Aline Sitoé Diatta
Símbol de la resistència senegalesa
Arbres que ens il·luminen 1. Aline Sitoé Diatta, símbol de la resistència senegalesa
A
questa és la història d’una jove senegalesa, heroïna de la resistència anticolonial i líder de la regió de Casamance, d’on era originària. Nascuda el 1920 es diu que el 1941 va tenir una visió que la va cridar a lluitar contra les forces colonials franceses, que reclamaven apoderar-se de part de la collita dels senegalesos per finançar la seva implicació en la Segona Guerra Mundial. Sitoé va animar la població a negar-se a cooperar amb els francesos, a deixar de pagar impostos i a refusar la imposició del monocultiu del cacauet. A Sitoé se li atribuïen poders sobrenaturals, en particular la seva capacitat per atreure la pluja. Aviat va estar sota sospita dels oficials francesos per la seva influència creixent. El 1943 va ser arrestada i condemnada a deu anys de presó. No es va saber res d’ella durant anys fins que en la dècada dels vuitanta es va confirmar la seva mort per escorbut el 1944. Aline Sitoé va ser reivindicada com la Joana d’Arc de Casamance. Avui és un símbol de la resistència, d’orgull cultural i de la lluita de tantes dones contra la colonització.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Rigoberta Menchú
Activista per la pau, els drets humans i els drets dels indígenes
Arbres que ens il·luminen
R
2. Rigoberta Menchú, activista per la pau, els drets humans i els drets dels indígenes
igoberta Menchú va patir pobresa, discriminació racial, -forma part del poble maia-, i violència durant dècades al seu país, Guatemala. El seu pare, la seva mare i dos germans van ser assassinats pel govern militar entre finals dels setanta i principis del vuitanta. Rigoberta Menchú es va involucrar en diverses causes socials i va denunciar les desigualtats econòmiques, socials, culturals i polítiques del seu país. A causa d’aquesta activitat va ser perseguida i es va haver d’exiliar, tot i que va seguir lluitant. El 1992 li concedeixen el Premi Nobel de la Pau. La seva posició li va permetre actuar com a mediadora en el procés de pau entre el govern i la guerrilla guatemalenca que va acabar el 1996 amb la firma dels acords de pau.
“Considero aquest Premi, no com un guardó personal, sinó com una de les conquestes més grans de la lluita per la pau, pels drets humans i pels drets dels pobles indígenes que, al llarg d’aquests 500 anys han estat dividits i fragmentats i han patit el genocidi, la repressió i la discriminació”. Fragment del discurs d’acceptació del Premi Nobel de la Pau, 1992
Entrevista. Aprendemos juntos – 2030. Any 2022.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Harriet Tubman i Hadizatou Mani
Alliberadores de l’esclavisme
Arbres que ens il·luminen 3. Harriet Tubman i Hadizatou Mani, alliberadores de l’esclavisme
Harriet Tubman i Hadizatou Mani van ser dues lluitadores en pro d’abolir l’esclavisme. La primera, americana, va viure durant el segle XIX. La segona, nigeriana, encara viu. Tubman, maltractada sovint pels seus amos, va patir una fractura de crani que li va provocar seqüeles tota la vida. El 1849 va aconseguir escapar-se i guanyar la llibertat. Tot i no saber llegir ni escriure va poder donar indicacions precises per alliberar centenars d’esclaus cap a estats abolicionistes. Molts van conèixer la Harriet com a “mama Moisès” o “general Tubman”, per la seva participació en la Guerra de Secessió. Més tard es va implicar en el moviment sufragista en favor del vot femení i va fundar una llar d’acollida per a persones afroamericanes. Mani es va convertir en el símbol de la pràctica esclavista de la cinquena esposa al Níger. Aquesta cinquena esposa s’afegia a les quatre que permet l’Islam i era utilitzada com a esclava domèstica i sexual. Ella mateixa va ser venuda com a tal a un home gran. Després d’una dècada de lluita judicial el seu matrimoni va ser declarat il·legal i també la pràctica sencera. Va passar fa quatre dies: l’any 2008.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Malala Yousafzai
Educació contra la intolerància
Arbres que ens il·luminen 4. Malala Yousafzai, educació contra la intolerància
M
alala Yousafzai és una activista pakistanesa, abanderada de totes les nenes i joves a qui se’ls nega el dret a l’educació. A l’edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure, amb pseudònim, un bloc per a la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans, que van imposar la versió radical de la llei islàmica. Va denunciar els abusos contra els drets humans i especialment contra la decisió dels talibans de prohibir l’escolarització a nenes i joves. El 9 d’octubre de 2012, en l’autobús de tornada de l’escola, li van disparar al cap per defensar aquestes causes. Afortunadament va sobreviure a aquell atemptat. El 2014 va rebre, amb 17 anys, el Premi Nobel de la Pau, essent la persona més jove que ha rebut aquest guardó. Va crear la Fundació Malala per defensar els drets civils de les dones a tot el món. Viu exiliada al Regne Unit on es va llicenciar en Filosofia, Política i Economia a la Universitat d’Oxford.
Discurs a la ONU el 12 de juliol de 2013. Malala aquell dia feia 16 anys.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Ousman Umar
Formació per evitar la immigració
Arbres que ens il·luminen 5. Ousman Umar, formació per evitar la immigració
O
usman Umar va sobreviure a una llarga i dura travessa cap a l’Europa somiada. Umar va néixer en un poble de Ghana el 1988. Es va haver de buscar la vida ben aviat per sobreviure. A la recerca d’una vida millor va decidir emigrar a la Líbia de Gaddafi on hi va arribar després d’una duríssima travessa pel desert, on es va quedar sense aigua ni menjar. A Líbia, on s’hi va estar quatre anys, el van maltractar. Va poder estalviar diners suficients per pagar la màfia i creuar el Mediterrani. Després de diversos intents fallits va aconseguir recalar a Fuerteventura, d’allà a Màlaga i de la ciutat andalusa a Barcelona, on hi va arribar l’any 2005 amb 17 anys. Un matrimoni català li va fer de tutor i va poder estudiar. Va aprovar el Batxillerat i va cursar Relacions Públiques i Màrqueting i un màster en Direcció, Gestió i Organitzacions d’ONGs. El 2012 va fundar l’ONG Nasco Feeding Minds (Alimentar ments) per proporcionar accés a la informació i a l’educació als joves de zones rurals de Ghana i evitar que s’embarquin en viatges mortals com el que ell va fer. “Necessito explicar la meva història perquè no hi hagi més històries com aquesta que explicar.”
Testimoni en primera persona.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Nicholas Winton
Salvador d’infants de l’Holocaust
Arbres que ens il·luminen
N
6. Nicholas Winton, l’heroi desconegut que va salvar més de 600 infants de l’Holocaust
icholas Winton, un anglès d’origen jueu i alemany, va salvar la vida de 669 nens i nenes txecs que haguessin acabat en camps d’extermini nazis. Winton va intuir que els nazis ocuparien l’antiga Txecoslovàquia, com així va acabar succeint, i va organitzar diverses operacions de rescat per salvar els menors. Durant nou mesos, de març a agost de 1939, els va evacuar en tren des de Praga fins al Regne Unit, on els van buscar una llar provisional. Les famílies britàniques acollidores van pagar 50 lliures de l’època per cada infant per tal que el seu país els deixés entrar. La gesta de Winton va quedar amagada durant molts anys, en bona part pel seu caràcter discret. Finalment el “Schindler anglès” va ser reconegut l’any 2003 amb el títol de Sir per part de la reina d’Anglaterra. Winton va morir l’any 2015 als 106 anys.
Programa de TV. Retrobament amb els infants que va salvar.
Una cançó que la relacionareu amb aquesta història.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Pau Casals
Música al servei de la pau, la justícia i la llibertat
Arbres que ens il·luminen
A
7. Pau Casals, música al servei de la pau, la justícia i la llibertat
l llarg de la seva vida, Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, és un dels noms més universals de la música i la pau. El 1917 es va negar a tocar a la Rússia soviètica i el 1933 va rebutjar tocar a l’Alemanya de Hitler. Des de l’exili va ajudar milers de refugiats de la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial va intensificar el seu compromís i els seus concerts benèfics per als damnificats. El 1946 es va negar a tocar als països aliats per la seva tolerància amb el règim del general Franco. La seva preocupació per l’amenaça nuclear a l’època de la Guerra Freda va enfortir la seva esperança i vinculació amb una governança mundial: l’Organització de les Nacions Unides, on va ser convidat en tres ocasions. Aquesta actitud el va fer mereixedor, entre d’altres, de la Medalla de la Llibertat de J. F. Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides i de ser nominat al Premi Nobel de la Pau. “La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat” Pau Casals, violoncel·lista Discurs. Pau Casals va rebre l’encàrrec de compondre l’himne de les Nacions Unides. El dia que fou presentat, el 24 d’octubre de 1971, se l’imposà la Medalla de la Pau de la ONU i el mestre va improvisar un emotiu discurs.
El Cant dels Ocells.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Peter Willcox
Denunciar des dels oceans
Arbres que ens il·luminen 8. Peter Willcox, denunciar des dels oceans
P
eter Willcox fa quaranta anys que denuncia els estats i les indústries que danyen el medi ambient. Ho fa com a activista de Greenpeace. Ell era el capità del veler Rainbow Warrior quan va ser enfonsat a Nova Zelanda l’any 1985 en una acció del servei d’intel ·ligència francès on va morir un fotògraf. El vaixell es disposava a salpar cap a Moruroa on França hi feia assajos nuclears. Malauradament a Willcox i a Greenpeace no els han faltat temes sobre els quals conscienciar: els efectes de les xarxes de deriva, l’abocament de residus nuclears, l’escalfament global... El 2013 Willcox va ser detingut i empresonat amb altres 30 activistes per militars russos durant una protesta contra una plataforma petroliera a l’Àrtic. Les denuncies de Greenpeace, a través d’accions directes i no violentes, volen mostrar com estem destruint el planeta.
“Si executes bé una acció pots posar en alerta a un milió de persones sobre una qüestió que serà el primer problema per als meus fills en uns anys. Per a mi quedar-me assegut no és una opció”. Peter Willcox, activista de Greenpeace
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Àlex Roca
El límit te’l poses tu
Arbres que ens il·luminen
N
9. Àlex Roca: “el límit te’l poses tu”
ascut l’any 1991, Àlex Roca va patir, als sis mesos de vida, una encefalitis viral herpètica que li va provocar una paràlisi cerebral amb un 76 % de discapacitat física. Té afectada la mobilitat de la part esquerra del cos i es comunica a través de la llengua de signes. Malgrat aquests esculls evidents ha aconseguit tenir estudis, feina i parella, la seva dona M. Carmen Maza, que li fa d’intèrpret. L’esport és molt important en la vida diària de l’Àlex, ja que l’ha ajudat a superar els seus límits. El 2019 va ser la primera persona amb paràlisi cerebral a acabar la Titan Desert. També va ser la primera persona del món que va finalitzar una marató amb el seu grau de discapacitat física. Ha fet triatlons i diverses mitges maratons, entre les quals les de Barcelona, Nova York i Granollers. A banda de l’esport fa xerrades per conscienciar la gent del que són capaces de fer les persones amb diferents capacitats. “En la meva vida he tingut moltes barreres i les he saltat com he pogut i amb molt d’esforç”. Àlex Roca Campillo, atleta i referent de les persones amb capacitats diferents
Documental
Entrevista. Mundo Deportivo
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Hellen Keller
De la incomunicació a l’activisme
Arbres que ens il·luminen 10. Hellen Keller, de la incomunicació a l’activisme
H
elen Keller va ser una activista social, escriptora i professora nord-americana, nascuda el 1880. Als dinou mesos va contraure una malaltia que la va deixar sorda i cega. La seva història és coneguda per la pel·lícula El miracle d’Anna Sullivan, que va ser la professora que va aconseguir trencar l’aïllament de Keller causat per la manca de possibilitats de comunicació. El 1904 va esdevenir la primera persona sordcega a aconseguir una llicenciatura universitària.
Keller es va convertir en una activista i filàntropa destacada. Va ser membre de l’Industrial Workers of the World (Sindicat de Treballadors Industrials del Món) i va promoure el sufragi femení, els drets dels treballadors, el socialisme i causes diverses relacionades amb l’esquerra. Va ser també una activa figura de la Unió Americana per les Llibertats Civils que va cofundar el 1920. En bona part dels seus darrers anys de vida va recaptar diners per a la Fundació Americana per a la Ceguesa.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Casa de la sida
El treball comunitari desactiva els temors de la casa de la sida a Vitòria
Arbres que ens il·luminen 11. El treball comunitari desactiva els temors de la casa de la sida a Vitòria
E
n els anys noranta del segle passat la infecció per VIH/sida era la primera causa de mort en la població espanyola entre 25 i 44 anys. Aquesta patologia era la responsable de gairebé 6.000 defuncions anuals. Contagiar-se de sida en aquells anys era una sentència de mort i, a més, els pacients patien l’estigma social associat a aquesta malaltia. Calien recursos i suport afectiu per acompanyar aquestes persones i les seves famílies. Així ho va entendre l’alcalde de Vitòria José Ángel Cuerda que va impulsar amb la Comisión Ciudadana Antisida de Álava el primer centre per a seropositius a Espanya sense influència de cap orde religiosa. El camí no va ser fàcil. Habilitar ‘La casa del sida’ li va costar crítiques i un fort enfrontament veïnal. El veïnat esgrimia por al contagi, la proximitat d’escoles, possible increment de delinqüència... Un bon treball comunitari d’informació i d’acostament entre el barri i l’associació anti-sida va propiciar, no només que s’acceptés la casa, sinó generar persones voluntàries per fer-la funcionar. Avui aquesta casa d’acollida segueix donant suport als malalts de sida que, per sort, des de 1997 disposen de tractaments antivirals que ajuden a aquestes persones a millorar la qualitat de vida.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Sheila Watt-Cloutier
La líder ecologista inuit
Arbres que ens il·luminen 12. Sheila Watt-Cloutier, la líder ecologista inuit
S
heila Watt-Cloutier va ser una de les primeres veus a alertar de l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle en el planeta. La pujada de la temperatura de la Terra ha provocat que el gel es desfaci abans, amenaçant seriosament la forma de vida dels inuit, comunitat a la qual Watt-Cloutier pertany. Aquest fet altera l’accés a la caça, la principal font de subsistència dels esquimals, i restringeix les comunicacions amb altres poblacions. A més, també pateixen la contaminació que els arriba de molt lluny procedent de la indústria i els pesticides i que queda dipositada a l’Àrtic. “Vostès van al supermercat per aconseguir aliments. Nosaltres sortim a la terra a caçar, a pescar i recol·lectar. El medi ambient és el nostre supermercat. Quan donem de mamar als nostres bebès els fem beure un còctel químic tòxic que presagia desordres neurològics, càncer, malalties renals... El fet que les mares inuit s’ho hagin de pensar dues vegades abans de donar de mamar els seus fills, sens dubte és una crida per despertar el món”. Watt-Cloutier va demandar els Estats Units pels danys que la contaminació causa a la seva cultura que està en risc d’extinció si l’escalfament global persisteix.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Oslobođenje
Jugar-se-la per informar durant la Guerra dels Balcans
Arbres que ens il·luminen 13. Oslobođenje, jugar-se-la per informar durant la Guerra dels Balcans
O
slobođenje és el nom d’un diari bosnià que significa alliberament i que va ser fundat el 1943 com un periòdic antinazi. Durant la guerra de Bòsnia (1992-1995) i el setge de Sarajevo (1992-1996) el seu equip amb diversitats ètniques, -bosnians, serbobosnians i bosniocroats-, va aconseguir tirar endavant el diari tots els dies, excepte un. Treballaven des d’un refugi contra els bombardejos, després que la seva redacció a Sarajevo va ser destruïda com a objectiu del conflicte. Van improvisar generadors d’electricitat a partir de vells motors de vehicles Lada. Creuaven tots els dies l’anomenada «avinguda dels franctiradors» per anar a treballar. Al final de la guerra, dels setanta-cinc treballadors del diari, cinc havien mort i vint-i-cinc van resultar ferits. Tots van patir tragèdies personals. El personal Oslobođenje va fer de la seva feina quotidiana un símbol de resistència. Els mateixos periodistes repartien el diari quan els conductors pensaven que era massa perillós. Quan es van cremar els sis-cents quioscos de la xarxa de Oslobođenje a Bòsnia enviaven el diari per fax. Per la seva valentia i tenacitat van rebre diversos reconeixements periodístics.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Treva de Nadal, 1914
Un moment simbòlic de pau i humanitat enmig de la guerra
Arbres que ens il·luminen
O
14. Treva de Nadal, 1914. Un moment simbòlic de pau i humanitat enmig de la guerra
ficialment no hi havia treva durant la Primera Guerra Mundial. Oficiosament es van produir una sèrie d’altos el foc generalitzats en el front occidental el Nadal de 1914. Es calcula que 100.000 soldats alemanys i britànics hi van participar. Durant la nit de Nadal i el dia de Nadal, molts soldats d’ambdós costats es van aventurar de forma independent en «terra de ningú», on es van barrejar, i es van intercanviar menjar, tabac, alcohol i records. També es van donar l’oportunitat de recuperar els cadàvers dels soldats abatuts, que van poder ser enterrats, fins i tot, en funerals conjunts. La confraternització era prou freqüent en els sectors tranquils a la primera línia de foc al front occidental de la Primera Guerra Mundial. En alguns sectors es manifestava simplement en forma d’inactivitat deliberada, mentre que en altres casos es va estendre a converses freqüents i, fins i tot, visites d’una trinxera a l’altra. “Imagineu-vos-ho! Mentre vosaltres us menjàveu el gall dindi, jo xerrava amb els homes a qui poc abans estava intentant matar! Ha estat meravellós!” Oswald Tilley, Soldat britànic combatent en la Primera Guerra Mundial
Videoclip. Pipes of peace. Paul McCartney
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Noah Seathl
L’indi profeta
Arbres que ens il·luminen 16. Noah Seathl, l’indi profeta
V
a passar l’any 1854. El president dels Estats Units, Franklin Pierce, va enviar una carta al cap de la tribu Suwamish amb una oferta per comprar-li una gran extensió de terres del nord-est que formen avui l’estat de Washington. Com a contrapartida Pierce oferia crear una reserva per a aquest poble indígena. L’essència de la resposta del cap del indis té tota la vigència avui i és considerada un manifest a favor de la defensa del planeta i del medi ambient. En el seu discurs, Seathl explicava la connexió dels pells roges amb la natura i alertava, de forma gairebé profètica, de les conseqüències inexorables que tindria per a la Terra la manera de fer de l’home blanc.
“La Terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la Terra”. Noah Seathl, cap de la tribu Suwamish
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Constand i Abraham
Els bessons que van evitar una guerra civil a Sud-àfrica
Arbres que ens il·luminen 17. Constand i Abraham, els bessons que van evitar una guerra civil a Sud-àfrica
E
n els quatre anys que van passar des que Nelson Mandela va ser alliberat de la presó, el 1990, fins que va ser proclamat president de Sud-àfrica, el 1994, podia haver esclatat una guerra civil. Dos germans bessons idèntics ho van impedir. Constand va fer carrera militar i defenia la segregació racial. Abraham va estudiar teologia i va començar a demanar un tracte igualitari per als negres. Els germans no es parlaven i, malgrat tot, el seu vincle determinaria el futur de Sud-àfrica. Constand es va convertir en el líder del Front Popular Afrikàner. La seva missió era impedir que se celebressin eleccions multiracials. Abraham sabia que havia de parlar amb el seu germà després de 40 anys per evitar la guerra. La trobada es va produir amb Mandela com a amfitrió. Mandela li va dir a Constand: «general, si hi ha morts no hi haurà vencedors». Aquesta reunió va ser el tret de sortida de quatre mesos de negociacions. Finalment les primeres eleccions a Sud-àfrica en què es va aplicar el dret a sufragi universal es van celebrar el mes d’abril de 1994.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
L’aventura de sis nois
Sobreviure més d’un any en una illa deserta
Arbres que ens il·luminen 18. Sobreviure més d’un any en una illa deserta
S
is estudiants d’un internat britànic van sobreviure més d’un any a l’illa inhabitada d’Ata en la immensitat de l’oceà Pacífic, al sud de Tonga, fins que els van rescatar. Corria l’any 1965 quan van decidir marxar de l’escola, on s’avorrien, i sortir a navegar. Els va atrapar una tempesta. Van passar vuit dies a la deriva sense menjar ni aigua. No hi havia cap adult entre ells. El noi més gran tenia 16 anys i el més jove, 13. Quan finalment van arribar a l’illa d’Ata, una territori petit i rocós, es van organitzar en una comuna, amb hort, troncs buits per recollir aigua, galliners i una foguera permanent. Durant aquell llarg període van patir diverses vicissituds: per exemple, un dels estudiants es va trencar la cama. La resta del grup va cuidar d’aquest company i la cama es va soldar bé. Quan els van rescatar tots sis estaven en perfecte estat de salut. Fins i tot ja havien celebrat els seus funerals.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Propaganda per la pau
Una campanya de màrqueting fa deposar les armes a les FARC
Arbres que ens il·luminen 19. Una campanya de màrqueting fa deposar les armes a les FARC
D
ues-centes vint-i-dues mil víctimes en més de 50 anys de guerra. Aquest era el balanç de les accions de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) quan el ministre de Defensa del país sud-americà va demanar ajut a una agència publicitària. L’objectiu era minvar el nombre de guerrillers. Dos colombians de l’Agència MullenLowe van plantejar algunes accions directes, aparentment naïfs, que van donar com a resultat un degoteig d’abandonaments dels soldats. En una acció sorpresa van fer arribar a la selva arbres de Nadal amb rètols que deien: “Si el Nadal pot venir a la selva, tu pots tornar a casa. Deixa les armes. Per Nadal tot és possible”. Una segona acció va ser posar fanalets il·luminats que baixaven pels rius de la selva amb missatges de familiars. Una de les més contundents va ser posar fotografies de quan els guerrillers eren petits amb les seves mares i amb el missatge “Abans de ser rebel, eres el meu fill. Aquest Nadal t’espero a casa”. Aquesta propaganda pacifista va ser una contribució crucial per al procés de pau que va començar a Colòmbia l’any 2011. Els guerrillers van acabar abandonant la selva i tornant les armes.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
La lleona de Lisabi
Lluitadora pels drets de les dones a Nigèria
Arbres que ens il·luminen 20. “La lleona de Lisabi”, lluitadora pels drets de les dones a Nigèria
F
unmilayo Ransome-Kuti, coneguda com «la lleona de Lisabi», va ser una destacada professora, política i activista de Nigèria, nascuda l’any 1900. Ransome-Kuti va estudiar a Anglaterra. Quan va tornar a Nigèria va treballar com a mestra de primària, fent èmfasi especial en el dret a l’educació de les nenes. A la dècada del 1950 va fundar la Unió de Dones Nigerianes. Va lluitar contra les imposicions del govern colonial i pel dret de vot de les dones. En el moment de la independència de Nigèria de Gran Bretanya, el 1960, es va convertir també en una de les líders del canvi. L’any 1974, un dels seus fills va convertir l’antiga casa familiar en el centre musical i artístic més representatiu del moviment contestatari nigerià. El 1977 l’exèrcit nigerià va irrompre a casa seva de manera violenta i va acusar la família de ser un focus de subversió. Malgrat la contribució de Ransome-Kuti a la independència del seu país, la van llençar per la finestra. Va morir uns mesos més tard a causa de les greus ferides. Va ser una de les dones més importants de la història de Nigèria i de l’Àfrica.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són
Celeste Caeiro
Un clavell contra el feixisme
Arbres que ens il·luminen 20. Celeste Caeiro, un clavell contra el feixisme
A
la desconeguda Celeste Caeiro se li atribueix un acte senzill que acabarà essent un símbol de llibertat i de lluita contra el feixisme. Retrocedim a 1974 quan a Portugal es va produir un aixecament popular contra la dictadura d’António de Oliveira Salazar, la més antiga d’Europa. Caeiro, d’ascendència gallega, mare soltera i dirigent del Partit Comunista, es va acostar al centre de Lisboa per saber què passava. Un soldat va demanar a Caeiro una cigarreta però com que no en tenia li va oferir un clavell, que ella duia per celebrar l’aniversari del restaurant on treballava. El soldat que estava a sobre d’un tanc el va acceptar i el va col·locar a la boca del fusell. Caeiro va repartir els clavells a la resta de militars que van repetir el mateix gest que el primer soldat. La revolució dels clavells es va portar a terme el 25 d’abril de 1974 sense vessament de sang. Aquesta data, en què Portugal va assolir la democràcia, es va convertir en la festa nacional.
La cançó GRÁNDOLA VILA MORENA fou el senyal pels militars que s’alçaren contra la dictadura portuguesa, el 25 d’abril de 1974.
Històries que semblen contes de Nadal, però que no ho són