9 2017
Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I de Castelló
Programa d’Extensió Universitària · PEU
9 2017
Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I de Castelló
Memòria Viva. Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I. Fotografia de portada: Mas de la Cega. Vicent ens conta la vida en el mas. Font: M. Cruz García. Els articles d’aquesta publicació són responsabilitat única dels seus autors. Servei d’Activitats Socioculturals Vicerectorat de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals. Universitat Jaume I Àgora. Universitat Jaume I 12071 Castelló de la Plana Telèfon: 964 72 88 73 patrimoni-peu@uji.es Edita: Servei de Comunicació i Publicacions Correcció lingüística: Servei de Llengües i Terminologia Imprime: Innovació Digital Castelló S.L.U. ISSN: 1889-6359 Depòsit Legal: CS 161-2009
6
9
2017
Pág. 7
Editorial Ángel Portolés Górriz. Coordinador de Patrimoni. Universitat Jaume I
Pág. 9
Presentació Albert López Monfort. Director del Servei d’Activitats Socioculturals. Universitat Jaume I
Projectes en el territori Pág. 11
01. Un passeig per la nostra història. El projecte de 2016 Asociación Cultural Las Salinas de Cirat
Pág. 17
02. Les textures del patrimoni. Gaudint del patrimoni amb tots els sentits Grup d’estudi del patrimoni de Costur
Pág. 25
03. Els projectes de 2016 de Sot de Ferrer Grup del voluntariat local de Sot de Ferrer
Pág. 33
04. Fer valer el riu de Vilanova com a espai patrimonial Eugeni Trilles Fabregat, Josep Miquel Ribés Pallarés i Magí Espinach Briansó. Comissió de Patrimoni de Vilanova d’Alcolea
En profunditat Pág. 39
05. Patrimoni industrial per a tots els públics Diana Sánchez Mustieles. Blog Patrimonio Industrial Arquitectónico
Pág. 47
06. La gestió participativa del Patrimoni Cultural Immaterial: el model de Labrit Patrimonio Gaizka Aranguren i Sara González Cambeiro. Labrit Patrimonio
Pág. 51
07. Què és per a tu una comunitat patrimonial? Les #comunidadesciep Ángel Portolés Górriz (coord.)
7
... Recerques Pág. 59
08. Tots els llocs parlen de tu, de nosaltres Neus Chillida Zaragozá
Pág. 67
09. Conclusió de l’inventari de patrimoni immaterial de la província de Castelló Iván Esbrí Andrés
Pág. 73
10. La universalitat de les comunitats patrimonials: El cas de Bolívar (Equador) Vanesa García López de Andújar
Pág. 79
11. Un trinomi fantàstic: persones, patrimonis i xarxes socials. Agents per al canvi sociocultural Stella Maldonado Esteras
Pág. 87
12. Rioja Alabesa: el culte de les ànimes. Una reflexió enosocial Ruth Marañón Martínez de la Puente
Pág. 93
13. El valor de fer populars els coneixements sobre patrimoni. El cas de Cartagena José Antonio Rodríguez Martín
Pág. 101
14. Evolució de l’arquitectura tradicional urbana de Benlloch Beatriz Sáez Riquelme i Ángel M. Pitarch Roig
Pág. 109
15. En la recuperació del patrimoni cultural hi cabem tots: Rogelio Tena, testimoni viu de Vilafranca Joan Josep Trilles Font (coord.)
8
9
2017
EDITORIAL
Ángel Portolés Górriz. Coordinador del projecte Patrimoni Ens trobem en una cançó o en un costum perdut. En un objecte o en una fàbrica abandonada. Perquè ens veiem reflectits en aquests llocs. En aquests objectes. Perquè nosaltres així ho decidim. I entre tots resolem què és important i què volem conèixer, protegir i difondre. Perquè cada un d’aquests elements, cada un d’aquests béns patrimonials, ens defineix i ens connecta. I posen de manifest la necessitat d’establir vincles i connexions afectives entre nosaltres. Xarxes des de les quals compartir projectes i somnis per a fer, del nostre entorn, un lloc millor. En MEMÒRIA VIVA 9 volem centrar-nos en les persones que fan possible els projectes, situant el patrimoni com a recurs. Com a punt de partir per al desenvolupament d’un mosaic amb infinitat de petites accions que, de forma valenta i decidida, s’organitzen per a fonamental aqueixes connexions i saltar del local al global mitjançant les xarxes basades en la col·laboració. En definitiva, estem buscant les comunitats patrimonials que fan possible tota sort de projectes encaminats a l’enfortiment de relacions patrimonials entre les persones i el seu territori.
9
PRESENTACIÓ Albert López Monfort Director del Servei d’Activitats Socioculturals. Universitat Jaume I
Quan “acompanyar” significa crear processos, obrir camins, les coses estan fent-se bé. El projecte Patrimoni ha aconseguit trencar les inèrcies dels projectes finalistes, aquells que busquen el producte acabat sense atendre els processos.
poble” realitzada a Costur amb la col·laboració entre el Grup d’Estudi del Patrimoni, el Col·legi d’Infantil i Primària de Costur i el Museu de Ceràmica de l’Alcora, els projectes del 2016 de Sot de Ferrer i la proposta per a la posada en valor del riu de Vilanova d’Alcolea com a espai patrimonial.
La metodologia és senzilla; “simplement” es tracta d’escoltar, acompanyar, fer confiança i reforçar les competències tècniques dels grups. La metodologia és “complexa”, demana una escolta activa, respectar els ritmes de cada grup, fer confiança evitant la sobreprotecció, treballar buscant relacions entre iguals, aportant les eines que els faran més competents en cada moment.
En l’apartat “En profunditat” comptem amb els textos de Diana Sánchez titulat “El patrimoni industrial per a tots els públics”, i de Gaizka Aranguren i Sara González “La gestió participativa del Patrimoni Cultural Immaterial: el model de Labrit Patrimonio”. Aquests dos articles corresponent a les ponències realitzades en les XI Jornades de Patrimoni al juliol del 2016. En aquest apartat trobem també “Què és per a tu una comunitat patrimonial? Les #comunidadesciep”, coordinat per Ángel Portolés i que recull els textos finals del projecte col·laboratiu per a la caracterització de les comunitats patrimonials iniciat en el III Congrés Internacional d’Educació Patrimonial – CIEP3.
La clau de l’èxit de Patrimoni no és altra que fer senzill el que és complex, el resultat és una xarxa de grups implicats i compromesos amb el desenvolupament socioculturals del seu territori on les persones estan per damunt de l’objecte i del producte. El número 9 de MEMÒRIA VIVA-PEU ens posa sobre la pista de persones i grups que estan treballant amb passió perquè el patrimoni siga conegut, protegit i valorat. Como ja és habitual, aquesta publicació es divideix en tres parts principals: Projectes en el territori, En profunditat i Investigacions. La secció “Projectes en el territori” recull els articles realitzats pels grups locals de Patrimoni. En aquest número coneixerem els projectes de l’Asociación Cultural Las Salinas de Cirat, l’activitat d’educació patrimonial “Textures del meu
Finalment, en MEMÒRIA VIVA 9 presentem vuit investigacions que són el resultat de la convocatòria d’articles realitzada per Patrimoni – PEU. En aquesta revista comptem amb els textos de Neus Chillida Zaragozá, Iván Esbrí Andrés, Vanesa García López de Andújar, Stella Maldonado Esteras, Ruth Marañón Martínez de la Puente, José Antonio Rodríguez Martín, Beatriz Sáez Riquelme, Ángel M. Pitarch Roig i Joan Josep Trilles Font. Volem tancar aquesta presentació amb un agraïment a totes les persones que han participat al llarg d’aquests anys en aquesta revista.
11