Albalat de la Ribera - Benicull de Xúquer - Corbera - Llaurí - Polinyà de Xúquer
projecte de dinamització juvenil
nº 1 | Abril - Juny 2011
I ara al SUCRO... El projecte de dinamització Sucro Jove, amb la pretensió de fomentar la participació juvenil en entorns socioculturals, va promoure el taller-concurs “Visions de la Ribera”. La iniciativa es duia a terme com a colofó de la programació del primer trimestre, fonamentada en la responsabilitat cívica. El balanç ha estat molt positiu, doncs els participants van poder adquirir uns coneixements tècnics de fotografia que van aplicar en la captació d'imatges que il.lustraven el patrimoni cultural de la comarca. L'èxit de l'exposició ha posat en relleu la inquietud cultural dels estudiants de l'institut de secundària. Quinze creacions que han contribuït a aprofundir en les arrels del vincle comunitari, forjant un sentiment d'identitat pròpia. Sens dubte totes elles són mereixedores d'especial reconeixement. Des de Sucro Jove volem animar-vos a seguir participant activament en les activitats, perquè vosaltres, joves, continueu sent protagonistes.
La guanyadora del concurs, Sara Castell, ens relata la seua experiència: Vist que m'agrada la fotografia, vaig decidir apuntar-me al curs. Merxe, l'encarregada de preparar activitats juvenils, ens va explicar la definició de fotografia i en què consisteix. Anàrem a visitar alguns pobles de la Ribera Baixa com Polinyà, Llaurí, Albalat, Corbera i Benicull i poguèrem observar alguns monuments i fotografiar les coses que més ens cridaren l'atenció. Alguns exemples són el Riu Xúquer, algunes esglésies, la Font dels Angels (Albalat). Després de fer fotos, Merxe les exposà a l'institut i l'Ajuntament perquè la gent poguera vore-les i votar. Al cap d'unes setmanes em vaig assabentar que la guanyadora era jo. Estic molt contenta i m'agradaria donar les gràcies a totes les persones que m’han votat, a Merxe i a l’IES Sucro que ha fet possible esta activitat. Sara Castell
Taller d’anàlisi de mitjans i animació lectora Amb la intenció de fomentar un coneixement més ampli de la nostra realitat, el projecte de dinamització Sucro Jove està duent a terme la programació d'activitats per al segon trimestre amb la temàtica “Joves a Europa”.
El trimestre finalitza amb l'activitat “Veïns”, un intercanvi virtual entre alguns alumnes del centre i joves irlandesos amb els quals comparteixen alguna cosa més que pertànyer al mateix continent.
Les activitats, que es distribueixen entre els mesos de gener i abril, tenen com principal objectiu ampliar les nostres mires i iniciar la conscienciació de pertinença a Europa d'una manera analítica i judiciosa. “La notícia. Ser crític amb el que ens envolta”, ha estat l'activitat amb la qual s'ha iniciat la programació del trimestre. Un taller d'anàlisi de mitjans de comunicació i animació lectora en el que han participat els alumnes de segon, tercer i quart de l'ESO, i que ha evolucionat en un estudi setmanal que, alguns alumnes voluntaris, han realitzat de les notícies dels principals periòdics nacionals i territorials. Clarament el Sucro inicia el seu esperit més periodístic… haurem despertat alguns talents? El trimestre segueix amb “Què és la Unió Europea?”, presentació expositiva que, a través de set cartells, realitza una detalla radiografia de l'administració comunitària, la seua història, els seus principals assoliments i els seus plantejaments futurs. A més, aquesta exposició es complementa amb els treballs que els alumnes i professors han confeccionat al costat de la dinamitzadora juvenil per a donar resposta a les preguntes: què em suggereix la paraula Europa?, i en què afecten les polítiques de la UE en la meua localitat?
Som Ciutatans Europeus per Anabel González Construir una ciutadania europea és obrir un món de possibilitats, no sols de mobilització laboral, sinó també social i cultural. Fa no molts anys, viatjar per Europa era un luxe: o eres dels que anaves a l’hostal cutre o a l’Hotel; et desplaçaves en autobusos de tercera o en avió classe bussines; el menjar te’l duies de casa o menjaves en bons restaurants autòctons, tot depenia de la teua economia i de les ganes de conèixer el món. Ara, amb un vol “charter” de 20€ estem a Londres, París o Milà en menys de dues hores i s’allotgem via “edreams” en hotels de 4 estreles per no més de 30€. Abans començàvem a estudiar les llengües estrangeres en 6é. Amb 12 anys teniem el nostre primer contacte amb altres sons i cultures; i solament a partir dels 16 podiem gaudir d’una beca ministerial que ens duia al país estranger durant una xicoteta estada d’un mes. Evidentment, això era possible si obtenies totes les valoracions suficients per a tindre les qualificacions i els mèrits desitjats per a guanyar-la. Avui els nostres alumnes estudien una primera llengua estrangera en 1er o màxim 3er de primària i tenen l’opció de fer una segona llengua estrangera a partir de 1er d’ESO. És a dir, quan tenen 15 ó 16 anys, estan preparats per a eixir per la gran Europa sense despentinar-se, parlant dos llengües estrangeres i la pròpia, permetent-los una ampla relació amb els nostres veïns. I no anem a contar ací el que s’estalvien en comptes i en diners, ja no tenen que saber el preu de la moneda d’Itàlia, de França o Alemanya. Ni fer els càlculs del poder econòmic del país. El fet de posseir una moneda única ens facilita l’intercanvi i finalment, tenir les mateixes lleis que ens protegeixen, fa de nosaltres viatgers del món tranquils i somrients.
Amb tot això, pareix que hem aconseguit ser ciutadans europeus, però què implica realment, a banda de viatjar lliurement? Conèixer més de prop i respectar altres cultures ens ha permès valorar-les i apreciar-les dins dels seus contextos, eliminant prejudicis i sentiments d’oposició que pensàvem tenir d’altres països. Viatjar sense fronterers ni físiques ni lingüístiques elimina les barreres i homogeïnitza els aspectes culturals de la convivència, fent-nos sentir membres d’una família global. Estudiar i treballar tenint tots les mateixes possibilitats canvia la idea de l’emigrant que tenia un gran component negatiu, ja que abans s’anava fora exclusivament per necessitats econòmiques i mancança de possibilitats als seus països d’origen, per una visió més ampla i cosmopolita. Encara queden moltes barreres que tombar i mentalitats que canviar, però a poc a poc estem lluitant per aconseguir-ho. És veritat que les crisis econòmiques no ajuden a fer els avanços desitjats però, justament per aquest motiu, cal formar-se i demostrar-nos que les migracions són possibles en bones condicions. No cal oblidar que, el millor d’eixir de casa és aprendre a valorar la cultura pròpia el més objectivament quan es torna a ella, i ens ajuda a fer dels nostres països un lloc millor encara per a viure.
nº 1 | Abril - Juny 2011
Projecte de dinamització Juvenil
Des de l’Oficina de Dinamització per Merxe Montaner Al bulletí “0” parlarem de les tasques de la dinamitzadora per a fer realitat el projecte “SUCRO JOVE”, i dins d'aquestes tasques està la seua funció a les localitats. Ja hem començat a treballar a dos pobles, concretament a Benicull i a Llaurí, i una vegada comencem a veure la consolidació dels mateixos, continuarem amb Corbera, Polinyà i Albalat. De moment podem parlar que tant a Benicull com a Llaurí s'han format grups de treball d'alumnes del Sucro. A Benicull ha sorgit el fer una xicoteta revista en la que s'informe als joves dels esdeveniments i s'està gestionant la possibilitat de fer “aeróbic” i una acampada. Mentre que a Llaurí, ja han preparat un cinefòrum que es celebrarà en passar falles, està fent-se un curs de ball modern i s'ha creat un grup de teatre. Ens agradaria deixar clar que les activitats que es fan a cada localitat son compartides, l'ésser humà és social per necessitat i les comunitats modernes ens fan dependre els uns dels altres, pertant hem de buscar l'equilibri i desenvolupar les capacitats individuals per a millora de la societat al mateix temps que poder aconseguir una auto-realització activa en la natura, la societat y la cultura, és per aquest motiu que els aprenentatges es facen en grup i mancomunats. D' aquesta mena volem que entengueu que els cinc pobles som un i que anem tots a una, doncs tots junts tenim més recursos per portar endavant el projecte que també es dinamitza des del SUCRO.
Tot esser humà està en constant activitat, però eixa activitat que s'està desenvolupant es pretén que siga formativa. Des del Sucro Jove com ja sabeu portem treballant diferents activitats, al primer trimestre treballarem l'educació cívica amb un taller de fotografia, una excursió i finalment un concurs de fotografia, al segon trimestre estem treballant la ciutadania, on entre tots els alumnes i amb la col.laboració dels tutors hem fet un panel il.lustratiu d'Europa, hem treballat la noticia i finalitzarem amb una taula redona amb un periodista. Tampoc podem oblidar que ja són els alumnes els que estan fent possible que tingueu aquest bulletí a les mans, doncs com veureu són ells els redactors i també els protagonistes, que poc a poc aniran consolidant el bulletí i fent-lo cada dia més seu. No ens cansarem de donar les gràcies a tots aquells que esteu recolçant aquest projecte de futur, doncs no és fàcil començar i de vegades surten inconvenients o conflictes que s'intenten resoldre d'una mena satisfactòria per a tots. Però el que realment farà que funcione és la participació que surt d'entorns democràtics. Quan parlem de participació volem dir col.laborar, prendre part, cooperar tots junts per a aconseguir determinades metes. I gràcies a eixa participació estarem formant la personalitat de l'individu i fent que els nostres alumnes tinguen un major grau de maduresa. Pertant des de la dinamització continuem animant que participeu i col.laboreu, cadascú des del lloc on vos pertoca, tant a pares, mares, tutors, alumnes, equip directiu, polítics i fins i tot col.laboradors.
Grafits, pintades i maneres de dir per Ximo Martínez Es diu que darrere d’un grafit s’amaga un artista, un artista incomprés i apressat. Un artista que busca originalitat en la nit i l’obra a la llum del dia. Dir-li artista a l’autor d’una pintada seria ser molt benvolent, l’heroi de l’esprai qui es manifesta d’una manera tan agressiva, “qui perd les maneres per la raó”, en una paret tan verge i amb intenció de guanyar adeptes per a la seua causa, amb una evidència com la que figura en la fotografia, només podem dir-li maleducat. Buscar la nocturnitat per afirmar el que es pot dir obertament i a la llum del dia, més encara, amb orgull i respecte, la mateixa nocturnitat lleva credibilitat a la certesa. Hem de diferenciar el grafit: inscripció realitzada a la paret o dibuix, dels quals hi ha fins i tot mostres als museus de la pintada que trobàrem al centre “pintada: paraula o frase de contingut social, polític, sexual, escrita en la paret d’un lloc públic”. Solen ser col•lectives, u pinta, l’altre anima no sempre l’autor intel•lectual i el paleta són la mateixa persona, habitualment signen amb sigles AJRB i mai es pinten la seua casa. En estos casos la rèplica en el mateix llenç sol estar també a l’altura i no és estrany trobar-se un munt de rèpliques i contrarèpliques de coses tan absurdes que finalment es queden sense lectors sensats i el resultat finalment no és altre que un missatge brut i intolerant fora de context. Per cert no crec que als 67 em trobe en ganes de contestar aquesta mena d’estupideses.
La fredor de la Matemàtica i l'accés a la universitat per Vicent Granell
Anem a dir-li B1 a la nota de 1r de BAT i B2 a la se 2n de BAT.
La nota de l'expedient es trau fent la mitjana N = B1 + B2 .Aquesta nota val el 60 %. 2 Si S és la nota obtinguda en les proves d'accés en la fase general, aquesta val el 40 %. Després hi ha dos exàmens, E1 i E2 en la fase específica per a pujar nota. Cada nota obtinguda en cadascun d'aquests exàmens es multiplica per 0,1 o 0,2 per a sumar-se a les altres notes. Segons això i aplicant el millor dels casos en la específica (0,2), la nota final queda de la següent manera: NF=0,6·N+0,4·S+0,2·E1+0,2·E2 (1) El nostre centre encara és molt jove per poder saber estadísticament quina diferència hi ha entra la nota de l'expedient i la del selectiu, però un estudi general ens diu que l'alumne sol traure en el Selectiu al voltant del 90% de la nota que té en l'expedient. Anem a abusar una mica d'aquest resultat i anem a posar també que E1 i E2 són el 90 % de la nota N. D'aquesta manera ens queda: S=0,9·NE1=0,9·NE2=0,9·N Si S és la nota obtinguda en les proves d'accés en la fase general, aquesta val el 40 %. Després hi ha dos exàmens, E1 i E2 en la fase específica per a pujar nota. Cada nota obtinguda en cadascun d'aquests exàmens es multiplica per 0,1 o 0,2 per a sumar-se a les altres notes. Segons això i aplicant el millor dels casos en la específica (0,2), la nota final queda de la següent manera: NF=0,6·N+0,4·S+0,2·E1+0,2·E2 (1)
El nostre centre encara és molt jove per poder saber estadísticament quina diferència hi ha entra la nota de l'expedient i la del selectiu, però un estudi general ens diu que l'alumne sol traure en el Selectiu al voltant del 90% de la nota que té en l'expedient. Anem a abusar una mica d'aquest resultat i anem a posar també que E1 i E2 són el 90 % de la nota N. D'aquesta manera ens queda: S=0,9·NE1=0,9·NE2=0,9·N
B1 + B2 I com N = B1 + B2 , ens queda N F= 1,32 · 2 2 Si d'aquesta última fórmula aïllem B2, obtenim la fórmula que buscàvem: B2=1,515·NF−B1(2) Anem a veure que significa aquesta fórmula: Un alumne té un 6,7 de mitjana en primer de BAT i vol fer una carrera que demanen un 9,56. Quina nota haurà de traure en segon de BAT? B1=6,7NF=9,56+B2=1,515·9,56−6,7=7,78 La nota mitjana de segon de BAT hauria de ser 7,78. Això, suposant que va a presentar-se als dos exàmens de la prova específica i en la màxima ponderació (0,2). •Un alumne que té un B1=7,1 de mitjana en primer de BAT i vol fer Biologia (NF=10,33) haurà de traure: B2=1,515·10,33−7,1=8,54 en segon de BAT i haver-se presentat a les específiques i traure prop del 7. La següent taula mostra els resultats que dóna aquesta fórmula per als diferents valors:
Nota de tall de la carrera Nota obtinguda en 1r de BAT
L'altre dia vaig sentir un alumne que li deia a un altre “Bé, almenys ho tinc aprovat. Ja estic tranquil”. No sabria dir exactament de quin curs era eixe alumne, però si estava en primer de Batxiller, estava en un gran error. Conformar-se amb un aprovat en aquest curs i estar pensant a fer una carrera, és jugar-se totes les paperetes al fracàs. Sé que és molt dur dir-ho d'eixa manera, però és així. Aquest article intenta fer reflexionar els i les alumnes de primer de Batxiller perquè, abans que siga massa tard, intenten organitzar-se el seu futur. Una cosa que ens diferencia de la resta d'animals és que els humans som capaços d'emocionar-nos. Això fa que aprenguem molt més que ells i a més a més, siguem capaços de transmetre allò que aprenem. Però de vegades les emocions ens juguen males passades. Ens emocionem quan ens imaginem que ens ix la loteria, però curiosament, quasi mai ens coincideix ni tan sols la terminació. És molt bonic dir “Jo vull ser metge” i imaginar-se u que ja ho és, però en la majoria dels casos sabem que la realitat és una altra. Gràcies a la matemàtica podem analitzar de manera freda aquestes situacions. Sabem que és més fàcil que ens caiga un llamp sobre el cap que ens toque la loteria, però si no ens juguem massa diners, sempre és bonic imaginar-nos que ens pot tocar. Però ací no podem fer res, més que temptar la sort. La matemàtica només ens adverteix. En el cas de voler ser metge no depén de la probabilitat. Tot el contrari, tenim nosaltres l'eina per poder canviar el curs dels esdeveniments, però eixe canvi cal fer-lo a temps, ja que quan s'està en segon de Batxiller, en la majoria dels casos és ja massa tard per canviar res. La matemàtica ens va a demostrar de manera crua quina és la realitat, si és que es vol fer una carrera universitària. Per exemple, per al perfil d'alumnat que tenim al nostre centre, si un alumne té 7 o 7,5 de mitjana en primer de Batxiller, no pot fer medicina. Així de clar. Hauria de traure al voltant d'un 11 en segon de Batxiller i això és impossible. Evidentment açò és una estadística, i tota estadística es pot trencar a nivell individual. Si un alumne té 7 en primer i trau un 10 en segon (cosa quasi impossible), li ix de mitjana 8,5. Fins ací no és estadística, és realitat. Ara bé, trencant l'estadística, aquest alumne hauria de traure també al voltant de 10 (més difícil encara) en els exàmens específics, per poder arribar al 12,25 que cal per a fer la carrera de Medicina (8,5+2+2=12,50). I això en el millor dels casos (considerant que es presenta als específics de ponderació 0,2). Com és possible que un alumne en 9 de mitjana en segon de BAT no puga fer Medicina? El problema és la nota de primer de BAT, però en segon ja és massa tard per a fer res. Matemàtica pura i dura. Anem a fer matemàtiques i a traure una fórmula que ens va a simplificar molt aquests càlculs: Sabem que la nota final d'un alumne, després de fer les proves d'accés, es trau de la següent forma:
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
11,0
12,0
13,0
14,0
5 6 7 8 9
2,5
4,0
5,5
7,0
8,5
10,0
11,5
13,0
14,5
16,0
1,5
3,0
4,5
6,0
7,5
9,0
10,5
12,0
13,5
15,0
0,5
2,0
3,5
5,0
6,5
8,0
9,5
11,0
12,5
14,0
-0,5
1,0
2,5
4,0
5,5
8,0
8,5
10,0
11,5
13,0
-1,5
0,0
1,5
3,0
4,5
6,0
7,5
9,0
10,5
12,0
10
-0,5
-1,0
0,5
2,0
3,5
5,0
6,5
8,0
9,5
11,0
Exemples de notes de tall Biologia Biotecnologia Economia Farmàcia Filosofia Història Infermeria Informació i documentació Mestre de primària Medicina Matemàtiques Periodisme Odontologia A.D.E. Física Arquitectura Enginyeria informàtica Belles Arts
10,33 12,50 9,23 10,94 8,30 8,20 12,43 5,65 9,62 12,25 8,59 10,80 11,77 8,50 9,69 10,20 5,85 8,65
Nota necessària en 2n BAT per a obtenir la nota de tall indicada. Les cel·les en verd oscur indiquen que només aprovant 2n BAT ja obtindrien la nota de tall amb aquesta estimació. Les cel·les marcades en verd més clar indiquen que de cap manera es pot obtenir la nota de tall amb aquesta estimació. Com es llegeix la taula: Un alumne/a que haja tret un 7 en primer BAT hauria de traure un 9,5 en segon de BAT si vol fer Periodisme. Cal recordar que les notes de tall es trauen ara sobre 14 no sobre 10 com es feia abans del curs 2009-2010.
nº 1 | Abril - Juny 2011
Projecte de dinamització Juvenil
Un Sucro ple d’esport Presentar-vos els nostres esportistes d’alt rendiment en el primer número formal del Sucro Jove no és anecdòtic, tampoc ho és presentar-vos el primer equip d’handbol, els uns i els altres representen els valors que volem transmetre en el nostre model de centre, els primers per la seua trajectòria destacada en diverses disciplines esportives: natació, escacs o gimnàstica estètica, els segons pel seu sacrifici i compromís, per ser els primers en obrir un camí que volem que seguesquen molts dels nostres xiquets i xiquetes. Per a nosaltres l'esport ha de formar part d’una formació integra, sacrificada i amb capacitat per a superar dificultats i obstacles. Creiem fermament que l'educació física i l'esport afavoreixen el procés educatiu; ensenyen a superar-se, a dedicar temps i afany a aconseguir fites, és a dir, a ajornar l'èxit i a saber que aquest arriba amb dedicació i sacrifici; a acceptar les normes, a competir de manera neta, també a treballar solidàriament en equip i a encaixar els fracassos, aquesta última afirmació és, serà, especialment important els pròxims anys, encaixar les derrotes sabedors que per aconseguir triomfs cal sobreposar-se a fracassos. L’IES Sucro amb la col•laboració de l’AMPA no pot cesar a donar alternatives a les vesprades, i no volem donar per finalitzades aquestes reflexions sense valorar, molt positivament, l'esforç dels joves esportistes, que compaginen els programes d'alt rendiment amb l'atenció a les necessitats formatives, la qual cosa els permet, també superar les seues metes acadèmiques de manera brillant com ho fan. Volem felicitar-los a tots ells Alex Julio, Paco Rubio i Juan Blas, l’equip d’handbol i hem d’afegir a última hora Arantxa Iñiguez medalla de bronze de full contact a l’últim campionat d’Espanya.
Alex Julio Aleixandre i la passió per nadar 1. Quin esport practiques? La natació. 2. Com arribares a este esport? Vaig arribar a aquest esport perquè ja el meu germà Dario el practicava quan tenia la meva edat, i en casa es sentia com una cosa nostra, de sempre. I com a ell li va anar molt bé, tant esportivament com socialment, el meu pare també em va inscriure a natació des de molt xicotet. 3. Com pots compaginar l' esport i l' estudi? Amb molt de sacrifici, molta dedicació i il•lusió, i moltes vegades és dur perquè les coses no t' ixen com desitges. És molt complicat compaginar l’esport i la vida social amb els amics i les amigues, quasi sempre em falta temps i tinc que renunciar a alguna cosa., De vegades he de deixar de costat un entrenament per estudiar o sacrificar algún examen per una competició, i també no eixir amb els amics els dies que estic massa ocupat. Però amb una certa organització (que sempre em diu mon pare) es pot fer tot. 4. Afecta la pràctica de l'esport en l'estudi? Tens bones notes? Per supost que si, perquè et lleva temps que el dedicaries a estudiar. El temps que passes entrenant el podries dedicar a estudiar o descansar simplement, però has de seguir entrenar. A pesar d’això, trac prou bones notes, no les millors, però si són bones. 5. Quant de temps dediques a l'esport? Uff... moltissim! Dedique al voltant de 16 hores a la setmana entre entrenaments en sec i entrenaments a l' aigua, i a tot açò cal sumar els caps de setmana si els dedique a entrenar i les competicions que puga realitzar. 6. Tens una dieta especial? Hauria de tenir-la, però la veritat és que no seguisc cap dieta especial. Ho he intentat algunes vegades, però no soc prou contant. També depén molt del horari per què cada dia menje a una hora distinta i no tinc molts recursos. 7. Per cert, fumes? Mai. 8.Les competicions t' obliguen a seguir un horari? Per supost. Seria molt díficil complir amb totes les obligacions sense seguir un horari.
9. Creus que és possible guanyar-se el futur practicant el teu esport? No. És pràcticament impossible, per a fer-ho has de ser molt bo, les ajudes econòmiques per aquest esport són massa díficils d 'aconseguir. Per a tindre una mínima subenció has de tenir mínimes europees. 10. Què t'ha aportat la pràctica esportiva dalt rendiment al teu dia a dia? Esforç, disciplina, capacitat de concentració, marcar-se objectius asequibles, amics, satisfaccions personals, decepcions de no poder aconseguir els objectius, però també il•lusió per a conseguir-los. 11. Suposa un esforç econòmic per a la teua família practicar-lo? Un esforç molt gran, perquè a la quota del club, per a pagar els entrenadors, hi ha que sumar els desplaçaments diàris en cotxe a Alzira, desplaçaments i dietes per a les competicions tant locals com autonòmiques, i si afegim competicions nacionals a mes cal sumar hotels i menjars. 12. Si tingueres oportunitat de començar de nou, tornaries a triar l'esport que practiques? Problabement si, perquè és el que més m'agrada i personalment crec que és el mes complet i equilibrat de tots.A més fas moltíssims amics nous a les competicions. 13. Quins són els problemes més importants que et trobes? Les poques ajudes als esportistes, tant econòniques com en oportunitats. 14.Recomanaries als teus companys la pràctica de l'esport? Si. Sempre com a benefici per al cos i tots els avantatges que ja he dit abans, com fer amics,etc. 15.Què t'agradaria afegir que no hàgem tingut en compte? La única cosa que volguera compartir és la satisfacció que produeix rebre una medalla dalt de un podi. En el meu cas, entre unes altres, vaig quedar a Mèrida en tercer lloc amb medalla de bronce en relleus 4•100 estils, representant a la C.V. en les competicions nacionals. Espere que aqueta entrevista resulte bona per la revista i m'agradaria animar a tothom per a que practique la natació. Si algú es vol informar pot cridar al nº 663062283 i provar uns dies al club natació Alzira, totalment gratuït. Un abraç!
Els escacs com a esport: entrevistem a Paco Rubio Paco Rubio és alumne de 2on d'ESO i va nàixer a Polinyà del Xúquer l’11 de novembre de 1997. Començà a jugar als escacs quan tenia 8 anys amb uns jocs reunits i son pare el va ensenyar a moure les peces, poc a poc anà aprenent i jugava al casino. Després es va inscriure a l'escola d'escacs d'Alzira i actualment té un mestre internacional amb el que fa classe una vegada per setmana. Afecta la pràctica de l'esport a l'estudi? Tens bones notes? No afecta res si tens ganes, i en el meu cas no em puc queixar de les notes. Quan de temps dediques a l'esport? Deuria de fer tres hores i mitja però faig tres o de vegades dos i mitja. Encara que no siga un esport físic, el que tu practiques , fumes? No, no es deu fumar i menys si practiques qualsevol esport siga el que siga.
Què t'ha aportat la pràctica esportiva d’alt rendiment a la teua pràctica diària? (esforç, disciplina, competició, amics...) T'has d'esforçar perqué cansa molt però també fas amics, i el millor de tot és la gent amb la que te trobes. Suposa un esforç econòmic per a la teua família practicar aquest esport? La veritat és que abans més que ara, pero tots els esports quant arriben a ser d'elit són costosos i és molt dificil viure d'ells. Si tingueres oportunitat de començar de nou tornaries a triar els escacs? Si, es el que mes m'agrada no ho dubtaria i anime la gent que el conega, ja que molta gent es pensa que es avorrit, però a mi em sembla tot al contrari.
Les competicions t'obliguen a seguir un horari? Si persupost,però les competicions solen ser els caps de setmana i no hi ha cap problema. Creus que és possible guanyar-se el futur practicant el teu esport? Es molt difícil però sempre existeix la possibilitat de tenir un bon hobbi.
Juan Blas, un gimnasta d’elit Juan Blas és alumne de tercer d' eso, natural de Llauri i el presentem per que és esportista d'elit i un model a seguir. Com arribares a aquest esport? Vaig veure un cartell a la porta de l'escola i la meua mare em va apuntar. Com pots compaginar l'esport i l'estudi? L'esport i l'estudi es pot compaginar sent molt organitzat i molt puntual amb els horaris. No pots deixar res per a després has de fer el deure al moment. Afecta la pràctica de l'esport a l'estudi? Tens bones notes? Afecta poc si t’organitzes bé, però si no pots tenir problemes per a estudiar. De moment aprove totes les assignatures. Quan de temps dediques a l'esport? Díhuit hores setmanals. Peró de vegades mes perquè tinc competicions. Tens una dieta especial? No tinc ninguna dieta especial però he de controlar-me per a no augmentar el meu pes. Per cert, fumes? No perquè si fumara no podria practicar cap esport. Les competicions t'obliguen a seguir un horari? No he de seguir ningun horari perquè les competicions son cada cert temps. Creus que és possible guanyar-se el futur practicant el teu esport? No crec que hem puga guanyar el futur, arriba un moment que ja no pots practicar-lo per l’edat. L’única eixida possible és ser entrenador, però no està molt ben pagat.
Què t'ha aportat la pràctica esportiva d'alt rendiment a la teua pràctica diària? (esforç, disciplina, competició,amics...) Esforç, amics i molta disciplina. Suposa un esforç econòmic per a la teua família practicar-lo? Suposa un gran esforç perquè tens que pagar mensualitats i també el vestuari es car. Si tingueres oportunitat de començar de nou tornaries a triar l'esport que practiques? Si triaria el mateix esport perquè m'agrada molt. Quins són els problemes més importants que t'has trobat? Un dels problemes és que hi ha gent que encara no entén que un xic puga practicar aquest esport, ni que siga un esport divertit. I un altre problema és físic, de tant de forçar l'esquena i els genolls, a la llarga genera seqüeles. Recomanaries als teus companys la pràctica de l'esport? Als meus companys ja no perquè a la seua edat ja els costaria massa treballar la flexibilitat. Què t' agrada afegir que no hàgem tingut en compte? Què fa un temps la Federació Espanyola de Gimnàstica Rítmica no deixava competir els xics, i finalment aconseguirem participar.
nº 1 | Abril - Juny 2011
Projecte de dinamització Juvenil
El nostre equip de handbol per Chaima Ennajdi i Aida Vendrell Coses bàsiques de l’equip d’handbol
ENTREVISTA A MIRIAM, L’ENTRENADORA
L’handbol és un esport molt divertit al que poden jugar xics i xiques. En un partir juguen set persones per equip, un pivot, un central, dos laterals, dos extrems i un porter.
On vas naixer? A Algemesí.
Les nostres experiencies als partits
T'agradava el handbol de xicoteta? M'encantava.
Encara que no guanyem, ens ho pasem bé, i tenim l’oportunitat de conèixer diferents pobles com: Xàtiva, Oliva, Alcàsser i molts més. Habitualment juguem els dissabtes, una setmana a l’IES Sucro i alta fora.
On jugaves quant eres xicoteta? Als MARISTES d’Algemesí.
Entrenament d’handbol
Era un equip o un joc entre amics? Un equip.
Lliga d’handbol
Comencem a les 16:30 a escalfar per a no lesionar-nos, després entrenem fent un partit. El equip de handbol de l'IES Sucro ha jugat contra el Xàtiva, Maristes d’Algemesí, Picassent, Alcàsser, Oliva, Castelló de la Ribera, etc. I encara qeu no hem guanyat estem ací perquè ens agrada practicar esport.
Perque vas decidir ser mestra d’educació física? Per que m'agradava. Quins equips has entrenat? Els Maristes d’Algemesi i l'IES Sucro. Per què quan van eixir la idea de fer el equip de handbol, vas decidir entrenar-lo tu? Per que no hi havien altres mestres i per que volia. T'agrada com juguen els alumnes? Si, juguen prou bé. Vas proposar tu que feren el equip d’handbol? La idea va sorgir de la direcció del centre, i a mi em va agradar. Per que vas fer equips mixtes? No va ser i ntencionadament. No hi havia suficients xics i xiques i vam decidir juntar-los.
El “rastro” de Corbera per Miguel Martínez Aparicio Molt probablement si hagueres de trobar-te en un mateix carrer, un farol de bicicleta antic, un pantaló vaquer, una pinta de fallera i un ull per a la nancy pensares que no és possible, si a més afegeixes la teua bicicleta (mira tu que l'acaben de vendre) (si ho sé no la tire) i el marc del iaio més flamenco que un tito el dia de la primera comunió, més improbable encara, però si ho veus possible això és el mercat de Corbera. Un barrejat de textures, llengües, desperdicis i xocolates valor. Des de les set del matí fins a les dues del migdia, pam amunt, pam avall, a primera hora del matí l'àrab i les sabates de segonpeu tenen el seu puntet, entre ells i els romanesos, desficiosos del terreny regiren entre l'enyor i el col•leccionisme. A partir de les deu, les parades de verdura comencen a repartir qui és l'última, la mateixa cua reparteix varietat per entretindre's mentre s'espera vigilant la teua referència. A mitjan matí arriben les persones del mira a passejar-nos un rato, que sempre carreguen alguna cosa d'eixes que quan arribes a casa et dius i açò perquè ho he comprat? Coses que tires al cap d'un parell de mesos i pots tornar a comprar a la setmana següent al mateix mercat, ni se t'ocórrega tornar-la a comprar, això es diu enveja. A eixes hores el vent ja s'ha engegat i els que arriben ara es queixen de l'aire, del sol i de l'aparcament i també del personal, quant de personal, es mesclen, al final sempre hi ha verdura per a tots, i sabates, i un matalàs. I finalment arriben els últims i mos fem café i si queda algo bé i sinó cap a casa.
Com molts de vosaltres ja sabeu, “el rastre de corbera” es famós de fa uns anys cap ací, aleshores vaig a explicar-vos i a situar-vos on està i que es el que es fa o podeu trovar, doncs es interessant tindre un rastro a Corbera com el que tenen a València. Aquest mapa ens indica com arribar a Corbera.
Aquest segon mapa ens serveix per ubicar-nos una vegada ja a Corbera. En arrivar hi ha que anar per la avinguda Ribera Baixa, al final d'aquesta girem pel camí de la Mota, continuarem recte i ens trobem amb el mercat, al camí de Gregal. El vihicle el podem deixar al Camí de la Mota, encara que us aconselle que aneu a peu o amb la bici per desplaçar-se millor. En aquest mercat hi ha de tot i està distribuit per zones: roba, antiguetats, animals i fruita i verdura.
Al “rastro” es venen moltes coses de segona mà. Hi ha coses interessants, des de plantes i animals fins electrodomèstics o joguines. La gent, pensa que els objectes del rastre son roïns i no valen per a res però de vegades ens sorprendria la qualitat-preu d’alguns productes. Per exemple, al rastre pots trobar una ràdio per tres euros, que en una tenda vadria quinze. Les parades estàn ordenades per números que l'ajuntament reparteix una vegada hagen pagat la seua llicencia. A les set del matí comencen muntant primer les parades més grans, després les de la fruita i verdura i a continuació la resta. Aquest mercat de preus barats es celebra a Corbera els diumenges al matí, i es troba a l'aire lliure. Visitar-lo és una bona excusa per a passejar, sobretot ara que fa bon temps. Des d’aquest article, m'agradarïa convidar-vos a que el visitàreu, segur que trobeu alguna cosa que vos apanya. Aquest article és per compartir amb vosaltres alguna característica peculiar del meu poble.
Oficina de Dinamització Sucro Jove Horari d’atenció: dimarts i dijous de 9.00 a 14.00 hores Telèfons 638 471 622 / 96 249 05 31 sucrojove@gmail.com IES Sucro C/ José Miguel Perales Balaguer, s/n 46687 Albalat de la Ribera (València)