Núm. 18. ESTIU 2009. Any VII
Entrevista a Albert Soler, un barceloní al CSD La competició a Primària, tesi doctoral de Josn Estrada Els nous companys catedràtics L’assemblea, un any més punt de trobada «Educació: l’educació física per competències»
La entrada espectacular, de Tomas Tyrpekl S E G O N AC C È S S I T X C O N C U R S F OTO G R À F I C
Sumari
Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Carme Adell, Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó.
Núm. 18 ESTIU 2009 Any VII
EDITORIAL Crisi, però… PER FRANCESC REIG
4
ENTREVISTA A… Albert Soler, un barceloní al CSD. PER FRANCESC REIG, ALÈXIA PÉREZ, PERE MANUEL I FRANCESC X. NAVARRO
5
ACTIVITAT DEL COL·LEGI Altes. Companys catedràtics. Formació per als col·legiats. Assemblea General, la cita renovada.
10
GESTIÓ El congrés de gestió número 1 a l’Estat.
19
Consell de Redacció: Alèxia Pérez, Francesc Reig, Santi Siquier i Jordi Ticó
TESI DOCTORAL La competició esportiva a Primària. PER JOAN ESTRADA
20
Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Joan Estrada, Carles Jardí, Francesc X. Navarro, Piti Pinsach, Francesc Reig, Albert Soler i Mauro Valenciano.
EDUCACIÓ L’Educació Física per competències. PER CARLES JARDí
22
SALUT Efecte de la suplementació amb nucleòtids sobre esportistes sotmesos a exercici extenuant. PER BIOIBERICA
24
BIBLIOGRAFIA
26
Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro
Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983 D.L.: B-5674-91
Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC. Foto de portada: L’entrada espectacular, de Tomas Tyrpekl
3
Editorial
Crisi, però... En aquests moments és quasi inevitable parlar de la crisi econòmica, del cost laboral i del cost social, però hem de reflexionar què podem fer personalment i professionalment i treballar de forma realista, rigorosa i perseverant. Sempre he cregut que les coses necessàries, útils i bones, més tard o més d’hora acaben succeint. El sector de l’Educació Física, l’Activitat Física i l’Esport és molt necessari en educació, molt útil per a les persones i bo i beneficiós socialment.
Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel que serveixes, allò en què realment ets un entre els homes. Esforça’t en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dónes, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me. Si oblidant-te de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regeix automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només que per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots desdenyar tot això i l’adobament del món. El món s’adobaria bé tot sol, només que cadascú fes el seu deure amb amor, a casa seva.
Joan Maragall
4 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
En la societat del coneixement i del capital humà, el que facin o no facin les persones fora de l’àmbit professional serà important per assolir un alt grau de benestar, competència i productivitat. Per acabar, esmentaré unes paraules de Joan Maragall –escriptor i poeta (Barcelona, 1860-1911), del tot escaients. Res més, que passeu un bon estiu! FRANCESC REIG
president
Entrevista a...
Albert Soler, un barceloní al CSD
APUNT Aquesta entrevista conversa, va tenir lloc el 28 de novembre del 2008, moments en què era prevista, de boca del mateix president Zapatero, la creació d’un Ministeri d’Esports. Les circumstàncies han impedit que aquell projecte acabés quallant com a tal, per bé que el sector de l’activitat física s’ha acostat una mica més al president del Govern. Hem deixat les respostes en el punt que es van produir, per traslladar la frescor d’aquella conversa.
Ràpid, ràpid com un AVE viu Albert Soler el món de l’esport espanyol, en un trajecte Barcelona-Madrid que recorre molt sovint. Mà dreta de Jaime Lissavetzky, coneix les arrels més profundes de l’esport estatal i vol sumar-hi el seu gra de sorra, una tasca de la qual sempre podrà recordar: “jo hi era”. Hem tingut la sort que ens en parli. FRANCESC REIG, ALÈXIA PÉREZ, P E R E M A N U E L I F R A N C E S C X . N AVA R R O
-Per als qui no et coneguin, targeta de presentació... -Sóc una persona formada al món de l’esport: jugador de waterpolo fins a categoria absoluta; llicenciat en CAFE, em vaig especialitzar en gestió. I pel que fa a feina, pràcticament sempre vinculada amb el món de l’esport, des de monitor de bàsquet d’AMPA, passant per responsable d’una sala de fitness al DIR i continuant com a director d’Espor ts a l’Ajuntament de Barcelona i ara com a director general d’Esports del CSD. -Qui et va proposar el càrrec? -L’actual secretari d’Estat, Jaime Lissavetzky. Sort que estava assegut, perquè em va trucar per telèfon i va ser una sorpresa total. Era un divendres i em donava temps fins a dilluns. M’ho va proposar i em va convèncer, però una decisió d’aquesta mena... era un tema personal, familiar, de canvi de tot. Jo ho puc dir: no he canviat de feina, he canviat de vida. -Per què el vas acceptar? El consideres un premi a la teva trajectòria? -Vaig acceptar per poder aportar tots
els meus coneixements a un projecte d’esport en el qual jo crec, independentment de si comporta un premi a la meva trajectòria personal o no. Va ser un tren que va passar per davant i que difícilment podria tornar a passar; val a dir que no és el meu projecte, sinó el de molta gent. Més enllà, també és cert que darrere hi ha una ideologia política clara amb la qual m’identifico, no ho negaré. -Quins són els teus referents com a polítics gestors esportius? -Tots els que jo he viscut: en Josep Lluís Vilaseca, Enric Truñó, Lolo Ivern, i ara Jaime Lissavetzky, amb una capacitat política brutal. És una persona que aporta al món de l’esport la sistematització del món científic i el seu tarannà cartesià a la planificació. Els èxits no són gratuïts, tot és fruit d’un treball previ, que no és casual. -També vas conèixer l’Albert Batlle... -Sí, és clar, vaig treballar amb ell quan era regidor d’Espor ts a l’Ajuntament de Barcelona.
-Com compagines la teva tasca professional (Madrid) i la teva vida personal (Barcelona)? -Amb molta complexitat. Aquest és un projecte familiar, no pas personal. La decisió no la vaig prendre jo sol. Tinc un nen de 4 anys i una nena de 9 anys, i per tant, és molt dur. Jo no he canviat de feina, sinó de vida. Visc sol a Madrid, a la Residència Blume d’espor tistes, vaig descartar la possibilitat d’anar a viure a un hotel o buscar un altre habitatge. Visc allà perquè si és bo per a un esportista d’alt nivell, ha de ser-ho tant o més per al director general d’Espor ts. Sopo, esmorzo, dino amb ells, amb els 400 esportistes que hi viuen. És una experiència enriquidora des d’un punt de vista personal. En resum: vivint a Madrid on estic vivint, treballant amb qui estic treballant, en un despatx per on passen tots els problemes reals de l’esport espanyol, des de la violència, el dopatge, els bons i els mals resultats, els problemes personals d’esportistes d’alt nivell que de vegades no tenen a ningú més a qui anar a parar o prob-
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 5
Entrevista a...
lemes apassionants de futur de preparar lleis i reglaments que marcaran jurisprudència... Si m’ho pogués permetre, pagaria per ser on sóc, però [tothom riu] he de cobrar cada mes. També he de dir que aquesta és una feina que cada dia me’n queda un menys per continuar on sóc. Per tant, l’he de viure intensament. No sé el que pot passar demà. En el món de la política, com diuen allà, es dispara amb foc real. -El Programa ADO es pot veure afectat per la crisi econòmica? -És possible. De moment, el que era en mans del Govern s’ha aconseguit; així, en el projecte de Londres 2012, amb implicació per a olímpics i paralímpics, les empreses participants tindran els avantatges fiscals com en el cas de Pequín. Però no tenim la garantia que els patrocinadors, quan s’hagi de renovar per 4 anys més ens diguin que hi tornen. -Com promou, el CSD, la pràctica esportiva més enllà de l’elit? -En teoria no hi tenim competències, perquè estan transferides a les comunitats autònomes i algunes als ajuntaments. Però és cert que tenim un projecte estrella en aquest mandat que és el Pla integral de l’activitat física i l’esport, amb el qual volem promoure-la entre els ciutadans i ciutadanes de tot Espanya. Per descomptat, amb les competències que cadascú tingui, però sobretot amb l’objectiu comú de remar tots cap a la mateixa banda. Potser ens toca més un exercici de lideratge i de marcar criteris comuns. El CSD té l’obligació d’ajudar a poder transmetre experiències, coneixements, continguts i idees. -Parlant de coses concretes, la Guia de prescripció de l’exercici
físic,
que s’ha fet a Catalunya, hi ha intenció de traduir-la? -No només hi ha intenció de traduirla, sinó que forma par t de la Comissió d’Esport i Salut i és un dels exemples que el que es farà
serà explicar-la a tot arreu des del CSD conjuntament amb la Generalitat per difondre els beneficis que té. -Quina opinió tens sobre la Llei 3/2008 de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya? -La Llei, sens dubte, és una llei necessària, imprescindible i que, per tant, marcarà una abans i un després en la nostra professió. El que hem de veure és com som capaços d’aplicar-la sense que això impedeixi que absolutament ningú deixi de practicar activitat física perquè es posa en marxa aquesta llei. És a dir, jo no canvio el fet que hi hagi algú que deixi de practicar activitat física perquè hem aprovat una llei. Això voldria dir que alguna cosa s’hauria fet malament. Per tant, ¿la Llei? Necessària, imprescindible, pionera. Ara bé, que aquesta Llei ajudi a fer que la millora de la pràctica sigui evident i sobretot que no freni la situació que tenim ara. -Que la col·legiació sigui obligatòria, que ens equipari a altres col·lectius professionals, consideres que és bo? -Si ha d’ajudar, sí. Com sempre, les obligacions han de venir també per convicció, perquè la gent cregui que no cal que m’obliguin a col·legiar-me, sinó que hi hagi el convenciment que s’han de col·legiar: perquè m’ho crec, sé que m’aporta el que m’aporta, m’és útil per a mi i per a la meva professió. La llei, doncs, és un element que farà també entrar en aquesta visió d’utilitat del mateix Col·legi i no caldrà obligar. -Es pot despolititzar, l’esport? -L’esport en si no està, no hauria d’estar polititzat. Una altra cosa és que sigui necessari i beneficiós per a l’esport que la política, igual que entren altres àmbits en el món de l’esport, hi entri; perquè no és el mateix una política conservadora en el món de l’esport que una política més d’esquerres. Jo no entenc la política de dretes igual que la d’esquerres en educació, i tampoc no
6 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
l’entenc en esport. Per a mi, tothom ha de tenir accés a la pràctica esportiva i facilitar-l’hi; no tothom que pugui pagar-s’ho, solament. -Em referia sobretot a l’equació: esport, èxit, bandera... -Jo crec que quan s’ha polititzat, no ha estat bo per a l’esport. “Polititzar-se”, des del mal sentit de la paraula. És bo que hi hagi polítiques esportives i idees polítiques que marquin cap on s’ha d’anar: si hem d’invertir més en una cosa o en una altra; si hem de fer que l’esport sigui un element de cohesió social i d’integració dels nous ciutadans o que no ho sigui; que la pràctica i la participació de la dona existeixi... Això són polítiques esportives. Per tant, en aquest sentit és indivisible. Ara, quan un partit fa bandera de l’esport com a fet identitari, això pot ser molt perillós per a l’esport; no dic que no sigui beneficiós per a la identitat d’aquell país, però sí que pot ser perjudicial per a l’esport. Per tant, pot arribar a ser un perill. -Espanya és la vuitena potència econòmica mundial... també esportivament? -Des del punt de vista de l’esport professional, segurament. Ara, des de la pràctica de l’activitat física de la ciutadania ja et dic que no; som per sota de la mitjana europea. El gran repte és mantenir on tenim l’esport professional i incrementar i superar la mitjana de la pràctica i l’activitat física, perquè som el país de la UE amb més índex d’obesitat infantil, per exemple; el país amb més sedentarisme, el que més despesa té en sanitat per culpa de no fer pràctica esportiva. Per tant, no som al vuitè del rànquing!
Entrevista a...
-Una de les teves il·lusions seria tenir una medalla olímpica de la ciutadania esportiva? -Una de les meves il·lusions és que la pràctica de l’activitat física sigui vista com una quotidianitat dels mateixos ciutadans. O sigui, l’esport com un element i instrument no solament de cohesió social, sinó de qualitat de vida, salut, educació, etc. I a més a més l’esport professional... -¿Et semblaria estrany que un dia es parlés d’activitat física amb els sindicats? -No. Nosaltres amb aquest Pla integral de l’activitat física hem diferenciat 8 àmbits i un és el de l’esport laboral. Algunes multinacionals ho tenen... Es tracta que facin que els seus treballadors i treballadores practiquin esport. O que arribin a un acord amb una cadena de gimnasos per tenir-hi un descompte. I ja no et dic el que fan alguns països europeus: si l’empresa pot justificar que els treballadors fan activitat física, tenen un descompte de la Seguretat Social; per què? Perquè una persona que fa activitat física té menys hores de baixa anuals. -Des del CSD com es veuen les seleccions catalanes? -És un tema competencial. Ens hem de referir a la Llei, que diu el que diu. És claríssim, no hi ha dubte. -Això Albert Soler ho assumeix... -Per convicció! Abans de treballar al CSD jo ja tenia aquesta opinió. Perquè a més, crec que finalment fem un flac favor als esportistes. És un debat apassionant. Jo sempre dic que la projecció internacional de Catalunya a través de l’esport, com diu l’Estatut, es fa a través de: 1) els esportistes catalans; 2) a través dels clubs; 3) a través dels directius catalans que formen part de federacions espanyoles que els permeten ser en organitzacions europees i internacionals, perquè si no és així no hi poden ser; 4) a través de l’organització de grans esdeveniments
internacionals a Catalunya. Tot això projecta Catalunya a l’exterior; i 5) a mi no em sembla malament que existeixin les seleccions catalanes, dins el marc i l’àmbit en què han d’existir. Però el marc i l’àmbit de la selecció catalana no és representar tot l’esport espanyol en un moment donat en una disciplina. Perquè la Llei, avui per avui no ho permet. Per tant: ¿jo estic en contra que Catalunya es projecti internacionalment a través de l’esport? No, al contrari. Si ja s’està fent: esportistes, clubs, directius, grans esdeveniments són maneres per dir que Catalunya és al món a través de l’esport, com sempre hi ha estat. Però no des d’un punt de vista de forçar situacions que en el fons, el que acaben fent és dur a una situació final en què no tenim un directiu en una federació espanyola, perquè s’ha creat una relació dolenta entre algunes federacions espanyoles i catalanes. Les seleccions catalanes han d’existir, igual que n’han d’existir de basques, extremenyes o de Castella-la Manxa. Ara, aquestes no són les que ens han de representar a nivell de l’Estat espanyol. I Catalunya pot competir contra França? Podrà fer-ho en un torneig diguem-ne no oficial, o amistós... Ara, Catalunya pot repre-
sentar Espanya en una competició...? Ni olímpica ni internacional. No pot competir a nivell internacional en molts esports. En bitlles potser sí. I en corfbol potser també. Però no ho farà mai en atletisme. Perquè també les mateixes federacions internacionals s’han blindat. Per què? Perquè no ho volen. -Quina és l’aportació quantificable de l’Estat via inversions a Catalunya en matèria esportiva? -No sé la quantitat, però et diré que és la Comunitat en què més inverteix l’Estat. És la primera en el rànquing d’inversió... -Per càpita? -Hauria de mirar-ho. Parlo de xifres absolutes. Perquè entre altres coses tenim el CAR de Sant Cugat, que són molts diners. Ara posem 16 MEUR només al CAR de Sant Cugat, per a l’ampliació. I això no ho estem posant en cap altra Comunitat. De totes maneres, no ens pensem, el pressupost del CSD és de 200 MEUR l’any. Té més diners la Comunitat de Madrid en esports, pràcticament, que el mateix CSD. -Això s’arreglaria amb el Ministeri... [rialles generals] -O no, o no. Perquè si et mantenen el
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 7
Entrevista a...
pressupost però et donen més despeses... Però sí, esperem que el Ministeri ho arregli tot. -Com ho té Madrid 2016? -El meu càrrec em permet conèixer de primera mà el projecte i la candidatura, i estic convençut, i així es va demostrar en les puntuacions, que és el millor projecte. Té el 75% de les instal·lacions construïdes, i amb una crisi econòmica com l’actual que afecta el mateix COI, s’ha de garantir que aquelles ciutats a les quals concedeixi uns Jocs Olímpics, no hagin de fer una gran despesa, que tinguin projectes viables. Si Madrid: 1) té el millor projecte des d’un punt de vista objectiu; 2) té el 75% d’instal·lacions construïdes, 3) té una estructura a nivell de l’Estat espanyol, que ja fa uns quants anys que no organitzem Jocs Olímpics, i Espanya ja en sap, d’organitzar-ne, també; 4) té una organització de Madrid 2016 amb grans professionals, de gent que sap perfectament el que es porta entre mans; alguns d’ells, catalans, i que a més a més van ser als Jocs Olímpics de Barcelona... Per tant, no es parteix de zero, hi ha un bagatge i una implicació total i absoluta de l’Ajuntament de Madrid en tots els sentits, de l’Estat, de la Comunitat Autònoma. Hi ha una unitat total i absoluta. Per tant, la confiança és... per què no? -Per cert, estem parlant amb un futur secretari d’Estat de l’Esport en el nou Ministeri que preveu el president Zapatero? -A veure, és molt bona notícia la proposta feta pel president del Govern de creació d’un Ministeri d’Esports. -Perdona... Això estava planificat o va ser una sortida... -Un president del Govern no improvisa. Quan es fa davant de 25 càmeres de televisió, una cinquantena de fotògrafs i una trentena de periodistes de mitjans escrits..., no s’improvisa. Per tant, és un reconeixement a la situació de l’esport a
Espanya. Ara bé, és possible que no hi hagi prou càrrega política perquè hi hagi un ministre i un secretari d’Estat; hi ha ministeris amb ministre sense secretari d’Estat, com Educació o Igualtat. Si només fos un Ministeri d’Esports, a la millor no justificaria prou des d’un punt de vista polític tenir un ministre i un secretari d’Estat. Però l’important no és si jo seré secretari d’Estat o no, l’important és que hi hagi un Ministeri d’Esports, i per a mi, personalment, l’important és que mentre jo sigui allà es faci un Ministeri, en el sentit que un se sent satisfet per poder dir: “jo hi era”. És el mateix: jo en els Jocs Olímpics, hi era. Feia de voluntari, però hi era, i em sentia amb una aportació tan important com la del mateix conseller delegat del COOB. Per a mi, doncs, és molt important ser en aquest projecte, que és col·lectiu, no personal. I com a col·lectiu, el que desitjo és que hi hagi els millors mecanismes per arribar als objectius que ens hem marcat. Amb un ministre? Fantàstic! Amb un ministre que es digui Lissavetzky? Millor, millor! Repeteixo paraules del president Samaranch quan li preguntaven sobre el millor directiu espor tiu a Espanya que hagués conegut; ell va dir: Jaime Lissavetzky. Una cosa és certa, ell no és qui baixa a jugar a tennis, ni va a tirar el triple, però sí, segurament, qui fa que un Nadal jugui amb ganes en uns Jocs Olímpics sense cobrar, perquè no és ATP, i arribi fins a la medalla d’or. O que un equip com la selecció espanyola de bàsquet estigui al 100%, amb els millors, jugant als Jocs Olímpics, quan podrien limitar-se a l’NBA. Això sí que és una tasca política. Per tant, sobre el Ministeri, la vivència de ser-hi per crear-lo és impagable, i el que em pugui tocar a mi, m’és igual; si em donen alguna cosa diferent del que tinc ara, benvinguda serà. I si em diuen que s’ha acabat, perquè el projecte canvia de rumb i he de tornar cap a Barcelona..., doncs els meus fills n’estaran molt contents.
8 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
-Un català a Madrid, quina és la vivència, les sensacions? -Jo em sento cuidat, mimat, en tot moment ajudat i a gust en aquesta ciutat. Sempre he dit que si hagués de viure en un lloc que no fos Barcelona a l’Estat espanyol, triaria Madrid. Enganxa, la ciutat està esplèndida, preciosa, és una ciutat que en 15 anys ha fet una evolució, com a ciutat, brutal... Jo en tot moment em sento respectat i fins i tot moltes vegades, més des que saben que sóc català. Pel fet de ser català us diria que encara més. Aquesta rivalitat esportiva pel futbol, en altres nivells no solament no existeix, sinó que no els agrada, a la gent de Madrid, sentir dir d’un català que no s’hi sent a gust. Per això encara s’esforcen un punt més del que a la millor es poden esforçar amb un extremeny o amb un andalús. Per tant, no només hi estic encantat, sinó que a més ho explico.
ALBERT SOLER Nascut el 27 de febrer de 1966, està casat i té dos fills. Llicenciat en CAFE per l’INEFCBarcelona, té un Màster en Gestió Pública. És funcionari de carrera de l’Ajuntament de Barcelona, en el qual entre el 1999 i 2005 va serne el director d’Esports. També ha estat director gerent de l’Institut Barcelona Esports i el director del Pla estratègic de l’esport a la ciutat de Barcelona. Fins a l’abril de 2008 va ser gerent del sector de Cultura, Educació i Benestar de la Ciutat Comtal. EL TEST Tren o avió? AVE! Nit o dia? Dia. Nord Sud? Nord. Clubs o seleccions? Clubs. Un desig esportiu... Que continuïn els èxits espanyols al nivell que tenim avui dia. Una data... El 5 de maig del 2008. És el dia que vaig entrar a treballar al CSD. Un nom. Mercè.
Altes • INEFC-Barcelona • INEFC-Lleida
• Universitat de Vic • URL-Blanquerna
benvinguts i
• Altres
SILLA CASCALES,
HUGUET RODRÍGUEZ,
GÓMEZ GÓMEZ,
BARGALLÓ TORRES,
BENAVENT SANCHÍS,
VILANOVA SOLER,
Diego
Monica
Juanjo
Francesc
Javier
Anna
• 4002
ANDRIES,
Gheorghe
• 12571
• 5392
• 5854
• 12541
• 12569
• 12570
GUILLAMET MARTÍNEZ,
RIERA IGLESIAS,
ANDREU MONTSERRAT,
CARLES BOVÉ,
MANRESA BELTRAN,
Marc
Alex
Marc
Berta
Catalina
• 12572
• 12573
• 12574
• 12575
• 12576
MATEO GARCÍA,
DOMINGO SALDAÑA,
ARTERO HINOJOSA,
CLUA ARMELLA,
FARRÉS ROSÓN,
GÀNDARA TOLSAT,
Enrique
Laia
Lidia
Lluís
Josep
Marian
• 12577
• 12578
• 12579
• 12580
• 12581
CUQUET PRESTA,
SUBIRANA,
MALLOL SOLER,
SÁNCHEZ GONZÁLEZ,
CATALÀ ANTÚNEZ,
GALÁN,
Roser
Carles
Albert
Héctor
Jordi
Bruno
• 12584
• 12585
• 12586
• 12587
• 12588
• 12582
• 12602
RIUS OLLOS,
GÁLVEZ GÓMEZ,
VALENCIA ANGULO,
SEGURA MUÑOZ,
HICENO GONZÁLEZ,
PARRA VIOL,
Jaume-Joan
Jordi
Fabricio
Jordi
Raul
Miguel A.
•12603
• 12604
VALVERDE BERGEL,
OJEDA CRUZ,
BUSCÀ,
José Tomás
M. del Mar
Bernat
•12609
•12610
10 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
• 12605
• 12611
• 12606
• 12607
• 12608
APEOYO CARRANCO,
ROMERO ALCALDE,
SELLÉS BAIGET,
Francisco
José Raúl
Mar
• 12612
• 12613
• 12614
Altes
benvingudes!
VALLEJO LEÓN,
LEBRON RIVERA,
BREAL VILA,
NOMALES BECERRA,
FARRÉS LLONCH,
ARAGONÈS TRIADÚ,
Sandra
Toni
Yosvani
Silvia
Jordi
Pau
• 12615
• 12616
• 12617
• 12618
• 12619
• 12620
PRADELL LÓPEZ,
GIMENO CATALÀ,
HERAS OJEA,
RUIZ LLACH,
INSAUSTI MARTÍN,
CARMONA POMADA,
M. Dolors
Rebeca
Matilde
Frederic
Gorka
Virginia
• 12621
• 12650
• 12651
• 12652
• 12653
• 12654
FUNES BOTIA,
GIL DEL RIO,
PÉREZ PÉREZ,
FRANCO SOLA,
BARRERO BORRÀS,
DAÑOBEITIA BUSTILLO,
Alejandro
Albert
Elena
Marc
Oriol
Jesús
• 12655
• 12656
• 12657
• 12658
• 12659
• 12660
GRÀCIA NUEVO,
OLIVEROS MUÑOZ,
OLLÉ GATELL,
PORRAS CANTARERO,
TORNER BALLESTEROS,
SUBIRANAS BRUGUERA,
Xavier
Gloria María
Júlia
Laura
Albert
Oleguer
GARCÍA BALAGUER,
NAVARRO SERRES,
MARTÍNEZ DÍAZ,
CORDERAS IBARZ,
MIRALBELL RIERA,
HILENO GONZÁLEZ,
Benjamín
Rafel
Eduard
Frederic
Jordi
Ivan
• 12661
• 12667
•12662
• 12668
• 12663
• 12669
• 12664
• 12670
• 12665
• 12700
• 12666
• 12701
MAYO RODRÍGUEZ,
AGUILERA TARRAGÓ,
FONTRODONA BATLLE,
NIUBÒ SOLÉ,
ARAGÓN POLONIO,
DE JUAN BARDÉS,
Enric
Elsy
Ferran
Joana
David
Andreu
• 12702
• 12703
• 12704
• 12705
• 12706
• 12707
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 11
Altes
CUBÍ TUDÓ,
GARCÍA LLUFRIN,
GONZÁLEZ FARRÉ,
SANTIDRIAN BOU,
CONDIS EDO,
TENIENTE SERRA,
Marta
David
Jordi
Anna
Sergi
Raimon
• 12708
• 12709
• 12711
• 12712
• 12713
• 12714
VIDAL JORBA,
FERRIOL FLUXÀ,
BOSCH BRILLAS,
ROJO ASENSIO,
GARAYOA PÉREZ,
PETIT PEDROL,
Joan
Gabriel
Sergi
Alberto
Alba
Mireia
• 12715
• 12716
• 12717
• 12718
• 12719
• 12743
MIQUELEZ CORTÉS,
PUNSET SUÑÉN,
MAYO VILÀ,
FERNÁNDEZ CURRIUS,
BENITO PADRÓ,
URBANO TORRENT,
Jorge
Alba
Judit
Elisabet
Isaac
Albert
• 12744
• 12745
• 12746
• 12747
• 12748
• 12749
SÁNCHEZ VAN DER ESHOF,
CENTELLAS BERGARECHE,
LÀZARO GARCÍA,
GARGALLO CANALS,
BARCELÓ TORRECILLAS,
MARTÍNEZ BENAGES,
Saskia
Anna
Francesc
Judith
Genís
Sonia
• 12750
• 12751
• 12752
• 12753
• 12754
• 12755
MUÑOZ FONS,
VILLARÓ AMILL,
LACAYO VIDAL,
SAKETOS CANDELA,
ALONSO LLOPIS,
TRIBAU RIERA,
David
Judit
Cristina
Sol de Plata
M. Josep
Jacint
• 12756
• 12757
• 12758
•12759
• 12760
• 12761
COMELLA MANUBENS,
MASNOU BARRERA,
GEONA SALAET,
VALLS ROMERO,
MURILLO GARCÍA-GIL,
TORTOSA LÓPEZ,
David
Gemma
Toni
Veronica
Rafael
Antonio
• 12762
• 12779
12 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
• 12780
• 12781
• 12782
• 12783
Altes
COLOMAR TORRES,
UNGERER CLAVERIA,
MONGUILLOT HERNANDO,
MARTÍ LLOMPART,
MARINI FRANCO,
BADIA ROSAS,
Toni
Diana
Joan
Joaquim
Elisabet
Anna
• 12784
• 12786
• 12787
• 12788
• 12796
• 12797
PÉREZ BUSQUETS,
DÍAZ LOSQUIÑO,
BALADA GENÉ,
SESPLUGUES HERVÀS,
LORENZO CARCASÓ,
PONS MOLINER,
Marc
Toni
Anna
Christian
Xavier
Belén
• 12798
• 12799
• 12800
• 12801
• 12802
• 12803
MONELL DONISA,
BERNAL RIU,
SOLER COS,
MASCORT DEL RINCÓN,
FARIAS TORBIDONI,
RAMA GARCÍA,
Elisabet
Mireia
Berenguer
Xavier
Estela Inés
Antonio
• 12804
• 12806
• 12807
• 12808
•12809
• 12810
VILASECA ABRIL,
LÓPEZ RUANO,
GUTIÉRREZ MORENO,
BES VIDAL,
ARUMÍ ROTA,
LÓPEZ CARITG,
Paula
Evaristo
Lara
Miquel
Jordi
Elsa
• 12811
• 12812
• 12813
• 12814
• 12815
• 12829
LOMEÑA SERRANO,
CASALS CABALLÉ,
AMORÓS ROMAGOSA,
MORENO VIDAL,
GONZÁLEZ PIEDRA,
HORTA VILERT,
Juan Carlos
Marta
Laura
Aniol
Jordi
Jordi
•12830
• 12831
• 12832
• 12833
ANTÓN SACANELL,
PARDELL MARCO,
CORTÉS CAVA,
CABO GIL,
Ana
Andrea
Lluís
Juan Martín
• 12836
• 12837
• 12838
•12839
• 12834
• 12835
INNESS RAMOS,
GUTIÉRREZ BASSAS,
Graciela
Montserrat
• 12842
•12843
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 13
Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials • • • • • • • • • • • • • • • • •
ESTUDI MONTSE PLADEVALL: Streching Global Actiu COL·LEGI DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA: descompte en formació FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris FUNDACIÓ BARCELONA OLÍMPICA: descompte en cursos i altres activitats GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: descompte en seminaris, jornades i congresos. www.gedo-formacion.com UNIVERSITAT POMPEU FABRA-IDEC: 10% descompte en el Master de direcció i gestió de l’esport. www.idec.upf.edu INEFC: descompte especial en els cursos d’estiu i cursos monogràfics INSTITUT BARCELONA ESPORTS-AJUNTAMENT DE BARCELONA: descompte especial Jornades Educació i Esport INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA: descompte en cursos i màsters. www.sofrologia.com PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos POLIÈDRICS SL: cursos de formació. www.poliedrics.com UNIESPORT-BCN (UAB): descompte en postgraus, cursos i seminaris. www.uniesport-bcn.com UNIVERSITAT DE GIRONA-AULA 3: descompte en activitats formatives UNIVERSITAT DE BARCELONA: descomptes en activitats formatives UNIVERSITAT DE VIC: descompte en activitats formatives URL-BLANQUERNA: descompte especial en masters, postgraus i cursos WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte
• ASISTED-Associació per a la integració i salut de les persones grans i amb dependència. Gratuïtat en fer-se soci i tarifes especials d’assistència sanitària domiciliaria per als familiars dels col·legiats. www.asisted.com • BANC DE SABADELL-ATLÀNTICO: subvenció de 60 registre nous col·legiats. TecnoCredit. Solucions financeres exclusives per als col·legiats: regal directe per obertura de compte, exempció de comissions, tipus d’interès reduïts. Més informació: 902 323 555, www.tecnocredit.com
• FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials • FISIOESSÈNCIA: 10% de descompte en naturopatia, fisioteràpia, massatges, pilates, entrenaments personals i correcció postural. www.fisioessencia.com • FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d’esquí i snowboard. www.freemountain.com • GHTHOTELS: 10% allotjament. www.ghthotels.com • IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny llocs web. www.idg-grup.com/idg-web • INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: condicions especials. www.icrcat.com • INSTITUTS ODONTOLOGICS: condicions especials. www.ioa.es • LLIBRERIA CASELLES: 15 % de descompte llibres i preu especial temari MAD oposicions. 10% material oficina. www.caselles.com • QUALITY SPORT 10: gestió i esdeveniments esportius empresarials. 10% descompte. www.qualitysport10.com • RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descomptes especials cololegiats. www.grupoelements.com • ROGLES AVENTURA: 10 % descompte. www.rogles.org • TORNASOL AVENTURA: descompte del 10% en paquets d’activitats de tardor-hivern. www.tornasol.com ocortes@xtec.net
• ARTIC NEWS: subscripció a la revista gratuïta. www.articoutdoor.com • ATLAS SPORT CONSULTING: consultoria en management esportiu. www.atlas-sport.com • BIOIBERICA: subscripció gratuïta a Rendimiento Articular. www.bioiberica.com
Més informació: www.coplefc.com
APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU! Serveis als col·legiats La RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d’una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevol incidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.). La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T’enviarem ofertes de feina d’empreses privades i també informació sobre l’oferta pública d’ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d’interinatge i oposicions. L’ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines, contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant de qualsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar. La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l’activitat col·legial i d’aquelles notícies que afectin els professionals de l’activitat física i l’esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió. • Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques, subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió. • Revista Española de Educación Física , editada pel Consejo General de Colegios de España. FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats del món de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...). PREMIS i AJUTS • Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.). • Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.
Com col·legiar-se Fes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment. • • • •
Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf) Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*) Fotocòpia DNI (compulsada*) 3 fotografies
* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs de compulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.
On som? Seu central: COPLEF DE CATALUNYA c. Provença 500, entresol 4a 08025 Barcelona Tel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 13 coplefc@coplefc.com www.coplefc.com Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h divendres de 10 a 14h.
Delegació a Girona: c. Emili Grahit, 13, entresòl 17002 GIRONA Tel.: 972 219 086 girona@coplefc.com
i
Delegació a Lleida: Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma) 25007 LLEIDA Tel.: 973 223 232 lleida@coplefc.com
Delegació a Tarragona: c. Sant Francesc, 14, 2n 2a. 43002 TARRAGONA Tel.: 977 221 096 tarragona@coplefc.com
Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008 Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, aprovada el dia 23 d’abril de 2008 (DOGC 5123 del 2.5.2008)
El Registre Oficial de Professions de l’Esport de Catalunya El Govern va aprovar el dia 29 d’abril passat la creació del Registre Oficial de Professions de l’Esport de Catalunya, al qual s’han d’inscriure les persones no col·legiades per poder exercir les professions esportives previstes en la Llei de l’exercici de les professions de l’espor t, aprovada al Parlament de Catalunya el 16 d’abril de 2008.
Us comuniquem que s’ha publicat el Decret 68/2009, de 28 d’abril, pel qual es regula el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya. Seguint l’ar ticle 8 de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’espor t, s’ha creat el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, ja que es determina l’obligació que exercir les professions de l’esport regulades, a més de complir els requisits generals, cal estar inscrit en l’esmentat Registre oficial o, si escau, ser membres del col·legi professional corresponent, és a dir, el COPLEFC.
Qui ha de registrar-se? Més concretament, han de registrarse obligatòriament en el Registre oficial de professionals de l’esport: • Mestres en Educació Física. • Tècnics superiors en animació d’activitats físiques i esportives. • Tècnics en conducció en activitats fisicoesportives en el medi natural. • Tècnics esportius i tècnics esportius superiors de la modalitat esportiva corresponent (o titulacions de l’ECE en període transitori).
• Titulacions federatives d’abans del període transitori. • Persones amb certificat d’habilitació, acreditació o validació. D’altra banda, recordem que s’han de col·legiar obligatòriament al COPLEF de Catalunya: • Llicenciats en Educació Física o Ciencies de l’Activitat Física i de l’Esport. Per conèixer el procediment d’inscripció al registre visiteu la pàgina web de la Secretaria General de l’Esport <www16.gencat.cat/esport/>.
Els professionals de l’esport no col·legiats s’han d’inscriure en el Registre oficial per poder exercir la professió.
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 15
Activitat del Col·legi
La SGE impulsa una nova xarxa per potenciar l’esport femení català El Govern ha fet una aposta formal per al foment de l’esport femení amb la creació d’un grup de treball que amb les seves aportacions “contribueixi a fer un pas endavant en la pràctica, l’excel·lència i el lideratge de l’esport femení de Catalunya”. El COPLEFC, representat per la nostra gerent, Alèxia Pérez, també en forma part. La primera reunió del grup de treball va tenir lloc el dia 27 d’abril, mentre que el 30 de juny passat es va dur a terme la tercera trobada. Més informació: <esportidones.cat>
Creus de Sant Jordi En l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi, màxima distinció nacional que atorga la Generalitat de Catalunya, enguany van ser distingits del món esportiu, Josep-Manuel Corrales Recasens (president del conegut servei de missatgeria MRW) per la seva presidència del grup Corrales d’empreses esportives, i la Unió Espor tiva Sant Andreu, el conegut club de futbol amb les quatre barres a la samarreta.
Humor
Companys catedràtics Després de molts anys sense cap convocatòria, tal com vam informar en el número 14 del Docusport-La Revista, el Departament d’Educació va concovar un concurs de mèrits de catedràtics, la qual cosa havia de facilitar l’existència de catedràtics en Educació Física. Val a dir que la llista definitiva es va publicar a: Resolució EDU/3527/ 2008, de 20 de novembre (DOGC 5267 de 27/11/08), la qual va ser corregida per la Resolució EDU/344/2009, d’11 de febrer (DOGC 5323 de 20/02/09). Després d’haver repassat la llista dels nous catedràtics, us donem a conèixer els companys que han nous catedràtics d’Educació Física. Enhorabona!
Àngels Soler Villa Diego Silla Cascales Pilar Ponts Geis Carolina Buendía Surroca Carles Jardí Pinyol Regina González Cervetó Cinta Galiana Lassat Francesc Castellví Marzo Alba Bosch Meda Juan Carlos Borràs Parrado Josep Cambra García Montserrat Roure Niubò Roma-Maria Pérez Peidro Montserrat Tamarit Morales
En l’entrevista d’aquest mateix número se’ns parla de la internacionalització de l’espor t català. Albert Soler recorda que una via important és l’organització d’esdeveniments de rang internacional. Doncs bé, després d’un any i mig de feina, arran de l’aposta del Ple de l’Ajuntament tarragoní per l’organització dels Jocs del Mediterrani del 2017, el Comitè Olímpic Espanyol ha reconegut la candidatura. A partir d’ara vindrà la difusió internacional, el 2010 la presentació del dossier de la candidatura pel COE al Comitè Internacional del Jocs del Mediterrani i una visita d’una comissió d’avaluació d’aquest organisme internacinoal, i finalment el 2011, després de l’informe final d’avaluació de la candidatura, l’elecció de la seu definitiva per als XVIII Jocs del Mediterrani. Us mantindrem informats.
Activitat del Col·legi
Formació per als col·legiats Durant el curs que ara ha acabat, des del Col·legi s’han dut a terme diversos cursos de formació que han estat tot un èxit d’acollida. De fet, el curs titulat Programació didàctica de l’Educació Física va superar totes les expectatives, raó per la qual se’n va haver de fer una segona edició. A més d’aquest, però, els altres cursos han estat aquests: Tècniques de comunicació oral i El temari de l’Educació Física. En total, han estat 195 els assistents als diversos cursos, gairebé amb una mitjana de 50 alumnes. Són dades, sens dubte, que fan pensar en l’encert dels continguts, com també de la proposta globalment, és a dir: professorat, plantejament organitzatiu (referit al lloc d’impartició i els horaris oferts), a més de la incorporació d’eines telemàtiques de suport i seguiment. Per
últim, cal no oblidar –tot confirmant la seriositat dels cursos– que tots tres han comptat amb el reconeixement
del Departament d’Educació, concretament de la Direcció General d’Innovació, com a mèrits de l’assistent.
Les oposicions com a fita Certament, la presentació al concurs oposició que de moment anualment convoca el Departament d’Educació per formar part del cos docent continua sent del màxim interès per als col·legiats, a fi d’afrontar la cita amb les màximes garanties possibles. De fet, el conjunt dels tres cursos s’han integrat en un paquet complementari. I és que cal no oblidar que si el curs de Programació didàctica de l’Educació Física té com a objectius conèixer el marc normatiu actual de la LOE respecte del currículum de l’àrea l’Educació Física en l’ensenyament secundari i el batxillerat, elaborar una programació didàctica per a un curs escolar de l’ESO i/o batxillerat i una unitat didàctica coherent
amb un context determinat i en relació amb la programació anual, el curs referit a Tècniques de comunicació oral facilita eines pràctiques per poder preparar millor tant la defensa de la programació didàctica com la lectura del tema, i finalment, el curs sobre El temari de l’Educació Física dóna formació als assistents pel que fa a les diverses maneres de preparar-lo i així poder trobar la forma més adaptada a les particularitats individuals per afrontar les exigències del procés selectiu. Esperem que el curs que ve puguem continuar oferint aquesta eina de millora professional per als nostres companys, i només resta agrair la col·laboració dels diversos professors: la Dra. Eloïsa Llorente,
el Dr. Josep Cabedo, i Josep Antoni Ignacio, tots evidentment companys col·legiats, que respectivament van assumir cadascun dels cursos. Agraïment que fem extensiu a l’INEFC Centre de Barcelona, en el marc de la col·laboració existent amb el COPLEFC.
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 17
Activitat del Col·legi
Assemblea General, la cita renovada Un any més, cap a final d’hivern és el moment d’obrir les portes a tots els col·legiats per donar a conèixer amb la trobada personal el pols real del Col·legi en tots els aspectes: projectes realitzats, estats de comptes i previsions futures, o potser millor podríem dir-ne reptes amb il·lusions renovades. Tot això i encara més va donar de si el matí del dissabte 28 de febrer. Perquè l’acte va servir igualment per fer uns merescuts reconeixements: en primer lloc, mostrar l’agraïment per la representació del COPLEFC a les terres gironines duta a terme al capdavant de la delegació territorial pel nostre company Pep Pujols, a més de la seva activa dedicació durant tots els anys que ha estat membre de la
Junta de Govern. La seva feina no ha estat debades, i bé podem dir que acaba amb un molt bona notícia per a aquelles contrades, com és la impartició també a Girona de la llicenciatura. Tot seguit el reconeixement va ser per als col·legiats jubilats, que cedeixen el seu testimoni en mans més joves; i igualment, es va dur a terme precisament el reconeixement als expedients acadèmics més brillants de les diverses universitats que imparteixen la llicenciatura. I encara vam poder conèixer personalment els fotògrafs guanyadors del Concurs Fotogràfic, als quals se’ls va lliurar una ampliació de la seva obra, a més dels premis en metàl·lic corresponents. 1
2
3
4
Finalment, com és habitual, la trobada va acabar amb una distesa conversa de tothom amb tothom a peu dret i brindant per les fites assolides respectivament; d’una banda, per la llarga trajectòria professional dels jubilats, que s’han guanyat el benaurat descans després de la seva longevitat laboral; d’una altra, per les expectatives d’unes trajectòries que s’inicien i ho fan amb una dedicació excel·lent tal com reflecteixen les seves qualificacions acadèmiques, tot esperant que el seu saber es traslladi a l’activitat professional en una millor qualitat d’exercici de la professió sigui en el vessant que sigui; i, finalment, acostantnos si no entrant de ple en el terreny artístic, per revelar les bondats i els valors de l’activitat física captades en situacions quotidianes o excepcionals, però en qualsevol cas amb una voluntat notarial que ens aporta un document valuós, tot acumulant peces que amb el temps es van revaluant i revaluant com a imatge gràfica del nostre àmbit professional.
1) Francesc Reig fa lliurament a Pep Pujols de la fotografia dels 25 anys del COPLEFC en agraïment a la seva trajectòria a Girona i a la Junta de Govern. 2) Les guanyadores del Concurs Fotogràfic amb el diploma acreditatiu. 3) Els col·legiats jubilats que van ser homenatjats en aquesta darrera assemblea. 4) Un moment del balanç de l’any 2008; d’esquerra a dreta: Santi Siquier, Francesc Reig, Jordi Ticó, Bernat Gaya i Alèxia Pérez.
18 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
Activitat del Col·legi
Nova trobada amb la secretària general de l’Esport Tal com reflecteix la imatge, el passat 14 de juliol la secretària general de l’Esport va rebre el president Francesc Reig, i diversos membres de la Junta: Pere Manuel, Jordi Tico (autor de la fotografia) i Bernat Gaya. Només volem deixar constància que les relacions són molt fluides i permeten la màxima col·laboració institucional en tots els temes que es plantegen.
Nous membres de la Junta del Col·legi En la Junta de Govern del passat 17 de gener van incorporar-se a la Junta de Govern: Joan Galí com a vocal i Bernat Gaya assumint les tasques de secretari. Igualment, van renovar el càrrec Carmen Ercilla, Agustí Larumbe i Santiago Siquier. L’enhorabona a tots i donem la benvinguda als nous companys en tasques de govern.
Gestió
El congrés de gestió número 1 a l’Estat
cita obligada per a propietaris i directius de clubs.
PREN NOTA: Centre de Convencions de l’Hotel AB Skipper Barcelona, 11 i 12/novembre/2009
Amb el lema “Fitness is Business”, per quart any consecutiu Wellness & Sport Consulting (GEDO) organitza el Congrés Internacional de Gestió i Màrqueting Esportiu. Enguany compta amb la col·laboració del patrocini d’algunes de les empreses més importants del sector del fitness, com Precor, Pavigym, Ojmar, UP Quality Fitness Clubs, Instalaciones Deportivas XXI, Gym Factory... I com en edicions anteriors, el Congrés donarà cabuda a diverses àrees de la gestió empresarial: estratègia, màrqueting i captació, fidelització, pricing i models de quotes, lideratge i gestió dels recursos humans, etc.
Així, a més d’analitzar el sector del fitness i de compartir indicadors claus en la gestió dels clubs, el Congrés es caracteritza per la participació d’alguns prestigiosos ponents d’altres sectors, que sens dubte apor taran una visió innovadora d’aquestes empreses. Val a dir que en edicions precedents, l’esdeveniment ha comptat amb una mitjana de més de 200 professionals del fitness, la qual cosa l’ha convertit en la trobada de gestió més important de nivell estatal i una
A hores d’ara s’està tancant el programa definitiu, però de moment ja hi han confirmat l’assistència, entre d’altres: Hans Muench, director d’IHRSA per a Europa; Raúl Peralba, president de Positioning Systems i coautor del best-seller Diferenciarse o morir; Domènec Biosca, professor d’EADA i president de l’associació de directius d’empreses turístiques; Jil van Eyle, creador del Teaming i assessor personal de l’entrenador de futbol Frank Rijkaard; Pablo Viñaspre, gerent de Wellness & Sport Consulting. Per a més informació Tel: 93 456 09 45 info@gedo-formacion.com www.gedo-formacion.com
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 19
Tesi doctoral
La competició esportiva a Primària Autor: Joan Estrada Aguilar, col·legiat 4614 Títol: La competició esportiva a les classes d’educació física de l’etapa primària: el seu tractament com a mitjà educatiu Direcció: José Tejada Fernández Lloc i data de lectura: UAB, 2008
La competició és un tema controvertit, difícil d’entomar i que genera un debat intens en els professionals de l’EF i l’esport. Com a professionals de l’EF hem d’emprendre actuacions de recerca del coneixement i d’anàlisi de la competició esportiva present a les nostres classes, hem de conèixer què s’està fent a l’escola amb el fenomen de la competició i hem de saber com els docents podem progressar en la presa de decisions didàctiques que millorin la utilització de la competició. Tanmateix, és un fenomen complex d’analitzar, ja que es tracta d’un tema relacionat amb diversos aspectes: psicològics, pedagògics, sociològics, esportius... La finalitat de la investigació es fonamenta en l’anàlisi dels aspectes educatius de la competició en l’activitat física i l’esport. L’elaboració de la tesi té com a base respondre una pregunta principal: quin ha de ser el tractament educatiu que el fenomen de la competició esportiva ha de tenir a les classes d’EF de l’etapa primària? I per fer-ho es parteix d’uns objectius generals: • Fer una anàlisi sobre el tractament de la competició esportiva en les classes d’EF per conèixer les aportacions de la competició esportiva en l’educació. • Conèixer l’opinió que tenen els mestres d’EF, els infants i persones expertes en educació sobre el fenomen de la competició esportiva.
• Conèixer diferents aspectes de la competició esportiva en relació amb el perfil del professorat i dels infants. • Elaborar una proposta de criteris pedagògics per a la millora del tractament de la competició esportiva com a mitjà educatiu. La recerca parteix d’una descripció teòrica del fenomen de la competició esportiva en les classes d’EF mitjançant una anàlisi de diverses perspectives relacionades amb la temàtica investigada i fent referència a autors que han estat rellevants en el tractament de la competició esportiva o en aspectes que s’hi relacionen. La competició es tracta des dels vessants sociològic, psicològic i des d’un altre més específicament pedagògic referent a l’EF i l’esport escolar. En el marc aplicat de la recerca es combina metodologia quantitativa mitjançant qüestionaris a una mostra de 1.149 infants de Primària i 171 mestres d’EF, i també metodologia qualitativa mitjançant entrevistes a persones expertes de l’Estat espanyol sobre educació i esport i grups focals de discussió sobre l’objecte d’estudi. S’analitzen diferents categories proposades en la recerca: aspectes positius i negatius de la competició esportiva, problemes per a l’aplicació, influències socials, paper dels mestres, tractament del resultat, de les normatives i dels conflictes, entre d’altres. Fruit de les conclusions de cada font d’informació i també dels resul-
20 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
tats obtinguts en la triangulació de dades, es conclouen unes propostes d’actuació en què s’ha de basar el tractament de la competició esportiva a les classes d’EF: • Aconseguir un clima adequat per satisfer les necessitats lúdiques i emocionals dels infants, en què el fet de guanyar no sigui ni el primer ni l’únic objectiu. • Cercar, innovar i utilitzar formes molt diverses de competir adaptables a diferents nivells, edats i necessitats específiques, tant físiques com motivacionals. • Aplicar les normes de l’esport escolar d’una manera modificada, flexible i dinàmica, tot cercant el màxim de participació independentment del nivell d’habilitat dels infants. • No negar el resultat per poder aprendre a guanyar i perdre. Utilitzar principalment el resultat de la competició com a indicador per motivar cap a la superació personal. • Cedir protagonisme a l’alumnat per utilitzar estratègies pedagògiques comptant amb la seva opinió i per tendir a millorar la capacitat d’autogestionar-se. • Assolir un protagonisme més elevat del professorat d’EF per poder incidir en les activitats esportives extraescolars. • Millorar els canals d’informació en l’intercanvi d’experiències de competició esportiva entre els centres educatius i professorat.
Educació
L’Educació Física per competències El nou plantejament de l’Educació Física (EF) que ve determinat per la Llei orgànica d’Educació del 2006 i la Llei d’educació de Catalunya, tot just aprovada pel Parlament, marca a tots els docents de l’àrea una manera renovada d’afrontar l’EF. CARLES JARDÍ PINYOL*
El plantejament que fa la Llei dels nous processos d’aprenentatge, basat en el concepte d’intel·ligència múltiple del psicòleg nord-americà Howard Gardner (1983), ens porta cap a la concepció que la persona ha de desenvolupar-se per competències. La Llei emmarca les vuit competències: la comunicativa, la matemàtica, l’artística i cultural, la digital i el tractament de la informació, la d’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal, el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. Totes, adaptades a l’edat cronològica i madurativa de l’alumne, haurien d’estar incorporades des de cada àrea o matèria. I sabent que des de cada una s’hi pot incidir d’una manera més o menys específica. Per descomptat que el fet que l’alumne tingui assolida una competència vol dir que no n’hi ha prou que hagi estat treballada des d’una sola vessant, totes les àrees hi han hagut de contribuir. La competència s’aconsegueix des de totes les visions. Ara, doncs, és el moment d’aplicar l’EF per competències. I aquest plantejament, nou per a molts professionals, suposa en
No s’ha d’oblidar que l’EF ha de treballar d’una manera prioritària per a la promoció de la salut. canvi una continuïtat en la manera de fer de molts altres docents que històricament han utilitzat el sentit comú i han interpretat l’EF com una eina més per al desenvolupament integral de l’alumne. La normativa, d’altra banda, marca a l’àrea d’EF els quatre àmbits d’actuació: l’activitat física i l’entrenament, l’expressió corporal, la salut i l’oci. El fet d’aconseguir autonomia per ser capaç de millorar la pròpia condició física (competència: l’autonomia i iniciativa personal), adquireix el seu màxim valor quan l’alumne accepta la pràctica de l’exercici com a benefici, també per a la salut i com a temps de lleure. Disposar d’una actitud corporal (l’autonomia i iniciativa personal, i el coneixement i la interrelació amb el món físic) correcta per poder realitzar qualsevol gest quotidià sense risc de lesió, és
22 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
un aspecte transversal i interdisciplinari. Si no disposem d’una estratègia comuna entre tots els professors que eduquem un mateix alumne, poc s’hi podrà fer. Així, des del professor de matemàtiques, que pot incidir sobre la posició asseguda de l’alumne, fins al d’EF, que en treballarà la musculatura, passant per tots els altres, ens hi hem d’implicar. De la mateixa manera que la competència matemàtica (espaitemps, càlcul mental, plantejament i resolució de problemes, etc.) també hauria d’estar estratègicament treballada a classe d’EF. El coneixement del cos propi i de les seves possibilitats, la fisiologia de l’esforç i el funcionament del cos propi, els mecanismes de respiració i irrigació sanguínia, els coneixements sobre dieta i alimentació, el consum, les vergonyes i la por, el coneixement de l’entorn socionatural, les pràctiques culturals, la importància social de certes manifestacions d’activitat física, etc., són només alguns exemples de tractament interdisciplinari que connecten les competències bàsiques amb altres àrees i disciplines. Des d’aquesta perspectiva, no s’ha d’oblidar que l’EF ha de treballar d’una manera prioritària per a la promoció de la salut, en la línia que indiquen els estaments (Departament d’Educació, Secretaria General de l’Esport i Departament de Salut) i els seus programes. Per tant, com indica l’inspector, professor i especialista Xavier Chavarria (2003), la funcionalitat de l’EF passa per davant del domini estricte de qualsevol habilitat física i, així, l’EF ha de vetllar per tal que l’alumne adquireixi els mecanismes, els aprenentatges i les bases que li permetin en tot moment de la seva vida poder valer-se amb eficàcia en el seu dia rere dia. Això vol dir conèixer la importància de la salut per damunt de tots els altres àmbits, així com les competències que s’hi relacionen, amb una prioritat per sobre de les altres.
Educació
Les fites genèriques del moviment, d’altra banda, han d’apuntar cap a l’autonomia i les relacions personals. En aquest sentit, adquireix una importància real un bon treball sobre la comunicació, la col·laboració, l’oposició, l’acceptació de la diferència cultural, la coeducació, etc. No solament el joc i l’esport s’encaminen sobre aquestes fites, sinó que també l’expressió corporal adquireix una importància màxima. Tot sota el paraigua del component socioafectiu. La nova Llei dóna peu perquè en la docència de l’EF es doni més rellevància a la responsabilitat de l’alumne per tal de facilitar un camí correcte cap a poder ser un bon ciutadà. Els estils d’ensenyament, doncs, haurien d’anar cap a la participació de l’alumne i la seva implicació, tot transferint la responsabilitat del professor cap a l’alumne. En aquest sentit, l’EF és un bon instrument per contribuir a l’adquisició de les competències relacionades amb el tractament de la informació, la presa de decisions i la resolució de problemes.
Nous objectius Els objectius de l’aprenentatge i domini de les habilitats motrius i les tècniques esportives que tant han caracteritzat l’EF dels darrers temps, ara poden canviar, i aparèixerhi un nou paradigma. Ara, l’esport esdevé sobretot un mitjà de relació social i d’aprenentatges d’actituds ciutadanes. Des d’aquells professionals que mecanitzaven tècniques específiques allunyant l’alumne del sentit del joc o l’esport, fins als docents que utilitzaven el joc pel joc com a fi en si mateix, tots hem patit l’atomització de la pràctica esportiva que ha contribuït ben poc a l’assoliment dels aprenentatges específics. Sabem, però, que cal un cert domini per poder-se desenvolupar correctament en un esport i poder-ne gaudir. Cosa que ens porta cap a la problemàtica dels mínims en l’administració de les hores lectives. Pel que fa a l’avaluació, els alumnes han de poder prendre part
activa en la valoració dels processos d’aprenentatge individuals i col·lectius, com a procés formador en què el professor esdevé un mediador i un facilitador dels aprenentatges. D’aquesta manera, l’alumne hauria de prendre consciència de les seves millores, tot adquirint una imatge ajustada de les seves possibilitats. Així com també l’avaluació adquireix una funció autoreguldora de la planificació del treball. Sabem que sense la intencionalitat, sense l’interès i sense la implicació tant del professor com de l’alumne, pocs avenços podem esperar. Aquest és un fet prou rellevant en la situació sociològica d’avui dia que no està lliure de situacions complicades.
* Carles Jardí és inspector d’Educació, de l’Àrea d’EF, Serveis Territorials del Departament d’Educació a Tarragona i col·legiat 3834.
Verònica Valls, Lideratge
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 23
Salut
Efecte de la suplementació amb nucleòtids sobre esportistes sotmesos a exercici extenuant L’exercici físic extenuant s’ha associat clàssicament a estats d’immunosupressió i, en conseqüència, a un risc més alt d’infeccions, especialment del tracte respiratori superior. Després de l’exercici extenuant, els recomptes de limfòcits decauen, la proliferació de cèl·lules T es redueix dràsticament i la concentració d’IgA en saliva és baixa.
S’ha demostrat que en situacions d’estrès immunitari la suplementació dietètica amb formulacions de nucleòtids és essencial per mantenir la resposta humoral i cel·lular del sistema immunitari.
Objectiu de l’estudi L’objectiu d’aquest estudi és avaluar si el consum regular d’un complement nucleòtid (InmuneActive®), que conté una fórmula exclusiva de nucleòtids (Imunil®), desenvolupat per Biobérica, millora la capacitat de resposta immunitària d’esportistes sotmesos a exercici extenuant.
Autors: 1 J. A. CASAJÚS D. MARTÍNEZ-PUIG2 D. SÁNCHEZ3 J. I. AGUILÓ3 A. ANEL3 J. M. LOU4 C. CHETRIT2 (1) Dept. Fisiatria i Infermeria. FCCSYD Universitat de Saragossa. (2) Bioibérica S.A. Barcelona (3) Dept. de Bioquímica i Biologia Cel·lular, Facultat de Ciències. Universitat de Saragossa (4) Dept. Farmacologia i Fisiologia. FCCSYD Universitat de Saragossa
Característiques de l’estudi Compliment de bones pràctiques clíniques Compliment de criteris Passclaim: - Doble cec - Randomitzat - Controlat amb placebo - Aprovat per CEIC - Monitorització externa - Anàlisi estadística externa Resultats presentats al 14 Congrés Anual del Col·legi Europeu de Ciències de l’Esport (Oslo, juny de 2009). Metodologia Es planifica un estudi d’intervenció nutricionial randomitzat i doble cec, en què intervenen 20 esportistes dividits en dos grups (n=10), que reben respectivament una dosi de 600 mg/dia del producte placebo o de la formulació de nucleòtids durant un període de 32 dies.
24 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009
Salut Abans de començar la suplementació, tots els esportistes van ser sotmesos a una prova d’esforç fins a l’esgotament, utilitzant un cicloergòmetre (Ergoline 900) al 7080 %VO2màx durant més d’una hora. Després de la primera prova, tots els esportistes van consumir els productes assignats durant 32 dies i van repetir la prova d’esforç. Abans i després de cada prova d’esforç es van recollir mostres de sang per analitzar la proliferació de limfòcits in vitro, perfil i recompte limfocitari, i perfil bioquímic. Resultats Els resultats de l’estudi van demostrar que la suplementació amb InmuneActive® millora significativament la capacitat de resposta immune d’individus sotmesos a estrès físic.
Percentatge de variació en índex de proliferació de limfòcits totals
A: Limfòcits totals (suma de CD4+ i CD8+)
B: CD4+: Limfòcits T adjuvants (la seva funció és dirigir i regular la resposta immunitària segregant citocines)
ÍNDEX DE PROLIFERACIÓ DE LIMFÒCITS % variació postexercici
Proliferació de limfòcits -Tal com està descrit en la bibiografia científica, l’exercici extenuant provoca una reducció en l’índex de proliferació de limfòcits. -En la prova inicial, els dos grups van presentar una reducció en la proliferació de limfòcits totals com a resultat de l’exercici extenuant (CD4+ i CD8+). En la prova final, després de 4 setmanes de suplementació amb els productes experimentals, es pot observar com en el grup placebo continua havent-hi una reducció en la proliferació de limfòcits, mentre que en el grup tractat amb InmuneActive® la reducció no es manifesta, malgrat haver fet la mateixa prova d’esforç que el grup control. Alhora apareixen diferències estadísticament significatives en la resposta de CD4+ (p<0,01) i una tendència a la resposta de limfòcits totals (p=0,07).
C: CD8+: Limfòcits T citotòxics (la seva funció és destruir cèl·lules infectats segregant citotoxines, perforines i granzimes)
D: índex d’acceptació subjectiva (percepció de millora)
El 75% dels participants que prenen el producte detecten milloren en el seu rendiment (menys refredats, més vitalitat dormint menys, millor recuperació després de l’exercici, etc.). Conclusions La suplementació oral amb InmuneActive® a individus sans sotmesos a estrès durant un període de 4 setmanes provoca una millora en la funció immunitària que resulta en un millora del salut i de la vitalitat.
Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com
Estiu 2009 / DOCUSPORT • La Revista 25
Bibliografia
Autor: Piti Pinsach Títol: Guía imprescindible de electroestimulación Editor: Pio García Edicións Any d’edició: 2009
El llibre del nostre company Piti Pinsach fa una detalla explicació dels avantatges que suposa tenir un electroestimulador per a qualsevol persona, independentment de l’edat i de l’objectiu que tingui marcat. El text vol ser molt il·lustratiu, raó per la qual es presenten fotos ben aclaridores de la manera com s’han de col·locar els elèctrodes, juntament amb una sèrie de consells específics. Pel que fa a les aplicacions pràctiques, combinades o no amb exercici voluntari, han estat garantides per recerques sobre: disminuir el percentatge de greix i reduir el perímetre de la cintura; augmentar la força, el to i la massa muscular; millorar la velocitat i la força explosiva; incrementar la flexibilitat; millorar la resistència muscular; tècniques innovadores com l’electroposturologia; el
tractament d’amiotròfies i del dolor. Aquests objectius, tal com destaca l’autor, es poden aconseguir amb una planificació de vuit setmanes i amb l’ajut d’una àmplia bibliografia que s’ofereix al final de les pàgines. El llibre s’adreça tant a professionals (fisioterapeutes, entrenadors, professors d’educació física, tècnics en exercici físics, esportistes...), com també per a usuaris que vulguin conèixer què hi diuen les darreres investigacions i com aconseguir qualsevol benefici estètic, de salut o de rendiment esportiu amb l’electroestimulació. Només resta indicar que el canal de venda és el mateix Piti Pinsach, aprofitant les possibilitats actuals que acosten els autors de textos tècnics als seus lectors/clients. Els interessats, doncs, poden adreçarse a piti.pinsach@compex.info.
Autor: Mauro Valenciano Títol: El entrenador y el equipo Editor: Paidotribo Lloc i data: Barcelona, 2008
El nostre company col·legiat Mauro Valenciano ens presenta aquest llibre d’esport. Però, com ell mateix ens diu: no és ni una biografia d’un esportista famós, ni un llibre estrictament tècnic, ni un manual per aprimar-se, ni la història d’un club celebrant el seu aniversari. És un llibre que revela el funcionament dels grups esportius en edat escolar, així com una filosofia que podríem arribar a desenvolupar plegats entrenadors i esportistes, dirigents i famílies. Hi ha un pregunta cabdal que el llibre tracta de respondre: com es construeix un mateix com un bon entrenador? L’autor presenta el text com un globus sonda als entrenadors, als directius, als esportistes i a les famílies per enunciar-los algunes possibilitats de l’esport en edat escolar quan es pren de manera compromesa i seriosa. Cal organitzar ara un saber transformador per entendre millor de
què van els grups, què són els rols i com es construeixen els projectes en què el desig dels esportistes és el motor del procés, i no pas els capricis o gustos dels adults. Aquells que estan al costat dels entrenadors, potser es demanen: com podem relacionar-nos amb ells i ajudar-los en la seva feina d’educar? Com es construeix un entrenador que sigui competent? Com cal ajudar perquè els joves entrenadors aconsegueixin fer rutllar l’equip i puguin sentir-se bé ells mateixos en relació amb la concepció i l’evolució del seu propi projecte com a tècnics? En el llibre es revelen algunes de les estratègies de l’autor per dirigir grups, i també il·lustra amb exemples pràctics i experiències possibles abordatges gràcies a l’experiència esportiva. El fet d’entrenar esportistes joves està farcit de possibilitats i capbussars’hi resulta un viatge apassionant. Això i molt més és el que es pot trobar a El entrenador y el equipo. Aprendiendo a ser un buen entrenador de formación, un llibre transgressor i amanit d’idees i propostes per entrenar en esport en edat escolar.
RECORDA! Si ets col·legiat, publicarem la ressenya del teu llibre 26 DOCUSPORT • La Revista / Estiu 2009