P olinyà
de
X ú que r
info
NOSALTRES ESTEM PAGANT LA CRISI
g e n e r 2 0 11
Encara no ens hem recuperat de la ressaca del primer paquet d’ajustos i de la reforma laboral i ja ens han presentat el segon. El Govern de Zapatero amb una política pròpia de la dreta, de fet la majoria de les iniciatives eren propostes de Rajoy, continua desmantellant poc a poc l’Estat. Aquest Govern s’ha plegat a les demandes del mercat i a la dreta econòmica donant l’esquena a tots els treballadors i treballadores. Al llarg de la legislatura, el govern començà la seua lluita contra la crisi eliminant l’Impost sobre Patrimoni, això era el 2008. Aquesta mesura significà que deixaven de pagar els que més tenien. Penseu que sols recuperant aquest impost es generarien uns ingressos de 2.200 milions d’euros, és a dir, 200 més que el que representa la congelació de pensions i l’enduriment de les condicions per a la pensió parcial que vindria després. Precisament, la penúltima mesura que prengueren va ser reduir el salari dels treballadors públics, eliminar el xec-bebé, restringir les prestacions de la dependència i la congelació de les pensions en el 2011. Després vingué la reforma laboral que desencadenà amb la vaga general del 29-S. Així que l’executiu pretén recuperar els diners que ha condonat als més rics amb reduccions a la classe treballadora. El darrer 1 de desembre el president anuncià un altre paquet de mesures. En total nou iniciatives que suposen rebaixes fiscals per a les pymes, privatitzacions parcials d’aeroports AENA i Loteries de l’Estat, i el final de l’ajuda de 426 euros destinada, fins ara, als aturats i aturades que havien esgotat la seua prestació. L’eliminació d’aquesta ajuda a les persones sense prestació ni
subsidi provocarà que moltes famílies passen de la situació límit en què viuen a una altra pitjor. Ací, al País Valencià, la retirada d’aquesta ajuda afectarà a vora 25.000 persones que actualment cobren eixa ajuda i que d’ací a febrer augmentarà perquè li sumarem tots aquells treballadors i treballadores que perdran el seu lloc de treball o deixaran de percebre la prestació. A més a més, el govern de Zapatero ha incomplit les condicions amb les quals s’aprovà aquesta ajuda amb el recolzament d’Izquierda Unida. El compromís era mantindre aquesta ajuda mentre l’atur no baixara del 17% i actualment està per damunt del 20%. Segons l’executiu es tracta de mesures per incentivar a les empreses perquè creen treball, però la realitat és que les taxes d’atur continuen augmentant i sols s’ha perjudicat a la classe treballadora. El que està clar és que els rics cada vegada són més rics i els pobres més pobres. I, per si de cas, el vicepresident Rubalcaba ens adverteix perquè “ens anem fent a la idea” que el 28 de gener el Govern aprovarà la reforma de les pensions. I això ens fa tremolar. Al final sembla que la culpa del dèficit la tenim els treballadors i treballadores o, millor dit, els aturats i aturades. Al cap i a la fi són els que més esforços estan fent per pagar-ho. Ara més que mai l’esquerra és necessària i imprescindible, no podem deixar que hipotequen el nostre futur i el nostre país.