint el que queda és el compromís de la persona que fa la fotografia, la seva ètica professional

as-i-wasnt-expecting.html) o la CAPÇALERA SETEMBRE 2010

que va voler que nosaltres

Pel que sembla, la foto manipulada

Humor i manipulació

allò que algú va testimoniar i

conservació d’arxius digitals o els drets de la imatge en el món d’Internet. I, en qualsevol cas, potser sempre hauríem de tenir present l’advertència que fa

del Paris Match, on una cama

enllà de les conseqüències immediates

Morris en el seu article: “Acabem

fantasma apareix al costat d’un

de la manipulació, s’aixecaven també

creient que una foto en què no s’ha

somrient Nicolas Sarkozy. (http://

altres dubtes sobre les ramificacions

fet servir el Photoshop és una foto ‘real’.

photoshopdisasters.blogspot.com/

d’aquesta. Per què cap editor no s’ha-

Si bé aquest programa informàtic

2 0 0 8 / 1 0 / p a r i s - m a t ch - j a m b e -

via aturat a pensar (i no ja a compro-

només ens recorda quelcom que no hau-

packed.html).

var) si aquella imatge podia estar

ríem d’haver oblidat mai: que les foto-

trucada? (la resposta que donava Farid

grafies, de fet, ens poden enganyar”.

DOSSIER ESPECIAL

A Internet milions d’imatges naveguen d’un lloc a un altre amb total impunitat. En aquest context, els drets d’autor es mouen en un terreny

Drets digitals, drets intangibles Mar Calpena

pantanós, extremadament

Des de l’arribada a les nostres vides

cada autor. El Tribunal Suprem ha es-

d’Internet, cap a mitjans dels noranta,

tablert en diferents sentències que no

complicat. Els

les proporcions borgesianes de la

és el mateix una obra fotogràfica, en-

Xarxa ens han submergit en un verita-

tesa com a creació individualitzada que

fotògrafs professionals

ble oceà d’imatges i d’informació. El

neix de la visió artística d’una persona,

recomanen molta prudència abans de pujar una imatge a la Xarxa, on les lleis tenen problemes per fer-se respectar. A més, la proliferació de fotografies que poden trobar-s’hi, així com la

problema és que en aquest oceà els

que la mera reproducció a través de la

drets d’autor solen ser els primers a

realitat d’una fotografia.

naufragar. La fotografia digital i l’aba-

“Aquí és on tot es complica”, afirma

ratiment de la banda ampla no han fet

l’advocada Carmenchu Buganza, espe-

més que intensificar aquesta tendència.

cialista en drets d’autor en l’entorn di-

Un sol clic i una fotografia –igual que

gital, “perquè entrem en un terreny

també passa amb textos o obres musi-

molt subjectiu”. L’advocada ho exem-

cals– pot perdre’s per sempre més pels

plifica en una sentència del 2005, sobre

viaranys de la difusió massiva.

un grup de professionals, les fotografies

El problema de com protegir els drets

dels quals es van reproduir sense auto-

fotogràfics no és nou. Ja des de l’inici

rització en uns llibres de text. En el cas

de la legislació sobre drets d’autor a Es-

es va haver de recórrer al criteri de pè-

panya –estem parlant de l’any 1911– es

rits que van haver d’avaluar si en cada

fa menció expressa de la fotografia. La

una de les fotografies hi havia intervin-

llei actual, que data de 1996, protegeix

gut la creativitat de l’autor o només el

les creacions “originals literàries, artís-

coneixement de la tècnica fotogràfica. I

tiques o científiques expressades per

com que es va estimar que en la majo-

facilitat a l’hora de

qualsevol mitjà o suport, tangible o in-

ria dels casos d’aquest plet es tractava

manipular-les han

tangible, actualment conegut o que s’in-

de fotografies i no d’obres fotogràfi-

venti en el futur...”. Entre les creacions

ques, la indemnització va ser només pel

provocat un abaratiment del preu de la cessió de les mateixes.

que la llei esmenta, s’hi inclouen “les

preu estàndard del cost de les fotogra-

obres fotogràfiques i les expressades

fies, sense cap compensació per danys

per procediments anàlegs a la fotogra-

morals ni s’obligués l’editor a acreditar

fia”. I és aquí on topem amb el primer

les imatges.

entrebanc.

Buganza assenyala que aquest és un

No és el mateix una fotografia que una

dels motius pels quals en l’entrellat dels

“obra fotogràfica”. Aquesta distinció,

drets digitals, el paper de les entitats de

que al primer cop d’ull pot semblar in-

gestió –que en el cas d’obres fotogràfi-

transcendent i fins i tot estúpida, és cab-

ques correspondria a la VEGAP– és

dal a l’hora de defensar els drets de

poc útil. A més, mentre que la difusió a

FOTOPERIODISME I INTERNET

Una jirafa morta per culpa de la sequera al nord de Kènia. Autor: Stefano De Luigi (Le Monde Magazine).

través d’Internet és universal, aquestes

No devien pensar el mateix els fotò-

tra feina per a un ús que no estava pre-

entitats limiten el camp d’acció al terri-

grafs de La Vanguardia que van de-

vist de bon principi, i que per a més inri,

tori nacional, malgrat que hagin de

mandar l’empresa per utilitzar les

estava gestionat per una empresa que

tenir subscrits acords de reciprocitat

imatges de l’edició en paper per la ver-

no era aquella amb la qual havíem sig-

amb entitats similars d’altres països.

sió digital durant els anys 2001 i 2002.

nat contracte, tot i pertànyer al mateix

Lluís Salom, secretari de la UPIFC

“No ho vam fer per ser abanderats de

grup”, explica David Airob, redactor en

(Unió de Professionals de la Imatge i la

res. Simplement, la negociació amb

cap de Fotografia del diari i un dels fo-

Fotografia de Catalunya) coincideix

detecta o que és molt difícil de denunciar. Es fa més complicat reclamar per-

En l’oceà d’Internet, els drets d’autor solen ser els primers a naufragar

què has d’anar al notari per tal que

El procés, que va durar un parell d’anys entre sentències i apel·lacions, va desembocar en un acord entre les dues parts. Si bé va tenir l’efecte secundari, i potser més important, de con-

aixequi acta que en un lloc determinat

l’empresa respecte al pagament per l’ús

tribuir a establir unes noves regles del

hi havia una pàgina determinada en un

a l’edició digital estava encallada. En la

joc entre l’empresa i els fotògrafs. Ara

moment determinat. A més a més, els

demanda inicial, hi havia fotògrafs en

mateix, tots els contractes ja preveuen

possibles demandats acostumen a ser

situacions laborals molt diferents. Al-

la cessió dels drets digitals i la com-

insolvents i com que els preus de tarifes

guns estàvem contractats en plantilla i

pensen. Airob destaca també que, de

d’utilització per Internet tampoc no són

altres eren freelance. Però el punt en

resultes del que va passar, s’han plan-

alts, al final, s’acaba per no reclamar.”

comú era que s’estava fent servir la nos-

tejat nous pactes en l’ús de les fotogra-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

amb Buganza: “Internet és una selva, hi ha una gran part d’utilització que no es

tògrafs que va demandar.

DOSSIER ESPECIAL

El jockey James Carroll i el seu cavall Lord Time cauen durant una cursa a Irlanda. Autor: Pat Murphy (Sportslife)

fies. Per exemple, els contractes ara in-

nes les fotografies de les quals vol co-

detectar-hi usos fraudulents. Lluís

corporen la possibilitat que les imatges

mercialitzar”. Gutiérrez explica que

Salom fa unes mínimes recomanacions

puguin fer-se servir en altres publica-

mentre que aquest contracte no és ne-

de seguretat: “Les imatges que pugem a

cions del mateix grup i que això rebi

cessari per a imatges de caràcter noti-

la Xarxa haurien de tenir marca a l’ai-

compensació, “amb la qual cosa es fa

ciós, si aquestes imatges tornen a fer-se

gua, i estar a baixa resolució. També

un ús més racional d’allò que ja s’ha

servir més endavant per tal d’il·lustrar

està bé ampliar-les una mica per tal de

produït i s’ajuda a donar-li més exposi-

un altre tema, encara que només hi es-

poder demostrar que en tenim l’origi-

ció. No cal disparar vint-i-cinc imatges

tigui relacionat, cal tenir indefectible-

nal.” Però Airob és força pessimista:

similars quan ja tenim la fotografia a l’arxiu, actuarem com a agència cap a nosaltres mateixos”. Aquesta idea, però, també té limitacions.

“Si no vols que et pirategin, no

La distinció entre fotografia i obra fotogràfica és cabdal a l’hora de defensar els drets de cada autor

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

poca resolució o plantificar-hi una marca a l’aigua. Amb una captura de pantalla i quatre re-

MESURES DE SEGURETAT

ho pengis a la Xarxa. Ja pots pujar les imatges ben petites i a

Segons assenyala Alfonso Gutiérrez, di-

ment aquesta cessió de drets o es pot

rector general de l’Agència AGE Fo-

incórrer en responsabilitats legals.

canviar és la percepció que tot allò que

tostock, “el canvi més notable en els

Tot i així, els entrevistats per a aquest

circula per Internet és gratuït. Em

tocs s’acaba el problema. El que ha de

contractes d’agències es basa en l’exi-

reportatge coincideixen en l’opinió que

trobo de vegades amb becaris que quan

gència que el fotògraf especifiqui si ell

el problema no rau tant en la cobertura

estan fent recerca d’imatges per il·lus-

mateix té, al seu torn, un contracte de

legal que les fotografies tenen a la

trar algun tema, se’m presenten amb les

cessió de drets d’imatge amb les perso-

Xarxa com la pròpia impossibilitat de

que han trobat a Google. No conceben

FOTOPERIODISME I INTERNET

El jugador anglès Jonathan Trott durant un partit. Autor: Gareth Copley (Press Association). A la pàgina següent, un ocell mira a la càmera a l’Antàrtida. Autor: Paul Nicklen (National Geographic). A baix, Adrian, un adolescent autista. Autor: Gihan Tubbeh.

que una imatge en format digital se-

tentat maneres de tallar amb la pirate-

gueix tenint un autor, i que la qualitat, a

ria per la via tecnològica. En general, la

anomenat Copyrightinfo –de moment,

més, tampoc no és la mateixa. És un

marca d’aigua o la baixa resolució solen

el web només és disponible en ale-

la imatge original a un banc de dades

problema purament de percepció, per-

actuar com a retardador (deterrent)

many– que permet rastrejar els tombs

què han crescut en la sobreabundància

dels mals usos, però naturalment també

que fa la nostra fotografia per la Xarxa,

d’informació de l’era digital.”

minven la visualització de la imatge. El

de manera que qualsevol ús fraudulent

Gutiérrez explica que aquesta percep-

Frauenhofer SIT, un institut alemany

és detectat amb immediatesa.

ció té conseqüències que van més enllà

dedicat a la seguretat en la informació

El servei, d’altra banda, també inclou

de l’àmbit purament legal. “La fotogra-

comprovar la disponibilitat dels drets

En l’entrellat dels drets digitals, el paper de les entitats de gestió és poc útil

de fotografies que trobem penjades i de

han de ser cares si són tan fàcils de fer?

en les noves tecnologies, ha creat un sis-

cions, quan els controls són laxos. I això

I, és clar, l’abaratiment del producte

tema informàtic que presenta una

no afecta només els professionals de la

(imatges) fa que la fotografia comercial

doble salvaguarda en el cas de les foto-

fotografia sinó a tot aquell que genera

estigui patint un abaratiment notable.

grafies digitals: se’ls incrusta una fili-

continguts a la Xarxa. L’apropiació de

Tot i així, els drets d’autor no s’han al-

grana invisible –però molt difícil de

fotografies i textos pot arribar a ser par-

terat essencialment”, assegura.

retirar sense malmetre la imatge en

ticularment sagnant sobretot en el cas

En aquesta tessitura, hi ha qui ha in-

qüestió– que permet al seu torn afegir

d’aquells que no desenvolupen l’activi-

fotografia que, sense més complicacions, pot publicar a Internet. Atès que és tot tan senzill, per què les imatges

les que no en tinguem clar quin és el seu estatus. De vegades, per això, tant hi fan les marques a l’aigua o altres identificaCAPÇALERA SETEMBRE 2010

fia digital ha popularitzat la presa d’imatges i qualsevol persona pot fer una

FOTOPERIODISME I INTERNET

tat professionalment, com és el cas de

un dia”, comenta, “una lectora em va

concurs i l’empresa no va demanar

molts blocaires. Un exemple d’un d’a-

enviar un correu felicitant-me per

perdó en cap cas.

quests abusos, que va gaudir de certa

haver guanyat el concurs de tapes que

El cas d’aquest bloc no és l’únic. Poc

notorietat a principi d’estiu, va ser el

convocava Carrefour. Jo em vaig que-

abans d’entregar aquest reportatge, es

cas del bloc Dolors. Es tracta d’un bloc

dar de pedra, perquè ni tan sols m’hi

va produir el cas contrari. El diari T feia

de cuina on l’autora, Dolors Mateu, hi

havia presentat. Entro a la plana i em

servir en l’edició digital una foto ex-

penja les receptes. Mateu explica que

trobo la meva recepta, tal com jo l’ha-

treta del bloc Webos Fritos sense atri-

sempre ha signat les fotos com a me-

via feta, i el més greu de tot: la foto amb

buir ni pagar. El “galliner digital” es va

sura de prevenció, i que pensava que contra els possibles pirates. “Fins que

Els drets dels fotografiats

El problema no és la cobertura legal de les fotografies a la Xarxa, sinó la impossibilitat de detectar-hi usos fraudulents

ditorial s’havia disculpat via correu electrònic i n’havia retirat la imatge. El creixement del màrqueting 2.0 s’ha produït d’una manera poc organitzada i sovint

la meva signatura!”.

les empreses confien la presència a In-

Les bases del concurs estipulaven que

ternet a persones, no ja sense formació

Quan parlem d’imatge digital, so-

els concursants cedien els drets sobre la

periodística sinó també com a profes-

vint ho fem des del punt de vista

foto a l’empresa, mentre que l’eximien

sionals de les relacions públiques, de

de la persona que és darrere l’ob-

davant qualsevol ús fraudulent. “El que

qui se’ls suposa un mínim coneixement

turador, ara bé, també és impor-

trobo molt fort” –afirma Mateu– “és

de la deontologia. El paper de commu-

tant recordar que la difusió per

que portessin el meu nom i ningú no se

nity manager i la gestió dels mitjans di-

Internet de les imatges ha canviat

sorprengués que la recepta anés sig-

gitals recau amb freqüència en mans de

alhora el terreny de joc quant als

becaris o personal del camp de la informàtica, que percep sous

qualsevol imatge distribuïda amb

“El que ha de canviar és la percepció que tot allò que circula per Internet és gratuït”

llicència Creative Commons –que

(David Airob)

genera el mal ús d’imatges a In-

drets d’aquells que hi apareixen. Cal ser especialment curós amb

no conculquen el copyright, però que sí que cedeixen determinats

més baixos. En realitat, moltes de les dificultats i conflictes que ternet poden emmarcar-se en

nada per una altra persona.” El més

una crisi professional més àmplia.

drets als usuaris– perquè ens hi

greu va arribar, però, quan va escriure

Alfonso Gutiérrez afirma “l’abarati-

podem trobar sorpreses desagra-

als administradors de la plana perquè

ment del preu de la cessió de les imat-

dables. A la Xarxa, és famós el cas

retiressin la fotografia. “Van passar els

ges és el problema més seriós, i això no

de l’australiana Alison Chang.

dies i la foto seguia allà. I ningú no em

deixa de ser paradoxal, ja que són els

Aquesta noia de quinze anys va

contestava”. A través de Facebook es

fotògrafs els que accepten que les fotos

ser fotografiada en uns campa-

va organitzar una crida per denunciar

es venguin a preus baixos, cosa que ge-

ments d’estiu. L’autor de la foto la

el cas en el perfil de la marca. Durant

nera una espiral descendent que con-

va penjar a la Xarxa amb una llicència que en permetia l’ús lliure, encara que probablement no preveia el que va fer l’operador de telefonia Virgin Mobile: agafar-la i

dueix al fet que puguin trobar-se

A Alemanya, un sistema informàtic presenta una doble salvaguarda en el cas de les fotografies digitals

enganxar-li un eslògan que convi-

fotos gratis o a preu tan baix com catorze cèntims d’euro. I, atès que l’oferta és tan gran, qualsevol pot triar per preu, tot i que ningú no garanteix allò que

dava els seus clients a “desfer-se

una setmana, el mur de l’hipermercat

de l’amiga per correu”. Chang i el

es va omplir de missatges dels inter-

cap a nous models multimèdia, amb

noi que li havia fet la foto han de-

nautes que demanaven la retirada de la

mitjans amb presència en diverses pla-

mandat la companyia per danys

recepta plagiada. La resposta es va fer

taformes. Això s’hauria de reflectir en

morals. El plet continua, a dia

esperar i no va ser particularment ele-

el que es paga als fotògrafs i en la gestió

gant: al cap de set o vuit dies la foto i el

de les imatges que generen. Per desgrà-

text van desaparèixer de la pàgina del

cia, encara en som lluny”.

d’avui, sense resoldre’s.

adquireix”. Airob afegeix que “anem

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

això hauria de ser protecció suficient

revolucionar i un dia després, l’e-

R E P O R TATG E

Discapacidad Televisión (www.discapacidad.tv) és un projecte únic al món del qual es poden extreure moltes conclusions. Es tracta d’un canal

L’èxit de la discapacitat feta televisió Anna Galdón Fotos: Sergio Ruiz

temàtic que emet

La presentadora Montse Font recorda la primera vegada que es va posar da-

plica el fundador i director– calia un

en directe per

vant d’una càmera. Estava impressio-

canal que tractés aquesta qüestió de

nada, nerviosa i ho veia “tot molt gran”,

manera directa (amb persones que par-

Internet i que està

però tenia ganes d’aprendre. Un any

len sobre la discapacitat) i indirecta (el

Channel o el National Geographic –ex-

després ja ho té sota control. Agafa el

mateix presentador és una persona

pensat per donar

guió, se’l mira i es prepara per entrar al

amb discapacitat)”.

veu al col·lectiu

plató. És divendres i, en poc més de deu

La fórmula no era senzilla: es volia una

minuts, a dos quarts de vuit del vespre,

televisió temàtica, en directe i per In-

començarà el programa (Esto es lo que

ternet, i l’únic referent fins al moment

hay) que ella mateixa copresenta amb

era Paralimpics Televisió, que depèn

amb discapacitats. En tan sols un any i mig de vida aquest canal ja ha assolit una quota de 40.000

Nico Ortiz. Tots dos s’acomoden davant

del Comitè Olímpic Internacional i que

un decorat senzill, fan les proves de so

emet cada quatre anys i en diferit. “No

i de càmera i ultimen els detalls de l’en-

va ser fàcil –recorda Capeli– perquè no

trevista d’avui, que vol retre un petit ho-

hi havia referents i el pressupost era

menatge a la també presentadora

mínim. No estàvem en crisi en el mo-

Raquel Soto.

ment d’idear el projecte, però just co-

Un cop els tècnics s’han assegurat de

mençar va haver-hi el canvi de cicle.

espectadors diaris,

tancar amb clau la petita porta que

Així doncs, tot ha estat possible gràcies

dóna accés directe del carrer al plató, ja

als voluntaris”.

unes xifres que

està tot preparat perquè comenci un

Un total de disset voluntaris que, com

programa que, malgrat emetre’s per In-

Montse Font, no són periodistes pro-

demostren que la

ternet, s’estima que veuran prop de

fessionals, abans mai havien estat da-

televisió per la Xarxa no només és possible sinó que ja és tota una realitat.

quaranta mil persones. “No tinc la sen-

vant una càmera de televisió i han

sació que em miri tanta gent –assegura

après l’ofici sobre la marxa. El mateix

Font abans de començar– sé que al dar-

Nico Ortiz tampoc no tenia cap expe-

rere hi ha la família i els amics, si bé no

riència el dia que es va animar a parti-

sóc conscient de les audiències”.

cipar-hi: “Un amic de l’associació m’ho

Discapacidad Televisión

(www.dis-

va proposar i em vaig decidir després

capacidad.tv) és un projecte únic al

de veure les possibilitats del mitjà per

món que va néixer ara fa un any i mig

al col·lectiu. Vaig venir i al sortir ja tenia

de la mà de Claudio Capeli, un produc-

un programa i era presentador! Tot va

tor que va veure la necessitat de crear

anar molt ràpid però m’agrada, és un

un canal dedicat al col·lectiu amb dis-

projecte bonic i fascinant. Som petits i

capacitats. “Tal com hi ha el Discovery

estem començant, encara que podem

A l’esquerra, Montserrat Font, copresentadora del programa Esto es lo que hay amb Raquel Soto, presentadora de Peces de colores.

arribar a fer molt”.

dia, creen Discapacidad Televisión, una

“M’agrada parlar de temes que interes-

Ara bé, els voluntaris no són els únics

de les poques persones que tenia expe-

sen, com la Renda o els problemes fis-

que aprenen de zero: Discapacidad Te-

riència radiofònica i televisiva prèvia és

cals. Aquesta setmana preparo un

levisión ha firmat convenis amb escoles

Raquel Soto, presentadora de Peces de

especial sobre horts urbans adaptats a

de cinema de Barcelona perquè tècnics

Colores, un espai dedicat a la paràlisi

cadires de rodes”. Ara bé, tot i l’expe-

d’imatge i so hi facin pràctiques. Per Ca-

cerebral. El mateix nom és un joc de pa-

riència prèvia, Soto afirma que no sem-

peli, es tracta de formar nous profes-

pre és fàcil trobar les idees o els

sionals i alhora sensibilitzar-los en el

convidats adients i parlar durant

món de la discapacitat: “Fer televisió és igual a Barcelona que a Hollywood, si bé aquí els complementem l’aprenentatge perquè puguin aportar un granet

Discapacidad Televisión està feta per i per a discapacitats i és possible gràcies a disset voluntaris sense experiència

cinquanta minuts sense teleapuntador (teleprompter). “A vegades l’únic remei és enrotllar-te com pots”, sentencia.

listes. Que puguin veure quan un subti-

raules. “Les persones que tenim parà-

UNA VISIÓ EQUIVOCADA

tulat ha de ser més gran o quan s’ha de

lisi cerebral –aclareix Soto– ens diem

Segons l’últim estudi realitzat per l’Ins-

canviar l’àudio si és per a persones sor-

PC i, com que tots som diferents, tots

titut Nacional d’Estadística l’any 2008,

des. La divulgació també és una de les

som de colors, se’m va acudir aquest

a Espanya hi ha més de 3,8 milions de

nostres metes”.

títol”. El nom no tan sols designa la te-

persones amb discapacitat, cosa que re-

Dins aquest gran equip de voluntaris,

màtica sinó que alhora sintetitza l’es-

presenta un 8,5% de la població. Si

presentadors i estudiants que, dia rere

sència i la filosofia del programa:

mirem cap a Europa, el número creix

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

de sorra quan vagin a mitjans genera-

R E P O R TATG E

De Barcelona a l’Amèrica Llatina

fins a 50 milions de ciutadans, més d’un

dio Capeli, assegura que abans de co-

10% de la població total. No parlem,

mençar el projecte va haver d’investigar

doncs, d’una minoria. Ara bé, tot i

sobre les necessitats de cada col·lectiu

aquestes xifres, el col·lectiu continua

per saber com s’ha d’elaborar cada pro-

“La discapacitat és igual aquí que

sense estar representat en els mitjans

grama: quina mida ha de tenir el subti-

a l’Argentina, a Panamà o a

de comunicació generalistes. I encara

tulat si s’adrecen a persones cegues o

Mèxic”. D’aquesta manera ex-

més, el Comitè Espanyol de Represen-

amb baixa visió, com s’ha de regular l’àu-

plica Claudio Capeli, creador i

tants de Persones amb Discapacitat

dio per a les persones sordes o de quin

fundador de Discapacidad Televisión, l’estreta relació de la cadena amb l’Amèrica Llatina. Una relació fruit dels contactes de Capeli que ha donat peu a la transmissió

color han de ser els decorats són

Els convenis amb escoles de cinema permet que tècnics d’imatge i so hi facin pràctiques i estiguin sensibilitzats

de coneixement entre dos conti-

seria quasi impossible tecnològi(CERMI) ha assegurat recentment en

cament parlant cobrir tots els col·lectius

Nico Ortiz en recorda l’inici. “Des

una trobada informativa que Espanya

en un sol espai televisiu i, segon, seria

del principi, vam veure que moltes

compta amb una de les legislacions més

un malbaratament dels recursos. “Un

associacions d’Amèrica Llatina es

avançades de la Unió Europea en la ma-

programa dirigit a persones amb poca

posaven en contacte amb nosal-

tèria, però tot i això la discapacitat en-

visió sobre les noves tècniques d’im-

tres perquè els agradava el pro-

cara no es tracta amb normalitat als

plants de retina no interessa a un sord,

jecte. A partir d’aquí s’hi van anar

telenotícies. Sovint se’n mostra una visió

que té un camp de visió de 270 graus.

sumant programes i el resultat és

oficialitzada que, tot i que intenta oferir

Més aviat se li farà avorrit llegir un sub-

provisat”. El fet és que Discapacidad Televisión compta amb un programa setmanal emès en directe des de l’Argentina i té cor-

titulat tan gran. Per això dedi-

La tasca de la cadena és la de parlar d’esdeveniments quotidians des d’un punt de vista diferent, el de la discapacitat

responsals a Mèxic, Panamà i Colòmbia.

quem un programa a cada col·lectiu, perquè així maximitzem al 100% tots els recursos. Cada persona té el que necessita”, detalla Capeli. El que sí té

un punt de vista positiu, acostuma a pre-

en ment el director de la cadena és mul-

En emetre per Internet, la televi-

sentar les persones com a protagonistes,

tiplicar la programació per destinar més

sió temàtica ho té molt fàcil per

en lloc d’incloure-les com a simples es-

hores a cada col·lectiu. Però això ja és

compartir programes i continguts

pectadors. Tal com apunta la Declaració

parlar de futur i, de moment, hi ha altres

audiovisuals. “El que volem és un

de Salamanca elaborada l’any 2004 amb

prioritats.

punt d’unió –detalla el director–

motiu de la I Trobada de Periodisme i

Una d’aquestes prioritats és la d’aug-

per acostar totes les persones amb

Discapacitat: “[Els mitjans] continuen

mentar la participació dels teleespecta-

discapacitat en un mateix espai, en

oferint una visió equivocada i unificada

dors. Ja des dels seus inici, la cadena

aquest cas en línia”. La interactivitat és el motor que els ha permès ampliar horitzons. “La Xarxa permet participar des de tot el món i dir la teva en directe. Apos-

sempre ha intentat aprofitar els

Espanya té una de les legislacions més avançades, però la discapacitat no es tracta amb normalitat als telenotícies

tem molt per la interactivitat”, asCAPÇALERA SETEMBRE 2010

això no hi ha cap programa que ho tingui tot. Primer, perquè

nents i que ha estat un èxit.

el que hi ha. Però tot ha estat im-

alguns exemples més clars. Cada col·lectiu té unes necessitats i per

recursos que proporciona Internet per crear una televisió plenament participativa. No és fàcil, perquè la població encara no té integrat que pot i ha de ser part

segura Capeli. Precisament, el

que en cap cas afavoreix l’eliminació de

dels mitjans de comunicació. Amb tot,

programa de Karina Vimonte, re-

prejudicis”.

a poc a poc s’ha anat consolidant el xat

alitzat en directe des de Buenos

Precisament, la tasca de Discapacidad

i l’audiència cada vegada s’anima més

Aires, és un dels espais amb més

Televisión és la de parlar d’esdeveni-

a participar. Ho fan sobretot des d’al-

participació de l’audiència al xat

ments quotidians des d’un punt de vista

tres parts del món, per enviar pregun-

en línia.

diferent, el de la discapacitat. El funda-

tes, comentaris o felicitacions, però

dor i actual director de la cadena, Clau-

sigui com es vulgui la cadena té ja més

A dalt, els tècnics Jonathan Fernández i Auriel Sánchez. A la pàgina següent, a dalt, Claudio Capeli, director i fundador de la cadena amb Montserrat Font i Raquel Soto. A la dreta, el comercial Manuel Fernández. A sota, els tècnics en plena emissió.

de cinc mil amics al Facebook i ja ha

participa ningú, i d’altres creus que és

creat una pàgina de club de fans. Així

complementari i tens molt d’èxit al web.

condiciona la interactivitat d’aquells

doncs, també són molt útils els blocs,

Mai se sap!”, admet.

que estan davant l’ordinador.

d’aquestes característiques, la temàtica

que moltes vegades permeten incloure

Amb tot, cal remarcar que els progra-

un enllaç directe amb la pàgina web de

mes amb més participació són també

SORPRESOS PER L’ÈXIT

Discapacidad Televisión.

aquells que aconsellen sobre un tema

En total, i d’acord amb les últimes

Com a tresorer del projecte, Nico Ortiz

nova: “Els teleespectadors encara són poc participatius i els costa dir la seva,

Els mitjans continuen oferint una visió equivocada i unificada que no afavoreix l’eliminació de prejudicis

però el xat o el Facebook ajuden molt. A més, sabem que hi ha prop de cinc-

de juny, són 40.000 els teleespectadors que, des de qualsevol punt del món, engeguen l’ordinador per entrar al web de Discapacidad Televisión i per veure

d’especial interès per a l’audiència i,

algun dels programes que s’hi emeten.

cents blocs que tenen l’enllaç i fan di-

per tant, donen peu a preguntes i pro-

Una xifra gens menyspreable que s’a-

fusió del nostre web”. Per la seva

postes, com ara el programa Discapaci-

costa a les quotes d’audiència de tele-

banda, Font assegura que hi ha molta

dad & Salud, conduït pels doctors

visions autonòmiques emeses per TDT,

incertesa. “És el gran misteri de la tele-

Emili Figueras i Alberto Badí, o Ca-

com ara la TPA, d’Astúries o l’IB3, de

visió. Algunes vegades penses que el

pacidad sexual, presentat per Iván Gon-

les Illes Balears, amb 45.000 i 43.000 te-

programa és molt interessant i no hi

zález. Com és lògic en una televisió

leespectadors respectivament.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

assegura que aquesta via és una de les més efectives quan es vol arribar a gent

dades d’audiència del passat mes

tors tradicionalment poc vinculats a la

Aquesta llibertat permet escollir des

ponsables del projecte. “El passat mes

discapacitat, com ara el de les agències

del decorat (Raquel Soto té peixos de

de desembre teníem 25.000 espectadors,

de viatges o el d’empreses de tecnolo-

fusta i de peluix al plató) fins a l’ètica

–recorda Capeli– per l’aniversari vam

gia. Negocis i entitats que, vista la de-

del programa de manera molt acurada:

arribar a 30.000 i ara ja estem a 40.000.

manda, s’han llançat a adaptar els

“M’agraden les coses clares, –comenta–

Crec que en algun moment hem de

productes a nous col·lectius. Un fet que

i no pas els temes amb morbo. En el

tocar sostre. Per a una televisió normal

no hauria estat possible sense la tasca

meu programa vull reportatges opti-

no és tant, però nosaltres som un canal

d’aquells que s’han decidit a mostrar re-

mistes i gent positiva. Persones amb

temàtic i amb una temàtica molt particular”. Nico Ortiz tampoc no s’ho acaba de creure: “No ens ho esperàvem i precisament aquest és un dels problemes que tenim, que hem crescut tan

projectes interessants i idees al-

L’èxit de la iniciativa ha fet que ja tinguin més de cinc mil amics al Facebook i fins i tot disposin d’un club de fans

ràpid que ens ha agafat una mica desprevinguts. Crec que la gent se sent a

ternatives, que hagin escrit un llibre o hagin participat en esdeveniments engrescadors. I en general

prefereixo

els

temes

socials, de grup, més que les hisalitats que semblaven invisibles.

tòries individuals”. Tot un exemple d’è-

gust amb nosaltres perquè ho fem tot

La funció principal de la cadena és pre-

tica professional que Soto intenta dur a

amb molta dedicació i constància”.

cisament la de difondre una realitat par-

la pràctica sempre que pot, essent cons-

A banda del creixement ràpid, un dels

ticular, la de la discapacitat. Ara per ara,

cient que no sempre és fàcil trobar per-

problemes inicials va ser el finança-

l’objectiu és consolidar l’audiència i as-

sones amb paràlisi cerebral que puguin

ment. Com tota televisió, la via princi-

sentar les bases creades. L’emissió per

assistir al programa. Però avui Soto no

pal era la publicitat, encara que el

satèl·lit està en la ment de Claudio Ca-

ha estat l’encarregada de pensar l’espai,

projecte es va posar en marxa just en el

peli, però de moment cal dedicar temps

organitzar el temps i “enrotllar-se”,

moment en què s’iniciava la crisi econòmica actual. Per aquest motiu, el director va decidir que també vendrien l’espai televisiu: “Oferim a associacions i productores l’oportunitat d’emetre

com ella mateixa defineix el que

Les dades d’audiència els donen 40.000 teleespectadors, una xifra similar a IB3, la televisió de les Illes Balears

des del nostre espai i amb els nostres re-

fa quan no sap què dir davant de càmera. Avui ha estat la convidada especial, l’objecte de l’entrevista dels seus companys Montse Font i Nico Ortiz.

cursos”.

i esforç a estabilitzar el ràpid creixe-

Després de cinquanta minuts de con-

Aquesta segona via funciona força, ara

ment que ha tingut la cadena. Els vo-

versa i deu de publicitat, el programa

bé, si la televisió té èxit és gràcies

luntaris volen crear una setmana

posa el punt i final. Els micròfons tor-

també al fet que les persones que hi tre-

temàtica, és a dir, aconseguir que tots

nen al seu lloc, les càmeres deixen de

ballen ho fan voluntàriament i que, en

els programes es posin d’acord per de-

gravar i el decorat es desmunta per dei-

els últims mesos, hi ha hagut una pujada

dicar una setmana a un tema concret.

xar-ho tot ben endreçat. Els tècnics

de la publicitat. Manuel Fernández, co-

“Hauria de ser de cara a un o dos anys,

col·loquen els cables i, un cop ha sortit

mercial encarregat de buscar patroci-

–explica Font– encara estem començant

tothom, s’apaguen els llums. Discapaci-

nadors i clients potencials, creu que el canal temàtic dóna més seguretat a les marques del sector. “Les empreses d’ortopèdia, les òptiques o les grans fundacions no s’anuncien als mitjans gene-

dad Televisión no és només una

Els anunciants solen ser empreses vinculades a la discapacitat, però també desperta l’interès d’altres sectors

ralistes perquè moltes vegades el missatge no arriba a qui hauria d’arribar.

televisió feta per i per a discapacitats: és un projecte que, amb només un any de vida, ha sabut mobilitzar un col·lectiu tradicionalment poc represen-

i som poca gent. Ja és prou difícil trobar

tat en els mitjans. Una idea única, tren-

Aquí hi ha menys audiència, però hi ha

temes com per a sobre haver-ho d’aco-

cadora i valenta que proposa un nou

la que busquen”, assegura.

tar tant. Seria complicat”.

model audiovisual, el del canal temàtic,

I no solament parlem de farmacèuti-

El fet és que, a Discapacidad Televisión,

per Internet i en directe. Una televisió

ques o empreses auditives: des de fa uns

cada presentador té autonomia per de-

sense fronteres que ha trencat esque-

mesos aquest comercial ha observat

cidir l’estructura del programa i plena

mes i ha provat que la televisió temà-

que el canal desperta l’interès de sec-

llibertat per organitzar-ne l’espai.

tica per Internet ja és possible.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Els primers sorpresos han estat els res-

REFLEXIÓ

Max Otte, professor a l’Institut de Ciències Aplicades de Worms i gestor independent de fons, ja va profetitzar el 2006 el crac del sistema financer. Quatre anys després,

La crisi i el virus de la desinformació Max Otte Fotos: Vicente Pruna

Otte apunta en el

El 15 de setembre del 2008 va ser, sens

llen ara d’una altra manera? Han modi-

dubte, una data històrica. Aquell dia es

ficat els hàbits inversors? Ha canviat el

llibre El crash de la

va declarar en fallida el banc d’inversions

comportament de l’economia o de l’es-

Lehman Brothers i el seu competidor

tat? De debò? (...)

información (Ariel) que

Merril Lynch, aclaparat pels deutes, va

D’un temps ençà, un virus sigil·lós i ma-

passar a formar part del Bank of Ame-

ligne, els efectes del qual es deixen veure

la desinformació és un

rica. Amb aquella fallida –la més gran de

en l’actual crisi financera, no només ha

la història fins al moment– i l’adquisició

infectat tota l’economia sinó que, en ins-

més o menys hostil d’un altre gegant ban-

tal·lar-se als nostres caps, amenaça tota

col·lapse dels mercats

cari, el món financer semblava estremir-

la societat. Es tracta del virus de la des-

se des dels fonaments.

informació, antagònica a la vida en comú

financers. L’autor hi

Ben aviat es va parlar de dilluns negre –

amb certa concòrdia, ja sigui civil, polí-

recordant el divendres negre del 1929–,

tica o social. Davant l’amenaça que

dels causants del

exposa els mecanismes de la desinformació quotidiana i dóna

de l’inici d’una devastadora reacció en

penja sobre nosaltres, els ciutadans, pe-

cadena, de la caiguda de la primera peça

tits empresaris, defensors del medi am-

del dominó que podia empènyer totes

bient

les altres a l’abisme... Es diu, des dels mit-

demòcrates socials hem de fer pinya, ja

socialistes

democràtics

jans de comunicació i des de les instàn-

que els fonaments de dret en què ens

indicacions perquè els

cies polítiques, que el 15 de setembre del

hem educat es veuen soscavats a fons

2008 va ser un dia que va canviar el món.

pels funcionaris d’un nou ordre econò-

ciutadans recuperin la

El primer ministre luxemburguès Jean-

mic i social sotmès als interessos de les

Claude Juncker afirmava el 19 de setem-

grans empreses, dels polítics i dels grups

sobirania sobre

bre del 2008, en referència a la crisi

de pressió.

la informació.

financera: “Ja res no és com abans”, i un

La crisi financera del 2008 va ser en rea-

any després sembla que tothom està d’a-

litat una crisi de la informació, que

A continuació

cord que la fallida de Lehman Brothers

només representa la primera baula d’una

va marcar un punt d’inflexió decisiu en

llarga cadena de col·lapses i que, malau-

reproduïm alguns

l’economia mundial. Der Spiegel resu-

radament, és l’única a la qual sembla

meix els esdeveniments d’aquell dia amb

aplicar-se el vocabulari sensacionalista

extractes del llibre.

la frase: “La fi de Wall Street, tal com

dels mitjans. Encara ha d’arribar l’autèn-

l’hem coneguda durant decennis.”

tica crisi, no tan sols l’econòmica, sinó la

Però, és així realment? Ha canviat al-

política, l’educativa, la sanitària, la social

guna cosa? Hi ha novetats essencials en

en general, a què pot donar lloc el virus

els mercats financers? S’ha modificat re-

de la desinformació.

alment l’economia? Els directius treba-

Tot i que es parla molt d’una “societat de

Els mitjans de comunicació estan sotmesos a moltes pressions de grups de poder que sovint el que fan és desinformar.

la informació”, la nostra economia s’ha

tiva va esclatar el 2000 i la “Nova Eco-

ne l’ideal d’una societat universal cientí-

convertit des de fa temps en una “eco-

nomia” va demostrar que no era res més

ficament informada.

nomia de la desinformació”. En general,

que una il·lusió. No obstant això, el con-

En realitat, es tracta justament del con-

el concepte “societat de la informació”

cepte de societat de la informació el va

trari. Mai no va ser més veritat que ara

al·ludeix únicament a la penetració, en

sobreviure, i amb aquest l’esperança

l’apotegma socràtic: “Només sé que no

tots els terrenys de la producció i de la

d’una ràpida transició de la societat in-

sé res”; i no només perquè no estàvem

vida, de les anomenades “noves tecnoloordinadors, les comunicacions digitals i les interaccions altament tecnificades; si bé tots entenem el mot informació també en el sentit d’uns missatges, unes

avesats a l’actual allau d’informa-

La crisi financera del 2008 va ser en realitat una crisi de la informació, la primera d’una llarga cadena de col·lapses

notícies, una il·lustració i uns testimonis veraços. (...)

ció ni a la creixent complexitat d’una realitat globalitzada, sinó perquè a la nostra societat hi ha determinades forces molt interessades a convertir la informació en desinformació. No vivim en una

dustrial moderna cap a una societat de

societat de la informació, més aviat és

L’entusiasme inaudit per les possibilitats

serveis postmoderna, en què cadascú

una societat de la desinformació!

que obrien les noves tecnologies i el su-

podia comunicar-se amb la resta del món

Quan dic això no estic formulant cap te-

posat inici d’una “societat de la informa-

en relació amb qualsevol tema. Contem-

oria de la conspiració. No és que esti-

ció” totalment nova havien impulsat, de

plant aquella eufòria general semblava

guem sent manipulats per extraterrestres

fet, una efímera fase de boom a la borsa,

com si pocs segles després de la il·lustra-

malvats mitjançant un volum ingent de

encara que aquella bombolla especula-

ció estiguéssim finalment a punt d’assolir-

correu brossa ni tampoc que una màfia

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

gies”, és a dir, la producció basada en els

suabi, xinesa o siciliana hagi ideat en un

sistema bancari i financer mundial fun-

soterrani remot un refinat virus infor-

cionava sobre la base d’informacions

Hi ha tres forces que acceleren la des-

màtic amb el qual pot buidar impune-

molt inexactes.

composició de les normes informatives ge-

ment els nostres comptes bancaris. (...)

Durant tot un mes, s’havien prolongat en

neralment admeses i que ens priven així

En un rierol transparent un peix assetjat

secret les negociacions sobre la fallida

d’un sistema de referència vàlid:

sempre pot eludir l’ham, però en aigües

entre Lehman Brothers, les autoritats i la

1. Els interessos dels principals agents

braves es pesca més fàcilment, tal com

inspecció financera nord-americana, da-

econòmics en la desinformació

saben no solament els pescadors aficio-

vant la qual els responsables del banc as-

Són sobretot els grans agents econòmics

LES FORCES MOTRIUS

nats, sinó també els grifons poderosos i ses, minimitzar les circumstàncies agreujants amb missatges positius, malgrat ser estèrils, desorientar deliberadament,

Desfigurar, dades falses, desorientar deliberadament, exagerar... tot pertany al repertori de la desinformació

exasperar o atordir, exagerar... tot plegat

desinformació. Si un venedor aconsegueix privar el consumidor crític d’una clara comprensió, li pot recomanar mercaderies de menor valor, demanar-ne preus

pertany al repertori de la desinformació

seguraven, fins ben poc abans, que la

més alts o lligar-lo de mans amb con-

i en la nostra societat és, des de fa molt

seva institució era solvent. Una fallida

tractes a llarg termini. El consumidor

de temps, més que corrent. En una de-

d’aquell banc tan assentat semblava im-

ben informat i coneixedor del mercat exi-

mocràcia real els polítics s’haurien d’o-

pensable; l’havien fundat immigrants ale-

geix qualitat, una relació adequada qua-

cupar que l’aigua estigui mitjanament

manys un segle i mig abans, i havia

litat-preu i capacitat d’elecció. Ningú no

neta i clara. Durant decennis hem sabut

sobreviscut a dues guerres mundials i a

compraria voluntàriament mercaderies

què representaven els cristianodemòcra-

la Gran Depressió. Ningú no es podia

de menor valor per un preu més elevat

tes, els socialdemòcrates o els liberals, i

imaginar que en aquella honorable casa

sentint-se, a més, obligat a procedir així

també durant uns anys –fins que es van convertir en el partit de la guerra– què pretenien els verds. Així mateix, se sabia que els polítics, com tota la resta, tenen els seus propis interessos, encara que, tot

durant anys; però això es fa possi-

La suposada “societat de la informació” està en mans dels dirigents empresarials, la política i els grups d’interès

i així, procuraven limitar els interessos econòmics especials i de les grans em-

ble quan el consumidor no sap què compra. Les empreses telefòniques i subministradores d’energia elèctrica encapçalen, ara per ara, de manera molt evident, la

s’hi hagués acumulat una muntanya de

desinformació més descarada.

preses. Aquests temps han quedat enrere.

deutes que l’esfondrament de la qual po-

2. La imprevisió i la impotència dels

Ara empunyen el timó els agents de la

gués fer trontollar tot el sistema financer

polítics

desinformació. Els poderosos dirigents

mundial. (...)

El més aterrador de tot és que la desin-

de les grans empreses, la política i els

L’estratègia desinformativa de Lehman

formació no troba cap oposició en el ter-

grups d’interès formen una casta cada ve-

Brothers i de tots els altres que ara estan

reny polític. La política –quan ella

gada més dominant i cada vegada més

a la picota no té en absolut, sigui dit de

mateixa no té, com l’economia, grans in-

emmurallada que deixa a l’estacada els

passada, res de peculiar en el món finan-

teressos en una profunda desinformació–

ciutadans. LEHMAN BROTHERS La suposada “societat de la informació” és en realitat una societat de la desinfor-

tampoc no té motius per impedir-

L’estratègia desinformativa de Lehman Brothers i dels altres que estan a la picota no té res de peculiar en el món financer

mació en mans dels nous dirigents de les

la i, a més, no està prou qualificada per fer-ho. Per extirpar la desinformació caldria primer reconèixer-la com a tal i, a continuació, contrarestar-la mitjançant

grans empreses, la política i els grups d’in-

cer. La política i la inspecció financera

informació veraç, una cosa per a la qual

terès, i aquest és el veritable missatge del

van fracassar de manera estrepitosa amb

els polítics no estan preparats ni tampoc

15 de setembre del 2008. Aquell dia,

l’eclosió de la crisi del 2008. Ni el poder

tenen (cada vegada més) el poder per ac-

quan Lehman Brothers, el quart banc

estatal ni les autoritats administratives

tuar, ja que l’han anat cedint, en bona

d’inversió per xifra de negocis de Wall

van percebre a temps el perill generat

part, d’un temps ençà. (...)

Street, va presentar la declaració d’insol-

pels arriscats tripijocs dels especuladors,

Aquesta impotència i estupefacció dels

vència, va quedar clar com l’aigua que el

ni el van saber esquivar. (...)

suposats governants no fa sinó contribuir

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

dominants. Desfigurar, donar dades fal-

els que més es beneficien de la

REFLEXIÓ

a la degradació de la política, integrada

racions: en el termini d’un dia es retrac-

turs desmentiments. Al principi se’ns co-

cada vegada més en el món de l’especta-

ten per dir a vegades el contrari; l’opor-

munica: “Mitjans ben informats diuen...”,

cle. Només s’exigeix competència pro-

tunisme és una característica de la seva

“un propparent assegura...” o “un estret

fessional als especialistes contractats, i els

activitat quotidiana.

col·laborador afirma...”. Més tard, es con-

representants escollits per als llocs de

Això explica que la professió periodís-

tradiu allò que s’ha manifestat: “... a dife-

poder pròpiament dits entenen cada ve-

tica, abans crítica, s’hagi convertit també,

rència de les declaracions realitzades fins

gada menys quines coses poden o no

d’un temps ençà, en un ramat d’incondi-

ara...”, “... malgrat les primeres impres-

poden decidir. Això no és gens nou: en la

cionals que, o bé no pregunten quan un

sions...” o “... contràriament al que s’ha-

política sempre han estat importants les qualitats dels dirigents i portaveus dels partits que havien de donar un rostre als programes polítics i entusiasmar-hi el poble; si bé des de sempre sabem que

via comunicat...”.

Les empreses telefòniques i subministradores d’energia elèctrica encapçalen la desinformació més descarada

quan els polítics no s’atreveixen a impul-

cions de l’informador apareixen, envoltades d’una retòrica elegant, com a autèntiques informacions;

polític es contradiu, o bé ni tan sols se

encarreguen a un consell d’experts en la

n’adonen.

mula, amb girs impersonals o dades con-

matèria que elabori recomanacions que

3. La debilitació dels mitjans de comuni-

fuses, que en realitat no hi havia cap font

ells poden adoptar o rebutjar. Així s’alli-

cació i el periodisme

seriosa a la qual es pogués demanar ex-

Sempre hi ha hagut premsa groga, així i

plicacions per la desinformació trans-

tot, ara el sensacionalisme domina pràc-

mesa.

ticament tots els mitjans. S’han abando-

El temps dedicat a la recerca de la notí-

en desmentiments posteriors es dissi-

nat el debat i la valoració del rerefons

cia, cada vegada més curt, és inversa-

dels esdeveniments, a causa, en bona

ment

part, de la permanent acceleració de la

necessitat de difondre notícies sensacio-

transmissió d’informacions, que fa gai-

nals. Si abans mereixien la nostra atenció

proporcional

creixent

rebé impossible comprovar-ne meticulo-

el robatori d’una bicicleta o l’atracament

sament la veracitat. Si un periodista

d’una gasolinera, avui ja no hi ha decla-

s’atingués avui dia a l’antic codi segons

racions policials que estiguin per sota del

el qual cada notícia s’ha de comprovar

nivell d’un assassinat múltiple o d’alguna

contrastant-la amb dues fonts indepen-

monstruositat sexual. Aquesta avidesa

dents, aviat el veuríem al carrer, sense

de notícies truculentes ha acabat entrant

beren de la feina dura, professionalment

feina. Una informació només és bona (és

també, des de fa temps, en el món dels

exigent, i es poden concentrar en la

a dir, mediàticament eficaç) quan es pot

negocis (un món que abans era adust):

imatge pública davant del poble del seu

publicar ràpidament avançant-se a la

“La indústria automobilística haurà de

treball (imaginari). Però avui dia es

resta. Per això veiem cada vegada més so-

pagar amb sang la crisi”; “el vampir ban-

tracta gairebé únicament de persones i

vint, fins i tot en els mitjans més seriosos,

cari Goldman Sachs”, “... boc emissari

cies polítiques es tornen així tan intercanviables com les persones que les representen. El primer canceller federal Konrad Adenauer podia dir: “Què coi

del món financer”...

Les redaccions agraeixen les opinions prefabricades dels departaments de relacions públiques d’empreses i ministeris

m’importa que això s’hagi dit fins ahir?”, CAPÇALERA SETEMBRE 2010

cipi, i fins i tot rumors o suposi-

sar una línia pròpia, creen una comissió o

no de programes. Les opinions i tendèn-

Les fonts s’oculten des del prin-

Tant és que es tracti de l’Handelsblatt, del Financial Times o del Frankfurter Allgemeine Zeitung: les notícies de la borsa s’assemblen cada vegada més a les espor-

reproduint la vella sentència de la seva

una mena de “retrotrucada”, publicant

tives: “Deutsche Bank alerta del

regió natal, segons la qual antigues cre-

desmentiments en què substitueixen in-

sobreescalfament injustificat”, “El Dow

ences poden quedar superades amb el

formacions que han ofert poc abans per

Jones manté nivells rècord”, “L’índex

temps; encara que, de fet, aquesta fór-

altres de més recents. Normalment, s’a-

Dax se salva en evitar la caiguda per sota

mula replicaire s’ha convertit en la des-

companya una informació de fórmules

dels 5.300 punts”. (...)

cripció exacta del comportament elusiu

precautòries que pretenen amagar-ne la

Hans-Jürgen Jakobs, redactor en cap de

dels polítics respecte d’anteriors decla-

incontrastabilitat i protegir-la davant fu-

l’edició en línia del Süddeutsche Zeitung,

descriu en un llibre brillant, si bé malauradament poc llegit, Geist oder Geld (“Esperit o diners”), la gran liquidació del lliure pensament. Els últims quinze anys, constata Jakobs, ha augmentat enormement la pressió dels costos sobre les agències de notícies, en bona part perquè la generació dels nascuts a partir del 1980 s’informa cada vegada més per Internet, on la majoria dels continguts són gratuïts, una cosa que, sigui dit de passada, Kai Diekmann, redactor en cap del Bild-Zeitung, considera com a “maleït pecat original d’Internet”. Això fa que disminueixi contínuament el nombre de subscriptors als diaris. (...) Fins i tot les institucions públiques s’inclinen cada cop més per l’entreteniment lleuger i la publicitat, perquè no és el finançament bàsic assegurat el que estimula un comportament determinat, sinó els ingressos addicionals que es poden obtenir de la publicitat i el nombre de lectors o d’espectadors. El periodisme independent ha caigut en una crisi cada vegada més profunda. Les redaccions agraeixen les opinions prefabricades que els fan arribar els departaments de relacions públiques de les empreses i dels ministeris, i així es tanca el cercle de les forces motrius de la societat de la desinformació. Els agents econòmics hi estan molt interessats; els polítics, o bé tenen els mateixos interessos i s’aprofiten d’una població desinformada, o bé, en el millor dels casos, si estan disposats a informar veritablement i honrada, ja no estan en condicions de fer-ho; i els mitjans –considerats des de fa temps com el “quart poder” crític (!)– s’han convertit en un autèntic multiplicador de la desinformació. Actualment, podem veure cada dia com s’enforteix l’aliança de les forces de la desinformació i com transforma tota la nostra realitat mitjançant una representació distorsionada, algunes vegades assumida conscientment i d’altres participant-hi inconscientment.

R E P O R TATG E

La professió actual veu com en l’actualitat convergeixen la crisi econòmica i la crisi de model de la premsa escrita.

Grup Mundo, la mare de totes les crisis Oriol Pàmies

Tot plegat, genera una gran incertesa.

Fa trenta anys, en plena Transició, es va desencadenar la crisi més severa de la

conseller delegat del malaguanyat diari

En un moment com

premsa impresa de Catalunya, arran de

Madrid, clausurat i dinamitat pel

l’ensorrament del grup Mundo, que va

Règim entre 1971 i 1973, i creia tenir

aquest no són pocs

suposar la clausura gairebé simultània

prou bagatge per crear el seu propi

els que recorden la desaparició traumàtica del grup Mundo, propietat de Sebastià Auger,

tió d’una empresa periodística, com a

de quatre diaris, diverses revistes, una

grup de premsa a Barcelona.

editorial, una distribuïdora i una gran

Aquest grup Auger el va bastir a partir

planta d’impressió, que en conjunt do-

de la revista Mundo, un setmanari de

naven feina a 540 persones. Com ara, el

temàtica internacional que havia com-

context era de recessió general i la pèr-

prat juntament amb cinc amics el 1966

dua de llocs de treball va ser massiva i

per convertir-lo en un magazín a l’eu-

dolorosa, però no tot són paral·lelismes.

ropea, a l’estil de Time, Newsweek o

El grup Mundo va ser la creació perso-

l’esmentat L’Express. S’havia promul-

nal de Sebastià Auger, que el va imagi-

gat la Llei de Premsa, els moviments

nar com la plataforma de llançament

obrer i universitari despertaven, i a par-

cap a un inconcret i sempre inabasta-

tir d’aquests indicis d’obertura la re-

ble lideratge polític i econòmic, però

vista va jugar tant o més fort que

que finalment hi va trobar la ruïna. Per

Triunfo i Cuadernos para el Diálogo,

se celebren

dir-ho curt, aspirava a ser el Servan-

que surten citades com a màrtirs en

Schreiber espanyol –de fet admirava el

tots els tractats del tardofranquisme.

els trenta anys i que

fundador de L’Express i líder del Partit

En justícia s’ha de reconèixer que a

la caiguda d’un imperi mediàtic de la qual

Radical Socialista francès als anys 70– i

Mundo li van ploure fins a la mort de

va deixar centenars

va acabar més aviat com Ruiz Mateos.

Franco més expedients i multes que a

de professionals

Nascut el 1937 en una família burgesa

cap altra publicació, sense que en tra-

en declivi i educat als jesuïtes, Sebastià

gués gaire rèdit en termes d’arrelament

Auger i Duró va començar la carrera

i difusió: no va passar dels 40.000 exem-

com a home d’empresa de la mà de

plars de tirada.

l’Opus Dei i en permanent òrbita al

Si el setmanari Mundo era l’embrió del

voltant del poder franquista, però amb

grup, l’aposta més forta d’Auger seria

al carrer.

tendència a calcular malament i perdre

la compra de Diario Femenino al pu-

els trens més importants. En política,

blicista Víctor Sagi, el 1971. Al cap de

va ser delegat d’Hisenda a l’Ajunta-

poc, el convertiria en Mundo Diario,

ment de Barcelona en l’època final de

un model autòcton de diari popular

Porcioles com a alcalde. Llavors ja

–precursor en molts sentits dels híbrids

havia tingut una experiència en la ges-

actuals–, que posava l’accent en el pols

El 29 de gener de 1980 va haver-hi a la plaça Sant Jaume una concentració de treballadors del grup Mundo. Foto: Pepe Encinas.

ciutadà, els espectacles, els esports i els

empresari catòlic, liberal, monàrquic,

adoptar una línia que pretenia abraçar

successos. Grans titulars i fotos, dife-

de dretes i vinculat als sectors possibi-

des del centre nacionalista fins al co-

rents nivells de lectura, peces curtes,

listes del franquisme, va esdevenir l’òr-

munisme, un posicionament que la

llenguatge viu i directe, opinió en peti-

gan més contestatari contra el Règim,

composició sociològica de la redacció

tes dosis: una fórmula que avui resulta

el que més arriscava en la lluita per la

empenyia constantment cap a l’esquer-

familiar. Malgrat anar força justos de

llibertat informativa, la democràcia i

ra. No en va era anomenat col·loquial-

mitjans, la fórmula va funcionar, i el

l’autonomia. A l’hemeroteca hi ha

ment Mundo Obrero, nom de l’òrgan

diari va acostar-se amb facilitat als 120.000 del 20 de novembre de 1975, que donava en portada l’esperada notícia de la mort de Franco), sobretot

Es compleixen trenta anys de la crisi més severa que ha viscut la premsa impresa catalana

quan amb Ramon Solanes a la direcció

d’Espanya. Per continuar construint el grup editorial que Auger ambicionava, el 1975 va aparèixer l’esportiu 4-2-4, primer com a

i Jaume Serrats com a subdirector s’o-

peces dignes de figurar en una antolo-

suplement de Mundo Diario i després

bria decididament “als tres sectors on

gia del periodisme dels anys 70, com les

com a publicació independent, sota la

llavors es feia la política clandestina: el

cròniques de Ferran Sales sobre el cas

direcció de Carles Pardo. De línia bar-

món universitari, el món obrer i el món

Puig Antich o la pàgina “Catalunya en-

celonista i catalanista, el nou diari se

dels barris”, en paraules del mateix

dins”, primera secció que es publicava

significaria en la batalla per la presi-

Jaume Serrats.

en català a la premsa diària després de

dència del Barça del maig de 1978, en

I així va ser com el diari propietat d’un

la Guerra Civil. Durant la Transició va

què va ser molt bel·ligerant contra

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

70.000 exemplars (el rècord van ser els

central del Partit Comunista

R E P O R TATG E

drats a l’avinguda Cardenal Reig, una

tinguts i a Catalunya Express per l’ho-

veritable fortalesa de paper encaixada

rari de sortida. Però el Telex se’n va anar

en una promoció d’una immobiliària

a Cardenal Reig, amb Miguel Ángel

seva. Al soterrani hi va allotjar una po-

Bastenier acabat d’escollir director per

derosa planta de fotocomposició i im-

la redacció.

pressió offset, amb tres rotatives, per a

L’atreviment d’Auger semblava no

la qual es va constituir la societat Inge-

tenir límits. Ja era editor propietari –així

mesa, una més del trencaclosques d’em-

es presentava– de quatre diaris, si bé pensava en termes de grup mul-

Mundo Diario, propietat d’un empresari catòlic, liberal i monàrquic, va ser l’òrgan més contestatari contra el Règim

timèdia. Convençut que es liberalitzaria la televisió, va crear la productora Mundovisión i somiava de tenir emissores de ràdio mai concedides. El 1978 va

preses del grup. Perquè encara hi

comprar un altre diari, el venerable In-

havia Inmobiliaria Mundo, que ad-

formaciones de Madrid, i encara el Di-

ministrava l’edifici, Disconsa, la

ario Regional de Valladolid, el 1979,

distribuïdora, i el Club Mundo, que

quan ja eren molt evidents les dificultats

organitzava col·loquis i les Setmanes

del grup per tirar endavant.

Econòmiques Internacionals, i concedia

El 1978 és recordat com l’any de la

uns premis als personatges de l’any, en

Constitució, però per molts periodistes

la penúltima cerimònia dels quals es va

és també l’any en què van aprendre a desconfiar dels xecs com els que

Mundo Diario i Tele/eXpres, dues capçaleres del grup Mundo

Josep Lluís Núñez, al capdavall vence-

L’atreviment d’Auger no tenia límits. Editor de quatre diaris, va crear una productora i volia tenir emissores de ràdio

dor. Sense treva, el desembre de 1976

vaga. Com que no hi havia prou diners a la caixa, els últims a arri-

presentar Santiago Carrillo, secretari ge-

grup, Catalunya Express, un assaig de

neral de l’aleshores il·legal PCE, acabat

pam de nas i el xec rebutjat. Anys des-

diari popular de tarda, amb Jaume Ser-

de sortir de la presó de Carabanchel.

prés, Auger defensaria aquesta pràctica

rats de director, que havia d’emular els

Enlluernador.

per la necessitat de guanyar temps per-

tabloides anglesos tipus Daily Mirror

Però l’ambició de fer el grup Mundo en-

què arribessin ajuts o préstecs que els

amb la seva fórmula directament sen-

cara més gran, o per la lògica d’optimit-

bancs negaven, encara que la plantilla

sacionalista.

zar l’espai i la maquinària de l’edifici de

ho encaixava amb un malestar creixent.

Cardenal Reig estrenat poc abans,

Els periodistes del grup Mundo eren

Amb tres diaris i tres revistes (a Mundo s’hi havien afegit Meridiano 2000 i Dossier Mundo, de vida curta), el grup Mundo ja era el més potent de

bar a la finestreta es quedaven amb un

progres i s’identificaven amb els

A més d’un fracàs empresarial estrepitós, va ser un escarment, un punt final a un curt capítol de la història del periodisme

la premsa local i llançava gestos de desCAPÇALERA SETEMBRE 2010

sota la pressió d’una amenaça de

surt al carrer una altra capçalera del

FORTALESA DE PAPER

servien per pagar la nòmina al grup Mundo, sovint amb retard i

productes que feien, però no vivien de l’aire del cel. Carregat de deutes, curt de liquiditat i enmig d’una creixent conflictivitat laboral, com s’a-

afiament als editors de Madrid. Tenia a

Auger encara va comprar un altre diari

trevia Auger a acumular més diaris i

més una editorial, Dopesa, que havia

el 1977, el Tele/eXpres, rotatiu de tarda

llançar projectes cada vegada més insò-

publicat el best-seller de José María

que havia viscut temps millors en mans

lits? Potser eren deliris de grandesa, una

Pemán Mis almuerzos con gente im-

dels Godó. Cap dels col·laboradors de

fugida endavant per poder hipotecar

portante. El que faltava era un embol-

l’empresari va entendre el sentit d’assu-

més patrimoni o el càlcul que, com més

call adequat, i Auger va fer aixecar un

mir un diari poc rendible que faria la

gran fos el seu imperi, més difícil seria

faraònic edifici de 17.000 metres qua-

competència a Mundo Diario pels con-

que el deixessin caure, o bé totes tres

coses alhora. El fet és que l’estratègia no va funcionar. La crisi que portaria a la desaparició del grup Mundo es va desencadenar en dues fases. La primera, a final de 1979, quan les reclamacions dels empleats pels problemes de cobrament van derivar en un conflicte exacerbat que se saldaria amb la divisió de la plantilla i una dràstica reducció de personal i de producció. La segona, un any després, quan les demores salarials van motivar un altre cop la vaga i, de seguida, la clausura dels dos diaris que continuaven editant-se, Mundo Diario i Tele/eXpres, i la liquidació total de les empreses. Després vindria el vessant judicial del cas, que portaria Auger a exiliar-se i al tornar, el 1986, a la Model durant deu dies. Anteriorment, havia passat breument per la presó el seu col·laborador més directe, Javier de Quintana.

Auger, amb la plana major de la seva empresa, s’adreça als treballadors el 12 de novembre de 1979 demanant-los que triïn entre la reducció de plantilla o el tancament.

ELS 534 DAMNIFICATS Encara que tot això succeïa enmig

tes del grup Mundo va veure com llan-

farien embranzida amb productes més

d’una recessió econòmica que castigava

çaven la tovallola moltes capçaleres: les

adaptats a les necessitats i les tecnolo-

especialment la indústria, l’enfonsa-

revistes Arreu (1977), Oriflama (1977),

gies de final del segle XX. El cas para-

ment del grup Mundo té unes caracte-

Por Favor (1978), Destino (1980),

digmàtic és el grup Zeta i El Periódico

rístiques úniques, per la quantitat de

Presència (1981, com a publicació inde-

de Catalunya, que no sols va absorbir els

persones damnificades (534 treballa-

pendent), L’Hora (1981) i Canigó

lectors de Mundo Diario sinó seccions

dors en plantilla el novembre de 1979),

(1983), els diaris del Movimiento La

senceres de periodistes. El final del grup

que van trigar deu anys a cobrar del

Prensa i Solidaridad Nacional (1979), el

Mundo coincideix també amb el llança-

Fons de Garantia Salarial, més un ele-

Diario de Barcelona (1980, més tard res-

ment de TV3 i les emissores de la Ge-

vat nombre de col·laboradors que mai

sorgiria autogestionat) i l’Hoja del

neralitat, i precedeix per poc l’aparició

no van cobrar; per les bases professio-

Lunes (1982). Una mica més tard, el

de l’edició de Barcelona d’El País,

nals, ideològiques i socials dels mitjans

1985, sucumbien El Correo Catalán i El

(1976), igual que l’Avui. I en els gabinets

desapareguts; per la coincidència amb

ral, i per la virulència de les actuacions de les parts enfrontades (vagues, mani-

Durant la Transició també van tancar mitjans com Arreu, Por Favor, Oriflama, Destino, Canigó i els diaris del Movimiento

festacions, querelles).

el que ara s’anomena periodisme de fonts. Es va consumar així un canvi de cicle, després del frenesí de l’etapa de construcció demo-

Es pot dir que, a més d’un fracàs em-

Noticiero Universal.

cràtica. Es perfilava un esquema me-

presarial estrepitós, va ser un escarment

Un cataclisme d’aquesta magnitud ha

diàtic que a grans trets és el que tenim

que posava punt final a un curt capítol

d’impactar per força en tota una gene-

avui. El que no és gens clar és si la crisi

de la història del periodisme i de la co-

ració de periodistes, forçats de sobte a

actual també porta a dins la llavor

municació social a Catalunya.

conèixer l’atur i les feines precàries. El

d’un canvi semblant, ni en quin sentit

La Transició va ser traumàtica per a la

gruix va tirar endavant connectant amb

es pot produir, ni quin paper hi tin-

professió, que a més dels diaris i revis-

els projectes que s’engegaven i que aga-

drem els periodistes.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

uns moments políticament agitats, previs a una recomposició del mapa electo-

d’institucions i empreses naixia

OBITUARI

Va ser un referent de la professió durant molts anys. Joaquín Soler Serrano va marcar la ràdio i la televisió espanyoles entre els anys

Adéu al mestre de l’entrevista Eudald Coll

cinquanta i vuitanta amb programes com A fondo, des

El passat 7 de setembre l’Alzheimer es

Tot i haver nascut a Múrcia el 19 d’a-

va emportar Joaquín Soler Serrano a

gost de 1919, Soler Serrano, fill de mi-

91 anys. El popular presentador, que

litar, va passar la infantesa en diferents

feia uns anys que patia aquesta malal-

indrets de la geografia espanyola. Des

tia, vivia en una residència de Barce-

de petit, tenia clar cap a on es dirigiria

lona on feia temps que estava ingressat.

algun dia el futur professional. “De

Soler Serrano, jubilat fa un quart de

petit feia periòdics en ciclostil”, va ex-

segle, va ser tot un històric de la ràdio

plicar a CAPÇALERA. Autodidacta, de

i la televisió espanyola. Va treballar de

jove ja mostrava interès per la cultura

de primera

moltes coses, com a promotor cultural,

i la informació, dirigint diaris estudian-

presentador

tils i revistes especialitzades.

talla mundial.

(Juguetes, Conversaciones con Josep

La Guerra Civil el va portar a Barce-

Tarradellas i A fondo, entre altres),

lona, on poc després de finalitzar el

però, sobretot, va destacar per la seva

conflicte es va presentar a un concurs

gran capacitat de comunicar. Prova

de locutors de Ràdio Nacional que va

d’això són els nombrosos guardons ob-

guanyar. Va començar a treballar a

tinguts: el Premi Nacional de Radiodi-

RNE a Barcelona, feina que combi-

d’on va entrevistar en profunditat intel·lectuals

La seva mort el passat 7 de setembre, víctima de l’Alzheimer

televisiu

escriptor

fusió (1961), el premi ABC al millor

nava amb una entrevista diària i una

a 91 anys d’edat, deixa

presentador (1977) i cinc premis

secció bisetmanal per a El Correo

Ondas (1955, 1959, 1962, 1976 i 1999).

Catalán.

el periodisme sense

Si els premis aconseguits deixaven clar

A RNE va arribar a ser redactor en

el valor de la trajectòria d’aquest pe-

cap, si bé va passar-se a Radio España

un dels impulsors

riodista, ell mateix també valorava

de Barcelona, on va ser cap d’emis-

i pioners.

molt positivament la seva carrera. Així,

sions i el locutor estrella. En aquesta

l’abril del 2003, durant una entrevista

ràdio, va estar-s’hi setze anys amb pro-

a CAPÇALERA de Victoria Hita, Soler

grames com La Revista sonora, Café de

Serrano resumia tot el que havia fet

la tarde, Programa estelar, La Vuelta a

dient: “He estat un comunicador i he

Cataluña de un locutor, Busque, Corra

intentat que la comunicació sigui més

y llegue usted primero, entre altres.

que explicar acudits o que fa bon dia…

El 1956, marxa a viure a Veneçuela un

El més important, i el que més m’ha in-

parell d’anys, on va treballar com a

teressat, és la comunicació de persona

guionista, realitzador i presentador de

a persona. He estat molt feliç fent pe-

televisió. El 1959 torna a Espanya i co-

riodisme, crec que no hi ha res tan im-

mença a treballar a la cadena SER

portant.”

amb programes com Avecrem llama a

El periodista Joaquín Soler Serrano el 2003 durant el transcurs de l’entrevista que va concedir a CAPÇALERA. Foto: Josep Cano

su puerta o Caspe, 6 ¡En órbita!, amb

dubtar a dirigir-se als estudis de Radio

Soler Serrano va aprofitar totes les pos-

col·laboradors com Camilo José Cela o

Barcelona per fer-se càrrec de l’antena

sibilitats que li brindava el mitja radio-

Manuel del Arco. En un altre pro-

i iniciar un maratonià programa radio-

fònic. Quan durant l’entrevista a

grama –El gran show de las 2– faria co-

fònic que va servir per informar a la po-

CAPÇALERA se li va preguntar per la

nèixer

just

blació del tràgic succés i per aconseguir

creativitat, el periodista va admetre la

des-puntaven, com ara Joan-Manuel

la solidaritat de l’audiència que, im-

peculiaritat de la seva situació. “Tot era

Serrat, el Dúo Dinámico i Los Sirex.

pressionada pel miler de morts que van

invenció pura, perquè no hi havia pre-

que

tot

cedents”, va admetre.

Però va ser curiosament una catàstrofe natural el que li donaria un major protagonisme al popular periodista radiofònic. Josep-Maria Girona, director de Radio Barcelona-SER, ho recordava el

“He estat molt feliç fent periodisme, crec que no hi ha res tan important”, va admetre a CAPÇALERA

Soler Serrano tenia clar que el context que li va tocar viure era molt diferent i el paper de la ràdio, també. “La ràdio ho era tot –admetia a l’entrevista–. Era

8 de setembre en un article a El País. “Quan el 25 de setembre de 1962 Joa-

deixar darrere seu les aigües desboca-

una injecció de vida permanent. Des-

quín Soler Serrano escoltava a la ràdio

des, va ser capaç d’aportar tres milions

prés, ha anat canviant en molts sentits,

les notícies que insinuaven la tragèdia

de les antigues pessetes per ajudar les

jo mateix dins de la ràdio he fet molts

que començava a provocar l’aiguat que

víctimes”. Aquella tasca solidària, a la

girs d’un cantó a un altre, perquè he

queia a tota la comarca barcelonina del

qual sempre més se’l va associar, li va

anat experimentant. La ràdio repre-

Vallès, no sabia que aquell dia seria un

valdre un Ondas especial, el tercer de

sentava un canvi del ritme de vida. La

dia llarg. Periodista de vocació, no va

la seva carrera.

gent no tenia res a casa seva, estaven

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

cantants

OBITUARI

sols, avorrits, i la ràdio era la compan-

comportar que fins i tot es presentés,

de fet tot el que vaig fer va ser pioner,

yia permanent, la que t’informava de

perquè ningú no ho havia fet abans”,

sense èxit, com a aspirant a diputat a

les coses que cal saber”.

reconeixia a CAPÇALERA) que li per-

l’Assemblea Nacional per l’estat de

“Ell va ser el primer –escrivia Girona

metia envoltar-se d’escriptors, els ma-

Vargas sota les sigles Independientes

en el seu article– que va treure la ràdio

teixos que li feien gaudir de la

por la Comunidad. Després d’anys en

al carrer, convençut que el bon perio-

literatura que sempre l’havia captivat.

aquest país sud-americà, Soler Serrano

disme tenia moltíssim més a veure amb

Lector empedreït, Serrano havia fet

–que es va casar dos cops i va tenir set

l’exterior que amb l’interior d’una re-

amistat amb Baroja, Benavente i Azo-

fills– va decidir tornar, primer a Mà-

dacció i que la raó de ser dels mitjans consisteix a ser prop del ciutadà, o no té sentit. I ell va ser també dels primers d’adonar-se del paper que poden tenir els mitjans audiovisuals i els seus pro-

laga i finalment a Barcelona.

A fondo era un programa pioner que li va permetre envoltar-se dels escriptors que sempre l’havien captivat

Tot i estar jubilat des de feia temps, els reconeixements no van cessar. El 1999 va rebre un altre Ondas per la trajectòria

fessionals en tant que referents socials

professional i al març del 2003

a l’hora d’aconseguir incentivar el

rín. “Els meus millors amics escriptors

paper solidari de la gent que tant està

han estat Borges i Cortázar”, havia re-

cador de Universitat Ramon Llull

en voga en els darrers temps, quan s’a-

conegut a aquesta revista.

(també per la seva trajectòria profes-

costa Nadal”.

va recollir el premi al Millor Comuni-

Al juliol de 1981 és cessat per la direc-

sional). Poc abans, havia sortit a la llum

ció de TVE per friccions amb els res-

Joaquín Soler Serrano, A fondo (Pla-

ESTRELLA TELEVISIVA

ponsables de la cadena que ja

neta), una biografia escrita per Joan

Amb tot, el periodisme i les innova-

s’arrossegaven des de la seva etapa de

Munsó Cabús. L’any següent, l’Acade-

cions de Soler Serrano no es van limi-

presentador del programa A fondo. El

mia de las Ciencias y las Artes de Tele-

tar a la ràdio, que l’havia convertit en tot un referent. El 1960, mentre s’estava a la SER, va començar a treballar a TVE amb programes com Carrusel, Clan familiar, Los hombres saben, Los

visión va atorgar-li el premi

Un dels cinc Ondas que va obtenir va ser per la tasca solidària amb les víctimes de les inundacions del Vallès de 1962

Talento Especial. Els darrers temps de la seva vida els va passar ingressat en una residència, malalt d’Alzheimer.

pueblos marchan i Juego de letras. El 1976, també va dirigir revistes com

periodista va interposar un recurs con-

Contrastes o Cataluña viva, tot i que

tra TVE, que es va veure obligada a re-

La mort de Soler Serrano ha servit per

aquell any començaria el programa te-

admetre’l l’any 1982, tot i que, després,

recordar no tan sols el personatge en

levisiu A fondo, on es forjaria encara

una sentència del Tribunal Suprem va

qüestió, sinó també els mitjans de co-

més un nom en la professió. En aquest

rectificar aquella sentència, absolent la

municació d’aquella època. El 10 de se-

programa –que era una idea seva–

cadena de tots els càrrecs.

tembre, tres dies després de la seva

Soler Serrano feia unes magistrals en-

El 1985, Soler Serrano torna a Vene-

mort, Sergi Pàmies escrivia a La Van-

trevistes en profunditat a coneguts

çuela, on va iniciar una nova etapa pro-

guardia que “no deixa de ser curiós que

intel·lectuals dels anys setanta. Pel

en un país tan retardat com Es-

estar en antena entre 1976 i 1981) van

“Soler Serrano va ser el primer que va treure la ràdio al carrer”

tantíssimes de la cultura i que, a

passar personalitats de la talla d’Octa-

(Josep-Maria Girona)

més, tingués la intel·ligència i el

plató d’A Fondo (que s’emetia el diumenge a la nit per la UHF i que va

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

vio Paz, Josep Pla, Salvador Dalí, Ca-

SENSE PRESSES

panya Soler Serrano aconseguís entrevistar personalitats impor-

rigor d’interessar-se per llengües

milo José Cela, Bernardo Bertolucci,

fessional en la televisió d’aquest país

que no eren oficialment correctes ni de-

Jorge Luis Borges, Carlos Barral, Nés-

sud-americà (i on va produir molts do-

mogràficament majoritàries. L’anoma-

tor Almendros, Salvador Espriu, Anto-

cumentals i fins i tot va realitzar una

lia responia a la seva voluntat

nio Gala, Manuel Puig, Rafael Alberti,

versió del programa A fondo), encara

professional i al seu criteri periodístic,

Elia Kazan, Julio Cortázar, Mario Var-

que va seguir col·laborant amb Radio

però també a unes circumstàncies au-

gas Llosa o Juan Carlos Onetti.

España i Cadena Catalana.

diovisuals que no es repetiran”. Acte se-

A fondo era un programa pioner (“Sí,

A Veneçuela, la seva popularitat va

guit, Pàmies bromejava sobre com de

malament ho passaria Soler Serrano amb els responsables de continguts de les cadenes de televisió actuals. La crítica de Pàmies era compartida pel mateix Soler Serrano, qui durant l’entrevista amb CAPÇALERA va deixar ben clar el seu disgust amb l’evolució del mitjà televisiu. “La TVE on jo vaig treballar no té res a veure amb l’actualitat. Amb els programes que jo vaig aportar, TVE va aconseguir una popularitat molt gran i d’un gran nivell. Ara es fan coses ridícules. Està molt bé que tothom canti, ara bé, es pot cantar una hora o dues al dia i la resta es fan un altre tipus de programes. A més, sempre canten el mateix, em sembla excessiu i impropi d’una gent que té una història i ha estat guardonada a diferents països. Com és possible que treguin la presència de valors com la cultura, el talent de poetes, escriptors, a canvi de

Una intensa biografia La vida de Joaquín Soler Serrano va ser tan densa que és quasi impossible resumir-la en un article, així que potser un llibre li fa més justícia. I això és el que va fer Joan

A dalt, en una transmissió de toros des de la Monumental el 1944. A baix, a Radio Barcelona amb Mary Santpere.

Munsó Cabús a Joaquín Soler Serrano. A fondo (Planeta, 2003), una biografia de tres-centes pàgines

gent que vol cantar no sé quina cosa?”,

Soler Serrano són memorables, és per-

que recull la trajectòria vital i pro-

es preguntava.

què a més del talent disposava de

fessional d’aquest periodista que

Un dia després de l’article de Pàmies,

temps, molt de temps. Aquest és un de-

va triomfar tant a la ràdio com a defineix el protagonista

com

“l’home que va

tall essencial. Les entrevistes

“La TVE on jo vaig treballar no té res a veure amb l’actualitat”, reconeixia amb un punt d’amargor

saber avançar-

eren llargues, 60 minuts, en què el convidat s’obria a poc a poc, madurant les frases. Avui dia, tot ha d’anar més ràpid, ha de ser més acolorit i enginyós, sobretot

se al seu temps,

el també periodista Jordi Puntí refle-

que l’espectador no s’avorreixi. Els en-

el professional

xionava des de les pàgines d’El Pe-

trevistats són obligats a ser concisos i

que va fer

riódico

les

genials en les respostes, sense temps

moltes coses

entrevistes del periodista traspassat i

per pensar, i si no ho aconsegueixen,

abans

aprofitava, també, per criticar el perio-

millor: les bestieses que diuen es reci-

disme actual. “Si les entrevistes de

clen després als espais d’humor”.

ningú”.

que

Catalunya

sobre

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

la televisió. Munsó

PERIODISME AL MÓN

El periodista Mouldi Zouabi i Ràdio Kalima han creat un tàndem que incomoda el règim de Tunísia. En aquest país africà, la premsa lliure no hi

El dia a dia d’un reporter lliure a Tunísia Sihem Bensedrine i Omar Mestiri

té cabuda i per això les investigacions i reportatges de Zouabi

Res no predestinava Mouldi Zouabi a

sita d’un procurador que els va embar-

esdevenir reporter, ni els estudis cursats

gar el material, els va precintar els lo-

en literatura àrab ni l’escola d’anima-

cals i que va obrir diligències contra els

dors socials que dirigí durant alguns

directors per «utilització de freqüències

els molesten de tal

anys. És gràcies al més pur atzar que es

sense autorització».

va veure impulsat dins aquest ofici d’alt

En lloc d’una mort anunciada, aquest

manera que a totes

risc després que un òrgan d’un partit de

test va ser el tret de sortida de l’epopeia

l’oposició li confià una investigació

de Ràdio Kalima. Les emissions quoti-

sobre les inundacions que provocaren

dianes es van succeir i el nombre

hores el segueixen i controlen. El seu dia a dia exemplifica l’estat del periodisme a Tunísia, país on el general Ben Ali, que fa quasi un quart de segle que és al poder,

alguns morts en un poble del nord-oest

d’oients es va disparar a causa de l’am-

de Tunísia en què va llançar greus acu-

plitud de l’eco mediàtic. La brutalitat

sacions de negligència en direcció a les

de l’assalt policial va obligar l’equip a

autoritats locals. Els reportatges que en

redesplegar-se i a reorganitzar-se en

va treure havien impressionat més d’un.

xarxa. Privats de locals, els periodistes

És aleshores que va endegar una sèrie

desafiarien el permanent assetjament

de reportatges socials encomanats per

policial submergint-se en el cor de la re-

una cadena de TV de l’oposició que

alitat social. Les reunions seran ara set-

emet des d’Europa; també aquesta ve-

manals i via Skype. Els enregistraments

gada realitza un reportatge excel·lent,

seran carregats i editats a Europa. És

tal com si aquest hagués estat el seu ve-

en aquest context que Mouldi es farà

ritable ofici.

conèixer.

Però no serà fins que arriba a Ràdio

L’audàcia, la capacitat de portar a

ha creat un règim on

Kalima que començarà a exercir aquest

terme les investigacions sobre temes

la informació lliure és

ofici a jornada plena. Els seus col·labo-

tabú, de fer parlar la gent de les zones

radors volien arribar a un públic més

més remotes i de donar la paraula als

vista com un perill pel manteniment de la seva dictadura.

ampli que els cercles de dissidents als

oblidats de la República el distingeixen.

quals els feien a mans informacions, in-

No solament els oients n’aprecien la

vestigacions i anàlisis, malgrat el blo-

qualitat de la feina, també les autoritats

catge de la seu, situada a Europa. El 26

li posen l’ull al damunt.

de gener de 2009, la ràdio comença a

Així doncs, comencen per assignar-li un

emetre des d’Europa per mitjà del

equip de policies que el segueix regu-

satèl·lit Hotbird.1.

larment; de vegades, aconsegueix es-

Però l’endemà, els locals de Tunis van

munyir-se’n i mena, en llocs perduts,

ser assetjats per desenes de policies de

investigacions sobre la corrupció de

paisà i tres dies més tard van rebre la vi-

l’administració local que «oblida» de

Mouldi Zouabi, que es va convertir en periodista quasi per atzar, és un símbol de la premsa lliure gràcies a Ràdio Kalima.

distribuir l’ajut públic als pobres, per-

l’interior de la consulta del metge de la

tat del nord-oest, per cobrir uns esde-

suadida que l’ull dels mitjans mai no

seva dona, pels bars on entra, així com

veniments, és llargament interpel·lat a

vindrà a pertorbar tota mena de tràfic

davant dels domicilis dels parents que

l’entrada de la ciutat per «verificar-ne

que practiquen.

va a visitar; tot plegat és una veritable

la identitat» abans de deixar-lo marxar,

Des que els seus reportatges són difo-

quarantena que intenta convertir

escortat pels seus «àngels guardians».

sos, les autoritats s’afanyen a «corregir»

Zouabi en un pària social.

Intenta interposar, a la fiscalia de Beja,

aquests abusos fent prometre als bene-

Aquest periodista té la connexió a In-

una queixa per obstrucció a la lliure cir-

ficiaris que no s’adreçaran mai més a sobretot és esgotar la font dels seus maldecaps i dissuadir el periodista de continuar fent reportatges que revelen una

Els locals de Ràdio Kalima, on treballa Zouabi, estan precintats. Han de treballar en xarxa i reunir-se via Skype

cara de Tunísia que la propaganda oficial prefereix negar.

interposen i li impedeixen d’accedir al palau de justícia. Totes les persones a qui s’adreça també són interrogades sobre el contingut de les converses que

ternet tallada, malgrat haver interposat

han mantingut amb ell.

El seu domicili està sota vigilància per-

recurs a la justícia. Els cibercafès que

Amb les eleccions a prop, la repressió

manent; policies de paisà assetgen la fa-

freqüentava al voltant de casa seva han

augmenta. Mouldi té la seva primícia:

mília. Fins i tot faran pressió per

tancat tots. Ara es veu obligat a recór-

un enginyer que endegava els tràmits

excloure el seu fill del parvulari. Però la

rer els pobles de la rodalia per poder

per presentar candidatura a les elec-

vigilància policial es farà encara més es-

enviar des d’allà la feina a la ràdio.

cions presidencials és internat en un

tricta, els policies el persegueixen per

Quan es desplaça a Beja, una altra ciu-

hospital psiquiàtric.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Mouldi Zouabi! Però el que busquen

culació. Els agents de policia s’hi

PERIODISME AL MÓN

Un paisatge mediàtic sinistrat Tunísia és un destí turístic força conegut però, en canvi, no es coneix tant el règim que controla aquest país nord-africà. Amb quasi un quart de segle al poder, el general Ben Ali controla els diferents mitjans de comunicació i representa un autèntic enemic per a la llibertat de premsa.

Tunísia era un dels primers països de

Solament tres diaris d’oposició (El

procediments judicials contra ells

la regió d’haver conegut una prima-

Mawkif, Attariq El Jedid i Mouwati-

(Ràdio Kalima, Ràdio 6).

vera mediàtica des de la fi dels anys

noun) han obtingut l’autorització. Pri-

Les eleccions generals d’octubre 2009

70, quan era el model a seguir per als

vats de publicitat, privats d’accés a la

–que han vist com Ben Ali renovava

veïns del Magrib, que encara patien el

informació, han estat sotmesos a pres-

el mandat al capdavant de l’Estat per

jou de la premsa única. Hi havia diaris

sions permanents i diverses que fan

cinquena vegada consecutiva amb un

independents que florien formant el

que la difusió sigui quasi confidencial.

89,62% de l’escrutini– han estat l’o-

gresol de la societat civil independent

Quant a l’audiovisual, està totalment

casió d’una recrudescència dels atacs

que s’havia desplegat. El 1990,

sota el monopoli de l’Estat, a pesar

contra els periodistes i la premsa de

aquesta mateixa premsa independent ha estat totalment eradicada pel general Ben Ali que hi veié un enemic a abatre abans d’estendre una capa de plom sobre el conjunt de la societat.

l’oposició.

Avui en dia, contràriament a les declaracions oficials, els mitjans no són pas lliures ni plurals i s’hi exerceix un monopoli de fet

Avui, vint-i-tres anys després de la

per portar-lo a sostenir d’una privatització de façana; tan sols

la candidatura de Ben Ali. També, l’a-

diàtic és sinistrat. Contràriament a les

la gent propera al poder ha pogut be-

gost del 2009, se li va disposar un buró

declaracions oficials, els mitjans no

neficiar-se de llicències per emetre ca-

dòcil, mentre els membres del buró le-

són pas lliures ni plurals i s’hi exerceix

denes de TV o ràdios privades, i això

gítim pateixen una repressió contínua.

un monopoli de fet.

amb total opacitat, ja que els decrets

Durant la campanya electoral, el pre-

que devien organitzar l’atribució de

sident sortint ha acaparat un 97,14%

llicències no havien estat promulgats!

de l’espai mediàtic a la premsa escrita

El sistema està organitzat de tal ma-

El gendre del president ha comprat el

en detriment del candidat de l’oposi-

nera que es nega totalment el dret del

grup privat més important (Dar Es-

ció, que no ha obtingut més que un

ciutadà a una informació creïble. El

sabah), posseeix una ràdio alcorànica

0,10%, segons un informe publicat

tunisià es gira cap als mitjans estran-

i ja prepara una cadena de TV pròpia.

per cinc ONG independents que han

gers per informar-se sobre el que

En contrapartida, totes les demandes

vetllat per les prestacions dels mitjans

passa al seu país. Tunísia té la més gran concentració d’antenes parabòliques de la regió (més del 80%). Malgrat els 306 diaris inscrits oficialment, no hi ha ni tan sols un diari in-

de comunicació durant

En la campanya electoral, el president sortint ha acaparat un 97,14% de l’espai a la premsa per un 0,10% del candidat de l’oposició

dependent a Tunísia; tots els que CAPÇALERA SETEMBRE 2010

cop de força contra el sindicat de periodistes

seva accessió al poder, el paisatge me-

MONOPOLI DE FET

Si bé una mica abans es va organitzar un

preexistien (Erray, Le Maghreb, Le

les eleccions. Els corresponsals dels grans mitjans estrangers només reben les respectives

acredita-

dipositades per periodistes des de

cions si accepten el control de

phare...) van ser eradicats el 1990 i

1987 s’han quedat sense resposta. A

l’ATCE; Al corresponsal d’Al-Jazira,

cap d’independent no ha estat auto-

les ràdios que han gosat emetre per

Lotfi Hajji, li han prohibit d’exercir

ritzat a aparèixer des d’aquesta data,

Internet i per satèl·lit els han precin-

des de l’any 2004 i pateix assetja-

malgrat les nombroses temptatives de

tat els respectius locals, els han con-

ments constants. El 23 de març de

molts periodistes.

fiscat els equips i s’han endegat

2010, les autoritats han prohibit una

conferència de premsa de l’ONG

CENSURA D’INTERNET

teri de Comunicació; la repressió po-

Human Rights Watch sobre la situa-

La ciberpolicia no solament controla

licial contra els joves va ser ferotge,

ció dels presoners en aquest país del

la missatgeria dels ciutadans i bloca

tots els cafès de la zona van tancar.

Magrib.

tots els llocs web d’informació sinó que talla regularment les connexions

CAMPANYES DE DIFAMACIÓ

AGRESSIONS I PROCESSOS

a Internet dels periodistes i dels de-

L’arma de l’insult i de la calúmnia ha

Entre el 2009 i el 2010 ha estat un pe-

fensors dels drets humans, sotmetent-

estat una de les eines preferides per

ríode caracteritzat per l’augment del

los a una guerra de comunicació.

embrutar i per deshonorar els perio-

nombre de querelles judicials contra

També en controla els perfils dins les

distes independents podent arribar

periodistes independents o opositors

xarxes socials com Facebook i de ve-

fins i tot a l’amenaça de mort. Les

que treballen per als mitjans amb seu

gades els pirateja o el bloca el compte.

campanyes de difamació i de calúm-

a l’estranger, perquè cap mitjà local no està en disposició de publicar escrits o reportatges. Fahem Boukadous acaba de ser condemnat a quatre anys i va ser empresonat el 16 de juliol per haver cobert el moviment social de la conca minera de Gafsa; Taoufik Ben Brik ha complert sis mesos de presó per causa d’un afer falsejat d’agressió a una automobilista; Zouhayr Makhlouf ha passat quatre mesos a la presó per haver fet un reportatge sobre la pol·lució. A hores d’ara, s’han obert diligències judicials contra Hamma Hammami, Mouldi Zouabi, Nizar Ben Hassen, Sihem Bensedrine, Salah Fourti, Omar Mestiri... L’agressió física per part dels policies ha esdevingut una pràctica corrent i

Manifestants a Ginebra demanant l’alliberament d’un internauta.

banal per a la policia política. El cas Molts joves han estat interpel·lats,

nia són orquestrades contínuament

dista Slim Boukhdhir, el 28 d’octubre

arrestats o perseguits per la policia i

envers els periodistes i els seus defen-

del 2009, per part d’uns policies de

se’ls ha confiscat l’ordinador després

sors, a més de ser força encoratjades

paisà i la subsegüent pallissa en un

d’haver publicat un missatge en una

per la premsa dirigida pels serveis es-

parc isolat de la capital; no menys

d’aquestes xarxes socials. Mohamed

pecials del Ministeri de l’Interior i re-

greu va ser l’estomacada que va rebre

Abbou ha passat tres anys a la presó,

llevats

Hamma Hamami, director del diari

des del 2004, per un article publicat a

comprats durant mesos per l’Agència

prohibit Al Badil, el 29 de setembre a

la Xarxa. La blocaire Fatma Arabica

Tunisiana de Comunicació Exterior

l’aeroport de Tunis-Cartago quan tor-

ha estat arrestada el 2 de novembre

(ATCE) amb els fons públics. Aquí

nava de França després d’haver de-

del 2009 i detinguda durant set dies a

també les queixes interposades han

nunciat a la cadena France 24 la

la brigada criminal d’El Gorjani. El

quedat en paper mullat. El president

pels

mitjans

estrangers

situació de les llibertats a Tunísia. Cap

22 de maig passat, uns blocaires van

ha condecorat Jeridi, el director d’un

de les queixes que s’hi han interposat

convocar una manifestació contra la

diari sensacionalista que s’ha especia-

ha tingut continuïtat.

censura a Internet davant del Minis-

litzat en la calúmnia.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

més greu ha estat el segrest del perio-

PERIODISME AL MÓN

membres del Govern tenen dret de ferho), li demana si es diu Mouldi Zouabi i des que respon afirmativament, se li abraona i l’ataca a cops de peu, l’apallissa i li trenca les ulleres; el mercenari profereix amenaces contra ell mentre l’insulta vulgarment, tractant-lo de «traïdor a la pàtria» que «embruta la imatge del país» i que «pagarà cara la seva traïdoria». Mentre era a terra, el mercenari li ha pres violentament el carnet d’identitat, la visa, el permís de conduir, el carnet de premsa de la FIJ –Fédération Internationale des Journalistes– (els periodistes independents no tenen dret al carnet professional nacional), la gravadora, a més d’altres documents personals. La policia mai més no els retrobarà, malgrat haver identificat el responsable de l’agressió. El mateix dia, Mouldi Zouabi presenta La policia arresta un dels líders del sindicat de periodistes de Tunisía.

una queixa a la fiscalia de Jendouba, després d’haver estat examinat per un metge que li havia lliurat un certificat

Un matrimoni lluitador

Mouldi aconsegueix enregistrar una en-

mèdic que atestava les ferides provoca-

trevista amb ell a l’interior de l’hospital

des per l’agressió. Quatre mesos més

en què explica com la policia l’ha se-

tard, s’assabenta que la causa que havia

grestat i l’ha allotjat a l’hospital. Com

presentat ha estat arxivada per «insufi-

Els autors d’aquest reportatge són

no podia ser d’una altra manera el re-

ciència de proves» i que l’agressor el

el matrimoni format per Sihem

portatge incomoda en gran manera.

persegueix pels mateixos fets dels quals

Bensedrine, redactora en cap de

Per Mouldi, l’amenaça és cada cop més

ell ha estat víctima! Compareix davant

Ràdio Kalima i presidenta del

forta. Se l’arresta a la comissaria de

el tribunal cantonal de Jendouba, el 4

Grup de treball per a la llibertat de premsa en el Nord d’Àfrica i el seu marit Omar Mestiri, director de la publicació Kalima. La parella viu en l’actualitat a

d’agost, per respondre de l’acu-

Controlat i assetjat a totes hores, Mouldi Zouabi va ser víctima d’una agressió que la policia va arxivar

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Barcelona després que Sihem fos

sació de «violència greu i injúries públiques ». Ningú no es fa il·lusions sobre el desenllaç d’aquest procés: Serà condemnat, com ho van ser els altres periodistes que

acollida pel programa Escriptor

Montplaisir a Tunis i se’l deté durant

han plantat cara a aquests muntatges

Refugiat a Barcelona del PEN

més de vuit hores, justament quan es

politicojudicials.

Català amb el suport de l’Agència

disposava a fer una entrevista.

Amb tot, Mouldi ja ha guanyat la par-

Catalana de Cooperació al Des-

Però les autoritats prefereixen els mè-

tida: Les autoritats han decidit crear

envolupament i l’Ajuntament de

todes «lleugers». Un dia, quan sortia

una ràdio especial per al nord-oest, la

Barcelona. Bensedrine ha viscut

d’un cibercafè a Jendouba, arribant a

seva regió, per contrarestar els seus exi-

greus assetjaments policials, ha

l’alçada del quarter central de la policia

tosos reportatges. Una batalla perduda

estat empresonada i ha viscut una

del districte, un home l’interpel·la; l’in-

per avançat, perquè el llenguatge de la

forta campanya de difamació.

dividu surt d’un cotxe amb els vidres

veritat té una força que la propaganda

tintats (a Tunísia només els policies i els

mai no tindrà.

PREMIS

PREMI INTERNACIONAL PICA D’ESTATS

PREMI PERIODÍSTIC PEDRO MORILLO

PREMI NACIONAL DE PERIODISME MIGUEL DELIBES

Convoca: Diputació de Lleida. Àrea: TV, ràdio, premsa escrita, fotoperiodisme, periodisme electrònic, mitjans locals, mitjans internacionals i premsa de viatges i turisme. Adreça: Rambla Ferran, 18, 3r. 25007 Lleida Telèfon: 973 24 54 08 URL: www.lleidatur.com/pica E-mail: lleidatur@lleidatur.es Requisits: Treballs sobre aspectes turístics de Lleida difosos entre 18 d'octubre del 2009 i 19 d'octubre del 2010. Dotació: 3.000 (local i electrònic) i 6.000 (la resta). Termini: 20 de novembre.

Convoca: Fundación Textil Algodonera Àrea: Mitjans de comunicació Adreça: Gran Via, 670. 08010, Barcelona Telèfon: 93 318 92 00 URL: www.aitpa.es E-mail: aitpa@aitpa.es Requisits: Treballs referits a algun aspecte socioeconòmic del sector tèxtil espanyol, que hagin estat difosos entre el 16 d’octubre de 2009 i el 15 d’octubre del 2010. Dotació: 6.000 euros. Termini: 15 d’octubre.

Convoca: Asociación de la Prensa de Valladolid Premsa escrita Àrea: Adreça: Apartado de Correos 401, 47080 Valladolid Telèfon: 93 338 02 63 / 607 309 257 URL: www.periodistasvalladolid.com apv@periodistasvalladoE-mail: lid.com Requisits: Treballs publicats entre l’1 de desembre de 2009 i 30 de novembre de 2010 que tracten sobre l’idioma espanyol en els mitjans de comunicació. Dotació: 7.000 euros i una escultura. Termini: 10 de desembre.

PREMIS RECULL (SALVADOR REYNALDOS DE PERIODISME)

PREMI TASIS-TORRENT (PREMSA LOCAL I COMARCAL)

Convoca: Revista Recull Àrea: Premsa Escrita Adreça: Apartat de Correus, 88. 17300 Blanes / Mercaders, 9 (en mà) Telèfon: 972 33 11 36 URL: www.recvll.org recvll@hotmail.com Requisits: Article d'opinió sobre un tema d'actualitat. Dotació: 800 euros i publicació a la revista "Recull". Termini: 20 de desembre.

Convoca: Diputació de Barcelona Àmbit: Catalunya Adreça: Can Serra. Rbla. Catalunya, 126. 08008-Barcelona Telèfon: 93 404 90 82 URL: www.diba.cat E-mail: s.suportcap@diba.cat Requisits: Treballs publicats a la premsa local i comarcal al llarg de l'any. Dotació: 10.000 euros. Termini: 30 d’octubre.

PREMI MAÑÉ I FLAQUER (PREMI DE COMUNICACIÓ LOCAL I PERIODISME TURÍSTIC)

PREMI MANZANARES DE FOTOGRAFIA

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

PREMI EXCELLENCE IN EPILEPSY

Convoca: Oficina Internacional para la Epilepsia (IBE) / UCB PHARMA Àrea: Mitjans audiovisuals, premsa escrita i periodisme electrònic Adreça: PO Box 64191. London WC1A 9EN Telèfon: 91 564 07 25 URL: www.ucbpharma.es Requisits: Treballs sobre epilèpsia que hagin estat emesos entre el 30 de juny de 2009 i el 29 d’octubre de 2010. Dotació: 4.000 euros en bons de viatge per cada categoria. Termini: 29 d’octubre.

Convoca: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. Adreça: Capella, 6. Apartat de correus, 153. 43830 Torredembarra (Tarragona) Telèfon: 977 64 38 88 URL: www.torredembarra.cat E-mail: cultura@torredembarra.cat Requisits: Treballs difosos entre l'1 d'octubre de 2009 i el 15 de novembre de 2010 que parlin de Torredembarra. Dotació: 2.000 euros per al premi de Comunicació Local i 6.000 pel de periodisme Turístic. Termini: 19 d’octubre.

Convoca: Ajuntament de Manzanares Àmbit: Espanya Adreça: Gran Teatro. Plaza del Gran Teatro s/n. 13200-Manzanares (Ciudad Real) Telèfon: 926 61 47 08 URL: www.manzanares.es Requisits: Les fotografies han de ser inèdites de temàtica i tècnica lliure. Per poder-hi participar, s’ha de tenir la residència a Espanya. Dotació: 1.500, 900 i 600€. Termini: 30 d’octubre.

WEBS Àlex Barnet

beri no cobra perquè es tracta de pe-

http://poynterplayground.com/200moments/index.php?s=year-2000

regles del joc.

Una dècada de canvis

L’ORÉAL I SARKOZY

riodisme participatiu i aquestes són les

www.mediapart.fr

Els dos-cents fets que han transformat el periodisme entre l’any 2000 i el 2009. Interessant per veure com de ràpid passa el temps i com canvien les coses. Comença amb AOL comprant Time Warner, poc abans que esclatés la crisi de les “puntcom”, i arriba fins a la davallada actual del diaris.

Aquest diari digital francès s’ha fet famós perquè ha destapat l’escàndol de les finances de la família Bettencourt, propietària de L’Oréal, i la seva relació amb el finançament irregular del president Sarkozy. També prova fórmules de pagament.

TWITTER EN ACCIÓ

http://twitter.com/nickkristof http://twitter.com/pogue

THE TIMES, CONTINGUTS

Vittorio Zambardino, un veterà perio-

Twitter és una nova porta d’entrada als

DE PAGAMENT

dista italià del conegut diari La Repub-

continguts i alguns periodistes en saben

www.thetimes.co.uk/tto/news

blica i especialista en temes digitals,

treure profit. Dos exemples del New

El diari britànic The Times i el seu

parla en el seu bloc d’unes cròniques

York Times: Nicholas Kristof, especia-

germà dels diumenges The Sunday

molt interessants sobre el judici contra

lista en Internacional i guanyador de

Times, editades per News International

Marcello Dell’Utri, el col·laborador de

dos Pulitzers, té prop d’un milió de se-

i propietat del grup de Rupert Mur-

Silvio Berlusconi que està acusat de ser

guidors; David Pogue, especialista en

doch, han començat a cobrar per con-

un enllaç de la Màfia. I explica la sor-

tecnologia, va camí del milió i mig.

sultar-ne l’edició digital. El passi diari

presa que va rebre quan confirmà que

costa 1,5 euros, però hi ha ofertes de

l’autor és un jove de disset anys. PERIODISME DIGITAL 2010

prova amb preus especials. UN REPORTER JUDICIAL DE

www.ted.com/pages/view/id/427

DISSET ANYS I EL NOU ENTORN PERIODÍSTIC (2)

sign) organitza des de 1984 unes presti-

www.agoravox.it/Federico-Pignalberi

gioses conferències en les quals

El reporter en qüestió es diu Federico

participen experts mundials de tota

Pignalberi i treballa per a Agoravox,

mena, com Tim Berners-Lee, Al Gore

una publicació en línia de periodisme

o Jane Goodall, entre altres. Els vídeos

ciutadà que té dues versions, una a

són a la Xarxa i ara el seu Open Project

França i l’altra a Itàlia.

TED (Technology, Entertainment, De-

TV permet que qualsevol televisió n’e-

Estudi que parla de com està canviant el món digital la manera de treballar de periodistes i editors. Està fet per la xarxa d’agències de comunicació Oriella, representada a Espanya per Canela PR, i ha consultat 770 periodistes. Hi ha un enllaç (http://bit.ly/aYIhkg) per descarregar-lo en PDF. GLOSSARI DIGITAL

meti gratuïtament les intervencions.

UN REPORTER JUDICIAL DE DISSET ANYS I EL NOU ENTORN

w w w. p o y n t e r. o r g / c o n t e n t / content_view.asp?id=185861

UN REPORTER JUDICIAL DE

PERIODÍSTIC (3)

El periodisme digital implica nous ter-

DISSET ANYS I EL NOU ENTORN

www.agoravox.it/Qualche-riflessione-sul.html

lògic. El reconegut Poynter Institute ha

El tema té ressò a molt llocs i a la pu-

fet aquest llistat amb més d’un cente-

blicació on treballa, Agaravox, fan tota

nar de referències en què surten coses

PERIODÍSTIC (1)

h t t p : / / z a m b a rd i n o . b l o g a u tore.repubblica.it/2010/06/25/il -nostro-inviato-dal-liceo-scientifico-ci-fa-concorrenza-bene/

mes i conceptes, sovint de tipus tecno-

una sèrie de reflexions sobre el model

com algoritmes, API, blocs, cloud com-

que proposen. I confirmen que Pignal-

puting, Creative Commons, etcètera.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

DE LA XARXA A LA TELEVISIÓ

w w w. c a n e l a p r. c o m / s a l a d e prensa/archives/1199

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

LA FOTO Paul Fusco

1968, ROBERT KENNEDY. El fotògraf Paul Fusco va estar present al tren que portava el fèretre de Robert Kennedy des de Nova York fins al Cementiri Nacional d’Arlington a Washington. El país estava commocionat per l’assassinat del popular senador. Durant el viatge, milers de ciutadans es van acostar a la via del tren –com mostra la imatge que repro-

fotoperiodisme” que acull La Virreina entre el 6 de juny i el 10 d’octubre i que aposta per apel·lar a una crítica sistemàtica dels clixés instal·lats dins el discurs clàssic del fotoperiodisme. Foto: Paul Fusco/Magnum/Contacto.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

duïm– per acomiadar les despulles de Kennedy. Aquesta és una de les fotografies que poden veure’s a la mostra “Anti-

LLIBRES Elena Serrano

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

LA PERONA 1980-1989

100

LA COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT A CATALUNYA (2000-2009)

VISCA LA REPÚBLICA! JOAQUIM VENTALLÓ, PERIODISTA, POLÍTIC, POETA I TRADUCTOR

Esteve Lucerón Produccions Editorials de la Imatge, 2010

Taula de la Comunicació Diomira, 2009

80 pàgines

214 pàgines

216 pàgines

La història social sobre el fenomen del barraquisme a Barcelona al llarg del segle XX representa un llegat imprescindible per entendre el procés de construcció de la ciutat. No obstant això, la recent desaparició, a principi dels anys noranta, d’importants nuclis de barraques, l’oblit dels noms i la memòria dels testimonis, evidencia que la seva petjada s’ha menystingut a l’hora d’explicar la història oficial de la ciutat. Per aquesta raó, a final del 2004 es va constituir un equip de recerca i anàlisi format per historiadors, antropòlegs i geògrafs de la Universitat de Barcelona per tal d’iniciar una recerca sobre aquest fenomen. Els resultats conformen una monografia centrada en la història del barraquisme a la ciutat de Barcelona al llarg del segle XX i l’estudi etnogràfic dels barris barraquistes de Montjuïc, el Carmel i La Perona. Aquest llibre recull una versió reduïda del capítol dedicat al barri de La Perona, a través de les fotografies realitzades pel fotodocumentalista Esteve Lucerón.

La Taula de la Comunicació va néixer l’any 2000 amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de coordinació de les entitats de comunicació de proximitat que en aquell moment estaven presents al Consell Municipal d’Associacions de Barcelona. Des del seu origen, un dels principals objectius de la Taula va ser el d’afavorir relacions estables de treball en comú entre els associats i les xarxes de comunicació de proximitat, amb la intenció de treballar amb aquests des de l’especificitat i esdevenir una plataforma d’un espai català de comunicació ambiciós amb els seus propòsits. Aquest llibre presenta un recull de quasi una dècada d’activitat de les entitats i xarxes de comunicació catalanes que treballen en l’àmbit més pròxim al ciutadà entre els quals es troba la Taula de Comunicació. A la primera part, es recopilen les activitats portades a terme per la Taula i, a la segona, el llibre se centra en les organitzades per les xarxes de comunicació a Catalunya.

L’historiador Pau Vinyes aconsegueix unir en aquest llibre dues de les seves grans passions: l’època de la Segona República a Catalunya i en Tintín, el mític personatge de còmic creat per Hergé. I ho fa a través de la biografia de Joaquim Ventalló i Vergés, responsable de la traducció de les aventures de Tintín i Milú al català. Aquest nexe d’unió va fer que l’autor conegués, quan encara era un nen, el periodista català i es decidís a conèixer la trajectòria del que és un testimoni clau del segle XX. Periodista des de ben jove, Ventalló va arribar a dirigir els diaris L’Opinió i La Rambla. Regidor de cultura de Barcelona en la primera legislatura republicana (abril de 1931-gener de 1934), va reorganitzar i potenciar el Patronat Escolar de la ciutat. Impulsà també l’avantprojecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona. Tot i ser membre fundador d’ERC, va haver de fugir cap a l’exili per por d’ésser assassinat per la FAI. Un cop va tornar de l’exili, no va poder treballar de periodista fins a la Llei de premsa del 1967.

I LA FESTA SEGUEIX. COM UN AUTORETRAT

VIATGE INVOLUNTARI A LA CATALUNYA IMPOSSIBLE

SOCIETAT, MITJANS I POLÍTICA: DRETS I DEURES

Pau Vinyes i Roig - Duxelm i Fundació Josep Irla, 2010

Josep M. Espinàs La Campana, 2010

Quim Torra Proa, 2010

Parlament de Catalunya, 2009

175 pàgines

297 pàgines

126 pàgines

En l’obra de Josep M. Espinàs hi ha una línia memorialista en què parla de les experiències personals i del món que l’envolta. S’hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, publicat quan l’escriptor va fer 65 anys. Després, havent passat dels 73 anys, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat “Com un autoretrat”, amb gran acceptació per part de la crítica i els lectors. Un autoretrat que es consolida amb aquest llibre. A 82 anys, publica un text ple d’observacions i reflexions sobre els fets de la vida –la de la societat i la seva– exposades amb precisió, profunditat i una calma lluminosa. A cada prosa s’hi pot trobar l’accent personal d’un autor amb una obra literària d’un abast enorme. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi com a novel·lista, i el Víctor Català pels llibres de contes.

Advocat i editor, Quim Torra ens convida a un recorregut apassionat i apassionant per la història del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el país i el temps. Amb el pretext de l’elaboració d’un llibre sobre Eugeni Xammar, s’expliquen tres vides trencades per l’exili i engolides per l’oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible. Torra ha publicat també Ganivetades suïsses (2007) i Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008). També s’ha encarregat de l’edició de treballs d’Àngel Ferran i Miquel Joseph, de l’epistolari entre Pau Casals i Josep Trueta i del recull d’articles El Nadal que no vam tornar a casa.

La VIII Jornada Parlamentària de Mitjans de Comunicació Audiovisuals, titulada “Societat, mitjans i política: drets i deures” i celebrada l’octubre de 2008, va voler contribuir al debat sobre els reptes que plantegen les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les potencialitats que ofereixen per aconseguir una societat informada, cohesionada i participativa. Per fomentar i enriquir aquest debat es va apostar, com a experiència pilot, per promoure la participació a través del web del Parlament i les xarxes socials del Facebook i el Twitter. La jornada es va estructurar en diferents blocs temàtics, el primer del qual es va centrar en la “Participació i la cohesió social”, i va tractar les potencialitats que comporten les noves tecnologies per aconseguir una societat cohesionada. “Llibertat d’expressió a l’era digital” i “Qui marca l’agenda política?” van ser els títols dels altres blocs. Aquest llibre transcriu les intervencions de tots els participants.

LA VIOLENCIA HACIA LAS MUJERES EN LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN.

DEFICIÈNCIES, DISCAPACITATS I MINUSVALIDESES DE LA PREMSA.

Generalitat de Catalunya, 2010

Maite Rodigou (dir.) CISCSA, 2008

Catalina Amer Ballester Govern de les Illes Balears, 2009

127 pàgines

44 pàgines

263 pàgines

Aquest llibre recull el treball guanyador del premi Recerca Premsa Comarcal 2007, atorgat per la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal, amb el patrocini de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquesta vegada, el premi en qüestió va recaure en l’equip investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit pel doctor Manuel López i integrat per membres de l’Observatori del Periodisme a Internet. Els guanyadors analitzen les fonts d’informació que usen els mitjans de proximitat, ja siguin impresos, digitals, emissores de ràdio o televisions. L’estudi, que ha analitzat un total de 4.644 notícies, posa de manifest que els mitjans locals treballen amb un índex de més de dues fonts per informació, fet que es valora de manera positiva. L’estudi també conclou que la majoria de fonts són oficials i que els periodistes d’aquests mitjans tenen una bona relació amb les fonts vinculades a entitats veïnals i ciutadanes.

Aquest llibre va ser creat dins del context del Programa Regional “Ciudades Seguras: Violencia contra las Mujeres y Políticas Públicas”, coordinat per UNIFEM amb el suport de l’Agencia para la Cooperación Española (AECI). Amb motiu del llançament oficial del Programa Regional a la ciutat de Rosario (Argentina), al desembre de 2006, es va entregar un dossier de premsa amb diferents recursos i informació sobre la violència urbana de gènere, així com una anàlisi crítica del tractament que els mitjans fan en general a la violència que pateixen les dones. La molt positiva valoració feta pels periodistes d’aquest recurs va impulsar l’organització a convertir-lo en publicació amb l’objectiu que pogués convertir-se en una eina de treball per a la millora del tractament que del tema es fa des dels mitjans. L’objectiu és, per tant, el de contribuir a la sensibilització de tots els professionals dels mitjans de comunicació sobre la seva responsabilitat en aquest tema.

Catalina Amer Ballester, llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir fer una recerca que la va conduir al títol de doctora en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears, amb la investigació Opinió Pública i discapacitat. Anàlisi històrica de la premsa de Mallorca (1983-2007). Aquest llibre és només una part d’aquesta tesi i inclou, entre altres, l’estudi del moviment associatiu i l’evolució dels serveis socials durant el període estudiat. El treball se situa al 1983, any de constitució de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ja que només en un context democràtic es poden establir els fonaments perquè les administracions es converteixin en protagonistes de l’acció social. A la tesi es fa una anàlisi en profunditat del tractament de la premsa de les notícies de serveis socials, salut, educació, ocupació i esports vinculades a la discapacitat. També s’analitzen el llenguatge i la fotografia, acompanyant sempre cada afirmació amb exemples dels diaris editats a Palma.

HACIA LA CONSTRUCCIÓN DE UN PERIODISMO NO SEXISTA

ESTÈTICA DE LA SARDANA

EL OCASO DEL PERIODISMO TRADICIONAL.

Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC), 2009

Esteve Fontbernat i Verdaguer Ajuntament d’Anglès, 2010

Diversos autors. Instituto de Estudios Almerienses i Asoc. Periodistas-Asoc. Prensa de Almería, 2009

147 pàgines

19 pàgines

211 pàgines

Davant els reptes als quals s’enfronta el periodisme en l’actualitat, l’objectiu d’aquest manual és el d’oferir als professionals d’aquest sector noves alternatives per realitzar una feina amb perspectiva de gènere. Es pretén que puguin comptar amb una eina útil per analitzar i comprendre les característiques que defineixen la condició social en què viuen les dones i les condicions socials, ideològiques i culturals que generen la desigualtat i la discriminació construïdes al llarg dels segles contra les dones. El projecte, impulsat per l’entitat mexicana CIMAC, respon a aquest propòsit i al compromís de generar i publicar informació sobre la condició social de les dones i contribuir al fet que els periodistes incorporin els drets humans de les dones en la seva feina diària; així com promoure els mitjans com una eina de transformació educativa i social que funcioni com a estratègia perquè les organitzacions civils transmetin les seves activitats, demandes i propostes.

Aquesta obra és una reedició d’Estètica de la sardana, un dels primers llibres escrits sobre el sardanisme, publicada ara per l’Ajuntament d’Anglès amb motiu del centenari de la mort prematura de l’autor: Esteve Fontbernat i Verdaguer. El periodista va ser director de l’antic diari gironí Lo Geronès i col·laborador del també antic rotatiu La Publicitat. El periodista Emili Casademont conservava un exemplar de les diverses edicions aparegudes l’any 1908 a Barcelona, i datades a Anglès l’octubre de 1907, fet que n’ha fet possible la reedició. Tot i haver mort jove, Fontbernat va deixar un llegat incommensurable i va aconseguir una gran repercussió social a principi del segle passat, fins al punt que encara avui es digui que la sardana es balla a “l’estil Fontbernat”. Amic de Prudenci Bertrana, Rafael Massó o Miquel de Palol, era un autèntic humanista, amant de la pintura, de les lletres i en general de tot el saber.

Ja són molts els llibres publicats que tracten el tema de l’evolució experimentada pel periodisme com a conseqüència de l’aparició de les noves tecnologies i les noves formes d’empresa periodística i de la informació és ja un fet consolidat. Això va fer que la primera idea de l’Aula de Ciencias de la Información, de l’Instituto de Estudios Almerienses en col·laboració amb l’Asociación de Periodistas de Almería, fos la d’abordar l’estat de la qüestió a Almeria per desenvolupar un diagnòstic de la realitat periodística, amb la programació de les jornades que van donar peu a l’edició d’aquest llibre “El ocaso del periodismo tradicional”, celebrades entre l’octubre i el novembre de 2008. Dos col·loquis van suscitar el debat entre professionals d’Almeria: un sobre la ràdio i la televisió, i un altre sobre la premsa escrita. La premsa gratuïta o la crisi del fotoperiodisme van ser diversos temes abordats pels participants en les jornades.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

LES FONTS INFORMATIVES EN EL PERIODISME DE PROXIMITAT

101

OBITUARIS

Carlos Torreiro El 29 d’agost mor d’un atac de cor a Barcelona a l’edat de quaranta-nou anys el periodista Carlos Torreiro Gómez. Nascut a Montevideo (Uruguai) el 1960, era llicenciat en Periodisme i tenia una llarga experiència professional en l’àmbit de la comunicació audiovisual. En el moment de la seva mort, era director de continguts de la xarxa de Televisions Locals (XTVL), grup vinculat a la Diputació de Barcelona. En l’exercici de la carrera, va tre-

ballar als serveis informatius de la Cadena SER i va ocupar el càrrec de sotsdirector d’Informatius a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya. També va ser director d’Informatius d’Antena 3 a Catalunya i cap de Política, societat i cultura a Televisió Espanyola a Catalunya. En l’àmbit local, fou director de Radiotelevisió de L’Hospitalet (20002004). A la Xarxa Local va impulsar la informació de proximitat i l’intercanvi de programes i informacions entre les redaccions locals.

EL CIC INFORMA

Conflicte d’interessos?

www.periodistes.org/fcic/home.php

lacionat amb la informació “no ha d’estar lligat a cap interès més que el d’atendre el servei públic d’informació d’una manera precisa, completa, rigorosa, equànime i plural”. La majoria de codis deontològics, com el de Flandes, especifiquen que “els periodistes han d’evitar entrar en conflicte d’interessos amb les persones o organitzacions amb les quals es relacionen professionalment”. El codi ètic d’Holanda diu que un periodista “ha d’evitar qualsevol conflicte d’interessos o tot allò que ho sembli”. Segons el danès, “les fonts No existeix unanimitat arran d’informació han de ser tractadel problema deontològic que des amb sentit crític, especialimplica la relació sentimental ment quan les declaracions entre Casillas i Carbonero poden estar tenyides per interessos personals”. I, segons el de Bulgària, els periodistes “hem d’evitar tracta el conflicte d’interessos a l’articobrir notícies amb les quals tinguem cle 7 i a l’annex 4. Segons el membre un interès personal directe o almenys del Consell de la Informació de Cataho hem de dir, si és rellevant”. lunya Roger Jiménez, “el conflicte d’inEl codi ètic dels periodistes de Nova teressos es produeix quan les persones Zelanda aclareix que per poder realits’enfronten a lleialtats contraposades”. zar la seva funció de watchdog, les puEls llibres d’estil d’alguns mitjans insblicacions han de ser independents i trueixen els periodistes sobre el tema. evitar “qualsevol situació que comproLa carta de Principis per a l’Actuació meti aquesta independència”. El codi dels Mitjans de Comunicació de la ètic del Quebec demana als mitjans que CCRTV deixa clar que el personal reEn el Mundial de Futbol, el món va viure l’amor entre el porter de la selecció espanyola, Iker Casillas, i la periodista Sara Carbonero. La relació entre una periodista i el subjecte de la notícia ha posat sobre la taula el tema del conflicte d’interessos. El periodista ha de servir els ciutadans i, si està professionalment o emocionalment vinculat a una de les seves fonts informatives, és lògic preguntar- se si pot informar de manera imparcial i independent. El Codi deontològic de Catalunya

LLÚCIA OLIVA Presidenta del CIC

Es poden enviar comentaris sobre aquest tema a cic@periodistes.org El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/pages/Fundacio-Consell-de-la-Informacio-deCatalunya/132159386825895

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Molts ciutadans han visionat el petó de Casillas a Carbonero per You Tube.

no enviïn periodistes a cobrir informacions amb les quals puguin estar o semblar estar en conflicte d’interès. I afegeix que, per mantenir la credibilitat, els periodistes han d’evitar activitats que comprometin la imparcialitat i la independència. El responsable del Consell de la Informació flamenc, Flip Voets, recorda que una periodista de la televisió belga va haver de deixar el departament de notícies en comprometre’s amb un ministre. Ella Wassink, del Consell alemany, diu que una famosa periodista del seu país té relacions amb un cap de Telecom i creu que “seria molt inadequat i èticament reprovable si ella l’entrevistés. Ningú no s’ho prendria seriosament i l’estació de televisió perdria credibilitat”. El tema és clar quan es tracta de política o de finances, però en el periodisme esportiu manca unanimitat. Molts creuen que no és un tema vital i, com diu el representant del Consell de la Informació d’Israel sobre el cas Carbonero-Casillas, “seria molt pedant considerar-ho més enllà d’una relació graciosa”. Altres, com l’expresident de l’Associació de Periodistes belgues, Philippe Leruth, creuen que un petó ha matat la credibilitat periodística. Sembla que els periodistes esportius es regeixen per un codi ètic diferent. Per què? Continuarà.

103

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Per una informació lliure i rigorosa El Degà alerta dels perills que afronta la professió en la recepció del President als mitjans de comunicació

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Un moment del parlament de Josep Maria Martí al Pati dels Tarongers de la Generalitat el passat 8 de setembre.

104

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí, va participar el passat 8 de setembre en la tradicional recepció als mitjans de comunicació oferta pel president de la Generalitat, José Montilla. Josep Maria Martí va reivindicar la figura del periodista com a garant d’un periodisme de qualitat i va lamentar, a unes setmanes de les eleccions al Parlament de Catalunya, l’aplicació dels blocs electorals, així com la informació realitzada pels partits i les rodes de premsa sense preguntes. A continuació, el discurs íntegre: “Agraeixo al president de la Generalitat que, un any més, ens convidi a aquesta tradicional recepció del Govern a pocs dies de la celebració de la

mes d’elaboració, en els continguts i, fins i tot, en la manera de veure les coses. Gràcies a la tecnologia i a Internet, la capacitat de fer comunicació pública s’ha socialitzat. Manuel Castells anomena aquest fenomen autocomunicació, i d’aquí alguns n’extreuen la fàcil conclusió Martí va lamentar l’aplicació que ja és possible fer periodels blocs electorals, la informa- disme sense periodistes. ció feta pels partits i les rodes Malgrat la ferramenta tecnològica i digital, la nostra prode premsa sense preguntes fessió continua tenint una vocació artesanal, ja que el valor que aportem a la comunicació Tots sabem que el periodisme està visocial és el de la credibilitat de les invint grans canvis, amb un futur i conformacions que donem, basada sobreseqüències encara difícils de mesurar. tot en la nostra capacitat de produir Canvis de gran abast en les platafornotícies verificables. Ara sembla que mes de difusió, en els temps i mecanis-

Diada. Crec que periodistes i governants tenim moltes coses a veure plegats, però n’hi ha una de fonamental: ambdós col·lectius intentem fer un servei lleial a les ciutadanes i ciutadans del nostre país.

que ajudi a potenciar la professionalitat de tots plegats. Que la política estigui al capdavant en la garantia d’uns mitjans públics independents, perquè aquests són un valuós patrimoni dels ciutadans. “Des del Col·legi de Periodistes També vull compartir amb tots treballem perquè el periodisme vosaltres la meva preocupació mantingui la funció social generalitzada per la precarització, per la destrucció de llocs de que li ha estat assignada” treball, per les dificultats de milers de periodistes joves per accedir al tres impulsem, vetllar pel bon periomercat laboral, per la pèrdua de recodisme, defensant el codi deontològic, neixement del valor del fotoperiodenunciant les males pràctiques prodisme i per les barreres entre fessionals i potenciant la formació per periodistes de fonts i periodistes de

fiem per reforçar la confiança recíproca. És la raó de ser del Col·legi i d’altres institucions, com el Consell de la Informació de Catalunya que nosal-

Josep Maria Martí escolta el parlament del president de la Generalitat, José Montilla.

mitjans, quan l’única barrera que existeix està marcada per l’honestedat i el respecte en l’exercici de la mateixa professió. I, finalment, un record per als professionals que ens han deixat darrerament. La qualitat artesanal del nostre treball es nodreix de les aportacions de la gent que ha desenvolupat l’ofici amb dignitat i el seu exemple ens ajuda a millorar el servei que oferim a la ciutadania.

“Volem que la política contribueixi a arraconar un periodisme interessat i que ajudi a potenciar la professionalitat” encarar, amb garanties, el futur del nostre treball, malgrat l’entorn complex en què es desenvolupa. Volem que la política contribueixi a arraconar un periodisme interessat i

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

tothom pot comunicar, si bé la realitat és que no tothom fa periodisme. En aquest moment de transformació, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya treballem perquè el periodisme mantingui la funció social que li ha estat assignada; intentem preservar allò que és essencial: la informació de qualitat, rigorosa i lliure, i també necessària per tal que una societat pugui progressar de manera conscient, constructiva i responsable. Com deia abans, polítics i periodistes compartim el centre dels nostres esforços, que no és altre que el bé col·lectiu. Per això és important que cadascú, amb les eines que li són pròpies, pugui treballar amb autonomia i sentit de la responsabilitat. A poques setmanes de la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya, els periodistes no podem deixar de reivindicar, una vegada més, la necessitat d’un periodisme lliure; si no fem la nostra tasca amb independència, les informacions que donem perden credibilitat. Per això lamentem que encara avui existeixin els blocs electorals, que són imposicions en el temps i ordre de les informacions i que no atenen els criteris de professionalitat. Els blocs electorals són una restricció a l’exercici lliure del periodisme, ja que, per sort, vivim en una societat que ja té suficients mecanismes de control democràtic per garantir els drets ciutadans. Els blocs electorals cronometrats, la informació ja realitzada pels partits, les rodes de premsa sense preguntes... s’han convertit en una mena de patologies del crèdit informatiu, que és l’únic patrimoni que tenim els periodistes. De la mateixa manera que en cada contesa electoral els ciutadans donem el nostre vot de confiança als polítics perquè ens governin, també els periodistes reclamem a la política que confiï en els criteris de professionalitat que han de regir l’exercici del periodisme útil per a la societat. Constatem amb satisfacció que hi ha polítics que comparteixen aquestes reivindicacions, com també ho fan les principals entitats que representen els periodistes dins l’Estat espanyol. En ells con-

105

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

L’Assemblea aprova l’ordre del dia

Concedits els II Premis Gabinets de Comunicació

L’Assemblea General Ordinària del Col·legi celebrada el 30 de juny va aprovar per unanimitat, i sense cap vot en blanc, tots els punts de l’ordre del dia. Després de la presentació de l’Informe de la Junta de Govern, es va aprovar la liquidació del pressupost, balanç i compte d’ingressos i despeses, consolidat a 31 de desembre de 2009. També es va aprovar el pressupost per al 2010. Les comissions de treball del Col·legi van presentar a l’Assemblea la memòria d’activitats de 2009. L’informe financer va incloure els comptes d’explotació de les demarcacions col·legials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Els guardons es lliuraran la segona quinzena d’octubre La Comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi de Periodistes va fer públic el 13 de juliol passat el veredicte de la segona edició dels premis Gabinets de Comunicació, que han correspost a La línia 9 del Metro de Barcelona (Millor pla de comunicació) i al programa educatiu El nostre govern i tu, de la Direcció General de Relacions Institucionals (Creativitat i innovació).

Van quedar deserts els premis en les modalitats de Comunicació de crisi i de Comunicació Interna El jurat estava presidit per la responsable de la Comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi, Pilar Casanova, actuant en nom del Degà, i composat per Manel Gastó, Joan García, Josep Moya-Angeler i Toni Rodríguez. Sobre el millor pla de comunicació, el jurat va considerar que el pla contempla la interacció amb els diversos públics in-

teressats en aquesta obra: mitjans de comunicació, ciutadania i institucions. El pla és un bon exemple de coordinació externa, interna i de crisi, ja que vol recuperar la imatge d’aquesta obra pública amb una comunicació reparadora, després de la crisi del Carmel. Les accions combinen l’ús de les noves tecnologies amb eines més tradicionals, posant èmfasi en un contacte constant amb els ciutadans per atendre les preocupacions dels destinataris de l’obra.

El Col·legi, contra la violència masclista

Respecte al premi de Creativitat i innovació, el jurat va estimar que aquest pla apropa les institucions polítiques a les persones, en un moment de crisi en la participació de la societat en la política, i ho fa buscant fórmules originals a l’hora d’implicar escolars i professorat.

El 16 de juny el Col·legi de Periodistes va firmar a Manresa l’acord de bones voluntats per a l’abordatge de la violència masclista. La vicedegana del Col·legi, Neus Bonet, va signar l’acord en nom del degà, Josep Maria Martí, i del president de la demarcació del Col·legi a Lleida, Josep Lluís Cadena. L’acord de bones voluntats actua com a mostra de treball en xarxa per part de totes les institucions i agents implicats.

Van quedar deserts els premis en les modalitats de Comunicació de crisi i de Comunicació interna. Els guardons (una il·lustració) es lliuraran la segona quinzena d’octubre.

106

Foto: Demarcació de Girona

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Girona estrena un Centre Intercomarcal de Premsa

Imatge del Centre Intercomarcal de Premsa inaugurat abans de l’estiu.

Les comarques gironines disposen, des del juliol, d’un Centre Intercomarcal de Premsa (CIP), punt de recepció-difusió d’informació obert als periodistes i tècnics de l’administració que ho sol·licitin. El CIP és fruit d’un conveni entre la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi. Van inaugurar el CIP, el president de la Diputació, Enric Vilert; el degà del Col·legi, Josep Maria Martí, i el president de la demarcació de Girona del Col·legi, Narcís Genís. El CIP és a la seu del Col·legi a Girona i consisteix en una sala amb connexió Wifi amb taules perquè hi treballin els professionals de la comunicació.

Entrega del premi Món Rural

Exposicions a Girona

Un moment de l’entrega dels guardons a Lleida el passat 30 de juny. El periodista Santiago Vallpérez Cruañes, d’Amposta (Montsià), va ser el guardonat en els primers premis Món Rural instituïts a Lleida pel reportatge “Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat”, publicat a la revista Descobrir l’octubre de 2009. El

lliurament del guardó tingué lloc el 30 de juny a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquests nous premis tenen per objectiu promoure la presència del món rural als mitjans de comunicació en les categories de periodisme, narrativa i assaig.

El Col·legi s’adhereix al Pacte Nacional per a la Immigració En total hi ha seixanta-nou signants El juliol passat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya es va adherir al Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre acords estratègics impulsats pel Govern d’Entesa durant aquesta legislatura. Van signar aquest pacte, el degà del Col·legi, Josep Maria Martí, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, a la seu de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania. En el moment de la signatura, ja eren seixanta-nou els agents signants entre partits polítics, agents socioeconòmics,

organitzacions i entitats del sector d’arreu de Catalunya. Ambdós signants van coincidir en la importància d’una comprensió adequada del fet migratori per part dels comunicadors socials i dels mitjans de comunicació per tal d’oferir un tractament responsable i plural que apropi el conjunt de la societat a un coneixement més ampli d’aquesta realitat tan complexa. Recentment, un grup de trenta entitats de l’àmbit cívic, econòmic i social també s’hi van adherir en un acte presidit per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila a la seu del Departament.

Fusió entre Segre Ràdio i Ràdio Lleida El Col·legi de Periodistes de Lleida va donar a conèixer el 24 de juny l’acord per a la integració de freqüències entre Segre Ràdio i Ràdio Lleida. Es podrà escoltar pel 93.4 FM del dial a partir del dia 1 de juliol. L’acord suposa una major oferta de programació per als 30.000 oients diaris. La nova emissora es coneix amb el nom de Ràdio Lleida Cadena SER.

Es convoca el concurs Projectes de Cooperació 2010 El juliol passat es va convocar el concurs Projectes de Cooperació 2010. En el marc de la voluntat del Col·legi de Periodistes de treballar tots els aspectes relacionats amb la cooperació i la solidaritat, el CPC destina un 0,7% del pressupost ordinari a col·laborar en projectes de l’àmbit de la comunicació. L’import destinat al projecte guanyador serà de 20.000 euros. Poden presentar-se al concurs els projectes de cooperació i solidaritat relacionats amb la comunicació i amb la formació de comunicadors i comunicadores i que s’estiguin duent a terme o es trobin en fase de poder-se començar de manera immediata. La data límit d’entrega era el 20 de setembre. La decisió del jurat es donarà a conèixer abans del 15 de desembre.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Foto: FMR

El 14 de juny es va inaugurar a Girona l’exposició “Anònims i no tant anònims” del fotògraf Toni Vilches. La mostra va ser organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes en col·laboració amb la Diputació de Girona. Toni Vilches va néixer a Londres el 1976; és tècnic especialista en imatge fotogràfica i té una àmplia experiència com a fotoperiodista en premsa. L’Exposició I Premis de Comunicació Local Carles Rahola es va obrir a Figueres el dia 22 de juny. La mostra ja s’ha pogut veure en altres poblacions de la comarca: Girona, Begur i Banyoles. En endavant farà un recorregut per diferents poblacions de les comarques gironines.

107

DIA A DIA Sara Masó

Juny

2 de juny

1 de juny REDUCCIÓ DE PLANTILLA AL DIARI AVUI. Hermes Comunicació, l’empresa propietària d’El Punt negocia la reducció de la plantilla del diari Avui, que va adquirir el novembre de 2009. En aquella data, l’actual director de l’Avui, Xevi Xirgo, va assegurar que en el termini d’un any es respectarien els llocs de treball perquè no estava previst “aplicar cap ERO a la plantilla” Ara serien uns 58 treballadors els que podrien haver pactat deixar el diari amb una indemnització de 45 dies per any. Les intencions de l’empresa, presidida per Joan Bosch, pretenen unificar-ne l’estructura i buscar similituds entre els dos productes. En les properes setmanes, l’Avui es traslladarà a la seu d’El Punt al barri del Raval.

l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). Des de l’octubre de 2009, existeix Dones digital amb notícies i textos d’actualitat relatius a activitats d’interès per a les dones. A partir d’ara, Dones en paper passa a ser monogràfica convertida en un dossier periodístic amb “opinió, anàlisi i recerca”, segons en destaca l’article editorial. El primer número tracta de “Treball i economia”, temes de principal interès en uns moments de crisi econòmica internacional. El consell de redacció de la nova publicació està integrat per Lina Barber, Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Irene Peiró, Montserrat Puig, Elena Riera i Laia Serra.

UN LLIBRE DE HUERTAS PRESENTAT A SANT MARTÍ. La sala d’actes de la seu del districte de Sant Martí acull la presentació del llibre La gent i els barris de Sant Martí de Josep Maria Huertas. Es tracta d’una edició actualitzada de l’obra que ha revisat Guillem Huertas, fill de l’autor. El fotògraf Pepe Encinas també ha treballat en la reedició aportant noves imatges, principalment dels llocs on hi ha hagut canvis urbanístics importants. RTVE APROVA EL SEU LLIBRE D’ESTIL. El consell d’administració de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) aprova per unanimitat el llibre d’estil de la Corporació, un instrument que conté “pautes i recomanacions per assolir el màxim rigor periodístic en el treball dels professionals de RTVE.” El manual serà “de compliment obligat entre els treballadors de la Corporació” i apostarà per “oferir un estil propi als seus productes, capaç de ser identificable per l’audiència”.

6 de juny THALASSA CELEBRA A BORD EL VINTÈ ANIVERSARI. El programa Thalassa sobre el mar, que emet el canal 33 de TVC emprèn una navegació de quinze dies amb el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim. Salpa de Portvendres (Rosselló) i visitarà el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, l’Escala, Palamós, Arenys, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i l’Ametlla de Mar. La travessia acabarà a Sant Carles de la Ràpita el cap de setmana del 19 al 20 de juny. Pere Secorún, director de Thalassa, ha estat distingit pel Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA) amb el Premi Nacional d’Audiovisual, que es lliurarà el proper juliol.

Xevi Xirgo, director de l’Avui

108

Foto: Fotogramas

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

NÚMERO DOS MIL DE FOTOGRAMAS. La revista cinematogràfica Fotogramas arriba aquest mes al número dos mil. Per aquest motiu, la publicació edita un número especial amb dues portades, alguns articles de firmes històriques com les de Maruja Torres, Terenci Moix, Joan de Sagarra, José Luís Guarner, Perich, Rosa Montero, Enrique Vila-Matas o Manuel Vázquez Montalbán, a més d’una selecció de portades publicades durant la seva història. Fotogramas va néixer el novembre de 1946, fundada per Antonio Nadal-Rodó, pare d’Elisenda Nadal, directora de la revista durant molt anys, que ha deixat la direcció al seu fill Toni Ulled Nadal.

PREMI DE REPORTERISME A GARCIA PLANAS. El grup Godó i el grup 62 atorguen el premi de reporterisme en la primera edició al corresponsal de La Vanguardia, enviat especial a Kabul, Plàcid Garcia Planas. El guardó li ha estat atorgat pel llibre Jazz en el despacho de Hitler. Otra forma de ver las guerras, després de descobrir que el despatx del dictador nazi a Munich s’ha convertit en un saló per a assaigs musicals. Els joves que l’utilitzen desconeixien l’anterior funció de l’espai.

4 de juny ERO AL DIARI AVUI. Catalana de Comunicació SLU, l’empresa editorial del diari Avui tanca l’expedient de regulació que l’empresa i el comitè d’empresa han pactat al llarg de les darreres setmanes. L’ERO afecta un total de 56 treballadors dels 128 que formaven el total de la plantilla. L’expedient s’ha presentat a Treball sis mesos després que Hermes Comunicació, editora d’El Punt, entre altres publicacions, realitzés la compra del cent per cent de l’Avui, fins aleshores propietat en un 40% del grup Godó, un altre 40% de Planeta i un 20% de l’Institut Català de Finances. Ambdós periòdics es continuen editant i repartint per separat, però ja comparteixen el suplement dominical Presència, el setmanari Sortim els divendres? i l’Econòmic el dissabte.

5 de juny Toni Ulled Nadal, nou director de Fotogramas

DONES DOSSIER DE L’ADPC. Apareix la publicació Dones Dossier, que substitueix i amplia la revista Dones de

Foto: TVC

Foto: El Punt

3 de juny

Pere Secorún, director de Thalassa

7 de juny MORENATTI, PREMI GODÓ DE FOTOPERIODISME 2009. El fotògraf de Xerès, Emilio Morenatti, de l’Agència Associated Press (AP) és el guanyador del premi Godó de Fotoperiodisme per una fotografia publicada a la secció d’Internacional de La Vanguardia el 30 d’abril de 2008 en la qual es manifesta la detenció d’uns monjos tibetans per la policia de Katmandú. Nascut el 1969, Morenatti va començar a publicar les fotos en un diari local de Xerès de la Frontera (Cadis) mentre seguia estudis tècnics de delineant. El 1992 es va incorporar a l’agència EFE, on va cobrir la guerra de l’Iraq el 2002. A final de 2003, el va contractar l’agència Associated Press amb la qual va cobrir els principals conflictes internacionals. El 2006 va ser segrestat a Gaza i el 2009 va perdre un peu a causa d’una explosió a l’Afganistan.

8 de juny BAGÀ TV S’ADHEREIX A LA XAL. La nova televisió local per cable, Bagà TV, impulsada per l’Ajuntament de Bagà, s’adhereix a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) després d’haver arrencat formalment les emissions. Per començar, Baga TV realitza les emissions de divendres a diumenge amb el projecte d’ampliar emissions tots els dies de la setmana. VINT-I-CINC ANIVERSARI DE CALAFELL RÀDIO. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, clou els actes de celebració del 25è aniversari de Calafell Ràdio. Benach ha destacat la importància dels mitjans locals com a elements de formació “d’excel·lents professionals de la comunicació” En els inicis, les emissores locals van fer que emergissin dels seus micros “una gran fornada de professionals”.

CANVIS REDACCIONALS A EL PERIÓDICO. Olga Grau (Barcelona, 1976) és la nova cap de la secció d’Economia d’El Periódico de Catalunya. Llicenciada en Periodisme per la UAB, ha treballat en diversos mitjans sobre periodisme econòmic. De 1996 a 1999 va ser editora i productora del programa La Plaza d’Onda Rambla-Onda Cero. Entre 1999 i 2004, va ser cap de secció de l’àrea d’empreses de Dossier Econòmic. D’allà va passar a Expansión, on fou redac-

9 de juny TRETZENA EDICIÓ DE PHOTOESPAÑA. S’inaugura a Madrid el certamen de fotografia i arts visuals Photoespaña. Més de 350 artistes hi deixaran l’empremta en les 69 exposicions que tenen lloc en aquesta XIII edició. La primera exposició del recorregut del certamen es troba a la seu de la Fundació BBVA, on es poden veure les instantànies del nord-americà Harold Edgerton (1903-1990), l’enginyer que va inventar la possibilitat de fer fotografies d’objectes en moviment. La fotografia religiosa apareix de la mà d’Isabel Muñoz, amb imatges captades a l’Iraq, l’Iran, Turquia o Síria. Entre altres, es poden veure també imatges d’Helen Lewitt (1913-2009), una de les grans fotògrafes nord-americanes de la segona meitat del segle XX que va fotografiar escenes viscudes als carrers de Nova York.

10 de juny RAMON BESA REP EL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Les instal·lacions rere la llotja del Camp Nou es vesteixen de festa amb el lliurament del premi Internacional Vázquez Montalbán de periodisme esportiu al periodista Ramon Besa (Perafita, Osona 1958). Actualment, és redactor en cap d’El País i vicedegà de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte està presidit pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí; pel president del F. C. Barcelona, Joan Laporta; la vídua Vázquez Montalbán, Anna Sallés, i membres del jurat. Josep Maria Martí expressa la satisfacció per participar “en un acte com aquest” que té lloc en un “temps dolent” per a la professió periodística. Proliferen els mitjans i més d’un cop s’identifiquen com a periodistes persones que no ho són.” “El periodisme té a veure amb l’artesania, l’experiència i el rigor”. El Degà destaca el treball rigorós del premiat, a qui defineix com un “bon artesà”. També explica Josep Maria Martí que Ramon Besa és company de la Junta del Col·legi des d’on caldrà fer una “renovació del nostre gremi, en un camí ple d’inquietuds.” Joan Laporta assenyala la

“feina acurada” que fa Ramon Besa en l’àmbit del periodisme esportiu, la “capacitat d’analitzar i explicar que el barcelonisme és més que un club.” Ramon Besa, obre la intervenció amb un record envers l’obra i la persona de Vázquez Montalbán, un “barcelonista abans que el Barça tingués una dimensió global.” La filosofia de Manolo era “fer un periodisme com cal.” A més de recollir el premi, Besa és obsequiat per la presidència del Barça amb una samarreta blaugrana amb el seu nom estampat.

Martí i Besa durant el lliurament del premi

CATALÀ 24 HORES A EURONEWS. La Generalitat està negociant que el canal internacional Euronews emeti en català les 24 hores del dia. Seria la primera vegada que una llengua no estatal s’afegiria a una televisió que emet en nou idiomes: anglès, francès, espanyol, portuguès, italià, alemany, rus i àrab. El projecte català costaria uns cinc milions d’euros anuals, segons paraules del president d’Euronews, Philippe Cayla. El director general de la televisió autonòmica balear, Antoni Martorell, va dir a Philippe Cayla, poc abans d’anunciar la dimissió, que IB3 se sumaria al projecte català d’Euronews si les negociacions tiren endavant.

11 de juny CONFERÈNCIA ANUAL DE LA SOCIETAT CATALANA DE COMUNICACIÓ. Té lloc a Girona la XX Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació amb la presència de destacats periodistes i editors, com Albert Sáez, expresident de la CCMA i actual director adjunt d’El Periódico de Catalunya o Jaume Roures, editor del diari Público. També hi assisteixen Maria Corominas, Esteve Riambau, Josep Rom, Llúcia Oliva i Lluís Costa. La conferència tracta el tema de “Les transformacions de les indústries culturals”. Les principals intervencions dels assistents destaquen crítiques contra Internet i en contra de Facebook pel baix nivell cultural.

13 de juny MEMÒRIA DE PERIODISTES REPUBLICANS. L’editor Quim Torra dedica una obra de memòria històrica a tres periodistes de la premsa republicana i catalanista: Lluís

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Foto: Arxiu

Ernesto Sáenz de Buruaga s’encarrega de la programació matinal de la COPE

tora sènior d’economia i finances. Es va incorporar a El Periódico procedent d’El Mundo. Ha rebut dos premis per la bona tasca en periodisme econòmic. Grau substitueix Joaquín Romero, que s’incorpora a la secció d’Opinió del diari. El Periódico renova també des d’avui les pàgines dedicades a la televisió i la contraportada del diari. La nova contraportada s’obre a “persones anònimes amb històries extraordinàries”. Núria Navarro, Mauricio Bernal i Gemma Tramullas seran els encarregats de donar veus a aquestes persones anònimes. La part superior de la portada inclou un comentari editorial que signen el director del diari, Enric Hernández, i els directors adjunts Albert Sáez i Juancho Dumall. Foto: Sergio Ruiz

LA COPE ANUNCIA CANVIS. La cadena COPE anuncia els canvis que efectuaran la pròxima temporada, al setembre. El periodista Ernesto Sáenz de Buruaga, s’ocuparà de dilluns a divendres de la programació matinal. Actualment, Buruaga presenta el programa setmanal de debat Madrid Opina a Telemadrid. Cristina López Schlichting, que des de fa vuit anys s’encarregava de les tardes de l’emissora, passarà a ocuparse de la programació matinal dels caps de setmana. En el seu lloc, de quatre a set de la tarda, hi serà diàriament César Lumbreras, que compaginarà aquesta nova responsabilitat amb el programa Agrorural, que dirigeix i presenta. El locutor José Antonio Abellán ha renovat contracte amb la cadena. També continuarà Juan Pablo Colmenarejo (La Linterna).

109

DIA A DIA

PREMIS MEDITERRANI 2010. El diari El País, la cadena de televisió àrab Al-Jazira, i La Vanguardia han estat guardonats amb els premis de la Fundació Mediterrani 2010 en la categoria d’informació. El lliurament té lloc avui al teatre Sant Carles de Nàpols. En una gala en la qual han participat doscents artistes. Aquests premis van ser instituïts el 1996 en reconeixement a persones o entitats que difonen els valors de pau i de les cultures del Mediterrani.

14 de juny CUNÍ I BASTÈ PREMI NACIONAL DE COMUNICACIÓ. Els periodistes Josep Cuní, actual director d’Els matins de TV3 i Jordi Basté, director d’El món a RAC1, reben el Premi Nacional de Comunicació, el primer en la modalitat de televisió i el segon en ràdio. Ambdós periodistes han estat distingits per la seva trajectòria i aportació a la comunicació en llengua catalana. Els consellers de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de Governació, Jordi Ausàs, lliuren els premis al Palau de la Generalitat. En l’àmbit de premsa, és guardonat El 9 Nou; en comunicació de proximitat, l’emissora Ràdio Marina, de les comarques del Maresme i la Selva; en Internet, l’empresa Scytl que, produeix software per utilitzar a Internet. En publicitat, Marçal Moliné i en telecomunicacions a Fractus SA, que ha venut més de vint milions d’antenes en deu anys.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

RTVE AVISARÀ SI A LES RODES DE PREMSA NO HI HA PREGUNTES. El

110

Llibre d’estil de RTVE aprovat el mes de maig pel Consell d’Administració estableix que els periodistes de la cadena hauran de fer notar a l’audiència quan en una roda de premsa els convocants no admeten preguntes. El document dictamina també que no es difondrà el senyal en directe d’esdeveniments proporcionats per entitats interessades, una pràctica habitual dels partits polítics en els últims temps. El manual

aborda el tractament informatiu segons les fonts i institucions. Així, considera “coherent” que la informació sobre el govern sigui més destacable que la referent a altres entitats politiques. Pel que fa a la crònica social, RTVE destaca que el periodistes de la cadena no han de pressionar persones que gaudeixen de notorietat social per aconseguir-ne informació, encara que es trobin en llocs públics.

ressos que un tribunal de Madrid els ha condemnat a pagar a Sogecable per l’incompliment del contracte de 2006. Mitjançant aquell contracte ambdues empreses compartien els drets d’explotació del futbol. La productora catalana fa saber que la mesura concursal només afecta Mediaproducción SL, la filial que gestiona els drets del futbol, però “no la resta d’empreses de l’holding Imagina, format per Globomedia i Mediapro”. Per la seva banda, Mediapro havia de percebre noranta milions d’euros per la cessió de drets de la temporada 2010/2011. L’empresa de Prisa els havia de pagar avui. Sogecable diu en un comunicat que no els pagarà mentre no es resolgui el contenciós jurídic provocat per la temporada 2006/2007 i fins al 2008.

15 de juny DUES EDICIONS DE L’AVUI.CAT. El web del diari Avui (www.avui.cat) es desdobla en dues edicions, una nacional, que ja existia, i una nova local per a cadascun dels 1.854 municipis dels Països Catalans. A la nova edició local, els usuaris hi trobaran les darreres notícies sobre el municipi escollit i de la comarca o agrupació de comarques corresponent, a més de la relació d’actes culturals i dels municipis, i de serveis socials o d’entreteniment disponibles.

JOAN BARRIL GUANYA EL PREMI SANT JOAN. El premi Sant Joan de novel·la, que fa trenta anys que organitza Caixa Sabadell, s’atorga a Joan Barril per la novel·la Les terres promeses, que rememora la revolució Cubana, impulsada per Fidel Castro. L’obra presenta un personatge de ficció que no és altre que Santiago Castro, el germà petit de Fidel. Els avatars del protagonista no estan exempts de l’aparició de personatges reals, com els històrics Che Guevara o John Fitzgerald Kennedy.

PREMIS GODÓ DE PERIODISME. El periodista gallec Fernando Ónega és guardonat amb el premi Godó de Periodisme 20010 per l’article “Ideología de alquiler”, publicat a La Vanguardia el 27 de juny de 2009 en el qual s’analitzen les connivències politiques entre partits i govern quan aquest no té majoria. Ónega col·labora a La Vanguardia des de 2001. Altres premiats en el Godó són Plàcid García Planas en Periodisme d’Investigació i Emilio Morenatti en Fotoperiodisme. EL 2009, EL PITJOR ANY PER A LA PREMSA. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) publica un informe en el qual valora el 2009 com un “any negre per a la premsa”. Al voltant de dotze dels membres acumulen caigudes d’almenys un 10% des de 2007. L’estudi assenyala els Estats Units com el país on més ha sofert el mercat de diaris en el període 2007-2009, que xifra en un 30%. Tot seguit hi figuren el Regne Unit (-21%), Grècia (-20%), Itàlia (-18%), Canadà (-17%), Espanya (-16%) i Turquia (-16%). També han sofert retrocessos importants en venda de diaris el Japó, Nova Zelanda, Polònia, Irlanda, Hongria, Noruega, Suïssa i Bèlgica, amb percentatges inferiors als països citats anteriorment.

16 de juny MEDIAPRO OBRE CONCURS DE CREDITORS. La filial de Mediapro (Mediaproducción SL), entitat que gestiona els drets del futbol, anuncia que ha sol·licitat l’apertura d’un concurs de creditors (abans suspensió de pagaments) per les dificultats a fer front als compromisos econòmics, en particular els cent milions d’euros més inte-

17 de juny EUGENI SALLENT REP EL QUIM REGÀS. El director de RAC1, Eugeni Sa llent, rep al Parlament de Catalunya el tercer premi Quim Regàs de Periodisme per haver “pilotat un equip de professionals que ha fet possible l’èxit d’una ràdio privada en català des de la passió, l’exigència i la innovació”, segons el jurat. El president del Parlament, Ernest Benach, assenyala en lliurar el guardó els valors de Sallent com a periodista “crític, valent, a la recerca incansable de nous formats, reflexiu, exigent i ètic”.

Foto: RAC1

Capdevila, Àngel Ferran i Paco Madrid. L’obra titulada Viatge involuntari a la Catalunya impossible (Proa) recrea la professionalitat d’una generació que va posar el periodisme català a la “millor alçada europea”. Si bé la història té part de ficció i de realitat, totes les dades que expressen els tres periodistes són extretes de les seves vides i dels seus articles. A Capdevila el recorda l’autor a través d’una carta a Just Cabot, director de la coneguda revista Mirador. A Àngel Ferran Quim Torra el fa parlar a través d’una peça teatral i a Paco Madrid el recorda com l’home que va batejar el Districte V com a Barri Xino. Després de deixar constància del seus treballs en mítiques revistes catalanes de la preguerra, tots tres van morir a l’exili.

Eugeni Sallent, premiat amb el guardó Quim Regàs

ABSOLTS ELS PERIODISTES DE LA SER. L’Audiència Provincial de Madrid absol els dos directius de la cadena SER Daniel Anido i Rodolfo Irago, que el desembre de 2009 van ser condemnats pel jutjat penal número 16 de Madrid a un any i mig de presó, a més de la inhabilitació professional

18 de juny EL CAC LLIURA ELS PREMIS D’INVESTIGACIÓ. El Consell de l’Audiovisual

Foto: CAC

de Catalunya (CAC), lliura els guardons a la investigació. El primer premi, dotat amb 7.000 euros, s’atorga a Roberto Suárez Candel, del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El treball analitza les estratègies i els instruments utilitzats per Suècia i per l’Estat espanyol per impulsar la migració digital. El segon premi, de 3.000 euros, és per a Judith Clares Gavilán, professora dels estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya amb un treball que analitza les polítiques públiques davant el consum digital de contingut audiovisual.

junta, presidida per Manuel Campo Vidal”, així com per la manca de rigor en l’organització de la gala dels premis de l’ATV. L’Acadèmia, per la seva part, assenyala que qualsevol acadèmic té dret de presentar una candidatura a la pròxima junta directiva.

confident Cartagena. Respecte a aquests casos, la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE), fa pública una nota en la qual expressa el “suport al subdirector del diari El Mundo, Antonio Rubio, en defensa del dret a informar.”

20 de juny

EFE ACOMIADA MÉS DE VINT TREBALLADORS. L’Agència EFE lliura una carta de comiat a 15 treballadors, xifra que podria augmentar fins a 8 empleats més. La direcció de l’agència presidida per Àlex Grijelmo justifica els acomiadaments per causes “purament econòmiques”. La direcció i els treballadors han mantingut reunions fins a sis cops amb l’esperança de negociar una solució a la situació econòmica. Si és confirmés que la SEPI ha donat el vistiplau als comiats, el comitè reclamarà els cessaments per la via judicial i no descarta que es convoquin vagues i mobilitzacions.

L’ASSOCIACIÓ EÒLICA PREMIA ANTONIO CERRILLO. El redactor de La Vanguardia Antonio Cerrillo, que cobreix la informació sobre medi ambient, obté el primer premi periodístic de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat) en la modalitat de premsa per un article sobre el pla per promoure els primers autogeneradors a la costa catalana.

21 de juny RECOMANACIONS DEL FÒRUM D’USUARIS DEL CAC. El fòrum d’entitats d’usuaris de l’audiovisual, un organisme assessor i participatiu del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) no vinculant aposta per una informació de proximitat més completa i trenca, així, amb els estereotips del món rural, especialment els de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu és aprofundir en el canvi informatiu, aprofitant les noves tecnologies, i donar a conèixer la realitat global del país.

LA FUNDACIÓ COMTE DE BARCELONA LLIURA ELS SEUS PREMIS. Emilio Morenatti, Fernando Ónega i Plàcid García Planas reben els premis de la Fundació Comte de Barcelona. El primer per un reportatge fotogràfic sobre la fam a l’Àfrica; Ónega per un article que palesa la necessitat de diàleg polític publicat a La Vanguardia; García Planas pel llibre d’investigació Jazz en el despacho de Hitler. Entre els assistents a l’acte de lliurament hi ha Josep Maria Castellet, Josep Caminal, Ana Godó, José Antich, Carlos Montoliu, Josep Vilarasau, i Bartolomé Masoliver. L’editor, Javier Godó, comte de Godó, s’encarrega de lliurar els premis als guanyadors, a excepció d’Emilio Morenatti, que està treballant al Mundial de Futbol de Sud-àfrica per a l’agència AP.

22 de juny

NOVA DIRECCIÓ A LA REVISTA MAN. El grup Zeta nomena Maria Orriols nova directora de la revista mensual Man. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Fins ara era coordinadora de producció, moda i bellesa de la revista i col·laboradora d’altres publicacions.

EL CAP DEL GOVERN D’ANDORRA, AL CIPB. Jaume Bartomeu, cap del Govern d’Andorra manté una trobada amb periodistes al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB). Encapçalen l’acte, Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Periodistes, i Rosa Maria Calaf, presidenta del CIPB, amb assistència de directors i periodistes representants dels mitjans de comunicació catalans. Jaume Bartomeu exposa el Present i futur de les línies estratègiques del Principat d’Andorra.

Foto: Grup Zeta

JUDICI A UN PERIODISTA D’EL MUNDO. El pròxim dia 24, el jutjat nú-

Maria Orriols està al capdavant de Man

DIMITEIXEN QUATRE MEMBRES DE L’ACADÈMIA DE TV. Ángel Blanco, Pastor Lorenzo, Rafael García Loza i José Luís Campos, membres de la junta directiva de l’Acadèmia de Televisió (ATV) anuncien la dimissió per “discrepàncies amb l’actual

mero 5 del Penal de Madrid portarà a la banqueta el subdirector d’El Mundo, Antonio Rubio, acusat de “descobriment i revelació de secrets” per haver publicat que un confident a sou de la policia, sota el pseudònim de Cartagena, va estar “infiltrat en la cèl·lula islamista de l’anomenat Tunecino”. La Fiscalia demana tres anys de presó i tres d’inhabilitació per a Antonio Rubio. Així ho publica el diari El Mundo i afegeix que el jutge de Madrid Antonio Viejo ha acordat el sobreseïment lliure de la causa per desobediència que instruïa contra el mateix periodista Antonio Rubio després que aquest es negués a revelar la font informativa que li va proporcionar un document judicial sobre el

Foto: Álex García

Un moment del lliurament dels premis

Castellet i Godó amb els guardonats

24 de juny BAIXADA DE SOUS A RTVE. El president de RTVE, Alberto Oliart, manifesta en el Senat que els directius de la Corporació veuran minvats els salaris un 5% i els membres del Consell d’Administració un 10%. Fonts de la Corporació divulgades per Público afegeixen que el president de la Corporació, Alberto Oliart, tindrà una reducció major. El seu sou, de 240.000 euros l’any, es veurà retallat en un 15%.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

per publicar al web de l’emissora la llista d’afiliacions irregulars al Partit Popular a la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odón. L’Audiència de Madrid ha estimat el recurs presentat pel director de la cadena, Daniel Anido, i el cap d’Informatius, Rodolfo Irago, contra la sentència judicial.

111

DIA A DIA

25 de juny

Juliol

TRIOLA, REELEGIT DIRECTOR GENERAL DE COMRÀDIO. El Consell General del Consorci de Comunicació local, responsable de COMRàdio, nomena per un període de dos anys els membres del consell consultiu i assessor. Per altra part, la societat gestora de COMRàdio reelegeix Francesc Triola, com a director general per quatre anys més. Al Consell hi ha dos membres designats per la Federació de Municipis de Catalunya (Josep Vilaró i Rafael Duarte) i dos més proposats per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (Joan Ramon Casals, i Josep Mas). Les entitats socials estan representades a través de Josep Marqués, president de Creu Roja a Catalunya, i de Teresa Palahí, delegada de l’ONCE a Catalunya. S’hi sumen professionals del món acadèmic i de la comunicació, entre ells els periodistes Xavier Roig, Francesc Sanchís i Anna Cier de TVE-Catalunya.

1 de juliol PERIODISTES ITALIANS CONTRA LA LLEI MORDASSA. Altre cop surten al carrer els periodistes italians per protestar contra la llei mordassa impulsada pel govern Berlusconi. La norma permetrà dictar sancions greus a diaris i televisions que divulguin el contingut d’informacions telefòniques efectuades sota mandat judicial. A la protesta dels periodistes s’afegeixen polítics de l’oposició de centreesquerra. El text ja ha estat aprovat pel Senat. Arribarà a la Cambra de Diputats per a l’aprovació final el 29 de juliol. LARRY KING S’ACOMIADA. El veterà periodista nord-americà Larry King, de setanta-sis anys, s’acomiada de la CNN amb més de quaranta mil entrevistes a l’esquena, moltes amb polítics de primera fila, com ara membres del clan Kennedy, els Bush pare i fill, i últimament Michelle i Barack Obama. El periodista King seguirà fins a la tardor al peu del micro. Després, possiblement continuarà vinculat a la CNN on podria presentar algun especial sobre temes d’actualitat. El seu particular espai d’entrevistes perdia audiència feia temps.

28 de juny FINALMENT, LA SENTÈNCIA. El Tribunal Constitucional publica després de quatre anys d’espera, la sentència de l’Estatut de Catalunya. El Tribunal, presidit per la magistrada María Emilia Casas, estima la constitucionalitat del text en un 95% i observa un 5% d’inconstitucionalitat en les normes que consten en el Preàmbul, on figura “Catalunya com a nació” i s’estableix la realitat nacional de Catalunya. La sentència diu que aquests plantejaments “no tenen eficàcia jurídica interpretativa”. El Tribunal rebaixa el poder de la llengua catalana al dictaminar que “les administracions públiques catalanes no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials”. En educació, és “constitucionalment obligat que les dues llengües oficials siguin reconegudes”. El programa Àgora de TV3 fa una edició especial sobre la sentència.

2 de juliol PERE GUARDIOLA PRESIDENT D’ACED. L’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED) nomena Pere Guardiola nou president de l’entitat per un període de dos anys. L’ACED té com a objectiu defensar els interessos col·lectius del sector, fomentar la lectura dels periòdics i servir d’espai de discussió davant els reptes i tendències de la premsa del segle XXI. La nova junta està formada per Pere Guardiola a la presidència; vicepresidència, Enric Simarro (El Periódico) i Estanis Alcover a la tresoreria. Guardiola és director general de La Vanguardia.

LES TV PRIVADES OBLIGADES A EMETRE BLOCS ELECTORALS. La subcomissió creada al Congrés per estudiar la reforma de la llei electoral acorda ampliar a les televisions privades generalistes l’obligació d’emetre un bloc electoral durant les campanyes en proporció a la representació que tingui cada partit.

EFE REBAIXARÀ SOUS DE LA PLANTILLA. La Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) a la qual pertany l’agència EFE acorda una rebaixa salarial per a la plantilla. Les retallades s’aplicaran el 2010 i el 2011 en percentatges que oscil·len entre un 1,75% (per a salaris de fins a 30.000 euros anuals) i un 8% (per a salaris superiors a 70.000). Aquesta retallada arriba després de les negociacions entre els treballadors i l’agència, i després que EFE retirés vint-i-cinc comiats que tenia previstos dins del pla d’ajust. ARMENGOL ENTREVISTAT PER AMELA. “La Contra” de La Vanguardia publica una entrevista de Víctor Amela al periodista Joan Armengol, que a setanta-cinc anys ja en porta seixanta exercint de periodista, actualment a Ràdio Estel (Amb llum pròpia), on realitza una entrevista setmanal d’una hora. Assegura Armengol que mai no s‘ha penedit de ser periodista, tot i ser un ofici “amb molts coneguts i pocs amics”.

EL PUNT, PREMI NACIONAL DE CULTURA. Té lloc al Saló Sant Jordi del

Foto: Arxiu

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

112

LA VIDA ALS ANYS SEIXANTA EN BLANC I NEGRE. Unes cent quaranta imatges en blanc i negre del fotògraf Eugeni Forcano reflecteixen la vida quotidiana dels barcelonins els anys seixanta a 1972. Les imatges s’exposen en dos enclavaments ciutadans: La seu de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i la Sala Ciutat. Forcano va ser un dels principals fotògrafs de la revista Destino. Convalescent d’una operació, a 84 anys, no ha pogut estar al peu del canó de les seves fotografies.

3 de juliol

30 de juny PREMI A CRISTINA GALLACH. La periodista Cristina Gallach rep el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, que concedeix l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APPEC). Assisteixen al lliurament del guardó, el president de la Fundació Cidob, Narcís Serra, i l’exalt representant per a la política Exterior i Seguretat Ciudatana de la Unió Europea, Javier Solana, amb qui Gallach va treballar durant molts anys.

euros per una subscripció setmanal. Ambdós rotatius pertanyen a la companyia News International del magnat Rupert Murdoch. Financial Times i Wall Street Journal ja cobraven per les versions digitals de fa temps. En sentit contrari està The Guardian, que aposta per la gratuïtat en els continguts.

Pere Guardiola està al capdavant dels editors de diaris catalans

DIARIS DE MURDOCH COBREN PEL DIGITAL. The Times i The Sunday Times comencen a cobrar als lectors, que han d’abonar una lliura al dia (1,2 euros) per poder accedir a aquestes publicacions o 2,4

Palau de la Generalitat el lliurament dels premis anuals que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) a persones o entitats per les aportacions culturals i socials. Els premis es van instituir el 1982 com a continuadors dels que la Generalitat republicana va patrocinar entre 1932 i 1938. Encapçalen la festa, el president de la Generalitat, José Montilla, el president del CoNCA, Francesc Guardans; el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, entre altres personalitats. Els guanyadors d’aquesta edició són: Miquel Milà (Trajectòria professional), Esteve Bonell (Arquitectura), Eugènia Balcells (Arts visuals), Pere Secorun (Audiovisual-Thalassa) Claudio Zulian (Cinema), Baró d’Evel Citk Cle (Circ), Antoni

Foto: Paul Fusco / Magnum Photos / Cotnacto

Foto: CoNCA Moment del lliurament del premi

internacional a través del qual la informació arribarà a 70 cadenes de tot el món.

Paul Fusco de l’agència Magnum a qui li van encarregar un reportatge sobre el funeral de Robert Kennedy. Són comissaris de l’exposició, Carles Guerra, director de La Virreina Centre de la Imatge, i Thomas Keeman, d’Antifotoperiodisme. Aquesta entitat es va crear el 1999 de la mà d’Allan Sekula, qui propugnava anar més enllà de la buscada “imatge única”.

Altarriba i Kim (Còmic), Toni Mira-Nats Nus (Dansa), Claret Serrahima (Disseny), Miquel de Palol (Literatura), Jordi Cervelló (Música), Albert García Espuche (Patrimoni cultural), Joan Ignasi Cirac (Pensament i cultura científica), El Punt-Hermes Comunicacions (Projecció social de la llengua catalana) i Mercè Arànega (Teatre).

ANTONIO RUBIO, ABSOLT. El Jutjat del Penal número 5 de Madrid absol el subdirector del diari El Mundo, Antonio Rubio, imputat durant tres anys per presumpta revelació de secrets de l’11-M. Rubio revelava que el confident Cartagena va estar infiltrat en la cèl·lula islamista d’El Tunecino en dates pròximes a l’11-M quan hauria facilitat a la Policia dades sobre els plans d’atemptar a Espanya. El Jutjat número 5 de Madrid estima que el periodista no va vulnerar el dret a la intimitat de Cartagena al revelar el seu nom real i la foto del confident. Tampoc no va cometre delicte de revelació de secrets en publicar les notes confidencials de la Policia. La seva activitat estava protegida per la llibertat d’informació, dicta la justícia.

Una de les imatges de la mostra

4 de juliol

5 de juliol EL CAC ALERTA SOBRE EL TRACTAMENT DELS JOVES A LA TELEVISIÓ. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) analitza el tractament que els informatius de les televisions en general fan de la gent jove d’entre 15 i 29 anys i conclou que apareixen en rols estigmatitzats que els mostra bé com a problemàtics o com a víctimes. El CAC ha analitzat més de quatre-centes hores d’emissió en l’últim trimestre del 2009 en les cadenes catalanes. Aquest tractament es desenvolupa majoritàriament en l’àmbit social (26,8%), el policial-judicial (24,4%) i l’educatiu (20,7%). Un altre aspecte de l’informe destaca el paternalisme amb el qual són tractats els joves. NOVA VISIÓ DEL FOTOPERIODISME. La Virreina Centre de la Imatge obre l’exposició “Antifotoperiodisme”, un model alternatiu al fotoperiodisme tradicional. Es mostren obres de vint-i-set autors que són fotògrafs, artistes, cineastes i especialistes en tractament informàtic d’imatges. L’exposició vol aixecar un debat en la professió partint de l’obra de fotoperiodistes que des de les darreries del segle XX han renovat el sector. Com a exemple, el treball pioner de

DECÀLEG PER A DONES A SANTA COLOMA DE GRAMENET. Com a conclusió d’un taller organitzat des del Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD), un grup de dones veïnes de Santa Coloma de Gramenet ha elaborat un decàleg per al tractament adient de les dones en els mitjans de comunicació. El treball serà distribuït als mitjans presents al municipi.

Rubio queda allibertat de les acusacions de revelació de secrets

6 de juliol

7 de juliol

EL TS REOBRE EL CAS COUSO. El Tribunal Suprem (TS) ordena per segona vegada la reobertura de l’anomenat cas Couso, fotògraf de Tele 5 mort a Bagdad el 2003 a causa dels trets d’un blindat nordamericà contra l’Hotel Palestina, on s’allotjaven també altres periodistes. El juliol de 2009, l’Audiència Nacional havia arxivat el cas per concloure que la mort del càmera va ser “un acte de defensa de l’Exèrcit nordamericà”. Passats set anys de la mort de Couso, l’Audiència Nacional tornarà a investigar l’actuació dels militars nord-americans.

ESPANYA INCOMPLEIX L’HORARI INFANTIL. Alejandro Perales, portaveu de l’Observatori de Continguts Televisius i Audiovisuals (OCTA), denuncia Espanya com el país de la Unió Europea que més incompleix l’horari de protecció infantil. El motiu podria ser la manca d’un Consell Audiovisual de caràcter estatal, creu l’OCTA.

ESPERIT OLÍMPIC ENTRE TVE I TV3. Televisió de Catalunya (TVC) i Televisió Espanyola (TVE) signen un pacte que els permetrà compartir la realització i retransmissió dels Campionats d’Europa d’Atletisme que tindrà lloc la darrera setmana de juliol a l’Estadi Olímpic de Barcelona. La televisió catalana oferirà la cerimònia d’obertura, el pes i part de la marató. També simultaniejarà les retransmissions des de l’Estadi Olímpic a través del 33. El canal Teledeporte de TVE retransmetrà des de l’Estadi Olímpic, més de 60 hores en directe. RTVE ha mobilitzat un equip de prop de 240 persones i un total de 80 càmeres per al senyal

ARA, UN NOU DIARI. Economia Digital anuncia l’aparició per a abans de les eleccions autonòmiques del nou diari barceloní ARA, editat en paper. Fonts periodístiques aventuren que editorialment serà proper a Esquerra Republicana si bé el principal interès seria assolir un govern d’entesa entre CDC i ERC. Els empresaris que figuren en el projecte són Artur Carulla, fill del desaparegut Lluís Carulla Canals, creador de la marca de sopes Gallina Blanca i del grup Agrolimen. Artur Carulla és conseller delegat d’aquest grup. El seu germà Lluís n’ocupa la presidència. Ambdós personatges apareixen en la llista de les cent persones més riques d’Espanya publicada al diari El Mundo. L’altre empresari és Fernando Rodés Vila, de cinquanta anys, fill de Leopoldo Rodés Castañé, de setanta-sis anys, president fundador de l’agència de publicitat Media Planning, conseller de La Caixa i de

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

sitat Internacional de Catalunya (UIC) i La Vanguardia.es s’associen per oferir el curs 2010-2011 un nou màster dedicat a formar professionals en l’àmbit dels projectes de comunicació a Internet. Va adreçat a graduats o llicenciats de qualsevol disciplina interessats en la creació, conceptualització, direcció i realització de projectes de comunicació a Internet. Es realitzarà d’octubre a juliol en el campus que la UIC té a Barcelona.

Foto: Arxiu

NOU MÀSTER DE COMUNICACIÓ UIC/LA VANGUARDIA.ES. La Univer-

113

DIA A DIA

Sogecable. En el grup hi figuren els periodistes Toni Soler i Albert Om. S’apunta a Carles Capdevila com a director del nou rotatiu.

MEDIAPRO I UNEDISA LLANÇARAN MARCA TV. El conseller delegat de La Sexta, José Miguel Contreras, anuncia que Mediapro i Unidad Editoral (Unedisa) llançaran el mes d’agost un nou canal de televisió a la TDT dedicat a la informació esportiva. Les primeres emissions coincidiran amb l’inici del mundial de bàsquet, que es disputarà a Turquia a partir del 28 d’agost. Per a més endavant, s’estudia que Marca TV ofereixi continguts esportius en pagament per visió.

13 de juliol

EL PUNT PERFECCIONA EL DISSENY.

PREOCUPA LA TELEVISIÓ EN HORARI INFANTIL. Un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) referent al 2010 mostra el creixement de la preocupació dels catalans pels continguts perjudicials per als menors en horari infantil (de 18 h a 22 h). Si fa un any la preocupació social es mesurava en un 63,5%, actualment, el percentatge ha pujat a un 75%. Presenten l’estudi, el conseller delegat de l’àrea d’investigació del CAC, Santiago Ramentol, i el president de l’ens, Ramon Font. L’estudi revela també que un 88,1% de les persones enquestades són partidàries de prohibir els continguts pornogràfics en obert. Pel que fa a les televisions preferides, TV3 està en primer lloc (31,7%), en segon lloc, Tele 5 (13,2%) i, en tercer lloc, La 1 (10,7%). En ràdio, l’emissora líder és Catalunya Ràdio (15%), seguida de RAC1 (10,8%).

PRISA ENGEGA LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL. El grup Prisa, editor d’El País posa en marxa una transformació digital que, segons el mateix grup, obre un “procés de canvi en una empresa de mitjans de comunicació i edició”. Kamal M. Bherwani, director general de l’Àrea Digital està encarregat de liderar el projecte de canvi en l’àmbit digital. La nova organització tindrà una àrea específicament Digital dins del centre corporatiu, un departament de manteniment de Serveis Digitals, una àrea Comercial estructurada en tres seccions (Comercial, Operacions i Màrqueting) sota la direcció de William H. Derrenger, executiu que s’incorpora al Grup. Les diverses àrees tindran el seu propi director i un gerent general comercial d’El País, que és José Luís Puigdengolas.

9 de juliol

Foto: El País

VAGA INFORMATIVA A ITÀLIA. Els principals diaris italians, a excepció dels vinculats al primer ministre Berlusconi, no surten al carrer en protesta pel projecte de llei qualificat de llei mordassa, que en opinió de periodistes i polítics de l’oposició, afavorirà les activitats de la màfia. L’anomenada “jornada del silenci” ha estat convocada per la Federació Nacional de Premsa italiana amb l’objectiu d’eradicar la polèmica llei o almenys forçar modificacions que permetin intercepcions telefòniques policials i la publicació d’informacions captades en converses privades. Les cadenes de ràdio i televisió van secundar àmpliament la vaga mantenint alguns serveis informatius com els referents a la xarxa viària.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

11 de juliol

Kamal M. Bherwani, director de l’àrea digital

12 de juliol DIMITEIX EL DIRECTOR DE LA RÀDIO PÚBLICA BALEAR. El fins ara director d’IB3, la ràdio pública balear, Víctor Álvarez, presenta la dimissió després del polèmic veto a la selecció espanyola de futbol. El directiu va aconsellar als empleats abans de començar el campionat de Sud-

Foto: CAC

Foto: TVC

8 de juliol

114

àfrica que no encapçalessin cap butlletí esportiu parlant de la selecció espanyola.

Totes les edicions del diari El Punt tenen a partir d’avui una nova presentació gràfica, amb més color i una sèrie d’elements per facilitar-ne la lectura. El nou disseny, adaptació del que l’estudi Casas i Associats va fer per a l’Avui, proposa una millor selecció i interpretació del contingut del rotatiu. Fins ara el color estava limitat a la portada, la contraportada i els espais publicitaris. Ara l’amplia un 50% per a cada edició. Els colors de la renovació són el blau que des de fa dos anys marcava la portada i que ara s’estén a la contraportada i a les seccions Punt de Viata i Apunts. Les seccions de Països Catalans, Política, Europa-Món, Economia i Cultura i Espectacles s’identifiquen pel color bordeus. El verd s’utilitza per a la secció de Societat. La tipografia també canvia en el cos del text, en els titulars i les capçaleres.

Toni Soler és un dels impulsors d’Ara

EL FOTOPERIODISME ES REIVINDICA. El 14 Encontre Internacional de Foto i Periodisme, dirigit per Javier Bauluz, es reuneix a Gijón (Astúries) per reivindicar l’essència informativa de la professió. El record de fotoperiodistes històrics és present a la trobada: Roger Fenton, que va captar la primera instantània d’una guerra a Crimea el 1854; Jacob Riis, pioner a introduir imatges en un periòdic; Hans Baumann i el seu reportatge sobre Mussolini, a més de Robert Cappa i Henri Cartier-Bresson, fundadors de l’agència Magnum. Els fotoperiodistes actuals, Emilio Morenatti i Javier Bauluz, defenen a Gijón la qualitat del tre-

ball fotogràfic sense manipular ni alterar la realitat que s’ha de captar.

Un moment de la presentació de l’estudi

CALAF INAUGURA LA UNIVERSITAT D’ESTIU DE LA UDL. La periodista i presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), Rosa Maria Calaf, pronuncia a la Seu d’Urgell la conferència inaugural de la divuitena edició de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida (Udl) titulada “Periodisme del segle XXI: informació o espectacle”. Calaf, que ha estat reportera de TVE a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, HongKong i Pequín, defèn el periodisme rigorós, honest i responsable davant de l’entreteniment informatiu (infotainment), el sensacionalisme i la trivialitat” que avui proliferen en els mitjans.

14 de juliol ROSA CULLELL DIMITEIX. La directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Cullell, presenta la dimissió en el decurs d’una reunió ordinària del consell de govern de la institució. Cullell manifesta a mitjans catalans que “s’ha acabat la meva etapa davant de la CCMA. La part de gestió que crec que podia fer ja l’he feta i per motius personals i pro-

IBARZ PREMIAT PER LA UNIVERSITAT DE COLUMBIA. Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia a Amèrica Llatina des de fa vint-i-vuit anys és guardonada amb el premi Maria Moors Cabot, que atorga la Universitat de Columbia (Nova York) als informadors americans que amb el seu treball contribueixen a l’entesa entre els països del Continent. Ibarz és el primer europeu que obté aquest guardó.

Foto: Arxiu

Joaquim Ibarz, veterà corresponsal de La Vanguardia

15 de juliol RAMON MATEU DIRIGIRÀ LA CCMA. El director de Catalunya Ràdio,

Foto: Catalunya Ràdio

Ramon Mateu, serà l’eventual director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a partir del 6 de setembre. Substituirà Rosa Cullell, que acaba de dimitir i marxarà de la CCMA el setembre. L’expectativa és que no s’anomenarà un director definitiu fins passades les eleccions autonòmiques.

Ramon Mateu està al capdavant de la CCMA

EXPOSICIÓ DE TOSCANI A LA VIRREINA. El fotògraf italià Oliviero Toscani, juntament amb la fotoperiodista Susan Mieselas, inaugura la primera edició de l’OjodePez Photo Meeting, un congrés internacional de fotografia documental que durant tres dies proposarà conferències i debats sobre la professió en els quals també podran participar aficionats. Oliviero Toscani està convençut que la fotografia constitueix actualment un “autèntic art modern”.

18 de juliol POLÍTICO, LA REBOTIGA DEL CAPITOLIO. Jim Vandehei, de 39 anys, és el director de Político un web fundat el 2006 que s’ocupa de captar notícies estrictament polítiques i les ofereix al públic “al minut”. Són informacions recollides als passadissos dels centres de poder: Operacions, pactes, divergències, projectes... Vandehei havia fet periodisme polític durant quinze anys al Senat, a la Cambra de Representants per al Wall Street Journal. Quan va imaginar un web que oferís minut a minut tot el que coïa en el transfons polític ja treballava per al Washington Post. En va parlar amb el seu cap, John Harris, i amb l’empresari Robert Allbritton, de la dinastia periodística del mateix nom, propietaris de canals de televisió i exeditors de The Washington Sur. Vandehei i Harris van explicar al Washington Post el projecte i els va interessar. Però ells ja havien decidit emprendre sols la idea. Avui el web Político té entre tres i quatre milions d’usuaris únics, no li falta la publicitat i edita trenta-dos mil exemplars en paper. Vandehei explica el seu negoci en una entrevista publicada a El País. I qualifica l’iPad de “salvavides per als periòdics i per a molts mitjans”.

19 de juliol VÉRTICE 360º COMPRA LAVINIA. El grup audiovisual Vértice 360º comunica a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la compra de Lavinia, la companyia catalana del sector presidida per Antoni Esteve, amb l’objectiu de crear un gran grup de serveis i continguts audiovisuals. José María Irisarri, president de Vértice 360º, considera que aquesta operació “és bona per a la competència del sector, ja que la concentració s’ha convertit en el millor camí per créixer en la conjuntura actual.” El nou grup que sorgeix de la fusió tindria una facturació de 150 milions d’euros amb dades de l’exercici 2009 i s’ha imposat uns ingressos de 240 milions d’euros el 2012 i un EBITDA (benefici brut operatiu) de 40 milions. La transacció també permetrà al grup audiovisual Vértice 360º de reestructurar el deute (de 44.283.000 d’euros), segons els resultats presentats per la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

20 de juliol EL GOVERN ITALIÀ SUAVITZA LA LLEI MORDASSA. Un front comú format a Itàlia per periodistes, jutges, forces de l’ordre i editors, al qual s’ha afegit Gianfranco Fini (aliat de Berlusconi) i el cap de l’Estat, Giorgio Napolitano, fa que l’anomenada llei mordassa arribi retocada a la Comissió de Justícia de la Cambra de Diputats. Un canvi d’última hora al text de la nova llei permetrà que sigui el jutge, d’acord amb la defensa i l’acusació, qui decideixi quina part de les intercepcions telefòniques o les notícies filtrades es poden publicar per ser rellevants i quines poden ser secretes. El text definitiu es debatrà a la Cambra a partir del 29 de juliol. LA FAPE RECLAMA DRETS D’AUTOR PER ALS PERIODISTES. La presidenta de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), Elsa González, anuncia en el Fòrum Quevedo a Lleó (Castella) l’inici d’una sèrie de contactes amb responsables d’empreses públiques i privades per defensar que els periodistes cobrin drets d’autor per la seva feina. La nova presidenta de FAPE també fa referència en la ponència a la situació dels periodistes. Reconeix que “la professió viu un dels pitjors moments de les últimes dècades”, si bé obre una porta a l’esperança amb el potencial de treball que ofereixen les noves tecnologies. Elsa González creu que “els periodistes hem perdut credibilitat i imatge davant la societat, i influència davant el poder polític econòmic i social”. LA ILP SUPERA LES 500.000 SIGNATURES. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense Fronteres supera el número de mig milió de signatures vàlides exigides perquè la Mesa del Congrés n’admeti la tramitació publicitària presentada a iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), segons confirma l’Oficina del Cens Electoral. La recollida de signatures va néixer com a solució al procés de tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. A partir d’ara, l’aprovació de la ILP Televisió sense Fronteres ja és a mans dels grups polítics del Congrés. L’Acció Cultural del País Valencià comença a contactar-hi, explica l’entitat. JOSÉ MARÍA GARCÍA FITXA PER RAC1. El periodista esportiu José María García intervindrà a partir de setembre, un cop al mes, en el programa RAC1 i ho farà de manera “gratuïta”, informa l’emissora en un comunicat. García, de 66 anys, popularment conegut com a Butanito, aplega una llarga trajectòria en el periodisme esportiu, Fa anys va ser líder d’audiència absolut a la cadena SER, a la COPE i a Antena 3 ràdio. L’acord entre RAC i García es tanca en l’emissió en directe del programa conduït per Jordi Basté.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

fessionals ha arribat el moment de deixarho”. En la reunió d’avui, Cullell ha presentat un pla de viabilitat de la CCMA amb un cost previst de disset milions d’euros i desenes de prejubilacions. Altres fonts apunten que la directora general ha anunciat la dimissió després de discutir amb el conseller d’ICV Josep Viñeta i d’una relació no massa fluïda amb Enric Marín. L’actual president, que va substituir Albert Sáez, creia que el marge de maniobra de la directora general era més de “gestió diària que de planificació estratègica”. En qualsevol cas, tant Cullell com Marín descarten en aquests moments qualsevol desavinença.

115

DIA A DIA

21 de juliol NOVA DIRECTORA D’ESPORTS A LA SER. La cadena SER anuncia el nomena-

Foto: SER

ment de la periodista Laura Martínez com a nova directora d’Esports de l’emissora i d’Antonio Romero com a redactor en cap. És la primera vegada que una dona dirigeix aquesta secció en la qual tindrà més de doscents professionals per ser d’àmbit estatal. Laura Martínez va començar a exercir a Ràdio Móra d’Ebre de la SER i des dels 27 anys va dirigir l’àrea d’Esports a Catalunya. Fins ara s’ocupava d’aquest càrrec i cobria les informacions relatives al F. C. Barcelona per a Carrusel Deportivo. Recentment, va cobrir el Mundial de Futbol de Sud-àfrica. Antonio Romero també ha desenvolupat la seva carrera a la SER, dedicat especialment a l’activitat del Reial Madrid i la selecció espanyola de futbol.

PEPA BUENO DISTINGIDA AMB EL PREMI FRANCISCO CERECEDO. La periodista Pepa Bueno és la guanyadora de la XXVIII edició del premi de periodisme Francisco Cerecedo. El guardó reconeix la trajectòria professional de l’editora i presentadora de la segona edició del telenotícies de La 1 pel seu “rigor, qualitat i independència professional”.

116

Foto: CAC

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Foto: RTVE

CARME FIGUERAS, CONSELLERA DEL CAC. La socialista Carme Figueras, fins ara portaveu adjunt del PSC en el Parlament és nomenada membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució de Rafel Jorba. La nova consellera del CAC ha participat en la comissió de control de TV3 i Catalunya Ràdio al Parlament i està especialitzada en aspectes com la infància o el llenguatge dels signes per a sords.

ELS PROFESSIONALS DE LES PRIVADES REBUTGEN ELS BLOCS. El pacte entre PSOE i PP per controlar les informacions electorals a les privades ha causat “estupor” a les redaccions d’informatius

Pepa Bueno ha obtingut el premi Francisco Cerecedo

EL CAC ESTRENA SEU. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) estrena nova seu al carrer Sancho de Ávila 128-129 del 22@ de Barcelona. La nova seu és obra dels arquitectes del Consorci de la Zona Franca, Jaume de Oleza i Marta Casas. A la inauguració de la seu assisteixen el president Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; l’alcalde Hereu. El president del CAC, Ramon Font, reconeix la feina dels antecessors en el càrrec i considera el CAC una “institució forta, assentada en el sistema polític institucional”.

Foto: IB3

WIKILEAKS DESTAPA SECRETS DE GUERRA. El portal WikiLeaks publica 92.000 arxius secrets de l’Exèrcit nord-americà a la guerra de l’Afganistan que deixen al descobert els “draps bruts” en l’actuació de l’Exèrcit nord-americà en aquell país centreasiàtic. Fins fa poc temps, els arxius secrets governamentals tardaven anys a ser desclassificats per donar-se a conèixer. Amb la pàgina web especialitzada a descobrir “incòmodes secrets oficials” s’ha aconseguit que dels 91.000 documents confidencials se n’hagin divulgat 76.000. El web es nodreix de les denúncies anònimes de pràctiques il·legals, corruptes o qüestionables dins de la seva pròpia organització. El fundador de la WikiLeaks és el periodista australià Julian Asange.

22 de juliol

24 de juliol

PERE TERRASSA, DIRECTOR GENERAL D’IB3. El Ple del Parlament balear nomena Pere Terrassa com a nou director general de l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears (IB3) en substitució d’Antoni Martorell, que va presentar la dimissió el 10 de juny passat.

26 de juliol

Laura Martínez estrena càrrec a la SER

Figueras, nova consellera del CAC

27 de juliol

de les mateixes i provoca també la condemna d’associacions de periodistes. TV3 ja ha fet explícita la protesta contra la normativa en anteriors campanyes no firmant-ne les cròniques. Antena 3 considera el pacte “un disbarat”. I és per això que les cadenes privades es reivindiquen com a empreses amb el dret d’“organitzar-se en llibertat”. La mesura encara s’haurà de debatre al Congrés.

Pere Terrassa substitueix Antoni Martorell

28 de juliol MEMÒRIA 2009 DEL CIC. La Fundació Consell de la Informació de Catalunya (CIC) presenta l’informe-memòria corresponent al 2009 amb ressenya dels expedients oberts durant l’exercici i les activitats realitzades. La Fundació CIC és l’entitat sense afany de lucre que té per finalitat vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el codi deontològic. La memòria, de setanta-quatre pàgines, es presenta amb un pròleg signat per la presidenta del CIC, Llúcia Oliva, i el secretari general, Josep Maria Cadena. L’informe-memòria recull els acords presos el 2009 sobre diversos temes d’interès en els quals va intervenir el CIC. En l’estudi, debat i resolució van intervenir la majoria de consellers amb aportacions, reflexions i suggeriments de gran vàlua. El CIC creu que ha d’ampliar al màxim possible la participació de la societat civil en el Consell, ja que “tots els elements decisius en la nostra comunitat s’hi han de trobar representats i han de tenir-hi veu pròpia”. La memòria ofereix resultats de l’estat de comptes, detallat i auditat (despeses i guanys). El document del CIC agraeix el suport rebut del Col·legi de Periodistes de Catalunya, així com de diversos mitjans adherits. El document també inclou els expedients oberts des del maig de 2008 al novembre de 2009. GARCÍA-SOLER PRESIDEIX EL CONSELL DE BTV. El periodista Jordi García-Soler (Barcelona, 1947), que dirigeix a Catalunya Ràdio el programa Converses, és nomenat president del consell d’administració de l’Institut d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), l’empresa municipal que gestiona Barcelona Televisió (BTV). Substitueix Carme Páez, que deixa el càrrec per motius personals.

La proposta oficial de la subcomissió del Congrés encarregada de la reforma electoral, coneguda avui, va molt més enllà del que temien les associacions de periodistes. Urbaneja insta els directors i editors de tots els mitjans (televisions, ràdios i premsa) a donar una resposta rotunda a una proposta que, segons ell, anul·la la idoneïtat dels debats les entrevistes i les informacions.

LARRAÑAGA I ALCALÀ FITXEN PER LA COPE. Altres dos professionals del programa esportiu de la SER, Joseba Larrañaga i Juan Antonio Alcalà, passen a treballar a la COPE en l’espai esportiu nocturn de l’emissora. El primer informarà de divendres a diumenge, inclòs el dissabte, el segon ho farà de dilluns a dijous. Alcalà va començar la carrera a la COPE el 1989. És expert en la cobertura de grans esdeveniments esportius. Feia divuit anys que era a la SER. Larrañaga feia onze temporades a la cadena de Prisa. Des de 2004, substituïa José Ramon de la Morena com a director i presentador d’El Larguero. Recentment, es van incorporar a la cadena dels bisbes Paco González i Pepe Domingo Castaño.

12 d’agost

Foto: M.A. Benedicto

3 d’agost

COTXE BOMBA CONTRA CARACOL RADIO. Un cotxe bomba explota a Bogotà

Urbaneja, president de l’APM

COMPREN NEWSWEEK PER UN DÒLAR. Els magnat nord-americà Sidney Harman, de 91 anys, compra la revista Newsweek, anuncia The Washington Post, empresa que havia estat propietària de l’esmentada revista els darrers cinquanta anys. El multimilionari Hartman podria haver adquirit l’emblemàtica publicació pel simbòlic preu d’un dòlar a canvi d’assumir els deutes de la publicació que el 2009 va perdre trenta milions de dòlars i onze en el primer trimestre de 2010. El nou propietari de Newsweek és el fundador de Hartman International Industries, empresa que fabrica els equips d’àudio emprats en els vehicles Mercedes Benz, BMW i Lexus.

5 d’agost EL CAC TRANSFORMA CONCESSIONS EN LLICÈNCIES. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha transformat en llicències un total de 293 concessions per a la gestió indirecta de serveis de ràdio i de televisió d’àmbit autonòmic i local. La conversió va ser aprobada pel CAC en el ple del 28 de juliol. El CAC havia rebut un total de 297 sol·licituds, però en va rebutjar quatre (tres no eren titulars de la concessió i la quarta havia estat demanada per a una unitat mòbil). De les 293 transformacions aprovades, n’hi ha 178 noves llicències de gestió indirecta d’emissores de FM de caràcter comercial; 60 són per a la gestió indirecta de l’explotació de la ràdio digital terrestre; 54 corresponen a concessions de televisió digital local i una concessió és per a 8TV.

DEMANDA AL CONGRÉS: ERADICAR ELS ANUNCIS DE CONTACTES. Els grups parlamentaris d’ERC de IU-Iniciativa presenten una proposta no de llei a debatre al Congrés. ERC proposa que la Cambra insti el Govern a “no subvencionar ni realizar publicitat institucional a tots aquells grups mediàtics que defugen el Pla Integral contra la Tracta.” Aquest convoca els diaris a eliminar la secció de Contactes i va entrar en vigor l’1 de gener de 2009. El president del Govern, Rodríguez Zapatero, va avançar en el debat de l’Estat de la Nació que vol eliminar el esmentats anuncis. Un 80% de la població espanyola hi dóna suport, segons una enquesta publicada recentment per La Razón, que ja ha eliminat els anuncis sexuals.

11 d’agost UN

DOCUMENTAL SOBRE L’ALZHEIMER SELECCIONAT A SANT SEBASTIÀ. “Bicicleta, cullera, poma”, és el documental de Carles Bosch, realitzat al voltant de la malaltia de l’Alzheimer seleccionat al Festival de Cinema de Sant Sebastià per participar en la secció oficial, fora de concurs. El film ha estat realitzat

davant la seu de Caracol Radio. L’atemptat va provocar nou ferits, dos d’ells molt greus. És el primer sota el Govern del president Juan Manuel Santos, que va ocupar la presidència el passat 7 d’agost. L’automòbil portava cinquanta quilos d’explosius. El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa públic un comunicat en què condemna l’atemptat contra l’emissora.

DAVID CANTERO, A TELE 5. La cadena de Mediaset, propietat de Sílvio Berlusconi, informa haver fitxat el periodista David Cantero, que a partir del pròxim setembre presentarà l’edició del migdia d’Informativos Tele 5, fins ara a càrrec de Pedro Piqueras, cap dels Informatius de la cadena. Cantero treballava des de l’any 1984 a Televisió Espanyola. En els darrers sis anys, ha presentat el Telediario del cap de setmana. Aquest agost substitueix Pepa Bueno al Telediario 2. El fitxatge respon a una reforma dels informatius, segons explica Pedro Piqueras cap del servei. El que no diu és si ell tornarà a l’edició del vespre, ara en mans de Pepe Ribagorda i Marta Fernández.

15 d’agost EXPLOSIUS CONTRA DUES SEUS DE TELEVISA. El grup mediàtic mexicà Televisa pateix el segon atac amb explosius en pocs dies en dues de les seus. Un grup d’individus sense identificar llancen des d’un vehicle en marxa un artefacte que explota davant la seu de la cadena, ubicada a Monterrey. L’anterior artefacte havia esclatat a la seu de Matamoros.

17 d’agost NOVA VERSIÓ DE 3ALACARTA DE TV3. Televisió de Catalunya i CCRTV In-

Foto: TVC

4 d’agost URBANEJA CONSIDERA UN DESGAVELL REGULAR LA INFORMACIÓN ELECTORAL. El president de l’Associació de la Premsa de Madrid, Fernando González Urbaneja, considera una mesura “sense precedents en països democràtics” regular la informació electoral a les televisions privades.

en col·laboració amb la fundació creada el 2008 per l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. Carles Bosch es va implicar durant dos anys en la vida de l’expresident i el dia a dia amb la família des que va anunciar que patia l’afecció El film es projectarà el setembre a les sales comercials. Carles Bosch, que en el seu moment ja va ser nominat a l’Oscar pel millor Documental per “Balseros”, ha exercit bona part de la seva carrera al programa 30 minuts de TV3.

Bosch, autor del documental seleccionat

teractiva posaran properament en marxa una millora del servei de vídeo a Internet, el 3alacarta, on han estrenat l’anomenada “versió beta”, encara en fase de proves. La tardor que ve s’hi incorporaran novetats exclusives per al web que facilitaran la navegació als usuaris.

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Agost

117

DIA A DIA

19 d’agost

25 d’agost

EL GOVERN DE CRISTINA KIRCHNER TREU CLARÍN D’INTERNET. El ministre de Planificació argentí, Julio de Vido, membre de l’executiu de Cristina Fernández, home de confiança de Néstor Kirchner i principal interlocutor entre el Govern i l’empresa privada, anuncia que es cancel·la la llicència que té Clarín com a proveïdor d’Internet a través de Fibertel, societat subsidiària de Cablevisión. Clarín és el grup mediàtic més gran de l’Argentina, que està rebent pals del Govern kirchnerià, des de la denominada Llei de Mitjans.

ALEMANYA APROVA UN PROJECTE DE LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. El Consell de Ministres del Govern alemany aprova un projecte de llei per garantir la protecció de dades. La nova norma serà al carrer el mes d’octubre i impedirà que els empresaris utilitzin Facebook per investigar qüestions personals, l’orientació sexual, les creences religioses o les aficions dels empleats. Per buscar dades dels aspirants a una feina, els empresaris podran ferho en xarxes professionals com Linkedin.

MOR EL PERIODISTA CARLOS MENDO (1933-2010). Mor a Madrid el

Foto: El País

periodista Carlos Mendo, un dels fundadors del diari El País els anys setanta, integrant de la tertúlia de la SER Hora 25 i professional radiofònic. Especialista en política internacional entre 1965 i 1969 (va exercir de corresponsal a diversos països) va ser director de l’agència EFE i, més tard, entre 1977 i 1983, cap de premsa d’Aliança Popular. Amb la transició va col·laborar en l’assentament polític amb les regles del joc de la democràcia.

Carlos Mendo en una imatge d’arxiu

24 d’agost LA CCMA, 1.340.000 D’USUARIS A INTERNET. L’audiència de la Corporació

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a Internet va tenir el mes de juliol 1.340.000 usuaris únics, (300.000 més que el 2009). L’espai més visitat va ser TVC amb 997.000 usuaris.

118

JAVIER HOYOS ESTARÀ A CARRUSEL. El periodista de Cantabria, Javier Hoyos, substituirà Paco González en la dirección del programa Carrusel Deportivo de la cadena SER. Hoyos afirma que, malgrat la partença de González i Carreño a la COPE, “el gruix de l’equip s’ha quedat i ha estat consolidat”. El periodista també confessa que fa dotze anys va deixar l’esport i es va dedicar a fer informació “a ultrança a Euskadi.”

30 d’agost EL PERIÓDICO RENOVA LES PÀGINES D’OPINIÓ. El setembre aportarà a El Periódico de Catalunya noves pàgines d’Opinió amb nous col·laboradors que s’incorporen des del dia 1 de setembre a les pàgines del diari. La periodista Rosa Cullell, fins fa poc directora general de la CCMA, torna a col·laborar al diari amb una columna setmanal que compartirà amb l’historiador Joaquim Coll i amb habituals de la casa, com Olga Merino, Carlos Elordi, Francesc Escribano i Ramon Folch. S’hi incorpora, amb una col·laboració quinzenal, la periodista i escriptora Llúcia Ramis, guanyadora de l’últim premi Josep Pla. Altres col·laboradors amb periodicitat quinzenal són l’historiador Enrique Ruíz-Doménech i el periodista de TV3 Martí Gironell, premi Néstor Luján de novel·la.

26 d’agost TV3 PREPARA UN CONCURS PER A LA NIT 10. TV3 difondrà per a la Nit 10, prèvia a la Diada de l’Onze de setembre, el programa La partida, basat en el concurs d’estiu del mateix nom que s’emet els dimarts, en forma d’espectacle de televisió. El plató rebrà els presentadors de diversos programes de la cadena per posar-ne a prova els coneixements i habilitats en el concurs. Hi haurà actuacions musicals, entre aquestes la del grup de rock La Resistència.

27 d’agost HOMENATGE AL CORRESPONSAL JOAQUIM IBARZ. El VIII Encontre de Periodisme d’Altura que té lloc a Castejón de Sos (Pirineu aragonès) ret un inesperat homenatge a Joaquim Ibarz, impulsor, juntament amb el periodista d’ABC Enrique Serbeto, de les jornades. Ibarz rep una placa commemorativa de l’acte de mans del president d’Aragó, Marcelino Iglesias. L’homenatjat és natural de Saidi (Osca) i des de fa tres dècades, corresponsal de La Vanguardia a l’Amèrica Llatina. Recentment, ha rebut el premi internacional de periodisme Maria Moors, atorgat per la Universitat de Columbia (Nova York). Ibarz és el primer periodista no nord-americà que rep aquest reconeixement. Són ponents de la jornada periodistes d’El País, El Periódico, El Mundo i Televisió Espanyola.

QUARTA BOMBA CONTRA TELEVISA. Un cotxe bomba explota davant d’un estudi de la cadena Televisa a Ciudad Victoria, Tamaulipas (Mèxic), l’estat on fa pocs dies es van trobar els cossos de setanta-dos immigrants. L’atac causa danys en edificis, però sortosament no fa víctimes. És el quart atac contra un estudi de Televisa des de 2009.

29 d’agost USA TODAY REDUIRÀ UN 9% LA PLANTILLA. El segon diari més gran del Estats Units, USA Today, anuncia la major reestructuració de la història: El comiat de

Martí Gironell és una de les noves firmes d’El Periódico

Foto: TVC

21 d’agost

130 empleats, la reducció d’un 9% sobre una plantilla de 1.500 persones. La publicació es va fundar el 1928. Actualment, ha apostat àmpliament per Internet i ha deixat l’edició impresa en segon terme.

DAVID CANTERO SUBSTITUÏT PER MARCOS LÓPEZ. El periodista Marcos López substituirà, juntament amb Maria Casado, els Telediario de cap de setmana de TVE. La vessant esportiva de l’informatiu serà a càrrec de María Escario, que s’ocupava de la secció d’Esports del Telediario del matí, que continuarà menat per Susana Roza i Ana Roldán, qui s’ocuparà d’Informe semanal.

31 d’agost LA REALITAT FOTOGRÀFICA A VISA POUR L’IMAGE. Té lloc a Perpinyà l’exposició fotogràfica Visa pour l’Image, nascuda l’any 1989 per iniciativa de l’avui director del festival, Jean-François Leroy. Enguany, el festival mostra la seva creativitat en trenta enclavaments diferents. Hi participen National Geographic Getty Images, France Press i molts altres. Leroy explica que cada any mira més de quatre mil projectes fotogràfics, alguns dels quals figuraran a l’exposició. Aquesta vegada Visa pour l’Image ha prioritzat fotografies realistes, com les captades a Nova York per Andrea Atar Reese durant els mesos que va conviure amb dos sense sostre.

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

LA VIDA MÁS ALLÁ DEL PERIODISMO

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

La libertad de prensa, herida de muerte en los últimos años por los inyectores de publicidad, pierde activos cada día, en el goteo constante de despedidos que el fantasma de la crisis envuelve. ¿Qué vida nos espera más allá del periodismo? La música, la cocina, el psicoanálisis y el trato con el público han sido llaves en mano para cinco periodistas que han abierto las puertas de una nueva realidad profesional. Afrontando un despido, han visto aflorar en ellos potencial suficiente para ganar calidad de vida y revalorizarse, lejos de las redacciones que no lo supieron hacer. “Me dieron el despido de un día para otro. Sin vaselina, sin anestesia, nada. No había tenido más intuición que la conciencia de que me iba hacia la cincuentena y, para los de mi generación en esta profesión, los cincuenta años son fecha de caducidad”. Aquella noche —el pasado mes de octubre— quedaban atrás catorce años de Fabián Ortiz como jefe de redacción en el periódico As, cubriendo la información del Barça, pero también observando una profesión que se deteriora. “Antes del despido ya llevaba dos años de luto. Aní-

120

micamente estaba quemado. No me gustaba cómo se hacían las cosas. Que sólo el criterio válido sea el vertical, que la razón la tiene el director y que no se puede discutir...”. Fabián nunca se detuvo. En 2002 había iniciado su preparación en psicoanálisis y, al ser despedido, el estudio de la psique ganó tiempo en su vida. “Hacía de seis a siete horas semanales de formación, tres seminarios mensuales, el análisis propio con un grupo terapéutico y prácticas de docencia”, recuerda. Así ha sido cómo Fabián ha pasado de escuchar declaraciones de futbolistas, a escuchar las manifestaciones del inconsciente de los pacientes que llegan a su consulta. “Pensé, un periodista de más de cincuenta años empieza a oler a podrido, mientras que un psicoanalista, cuanto más viejo, más sabio y mejor profesional” (www.fabianortiz.es). Fabián es de los que piensan que “dedicar casi toda la vida a una profesión limita mucho el campo de acción”. Pero una cosa es desear un cambio de rumbo y otra bien distinta que te tengas que replantear el camino profesional porque “te han echado a la calle”, que es, en palabras de ella misma, lo que le hicieron a Clara Sánchez-

Castro, en julio de 2009. Ni los premios conseguidos, ni la audiencia elevada, ni una manera consolidada de hacer radio constructiva durante cuatro años al frente del programa Serendípia, de la COM —seis años en total en la empresa—, habían podido impedir que la frialdad de los números se desprendiera de una profesional como ella. “Nunca había tenido paro y me sentí responsable, cobrando ese dinero, de buscar trabajo y volver a estar activa”. Y se hizo el propósito de redescubrirse. La música la ayudó. “Había estudiado piano y siempre me ha gustado cantar. Y el punto siguiente fue hacerse una web (www.clarasanchezcastro.com). “No pienso renunciar a la música, pienso seguir hasta el final. No me quiero despegar. Cantar es un acto de comunicación y sentir que comunicas, en un escenario, es mágico”, asegura Clara que ahora sabe que guarda un buen chorro de luz para cualquier tormenta. Carlos Ortiz utiliza su afición a cocinar para estirar tanto como puede aquella ilusión que durante 28 años le había hecho sentir el trabajo de reportero gráfico, en TVE. Carlos es uno de los prejubilados incentivados con casi la totalidad del sueldo que cobraba en la tele, garantizado hasta los 65 años —él ahora tiene 54 y dejó de trabajar en diciembre de 2008, cuando tenía 52—. “Pero que estés económicamente cubierto, no te libra de sentirte fuera de circulación de tu antiguo trabajo. La adaptación a la nueva situación no es fácil”, dice. Él, dos veces por semana, se va a Barcelona desde Valldoreix, donde vive, para ayudar y aprender todo lo que puede en el restaurante Basmati, de la calle París. Carlos asume que la adhesión a la propuesta de TVE no fue nada forzada. “Yo veía que el nivel de calidad iba menguando, había tocado techo. En un símil gastronómico, habíamos pasado de hacer paellas, periodismo de calle, contrastando e investigando, a la comida rápida”. Según él, “desde la incorporación de las privadas, la calidad se ha confundido con la audiencia”. La desconexión que Fredi Ribó hizo del periodismo fue contundente. Desde 2004, Fredi trabaja en Turismo Juvenil de Cataluña, como director del albergue La Valira, en La Seu d’Urgell. Económicamente ha salido beneficiado. Su mirada hacia el periodismo no es buena, ni por el recuerdo personal ni por lo que sigue viendo. “No era tanto la filosofía o la política empresarial del periódico lo que me rebelaba, sino la incapacidad democrática de algunos políticos locales y provinciales, que ya habían intentado desestabilizarme presionando a la dirección del diario en varias ocasiones. De hecho, cuando me despidieron los compañeros de la prensa redactaron un manifiesto de protesta y apoyo, y se recogieron firmas. Con todo, yo preferí dar otro rumbo a mi vida personal y laboral y todo quedó olvidado”, declara. “La gran falta de análisis, por la negación del empresario a hacerla, hace que el periodismo, enfocado al divertimento y al espectáculo,

atraviese un mal momento, en el que el mismo profesional, marcado por los miedos y la incertidumbre, ha hecho un ejercicio de ‘entreguismo’, de tirar la toalla. Y eso se paga siempre desde la subjetividad personal, no tiene que ver sólo con la profesión. El cuerpo es siempre un cuerpo individual", diagnostica el psicoterapeuta Fabián Ortiz, que desde su sillón de tertuliano, en Catalunya Ràdio y Ona FM, puede expresarse ahora más libremente. “Es muy difícil dejar de ser periodista, no por la actitud, sino porque es una manera de entender la vida y de relacionarse con la información. Las profesiones las hacen los profesionales”. CARME ESCALES

RADIOGRAFÍA DE LA PRENSA DE PROXIMIDAD La prensa de proximidad ha pasado por el quirófano y una serie de expertos en periodismo, sociología y economía han sido los cirujanos encargados de la operación. El resultado final ha sido el Libro Blanco 2010 de la prensa comarcal, un riguroso estudio sobre el sector de la prensa local y comarcal de información general y con difusión de pago que hay actualmente en Cataluña. El estudio ha sido un encargo de la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal y lo ha elaborado la consultora Marketing Media Europe con la colaboración de Media Hotline y la Universidad Pompeu Fabra. A lo largo de las 158 páginas, se analizan diferentes problemáticas y se apuntan soluciones, dirigidas sobre todo a los editores, con el objetivo de sobrevivir a la actual coyuntura de pérdida de ingresos publicitarios, reducción de gastos y de ayudas públicas. El estudio cuenta con un centenar de cuadros de datos e incluye datos del volumen de ingresos por publicidad, cifras de ventas, márgenes de beneficio, indicadores de consumo, costes por puesto de trabajo, rendimientos por ejemplar vendido y otras ratios de interés. Gracias a esta profusión de datos, el estudio pone de manifiesto la importancia de la prensa comarcal y local en Cataluña y destaca el liderazgo por delante de las grandes cabeceras generalistas. También los dos factores importantes respecto al poder de prescripción de la prensa comarcal como la proximidad con el lector y el hecho de convertirse en una especialización en el “día a día” del lector. El estudio comienza con un capítulo en el que Jaume Guillamet, catedrático de Periodismo de la Universidad Pompeu Fabra y coordinador del Grup de Recerca en Periodisme, repasa la evolución histórica de la prensa de proximidad, así como la naturaleza de la misma. Guillamet resalta la “capacidad de resistencia demostrada ante la crisis financiera y publicitaria desatada en 2008” y destaca el “refuerzo continuado de la prensa comarcal en la base del sistema comunicativo”, que de-

que les ha permitido retener a “algunos anunciantes y sacar adelante algunas campañas nuevas negociando precios y condiciones a la baja”. En la comparación entre el modelo económico de los diarios comarcales y los diarios generalistas (el estudio toma aquellos con una difusión inferior a 30.000 ejemplares para hacer una comparación más realista), se observa un mayor margen bruto de explotación en los comarcales, debido a una estructura de costes más contenida. En cambio, los rendimientos que obtienen por puesto de trabajo son bastante inferiores, hasta el punto de quedarse en un 50% de la tasa de productividad que otros editores obtienen sobre el coste de cada puesto de trabajo. Finalmente, el estudio apunta unos retos de futuro. Esta parte del estudio está elaborada por Celestino Manzano junto con Joan M. Corbella, profesor del departamento de Comunicación de la Universidad Pompeu Fabra. En cuanto a afrontar estos retos, los autores creen que el impacto de la crisis económica afecta de manera muy fuerte a la prensa de proximidad y advierten de que para salir de esta situación se necesita estrategia de mercado y buena gestión. Manzano y Corbella critican que, “en el sector de la prensa comarcal en conjunto, falta una táctica de mercado definida y los editores deben darse cuenta de que el escenario del mercado ha cambiado” y, por lo tanto, hace falta “una estrategia de sector, en la que los editores tienen que trabajar de manera colectiva”. EUDALD COLL

LOS JÓVENES: EL GRAN RETO DE LA RADIO Hace dos años, concretamente en octubre de 2008, la Asociación Catalana de Radio encargó al Observatorio de la Radio en Cataluña un estudio sobre los hábitos radiofónicos de los jóvenes. Ese encargo partía de una preocupación basada en datos reales ya que, según el Estudio General de Medios (EGM), hacía trece años que las cifras de oyentes de radio no crecían entre la población comprendida entre los 14 y los 24 años. No sólo no crecían sino que incluso iban a la baja. El periodista Josep Maria Martí, actual decano del Colegio de Periodistas de Cataluña y presidente del Observatorio de la Radio, lo dejaba bien claro el 10 de marzo en su blog con un post titulado La crisis de la audiencia radiofónica juvenil. “La mayor parte de los operadores públicos y privados —escribía Martí— hace tiempo que ven con impotencia cómo los jóvenes no responden a su oferta de programación, no se trata de un hecho coyuntural, sino que ya se ha convertido en una realidad estructural que empieza a ser preocupante: no incorporar a la escucha radiofónica a porcentajes significativos del segmento de los 14 a los 18 años puede tener consecuencias muy negativas para el futuro

de nuestro medio”. El estudio encargado al Observatorio de la Radio, que se presentó el pasado mes de diciembre bajo el título La radio y los jóvenes. Problemática actual y tendencias de futuro, profundiza en las causas de la actual desafección del público juvenil y apunta algunas recomendaciones para frenar la pérdida de oyentes entre las audiencias más jóvenes. Según este trabajo en la radio en Cataluña se está configurando “un nuevo perfil de potencial consumidor ante el que las actuales estrategias de captación utilizadas hasta ahora por los operadores no acaban de funcionar”.

Nos encontramos con un consumidor que prefiere Internet a la radio, con una acentuada tendencia a las redes sociales (72,9% de los encuestados) y a los blogs (un 24,1% mantiene alguno), una herramienta al alza ya que, tal y como apunta el estudio, “este colectivo de jóvenes generadores de contenidos se irá incrementando en los próximos años”. Esta investigación advierte de que una de sus conclusiones puede parecer que contradiga esta tendencia, ya que afirman que “los jóvenes catalanes sí escuchan la radio”. “La primera sorpresa —admite Xavier Ribes, profesor del Departamento de Comunicación Audiovisual de la UAB e investigador principal del estudio— fue descubrir que, contra lo que decían los estudios de audiencia, los jóvenes sí escuchan la radio. Pero lo hacen de una forma poco atenta, breve, casi involuntaria. Las situaciones de consumo y los hábitos culturales de los jóvenes son complejos y no los podemos encuadrar fácilmente dentro de esquemas sencillos. Por ejemplo, intuíamos que una buena parte de las pérdidas de radioyentes jóvenes detectados por los estudios de audiencia podían estar siendo absorbidos por un consumo de radio por Internet. Y esto no ha sido exactamente así. La Red, evidentemente, ha entrado a formar parte de su 'dieta mediática', pero la radio en línea es sólo una pequeña parte de su tiempo en Internet.” A nivel de contenidos, los autores de este trabajo apuntan a que la música es el contenido que los jóvenes prefieren por encima del resto, siendo lógicamente las cadenas temáticas musicales las más sintonizadas. (..) Sin embargo, las empresas que se dedican a este tipo de radio deben estar alerta. Según el estudio del Observatorio de la Radio, “la radio musical de antena convencional ya no parece

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

fine como una de “las sorpresas positivas de la evolución de los medios en Cataluña”. A continuación, Enrique Yarza, presidente de Media Hotline, analiza la penetración de la prensa comarcal en el territorio. Yarza sitúa el conjunto de la prensa comarcal —como fenómeno global—como líder de audiencia, por encima de medios generalistas como El Periódico de Catalunya o La Vanguardia y destaca que seis de cada diez lectores de prensa lee prensa comarcal. Por su parte, Celestino Manzano, economista y director general de Marketing Media Europe S.L., profundiza en los aspectos diferenciadores de la prensa de proximidad como son: la gran penetración territorial, la cobertura informativa (la prensa comarcal tiene un liderazgo informativo en treinta y ocho de las cuarenta y una comarcas catalanas), así como el tratamiento informativo del entorno del lector. Manzano destaca que la crisis económica ha obligado a los editores a aplicar cambios en la edición de las publicaciones, centrándose fundamentalmente en la modificación de la periodicidad de edición y en la reducción del número de páginas. Estas medidas tienen como objetivo equilibrar los costes operativos tras la fuerte caída de la contratación publicitaria. En este contexto, la integración empresarial tiene poca presencia en el sector, a pesar de ser una vía de ahorro de costes y de mejora en la productividad. “El modelo clásico que han seguido los editores de prensa comarcal hasta ahora ha sido el de la integración horizontal, a través de la participación en otras publicaciones, pero siempre dentro de la misma cadena de valor del negocio periodístico”, escribe Manzano. En cuanto a empleo, Manzano apunta que el sector de la prensa comarcal y local catalana con difusión de pago daba trabajo, en 2007, a 1.860 personas fijas en plantilla y a 900 más de manera indirecta. La crisis, sin embargo, ha afectado al sector y en 2009 se había reducido el número de personal fijo en plantilla situándose en 1.690 personas. En el capítulo destinado a la inversión y estructura publicitaria, se observa la caída en la inversión publicitaria (de los 62,3 millones de 2007 a los 42,9 de 2009). Este hecho es importante si tenemos en cuenta que la publicidad es la primera fuente de ingresos de la prensa comarcal, con un 58,4% sobre los ingresos totales de 2009. Manzano resalta que “en estos dos últimos años la prensa comarcal ha perdido 1 de cada 3 millones que facturaba a los anunciantes en 2007, lo que da una idea muy clara del impacto de la crisis sobre la actividad de los editores de la prensa comarcal”. Sin embargo, tras un análisis exhaustivo de la evolución de la inversión publicitaria por tipo de publicaciones y demarcaciones, este economista concluye que “las cifras demuestran que en 2009 ha habido un gran esfuerzo comercial en la venta de espacios de publicidad” y remarca el esfuerzo de los editores para mantener la actividad, lo

121

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

actuar como prescriptora principal, al haber sido sustituida por Internet”. En este mismo sentido, Joan Sabaté, director general de la FUNDACC y profesor de sociología de la comunicación en la Universidad Ramon Llull afirma que “la radio musical debe tener más motivos de preocupación porque ahora las nuevas tecnologías, como es el caso de Spotyfive, permiten que te hagas tu emisora de radio musical a la carta”. Finalmente Xavier Ribes admite la dificultad de imaginar cómo será el oyente del futuro “porque lo que debe cambiar, en primer lugar, es la radio en sí, tanto en modelos programáticos, como en diversificación de la oferta. Se hace casi imprescindible que exista una distribución multiplataforma de los contenidos sonoros para facilitar al oyente joven el acceso a estos contenidos de forma ubicua y asincrónica a la emisión y que lo pudiera hacer a través de cualquier dispositivo (móvil, televisión, Internet, vídeoconsola, equipo de música...). Además debería poder manifestar qué ha escuchado, dar su opinión y recomendarlo, si lo considera oportuno, a sus amigos de forma fácil”. Así pues, la radio actual tiene ante sí un gran reto. Si quiere mantener las audiencias actuales tendrá que luchar contra una desafección con un montón de estrategias. Nuevos problemas, nuevas respuestas. Internet, una vez más, obliga a los medios de comunicación a reinventarse. ARNAU SOLER

moverme constantemente y me gustaba cambiar cada vez que sentía que ya había cumplido una etapa. Tuve suerte porque en todos los lugares donde trabajaba y quería hacer otro trabajo mis jefes no pusieron ningún impedimento. Es decir, que las circunstancias me ayudaban. Por eso a todos los jóvenes que he visto interesados en arriesgar un poco les he estimulado a hacerlo. Profesionalmente, vale la pena atreverse porque, en general, encuentras agua en la piscina”, responde. En 1996 hace un nuevo salto en su carrera al ser nombrada portavoz de Javier Solana, secretario general de la OTAN. Cristina reconoce no haber dudado demasiado en aceptar la oferta: “Por una parte, desde un punto de vista intelectual era una oportunidad porque yo había estudiado temas de relaciones internacionales y de seguridad en la Universidad de Columbia y conocía muy bien el ámbito de acción de la OTAN. Por otra parte, conocía muy poco a Javier Solana, tan sólo de la época de ministro y me pareció que trabajar con alguien con su trayectoria era una oportunidad extraordinaria. Estoy contenta de haberlo hecho y aprendí muchas cosas.” Después de la OTAN, sigue a Solana cuando

CRISTINA GALLACH, PERIODISTA

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

“LA UE NO HA SUPERADO EL PROBLEMA DE LEGITIMIDAD”

122

Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, 1960) es licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y máster en Relaciones Internacionales por la Universidad de Columbia. Ha trabajado como periodista en Cataluña, en Estados Unidos, en Rusia y en los países del Este, pero el mayor reconocimiento profesional vino al convertirse en la portavoz de Javier Solana: primero, cuando era secretario general de la OTAN y, después, como alto representante para la Política Exterior y Seguridad Ciudadana de la Unión Europea. El pasado 30 de junio recogió el premio Ernest Udina, que concede la Asociación de Periodistas Europeos de Cataluña (APEC) y el año pasado el Financial Times la escogió como una de las treinta personalidades más influyentes en Bruselas. Desde la UE se ha insistido siempre en potenciar la movilidad laboral, uno de los puntos débiles de los españoles. Gallach en los años ochenta ya fue a estudiar y a trabajar a los Estados Unidos y en los noventa trabajaba en la Europa del Este, Bruselas, etc. Teniendo en cuenta el sedentarismo de buena parte de la profesión, ¿no se sentía una rara avis? “Mi actitud personal y profesional era

es nombrado alto representante para la Política Exterior y Seguridad Ciudadana de la UE. En cuanto a la comunicación en la UE, que arrastra un problema casi crónico a la hora de explicar a los ciudadanos qué es, Cristina Gallach opina que “es una lucha que no se ganará sin la complicidad y la constante interacción de actores políticos como los estados y las comunidades autónomas. Desde Bruselas sólo se puede hacer una comunicación muy estratégica, muy de alto nivel. Mientras el mensaje de la actividad de la UE sólo se diga desde Bruselas no llegaremos a la gente, ya que viene desde una capa elevada, de una cierta élite y, en cambio, la información diaria que los medios de comunicación reflejan es la de los actores políticos más próximos. Es fundamental establecer una cadena de actores comunicantes desde Bruselas que pase por los estados, por las comunidades autónomas y, incluso, por los ayuntamientos.” Gracias a su trabajo como portavoz, Gallach ha tratado con numerosos periodistas. La imagen de la UE y los temas que interesan a un periodista español, noruego o ruso, no son los mismos según la periodista: “Son totalmente diferentes. A mí me ha impresionado

la confianza que los periodistas de fuera de la UE, de países como Afganistán o Irán, tienen de la acción europea y las ganas que tienen de utilizar el potencial de la Unión Europea”. Cristina reconoce que los periodistas británicos, alemanes o españoles ven la UE con unas dosis de crítica cada vez más fuerte. No obstante, siempre se ha dicho que Cataluña es más europeísta que el resto del Estado. Gallach ha observado esta diferencia en el trato con la prensa “clarísimamente (...). Los medios de comunicación catalanes están más interesados en la información europea y tienen, en general, una predisposición un poco más positiva y es más generosa cuando se trata de dedicarle espacio. Los medios de comunicación del resto del Estado ven los temas europeos desde un punto de vista de la lucha política española entre el Gobierno español y la oposición. Esto fue muy claro durante la pasada presidencia europea, en que la falta de acuerdo entre el Gobierno y la oposición debilitó la acción de la presidencia del Gobierno como tal”. Cristina Gallach ha separado su carrera profesional en grandes bloques de quince años. La primera como periodista y la segunda como portavoz. En esta nueva etapa que empieza, todavía no ha decidido si volver a hacer de periodista de calle o apostar por una etapa más continuista. Actualmente, se ha integrado como funcionaria de la Dirección General de Comunicación del Consejo Europeo y, como mínimo, estará un tiempo en el Consejo, “donde están cambiando mucho las cosas, ya que con la presidencia permanente acabará tomando la dirección de la información de todos los aspectos de acción económica de la UE. No sé muy bien qué haré, si bien en el fondo me veo haciendo de periodista casi cada día, porque tengo que buscar la información de los temas que tratamos y creérmela para luego explicarla. Pienso que esto también es hacer de periodista.” JORDI ROVIRA

EL BOLETÍN MUNICIPAL: ¿INFORMACIÓN O PROPAGANDA? A lo largo de los treinta años de democracia local, las administraciones públicas municipales han utilizado diversas vías para informar a la ciudadanía sobre la gestión del equipo de gobierno. El boletín municipal se ha convertido en el instrumento de referencia de las políticas comunicativas de los ayuntamientos. Se estima que casi la mitad de los municipios de Cataluña editan publicaciones que se distribuyen a todos los hogares. En términos cuantitativos, se traduce en una tirada total de 1, 5 millones de ejemplares al mes, pero a pesar de estos datos abrumadores, varios factores, como la falta de recursos municipales, la crisis o el partidismo, dificultan la evolución. Se considera que el primer boletín del Estado español fue el de Santa Coloma de Gramenet, que vio la luz el 15 de junio de 1979. Ini-

gobierno. En estos momentos, nos encontramos en una época de cambio propulsada por las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Este fenómeno, ligado a la crisis económica actual, ha empujado a muchos ayuntamientos a explorar otras vías de comunicación más baratas, como las redes sociales. Las herramientas 2.0 pueden posibilitar un nuevo modelo de administración pública que se basa en la proximidad y la bidireccionalidad. Según Jordi Navarro, en el futuro la tendencia será la de digitalizar toda la información, pero aún queda mucho camino por recorrer: “En algunos casos se ha sustituido el boletín en papel por la edición en digital y eso es un error porque no todos los ciudadanos tienen acceso a Internet”. Cataluña ha sido un ejemplo de cómo la iniciativa institucional puede mejorar la relación

de la administración con la ciudadanía a través de la comunicación. En ningún lugar del Estado español se pueden encontrar tantas experiencias de comunicación local. Los municipios catalanes han intentado siempre profundizar en la mejora de la comunicación y en el acercamiento a la ciudadanía aportando experiencias significativas. FRANCESC PONSA

DOSIER: LA REVOLUCIÓN DE LOS PÍXELES EN LA FOTOGRAFÍA La implantación de Internet, junto con la popularización de la fotografía que viene dada por la proliferación de cámaras digitales y teléfonos móviles, está cambiando el fotoperiodismo. La profesión vive el punto de inflexión más importante desde su creación. En este escenario cambiante y que plantea numerosos interrogantes, algunos expertos alertan de los numerosos peligros a los que se enfrentan los fotoperiodistas, mientras otros sencillamente se centran en los retos y ventajas que comporta este nuevo paradigma visual. En realidad, el fotoperiodismo lleva décadas en crisis. “Actualmente el fotoperiodismo se encuentra en un proceso creciente de agonía y se utiliza, en la mayoría de los casos, de maneras artificiales e inanimadas, mientras que su credibilidad se enfrenta a serios desafíos editoriales y tecnológicos”, escribía en 1985

el fotoperiodista Fred Ritchin, que ya intuía el final de los años dorados de la profesión. Pero lo que ni Ritchin ni nadie se podía imaginar sería que pocos años después llegaría Internet no sólo para quedarse en nuestras vidas, sino también para cambiar muchos de nuestros hábitos. Las opiniones sobre cómo ha afectado Internet al fotoperiodismo son muy diversas. Para unos está claro que ha comportado una masa ingente de imágenes disponibles que han destrozado el mercado (sólo en Facebook hay colgadas 15.000 millones de fotografías), el exceso de retoques ha afectado a la credibilidad de las imágenes y los derechos de autor en la Red brillan por su ausencia. Otras fuentes, en cambio, ven Internet cómo un gran reto para una profesión que se está reinventando. Sin embargo, Internet es tan solo una parte de la revolución digital en la que estamos inmersos. Otras innovaciones tecnológicas, como las cámaras digitales y los teléfonos móviles, también tienen mucho que decir. Según los cálculos de Lyra Research, empresa líder en estudios de mercado sobre tecnología, en 2010 hay en el mundo unos 130 millones de cámaras digitales. A esta cifra hay que sumarle el mercado de los teléfonos móviles —en su mayoría incorporan cámaras— , que vive un crecimiento exponencial gracias a las ventas en países como China e India. La Asociación Alemana de las Tecnologías de la Información, Telecomunicaciones y Nuevos Medios (Bitkom) informó, el pasado junio, que el volumen de teléfonos móviles en todo el mundo superará este año los 5.000 millones de unidades. El crecimiento imparable de todo tipo de dispositivos que pueden registrar imágenes digitales también va ligado al crecimiento paralelo de las distintas plataformas digitales que permiten guardar y compartir todo tipo de fotografías, hasta el punto que hoy son uno de los servicios más utilizados por los usuarios de Internet. Las webs especializadas en fotografías (Picasa, Flickr, Zooomr o Photobucket) permiten que los usuarios de todo el mundo gestionen sus fondos fotográficos. Alguien podría pensar que las fotografías de amateurs que corren por la Red, así como la gestión de este tipo de páginas, son de uso privado y, por lo tanto, no interfieren en los precios del mercado donde se mueven los profesionales, pero nada más lejos de la realidad. Los casi 40 millones de usuarios de Flickr, por ejemplo, ya pueden vender sus fotografías a la agencia Getty Images desde el pasado mes de junio (según la BBC el precio de una imagen de 170 x 113 píxeles puede venderse a Getty por unos 5 €). Ante esto, es lógico que las asociaciones que defienden las condiciones laborales de los fotógrafos estén alertando del alto nivel de intrusismo en el sector —a menudo se contrata a estudiantes para que hagan el trabajo de profesionales—. Según un informe de Wall Street Journal, los fotoperiodistas son una de las profesiones con peores condiciones labo-

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

cialmente era una publicación semanal de cuatro páginas que informaba de la gestión municipal y recogía una amplia agenda de actividades ciudadanas. Ahora, con más de 1.190 números editados, comparte protagonismo informativo con la página web del consistorio, el boletín electrónico, las redes sociales y los SMS de información municipal. Más tarde, a partir de 1980, los ayuntamientos se dieron cuenta de que los medios de comunicación de masas sólo se hacían eco de la información local cuando ésta tomaba un cariz extraordinario. Esta realidad, junto con el convencimiento de los entes locales de que era necesario contribuir a la creación de un espacio comunicativo local que favoreciera la participación ciudadana y consolidara la democracia, propició también la puesta en marcha de las emisoras de radio local y, posteriormente, de las televisiones. Sin embargo, la estructura municipal de Cataluña —donde casi un 85% de los municipios tienen menos de 5.000 habitantes— y el presupuesto ordinario de los gobiernos locales no favorecen la extensión de estos medios en todos los municipios. En cambio, la elaboración de un boletín es más factible para las corporaciones. Según el censo de los medios públicos catalanes de comunicación local elaborado por el Laboratorio de Comunicación Pública (LCP) de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), en 2006, un 49% de los consistorios disponen de un boletín o una revista que informa de la gestión municipal a la ciudadanía. Actualmente, los responsables de la comunicación municipal no se limitan únicamente a las relaciones informativas sino que, además, elaboran planes de comunicación estratégica, derivados de la acción de gobierno con el objetivo de difundir la gestión municipal y la actividad diaria de los gobiernos locales. Esta misión estratégica ha supuesto que la sombra de la propaganda y del partidismo planee sobre la labor de los gabinetes de comunicación local. En este sentido, Jordi Navarro, presidente de la Asociación de Comunicación Pública, reconoce que “muchos equipos de gobierno utilizan el boletín para hacer propaganda política y esto va en contra de su principal virtud: la credibilidad”. El Laboratorio de Comunicación Pública (LCP) de la UAB ha identificado una serie de déficits que se reproducen en muchas cabeceras de ayuntamientos. Algunos de estos son la tendencia a no informar de los temas que presentan algún tipo de complicación — o no informar cuando toca—, la falta de profundización en las informaciones técnicas (sobre todo las urbanísticas) y las relativas a la aprobación y ejecución de los presupuestos y el poco seguimiento que se hace de las noticias desde que se producen hasta que se da por finalizada la actividad que lo ha propiciado. De acuerdo con esto, los boletines utilizan un lenguaje demasiado administrativo que no contribuye a que la ciudadanía conozca fácilmente la gestión del equipo de

123

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

rales, ocupando el lugar 189 del total de 200 trabajos que fueron analizados. Tan sólo unas pocas profesiones como los taxistas, los carniceros o los barrenderos estaban por debajo de los periodistas gráficos. Y no hay que olvidar que a las penosas condiciones laborales hay que sumarle la cultura de la gratuidad en Internet. Por otro lado, no todo son inconvenientes. Una de las grandes ventajas que ha aportado la Red es el intercambio de información constante y el hecho de haberse convertido en un gran aparador en el que muchos fotógrafos pueden exponer su trabajo a todo el mundo. Además, existen numerosos blogs dedicados al fotoperiodismo. No todas las valoraciones respecto a lo que ofrece la Red son negativas. Hay quienes prefieren mirar la parte positiva. En el artículo del portal Quesabesde.com, Santiago Lyon, que dirige la sección de fotografía de Associated Press de Nueva York, confiaba en que pronto se supere el desequilibrio que afecta al fotoperiodismo: “Una vez resuelto el problema de cómo financiar la producción del contenido, veremos cómo el fotoperiodismo se recupera. La fotografía es un medio hecho a medida para ser visto en Internet, donde no hay problemas de espacio; es un lenguaje universal que a grandes rasgos no requiere traducción (...) y, de hecho, cuantas más fotos hay en una página web, más posibilidades hay de poner publicidad y ganar dinero.” JORDI ROVIRA

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

DOSIER: LA FOTOGRAFÍA TESTIMONIAL EN LA RED

124

A menudo las nuevas tecnologías han sido utilizadas como argumento para desprestigiar la fotografía comprometida con la realidad. Cargarse la práctica libre y variada de un procedimiento de información y de análisis como es la fotografía testimonial ha sido tal vez uno de los objetivos implícitos en el control del sentido del mundo por el poder en la era neoliberal. Para ello, entre otras cosas, ha generado una nebulosa de centros que dictan el discurso estético dominante. Estos centros así como los teóricos de la imagen y los gestores culturales que se mueven en sus órbitas, hace años que pretenden ridiculizar las iniciativas que siguen defendiendo la fotografía testimonial; aquellas iniciativas que consideran que sólo creando una amplia red de testigos de las causas y las consecuencias del orden imperante podemos generar un pensamiento alternativo a aquél con el que los grandes imperios de la comunicación y las industrias del espectáculo (normalmente en manos de las mismas corporaciones) aplanan diariamente la capacidad crítica de la mayoría de la población mundial. El Photoshop y en general la fotografía digital han sido una excusa hábilmente explotada para estos fines. A base de dejarse machacar en los templos de la estética contemporánea, una parte de las capas supuestamente cultas

de la sociedad ha llegado a sentir lo “cool” que es creer que el fotoperiodismo debe morir, que la fotografía no sirve para contar la realidad o que la única forma de pensar sobre ella es ficcionalizándola. (...) El discurso deslegitimador contra la fotografía toma fuerza en los años ochenta y desde entonces es un discurso que garantiza el éxito a quien lo sostiene: grandes fundaciones, millonarios “filántropos” y a veces, por imitación, también instituciones públicas, premian constantemente mediante becas, exposiciones o encargos, todo lo que vaya en esa dirección. Será casualidad, pero los años ochenta son los años del inicio de la ofensiva neoliberal y ultraconservadora, los años de la batalla final contra todo conato de modelos socializantes, los años de la desrregulación del capitalismo,

de la derrota de los movimientos obreros y de la izquierda, los años del pensamiento único. Será casualidad. Es minoritaria, en cambio, la consideración de que por ejemplo en el fotoperiodismo la causa de su ausencia pública no es ni la falta de calidad de sus autores, ni el fin de su necesidad como tipo de imagen, sino el apartamiento que bajo la influencia de los anunciantes, ha sufrido en los medios en favor de otros tipos de imágenes sinérgicas con la publicidad y el consumo, como son las fotos de celebridades o la ilustración fotográfica de los contenidos generadores de anhelos (viajes, gastronomía, moda, decoración...). La natural deriva de una parte de la prensa hacia la gratuidad (confiando exclusivamente en la financiación por publicidad) y, posteriormente, la crisis general de la prensa como consecuencia de la crisis general, de la caída de la publicidad y sus tarifas y también del agotamiento de un modelo obligado a conceder cada vez mayores privilegios a los anunciantes, ha vuelto en estos últimos años a incidir en la crisis netamente exógena que sufre la fotografía vinculada a usos testimoniales: la crisis del fotoperiodismo ha sido el primer síntoma de la crisis global del periodismo. No parece sensato pensar que podamos rescatar al primero sin rescatar al mismo tiempo al segundo. En cualquier caso, también está claro que toda esa fotografía que ponemos bajo el amparo del término “documental” no va a dejar de existir porque no le guste al poder o porque los medidos no estén dispuestos a

darle futuro. La Red se revela como un camino privilegiado para dar visibilidad a tantas buenas producciones como se siguen produciendo a pesar de tan adversas circunstancias. Pero para explotar ese nuevo canal serán necesarios planes muy bien trazados, lo que implica la participación de colectivos previamente organizados en torno a proyectos políticos de mayor democracia y libertad. Un proyecto responsable de uso de la foto documental en la Red implica también grupos profesionales capaces de llevar con eficacia y creatividad esos planes a la práctica. No parece tan importante el dominio de la amplia variedad de programas informáticos implicados como la capacidad de galvanizar las iniciativas de tantos magníficos freelances existentes en proyectos que ordenen su trabajo y le asignen campos específicos, investigaciones fotográficas concretas, en fin, lo necesario para evitar la dispersión que en ocasiones ha sido el aspecto más desaprovechado de los proyectos documentales realizados por una sola persona sin posibilidades de inscribir su trabajo en un proyecto común más grande. En la Red, más incluso que en el soporte de papel, el rol del periodista debe ser el de organizador del flujo de contenidos generados por un amplio equipo que incluya especialistas en diferentes campos de las ciencias sociales, así como la comprobación y la regulación de la participación ciudadana en la información colectiva, para que el “periodismo ciudadano” no sea una broma de mal gusto que sirva para desmantelar los últimos restos de estructuras profesionales. Parece un buen momento para refundar el periodismo desde sus principios fundamentales y desde la síntesis de sus diferentes lenguajes. En este sentido está claro que establecer las formas de mostrar testimonios visuales, de contar historias, de dar relevancia a temas de nuestro tiempo desde la fotografía de realidad en Internet es el último gran reto profesional. (...) Una nueva cultura informativa se está abriendo paso. Aprovecharla para recuperar una comunicación vibrante y socialmente responsable desde los valores de igualdad, justicia y democracia es el reto de los nuevos comunicadores. PEPE BAEZA

DOSIER: LA MANIPULACIÓN CAMBIA DE SOPORTE Lo decía muy claro Jean-François Leroy, fundador y comisario de Visa pour l’Image, el respetado festival de fotoperiodismo, que la cosa está muy mal. El veterano fotógrafo de guerra empezaba su editorial en el catálogo de este año del festival pidiendo auxilio: “¡Ayuda! ¡Se han vuelto locos!”. Leroy clamaba así contra los excesos en el retoque digital, y abría un debate sobre sus límites. La reacción de Leroy, que puede parecer desmesurada a primera vista, es la expresión de un malestar que ya ha traspasado los límites

tar el botón, no en el ordenador ni en el cuarto oscuro.” MARGA DURÀ Y MAR CALPENA

DOSIER: DERECHOS DIGITALES, DERECHOS INTANGIBLES Desde la llegada de Internet a nuestras vidas, a mediados de los años 90, las proporciones de la Red nos han sumergido en un verdadero océano de imágenes y de información. El problema es que en este océano los derechos de autor suelen ser los primeros en naufragar. La fotografía digital y el abaratamiento de la banda ancha no han hecho más que intensificar esta tendencia. Un solo clic y una fotografía puede perderse para siempre en las sendas de la difusión masiva. La ley actual, que data de 1996, protege las creaciones “originales literarias, artísticas o científicas expresadas por cualquier medio o soporte, tangible o intangible, actualmente conocido o que se invente en el futuro...”. Entre las creaciones que la ley menciona se incluyen “las obras fotográficas y las expresadas por procedimientos análogos a la fotografía”. Y es aquí donde topamos con el primer obstáculo. No es lo mismo una fotografía que “una obra fotográfica”. Esta es una distinción primordial en lo que se refiere a defender los derechos de autor. El Tribunal Supremo ha establecido en varias sentencias que no es lo mismo una obra fotográfica, entendida como creación individualizada que nace de la visión artística de una persona, que la mera reproducción a través de la realidad de una fotografía. Y aquí entramos en un terreno muy subjetivo. La abogada Carmenchu Buganza señala que este es uno de los motivos por los cuales el intríngulis de los derechos digitales, el papel de las entidades de gestión es poco útil. En cuanto a las medidas de seguridad, coin-

rían tener marca de agua y estar en baja resolución. También está bien ampliarlas un poco para poder demostrar que tenemos el original”. Aunque la mejor manera de proteger las fotografías propias sigue siendo no colgarlas en la Red, según David Airob, redactor jefe de fotografía en La Vanguardia. Y añade: “Lo que ha de cambiar es la percepción de que todo aquello que circula por Internet es gratuito”. No se concibe que una imagen digital sigue teniendo un autor. Frente a estos usos fraudulentos, es paradigmático el caso del Frauenhofer SIT, un instituto alemán dedicado a la seguridad en la información en las nuevas tecnologías, que ha creado un sistema informático que presenta una doble salvaguarda en el caso de las fotografías digitales. En estas se incrusta una filigrana invisible que permite añadir la imagen original a un banco de datos llamado Copyrightinfo —de momento la web sólo está disponible en alemán— que permite rastrear las vueltas que da nuestra fotografía por la Red, de modo que cualquier uso ilegal de la misma es detectado con inmediatez. En realidad, muchas de las dificultades y conflictos que genera el mal uso de imágenes en Internet pueden enmarcarse en una crisis profesional más amplia. Un ejemplo es el crecimiento del marketing 2.0 que se ha producido de forma poco organizada, y a menudo las empresas confían su presencia en Internet a personas no ya sin formación periodística, sino también como profesionales de las relaciones públicas, de quienes se supone un mínimo conocimiento de la deontología. Además, la gestión de los medios digitales recae frecuentemente en becarios o personal procedente del campo de la informática, que percibe sueldos más bajos. Por último, otra de las consecuencias de la proliferación poco controlada de fotografías en la Red es el abaratamiento del precio de la cesión de imágenes, según Alfonso Gutiérrez, director general de la Agencia AGE Fotostock. MAR CALPENA

¿QUIÉNES SON LOS PROTAGONISTAS DE LAS NOTICIAS?

ciden los expertos entrevistados en que el problema no reside tanto en la cobertura legal que las fotografías tienen en la red, como en la propia imposibilidad de detectar usos fraudulentos. Lluis Salom, secretario de la UPIFC (Unión de Profesionales de la Imagen y la Fotografía de Cataluña), establece unas mínimas recomendaciones de seguridad: “Las imágenes que subimos a la Red debe-

El Proyecto de Monitorización Global de Medios (GMMP) es el estudio del género en los medios más extenso que hay. Cada cinco años, desde 1995, esta iniciativa retrata un día en los medios de comunicación de todo el mundo y ofrece la imagen de los hombres y mujeres que aparecen como sujetos y, a su vez, como periodistas. Cada participante se encarga del seguimiento de un medio durante el día escogido, utilizando la metodología y el material que elabora la organización promotora del proyecto. La Asociación Mundial para las Comunicaciones (WAAC), una ONG que promueve la comunicación por el cambio social, es la impulsora del proyecto. A continuación, se muestra el resultado de la

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

estrictos de la profesión. Numerosos escándalos relacionados con la manipulación digital han surcado las planas de los periódicos en los últimos meses, y el retoque de imágenes es un hecho generalizado en determinados tipos de publicaciones, como las de moda o famosos. El nombre de un programa, el Photoshop, se ha convertido en la taquigrafía que expresa una imagen distorsionada de la que se ha eliminado cualquier resto de imperfección o, peor aún, que ha modificado lo que vemos a fin de crear una confusión en el ámbito político o social. Por desgracia, en los últimos tiempos la notoriedad de dicho software ha salpicado certámenes de prestigio, como en el caso de la famosa fotografía del lobo ibérico de José Luís Rodríguez, galardonada con el premio Veolia de Fotografía de Naturaleza concedido por la BBC, la revista Wildlife y el Museo de Historia Natural de Londres, que fue destapada en varios foros de Internet por profesionales y aficionados que se cuestionaban su autenticidad. “Con toda esta polémica del Photoshop parece que la gente haya olvidado —o es que no lo sabían— que el retoque fotográfico no es un invento nuevo ni un resultado de la era digital. (...) Es cierto que el Photoshop y otros programas de retoque digital facilitan el acceso al retoque en ordenador a un público no profesional, pero eso no quiere decir que el retoque no se utilizara antes que aparecieran estos programas”, dice la fotoperiodista Lorena Ros. Cabe recordar que ya en los años 20 y 30 se hacían retoques. Como ocurre a menudo, los motivos para manipular una imagen suelen tener que ver poco con la voluntad de servir a la realidad. Es más, últimamente parece que el retoque digital se ha puesto al servicio del interés político, y así pudimos ver al concejal de Urbanismo del Ayuntamiento de Málaga —gobernado por el PP— en la inauguración de una pasarela peatonal sobre un riachuelo, cuando, de hecho, estaba en una reunión. Este es sólo un ejemplo de los que se han producido en España recientemente. Sin embargo, los profesionales defienden más bien que el lector pueda seguir confiando en el fotoperiodismo. “Porque una minoría de fotógrafos abuse o no utilice correctamente esta herramienta, no significa que todos lo hagamos y que se tenga que crear escepticismo en torno a las imágenes que nos llegan”, cree Lorena Ros. Ella culpa sobre todo a las exigencias de algunos editores, más preocupados por publicar una “buena” foto que una foto buena. Entonces, ¿es lícito utilizar los programas de mejora digital de la imagen en fotoperiodismo, si esto obedece al discurso del periodista? Lorena Ros cree que sí, siempre y cuando las reglas del juego estén muy claras. “El retoque digital en fotoperiodismo no debería utilizarse para cambiar elementos — añadir, quitar, etc.— en el marco de lo que se ha fotografiado, porque la construcción del sentido se debería hacer al encuadrar y apre-

125

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

RESUMEN EN CASTELLANO

126

última edición de la monitorización —10 de noviembre de 2009—, que contó con la participación de más de un centenar de países, entre ellos, España, y que ha puesto en evidencia que las noticias actuales refuerzan los estereotipos sociales existentes. En el Estado español se hizo el seguimiento a 13 medios: ABC, El País, Las Provincias, Ideal, La Vanguardia, La Ser, Catalunya Ràdio, RAC1, Com Ràdio, TV1, Tele5, TV3, Euskal TB y TVG, es decir, 5 periódicos, 4 informativos radiofónicos y 5 de televisión. En las 315 noticias codificadas se identificaron 570 personas, de las cuales 420 hombres y 150 mujeres, lo que evidencia la menor representación femenina como sujeto (23%). Por medios, los informativos de televisión muestran a un 34% de mujeres frente a un 66% de hombres, mientras que en los noticiarios radiofónicos la diferencia porcentual es aún mayor: un 22% de mujeres frente al 78% de hombres. Se produce una marcada diferencia, según el sexo, entre la ocupación y/o el cargo con que se identifica a las personas que se describen en los relatos informativos. El 10 de noviembre de 2009 las únicas personas a las que los medios identificaron en la posición de desocupadas o sin profesión —como prostitutas y como estudiantes— fueron mujeres. A continuación, las descripciones femeninas en los medios las presentan como trabajadoras de oficina, personajes de la monarquía, amas de casa, vecinas, activistas sociales y famosas. Las identificaciones de las mujeres como políticas vienen después, seguidas por las educadoras, académicas, trabajadoras de la salud o del derecho. Mientras que a los hombres se les identifica por su cargo o profesión — como científicos, médicos, abogados, etc.—, en ningún caso se menciona a un hombre sin ocupación o cargo, situación en la que las mujeres están en el primer lugar. En cuanto a la función que ejercen en la noticia, la de experto es la más habitual para los hombres (91%), mientras que a las mujeres se les pide su opinión experta en el 9% de los casos. A estos resultados hay que añadir que los hombres son los protagonistas del 73% de las historias que salen en los medios, frente al 27% de relatos femeninos. No sorprende que las mujeres aparezcan como víctimas de la tradición cultural, de la guerra y el terrorismo, de la violencia de género o los desastres naturales. Pero es significativo que no se dedique ni un solo predicado a las supervivientes de la violencia de género, cuando sí se destinan minutos a los supervivientes (hombres) de guerras, accidentes... Si nos fijamos en las historias que se explican, se pone de relieve que estas tienden a reforzar los estereotipos sociales, tendencia que se produce en todos los ámbitos donde resaltan dichos estereotipos, como también se plantean desde una visión anacrónica aquellos que cuentan con el protagonismo tradicional de las mujeres, como la representación de famosas, actos familiares, arte y entreteni-

miento. Sin embargo, en cuanto a la presentación de noticiarios, sí podemos hablar de paridad. Las mujeres conducen el 58% de los informativos —frente al 42% de informativos presentados por hombres—, un porcentaje dentro de la media europea. El estudio concluye que los medios desafían los enfoques tradicionales en los siguientes ámbitos: las relaciones familiares o intergeneracionales, los temas legales, los derechos humanos, algunas políticas económicas, determinadas noticias sobre desastres naturales o historias sobre niños. Si observamos el sexo de quien reporta la información, las periodistas contribuyen con el 78% de sus trabajos a sostener los estereotipos existentes, mientras que los hombres aportan una visión tradicional en el 72% de su trabajo. ELVIRA ALTÉS

EL ÉXITO DE LA DISCAPACIDAD HECHA TELEVISIÓN Discapacidad Televisión (www.discapacidad.tv) es un proyecto único en el mundo que nace hace un año y medio de la mano de Claudio Capeli, un productor que vio la necesidad de crear un canal dedicado al colectivo con discapacidades. “Al igual que existen el Discovery Channel o el National Geographic —explica el fundador y director— era necesario un canal que tratara esta cuestión de manera directa (con personas que hablan sobre la discapacidad) e indirecta (el mismo presentador es una persona con discapacidad)”. La fórmula no era sencilla: se quería una televisión temática, en directo y por Internet, y el único referente hasta el momento era Paralímpicos Televisión, que depende del Comité Olímpico Internacional y que emite cada cuatro años y en diferido. “No fue fácil —recuerda Capeli— porque no había referentes y el presupuesto era mínimo. No estábamos en crisis en el momento de idear el proyecto, pero nada más empezar hubo el cambio de ciclo. Así pues, todo ha sido posible gracias a los voluntarios”. Un total de diecisiete voluntarios que, como Montse Font, no son periodistas profesionales, nunca antes habían estado ante una cámara de televisión y han aprendido el oficio sobre la marcha. El mismo Nico Ortiz tampoco tenía ninguna experiencia el día que se animó a participar: “Un amigo de la asociación me lo propuso y me decidí después de ver las posibilidades del medio para el colectivo. Vine y al salir ya tenía un programa y era presentador”. Ahora bien, los voluntarios no son los únicos que aprenden de cero: Discapacidad Televisión ha firmado convenios con escuelas de cine de Barcelona para que técnicos de imagen y sonido hagan prácticas. Para Capeli, se trata de formar nuevos profesionales y a la vez sensibilizarlos en el mundo de la discapacidad: “Hacer televisión es igual en Barce-

lona que en Hollywood, si bien aquí les complementamos el aprendizaje para que puedan aportar un granito de arena cuando vayan a medios generalistas. Que puedan ver cuándo un subtitulado debe ser mayor o cuándo hay que cambiar el audio si es para personas sordas. La divulgación también es una de nuestras metas”. Según el último estudio realizado por el Instituto Nacional de Estadística en 2008, en España hay más de 3,8 millones de personas con discapacidad, lo que representa un 8,5% de la población. Ahora bien, a pesar de estas cifras, el colectivo sigue sin estar representado en los medios de comunicación generalistas que siguen ofreciendo una visión equivocada y unificada que, en ningún caso, favorece la eliminación de prejuicios. Precisamente, la tarea de Discapacidad Televisión es la de hablar de acontecimientos cotidianos desde un punto de vista diferente, el de la discapacidad. El fundador y actual director de la cadena, Claudio Capeli, asegura que antes de iniciar el proyecto tuvo que investigar sobre las necesidades de cada colectivo para saber cómo se debe elaborar cada

programa: qué tamaño debe tener el subtitulado si se dirige a personas ciegas o con baja visión, cómo se ha de regular el audio para las personas sordas o de qué color deben ser los decorados son algunos ejemplos más claros. Cada colectivo tiene unas necesidades y por eso no hay ningún programa que lo tenga todo. “Un programa dirigido a personas con poca visión sobre las nuevas técnicas de implantes de retina no interesa a un sordo, que tiene un campo de visión de 270 grados. Más bien se le hará aburrido leer un subtitulado tan grande. Por eso dedicamos un programa a cada colectivo, porque así maximizamos al 100% todos los recursos. Cada persona tiene lo que necesita”, detalla Capeli. Lo que sí tiene en mente el director de la cadena es multiplicar la programación para destinar más horas a cada colectivo. Pero eso ya es hablar de futuro y, de momento, hay otras prioridades. Una de estas prioridades es la de aumentar la participación de los telespectadores. Ya desde sus inicios, la cadena siempre ha intentado aprovechar los recursos que proporciona Internet para crear una televisión plenamente participativa. No es fácil, porque la población aún no tiene integrado que

LA CRISIS Y EL VIRUS DE LA DESINFORMACIÓN Max Otte, profesor en el Instituto de Ciencias Aplicadas de Worms y gestor independiente de fondos, ya profetizó en 2006 el crack del sistema financiero. Cuatro años después, Otte apunta en el libro El crash de la información (Ariel) que la desinformación es uno de los causantes del colapso de los mercados financieros. El autor expone los mecanismos de la desinformación cotidiana y da indicaciones para que los ciudadanos recuperen la soberanía sobre la información. A continuación reproducimos algunos extractos del libro. La crisis financiera de 2008 fue en realidad una crisis de la información, que sólo representa el primer eslabón de una larga cadena de colapsos y que, desgraciadamente, es la única a la que parece aplicarse el vocabulario sensacionalista de los medios. Está por llegar la auténtica crisis, no sólo la económica, sino la política, la educativa, la sanitaria, la so-

cial en general, a que puede dar lugar el virus de la desinformación. La supuesta “sociedad de la información” es en realidad una sociedad de la desinformación en manos de los nuevos dirigentes de las grandes empresas, la política y los grupos de interés, y este es el verdadero mensaje del 15 de septiembre de 2008. Ese día, cuando Lehman Brothers, el cuarto banco de inversión por cifra de negocios de Wall Street, presentó la declaración de insolvencia, quedó claro como el agua que el sistema bancario y financiero mundial funcionaba sobre la base de informaciones muy inexactas. Durante un mes, se habían prolongado en secreto las negociaciones sobre la quiebra entre Lehman Brothers, las autoridades y la inspección financiera estadounidense, ante la cual los responsables del banco aseguraban, hasta poco antes, que su institución era solvente. (...) La estrategia desinformativa de Lehman Brothers y de todos los demás que ahora están en la picota no tiene en absoluto, dicho sea de paso, nada de peculiar en el mundo financiero. La política y la inspección financiera fracasaron de manera estrepitosa con la eclosión de la crisis de 2008. Ni el poder estatal ni las autoridades administrativas percibieron a tiempo el peligro generado por los arriesgados tejemanejes de los especuladores, ni lo supieron esquivar. Hay tres fuerzas que aceleran la descomposición de las normas informativas generalmente admitidas y que nos privan así de un sistema de referencia válido: 1. Los intereses de los principales agentes económicos en la desinformación. Son sobre todo los grandes agentes económicos los que más se benefician de la desinformación. Si un vendedor consigue privar al consumidor crítico de una clara comprensión, le puede recomendar mercancías de menor valor, pedir precios más altos o atarlo de manos con contratos a largo plazo. Las empresas telefónicas y suministradoras de energía eléctrica encabezan, por ahora, de manera muy evidente, la desinformación más descarada. 2. La imprevisión y la impotencia de los políticos. Lo más aterrador de todo es que la desinformación no encuentra ninguna oposición en el terreno político. La política —aun cuando ella misma no tiene, como la economía, grandes intereses en una profunda desinformación— tampoco tiene motivos para impedirla y, además, no está suficientemente calificada para hacerlo.(...) Esta impotencia y estupefacción de los supuestos gobernantes no hace sino contribuir a la degradación de la política, integrada cada vez más en el mundo del espectáculo. 3. La debilitación de los medios de comunicación y el periodismo. Siempre ha habido prensa amarilla, sin embargo, ahora el sensacionalismo domina prácticamente todos los medios. Se han abandonado el debate y la valoración del

trasfondo de los acontecimientos, debido, en buena parte, a la permanente aceleración de la transmisión de informaciones, que hace casi imposible comprobar meticulosamente la veracidad. Una información sólo es buena (es decir, mediáticamente eficaz) cuando se puede publicar rápidamente adelantándose al resto. El periodismo independiente ha caído en una crisis cada vez más profunda. Las redacciones agradecen las opiniones prefabricadas que les hacen llegar los departamentos de relaciones

públicas de las empresas y de los ministerios, y así se cierra el círculo de las fuerzas motrices de la sociedad de la desinformación. Actualmente, podemos ver cada día y de mil maneras cómo se fortalece la alianza de las fuerzas de la desinformación y cómo transforma toda nuestra realidad mediante una representación distorsionada, algunas veces asumida conscientemente y otras participando inconscientemente. MAX OTTE

GRUPO MUNDO, LA MADRE DE TODAS LAS CRISIS Hace treinta años, en plena Transición, se desató la crisis más severa de la prensa impresa de Cataluña, a raíz del derrumbe del grupo Mundo, que supuso la clausura casi simultánea de cuatro periódicos, varias revistas, una editorial, una distribuidora y una gran planta de impresión, que en conjunto daban trabajo a 540 personas. Como ahora, el contexto era de recesión general y la pérdida de puestos de trabajo fue masiva y dolorosa, pero no todo son paralelismos. El grupo Mundo fue la creación personal de Sebastià Auger, que lo imaginó como la plataforma de lanzamiento hacia un inconcreto y siempre inalcanzable liderazgo político y económico, pero que finalmente encontró la ruina. Nacido en 1937 en una familia burguesa en declive y educado en los jesuitas, Sebastià Auger i Duró empezó la carrera como hombre de empresa de la mano del Opus Dei y en permanente órbita alrededor del poder franquista, pero con tendencia a calcular mal y perder los trenes más importantes. En política, fue delegado de Hacienda en el Ayuntamiento de Barcelona en la época final de Porcioles como alcalde. Para entonces ya

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

puede y debe ser parte de los medios de comunicación. Con todo, poco a poco se ha ido consolidando el chat y la audiencia cada vez se anima más a participar. La cadena tiene ya más de cinco mil amigos en Facebook y ya ha creado una página de club de fans. Así pues, también son muy útiles los blogs, que muchas veces permiten incluir un enlace directo a la página web de Discapacidad Televisión. En total, y de acuerdo con los últimos datos de audiencia del pasado mes de junio, son 40.000 los telespectadores que, desde cualquier punto del mundo, ponen en marcha el ordenador para entrar en la web de Discapacidad Televisión y para ver alguno de los programas que emiten. Una cifra nada despreciable que se acerca a las cuotas de audiencia de ciertas televisiones autonómicas emitidas por TDT, como la TPA de Asturias (45.000) o la IB3, de las Islas Baleares (43.000). Los primeros sorprendidos han sido los mismos responsables del proyecto. “El pasado mes de diciembre teníamos 25 mil espectadores, —recuerda Capeli— por el aniversario llegamos a 30.000 y ahora ya estamos en 40.000. Creo que en algún momento tenemos que tocar techo. Para una televisión normal no es tanto, pero nosotros somos un canal temático y con una temática muy particular”. Discapacidad Televisión no es sólo una televisión hecha por y para discapacitados: es un proyecto que, con sólo un año de vida, ha sabido movilizar un colectivo tradicionalmente poco representado en los medios de comunicación. Una idea única, rompedora y valiente que propone un nuevo modelo audiovisual, el del canal temático, por Internet y en directo. En definitiva, una televisión sin fronteras que ha roto esquemas y ha probado que la televisión temática por Internet ya es posible. ANNA GALDÓN

127

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

había tenido una experiencia en la gestión de una empresa periodística, como consejero delegado del malogrado diario Madrid, clausurado y dinamitado por el Régimen entre 1971 y 1973, y creía tener suficiente bagaje para crear su propio grupo de prensa. Este grupo Auger lo construyó a partir de la revista Mundo, un semanario de temática internacional que había comprado junto con cinco amigos en 1966 para convertirlo en un magacín a la europea, al estilo de Time, Newsweek o L'Express. Se había promulgado la Ley de Prensa, los movimientos obreros y universitarios despertaban, y a partir de estos indicios de apertura la revista jugó tanto o más fuerte que Triunfo y Cuadernos para el Diálogo, que salen citadas como mártires en todos los tratados del tardofranquismo. En justicia hay que reconocer que al Mundo le llovieron hasta la muerte de Franco más expedientes y multas que a ninguna otra publicación, sin que sacara mucho rédito en términos de arraigo y difusión: no pasó de los 40.000 ejemplares de tirada. Si el semanario Mundo era el embrión del grupo, la apuesta más fuerte de Auger sería la compra de Diario Femenino al publicista Víctor Sagi, en 1971. Al poco, lo convertiría en Mundo Diario, un modelo autóctono de

128

diario popular —precursor en muchos sentidos de los híbridos actuales—, que ponía el acento en el pulso ciudadano, los espectáculos, los deportes y los sucesos. A pesar de ir bastante justos de medios, la fórmula funcionó, y el diario se acercó con facilidad a los 70.000 ejemplares (el récord fueron los 120.000 del 20 de noviembre de 1975, que daba en portada la esperada noticia de la muerte de Franco), sobre todo cuando con Ramon Solanes a la dirección y Jaume Serrats como subdirector se abría decididamente “los tres sectores donde entonces se hacía la política clandestina: el mundo universitario, el mundo obrero y el mundo de los barrios”, en palabras del mismo Serrats. Y así fue cómo el diario propiedad de un empresario católico, liberal, monárquico, de derechas y vinculado a los sectores posibilistas del franquismo, se convirtió en el órgano más contestatario contra el Régimen, el que más arriesgaba en la lucha por la libertad informativa, la democracia y la autonomía. En la hemeroteca hay piezas dignas de figurar en una antología del periodismo de los años 70,

como las crónicas de Fernando Sales sobre el caso Puig Antich o la página “Catalunya endins”, primera sección que se publicaba en catalán en la prensa diaria después de la Guerra Civil. Durante la Transición adoptó una línea que pretendía abarcar desde el centro nacionalista hasta el comunismo, un posicionamiento que la composición sociológica de la redacción empujaba constantemente hacia la izquierda... Con tres diarios y tres revistas (a Mundo se habían añadido Meridiano 2000 y Dossier Mundo, de vida corta), el grupo Mundo ya era el más potente de la prensa local y lanzaba gestos de desafío a los editores de Madrid. Tenía además una editorial, Dopesa, que había publicado el best-seller de José María Pemán Mis almuerzos con gente importante. El atrevimiento de Auger parecía no tener límites. Ya era editor-propietario de cuatro diarios, si bien pensaba en términos de grupo multimedia. Convencido de que se liberalizaría la televisión, creó la productora Mundovisión y soñaba con tener emisoras de radio nunca concedidas. La crisis que llevaría a la desaparición del grupo Mundo se desencadenó en dos fases. La primera, a finales de 1979, cuando las reclamaciones de los empleados por los problemas de cobro derivaron en un conflicto exacerbado que se saldaría con la división de la plantilla y una drástica reducción de personal y de producción, a través de un expediente de regulación. La segunda, un año después, cuando las demoras salariales motivaron de nuevo la huelga y, en seguida, la clausura de los dos periódicos que seguían editándose, Mundo Diario y Tele/eXpres, y la liquidación total de las empresas. Después vendría la vertiente judicial del caso, que llevaría a Auger a exiliarse y al volver, en 1986, a la Modelo durante diez días. Anteriormente, había pasado brevemente por la cárcel su colaborador más directo, Javier de Quintana. Aunque todo esto sucedía en medio de una recesión económica general que castigaba especialmente a la industria, el hundimiento del grupo Mundo tiene unas características únicas, por la cantidad de personas damnificadas, ya que había 534 trabajadores en plantilla en noviembre de 1979, que tardaron diez años en cobrar del Fondo de Garantía Salarial, más un elevado número de colaboradores que nunca cobraron, por las bases profesionales, ideológicas y sociales de los medios desaparecidos, por la coincidencia con unos momentos políticamente agitados, previos a una recomposición del mapa electoral, y por la virulencia de las actuaciones de las partes enfrentadas (huelgas, manifestaciones, querellas). Se puede decir que, además de un fracaso empresarial estrepitoso, fue un escarmiento que ponía punto y final a un corto capítulo de la historia del periodismo y de la comunicación social en Cataluña. La Transición fue traumática para la profesión periodística catalana, que además de los

periódicos y revistas del grupo Mundo vio cómo tiraban la toalla muchas otras cabeceras. Se consumó así un cambio de ciclo, después del frenesí de la etapa de construcción democrática, que a la vez fue de reajuste tecnológico e industrial. Se perfilaba un esquema mediático que a grandes rasgos es lo que tenemos hoy en Cataluña. Lo que no está nada claro es si la crisis actual lleva dentro la semilla de un cambio similar, ni en qué sentido se puede producir, ni qué papel tendremos los periodistas. ORIOL PÀMIES

ADIÓS AL MAESTRO DE LA ENTREVISTA El pasado 7 de septiembre el Alzheimer se llevó a Joaquín Soler Serrano, a los 91 años de edad. Su muerte deja al periodismo sin uno de sus impulsores y pioneros, y es la excusa ideal para comparar la evolución de los medios de comunicación y darnos cuenta de que se ha perdido el ritmo pausado que encumbró al presentador de programas como A fondo. Soler Serrano fue un histórico de la radio y la televisión españolas. Trabajó de muchas cosas, siendo promotor cultural, presentador televisivo y escritor (Juguetes, Conversaciones con Josep Tarradellas y A fondo, entre otros), pero sobre todo destacó por su capacidad de comunicar. Prueba de ello son los numerosos galardones que obtuvo, como el Premio Nacional de Radiodifusión (1961), el premio ABC al mejor presentador (1977) y cinco premios Ondas (1955, 1959, 1962, 1976 y 1999). El propio Soler Serrano, en una entrevista concedida a CAPÇALERA en abril de 2003, resumía su trayectoria diciendo: “He sido un comunicador y he intentado que la comunicación sea algo más que explicar chistes o que hace bueno... Lo más importante y lo que más me ha interesado es la comunicación de persona a persona. He sido muy feliz haciendo periodismo, creo que no hay nada tan importante”. Aunque nació en Murcia en 1919, a Soler Serrano la Guerra Civil lo trajo a Barcelona, donde poco después de finalizar el conflicto se presentó a un concurso de locutores de Radio Nacional, que ganó. Así fue cómo empezó a trabajar en RNE, trabajo que combinaba con una entrevista diaria y una sección bisemanal para El Correo Catalán. Luego se pasaría a Radio España de Barcelona, como jefe de emisiones y locutor estrella, donde estuvo 16 años al frente de programas como La Revista Sonora, Café de la Tarde, Programa Estelar, La Vuelta a Cataluña de un Locutor, Busque, Corra y Llegue Usted Primero... Y en 1959 es cuando empieza a trabajar en la cadena SER con programas como Avecrem llama a su puerta o Caspe, 6 ¡En órbita!, con colaboradores como Camilo José Cela o Manuel del Arco. Pero fue curiosamente una catástrofe natu-

EDUALD COLL

EL DÍA A DÍA DE UN REPORTERO LIBRE EN TÚNEZ Túnez era uno de los primeros países de la región en haber conocido una primavera mediática desde finales de los años 70, cuando era el modelo a seguir para los vecinos del Magreb, que aún sufrían el yugo de la prensa única. Había periódicos independientes que florecían formando el crisol de la sociedad civil independiente que se había desplegado. En 1990 esa misma prensa independiente ha sido totalmente erradicada por el general Ben Ali que vio un enemigo a abatir antes de extender una capa de plomo sobre el conjunto de la sociedad. Hoy, veinte y tres años después de su llegada al poder, el paisaje mediático es siniestrado. Contrariamente a las declaraciones oficiales, los medios no son libres ni plurales y se ejerce

un monopolio de hecho. El sistema está organizado de tal manera que se niega totalmente el derecho del ciudadano a una información creíble. El tunecino se gira hacia los medios extranjeros para informarse sobre lo que pasa en su país. Túnez tiene la mayor concentración de antenas parabólicas de la región (más del 80%). A pesar de los 306 diarios inscritos oficialmente, no hay ni siquiera un diario independiente en Túnez, todos los que preexistían (Erray, Le Maghreb, Le Phare...) fueron erradicados en 1990 y ninguno de los independientes ha sido autorizado a aparecer desde esa fecha, a pesar de las numerosas tentativas de muchos periodistas. Sólo tres diarios de oposición (El Mawkif, Attariq El Jedid y Mouwatinoun) han obtenido la autorización. Nada predestinaba a Mouldi Zouabi a convertirse en reportero, Es gracias al más puro azar que se vio impulsado a este oficio de alto riesgo después de que un órgano de un partido de la oposición le confió una investigación sobre las inundaciones que provocaron algunos muertos en un pueblo del noroeste de Túnez en el que lanzó graves acusaciones de negligencia a las autoridades locales. Los reportajes que sacó habían impresionado a más de uno. Es entonces cuando emprendió una serie de reportajes sociales encomendados por una cadena de TV de la oposición que emite desde Europa, también esta vez realizó un reportaje excelente, como si este hubiera sido su verdadero oficio. Pero no será hasta llegar a Radio Kalima

cuando comenzará a ejercer este oficio a tiempo completo. El 26 de enero de 2009, la radio comienza a emitir desde Europa a través del satélite Hotbird. Pero al día siguiente, los locales de Túnez fueron asediados por decenas de policías de paisano y tres días más tarde recibieron la visita de un procurador que les embargó el material, precintó los locales y abrió diligencias contra los directores por «utilización de frecuencias sin autorización». En vez de una muerte anunciada, este test fue el pistoletazo de salida de la epopeya de Radio Kalima. Las emisiones cotidianas se sucedieron y el número de oyentes se disparó debido a la amplitud del eco mediático. La brutalidad del asalto policial obligó al equipo a redesplegarse y a reorganizarse en red. Privados de locales, los periodistas desafiaron el permanente acoso policial sumergiéndose en el corazón de la realidad social. Las reuniones serán ahora semanales y vía Skype. Las grabaciones serán cargadas y editadas en Europa. Es en este contexto que Mouldi se dará a conocer. La audacia, la capacidad de llevar a cabo las investigaciones sobre temas tabú, de hacer hablar a la gente de las zonas más remotas y de dar la palabra a los olvidados de la República lo distinguen. Pero no sólo los oyentes aprecian la calidad del trabajo, también las autoridades le ponen el ojo encima. Su domicilio está bajo vigilancia permanente, policías de paisano acechan a su familia. Tiene la conexión a Internet cortada. Los cibercafés que frecuentaba alrededor de su casa han cerrado todos. Ahora se ve obligado a recorrer los pueblos de los alrededores para poder enviar el trabajo a la radio. Con las elecciones cerca, la represión aumenta. Para Mouldi, la amenaza es cada vez más fuerte. Un día, cuando salía de un cibercafé en Jendouba, llegando a la altura del cuartel central de la policía del distrito, un hombre sale de un coche con los cristales tintados (en Túnez sólo policías y los miembros del Gobierno tienen derecho a hacerlo), le pregunta si se llama Mouldi Zouabi y cuando responde afirmativamente, se le abalanza y ataca a patadas, le apalea y le rompe las gafas; el mercenario profiere amenazas contra él mientras le insulta vulgarmente, tratándolo de “traidor a la patria” que “ensucia la imagen del país” y que “pagará cara su traición”. Mientras está en el suelo, le arrebata violentamente el carné de identidad, la visa, el permiso de conducir, el carné de prensa de la FIJ (Fédération Internationale des Journalistes), la grabadora, además de otros documentos personales. La policía nunca más los reencontrará, a pesar identificar al agresor. Con todo, Mouldi ya ha ganado la partida: las autoridades han decidido crear una radio especial para el noroeste para contrarrestar sus exitosos reportajes. Una batalla perdida de antemano, porque la verdad tiene una fuerza que la propaganda nunca tendrá. OMAR MESTIRI SIHEM BENSEDRINE

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

ral lo que le daría un mayor protagonismo al popular presentador radiofónico. Josep Maria Girona, director de Radio BarcelonaSER, lo recordaba el 8 de septiembre en un artículo en El País: “Cuando el 25 de septiembre de 1962 Joaquín Soler Serrano escuchaba en la radio noticias que insinuaban la tragedia que empezaba a provocar el aguacero que caía en toda la comarca barcelonesa del Vallés, no sabía que aquel iba a ser un día largo. Periodista de vocación, no dudó en dirigirse a los estudios de Radio Barcelona para hacerse cargo de la antena e iniciar un maratoniano programa radiofónico que sirvió para informar a la población del trágico suceso y para conseguir la solidaridad de la audiencia que, impresionada por el millar de fallecidos que dejaron tras de sí las aguas desbocadas, fue capaz de aportar tres millones de las antiguas pesetas para ayudar a las víctimas”. Esa labor solidaria le valió un Ondas especial. Además, él fue, en palabras de Girona, “el primero que sacó la radio a la calle, convencido como estaba de que el buen hacer periodístico tiene muchísimo más que ver con el exterior que con el interior de una redacción y que la razón de ser de los medios consiste en estar cerca del ciudadano, o no tiene sentido. Y él fue de los primeros en darse cuenta del papel que pueden jugar los medios audiovisuales y sus profesionales en tanto que referentes sociales a la hora de conseguir incentivar el papel solidario de la gente que tan en boga está de un tiempo a esta parte cuando se acerca la Navidad”. Sin embargo, la televisión fue el medio que le convirtió en una estrella y, sobre todo, el programa A fondo (idea suya), en el que Soler Serrano hacía magistrales entrevistas en profundidad a conocidos intelectuales de los años setenta. Por el plató de A fondo pasarían personalidades de la talla de Octavio Paz, Josep Pla, Salvador Dalí, Camilo José Cela, Bernardo Bertolucci, Jorge Luis Borges, Carlos Barral, Néstor Almendros, Salvador Espriu, Antonio Gala, Manuel Puig, Rafael Alberti, Elia Kazan, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa o Juan Carlos Onetti. Según él mismo confesó a CAPÇALERA, el programa “fue pionero, porque nadie antes lo había hecho” y le permitía rodearse de los escritores que le hacían disfrutar de la literatura que siempre le había cautivado. Hoy, la muerte de Soler Serrano ha servido para recordar no sólo al personaje, sino también a los medios de comunicación de aquella época. Ahora se hace otra televisión en la que impera y manda la brevedad, el ingenio y el colorido de los contenidos (para no aburrir al espectador)... y por eso Sergi Pàmies bromeaba en La Vanguardia del pasado 10 de septiembre sobre lo mal que lo pasaría hoy el gran periodista con los responsables de contenidos de las cadenas de televisión actuales.

129

CAPÇALERA SETEMBRE 2010

COM ENS VEU... ALEIX SALÓ

130