Postals antigues de Granollers
Les targetes postals, amb una imatge, a l’anvers, que podia ser una fotografia o un dibuix –amb llegenda o bé, sense–, i, qualsevol tipus de missatge al revers –amb data i franqueig– van tenir un èxit extraordinari des del final del s. XIX. Es van fer populars i van arribar a ser culte del col·leccionisme. Mitjançant aquestes targetes postals, es van donar a conèixer a l’exterior les primeres vistes fotogràfiques de la ciutat. Les poblacions objecte d’un major nombre de sèries postals van ser les més turístiques. A la comarca, en tenim una bona mostra: Caldes de Montbui, Cardedeu i la Garriga, que van donar a conèixer els seus balnearis i el modernisme gràcies a les targetes postals, com un bon reclam publicitari. Granollers no ha estat una vila turística preferent. Tot i així, existeixen diverses sèries de postals antigues de la ciutat, que es poden datar del 1895 al 1935. El record que tenim de Granollers seria ben diferent si no hagués estat l’objectiu d’alguns fotògrafs i editors forans com Adolf Zerkowitz, Amadeu Mauri (Girona), Àngel Toldrà Viazo (A.T.V), Climent Oliveró Torrens (C.O.), Josep Boixadera (J.B), Josep Thomas, Lucien Roisin i Oriol i, de les impremtes granollerines Garrell i Jaume Joseph. En aquesta exposició, us en mostrem algunes de les més antigues, fins als anys vint. És una petita mostra de postals de Granollers, amb alguns dels indrets més coneguts de la ciutat, com la Porxada –amb una visió insòlita d’uns quioscos que ningú pot recordar haver-hi vist–, la plaça i l’Església de Sant Esteve, també canviades –amb arbres desapareguts i una església gòtica de la qual tan sols resta en peu el campanar– o els carrers del centre, que formaven part de la carretera. També, amb altres espais, més llunyans, com l’Estació del Nord, o, irreconeixibles, com el riu Congost, amb l’antic pont de ferro de la carretera de Caldes, i vistes panoràmiques en diferents direccions. A més, n’hi ha de desapareguts, com els safareigs públics de can Fortià, que potser algú sí que pot recordar amb aquesta exposició.
Vista panoràmica des de l’ermita de Sant Nicolau, 1923-1925 Fotografia de Josep Boixadera / Col·lecció Ajuntament de Granollers
LA PORXADA, 1895 Antiga llotja de gra construïda pel mestre d’obres Bartomeu Brufalt entre 1586 i 1587. És una edificació rectangular amb quinze columnes d’ordre toscà i teulada a quatre vessants. Tot i que es manté amb la mateixa estructura que el primer dia, al llarg dels segles s’hi han fet canvis. El 1872, es tanca amb reixes, per ser mercat municipal; entre 1887 i 1899, als angles, s’instal·len uns quioscos i, de 1907 a 1965, unes persianes que protegien les mercaderies i els paradistes del mercat municipal. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
CARRER DE JOSEP ANSELM CLAVÉ, 1900-1909 Vista del carrer, aleshores, anomenat de la Palma. Aquest carrer comprès entre la plaça de la Corona i la de Maluquer i Salvador, que forma part de «la carretera», ha rebut diferents noms al llarg dels anys. Al s. XIX, un tram era el carrer del Bestiar i, també, carrer de la República. Al s. XX, carrer del Dr. Bartomeu Robert i carrer de Francesc Torras Villà. A l’esquerra, on oneja la bandera, l’edifici de La Unió Liberal, enderrocat per construir-hi el Museu de Granollers el 1976. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
CARRER D’ALFONS IV, 1913 Vista a l’altura dels carrers del bisbe Grivé i de Navarra. A l’esquerra, l’edifici construït el 1895, propietat d’Elvira Barrio de Serratacó, on, el 1906, s’hi va instal·lar el jutjat i, els anys setanta, la botiga La Clau. Va ser enderrocat el 1977. Al fons, la carretera del Masnou, actual avinguda de Francesc Macià, amb la frondositat dels arbres que hi havia plantats. Fotografia de Lucien Roisin / Col·lecció Ajuntament de Granollers
CARRER DE FRANCESC MACIÀ, 1918 Vista del carrer, anomenat, llavors, del Marquès de Montroig, amb una llarga filera de plataners. A la dreta, la casa de Pius Anfres Martí, construïda l’any 1913, obra de l’arquitecte Francesc Batlle Anfres, coneguda popularment com La Tela, seu del Museu de Ciències Naturals de Granollers des del 3 de maig de 1987. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
ESGLÉSIA GÒTICA DE SANT ESTEVE, 1918-1923 Vista de la plaça i de la façana sud de l’església un dia festiu, quan els feligresos es reunien a la porta, sota els arbres de la plaça. De l’església gòtica, construïda entre mitjan s. XV i el començament del s. XVI, destaca el portal amb brancals, arquivoltes degradades, llinda i timpà. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
SAFAREIG DE CAN FORTIÀ, 1920 Dones rentant roba al safareig de can Fortià, situat a la cantonada del carrer del Rec i el carrer de la Mare de Déu de Núria. Aquest safareig va funcionar fins a l’any 1970. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
CARRER D’AGUSTÍ VINYAMATA, 1924 Vista del carrer sense asfaltar, aleshores, anomenat d’Esteve Garrell, en honor d’Esteve Garrell Escorsell (Granollers, 1850-1922), vinculat a la premsa i soci fundador d’algunes de les entitats de l’època. A l’esquerra, hi havia el parc de l’Estació, obert al públic el juliol de 1896, i, a la dreta, el Casino, fundat el 1880 i encara actiu. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
CARRER DE JOAN PRIM, 1924-1930 Aquest carrer formava part de la carretera de Barcelona a Vic. Inicialment, era el carrer d’Isabel II i, de 1869 a 1939 i de 1979 fins a l’actualitat, carrer de Joan Prim. A la imatge, vista des del carrer de Torras i Bages. A l’esquerra, la casa del ferrer Josep Sastre Ribalta, cal Ferreret. A la dreta, la casa de gasoses, sifons i xarops de Pere Pellicer. Fotografia de Josep Boixadera / Col·lecció Ajuntament de Granollers
PONT DE FERRO SOBRE EL RIU CONGOST, 1924-1930 Vista del pont de ferro sobre el riu Congost, construït entre 1916 i 1918 a la carretera de Caldes, fet volar al final de la Guerra Civil, el gener de 1939. Una de les arcades es conserva a la carretera C-35, sobre la riera de Santa Coloma, en direcció a Maçanet de la Selva. A la fotografia, feta des del marge dret del riu, es veu, al fons, l’església gòtica de Sant Esteve. Fotografia de Josep Boixadera / Col·lecció Ajuntament de Granollers
ESTACIÓ DE GRANOLLERS-CANOVELLES, ABANS DE 1929 Aquesta estació va ser inaugurada el 10 d’abril de 1886, construïda per l’empresa ferroviària Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. El nom popular de l’edifici, Estació del Nord, és en record d’aquesta companyia –«del Nord»–, tot i que està situada a ponent, respecte el nucli urbà. La línia anava de Sant Martí de Provençals (Barcelona) a Sant Joan de les Abadesses. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
BARRI DE L’ESTACIÓ DEL NORD, 1924-1930 Vista de les cases de l’actual carrer de Joanot Martorell i de l’Estació de Granollers-Canovelles, des de l’avinguda de l’Estació del Nord. Al fons, Terra Alta. Fotografia de Josep Boixadera / Col·lecció Ajuntament de Granollers
VISTA PANORÀMICA DES DE LA FONT VERDA, 1925 En primer pla, unes vinyes. Al centre, a l’esquerra, la fàbrica de can Torras, –espai ocupat, ara, per la rambla de Josep Tarradellas–, els nínxols de l’antic cementiri i, a la dreta, l’Estació del tren MZA, a l’actualitat, Parc Municipal Torras Villà, avinguda del Parc i plaça de Josep Barangé. Al fons, la carretera de Barcelona i el coll de la Manya. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers
VISTA PANORÀMICA DES DEL CAMPANAR, 1924 La ciutat des del campanar de l’Església de Sant Esteve. Al fons, la serra de Llevant i el camí dels Caputxins, a l’actualitat, carrer d’Agustí Vinyamata. Al centre, els arbres del parc de l’Estació –ara, plaça de Josep Barangé– i a la dreta, la fàbrica Torras, amb la seva xemeneia, que es conserva a la rambla de Josep Tarradellas. Al centre, la plaça de la Porxada un dia de mercat. Fotografia d’autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers