Crèdit de Síntesi 1r d’ESO
ASTRONOMIA
Nom i cognoms: Grup:
1r___
Dates:
IES SABADELL
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
índex
ÍNDEX Objectius que volem aconseguir ....................................................... 2 1. El viatge d’en Primer (presentació) ............................................... 3 2. Les mides a l' Univers .............................................................. 4 3. La Lluna ............................................................................. 7 3.1. "Un gran pas per al humanitat"..................................................................................7 3.2. Distància i dimensions de la Lluna. .........................................................................8 3.3. La Lluna és més petita i això té conseqüències. ...................................................10 4. El Sistema Solar..................................................................... 14 4.1 El Sistema Solar ............................................................................................................14 4.2 Formació del Sistema Solar .......................................................................................14 4.3 El Sol................................................................................................................................15 4.4 Els Planetes ....................................................................................................................16 4.5 Asteroides ......................................................................................................................18 4.6 Meteorits........................................................................................................................28 4.7 Cometes...........................................................................................................................19 4.8 Exploració de l’espai .....................................................................................................20 4.9 Objectiu la Lluna ...........................................................................................................21 4.10 Activitats ......................................................................................................................22 5. Activitats de català ................................................................. 25 5.1 L’alcalde d’Andratx........................................................................................................26 6. English .............................................................................. 29 7. El carro del Sol...................................................................... 31 8. El Sol i les ombres .................................................................. 37 Full d’avaluació del Crèdit de Síntesi.................................................. 43
1
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
objectius
Objectius del crèdit de síntesi d’Astronomia
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Apartat de Matemàtiques i ciències naturals Realitzar totes les activitats amb una correcta expressió i amb bona presentació. Entendre i utilitzar correctament potències de 10 Representar correctament a escala. Relacionar les característiques generals de la Lluna amb la vida en aquest satèl·lit. Saber treure informació d’un diccionari i d’una taula de dades. Situar el sistema solar en la nostra galàxia. Saber recollir dades de forma ordenada. Extreure conclusions a partir de l’observació de fenòmens. Representar i mesurar amb precisió (longituds i angles). Reconèixer el concepte de proporcionalitat i fer-ne ús.
1 2 3 4 5
Apartat de Ciències socials Definir conceptes amb l’ajut de diccionaris. Identificar i deduir conceptes a partir de textos i gràfics. Completar qüestionaris dirigits. Presentar el dossier seguint les pautes indicades. Participar activament en el treball
1 2 3 4 5
Apartat Llengua catalana Realitzar tots els escrits amb una bona presentació i ortografia correcta. Relacionar mots amb la seva definició. Ordenar alfabèticament. Comprendre un text i representar-lo gràficament (orientació i espai) Crear un text
Apartat Anglès 1 Treballar amb vocabulari específic relacionat amb astronomia: a - utilitzar diccionari. b- relacionar paraules-dibuixos. 2 Exercitar l’expressió escrita desenvolupant una història imaginada. 3 Exercitar la comprensió escrita global d’un text ( temps ) 4 Saber localitzar les diferents parts d’una oració en Present Continuous 5 Desenvolupar i realitzar tasques de forma autònoma.
1 2 3 4 5
Apartat Llengua Castellana Coherència i fluidesa en la redacció. Comprensió lectora. Ortografia. Originalitat i creativitat en l’expressió escrita. Divisió del text en parts.
2
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el viatge d’en primer
1. EL VIATGE D’EN PRIMER. M’havia amagat en un racó fosc d’aquella nau tan estranya que hi havia a l’aeroport de Sabadell. Em vaig quedar adormit sentint el soroll i el tràfec de la gent que envoltava l’aparell... De sobte! ... una explosió em va despertar de cop! I vaig veure que estava envoltat de màquines amb llums de colors que s’encenien i s’apagaven ,...estava en un coet espacial!!! Aquella màquina volava molt ràpidament, i quan vaig poder enfilar-me fins a una finestra, vaig veure que Sabadell estava molt lluny!, i veia la Terra tota rodona i molt gran!. Tot el que m’envoltava era meravellós i vaig quedar-me bocabadat. Al cap d’una estona ja es veia la Terra molt més petita, inclòs podia veure la Lluna al seu costat. Però això no va ser tot: la nau continuava allunyant-se de la Terra i a poc a poc van anar apareixent tots els planetes del nostre Sistema Solar. Vaig començar a remenar pel coet per veure si trobava una ràdio per comunicarme amb la Terra... En mirar per la finestra va aparèixer davant meu la Via Làctia, la nostra galàxia. Ja no es veia ni la Terra amb la Lluna, ni el Sol, res! Només milions d’estrelles. - Base espacial de Sabadell!...Escolti’m? SOS!, SOS! Base espacial de Sabadell!...Què em senten? Si us plau , que m’escolta algú?.... - NO ÉS POSSIBLE!! tenim comunicació de l’IES PASSAT-1! IES PASSAT!! Qui parla? ... CONTESTI!! ... pip piiiip piip .... CONTESTI!! - Sóc jo! en Primer! m’he quedat atrapat a la nau!! - No és possible! Hi ha algú a l’IES PASSAT-1!!! Qui és vostè? Què hi fa allà?... Expliqui’ns tot el que hi veu! Volem saber els detalls! - ...ara mateix estic flotant entre diverses galàxies, sembla que estigui somniant,... (figura 5). I és així, amics, com en tornar a Sabadell vaig explicar a tothom el que hi havia vist. I ara us explicaré a vosaltres algunes coses sobre les galàxies, sobre el Sistema Solar, sobre la Lluna,... . SEGUIU-ME!
3
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
potències de 10
2. LES MIDES A L'UNIVERS La grandària relativa dels objectes de l’Univers. Veurem unes imatges que ens donaran una mica d’idea sobre les distàncies de l’Univers i la mida de la nostra Terra. Ens desplaçarem des de les dimensions humanes fins al més gran i, per altra banda fins a les partícules més petites que formen la matèria. Cada imatge que veurem serà deu vegades més gran que l’anterior.
Les potències de 10. Com que les distàncies a l'Univers són tan enormes apareixen números amb molts i molts zeros. Per escriure aquests números és molt útil fer servir les potències de 10 que és una manera d’escriure'ls basada en comptar quantes vegades hem de multiplicar per si mateix el número 10 per arribar a un número donat qualsevol.
10 x 10 x 10
102 103
10 x 10 x 10 x 10
104
Per exemple: 10 x 10 és igual a
o sigui
100 i també 1.000 i també 10.000 ...
Observaràs que l’exponent de la potència correspon al nombre de zeros que hi ha després de l’u: 103 = 1.000 (un u amb 3 zeros)
106 = 1.000.000 (un u amb 6 zeros)
De la mateixa manera per expressar nombres molt petits també es fan servir potencies de 10, però amb l’exponent negatiu. En aquest cas l’exponent ens indica quina posició ocupa l’u després de la coma decimal: 10-5 = 0,00001
A1
10-2 = 0,01
10-11 = 0,00000000001
Et mostrem ara algunes imatges que veuràs projectades. Respon a les preguntes que van
apareixent al requadre següent.
pregunta 1 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 2 ................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................
4
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
potències de 10
pregunta 3 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 4 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 5 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 6 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 7 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 8 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 9 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 10 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 11 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 12 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 13 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 14 ................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................
5
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
potències de 10
pregunta 15 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 16 ................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................... pregunta 17 ................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................
Si vols, pots veure totes les imatges i els comentaris que les acompanyen a casa teva a través d’ INTERNET: http://www.step.es/personales/jms/potenciasdiez/1.htm
D'altres adreces interessants són aquestes:
http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar http://personal.telefonica.terra.es/web/astrobasic/
(fotos)
http://www.astrosabadell.org/
Si tu saps d'una pàgina interessant, o navegant per internet en trobes alguna fes-nos-la saber: ..................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................................................
6
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
3. LA LLUNA 3.1. "Un gran pas per la humanitat" El 21 de juliol de 1969, l’home posà per primera vegada el peu damunt la Lluna. L’Apollo-11, amb el capità N. Armstrong al davant, sobrevolà el circ Oest a la regió de la Mar de la Tranquil·litat i aterrà al mig d’una superfície plana formada per lava d’una edat de 3700 milions d’anys. Van seguir cinc missions més, la darrera de les quals, la de l’Apollo-17, del 7 al 19 de desembre de 1972, finalitzà a la vall Taurus-Littrov, al Mar Serenitatis. Dels 382,9 kg de roques recollits en les sis expedicions, només s’han analitzat, fins ara, una trentena de kg. L’anàlisi química d’aquestes roques ha permès de concloure’n que la Lluna és composta dels mateixos elements que la Terra i, probablement, que els altres cossos del sistema solar.
Activitat: A2 Aquesta és, probablement, la fotografia més famosa de la història de l’astronomia. Des d’on i en quina data es va fer?.
7
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
3.2. Distància i dimensions de la Lluna La Lluna té la forma d’una esfera. El seu diàmetre és de 3.476 km, mentre que el de la Terra és de 12.756 km. Això vol dir que el diàmetre de la Lluna és una mica més gran que la quarta part del diàmetre de la Terra; a partir d’aquí s’ha pogut calcular que el volum de la Lluna és unes 50 vegades més petit que el volum de la Terra. Als anys 1959 i 1964 s’havia mesurat la distància de la Terra a la Lluna utilitzant aparells de radar, i que havien donat una distància mitjana de 384.400 km amb una aproximació d’un quilòmetre. Del 1964 cap a aquí, s’han efectuat altres mesures més precises, amb aparells de raigs làser: la distància trobada ha estat d’uns quaranta metres més respecte a l’acceptada fins aleshores, però les mesures no són encara definitives.
Activitats: A3 La distància entre Barcelona i París és de 1300 km. Quantes vegades hauríem de fer el viatge Barcelona-París per recórrer la mateixa distància que hi ha de la Terra a la Lluna?
8
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
A4 Fes un dibuix a escala 1:100.000.000 d’una circumferència que representi la Terra i d’una circumferència que representi la Lluna: pots dibuixar-les una dintre de l’altra per veure millor la diferència de grandària. (Radi de la Terra = 6.378 km; Radi de la Lluna = 1.738 km). Per fer aquest exercici primer has de transformar aquestes distàncies de km a cm. Fes-ho: Recorda que un Km equival a .................................................................cm. A4-1
Passa el radi de la terra i la lluna a cm
Radi de la Terra = 6.378 km = Radi de la Lluna = 1737 km =
cm cm
A4-2 En aquest cas quina mida serà més gran la real o la del dibuix?
A4-3 Utilitzaràs una escala d’ampliació, reducció o natural?
Recorda que per a resoldre problemes de càlculs amb escales posàvem les dades en una taula i indicàvem l’operació que cal realitzar: Escala: 1:100.000.000 dibuix
realitat
Ara ja pots fer el dibuix:
9
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
3.3. La Lluna és més petita i això té conseqüències El fet que la Lluna sigui més petita que la Terra té unes conseqüències extraordinàries. La primera conseqüència és que els objectes i les persones a la Lluna pesen 6 vegades menys que a la Terra. Una persona que a la Terra pesi 100 kg (per dir un nombre rodó de quilograms, encara que una mica exagerat), a la Lluna pesaria només 17 kg. Per aquesta raó, les persones, un cop sobre la Lluna tindrien una sensació meravellosa de lleugeresa, i amb el mateix esforç que fan aquí a la Terra per saltar un metre d’alçada, allà farien salts de 6 metres d’alçada. L’altra gran conseqüència és que a la Lluna no hi ha atmosfera, i per això a la Lluna no hi podríem viure sense utilitzar bombones d’aire per a respirar. La Lluna no té atmosfera perquè l’ha perduda: la Lluna ha perdut qualsevol tipus d’atmosfera que hagués pogut tenir en un altre temps. Imaginem-nos que la Lluna estigués envoltada per una atmosfera com la Terra. Les partícules d’aquesta atmosfera també pesarien molt poc; al mateix temps, com totes les partícules d’un gas, es mourien molt de pressa i en totes direccions. De mica en mica, les partícules anirien fent cada vegada desplaçaments més llargs, i s’anirien "escapant" de les proximitats de la superfície de la Lluna i s’anirien escampant per l’espai. La Lluna, doncs, no té atmosfera. Les visites que hi han fet els astronautes ho han confirmat. I aquest fet té altres conseqüències:
no se senten sorolls: els sorolls es transmeten a través de l’aire, i per tant a la Lluna això no és possible. A la Lluna hi ha un silenci absolut.
el cel sempre es veu negre: el nostre cel és de color blau degut a que la llum del Sol travessa l’atmosfera. A la Lluna, això no passa i el cel sempre es veu de color negre: en aquest fons de color negre s’hi destaca només la Terra.
de dia hi fa molta calor i de nit, molt de fred: l’atmosfera de la Terra és com un aïllant que ens protegeix dels canvis de temperatura. A la Lluna això no passa, i durant les hores que està il·luminada pel Sol arriba a escalfar-se fins als 105oC, mentre que quan no està il·luminada es refreda fins a arribar als -155oC.
Activitats A5 Llegeix les pàgines del còmic següent i subratlla les vinyetes o textos on apareguin les característiques de la Lluna a les quals fa referència el text anterior. Pots fer servir colors diferents per a cada característica que trobis
10
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
11
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
12
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
la Lluna
A6 Contesta a les següents qüestions relacionades amb el text: A6-1 Quina és la temperatura màxima a la que es pot arribar a la Lluna? I la mínima?. Calcula la variació de temperatura que hi pot haver en un dia lunar.
A6-2 Explica raonadament què li passaria a l’aigua a la Lluna tenint en compte els marges de temperatura anteriors. (En la teva explicació has d’utilitzar conceptes com punt d’ebullició, punt de fusió...). Creus que hi ha aigua a la Lluna?
A6-3 Fes una llista dels factors ambientals als quals haurien d’estar adaptats els éssers vius que poguessin viure a la Lluna.
A6-4 Quin és el títol del còmic anterior i de quin any és la seva edició?.
13
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
4. EL SISTEMA SOLAR 4.1 El Sistema Solar El sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que l’acompanyen i l’espai que queda entre ells.
Hi ha nou planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter,
Saturn, Urà i Neptú. La Terra és el nostre planeta i té un satèl·lit, la Lluna. Alguns planetes tenen satèl·lits, d’altres no. Hi ha milions de galàxies que es mouen per l’espai intergalàctic. Entre totes formen l’Univers, els límits del qual encara no es coneixen. Però els astrònoms continuen investigant ...
4.2 Formació del Sistema Solar És molt difícil precisar l’origen del nostre Sistema Solar. Els científics creuen que pot situar-se fa 4.600 milions d’anys, quan un immens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, degut a l’explosió d’una supernova propera.
14
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
Al centre es va acumular la major part de matèria. La pressió era tan elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella
També hi havia moltes col·lisions. Milions d’objectes s’apropaven i s’unien o bé xocaven amb violència i es partien en bocins. Aquest procés va durar 100 milions d’anys i va originar l’aspecte semblant a l’actual. Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.
4.3 El Sol És l’estrella més propera a la Terra i l’element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l’Univers que emeten llum. El Sol és també la nostra principal font d’energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. Conté més del 99% de tota matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn. La capa exterior és aquella que veiem. S’anomena fotosfera i té una temperatura d’uns 6.000 ºC, amb zones més fredes ( 4.000 ºC) que s’anomenen taques solars. L’energia solar es crea a l’interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. El Sol és tant gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment, quan cauen al Sol, es desintegren. El Sol i tot el Sistema Solar gira al voltant del centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d’anys.
15
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
Actualment el Sol s’estudia des de satèl·lits dotats d’instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s’havien pogut estudiar.
4.4 Els Planetes 4.4.1 Què són els planetes? Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia sinó que reflecteixen la llum solar. Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació. Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Pel de translació, descriuen òrbites en cercle al voltant del Sol. Cada planeta triga un temps diferent en realitzar l’òrbita. Com més lluny estigui del Sol, més temps trigarà.
16
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
4.4.2 Forma i dimensions Els planetes tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada pels pols. Els materials més durs es troben al nucli. Els gasos, si n’hi ha, formen una atmosfera sobre la superfície. Al Sistema Solar hi ha dos tipus de planetes:
Mercuri, Venus, la Terra i Mart són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos. Tenen un moviment de rotació lent.
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas i gel. Giren ràpidament i tenen molts satèl·lits, són més amples per la part central i tenen anells.
4.4.3 Formació dels planetes Els planetes es van formar fa uns 4 500 milions d’anys, a l’època de formació del Sol. Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d’aspecte. Lentament, però sense pauses.
Planetes
Radi equatorial MERCURI 2 440 km VENUS 6 052 km LA TERRA 6 378 km MART 3 3 97 km JÚPITER 71 492 km SATURN 60 268 km URÀ 25 559 km NEPTÚ 24 746 km PLUTÓ (planeta nan) 1 160 km
Distància al Sol (Km) 57 910 000 108 200 000 149 600 000 227 940 000 778 330 000 1 429 400 000 2 870 990 000 4 504 300 000 5 913 520 000
* Alguns astrònoms li atribueixen 23 satèl·lits ** Roten en sentit contrari als altres planetes
17
Llunes 0 0 1 2 16 18* 15 8 1
Període de Rotació 58,6 dies - 243 dies** 23,93 hores 24,62 hores 9,84 hores 10,23 hores 17,9 hores 16,11 hores - 6,39 dies**
Òrbita 87,97 dies 224,7 dies 365,356 dies 686, 98 dies 11,86 anys 29,46 anys 84,01 anys 164,8 anys 248,54 anys
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
4.5 Asteroides Són una sèrie d’objectes rocosos o metàl·lics que fan òrbites a l’entorn del Sol, la majoria en el cinturó principal , entre Mart i Júpiter. Quan entren a l’atmosfera a gran velocitat, s’encenen i es transformen en meteorits. Els asteroides també s’anomenen planetes menors.
ASTEROIDES CERES
RADI 457 km
DIST. MITJANA AL SOL
413 900 000 km
DESCOBRIMENT 1 801
PALLAS VESTA HYGIEA EUNÒMIA PSYCHE EUROPA SÍLVIA DAVIDA INTERÀMNIA
261 km 262 km 215 km 136 km 132 km 156 km 136 km 168 km 167 km
414 500 000 km 353 400 000 km 470 300 000 km 395 500 000 km 437 100 000 km 436 300 000 km 512 500 000 km 475 400 000 km 458 100 000 km
1 802 1 807 1 849 1 851 1 852 1 858 1 866 1 903 1 910
4.6 Meteorits La paraula meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria entra a l’atmosfera de la Terra i es desintegra. Alguns dels meteorits que s’han estudiat sembla que venien de la Lluna i d’altres de Mart. La majoria, però, són fragments d’asteroides o de cometes.
El ferro que coneixien els humans abans de la invenció de la forja provenia dels meteorits. El ferro extraterrestre ens va donar la pista de la metal·lúrgia.
18
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
Algunes catàstrofes del passat poden haver estat causades pels meteorits, com l’extinció dels dinosaures fa 65 milions d’anys, provocada per la caiguda d’un asteroide d’uns 10 quilòmetres de diàmetre. O, al menys, així ho creuen alguns astrònoms.
4.7 Cometes Els homes prehistòrics ja coneixien els cometes. Els més brillants es veuen molt bé i no s’assemblen a cap altre objecte del cel. Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera . Això els fa atractius i els envolta de màgia i misteri.
Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats. En general, l’òrbita dels cometes és molt més allargada que les dels planetes. Quan un cometa s’acosta al Sol i s’escalfa, els gasos s’evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, es refreda, els gasos es gelen i la cua desapareix. Hi ha cometes amb períodes orbitals curts i, d’altres, llargs. N’hi ha que no superen mai l’òrbita de Júpiter i d’altres que s’allunyen molt, fins que abandonen el Sistema Solar i ja no tornen.
19
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
El cometa més conegut és el Halley, que ens visita cada 76 anys
4.8 Exploració de l’espai Fins el segle XX, la idea de viatjar per l’espai era cosa de científics massa avançats o d’escriptors amb molta imaginació. Des del final de la Segona Guerra Mundial, al 1945, la cursa cap a l’espai es va intensificar. Els alemanys havien perfeccionat els coets i els seus coneixements van ser fonamentals per als russos i nord-americans.
Quan es va aconseguir traspassar l’atmosfera de la Terra va començar l’era espacial, primer amb satèl·lits i sondes i després amb naus tripulades. Els russos van llençar el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik I, un mes després al novembre de 1957 van enviar el primer ésser viu, la gossa Laika, a bord de l’Sputnik II. Al 1958, els Estats Units van posar en òrbita l’Explorer I. El 12 d’abril de 1961 els russos van aconseguir el primer vol tripulat i Yuri Gagarin va ser el primer astronauta. Poc després el nord-americà Alan B. Shepard va fer el primer passeig espacial sortint de la seva càpsula.
20
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
4.9 Objectiu la Lluna A partir de 1966 l’objectiu era la Lluna i els americans van arribar abans. El 21 de juliol de 1969 la càpsula Apollo XI es va quedar en òrbita lunar mentre el mòdul Eagle baixava fins la superfície. Neil Armstrong es va convertir en el primer humà que trepitjava la Lluna També els russos van arribar a la Lluna i van dedicar els seus esforços a construir una estació espacial. Després ho van fer els americans. Europa i Japó van crear les seves Agències de l’espai i van començar a participar. L’exploració de l’espai es va convertir així en un projecte internacional.
S’han enviat a l’espai naus amb instruments que exploren el Sistema Solar: el Voyager, que ha fotografiat de prop gairebé tots els planetes; el Mars Pathfindeer, que s’ha passejat per Mart; o el Hubble, un telescopi situat en òrbita i que fora de l’atmosfera, fotografia l’univers com mai l’havíem vist.
21
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
A7 Respon aquestes preguntes A7-1 Escriu el nom dels nou planetes del Sistema Solar ordenats segons la seva grandària ( de més gran a més petit)
A7-2 Quina és l'estrella més propera a la Terra?
A7-3 Quins són els dos tipus de moviment que fan tots els planetes?
A7-4 Escriu el nom dels dos planetes que triguen més a fer el seu moviment de rotació:
A7-5 Escriu el nom dels dos planetes que menys triguen a fer l'òrbita al voltant del Sol:
A7-6 Quins planetes no tenen llunes?. Quins en tenen més?
A7-7 Enumera els quatre planetes interiors i indica quines característiques comparteixen.
22
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
A7-8 La Terra té característiques que no tenen altres planetes. Quines són?.
A7-9 Quina diferència hi ha entre un meteorit i un asteroide?. Escriu el nom de tres asteroides i les seves dimensions.
A7-10 Quina catàstrofe va passar fa 65.000.000 anys. Creus que l’home podria fer actualment alguna cosa per evitar una catàstrofe semblant?.
A7-11 A la lluna hi ha cràters de grans dimensions, cosa que significa que han impactat asteroides de mides molt grans. Per què a la terra no hi ha cràters de grans dimensions o n’hi ha pocs?.
A7-12 Per quin motiu els cometes tenen cabellera?. Com és l’òrbita dels cometes?.
A7-13 A partir de quan es va intensificar l’exploració de l’espai?
A7-14 Quins estats competien en aquesta cursa espacial?
A7-15 Explica qui era la gossa Laika? I en Yuri Gagarin?
23
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sistema Solar
A8 Vocabulari: Completa la definició de les següents paraules, utilitzant el diccionari. ASTEROIDE:
ASTRE:
CABELLERA:
COMETA:.
GALÀXIA:
GRAVETAT:
METEORIT:
ÒRBITA:
ROTACIÓ
SATÈL·LITS (1):
SATÈL·LITS (2):
SONDA:
SUPERNOVA:
TRANSLACIÓ:
UNIVERS:
VIA LÀCTIA:
24
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
activitats de català
5. ACTIVITATS DE CATALÀ A9 Després de la informació sobre el Sistema Solar, inventa't un còmic sobre un possible viatge espacial al segle XXII.
25
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
5.1
activitats de català
L’alcalde d’Andratx
Una vegada, observant l’alcalde d’Andratx (poble encarat a ponent de Palma de Mallorca) que, en anar al matí a Ciutat, li venia el sol de cara i que, en tornar-se’n a la tada, igualment li tocava de cara, va sospitar que allò podia ser una mala passada que el sol feia als d’Andratx, i així pensava quan, trobant-se amb un veí de Sóller (població situada al nord de Mallorca), va voler sortir de dubtes i li va dir: - Escolta: voldria que em diguessis on et toca el sol quan vas a Ciutat. - Al clatell - li contesta l’altre. - I quan tornes? - Igualment. - Ah, sí? Ja veuràs si l’arreglaré jo, el sol! Se’n va a trobar un advocat i li explica el cas, i li fa entendre que la gent d’Andratx no estaven disposats a ser burlats d’aquella manera; que s’ho estudiés bé i que posés un plet al sol. L’advocat cobrà la consulta, i l’alcalde d’Andratx se’n va anar al poble, on els exposà la qüestió, i tothom va acceptar i va trobar de conformitat que hagués posat el plet. Quan l’advocat es va cansar de fer-los treure diners cada vesprada que hi anaven a preguntar, els digué un dia: - Ja quasi us puc dir que el sol s’espanta; però vaja!, ni tot guanyat ni tot perdut... Hauríeu d’arribar a un acord. - El que vostè proposi estarà per ben fet. - M’ha dit el sol que transigirà si els d’Andratx, en lloc de venir a Ciutat al matí i tornar-ne a la tarda, feu de manera de venir a la tarda i marxar l’endemà al matí. - Està bé; la qüestió és que no ens vingui el sol de cara. - Així ho ha promès, que està conforme, però feu la prova. Marxa l’home tot content cap a Andratx i convoca una reunió del poble i els exposa la proposició feta pel sol al seu advocat. Hi hagué plena conformitat a transigir, i quedaren que farien la prova al dia següent. En efecte: va marxar l’alcalde a mitja tarda i, admirablement, com havia de ser, li toca el sol al clatell tot el camí. - Això va de primera! - va dir l’alcalde -. La qüestió és que demà al matí faci el mateix. I prou, prou... Igualment va ser al dia següent, en què pogué fer tot el viatge sense les molèsties ni la burla del sol. Els d’Andratx, que ja esperaven el seu alcalde, quan el van veure arribar i que el sol li queia d’esquena, es felicitaren de la solució admirable trobada en el plet que havien sostingut amb el sol.
26
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
activitats de català
A10 Respon a les preguntes següents
A10-1 Assenyala en aquest mapa els punts cardinals:
A10-2 Digues per quin punt cardinal surt el sol.
A10-3 Indica, tot dibuixant en el mapa un petit sol de color groc, on és el sol quan van a treballar a Ciutat.
A10-4 Indica, tot dibuixant en el mapa un petit sol de color vermell, on és el sol quan tornen de treballar.
A10-4 Per què tant al matí com a la tarda els ve el sol de cara?
A10-5 Per què l’advocat els dóna com a solució canviar les hores d’anada i tornada a Ciutat?
27
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
activitats de català
A10-6 Et sembla que l’advocat és honrat? Per què?
A10-7 Suposa que l’alcalde no es refia de l’advocat i decideix negociar directament amb el sol. Inventa’t el possible diàleg.
A11 Ordena alfabèticament aquestes paraules PARAULES DESORDENADES COMETA ASTRE SATÈL·LIT CONSTEL·LACIÓ AERÒLIT BÒLID ESTRELLA ESTEL PLANETA ASTEROIDE NEBULOSA METEORIT SOL METEOR LLUNA PLANETOIDE FORAT NEGRE GALÀXIA
PARAULES ORDENADES
28
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
english
6. ENGLISH A12
29
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
english
THE ASTRONAUTS DAY
30
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
7. EL CARRO DEL SOL Introducción Hace muchos años los pueblos antiguos intentaban explicar fenómenos, para ellos incomprensibles, mediante la narración de historias de carácter fabuloso e imaginario. Era lógico puesto que el hombre siempre ha tenido y tiene por costumbre explorar y descubrir lo que le es desconocido. Además, como la ciencia no estaba desarrollada, recurrían a su imaginación para suplirla. Uno de estos pueblos, quizá el más importante de todos, fue el griego. Ellos crearon una especie de religión que llamamos mitología, donde se recogen un montón de historias sobre dioses y hombres y la relación existente entre ellos. Para los griegos no había un solo dios sino que creían en multitud de ellos (eran lo que llamamos politeístas). Cada uno estaba especializado en algún aspecto de la vida (el cielo, el mar, la agricultura, ...). Estas divinidades tenían sus templos y allí se les rendía culto y se les hacían ofrendas y regalos para que ayudasen a los hombres. “... Dicen que la Luna y el Sol son dos hermanos gemelos y que la Luna, al nacer antes ayudó a su madre en el parto de su hermano. Por ello los hombres y mujeres solían pedirle ayuda para dar a luz. La Luna, llamada por los griegos Diana, era una diosa cazadora; por ello se la representa armada con un arco y una flecha. Diana frecuentaba los bosques y rehuía el amor. El Sol era llamado Apolo y, como su hermana, gustaba de usar el arco y la flecha. Además de iluminar el mundo de los hombres, se le tenía por el dios de la poesía, de la luz y de la belleza.
A Apolo se le solía representar conduciendo un carro tirado por caballos que hacían el mismo itinerario cada día (quería simbolizar la salida y la puesta de sol). Salía por el Este y tras recorrer el cielo iría a descansar justamente en el Estrecho de Gibraltar, reposando en el mar (llamado Tetis ), que lo acogía en sus brazos.” Apolo tenía un hijo que se llamaba Faetón. Lee la siguiente historia y ten en cuenta que en el texto aparece un personaje que se llama Helio; este Helio es el mismo Apolo.
31
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
El Carro del Sol Apolo era el dios que todos los días daba la vuelta al cielo de oriente a occidente con el carro del Sol, proporcionando luz y calor al mundo. Al anochecer volvía a su casa del septentrión, navegando con su barca dorada por las aguas del río Océano, que circundaba la tierra. Allí descansaba antes de emprender viaje a la mañana siguiente. Era un carro de oro, tirado por cuatro piafantes corceles con las crines de oro, y él mismo llevaba un yelmo de oro centelleante de joyas. Quien lo miraba tenía que taparse los ojos en seguida para no quedar deslumbrado por la luz que irradiaba a su alrededor. Faetón era hijo de Apolo y de Climene, una de las cincuenta hijas de Nereo (antiguo dios conocido como " el viejo del mar "), y fue educado en la entonces fértil tierra de Egipto. Aunque todos los días veía a su padre a lo lejos en su viaje a través del cielo, raras veces recibía visita suya, porque Helio tenía una dura tarea y su casa estaba muy lejana. Si hubiera ido más a menudo, la historia de Faetón habría sido menos triste, porque el muchacho creció bajo las burlas de sus compañeros, que no se creían que fuese hijo del dios Sol. - No eres mejor que nosotros - le decían -. No tenemos necesidad de andar fingiendo que nuestros padres son dioses para parecer importantes. Estamos contentos con lo que somos y tú también deberías estarlo. - Os demostraré que estáis equivocados - respondió Faetón temblando de cólera -. Pensó un momento, y luego decidió que no había más que un modo de demostrar que decía la verdad. Iría a ver a su padre y le pediría un favor que, de concedérselo, barrería la menor duda de la cabeza de los otros muchachos. Se puso en camino y tras muchos días de viaje llegó al palacio de su padre, que se encontraba al oriente, más allá del horizonte. - Soy tu hijo Faetón - le dijo -. He hecho un largo viaje desde la casa de mi madre Climene en Egipto sólo para verte y pedirte un favor. - Pues habla, pídelo - le respondió Apolo -. Pero cuando Faetón dijo lo que quería, el dios frunció el ceño. - Lo que me pides es imposible. Puedo dártelo todo, pero eso no. Hace falta habilidad, experiencia y una gran fuerza. Eres muy joven para una tarea tan difícil. Faetón le había pedido que le dejara ocupar su puesto por un día y conducir el carro del sol a través del cielo, para que sus amigos pudieran verlo y convencerse de que había dicho la verdad. El joven suplicó largo rato, pero Apolo, aunque le había dado su palabra, no quería ceder. Al fin consintió. - Bueno, pero sólo un día. Mis caballos son briosos y fogosos; nadie ha podido nunca con ellos. Ten mucho cuidado. No te lances ni muy arriba ni muy abajo. Sigue el largo sendero y sujeta las riendas con firmeza. Si los caballos se sienten libres, puede ocurrir un desastre. Al Alba subió Faetón en el carro del sol y empuñó las riendas. Los caballos parecían tranquilos y dóciles. Se sentía seguro: restalló el látigo en el aire claro y arrancó. Los caballos lanzaban fieros la cabeza al viento, y en sus ojos brillaba un resplandor salvaje: sentían una vez más la libertad de los cielos y notaban que no los guiaba la mano firme y segura de Apolo. Cuando pasaron por la tierra de Faetón, el joven vio debajo de él las casitas de sus amigos con las
32
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
puertas cerradas todavía. - ¿Cómo van a reconocerme? - se preguntó -. Tengo que hacer bajar los caballos. Quiero que me vean y sepan lo que significa ser hijo de un dios. Restalló el látigo y guió los caballos más abajo, hacia la tierra, lejos del sendero seguro. Los caballos descendieron más de lo que el mismo Faetón hubiera podido imaginar. Parecía como si los árboles y las rocas fueran a absorberlo en un torbellino, y luego, mientras el carro cambiaba bruscamente de dirección, se alejaban y empequeñecía. Por un instante le pareció ver en la esquina de su casa un grupo de muchachos asustados: sus amigos. Los caballos, desbocados, cocearon, galoparon libres y desenfrenados, rozaron la superficie de la tierra abrasando árboles y plantas, secando el grano, incendiando la ciudad con el terrible calor del sol. La fértil tierra de Egipto se convirtió en un desierto ardiente y estéril, a excepción de un sutil hilo de verdor por el que siguieron corriendo las aguas del Nilo. Un instante después los caballos se dirigieron hacia lo más alto, más allá de las nubes, y la tierra se enfrió y los mares se helaron. Faetón invocó a su padre, pero el dios del sol no podía ayudarlo. Parecía que toda la tierra iba a perecer, cosa que habría sucedido si Zeus, desde lo alto del Olimpo, no hubiera fulminado con un rayo al joven, ahora totalmente enloquecido. Faetón cayó del carro y se hundió en el mar. Acudieron las ninfas del agua y derramaron lágrimas sobre el cuerpo del joven, abrasado por el calor, con intención de hacerlo volver a la vida. Lloraron inconsolables sobre los míseros despojos. Se dice que Zeus, movido de piedad, transformó sus lágrimas en gotas de ámbar y a ellas mismas en álamos plateados. Y allí se pueden ver aún hoy, dando sombra con sus hojas palpitantes, a la tierra de los alrededores. Apolo, lleno de tristeza, salió a buscar su carro. Lo encontró en las montañas de Etiopía. La tierra de los alrededores estaba seca y sin vegetación; los caballos estaban sin rumbo. El dios se acercó, y con su capa cubrió sus ojos espantados. Luego los condujo hacia el lejano occidente. Viajaba despacio por el ancho sendero que ellos conocían bien. Durante el resto del día las tinieblas cubrieron la tierra.
A13 Preguntas sobre el texto A13-1 Divide el texto en partes: Planteamiento – Nudo - Desenlace A13-2 Haz el resumen de cada una de las partes.
33
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
A13-3
¿ Quién es el personaje principal ?
A13-4
¿ Cómo te ha parecido su comportamiento ?
A13-5 ¿ Y el de su padre ?
A13-6
Inventa otro final para la historia.
34
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
A13-7 Intenta explicar con tus propias palabras el significado de:
- restalló el látigo:
- caballos desbocados:
- toda la tierra iba a perecer:
- llorar sobre los míseros despojos:
- tierra fértil:
- caballos dóciles:
- desierto estéril:
- lloraron inconsolables:
A13-8 ¿Cuál es la finalidad de este texto? Teniendo en cuenta tu respuesta, explica si se trata de un texto informativo, prescriptivo, argumentativo o literario.
35
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el carro del sol
A13-9 Localiza en el texto un fragmento descriptivo y un diálogo.
A13-10 ¿Qué tipo de texto es este, en su conjunto: narración, descripción, diálogo, exposición...?
A13-11 Busca las formas verbales del 3r párrafo y analízalas, indicando el infinitivo del verbo, la persona, el número, el tiempo y el modo. VERBO
INFINITIVO
PERSONA
NÚMERO
TIEMPO
A13-12 Busca en el último párrafo tres nombres y tres adjetivos.
36
MODO
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
8.
el Sol i les ombres
EL SOL I LES OMBRES
Segurament que moltes vegades haureu pogut observat com els objectes: les cases, els arbres, les persones, etc... si els arriba la llum del Sol fan ombra sobre el terra, sobre les parets o sobre els altres objectes. Moltes vegades, vosaltres mateixos, haureu observat la vostra pròpia ombra. Està clar que les ombres són un fenomen produït pel Sol que, ben estudiat, ens permet saber coses sobre la forma del nostre planeta o el seu moviment de translació. Per exemple, la primera persona que va deduir que la Terra era rodona va ser Eratóstenes, director de la mítica biblioteca d'Alexandria [segle III a.C] adonant-se que, a la mateixa hora, les ombres a Alexandria i a Siena (actual Assuan) (situades ambdues sobre el mateix meridià terrestre) eren de llargàries diferents. La conclusió “natural” que va extreure fóu que la terra havia de ser corbada:
ombra “llarga”
Raigs de sol
ombra “curta”
Terra
A14 OBSERVACIÓ DE LES OMBRES PRODUÏDES PEL SOL Un pal clavat verticalment al terra és un bon instrument per a observar amb facilitat les ombres del Sol. Farem una observació de les ombres que fan diferents pals posats verticalment sobre l’escenari de l’amfiteatre del parc Catalunya. Com ho farem?. •
Ho farem distribuïts en grups de vuit persones.
•
Col·locarem els pals verticals (meridianes) de forma que la primera ombra caigui a l’esquerra del paper:
Pal
Ombra
37
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sol i les ombres
•
El paper ha de quedar completament fixat al terra (no es pot moure gens ni mica!) i cal dibuixar-hi a sobre el contorn de la base del pal vertical per poder-lo treure i posar de forma que estigui sempre en la mateixa posició.
•
Amb l’ajuda d’una brúixola assenyalarem mitjançant una creu els quatre punts cardinals sobre el paper.
•
Cada quinze minuts (al so del xiulet) farem una marca a l’extrem de l’ombra per tal de dibuixar-la completa amb un regle.
•
Atenció! Abans no torni a sonar el següent xiulet: 1. 2. 3. 4.
Completeu una línia recta que representi l'ombra. Mesureu la longitud d'aquesta ombra. Mesureu l’angle que formen amb l’anterior. Anoteu-ho tot en la taula que segueix.
A14-1 Data d'observació: Hora (hora i minuts)
Longitud de l'ombra (cm)
Longitud de la meridiana utilitzada: Angle entre les ombres
38
Observacions
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sol i les ombres
A14-2 Un cop has pres les primeres mesures què pots dir sobre la longitud de les ombres ?
A què creus que és degut aquest comportament ?.
Creus que continuarà així durant tot el dia ?
Avui, a quina hora creus que serà més curta l'ombra d'una meridiana?. Raona la teva desposta.
Algú ha escrit que “Avui l’ombra serà més curta a les 14:00”. Què et sembla aquesta afirmació?.
A14-3 Què pots dir sobre l’angle que formen dues ombres consecutives?
Sobre el ventall de les ombres de la meridiana del vostre grup, mesureu amb precisió quant han girat les ombres en una hora.
Si la Terra dóna una volta completa en 24 hores: calculeu l'angle que gira la Terra en una hora.
39
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sol i les ombres
Els angles calculats en les dues activitats anteriors haurien de ser similars. Ho són?. A què creus que poden ser degudes les diferències?
Segons la vostra opinió, per què les ombres d'un pal giren a mesura que passa el dia?
En quin sentit veieu moure's el Sol durant el dia?. És el mateix sentit amb que giren les ombres?
A14-5 Perquè del moviment del Sol en diem moviment aparent?
Durant la nit, on es troba el Sol?
En quina direcció senyala l'ombra d'una meridiana a les 14 hores?
40
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sol i les ombres
A14-6 Els nois i noies d'una classe, després de l'observació de les ombres de les seves meridianes, han fet el dibuix del ventall de les ombres. Sis d’aquests ventalls els hem fotocopiat més avall. Observeu amb atenció els seus dibuixos: no tots han estat fets correctament. Proveu de trobar les possibles imprecisions i errors, explicant de manera detallada perquè, segons la vostra opinió, es tracta d'imprecisions i d'errors.
Nom
Possibles errors
Nadia Pere Lucia Mario Elena Paco
41
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
el Sol i les ombres
A14-7 Anàlisi de la longitud de les ombres observades Recolliu a la següent taula, les mesures de les longituds de les ombres de la meridiana de cada un dels grups de la classe a intervals de mitja hora:
hora
Merid.1:
Merid.2:
cm
cm
Merid.3: cm
Merid.4:
Merid.5:
Merid.6:
cm
cm
cm
long. omb.
long. omb.
long. omb.
long. omb.
long. omb.
long. omb.
Merid.7:
Merid.8:
Merid.9:
Merid.10:
Merid11:
Merid.12:
cm
cm
10:00
hora
long. omb.
long. omb.
cm long. omb.
cm long. omb.
cm long. omb.
cm long. omb.
10:00
Compareu les longituds de les ombres de les diferents meridianes. Què observeu? Escriviu amb claredat les vostres observacions.
Llegiu la següent frase: "Si un bastó és més curt que un altre, també la seva ombra és més curta que l'altra (si les hem mesurat a la mateixa hora)". Us sembla que és una frase certa? Justifiqueu la vostra resposta.
Creieu que podríem dir que la longitud de les ombres són proporcionals a la longitud de les meridianes?.
42
IES SABADELL CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
Dossier activitat 1
Les mides a l’ Univers
2
La Lluna
3
El Sistema Solar
4
Activitats de català
5
Activitats d’anglès
6
Los Carros del Sol
7
El sol i les ombres
malament
justet
bé
molt bé
40
Total dossier
Taller Iniciativa i actitud en el treball 20
Qualitat, correcció, presentació 20
Explicació del taller 10
TOTAL TALLER 50
Visita Observatori Actitud general en la sortida 5
TOTAL SORTIDA
Atenció en les explicacions 5
10
Puntuació global del crèdit de síntesi NOTA
43
100