Albalat de la Ribera - Benicull de Xúquer - Corbera - Llaurí - Polinyà de Xúquer
Projecte de dinamització Juvenil Més enllà de
POLÍTIQUES JUVENILS
nº 0 | Desembre2010
ELS JOVES PRENEN LA PARAULA
Les polítiques juvenils es defineixen com aquelles
primer lloc l interès subjectiu, coincidint la proposta
Resulta problemàtic parlar de la juventud en sentit abstracte. Donada
orientacions o directrius que regeixen les actua
amb les idees o ideals dels membres de la mateixa.
la diversitat de grups diferents i dispars, no existeix una joventut
cions destinades a l'anàlisi global del fet juvenil.
En segon lloc que aparega en la proposta una
com a unitat col.lectiva, sino joves.
satisfacció soci-afectiva, és a dir, que l acció facilite Habitualment, les polítiques juvenils s'han centrat
el reconeixement social i reforce la pertenència a
Encara que definir la joventut és una cosa complicada, podem dir
bàsicament a donar alternatives a les àrees de
un col.lectiu. I finalment, la percepció de rentabilitat,
que és una etapa de la vida on persones de diferents edats tenen
ocupació, emancipació, habitatge, voluntariat o
és a dir, que la proposta siga útil per al participant.
característiques comunes i necessitats per cobrir. En qualsevol cas,
temps lliure. I en aquest sentit la participació,
la joventut és un període de crisi, de transició i de canvi. Un periode
com fet diferenciador, ha estat i és la pedra en
Com segona acció, el jove, ha de saber participar,
en constant evolució, afectat per la progressió de la societat i que,
el camí de les administracions locals.
cosa que vol dir que el beneficiari estiga format
per arribar a l'etapa adulta, passa per una sèrie de camins que
en els coneixements, capacitats, habilitats i des
afecten a l'educació, les relacions socials, els comportaments sexuals,
La participació no és una finalitat en si, sinó un mitjà.
treses necessàries per a prendre part, per a
la incorporació al mercat laboral, etc.
No es pot participar en abstracte sinó en una cosa
intervindre en la consecució dels objectius.
concreta. La participació sempre fa referència a un
El comportament dels joves té importants efectes en la cultura i la
objecte o a un objectiu: prendre part o intervindre
També en aquest cas hem de considerar tres eixos
transformació dels valors i costums de la societat. És per això que
en una activitat, en una tasca, en la consecució d un
formatius, la formació per a la tasca, la formació
des de la institució educativa, els municipis i l'Associació de Mares i
objectiu, en la realització d un projecte, etc.
per a la comunicació i la cohesió grupal que
Pares d'Alumnes s'ha volgut donar veu als joves, posant en valor les
contribuirà a l'enfortiment de les relacions entre
seues capacitats i reafirmant el seu poder de participació i implicació
En el cas del Centre de Dinamització Sucro Jove,
membres, i la formació per al funcionament
en la societat. Considerar a les noves generacions la força motriu de
els joves tenen la possibilitat de participar en tots
organitzatiu.
la societat, genera maneres de veure que ens impulsen cap al progrés
els nivells de decisió, i les comissions de participació
cultural, social i econòmic.
juvenil s utilitzen com a metodologies de
Finalment, el jove, ha de poder participar, ens
participació, les quals marcaran tres condicionants
referim a que l'organització faça possible la pos
Sucro Jove suposa per a ells, a més, un espai participatiu de trobada,
per a que existisca aquesta acció. En primer lloc,
sibilitat de participació efectiva, el que vol dir que
reflexió i interacció directa, on posar en comuna els seus interessos
el jove, ha de voler participar, i per això aquesta
el beneficiari, participe clarament en totes les
i viure una experiència d'aprenentatge col·lectiu a tots els nivells, on
acció ha de motivar al beneficiari potenciant en
parts de la programació iprojecció de les accions.
el molt que han de dir és escoltat.
ES TRENQUEN LES BARRERES TERRITORIALS. EL PROJECTE DE LES ARRELS DE LA COMARCA La exposició les arrels de la comarca és la primera de les iniciatives que planteja el Centre de Dinamització Sucro Jove dins de la seua programació anual.
del centre, membres de l AMPA i la nostra dinamitzadora juvenil, seleccionaran els millors per a ser exposats en totes les localitats implicades al projecte.
El projecte dóna a conèixer els recursos patrimonials més significatius i representatius de la comarca, i mostra les semblances entre els municipis que la conformen. D aquesta manera, es consegueix crear espais compartits en l'imaginari col·lectiu i s'estimula el reconeixement dels seus orígens i els sentiments d'identitat i arrelament a un territori.
Pots informar-te als principals canals de comunicació per a saber les dates i els espais de exposició. Busca ns en Tuenti: Sucro Albalat de la Ribera
La proposta ha inclòs un taller de fotografia digital on es participants, durant quatres sessions, s han acostat a la pràctica fotogràfica, mostrant, a través de la instantània, el valor i la rellevància dels espais ambientals i urbans que ens envolten, i la responsabilitat que totes i tots tenim en la seua conservació i protecció. En l última jornada, els participants, han realitzat una visita guiada pels principals indrets de les localitats dels seus companys per a dur a terme una sessió pràctica de tot allò aprés. L últim pas d aquesta iniciativa és el concurs exposició que es celebrarà en aquestos dies de Nadal. De tots els treballs fotogràfics dels participants, el jurat format per la direcció
SOM PUNT D INFORMACIÓ JUVENIL (PIJ) L etapa juvenil es caracteritza per el conjunt de transformacions que es produeixen des de molts punts de vista. En aquest constant conjunt de canvis, el jove ha de trobar la manera d'adaptar-se, buscant la informació necessària per poder salvar les problemàtiques que apareixen.
però per aconseguir aquest tipus d informació, la de qualitat, ens trobem amb la dificultat dels llenguatges tècnics o de la burocràcia administrativa que, en moltes ocasions, creen un canal de comunicació jeràrquic, en el que ens basem simplement en traspassar informació.
En aquest moment ens podem preguntar quin tipus d informació consumeixen els joves i en quins espais es troba, I per altra banda, quins són els diversos canals de comunicació - informació. La resposta no es senzilla, els joves es comuniquen amb altres joves, consumeixen informació als medis de difusió massiva, i fins i tot podem trobar-nos amb interlocutors informatius com un famós cantant, un presentador televisiu, o un dels seus actors favorits. Tots aquestos canals es barregen amb els que podem considerar formals: els centres educatius, les administracions públiques i les famílies.
Per tant, la missió d un servei d aquestes característiques ha d entremesclar l obligació dels poders públics a donar informació veraç per a que tots els ciutadans, amb l adaptació a les característiques específiques que té el col·lectiu al que ens dirigim. I per això podem dir que la informació juvenil, com a política social, permet la connexió directa amb les necessitats dels joves, orientant-los sobre les qüestions que els preocupen i, en definitiva, donar resposta a les seues necessitats millorant la seua qualitat de vida.
No obstant això, en la majoria d ocasions,els espais comunicatius es caracteritzen per la poca fiabilitat, ampliació de temàtiques, formulació de valors, i precisió de la informació,
Aquest plantejament ideològic es fa realitat amb la creació del Punt d Informació Juvenil Sucro Jove, i amb el reconeixement, el passat 27 de setembre, per part de l Institut Valencià de la Joventut del servei d informació juvenil.