Capacalera_153

153

OCTUBRE 2011

portada153:portada 05/10/11 9:30 Pรกgina 1

SUMARI

DOSSIER ESPECIAL PERIODISTES INDIGNATS

pàg. 36

La professió també està indignada Text: Jordi Rovira

Blocs electorals: història d’una anomalia

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA NÚMERO 153 OCTUBRE 2011

pàg. 38

Text: Núria Almiron Director: Josep Maria Martí Consell Editorial: Neus Bonet, Teresa Cendrós, Ignasi Aragay i Marc Vidal Subdirector: Josep Nieto Coordinador: Jordi Rovira Documentació: Carme Teixeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: comunicacio@periodistes.org www.periodistes.org DEMARCACIONS Girona Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Lleida Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 Tarragona August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Plaça Ramón Cabrera, 7 1r 43500 Tortosa Telèfon: 690 753 038

El control sobre el poder de la imatge Text: Eudald Coll

Setge a les rodes de premsa sense preguntes

Degà Josep Maria Martí Vicedegans Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Narcís Genís Amparo Moreno Ignasi Soler Secretari Enric Frigola Tresorer Xavier Mas de Xaxàs Vocals Ignasi Aragay Jordi Basté Pilar Casanova Teresa Cendrós Francesc Escribano Pere Ferreres Llibert Ferri Patrícia Gabancho Jordi Grau Sílvia Heras Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Marc Vidal Gerent: Xavier Fuertes Secretari tècnic: Josep Nieto Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, SA

pàg. 46

Text: Francesc Miquel

Més precaris a la feina, més mal vistos al carrer

pàg. 50

Text: Francesc Miquel

CARTA DEL DEGÀ

5

Fotos del dossier: Xavier Subias, Cristobal Castro, Dani Duch i Sergio Ruiz.

Periodistes indignats REPORTATGE

6

58

Crònica de la gestació del Col·legi

REPORTATGE

Text: Eudald Coll Fotos: Pepe Encinas / Pilar Aymerich

Text: Lina María Aguirre de Jaramillo Fotos: EFE

REPORTATGE

10

Després de les escoltes il·legals

REPORTATGE

62

Quan el món cap dins d’una tauleta tàctil

Vint anys sense Montserrat Roig

Text: Lina María Aguirre de Jaramillo Fotos: Sergio Ruiz

Text: Jordi Rovira Fotos: Pilar Aymerich

REPORTATGE

14

Els gabinets de premsa a l’era 2.0 Text i fotos: Xavier Sulé REPORTATGE

JUNTA DE GOVERN

pàg. 42

18

Valors: la família guanya a la televisió Text: Joan Salicrú Fotos: Sergio Ruiz ENTREVISTA

22

Josep Martí Text: Josep Nieto / Jordi Rovira Fotos: Stefano Buonamici OPINIÓ

26

Bernat López, Ferran Lalueza REPORTATGE

28

OBITUARI

66

Carles Sentís, periodista en plenitud Text: Josep Maria Cadena Fotos: Lourdes Segade / Kim Manresa PERIODISME AL MÓN

Text: Andrés Mourenza Fotos: EFE PREMIS

74

WEBS / LA XARXA Àlex Barnet

78

80

LLIBRES Elena Serrano

Text: Carme Escales Fotos: Vicenç Zambrano

OBITUARIS

ENTREVISTA

32

Text: Jordi Rovira Fotos: Pau Fabregat REPORTATGE

54

El sostre de vidre de les periodistes Text: Joana Gallego

75

LA FOTO Corentin Fohlen

La batalla dels comentaris als diaris digitals

Elisenda Nadal / Toni Ulled

70

Pluralisme, crisi i clientelisme als mitjans grecs

82 EL CIC INFORMA 83 Llúcia Oliva NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA Sara Masó

84

88

94 COM ENS VEU... 98 Diego Omil EN POCAS PALABRAS

C A R TA D E L D E G À

Periodistes indignats

Josep Maria Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

que preocupen a la professió: l’oposició als blocs electorals; les rodes de premsa sense preguntes; les imatges elaborades pels partits dels seus actes electorals; o l’alta precarietat laboral de la nostra pro-

COL·LEGIATS I

de dolenta i una altra d’esperançadora.

fessió. Totes aquestes situacions fan que

col·legiades, la Junta que presideixo, amb

BENVOLGUTS

La primera fa referència al tancament de

els periodistes ens indignem i aixequem

la col·laboració dels professionals dels

l’ambulatori situat al vestíbul de la seu

la nostra veu per recordar que el nostre

serveis col·legials, treballem, des de fa

central. Malgrat les gestions realitzades

treball es fonamental per garantir el dret

mesos en la normalització de l’estructura

en els darrers mesos, el CatSalut ens ha

de la ciutadania a rebre una informació

funcional del Col·legi i en la posada en

anunciat que no vol tenir obert ni seguir

lliure.

marxa dels nous serveis, anunciats anteriorment en el nostre programa d’acció.

La crítica situació econòmica per la qual passa el nostre país no ens ajuda gens a assolir tots els objectius fixats però, malgrat tot, estem intentant convertir en oportunitats els problemes als quals ens enfrontem cada dia. En aquesta nova cita trimestral, puc ja anunciar-vos l’entrada en funcionament de dos serveis que aquesta Junta ha considerat de cabdal importància per ajudar els companys i companyes que es troben en una situació difícil: una nova borsa de treball i un servei d’orientació professional.

suportant la despesa de 70.000 euros

25 ANYS DEL COL·LEGI

Accessible des d’Internet, la nova borsa

anuals que suposava per a les arques pú-

Celebrarem també al llarg dels propers

de treball permet als periodistes col·le-

bliques. La Junta de Govern, donada la

mesos els 25 anys de la creació del

giats que estiguin cercant feina –o una

precària situació econòmica de la nostra

Col·legi de Periodistes de Catalunya, que

reorientació professional– administrar

entitat, va decidir clausurar-lo i em va en-

va començar la seva singladura un 6 de

de manera ràpida i senzilla les ofertes de

comanar que intentés fer la transició el

juny de 1986, després d’un procés que va

treball a qualsevol hora.

més fàcil possible pels prop de 200 col·le-

culminar amb l’aprovació de la llei de

giats i col·legiades de Barcelona

creació del Col·legi, al novembre de 1985

“Hi ha un seguit de temes que fa temps que preocupen la professió, que ens indignen i que ens fan aixecar la veu”

que utilitzaven aquest servei.

i per unanimitat del Parlament de Cata-

D’altra banda, són ja més de 1.300

lunya.

les persones (entre col·legiats i fa-

Gràcies a l’avançada per les vostres crí-

miliars) que han decidit gaudir de

tiques, suggeriments i col·laboració.

les condicions especials que ofereix la pòlissa mèdica d’ASISA. Aquest

professional oferirà entrevistes persona-

èxit d’inscrits –que ha superat les previ-

litzades, primer a la seu de Barcelona i

sions inicials– ens referma en la nostra

progressivament a la resta de demarca-

aposta per trobar una pòlissa mèdica

cions, on un consultor assessorarà en ma-

completa i de qualitat, a un preu reduït i

tèria

amb una de les companyies més repu-

d’elaboració

de

currículums,

coneixements del mercat de treball, pre-

tades del mercat.

paració d’entrevistes, etc.

En el Dossier d’aquest número de CAP-

En la qüestió sanitària, dues notícies: una

ÇALERA hem agrupat temes que fa temps

Ben cordialment,

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Per la seva part, el servei d’orientació

5

R E P O R TATG E

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va començar a caminar el 6 de juny de 1986, agafant el relleu de l’Associació de la Premsa

Crònica de la gestació del Col·legi Eudald Coll

de Barcelona. La nova entitat va significar un salt endavant que va permetre no tan sols mantenir la unitat professional, sinó englobar els professionals de la informació catalans, ja que les associacions de

El Col·legi de Periodistes de Catalunya

la concessió de l’Hoja del Lunes, un

compleix vint-i-cinc anys de vida, un

producte de la dictadura de Primo de

quart de segle d’experiència i activitats

Rivera que havia promulgat la llei del

diverses que ha permès que la profes-

descans dominical, prohibint als diaris

sió parli sota una sola veu. La creació

sortir el dilluns. Així, l’Hoja del Lunes

d’aquesta entitat va prendre el relleu

va ser un grup de diari editats per les

de l’Associació de la Premsa de Barce-

associacions de la premsa provincials

lona, que a mitjans dels anys vuitanta

amb plantilla pròpia, i eren l’únic rota-

es debatia enmig de la incertesa i de

tiu que podia sortir aquell dia de la set-

greus problemes econòmics. En aquell

mana. Bona part de la informació del

context difícil, la creació del Col·legi va

diari era esportiva, bàsicament futbol,

suposar un salt endavant que permetia

cosa que suposava unes tirades força

reinventar-se i unificar els professio-

altes.

nals de la informació catalans.

Les associacions de la premsa es bene-

Per entendre la seqüència dels fets cal

ficiaren dels ingressos d’un mitjà ex-

anar molt enrere, concretament a 1889,

clusiu com aquell. “Com que les quotes

quan es crea la primera entitat que

eren simbòliques, els beneficis de

aglutinava periodistes catalans. Es trac-

l’Hoja del Lunes representaven gran

Lleida i Tarragona se

tava de l’Associació de Periodistes, de

part dels ingressos de l’Associació”, re-

vida efímera, ja que tan sols va durar

corda el veterà periodista Josep Maria

sumaren al projecte

dos anys. En les quatre dècades se-

Cadena, que va ser secretari tècnic de

güents, un seguit d’entitats similars van

l’Associació de la Premsa de Barce-

anar sorgint amb més o menys fortuna

lona, director de l’Hoja del Lunes d’a-

fins que el 1939, finalitzada la Guerra

questa ciutat i president de l’associació

Civil, les organitzacions de periodistes

que aglutinava les diferents Hoja del

la premsa de Girona,

des d’un bon principi.

Un quart de segle després Josep Maria

(l’Agrupació de Periodistes, el Centre

Lunes d’Espanya.

de Reporters, etc.) foren obligades a

A Catalunya, l’Associació més rica era

Cadena i Narcís-Jordi

desaparèixer o aglutinades a les dife-

la de Barcelona. Les altres també te-

rents associacions de la premsa de

nien Hoja del Lunes (l’editaven de ma-

Aragó recorden aquells fets.

caire provincial. Totes depenien del

nera autònoma i a semblança de la de

Sindicat Vertical del Règim i les res-

Barcelona), si bé no generava tants in-

pectives juntes responien als interessos

gressos. Així doncs, gràcies a aquella

del franquisme.

concessió les associacions de premsa

Als anys cinquanta, aquestes associa-

importants, com les de Barcelona, in-

cions viuen un punt d’inflexió gràcies a

gressen uns diners que permeten als

Conferència de Jordi Pujol, president de la Generalitat, a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes. L’acte va tenir lloc el 18 de desembre de 1986, pocs mesos després de la creació de l’entitat. Al seu costat el degà Carles Sentís. Foto: Pepe Encinas.

afectaven a nosaltres. No teníem els be-

d’aquestes es va despertar un esperit

una època que els periodistes no dis-

neficis dels barcelonins i la vida asso-

crític i una sèrie de professionals co-

posaven de Seguretat Social. En reali-

ciativa era mínima i es limitava a

mençaren a lluitar per una professió

tat, però, els beneficiaris tampoc eren

celebrar el sant del patró i a una reunió

més independent. És així com sorgei-

tants, ja que llavors hi havia molts

anual”, recorda Narcís-Jordi Aragó,

xen revistes com Cuadernos para el

menys periodistes. A més, per ser mem-

president de l’associació gironina entre

Diálogo, es reorientà el diari Madrid o

bre de l’Associació s’havia d’estar en plantilla en un mitjà informatiu (no es contemplaven els pocs freelance existents), i això suposava que a Barcelona fossin uns dos-cents cinquanta perio-

es crearen entitats com el Grup

Es compleixen vint-i-cinc anys d’aquell 6 de juny de 1986 en què va néixer l’entitat amb un miler de periodistes associats

distes associats.

A les altres províncies, la situació era

Democràtic de Periodistes.

ARRIBA LA DEMOCRÀCIA Amb l’arribada de la democràcia, el president del Govern, Adolfo

1981 a 1986. A Girona hi havia, doncs,

Suárez va tancar els mitjans de comu-

ben diferent. “Cada associació feia la

una situació anòmala, perquè els pro-

nicació (premsa i ràdio) del Movi-

seva vida. En el millor moment de l’As-

fessionals sense títol estaven a la Unió

miento. En aquest context de canvi,

sociació de Premsa de Girona vam ser

de Periodistes i a l’Agrupació de ràdio

alguns diaris comencen a qüestionar

una dotzena de periodistes amb títol i,

i televisió.

els beneficis de les associacions de la

per tant, els beneficis que donava for-

Tot i la poca relació entre les diferents

premsa provinents de l’Hoja del Lunes.

mar part de l’Associació tan sols ens

associacions provincials, en moltes

“En el fons volien sortir el dilluns, tot i

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

membres gaudir d’un quadre mèdic en

7

R E P O R TATG E

de premsa entre l’opinió pública per-

de periodistes es van sumar al projecte.

què, tot i els problemes de la censura,

Es va crear una comissió gestora inte-

se les veia com una corretja de trans-

grada per membres de la junta directiva

missió del franquisme.

de l’Associació de la Premsa de Barce-

Entre una cosa i l’altra, l’Associació

lona i per dos representants de Lleida,

vivia uns moments crítics. “Allò no s’a-

Tarragona i Girona. Durant un any, la comissió gestora va fer tot tipus

El tancament de l’Hoja del Lunes va deixar l’Associació de la Premsa de Barcelona en una situació molt delicada

vocats i elaborar el projecte de la La conjuntura, però, ajudava. Per

guantava. Si no s’hagués creat el Col·legi,

una part, hi havia l’existència d’una llei

l’Associació s’hauria mort d’inanició”,

de col·legis professionals promulgada,

que això impliqués carregar-se aquest

admet Cadena. En l’article que portava

i en plena vigència, pel Parlament de

mitjà de comunicació i el descans do-

per títol “Per què volem un Col·legi”, pu-

Catalunya. D’altra banda, els membres

minical”, explica Cadena, que va ser el

blicat a mitjan 1985 als Annals del Peri-

de la comissió gestora van tenir una

darrer director de l’Hoja del Lunes de

odisme Català (òrgan de l’Associació de

acollida excel·lent del president Pujol i

Barcelona.

la Premsa de Barcelona), Josep Maria

del conseller de Justícia, Agustí Bassols.

Finalment, el Govern va cedir a les

Huertas, secretari de l’Associació, dei-

També va ajudar que l’advocat de l’As-

pressions i el 19 de abril de 1982 autoritzà la publicació de la premsa el dilluns. Això implicà la progressiva desaparició de les Hoja del Lunes, (la de Barcelona va ser una de les prime-

sociació, Francesc Casares –di-

“Si no s’hagués creat el Col·legi, l’Associació s’hauria mort d’inanició” (Josep Maria Cadena)

putat al Parlament pel PSC– fos un dels pares de l’esmentada llei.

Amb tot, mentre a Barcelona

res a tancar, l’any 1983), ja que la com-

tot rutllava, a Madrid van co-

petència va provocar una caiguda en la

xava clar l’estat de la qüestió: “Quan, al

mençar a trobar-hi problemes, sobretot

tirada i menys publicitat. “S’havia de

juny de 1983, la junta directiva actual va

des de l’International Press Institute

tancar. Es perdien diners de manera

assumir-ne les funcions, es va trobar amb

(IPI), que ho veien com un presumpte

progressiva. La gent preferia anunciar-

una situació que, de fet, només admetia

atac a la llibertat d’expressió i una pre-

se al diari i estalviar-se el nostre anunci.

dues sortides lògiques: tancar la barraca,

sumpta manipulació dels periodistes ca-

Vam estar resistint amb pèrdues tot

com es diu popularment, o la fugida cap

talans per part de la classe política. A

l’últim any”, recorda Cadena.

endavant. No cal dir que, per descomp-

Barcelona, observaven aquelles críti-

El tancament de l’Hoja del Lunes va

tat, vam triar-ne la segona”.

ques perplexos. L’Associació d’Editors

suposar un cop molt fort per a l’Asso-

de Diaris Espanyols (AEDE) es

ciació de la Premsa de Barcelona, que

van sumar a aquest grup de reti-

a més de renunciar a bona part dels ingressos va haver d’indemnitzar els treballadors del rotatiu. L’Associació, que s’havia centrat en qüestions assisten-

Des d’un principi, les associacions de la premsa de Girona, Lleida i Tarragona es van sumar al nou projecte

cials, ja no podia oferir metges i medeCAPÇALERA OCTUBRE 2011

polítics fins a trobar-se amb adnova entitat.

Portada de l’últim exemplar de l’Hoja del Lunes de Barcelona.

8

de tràmits i reunions. Des d’anar a parlar amb els representants

cents, així com el diari El País i Diario 16.

Un altre punt de fricció va ser amb Joaquín Ruiz-Giménez, Defensor del Poble i exministre de

cines de franc al desaparèixer, ofegat,

CARA I CREU

el seu mitjà. A més, el quadre mèdic ja

“Ens vam reunir i vam decidir que ha-

rar els estatuts del Col·legi, aquests

no era tan necessari com abans (la Se-

víem de crear un Col·legi. No hi va

deien que la inscripció era voluntària.

guretat Social cada cop estava més as-

haver cap polèmica amb els associats

Els serveis jurídics de la Generalitat,

sentada i cobria les despeses sanitàries

perquè sabien que si no això s’enfon-

però, els van dir que havia de ser obli-

de més persones). A tot això, se su-

sava”, recorda Cadena. Des d’un bon

gatòria. Els promotors del Col·legi van

mava la mala fama de les associacions

principi, les altres associacions catalanes

fer-los cas, fet que va provocar una ai-

Franco. Quan es van començar a prepa-

El 18 de març de 1976 va haver-hi la primera manifestació autoritzada de periodistes després de la Guerra Civil. Encara faltava una dècada per a la creació del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

rada reacció de Ruiz-Giménez. Final-

Així doncs, els periodistes catalans ha-

sociats i, amb el temps, de disposar de

ment, van negociar amb els polítics per-

vien superat el tràngol mantenint la uni-

local propi. “Va suposar un salt molt

què la col·legiació no fos obligatòria, i

tat, sumant-hi als col·legues de les altres

gros”, admet Aragó.

així van poder calmar els ànims de

províncies i es treien de sobre la mala

I mentre la vida col·legial anava prenent

Ruiz-Giménez.

fama de l’Associació. Lluny de Barce-

forma, l’economia del Col·legi es va be-

lona, també acabaven amb anomalies,

neficiar d’una nova font d’ingressos des-

A BON PORT

com a Girona, on per fi tots els profes-

prés que alguns diaris –que s’havien

Tot i haver apagat aquell foc, a Madrid

sionals –amb títol o sense– estaven ple-

beneficiat del tancament de l’Hoja del

seguien criticant el projecte. Malgrat amb la feina i les negociacions arribaren a bon port. El 13 de novembre de 1985 (prèviament hi hagué una sessió parlamentària el 24 d’octubre) el Parla-

Lunes– renunciessin als quioscs

A Madrid veien la creació del Col·legi com una manipulació dels periodistes catalans per part de la classe política

ment de Catalunya va aprovar la llei de creació del Col·legi i uns mesos després,

que tenien al centre de la ciutat perquè ho veien com una pesada càrrega administrativa. Per això acordaren, juntament amb l’Ajuntament,

traspassar-los

a

aquell incipient Col·legi de Pegats. “El Col·legi va significar la

riodistes. Així, els beneficis que dona-

concretament el 6 de juny de 1986, es

superació d’una anomalia antipàtica,

ven els quioscs se sumaren a unes

posava a caminar el Col·legi de Perio-

perquè ja no es tractava d’una elit, d’uns

quotes una mica més altes que les de

distes de Catalunya que agrupava un

privilegiats”, recorda Aragó. A Girona,

l’Associació. I amb aquesta unitat pro-

miler de professionals amb una única

Lleida i Tarragona, el fet de formar part

fessional i uns ingressos fixos, el Col·legi

junta de govern i quatre juntes per a les

del Col·legi els suposà un augment im-

comença a caminar cap a fites molt més

demarcacions territorials.

portant de l’activitat, del nombre d’as-

importants.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

això, la comissió gestora va continuar

9

R E P O R TATG E

Les tauletes tàctils (tablets) obren un nou camí que impacta en el comportament digital, ja que mostra els continguts d’una manera més atractiva que els telèfons, són més fàcils i còmodes

Quan el món cap dins d’una tauleta tàctil Lina María Aguirre de Jaramillo Fotos: Sergio Ruiz El mercat mòbil desperta entusiasme,

pagar per les notícies i pot mitigar la re-

però també preocupació, perquè no so-

ducció de subscripcions a edicions im-

que els ordinadors

lament el negoci digital encara no està

preses perquè la gent les manté dins del

resolt sinó que, a més, sorgeix una pre-

paquet integrat que adquireix.

portàtils i propicien

gunta: què passa si al públic li agrada

Un segon punt que apunta Doctor és el

tant la tauleta tàctil (tablet) que aban-

preu dels anuncis. Mitjans com el New

una experiència més

dona a un ritme encara més ràpid el for-

York Times, The Economist, Financial

personal que qualsevol

mat paper o la versió web del mitjà?

Times i Reuters van ser els primers a ofe-

L’increment de l’ús d’equips mòbils ha

rir publicitat en les versions en tauleta

passat d’un 2.6% de l’agost del 2010 a un

tàctil i n’han obtingut guanys substan-

5% del juliol del 2011. Segons estudis de

cials. Els anunciants tan sols volien si-

interfície prèvia. Tot i la crisi, els estudis diuen que cada cop es faran servir més plataformes mòbils.

Però, com treballar per a un públic que

Morgan Stanley Research divulgats

tuar-se primers en el nou mitjà de moda

aquest any, el mercat de telèfons intel·li-

i han pagat fins a deu vegades més del

gents creixerà fins a 1.000 milions d’a-

que paguen als mateixos diaris per pu-

parells el 2013. D’altra banda, segons les

blicitar-se en els llocs web. Doctor sug-

prediccions d’Informa Telecoms &

gereix que aquestes tarifes baixaran

Media, els beneficis per concepte de pu-

mentre s’incrementa l’exigència de veri-

blicitat en dispositius mòbils augmen-

ficar l’acompliment real de la publicitat

tarà vuit vegades de cara al 2015,

en tauletes tàctils, que ofereix noves al-

arribant al voltant de 18.300 milions

ternatives (mercadeig directe i social

d’euros.

ultrapersonalitzat, cupons d’ofertes geo-

Ken Doctor, investigador i autor del lli-

localitzats), però també nous interro-

llegeix en paper

bre Newsonomics –una anàlisi sobre mo-

gants, com fins a quin punt les disputes

al matí, pel mòbil

dels de negoci en l’era digital– suggereix

sobre privacitat i maneig de dades d’u-

tres gran punts que “dividiran guanya-

suaris afectaran la possibilitat dels mit-

al metro, amb l’ordinador a l’oficina i amb la tauleta tàctil a la nit?

dor i perdedors el 2015, quan els diaris

jans d’oferir publicitat tan dirigida o què

impresos s’hagin convertit en una elec-

faran les companyies dominants del web,

ció d’un nínxol de públic i el consum di-

com Google, Microsoft o Facebook, que

gital de notícies sigui la nostra manera

busquen apropiar-se d’una part impor-

de vida”. Doctor assumeix una expecta-

tant del pastís d’aquest mercat.

tiva de marge de guanys d’un 10% per

El tercer punt en què incideix Doctor

als mitjans.

són les despeses. És difícil separar l’ope-

El primer punt és el preu de les subs-

ració digital de l’impresa, cosa que im-

cripcions en paquets (paper, web, tauleta

plica que els mitjans actualment

tàctil, telèfon). Això acostuma el públic a

necessitin sostenir de manera simultània

Redactors del diari Ara, que des dels inicis va apostar per la convergència digital, amb la versió del diari en una tauleta tàctil.

dos corrents de negoci. Doctor anota

Motorola Xoom 0,012%, RIM Play-

MATERIAL PROPI

que si una empresa es converteix pro-

Book 0,003%. De cada 1.000 pàgines vis-

Les plataformes conjuntes estan intro-

gressivament en digital, les despeses es

tes en una tauleta tàctil, 965 són des d’un

duint novetats en la creació de contin-

redueixen amb menys infraestructura fí-

iPad. L’ús de l’iPhone s’ha duplicat

guts i publicitat per a mitjans. El passat 7

sica, menys oficines i més personal

entre l’agost del 2010 i el juliol d’en-

de juliol es va anunciar l’aliança entre

mòbil. La suma d’aquests tres elements

guany, d’un 0,7% a un 1,4%, tot i que el

Mocean Mobile (MM) amb la Newspa-

pot permetre començar a albirar el futur

d’altres sistemes operatius mòbils ha

per National Network LP (NNN), la

pròxim sostenible econòmicament per a de transició. És fonamental observar de ben a prop el desenvolupament de tauletes tàctils,

Es preveu que els beneficis de publicitat en dispositius mòbils augmentin vuit vegades en els propers quatre anys

particularment els iPads. Segons les dades de juliol de Net Aplications (em-

els Estats Units, que comprèn 9.000 publicacions impreses i en línea, a més de ser propietària de 25 de les companyies de diaris més importants del país.

crescut més, d’un 5.9% a un 7%, cosa

MM és una companyia experta en des-

presa dedicada a l’elaboració d’estadís-

que pot explicar l’augment de vendes de

envolupament de publicitat d’última tec-

tiques del nombre d’usuaris dels

telèfons Android, que té més èxit que les

nologia per web i dispositius mòbils i

navegadors), l’iPad el fa servir un 0,92%

seves tauletes tàctils, malgrat que fa ser-

oferirà a la NNN un centre únic perquè

de navegació web mundial, xifra impor-

vir la compatibilitat amb Flash (que no

els mitjans tinguin campanyes innova-

tant si la comparem amb les de Netmar-

ofereix Apple) com a argument de

dores en aquests canals (telèfons, taule-

ketshare: Samsung Galaxy Tab 0,018%,

venda.

tes tàctils, insercions digitals), segons les

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

mitjans nous o tradicionals en període

xarxa líder de mitjans locals en

11

R E P O R TATG E

noves necessitats d’anunciants, amb la

L’experiència fins ara ens demostra que

una estratègia que s’articula dins de la

idea d’obrir més camp per a la publicitat

en l’entorn mòbil funciona bé la infor-

globalitat del grup Prisa. “Molts dels nos-

personalitzada i augmentar les oportu-

mació d’última hora, l’esportiva, minut a

tres clients –prossegueix– ja gaudeixen

nitats de guanys.

minut de partits així com les alertes in-

d’aquestes aplicacions i ho entenen com

Les plataformes mòbils dels mitjans

formatives”.

un valor afegit al seu abonament. I ens

també impliquen una recerca constant

Al seu parer, les plataformes conjuntes

en demanen més. I aniran arribant a poc

de serveis afegits i comunicació més estreta amb un públic més segmentat. El desenvolupament dels dispositius mòbils no és lineal; l’iPad no és la continuació de l’iPhone. Així com el web ha

a poc. Volem impulsar la nostra

Mitjans com The New York Times o The Economist han obtingut força guanys al ser els primers a oferir publicitat

atomitzat la informació, el públic ha après a explorar, així que oferir paquets

novetats en aquest sentit. El principal repte segueix sent l’usuari”.

Sobre els quioscs digitals, Del Río

com Orbyt i Kiosco y Más (els quioscs

opina que qualsevol iniciativa que in-

estàtics que copien el format imprès o

virtuals impulsats per Unidad Editorial,

tenti trobar el camí adequat per a la in-

el primer, i Prisa i Vocento, el segon) apa-

dústria ha de ser ben rebuda. “Som en

Tot just s’està en els inicis, però ja es pot

regudes al llarg d’aquest any són “més

un entorn canviant que s’està descobrint

preveure la necessitat de fluxos més afi-

opcions perquè el teu producte sigui ad-

a si mateix en què el procés de prova-

nats i personalitzats d’informació, i fins i

quirit pels consumidors”. La Vanguardia

error no ha d’espantar a ningú. El que

tot la creació de navegadors diferents als

està present a Kiosco y Más, tot i que

ahir semblaven grans idees potser no ho

existents actualment en el web, més ben

igualment manté l’enfocament principal

siguin tant demà, i viceversa. Però qui no

habilitats per a les funcions tàctils de les

en l’aplicació pròpia que ofereix als lec-

ho intenti es quedarà en el camí. Per

pantalles, que permetin passar més fàentre temes, contactes socials o idees creuades.

això iniciatives com Orbyt i

“Som a l’inici del que han de ser les versions d’informació per a dispositius mòbils” (Ismael Nafría)

Kiosco y Más han de ser, primer, celebrades, i en segon lloc, observades. El temps ens dirà, a més, si són encertades”, afirma.

Per la seva part, Àlex Gutiérrez,

NOVES PROPOSTES “El negoci digital i les plataformes mò-

tors. Nafría pensa que les tauletes tàctils

cap de la secció de Mitjans del diari Ara,

bils són estratègics per nosaltres”, afirma

són “una part del futur del periodisme,

opina que un diari tan sols pot ser mul-

Ismael Nafría, director de continguts de

que significa no fer una única cosa sinó

tiplataforma: “És el mitjà el que ha d’a-

La Vanguardia que té una aplicació per

moltes, diferents, creatives, i cada vegada

nar a buscar el lector, i no pas a l’inrevés.

a plataforma Apple, una de les més des-

més. És el temps que ens toca viure. Els

I per fer-ho cal utilitzar tots els canals

carregades a l’AppStore espanyola i que

que en dediquem a la informació som

que la tecnologia posa a l’abast. El nos-

ben aviat ho estarà per a l’Android.

més necessaris que mai”.

tre diari té un públic que ja viu d’una ma-

Per a les eleccions municipals del mes de

“Entenem que hem de posar a disposi-

nera natural amb totes aquestes eines.

maig es va crear una aplicació tant per a

ció dels abonats tots els nostres contin-

L’edició en paper es por llegir enriquida

Apple i Android lligada a petites aplicacions (widgets) i un interactiu en el web, que aquell dia va ser la número u de tota l’AppStore espanyola.

“La nostra orientació és veure quan

a l’iPad, tenim versió mòbil de l’e-

L’experiència demostra que en l’entorn mòbil funcionen informacions com l’última hora i les alertes informatives

convé fer una aplicació general, quan cal CAPÇALERA OCTUBRE 2011

final del 2011, tindrem diferents

web no funciona en un dispositiu mòbil.

cilment ja no de pàgina a pàgina, sinó

12

presència en dispositius mòbils. A

que siguin més específiques i entendre

dició digital i també una aplicació específica amb els continguts web tant per a iPhone com per a Android. Els plans passen per desenvolupar més aplicacions te-

guts en tots els dispositius, de manera

màtiques”.

els interessos més concrets dels usuaris.

que puguin consumir el que vulguin, on

L’Ara treballa amb una redacció inte-

Veiem molt camp per recórrer. Som a l’i-

vulguin, quan vulguin. Hem preparat la

grada. “Som conscients que cada con-

nici del que han de ser les versions d’in-

nostra estructura perquè tots els contin-

tingut té les seves característiques

formació per a dispositius mòbils i tot

guts estiguin disponibles automàtica-

depenent de quina és la plataforma de

això canviarà. No n’hi ha prou amb

ment en tots els formats”, explica Chus

destí. El periodista té un major control

adaptar, sinó que cal crear coses noves.

del Río, director digital de Digital +, en

sobre l’abast de la seva notícia i li és més

Enric Belil, subdirector d’El Mundo Deportivo, observa en una tauleta tàctil la portada del seu diari.

fàcil implicar-hi l’audiència de manera

quioscs digitals són moviments lògics

ció es transformi”, afirma Alonso, que

que la relació entre mitjà i públic sigui

perquè és millor treballar sota un ma-

subratlla les possibilitats de les tauletes

molt més porosa”, afirma Gutiérrez.

teix paraigua que no pas dispersos. Tot

tàctils per ampliar “l’experiència de lec-

Actualment, en aquest diari “l’edició per

i així, creu que “la política de preus està

tura amb valor afegit”.

a iPad replica la de paper, si bé amb al-

encara en una fase d’assaig i que can-

Un exemple d’això és que el passat estiu

guns enriquiments multimèdia. La ver-

viarà els propers mesos. Un pas lògic

ABC va fer dues edicions exclusives per

sió de mòbil i l’aplicació ‘beuen’ del web,

seria que es creessin alguns paquets de

a Kiosco y Más sobre la guerra de Líbia

encara que estan adaptades, ja que no hi

premsa a un preu encara més competi-

i sobre la convocatòria d’eleccions ge-

ha uns continguts específics de mòbil,

tiu que l’actual”.

nerals a Espanya. Un altre exemple va

atès que la informació d’immediatesa es

L’assignatura pendent de tot plegat és el retorn econòmic. “Amb el web, els edi-

L’avantatge de les plataformes mòbils és que l’usuari està més habituat a pagar i poden ser més rendibles que el web

tors van badar i les vacil·lacions han ajudat que, per a molts mitjans, aquest

va regalar en aquesta plataforma el diari de l’endemà. “Va ser edicions amb una aportació d’opinió i informació específica per a Kiosco”, destaca Alonso, que en

Finalment, Ramon Alonso, director de

el futur espera poder “oferir promo-

encara no sigui un canal rendible. Amb

Kiosco y Más, està satisfet amb els re-

cions especials per als clients associats a

tot, a les plataformes mòbils l’usuari està

sultats inicials de la plataforma, que

cadascun dels mitjans, que a més de l’o-

molt més acostumat a pagar i, per tant,

compta amb quinze grups i noranta mit-

ferta editorial completa amb elements

hauria de ser més fàcil establir el lligam

jans. “Aquesta iniciativa és la reacció

exclusius per al Kiosco, també es proposi

entre continguts de valor i facturació”,

dels editors a l’aparició de nous disposi-

una oferta comercial associada a la per-

admet. Gutiérrez considera que els

tius que fan que el món de la comunica-

tinença a un club”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

treballa a l’edició digital. Els canvis són a l’interfície”, explica.

donar-se l’11 de setembre, quan

13

R E P O R TATG E

La digitalització del consum d’informació comporta noves maneres de treballar a les quals els gabinets de premsa estan trobant com

Els gabinets de premsa a l’era 2.0 Text i fotos: Xavi Sulé

donar resposta.

Més enllà del canvi

El nou entorn digital de comunicació

per a la persona adequada en el mo-

obliga també els gabinets de premsa a

ment adequat. I per generar valor s’ha

tecnològic,

adaptar-s’hi i a tenir la capacitat de re-

d’estar adaptat als nous llenguatges i als

orientar les estratègies comunicatives.

nous ritmes. No té cap sentit l’envia-

la desintermediació

“El consum d’informació ha canviat

ment massiu i indiscriminat de correus

perquè és digital, en temps real i perso-

electrònics o enviar fotos a una emis-

provocada per la

nalitzat, i perquè és multimèdia i multi-

sora de ràdio”, considera Velilla.

Xarxa planteja nous

plataforma. Els ciutadans han canviat

Ara mateix, la Xarxa és com un cotxe

els hàbits, els mitjans també ho estan

amb moltes prestacions, si bé els gabi-

reptes. Els periodistes de fonts hauran de tenir en compte les xarxes socials i posicionar de manera correcta la seva organització

fent, però les fonts no, ho comencen a

nets de comunicació que en treuen pro-

fer ara. I també és veritat que els diaris

fit són més aviat escassos. El procés de

ja no tanquen a les vuit de la tarda, sinó

canvi, amb honroses excepcions, és lent

que tenen tancaments constants. El pe-

i en el panorama general abunden més

riodisme de fonts ha de saber respon-

els ressagats i els escèptics que els in-

dre al nou model”, afirma el periodista

novadors. La gestió de xarxes socials

Javier Velilla, soci-director de l’empresa

hauria de ser igualment una tasca pe-

Comuniza, dedicada a consultoria es-

riodística clau per a un gabinet de co-

tratègica de comunicació.

municació. Amb tot, moltes empreses

A l’altre costat, els periodistes dels mit-

continuen alienes als canvis, malgrat

jans són cada cop menys i molts d’ells

que Facebook i Twitter s’han revelat

es queixen d’haver-se convertit en es-

com a molt bons dinamitzadors de con-

claus del correu electrònic pel gran

tinguts.

volum d’informació que reben en

En el cas de Twitter, no només permet

forma de notes de premsa, tot dema-

retransmetre actes en temps real o tre-

nant sovint tant a empreses com a ins-

ballar la capacitat de reacció per saber

és qüestió de present,

titucions més transparència i menys

donar resposta immediata davant d’una

propaganda.

situació determinada, sinó que també

més que de futur.

Un estudi del 2007 elaborat per Estu-

genera un altre tipus de relació. “El

dio de Comunicación amb el suport de

compte de Twitter de la Cambra de Co-

diferents associacions de premsa deia

merç de Barcelona té més de mil segui-

que només un 12% de les notes de

dors. Es tracta de persones que de

premsa que reben els mitjans es consi-

manera voluntària han decidit escoltar-

deren publicables. “En un context de

te. Si la Cambra segueix periodistes eco-

a Internet. Adaptar-se al nou model

sobreabundància d’informació, l’im-

nòmics i ells segueixen la Cambra es

portant serà aportar contingut de valor

genera una relació digital molt estreta i

La Universitat Oberta de Catalunya és un exemple de gabinet que juga amb les diferents possibilitats que ofereix la Xarxa.

una connexió molt més sòlida que la

volíem que hi hagués més camins per

dista i que el servei que nosaltres li po-

que es pot aconseguir mitjançant el cor-

trobar-la. Vam optar principalment per

guéssim donar fos més de valor afegit,

reu electrònic”, argumenta Velilla.

utilitzar eines com Delicious, Slides-

ja sigui facilitar-li parlar amb el director

hare, Youtube, Flickr o Netvides, que

d’un àrea per completar un tema o

BONES PRÀCTIQUES

ens permetien distribuir tots els contin-

donar-li els contactes de casos concrets

I és que la nova sala de premsa virtual

guts en el màxim de llocs possibles. Par-

per fer un reportatge”, explica Silvia

d’una de les fonts més importants de

tíem d’una sala de premsa cronològica

Majó, una de les cinc periodistes de l’e-

l’economia catalana, com és la Cambra objectiu ha estat potenciar la visibilitat i la utilitat de les comunicacions de la institució. A més de facilitar l’accés a la

Molts periodistes de fonts encara continuen sent aliens a les possibilitats que ofereixen Facebook i Twitter

informació, tenir un enfocament més

que va donar vida al nou projecte de sala de premsa amb l’acompanyament de Javier Velilla en tot el procés.

Un altre exemple de bones pràc-

personalitzat, millorar el seu posiciona-

en l’exposició de continguts, la qual

ment a Google, fidelitzar la difusió de

cosa complicava que poguéssim oferir

Catalunya (UOC), la primera universi-

continguts especialitzats mitjançant

tot el ventall d’opinions, estudis i anàli-

tat creada a Internet i que després de

tiques, és el de la Universitat Oberta de

subscripcions de RSS, s’ha dotat d’una

sis d’un tema qualsevol. Tenir tot bolcat,

quinze anys de vida és avui la segona

identitat digital en diferents platafor-

que es el que vam fer, ens va facilitar

del país en nombre d’estudiants. Unes

mes. “La Cambra genera un volum d’in-

que les cerques que fossin més de back-

vint persones treballen a l’àrea de co-

formació econòmica molt important i

ground les pogués fer el mateix perio-

municació. L’aposta per una manera de

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

de Comerç, ja és tot un referent. El seu

quip de premsa de la Cambra

15

R E P O R TATG E

fent comunicació del segle XX”, afirma Jordi Navarro, president de l’Associació Comunicació Pública, que agrupa periodistes i professionals de la comunicació que treballen a les administracions i a les empreses públiques de Catalunya.

Navarro té clar que l’era digital hauria de canviar les relacions contractuals i laborals dels periodistes de fonts de les administracions. “Als Ajuntaments grans i mitjans sempre succeeixen coses i, per tant, un gabinet de premsa d’una administració haurà de funcionar com qui diu vint-i-quatre hores els set dies de la setmana. Ens tocarà fer feina presencial amb horari i també virtual en qualsevol moment del dia, cobrant menys i en precari”, assenyala.

Tant Facebook com Twitter estan canviant la manera d’entendre la comunicació.

D’altra banda, per a Pilar Casanovas, responsable de la comissió de gabinets de comunicació del Col·legi de

comunicar diferent ha donat com a resultat un web obert que dóna cabuda, en tots els formats i tots els suports possibles, al moltíssim coneixement que ge-

Les xarxes socials permeten arribar a clients i ciutadans sense passar pels mitjans de comunicació

nera la institució. “El nostre portal

pecialment per a organismes

canvia cada dia i no per pur capritx,

portal és important que sigui viu, però

nologia et dóna més eines per saber i es-

sinó perquè a la Universitat passen mol-

si volem tenir més impacte, l’estratègia

brinar qui et diu la veritat i qui no, tot i

tes coses. Tot el coneixement és inte-

a Internet passa per tenir la màxima

que aquí encara som a anys llum pel

ressant i hi ha de ser, si bé hem de

presència en els espais segmentats dels

que fa a transparència administrativa

donar prioritats i ens adonem que no és

altres, com pot ser una revista científica,

respecte d’altres països”, afirma.

que hi hagi menys interès, sinó que cada

un espai de reflexió d’estudiants o un

Amb tot, per a Eric Hauck, des de la

vegada hi ha menys espai als mitjans.

fòrum”, assegura.

UOC, iniciar una política de comunica-

Llavors, has de buscar espais alterna-

A l’administració catalana, hi ha també

ció i no ser transparent és un suïcidi.

tius, aprofitar tots els canals i espais que

bons exemples de comunicació digital.

“El gabinet de comunicació ja no con-

Hauck, director de comunicacions de la UOC. La UOC té actualment uns quaranta canals de comunicació diferents. Cada

trola la comunicació corporativa.

La Cambra de Comerç ha millorat el seu posicionament a Google i ha reforçat la identitat digital

canal que obren té un llenguatge, un púCAPÇALERA OCTUBRE 2011

digital comporta també un esforç extra de transparència, espúblics i empreses grans. “La tec-

possibilita la Xarxa”, explica Eric

16

Periodistes de Catalunya, l’era

Abans hi podia haver filtracions, però és que ara les filtracions es donen al minut. Qualsevol cosa que es diu en un acte a l’instant serà piulat (“twitejat”). Qualse-

blic específic, un equip que l’alimenta i

“La Generalitat i Ajuntaments com els

vol intent que facis per amagar alguna

una estratègia definida. El seu web és

de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Cor-

cosa només farà encendre el foc. Una

ben bé un mitjà de comunicació en si

nellà, El Prat, Mataró, Gavà, la Seu

mentida a la Xarxa que comença a fer

mateix, tot i que per a Lluís Rius, direc-

d’Urgell i Girona, entre molts altres,

viralitat destrossa qualsevol campanya

tor de publicacions a Internet de la

són capdavanters i molt innovadors, en-

de comunicació”, assenyala el director

UOC, comunicar cada vegada més és

cara que si mires les diputacions o els

de comunicacions d’aquesta universitat

segmentar la informació que tens. “El

consells comarcals veus que continuen

virtual.

La Cambra de Comerç de Barcelona és una de les institucions que ha potenciat la seva presència dins l’ecosistema digital.

DIRECTES ALS USUARIS

premsa, que té uns criteris de credibili-

perquè et pots adreçar als públics que

A banda del canvi tecnològic, el gran

tat que no sempre compleixen els

vols mitjançant altres canals. Això no

canvi que ha provocat la Xarxa ha estat

blocs”, considera Javier Velilla.

vol dir que els mitjans no continuïn sent

l’accés directe sense mediació. L’usuari

Xavier Vila, cap de premsa de l’ONG

importants”, afirma.

final i la font hi són només a un clic i les

Intermón, pensa el mateix: “la credibi-

Així, en el context actual de desinter-

xarxes socials s’han convertit en un ve-

litat dels mitjans serà molt important en

mediació la pregunta típica de si “m’ho

hicle excel·lent perquè empreses i insti-

el futur a la Xarxa. Sense renunciar als

publicaràs” pot deixar de tenir sentit en

tucions es comuniquin directament

nostres particulars canals de comunica-

un nou ecosistema digital on el retorn

amb els clients i ciutadans sense haver

ció, un mitjà seriós i un periodista se-

ja no es mesurarà només per sortir a la

de passar pels mitjans de comunicació.

premsa, sinó més aviat per copsar la temperatura a la Xarxa.

dent que un gabinet de comunicació ja

“Cada vegada hi ha menys espai als mitjans. Llavors, has de buscar espais alternatius”

no es dirigirà només als periodistes.

(Eric Hauck, UOC)

contingut i si té interès o no en

entorn més complex en què sembla evi-

“Les marques periodístiques han per-

Les eines que Internet dóna permeten veure per on viatja un funció de quanta gent es descar-

dut importància i hi ha altres fonts d’in-

riós li dóna sempre un valor extra al

regui una nota de premsa, vegi un vídeo,

formació que els gabinets hauran de

que estàs dient”. Per a Esther Medico,

o bé de quanta gent incorpori aquella

valorar si resulta convenient atendre-

cap de premsa de la UOC, el nou esce-

informació a un bloc. “La mesura és en

les. El cert és que avui a Espanya exis-

nari és molt més ric. “Abans, la media-

funció també de l’impacte que tens a

teixen blocs que tenen més visites

tització feia que els gabinets de premsa

Twitter, per exemple. El monopoli de

diàries que El País, encara que no

fóssim més esclaus de si un diari et pu-

qui parla de tu ja no és d’un diari de-

penso que s’hagi de renunciar a la

blicava o no un breu. Ara és diferent,

terminat”, diu Hauck.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Som davant d’una nova realitat i d’un

17

R E P O R TATG E

Diversos experts consultats per CAPÇALERA desinflen la idea segons la qual els mitjans audiovisuals tenen una influència gegantina en la transmissió de valors.

Valors: la família guanya a la televisió Joan Salicrú Fotos: Sergio Ruiz Un dels motius que expliquen la conti-

mitjans que no és ni completa ni certa

nuïtat de Berlusconi al capdavant del

del tot a l’hora de transmetre determi-

la família, els amics o

govern italià després de múltiples mali-

nats valors. De fet, hi ha qui posa en

fetes en els camps privat, econòmic i ju-

dubte que els mitjans comuniquin va-

l’entorn social

dicial és la capacitat demostrada de

lors. “[Els mitjans] transmeten valors o

governar el marc mental del país a tra-

bé es limiten a mostrar models/perso-

vés del seu imperi mediàtic.

natges que, suposadament, porten im-

Segons aquestes fonts,

segueixen tenint un

Com que el magnat de la comunicació

presos o contenen uns determinats

domina la pràctica totalitat dels canals

valors?”, es pregunta l’escriptor i pro-

superior. En el que no

televisius terrestres, la seva ideologia di-

fessor Ferran Sáez a Mitjans de comu-

fusa ha contaminat la majoria dels tele-

nicació i valors. Què volem que siguin

hi ha acord, és en si

vidents-votants –un 80% dels italians

els mitjans? (Col·lecció “Observatori

admet informar-se exclusivament per la

dels Valors”, editorial Barcino, 2008).

televisió i només un 10% pels diaris–

Seguint aquest fil, el sociòleg Salvador

amb els valors del berlusconisme. Així,

Cardús només es mostra disposat a ad-

il Cavaliere s’ha llaurat una imatge de

metre que els mitjans “influencien”, i

pare espiritual que li permet anar-se’n

no pas que actuïn de transmissors de va-

al llit amb una menor sense que s’en-

lors, sobretot perquè assegura que “els

fonsi Roma. “La cultura italiana de les

mitjans són tan diversos i cadascun d’a-

potencial enorme i

existeix una ideologia difusa compartida entre els mitjans: hi ha qui afirma que és així

darreres dècades –ha escrit Vicenç Lo-

quests ofereix missatges i discursos tan

en determinades

zano, corresponsal de TV3 a Roma– ha

contradictoris que és impossible saber

degenerat cap a uns valors que tenen

en quina direcció va la influència”. El

temàtiques i altres

l’origen en la teleporqueria que vomi-

filòsof Francesc Torralba, autor de El

ten cada nit les cadenes en poder del

teleespectador paquiderm (Universitat

magnat Berlusconi. Són programes –o

Illes Balears, 2008), sí es veu capaç de

asseguren que els mitjans tan sols amplifiquen els valors ja presents a la societat.

més aviat, “fires de la vanitat”– en què

fer aquest pas: “Els mitjans de comuni-

els valors són la bellesa, l’escàndol, el

cació de masses són transmissors de va-

poder econòmic, la popularitat costi el

lors a partir del que emeten, de com

que costi i caigui qui caigui.

presenten les notícies, del llenguatge

A Itàlia, i a molts altres llocs, la televisió

que utilitzen, els temes seleccionats”.

ha actuat com un potent transmissor de

En tot cas, la qüestió crucial és saber si

valors –o d’antivalors– amb l’evident in-

els mitjans tenen una estratègia de

tenció de generar un caldo de cultiu

quins missatges de fons promoure, com

amb finalitats electorals. Això ha gene-

seria el cas del berlusconisme, o si es li-

rat arreu una imatge totpoderosa dels

miten a amplificar aquells majoritaris a

Sociòlegs i experts en comunicació no acaben de tenir clar fins a quin punt el mitjà televisiu afecta directament a l’audiència o no.

la societat. El doctor en comunicació

televisiu hi ha una “nova evangelitza-

Francesc Grané, autor de la tesi docto-

ció” en temes com l’homosexualitat o

ral Els programes d’entreteniment de la

els maltractaments de gènere. Cardús

franja nocturna (late show) a l’estat es-

apunta en direcció inversa i assegura

panyol (1995-2005). El cas de Crónicas

que són més “un mirall d’allò que som,

El comunicòleg anglès David Buck-

Marcianas, es mostra partidari de la pri-

amb algunes exageracions, que no pas

ingham, un dels màxims experts

mera idea i apunta a una coincidència

creadors ‘conspiratius’ de res”. Sáez

mundials sobre la relació dels mitjans

tira pel camí del mig: “Els mit-

amb la infantesa i la joventut, va as-

jans fan a la vegada d’emissors i

segurar en el VI Congrés Interna-

de receptors”.

cional Comunicació i Realitat “Vida

Des d’un punt de vista analític, la

sense mitjans” organitzat el 30 de

professora de la Universitat Pon-

juny i l’1 de juliol per la Facultat de

tifícia de Salamanca Yolanda

Comunicació Blanquerna-URL, que

ideològica tàcita en la televisió con-

Montero Rivero explica a l’estudi Tele-

“els mitjans de comunicació i la pu-

temporània a casa nostra. “Hi ha una

visión, valores y adolescencia (2006)

blicitat infantilitzen els adults i adul-

ideologia dominant que no s’explicita.

que la televisió exerceix quatre fun-

teritzen els nens”. També va advertir

Fent veure que no hi ha un conjunt ex-

cions socialitzadores: la narrativa, d’ex-

de la “trivialització” i de les “falses

plícit de valors, acaba havent-n’hi un

plicar-nos històries que ens passen; la

necessitats” que es transmeten sovint

d’implícit”, afirma. Grané es mostra

mediadora entre diferents llenguatges,

a la infantesa a través dels mitjans.

convençut que, per exemple, en el mitjà

amb una funció de gresol; la de cons-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Els experts no es posen d’acord en si els mitjans transmeten valors o si tan sols amplifiquen els ja existents

Infantilitzar, adulteritzar

19

R E P O R TATG E

trucció o reconstrucció de ritus, que re-

Opinió

Valors i mitjans

Les dades avalen les afirmacions de

sultarien impossibles en una societat

Sáez. En el seu llibre Mitjans de comu-

tan complexa i atomitzada com la nos-

nicació i valors mostra una enquesta

tra i, finalment, la de construir models

que sorprenentment conclou que els

“per mitjà de la captació, recodificació i

joves que miren poc la televisió com-

la proposició de valors”. Per tant, se-

parteixen els mateixos valors que els

Guillermo Culell, director general de

gons aquest estudi, la televisió prova de

que en consumeixen molta. I citant el

Mitjans Regionals del grup El Mercu-

reflectir periodísticament la realitat,

sociòleg Javier Elzo afirma que és la fa-

rio de Xile, deia sobre la nova

però també proposa realitats alternati-

mília, malgrat la percepció general, qui

manera de rebre informació: “Si

ves a manera, sobretot, de ficció clàssica

segueix dominant per davant de la te-

pensem en el lector de premsa, segur

i de noves formes híbrides de ficció. El

levisió. Així, la família, a Catalunya, es

que no entén res. La nostra audiència

professor i exdegà de la Facultat de Co-

considera el principal agent socialitza-

és la de Facebook, Twitter i YouTube.

Tots són rius que porten al mar, si bé ara estem en una realitat en la qual el mar alimenta els rius. (...) No m’interessen les meves piulades (tweets) d’ahir, ni els meus apunts (posts) o

dor amb un 58,9%; mentre que

“Viure determinades actituds en el si de la família no és el mateix que veure-les en una sèrie” (Ferran Sáez)

lloc, darrere els amics.

“Tendim a donar la culpa –apunta Sáez– de tot el que ens passa

municació Blanquerna-URL Miquel

Puc abastar el material de les tres

Tresserras, a La ciutat del risc (2005),

seva conducta en les coses viscudes. Els

darreres hores, la resta se m’escapa”

afegeix una cinquena funció com és que

valors en un sentit profund no n’hi ha

(El País, 11-3-2011).

“exerceix sobre el públic una funció te-

prou amb veure’ls en els mitjans”. Fran-

Suposa això la mort de la premsa

rapèutica, anàloga a la del mite, que té

cesc Torralba coincideix amb Sáez en el

convencional? Un amic meu, director

una estructura donadora de sentit, bal-

rebuig a la idea clàssica per la qual sem-

d’un important mitjà escrit al País

sàmica i assossegadora”.

pre s’acusa els mitjans de no poder “ri-

dècada tan sols hi haurà premsa en

als mitjans. La gent continua basant la

valitzar,

ni

neutralitzar

la

força

QUANTA INFLUÈNCIA?

inusitada que tenen els valors a l’hora

paper els caps de setmana. Si ell i

L’altra qüestió és fins a quin punt

de configurar la personalitat moral del

Culell tenen raó, la capacitat de so-

aquests mitjans “transmissors de va-

consumidor, especialment, si és una

cialització dels mitjans habituals es

lors” influencien la societat. Sáez creu

criatura i no té mecanismes de defensa

limitarà a la instantaneïtat d’allò

que no n’hi ha per tant. “Viure deter-

ni capacitat per discernir”.

local, de l’espectacle i les celebritats.

minades actituds en el si de la família

Finalment, Salvador Cardús no veu clar

Però crec que s’equivoquen. El món digital està polaritzant més la població. La principal bretxa digital no és la de l’edat (això és qüestió d’anys), sinó la segmentació entre els

fins a quin punt la influència de

Salvador Cardús no veu clar fins a quin punt la influència de la televisió entre la societat és real

que entenen què passa i actuen en conseqüència i els que adopten una

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

un 22,6%, se situen en el tercer

pàgina de Facebook de fa dos dies.

Basc, em deia que en menys d’una

20

els mitjans de comunicació, amb

la televisió és real i desconfia de la idea que, per exemple, l’exhibició d’un espectacle violent provoqui violència i que, al contrari, “serveixi per sublimar pulsions

no és de cap manera el mateix que

violentes i fer una societat més dòcil”.

actitud passiva. Els mitjans hauran de

veure-les en una sèrie de televisió”, as-

decidir cap a on s’inclinen, sabent

segura. I alerta amb donar un excés

EL PAPER DE L’ESPECTADOR

que seran agents privilegiats en la

d’importància a la capacitat comunica-

De totes maneres, Torralba introdueix

creació, transmissió i manteniment

tiva des d’un punt de vista profund que

una idea nova en el sentit de donar un

de valors. De quins valors, ja és una

té el mitjà televisiu: “Tots els estudis ri-

paper molt actiu a l’audiència i posant

altra qüestió.

gorosos confirmen que el mecanisme

èmfasi en la capacitat de l’espectador

Javier Elzo

de transmissió familiar no té res a veure

de llegir un o altre contingut i fer-ne la

Catedràtic Emèrit de Sociologia a la

amb el mediàtic o amb el que es pro-

seva pròpia valoració: “Els mitjans

Universitat de Deusto

dueix en altres contextos (l’escola, el

creen un imaginari, però els lectors o

cercle d’amics...)”.

oients o espectadors no són subjectes

passius, sinó que també tenen capacitat d’actuar, de participar-hi activament”.

Exactament del mateix parer es mostra Sáez: “És l’espectador qui fa el muntatge final de la pel·lícula: subratlla la importància d’unes escenes de les quals es poden inferir uns determinats valors. (...) però l’espectador del costat pot estar fent exactament el contrari”. És, certament, un apunt que convida a l’esperança. “Si el ciutadà –diu Torralba– és crític i intel·ligent sap distingir i separar, i també sap a on cercar aquell producte que en lloc d’animalitzar-lo i destruir-lo, el fa créixer en tots els sentits”. Sáez aborda també la qüestió quan fa referència en el seu llibre a la dificultat de modular els valors d’una persona quan més formada està: “És obvi que els mitjans no ‘omplen’ de va-

La família és, segons els experts, el pilar més important en la transmissió de valors.

lors persones que no en tenien cap prèviament, sinó que generen friccions en

l’actualitat, hi va sortir un capellà pe-

CONSCIENTS DEL PODER

el sistema axiològic proposat per l’e-

derasta. La qüestió és fins a quin punt

Sáez creu que els mitjans cada cop són

missor i el que ja té el receptor”. En el

els creadors modulen la realitat”. Sáez

més conscients de la seva responsabili-

mateix llibre, Sáez recull la idea de la

també reclama atenció al món paral·lel

tat: “El que passa és que s’assembla a

professora Mercè Oliva d’introduir una

que a vegades s’acaba construint en

la Responsabilitat Social Corporativa;

assignatura a l’ESO titulada Educació

aquestes sèries, si bé es mostra caut en

no se sap si es practica per tenir bona

en Comunicació Audiovisual que ajudi

dividir els continguts “informatius”

imatge o perquè t’ho creus”. En aquest

els adolescents a disposar d’eines con-

dels de les sèries de ficció, perquè

punt, Torralba és optimista: “Els mit-

ceptuals per operar críticament en l’o-

“quan mirem la televisió ho veiem tot

jans tenen un gran potencial a l’hora

ceà d’estímuls mediàtics.

com un contínuum. No hi ha coses per

d’educar en valors, generar debats, sus-

informar i coses per entretenir”.

citar idees, trencar tòpics i estereotips”, mentre que Grané demana lí-

NO TOTS SÓN IGUALS

l’audiència a nivell de valors. En els últims quinze anys, però, amb la irrupció dels reality shows i les sèries de ficció

mits als creadors televisius i no confiar en l’autoregulació. “S’ha d’anar alerta amb l’exigència que acostumen a fer els professionals respecte de ‘la llibertat

cada cop es dóna més importància als

No se li escapa a ningú que, més enllà

del creador’; encara que tu no ho vul-

continguts de l’entreteniment; aquí les

dels continguts televisius expressats en

guis, tens una responsabilitat pública”,

idees es transmeten implícitament. En

els àmbits informatius, de ficció o els hí-

afirma. També creu que els poders pú-

aquest sentit, Grané recorda als crea-

brids que cada vegada guanyen més pes,

blics han d’intervenir si es passen les lí-

dors que, encara que diguin que no

hi ha un altre àmbit, la publicitat, amb

nies vermelles. “A Espanya, aquests

volen fer pedagogia amb els continguts,

una influència notabilíssima. S’hi refe-

filtres són vistos com a imposicions,

n’acaben fent sempre. “Els casos de pe-

reix Cardús: “La publicitat –diu– sap

mentre en altres països europeus estan

deràstia de l’Església representen un

combinar, de manera astuta, discursos

plenament acceptats”, diu. Finalment, es

0,018% de tots els denunciats –refle-

moralistes a favor de la solidaritat o la

queixa de la inacció dels polítics: “Si els

xiona. I a La Riera de TV3, on no hi té

generositat, o fins i tot patriòtics, amb

polítics volguessin intervenir podrien, el

presència pràcticament cap element de

interessos estrictament mercantils”.

que passa és que ningú s’hi atreveix”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Tradicionalment, s’ha considerat que els espais informatius condicionen més

Una enquesta conclou que els joves que miren poc la televisió tenen els mateixos valors que aquells que la miren molt

21

E N T R E V I S TA a Jose p Ma rtí, S ecreta ri de C omu ni ca ció del G over n de la G enerali tat Des del febrer, Josep Martí és el Secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, càrrec del qual depenen les direccions generals

“La comunicació és una eina, no el fi de la política” Josep Nieto / Jordi Rovira Fotos: Stefano Buonamici Quin són els reptes i prioritats del seu

la porta a fer-ho més eficientment. De

mandat en la situació de crisi actual?

les coses que aporten un valor, però que

Difusió i Comunicació,

Al ser nomenat per al càrrec ja s’intuïa

s’ha de racionalitzar, hi podem posar,

la situació financera i vam ser conscients

per exemple, el Baròmetre de la Comu-

i Mitjans de

que la primera prioritat era tornar a de-

nicació, una eina que situa sobre el

dicar molta atenció a la presa de deci-

mapa molts mitjans de proximitat, en-

Comunicació.

sions. Hem viscut un temps en què

cara que, atès el moment actual, pot op-

semblava que amb la voluntat n’hi havia

timitzar-ne la gestió.

d’Atenció Ciutadana,

Martí, que no s’ha prodigat donant entrevistes, repassa per a CAPÇALERA els aspectes claus sobre els quals pivota el seu mandat, convida a

prou. I de cop i volta la voluntat s’ha manifestat insuficient perquè tard o d’hora

I quines iniciatives no són substancials?

s’ha d’obrir un calaix on hi ha els recur-

No em refereixo a res en concret, sinó al

sos econòmics que acompanyen aquesta

fet que molts cops es posa a l’esquena

voluntat. Com que l’escenari es capgira,

del Govern la responsabilitat de salvar

l’Administració per primer cop en molt

tota classe d’iniciatives. I això és espe-

de temps se n’adona i ha d’actuar d’una

cialment aplicable al món dels mitjans

altra manera. I en paral·lel els ciutadans

de comunicació quan, en realitat, la plu-

i els mitjans també en som conscients.

ralitat i la llibertat d’opinió i d’expressió

Així, un primer repte és aquest nou pa-

no estan amenaçades. No n’hi ha prou

radigma d’optimització dels recursos

de dir que les coses aporten valor afegit,

que no ha vingut per marxar, sinó per

sinó que l’han d’aportar. En aquest ter-

reflexionar sobre la

quedar-se durant un temps. I això passa

reny, fa mal posar noms i cognoms a un

per revisar tot el que es fa des de la Se-

projecte determinat. Em refereixo so-

política d’ajuts, deixa

cretaria, apuntalant bé aquelles coses in-

bretot a iniciatives que, pel que sigui, no

clara l’aposta pels

negociables, que hem de fer optimitzant

han rebut l’aprovació del mercat i con-

recursos, i ser molt agressius a no dedi-

sideren que el Govern hi ha de dedicar

car recursos a coses que el Govern no ha

recursos. Ara bé, igual que passa als al-

de fer perquè no són substancials. Per-

tres sectors, això no va així.

mitjans en català i no estalvia crítiques ni al

què hi ha coses que si no les fem, no passa res.

Hi ha sectors inviables econòmicament

Podem posar nom a aquestes “coses”?

No estic dient que els governs prenguin

El Govern ja ha anunciat que TV3 i Ca-

les decisions únicament a partir de va-

talunya Ràdio tenen un paper cabdal en

riables econòmiques. Això ho fan les em-

el nostre espai de comunicació i que ho

preses. El governs també tenen en

defensarem a capa i espasa, sense tancar

compte els intangibles i el valor afegit.

periodisme ni a la política.

que han de ser-hi?

Josep Martí, nou Secretari de Comunicació del Govern des del passat mes de febrer, durant l’entrevista amb CAPÇALERA.

Però és impossible fer una política que

em sentiria còmode si quedéssim al

locals com la Xarxa Audiovisual Local

menyspreï aquesta variable. I no serveix

marge de les retallades havent departa-

(XAL) i ComRàdio.

utilitzar coartades per donar a algunes

ments tan sensibles per a la cohesió so-

La COM i la XAL escapen al nostre

coses un valor afegit incalculable, com si

cial i per al benestar de la ciutadania

àmbit competencial, per tant, donaré la

fos una eina imprescindible per al país.

com Ensenyament, Salut o Benestar So-

meva opinió personal. Sobre el tanca-

No tothom fa les mateixes coses i no tots

cial que també tenen restriccions, tot i

ment de Comunicàlia, en un moment en

els projectes són igual d’importants.

que menors. Perquè així ha de ser. Si

què les administracions han de prioritzar, si la pregunta és si hi ha d’haver

futur seguirien les retallades. El missatge des de la Secretaria de Comunicació va en la mateixa línia?

“L’ACN, la XAL i el Consorci de Comunicació Local estan destinats a agafar més relleu en el moment actual”

No tinc la pretensió de convertir la Secretaria de Comunicació en una illa al

recursos públics destinats a garantir als mitjans locals uns màxims de qualitat mitjançant la producció sindicada de continguts, la resposta és sí.

Si la pregunta és si s’ha de garantir

algú ha de fer un esforç gran han de ser

l’existència de dues xarxes de distribució

marge de les decisions de la resta de de-

unitats directives com la Secretaria de

de contingut pagades amb diners públics,

partaments. La situació de restricció

Comunicació.

la resposta és que potser ja fem amb una.

Després del tancament de Comunicàlia,

municació Local garanteixen poder fer

pressupostària que s’ha anunciat que es mantindrà en el proper exercici també

I tant la XAL com el Consorci de la Co-

afectarà la Secretaria de Comunicació,

el sector es pregunta que passarà amb

coses ambicioses a la televisió i la ràdio,

com no pot ser d’una altra manera. No

organismes que donen suport a mitjans

respectivament, gràcies al treball en

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

El president Mas va admetre que en el

23

El sector ha d’estar tranquil perquè, per fortuna, els governs no fan i desfan, ja que hi ha uns marcs jurídics establerts. I tampoc no volem ni estem en disposició de prendre decisions arbitràries en aquest sentit. Amb reflexions així, poso sobre la taula que si ho féssim d’una determinada manera tot seria més fàcil, millor i tindríem un mapa de la TDT local sostenible. De la mà del CAC i del sector, hauríem de caminar cap a un nou mapa. Nosaltres hi donarem suport i facilitarem acords per alterar demarcacions, entre iniciatives públiques i privades, que no hi hagi estructures paral·leles, etc. Amb tot, això la Secretaria no ho pot fer tota sola ni tenim la intenció de fer-ho.

I què pot dir de les pressions perquè es tregui la publicitat a TV3? És bo que es pressioni el Govern perquè vol dir que la societat civil està viva. Ara bé, l’interès dels governs es deu a l’interès general. I en aquests moments, no té

Perfil

Martí defensa tenir clares les prioritats i l’optimització de recursos en plena crisi.

“No serveix utilitzar coartades per donar a algunes coses un valor afegit incalculable, com si fossin imprescindibles per al país”

estan destinades a agafar una mica més de relleu en un moment que part de l’ajut directe desapareix per li-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

mitacions pressupostàries. I

24

xarxa. I de la mateixa manera que l’A-

hem de trobar maneres de fer coses con-

gència Catalana de Notícies (ACN),

juntament i que sigui tot el país, i no

–que sí que depèn de la Secretaria i que

només el Govern i una Diputació, els

des del primer dia entenem que forma

que s’impliquin en la comunicació de

part del nucli dur de coses que no es

proximitat.

poden deixar de fer–, la XAL i el Consorci de Comunicació Local són tres

Vostè ha parlat de racionalitzar el mapa

potes que fan una feina important i

de la TDT local. Pot ser més concret?

Josep Martí Blanch (Ametlla de Mar, 1970) és llicenciat en Periodisme (UAB) i ha cursat un programa de Direcció General a l’IESE. Va fundar i dirigir l’agència de comunicació Mapa Comunicació. Ha estat director de comunicació de la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona i relacions públiques de Schneider Electric. Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), ha participat en tertúlies radiofòniques i ha escrit en premsa, tot i que des que és Secretari de Comunicació ha aparcat la docència i les col·laboracions. És autor d’Ets de dretes i no ho saps (Editorial Mina, 2008).

Un cas diferent és el del Baròmetre de la

responsabilitat de Govern amb el fet de

de qualitat, potent, que cohesioni i amb

Comunicació, que s’ha redimensionat.

dir el que la gent vol escoltar. Cal que la

capacitat de disputar el lideratge? Doncs

Vàrem determinar que s’havia de treba-

política recuperi l’ànima i en el meu

si volem això hi ha uns recursos deter-

llar amb un 45% menys de pressupost.

àmbit passa perquè la comunicació sigui

minats i està bé que el finançament sigui

Al ser una entitat privada és sobirana de

una eina i no una finalitat en si mateixa.

mixt.

Parlem del català als mitjans. Quina po-

prendre decisions, tot i que en rebre una aportació tan important de fons públic

I els mitjans de comunicació?

entenc que escoltin als responsables ins-

Els mitjans s’haurien de plantejar la fi-

lítica s’impulsarà i quins canvis es podran veure respecte al Tripartit?

Tots els governs catalans han entès que el català necessita suport, que no està normalitzat. I aquest govern nacionalista

nalitat del periodisme. El món

“La restricció pressupostària es mantindrà en el proper exercici i també afectarà la Secretaria de Mitjans de Comunicació”

entén que està minoritzat als mitjans, que conviu amb la pressió dels mitjans

cada vegada és més difícil d’explicar i es demana fer-ho més ràpid, però estem en una dinàmica en què una eina pensada per explicar al món el que passa i

titucionals i facin una redefinició per op-

donar-li unes claus d’interpretació fa

en castellà, etc. i per això tenim una po-

timitzar-ne el funcionament i fer que el

temps que ja és una altra cosa. I quan un

lítica de suport actiu als mitjans en ca-

mercat el valori més. També seria im-

no fa el seu mandat natural comença a

talà. Per tant, tot i que amb un

portant que alguna gent que es benefi-

patir-ne les conseqüències.

pressupost més reduït, mantenim les sub-

cia d’instruments com el Baròmetre hi

vencions de l’anterior govern. A mig ter-

contribuís econòmicament. Perquè les

Com afecta a la comunicació del Go-

mini hauríem de fer una reflexió

coses valen diners i s’han de pagar.

vern l’Internet 2.0?

acurada sobre si en la política d’ajuts es

Els Governs i l’Administració

poden introduir noves fórmules que els

són eines garantistes que poden

facin més eficaços i ajudin a consolidar iniciatives que a la llarga puguin volar soles. Perquè l’ajut no pot ser la força motriu. Les subvencions estructurals per

“Seria important que alguna gent que es beneficia d’instruments com el Baròmetre hi contribuís econòmicament”

anar més ràpides i es poden fer millor, si bé necessiten temps. I sembla inviable que la velocitat de les noves tecnologies s’equipari al ritme de l’Administració.

qüestions de llengua formen part del paisatge, encara que haurem de reflexionar

Com a expert en comunicació corpora-

sobre les subvencions a projectes perquè

tiva, voldríem preguntar-li per la causa

bastant gran en la gestió de la informa-

no acabo d’estar satisfet de com funcio-

de la mala imatge que tenim tant polí-

ció. El 1998, les rodes de premsa del Go-

Per tant, hi ha un element de distorsió

tics com periodistes.

vern es feien dos dies després de la

Hi ha un excés d’embolcall. En política

reunió, i ara es fan mitja hora després.

Sembla una paradoxa que ara que el ca-

hi ha la política “vampir”. Els vampirs

Més ja no podrem córrer! Una altra cosa

talà viu una situació òptima als mitjans,

no tenen ànima i no es reflecteixen al mi-

que no acaba de funcionar és que, de

nen ni del rendiment que donen.

es facin retallades i es gestioni perquè no... ... s’espatlli tot això. Efectivament, el moment és òptim. Ha sortit l’Ara, El Punt Avui han unificat capçaleres, El Per-

nou, confonem una eina amb una

“No acabo d’estar satisfet de com funcionen ni del rendiment que donen les subvencions a projectes”

finalitat perquè la velocitat passa per davant d’altres variables. I llavors qui elabora la informació no pot digerir-la, contrastar-la, etc.

Aquest és un terreny on no s’ha

iódico fa deu anys que s’edita en català i s’hi ha sumat La Vanguardia, diaris es-

rall. I la crisi econòmica ha posat al da-

reflexionat prou i mereix l’atenció de

campats pel territori, etc. Tot està en

vant del mirall un tipus de política, la

tots els actors del món de la comunica-

mans d’iniciatives empresarials prou sò-

que confon les eines amb la finalitat. Du-

ció. Perquè per moltes facilitats que doni

lides per suportar un reajustament de les

rant massa temps s’ha abusat de la co-

una eina, estàs obligat a feines bàsiques,

subvencions. Perquè si no suportessin la

municació política, pensada com una

com contrastar la informació, etc. Això

més lleugera restricció pressupostària

eina al servei de l’acció i del lideratge po-

afecta els mitjans, però també els go-

voldria dir que no hauríem fet bé alguna

lític i que ha quedat segrestada per l’em-

verns, que han d’emetre la informació

cosa, que tot plegat és artificial.

bolcall, per l’aparença. S’ha confós la

molt ràpidament.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

sentit parlar d’això. Volem una televisió

25

OPINIÓ

Bernat López, professor titular Departament d’Estudis de Comunicació (URV)

Universitat i dignificació laboral

NO CONEC A FONS LA REALITAT del sector mediàtic en altres països, però tendeixo a creure que a les nacions civilitzades és força més digna i

Confesso que aquesta interpel·lació im-

la més pura lògica (?) burocràtica.

considerada que a casa nostra. La bona

plícita m’afecta. Crec honestament que

Tornant al nostre àmbit, crec que és in-

notícia és que, venint de la misèria més

alguna part de culpa té el sistema uni-

negable que hi ha un excés de titula-

absoluta, si hem de creure els testimo-

versitari en l’actual estat de coses. El

cions i d’estudiants, i això és una font

nis que ens han pervingut de les condi-

catedràtic de la UAB Miquel de Mora-

evident de precarietat. Ara bé, la racio-

cions laborals vigents durant decennis,

gas, tan agut i clarivident com sempre,

nalització, si s’ha de fer i ha de venir de

hem arribat a un estat no tan sagnant

fa temps que clama contra la prolifera-

la mà de la “Gran Retallada”, no es pot

com el que descriu, per exemple, Puig i

ció desordenada de titulacions de grau

basar en criteris igualment irracionals:

Ferrater a Servitud.

i de postgrau en Comunicació en el sis-

per exemple, ordenació del sistema no

És a dir, sembla que en setanta o cent

pot ser sinònim de recentralit-

anys hem avançat alguna cosa. La mala

zació, perquè aquesta lògica

notícia és que aquest estat avui dia és

perversa, portada a l’extrem,

de precarietat i desesperança, en el

implicaria que a casa nostra

millor dels casos.

només hi pot haver estudis uni-

En un impactant article publicat fa poc

versitaris a Barcelona (o a Ma-

a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/mail

drid?). Sí que serien criteris

obert/3900033/creients.html),

Marta

vàlids, en canvi, la demanda del

Rojals ens servia cru i ensangonat l’es-

territori, la productivitat i la qualitat docent i científica, i

i aspirants a professionals de la comu-

el grau d’internacionalització

nicació i la cultura: “El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repàs després de deixar el petit a la guarderia. La historiadora de l’art pot

Jordi Tarragó

tat d’ànim actual de molts professionals

d’aquesta activitat.

Ara bé, seria il·lús pretendre que tota la culpa és del sistema universitari, o dels polítics que

fer una celebració: dilluns comença de caixera al Lidl”.

l’han parit, o dels que hi trebatema universitari català.

Rojals sembla apuntar amb dit acusa-

Moragas demana una autèntica política

M’agradaria molt llegir o escoltar una

tori cap al sistema universitari com una

universitària en aquest àmbit que es

declaració de mea culpa similar a

de les fonts principals de la dissort

basi en criteris, inexistents fins ara, de

aquesta per part del sistema empresa-

d’aquests JASP lumpenproletaritzats:

racionalitat acadèmica i social. Jo em

rial mediàtic.

“Vam fer carrera, ens vam diplomar, lli-

permetria afegir que aquesta irraciona-

Amb honorables excepcions, no crec

litat no és exclusiva de l’àmbit

que els directius de les empreses del

de la Comunicació, sinó extensi-

sector puguin estar gaire orgullosos de

ble al conjunt del sistema i de

les condicions que han imposat històri-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

“Crec que és innegable que hi ha un excés de titulacions i d’estudiants, i això és una font evident de precarietat”

26

llem amb més o menys encert i fortuna.

cenciar,

postgraduar, vam

agafar

l’Estat. No crec que la multipli-

cament als seus treballadors. Tot i que

cació d’enginyeries, filologies o

potser en última instància és el nostre

biotecnologies, posem per cas,

model de societat, de cultura política i

s’hagi regit per criteris de sostenibilitat

de sistema productiu el que impossibi-

avions, ens vam remasteritzar (...). A la

i de demanda social.

lita que ens puguem equiparar amb els

bústia, de nou, la propaganda de la uni-

La racionalitat ha estat sobretot polí-

països civilitzats, no tan sols en matèria

versitat ens advertirà que, si no tenim

tica: acontentar territoris, multiplicar

de dignificació laboral dels /de les co-

feina, és perquè encara ens faltaria un

llocs de treball per a fidels i afins, gua-

municadors/res, sinó tampoc en digni-

altre màster. Bon intent, senyors, però

nyar vots, i una vegada fabricats els òr-

ficació, decència i responsabilitat en

(...) jo ja no m’ho empasso”.

gans, dotar-los de funció, d’acord amb

general.

OPINIÓ

Trenta graus... a l’ombra?

Ferran Lalueza, director del grau de Comunicació a la UOC

d’objectius estratègics (informatius, persuasius, expressius). Aquesta titulació virtual respon a la creixent necessi-

TOT JUST VINT ANYS, A

comportar que algunes sortides pro-

tat de professionals versàtils, tot

Catalunya la UAB era l’única univer-

fessionals s’estrenyin o fins i tot es clo-

terreny, amb coneixements sobre pro-

sitat que impartia formació superior

guin, si bé també se’n generen de

cessos diversos que cada cop es pre-

reglada en l’àmbit de la Comunicació.

noves constantment. La figura emer-

senten més interrelacionats, sobretot a

El curs 2011-12, les dotze universitats

gent del gestor de comunitats en línia

causa de l’enorme impacte de les TIC

catalanes ofereixen trenta graus ads-

(community manager) n’és un bon

en totes les disciplines de la Comuni-

crits a les disciplines comunicatives.

exemple.

cació. En la recta final del grau,

De fet, totes les universitats del sistema

I encara una bona nova més: l’Espai

aquesta formació polivalent es com-

universitari català n’imparteixen algun,

Europeu d’Educació Superior permet

pleta amb la intensificació a la carta

cosa que no succeeix en cap altre camp

d’algunes competències vincu-

del saber. Excessiu? Redundant? Par-

lades de manera més específica

lem-ne.

a determinats àmbits d’actua-

En un escenari competitiu i econòmi-

ció professional: creativitat pu-

cament restrictiu com l’actual, les

blicitària, creació audiovisual,

universitats –tant públiques com pri-

gestió publicitària, gestió au-

vades– s’escarrassen més que mai a ga-

diovisual, comunicació corporativa i relacions publiques o comunicació informativa.

notes de tall requerides per accedir a la

Es tracta d’un model molt

universitat evidenciïn que el nombre

consolidat a l’entorn anglosaxó

de persones que volen cursar carreres

i que recentment ha estat

de Comunicació és molt elevat. La mala notícia és que això no garanteix que el mercat laboral pugui absorbir-

Ferran Pous

rantir la sintonia entre l’oferta i la demanda. No sorprèn, doncs, que les

adoptat també per algunes universitats espanyoles. A Catalunya, però, només la UOC

les i, de tant en tant, sorgeix alguna veu

ofereix un grau genèric en Co-

que alerta sobre la disfunció de dedi-

a cada universitat personalitzar l’oferta

municació, cosa que ens facilita l’en-

car recursos a formar professionals

sense més restriccions que les derivades

caix i la complementarietat respecte al

amb perspectives d’inserció laboral

dels principis de qualitat, mobilitat, di-

nostre sistema universitari. Al cap i la

dubtoses: trenta graus a l’ombra... de

versitat i competitivitat que regeixen el

fi, cercar la pròpia especificitat, aten-

l’atur.

procés de Bolonya. Això redueix la re-

dre les demandes del mercat laboral i

Però també hi ha bones notícies. La

dundància de les titulacions afins. Així,

potenciar la capacitat d’adaptació de

primera és que la comunicació cada

dels trenta graus esmentats, una

cop compleix un paper més cabdal i ir-

quarta part ja s’allunya del model

renunciable en aquesta societat que

tradicional (amb titulacions en

hem anomenat de la informació i el

Periodisme, en Comunicació Au-

coneixement. Actualment, no hi ha cap

diovisual o bé en Publicitat i Re-

organització –gran o petita, amb o

lacions

sense ànim de lucre, global o local– que

d’explorar altres opcions.

Públiques)

per

“Dels trenta graus adscrits a les disciplines comunicatives, una quarta part ja s’allunya del model tradicional”

tal l’alumnat a un entorn permanentment

pugui reeixir sense gestionar profes-

A la UOC, per exemple, oferim des del

canviant són les claus que han de ga-

sionalment els aspectes comunicatius

2009 un grau en Comunicació que ca-

rantir la convivència, l’eficiència i la

de l’activitat.

pacita per a l’exercici professional en

subsistència de les trenta titulacions de

La segona bona notícia és que l’ecosis-

els principals vessants de l’activitat co-

grau que avui configuren a Catalunya

tema comunicatiu s’està redibuixant

municativa, atenent tant la diversitat

l’oferta formativa de primer cicle en

vertiginosament i profunda. Això pot

de mitjans i suports com la diversitat

l’àmbit comunicatiu.

CAPÇALERA OCTUBREE 2011

FA

27

R E P O R TATG E

La revolució 2.0 ha desfermat els tentacles sobre els diaris digitals. Però els primers feedbacks de la ciutadania arriben carregats d’interferències i d’incògnites. ¿Quins

La batalla dels comentaris als diaris digitals Carme Escales Fotos: Vicenç Zambrano Ildefons Bosch té 41 anys, és de La Bat-

que ataquen els madridistes. Uns i altres

llòria (Sant Celoni) i treballa de moliner

reemplacen el debat que s’espera de les

són els efectes de la

en una fàbrica de pinsos a Sant Feliu de

seves aportacions per un festival d’in-

Buixalleu. És lector de premsa diària i

sults”, explica Xavi Alcaraz, community

convivència entre el

un assidu proveïdor d’opinions a l’edició

manager de l’Sport digital.

digital de l’Sport. A través del web d’a-

La figura del community manager proli-

periodisme i les

quest diari, s’afanya, cada dia, a respon-

fera i pren protagonisme als mitjans, pre-

opinions dels lectors

dre “La pregunta del dia”. “M’agrada

cisament per acompanyar la convivència

dir, amb el meu nom real, quina opinió

entre els continguts periodístics i la in-

que, emparats en l’anonimat, furguen sense objeccions en la professió?

L’ofici vol i dol comprometre’s amb les xarxes si bé,

tinc dels temes que plantegen. I sento

cursió de plomes alienes a la professió.

com un repte que seleccionin el meu co-

“La comunitat no es crea sola. I és bo

mentari per publicar-lo, l’endemà, a l’e-

que l’usuari vegi que al darrere hi ha

dició en paper”, confessa.

gent que li dóna resposta. Sobretot quan

Els seus comentaris conviuen, però, amb

s’interpel·la el mitjà o directament l’au-

altres que, molts cops, ni tan sols guar-

tor de la informació, aportant dades o

den coherència amb el context en el

qüestionant-ne alguna, sempre és millor

qual s’inscriuen. “Un 75% es poden llen-

pronunciar-se”, apunta Caterina Úbeda,

çar a les escombraries”, opina Bosch

responsable de mitjans digitals de Sà-

que, més d’una vegada, ha hagut de to-

piens Publicacions. “Donar veu als lec-

rejar alguna entrada amb puntada de

tors no embruta l’ofici, una altra cosa és

peu. “Al principi, m’ho prenia com una

el model de negoci que això propicia. En

cosa personal, però em vaig adonar que

aquest sentit, encara s’estan donant

de moment, veu com

amb els qui utilitzen l’insult i les des-

molts cops de pal de cec. Però, la retroa-

en estimular l’opinió

qualificacions personals qualsevol aten-

limentació dels usuaris pot ser molt be-

ció és perdre temps i paciència”, afirma.

neficiosa, per exemple, per saber si els

les notícies són llavor de zitzània.

Ara bé, i a les redaccions? Assumeixen

continguts oferts agraden”, afirma

els periodistes el rol de repartir targetes

Úbeda. “El que sí embruta la professió

vermelles? “Acabem “banejant” les IP’s

–prossegueix– és la visió del 2.0 com a ali-

–restringir la intervenció d’un usuari–

mentador dels portals dels mitjans. Això

dels qui detectem que, de manera reite-

no és Viquipèdia. Els continguts perio-

rada, entren comentaris que, lluny de

dístics no es poden suplir pels dels blo-

portar enlloc, esdevenen líders en veri-

caires i la manca de personal tampoc”.

tables batalles campals, la versió més re-

La tasca prioritària és destriar el gra de

accionària, els qui reparteixen el

la palla enmig de “missatges explícits

“catalans de merda”, però també culés

d’odi, que l’anonimat d’un pseudònim

Les notícies que aborden aspectes polítics són de les que reben més comentaris de defensors i detractors de les diferents ideologies.

permet i deixa impunes [...]. El ciberes-

nonimat que posa en safata els actes irre-

“No hi ha proves que ho confirmin, però

pai és una plaça magnífica si hom vol

flexius i irresponsables i, per tant, la im-

sí elements que fan sospitar que, en de-

dialogar de manera civilitzada, encara

punitat”,

Álvaro,

terminats moments, arriben gran quan-

que també és una claveguera terrible-

convençut que “hi ha grups polítics, so-

titat de missatges en una mateixa línea,

declara

Marc

ment tòxica”, deia Francesc-Marc Ál-

cials i religiosos amb ideologies destruc-

de matinada, per exemple, molt inten-

varo en l’article “Odi 2.0” (La

tives, que utilitzen la Xarxa on abans

cionats i molt ben dirigits, segurament

Vanguardia, 29 de juny del 2011). “La fa-

feien servir els pamflets de paper. Ha

per partits polítics o col·lectius afins, as-

cilitat tecnològica permet que allò que

Molts comentaristes espontanis d’articles no pensen gaire allò que teclegen i

“Emparats en l’anonimat, parapetats per una pantalla, projecten la vessant més fosca de la seva personalitat” (Toni Rubies)

trameten, tot té un punt massa visceral.

Abans també hi havia insults i atacs anò-

deixen anar globus sonda en una mena de campanyes orquestrades”, explica Javier Díaz Noci, professor de Periodisme a Internet a la Universitat Pompeu

canviat la distribució dels missatges

Fabra, que a final del 2009 va dirigir l’en-

nims, però calia més temps per fer-los

d’odi, però no l’essència del problema”.

càrrec del Consell de la Informació de

arribar a l’autor, i la molèstia de fer una

“I és claríssim que la catalanofòbia

Catalunya (CIC) d’una anàlisi dels co-

carta i posar un segell, etcètera. Alguns

també corre per la Xarxa amb uns ni-

mentaris a set diaris digitals catalans.

temes desperten passions excessives, si

vells de virulència preocupants, que la

Una de les conclusions de l’estudi és que

bé no crec que tingui a veure amb la cris-

Fiscalia General de l’Estat potser hauria

la participació ciutadana mitjançant els

pació social, sinó amb una cultura de l’a-

de revisar”, afegeix.

comentaris a les notícies és considerada

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

abans era una pura reacció mental ara es concreti amb immediata rapidesa.

sociacions o clubs de futbol que

29

R E P O R TATG E

pels mitjans com a beneficiosa per fide-

SENTIT I SENSIBILITAT

distes”, explica Rubies.

litzar i incrementar l’audiència. Altres

“Un comentari podrà ser encertat o pro-

A l’Ara, no hi ha cap secció vetada a co-

conclusions són que el sistema de regis-

fundament desafortunat, però l’autor no

mentaris però han de ser validats primer

tre dels usuaris –que requereix la majo-

cal que tingui raó perquè sigui publicat”.

pels periodistes de l’edició digital. “Som

ria dels mitjans avui dia– no garanteix la

El raonament de Toni Rubies, cap de

cinc persones, encara que en una redac-

veracitat de les dades subministrades

Participació de La Vanguardia digital, re-

ció integrada com la nostra tothom tre-

per l’usuari; que tots els mitjans definei-

vela la sensibilitat que dóna sentit a cer-

balla per al web i també pot fer el

xen bé les normes d’ús, malgrat que no

tes validacions. “És delicat. A part, en

seguiment dels comentaris”, diu Sílvia

disposen dels recursos per fer-les com-

molts casos, allò que estic validant, no

Barroso, cap de l’edició digital de l’Ara.

plir; que no es detecten insults greus,

m’agrada. Encara que és una opinió i no

“En el nostre mètode de moderació prè-

però sí desqualificacions freqüents entre

tinc per què jutjar-la. Jo només adminis-

via hi ha un marge de subjectivitat im-

els lectors i envers les institucions prota-

tro, no puc inclinar la balança”, afirma.

possible d’evitar i, en pics de feina,

gonistes de les notícies i periodistes, normalment sense diàleg, fonts ni arguments, i que dels sistemes de gestió de comentaris emprats, el més eficient és la moderació.

“Del grau de moderació i, per tant, d’in-

triguem més a validar del que vol-

Se sospita que partits polítics, associacions o clubs de futbol envien nombrosos missatges en campanyes orquestrades

versió en personal, depèn la qualitat dels

cia, que val la pena tenir-la en compte”, afirma Barroso.

comentaris que s’acaben llegint”, de-

“Amb les desqualificacions gratuïtes,

taris a cap secció d’El Periódico de

clara Díaz Noci, que també ha participat

–com ara que el redactor hauria d’estar a

Catalunya, si bé a les peces de succes-

en un altre estudi centrat en diaris es-

l’atur– no hi ha res a fer, s’esborren.

sos no admeten comentaris. Al seu

trangers. “A The Guardian, The New

Cada dia en llegim, hi hem de conviure”.

equip d’En línia, hi ha sis persones que

York Times –amb accés pagant– o Le

Rubies creu que el perfil i actituds dels

fan “batudes cada parell d’hores per

Monde, els comentaris dels lectors –a qui

comentaristes “és un fenomen digne

mirar que tots els comentaris que van

obliguen a fer servir el nom real– estan

d’estudi. Emparats en l’anonimat, para-

entrant siguin procedents. En certes no-

molt més ben argumentats. En canvi, a

petats per una pantalla, projecten la ves-

tícies, el seguiment és més continu”, de-

El País o a La Reppública, hi ha comen-

sant més fosca de la seva personalitat, el

talla Óscar Toral, un dels responsables

taris més viscerals, més propis de la cul-

millor i el pitjor de cadascú”, afirma.

de l’edició digital. Entre els comenta-

tura llatina”, afirma Díaz Noci.

A l’equip de Participació que Rubies en-

ristes del Periódico, “hi acostumen a

“Seria fantàstic que els aficionats a l’es-

capçala, hi treballen quatre periodistes,

haver més homes que dones, d’entre 25

port aportessin una visió crítica sobre el

en coordinació amb altres quatre que

i 35 anys. Utilitzen el castellà i el català

exageracions i les estratègies de mercat, i que aportessin reflexions i nous arguments de debat. Però no es crea debat, només es genera safareig i mullader. Es

en una proporció de 60/40% i

Segons un estudi del CIC, el registre dels usuaris no garanteix la veracitat de les dades subministrades per l’usuari

fa bullir l’olla per generar expectació, per

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

participació ciutadana ens benefi-

Tampoc no es veten els comen-

biaix de la informació esportiva, sobre les

30

dríem. Estem en aprenentatge permanent, però creiem que la

generen més trànsit entre les dotze i les dues del matí i les sis i les vuit de la tarda”, explica Toral.

Per la seva part, el cap de l’edi-

fer consumir a l’opinió pública ‘el partit

donen suport en la gestió de continguts

ció digital de Público, Ignacio Rojo, ex-

del segle’ cada setmana”. És l’opinió del

des d’un equip extern. En el cas de La

plica com “en instaurar el registre

columnista d’El 9 Esportiu, Frederic

Vanguardia, la moderació prèvia dels co-

obligatori dels usuaris, els comentaris

Porta, sobre el que considera “el fals

mentaris –abans de ser publicats–, con-

van caure una barbaritat, tot i que el

mite de la democràcia d’Internet”. “In-

viu amb un control automatitzat que

volum actual continua sent important,

ternet dóna accés a un fantàstic pou de

filtra els missatges amb mots com ara

en tenim una mitjana de 4.000 a 5.000

coneixement i això és meravellós, amb

puta. “Tot i que comentaris com: “El ofi-

diaris”. El sistema de moderació que

tot, també col·loca tothom al mateix ni-

cio de periodista es muy puta”, encara

apliquen alterna la supervisió de dues

vell. I això ja no ho és tant... I menys en-

que no és molt elegant, el podríem vali-

o tres persones amb una moderació au-

cara quan enlaira l’autoestima de gent

dar manualment, en la supervisió que,

tomàtica. “Els usuaris van acumulant

disposada a passar comptes”.

després de la màquina, fem els perio-

un karma que, arribat a un punt, fa que

marca. A El País digital, on els comenta-

trar arran d’un estrany efecte després

ris d’una xarxa social amb nom propi,

que el portés l’aturés i, aliè a l’efecte en

Eskup, són gestionats externament –en

qüestió, estava celebrant l’aturada. La

contacte amb l’equip de Participació del

notícia arribà a la redacció quan un noi

diari–, s’estan centrant molt en les xarxes

del Marroc, a través de Twitter, els in-

socials. “Mantenim el perfil a Twitter, Fa-

formà del vídeo.

cebook, YouTube i Tuenti”, explica Natalia Ramos, redactora de Participació i

COMENTARIS, AL MARGE

xarxes socials..

La política instaurada des del seu inici a

“El repte dels mitjans hauria de ser acon-

VilaWeb de no obrir espais de lliure accés

seguir integrar les opinions dels usuaris

d’anònims a escriure comentaris va ser

en una comunitat de lectors que esde-

degudament reflexionada. “El comentari lliure violenta el treball del perio-

cupats per les implicacions legals dels comentaris –la majoria, fàcils de filtrar

dista i fa mal a la professió. És una expressió compulsiva, no raonada ni pensada que, molts cops, no aporta res. I no és participació real.

Si no, per què per exemple El País va vetar els comentaris a la notícia

(només en algun cas puntual s’ha acabat

vingui el lloc perfecte on cada visitant

de la mort de Polanco? En tot cas, és un

demanant una IP per denunciar calúm-

pugui comentar, compartir i trobar els

interès d’augmentar unes visites a les

nies o difamacions –asseguren des dels

continguts que cerca”, exposa James

quals nosaltres som ben conscients que

propis mitjans)– sinó per la qualitat del

Cooke, assessor digital i expert en el mon

renunciem”, afirma Vicent Partal, direc-

debat. I, com més s’impliquin els perio-

en línia. “Si els mitjans no fan aquest tri-

tor de VilaWeb. “Els mitjans semblen no

distes en un diàleg amb l’audiència, més

ple salt, la Xarxa els passarà per sobre. El

haver entès com a un sol producte les

enriquidors seran els comentaris per a

periodisme col·laboratiu demana, però,

seves edicions en paper i digital. Molts, en

tots. El repte, òbviament, és la gestió d’un

un punt d’humilitat, per començar a re-

certa manera, sembla com si haguessin

temps encara més escàs a les redaccions

nunciar a cert flux de comentaris i rebai-

atorgat als espais oberts als usuaris la ca-

en aquests moments de crisi”, opina

xar, així, el soroll que ha posat en risc les

tegoria de subproducte, amb la qual cosa,

David Domingo, professor del Departa-

pròpies marques, perquè en el model ac-

podran augmentar visites, però espanta-

ment d’Estudis de Comunicació de la

tual es perpetuen el recel i la descon-

ran els anunciants. O és que per posicio-

Universitat Rovira i Virgili, coautor de

fiança

nar-se tot s’hi val?”, es qüestiona.

dels

comentaris.

Cal

una

l’estudi del CIC i també coautor de Participatory Journalism: Guarding Open Gates in on línia Newspapers. New York: Wiley-Blackwell, una anàlisi de l’experiència en una vintena de diaris de deu

VilaWeb no defuig, amb tot, d’en-

“El comentari lliure violenta el treball del periodista i fa mal a la professió” (Vicent Partal)

països. En aquest estudi, es van identifi-

riquir-se amb l’audiència. Des del 2004, uns vuit-cents blocaires, registrats per pagament, han construït una comunitat de lectors, amb via lliure per a l’opinió extra-

car dos enfocaments: el periodisme par-

transformació transversal, orientar la

ticipatiu és vist tant com un espai separat,

participació a coses molt concretes, i as-

integrada a la redacció fa uns mesos que

relativament controlat pels periodistes,

sumir la participació obrint-se a les xar-

han impulsat +VilaWeb, una nova comu-

periodística. Per afavorir la participació

on els usuaris poden “jugar”, o com un

xes”, afirma Saül Gordillo, periodista

nitat de lectors que, entre altres serveis,

espai dels usuaris amb un major control

freelance expert en xarxes en línia.

cada tarda reben un missatge amb els

dels redactors, que n’extreuen idees i

I com a exemple del que els experts en

temes en què treballa la redacció per

fonts informatives.

2.0 apunten, citem el cas de Mundo De-

a l’endemà i poden fer-hi aportacions o

En aquest darrer horitzó, semblen em-

portivo. Tal com reconeix Axel Aguilar,

suggerir-ne de nous. “No podem renun-

mirallar-se la majoria dels diaris digitals

periodista de l’edició digital, la tercera

ciar a ser periodistes, però sabem que la

espanyols. Participació i xarxes socials

notícia més llegida del 2010 va ser el

implicació del lector ens pot enriquir

van de la mà en l’aventura de fidelitzar la

vídeo d’un curiós gol on la pilota va en-

moltíssim”, apunta Partal.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

ja no se’ls moderi”, explica Rojo.

“Els mitjans no haurien d’estar tan preo-

Als diaris espanyols o italians, els comentaris dels lectors són més viscerals que a les capçaleres anglosaxones o franceses

31

D I À L E G amb El isenda N ada l i Toni U ll e d

Fotogramas, la revista de cinema degana a Espanya, (el juny del 2010 va sortir el número 2000)és tota una referència.

Un disseny atractiu i uns textos ben escrits sostenen una fórmula que ha superat el pas del temps. Aquesta

“Les dones fan les millors entrevistes” Jordi Rovira Fotos: Pau Fabregat Elisenda, els teus pares Antonio Nadal-

T- Inicialment, volia estudiar Humani-

Rodó i M. Fernanda Gañán van fundar

tats però a casa em van convèncer de fer

Fotogramas, Garbo, Cristal... En algun

Periodisme. Després em vaig adonar

moment et planteges treballar de perio-

que sempre havia volgut fer periodisme,

dista o és el camí natural?

revistes, arribar al lector. De petit, ja sen-

E- Va ser un camí natural. Des de ben

tia converses dels pares parlant de la re-

revista especialitzada

petita, quan sortia de l’escola me n’a-

vista. I això se’t va quedant.

ja fa tres generacions

unes revistes fantàstiques de l’estranger.

que funciona amb la mateixa família al capdavant. Elisenda Nadal, que va dirigir-la durant quatre dècades, i el seu fill

nava al despatx dels pares on hi havia Actualment dirigeixes Fotogramas, una

Les revistes d’aquí, en plena postguerra,

revista amb l’empremta de la teva mare.

eren molt lletges i d’un color sèpia. En

T- Jo em recolzo molt a ella. La meva ob-

canvi el Colliers, Harper’s Bazaar,

jectivitat me l’ha donat la mare. Els qua-

Vogue, tenien uns colors meravellosos!

tre anys que vaig treballar al seu costat

Estava obsessionada amb aquelles re-

en vaig aprendre molt. A més, és molt

vistes tan boniques. Recordo que me n’a-

bona cap i ara també molt bona asses-

nava a la imprentilla de La Vanguardia

sora. A vegades, vaig a dinar a casa dels

on feien el diari lletra a lletra amb plom

pares amb diferents portades per co-

i el més gran dels linotipistes m’agafava,

mentar-les. Seria imbècil si no aprofités

m’asseia al taulell –jo devia tenir set

trenta-nou anys d’experiència i la seva

anys– i muntava el meu nom a plom. Un

personalitat. Fotogramas té un punt

Toni Ulled, el director

dia vaig veure una noia que feia esports

emocional important, perquè l’estimem

i vaig pensar que estava bé que una noia

molt i al lector també. Sempre patim per

actual, repassen en

escrivís d’aquelles coses. Però ni em pen-

si no és prou bona. I tot això ho he après

sava que acabaria fent de periodista. Ho

de la mare.

aquesta entrevista la història de Fotogramas.

vaig fer quasi sense adonar-me’n. Vaig treballar a Garbo, Fotogramas, Cristal, i

Com creieu que l’ADN de la família

al tornar de l’Escola de Periodisme de

Nadal ha marcat la revista?

Madrid, on s’havia d’estudiar el darrer

T- Jo crec que es veu. Hi ha una implica-

any, ja em van deixar Fotogramas per a

ció emocional molt bèstia.

mi.

E- Jo vaig canviar molt la revista perquè vaig tenir la sort de començar a treballar-

En el teu cas, Toni, tu no tan sols tens el

hi als anys setanta, anys de molts canvis

referent dels pares sinó també dels avis.

en què vam donar-li una imatge mo-

En algun moment et planteges ser una

derna. Jo anava a Nova York, a Lon-

altra cosa que no sigui periodista?

dres... i veia tot el que aquí no teníem.

Toni Ulled i Elisenda Nadal, dues generacions d’una mateixa familia al capdavant de la revista de cinema degana a Espanya.

Estava subscrita des de a l’Andy Warhol

“art” diferent a l’hora d’entrevistar. En

Interview fins a qualsevol revista, fos o

saben treure més coses.

Ara ja no hi ha censura, però hi ha perills com la competència que han portat les noves tecnologies i l’homogeneïtza-

no de cinema. I Fotogramas va funcionar tan bé perquè aconseguíem que no tin-

Plomes com Rosa Montero o Maruja

ció que resulta de la globalització.

gués res a veure amb el que s’estava fent

Torres eren l’antídot a la frivolitat que

T- Nosaltres també tenim la versió digi-

aquí, sobretot en la manera d’escriure.

sovint envolta el món del cinema?

tal, però un ja sap el que té interès per al

Van començar a escriure-hi gent com

E- Que sigui frívol no vol dir que estigui

lector. En el fons, faig la revista que m’adecisions les consensuo amb la redacció. En saben molt i al res-

va sortir El País, Juan Luís Cebrián se’m

“Havia de fer una revista com les de moda però que parlés de cinema”

va emportar les tres. A més, sempre he

(Elisenda Nadal)

es crea un clima de treball molt

gradaria llegir a mi, tot i que les

Maruja Torres, Rosa Montero, Sol Alatres llocs no els admetien. Quan després

interessant. I el mateix passa amb

dit que les dones fan les millors entrevistes.

pectar-los, escoltar-los i fer-los cas

mal redactat. Un cop en Terenci Moix

les portades. Amb tot, ara ho tenim més

em va escriure, tot solet, un especial de-

difícil a la revista.

Per què?

dicat a Sara Montiel amb diferents pseu-

E- Perquè són més meticuloses i pre-

dònims. La veritat és que ens ho hem

I això?

gunten tot el que volen saber. D’aquesta

passat molt bé, si bé també vam patir

T- Perquè hi ha molt poques estrelles i

manera li treuen coses al personatge que

molt per culpa de la censura. Venia la po-

aquesta és una revista d’star system.

normalment no es toquen.

licia a la redacció dient-te que retiraven

Aquestes poques estrelles es fan poques

T- Hi estic d’acord. Les dones tenen un

la revista dels quioscos.

fotos i, a més, els seus publicistes ens en

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

meda i ho feien d’una manera que als al-

33

DIÀLEG

L’Elisenda una vegada va dir: “el cinema ara és màrqueting”. Fins a quin punt això impedeix fer bon periodisme?

T- Ara és molt complicat fer bones entrevistes. Et conviden a Londres per entrevistar un d’aquells famosos que veus que durarà quatre dies i en cinc minuts li has de fer l’entrevista amb sis periodis-

“Una de les claus de l’èxit de Fotogramas és que no l’hem dirigit mitòmans” (Toni Ulled) tes més. És horrible. A vegades quan un col·laborador torna d’una d’aquestes entrevistes amb quatre declaracions ho reconvertim en un reportatge amb declaracions afegint-hi tot de dades per Toni Ulled ja fa dos anys que és al capdavant de Fotogramas.

fer-lo atractiu. El secret de Fotogramas és que sigui molt fàcil de llegir, que no t’avorreixis i que hi hagi molta anècdota.

veten tantes que a vegades hem de can-

reps la carta d’algun lector que es queixa

viar de personatge perquè no ens agrada

que hi ha massa coses catalanes.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

res del que ens ofereixen.

34

E- Recordo un col·laborador que va entrevistar Paul Newman i va tornar entusiasmat. Encara us convoquen a

Sou mitòmans?

entrevistes amb una sola persona?

La revista és catalana i té la seu central

E- Gens!

T- Sí, encara que s’està morint la possi-

a Barcelona. Això us ha condicionat o us

T- De fet, una de les claus de l’èxit de Fo-

bilitat de fer bones entrevistes. Per això

ha causat problemes a la resta de l’estat?

togramas és que no l’hem dirigit mitò-

E- Sempre hi ha hagut gent de Madrid

mans, tot i parlar d’un món que n’és ple.

que ha col·laborat amb nosaltres, com

I això ens permet ser més objectius i

Molina Foix o alguns crítics. I com que

saber què pot arribar a molta gent.

les cases de pel·lícules són a la capital,

E- Jo havia de fer una revista de cinema,

també hi havia d’anar sovint. En l’època

però com si no fos de cinema. Bonica

de l’Escola de Barcelona i del cinema de

com les revistes de moda, però que par-

Madrid, sí que va haver-hi enfronta-

lés de cinema. Que visualment fes venir

ments entre uns i altres. Perquè Fo-

ganes de llegir-la i amb uns textos ben

togramas, tot i la frivolitat, ha reflectit la

escrits.

política de cada moment.

T- Molt ben escrits i fàcils de llegir. De

T- Tangencialment, la política es toca

fet, és un miracle que una revista secto-

molt. Al parlar de l’SGAE, de les sub-

rial com aquesta vengui tant. Perquè si

vencions, etc. acabes opinant molt. Res-

fem una ratio població-vendes, Fotogra-

pecte al tema espanyol/català, crec que

mas és, de lluny, la revista de cinema que

Fotogramas és una revista espanyola

més es ven al món. A Estats Units, per

que té molt de català. No és ni molt ca-

exemple, ja no hi ha revistes de cinema,

talana ni molt espanyola. En teoria, fem

mentre que al Regne Unit i a França

un 50% d’informacions de Madrid i de

n’hi ha dues o tres que també estan bé.

Barcelona, però el cert és que sol haver-

A part d’això, la resta són revistes molt

hi més informacions catalanes. Sempre

petites.

Perfil Toni Ulled És la tercera generació al capdavant de la revista de cinema degana a Espanya que van fundar els seus avis. Va estudiar Ciències de la Informació entre la Universitat de Pamplona i la Universitat Pompeu Fabra. Va treballar a diferents mitjans de comunicació, per finalment anar a treballar a Nova York a la revista Premier. Durant quatre anys, va ser subdirector de Fotogramas fins que fa dos anys va substituir la seva mare al capdavant de la revista.

cada cop hi ha menys entrevistes i més reportatges. El periodisme de cinema està molt complicat.

Som enmig d’una crisi que ha fet abaixar els ingressos publicitaris. Teniu menys problemes en disposar d’anunciants molt més concrets?

“Abans tancàvem la revista i ens anàvem de copes. Tot això s’ha acabat” (Elisenda Nadal) T- Les vendes han baixat molt poc, la publicitat comercial ha baixat bastant i la publicitat sectorial és el que ens està mantenint. Jo he passat de dirigir una revista a ser una persona que durant alguns dies dirigeix la revista i d’altres fa de comercial i “ven” la revista perquè les petites distribuïdores s’hi anunciïn.

Però mai a canvi de contingut.

E- Nosaltres no hem venut mai una por-

Elisenda Nadal va dirigir la revista al llarg de quatre dècades.

tada! L’èxit més important de Fotogramas és que dins dels mitjans estigui posicionada amb una ratio de venda tan

I seguiu creient en el suport paper ?

alta.

T- Hi crec molt i té aquest punt romàntic.

T- Sí, és al·lucinant. El més bonic del pe-

Crec que d’aquí a uns anys seguirem

riodisme és comunicar i arribar a la gent.

Elisenda Nadal Va treballar a les revistes Garbo, Fotogramas i Cristal.

El 29 de novembre de 1968, un cop finalitza els estudis de Periodisme, substitueix el seu pare al capdavant de Fotogramas i s’hi està trenta-nou anys en el càrrec, consolidant i modernitzant la capçalera amb plomes com Terenci Moix, Maruja Torres, Sol Alameda, Rosa Montero i José Luis Guarner, entre molts altres. Finalment, l’any 2008 li va passar el testimoni al seu fill. Ha guanyat el premi especial Terenci Moix.

comprant revistes en paper, tot i així, tan

I al web fem una revista per Google. En

sols quedaran uns pocs mitjans forts i la

aquest sentit, veig el periodisme molt

resta estaran en digital. Serà una selec-

malament i per això confio molt en el

ció natural. Crec en el paper i en aquesta

paper i en suports com l’iPad, que ofe-

revista en PDF per pantalla, però sem-

reixen la mateixa revista però enriquida.

pre mantenint el paper. El web ens dóna

Llegir una revista no és tan sols cultura

proximitat amb el lector i interactivitat

i aprendre, sinó també passar-s’ho bé. I a

brutal. Ens ha donat molta vida, encara

Internet aquesta sorpresa és impossible.

que d’Internet odio les mentides que hi corren, les faltes d’ortografia, etc. A mi

Quantes coses han canviat, no Elisenda?

m’agrada que un article estigui ben titu-

E- Les redaccions han canviat. Abans

lat, amb les seves fotos, ben maquetat,

tancàvem la revista i ens anàvem de

etc., que tan sols per un destacat ja vul-

copes. Tot això s’ha acabat. Ara hi ha uns

guis llegir-lo. Internet, però, està can-

horaris molt tancats.

viant això radicalment, perquè per ser

T- Tot s’ha professionalitzat una mica.

ben posicionat al web has de titular amb

S’ha perdut l’esperit canalla.

unes paraules claus que fan que esti-

E- Quan la Pilar Miró venia a la redac-

guem matant la manera d’escriure, de

ció ens deia que no érem una revista

comunicar. Al final, acabes fent una re-

sinó un club. Era molt divertit, era una

vista per Google.

altra època.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Perfil

Ets esclau d’un algoritme.

35

DOSSIER ESPECIAL

Segons les enquestes del CIS dels darrers anys, la professió té força mala premsa.

El que sovint desconeixen els ciutadans, però, són les

La professió també està indignada Jordi Rovira

condicions precàries en què treballen molts

Quan el 21 de setembre els membres del

mençaria a aplicar de manera generalit-

Consell d’Administració de RTVE van

zada pels volts del 2004. A aquestes limi-

periodistes, per no

aprovar tenir accés a l’escaleta dels in-

tacions

informatives,

cal

sumar-hi

formatius abans que fossin emesos, un

pràctiques cada cop més esteses, com ara

parlar de les limitacions

allau de crítiques va provocar que

les rodes de premsa sense preguntes, per

aquests rectifiquessin. Un comunicat del

no parlar de les agressions físiques a pro-

informatives (blocs

Col·legi de Periodistes de Catalunya car-

fessionals de la informació –sobretot fo-

electorals, senyal

regava contra aquella intromissió, rebut-

tògrafs. I tot plegat en una professió que

java “la censura prèvia” i celebrava,

arrossega una precarietat que afecta l’e-

realitzada, rodes de premsa sense preguntes, etc.) a què es veuen sotmesos.

Davant de tot això, el Col·legi ja fa anys

finalment, que l’acord s’hagués tirat en-

xercici del periodisme des d’abans de la

rere, tot i mostrar “preocupació per una

difícil conjuntura econòmica. Si el 5 de

mesura intervencionista com aquesta,

novembre del 2007 la Federació Europea

que altera l’essència del sistema demo-

de Periodistes (FEP) convocava una jor-

cràtic”.

nada de protesta per la creixent precarit-

Aquella polèmica va durar pocs dies,

zació als mitjans, l’arribada de la crisi

però ja fa anys que moltes altres són ober-

econòmica ha empitjorat les coses.

tes, fet que ha provocat que els periodis-

Davant d’aquest panorama, el Col·legi de

tes lluitin en diferents fronts per la

Periodistes ha mostrat un cop rere l’altre

independència informativa. Enguany,

la seva indignació amb comunicats, ma-

quan s’acosta una nova cita electoral, al-

nifestos, activitats diverses i declaracions

que lluita contra

guns d’aquests fronts rebroten amb més

dels responsables. Perquè en el fons, la

força que mai, tal com ja va passar durant

crònica d’aquesta institució, que enguany

aquestes pràctiques

les eleccions municipals i, anteriorment,

celebra els vint-i-cinc anys d’existència,

amb iniciatives en

amb les autonòmiques. En dotze mesos,

també és la seqüència dels problemes

els periodistes catalans hauran hagut de

que els associats han sofert durant l’exer-

solitari o conjuntament

cobrir tres comicis diferents i cada vegada

cici de la feina.

s’hauran repetit els conflictes que en els

Així, i per posar-ne alguns exemples re-

amb altres

darrers anys enfronten les organitzacions

cents en el temps, el 27 de novembre

professionals amb la classe política.

del 2008 el Col·legi donava a conèixer

Dos d’aquests fronts tenen una relació di-

el “Manifest en defensa del periodisme

recta amb les cites electorals, com són els

davant la crisi” al qual va seguir, mesos

blocs electorals i la pràctica del senyal re-

després, una “Mesa sobre la crisi

alitzat. Els blocs van començar amb les

als mitjans de comunicació”, que va

organitzacons professionals.

eleccions al Parlament de Catalunya del

consensuar una primera declaració con-

2003, mentre que el senyal realitzat es co-

junta d’associacions d’editors, repre-

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

Les cobertures de campanyes electorals han provocat problemes com els blocs electorals i el senyal realitzat. Foto: Cristobal Castro

sentants dels professionals, sindicats,

Moltes d’aquestes iniciatives i posiciona-

dient: “estem indignats davant els reite-

universitats i experts en comunicació

ments crítics el Col·legi les ha fet en soli-

rats intents de manipulació de la infor-

en defensa de la professió.

tari, però altres vegades les ha liderat o

mació i de pressió sobre el treball

Uns mesos després, el 16 de març del

bé s’hi ha adherit. Així, és habitual veure

professional dels periodistes”.

2009 el Col·legi criticava l’onada de pre-

el Col·legi al costat d’organitzacions pro-

La indignació, però, no és exclusiva dels

jubilacions que va donar-se a les redac-

fessionals com l’Associació de la Premsa

periodistes. També ho és dels ciutadans,

cions amb l’arribada de la crisi,

de Madrid, el Colexio Profesional de Xor-

com els “indignats”, que el passat mes de

reivindicant en una nota “el valor de l’exjubilacions anticipades per aprimar les plantilles significa, a més, la ruptura del mestratge entre generacions”.

El Col·legi ha liderat i s’ha adherit a nombroses iniciatives que defensen el lliure exercici de la professió

El Col·legi també s’ha posicionat en nombroses ocasions contra els blocs electorals

la informació, fet que va provocar un comunicat del Col·legi en què es recordava que “periodistes i fotoperiodistes treballen per garantir el dret fonamental de la

nalistas de Galicia o la Federació de Sin-

ciutadania a rebre una informació lliure”.

(per exemple, amb el manifest “La infor-

dicats de Periodistes-FeSP, entre altres.

Per tot això s’ha elaborat aquest dossier

mació electoral no és propaganda”, amb

Un dels molts exemples d’això seria l’ad-

en què s’analitza i s’explica l’origen i les

l’acte de protesta del passat 9 de maig al

hesió contra les rodes de premsa sense

causes de les principals preocupacions

Col·legi d’Advocats o impugnant la ins-

preguntes, que van promoure les organit-

que afecten l’exercici de la professió i, per

trucció de la Junta Electoral Central que

zacions professionals contra les rodes de

tant, de la qualitat democràtica de la so-

consagra aquesta pràctica).

premsa sense preguntes i que començava

cietat en què vivim.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

periència” i advertint que “el recurs a les

juny van agredir professionals de

37

DOSSIER ESPECIAL

Des de fa trenta anys els blocs electorals han estat una constant en els mitjans públics. Però aquesta aplicació de criteris de propaganda política a la informació

Blocs electorals: història d’una anomalia Núria Almiron

en període d’eleccions, i que tantes crítiques

A Espanya, i a Catalunya, el pluralisme

teriors equivalents. Aquest minutatge

polític està protegit específicament per

de la cobertura informativa no és en ab-

aixeca entre

l’article 1 de la Constitució, a banda de

solut nou. Els primers a aplicar-lo, tot i

l’esment que es fa als drets relacionats

que sense emprar-ne el nom, foren els

amb la llibertat d’expressió a l’article

periodistes de RTVE quan el PSOE

20. Addicionalment, l’article 149 de la

arribà al poder el 1982. José Maria Cal-

norma fonamental (disposició 27), fa es-

viño, director general de l’ens públic, va

la professió, no es dóna en cap altre país europeu. Núria Almiron, professora del Departament de Comunicació de la UPF i directora d’una recerca sobre els blocs electorals a deu països de la UE, encarregada pel consell d’administració de la CCMA el 2008, explica l’origen i l’estat de la qüestió d’aquesta anomalia.

ment de la competència exclusiva de

instaurar aquest criteri i el va utilitzar

l’Estat a l’hora d’establir normes bàsi-

com a argument contra els que critica-

ques del règim de premsa, ràdio i tele-

ven la governamentalització de RTVE.

visió en general de tots els mitjans de

L’oposició política de principi dels anys

comunicació, sense perjudici de les

80 no només va estar d’acord a aplicar

competències autonòmiques.

aquest criteri, sinó que en va demanar

Tanmateix, ni la Constitució ni la legis-

una proporcionalitat més directa en-

lació específica en matèria audiovisual

cara amb els vots que la que feia RTVE.

que pugui emanar de l’Estat o dels go-

Més en concret, el 1989, PP, CDS, CIU

verns autonòmics per les competències

i IU s’aliaren per demanar l’aplicació

que els són atorgades tenen la darrera

dels criteris de la propaganda electoral

paraula en matèria de pluralisme polí-

a la informació dels períodes electorals.

tic durant els períodes electorals. Es-

Aquesta petició fou adreçada per escrit

panya és un dels pocs estats europeus

a la Junta Electoral Central (JEC) qui,

on la legislació electoral té aquesta po-

com la història ha demostrat, va fer seu

testat i probablement sigui l’únic on

el criteri de la proporcionalitat amb

una junta electoral, òrgan aquí de na-

l’empara d’una llei electoral que li con-

turalesa juridicopolítica, pot regular el

feria competències en cas de recurs dels

pluralisme polític als mitjans. El resul-

partits per qüestions de pluralisme po-

tat de tot plegat és l’aplicació a la in-

lític i neutralitat informativa.

formació electoral de criteris de

Des d’aleshores, els blocs electorals han

propaganda política.

estat una constant a RTVE en períodes

Els anomenats blocs electorals a la

de campanya i tots els intents d’aplicar

ràdio i a la televisió consisteixen en la

criteris més professionals de posteriors

distribució de manera matemàtica del

gestors de l’ens públic, matisant la pro-

temps dedicat a la informació electoral

porcionalitat envers els vots, han estat

dels partits polítics –en funció del nom-

recorreguts pels partits polítics a l’opo-

bre de vots obtinguts en eleccions an-

sició davant la JEC, que s’ha dedicat sis-

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

Els professionals de la informació que cobreixen les diferents eleccions es veuen limitats per l’aplicació dels blocs. Foto: Xavier Subias.

temàticament a reclamar l’aplicació de

formativa, l’emergència de nous partits

país d’entre els més rellevants a Europa

blocs informatius. TV3, nascuda el 1983,

i la pèrdua de suport públic d’altres, així

permet que una junta electoral o una

va heretar aquest escenari, com la resta

com l’obligació de cobrir informativa-

norma electoral reguli el pluralisme in-

de radiotelevisions autonòmiques, totes

ment els partits extraparlamentaris, són

formatiu.

aquestes subjectes igualment a les jun-

situacions que els en fan matisar la pro-

Mentre això passa a Europa, a l’estat es-

tes electorals provincials i central da-

porcionalitat.

panyol ja fa trenta anys que hi ha blocs

vant els recursos dels partits polítics.

Ara bé, la proporcionalitat matisada i

electorals. En tots els casos, tant a nivell estatal com autonòmic, la

A Europa, en canvi, els blocs electorals com a tal no existeixen. Almenys no en els principals països de la UE. Durant

Cap país rellevant d’Europa permet que una junta electoral o una norma electoral reguli el pluralisme informatiu

les campanyes electorals, França, Alemanya, Itàlia, Holanda i el Regne Unit

majoria dels partits polítics han esgrimit el criteri de la JEC com a prova que els blocs s’han d’aplicar per mandat legal i que no fer-ho és vulnerar la llei. Però la

sense forquilles no és tot el que trobem

història mostra (només cal consultar les

tenen en compte la representació par-

a Europa. Els mitjans públics de Portu-

hemeroteques) que han estat els matei-

lamentària dels partits a l’hora de dis-

gal, Finlàndia, Suècia i la Bèlgica fla-

xos partits –principalment PSOE, PP i

tribuir el temps informatiu, però sense

menca tenen l’obligació d’aplicar

CIU– els que han aconseguit imposar

que en cap cas això es tradueixi en l’es-

criteris d’igualtat de tracte a tots els par-

des dels anys 80 el seu criteri a la Junta

tabliment de forquilles matemàtiques

tits polítics que es presenten a les elec-

Electoral Central, ja que la llei electo-

com passa a casa nostra. L’actualitat in-

cions. I el que és més important, cap

ral (LOREG) no estipulava en cap cas

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

EUROPA NO TÉ BLOCS

39

DOSSIER ESPECIAL

que la protecció del pluralisme i la neu-

ginalment en cap cas que protegir el

Informació, no propaganda

tralitat informatives s’haguessin de tra-

pluralisme signifiqués aplicar els crite-

duir en còmputs de temps i ordres de

ris de la propaganda política a la co-

freqüència de cap mena en la informa-

bertura de la informació electoral, això

El 9 de novembre del 2010 el Col·legi

ció electoral. (A més del document que

és el que s’ha fet a la pràctica durant els

de Periodistes va organitzar un acte

l’oposició adreça a la JEC el 1989 en

darrers trenta anys als mitjans públics.

de protesta contra els blocs electorals

què demana l’aplicació de criteris de

al Col·legi d’Advocats, una prova més de la implicació en la lluita contra aquesta pràctica.

Poc abans dels comicis municipals, el Col·legi de Periodistes va treure

QUEIXES CONSTANTS

El primer cop que es van aplicar, tot i que sense emprarne el nom, va ser a RTVE el 1982 amb José María Calviño

el comunicat sota l’explícit títol de

sionals catalans el 1996, a través del Sindicat de Periodistes de Catalunya. Més tard, el 2003, els co-

propaganda a la informació electoral,

mitès professionals de TVC i Catalunya

ganda. “L’inici de la campanya per a

cal recordar que la composició de la

Ràdio, els comitès d’empresa de TVE,

les eleccions municipals del proper

JEC resta subjecte als partits polítics,

RNE, COMRàdio, BTV i la redacció

dia 22 de maig –diu el comunicat–

que són els qui trien directament, o in-

de TV de l’Hospitalet signaren un pri-

torna a posar en qüestió la informa-

directament, els integrants).

mer manifest contra els blocs electorals

ció sobre la campanya electoral que

En concret, l’article 66 de la LOREG

en què denunciaven que seguir la pro-

ofereixen els mitjans públics cata-

afirmava en la redacció de l’any 1985:

porcionalitat estricta atemptava contra

lans, siguin d’abast nacional, comar-

“El respeto al pluralismo político i so-

el criteri professional i que els temps fi-

de la comunicació creiem que amb la imposició d’aquests blocs, els partits polítics desacrediten els mitjans públics i perjudiquen la confiança de la

Són els partits –principalment PSOE, PP i CIU– els que des dels 80 imposen el seu criteri a la Junta Electoral Central

ciutadania en la seva feina. La im-

xats per a les grans formacions catalanes (CIU i PSC) eren desmesurats, mentre que els de formacions com ICV-EuiA eren insuficients.

La denúncia es va estendre entre

posició dels blocs creiem que és un

cial, así como la neutralidad informa-

els professionals de la resta de l’Estat i

atac frontal a la credibilitat del sis-

tiva de los medios de comunicación de

el 2008 el Col·legi de Periodistes de Ca-

tema de comunicació públic. I da-

titularidad pública en período electoral,

talunya, l’Asociación de la Prensa de

vant d’això els periodistes no ens hi

serán garantizados por la organización

Madrid i el Colexio Profesional de Xor-

podem plegar. (...) El Col·legi de

de dichos medios y su control previstos

nalistas de Galicia varen interposar un

Periodistes lamenta que es posi en

en las Leyes. Las decisiones de los ór-

recurs contenciós-administratiu davant

dubte la feina professional i es

ganos de administración de los referi-

el Tribunal Suprem contra l’acord adop-

continuï justificant la prohibició d'u-

dos medios en el indicado período

tat per la Junta Electoral Central el 14

tilitzar plenament els criteris informatius habituals durant el període electoral, substituint-los per criteris de propaganda electoral”.

Al final d’aquella nota, la Junta de

de febrer. El Suprem no va ad-

En l’última dècada, la professió ha carregat, sense èxit, contra l’aplicació dels blocs davant la incomprensió de la ciutadania

Govern del Col·legi deixava clar que

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

per primera vegada pels profes-

La informació electoral no és propa-

cal o local”. (...) “Els professionals

40

Aquesta situació fou denunciada

metre el recurs i els col·legis català

i

gallec

interposaran

aleshores un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, si bé aquest tampoc no va ser admès.

no pensava rendir-se i manifestava

electoral son recurribles ante la Junta

Per la seva banda, el Consell de l’Au-

la seva “ferma voluntat d’esgotar

Electoral competente de conformidad

diovisual de Catalunya (CAC) ha in-

totes les vies legals per acabar

con lo previsto en el articulo anterior

tentat establir una doctrina pròpia amb

aquesta nefasta pràctica que vulnera

[art. 65] y según el procedimiento que

l’objectiu de superar la rigidesa dels

el drets fonamentals dels ciutadans a

la Junta Electoral Central disponga”

blocs electorals. Per tal motiu, el 2007,

rebre una informació lliure, també

(Article 66 de la Llei orgànica 5/1985, de

va fer públiques una recomanacions

19 de juny, Règim Electoral General).

que pretenien matisar la proporcionali-

Malgrat que la LOREG no digués ori-

tat dels blocs, però que no deixaven de

durant la campanya electoral”.

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

representar un manteniment dels blocs.

Més tard, el 2011, el CAC organitzà amb el Col·legi de Periodistes una taula de treball per abordar la qüestió. Poc després, el CAC publicava un document en què es recollien de nou les recomanacions de 2007 i s’hi afegia la proposta d’un monitoratge dels mitjans cada tres dies per facilitar-ne l’autoregulació. Segons el CAC, les noves recomanacions substituïen les interpretacions basades en una conversió aritmètica entre els vots obtinguts i el temps de notícia.

Al maig d’enguany, la Junta del Col·legi de Periodistes va tornar a impugnar davant el Tribunal Suprem una instrucció de la Junta Electoral Central (JEC), en aquest cas fent referència a la cobertura informativa de la campanya electoral de les municipals de 2011 i que insistia en l’aplicació dels blocs.. El recurs estava encara per resoldre’s.

Mentre els professionals lliuraven una batalla contra els blocs –davant, trista-

Els grans partits són els més beneficiats pels blocs. Foto: Cristobal Castro

ment, la incomprensió de la ciutadania–, els principals partits polítics de l’Estat acordaven una reforma de la llei elec-

bles ante la Junta Electoral competente

Junta Electoral competente.” (Llei or-

toral vigent (LOREG) que es concre-

de conformidad con lo previsto en el ar-

gànica 2/2011, de 28 de gener, per la

taria en un nou text a principi de 2011.

tículo anterior y según el procedi-

qual es modifica la Llei orgànica 5/1985,

La modificació legal anava en una di-

miento que la Junta Electoral Central

de 19 de juny, del Règim Electoral Ge-

recció insòlita. Arran d’aquesta re-

disponga.

neral).

forma, l’article 66 es modificava, cosa

2. Durante el periodo electoral las emi-

El criteri de proporcionalitat incorpo-

que sembla un intent de consagrar els

soras de titularidad privada deberán

rat a l’article 66 constitueix per a molts

blocs electorals i d’ampliar-ne l’aplica-

respetar los principios de pluralismo e

la legitimació buscada pels partits dels

ció a l’àmbit de les televisions privades. de pluralismo político y social”) ara diu: “1. El respeto al pluralismo político y social, así como a la igualdad, propor-

blocs electorals. Ara bé, el criteri

Mentre les associacions de periodistes lluiten contra els blocs, els polítics n’amplien l’aplicació als mitjans privats

cionalidad y la neutralidad informativa

d’igualtat esmentat anteriorment també pot interpretar-se al contrari. Encara que el legislador no explica com es pot fer possible la igualtat i la propor-

en la programación de los medios de co-

igualdad. Asimismo, en dicho período,

cionalitat al mateix temps.

municación de titularidad pública en

las televisiones privadas deberán res-

És palesa la decepció que ha suposat

período electoral, serán garantizados

petar también los principios de propor-

aquesta darrera reforma, en què la

por la organización de dichos medios y

cionalidad y neutralidad informativa en

classe política ha obviat no només totes

su control previstos en las Leyes. Las

los debates y entrevistas electorales, así

les queixes més que fonamentades dels

decisiones de los órganos de adminis-

como en la información relativa a la

professionals de la informació, sinó

tración de los referidos medios en el

campaña electoral de acuerdo a las Ins-

també la realitat europea, ben diferent

indicado período electoral son recurri-

trucciones que, a tal efecto, elabore la

a l’espanyola i la catalana.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

L’article 66 de la LOREG, (“Garantía

41

DOSSIER ESPECIAL

Pels volts del 2004, els partits polítics espanyols van començar a controlar amb mà de ferro les imatges dels mítings electorals amb el senyal

El control sobre el poder de la imatge Eudald Coll

realitzat.

Des de fa poc menys d’una dècada, les

“El problema –precisa– és que tan sols

campanyes electorals vénen acompan-

donen autorització a les càmeres per

pràctica s’ha estès a

yades d’una polèmica amb els mitjans

prendre imatges de recurs i com que no

de comunicació arran de la pràctica del

poden col·locar-se on els interessa tre-

multinacionals,

senyal realitzat, que implica que els par-

ballen amb limitacions perquè per fer-

tits elaborin en exclusiva la gravació de

ho bé caldria un espai a dalt de la

determinats actes per després cedir gra-

tarima i aquest no hi és. I les imatges

Set anys després, aquesta

institucions i clubs esportius, mentre que el Col·legi de Periodistes i d’altres organitzacions professionals segueixen denunciant-ho.

tuïtament les imatges i els talls de veu a

que interessen són les que ja ens vénen

televisions i ràdios.

donades. En aquest cas, la qualitat de

El canvi d’actitud dels partits (que van

les imatges és clau”. Però, què va im-

anar substituint les càmeres de les tele-

pulsar aquest canvi d’actitud? La res-

visions per les seves pròpies) va donar-

posta és que, a grans trets, els

se pels volts de les eleccions generals

responsables de les campanyes electo-

del 2004. Precisament llavors, comen-

rals van aprendre les darreres tècniques

çava la polèmica pels blocs electorals,

en màrqueting polític. Per això van di-

així que la pràctica del senyal realitzat

rigir la mirada cap als Estats Units, on

va sorgir enmig d’aquell ambient enra-

anys enrere havien après la importàn-

rit. “El control sobre les imatges dels

cia clau de la imatge. A l’altra banda de

Un problema afegit és

mítings i els actes de campanya electo-

l’Atlàntic, feia temps que havien après

ral ja s’havia utilitzat abans, però el

la lliçó. El 26 de setembre de 1960 a

que no tots els mitjans hi

2004 s’endureixen les restriccions a la

Chicago, la suor de Richard Nixon du-

informació de campanya i es genera-

rant el primer debat de la història de la

estan en contra.

litza l’edició d’imatges, en directe, totals

televisió li va fer perdre les eleccions

Alguns aparquen

o en diferit dels partits per proveir les

contra Kennedy en una campanya molt

televisions”, aclareix Juan Varela, con-

ajustada. Aquell detall va inclinar la ba-

consideracions ètiques i

sultor de mitjans i un dels principals ex-

lança al costat demòcrata.

perts

comunicació

A l’estat espanyol, es va tardar molt

ho veuen com un estalvi

d’Espanya.

més a controlar tots aquests detalls.

Ramon Espuny, redactor de TV3 i pre-

“Recordo quan Felipe González, al

de costos i maldecaps logístics. Tot i això, la batalla continua.

en

temes

de

sident del Sindicat de Periodistes de Ca-

final del míting i tot suat, havia d’abra-

talunya, vol aclarir que no és cert que

çar els joves que pujaven a l’escenari.

prohibeixin –excepte en algun cas pun-

Ara això es veu com quelcom ridícul”,

tual– l’accés als mitjans i troba una exa-

explica Gabriel Colomer, expert en

geració que es digui que les imatges

màrqueting polític i professor de Cièn-

arriben editades (“això és mentida”).

cia Política de la UAB.

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

En els darrers anys, els partits polítics han posat limitacions al treball de les càmeres en els seus actes. Foto: Xavier Subias

Així doncs, els caps de campanya i as-

questes diuen que la gent s’informa de

tenen tota una estratègia de campanya

sessors van desplaçar-se als Estats

política a través de la televisió. Per tant,

i comunicació, decideixen controlar el

Units per aprendre tot el possible. L’a-

és molt important controlar les imatges.

senyal de la imatge i els plans del candidat”.

nècdota, el 2002, de David Madí –se-

Fer-ho és tan senzill com complicat pel

cretari general de Comunicació de la

rebot monumental dels mitjans de co-

AQUÍ, PITJOR

Generalitat amb CiU– i Miquel Iceta –

municació. Hi ha interessos contrapo-

“Al començament, els partits tan sols ho

director de campanya del PSC– coinci-

sats”, admet Colomer. “El control de la

feien en els mítings centrals de la cam-

dint en un curs d’estratègia electoral a

Igual que Madí i Iceta, molts responsables de campanyes electorals van en-

Alhora que la imposició dels blocs electorals, els partits comencen a aplicar el senyal realitzat en mítings electorals

tendre que calia canviar coses. “Ara

multiplicant-ho i fent-ho durant el seguiment al candidat. I ara també ho fan moltes institucions, des de ”La Caixa” al Barça, així com les grans empreses en les as-

han après molt de les tècniques dels Es-

imatge –prossegueix– bàsicament té

semblees generals d’accionistes, que

tats Units, on tot està més pensat, guio-

lloc en campanya. Intenten evitar el

munten el seu sistema de transmissió en

nitzat i analitzat i on es busca l’impacte

que passava abans, quan cada mitjà apli-

un circuit tancat”, explica Rosa Marqueta,

visual perquè quan mires la televisió

cava el seu criteri i podien gravar des

directora dels serveis informatius de TV3,

normalment retens la imatge, no el que

d’un angle per demostrar que el recinte

que explica com el control de la imatge ha

diuen. L’impacte a través de notícies és

està buit o agafar el pitjor angle del can-

arribat a un extrem que “hi ha producto-

molt important, ja que totes les en-

didat. Davant d’això, els partits, que

res que tenen com a negoci oferir aquest

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Washington va il·lustrar a la perfecció aquestes ganes d’aprendre.

panya, però a poc a poc van anar

43

DOSSIER ESPECIAL

servei a les institucions”.

alitzat si no els deixen entrar, com a

Pioners i combatius

En realitat, la pràctica del senyal realitzat

mínim, una càmera a l’acte. I en cas d’ac-

està estès a molts països. “El control de la

ceptar imatges d’un acte en què les seves

informació de les campanyes pels equips

càmeres no han accedit a un moment in-

El mes de maig del 2009, quan fal-

electorals augmenta a tot arreu i s’estén

formativament important, llavors adver-

taven poques setmanes per a les

també a Internet i a les xarxes socials”,

teixen els espectadors de la procedència

eleccions al Parlament Europeu que

apunta Varela, qui afegeix, però, que a l’es-

del senyal. A més, quan emeten imatges

van tenir lloc el 7 de juny d’aquell any, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va ser un dels impulsors d’un manifest conjunt amb l’Associació de la Premsa de Madrid (AMP) i el

dels partits, opten pels plans tancats

El Col·legi de Periodistes i altres associacions professionals han criticat en nombroses ocasions aquest control audiovisual

Colegio de Xornalistas de Galicia. En

pacte que suposa la garantia d’una manera de treballar i que defensa

tranger “els partits, normalment, oferei-

el públic, que es queda indefens”, explica

títol En defensa d’una informació

xen imatges sense restringir l’accés i la

Marqueta. “I que ara s’ha concretat en el

electoral lliure i professional i que

informació dels mitjans”. A més d’aquesta

Llibre d’estil acabat d’aprovar”, afegeix

constava de sis punts, un d’aquests

limitació, hi ha un altre punt a tenir en

Espuny.

era contra la pràctica del senyal re-

compte. “A Espanya i a Catalunya el sen-

Després de TV3, altres mitjans públics

alitzat. Concretament, es demanava

yal realitzat se’ns barreja amb el pols pels

n’han seguit l’exemple. El manual d’estil

“el lliure accés i gravació dels actes

blocs electorals”, incideix Marqueta.

de TVE, de juny del 2010, no permet eme-

electorals, que permeti als mitjans

Així doncs, degut a aquestes diferències,

tre el senyal en directe d’esdeveniments

pia, més enllà de les imatges seleccionades i distribuïdes pels partits polítics”.

Al final del manifest, les tres orga-

“La gent s’informa de política a través de la televisió. Per tant, pels partits és important controlarne les imatges” (Gabriel Colomer)

nitzacions professionals sotasignants

d’interès informatiu proporcionada per “entitats interessades”.

Segons el Manual, “RTVE haurà d’esforçar-se en cada circumstància perquè la informació oferta en directe sigui captada i tractada

informaven que pensaven portar la

la polèmica al voltant del senyal realitzat

amb els seus propis mitjans i personal tèc-

seva queixa més enllà de les fronteres

pren a l’estat espanyol més força que en

nic. Quan això no sigui possible, es comu-

espanyoles, ja que “per defensar el

altres indrets. Davant d’aquella pràctica

nicarà a l’audiència”. Per la seva part, a

dret a la informació dels ciutadans, el

dels partits polítics, les associacions pro-

BTV, la redacció fa constar quan les imat-

Col·legi de Periodistes de Catalunya,

fessionals van reaccionar i alguns mitjans

ges són senyal realitzat pels partits. I, des

el Colexio Profesional de Xornalistas

van decidir rebel·lar-se. Així, associacions

del passat abril, a Canal Sur identifiquen

de Galicia i l’Associació de la Premsa

com el Col·legi de Periodistes de Cata-

les imatges proporcionades pels partits i

de Madrid han manifestat la seva pro-

lunya, l’Associació de la Premsa de Ma-

institucions. “Els únics que poden reac-

testa per aquestes males pràctiques a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu”.

A part del senyal realitzat, el manifest també criticava els blocs electo-

cionar davant d’aquest abús són

TV3 va ser el mitjà que va liderar la lluita contra aquesta pràctica i TVE, BTV i Canal Sur s’hi han sumat

rals i les rodes de premsa sense

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

que l’organitzador de l’acte ha col·locat estratègicament. “És un

aquell manifest, que portava per

audiovisuals obtenir informació prò-

44

de l’orador, per no mostrar l’entorn

els grans mitjans de comunicació amb comitès professionals”, es lamenta Espuny.

DIFERENTS OPINIONS

preguntes.

drid i el Colexio de Xornalistas de Galicia

Amb tot, no tots són crítiques, sinó que hi

En la lluita contra el senyal realitzat,

han criticat en diferents ocasions el con-

ha una part dels mitjans pels qui el senyal

Catalunya ha esat pionera, ja fos a

trol de la imatge per part dels partits.

realitzat no suposa un problema, fins i tot

través dels comunicats i la pressió del

Quant a mitjans, TV3 és el pioner en

estan encantats amb el fet de disposar d’a-

Col·legi de Periodistes o mitjaçant

aquesta lluita. La televisió autonòmica ca-

questes imatges. Es tracta de televisions

l’actitud combativa dels professionals

talana fa anys que té un acord del comitè

amb menys recursos i de responsables de

de TV3.

professional, acceptat per la direcció de

cadenes que valoren poder estalviar-se el

TV3, segons el qual no donen el senyal re-

cost d’anar a gravar tots aquests actes. “La

perversió es dóna a les petites o mitjanes televisions, ja que els va molt bé rebre totes aquestes imatges gratuïtament, malgrat que perdin la funció crítica de la professió”, afirma Espuny.

TV3 pertany a la FORTA, fet que ha permès Rosa Marqueta comprovar com altres televisions autonòmiques no entenen on rau el problema. “Cada cop les empreses ho veuen menys malament. TV3 som els que més mantenim la nostra reivindicació. Lluitem amb molta força, si bé els col·legues d’altres empreses ens miren com si fóssim bestioles estranyes i les nostres normes de funcionament intern són motiu de sorpresa, perquè per als serveis informatius d’altres televisions és un luxe accedir a aquesta informació gratuïtament, ja que s’estalvien els recursos humans i tècnics que suposa aquest tipus de cobertura”, afirma.

“Els partits saben que les televisions accepten sense protestes unes pràctiques que els eviten problemes i que fins i tot utilitzen per reduir despeses de la cober-

Els partits, cada cop més, intenten controlar tot el referent a la imatge dels candidats.

tura electoral” afirma Varela. “El reguitzell de mítings –prossegueix– interessa poc tant a les televisions com al públic,

càmeres, perfectament situades i coordi-

Queda clar, doncs, que les postures estan

així que el conformisme permet un aug-

nades per una unitat mòbil amb un rea-

enquistades. Gabriel Colomer admet ser

ment de control dels partits en campan-

litzador avesat. Un desplegament que

davant un “joc de forces” i veu difícil que

yes planificades fins a l’extenuació i en

s’hauria de multiplicar per tants partits

els partits renunciïn a aquesta pràctica.

polítics com concorren a les eleccions.

Els professionals de la informació, però,

Sumin càmeres, sumin personal, sumin

no es rendeixen. “Nosaltres hem d’infor-

ELS PARTITS ES DEFENSEN

pressupost… I una dada en la qual ningú

mar de la campanya i hem de tenir lli-

Davant de les crítiques dels professionals,

es fixa o s’hi vol fixar: a Catalunya grà-

bertat per enfocar des d’on vulguem”,

els partits asseguren que ofereixen íntegrament les imatges perquè cada televisió destaqui les declaracions que els semblen millor i s’excusen en problemes de logística en els mítings, així com en els

afirma Espuny. “És un tema molt

Televisions amb pocs recursos i responsables de cadenes valoren l’estalvi de costos que implica el senyal realitzat

costos que s’estalvien els mitjans.

delicat –conclou Marqueta– perquè si deixem la informació en mans dels protagonistes de la notícia estem deixant indefensa la ciutadania, que és la perdedora

Mesos enrere, en un article a El País

cies a la força del sindicat de periodistes,

juntament amb la qualitat democràtica

(“Una imagen distorsionada (y tópica)

qualsevol televisió pot entrar i realitzar

de la societat”. Tot i això, la directora dels

de la política”, 19 de maig del 2011), Car-

amb els seus propis mitjans (i, per tant,

serveis informatius de TV3 es mostra de-

los Hernández, director de comunicació

gastant-se els seus diners) la totalitat de

cididament optimista: “Jo sempre he cre-

del PSOE, es defensava de les crítiques.

l’acte. Creuen vostès que alguna televi-

gut que el periodisme triomfarà. És una

“No veig què hi ha de dolent en això.

sió, excepte TV3, desplaça unitats mòbils

qüestió de seny que el periodista tingui

Avui en dia, poques televisions es po-

i personal per donar el seu propi senyal

accés als actes i als protagonistes de les

drien permetre tenir en un acte polític sis

realitzat? Doncs no és així”.

notícies”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

què la política real escasseja”.

45

DOSSIER ESPECIAL

En els darrers anys, polítics i personatges públics han generalitzat una pràctica que no es dóna a cap altre país europeu com és no acceptar preguntes

Setge a les rodes de premsa sense preguntes Francesc Miquel

durant les rodes de premsa.

Després de l’anunci d’alto al foc de la banda terrorista ETA del setembre de

tes, aquestes pràctiques i altres ano-

Encapçalats pel Col·legi

l’any passat, Alfredo Pérez Rubalcaba,

malies informatives limiten greument

de Periodistes de Catalunya i l’Associació de la Premsa de

Segons les organitzacions de periodis-

llavors ministre de l’Interior, va prota-

la funció de control democràtic que

gonitzar una roda de premsa que va in-

exerceixen els mitjans de comunicació

dignar els periodistes presents perquè,

i vulneren el dret a la informació de la

tot i el gran interès que suscitava la no-

ciutadania. Sense anar més lluny, els

tícia, no li van poder adreçar cap pre-

responsables de premsa de la Genera-

gunta. També feia el mateix el

litat valenciana van impedir que les te-

Madrid, 172 mitjans i

president del Partit Nacionalista Basc,

levisions i les ràdios connectessin en

Iñigo Urkullu, quan anunciava la posi-

directe amb la sala on Francisco

10.000 professionals

ció del seu partit després de la decisió

Camps, el llavors president de la Co-

del Tribunal Suprem de deixar Bildu

munitat Valenciana, compareixia per

fora de les eleccions basques sense la

anunciar la dimissió.

possibilitat de ser interpel·lat. Unes

Aquesta obstrucció de la tasca infor-

setmanes abans, el ministre de Foment,

mativa permet als polítics dominar

José Blanco, seguia la mateixa tònica

més fàcilment l’agenda mediàtica. L’o-

han subscrit un manifest en contra d’aquesta pràctica i

a l’hora de valorar la desconvocatòria

rigen d’aquesta pràctica es troba en

de vaga dels treballadors d’Aena.

the line of the day, el guió que l’Oficina

Tanmateix, el polític que més utilitza

d’Informació i Comunicació de la

aquesta tècnica per esquivar les qües-

Casa Blanca preparava diàriament al

tions dels professionals de la informa-

president Ronald Reagan per crear

ció és el president del Partit Popular,

una contrarealitat i col·locar-la a la

Mariano Rajoy. Amb la seva actitud ha

premsa.

ajudat a convertir les rodes de premsa

El consultor en estratègia política i

#sinpreguntasnohay

sense preguntes en un fet cada cop

electoral Pau Canaleta considera que

més habitual en el panorama polític.

el polític ha d’intentar “vendre” el seu

cobertura exemplifica

D’aquesta manera, els polítics aconse-

missatge independentment de les pre-

gueixen defugir els temes més contro-

guntes dels periodistes. No obstant

amenacen amb no cobrir les convocatòries. L’èxit de la campanya

la indignació per aquest tema.

vertits –com la trama “Gürtel” en el

això, afirma que “amagant-se i no ac-

cas del PP– per no pronunciar-se al res-

ceptant preguntes, el polític menys-

pecte i no desgastar-se. En aquest con-

prea els interlocutors i posa en risc el

text, Rajoy ostenta un rècord difícil de

seu bé més preuat: la credibilitat”.

superar en un polític: sis mesos sense

Però també reconeix part de respon-

oferir una roda de premsa.

sabilitat dels mitjans de comunicació;

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

Cada cop més hi ha més rodes de premsa sense preguntes. A la imatge, José Luis Rodríguez Zapatero amb la premsa. Foto: Dani Duch.

sobretot en la tendència de retirar els

(FAPE). A l’assemblea, celebrada el

periodistes més experimentats de les

passat 17 de juny a Belgrad, la pro-

rodes de premsa i enviar els més inex-

posta va obtenir el suport del comitè

perts a cobrir-les. “És evident que això

directiu de la FEP, i posteriorment dels

ha facilitat comportaments com el que

delegats de les quaranta-quatre asso-

La roda de premsa és un mecanisme

comentem, que difícilment es produi-

ciacions europees presents.

informatiu inventat el 1913 pel pres-

rien amb periodistes més bregats en la

Segons explica la FAPE, els delegats

ident nord-americà Woodrow Wilson

de la FEP es van mostrar sor-

amb la finalitat de distreure els mit-

presos pel fet que cada vegada

jans de la funció investigadora i de

estigui més estesa la pràctica de

recerca d’informació independent, ja

realitzar rodes de premsa sense

que Wilson explicava el mínim possi-

preguntes a l’Estat espanyol, un

ble. Algunes veus sostenen que

fet sense precedents a la resta

aquest acte informatiu té els dies

professió”, diu Canaleta.

de països europeus. En canvi, aquesta

comptats perquè cada cop més, els

Durant l’assemblea anual d’enguany,

pràctica és un fet habitual amb polítics

polítics poden fer arribar els missat-

la Federació Europea de Periodistes

com el president veneçolà Hugo Chá-

ges a la ciutadania a través del web i

(FEP) va aprovar per unanimitat una

vez o el president ucraïnès Viktor Ya-

les xarxes socials. La tendència,

moció contra les rodes de premsa

nukovic. Per tot això, entre altres

diuen, és que Internet es converteixi

sense preguntes a instàncies de la Fe-

accions, van proposar elevar la queixa

en una roda de premsa universal.

deració d’Associacions de Periodistes

davant el Consell d’Europa.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Rubalcaba, Urkullu, Blanco o Rajoy han generalitzat la pràctica, cada cop més estesa, de no permetre ser interpel·lats

De Wilson a Internet

47

DOSSIER ESPECIAL

PERIODISTES MOBILITZATS

nicació que no obliguin els informa-

Anomalies informatives

La FAPE i l’Associació de la Premsa

dors a cobrir aquestes tipus de compa-

de Madrid (APM) han fet públic un

reixences.

document de recomanacions pràcti-

En aquest context, organitzacions pro-

El mes de maig el Col·legi de Perio-

ques perquè periodistes i mitjans pu-

fessionals –encapçalades pel Col·legi

distes de Catalunya va adherir-se al

guin denunciar les rodes de premsa

de Periodistes de Catalunya– han subs-

Manifest Contra les rodes de premsa

que no admeten preguntes.

crit el Manifest Contra les rodes de

sense preguntes i altres anomalies informatives al qual també s’hi van adherir unes desenes de mitjans i organitzacions professionals.

“Estem indignats –comença el mani-

premsa sense preguntes i altres

L’origen es troba en el guió que l’Oficina d’Informació i Comunicació de la Casa Blanca preparava a Ronald Reagan

fest– davant els reiterats intents de

entitats que abandonin qualsevol intent de limitar l’exercici lliure del periodisme, com són la

En primer lloc, assenyalen que no es

convocatòria de les rodes de premsa

pressió sobre el treball professional

pot anomenar “roda de premsa” l’ac-

sense preguntes o bé la imposició dels

dels periodistes, protagonitzat des

ció informativa que no contempli un

blocs electorals durant les campanyes

de diferents estaments, especial-

torn obert de preguntes. D’acord amb

electorals. El text del manifest ha tin-

ment des dels partits polítics”,

això, no es pot convocar un acte amb

gut el suport d’un total de 172 mitjans

“Una de les manifestacions més bur-

el format de roda de premsa quan, en

de comunicació i organitzacions pro-

des i eloqüents es troba en el dete-

realitat, no ho és. En tot cas, ens hi re-

fessionals, i més de 10.000 persones a

riorament i el mal ús de proce-

ferirem com a una “declaració” i

títol individual.

rències de premsa (...), Són molts els polítics que refusen aquest procediment per refugiar-se en declaracions unilaterals que no admeten

La Federació Europea de Periodistes va mostrar sorpresa per una pràctica que tan sols té lloc a l’estat espanyol

contrast. Una actitud amb què pre-

En realitat, les rodes de premsa sense preguntes són una pràctica que es dóna, sobretot, a Madrid. Això s’explica precisament per la concentració d’estructures d’Estat i per les responsabi-

tenen que els periodistes siguem tan

aquesta circumstància s’ha d’advertir

litats transnacionals. En aquest sentit,

sols uns copistes del que diuen”.

prèviament perquè els periodistes pu-

Josep Maria Brunet, corresponsal de

El Manifest mostra la indignació dels

guin valorar si el cobreixen informati-

La Vanguardia a Madrid, considera

periodistes davant “aquesta escala

vament.

que cada vegada són més habituals

d’impediments a la informació” i de-

Davant d’aquest tipus de pràctiques,

com a conseqüència de l’actual crisi

mana als professionals de la infor-

els periodistes han de fer constar en un

econòmica. “Els polítics defugen qües-

mació que no secundin aquestes

lloc preferent de les informacions que

tions derivades de la crisi que no tenen

pràctiques.

la roda de premsa no ha permès la for-

una resposta clara; mentre que els pe-

Al final del text, s’exigeix poder portar a terme l’exercici de la professió “sense restriccions de cap tipus per part dels partits polítics” i s’exigeix que no es convoquin rodes de

riodistes el que volen és posar

El fet que els periodistes experimentats ja no vagin a les rodes de premsa ha facilitat aquest comportament

premsa on no s’admetin preguntes.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

quereix a partits polítics i altres

manipulació de la informació i de

diments tan clàssics com les confe-

48

anomalies informatives que re-

en evidència les inexactituds dels polítics”, assegura Brunet.

Tot i no estar tan generalitzat com a Madrid, a Catalunya ja existia l’històric “això no toca”

“Ens comprometem –diu al final– a

mulació de preguntes i afegir les que

del president Pujol, mentre que Jose

denunciar i a assenyalar a aquells

s’haguessin volgut plantejar.

Montilla no era gaire habitual que es

polítics que ho facin i, si persistei-

La Federació de Sindicats de Periodis-

sotmetés a torns oberts de preguntes.

xen, els responsables dels mitjans

tes (FeSP) ha fet una crida als profes-

Però, tot i aquests casos puntuals, no

firmants ens comprometem a deixar

sionals de la informació perquè no

és la norma. “Bàsicament ens passa

de cobrir aquest tipus de convoca-

acudeixin a les convocatòries de de-

quan vénen polítics de Madrid”, resu-

claracions sense preguntes i demana

meix Josep Lluís Cadena, president de

als responsables dels mitjans de comu-

la demarcació de Lleida del Col·legi de

tòries.”

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

El popular Mariano Rajoy és un dels polítics que fa més ús de declaracions sense preguntes. Foto: Dani Duch.

Periodistes. A Girona, Tarragona i Te-

tuals en el periodisme polític perquè

Campanya de rebuig al Twitter

rres de l’’Ebre també admeten que no

es basa en el joc de declaracions i con-

és un fet gaire habitual dels polítics lo-

tradeclaracions. En el periodisme eco-

cals. De totes maneres, Amparo Mo-

nòmic, en canvi, estan més avesats al

Un grup de periodistes van endegar

reno, presidenta de les Terres de

comunicat de premsa i les rodes de

la campanya #sinpreguntasnohay-

l’Ebre, critica als periodistes que no els

premsa habitualment es fan per pre-

cobertura a la xarxa social Twitter per actes en què els polítics no acceptin preguntes dels periodistes. Aquesta acció –Trending Topic del moment– va

sentar balanços i resultats eco-

172 mitjans i 10.000 professionals han subscrit un manifest contra aquesta pràctica, més habitual a Madrid

arrencar el compromís de polítics com

nòmics.

Tanmateix, la professió s’ha organitzat per no permetre que aquesta pràctica, cada cop més estesa, esdevingui quelcom ha-

Xavier Trias, Jordi Hereu, Jordi Porta-

deixin fer preguntes i alerta que “el

bitual. Segons apunta Brunet, les mo-

bella o Raül Romeva. Algunes veus

que és gravíssim és que quan poden

bilitzacions dels periodistes aixi com

reivindiquen que es vagi més enllà i

fer-les la majoria de les vegades els pe-

de les organitzacions que els represen-

que la mesura no només s’apliqui a

riodistes no preguntin o bé ho facin

ten han servit per “fer saltar l’alarma i

polítics, sinó a qualsevol acte infor-

poc i malament”.

crear consciència sobre el tema”, tot i

matiu en què no s’acceptin les pre-

D’altra banda, a més d’estar més cen-

que també afirma que el veritable ob-

guntes dels professionals.

trades a Madrid, les rodes de premsa

jectiu “no és fer preguntes, sinó obte-

sense preguntes també són més habi-

nir respostes”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

estendre el boicot informatiu dels

49

DOSSIER ESPECIAL

La professió periodística cada cop és més precària, paral·lelament els periodistes cada cop estan més mal vistos i s’ha instal·lat l’estigma

Més precaris a la feina, més mal vistos al carrer Francesc Miquel

de la manipulació i la tergiversació.

La passada primavera els “indignats”

que treballin més per al cercle de poder

presentaven un manifest que denun-

que influencien que no pas per al lector.

Més que mai, se’ns pot

ciava la criminalització política –i me-

Això també té un cost en l’autoestima

diàtica– del seu moviment, mentre que

del periodista”.

aplicar allò de no fer

el conseller d’Interior, Felip Puig, car-

Anys enrere, existia un periodisme que

regava contra el tractament informatiu

tenia en el cas Watergate el màxim ex-

la informació mai

del desallotjament de la plaça Cata-

ponent. Tanmateix, els interessos dels

a gust de tothom.

lunya de Barcelona per no haver trobat

grups empresarials i la precarietat cada

el “punt d’equilibri informatiu”. Dies

cop més instal·lada en la professió han

La dignificació de les

més tard, periodistes de TV3 i La Sexta

contribuït a malmetre la imatge pública

eren agredits per manifestants que vo-

dels periodistes.

condicions de treball,

lien impedir el lliure accés de diputats i

Jaume Risquete, periodista i professor

informadors al Parlament. Tant per als

de la Facultat de Comunicació de Blan-

uns com per als altres, els periodistes no

querna de la Universitat Ramon Llull,

fan bé la feina.

considera que, contràriament a la bona

la formació i una major consciència de la societat sobre el paper dels periodistes

Segons una enquesta recollida el 2009

imatge del paper dels periodistes du-

en l’Informe Anual de la Professió Pe-

rant la Transició, actualment s’ha pro-

riodística elaborat per l’Associació de

duït una canvi en la percepció social:

Premsa de Madrid (APM), gairebé un

“En els darrers anys, els mitjans de co-

60% dels ciutadans tenien una imatge

municació han derivat cap al sectarisme

s’apunten com

regular (48,9%), dolenta (8,3%) o molt

i s’està fent un “periodisme de trinxera”

dolenta (2,4%) dels informadors. Tres

molt parcial. Aquell periodisme inde-

a antídots d’aquesta

anys abans, el Baròmetre del Centre

pendent és gairebé inexistent i ara una

d’Investigacions Sociològica (CIS) as-

part important dels mitjans són de par-

senyalava que militars i periodistes

tit i, per tant, partidistes”.

mala imatge.

eren els oficis menys valorats per la so-

D’acord amb això, la societat percep

cietat espanyola. En el cas dels perio-

com els professionals de la informació

distes s’assenyalava la “premsa rosa”

defensen en tertúlies radiofòniques i

com a principal causa de desprestigi.

televisives les postures dels partits po-

En aquest sentit, Àlex Gutiérrez, presi-

lítics. En els mitjans més plurals, els se-

dent de la Fundació Espai Català de

leccionen per afinitats ideològiques

Cultura i Comunicació (ESCACC),

–tal i com apunta Risquete–, mentre

comparteix aquesta diagnosi; però es

que els menys plurals només donen

resisteix a exculpar el gruix de la pro-

veu als qui defensen uns postulats

fessió: “Alguns grans mitjans sembla

únics.

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

Les manifestacions de periodistes –a la imatge els del Grupo Zeta– són cada cop més habituals degut a la crisi. Foto: Sergio Ruiz.

EXCÉS D’ESTUDIANTS

sigui considerat la carrera més inútil

ment es llicencien al conjunt de l’Estat

Però paral·lelament a la creixent mala

d’estudiar radica en les elevades taxes

espanyol, una sisena part dels quals són

imatge, hi ha la precarietat que cada

d’atur dels que la cursen.

de les universitats catalanes.

cop més afecta la professió. “Des de fa

Per si això no fos suficient, el nombre

Així, doncs, una de les raons que expli-

temps, el moment que viu la professió

d’acomiadaments massius és molt ele-

quen la precarietat que viu la professió

és de molta precarietat, ja que moltes

vat en aquesta professió i el sou mitjà

és l’aparició de nous centres universita-

vegades les empreses primen els re-

és inferior al d’altres especialitats. L’es-

ris que ofereixen el grau de periodisme

sultats econòmics per sobre del bon denta de la Comissió de Formació del Col·legi de Periodistes.

I aquesta precarietat afecta també els

Gairebé un 60% dels ciutadans espanyols tenen una imatge regular, dolenta o molt dolenta dels periodistes

més joves. Segons un estudi del passat

tes disponibles al mercat laboral (vegeu els dos articles d’opinió d’aquest número).

Així doncs, s’ha multiplicat el nombre de periodistes joves i, en

mes de juny elaborat pel web americà

mentat estudi de l’APM conclou que el

conseqüència, també ho ha fet el volum

The Daily Beast, la carrera università-

mercat laboral ofereix 30.000 llocs de

de contractes temporals en períodes de

ria més inútil als Estats Units és Perio-

treball com a comunicadors; mentre

pràctiques.

disme. Aquesta titulació encapçala la

que el cens de periodistes actius és de

A més, n’hi ha molts que expliquen que

llista dels vint títols universitaris amb

60.000. Aquesta situació no es preveu

s’incorporen a les redaccions fent les

menys sortides professionals. Segons

que millori; sobretot si tenim en compte

mateixes funcions que un periodista ve-

l’estudi, la raó per què el periodisme

els 3.000 nous periodistes que anual-

terà. En relació amb això, molts dels pe-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

periodisme”, alerta Montse Rius, presi-

i que ha multiplicat els periodis-

51

DOSSIER ESPECIAL

riodistes que avui exerceixen van co-

crisi. Segons la Federació d’Associa-

Un Manifest davant la crisi

mençar a treballar sense cobrar, sense

cions

contractes o bé com a becaris. Aquests

(FAPE), els mitjans espanyols el 2011

tipus de condicions laborals inicials

ja han perdut més de mil llocs de tre-

El 27 de novembre del 2009 el

s’han convertit en un peatge normal en

ball, mentre que l’any passat xifrava

d’Espanya

la professió. Des de fa uns quants anys,

aquesta pèrdua en un nivell més baix,

el Manifest en defensa del periodisme

aquest peatge l’encarna l’abús de la fi-

concretament en 350 acomiadaments.

la retallada a les plantilles, es deia que “la reducció del nombre de periodistes a les redaccions representarà, inevitablement, un empo-

D’acord amb això, les noves po-

Als EUA, Periodisme encapçala la llista de títols universitaris amb menys sortides professionals

briment de la qualitat dels mitjans

lítiques de contractació de les empreses han afavorit condicions de treball més precàries. La flexibilització de les modalitats de contractació dels darrers anys

de comunicació. I, per tant, una

gura del becari que es troba en nom-

ha possibilitat el desenvolupament

pèrdua de la informació i els ele-

broses redaccions de mitjans de

d’una política de contractació circums-

ments d'opinió plural que necessi-

comunicació catalans.

tancial i una oportunitat per reduir les

ten els ciutadans en una de-

despeses de manera permanent. La pro-

mocràcia. La incertesa i vulnerabili-

MILERS D’ATURATS

fessió periodística ha patit totes aques-

tat laboral fan, a més, que els pe-

La crisi global també ha afectat el món

tes noves polítiques, especialment en

riodistes no disposin del marc

de la comunicació i molts grups medià-

les empreses que han estat creades en

necessari per exercir la professió

tics que presumien de ser una fortalesa

els darrers anys.

amb independència i llibertat. Recordem també que el tancament de mitjans representa la pèrdua de veus i, per tant, de pluralitat”.

“Considerem –prossegueix el Mani-

El mercat no deixa d’expulsar professionals, mentre cada any surten 500 llicenciats de Periodisme de les facultats

fest– un error que, després del llarg

Els problemes de precarietat afecten directament l’exercici de la professió. Però no n’és l’única causa. En aquest sentit, Núria Almiron, professora d’Estructura de la Comunicació Social a

període de bonança econòmica, les

empresarial van començar a patir eco-

la Universitat Pompeu Fabra (UPF),

empreses no trobin, a l'hora d'a-

nòmicament. Així, doncs, a l’inici del

afirma que els grups mediàtics no

frontar la crisi, altra alternativa que

2009, diversos conglomerats mediàtics

posen sobre la taula els recursos que

l'acomiadament

van abordar retallades de plantilla.

calen per fer bon periodisme: “Fo-

principal patrimoni de qualsevol

Un estudi del 2010 coordinat pel pro-

menten una cultura de la competitivi-

mitjà de comunicació. En una re-

fessor de Periodisme de la Universitat

tat i la individualitat que va en contra

cessió tan intensa com l'actual, to-

Ramon Llull, Josep Lluís Micó, adver-

dels valors que hauria de representar

thom ha de fer sacrificis, però les

tia que en tan sols dos anys la xifra de

la professió. El periodisme és cada cop

de

periodistes,

solucions no poden limitar-se a malmetre el capital humà de les redaccions i menys a prescindir dels periodistes que es troben en una situació més fràgil, com són els

més una cosa difuminada entre

S’ha multiplicat el nombre de periodistes joves i, en conseqüència, els contractes temporals en períodes de pràctiques

col·laboradors i els freelance”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Periodistes

Col·legi de Periodistes va fer públic davant la crisi. En aquell text, davant

52

de

l’entreteniment i la capacitat de pressió política i cada cop menys una tasca amb molta responsabilitat. L’ànim de lucre ha passat a primer pla i és incom-

El text acaba demanant la solidaritat

professionals de la informació que bus-

patible amb els valors del periodisme”.

dels periodistes “que es troben a l'ai-

caven feina a Catalunya havia augmen-

En relació amb tot això, Gutiérrez con-

xopluc de la crisi”, fa una crida a la res-

tat un 100%. I això es dóna en un

sidera que, efectivament, la pressió del

ponsabilitat de les empreses i al suport

context de crisi en el qual cada any es

mercat laboral precaritza la professió,

de les administracions, i convida a

llicencien 500 nous professionals de les

tot i que també critica “una certa pre-

“una reflexió col·lectiva sobre la fun-

universitats catalanes.

potència del periodista del vell sis-

Els reajustaments de plantilles han

tema, que menyspreava la part

estat constants des que va començar la

empresarial del negoci. Els periodistes

ció social del periodisme”.

P E R I O D I S T E S I N D I G N AT S

Una manifestació de periodistes gràfics arran d’una càrrega policial en la qual van resultar ferits diferents fotògrafs. Foto: Sergio Ruiz.

no han de treballar pendents només de

“és necessari garantir les condicions

qualitativa per lluitar contra la crisi, ja

les visites i la facturació, però tampoc

dignes dels professionals davant el risc

que és una de les principals necessitats

poden viure en una torre d’ivori, aïllats

que empitjori encara més la precarie-

dels periodistes per millorar la feina

de la necessitat dels mitjans de comu-

tat. Cal que es garanteixin unes retri-

polivalent que actualment demana el

bucions

mercat laboral”, afirma Montse Rius. I

mínimes

per

exercir

la

professió amb independència”.

l’èxit d’alguns cursos organitzats pel

DIGNIFICAR LA PROFESSIÓ

Les diferents taules sectorials que es

Col·legi en aquests darrers anys són la

Sens dubte, tal com el Col·legi de Pe-

van organitzar en els mesos posteriors

prova que molts professionals de la in-

riodistes ha advertit en diferents ocasions al llarg dels últims anys, la millora de les condicions laborals dels periodistes és un primer pas per recuperar la bona imatge de la professió

formació també ho veuen de la

Davant de la delicada situació econòmica que viu la professió, el Col·legi aposta per la formació continuada

del temps de la Transició.

mateixa manera.

Tanmateix, i per donar un missatge d’optimisme, el fet que Catalunya continuï essent un dels principals planters de comuni-

En aquest sentit, el 29 de gener del

també van apuntar en el mateix sentit.

cadors de l’Estat espanyol és un símp-

2009, el Col·legi va celebrar una Mesa

Davant d’aquesta situació delicada, el

toma

sobre la crisi als mitjans, en que es va

Col·legi de Periodistes de Catalunya

aquesta mala imatge generalitzada

acabar consensuant una primera de-

està fent un gran esforç per oferir un

d’un ofici essencial per a la democrà-

claració conjunta d'associacions d’edi-

ventall formatiu molt ampli i especia-

cia. Com deia Joseph Pulitzer, el poder

tors, representants dels professionals,

litzat en periodisme de qualitat, noves

per modelar el futur d’una societat és

sindicats, universitats i experts en co-

tecnologies i projectes empresarials.

a les mans del periodisme de les gene-

municació en la qual s’assegurava que

“La formació continuada és una ajuda

racions futures.

esperançador

per

trencar

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

nicació d’obtenir audiència”.

53

ANÀLISI

Es diu sovint que el món del periodisme s’ha feminitzat, que les facultats de Ciències de la Comunicació estan plenes de dones joves, on des de fa

El sostre de vidre de les periodistes Joana Gallego

anys representen més d’un 60% de

Malgrat els indubtables avenços realitzats en els últims anys, les dades d’un es-

més “elitistes” de cada país, i possible-

l’alumnat, i que

tudi de la International Women Media

ment no sigui aquesta la tònica de mol-

Foundation (IMWF) mostren que les

tes altres empreses informatives, en què

aquesta és una

dones representen un 35% de profes-

la situació potser és menys estable.

sionals en el mitjans de comunicació, i

En qualsevol cas, la mostra és suficient-

tendència mundial.

que aquesta xifra baixa fins a un 27%

ment elevada per fer-se una idea molt

Però, què passa a la

quan es parla de càrrecs de direcció.

acurada de l’estat de la qüestió: 253 dia-

Quan es diu professionals no es vol dir

ris, 123 estacions de televisió i 146 de

periodistes, ja que aquestes xifres in-

ràdio, que ocupen 170.000 persones

clouen el personal de les empreses in-

(64,9% homes i 35,1% dones). Els ob-

professió? Realment, hi ha tantes dones al món dels mitjans?

On són? S’ha assolit la paritat? Un ambiciós

reflectida és la que correspon als mitjans

formatives, tant els propietaris o alts

jectius de la recerca eren els cinc se-

càrrecs directius com el personal tècnic,

güents: analitzar la presència de dones

d’administració o vendes i publicitat.

en les empreses informatives, distribuir

L’estudi ha inclòs els professionals de

per sexes tots els nivells jeràrquics, com-

la informació (redactors, reporters, cor-

provar si hi ha diferències en les retri-

responsals, etc.) dins les categories pro-

bucions per raons de sexe, conèixer la

fessionals sènior i júnior”.

situació contractual i de dedicació i

estudi de

L’estudi ha estat dirigit per la professora

saber si les companyies han introduït

Carolyn Byerly, de la Howard Univer-

normatives sobre equitat de gènere.

la International

sity de Washington, i ha comptat amb el

El treball de camp es va dur a terme

suport de la Fundació Ford, la

entre el 2009 i el 2010 i va consistir en un

Women Media

UNESCO i altres institucions. Inclou un

qüestionari molt complex que combi-

Foundation (IMWF)

total de 522 empreses informatives que

nava dades estadístiques sobre el perso-

han estat entrevistades personalment,

nal amb qüestions de polítiques sobre la

ha volgut indagar en aquesta realitat.

de 59 països diferents. Cada país tenia

igualtat entre homes i dones. La infor-

un nombre determinat de mitjans a co-

mació dels qüestionaris va ser obtinguda

brir i, per tant, tots els països han triat els

mitjançant entrevista personal de les 150

mitjans més representatius. Això vol dir

investigadores que han participat en el

que s’han inclòs les empreses més sòli-

projecte, sota la supervisió de dinou co-

des, les més prestigioses i les que tenen

ordinadores regionals.

una major incidència social, per la qual

Els 59 països inclosos en la recerca per-

cosa la radiografia que surt és la més

tanyen a totes les zones del món, que ha

avantatjosa que es podria esperar. Això

estat dividit en set “regions”: Orient

cal tenir-ho en compte, ja que la situació

Mitjà i Nord d’Àfrica, Amèrica (Nord i

Tot i ser majoria en moltes redaccions, les dones periodistes no solen ocupar càrrecs directius. Foto: Sergio Ruiz / Arxiu.

Sud), Àfrica Subsahariana, Àsia i Ocea-

superen un 30%). Es dóna el cas que en

sència femenina es troben a l’Àsia i a

nia, Europa de l’Est, Europa del Nord i

el nivells que podrien dir de “periodis-

l’Oceania. En aquesta regió s’inclouen

Europa del Sud.

tes” pròpiament dits les dones superen

10 països, i es veu que els homes estan

La radiografia que s’obté d’aquest es-

àmpliament un 50%, i en alguns casos

en una proporció de 4 a 1. És a dir, elles

tudi és molt variada i no es pot parlar

(sobretot a l’Europa de l’Est) arriben

representen un 20,6% del personal de

d’una tendència comuna. L’estudi per-

fins a un 56% (professionals sèniors i jú-

les empreses informatives. En els nivells

met afirmar que el països de l’Europa de

niors). Pel que fa a la retribució, cal dir

de periodistes se situen entre un 32% en

l’Est (Bulgària, Estònia, Hongria. Lituàcom els de l’Europa del Nord (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) són els que més presència femenina tenen,

Les dones als mitjans són un 39,3% a Espanya, inferior a Alemanya (53%), França (45%) i Regne Unit (43%)

que en el cas dels primers quasi assolei-

nior. Tot i que en aquesta “regió” hi ha una gran diferència entre països: Per exemple, a Austràlia les periodistes representen un 43% del personal, mentre que a

xen la paritat (52% homes enfront 48%

que encara s’observa una menor retri-

l’Índia són un 26% i al Japó només un

dones), mentre que en l’Europa del

bució de les dones, encara que es tendeix

20%. Nova Zelanda també presenta una

Nord el percentatge és de 56,5% homes

a l’equitat. Les investigadores expliquen

gran disparitat amb, per exemple, Pakis-

i el 43,4% dones.

aquesta diferència dient que les dones

tan. Al primer, les periodistes represen-

És en aquestos països on la presència de

són més joves i, per tant, no han arribat,

ten un 56% i al Pakistan en són un 14%.

dones és més alta en els càrrecs de mà-

encara, al nivell retributiu dels “sèniors”.

Pel que fa a l’Àfrica Subsahariana, amb

xima responsabilitat (ambdues zones

Per contra, els països on hi ha menys pre-

15 nacions incloses, les periodistes re-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

nia, Polònia, Romania, Rússia i Ucraïna)

el nivell sènior i un 24% en el jú-

55

ANÀLISI

ELLES NO ASCENDEIXEN

Jerarquia ocupacional. Nivells segons sexe en les empreses informatives espanyoles Nivell ocupacional

Homes

% Homes

Dones

Per últim, l’Europa Occidental va estar representada per Alemanya, Espanya, % Dones

França i Regne Unit, on es van entrevis-

Govern mitjans

14

82,4

3

17,6

tar 47 empreses informatives, que ocu-

Management alt nivell

28

80,0

7

20,0

tant, les dones representen un 43% dels

Management Sènior

57

80,3

14

19,7

Management Júnior

317

73,0

117

27,0

pen 14.020 dones i 18.340 homes, per empleats, tot i que entre els periodistes són un 45%, i els salaris són pràcticament iguals. Les periodistes representen un 53% a Alemanya, un 45% a

Professionals Sènior

1.764

56,0

1.384

44,0

Professionals Júnior

640

65,4

339

34,6

Producció i disseny

431

59,6

292

40,4

d’11 mitjans (4 diaris, 4 televisions i 3 rà-

1.903

73,2

698

26,8

lunya Ràdio, Ràdio Barcelona, El

Vendes, Finances, Administració

911

47,7

1.000

50,3

Altres

990

49,7

1.001

50,3

França, un 43% al Regne Unit i un 39,3% a Espanya.

A Espanya, van ser entrevistats un total dios). Concretament, van ser TV3, Cata-

Professionals Tècnics

Periódico de Catalunya i La Vanguardia a Catalunya; TVE, El País, El Mundo i Ràdio Nacional d’Espanya a Madrid; Canal Sur a Andalusia i Euskal Telebista

Totals

7.055

59,3

4.855

40,7

al País Basc. Espanya tenia assignada una forquilla d’entre 11 i 14 mitjans,

Font: International Women Media Fundation (IMWF)

però els 4 restants que es va intentar incloure van declinar participar en aquest

presenten un 31%, encara que també hi

mentre que Puerto Rico és el país que

estudi.

ha grans diferències (a Sud-àfrica són un

més representació femenina té, un 55%

L’elecció dels mitjans va intentar comp-

42%, mentre que a Malawi i a la Repú-

entre els sèniors i un 66% entre els pro-

tar amb aquells més representatius.

blica del Congo no arriben a un 15%).

fessionals júniors, la qual cosa vol dir

Aquesta tria es va fer considerant la

A Amèrica (Nord i Sud) inclou 121 com-

que les dones joves estan tenint una

seva penetració social. És evident que

panyies entrevistades que ocupen 41.260

forta pujada en els mitjans d’aquesta

van quedar fora de l’estudi moltes em-

persones, de les quals un 63,3% són

zona. Puerto Rico és també un dels paï-

preses informatives més petites (algu-

homes i un 36,7% dones. És de destacar

sos que més dones té en les cúpules go-

nes de les més grans s’hi van negar),

que els homes guanyen bastant més que

vernamentals dels mitjans, un 32%,

que és on treballa la majoria de perio-

les dones en quasi totes les categories professionals, que arriba al doble en els càrrecs de govern i màxima responsabilitat empresarial. Per posar-ne un exemple, entre els periodistes sèniors, el salari

distes, però l’estudi assignava un

En els nivells de màxima responsabilitat de les redaccions espanyoles, les periodistes representen un 18,5%

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

mitjà més alt dels homes és de 85.023 dò-

56

nombre limitat a cada país. En aquestes 11 empreses, treballen 11.910 persones, de les quals un 59,3% són homes i un 40,7% dones.

lars anuals, mentre que la mateixa cate-

només superat pels Estats Units (35%).

En els nivells de màxima responsabilitat,

goria entre les dones és de 65.780 dòlars.

En contra del que podria semblar, la si-

les dones són un 18,5%. És de destacar

Aquesta “regió” està composta per 13

tuació de les dones i homes periodistes

que entre els periodistes, el nivell sènior

països, 2 al Nord (Estats Units i Canadà)

en els mitjans d’Amèrica del Nord i

té un 44%, més alt que el nivell júnior

i onze països al Sud, i hi ha fortes dife-

Amèrica del Sud no difereix gaire en

(34,6%) la qual cosa vol dir que les joves

rències entre aquests. El país que menys

totes les categories. Cal destacar que en

generacions ho tenen molt complicat

percentatge de dones periodistes té és

el continent Americà (tant al Nord com

per accedir a aquests mitjans consolidats,

Argentina, que en nivells sènior està per

al Sud) la presència de dones professio-

que sembla ser que estat copats per pro-

sota d’un 30% (concretament un 26%),

nals és de les més altes del món.

fessionals d’una certa edat.

R E P O R TATG E

Una nova història se suma a l’escàndol de les escoltes telefòniques al Regne Unit: l’intent frustrat d’Scotland Yard d’obligar el

Després de les escoltes il·legals Lina María Aguirre de Jaramillo

The Guardian a entregar les fonts i

Des del passat 4 de juliol, The Guardian

ger, ha recordat que el rotatiu no ha

ha publicat una sèrie de reportatges que

pagat a ningú per la informació i que

dades sobre l’escàndol

conjuguen pràctiques tradicionals de la

faran tot el possible per protegir les

professió (recerca extensiva de la infor-

fonts, al mateix temps que s’encetava un

destapat pel diari,

mació, verificació curosa) amb una àm-

fort debat internacional al respecte. El

plia cobertura digital que ha permès al

19 de setembre, diferents mitjans dedi-

arran de les

públic internacional conèixer fins a on

caren al tema editorials i comentaris d’o-

revelacions que

arriba el poder de l’imperi de Rupert

pinió, mentre es començaren a sumar

Murdoch i la corrupció que esquitxa alts

veus crítiques contra aquesta decisió po-

demostraven com News of the World havia interceptat el mòbil de Milly Dowler, una jove assassinada, esborrant missatges, obstruint la

membres del govern i la policia.

licial, qualificant-la de “draconiana”, de

El 16 de setembre es va saber que la Po-

ser una amenaça contra la llibertat de

licia Metropolitana (Met) s’ha emparat

premsa i els drets humans.

en una norma molt controvertida de

El principi que assenyala la protecció de

1989, la Llei de Secrets Oficials (OSA,

periodistes i les seves fonts ha estat rea-

en anglès) per requerir els periodistes

firmat diverses vegades per la Cort Eu-

Nick Davies i Amelia Hill perquè entre-

ropea citant l’article 10 de la Declaració

guin els seus arxius (en ús, més de dos

dels Drets Humans, que també implica

anys de material acumulat) d’investiga-

el material filtrat als mitjans. Tal principi

ció periodística, invocant l’“interès pú-

ha estat invocat en els anteriors intents

blic” per conèixer aquesta informació,

fallits d’aplicar la Llei de Secrets Ofi-

investigació i donant

acusant-los d’“incitar” oficials a filtrar

cials: contra l’escriptor Tony Geraghty,

dades policials i obligant-los a decidir

autor del llibre The Irish War i contra el

falses esperances a la

entre mantenir la confidencialitat de les

Guardian i l’Observer, per una corres-

família, que va creure

fonts o destruir els arxius.

pondència amb un agent renegat del ser-

La data d’entrega tenia com a límit el 23

vei secret MI5, David Shayler, ambdós

que la noia era viva.

L’escàndol va aturar-se a temps, però el debat segueix obert.

de setembre, si bé finalment dos dies

casos tinguts com a referència dins i fora

abans, el 21, la policia va retirar l’acció

d’Europa.

legal admetent que havia calculat mala-

“No és massa tard perquè la Policia Me-

ment les conseqüències que comporta-

tropolitana ho retregui als seus gossos le-

ria, així com la massiva reacció contrària

gals (...). Seguir aquest curs és equivocat

per part d’organitzacions i mitjans. Du-

i es girarà en contra seu quan el

rant els dies de tensió previs a la retirada

Guardian, comprensiblement, refusi de

de l’acció legal, van ser nombroses les

cooperar. (...) És un intent penós de

veus que van posar el crit al cel.

pressionar un diari i els seus reporters.

El director del Guardian, Alan Rusbrid-

La policia no pot reclamar que està pro-

The News of the World, que va sortir per darrer cop el 10 de juliol, simbolitza un periodisme mancat de tota ètica. Foto: EFE.

tegint la seguretat nacional (...) sinó més

accedir a informació. Això suggereix que

que qualsevol continuació del propòsit

aviat la vergonya institucional”, han edi-

la policia no sap encara on radica l’inte-

policial sota la Llei de Secrets Oficials

torialitzat el Sunday Times i el Times, res-

rès comú (The Independent).

implicaria “no tan sols una amenaça se-

pectivament. Els dos diaris són de

Per la seva part, John Kampfner, direc-

vera contra la llibertat d’expressió, sinó

Murdoch.

tor executiu de l’Index on Censorship,

que causarà encara més danys a la repu-

En la mateixa línia, s’han manifestat al-

que supervisa i estudia casos de censura

tació de la policia”.

tres mitjans i organitzacions sobre l’ac-

al món, va escriure al comissionat de la

A l’altra banda de l’Atlàntic, el Daily

tuació de la policia. “Està seriosament

lucrar la gent que ho va treure a la llum?

(Daily Telegraph). “Tractar com a crimi-

Scotland Yard va fer-se enrere de demanar al Guardian fonts i dades d’uns articles sobre la corrupció a l’imperi Murdoch

nals els que exposen fets criminals és la

week, ho va definir com “una sorprenent reacció de la força” d’una policia avergonyida “per la bona feina del Guardian, que ha tacat la ja destrossada reputació

policia sense control” (Daily Mirror).

Met assenyalant que “el Guardian ha

“Atesos els fracassos anteriors, no sor-

estat al capdavant de les investigacions

D’altra banda, la revista de Periodisme

prèn que la Met vulgui impulsar forta-

quan, tant la policia com la Fiscalia, van

de Columbia advertia que, fins i tot, si fi-

del cos policial britànic més prominent”.

ment la seva investigació, de fet està en

fallar en seguir el cas. Els seus descobri-

nalment el diari aconseguia retirar la de-

el camí correcte. Però és una tergiversa-

ments conformen un dels exemples més

manda, el fet tindria “un aterrador

ció fer servir lleis per protegir la segure-

importants de periodisme d’investigació

efecte en la disposició de les fonts per ex-

tat nacional com una palanca per

dels darrers anys”. També va assegurar

posar la corrupció”. Per la seva part, San-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

considerant que les primeres persecucions a partir de l’escàndol han d’invo-

Beast, diari digital del grup News-

59

R E P O R TATG E

El periodisme britànic, a la picota L’escàndol de les escoltes il·legals

rector del 2003 al 2007, un fet que té

llat, en els darrers mesos ha sortit a la

practicades pel News of the world i

conseqüències per al Govern, ja que

llum que almenys quatre mil persones

suposadament també per altres ta-

va ser cap de premsa de Cameron fins

en van resultar afectades. A més, exis-

bloides britànics ha posat a la picota

al passat gener.

teixen indicis de suborns a agents per

el periodisme al Regne Unit, que

Tot i que molts comentaristes opinen

part de periodistes del rotatiu i con-

afronta una investigació sobre la seva ètica, però també profunds canvis en la regulació.

El primer ministre, David Cameron, ha ordenat una indagació sobre la

La reforma del sistema de supervisió, fins ara autoregulat, posa nerviosa una premsa acostumada a fer la seva

conducta dels mitjans de comunicació

el 17 de juliol, del comissari d’Scotland Yard Paul Stephenson. Tot l’establishment

que el tancament del rotatiu és una

britànic s’ha vist esquitxat un cas que

queixes sobre la premsa –organisme

operació de rentat de cara i auguren

ha evidenciat la tèrbola relació entre

regulador integrat per representants

que ressorgirà amb una altra capça-

periodistes, policies i polítics.

del sector–, en considerar que va fra-

lera, sí que és cert que tot el que ha

A més, se sospita que altres tabloides

cassar al no intervenir amb contun-

succeït ha tingut un efecte devastador

de la premsa groga britànica –dita

dència per aturar la pràctica de

per a l’imperi Murdoch, que va caure

també gutter press, premsa de les cla-

punxar telèfons. La possible reforma

en Borsa i ha perdut publicitat i el

vegueres– també han utilitzat escoltes

del sistema de supervisió, fins ara au-

al llarg dels anys, segons ha

toregulat, posa nerviosa la premsa bri-

denunciat Nick Davies, pe-

en pro de la llibertat d’expressió i amb poques ganes de sotmetre’s a un

Se sospita que altres tabloides de l’anomenada “premsa de les clavegueres” han utilitzat escoltes al llarg dels anys

control més ferri.

riodista de The Guardian.

No obstant això, alguns analistes apunten que, tot i que les il·legalitats comeses són

El cas de les escoltes telefòniques, en

projecte de comprar la cadena de te-

el que ha causat indignació i ha moti-

què els periodistes, o els seus socis, in-

levisió de pagament BSkyB (posseeix

vat l’examen del sector, els mals hà-

tervenien bústies de mòbils de famo-

un 39%) ha quedat en suspens. L’es-

bits de la premsa sensacionalista del

sos i polítics per obtenir exclusives, ha

càndol de les escoltes va esclatar el

Regne Unit s’originen en una pràc-

afectat tots els mitjans, si bé ha tingut

2006 i si bé ha ressorgit enguany, quan

tica ben acceptada i legal: pagar per

una víctima clara: el dominical News

es va descobrir que, a més de telèfons

les informacions. Aquest “periodisme

of the world, el diari més venut de

de famosos, havien intervingut també

de talonari”, que només exerceix la

Gran Bretanya (2,8 milions d’exemplars), clausurat el 10 de juliol, després de 168 anys d’història, pel grup News International, propietat de Rupert Murdoch.

premsa groga i no la “se-

Els mals hàbits de la premsa sensacionalista s’originen en una pràctica acceptada i legal: pagar per les informacions

El News of the world, responsable de CAPÇALERA OCTUBRE 2011

amb els seus directius, la qual cosa va provocar la dimissió,

i ha anticipat la fi de la Comissió de

tànica, molt acostumada a fer la seva

60

nexions de caps policials

riosa”, porta els tabloides a publicar les exclusives més sensacionals i a vendre molt més que qualsevol diari a l’Estat espanyol, però també

sonades exclusives era al centre de la

els de famílies de soldats morts o víc-

els aboca a abusar del seu poder i a

polèmica per haver emprat durant

times d’assassinats cèlebres.

superar, de lluny, els marges de l’ètica.

anys escoltes il·legals amb vista a ob-

Encara que Murdoch i la seva mà

tenir informació. Un dels setze detin-

dreta al Regne Unit, la totpoderosa

Judith Mora

guts –la majoria empleats del diari–

Rebekah Brooks, insistien que la

Periodista de l’Agència EFE

és Andy Coulson, que en va ser di-

pràctica de les escoltes era un fet aï-

a Londres

dra Baron, directora del Centre de Re-

haver estat una cobertura excessiva, tot

cursos Legals de Mitjans a Nova York,

i que va ser excel·lent. Per ser honestos,

ho definia com “una desviació de la jus-

el Wall Street Journal, malgrat que va ser

tícia” i es preguntava “com pot ser d’in-

criticat per sortir tard amb la història, va

terès públic emmordassar o intimidar la

mostrar el seu poder en el reporterisme

premsa?”. I Sir Harold Evans, editor ge-

posant-se ràpidament al dia i fins i tot

neral de Reuters, ha escrit sobre la iro-

avançant-se a alguns diaris londinencs

nia que suposa que l’imperi Murdoch, al

més d’una vegada. Ara bé, per suposat,

qual considera “culpable de les ofenses

a tots els mitjans dels EUA els agradaria dir ‘això no podria passar

més abjectes”, estigués exposat pel

bablement sí que ha estat així”.

White considera que la lliçó és que les normes existeixen amb un propòsit i que han de ser acomplides. “L’habilitat de

ALS EUA, TAMBÉ

Murdoch per intimidar polítics hauria

I el que fa pensar que ha pogut

d’haver estat qüestionada per tots. (...)

passar a l’altra banda de l’Atlàn-

En lloc d’això, el van apaivagar dèbil-

tic, és que el 22 de juliol va començar als

ment, començant per Margaret That-

Guardian i que “ara és el Guardian l’a-

Estats Units una investigació preliminar

cher. Les lleis sobre la propietat i el

tacat”. Evans, exdirector del Times de

per determinar si News Corp havia fet

monopoli no van ser obeïdes i les males

Londres, va presentar el 19 de setembre

servir pràctiques similars, ja que s’acusa

pràctiques dels tabloides –evidents du-

un nou prefaci a l’edició electrònica del

a la subsidiària de publicitat de News

rant anys– haurien d’haver estat preses

llibre Good Times, Bad Times amb una

Corp d’haver atacat digitalment un or-

en consideració. Ara bé, altres mitjans, i

anàlisi més detallada de la corrupció

dinador d’una firma competidora per

la policia també, estaven una mica es-

dins del conglomerat Murdoch.

aniquilar una empresa rival. Atès que

pantats”, ha afirmat.

En declaracions a CAPÇALERA, el direc-

News Corp està registrada als Estats

The Economist defensa una neteja a

tor assistent del Guardian, Michael

Units, és possible que s’enfronti a un pro-

consciència de la premsa, un tema amb

White, explica com havia estat rebuda

cés llarg i costós, si es comprova que ha

repercussions internacionals, perquè ne-

inicialment la història de l’escàndol als

incorregut en suborns.

tejar de males pràctiques els tabloides és

Estats Units, on s’estava quan el seu

The Economist afirmava el juliol que la

diferent de pressionar el control als mit-

diari va començar la sèrie de reportatges.

relació de la policia britànica amb els ta-

jans. “Això probablement –ha publicat

“La meva impressió és que això ha estat

bloides ha estat aquesta: “Els passem

–farà més mal que bé. Gran Bretanya ja

un tema d’ètica periodística, tractat de

històries, vosaltres ens alerteu sobre cri-

té una de les lleis antidifamació més

manera sofisticada per una audiència

minals que estan lliures i, ocasionalment,

dures del món, la qual ha estat mal

que discerneix (...). Però Nova York i

també poseu la mà a la cartera’, que ex-

usada repetidament per protegir els rics

Washington hi estaven interessats, per-

plicaria la deixadesa d’Scotland Yard al

(...). Donar poder a l’Estat per regular la

què Murdoch és un magnat dels mitjans,

prosseguir les investigacions sobre les es-

The Economist advoca per una neteja a consciència de la premsa, un tema amb repercussions internacionals

premsa és una temptació perillosa per

coltes il·legals quan tenia evidèn-

als governs”.

cies considerables. L’escàndol ha

Aquest mitjà s’ha referit a Murdoch

revelat la perniciosa proximitat

com el darrer baró mediàtic de la seva

no tan sols entre oficials i investi-

espècie, tot i que el seu imperi té tenta-

gadors privats al servei de redac-

cles i diners per estona. L’escàndol de les

cions sensacionalistes, sinó també

escoltes segueix fent parlar i l’intent fa-

així que els rivals de Fox News estaven

la dels propietaris d’aquestes redaccions

llit d’Scotland Yard n’és la prova. Ha

disposats a donar-li força espai al tema,

i dels alts circuits del poder econòmic i

quedat clar, però, que el cas és històric i

tant com el New York Times, competidor

social. Fins i tot el primer ministre,

continuarà qüestionant la privacitat in-

directe del Wall Street Journal (propietat

David Cameron, ha admès que “hi hem

dividual, la credibilitat de la premsa, la

de Murdoch)”. “Aquest diari –prosse-

estat tots en això, la premsa, els polítics

seva independència real i les tàctiques

gueix– va fer el que tal vegada per a

i els líders dels partits, i sí, això m’hi in-

privades i públiques a l’hora d’intentar

molts lectors nord-americans podia

clou a mi”.

fer-la callar.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

News Corp pot afrontar un procés similar als Estats Units per haver atacat digitalment una empresa rival

aquí’, però la veritat és que pro-

61

R E P O R TATG E

Vint anys després de la seva mort, Montserrat Roig és recordada, sobretot, per l’obra literària, mentre que la vessant periodística ha quedat relegada a un segon pla. Malgrat

Vint anys sense la veu de Montserrat Roig Jordi Rovira Fotos: Pilar Aymerich

una mort prematura,

Escriptora, periodista, independent,

amb un francès molt macarrònic, si els

feminista, políticament compromesa,

concedia una entrevista. La novel·lista

Roig va deixar un bon

mare a 24 anys i víctima d’una mort pre-

francesa els la va denegar. O el dia que

matura amb només 45. La vida de

a Cuba van presentar-se a un acte de la

grapat de reportatges,

Montserrat Roig va ser intensa, sense

dona treballadora per lligar una entre-

concessions i va finalitzar abans d’hora.

vista amb el primer ministre, Carlos Ra-

entrevistes, articles

Enguany, es compleixen vint anys del

fael Rodríguez. Li van escriure la

d’opinió, cròniques i treballs de periodisme d’investigació que conformen un corpus valuós, valent i compromès, un material en què es combina el rigor, una

seu decés –que va tenir lloc a la clínica

petició en un full que van donar a un

del Pilar el matí de diumenge, el 10 de

militar pregant-li que li fes arribar. Els

novembre de 1991– i l’efemèride con-

guardaespatlles se’ls van tirar a sobre,

vida a reflexionar sobre la importància

però quan el polític ho va saber les va

i la vigència de l’obra periodística.

citar l’endemà per a l’entrevista, que es

En premsa va tenir una activitat frenè-

publicà a El País.

tica, ja que col·laborà en nombroses pu-

Anècdotes a part, Aymerich destaca

blicacions com ara Destino, Triunfo,

tres punts importants de la vessant de

Tele/eXprés, L’Avenç, Oriflama, Serra

Roig com a entrevistadora: la curiositat,

d’Or, L’Avenç, Presència o El Periódico,

una ètica molt acusada i la manera com

l’Avui, etc., en les quals conreà diferents

seduïa els entrevistats. “Ella establia

gèneres. Així, va escriure columnes d’o-

una comunicació que es convertia en

pinió, entrevistes, reportatges, cròniques

una conversa i el personatge s’hi tro-

i biografies. Montserrat Roig sempre

bava còmode, li donava confiança i es

deia que el periodisme és literatura i era

creava tota una complicitat”, explica.

escriptura amena i la

una apassionada del que feia. “Estimava

També destaca com, als anys setanta,

responsabilitat d’una

molt la professió, gaudia fent periodisme

Roig “va fer una feina invisible d’in-

perquè era amb la gent, que és el que li

vestigació amb gent que llavors no sor-

periodista que estimava i gaudia de la seva professió.

agradava En canvi, escrivint patia més”,

tien als mitjans de comunicació, com

recorda la fotògrafa i amiga Pilar Ay-

Rodoreda, Tísner, Calders o el mateix

merich, que l’acompanya en la majoria

Ventura-Gassol el dia que va arribar de

d’entrevistes.

l’exili”.

Aymerich rememora les diferents anèc-

Tal com escriuria Christina Dupláa a

dotes que van viure plegades. Com

La voz testimonial en Montserrat Roig

quan van anar a viure a París amb deu

(Editorial Icaria, 1996), ella desenvo-

mil pessetes cadascuna a la butxaca i un

lupà el gènere de l’entrevista “com a

cop allà van trucar des d’una cabina a

part d’aquest projecte ideològic de re-

Simone de Beauvoir per demanar-li,

cuperació de la memòria històrica”.

PROFUNDITAT I RIGOR

si tindria diners per acabar-ho”.

Un altre aspecte que Aymerich ressalta

Precisament, aquest rigor és el que fa

de l’obra periodística de Roig és el

que Isabel Clara-Simó, amiga, biògrafa

rigor. El 1970, l’advocat Josep Benet li

i autora de Si em necessites, xiula. Qui

Exposició i recull d’articles

encarregà l’ambiciós projecte d’un lli-

era Montserrat Roig? (Edicions 62,

La commemoració dels vint anys de

bre sobre els camps de concentració.

2005) destaqui que “el periodisme es-

la mort de Montserrat Roig ha com-

“Els catalans als camps nazis va ser un

crit de la Roig ja no està de moda. És el

portat diferents iniciatives culturals.

periodisme d’Humbert Roma o

Així, des del Col·legi de Periodistes

“En aquells temps va ser la millor entrevistadora que va tenir el circuit català de TVE”

Josep Maria Huertas. Ella escri-

–que fa uns anys ja va posar el nom

via sobre els nens pobres del

de l’escriptora al seu Centre de Docu-

Raval i s’estava un mes sencer

mentació– es prepara una exposició

(Joan-Anton Benach)

per a un tema de dues pàgines”.

per finals d’any. D’altra banda, l’edi-

L’escriptora d’Alcoi apunta que

torial A Contra Vent està ultimant un

encàrrec per al qual un altre periodista

Roig és “fruit de la seva època, d’una

recull d’articles apareguts entre 1975

hauria fet tres mesos d’investigació. En

generació esplèndida” i coincideix amb

i 1980 i que Roig havia aplegat sota

canvi, a ella li va durar cinc anys, per-

Aymerich en la seriositat de la feina.

el nom Diari d’uns anys. L’any passat

què va anar estirant del fil i va adonar-

“El seu era un periodisme molt nord-

l’Espai Brossa ja va acollir l’espectacle

se que era realment important”, explica

americà, de rigor, de no refiar-se del

M de Roig; paraules d’Avui basat en

Aymerich, qui recorda com aquell tre-

que ens deien. I l’altre aspecte a desta-

els seus articles publicats a l’Avui.

ball tenia angoixada “perquè no sabia

car era l’expressió, ja que feia amens els

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Roig el 1976 durant una taula rodona amb nens amb els quals parlava de la democràcia per a un article que es publicà a Triunfo.

63

Opinió

Una periodista indignada Per a Montserrat Roig, el periodisme no era només un ofici amb el qual es guanyava la vida, sinó que també era una eina que li permetia d’explicar el món. Periodista independent i compromesa amb un ideari, crítica i incisiva, gran observadora, irònica i tendra, va conrear diversos gèneres, des de l’entrevista, tant l’escrita com la televisiva, fins a les columnes d’opinió, com ara les del diari Avui,

L’escriptora i periodista en un retrat de Pilar Aymerich realizat l’any 1972.

recollides en el llibre Un pensament

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

de sal, un pessic de pebre. Cal recor-

64

dar, també, dos llibres cabdals: Els

temes àrids”, afirma. “La col·lecció dels

plicar aquesta teoria a la vida quoti-

catalans als camps nazis i L’agulla

reportatges publicats a la revista Tri-

diana; la urgència de donar veu a aquells

daurada. El pas del temps no ha fet

unfo haurien de ser a les facultats de

a qui els ha estat denegada per la Histò-

envellir la seva obra; al contrari,

Periodisme”, afegeix.

ria”. “El compromís cívic i polític amb

molts dels temes sobre els quals es-

Els treballs de ficció i no-ficció, però,

el moment i el país –prossegueix– marca

crivia continuen essent, malaurada-

tenen algunes diferències. “No tenia

profundament tota la seva obra, tant la

ment, de gran actualitat: la guerra, el

cap mania d’escriure en castellà. En

literària com l’assagística i periodística.

racisme, la fam i la violència de

broma, deia que patia “esquizofrènia

Ja en la introducció del primer llibre de

gènere, entre altres. Montserrat Roig

lingüística”, perquè la literatura l’escri-

contes (Molta roba i poc sabó) ho ex-

formava part d’una generació de peri-

via sempre en català i, en canvi, el pe-

pressava així: “No et pots sostreure del

odistes que, després de quaranta anys

riodisme va escriure’l quasi tot en

país i del moment en què vius, perquè

de dictadura, van poder exercir l’ofici

castellà, amb excepcions, com la co-

estàs pastada del mateix fang i respires

sense el dogal de la censura, una

lumna a l’Avui”, recorda Clara-Simó.

el mateix aire que els teus.”

generació que va tenir el camp obert

Per contra, temàticament sobresurten

per parlar de temes que fins llavors

similituds. Maria Àngels Francés, pro-

LA VESSANT TELEVISIVA

no eren permesos. Han passat vint

fessora de Literatura Catalana Con-

Però l’obra periodística de Roig no es li-

anys de la seva mort i no goso aven-

temporània a la Universitat d’Alacant

mità a la premsa escrita. El 1975, inicia

turar com pensaria si fos viva, però

i autora de la tesi Feminisme i lite-

un nou camí de la mà de Joan-Anton

m’agrada imaginar que seria com a

ratura: L’hora violeta, de Montserrat

Benach al circuit català de TVE.

mínim una periodista indignada amb

Roig, destaca que “la seva obra de no-

Aquest va oferir-li tancar cada edició

moltes de les coses que passen al

ficció i la literària comparteixen, sobre-

del programa Tot Art de TV2 amb un

món i que les seves columnes

tot, les línies temàtiques: a través de

retrat literari escrit i llegit en off per

traspuarien –això sí, amb rigor–

l’obra assagística i periodística, Roig so-

ella mateixa i dedicat a noms rellevants

aquesta indignació.

vint reflexiona en clau teòrica sobre les

de la cultura. “Era un petit espai de cre-

qüestions que després esdevindran ar-

ació que ben segur agraïen els segui-

Carmina Roig

gument de les novel·les. Per exemple, el

dors del programa i que va ser molt ben

Periodista i germana

conflicte entre tradició i renovació en un

acollit pels responsables de TVE a Ca-

temps de canvis convulsos com és la

talunya”, recorda Benach.

Transició; el feminisme i la dificultat d’a-

Però Tot Art tan sols en seria l’inici. Pos-

de Montserrat Roig

teriorment, el programa Personatges li

quivalent en català del cèlebre A fondo

donà una gran popularitat. “La fama de

de Soler Serrano. En aquell temps, Roig

la televisió no la va canviar en absolut.

va ser la millor entrevistadora que va

Se’n reia una mica”, recorda Aymerich.

tenir el circuit català de TVE. I se’m va

Fins a quaranta-nou personatges passa-

fer difícil trobar en aquest gènere pe-

ren pel programa. Uns anys més tard,

riodístic i en la nostra llengua una per-

Roig escriuria: “Poques vegades al llarg

sonalitat televisiva tan rellevant com

de la meva vida he treballat amb tanta

ella, fins que vaig veure algunes de les entrevistes de Mònica Terribas

“A través de l’obra periodística sovint reflexiona sobre el que seran arguments de les novel·les” (Maria Àngels Francés)

al seu informatiu nocturn, abans de dirigir TV3”.

EN SEGON TERME Ara bé, tot i la popularitat, pres-

il·lusió i amb tant convenciment que

tigi i simpatia de la seva feina a televi-

participava d’alguna manera en el nos-

sió, Benach opina que “a la llarga, però,

tre redreçament com a poble com dins

el ressò de l’obra literària seria més im-

el programa Personatges”.

portant que el de la periodística”. És

La crítica elogià el programa si bé, tres

del mateix parer Clara-Simó: “Hi ha un

anys després, la direcció de TVE a Ca-

desconeixement de Montserrat Roig. I

talunya l’eliminà, pel que sembla, per la

encara és més desconeguda la vessant periodística, sobretot el perio-

“Molts han oblidat aquells magnífics reportatges, fins i tot gent de la professió” (Isabel-Clara Simó)

disme escrit. Molts han oblidat aquells magnífics reportatges, fins i tot gent de la professió. El problema és a les facultats, perquè la literatura contemporània

militància política de Roig, que un any

s’acaba amb Verdaguer i Carner”.

abans, en les primers eleccions demo-

Aymerich opina igual: “És poc cone-

cràtiques, havia anat a la candidatura

guda a les facultats. El seu perfil perio-

del PSUC. Després d’uns anys, tornaria

dístic s’hauria de conèixer més. Es parla

amb un cicle d’entrevistes a líders polí-

més de la Montserrat escriptora que no

tics parlamentaris catalans (Clar i

pas de la periodista”.

català). Més enllà de l’entrevista, també

A Aymerich sovint la contacten perso-

provà altres formats com Los padres de

nes que han descobert l’obra de Roig

nuestros padres i Búscate la vida, en

–sobretot noies joves– com un filó que ningú els havia explicat. “Amb

“Es parla més de la Montserrat Roig escriptora que no pas de la periodista”

tot, tan sols una minoria són es-

(Pilar Aymerich)

segons ella, al fet que a la uni-

tudiants de Periodisme”, admet.

Aquest desconeixement es deu, versitat no li donin la impor-

que incloïa persones excloses dels mit-

tància que caldria: “S’estudia molt Ka-

jans de comunicació.

puscinsky i, en canvi, no hi ha assajos

Segons Benach, Roig aportà “profun-

que valguin la pena sobre els periodis-

ditat, seriositat i una sensibilitat hu-

tes d’aquí. La gent d’abans no s’ha fet

mana i periodística, virtuts que no s’hi

conèixer. I això ho pagarem car, perquè

prodiguen gaire, en el mitjà televisiu” i

la memòria històrica és de paraula,

assegura que Personatges va ser “l’e-

però en realitat no funciona”.

Roig amb Vázquez Montalbán, Lola Anglada, Joan Fuster i Camilo José Cela.

65

OBITUARI

El passat 19 de juliol moria el veterà periodista Carles Sentís, primer degà del Col·legi de Periodistes, a l’edat de 99 anys. Durant un

Carles Sentís, periodista en plenitud Josep Maria Cadena

segle va viure i explicar moments

És una frase molt repetida i gairebé

Col·legi de Periodistes de Catalunya,

axiomàtica que l’exercici del perio-

del qual fou degà. Com que escric

històrics com els

disme pot portar a grans coses a condi-

sobre ell mesos després de la seva mort

ció que es deixi a temps. Sembla que

i quan les necrològiques d’urgència ja

judicis de Nuremberg,

això ha estat, segueix sent i pot arribar

han estat publicades, crec que és im-

a complir-se fins a l’infinit en molts

portant deixar testimoni escrit del que

la tornada de

casos, però entre nosaltres hi ha una ex-

Sentís representà per a tots nosaltres

Tarradellas de l’exili o

cepció molt notable. Em refereixo a

(els del Grup Democràtic de Periodis-

Carles Sentís i Anfruns (Barcelona,

tes, els molestos i empipadors d’una

l’emigració de

1911-2011), que al llarg de la seva cen-

època, els “subversius”, segons pensa-

tenària vida –va morir pocs mesos

ven alguns dels que manaven sobre no-

murcians a Catalunya,

abans de culminar els cent anys d’exis-

saltres)

tència, cosa que li feia molta il·lusió,

consciència de servei de l’entitat a la

després de passar-se gran part de la

societat catalana i alliberar-nos de les

vida amagant l’edat que realment tenia

servituds establertes amb les autoritats.

entre molts altres temes. Va viure de ben a prop els principals esdeveniments de la Segona República,

que

volíem

enfortir

la

perquè els altres no el consideressin

I com que les circumstàncies em porta-

“vell”– va ocupar diferents càrrecs po-

ren a tenir freqüent tracte amb ell per

lítics, va exercir la diplomàcia a dife-

col·laborar en el canvi, penso que re-

rents països i també engegà diversos

sultarà bo explicar algunes coses d’a-

negocis, però sempre i abans de tot fou

quells moments que, lligats a les

periodista.

necessitats del dia a dia, al final resul-

Aquesta va ser la seva gran vocació i

taren decisius per al necessari tomb

l’exili, la dictadura

també la seva glòria, encara que els di-

professional.

i la democràcia,

ferents passos que va voler donar i que

Portat per la meva afecció a la premsa

també les circumstàncies l’obligaren a

d’abans, quan tenia disset o divuit anys,

convertint-se en un

fer, li enfosquiren part de la personali-

a un número de la revista Estampa de

tat i el situaren en un pla amb molts cai-

Madrid, dedicada a tractar els fets del 6

cronista de luxe de la

res polítics que li generaren enemics

d’octubre de 1934 a Barcelona, vaig

ideològics.

trobar la fotografia d’un Carles Sentís

Sense tenir cap necessitat personal i

molt jove –llavors només tindria vint-i-

amb una situació professional enveja-

dos anys– que emmanillat i entre dos

ble per a molts, Carles Sentís s’implicà

policies d’assalt pujava a peu per la

en la defensa i modernització de les es-

Rambla.

tructures periodístiques barcelonines.

Ell llavors era un dels secretaris polí-

Em refereixo, en concret, al nostre

tics del conseller Martí Esteve i es tro-

història del país.

Carles Sentís, en una fotografia del 2006, quan feia poc que havia acabat d’escriure les seves memòries. Foto: Lourdes Segade.

bava pres al seu costat al vaixell Uru-

divulgatives sobre la vida universitària.

després– Just Cabot, redactor en cap

guay, però com s’havia d’examinar de

Sembla que Sentís ho feia amb ampli-

de la publicació, hi havia passat el ribot

les darreres assignatures de la carrera

tud i bon criteri periodístic i per això la

i la llima de l’estil.

de Dret que llavors cursava, li havien

penya gran de l’Ateneu Barcelonès,

Però això també era aigua passada, per-

donat permís per què es pogués pre-

presidida per Joaquim Borralleres,

què després va haver-hi els anys de

sentar davant dels catedràtics que ha-

l’havia convidat a integrar-s’hi perqué

la Guerra Civil, que ell marxà cap a

vien de comprovar els seus conei-

els informés a tots ells –molts d’ells

França i s’integrà en una oficina pro-

xements sobre aquelles matèries. drid es doctoraria en Dret; però això ja són figues d’un altre paner, perquè per a ell el títol fou només un tràmit. El

S’integrà en una oficina propagandística muntada per Francesc Cambó on també hi era Josep Pla

que ja l’interessava de veritat era el periodisme, que havia començat a exercir

cesc Cambó –on també hi era Josep Pla– per contrarestar en part la propaganda republicana a l’estranger. I, a més a més, existien els primers temps de la pos-

caps de brot de la nostra cultura– sobre

tguerra espanyola, quan fou secretari

al diari La Publicitat, en substitució de

les inquietuds universitàries.

del ministre Rafael Sánchez Mazas, un

Josep Maria Lladó, el qual havia fre-

També em va ser possible llegir a les

dels fundadors de la Falange, amb dos

qüentat amb ell les mateixes aules un

pàgines del setmanari Mirador els seus

policies en permanent guàrdia a la

any o dos abans i que, dedicat a altres

reportatges sobre el Transmisserià, que

porta de la casa –“més per vigilar el

afers més importants dins del moment,

captaren el públic pel que ell explicava

que fèiem, que perprotegir-nos” em

li havia traspassat la redacció de notes

i perquè –segons em va explicar molt

diria Sentís molts anys després– i les re-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Suposo que va aprovar i, després, a Ma-

pagandística muntada per Fran-

67

OBITUARI

per davant de tot la professionalitat, el respecte als companys que eren el que també volia ésser: informadors i no pas propagandistes; professionals de l’escriptura i que es guanyaven la vida amb el treball diari, complint amb els horaris i amb les obligacions de cada lloc en què es trobaven.

I així, cridat per Santiago Nadal, president de l’Associació de la Premsa de Barcelona, que em va rebre en el seu despatx de subdirector d’Internacional de La Vanguardia, em vaig trobar que com a membre que era del Grup Democràtic de Periodistes, em proposaven integrar-me en una renovació parcial de la directiva que encapçalaria Sentís.

Era una persona singular que posava per davant de tot la professionalitat Allò era l’inici d’una revolució des de dalt, a la manera de Maura, en el que vaig indicar que havien d’ésser dos en lloc d’un sol i que necessitava unes hores per parlar de la qüestió amb els “amics polítics”, com abans deien els de la Lliga.

I com al final vàrem acceptar, Pere Oriol Costa i jo ens integràrem en aquella candidatura, guanyàrem sense cap mena d’oposició pel que fa a nosaltres i ens integràrem en una directiva amb alguns membres difícils de A dalt, amb Jordi Pujol quan era degà del Col·legi. Foto: Kim Manresa. A sota, foto de la junta de l’Associació de Premsa de Barcelona, on hi havia Nadal, Sentís i Cadena.

tractar per raons ideològiques. Més ben dit, d’acomodació al que ja hi

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

havia. Puc dir que els contactes foren

68

ferències contràries a ell –L’espión de

termini nazi, que va veure en primera

correctes i fous llavors quan vaig co-

Franco, com es feia córrer– d’Eugeni

persona i altres coses que venien a de-

mençar a conèixer de prop Carles Sen-

Xammar, Just Cabot i altres.

mostrar que, malgrat trobar-se al cos-

tís.

I, per contra, la seva corresponsalia a

tat dels que col·laboraven amb els

Aquest, per sobtada mort de Nadal,

Alger, al costat de De Gaulle, amb

franquistes, no era pas un d’ells. I en-

passà a la presidència i ens vam enten-

moltes cròniques censurades pel di-

cara que li van oferir diverses opcions,

dre, fins al punt que acceptà que dis-

rector de La Vanguardia Española,

ell, Carles Sentís, només va voler exer-

cretament traguéssim del saló d’actes

aquell que signava Luis de Galinsoga;

cir el periodisme.

un petit bust de Franco que hi havia,

el judici de Nuremberg, els camps d’ex-

Era una persona singular, que posava

perquè ningú “tingués la temptació de

tirar-lo a terra”, com jo cínicament li

a les conveniències.

sicions democràtiques –les que tenim i

argumentava i ell feia veure que es

Carles Sentís utilitzà les seves relacions

que hem de conservar i engruixir– el

creia. Arribaren moments convulsos,

amb els polítics per què tots poguéssim

critiquen, costarà que canviïn d’opinió

Costa i jo dimitírem i els ponts que ha-

reivindicar la professionalitat. Amb el

sobre ell. I els que pensen que en el

víem començat a crear quedaren en

reconeixement com a Col·legi pel Par-

passat –un o altre deu quedar i jo no li

suspens.

lament de Catalunya, va tenir l’oposi-

faré cap mal– possiblement diguin que

Després va venir un moment en què,

ció del llavors Defensor del Poble,

era un “traidor”; i perdonin la paraula.

amb reunions a un despatx que ell

Joaquín Ruiz-Giménez, per raons d’o-

Però els que vam poder conèixer de ve-

tenia a El Correo Catalán i amb una passejada, tots dos sols, pels jardins de Montjuïc, teixirem una candidatura que el portava com a president i a la qual s’enfrontaren els que volien la

ritat Carles Sentís i vam patir

Malgrat trobar-se al costat dels col·laboradors dels franquistes, no era pas un d’ells. Ell només va voler exercir el periodisme

perpetuació del passat i un company que anava pel seu compte. Guanyàrem

quan vàrem saber que, com a diputat, el 23 de febrer de 1981 havia quedat presoner del tinent coronel Antonio Tejero al Congrés dels Diputats durant

bligatòria adscripció professional i ell,

unes hores (la seva dona, Maria Casa-

i amb Sentís trobàrem que s’obrien

Sentís, va trobar les maneres d’avançar

blancas, sap que la vaig telefonar aque-

portes que mai no ho haurien fet lla-

sense que ningú prengués mal polític

lla mateixa tarda-nit per oferir-me en

vors per a nosaltres i que ell –això em

(al final li va oferir un dinar al restau-

el que pogués fer, que era molt poc)

sembla important– mantenia obertes

rant del Cercle del Liceu, al qual va

tenim la certesa al que era un home

per tots sense cap distinció. I quan es-

tenir la bondat de portar-m’hi).

fidel a la paraula que donava i que

cric “tots”, em refereixo que vàrem an-

Podria fer-ho, però no cal estendre’s

creia en el país des de l’exercici íntegre

teposar la professionalitat a les idees i

més. Aquelles persones que des de po-

del periodisme.

PERIODISME AL MÓN

Grècia, amb poc més d’onze milions d’habitants, gaudeix d’un panorama mediàtic molt ampli i variat, tot i que, degut als canvis polítics i econòmics que van donar-se durant la dècada dels noranta, els principals propietaris de mitjans de comunicació –els anomenats barons– han desenvolupat unes relacions pernicioses amb el poder polític. A més, la crisi del deute sobirà està repercutint molt negativament en el sector i posa en

Pluralisme, crisi i clientelisme als mitjans grecs Andrés Mourenza Fotos: EFE Un assolellat matí de maig de l’any pas-

litat, la varietat ideològica de la premsa

sat, quan el deute sobirà grec esclatava

grega –especialment l’escrita i l’en

a les mans del govern de Iorgos Papan-

línia– és aclaparador, símbol de la his-

dreu, una dotzena d’emigrants albane-

tòria recent del país, que en el segle XX

sos de la plaça Omonia d’Atenes

va viure nombrosos vaivens; un inici de

observava amb atenció els nombrosos

segle lluitant per la independència de

diaris grecs que, com és tradició, els

l’imperi Otomà, la participació en les

quiosquers pengen d’una corda amb

dues guerres mundials i en altres de re-

pinces d’estendre la roba.

gionals, sis dictadures i una guerra civil,

Mancats dels euros necessaris per com-

a més de l’ocupació italiana i nazi, dos

prar el diari, els albanesos seguien en

períodes monàrquics i dos de republi-

els titulars l’evolució d’una crisi que, se-

cans i fins a 101 governs diferents.

gons el setmanari albanès Tirana News,

Després del retorn definitiu de la de-

pot comportar conseqüències geopolí-

mocràcia el 1974 i l’entrada a la UE el

tiques si a través dels centenars de mi-

1981, es va iniciar una modernització

lers d’immigrants balcànics presents a

sense precedents en el sector mediàtic

Grècia i dels bancs grecs presents en

grec que va desencadenar un augment

tota la regió el desastre financer s’estén

del nombre de capçaleres i de les ven-

a uns estats balcànics políticament i eco-

des de la premsa gregues, sobrepassant

nòmicament fràgils.

el milió de còpies de diaris venudes el

Malgrat que Grècia compta amb poc

1989, any que suposa el clímax del pe-

més d’onze milions d’habitants, els ciu-

riodisme escrit en aquest país. Durant

tadans gaudeixen d’un ampli panorama

aquesta època daurada, els rotatius van

mediàtic format per 22 diaris d’infor-

erigir-se en un verdader quart poder en

mació general, 5 de financers, 13 d’es-

destapar diferents casos de corrupció

perill la supervivència

portius i 30 publicacions setmanals a

del govern d’Andreas Papandreu (pare

nivell nacional. A més, existeix un altre

de l’actual primer ministre), que el van

d’aquesta pluralitat de

parell de centenars de rotatius regio-

obligar a dimitir del càrrec.

nals en un territori que, amb unes 3.000

Paral·lelament, igual que a la resta

illes, és de difícil articulació. Hi ha uns

d’Europa, es va iniciar la liberalització

150 canals de televisió i, aproximada-

del sector audiovisual, fins llavors con-

capçaleres i canals.

ment, 1.000 emissores de ràdio, a més

trolat pels canals estatals. El 1987, les rà-

de cinc agències de notícies.

dios

Sol dir-se que el periodisme polític

emissions sense llicència i un any més

corre per les venes dels grecs i, en rea-

tard ho feren les privades. El 1989 va

municipals

van

iniciar

les

El passat mes de juliol un home s’informa sobre les decisions dels líders europeus en un quiosc d’Atenes.

ser l’any de les primeres emissions te-

comunicacions, hi havia una identifica-

Tanmateix, això no va fer disminuir el

levisives no estatals, amb la cadena de

ció clara de cada diari amb els partits

descens dels lectors. Tot i que va aug-

l’Ajuntament de Salònica com a pio-

polítics, la reminiscència dels quals és

mentar el nombre de publicacions fins

nera.

actualment el diari Rizospastis, que en-

a arribar a les 27 l’any 2000 (actualment

A final de 1989, la pressió de les em-

cara es publica amb la divisa “Òrgan

en són, novament, 22), el nombre de cò-

preses privades i de Brussel·les va obli-

del Comitè Central del Partit Comu-

pies diàries venudes ha baixat per sota

gar l’Estat a obrir l’espectre audiovisual

nista de Grècia”, la tercera formació po-

del mig milió. La primera i principal

que, en pocs anys, va tenir una plètora

gital, tot i que estan dominades per cinc grans canals privats. ERT, l’ens públic,

Amb poc més d’onze milions d’habitants, el país té 22 diaris, uns 150 canals de televisió i un miler d’emissores de ràdio

posseeix 10 canals de televisió i 5 de ràdio i, malgrat que l’audiència el va

visió privada a les llars gregues i, en els darrers anys, l’adveniment de la premsa en línia i de les xarxes socials.

Avui dia, prop d’un 92% de la

lítica grega i que també posseeix

població activa de Grècia disposa d’un

abandonar durant la dècada dels no-

l’emissora Aristera sta FM i el canal

compte en alguna xarxa social i, segons

ranta per la seva utilització com a mitjà

902 TV.

una enquesta de MRB Hellas, tres de

de propaganda governamental, en els

El desenvolupament dels mitjans au-

cada quatre cibernautes grecs assegura

darrers anys n’ha millorat la quota de

diovisuals va fer que la premsa es des-

que utilitza aquests llocs web per infor-

pantalla i d’oients.

vinculés

Fins a la liberalització en el sector de les

buscant atraure un públic més nombrós.

parcialment

dels

partits

mar-se i discutir sobre les notícies de l’actualitat.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

de canals. Actualment, existeixen unes 150 cadenes de televisió analògica i di-

causa va ser l’entrada de la tele-

71

PERIODISME AL MÓN

polítics estan controlats per aquells po-

públic”, assegura Leandros. “Tot i així

La desideologització que van viure els

ders econòmics als quals van permetre

–prossegueix– el sistema polític ha fra-

mitjans als anys noranta va ser substi-

créixer. El govern no controla els pro-

cassat en l’intent de posar fre a l’incre-

tuïda pel que els grecs anomenen di-

pietaris de les tres o quatre cadenes de

ment del poder d’aquests propietaris”.

aplokí, és a dir, les interconnexions

televisió o ràdio més grans, sinó que és

Quan el 2005 el govern conservador de

CONNEXIONS I FAVORS

entre els propietaris dels grans conglo-

controlat per ells. Hi ha un equilibri de

Karamanlis va tractar de regular part

merats mediàtics i el poder polític.

terror: els mitjans no ataquen el govern,

del problema del conflicte d’interessos

Poc abans de deixar el poder, el 1989, i

mentre els seus propietaris reben co-

dels “barons” prohibint que els empre-

aprofitant la liberalització, Andreas Papandreu s’havia assegurat d’atorgar llicències de les noves ràdios i televisions a empresaris propers (el mateix van fer els conservadors de Nova Democràcia

saris amb accions en el sector de

Actualment, tres de cada quatre cibernautes grecs utilitza el web per informar-se i discutir sobre l’actualitat

en els seus mandats).

un obstacle inesperat: la Comissió Europea, per qui aquesta

missions de l’Estat, com licitacions d’o-

normativa violava la llibertat d’em-

tructura familiar de la política grega,

bres i contractes. I aquest equilibri és el

presa, fet que va obligar Atenes a sua-

dominada per unes poques famílies (Pa-

que afecta la qualitat de la informació i

vitzar-la. És clar que el principal

pandreu, Karamanlis i Mitsotakis, prin-

de l’opinió pública”, explica en un escrit

perjudicat per la llei del govern conser-

cipalment) es va reproduir en els

el periodista polític Alexandros Velios.

vador era el conglomerat dels Bobolas,

mitjans, dominats per empresaris ben

Tal com assenyala l’investigador Nikos

propietari dels diaris de centre-esquer-

coneguts i no tan sols dedicats al negoci

Leandros, de la Universitat Panteion

ra Ethnos, que va estar a punt d’obligar-

de la premsa: Aristides Alafouzos (grup

se a vendre l’imperi mediàtic al

Kathimerini-Skai), Christos Bobolas

matrimoni Angelopoulos, pro-

Antenna), Christos Tegopoulos (Tegopoulos Editions), la família Lambrakis

Els “barons”dels mitjans no tan sols han teixit relacions amb el poder polític, sinó que també ho han fet entre ells

(grup Lambrakis), el matrimoni entre el

pers a Karamanlis.

QUALITAT I CRISI “Les bones relacions dels mit-

multimilionari Teodoro Angelopoulos i

d’Atenes, malgrat els intents de regular

jans (amb el poder polític) li han re-

la presidenta del Comitè Organitzador

el sector durant els darrers vint anys, la

portat beneficis. La publicitat estatal i

dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004,

direcció que ha pres l’estructura de pro-

els avantatges financers han fet més

Gianna Angelopoulou-Daskalaki (ex-

pietat dels mitjans és patent: segons

forta la relació. El negoci mediàtic ha

propietaris del grup Eleftheros Typos)

l’Índex Herfindahl-Hirschman, que me-

crescut en aquest ambient protegit, com

o les famílies Vardinoyannis i Kokkalis

sura el grau de concentració en un mer-

moltes altres professions al país”, cri-

(propietàries d’imperis empresarials

cat, Grècia ha passat d’obtenir una

tica Demetris Kamaras, editor de Dai-

amb interessos en mitjans i en el futbol).

puntuació de 0,1126, el 1990, a una de

lyGreece.net. “Malgrat tot –apunta–

Tots aquests “barons” dels mitjans no

0,1566, el 2008, o el que és el mateix ha

això significa que manca el bagatge

tan sols han teixit relacions amb el poder polític, sinó també entre ells mateixos. I el millor exemple és l’accionariat del canal MEGA –el més vist del país–, que es reparteixen Lambrakis,

intel·lectual necessari per prote-

“És un equilibri de terror: els mitjans no ataquen el govern i els propietaris reben comissions de l’Estat”(Alexandros Velios)

Bobolas, Tegopoulos i Vardinoyannis.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

ció es va trobar, tanmateix, amb

D’aquesta manera, la tradicional es-

(grup Pegasus), Minos Kyriakou (grup

72

la construcció poguessin ser propietaris de mitjans de comunica-

Un dels “favors” recents més contro-

gir la seva pròpia existència. Així que, quan ha arribat la crisi, ha provocat una desconstrucció del panorama mediàtic”.

Dins de Grècia, no són pocs els

passat de ser un mercat mediàtic com-

que critiquen la qualitat del periodisme,

vertits que va fer el poder polític als

petitiu a un de concentració moderada.

especialment a la televisió. Tot i que els

grans grups mediàtics va ser el tanca-

“En molts països europeus, el problema

formats de debat han proliferat en els

ment, el 2001, de seixanta petites i mit-

de la concentració de la propietat dels

darrers anys, no són sempre de bona

janes emissores de les noranta que

mitjans ha evolucionat en un clima d’in-

qualitat, i els programes informatius

operaven en l’FM de la regió d’Atenes.

diferència pública. A Grècia, al contrari,

estan habitualment marcats per un estil

“El govern va crear un monstre. Ara, els

aquestes temes són centrals en el debat

sensacionalista.

Tal com critica l’observador Philip Ammerman en un agut bloc, molts periodistes grecs que informen sobre la crisi econòmica simplement reprodueixen el que diuen les autoritats en les rodes de premsa i, en cas d’elaborar alguna anàlisi culpen de tot als “enemics externs” (Grècia és un país molt nacionalista).

Aquesta és una herència de la diaplokí: molts periodistes són escollits per al lloc de treball per raons que escapen a la professionalitat, “fins i tot per l’atractiu físic o per les connexions personals”, es lamenta Ammerman.

D’aquí ve que algunes de les víctimes d’atacs en les manifestacions siguin els periodistes. “Als anys vuitanta, la ira de la gent es dirigia cap a la policia. Ara la gent ataca els equips de televisió i els periodistes, perquè creuen que representen el mateix ordre. La gent creu que els mitjans són hipòcrites perquè a

Periodistes i fotoperiodistes grecs es manifesten el 3 de juny del 2010 a Atenes.

la vegada que defensen els plans de reformes del sistema polític, són incaparàdio i cadenes de televisió lluitant per

en la qualitat de la premsa”, diu Siomos.

assegura Thomas Siomos, periodista del

una audiència relativament petita. (...)

Així doncs, la pluralitat –si bé imper-

canal públic ERT3 i doctor en Ciència

A més, moltes d’aquestes empreses han

fecta– de la que aquell matí de maig es

Política.

aconseguit sobreviure gràcies a un su-

beneficiaven els albanesos dels quals

Un altre efecte de la crisi ha estat el tan-

port menys que transparent de l’Estat.

parlàvem al principi a l’hora d’infor-

cament de diaris i la pèrdua de llocs de

El sector necessita una reforma, però

mar-se sobre la crisi, pot estar en perill.

treball. Ofegats pels deutes, el diari de

també necessita suport institucional, es-

Si la primera víctima de les guerres és la

dretes Apogevmatini ha tancat, així

pecialment per als que són a l’atur”.

veritat, la de les crisis econòmiques és

com el prestigiós rotatiu de centre-es-

Segons els sindicats, uns 900 periodistes,

la qualitat informativa. La crisi provoca

querra To Vima que ara tan sols es pot

d’un total de 7.000, han perdut el lloc

tancaments de diaris, acomiadaments,

consultar en línia. El mitjà de centre-

de treball i la resta han patit reduccions

fusions, canvis en l’estructura editorial...

dreta Eleftheros Typos va ser tancat

de fins a un terç del sou. En els últims

Els periodistes –temorosos de quedar-

uns mesos fins a reaparèixer amb nous propietaris i un 30% menys de plantilla i el de centre-esquerra Eleftherotypia també té problemes.

Respecte a la televisió, Alter TV, el cin-

se sense feina– es tornen més dò-

“Als vuitanta, la ira de la gent es dirigia cap a la policia.

Ara, ataquen equips de televisió i periodistes” (Thomas Siomos)

què canal privat de major audiència,

cils,

plegant-se

amb

major

facilitat a les exigències empresarials i polítiques. Si és veritat que la democràcia va néixer a Atenes, ara que bona part de la

s’ha declarat en bancarrota i els perio-

anys els sindicats grecs han organitzat

seva política es decideix fora de l’abast

distes no cobren des de fa mesos. Al

desenes de vagues reclamant els seus

dels ciutadans –en els passadissos de

març, un editorial del conservador

drets o en solidaritat amb els periodis-

cristall de Brussel·les i a l’FMI– és més

Kathimerini al·legava que aquestes des-

tes acomiadats que han provocat apa-

necessari que mai que, per preservar la

aparicions no tan sols eren previsibles

gades informatives. Tot i això, els

democràcia en el seu bressol simbòlic,

sinó que fins i tot desitjables: “Simple-

periodistes “tenen por, por de perdre

la pluralitat mediàtica de la qual gau-

ment: hi ha massa diaris, emissores de

els llocs de treball. I això es reflecteix

deix l’àgora grega segueixi pervivint.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

ços de reformar-se ells mateixos”,

73

PREMIS

PREMI DE COMUNICACIÓ LOCAL CARLES RAHOLA Convoca: Demarc. de Girona del CPC / Diputació de Girona. Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió i Internet.

Adreça: c/ Nou del Teatre, 1, 2n 1a, 17004, Girona.

Telèfon: 972 209 162 URL: www.premiscarlesrahola.cat Requisits: Els premis (millor projecte de comunicació periodística, millor treball en premsa escrita o en línia, en ràdio o ràdio en línia, en televisió o en línia, en fotoperiodisme, comunicació institucional i en informació digital) han d’haver estat emesos o publicats entre l’1 de desembre i el 30 de novembre.

Dotació: 1.000 euros per categoria i 2.000 pel projecte.

Termini: 1 de desembre del 2011.

PREMI TIFLOS DE PERIODISME Convoca: Fundació ONCE. Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió i periodisme digital.

Adreça: Consejo General de la ONCE. Dirección de Comunicación e Imagen. C/ Almansa, 66, 28039 Madrid Telèfon: 915 773 756 URL: www.once.es Requisits: Treballs publicats o emesos al 2011 en qualsevol llengua de l’estat que exaltin valors relacionats amb la integració i la superació de persones amb discapacitats i la supressió de barreres físiques i mentals.

Dotació: 9.000 euros per categoria.

Termini: 16 de gener del 2012.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

XXIII PREMI TURÍSTIC INTERNACIONAL PICA D’ESTATS Convoca: Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Àrea: Premsa, ràdio, TV i Internet, fotos i premsa local.

Adreça: Rambla Ferran, 18, 3r, 25007, Lleida.

URL: www.lleidatur.com/pica Requisits: Treballs publicats o emesos entre el 20 d’octubre del 2010 i el 19 d’octubre del 2011.

Dotació: 5.000 euros per categoria excepte Internet i premsa local (3.000).

Termini: 20 de novembre del 2011.

74

EXCELLENCE IN EPILEPSY Convoca: Ofic. Inter. para la Epilèpsia / UCB PHARMA. Àrea: General.

Adreça: PO Box 64191. London WC1A 9EN Telèfon: 915 640 725 URL: www.ucbpharma.es Requisits: Treballs sobre epilèpsia emesos entre el 30 d’octubre del 2010 i el 30 de novembre del 2011.

Dotació: 4.000 euros en bons de viatge.

Termini: 30 de novembre del 2011.

PREMI ARREL DE BUTLLETINS MUNICIPALS Convoca: Diputació de Barcelona. Àrea: Butlletins municipals.

Adreça: Reg. Gral. Rbla Catalunya, 126. 08008-BCN Telèfon: 934 049 082 URL: www.diba.cat E-mail: s.suportcap@diba.cat Requisits: Publicació digital periòdica d’un ajuntament (de l’1 de setembre de 2010 i al 31 d'agost passat).

Dotació: 12.000 euros.

Termini: 30 d’octubre del 2011.

PREMI INNOVA Convoca: Diputació de Barcelona. Àrea: Noves tecnologies.

Adreça: Reg. General. Rbla. Catalunya, 126. 08008-BCN Telèfon: 934 049 082 URL: www.diba.cat E-mail: premis.comunicacio@diba.cat Requisits: Iniciativa del camp de les noves tecnologies d’un ajuntament o mitjà de comunicació local entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 d'agost del 2011.

Dotació: 12.000 euros.

Termini: 30 d’octubre del 2011.

PREMI DE PERIODISME COLOMBINE Convoca: Asociación de la Prensa de Almeria, APM i Unicaja Adreça: Plaza San Sebastián, 5, Galeria Comercial Edificio Concordia, 1,1. 04003, Almeria.

Telèfon: 950 26 01 41 URL: www.premiocolombine.com E-mail: info@premiocolombine.com Requisits: Els treballs, publicats o emesos al llarg del 2011 hauran de versar sobre la dona en la societat i fomentar principis i valors d’igualtat.

Dotació: 3.000 euros i trofeu Termini: 13 de gener del 2012.

PREMI SALVADOR REYNALDOS (PREMIS RECULL) Convoca: Revista Recull Àrea: Premsa escrita Adreça: Apartat de Correus, 88. 17300 Blanes (Girona).

En cas de portar-se en mà, carrer Mercaders, 9.

Telèfon: 972 331 136 E-mail: recvll@hotmail.com Requisits: Article d’opinió sobre un tema d’actualitat d’una extensió de 4 a 6 fulls DIN A4 escrits a una sola cara, espai entre línies d’1,5, cos de lletra 12 i tipus Arial.

Dotació: 800 euros i publicació a la revista Recvll.

Termini: 20 de desembre del 2011.

WEBS Àlex Barnet

http://goo.gl/ABGff www.narrativescience.com Màquines que escriuen No li donaran el Pulitzer ni passarà a la història dels grans articles periodístics, però aquesta informació sobre un partit de futbol americà, publicada a Internet el dia 1 de setembre d’enguany, ha estat elaborada per un sistema informàtic i pujada a la Xarxa un minut després d’acabar el partit. L’eina, desenvolupada per Narrative Science, està en proves a granges digitals que generen continguts sense grans exigències estilístiques.

CULTUROMICS: NOTÍCIES AMB FUTUR?

http://goo.gl/0x81L

ELS DIARIS DIGITALS EUROPEUS MÉS LLEGITS

http://goo.gl/vi4tf

És només una teoria, però resulta suggerent i inquietant.

Aquest estudi de ComScore inclou una llista amb els deu dia-

Kalev H. Leetaru, un expert de la Universitat d’Illinois en

ris digitals europeus amb més audiència. El tres primers són:

Media Analytics i Supercomputació, ens parla en aquest web

els anglesos Mail Online i Guardian, i l’alemany Bild.

sobre els Culturomics i de la possibilitat d’analitzar milers de notícies publicades durant dècades i així poder arribar a albirar els futurs comportaments tant socials com econòmics o polítics.

WSJ, MÉS VÍDEO

http://goo.gl/TFUQ2 El Wall Street Journal ha incrementat fins a tres hores i mitja diàries els espais informatius en format vídeo dins del seu web.

VIDEOJOC DE GUERRA AMB PERIODISTES

www.youtube.com/watch?v=sQlkYY88wLM http://defiantdev.com/warco Els jocs de guerra són molt habituals, si bé “Warco, the News

El motiu és l’èxit dels vídeos entre l’audiència i la capacitat que tenen per generar publicitat. Els nous continguts, adreçats a teles amb Internet i tablets, disposen de l’aplicació WSJLive per arribar fàcilment als usuaris.

Game”, un joc que l’estudi Defiant Development està desenvolupant a Austràlia, ens mostra una proposta original, ja que juguem a ser un corresponsal de guerra i en lloc de tirar trets, enregistrem imatges que després cal editar i convertir en notícies.

L’ESTRELLA MEDIÀTICA DE LA REVOLTA LÍBIA

http://twitter.com/#!/AlexCrawfordSky La periodista Alex Crawford ha estat una de les estrelles mediàtiques de la revolta de Líbia, que ha seguit en directe, barrejada amb les tropes insurgents, com a enviada especial de

NOTÍCIES I APLICACIONS

Sky. Aquest és el seu Twitter.

http://blog.nielsen.com/nielsenwire/social Les aplicacions (apps) per llegir notícies als tablets i smartphones s’estan consolidant com un sistema habitual per a

FOTOS DE LA REVOLUCIÓ ÀRAB

http://goo.gl/7nYNe

molts usuaris, segons apunta el Social Media Report de Niel-

El fotògraf rus Yuri Kozyrev, amb el reportatge “Els camins de

sen, que també inclou moltes altres dades. Als Estats Units,

la revolució” ha guanyat el premi d’Or en la categoria News

per exemple, un 42% d’usuaris d’aplicacions les fan servir

del festival de fotoperiodisme Visa per l’Image, celebrat a Per-

per estar informats.

pinyà. El treball de Kozyrev inclou fotos fetes a Egipte, Iemen,

www.zite.com Es tracta d’una de les noves revistes sorgides arran de l’aparició dels tablets i que permeten personalitzar els continguts en funció dels interessos temàtics de l’usuari.

IMATGES DE LA TRAGÈDIA DEL JAPÓ

www.shihofukada.com www.shihofukada.blogspot.com A Perpinyà, també ha estat premiat el japonès Shiho Fukada,

Funciona a partir dels polèmics agregadors automàtics de

en la categoria Daily Press Award per les fotos sobre la catàs-

notícies.

trofe patida pel Japó fa uns mesos a causa del tsunami.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Bahrein i Líbia per a l’agència Noor.

OBJECTIU TABLET

75

LA XARXA Àlex Barnet

Què s’ha escrit sobre el canvi digital

La llista de llibres que parlen sobre la re-

experimentant dins del nou escenari so-

volució digital i els canvis que està vivint

cial, cultural i empresarial marcat per la

el text del llibre Todo va a cambiar en

el periodisme és molt llarga i en prope-

digitalització.

una edició que ell anomena “social”, en

De moment, seguint amb la tònica “baix

“PERIODISMO 2.0”

llaços, comentaris dels lectors i altres

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

res entregues en parlarem abastament.

76

guts de l’escenari espanyol, té a la Xarxa

la qual a més de l’assaig sencer hi ha en-

cost” que hem escollit, aquí teniu una se-

http://knightcenter.utexas.edu/Peri-

extres.

lecció d’obres sobre el tema que es tro-

odismo_20.pdf

El llibre, de l’any 2010, explora els canvis

ben gratuïtament a la Xarxa en format

“Una guía de alfabetización digital para

creats per les noves propostes tecnolò-

digital.

sobrevivir en la era de la información”

giques i com això afecta empreses, usua-

Són llibres que, al marge que en alguns

diu el subtítol d’aquesta obra del 2007,

ris, comunicadors i sectors vinculats al

casos també existeixin en paper i que es

escrita pel periodista nord-americà

lleure i la cultura. Té tres-centes pàgines,

venguin a les llibreries, han estat pujats

Mark Briggs. El llibre, més pràctic que

està escrit en castellà i el pròleg és de

voluntàriament a la Xarxa pels mateixos

conceptual, explica característiques del

Vinton Cerf, un dels pares d’Internet.

autors i editors. Això vol dir que no hi ha

Web, acrònims i ginys bàsics de tecnolo-

cap problema legal ni ètic en descarre-

gia, així com nous sistemes i eines per es-

“HERRAMIENTAS DIGITALES

gar-los i llegir-los a l’ordinador, llibre di-

criure i elaborar notícies i reportatges

PARA PERIODISTAS”

gital, tablet o qualsevol giny preparat.

amb fotos, vídeo i àudio per a Internet.

http://knightcenter.utexas.edu/es/ebook/h

També es poden imprimir, però en

Aquesta edició en castellà, que té 146 pà-

erramientas-digitales-para-periodistas-

aquest cas sembla més oportú llegir-los

gines, està avalada pel Centro Knight de

ferramentas-digitais-para-jornalistas

directament en digital...

Periodismo para las Américas.

La majoria d’obres són força recents, tot

L’experta argentina Sandra Crucianelli firma aquest manual pràctic que vol aju-

i que hi ha algun text clàssic amb una

“TODO VA A CAMBIAR”

dar els periodistes a entendre millor

biografia més llarga, i en conjunt servei-

www.todovaacambiar.com

com utilitzar les noves eines digitals. És

xen per introduir, de manera panorà-

Enrique Dans, un dels analistes i co-

un llibre del 2010, amb cent vuitanta pà-

mica, els canvis que el periodisme està

mentaristes digitals més prolífics i cone-

gines i molt sistemàtic en el repàs a l’ar-

senal digital, característica que dóna un

portant centre de reflexió digital liderat

fa que el lector es replantegi algunes

valor didàctic interessant a una obra que

a Barcelona per Alfons Cornella. És un

coses. A www.lessig.org podeu trobar al-

ha estat descarregada més de cinquanta

llibre del 2009, amb setanta pàgines i dis-

tres obres de Lessig, com The Future of

mil vegades. En castellà.

ponible en català i castellà.

Ideas o Remix, més recents i en anglès.

“LA SOCIETAT DE

“FREE CULTURE”

“MEDIACTIVE”

LA IGNORÀNCIA”

www.elastico.net/archives/001222.html

http://mediactive.com/book/table-of-

www.infonomia.com/pdf/societat_de_la_

Lawrence Lessig, professor de Dret a

contents-2/

ignorancia_ca.pdf

El conegut periodista i escriptor

www.infonomia.com/pdf/sociedad_de_la _ignorancia_es.pdf Si etiquetes com Societat de la Informació o Societat del Coneixement us han

Molts dels llibres, força recents, han estat penjats a Internet pels editors o autors i poden baixar-se sense problemes

fet, a vegades, arrufar el nas perquè penseu que són tòpiques, aquí teniu tres

Dan Gillmor va treure el 2004 el llibre We the Media, sobre com el periodisme independent a Internet seria un contrapès als grans mitjans de comunicació tradicio-

Harvard, ha estat durant els darrers anys

nals. El llibre era també una guia de les

opuscles que analitzen el tema de ma-

un dels referents en les propostes que

eines digitals per a periodistes i de com

nera provocadora. Antoni Brey (La So-

qüestionen el copyright tradicional i im-

aquestes canviarien el panorama comu-

Daniel

pulsen el sistema alternatiu Creative

nicatiu. Ara ha tret Mediactive, en què ex-

Innerarity (La Societat del Desconeixe-

cietat

de

la

Ignorància),

Commons. El seu llibre Free Culture és

plica com la participació dels lectors i

ment) i Gonçal Mayos (La Societat de la

del 2002 i des de l’any 2004 està dispo-

usuaris enriquirà la comunicació gràcies

Incultura) firmen els textos, publicats

nible la traducció en línia al castellà. Un

a les noves tecnologies. Són 204 pàgines

dins de la col·lecció d’Infonomia, un im-

clàssic de la cultura digital que, si més no,

en anglès.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

LA FOTO de Corentin Fohlen

78

EL MILLOR FOTOPERIODISME Des de fa set anys, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, juntament amb la Fundació Photographic Social Vision, organitza l’exposició internacional World Press Photo. El proper 23 de novembre ja podrà visitar-se aquesta mostra, que estarà al CCCB fins al 18 de desembre. L’exposició –una cita obligatòria

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

per als amants del fotoperiodisme– constarà de 170 fotografies premiades amb aquest prestigiós guardó en alguna de les diferents categories. A la imatge, la instantània de Corentin Fohlen, que va obtenir el segon premi en la categoria de “Notícia d’última hora”, on es veu un manifestant antigovernamental en una barricada a Bangkok el maig del 2010.

79

LLIBRES Elena Serrano

INFORME DE LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2009-2010 Institut de la Comunicació (InCom-UAB) Generalitat de Catalunya, 2011 408 pàgines Nascut l’any 2000 com a obra col·lectiva de periodicitat biennal, aquest Informe és un projecte de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que arriba, amb aquest volum, a la sisena edició. Amb l’objectiu d’esdevenir una eina de suport als investigadors, professionals i responsables de les polítiques públiques, està estructurat en tres

EL PREU DE LA MEMÒRIA. EL CAS DE L’ARXIU CENTELLES Ramon Alberch Pagès Editors, 2011 112 pàgines En els últims anys, el cas Centelles ha tingut un ressò mediàtic extraordinari. La història d’un arxiu amb imatges excepcionals de la Segona República i la Guerra Civil de 1936-1939, preservat per Agustí Centelles, que finalment ha anat a raure a la ciutat de Salamanca per decisió dels fills, ha generat l’interès de molts ciuta-

LOS CORNETAS DEL APOCALIPSIS José María Izquierdo La hoja del monte, 2010 131 pàgines El periodista José María Izquierdo retrata la manera d’exercir el periodisme per part d’alguns comunicadors tant coneguts com ara Hermann Tertsch, Juan Manuel de Prada, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Burgos o Isabel San Sebastián. L’obra es planteja com una ampliació d’uns articles publicats el 2010 a El País, en què convidava, arran del retrat d’una manera de comunicar

BENVINGUTS A CASA NOSTRA

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Manel Fuentes Ara Llibres, 2011 263 pàgines Manel Fuentes fa una selecció d’esdeveniments que han marcat els últims dos anys d’història de Catalunya. Un temps apassionant que alguns bategen com la segona transició. Estatut, Palau de la Música, eleccions, Salt, Horta de Sant Joan... són paraules que ens recorden alguns d’aquests esdeveniments que han tingut lloc, a més, amb el rerefons d’una crisi econòmica. L’autor pren el pols

80

CATALUÑA, ESPAÑA Y LA MADRE QUE LAS PARIÓ Xavier Sardà Editorial Planeta, 2011 190 pàgines Les “complicades relacions” entre Espanya i Catalunya centren els temes tractats en el llibre. De la mateixa manera que existeixen llibres d’autoajuda per millorar la vida en parella, per triomfar en una empresa o ser més feliç; aquest es defineix com un llibre d’autoajuda per triomfar en la complexa relació de parella Catalunya-Espanya. Davant el continu espectacle que ofereixen

grans apartats. El primer analitza de manera sintètica la situació dels diversos mitjans (premsa, ràdio, televisió i sector cinematogràfic), les indústries culturals d’edició discontínua i diversos temes transversals que afecten el conjunt del sistema comunicatiu català (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, Internet i telecomunicacions); així com la comunicació local i la llengua. La segona part, amb un enfocament més assagístic, aprofundeix en els trets més característics del sector comunicatiu durant el període estudiat, els anys 2009 i 2010. I la tercera part sistematitza l’estat de la recerca i els estudis de comunicació a Catalunya.

dans. En aquest llibre, Ramon Alberch, gran coneixedor del tema, ens apropa a les claus del debat i ens desvetlla algunes incògnites d’aquest controvertit assumpte, amb la voluntat que el notable impacte aconseguit per aquesta notícia no distorsioni els fets.

L’autor ha estat arxiver municipal de les ciutats de Girona i Barcelona, cofundador i president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i de l’organització no governamental Arxivers sense Fronteres i subdirector General d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat de Catalunya. Actualment, és director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB.

basada en la desconsideració i la falta de respecte, a debatre sobre el present i futur de la professió. Un tema exposat també per Izquierdo recurrentment en les opinions del seu bloc El ojo Izquierdo d’ElPaís.com. L’autor va ser redactor en cap de Diario 16 i subdirector d’Informacions, a més de corresponsal d’EFE a l’Havana. L’any 1983, s’incorpora a El País com a cap d’Edició, on va ser redactor en cap i subdirector. El 1989, assumeix la direcció dels Serveis Informatius de Canal+. L’any 1995, torna a El País com a director adjunt i des del 2005 fins al 2009 va ser director de CNN+ i dels Informatius de Cuatro.

de l’actualitat tant a Catalunya com a la resta del món, amb la voluntat que el lector pugui tornar a teixir el relat d’aquesta actualitat. Nascut a Barcelona, Fuentes va treballar a El Matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas, quan ell i Xavier Bosch s’ocupaven de la translació matinal de l’Alguna pregunta més? (premi Ondas 1997). També va treballar amb Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio. Va crear i dirigir Problemes domèstics, en format diari per a ràdio; i va liderar Las Noches de Fuentes y CIA durant cinc temporades a Tele5 (premi Ondas 2002), entre moltes altres incursions televisives.

alguns polítics i mitjans, Xavier Sardà ha volgut arribar amb aquesta obra a l’origen del permanent enfrontament entre el toro d’Osborne i l’ase català. Per fer-ho, opta per un repàs de la nostra història amb un estil molt surrealista. I és que, segons l’autor, tot el que ens van ensenyar al col·legi ja no serveix per gaire, “en aquells temps es confonia la realitat amb la ficció, i la religió amb els fets històrics”. Nascut a Barcelona el 1958, Sardà és llicenciat en Ciències de la Informació. Ha dedicat bona part de la trajectòria professional a la ràdio i la televisió, al capdavant de programes que l’han convertit en un personatge molt conegut.

Santiago Vilanova Llibres de l’Índex, 2011 125 pàgines Quan es parla d’energia nuclear, de vegades s’oblida l’inici genocida i les aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtenir plutoni militar. L’objectiu de tot plegat era formar part del selecte club atòmic mundial i així aconseguir consolidar-se en el poder. Una sèrie de militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, quasi ho varen aconseguir. Vandellós I era la punta de llança d’aquesta estratègia. Però

JACQUES LÉONARD. BARCELONA GITANA Arxiu Fotogràfic de Barcelona Ajuntament de Barcelona i La Fàbrica, 2011 109 pàgines Jacques Léonard es va instal·lar a Barcelona a principi dels cinquanta, després d’enamorar-se d’una model gitana de les barraques de Montjuïc. En aquesta ciutat va abandonar la carrera cinematogràfica i es va professionalitzar com a fotògraf. Francesc Català-Roca li va passar els primers contactes i va col·laborar amb La Vanguardia i La Gaceta Ilustrada. L’any 2009, va ingressar a

MANUAL DE CIENCIAS DE LA INFORMACIÓN Y DOCUMENTACIÓN José López Yepes i María Rosario Osuna Alarcón (coord.)

Ediciones Pirámide, 2011 637 pàgines La nova entrega d’aquest manual manté, com altres vegades, continguts relatius a la unitat de les disciplines documentàries, a l’actualització dels mateixos com a conseqüència dels canvis tecnològic i social, i a la introducció d’altres; tenint en compte sempre que tant aquest estudi com la mateixa professió experimenten una constant transformació derivada de les noves necessitats socials,

LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL A CATALUNYA 2008-2009 Joan Maria Corbella i Josep Gifreu (eds.)

Documenta Universitaria, 2010 365 pàgines El bienni 2008-2009, pres com a objecte d’estudi en aquest informe de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA), passarà probablement a la història del sector audiovisual com un període de transició. A causa de múltiples desafiaments provinents, per una banda, del canvi de paradigma en els processos de

DEL SILENCI AL SILENCI. E-CARTES DEL DANIEL E. JONES (2003-2007) La Garbera Edicions, 2011 68 pàgines El periodista Wilfredo Espina, fundador i director entre 1987 i 1997 del Centre d’Investigació de la Comunicació (CEDIC), va treballar en aquesta institució amb Daniel E. Jones (professor de Periodisme i investigador de la comunicació). Després del tancament sobtat d’aquell centre els dos van distanciar-se durant un llarg temps. Finalment van reemprendre la seva relació

al Pentàgon no li va interessar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potència nuclear a la porta del Mediterrani. Després que la CIA, el gener de 2008, desclassifiqués alguns dels documents que demostraven que el general Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energia Nuclear volien disposar de la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant tot els anys de la transició democràtica. El periodista Santiago Vilanova ha aplegat en aquest llibre les diferents investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill que suposa l’energia nuclear.

l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el que quedava del seu fons, conservat fins llavors pels seus fills Santi, Tontón i Alex, El Loli.

Dels 18.000 negatius d’aquest fons fotogràfic, uns 3.000 són del tema gitano. Al paio Chac, com se’l coneixia a la família gitana, se li van obrir les portes de totes les barraques per tal que, amb la seva càmera, fes fotografies com qui pren apunts. Aquest conjunt de negatius, producte de la pràctica fotogràfica en el temps de lleure amb la família, constitueix un document d’extraordinari valor documental del qual emergeix una representació fotogràfica del poble i la cultura gitanos plena de respecte i admiració.

les noves tecnologies i les conseqüents repercussions en l’àmbit de la formació, la investigació i la configuració de les polítiques d’informació, de les institucions i dels usuaris. Aquesta obra ha estat coordinada per José López Yepes i María Rosario Osuna Alarcón, catedràtic de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Complutense de Madrid i professora de la Universitat de Salamanca. Tots dos han integrat les col·laboracions de reconeguts professors procedents del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de les Universitats Complutenses de Madrid, Saragossa, Alcalà, Múrcia, Barcelona, Salamanca, Pompeu Fabra de Barcelona, Carles III de Madrid, Granada i València.

creació, de producció i distribució de les indústries culturals i, per l’altra, de l’impacte universal de la crisi econòmica, la producció audiovisual catalana i els sectors relacionats han experimentat amb diferent intensitat els efectes de la nova situació. El primer informe de l’OPA constatava una progressió de creixement en gairebé tots els sectors. Aquest segon informe registra línies de continuïtat, però també d’estancament, amb perspectives més aviat problemàtiques. L’obra és una aproximació al desplegament dels principals subsectors. a més d’una selecció de valoracions fetes a l’OPA per directius i professionals de l’audiovisual català.

fins que al 2007 Daniel E. Jones va morir. Espina ha decidit recopilar els e-mails amb uns textos més personals que acadèmics que Jones li va escriure en aquest darrer període d’amistat. “No descobreixen res de nou, però ajuden a conèixer la figura i la personalitat singulars de Daniel E. Jones, a qui ja s’han dedicat merescuts homenatges públics, articles i llibres”, apunta Espina, que admet que aquest recull no té cap altra pretensió que posar els textos “a l’abast dels afeccionats a buscar en els arxius i les biblioteques, interessats a arrodonir el seu coneixement d’aquest professor i estudiós”.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

LA BOMBA ATÒMICA DE FRANCO

81

OBITUARIS

Joaquim Monràs Sender El periodista i escriptor Joaquim Monràs Sender va morir el dia 5 d’agost. Va treballar com a redactor de 1974 a 1994 i també com a freelance. Fill de la postguerra espanyola i nebot de Ramón J. Sender, va cultivar el periodisme i s’esforçà per donar a conèixer els fruits de la generació dels seus pares. Recordat com un home entranyable i decidit, va treballar fort per mantenir viva la memòria de la seva família.

Julio Manegat Julio Manegat, durant dècades una referència periodística i literària, va morir a Barcelona el 9 d’agost a 89 anys. Fill d’un prestigiós periodista barceloní –Luis G. Manegat, director de El Noticiero Universal– i pare del també periodista Lluís Ignasi Manegat.

REVISTA DEL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

Va ser vicepresident de l’Associació de la Premsa de Barcelona, director de l’Escola de Periodisme de Barcelona, fundador dels premis Crítica i mereixedor del premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Teatro, dos cops finalista del Planeta i soci número 1 de l’Associació Colegial d’Escriptors de Catalunya. Va tenir una vida molt intensa, carregada de guardons i d’articles, a més de crítiques literàries i teatrals, que el convertiren en un mestre del periodisme. Va escriure més d’una vintena de llibres d’èxit, inclòs algun poemari. En el periodisme, es va centrar essencialment a El Noticiero Universal, –va ser-ne sotsdirector– on desenvolupà magistralment la tècnica de la crítica teatral, amb gran capacitat d’anà-

La periodista i escriptora Laura Palmés va morir el passat 23 de juliol.

Laura Palmés Bistagne El 23 de juliol moria la periodista i escriptora Laura Palmés Bistagne, víctima de l’esclerosi múltiple, malaltia que se li va diagnosticar als anys vuitanta. Nascuda el 1954 a Barcelona i llicenciada en Periodisme, va treballar a l’Avui i a TVE, on destacà pels treballs de caire social compromès. Amb el reportatge Eutanasia: morir para

lisi i profunditat. Molt estimat per diverses generacions de periodistes, en els seus escrits no era ni tou ni condescendent, sinó crític socialment i precís. Però va ser humanament com més ha estat apreciat, exercint un magisteri des de la humilitat, mostrant-se generós amb les noves generacions de periodistes i obert a l’afecte de tots. Atenia a tots els lectors

Butlleta de subscripció Nom

DNI/NIF/CIF

Cognoms

vivir per al programa Línea 900, i que explicava la història de Ramón Sampedro (Premi Ciutat de Barcelona, 1994) inspirà la pel·lícula Mar adentro d’Alejandro Amenábar i el seu personatge fou interpretat per Belén Rueda.

Va escriure Darrere les palmeres (Edicions 62), unes emotives reflexions de quan ja anava en cadira de rodes. En els últims anys, l’esclerosi múltiple la va postrar al llit.

que li demanaven consulta o diàleg i mai negava ajut a cap company. D’una autoritat moral innegable, va viure una època de treball febril i immediat i d’una gran producció creativa en temps difícils.

Deixa una vida com a model de periodisme recte i exigent en el tractament, i generós i ple d’afecte amb els companys.

J. Moya-Angeler

Subscripció anual Vull subscriure’m a la revista CAPÇELERA que consta de 4 números trimestrals TOTAL 16 € (en un sol pagament)

Adreça postal Població Codi postal

Dades bancàries Telèfon

Adreça electrònica Envieu aquesta butlleta a: Col·legi de Periodistes de Catalunya, (Rbla. de Catalunya, 10, principal, 08007, Bcn) o bé escannejada a l’adreça electrònica comunicacio@periodistes.org POLÍTICA DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL En compliment del que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s' informa l'usuari de l'existència d'un fitxer de dades de caràcter personal el responsable del qual és COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA creat amb les dades obtingudes a través de la complimentació per part de l'usuari de qualsevol dels formularis de recollida de dades, i/o enviament de missatge de correu electrònic a l'adreça comunicacio@periodistes.org Aquest fitxer ha estat creat amb la finalitat de donar informació sobre la prestació dels serveis, ofertes com també per a la realització d'activitats promocionals i publicitàries del COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA per qualsevol mitjà, incloent-hi l'enviament de correus electrònics.

Titular Entitat Número de compte

Signatura:

EL CIC INFORMA

Hem de fer autocrítica els periodistes?

La ciutadania sovint té una imatge de la professió que convida a la reflexió.

Fa temps que molts periodistes ens preguntem què se n’ha fet del periodisme que volia contribuir a millorar el món, a donar veu als que no en tenen, a defensar els que pateixen injustícia i vulneració dels seus drets. Ens preguntem què se n’ha fet d’aquells periodistes que investigaven i comprovaven els fets amb diverses fonts, que lluitaven per aixecar el sostre de la llibertat informativa cada dia.

responsable, respectuosa amb els drets de les persones i al servei de la ciutadania. Precisament, el que la gent ens demana en aquests moments crítics.

La ciutadania que s’acull a la defensa dels lectors, que participa en els programes de ràdio a través de les xarxes socials o a les pàgines web dels diaris, que participa o simpatitza amb el moviment 15-M, tothom ens demana que siguem fidels als nostres principis, a la funció informativa que se’ns ha atorgat: realitzar el dret de la gent a ser demana informats amb honestedat, resals nostres ponsabilitat i independència.

La ciutadania ens que siguem fidels principis, a la funció informativa que se’ns ha atorgat Aquells periodistes van redactar el 1992 el Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya, que expressa la voluntat “de defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d’una societat plural i democràtica”. El 1997, impulsen la creació del Consell de la Informació de Catalunya per vigilar-ne el compliment.

El codi ètic és una declaració de principis, la base per a una informació ètica: veraç, honesta, independent, rigorosa i

Alguns ciutadans creuen que ja no cal la mediació dels periodistes per informar-se. Però els que encara creuen en el periodisme volen que els mitjans no distorsionem els fets o no n’amaguem una part, que informem segons els interessos de la gent, no segons els de les empreses o els poders. Volen que no fem sensacionalisme, ni barregem la informació amb l’entreteniment o amb l’opinió, que parlem menys dels poderosos i més dels moviments socials que intenten explicar les seves posicions a la societat.

En plena crisi econòmica, quan un poder

financer corrupte i despòtic mana i els governs són incapaços de defensar la ciutadania, el que aquesta no aguanta és que continuem protegint les idees dels poderosos i que no qüestionem el sistema establert. Els que creuen que són possibles altres polítiques per sortir de la crisi, diferents de les neoliberals de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, no troben massa informació sobre les alternatives als mitjans tradicionals.

Som fidels als principis deontològics que la professió periodística catalana es va autoimposar fa vint anys? Hauríem de preguntar-nos si informem perquè la ciutadania pugui tenir la seva pròpia opinió del que passa, si destapem els interessos ocults del poder, si donem veu a les diverses idees i als diferents punts de vista que hi ha a la societat, si lluitem per la independència del periodisme i la seva imparcialitat.

Si no ho fem, no ens estranyi que els ciutadans ens considerin part de l’establishment econòmic i polític contra el qual estan indignats i també s’indignin contra nosaltres.

LLÚCIA OLIVA Presidenta del CIC

Es poden enviar comentaris sobre aquest tema a cic@periodistes.org El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/CIC.fundacio Busca’ns a Twitter a @CIC-fundacio

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Foto: Sergio Ruiz / Arxiu

www.periodistes.org/fcic

83

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

L’Assemblea aprova l’exercici i el pressupost L’Assemblea Ordinària del Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrada el passat 18 de juliol va aprovar per unanimitat dels assistents la Memòria d’activitats i els comptes del 2010, així com el pressupost d’enguany, de prop de 7 milions d’euros.

Diverscat, l’Agenda de la Diversitat de Catalunya

El tresorer Xavier Mas de Xaxàs va explicar que els exercicis del 2010 i el del 2011 es tancarien amb pèrdues degut a la dissolució del Centre Internacional de Premsa, però que la bona situació patrimonial del Col·legi i l’increment de vendes dels quioscos que pertanyen al Col·legi permetrien recuperar el números positius al 2012.

Reneix la Mostra de Fotoperiodistes de Girona

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

La Comissió de Fotoperiodistes de la demarcació de Girona presenta la Mostra de Fotoperiodistes Girona 2011, que recupera l’esperit de les exposicions Premsa Gràfica –una cita anual que va començar a finals dels anys 80 i que es va celebrar fins a l’any 2000– i inclou 29 retrats fets per professionals gironins o que treballen a les comarques de Girona. L’exposició es podrà visitar fins al dissabte 5 de novembre al Centre Cultural de La Mercè.A diferència d’edicions anteriors, en què el tema era lliure, enguany s'ha proposat als participants que aportin un retrat.

84

Com a cloenda de la mostra, s’ha organitzat pel 3 de novembre una taula rodona centrada en “El fotoperiodisme avui”, en què participaran Tino Soriano, fotògraf de National Geographic; Rosa M. Vila, editora de la revista Descobrir; Lluís Serrat, fotògraf d’El Punt Avui; i Cèlia Atset, col·laboradora de l’Ara. Aquesta activitat s’iniciarà amb la projecció del documental Reinventant el fotoperiodisme, de Roger Lleixà.

Foto: Oriol Clavera

El secretari de la Junta, Enric Frigola, va presidir l’Assemblea en absència del degà. Frigola va repassar les principals activitats dutes a terme al llarg del 2010, destacant els pronunciaments davant de diverses situacions que afectaven el periodisme, les accions formatives i les iniciatives realitzades a les diferents comissions.

Un moment de la presentació al Col·legi de la nova Agenda de la Diversitat.

El 28 de setembre es va presentar Diverscat, l’Agenda de la Diversitat de Catalunya (www.diverscat.net) al Col·legi de Periodistes. Es tracta d’una base de dades accessible per internet sobre temes relacionats amb el fet migratori i la diversitat. El projecte és el fruit de tres anys de treball de la Comissió de Periodisme Solidari.

No a la intromissió del Consell d’Administració als informatius de RTVE

El Manual d’Apropament als Mitjans es presenta a Girona

Davant l’intent –frustat finalment– dels membres del Consell d’Administració de RTVE de tenir accés a les notícies de la cadena abans de l’emissió de les mateixes, el Col·legi de Periodistes va fer un comunicat en que defensava “la llibertat d’informació dels professionals de l’Ens, rebutja la censura prèvia que volien exercir els membres del Consell d’Administració i celebra que s’hagi decidit tirar enrere l’acord(...).

La Comissió de Periodisme Solidari i la Mesa per a la Diversitat del CAC van presentar el 7 de juliol a la seu de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes el Manual d’Apropament als Mitjans.

Per al Col·legi, l’accés dels consellers a les eines de treball dels periodistes coarta la seva llibertat i els fa sentir vigilats, anticipant una censura prèvia intolerable en un país democràtic. (...) El Col·legi celebra que s’anunciï una rectificació i mostra preocupació per una mesura intervencionista com aquesta, que altera l’essència del sistema democràtic.

Aquesta manual ha estat elaborat per la Mesa amb l’objectiu de facilitar les relacions entre entitats i periodistes. El document s’ofereix en nou idiomes, i explica com redactar una nota de premsa o com contractar amb els periodistes, entre altres aspectes.

La presentació es va emmarcar en un acte sobre el tractament de la immigració. L’acte va ser presentat per Sònia Cènia de la Coordinadora d’ONG i també van intervenir-hi Carme Figueras, presidenta de la Mesa per la Diversitat, Marta Muixí, tècnica de la Mesa, i Isidre Ramos, membre de la Mesa.

Nou recull de premsa digital

Nova borsa de treball i nou servei d’orientació professional

Aquest servei -d'una hora de duradas’oferirà inicialment a la seu de Barcelona, dos divendres al mes de 16 a 20h, amb cita prèvia. Progressivament s'oferirà també a la resta de demarcacions.

El servei d’orientació professional ofereix gratuïtament als col·legiats una trobada amb un orientador professional, que els ajudarà en aquelles situacions d’atur o quan vulguin redefinir la seva trajectòria professional.

autogestionable pels propis usuaris i accessible des d’Internet, permet als usuaris administrar de manera ràpida i senzilla les ofertes de treball a qualsevol hora. Per donar-se d’alta, cal entrar-hi amb els mateixos usuari i clau de la intranet del Col·legi i omplir les dades bàsiques del currículum. Un cop donat d’alta, s’accedeix a l’àrea de gestió, on es troben totes les funcions: visualització de totes les ofertes publicades; ofertes a les que us heu inscrit; el currículum i altres documents que hi vulgueu incorporar, així com els missatges interns relacionats amb les ofertes.

El nou recull ofereix diferents apartats, amb les principals notícies sobre el Col·legi de Periodistes, el món dels periodisme i els periodistes, tot allò que té a veure amb els Mitjans de Comunicació. En un calendari que es troba a la dreta es pot consultar els reculls anteriors disponibles i un pràctic cercador permet localitzar notícies per paraules clau. També es pot disposar de les darreres notícies aparegudes a la Xarxa sobre aquests temes. Cada noticia s’ofereix en tres formats (pdf de la notícia, el text net, i la pàgina sencera del mitjà on apareix la informació), del qual s’ofereix, sempre que es disposi la tirada i la difusió, segons l’OJD.

"Són dos serveis que aquesta Junta ha considerat de cabdal importància per ajudar als companys i compaUn consultor assessorarà dos nyes que es troben en una situació divendres al mes en temes difícil", va declarar el degà, qui va laborals i ajudarà a redefinir demanar als usuaris que siguin exigents i que amb les seves aportala trajectòria professional cions ajudin a la seva millora.

Per la seva part, la nova borsa de treball,

Terres de l’Ebre analitza la professió

Foto: Josep Maria Contel

Signatura de l’acord amb Asisa

Antonia Solvas i Josep Ma. Martí en el moment de la signatura de l’acord.

El Col·legi de Periodistes i ASISA van signar el 22 de setembre l’acord per a la prestació d’assistència sanitària tant als col·legiats com als seus familiars directes. L’acord, ratificat pel degà del Col·legi, Josep Ma. Marti, i la delegada-directora d’ASISA Barcelona, Antonia Solvas, beneficia el Col·legi amb una sèrie d’avantatges particulars per als seus beneficiaris. Uns 1.300 col·legiats ja s’han acollit a la pòlissa médica.

La demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes va aplegar el 28 de juliol al seu local de Tortosa un grup de professionals de la informació per parlar dels efectes de l’actual crisi sobre la professió. Els membres de la Junta van escoltar els problemes concrets d’alguns dels assistents i es van comprometre a tenir elaborat de cara a la tardor d’aquest any un estudi de la situació global de la professió a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre a partir del qual poder començar a pensar en les possibles solucions. Els assistents a l’acte van calcular que pot haver-hi prop d’un centenar de professionals treballant en el territori en diferents mitjans de comunicació públics i privats.

Una delegació de Lleida visita Navarra Una delegació de la demarcació de Lleida, encapçalada pel vicepresident de la Junta, Jesús Riverola, va visitar Navarra a finals de setembre. En el decurs de l’estada, han visitat la seu del Govern Autonòmic, el Parlament i l’Ajuntament de Pamplona, on han estat rebuts per l’alcalde, Enrique Maya.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

El degà Josep Maria Martí va presidir el passat 30 de setembre la presentació dels nous serveis de borsa de treball i d'orientació professional.

Des de mitjans de juny, el recull de premsa del Col·legi ha canviat d’imatge i de funcionalitats, al passar a oferir-se en una versió digital, accessible des d’Internet.

85

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

En defensa dels periodistes

“Escolta Espanya...” arriba a Girona

Dos comunicats recorden el dret de la ciutadania a rebre una informació lliure Al llarg del mes de juny, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer públics dos comunicats en defensa del treball dels periodistes i fotògrafs en situacions d’aldarulls al carrer.

L’exposició “Escolta Espanya... que hi ha algú?” basada en l’oda del poeta Joan Maragall del qual aquest any se celebrarà el centenari de la seva mort es pot visitar a la demarcació de Girona fins a l’11 de novembre. La mostra va poder visitar-se tot el mes de juny a la de Lleida.

Col·legi recordava que periodistes i fotoperiodistes treballen per garantir el dret fonamental de la ciutadania a rebre una informació lliure.

El segon comunicat va tenir lloc el 21 de juny. El Col·legi va criticar que algunes persones impedissin el normal exercici del treball de periodistes de TVE, La Sexta, i del Canal 3/24 de TV3 a la manifestació del dia 19 celebrada a tot l’Estat contra el pacte de l’euro. Per al Col·legi, les coaccions contra els professionals del perioEn aquell comunicat, el Col·legi de Periodisme atempten contra el dret fonamental distes va expressar el seu ferm suport als de la ciutadania a rebre una informació parlamentaris i desaprovava les agressions lliure. El Col·legi recorda la necessitat de als professionals de TV3 i La Sexta. El tota societat democràtica a disposar d’uns mitjans de comunicació que treballin Des del Col·legi es consideren amb normalitat sense coaccions. Per al Col·legi, actuacions como les dels “gravíssimes” les actuacions darrers dies que intenten fer callar la dels que volen silenciar veu dels mitjans són “gravíssimes” en als mitjans de comunicació una democràcia.

L’exposició compta amb el treball d’una cinquantena d’humoristes gràfics catalans que retraten el calvari del canvi polític i social a partir del nou Estatut d’Autonomia.

El primer dels dos comunicats es va emetre el 16 de juny amb motiu del bloqueig que un grup d’“indignats”van impedir l’entrada de diputats al Parlament, on s’havien de debatre els pressupostos de la Generalitat.

Periodistes francesos i italians a Terres de l’Ebre Durant el mes de juliol, periodistes francesos i italians de la cadena televisiva Marco Polo, el principal canal de televisió especialitzat en viatges i aventura de la xarxa Sky, i de la revista Terre Sauvage van visitar diferents indrets de la demarcació de les Terres de l’Ebre per donar a conèixer els llocs més característics d’aquesta zona. L’estada va ser organitzada per l’Agència Catalana de Turisme amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació.

El bullying escolar, vist per Tàssies

86

Foto: Baltasar Sanmartí

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Rebutgen els acomiadaments a TDCamp

Una imatge de la mostra que pot visitar-se fins al proper 18 de novembre al Col·legi.

Des del 7 de setembre i fins al 18 de novembre, es pot visitar al Col·legi de Periodistes una exposició sobre el bullying escolar del periodista i il·lustrador Josep

Antoni Tàssies. Noms robats. Un reportatge sobre el bullying recull els textos (de Carles Geli i Enric Juliana) i dibuixos del llibre del mateix nom.

Un comunicat del Col·legi de Periodistes en relació amb els acomiadaments a l’empresa TDCamp (el director i 4 persones, un 25% de la plantilla) apunta que, a part de la crisi econòmica, hi ha més raons. “El mapa de TDT establert legalment per al Camp de Tarragona és econòmicament i socialment inviable, fins i tot sense crisi econòmica. Des del Col·legi de Periodistes, ho vam advertir en un ampli document abans que es posés en marxa. (...) Les nostres advertències i les nostres propostes no es van tenir en compte. Desgraciadament, els fets estan confirmant que teníem raó”. (...) “Per tot això rebutgem l’acomiadament dels treballadors de TD Camp anunciat aquesta setmana i demanem a les administracions locals titulars de freqüències de TDT que es coordinin i treballin conjuntament per fer possible i viable un servei públic de televisió de proximitat al Camp de Tarragona”.

Es donen a conèixer els guardonats dels Premis Gabinets de Comunicació

Presenten un manual per millorar la perspectiva de gènere en les notícies

Montse Gatell, Ramon Font i Xavier Mas de Xaxàs durant la presentació dels materials.

El Col·legi de Periodistes, l’Institut Català de les Dones i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya van presentar el 29 de setembre un manual per avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. El manual Gènere i mitjans de comunicació per visibilitzar les aportacions de les dones té com a objectiu ser una eina útil que promogui la reflexió crítica i permeti ampliar la mirada periodística. El manual s’ha realitzat en l’edicio en format de DVD interactiu i està pen-

sat per formar grups de periodistes i estudiants.

La presentació d’aquests materials didàctics ha anat a càrrec de Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes; Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, i Ramon Font, president del CAC. Els continguts són, principalment, notícies sobre les quals es proposen reflexions, preguntes i aspectes a debatre, així com estadístiques i resultats d’estudis sobre la pràctica professional que s’analitza.

Tercera edició dels Premis Carles Rahola

Insten a revisar un tribunal qualificador

El president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, i el president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Narcís Genís, van presentar el 22 de setembre el nou web i les bases de la tercera edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola, que reconeixen la professió periodística de les comarques gironines durant l’any. El nou web (www.premiscarlesrahola.cat/) inclou imatges i vídeos d'edicions anteriors, així com la història i els motius d’aquests premis. Els treballs s’han de presentar abans de l’1 de desembre a la seu de la demarcació de Girona.

La demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes va instar l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, a revisar la composició del tribunal que havia de qualificar els candidats a la plaça de tècnic superior del Departament de Comunicació de l’Ajuntament, del decret d’alcaldia de 17 d’agost, en considerar que diversos membres del mateix eren part interessada en el procés. Finalment, l’Ajuntament va declarar deserta la plaça de tècnic superior del Departament de Comunicació, després que cap de les persones presentades obtinguessin la puntuació mínima requerida.

Els treballs Barcelona, capital mundial del piano d’Aportada ha estat guardonat com a millor Pla de Comunicació.

Per la seva part, el web d’imatge corporativa del grup Sagessa s’ha imposat com a millor estratègia de Comunicació Interna, mentre que la Sala de Premsa 2.0 de la Cambra de Comerç de Barcelona ha guanyat en l’apartat de la millor creativitat i innovació. El lliurament dels guardons tindrà lloc el proper 19 d’octubre a la seu del Col·legi.

Festa dels periodistes lleidatans El divendres 3 de juny, va tenir lloc la Festa Anual dels Periodistes de Lleida que aquest cop es va celebrar al Cotton Club. La trobada de col·legiats i col·legiades es va encetar amb un sopar a peu dret i va acabar amb un passi de fotos i vídeos de la comunitat periodística de Lleida.

Fotògrafs gironins ingressen a l’INSPA. Els fons fotogràfics de Valentí Fargnoli, Sebastià Martí Roure i Sebastià Martí Calvo, van ingressar el juny passat, a l’INSPA (Centre de la Imatge de la Diputació de Girona). L’ingrés de les imatges d’aquests fotògrafs suposa un increment de prop de 7.000 instantànies per aquest centre, així com un pas important per al coneixement del patrimoni cultural gironí.

Accés gratuït al Museu de Lleida La d0emarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes va assolir el passat mes de juny un acord amb els responsables del Museu de Lleida perquè els col·legiats i col·legiades puguin gaudir d’entrada lliure en aquest centre.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Foto: CAC

Rigor, eficàcia i originalitat són les característiques dels treballs guanyadors de la tercera edició dels Premis Gabinets de Comunicació, organitzats pel Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el suport de Bankia.

87

DIA A DIA Sara Masó

Juny PREMIS DE L’ACADÈMIA DE TELEVISIÓ. El Consell de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió atorga el premi de “millor ficció autonòmica” a la sèrie de TV3 La Riera, que acaba d’arribar al capítol 300. L’Acadèmia distingeix també el premi Tota una vida 2010 al veterà periodista José Maria Íñigo en reconeixement a la trajectòria professional a la televisió. Els premis es lliuraran aquest estiu 2011.

6 de juny PREMIS DEL “CAC A L’ESCOLA”. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) premia divuit treballs escolars que han traçat una anàlisi crítica dels mitjans audiovisuals. El primer premi en la categoria d’educació postobligatòria s’atorga a l’alumna Xènia Serrat, de l’Institut La Garrotxa. Pel que fa a centres del Maresme, s’ha premiat l’escola Labandària de Sant Andreu de Llavaneres i l’escola Joan Maragall d’Arenys de Mar. S’ha guardonat també el professor Joan Carles Fagua Jíménez, de l’Institut Ramon Turró i Dardé, de Malgrat de Mar, per Tele Turró, una plataforma web en format televisiu.

Del Barcelonès, l’escola Tibidabo ha obtingut el tercer premi ex aequo en la categoria d’educació infantil i primària per dos treballs d’animació. L’escola Solc de Barcelona obté el primer premi en l’apartat d’educació secundària. Un treball de recerca en educació secundària postobligatòria, és per a l’alumne Rubén Llorach de l’institut Juan Manuel Zafra de Barcelona. Pel que fa al professorat, també s’ha distingit la professora Júlia Hurtado del col·legi Montserrat de Barcelona per un treball d’innovació creativa. Al Vallès, s’ha guardonat l’alumne Jordi Prieto de l’institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès.

2 de juny EL BARÒMETRE CONTINUARÀ. El Baròmetre de la Comunicació s’assegura la continuïtat per als pròxims anys, després d’arribar a un acord amb la Generalitat perquè mantingui el suport institucional al projecte de la Fundacc, impulsora de l’estudi d’audiències més ampli del país. L’acord amb el Patronat de la Fundacc s’ha fonamentat en “un important esforç d’ajustament econòmic del projecte”, que rebaixa l’aportació publica, condició imposada pel Govern per fer sostenible el projecte, segons un comunicat emès avui.

JILL ABRAMSON DIRIGIRÀ THE NEW YORK TIMES. S’anuncia que a partir del 6 de setembre, Jill Abramson, dirigirà el The New York Times. És la primera vegada en 160 anys de la història del diari que el conduirà una dona. Substituirà Bill Keller.

Abramson va arribar al rotatiu novaiorquès el 1997 procedent del Wall Street Journal. El 2000, la van nomenar cap de l’oficina del The New York Times a Washington. Ha estat darrerament la “mà dreta de Keller”, pel que fa a la supervisió del diari, i ha passat l’últim any en l’apartat digital del Times.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

88

5 de juny ELS TRESORS DE LA TELE. L’Acadèmia Espanyola de les Ciències i les Arts de Televisió promou un fons documental sobre la història de la televisió a Espanya. “Tesoros vivos” és el títol del documental en el qual han desfilat quatre-centes persones que han aportat llurs experiències al relat. Amb

Foto: CAC

4 de juny

Foto: Brangulí

1 de juny

TAULA RODONA SOBRE PROTECCIÓ ALS PERIODISTES. Organitzada pel Festival de Cinema i Drets Humans, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes, té lloc a la seu del Col·legi una taula rodona sobre “Protecció als periodistes, llibertat de premsa i democràcia”. Hi intervenen Javier Couso (germà de José Couso, càmera assassinat a la guerra de l’Iraq), Kristinn Hrafnsson, (actual portaveu de WikiLeaks) i Manuel Romero.

mereix. L’organització ha estat a càrrec de la Fundació Telefónica i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

la participació de pioners com Chicho Ibáñez Serrador, José Luís Ozores, Jaume Ferrús, un dels protagonistes de la posada en marxa de TV3, entre altres, l’Acadèmia vol retre un homenatge a la labor d’aquests i altres personalitats. El president de l’Acadèmia de Televisió, Manuel Campo Vidal, serà un dels últims a aportar el seu testimoni.

L’antològica de Brangulí es pot veure al CCCB

7 de juny CATALUNYA RÀDIO ACCEPTA LA REBAIXA DEL SOU. Els treballadors de Catalunya Ràdio accepten en una segona votació la rebaixa d’un 5% de les nòmines, una de les mesures del pla d’estalvi acordat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CMMA). La proposta presentada per la direcció ha rebut el vot favorable d’un 66% de la plantilla (249 empleats).

SETANTA ANYS DE LA CODORNIZ. El 8 de juny de 1941 es creava la revista “d’humor intel·ligent”, La Codorniz enmig d’una Espanya de fam, no tan sols alimentària sinó de llibertats. La publicació va ser impulsada per humoristes com Mihura, (el primer director), Enrique Herreros (autor de 807 portades), Tono (humorista innovador), Neville, De Laiglesia, Jardiel, Fernández Florez i Mingote, entre molts altres.

Seccions com “La carcel de papel” van desafiar la rigorosa censura de l’època, o el dibuix d’un ou a tota plana amb el títol “El huevo de Colón”, que el número següent es va completar amb un segon dibuix titulat “El otro huevo de Colón”. L’audàcia li va costar a la revista el tancament durant alguns mesos. Avui el diari ABC publica un ampli reportatge per commemorar l’aniversari de La Codorniz amb un dibuix realitzat per Antonio Mingote per al rotatiu.

8 de juny Un moment de l’acte d’entrega de premis

MOSTRA ANTOLÒGICA DE BRANGULÍ AL CCCB. S’inaugura avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició antològica del fons Brangulí, integrada per unes 360 fotografies realitzades entre 1909 i 1945 que recullen aspectes molt diversos de mig segle de vida barcelonina.

La inauguració ha comptat amb la presència de la família Brangulí (entre ells la filla, que té 94 anys). El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, considera que la mostra “és un gran pas per situar Brangulí al lloc que es

ÓSCAR NEBREDA REP EL QUIM REGÀS. El dibuixant Óscar Nebreda rep en un acte al Parlament de Catalunya, el IV Premi Quim Regàs de Periodisme atorgat per la trajectòria de sàtira política social i esportiva en tots els formats. Els treballs de Nebreda tenen, segons el jurat del premi, “la passió, l’exigència i la innovació que va presidir la trajectòria de Quim Regàs.” La presidenta de la Cambra, Núria de Gispert, reivindica la funció dels ninotaires en el periodisme, perquè “enriqueixen la percepció social de la realitat.” El premi en qüestió consisteix en una obra de Joan Pere Viladecans. El van instaurar un grup d’amics del

(APEC) per la trajectòria europeista. Anglada ha exercit el periodisme com a corresponsal a Roma i Londres per al diari La Vanguardia. Va estrenar la delegació de TV3 a Washington , va ser director de Publicacions del diari Avui. Entre 2009 i 2011, va ser corresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín.

L’acte de lliurament té lloc a l’Aula Europea de la Representació de la CE a Barcelona. Lliura el guardó, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat.

altres premis a produccions internacionals en formats de llargmetratges i curtmetratges.

Es lliuren també dos premis honorífics atorgats per Amnistia Internacional.

16 de juny ESPAI TERRA GUANYADOR DEL PREMI EOLICCAT. El programa de TV3 Espai Terra, que dirigeix i presenta Tomàs Molina, guanya el premi del concurs periodístic Eoliccat en la categoria audiovisual. El reportatge guanyador és obra d’Eduard Querol, Xavier Rabella i Jordi Monton. En aquest s’explica com funciona un aerogenerador a través de la feina dels treballadors de manteniment que treballen a la central eòlica de la Granadella (Les Garrigues).

HOMENATGE A QUIM IBARZ. Té lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya un acte d’homenatge amb el títol “Joaquim Ibarz, 40 anys del millor periodisme. (10432011)” en el qual participa el Col·legi, familiars, amics i companya de professió de Quim Ibarz: Jaime Arias, Miguel Ángel Bastenier, Anna Cortadas, Manuel Campo Vidal i Enric Bañeres, i actua de moderadora Pilar Casanova, membre de la Junta del Col·legi, qui llegeix missatges d’adhesió de diferents companys periodistes que no han pogut assistir a l’acte. Nat a Saidí (Osca), Ibarz va estudiar periodisme a Navarra. Va exercir, entre altres mitjans, a El Noticiero i Tele/Exprés fins al 1982, en què es va incorporar a La Vanguardia. Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos guardons, entre aquests el del Centre Internacional de Premsa de Madrid (1993), el Cirilo Rodríguez (2009) i el Moors Cabot de la Universitat de Colòmbia, el 2010.

Una imatge de l’entrega del premi a Nebreda

9 de juny

Cuní anuncia una nova etapa a 8TV

Els guanyadors amb el guardó obtingut

20 de juny JAIME ARIAS PREMI KENNEDY DE L’IEN. El veterà periodista, Jaime Arias rep el premi Kennedy atorgat per la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona (IEN) per la dedicació al món de la sociopolítica internacional. En el transcurs de la carrera, Arias ha cobert grans esdeveniments com la guerra freda, els governs de Truman i Eisenhower, ha conegut actors de Hollywood... A l’acte de lliurament ha assistit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que entrega el premi; l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, Alain D. Salomont; el president de l’IEN, Robert Manson i Lluís Foix, entre altres personalitats. L’Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona va ser fundada el 1950 i des d’aleshores ha proporcionat, a més de 450.000 alumnes, no tan sols el coneixement de l’anglès, sinó de la societat i la cultura nord-americanes.

Foto: Dani Codina

Foto: 8TV

CUNÍ ABANDONA TV3. El periodista Josep Cuní (Tiana, 1953) deixa Televisió de Catalunya (TVC) per presentar un programa informatiu i d’entreteniment diari de 19 a 22 hores a la cadena 8TV del grup Godó. L’acord amb la cadena privada en català inclou la participació del periodista en altres mitjans de comunicació del grup com poden ser l’emissora RAC1 i el diari La Vanguardia. Segons acord amb la directora de TV3, Mònica Terribas, Cuní continuarà fent Els matins fins a final de temporada.

Ariadna Oltra, actualment al capdavant de TN vespre amb Ramon Pellicer, es farà càrrec d’Els matins el pròxim setembre, juntament amb Helena García Melero.

Foto: TVC

10 de juny

Els periodistes van recordar Quim Ibarz

MARTÍ ANGLADA REP EL PREMI UDINA. El periodista Martí Anglada rep el premi Ernest Udina, atorgat pe l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya

12 de juny COL·LABORADORS DE WIKILEAKS PREMIATS DRETS HUMANS. Els periodistes islandesos Kristinn Hrafnsson i Ingi R. Ingason, col·laboradors de WikiLeaks, recullen el premi de Periodisme Internacional i Drets Humans atorgat pel Festival de Cinema i Drets Humans, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), celebrat a Barcelona entre el 8 i el 12 de juny. S’han presentat al festival 47 treballs de ficció, animació i documentals procedents de més de vint països. Hrafnsson, periodista dedicat a la investigació, soci fundador i actual portaveu de WikiLeaks va presentar un documental sobre la matança de civils a Bagdad el 2007. S’han dispensat

Foto: La Vanguardia

LES REVISTES CIENTÍFIQUES REIVINDIQUEN EL CATALÀ. L’Institut d’Estudis Catalans celebra aquesta setmana les Quartes Jornades de Revistes Científiques, quan en els quioscs dominen les publicacions en castellà. El secretari científic de l’IEC, Ricard Guerrero, explica que les Jornades es proposen estudiar diferents línies de suport perquè les publicacions en català puguin millorar la presentació, la comercialitat i la presència que tenen a la Xarxa.

El veterà periodista Jaime Arias obté un nou reconeixement a la seva carrera

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Foto: Parlament de Catalunya

periodista Quim Regàs amb l’objectiu de perpetuar-ne la memòria i l’obra.

89

DIA A DIA

VAGA DE FIRMES A EL PAÍS. Els treballadors d’El País acorden retirar les signatures dels treballs en tots els suports informatius fins al 30 de juny pròxim. La decisió es deu a l’intent de fer retallades en el conveni col·lectiu de l’empresa. La decisió es fa palesa en la pàgina web del diari, que apareix sense firmes segons avança el dia.

Els treballadors denuncien pressions de l’empresa als col·laboradors del diari perquè firmin els treballs.

SEMINARI D’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ. Aula Media organitza el Seminari d’Educació en Comunicació 2011 dins de la seva Escola d’Estiu. Aquest seminari es realitzarà durant la setmana del 4 al 8 de juliol. És una formació presencial i té lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Barthe ha estat premiat per la seva trajectòria

1 de juliol NOU DIRECTOR DE RNE A GIRONA. El periodista Daniel Giménez és nomenat director de RNE a Girona, càrrec en el qual substitueix Xavier Cusell, que passa a dirigir la pàgina web de Ràdio 4. Giménez és natural de Tordera, llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat en diverses ràdios, entre les quals trobem la COPE i RNE. En aquesta emissora pública, va treballar a les redaccions de Barcelona, Girona i Lleida, on va ser cap d’Informatius. En premsa, ha treballat al Diari de Girona i El Punt.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Foto: RTVE

29 de juny

90

L’APM LLIURA EL PREMIS DE PERIODISME. La corresponsal d’El País a Teheran, Ángeles Espiniosa, el fotògraf Enrique Meneses, el jurista Rafael de Mendizábal i els periodistes Cristina Gallach, Ángel Sasatre, Idoia Sota i Alfredo Amestoy reben els premis anuals de l’Associació de la Premsa de Madrid. Encapçalen l’acte, la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, i el president de l’Associació, Fernando González Urbaneja. Els guardons de l’APM mostren “el respecte als periodistes i al periodisme”, segons Urbaneja. La presidenta Aguirre advoca perquè “la classe política es mantingui al marge dels interessos dels mitjans”.

JULIOL

TANCA L’ÚNIC DIARI EN GALLEC. Tanca Galicia Hoxe, l’únic diari imprès escrit íntegrament en llengua gallega, coincidint amb el 75è aniversari de l’aprovació del Primer Estatut d’Autonomia de Galícia. Es publica per darrera vegada en estar afectat per la crisi econòmica, tot i que en mantindrà l’edició digital. Galicia Hoxe va aparèixer per primera vegada al quiosc el 17 de maig del 2003, Dia de les Lletres gallegues.

El tancament del diari obligarà a prescindir de 19 treballadors entre periodistes i filòlegs.

sos Stéphane Taponier i Hervé Ghesquire són alliberats a l’Afganistan, on van ser segrestats el 30 de desembre de 2010 quan realitzaven un reportatge sobre la reconstrucció d’una carretera a l’est de Kabul per a la cadena France 3. El primer ministre francès, François Fillon, informa de l’alliberament i anuncia que el segrestats es troben en bon estat de salut. Fillon assegura que des del primer moment el conjunt dels serveis de la República ha treballat per l’alliberament. I

DAVID BASSA, PRESIDENT DEL GRUP BARNILS. El grup de periodistes Ramon Barnils té una nova junta que presideix el periodista David Bassa. La nova junta consta de tretze membres, vuit ja en formaven part de l’anterior. Laia Altarriba n’és vicepresidenta; Laia Soldevila, secretària, i Joan Vila, fins ara president, n’és el tresorer.

4 de juliol

28 de juny

ALLIBERATS ELS PERIODISTES DE FRANCE PRESS. Els periodistes france-

2 de juliol

Foto: Sergio Ruiz

23 de juny

PERE BARTHE, GUARDÓ D’HONOR DE MIRAMAR. El periodista Pere Barthe rep el premi Miramar d’honor a la creativitat audiovisual en reconeixement a la “dilatada i exitosa trajectòria d’informació esportiva a TVE”. L’atorga el Consell Assessor de RTVE. L’acte està presidit per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí.

Foto: Sergio Ruiz

EL GRUP BARNILS RECOPILA NOTÍCIES SILENCIADES. El grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC presenten l’Anuari Mèdia.cat 2010, en què s’analitzen notícies ignorades per part del mitjans catalans l’any passat. El document recopila dotze casos que han estat incòmodes per als poders i per als mateixos mitjans. El tema més apartat del 2010 és la denúncia de maltractaments als centres d’internament d’immigrants de Barcelona i València. Entre les altres qüestions subvalorades són la investigació sobre la fundació del gendre del rei Joan Carles, presumptament acusada de rebre una subvenció excessiva en el cas Palma Arena de Mallorca i l’absolució per part del Tribunal Suprem de Núria Pòrtulas de la qual es va fer escàs ressò comparativament amb l’empresonament per pertànyer pressuntament a banda armada el 2007.

distes Europeus (APE). Mora (Madrid, 1964) ha treballat durant deu anys en la secció de Cultura d’El País. El 2005, va ser nomenat corresponsal a Lisboa; el 2008, es va incorporar a la corresponsalia de Roma.

ha encomiat els homes i dones que, en l’ombra, han assumit molts “riscos” per aconseguir l’alliberament dels periodistes.

21 de juny

Giménez. nou responsable gironí de RNE

MIGUEL MORA PREMI FRANCISCO CERECEDO. El periodista Miguel Mora, corresponsal d’El País a Roma és guardonat amb el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo, convocat per l’Associació de Perio-

Cristina Gallach és un dels guardonats pels premis de l’Associació de la Premsa de Madrid

RETALLADA INTERNACIONAL A THE GUARDIAN. Les edicions internacionals dels diaris britànics The Guardian i Observer que s’imprimeixen a Madrid, Nova York, Frankfurt, Malta i Xipre deixaran de vendre’s a partir de l’1 d’octubre de 2011. Es tracta d’una mesura d’estalvi dintre del propòsit de prioritzar el web davant del paper

OLIART PRESENTA LA DIMISSIÓ. El president de RTVE, Alberto Oliart, presenta la dimissió “irrevocable” després d’haver adjudicat la Corporació un contracte per a Las mañanas de la 1 a l’empresa Telefónica Broadcast Services (TBS) dirigida per Pablo Oliart, fill seu. El Consell d’Aministració de RTVE publica una nota en què comunica que assumeix el mandat de manera provisional a l’espera d’un nou nomenament per part de les Corts Generals.

7 de juliol ELS EDITORS CONFIEN EN UN 70% D’INGRESSOS EN PREMSA. La patronal dels editors espanyols de premsa agrupats a l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) creuen que si bé el futur del negoci es desviarà cap al diari digital a mig termini, un 70% dels ingressos seguirà vivint del paper. Això mateix consta en un informe presentat per Deloitte sobre el futur de la premsa a l’Estat espanyol. El document s’ha elaborat a partir d’enquestes i entrevistes amb els principals socis d’AEDE.

12 de juliol ANTENA 3 RECONEIX EL TREBALL DE PERIODISTES DE LA UPF. Un equip d’estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra queda guanyador ex aequo amb la Universitat de Navarra del “Proyecto Mañana” una iniciativa d’Antena 3 per dissenyar els informatius del futur. En el projecte han participat les millors facultats de comunicació de l’Estat espanyol. El contingut dels treballs a concurs estava basat en les notícies generades el 20 de maig i sobre aquestes aportar noves idees i mètodes en la presentació de les notícies.

APROVAT EL LLIBRE D’ESTIL DE LA CCMA. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aprova el Manual d’ús, tercera i última part del Llibre d’estil de la CCMA, que ja tenia aprovat des del 2006 el portal lingüístic Esadir i la Guia editorial des de 2010.

El nou document desenvolupa les directrius de la Guia editorial i concreta l’aplicació a les diferents plataformes, pel que fa a l’aplicació i la difusió de continguts. El Manual d’ús és una eina de treball útil en l’exercici diari dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio.

ROSA CULLELL CONSELLERA DELEGADA DE MEDIA CAPITAL. El Consell d’Administració del grup portuguès de comunicació Media Capital nomena Rosa Cullell (Barcelona, 1958) nova consellera delegada en substitució de Bernardo Bairrao. El grup portuguès és propietat de Prisa en un 80% i pertany el canal de televisió TVI, diverses emissores de ràdio i la productora Plural. Cullell és llicenciada en Ciències de la Informació i diplomada en Alta Direcció per l’escola de negocis IESE. Va exercir com a periodista en diversos mitjans, entre aquests a la secció d’Economia d’El País. Ha ocupat càrrecs directius en empreses importants. Va ser directora general adjunta executiva de “La Caixa”, de la Direcció General del Gran Teatre del Liceu i de la Direcció General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

ANTONIO CERRILLO, PREMIAT. El redactor de La Vanguardia Antonio Cerrillo rep el premi Siemens de periodisme sobre innovació pel reportatge “Pobres en energia, pero derrochadores”, publicat en la secció Tendencias el 7 de març de 2011. El president de la CEO, Joan Rosell, l’encarregat de lliurar el premi, destaca el “gran potencial innovador “que hi ha per explotar a l’Estat espanyol. Francisco Belil, conseller delegat de Siemens a Espanya reclama que “es reformi el sistema educatiu i de formació per fomentar els valors empresarials i les enginyeries.”

Foto: UPF

14 de juliol

Foto dels estudiants guardonats

la política i del periodisme. Kiosko y Mas aporta una nova manera d’accedir a la informació des de les pantalles.

EL QUIOSC A CASA. Més de trenta diaris i revistes s’agrupen a la plataforma digital Kiosko y Mas on la majoria dels grups editorials espanyols, entre aquests Prisa, Vocento, Godó, RBA, Axel Springel, Público, Intereconomia i Zeta, ofereixen la possibilitat de subscripcions a publicacions per llegir en tauleta. L’experiència es presenta al Palau de La Cibeles de Madrid amb assistència del director de l’ABC, Bieito Rubido; d’El País, Javier Moreno; d’Ángel Expósito, de La 10 Notícias; el ministre de Foment, José Blanco, i altres personalitats del món de

NOMENAMENTS A EL PERIÓDICO. La direcció d’El Periódico de Catalunya ha donat llum verda al nomenament de dos nous càrrecs, dues periodistes amb una dilatada carrera professional que ja formaven part de la redacció del diari. Es tracta de Neus Tomàs (Lleida, 1973), que tindrà al seu càrrec els temes de Política, i Gemma Robles (Madrid, 1975) nova delegada del periòdic a Madrid. Tomàs substitueix Carles Cols mentre que Robles substitueix Manel Vilaseró.

Neus Tomàs, nova responsable de Política.

19 de juliol EVA FERNÁNDEZ NOVA DIRECTORA GENERAL D’EL MUNDO. Unidad Editorial nomena Eva Fernández nova directora general d’El Mundo amb la missió d’“enfortir la gestió integral de les capçaleres que composen actualment la companyia”. Fernández és doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat San Pablo-CEU i màster en E-Bussiness-Commerce per la Universitat Politècnica de Madrid. Fernández va començar la carrera professional al Banc Santander (Direcció d’Auditoria Interna) per passar més tard a gestionar responsabilitats tecnològiques en diverses empreses.

20 de juliol DANI SENABRE SUBSTITUEIX JOAN MARIA POU. Tu diràs tindrà com a presentador Dani Senabre en la nova temporada futbolística de RAC1.Així pren el relleu de Joan Maria Pou a la mitjanit esportiva catalana. Senabre va néixer a Barcelona el 1981. En la jove trajectòria sempre hi ha figurat el futbol. Va presentar a la SER el programa La graderia. Darrerament, ha estat a la COPE amb l’equip de Paco González. El nou presentador assegura que canviarà “molt poques coses del Tu diràs. El programa va ser líder el mes de maig del 2010 amb Joan Maria Pou, que continuarà al capdavant de les retransmissions esportives.

Senabre també ha fet incursions a televisió, ha publicat articles a la premsa i dos llibres un d’aquests Iniesta, un any al paradís.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

6 de juliol

13 de juliol

Foto: Julio Carbó / El Periódico

que el grup ha anunciat recentment. El director executiu de l’àrea comercial del grup, Adam Freeman, atribueix la retallada als “canvis estructurals que afecten el sector dels diaris en paper”. Les versions internacionals de The Guardian i Observer s’havien anat reduint des de 2010.

91

DIA A DIA

LA PRESIDÈNCIA DE RTVE SERÀ ROTATÒRIA. Davant la impossibilitat que PSOE i PP arribin a un acord en el Congrés per nomenar un candidat de consens que ocupi la cadira que ha deixat buida Alberto Oliart, el consell de la Corporació opta per una solució rotatòria i mensual. Els onze membres que componen el consell es rellevaran en el càrrec cada mes.

31 de juliol EL PUNT I L’AVUI UNEIXEN CAPÇALERES. El Punt i l’Avui uneixen capçaleres amb el nom conjunt El Punt Avui. El diari té la mateixa estructura, ordre i disseny que fins ara tot i incorporar més paginació a partir de setembre i una nova secció de Catalunya en què es concentraran les informacions de proximitat de tot el territori català. La secció de Política serà presentada en clau catalana i aprofundirà en les decisions del Govern de la Generalitat. La secció del govern espanyol continuarà com fins ara. Les planes d’Europa-Món reflecteixen què passa més enllà de les nostres fronteres a través dels corresponsals propis.

La secció Diàleg es converteix en Punt de Vista, un espai genuí d’opinió en el qual s’incorporen analistes que fins ara només publicaven a El Punt.

3 d’agost LA LFP

I LES RÀDIOS ENFRONTADES PEL CÀNON. La Lliga de Futbol Professional i les ràdios públiques i privades continuen enemistades per causa del cànon que la institució futbolística vol aplicar a les ràdios pels drets d’emissió dels partits. Ara mateix, es produeixen dues declaracions contradictòries. Una del president de la LFP, José Luís Astiazarán, en què parla dels “avenços significatius” en la negociació amb les emissores. Mentrestant, aquests neguen “amb rotunditat” que s’hagin produït avenços.

4 d’agost

1 d’agost L’EXÈRCIT EGIPCI RETÉ ALBERT ELFA. El corresponsal de TV3 Albert Elfa

6 d’agost

Foto: TVC

i el càmera que l’acompanya són detinguts mentre es trobaven en una protesta a la plaça Tahrir del Caire, una informació que cobria l’equip de TV3. La protesta es manté a la plaça des de fa més de tres setmanes. Albert Elfa i el càmera passen unes quantes hores a la caserna fins que arriben representants de l’ambaixada i els posen en llibertat.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

L’APM DETECTA CINC-CENTS COMIATS A L’AUDIOVISUAL. L’Observatori de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) detecta que en els últims quatre anys s’han produït cinc-cents acomiadaments de professionals vinculats als mitjans audiovisuals, com ara Marca TV i canals d’Unidad Editorial.

ADÉU AL XORNAL DE GALICIA. Es publica l’últim número del Xornal de Galicia rotatiu bilingüe al qual només es podrà tenir accés en versió digital. El motiu del tancament s’atribueix a la manca de lectors i de suport institucional.

AGOST

92

lears en les quals va guanyar el PP. El president Bauzà diu que el nomenament cobreix un buit i “és temporal”.

L’AVANÇAMENT ELECTORAL APARCA EL CEMA. El Consell Audiovisual Espanyol encara pendent de posada en marxa es veu aparcat a causa de l’avançament electoral. El ministre de la presidència, Ramon Jáuregui, reconeix en declaracions a Europa Press, que un dels seus projectes insígnia, el consell de l’audiovisual espanyol (CEMA), no arribarà a bon port per causa de les eleccions anticipades.

La llei de transparència informativa i accés dels ciutadans també s’haurà d’esperar. El CEMA seria l’equivalent del CAC català a l’Estat Espanyol. El Govern ja ha aprovat la creació del CEMA, però no ha pogut nomenar-ne els set membres, comptant el president, ja que per fer-ho en primera instància cal una majoria qualificada i el PP no n’està “en disposició”.

Elfa va ser retingut per l’exèrcit egipci

8 d’agost 2 d’agost NOU DIRECTOR GENERAL D’IB3. El president balear, José Ramon Bauzà, col·loca al capdavant d’IB3 el conseller de Presidència, Antoni Gómez. Va ser coordinador de la campanya electoral per les autonòmiques ba-

MARSÉ REVISA L’OBRA PERIODÍSTICA. L’escriptor i periodista Juan Marsé (Barcelona, 1933) revisa a la casa estiuenca de Calafell el seu pròxim llibre titulat Juan Marsé, periodismo perdido, un primer assaig periodístic que comprèn des del primer text editat a la revista Arcinema fins al 1978 en

què publica a la satírica Por favor de la qual més endavant serà redactor en cap. L’obra periodística de Marsé s’estén des del temps més dur de la censura franquista fins a principi de la Transició. Després d’una estada a París, torna a Barcelona i col·labora a la revista Bocaccio amb el pseudònim de Juan Faneca. Per aquesta època, escriu crítiques de televisió, guions de cinema, reportatges i textos diversos. El llibre d’en Marsé periodista serà editat per la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull.

10 d’agost RNE OBRE OFICINA A LA XINA. Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) obrirà el setembre la primera corresponsalia a l’Àsia.

La dirigirà Francisco González Forjas fins ara corresponsal a l’Orient Mitjà amb seu a Jerusalem.

13 d’agost BLANCA BASIANO PRESENTARÀ INFORMATIUS A ANTENA 3. La periodista Blanca Basiano, presenta per primera vegada els informatius de cap de setmana d’Antena 3 i substitueix Lourdes Maldonado. La nova presentadora de la cadena de Planeta va néixer a Pamplona fa trenta-un anys. Des de fa tres, treballa en informació política a Antena 3. Creu que els i les periodistes han de ser “tot-terreny”.

14 d’agost EL 9 ESPORTIU ARRIBA ALS QUIOSCS. El 9 esportiu, únic diari esportiu en català arriba als quioscs. Per primer cop en moltes dècades els lectors i lectores afeccionats als esdeveniments esportius podran informar-se tots els dies a través del català amb referents de país. El projecte es va generar l’any 2002 amb el naixement d’El 9 Esportiu de Catalunya. La publicació ha viscut diverses etapes acompanyant de diversos diaris (últimament a El Punt) fins a l’eclosió actual com a capçalera independent del periodisme esportiu en llengua catalana.

El 9 Esportiu presenta un format renovat i reforçat.

20 d’agost RTVE A CATALUNYA VEU UN ERROR EN EL VÍDEO DE 24 HORAS. El Consell Assessor de RTVE a Catalunya considera un “error greu” el tractament que va oferir el canal 24 Horas sobre l’incident entre José Mourinho i Tito Vilanova en què només es va veure l’empenta del segon de Guardiola en resposta a l’agressió prèvia del tècnic portuguès. El Consell opina que es tracta d’una “manipulació intencionada i demana al president en funcions de l’ens públic, Manuel Esteve, que faci pública una rectificació i s’assumeixin responsabilitats com es va fer en la xiulada a l’himne espa-

Giuseppe Sarama del rotatiu dels bisbes italians Avvenire són segrestats prop de Trípoli quan s’hi traslladaven en automòbil des de Zawiya. Un grup de civils lleials a Gaddafi detenen el vehicle, maten el conductor i s’apropien dels seus telèfons per satèl·lit, mentre entreguen els periodistes a un grup de militars fidels al dictador.

23 d’agost

25 d’agost

DENÚNCIES CONTRA AGRESSIONS POLICIALS. Periodistes i fotògrafs denun-

FA 75 ANYS DE L’ASSASSINAT DE JOSEP MARIA PLANES. Es compleixen

cien a títol personal les agressions que van rebre per part d’agents de la Unidad de Intervención Policial (UIP) el 19 d’agost quan informaven d’una manifestació laica, crítica amb la visita del Papa a Madrid. Els periodistes Paloma Aznar, Gorka Ramos i el fotògraf Daniel Nuevo han presentat denúncies als jutjats, com també ho estan fent alguns estudiants, que acusen els agents d’haver estat apallissats. Algun d’ells va haver de ser atès en un hospital de campanya de la Gran Via.

75 anys de l’assassinat per la FAI del periodista Josep Maria Planes. Va ser el 24 d’agost de 1936. Avui Regió7 fa esment de la seva història. Planes va néixer a Manresa el 1907.

Al principi de la Guerra Civil, havia publicat diversos articles en els quals denunciava les crítiques de l’organització. Havia començat el treball de periodista a la Publicitat amb escrits en què parlava de les relacions entre el “pistolerisme i l’anarquisme”. Un cèntric carrer a la ciutat de Manresa porta el nom de Josep Maria Planes.

LES EMISSORES PRIVADES NO PAGARAN A LA LFP. L’Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial (AERC) anuncia davant la imminència de la Lliga 20112012, que té la intenció d’acudir als estadis de futbol per narrar els partits de la primera jornada de Lliga els dies 26 i 27 d’agost. Puntualitzen, alhora, que “no pagaran el cànon que exigeix la Lliga de Futbol Professional”.

27 d’agost OBRE VISA POUR L’IMAGE. El Festival Visa pour l’Image obre la portes a Perpinyà i converteix la ciutat en la capital del fotoperiodisme. La 23a edició present dedica la primera setmana als professionals. A partir del 5 de setembre es podran veure en 24 exposicions imatges que mostren la realitat més palpitant en tragèdies com el tsunami del Japó, les inundacions a Bangladesh, les revoltes a Tunísia, Egipte o el Líban i també les dramàtiques imatges dels joves africans empresonats a Sierra Leone del fotògraf de Bilbao resident a Barcelona, Fernando Moleres, guanyador del World Press Photo dues vegades. La fotògrafa Conxi Molons, col·laboradora del Diari de Girona exposa a Visa Off un reportatge de 30 imatges en color sobre la vida del poble Kmehr a Cambodja realitzat en col·laboració amb el mataroní Agustí Vilardebó.

24 d’agost DETINGUT EL PRESUMPTE ORGANITZADOR DE L’ASSASSINAT DE POLITOVSKAIA. El Comitè d’Instrucció (CI) de Rússia sol·licitarà que es confirmi l’arrest el passat 23 d’agost d’un excoronel per la presumpta implicació en l’assassinat, el 7 d’octubre de 2006, de la periodista Anna Politovskaia. El portaveu del CI, Vladimir Markin assenyala que la investigació ha establert presumptament que l’exoficial de policia identificat com a Dimitri Plavliuchenkov va “organitzar per encàrrec” l’assassinat de Politovskaia, una de les professionals més crítiques amb les polítiques del Kremlin.

PERIODISTES ITALIANS SEGRESTATS. Domenico Quirico, Elizabetha Rosaspima del Corriere della Sera de Milà i

Josep Maria Planes va morir assassinat per la FAI el 1936

EN LLIBERTAT ELS ITALIANS SEGRESTATS A TRÍPOLI. Els periodistes italians que van ser segrestats prop de Trípoli estan sans i estalvis, segons un comunicat dels directors dels respectius diaris. La pàgina web del Corriere della Sera recull les declaracions de Rosaspima, que es va posar en contacte amb el director del diari, Ferruccio de Bartolí, després de ser alliberats i assegura que “tots estan bé”. “Fins fa una hora, pensava que moriria”, afegeix.

ES DISPARA LA “TV.NET”. El consum de televisió a través d’Internet, ja sigui per l’ordinador, mòbils o tabletes, s’ha disparat en els últims 12 mesos. Es compten per milions els nous usuaris que s’han incorporat a la “TV.net”. El portal de RTVE va obtenir el juliol 11 milions d’usuaris, xifra superior als 2.700.000 que el mateix mes de 2010, segons l’OJD. Tele 5 ha incrementat l’audiència al web en prop de 2,5 milions. Antena 3 ha obtingut un milió de seguidors nous. La televisió per Internet permet accedir per poca despesa a material exclusiu, entre aquests preestrenes de teatre o cinema.

Foto: William Albert Allord / NG

de la Cambra Baixa mentre se celebra el Ple del Congrés. Les expulsions tenen efecte després que els uixers els adverteixin que la seva vestimenta és “inapropiada” per romandre a l’hemicicle, ja que no compleixen les normes dictades pel president Bono. El periodistes denuncien haver rebut un tracte “humiliant injustificable” i lamenten que els serveis de premsa de la institució no els hagin tractat dignament. Les expulsions han privat els periodistes d’enviar les informacions des d’espais adjacents a la Cambra Baixa (des d’un pati) del qual també han estat expulsats. Un fotògraf afectat estudia la possibilitat d’emprendre accions legals en contra.

Foto: Arxiu

PERIODISTES EXPULSATS DEL CONGRÉS PER CULPA DE LA VESTIMENTA. Uns deu periodistes són expulsats

Una de les imatges que s’exposen a Perpinyà

29 d’agost EL CAC EXPEDIENTA ARUCITYS DE 8TV. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) obre un expedient al programa Arucitys de 8TV per l’emissió seleccionada d’imatges de les sèries Hispania, The walking dead i Spartacus en horari protegit no recomanat per a menors de 13 anys. Segons el CAC, l’emissió el 15 d’abril del programa va emetre escenes de violència física fins a provocar la mort, sadisme i actes violents amb profusió de sang accentuats per efectes visuals de càmera lenta. L’expedient comporta un període d’informació prèvia perquè 8tv pugui fer al·legacions abans que el CAC interposi una multa per infracció qualificada de “molt greu”, que pot anar de 90.000 a 800.000 euros.

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

nyol a la final de la Copa del Rei. L’escrit del Consell de RTVE a Catalunya és la segona queixa formal després de la carta de Sandro Rosell. TVE, per la seva banda, considera que la retransmissió del partit va ser “impecable”. TVE va difondre l’agressió de Mourinho en tots els informatius. Malgrat això, reconeix l’error del canal 24 Horas.

93

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

EL COLEGIO CUMPLE UN CUARTO DE SIGLO

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

Creado el 6 de junio de 1986, el Colegio de Periodistas de Cataluña cumple 25 años. A mediados de los ochenta la Asociación de la Prensa de Barcelona se debatía en medio de la incertidumbre y de graves problemas económicos, causados sobre todo por el cierre de la Hoja del Lunes, un grupo de diarios editados por las asociaciones de prensa provinciales.

En aquel difícil contexto, la creación del Colegio suponía un salto adelante que permitía reinventarse y mantener la unidad de la profesión en Cataluña. “Nos reunimos y decidimos que se tenía que crear un Colegio. No hubo polémica alguna con los asociados porque sabían que sino aquello se hundía”, recuerda el veterano periodista Josep Maria Cadena, director de la Hoja del Lunes de Barcelona. Las demás asociaciones catalanas de periodistas se sumaron al proyecto.

Pero mientras en Barcelona todo iba sobre ruedas, en Madrid empezaron a verlo con recelo, sobre todo desde el International Press Institute (IPI), que lo veían cómo un presunto ataque a la libertad de expresión y una presunta manipulación de los periodistas catalanes por parte de la clase política. La Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) se sumó a este grupo de reticentes, así como El País y Diario 16.

A pesar de que en Madrid seguían criticando el proyecto, el 13 de noviembre de 1985 el Parlament de Catalunya aprobaba la ley de creación del Colegio, y el 6 de junio del año siguiente se creaba el mismo. “El Colegio significó la superación de una anomalía antipática porque ya no se trataba de una élite, de unos privilegiados”, recuerda Narcís-Jordi Aragó, el presidente de la asociación gerundense entre 1981 y 1986. “Supuso un salto muy grande”, reconoce.

EUDALD COLL

94

El primer punto es el precio de las suscripciones en paquetes (papel, web, tablet, teléfono). Ello acostumbra al público a pagar por sus noticias y puede mitigar la reducción de suscripciones a ediciones impresas, porque la gente las mantiene dentro del paquete integrado que adquiere.

Un segundo punto es el precio de los anuncios. Medios como el New York Times, The Economist, Financial Times y Reuters fueron los primeros en ofrecer publicidad en sus versiones tablet y han obtenido ganancias sustanciales. El tercer punto son los gastos.

Es difícil separar la operación digital de la impresa, lo que implica que los medios necesiten sostener de forma simultánea dos corrientes de negocio. Doctor anota que si una empresa se convierte progresivamente en digital, los gastos se reducen con menos infraestructura física, menos oficinas y más personal móvil. La suma de estos tres elementos puede permitir empezar a vislumbrar el futuro próximo sostenible.

A todo ello, hay que añadir que las plataformas conjuntas están introduciendo novedades en la creación de contenidos y publicidad nueva para medios.

“El negocio digital y las plataformas móviles es estratégico para nosotros”, afirma Ismael Nafría, director de contenidos de La Vanguardia, que tiene una aplicación para plataforma Apple, una de las más descargadas en el AppStore español y que en breve estará para Android. En general, Nafría piensa que los tablets son “una parte del futuro del periodismo, que significa no hacer una única cosa sino muchas, distintas, creativas, y cada vez más. Es el tiempo que nos toca vivir”. En la misma línea, Chus del Río, director digital del quiosco digital Digital +, afirma: “Estamos en un entorno cambiante y que se está descubriendo a sí mismo, por lo que el proceso de prueba-error no tiene que asustar a nadie. Lo que ayer parecían grandes ideas puede que mañana no lo sean tanto, y viceversa. Pero quien no lo intente se quedará en el camino”.

CUANDO EL MUNDO CABE DENTRO DE UN TABLET

LINA MARÍA AGUIRRE DE JARAMILLO

El incremento del uso de equipos móviles ha pasado del 2,6% en agosto de 2010 al 5% en julio de 2011. Según Morgan Stanley Research, el mercado de teléfonos inteligentes crecerá hasta 1.000 millones de aparatos en 2013. Por otro lado, Informa Telecoms & Media, predice que los beneficios por concepto de publicidad en dispositivos móviles aumentará ocho veces de cara a 2015.

Ken Doctor, investigador y autor del libro Newsonomics sugiere tres grandes puntos que “dividirán ganador y perdedores en 2015, cuando los periódicos impresos se hayan convertido en una elección de un nicho de público y el consumo digital de noticias sea nuestro modo de vida”. Doctor asume una expectativa de margen de ganancias del 10% para los medios.

LOS GABINETES DE PRENSA EN LA ERA 2.0 La digitalización del consumo de información conlleva nuevas formas de trabajar que a los gabinetes de prensa les está siendo difícil asimilar. Más allá del cambio tecnológico, la desintermediación provocada por la Red plantea también nuevos retos. Los periodistas de fuentes deberán tener en cuenta las redes sociales y posicionar de manera correcta su organización en Internet. La Cámara de Comercio de Barcelona o la Universidad Abierta de Cataluña (UOC) ya lo han hecho y son referentes.

El nuevo entorno digital obliga a los gabinetes de prensa a adaptarse y a reorientar sus estrategias. “Los ciudadanos han cam-

biado sus hábitos, los medios también lo están haciendo, pero las fuentes no, lo empiezan a hacer ahora. El periodismo de fuentes debe saber responder al nuevo modelo”, afirma el periodista Javier Velilla, socio-director de Comuniza, consultoría estratégica de comunicación. Un análisis decía que sólo un 12% de las notas de prensa se consideran publicables. “En un contexto de sobreabundancia de información, lo importante será aportar contenido de valor para la persona adecuada en el momento adecuado.

Y para generar valor hay que estar adaptado a los nuevos lenguajes y a los nuevos ritmos”, considera Velilla.

Con todo, muchas empresas siguen ajenas a los cambios, a pesar de que Facebook y Twitter. “La cuenta de Twitter de la Cámara de Comercio de Barcelona tiene más de mil seguidores. Se trata de personas que voluntariamente han decidido escucharte. Si la Cámara sigue a periodistas económicos y ellos siguen a la Cámara se genera una relación digital muy estrecha y una conexión mucho más sólida que por correo electrónico”, argumenta Velilla. Otro ejemplo de buenas prácticas, es el de la UOC. Unas veinte personas trabajan en el área de comunicación. La apuesta por una forma de comunicarse diferente ha dado como resultado una web abierta que da cabida, en todos los formatos y todos los soportes posibles, a muchísimo conocimiento que genera la institución. La UOC tiene unos cuarenta canales de comunicación diferentes. Cada canal que abren tiene un lenguaje, un público específico, un equipo que lo alimenta y una estrategia definida.

XAVIER SULÉ

VALORES: LA FAMILIA GANA A LA TELEVISIÓN Varios expertos consultados por CAPÇALERA desinflan la idea según la cual los medios audiovisuales tienen una gran influencia en la transmisión de valores. Según estas fuentes, la familia, amigos o entorno social siguen teniendo un potencial enorme y superior. En lo que no hay acuerdo, es en si existe una ideología difusa compartida entre los medios: hay quien afirma que es así mientras otros aseguran que los medios sólo amplifican los valores ya presentes en la sociedad.

Uno de los motivos que explican, en Italia, la continuidad de Berlusconi al frente del gobierno italiano tras múltiples fechorías es la capacidad demostrada una y otra vez de gobernar el marco mental del país a través de su imperio mediático.

En Italia, y en muchos otros lugares, la televisión ha actuado como un potente transmisor de valores, con la intención de generar un caldo de cultivo con fines electorales. Esto ha generado una imagen todopoderosa de los medios que no es ni completa ni cierta del todo a la hora de transmitir determinados valores. De hecho, hay quien pone en duda

quedáramos al margen de los recortes habiendo departamentos tan sensibles para la cohesión social y el bienestar de la ciudadanía como Enseñanza, Salud o Bienestar Social que también tienen restricciones, aunque menores”.

Sobre el cierre de Comunicàlia, en un momento en que el sector se pregunta qué pasará con los organismos que apoyan a medios locales como la Red Audiovisual Local (XAL, por sus siglas en catalán) y COM Ràdio, Josep Martí opina que “debe haber recursos públicos destinados a garantizar a los medios locales unos máximos de calidad mediante la producción sindicada de contenidos”. Y a la pregunta sobre si se debe garantizar la existencia de dos redes de distribución de contenido pagadas con dinero público responde que “quizás ya hay suficiente con una”. Del mismo modo reconoce que la Agencia Catalana de Noticias (ACN),

ENTREVISTA A JOSEP MARTÍ Desde febrero, Josep Martí es el Secretario de Comunicación del Gobierno de la Generalitat. Sobre los retos y prioridades de su mandato, Martí reconoce que “hemos vivido un tiempo donde parecía que con la voluntad era suficiente. Y de repente la voluntad se ha manifestado insuficiente porque tarde o temprano hay que abrir el cajón donde están los recursos económicos que acompañan esta voluntad. Así, un primer reto es este nuevo paradigma de optimización de los recursos que no ha venido para marcharse sino para quedarse durante un tiempo. Y eso pasa por revisar todo lo que se hace desde la Secretaría, apuntalando bien aquellas cosas imprescindibles, innegociables, que tenemos que hacer, optimizando recursos, y ser tremendamente agresivos al no dedicar recursos en cosas que el Gobierno no debe hacer porque no son sustanciales. Porque hay cosas que si no las hacemos, no pasa nada”.

Martí criticca que muchas veces se pone a las espaldas del Gobierno la responsabilidad de salvar toda clase de iniciativas. Y esto es especialmente aplicable al mundo de los medios de comunicación cuando, en realidad, la pluralidad y la libertad de opinión y de expresión no están amenazadas”. Martí continúa manifestando que “no sirve utilizar coartadas para dar a algunas cosas un valor añadido incalculable, como si fueran una herramienta imprescindible para el país”.

Respecto a las declaraciones del presidente Mas admitiendo que seguirían los recortes, Martí va en la misma línea: “La situación de restricción presupuestaria que se ha anunciado que se mantendrá en el próximo ejercicio también afectará a la Secretaría de Medios de Comunicación, como no puede ser de otra manera. No me sentiría cómodo si

la XAL y el Consorcio de Comunicación Local “son tres patas que hacen un trabajo importante y están llamadas a tener un poco más de relieve en un momento en que parte de la ayuda directa desaparece por limitaciones presupuestarias”.

Hablando del catalán en los medios y la política que se impulsará en este sentido, Josep Martí opina: “De momento todos los gobiernos han entendido que el catalán necesita apoyo porque ya no está normalizado. Y este también”.

JOSEP NIETO / JORDI ROVIRA

LA BATALLA DE LOS COMENTARIOS EN LOS DIARIOS DIGITALES Los comentarios digitales se multiplican en los diarios en línea, a la par que prolifera la figura del community manager, destinado a poner un poco de orden. “La comunidad no se crea sola. Y es bueno que el usuario vea que detrás hay gente que le da respuesta.

Sobre todo cuando se interpela al medio o directamente al autor de la información, aportando datos o cuestionando alguno, siempre es mejor pronunciarse”, apunta Caterina Úbeda, responsable de medios digitales de Sapiens Publicacions.

Uno de los riesgos de los comentarios digitales libres, según Francesc-Marc Álvaro, columnista de La Vanguardia, es la manipu-

lación que se ampara tras su anonimato. Está convencido de que “hay grupos políticos, sociales y religiosos con ideologías destructivas que utilizan la Red donde antes utilizaban los panfletos de papel”. En esta línea, Javier Díaz Noci, profesor de Periodismo en Internet en la UPF afirma que “no hay pruebas que lo confirmen, pero sí elementos que hacen sospechar que, en determinados momentos, llegan grandes cantidades de mensajes en una misma línea, de madrugada, por ejemplo, muy intencionados y muy bien dirigidos, seguramente por partidos políticos o colectivos afines, asociaciones o clubes de fútbol que sueltan globos sonda en campañas orquestadas”.

Otro peligro, opina Frederic Porta, columnista de El 9 Esportiu, es que no permite crer debate sino que sólo genera cotilleo y expectación. Así, Díaz Noci reconoce que “el sistema de registro de los usuarios no garantiza la veracidad de los datos suministrados por el usuario”. Y cuando se obliga a registrarse, los comentarios caen considerablemente, tal y como han comprobado en Público. En cuanto al tipo y calidad Díaz Noci recuerda que “en cabeceras como The Guardian, The New York Times —acceso de pago— o Le Monde, los comentarios de los lectores —obligados a utilizar su nombre real— están mucho mejor argumentados. En cambio, en El País o La Repubblica se observan comentarios más viscerales, más propios de la cultura latina”.

CARME ESCALES

ENTREVISTA A ELISENDA NADAL I TONI ULLED Fotogramas, la revista de cine decana en España hace tres generaciones que funciona con la misma familia al frente. Elisenda Nadal, que la dirigió durante cuatro décadas, y su hijo Toni Ulled, el director actual, repasan la historia de Fotogramas.

Elisenda trabajó en Garbo, Fotogramas y Cristal fundadas por sus padres, Antonio Nadal-Redondo y M. Fernanda Gañán, hasta que en 1968 sustituye a su padre al frente de Fotogramas y está treinta y nueve años en el cargo. “Desde pequeña, cuando salía de la escuela me iba al despacho de mis padres donde había unas revistas fantásticas del extranjero. Las revistas de aquí, en plena posguerra, eran muy feas y de un color sepia.

Estaba obsesionada con aquellas revistas tan bonitas. (...) Yo tenía que hacer una revista de cine, pero como si no fuera de cine”, recuerda la periodista.

Toni Ulled tiene el referente de los padres y de los abuelos. “En casa me convencieron para hacer Periodismo. Después me di cuenta de que siempre había querido hacer periodismo, revistas, llegar al lector”.

Nadal cree que tuvo suerte de empezar a trabajar en los años setenta, años de cambios, en los que dio a Fotogramas una imagen mo-

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

que los medios efectivamente comuniquen valores. “¿[Los medios] transmiten valores o bien se limitan a mostrar modelos / personajes que, supuestamente, llevan impresos o contienen determinados valores?”, se pregunta el escritor y profesor Ferran Sáez.

El sociólogo Salvador Cardús sólo se muestra dispuesto a admitir que los medios “influyen”, y no que actúan directamente de transmisores de valores, sobre todo porque asegura que “los medios son tan diversos y cada uno de estos ofrece mensajes y discursos tan contradictorios que es imposible saber en qué dirección va la influencia”.

La otra cuestión es hasta qué punto estos medios “transmisores de valores” influyen efectivamente en la sociedad. “Vivir determinadas actitudes en el seno de la familia no es de ninguna manera lo mismo que verlas en una serie de televisión”, asegura Sáez. Los datos avalan las afirmaciones de Sáez. Un estudio concluyó que los jóvenes que miran poco la televisión comparten los mismos valores que los que consumen mucha.

JOAN SALICRÚ

95

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

derna. “Funcionó tan bien porque conseguíamos que no tuviera nada que ver con lo que se estaba haciendo aquí, sobre todo en la manera de escribir. Empezaron a escribir gente como Maruja Torres, Rosa Montero, Sol Alameda, y lo hacían de una manera que en otros lugares no admitían. Cuando después salió El País, Juan Luis Cebrián se me llevó las tres”. A propósito de estas tres plumas femeninas, Elisenda opina que las mujeres hacen las mejores entrevistas, “porque son más meticulosas y preguntan todo lo que quieren saber”.

Tanto Nadal como su hijo niegan ser mitómanos. “De hecho, una de las claves del éxito de Fotogramas es que no la hemos dirigido mitómanos, a pesar de hablar de un mundo que está lleno. Y eso nos permite ser más objetivos y saber qué puede llegar a mucha gente”, opina Toni.

Finalmente, Elisenda reflexiona sobre cómo han cambiado las cosas. “Las redacciones han cambiado. Antes cerrábamos la revista y nos íbamos de copas. Todo esto se ha acabado” Su hijo opina que “todo se ha profesionalizado un poco. Se ha perdido el espíritu del periodismo ‘canalla’”.

JORDI ROVIRA

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

DOSIER: LA ANOMALÍA DE LOS BLOQUES ELECTORALES

96

Desde hace treinta años los “bloques electorales” ha sido una constante en los medios públicos. Esta aplicación de criterios de propaganda política en la información en periodo de elecciones no se da en ningún otro país europeo. Los bloques electorales en radio y televisión consisten en la distribución de forma matemática del tiempo dedicado a la información electoral de los partidos en función del número de votos obtenidos. La mayoría de los partidos políticos han apelado al criterio de la Junta Electoral Central (JEC) como prueba de que los bloques se deben aplicar por mandato legal y que no hacerlo es vulnerar la ley. La historia muestra que han sido los mismos partidos —PSOE, PP y CIU— los que han impuesto desde los años 80 su criterio en la JEC. Esta situación fue denunciada por primera vez por los profesionales catalanes en 1996, a través del Sindicato de Periodistas, y se ha seguido denunciando a lo largo de la última década. Mientras los profesionales libran su batalla contra los bloques, los principales partidos políticos acordaban una reforma de la ley electoral vigente que iba en una dirección insólita en un intento de consagrar los bloques y ampliar su aplicación en el ámbito de las televisiones privadas. Es evidente la decepción que ha supuesto esta reforma: la clase política ha obviado las quejas de los profesionales sino también la realidad europea, distinta a la española.

NÚRIA ALMIRON

DOSIER: EL CONTROL SOBRE EL PODER DE LA IMAGEN Desde hace menos de una década, las campañas electorales vienen acompañadas de la práctica de la señal realizada, que implica que los partidos realicen en exclusiva la grabación de sus actos para ceder gratuitamente las imágenes y los cortes de voz a televisiones y radios. Así, las imágenes están al servicio de cada partido, formando parte de su estrategia de campaña y comunicación.

La práctica de la señal realizada está extendida a muchos países. “El control de la información de las campañas por los equipos electorales aumenta en todos los lugares y se extiende también a Internet y las redes sociales”, apunta el analista de medios Juan Varela, quien añade que en el extranjero “los partidos normalmente ofrecen sus imágenes, sin restringir el acceso y la información de los medios”. “En España la señal realizada se nos mezcla con el pulso por los bloques electorales”, incide Rosa Marqueta, directora de informativos de TV3.

Así pues la polémica por la señal realizada toma en España más fuerza que en otros lugares y las organizaciones profesionales luchar contra este control. TV3 hace años que tiene un acuerdo del Comité Profesional según el cual no dan la señal realizada si no les permiten entrar, como mínimo, una cámara al acto. Otros medios como TVE, BTV y Canal Sur tomas medidas similares.

Sin embargo, no todo son críticas negativas, ya que hay una parte de la profesión (televisiones con menos recursos) que valoran ahorrarse el coste de grabar estos actos. Por su parte, los partidos políticos se defienden asegurando que ofrecen las imágenes para que cada televisión destaque las declaraciones que les parezcan mejor y se excusan en problemas de logística y en los costes que los medios se ahorran.

EUDALD COLL

DOSIER: CERCO A LAS RUEDAS DE PRENSA SIN PREGUNTAS En los últimos años, políticos y personajes públicos han generalizado una práctica informativa que no se da en ningún otro país europeo: la posibilidad de preguntar. Según las organizaciones de periodistas. El origen de las ruedas de prensa sin preguntas se encuentra en el guión que la Oficina de Información y Comunicación de la Casa Blanca preparaba a Ronald Reagan.

El consultor en estrategia política y electoral, Pau Canaleta, considera que “escondiéndose y no aceptando preguntas, el político desprecia a los interlocutores y pone en riesgo su credibilidad”. También reconoce que los medios tienen parte de responsabilidad por retirar a los periodistas más experimentados de las ruedas de prensa.

Durante su asamblea anual, la Federación

Europea de Periodistas (FEP) aprobó por unanimidad una moción contra las ruedas de prensa sin preguntas a instancias de la Federación de Asociaciones de Periodistas (FAPE). Los delegados de la FEP mostraron su asombro ante esta práctica.

Las organizaciones profesionales —entre ellas, el Colegio de Periodistas de Cataluña— han suscrito un manifiesto que insta a partidos políticos y entidades a abandonar cualquier intento de limitar el ejercicio libre del periodismo. El manifiesto ha tenido el apoyo de 172 medios, organizaciones profesionales, y más de 10.000 personas.

FRANCESC MIQUEL

DOSISER: MÁS PRECARIOS, PEOR VISTOS EN LA CALLE La crisis ha incrementado los periodistas que ejercen en situación precaria. Paralelamente, los periodistas cada vez están peor vistos y se ha instalado el estigma de la manipulación y la tergiversación. Según una encuesta recogida en 2009 en el Informe Anual de la Profesión Periodística elaborado por la Asociación de Prensa de Madrid, casi el 60% de los ciudadanos tienen una imagen regular (48,9%), mala (8,3%) o muy mala (2,4%) de los informadores. Por si ello no fuera suficiente, el mencionado estudio de la APM concluye que el mercado laboral ofrece 30.000 puestos de trabajo como comunicadores, mientras que el censo de periodistas activos es de 60.000. Esta situación no se prevé que mejore; sobre todo si tenemos en cuenta que se licencian en el Estado español 3.000 nuevos periodistas (una sexta parte de universidades catalanas).

Muchos de los periodistas que hoy ejercen empezaron sin cobrar, sin contratos o como becarios. Al parecer, este tipo de condiciones laborales se han convertido en un peaje normal en la profesión. Al otro lado del Atlántico, la situación no es mucho más alentadora. Según un estudio de la web estadounidense The Daily Beast, la carrera universitaria más inútil es la de periodismo.

Ante este panorama, la mejora de las condiciones laborales de los periodistas es un primer paso para recuperar su buena imagen.

Una parte de la solución tendrá que venir de la ineludible recuperación económica, pero también deberán poner de su parte las empresas de comunicación y el sistema universitario. Es importante que se pueda ofrecer una formación polivalente que prepare a futuros profesionales multifacéticos, intelectuales y técnicos.

En este sentido, en los últimos años el Colegio de Periodistas de Cataluña está haciendo un gran esfuerzo por ofrecer un abanico formativo muy amplio y especializado en periodismo de calidad, nuevas tecnologías y proyectos empresariales.

FRANCESC MIQUEL

Se dice que el periodismo se ha feminizado, que las facultades de Ciencias de la Comunicación están llenas de mujeres jóvenes Pero, ¿hay tantas mujeres en los medios? Un estudio de la International Women’s Media Foundation ha indagado en esta realidad.

A pesar de los avances, las mujeres representan un 35% de los profesionales en los medios de comunicación, un 27% en cargos de dirección.

El estudio, dirigido por la profesora Carolyn Byerly, de la Howard University de Washington, ha sido apoyado por la Fundación Ford, la UNESCO y otras instituciones e incluye 522 empresas informativas de 59 países distintos entrevistadas personalmente entre 2009 y 2010. Cada país tenía un número de medios representativos a cubrir.

Por regiones, el estudio permite afirmar que los países de la Europa del Este y de la Europa del Norte son los que más presencia femenina tienen (un 52% de hombres frente a un 48% de mujeres en la primera zona geográfica de las dos mencionadas). También es en estas dos regiones donde la presencia de mujeres es más alta en los cargos de máxima responsabilidad (ambas zonas superan el 30%). Si nos referimos a la categoría de “periodistas” estrictamente, las mujeres superan ampliamente el 50% y, en algunos casos, sobre todo en la Europa del Este, llegan hasta el 56%.

Por otro lado, Europa Occidental fue representada por Alemania, España, Francia y el Reino Unido, donde se entrevistaron a 47 empresas informativas, que emplean a 14.020 mujeres y a 18.340 hombres. En este caso, las periodistas representan un 53% en Alemania, un 45% en Francia, un 43% en el Reino Unido y un 39,3% en España. En los niveles de máxima responsabilidad, las mujeres representan en España el 18,5%.

JOANA GALLEGO

DESPUÉS DE LAS ESCUCHAS ILEGALES Desde el 4 de julio, The Guardian ha publicado una serie de reportajes que ha permitido conocer hasta donde llega el poder del imperio mediático de Rupert Murdoch y la corrupción que salpica a altos miembros del Gobierno británico y la Policía.

El 16 de septiembre se supo que la Policía Metropolitana (Met), se había amparado en una norma muy controvertida de 1989, le Ley de Secretos Oficiales (OSA, en inglés) para requerir a los periodistas Nick Davies y Amelia Hill que entregaran sus archivos de investigación periodística, acusándolos de “incitar” a oficiales a filtrar datos policiales.

Finalmente, la Policía se hizo atrás admitiendo que había calculado mal la masiva reacción contraria de organizaciones y medios.

Fueron muchas las voces que pusieron el grito en el cielo, incluidos el Sunday Times y el Times, ambos de Murdoch. El director de The Guardian, Alan Rusbridger, recordó que el rotativo no había pagado a nadie por la información obtenida y que harían todo lo posible por proteger a sus fuentes.

El desarrollo del escándalo ha revelado la perniciosa proximidad no tan sólo entre oficiales e investigadores privados al servicio de redacciones sensacionalistas, sino también la de los propietarios de estas redacciones y los altos circuitos del poder económico y social.

El escándalo de las escuchas sigue dando que hablar. Pero ha quedado claro que el caso que nos ocupa es histórico y seguirá cuestionando la privacidad individual, la credibilidad de la prensa, su independencia real, y las tácticas tanto privadas como públicas a la hora de intentar hacer callar.

LINA MARÍA AGUIRRE DE JARAMILLO

VEINTE AÑOS SIN LA VOZ DE MONTSERRAT ROIG Veinte años después de su muerte —10 de noviembre de 1991—, Montserrat Roig es recordada por su obra literaria, mientras que su faceta periodística ha quedado relegada a un segundo plano. A pesar de su prematura muerte, con tan sólo 45 años, Roig dejó un corpus periodístico valioso y comprometido donde se combina el rigor, una escritura amena y la responsabilidad de una periodista que amaba su profesión.

En prensa tuvo una actividad frenética, ya que colaboró en numerosas publicaciones y cultivó distintos géneros con la profundidad y el rigor que siempre caracterizaron su obra.

“El suyo era un periodismo muy estadounidense, de rigor, de no fiarse de lo que nos decían”, afirma la escritora Isabel Clara-Simó, amiga, biógrafa y autora del libro Si me necesitas, silba. ¿Quién era Montserrat Roig?.

Además, su obra periodística no se limitó a la prensa escrita. Como entrevistadora, la fotógrafa Pilar Aymerich, destaca su curiosidad, una ética muy acusada y cómo seducía a los entrevistados. Joan-Anton Benach, que trabajó con ella en TVE, reconoce que “fue la mejor entrevistadora que tuvo el circuito catalán de TVE”. Los que la conocieron y vivieron de cerca su trayectoria periodística se lamentan de que Roig sea más conocida por su faceta como escritora que como periodista.

Y achacan este desconocimiento a que en la universidad no se le da la atención debida.

JORDI ROVIRA

CARLES SENTÍS, PERIODISTA EN PLENITUD Carles Sentís Anfruns (Barcelona, 19112011) murió pocos meses antes de culminar los cien años de existencia. Ocupó distintos cargos políticos, ejerció la diplomacia en varios países y también emprendió distin-

tos negocios, pero siempre y ante todo fue periodista. (...) Sin tener ninguna necesidad personal y con una situación profesional envidiable, se implicó en la defensa y modernización de las estructuras periodísticas.

Me refiero, a nuestro Colegio de Periodistas del que fue decano. Es importante dejar testimonio escrito de lo que representó para los del Grupo Democrático de Periodistas, los ‘subversivos’ según pensaban algunos de los que mandaban por encima de nosotros. (...)

Era una persona singular, que ponía por delante de todo la profesionalidad, el respeto a los compañeros. (...) Los que pudimos conocer de verdad a Sentís y sufrimos cuando supimos que, como diputado, el 23 de febrero fue prisionero de Tejero en el Congreso, tenemos la certeza de que era un hombre fiel a la palabra que daba y que creía en el país desde el ejercicio íntegro del periodismo.

JOSEP MARIA CADENA

CLIENTELISMO Y CRISIS EN LOS MEDIOS GRIEGOS Grecia cuenta con 22 periódicos de información general, 5 financieros, 13 deportivos y 30 publicaciones semanales a nivel nacional.

Además, existe otro par de centenares de rotativos regionales, unos 150 canales de televisión, unas 1.000 emisoras de radio y 5 agencias de noticias.

La pluralidad ideológica de la prensa es abrumadora. Tras su entrada en la UE en 1981 se inició una modernización del sector mediático: una época dorada en la que los rotativos fueron un cuarto poder controlado por pocas familias influyentes. Poco antes de dejar el poder en 1989, Andreas Papandreu (padre del primer ministro) otorgó licencias de las nuevas radios y televisiones a empresarios próximos a su partido (y lo mismo hicieron los conservadores de Nueva Democracia). “El gobierno creó un monstruo. Ahora los políticos están controlados por aquellos poderes económicos a los que permitieron crecer. El gobierno no controla los propietarios de las tres o cuatro cadenas de televisión más grandes, sino que es controlado por ellos. Los medios no atacan al gobierno, mientras sus propietarios reciban comisiones del Estado, como licitaciones de obras y contratos”, afirma el periodista Alexandros Velios.

En los últimos años, la irrupción de la prensa en línea y las redes sociales, sumada a la actual crisis, está repercutiendo muy negativamente en el sector, sobre todo el de la prensa escrita. Además, la crisis ha dejado ya sin trabajo a unos 900 periodistas de un total de 7.000, y el resto han sufrido reducciones de hasta un tercio del sueldo. Ante este panorama, los sindicatos reclaman que ahora es más necesario que nunca preservar la pluralidad mediática.

ANDRÉS MOURENZA

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

EL TECHO DE CRISTAL DE LAS MUJERES PERIODISTAS

97

CAPÇALERA OCTUBRE 2011

COM ENS VEU... DIEGO OMIL

98

153

OCTUBRE 2011