qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer Parlament de Catalunya tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty Qüestionari uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw 4rt ESO B
Mireia Piles Martínez, Sandra Sanmartin Rejano, Andrea Peidró Garcia, Adrian Domingo Gradolí i Javier Cases Verdeguer
Qüestionari 1 1. Llegeix aquests dos textos: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA Article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propug-na com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els po-ders de l’Estat.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 2. La Generalitat 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
Ara respon: d’on creus que procedeix el dret a manar? Del poble
2. 2 Llegeix el text següent: ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cin-quanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
Què vol dir universal, lliure, igual, directe i secret? Universal vol dir que pot votar tot el mon, lliure que pots votar a qui vuigues o al que vulgues, igual que hi ha igual de condicions i tots els vots valen el mateix, directe, que el mateix dia que es vota es saben els resultats i secret, ningú sap el que as votat
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 1
3. Després de llegir aquests textos de l’Estatut, emplena els espais en blanc de l’organigrama.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 2. La Generalitat 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. [...]
Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’ex-pressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. [...]
Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi uni-versal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
[...]
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Adminis-tració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentà-ria d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 2
Parlament de Catalunya - QĂźestionari
PĂ gina 3
Qüestionari 2
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu per-manent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
1. L’actual edifici del Parlament formava part d’un conjunt de construc-cions. Quin era aquest conjunt? Quina era la funció de l’edifici del Parlament? L’antic saló del tron es va convertir en saló de sessions, i el menjador i la sala de festes es van transformar en els salons de passos perduts. La funció del Parlament en un principi va ser l’arsenal de la Ciutadella.
2 En quin segle es va iniciar la construcció de l’edifici? La construcció es va iniciar en el segle XVIII.
3 Qui en va ser l’arquitecte? L’arquitecte va ser Prosper de Verboom.
4 A la fi del segle XIX l’edifici va ser remodelat. Per quin motiu?
Ledifici va ser remodelat per a acollir els reis d’Espanya per a quan anaren a Barcelona.
5.
Qui va ser l’arquitecte responsable de la remodelació?
L’arquitecte responsable va ser Pere Falqués.
6. Quina va ser, però, la funció de l’edifici fins al 1932? La funció que li otorgaren fins a 1932 va ser la funció d’un palau. Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 4
Del 1932 al 1939 l’edifici va canviar de funció i va esdevenir la seu d’una de les principals institucions de la Generalitat. 7. Quina va ser aquesta institució? Aquesta institució va ser la seu del Parlament de Catalunya.
Amb l’eliminació de les institucions democràtiques de Catalunya l’any 1939 l’edifici es va dedicar a altres usos. Quin va ser l’ús des del 1945 fins al març del 1980? La funció que va rebre l’edifici va ser transformar-se en el Museu d’Art Modern.
A l’espai conegut amb el nom de Rotonda hi ha un quadre d’Antoni Tàpies titulat 7 de novembre. Mirant el quadre, a la dreta tenim un saló de color gris i a l’esquerra un saló de color rosa. 8.El quadre d’Antoni Tàpies rememora els fets que es produïren el 7 de novembre de 1971. Quins foren aquests fets?
El 7 de novembre de 1971, es va convocar la primera sessió de l'Assemblea de Catalunya, que és el resultat d'un procés que va conduir a Catalunya a la unió de l'oposició antifranquista, al voltant de dos punts fonamentals: la reivindicació de la personalitat nacional i l'antifranquisme. 9. Amb quin nom es coneix l’espai configurat pels salons Rosa i Gris?
L’espai configurat pels salons Rosa i Gris es La Rotonda.
10.Quina és la funció d’aquest espai?
La Rotonda és el saló de forma octogonal que comunica els salons Rosa, Gris i de Canelobres i és on hi ha el quadre de Tàpies 7 de novembre, la seua funció es comunicar les dues sales.
L’espai de l’actual hemicicle conserva molts elements del Saló de Sessions de la Generalitat republicana. El motiu és que l’any 1939 aquest espai es va tapiar i l’any 1977 va aparèixer l’espai tal com era l’any 1939.
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 5
11. En una posició elevada i presidint el Saló de Sessions hi ha la Mesa. Quina és la seva funció?
El Saló de Sessions és el lloc habitual on té les seves sessions el Ple del Parlament de Catalunya; els membres del Parlament seuen en butaques disposades en hemicicle mitja circumferència trencada per un passadís- davant la taula de la Mesa.
12.Qui presideix actualment el Parlament? Núria de Gispert i Català.
14 Qui seu a la primera fila d’escons? Està formada per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries.
15 Quants diputats hi ha actualment al Parlament? Actualment hi han 135 diputats.
La primera sessió del Parlament, un cop proclamats els resultats electorals, escull l’òrgan rector del Parlament. 16 Com s’anomena aquest òrgan i per qui és constituït? Aquest òrgan s’anomena La Mesa del Parlament i esta format per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries.
En la sessió d’investidura el Parlament té la funció de creació del Govern. 17 Què escull el Parlament en aquesta sessió? Es la sesió on es tria el president del govern i es presenta el programa de govern.
El període de temps entre elecció i elecció de parlamentaris s’anomena le-gislatura. 18.
Quina és la durada d’una legislatura si el president o presidenta de la
Generalitat no la dissol anticipadament? Normalment a no ser que la legislatura siga dissolta té una durada de 4 anys.
Una de les funcions més característiques dels parlaments és la legislativa, és a dir, fer lleis. Les lleis són elaborades a partir dels treballs fets per les ponències i les comissions, i són aprovades o no pel Ple del Parlament. 19 Quins són els tipus de votació que hi ha al Parlament? Votació per assentiment, votació ordinaria, votació publica i votació secreta.
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 6
Qüestionari 3 1. Indica els noms i cognoms i el grup parlamentari dels membres de la Mesa.
President/a: Sra. Núria de Gispert i Català
Vicepresident/a primer/a: Sra. Anna Simó i Castelló
Vicepresident/a segon/a: Sr. LluísM. Corominas i Díaz
Secretari/ària primer/a: Sr. Miquel Iceta i Llorens
Secretari/ària segon/a: Sr. Pere Calbó i Roca
Secretari/ària tercer/a: Sr. Josep Rull i Andreu
Secretari/ària quart/a: Sr. David Company i Costa
2. Els diversos grups parlamentaris tenen president o presidenta i portaveu i els subgrups tenen representant. Digues qui són:
G.P. de CiU
President/a: Sr. Jordi Turull i Negre Portaveu: Sra. Marta Llorens i Garcia
G.P. SOC
President/a: Sr. Maurici Lucena i Betriu Portaveu: Sr. Jaume Collboni Cuadrado
G.P. del PPC
President/a: Sr Josep Enric Millo i Rocher Portaveu: Sr Santi Rodríguez i Serra
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 7
G.P. d’ICV- EuiA
President/a: Sra. Dolors Camats i Luis Portaveu: Sr. Joan Mena Arca
G.P.d’ERC
President/a: Sra. Marta Rovira i Vergés Portaveu: Sr. Luís Salvadó i Tenesa
Grup Mixt
S.P.C’s
Representant: Sr. David Fernàndez i Ramos
S.P.SI
Representant: Sr. Quim Arrufat Ibañez
3. Tria dos diputats de grups o subgrups parlamerntaris diferents i cerca’n informació. Enganxa una foto seva i escriu la informació que hagis trobat.
David Fernàndez i Ramos. va náixer a Barcelona, 24 de setembre de 1974.
És el president-potraveu del grup mixt. Te molts càrrecs parlamenyaris entre ells: Portaveu dels grups parlamentaris en la comissió de l’Estatut dels Diputatsi Portaveu dels grups parlamentarisen la Comissió d’Interior. Per arribar fins açí va estudiar en els instituts La Sedeta i Vila de Gràcia. Va cursar estudis de politiquees la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar l’activitat política als Col·lectius de Joves Comunistes l’any 1991 i l’Alternativa Estel el 1993. Va ser portaveu de la Plataforma per Egunkaria de Catalunya (2003-2011).
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 8
Jordi Turull i Negre Va nàixer a Parets del Vallès (Vallès Oriental), 6 de setembre de 1966.
No te molts càrrecs parlamentaris encara que els seus càrrecs són molt impostants per exemple: ha sigut diputat en la Circumscripció electoral de Barcelona i membre en la Comissió de Matèries Secretes o Reservades. Està licenciat en dret en la Universitat Autònoma de Bareclona i ha exercit com advocat, de cap de gabinet de l’alcaldia de Sant Adrià de Besòs i de gerent de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès. També ha fet de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha impartit l’assignatura “Polítiques sociolaborals”. Regidor de l’ajuntament de Parets del Vallès (1987-2003). Diputat a la Diputació de Barcelona (1991-1996).
Comissió d'Afers Institucionals (CAI) Àmbits: Desplegament de l'Estatut. Relacions institucionals. Participació. Organització administrativa de l'Administració de la Generalitat. Funció pública. Administració i govern local. Acció comunitària i de desenvolupament local. Esports. Afers religiosos. Memorial democràtic. Comissió d'Economia, Finances i Pressupost (CEF) Àmbits: Política econòmica. Pressupost de la Generalitat. Finances i control financer del sector públic de la Generalitat. Entitats de crèdit. Mercat de valors. Promoció i defensa de la competència. Sector assegurador. Jocs i apostes. Comissió d'Empresa i Ocupació (CEO) Àmbits: Polítiques d'ocupació i intermediació laboral. Relacions laborals i inspecció de treball. Formació ocupacional i contínua. Economia social, cooperatives i autoempresa. Indústria. Seguretat
industrial.
Innovació.
Telecomunicacions
i
societat
de
la
informació.
Internacionalització de l'empresa. Comerç. Turisme. Consum. Energia, energies renovables i mines. Comissió de Justícia i Drets Humans (CJDH) Àmbits: Justícia. Serveis penitenciaris. Rehabilitació i justícia juvenil. Relacions amb l'Administració de justícia. Dret i entitats jurídiques.
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 9
Comissió d'Interior (CI) Àmbits: Seguretat ciutadana, seguretat pública i trànsit. Emergències i protecció civil. Prevenció, extinció d'incendis i salvament. Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (CARPAMN) Àmbits: Polítiques
d'agricultura.
Polítiques
de
ramaderia.
Polítiques
de
pesca.
Desenvolupament del món rural. Alimentació, qualitat i indústries agroalimentàries. Medi natural. Boscos i biodiversitat. Comissió d'Ensenyament i Universitats (CEU) Àmbits: Polítiques educatives i planificació. Ordenació i innovació educatives. Formació professional i formació permanent. Universitats. Recerca. Comissió de Territori i Sostenibilitat (CTS) Àmbits: Política i planificació territorials. Infraestructures i mobilitat. Urbanisme. Polítiques ambientals i de sostenibilitat. Aigua. Residus. Habitatge. Comissió de Benestar, Família i Immigració (CBFI) Àmbits: Política de serveis socials. Famílies. Atenció als infants i als adolescents. Acolliments i adopcions. Polítiques d'inclusió social. Polítiques de la gent gran. Immigració. Acció comunitària. Xarxa d'equipaments cívics i socials. Comissió de Cultura i Llengua (CCL) Àmbits: Promoció i difusió culturals. Patrimoni cultural, arxius i museus. Indústries culturals. Cooperació cultural. Llengua. Comissió de Salut (CS) Àmbits: Política i planificació sanitàries. Serveis sanitaris. Equipaments sociosanitaris. Seguretat alimentària. Comissió de Reglament (CR) Àmbits: Elaboració i reforma del Reglament del Parlament.
Parlament de Catalunya - Qüestionari
Pàgina 10