Albalat de la Ribera - Benicull de Xúquer - Corbera - Llaurí - Polinyà de Xúquer
projecte de dinamització juvenil
nº 1 | Abril - Juny 2011
I ara al SUCRO... El projecte de dinamització Sucro Jove, amb la pretensió de fomentar la participació juvenil en entorns socioculturals, va promoure el taller-concurs “Visions de la Ribera”. La iniciativa es duia a terme com a colofó de la programació del primer trimestre, fonamentada en la responsabilitat cívica. El balanç ha estat molt positiu, doncs els participants van poder adquirir uns coneixements tècnics de fotografia que van aplicar en la captació d'imatges que il.lustraven el patrimoni cultural de la comarca. L'èxit de l'exposició ha posat en relleu la inquietud cultural dels estudiants de l'institut de secundària. Quinze creacions que han contribuït a aprofundir en les arrels del vincle comunitari, forjant un sentiment d'identitat pròpia. Sens dubte totes elles són mereixedores d'especial reconeixement. Des de Sucro Jove volem animar-vos a seguir participant activament en les activitats, perquè vosaltres, joves, continueu sent protagonistes.
La guanyadora del concurs, Sara Castell, ens relata la seua experiència: Vist que m'agrada la fotografia, vaig decidir apuntar-me al curs. Merxe, l'encarregada de preparar activitats juvenils, ens va explicar la definició de fotografia i en què consisteix. Anàrem a visitar alguns pobles de la Ribera Baixa com Polinyà, Llaurí, Albalat, Corbera i Benicull i poguèrem observar alguns monuments i fotografiar les coses que més ens cridaren l'atenció. Alguns exemples són el Riu Xúquer, algunes esglésies, la Font dels Angels (Albalat). Després de fer fotos, Merxe les exposà a l'institut i l'Ajuntament perquè la gent poguera vore-les i votar. Al cap d'unes setmanes em vaig assabentar que la guanyadora era jo. Estic molt contenta i m'agradaria donar les gràcies a totes les persones que m’han votat, a Merxe i a l’IES Sucro que ha fet possible esta activitat. Sara Castell
Taller d’anàlisi de mitjans i animació lectora Amb la intenció de fomentar un coneixement més ampli de la nostra realitat, el projecte de dinamització Sucro Jove està duent a terme la programació d'activitats per al segon trimestre amb la temàtica “Joves a Europa”.
El trimestre finalitza amb l'activitat “Veïns”, un intercanvi virtual entre alguns alumnes del centre i joves irlandesos amb els quals comparteixen alguna cosa més que pertànyer al mateix continent.
Les activitats, que es distribueixen entre els mesos de gener i abril, tenen com principal objectiu ampliar les nostres mires i iniciar la conscienciació de pertinença a Europa d'una manera analítica i judiciosa. “La notícia. Ser crític amb el que ens envolta”, ha estat l'activitat amb la qual s'ha iniciat la programació del trimestre. Un taller d'anàlisi de mitjans de comunicació i animació lectora en el que han participat els alumnes de segon, tercer i quart de l'ESO, i que ha evolucionat en un estudi setmanal que, alguns alumnes voluntaris, han realitzat de les notícies dels principals periòdics nacionals i territorials. Clarament el Sucro inicia el seu esperit més periodístic… haurem despertat alguns talents? El trimestre segueix amb “Què és la Unió Europea?”, presentació expositiva que, a través de set cartells, realitza una detalla radiografia de l'administració comunitària, la seua història, els seus principals assoliments i els seus plantejaments futurs. A més, aquesta exposició es complementa amb els treballs que els alumnes i professors han confeccionat al costat de la dinamitzadora juvenil per a donar resposta a les preguntes: què em suggereix la paraula Europa?, i en què afecten les polítiques de la UE en la meua localitat?
Som Ciutatans Europeus per Anabel González Construir una ciutadania europea és obrir un món de possibilitats, no sols de mobilització laboral, sinó també social i cultural. Fa no molts anys, viatjar per Europa era un luxe: o eres dels que anaves a l’hostal cutre o a l’Hotel; et desplaçaves en autobusos de tercera o en avió classe bussines; el menjar te’l duies de casa o menjaves en bons restaurants autòctons, tot depenia de la teua economia i de les ganes de conèixer el món. Ara, amb un vol “charter” de 20€ estem a Londres, París o Milà en menys de dues hores i s’allotgem via “edreams” en hotels de 4 estreles per no més de 30€. Abans començàvem a estudiar les llengües estrangeres en 6é. Amb 12 anys teniem el nostre primer contacte amb altres sons i cultures; i solament a partir dels 16 podiem gaudir d’una beca ministerial que ens duia al país estranger durant una xicoteta estada d’un mes. Evidentment, això era possible si obtenies totes les valoracions suficients per a tindre les qualificacions i els mèrits desitjats per a guanyar-la. Avui els nostres alumnes estudien una primera llengua estrangera en 1er o màxim 3er de primària i tenen l’opció de fer una segona llengua estrangera a partir de 1er d’ESO. És a dir, quan tenen 15 ó 16 anys, estan preparats per a eixir per la gran Europa sense despentinar-se, parlant dos llengües estrangeres i la pròpia, permetent-los una ampla relació amb els nostres veïns. I no anem a contar ací el que s’estalvien en comptes i en diners, ja no tenen que saber el preu de la moneda d’Itàlia, de França o Alemanya. Ni fer els càlculs del poder econòmic del país. El fet de posseir una moneda única ens facilita l’intercanvi i finalment, tenir les mateixes lleis que ens protegeixen, fa de nosaltres viatgers del món tranquils i somrients.
Amb tot això, pareix que hem aconseguit ser ciutadans europeus, però què implica realment, a banda de viatjar lliurement? Conèixer més de prop i respectar altres cultures ens ha permès valorar-les i apreciar-les dins dels seus contextos, eliminant prejudicis i sentiments d’oposició que pensàvem tenir d’altres països. Viatjar sense fronterers ni físiques ni lingüístiques elimina les barreres i homogeïnitza els aspectes culturals de la convivència, fent-nos sentir membres d’una família global. Estudiar i treballar tenint tots les mateixes possibilitats canvia la idea de l’emigrant que tenia un gran component negatiu, ja que abans s’anava fora exclusivament per necessitats econòmiques i mancança de possibilitats als seus països d’origen, per una visió més ampla i cosmopolita. Encara queden moltes barreres que tombar i mentalitats que canviar, però a poc a poc estem lluitant per aconseguir-ho. És veritat que les crisis econòmiques no ajuden a fer els avanços desitjats però, justament per aquest motiu, cal formar-se i demostrar-nos que les migracions són possibles en bones condicions. No cal oblidar que, el millor d’eixir de casa és aprendre a valorar la cultura pròpia el més objectivament quan es torna a ella, i ens ajuda a fer dels nostres països un lloc millor encara per a viure.