Llibretenramades2017 by Narcís Puigderrajols

Dibuix premiat de la categoria de 5è i 6è de primària. Aina Castañé (5è de primària)

ARBÚCIES

Salutació de l’alcalde Pere Garriga i Solà Batlle d’Arbúcies

Molt bones festes a tothom.

ens agermana al so de les sardanes, tenim balls de nit, gaudim dels concerts de tarda, els vermuts, les cercaviles, i ens embadalim amb les actuacions musicals del capvespre, on descobrim cada any el talent que hi ha en els músics de casa nostra. Emplenem la panxa amb sopars a la fresca, de colles o de carrer, cada dia, tots els dies.

Les Enramades són les nostres festes més volgudes, les més entranyables, les que ens sentim més nostres. Són, de sempre, les festes de la gent d’Arbúcies. És per això que les vivim amb la màxima intensitat, que sortim al carrer, ens vestim de gala, gaudim amb familiars i amics, fem catifes de flors, ballem, riem, gaudim... És la nostra FESTA MAJOR.

Unes Enramades que tenen el punt de trobada que dona inici a la festa en la botifarrada popular. Tres mil, se’n couen cada any. I on també va molta gent que, per motius de salut, d’alimentació o religiosos, es porta l’entrepà de casa. Ja se sap, una botifarrada és una botifarrada. I venen a gaudir de la festa, perquè són poble i volen ser-hi. Cap arbucienca ni cap arbucienc s’ho vol deixar perdre.

I ja tornem a ser-hi. Ens estem preparant, en parlem, organitzem, quedem..., fem vida. Els que teniu mainada quedeu amb altres mares i pares perquè els xerrics ballin la dansa, fem colles per anar a collir flors, preparem dissenys, comprem banderetes per engalanar els carrers i els més agosarats ens sorprenen amb noves propostes que ens deixen embadalits. Es fan ninots i s’enganxen rodolins a les façanes per donar el toc d’humor sobre la més rabiosa actualitat, ja sigui local o nacional. O ens fan poemes per lloar les festes i les tradicions.

Doncs, apa, som-hi. Que ens ho passem d’allò més bé. Amb xerinola i rauxa, però també amb seny i respecte per les tradicions i per les veïnes i veïns d’Arbúcies. No les deixem escapar, que cada any les ENRAMADES són úniques i irrepetibles.

Els Serafins ens endolceixen les passades, que marxen tradicionals a la llum de les atxes, la Cobla L’Arbucienca 3

Salutació de les regidores Benvolgudes i benvolguts, Novament torno a adreçar-me a vosaltres en aquestes dates tan assenyalades per a tots els arbuciencs. Unes dates que, sens dubte, ens conviden a gaudir de la companyia dels amics, veïns i familiars. Parlar de les Enramades, avui dia, ens ha d’enorgullir profundament perquè, a més de ser una festa que ha transcendit els límits del nostre terme municipal pel fet de ser coneguda arreu de Catalunya, per a tots nosaltres suposa compartir i conservar en la memòria M. Àngels Soler i Puigmacià moments especials, manteRegidora de Festes nir vius sentiments i valors dels nostres avantpassats. Com no pot ser d’altra manera, la programació s’ha elaborat seguint el seu patró habitual. La festa de les Enramades ve marcada per uns actes tradicionals, uns actes que persisteixen any rere any i, per això, l’identifiquen com a única. El dijous, 15 de juny, i si es mantenen les estadístiques d’anys anteriors, més de 3.000 persones ens despertarem disposats a compartir un àpat comú, la tradicional botifarrada popular, tret de sortida de les Enramades. Amb les passades matinals i nocturnes, les danses, els concerts, les sardanes, les havaneres, les actuacions musicals de tarda de gent de casa nostra, les actuacions musicals de nit i l’acte del dimecres a la nit, com a cloenda de la festa, Arbúcies viurà sis dies molt intensos. Sis dies marcats per la fidelitat i perseverança d’un poble que cada any que passa, amb la participació de petits i grans, consolida més i més aquesta festa. Una vegada més voldria donar les gràcies a totes i tots els que heu fet possible l’elaboració d’aquest llibre, a les comissions de festes, entitats i associacions per la vostra reiterada voluntat i esforç de col·laboració i, en definitiva, a totes les arbucienques i a tots els arbuciencs que emplenareu els carrers del poble participant en els actes que us presentem. Amb civisme i respecte els uns amb els altres, donem la benvinguda a les Enramades. MOLT BONA FESTA A TOTHOM!!!

Un any més celebrarem la festivitat de les Enramades i el tret de sortida és el Concurs de Catifes de Flors Naturals. Una diada excepcional en què la unió de tot un poble és torna a fer palès per mostrar i gaudir d’una de les nostres tradicions més estimades. Antigament, els nostres avantpassats solien fer la recol·lecció de diferents espècies de flors boscanes durant la vigília de Corpus. El mateix dia, una estona abans de la processó escombraven els carrers, els regaven i escampaven les flors al mig. D’aquí sorgiren les primeres catifes, senzilles, algunes d’un sol color o espècie, i altres ja començaren a utilitzar més colors. A partir dels anys quaranta, ja s’hi anaren introduint més dibuixos i filigranes, i cada vegada eren més treballades. Aquesta bonica tradició ha anat passant de generació en generació. Avis i àvies, fills i filles, néts i netes han mantingut viva la singularitat de la festa. Un conjunt de coneixements i costums, una manera de fer que ha anat evolucionant al llarg del temps i que juntament amb l’enginy i la creativitat dels catifaires ha originat noves tècniques, idees, estils i dissenys d’allò més innovadors. De fet, el dia de les catifes té quelcom màgic, ja que unes línies dibuixades amb paper i llapis i, més recentment, amb ordinador, semblen cobrar vida a través de les flors i les restes vegetals que es dipositen damunt l’asfalt i conformen una veritable amalgama de flors, olors i colors que captiva totes les mirades dels vianants. Una diada, per altra banda, on tots i cadascun dels arbuciencs i arbucienques en són protagonistes actius. Des dels que dissenyen, dibuixen i perfilen, els que recullen, preparen la flor i confeccionen les catifes, fins als organitzadors i col·laboradors, entitats i associacions, veïns i visitants; tothom hi té cabuda. I tots contribueixen a fer d’aquesta jornada, una de les festivitats més importants de l’any. No voldria acabar aquesta salutació, sense destacar la important tasca que porta a terme l’Associació de Catifaires d’Arbúcies en el manteniment i la difusió de la tradició catifaire arbucienca arreu de Catalunya i Europa. Vull agrair molt sincerament la bona feina de la junta directiva presidida per Pepi Pagès, i donar la benvinguda a les persones que han pres el relleu i la responsabilitat de preservar aquesta tradició tant nostra. Gaudim de la festa i de la bona feina feta! Som un poMaria Tayeda Clapés ble únic i orgullós de les seRegidora de Catifes ves tradicions!

Comissió de Festes

Mònica Méndez

Rosa Méndez

Lídia Padrosa

Maria Josep Pastor

Mònica Salvador

Ángela Sevilla

Comissió de Festes Jove

Ariadna Albó

Eduard Borrell

Ester Iglesias

Anna Cabrero

Mònica Mollfulleda

Abel Corchero

Roger Moré

Jordi Fernández

Èlia Planchart

Carles Gómez

Ester Riumalló

Aina Guerrero

Francesc Sabiote

Associació Catifaires d’Arbúcies

PRESIDENT: Joan Vela Torres • SECRETÀRIA: Elisabet Tort • TRESORERA: Laura Romaguera

Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies

Els nostres gegants: Quirze, Julita i Carboneta 11

Regidors i regidores Ple Infantil

Martí García

Judith Gràcia

Arnau Riumalló

Arnau Gifreu

Muntsa Gómez

Laura Gonçalves

Jofre Llorens

Joel Rovira

Dani Massachs

Nil Rovira

Carla Gràcia

Laura Moreno

Farners Salmeron Alcaldessa

FARMÀCIA ARBÚCIES VINE A CONEIXE’NS I DESCOBREIX ELS NOSTRES SERVEIS: · Nutricionista · Cosmètica · Plantes medicinals · Homeopatia · SPD · Dietètica infantil · Arracades (nadons i adults) I molt més! Premiem la teva visita! C/ Segimon Folgueroles, 45 · 972 86 04 44

Dibuixos premiats i finalistes

Dibuix premiat de la categoria de 3r i 4t de primària. Anna Torroella (4t de primària) Dibuix premiat de la categoria de 1r i 2n de primària. Ona Carbonell (2n de primària)

Dibuix finalista de la categoria de 1r i 2n de primària. Júlia Garcia (1r de primària)

Dibuix finalista de la categoria de 1r i 2n de primària. Arlet Almendros (1r de primària) 16

Dibuix finalista de la categoria de tercer i quart de primària. Berta Santafé (3r de primària)

Dibuix finalista de la categoria de 3r i 4t de primària. Èlia Boix (3r de primària)

Dibuix finalista de la categoria de 5è i 6è de primària. Martina Xian Porcel (6è de primària)

Dibuix finalista de la categoria de 5è i 6è de primària. Lucca Varela (6è de primària) 17

Associació Festes Joves d'Arbúcies

Eduard Borrell

Sergi Cayró

Pau Corchero

Marc Dilme

Aleix Ferrer

Aina Guerrero

Júlia Martínez

Robert Molist

Èlia Planchart

Judit Prat

Aniol Pujolràs

Joan Ribó

Francesc Romero

Jordi Rubio

Xavi Rubio

Pol Serradesanferm

Aleix Solà

Marc Valverde

Els Serafins

Xavier Arcos Saxo

Jordi Marzal Bombo

Oriol Bonfill Saxo

Pau Marzal Caixa

Oriol Nicolau Saxo

Laura Mercè Camacho Trombó

Guillem Mataró Trompeta

Miguel Ángel Ortín Saxo tenor

Pep Monsant Saxo/Trompeta

Alfons Del Río Trombó

Anna Manyer Saxo

Edmon Montsant Trompeta

Gerard Taberner Saxo

L’Arbucienca

Una cobla d’Arbúcies i per a Arbúcies

Laura Mercè Camacho Trombó

Miquel Cardona Fiscorn 2n

Èrika Garcia Trompeta 2n

Iago Garcia Fiscorn 1r

Joan Gómez Trompeta 1r

Anna Manyer Tible 2n

Pep Montsant Tenora 1r

Miguel Ángel Ortín Tible 1r

Ramon Redorta Flabiol

Clara Ribatallada Contrabaix

Isaac Tresens Tenora 2n i director musical

Els Montgrins

Marcel Artiaga

David Bondia

Tible, saxo alt, saxo soprano, flauta travessera

Tible, saxo tenor, clarinet

Ferran Carballido

Jordi Gelabert

Flabiol, saxo alt, teclats

Jean Marie Oriol Trompeta

Martí Camós

Trombó de pistons, bateria i percussió

Josep Malonda

Carles Nieto

Trompeta, violí

Fiscorn, trombó, violí

Conrad Rafart

Monica Serra

Tenora, saxo baríton, flauta travessera

Contrabaix

Xavi Canals

Tenora, piano, direcció musical

Trompeta

Miquel Vega

Fiscorn, trombó

Una tradició ben nostra M. Àngels Soler i Puigmacià Regidora de Festes

• Segle XVI

• Segle XX

21 de juny de 1589 (Diada de Corpus) Primera referència escrita que trobem de les nostres Enramades

Amb el creixement urbanístic de la vila, sobretot pel que fa a la zona més cèntrica del poble, va aparèixer l’Enramada de la Carretera. Amb ella, passem de quatre a cinc carrers d’enramada, estructura que es manté a dia d’avui. El 1947, s’incorporen a la festa les avui tradicionals Catifes. Un acte memorable per la seva elaboració i el treball col·lectiu que s’hi troba al darrera. El 1977, i per voluntat de la parròquia, fou l’últim any de la processó del Corpus Cristi. Amb el pas dels anys, la tarda del dia de les Catifes s’incorpora una cercavila (desfilada de grups folklòrics, bandes musicals, grups d’animació...) amb un recorregut similar al de la processó d’anys ençà.

• Segles XVII, XVIII i XIX Durant aquests tres segles les Enramades van anar canviant el seu format, però mai van perdre l’estructura tradicional i, en tot moment, van mantenir-se vives i populars. S’acabà el segle XIX i amb ell trobem consolidats quatre carrers d’enramada: • Enramada del Damunt (actualment, de la Plaça) • Enramada del Vern (actualment, del Castell) • Enramada del Sorrall • Enramada de Magnes

• Segle XXI. L’actualitat • La passada Acte que enceta l’enramada de cada carrer. El seu recorregut, amb les tradicionals atxes, es fa al ritme del “Pasdoble Lleuger” i finalitza amb dues sardanes, un xotis (“El Piloto”) i un vals ("Mr. Jacques").

• La passada matinal El seu recorregut, més curt que el de la passada de la nit anterior, també es fa al ritme del “Pasdoble Lleuger”

• Sardanes i/o actes musicals de tarda Un d’aquests actes dona per acabada l’enramada d’un carrer. S’alterna amb sardanes o música en directe, amb o sense dansaires i/o cantants, per donar més diversificació a la festa, per aplegar-hi més públic i que la participació sigui més fluida.

• La dansa Acte central o principal de la celebració de l’enramada de cada carrer. La música que s’interpreta és una música vuitcentista que porta per títol “La Góndola”. Les parelles balladores, sense passos ni punts de dansa, fan un passeig circular agafades de la mà i mentre dura la melodia. L’acte finalitza amb la ballada d’una sardana.

• Fi de Festa La nit de la darrera enramada es celebra el Fi de Festa a la plaça de La Vila. Un concert de conegudes peces musicals són el comiat de les Enramades a l’espera d’un nou any. Així doncs, aquesta és l’estructura actual. Gairebé una setmana plena d’actes i activitats repartits entre els 5 carrers d’enramada, Plaça, Castell, Sorrall, Magnes i Carretera.

• El concert de tarda Després d’un bon àpat, el concert de tarda és l’acte que es celebra. Té lloc en algun dels establiments de restauració de la vila, o proper a un d’ells, i que disposi d’un espai apte per dur a terme l’esdeveniment.

Tot seguit, i per poder apreciar la gran voluntat de participació que viu el nostre poble, us traslladaré un any enrere amb una selecció d’imatges de les Catifes i les Enramades de l’any 2016. Gaudim-ne.

Recull d’imatges Enramades 2016

Catifes en confecció