Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer nº 18
juliol 2012
Entrevistem a... MILA, corredora triatló Quant començares a practicar triatló? Que et va motivar?
Fa més de quinze anys que vaig a nadar a la piscina municipal de Sueca, i he adquirit una técnica prou depurada per a sentirme a gust a l’aigua. També vinc completant durant tres anys seguits, totes les nits, la famosa volta al poble, la del colesterol junt amb el meu marit, i a pas llauger: entre 5,5 i 6 km/h, començant a correr d’una farola a l’altra, i parant. Poc a poc he anat allargant les carreres a la farola segona, i a la tercera, i així, sense adonarm’en, he pogut allargar la distancia de la cursa. Tot aixó sumat a la il·lusió del endemoniat grup de dones que nadem juntes a la piscina, va fer que acceptara participar a la Cursa Nadalenca de Sueca al 2010. I, d’ahí, el intentar el triatló de la Dona a València el darrer 10 de Setembre. Tan sols em mancava entrenar una mica amb bicicleta, pero no hi mirava cap dificultat, perque la bici de la que dispose es vella, pero molt llaugera i té unes rodes apenes més grosses que un dit. Totes estes circumstáncies son el motiu del meu triatló, a més de tractarse del de la Dona, el de l’acció protesta contra el maltracte de génere. Segueixes algún pla d’entrenament? Cuides la teua alimentació?
Menge de forma molt senzilla, i entrene també molt senzillament, pero a diari: - natació a la mar, d’estiu i quant el temps i els vents ho permeten: 300 m. de tres a quatre vegades, en una anar i vindre des-de la riva a la boia flotant, o a la piscina coberta de Sueca a l’ hivern. - bicicleta al terme de Polinyà, una o dos vegades al día, dos voltes pel camí del cementeri fins la Sequia del Rei, a la dreta cap a la Font, tornant al poble pel camí de Benicull... i una vegada més: +/- 10 kms., ... i tot seguit sense descans...
- cursa a peu pel mateix camí pero acurtant per l’Alberell, travessia al camí de Benicull per a tornar al poble una vegada: +/-3 kms. A la natació faig servir l’estil crawl, més rapid que quaselvol altre. Amb bicicleta em limite a capbussar-me mirant al manillar, i li done corda als pedals tant fort i depressa com puc. A la cursa a peu intente fer cada 400 o 500 m. unes series de velocitat de 50 m., respirant profundament per oxigenar-me al maxim després de cada serie. Recentment he introduit unes variacions per a les cames com la de correr de quant en quant de punteta de peus, o al pas de “doma jerezana” per a l’elasticitat i l’elegancia del desplaçament en carrera. Després, a estirar cames i esquena. Per lo que es la meua alimentació, es molt llaugera també: 70 % de verdures i fruites. La resta es composa d’arrós, pastes italianes, ou, pernil i formatge. Però lo més important: al mati, per a desdijuni, em prenc un all tallat a trocets tragat directament amb l’ajut d’un got de aigua amb llima, un grapat de baies de goji, tres mitjes nous i tres atmeles en cru, tres rosquetes de pa torrat amb confitura i un iogur. Com veus l’activitat esportiva, especialment la femenina al poble?
Llevat de la “ruta del colesterol” i algun passeig pel terme, poc d’esport es practica per part de les dones a Polinyà, pero m’agrada saber que unes quantes fémines polinyanes freqüenten el gimnás, unes altres, com jo, van a la piscina, i unes poques més surten a fer curses a peu o amb bici. Haig de