Revista Coplefc 16 by playoff playoff

Sumari

Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Núm. 16 ESTIU 2008 Any VI

Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Xavier Iglesias, Agustí Larumbe, Anna Puig, Josep Pujols, Pere Manuel, Santi Siquier, Josep M. Solanellas, Jordi Ticó, Carlota Torrents. Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Oriol Marcé, Alèxia Pérez, Francesc Reig, Santi Siquier i Jordi Ticó Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Toni Alomar, Joaquín Coroba, Òscar Duran, Carlos García, Anna Lluch, Francesc X. Navarro, Nati Navarro, Javier Peña, Anna Pruna, Francesc Reig, Lluís Soro i Carles Torrent. Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983 D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC.

EDITORIAL La Llei aprovada al Parlament. La veu del Col·legi

ENTREVISTA A… Anna Pruna, secretària general de l’Esport PER FRANCESC REIG I FRANCESC X. NAVARRO

A FONS La Llei aprovada al Parlament

ACTIVITAT DEL COL·LEGI 25 ANYS DEL COL·LEGI, 25 ANYS DE SERVEI Els presidents. La celebració. L’àlbum.

RESPONSABILITAT CIVIL

TESI DOCTORAL Osteoporosi i postmenopausa PER TONI ALOMAR

EDUCACIÓ Maria? No, gràcies

GESTIÓ Legislació que regula l'activitat de les organitzacions que gestionen equipaments esportius PER DUET SPORT

SALUT Els antiinflamatoris no esteroïdals en la tendinopatia: amics o enemics? PER BIOIBÉRICA

ELS ARTICLES DEL PREMI Escola i consum de tabac i alcohol en adolescents PER JUAN A. MORENO, LUCÍA S. LLAMAS I EDUARDO CERVELLÓ

Foto de portada: Foto de constitució del COPLEFC

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 3

Editorial

La Llei aprovada al Parlament. La veu del Col·legi Benvolguts col·legiats i col·legiades, el passat mes de maig vàrem celebrar el 25è aniversari del COPLEFC, un quart de segle, un període històric que invita a la commemoració i la valoració del camí recorregut. La reflexió sobre aquesta etapa s’ha de fer des d’una vessant positiva i optimista, ja que s’ha culminat amb l’assoliment d’una fita llargament demandada pel nostre col·lectiu, la regulació professional del sector. El 16 d’abril el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei sobre l’exercici de les professions de l’esport i el dia 2 de maig del 2008 va sortir publicada al DOGC (núm. 5123). Aquesta Llei comportarà una transformació substancial en el nostre sector professional, canvi que no és produirà de forma instantània –la realitat és tossuda–, però sí que serà el començament d’una dinàmica nova en els rols professionals, en què nosaltres tindrem una presència central i global. Això no significa que la Llei sigui una solució a tots els reptes i demandes, però podem fer una valoració satisfactòria com a punt d’inici d’un camí. El reconeixement acadèmic va possibilitar la normalització de l’àrea d’Educació Física i del professorat, així com intervenir en nous àmbits professionals. Ara el fet de tenir el reconeixement acadèmic i la regulació professional seran dos elements que ens faran avançar cap a noves intervencions professionals i la consecució de nous èxits ens obliga a marcar-nos reptes més ambiciosos i exigències encara més fermes. Vull agrair la contribució feta al llarg d’aquests anys per tots els col·legiats, els membres de la Junta de Govern, de les comissions, el personal i molt especialment de Carlos García, Carles Torrent i Joaquín Coroba com a anteriors presidents.

4 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Ja per acabar, considero que ens de hem de felicitar per tot el que hem aconseguit. Ens hem de sentir orgullosos, però hem de ser conscients que no podem viure d’èxits passats. Hem de continuar treballant i esforçantnos amb compromís per a fer del COPLEFC una institució més gran, forta i eficient al servei de la professió, dels col·legiats i amb marcada vocació social. FRANCESC REIG

president

Entrevista a...

Anna Pruna, secretària general de l’Esport En un any i mig, la secretària general de l'Esport pot mostrar un pòquer d'asos (utilitzant la nomenclatura de les cartes): és la primera secretària general que és alhora dona, llicenciada i col·legiada i que ha aprovat la Llei reguladora del sector. No és pas poc, i per això hi hem volgut parlar. FRANCESC REIG

F R A N C E S C X . N AVA R R O

Fent la comparació amb un naixement, com considereu que ha estat la gestació i el part de la Llei? –La "gestació" ha estat un procés llarg, perquè comença el primer dia que el sector demana i reclama el reconeixement de l'exercici professional, o sigui que ja venia de lluny. Ara, cal dir que la gestació ha estat complicada, però alhora molt rica, perquè hi hem involucrat sectors molt diversos, institucions, professionals d'àmbits diferents... En canvi, el "part" ha anat ràpid, en el sentit que una vegada amb la Llei recollida, hi ha hagut negociacions amb els grups parlamentaris, però no ha estat una llei difícil de negociar, perquè tots els grups eren conscients que es tractava d'una necessitat i les discussions s'han produït en un nivell tècnic. I la prova és que la Llei es va aprovar per unanimitat.

Ja tenim "Llei Pruna". Ara la Secretaria General de l'Esport què ha de fer? –Ara ve una altra fase difícil i important: com arribem a tots els col·lectius i transmetem i comuniquem la Llei. Perquè ja sabem que la naturalesa humana mostra reticència al canvi. Aquest canvi, aquesta adaptació, s'ha de planificar i gestionar bé; es tracta de poder arribar a tots els col·lectius. Per això s'ha ideat un pla de comunicació que ha inclòs jornades i reunions de nivell territorial i local per sectors. Ja hem començat i estem anant per tot Catalunya fent jornades sobretot a clubs, a municipis, també per a alcaldes; perquè crec que també s'hi han d'involucrar i conscienciar... Si aproves una llei, però després no arriba a la gent, no s'hi identificaria i no veuria la necessitat d'adaptació al canvi... La Llei a la pràctica es quedaria en un no res. O sigui que estem en aquesta fase pedagògica i treballant en els aspectes d'habilitació i validació que comporta aquest camí de transició d'aplicació de la Llei.

I quin considereu que ha de ser el paper del COPLEFC? –Jo crec que en aquesta fase de convenciment, de sensibilització i difusió, hem d'anar plegats. Perquè bàsicament es tracta d'arribar al màxim de col·lectius possibles, no solament els llicenciats, perquè aquests només són una part, sinó a tot el sector professional. A més, hi ha gent que comença sent tècnic o entrenador i pot acabar estudiant la carrera d'INEF; per tant, com que són gent que es dediquen al món de l'esport, el

Amb la Llei hem passat de ser coneguts a ser reconeguts, però encara ens falta arribar a primera divisió

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 5

Entrevista a...

COPLEFC, independentment que algú el pugui encasellar només en la defensa del col·lectiu dels llicenciats, ha de superar aquestes barreres i passar a fer la defensa del sector esportiu professional, tal com ho regula la Llei. Les reticències que encara desperta la Llei, vénen per desconeixement del seu significat? –Sens dubte, la manca d'informació crea confusió i distorsiona la informació. Per això dic que el més important és com traslladem el missatge. I cal fer-ho posant exemples molt clars. Cal fer sessions per col·lectius i explicar què passa amb els clubs, amb les federacions, amb les empreses privades que ofereixen serveis d'activitats a la natura o servis d'oci o de salut. En cada col·lectiu, posar el seu cas particular, perquè tot i que és una llei global del sector, a cadascú només li interessa el que l'afecta. Per això és molt important que ens puguem identificar amb cada col·lectiu i traçar-li el camí que ha de seguir per a l'adaptació i l'aplicació de la Llei, i així eliminar les pors. Quin creieu que serà l'escenari l'1 de gener de 2011, quan s'haurà acabat el termini d'habilitació? –Nosaltres esperem que, com qualsevol altre sector, s'acabi autoregulant, que s'equilibri l'oferta amb la demanda pel que fa a la necessitat de tècnics formats. Evidentment, l'objectiu primordial és que tothom que ja hi estava treballant estigui habilitat, que ningú deixi d'estar al corrent de la Llei i, per tant, evitar que professionals que ja treballaven abans de l'entrada en vigor de la Llei no s'hagin habilitat, i en això el seguiment conjunt amb el COPLEFC haurà de ser acurat. Un altre aspecte és que estiguin registrats, perquè et permet el control i el seguiment de com va evolucionant el sector amb els perfils de professionals que tens. I també esperem que tant els habilitats com els nous professionals que entrin al sector estiguin al registre, bé sigui en qualitat de llicenci-

ats al COPLEFC o bé al CCE en el cas de la resta de professionals, i que juntament amb la posada en marxa de l'oferta de titulacions quedi regulada la demanda; la qual cosa donarà garantia a la gent que es vol incorporar a l'esport, que en vol fer la seva professió, d'estar estudiant les titulacions corresponents. I encara hi afegiria un punt més, que és l'acreditació. Tant nosaltres, com conjuntament amb l'Institut Català de Qualificacions Professionals, caldrà que anem avançant en la definició de diverses qualificacions professionals, perquè el sector és tan ric i evoluciona

port. Però també tenim altres actuacions vinculades, i és que una vegada reconegut el sector, cal un pas més: ens cal anar al Departament Treball per col·laborar a fer aflorar encara més el nostre sector amb plans d'ocupació i formació: regular sistemes de contractació més fàcils per al nostre sector, quins plans de formació poden ser subvencionats... També hi ha un tema essencial, que és consolidar el sector, i un pas més per aconseguir-ho és demostrar-ne el pes econòmic. L'esport és un gran generador d'impuls econòmic, tant directe com induït; molts altres sec-

Anna Pruna i Francesc Reig en un moment de l’entrevista

tant, que sempre existeixi una via per als professionals que puguin acreditar les seves competències en altres àmbits que actualment no quedin regulats. A més de la Llei, quines són les línies mestres del treball de l'SGE fins al final de la legislatura? –Són moltes. Perquè hem fet un pla d'actuacions realment ambiciós; de fet ha de ser així, perquè del 100% mai s'acaba fent tot. Més val proposar el 150% sabent que tot no és possible. Però en qualsevol cas, en l'ordre de prioritats, les que tenen nivell 1 i 2 han de quedar plasmades durant aquesta legislatura. Si en queden pendents, que en quedaran, perquè és inevitable, que siguin de nivell 3. La prioritat fonamental de nivell 1 que teníem damunt la taula era l'aprovació de la Llei de les professions de l'es-

6 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

tors es beneficien del nostre, encara que no ho sàpiguen, i per tant, ens cal demostrar quin pes econòmic té, què representa del PIB. De fet, és un estudi que s'està fent i del qual a final d'any tindrem els primers resultats anticipats. Ens queda una altra línia d'actuació vinculada, que és articular el sector. "Articular el sector" significa que tant la part de coneixements, que són les universitats, com la part esportiva, com també la part empresarial, sobretot, s'articulin. Volem constituir un clúster de l'esport que permeti crear sinergies entre el món empresarial del sector esportiu, les universitats i el gruix professional. Ja hi hem fet algunes passes. La idea és poder crear una associació d'empreses innovadores, independentment d'on es trobin i disposar d'una estructura que permeti pensar en línies de recer-

Entrevista a...

ca a fi que generi sinergies i s'hi produeixi transferència del coneixement, que és la manera que el sector creixi. I el Programa d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), i el Pla Català de l'Esport a l'Escola (PCEE), com es valoren? –Són actuacions de nivell 1, no queden en un segon terme, sinó que es duen en paral·lel. El PCEE ja té una certa empenta, perquè funciona des de fa tres anys, i està sent un pla que ens ha generat molta activitat física i esport a les escoles, perquè comparativament amb altres països s'estava molt per sota de la mitjana i en tres anys l'hem triplicada. A hores d'ara voregem el 70% d'implantació als IES; hem volgut focalitzar-ho en el punt d'inflexió vital que suposa l'inici de la secundària, una etapa complicada per a segons què, però bona per assumir rols i responsabilitats i implicacions molt més forts amb un projecte. De fet, aquesta ha estat la clau: els mateixos nens estan implicats en el projecte esportiu. Evidentment, són seleccionats des del punt de vista de qui té unes actituds més de lideratge i són els que planifiquen l'activitat, conjuntament amb el coordinador de cada centre, que és la figura del llicenciat en Educació Física. El PAFES cal dir que era un programa que va iniciar-se amb un pla pilot, al principi de la legislatura, i per tant es va haver de validar, la qual cosa va suposar un procés de trencament del programa, fins que finalment vam arribar a un acord amb Salut per plantejar un Acord de Govern perquè durés fins a final de la legislatura. Per tant, segurament hi ha hagut un impasse de 9 mesos, i en aquest temps hi ha hagut canvis d'equips, tant a Salut com nostres, i ha calgut validar el pla i tornar a dibuixar-lo millorant-ne i replantejant-ne algunes coses. O sigui que l'any passat vam fer l'Acord de Govern i s'ha tornat a implantar. El que ha passat és que en alguns municipis han dit: "Va arribar el pla, va desaparèixer i no en sabem res

més". Però és que era un pla experimental i ara fa uns sis mesos que ha començat a ple rendiment, sobretot quant a formació. De totes maneres, jo crec que és un programa molt difícil d'articular, amb molts elements, però que en canvi ha tingut una resposta de tots els municipis molt important; vol dir que ha estat un programa que es necessitava molt, fàcil d'implantar als municipis, sobretot als de capital de comarca, i en què el procés de receptar activitat física i esport a través dels CAP ha estat un canal molt gran per promoure la pràctica esportiva a tota la població. En alguns casos ha dut iniciatives paral·leles, també ha induït a augmentar l'oferta amb caràcter preventiu als ciutadans, mentre que la de caràcter correctiu és més delimitada per a poblacions amb afectacions especials. Aquest programa ens empeny a actuacions paral·leles, perquè segurament entrarem en actuacions amb població infantil vinculades amb dieta. En resum, l'aspecte de salut tindrà branques en què aprofitarem l'estructura del PAFES per acostar-nos-hi. Ara ja en un terreny més personal: què us ha ensenyat el bàsquet que hàgiu pogut aplicar al món de la gestió? –Jo sempre dic que el món de l'esport m'ho ha donat tot. Així, actituds que treballes s'acaben transformant en valors propis. Una de les coses que n'he après és disciplina, sóc molt disciplinada, en el sentit de respecte, de compromís. I també m'ha ensenyat "respecte", que va lligat amb "humilitat", però no significa supeditar-se; cal ser humil entre altres coses per respectar els altres. L'esport també m'ha donat seguretat, autoestima, que recolza en aquests tres pilars: compromís, respecte i humilitat, valors que t'acaben formant i et fan millor persona. Podríem afegir-hi habilitats: ser competitiu; les coses te les has de guanyar, com en un terreny de joc, i fer-ho amb esforç permetrà assolir un objectiu, guanyar-lo, no pas

que et vingui regalat, això és el pitjor que pot passar, perquè quan no pot te'l poden regalar, aleshores ve la patacada. El món de l'esport, doncs, aporta afany de superació per assolir l'objectiu. I aquesta és una altra idea: treballar per objectius. L'esport és un valor afegit que ens ajuda a ser millors persones i després es pot aplicar en l'àmbit professional, et dediquis al que et dediquis. Pensàveu, sent estudiant a l'INEFC, que algun dia seríeu la màxima dirigent i responsable de l'esport català? –No! Francament, no. Et vas posant objectius per etapes i en funció de la situació real en què et trobes, però no m'ho havia plantejat mai. L'únic que tenia clar és que la meva vida aniria vinculada sempre al món de l'esport i sempre m'he plantejat en l'etapa professional en què he estat, sigui lleure, salut, esport o gestió, de donar-hi el màxim; sempre m'ha agradat aspirar al top. Però aquesta oportunitat va superar la meva expectativa del tot.

Cal explicar molt bé l'aplicació i el procés progressiu d'aplicació de la Llei, perquè no comporta una aplicació ipso facto, sinó que preveu per a tot el col·lectiu que ha estat treballant fins ara en el món de l'esport una adaptació de 2 anys, perquè el sector es vagi autoregulant i els professionals s'adaptin a les noves exigències

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 7

Entrevista a...

Sou conscient que us recauen diverses condicions històriques? Com ho viviu? –Em suposa un orgull, pensant en tantes coincidències, però l'important és que qui estigui al capdavant treballi per engrandir, per millorar, per aportar nous projectes al món de l'esport. Que jo tingui aquesta formació significa que els meus coneixements els puc transmetre; i segurament, segurament, tenir un grau d'identificació i de proximitat i d'entendre el col·lectiu més alt que una persona que no tingui aquest perfil formatiu. Això no significa que no l'hagin tinguda altres secretaris precedents, Rafel Niubò, o el mateix Josep Lluís Vilaseca... Però el fet de ser dona i llicenciada crec que és un valor afegit, i per a mi és un orgull tenir la possibilitat de ser la primera i poder tancar una llei tan esperada pel sector. Com gestioneu i concilieu l'activitat laboral i la professional? –La conciliació encara no la tenim assimilada, socialment parlant; per tant, quan ho estigui, significarà que les dones que estan al capdavant d'altes responsabilitats, no solament

jo, perquè n'hi ha moltes d'altres, probablement obtindrem el 100% de satisfacció i ens sentirem normalitzades respecte del sector masculí. Perquè moltes vegades en aquest àmbit de responsabilitat els llocs de treball estan pensats per a homes. La dedicació en exclusiva no existeix; una cosa és la implicació en exclusiva, que això no es pot dubtar, però les dones tenim, igual que també els homes haurien de tenir, altres responsabilitats i actualment per arribar al mateix nivell de dedicació cal un grau molt més alt de sacrifici personal, sobretot personal -perquè professional hi dediques tot i més-, i molt més alt que qualsevol home. Per tant, és un tema global de la societat. En el món esportiu aquest càrrec és un càrrec polític, però no solament polític; aquest és el missatge que vull donar i el gran canvi en què jo crec: un secretària general de l'Esport no només és un càrrec polític, també ha de ser un càrrec de gestió, ha de liderar projectes, no només manifestar i defensar una política esportiva, sinó també dirigir-la i executar-la, acompanyada de l'equip, perquè a més crec també en funcions compartides.

10 preguntes ràpides 1. Hemisferi Nord o hemisferi Sud? Nord. 2. Política o esport? Esport. 3. Dia o nit? Dia. 4. Futbol o bàsquet? Aquesta és fàcil, bàsquet. 5. Clubs o seleccions? Primer clubs i després seleccions. 6. Acció o reflexió? Mhh..., acció. 7. Un llibre de capçalera... Doncs els contes dels meus nens [rialles]: La Talpeta, que llegeixo cada nit al meu fill. 8. Un desig... El reconeixement de les seleccions catalanes. 9. Un nom... El nom dels meus fills. 10. Una data... El 30 de novembre de 2006.

8 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

ANNA PRUNA i GRIVÉ Lloc de naixement Badalona (1968) Formació -Llicenciada en Educació Física per l'INEFC Barcelona. -Màster en gestió de la qualitat i auditora de sistemes per la Universitat de Barcelona i Postgrau de gestió econòmica d'entitats esportives. Trajectòria professional -Mestra d'educació física al Col·legi Badalonès (Badalona) i coordinadora de l'escola d'iniciació esportiva de l'Escola Canigó (Barcelona). -En els últims anys, ha ocupat diversos càrrecs dins la Unió Barcelonina d'Activitats Esportives (UBAE). Ha estat adjunta a la secretaria general, directora d'instal·lacions del grup UBAE i s'ha encarregat de la direcció estratègica i de sistemes. -Secretària general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya des del 30 de novembre de 2006. I també... -Va ser jugadora de bàsquet al Club Joventut de Badalona i el CB Sant Adrià.

A fons

La Llei aprovada al Parlament

L’opinió dels partits

El passat 16 d’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, en una sessió històrica per al nostre col·lectiu. Tot seguit en presentem una síntesi. Ernest Benach i Pascual president del Parlament de Catalunya El quart punt de l'ordre del dia és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Cultural sobre el Projecte de llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya.

EL RELATOR Carmel Mòdol (ERC) Gràcies, honorable president. Honorable vicepresident del Govern, senyores i senyors diputats, senyora secretària de l'Esport i convidats a aquesta sessió, amb la sessió d'avui finirem els tràmits parlamentaris que donaran llum verda a l'aprovació d'una llei que, impulsada des del Govern, dóna resposta a una demanda que emana de la nostra societat, alhora que constitueix un primer treball legislatiu d'ordenació d'un sector complex per la seva diversificació, la seva tipologia i la seva influència sobre l'esport i la ciutadania al nostre país. Tal com va recordar l'honorable Josep-Lluís Carod-Rovira quan va presentar la llei al Parlament, la importància de l'esport a la societat catalana va

creixent dia a dia, tant a través de la pràctica esportiva i l'espectacle que porta incorporat com també perquè és un innegable valor de dinamització econòmica. La presentació de la llei obeeix als compromisos parlamentaris adquirits a través de la Llei 11/84, la Llei 8 de 1988, la Llei 8 de 1999 i la Llei 9 de 1999, i sobretot pel Decret legislatiu 1 de 2000, del 31 de juliol, pel qual s'aprova el text únic de la Llei de l'esport a Catalunya. És la disposició addicional vuitena d'aquest decret que conté el mandat adreçat al Govern de regular legalment les professions de l'esport. L'Estatut d'autonomia determina en el seu ar ticle 134 que és la Generalitat qui té la competència exclusiva en matèria d'esports, i l'article 125.4 diu literalment que "la competència exclusiva en matèria d'esports sobre l'exercici de les pro-

fessions titulades també és de la Generalitat, sens perjudici del que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució espanyola". L'oportunitat de la llei ve afirmada, doncs, des d'aquests fonaments jurídics, i també des de la necessitat social, tal com assenyala l'estudi Esport i ocupació a Europa, encarregat per la Comissió Europea, amb la participació de la Xarxa Europea d'Institucions de Ciències de l'Esport i de l'Observatori Europeu de l'Ocupació Esportiva, i que diu que el nombre de persones que exerceixen una professió sense formació adaptada en el sector de l'esport és molt elevat a la majoria dels països de la Unió Europea i també a Catalunya. La llei regula l'exercici de les professions que són pròpies de l'esport a Cataluyna, reconeixent quines són aquestes professions i les titula-

A fons cions necessàries per a exercir-les, i atribueix a cada professió l'àmbit funcional específic corresponent. La llei no regula –no és la seva finalitat– la formació i les titulacions acadèmiques i professionals de l'esport. Sí que regula els aspectes bàsics de l'exercici d'algunes de les professions de l'esport, per a garantir la qualitat dels serveis esportius i la protecció de la salut dels practicants. La llei pretén corregir l'intru-

sisme professional marcant uns criteris clars sobre una activitat professional que pot compor tar cer ts riscos per a la salut. Tal com va dir l'honorable senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, el projecte de llei vol garantir que les persones que es dediquen a instruir activitats d'entrenament, ensenyança, direcció i gestió en l'àmbit de l'esport tinguin uns nivells de formació adequats a l'activitat desenvolupada,

especialment en aquells casos que l'activitat concerneix menors d'edat, persones grans, persones amb problemes de salut o bé amb certes discapacitats. El projecte s'ha estructurat en un preàmbul, setze articles, tres disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i nou disposicions finals. [...]

EL GOVERN (Grup Parlamentari Ciutadans pel Canvi)

Socialistes-

Alexandre Martínez Medina Estem parlant de 75.000 persones que a Catalunya d'una forma o altra estan directament o indirectament relacionats amb el món de l'esport, un 3% del PIB de Catalunya, vull dir que darrere d'això hi ha una gran quantitat d'interessos econòmics i humans i calia recollir en una llei tota una sèrie d'aspectes de regulació d'aquesta activitat professional.

(Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya)

Carmel Mòdol i Bresolí Estem contents de tal com ha anat tota la discussió parlamentària, la voluntat que hi han posat tots els grups, la qual cosa ha permès tirar endavant la llei per unanimitat, i serà una llei emblemàtica amb la transformació del món de l'esport al nostre país. Servirà per fer una posada a punt, una modernització d'aquest món de l'esport amb el reconeixement de les diverses professions que el componen.

(Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa)

Lluís Postigo i Garcia La Llei el que ve a fer és crear quatre professions pròpies de l'esport: en l'àmbit educatiu, en l'àmbit recreatiu, en l'àmbit de competició i en l'àmbit de gestió. I per tant pensem que és necessari la creació d'aquestes professions i establir i regular quins són els títols necessaris i les condicions per fer-ho d'una manera òptima.

L’OPOSICIÓ (Grup de Convergència i Unió)

(Grup Popular)

(Grup Mixt)

Joan Morell i Comas

Rafael López i Rueda

Antonio Robles Almeida

El nostre vot ha estat afirmatiu, hem votat que sí, tot i que entenem que hi ha una part del sector del món esportiu de Catalunya que no acabava de veure-ho amb massa bons ulls. Hi ha hagut un procés de negociació d'anar incorporant esmenes i de millorar-la, i en definitiva hem valorat que era millorable aquesta llei que tots plegats hem fet i, per tant, per això hem votat que sí.

Hem fet un sí crític. L'esport a Catalunya és molt complicat: tenim federacions esportives, més de 10.000 clubs, tenim els centres de formació, tenim l'INEFC, tenim els centres esportius, gimnasos, etc. i el que volíem és que tots donessin el "sí". Al final hem arribat a un acord entre tots plegats i jo crec que ha estat positiu, però el que he dit, és un sí crític.

Estamos muy contentos de que la Ley haya salido, y quizás destacar, de toda la Ley, una enmienda que hemos puesto para que haya un retraso hasta el 2014 de la pràctica concreta de la Ley respecto a los profesionales, para que no pueda dejar fuera de la práctica como profesionales del deporte a aquellas personas que ahora ya están haciendo su trabajo hace años y sin embargo no tienen la titulación adecuada.

El president Votem, finalment, el text del dictamen del projecte de llei. Comença la votació.

El Projecte de llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya ha estat aprovat per 130 vots a favor. (Aplaudiments.)

10 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

A fons

L’opinió dels companys Obrim una sèrie d’opinions de companys col·legiats, que tindrà continuïtat en el número següent, sobre la Llei 3/2008. Si vols, pots fer-nos arribar la teva opinió. La nova llei defineix un nou marc legal que ajudarà a la regularització de les professions relacionades amb l’activitat física i l’esport. Tanmateix, el mercat no es regeix únicament pel compliment de la legislació vigent, sinó que en última instància es regeix per la llei de l’oferta i la demanda. Pertoca, per tant, als professionals que treballen en el sector de l’activitat física i l’esport posicionar les professions en el lloc on pertoca, per mitjà de la formació i, sobretot, per la capacitat de gestionar amb un criteri de qualitat i rendibilitat. És a les nostres mans fer-ho possible.

La Llei de professions de l'esport és una iniciativa pionera i interessant; no obstant això, en l'àmbit de l'entrenament esportiu i el rendiment deixa qüestions sense resoldre. El Llicenciat en CAFE no té un espai propi, ja que tot i que té competències previstes, no les té en exclusiva. La Llei tampoc no explicita la formació que haurà de rebre un llicenciat durant els seus estudis per tal de ser reconegut en la categoria d'entrenador professional, ni diferencia les funcions especialitzades dels membres d'un cos tècnic.

Independentment que hi hagi o hi pugui haver intrusisme o no, només pel fet que hi hagi un marc legal que digui que hi ha quatre professions relacionades amb l'àmbit de l'espor t, també és una institucionalització de tot el que nosaltres estem desenvolupant en la tasca formativa.

Jo em mullo, per aquesta llei! Per començar, regula la professió, no la titulació. Integra i no discrimina aquells i aquelles que han desenvolupat durant tota la vida tasques relacionades amb l’activitat física i l’esport. És un bon inici. Tanmateix, cal treballar per desenvolupar i regular altres professions de l’esport, com per exemple, en el meu camp, la gestió, les tasques de consultoria i assistència tècnica.

Andreu Camps

Anna Lluch i Saura

Lluís Soro Ausin

Javier Peña López

col·legiat 9419 Director de l’INEFC

col·legiada 11913 Tècnica superior en EF Oficina d'Equipaments Esportius Diputació de Barcelona

col·legiat 8567 Director de l’Àrea d'Instal·lacions i Activitats Reus Esport i Lleure SA

col·legiat 9840 Facultat d'Educació d’U. de Vic Departament d'Expressions Artístiques, Motricitat Humana i Esports

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 11

A fons

Presentació de la Llei a...

Lleida

Girona

Barcelona La valoració que cal fer de la gira de sessions informatives que el Col·legi juntament amb l’Escola Catalana de l’Esport va dur a terme per tot Catalunya durant el mes de juny ha estat tot un èxit. I és que, sens dubte, la Llei 3/2008, de les professions de l’esport, ha interessat els professionals, tal com es pot comprovar en les imatges.

Tarragona

Tortosa 12 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials • • • • • • • • • • • • • • • • •

ESTUDI MONTSE PLADEVALL: Streching Global Actiu COL·LEGI DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA: descompte en formació FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris FUNDACIÓ BARCELONA OLÍMPICA: descompte en cursos i altres activitats GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: descompte en seminaris, jornades i congresos. www.gedo-formacion.com UNIVERSITAT POMPEU FABRA-IDEC: 10% descompte en el Master de direcció i gestió de l'esport. www.idec.upf.edu INEFC: descompte especial en els cursos d'estiu i cursos monogràfics INSTITUT BARCELONA ESPORTS-AJUNTAMENT DE BARCELONA: descompte especial Jornades Educació i Esport INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA: descompte en cursos i màsters. www.sofrologia.com PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos POLIÈDRICS SL: cursos de formació. www.poliedrics.com UNIESPORT-BCN (UAB): descompte en postgraus, cursos i seminaris. www.uniesport-bcn.com UNIVERSITAT DE GIRONA-AULA 3: descompte en activitats formatives UNIVERSITAT DE BARCELONA: descomptes en activitats formatives UNIVERSITAT DE VIC: descompte en activitats formatives URL-BLANQUERNA: descompte especial en masters, postgraus i cursos WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte

• ASISTED-Associació per a la integració i salut de les persones grans i amb dependència. Gratuïtat en fer-se soci i tarifes especials d'assistència sanitària domiciliaria per als familiars dels col·legiats. www.asisted.com • BANC DE SABADELL-ATLÀNTICO: subvenció de 60 registre nous col·legiats. TecnoCredit. Solucions financeres exclusives per als col·legiats: regal directe per obertura de compte, exempció de comissions, tipus d'interès reduïts. Més informació: 902 323 555, www.tecnocredit.com

• FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials • FISIOESSÈNCIA: 10% de descompte en naturopatia, fisioteràpia, massatges, pilates, entrenaments personals i correcció postural. www.fisioessencia.com • FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d'esquí i snowboard. www.freemountain.com • GHTHOTELS: 10% allotjament. www.ghthotels.com • IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny llocs web. www.idg-grup.com/idg-web • INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: condicions especials. www.icrcat.com • INSTITUTS ODONTOLOGICS: condicions especials. www.ioa.es • LLIBRERIA CASELLES: 15 % de descompte llibres i preu especial temari MAD oposicions. 10% material oficina. www.caselles.com • QUALITY SPORT 10: gestió i esdeveniments esportius empresarials. 10% descompte. www.qualitysport10.com • RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descomptes especials cololegiats. www.grupoelements.com • ROGLES AVENTURA: 10 % descompte. www.rogles.org • TORNASOL AVENTURA: descompte del 10% en paquets d'activitats de tardor-hivern. www.tornasol.com ocortes@xtec.net

• ARTIC NEWS: subscripció a la revista gratuïta. www.articoutdoor.com • ATLAS SPORT CONSULTING: consultoria en management esportiu. www.atlas-sport.com • BIOIBERICA: subscripció gratuïta a Rendimiento Articular. www.bioiberica.com

Més informació: www.coplefc.com

APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU! Serveis als col·legiats La RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d'una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevol incidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.). La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T'enviarem ofertes de feina d'empreses privades i també informació sobre l’oferta pública d'ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d'interinatge i oposicions. L'ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines, contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant de qualsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar. La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l'activitat col·legial i d'aquelles notícies que afectin els professionals de l'activitat física i l'esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió. • Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques, subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió. • Revista Española de Educación Física, editada pel Consejo General de Colegios de España. FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats del món de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...). PREMIS i AJUTS • Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.). • Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.

Com col·legiar-se Fes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment. • • • •

Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf) Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*) Fotocòpia DNI (compulsada*) 3 fotografies

* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs de compulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.

On som? Seu central: COPLEF DE CATALUNYA c. Provença 500, entresol 4a 08025 Barcelona Tel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 13 coplefc@coplefc.com www.coplefc.com Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h divendres de 10 a 14h.

Delegació a Girona: c. Emili Grahit, 13, entresòl 17002 GIRONA Tel.: 972 219 086 girona@coplefc.com

Delegació a Lleida: Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma) 25007 LLEIDA Tel.: 973 223 232 lleida@coplefc.com

Delegació a Tarragona: c. Sant Francesc, 14, 2n 2a. 43002 TARRAGONA Tel.: 977 221 096 tarragona@coplefc.com

Altes

benvinguts i

MAS ALÒS,

WATSON COOKE,

COLOMINA ALUJA,

IBÁÑEZ SOLER,

AMAT CALVET,

Sebastià • 12201 INEFC-Lleida

N. James • 12226 INEFC-Barcelona

Patrícia • 12227 INEFC-Barcelona

Xavier • 12228 INEFC-Barcelona

Eduard • 12229 INEFC-Barcelona

SÁEZ ROSSIQUE,

ROMANS RODÀ,

RICCIARDI,

CARBALLO RUANO,

Pau • 12231 INEFC-Barcelona

Martín • 12232 U. Buenos Aires

BADIA VARELA,

Ana • 12230 INEFC-Barcelona

Raül • 12233 U. de Vic

Sandra • 12234 INEFC-Barcelona

ALEMANY ANSON,

HURTADO PINA,

CANO DUEÑAS,

GONZÁLEZ MORENO

SUESTA VILA,

Antoni • 12235 INEFC-Barcelona

Esther • 12236 INEFC-Barcelona

Sebastián • 12237 INEFC-Barcelona

Ana • 12238 INEFC-Lleida

Mireia • 12239 INEFC-Lleida

LÓPEZ CARRASCOSA

MIRANDA BENVENUTTI,

PALLARÈS PÒRTA,

RÍOS AZUARA,

ALMATÓ DORDAL,

Albert • 12281 URL-Blanquerna

Daniel • 12282 URL-Blanquerna

Jaume • 12283 U. de Vic

GABAÑACH SALES,

FERRER MACAU,

SIGAL,

M. Àngels• 12146 INEFC-Barcelona

Roger • 12287 INEFC-Barcelona

M. José • 12289 Argentina

Carlos • 12240 INEFC-Barcelona

JULIÁN FERRANDO,

Antonio • 12284 URL-Blanquerna

Dario • 12280 URL-Blanquerna

REQUESENS PALLEROLA,

Anna • 12285 INEFC-Lleida

14 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Altes

benvingudes!

JA SOM 1.923

GARCIA PASOLA,

CARBÓ CALVET,

ASSENS GONZÀLEZ

MATAVACAS ARTÉS,

CAMPRUBÍ ROVIRA,

Francesc • 12332 INEFC-Barcelona

Maria • 12333 INEFC-Barcelona

Marta • 12334 U. de Vic

Jordi • 12335 URL-Blanquerna

Albert • 12336 URL-Blanquerna

MONTAGUT ISERN,

DÍAZ GRACIA,

ARÉVALO GARCÍA,

TORRES REMBADO,

MAS FLAQUER,

Guillem • 12337 INEFC-Barcelona

Roberto • 12338 INEFC-Barcelona

Míriam • 12339 INEFC-Barcelona

Daniel • 12340 INEFC-Barcelona

Margalida • 12341 INEFC-Barcelona

GUERRERO SÁNCHEZ

CUMPLÍ GARGALLO,

BOADA RAMISA,

Sonia • 12350 INEFC-Barcelona

PUIGREDON FLORENSA

CASAS ROMÁN,

Marc • 12351 INEFC-Barcelona

SERRALTA TEIXIDÓ,

Eva • 12355 INEFC-Barcelona

FERNÁNDEZ BORSOT

Xavier • 12374 INEFC-Barcelona

Brenda • 12352 U. de Vic

Escarlata Susana • 12353 INEFC-Lleida

ROS DOMÈNECH,

ROTEA VIVÉ,

AGUADO JODAR,

SENTANERA DÍEZ,

Oriol • 12356 INEFC-Lleida

Juan • 12357 INEFC-Barcelona

Xavier • 12358 INEFC-Barcelona

Sílvia • 12359 INEFC-Barcelona

SÁNCHEZ RAYO,

ALDEA LORENTE,

PRÍNCEP GAYÁ,

QUEVEDO,

Andrés • 12375 INEFC-Barcelona

Néstor • 12376 URL-Blanquerna

Alberto • 12377 INEFC-Barcelona

Sandra R. • 12225 INEFC-Lleida

Jordi • 12354 U. de Vic

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 15

Activitat del Col·legi

25 anys de Col·legi, 25 anys de servei Un quart de segle al servei dels col·legiats no es pot condensar en unes poques pàgines. Ens centrem, doncs, en la celebració i el reconeixement a tots els qui hi han participat activament en aquest període. I alhora us convidem a la reflexió sobre el camí recorregut i a projectar el col·lectiu vers el futur.

Carlos García el primer president Carles Torrent ... i també vam protestar

Després del que ha dit el Carles només vull dir que aquest camí ha estat molt llarg, i que hi ha hagut companys que han fet accions molt contundents per arribar on hem arribat. Companys que van fer vagues de fam, tancades a l'INEF d'Esplugues per reivindicar la nostra equiparació, que ha arribat ara. Amb l'accés a càtedres d'Educació Física crec que ens arriba la nostra equiparació i és gràcies a la feina que heu fet tots vosaltres. Gràcies.

Bon dia a tothom. És un goig per a les persones que vam portar molts anys de les nostres vides procurant que la professió fos molt més que una professió. Això es deu a molts dels que sou aquí molt més que no a mi. Tinc una gran alegria i res més. Moltes gràcies.

Joaquín Coroba ... i vam crear estructura

16 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Buenas tardes a todos. Me tocó vivir una época que fue pareja un poco con lo que ocurría en todo el Estado, de aunar inquietudes de un signo y de otro. Por otra parte, fui presidente no por voluntad –al final sí– propia, sino por la presión de varios compañeros, entre los cuales Joan Antoni Prat, para que me presentase a la Presidencia. Mi etapa fue de intentar dar una estructura al Colegio, adquirir una sede social e ir consolidando pasos que fuesen positivos para que quien viniese detrás de mí siguiese consolidándolo, como ha hecho el actual presidente del COPLEFC. Nada más, muchas gracias.

Activitat del Col·legi

25 anys de Col·legi. La celebració El passat 10 de maig, l'INEFC de Barcelona va vestirse de gala per acollir el 25è Aniversari del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de Catalunya (COPLEFC). La corporació ha anat creixent des que el 1982 va ser fundada gràcies a l'esforç i la il·lusió d'un conjunt de persones que van fer possible la dignificació d'una professió que, a poc a poc, va guanyant terreny en diversos àmbits d'actuació. N AT I N AVA R R O A R I Ñ O *

Un cel ennuvolat i una pluja intermitent no van impedir que gairebé dos centenars de persones es reunissin per gaudir d'una celebració que festejaren tots els assistents. Entre els quals destacaren la presència del secretari de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat, Rafel Niubò, i de la secretària general de l'Esport, Anna Pruna. Així com els col·legiats amb més de vint-i-cinc anys d'antiguitat, gràcies als quals la corporació ha estat possible; i els col·laboradors habituals del Col·legi. A la una del migdia, el company col·legiat Pere Manuel, director de l’organització del vint-i-cinquè aniversari i actual vicepresident del COPLEFC, va donar el tret de sortida a una festivitat en la qual regnaren les emocions, el retrobament entre antics col·legues i la consideració a tots aquells que van treballar, i als que ho continuen fent avui dia, per tal de reconèixer el nostre col·lectiu com un professional únic dins el món laboral. Després de donar la benvinguda a tots els convidats agraint-los la seva presència, i abans d'iniciar l'àpat,

Pere Manuel va cedir la paraula als dos conductors de l'acte, els periodistes de TV3 Xavier Coral i Samantha Vall, els quals també agraïren l'assistència a les diverses institucions que van ser presents en aquest especial dia.

Passat, present i futur "Hem passat per moltes situacions en aquests vint-i-cinc anys. Molts de nosaltres vàrem anar a Madrid a estudiar una carrera que no existia, però sí uns estudis que ens motivaven". Amb aquestes paraules, Pere Manuel rememorava el passat, els primers anys d'uns estudis especialitzats en Educació Física que van ser reconeguts com a llicenciatura amb el naixement de l’Ordre de 6 d'abril de 1982 sobre convalidació del títol de professor en Educació Física. Va ser en aquell moment quan es fundà el COPLEFC. Durant aquest període, l'activitat física ha recorregut un llarg trajecte fins a aconseguir una fita important, l'adquisició d'una consideració "fonamental per a la qualitat de vida del

ciutadà a través del manteniment o la millora de la seva qualitat física", va afirmar Pere Manuel. En el transcurs d'aquest període, s'ha experimentat una evolució en

Acta fundacional del COPLEFC. Comença així: “A la ciutat de Tarragona, i quan són les disset hores i quinze minuts del dia setze de gener de mil nou-cents vuitantados...”

Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 17

Activitat del Col·legi

els diferents àmbits de l'esport. "Hem viscut vint-i-cinc anys de gran satisfacció amb un desenvolupament de l'activitat física en general", va afegir el director de l'acte, que hi preveu un futur "esperançador". "Es tindran uns estudis de grau, substituts de l'actual llicenciatura, que donaran cobertura a tot un món que està creixent dia rere dia". A l'escola, aquest panorama no és "tan optimista, però en canvi, en els altres àmbits de manifestació de la motricitat estem vivint un moment dolç", explicà. I en aquesta mirada cap al futur, el vicepresident del COPLEFC també va fer al·lusió a una altra considerable fita, l'aprovació de la Llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya, una mostra més de l'evolució i la transformació que ha sofert la professió en aquest quart de segle.

Lectura de l’acta fundacional del COPLEFC el 1982 i reconeixement als col·legiats més veterans Després de degustar el primer plat, va tenir lloc el recordatori de l'acte de fundació del COPLEFC celebrat a la seu de la Representació General de l'Esport el 16 de gener de 1982. Tot seguit es realitzà el reconeixement a tots els col·legiats amb més de vint-i-cinc anys d'antiguitat, alguns quan encara no existia el Col·legi, i que van fer possible la celebració d'aquest aniversari. Alguns, treballant d’una manera més reconeguda i, d'altres, des d'una vessant més anònima, però tots lluitant per un objectiu comú: l'Educació Física i l'Esport. En aquesta línia no es podia obli-

Els presentadors de l’acte, Samantha Vall i Xavier Coral, coneguts periodistes de TV3, van escoltar amb atenció les paraules del primer president Carlos García Guillermo

dar la presència d'un dels col·legiats més antics, Daniel Díez Samariego, que amb els seus vuitanta-vuit anys es va desplaçar des de Terrassa per assistir a la festa.

Homenatge als tres pilars del COPLEFC Amb l'estomac més ple, es passà al reconeixement honorífic dels tres antics presidents del COPLEFC: el tarragoní Carlos García, el gironí Carles Torrent i el barceloní Joaquín Coroba, expresidents del Col·legi, als quals els fou reconeguda la ferma dedicació al col·lectiu. Així,

D’esquerra a dreta: el nostre president, Francesc Reig; l’actual secretari de la Vicepresidència, Rafel Niubò; Anna Tarrés, seleccionadora estatal de l’equip de natació sincronitzada; Pau Cabré, alcalde de la localitat d’Alpicat (Lleida), i José Antonio Sancha, exdirector de l’INEFC, just després de ser nomenats col·legiats d’honor del COPLEFC pels seus respectius mèrits

18 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

van rebre un obsequi commemoratiu de mans de l'actual president, el lleidatà Francesc Reig.

Carlos García Guillermo, el primer president L'expresident, que havia contribuït durant molt de temps al desenvolupament, la promoció i la dignificació de l'exercici professional del Llicenciat en EF i en CAFE, va resumir la seva constant dedicació a aquest món manifestant la seva satisfacció: "És un goig haver contribuït perquè la professió fos una altra professió".

Activitat del Col·legi

García Guillermo va ser el primer president del COPLEFC l'any de la seva fundació, el 1982, però per motius d'incompatibilitat va haver de deixar el càrrec el mateix any, sent rellevat per Carles Torrent Saryñena, que fou president fins al 1985.

Carles Torrent Saryñena, president del 1982 al 1986 El relleu de Carles García va remarcar, amb les seves paraules, el persistent treball realitzat per un col·lectiu que va emprendre un "camí molt llarg amb accions contundents" per poder arribar a l'equiparació actual gràcies a l'accés de càtedra de l'EF.

-Rafel Niubò, actualment secretari de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la seva decisiva contribució en la regulació de l'exercici de les professions de l'espor t mitjançant la Llei 3/2008 aprovada per unanimitat el passat 16 d'abril en el Ple del Parlament de la Generalitat. -Anna Tarrés, seleccionadora estatal de natació sincronitzada, per la seva trajectòria professional vinculada als èxits de l'esport d'elit, i en concret de la natació sincronitzada.

Pau Cabré, alcalde d’Alpicat, municipi de Lleida, va destacar amb entusiasme en el seu parlament l’aposta que va fer a la seva localitat per oferir activitat física i esport a la ciutadania. Gràcies al conveni de col·laboració amb el COPLEFC va poder disposar de suport i l’ajuda inestimable d’un llicenciat al capdavant d’un servei de valor afegit per a la població i de qualitat de vida per als seus ciutadans com és l’activitat física i l’esport

Joaquín Coroba Flores, president del 1985 al 1997 L'antic president, amb el mandat més llarg fins al moment, va fer un repàs dels seus dotze anys en la presidència del Col·legi: "Vàrem intentar donar una estructura al Col·legi, adquirir una seu social i consolidar accions positives de cara al futur de la corporació".

Reconeixements del Consejo General de Colegios i nomenament de col·legiats honorífics Jaime Vallejo, president en funcions del Consejo General de Colegios en Educación Física y en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, va prendre la paraula en nom dels diversos col·legis autonòmics i va mostrar l'orgull que aquest acte significava per a tot el col·lectiu a nivell nacional. Seguidament, Gerardo Ruíz, secretari general del Consejo, va anunciar els reconeixements honorífics a Carlos García Guillermo, novament homenatjat; i Jesús Galilea Muñoz, primer director de l'INEFC de Barcelona. Amb el dolç sabor a la boca després de les postres es va continuar la sessió amb el nomenament dels col·legiats honorífics:

aquesta Llei significa un avenç molt important per reconèixer el sector: "Permetrà la dignificació del professional en CAFE, tot garantint la qualitat de servei esportiu i la qualitat de la salut de la persona, i assegurant una adequada proposta d'activitats i evitar franges d'intrusisme". La secretària va afirmar que l'espor t no només es tracta d'un fenomen social, sinó també d'un nou sector d'impuls econòmic en el qual només "un bon professional preparat i qualificat" és la màxima garantia per impulsar-lo.

-Pau Cabré, alcalde d'Alpicat (Lleida), per la seva política esportiva municipal com a exemple a la professionalització dels ser veis esportius municipals. -José Antonio Sancha, per la seva dedicació a la direcció de l'INEF de Catalunya durant dotze anys. Tots van ser nomenats col·legiats honorífics per la tasca desenvolupada dins del món de l'esport, tot contribuint a enriquir-lo.

Cloenda Després dels reconeixements, prengué la paraula Anna Pruna, secretària general de l'Esport, la qual també va fer al·lusió a l'aprovació de la Llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya. Segons la secretària,

Finalment, l'encarregat de clausurar la celebració va ser l'actual president del COPLEFC, Francesc Reig, que manté l'esperit actiu del Col·legi i amb projecció de futur, gràcies a la seva dedicació i convicció en les seves idees de progrés en la professió.

* Nati Navarro és col·legiada 11698 i periodista

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 19

Activitat del Col·legi

25 anys de Col·legi. L’àlbum 4

6 3 Diverses imatges de l’arribada a l’acte de celebració del vinti-icinquè aniversari de la fundació del COPLEFC. Aspecte general de l’entrada a la sala d’actes. Prop de dues-centes persones van assistir a la festa de tots els professionals de l’activitat física i de l’esport (fotos 1, 2 i 3). Hi va haver salutacions intergeneracionals, d’altres plenes de cordialitat i satisfacció per la trobada, i també de ben efusives... (fotos 4, 5, 6 i 7)

20 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008 7

Activitat del Col·legi

5 Pere Manuel va ser l'encarregat de fer l'acte d'obertura (foto 5). Aspecte de diverses taules de companys col·legiats, col·legiades i acompanyants (fotos 6, 7 i 8)

2 Un moment de l’entrada a la sala d’actes de l’INEFC, condicionada per al dinar de celebració (foto 1). Els presentadors de l’acte (foto 2): Samantha Vall (llicenciada en CAFE) i Xavier Coral (també vinculat a les CAFE). Alguns membres de la Comissió de Gestió del Col·legi (foto 3) Alguns membres del Consejo General de Colegios (foto 4)

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 21 4

Activitat del Col·legi

Imatges de diverses taules abans de l’àpat. Els plats del menú ofert van ser elaborats pel servei de restauració del mateix INEFC, unes menges lloades per tots els comensals i que va anar marcant el ritme dels comentaris dels col·legiats i les col·legiades.

22 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Activitat del Col·legi

7 Diversos membres de la Junta de Govern actual del COPLEFC i acompanyants (fotos 2 i 3). El col·legiat 963 nascut l’any 1920 Daniel Díez Samaniego, també va ser homenatjat (foto 4). Diversos representants de les quatre universitats que imparteixen la llicenciatura de CAFE (fotos 5, 6 i 7). Paco Seirul·lo en el moment de rebre el reconeixement pels seus 25 anys de col·legiació (foto 8). 3

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 23

Activitat del Col·legi

A sobre, tots els presidents de la història del COPLEFC: Carlos García, Carles Torrent, Joaquín Coroba i Francesc Reig, el president en l’actualitat. Reconeixement del Consejo General de Colegios a Carlos García Guillermo (foto 1). Diverses mostres de grups d’amics, més que no de col·legues professionals (fotos 2 i 3). Taula de personalitats polítiques i institucionals (foto 4), professionals en especial en l’àmbit educatiu (foto 5) i de persones i col·legiats vinculats amb la gestió del Col·legi (foto 6)

24 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Activitat del Col·legi

L’auditori va seguir amb atenció les diverses intervencions. En aquesta pàgina: Rafel Niubò, inspirador de la Llei de les professions de l’esport a Catalunya; Juan Antonio Sancha, exdirector de l'INEF de Catalunya; Anna Pruna, secretària general de l’Esport, i Francesc Reig, que va tancar l’acte acollint a l’estrada tots els membres de la Junta actual, per compartir la felicitació de la celebració per aquests 25 anys, juntament amb els expresidents, el president del Consejo i els diversos col·legiats honorífics, en un final de festa esclatant, tal com reflecteix la foto final de la pàgina següent.

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 25

Activitat del Col·legi

Units per la tasca de 25 anys. Felicitats a tots els qui heu fet i feu possible l’existència del COPLEFC. Continuarem treballant per la professió i els col·legiats!

26 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Activitat del Col·legi

Estand del Col·legi als Cursos d’Estiu a l’INEFC-Barcelona Un any més el COPLEFC va voler ser present en una de les cites importants que clouen els cursos acadèmics a les diverses universitats catalanes on s’imparteix la nostra llicenciatura. Aquesta presència any rere any a les instal·lacions de l’INEFC a Barcelona ve donada, atenent al volum de participants, pel desig que

Agenda

els col·legiats que hi assisteixen puguin resoldre qualsevol dubte d’una manera presencial, ja que hi ha poques oportunitats de mantenir un desitjable contacte directe. A més, aquest estand ha permès igualment continuar un treball sempre necessari de difusió dels serveis i la tasca que desplega el Col·legi, adaptada a la nova realitat existent

ABRIL 08 Reunió grup assessor programa PAFES al CAR de Sant Cugat. Gerència i Comissió de Salut Sessió informativa sobre el nou Reglament de la Llei 7/2007, de professions titulades i col·legis professionals al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Depar tament de Justícia. Gerència i Ass. fiscal Aprovació de la Llei sobre l'exercici de les professions de l'Esport. Parlament de Catalunya. Delegació encapçalada pel president, Francesc Reig Junta de Govern a la seu del Col·legi. Xerrada a la Universitat de Vic. Gerència

MAIG 08

Ple a Barcelona del Consejo. Elecció de nous carrecs. Francesc Reig és nomenat vicepresident i Jordi Ticó, vocal. Dinar de celebració del 25è aniversari del Col·legi. A l’INEFC de Barcelona.

Segona sessió informativa sobre la Llei 3/2008, entre COPLEFC i ECE. R.T.Girona. President i Gerència

Tercera sessió informativa sobre la Llei 3/2008, entre COPLEFC i ECE. R.T.Lleida. President i Gerència

Reunió de l’Observatori Català de l'Esport. Gerència

Quar ta sessió informativa sobre la Llei 3/2008, entre COPLEFC i ECE. R.T. Tarragona. President i Gerència Cinquena sessió informativa sobre la Llei 3/2008, entre COPLEFC i ECE. R.T. Terres de l’Ebre. President i Gerència

Reunió Grup de Treball sobre Ètica entre ICE-COPLEFC.

Reunió de la Taula de l’EF de Barcelona

08-09

10 03

en el nostre àmbit professional. En aquesta línia, precisament, enguany vam impartir una sessió informativa sobre la nova Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, en què els col·legiats van poder resoldre els seus dubtes.

Reunió del Consell de Coordinació Esportiva en Edat Escolar de Barcelona, a l’IBE . Gerència

Assistència a la IV Jornada Esport Blanquerna i V FIEP de Catalunya, amb el títol de: "Assignatura Maria, no gràcies". President i Gerència

Xerrada a l’INEFC de Barcelona. Gerència

JUNY 08 Primera sessió informativa sobre la Llei 3/2008, entre COPLEFCi ECE. Esplugues de Llobregat. President i Gerència Reunió del Consell Assessor. C. Salut i Gerència

JULIOL 08

Setmana (30.06-04.07) de l’Estand als Cursos Estiu de l’INEFC de Barcelona.

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 27

Activitat del Col·legi

Premi per a l’Observatori Crític de l’Esport Anualment la Generalitat convoca, per mitjà del Depar tament de Governació i Administracions Públiques, el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació. I en aquesta passada edició, la tretzena, corresponent a l’any 2007, va recaure en l’Observatori Crític de l’Esport, el qual és impulsat, entre d’altres membres, per companys col·legiats, a més de ser-ne un ferm col·laborador el COPLEFC, juntament amb la Fundació Jaume Bofill i l’ICE de la UAB. Per la importància i el significat del projecte, ja en vam parlar en el número 13, precisament. Aquest reconeixement ve a destacar una tasca meritòria, a fi d’acarar la realitat del món de l’activitat física i de l’esport des de la consideració dels valors que li han de ser inherents i que no sempre queden prou palesos. El premi, a més del reconeixement, anava acompanyat d’una estatueta i un xec per valor de 3.000 euros. Si hi esteu interessats, podeu visitar el seu lloc web i registrar-vos-hi per rebre a la vostra adreça de correu electrònic les novetats que s’hi van publicant.

http://antalya.uab.es/observatoriesport

Humor

28 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

A dalt: Xavi Orrit, Josep M. Civís (director general d'Acció Civica), Jordi Ausàs (conseller de Governació i Administracions Públiques), Maria Prat, Carles González i Susanna Soler; (a la gatzoneta) Carles Vallès, Lurdes Martínez i Joana Carbó. A sota, els companys col·legiats i impulsors de la idea de l’Observatori Crític de l’Esport, satisfets amb el premi

Activitat del Col·legi

Anna Pruna, col·legiada 12511

Des de la passada primavera, la secretaria general de l’Esport és novament col·legiada. Després d’haver-ne estat durant la seva etapa docent, ara ha volgut mostrar la seva implicació amb el col·lectiu fent aquest pas tan lògic i coherent. No cal dir que des del Col·legi ens enorgulleix poder comptar amb ella com un companya més.

La Guia PEFS, encara més a l’abast Els col·legiats interessats a disposar físicament de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut, només han de demanar-ne un exemplar a la Secretaria del Col·legi. Recordem que la Comissió de Salut del COPLEFC, juntament amb l'ACEMEFIDE van idear de fer aquesta guia, que de seguida va rebre el supor t pel Consell Assessor sobre l'Activitat Física i Promoció de la Salut del Depar tament de Salut i de la Secretaria General de l'Espor t, per tal de treballar amb un producte validat i consensuat per les principals associacions i societats científiques del sector. El cos central de la guia són les fitxes de més de 40 patologies que s'hi descriuen. Cada patologia està treballada en 2 fitxes, una sanitària (elaborada per metges especialistes i metges de l'espor t) i una tècnica (elaborada per LCAFE i alhora consensuada pels metges).

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 29

Activitat del Col·legi

Grup de Treball d’Ètica en l’EF de l’ICE de la UB Els membres del Grup de Treball es reuneixen periòdicament per generar un producte concret (com ara un curs, uns materials didàctics o bé una guia de bones pràctiques). Els participants que hi intervenen de manera regular i satisfactòria reben de la UB un certificat oficial acreditatiu. Més concretament, els objectius principals del Grup de Treball Ètica en l'Educació Física són:

de treball ha desenvolupat durant el període de temps de treball.

-Fomentar el diàleg i la reflexió entorn dels compor taments del col·lectiu docent de l'Educació Física (tant Primària com Secundària), durant les sessions de classe. -Conretar les actituds que hauria de tenir el personal docent de l'àrea d'EF, des d'una perspectiva ètica. -Difondre les reflexions que el grup

Components del Grup de Treball Ètica en l'Educació Física Carlos Garcia, Irene Pellicer, Carol Nieva, Joaquim Torres, Laia Ribas, Tomàs Peire, Ferran Prats, Sílvia Altarriba, Carles Bargalló, Feliu Fonollet, Ester Peris, M. Lluïsa Pascau, Amèlia Tey i Lluís Domínguez (coordinador).

El COLEFC té un conveni de col·laboració amb l’ICE de la UB

Ordre al Mèrit Esportiu per a Paco Seirul·lo

El 27 de maig de 2008, el nostre company col·legiat Francisco Seirul·lo Vargas va ser distingit amb la Medalla de la Real Orden del Mérito Depor tivo pel Consejo Superior de Depor tes, com a reconeixement a la seva contribució al desenvolupament de l’esport. Des d’aquestes ratlles, doncs, li donem la més sincera enhorabona.

Responsabilitat civil És obligatori tenir una assegurança de responsabilitat civil? Com a legislació aplicable cal esmentar l'article 11 de la recent Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, i l'article 9 de la Llei 7/2006, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals.

Article 11 de la Llei 3/2008 1. L'exercici de les professions regulades per aquesta llei requereix la contractació prèvia d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys que es puguin causar a tercers en la prestació dels serveis professionals, d'acord amb el que estableix l'article 9 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. S'han d'establir per reglament els continguts mínims de les pòlisses de responsabilitat civil.

2. Els col·legis professionals han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir que tots els col·legiats compleixen l'obligació legal de contractar una assegurança de responsabilitat civil. 3. L'incompliment de l'obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil es considera una infracció administrativa greu de la Llei de l'esport, aprovada pel Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, sens perjudici de les altres responsabilitats que siguin exigibles d'acord amb la legislació vigent.

nals han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure i facilitar el compliment suficient del deure d'assegurança de llurs col·legiats. 3. Els professionals que actuïn exclusivament al servei d'una administració pública no han de complir el requisit de l'assegurança per responsabilitat. Aquesta assegurança tampoc no és obligatòria en el cas que l'activitat professional s'exerceixi exclusivament per compte d'altri que ja tingui assegurada la cobertura pels riscos de l'activitat que comprèn l'exercici de la professió.

Article 9 de la Llei 7/2006 1. Els professionals titulats tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l'exercici de llur professió. 2. En el supòsit de professions col·legiades, els col·legis professio-

Telèfon: 973 22 07 08 La corredoria que té conveni amb el COPLEFC

Tesi doctoral

Osteoporosi i postmenopausa Títol: Un método de actividad física: cuerpo y conciencia y la osteoporosis postmenopáusica Autor: Toni Alomar, col·legiat 9162 Direcció: Dr. Francesc Xavier Nogués Solán Lloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 5 de març de 2008

L'osteoporosi és la malaltia metabòlica òssia més freqüent i la responsable de la majoria de fractures en persones de més de 50 anys. És una malaltia crònica, en què es produeix un deteriorament orgànic important. Els seus símptomes es manifesten en funcions mecàniques, vasculars i neurològiques, com ara les dificultats en la circulació sanguínia, les sufocacions, la sequedat vaginal, de la pell i dels ulls, els refredats, l'alteració de la tensió arterial, la retenció de líquids, l'augment de pes, les alteracions del sistema nerviós (insomni, agitació) i els desordres en el sistema hormonal. L'exercici físic és un dels instruments que pot millorar la Densitat de Massa Òssia (DMO), factor determinant de la resistència òssia, gràcies a la incidència dels estímuls mecànics sobre el teixit ossi. Practicar-ne és beneficiós tant en la prevenció com en la rehabilitació de l'osteoporosi. En el primer cas, l'exercici físic serà útil per aconseguir un pic de Massa Òssia (MO) elevat, abans que el balanç ossi resulti negatiu. I davant tractament de l'osteoporosi, servirà fonamentalment per frenar el procés de pèrdua de MO (en alguns casos s'aconsegueix incrementar-la). Les investigacions en l'àmbit esportiu mostren que l'increment de la força muscular obtingut a partir de l'exercici físic es correlaciona positivament amb la DMO. Això s’esdevé en l'etapa premenopàusica. Però en la postmenopausia els resultats no són tan rotunds.

Se sap que a l'edat en què la dona presenta osteoporosi té un límit fisiològic per fer exercicis de càrrega vigorosos d'alta intensitat, a causa del risc de fractura per compressió vertebral. També se sap que un increment de la força muscular, no necessàriament comporta una prevenció de la pèrdua de la DMO. Fins i tot més enllà del risc de fractura, s'ha observat que una proposta d'exercicis amb la càrrega del propi cos d'intensitat moderada obté augments de la DMO, mentre que si són d'elevada intensitat disminueix la DMO. La sobreexigència a una part del sistema té un compensació negativa en una altra part. Els beneficis que s'obtenien amb l'EF en la premenopausa, no poden ser assumits en l'etapa de postmenopàusica, perquè l'os ha passat d'una situació de disposició prioritària per a l'osteoformació, a una disposició de preserva davant la resorció (destrucció de l'os). La realitat és ambigua, i encara que se sap que l'exercici físic és recomanable contra l'osteoporosi, els serveis mèdics que atenen les dones afectades no s'atreveixen a recomanar-lo, perquè desconeixen quin és el tipus de proposta adequada que sense augmentar el risc de fractura òssia, aconsegueix alentir la pèrdua de MO. Aquesta investigació desenvolupa una proposta alternativa a les convencionals, amb un mètode de gimnàstica suau: Cos i Consciència. Lluny de proposar-se un increment de la massa muscular, aquesta proposta

té per objectiu millorar l'estat de salut orgànica de les dones afectades, i per tant la salut global, en els seus nivells físic, psíquic i emocional; tot entenent que si millora la salut dels òrgans, l'organisme podrà resoldre la pèrdua desmesurada de MO. A més, els exercicis que proposa el mètode es poden practicar cada dia i es poden perllongar en el temps sense límit d'edat. La investigació es va desenvolupar al Departament de Medicina Interna, Metabolisme Ossi, de l'Hospital del Mar de Barcelona. Es van organitzar dos grups de participants, un grup control i un grup experimental. Per mesurar els canvis obtinguts amb la intervenció, es van utilitzar dues variables dependents: d’una banda, la qualitat de vida de les participants, valorada mitjançant dos qüestionaris de qualitat de vida; i d’altra banda, la DMO valorada mitjançant les densitometries en dues mesuraments clàssics en l'osteoporosi: el fèmur i la columna vertebral a nivell L4-L5. El grup experimental va millorar clarament la Qualitat de Vida respecte del grup control, que no va tenir canvis. Quant a la DMO, es va invertir el procés negatiu de pèrdua de MO, tot obtenint un canvi estadísticament significatiu en una dels dos mesuraments, el fèmur. Per tant, es conclou que el mètode de gimnàstica suau Cos i Consciència millora la Qualitat de Vida i alenteix la pèrdua de MO en dones amb osteoporosi postmenopàusica.

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 31

Educació

Maria? No, gràcies Arguments per explicar la presència de l'Educació Física als centres educatius En el marc de la V Jornada Esport Blanquerna i IV FIEP Catalunya va tenir lloc una taula rodona per ajudar a explicar i divulgar el paper de l’Educació Física en el si dels centres educatius. El 25 de maig passat va tenir lloc a la URL-Blanquerna la taula rodona “Els perquès de l’Educació Física avui”. Cadascun dels integrants de la taula va defensar-ne una raó, tot configurant un argumentari que indiquem tot seguit, resumit en les 5 conclusions destacades al costat. La Jornada, organitzada per Jaume Bantulà i Juanjo Rodríguez, ambdós de la URL-Blanquerna, va comptar amb Enric M. Sebastiani com a moderador, també subdirector de la FIEP.

Esperem que la Jornada contribueixi a generar i ordenar un discurs que ajudi la comunitat educativa a entendre el paper de l'Educació Física davant d'uns nous valors emergents.

L’Educació Física no és una “assignatura maria”... -Perquè és un element socialitzador que afavoreix la cohesió social (Dra. Maria Prat, UAB). -Perquè promou els hàbits saludables i millora la qualitat de vida (Mariona Corbella, Fund.Mensalus) -Perquè acompanya i guia l'harmònic desenvolupament motor (Dr. Josep Cabedo, Blanquerna-URL) -Perquè dinamitza els centres educatius i ensenya una manera de viure el lleure (Marta Carranza, IBE) -Perquè intervé en la construcció de la intel·ligència humana per la motricitat (Dr. Josep Solà, Blanquerna-URL) -Perquè afavoreix la comunicació corporal (Dra. Susana Pérez, BlanquernaURL).

32 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

5 CONCLUSIONS

1. L’Educació Física és una eina privilegiada que, articulant una proposta educativa diversa, adquirida i equilibrada suposa una experiència vital que aporta un creixement intel·lectual motor, emocional i social que és transferible a altres dimensions de la vida de les persones...

2. L'Educació Física és una eina privilegiada que pot i ha de procurar donar resposta a la societat en la qual està encaixada i que pot fer aportacions que orientin vers la societat que es pretén aconseguir.

3. La potencialitat educativa de l'Educació Física no es pot ignorar dins d'un sistema educatiu que pretén l'assoliment d'unes competències i la formació d'unes persones i d'uns ciutadans de forma integral.

4. Es proposa, no només mantenir la presència de l'Educació Física a l'escola com fins ara, sinó incrementar-la fins als paràmetres que orienta el Parlament Europeu (3 hores a la setmana) i anticipar-la també a l'educació infantil (i impartida pels mestres especialistes).

5. Per aconseguir els diversos propòsits d'aquests arguments, cal fer necessàriament un treball en equip entre tota la comunitat educativa.

Gestió

Legislació que regula l’activitat de les organitzacions que gestionen equipaments esportius A l’hora de fer una recerca sobre la legislació aplicada a cadascuna de les organitzacions esportives (empreses i entitats), cal tenir en compte la gran diversitat existent en el sector esportiu.

Podem trobar-ne de titularitat pública o privada, amb finalitat lucrativa o sense, dedicades al sector del lleure i la recreació, l’ensenyament, la salut, l’entrenament, etc. o bé dedicades exclusivament a la concepció d’instal·lacions, la construcció, la gestió d’equipaments, etc. Aquest aspecte fa que el nombre d’activitats regulades per lleis i decrets sigui molt elevat, tot dificultant-ne un coneixement aprofundit dels mateixos gestors. Existeixen dues grans menes de normes aplicades a les organitzacions esportives: d’una banda, les

normatives pròpies o internes d’una instal·lació esportiva, que pretenen assegurar-ne el funcionament correcte i evitar ambigüitats en la interpretació dels usuaris; i d’una altra banda, les lleis i els decrets d’origen extern, creats pels estaments jurídics competents, per tal de garantir l’homogeneïtat i seguretat en les diferents activitats que comprenen. Val a dir que algunes comunitats autònomes tenen competència en matèria legislativa, fet que inclou també les activitats que duen a terme les organitzacions esportives.

JAUME SANS

ÒSCAR DURAN*

El quadre que mostrem tot seguit recull les normatives més rellevants per a una organització esportiva, juntament amb altres manuals que cal tenir en compte, però no es tracta d’un recull exhaustiu, sinó de les més destacables atenent al nombre d’organitzacions a les quals són aplicables. Els gestors de cada equipament, però, d’acord amb l’activitat que hi duguin a terme, hauran de completar la recerca a fi de complir les exigències legals establertes per l’Administració.

LEGISLACIÓ GENERAL

GLOBAL

PRÒPIA DEL SECTOR ESPORTIU

- Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (BOE). - Decret 200/1999, pel qual es regula el dret d'admissió als establiments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives (DOGC). - Decret 70/2003, pel qual es regulen els fulls de reclamació/denúncia als establiments comercials i en l'activitat de prestació de serveis (DOGC).

- Llei 10/1990, de l'esport (BOE). - Decret 1/2000, text únic de la Llei de l'esport (DOGC).

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 33

Gestió

LEGISLACIÓ SANITÀRIA

GLOBAL

PRÒPIA DEL SECTOR ESPORTIU

- Decret 355/2002, pel qual es regula la utilització de desfibril·ladors externs automàtics per al personal no mèdic (DOGC). - Reial decret 865/2003, pel qual s'estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi (BOE). - Decret 352/2004, pel qual s'estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi (DOGC).

- Decret 225/1996, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata (DOGC). - Decret 271/2001, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris que han de complir els serveis de balneoteràpia i d'hidroteràpia (DOGC). - Guia per a la neteja i desinfecció de les instal·lacions esportives: planificació i control, de la Diputació de Barcelona (DIBA).

Arquitectura de l’esport, d’Alba Cortés (IX Concurs Fotogràfic del COPLEFC)

LEGISLACIÓ LABORAL

GLOBAL

PRÒPIA DEL SECTOR ESPORTIU

- Reial decret legislatiu 1/1995, Estatut dels Treballadors (BOE). - NIPO 202-07-0109, Llei general de la Seguretat Social (BOE). - Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (BOE). - Reial decret 39/1997, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció (BOE). - Reial decret 773/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual (BOE). - Reial decret 362/2004, pel qual s'estableix la ordenació general de la formació professional específica (BOE). - Reial decret 1538/2006, pel qual s'estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu (BOE).

- Decret 169/2002, pel qual s’estableix l'ordenació general de l'ensenyament del règim especial que condueix a les titulacions oficials de Tècnic Esportiu i Tècnic Esportiu Superior. - TRI/2902/2005 Conveni Col·lectiu de Treball d'empreses i entitats privades que gestionen equipaments i serveis públics afectes a l'activitat esportiva i de lleure (DOGC). - Decret 31/2007, pel qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals (DOGC). - I Conveni col·lectiu estatal d'Instal·lacions esportives (BOE). - II Conveni col·lectiu estatal d'Instal·lacions esportives i gimnasos (BOE). - TRE/970/2007, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de la revisió salarial per al 2007 del Conveni col·lectiu de treball per al sector d'Empreses i entitats que gestionen equipaments i serveis públics afectes a l'activitat esportiva i de lleure (DOGC). - Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport.

34 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

Gestió

LEGISLACIÓ D’EQUIPAMENTS

GLOBAL

PRÒPIA DEL SECTOR ESPORTIU

- Reial decret 556/1989, pel qual s'arbitren mesures mínimes sobre accessibilitat als edificis. - Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i el desenvolupament posterior al Decret 135/1995 (DOGC). - Reial decret 1942/1993, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis (BOE). - Decret 149/1997, pel qual es regula el Registre oficial d'establiments i serveis plaguicides (DOGC). - Normes UNE d’accessibilitat (AENOR). - Llei 51/2003, d'igualat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

- Llei 38/1991, sobre instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i les posteriors modificacions recollides al Decret 276/1994 i el Decret 140/2003, d'aprovació del Reglament d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (DOGC). - Decret 95/2000, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d'ús públic, i les seves posteriors modificacions, Decret 177/2000 i Decret 165/2001 (DOGC). - Decret 95/2005, Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (DOGC). - Normatives sobre instal·lacions esportives i de lleure (CSD). - Fitxes tècniques del Consell Català de l'Esport. - Manual tècnic de piscines del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. - Normes UNE-EN de paviments, materials i equipaments esportius (AENOR). - Normes UNE-EN d'il·luminació d'instal·lacions esportives (AENOR). - Normes UNE-EN d’instal·lacions per a espectadors en espais esportius (AENOR).

LEGISLACIÓ D’ACTIVITATS

GLOBAL

PRÒPIA DEL SECTOR ESPORTIU

- Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC). - Decret 137/2003, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys (DOGC).

- Decret 56/2003, pel qual es regulen les activitats físicoesportives en el medi natural (DOGC). - Normes de règim intern per a les piscines d'ús públic del Depar tament de Salut de la Generalitat de Catalunya. * Òscar Duran és col·legiat 8423 Per a més informació: www.duetsports.com Tel. 93 200 05 64

Estiu 2008 - DOCUSPORT • La Revista 35

Salut

Els antiinflamatoris no esteroïdals en la tendinopatia: amics o enemics? Nombrosos estudis han confirmat que els ossos i les parts toves, com ara lligaments i tendons, presenten una capacitat limitada d'autoreparació, especialment en persones adultes.

INTRODUCCIÓ Els tendons són estructures anatòmiques que uneixen músculs a ossos. Tenen estructura cilíndrica, elongada, formada de teixit conjuntiu dens i adaptada a la tensió en una direcció, amb fibres de col·lagen paral·leles (principalment col·lagen tipus I). La reduïda vascularització d'aquests teixits és una de les causes del guariment lent de tendons i lligaments. Les cèl·lules predominants en els tendons s'anomenen tenòcits. Els tenòcits tenen la funció de mantenir l'estructura de la matriu a través de processos de degradació i síntesi. No obstant això, el tendó té una densitat relativament baixa de cèl·lules i amb poca activitat mitòtica, la qual cosa explica la taxa reduïda de recanvi d'aquest teixit i qüestiona el grau en què aquestes cèl·lules poden promoure un guariment intrínsec. Les lesions de tendó són les lesions ortopèdiques més comunes. Per exemple, com a mínim 100.000 lesions de tendó d'Aquil·les són diagnosticades i tractades anualment als EUA (A. Praemer et al., "Musculoskeletal condition in the United States", 1st ed. American Academy of Orthopaedic Surgeons, Park Ridge, IL, 1992).

Els danys en tendons són causats per diversos factors, entre els quals lesions per la pràctica d'esports o accidents, distensions, posicions incorrectes, infeccions bacterianes, reaccions medicamentoses, artritis en una articulació, i com a conseqüència de diverses malalties. El guariment per sota del nivell òptim, el llarg període de rehabilitació que exigeix i una añta incidència de recaiguda fan que les lesions de tendons siguin difícils de tractar adequadament.

ELS ANTIINFLAMATORIS NO ESTEROÏDALS EN LA TENDINOPATIA: AMICS O ENEMICS Els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) no són útils en els pacients amb tendinitis o un altre tipus de tendinopatia (lesions de tendó). És més, el consum d'aquests fàrmacs pot retardar la solució del problema, segons un estudi publicat en el Clinical Journal of Sport Medicine. Malgrat que se'n desconeix exactament la incidència, es calcula que les tendinopaties tenen una alta prevalença. Esportistes, atletes aficionats i, fins i tot, persones inactives o persones grans poden patir problemes als tendons (l'estructura

36 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008

fibrosa que uneix múscul i os) com a conseqüència d'una lesió, un excés d'ús o la pèrdua d'elasticitat per envelliment. Les zones més afectades són els talons (tendó d'Aquil·les), l'espatlla (manegot dels rotadors) i el colze (on es produeix el famós "colze de tennista"). Malgrat el nom de les tendinitis (un tipus de tendinopatia), el cert és que la "inflamació" (que és el que significa -itis) no és la causa dels problemes al tendó, o sigui que no hi ha base per utilitzar antiinflamatoris. La inflamació està present inicialment (casos aguts) com a part d'un procés en què apareixen altres símptomes, com el dolor i la rigidesa. No obstant això, en les tendinopaties cròniques, és a dir, quan el tendó no és capaç de cicatritzar, no hi ha cap signe inflamatori. "Tot i que la tendinopatia és un trastorn no inflamatori, els AINE són àmpliament utilitzats en intents de tractament. Irònicament, l'efecte analgèsic dels AINE permet als pacients ignorar els símptomes inicials, possiblement tot imposant danys addicionals al tendó afectat i retardant el guariment definitiu", adverteixen els investigadors, els traumatòlegs i cirurgians ortopedistes Merzesh Magra i Nicola Maffulli, de la Universitat Keele (Regne Unit).

Salut

TENDINOPATIES RECENTS I CASOS CRÒNICS Aquests especialistes reconeixen que en problemes de recent aparició, analgèsics com un gel de naproxèn aconsegueixen alleujar el dolor, però "en realitat no resulten una millora sostinguda del procés curatiu", matisen. "Així que és qüestionable si els AINE s'haurien d'usar per alleujar el dolor en les denominades tendinopaties agudes". És més, Magra i Maffulli recorden que "el que pot semblar clínicament una «tendinopatia aguda» pot ser en realitat una fallada avançada d'una resposta crònica en la qual no hi ha evidències d'inflamació". Més clara resulta encara la situació en els casos que s'han cronificat. "En absència d'un procés inflamatori clar, no hi ha base racional per a l'ús d'antiinflamatoris en les tendinopaties cròniques, perquè tenen poques probabilitats de fer-ne canviar l'evolució natural. Malgrat aquesta realitat,

molts metges encara anticipen una recuperació més ràpida i millor utilitzant aquests agents. No hi ha base biològica per a la seva eficàcia ni evidències dels seus beneficis", subratllen Magra i Maffulli. Aquests especialistes van promoure la recerca d'"altres tractaments que promoguin la veritable reparació dels tendons, potser que incloguin estratègies per estimular la migració i l'activació de les cèl·lules del tendó".

Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com

TENDOACTIVE PER A L'ATENCIÓ DEL TENDÓ ARTICULAR Un estudi recent in vitro (gener del 2008) amb tenòcits humans, dut a terme a la Universitat de Ludwig Maximillian de Munic (Alemanya), ens permet afirmar que TENDOACTIVE actua augmentant la proliferació dels tenòcits, cèl·lules responsables de la producció de matriu extracel·lular i, per tant, dels proteoglicans i del col·lagen tipus I. En aquest assaig es va utilitzar un factor de creixement com a control positiu i es va analitzar el comportament dels tenòcits durant 14 dies. Els resultats suggereixen que TENDOACTIVE és útil per a la prevenció i/o el tractament de tendinopaties (tendinitis, tendinosi, etc.). Es creu que una aplicació exògena del producte podria contribuir a la remodelació del tendó, necessària per tornar-li la seva estructura funcional madura.

Els articles del Premi

Escola i consum de tabac i alcohol en adolescents Autors: Juan Antonio Moreno Murcia, col·legiat del COPLEF de Múrcia, Lucía Soledad Llamas Manzanares i Eduardo Cervelló Gimeno Títol del treball: La escuela como agente moderador del consumo de tabaco y alcohol y su relación con la práctica de actividad física en adolescentes. Treball guanyador de la XIII edició, any 2008

La promoció d’hàbits saludables des de l’entorn educatiu, a Espanya cada vegada està més assumida. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat comprovar la relació entre les conductes de pràctica fisicoesportiva, consum d’alcohol, consum de tabac i el clima motivacional generat pel docent en classes d’educació física. Per això, en una mostra de 699 alumnes es van calcular els estadístics descriptius i els coeficients de correlació entre les diverses variables. També es van fer ANOVA, a més d’anàlisis d’independència entre variables mitjançant les proves de xiquadrat de Pearson, en què les variables dependents van ser el “clima ego” i el “clima tasca”, i les variables

independents la “pràctica fisicoesportiva extraescolar”, “consum d’alcohol” i “consum de tabac”. Es van trobar correlacions negatives entre el consum d’alcohol i tabac amb el clima tasca i pràctica fisicoesporitva. També es van obtenir diferències significatives a favor d’aquells que percebien un clima tasca i no practicaven ni consumien tabac ni alcohol. I com a resultat del treball s’arriba empíricament a la conclusió que el fet que el professor promogui un clima tasca a classe s’associa amb el fet de practicar alguna activitat fisicoesportiva extraescolar i amb un menor consum de tabac i alcohol.

VEREDICTE FINAL del XIII Premi d'Articles sobre l'Activitat Física i Esportiva El dia 2 de juliol de 2008, reunits a la seu del COPLEFC els membres del Tribunal del XIII Premi d'Ar ticles sobre l'Activitat Física i Esportiva, convocat pel COPLEFC el mes de novembre de 2007, després de contrastar les seves valoracions particulars envers els treballs presentats, i en presència del president d'aquest Col·legi, resolen que el guanyador del concurs ha estat: Títol del treball: La escuela como agente moderador del consumo de tabaco y alcohol y su relación con la práctica de actividad física en adolescentes. Autors: Juan Antonio Moreno Murcia, col·legiat del COPLEF de Múrcia, Lucía Soledad Llamas Manzanares i Eduardo Cervelló Gimeno. Tribunal: Dra. M. Caritat Bagur; Dra. Agnès Riera; Dr. Salvador Olaso; Dr. Tomàs Peire; Sr. Josep M. Cambra; Sr. Francesc Reig, com a president, i Sr. Santiago Siquier, com a secretari.

Que el professor promogui un clima tasca a classe s’associa amb el fet de practicar alguna activitat fisicoesportiva extraescolar i amb un menor consum de tabac i alcohol. Parkour, de Glòria Sanz (IX Concurs Fotogràfic del COPLEFC)

38 DOCUSPORT • La Revista - Estiu 2008