Núm. 15. PRIMAVERA 2008. Any VI
Barreres?, de Raül Sabaté Cervelló
FOTO GUANYADORA DEL IX CONCURS FOTOGRÀFIC
Anna Pruna ve a la seu del Col·legi Julio Castaño ens parla del Pla de l’Esport a l’Escola El Curs d’actualització, tot un èxit El COPLEFC al Consell Directiu del CCE
Estructura ocupacional de llicenciats de l’INEFC-Barcelona (1980-2005), dirigit per Jordi Viñas i Núria Puig UP, segell de la qualitat en l’esport El COPLEFC i la salut: la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut
Sumari
Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA
Núm. 15 PRIMAVERA 2008 Any VI
Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Xavier Iglesias, Agustí Larumbe, Anna Puig, Josep Pujols, Pere Manuel, Santi Siquier, Josep M. Solanellas, Jordi Ticó, Carlota Torrents. Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Oriol Marcé, Alèxia Pérez, Francesc Reig, Santi Siquier i Jordi Ticó Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Julio Castaño, Pablo López de Viñaspre, David Moreno, Francesc X. Navarro, Irene Pellicer, Alèxia Pérez, Francesc Reig, Susanna Soler i Robert Usach Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983
EDITORIAL Anna Pruna, sens dubte una visita important
4
ENTREVISTA A… Julio Castaño, pensador del Pla de l’Esport a l’Escola PER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO
5
ACTIVITAT DEL COL·LEGI
8
EDUCACIÓ Aclarint les hores d’Educació Física a les escoles
16
A FONS Estructura ocupacional de llicenciats i llicenciades a l’INEFCatalunya, Barcelona. Promocions 1980-2005
18
GESTIÓ Un segell de marca per als clubs PER PABLO LÓPEZ DE VIÑASPRE
20
SALUT Les tendinopaties en la pràctica esportiva PER BIOIBÉRICA
22
TESI DOCTORAL Les relacions de gènere PER SUSANNA SOLER
23
BIBLIOGRAFIA
24
BÚSTIA Educació Física Emocional PER IRENE PELLICER
25
ELS ARTICLES DEL PREMI Ús de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscular aguda PER DAVID MORENO I ROBERT USACH
26
D.L.: B-5674-91
Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC. Foto de portada: Barreres?, de Raül Sabaté
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 3
Editorial
Anna Pruna, sens dubte una visita important El passat dia 26 de març la secretària general de l'Esport va ser a la nostra seu. Per iniciativa personal, va venir a departir durant una estona amb nosaltres sobre la situació actual del sector, a més de referir-se a les perspectives immediates i algunes de les possibilitats que se'ns ofereixen en el futur. L'ambient relaxat i un tracte molt pròxim de què vam gaudir no estalvia, ans al contrari, que hàgim d'atribuir a la seva visita un significat històric per al COPLEFC. Aquest significat històric ve donat perquè és la primera vegada que el màxim càrrec institucional de l'esport i l'activitat física al nostre país ens ve a conèixer fins a casa nostra mateix i parlant el nostre llenguatge, és a dir, des de la vivència real i quotidiana del sector de l'activitat física i l'esport. No cal dir que el seu gest de voler conèixer-nos també sense formalitats, ens fa sentir honorats, i que la seva presència ens omple de satisfacció pel que significa de complicitats establertes i manifestades. Evidentment, la nostra resposta només podia ser la que jo personalment en nom de tots els col·legiats vaig voler transmetre-li, d'estendre-li la mà i d'obrir-li les portes. El Col·legi s'ha caracteritzat sempre per una clara i ferma voluntat de col·laboració amb les institucions, i en aquesta avinentesa no podia ser altrament. No podem obviar que malgrat el bagatge de la feina feta en anys anteriors i secretaris precedents, Anna Pruna és qui, com ens va indicar en la conversa, no va dubtar a assumir el repte i liderar el projecte de llei sobre la regulació d'algunes professions del sector de l'esport. Ara estem complint vint-i-cinc anys d'existència. Són molts o pocs anys, segons com es miri, però en qualsevol cas, gràcies a la seva voluntat decidida, podem afirmar que comptarem amb un text legal amb rang de llei, el màxim possible, que posa ordre a una demanda històrica del nostre col·lectiu, una necessitat del sector i que resulta beneficiosa socialment. Una demanda que vam defensar, també, al lloc més simbòlic de Catalunya, com és el Parlament, exponent de la veu i les voluntats del nostre poble, en la primera compareixença dels diversos actors implicats. Crec que la nostra actitud, amb el suport incondi-
4 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
cional de la secretària general per davant nostre, situa novament Catalunya en la primera línia europea i indiscutiblement com a capdavanters a l'Estat en l'ordenació d'una activitat com més va més crucial per a la salut i el lleure de la nostra societat. Per tot plegat, si Anna Pruna va agrair-nos l'exposició que vam fer en aquella sessió parlamentària, nosaltres volem regraciar-li igualment el seu suport i, hi insisteixo, oferir-li la nostra col·laboració més franca i obrir-li de bat a bat les nostres portes en la seva doble condició, d'una banda, com a secretària general de l'Esport i, d'una altra banda, com la tenen oberta tots els col·legiats, tal com ella també ja ho és.
FRANCESC REIG
president
Entrevista a…
Julio Castaño, pensador del Pla de l’Esport a l’Escola Entusiasmat amb el Pla, exposa amb una afable conversa tots els punts forts d’aquesta iniciativa que ha comptat amb una aportació econòmica com mai per a l’esport a l’escola i que situa el professor d’Educació Física com a actor central. ALEXIA PÉREZ
Amb quines garanties professionals es du a terme? -El Pla és tutelat per professionals d'Educació Física, tots presents a les escoles, com a resposta a la inquietud que implicava el professor d'Educació Física en l'esport extraescolar, i crèiem que era fonamental. A l'escola hi va tothom. Vam pensar d'obrir-la enfora. I per això es promou el professor d'Educació Física com a base, funcionant com a coordinador del Pla Català d'Esport a l'Escola. Això és així perquè entenem que hi ha d'haver el currículum normal de curs amb l'educació reglada i enllaçar amb l'activitat extraescolar. Perquè no pot ser que el professor expliqui una cosa a classe i estigui educant i després a la tarda tota aquesta feina es faci de forma contraposada. Cal una continuïtat, tot i que no és fàcil. Quina viabilitat futura té? -A més de l'aportació de l'Administració, el Pla en rep d'altres, perquè també hi ha les quotes dels alumnes. I també estem "fortificant" el Pla amb patrocinis d'empreses i de la societat en general. La nostra idea seria que fos un finançament amb un percentatge de 50-50 entre públic i privat.
Explica'ns consideracions prèvies, com es va pensar el Pla? -Primer vam fer una anàlisi de la situació, i vam adonar-nos de diverses realitats: hi ha els pares i les segones residències, o sigui que els xavals ja no es queden els caps de setmana; vam constatar que no hi havia ambient dins de les escoles; hi havia professors amb inquietuds, però hi faltava l'ambient. Aleshores vam demanarnos com podíem implicar la gent. El primer per a nosaltres és la implicació de la comunitat educativa a través de les Associacions Esportives Escolars (AEE): pares, professors i alumnes. I a partir d'aquí, en el Pla per a nosaltres hi ha una figura clau, juntament amb el coordinador, que és la del dinamitzador. Jo m'atreviria a dir que és una innovació potser fins i tot mundial. Tant és així que a Finlàndia estan molt interessats a conèixer tot el procés seguit. Qui és i què representa, doncs, el dinamitzador... -És l'alumne que tria el professor, que té traces de líder, i el volem preparar com a futur dirigent; podrà ser-ho de clubs, de federacions o d'altres entitats..., però volem que tingui una preparació. Per això fem uns cursos, amb la col·laboració del Departament d'Educació i l'Escola Catalana de
I
F R A N C E S C X . N AVA R R O
l'Esport, tots els estius. Ja hi han passat gairebé 4.000 nois de 12 a 18 anys. De fet, s'ha creat una associació que és a punt de legalitzar-se que és la JODIC. Vol dir Joves Dirigents. No vam voler dir-ne "dinamitzadors", sinó dirigents; com a joves dirigents, podem adreçar-nos a tota mena de col·lectius socials: el món empresarial, associatiu, i això és una virtut. El president de la JODIC és de Barcelona, l'Ignasi Velasco, un alumne de l'IES Montserrat; la seva associació té una vintena d'equips actius en el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona. Hi insisteixo, té un professor per sobre, però qui la fa funcionar és ell.
No pot ser que el professor expliqui una cosa a classe i estigui educant i després a la tarda tota aquesta feina es faci de forma contraposada
Entrevista a...
Un nom suggerent, però això entra en conflicte amb el sector del gestor esportiu? -No, no, no. La seva finalitat no és convertir-se en gestors, sinó en dirigents. Ara d'aquests 4.000 es farà una nova selecció, i es continuaran formant. Són col·laboradors del professor d'Educació Física al centre. Van per les aules motivant els altres alumnes a participar. D'aquí surt, per tant, un gran planter... -El nostre objectiu és per al món de l'esport, és clar: els clubs, les federacions i totes les seves organitzacions, que hi entri sàvia nova, però formada. I això volem unir-ho, ja pensant en el futur, amb una idea que ja veurem si surt, que és vincular-los amb els avis. Perquè..., qui acompanya els nens a l'escola a veure la competició? Ens interessa molt que els avis també entrin a l'escola i hi col·laborin. La
ACTUALMENT... (Curs 2007-2008) Centres. 640. Professionals i responsables. Com a mínim n'hi ha un per centre, i cal afegir-hi els coordinadors; per tant, uns 700. Nens i nenes que hi participen. Nosaltres considerem els potencials i els reals. Uns 500.000 potencials, aproximadament, i reals entre 60.000-70.000. Això implica que s'hi han de destinar molts recursos... S'hi estan destinant molts, molts recursos. Estem parlant d'uns 6-7 milions d'euros tant per al Pla Català d'Esport a l'Escola com per als Jocs Espor tius Escolars de Catalunya. Mai no s'hi havia dedicat aquesta quantitat a l'espor t escolar. És increïble. I encara cal considerar que també hi ha una part en què Educació està participant
gent es jubila més jove, per tant són avis més joves, i més preparats, i són un luxe que aquesta societat no es pot permetre desaprofitar. Algun altre objectiu del Pla? -En principi, el Pla té una previsió de 10 anys, i pretén que cap escola de Catalunya, cap noi deixi de fer esport perquè no se li hagi ofert la possibilitat. La propera convocatòria per al Curs 2008-2009 ja està oberta a totes les escoles, públiques i privades. En l'àmbit públic, ara ja incorpora el 70% d'IES. Per què no vau començar per primària, en comptes d'aplicar el Pla a secundària? -És cert que la primària està més ben estructurada i les AMPES s'aboquen més als nens, però vam dir que no, perquè quan aquests arribessin a secundària, es trobarien un gran buit, perquè es quant realment hi ha la davallada en el nombre de practicants, per això vam començar a secundària i de mica en mica, compaginant-ho, ara ja estan barrejats. Per fer-ho visible, pots explicar-nos un cas d’aplicació del Pla? -Un institut de Palamós que he estat visitant. A les 5 de la tarda tancaven l'escola. No hi havia res. L'any passat entra en el Pla. Hi ha un professor inquiet, que el primer any té 85 participants, i hi implica l'AMPA, la Direcció de l'escola, l'Ajuntament..., tothom. A hores d'ara hi té prop de 300 xavals. L'escola està oberta fins a les 10-11 h de la nit. La directora també hi ha incorporat activitats, balls de saló, etc. O sigui, s'hi ha implicat tota la comunitat educativa. S'hi han creat tres equips federats: bàdminton, bàsquet i korfbal, que ja funcionen transformats en un club. També fan intercanvis amb altres països. Hi té 30 dinamitzadors, o sigui que és mogut pels mateixos xavals. El gènere, com està, en el Pla? -Doncs hi tenim aproximadament un
Nosaltres no hem de treure campions olímpics. La nostra missió és educar i educar en valors
50% de nois i un 50% de noies. Cal felicitar els professors d'Educació Física que han fet la selecció, perquè nosaltres no els ho diem. Quins tipus d'ajuda reben els centres? -N'hi ha per a activitats i per al coordinador/a, perquè entenem que aquest ha de cobrar, i ho fa d'acord amb el que estableix Educació, tot i que paguem nosaltres. En total estem parlant d'uns 5.000 euros per centre, que és una aportació econòmica que no s'havia donat mai. Així, hi ha una primera quantitat fixa, aproximadament entre mil i mil tres-cents euros en funció del nombre d'alumnes quan un centre ingressa en el Pla, per a material i organització, i després, una altra quantitat variable en funció de les activitats desenvolupades i de la participació en l'activitat. La relació entre Esports i Educació, com es regeix? -Doncs per dos acords entre la Secretaria General de l'Esport i el Departament d'Educació que són el principi de tot i que són fonamentals. Era l'època de la consellera Marta Cid, i de Rafel Niubò com a secretari general de l'Esport, els quals tenien una mateixa sensibilitat i s'entenien molt bé. Parlem del vessant competitiu. Els Jocs Esportius milloraran? -En participació ja han millorat, perquè el Pla té un enllaç amb els consells esportius. Ara, vull afegir que un dels
Entrevista a...
objectius no és solament que augmenti la participació en els Jocs Esportius, sinó també en les federacions i, en general, que es faci més esport. Però amb un concepte d'esport diferent. Nosaltres no hem de treure campions olímpics. La nostra missió és educar i educar en valors, fins al punt que tenim un conveni amb la Universitat de Barcelona, que volem ampliar a totes les altres, que és l'EVEC: Ètica en Valors de l'Esport Català, en què els nois són formats en tallers sobre valors. Ara una qüestió espinosa. Es pot insinuar que el Pla de l'Esport a l'Escola pugui anar en detriment de les hores d'Educació Física reglada? -Em semblaria una monstruositat, si algú ho fes. I entre altres coses, xocaria de cara amb el Pla. El Pla és un reforç fora de l'horari lectiu. Ha nascut amb aquesta finalitat, adreçat a un horari en què no hi havia res i complementat pel professor d'Educació Física, que, a més, en resulta una peça clau. No hem d'oblidar que el que necessita l'esport és que hi hagi més activitat física! De totes maneres, al marge del Pla, crec que el Col·legi heu fet una bona feina per alertar sobre una possible reducció horària, que, d'altra banda, des Educació també han desmentit. El món extraescolar és extraescolar. I fins i tot m'atreveixo a dir que ningú no el podria plantejar per reduir hores lectives, perquè toparia amb tota la societat: l'educació física ja no és allò que estava amb bolquers fa uns anys. A més, estem enfortint els valors democràtics, de solidaritat... L'esport és qui més en dóna, no s'ha d'oblidar,
En total estem parlant d'uns 5.000 euros per centre, que és una aportació econòmica que no s'havia donat mai
i els practica... Un equip és d'allò més democràtic, gairebé té parlament i tot [rialles]. A Europa, quin ha de ser el nostre referent? -En projectes d'aquesta mena, l'equip directiu s'havia fixat en els països nòrdics. Jo, però, no sóc amant dels referents. Perquè hi ha una cultura i el clima, i moltes altres coses que ens determinen. Crec que cal anar, veure i el que hi ha aplicar-ho nosaltres, però no copiar-ho. Jo diria que el professor d'Educació Física d'aquí està més ben preparat del que nosaltres mateixos ens pensem. Ara, tinc por que ens puguem transformar en "funcionaris". És el perill. Amb l'experiència acumulada en una llarga trajectòria, com creus que ha evolucionat l'esport escolar amb la democràcia? -Ha millorat molt i molt, entre altres coses perquè ha aparegut una sensibilitat molt gran. Hi ha hagut una lluita molt clara entre la competició i el professor d'Educació Física, perquè aquest admet la competició, però en destaca que no és un fi en si mateix. L'important és educar i formar. Jo diria que els esportistes actualment ja estan formats, però cada vegada hi sortiran molt més, perquè hi ha intervingut el professor d'Educació Física, algú diferent que no pretén aconseguir fer campions al preu que sigui. Hi ha hagut sempre una gran lluita, a Catalunya i en altres llocs, sobre la competició. Hi va haver un grup de gent, malgrat venir tots de la competició –jo vaig ser jugador federat al seu dia– que vam dir que no era això el que calia. I encara ara hi ha qui continua dient que el més important és el campió, però ja són relíquies. Jo no vull discutir-ho; si volen, que ho pensin. Ara, jo crec que l'important és la persona, i que a més pot arribar a ser campió, aleshores fantàstic! A aquest canvi hi ha ajudat molt la figura del professor d'Educació Física. Això no exclou l'alta competició, i em
JULIO CASTAÑO Edat: 67 anys Lloc de naixement: Astúries Formació: -Mestre d’EGB. -Llicenciat en Educació Física per l'INEFC. Docència: -Experiència durant 40 anys com a professor d’EF a l’IES Ausiàs March i a l’Escola IPSE. -Coordinador de 2 Campionats Mundials de Bàsquet Escolar. Ocupació actual: -Funcionari del Cos Tècnic del Consell Català de l’Esport. I també... sent bogeria pels seus néts.
semblen molt bé els Jocs Olímpics, per exemple, i estic segur que amb el temps, gràcies a aquest plantejament, hi haurà més olímpics. I el curs 2015-16, què passarà? -A mi m'agradaria que haguéssim acabat d'implantar el Pla a tots els centres educatius de Catalunya, i que l'esport escolar al nostre país sigui un referent a nivell mundial en organització, formació de joves dirigents, integració social, participació femenina i millora de la salut a través de l'esport.
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 7
Activitat del Col·legi
La visita d’Anna Pruna La tarda del passat dia 26 de març el COPLEFC va rebre la visita d’Anna Pruna, la secretària general de l’Esport. La trobada, duta a terme a iniciativa de la secretària general i plantejada mútuament al marge del protocol oficial, va permetre l’intercanvi de punts de vista i l’explicació de la situació del sector de l’activitat física i alguns aspectes de la Llei de les professions de l’esport a Catalunya. El nostre president, Francesc Reig, va agrair-li el gest de venir a “casa nostra” per conèixer-nos més directament, i va destacar especialment que s’hi pugui sentir com a casa. A més, va recordar-li la idiosincràsia del col·lectiu, que centra la seva activitat en els àmbits de l’educació, la gestió, fonamentalment, i que treballa també donant suport al món municipal, federatiu, etc. Igualment, va recordar com a fortalesa del Col·legi, el nombre de col·legiats i col·legiades amb què compta, que actualment voreja els dos mil. Per la seva banda, Anna Pruna, després d’agrair l’oferiment, va recordar la seva etapa docent a
Badalona i la seva relació amb el Col·legi quan la seu era a General Mitre. Tot seguit va destacar la feina feta pel secretari general anterior, Rafel Niubò, i la decisió seva des del primer moment que va accedir al càrrec, d’assumir la Llei com una prioritat, i que “s’ha de fer el pas”, passar de les bones paraules als fets, i assumir el risc que regular pot comportar. Amb tot, no va estalviar l’exposició de les dificultats per arribar a disposar d’aquest text legal, que és, una vegada més, capdavanter a l’Estat. Ja amb una copa de cava a la mà, la secretaria va aprofitar per agrair l’exposició que va fer en la compareixença al Parlament, que va facilitar un millor coneixement de la realitat del sector. La trobada va acabar, com no podia ser altrament, brindant per aquesta fita històrica que suposa poder disposar d’una primera regulació professional.
Anna Pruna: “La Llei és, per a mi, una prioritat”
Francesc Reig: “El nostre desig és que et sentis com a casa teva”
En el proper número del Docusport-La Revista tractarem àmpliament de la Llei de les professions de l’esport a Catalunya.
Foto de “família”: Anna Pruna, envoltada dels membres del Col·legi, encapçalats pel nostre president, Francesc Reig, durant la seva visita el passat 26 de març
Activitat del Col·legi
Curs d’actualització per al professorat d'Educació Física Durant tres dissabtes seguits del mes de març (dies 1, 8 i 15), el Col·legi va dur a terme aquest Curs d'actualització per al professorat d'Educació Física, que tenia com a finalitat donar recursos i orientar els professors que es volguessin presentar a la convocatòria d'accés a càtedres, per mitjà d’uns continguts inspirats en l'avaluació de l'activitat docent i les opcions del projecte didàctic, tal com preveu el Decret corresponent de convocatòria. El curs, amb una durada de 20 hores (15 de caràcter presencial, més 5 hores de treball personal), era igualment interessant com a acció formativa per a l'actualització de la resta del professorat d'Educació Física i llicenciats en EF/CAFE que volen vincularse a la docència de l'Educació Física. Una altra característica d’aquesta edició va ser que es tractava d’un curs reconegut per la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació. Impartit pels companys Carles Gonzàlez Arévalo (col. 10.241), llicenciat en EF i doctor per la UB; Josep Solà Santesmases (col. 5413), llicen-
ciat en EF i en pedagogia i doctor per la UAB, i Enric M. Sebastiani Obrador (col. 4671), llicenciat en EF i doctor per la Universitat Ramon Llull, es va tractar d’aspectes com o l’acollida i formació de professorat en pràctiques, la formació continuada als centres educatius, la justificació de l'especialitat docent de l’Educació Física, la recerca als centres educatius i les noves tendències en l'activitat docent a l'Educació Física. Aquesta edició va ser tot un èxit, tant pel nombre d’inscrits, com pels coneixements impartits, la qual cosa el converteix en un curs ideal per als que estiguin interessats en les properes convocatòries, i també obtenir mèrits del Departament d’Educació (per a interinatges, oposicions a secundària, sexennis, concursos de trasllats...).
A dalt, imatge del Curs d’actualització per al professorat d’Educació Física, que va comptar amb un nombrós grup d’assistents. A baix, Josep Santesmases durant la seva intervenció
L’Educació Física, present en la Nit de Santa Llúcia A propòsit de competències... què li passa a l’Educació Física, doctor?, del col·legiat Enric M. Sebastiani (basat en una part de la seva tesi doctoral), va rebre la Menció Honorífica en el XVIII Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic. Aquesta distinció, en edicions anteriors, el van rebre personalitats com Francesc Torralba o Jaume Trilla. El lliurament del premi es va fer durant la Nit de Santa Llúcia, la festa literària més important de les lletres catalanes, que enguany va tenir lloc a Reus, en un tradicional sopar, i al qual van assistir unes tres mil persones. Així, doncs, a més de donar l’enhorabona al nostre company, podem constatar que de mica en mica l’Educació Física va consolidant-se en tots els àmbits culturals!
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 9
Activitat del Col·legi
Veredicte del Concurs Fotogràfic Premi: Barreres?, de Raül Sabaté Cervelló. El Jurat del Concurs Fotogràfic, després de considerar els mèrits artístics i de significació de les fotografies presentades, va determinar de concedir el premi, consistent en 1.500 euros, i un accèssit, amb una dotació de 250 euros, a les obres següents:
Accèssit: Les tres boles d’or, de Luis Lazo Hernández.
VI Jornades Educació i Esport
trat en els temes següents: Educació Física per a la ciutadania, amb Joan Cambeiro i Lurdes Martínez com a coordinadors; Obrir l’escola, amb Carles Milán i Tomàs Peire (coordinadors), i Marc curricular de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona, amb Teresa Lleixà i Carles González (coordinadors). Igualment, els assistents van poder participar en una taula de debat, sobre el contingut següent: “Activitat física: dins i fora del sistema educatiu?”, i igualment escoltar la conferència impartida per Joan Manuel del Pozo, exconseller d’Educació i Universitats, a més de professor de filosofia a la Universitat
HUMOR
Un any més el Col·legi ha col·laborat en la celebració de les Jornades Educació i Espor t que organitza l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona. Amb una significativa participació de companys col·legiats, en aquesta edició els grups de treball s’han cen-
Només ens resta felicitar els guardonats, i alhora agrair la participació de la resta de concursants, per l’interès mostrat a captar els múltiples missatges visuals que genera l’activitat
10 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
física i l’esport. Complementàriament, ocupa la portada d’aquest número, la foto guanyadora, que serà seguida en el número següent per la mereixedora de l’accèssit. de Girona i diputat al Parlament de Catalunya. Com a obertura de les Jornades, Francesc Reig va compartir la presentació institucional amb Sergi Pujalte, gerent de l'IBE; Jordi Solà, director de l'INEFC- Barcelona; Carme Buixan, subdirectora de formació del professorat de l'ICE; Montserrat Antón, vicedegana de la UAB; Miquel Robert, secretari del Depar tament de Didàctica de l'Expressió Musical i Corporal de la UB, i Jose Luís Garcia, cap del Servei d'Esports de la Diputació de Barcelona. Els participants també van poder seguir diversos seminaris pràctics.
Activitat del Col·legi
L'esgrima mundial es troba a l'INEFC
A la taula, dos companys del Col·legi, a l’esquerra Andreu Camps, director de l’INEFC, i a la dreta Xavier Iglesias, president de la Federació Catalana d’Esgrima, escoltant el parlament de Manuel Ibern, al centre, acompanyat de Mathilde Richel i Jordi Alcover.
13 23
29
11
13
En una cita que va aplegar treball i competició, l'INEFC i la Federació Catalana d'Esgrima van dur a Barcelona el primer Congres Internacional de Ciència i Tecnologia de l'Esgrima i alhora una competició de la Copa del Món classificatòria per als Jocs Olímpics de Pequín. L'èxit de la convocatòria ve confirmat per la participació de membres de 44 països, alhora que és un graó més en la internacionalització de Catalunya. El Congrés va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de febrer, i va comptar amb més de 350 assistents. S'hi van presentar ponències dels diversos àmbits, referents a material i aspectes mèdics, entre d'altres. Entre els ponents també hi va ser el nostre company col·legiat Xavier Iglesias, juntament amb participants
Agenda
NOVEMBRE 07 Presència a l’acte inaugural del Fòrum Olímpic. Difusió del manifest contra la reducció de l’EF en el sistema educatiu, que s’envia als departaments d’Educació i Salut i a l’SGE.
Intervenció en el monogràfic de l’ACGEP sobre la Llei de regulació de les professions de l’esport, organitzat per la Diputació de Barcelona.
28
Junta de Govern. FEBRER 08
18
Presentació de l’estudi sobre el mercat de treball a l’INEFCBarcelona.
20
Assistència a la presentació del Pla de govern 2007-2010 i balanç del primer any de legislatura de la secretària general de l’Esport, Anna Pruna.
Intervenció al programa La vida al dia de Ràdio l’Hospitalet, sobre la possible reducció horària. DESEMBRE 07 Reunió amb el Departament d’Educació sobre la possible reducció horària.
de diverses universitats internacionals, metges, enginyers i altres científics. També va destacar la presència de Daniel Levavaseaur, tècnic responsable de diversos medallistes olímpics, que va fer una sessió magistral sobre l'evolució de les classes d'entrenament durant una temporada. En el vessant de la competició, la Copa del Món d'Espasa Femenina Ciutat de Barcelona, amb una participació de 137 esportistes de 35 països d'arreu del món, va donar com a guanyadora la tiradora xinesa Weiping Zhong, que s'imposà a l'hongaresa Emese Szasz, mentre que tercera i quarta es van classificar una altra xinesa, Na Li, i la romanesa Ana Branza, respectivament.
18
21
GENER 08 Participació del president i el secretari general al Pleno del Consejo General de COPLEF. Assistència a la presentació del calendari 2008 d’esdeveniments espor tius internacionals, organitzat pel CCEUFEC.
21
Sessió informativa professional a la URL-Blanquerna.
21
Jornada d’informació i reflexió amb equips directius i professorat d’EF, organitzada per l’Institut de Barcelona Esport. Reunió de la Taula d’Educació Física i Esport.
23 29
Assemblea general. Participació en l’acte d’inauguració de les Jornades Educació i Esport a l’INEFC-Barcelona. MARÇ 08
26
Visita d’Anna Pruna a la nostra seu.
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 11
Altes
benvinguts i
MURIEL BARÓ,
MASATS ORDI,
ROURA CODINA,
GARCIA ORTIZ,
BAYÉ MOLAS,
Elisa • 12096 INEFC-Barcelona
Jordi • 12098 INEFC-Barcelona
Daniel • 12099 INEFC-Barcelona
Jonathan • 12100 INEFC-Barcelona
Gisela • 12101 INEFC-Barcelona
SCHACK,
ROMERO GARCÍA,
MONZÓ CASSIN,
Marina • 12103 URL-Blanquerna
FIGUERES ZARAGOZA,
MAURI PLANA,
Mariana • 12102 INEFC-Lleida
Roger • 12105 URL-Blanquerna
Daniel • 12110 INEFC-Barcelona
OCHOA GONZÀLEZ,
GRANOLLERS BRESCÓ,
PADULLÉS RIU,
MARTÍN LOZANO,
ROMERO SOLÉ,
Josep M. • 12113 INEFC-Barcelona
Jesús • 12115 INEFC-Barcelona
Lourdes • 12116 INEFC-Barcelona
SOLDEVILA SANJOSÉ,
Jordi • 12111 INEFC-Lleida
Jabel • 12112 INEFC-Barcelona
Samuel • 12104 INEFC-Barcelona
MAS CAROL,
HEREDIA TAPA,
NIETO CASAS,
MIR HERNÁNDEZ,
Anna • 12117 URL-Blanquerna
Dante • 12118 URL-Blanquerna
José C. • 12119 U.Catòlica València
Alejandro • 12142 INEFC-Barcelona
CARO CALDERÉ,
GUERRERO HERNÁNDEZ,
FERRANDO FENOLL,
PUJOL CAMPS,
BATLLE BATALLA,
Isaac O.• 12145 INEFC-Barcelona
Juan • 12146 INEFC-Barcelona
Oleguer • 12147 INEFC-Barcelona
Daniel • 12148 INEFC-Barcelona
Rosa M. • 12144 INEFC-Barcelona
12 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
Ana • 12143 INEFC-Lleida
JA SOM 1.865
benvingudes!
LUNA MÍNGUEZ
RINCÓN PRIETO,
MARCHAL ORTEGA,
CLAVEL ANDREU,
CALVO GARCÍA,
Sònia • 12149 INEFC-Barcelona
Raúl • 12150 INEFC-Barcelona
Guillem • 12151 INEFC-Lleida
Alexandra • 12164 URL-Blanquerna
Alberto • 12166 INEFC-Barcelona
GIOL MURLÀ,
CARNÉ GASA,
ELIAS CAMPRUBÍ,
RAMÍREZ RUIZ,
BORJA ANDREU,
Judith • 12167 INEFC-Lleida
Xavier • 12168 INEFC-Barcelona
Bernat • 12169 INEFC-Barcelona
Gabriel • 12170 U. Vic
Jordi • 12171 U. Vic
FREIXES TOMÀS,
SOLÉ BALLESTER,
ARNABAT HITOS,
AMENGUAL SASTRE,
BALP RIERA,
Míriam • 12172 URL-Blanquerna
Angèlica • 12192 U. Vic
Lluís • 12193 INEFC-Barcelona
Maria • 12194 INEFC-Barcelona
Anna • 12195 INEFC-Lleida
HARO RUBIO,
VERA CANO,
MONTOLIU MONTES,
Luis • 12197 INEFC-Lleida
Laia • 12198 URL-Blanquerna
TORREBEJANO RUEDA,
SABIO LAGO,
Xavier • 12196 INEFC-Barcelona
MARTÍNEZ CAÑERA,
LAPUENTE MARQUÈS,
QUINTANA MOTA,
SIERRA PABLOS,
MINGUET GINÉ,
Ada • 12223 INEFC-Barcelona
Ferran • 12224 INEFC-Lleida
Núria • 12225 INEFC-Barcelona
Pilar • 12221 INEFC-Barcelona
Albert • 12222 U. Vic
M. Carmen • 12199 INEFC-Barcelona
Yurema • 12200 INEFC-Barcelona
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 13
Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials • ARTIC NEWS: subscripció gratuïta a www.articoutdoor.com • ATLAS SPORT CONSULTING: serveis de consultoria en management esportiu. Tel. 93 241 89 50. www.altas-sport.com • BANC DE SABADELL-ATLÁNTICO: subvenció de la inscripció als nous col·legiats. Altres avantatges financers: www.tecnocredit.com • BIOIBÈRICA: subscripció gratuïta a la revista electrònica Rendimiento Articular. www.bioiberica.com • ESTUDIO 3 PILATES REFORMER: 20% descompte en cursos. Tel.: 93 215 23 93 Ext. 226. www.estudio3pilates.com • FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris. www.feda.net • FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials. Tel.: 973 24 39 54 • FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d’esquí i snowboard. Tel.: 973 642 566. www.freemountain.com • GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: 20% seminaris i jornades. Tel. 93 456 09 45. www.gedo-formacion.com • GHT HOTELS: 10% allotjament a col·legiats i familiars de primer grau, descomptes en hotels de la cadena GHT Hotels www.ghthotels.com • IDEC-UPF: 10% descompte en el Postgrau de direcció i gestió d’entitats esportives. Tel. 93 542 18 50. www.idec.upf.edu • IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny pàgines web. www.idg-grup.com/idg-web • INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: Tel. 93 253 13 75. www.icrcat.com • INEF-CATALUNYA: cursos estiu i monogràfics. Tel.: 93 425 54 45 www.inefc.net • INTERSPORT-M2 ESPORTS (Lleida): 20% descompte en material esportiu (Passeig de Ronda, 84. 25003 Lleida) • INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA. Descompte en cursos i màsters. www.sofrologia.com
• LLIBRERIA CASELLES: 15% de descompte en llibres i preus especials temari MAD oposicions. 10% material oficina. Enviament gratuït a partir 50 euros. Tel. 973 242 346. www.caselles.com • PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos. Tel. 902 300 808. www.pilatesformacion.com. A/e: pilatesformacion@telefonica.net • POLIÈDRICS S.L.: cursos de formació, subjecte a l’oferta especial COPLEFC. www.poliedrics.com • RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descompte especial. Tel.: 902 190 415. www.grupoelements.com • TORNASOL AVENTURA: disseny de tot tipus d’activitats de turisme actiu i aventura per a grups i empreses. Descompte del 10% en els paquets d’activitats de tardor-hivern. Tel.: 616 14 13 36. www.tornasol.com. A/e: ocortes@xtec.net • UNIESPORT-BCN (UAB): descomptes especials en postgraus, cursos i seminaris. www.uniesport-bcn.com • UNIVERSITAT DE VIC: 10% descompte en el Postgrau activitats aquàtiques. www.uvic.es • WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte en tots els seminaris i cursos. Tel.: 902 101 093. www.technogym.es
Per a més informació, consulteu: www.coplefc. com
APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU! Serveis als col·legiats La RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d'una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevol incidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.). La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T'enviarem ofertes de feina d'empreses privades i també informació sobre l’oferta pública d'ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d'interinatge i oposicions. L'ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines, contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant de qualsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar. La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l'activitat col·legial i d'aquelles notícies que afectin els professionals de l'activitat física i l'esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió. • Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques, subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió. • Revista Española de Educación Física, editada pel Consejo General de Colegios de España. FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats del món de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...). PREMIS i AJUTS • Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.). • Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.
Com col·legiar-se Fes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment. • • • •
Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf) Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*) Fotocòpia DNI (compulsada*) 3 fotografies
* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs de compulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.
On som? Seu central: COPLEF DE CATALUNYA c. Provença 500, entresol 4a 08025 Barcelona Tel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 13 coplefc@coplefc.com www.coplefc.com Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h divendres de 10 a 14h.
Delegació a Girona: c. Emili Grahit, 13, entresòl 17002 GIRONA Tel.: 972 219 086 girona@coplefc.com
i
Delegació a Lleida: Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma) 25007 LLEIDA Tel.: 973 223 232 lleida@coplefc.com
Delegació a Tarragona: c. Sant Francesc, 14, 2n 2a. 43002 TARRAGONA Tel.: 977 221 096 tarragona@coplefc.com
Activitat del Col·legi
Assemblea general, moment de repàs i trobada El passat 23 de febrer es va celebrar l’assemblea general ordinària. La trobada permet seguir el pols de la vida col·legial en totes les seves manifestacions, lliurar els premis del Concurs Fotogràfic i acabar en una conversa distesa. Una assemblea general sembla que hagi d’associar-se a una reunió avorrida i intranscendent. Per això el Col·legi ja fa temps que intenta evitar-ho. Així, la reunió és concebuda com una oportunitat de trobada entre companys, en la qual, certament, resulta obligatori el repàs de la vida del COPLEFC, tal com estableix el reglament de qualsevol entitat, amb un ordre del dia habitual, com és la lectura de la memòria i el balanç econòmic de l’any anterior, juntament amb l’exposició dels objectius i projectes previstos per a l’actual. Però complementant aquesta activitat imprescindible, es vol donar a l’acte un caire alegre, per la qual cosa també es fa el lliurament dels
A dalt, una imatge dels assistents a l’assemblea. A l’esquerra, Francesc Reig, acompanyat de Santi Siquier, secretari general; Jordi Tico, tresorer, i Alèxia Pérez, gerent. El president va manifestar el desig de continuar apostant per les noves tecnologies, per la qual cosa es potenciarà el lloc web del Col·legi per visualitzar-nos millor. A baix, Francesc Reig saludant Raül Sabaté, guanyador del Concurs, i acompanyat igualment de Luis Lazo, cadascun amb la seva fotografia feta a mida pòster, com a record
guardons corresponents al Concurs Fotogràfic i, posteriorment, encara, els assistents poden depar tir tothom amb tothom sobre els centres d’interès personals i amistosos que es considerin oportuns. En aquest breu espai no podem resumir els continguts de l’assemblea. Només donarem una dada. som el COPLEF més important de l’Estat, més que doblant el segon.
El COPLEFC, membre de la Comissió Directiva del CCE
Des del passat 26 de febrer, el COPLEFC, representat pel president del Col·legi, Francesc Reig, és un dels membres de la Comissió Directiva del Consell Català de l’Esport. La invitació al Col·legi en aquest important òrgan, s’ha produït en qualitat d’institució significativa en l’àmbit esportiu.
Si no estàs... Connecta’t al Col·legi Si no reps cap informació del COPLEFC a la teva adreça de correu electrònic... Envia un missatge a:
coplefc@coplefc.com
Cada setmana rebràs les novetats de la pàgina web, borsa de treball, informacions legislatives (subvencions, concursos, licitacions, oferta pública...), notícies d’actualitat, oferta formativa, premis, ajuts, descomptes i avantatges col·legials...
Educació
Aclarint les hores d’Educació MANIFEST DEL COPLEFC DE CATALUNYA EN CONTRA DE LA REDUCCIÓ HORÀRIA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU OBLIGATORI
Des del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunya volem fer-vos arribar la nostra preocupació entorn del Decret 142/2007, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'Educació Primària. En aquest nou Decret, l'assignació horària mínima per a l'assignatura de l'Educació Física es veu greument disminuïda (de 525 a 385 hores en tota l'etapa) respecte del Decret anterior i deixa en mans dels centres de complementar-la per mitjà de les 665 hores de lliure disposició. Els motius principals de la nostra disconformitat es basen en:
L'educació.
Tal com fa esment l'informe de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu sobre les funcions de l'esport en l’educació, l'Educació Física és l'única matèria escolar que té per objecte preparar els nens i nenes per a una vida sana, tot concentrant-se en el seu desenvolupament físic i mental general i inculcant-los valors socials importants, com l'honradesa, l'esperit d'equip, la tolerància, el joc net, l'autodisciplina, la solidaritat, l'acceptació i el respecte de la diversitat, com també la integració dels grups de població més desfavorits.
I la salut. Tots els estudis apunten cap a un augment important del sobrepès i l'obesitat en la població infantil i juvenil, causats per una vida sedentària (el 41,7% dels nens/es no fan cap dia activitats extraescolars esportives, segons l'Enquesta de salut de Catalunya 2006) i una dieta alimentària incorrecta. Això comportarà inevitablement un augment de població adulta no sana, amb malalties com la hipertensió, la diabetis i les malalties cardiovasculars, molt complicades i costoses de guarir. I és en aquest moment del procés evolutiu dels nens i les nenes quan s'han de crear els fonaments d'una educació física futura, amb l'adquisició d'hàbits saludables i motivació per a la pràctica de l'activitat física i esportiva per a tota la vida. El Departament de Salut té engegades diverses campanyes contra la obesitat infantil, el foment de l'activitat física i l'alimentació saludable dins el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable (PAAS). I el Departament d'Educació conjuntament amb la Secretaria General de l'Esport està
impulsant el Pla català de l'esport a l'escola. Un pla adreçat principalment a incrementar la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives en horari no lectiu al mateix centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i per a l'adquisició d'hàbits saludables. Donem suport a aquestes iniciatives i ens hem de felicitar que existeixin, però creiem que és molt contradictori que per una banda s'inverteixi en campanyes de sensibilització per prevenir aquesta epidèmia del segle XXI i que, per una altra, es deixi oberta la possibilitat de reduir la pràctica d'activitat física regular. Les sessions d'Educació Física són l'única oportunitat que tenim perquè TOTS els nens i les nenes la practiquin, i fer-ho en un espai de privilegi, l'escola. El passat 13 de novembre de 2007, el Parlament Europeu va aprovar un informe elaborat per la Comissió de Cultura i Educació el qual insta els membres de la UE que "facin obligatòria l'Educació Física en l'ensenyament de la primària i la secundària i acceptin el principi que l'horari escolar hauria de garantir almenys 3 classes d'Educació Física per setmana, si bé s'hauria d'animar les escoles a superar, en la mesura que sigui possible, aquest objectiu mínim".
Per tot plegat, demanem una reflexió i més seriosa sobre el cas, a fi que Catalunya continuï sent capdavantera en les tendències educatives europees; que es facin les accions oportunes amb el Ministeri d'Educació, i que, sobretot, es prenguin mesures per tal que els centres educatius no disminueixin la dedicació horària de l'Educació Física, per al bé i la salut dels nens i nenes del nostre país.
Educació
Física a les escoles L’11 de desembre el COPLEFC va mantenir una reunió amb els responsables del Departament d'Educació per manifestar-los la preocupació existent arran de la possibilitat de reducció de les hores d'Educació Física en l'educació primària, secundària i en el batxillerat, reduccció que va descartada.
Jaume Graells, director general d'Educació Bàsica i Batxillerat, i Lorenzo Ramírez, subdirector general d'Ordenació Curricular i Programes Educatius, van manifestar en nom del Departament la seva sensibilitat envers l'assignatura i ens van assegurar que garantirien les 2 hores d'Educació Física a totes les etapes de l'ensenyament obligatori i postobligatori. Ens van puntualitzar que aquesta modificació horària ha vingut donada per la voluntat d'oferir més autonomia als centres educatius, a fi que aquests puguin respondre a les necessitats pròpies de l'entorn on estan situats, i que ha estat per aquest motiu que s'han vist obligats a modificar l'assignació horària mínima de totes les assignatures, incloent-hi la d'Educació Física. També ens van confirmar que en el nou Decret del batxillerat no hi ha previst cap canvi i que es continuaran mantenint les 2 hores d'Educació Física setmanals, tal com s'ha vingut fent fins ara. El Departament d'Educació garanteix les 2 hores d'Educació Física a primària, secundària i batxillerat. Segons les seves informacions, no els consta que cap centre educatiu hagi fet una disminució de la dedicació horària de l'assignatura i que si en algun moment en detectessin algun cas, el Ser vei d'Inspecció s'encarregaria que en justifiqués molt bé la reducció.
Jaume Graells va insistir que la sisena hora era una opor tunitat boníssima perquè l'Educació Física aconseguís fins i tot una tercera hora setmanal. Això dependrà de la implicació dels mestres d'Educació Física en els projectes dels centres. El president del COPLEFC, Francesc Reig, va insistir a fer arribar als responsables dels centres educatius la necessitat de complir d'una manera efectiva aquestes 2 hores i fins i tot d'ampliar-les, atès que a diferència d'altres assignatures l'Educació Física depèn d'una logística especial i necessita un temps de desplaçament que en moltes ocasions suposa sortir del centre educatiu. Carles González, expert en temes d'educació, es va encarregar de recordar les necessitats de la nostra assignatura, de l'evolució que aquesta ha viscut al llarg dels anys i de les noves tendències educatives europees. Els responsables d'Educació van mostrar en tot moment el seu màxim suport perquè l'Educació Física és l'assignatura ideal per educar els nens i les nenes en valors socials i hàbits saludables. Jaume Graells també va remarcar amb fermesa que en cap cas el Departament ha engegat una política de reducció de l'Educació Física en horari lectiu. I sobre aquest punt va mostrar una preocupació especial per la interpretació que alguns pro-
El Departament d'Educació garanteix les 2 hores d'Educació Física a primària, secundària i batxillerat fessors estant fent del Pla Català de l'Esport a l'Escola (PCEE), en el sentit que aquest es pugui veure com un substitutiu de l'Educació Física de l'horari lectiu. Va insistir que el PCEE era un complement, un valor afegit a l'espai obligatori de l'Educació Física en horari lectiu. En finalitzar la reunió, novament van mostrar la seva total predisposició i voluntat de col·laboració amb el Col·legi sobre qualsevol proposta o projecte que doni suport a la tasca educativa de l'Educació Física com a assignatura, en el sentit de sensibilitzar els centres i, fins i tot, arran de l'autonomia dels centres amb les hores de lliure disposició, que aquesta pugui ampliar-se i arribar en alguns centres a les 3 hores setmanals.
D'esquerra a dreta: Francesc Reig, president del COPLEFC; Jaume Graells, director general d'Educació Bàsica i Batxillerat; Carles Gonzalez, col·legiat expert en educació; Lorenzo Ramírez, subdirector general d'Ordenació Curricular i Programes Educatius
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 17
A fons
Estructura ocupacional de llicenciats i llicenciades a l’INEF-Catalunya, Barcelona. Promocions 1980-2005 El 18 de desembre de 2007 es va presentar l'estudi Les sortides laborals del mercat de treball en l'esport, encarregat per l'Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona i l'INEFC, Centre de Barcelona, a la Dra. Núria Puig i al nostre company Jordi Viñas, per oferir un diagnòstic sobre la situació del mercat laboral per als llicenciats i llicenciades per l'INEFC-Barcelona. L'any 1998 es va fer el primer estudi d'aquestes característiques i, gairebé 10 anys després, la Diputació de Barcelona va decidir d’encarregar als mateixos autors la segona edició de la investigació amb la lògica actualització d'alguns aspectes vinculats a les qüestions que es volen conèixer sobre el mercat laboral de l'esport. L'INEFC-Barcelona va col·laborarhi facilitant l'accés a la base de dades de les persones llicenciades i oferint també suport logístic en la realització del treball. El Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Espor t de Catalunya (COPLEFC) també hi ha col·laborat difonent el qüestionari a la Xarxa. La pregunta central que es volia conèixer en aquesta edició de l’estudi era la mateixa que en la primera edició, actualitzada en les dates: on treballen les persones que obtingueren la seva llicenciatura a l'INEFC, Barcelona, entre 1980 i 2005? D'aquesta pregunta marc, en van sorgi de més detallades orientades
a caracteritzar de la manera més exacta possible les condicions de treball d'aquest col·lectiu: - quins són els àmbits de treball principals? - hi ha diferències entre uns i altres? - i entre els grups de diferents promocions? - com es poden interpretar les diferències existents entre grups de promocions: variacions estructurals del mercat de treball o degradació d'aquestes condicions?... Tot un seguit de preguntes que queden aclarides al llarg de les pàgines de l’informe.
Per sobre d’aquestes línies, la Dra. Núria Puig i el nostre company Jordi Viñas. A sota, un moment de la presentació
La importància de l’estudi Un estudi d'aquestes característiques és important per dos motius principals. En primer lloc, és una eina molt útil per veure aquells àmbits d'inserció professional que li són més oberts i aquells on té obstacles més grans per accedir-hi; això ha de permetre actuacions dels col·legis professionals i altres instàncies polítiques per mirar de superar els obstacles esmentats i
18 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
reforçar els àmbits consolidats. I en segon lloc, també és important per les institucions de formació –l'INEFC, Barcelona en aquest cas–, atès que així poden reorientar els seus plans d'estudis adaptant-los més a les tendències del mercat laboral.
A fons
Conclusions Més d’una activitat remunerada: les 877 persones que van contestar el questionari sumen 1.388 activitats remunerades. Mercat obert i en constant evolució i diferent segons els àmbits. La dualització del mercat de treball és transitòria. Hi ha un itinerari d’inserció professional. Els IEC no són determinants en aquest itinerari d’inserció professional. Les biografies personals són un factor determinant a l’hora d’accedir a un lloc de treball. Existeix més igualtat entre homes i dones en el mercat primari (ex. gestió), tot i que no es veu reflectit en els sous.
Gestió
Un segell de marca per als clubs UP és un distintiu dirigit a clubs privats independents mitjançant el qual es reconeixen uns estàndards de qualitat en el sector dels clubs de fitness. El projecte respon a la necessitat que tenen els clubs independents de col·laborar i treballar junts en un sector on la presència de grans xarxes de clubs és cada cop més present.
L'objectiu és que els clubs independents puguin funcionar amb els avantatges d'una gran marca i millorar així la seva competitivitat. El fet de pertànyer a una marca de grup ajuda a millorar la captació de socis, incrementa la retenció i permet al club beneficiar-se d'una economia d'escales que millora la rendibilitat i la gestió del club. Així, els clients de cadascun d'aquests centres tenen al seu abast una xarxa de clubs de qualitat a tota la geografia nacional que poden fer servir quan viatgen a altres ciutats. Però per rebre aquest distintiu, els clubs s'han de sotmetre a una auditoria interna en la qual es valoren aspectes referents a instal·lacions, equipaments, serveis i activitats, processos i nivell de gestió. En aquests moments, més de 20 clubs de tot Espanya ja formen part d'UP i han començat a beneficiar-se de pertànyer a la xarxa més gran de clubs a nivell nacional. La targeta de presentació Per què neix UP? En una societat on l’oferta de serveis de tot tipus és molt abundant, les marques tenen un gran valor. Una marca coneguda inspira
confiança al consumidor, que la relaciona amb el nivell de qualitat-preu que busca. En aquest sentit, els clubs independents estan en desavantatge respecte de les grans xarxes nacionals i internacionals. UP ha començat a funcionar l'1 de gener de 2008 amb l'objectiu de millorar la competitivitat del clubs de fitness independents, a partir de la creació d’una marca de prestigi i aprofitant el capital intel·lectual i la capacitat negociadora d'un gran grup. La gestió d’UP: el qui i el com La gestió d’UP es fonamenta en tres puntals: l’organ gestor, la comissió de seguiment i els tutors. Pel que fa al primer aspecte, UP és una marca propietat de Wellness & Sport Consulting (GEDO), que com a empresa privada és la responsable de donar a conèixer i gestionar la marca i els serveis que s'ofereixen, o sigui que n’és l’òrgan gestor:. A més, hi ha una comissió de seguiment, que està integrada per 5 responsables de clubs de la marca. La comissió es renova cada 2 anys i té com a objectiu representar la resta de clubs i ajudar a potenciar i fer créixer UP.
20 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
PABLO LÓPEZ DE VIÑASPRE col·legiat 7781
I finalment hi ha el tutor, que és un consultor formador existent en cada club adherit, el qual canalitza tota la comunicació entre el club i UP. L’ajuda que UP aporta als clubs Els avantatges que suposa pertànyer a UP es poden resumir en un “remei“ de 4 “pastilles”:
GESTIÓ MÉS PROFESSIONAL
· Intercanvi d'experiències entre gerents dels clubs. · Sessió de consultoria anual amb cada club. · Accés a l’eina de control de gestió mensual. · Informe anual de la situació dels clubs i les seves àrees de millora. · Descomptes en compres a proveïdors del sector. · Reducció de costos operatius. · Increment dels ingressos. · Disposar d'un tutor personal per fer consultes. · Rebre notícies i articles d'interès del sector. · Descomptes en cursos de formació i serveis de consultoria.
Gestió
CAPTACIÓ I RETENCIÓ DEL PERSONAL
·
Captació de bons professionals i borsa de treball. · Retenció del personal en fer-los participar en accions de formació i intercanvi amb altres clubs.
CAPTACIÓ DE CLIENTS
· Una marca coneguda exerceix un gran poder d'atracció sobre els potencials clients. · UP crea i idea campanyes de captació de socis per als seus clubs. · UP du a terme accions per donar a conèixer la marca a nivell nacional.
RETENCIÓ DE CLIENTS
·
Permet millorar la gestió i el funcionament del club. · Disposar d'una xarxa de clubs a nivell nacional. · Pertànyer a un grup selecte de clubs amb un segell de qualitat. · Beneficiar-se d'accions de retenció dutes a terme pel grup. · Beneficiar-se d'acords amb empreses que ofereixen serveis als socis amb unes condicions avantatjoses. · Participar en sortides socials, esportives i culturals organitzades per a tots els clubs UP. · Participar en projectes solidaris i de cura del medi ambient.
Per a més informació: Wellness & Sport Consulting (G.E.D.O.) Tel: 93 456 09 45 info@gedo-formacion.com www.upfitness.es
Vares estudiar a l’INEFC de Lleida? Aquest curs commemorem el 25è aniversari, estem preparant algunes sorpreses i volem reunir-nos tots en la festa de celebració que es realitzarà el proper 7 de juny.
Entra a http://25aniversari.inefc.es i mira el que estem preparant: recull de fotografies, fòrums per contactar entre companys/es de promoció... No t’ho perdis. 25aniversari@inefc.es
25 anys bé que s’ho mereixen, ¿no?
Salut
Les tendinopaties en la pràctica esportiva La patologia de l'articulació del genoll genera un gran nombre d'assistències en consultes de traumatologia i és una de les causes més habituals de baixa per lesió en l'activitat esportiva. En l’estil de vida actual hi ha una gran tendència a la pràctica de l’esport, entès com un símbol de salut i de cura del cos. Així, l’esport inclou tant esportistes d’elit com també esportistes afeccionats i amb edats molt diverses. Tots sabem que els esportistes d’elit, per l’alt nivell de pràctica, acostumen a tenir lesions o molèsties articulars que en molts casos els dificulten l’entrenament. Però no ens hem d’oblidar de les persones que practiquen esport d’una manera esporàdica i sense cap mena de preparació, atès que també poden arribar a tenir lesions articulars, com són les de tipus tendinós. En molts casos, aquestes lesions vénen donades per manca d’informació i d’una preparació física adequada.
A dalt, histologia d’un tendó normal. A sota, un tendó malmès: separació i distorsió de les fibril·les de col·lagen
Els tendons Els tendons duen a terme un paper important en la biomecànica musculoesquelètica. La seva funció principal és transmetre la força del múscul als ossos, ja sigui per generar un moviment o bé per mantenir ferma una posició. La integritat estructural dels tendons, cal atribuir-la principalment a les fibres de col·làgen tipus I, i des de fa temps se sap que l’exercici continuat afavoreix el recanvi d’aquestes fibres. Però l’excés o la sobrecàrrega de treball (el que es coneix com “sobreús”) pot dur a lesions en els tendons.
Per aquesta raó, des de la divisió Sport Nutrition de Biobérica, fidels a l’objectiu de millorar el rendiment articular de l’esportista per garantir-li un entrenament òptim, ha llançat un producte innovador que té cura del tendó. Tendoactive és un complement nutricional amb col·lagen de tipus I, vitamina C i mucopolisacàrids que, per la seva composició especial, està recomanat per a esportistes amb molèsties tendinoses.
22 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
Com actua Tendoactive? - Col·lagen Tipus I: els tendons suporten forces de tracció i el collagen aporta resistència i flexibilitat per transmetre aquestes forces. -Vitamina C: ajuda a estimular la síntesi del col·lagen. -Mucopolisacàrids: en un tendó malmès, les fibril·les del col·lagen es distorsionen i se separen. Els mucopolisacàrids s’encarreguen d’ordenar i estructurar aquestes fibril·les, tot determinant la forma final del teixit.
Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com
Tesi
Les relacions de gènere Títol: Les relacions de gènere en l'Educació Física a l'escola primària. Anàlisi dels processos de reproducció, resistència i canvi a l'aula. Autora: Susanna Soler, col·legiada 10815 Direcció: Dra. Maria Prat Grau (UAB) i Dra. Núria Puig Barata (INEFC Barcelona)
L'Educació Física és una de les àrees educatives on el sexisme i la reproducció dels estereotips tradicionals de gènere es fa més visible. Tot i així, els canvis que s'estan produint en el sistema espor tiu, i l'anomenada "individualització del gènere" que s'observa en la societat actual, ens porten a plantejar si és possible que l'Educació Física també sigui un espai per al canvi dels models dicotòmics i sexistes de gènere. Tenint en compte aquest conjunt de circumstàncies, recollides en l'estat de la qüestió i el marc teòric, la pregunta que es planteja en aquest treball és: Com s'articulen els processos de reproducció, resistència i canvi de les relacions tradicionals de gènere en l'Educació Física a l'escola primària? Per respondre a aquest interrogant, s'analitzà la pràctica quotidiana a l'aula de tercer cicle de primària, en continguts preesportius (futbol o bàsquet) i en continguts d'expressió i ritme. Des d'un punt de vista metodològic, es va dissenyar un estudi de casos en el que es van observar vint-i-quatre sessions –la meitat de cada contingut–,
corresponents a vuit docents seleccionats mitjançant un mostreig de casos típics. A cada sessió es van prendre les dades mitjançant un registre anecdòtic i la filmació, que van permetre, posteriorment, realitzar l'anàlisi de contingut d'allò que hi va
succeir. Fruit d'aquesta anàlisi, es presenta un ampli informe en el que s'exposen els principals resultats en relació a les actituds de l'alumnat, el tipus de relacions que s'estableixen durant les diferents sessions, i el paper del professorat. En el seu conjunt, els resultats de l'estudi apunten la necessitat d'adoptar una perspectiva teòrica complexa i flexible que doni cabuda al conjunt de processos de reproducció, resistència i canvi ja que, el mestre o la mestra i l'alumnat, en la seva interacció quotidiana, poden generar situacions que afavoreixen la permanència de les relacions tradicionals de gènere i, al mateix temps, impulsar situacions que faciliten i promouen el canvi. Per això, es proposa un model teòric que dóna cabuda a aquests diferents processos i permet observar com les relacions entre l'alumnat, les seves actituds davant la tasca, i l'actuació i el discurs de la mestra o el mestre, s'influeixen recíprocament.
Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 23
Bibliografia
Títol: Rugby escolar. Unidades didácticas para Primaria y Secundaria Títol: Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut (PEFS) Direcció: C. VALLBONA, E. ROURE, M. VIOLAN. Coordinació: M. GONZÀLEZ, X.
Títol: Esdeveniments esportius internacionals a Catalunya 2008
USERO
Autor: Secretaria General de l’Esport
Pàgines: pàg. 52. Conté DVD
Pàgines: 47 pàg.
Editor: Rugby Soluciones Lloc i data d'edició: S. Vicenç dels HOrts, gener de 2008
PEIRAU
Editor: Generalitat de Catalunya
Editor: Generalitat de Catalunya
Lloc i data d'edició: Barcelona, 2008
Lloc i data d'edició: Barcelona, 2007
Tal com ja vam apuntar en el número passat, la significació i rellevància d’aquest treball ve donada per la definitiva integració del llicenciat en EF/CAFE en l’equip de professionals que treballen vetllant per la salut dels ciutadans. Però novament volem referir-nos a aquesta aportació, també per la rellevància dels seus continguts, tot destacant-ne el valuós treball de síntesi i rigor que suposa, que el converteix en l’eina bàsica de protocol·lització sanitària en set apartats: aparell circulatori, aparell respiratori, sistema endocrí, obstetrícia i ginecologia, neuropsicologia, complementats, per un apartat d’altres que fa referència a al·lèrgies alimentàries, càncer, incontinència urinària d’esforç, sida i trasplantaments. En totes aquestes situacions sanitàries, els metges tenen en la Guia, doncs, un veritable vademecum que facilita la derivació correcta per poder exercitar el cos i mantenir uns nivells de vida activa i sana que permetran als ciutadans amb patologies gaudir d’una millor qualitat de vida.
“La internacionalització de l’esport català és un dels grans eixos de la política esportiva del Govern i té com a principal objectiu situar el nostre esport en el lloc que realment es mereix. Catalunya té esportistes de gran qualitat i disposa d’entitats que han demostrat al llarg dels anys la seva capacitat organitzativa”. Són mots de la secretària general de l’Esport, Anna Pruna, com a pòrtic d’un calendari que recull manifestacions tan mediàtiques com el 56è Trofeu Comte de Godó de Tennis, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 a Montmeló o el Ral·li Catalunya-Costa Daurada del Campionat del Món. Però el calendari també mostra com tota la geografia catalana és plena d’activitats esportives de gran nivell internacional, siguin de ciclisme, esquaix, escacs, handbol, vela, esgrima... El calendari, a més, també recorda esdeveniments de fora de Catalunya amb participació de les seleccions catalanes. En resum, una publicació senzilla, molt digna editorialment parlant, i sobretot de consulta imprescindible.
24 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
Autor: DAVID CARRERAS, FRANCISCO
El nostre company David Carreras col·legiat 5710, forma part d’un grup d'experts i apasionats del rugbi. Entre les seves activitats, fa temps que treballen en l'elaboració de diversos materials didàctics relacionats amb aquest esport, destinats a la formació de tècnics i professors d'Educació Física. El llibre, de caràcter escolar, arriba a la segona edició, i conté unitats didàctiques del que anomenen “Rugbi cole” i del “Rugbi de 6”, pensades tant per a primària com per a secundària. En un mateix paquet, s’ofereix també un DVD amb continguts propis de l’esport.
RECORDA! Si ets col·legiat, publicarem la ressenya del teu llibre
Bústia
Educació Física Emocional Una nova manera d'enfocar l'Educació Física
L'objectiu d'aquest article és mostrar l'assignatura d'Educació Física des d'una nova perspectiva, des de la perspectiva emocional. En la qual, a part tenir en compte el desenvolupament motor dels alumnes, es tingui en compte el desenvolupament emocional i, aprofitant tot el potencial que té aquesta assignatura, gràcies al seu caràcter pràctic, aconseguir el desenvolupament integral de l'adolescent i la formació de persones. Se sap que els aprenentatges que es guarden i duren en el temps són els que van lligats a una emoció, i això es produeix més fàcilment si els aprenentatges són vivencials. Per això, no hi ha millor manera de treballar les emocions que per mitjà de l'assignatura que aplega aquestes característiques, l'Educació Física. Vivim a l'era de la informació: qui no té Internet queda en una situació d'exclusió social; aquesta realitat ho canvia tot, genera un ritme de vida d'una intensitat i velocitat altes i sotmesa a canvis constant als quals ens hem d'adaptar per sobreviure. Aquesta realitat ens afecta a tots els nivells: canvia la manera de treballar, de relacionar-nos, de viure... i, per tant, també d'educar. Seguint Eugènia de Pagès, és fonamental tenir en compte com és l'alumne (noi o noia) actual. La seva ment és de mena zapping, nascuda amb el món de la imatge. Tendeix a respostes emotives (m'agrada / no m'agrada), a la immediatesa (la cultura audiovisual educa en la impacièn-
cia) i al gust pel dinamisme i el plaer instantani. Aquests canvis importants en la manera de fer i de ser dels adolescents provoca una manca creixent de capacitat d'atenció i, doncs, de concentració, juntament amb un augment progressiu del seu descontrol emocional (depressions, ansietat, problemes de disciplina i, fins i tot, actes de violència). Cada vegada hi ha més casos de nens que no coneixen l'emoció de l'alegria a la seva família, que no superen una situació de pèrdua, que no superen la separació dels pares (unida al procés de possibles noves parelles d'aquests), que no saben controlar la seva ràbia, que els seus mots als altres no tenen un altre regust que el de l'amargor o l'acidesa, que els diagnostiquen hiperactivitat, depressió... I la qüestió és: per què?, en què ens estem equivocant? Davant aquests qüestionaments, jo crec que el problema potser és que no es té en compte la realitat que viu l'alumne actual, la societat del segle XXI, la que el món globalitzat ha generat. També és fonamental tenir en compte la família del segle XXI. En una gran majoria és una família monoparental, el treball dels pares hi es ineludible, la qual cosa genera una manca de temps envers l'educació dels fills i filles. Això, juntament amb un afebliment de la figura del pare, és el que està relacionat amb la delinqüència juvenil. Al mateix temps, com afirma Manuel Segura, s'observa una inseguretat quant als valors que cal transmetre: què és millor, la solidaritat o la competitivitat que afecta el tarannà dels nostres fills? Després d'analitzar les característiques emocionals de l'alumnat, com
també dels trets més rellevants de l'Educació Física i l'Educació Emocional, vull presentar el que he anomenat Educació Física Emocional. La meva línia de treball va enfocada al desenvolupament de les competències emocionals bàsiques dels alumnes per mitjà de l'activitat física i l'esport. El treball de les competències emocionals es divideix en: la consciència emocional, la regulació emocional, l'autonomia emocional, les habilitats socials i les habilitats de vida. L'Educació Física Emocional es basa en l'aprofitament de tot el potencial emocional que té aquesta assignatura pel simple fet de ser una assignatura vivencial, en la qual constantment es van produint situacions en què cal aplicar una bona gestió de les emocions i per mitjà de les quals es pot treballar el desenvolupament de les competències emocionals. Planteja una proposta de programació emocional que complementi la programació d'aula del professor, en què s'especifiquen els objectius i els continguts que cal treballar en cada edat en funció del desenvolupament emocional de l'alumnat, i també diverses activitats d'ensenyamentaprenentatge i activitats d'avaluació. De fet, sento que aquest és l'inici d'un gran camí, perquè penso que pot ser una molt bona opció d'entendre l'assignatura d'Educació Física, a fi d'aconseguir el desitjat desenvolupament integrals dels alumnes. Amb aquest projecte vull introduir una nova possibilitat, que sigui qüestionada i tinguda en compte, perquè entre tots els entesos i interessats en el tema aconseguim de debò implantar-la i que això que avui és el meu somni esdevingui realitat en el futur. IRENE PELLICER ROYO
col·legiada 10073
Els articles del Premi
Ús de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscular aguda Autors: Daniel Moreno Doutres, col·legiat 10383, i Robert Usach Minguillón, col·legiat 11137 Títol del treball: Ús de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscular aguda. Treball presentat en la XII edició, any 2007
La tensiomiografia (TMG) és una nova tècnica que permet valorar d'una manera senzilla la capacitat funcional de contracció muscular. És ben conegut que la fatiga muscular i, en concret la fatiga aguda, disminueixen la capacitat funcional per contraure les fibres musculars. L'objectiu del nostre estudi és determinar si la TMG detecta la fatiga muscular aguda provocada per l'entrenament. Vint-i-vuit dones (n=12) i homes (n=16) han participat en l'estudi (edat=22,7± 5,9 anys) en el qual es realitzava un mesurament previ i un de posterior en un entrenament de força. Una de les cames era l'experimental i l'altra servia de control. Els resultats de la TMG indiquen una disminució funcional important (p < 01) en la cama experimental (-2,62 ± 1,97 mm) respecte de la cama control (0,53 ±1,28mm). Ni la lateralitat ni el costat entrenat respecte de la lateralitat semblen esdevenir factors decisius. Quant a la comparació entre gèneres, tot i que significativament no és definitiu, els homes obtenen resultats més elevats en la TMG, tant abans com després de l'entrenament, encara que la fatiga es mostra igualment en ambdós. La TMG sembla, doncs, un
mètode adequat per valorar d'una manera senzilla i no invasiva la fatiga muscular.
Aplicacions i conclusió La conclusió principal d'aquesta recerca és que la TMG es revela com un mètode vàlid per mesurar la fatiga muscular aguda. El fet de poder aïllar la musculatura estudiada, la rapidesa en el mesurament i el seu caràcter no invasiu fan que sigui aplicable a la dinàmica d'entrenament i valoració tant en els àmbits de rehabilitació, com en la salut i en l'entrenament d'alt nivell. En la salut, l'estudi del to muscular, les adaptacions de l'entrenament i l'estudi dels equilibris constitueixen la font principal de recerca. En el camp de la rehabilitació i la readaptació les comparacions de to, les velocitats de contracció i els equilibris són prioritaris per entendre l’evolució del problema que cal tractar. I quant a l'entrenament, la planificació de les càrregues, el càlcul de càrregues màximes i de períodes de recuperació, així com la prevenció del sobreentrenament han de ser vies exploratòries que cal iniciar.
26 DOCUSPORT • La Revista - Primavera 2008
Aquest estudi posa les bases per abordar l'estudi de la TMG d’altres tipus de fatiga, en especial la fatiga crònica. Així mateix cal afrontar elaboracions en què es correlacionin tant el tipus de fibres implicades –i la seva fatiga– com el fenomen descrit d'entrenament contralateral, sabent que aquest últim és complex i difícil de definir, almenys de moment. En el pla real és possible l'estudi longitudinal dels esportistes sempre atenent a la gran variabilitat interindividual que trobem en la resposta a la TMG i entenent que les variacions produïdes per l'entrenament sí responen a un patró estable.
Col·locació dels electrodes i del sensor tensiomiogràfic