Revista Coplefc 26

Sumari

Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA Provença, 500-502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Josep M. Cambra, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó, Xavier Torrebadella.

Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i Jordi Ticó

Núm. 26 TARDOR 2012 • HIVERN 2013 Any XI

EDITORIAL El 2012, aprenentatge per al 2013 PER FRANCESC REIG

4

ENTREVISTA A… Albert Marco, dos anys al Govern PER FRANCESC X. NAVARRO

5

EDUCACIÓ El tennis també educa en valors PER J. CAMPOS, M. FONT, S. GUERRERO, Q. HUGUET

9

PERFIL Una nova categoria professional: el DpD PER ALFRED VILASECA

12

TESI DOCTORAL L’extrem en handbol PER MANUEL MONTOYA

16

ALTES, ACTIVITATS I NOTÍCIES

18

Col·laboradors en aquest número: M. Abella, C. Adell, T. Calverol, J. Campos, B. Elias, M. Font, S. Guerrero, A. Infantes, E. Mallorquí, J. Marco, L. Montero, M. Montoya, G. Muntada, F. X. Navarro, F. Reig, M. A. Torralba, A. Torras, A. Vilaseca i P. Viñaspre.

ESPECIAL Inauguració del curs 2012-13 a l’INEFC INTERCULTURALITAT Esport i cooperació / La pilota del món PER JESÚS MARCO / GERARD MUNTADA

30

Disseny i producció: Estuditres

A FONS Londres 2012, cita olímpica i paralímpica PER B. ELIAS, C. ADELL, T. CALVEROL, M. A. TORRALBA

34

SALUT INEFC Saludable PER ESTEL MALLORQUÍ

41

RECERCA Mou-te i estimula el teu AMPK PER A. INFANTES, L. MONTERO, A. TORRAS

44

GESTIÓ La millor radiografia del fitness. WSC & PRECOR PER PABLO VIÑASPRE

47

BIBLIOGRAFIA

47

Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983 D.L.: B-5674-91 Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada: Tu i quants més?, de Txema Vela

25

Editorial

El 2012, aprenentatge per al 2013 Un cop acabat l’any 2012, en el balanç cal recordar alguns dels fets més destacables relacionats amb aspectes de caire general. Ens referim a aspectes polítics, com la voluntat obertament manifestada per la societat catalana sobre el dret de decidir el seu futur, i les eleccions posteriorment convocades; ens referim també a aspectes merament econòmics, com va ser la continuïtat en les decisions econòmiques de retallades generals i en canvi la pujada d’impostos, com l’increment de l’IVA –que afecta directament, i molt, el nostre sector–, o la ja més que famosa “prima de risc” (afectant més retallades) i tot el rescat financer de xifres astronòmiques en contrast amb l’atur, precisament sense fre ni aturador; ens referim igualment a les conseqüències socials d’afectació d’un Estat de benestar de què estàvem gaudint, amb la crua expressió concretada en mancances com la presència de la fam amb noms i cognoms, o un funcionament sanitari trontollant, els esforços i ajustos de la comunitat educativa o també situacions de risc divers per a la infància, a més dels desnonaments diaris... Un panorama ben negre, des de les grans pinzellades.

Sortosament, va ser també l’any dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres, en línia dels viscuts a Barcelona, i per això en aquestes pàgines ens en fem ressò. L’ecologia també va dibuixar algun traç positiu en el quadre del 2012 en conèixer-se l’increment de la capa d’ozó que pot ajudar a minimitzar una mica ni que sigui l’escalfament de la Terra. I situant-nos novament a casa nostra, va ser un any de manifestació de la solidaritat com no s’havia produït mai: una solidaritat expressada, per exemple, en La Marató de TV3, amb el màxim de diners recollits precisament en moments feixucs per a tothom. O bé de participació popular en la recollida d’aliments per a persones i famílies senceres sense recursos...

En qualsevol cas, el 2012 ningú no pot evitar considerarlo un any difícil..., com també ens pronostiquen que ho serà el 2013, si més no fins al tercer trimestre, apunten alguns.

Però probablement en els moments difícils -bufant els vents de gropada- és quan es poden obtenir els aprenentatges més profunds, significatius i perdurables. Per exemple, el valor de la solidaritat: aquesta ha estat una lliçó positiva que no hem de deixar escapar, ni socialment, ni com a col·lectiu professional, ni tampoc, m’atreveixo a dir, individualment.

Precisament al COPLEFC hem fet el tomb del 2012 al 2013

4 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

amb una col·laboració amb el Banc dels Aliments que més enllà dels resultats en aquest primer moment, creiem que és l’esperit que el Col·legi vol assumir com a col·lectiu i alhora que volem transmetre a tots els qui en formem part: l’actitud de mà estesa als qui tenim a prop per fer pinya, per sumar capacitats i potencialitats, i per mirar el futur amb més optimisme, un optimisme que ha de ser fruit del convenciment, de la voluntat de superació i, conjuntant-ho tot, de les persones col·laborant amb les persones.

Els continguts d’aquest número, que també ha viscut les seves vicissituds, és l’esforç de molts de nosaltres, tal com comprovareu en la suma d’aportacions que hi ha. Aquest és el camí que volem per al Col·legi, esdevenir un punt de trobada en què tots i cadascun som una peça important, una peça necessària per caminar cap a l’optimisme, definit per l’excel·lència i la col·laboració de les persones amb les persones, dels col·legiats amb els col·legiats. Hi hem de creure.

FRANCESC REIG president

Entrevista a...

Albert Marco, dos anys al Govern El nostre company col·legiat és el director general del Consell Català de l’Esport i mà dreta o “braç executor”, com ens recorda, d’Ivan Tibau. Plegats han dirigit les regnes de l’esport català en la legislatura més curta fins ara a Catalunya. Això no els ha privat d’assumir projectes i treballar per al futur.

F R A N C E S C X. N AVA R R O

-A títol individual, què suposa aquest càrrec?

tives del PIEC”, tal com recull el Pla de Govern?

-Molta responsabilitat i alhora molta satisfacció i forces per aixecar-me cada matí i anar a la feina amb ganes de fer coses positives i de canviar el món, en definitiva.

-Això és un projecte per revisar el PIEC globalment i convertir-lo en un Pla més al servei de la comunitat. Igual que hi ha una taxonomia en aquesta casa de quines són les professions de l’esport, o les modalitats i disciplines esportives, jo trobava a faltar una classificació dels equipaments esportius. Vull dir: què és una pista de pàdel, quins requeriments ha de tenir..., i així per a totes les instal·lacions esportives. També tenim una comissió permanent de treball que revisa els criteris de determinació dels dèficits vinculant-ho amb l’activitat. No només a l’activitat que s’hi fa, sinó amb una anàlisi comparativa de l’activitat potencial associada a les modalitats i disciplines. Evidentment, on no hi ha un gimnàs de gimnàstica esportiva, no se’n fa. Aleshores volem definir els criteris de potencialitat de pràctica d’activitat als territoris per diferents paràmetres: volum de població, perfils de les poblacions, etcètera. Perquè a vegades oblidem que som un país de 32.000 km2 i uns 7,5 milions d’habitants. Hem de racionalitzar molt bé els nostres recursos.

-En aquests pràcticament dos anys de treball polític, de què us sentiu més orgullós?

-Possiblement d’una cosa que al final no ha acabat de sortir per una qüestió de timing, però que tenim preparada al forn, que és la nova Llei de professions, en què tant els llicenciats com la resta de titulats de l’àmbit de les ciències de l’activitat física i de l’esport trobaran el seu encaix professional i hi solucionarem molts problemes que actualment hi ha de competències interdepartamentals.

-En un entorn de crisi com vivim i el 2013, de moment amb uns pressupostos prorrogats; sense diners, vaja, com es podran “ampliar i fer evolucionar les tipologies d’instal·lacions espor-

-Però aleshores, quina és la diferència de filosofia respecte del PIEC inicial?

-Partim de la base que busquem l’excel·lència. Volem donar una volta més al PIEC. No estic criticant l’existent en cap cas; per a nosaltres és el millor pla director d’instal·lacions esportives que coneixem. És un precedent i ens vénen d’altres països per informar-se de com funciona. Per tant, és un cas d’èxit, i el que busquem és perfeccionar-lo.

-La Llei de mecenatge, com la veieu? Pot ser el remei a la manca de recursos públics?

-És una proposta que nosaltres sempre hem defensat. Ja ho fèiem quan érem a l’oposició i també ara. Però és un àmbit competencial que fonamentalment depèn de Madrid. Per tant, parlar en aquests moments d’intentar compensar això amb el tram d’impostos catalans, tenint en compte la situació de dèficit fiscal que tenim, tothom entén que no és possible. De fet, el Grup Parlamentari de CiU va introduir una proposta de llei al Congrés dels Diputats la passada legislatura i des de Madrid sempre es diu

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 5

Entrevista a... que hi estan treballant. Tot i que sembla que en la situació actual ho tenen una mica aparcat. Tal com està pujant tot, com l’IVA...

-Precisament una cosa molt concreta: l’IVA en l’esport i els centres esportius. Creieu que afectarà?

-Sí. Jo crec que es parteix d’un error de base. I ens n’hem de culpar una mica tots i jo el primer. Sempre demano a tots els agents amb qui parlo, i en aquest també aprofito per demanar-ho al COPLEFC, que entre tots hem d’aportar evidències perquè els altres departaments i els càrrecs de més alt nivell s’adonin de la importància de l’esport, i que l’efecte en costos directes sanitaris i socials és tan gran que segurament no compensa apujar-lo. Però d’això en falta l’evidència científica. I s’ha de buscar. Em consta que hi ha estudis internacionals que actualment s’estan fent a la Unió Europea, coordinats per cert per algun llicenciat de l’Estat conegut, que van en aquesta línia: quantificar el diferencial de l’impacte econòmic entre la inversió d’un euro en esport i no fer-ho respecte de la despesa sanitària, serveis socials, etcètera.

-Per cert, deixeu-nos imaginar: si demà tinguéssim la independència, l’IVA es rebaixaria?

-Home, si demà tinguéssim la independència, la fiscalitat d’aquest país en general em sembla que seria molt diferent i em penso permetria moderar alguns impostos, cosa que atrauria més empreses, suposaria més llocs de treball, etc.

-Parlem d’un dels pilars fonamentals de l’Estat de benestar. La propera legislatura, de quina manera es potenciarà l’activitat física com a mecanisme per afavorir la salut i reduir la despesa sanitària?

-Actualment nosaltres tenim una comissió permanent que treballa en el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física. En aquests moments formem part del Grup de Treball de Prevenció del Departament de Salut i hi estem

implicats directament, i se’ns ha responsabilitzat directament, cosa que està bé, perquè demostra que el Departament de Salut compta amb nosaltres, amb l’SGE, per tirar endavant la planificació de la promoció de l’activitat física per a la salut. Ja ho vam dir al començament de la legislatura –amb la presentació del Pla Estratègic–, és un dels eixos bàsics d’actuació, que eren tres: la promoció de l’esport com a fet cultural, en què parlem de l’esport federat...; la promoció de la salut per mitjà de l’activitat física; i el tercer, la potenciació de l’impacte econòmic de les activitats fisicoesportives a la societat.

-Ens podeu dir les prioritats per al 2013?...

-Jo crec que amb la situació que tot el país es trobarà, les prioritats aniran en la línia del que ja apareix descrit al programa electoral de CiU. La situació econòmica serà molt complicada i ens tocarà, fins que no canviïn les coses tal com ens agradaria, optimitzar els recursos al màxim possible amb els tres mateixos objectius: primer, aconseguir que el nostre esport institucionalitzat, federat, no se’n ressenti, i això vol dir que no disminueixi el nivell de pràctica, de llicències federatives, etc., aquests grans indicadors; segon, tirar endavant el Pla de promoció de l’activitat física i la salut, perquè nosaltres creiem que això incidirà directament o indirectament sobre la despesa sanitària, i tercer, continuar fent una aposta forta per la promoció de la iniciativa privada d’emprenedoria, de l’autoocupació en els àmbits de l’activitat física i de l’esport, en col·laboració –com ja ho estàvem fent, però el cert és que érem a meitat de legislatura i les coses que fèiem triguen més a engegar-se.

-Després de les eleccions del 25-N, tindrem una línia continuista als càrrecs? Cal suposar que l’equip dirigent de l’esport es mantindrà, oi?

-Això a partir del dia 26 ja es veurà. El president Mas és qui ha de formar el seu govern i novament, i segur que amb molt bon criteri, escollirà les per-

6 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

sones que cregui més convenients.

Actualment no ho sabem ningú, ni ens n’hem de preocupar. Ara cal centrar-se en unes eleccions històriques, que signifiquem molt per a aquest país. Als llicenciats sempre els demano que siguin més sensibles amb el fet polític, perquè ens influeix moltíssim. Jo ara que he estat en aquesta posició encara ho veig més clar. Necessitem que més i més llicenciats estiguin implicats en els moviments associatius i polítics, perquè això condiciona el nostre futur.

-Teniu la sensació que feu una feina fosca, a fi d’alliberar el secretari general, que té una agenda pública que gosaria qualificar de “frenètica”?

-Primer de tot vull dir que estic encantat de treballar amb Ivan Tibau. És una persona excepcional. S’hi treballa molt a gust: és raonable, comprensiu, coneix molt bé el món de l’esport i, per tant, és un plaer. En segon lloc, el secretari general de l’Esport és qui assumeix el càrrec de representació i , per tant, és qui ha d’anar als actes i que ha de tenir aquesta presència. I moltes vegades, quan no tens massa recursos econòmics, no hi ha res millor que donar suport institucional amb presència. I això la gent ens ho agraeix molt.

Després, anem a tants llocs, que no només hi va ell; hi anem tots. Ell, els cinc representants territorials, jo moltes vegades, fins i tot algun dels nostres subdirectors, i els directors del CAR i el de l’INEFC. Al final la feina de suport ell també ens la delega. I pel que fa a la meva feina, és de braç executor de les polítiques que s’han parlat amb ell, que hi ha donat el vistiplau i en tot moment està al cas. Les decisions les prenem en equip, sempre cercant el consens, amb els subdirectors, al Consell de Direcció... Per tant, es tracta d’un procés molt participatiu. Com et deia, amb l’Ivan ens entenem molt bé.

-Sou llicenciat en CAFE. És una carrera amb demanda, que omple els centres universitaris. Compartiu que és un feina de futur?

-I tant! Jo tornaria a l’INEF ara mateix.

Entrevista a...

-És un filó d’ocupació, encara?

-I tant que sí. En un càlcul que es va fer des de la Secretaria el 2006, es considerava que l’aportació del món de l’esport al PIB era del 2,3%, i generant 91.000 llocs de treball. Sempre he dit que aquestes xifres estan imfraestimades, perquè hi ha molts àmbits que no hi eren comptabilitzats com a propis.

Hi ha molta feina per fer i és un àmbit fantàstic d’autoocupació, de creació i d’iniciatives empresarials, i és que som un país de serveis. El nostre és un àmbit de serveis. Ens falta treballar més amb el turisme, la regulació professional que estem tirant endavant...

Rotundament sí, és un àmbit amb moltes sortides i amb una amplitud que de vegades es veu com una manca d’especialització, com un defecte de la carrera, però quan l’acabes veus que és una gran virtut. Pots dedicar-te al que vulguis dins un fet social tan ampli com és el de l’activitat física i de l’esport. Una darrera dada: generem més llocs de treball que àmbits productius tan importants com el de l’automoció.

-L’estudi sobre la incidència de l’esport en l’economia, tindrà continuïtat?

-Sí. El que farem serà per valorar l’efectivitat dels nostres programes. Volíem fer una valoració inicial abans d’aplicar el programa i després aplicar-lo i veure com creixen tots els indicadors.

havia conflictes en algunes matèries concretes en àmbits de formació i n’estem molt satisfets. Hem fet una nova llei que té convergència europea, que es regeix pels mateixos criteris que la regulació europea que es vol fer de les professions de l’esport. Es divideixen les professions en vuit nivells: el més alt és l’equivalent a doctor, després el màster, el grau, cicle formatiu de grau superior, de grau mitjà, i els tres nivells de tècnics; hi introduïm una novetat, el nivell zero per a algunes pràctiques en què pot haver-hi risc sobretot per a tercers, no solament per al practicant, en què s’obliga a una formació mínima perquè la gent pugui fer l’activitat. Crec que suposa un esforç per posar ordre a la realitat. No intentem canviar el món amb una llei, sinó que mirem què passa al món per fer la llei. Que és el que el legislador hauria de fer sempre.

-La Llei existent va suposar un gran salt endavant, perquè no n’hi havia cap de prèvia, però sempre heu dit que tenia aspectes millorables...

-Exacte. No hem aturat cap projecte que l’equip de govern anterior havia engegat i que veiéssim positiu. No hem tingut una política destructiva respecte del que s’havia fet abans, al contrari.

Hem defensat l’excel·lència de tenir la iniciativa d’haver fet la llei de les professions de l’esport.

-Com a col·legiat del COPLEFC, quines línies de futur li demanaríeu?

-Primer he de dir que estic molt content amb la feina que s’està fent des del COPLEFC. Crec que igual que nosaltres, està fent una feina contínua de cerca i captura de les oportunitats de millora. Sóc conscient que els canvis no són fàcils, que significa una feinada, però s’hi està treballant. I si observem l’evolució del COPLEFC, cada vegada està més professionalitzat, i s’hi fan coses noves... Certament, la col·legiació obligatòria que determina la Llei fa que els col·legiats siguin més i, per tant, es puguin fer projectes de més magnitud. Jo demanaria que es continuï la feina com s’està fent i que es continuï treballant amb rigor i seriositat.

Que no oblidi mai que el llicenciat és el seu “client” i, per tant, que ha de posarse al seu servei. I emmirallar-se en altres col·legis professionals més consolidats, amb més pes històricament al món acadèmic, per aprendre del que fan que es pugui implantar.

-La font de captació de col·legiats són els sis centres existents al territori. Des del Govern i amb visió de mitjà termini, es pot dir que el mapa queda completat?

-Això és una competència més aviat d’Universitats. Ara bé, si el seu secretari general, Antoni Castellà, em preguntés

-De fet, “El pes econòmic de l’esport a Catalunya” va ser tota una descoberta, perquè prèviament només hi havia treballs molt específics no prou significatius...

-Correcte. Forma part d’aquestes dades que deia abans que ens van molt bé a l’hora d’exposar als altres departaments la importància que tenim com a sector.

-Sens dubte, la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, és un marc fonamental i diferencial. Però... es pot millorar?

-Sí. Ja tenim el projecte de llei finalment acabat. L’hem temptejat internament amb altres departaments en què hi

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 7

Entrevista a... què en penso, jo li diria que som dels territoris del món amb més facultats de CAFE per metre quadrat i habitant. Jo crec que ja està bé. Hi ha una oferta prou important. No podem fer una facultat en cada nucli de població de més de cent mil habitants.

l’emprenedoria i l’autoocupació. El COPLEFC també els hauria d’agafar i projectar-los perquè el llicenciat vegi que juguem al mapa global.

-Quin és el nivell d’internacionalització del sector de l’activitat física?

-La nostra obligació és tenir-hi unes bones relacions, correctes i dialogants amb els organismes homòlegs, i buscar-hi l’entesa en tot el que sigui possible. Ara bé, sense renunciar mai als que són els nostres eixos ideològics. Ells saben perfectament la nostra lluita pel reconeixement internacional de les federacions catalanes com a membres de ple dret de les internacionals i el nostre suport a les seleccions i als esportistes que volen. Ho saben, els ho hem dit, i és un tema sobre el qual, com que no ens posarem d’acord, sempre hi haurà un punt d’enfrontament. A partir d’aquí, molts dels diners que han de venir de Madrid són nostres; per tant, no hem de deixar de reclamar-los, però si no et parles, és molt complicat arribar a enteses i acords en els àmbits en què sí et pots entendre.

-L’esport és un fet transversal socialment i no viu aïllat del que està passant arreu. El talent esportiu català és indiscutible. Continuem sent una potència mundial en tots els nivells: tant de producció industrial, com de producció d’esportistes per nombre d’habitants, per èxits olímpics, per nombre de llicències, de practicants... Continuem sent una referència mundial i vénen d’altres països a conèixer-ho. Precisament d’aquí a uns dies he d’anar a una universitat a fer una conferència sobre el sistema esportiu català. Som un model d’estudi. Continuem sent un cas d’èxit.

Deia, però, que anem lligats amb el conjunt de la societat, perquè si aquí la situació està com està, els professionals i les empreses miren enfora, i van a fer feina a fora. I cal dir que les empreses i els professionals catalans de l’àmbit de l’activitat física i esportiva són molt ben valorats i hi estan sortint amb èxit.

-Esteu referint-vos, per exemple, a treballs com el de la consultoria del nostre company Jordi Viñas?

-I tant! Recordo també el cas –i que ningú no s’enfadi perquè només n’esmenti un– de l’Enric Bonilla, que amb la seva empresa Indoor Walking, va començar fent el disseny d’una bicicleta el·líptica, va crear tot un concepte, se n’ha anat a produir a fora i ara n’està venent més a fora que a dins, contenidors sencers. Cal cercar i explicar els casos d’èxit per promoure

-I ja que parlem d’internacionalització. Com van les relacions amb les institucions espanyoles?

-Finalment, acabem amb una mica de broma... On s’estudia per ser director general?

-On s’estudia no ho sé. On es treballa, sí. S’ha de treballar molt i molt dur al carrer, amb molta vocació, perquè has de renunciar a moltes coses: a la teva gent, als teus amics, a moltes activitats de lleure, perquè aquesta és una activitat extraprofessional, fins i tot ara. La meva feina política va més enllà de la meva dedicació professional. Per tant: pencar, pencar i pencar. I amb un somni, no personal, sinó de país. Si tens un projecte, et dóna força, i fa que arribis a llocs que un mateix mai no s’hauria plantejat; com en el meu cas, de director general del Consell Català de l’Esport.

ALBERT MARCO Nascut el 28 de maig de 1975 a Tarragona, es va llicenciar per l’INEFC-Barcelona (2000) i va ser doctorand a la UAB (2003-2008). Ha viscut de prop el model esportiu anglosaxó gràcies a una beca Erasmus a Bristol, i és doctor en Economia de l’Esport per la Universitat Ramon Llull-La Salle (Tarragona). A més de presidir el Fòrum d’Esports Alumni UB (2010-11), va ocupar el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi (2009-11), Igualment, ha treballat en diverses empreses esportives. En política, fins al 2011 va ser el coordinador de la Sectorial d’Esports de Convergència Democràtica de Catalunya, i des del gener del 2011, director del CCE, de moment fins a les eleccions d’aquest 25 de novembre.

Ras i curt -Vestit o roba esportiva?

-Les dues coses.

-Pilota o raqueta?

-Pilota, ovalada.

-Un lloc...

-Les platges amb onades.

-Una data...

-L’Onze de Setembre de 2012.

-El llibre pendent de llegir...

-Churchill’s Hour, de Michael Dobbs.

Aquesta entrevista es va dur a terme el dia 16 d’octubre de 2012.

8 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Educació

El tennis també educa en valors El tennis es caracteritza per una participació primerenca en la competició. Per això cal introduir la idea de la competició formativa, amb la finalitat de traslladar els valors de l’esport als individus i la societat.

JOSEP CAMPOS, MÒNICA FONT, SERGI GUERRERO I QUIM HUGUET*

Durant l’etapa d’iniciació al tennis els nens comparteixen protagonisme amb altres agents. Però no s'ha perdre de vista que com a beneficiaris i primers protagonistes, tots els esforços han d’anar en la direcció d’aconseguir que els nens aprofitin la seva etapa formativa.

Analitzant la pràctica del tennis globalment, podem considerar que hi ha dos tipus d’agents implicats: els principals i els secundaris.

Com a agents principals tindrem: els pares, que han de ser considerats els més determinants per al desenvolupament correcte de qui practica el ten-

nis base; els entrenadors, que han de liderar-ne el procés educatiu, i també els àrbitres, perquè quan parlem de nens resulta necessari ampliar el rol de l’àrbitre per intentar que facin una tasca formativa quant al reglament, però també que puguin disposar d’eines pedagògiques per transmetre bé les seves decisions als nens i establir mesures útils per fer-los conscients de l’actitud que han d’adoptar a la pista per comportar-se més esportivament i seguint el reglament.

Entre els agents secundaris, cal esmentar els directius, que marquen les pautes i orienten la tasca del centre o club esportiu, perquè tot i ser un col·lectiu relativament allunyat dels nens, hi exerceixen una gran influència, ja que les seves decisions donen caràcter al club i, per tant, a la metodologia i els objectius que s’hi apliquen. I encara podríem incloure-hi els mitjans de comunicació i els esportistes d’elit.

El camí educatiu en valors A continuació s’exposen diferents propostes per a pares, entrenadors, àrbitres i directius amb l’objectiu de traçar un camí educatiu d’èxit basat en els valors.

Propostes per a pares: Els pares solen tenir un rol important en la introducció i participació dels nens en el tennis. La majoria de vegades tenen bones intencions, però per assegurar que la seva contribució sigui veritablement positiva i constructiva, els entrenadors poden necessitar recordar-los periòdicament quines són les actituds i reaccions apropiades. Una altra manera efectiva i senzilla de canalitzar construc-

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 9

Educació tivament el suport dels pares és proporcionant-los “pautes de comportament” o “tasques”.

Les expectatives paternes poden ser, o bé positives per al nen en l’esport, o transformar-se en una font de pressió i estrès que podria interferir el desenvolupament dels fills en l’esport. Les expectatives paternes baixes i altes estan relacionades amb un menor entusiasme per part dels nens, mentre que un nivell mitjà d’expectatives comporta més entusiasme en la participació esportiva.

Característiques paternes1

•

•

•

Mostrar interès a tots els nivells.

Donar suport, encoratjar, confiar.

Posar els resultats en perspectiva; restant importància a la competició i la derrota; evitant centrar-se en les classificacions; transmetent valors.

Moderar el rol de pare, en el cas que l’altre estigui més involucrat.

Estar atent a les necessitats del nen.

Fomentar la independència i autonomia del nen.

Mostrar respecte pels jugadors i pels altres pares, els organitzadors, etc.

Conèixer si la filosofia i els objectius dels entrenadors dels fills coincideixen amb els propis.

Establir un diàleg i col·laborar amb l’entrenador.

Triar el club o escola que busqui els beneficis del nen des de tots els punts de vista.

Animar que els fills practiquin esport per a si mateixos, no per als altres.

•

tal de potenciar, per exemple, la superació de les frustracions, l’equilibri i l’autoconfiança.

Fer seminaris amb grups reduïts de pares sobre com afecta el comportament dels pares a la pista. Això pot ajudar a crear un vincle pare-fill com un suport moral, per augmentar la motivació del fill i reflectir-se en una millora de rendiment i resultats.

Utilitzar una pel·lícula que serveixi d’exemple, amb una situació basada en fets reals o ficticis, per analitzar i enfortir punts importants de la relació pare-fill.

Fer un clínic amb algun professional de referència, en què els pares puguin orientar-se sobre les seves pròpies actituds o les dels nens. Així els pares poden potenciar l’autoconfiança pròpia i la dels fills, i saber afrontar més correctament situacions complicades que puguin sorgir.

Crear, per mitjà d’un joc amb els pares, una situació real per enfrontarlos amb els seus propis comportaments i les influències que poden exercir en el joc dels fills. Així els pares s’adonen de què poden millorar. Això potenciarà el respecte, l’autoconfiança, la superació de les frustracions i la motivació...

Propiciar la pràctica conjunta de pares i fills.

Difondre i reforçar els principis d’esportivitat i joc net.

Entendre l’adversari i l’àrbitre com a elements sense els quals molts jocs i esports no serien possibles.

Ajudar a entendre la victòria més com a superació d’un mateix que com a eliminació del contrari.

Aplaudir també les bones execucions dels adversaris dels fills, ser respectuosos amb els àrbitres, no insultar altres pares, etc.

Comentar les notícies dels mitjans de comunicació, de manera que aquestes es percebin amb més objectivitat.

Seria bo, segons Corrales, Muixí, Vidal i Coolen (2011)2 que s’impulsin mesures per sensibilitzar els pares i fer-los partícips de la importància que té que un bon esportista comparteixi aquests valors.

Aquestes són algunes mesures que es podrien introduir amb aquesta finalitat: • Organitzar xerrades amb un psicòleg sobre el control de les emocions. Per

Propostes per a entrenadors: Les conductes de l’entrenador reflecteixen els seus valors sobre el tennis, l’entrenament i les relacions. Els valors són mitjans pels quals els entrenadores avaluen les seves experiències i determinen les prioritats que justifiquen la seva conducta. Són més profunds que les opinions i les creences i es consideren com a concepcions generals relativament estables sobre el que creuen important. Els valors tenen un sentit de pertinença, compromís i convicció, i fonamenten les diverses filosofies d’entrenament. Aquestes han d’incloure valors sobre per què es juga al tennis, el rol del tennis en la vida del nen, el paper de la competició, les relacions interpersonals, actituds davant de les regles, conductes en la pràctica, etc.

Els valors dels entrenadors també influeixen en els objectius que fixaran

10 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

per aconseguir el seu èxit professional i personal. Encara que el procés d’establiment d’objectius sigui igual en dos entrenadors, podria ser que les fites desitjables i abastables per a l’un puguin no ser-ho per a l’altre.

Característiques favorables de l’entrenador1 Estar preparats i ser capaços d’aprendre tota la seva vida.

Intentar ser autònoms i responsables del seu treball.

Els entrenadors han de ser competents professionalment.

Han de promoure el joc net.

No fer un abús de poder.

Definir clarament els valors que es volen transmetre.

Ser coherents: les accions han de coincidir amb les paraules.

Els entrenadors són models de rol, i han de ser bons models!

Han de respectar la confidencialitat.

Establir espais per reunir-se amb els pares.

Mantenir normes personals adequades (complir les promeses).

Reconèixer la responsabilitat davant del tennis.

No criticar col·legues ni alumnes.

Individualitzar el procés d’entrenament atenent a les necessitats de la persona.

Promoure un ambient d’aprenentatge positiu i inclusiu en les sessions d’entrenament.

Fomentar la independència dels alumnes demanant-los opinió i proporcionant-los oportunitats per resoldre problemes.

Comunicar-se de forma eficient.

Actuar amb coherència en tot moment, ja que els alumnes necessiten un codi de conducta.

Entendre que la competició és molt més que guanyar.

Assumir que s’ha d’intervenir en els conflictes quan els implicats, que són persones al seu càrrec, els resolen violentament.

Comentar les notícies esportives per ajudar els alumnes a interpretar més objectivament els esdeveniments esportius.

Amb l’objectiu que els entrenadors transmetin al més directament possible els diversos valors als tennistes, seria oportú proposar com a mesura de difusió un curs formatiu (o incloure’l en la formació inicial de tècnics), el contingut del qual instrueixi d’una manera completa els entrenadors en matèria de valors i factors protectors. L’objectiu ha de ser, per mitjà dels coneixements teòrics, que siguin capaços de posar en pràctica la transmissió de valors amb

Educació exercicis tècnics, tàctics i col·lectius englobats habitualment en un entrenament corrent (Corrales, Coolen, Muixí, i Vidal, 2011). És important el fet que en els entrenaments s’integri la formació d’una manera constant i sense que suposi per al nen un aspecte de rebuig, sinó que ho percebi com a aportacions per poder arribar a ser un bon jugador i una persona competent en tot allò que faci.

Propostes per a àrbitres: Tradicionalment es considera que un àrbitre ha de valorar si hi ha una transgressió del reglament i sancionar el jugador infractor. Però quan parlem de nens que juguen al tennis o a qualsevol altre esport és bo ampliar el rol de l’àrbitre per intentar que acabi facilitant una tasca formativa. I també que pugui disposar d’eines pedagògiques necessàries per transmetre bé les decisions arbitrals, i establir mesures útils per fer conscients els nens dels canvis d’actitud que s’haurien d’adoptar a la pista de tennis per comportar-se més esportivament seguint el reglament.

Cal que la seva tasca, dins i fora de les pistes, sigui més notòria a l’hora de promoure les bones conductes i castigar o penalitzar les dolentes (Corrales, Coolen, Muixí, i Vidal, 2011). A més, s’hauria d’insistir en la importància que té per als tennistes que el seu entorn sigui favorable perquè ell es desenvolupi plenament (bon clima de treball i sentir-se a gust a la pista i fora). Per això seria oportú que els àrbitres rebessin una formació específica de com treballar dins i fora de les pistes la transmissió de valors, tal com ja s’està fent en altres esports, però encara poc en l’àmbit del tennis.

Propostes per a directius: Com ja s’ha comentat, és un col·lectiu relativament allunyat dels nens pel que fa a efectes pràctics, però d’ells depèn el tarannà del club, amb les decisions que prenen.

NOTES

Deixar clar als altres membres del club les directrius principals per compartir la mateixa filosofia de club.

(1). Basat en DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2011). L’educació en valors a través de l’esport. Recursos per als diferents agents esportius. “Col·lecció Estudis. Sèrie Esports”.

Considerar que l’entitat o club ha de permetre formar i educar en valors a tots els seus integrants.

Aplicar el reglament amb neutralitat i justícia.

Explicar als nens les decisions arbitrals.

Fer de mitjancer en els possibles conflictes que es puguin produir.

Actuar com a model coherent davant els nens.

Cal compartir els valors des de la convicció que tots junts podem avançar més ràpidament que no cadascú pel seu compte.

La principal pregunta sense resoldre era: és possible aportar “un granet de sorra” al tennis i a la societat amb l’educació en valors? La resposta és del tot afirmativa, sí. Però sense pressa i sense pausa, perquè la impaciència ens pot dur a cometre errors. La clau està en un mateix. Hem d’autorevisarnos per poder transmetre valors a través del nostre exemple: “Eduquem pel que som”, com recorda l’Escola Espanyola de Desenvolupament Transpersonal. I és que l’esport i el tennis tenen un gran potencial com a eina educativa si sabem plantejar-los des d’un punt de vista integral.

Característiques favorables del directiu1

1

Característiques favorables de l’àrbitre

A tall de conclusió

Redactar normes internes clares.

Garantir que els entrenadors del club tenen les competències personals i professionals adequades per al grup de nens amb què estan treballant.

Proposar el màxim d’accions i projectes que permetin entendre els valors del tennis.

Formar-se adequadament i reciclar-se.

Garantir fórmules competitives que fomentin el repte i la superació, i no sols la victòria.

Garantir el principi d’imparcialitat.

Ser conseqüents, constants i coherents.

Ser coherent en les decisions i mantenir un criteri coherent.

Intentar que no es manipulin políticament els esdeveniments esportius que puguin fer-se al club.

Adoptar un paper formatiu a partir del reglament.

Buscar fórmules per unir els treballadors del club.

(2). CORRALES, N.; COOLEN, M.; MUIXÍ, M., I VIDAL, J. (tutors: Campos, J. i Soldevila, A.). Estudi: la transmissió de valors en el tennis d’iniciació. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Federació Catalana de Tennis, 2011.

* Josep Campos (10367), Mònica Font (8392) i Sergi Guerrero (52052) són col·legiats del COPLEFC.

Fer-se respectar però al mateix temps ser conciliador en casos de discrepància.

Centrar tots els esforços a fer del tennis una eina d’aprenentatge del reglament i diversió amb una aplicació correcta.

Per tant, els àrbitres tenen assignat un paper crucial amb referència a la transmissió de valors. Ells representen l’autoritat i la disciplina i és des d’aquest punt que s’ha d’aprofitar el propi rol de l’àrbitre per impulsar propostes que potenciïn i sostinguin el compliment de certes normes que comportin un valor.

D’esquerra a dreta: Josep Campos, Mònica Font, Quim Huguet i Sergi Guerrero (Àrea de docència de la FCT).

Perfil

Una nova categoria professional: el DpD Aquest curs escolar ha entrat en vigor una nova categoria professional en l’àmbit de l’ensenyament a Catalunya. Es tracta dels directius professionals docents (DpD). El nostre company Alfred Vilaseca n’és un de la primera vuitantena. I per això li hem demanat que ens ho expliqui.

ALFRED VILASECA*

En la Resolució ENS/57/2012, de 23 de gener, s'inicià el procés de selecció per a l'acreditació d'un màxim de 80 directius professionals docents (DpD), d’acord amb els articles 34 a 36 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics.

Així doncs, el procediment seguit per obtenir l’acreditació de personal directiu professional docent va ser mitjançant convocatòria pública del Departament d’Ensenyament, en què van poder participar tots els candidats que complissin els requisits.

El procediment El procediment selectiu va constar de dues proves, que tenien caràcter eliminatori i selectiu. La primera, de coneixements del marc institucional i de les funcions pròpies del directiu professional docent. La segona, consistent en la realització d’un treball escrit sobre un

projecte de direcció i una entrevista referida a l’exposició i defensa d’aquest projecte davant d’un tribunal, per tal de valorar les competències requerides per a l’exercici de la funció directiva.

Finalment hi havia una valoració de mèrits en funció de l’experiència professional i els coneixements per exercir la direcció de centres públics.

La possessió de l’acreditació de DpD no té cap repercussió econòmica.

Però sí que suposarà un mèrit en qualsevol procediment de selecció convocat per l’Administració pública. I val a dir que és considerat el màxim nivell de formació i reconeixement per a l’exercici de la funció directiva als centres educatius públics a Catalunya.

Els candidats a ocupar un lloc de director poden presentar-se amb diferents nivells de formació i/o acreditació; segons la tipologia del centre o l’especial dificultat, es podria considerar una plaça de DpD. Es tracta d’un concurs sense quota per cos o

Els fonaments Segons la convocatòria, la finalitat de l’acreditació DpD és garantir la formació, capacitat, habilitats i experiència per a l’exercici de la direcció professional de centres educatius públics.

En aquesta primera convocatòria hi va poder participar tot el personal funcionari de carrera docent que hagués ocupat la direcció d’un centre educatiu públic, amb almenys un període ordinari de mandat, i amb avaluació positiva de la Inspecció educativa.

Alfred Vilaseca (primer per l’esquerra), en l’acte de lliurament del diploma de DpD.

12 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Perfil

Val a dir...

tipus de centre, és una convocatòria oberta i en els casos pràctics es plantegen dues propostes similars per triar entre un centre de primària i un de secundària.

Les competències Les competències encarregades, per definició, al directiu professional són bàsicament aquestes: a) Acordar amb el Departament, en relació amb els recursos assignats, els objectius anuals per assolir en la gestió. b) Assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars. c) Intervenir, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern, en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per ocupar una vacant de la plantilla. d) Decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu.

Acte de presentació Segons el que van informar els responsables del Departament d’Ensenyament, en l’acte de presentació i lliurament de diplomes acreditatius, la convocatòria tindrà un caràcter biennal, amb l’objectiu de professionalitzar la direcció escolar dels centres de Catalunya. La condició de Directiu Professional Docent –plaça singular– s’obté en el moment en què un director amb l’acreditació esdevé director d’un centre educatiu, és llavors quan l’Administració educativa i el director marquen, al Projecte de Direcció, els objectius anuals i el seguiment dels resultats obtinguts.

Segons fonts del Departament, prop de 2.000 docents en exercici reuneixen els requisits per presentar-se al procediment d’acreditació, però en aquesta primera convocatòria sols s’hi van presentar 200 aspirants. El compromís del Departament és fer extensiva aquesta convocatòria per als propers anys.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar, en l’acte públic, que aquest pas significa dotar els directors de “formació en lideratge pedagògic, normativa educativa i aspectes d’organització que els permetrà treure el màxim profit de tots els recursos materials i personals dels centres i millorar així els resultats escolars”.

Aquest nomenament ha estat un repte i una oportunitat de reconeixement de la tasca directiva realitzada en el transcurs de 7 anys com a director d’un institut a Lleida, també en la meva funció de vocal de la directiva d’AXIA i, és clar, la de col·legiat com a llicenciat en Educació Física.

Igualment, vull agrair el suport rebut, molt especialment a la meva família, per les estones que no he pogut estar amb ells; als companys d’equip directiu de l’Institut l’Olivera, per les moltes hores de treball que m’han regalat, i a companys/es directors/es per ajudar-me en les situacions de resolució de conflictes.

No em puc oblidar dels companys de junta d’AXIA, per la lluita per aconseguir la professionalització dels directius i en l’organització de les jornades, cursos i congressos. Gràcies a tots!

Normativa reguladora referida al DpD: EBEP-Estatuto bàsico del empeado público- article 13.

Resolució ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l’acreditació de directiu professional docent.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.

* Alfred Vilaseca és professor i cap del Departament d’Educació Física a l’Institut Guindàvols (Lleida), col·legiat 5842 del COPLEFC.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 13

Altes • INEFC-Barcelona • INEFC-Lleida

PERRAMON FERRAN,

Marta

• 6013

BARCELÓ ZAMORA,

Augusto

• 52253

RAMOS MONTERO,

Diego

• 52261

ALONSO GARCÍA,

Manuel J.

• 52275

CUADRADO CABELLO,

Guillem

• 52285

SARDINÉ CARBONÉS,

Maria

• 52291

• Universitat de Vic • URL-Blanquerna

PRAT GRAU,

Anna

BARGALLÓ FONT,

• 8824

MOSTAZO GRACIA,

Eduardo

• 52254

QUINTA LOZANO,

Carles

• 52262

VILELLA PÉREZ,

Carlos Alberto

• 52276

ZAMORA FIGUERAS,

Francisco J.

• 52286

EMANUEL IULIAN,

Popan

• 52293

• 9847

Carles

SÁNCHEZ GIMENO,

• 52256

Carlos

IGLESIAS CARDEILLAC,

M. Laura

• 52264

VIURE ROLDÁN,

Albert

• 52277

TORRES RONDA,

Lorena

• 52287

PALLARÈS HERNÁNDEZ,

Marta

benvinguts

• Altres

• 52294

14 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

GRIMAL LLEDÓ,

Eduardo

• 10118

CANALS BOFARULL,

Laia

• 52257

ÁVILA GANDÍA,

Vicente

• 52265

GASSÓ GASSÓ,

Andrés

• 52278

FUSTER LLINÀS,

Gaspar

• 52288

PELEGRÍ ABRIL,

Berta

• 52298

ROS RICCTE,

Laia

• 52248

GUITERAS CORS,

Jordi

• 52258

LOMAS SÁNCHEZ,

Miguel

• 52273

ROMERO PUJOL,

David

• 52279

SANZ GUZMÁN,

José Luis

• 52289

EUGENIA LÓPEZ,

Maria

• 52299

ROLDÁN CIVICO,

Beatriz

• 52249

MUNTAL GARRIGA,

Emma

• 52259

GALIMANY GIRONA,

Astrid

• 52274

FAJULA REBOLLO,

David

• 52280

GRAVINA,

Fabrizio

• 52290

ESPAR MOYA,

Xesco

• 52301

Altes

i benvingudes!

SANTAMARIA DUCH,

Ignasi

• 52305

NAVARRO CAÑIZARES,

Ramón

• 52311

MARTÍNEZ DÍEZ,

Xavier

• 52320

CANEDA MARZÀ,

Robert

• 52334

PRADAS GARCÍA,

Alberto

• 52344

LATORRE OLLÉ,

Caterina

• 52358

CEREZA LLAVINA,

Eduard

• 52306

CAMPOS SUÑEN,

Pau

• 52313

GALLEGOS MANZANARES,

Montserrat

• 52324

GONZÁLEZ GONZÁLEZ,

Estefania

• 52335

SANTAMARIA MORENO,

Xavier

• 52346

PARDO FERNÁNDEZ,

Alba

• 52359

CARNASA CHIRIVELLA,

David

• 52307

NADAL MARINA,

Miquel

• 52314

CAMPRUBÍ CAMPS,

Lluís

• 52325

MONRÀS CONSUEGRA,

Adrià

• 52336

SERRA FONT,

Jaume

• 52352

COPERO LAMAS,

Roi

• 52360

GÓMEZ MUNNÉ,

Eduard

• 52308

DE ECHANIZ,

Nicolás M.

• 52317

KALESS CALPE,

Carmen M.

• 52329

FERRÚS SERRA,

Jaume

• 52337

GARRIDO FUENTES,

Javier

• 52353

BATALLA GAVALDÀ,

Abraham

• 52362

DALMAU SEBASTIÁN,

Montse

• 52309

RODRÍGUEZ CARBÓ,

Marc

• 52318

MONJE LÓPEZ,

Ana Belén

• 52330

VILA REIG,

Núria

• 52338

LÓPEZ SENDINO,

Sergio

• 52355

MASIP HORCAJUELO,

Carla

• 52368

GUITART PUJOL,

Adrià

• 52310

MIRÓ ROS,

Montserrat

• 52319

URIZ ALBIOL,

Iñaki

• 52331

ZARAGOZA PAIRÓ,

Josep Lluís

• 52343

GRAU PRESA,

Adrià

• 52356

FERRER FERRER,

Lluís

• 52369

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 15

Altes

benvinguts

ALEMANY PERNA,

Guillem

• 52370

ESCRIU MATEU,

FÉRRIZ ROSELL,

Patricia

CAMPRUBÍ ROCA,

• 52382

Gerard

TORRUELLA SURIÑACH,

ORTIZ,

Sergi

Jordi

• 52395

MAY LUPIÓN,

Xavier

• 52408

• 52423

MORENO MORENO,

Miguel

• 52384

• 52398

JUAN CATALÁN,

David

• 52438

• 52410

Gustavo

• 52426

SANSABRIÀ RIATALLADA,

Jordi

GUILERA DE RIQUER,

Lluís

• 52375

MARTÍ SUBIRÓS,

David

• 52387

VELÁSQUEZ BERNAL,

Georgina

CASTRONUÑO GARCÍA,

MARÍN,

Melisa

• 52372

• 52440

Nadia Marcela

•52400

PIGRAU RAZZAUTI,

Mònica

• 52412

GUTIÉRREZ CUAIRAN,

Roger

• 52427

CRISTIA TELLO,

Jordi

• 52442

16 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

APARICIO BERNARDO,

Felix

• 52377

TENA PÉREZ,

Medir

• 52405

AUÑON ARROYO,

Javier

• 52413

MORDOCHE RODRÍGUEZ,

Ángel Enrique

• 52430

HILENO BONASTRE,

Ariadna

Aurora

• 52379

NETAI,

• 52388

PONT FIGUERAS,

Emma

CASTELLÀ GUILLERMO,

• 52445

Elena

Juan José

• 52406

MARTÍN OLVERA,

Manuel

• 52416

CURTO SALAS,

• 52431

AYMERICH MARGINET,

Josep

• 52381

Silvia

SOLSONA MARIMON,

• 52390

ANDÚJAR GUTIÉRREZ,

Lluís

ROCA TRUJILLO,

• 52447

Sandra

• 52394

ORDEIG IGLESIAS,

Sebastià

• 52407

GÓMEZ GUILÀ,

Marc

• 52417

PRAT GRAU,

Lídia

• 52432

SOSA MIJARES,

Smith

• 52449

Altes

i benvingudes!

LÓPEZ VÁZQUEZ,

Javier

• 52450

ESFORZADO ARMENGOL,

Daniel

• 52469

VIDAL ALSINA,

Montserrat

• 52484

ORDIÑANA PUYUELO,

Gerard

• 52506

BARBÉ REGUANT,

Jordi

• 52525

MONCUSÍ DOMINGO,

Jordi

• 52533

GODÍNEZ DÍAZ,

Fausto Augusto

•52451

ROPERO BEORLEGUI,

Víctor

• 52470

FLAQUER VILA,

Gustau

• 52489

SANS HERNÁNDEZ,

Alexandre

• 52510

RIBA FARRÉS,

Pau

• 52526

ARNAUS SUBIRANA,

Ester

• 52534

LÓPEZ RODRÍGUEZ,

Àlex

• 52457

PINEDA TEIXIDOR,

Albert

• 52471

RIUS GONZÁLEZ,

Jordi

• 52499

COSTA LÓPEZ,

Rubén

• 52511

GUERRERO ESTEBAN,

Sergio

• 52527

CASQUET SESMONDE,

Carles

• 52539

RODRÍGUEZ ZÚÑIGA,

M. Cecilia

• 52458

SEGURA ARUS,

Jordi

• 52472

RIPOLL ALCÓN,

Albert

• 52501

MAS RODRÍGUEZ,

Marc

• 52512

BERMÚDEZ MELLADO,

Víctor

• 52528

RODRÍGUEZ MORENO,

Manuel

SABAT ALEJANDRE,

Núria

• 52481

CASANOVACUATRECASAS,

David

• 52502

ELÍAS ALÉS,

Teresa

• 52515

TRUJILLO MASCÓ,

Alejandro

ARREBOLA SIERRA,

BUCK,

• 52541

Claas

Eva

• 52459

• 52531

BELTRÁN BASCÓN,

Sara

• 52468

VINYES MIRALPEIX,

Laura

• 52483

MARTÍNEZ NOVELL,

Carles

• 52503

SÁNCHEZ GIL,

Víctor

• 52516

CARBÓ MALVESÍ,

Joana

• 52532

COSTA LÓPEZ,

• 52542

Rossend

• 52543

Altes

benvinguts

FLORENSA ORTÍN,

• 52544

Adolfo

MANEJA GASCÓN,

• 52550

Marcel

• 52566

MANZANO PINADERO,

Carlos

• 52574

CARBÓ SEGARRA,

Anna

• 52585

CHECA CORCOY,

Marc

Vanesa

• 52545

TUGORES ALOMAR,

Gabriel

• 52551

CERVERA MORENO,

ROS SERRA,

Francesc A.

VÁZQUEZ RIVAS DE ROCA,

• 52591

Núria

• 52567

DOMÍNGUEZ AMADOR,

David

• 52575

BLANCO SÁNCHEZ,

Ricardo

• 52586

GIL GARCÍA,

Patricia

• 52599

MAS ROMA,

Carla

• 52546

PARRA ALONSO,

Andrés

• 52552

ALARCÓN GARCÍA,

Elena

• 52568

RIERA BATALLA,

Verònica

• 52576

CUTRINAS CAMARASA,

Patrícia

• 52587

ROBAS CERVANTES,

Genís

• 52600

18 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

PERUCHO RAVENTÓS,

• 52547

Albert

RUIZ PUERTA,

Andrés

• 52553

PINO RODRÍGUEZ,

Joan

• 52569

CORBELLA PINÓS,

Ferran

• 52577

BARRAGÁN VESGA,

Paulo César

• 52588

PASTOR PRIEGO,

Núria

• 52601

SERRA ESTOPÀ,

Marta

• 52548

CORROTO MORENO,

Leticia

• 52554

PUJOL ROCA,

Albert

• 52570

PÉREZ MUÑOZ,

Luis

• 52581

SÁNCHEZ DELGADO,

Eva

• 52589

IGLESIAS GIRALT,

Rafel

• 52602

ASIN GARCÍA,

Eduard

• 52549

RODRÍGUEZ ORDÓÑEZ,

Kilian

• 52565

LLAURADÓ LÓPEZ,

Joan

• 52573

ALEMANY CONTRERAS,

Alfredo

• 52582

CONVERTI,

Anabella

• 52590

PAWLOWSKA,

Marzena

• 52608

Altes

i benvingudes!

LLONCH COSTA,

Marta

• 52609

PUIG GARCÍA,

Ignacio

• 52652

SÁNCHEZ SAURA,

Albert

• 52663

PÉREZ VILLALBA,

Marta

• 52680

SILVESTRE GARGALLO,

Gisela

• 52692

BACH-ESTEVE SALTOR,

Enric

• 52702

GAROLERA VINENT,

Albert

• 52621

PALACIOS VEGA,

Ángela

• 52654

CRUZ LÓPEZ,

Georgina

• 52664

GIMENO COMA,

Mònica

• 52682

Ivan

• 52622

DURU RODRÍGUEZ,

Guillermo

• 52655

CASAS VILA,

Roger

• 52665

PASARELLO CLERICE,

Marco

• 52684

CADEVALL SOLÉ,

DE LUCA,

Marina P.

ROIG IGLESIAS,

• 52693

CAMARENA GILES,

José Ramón

• 52703

Sergi

• 52694

LÓPEZ CASTILLA,

Francisco

• 52705

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ,

• 52623

Jaume

COSTA PUIGPELAT,

• 52660

Ricard

GARCÍA TURRIÓN,

Rubén

• 52668

PRIETO GIMÉNEZ,

Marcial

• 52685

ARBÓ ROMERA,

Roger

• 52699

BOSCH FARRÉS,

Francesc

• 52706

FERNÁNDEZ ALZURIA,

Joaquim

• 52624

SAUS TORRAS,

Cristina

• 52661

MARTÍ LLISTAR,

Ariadna

• 52670

RAMOS RAMIRO,

Santiago

• 52686

PASCUAL CANUT,

Antonio M.

• 52700

COLOMER NAVARRO,

Bernat

• 52713

BALUNEK,

Walter Daniel

• 52625

CHILLÓN POLO,

• 52662

Javier

BENACH CROS,

Marta

• 52679

CASTRO ROS,

Rubén

• 52691

FARRÉ TALAVERA,

Alexandra

• 52701

JORBA LÓPEZ DE E.,

Jordi

• 52714

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 19

Tesi doctoral

Aq ha re uesta te si do but u c na a juda toral del C e OPLE conòmic a FC.

L’extrem en handbol Autor: Manuel Montoya Fernández, col·legiat 4211 Títol: Anàlisi de les finalitzacions dels jugadors que fan d’extrem en handbol Directors: Dra. Teresa Anguera i Dr. Gerard Moras Lloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 15/12/2010

El perfil professional de l’autor, com a docent de les assignatures d’Handbol i Fonaments Tàctics a l’INEFC-Barcelona i com a entrenador d’handbol d’alt rendiment durant més de 18 anys (BM Granollers, Acadèmia Octavio i actualment a la selecció espanyola absoluta masculina), va motivar l’elecció del tema. El contacte diari amb l’handbol i la inquietud constant d’aprofundir-ne l’estudi van dur l’autor a plantejar-se moltes preguntes, tant des del vessant d’una anàlisi científica d’aquest esport com de les possibles propostes teòriques i pràctiques arran de les conclusions resultants, a fi de poder millorar els processos d’entrenament i aplicar-les en condicions reals de competició.

La tesi també vol ser una prova que la investigació científica i les conclusions obtingudes en el pla teòric són un suport per a l’avenç en el coneixement de l’handbol i demostrar així la interrelació necessària entre teoria i pràctica o el que és el mateix, entre el camp de la investigació i el món professional.

A partir de les opinions expressades últimament pels entrenadors, s’observa que respecte de les finalitzacions durant el joc, hi ha una tendència perquè es produeixin a la zona central del terreny de joc. Aquest fet podria suposar una participació escassa dels jugadors que ocupen la zona exterior i una distribució espacial probablement

incorrecta que comportaria la concentració del joc en unes zones determinades, tot limitant els espais utilitzats per a l’atac i consegüentment beneficiant suposadament les accions defensives. Per això en aquest estudi es determina la importància de les finalitzacions realitzades en fase d’atac pels jugadors que ocupen el lloc específic d’extrem en l’handbol.

Prioritàriament es valora la participació de l’extrem en funció del resultat

final dels partits i de la classificació final obtinguda pels equips. Al mateix temps es relacionen les accions que du a terme aquest grup de jugadors amb altres variables com el temps de partit, el marcador parcial en el moment de la finalització, les fases del joc, les situacions numèriques, els sistemes defensius, el tipus de llançaments utilitzats o la localització. La intenció d’aquesta formulació és concretar la participació dels extrems en el desenvolupament col·lectiu del joc.

Distribució de llançaments des del lloc específic d’extrem dret.

Distribució de llançaments en fase de contraatac directe per extrem esquerra.

20 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Tesi doctoral

El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, a proposta de la Facultat de Formació del Professorat ha acordat atorgar el Premi Extraordinari del Doctorat del curs acadèmic 2010-11 a la tesi Análisis de las finalizaciones de los jugadores extremo en balonmano.

Aquest reconeixement s’atorga a la millor tesi presentada per cada Facultat de la UB cada curs acadèmic. La tesi del nostre company col·legiat estava inscrita en el programa de doctorat Activitat Física, Educació Física i Esport que du a terme l’INEFC i adscrita a la Facultat de Formació del Professorat.

Aquest programa possibilita tant l’obtenció de dades que poden ser valorades estadísticament com la creació d’un banc d’imatges utilitzables tant des de l’òptica de la recerca com de l’entrenament.

Les conclusions d’aquest treball confirmen la relació existent entre una major finalització d’accions d’atac del grup dels extrems i l’obtenció de resultats positius, tot establint a més a més algunes pautes de conducta dins el funcionament col·lectiu en funció de les variables estudiades.

Aquesta tesi pot ser consultada i descarregada a l’adreça web: http://www.tdx.cat/handle/10803/2377 Dipòsit Legal B.15264-2011.

ISBN: 9788469410271

Humor

En aquest context, la investigació se centra en l’anàlisi de la totalitat de partits d’handbol que els equips nacionals de dotze països van disputar als Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008.

A partir de l’establiment d’un marc teòric que descriu les característiques bàsiques de l’handbol i la utilització de la metodologia observacional com a metodologia específica per al desenvolupament de la investigació, es construeix un instrument ad hoc per fer l’observació i s’utilitza el programa informàtic Dartfish per registrar les dades.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 21

Activitats

Des d’Europa...

A partir d’aquest número facilitarem informacions de caràcter europeu que puguin ser d’interès en matèria d’activitat física i esport. Comencem per la resolució del Consell i dels representants dels governs dels Estats membres, reunits en el si del Consell, referent al PLA DE TREBALL EUROPEU PER A L’ESPORT PER AL 2011-2014 (DOC 162, d’1/6/2011).

El Tractat de Lisboa ha convertit l’esport en un àmbit de competència de la Unió Europea (UE) en el qual aquesta pot donar suport, coordinar i completar les accions dels Estats membres. En afavorir el creixement sostenible, intel·ligent i integrat i la creació de nous llocs de treball, l’esport també contribueix a aconseguir els objectius de l’Estratègia Europa 2020. A més a més, té efectes positius sobre la integració social, l’educació i la formació, la salut pública i l’envelliment actiu.

A fi de desenvolupar la dimensió europea de l’esport, el Consell aprova un pla de treball de tres anys que detalla les accions que hauran d’engegar els Estats membres i la Comissió.

S’identifiquen tres prioritats que aniran acompanyades d’actuacions durant el període 2011-2014: • La integritat de l’esport, particularment la lluita contra el dopatge i la conxorxa en el falsejament de partits. Per a això, les accions definides són: - Presentar els comentaris de la UE per a la revisió del Codi AMA de l’Agència Mundial Antidopatge; - Desenvolupar una dimensió europea en matèria d’integritat de l’esport amb l’objectiu inicial de lluitar contra el falsejament de partits; - Elaborar principis de transparència en matèria de bona gestió i de bona organització de l’esport; - Tractar de les qüestions assenyalades en relació amb l’accés a la professió d’agent esportiu i la seva supervisió i amb el traspàs de jugadors entre equips esportius (sobretot la qüestió del traspàs de jugadors joves).

• Els valors socials de l’esport, especialment la salut, la integració social, l’educació i el voluntariat. S’hauran de portar a terme les accions següents:

- Elaborar una proposta de directrius europees sobre la «doble formació» a fi de garantir que els joves atletes reben un ensenyament de qualitat paral·lelament al seu entrenament esportiu; - Prosseguir la inclusió de qualificacions relacionades amb l’esport en els marcs nacionals de qualificacions amb referència (Marc europeu de qualificacions); - Explorar vies per promoure la salut augmentant l’activitat física i la participació en l’esport popular.

• Els aspectes econòmics de l’esport, particularment el finançament sostenible de l’esport popular i una actuació basada en dades provades. En aquest sentit, s’estableixen dues actuacions: - Promoure la recollida de dades per avaluar els beneficis econòmics del sector de l’esport a la UE; - Reforçar els mecanismes financers de solidaritat entre l’esport professional i l’esport base.

Aplicació S’encarregaran de l’aplicació del Pla de Treball grups d’experts creats per la Comissió i els països de la UE en els àmbits següents: lluita contra el dopatge, bona governança en l’esport, educació i formació en l’esport, salut i participació, estadístiques esportives i finançament sostenible de l’esport.

La Comissió ha de col·laborar amb els moviments esportius i les organitzacions competents a nivell nacional, europeu i internacional. Abans de finals de 2013, presentarà un informe que avaluï l’aplicació del Pla de Treball.

IVA antiesportiu Que d’avui per demà els usuaris d’un gimnàs vegin afectat el seu servei en un increment del 13% no pot deixar ningú indiferent.

Des de l’1 de setembre, els gimnasos s’han vist obligats a un canvi de l’IVA en la prestació de serveis. Així, per decisió del Govern central, ha passat del 8% al nou percentatge del 21%.

La recategorització que ha fet el govern del PP d’aquesta activitat econòmica ha alertat el sector del fitness, i pot posar en perill la viabilitat de molts negocis i llocs de treball.

Des del COPLEFC, evidentment, la mesura preocupa, per la gran afectació que pot tenir, i no tan sols a curt ter-

22 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

mini, sinó també més enllà. No s’ha d’oblidar que els nostres professionals col·laboren en una tasca de salut de la població que comporta un gran estalvi econòmic en despesa sanitària i que això l’hauria de preservar d’una decisió com l’adoptada. Per això, malgrat que la mesura ja és un fet des del dia 1 de setembre, continuarem atents a la situació i traslladarem a les administracions la nostra disconformitat amb aquesta decisió.

Activitats

Un botó de mostra Encara sense dades finals de l’any 2012, podem recórrer a l’exemple de les instal·lacions esportives municipals de Barcelona. La situació d’abonats en data 31 de desembre de 2011 era de 193.129, mentre que el 31 d’agost de 2012 havien baixat fins als 183.162. Es tracta d’una baixa d’un 5% que se suma a la caiguda de negoci des del principi de la crisi, que algunes veus situen en un 20% des del 2009. Quan es disposi de les dades del darrer trimestre, ben probablement la situació demostrarà que la marxa del sector del fitness s’ha agreujat.

Sens dubte, l’increment de l’IVA suposa una nova càrrega feixuga i difícil de transportar. Cal tenir en compte que només hi ha dos sistemes per subsistir: repercutir l’increment que es produeix en els usuaris o bé reduir el marge de negoci. Però en aquest segon supòsit, que seria l’opció per no perdre abonats per raó de preu, la capacitat d’assumir pèrdues no és il·limitada, amb la qual cosa, un 13% significa una destralada molt forta.

Manifest contra l’IVA al 21% En aquest sentit, el COPLEFC dóna ple suport al manifest signat al mes de juliol, amb el suport del secretari general de l’Esport i el director del CCE, en el qual també figuren la UFEC, la UCEC, l’ADECAF, l’INDESCAT i la Fundació Catalana per a l’Esport, entre altres entitats catalanes públiques i privades representatives dels diversos àmbits del sector de les activitats fisicoesportives. Entre altres aspectes, el manifest vol destacar: “el nostre rebuig a l’increment de l’IVA en productes i serveis associats a la pràctica fisicoesportiva, donat que: • Aquest increment, aparentment lineal, afecta especialment Catalunya on es concentra més teixit empresarial i associatiu vinculat a les activitats fisicoesportives [...] a Catalunya hi trobem més de 15.000 entitats esportives amb més de 600.000 llicències federatives i més de 500 empreses vinculades al món de l’esport, amb una facturació superior als 4.000 milions d’euros i que donen feina a més de 20.000 persones.

• De la mateixa manera es veu especialment perjudicada la capital del país, Barcelona, com a una de les primeres ciutats del món en percentatge de població inscrita en centres de promoció de l’exercici físic i l’esport. [...]

• En cap moment s’ha tingut present la contribució del sector a la lluita contra el sedentarisme i les seves conseqüències que, d’acord amb l’OMS, s’associen amb la mort prematura, la reducció de la qualitat de vida de les persones i l’augment de la prevalença de malaltia crònica, és a dir, a l’increment de les despeses sanitàries [...]. A l’Estat espanyol només l’obesitat representa el 7% de la despesa sanitària, segons el Ministerio de Sanidad espanyol, és a dir, 2.500 milions [...]”

La veu del col·legiat (27 de juliol de 2012) Amb la nova reglamentació de l’IVA el sector esportiu passem del 8% al 21%, si no m’equivoco.

Si això realment és cert, trobo a faltar una reacció per part del Col·legi a nivell del que han fet des dels sectors culturals als mitjans, ja que suposarà un increment dels preus molt important que posa en perill la viabilitat d’empreses i el que és més important, l’accés de les persones a l’activitat física i, per tant, a la salut i a la socialització de la població.

No sé si hi ha una posició oficial sobre el tema.

Gràcies!

Bernat Domènech, col·legiat 10573

El precedent El cas de Portugal, que el 2011 ja va aplicar una solució semblant (en passar del 5% al 23%), suposa un precedent negatiu per al sector. Així, segons l’AGAP (associació de gimnasos i clubs) la mesura va suposar una caiguda del 16% en el conjunt de la facturació, juntament amb una afectació del 28% de l’ocupació directa i la pèrdua d’uns 100.000 clients.

Europolis Les Corts Europolis Sardenya Can Dragó Espanya Industrial Claror

-16% -10% -13% -11% -11%

La crisi, avaluada en baixada d’abonats els 8 primers mesos del 2012 als centres municipals, abans de l’increment de l’IVA.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 23

Activitats XV Concurs Fotogràfic Puntual a la seva cita, en l’edició d’enguany un total de 133 imatges han mirat de reflectir l’esperit del nostre concurs. Entre les fotografies, el jurat ha volgut destacar especialment tres: • Fotografia guanyadora: Últims rajos de llum sobre l’Everest, de Jordi Plana González.

• Primer accèssit: Sobre els núvols, de Jordi Roura Canet.

• Segon accèssit: Sempre cap a l’Oest, de Jordi Giménez Bedia.

Sens dubte, són tres imatges espectaculars, que publicarem en portada de propers números i intentarem que els autors ens en donin més detalls. Com sempre, gràcies a tots els col·laboradors del Concurs, i enhorabona per continuar captant els valors i les emocions de la pràctica de l’activitat física i l’esport.

L’Observatori Català de l’Esport presenta una nova imatge L’Observatori Català de l’Esport (OCE) presenta el seu nou lloc web (www.observatoridelesport.cat) totalment renovat, amb un format més visual i dinàmic. El portal, que rep el suport del COPLEFC, durant el curs acadèmic 2011-12 va anar actualitzant i modernitzant els continguts, i ara ofereix noves dades de cadascun dels indicadors amb què treballa l’Observatori.

Més concretament, aquest 2012 s’ha incorporat informació sobre els hàbits esportius dels ciutadans, extreta de l’estudi sobre hàbits esportius que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) elabora cada cinc anys. També s’han renovat els continguts sobre els Jocs Esportius a Catalunya, i del nombre de professionals dels diversos sectors esportius, professions, formació i recerca, a més de grans esdeveniments a Catalunya.

D’altra banda, l’Observatori Català de l’Esport també ha renovat el seu equip per al curs 2012-13. La Dra. Núria Puig Barata i el Dr. Andreu Camps Povill en són els directors, mentre que en la coordinació s’ha incorporat Laia Muñoz Bover i l’equip tècnic estarà format per Pedrona Serra Payeras i Joaquim Gómez Ribas, amb la col·laboració del professor John Peter Nasser.

Més d’un miler de seguidors al Facebook El Mur del COPLEFC cada vegada va captant l’atenció de més seguidors. Fins al punt que ja hem superat la xifra d’un miler d’amics a qui agrada la nostra adreça, amb tota la generació d’informació immediata que facilita.

No hi ha dubte que les possibilitats, ben administrades, que suposa aquest canal de comunicació són molt potents. A més de la capacitat de fer xarxa i teixir relacions, permet explotar un sentiment de grup molt significatiu, com també una multiplicació exponencial en la capacitat de difusió, complementada amb la immediatesa dels missatges.

Estem molt contents de la resposta obtinguda fins ara, i no cal dir que us animem a continuar en aquesta línia, sempre amb la voluntat de sumar relacions, informacions i, en definitiva, servei i millora de la professió.

Fe d’errades Per una mala passada en l’obtenció de la informació, cal esmenar un parell de dades del número anterior referents a l’INEFC. Així, Pere Manuel va ser director de l’INEFC en el període 2008-2012. I d’altra banda, es va ometre que precedint Cristòfol Salas, la també col·legiada Marta Castañer va ser la directora de l’INEFC-Lleida, tot esdevenint-ne la primera dona directora als centres de l’INEFC.

24 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Especial

Acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2012-2013 a l’INEF de Catalunya 23 D’OCTUBRE DE 2012

* Presidit pel secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, acompanyat per la vicerectora de Política Docent i Científica de la UB, M. Teresa Anguera, i pel director de l’INEF de Catalunya, Agustí Boixeda * Lliçó inaugural impartida per Vicente Gambau, president del Consejo General de Colegios Oficiales de LEF i CAFD * Lliurament de les Distincions INEFC

…

L’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2012-2013 va tenir lloc el dia 23 d’octubre de 2012, a les 12 del migdia, al Centre de Barcelona de l’INEF de Catalunya.

Van presidir l’acte Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat, el qual estava acompanyat per M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Docent i Científica de la Universitat de Barcelona, juntament amb Agustí Boixeda, director de l’INEF de Catalunya.

En primer lloc, el secretari general de l’Esport va donar la benvinguda als assistents, i tot seguit Agustí Boixeda va fer lectura de la memòria acadèmica del curs 2011-2012 passat.

Directors de centres, membres de la taula i ponent

Especial Després d’aquesta primera part més institucional, com és tradicional, l’acte va girar la seva atenció cap als alumnes i la docència per al lliurament de les Distincions INEFC. Així, el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, va anar anomenant els i les alumnes de l’INEFC guardonats amb motiu d’haver assolit un nivell esportiu d’excel·lència durant el curs passat i haver-ho sabut compaginar amb els estudis de llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Mereixements que van recaure en: • Eduard Tubau Cutal (hoquei sobre herba), diploma olímpic als Jocs Olímpics Londres 2012.

• Alejandro José Foglia Costa (vela), diploma olímpic en categoria laser als Jocs Olímpics Londres 2012.

Agustí Boixeda fa lliurament del Tors atlètic, escultura emblemàtica de l’INEFC, a Vicente Gambau, president del Consejo General de COLEF, que va impartir la lliçó inaugural sobre el tema “En finalitzar els meus estudis, què puc fer? Nou escenari de les professions de l’activitat física i l’esport”

Tot seguit, Ivan Tibau va convidar el Dr. Vicente Gambau, president del Consejo General de los Colegios Oficiales de LEF i CAFD, a impartir la lliçó inaugural. El tema triat, d’acord amb la seva representativitat, tenia com a títol: “En finalitzar els meus estudis, què puc fer? Nou escenari de les professions de l’activitat física i l’esport”. Després de les seves aportacions, que Ivan Tibau va agrair, Agustí Boixeda va lliurar-li l’escultura Tors atlètic de l’artista Rosa Serra, en nom de la institució.

• A la Sra. Mireia Abant Condal (ciclisme), segona classificada al Campionat del Món de BikeTrial 2011, tercera classificada al Campionat del Món de Trial (UCI) 2011, segona classificada al Campionat del Món de BikeTrial 2012, cinquena classificada al Campionat del Món de Trial (UCI) 2012, tercera classificada al Campionat d’Europa de Trial (UCI) 2011, i primera classificada a la Copa d’Europa de BikeTrial 2012.

• Gerard Camps Adrogué (hoquei sobre patins), campió al Mundial Sub-20.

• Xavier Carrión Pla (atletisme), primer classificat al Campionat d’Espanya promesa en 400 m tanques.

D’altra banda, també van merèixer la distinció corresponent, malgrat que no van poder assistir a recollir-la per motiu de trobar-se concentrats o pròpiament competint, els alumnes: Thaïs Henríquez Torres (natació), medalla de bronze en natació sincronitzada per equips als Jocs Olímpics Londres 2012; Albert Rocas Comas (handbol), campió al Campionat d’Europa de Clubs 2012, i diploma olímpic als Jocs Olímpics Londres 2012; Cristian Ugalde García (handbol), campió al Campionat d’Europa de Clubs 2012, i diploma olímpic als Jocs Olímpics Londres 2012, i Víctor Tomás González (handbol), campió al Campionat d’Europa de Clubs 2012, i diploma olímpic als Jocs Olímpics Londres 2012.

Al costat del secretari general Ivan Tibau, al centre, els alumnes que han sabut compaginar l’activitat esportiva d’elit i els estudis acadèmics: Gerard Camps i Mireia Abant (a l’esquerra), Eduard Tubau i Alejandro José Foglia (a la dreta)

I en solitari, Xavier Carrión

26 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Els dos directors de centres de l’INEFC, Cristòfol Salas i Xavier Iglesias, amb Adrià Muntaner (Lleida) i Glòria Aina Pons (Barcelona) al mig, com a alumnes amb el millor expedient

Especial Un moment important de la trobada va recaure en el lliurament de la Distinció al Millor Expedient Acadèmic de la 12a promoció de llicenciats i llicenciades en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de l’INEFC. En aquest curs, respectivament, van ser per als alumnes: • Adrià Muntaner Mas, de l’INEFC-Lleida, que va rebre el present de mans del Dr. Cristòfol Salas, director del Centre de Lleida.

• Glòria Aina Pons Alorda, de l’INEFC-Barcelona, a qui va lliurar-li el reconeixement el Dr. Xavier Iglesias com a director del Centre de Barcelona.

En l’àmbit del tercer grau, les Distincions INEFC de doctorat i màster com a reconeixement a l’esforç intel·lectual, per premiar el prestigi que suposen per a la institució, i que l’ajuden a mantenir el més alt nivell universitari, van ser lliurades per M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Docent i Científica de la Universitat de Barcelona, que va felicitar individualment: • El Dr. Marc Vives Usón, professor de l’INEFC-Lleida, per haver obtingut durant el curs acadèmic 2011-2012 el grau de doctor per mitjà de la seva tesi: Estudi de la relació existent entre les accions ofensives en la fase de creació i en la fase de finalització del joc del RCD Espanyol.

• El Dr. Manuel Montoya Fernández, professor de l’INEFCBarcelona, amb una tesi que a més va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat 2010-2011 de la Universitat de Barcelona. El títol de la seva tesi és Anàlisis de les finalitzacions dels jugadors extrem en handbol.

• I per últim, també va felicitar i guardonar Jairo Vázquez Guerrero, alumne de l’INEFC-Barcelona, per haver obtingut el premi extraordinari 2010-2011 del Màster Oficial en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell.

D’esquerra a dreta, el nou Dr. Manuel Montoya, Premi Extraordinari de Doctorat; la Dra. Anguera, vicerectora de Política Docent i Científica de la UB; Jairo Vázquez, premi extraordinari del Màster Oficial en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell, i Marc Vives, també nou doctor

En finalitzar els lliuraments, la vicerectora va adreçar unes emotives paraules als guardonats i assistents en nom de la Universitat de Barcelona. I va posar punt final a l’acte, el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, que va reiterar la felicitació als guardonats i va declarar oficialment inaugurat el curs acadèmic 2012-2013. I a estudiar!

Foto de grup dels protagonistes de la inauguració oficial del curs acadèmic 2012-13. A l’altre costat de la càmera, però, hi ha també més protagonistes diaris, que formen el conjunt de la família universitària que, sens dubte, volen seguir l’exemple dels que apareixen a la imatge

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 27

Activitats

Notícies de la Comissió Permanent del Consejo L’equip que dirigeix Vicente Gambau, president del Consejo de COLEF i CAFD, està implantant una sèrie d’actuacions que se centren en els eixos següents: 1) Ordenació de les professions de l’esport, ja que en un horitzó no gaire llunyà podria produir-se des d’Europa una retallada en les professions amb necessitat de col·legiació, i d’altra banda, des de l’Estat una possible retirada de la desgravació a l’IRPF de la quota col·legial.

2) Defensa de la professió, especialment amb la reivindicació de tres hores com a mínim d’Educació Física a l’ensenyament.

3) Ordenació de la formació i clarificació del panorama professional, tot apostant i vetllant per la qualitat.

4) Funcions sobre l’exercici professional, amb la creació de comissions específiques i l’articulació en l’àmbit de la salut.

5) Organització interna del Consejo, per oferir serveis als collegis autonòmics, als professionals i la ciutadania en general.

En aquest àmbit cal destacar la instal·lació en una nova seu, al carrer Comandante Zorita, l’aplicació d’un pla d’austeritat i control de la despesa, juntament amb una voluntat de millora dels canals de comunicació, i de contribució dels col·legis al Consejo, com també del preu i les cobertures de l’assegurança bàsica de responsabilitat civil, entre d’altres.

Campanya per les tres hores d’EF a l’ensenyament obligatori I en aquesta línia, durant la negociació de l’Avantprojecte de la LOMCE proposada pel ministre Wert del Govern espanyol, el Consejo va impulsar una campanya de tramesa d’un missatge (vegeu més avall) a l’adreça ministerial: calidadeducacion@mecd.es.

Propuesta: TERCERA HORA SEMANAL DE EDUCACIÓN FÍSICA E INCLUIR LA MATERIA EN 2º DE BACHILLERATO. Es necesaria, imprescindible diría, al menos UNA TERCERA HORA DE EDUCACIÓN FÍSICA (el Parlamento Europeo ya la reclamó en 2010) y además se debería incorporar al currículo de 2º de bachillerato (único país de Europa privado de ella) por estas 4 razones: 1 La mitad de los estudiantes de secundaria solo hacen actividad física en las clases de Educación Física.

Fuente: La EF, los estilos de vida y los adolescentes: cómo son, cómo se ven, qué saben y qué opinan. Hernández Álvarez y Velázquez Buendía. Graó, Barcelona. 2007. Estudio financiado por el MEC. 2 Las enfermedades derivadas del sedentarismo suponen el 8 % del gasto sanitario.

Fuente: Estudio del Hospital Universitario de la Paz (Madrid) avalado por el Ministerio de Ciencia e Innovación hecho público en diciembre del 2011.

3 Los países con mejores resultados académicos según el informe PISA dedican más porcentaje de tiempo escolar a la Educación Física: España 8% en primaria y 6.6 % en secundaria (7.3 de media) frente a 11.8 en Francia, 8.9 en Alemania o 8.1 en Finlandia.

Fuente: European Commision-Eurydice: "Recomended annual taught time in full-time compulsary education Europe 2009-2010".

4 En la materia de Educación Física se promueve como en pocas el trabajo competencial, en equipo y el esfuerzo individual.

Fuente: RD Enseñanzas Mínimas Primaria (1513/2006) y Secundaria (1631/2006).

Gracias. Saludos cordiales

A la qual cosa, la resposta oficial va ser: Muchas gracias por su colaboración, que haremos llegar al equipo encargado de la elaboración del anteproyecto de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa. En la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte iremos publicando periódicamente avances y nuevos documentos relacionados con este proyecto normativo.

Un cordial saludo, Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 29

Interculturalitat

Esport i cooperació “És una inquietud personal, és quelcom que es porta dins..., quan fas el pas i coneixes aquest àmbit, quedes enganxat i ja no en pots sortir...”.

Aquest és un dels comentaris comuns dels que hem tingut la sort de treballar en algun projecte en països desfavorits.

JESÚS MARCO*

Un treball immens, un tema apassionant... http://www.facebook.com/pages/Deporte-y-cooperación/465652466812675 Amb el món de la cooperació per al desenvolupament, s’obre una gran porta, un nou àmbit laboral i un recurs a l’enriquiment personal. Actualment, moltes són les ONG, fundacions i associacions que treballen amb l’esport com a eina per a fer front a molts dels reptes de l’àmbit del desenvolupament, la pau i per a aconseguir els objectius del mil·lenni (ODM). La Fundació Barça, la Fundación Real Madrid, Red Deporte y Cooperación, Esport Solidari Internacional i d’altres en són algunes de les més importants. De totes maneres, també són un bon vehicle per a fer accions de cooperació altres organitzacions com ara Pallassos, Metges o Professors sense fronteres o qualsevol

entitat que treballi en els àmbits de l’educació i la salut. En el meu cas, he intervingut en diverses operacions, ja sigui col·laborant o confeccionant projectes, com a voluntari o com a cooperant expatriat.

Baja Kunda, Gàmbia L’experiència més significativa va ser a Gàmbia amb l’ONG Alpicat Solidari, on vaig estar com a cooperant desplaçat durant un any. L’objectiu era la posada en marxa d’una escola i un nou centre de salut que va finançar l’entitat. A més d’aquests objectius, vaig dur a terme a títol individual el programa Activitat Física i Salut, integrant l’assignatura

30 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

“L’educació física i la pràctica dels esports són un dret fonamental de tot el món”.

Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport, article 1. (UNESCO, 1978).

d’Educació Física a l’escola, fent formació al professorat i duent a terme algunes activitats de promoció de l’esport i hàbits saludables en la població de Baja Kunda, una petita població de poc més de 5.000 habitants a l’Est del país.

Ja de per si, viure en una població sense aigua corrent, ni llum, dormint en una casa de fang i menjant amb la mà, esdevé una experiència vital. Si a això, hi afegeixes que en el transcurs del projecte veus com puja l’escolarització i disminueix l’absentisme escolar, molt freqüent a l’Àfrica, perquè que sovint la quitxalla ha de complir les seves “obligacions” domèstiques o al camp, encara que només sigui per això sembla que ja val la pena la presència allà.

Comproves també que de mica en mica milloren els hàbits higiènics, aconsegueixes que les nenes facin esport (cosa no habitual) i les propostes d’oci saludable i activitats populars en la població esdevenen valors afegits.

Satisfà veure que en un municipi tan petit com el de Baja Kunda, s’han pogut organitzar fins a 14 equips de futbol, amb el seu camp d’entrenament i entrenadors responsables als quals es va oferir formació, o que per primer cop es jugava a vòlei o a bàsquet. No va ser menys meritosa la construcció d’una pista d’atletisme, ni més ni menys que la segona de tot Gàmbia. Potser el referent d’haver organitzat la primera cursa popular de la localitat, en la qual va participar tot el poble, activament o bé com a espectadors, et fa sentir partícip, responsable en part d’aquesta petita millora en la qualitat de vida d’aquestes gents, i sens dubte ser beneficiari del “retorn” que un obté del que ofereix.

Si no hagués tingut lligams, hauria pogut experimentar en primera persona el fet de poder contribuir als coneixements dels futurs mestres en Educació Física, que estudien en un dels Colleges Gam-

Interculturalitat bians, on inicien l’especialitat i on a hores d’ara només disposen de dos professors per a totes les assignatures. Això no és pròpiament cooperació humanitària, però sens dubte que els nostres recursos i metodologies poden oferir una gran aportació al desenvolupament del país.

Els somriures, les paraules d’agraïment, la religió, el mandinka, el serahule, el fula –idiomes locals–, juntament amb els trets culturals enriquidors, aquest és el llegat que un se n’endú i la satisfacció d’haver-hi aportat quelcom.

De travessa per Kenya Va ser l’any 2011 que l’aventura de viatjar i l’ambició de conèixer noves realitats i nous destinacions em va portar a Kenya, amb l’organització El Paso del Noroeste, conduint una expedició d’11 persones al llarg del país. Novament cal dir que l’orientació de la nostra professió ens permet fer una incursió en un àmbit un xic diferent, els dels viatges alternatius o solidaris i que per la nostra solvència en la conducció de grups, el coneixement de les activitats a la natura, pels possibles trescs o acampades en diferents parcs naturals envoltats d’animals salvatges en llibertat, esdevé una plataforma fantàstica per a endinsar-nos en la cultura del poble massai i viure la realitat d’aquell país africà, tot coneixent les diverses organitzacions

que hi treballen i les necessitats que atenen, per a poder així fer previsions de futur i detectar possibles oportunitats d’aportacions solidàries.

Les tradicions, els rituals, la natura incommensurable, la llibertat dels animals salvatges, l’hospitalitat dels pobles, l’idioma suahili i, com sempre, la infinitat de somriures amb què t’obsequien, novament torna a ser el gran tresor, el premi que et queda en el record.

Un somriure a Burkina Faso Aquest estiu passat vaig viure l’experiència solidària a Burkina Faso durant el meu període de vacances, amb l’Organització Pallassos Sense Fronteres. Un nou àmbit i una nova forma organitzati-

va. Durant 45 dies vam dur a terme el projecte Estimulació Psicomotriu a la Infància Desnodrida, en què mitjançant activitats d’animació suau, els jocs i, és clar, els somriures, treballàvem amb l’objectiu d’estimular l’activitat psicomotriu de l’infant per augmentar les seves possibilitats de rehabilitació i alhora enfortir el vincle mare-infant.

Va ser una acció directa en tres hospitals, bàsicament, i moltes famílies, molts nens i nenes atesos llit per llit. La veritat és que va ser esgotador, però gratificant alhora: veure com dia rere dia els infants recuperaven el pes i la mobilitat que els permetia sortir-se del punt crític de pes/talla i fer una recuperació activa. També van haver-hi algunes actuacions en diferents escoles aprofitant els períodes de descans.

Omar, Fatumata, Latifa... 5,5 kg, 6,2 kg, 7,1 kg de pes, però moltes ganes de viure, i novament la nostra modesta i petita aportació a la causa.

No s’ha de fer molt, no s’han d’intentar canviar gaires coses, però aquests petits canvis, aquestes petites aportacions veus que són positives i així t’ho fan saber els familiars, els amics, el personal mèdic i sanitari. Et fan sentir important.

De l’àmbit de la cooperació, ben segur que n’extreurem una experiència professional enriquidora, però aconseguirem també quelcom diferent, que ens enriquirà vitalment, que ens sensibilitzarà cap als països i les persones més desfavorides i que ens farà millors persones. * Jesús Marco, col·legiat 9351.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 31

Interculturalitat

La pilota del món Tinc 25 anys i vaig decidir que després de treballar com a mestre d’Educació Física durant tres anys volia aventurar-me, agafar la motxilla, una pilota i marxar tot sol a veure món.

GERARD MUNTADA*

Volia mirar d’ajudar les persones dels llocs que visités i conèixer amb els meus propis ulls la realitat d’altres cultures, perquè malgrat pensar que ho sabem tot, realment no en sabem res de res.

He voltat per tres continents i tretze països molt diferents: la Xina, Mongòlia

i Rússia a l’Àsia; Veneçuela, Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile, l’Argentina i l’Uruguai a l’Amèrica del Sud; i Uganda i el Camerun a l’Àfrica.

Entre les diverses coses que tenen en comú els habitants de cadascun d’aquests llocs, l’esport n’és una, i molt important.

32 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Mongòlia: La meva primera experiència va ser a Mongòlia, en una família nòmada que tenien tres fills d’entre 5 i 8 anys. Cap llengua comuna, una cultura totalment diferent, realment una situació una mica incòmoda, ja que les meves estratègies per comunicar-me o per interessar-me per la seva vida ràpidament es van limitar a l’observació. Després d’una bona estona vaig decidir que en tenia prou i vaig treure la pilota, fer uns tocs i distreure’m una mica. Amb els primers bots ja vaig atreure l’atenció dels tres nens que tímidament miraven el moviment continu que feia la pilota pujant i baixant del meu peu. En adonar-me’n, vaig fer una passada al nen més petit, la pilota va rodar i es va aturar, en tocar-li al peu, tot sorprenent els tres nens, que amb una expressió d’espant estaven perplexos i immòbils. Vaig fer un gest demanant que me la tornessin i llavors..., després d’un vuit de silenci, la nena, la més gran, amb una puntada me la va tornar.

Interculturalitat

Aquest simple fet va desencadenar un somriure que va començar pel pare i es va anar encomanant entre els nens.

Vaig repetir l’acció unes quantes vegades fins que, sense entendre res, els tres nens van marxar corrent i van entrar en un dels gers (la “tenda” on viuen). La meva decepció va desaparèixer ràpidament quan vaig veure que els nens sortien amb un cercle i una altra pilota més petita feta amb pell d’animal. Ràpidament, i només amb mirades i gestos, vam muntar un joc que consistia a encertar les pilotes dins el cercle que algú de nosaltres aguantava en diferents posicions.

Després d’una bona estona de joc, rialles i diversió, la meva pilota va impactar a la cara d’un dels nens i li va fer sagnar el nas. Jo ja vaig pensar: “Cagada!” en el moment en què es posava a plorar i a córrer cap al ger.

Llavors va sortir la mare i l’àvia amb un drap mullat, van riure, li van eixugar la sang i me’l van portar novament perquè continués jugant. Aquest acte em va donar més confiança i vam continuar jugant. Amb algunes dificultats

em vaig fer entendre per preguntar què sabien fer més amb el cercle o si coneixien algun altre joc. Un dels nens va treure un tricicle atrotinat i vam fer un circuit de ral·li amb pedretes del desert, la nena va ensenyar-me que era una gran gimnasta realitzant posicions elàstiques increïbles i fent moure el cercle amb tot el cos, també vam jugar una estona a veure qui aconseguia treure’m la pilota.

El sol va anar caient i la família em va convidar a sopar al seu ger i no al ger dels visitants on normalment tothom estava. En aquell moment vaig veure que era un més, ja m’havien acceptat, podia veure com es relacionaven diàriament, com, què i on menjaven... No entenia res del que deien, però era feliç de ser allà compartint amb aquesta gent, d’una cultura diferent i per a mi desconeguda, aquest moment tan familiar.

En aquest punt, a l’inici del meu viatge, em vaig adonar del poder que tenia la meva companya de viatge principal, la meva pilota.

L’ESPERIT He tingut la sort de poder viure cada cultura des de dins, com un més: dormir a les seves cases, menjar el seu menjar, entendre els seus problemes, les seves necessitats... I què em va facilitar poder accedir en aquesta posició, dura però tan privilegiada? La pilota, l’esport. Aquesta era la connexió més gran que tenia amb qualsevol persona, de qualsevol edat, de qualsevol sexe, classe social o cultura.

* Gerard Muntada, col·legiat 52042.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 33

A fons

Londres 2012, cita olímpica i paralímpica Ja han passat, tant els Jocs Olímpics com els Paralímpics de Londres. Sens dubte, cites importants, de les quals el nostre col·lectiu ha estat partícip. Us traslladem un tast de percepcions viscudes des de dins.

Fa uns dies vaig rebre un correu del COPLEFC demanant als col·legiats que escrivíssim unes línies sobre l'experiència als Jocs Olimpics de Londres i algunes fotografies.

Els Jocs, una experiència inoblidable Aquest estiu he pogut gaudir d’una experiència inoblidable: viure uns Jocs Olímpics en directe. Va ser com a espectador, i vaig tenir, o més ben dit, vaig buscar la sort de veure 8 competicions en 9 dies: bàsquet (l’esport que més m’agrada), vòlei pista, vòlei platja, natació, trampolí, tennis, tennis de taula i triatló. La veritat és que no va ser gens fàcil trobar entrades, però l’esforç va valer la pena.

L’experiència va ser molt positiva, viure les competicions amb els millors esportistes, instal·lacions, equips, voluntaris..., va ser increïble. L’ambient dins i fora els recintes era molt especial, amb públic de tot el món gaudint de l’esport com a espectacle únic, com a vivència màgica.

Recordo, per exemple, el dia dels salts de trampolí, competició de 29 esportistes on feien 6 salts cadascun. Un dels saltadors, en el segon salt va caure malament a l’aigua i la puntuació va ser molt baixa. Tothom sabia que en cada salt, per molt bé que ho fes, ja no tenia opcions de classificar-se, però havia de saltar. I cada vegada que li tocava a ell, públic de totes les nacionalitats ens posàvem drets a animar-lo i encoratjar-lo per fer un bon salt. Aquest és l’ambient que em queda d’unes Olímpiades viscudes des de dins, com a espectador.

Una experiència a Londres del tot inoblidable i molt recomanable.

Us adjunto unes fotos del que vaig viure: Wimbledon, de la pista de vòlei platja, el Basketball Arena i, és clar, de l’Estadi Olímpic.

Bernat Elias, col·legiat 12169

34 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

A fons

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 35

A fons L’INEFC i col·legiats del COPLEFC a Londres 2012 Una foto com a botó de mostra. Als Jocs de Londres, hi van ser Manolo Montoya i Paco Seirul-lo en handbol, Gerard Moras en vòlei platja i Marcel·lí Massafret en waterpolo, tots ells companys col·legiats.

A més dels professors, alumnes de l’INEFC que hi van participar van ser, entre d’altres: Albert Rocas, Víctor Tomás i Cristian Ugalde, en handbol; Thaïs Enríquez, en natació sincronitzada; Edu Tubau, en hoquei, i Jesús Ángel García Bragado, en atletisme. Els diversos equips olímpics també hi van ser exalumnes com Bet Fernàndez, tècnica de sincronitzada.

Crònica dels Paralímpics, en directe EN L’OBERTURA Els XIV Jocs Paralímpics, els més importants que s’hagin organitzat, s’han inaugurat a l’Estadi Olímpic d’Stratford a Londres en una cerimònia marcada per la reencesa de la flama davant la presència de la reina Isabel II i l’astrofísic britànic Stephen Hawking.

En la cerimònia, batejada amb el nom d’Enlightenment (Il·luminació), hi han participat 3.000 voluntaris en un estadi ple de gom a gom en què no han faltat les sorpreses, com ara antics atletes paralímpics actuant com a veritables acròbates de circ, que han descrit la transformació i l’origen del món seguint la curiositat de la mirada d’una nena, Miranda, que descobreix l’efecte de la gravetat quan troba una poma, la mossega conjuntament amb els 80.000 espectadors i es crea un enorme soroll conjunt amb la mossegada, abans d’iniciar-se la coreografia. La cerimònia ha acabat amb la cançó I am what I am. I ha donat pas a la desfilada de les delegacions, en què l’equip espanyol ha estat un dels més nombrosos.

DURANT LA COMPETICIÓ Uns Jocs impressionants, un ambient increïble, una organització perfecta, una sensibilització extraordinària, una normalització indescriptible, és la sensació després de quatre dies de gaudir dels Jocs, de palpar i veure esport d’altíssim nivell, en què no s’observa la discapacitat de l’esportista, ans al contrari, la capacitat dels esportistes per adaptar-se al seu esport; un arriba a oblidar-se del que els passa.

S’estan superant i obtenint nous rècords del món en tots els esports, rècords molt difícils d’aconseguir per a qualsevol persona, ni que s’entrenés tota la vida. Aquests esportistes van acompanyats de noves tecnologies per a les seves adaptacions: cadires, pròtesis, fixacions, materials, fan que puguin participar amb la màxima normalitat en totes les disciplines i esports. És l’esportista paralímpic qui s’adapta a l’esport específic i al seu reglament (ja sigui bàsquet, atletisme, natació...) i per això la gent vibra amb les competicions.

Esperem que a Rio 2016 tinguem un equip de piragüisme per poder gaudir també amb els nostres esportistes amb la màxima normalitat dels primers Jocs Paralímpics de la nostra modalitat. Caldrà treballar molt per ser-hi amb un nivell suficient.

36 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

A fons Des del meu iPad...

• He anat als Paralímpics com a particular, simplement com a espectadora, per això he pogut gaudir de 13 esports. Tot espaterrant.

• En arribar a casa, ahir, m’he trobat amb la trista realitat. La gent diu: quina pena, pobrets, jo no podia mirar...

• La societat britànica mirava l’esport; el públic, molt entès de les dificultats de cada persona, però gaudint de l’esport, no del discapacitat. Hi havia programes de TV didàctics, ensenyant el sistema LEXI per aprendre les classificacions i fer més comprensible la dificultat de la persona envers el seu esport o la modalitat practicada.

• En aquestes olimpíades no hi havia paracanoa, no serà fins a Rio 2016. He après un munt sobre com fer les coses ben fetes.

Carme Adell, col·legiada 3998

Els meus cinquens Jocs Paralímpics Barcelona 92, Atlanta 96, Atenes 04, Beijing 08, Londres 12, i ja en són cinc!

La meva relació amb l’esport per a persones amb altres capacitats i amb els Jocs Paralímpics va començar l’any 1992 quan Barcelona va ser escollida com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics i Paralímpics.

Vaig rebre l’encàrrec de portar l’organització esportiva d’un esport, practicat per persones amb paràlisi o lesió cerebral, anomenat boccia. Tot i el desconeixement que en tenia, tant d’aquest esport com d’aquesta discapacitat, vaig acceptar de fer-ho.

Gràcies a prendre aquella decisió vaig entrar en un món nou i desconegut, però molt especial, fantàstic i

enriquidor, ja que m’ha donat molt més del que jo hagi pogut aportar a aquest esport i a les persones que el practiquen. Puc dir, sense risc d’equivocar-me, que em va canviar la vida.

Ja han passat 20 anys d’aquella decisió i continuo gaudint d’aquest món!

He passat per moltes tasques: organització dels Jocs del 1992, de la Lliga Catalana i Campionats de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana i de la Federació Espanyola, tècnica de la Selecció Espanyola entre els anys 1993 i 1996, incloenthi l’anada als Jocs Paralímpics d’Atlanta 96, seleccionadora catalana, àrbitre d’aquest esport des del 1993 i presidenta del Comitè d’Àrbitres d’Espanya entre el 2006 i el 2010.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 37

A fons Actualment només em dedico a arbitrar i tinc la categoria internacional des de l’any 2002. He tingut l’honor de ser convocada per arbitrar en diversos Campionats d’Europa, del Món i Copes del Món i en els Jocs d’Atenes 2004, de Beijing 2008 i en els passats Jocs de Londres 2012.

Tot i aquesta llarga experiència, cada vegada aprenc coses noves de l’organització de les grans competicions, del mateix esport i del món de l’arbitratge. Participar en aquests grans esdeveniments et fa aprendre un munt de coses, però sobretot, jo continuo aprenent d’aquestes persones que, tot i les seves dificultats físiques i la incomprensió de moltes persones, cada dia lluiten per aconseguir tot allò que es proposen.

Des d’aquí, només puc donar-los les gràcies per tot el que m’han donat durant aquests vint anys. Espero tenir salut per poder continuar gaudint d’aquest esport amb aquests extraordinaris esportistes.

Teresa Calverol, col·legiada 4010 Barcelona, setembre del 2012

Els Paralímpics, rècords i dades S’hi van viure 471 esdeveniments esportius.

Esportistes Països Dones participants Venda d’entrades Dies de competició Nombre d’esports Nombre de medalles

4.280 166 1.383 2,5 milions 11 dies 20 503

Destinades a esportistes amb discapacitat visual (cecs i amb deficiències visuals), discapacitat física, paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual.

Mandeville, la mascota dels Jocs Paralímpics de Londres 2012.

Docusport-La Revista és el mitjà de comunicació dels col·legiats.

Visita el portal del Col·legi: www.coplefc.cat I sempre ens trobaràs al Facebook!

38 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

A fons

Els Jocs Paralímpics de Londres 2012 “L’esperit del 2012”, així en diuen els londinencs dels Jocs que han transformat la seva ciutat i que van ser aclamats al món sencer. Records que s’acosten als viscuts fa 20 anys a Barcelona 1992, si ens referim als Jocs Olímpics, ja que els altres, els Paralímpics, van ser només els Jocs dels voluntaris, jutges, entrenadors i, és clar, dels atletes, que rememoren la seva estada en aquesta ciutat i que van gaudir amb el públic que omplia les instal·lacions.

L’endemà d’una espectacular i emocionant cerimònia de clausura, anomenada “Festival of the Flame”, en què artistes de la categoria de Coldplay i convidats com Jay-Z i Rihanna van fer vibrar els milers d’espectadors i més de 4.000 atletes que van rebre la llum de la seva música i la que van deixar els focs artificials que van cobrir el cel de l’Estadi Olímpic, la ciutat es va afanyar a celebrar amb els atletes olímpics i paralímpics junts la desfilada més gran de l’equip del Regne Unit, i que va ser qualificada com la més gran celebració esportiva mai vista.

Aquest esperit és el que vam viure als Jocs Paralímpics: l’esperit de la integració, d’un model inclusiu de l’esport i de la competició. Els espectadors, que van omplir cada dia els recintes esportius gaudien amb les habilitats d’uns esportistes que portaven pròtesis, es feien acompanyar per un guia o que utilitzaven cadires de rodes per jugar. No hi veien grans diferències, només gaudien de l’espectacle i, evidentment, animaven els seus o aquells que assolien una gesta esportiva. Les entrades estaven exhaurides, els preus oscil·laven entre 20 i 50 lliures, però els organitzadors s’ho havien guanyat a pols. El Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics (LOCOG), des del setembre de 2008 va fer una campanya d’activitats relacionades amb els Jocs en més de 24.000 escoles del Regne Unit (aproximadament el 80% del total). El dia abans que les entrades es posessin en venda, a la Trafalgar Square de Londres es va organitzar el Dia Internacional Paralímpic, en el qual van

Miguel Ángel Torralba fent les indicacions en la batuda del salt de llargada de la categoria de cecs (Xavi Porras), facilitada pel Comité Paralímpico Español

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 39

A fons participar més de 100 atletes britànics i internacionals en 12 hores que van incloure manifestacions en 10 esports paralímpics.

I no hem d’oblidar que el moviment paralímpic va néixer en Mandeville, la llar espiritual del Moviment Paralímpic, concretament a l’Hospital d’Stoke Mandeville, on el Coubertin dels Jocs, el Dr. Guttman,* tenia com a lema que “el fi més noble de l’esport per a discapacitats és l’ajudar-los a restablir la connexió amb el món que els envolta”.

Cada medalla aconseguida ho ha estat gràcies a un alt grau de competitivitat, un lliurament noble de tots els participants i una qualitat en els resultats propis d’un esforç diari per superar-se. Això és el que fa que els Jocs Paralímpics vagin una mica més enllà d’una competició quadriennal, ja que requereix un esforç diari per superar-se i participar en activitats que afavoreixen el desenvolupament integral de la persona, ja que l’esport ajuda a superar les dificultats socials que es troben aquestes persones.

En total, 200.000 persones van treballar als Jocs, amb 70.000 voluntaris, 100.000 contractats i 6.000 components de les delegacions esportives dels 166 països participants. Les competicions es van dur a terme en 20 recintes esportius, amb l’atletisme com a capitalitzador d’espectadors amb 80.000 persones al matí i vespre. La Vila disposava de 16.000 llits i s’hi va utilitzar una quantitat ingent de material esportiu; com a mostra, val a dir que en tennis van ser 26.400 pilotes i en tir amb arc 6.000 fletxes.

Hi van participar 4.280 atletes de 166 països, que van competir en 20 esports. Esports considerats olímpics (atletisme, bàsquet, esgrima, halterofília, judo, ciclisme, natació, futbol, rugbi, tennis, tir amb arc, vela...), amb la diferència que l’esportista competeix amb una cadira de rodes, una pròtesi o un guia, i amb altres esports creats per afavorir les capacitats d’aquests atletes, com el goalball o la boccia. Es van vendre entrades per un valor de més de 2,5 milions de lliures.

L’equip espanyol hi va participar amb 124 esportistes en 14 modalitats, amb un resultat obtingut de 42 medalles, que no li van servir per situar-se entre els 10 primers equips, que era l’objectiu i que es mantenia des de Barcelona 1992. Ja queden llunyans els primers Jocs (Tel Aviv 68) amb participació espanyola, concretament en la modalitat de natació, i en què es va assolir el lloc 21 en el medaller, amb tres medalles d’argent i una de bronze. Els tres primers països en aquesta edició han estat la Xina, equip dominador des que va celebrar els Jocs a Pequín, juntament amb Rússia i l’amfitrió Anglaterra.

Els atletes són classificats d’acord amb la seva discapacitat i funcionalitat. Així, hi ha lesionats medul·lars, amputats, cecs i deficients visuals, paralítics cerebrals i discapacitats intel·lectuals. De les modalitats esportives, l’atletisme –esport en què exerceixo d’entrenador paralímpic– és el que aplega el nombre més gran de discapacitats, a més de ser la modalitat amb un nombre més gran d’esportistes i esdeveniments. Cada participant té una categoria de dos dígits, el primer dels quals indica el tipus de discapacitat funcional. La segona xifra és el grau d’afectació: • • • • •

Classes 11-13: esportistes cecs i deficients visuals.

Classe 20: atletes amb discapacitat intel·lectual.

Classes 31-38: participants amb paràlisi cerebral, alguns en cadira de rodes (31-34).

Classes 40-46: discapacitats físics amb afectació en alguna extremitat o sense.

Classes 51-58: inclouen corredors en cadira de rodes o llançadors que competeixen asseguts.

Una T o una F davant el número indica si l’esportista competeix en esdeveniments de pista (track) o de camp (field).** Els esportistes, cada dia se superaven, i els espectadors així els ho reconeixien. La tarda de la final de 100 m de categoria d’amputats de cama, la ciutat estava atenta a la televisió, la van seguir 6 milions de persones: hi participaven dos dels ídols dels Jocs, Oscar Pistorius i el britànic Jonnie Peacock, la millor marca mundial. El britànic va quedar primer amb una marca de 10s90, mentre que l’americà Browne va ser segon i Pistorius quart. Els resultats han estat espectaculars, con confirmen alguns exemples. La prova de marató es va guanyar amb una marca de 2h24min50 o la prova de 5.000 metres de discapacitats visuals es va córrer el 13min53, no gaire lluny d’un dels herois dels Jocs Olímpics, el britànic Mo Farah, guanyador dels 5.000 amb una marca de 13min41s66; o la marca del guanyador dels 100 m, discapacitat visual, que va fer 10s46.

La inclusió també ha arribat als Jocs Olímpics. No sols Oscar Pistorius ha participat als Jocs de Londres, sinó que també va ser-hi notícia Im Dong-Hyun, arquer sud-coreà, el qual va participar en la prova de tir amb arc tot i ser legalment cec. Amb 26 anys partia com a màxim favorit per aconseguir l’or en la categoria (de fet ja té dues medalles olímpiques, Pequín 2008 i Atenes 2004) i el primer dia de competició va superar el rècord mundial de 72 fletxes encapçalant amb 699 punts la ronda classificatòria de la prova individual masculina de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Miguel Angel Torralba, entrenador paralímpic d’atletisme i col·legiat 2269

NOTES * PALAU; J. (2011) “Historia del deporte adaptado a las personas con discapacidad física”, en Deportistas sin adjetivos.

Consejo Superior de Deportes, p. 74. ** Per saber més del tema: http://www.paralimpicos.es/web/2012LONPV/deportes/atletismo/atletismo.asp

40 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

Salut

INEFC Saludable, prova pilot de promoció de la salut empresarial El COPLEFC, l’INEFC i l’empresa BIWEL Salut Empresarial han arribat a un acord de col·laboració per dur a terme un projecte per promoure la salut al lloc de treball.

ESTEL MALLORQUÍ*

L’objectiu és demostrar la importància, els impactes i els beneficis que obté una empresa quan s’implanten com a estratègia empresarial polítiques de promoció i prevenció de la salut al lloc de treball. I alhora, es vol donar a conèixer i obrir una nova sortida laboral als llicenciats en CAFE, perfil professional competent per promoure i pre-

venir la salut mitjançant l’exercici físic en l’àmbit laboral.

L’estudi s’anomena INEFC Saludable, serà dirigit i coordinat per l’empresa Biwel i comptarà amb la col·laboració de dos alumnes de pràcticum de l’INEFC de Barcelona i del personal del PAS i del PDI del centre.

ELS OBJECTIUS Generals de salut • Millorar l’estil de vida i la qualitat de vida dels treballadors.

• Augmentar el seu coneixement en estils de vida saludables.

• Disminuir el dolor causat per trastorns musculoesquelètics.

Específics per a l’empresa • • • • • • •

Disminuir els costos mèdics derivats d’una mala salut.

Reduir l’absentisme i les baixes laborals.

Millorar el clima laboral de l’empresa.

Millorar la imatge empresarial.

Augmentar la productivitat i el rendiment.

Millorar la salut del treballador.

Facilitar propostes d’actuació de suport al programa a l’entorn de l’edifici.

En primer lloc s’estudiaran les necessitats dels treballadors i de l’empresa, juntament amb la Direcció de l’INEFC, i es proposarà un pla d’acció amb una durada en la fase d’intervenció de 4 mesos. Concretament, es durà a terme un programa de pausa activa a la feina, amb exercicis ergonòmics adaptats al lloc de treball i també tallers d’alimentació saludable per augmentar l’impacte en la salut i el benestar del treballador. En aquest procés cal destacar un antecedent important, impulsat pel professor Pere Manuel, antic director de l’INEFCBarcelona, que ja va proposar aquesta pràctica fa uns anys d’una manera voluntària. Els interessats realitzaven l’activitat diverssos dies a la setmana a primeres hores del matí amb una durada breu, d’uns minuts.

Val a dir que Biwel ja té experiència en aquesta metodologia i en aquest camp amb una prova pilot en una empresa de Barcelona especialitzada en la neteja d’instal·lacions esportives i també a la Universitat de Girona adreçat als PAS i PDI.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 41

Salut

Sens dubte, es tracta d’una iniciativa pionera, per la manca d’estudis catalans o espanyols que hagin mesurat l’impacte d’una iniciativa centrada en aquestes aspectes. I en l’àmbit internacional, val a dir que el 90% de les empreses dels EUA amb 50 o més treballadors disposen de programes de promoció de la salut. Programes que també estan molt desenvolupats al Canadà, els Països Baixos, el Regne Unit, la Xina, el Japó i als països sudamericans. A Xile, per exemple, el 54% de les empreses públiques i serveis de l’Estat tenen programes d’aquest tipus, i el 58% de les empreses públiques els patrocina.

Cal tenir en compte que l’impacte que poden generar aquesta mena de programes no tan sols es limiten a les empreses que els apliquen, sinó que milloren la salut de la societat en general, en arribar a la població oferint coneixement a la persona com a indi-

vidu físic. Avui per avui, les malalties cròniques estan augmentant d’una manera alarmant als països d’Occident més desenvolupats. L’ús del tabac, el sedentarisme i els grans canvis alimentaris, com a resultat de la transició nutricional durant el darrer quart de segle són alguns factors que contribueixen a l’increment de les anomenades malalties cròniques no transmissibles. I la millora de la salut de la població és així mateix un factor determinant en la millora de l’economia a gran escala en termes de salut pública, pel fet disminuir considerablement molts costos mèdics derivats de malalties cròniques que es poden prevenir mitjançant programes de promoció i prevenció de la salut.

L’àmbit laboral és un escenari propici per fer actuacions en matèria d’educació per a la salut, ja que la població espanyola té una permanència a la feina que supera el 60% del temps. És per aquest motiu que els programes

42 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

de promoció de la salut al lloc de treball destinats a reduir el sedentarisme i els hàbits d’alimentació poc saludables resulten efectius. Concretament, per millorar els paràmetres relacionats amb la salut com són els factors de risc d’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars. La millora d’aquests paràmetres, juntament amb l’augment de la productivitat dels empleats, la millora de la imatge institucional i la reducció dels costos d’assistència mèdica i l’absentisme són alguns dels arguments que poden impulsar la Direcció d’una organització a posar en marxa i invertir en programes de salut al lloc de treball com a estratègia empresarial.

Un problema mundial Internacionalment, l’OMS ja ha formulat estratègies per frenar aquest ritme

Salut malaltís. A aquesta organització s’han d’afegir la Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut al Lloc de Treball (ENWHP), l’Occupational Safety & Health Administration (OSHA), l’Organització Internacional del Treball (OIT), la International Social Security Association o la International Association for Worksite Health Promotion (IAWHP).

I a l’Estat espanyol i diverses comunitats autònomes, tot englobat en estratègies i programes com el NAOS estatal i el PAAS català, s’ha concebut un seguit d’accions per promoure la salut a l’entorn laboral amb programes com: AMED, FOOD, VITAL, Plan Integral para la Actividad Física y Deporte (Ámbito Laboral, 2009), A+D, El Ejercicio te Cuida de l’AFYCAV, Guia de les empreses saludables, etc.

L’INEFC, un bon exemple El paper de l’Administració a casa nostra, i de l’INEFC en aquest cas, com a

Iniciatives de l’Organització Mundial per a la Salut (OMS) Estratègia mundial sobre el règim alimentari, activitat física i salut (maig 2004) L’objectiu és promoure la salut mitjançant directrius per a la creació d’un entorn favorable per emprendre iniciatives sostenibles a nivell individual, comunitari, nacional i mundial que, en el seu conjunt, comportarà una reducció d’aquestes malalties i la taxa de mortalitat relacionada amb un règim alimentari poc saludable i sedentari.

Pla d’acció mundial sobre la salut dels treballadors 2008-2017 En aquest pla s’afirma: “Cal insistir en la promoció de la salut i la prevenció de les malalties no transmissibles al lloc de treball, sobretot fomentant entre els treballadors una dieta sana i activitat física, com també promovent la salut mental i de la família a la feina”.

pioners en la implantació d’aquests programes ha de permetre generar la conscienciació necessària en el teixit empresarial per garantir un creixement sostingut de la salut paral·lelament a les previsions plantejades en els plans d’empresa.

Perquè cal insistir que aquests programes milloren el benestar i el rendiment de la persona a la feina, la qual cosa significa: la qualitat de la producció i eficàcia del treballador i el clima de treball, i complementària-

ment la salut de la població en general. En conseqüència, si millora la salut, disminueix la possibilitat de patir malalties no transmissibles i laborals, fet que es tradueix en una disminució del nombre de baixes laborals, siguin per depressions, estrès, etc., a l’empresa. I conseqüentment, la despesa sanitària.

Aquest projecte, doncs, ha de servir de model dins l’Administració pública i convertir-se en un referent dins la Xarxa d’Universitats Saludables.

Si estàs interessat a formar-te en aquest àmbit professional, et recomanem el proper curs monogràfic, que es durà a terme el proper mes de febrer a l'INEFC de Barcelona:

* Estel Mallorquí és col·legiada (13160).

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 43

Recerca

Mou-te: guanya salut estimulant la teva AMPK Els darrers anys, el món de l’activitat física i l’esport ha traspassat la frontera de l’àmbit merament lúdic o competitiu, per convertir-se en un important motor de salut. Actualment un dels problemes associats a la manca d’activitat física són les malalties neuronals, cardiovasculars o la diabetis tipus 2.

A. INFANTES, L. MONTERO, A. TORRAS

El projecte neix a partir d’uns coneixements previs sobre el tractament de patologies com la diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i l’Alzheimer. Els fàrmacs contra aquestes malalties activen un enzim anomenat AMPK que en condicions fisiològiques es troba poc activat. Estudis recents sobre metabolisme afirmen que aquest enzim també pot ser activat amb activitat física.

El nostre grup d’investigació es va plantejar que la pràctica d’esport o activitat física pot ser una alternativa a l’ús de medicació en estadis inicials d’aquestes malalties. ¿Pot ser que actualment el pacient amb DM2 inicial prefereixi ser tractat que reeducar la seva alimentació i seguir unes pautes de control d’exercici físic? És l’activitat física anàloga als xenobiòtics?

Estudis americans afirmen que molta població que pateix DM2 és per manca d’activitat física i una dieta hipercalòrica, rica en sucres i greixos. Els pacients són tractats amb metformina, ja que consideren que reeducar els seus hàbits almentaris i esportius és una tasca poc pràctica, i prefereixen medicar-se.

1

Objectius del projecte • Analitzar com influeixen els fàrmacs i l’esport en ratolins amb DM2 i Alzheimer.

• Fomentar l’exercici entre els més joves per tal de potenciar la importància de l’activitat física per evitar futures malalties derivades del sedentarisme.

6

2 AMPK

5

3 4

Evidències experimentals L’AMPK és un regulador metabòlic d’energia, la inactivació del qual afecta diferents patologies. L’exercici eleva la ràtio AMP/ATP, que consegüentment incrementa els nivells d’AMPK en el cos, tot estimulant les rutes catabòliques.

L’activació d’aquest enzim depèn del sexe de l’individu.

Així, amb un entrenament d’igual intensitat entre un home i una dona, aquesta última té menys augment de l’AMPK. Tot i això les dones ho compensen perquè normalment estan sotmeses a més estrès i dietes més estrictes, factors que incrementen lleument l’enzim.

44 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

1. Hipotàlem, captació d’aliment 2. Múscul, oxidació d’àcids grassos, captació de glucosa, expressió de GLUT4, mitocondri 3. Teixit adipós, síntesi d’àcids grassos, lipòlisi 4. Fetge, síntesi d’àcids grassos, síntesi de colesterol, gluconeogènesi 5. Pàncrees, secreció d’insulina 6. Cor, captació de glucosa, glicòlisi, oxidació d’àcids grassos Figura I. Efectes metabòlics de l’activació de l’AMPK

Recerca

Malaltia cardiovascular arterioscleròtica (en anglès: ASCVD)

Diabetis Mellitus tipus 2 Neurodegeneració

Càncers diversos

EXERCICI

Esteatosi hepàtica no alcohòlica (en anglès: NAFLD)

Dislipèmia

Rarefacció capil·lar

Hipertensió

Figura II. Patologies que es poden prevenir amb exercici físic

El nostre estudi s’ha centrat en la DM2 i l’Alzheimer, malalties cada vegada més comunes en la societat. A partir de ratolins de laboratori, s’han realitzat dos experiments.

En el primer vam partir de 12 ratolins diabètics dividits en 3 grups (4 en cada grup). El grup control eren ratolins que menjaven a les hores que tocava i eren sedentaris. El grup B, eren ratolins que practicaven 90 minuts de natació, mentre que els del grup C en practicaven uns 120-180 minuts.

S’obtenien mostres de sang i l’activitat d’AMPK, que eren analitzades.

Grup de ratolins

Sucre en sang

Activació AMPK

A (control)

Control

Estat basal

B (90 min natació)

Disminució considerable

30-35%

C (120-180 min)

Disminució molt notable

52-56%

Figura III. Gràfics comparatius de l’activitat física i pacients amb metformina. Ambdós casos activen l’AMPK; per tant, fan un efecte anàleg.

En el segon experiment s’havia induït Alzheimer als ratolins.

Prèviament a la malaltia, els ratolins eren entrenats a localitzar un flotador en una posició concreta que sempre es repetia.

Es van prendre com a temps control la mitjana entre el ratolí més ràpid i el més lent, sent el temps control sense Alzheimer.

Un cop els ratolins començaven a patir la pèrdua de memòria, els dividíem en 3 grups. El grup A format per ratolins amb Alzheimer sense tractament, els del grup B eren tractats amb xenobiòtics i els del grup C s’exposaven a unes 2 h de natació. Es va veure que els ratolins tractats perdien la memòria d’una manera més lenta, ja que les connexions interneuronals s’estimulaven i, per tant, es reduïa la neurodegeneració respecte dels ratolins del grup A.

Taula I. Resultats de DM2

Procediment amb coneixement de causa A partir d’aquest coneixement, s’han realitzat unes conferències per instituts, als estudiants de primer de batxillerat, ja que és l’últim curs acadèmic que s’imparteix l’assignatura

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 45

Recerca d’Educació Física formant part del currículum. En aquestes xerrades, s’ha ofert una visió de la importància de l’activitat física a qualsevol edat per reduir patologies associades al sedentarisme.

I amb la participació dels alumnes s’ha fet un estudi comparatiu entre diversos IES per saber la quantitat d’activació de l’enzim que els joves tenen al dia. S’ha considerat que la mitjana d’un adolescent de 16-17 anys activa un 40% (noies) i un 50% (nois) d’AMPK fent 2 h d’activitat física (valor que es considera com a referència).

Conclusions El manteniment de nivells suficients d’ATP és essencial per al bon funcionament cel·lular. Per tant, cal un mecanisme de regulació. L’AMPK té un paper molt important en aquesta homeòstasi. Cal activar-la practicant d’una manera regular activitat física per disminuir la neurodegeneració i altres patologies que la involucren.

La dificultat que representa acceptar canvis dràstics en el model de vida actual (com fer esport i dieta), fomenta la recerca de fàrmacs sobre la regulació de l’AMPK per prevenir i combatre malalties com la DM2 i relacionades amb l’edat.

Es creu que en estadis inicials de DM2, fent esport molts dels pacients no haurien de ser medicats per controlar la hiperglucèmia, i és per aquesta raó que ja des de petits cal promoure l’activitat física.

AMP: sigla d’Adenosin Monofosfat, que és un nucleòtid que es troba a l’ARN.

A

B

C

D

E

F

vegeu Agraïm

Al gràfic s’observa que els alumnes de batxillerat practiquen força activitat física al dia. Tot i això, hi ha 3 instituts que estan per sota de la referència (2 h); per tant, caldria que en aquests centres educatius es fomentessin encara més aquest tipus d’activitats, per tal d’evitar futures malalties.

ATP: El trifosfat d’adenosina és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; és considerat com la moneda energètica, ja que l’ATP transporta energia química a l’interior de les cèl·lules mitjançant el metabolisme.

Ruta metabòlica: és una seqüència de reaccions químiques que condueixen d’un substrat inicial a un o diversos productes finals, a través d’una sèrie de metabòlits intermediaris. Les diferents reaccions de les rutes metabòliques són catalitzades per enzims i tenen lloc a l’interior de les cèl·lules. Moltes d’aquestes rutes són altament complexes i impliquen una modificació pas a pas de la substància inicial per donar-li la forma del producte amb l’estructura química desitjada.

Agraïm L’ajut rebut per tots els IES: Leonardo da Vinci (A), Angeleta Ferrer i Sensat (B), CAR (C), Joaquima Pla Farreres (D), tots quatre de Sant Cugat del Vallès; IES Egara (E), de Terrassa, i IES Mataró (F), que han participat en aquest projecte, i especialment als docents corresponents, que han permès realitzar l’estudi en hores lectives.

Bibliografia • Richter, E. A., & Ruderman, N. B. (2009). REVIEW ARTICLE: AMPK and the biochemistry of exercise: implications for human health and disease. Biochem J. (418), 261-275.

Per modalitats de batxillerat, els estudiants de lletres són els més esportistes (2,3 h), seguit dels de ciències (1,8 h), però juntament amb els alumnes de la vessant artística haurien de practicar regularment més activitat física, ja que estan per sota de la referència (1,3h). S’ha menyspreat l’IES CAR, en ser un centre d’alt rendiment esportiu, no comparable amb els altres centres educatius.

46 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

• Musi, N., Hirshman, M. F., Nygren, J., Svanfeldt, M., Peter, Rooyackers, O., Zhou, G.; Williamson, J. M.; Ljunqvist, O.; Efendic, S.; Moller, D. E.; Thorell, A.; Goodyear, L. J. (2002). Metformin increases AMPActivated protein kinase activity in skeletal muscle of subjects with Type 2 Diabetes. Diabetes, 51, 2074-2081.

A. Torras (química i bioquímica) i A. Infantes (biotecnologia i bioquímica) són llicenciades per la UAB; L. Montero (audiovisuals) és graduada per l’Escola Sant Ignasi de Barcelona.

Gestió

La millor radiografia del sector del fitness L’Estudi WSC-PRECOR del nivell de gestió del sector del fitness a Espanya és el primer estudi d’aquesta magnitud que aprofundeix en el model de gestió dels clubs de fitness.

Les dades d’aquest estudi revelen clarament que hi ha un gran camp de millora en el nivell de gestió dels clubs i que és necessari que els directius del sector es posin a treballar en aquestes àrees de millora. Aquesta és l’única manera d'aconseguir millorar les ràtios economicofinanceres dels clubs de fitness i de fer front a l’augment de la competència i a la conjuntura econòmica actual.

El client actual té moltes opcions per ocupar el seu temps lliure i d’oci, i no sols amb activitats esportives, sinó amb altres tipus d’entreteniment. Si el sector vol atreure més clients i evitar l’alt nivell de rotació actual, cal començar per una profunda reflexió interna que tingui com a resultat canvis reals en la forma en què gestionem les nostres empreses.

En aquest estudi hem volgut entrar al detall en aspectes concrets de la gestió, ja que d’aquesta manera identificarem molt clarament els processos que cal millorar.

Agraïm l’esforç de tots els clubs que han participat en l’estudi i reconeixem la seva capacitat d’autoavaluació i autocrítica. Gràcies a ells podem conèixer millor la realitat del sector del fitness al nostre país.

Fitness is Business.

Pablo Viñaspre Gerent de Wellness & Sport Consulting, i col·legiat 5783

Característiques L’estudi abasta les 6 àrees més importants de la gestió d’un club de fitness: • • • • • •

Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea

Àrea d’Estratègia Aquesta àrea ha estat la més ben valorada pels gerents dels clubs, i això significa que la majoria s’ajusten a un alt nivell de desenvolupament en els punts que s’especifiquen.

d’Estratègia de Màrqueting i Vendes d’Atenció al Client i Fidelització de Productes i Serveis de Recursos Humans Economicofinancera

Es va dur a terme durant l’últim trimestre de 2011 i va recollir dades de 136 clubs repartits per tot el territori nacional.

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 47

Gestió nous socis ha disminuït considerablement en la majoria de clubs. Els resultats d’aquest estudi indiquen clarament que és una àrea en què hem de millorar. Si cada club millora en cadascun dels punts analitzats anteriorment, segur que avançarem cap a una major satisfacció i fidelització dels clients.

PER MILLORAR

Àrea de Màrqueting i Vendes Àrea de Productes i Serveis

PER MILLORAR • • • • • • • •

Formació en vendes a tot el personal Treball per objectius de vendes Disposar de departament comercial Bon coneixement del producte per part del personal Percentatge d’èxit en vendes del 65% o superior Disposar d’un protocol clar de vendes Realitzar ofertes a empreses i col·lectius Oferir suficients serveis fora de quota

L’Àrea de Productes i Serveis és la segona àrea més ben valorada, amb una nota d’un 5,6, malgrat que la meitat dels clubs (51%) reconeixen que han d’aplicar millores en el funcionament d’aquesta àrea.

En generat, els clubs presenten una molt bona oferta de serveis i productes, la qual cosa sens dubte repercuteix en la satisfacció dels clients. De totes maneres, haurien de ser més dinàmics i innovar i provar més coses noves per sorprendre els clients i mantenir-los connectats amb el club. Hi ha clubs que estan començant a oferir activitats fora de les parets del mateix club, i estan obtenint molt bons resultats; per tant, els clubs que encara no ho han començat a fer, haurien de plantejar-s’ho seriosament. Per últim, cal donar un major toc de personalització en els serveis, i això no fa referència únicament a l’entrenament personal, sinó a tots els serveis que s’ofereixen al club.

Àrea de Recursos Humans Àrea d’Atenció al Client i Fidelització L’Àrea d’Atenció al Client i Fidelització és la que obté la puntuació més baixa de totes les àrees.

La poca fidelització de clients és sens dubte una de les principals debilitats del sector del fitness i actualment s’està convertint en el principal cavall de batalla, ja que la captació de

48 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

PER MILLORAR • • • • • • •

Disposar de sistemes de retribució variable i per objectius assolits Disposar de recursos i d’un responsable de formació Trencar barreres entre departaments Disposar d’una cultura d’innovació Disposar d’un pla d’acolliment per a nous treballadors Fer reunions d’equip i individuals periòdicament Disposar de personal fix i compromès

Gestió Àrea Economicofinancera L’Àrea Economicofinancera és, en gran part, el resultat del nivell de gestió del club. En part, perquè no podem obviar elements externs que sens dubte condicionen també el resultat de qualsevol empresa. Alguns d’aquests elements externs són la localització, accessibilitat, característiques de la

instal·lació, poder adquisitiu dels clients, etc. Quan hi ha una coherència en el model de gestió i totes les peces encaixen correctament, és molt més fàcil que una empresa obtingui bons resultats econòmics, fins i tot quan les situacions externes són adverses.

CONCLUSIONS Les 10 àrees millor/pitjor valorades

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 49

Gestió Segons el model de gestió

Per a més informació: Wellness & Sport Consulting (WSC) c/ Provença, 505 08025 Barcelona Tel. 93 456 09 45 info@wscconsulting.net www.wscconsulting.net

Segons la grandària de club Precor Parc de Negocis Mas Blau II. Conca de Barberà, 4-6.

08820 El Prat de Llobregat www.precor.com www.amersports.com

Bibliografia Títol: Fútbol a su medida Autor: Felipe Báez Pàgines: 130 pàg.

Editor: Editorial INDE Lloc i data: Barcelona, 2012

Aquest llibre del nostre company col·legiat i entrenador nacional de nivell 3 Felipe Báez, vol ser una eina pràctica i útil per a tots els implicats en la tasca d’entrenar i formar jugadors al món del futbol des de la iniciació.

Sens dubte, quan es comença sempre sorgeixen dubtes com ara: quina importància té l’aspecte del treball físic en jugadors joves? Quins són els exercicis més escaients per arribar a

50 DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 2013

assolir els objectius? Amb quin ordre cal presentar les activitats als jugadors perquè siguin efectives? Com es poden integrar de la millor manera aquestes activitats per acostar-se a la realitat del joc?

Qui vulgui trobar resposta a aquestes qüestions, ja té el seu text. Però a més, en les seves pàgines podrà seguir diverses sessions d’entrenament amb una perspectiva global i significativa perquè tant entrenadors, com preparadors físics i formadors treballin conjuntament amb un mateix objectiu.

Es tracta d’un manual amb nombroses propostes pràctiques per aplicar en la iniciació del futbol base, a partir d’una sintètica base teòrica inicial a la primera part.