Especial Premis Gaudí by Pere Ribalta

Presentació

Fotografia: Martín Ramiro

Aquest ha estat un any molt especial per a l’Acadèmia del Cinema Català. Un any ple de bon cinema, amb més públic que mai i carregat de premis als festivals on ha participat. Els Premis Gaudí són de caràcter anual fruit de la votació lliure i secreta dels nostres acadèmics a les obres audiovisuals estrenades durant l’any. Malgrat els temps que corren, la indústria audiovisual catalana demostra que és ferma i amb molt talent. Per això, enguany hem volgut fer un pas més pel que fa a la promoció i

difusió del nostre cinema amb aquesta edició especial dedicada als Premis Gaudí i als seus nominats. És un orgull per a tots els membres de l’Acadèmia que Pa Negre, el film d’Agustí Villaronga -que en la darrera edició dels Premis Gaudí va obtenir 13 estatuetes- hagi arribat tan a prop de l’Oscar de l’Acadèmia de Hollywood. Pa Negre ha aconseguit el somni: ser la primera pel·lícula parlada en català que accedeix als Oscar. Des de l’Acadèmia ens agradaria que això no fos un fet extraordinari i que cada any poguéssim optar als Oscar amb una pel·lícula parlada en català. Perquè tenim indústria, talent i un país darrera que s’ho mereix. Que gaudiu del nostre cinema i fins l’any que ve. Joel Joan

President de l’Acadèmia del Cinema Català

Patrons de l'Acadèmia

Dirección de arte

Col·laboradors IV Premis Gaudí

Junta directiva Acadèmia del Cinema Català PRESIDENT: JOEL JOAN VICEPRESIDENTA: MONTSE RIBÉ SECRETARI: PEP ARMENGOL TRESORERA: ROSA Mª FUSTÉ VOCALS: JESÚS ESCOSA, RICARD FIGUERAS, ENRIC GOMÀ, SANTI LAPEIRA, ELISA PLAZA, PACO POCH, JORDI ROIGÉ DIRECTORA: MONTSE MAJENCH

Suplement IV Premis Gaudí DIRECCIÓ: MONTSE MAJENCH COORDINACIÓ: BEGOÑA BARRENA EDITOR: JORDI ROIGÉ DISSENY I MAQUETACIÓ: PERE RIBALTA IMATGE DE PORTADA: ADRIAN SMITH, JULIA CLAY COL·LABORADORS: BEGOÑA BARRENA, GONZALO DE LUCAS, NORA GROSSE, JOEL JOAN, ALBA LAGUNA, SANTIAGO LAPEIRA, SÍLVIA MARISTANY, ÀLEX NAVARRO, ESTEVE RIAMBAU, MÍRIAM SÁNCHEZ, HELENA VILALTA. FOTOGRAFIA: MÍRIAM GIMÉNEZ, HELENA GOMÀ, ÓSCAR HERNÁNDEZ, MARTA PUIG, MARTÍN RAMIRO, LISBETH SALAS, MARC VILA I ARXIU REVISTA DECINE AGRAÏMENTS: NÚRIA AIDELMAN, CLARA AGUSTÍ, CARLOS ALONSO-DE-PORRES, ANNA ÁLVAREZ, ANNA MARIA BASORA, KIRA I MARIA ANZIZU, CONXITA CASANOVAS, LAURA CUESTA, ANA FALCÓ, ISABEL I MIREIA FELIU, FRESHTHINK, ANTXÓN GÓMEZ, INGE HUYGEN, DINNA MIRÓ, NOTARIA DE JUAN A. ANDÚJAR I EMILIO ROSELLÓ, LA CALDERA, JORDI PESSARRODONA, ÁNGEL PESTAÑA, JUANJO REYES, JAUME RIPOLL, ROSA SERRA, MARTA TATJER, JOAN TORRENT, JORDI VIDAL

UTOPIA GLOBAL

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Rambla de Catalunya, 35 pral. 2a - 08007 Barcelona www.utopiaglobal.com utopia@utopiaglobal.com - 93 511 6690

Passeig de Colom, 6 - 08002 Barcelona www.academiadelcinema.cat academia@academiadelcinema.cat - 93 268 2776

per a més informació: equipo.metropolis@gmail.com

Relació de nominats

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ

Bebo Valdés per CHICO & RITA

Lluís Homar per EVA

Victòria Borrás i Jordi Berenguer per BRUC, LA LLEGENDA

Lucas Vidal per MIENTRAS DUERMES

Alberto San Juan per MIENTRAS DUERMES

MILLOR FOTOGRAFIA

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

Juanmi Azpiroz per BRUC, LA LLEGENDA

Anne Canovas per EVA

Antonio Riestra per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

Belén Fabra per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Toni Carrizosa per EVA Teresa Gefaell i Carla Pérez de Albéniz per MIENTRAS DUERMES Carlos González de Jesús per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

MILLOR SO Pelayo Gutiérrez i Nacho Royo-Vilanova per CHICO & RITA Xavier Mas, Glenn Freemantle i Mike Dowson per BRUC, LA LLEGENDA Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i David Calleja per MIENTRAS DUERMES Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i Marc Orts per EVA

MILLOR CURTMETRATGE AHORA NO PUEDO de Roser Aguilar, escrit per Elena Serra i Corberó, i produït per Oriol Sala-Patau (Ahora puedo producciones) EL BARCO PIRATA de Fernando Trullols, escrit per Fernando Trullols i Pepe Combalía, i produït per Bastian Films EL SOMRIURE AMAGAT de Ventura Durall, escrit per Ventura Durall i Miguel Llanso, i produït per Nanouk Films ODYSSEUS’ GAMBIT escrit i dirigit per Àlex Lora, i produït per AI i Inicia Films

MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS Reyes Abades i Félix Bergés per BRUC, LA LLEGENDA Arturo Balseiro, Lluís Castell i Javi García per EVA David Martí , Montse Ribé i Cesc Biénzobas per MIENTRAS DUERMES David Martí, Montse Ribé, Oriol Tarrida, Bruno López Louro, David Martínez Hinojosa i Iván Valero per FLOQUET DE NEU

Pablo Rosso per MIENTRAS DUERMES Arnau Valls Colomer per EVA

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA EL DISCURS DEL REI (THE KING’S SPEECH) de Tom Hooper, escrita per David Seidler i produïda per The Wenstein Company, UK Film Council i Momentum Pictures MELANCOLIA (MELANCHOLIA) escrita i dirigida per Lars von Trier i produïda per Zentropa Entertainments, Memfis Film i Zentropa International Sweden

Vicky Peña per CATALUNYA ÜBER ALLES! Judith Uriach per OPEN24H

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ Juan José Ballesta per BRUC, LA LLEGENDA Daniel Brühl per EVA Amadís de Murga per OPEN24H Luis Tosar per MIENTRAS DUERMES

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA Astrid Bergès-Frisbey per BRUC, LA LLEGENDA

NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS d’Enrique Urbizu, escrita per Michel Gaztambide i Enrique Urbizu i produïda per Lazonafilms i Telecinco Cinema

Verónica Echegui per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

PINA escrita i dirigida per Wim Wenders i produïda per Neue Road Movies, Eurowide Film Production i Zweites Deutsches Fernsehen

Claudia Vega per EVA

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ 14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS de Manuel Huerga, escrita per Toni Soler, produïda per Minoria Absoluta i Televisió de Catalunya BARCELONA CIUTAT NEUTRAL de Sònia Sánchez, escrita per Mateu Adrover i Xesc Barceló, produïda per Prodigius Cinema i Televisió de Catalunya CLARA CAMPOAMOR, LA MUJER OLVIDADA de Laura Mañá, escrita per Yolanda García Serrano i Rafa Russo, produïda per Distinto Films, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya ERMESSENDA de Lluís Maria Güell, escrita per Núria Furió i Mercè Sarrias, produïda per Ovideo TV i Televisió de Catalunya

Marta Etura per MIENTRAS DUERMES

MILLOR GUIÓ Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra per EVA Daniel Faraldo i Ramon Térmens per CATALUNYA ÜBER ALLES! Alberto Marini per MIENTRAS DUERMES Ignacio Martínez de Pisón i Fernando Trueba per CHICO & RITA

MILLOR DIRECTOR Jaume Balagueró per MIENTRAS DUERMES Tono Errando, Javier Mariscal i Fernando Trueba per CHICO & RITA Kike Maíllo per EVA

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA

MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ

Carles Torras per OPEN24H

Alma Casal, Satur Merino per MIENTRAS DUERMES

ARRUGAS d’Ignacio Ferreras, escrita per Ángel de la Cruz, Ignacio Ferreras i Rossana Ceccini, i produïda per Perro Verde i Cromosoma

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA

Anna Merino, Ignasi Ruiz per MIL CRETINS Concha Rodríguez, Jesús Martos per EVA Amparo Sánchez, Caitlin Acheson per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR VESTUARI Pere Abadal per MIL CRETINS Marian Coromina per MIENTRAS DUERMES María Gil per EVA Ariadna Papió per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA Javier Alvariño per MIENTRAS DUERMES Laia Clotet per EVA Antxón Gómez per BRUC, LA LLEGENDA Javier Mariscal per CHICO & RITA

MILLOR MUNTATGE Guillermo de la Cal per MIENTRAS DUERMES Sara López i Emanuele Tiziani per OPEN24H Elena Ruiz per EVA Marc Soria per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR MÚSICA ORIGINAL Xavier Capellas per BRUC, LA LLEGENDA Eugeni i Sacha Galperine per EVA

CHICO & RITA de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, escrita per Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón, i produïda per Estudio Mariscal, Fernando Trueba PC i Televisió de Catalunya FLOQUET DE NEU d’Andrés G. Schaer, escrita per Albert Val i Amelia Mora, i produïda per Filmax, Muf Animation, Utopia Global i Televisió de Catalunya ROVELLÓ I LA LLEGENDA DE SANT JORDI d’Antoni d’Ocon, escrita per Antoni d’Ocon i Josep Penya, i produïda per D’Ocon i Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL AL FINAL DE L'ESCAPADA escrita i dirigida per Albert Solé i produïda per Minimal Films, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI de Mireia Ros, escrita per Javier Baladia i Victoria Bermejo, i produïda per Promarfi Futuro 2010 amb la participació de Televisió de Catalunya

I WANT TO BE A SOLDIER (DE GRAN VULL SER SOLDAT) de Christian Molina, escrita per Cuca Canals i Christian Molina, produïda per Canónigo Films i Black Flag Cinema KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO d’Icíar Bollaín, escrita per Icíar Bollaín amb la col·laboració de Paul Laverty, i produïda per Media Films amb la participació de Televisió de Catalunya LOS PASOS DOBLES d’Isaki Lacuesta, escrita per Isaki Lacuesta i Isa Campo, i produïda per Tusitala Producciones Cinematográficas amb la participació de Televisió de Catalunya MIENTRAS DUERMES de Jaume Balagueró, escrita per Alberto Marini i produïda per Filmax amb la participació de Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA BRUC, LA LLEGENDA de Daniel Benmayor, escrita per Patxi Amezcua i Jordi Gasull, i produïda per Ikiru films, Mesfilms Inversions, Bruc-Laurion i Televisió de Catalunya

ENXANETA de Paulí Subirà i Claramunt, escrita per Rafa Navarro, i produïda per Televisió de Catalunya

CATALUNYA ÜBER ALLES! de Ramon Térmens, escrita per Daniel Faraldo i Ramon Térmens, i produïda per Segarra Films amb la participació de Televisió de Catalunya

LA MALETA MEXICANA, escrita i dirigida per Trisha Ziff, i produïda per Mallerich Films Paco Poch, 212 Berlín, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya

EVA de Kike Maíllo, escrita per Martí Roca, Sergi Belbel, Cristina Clemente i Aintza Serra, i produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya

MILLOR ACTOR SECUNDARI

OPEN24H escrita i dirigida per Carles Torras, i produïda per Zabriskie Films amb la participació de Televisió de Catalunya

José María Blanco per OPEN24H Jordi Dauder per CATALUNYA ÜBER ALLES!

PARTICIPEU EN LA TRAVESSA DEL PREMIS GAUDÍ A TRAVÉS DEL NOSTRE WEB I GUANYAREU PREMIS DE PEL·LÍCULA! www.academiadelcinema.cat

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Bruc, la llegenda “Hem volgut fer una producció exportable i universal, per a tots els públics, sense cap altra ambició que donar a conèixer una petita part de la mitologia catalana. La història se situa a Catalunya i els personatges parlen la seva llengua, però no pretén abanderar cap causa política." Daniel Benmayor, director.

TÍTOL: BRUC, LA LLEGENDA GÈNERE: ACCIÓ DIRECCIÓ: DANIEL BENMAYOR PRODUCTORA: IKIRU FILMS, TELEVISIÓ DE CATALUNYA, MESFILMS INVERSIONS, BRUC-LAURION, AIE PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: EDMON ROCH, VICTORIA BORRÁS, JORDI GASULL DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: VICTORIA BORRÁS, JORDI BERENGUER GUIÓ: JORDI GASULL, PATXI AMEZCUA DIRECCIÓ ARTÍSTICA: ANTXÓN GÓMEZ

“La nostra aposta ha estat confeccionar una bona pel·lícula de gènere, en aquest cas d’acció, i centrada en el tema de la venjança, arrelada a uns fets històrics i lligats a una mitologia popular que puguin funcionar a nivell universal.” Edmon Roch, productor.

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUANMI AZPIROZ PERRUQUERIA: CAITLIN ACHESON MAQUILLATGE: AMPARO SÁNCHEZ MUNTATGE: MARC SORIA VESTUARI: ARIADNA PAPÍO MÚSICA ORIGINAL: XAVIER CAPELLAS EFECTES ESPECIALS: REYES ABADES EFECTES DIGITALS: FÉLIX BERGÉS

“Em venia molt de gust canviar de registre. Sóc molt bona persona, però faig molt bé de dolent”. Santi Millán, actor

Quan Napoleó descobreix que la seva primera derrota es deu a un jove rebel, envia sis mercenaris que han lluitat en mil i una batalles amb una sola missió: tallar-li el cap. Després d’assassinar la seva família, el grup de mercenaris busca el jove en els indrets més màgics de la sagrada muntanya de Montserrat. El noi, al que anomenen Bruc pel lloc de la batalla, haurà de lluitar sol per sobreviure i venjar els seus. Es converteix així en un símbol de llibertat i esperança per al seu país.

“Després de debutar amb Paintball, una impactant mostra de terror amb rerefons bèl·lic, Daniel Benmayor reafirma la seva habilitat per aconseguir imatges que colpegen l’espectador. Sobresurt l’actuació d’un insòlit Santi Millán.” Lluís Bonet Mújica. LA VANGUARDIA.

CAP DE SO DIRECTE: XAVIER MAS DISSENYADOR DE SO: GLENN FREEMANTLE MESCLADOR DE SO: MIKE DOWSON ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JUAN JOSÉ BALLESTA, VINCENT PÉREZ, ASTRID BERGÈS-FRISBEY ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: SANTI MILLÁN, NICOLAS GIRAUD, MOUSSA MAASKRI, JUSTIN BLANCKAERT, JÉRÔME LE BANNER VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ (AMB DIÀLEGS EN FRANCÈS) LOCALITZACIONS: MURA, MONESTIR DE SANTES CREUS, MUNTANYA DE MONTSERRAT, CERDANYOLA, PARC NATURAL DEL MONTSENY, COVES DE COLLBATÓ, ARNÉS, EL BRUC, CASTELLTERÇOL DIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOL, NICOLAS RONCHI DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 21 DESEMBRE 2010 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

“El millor de Bruc és la manera trepidant amb què es desenvolupa tota la trama.” Belén Ester Casas. LA GACETA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.BRUC-LAPELICULA.ES PREMIS OBTINGUTS: SELECCIÓ OFICIAL FESTIVALS INTERNACIONALS DE CINEMA DE MOSCOU I SHANGHAI

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Catalunya Über Alles! “Què significa “über alles!”? L'explicació és molt senzilla: és una expressió alemanya que vol dir “per sobre de tot”. Formava part de l’himne alemany (“Deutschland, Deutschland über alles!”) que van popularitzar els nazis. El discurs xenòfob ha calat a Catalunya (sobretot en el seu interior) i qui no ho vulgui veure és perquè porta una vena als ulls.” Ramon Térmens, director.

TÍTOL: CATALUNYA ÜBER ALLES! GÈNERE: DRAMA SOCIAL DIRECCIÓ: RAMON TÉRMENS PRODUCTORA: SEGARRA FILMS, AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: RAMON TÉRMENS, VICTOR H. TORNER DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: VICTOR H. TORNER GUIÓ: RAMON TÉRMENS, DANIEL FARALDO DIRECCIÓ ARTÍSTICA: ALBERT ARRIBAS

“Catalunya Über Alles destapa la caixa dels trons i assenyala una de les xacres més purulentes de la societat catalana actual: el racisme i la intolerància creixents que emparen la pujança de les formacions d´extrema dreta. Térmens no ha necessitat fer cap investigació prèvia per documentar el retrat d´aquest poble on uns immigrants de l'Àfrica subsahariana parlen català en la intimitat amb naturalitat.” Jordi Dauder, actor.

Un ex presidiari intenta reintegrar-se a la societat després de complir una condemna de 19 anys per violació; un immigrant subsaharià a l’atur necessita una feina, qualsevol, per mantenir la seva família; un empresari d’èxit i la seva família tornen al seu xalet abans d’hora i s’hi troben un lladre albano-kosovar. Tres històries situades a la Catalunya interior d’avui dia que reflecteixen una societat en conflicte obligada a reinventar-se o a saltar pels aires.

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ORIOL BOSCH VÁZQUEZ PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: LÍDIA LÓPEZ MUNTATGE: VICTOR H. TORNER, ANNA TÉRMENS VESTUARI: MARTA ALSINA/AITZIBER SANZ MÚSICA ORIGINAL: GLISSANDO* EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: ALBERT VIVES CAP DE SO DIRECTE: DANIEL RODRÍGUEZ DISSENYADOR DE SO: XAVI SAUCEDO MESCLADOR DE SO: JORDI MONRÓS ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JOEL JOAN, BABOU CHAM, GONZALO CUNILL ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JORDI DAUDER, BORIS RUIZ, DIANA IULIANA, BELÉN FABRA, VICKY PEÑA, ANGELS BASSAS

“La denúncia que fa de la intolerància de la nostra societat –i de qualsevol societat occidental– és contundent, efectiva i necessària”. Bernat Salvat. EL PUNT. AVUI.

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: ALMACELLES/LLEIDA DIRECCIÓ DE CÀSTING: DAVID ARRIBAS DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28 DE MARÇ DE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: MÀLAGA

“Térmens supleix els pocs mitjans de què disposa amb amor pel cinema. Jordi Dauder ho va saber reconèixer i va apostar per ell; va apostar per un tríptic que és un crit”. Lluís Bonet Mújica. LA VANGUARDIA.

WEB PEL·LÍCULA: WWW.CATALUNYAUBERALLES.CAT PREMIS OBTINGUTS: FESTIVAL DE MÀLAGA: BIZNAGA DE PLATA – PREMI ESPECIAL DEL JURAT. BIZNAGA DE PLATA – PREMI DEL JURAT JOVE A LA MILLOR PEL·LÍCULA. MENCIÓ ESPECIAL A L’ACTOR BABOU CHAM FESTIVAL DE SAN SEBASTIÁN: VII PREMI CIUDAD DE SAN SEBASTIÁN FILM COMMISSION

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Eva TÍTOL: EVA

“No és que la tecnologia hagi de ser perniciosa; en tot cas ho serà tant com els humans”. Kike Maíllo, director

“Mai no havia dedicat tant de temps a un personatge en relació al temps que apareixo després en pantalla”. Lluís Homar, actor

GÈNERE: DRAMA CIÈNCIA-FICCIÓ DIRECCIÓ: KIKE MAÍLLO PRODUCTORA: ESCÁNDALO FILMS I TELEVISIÓ DE CATALUNYA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: SERGI CASAMITJANA, LITA ROIG, AINTZA SERRA DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: TONI CARRIZOSA GUIÓ: MARTÍ ROCA, SERGI BELBEL, CRISTINA CLEMENTE, AINTZA SERRA DIRECCIÓ ARTÍSTICA: LAIA CLOTET DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ARNAU VALLS COLOMER PERRUQUERIA: JESÚS MARTOS

“Eva desprèn una agradívola solidesa, no hi ha balbuceigs ni exhibicionisme.” Carlos Boyero. EL PAÍS

MAQUILLATGE: CONCHA RODRÍGUEZ MUNTATGE: ELENA RUIZ VESTUARI: MARÍA GIL MÚSICA ORIGINAL: EUGENI I SACHA GALPERINE EFECTES ESPECIALS: ARTURO BALSEIRO

“La pel·lícula de Maíllo, amb un bon inici i un gran final, s’inscriu per dret propi en el gènere. Ciència-ficció amb un objectiu: emocionar”. Salvador Llopart. LA VANGUARDIA

En un futur proper, on els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques, l’Àlex, un reputat enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d’un nen robot. La rutina de l’Àlex es veurà alterada de forma casual i inesperada per l’Eva, la increïble filla de la Lana i en David, una nena especial, magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb l’Àlex. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un final revelador.

“Ciència-ficció ambiciosa i meditada, profunda i melancòlica, i sens dubte, una excepció en el panorama fantàstic nacional”. Xavi Serra. ARA

EFECTES DIGITALS: LLUÍS CASTELL I JAVI GARCÍA CAP DE SO DIRECTE: JORDI ROSSINYOL DISSENYADOR DE SO: ORIOL TARRAGÓ MESCLADOR DE SO: MARC ORTS ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: CLAUDIA VEGA, DANIEL BRÜHL, MARTA ETURA ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALBERTO AMMANN, LLUÍS HOMAR, ANNE CANOVAS VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ, CASTELLÀ LOCALITZACIONS: SUÏSA (LE CHAUX DE FONDS), PANTICOSA, BARCELONA DIRECCIÓ DE CÀSTING: EVA LEIRA, YOLANDA SERRANO

“Kike Maíllo representa el cinema de ciència-ficció sense deixar de banda algunes de les preocupacions més punyents de la seva generació.” Anna Petrus. DECINE

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28/10/2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA WEB PEL·LÍCULA: WWW.EVALAPELICULA.COM PREMIS OBTINGUTS: PREMI ALS MILLORS FX AL FESTIVAL DE SITGES, MENCIÓ ESPECIAL JURAT JOVE FESTIVAL DE VENÈCIA.

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Open24h “Una pel·lícula com Open24h de Carles Torras és un petit miracle en la cartellera. I ho és per oferir una proposta, si no cent per cent original, sí radical, personal i honesta.” Juan Sardà. EL CULTURAL

TÍTOL: OPEN24H GÈNERE: DRAMA

“Un altre estimulant film a contracorrent de fabricació catalana. La força de les seves imatges és remarcable. I la seva escena final, tan contundent com memorable.” Jordi Batlle Caminal. LA VANGUARDIA

“Torras imprimeix una força inusual al seu film que s’imposa per sobre d’històries previsibles i referències als grans noms del cinema d’autor, de Bresson a Tarkovski.” Eulàlia Iglesias. TIME OUT

DIRECCIÓ: CARLES TORRAS PRODUCTORA: ZABRISKIE FILMS AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: CARLES TORRAS DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: SARA EGEA GUIÓ: CARLES TORRAS DIRECCIÓ ARTÍSTICA: CLARA ÁLVAREZ DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUAN GONZÁLEZ PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: KEIKO MIZOGUCHI MUNTATGE: EMANUELE TIZIANI, SARA LÓPEZ VESTUARI: CLARA ÁLVAREZ, CAROLINA GONZÁLEZ EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: EMILIO JOSÉ FARTO RODRÍGUEZ

Héctor treballa com a vigilant nocturn. Cuida del seu germà afectat per una discapacitat psicofísica i lluita cada dia contra les adversitats del seu entorn: un judici pendent, un pare autoritari i un treball depriment. Malgrat els seus esforços, Héctor va enfonsant-se en un pertorbador estat d’apatia del qual cada vegada li serà mes difícil escapar... Amb una suggeridora posada en escena i la sòlida interpretació d’Amadís de Murga, Open24h retrata el dia a dia d’un personatge atrapat en una realitat asfixiant.

“Carles Torras sorprèn amb el seu tercer llargmetratge, una incursió minimalista i preciosista.”

CAP DE SO DIRECTE: DANIEL RODRIGUEZ ROBLES

Anna Petrus. DECINE

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: AMADÍS DE MURGA

“Un film absolutament narratiu i, fins i tot, de gènere (un tens thriller dramàtic), que ha trobat en el blanc i negre més que un caprici d’estil, un aliat perfecte, immillorable.” Pere Vall. FOTOGRAMAS

DISSENYADOR DE SO: EMANUELE TIZIANI MESCLADOR DE SO: ÀLEX PÉREZ

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JOSE MARÍA BLANCO, RUBÉN JIMÉNEZ, JUDITH URIACH, ALICE BOCCHI, FINA RIUS VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: CATALUNYA DIRECCIÓ DE CÀSTING: ALICE BOCCHI DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 9 DE DESEMBRE DE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA I ESTAT ESPANYOL WEB PEL·LÍCULA: WWW.OPEN24HLAPELICULA.COM

Nominada a millor pel·lícula no catalana

I Want To Be a Soldier “Si tingués un fill, m’asseguraria que no veiés cap de les meves pel·lícules de terror, almenys fins que tingués 12 anys." Robert Englund, actor.

TÍTOL: I WANT TO BE A SOLDIER (DE GRAN VULL SER SOLDAT) GÈNERE: DRAMA DIRECCIÓ: CHRISTIAN MOLINA PRODUCTORA: CANÓNIGO FILMS, BLACK FLAG CINEMA PRODUCTORA EXECUTIVA: MARIVÍ DE VILLANUEVA

“La literatura ha conclòs que, en alguns casos, l'exposició repetida a la violència augmenta els canvis neuroquímics en el cervell i que aquests es correlacionen amb un comportament agressiu”. Michael Salamon. PDH - New York

“Una de les pel·lícules més impactants que s’han vist durant el Festival de Sitges”. José Eduardo Arenas. ABC

“Christian Molina ens demostra que es pot parlar de temes candents d’actualitat utilitzant claus genèriques imaginàries. Un film de tensió interna al límit que no dóna treva a l’espectador”. De gran vull ser soldat és la història de l’Àlex, un nen de deu anys fascinat per la violència en la televisió i en els videojocs. L’Àlex comença a desenvolupar problemes de comunicació amb els seus pares i altres companys del col·legi, per la qual cosa es tanca en si mateix i inventa dos amics imaginaris: l’astronauta capità Harry i el seu alter ego, el sergent John Cluster. A través de la televisió, l’Àlex descobrirà un nou món i se sentirà totalment fascinat per tot el que veu.

SCI-FI WORLD

DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: ANTONIO GONZÁLEZ GUIÓ: CUCA CANALS I CHRISTIAN MOLINA DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PERE CARRERAS DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUAN CARLOS LAUSÍN PERRUQUERIA: JESSICA SEARA MAQUILLATGE: BETTY DE VILLANUEVA MUNTATGE: ALBERTO DE TORO VESTUARI: MARTA CIURANA MÚSICA ORIGINAL: FEDERICO JUSID SO: ALEIX CUARESMA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: FERGUS RIORDAN, BEN TEMPLE ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ANDREW TARBET, JO KELLY, DANNY GLOVER, ROBERT ENGLUND, VALERIA MARINI, CASSANDRA GAVA, JOAN HOSTENCH, LUKE DENTON, CAMERON ANTROBUS, JOSEPHINE BARNES, THOMAS RIORDAN VERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈS LOCALITZACIONS: CATALUNYA DIRECCIÓ DE CÀSTING: CRISTINA CAMPOS DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 21 D’OCTUBRE DE 2011

“La pel·lícula alerta i llança un missatge als pares que no controlen els continguts televisius que veuen els seus fills”. Elisenda Rosanas. ACN

“La pel·lícula de Molina té una gran ambició a nivell reflexiu”. Tonio L. Alarcón. DECINE

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA WEB PEL·LÍCULA: WWW.IWANTTOBEASOLDIER.COM PREMIS OBTINGUTS: MARCO AURELIO, SECCIÓ “ALIZE NELLA CITTA” DE ROME INTERNATIONAL FILM FESTIVAL. MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA PER JO KELLY I MENCIÓ ESPECIAL A FERGUS RIORDAN A IBIZA INTERNATIONAL FILM FESTIVAL PREMI DEL JURAT I SEGON PREMI DEL PÚBLIC A CINESUL 2011 (RIO DE JANEIRO) MILLOR PEL·LÍCULA 20TH CENTURY FOX A I’VE SEEN FILMS INTERNATIONAL FILM FESTIVAL 2011 (MILAN)

Nominada a millor pel·lícula no catalana

Katmandú. Un espejo en el cielo “El nostre repte era retratar el Katmandú de fa vint anys, que és quan va arribar Vicki Subirana, la mestra i autora catalana del llibre Una maestra en Katmandú en el que s’inspira la pel·lícula. Ho vam aconseguir rodant als carrers de Bakhtapur, la ciutat que ha conservat més bé l’esplendor d’abans”.

UN ESPEJO EN EL CIELO VEróNICa EChEgUI

UNa PELíCULa dE ICIar BOLLaIN

una producción de LuiS de VaL y Larry LeVene para Media FiLMS y eS.docu con Verónica ecHeGui SuMyaTa BaTTarai norBu TSerinG GurunG KaLSanG TaManG BiKraM pariyar Muna THaMi SanGiTa TaManG Guión iciar BoLLain con La coLaBoración de pauL LaVerTy direcTor de FoToGraFía anTonio rieSTra a.e.c. ayudanTe de dirección GuiLLerMo eScriBano MúSica oriGinaL paScaL GaiGne MonTaje nacHo ruiZ capiLLaS Sonido direcTo eVa VaLiÑo MonTaje de Sonido peLayo GuTiÉrreZ MeZcLaS nacHo royo-ViLLanoVa dirección arTíSTica Laia coLeT diSeÑo de VeSTuario Sonia Grande peLuquería SerGio pÉreZ MaquiLLaje KarMeLe SoLer caSTin eVa Leira yoLanda Serrano SaHra WaLKer Marian deL MoraL direcToreS de producción Larry LeVene anna caSSina carLoS GonZÁLeZ de jeSúS diSeÑo de producción pedro FiGuero producToreS ejecuTiVoS LuiS de VaL Larry LeVene MiGueL anTonio pÉreZ juLio piedra producToreS LuiS de VaL y Larry LeVene direcTora iciar BoLLain THE KRAKEN FILMS

AFRODITA

AUDIOVISUAL

ESPECIALMENTE RECOMENDADA PARA EL FOMENTO DE LA IGUALDAD DE GÉNERO

Larry Levene, productor.

A primers dels 90, la Laia, una jove mestra catalana es trasllada a Katmandú com a voluntària en una escola local. Després de contraure matrimoni per legalitzar la seva situació, s’embarca en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques de Katmandú. De la mà de la seva amiga i jove mestra Sharmila, la Laia emprèn un nou projecte que l’allunyarà del seu company, però que l’unirà per sempre a Sharmila i a la petita Kushila en un viatge personal que l’endinsarà cap la societat nepalesa i també, cap al fons de si mateixa.

“El resultat és la seva obra més conservadora, la qual cosa, vist el panorama actual, suposa una nova forma de contemporaneïtat. ... A Katmandú. Un espejo en el cielo són les trames secundàries les que acaben deixant empremta: el matrimoni a contracor de la Laia amb un jove d’origen sherpa o la lluita contra l’asfíxia de la tradició de la seva ajudant Sharmila”. Angel Martos. YODONA / EL MUNDO

“Tinc claríssim quin és el meu lloc, el meu mirall al cel, com diu la protagonista de Katmandú. Tinc moltes arrels, però em surten personatges que busquen la seva identitat. Sento enveja dels que s’atreveixen a començar de nou. Em fascina això d’haver de canviar les teves coordenades i ajustar-les a una realitat diferent, adonar-te dels teus prejudicis i de tot el que dones per fet”. Icíar Bollaín. EL PAÍS SEMANAL

TÍTOL: KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO GÈNERE: DRAMA DIRECCIÓ: ICÍAR BOLLAÍN PRODUCTORA: MEDIA FILMS, ES.DOCU AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: LUIS DE VAL, LARRY LEVENE DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: CARLOS GONZÁLEZ DE JESÚS, LARRY LEVENE I ANNA CASINNA GUIÓ: ICÍAR BOLLAÍN AMB LA COL·LABORACIÓ DE PAUL LAVERTY DIRECCIÓ ARTÍSTICA: LAIA COLET DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ANTONIO RIESTRA PERRUQUERIA: SERGIO PÉREZ MAQUILLATGE: KARMELE SOLER MUNTATGE: NACHO RUIZ CAPILLAS VESTUARI: SONIA GRANDE MÚSICA ORIGINAL: PASCAL GAIGNE EFECTES ESPECIALS: ALFONSO NIETO IGLESIAS CAP DE SO DIRECTE: EVA VALIÑO DISSENYADOR DE SO: PELAYO GUTIÉRREZ MESCLADOR DE SO: NACHO ROYO-VILLANOVA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: VERÓNICA ECHEGUI, NORBU TSERING GURUNG ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: KALSANG TAMANG (JAMPA), ALEIX RENGEL, LLUISA CASTELL, MONTSERRAT ALCOVERRO, FERRAN LAHOZ VERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈS, CASTELLÀ I NEPALÈS LOCALITZACIONS: NEPAL I BARCELONA DIRECCIÓ DE CÀSTING: EVA LEIRA, YOLANDA SERRANO, SAHRA WALKER, MARIAN DEL MORAL DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 7 DE DESEMEMBRE LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ROSES WEB PEL·LÍCULA: WWW.KATMANDULAPELICULA.COM

Nominada a millor pel·lícula no catalana

Los pasos dobles WORLD CINEMA 2011

WORLD CINEMA 2011

CHICAGO FILM FESTIVAL

BUSAN

FILM FESTIVAL

“Hi ha moltes coses en aquesta pel·lícula inesgotable, plena de racons, misteri, canvis bruscos de rumb i de ritme. Una pel·lícula que interpel·la constantment l’espectador, reclama la seva participació activa per recompondre el trencaclosques.” Jordi Batlle Caminal. LA VANGUARDIA

“Convertit en protagonista d’un fals western, el pintor mallorquí dispara trets a l’aire d’advertiment en la pel·lícula més animal (amb perdó) de Lacuesta, un cineasta salvatge, sempre més enllà de l’inclassificable”. Carlos Marañón. CINEMANÍA

TÍTOL: LOS PASOS DOBLES GÈNERE: AVENTURES, DRAMA DIRECCIÓ: ISAKI LACUESTA PRODUCTORA: TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRÁFICAS, BORD CADRE FILMS, TELEVISIÓN ESPAÑOLA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: LUISA MATIENZO DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: LUIS GUTIÉRREZ GUIÓ: ISAKI LACUESTA, ISA CAMPO DIRECCIÓ ARTÍSTICA: SEBASTIAN BIRCHLER DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DIEGO DUSSUEL MUNTATGE: DOMI PARRA

UNA PELÍCULA DIRIGIDA POR ISAKI LACUESTA CON LA COLABORACIÓN ESPECIAL DE MIQUEL BARCELÓ EN COPRODUCCIÓN CON BORD CADRE FILMS/TELEVISION ESPAÑOLA CON BOKAR DEMBELE ALIAS BOUBA

UNA PRODUCCIÓN DE TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRAFICAS ALOU CISSÉ ALIAS ZOL HAMADOUN KASSOGUE AMON PEGNERE DOLO AMASSAGOU DOLO ABINUM DOLO SOUMAILA SABATA MAHAMADOU CAMARA DJENEBOU KEITA DIRECCIÓN DE CASTING CENDRINE LAPUYADE

AYUDANTE DIRECCIÓN LUIS BÉRTOLO SONIDO AMANDA VILLAVIEJA DIRECCIÓN ARTÍSTICA SEBASTIAN BIRCHLER MÚSICA GERARD GIL MONTAJE DOMI PARRA DIRECTOR DE PRODUCCIÓN LUIS GUTIÉRREZ DIRECTOR DE FOTOGRAFÍA DIEGO DUSSUEL GUIÓN ISA CAMPO/ISAKI LACUESTA DIRECTOR ISAKI LACUESTA PRODUCTORES LUISA MATIENZO/DAN WECHSLER

www.facebook.com/lospasosdobles-lapelicula

www.avalonproductions.es/lospasosdobles

www.facebook.com/avaloncine

www.twitter.com/avaloncine

“Lacuesta acaba construint un discurs exemplar, rabiosament personal; el que en altres temps anomenàvem cinema d’autor i era la màxima aspiració de qualsevol artista.” Mirito Torreito. FOTOGRAMAS

VESTUARI: CHRISTOPHE MERCIER MÚSICA ORIGINAL: GERARD GIL CAP DE SO DIRECTE: AMANDA VILLAVIEJA DISSENYADOR DE SO: JÜRG VON ALLMEN C.A.S MESCLADOR DE SO: OSWALD SCHWANDER ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: BOKAR DEMBELE “BOUBA”

La millor manera de fugir dels teus perseguidors sense deixar rastre és caminar cap enrere, sobre les teves pròpies petjades. Això és el que creia François Augiéras quan va pintar un búnquer militar al desert i després va deixar que s’enfonsés sota la sorra perquè ningú no el trobés fins al segle XXI. Però, qui és Augiéras? Legionari, pintor, pistoler, sant, lladre, diable o una barreja de tot plegat?

“És, sens dubte, l’obra d’un autor madur, ple de personalitat i de sentit de l’humor.” Tonio L. Alarcón, DECINE

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALOU CISSÉ, AMASSAGOU DOLO, AMON PEGNERE DOLO, MIQUEL BARCELÓ VERSIÓ ORIGINAL: FRANCÈS, BAMBARA, DOGON LOCALITZACIONS: MALI DIRECCIÓ DE CÀSTING: CENDRINE LAPUYADE

A Los pasos dobles hi ha escenes sorprenents i en certa manera inconnexes, amb personatges improbables que apareixen com si fossin miratges en el desert”. Raphael Minder. NY TIMES

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 23 SETEMBRE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: MADRID WEB PEL·LÍCULA: WWW.AVALONPRODUCTIONS.ES/ LOSPASOSDOBLES/

PREMIS OBTINGUTS: CONCHA DE ORO AL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

Nominada a millor pel·lícula no catalana

Mientras duermes “Balagueró explica aquesta inquietant història amb vigor audiovisual, sense cops d’efecte, amb un to i una atmosfera que em remeten al millor Polanski.” Carlos Boyero. EL PAÍS

“Genera una inquietud constant, tallant, que fa posar nerviós.” Jordi Battle Caminal. LA VANGUARDIA

TÍTOL: MIENTRAS DUERMES GÈNERE: THRILLER PSICOLÒGIC DIRECCIÓ: JAUME BALAGUERÓ PRODUCTORA: FILMAX AMB LA PARTICIPACIÓ DE TVC. PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: JULIO FERNÁNDEZ, CARLOS FERNÁNDEZ, ALBERTO MARINI DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: TERESA GEFAELL, CARLA PÉREZ DE ALBÉNIZ GUIÓ: ALBERTO MARINI

“Luis Tosar perfecte en la pell del dolent. Balagueró crea un dels malvats més carismàtics del cinema recent. Es distingeix per la seva contundent presència, alimentada per escenes de terror que es preveuen icòniques. Un malson tan agònic com magnètic”. Desirée de Fez. FOTOGRAMAS

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAVIER ALVARIÑO DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: PABLO ROSSO PERRUQUERIA: SATUR MERINO MAQUILLATGE: ALMA CASAL MUNTATGE: GUILLERMO DE LA CAL VESTUARI: MARIAN COROMINA MÚSICA ORIGINAL: LUCAS VIDAL

César és el porter d’un immoble. Potser no és la millor feina del món, però ell no la canviaria per cap altra: el seu treball li permet conèixer a fons tots els inquilins de l’edifici. Des de la seva posició controla els seus moviments i costums; si volgués podria fins i tot controlar les seves vides com si fos Déu, sense despertar cap sospita. César té un secret, un joc particular: li agrada fer mal. I la veïna del 5è B no deixa de somriure.

“Balagueró, sobrat d’aptituds, construeix la seva millor pel·lícula fins a la data i es disfressa de Polanski per -sense perdre ni un àpex dels seus signes vitals- construir un thriller disfressat de pel·lícula de terror, una faula claustrofòbica de tints malaltissos.” Toni Garcia. EL PAIS

“Perversió en estat pur”. Quim Casas. EL PERIÓDICO

EFECTES ESPECIALS (MAQUILLATGE I MECÀNICS): MONTSE RIBÉ, DAVID MARTÍ (DDT)- JUAN CARLOS DÁVILA (NASAFX) EFECTES DIGITALS: CESC BIÉNZOBAS CAP DE SO DIRECTE: JORDI ROSSINYOL DISSENYADOR DE SO: ORIOL TARRAGÓ MESCLADOR DE SO: DAVID CALLEJA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LUIS TOSAR, MARTA ETURA ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALBERTO SAN JUAN, PETRA MARTÍNEZ, IRIS ALMEIDA VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ LOCALITZACIONS: BARCELONA, TERRASSA, VILANOVA I LA GELTRÚ

“Balagueró aposta per una pel·lícula compacta, un thriller musculat i psicològic.” Adrià Sunyol, DECINE

DIRECCIÓ DE CÀSTING: CRISTINA CAMPOS DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 14 D’OCTUBRE LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ESPANYA WEB PEL·LÍCULA: WWW.MIENTRASDUERMESLAPELICULA.COM

Nominades a millor pel·lícula documental

Barcelona, abans que el temps ho esborri

Al final de l’escapada Albert Solé fa un retrat intimista sobre la mort, la dignitat i la força vital de tota una generació

Un retrat de l’alta burgesia barcelonina a través de l’evocació d’un dels seus descendents

TÍTOL: BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI GÈNERE: DRAMA / DOCUMENTAL

Barcelona

TÍTOL: AL FINAL DE L’ESCAPADA

DIRECCIÓ: MIREIA ROS

GÈNERE: DOCUMENTAL

PRODUCTORA: PROMARFI FUTURO 2010, AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA.

DIRECCIÓ: ALBERT SOLÉ

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MARTA FIGUERAS DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: Mª ANGELES HERNÁNDEZ

PRODUCTORA: MINIMAL FILMS, TELEVISIÓ DE CATALUNYA I TELEVISIÓ ESPANYOLA DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: DAVINA BREILLET GUIÓ: ALBERT SOLÉ

DISSENY. JOSEP BAGÀ

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: ALBERT SOLÉ

GUIÓ: JAVIER BALADIA / VICTORIA BERMEJO

Una pel·lícula de Mireia Ros Marta Figueras presenta una pel·lícula de Mireia Ros, amb Javier Baladía. Basada en el llibre “Abans que el temps ho esborri” de Javier Baladía. Disseny de producció i guió: Javier Baladía -Victoria Bermejo. Música: Maurici Villavecchia Direcció d’art i vestuari: Xavi Millán Disseny de so: Polart Muntatge: Mireia Ros Aj. muntatge: Ana Charte Isa Director de fotografia: Julián Elizalde A.E.C. Directora de producció: Ángeles Hernández Ajudant de direcció: Pol Rodríguez Director de postproducció: Esteve Tort Efectes postproducció: Copilotos Producciones Producció executiva: Marta Figueras Direcció: Mireia Ros Amb la participació de Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española

Una producció de:

Promarfi Futuro 2010

Amb la participació de

Amb la col·laboració de

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: XAVI MILLAN DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JULIAN ELIZALDE E.A.C

Distribució:

MUNTATGE: MIREIA ROS

Ruth Romero

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: HANS HANSEN

Miguel Núñez sabia que el final s’acostava. Després de tota una vida empaitant utopies, es lliurà al darrer combat, el de la mort digna, amb el mateix fervor revolucionari amb què s’enfrontà al franquisme i a les dictadures centreamericanes. Aquesta és la història d’un home que va passar 14 anys a les presons de Franco, que va ser torturat i es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social. Coherent, lúcid i sarcàstic fins al darrer sospir, va organitzar cada detall del final de la seva escapada vital. El film va obtenir la Biznaga de plata a millor documental al Festival de Màlaga.

MUNTATGE: HANS HANSEN MÚSICA ORIGINAL: ALFONS CONDE SO: MARC CASADEMUNT VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ/CATALÀ DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 8/4/2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA/MADRID WEB PEL·LÍCULA: WWW.ALFINALDELAESCAPADA.ES PREMIS OBTINGUTS: BIZNAGA DE PLATA – MILLOR DOCUMENTAL (FESTIVAL DE MÁLAGA) - 2011 PREMI DEL PÚBLIC (FESTIVAL DE MÁLAGA) – 2011 MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT (FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE GUADALAJARA, MÈXIC) – 2011 MENCIÓ HONORÍFICA DEL JURAT – FESTIVAL DE LA MEMÒRIA. DOCUMENTAL IBEROAMERICANO (CUERNAVACA, MÈXIC) - 2011

VESTUARI: XAVI MILLAN

Crònica de l’alta burgesia i, més concretament, de la saga familiar dels Baladia, a través dels records heretats per un dels seus descendents, Javier Baladia, que ens trasllada als anys daurats d'una elit cosmopolita i culta que ens va deixar un llegat que ha fet de la Barcelona d'avui un referent internacional. Barcelona, abans que el temps ho esborri està dirigida per Mireia Ros, que dibuixa un retrat personal del segle XX a través de la vida privada d’una família catalana. El documental ha obtingut el premi Continuarà de TVE.

MÚSICA ORIGINAL: MAURICI VILLAVECCHIA EFECTES DIGITALS: COPILOTOS PRODUCCIONES JAUME MONTANE CAP DE SO DIRECTE: FILIPPO RESTELLI MESCLADOR DE SO: ÀLEX FERRÉ / FRANCESC GÓNGORA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JAVIER BALADIA VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: BARCELONA, ARGENTONA, CADAQUÉS, BADALONA DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 DE MARC 2010 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA WEB PEL·LÍCULA: WWW.BARCELONAABANSLAPELICULA.COM PREMIS OBTINGUTS: PREMI CINEMARESCAT MEMORIMAGES 2010 PREMI “CONTINUARA TVE”

Nominades a millor pel·lícula documental

Enxaneta

La maleta mexicana L’espectador es pot acostar per primera vegada en 3D als valors que defineixen el món casteller

Mostra unes 300 imatges de la Maleta Mexicana i entrevistes amb els supervivents, descendents d’exiliats i fotògrafs

TÍTOL: LA MALETA MEXICANA GÈNERE: DOCUMENTAL DIRECCIÓ: TRISHA ZIFF PRODUCTORA: MALLERICH FILMS PACO POCH, 212 BERLIN i IMCINE AMB LA COPRODUCCIÓ DE TVE I LA PARTICIPACIÓ DE TVC, ICAA I PROGRAMA IBERMEDIA

TÍTOL: ENXANETA GÈNERE: DOCUMENTAL (EN 3D)

Documental rodat en 3D sobre el món dels castells, tradició popular catalana amb 210 anys d’història que l’any passat va rebre el reconeixement per part de la Unesco de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Enxaneta és una aproximació a tots els valors que contenen els castells a través de la veu d’una nena que explica tot el que experimenten els castellers quan afronten la consecució d’un castell. Amb la participació de rellevants castellers de diverses colles, Enxaneta representa un viatge de tota la família castellera a través dels conceptes que sempre els han definit: valor, força, equilibri i seny.

DIRECCIÓ: PAULÍ SUBIRÀ I CLARAMUNT

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: PACO POCH, EAMON O’FARRILL, TRISHA ZIFF, VÍCTOR CAVALLER, ANDRÉS LUQUE

PRODUCTORA: TELEVISIÓ DE CATALUNYA

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: HEIKO KRAFT

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: NATÀLIA CUCURELLA I ALCORIZA

GUIÓ: TRISHA ZIFF

GUIÓ: RAFA NAVARRO REALITZADOR: JOAN RAMON ANGUERA MUNTATGE: JOAN MAS I FERRER MÚSICA ORIGINAL: BORJA PENALBA SO: LLORENÇ GÓMEZ ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL : MIQUEL BOTELLA, DAVID MIRET, ELENA LLAGOSTERA, LLÀTZER MAGRINYÀ, SARA VIÑAS, ROSER HERREROS, MARIONA OLIVELLA VEU EN OFF/LOCUCIÓ: JÚLIA CLÈRIES VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: TARRAGONA, VALLS, VILAFRANCA DEL PENEDÈS, MATARÓ, SANTA FE DEL PENEDÈS, SANT PAU D’ORDAL, SANT PERE DE RIBES DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 17 DE NOVEMBRE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA WEB PEL·LÍCULA: WWW.TV3.CAT/ENXANETA

Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David “Chim” Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després en un apartament de Ciutat de Mèxic. A través de les seves fotografies, la pel·lícula mostra la història de la guerra i de l’exili, de l’horror dels camps francesos situats a les platges del sud de França. També posa de manifest el paper que Mèxic va representar durant la Guerra Civil donant suport a la República, i la forma com Espanya s’enfronta avui dia amb el seu propi passat.

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: CLAUDIO ROCHA MUNTATGE: BERNAT ARAGONÉS, LUIS LÓPEZ, PALOMA CARRILLO MÚSICA ORIGINAL: MICHAEL NYMAN, GERARD PASTOR CAP DE SO DIRECTE: AMANDA VILLAVIEJA, YURI LAGUNA DISSENYADOR I MESCLADOR DE SO: DANI ZACARÍAS VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ, ANGLÈS, CATALÀ LOCALITZACIONS: CATALUNYA, ESPANYA, FRANÇA, HOLANDA, MÈXIC, EUA DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 11 NOVEMBRE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA, MADRID, LLEIDA, PALMA DE MALLORCA, VALLADOLID WEB PEL·LÍCULA: WWW.PACOPOCH.CAT/LAMALETAMEXICANA PREMIS OBTINGUTS: MENCIÓ HONORÍFICA DEL JURAT, LALIFF. MILLOR DOCUMENTAL HISTÒRIC, DOC MIAMI.

Nominades a millor pel·lícula d'animació

Arrugas

Un esbojarrat pla que tenyirà de comèdia i tendresa l’avorrit dia a dia d’una residència

Chico & Rita Llargmetratge d’animació per a adults que narra l’amistat entre l’Emilio i el Miguel, dos ancians reclosos en un geriàtric. L’Emilio acaba d’arribar a la residència amb un estat inicial d’Alzheimer i serà ajudat pel Miguel i altres companys per evitar que el traslladin a la planta dels desnonats.

TÍTOL: ARRUGAS

EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: EDU LEÓN

GÈNERE: FICCIÓ/ANIMACIÓ 2D

DOBLADORS:TACHO GONZÁLEZ, ÁLVARO GUEVARA, MABEL RIVERA, RAÚL DANS, MONTSE DAVILLA, XERMANA CARBALLIDO, PACO M. BARREIRO, ANA MACIÑEIRAS, CHARO PENA.

DIRECCIÓ: IGNACIO FERRERAS PRODUCTORA: PERRO VERDE / CROMOSOMA PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MANUEL CRISTÓBAL, ORIOL IVERN, ENRIQUE AGUIRREZABALA, DANI MARTÍNEZ, ÁNGEL DE LA CRUZ, MARÍA AROCHENA, TONO FOLGUERA, TONI MARIN DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: HELENA FORTUNY GUIÓ: ÁNGEL DE LA CRUZ / IGNACIO FERRERAS / ROSSANA CECCINI DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ROCA DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DAVID CUBERO MUNTATGE: GEMMA GASSÓ

DOBLADORS SECUNDARIS: CHELO DÍAZ, ISABEL VALLEJO, CAROLINA VÁZQUEZ, XAVIER PERDIZ, ANTONIO REY, MIGUEL LÓPEZ VARELA, ANTÓN R. OLMOS, ANA LEMOS, MATÍAS BREA, OSCAR FERNÁNDEZ, BEATRIZ GARCÍA, ANDRÉS BELLAS, YAMILÉ LAVIN, J. ÁNGEL ROSADO VERSIÓ ORIGINAL: GALLEC / CASTELLÀ DIRECCIÓ DE CÀSTING: CHARO PENA DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 7/12/2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA WEB PEL·LÍCULA: WWW.ARRUGASLAPELICULA.COM

MÚSICA ORIGINAL: NANI GARCÍA

La pel·lícula narra l’evolució del jazz dels anys 40 i està dedicada a Bebo Valdés TÍTOL: CHICO & RITA GÈNERE: ANIMACIÓ DIRECCIÓ: FERNANDO TRUEBA, JAVIER MARISCAL, TONO ERRANDO PRODUCTORA: ESTUDIO MARISCAL, FERNANDO TRUEBA PC, TVC, MAGIC LIGHT PICTURES PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: CRISTINA HUETE, SANTIAGO ERRANDO DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: ALBERT GARCIA VILA GUIÓ: FERNANDO TRUEBA, IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAVIER MARISCAL MUNTATGE: ARNAU QUILES MÚSICA ORIGINAL: BEBO VALDÉS DISSENYADOR DE SO: PELAYO GUTIERREZ MESCLADOR DE SO: NACHO ROYO-VILANOVA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LIMARA MENESES, EMAR XOR OÑA DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ: MANOLO GALIANA

Floquet de Neu A través d’imatge real i animació 3D, el film narra el descobriment de l’amistat i l’acceptació d’un mateix TÍTOL: FLOQUET DE NEU GÈNERE: ANIMACIÓ DIRECCIÓ: ANDRÉS G. SCHAER

MECÀNICS: ORIOL TARRIDA (NASA FX)

El petit Rovelló s’haurà d’enfrontar al terrible i gegantesc drac que ha segrestat l’Oriana TÍTOL: ROVELLÓ I LA LLEGENDA DE SANT JORDI GÈNERE: ANIMACIÓ

PRODUCTORA: FILMAX, MUF ANIMATION, UTOPIA GLOBAL, AMB LA PRODUCTORA ASSOCIADA TVC

DIGITALS: IVÁN VALERO/DAVID MARTÍNEZ HINOJOSA (IMAGE FILM), BRUNO LÓPEZ LOURO (ANIMACIÓ)

DIRECCIÓ: ANTONI D’OCON

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: JULIO FERNÁNDEZ, CARLOS FERNÁNDEZ, ALBERTO MARINI, ALBERTO NEIRA (ANIMACIÓ)

CAP DE SO DIRECTE: NATXO ORTÚZAR DISSENYADOR DE SO: ALBERT MANERA

PRODUCTOR EXECUTIU: ANTONI D’OCON

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: EVA TABOADA, TERESA GEFAELL, IVÁN GONZÁLEZ (ANIMACIÓ)

MESCLADOR DE SO: DAVID CALLEJA

GUIÓ: ALBERT VAL, AMÈLIA MORA

DIRECTORS D’ANIMACIÓ: JACQUES ISAAC, A. MARTÍNEZ PUENTES “MAX”, PABLO NAVARRO

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAUME ROVIRA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARIS: PERE PONCE, CLÀUDIA ABATE, JOAN SULLÀ, ROSA BOLADERAS, FÈLIX PONS, MERCÈ COMES,

MUNTATGE: XAVIER ZAPATA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: SYLVIA STEINBRECHT DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI BARTROLÍ PERRUQUERIA: MARA COLLAZO MAQUILLATGE: KAROL TORNARIA MUNTATGE: ÁLEX DE MOLINA VESTUARI: MARÍA ENGO MÚSICA ORIGINAL: ZACARÍAS M. DE LA RIVA

DOBLADOR PRINCIPAL: MANEL FUENTES

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: BARCELONA, ALELLA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: MARIO GUERRA VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ / ANGLÈS LOCALITZACIONS: CUBA I NOVA YORK DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 DE FEBRER DE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ESPANYA WEB PEL·LÍCULA: WWW.CHICOYRITA.COM PREMIS OBTINGUTS: HAFF - GRAND PRIZE GOYA- MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓN FESTIVAL ANIMA DE BRUSSEL·LES- MILLOR LLARGMETRATGE DEL FESTIVAL 2011 MONSTRA FESTIVAL DE ANIMAÇAO DE LISBOA- PREMIO A MELHOR BANDA SONORA STUTTGART IIF ANIMATED - GERMANY BEST FEATURE LENGTH ANIMATED MOVIE JECHEON INTERNATIONAL MUSIC FILM FESTIVAL - GRAND PRIZE EUROPEAN FILM ACADEMY ANIMATED FEATURE FILM 2011

Rovelló i la llegenda de Sant Jordi

El goril·la albí Floquet de Neu arriba al Zoo de Barcelona. El seu color fa que acapari totes les mirades dels visitants, però també provoca el rebuig dels seus nous companys. En Floquet decideix anar a buscar la famosa Bruixa del Nord perquè el converteixi en un goril·la normal i corrent; però no sap els perills que l’esperen fora. EFECTES ESPECIALS / MAQUILLATGE: DAVID MARTÍ/ MONTSE RIBÉ (DDT)

A la Cuba de finals dels anys quaranta, Chico i Rita inicien una apassionada història d’amor. En Chico és un jove pianista enamorat del jazz i la Rita somia amb ser una gran cantant. Des de la nit que el destí els apropa en un ball d’un club de l’Havana, la vida els va unint i separant, com als personatges d’un bolero.

PRODUCTORA: D’OCON, TELEVISIÓ DE CATALUNYA S.A. DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: JORDI CLAVERAS GUIÓ: ANTONI D’OCON, JOSEP PENYA DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JORDI FERNÁNDEZ MÚSICA ORIGINAL: THEO JASKOLKOWSKI LLETRES DE LES CANÇONS: LAURA CERDÁN

DIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOL

EFECTES ESPECIALS: JORDI FERNÁNDEZ

WEB PEL·LÍCULA: WWW.FLOQUETDENEULAPELICULA.COM

SO: JORDI ROYO

El petit Rovelló està ben confós. En Guitarra li diu que el drac de la llegenda de Sant Jordi no existeix. En canvi, la guineu Com-Fuig assegura que sí. El Rovelló es troba cara a cara amb el terrible i gegantesc monstre i, aquest, sentint-se amenaçat pels habitants de Navell, segresta l'Oriana per poder fugir. VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 16 D’ABRIL DE 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: SANT FELIU DE LLOBREGAT

CMY

La Diputació aposta pel cinema en català Treballem per afavorir l'accés de tothom a la cultura

www.diba.cat

CATALAN FILMS & TV (CF&TV)

vol donar l’enhorabona a tots els nominats dels IV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català La llista dels títols escollits és un reflex de tots aquells que han tingut -i encara tenen- una llarga trajectòria internacional d’exhibició i vendes. És per això que CF&TV es constitueix com a motor per a la internacionalització de les empreses audiovisuals catalanes, establint lligams locals, nacionals i internacionals, i promovent la presència de productes i empreses catalanes arreu del món a fi d’afavorir-ne la seva distribució, impulsar la coproducció i augmentar el seu reconeixement i demanda. Fotografia de Lisbeth Salas

Àlex Navarro. Director de Catalan Films & TV

La salut de l’audiovisual català –malgrat les circumstàncies econòmiques globals que ens envolten- és bona. La carrera de fons plena de victòries com Pa Negre o la venda dels drets de la sèrie Polseres Vermelles als EUA obre camí a d’altres produccions. Els títols nominats als Gaudí -i, afortunadament, molts d’altres- han participat dels principals esdeveniments internacionals, tant a mercats com festivals, tot acumulant nombrosos premis. CF&TV és un consorci participat per les associacions de productors Barcelona Audiovisual (BA), Produc-

tors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i l’Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC); a més de Televisió de Catalunya, EGEDA, ACC1Ó i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) que, des del Departament de Cultura i sota diferents nomenclatures, ha donat suport al llarg de més de 25 anys a aquesta iniciativa comandada en el passat per Antoni Kirschner, primer, i per Àngela Bosch després, per situar l’audiovisual català en llocs estratègics... com ara ho són també els Gaudí.

Tolosa

Al final de l’escapada Ahora no puedo Arrugas Barcelona, abans que el temps ho esborri Barcelona, ciutat neutral Bruc, la llegenda Catalunya, Uber, Alles! Clara Campoamor, la dona oblidada Chico & Rita De gran vull ser soldat El somriure amagat El barco pirata Enxaneta Ermessenda Eva Floquet de neu Katmandú: Un espejo en el cielo La maleta mexicana Los pasos dobles Mientras duermes Mil cretins No habrá paz para los malvados Odysseus‘ Gambit Open 24h Rovelló i la llegenda de Sant Jordi 14 d’abril. Macià contra Companys ...

Rio de JaneiroMoscow

Dubai

Busan Nantes

Karlovy Vary

Los Angeles Málaga Montpeller Guadalajara

Berlin Biarritz Bogotà

Sitges

Cannes Sundance Venice Montreal Nova York

Galway, Londres, Bogotà

Londres

San Sebastián Galway

Mestre Nicolau, 23, entl. 1 08021 Barcelona · Spain catalanfilmstv@gencat.cat Tel. 0034 935 524 945 Fax 0034 935 524 953 www.catalanfilms.cat

Nominades a millor pel·lícula per a televisió

14 d’abril. Macià contra Companys la grandesa i la precarietat del moment que va fer possible l’autogovern català, per primer cop des de 1714

Barcelona ciutat neutral

Ficció televisiva, camuflada sota l’aparença d’un documental, on els protagonistes d’un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre revivim què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d’abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana.

L’amistat que neix en una llarga nit els posarà tots a prova i els acompanyarà en els temps turbulents

La Primera Guerra Mundial acaba d’esclatar quan un grup de joves coincideix al port de Barcelona amb la intenció d’agafar un vaixell que no salparà mai. Allí es coneixen el Karl i la Glòria, el Sebastià i la Caterina, un matrimoni de joves pagesos, el Cinto, un pillastre que no coneix límits, i la Maria, que somia en triomfar al món de la revista.

TÍTOL: 14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

MUNTATGE: PABLO MONTES

TÍTOL: BARCELONA CIUTAT NEUTRAL

CAP DE SO DIRECTE: BIEL CABRÉ

GÈNERE: FICCIÓ

VESTUARI: ELENA BALLESTER

GÈNERE: DRAMA

DISSENYADOR: ALBERT MANERA

DIRECCIÓ: MANUEL HUERGA

MÚSICA ORIGINAL: XAVIER CAPELLAS

DIRECCIÓ: SÒNIA SÁNCHEZ

MESCLADOR DE SO: EMILI LLEONART

PRODUCTORA: MINORIA ABSOLUTA SL I TELEVISIÓ DE CATALUNYA SA

CAP DE SO DIRECTE: AITOR BERENGUER

PRODUCTORA: PRODIGIUS CINEMA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: BERNAT QUINTANA I NAUSICAA BONNIN

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: FRANCESC ESCRIBANO (MINORIA ABSOLUTA)/ SUSANNA JIMÉNEZ I ROSA BOSCH (TVC) GUIÓ: TONI SOLER

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALEIX ALBAREDA, JOEL JOAN, JULIO MANRIQUE, MARC RODRÍGUEZ, MONTSERRAT CARULLA, FÈLIX PONS, JOAN MASSOTKLEINER, JORDI PUIG “KAI”, EDUARD FERNÁNDEZ, JOAN CROSAS

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JOSEP ROSELL

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MARIO MONTERO

LOCALITZACIONS: BARCELONA I ARGENTONA

PERRUQUERIA: IGNASI RUIZ

DIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUÉ

MAQUILLATGE: MERCÈ RIBES

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 D’OCTUBRE 2011

MÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLER

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA

EFECTES DIGITALS: JOSEP MARIA ARAGONÈS

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: PERE PONCE I FERMÍ REIXACH

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: MAITE FONTANET

PRODUCTOR EXECUTIU: AGUSTÍ MEZQUIDA DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: EDUARD VALLÈS GUIÓ: MATEU ADROVER I XESC BARCELÓ DIRECCIÓ ARTÍSTICA: LEO CASAMITJANA DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MARIO MONTERO PERRUQUERIA: TXUS GONZÁLEZ

Clara Campoamor, la mujer olvidada Clara Campoamor, the neglected woman

Una pel·lícula sobre la dona que va fer possible el sufragi femení a Espanya, la seva lluita i sobre com ha estat TV MOVIE TV MOVIE oblidada

GÈNERE: BIOPIC HISTÒRIC DIRECCIÓ: LAURA MAÑÁ PRODUCTORA: DISTINTO FILMS, TVE I TVC PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MIRIAM PORTÉ, JÚLIA VILAPRINYÓ DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: ORIOL MARCOS GUIÓ: YOLANDA GARCÍA SERRANO I RAFA RUSSO DIRECCIÓ ARTÍSTICA: IRENE MONTCADA DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI GALLARDO PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: CAROL TORNARÍA I MARA COLLAZO

Ermessenda

MUNTATGE: ANNA ORIOL VESTUARI: MARÍA GIL MÚSICA ORIGINAL: XAVI CAPELLAS SO: XAVIER MAS

Una minisèrie dedicada a una dona lluitadora, intransigent i amant del poder TÍTOL: ERMESSENDA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JOAN CARRERAS, MAR ULLDEMOLINS, JOAN MASSOTKLEINER, MONTSERRAT CARULLA, MINGO RÀFOLS, FERMÍ REIXACH, JORDI SÁNCHEZ, ÓSCAR RABADAN, ROGER CASAMAJOR, PEP CRUZ, MANEL BARCELÓ, PEP SAIS, TONI SEVILLA, MARC HOMS

DIRECCIÓ: LLUÍS MARIA GÜELL

LOCALITZACIONS: BARCELONA - MADRID DIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUE DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TVE PREMIS OBTINGUTS: PREMI MARIANA PINEDA AL FESTIVAL MUJERES DEL CINE DE GRANADA 2011 NOMINACIÓ ALS PREMIS PRIX EUROPA COM A MILLOR PRODUCCIÓ DE FICCIÓ 2011

GÈNERE: HISTÒRIC PRODUCTORA: OVIDEO TV, TELEVISIÓ DE CATALUNYA PRODUCTORA EXECUTIVA: ELISA PLAZA, QUIQUE CAMÍN, SUSANNA JIMÉNEZ, ANTONI CAMÍN DIRECTORA DE PRODUCCIÓ: BET PUJOL GUIÓ: NÚRIA FURIÓ, MERCÈ SARRIAS DIRECCIÓ ARTÍSTICA: QUIM ROY DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI GALLARDO PERRUQUERIA: SERGIO PÉREZ MAQUILLATGE: MONTSE BOQUERAS MUNTATGE: FRANK GUTIÉRREZ VESTUARI: RAMON B. IVARS MÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLER

Cada setmana a BTV: “La Cartellera”, 5 cicles de cinema, 11 pel·lícules

... i sense interrupcions.

BTV. Passió pel cinema.

DIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOL

WEB PEL·LÍCULA: WWW.BARCELONACIUTATNEUTRAL.COM

VESTUARI: ANNA GÜELL

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: ELVIRA MÍNGUEZ, ANTONIO DE LA TORRE, MÒNICA LÓPEZ

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ

LOCALITZACIONS: BARCELONÈS, MARESME

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TELEVISIÓ DE CATALUNYA

MUNTATGE: FRANK GUTIERREZ

Narra les dificultats a què va haver de fer front la Clara, primera diputada al Congrés, per aconseguir el dret al sufragi femení durant la II República. En un context on les dones són elegibles però no poden votar, les primeres dones diputades es plantegen fermament lluitar pels drets de la dona, que passen per una primera conquesta: el vot femení.

TÍTOL: CLARA CAMPOAMOR, LA MUJER OLVIDADA

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28 I 29 DE NOVEMBRE

MAQUILLATGE: CAITLIN ACHESON

Clara Campoamor, la mujer olvidada

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: DIANA GÓMEZ, JORDI PLA, LAURA AUBERT I RAMON PUJOL

www.btv.cat/cinema www.facebook.com/CinemaBTV

Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va ser una dona que va governar durant seixanta anys i ho va fer per sobre del seu fill i al marge del seu nét. Va manar en un món d’homes i ho va fer sense amagar-se darrera l’ombra dels seus descendents, contra els quals va lluitar per conservar la seva parcel·la de poder. EFECTES ESPECIALS: ENRIC MASIP EFECTES DIGITALS: ISIDRE MIRABET, RAFA PARRILLA CAP DE SO DIRECTE: BIEL CABRÉ DISSENYADOR DE SO: JORDI BONET MESCLADOR DE SO: ALBERT CLEMENTE ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LAIA MARULL, LLUÍS HOMAR ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ROSA RENOM, JULIO MANRIQUE, PAU DURÀ, DAFNIS BALDUZ, ÁLVARO CERVANTES, ROGER COMA, FRANCESC GARRIDO, BEA SEGURA VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ LOCALITZACIONS: BARCELONA, SANT CUGAT, SANT PERE DE RODES, GIRONA, TONA, CASTELLDEFELS DIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUÉ DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 22 – 23 DE MARÇ 2011 LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TELEVISIÓ DE CATALUNYA WEB PEL·LÍCULA: WWW.TV3.CAT/ERMESSENDA

Premi

Gaudí d’Honor

Pere Portabella Pere Portabella és Premi Gaudí d’Honor 2012 i un honor per als Premis Gaudí. Director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema, Portabella recollirà el proper dia 6 l’estatueta que li atorga l’Acadèmia del Cinema Català en reconeixement per la seva trajectòria. A continuació publiquem uns extractes d’una entrevista realitzada el febrer de 2011 per Gonzalo de Lucas i Helena Vilalta, editors d’una publicació en castellà sobre Pere Portabella i que apareixerà enguany a Intermedio, junt amb l’edició integral de la seva obra cinematogràfica en DVD. No he inventat res. Només m’he plantejat el cinema amb una determinada actitud. No sóc un home d’un únic univers, ni un cinèfil, sinó que sempre he treballat en un context pluridisciplinari, amb Dau al Set, El Paso, i després amb els conceptuals... Sóc una persona molt permeable. I aquesta experiència la plasmo a través del mitjà cinematogràfic. No escric guions sinó una agenda o esquema visual, ja que per a mi les associacions poètiques o d’idees substitueixen l’argument. Començo amb un foli en blanc i el poso apaïsat, com la pantalla; la primera idea cau com una nota i les següents es van resituant. T’has de qüestionar els codis, amb una nova lògica alternativa que et permeti subvertir-los, però no la narrativa mateixa com a criteri creatiu: per exemple, prescindir de les relacions causa-efecte i de la necessitat d’un final. De seguida em vaig separar del context de la meva família, acomodada, i em vaig endinsar en les ruptures i els llenguatges de les avantguardes. Un recorregut apassionant: les avantguardes artístiques em van dur cap a un posicionament polític radical.

Mai no he fet una pel·lícula d’argument polític, però en canvi les meves pel·lícules transpiren una posició política... com totes. Tot i que mai no he militat en cap partit, des del 65 em vaig capbussar en la vida política clandestina i les assemblees, de manera que les avantguardes artístiques i polítiques s’entrecreuaven; pel matí estava rodant una pel·lícula i de nit assistia a reunions clandestines. Tanmateix, molts dels que estaven en les avantguardes artístiques vivien allunyats de la política, i els de les avantguardes polítiques només s’interessaven pel pamflet. Si partim d’un plantejament ètic, tant la teva veu com el teu cos o la teva ploma són instruments vàlids. La qüestió és com es materialitza. He dedicat una especial atenció a l’ofici i a l’excel·lència en l’ús de les eines instrumentals i a l’ètica en el control de les tècniques amb les que l’estètica es materialitza. Ètica i estètica són indissociables: quan t’impliques, l’estètica és el resultat d’aquesta implicació. I si no trenques amb uns codis que contradiuen la teva visió del món, estàs amarrat, fas pel·lícules datades, d’època, perquè t’aferres als codis. A mi, en canvi, m’interessa que les pel·lícules siguin propostes

obertes. Per això sempre he tingut interessos i vincles multidisciplinaris. Quan rodo una pel·lícula em concentro en els aspectes artesanals. L’important quan dirigeixes és la relació entre la teva mirada i el que veus, quina òptica poses entre la teva mirada i allò que mires, com focalitzes. M’interessa la força específica que té el cinema, la seva materialitat, el treball amb la química, com a Vampir-Cuadecuc (1970), o el digital, per anar fins al límit del mitjà, del suport, de la banda sonora. Aquesta exploració del límit és fonamental per a mi. M’agrada treballar contra les formes i les normes que el poder imposa perquè un sistema polític funcioni: un projecte que el poder instal·la mitjançant la reiteració i, així, el que anomenem conformisme es converteix en un estat confortable. Et convencen que la vida és així. Els poders eliminen qualsevol distància crítica, i això és molt complex; no és una repressió només política sinó formal, en un sentit ampli: són les normes que es donen per fetes, des que neixes i siguis de la classe que siguis, les que poden acabar amb tu.

Filmo graf ia de P e re Portab e ll a LLARGMETRATGES: Die Stille vor Bach (2007). Pont de Varsòvia (1989). Informe general (1976). El sopar (1974). Umbracle (1972). Vampir : cuadecuc (1970). Nocturn 29 (1968). No compteu amb els dits (1967). CURTMETRATGES: Uno De Aquellos (2011). Mudanza (2008). No al no (2006). P.H.N. (2004). Lectura Brossa (2003). La tempesta (2003). Art a Catalunya (1992). Acció Santos (1973). Miró la Forja (1973). Miró Tapís (1973). Playback (1970). Poetes catalans (1970). Miró L’altre (1969). Premios nacionales (1969). Aidez L’Espagne (1969).

“Sempre he entès el caos com l’avantsala dels grans canvis”

Pere Portabella al seu despatx. Fotografia d’Helena Gomà.

A les meves pel·lícules apareixen aquests qüestionaments, aquestes ruptures en formes visuals: l’individu que s’endinsa al mar llegint el diari a Nocturn 29 (1968). Són imatges que estan al fil de la navalla, com la de l’home que es treu l’ull de vidre mentre veu la desfilada per la televisió; et passes una mica -per exemple, incloent la veu d’un narrador- i tot se’n va en orris. I el mateix passa si et quedes curt. Hi ha un conjunt d’elements visuals que em serveixen per trencar amb les formes habituals, i que tenen més força que no pas generar un discurs explícit. Per a mi, la capacitat poètica del cinema consisteix en traslladar una experiència personal i emocional sense necessitat de remetre’t als fets figuratius concrets, sinó a través del treball amb el llenguatge. Cal diferenciar entre les ocurrències i les idees. Les ocurrències apareixen circumstancialment i són letals. Les idees es posen pesades: entren, s’instal·len, se t’arrapen i no te les pots treure de sobre... Cal comptar amb la intuïció, te l’has de jugar. Si no et poses al límit, ben bé al cantell i no t’allunyes del recurs de la norma, sempre tens un territori que et cobreix i si et cobreixes et quedes on eres.

Sempre he entès el caos com l’anunci de possibilitats de canvis estructurals. En el punt àlgid dels sistemes, tot és molt complicat, perquè són massa forts. Els períodes de decadència previs al caos són claus, com ara, en aquest món que s’enfonsa i que hi ha un sector que intenta mantenir sota la línia de flotació per després aixecar-lo amb més duresa. Han après la lliçó i volen estrènyer les clavilles, retallar els drets civils i acabar amb la despesa social i deixar-la en mans privades. Això és el que està passant. L’altra alternativa és el que està passant al nord d’Àfrica o aquí mateix, a les places públiques, fins que allò que és inacceptable es torni insuportable. No esclatarà del tot ara, no encara, perquè la crisi és molt forta, és com el malalt que ja ha patit tres infarts i el mantenen com poden. Hi haurà salts molt forts i apareixerà una consciència crítica i ètica en molts sectors, també en els partits. Perquè aquests encara ara mantenen un pols per la supervivència. Sembla que el vaixell s’enfonsi, però no del tot, per la qual cosa segons ells és pitjor tirar-se a l’aigua. Aquest segle serà fantàstic.

Gaudeix de les Guanyadores i Nominades als Premis Gaudí a Internet Per només 5 euros més de 30 pel·lícules filmin.com/gaudi pc | mac | ipad | iphone | ps3 | tv

Pere Portabella

Heterodòxia i compromís Autodidacta, no ha passat per cap escola de cinema ni és cap cinèfil de soca-rel. No col·labora mai amb guionistes professionals però dedica una especial cura a la tecnologia audiovisual. Còmode amb les avantguardes, rebutja, en canvi, el qualificatiu d’experimental perquè té molt clar quins són els seus objectius. Aquestes són algunes de les màximes que regeixen la filosofia de Pere Portabella des que, a finals dels cinquanta, es va apropar per primer cop al cinema per produir dos films de Carlos Saura (Los golfos) i Marco Ferreri (El cochecito) menyspreats per l’ortodòxia comunista i maltractats pel franquisme. Viridiana, el retorn de Buñuel a Espanya, es va gestar des de la seva aliança estratègica amb aquests dos sectors antagònics però la dictadura va trencar un pacte nascut contra natura amb dures represàlies contra els implicats. Quan Portabella va reaparèixer a la segona meitat dels seixanta a l’òrbita de l’Escola de Barcelona, seguia essent un heterodox entre els heterodoxes. Compartia amb els seus col·legues de la gauche divine un cinema més poètic que narratiu però al mateix temps marcava distàncies singulars. Les seves col·laboracions amb el poeta Joan Brossa, el pintor Antoni Tàpies o els compositors Mestres Quadreny i Carles Santos acoten el territori en el qual es van gestar els seus primers films com a director: No compteu amb els dits, Nocturno 29, quatre curtmetratges amb Joan Miró o Cuadecuc-Vampir. Aquest film assaig sobre el llenguatge del cinema i els codis del gènere fantàstic a partir del rodatge d’una versió convencional de Dràcula dóna peu a una nova etapa caracteritzada per l’activitat política fora de la pantalla, a la recerca de plataformes unitàries contra la dictadura, i per una pràctica cinematogràfica militant que, com deia Godard, prefereix filmar políticament abans que filmar la política. Informe general..., la crònica de Portabella sobre la Transició a la democràcia, unifica els dos vessants del cineasta compromès que poc després redacta la Constitució i, durant una dècada, exerceix com a senador i diputat. Pont de Varsòvia, el seu retorn al cinema el 1989, corrobora la coherència d’un realitzador fidel a uns principis que l’allunyen de les tendències hegemòniques fins que el temps li dóna la raó. És ja dins del segle XXI quan es reconeix universalment la transversalitat artística que Portabella sempre ha reclamat del cinema i, per aquesta via, entra en els museus. El Pompidou de París, el MOMA de Nova York o la Modern Tate de Londres són alguns dels selectes recintes que han acollit la seva obra cinematogràfica, culminada per El silenci abans de Bach, perquè dialogui de tu a tu amb les expressions artístiques considerades tradicionals. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, Portabella afegeix ara a tots aquests reconeixements el Gaudí d’Honor atorgat per l’Acadèmia del Cinema Català. És un premi a una trajectòria coherent, heterodoxa i compromesa que, a la vegada, legitima la naturalesa avantguardista que ha caracteritzat bona part del millor cinema produït al nostre país.

Esteve Riambau

Director de la Filmoteca de Catalunya

Nominats a millor curtmetratge

Ahora no puedo

El barco pirata

Es narren les dificultats per les quals passa una actriu que acaba de ser mare quan es presenta a un càsting

Un pare a punt de quedar-se a l’atur farà tot el possible per a que els Reis li duguin al seu fill el que ha demanat

La Sara és una jove actriu que, després de ser mare, vol recuperar la seva vida professional. És finalista a un càsting molt important en el qual s’ho juga tot. Ahora no puedo, dirigida per Roser Aguilar i protagonitzada per Cristina Blanco, és una història de renúncies, de superació personal i d’amor.

El David està separat, viu a casa de la seva mare i estan a punt d’acomiadar-lo de la feina. Però el seu fill ha demanat als Reis d’Orient un vaixell pirata i, encara que sigui la darrera cosa que faci, li ho aconseguirà. Un curtmetratge preseleccionat pels premis Goya i protagonitzat per l’Alberto San Juan.

TÍTOL: AHORA NO PUEDO

CAP DE SO DIRECTE: SEM ROSSI

TÍTOL: EL BARCO PIRATA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: ALBERTO SAN JUAN

GÈNERE: DRAMA

DISSENYADOR DE SO: SALVA MAYOLAS I RODRIGO VILLANUEVA

GÈNERE: COMÈDIA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: DYLAN FIGUEROA, PETRA

DIRECCIÓ: ROSER AGUILAR

MESCLADOR DE SO: MARC ORTS

DIRECCIÓ: FERNANDO TRULLOLS

PRODUCTORA: ORIOL SALA-PATAU (AHORA PUEDO PRODUCCIONES)

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: CRISTINA BLANCO

MARTÍNEZ, ANTONIO DE LA TORRE, RAÚL ARÉVALO, FONT GARCÍA, JUAN VINUESA

DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: ORIOL SALA-PATAU, FRANCINA CIRERA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: CARLA PÉREZ, ROGER TORNS, ERNESTO COLLADO, MANEL BARCELÓ, MIREIA ROS

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: ORIOL SALA-PATAU

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ

GUIÓ: ELENA SERRA I CORBERÓ

LOCALITZACIONS: BARCELONA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PAULA BOSCH

DIRECCIÓ DE CÀSTING: ELENA SERRA I CORBERÓ

MUNTATGE: LIANA ARTIGAL MÚSICA ORIGINAL: JENS NEUMAIER, MIQUEL ÀNGEL ALEMANY I BARBARA VAN HOESTENBERGHE

PRODUCTOR EXECUTIU: ARTURO MÉNDIZ GUIÓ: FERNANDO TRULLOLS, PEPE COMBALÍA DIRECCIÓ ARTÍSTICA: MARIONA JULBE DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DANIEL ARANYÓ PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: BEATRIZ ROJAS MUNTATGE: FRANK GUTIÉRREZ MÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLER

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: BERNAT BOSCH PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: SUSANNA MUÑOZ

PRODUCTORA: BASTIAN FILMS

PREMIS OBTINGUTS: PREMI A LA MILLOR ACTRIU (CRISTINA BLANCO) AL FESTIVAL ALCINE 2011

EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: LLUÍS CASTELLS CAP DE SO DIRECTE: JESÚS ESPADA DISSENYADOR: ALBERT MANERA, BIEL CABRÉ, POL FERNÁNDEZ MESCLADOR DE SO: FERNANDO NOVILLO

El somriure amagat Explica el camí iniciàtic d’un nen que arriba a la capital etíop després d’escapar-se de casa TÍTOL: EL SOMRIURE AMAGAT

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ PREMIS OBTINGUTS: PREMI VILLA DE COSLADA AL MILLOR PROJECTE DE CURTMETRATGES. SEMANA DEL CINE DE MEDINA DEL CAMPO: PREMI DEL JURAT JOVE. FESTIVAL DE CINE DE ALICANTE: PREMI A LA MILLOR ACTRIU. YOUNG VALUES SHORT FILM FESTIVAL DE BARCELONA: PREMI AL MILLOR DIRECTOR. FESTIVAL INTL. DE CINE SOCIAL DE CASTILLA LA MANCHA: PREMI AL MILLOR ACTOR. FESTIVAL INTL. DE CINE SOCIAL DE CASTILLA LA MANCHA: PREMI A LA MEJOR INTERPRETACIÓN INFANTIL FESTIVAL DE PILAS EN CORTO, SEVILLA: PREMI A LA MILLOR ACTRIU. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CORTOS DE ALCOBENDAS: PREMI DEL PÚBLIC. BADALONA FILM FESTIVAL “FILMETS”: PREMI AL MILLOR ACTOR. PREMIO INTL. DE CORTOS UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA: PRIMER PREMI

Odysseu’s Gambit El cambodjà Saravuth es guanya la vida com a jugador als carrers de Manhattan, sacrificant-se a sí mateix

Reflexió en clau de faula realista sobre els valors que sorgeixen d’una societat formada per nens. Dirigida per Ventura Durall, El somriure amagat narra el camí iniciàtic d’un nen de 10 anys que arriba a Addis Abbeba després d’escapar-se de casa i la seva trobada amb un grup de nens del carrer.

El gambit és una apertura d’escacs en la qual se sacrifica un peó per tal d’aconseguir avantatge. Saravuth, com l’Ulisses, també fa un sacrifici diari amb l’esperança d’aconseguir una millor posició en el taulell de la vida. Dirigida per l’Àlex Lora i rodada a Nova York, està seleccionada pel Sundance Film Festival.

PREMIS OBTINGUTS: PREMI LONG JOHN-FESTIVAL INT. CURTMETRATGES SHNIT

TÍTOL: ODYSSEUS’ GAMBIT (EL SACRIFICI DE L’ULISSES)

2N PREMI DE LA 24 SEMANA DE CINE DE MEDINA DEL CAMPO, SECCIÓ INTERNACIONAL

DIRECCIÓ: ÀLEX LORA

PREMIS OBTINGUTS: MILLOR CURT DOCUMENTAL AL METROPOLITAN FILM FESTIVAL DE NEW YORK

PRODUCTORA: AL I INICIA FILMS

PREMI METRÒPOLIS AL VAD GIRONA

BEST INTERNATIONAL DOCUMENTARY AL FESTIVAL INT. DE CURTAMETRAXES DE SANTIAGO DE COMPOSTELA CORTOCIRCUITO

DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: ÀLEX LORA

MENCIÓ ESPECIAL AL INTERMON-OXFAM ACTUA INTERNATIONAL

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: VALÉRIE DELPIERRE I ÀLEX LORA GUIÓ: ÀLEX LORA

FILM FESTIVAL

PREMI DEL PÚBLIC AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURT DOCUMENTAL DE VIDRERES CURT. DOC SONOFILM AWARD BEST SPANISH DIRECTION AL 24 CINEMA JOVEFESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE

MUNTATGE: ÀLEX LORA

MÚSICA ORIGINAL: DIEGO PEDRAGOSA SO: M. LLANSÓ- SAMUEL TESFALLE

BEST FILM AL WINBLEDON SHORTS 2011

MESCLADOR DE SO: ÀLEX LORA

MILLOR DOCUMENTAL AL U.FRAME INTERNATIONAL ACADEMIC

BEST DOCUMENTARY AL YOUNG VALUES FILM FESTIVAL

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: SARAVUTH INN

FILM FESTIVAL OF PORTO

BEST INTERNATIONAL SHORT FILM AL 10TH EUGANEA FILM FESTIVAL D’ITÀLIA

VERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈS

PREMI DEL MÈRIT AL ACCOLADE FILM FESTIVAL

LOCALITZACIONS: NOVA YORK

MILLOR DOCUMENTAL AL FICBE BERRIOZAR FILM FESTIVAL

GÈNERE: DOCUMENTAL DIRECCIÓ: VENTURA DURALL PRODUCTORA: NANOUK FILMS SL DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: MIGUEL LLANSO PRODUCTOR EXECUTIU: VENTURA DURALL GUIÓ: VENTURA DURALL-MIGUEL LLANSO DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MAURO HERCE MUNTATGE: MARTÍ ROCA, VENTURA DURALL

MESCLADOR DE SO: DIEGO PEDRAGOSA ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: DANIEL YOHANNES, T.YOHANNES, VERSIÓ ORIGINAL: AMARIC LOCALITZACIONS: ADDIS ABBEBA

GÈNERE: CURT DOCUMENTAL

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ÀLEX LORA SO: CARLOTA ROYUELA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.ALEXLORA.ES, WWW.INICIAFILMS.COM

MILLOR PEL·LÍCULA AL FESTI.DOK 2011 DE GIRONA MILLOR DOCUMENTAL AL SEDICICORTO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL DE FORLI

Nominades a millor pel·lícula europea

El discurs del rei El camí d’un monarca en la recerca de la seva veu i la seva autoritat

TÍTOL ORIGINAL: THE KING’S SPEECH DIRECCIÓ: TOM HOOPER GUIÓ: DAVID SEIDLER GÈNERE: BIOGRAFIA/DRAMA/HISTÒRIA PRODUCCIÓ: SEE SAW FILMS,BEDLAM PRODUCTIONS REPARTIMENT: COLIN FIRTH, GEOFFREY RUSH, HELENA BONHAM CARTER, GUY PEARCE, JENNIFER EHLE, DEREK JACOBI, MICHAEL GAMBON. WEB PEL·LÍCULA: WWW.ELDISCURSODELREY.COM

Melancolia Bertie (Colin Firth), afectat des de sempre d’un angoixant quequeig, ascendeix de cop al tron d’Anglaterra després de la mort del seu pare i de l’escandalosa abdicació del seu germà gran, el rei Eduard VIII. El país es troba a les portes d’una guerra i necessita desesperadament un líder. Per aquest motiu, la seva esposa Isabel (Helena Bonham Carter), la futura reina mare, el posa en contacte amb un excèntric logopeda anomenat Lionel Logue. Malgrat les diferències inicials, els dos se submergeixen de ple en una teràpia poc ortodoxa que els durà a establir un vincle infrangible. Amb el suport de Logue, la seva família, el govern i Winston Churchill, el rei supera la seva afecció i pronuncia un discurs radiofònic que inspirarà el seu poble i l’unirà en la batalla. Entre d’altres guardons, el film es va endur quatre Òscars: els de millor pel·lícula, director, guió i actor per a Colin Firth.

No habrá paz para los malvados el que havia començat com un cas de tràfic de drogues, desembocarà en quelcom més perillós

TÍTOL: NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS DIRECCIÓ: ENRIQUE URBIZU GUIÓ: ENRIQUE URBIZU, MICHEL GAZTAMBIDE GÈNERE: THRILLER POLICÍAC PRODUCCIÓ: LAZONAFILMS, TELECINCO CINEMA REPARTIMENT: JOSÉ CORONADO, RODOLFO SANCHO, HELENA MIQUEL, JUANJO ARTERO, PEDRO MARÍA SÁNCHEZ, NADIA CASADO, YOUNES BACHIR. WEB PEL·LÍCULA: WWW.NOHABRAPAZ.COM

Enrique Urbizu, un dels directors més notables i sovint més oblidats del cinema espanyol, ha tornat al panorama cinematogràfic amb un nou thriller de gènere negre ambientat en un Madrid multiracial. José Coronado interpreta l’inspector de policia Santos Trinidad qui, de camí cap a casa després d’haver begut, es troba involucrat en un triple assassinat. Un testimoni aconsegueix escapar i podria delatar-lo. Per això, Santos Trinidad inicia una caça i captura de l’home, per tal d’eliminar-lo. Paral·lelament, la jutgessa Chacón, paper que interpreta Helena Miquel, és l’encarregada de la investigació del crim. Mentre cadascú per la seva banda avança en la recerca de l’assassí, descobriran que res és el que sembla i que, el que havia començat com un cas de tràfic de drogues, desembocarà en quelcom molt més perillós.

Lars Von Trier situa l’acció en la celebració d’un casament, amb la Terra a punt de ser destruïda

TÍTOL ORIGINAL: MELANCHOLIA DIRECCIÓ: LARS VON TRIER GUIÓ: LARS VON TRIER GÈNERE: DRAMA FANTÀSTIC PRODUCCIÓ: ZENTROPA REPARTIMENT: KIRSTEN DUNST, CHARLOTTE GAINSBOURG, KIEFER SUTHERLAND, CHARLOTTE RAMPLING, ALEXANDER SKARSGÅRD, JOHN HURT, UDO KIER, STELLAN SKARSGÅRD. WEB PEL·LÍCULA: WWW.MELANCHOLIATHEMOVIE.COM

Melancolia és un planeta que, després de llarg temps amagat rere el Sol, surt del seu amagatall amenaçant destruir la Terra. Justine (una Kirsten Dunst de presència hipnotitzant que va obtenir el premi a la millor interpretació femenina al passat Festival de Canes) és una noia depressiva a qui, el mateix dia del seu casament, assalten els temors d’infelicitat i fracàs. Claire (Charlotte Gainsbourg) és la germana que la cuida, que la protegeix i que la controla. El director danès estructura la cinta en tres parts. Un pròleg operístic que captiva l’espectador amb imatges de referències pictòriques que van des dels pintors flamencs als simbolistes i acabant en Magritte o Delvaux; una part dramàtica centrada en el casament de Justine; i una altra més oberta on es polaritzen les relacions entre les germanes sota l’amenaça d’un imminent cataclisme planetari.

Pina El film revolucionari de Wim Wenders captura l’estètica dels treballs més emblemàtics de Pina Bausch

TÍTOL: PINA DIRECCIÓ: WIM WENDERS GUIÓ: WIM WENDERS GÈNERE: DOCUMENTAL MUSICAL PRODUCCIÓ: NEUE ROAD MOVIES, ZWEITES DEUTSCHES FERNSEHEN REPARTIMENT: PINA BAUSCH, REGINA ADVENTO I MALOU AIRAUDO, RUTH AMARANTE, RAINER BEHR, ANDREY BEREZIN. WEB PEL·LÍCULA: WWW.AVALONPRODUCTIONS.ES/PINA

Pina és un llargmetratge en 3D sobre la Tanztheater Wuppertal, companyia de dansa fundada per la llegendària ballarina i coreògrafa alemanya Pina Bausch. A través d’un viatge sensual i visualment molt impactant, Wim Wenders apropa a l’espectador les coreografies més conegudes de Pina Bausch. Escrita, dirigida i produïda pel realitzador alemany, aquest film experimental revoluciona la relació entre el cinema i la dansa. I no únicament per estar rodat en 3D, una tècnica que ajuda a transmetre i apropar l’emoció de la dansa, sinó per l’originalitat del seu plantejament. Està rodada íntegrament en escenaris urbans i naturals de Wuppertal, ciutat alemanya en la qual Pina Bausch va residir durant 35 anys i llar de la seva companyia. És també el tribut de Wenders als 20 anys d’amistat i admiració a Pina Bausch.

Nominats a millor actor secundari

José María Blanco per OPEN 24H

per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Jordi Dauder

Lluís Homar per EVA

per MIENTRAS DUERMES

Alberto San Juan

Gairebé un centenar de papers a la seva esquena a les ordres de José María Nunes, Carlos Benpar, Gonzalo Herralde i Vicente Aranda, entre d’altres.

Multipremiat, multiestimat i multienyorat des que ens va deixar fa poc. Va morir dues setmanes abans de l’estrena de la pel·lícula. Primer nominat pòstum dels Premis.

Home de teatre com diria Bernhard, cofundador del Teatre Lliure i “chico” Almodovar, ha interpretat des de Hamlet al Rei Joan Carles.

D’El otro lado de la cama, a Los dos lados de la cama…El llit sembla l’hàbitat natural d’aquest integrant de la companyia teatral Animalario.

nominades a millor actriu secundària

Anne Canovas per EVA

per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Belén Fabra

per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Vicky Peña

Judith Uriach

Una francesa guapa i elegant; en cinema ha treballat amb Pupi Avati (Zeder), Robert Altman (Prêt-à-Porter) i James Ivory (Le divorce), entre d’altres.

La Plataforma de Houellebecq que va dirigir Calixto Bieito va llençar a l’èxit a aquesta tortosina, coneguda per encarnar la nimfòmana imaginada per Valérie Tasso.

"Mare Coratge" del teatre català, ha destacat en tots els seus papers des de la discreció mediàtica. És una de les poques actrius catalanes que ha trepitjat la catifa dels Oscar.

Va debutar a Joves de Carles Torras i Ramon Térmens. I ha reincidit amb tots dos, a Trash del primer i a Negro Buenos Aires del segon. Entre l’un i l’altre, El taxista ful de Jo Sol.

per OPEN 24H

nominades a millor actriu protagonista

Àstrid Bergès-Frisbey per BRUC, LA LLEGENDA

Verónia Echegi per KATMANDÚ.

UN ESPEJO EN EL CIELO

Francocatalana de portada de moda que ha participat en el rodatge de Piratas del Caribe al costat de la Pe. Durant el rodatge de Bruc es va trencar dos ossos del braç.

Marta Etura

Claudia Vega

En teatre ha fet d’Antígona i d’Ofèlia; en cinema de Dulcinea, però va ser el seu paper a Celda 211 el que li va suposar la fama i el Goya.

Kike Maíllo la va seleccionar entre més de 3.000 aspirants i ara vol ser com la Pe. Eva és la seva primera pel·lícula i amb 12 anys és la nominada més jove dels Gaudí.

per MIENTRAS DUERMES

De la Juani de Bigas Luna, l’atracadora d’El patio de mi cárcel o la jove guerrera de Verbo a la mestra compromesa amb els nens més pobres de Katmandú... Tot un canvi de rumb.

per EVA

nominats a millor actor protagonista

Juan José Ballesta

Daniel Bruhl

Amadís de Murga per OPEN 24H

per MIENTRAS DUERMES

Guanyador d’un Goya per El bola, aquest jove madrileny sembla haver-se especialitzat en papers d’acció i aventures (Entrelobos, Hispania). Ja parla el català sense accent!

Des de Goodbye Lenin!, que no ha parat: Salvador, The Bourne Ultimatum, Inglourious Bastards i aviat el veurem a 7 días en La Habana (Benicio del Toro).

Ha participat en diverses sèries televisives (Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Hospital Central) i en el Cyrano de Tiziano Mancini que protagonitzava Plàcido Domingo.

Faci el que faci ens atrapa: com a aturat vulnerable a Los lunes al sol, com a agressor a Te doy mis ojos o com a pres agressiu a Celda 211. I quina veu!

per BRUC, LA LLEGENDA

per EVA

Luís Tosar

La revista Decine felicita tots els nominats als IV Premis Gaudí

decine d e c i n e d e c i n e d e c i n e d e c i n e d e c i n e

Isaki Lacuesta 9 772013 588004

EL CREADOR INCANSABLE

BLACKTHORN EL PODER DEL WESTERN UN MES DE RODATGES XP3D, AMOR COL·LATERAL I MÉS JOEL JOAN I FÈNIX 11.23 UNA APOSTA PERSONAL FLOQUET DE NEU PIONER EN TECNOLOGIA D’ANIMACIÓ 3D