revista coplefc 20

Sumari

Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Carme Adell, Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó.

Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i Jordi Ticó Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Jordi Brasó, Montse Cascalló, Josep M. Cobos, Josep Monràs, Francesc X. Navarro, Francesc Reig, Miguel A. Torralba i Xavier Torrebadella.

Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983

Núm. 20 PRIMAVERA 2010 Any VIII

EDITORIAL Descansi en pau.

PER FRANCESC REIG

4

ENTREVISTA A… Josep Monràs, del bàsquet a la Diputació, passant per Mollet.

PER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

5

TESI DOCTORAL Vademècum bibliogràfic de l’educació fÍsica.

PER XAVIER TORREBADELLA

9

ACTIVITAT DEL COL·LEGI

10

BÚSTIA La nova selectivitat i els drets dels nostres alumnes.

17

L’ESPORT MOU CATALUNYA La Generalitat contra el sedentarisme.

18

EDUCACIÓ V Congrés Internacional d’Educació FÍsica.

22

GESTIÓ El valor del “coaching”.

PER MONTSE CASCALLÓ

24

BIBLIOGRAFIA

26

SALUT Un exemple d’R+D. Estudis cientÍfics sobre Tendoactive.

28

ELS ARTICLES DEL PREMI El poder dels escacs.

PER JORDI BRASÓ

30

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC. Foto de portada: Records d’ahir, gimnàs d’avui, Serakunda, de Jesús Marco Playa

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 3

Entrevista a...

Editorial

Descansi en pau Joan Antoni Samaranch descansa en pau. Segurament, tal com sempre va viure, és a dir, en pau amb ell mateix, perquè va fer allò que volia fer, que no va ser altra cosa que aconseguir allò que volia aconseguir.

Resulta clar que va ser així en convertir-se en l’espanyol, de passaport si més no, més universal del darrer quart del segle XX i primers anys del segle XXI. Universalitat que li va venir per la seva passió, que cal interpretar com una taula de tres potes.

La primera va ser l’esport, que ell practicà en jugar al nostre esport nacional (català) com és l’hoquei sobre patins fent de porter agenollat; posició o postura des de la qual es va aixecar i va caminar en el camí recte de la política passada a l’olimpisme, on sí que hi havia molt de camí per recórrer i molt de futur agosarat. I aquí va créixer exponencialment, amb la jaqueta correcta dels cinc anells, ell i aquesta segona pota que irrefutablement va ser capaç de convertir en un moviment global (salvant i superant boicots), espectacular (comptant amb la inclusió del món esportiu no solament amateur sinó també professional) i ric (amb el superàvit de drets televisius com a màxim exponent). Totes aquestes característiques, a més, són definitòries de la tercera pota, resumides en el gegantisme que ell representava i que ningú no pot discutir, llevat d’algun esdeveniment futbolístic, ja sigui europeu o americà.

Però val a dir que els grans personatges sempre i a tot arreu tenen adeptes i detractors. El seu cas no havia de ser una excepció. Ara bé, en això sí que estaran d’acord els uns i els altres, Samaranch va ser un gran personatge, dels que fan un cert forat durant un cert temps en les enciclopèdies o, ja posats en aquestes nostres èpoques, de la wikipèdia. No escau aquí d’entrar a valorar les seves decisions conscients, desitjades, impulsades o visionàries, ni en un sentit ni en l’altre; des del Col·legi deixem que cadascú en faci la seva pròpia valoració, però en qualsevol cas, la seva vida no podia durar eternament, com tampoc no durarà la de ningú, i se’n va d’aquest món amb els deures fets o, com a mínim,

4 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

amb els seus deures autoimposats fets, havent retornat la seva passió a la seva ciutat en forma de Jocs Olímpics, havent fet passejar amb orgull la bandera espanyola arreu del món i sense renunciar a una manera de ser que va viure des del primer batec fins al darrer alè. Que descansi en pau.

Josep Monràs, del bàsquet a la Diputació, passant per Mollet Coneixedor del món de l’activitat física i de l’esport, el diputat de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona ens parla des del seu càrrec institucional, però també des de les seves creences personals, i intentant encomanar als interlocutors i als lectors el seu desig vital: ser feliç.

FRANCESC REIG

president

ALÈXIA PÉREZ

I

F R A N C E S C X . N AVA R R O

-Per a qui no el conegui, com presentaria Josep Monràs en un congrés...

-Com un enamorat de l’esport. Sóc una persona que ve del món de l’esport i que s’ha incorporat a la política, no pas a l’inrevés. I crec que és un valor, no solament meu, sinó de molta altra gent com jo, perquè significa que coneixes més les interioritats del que significa el món de l’esport i amb la política pots aplicar-hi temes amb molta més realitat, coneixement i experiència.

-Com respondria si algú li digués que no sap què fa la Diputació? I que la seva és una actuació de tercera: després de la Generalitat i els ajuntaments?

-La Diputació de Barcelona és una eina que tenen els municipis per donar suport a tots els programes que fan i, per tant, és una institució molt estimada dintre del món municipal, per tot l’ajut que en rep. I

sobre si és de segona, de tercera o de primera, cal dir que, en definitiva, una institució acaba sent-ho en funció de: 1) la capacitat legislativa, 2) la capacitat de recurs econòmic i d’ajut directe o indirecte que pugui prestar. I queda clar, doncs, que la Diputació és una institució de primera.

-Quin volum de recursos gestiona la Diputació de Barcelona? Digui’ns algunes xifres que resumeixin què significa l’actuació de la Diputació de Barcelona en l’àmbit de l’esport.

-Per exemple, en aquest mandat, portem atorgats als municipis de la província de Barcelona, aproximadament 45 MEUR en millores en infraestructures espor tives. Crec que això marca clarament la magnitud de la capacitat de la Diputació de Barcelona més enllà dels 3 MEUR anuals, aproximadament, que dediquem a activitats espor tives adreçades als joves, a la gent gran,

als discapacitats, a activitats específiques de cadascun dels municipis, a campionats, tornejos... Per tant, sempre respectem d’una manera absoluta la independència i l’autonomia municipal a l’hora de decidir com i de quina manera s’utilitzen aquests recursos.

-Com està avançant el projecte del Dia de l’Esport a Europa? El considera el seu projecte estrella?

-És una mitja marató, en el sentit que és un recorregut que ha d’anar sumant esforços, que els estem sumant; portem més de 500 adhesions al Manifest per al Dia de l’Esport a Europa, per demanar al Parlament Europeu que designi un dia de l’any que pugui sensibilitzar, potenciar tots els valors reals que té a la nostra societat l’esport, i per tant, de reconeixement institucional.

Tenim la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis, també tenim la Federació

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 5

Entrevista a...

Espanyola de Municipis i Províncies, tenim una infinitat d’ajuntaments de Catalunya i de tot Espanya, tenim moltes federacions catalanes i també d’espanyoles, tenim esportistes de renom, com Ricky Rubio, Carles Puyol, Rafael Nadal; tenim a més el president d’honor del Comitè Olímpic Internacional...

-Val a dir que el COPLEFC encara no s’hi ha sumat...

-Doncs ara ho podeu fer, sí. Per tant, tenim un recull de gent que ha donat ple suport a aquest Dia de l’Esport a Europa. En vam fer la presentació més o menys pública a la reunió de directors generals europeus que va haver-hi al Museu Olímpic de

I el voluntariat esportiu...

Si tinc clubs, si tinc entitats esportives, si tinc activitats esportives... que s’estan desenvolupant gràcies a aquest voluntariat..., què fem?

Jo els exigiria una formació. Vull que la pràctica esportiva es faci amb la màxima qualitat possible. Ara, perquè sigui així, calen recursos. Si aquests voluntaris passen a dir: pagui’m 250 EUR..., ens anirem quedant coixos. Per tant, la por que jo tinc d’aquesta Llei és que passi com amb d’altres, que estan molt ben escrites, estan molt ben llegides, que estan molt ben explicades, però que la seva pràctica real és força dubtosa.

Entrevista a...

Barcelona, la majoria dels quals van respondre-hi afirmativament. Però el camí que se segueix al Parlament Europeu és un camí feixuc, en el sentit que la tramitació administrativa ha de seguir uns terminis i uns determinats tràmits. Però mentrestant, la nostra voluntat és recollir les màximes adhesions possibles, per presentar formalment el projecte al Parlament Europeu. En el fons, es tracta de donar reconeixement al que s’està fent. Per tant, l’esport no solament és que els grans clubs compleixin els seus objectius competitius, que tinguem un moviment espor tiu a Catalunya, Espanya i arreu d’Europa molt important, sinó que l’esport també és que al matí un s’aixequi, es posi les sabatilles esportives, un xandall i comenci a córrer o a caminar, en grup o individualment...; això també és activitat física, és a dir, amb un element de salut i de benestar. Per tant, el compendi de tots aquests elements ens porta a dir que ja és hora que hi hagi un reconeixement institucional, i això pot significar, a la vegada, que aquest dia es puguin fer activitats adreçades a la potenciació de l’activitat física esportiva com un element d’educació, de salut, de lleure, d’integració, econòmic...

-Hi ha algun termini plantejat?

-No, no. Ens agradaria que aquesta torxa la pogués agafar la presidència espanyola a Europa, però si no, és igual, continuarem treballant perquè el Parlament Europeu, que és sobirà en aquesta decisió, prengui el relleu d’aquesta iniciativa que hem impulsat des de la Diputació a través d’una altra iniciativa, que és la Festa de l’Esport que organitzem des de fa vuit anys en el conjunt de municipis de la província de Barcelona.

-Quin és el futur que es presenta a la Diputació de Barcelona en l’àmbit de l’esport amb la nova divisió que hi haurà de vegueries?

-Caldrà veure com afecta. El president d’aquesta institució ha dit que

6 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

li sembla bé que hi hagi organitzacions administratives properes als ciutadans, i per tant, que puguin donar resposta eficient i eficaç a les seves necessitats. Com dic, caldrà veure: primer, els canvis legislatius a Espanya que hi haurà d’haver, perquè la transformació de províncies en vegueries és una terminologia que obligarà a modificar alguns articulats estatals, i després com i de quina manera s’organitza i quin àmbit de competència i recursos tenen aquestes noves institucions que són les vegueries. Dit això, personalment, personalment, jo estic d’acord d’apropar al ciutadà les seves administracions; tot i que no és menys cert que el paper importantíssim que ha fet al llarg de la història la Diputació de Barcelona és un paper que caldria no perdre amb la nova estructuració territorial. Per

L’esport és un filó econòmic i d’ocupació L’esport també és un element d’economia de primer ordre, i d’ocupació. Ara que es parla tant d’ocupació, solament cal pensar que aquests 45 MEUR que hem aportat des de la Diputació de Barcelona en instal·lacions esportives, han generat llocs de treball fixos. Si parlo d’un pavelló, hi ha un conserge; quan s’obre una piscina, hi ha una quantitat de monitoratge permanentment, o sigui que és una font claríssima d’economia i d’ocupació.

tant, probablement el paper de la Diputació de Barcelona pugui servir d’exemple de com ar ticular les noves vegueries pel que fa a serveis, ajuts i d’altres al món municipal, fonamentalment.

-Existeix coordinació i col·laboració amb les altres diputacions catalanes en matèria d’esport?

-La veritat és que, concretament d’esports, coordinació amb la resta no n’hi ha gaire. Perquè la nostra ar ticulació de la Diputació de Barcelona és molt diferent de la que tenen la resta de diputacions. N’hi ha que ni tan sols tenen diputat d’Esports; per tant, tampoc no tenen els recursos de què pugui disposar el meu àmbit. D’altres, sí, però des de fa molt poc temps... Per tant, l’organització de cadascuna de les diputacions és certament diferent. O sigui que la nostra relació, des de l’àmbit de l’esport, és únicament i exclusivament quan hi ha algun projecte concret. Per exemple: la Festa de l’Esport. L’any passat s’hi va adherir la Diputació de Girona.

Repeteixo, quan hi ha alguna activitat específica i concreta és quan intentem establir alguns elements de coordinació a fi de fer créixer la mateixa activitat; i sempre a iniciativa nostra hem intentat crear sinergies que després no s’han vist ateses, tot i que continuarem treballant per implicar les altres diputacions en projectes comuns.

-Com valora la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport?

-Jo en faig una doble lectura. La primera: ja era hora que es pogués fer una regulació específica i que contribueixi, com a objectiu, a donar millor formació als formadors; i per tant, que aquests formadors puguin estar cada vegada més qualificats, en el sentit que són educadors, i que aquell que ensenya, tingui el més gran coneixement, perquè ensenyi millor. Per tant, absolutament d’acord des d’aquest punt de vista.

Calia fer aquesta regulació. Ara bé, l’ombra: des del món municipal, l’ombra és que això tindrà un impacte econòmic en els municipis, i per tant, això no està previst en la Llei. I segona: hauríem de poder facilitar al màxim la reconversió de la quantitat de gent que d’una manera altruista i voluntària tenim a hores d’ara exercint com a formadors, per tal de facilitar-los el títol, la formació, donem-hi el nom que vulguem; en conjunt és un volum que no podem deixar perdre, perquè l’activitat esportiva del nostre país sempre s’ha sustentat d’una manera molt impor tant sobre el voluntariat.

Hauríem de buscar els mecanismes, doncs, des de tots els ens, per facilitar-los aquesta formació, que fos presencial o no presencial, d’acord amb les noves eines telemàtiques de què disposem. Més enllà del procés, els uns poden dir que en el procés hi ha hagut més o menys consens; jo crec que hauria pogut haverhi més consens, sense desmerèixer el que s’ha pogut tenir. Crec que s’hauria pogut assolir un consens més ampli amb totes les parts que

van participar en la redacció de la Llei, que presenta algunes mancances, tot i que és cert que calia afrontar molt directament la qualificació dels formadors, per tot el que signifiquen en el món de l’educació i de l’esport.

-Tradicionalment, els càrrecs polítics del món de l’esport, tenen una agenda atapeïda d’actes. També és el seu cas? Ho suporta bé?

-Molt atapeïda. Bé, jo tinc una doble agenda atapeïda: primer perquè sóc alcalde d’una ciutat, i per tant, com a tal, l’agenda ja està molt tibada; després perquè sóc diputat d’Esports, i l’esport té clarament una agenda generosa, i després perquè tinc altres responsabilitats, tant en l’àmbit polític com en l’espor tiu (Consell Espor tiu...) que també sumen. La meva agenda personal, en canvi, no diré que sigui inexistent, però força inexistent. Per tant, tinc clar, i no em queixo, que la meva representativitat institucional i política, porta el que porta, i com que no es pot destriar, no em queixo. Però això no treu que l’agenda sigui molt,

Josep Monràs en un moment de l’entrevista

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 7

Entrevista a...

Tesi doctoral

JOSEP MONRÀS

El Dia de l’Esport a Europa El COPLEFC ja s’ha adherit a la proposta de la Diputació de Barcelona.

Els interessats a adherir-s’hi, també ho poden fer a títol individual o com a col·lectius visitant l’adreça d’Internet següent: <http://www.diba.cat/esports/esdev1linies2po3diaeuropa.asp>

molt, molt complicada i a vegades no pots ser a dos llocs diferents a la mateixa hora, tot i que intento ser al costat dels municipis des de la meva responsabilitat, i al costat de les meves entitats de la meva ciutat.

-I no s’hi hauria de posar un punt i a part?

-Hi ha alguns alcaldes que han fet una cosa que s’hauria de fer per “llei”, com és la conciliació de la vida professional, laboral, política i familiar. Alguns alcaldes, un de cap de setmana al mes el tenen reservat per a la seva família. O per exemple, que a partir de les 9 del vespre no hi ha res, cap activitat, ni sopar, ni lliurament de premis. En qualsevol cas, hi ha aspectes que sí caldria anar articulant i sensibilitzant la població que també som éssers humans, en el meu cas amb una dona i dos fills.

-Quin tret diferencial creu que té la seva gestió respecte dels seus predecessors?

-Pregunta complicada. Tots tenim les nostres vir tuts i els nostres defectes. Probablement, la meva diferència és el que deia al principi: vinc del món de l’esport i m’incorporo a la política. No a l’inrevés.

-I per últim, recollint una consideració d’Albert Batlle l’any 2003, creu que a hores d’ara Barcelona ja és la capital europea de l’esport?

-És una de les capitals europees de l’espor t. Sense cap mena de dubtes. Ara, no hi haurà una única ciutat que pugui ser la que aglutini exclusivament l’àmbit espor tiu.

Munic és una capital, Milà ho pot ser, Torí, París, Barcelona per

descomptat, Madrid... Per tant, sempre hi haurà moltes ciutats que en funció dels seus projectes i de la seva pròpia dinàmica seran punts de referència d’algunes activitats concretes, però no del conjunt, i per tant, aquesta nova proposta de Barcelona de ser novament ciutat olímpica, en aquest cas d’esports d’hivern, jo crec que és un element diferenciador, juntament amb tota la pràctica esportiva, que crec que és impressionant, i que poques ciutats europees tenen tanta, la converteix en una de les grans capitals de l’esport europeu i mundial.

9 preguntes ràpides -Un llibre de capçalera... Más Platón y menos Prozac.

-Un nom... Dos: Cèsar i Noa, els meus fills.

-Una data... El 1992.

-Un lloc... S’Agaró.

-En temps: dia o nit? Depèn de les circumstàncies.

-En una foto: primera o segona línia? Segona línia.

-En esport: clubs o seleccions?

Clubs.

-En política: tres, dos o un?

Tres, que és molt més ric.

-Un desig... Ser feliç.

8 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

Nascut a Mollet del Vallès (1960). Llicenciat en psicologia per la UAB i amb un postgrau en desenvolupament local.

Des de molt jove va treballar en diferents col·legis de Mollet com a responsable d’Esports, a més d’entrenar diversos equips en edat escolar, especialment de bàsquet, ja que és entrenador amb titulació nacional. Del 1984 al 1992 va exercir com a docent a l’escola de Sant Ger vasi (responsable del Departament d’Esports, cap del Departament de Psicologia, director de BUP i membre del Consell Rector).

A Mollet, des de l’any 1991 és regidor d’Esports de l’Ajuntament. També n’ha estat responsable de les àrees de Promoció Econòmica, Comerç, Ocupació i Hisenda, i de Serveis Personals.

Responsable de la coordinació dels voluntaris de la ciutat i director de l’equip olímpic de la subseu Mollet 92, va ser elegit alcalde de Mollet el 2004 i reelegit el 2007.

El 19 de juliol de 2007 va ser nomenat diputat provincial i responsable de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona.

Compagina l’alcaldia amb diverses responsabilitats en el món de l’esport, ja que és president del Consell Esportiu del Vallès Oriental, vicepresident de la Unió de Consells Esportius de Catalunya i membre del Consell Català de l’Esport. És membre de la Comisión de Depor tes de la Federación Española de Municipios y Provincias.

Forma part de la comissió executiva local del PSC de Mollet i és membre del Consell Nacional del PSC i n’és el delegat nacional d’Esports.

Vademècum bibliogràfic de l’educació física Autor: Xavier Torrebadella, col·legiat 5715 Títol: Contribución a la historia de la educación física en España. Estudio bio-bibliográfico en torno a la educación física y el deporte (1800-1939) Director: Dr. Javier Olivera Lloc i data de lectura: INEFC-Lleida, 27/5/2009

En aquesta tesi es presenta un Catàleg bio-bibliogràfic cronològic i nominal d’obres publicades en llengua castellana i catalana, al voltant de l’educació física, l’esport i altres obres d’afinitat entre el període 1800 a 1939.

Per situar el Catàleg en el marc històric de l’educació física s’ha partit d’un estudi sobre els antecedents i influències de l’educació física a Espanya i s’ha completat amb el conegut Renaixement gimnasiarca europeu del final de la Il·lustració.

També s’ha elaborat una memòria històrica del sistema educatiu espanyol, amb l’objecte d’incloure l’educació física en el context pedagògic i administratiu.

L’estudi a priori dels documents localitzats ha permès l’apropament contextual a la temàtica conjuntural pròpia en la implantació i el desenvolupament de l’educació física i l’esport a Espanya. Aquest estudi d’aproximació s’ha concretat en l’elaboració d’un quadre cronològic amb els esdeveniments més destacats al voltant de l’educació física i l’esport (1800-1939).

El Catàleg inclou 881 obres i un apartat de darreres addicions. Per a la confecció s’ha utilitzat una classificació documental pròpia, tenint en

compte la nacionalitat espanyola o estrangera de l’autor i l’àmbit professional de cada un d’ells. També s’han classificat els documents segons el contingut, el tipus i l’objecte de la publicació.

Per facilitar la localització i organització de les obres segons els interessos investigadors, s’ha incorporat un complet índex: cronologiconominal, nominal d’autories, per tipus de publicacions –segons la confecció d’una classificació sistemàtica pròpia–, per àmbit temàtic, per paraules clau, per procedència de l’autor, segons l’autoritat professional, pel lloc d’edició o pels fons documentals.

El Catàleg aporta una informació sobre l’accés a les fonts documentals originals i alhora incorpora un estudi preliminar bibliogràfic que analitza críticament la producció bibliogràfica espanyola al voltant de l’àmbit higienicomèdic, el pedagògic, el militar, i les relacions entre si.

Es complementa amb un estudi estadístic i bibliomètric en què es posa de manifest la valoració dels resultats en la producció bibliogràfica de forma quantitativa i qualitativa al voltant de l’educació física, l’esport i les obres d’afinitat al llarg del període determinat.

Aq ha re uesta te si do but u c na a juda toral del C econ OPLE òmic a FC.

La presentació del Catàleg permet, a més a més, l’elaboració d’un assaig històric de l’educació física i l’esport per mitjà de l’estudi bio-bibliogràfic. Es tracta d’acostar el llibre i l’autor de l’educació física i l’esport a Espanya entre 1800 a 1939, a una valoració i significat crític; i finalment, comprovar els límits de la legitimació de l’educació física a l’Espanya contemporània per mitjà de les obres i els autors propis de cada espai professional. Per últim, es valora i s’analitza críticament el patrimoni històric documental de l’educació física i l’esport a Espanya.

En la metodologia s’han utilitzat recursos i tècniques d’anàlisi històrica en relació amb el tractament directe de les fonts documentals originals. Molts d’aquests documents han estat localitzats i adquirits personalment, tot aportant un nou fons documental a disposició de les investigacions futures i recuperant, doncs, una part important del patrimoni bibliogràfic de l’educació física i l’esport a Espanya.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 9

Altes

Altes

• INEFC-Barcelona • INEFC-Lleida

• Universitat de Vic • URL-Blanquerna

benvinguts i benvingudes!

• Altres

PERICÀS ESCUDER,

GUXENS AMORÓS,

MENA VILAR,

MALLORQUÍ AYACH,

PORTA FORT,

MAS LLONGUERAS,

RODRÍGUEZ DÍAZ,

FONT TORRALBA,

GINER TORT,

CASES CASTILLO,

RAYA ARRÈBOLA,

BAWAB ABDO,

Marta

Angela

Daniel

Estel

Xavier

Gerard

David

Glòria

Laia

Olga

Marc

Basel

• 7144

• 7147

• 13159

• 13160

• 13162

• 13163

• 13226

• 13227

• 13228

• 13229

• 13231

• 13233

MARCUELLO SERRA,

CASANOVAS FIGUEROLA,

BONASTRE AMBLÀS,

VILANOVA PI,

RAGA MORENO,

RIVERO,

DÍAZ DÍAZ,

RIBALTA ALCALDE,

ESTRADA TORRA,

IBÁÑEZ RUANO,

SUÑER MAS,

ALIQUE BONET,

Miriam

Gemma

Jaume

Roger

Juan José

Diego

Juan José

M. Dolors

Eduard

David

Josep

David

• 13164

• 13165

• 13166

• 13167

• 13168

• 13169

• 13234

• 13235

• 13236

• 13238

• 13239

• 13240

ESPERANTE BRIANCESCO,

MORENO BARRANTES,

LAGUNA ARANDA,

SILVERIO LOMA,

GÓMEZ CAMINALS,

LEÓN MATAMALAS,

CANALES BIOSCA,

LEE BRUNA,

SALA GUITART,

ESTEVE ALBET,

ELIAS PUIGDOMÈNECH,

Fernando

Miriam

Iván

• 13173

MURILLO HERNÀNDEZ,

Valeria

Manel

Irina

Miquel

Joan

Joel

Josep

Marta

Pol

• 13170

• 13171

• 13172

• 13174

• 13175

• 13241

• 13242

• 13243

• 13246

• 13247

• 13248

ARBÓS PALAU,

CANALS RODON,

CABALLÉ CAIRE,

JULIAN FANDIÑO,

FORCADELL ROMAN,

GALERA CORBERA,

PERXAS MUNTADA,

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ,

SALA FERRER,

PUJALS PÉREZ,

MORERA MORALES,

PÉREZ MARTÍNEZ,

Margarida

Josep Oriol

Ignasi-Joan

Josu Imanol

Josep Enric

Silvana

Marc

Nadia

Carles

Judith

Albert

Antonio

• 13176

• 13177

• 13178

•13180

• 13181

• 13182

• 13249

• 13250

• 13251

• 13252

• 13253

• 13254

GALLEGO RUIZ,

CASTELLVÍ BALLESTÉ,

GÓMEZ PECIÑA,

REINADO ROMERA,

ENRICH ALTURO,

BELTRÁN VALLS,

CARDÓ GERONÈS,

MANZANO MONTMANY,

MARTOS LÓPEZ,

CARDÀ GRANADOS,

GONZÀLEZ FERNÀNDEZ,

Laia

• 13184

FERRER URIS,

Samuel

Blai

Joaquín

Laura

Edgar

M. Reyes

Antoni

Xavier

Jordi

Verónica

Marta

COBOS CRUZ,

CUNILLERA ROIG,

BOSCH RIERA,

LÓPEZ BORREGO,

INGLÉS YUBA,

SOLARES HAYAS,

CALVO PÉREZ,

ALBIASU VIVES,

BRUNET FONTS,

RUDÉ RULL,

BOSQUET BORONAT,

SENENT PAULO,

Jordi

Romà

Anna

Sergi Josep

Eduard

Miriam

Inmaculada

Elena

Rosa M.

Albert

Isaura

Andrea

• 13183

• 13189

• 13190

• 13185

• 13191

10 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

• 13186

•13193

• 13187

• 13224

• 13188

• 13225

• 13255

•13261

• 13256

• 13262

• 13257

• 13263

• 13258

• 13264

• 13259

• 13265

• 13260

• 13266

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 11

Activitat del Col·legi

Activitat del Col·legi

Assemblea general El passat 27 de febrer, a la seu del COPLEFC es va dur a terme la corresponent assemblea general, la reunió dels col·legiats per sentir en directe de la Junta quin ha estat el rendiment de l’any.

Tot seguit exposem algunes dades objectives que permeten situar la realitat del Col·legi.

El conjunt

Com es pot observar, el 2009 es va produir un creixement del 12,92 % respecte de l’any anterior, tot continuant amb el creixement rellevant que ja es va iniciar el 2008. L’aprovació el mes de maig del 2008 de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, i el fet de convertir-se en obligatòria la col·legiació per a l’exercici privat de la nostra professió ha estat indiscutiblement determinant.

La procedència Un altre aspecte que es pot tenir en compte és la procedència dels nous col·legiats:

col·legiat. Per últim, cal igualment destacar la incorporació en la categoria d’altes provinents de títols de LCAFE homologats.

On som?

A més de conèixer quants som, podem saber quina és la situació global. Així, si es compara el nombre de nous col·legiats respecte de llicenciats, val a dir que estem col·legiant al voltant del 20-30% dels nous llicenciats que acaben els estudis cada any i gairebé la meitat dels llicenciats són al COPLEFC.

Des de l’INEFC-Barcelona van arribar 152 col·legiats i col·legiades, nou màxim registrat fins ara. Amb tot, cal destacar la consolidació de l’increment d’altes provinents de la URL-Blanquerna, així com també la tendència dels 50-60 col·legiats i col·legiades de l’INEFC de Lleida. En el cas de la Universitat de Vic, amb 27 altes, cal dir que malgrat ser la universitat més minoritària, el 2009 va duplicar el nombre de llicenciats que s’han

12 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

L’assemblea, cita de premis Un cop acabada l’assemblea, com ja ha esdevingut tradició, és el moment del lliurament dels premis als guanyadors del Concurs Fotogràfic i d’oferir un reconeixement especial als col·legiats i col·legiades que s’han jubilat durant l’any. Així, des d’aquestes ratlles també ens sumem a aquest reconeixement i agraïm la dedicació a la professió de Francesca Huguet i Maria Teresa Cabré.

A més, enguany s’ha afegit una nova categoria de suport als col·legiats, concretament a un aspecte cabdal com és la recerca. Per això la Junta va decidir el 2009 assumir unes ajudes a tesis doctorals.

Agenda 2010 GENER 23 Junta de Govern.

FEBRER 04 Inauguració V Congrés Internacional i XXVI Congrés Nacional d’Educació Física.

23 Jornada. Marc de referència dels àmbits d’aplicació de la Llei de l’esport.

Organitzador: Diputació de Barcelona.

23 Reunió de la Comissió Intercol·legial per la Innovació.

24 Reunió del Consell Assessor Cursos Estiu INEFC de Barcelona.

25 Xerrada URL-Blanquerna. Alumnes torn matí 27 Assemblea general 2010.

MARÇ 04 Xerrada URL-Blanquerna. Alumnes torn tarda.

08 Inauguració Global Sports Forum. Palau de Congressos de Catalunya.

19 III Trobada món empresarial.

Les delegacions també sumen En un col·lectiu sempre és bo sumar, és a dir, sempre són benvingudes les aportacions de tothom. Un dels àmbits en què també es pot treballar per al col·lectiu és el de les delegacions, per això us informem dels responsables que us podran atendre d’una manera personal, i amb qui podreu compartir directament les vostres inquietuds i propostes.

Igualment, us recordem que les delegacions possibiliten: • Atenció col·legial, disposició del lloc físic de la delegació. Recollir-hi col·legiacions i informació del funcionament del Col·legi o d’altra relacionada amb la professió.

• Treballar la borsa de treball de la zona (enviar correus electrònics, cartes o trucades de telèfon a les associacions, empreses i escoles privades de Tarragona).

• Coordinar possibles col·laboracions.

El que es vol és, en definitiva i des de la coordinació necessària entre la seu central i les delegacions, possibilitar la màxima proximitat entre col·legiats i COPLEFC. GIRONA Gaspar i Casal, 12 4t 2a 17004 Girona (972 21 90 86) girona@coplefc.com Horari: dijous de 16 a 19h Agost tancat

LLEIDA Av. del Segre, 7 25007 Lleida (973 22 32 32) lleida@coplefc.com Horari: dimecres de 16 a 19h Agost tancat

TARRAGONA Sant Francesc, 14 2n 43003 Tarragona (977 22 10 96) tarragona@coplefc.com Horari: dilluns de 16 a 19h Agost tancat

Joan Galí Delegat territorial

Agustín Larumbe Delegat territorial

Josep M. Cambra Delegat territorial

Carla Rebollo Coordinadora territorial

Jesús Marco Coordinador territorial

Eduard Amores Coordinador territorial

Activitat del Col·legi

Activitat del Col·legi El Col·legi, punt de trobada d’inspectors

Ajuts a tesis doctorals recerca en la secció Tesi doctoral, que també és una veterana de la nostra publicació.

Dra. Gemma Boluda Viñuales, col·legiada 11063.

Ajut per a la seva tesi: Activitats aquàtiques per a nadons: una proposta de formació de tècnics basada en l’assessorament.

Darrere (d’esquerra a dreta): Carles Torres, Joan Salomón, Carles Jardí, Jordi Albet i Xavier Chavarria. Asseguts i en primera fila (d’esquerra a dreta): Gemma Arrufat, Albert Ramírez, Joan Cambeiro, Caterina Batalla, Mariona Rexach, Josep Sánchez, Sònia Fernández, Carles González i Imma Obiol (en negreta indiquem els inspectors que són col·legiats).

Veredicte del Concurs Fotogràfic

Dr. F. Xavier Torrebadella Flix, col·legiat 5715.

Ajut per a la seva tesi: Contribución a la historia de la educación física. Estudio bio-bibliográfico de la educación física y el deporte en España (1800-1939).

Bernat Gaya, secretari del COPLEFC, en el moment del lliurament a la Dra. Gemma Boluda

Una vegada més, el Col·legi va acabar l’any amb la tradicional reunió nadalenca de la Junta i, també, amb el veredicte del Concurs Fotogràfic, enguany com a punt culminant ja de l’onzena edició. Així doncs, els guardonats van ser els següents: • Jesús Marco Playa, Records d’ahir, gimnàs d’avui, Serakunda.

Es tracta d’una imatge de memòria històrica, però en aquest cas obtinguda a Gàmbia el 2009. A més del premi en metàl·lic, 450 euros, es fa mereixedora de la portada d’aquesta revista.

I els accèssits van recaure en les imatges de: • Feliu Funollet Queixalós, Navegant entre espigues de blat: bellesa i drama.

Va obtenir el primer accèssit i 150 euros en metàl·lic.

Es tracta d’una imatge amb història.

• Sergi Martínez Nieto, Diversió.

La imatge ens acosta el document d’un moment fugisser impagable.

Totes dues fotografies ocuparan les successives portades de la nostra publicació.

Enhorabona a tots, guanyadors i participants, per ajudar-nos a enriquir el nostre fons fotogràfic. Com és habitual, els premis es van lliurar el dia de l’assemblea general (vegeu foto pàgina 13). Finalment, només volem recordar que el concurs és obert a tots els interessats, tal com demostra que entre els guardonats, el guanyador i el primer accèssit van ser per a col·legiats, mentre que no és el cas del segon accèssit.

Fotos

Humor

La recerca és un element distintiu de qualitat i qualificació. Per això el COPLEFC ja fa molts anys que hi aposta decididament, tal com evidencia el Premi d’Articles que convoquem any rere any des de ja fa més d’una dècada.

Però el Col·legi, al capdavant sempre en l’aposta per la qualitat i la qualificació dels professionals i de la professió, ha fet un altre pas endavant i va decidir crear els ajuts a tesis doctorals, que enguany presentem en la seva primera edició.

Ja ens hi referíem en el número anterior pel que fa a condicions per optar-hi, i ara és el moment d’anunciar els companys que han rebut aquestes ajudes, alhora que ja podreu llegir un resum de la seva

El dia 12 de novembre, el Col·legi va ser el punt escollit pels inspectors de l’Àrea d’Educació Física per dur a terme la seva primera reunió del curs 200910. La trobada va servir per tractar d’aspectes de l’àrea que els inspectors consideren oportuns i, alhora, assistir a un acte de formació impartit pel nostre company col·legiat Carles González.

D’aquesta manera, el COPLEFC confirma una vegada més la voluntat d’obertura a tots els actors de la professió, i aconsegueix una visibilitat que ens dóna reconeixement i ens converteix en pal de paller de tots els llicenciats en educació física.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 15

Bústia

Activitat del Col·legi Un any del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació Ara fa més o menys un any es va constituir la Comissió Intercol·legial per a la Innovació, en què van prendre part vuit col·legis professionals, entre els quals els d’enginyers informàtics, industrials i telecomunicacions, ambientòlegs, bibliotecaris i documentalistes, professionals audiovisuals, economistes, i al qual posteriorment s’ha sumat el COPLEFC. Val a dir que la comissió intercol·legial respon als objectius següents:

1. Impulsar la innovació entre els professionals de Catalunya representats pels seus col·legis professionals.

2. Generar el compromís dels professionals cap a la innovació mitjançant la seva adhesió al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

3. Posicionar els col·legis professionals com a veritables ponts entre universitat i empresa.

4. Analitzar l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i les seves àrees d’aplicació directa a la resolució de les necessitats operatives i de processos de les empreses.

5. Impulsar accions innovadores quant a la col·laboració entre col·legis professionals mitjançant la constitució d’altres comissions, grups de treball o xarxes intercol·legials en tots els aspectes relacionats amb la innovació.

El Ple del Consejo El Consejo General de Colegios pot semblar un organisme llunyà, gairebé inexistent, però no és així, ni de bon tros; en el fons, és l’aglutinador dels professionals del nostre sector al conjunt de l’Estat espanyol. (Qui sap si un dia o altre també n’hi haurà un de caràcter europeu.) En qualsevol cas, actualment el COPLEFC, representat pel nostre president, Francesc Reig, n’ocupa la vicepresidència, a més de ser-ne Jordi Ticó un dels vocals.

El Ple va dur a terme la seva reunió d’aquest any 2010 els dies 30 i 31 de gener a Cartagena, trobada que recullen les imatges, amb la delegació de Catalunya integrada pels nostres companys Pere Manuel i Agustín Larumbe.

LA NOVA SELECTIVITAT I ELS DRETS DELS NOSTRES ALUMNES En el mes de juny de 2010 tots els nois i noies de Catalunya que s’examinin de les proves de Selectivitat ho faran sota un nou format que presenta canvis importants respecte del que ha estat en vigor fins al moment actual.

Abans de res, volem aclarir que els sotasignats no estem en contra de la introducció de canvis en les proves de les PAUU, però pel que hem vist fins ara no ens sembla que siguin els més adients. El problema s’agreuja quan aquests canvis s’introdueixen de manera improvisada, inoportuna i sense haver donat temps per al diàleg i la discussió serena entre totes les parts implicades. A més, fins i tot es converteixen en un problema social i àdhuc legal quan vulneren directament, al nostre parer, els drets de molts nois i noies d’aquest país.

La nova Selectivitat constarà d’una fase general obligatòria imprescindible per poder anar a estudiar a qualsevol universitat i una altra part voluntària, que servirà per millorar la nota, on l’alumnat defineix el seu propi perfil d’accés a determinats estudis universitaris d’acord amb la llista de matèries que cada facultat ha preestablert amb uns criteris de ponderació. Arran d’això hem detectat dos problemes força greus que es deriven directament dels criteris de ponderació aprovats per les diverses facultats universitàries i sobre els quals demanem que es busqui una solució al més ràpida i satisfactòria possible.

Fins ara existien unes vies d’accés concretes i conegudes per accedir als estudis universitaris i fins i tot algunes facultats havien definit que s’hi podia accedir des de qualsevol via d’accés. Aquest era el cas, concretament, de carreres com Psicologia, Magisteri o Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (més popularment coneguda com INEF). D’acord amb aquesta informació, l’alumnat dels nostres instituts que va començar a cursar els seus estudis de batxillerat el curs passat (2008-09) va triar les matèries que volia estudiar. En iniciar el curs actual tots ens hem trobat amb la desagradable sorpresa que algunes facultats havien canviat les regles de joc a mitja partida i que alguns dels nostres alumnes havien triat l’any anterior unes matèries que en aquests moments no els permeten tenir accés a la carrera desitjada. Què han de fer o què poden fer ara a segon curs de batxillerat?

Sincerament, molts es consideren enganyats i nosaltres pensem que amb raó.

Aquesta situació és especialment greu en el cas d’aquells que volen fer Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, estudis als quals abans es podia accedir des de qualsevol via i que el curs actual les universitats públiques catalanes han decidit que només tindran en compte les matèries de modalitat de la branca de Ciències de la Salut.

Per reblar el clau, les universitats privades o semipúbliques (com la Ramon Llull o la Universitat de Vic) sí que acceptaran alumnes procedents de qualsevol branca, fet que produeix una nova discriminació, ara en funció de quina sigui la situació econòmica de casa seva.

En segon lloc, tampoc no són, al nostre parer, encertades les eleccions de matèries que han fet determinades facultats, que llancen pedres contra la seva pròpia teulada, i que manifesten una oberta desconfiança davant les matèries que els són més pròpies. D’aquesta manera pondera molt més haver estudiat Biologia, Física o Química per fer estudis universitaris d’Administració i Direcció d’Empreses, Comerç o Econòmiques, que una matèria més pròpia com l’Economia de l’empresa. Per què té el mateix valor haver fet Dibuix Tècnic o Matemàtiques per estudiar Filologia Catalana o Hispànica que haver cursat Literatura catalana o castellana? I com aquests, podríem esmentar molts més casos.

Decisions com aquestes, adoptades per diferents facultats universitàries, condicionaran els estudis dels futurs estudiants de batxillerat, al mateix temps que transmeten un missatge de profunda desconfiança vers les matèries pròpies del batxillerat humanístic i de ciències socials, missatge que els arriba des de les mateixes facultats implicades.

El COPLEFC col·labora en el Caminem Lleida La salut és una de les raons de l’activitat física, o sigui, un àmbit de gran interès entre el nostre col·lectiu. Per això des del Col·legi es col·labora en el programa Caminem (Camina i fes salut) que impulsen l’Ajuntament de Lleida, l’ICS i l’INEFC-Lleida des de fa uns anys.

El programa, concretament, proposa set passejades o circuits per la ciutat, d’una durada de 30 minuts, que permeten, a més de conèixer Lleida, fer salut i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Amb una exigència física baixa o moderada, es pretén que els ciutadans, aconse-

16 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

llats des de l’àmbit sanitari, els segueixin com a sistema eficaç per afavorir el seu benestar. A més, els itineraris estan concebuts tenint en compte els CAP existents, a més de passar per carrers amplis i concorreguts, i fins i tot amb parades d’autobús per facilitar els retorns.

La proposta, que ha rebut el Premi Estrategia NAOS 2009, del Ministeri de Sanitat i Política Social espanyol, està encapçalat pel company Dr. Xavier Peirau, juntament amb la Dra. Gisela Galindo, Dr. Antoni Planas, Dr. Jesús Pujols, Divina Farreny i Sebastià Mas.

En conclusió, en primer lloc creiem que les decisions que han pres algunes facultats del nostre país davant de la nova Selectivitat no han respectat els criteris amb els quals part de l’alumnat actual de segon de batxillerat va fer la tria de matèries quan es van matricular el curs 2008-09. En segon lloc, pensem que en les matèries de modalitat escollides per moltes facultats, preferentment de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, han prevalgut exclusivament matèries de l’àmbit purament científic en detriment, fins i tot, d’aquelles que en rigor els són més pròpies.

Per tot plegat demanem: a) Que en les proves de Selectivitat d’enguany, l’alumnat matriculat actualment a 2n de batxillerat pugui accedir des de diferents vies a aquelles carreres on estava permès fer-ho fins al curs 2008-2009. b) Que des de les instàncies oportunes es passi a fer una revisió en profunditat dels criteris de ponderació aplicats a determinades matèries de modalitat.

(Escrit aprovat pel Claustre de professors i el Consell Escolar de l’IES El Cairat)

Atentament, Josep M. Cobos Hernández Director de l’IES El Cairat

La Generalitat contra el sedentarisme El PAFES o Pla d’activitat física, esport i salut, lluita contra l’epidèmia del segle XXI, el sedentarisme, factor de risc de nombroses patologies.

F R A N C E S C X . N AVA R R O

El Govern va posar en marxa el Pla d’activitat física, esport i salut, més conegut per la sigla PAFES. Es tracta d’un programa pioner en què des de l’atenció primària es recepta als pacients pràctica esportiva per millorar la seva qualitat de vida i prevenir l’aparició de determinades malalties.

El programa, impulsat conjuntament pel Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport, lluita contra el sedentarisme, que el Govern vol ajudar a situar per sota del 16%. I és que actualment el 40% de la població catalana és totalment sedentària o activa mínimament, amb tot el que això comporta. Cal dir que la inactivitat física és un dels 10 factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques, les quals, d’altra banda, són la causa principal de mortalitat als països desenvolupats.

En total, 225 àrees bàsiques de salut de 178 municipis catalans participen en la iniciativa.

Una mica d’història Entre altres aportacions, durant el 2008 es van formar tots els professionals implicats en l’àmbit tècnic de desplegament del Pla. Gràcies a això, és possible disposar en total d’un equip multidisciplinar de 500 especialistes en salut, activitat física

i esport, integrat per metges de família i metges de l’esport, infermeres i llicenciats en ciències de l’activitat física i de l’esport.

Els metges i infermeres són els encarregats d’aconsellar activitat física des dels centres de salut, mentre que els metges de l’esport intervenen en els casos en què s’aconsella una valoració funcional prèvia.

Finalment, els tècnics esportius participen en la supervisió de l’exercici als diversos equipaments on es dugui a terme l’activitat física i en la definició dels programes específics.

Més concretament Algunes pràctiques vitals resulten generadores de malalties i mortalitat. Concretament, només el sedentarisme, la mala alimentació i el tabaquisme suposen la causa principal del 60% de malalties cròniques dels catalans, com són les cardiovasculars, el càncer, l’obesitat o la diabetis tipus 2.

Per això, una manera de combatre aquestes conseqüències és afrontar les causes esmentades, però fer-ho de la manera més simple i a l’abast de tothom: l’activitat física i l’esport com a eina terapèutica en un doble sentit, perquè facilita la prevenció i perquè també millora la qualitat de vida.

18 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

Destinataris El PAFES va destinat especialment a la població adulta, sedentària i amb factors de risc cardiovascular. Així, des de la seva consulta a l’ambulatori, els metges i infermeres donen consells als pacients sobre els beneficis de practicar activitat física regularment d’acord amb les seves condicions físiques i la patologia personal que es vol tractar o prevenir.

En general, es dóna un dels tres consells següents: el consell general d’augmentar l’activitat física, d’acord amb l’ofer ta existent al municipi pel que fa, precisament, a activitat física saludable; el consell i la prescripció d’activitat física assessorada, en què es plantegen uns objectius progressius basats en rutes saludables que s’han planificat tècnicament, i finalment, un consell d’exercici físic supervisat, en què el professional sanitari d’atenció primària deriva el pacient, amb la valoració funcional prèvia del metge de l’esport, a un programa d’exercici físic dirigit per professionals de l’esport en un equipament del municipi.

En dades, les previsions des del programa són donar consell tipus 1 a un 75-80% dels pacients, consell tipus 2 entre el 15-20% dels pacients, mentre que seran entre el 2-3 per mil els qui rebin el consell tipus 3.

També per Internet Complementàriament als canals sanitaris, la Generalitat ha ampliat la seva aposta a favor de l’activitat física per a la població catalana mitjançant un lloc web. <www.pafes.cat>

Una visita pel web mostra la diversitat de rutes saludables existents arreu del país, a més de facilitar d’una manera senzilla, ràpida i directa, un seguit de recomanacions i pràctiques saludables que, es pateixi o no alguna malaltia, permeten de dur a terme activitat física des d’algun dels seus vessants, entre els quals la mateixa activitat quotidiana de caminar, fer les feines de casa o d’altres no necessàriament vinculades amb l’esport.

Una altra novetat singular del lloc web, a més dels continguts esmentats, és el seu caràcter interactiu, que ofereix la possibilitat de conèixer immediatament el grau d’activitat

personal o del compliment de la dieta mediterrània de l’usuari, emplenant un senzill test que dóna la resposta a l’instant.

sumar des del primer moment a aquesta iniciativa, un dels resultats de la qual va ser la materialització de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut.

Un objectiu comú, una fita possible Centres de salut, itineraris municipals, Internet; metges, infermeres, llicenciats en CAFE... Sens dubte, aquest programa és un exemple d’implicació en què s’ha aconseguit posar molts agents d’acord per assolir un objectiu comú. La salut individual i de la societat bé s’ho val.

No cal dir que el COPLEFC es va

ON I FINS QUAN?

En total 225 àrees bàsiques de salut de 178 municipis de les 7 regions sanitàries de Catalunya participen en el PAFES. Tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2010, per bé que serà prorrogable.

L’opinió de...

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern “L’esport ja no el podem entendre com una despesa, sinó com una veritable inversió”.

El PAFES és un programa “capdavanter, líder, que miren en altres indrets del món”.

Marina Geli, consellera de Salut El PAFES és “un intervenció d’un calat molt important” i palesa “un canvi cultural en el sistema de salut”. Segons la consellera, “cal acostumar-se a prescriure també activitat física i avaluar-ne els resultats”.

Anna Pruna, secretària general de l’Esport “No només és necessari, sinó que a més la gent hi està interessada”, gràcies a la participació dels ajuntaments i les entitats esportives en el programa. “Receptar esport ens acosta a una societat catalana més saludable”.

Antoni Plasència, director general de Salut “Acumular 30 minuts d’activitat física al dia aporta millores importants per a la salut”.

Impulsat per la Secretaria General de l’Esport i emmarcat en el PAFES, el Dia Mundial de l’Activitat Física va mobilitzar 36.890 persones en 116 esdeveniments organitzats per 175 entitats.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 19

El CAR, encara més modern

El dia 16 de febrer Anna Pruna va explicar a la Comissió Europea el model català de finançament de l’esport. La secretària general de l’Esport va defensar a Brussel·les, davant un grup d’experts, la política de foment de l’autonomia, l’eficiència i el creixement del món de l’esport.

Les obres d’un nou mòdul del Centre d’Alt Rendiment a Sant Cugat del Vallès van avançant, per mantenir-se com a referent internacional, tecnològicament avançat, i possibilitar la millor preparació dels esportistes d’alt nivell. Situat al costat de l’EsportParc, també facilitarà la interrelació amb les empreses del sector per desenvolupar-hi la recerca i la innovació, tot redundant en més competitivitat esportiva, empresarial i com a país.

Un moment de la intervenció d’Anna Pruna a Brussel·les

ment de l’esport base”, va permetre exposar la metodologia segons la qual el Govern col·labora en cada cas amb l’agent més adequat per transformar i innovar en la gestió de les organitzacions espor tives. Així mateix, Pruna va recordar al grup de treball que té l’encàrrec de la Comissió Europea d’estudiar el finançament de l’esport no professional, que “La nostra prioritat és afavorir que la societat esportiva i el sistema esportiu siguin capaços de gestionar-se per ells mateixos

seguint un model d’economia social i criteris de qualitat. Només així farem que les organitzacions estiguin més qualificades, siguin més eficients i més expertes i tinguin més recursos que els permetin generar-ne més”.

I aquest principi és el que es manifesta en l’execució del Pla director d’instal·lacions i equipaments esports (PIEC), el Pla català de l’esport a l’escola (PCEE), els Premis a la Qualitat de l’Esport Federat, el Pla de la qualitat esportiva i l’EsportParc Internacional de Catalunya.

Entre els 25.000 m2 que es posaran a disposició dels esportistes, el mòdul acollirà piscines per a totes les modalitats de competició –natació i waterpolo (50x25 m), salts (15x21 m) i natació sincronitzada (30x21 m)–, com també sales per a la pràctica de l’halterofília, arts marcials (taekwondo, judo i lluita), tennis de taula, gimnàstica artística femenina i masculina. En total, s’hi podran practicar 17 disciplines olímpiques.

També comptarà amb vestidors, sales de preparació física i despatxos, així com una passarel·la coberta que connectarà amb la residència

L’INDESCAT, suma d’empreses

Igualtat de gèneres, de les paraules als fets

Una seixantena d’empreses i centres tecnològics i de recerca vinculats a l’àmbit esportiu configuren el primer clúster d’empreses esportives existent a Catalunya. La finalitat és millorar-ne la competitivitat i facilitar-ne la projecció internacional. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, considera que el naixement de l’agrupació ha de permetre “sentir-se orgullós d’un teixit industrial potent”. lització de l’economia, perquè com va recordar Carod-Rovira, “junts hi ha més facilitats i menys obstacles per accedir als mercats internacionals”.

La Junta Directiva d’INDESCAT, presidida per Joan Porcar, d’Ales-

20 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

port, integra noms d’empreses i entitats conegudes, com Fluidra (càrrec de vicepresident), Hospital Clínic (secretari), Ubaefitness (tresorer) i Casa Santiveri, Salter, Mundo Deportivo, Gas Gas Motos i Original Buff (com a vocals).

Foto: Miquel Coll

Actualment Catalunya representa el territori amb més concentració d’empreses de l’esport (empreses/treballadors/volum de facturació) de tot Europa. Unes 500 empreses catalanes duen a terme activitats productives relacionades del tot o parcialment amb l’esport, tot ocupant en conjunt més 22.000 treballadors.

Després de la creació de l’EsportParc Internacional de Catalunya, i del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya, amb el naixement de l’INDESCAT, Associació de la Indústria de l’Esport, es posen unes bases sòlides per fer realitat l’objectiu que l’esport sigui realment també un motor d’impuls econòmic de Catalunya.

Igualment, l’existència de l’agrupació facilitarà la internaciona-

Integrants de la nova Associació de la Indústria de l’Esport, presidida per Joan Porcar, envoltant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la secretària general de l’Esport, Anna Pruna.

d’esportistes. Però més enllà dels espais, cal destacar igualment les eines disponibles, com sistemes de gravació d’alta qualitat, càmeres subaquàtiques, plataformes de força, micròfons sense fils per afavorir el contacte entrenador-esportista, sistemes integrats per recopilar dades tècniques i gestionar-les automàticament, il·luminació específica en funció dels tipus d’entrenaments i un programari de gestió de tota la tecnologia al servei de l’entrenador i l’esportista.

Aquest nou mòdul suposa una inversió de 36,5 milions d’euros en el

Amb Anna Pruna al capdavant, la Secretaria General de l’Esport treballa per la igualtat de gèneres en l’àmbit esportiu. Una de les materialitzacions és l’existència del Gabinet de Gènere en el mateix si de la SGE, la campanya que es va dur a terme “A l’esport, hi faltes tu”, de notable ressò mediàtic, o la Plataforma Esport i Dones, que periòdicament es reuneix per tot el territori promovent la igualtat. A tot això, des d’aquest mes de maig cal afegir el Decret d’entitats esportives.

Així, aquest text legal inclou un títol específic sobre gènere, amb la finalitat d’afavorir “la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el món de l’esport”. Sens dubte, es tracta d’un iniciativa clara i pionera que pretén “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, tal <www.espor tidones.cat>

com va afirmar Anna Pruna el passat 4 de maig al Museu Colet en presentar el nou Decret.

Més concretament, s’estableix que totes les entitats han de preveure plans d’igualtat i promoció de l’esport femení, tant en pràctica com en gestió, i la necessitat de complir un criteri de gènere en la composició de la junta directiva o consell d’ad-

Anna Pruna va exposar els projectes esportius als nombrosos acompanyants: Lluís Recoder (alcalde de Sant Cugat), Rafel Niubò (secretari general de la Vicepresidència), Francesc de Puig (director del CAR), representants de federacions esportives i altres institucions catalanes, i esportistes d’alt nivell, com les nedadores Mireia Belmonte i Gemma Mengual, la seleccionadora de sincronitzada, Anna Tarrés, l’atleta José Luis Blanco...

període 2009-2011, aportats per la Generalitat (24,5 milions) i el Consejo Superior de Deportes (12 milions).

ministració per disposar d’ajudes públiques. En qualsevol cas, caldrà complir o un mínim del 40% de qualsevol gènere o bé una representació en les juntes proporcional a la presència femenina d’associades o llicències practicants. I, finalment, es crearà un distintiu específic de reconeixement per a les entitats que destaquin en l’aplicació de polítiques d’igualtat.

Foto: Jordi Estruch

La ponència presentada, titulada “El rol dels governs locals en el finança-

Foto: Jordi Estruch

A Europa escolten Catalunya

Anna Pruna va presidir la X trobada de la Plataforma de Dones el passat 18 de març, en què es van anunciar properes activitats formatives.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 21

Educació

Educació

V Congrés Internacional d’Educació Física El lema del congrés, “Docència, innovació i recerca en educació física”, destaca el caire instrumental de l’Educació Física envers les necessitats de la societat i, alhora, la capacitat de transformar la realitat mitjançant recerca i innovació, des del compromís amb el desenvolupament d’una societat més justa, equitativa i solidària.

MIGUEL ÁNGEL TORRALBA*

El Comitè Científic va tenir membres destacats de cadascuna de les universitats de l’Estat; així, un conjunt de 16 facultats van valorar les ponències i els ponents que hi van intervenir, a més de les aportacions dels congressistes. I pel que fa als ponents, van ser representatius de diversos països, especialment de l’àmbit anglosaxó (Regne Unit, Holanda, Dinamarca, EUA), però també de França, el Brasil i Espanya.

Amb aquest plantejament és comprensible l’èxit d’inscrits (441), i així mateix d’aportacions, quantificables en 30 treballs de recerca, 19 sobre innovació, 108 comunicacions i 36 pòsters. El compendi de tot aquest coneixement apareixerà pròximament en un llibre CD (editat per la coneguda editorial del sector Inde Ediciones).

Entre les aportacions magistrals, cal esmentar les 4 conferències. A més, hi va haver 7 taules rodones i 7 tallers, a més de 2 activitats paral·leles, com van ser el lliurament dels premis Valors de l’Esport Adaptat i l’homenatge al professor de l’INEFC Pawel Rouba.

Algunes idees El professor David Kirk va parlar de la situació actual i de les tendències

futures de la recerca sobre l’Educació Física a Europa. En la seva anàlisi va esmentar que estem arribant a una fase de desenvolupament més madura i que existeix un consens teòric respecte del veritable objecte d’estudi de l’Educació Física que, seguint les seves paraules, es recolza en la pedagogia.

Per la seva part, el professor Gilles Klein es va referir a les polítiques i pràctiques de l’Educació Física a la Unió Europea, i es demanava: quins reptes tindran els promotors i actors de l’Educació Física d’aquí a 10-20 anys? Com a resposta va formular quatre reptes principals. En primer lloc, la resposta de l’educació física als grans desafiaments de la societat, tot ocupant l’Educació Física un lloc privilegiat en la salut i la consolidació d’estils de vida sans en els nois i joves. El segon afecta la resposta política, amb la divergència entre legislacions i realitats quotidianes sobre la disminució dels horaris i la contractació de professors d’Educació Física. El tercer repte té a veure amb l’allunyament institucional de les polítiques nacionals i locals d’educació física i educació esportiva capaces d’afrontar el repte de la salut, el

22 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

temps de pràctica dels infants i joves, per evitar la separació de l’educació física i l’esportiva, que vagi acompanyada d’una formació inicial i continuada del professorat. El quart i darrer repte, es refereix a la redefinició dels objectius i el contingut de l’ensenyament de la disciplina, que torni a la noció d’eficàcia per combatre el sedentarisme, la salut, el sobrepès i l’obesitat, la integració social, etc.

En el cas del professor Daryl Siedentop, va centrar-se en l’ensenyament de l’Educació Física ahir, avui i demà, per mirar de resoldre la qüestió següent: quin grau d’activitat física resulta necessari per a un desenvolupament adequat dels nens i joves? Segons ell, als EUA la Guia d’activitat física per als nord-americans esmenta que la “joventut pot obtenir beneficis importants per a la seva salut fent activitat d’intensitat entre moderada i enèrgica durant estones que sumin aproximadament 60 minuts al dia. En aquesta activitat caldria incloure l’exercici aeròbic, com també exercicis d’enfortiment muscular i ossi apropiats per a cada edat”.

A més, va exposar el Programa escolar integral d’activitat física dels EUA d’acord amb aquests punts: l’educació física ha comprendre des de l’etapa infantil fins al darrer curs d’educació, amb el temps, l’equipament

i les instal·lacions corresponents i impartida per un professor d’educació física titulat. Cal programar una estona d’esbarjo o pati al matí i a la tarda en l’ensenyament primari que estimulin l’activitat física, i amb un equipament i espai suficients perquè tots els alumnes puguin estar-hi actius, i programar activitats extraescolars per fer activitat física, promoure de fer-la al centre i en clubs esportius, així com desenvolupar un programa d’activitat física i benestar (wellness) per al personal de l’escola, donar suport al transport actiu amb rutes segures per anar a l’escola caminant i amb bicicleta i afavorir la relacions amb els parcs municipals i les instal·lacions de lleure i de fitness que preparin programes extraescolars i de cap de setmana per als alumnes.

Per la seva part, el professor Juan Luis Hernández es va centrar en la formació del professorat. Va afirmar que aquesta és, a hores d’ara, una de les prioritats de la política educativa de la Unió Europea, motivada fonamentalment pel debat sobre les relacions entre la formació del professorat, la qualitat de l’educació i els resultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Segons ell, si bé la nova titulació de Grau de Magisteri obre noves expectatives amb un increment del temps de formació a quatre anys, en canvi, paradoxalment, per a l’Educació Física suposa un retrocés important respecte de les condicions de formació dels “vells” plans de Mestre: Especialitat en Educació Física; és un dèficit de la formació especialitzada que les administracions i les universitats hauran d’esmenar, ja sigui amb reformes futures o bé amb plans de formació continuada.

L’ensenyament de l’Educació Física s’ha d’orientar al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que, en relació amb el cos, la motricitat i les manifestacions culturals del moviment, constitueixen el dret dels alumnes al millor desenvolupament possible de les seves capacitats per comprendre, analitzar, intervenir i participar en les activitats fisicoesportives del seu entorn social.

Les taules rodones: la formació del professorat i el futur de la professió Sobre la formació del professorat d’Educació Infantil i Primària, es va indicar que és una incògnita que només podran resoldre les universitats fent ús de la seva autonomia, però que no passa el mateix en el cas de la Secundària, ja que no hi ha una política general de formació del professorat en Educació Física i que, en canvi, aquesta formació depèn de cada universitat, que ha de decidir quines “especificitats qualificadores” estableix, on s’imparteix el Màster de Secundària, quin currículum han de cursar els alumnes i quin és el professorat responsable d’impartir-lo.

Tot plegat configura un conglomerat en el qual conflueixen molts interessos que impedeixen una formació de qualitat, la qual cosa no permet ser optimistes respecte del futur.

En una altra taula rodona, però, es va apostar per fer possible el canvi, ja que aquest comença en els mateixos professionals i s’hi van llançar tres propostes concretes: funcionalitat dels aprenentatges, opor tunitat/aprofitament de les competències bàsiques, i formació permanent com a referència i actitud fonamental del professorat.

En l’àmbit de la formació continuada es va proposar la realització de màsters i programes de doctorat, d’acord amb estratègies metodològiques i d’avaluació perquè aquesta formació tingui èxit, concretament: el pen-

“Docència, innovació i recerca en educació física” Amb la celebració d’aquesta cinquena edició com a congrés internacional i alhora 26a edició com a congrés nacional, per fi va arribar per primera vegada a Barcelona, concretament a la UB i a l’INEFC, comptant amb la col·laboració de l’SGE, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, a més de l’INEFC, i el Departament de Didàctica i Expressió Música, Plàstica i Corporal de la UAB, el COPLEFC, el Consejo Superior de Deportes, l’Agencia Universitària de la Recerca, i el Ministeri de Ciència i Innovació. sament reflexiu, la reflexió en grup, activitats inicials per obtenir informació rellevant, activitats en grups reduïts, debats, fòrums virtuals, projecte de recerca, mapa conceptual com a tècnica de treball individual i resolució de problemes.

I respecte de la innovació en la didàctica de l’Educació Física, l’aposta es va decantar per l’ús de metodologies en què es potenciï i desenvolupi la personalitat, l’autonomia, la creativitat i la participació de l’alumnat, a més dels nous enfocaments d’actuació del docent, que ha d’introduir canvis en l’estructura de la classe d’Educació Física, tot remarcant la incorporació imprescindible de les noves tecnologies.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 23

Gestió

Gestió

El valor del “coaching” Les paraules se les endú el vent, diuen, però aquesta, coaching, potser no, i acabarà adaptant-se a la nostra llengua en el cas que el seu significat i el que comporta arrelin, i sembla que sí. És d’això que volem parlar, del seu significat i de l’associació, ACECAT, que agrupa els coachs esportius catalans.

MONTSE CASCALLÓ*

Per començar, cal tenir present que aquesta disciplina no és específica de l’àmbit esportiu, si bé és cert que va néixer en l’esport, sinó que té un caràcter més general i s’aplica a les persones amb reptes i necessitats de canvi que busquen assolir resultats extraordinaris a nivell personal, esportiu o professional.

Els tècnics i la disciplina El coaching facilita el desenvolupament potencial de les persones i els equips, per tal que puguin assolir els seus objectius i viure una vida plena i satisfactòria. De fet, el coaching es basa en una forma de comunicació avançada, és un acompanyament a la persona mitjançant una metodologia de preguntes, que fa possible el creixement personal i permet l’obtenció de resultats extraordinaris. El coaching considera que cada persona és completa, plena de recursos i és el màxim expert en la seva pròpia vida, raó que justifica l’acompanyament com a mètode més efectiu per assolir el creixement personal, que s’ha demostrat més efectiu que altres mètodes basats en un expert que diu el que s’ha de fer, com és el cas de la consultoria, assessoria o psicoteràpia.

Ara bé, al costat de la disciplina o la tècnica, hi ha el professional que la canalitza. Més concretament, el coach és el professional que facilita el procés de desenvolupament i

en fa el seguiment. Amb un coach, les persones i els equips poden arribar més lluny del que arribarien tot sols i, així, aconseguir resultats superiors. Val a dir que la metodologia de treball consisteix a ajudar la persona a aprofundir sobre si mateixa treballant els seus propis valors i punts forts, obrint-li els ulls a noves perspectives i potenciant i desenvolupant els recursos necessaris per assolir els reptes que es proposa. També cal afegir que el procés és horitzontal, mai vertical; són tots dos junts, coach i client, els qui estableixen els objectius que cal assolir, la forma de treball i l’avaluació dels resultats.

El

esportiu

Ara centrant-nos en el coaching esportiu, es pot dir que és el procés de desenvolupament integral de l’individu que permet l’optimització del rendiment esportiu, tant personal com col·lectiu. Gràcies al treball emprès s’identifiquen els factors que limiten el rendiment i proporciona eines per afrontar amb èxit la competició.

Una competició en què per aconseguir l’alt rendiment, cal disposar d’un talent innat, combinat amb una bona preparació física i tècnica, però també amb un bon entrenament mental i emocional. És ben sabut que l’excel·lència esportiva, certament, reclama una “mentalitat de campió” i el coaching és una eina excel·lent per construir-la.

24 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

De fet, el coach esportiu és un professional del coaching que té coneixements sòlids de psicologia de l’esport i que coneix bé el món de l’esport, preferentment amb experiència d’esportista i/o entrenador; és així com millor pot ajudar l’esportista, entrenador, directiu o professional a

PNL: una mica més de terminologia La PNL o planificació neurolingüística (nom donat pels seus creadors, un lingüista i un matemàtic), entén que el nostre cervell funciona amb uns programes o rutines (creences) que s’emmagatzemen fent servir el llenguatge i que s’han creat fruit de les experiències viscudes. Les creences són idees assentades que no ens qüestionem, són l’eina que fem servir per entendre i interpretar la realitat. Per tant, les creences generen la percepció del món que tenim i fem servir, i constitueixen el mapa que fem servir per entendre la realitat i navegar per la vida.

conèixer millor la seva ment i les seves emocions, a identificar i eliminar creences limitants, a potenciar punts for ts, a aprendre de les errades, a identificar i treballar àrees de millora i a augmentar l’autoconfiança. El resultat és gaudir d’un entorn de seguretat i confiança que fan possible la motivació i el compromís necessaris per potenciar el rendiment esportiu al màxim de les possibilitats reals, i millorar el benestar de l’esportista, equip o entrenador.

Com a casos visibles, bé valen alguns exemples d’entrenadors i esportistes que s’han acostat i han gaudit ja dels beneficis del coaching esportiu, com Josep Guardiola, Xesco Espar, Rafa Nadal, Fernando Verdasco, a més de golfistes, jugadors, entrenadors i àrbitres de l’LFP i l’ACB...

Alguns casos de ben coneguts Per entendre casos pràctics d’aplicació del coaching, es poden esmentar situacions com ara l’entrada al món competitiu professional afrontant l’estrès que genera, assolir un ascens de nivell o guanyar un campionat, la superació d’una greu lesió, l’adaptació a un nou club o el final de la carrera esportiva. En cadascun d’aquests aspectes, segur que tothom té referents clars.

Per agrupar el col·lectiu de coachs esportius catalans, la feina dels quals complementa la dels psicòlegs esportius, el 15 de desembre del 2009 es va presentar oficialment al Museu Colet l’Associació Catalana de Coaching Esportiu (ACECAT) d’acord amb aquests objectius: 1. Promoure i divulgar a Catalunya el coaching esportiu com a disciplina per al desenvolupament integral d’esportistes, entrenadors, tècnics i persones del seu entorn.

2. Regular el coaching esportiu com a activitat professional a Catalunya, tot establint els requisits mínims requerits per a l’exercici de la professió i per tal d’assegurar-ne la qualitat dels serveis que s’ofereixen amb el nom de coaching esportiu ACECAT. 3. Facilitar l’accés d’esportistes i entrenadors als ser veis de coachs esportius professionals qualificats. Informar organitzacions, empreses i esportistes de les bones pràctiques de coaching esportiu i de la seva evolució a Catalunya, Espanya i a la resta del món, tot difonent-ne guies, manuals i material, a fi d’ajudar en les seves decisions els qui necessitin contractar serveis de coaching esportiu.

4. Representar, gestionar i defensar els interessos econòmics i professionals dels seus membres, els coachs esportius.

5. Mantenir relacions amb tota classe d’organismes i entitats públiques o privades dintre de Catalunya, Espanya, Europa i la resta del món en defensa dels seus interessos.

6. Potenciar la solidaritat dels seus membres per promoure i defensar l’ètica i professionalitat dels seus associats, així com la pràctica i el desenvolupament de la disciplina del coaching esportiu.

7. Representar els seus membres davant els organismes administratius o judicials.

8. Administrar els seus propis recursos i la seva aplicació als fins i a les activitats propis de l’ACECAT. 9. Organitzar seminaris i esdeveniments per a la promoció de l’associació i del coaching esportiu.

10. Idear programes de formació en coaching espor tiu i homologar programes ja disponibles per a donar resposta a dues necessitats distintes del nostre mercat, com són la formació de coachs espor tius professionals i el desenvolupament d’habilitats de coaching per a entrenadors i directius.

Un llibre de referència Títol: PNL & Coaching: Una visión integradora Autor: Vicenç Olivé Pibernat i col·laboradors Pàg: 512 pàg.

Editor: Rigden Institut Gestalt Lloc i data: Barcelona, 2009

Aquest veritable manual tracta en profunditat com la planificació neurolingüística (PNL) i el coaching poden acompanyar les persones i les organitzacions en els seus canvis. Recull tant els aspectes senzills com els més complexos de la PNL i el coaching actual, raó per la qual pot ser útil tant per a persones en processos de canvi com per als qui es dediquen al coaching professional. A més, també reuneix els principals corrents del coaching i en descriu els aspectes diferencials de cadascun, així com les seves principals aportacions.

L’autor ha comptat amb la col·laboració d’un grup de coachs amb àmplia experiència i prestigi de diferents escoles, entre els quals Montse Cascalló, que és l’autora del capítol dedicat al coaching esportiu.

Per saber-ne més: <www.acecat.cat> <www.mcoach.cat> *Montse Cascalló és coach personal i esportiu i formadora en competències.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 25

Bibliografia

Títol: Dinámicas y estrategias de re-creación. Más allá de la actividad físico-deportiva Autor: M. Elena García Montes (coordinadora) Pàgines: 264 pàg.

Editor: Editorial Graó Lloc i data: Barcelona, 2009 Aquest volum es presenta afirmant que “La dinamització del procés educatiu és una necessitat que tenen els professionals de l’educació física, de la pràctica física i esportiva, recreativa, expressiva i del lleure i el temps lliure, per poder afrontar el dia rere dia de la seva feina. Per això i a partir del coneixement, l’experimentació i la reflexió, aquest llibre vol proporcionar idees pràctiques a tots els professionals interessats a anar més enllà d’allò establert, i oferir alhora un bon nombre de propostes didàctiques que puguin desenvolupar-se tant a dins com a fora de l’aula”.

El llibre, que recull els textos de més d’una desena d’autors, continua recordant que “amb la dinamització recreativa s’assoleix un doble objectiu: aconseguir el desenvolupament de la capacitat de l’alumnat per regular el seu propi aprenentatge i confiar en les seves aptituds i els seus coneixements, al mateix temps que creix la seva iniciativa personal i el seu esperit emprenedor; i donar autonomia i confiança al professorat per adaptar, modificar i crear activitats lúdiques, sessions, situacions que li permetin aconseguir de dinamitzar els grups”.

Bibliografia

Títol: El lugar incierto Autor: Joaquim de Marimón Pàgines: 127 pàg.

Editor: Editorial Wanceulen, S.L. Lloc i data: Sevilla, 2009 Sembla que el que determina les activitats fisicoesportives que es fan fora d’estadis i pavellons esportius és el lloc (mar, aire, riu, muntanya, neu, roca, terra). Per això és comprensible que es cataloguin genèricament com a activitats al medi natural. Però aquest criteri espacial desplaça l’atenció dels seus fonaments veritables.

El coneixement de l’estructura íntima de les activitats motrius permet idear situacions pedagògiques adequades a l’entorn escolar amb les quals és possible desenvolupar la capacitat d’adaptació imprescindible per practicar aquest tipus de modalitats.

Aquest llibre pretén fer una divulgació de nous criteris per a l’anàlisi de les activitats motrius que es practiquen en espais a l’aire lliure i donar facilitats als professionals de l’EF per treballar la capacitat d’adaptació als centres educatius.

Quim de Marimón, company col·legiat, és doctor pel Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida, i llicenciat per l’INEFC-Barcelona, a més de ser formador de l’ECE i responsable de tècnics esportius d’ala de pendent de la Federació Aèria Catalana.

26 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

Títol: La ruta del management en el fitness Autor: Pablo López de Viñaspre Pàgines: 256 pàg.

Editor: Mercado Fitness Lloc i data: Buenos Aires, 2009 “La millor manera d’explicar què és aquest llibre, és començar dient què no és. Aquest text no és un llibre de text ni un manual de gestió de clubs de fitness. [...] Si t’agrada analitzar el que està passant al sector i el que busques és un conjunt d’idees i reflexions sobre molts temes vinculats amb la gestió i el dia rere dia d’un club de fitness, aquest és el teu llibre!”

Amb aquestes paraules Pablo López de Viñaspre, company col·legiat que col·labora habitualment en la nostra secció de Gestió, defineix el volum que ha escrit.

Coneixedor com el qui més del sector dels clubs de fitness, Viñaspre continua explicant que aquestes pàgines “recullen moltes experiències i reflexions que hem dut a terme entre diversos col·laboradors de Wellness & Spor t Consulting (GEDO) [...]. Hem analitzat i observat el que estan fent altres indústries més madures i altament competitives. I moltes de les idees i propostes provenen d’experiències exitoses d’altres sectors”. I per acabar, l’objectiu que es proposa l’autor: “que les apor tacions que hi fem, acompanyin el lector en la seva ruta pel fitness i l’ajudin a desenvolupar una gestió més professional i exitosa”.

Títol: Comportament motor humà Autor: Josep Solà Santesmases Pàgines: 210 Editor: Documenta Universitària Lloc i data: Barcelona, 2009

Títol: Excursionisme i descoberta Autor: J. C. Clemente, R. Gragés, M. Fuentes, Ll. Torra Pàgines: 40 + CD Editor: Federació Entitats Excursionistes de Catalunya Lloc i data: Gironella (Berguedà), 2009

Aquesta publicació del nostre company col·legiat analitza la dimensió qualitativa del comportament motor humà des del camp psicològic.

Respectant les propostes de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) per als crèdits ECTS de la Declaració de Bolonya, dóna original resposta als fonaments del comportament motor humà. S’hi distingeixen una motricitat biològica, residual llegat evolutiu, d’una motricitat psicològica, construïda al llarg de l’ontogènesi particular de cada individu a dos nivells funcionals diferents: rígid o en la constància i canviant o configuratiu. La recerca s’amplia vers una taxonomia construïda sobre criteris funcionals clars que permetin la correcta classificació de les diverses manifestacions motores.

El llibre s’estructura en quatre parts: la primera fa una revisió acurada dels models teòrics que han afrontat l’explicació del comportament motor humà. La segona desenvolupa la dimensió qualitativa del comportament motor, seguida en la tercera per la reflexió sobre els paràmetres temps i espai en relació amb la motricitat humana. La darrera part del llibre proposa la taxonomia funcional per classificar adientment les diverses habilitats i sabers. El llibre serà d’interès per a educadors físics, psicòlegs, pedagogs, mestres i tècnics esportius.

Aquest treball de síntesi per a alumnes de 2n d’ESO es va realitzar durant el curs 2005-06 des de l’IES Pere Fontdevila i la FEEC. El treball consisteix a interrelacionar continguts acadèmics amb activitats de muntanya dins un marc vivencial de valors i actituds. Tot plegat es va materialitzar durant l’anomenada Setmana Activa, realitzada el mateix curs. Van ser un seguit d’activitats realitzades per monitors de la FEEC, professors del centre i altres col·laboradors, amb una participació total de 120 alumnes.

Arran de l’èxit de l’experiència, va sorgir la idea de relacionar les activitats de muntanya amb altres coneixements d’àrees, i es va creure que la millor manera d’aconseguir-ho, sense alterar l’organització i el desenvolupament acadèmic del centre, podia ser per mitjà d’aquest treball de síntesi.

El treball pretén recollir tant l’aspecte esportiu de l’excursionisme com el vessant científic i de descoberta de l’entorn natural on es desenvolupa, en aquest cas el Berguedà, així com la descoberta social i històrica del país. I com els autors apunten, entre els quals el company col·legiat Lluís Torra, la idea es pot traslladar a qualsevol espai natural on hi hagi un alberg o refugi per fer-hi estada i un espai natural per fer-hi les activitats.

Encara cal afegir que el llibre està a disposició dels interessats, ja que és de difusió gratuïta.

Títol: Jugar con el corazón.

La excelencia no es suficiente Autor: Xesco Espar Pàgines: 129 pàg.

Editor: Plataforma Editorial Lloc i data: Barcelona, 2010 “Tots tenim tres vides: una pública, una vida privada i una vida secreta.

La nostra vida pública es la que coneix tothom. Ens permet guanyarnos la vida. Està formada pel nostre cercle de contactes personals, els companys de la feina, els amics que només són coneguts, la gent del nostre sector professional... Per sort o per desgràcia, es tracta de la gent amb qui acostumem a passar més temps, o sigui que massa vegades confonem aquest vida pública amb la nostra vida real.

La nostra vida privada ens dóna, i a vegades ens treu, estabilitat. La formen la família i els amics més íntims. Ens prometem una vegada i una altra dedicar-hi el temps que diem que es mereix, i de vegades fins i tot ho aconseguim, però només de vegades. Ens ofereix descans, lleure i diversió. I el més important: ens omple amb amor.

Però és la nostra vida secreta la que genera la nostra força vital.”

Així comença aquest llibre que no solament s’adreça als esportistes, no solament tracta de rendiment, no solament és fàcil de llegir i que en el transcurs de les seves pàgines aporta una sèrie de pensaments originals, inesperats i esperonadors.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 27

Bibliografia

Títol: La força d’un somni Autor: Albert Puig Pàgines: 162 pàg.

Editor: Plataforma Editorial Lloc i data: Barcelona, 2009 Ningú no pot discutir que el FC Barcelona de les sis copes és un fenomen excepcional en la història del futbol. Però com totes les afir-

Salut macions, aquesta també conté un grandiós treball amagat que permet obtenir la destil·lació adequada que ha facilitat els èxits mundialment reconeguts.

Aquest llibre permet acostar-se a aquesta realitat, la de l’èxit, des de la seva pròpia cuina, allà on han “nascut” els talents futbolístics de futbolistes de renom mundial com Messi, Xavi, Puyol, Iniesta..., i els actualment entrenadors, com Guardiola i el seu ajudant Tito Vilanova, o que també coneixen catalans adoptius com Luis Enrique i Quique Costas, entre d’altres.

Però aquest llibre, a més, aporta una visió nova del FC Barcelona, en fer entendre que en els ciments de tot plegat, de tot l’èxit, hi ha la formació, els valors, el fair play...

Així, l’autor, tècnic de l’aleví B del Barça, escriu: “Havíem de donar

exemple, no es pot guanyar a qualsevol preu. Vaig pensar que l’única manera de compensar aquesta acció, diguem-ne, poc esportiva, era deixar-se fer un gol al més aviat possible”. I també: “Fa 25 anys que em dedico a entrenar nens. És la meva vida, és la meva passió, és el meu somni. Sóc entrenador, però m’agrada més definir-me com a professor.

Per què? Doncs perquè la meva feina és «ensenyar»”. O encara: “I vet aquí el gran dilema: guanyar o formar?

Participar o competir? Quin és el camí de l’èxit? Aquestes són les preguntes que fan de fil conductor en aquest llibre”. Per a la qual cosa ofereix amb una gran facilitat de lectura les entrevistes amb tots els personatges esmentats i que acaba adreçant-se als adults, veritables protagonistes en el camí d’ensenyament i de l’èxit dels seus menuts.

Salut

Estudis científics Tendoactive!

Tenint en compte els resultats obtinguts en els estudis in vitro i in vivo, es podria afirmar que Tendoactive® és un tractament recomanable tant en les tendinopaties agudes com en les cròniques.

1. Estudis “in vitro” Els estudis realitzats in vitro amb tenòcits humans(1,2), per avaluar l’efecte del Tendoactive® en les tendinopaties/tendinitis inflamatòries, mostren que Tendoactive® estimula significativament l’adhesió i la proliferació dels tenòcits, fins i tot quan són tractats amb IL-1 (citocina proinflamatòria) per estimular els processos cel·lulars i moleculars que es produeixen durant la fase inflamatòria de les tendinitis.

També cal remarcar que Tendoactive® ajuda a contrarestar els efectes catabòlics de la IL-1 en els cultius de tenòcits, tot fent desaparèixer, gairebé completament, la degeneració morfològica i les alteracions (presència de vacúols, degeneració de mitocondris del reticle endoplasmàtic rugós i d’altres òrgans cel·lulars) que aquests presenten.

En aquests mateixos estudis s’observa un augment significatiu de la producció de col·lagen tipus I en els cultius de tenòcits tractats amb Tendoactive® i la recuperació de la síntesi de col·lagen tipus I en els tenòcits tractats amb IL-1 i posteriorment amb Tendoactive®.

2. Estudis “in vivo”

Un exemple d’R+D en el nostre àmbit El juliol del 2009, el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació (MICCIN) va concedir una Beca R+D al Proyecto Internacional de Actividad Física en el Ámbito Laboral Universitario: efectividad de caminar durante el horario laboral en empleados/as sedentarios/as.

Aquest és un projecte coordinat des de la Universitat de Vic per la nostra companya i membre de la Junta Dra. Anna Puig Ribera i per la Dra. Montse Martín. I també hi participen: Maria Giné i Jesús Fortuño (Universitat Ramon Llull-Blanquerna), Dr. Iván Martínez (Universitat de Vigo), Dr. Angel Manuel González (Universitat del País Basc), Yolanda Escalante i Dr. Pepe Saavedra (Universitat d’Extremadura) i el Dr. Nick Gilson (Universitat de Queensland, Austràlia).

La reunió inicial de coordinació del projecte de recerca es va dur a terme a la seu del nostre Col·legi durant els dies 3 i 4 de febrer passat. Hi van poder assistir tots els membres de l’equip investigador, llevat dels integrants d’Extremadura. Cal dir que la reunió va ser el punt de partida per planificar detalladament l’estudi. La finalitat de la recerca és poder implementar un programa de caminar durant l’horari laboral del personal acadèmic, administratiu i feiner de les diverses universitats per mitjà del qual augmenti el seu nivell d’activitat física i, per tant, millori es mantingui el seu estat de salut.

28 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

Posteriorment es va dur a terme un estudi in vivo(3,4) per avaluar els efectes de Tendoactive® en esportistes que presentaven tendinopaties. Els resultats de l’estudi van mostrar que l’aplicació de Tendoactive® els reduïa el dolor d’una manera significativa. A més, segons el criteri del fisioterapeuta, es va observar una millora significativa de les propietats biomecàniques del tendó tractat amb Tendoactive®.

Aquestes millores van repercutir en els resultats obtinguts en les enquestes SF-36, en què es va veure que certs paràmetres de qualitat de vida (rol físic, vitalitat i funció social) van augmentar significativament respecte del nivell basal mostrat en els esportistes no tractats amb Tendoactive®.

Tenint en compte els resultats obtinguts en els estudis in vitro i in vivo, es podria afirmar que Tendoactive® és un tractament recomanable tant en les tendinopaties agudes com en les cròniques.

3. Conclusió En les tendinopaties agudes, la seva aplicació pot ser convenient durant el procés de curació del tendó, ja que pot facilitar la fase de proliferació, tot afavorint i incrementant la síntesi dels tenòcits, així com la de remodelació, mitjançant l’increment del percentatge de col·lagen tipus I, present al tendó recuperat.

Cal tenir en compte que el col·lagen tipus I aporta més resistència al tendó i és el que acaba substituint bona part del col·lagen tipus III que se sintetitza durant la fase de proliferació. Per tant, el tractament amb Tendoactive® pot ajudar a impedir l’aparició de recidives.

El procés de guariment de les tendinitis s’inicia d’una manera immediata després de produir-se la lesió aguda. Per tant, l’aplicació de Tendoactive® hauria de ser des del primer moment, amb la finalitat d’estimular la síntesi de tenòcits i, doncs, de col·lagen tipus I, i fer disminuir el temps de recuperació del pacient.

En el cas de les lesions cròniques, en què el procés inflamatori acostuma a no estar present, però en el qual es produeix un procés degeneratiu important de les fibres de col·lagen, Tendoactive® també pot estar recomanat per contrarestar el procés de degeneració morfològica i les alteracions dels tenòcits, com també per afavorir el procés de recuperació de les fibres de collagen desorganitzades i degenerades.

Departament d’R+D+i. Bioibérica, S.A.

Referències 1. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. Using a culture model of human tenocytes to investigate the effectiveness of Tendoactive for the prophylaxis and treatment of tendinopathies.

Presented at 14th World Congress on Osteoarthritis (OARSI). Montreal, 2009.

2. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. An in vitro model of human tenocytes to investigate the effectiveness of a novel formulation for the prophylaxis and treatment of tendinopathies.

Presented at ACR/ARHP Scientifi c Meeting (Filadèlfia, 2009).

3. Nadal F, Bové T, Sanchís D, i Martínez-Puig D. Effectiveness of treatment of tendinitis and plantar fasciitis by TendoactiveTM. Presented at 14th World Congress on Osteoarthritis (OARSI). Montreal, 2009.

4. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. Tendoactive: A novel nutraceutical formulation for the prophylaxis and treatment of tendon injuries in athletes.

Presented at 6th European Sports Medicine Congress. Turquia, 2009.

Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com

Els articles del Premi

El poder dels escacs Autor: Jordi Brasó Rius, col·legiat del COPLEFC 9919 Títol: Els escacs: anàlisi de l’actuació mental i possibles beneficis educatius Treball presentat en la XIII edició, any 2008 La raó d’aquest article és, d’una banda, sintetitzar i comprendre de forma general el funcionament de la ment en els escacs i, de l’altra, proposar possibles beneficis d’aquesta activitat, principalment en l’educació.

Mitjançant la pràctica d’una activitat totalment lúdica s’aconsegueix treballar i entrenar la ment.

A més, aquest esport fa variar, de

mica en mica i progressivament, tot el procés cognitiu. Així la ment es va educant: si en un inici l’única funció és processar tota la informació, sense distingir els elements principals, a mesura que el jugador va experimentant i practicant el joc, es comencen a formar cada cop més esquemes mentals. Aquest fet permet treballar mitjançant el record de posicions de partides anteriors i

30 DOCUSPORT • La Revista / Primavera 2010

Els articles del Premi també mitjançant el processament de la nova informació, però havent seleccionat prèviament els elements essencials. Ens podríem remetre a les paraules de Goethe quan diu que: “Els escacs són la gimnàstica de la intel·ligència”. Per tant, l’educació de la ment és un fet rellevant que es produeix progressivament a mesura que es practica aquest esport.

Pensant en aquestes qüestions i transferint-les d’una manera més general a l’educació, caldria recordar les paraules del mestre Vergés: “L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui tingui un nombre més elevat de coneixements en forma d’inventari, sinó aquell que sap buscar, trobar, relacionar, associar, aquell que, davant del previst i l’imprevist, troba la reacció adequada; no és qui sap, sinó qui pensa; no

“El joc dels nens és el factor determinant en la formació del perfecte ciutadà” Plató l’home instruït, sinó l’home culte, la densitat del qual va creixent fins a omplir tot el seu interior”.

També, pel que fa a nivell educatiu i específicament relacionat amb els valors, els escacs impliquen un respecte per l’adversari, tant en la part inicial, com en el final de la partida, en què cal saludar-se i tenir una conducta educada respecte de qui ha perdut, un control de les emocions i una alta capacitat de concentració. Aquest fet també faria inte-

ressant la pràctica d’aquest esport en una societat on les principals activitats practicades provenen del món occidental, amb sovint uns valors i actituds poc respectuoses envers el rival.

Relacionant els escacs amb la pràctica d’activitat física, cal saber que un bon nivell de condició física permetria obtenir un màxim rendiment en els escacs. Aquest fet es veu reflectit en la preparació prèvia dels grans mestres abans dels tornejos: aquests duen a terme entrenaments en què l’activitat física també hi és present. Arriben a fer unes quatre hores d’exercici diari.

Per tots aquests aspectes es creu que els escacs podrien ser una eina beneficiosa per introduir a l’ensenyament. Fins i tot ja hi ha hagut diferents països, com Veneçuela i alguns estats dels EUA que, interes-

sats en els possibles beneficis d’aquest esport, l’han introduït en l’educació.

I un altre fet que cal destacar és que el 1994 el Premi Nobel d’Economia va ser per a un treball basat en els escacs. Concretament, relacionava el procés de presa de decisions en economia amb el procés que té lloc en aquest esport.

Aquest fet fa reflexionar sobre la rellevància que podrien tenir els escacs en molts i diferents àmbits de la societat en què intervingui el procés decisori.

“Els escacs són la gimnàstica de la intel·ligència” Goethe