P olinyà
de
X ú que r
info
NOSALTRES ESTEM PAGANT LA CRISI
g e n e r 2 0 11
Encara no ens hem recuperat de la ressaca del primer paquet d’ajustos i de la reforma laboral i ja ens han presentat el segon. El Govern de Zapatero amb una política pròpia de la dreta, de fet la majoria de les iniciatives eren propostes de Rajoy, continua desmantellant poc a poc l’Estat. Aquest Govern s’ha plegat a les demandes del mercat i a la dreta econòmica donant l’esquena a tots els treballadors i treballadores. Al llarg de la legislatura, el govern començà la seua lluita contra la crisi eliminant l’Impost sobre Patrimoni, això era el 2008. Aquesta mesura significà que deixaven de pagar els que més tenien. Penseu que sols recuperant aquest impost es generarien uns ingressos de 2.200 milions d’euros, és a dir, 200 més que el que representa la congelació de pensions i l’enduriment de les condicions per a la pensió parcial que vindria després. Precisament, la penúltima mesura que prengueren va ser reduir el salari dels treballadors públics, eliminar el xec-bebé, restringir les prestacions de la dependència i la congelació de les pensions en el 2011. Després vingué la reforma laboral que desencadenà amb la vaga general del 29-S. Així que l’executiu pretén recuperar els diners que ha condonat als més rics amb reduccions a la classe treballadora. El darrer 1 de desembre el president anuncià un altre paquet de mesures. En total nou iniciatives que suposen rebaixes fiscals per a les pymes, privatitzacions parcials d’aeroports AENA i Loteries de l’Estat, i el final de l’ajuda de 426 euros destinada, fins ara, als aturats i aturades que havien esgotat la seua prestació. L’eliminació d’aquesta ajuda a les persones sense prestació ni
subsidi provocarà que moltes famílies passen de la situació límit en què viuen a una altra pitjor. Ací, al País Valencià, la retirada d’aquesta ajuda afectarà a vora 25.000 persones que actualment cobren eixa ajuda i que d’ací a febrer augmentarà perquè li sumarem tots aquells treballadors i treballadores que perdran el seu lloc de treball o deixaran de percebre la prestació. A més a més, el govern de Zapatero ha incomplit les condicions amb les quals s’aprovà aquesta ajuda amb el recolzament d’Izquierda Unida. El compromís era mantindre aquesta ajuda mentre l’atur no baixara del 17% i actualment està per damunt del 20%. Segons l’executiu es tracta de mesures per incentivar a les empreses perquè creen treball, però la realitat és que les taxes d’atur continuen augmentant i sols s’ha perjudicat a la classe treballadora. El que està clar és que els rics cada vegada són més rics i els pobres més pobres. I, per si de cas, el vicepresident Rubalcaba ens adverteix perquè “ens anem fent a la idea” que el 28 de gener el Govern aprovarà la reforma de les pensions. I això ens fa tremolar. Al final sembla que la culpa del dèficit la tenim els treballadors i treballadores o, millor dit, els aturats i aturades. Al cap i a la fi són els que més esforços estan fent per pagar-ho. Ara més que mai l’esquerra és necessària i imprescindible, no podem deixar que hipotequen el nostre futur i el nostre país.
infoEU Polinyà de Xúquer gener 2011
2008 Al principi de la legislatura: Supressió de l’Impost sobre Parimoni i altres reformes
El Govern de Zapatero eliminà aquest impost als més rics i per això deixà d’ingressar uns 1.800 milions d’euros. També proposà altres mesures sobre finançament de xicotetes i mitjanes empreses, vivenda, transport, energia...
2009 Amb la crisi financera: S’aprovà un fons per comprar actius a la banca i avalar les emissions de deute de les entitats. També s’aprovà un programa de despesa extraordinària d’11.000 milions, 8.000 es destinaren a inversions en ajuntaments per sostindre el treball en la construcció. Aquesta mesura generà més dèficit.
2010 Per accelerar la reducció del dèficit presentà un Pla d’Ajust: -Es proposà la congelació de les pensions. -Retallà el sou dels funcionaris i funcionàries. -Es restringiren les ajudes de la dependència i s’elimina la retroactivitat.
Aquestes mesures que es plantegen des del govern del PSOE són antisocials i clarament contràries a l’interès general, ja que en lloc de posar en valor la lluita contra el frau fiscal, i de complir els anuncis d’eliminar els paradisos fiscals, retallar els grans salaris i controlar els grans beneficis de la banca, per superar el dèficit, opta per unes mesures amb què el treballadors i treballadores paguen el dèficit i l’eixida de la crisis fet que generarà més atur al reduir el consum i crear més incertesa. Si recuperem l’Impost de Patrimoni es generarien uns ingressos de 2.200 milions d’euros, és a dir, 200 milions d’euros més que el que representa la congelació de pensions i l’enduriment de les condicions per a la pensió parcial. Amb la reducció de 3 punts PIB en l’economia submergida, representaria un augment de la recaptació fiscal de 10.000 per any, és a dir 4.000 milions més que la reducció i congelació dels salaris dels empleats públics. Amb l’augment de la tributació del 43 al 50% en l’últim tram de l’ IRPF, és a dir el que afecta a les rendes més altes, permet augmentar la recaptació fiscal en 25.000 milions d’euros, 1250 milions més que l’eliminació del “xec-bebé”. Amb les mesures sobre SICAV (Sociedad de Inversión de Capital Variable), equiparació en tributació de rendes de treball i de capital, augment
infoEU Polinyà de Xúquer gener 2011 -S’eliminà el xec-bebé. -Es reduí l’ajuda al desenvolupament. -Es retallà la inversió pública en infraestructures (el contrari que proposaren en el 2009)...
2010 Nou pla d’ajust: -Fi de l’ajuda de 426 euros als aturats i aturades que no cobraven cap prestació ni subsidi. -Més orientadors -Rebaixa fiscal per a les pymes -Privatització d’AENA i Loteries de l’Estat, són les empreses públiques que més beneficis -Privatització d’agències de col·locació...
de la tributació de les societats financeres i de les empreses que cotitzen en Borsa o que sense cotitzar tenen més de 250 treballadors, taxes sobre transaccions en borsa, increment de recaptació de l’IVA per l’ús en consum de bitllets de 500€ i reduccions de l’església catòlica, Casa Reial i retirada de les tropes d’Afganistan, es poden conservar els 6.000€ del programa d’inversions públiques i, fins i tot, incrementar-ho substancialment. La disminució dels salaris alts en el conjunt de les Administracions Públiques seria equivalent a l’ajust que es demana a les CCAA i Ajuntaments. Si aquestes institucions ho centren en això, es compliria el compromís. Ara més que mai l’esquerra és necessària i imprescindible, no podem deixar que hipotequen el nostre futur i el nostre país.
I què fa el govern del PP de Camps amb totes les competències tranferides? Res de res. Dir que son els millors i endeutar-se en coses no prioritàries. Llevar-se la culpa de damunt donant-li-la a Zapatero sense proposar res (perquè ells farien el mateix).
La crisi que la paguen els que la provocaren
infoEU Polinyà de Xúquer gener 2011
No sigues innocent!
El Govern amaga la veritat quan parla de la reforma de les pensions públiques. El Govern diu que és inevitable augmentar l’edat legal de jubilació als 67 anys (encara que ho diga que ho fa amb flexibilitat) No és cert. Espanya és un dels països d’Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos) i propera a l’edat legal. El Govern diu que l’augment de l’esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma. No és cert. És veritat que hi haurà més pensionistes, però també és veritat que hi hauran més cotitzants i amb cotitzacions més altes. El problema no és demogràfic, sinó de voluntat política. Es poden cotitzar els contractes que estan en l’economia submergida, es pot evitar que les dones guanyen un 30% menys que els homes i, per tant, cotitzen menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d’Europa), es pot fer cotitzar les beques ( la major part són contractes laborals encoberts) es poden elevar les cotitzacions màximes (la base més alta són 3.198€/mes; a partir d’ahí ja no es cotitza més).
El Govern diu que la despesa en pensions és molt alta. No és cert. En 2011 gastarem en pensions contributives al voltant del 10% del PIB. En 2040, el 14%. Avui n’hi ha països com Itàlia que ja gasten eixe 14 %. França gasta ja el 12%. Les nostres pensions mitges són de les més baixes d’Europa i el nombre de pensionistes comparat amb la població també és dels més reduïts. Fins i tot en períodes de crisi com l’actual i amb 4’5 milions d’aturats, la seguretat Social té superàvit i el Fons de reserva està augmentant fins aconseguir els 70.000 milions d’euros.
en un 6%) i l’augment dels anys de còmput per determinar l’import de la pensió dels actuals 15 anys a 20 ó 25, significa que tots cobrarem pensions més baixes (entre un 5 i un 10% menys) perquè els salaris més antics eren més baixos.
El Govern diu que les mesures que es prenen ara són per consolidar el sistema i garantir les pensions del futur. No és cert. La realitat és que les mesures que es prenen tenen l’objectiu de reduir les pensions i així ho expressa el Govern amb el compromís contingut al Pla d’Austeritat enviat per la Comissió Europea. L’augment de l’edat de jubilació significa que tots cobraríem dos anys menys de pensió, amb el consegüent estalvi (que s’estima
Tot això sembla una mala innocentada de cap d’any. Però no ho és.
El Govern diu que defèn el sistema públic de pensions. No és cert. L’ha entregat als mercats, que tenen nom i cognoms. Són els bancs i les companyies de segurs. Es pretén un model assistencial, és a dir, unes pensions públiques mínimes i la resta amb complements dels segurs privats.
Sols la lluita i la mobilització pot impedir que toquen les pensions imposant la seua reforma dins d’un mes.