PLA PROMOCIÓ DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC CANOVELLES by PP Canovelles

PLA DIRECTOR PER A LA PROMOCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE CANOVELLES

Març 2017

ÍNDEX 1. OBJECTE I METODOLOGIA

2. CANOVELLES EN EL SEU ENTORN ECONÒMIC

3. RECONEIXEMENT SOCIOECONÒMIC DE CANOVELLES 3.1. Població 3.2. Producte interior brut (PIB) i valor afegit brut (VAB) 3.3. Sistema productiu 3.3.1. Polígon Industrial 3.3.2. Activitat disseminada pel terme municipal 3.4. Nucli urbà 3.5. Població activa i inactiva 3.6. Ocupació 3.7. Atur 3.8. Planejament territorial

7 7 9 10 10 11 14 16 16 18 19

4. VALORACIONS DEL POLÍGON 4.1. Anàlisi per carrers 4.2. Problemàtiques rellevants

22 22 25

5. VALORACIONS DEL COMERÇ URBÀ 5.1. Aspectes externs més rellevants dels comerços del nucli urbà 5.2. Observacions per carrers 5.3. El comerç vist pels propis comerciants

30 30 34 36

6. LA PROMOCIÓ ECONÒMICA A L’AJUNTAMENT DE CANOVELLES 6.1. Servei Local d’Ocupació 6.1.1. Suport als aturats 6.1.2. Borsa de treball 6.1.3. Gestió de subvencions per a contractar persones en atur 6.2. Servei de suport al comerç, consum i turisme 6.3. Servei de suport a emprenedors 6.4. Servei de suport a l’empresa

37 38 38 38 39 39 40 41

7. ANÀLISI DAFO 7.1. Perfil socioeconòmic de la població 7.2. Indústria 7.3. Comerç i serveis 7.4. Promoció econòmica de l’ajuntament

42 43 44 45 46

8. UNA VISIÓ DE FUTUR DE L’ECONOMIA DE CANOVELLES 8.1. Potencialitats de Canovelles en matèria econòmica 8.2. Eixos prioritaris 8.3. El paper de l’Ajuntament

47 47 48 49

9. PLA DIRECTOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 9.1. Objectius 9.2. Actuacions 9.3. El Pla Director en un esquema

50 50 51 68

1. OBJECTE I METODOLOGIA Aquest treball té per objecte definir un pla director que guiï l’actuació de l’Ajuntament de Canovelles en matèria de promoció econòmica en els propers 46 anys, amb la finalitat última de propiciar i acompanyar el desenvolupament econòmic i social del municipi. Per a disposar del Pla en qüestió, en aquest estudi ens plantegem alguns objectius de caràcter instrumental. Són aquests: 

Identificar l’estructura econòmica del municipi i, en particular, la del seu sistema productiu actual, que és el punt de partida.



Diagnosticar l’estructura econòmica del municipi a través d’una anàlisi tipus DAFO



Identificar els actius de l’Ajuntament de Canovelles (actuals i potencials) com a organització amb capacitat d’intervenir en el projecte de desenvolupament del municipi



Proposar objectius i actuacions a dur a terme per tal de propiciar el desenvolupament de Canovelles en el mitjà i llarg termini.

Una de les vies més habituals d’afrontar un treball del tipus com aquest és establir un sistema de participació tant extensiu com intensiu. Amb el primer, s’obre el procés d’anàlisi, discussió i proposta a diferents col·lectius implicats en el projecte, directament o indirecta. Amb el segon, s’aprofundeix en la seva participació en diferents fases del procés de discussió. Per bé que la metodologia participativa tenia punts a favor quant a idees que s’abocarien sobre el pla de desenvolupament, la realitat és que presentava el problema que, per fer-ho bé, es requereix un notable desplegament de recursos i també de temps. En el cas que ens ocupa es va entendre que el més adequat era elaborar una proposta de Pla director de caràcter intern per part de qui l’impulsa, és a dir, el propi ajuntament. El treball ha descansat en tres elements de caràcter metodològic: - Feina de gabinet per part de l’equip redactor - Entrevistes amb membres de l’equip de govern municipal afectats pel projecte - Entrevistes amb personal tècnic de l’ajuntament relacionat directament o indirecta amb el projecte. També s’ha entrevistat l’associació de comerciants de Canovelles. S’ha intentat, sense èxit, entrevistar l’associació empresarial del polígon de Canovelles, la qual es troba en una situació de transitorietat, pendent de celebrar una assemblea general per a l’elecció de nou president i de junta directiva. Mentrestant, no ha estat possible entrevistar el coordinador general del polígon.

Concretament, les entrevistes que s’han realitzat amb motiu d’aquest estudi són les següents: -

Emiliano Cordero, alcalde. Regidor d'Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient, POUM, Planificació Estratègica, Vies de Comunicació i Transport Públic.

Noelia Lavado, regidora d’Economia i Hisenda i Dinamització Econòmica i Ocupació

Eva Elhombre, tècnica de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Canovelles

Carme Baró, tècnica de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Canovelles

Lluís Arañó, enginyer d’activitats de l’ajuntament de Canovelles

Toñi Alfonso, presidenta de la Junta de Comerç Actiu Canovelles

Amparo Medina, membre de la Junta de Comerç Actiu Canovelles

Teresa Jofre, directora de l’Escola de Formació d’Adults.

Jordi Canal, tècnic d’Educació de l’ajuntament de Canovelles

S’ha intentat contactar amb l’associació d’empresaris del polígon industrial, però es troba en una fase de transitorietat, atès que està pendent de celebrar una assemblea general per a l’elecció de president i de junta directiva. Mentrestant existeix un coordinador general del polígon, de qui no ha estat possible aconseguir informació ni tampoc cap entrevista personal.

2. CANOVELLES EN EL SEU ENTORN ECONÒMIC Situat al centre de la comarca del Vallès Oriental, el municipi de Canovelles té una superfície de 6,7 km2 (un 0,9% respecte a l’àrea comarcal) i limita amb els municipis de l’Ametlla del Vallès, al nord, les Franqueses del Vallès, a l’est, Granollers al sud, i Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana, a l’oest (imatge 1). Imatge 1. Localització del terme municipal

Font: Elaboració pròpia a partir de la base municipal 1:50.000 de l’ICC.

L’orografia del terreny, així com l’existència d’un eix viari destacat com és la C17, comporten que el nucli poblacional de Canovelles no pugui expandir-se més per la part oest i que s’estengui a l’extrem sud-est del terme municipal, annexat a l’entramat urbà de Granollers i tan sols separat d’aquest per un tram del riu Congost i pel carrer Narcís Monturiol. Es tracta d’una situació semblant a la del nucli poblacional de les Franqueses del Vallès, que també enllaça amb la capital vallesana. Canovelles, amb els seus 16.000 habitants, forma part, doncs, d’una mena de xarxa urbana contínua formada per les trames d’aquests tres municipis, conjuntament amb Granollers (60.000 habitants) i les Franqueses (19.000). Aquesta continuïtat en el viari i en la trama urbana genera un important vincle i interconnexió laboral entre els municipis, ja que la grandària i l’activitat econòmica de Granollers representen un destacat pol d’atracció per a la població tant de Canovelles com de les Franqueses del Vallès. En aquest sentit, és prou simptomàtica l’afiliació a la Seguretat Social segons residència o segons ubicació del compte de la població. D’acord amb l’IDESCAT hi ha 5.790 persones afiliades que resideixen al municipi de Canovelles, per bé

que els comptes de treball dins del municipi només sumen 3.358 afiliats, incloenthi aquells que hi estan en règim d’autònoms. Així, es pot constatar que Canovelles depèn molt de llocs de treball ubicats a altres municipis, ja que hi ha més residents afiliats que no pas llocs de treball al municipi. Resulta també molt destacable que Canovelles s’insereix en un entorn marcadament industrial. Els seus polígons de Can Castells i Can Galobardes, situats a l’extrem nord-est del municipi, formen un continu industrial amb els polígons Pla de Llerona i el Polígon el Congost de les Franqueses del Vallès (veure imatge 2). Imatge 2. Context industrial de Canovelles i les Franqueses del Vallès

Font: Elaboració pròpia a partir de la base municipal 1:50.000 i de la base geoespacial de polígons industrials de l’ICC.

Per l’activitat que es desenvolupa en el seu territori, Canovelles i les Franqueses del Vallès són molt industrials. Només cal observar el gràfic 1, on figuren els 5

pesos que tenen els grans sectors de l’economia en funció dels comptes de cotització. Com es pot observar, tant Canovelles com les Franqueses compten amb un sector industrial que en termes relatius és del voltant del 40% del total, clarament superior al de Granollers i al del conjunt de la comarca. En canvi, Granollers està molt més centrada en les activitats de serveis. Gràfic 1.Distribució sectorial de les afiliacions (règim general i d’autònoms). Mitjana 2016

80,0% 70,0% 60,0% 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0% Canovelles

Les Franqueses del Vallès

Granollers

Vallès Oriental

Empreses agràries i ramaderes

Empreses industrials

Empreses de construcció

Empreses de serveis

Font: Observatori del Treball de Catalunya.

3. RECONEIXEMENT SOCIOECONÒMIC DE CANOVELLES 3.1 Població Canovelles té una població de 15.937 habitants (2016), un registre que es manté força estable des del 2009 ençà. Una de les característiques de la població és l’important pes que hi tenen les persones nascudes a l’estranger. Concretament són 3.600 persones al 2016, és a dir, un 22,6% de la població del municipi (gràfic 2), després que hagin augmentat més d’un 600% entre l’any 2000 i 2016. L’alt nivell d’immigració contrasta amb el de la comarca del Vallès Oriental, que es xifra en el 9% del total de població. Gràfic 2. Distribució de la població segons lloc de naixement, any 2016

22,6% 41,6%

Mateixa comarca Altra comarca

24,1%

Resta Estat 11,7%

Estranger

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Per origen, la població marroquina, el col·lectiu estranger majoritari al municipi, representa més d’un 40% de la població d’origen extracomunitari, segons dades del Padró Municipal. El fort flux migratori enregistrat, en la mesura que és jove, té i tindrà repercussió laboral en el futur. Per franges d’edat, en comparació amb les dades comarcals i del conjunt de Catalunya, Canovelles enregistra un major percentatge de població compresa entre 0 i 14 anys (18,8%). Alhora, el municipi enregistra un menor percentatge de població major de 65 anys (14,2%), quatre punts per sota del conjunt de Catalunya (gràfic 3).

Gràfic 3. Percentatge de població segons grups d'edat, any 2015

Canovelles

18,8%

66,9%

14,2%

Vallès Oriental

17,5%

67,1%

15,4%

Catalunya

15,8%

66,1%

De 0 a 14 anys

18,1%

De 15 a 64 anys

Majors de 65 anys

Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT.

És també un tret molt rellevant de la població de Canovelles el seu nivell d’instrucció. Segons dades del cens de l’any 2011, el percentatge de població que no sabia llegir o escriure o que no tenia estudis se situava entorn del 19,6%, pràcticament el doble del mateix registre referit a la mitjana comarcal (10,6%) (veure taula 1). Aquest baix nivell formatiu de la població canovellina té una repercussió directa sobre altres indicadors socioeconòmics, especialment sobre les condicions laborals i les taxes d’atur. Taula 1. Nivell d'instrucció de la població major de 16 anys. 2011

Sense estudis

19,6%

Vallès Oriental 10,6%

Educació primària

12,0%

12,3%

12,8%

13,5%

Educació secundària Batxillerat i Formació Professional Estudis universitaris i superiors

37,3%

31,6%

27,3%

28,3%

22,8%

29,5%

28,2%

27,9%

7,3%

15,9%

21,6%

20,3%

Canovelles

Barcelona província 10,1%

Catalunya 10,0%

Font: IDESCAT, a partir del cens de població i habitatges de l'INE.

En aquest punt cal indicar que des del Servei Municipal d’Educació i des de fa uns anys es ve acompanyant l’Institut la Bellulla davant dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament per a aconseguir la implantació de cicles de formació professional (FP). La demanda ve del fet que aquest institut, que imparteix Batxillerat, es troba amb la situació que els joves que volen continuar estudiant a Canovelles només poden optar pel batxillerat, i alguns d’ells l’abandonen a mig camí perquè els ve gran. No cal dir que si hi hagués FP al municipi, les opcions per continuar estudiant oferirien més possibilitats. La receptivitat del Departament d’Ensenyament sembla ser alta, però aquest tipus de projectes són de maduració lenta. Ara bé, s’hi afegeix el fet que l’institut en qüestió disposarà a 4 anys vista d’espai suficient per a encabir una hipotètica FP, atès que el nombre d’alumnes d’educació secundària baixarà. 8

3.2 Producte interior brut (PIB) i valor afegit brut (VAB) D’acord amb les estimacions de l’IDESCAT, la darrera dada disponible sobre el PIB de Canovelles (any 2014) indica que es xifra en 271,6 milions d’euros, amb un PIB per habitant de 17.200 euros. Comparat amb el conjunt de Catalunya, aquest registre canovellí és molt inferior, concretament un 38,3% més baix. El PIB per càpita de Canovelles també és molt inferior al del conjunt de la comarca, que se situa al voltant dels 27.900 euros (veure taula 2). En el període comprés entre l’any 2010 i 2014, el PIB de Canovelles ha disminuït en 9,2 milions d’euros (-3,3% en quatre anys) i el PIB per habitant també ha disminuït, encara que una mica menys. Taula 2. Producte interior brut de Canovelles. 2011-2014 PIB per habitant PIB (milions d'euros) Milers d'euros Índex Catalunya=100 2011

280,8

17,6

63,2

2012

271,6

62,4

2013

275,1

17,3

63,6

2014

271,6

17,2

61,7

% 2011 - 2014

-3,3%

-2,3%

-2,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de I’DESCAT.

Uns registres baixos i semblants trobem també en la Renda Familiar Disponible Bruta, una macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. L’última dada disponible, corresponent a l’any 2013, indica que se situava en 225 milions d’euros, sent la RFDB per habitant de 14.200 euros (12,5 punts per sota del valor per al conjunt de Catalunya). Per la seva banda, la riquesa generada en l'economia de Canovelles la trobem representada a través del VAB. A l’important pes de la indústria en el terme municipal, s’hi ha de sumar el del sector dels serveis, el qual segueix sent el que genera un valor afegit brut més elevat. En comparació amb la comarca del Vallès Oriental, és destacable el baix pes que té l’agricultura a Canovelles sobre el total (0,1%), però sobretot cal remarcar de nou el clar vessant industrial del municipi, així com la importància que ha tingut el sector de la construcció, el qual ha sofert més acusadament els efectes de la crisi (taula 3).

Taula 3. Percentatge de valor afegit brut per sectors, 2011-2014 Canovelles

Vallès Oriental

2011

2012

2013

2014

2011

2012

2013

2014

Agricultura

0,1%

0,4%

Indústria

38,3%

39,1%

42,1%

41,4%

41,0%

39,4%

40,5%

38,8%

Construcció

10,3%

9,0%

8,2%

6,6%

6,1%

4,9%

4,5%

Serveis

51,3%

51,8%

49,6%

52,0%

52,5%

55,3%

54,6%

56,3%

Total

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

3.3 Sistema productiu A través dels censos d’activitat facilitats per l’Ajuntament de Canovelles es disposa del llistat d’establiments distribuïts pel municipi, tant en la zona industrial com en l’àrea del nucli urbà. D’acord amb aquests registres, el municipi compta amb tres eixos principals d’activitat econòmica: la indústria, el comerç (bàsicament al detall) i els serveis. 3.3.1 Polígon Industrial

L’àrea configurada pels polígons industrials Can Castells i Can Galobardes, ubicada a la part nord-est del terme municipal, concentra el gruix de l’activitat empresarial d’una certa dimensió. En concret, el Servei d’Activitat ha identificat recentment l’existència de 224 locals operatius (veure mapa 1). Per tipus d’activitat destaquen la indústria manufacturera com l’activitat dominant (en concret es comptabilitzen 94 establiments en aquest sector, un 42% del total d’operatius), seguit d’aquelles empreses destinades al transport, la logística i l’emmagatzematge (41 locals, un 18,3% del total). Cal esmentar que dins la categoria que hem anomenat “Varis” s’hi inclouen tots aquells establiments dels quals el cens facilitat no dona l’activitat, així com un calaix de sastre per a categories amb pocs establiments, entre els quals, per exemple, les empreses dedicades a la gestió de residus o les plantes de reciclatge (gràfic 4). Addicionalment, d’acord amb la mateixa base de dades d’activitats, es constata l’existència d’un gran nombre de locals que es troben buits, en venda o en lloguer. En nombre de locals (no pas en superfície), els buits es xifren en 53 (el 19,1% del total del polígon). Vist des d’una altra perspectiva, existeix una notable capacitat d’allotjaments empresarials ociosa.

Gràfic 4. Distribució de les activitats dels polígons Can Castells i Can Galobardes, any 2017 Buida / En venda / En lloguer Centre de culte

1 43

Comerç al major

4 10

Manufactures Serveis 19 12

Taller mecànic Transport, logística i magatzem Varis Ferrallers

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Canovelles.

3.3.2. Activitat disseminada pel terme municipal

Addicionalment a les activitats ubicades al polígon, existeixen a Canovelles cinc activitats de caràcter industrial en implantacions disseminades pel terme municipal, les quals es recullen al mapa 2. Amb la informació d’activitats facilitada per l’Ajuntament de Canovelles, es constata que n’hi ha algunes que tenen ubicacions disperses o disseminades (veure mapa 3). Cal destacar-ne tres casos: -

El Nou Tennis Balulla, ubicat a la urbanització Ballulla La indústria manufacturera Trasformad, ubicada a la carretera de Caldes, prop d’un important espai verd, força apartada de l’àrea industrial del municipi L’empresa de mobiliari Sogedes 2000, a peu de la carretera C-17, al llindar del terme municipal de les Franqueses del Vallès El Minigolf, ubicat a la urbanització Can Duran.

El cens facilitat per l’ajuntament no identifica cap indústria de la zona industrial de Can Marquès. En canvi, en el POUM sí que s’identifica Can Marquès tot plantejant una actuació per a una de les seves indústries: “Cal destacar la presència de diverses edificacions industrials en sòl no Urbanitzable, alhora en sòl de protecció especial segons el PTMB, com Cerámicas La Corona, situada en un àmbit proper al torrent de Can Canyelles. Segons dades disponibles en aquests Serveis Territorials, s’hi identifica un enclavament proper amb el sòl contaminat on cal donar compliment al Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl. Un altre dels enclavaments amb sòl contaminat es tracta de l’antic abocador entre Can Fornets i Can Jovençà.”

Així doncs, el POUM planteja fer endreça de les activitats que es duen a terme fora del seu àmbit principal i que es ressituïn en les àrees que els corresponen.

3.4. Nucli urbà D’acord amb les dades facilitades per l’Ajuntament de Canovelles, la primera activitat econòmica del nucli poblacional és la del comerç al detall, que suma 148 establiments, d’un total de 326 locals actius, és a dir, un 45,4% del total (gràfic 5). Dintre del comerç al detall, l’especialitat dominant és la categoria de quotidià alimentari, amb 65 locals, seguit de l’equipament de la llar amb 40. Gràfic 5. Distribució de les subcategories de comerç al detall, any 2016

Comerç al detall d'altres

2 40

Equipament de la llar Equipament de la persona 65

17 12

Lleure i cultura Quotidià alimentari Quotidià no alimentari

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Canovelles.

Al nucli també destaca el sector serveis, on la subcategoria de serveis a les persones és la més nombrosa amb 29 locals, on s’inclouen les perruqueries, els centres d’estètica, etc. Al mapa 3 hi figuren els locals del nucli urbà, diferenciant les seves categories, inclosos els que estan buits.

3.5. Població activa i inactiva Amb les dades del darrer cens de població de l’any 2011, a Canovelles hi havia més de 5.272 persones actives que es trobaven ocupades, ja fos a temps parcial o complet. D’altra banda, n’hi havia 3.848 que es trobaven a l’atur o buscaven la seva primera feina, mentre que el col·lectiu de persones inactives (jubilats, pensionistes, estudiants, persones amb invalideses, etc.) representava el 42,6% de la població canovellina (gràfic 6). D’acord amb aquests registres, la taxa d’ocupació (ocupats sobre població de 16 i més anys) al 2011 era molt baixa, del 41%, lluny del 51% que enregistrava Catalunya al mateix any. Si Canovelles hagués tingut la taxa d’ocupació catalana, hauria tingut 1.220 persones més treballant de les que tenia aquell any. En un altre ordre de comparacions, només hi havia 1,34 persones actives per cada persona inactiva. Gràfic 6. Població segons relació amb l'activitat, 2011

5.272 6.763

Ocupat Desocupat 3.848

Inactius

Font: IDESCAT, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

3.6. Ocupació Al 2016 el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a partir dels comptes de cotització (inclosos autònoms) amb activitat a Canovelles era de 3.393. Cal recordar que els afiliats residents a Canovelles són molts més que aquests, la qual cosa respon a la gran permeabilitat intermunicipal existent a la zona per motius de treball. Comparat amb l’any 2008 els afiliats a la Seguretat Social han disminuït en 619 persones, un 15,4%. El mínim es va enregistrar al 2014 (3.180 afiliats); de llavors ençà augmenten, encara que de manera molt moderada (gràfic 7). Per sectors d’activitat, destaca la indústria, que és el que ha sofert la caiguda més acusada, amb posterior recuperació, fins a situar-se actualment en 1.352 afiliats. El sector serveis, el primer sector en afiliats (concretament 1.669), s’ha comportat de manera globalment més estable al llarg del període considerat.

Pel que fa a la construcció, després de caigudes ininterrompudes fins al 2013, es recupera al 2014 i anys següents per a situar-se en la xifra de 350 afiliats. Gràfic 7. Afiliacions a la Seguretat Social (règim general i autònoms) amb comptes de cotització a Canovelles 2008–2016 2000,0 1800,0 1600,0 1400,0 1200,0 1000,0 800,0 600,0 400,0 200,0 0,0 2008* 2009* 2010* 2011* 2012* 2013 Agricultura

Indústria

Construcció

2014

2015

2016

Serveis

*No es disposa de dades d’Agricultura i de Construcció anteriors a 2013 per secret estadístic. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Pel que fa al nombre de comptes de cotització, aquests han seguit la tendència del mercat laboral d’ençà de la crisi iniciada l’any 2008. S’observa una clara caiguda fins aproximadament el tercer trimestre de l’any 2014, per fer un repunt posterior fins a assolir avui dia valors semblants als que es donaven a desembre de l’any 2010 (gràfic 8). Gràfic 1 Evolució dels comptes de cotització, 2008-2016 600 500 400 300 200 100 0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Resulta ser una característica remarcable del mercat laboral de Canovelles la major presència d’autònoms que no pas al conjunt de la comarca. En concret a Canovelles representen el 26% dels ocupats segons comptes de cotització, enfront del 23% al Vallès Oriental i del 18% al conjunt de Catalunya. Pel que respecta al tipus de contractes, en els darrers anys s’ha incrementat el nombre d’indefinits al municipi, però el gruix de la contractació laboral del nucli segueixen sent els contractes temporals, tal com es mostra en la taula 4. No obstant això, la temporalitat contractual no és una característica distintiva del municipi, sinó que afecta tot el país. Taula 4. Tipus de contracte, 2011-2016 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Indefinit Temporal

227

330

270

320

362

410

1848 1445 1545 1615 2051 2155

% Variació 11-16 81% 17%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball.

3.7. Atur A principi de la crisi econòmica, al 2008, l’atur enregistrat al municipi de Canovelles se situava entorn d’unes 800 persones desocupades. Aquest valor va augmentar fins a més de 2.000 al 2013, essent llavors la taxa d’atur registral superior al 25%. Al llarg dels darrers dos anys, la situació ha millorat lleugerament i s’han produït descensos en les variacions interanuals de l’atur registrat al voltant del 10-14%, fins a situar-se en 1.500 aturats de mitjana anual al 2016. Per sectors d’activitat, des de l’any 2008 l’atur ha afectat en major mesura el sector dels serveis, arribant al seu màxim l’any 2013 amb més de 1.100 persones desocupades. Cal esmentar també l’important augment de l’atur registrat de persones sense ocupació anterior, amb proporcions majors a les mitjanes del Vallès Oriental i de la província de Barcelona (gràfic 8). Les persones aturades procedents del sector de la construcció concentren un 13,8% del total de la desocupació del municipi, percentatge superior també a les mitjanes comarcals i provincials.

Gràfic 2 Evolució de l'atur registrat per sectors, 2008-2016 1200 1000 800 600 400 200 0 2008

Agricultura

2009

2010

Indústria

2011

2012

Construcció

2013

Serveis

2014

2015

2016

Sense ocupació anterior

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball.

No obstant això, tal com es mostra en el gràfic 9 l’evolució de l’atur intertrimestral enregistrat mostra una tendència a la baixa bastant clara. Gràfic 3 Evolució de la variació intertrimestral de l’atur registrat, 2008-2016 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% -5% -10% -15%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball.

3.8. Planejament territorial En l’actualitat l’Ajuntament de Canovelles està treballant en l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest document recull possibles conflictivitats relacionades amb els usos del sòl, per tal de definir de nou l’ordenament urbanístic sobre la base dels nous postulats disciplinaris que han de permetre una millor gestió de la complexitat

urbana, una millor adaptació al medi i una millor resposta a les necessitats de la ciutadania. El POUM en curs no preveu un creixement o expansió del nucli poblacional de Canovelles, sinó que està encaminat a millorar l’urbanisme existent. La indústria existent al municipi no és especialment problemàtica en termes ambientals. Tan sols destaca l’empresa Chemetall Hispania, SA, ubicada al Passeig de la Ribera 107 (mapa 4), la qual es troba força propera al nucli urbà. Es tracta d’una indústria que pot comportar risc químic. I, de fet, el POUM en el seu redactat inicial recull aquesta conflictivitat mediambiental potencial tot recordant que l’empresa té determinades limitacions urbanístiques a respectar: “Quant a l’empresa Chemetall Hispania, SA, situada al polígon industrial, i que està inclosa dins el PLASEQCAT, amb un risc valorat com a alt, l’informe emès per la Subdirecció General de Seguretat Industrial (02/03/16) és desfavorable en tant que el DIE no fa esment al risc que genera l’empresa al seu entorn i a les limitacions urbanístiques que cal respectar per evitar la nova implantació d’elements molt vulnerables i vulnerables en les zones definides com a franja de seguretat perimetral de 150 m i un cercle de seguretat de 250 m, limitacions urbanístiques que s’hauran d’incorporar al POUM (...) (...) Cal que la documentació prengui en consideració el risc que generen al seu entorn els eventuals accidents greus a Chemetall S.A. i incorpori les limitacions urbanístiques a respectar, d’acord amb les prescripcions de l’informe de la Subdirecció General de Seguretat Industrial de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, de 2 de març de 2016.” Mapa 4. Ubicació de l'empresa Chemetall

Font: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canovelles (POUM), Qualificació del sòl urbà.

Globalment, encara que la seva entrada en vigor queda a uns anys vista, el POUM en curs es planteja fer endreça d’aquest i altres aspectes que milloraran, sense cap dubte, l’ordenació de les activitats sobre el territori del municipi.

4. VALORACIONS DEL POLÍGON A nivell qualitatiu, el polígon industrial de Canovelles presenta diferents aspectes i problemàtiques. La valoració correspon a la inspecció in situ d’aquesta àrea industrial realitzada el dia 8 de febrer de 2017. La valoració la fem agafant dues perspectives: per carrers i per aspectes que, a criteri nostre, resulten rellevants. 4.1.

Anàlisi per carrers

 Carrer Indústria: Es tracta de l’eix central de l’àrea industrial i el que concentra un major flux circulatori, donant accés al polígon des de la rotonda amb la C-352. És un viari ben pavimentat en línies generals, amb una estètica correcta i amb il·luminació a ambdós costats del carrer. Imatge 3 Carrer Indústria, 08.02.2107

No obstant això, el carrer conté alguns aspectes que empitjoren la seva imatge, com són: -

una mala gestió dels residus, amb deixalles i brutícia vora els contenidors i en determinats trams de voreres, i solars i locals abandonats, amb vegetació arbustiva abundant i puntualment presència d’ovelles en un solar, un fet que no deixa de xocar en el marc d’un polígon industrial.

Imatge 4 Solar abandonat al carrer Indústria núm. 105, 08.02.2107

 Carrer Juan de la Cierva: És el primer eix perpendicular venint de la part sud, un carrer amb bon aspecte en conjunt, amb voreres amples i una pavimentació correcta, tot i que destaca la insuficient il·luminació en el tram comprès entre el carrer Indústria i el carrer Barcelona, tal com s’aprecia a la imatge. Imatge 5 Carrer Juan de la Cierva, 08.02.2107

 Carrer Gregorio Marañón: Petit tram de viari perpendicular a l’anterior, on es localitza el servei de promoció econòmica, en una zona ben gestionada on cal esmentar un tram de solar abandonat i amb certa brutícia que resta imatge positiva a aquest espai.  Carrer Carles Buhigas: L’estètica del carrer és adequada en el tram comprès entre el carrer Indústria i el Passeig de la Ribera. La presència de naus abandonades tocant al carrer Barcelona perjudica la imatge del carrer.

 Avinguda Can Castells: Succeeix un fet semblant als carrers Carles Buhigas i Juan de la Cierva, que contrasta amb el tram més proper al riu Congost, el qual presenta una estètica més agradable, amb voreres en bon estat i sense brutícia, possiblement influència de les grans empreses que hi ha en aquesta zona, com ara Saplex, S.A. Imatge 6 Avinguda Can Castells, 08.02.2107

 Carrer d’Isaac Peral: Es tracta d’un viari que en la seva part sud presenta una imatge positiva gràcies a l’empresa Petronas, que ocupa una gran extensió de carrer. Però a l’altre costat del viari, en la part nord, ens trobem amb un seguit de locals abandonats i mal cuidats, juntament amb carrerons entre naus que es fan servir sovint d’abocadors en la seva part nord. Imatge 7 Carreró perpendicular al carrer d’Isaac Peral, 08.02.2107

 Passeig de la Ribera: Eix que transcorre vora el riu Congost i que presenta una important afluència de trànsit. En línies generals té una aparença correcta i una pavimentació adient, amb una zona verda agradable en la banda del riu i voreres amples i en bon estat de conservació i manteniment.  Carrer Barcelona: El viari més occidental del polígon és un tram amb força desordre, brutícia i mal estat de conservació en conjunt. En la seva part nord les voreres no estan gens cuidades i estan malmeses, com també la il·luminació, i hi ha un abocador incontrolat. Existeixen zones plenes de vegetació arbustiva. Tot plegat configura una zona en mal estat de conservació i d’estètica manifestament millorable. Imatge 8 Carrer Barcelona, 08.02.2107

4.2.

Problemàtiques rellevants

En la inspecció visual realitzada s’han identificat característiques del polígon que requeririen actuacions. Brutícia i deixalles. Es tracta d’uns dels aspectes a millorar més rellevants del polígon en el seu conjunt. Tot i que alguns carrers i naus tenen una bona imatge en línies generals, hi ha una mala gestió de residus en determinades zones, principalment prop de contenidors, en els carrerons perpendiculars als grans eixos i en algunes voreres. La manca de gestió fa que hi creixi vegetació de tipus arbustiu en els marges dels carrers, al mateix temps que aparentment hi ha pocs contenidors al llarg de l’entramat del polígon, el quals es troben desbordats o amb brossa escampada al seu voltant.

Imatge 9 Exemples de brutícia i deixalles al polígon, 08.02.2107

 Il·luminació insuficient: A més de l’observació a peu feta pel polígon, en entrevistes amb motiu d’aquest treball s’ha posat de manifest la percepció que la il·luminació del polígon en general és deficitària. Exceptuant el carrer Indústria, la resta d’eixos viaris tan sols tenen il·luminació en un costat de la calçada, i en determinats casos aquesta es troba malmesa o hi ha molta distància entre fanals.  Voreres en mal estat: Hi ha moltes voreres que es troben en un estat deficient i que donen una imatge de deixadesa, ja sigui per un manteniment inadequat, l’absència de jardineria o l’acumulació de brutícia.

Imatge 10 Exemple de vorera malmesa o en mal estat, 08.02.2017

 Abocadors i deixalles incontrolades: Es poden trobar a les vores dels carrers, així com als carrerons entre naus. Cal esmentar que hi ha senyalitzacions verticals indicant que no es dugui a terme aquesta pràctica, però es tracta d’una mesura que no resulta efectiva. Imatge 11 Exemples d'abocadors i deixalles incontrolades, 08.02.2017

 Naus no operatives: Les naus no operatives o amb aparença d’estar abandonades generen una imatge d’inacció o descurança important en determinades zones del polígon. Un dels aspectes externs menys favorables és la deixadesa dels patis de les parcel·les de determinats establiments buits, els quals han vist com hi creixien els matollars. Imatge 12 Exemple de naus no operatives, 08.02.2017

 Solars lliures o abandonats: Al polígon hi ha dos solars de gran extensió lliures d’activitat. En un dels casos, cal destacar que és una àrea ben cuidada amb una bona projecció externa, però l’altre no. Imatge 13 Exemple de solar lliure en bon estat, 08.02.2017

Imatge 14 Exemple de solar abandonat, 08.02.2017

 Activitats no industrials: En l’àmbit del polígon hi ha una sèrie d’establiments que transmeten una imatge contrària a allò que s’espera de l’activitat pròpia d’una zona industrial. A part del centre esportiu, que és un cas especial que es troba al llindar del polígon, hi trobem una granja de vedells i quatre centres de culte. Cal analitzar si l’emplaçament d’aquests establiments és el correcte, ja que generen una sensació de manca de planificació i gestió de l’espai industrial. Imatge 15 Exemple d'activitat agrícola al polígon (Can Poldo), 08.02.2017

 Absència de jardineria industrial: Al llarg de tot l’entramat del polígon, tan sols el Passeig de la Ribera en la banda del riu Congost, així com algun tram de vial, tenen espais verds i amables. Però en general s’observa una gran carència de jardineria o ornamentació que millori l’aspecte dels carrers fent-los més agradables.

5. VALORACIONS DEL COMERÇ URBÀ De la mateixa manera que al polígon industrial, també hem realitzat una inspecció visual in situ per qualificar els establiments comercials del nucli urbà, i hem mantingut una reunió de treball amb representants de l’associació de comerciants. 5.1. Aspectes externs més rellevants dels comerços del nucli urbà  Invasió via pública: Tot i no ser una pràctica habitual, alguns comerços, com ara algunes fruiteries, ocupen part de la vorera amb productes exposats, restant espai de pas als vianants. En la mateixa línia, alguns establiments tenen màquines expenedores de productes infantils juntament amb atraccions elèctriques a l’exterior. Imatge 16 Exemple d'invasió de via pública, 08.02.2017

 Retolació: Aquest apartat mereix una menció especial. La immigració al municipi es nota també en els comerços i en la seva retolació. Aquests són els tipus d’incidència identificats en la nostra avaluació externa de nombrosos establiments: o Dimensió del rètol: Unes vegades són exageradament grans i altres vegades exageradament petits, fins al punt que són il·legibles. Destaca un cas d’invasió del portal d’un habitatge.

Imatge 17 Exemple d'inadequada dimensió del rètol, 08.02.2017

o Colors i estètica del rètol: Es constata una heterogeneïtat de coloració en els rètols, fet que dona com a resultat una imatge dels comerços i de les zones de concentració d’oferta sense cap tipus de coherència. Destaca, a més, la llampant retolació digital de locals d’electrònica. o Idioma i ortografia del rètol: Hi ha un gran nombre de rètols en diferents idiomes, molts dels quals presenten faltes d’ortografia, sigui en català o en castellà, fet que porta implícita una imatge de comerç de baixa qualitat. Imatge 18 Exemple de retolació amb idiomes variats i faltes d'ortografia, 08.02.2017

o Contrarietats en retolació: En molts establiments no hi ha una correspondència entre l’anunci del rètol i el contingut del local. Alguns exemples són carnisseries que venen tot tipus de begudes, fruites o producte per a la llar. 31

Imatge 19 Exemple de contrarietat entre el rètol i el contingut, 08.02.2017

 Imatge general externa: En línies generals, en detriment de la imatge global, als comerços del municipi hi trobem aquests aspectes millorables: o Aparadors mal cuidats: Al llarg del viari del nucli urbà, els aparadors ben cuidats són una excepció i es concentren en comptades zones. En conjunt, s’observa una imatge de baixa qualitat dels establiments del municipi a causa d’una deixadesa en l’estètica, sobretot en basars i botigues multiproducte. Des de la coloració i els etiquetatges, passant pel desordre en la disposició dels productes, es fa evident que no existeix una adequada gestió dels aparadors dels locals; fins i tot alguns d’ells ocupen la part posterior dels prestatges de l’interior. Imatge 20 Exemple d'aparadors mal cuidats, 08.02.2017

o Façanes en mal estat: Les parets malmeses o degradades, així com múltiples cablejats sobre l’aparador o la retolació també generen un reflex millorable en nombrosos locals. Imatge 21 Exemple de façana en mal estat, 08.02.2017

 Accessibilitat al local: Es tracta d’una carència en un gran nombre d’establiments, sobretot en supermercats i basars, els quals no estan adaptats per a persones discapacitades, amb entrades molt estretes i/o amb esglaons. Interiors desordenats i atapeïts, passadissos estrets i l’amuntegament de productes completen una accessibilitat obstruïda, a part de la idiosincràsia d’aquests comerços. Imatge 22 Exemple de mala accessibilitat al local, 08.02.2017

 Mercat municipal en estat d’abandonament: Ja fa alguns anys que el mercat es troba tancat. A simple vista s’observa que l’edifici està en procés de degradació. No hi ha prevista la reobertura d’un format comercial com 33

aquest que, d’altra banda, està passant per dificultats en molts municipis de Catalunya. 5.2. Observacions per carrers Entre els trams de carrer a destacar positivament cal esmentar:  Carrer Riera (entre els carrers Prat i Molí de la Sal) i part baixa del carrer Diagonal: Voreres amples, comerços endreçats i especialitzats, terrasses agradables, arbrat cuidat i una correcta neteja confereixen a aquesta zona la imatge d’un espai comercial urbà apropiat, el qual marca el camí a seguir per tenir un eix comercial d’una certa qualitat. Imatge 23 Carrer Riera (entre els carrers Prat i Molí de la Sal), 08.02.2017

 Carrer Indústria (entre Molí de la Sal i Sant Jordi): Sobretot en la banda occidental i gràcies també a les noves edificacions, aquesta zona presenta un bon aspecte en línies generals, també amb voreres amples, comerços especialitzats, i diversitat de serveis de banca i assegurances de renom.

Imatge 24 Carrer Indústria (entre carrer Molí de la Sal i Sant Jordi), 08.02.2017

En el cantó oposat, cal fer esment d’aquells carrers on trobem aspectes comercialment negatius.  Zona sud del nucli urbà: Ubicada en el límit municipal amb Granollers, al llarg del carrer Narcís Monturiol i els carrers perpendiculars a aquest fins al carrer Molí de la Sal. Es tracta d’una zona amb una elevada presència d’establiments de baixa qualitat, amb retolacions escrites majoritàriament en àrab, i també amb una gestió deficient dels residus en via pública. Imatge 25 Carrer de Narcís Monturiol amb carrer Balmes, 08.02.2017

 Plaça de la Joventut i voltants: Es tracta d’una de les zones més cèntriques del nucli urbà. Presenta una activitat comercial força desordenada i amb gran presència d’establiments multiproducte. A la part nord del carrer Pi existeix un gran nombre de locals de baixa qualitat en línies generals.

 Carrer Riera (des del carrer Sant Jordi fins al parc de Can Xarlet): A diferència del tram anterior, la part nord d’aquest vial no té una bona aparença. L’arbrat desapareix, les voreres són més estretes i els comerços són, novament, de poca qualitat. Cal remarcar-hi l’existència d’una zona vermella, d’estacionament gratuït durant una hora i mitja, de la mateixa manera que n’hi ha en d’altres carrers del municipi. Imatge 26 Carrer Riera amb carrer Sol, 08.02.2017

5.3. El comerç vist pels propis comerciants Amb motiu d’aquest treball s’ha mantingut una reunió de treball a l’associació Comerç Actiu Canovelles, per tal de conèixer el parer dels implicats en l’activitat. Els aspectes del comerç i serveis existents a Canovelles que es valoren de manera més negativa per part dels propis actors del sector són els següents: -

Existència de botigues que generen mala imatge, sigui per la deixadesa o inexistència dels seus aparadors Façanes d’edificis on hi ha botigues malmeses que generen també mala imatge

Proliferació de supermercats petits (fins a 150 metres), amb exposició de producte desordenada, de vegades sense rètol, amb accessos i neteja manifestament millorables, entre altres

Algunes parts del municipi requeririen més neteja; i abans, millor comportament cívic dels ciutadans

La gran competència de Granollers com a centre amb oferta comercial d’amplitud i profunditat propis de gran ciutat, a tocar de Canovelles

Existència de la majoria de formats comercials a Granollers, a l’abast dels canovellins

- Existència de molts locals buits. 36

6. LA PROMOCIÓ ECONÒMICA A L’AJUNTAMENT DE CANOVELLES L’Ajuntament de Canovelles compta amb una regidoria de Dinamització Econòmica i Ocupació, que té com a finalitat impulsar el desenvolupament econòmic per tal de generar ocupació i potenciar la competitivitat de les empreses del municipi. Amb aquest objectiu, l’ajuntament ofereix suport directe als ciutadans i a les empreses a través dels diferents recursos que recollim en aquest capítol. A part de la regidoria anterior, hi ha altres regidories de l’ajuntament relacionades amb el desenvolupament, com són la d’Urbanisme i Habitatge, d’una banda, i, relacionada amb l’anterior, la del POUM, planificació estratègica, vies de comunicació i transport públic. En ambdues regidories el titular és l’alcalde de Canovelles. El POUM es troba actualment en fase avançada d’elaboració i properament s’iniciarà la seva tramitació administrativa, que hauria de dur a una aprovació definitiva al 2019-2020 segons algunes estimacions. Als efectes de la promoció econòmica de Canovelles, el POUM no preveu creixement de sòl industrial, i, en canvi, fa endreça d’indústria dispersa i d’algunes zones més properes al nucli residencial urbà. Els serveis de Promoció Econòmica de l’Ajuntament es troben ubicats físicament en un edifici del polígon industrial de Can Galobardes, al carrer Gregorio Marañón, número 7. En aquestes instal·lacions hi atén el personal destinat al servei, com veurem després, i estan dotades de recepció, oficines d’atenció i una sala polivalent amb capacitat per a 30 persones, dos punts de connexió a internet per a la cerca de feina i un punt d’autoservei del SOC. El propi lloc web de l’Ajuntament informa de l’existència de quatre serveis orientats a la dinamització econòmica de Canovelles: -

Servei local d’ocupació

Servei de suport a emprenedors

Servei de suport a l’empresa

Servei de suport al comerç

En la pràctica, la dinamització que es du a terme és fonamentalment la relacionada amb l’ocupació, d’una banda, i amb el comerç i consum, de l’altra. El servei de suport a emprenedors es presta, però, en altres municipis, d’acord amb el de Canovelles, i el de suport a l’empresa és un servei sense dotació de personal, per bé que des d’Activitats es fan algunes tasques relacionades. Vegem cada un d’aquests serveis.

6.1. Servei Local d’Ocupació L’activitat del Servei d’Ocupació consisteix fonamentalment en el suport als aturats, en la Borsa de treball i en la gestió dels anomenats plans d’ocupació. 6.1.1. Suport als aturats

El personal del servei consta d’una persona. Els aturats de Canovelles es poden inscriure voluntàriament al Servei Local d’Ocupació. Per a constar-hi com a inscrit cal formalitzar la gestió, almenys, una vegada a l’any. El Servei és dipositari de Currículums Vitae dels inscrits i cada any organitza formació orientada a treballar diferents competències: transversals, actitudinals, de coneixements, ... Cal dir que, en general, el nivell formatiu dels que recorren al Servei és baix o molt baix. Alguns inscrits tenen poca predisposició a formar-se. Pràcticament de manera invariable, a totes aquelles persones amb dèficits evidents de formació se’ls envia a inscriure’s a l’Escola de Formació d’Adults, que compta amb uns 500 alumnes. Allí s’hi imparteix formació per accedir al graduat, informàtica bàsica, anglès bàsic, preparació per al pas de cicle de grau mitjà a cicle de grau superior, etcètera. No obstant això, una part important de l’activitat està centrada en l’alfabetització, majorment d’immigrants. L’Escola es troba actualment en plena ocupació de la seva capacitat docent. En èpoques anteriors ha tingut llistes d’espera. Tornant al Servei d’ocupació, al 2016 s’hi van inscriure 277 persones. Aquesta xifra és notablement inferior a la que es va enregistrar en els pitjors moments de la crisi, com ara el 2012, quan se n’hi van inscriure 475. El Servei disposa del “Club de feina”, un espai per a informar-se de les ofertes de treball, per a fer recerca activa i per a intercanviar informació amb altres persones que també es troben desocupades. Els dimarts i els dijous són els dies en què els inscrits poden consultar ofertes de treball a l’ordinador, se’ls ajuda a consultar-les en cas de necessitat, a completar el CV, a buscar cursos de formació, a redactar cartes de presentació personal, se’ls dona consells a seguir en les entrevistes, de treball, etcètera. Tot es fa amb una atenció personalitzada. Tal com s’ha dit, el nivell formatiu i competencial dels usuaris del Servei és més aviat baix en línies generals. S’assessoren aturats de nivell formatiu mitjà-alt, però aquests acostumen a utilitzar també altres vies per a la cerca de feina, i en troben més fàcilment. 6.1.2. Borsa de treball

El Servei d’Ocupació compta amb una Borsa d’ofertes de treball. L’activitat, no obstant això, és molt baixa (15 ofertes rebudes en el darrer any), bàsicament pel fet que poques empreses de Canovelles el fan servir, sigui perquè desconeixen

l’existència de la borsa, sigui perquè el Servei no està posicionat en el mercat com un lloc on oferir llocs de treball d’una certa qualificació. I així, el perfil de les ofertes que arriben al Servei són, en general, de nivell competencial baix. Al taulell d’anuncis de la recepció s’hi pengen també ofertes de treball de municipis propers a Canovelles. El Servei està en xarxa amb tots els ajuntaments de la província de Barcelona a través de l’aplicatiu Xaloc, de la Diputació de Barcelona, a través del qual tots els usuaris poden accedir a les ofertes de feina de tota la província. Alhora, les persones inscrites formen part de la borsa de treball de tota la província. 6.1.3. Gestió de subvencions per a contractar persones en atur

El Servei d’Ocupació gestiona les subvencions que l’Ajuntament rep del SOC i de la Diputació de Barcelona per tal de contractar aturats. Es tracta de contractes per 6 mesos en activitats d’interès social. Actualment a Canovelles hi ha unes 35 persones ocupades sota aquest esquema. L’ajuntament es fa càrrec de la indemnització de final de contracte. La feina burocràtica en aquest tipus de contractes és tan considerable que ocupa de l’ordre del 80% del temps de la responsable del Servei d’Ocupació. 6.2.

Servei de suport al comerç, consum i turisme

Una tècnica de l’Ajuntament és l’encarregada d’aquest servei plurifuncional en diferents àrees: -

El sector del comerç, amb un doble vessant: o Comerç sedentari, amb tasques de la sensibilització, de suport en la dinamització per part de Comerç Actiu Canovelles, d’informació legal (sobre horaris, obligacions, drets i deures del consumidor, tràmits, subvencions, etc...). o Mercat setmanal de diumenge (altes i baixes de parades, coordinació,...).

Consum: activitats de sensibilització, gestió de reclamacions, etcètera.

Turisme: una activitat incipient, que per ara s’ha centrat en la creació de rutes per camins rurals i la seva senyalització, en la difusió de les granges existents al municipi, en l’edició de material de difusió, entre altres.

Tal com succeïa amb el servei d’ocupació respecte a tasques administratives, la tècnica responsable de les tres àrees descrites també dedica una part considerable del seu temps a processos administratius i de resolució d’incidències i de necessitats no programades, més que no pas a la promoció econòmica pròpiament. Es dona suport a l’associació Comerç Actiu Canovelles, creada fa 7 anys de cara a dinamitzar el comerç i els serveis del municipi, i que compta amb un

dinamitzador, que paga l’associació, amb el suport de l’ajuntament i altres administracions. Es realitzen múltiples activitats de dinamització repartides al llarg de l’any. Unes 10 en total, que abasten pràcticament tot el calendari, des de Sant Valentí (febrer), campanyes del dia del pare i de la mare, promocions “fora estocs”, per la festa major (juliol), ruta de la tapa i botigues al carrer (setembre) fins a la campanya de Nadal. Comerç Actiu Canovelles compta amb 68 associats, que paguen 10€ mensuals. 6.3. Servei de suport a emprenedors Aquest és un servei destinat a persones que volen iniciar un projecte empresarial propi. Al Servei de Promoció Econòmica de Canovelles s’atén els interessats, donantlos una explicació de caràcter general i adreçant-los als serveis d’emprenedoria de les Franqueses del Vallès i de la Garriga, amb qui l’Ajuntament de Canovelles té signat un conveni de col·laboració. En aquests serveis fan un acompanyament a l’emprenedor, des de l’elaboració d’un pla d’empresa fins a la posada en marxa del negoci. Al 2016 els serveis de les Franqueses van atendre fins a 16 projectes provinents de Canovelles. A la Garriga no s’hi va adreçar cap canovellí amb projecte d’empresa. El tipus de projecte emprenedor que es va atendre al 2016 queda definit amb aquests sectors de negoci: -

farmàcia

transportista

bugaderia

bars i restaurants

agricultura

agent comercial

terapeuta

disseny de mobles 1

construcció

taller mecànic

estètica

6.4.

Servei de suport a l’empresa

Aquest és un servei que, per bé que figura com a existent al lloc web de l’ajuntament, no compta amb dotació de personal en el moment de redactar aquest Informe (març de 2017). Ha estat atès en èpoques anteriors, però de manera provisional i sense continuïtat. En l’actualitat s’està en curs de cobrir aquest lloc. En teoria el servei pretendria informar sobre oferta formativa per a empresaris i treballadors, assessorar sobre tràmits, subvencions i similars, promoure i difondre el teixit empresarial i ser nexe de comunicació entre administració local i empreses. En la pràctica, com diem, aquestes funcions ja fa un temps que no s’exerceixen. També hauria de servir per a activar la Borsa de treball com a eina de difusió de les necessitats de les empreses ubicades al municipi. Però les empreses no tenen el Servei de Promoció Econòmica com a referent a l’hora de cobrir vacants o nous llocs de treball que tinguin uns certs requeriments formatius i competencials. El que més relació té amb les necessitats de les empreses ubicades a Canovelles és el Servei d’activitats, que desenvolupa un enginyer responsable de l’àrea, amb el suport d’una persona que du a terme tasques administratives. El Servei d’activitats atorga llicències i, si escau, verifica les declaracions responsables i comunicacions dels que emprenen un negoci a Canovelles en activitats innòcues. Els projectes més nombrosos i eventualment més problemàtics són els de bars i restaurants, per raó de sorolls, olors i altres molèsties que poden provocar. En el marc de les competències municipals, el Servei en qüestió també assessora les empreses industrials en el compliment de la seva normativa i efectua inspeccions en cas de denúncies o bé actua d’ofici. Té en curs l’elaboració d’un Pla de verificacions i d’un cens d’establiments de comerç i serveis al nucli urbà, i ha realitzat un cens d’establiments ubicats al polígon industrial. Naturalment, el Servei atén totes les consultes relacionades amb activitats que plantegen les empreses, i ho fa des d’una perspectiva exclusivament orientada al compliment d’aplicació de les normatives vigents, no pas amb perspectiva de promoció econòmica. En aquest context, se’ns indica que la taxa d’obertura d’activitat és relativament elevada i que s’està en procés de revisar-la a la baixa. En qualsevol cas, i en resum, en l’àmbit de l’empresa la relació de l’ajuntament amb el sistema productiu local per la via del Servei d’activitats té un caràcter marcadament normatiu i administrativista.

ANÀLISI DAFO

En aquest capítol fem una valoració sintètica de la posició de l’Ajuntament de Canovelles pel que fa a la promoció econòmica. El tipus d’anàlisi descansa en les dades que s’han presentat en capítols anteriors i en informacions recollides al llarg de les entrevistes mantingudes amb motiu d’aquest treball amb càrrecs polítics, personal tècnic i altres implicats aliens a l’ajuntament. L’anàlisi DAFO recull en frases molt curtes aquells factors que intervenen en algun sentit sobre la promoció econòmica que pot dur a terme l’Ajuntament de Canovelles. Es distingeixen quatre blocs de factors: •

Oportunitats, referent a aspectes o a fets externs, no controlats directament per l’Ajuntament, que poden tenir un impacte positiu sobre el desenvolupament econòmic del municipi.

•

Amenaces, referent a aspectes o fets externs, no controlats directament per l’Ajuntament, que poden tenir un impacte negatiu sobre el desenvolupament del municipi.

•

Fortaleses, referent a aspectes o atributs positius de Canovelles, que es poden gestionar internament des de l’Ajuntament de cara a propiciar el desenvolupament econòmic del municipi.

•

Debilitats, referent a aspectes o atributs negatius de Canovelles, que es poden gestionar internament des de l’Ajuntament de cara a revertir-los o a propiciar que no afectin negativament el desenvolupament econòmic del municipi.

La diagnosi de Canovelles la presentem en quatre blocs: -

Perfil socioeconòmic de la població

Indústria

Comerç i serveis

Serveis de promoció econòmica de l’Ajuntament

7.1. Perfil socioeconòmic de la població FORTALESES

DEBILITATS - Baix nivell de formació general de la població (20% sense estudis entre els majors de 16 anys) - Alt nivell de desocupació i baixa taxa d’ocupació

OPORTUNITATS

AMENACES

- Gran nombre de persones en - Exigència creixent de formació per disposició de treballar part de les empreses fins i tot en llocs de treball menys qualificats - Existència de molts sectors que creen ocupació amb pocs requeriments de qualificació - Possible recuperació del sector de la construcció

7.2. Indústria FORTALESES

DEBILITATS

- Gran presència d’empreses al - Inversió i manteniment deficient polígon industrial, algunes d’elles dels espais comuns del polígon molt arrelades al municipi industrial: neteja, il·luminació, voreres, jardineria industrial, - El planejament urbanístic en curs etcètera ordena i endreça algunes disfuncions urbanístiques en - Manca d’organització que aglutini l’activitat industrial els interessos de les empreses del polígon - No hi ha cap estratègia de “venda” dels solars i naus del polígon - Coexistència d’activitats no compatibles en un polígon industrial (explotació ramadera, centres de culte,...) - Estètica antiquada de moltes naus, que genera mala imatge per a noves empreses que s’hi vulguin instal·lar - Existència de pocs solars i naus de grans dimensions - Manca d’un sistema d’informació organitzat de solars i naus en lloguer o venda - Taxa d’obertura relativament cara - Manca d’activitats industrials amb efecte d’arrossegament sobre altres empreses - Manca d’atractivitat de l’oferta de sòl industrial de Canovelles OPORTUNITATS

AMENACES

- Localització geogràfica en un - Competència latent i real entorn de gran nivell d’activitat d’emplaçaments industrials i econòmica logístics atractius propers a Canovelles - Accés directe a la xarxa viària de gran capacitat - Desconeixement de l’oferta de sòl industrial per part d’empreses que - Polígon industrial amb gran nombre cerquen naus i solars de locals buits (53) - Existència d’un cert procés de reindustrialització a nivell català - Proximitat del clúster del moble de la Garriga - Potencial de captació de proveïdors de grans empreses de la comarca

Comerç i serveis FORTALESES

DEBILITATS

- Existència d’un “eix comercial principal” conegut i reconegut a la població, que és el carrer Riera - El nombre de locals comercials s’ha mantingut relativament estable al llarg dels darrers 10 anys - Associació de comerciants molt activa i amb una notable implantació - Estructura organitzativa per a realitzar dinamització permanent

- Mala imatge exterior de moltes botigues - La qualitat del producte que ofereix el comerç ha empitjorat globalment - Alta presència de basars - Alta presència de tendes multiproducte - Gran presència de botigues sense limitacions horàries d’obertura - Retolació de baixa qualitat - Existència de molts locals buits

OPORTUNITATS

AMENACES

- La millora de l’economia en general - Alt atractiu de la ciutat de Granollers afavoreix el consum i la demanda com a centre comercial i de serveis de major qualitat a pocs minuts de Canovelles, caminant

7.3. Promoció econòmica de l’ajuntament FORTALESES

DEBILITATS

- Voluntat política d’ordenar i - No disposar d’un responsable del d’impulsar la promoció econòmica servei a les empreses i del polígon com a eina per al desenvolupament - El personal del Servei de promoció - Existeix una estructura econòmica dedica una part organitzativa amb experiència excessiva del seu temps a resoldre dedicada a la promoció econòmica problemes d’urgència i a tasques administratives - Infraestructura per a desenvolupar un major nombre de serveis de promoció - Planejament urbanístic en curs

UNA VISIÓ DE FUTUR DE L’ECONOMIA DE CANOVELLES

La realitat socioeconòmica de Canovelles es pot caracteritzar en termes econòmics com un municipi integrat en el complex urbà de la ciutat de Granollers, amb una alta proporció d’immigrants i un nivell general de qualificació més aviat baixa, un nivell de renda i de PIB per habitant clarament inferiors al conjunt de Catalunya i de la comarca, un alt índex d’atur, un gran polígon industrial (que tot i això no genera prou llocs de treball per als residents), un comerç en transformació cap a formats ajustats a la demanda dels immigrants i, finalment, un ajuntament amb voluntat de promocionar el desenvolupament econòmic i social. En aquest context és rellevant identificar en primer lloc les potencialitats més destacades del municipi; en segon lloc, quins entenem que haurien de ser els eixos prioritaris d’atenció; i en tercer lloc, quin paper pot tenir l’Ajuntament en el desenvolupament econòmic. 8.1. Potencialitats de Canovelles en matèria econòmica Les potencialitats de Canovelles descansen en dos grups de recursos que es troben infrautilitzats, l’ús dels quals caldria augmentar per tal de propiciar majors nivells d’activitat econòmica. D’una banda, existeix un potencial que ens ve donat per recursos de l’entorn: -

Un d’ells és l’excel·lent localització del municipi respecte a una comarca altament desenvolupada i amb alts nivells d’activitat de tot tipus (industrial i de serveis). La proximitat a Granollers i a tot el seu entorn constitueix un actiu de gran relleu en el marc de la gran integració econòmica de Canovelles en aquest espai. La localització d’activitats en el seu si és pràcticament indistinta entre municipis i, per tant, pertànyer a aquest espai confereix automàticament una potencialitat de captació de projectes empresarials. En aquest sentit el nou conjunt logístic de la Mango a Parets del Vallès és tot un símptoma.

Un altre és l’excel·lent localització del municipi respecte a la xarxa viària. La connexió directa a la C-17 i la proximitat a la xarxa d’autopistes catalana que connecta amb els mercats català, espanyol i internacional, constitueix un actiu de gran valor en una època en què la producció és cada vegada més especialitzada i en què cal interrelacionar-se intensament amb altres empreses ubicades, sovint, lluny.

D’altra banda, Canovelles compta amb recursos propis del municipi que es troben actualment infrautilitzats: -

Un d’ells és el polígon industrial, el qual té una considerable quantitat de solars i locals sense activitat. Aquest fet li atorga al municipi la capacitat d’acollir nous projectes empresarials.

Un altre recurs ve del fet que la relació entre l’Ajuntament i el teixit empresarial ubicat al polígon és, en general, feble i de certa desconnexió. La baixa activitat de l’Ajuntament en aquest àmbit deguda a diferents motius confereix a la relació entre aquest i les empreses instal·lades un potencial que caldria explorar, que fàcilment es podria traduir en un millor funcionament i satisfacció de les empreses instal·lades a Canovelles i, en definitiva, en majors graus de retenció o en menys fugues d’empreses. Més quan el polígon té uns preus relativament atractius respecte a l’entorn.

Un altre recurs infrautilitzat a Canovelles són les persones desocupades. En són moltes (unes 1.400 de registrades a les oficines d’atur a desembre del 2016), amb problemes de formació, és cert, però es tracta d’un col·lectiu que hauria de ser prioritari ocupar-lo en major grau que en l’actualitat. El creixement de l’activitat econòmica en general va en favor d’aquesta necessària reducció de la inactivitat de tantes persones.

En un ordre diferent dels anteriors, existeix també un altre recurs que no s’aprofita suficientment, com és la capacitat de consum de la pròpia població. Una part considerable del potencial de compra i de despesa en tot tipus de béns i de serveis no reverteix en benefici de Canovelles sinó que va a parar, fonamentalment, a la veïna ciutat de Granollers i entorns. Una major retenció de despesa al municipi generaria llocs de treball i renda per al propi municipi, i impulsaria el centre i reforçaria la identitat comercial i de serveis. 8.2. Eixos prioritaris El desenvolupament econòmic de mitjà i llarg termini de Canovelles creiem que hauria de fonamentar-se en actuar sobre tres eixos per tal d’aconseguir majors nivells d’activitat i (en conseqüència) majors nivells de renda dels seus habitants: -

Eix 1: L’activitat industrial, cosa que vol dir gestionar per retenir les empreses que ja hi estan instal·lades i atraure’n de noves, més quan el polígon compta amb parcel·les i locals buits. L’ideal seria que les noves empreses del polígon fossin de nivell tecnològic mitjà-alt. Però cal ser realistes i tenir present que, amb el baix nivell de formació existent, la prioritat del municipi és que es creïn llocs de treball, del nivell que sigui.

Eix 2: L’ocupabilitat de la població, actualment amb uns nivells d’atur clarament excessius i amb un perfil de baixa qualificació, en general.

Eix 3: L’activitat comercial i de serveis, retenint al màxim possible a Canovelles despesa que actualment va a parar a altres municipis de l’entorn (sigui perquè es treballa fora, sigui perquè l’oferta a Canovelles és massa limitada,...).

8.3. El paper de l’Ajuntament L’Ajuntament de Canovelles pot contribuir de manera important en la millora del nivell d’activitat i de renda del municipi amb actuacions que li són pròpies, en el benentès que les inversions en noves empreses, la creació de llocs de treball, etcètera, les farà el sector privat. Però l’Ajuntament té reservat un paper d’acompanyament del sector empresarial, d’ordenació de l’activitat, de prestació de serveis i d’inversió en alguns casos, que poden ser determinants en aquest procés. És la finalitat última d’aquest treball proposar un Pla Director de Promoció Econòmica de Canovelles (en endavant i convencionalment per motius de brevetat ens hi referirem com a PRECCA) i concretar quines actuacions podria dur a terme l’Ajuntament per a facilitar el desenvolupament del municipi. Es tracta doncs d’un instrument que hauria d’ajudar a incrementar el nivell de benestar de la població de Canovelles per la via de l’augment de l’activitat i de la renda. El PRECCA estableix uns objectius generals a mitjà i llarg termini i concreta els instruments i les accions que caldrien per tal d’aconseguir-los (capítol 9).

PLA DIRECTOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

El Pla Director PRECCA (Promoció Econòmica de Canovelles) pretén ser una guia d’actuació per a l’Ajuntament de Canovelles amb una vigència d’entre 4 a 6 anys, segons la intensitat amb què s’apliqui. El PRECCA s’estructura en objectius i en actuacions a desenvolupar per part de l’ajuntament. En primera instància es fixen uns objectius i a continuació es presenten les actuacions. Això darrer es fa en forma de fitxes en què s’especifiquen el títol de l’actuació, la seva justificació, els instruments o accions concretes per a dur-la a terme, qui n’és responsable, el calendari, i els indicadors que permetran fer-ne el seguiment. 9.1. Objectius El PRECCA es proposa els següents objectius: 1) OBJECTIU 1: POLÍGON INDUSTRIAL AMB UN 100% D’OCUPACIÓ. Aquest objectiu s’aconsegueix atraient nous projectes empresarials, facilitant el trasllat d’empreses a Canovelles i acompanyant les empreses que ja estan instal·lades al polígon en allò que està en les mans de l’Ajuntament. Amb el polígon completament ocupat augmentarà l’ocupació i augmentaran també els recursos de l’Ajuntament per a desenvolupar, entre altres, el PRECCA. 2) OBJECTIU 2: REDUIR L’ATUR DE CANOVELLES A MENYS DE LA MEITAT DEL NIVELL DE DESEMBRE DEL 2016. D’una xifra de 1.400 aturats es pretén passar a 700 o menys en el termini de 5 anys. Augmentaria el benestar general de la població. 3) OBJECTIU 3: AUGMENTAR LA RETENCIÓ DE COMPRA DE BÉNS I SERVEIS AL MUNICIPI. Aquest objectiu és plantejable si augmenta i millora el nivell d’oferta comercial (en quantitat i en qualitat) i de serveis. Generaria riquesa i llocs de treball que actualment beneficien municipis propers amb millors dotacions. 4) OBJECTIU 4: ELEVAR EL NIVELL DE FORMACIÓ DE LA POBLACIÓ I REDUIR ELS SENSE ESTUDIS A LA MEITAT. En aquest objectiu el paper de l’Ajuntament no pot ser d’actor principal de la formació sinó d’impulsor davant qui té competències en la matèria, que és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Augmentaria l’ocupabilitat de la població, i la renda. 5) OBJECTIU 5: DOTAR L’AJUNTAMENT D’UNA UNITAT MÉS ÀMPLIA I ESTRUCTURADA ORIENTADA EXCLUSIVAMENT A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA. Aquest objectiu és d’ordre instrumental en el marc del PRECCA, però és absolutament imprescindible si es volen tenir opcions d’èxit en els objectius 1, 2 i 3.

9.2. Actuacions Les actuacions que proposem són 16, que agrupem en 5 àmbits diferenciats. En les actuacions s’especifiquen les principals accions concretes que caldria endegar en el marc d’aquest Pla Director. Els àmbits sobre els quals es pretén incidir són: -

El teixit empresarial L’emprenedoria L’ocupabilitat de la població El comerç i els serveis Els serveis del propi ajuntament relacionats amb la promoció econòmica

Les actuacions que es proposen queden recollides en la relació següent, les quals es detallen en format fitxa, que inclou: el codi numèric de l’actuació, el títol de l’actuació, la seva justificació, les accions que es proposen, la seva prioritat, el calendari i alguns indicadors de seguiment. 1. Teixit empresarial del polígon industrial

1.1. Cens empresarial de Canovelles 1.2. Cens de locals i solars industrials disponibles 1.3. Manteniment i inversió en el polígon industrial 1.4. Atracció de projectes empresarials 1.5. Col·laboració Ajuntament-empresa

2. Emprenedoria

2.1.Difusió del servei d’emprenedoria 2.2. Impuls del treball autònom

3. Ocupabilitat

3.1.Impuls de la Borsa de treball entre empreses de Canovelles 3.2. Impuls de la capacitat formativa a Canovelles 3.3. Altres actuacions relacionades amb la formació

4. Comerç i serveis

4.1. Continuació del suport a la dinamització comercial 4.2. Modernització del comerç i millora de la qualitat 4.3. Planificació i normativa municipal per a la modernització del comerç

5. Organització del PRECCA

5.1.Contractació d’un responsable d’empresa i suport administratiu 5.2. Creació de l’equip d’aplicació del PRECCA 5.3. Assegurament de dotacions suficients (recursos econòmics i humans)

ACTUACIÓ CENS EMPRESARIAL DE CANOVELLES 1.1 JUSTIFICACIÓ:

Les empreses són la base del sistema productiu del municipi de Canovelles. Qualsevol actuació sobre aquest col·lectiu, per petita que sigui, per part de la Ajuntament requereix una eina tan fonamental com la identificació de les empreses que el conformen en cada moment del temps. Amb aquesta finalitat és necessari disposar d’un cens empresarial i, tan important com tenir-lo elaborat, és mantenirlo actualitzat. Recentment l’Ajuntament n’ha elaborat un que conté la informació administrativa de base, i que hem recollit en aquest treball.

ACCIONS:

Per disposar d’un cens mínimament fiable de les empreses industrials i de serveis (ubicades majorment al polígon de Canovelles) calen tres actuacions relativament senzilles a efectuar de manera regular però que seran de gran utilitat: 1) Identificar les empreses que efectivament són operatives, amb reconeixements visuals periòdics (com a mínim una vegada a l’any), que complementaran els registres administratius d’activitats que ja té l’Ajuntament 2) Disposar, de les empreses operatives, d’un paràmetre tan bàsic com són la superfície del solar, la superfície construïda i els metres quadrats de sostre, informacions bàsiques de dimensió 3) Mapificar sobre parcel·les cadastrals la informació del punt anterior 4) Disposar del nom del director de l’empresa/planta o de la persona que faci d’interlocutor amb l’Ajuntament de Canovelles. També del director de Recursos Humans (veure Actuació 3.1).

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

2017 i activitat regular durant els anys següents.

INDICADORS Disponibilitat permanent d’un cens empresarial actualitzat. DE SEGUIMENT:

ACTUACIÓ CENS DE SOLARS I LOCALS INDUSTRIALS DISPONIBLES 1.2 JUSTIFICACIÓ:

Al polígon industrial de Canovelles es produeix una notable rotació d’empreses, per la qual cosa molts locals queden buits durant períodes més o menys llargs de temps. Al mateix temps hi ha solars no construïts. La suma de naus i de solars disponibles constitueixen un recurs productiu ociós del municipi que l’Ajuntament hauria d’ajudar a posar en valor en el mercat per tal de generar ocupació i renda per a Canovelles. Cal elaborar una informació de base sobre l’oferta de sòl i de naus industrials de Canovelles, mantenir-la actualitzada i posar-la a l’abast de potencials interessats.

ACCIONS:

Elaboració d’un cens de naus i solars disponibles. La informació hauria de venir de: -

Registres de propietat Inspecció visual dels propis responsables del cens d’empreses actives (indicat en l’actuació 1.1). Contacte amb els propietaris i agents de la propietat immobiliària (API) interessats en la seva comercialització.

El format del cens ha de ser simple i ha de servir per a tenir identificades en una base de dades les unitats (solars o naus) que es troben al mercat (de venda o de lloguer) amb informacions essencials de m2 i telèfons de contacte del venedor. La informació hauria de permetre als gestors del PRECCA elaborar un plànol de solars i locals disponibles. En una primera instància la citada base de dades és relativament fàcil de construir amb una simple inspecció visual, i millor encara si es pot fer d’acord amb els diferents API i propietaris, que també haurien de tenir interès a fer la màxima difusió de la seva oferta. PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

2017 i activitat regular durant els anys següents.

INDICADORS Disponibilitat permanent d’una base de dades de locals i solars DE SEGUIMENT: buits actualitzada.

ACTUACIÓ

PLA D’ACTUACIONS EN EL POLÍGON INDUSTRIAL

1.3 JUSTIFICACIÓ:

El polígon és un actiu important del municipi de Canovelles, per la gran quantitat d’empreses que s’hi ubiquen i per les que s’hi poden ubicar en un futur. El polígon té capacitat no utilitzada (solars i naus lliures) que es pot convertir en creació de llocs de treball i de riquesa, a part de la seva contribució a les arques de l’ajuntament. No obstant la seva importància, el polígon presenta alguns aspectes negatius que el PRECCA hauria de solucionar.

ACCIONS:

1) Efectuar un pla d’inversions i de millores de gestió en la part que li pertoca a l’Ajuntament. En aquest treball se n’han apuntat algunes, que caldrà completar i concretar pressupostàriament: - Millora de prestació de serveis operatius bàsics com ara la neteja. - Inversions i actuacions de manteniment per a resoldre les deficiències en les voreres, l’absència de jardineria industrial (a excepció del passeig de la Ribera), la il·luminació insuficient en alguns carrers, entre altres. 2) Establiment de l’obligació de mantenir nets els solars no ocupats. També les naus abandonades requereixen un manteniment de la seva estètica i de la seva neteja de la parcel·la no construïda. 3) Vetllar perquè al polígon només s’hi ubiquin les activitats que li són pròpies. 4) Reubicació d’indústries potencialment perilloses de la part del polígon de Can Castells que toca al nucli urbà sota la C-352 (el POUM ho contempla, però en previsió de retards en el seu calendari, seria desitjable accelerar les reubicacions).

PRIORITAT:

Molt alta.

CALENDARI:

Inici 2017. Vigència 2017-2022.

INDICADORS Inversions efectuades per part de l’Ajuntament en espais. DE SEGUIMENT: Avaluació regular de la qualitat dels espais públics del polígon. Trasllat efectiu d’indústries dintre del polígon.

ACTUACIÓ ATRACCIÓ DE PROJECTES EMPRESARIALS 1.4 JUSTIFICACIÓ:

L’existència de solars i locals disponibles així com l’excel·lent ubicació respecte a la comarca i a la xarxa de comunicació viària fan del polígon de Canovelles un emplaçament productiu atractiu per a diferents tipus d’empreses: -

Les que hi estan instal·lades i es plantegen créixer Les que estan instal·lades en altres municipis i es plantegen un trasllat Les de nova creació.

És possible, a més a més, reforçar l’atractiu de Canovelles amb incentius per part de l’ajuntament a aquelles empreses que creïn ocupació al municipi. ACCIONS

1) Realitzar un dossier de presentació del municipi com a emplaçament atractiu per a projectes industrials i logístics. 2) Edició i difusió del dossier, en paper (díptics, tríptics,... ben editats), en presentacions en powerpoint, al lloc web de l’ajuntament,... 3) Establiment d’un procediment d’atenció i seguiment d’interessats en projectes empresarials a Canovelles. 4) Estudi de la possibilitat d’establir incentius fiscals a aquelles empreses que creïn nous llocs de treball per als canovellins aturats. Els incentius poden ser de diferents tipus: subvencions a la taxa d’obertura, reducció en l’impost sobre obres, entre altres.

PRIORITAT:

Molt alta.

CALENDARI:

Preparació dossier i procediment 2017. Activitat permanent 2018-2022.

INDICADORS Nombre d’empreses i de projectes atesos. DE SEGUIMENT: Inversions efectuades per les empreses. Llocs de treball creats per a canovellins.

ACTUACIÓ COL·LABORACIÓ AJUNTAMENT-EMPRESA 1.5 JUSTIFICACIÓ: En el PRECCA es consideren les empreses un actiu que cal preservar per part de l’ajuntament, ja que van en un mateix vaixell: d’una banda, les empreses generen llocs de treball en el municipi; i, de l’altra, tant uns com altres tenen entre ells obligacions mútues i possibilitats de col·laboració que requereixen l’establiment d’un marc de comunicació permanent. El PRECCA és precisament un motiu prou important per a reforçar els vincles. ACCIONS

1) El responsable d’empreses del PRECCA s’ha d’anar a presentar personalment a les empreses del polígon i explicar les seves funcions (veure més endavant) i el pla d’inversions, de manteniment i de promoció per part de l’ajuntament. 2) Impuls de l’associacionisme al polígon amb la finalitat de disposar d’un interlocutor que representi el teixit industrial davant l’ajuntament. Mentre l’associacionisme no es consolidi, caldrà parlar amb aquells que millor representin les empreses instal·lades. 3) Proposar l’establiment d’una gestió del polígon, que inclouria, entre altres, la contractació conjunta de serveis de seguretat, de subministrament elèctric, etcètera. Si no ho fan les empreses, oferir la possibilitat que sigui l’ajuntament qui en porti la gestió, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

Permanent durant tot el període 2017-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Existència d’una associació o qualsevol altra forma vàlida de representació del col·lectiu d’empreses del polígon. Reunions celebrades i acords aconseguits en aquestes reunions. Actuacions dutes a terme en relació als acords de les reunions anteriors. Control del compliment del pla d’inversions i manteniment del polígon.

ACTUACIÓ

DIFUSIÓ DELS SERVEIS D’EMPRENEDORIA

2.1 JUSTIFICACIÓ:

L’Ajuntament té un conveni amb els ajuntaments de Les Franqueses del Vallès i de la Garriga en virtut del qual els seus serveis econòmics presten suport als emprenedors de Canovelles. En el marc del PRECCA es proposa atorgar major atenció al suport a la creació d’empreses per part dels canovellins.

ACCIONS:

1) Difusió de l’existència del servei d’atenció i acompanyament a l’emprenedor, encara que la seva prestació estigui subcontractada a un altre municipi. Caldria elaborar el material de comunicació pertinent i trametre’l a les empreses operatives de Canovelles, tenir-lo disponible en els equipaments municipals, publicitar-lo al lloc web de l’ajuntament, entre altres. 2) Seguiment individual dels projectes d’empresa presentats per canovellins en els municipis indicats, amb la finalitat d’acompanyar-los en cas de necessitat. 3) Organització d’una jornada anual de presentació dels serveis d’emprenedoria a estudiants canovellins que estan finalitzant Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior i carreres universitàries, sobretot en les especialitats tècniques i d’economia.

PRIORITAT:

Mitjana.

CALENDARI:

Preparació 2017 i aplicació durant el període 2018-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Material de difusió dels serveis d’emprenedoria. Projectes d’empresa que han estat objecte d’acompanyament. Jornades de presentació dels serveis que s’han organitzat. Estudiants de cicles i de carreres tècniques i econòmiques.

ACTUACIÓ IMPULS DEL TREBALL AUTÒNOM 2.2 JUSTIFICACIÓ:

A Canovelles hi ha una presència important de treballadors autònoms. Aquestes persones tenen avantatges de localització com a proveïdors potencials respecte de les empreses del polígon, per raó de la proximitat.

ACCIONS:

1) Elaborar un cens de treballadors autònoms amb les seves especialitats, i mantenir-lo actualitzat. 2) Difondre l’existència d’aquestes especialitats entre les empreses instal·lades al polígon. 3) Impulsar l’aplicació per part dels autònoms d’unes tarifes especials avantatjoses per a empreses clients de Canovelles. 4) Informació als interessats en crear la seva empresa sobre la figura de l’autònom.

PRIORITAT:

Mitjana.

CALENDARI:

Preparació 2017 i aplicació durant el període 2018-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Existència d’una base de dades actualitzada d’autònoms. Actes de difusió de l’oferta (edició de díptics, trameses a les empreses,...). Existència de promocions per a empreses ubicades a Canovelles.

ACTUACIÓ

IMPULS DE LA BORSA DE TREBALL ENTRE LES EMPRESES DE CANOVELLES

3.1 JUSTIFICACIÓ:

Poques empreses instal·lades a Canovelles fan ús de la Borsa de treball per a cobrir vacants o nous llocs de feina. L’existència d’un perfil competencial relativament baix de la població no hi ajuda. Això no obstant, és objectiu del PRECCA que totes les empreses ubicades a Canovelles coneguin l’existència de la Borsa i les seves possibilitats, i que la internalitzin com un recurs habitual quan tinguin necessitat de contractar personal.

ACCIONS:

Caldria complementar la bona tasca que actualment ja es fa amb: 1) Actes de presentació del servei a les empreses. En aquesta acció resultarà important conèixer el nom i el contacte dels responsables de personal de les empreses ubicades a Canovelles (a incloure en la base de dades de l’actuació 1.1). 2) Atenció personalitzada a les empreses tant per a recollir ofertes de treball com per a informar sobre possibles candidats que encaixarien amb els perfils buscats. 3) Difusió de l’existència de la Borsa de treball entre el conjunt de la població per a augmentar-ne l’ús, de manera que arribi a tots els perfils d’aturats i que es valori com a eina per a trobar feina a Canovelles. Mitjans: lloc web del PRECCA, newsletter, revista som + avui Canovelles, etc. 4) Estudiar incentius per a empreses que contractin aturats residents a Canovelles, via taxes i impostos propis.

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

Preparació 2017 i aplicació permanent 2018-2022.

INDICADORS Material de difusió del servei d’ocupació. DE SEGUIMENT: Nombre de currículums vigents i d’actualitzacions anuals. Nombre d’empreses interessades en el servei. Nombre d’empreses que han contractat personal de la Borsa. Persones contractades per empreses de Canovelles.

ACTUACIÓ IMPULS DE LA CAPACITAT FORMATIVA A CANOVELLES 3.2 JUSTIFICACIÓ: Una de les característiques de la població de Canovelles és el seu relativament baix nivell de formació. Les tendències productives tant a la indústria com als serveis venen marcades per la necessitat de més i més formació, fins i tot per a llocs de treball que abans tenien menys requeriments competencials. A igualtat de perfils, tindrà més oportunitats una persona amb una FP de grau mitjà o superior que no pas una sense. Per bé que l’oferta formativa en cicles de FP és àmplia a la veïna ciutat de Granollers, Canovelles compta amb un volum de població escolar suficient per a plantejar-se l’oportunitat d’introduir aquest tipus d’estudis en el propi municipi, i així ho certifiquen els moviments que s’estan fent per part d’un institut del municipi i dels serveis d’educació del propi ajuntament. ACCIONS:

El PRECCA proposa continuar el suport a l’Institut Ballulla per tal d’aconseguir que s’imparteixin cicles formatius a Canovelles. Per a això caldria: 1) Identificar quants estudiants de FP té Canovelles (en altres municipis). 2) Aprofundir en l’oportunitat de la iniciativa i en la concreció de les especialitats de cicles que serien indicades tenint present el teixit productiu de Canovelles i de l’entorn. 3) Identificar les necessitats de persones amb perfil FP que tenen les empreses instal·lades a Canovelles i entorn (química, logística, moble, plàstic,...). 4) Seguir donant suport a les gestions davant el Departament d’Ensenyament per a aconseguir la implantació de cicles de FP.

PRIORITAT:

Mitjana.

CALENDARI:

Al llarg del 2017.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Base d’estudiants de FP. Resultats de les entrevistes amb directors d’escola. Indicadors de necessitats de les empreses en FP. Gestions realitzades davant del Departament d’Ensenyament.

ACTUACIÓ 3.3

ALTRES ACTUACIONS RELACIONADES AMB LA FORMACIÓ

JUSTIFICACIÓ: Més enllà de les actuacions en la borsa de treball i de la consecució de FP per a Canovelles, hi ha altres actuacions relacionades amb el món de la formació que poden ser útils per a aconseguir l’objectiu de reduir l’atur. ACCIONS:

1) Anàlisi de l’abandonament escolar a Canovelles. Causes i sortides 2) Sessions informatives a estudiants sobre el teixit empresarial de Canovelles i entorns, que és l’àmbit natural en què probablement hauran de buscar feina 3) Sessions informatives i formatives a estudiants i a persones que han acabat els seus estudis sobre tècniques de cerca de feina

PRIORITAT:

Mitjana.

CALENDARI:

Preparació 2017 i aplicació durant el període 2018-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Acord amb instituts per a estudiar l’abandonament escolar Sessions formatives celebrades Resultats pràctics de les sessions celebrades.

ACTUACIÓ

CONTINUACIÓ DEL SUPORT A LA DINAMITZACIÓ COMERCIAL

4.1 JUSTIFICACIÓ:

L’Ajuntament de Canovelles ve actuant sobre el sector des de fa anys, en particular des que el propi sector s’hi ha implicat a través de Comerç Actiu Canovelles. No obstant l’activitat de dinamització que es du a terme, el comerç de Canovelles presenta problemes d’imatge i de qualitat de l’oferta. S’hi afegeix el fet que hi ha molts locals buits. L’actual suport de l’Ajuntament a la dinamització comercial hauria de continuar, atorgant (com fa ara) el lideratge de les promocions a l’associació de botiguers i impulsant l’associacionisme de molts establiments que n’estan al marge.

ACCIONS:

1) Suport a la consolidació de l’associacionisme (organització de sessions de presentació, formació associativa, ampliació dels membres de la Junta,...), com a instrument per dinamitzar el comerç del municipi. 2) Continuació del suport organitzatiu i econòmic que ja es ve donant a l’associació. 3) Aprofundiment de la implicació de l’Ajuntament en la modernització del comerç amb noves actuacions com les que s’indiquen a les dues actuacions següents.

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

2017-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Nombre d’associats a Comerç Actiu Canovelles. Nombre d’establiments implicats en les accions de dinamització. Enquesta sobre hàbits de compra i quantificació de fugues.

ACTUACIÓ

MODERNITZACIÓ DEL COMERÇ I MILLORA DE LA QUALITAT

4.2 JUSTIFICACIÓ:

L’actual estructura de comerç de Canovelles presenta una sèrie de característiques manifestament millorables tant des del punt de vista de l’oferta de productes com dels establiments. Una part del comerç especialitzat tradicional ha desaparegut; s’han implantat una gran quantitat d’establiments multiproducte, no especialitzats (basars i supermercats), que no tenen cura de l’aparadorisme, la retolació, la façana de l’edifici, etcètera. El marc del PRECCA es planteja un doble objectiu: 1) la modernització interna i externa dels establiments 2) l’augment de la qualitat de l’oferta de productes.

ACCIONS:

1) Establir incentius als empresaris que inverteixin en obres de millora de l’establiment, per exemple a través de bonificacions en l’impost sobre obres. 2) Organitzar formació per a botigues en matèria de planificació i explotació del seu negoci. 3) Establiment de sistemes de reconeixement públic (premis, per exemple) de l’esforç efectuat individualment per a modernitzar, sigui el local sigui l’oferta de producte. 4) Assessorament individual a la gestió de la botiga a través de serveis que poden estar subvencionats.

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

Disseny de les accions al 2017. Aplicació durant 2018-2022

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Evolució del nombre d’establiments de qualitat. Establiments que han efectuat inversions. Nombre de cursos programats i assistents. Assessoraments prestats a botigues individuals. Enquesta de satisfacció de la població sobre el comerç.

ACTUACIÓ 4.3 JUSTIFICACIÓ:

ACCIONS:

PLANIFICACIÓ I NORMATIVA MUNICIPAL PER A LA MODERNITZACIÓ DEL COMERÇ Entre els elements que contribueixen a la modernització del comerç figuren actuacions que estan en mans de l’ajuntament en àmbits com el normatiu o les actuacions d’urbanisme comercial. Aquestes darreres es podrien centrar en el que constitueix l’embrió del que seria un centre comercial urbà (CCU), que és el carrer Riera, entre el carrer Prat i el carrer Molí de la Sal. Pel que fa al marc normatiu, la redacció del POUM obre la possibilitat d’establir futures regulacions que anirien en favor de la qualitat del comerç del municipi. 1) Estudi de pacificació del trànsit i de millora de l’urbanisme comercial 2) Establiment de criteris i eventual ampliació de l’ordenança relativa a l’ús de la via pública als productes exposats al carrer, a la retolació i altres elements d’ordre comercial. 3) Establiment d’incentius als empresaris que inverteixin en obres de millora de locals, per exemple a través de bonificacions en l’impost sobre obres. 4) Establiment de normes al voltant de requeriments tècnics de mínims d’espais lliures per a la mobilitat i seguretat de les persones dintre dels establiments. 5) Fixació de distàncies mínimes entre establiments de les mateixes característiques per a evitar una oferta d’un sol tipus de comerç. 6) Inspeccions regulars d’establiments comercials sobre compliment de les diferents normatives vigents a cada moment.

PRIORITAT:

Mitjana/alta.

CALENDARI:

Disseny de les accions al 2017. Aplicació durant 2018-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Normes dictades per tal de millorar la qualitat del comerç. Inversions efectuades en millores d’urbanisme comercial. Inspeccions efectuades sobre el compliment de normatives.

ACTUACIÓ 5.1 JUSTIFICACIÓ:

CONTRACTACIÓ D’UN RESPONSABLE D’EMPRESA I DE SUPORT ADMINISTRATIU La plaça d’un responsable d’empresa dintre del Servei de Promoció Econòmica de l’ajuntament ha estat ocupada de manera temporal i discontínua per algun tècnic, i ara està en curs la seva cobertura. En el PRECCA aquesta persona hi ocupa un espai important en el vessant de les empreses instal·lades a Canovelles i de les que s’hi podrien instal·lar en el futur. Addicionalment, l’equip de persones que actualment està dedicat a promoció econòmica realitza un excés de tasques administratives que podria fer una persona específica de suport.

ACCIONS:

Contractació d’un responsable d’empresa, que durà a terme la part corresponent del PRECCA. La incorporació d’aquesta persona hauria de fer-se de manera urgent i sota una fórmula de contractació que garanteixi que el servei tingui continuïtat en el futur. Addicionalment caldria incorporar una persona de suport administratiu per al conjunt de l’equip de promoció econòmica.

PRIORITAT:

Molt alta.

CALENDARI:

2017.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Incorporació de les persones indicades a l’estructura de l’ajuntament.

ACTUACIÓ

CREACIÓ DE L’EQUIP D’APLICACIÓ DEL PRECCA

5.2 JUSTIFICACIÓ: L’aplicació del PRECCA requereix un equip que operi de manera coordinada entre els implicats directes (el Servei de Promoció Econòmica, fonamentalment) i també externament amb altres persones de l’Ajuntament que hi intervindran. ACCIONS:

L’equip gestor del PRECCA entenem que hauria d’estar format per la responsable d’ocupació, la responsable de comerç, la persona responsable d’empresa i el càrrec polític que es determini (alcalde i/o regidora de dinamització econòmica). Aquest equip ha de ser el planificador de les accions concretes del PRECCA i encarregar-se de la seva execució. Caldrà concretar anualment les fites que es plantegen aconseguir i les accions que es duran a terme en cada una de les àrees afectades. Una mena de pla anual, amb objectius quantificables i amb un detall de les accions que es duran a terme, amb especificació dels costos. L’equip del PRECCA es reunirà regularment per tal de fer el seguiment de l’aplicació dels acords així com les correccions, actualitzacions, etcètera que pugui requerir. En el PRECCA hi hauria d’estar implicat el Servei d’Activitats, la regidoria d’Urbanisme, la de Medi Ambient, puntualment els serveis jurídics, entre altres. La comunicació entre totes elles, en particular dels seus tècnics, que són els que l’aplicaran, sembla imprescindible per a maximitzar les probabilitats d’èxit. Perquè sigui així cal un impuls polític clar i net de compromís seriós amb el PRECCA, si pot ser també amb l’oposició, atès que es tracta d’un projecte de municipi.

PRIORITAT:

Molt alta.

CALENDARI:

Posada en marxa al 2017 i aplicació durant 2018-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Reunions de coordinació celebrades. Balanç d’acords presos. Avaluació del compliment dels acords. Avaluació anual del grau de consecució dels objectius establerts. Revisió del PRECCA a la llum de l’experiència d’aplicació.

ACTUACIÓ

ASSEGURAMENT DE DOTACIONS SUFICIENTS (RECURSOS ECONÒMICS I HUMANS)

5.3 JUSTIFICCIÓ:

El PRECCA requerirà dotacions pressupostàries i humanes suficients per a dur-lo a terme.

ACCIONS:

Algunes de les accions descrites en aquest Pla Director comportaran realitzar inversions (per exemple el manteniment del polígon) i la compra de serveis (per exemple l’edició de materials en format convencional i/o digital). Abans de res caldrà planificar de manera ben concreta objectius i accions que es duran a terme a 1 any vista i, amb menys detall, en 6 anys. L’Ajuntament ha de ser conscient que sense inversió no hi ha retorn, i que sense un esforç econòmic addicional a l’actual, hi ha dèficits del municipi que no es resoldran. Per tant, anualment caldrà preveure les dotacions pressupostàries que s’acordin respecte al pla específic del PRECCA per a aquell exercici.

PRIORITAT:

Alta.

CALENDARI:

Preparació 2017 en funció del programa d’accions per al 2018 i reiteració anual durant 2019-2022.

INDICADORS DE SEGUIMENT:

Pla anual del PRECCA. Partides del PRECCA i imports inclosos en els pressupostos municipals.

9.3. El Pla Director en un esquema

1. Teixit empresarial del polígon industrial

2. Emprenedoria

2.1.Difusió del servei d’emprenedoria 2.2. Impuls del treball autònom

3. Ocupabilitat

3.1.Impuls de la Borsa de treball entre empreses de Canovelles 3.2. Impuls de la capacitat formativa a Canovelles 3.3. Altres actuacions relacionades amb la formació

4. Comerç i serveis

4.1. Continuació del suport a la dinamització comercial 4.2. Modernització del comerç i millora de la qualitat 4.3. Planificació i normativa municipal per a la modernització del comerç

5. Organització del PRECCA

5.1.Contractació d’un responsable d’empresa i suport administratiu 5.2. Creació de l’equip d’aplicació del PRECCA 5.3. Assegurament de dotacions suficients (recursos econòmics i humans)