El paper relegat de la dona sota el franquisme
El paper relegat de la dona sota el franquisme
L’Arxiu Municipal de Granollers ha recollit en una quinzena de fotos de la dècada dels anys cinquanta el paper relegat que el franquisme va atorgar a les dones. Els preceptes d’un règim tradicionalista i catòlic van constrènyer la vida d’unes quantes generacions de dones en l’àmbit de la llar, de la cura a la família i de la submissió a l’home, cosa que els impedia el desenvolupament íntegre com a persones. La Secció Femenina, branca de la Falange Espanyola, i l’Església actuaven com a vetlladores d’un sistema ideològic absolutament sexista, on noies i nois eren separats ja de ben petits a les escoles i on rebien coneixements diferents per perpetuar els rols que el règim demanava. A les nenes i joves se’ls ensenyava que s’havien de casar i ser mares, per la qual cosa el nivell d’instrucció que havien de rebre tampoc calia que fos gaire elevat. Per contra, els homes eren els qui havien de treballar i portar els diners a casa. Aquest fet va provocar a la llarga que moltes nenes de la postguerra i de períodes posteriors visquessin una vida marcada per aquesta educació discriminatòria que les acabava infravalorant. Tot i que les dones no estaven totalment excloses del món laboral s’havien de circumscriure a determinades professions i amb pitjors condicions respecte els homes. Les fotografies escollides per l’Arxiu ens mostren els límits que la dona tenia també en l’esfera pública. Podem veure la participació en actes religiosos, –església i Estat estaven fortament lligats i d’aquí que proliferessin les entitats caritatives i catòliques–; la feina en algunes fàbriques tèxtils com Can Sauquet i Roca Umbert, que tenia una aula de costura gratuïta per a les noies treballadores de la fàbrica, i on la dona tenia assignats uns oficis molt concrets i de menys categoria; o la dona exercint com a mestra o infermera, activitats relacionades amb el benestar dels altres. Una ràpida observació també ens permet constatar que les dones a penes formaven part de la dimensió social i política de la ciutat. De fet, no va ser fins al 1974 que Granollers va tenir la primera dona regidora en període franquista. En resum, una selecció d’imatges per recordar o descobrir que, afortunadament, les dones han anat recuperant bona part dels drets que la ideologia franquista els va manllevar.
El paper relegat de la dona sota el franquisme
Administratives de l’empresa Talleres Electro-Mecánicos José Botey S.A., 1948 Fotografia d’autor desconegut / Cessió de la família Botey / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr
HOMENATGE A LA VELLESA, 1949 Festa promoguda pel règim franquista en lloança a la gent gran. Sempre eren noies les que feien de padrines dels avis i àvies que participaven en la festa. Es reforçava així el paper de la dona cuidadora. A la imatge, en processó per la carretera. Fotografia de Brangulí / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
ROMERIA A MONTSERRAT, 1951 La religió catòlica era la religió oficial de l’Estat. En conseqüència, la vida es regia per la moral catòlica, on les dones tenien un paper de submissió envers els homes. A la imatge, el rector de la parròquia de Sant Esteve, acompanyat d’un nombrós grup de dones a la tornada d’una romeria a Montserrat, pel carrer del Rec. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
LA SANTA MISIÓN, 1952 El règim nacionalcatòlic local va celebrar l’arribada de la Santa Misión i de la marededeu de Fàtima. La ciutat es va omplir de misses, processons i de milers de persones per rebre la imatge de la marededeu. Les dones van participar subordinades a un paper secundari. A la imatge, unes dones reben la comunió de mans dels pares missioners, a la plaça de la Porxada. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT, 1954 Un grup de dones, anomenades sagristanetes, portadores de la imatge de la marededeu dels Dolors en la processó de Setmana Santa, al seu pas pel carrer d’Anselm Clavé. Als oficis religiosos i també a les processons les dones desfilaven separades dels homes. Fotografia d’autor desconegut / Cessió de Josep M. Pou / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
LA CATEQUESI ALS ANYS CINQUANTA L’Església tenia un gran control sobre l’educació; a través de tot un seguit de preceptes que la dona trobava als seus manuals escolars, en el dia a dia de la seva educació. La catequesi era obligatòria per a totes les nenes i nens, que estudiaven en escoles separades. A la imatge, una mestra imparteix la catequesi a un grup de nenes, dins d’una aula. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
SAGRISTANES DE LA CAPELLA DE SANTA ESPERANÇA, 1958 Les administradores o sagristanes de la capella solien ser dones del barri que havien estat mares durant l’any en curs. Tenien cura de la capella, i al finalitzar el seu càrrec acostumaven a fer un regal a la marededeu. A la imatge, resen agenollades en el corredor de Santa Esperança. Fotografia d’autor desconegut / Cessió de Maria Carme Pujadas / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
NOIES DE LA CREU ROJA ALS ANYS CINQUANTA Les dones en el seu paper de cuidadores van formar part de la Creu Roja, sempre en papers d’auxiliars d’infermeria, donant suport als seus companys homes. A la imatge, infermeres participen en una desfilada al parc de l’Estació. Fotografia i fons de Francesc Gorgui / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
FIRES DE L’ASCENSIÓ, 1957 L’alcalde franquista Carles Font Llopart acompanyat d’altres autoritats del règim, exclusivament homes, visiten la fira avícola sota la Porxada, on unes dones desplomen pollastres per vendre’ls. Fotografia de Brangulí / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
COSIDOR DE ROCA UMBERT ALS ANYS CINQUANTA La fàbrica Roca Umbert va crear una aula de costura gratuïta per a les noies, amb l’objectiu de formar-les, millorar el seu rendiment a la feina i de fer-se el seu propi aixovar. El cosidor era un dels pocs espais de socialització de les noies de la fàbrica. Fotografia d’autor desconegut / Fons Roca Umbert / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
CAN SAUQUET ALS ANYS SEIXANTA Les dones treballaven com a mà d’obra en tallers i fàbriques i també al camp, al treball assalariat i als serveis. Ocupaven categories laborals menors i cobraven menys que els homes. Tot i així feien una aportació econòmica indispensable per a la família. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
BALLADA DE SARDANES ALS ANYS CINQUANTA Noies en una ballada de sardanes a la plaça de Maluquer i Salvador; una de les poques activitats d’esbarjo permeses pel règim. Fotografia d’autor desconegut / Cessió d’Eva Casals / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
FIRES I FESTES DE L’ASCENSIÓ, 1958 Les dones benestants participaven en actes benèfics i caritatius. A la imatge, taula de postulació on es recollien diners per la lluita contra el càncer, un acte dins de la programació de la Fira de l’Ascensió. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme
SEMANA DEL CINE ESPAÑOL, 1958 Entrada de l’actriu Maria Martín al cinema Majèstic, aleshores anomenat Coliseum, en la presentació de les pel·lícules del certamen. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr
El paper relegat de la dona sota el franquisme