L’antiga estació i el tren

L’antiga estació i el tren

L’antiga estació i el tren

A Granollers, en la segona meitat del s. XIX, es van produir uns canvis urbanístics importants, que van ajudar al desenvolupament econòmic de la vila. Ara fa 160 anys, arribava el ferrocarril a Granollers i ho feia gairebé al bell mig de la ciutat. L’estació i els equipaments que l’envoltaven es van construir a l’est, en línia recta, a escassos cent metres del portal de Santa Esperança. La via creuava la ciutat de nord a sud en paral·lel al centre històric. La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya va ser l’encarregada de portar la línia fèrria des de Barcelona a Granollers i de construir l’estació que es va inaugurar el 23 de juliol de 1854. El 1878, arribaria a Portbou i s’obriria, així, camí cap a França. El 1891, la línia passaria a mans de la Companyia MZA (Madrid – Zaragoza – Alicante), nom amb el qual sempre seria coneguda l’antiga estació, tot i que, l’any 1941, aquesta línia s’integraria a RENFE. L’edifici de l’estació era allargat i tenia tres cossos. El central tenia un frontis i els laterals un pis, que sobresortia, on hi havia l’habitatge del cap de l’estació i els dormitoris per als ferroviaris. A la part central, també hi havia la porta principal per accedir a les dues sales d’espera i a la taquilla dels bitllets. Una ampla porta central i una altra en cada una de les sales donaven pas a l’andana. Des del carrer de Marià Maspons, per un passeig d’arbres, s’arribava a l’estació, amb uns porxos d’accés. L’edifici era ample i espaiós i, per la seva proximitat al centre de la ciutat, es va utilitzar també com a lloc d’esbarjo.

L’estació de Granollers era també una important estació de mercaderies. La disposició de les vies permetia l’estacionament i les operacions de triatge dels vagons de càrrega per a la formació de trens de mercaderies. La companyia ferroviària també va urbanitzar els terrenys situats darrere l’estació, espai anomenat aleshores la plaça del Carril i, actualment, la plaça de Josep Barangé. El juliol de 1896, es va obrir al públic com a Parc de l’Estació, format per un passeig d’arbres, una esplanada de plataners i uns jardins que arribaven fins al carrer d’Agustí Vinyamata, al davant del Casino. L’emplaçament cèntric de l’estació era un impediment per a l’eixamplament urbanístic de la ciutat. A principis dels anys trenta, es van iniciar els tràmits per desviar la línia del ferrocarril uns metres cap a l’est, però el nou traçat de la via no es va inaugurar fins al 1958. El 31 de gener d’aquell any, va sortir el darrer tren de passatgers des de l’Estació MZA, però, fins al 1960, va continuar en servei per als trens de mercaderies. La nova estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l’actual estació, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964.

Arran del trasllat de l’antiga estació i tot el seu equipament, l’espai que havia ocupat es transforma totalment. Tot s’enderroca: l’estació, els magatzems i els tinglados. El parc desapareix, els arbres són tallats. En el seu lloc, es construeixen edificis de serveis i un aparcament, que, amb el temps, esdevindrà la plaça de Josep Barangé. Les vies i el terraplè de cinc metres que ocupava l’actual avinguda de Sant Esteve s’eliminen. S’urbanitza l’eix de l’avinguda de Sant Esteve, l’avinguda del Parc i el carrer de Girona i l’antiga estació i el tren resten només en la memòria dels ciutadans.

L’antiga estació i el tren

El tren al seu pas pel carrer de Girona a l’altura del carrer de Francesc Ribas, 1958. Fotografia Joan Caballeria

Vista panoràmica de la ciutat, en la primera dècada del s.XX En primer terme, l’antic cementiri dels Caputxins, que s’enderrocà el 1924 i que estava en desús des de 1894, des de la inauguració de l’actual del Ramassar. Al centre, l’Estació del tren MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante), nom de la companyia concessionària de la línia ferroviària, amb els trens de mercaderies, i, al fons, l’església gòtica de Sant Esteve.

Autor desconegut

L’antiga estació i el tren

Estació del ferrocarril MZA, 1900 L’estació del ferrocarril MZA i el complex de vies de mercaderies estaven situats a l’actual avinguda del Parc i ocupaven l’espai de l’antic edifici dels jutjats, l’antic edifici de l’AISS i part del Parc Torras Villà. L’estació es va construir molt a prop del nucli històric, a la prolongació del carrer de Marià Maspons, i es va inaugurar el 23 de juliol de 1854.

Fotografia Lucien Roisin

L’antiga estació i el tren

Passatgers a l’andana principal de l’Estació MZA, final del s. XIX L’existència del ferrocarril va permetre el desplaçament de viatgers fins a Barcelona i, a partir de 1878, també, fins a Portbou.

El 1855, primer any de funcionament, es van comptabilitzar 193 viatgers diaris i la durada del viatge a Barcelona era d’una hora.

A la imatge, els passatgers en primer pla i, al fons a la dreta, les cases del carrer d’Agustí Vinyamata.

Fotografia i fons Tomàs Torrabadella

L’antiga estació i el tren

L’estació del tren, ca. 1918 L’edifici de l’antiga estació era allargat. La façana que donava a les vies tenia una part central on hi havia dues sales d’espera i la taquilla. Als extrems, hi havia un pis per al cap de l’estació i dormitoris per als ferroviaris. També tenia magatzem i cantina.

L’estació era per a passatgers i per a mercaderies. El 1966, l’estació va ser enderrocada.

Autor desconegut

L’antiga estació i el tren

Passeig del Parc de l’Estació, anys 10 Aquest passeig d’arbres enllaçava el carrer de Marià Maspons amb la façana posterior d’arcades de l’estació i formava part del Parc de l’Estació, que la companyia ferroviària havia obert al públic el juliol de 1896. Aquest va ser el primer parc urbà de la ciutat i comptava també amb un viver d’arbres.

Fotografia Lucien Roisin

L’antiga estació i el tren

Jardins del Parc de l’Estació, 1935 Els Jardins del Parc de l’Estació ocupaven el solar de l’actual edifici de telefònica i arribaven fins al carrer d’Agustí Vinyamata, davant del Casino. El 1935, van construir la balustrada de pedra que envoltava el jardí, que es pot veure en la fotografia, i una escalinata que el comunicava amb l’esplanada de plataners.

Fotografia i fons Joan Canal

L’antiga estació i el tren

Panoràmica del Parc de l’Estació, anys 40 Vista panoràmica, amb el Parc de l’Estació, en primer terme, i l’Hospital Asil, al fons. El parc ocupava l’espai de l’actual plaça de Josep Barangé i estava format per un passeig d’arbres, una esplanada de plataners i uns jardins.

El parc va existir fins al 1964, quan es van talar els plataners.

Fotografia i fons Joan Font

L’antiga estació i el tren

La via del tren a l’altura del carrer de l’Enginyer, anys 30 L’antic traçat ferroviari creuava la ciutat de nord a sud. Sortint de l’estació cap al nord, per l’actual carrer de Girona, hi havia dos passos a nivell: un, a l’altura del carrer d’Agustí Vinyamata i l’altre, a la cruïlla de la carretera de Cardedeu.

La major part dels terrenys que donaven a la via en aquest tram eren ocupats pels darreres de les cases.

En la fotografia, a l’esquerra, el ramal que anava a les Franqueses i, a la dreta, la via cap a Portbou.

Autor desconegut

L’antiga estació i el tren

La via del tren al carrer de Girona, anys 50 La via del tren al seu pas per davant del camp de futbol. El projecte de trasllat de la via es va iniciar el 1932, però no va ser fins al 1960 que va desaparèixer el tram del carrer de Girona, ja que, fins llavors, va restar en servei, per a mercaderies i pel ramal de les Franqueses.

Autor desconegut

L’antiga estació i el tren

Carrer de Josep Umbert, anys 10 Vista del carrer de Josep Umbert, aleshores, de l’Aurora i conegut com a carrer del Pont. El pont es trobava a la part sud de l’entrada al complex de vies de l’estació, i els trens hi circulaven, per sobre. Era de dimensions reduïdes, fet que dificultava el trànsit rodat de cotxes i camions, i es va desmuntar el 1960, quan l’estació estava ja en desús per als passatgers.

Autor desconegut

L’antiga estació i el tren

Talús de la via del tren, 1962 El terraplè del ferrocarril a l’espai de l’actual avinguda de Sant Esteve. En la fotografia, es poden veure les marques de les vies en el talús, que seria enderrocat. A l’esquerra, l’antic carrer d’Hèrcules i, a la dreta, el carrer del Gas i l’antiga fàbrica del Gas. Fotografia Josep Comas L’antiga estació i el tren

Vista de l’avinguda de Sant Esteve, 1965 Vista de l’avinguda de Sant Esteve des del carrer del Lliri, ja sense el terraplè de la via del tren. L’enderrocament d’aquest talús va permetre urbanitzar el carrer. Al mig, una rambla central inicialment projectada que va ser desestimada. A l’esquerra, la indústria de cal Renom i, a la dreta, l’edifici de l’Escola Pia. El 1968, s’inauguraria l’avinguda de Sant Esteve.

Fotografia Josep Comas

L’antiga estació i el tren

Vista de l’avinguda de Sant Esteve, 1965 Vista de l’avinguda de Sant Esteve des del carrer del bisbe Martí Grivé. Al fons, la construcció dels primers pisos del carrer, coneguts com “els pisos del Roura” i al darrere, l’espai de la nova estació de França, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964, on es pot veure el nou edifici d’obra i l’estació provisional de fusta, popularment, anomenada “estació de Kansas City”.

Fotografia Josep Comas

L’antiga estació i el tren