Sumari
Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Carme Adell, Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó. Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Alèxia Pérez, Francesc Reig, Santi Siquier i Jordi Ticó Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Ernest Baiget, Feliu Funollet, Carlos García, Òscar García, Joaquim de Marimon, Jaume Massons, Francesc X. Navarro, Francesc Reig i Ferran Trinidad. Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983 D.L.: B-5674-91
Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC.
Núm. 17 HIVERN-PRIMAVERA 2009 Any VII
EDITORIAL I ja som més de dos mil. PER FRANCESC REIG
4
ENTREVISTA A… Carlos García recorda els primers temps. PER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO
5
TESI DOCTORAL La valoració de la resistència en jugadors de tennis. PER ERNEST BAIGET
8
ACTIVITAT DEL COL·LEGI Ja som més de 2.000 col·legiats. El veredicte del Concurs Fotogràfic. Terminologia catalana. El COPLEFC fa aportacions al Decret de regulació del Registre de les professions. Les definicions. L’opinió dels companys.
9
GESTIÓ L’orientació al client com a estratègia. PER ÒSCAR GARCIA
18
SALUT Osteopatia. Aportacions a l’entrenament esportiu. PER FERRAN TRINIDAD Estudi in vitro sobre tendinopaties en humans. PER BIOIBERICA
20
BIBLIOGRAFIA
25
ELS ARTICLES DEL PREMI Educar amb la incertesa del medi. PER JOAQUIM DE MARIMON
26
Foto de portada: Golpe, de Javier Arcenillas
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 3
Editorial
I ja som més de dos mil El contingut d’aquest número ens parla del passat, del present i del futur. Després de celebrar tan brillantment els vint-i-cinc anys d’existència en un acte del qual vam donar exhaustiva informació des d’aquestes mateixes pàgines, no hem volgut deixar passar l’oportunitat d’aprofundir una mica més sobre aquesta primera història del COPLEFC i hem estat parlant amb qui va ser el primer president del Col·legi i posteriorment membre de la Junta de Govern durant molt anys. Carlos García, en l’entrevista, ens recorda aquells primers temps. És el nostre passat i no l’oblidarem. D’altra banda, tot contrastant amb aquest passat, dediquem una pàgina a una veritable fita. Certament, de vegades es tracta de simples excuses per aturar-se en el camí. Assolir la xifra de 2.000 col·legiats, podem dir que és solament arribar a una xifra rodona. Una anècdota, malgrat tot, que amaga una fonda realitat: el significat del col·lectiu. Un col·lectiu que sempre ha anat creixent, un col·lectiu que sempre ha buscat la implicació social, i un col·lectiu que de mica en mica s’ha vist reconegut. Aquesta situació creiem que ve a demostrar la importància que atorga la societat catalana a la nostra professió, la qual cosa empeny successivament, curs rere curs, lleves i lleves d’estudiants a voler ser llicenciats en ciències de l’activitat física i de l’esport. Llicenciats que cada vegada més han cregut en ells mateixos i en el sentit de col·lectiu, i que, per tant, no dubten a col·legiar-se. El Col·legi vol ser, precisament, el veritable pal de paller de la nostra professió i de tots els seus membres. I per assolir-ho dediquem cada dia tot l’esforç, en una tasca que es retroalimenta especialment cap als mateixos col·legiats i, en definitiva, cap a la societat, que disposa d’uns professionals ben organitzats i assessorats, cohesionats. Per això ens alegra veure créixer “la família”. Ara bé, això no significa que hàgim de caure en el cofoisme, ni de bon tros. Ampliar el col·lectiu ens esperona a cercar nous reptes i ens omple de responsabilitat. Tenim una representivi-
4 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
tat de la qual volem fer-nos mereixedors amb la nostra activitat; parlem del present. Un present que volem veure ple d’activitats, ple de complicitats amb els nostres interlocutors, com són especialment les administracions públiques, i que serveixi d’altaveu de les iniciatives i inquietuds dels nostres col·legiats. FRANCESC REIG
president
Entrevista a...
Carlos García recorda els primers temps Per conèixer la història més reculada del Col·legi encara tenim la sort de comptar amb la memòria del nostre primer president, que a la seva estimada Tarragona ens va explicar com va ser la seva peripècia personal i la del primer COPLEFC.
ALÈXIA PÉREZ
-Per què es va crear el COPLEFC? -Abans hi havia delegacions als quatre territoris i quan es van crear les autonomies, vam decidir, a la Junta nacional, i jo principalment vaig ser el que va pressionar més i també el País Basc, perquè sortís un decret que permetés crear el Col·legi català i el basc. El basc encara va trigar molt de temps, però en el nostre cas vam fer gestions amb la DGE i això va ser l’inici. El primer col·legi autonòmic, doncs, va ser el de Catalunya. -Les gestions van ser difícils? -No, va ser fàcil. El Consejo Superior de Deportes va donar-hi suport i va sortir sense dificultat. Llavors, com que coincidia que políticament interessava dominar el món de l’esport, aquí a Catalunya es va rebre bé. Fins i tot a en Vilaseca li van dir si sabia qui hi havia en aquest grup, i ell va dir que si aquesta gent era eficient no hi havia res a dir. -Pel que comenta, hi havia algun recel per la procedència política... -Sí, i en certa mesura era lògic... Però
nosaltres érem gent que ens havíem dedicat a l’esport tota la vida. A Barcelona l’esport escolar era el que fèiem nosaltres, i després es va continuar portant des de la Direcció General de l’Esport, però amb la mateixa gent.
Una de les lluites fortes que vam tenir va ser l’econòmica, fins que vam aconseguir cobrar aquí les quotes. A partir d’això les coses van ser molt diferents. -Pròpiament, com va néixer el COPLEFC? -Jo vaig començar parlant amb el Jeroni Saura de Lleida, a Barcelona amb la Carme Borràs, i vam decidir fer
I
F R A N C E S C X . N AVA R R O
les gestions que comentava. Ella no hi va estar massa posada, perquè en la foto fundacional hi ha en Coroba, Cambeiro, que eren els dos que venien sempre, i d’altres. Les reunions vam dir de fer-ne una a cada província, però realment les importants es van fer aquí, a Tarragona. La foto fundacional és aquí. Tots érem professors de centres. Jo estava a la Laboral, i després va haver-hi la qüestió de la incompatibilitat i me’n vaig anar a Esports, perquè guanyava més. -Parli’ns dels seus inicis en l’educació física? -Jo era un noi de les Juventudes i participava a Lleida en competicions d’handbol, futbol, atletisme, de tot; jugava amb l’Antorcha de Lleida a bàsquet. Vaig anar a campionats de Catalunya i d’Espanya d’atletisme..., o sigui que ja estava ficat en el món de l’esport. Quan em vaig convertir en instructor, setmanalment a La Mañana de Lleida publicava una pàgina amb tot l’esport escolar. Vaig arribar a tenir 40 equips de bàsquet als
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 5
Entrevista a...
meus centres; estic parlant dels anys cinquanta. Sempre he estat més dedicat al bàsquet que a un altre esport. -Recorda en aquells moments del COPLEFC inicial, quines eren les seves necessitats més immediates? -Les econòmiques, perquè no teníem res. I a més érem quatre gats. I amb el 25% que ens donava Madrid de les quotes, perquè aleshores les cobraven ells, no podíem fer res. Aquesta va ser precisament una de les lluites que vam tenir molt fortes, fins que vam aconseguir cobrar aquí les quotes. A partir d’això les coses van ser molt diferents. Això va ser el que ens va costar més, perquè tot ho fèiem amb caràcter honorífic. -I quines eren les propostes? -Doncs bé, la lluita de sempre, de ser professionals al màxim i ser reconeguts. Una part es va guanyar quan es va reconèixer el títol, i l’altra encara està mig pendent [en el moment de l’entrevista encara no s’havia aprovat la Llei de l’exercici de les professions de l’esport]. -Què en pensa de l’organització de l’activitat física actualment? -Jo penso que al principi les autonomies es preocupaven molt de l’esport escolar. I penso que ara no tant. Ha baixat, i si la base no es treballa, malament rai. Ara tot és esport d’elit, només falta que siguem campions mundials de bàsquet, etc., perquè els polítics encara es preocupin més de tot això que no de fer base, que és el que dóna allò altre. Em fa una mica de por aquest abandonament dels polítics de l’esport escolar. -Vostè creu que l’esport i l’activitat física estan molt relacionats amb la voluntat del món polític o bé són àmbits que van molt al marge? -Depèn. Per exemple, a Catalunya tenim una situació privilegiada, perquè hi ha molt d’associacionisme i això la salva. En altres autonomies potser és més perillós que els polítics no es decantin tant pel món de l’esport. A
Andalusia crec que estan treballant bastant bé, també. Penso que l’esport, si els polítics pensessin més per al poble que no per a ells i per al seu partit, seria millor, perquè veurien que l’esport salva de la despesa de sanitat, de tots els problemes socials que hi ha, salva de la droga, etc. Jo tinc tres fills, els tres són professors d’Educació Física. Érem la família d’Espanya que teníem més llicenciats. Només ens va “guanyar” la família de José Luis Fernández Vázquez, que el germà va ser president del Col·legi estatal, i jo vaig estar a la Junta amb ell bastant de temps. De fet, hi vaig estar perquè interessava per a la política nostra d’aquí, perquè treballaves directament moltes qüestions que ens interessaven. -Vostè va decidir que a partir dels setanta anys deixava tots els càrrecs... -Sí, per dues qüestions. La primera és que l’edat va privant de moltes coses; jo ara, per exemple, pateixo de vertigen i he hagut de deixar de viatjar, que és el que més m’agrada. I d’altra banda, cal deixar pas a la gent jove. Del Col·legi que vam agafar nosaltres al d’ara..., hi ha hagut molts canvis. També hi ha hagut un home que cal reconèixer, que és Joaquín Coroba, que va donar una seguretat al Col·legi, amb l’adquisició de la seu social, i va sanejar-lo econòmicament, etc., o sigui que per a mi va tenir una actuació excel·lent i va ser un encert que hi fos ell. Jo vaig ser el primer, però al cap d’un o dos anys encara no, vaig rebre un escrit de Presidència que deia que el càrrec era incompatible amb el fet de ser funcionari. Però jo no cobrava, si hagués cobrat com a president hauria estat una altra cosa; la incompatibilitat no hi existia, la prova és que després va ser-ne Coroba i ho era i no passava res. Aleshores ho vaig deixar, perquè suposava enfrontar-me als meus caps, i això era un problema. Per tant, vaig dimitir i vam nomenar el delegat de Girona, Carles Torrent, que estava a Figueres de professor, i també va
6 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Actualment practica una modalitat esportiva molt coneguda: el sillonbol! Perquè a més, com diuen a Castella: “En casa del herrero, cuchara de palo”. No faig res. Alguns dies baixo a la Rambla “a tocar ferro” que diem aquí, que és anar a tocar la barana del balcó del Mediterrani. Però res més. Bé, però són tres quilòmetres, més o menys. Però no em perdo res del bàsquet. estar un any més o menys, i després ja va venir Coroba. -Tornem amb els seus orígens amb l’esport... -A part del que he dit de Lleida, vaig ingressar a les Universitats Laborals. I vaig venir de Lleida aquí, on era l’administrador de l’Alberg de Tarragona; vaig venir per un enfrontament amb un polític de Lleida. A mi no m’agradava això, perquè sempre m’ha agradat l’esport, i sempre mirava si sortia una plaça a les Universitats Laborals, que era el millor aleshores; eren campions d’Espanya de tot, com aquell qui diu, perquè treballaven bé i hi havia mitjans, cosa que molts no tenien. Aleshores vaig ingressar a la Universitat de Còrdova, on hi havia un gabinet d’investigació d’Educació Física que tenia una certa dependència de la Delegació Nacional de Juventudes, però que era de la mateixa universitat. Hi fèiem tota mena de mesuraments, publicàvem escrits per tot arreu, estàvem enfrontats amb els metges del Consell Superior d’Esports, perquè nosaltres fèiem una cosa que ells deien que era cosa seva. Vam establir la primera cartilla escolar que es va crear al país. Vam fer una sèrie de publicacions, i hi havia Paqua Figueras que ha estat preparador de la selecció d’atletisme
Entrevista a...
moltíssims anys. I el cap de les qüestions d’educació física a Madrid era un tal Ticurio, la filla del qual treballava a la DGE d’Esplugues, i aquest volia que el Pasqua Figueras i jo anéssim a Madrid a treballar amb ell. Jo no vaig voler, perquè volia venir aquí on vivien els meus pares i ja havia viscut una temporada i m’agradava molt Tarragona, que aleshores tenia 45.000 habitants; era una delícia, a més del clima, la platja... Jo ja havia treballat bastant amb el bàsquet, en cursets d’entrenadors... i aleshores la Presidència de la Federació de Bàsquet em va demanar que fos preparador físic de la selecció nacional i vaig ser-ho durant uns set anys: vaig començar amb el Pedro Ferrándiz i vaig continuar amb el Díaz Miguel. Després vaig continuar col·laborant-hi, vaig ser-ne director de cursos nacionals... Però tornant al Col·legi, fins i tot he dirigit dos congressos internacionals: el de Madrid i el de Gijón, que va ser extraordinari, amb 700 persones, que es diuen aviat, i fins i tot 17 diputats... Va ser, de debò, un congrés molt important. -Físicament, on tenia la seu, el Col·legi? -A la Delegació d’Esports mateix a Tarragona, a la plaça Imperial Tarraco, on ara hi ha Trànsit, on ja era abans de l’autonomia. -Quin col·lectiu agrupava el COPLEFC a Catalunya? -Érem uns dos-cents, aproximadament. A Tarragona érem quaranta, era on n’hi havia més. -Com valora l’evolució del Col·legi? -Molt bona! Per a mi, molt bona. Falta només culminar la regulació professional. Això és una qüestió de la política. A nivell estatal ja ho teníem aprovat però literalment, tant pels directors generals del Ministeri com pels subsecretaris..., però aleshores venia un canvi de polítics, i havies de tornar a començar. Això ens va passar quatre vegades.
-Un moment especial de la seva trajectòria... -A la Universitat de Còrdova. Allí vaig pujar molt i també vaig aprendre molt. Vivíem a la mateixa Universitat, la qual cosa era molt favorable per als professors, hi estaves tot el dia. De fet, portava dos o tres mesos i en un bar de la mateixa Universitat, un dia que jo anava de carrer, un professor em va dir: "¿Tú eres nuevo, no?". Com que sempre anava amb xandall, en veure’m de carrer no em coneixia. Estem parlant del 1963 al 1966. Va ser la primera institució a Espanya que va investigar sobre educació física. Això és històric. -Des d’aquell moment fins ara, digui’ns un esdeveniment esportiu que vulgui destacar? -Del Col·legi, el Congrés de Gijón. I de la meva etapa, els Jocs Mediterranis de Tunísia, que hi vaig anar amb l’equip nacional de bàsquet. -Ara, una anècdota viscuda... -Una amb el president Jordi Pujol. Li havien donat la informació que aniria al Col·legi d’Educació Física. Els informadors del president li van dir que era un col·legi, i per tant, el president quan ens va començar a parlar, em vaig adonar de seguida que parlava d’una escola que tenia nanos. Aleshores, al primer incís que hi va haver, li vaig donar peu per canviar. I va fer un canvi radical: perfecte! Aleshores em va demostrar que era un home intel·ligent. Amb una rapidesa..., ho va agafar de seguida. Una altra: la Panamericana d’Educació Física va fer un congrés a Bogotà. El Consejo estatal m’hi va enviar com a representant. El cas és que a causa de la situació colombiana havíem d’anar des de l’hotel als llocs amb cotxes blindats, com si estiguéssim en guerra; era una cosa extraordinària i em penso que em van dir d’anar-hi, perquè de Madrid no volia ningú [rialles]. -Una última cosa: un consell per a les noves generacions. -Potser que pensem menys en els diners i més en la formació de la gent.
CARLOS GARCÍA PERFIL · Va néixer a Madrid un dia de tardor de l’any 1926, però ja fa molts anys que es considera tarragoní, perquè ja fa molts anys que aquí va plantar les seves arrels, on han crescut els seus tres fills. · El primer president del COPLEFC va ser en la seva època i encara ara un home enamorat de la seva professió, que no ha dubtat mai a defensar i a divulgar a casa nostra. · Com a bon pioner en algunes activitats, pot dir ben alt que ell va ser el primer preparador físic de la selecció nacional de bàsquet. · I que les coses no són fàcils a la vida, ell també pot confirmar-ho, perquè l’any 1981, per obtenir la llicenciatura, recorda que “vaig haver de fer un examen en què em vaig examinar de quart i cinquè. Per a mi va ser un tràngol indignant que alumnes meus m’examinessin. El Lolo Sáinz em va examinar a mi de quart i cinquè”. · Però un dels seus màxims orgulls, que resumeix la seva trajectòria i la seva passió per l’activitat física, és que la seva no és la primera família, però sí la segona amb més llicenciats en Educació Física. Sens dubte, un mèrit de medalla.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 7
Tesi doctoral
La valoració de la resistència en jugadors de tennis Autor: Ernest Baiget Vidal, col·legiat 8531 Títol: Valoració funcional i bioenergètica de la resistència específica en jugadors de tennis Direcció: Dr. Ferran A. Rodríguez Guisado i Dr. Xavier Iglesias Reig Lloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 6 de juny de 2008
La recerca consta de tres estudis interrelacionats. Un primer estudi comprèn el disseny d’una prova en pista per avaluar la resistència específica en tennis (SET-Test, Specífic Endurance Tennis Test), que es valida mitjançant una anàlisi de la seva fiabilitat –en 12 jugadors de competició– i de la seva validesa –amb una mostra de 38 jugadors. En un segon estudi es descriuen les característiques funcionals dels tennistes de competició avaluades mitjançant l’aplicació del SET-Test en la mostra de 38 jugadors, classificats segons el seu ITN (International Tennis Number), i s’analitza la capacitat predictiva de la prova respecte del nivell competitiu dels tennistes. En el tercer estudi es caracteritzen les demandes bioenergètiques d’un partit d’individuals mitjançant el registre de paràmetres ergoespiromètrics en competició simulada al llarg de 20 sets i en 20 jugadors. Del disseny i validació de la prova es conclou que el SET-Test és una
prova de camp objectiva, fiable i vàlida per avaluar la resistència específica en tennistes, que permet realitzar una avaluació directa de paràmetres ergoespiromètrics sense que això afecti significativament els paràmetres estudiats i que és vàlida per valorar d’una manera indirecta el segon llindar ventilatori (LlV2). La variable d’efectivitat tècnica, valorada com a percentatge d’encerts en precisió i potència dels cops durant la prova, es mostra com el millor indicador de rendiment, seguit de prop dels paràmetres fisiològics de resistència i potència aeròbica (LlV2 i VO2màx), paràmetres que expliquen bona part de la variància en el nivell competitiu dels jugadors (56 i 53%, respectivament). Possiblement la resta de la variabilitat pugui ser explicada pel seu nivell en habilitats tàctiques, estratègiques o psicològiques. Es confirma l’existència d’un punt de deflexió de la freqüència cardíaca observable en el 92% dels subjectes, relacionat amb una reducció de l’efectivitat tècnica.
8 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Per tal d’establir un perfil de la resistència específica de jugadors de tennis es va aplicar el SET-Test a una mostra àmplia de jugadors de competició d’alt nivell i es va comprovar que els valors de VO2màx (57,0 ± 6,0 mL · kg-1 · min-1) són entre moderats i alts d’acord amb la naturalesa aeròbica del tennis. L’efectivitat tècnica evoluciona en proporció inversa a la intensitat de l’esforç durant la prova; els valors globals registrats (63,1 % d’encerts ± 9,1) mostren un elevat nivell de precisió i potència. De l’anàlisi de la competició simulada es conclou que els moderats valors mitjans observats durant el joc (VO2 29,9 ± 3,7 mL · kg-1 · min-1; 51,6 ± 8,6% del VO2màx) i l’elevat percentatge de temps en què els jugadors participen a un nivell d’intensitat baixa o moderada, per sota del segon llindar ventilatori (77,2 ± 24,5 %), confirmen que el sistema de transport d’oxigen no és un factor limitant del rendiment en aquest esport.
Activitat del Col·legi
Ja som més de 2.000 col·legiats! Evolució del cens col·legial. Període 1999-2008
Creixement del cens col·legial en percentatge
Evolució d’altes col·legials en xifres absolutes
Estem ben bé d’enhorabona. Hem superat una fita llargament esperada. Després que l’evolució del cens col·legial els darrers 10 anys sempre ha anat creixent, finalment l’any 2008 es va acabar deixant enrere la frontera dels 2.000 collegiats, una xifra de somni fa uns anys.
El cert és que el Col·legi sempre ha crescut, poc o molt. Amb les dades que reproduïm, s’observa que el creixement any rere any se situava entorn d’una mitjana del 5-6%. El 2008, però, ha significat un punt d’inflexió amb un augment superior al 10%. Les causes, sense que calguin anàlisis gaire aprofundides, cal buscar-les en l’aprovació el mes de maig del 2008 de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, i el fet de convertirse en obligatòria la col·legiació per a l’exercici privat de la nostra professió. Aquestes dues circumstàncies han estat indiscutiblement determinants per a aquesta evolució tan positiva. Amb tot, també creiem que altres factors hi tenen a veure. En primer lloc, una conscienciació com més va més estesa entre el col·lectiu de pertinença al perfil professional. I tampoc no volem amagar que el bon fer del Col·legi hi deu tenir a veure, perquè cada dia intentem millorar i traslladar-ho als nostres col·legiats, veritable raó de ser.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 9
Altes
benvinguts i
RINCÓN SANCHÍS,
PIÑOL POCH,
BAUTISTA CARRETERO,
SOLANELLA LORCA,
CARREÑO RIERA,
Anna • 12379 INEFC-Barcelona
Íngrid • 12380 INEFC-Lleida
Ester • 12381 INEFC-Lleida
Olga • 12383 U. de Vic
M. Asunción • 12418 INEFC-Barcelona
BALAGUER XAUS,
RUBIO HERNÁNDEZ,
BERTRÁN IBARZ,
MAGRIÑÁ CLEMENTE,
POU FARRÉ,
Lourdes • 12419 INEFC-Barcelona
Jorge • 12420 INEFC-Barcelona
Marina • 12421 INEFC-Barcelona
Jacint • 12422 URL-Blanquerna
Josep • 12423 INEFC-Barcelona
COFRADE BRAÑA,
BERMEJO CASAS,
CÓNSUL TORRENT,
Elena • 12425 URL-Blanquerna
SAINZ-PARDO CARABALLO,
SÁNCHEZ ESPINOSA,
Oscar • 12424 URL-Blanquerna
Gregorio • 12426
Marcos • 12427 INEFC-Barcelona
Santiago • 12431 INEFC-Lleida
ROURA CANET
MARÍN LÓPEZ,
MENDOZA,
MAYORDOMO CAÑAMERAS,
BELTRÁN QUITARTE,
Jordi • 12432 INEFC-Barcelona
Joan Carles • 12434 INEFC-Barcelona
Ricardo • 12435 Argentina (homologat)
Jaume • 12436 URL-Blanquerna
Raul • 12437 URL-Blanquerna
ALABERT FUSTÉ,
FARGUES GIMENO,
SÁNCHEZ VALLECILLOS,
REYES RUBIO,
PÉREZ ZARZOSA,
Jordi • 12438 INEFC-Barcelona
Dani • 12439 INEFC-Lleida
Jose• 12504 INEFC-Barcelona
Pedro • 12505 INEFC-Barcelona
Pedro Teodoro•12506 INEFC-Barcelona
10 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Altes
benvingudes!
JA SOM 2.059
GUILLÉN ZURERA,
FANTONI ALONSO,
LAZ,
COMA BAU,
ROJO PITA,
Alfonso • 12507 INEFC-Barcelona
Gabriel Ernesto•12508
Uruguay
M. Verónica • 12509 Argentina
Jordi • 12510 INEFC-Barcelona
Abel • 12512 INEFC-Barcelona
GRAS FORCADA,
MONTANER VIADÉ,
DURÁN BUCH,
GRAELLS GRAU,
PUIG CENDRA,
Antoni • 12513 INEFC-Barcelona
Cristina • 12522 URL-Blanquerna
Gerard • 12523 INEFC-Barcelona
Martí • 12524 URL-Blanquerna
Adrià • 12525 INEFC-Barcelona
TRULLS SEVILLANO,
MARISCAL MUÑOZ,
SALVADOR ÁVILA,
MARGALEF MONTAGUT,
TOSTON COMAS,
Marçal • 12526 INEFC-Lleida
Jonathan • 12527 INEFC-Lleida
Laura • 12528 INEFC-Barcelona
Martí • 12529 URL-Blanquerna
Xavier • 12530 INEFC-Barcelona
NAVAS SARDÀ,
MUNÉ COBACHO,
BRAVO PULIDO,
TORRAS ROSELL,
CATALÀ ALFARA,
Eva • 12531 INEFC-Barcelona
Antoni • 12532 INEFC-Barcelona
Joan • 12533 INEFC-Lleida
Jordi • 12534 URL-Blanquerna
Patrícia • 12535 INEFC-Lleida
PADRÓS CAMÓ
PLADELLORENS FORADADA,
BONAMUSA BELTRÁN,
FORCADA LATORRE,
TARRADAS POU,
Marc • 12538 URL-Blanquerna
Francesc • 12539 INEFC-Barcelona
Guillem • 12540 URL-Blanquerna
Lluís • 12536 U. de VIC
Pere Josep • 12537 INEFC-Barcelona
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 11
Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials • • • • • • • • • • • • • • • • •
ESTUDI MONTSE PLADEVALL: Streching Global Actiu COL·LEGI DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA: descompte en formació FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris FUNDACIÓ BARCELONA OLÍMPICA: descompte en cursos i altres activitats GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: descompte en seminaris, jornades i congresos. www.gedo-formacion.com UNIVERSITAT POMPEU FABRA-IDEC: 10% descompte en el Master de direcció i gestió de l’esport. www.idec.upf.edu INEFC: descompte especial en els cursos d’estiu i cursos monogràfics INSTITUT BARCELONA ESPORTS-AJUNTAMENT DE BARCELONA: descompte especial Jornades Educació i Esport INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA: descompte en cursos i màsters. www.sofrologia.com PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos POLIÈDRICS SL: cursos de formació. www.poliedrics.com UNIESPORT-BCN (UAB): descompte en postgraus, cursos i seminaris. www.uniesport-bcn.com UNIVERSITAT DE GIRONA-AULA 3: descompte en activitats formatives UNIVERSITAT DE BARCELONA: descomptes en activitats formatives UNIVERSITAT DE VIC: descompte en activitats formatives URL-BLANQUERNA: descompte especial en masters, postgraus i cursos WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte
• ASISTED-Associació per a la integració i salut de les persones grans i amb dependència. Gratuïtat en fer-se soci i tarifes especials d’assistència sanitària domiciliaria per als familiars dels col·legiats. www.asisted.com • BANC DE SABADELL-ATLÀNTICO: subvenció de 60 registre nous col·legiats. TecnoCredit. Solucions financeres exclusives per als col·legiats: regal directe per obertura de compte, exempció de comissions, tipus d’interès reduïts. Més informació: 902 323 555, www.tecnocredit.com
• FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials • FISIOESSÈNCIA: 10% de descompte en naturopatia, fisioteràpia, massatges, pilates, entrenaments personals i correcció postural. www.fisioessencia.com • FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d’esquí i snowboard. www.freemountain.com • GHTHOTELS: 10% allotjament. www.ghthotels.com • IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny llocs web. www.idg-grup.com/idg-web • INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: condicions especials. www.icrcat.com • INSTITUTS ODONTOLOGICS: condicions especials. www.ioa.es • LLIBRERIA CASELLES: 15 % de descompte llibres i preu especial temari MAD oposicions. 10% material oficina. www.caselles.com • QUALITY SPORT 10: gestió i esdeveniments esportius empresarials. 10% descompte. www.qualitysport10.com • RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descomptes especials cololegiats. www.grupoelements.com • ROGLES AVENTURA: 10 % descompte. www.rogles.org • TORNASOL AVENTURA: descompte del 10% en paquets d’activitats de tardor-hivern. www.tornasol.com ocortes@xtec.net
• ARTIC NEWS: subscripció a la revista gratuïta. www.articoutdoor.com • ATLAS SPORT CONSULTING: consultoria en management esportiu. www.atlas-sport.com • BIOIBERICA: subscripció gratuïta a Rendimiento Articular. www.bioiberica.com
Més informació: www.coplefc.com
APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU! Serveis als col·legiats La RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d’una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevol incidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.). La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T’enviarem ofertes de feina d’empreses privades i també informació sobre l’oferta pública d’ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d’interinatge i oposicions. L’ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines, contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant de qualsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar. La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l’activitat col·legial i d’aquelles notícies que afectin els professionals de l’activitat física i l’esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió. • Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques, subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió. • Revista Española de Educación Física, editada pel Consejo General de Colegios de España. FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats del món de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...). PREMIS i AJUTS • Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.). • Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.
Com col·legiar-se Fes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment. • • • •
Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf) Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*) Fotocòpia DNI (compulsada*) 3 fotografies
* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs de compulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.
On som? Seu central: COPLEF DE CATALUNYA c. Provença 500, entresol 4a 08025 Barcelona Tel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 13 coplefc@coplefc.com www.coplefc.com Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h divendres de 10 a 14h.
Delegació a Girona: c. Emili Grahit, 13, entresòl 17002 GIRONA Tel.: 972 219 086 girona@coplefc.com
i
Delegació a Lleida: Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma) 25007 LLEIDA Tel.: 973 223 232 lleida@coplefc.com
Delegació a Tarragona: c. Sant Francesc, 14, 2n 2a. 43002 TARRAGONA Tel.: 977 221 096 tarragona@coplefc.com
Activitat del Col·legi
El veredicte del Concurs Fotogràfic
CONDOLS En el nostre col·lectiu, dissortadament també ens toquen les notícies tristes. La passada tardor es va produir el traspàs de la nostra companya Judit Sánchez Tolós. Nascuda l’any 1968, era llicenciada per l’INEFC de Barcelona i vivia a Andorra. D’altra banda, també ens va deixar aquest gener Cristina Coletes Merino, igualment llicenciada per l’INEFC de Barcelona (1985), que residia a Badalona. Des d’aquestes ratlles ho comuniquem a tot el collectiu i alhora expressem el nostre més sincer condol als respectius familiars i amics.
l’esport en qualsevol de les seves manifestacions. Un repàs per la història d’aquesta dècada d’imatges ens n’ofereix de tota mena, i enguany posen l’accent en la perserverança, la superació, la il·lusió, el desig, l’observació artística, etcètera. De ben segur és el que, com a mínim, han volgut transmetre els autors de les fotos respectives: • Javier Arcenillas, Golpe. Foto guanyadora. • Susanna Puyol, Opcions de la pràctica esportiva: elecció personal o estereotips socials? Primer accèssit. • Tomas Tyrpekl, La entrada espectacular.Segon accèssit. Un any més, i amb aquesta ja hem assolit les deu edicions, el Concurs Fotogràfic premia les fotografies que destaquen els valors i les emocions de la pràctica de l’activitat física i
Juntament amb ells, volem agrair l’alta participació, amb gairebé una vuitantena d’imatges, que ens esperona a mantenir aquest concurs.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 13
Activitat del Col·legi Sabíeu que...
Terminologia catalana L’esport és un generador de lèxic perquè és molt dinàmic, això tothom ho sap. Però el que potser ja no sabem prou és que el català, la nostra llengua, té un corpus plenament adaptat a aquesta realitat i que periòdicament van apareixent al Diari Oficial de la Generalitat els nous termes que s’hi incorporen de ple dret. El recull de terminologia més recent amb què comptem és el que presenta la RESOLUCIÓ VCP/3385/2008, de 4 de novembre (DOGC núm. 5260 - 18/11/2008, pàg. 84602). En aquest cas, el Consell Supervisor del Termcat presenta nou lèxic sobre ciclisme, bowling, esports de motor, billar i automobilisme. D’altra banda, us convidem a visitar el lloc web del Termcat <www.termcat.cat>, on podreu consultar en línia diversos diccionaris esportius, que tot seguit detallem: -Diccionari dels esports olímpics (2008). -Diccionari d’esports nàutics (2008). -Dicciionari de rugbi (2008). -Diccionari d’esgrima (2008). -Diccionari de patinatge artístic sobre gel (2007). -Diccionari de futbol (2006). -Terminologia dels esports d’aventura (2006). -Terminologia dels escacs (2006). -Terminologia de surf de neu (2005). -Terminologia d’esport d’hivern (2004). A més, cal recordar l’existència des de l’any 1992 de la col·lecció de diccionaris d’esports olímpics, una obra terminològica de primera magnitud internacional, tal com ho referma que des de Barcelona 92 ha estat demanada com a referència lingüística pels successius comitès organitzadors de Jocs Olímpics.
Humor
14 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Agenda 08 16
OCTUBRE 08 Consell de Coordinació Esportiva de l’Ajuntament de Barcelona al Saló de Cent. Presentació Guia 2008-2009 i Currículum per a les activitats esportives fora d’horari lectiu i l’Agenda pel monitoratge.
21
Comissió Directiva del Consell Català de l’Esport. Museu Colet.
24
Inaguració del curs acadèmic a l’INEF de Catalunya. Centre de Barcelona.
30
Xerrada informativa a la Universitat de Vic.
25 29
20
NOVEMBRE 08 Xerrada informativa a l’INEFC de Lleida. Inaguració del Màster de prescripció d’exercici físic. INEFC de Lleida. DESEMBRE 08 Inici curs de formació del COPLEFC sobre Programació didàctica de l’EF. INEFC de Barcelona.
*** La finalitat d’aquesta agenda és ser un element més de transparència i dóna compte de l’activitat més rellevant del COPLEFC.
Activitat del Col·legi
El COPLEFC fa aportacions al Decret de regulació del Registre de les professions
Com es desprèn de la lectura de les dues cartes, la sol·licitud d’inclusió en el Registre tindrà en compte un parell de les nostres propostes. Sens dubte, es tracta d’una petita mostra de la col·laboració entre el Col·legi i l’Administració esportiva del nostre país, i en volem deixar constància, perquè reflecteix una sintonia que només pot redundar en benefici de la nostra professió i dels col·legiats.
http://www16.gencat.net/esport/professionsesport/index.htm Els continguts d’aquesta adreça d’Internet contribuiran a aclarir i a informar sobre diferents aspectes de la nova Llei de regulació de l’exercici professional. Què s’hi pot trobar? Informació: el document de la
mateixa Llei, la seva presentació i explicació, juntament amb diversos enllaços que poden resultar d’interès. Registre: conté la informació referent al procés de tramitació en què es troba actualment el registre dels pro-
fessionals de l’esport. Processos: en aquest apartat hi trobareu la informació necessària per endegar els diferents processos vinculats a l’aplicació d’aquesta llei i referents a l’habilitació, la validació i l’acreditació.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 15
Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008
Les definicions PROFESSOR/A D’EDUCACIÓ FÍSICA La professió de professor/a d’educació física permet impartir, en els nivells d’ensenyament corresponents, la matèria d’educació física a l’alumnat i fer totes les funcions instrumentals o derivades, com ara planificar, programar, coordinar, dirigir, tutorar i avaluar l’activitat docent en el marc de la legislació. Així mateix, l’exercici de la professió permet impulsar, planificar, programar, coordinar, dirigir i avaluar les activitats de l’esport escolar que es programin i s’exerceixin en els centres educatius fora de l’horari escolar.
ANIMADOR/A MONITOR/A ESPORTIU PROFESSIONAL La professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional d’un esport determinat permet fer funcions d’instrucció esportiva, formació, animació, condicionament físic, millora de la condició física, control i altres funcions anàlogues respecte de les persones que aprenen i practiquen aquest esport, si aquesta pràctica no va enfocada a la competició esportiva.
ENTRENADOR/A PROFESSIONAL La professió d’entrenador/a professional d’un esport determinat permet fer l’entrenament, la selecció, l’assessorament, la planificació, la programació, la direcció, el control, l’avaluació i el seguiment d’esportistes i d’equips, i funcions anàlogues, amb vista a la competició.
DIRECTOR/A ESPORTIU La professió de director o de directora esportiva permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la promoció, la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió, i funcions anàlogues, en centres, serveis i establiments esportius, tant de titularitat pública com privada, aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport. Aquesta activitat, que també pot incorporar en alguns casos funcions instrumentals de gestió, no requereix la presència física del director o directora esportiu en l’exercici de les activitats esportives. Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, aprovada el dia 23 d’abril de 2008 (DOGC 5123 del 2.5.2008)
16 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008
L’opinió dels companys Continuem oferint opinions de companys col·legiats sobre la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya.
Al meu parer és una Llei àmplia, complexa i oportuna. Àmplia, perquè ha tingut d’omplir el gran vuit que existia en l’àmbit professional de l’esport. Complexa, perquè vol regular tot el que no estva regulat, que era molt, o gairebé tot. I oportuna, perquè ordena el nostre exercici professional i intenta evitar l’intrusisme i les influències negatives en contra de la salut que pogués fer la gent no qualificada.
Feliu Funollet col·legiat 4.606 Professor de l’INEFC Barcelona
Penso que és una Llei que s’haurà d’anar ajustant en la mesura que es desenvolupin les professions de l’esport i les seves ramificacions corresponents. Potser en un futur haurà de marcar els rangs de criteris que hauran de prevaler quan, per exemple, exercint la mateixa professió un llicenciat i un tècnic superior, entrin en conflicte d’opinió i en pugui derivar una certa responsabilitat.
Aquesta Llei ens proporciona, als professionals de l’activitat física i l’esport, un marc legal i laboral que fonamenta amb consistència el desenvolupament de la professió en els diversos àmbits i entorns d’activitat de l’esport, ja sigui en les vessants més formatives, de competició com de gestió i administració. Malgrat el reconeixement polític, social i legal que reflecteix aquesta Llei, cal manifestar la necessitat de continuar
regulant, legislant i projectant el món de l’esport cap a una cobertura més àmplia i profunda de totes les activitats on poden inter venir els especialistes i professionals de l’esport i l’activitat física. Aquesta Llei respon a la necessitat històrica de regulació i alhora a l’actual importància social i econòmica de la indústria de l’esport, tot atorgant-li el pes específic que ocupa en la societat catalana d’avui.
Jaume Massons col·legiat 8.934 Consultor MFT/Consulting
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 17
Gestió
L’orientació al client com a estratègia
ÒSCAR GARCIA col·legiat 7781
Què significa que una organització s’orienta al client? Hi ha elements clau que determinen si una organització s’orienta al client: 1. S’ha identificat el client que aporta més valor. 2. Es coneixen les necessitats i desitjos d’aquest client que aporta més valor. 3. Es duen a terme els serveis per atendre les necessitats i els desitjos d’aquests clients que aporten mes valor. 4. Es comunica amb els clients. Utilitza diversos canals efectius de comunicació que permeten relacionar-se amb els clients. 5. Es coneix el nivell de satisfacció dels clients amb el servei que presta.
més o menys identificats objectius relacionats amb aquestes tres dimensions d’objectius. Tot i això s’ha de prioritzar. Actualment segur que hi ha un objectiu prioritzat, però cal respondre quins són els objectius que realment pot assumir l’organització i que s’ajusten a la seva raó d’existir. Per exemple, molt probablement en molts clubs esportius que combinen serveis de lleure i de competició, cal que decideixin quina quantitat de recursos destinen com a màxim a ambdós serveis, així com a organitzacions públiques. Per tal d’identificar el client que aporta més valor podem utilitzar dos instruments:
L’organització ha identificat el client que li aporta més valor Cal que l’organització identifiqui quins són els clients que compleixen els seus objectius, siguin aquests: • Objectius vinculats amb la promoció de la pràctica esportiva (augment de practicants). • Objectius vinculats amb el rendiment esportiu (resultats esportius). • Objectius econòmics (assoliment de beneficis).
• La base de dades de l’organització, siguin aquests clients entitats, socis abonats, patrocinadors... Cal conèixer quines són les seves característiques bàsiques per poderlos segmentar i fer una representació percentual de cada segment. • En segon lloc, identificar els ingressos que aporta a l’organització cada segment de client: quins són els clients que aporten més ingrés i benefici per a l’organització? En el cas del sector públic i també organitzacions associatives, es pot fer la pregunta identificant quin són els segments de clients
Molt probablement, totes les organitzacions esportives siguin públiques, associatives o privades tenen
18 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
als quals es destinen més recursos, ja siguin econòmics, subvencions o d’altres (cessió d’espais esportius, materials...). Tot seguit cal demanar-se si aquest client és el que ajuda a assolir els objectius de l’organització siguin: augment de pràctica, èxits esportius o beneficis econòmics. L’organització coneix les necessitats i desitjos d’aquest client que aporta més valor Un cop identificat el segment de clients preferent per a les organitzacions esportives, cal analitzar les seves necessitats i, sobretot, els seus desitjos. Ara bé, cal distingir necessitats i desitjos. Una necessitat no motiva a l’acció; es pot tenir la necessitat de fer pràctica esportiva però no atendrela. Però si es té el desig de pràctica, aquest sí que motiva a l’acció. Cal identificar quines són les motivacions de pràctica dels nostres clients preferents. Aquestes motivacions de pràctica es poden agrupar en sis grans grups: salut, relaxació, relació social, competició, aprenentatge i diversió. Es proposen dues accions per identificar-ho. La primera és preguntar: • Realització d’enquestes: utilitzar dades primàries o bé secundàries per conèixer la motivació de pràctica. • Focus-group. Realització de tallers de treball per conèixer els desitjos dels clients. • Gestió de queixes o suggerències. Coneixement de la motivació gràcies a les aportacions dels clients. La segona és escoltar activament: • Tractar estadísticament els resultats. • Prioritzar les accions de millora. • Implantar-les. • Comunicar-les.
Gestió
L’organització desplega els seus serveis per atendre les necessitats i desitjos dels clients que aporten més valor Arribats en aquest punt, caldrà idear el servei. I per fer-ho, no només caldrà definir-ne les característiques bàsiques: • Objectiu. • Continguts. • Tipologia d’activitat. • Estratègia de preus. • Recursos materials. • Horaris. També cal poder definir els elements següents del servei: • Accessibilitat del servei, diversos canals fàcils per accedir a la informació, reserva i pagament del servei, tot evitant cues, per exemple. A més diversitat i facilitat de canals, més facilitem l’accés del client. • Prescripció del servei, ser capaç d’informar dels beneficis i la idoneïtat del servei vers els nostres clients, així com oferir un servei amb capacitat d’atendre les necessitats individuals dels clients. • Ser capaç que la nostra organització fomenti l’establiment de xarxes de relacions entre els nostres clients. • Ser capaç d’oferir altres serveis destinats a atendre necessitats complementàries dels nostres clients. A partir de la definició dels serveis que desenvolupa l’organització es defineixen dos elements: • El model d’estructura organitzativa. - La identificació dels serveis permet quantificar el nombre de serveis tècnics necessaris que formen el nucli operatiu de l’organització, així com el nombre de persones destinades a l’atenció i prescripció del servei. - Alhora, la previsió de volum d’ingrés de l’organització permet identificar les àrees destinades a donar suport administratiu i logístic a aquestes. - La diversitat d’oferta de serveis permet dimensionar els quadres de comandament intermedi.
- Finalment, la necessitat de direcció i coordinació de tots els serveis dimensiona la cúspide estratègica. • Els espais esportius i complementaris, així com el seu equipament i material esportiu. - Els serveis identificats defineixen la tipologia d’espais esportius i complementaris, així com la quantificació de la demanda per atendre ho fa del dimensionaments d’aquests espais. Comunicació als clients. Ús de diferents canals efectius de comunicació
que permeten la relació amb els clients Quins són els canals efectius per als nostres clients per rebre la nostra comunicació i que tenim al nostre abast. Els clients ens determinen també quin és el canal de comunicació preferible per accedir-hi. No es tracta tant de saturar-los d’informació, sinó de ser capaç d’aportar la informació necessària a cada segment de client en el moment oportú. Aquest fet obliga no només a saber de què volen que els informem, sinó quin canal serà el més útil per a ells.
Hem de ser capaços d’oferir els nostres espais de reserva en temps real. Existeix tecnologia que permet oferir d’una manera selectiva i activa diferents espais i/o serveis al mateix moment d’estar lliures, en temps real. Coneix el nivell de satisfacció dels seus clients amb el servei que presta Per analitzar la satisfacció del client es proposa analitzar diferents dimensions d’anàlisi d’aquesta dimensió.
ATLAS CONSULTING Via Augusta, 200 Tel.: 93 241 89 50
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 19
Salut
Osteopatia. Aportacions a l’entrenament esportiu L’osteopatia és una medicina manual en gran expansió en el nostre país i esdevé un complement òptim per a l’esportista que busca progressar en les seves fites
L’osteopatia, per la seva concepció holística i global de la persona, aporta un "plus" de qualitat a l’entrenament esportiu, especialment pel que fa a la preparació general i específica de l’esportista. Així com l’entrenament tracta d’optimitzar el rendiment esportiu, l’osteopatia tracta d’optimitzar el potencial de salut de la persona. Quan ajuntem ambdues especialitats obtenim allò desitjat per qualsevol professional de l’esport: rendiment, conservant i fins i tot millorant la salut. El treball interdisciplinari, conjuntament amb altres disciplines esportivosanitàries segons convingui, és absolutament necessari per trencar amb el tòpic que "l’esport de competició és dolent per a la salut". De fet, diem que l’osteopatia no cura, sinó que el que fa és optimitzar els recursos de la persona per tal d’afavorir la seva autoregulació, el seu reequilibri i la seva pròpia autocuració. Això, traduït en l’àmbit esportiu, és correspon amb el concepte d’adaptació fisiològica del propi cos a l’estímul o la càrrega d’entrenament que hem executat. Per tant, podem dir que durant la sessió d’osteopatia estimulem el cos d’una manera determinada per tal de crear adaptacions consegüents que milloraran l’estat de salut de la persona. Això no pot fer res més que afavorir l’entrenament esportiu, ja que si l’esportista està
més saludable i dotat d’una millor capacitat d’adaptació, podrà suportar una càrrega d’entrenament de més nivell quantitatiu i qualitatiu. La clau està en la qualitat de l’exercici i, com més visió holística i global tinguem de l’esportista i del propi concepte "d’entrenament esportiu", més qualitat podrem donar a les nostres sessions preparatòries.
Un exemple Un exemple de com l’osteopatia pot ajudar l’esportista i l’entrenador a filar més prim en la seva planificació i programació esportiva el trobem en el cas d’un futbolista que va acudir a la consulta per un tema d’osteopatia de pubis bilateral més accentuada en el costat dret amb una llarga evolució (crònica) plena de recaigudes i recidives i cada cop més invalidant per al seu esport. Després de poques sessions a partir de les quals va remetre el dolor definitivament, l’osteòpata, conjuntament amb l’esportista, l’entrenador tècnic i el preparador físic, va formular una hipòtesi de treball i es va concloure que el jugador havia arribat a aquesta situació per un cúmul de factors multicausals que a mesura que anava passant el temps es reforçaven els uns amb els altres i creaven patrons fisiopatològics que desembocaren en una espiral mòrbida de la qual era impossible sortir
20 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
FERRAN TRINIDAD*
tractant-lo des d’una visió parcial i analítica. A través dels ulls de l’osteòpata, connectant els components mecànic, neurològic, visceral i fluídic que intervenen en la disfunció somàtica, vam veure que: - A nivell mecànic es comprovà que, possiblement, l’excessiva tensió i escurçament de la musculatura isquiotibial, especialment del bíceps femoral, va provocar una petita subluxació posterosuperior del cap del peroné dret suficient per alterar la propiocepció de l’ar ticulació del turmell. Amb el pas del temps aquest fet va suposar una sobrecàrrega articular important de turmell, genoll i maluc drets, però també de la musculatura estabilitzadora activa tant del genoll (especialment pota d’ànec) com del maluc (sobretot, piramidal, obturadors i gèmins); A partir d’aquí, la tensió al pubis ja començava a ser excessiva. Aquesta rotació interna de malucs va anar acompanyada d’una hiperlordosi lumbar que afavoria la compressió a nivell lumbosacra. La zona dorsal va anar cap a la rectificació i les cervicals portaven el cap endavant. Totes les línies de força anaven a sobrecarregar el pubis (desajustament de les branques pubianes). En aquell moment es va instaurar l’espasme del diafragma pèlvic i dels abdominals.
Salut
- A nivell neurològic, la compressió lumbosacra va provocar un lleu pinçament de les arrels nervioses dels segments L1-L2-L3 amb dolor irradiat cap a la zona del pubis i més avall, conjuntament amb l’espasme muscular dels rotadors, lleus ciàtiques. - A nivell visceral, la disfunció del diafragma pèlvic i l’espasme abdominal van comportar la disfunció del diafragma toràcic, tot afavorint el bloqueig inspiratori. L’alteració de les pressions intraabdominals imantava excessivament el fetge contra el diafragma i col·lapsava els intestins. La disfunció somatovisceral quedava retroalimentada. - A nivell fluídic ja no circulava res bé: no hi havia una correcta aportació sanguínia i sobretot no hi havia suficient drenatge venós. La congestió intensificava tot el quadre i provocava cada vegada més dolor.
La solució Es va acordar entre l’osteòpata i els tècnics esportius prendre diverses mesures per millorar qualitativament l’entrenament de l’esportista: • Treballar els estiraments de manera global a través de les cadenes musculars, especialment les cadenes posterior i anterointerna del tren inferior. • Introduir el treball de reeducació postural global en la programació esportiva. • Introduir els treballs de consciència corporal, respiració i relaxació en la programació esportiva. • Retornar la mobilitat a la pelvis i afavorir la decoaptació articular lumbosacra. • Adequar els hàbits alimentaris de l’esportista a les seves necessitats i a les exigències de la seva especialitat esportiva. • Evitar el treball concèntric d’isquiotibials i adductors; afavorir el treball pliomètric en cadena tancada.
• Evitar el treball concèntric de la musculatura lumbar. • Introduir els hipopressius en el treball abdominal.
El resultat Després d’una bona posada en forma, el jugador va tornar a jugar un partit al cap de poques setmanes. I actualment continua marcant gols! Gerard Alvarez, cap clínic clinica@osteopatiabarcelona.com www.osteopatiabarcelona.com *Ferran Trinidad, osteòpata i llicenciat en Educació Física. Col·legiat 11.101
Acord de col·laboració Recentment, el COPLEFC ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Escola d’Osteopatia de Barcelona, la qual ha posat en funcionament un servei especialitzat d’osteopatia esportiva (al capdavant
de la qual hi ha un osteòpata i llicenciat en educació física) que a més a més del tractament de les lesions esportives ajuda a la millora qualitativa de l’entrenament esportiu.
•Matrícula gratuïta a l’accés dels estudis d’osteopatia •50% de descompte en les visites a la clínica docent d’ospeopatia
Salut
Estudi in vitro sobre tendinopaties en humans Els resultats d’aquest estudi suggereixen que TENDOACTIVE podria ser útil per a la prevenció i/o tractament de tendinopaties (tendinitis, tendinosis, etc.). Es creu que una aplicació exogena d’aquest producte podria contribuigr a la remodelació del tendó, necessària per tornar-lo a la seva estructura funcional madura.
Objectiu Avaluar el potencial de TENDOACTIVE sobre el guariment, la regeneració i la reparació de tendó humà in vitro. Experiment -Dates: abril 2006-febrer 2007 -Dosis: 225, 1110, 1660 ug/mL Control positiu: IGF-1, 10 ng/mL Tipus cultiu Tenòcits humans in vitro.
ASSAIGS 1) Avaluació de l’adhesió i proliferació CONTROL: medi de cultiu complet serum free. MÈTODE Explants de tendó humà (sobre 3-5 mm) van ser cultivats en un pot amb medi de cultiu. Després d’1-2 setmanes, els tenòcits van començar a migrar des del teixit tendinós, tot adherint-se al pot de cultiu i formant una monocapa. Aquesta monocapa es va passar un cert nombre de vegades fins a guanyar prou densitat de tenòcits. Es van sembrar les plaques amb 15.000 tenòcits per pou i tot seguit es van incubar amb TENDOACTIVE durant 10 dies.
Per a l’assaig d’adhesió i proliferació es va fer un recompte manual dels tenòcits. REPETICIONS 3 concentracions, 2 pacients (un experiment dut a terme a Munic i un altre a Berlín) i per triplicat. 2) Avaluació per microscopia electrònica de transmissió Es van preparar plaques de Petri amb 100.000 tenòcits i es van incubar amb medi de cultiu fins a confluència. Les cèl·lules es van incubar amb el compost durant 1 hora i tot seguit es va preparar la mostra per a microscopia electrònica. Mitjançant aquesta tècnica es va avaluar l’estat de salut (apoptosi, etc.) de les cèl·lules en ser tractades amb els compostos. 3) Avaluació de l’expressió del col·lagen tipus 1 i B1-integrines L’experiment es va fer en cultius monocapa en Chamber SlidesTM (Nunc), amb 5.000 tenòcits per pou. El revelat es va fer amb anticossos per a Col·lagen Tipus I (Chemicon, PAB) i ?1-integrina (Sigma, MAB) i tot seguit es van examinar els cultius amb microscopi de fluorescència (Leica). Cal destacar que aquesta avaluació es va fer després d’haver
22 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
tractat els cultius durant 1 hora amb TENDOACTIVE. 4) Quantificació col·lagen tipus I Després de separar el col·lagen tipus I del medi de cultiu s’hi va fer una hidròlisi controlada per mitjà d’enzims, les fraccions es van separar per mitjà de cromatografia en gel i després de tenyir les bandes es van quantificar per densitometria.
RESULTATS 1) Adhesió i proliferació En els cultius controls incubats exclusivament amb medi de cultiu complet serum free, la quantitat de cèl·lules es va mantenir constant amb una lleu reducció del nombre de cèl·lules després de 59-75 hores. Com que les cèl·lules del tendó creixen lentament in vitro, un nombre constant de cèl·lules era esperat en els controls. En els controls positius (IGF-1)* es va observar un increment ferm del nombre de cèl·lules amb un pic entre les 51-55 hores; aquesta proliferació va ser constant fins que va començar una fase de lleu decreixement en el nombre de cèl·lules cap a les 72 hores. Aquest increment en nombre de cèl·lules era esperable, ja que l’IGF-1 té efecte estimulatori de la proliferació. La reducció del nombre de cèl·lules en ambdós cultius ve donat probablement per la reducció en la concentració de nutrients del medi després d’un temps relativament llarg d’incubació.
*factor de creixement
Salut TENDOACTIVE va exercir un efecte estimulatori potent en les cèl·lules. La concentración 1660 ug/mL) va ser més eficaç que les altres dues concentracions. L’increment de proliferació va ser menor en els cultius controls incubats només amb medi de cultiu complet serum free. Aquest efecte s’ob-
serva principalment al final de l’assaig dies 8, 9 i 10.
Tendoactive 1110 ug/mL
Control
2) Microscopia transmissió
electrònica
de
Amb aquesta tècnica s’ha avaluat la viabilitat cel·lular, apoptosi..., dels tenòcits en ser tractats amb TENDOACTIVE.
-No s’han observat signes de toxicitat, ni apoptosis ni necrosis cel·lular. -S’ha observat una gran quantitat de reticle endoplasmàtic, que és signe de síntesi proteica. -Exemple de col·làgen tipus I. També s’observa matriu extracel·lular que ha estat secretada pels tenòcits. Control positiu IGF-I
Producció d’RNA
Tenòcit Nucli de la cèl·lula Matriu extracel·lular
Tenòcits tractats amb 10 ng/mL
En afegir al medi de cultiu la interleucina-1ß, es provoca la necrosi dels tenòcits. MEC: matriu extracel·lular (proteoglicans + col·lagen I) (Tendoactive 1110 µg/ml, 24h)
Mitocondris productors d’E:ATP (Tendoactive 1110 µg/ml, 24h)
En aquesta àrea de la cèl·lula, s’hi troben els mitocondris, responsables de produir energia en el tenòcit. L’energia es constitueix en forma d’ATP.
Producció de RNA (Tendoactive 1110 µg/ml, 72h)
Les taques més intenses de dins del nucli de la cèl·lula indiquen que s’està realitzant una producció d’RNA.
Una de les funcions més importants dels tenòcits és la producció de matriu extracel·lular. Els elements més importants de la matriu extracel·lular són el col·lagen tipus I i els proteoglicans. La matriu extracel·lular proporciona al teixit les característiques especials biomecàniques.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 23
Salut
3) Immunofluorescència
CONCLUSIONS
3.1 Col·lagen tipus I Control positiu (IGF-1 10 ng/mL)
Tendoactive (1110 µg/mL)
Col·lagen tipus I al voltant de la cèl·lula
3.2 ß1-integrines Control positiu (IGF-1 10 ng/mL)
Tendoactive (1110 µg/mL)
4) Quantificació col·lagen tipus I
Com més intensitat, més quantitat de col·lagen tipus I IGF-I dia 1
IGF-I dia 3
Tendoactive dia 3
Control dia 1
TENDOACTIVE exerceix un potent efecte estimulador de la proliferació cel·lular, és a dir, té un efecte anabòlic sobre els tenòcits. Alhora, per mitjà de TEM (microscopia electrònica de transmissió) s’ha observat que les cèl·lules es mantenen viables i que presenten gran quantitat de reticle endoplasmàtic necessari per a la síntesi de matriu extracel·lular (col·lagen, etc.). Per immunofluorescència s’ha confirmat que els tenòcits en ser tractats amb TENDOACTICE mantenen l’expressió de col·lagen tipus I i de ß1-integrines. El col·lagen tipus I és típic del tendó i responsable de la seva resistència a la tensió.Els tendons sans tenen majoritàriament col·lagen tipus I, amb petites quantitats de col·lagen tipus III. Amb tot, davant d’un problema de tendinosi, una part del col·lagen es perd i es repara l’estructura, tot sintetitzant col·lagen tipus III (arquitectura del tendó no íntegra). Per tant, és interessant que en el procés de regeneració, aquest col·lagen tipus III vagi sent substituït pel col·lagen tipus I. Les ß1-integrines són receptors de membrana que permeten a les cèllules unir-se i respondre a la matriu extracel·lular (adhesió). Per tant, són necessàries per mantenir les propietats de proliferació, diferenciació i supervivència dels tenòcits. Aquests resultats suggereixen que TENDOACTIVE podria ser útil per a la prevenció i/o tractament de tendinopaties (tendinitis, tendinosis, etc.). Es creu que una aplicació exògena d’aquest producte podria contribuir al remodelatge del tendó, necessària per tornar-lo a la seva estructura funcional madura.
Tendoactive dia 1
Tendoactive dia 3
Tendoactive dia 7
24 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
Tendoactive dia 10
Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com
Bibliografia
RECORDA! Si ets col·legiat, publicarem la ressenya del teu llibre
Autor: Carles Gallén Títol: UFEC 1933-2008. 75 anys d’esport a Catalunya Editor: UEFEC Lloc i data: Barcelona, 2008 La primera consideració que mereix aquest volum és que es tracta d’un llibre important, en el sector de l’esport. Ho demostren les signatures introductòries, començant pel mateix president de la Generalitat, el seu vicepresident i, és clar, el president de la Unió de Federacions Esportives, a més de comptar amb un pròleg de l’incombustible i veritable icona universal de l’olimpisme Samaranch. També avala el caràcter important, el fet que se n’ha fet una edició de luxe, disposant de tota mena de recursos, il·lustratius i de disseny, i igualment com a objecte de regal o el que ara en diuen un veritable desk book, que sempre convida a ser mirat per les visites abans de ser rebudes. Però val a dir que la seva importància també ve donada per la lectura. Gràcies a l’estil de l’autor –ploma periodística en actiu i especialment dedicada a l’atletisme– que ha sabut recollir no solament una història institucional, sinó ben bé un bon tast del que ha estat l’esport a casa nostra, a Catalunya. I és que l’una (la història de la UFEC) sense
l’altra (la de l’esport) n’haurien fet un llibre fat, sense sal, potser innecessari; això ho ha sabut copsar molt bé l’autor, tal com ho destaca en el mateix títol, que precisament juga amb aquesta ambivalència. De fet, ens atrevim a dir que el llibre és un bon complement dels dos volums de referència sobre la història de l’esport català del doctor Carles Santacana i Xavier Pujadas, Història il·lustrada de l’esport a Catalunya. Ja entrant en els continguts relatats, val a destacar l’exacta correspondència de períodes que presenta el llibre, començant pels orígens de l’esport català fins a la necessitat d’existència de la Unió Catalana de Federacions Esportives, presidida ni més ni menys que per una personalitat com va ser Pompeu Fabra. El canvi radical de panorama polític va determinar una segona etapa, la fosca etapa franquista, que amb tot va comptar amb la ment preclara de J. A. Samaranch per a l’espor t espanyol, i lògicament també català, fins que arribem a un tercer període per a l’esport i el món federatiu, amb el rellançament democràtic i l’esclat de l’olimpisme i de l’esport com a fenomen de masses, que a Catalunya va tenir el suport de la figura clau de Josep Lluís Vilaseca com a secretari general de l’Esport del govern Pujol i que, en el cas de la UFEC, ha trobat en la plena dedicació del seu president actual, David Moner, el catalitzador per convertir-la en una entitat moderna, oberta i veritable altaveu del món federatiu català.
Autor: Daniel Romaní Títol: L’esquí a Catalunya. 100 anys d’història Editor: EUMO Editorial i Centre Excursionista de Catalunya Lloc i data: Vic, 2008
Es tracta d’un llibre necessari. Historiar els esports és una tasca encara no del tot enllestida, i per tant, omple un buit. Un menys doncs, fins a ser un país normal, almenys per que fa a la normalitat que voldríem. D’altra banda, podem dir que es tracta d’un llibre ben endreçat. No cau en el parany de voler dir-ho tot, temptació més habitual del que sembla quan es posa l’accent en la història, més que no pas en la voluntat il·lustrativa o "pictòrica", de divulgació que permet al lector fer-se una idea cabal de la matèria analitzada. I així, de retruc, es parla de tot, perquè repassant l’índex es pot observar que ben poc hi deu faltar, sobre l’esquí a Catalunya en aquest segle d’existència, i s’agraeix la voluntat de síntesi, que es complementa amb un bon gruix d’imatges que permeten entendre el que ha estat i pot continuar essent l’esquí català. Per tant, només podem donar l’enhorabona als implicats en l’aparició del volum, començant per l’autor i acabant per l’editorial que també ha sabut entendre el que ha de ser un llibre divulgatiu en matèria esportiva.
Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 25
Els articles del Premi
Educar amb la incertesa del medi Autor: Joaquim de Marimon Vilalta, col·legiat del COPLEFC 5898, Títol del treball: Educar con la incertidumbre del medio. Treball presentat en la XIII edició, any 2008
La capacitat d’adaptar-nos a les condiper una altra de menys adaptable? cions d’un medi físic ha fet dels Sembla que l’única manera que té éssers humans l’espècie més prolífica l’Educació Física d’educar i mantenir i dominant del planeta. Però aquesta aquesta capacitat d¡adaptacions en capacitat s’està perdent a una velociels seus alumnes és emprendre actitat inversament proporcional a la vitats al medi natural, la qual cosa transformació civilitzada que estem comporta desplaçaments llargs, situaduent a terme a la recerca d’un medi cions i entorns perillosos, a més de urbanitzat i plenament Autora: Mònica Llach Calmó domesticat. La raó del (IX Concurs Fotogràfic, 2007) problema és que quan una habilitat no es practica, ni es transmet culturalment, es degenera i desapareix. La desaparició d’aquesta habilitat té conseqüències: d’una banda, es perd la capacitat que ha estat l’origen de la nostra cultural, la qual d’aquesta manera s’està "descivilitzant", i d’una altra banda desadespeses elevades. No és acceptable pareixen coneixements i sabers propis que això sigui d’aquesta manera, de l’àmbit de l’Educació Física, el nosperquè una educació adaptativa no tre àmbit, i encara, d’una altra banda, pot dependre d’un entorn i de l’exisen poques ocasions, però no pas per tència d’unes forces naturals no aproaixò bandejables, els ciutadans es fitables als escenaris urbans. Cal queden sense els coneixements míanalitzar què és i de què depèn la nims per afrontar situacions de risc, capacitat d’adaptació a un medi físic i com per exemple les derivades dels saber què fa falta per generar espais efectes meteorològics adversos. motors vàlids que puguin ser aplicats Situacions, aquestes, que els nostres com a continguts pedagògics amb els avantpassats propers, els nostres quals educar novament aquesta avis, encara eren capaços de superar capacitat d’adaptació; als espais amb una facilitat relativa, tot i dishabituals de l’Educació Física escolar: posar de recursos molt inferiors dels patis, aules, gimnasos, parcs, pistes que tenim actualment a l’abast. poliesportives, piscines, etc. ¿Podem considerar, doncs, que la D’acord amb els principis de la ciènnostra societat està avançant o cia de l’acció motriu és possible ananomés estem substituint una cultura
26 DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 2009
litzar les característiques que han d’acomplir les activitats que exigeixen aquesta capacitat d’adaptació i concebre o escollir, a partir d’aquesta anàlisi, els jocs i les formes jugades escaients. Una de les conclusions a què s’arriba és que l’aprofitament de les forces naturals no és res més que una possibilitat, és només una de les famílies o categories que exigeix la capacitat adaptativa, però n’hi ha d’altres. La capacitat d’adaptació va lligada amb el volum d’informació disponible sobre les condicions del medi de pràctica i de la variabilitat d’aquesta informació, per la qual cosa el practicant ha d’observar el medi i descobrir-hi les fonts d’aquesta informació per poderse adaptar. Però no depèn del fet que es dugui a terme en un medi natural o que hi hagi forces naturals implicades per generar-hi l’impuls d’una nau, vehicle o estel. De fet, algunes activitats empren les forces d’impulsió naturals, sense que es puguin considerar vàlides per educar o practicar aquesta capacitat. Hem pretès mostrar aquestes falses creences i aportar alguns exemples a partir dels quals els professors d’Educació Física s’atreveixin a proposar múltiples activitats motrius que treguin del racó la capacitat que va fer que els éssers humans arribéssim a ser el que som avui dia.