Història del port by Programes Educatius Consorci El Far

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

Presentació de l’activitat Barcelona és una ciutat amb un marcat caràcter marítim. Tot i així, les relacions de la ciutat amb la costa, el port i la mar han estat molt més complexes del que sembla. La franja litoral de Barcelona i, concretament el seu Port, són un bon exemple de l’evolució del paisatge, el qual ha determinat el seu tarannà i la seva fisonomia. De fet, la fundació de la ciutat com a colònia romana a peu de mar no va ser casual, com tampoc ho va ser que la Barcelona medieval esdevingués la capital d’un petit imperi marítim que abastava gran part de la Mediterrània Occidental. Durant tot aquest temps i fins als nostres dies, Barcelona ha estat un balcó obert al mar. Al llarg del segle XIX i XX la proliferació d’indústries, la construcció del ferrocarril, entre d’altres, va fer que la ciutat evolucionés d’esquenes al mar. Aquesta separació física entre la ciutat i el litoral va perdurar fins fa molt pocs anys, quan la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 va permetre realitzar un gran nombre d’actuacions urbanístiques que van recuperar la franja costanera, millorant la relació dels ciutadans i ciutadanes amb el mar. En aquest context, l’activitat Història del Port de Barcelona vol contribuir a aquest procés d’apropament de l’alumnat al mar i en concret al Port, coneixent la seva evolució i la seva relació amb la ciutat.

Objectius > Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer la relació entre la ciutat i el mar al llarg de la seva història, especialment a través dels barris marítims i el Port. Observar l’evolució del paisatge en la franja litoral. Apropar el Port com una part fonamental de la vida econòmica de la ciutat al llarg de la seva història. Comprendre la interrelació entre un ecosistema urbà com és Barcelona i el seu litoral marítim. > Referits a procediments: relacionar els aspectes físics de l’entorn amb la seva funció i la seva història. Situar la façana marítima respecte a la resta de la ciutat. > Referits a actituds i valors: Promoure l’interès per conèixer la història de la ciutat. Valorar el patrimoni cultural i marítim.

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona Estructura de l’activitat L’activitat s’estructura en dues parts: Audiovisual: la primera part es desenvolupa a l’aula i té una durada d’una hora. Mitjançant la reflexió entorn a l’evolució de la construcció del Port, s’observa la relació que ha tingut la ciutat amb el mar al llarg de la història. Visita guiada al Port Vell a bord d’una embarcació: seguidament, s’inicia un recorregut d’una hora pel recinte portuari a bord d’una embarcació tradicional de vela llatina. Durant l’itinerari els alumnes podran navegar i observar l’evolució històrica i la realitat actual del Port. En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes: Que coneguin la relació de Barcelona amb la mar al llarg de la seva història. > Que descobreixin l’evolució del paisatge de la franja litoral de Barcelona. > Que entenguin com s’ha anat configurant el Port de la ciutat al llarg del temps. > Que identifiquin alguns dels edificis emblemàtics relacionats amb el comerç marítim. > Que reconeguin quina influència ha tingut el Port en la vida quotidiana i en l’activitat econòmica de la ciutat al llarg de la història fins els nostres dies. >

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

1. Situació geogràfica del Pla de Barcelona 1.1. La costa de Barcelona 1.2. El primer port a ponent de Montjuïc 2. La Barcelona Romana 2.1. El port romà 3. La Barcelona Medieval 3.1. Formació d’una capital marítima 3.2. Els edificis comercials marítims 4. Els segles de la Decadència: Barcelona als segles XVI i XVII 4.1. La construcció del Port 5. El Segle d’Or de la Marina Catalana 5.1. L’expansió comercial cap a Amèrica 5.2. La marina catalana 6. La Construcció del Port Actual 7. Glossari

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona 1. Situació geogràfica del Pla de Barcelona La ciutat de Barcelona va néixer en un petit turó, el Mont Tàber, que hi havia a una gran plana que presentava un suau pendent fins al mar. Aquesta plana estava delimitada per dos rius: el Besòs i el Llobregat, els quals l’abastien d’aigua; la mar Mediterrània i la serralada litoral -Collserola-, completaven un entorn territorial d’òptimes condicions per al desenvolupament de la ciutat. La morfologia general del pla presentava irregularitats, amb petites elevacions: el Turó de la Peira, el Turó de la Rovira, el Putget i el Mont Tàber, sobre el que es va construir Barcino, aquest avui dia quasi invisible sota el casc antic. Alhora, el pla quedava també emmarcat per altres turons entre els quals destacaven el coll de la Celada -al Clot-, els Emforcats -a la Creu Coberta- i la Gavarra. Un altre element singular era la muntanya de Montjuïc. Juntament amb aquestes elevacions, contrastaven les depressions anomenades el Cagatell -al Poble Sec, a prop del teatre Apolo-, la Llacuna i el Merdançà -al Poblenou- i el Clot. Per aquestes depressions, i vorejant el Mont Tàber, era per on s’acanalava la xarxa hidrogràfica del Pla. De la muntanya al Pla, direcció al mar, les aigües havien excavat els solcs de torrents i de rieres: al SO la Riera Blanca i el Torrent Gornal; al NE la Riera d’Horta, que era la més important de totes, a més d’altres torrents originats a Collserola per l’efecte de les pluges. Aquests torrents posteriorment, marcarien el recorregut de carrers emblemàtics de la ciutat. Tot i així, les bones condicions terrestres que afavorien el desenvolupament de la ciutat, no van acompanyar les condicions marítimes a l’hora de disposar d’un resguard natural que permetés el comerç entre diferents pobles.

1.1. La costa de Barcelona Resulta molt difícil establir quina ha estat exactament la línia de la costa al llarg de la història però, sembla demostrat que al segle Vè. aquesta era molt més terra endins: poblacions com ara Sant Boi, Gavà, Viladecans o Cornellà, que ara queden lluny del mar, abans eren pràcticament zones costaneres, ja que el delta del Llobregat no havia avançat tant com ho va fer després. Davant Barcelona, la línia de la costa també devia arribar gairebé fins a peu del Mont Tàber i després s’estenia cap al Besòs, de manera que llocs com les actuals poblacions de Sant Adrià o Santa Coloma també eren a prop del mar. En aquest context, diferents fenòmens naturals van incidir en la configuració del litoral. D’una banda, aspectes geològics com l’elevació i el descens de la plataforma continental respecte 4

La cultura i el patrimoni marítim

Esquema del Pla de Barcelona © Atlas del Port de Barcelona. Lunwerg Editores, 1995.

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

el mar; d’altra, els moviments del nivell del mar respecte a la terra degut fonamentalment a les glaciacions i els desgels i per últim, el creixement o retrocés de la costa com a conseqüència de la dinàmica litoral de sediments aportats pels rius, rieres i torrents, transportats per l’acció d’onades i corrents. Actualment, tota la xarxa hidrogràfica de Barcelona queda reclosa entre edificacions, i queda soterrada en el subsòl de la ciutat, en un extens i complicat tramat de clavegueres. Tot i així, en moments de grans aiguats, la riera torna a aparèixer cercant els seus cursos antics en busca del mar. El resultat final de la costa a l’àrea de Barcelona ha estat la progressió de la terra cap el mar, la qual cosa es va accelerar amb la construcció del Port. En qualsevol cas, la construcció del Port ha condicionat la configuració de la costa, la vida econòmica de la pròpia ciutat i el seu creixement durant segles.

1.2. El primer port a ponent de Montjuïc Des de molt antic, les costes de Barcelona eren visitades per embarcacions gregues i fenícies. Tot i que no es poden datar amb precisió, va ser a partir del segle V i IV aC quan es va registrar un tràfic marítim relacionat amb els nuclis urbans que s’havien establert a prop de la costa, sent els primers els poblats ibèrics. A Barcelona, aquests poblats se situaven en petits turons per raons de visibilitat i de defensa. El més important d’aquesta àrea era el de Barkeno, situat a Montjuïc, i segurament, l’únic que va mantenir un comerç marítim més o menys estable amb els grecs i fenicis. De fet, es considera que hi havia un Port situat a ponent de Montjuïc, suposició que es planteja a partir del descobriment, el 1929, d’11 grans sitges al peu de la muntanya, destinades a l’emmagatzematge portuari de cereals, quan es realitzaven les obres de soterrament de les vies del ferrocarril. En aquesta àrea hi havia també diferents edificacions i accidents geogràfics que tenien vinculat el nom de port, com ara el Castell del Port o l’Església de Nostra Senyora del Port. Tot i que no són proves concloents, si que configuren unes condicions favorables per l’existència d’un port natural. L’ús d’aquest port se suposa que es mantingué durant l’època romana i l’Edat Mitjana com indiquen alguns documents. Els avantatges de resguard que presentava aquest port devien anar minvant amb el temps a partir dels sediments aportats pel Llobregat i la riera Blanca, formant basses, llacunes i estanys al delta.

Dibuix de les sitges iberes trobades a Montjuïc © El Port de Barcelona. Lunwerg Editores, 1998.

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona 2. la Barcelona Romana 2

Per molts autors, la història de Barcelona comença realment amb els romans quan aquests, que ja feia temps que estaven instal·lats al Pla repartits en viles o petits nuclis, van decidir crear una ciutat com la que coneixem ara a un turó d’uns 12m. d’elevació sobre el nivell del mar, el Mont Tàber. Aquesta colònia va rebre el nom de Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i va ser fundada entre l’any 15-10 aC. en temps de l’emperador August. La ciutat, de només 10 hectàrees i 1.000 habitants, es construí envoltada de muralles amb quatre portes d’entrada que es localitzaven als eixos dels carrers principals que s’encreuaven just al centre, on hi havia el fòrum o plaça pública. Aquests carrers perpendiculars eren el cardus -en sentit nord-sud-i el decumanus- d’est a oest. El proveïment d’aigua de la ciutat de Barcino es feia a partir de dos aqüeductes que transportaven l’aigua: un des del riu Besòs i l’altre des de Collserola. Posteriorment, una nova muralla adossada a la part exterior de la muralla antiga i reforçada amb torres de defensa va ser construïda el segle IV. A la Barcelona actual, encara avui dia es poden observar importants vestigis de l’antiga ciutat romana.

5 1

3 4

PLÀNOL DE BARCELONA ACTUAL I PUNTS LOCALITZATS DE LA BARCELONA ROMANA Els punts principals d’interès d’aquesta època romana són: 1 El temple romà (final del segle I aC) al carrer Paradís, 10. 2 Les muralles i la porta d’entrada a la ciutat romana de Barcino i l’aqüeducte (segles I aC-IV dC) a la plaça Nova. 3 La muralla i la porta d’entrada a la ciutat romana de Barcino (segles I aC-IV dC), Pati Llimona, al carrer Regomir, 3. 4 La muralla i les torres de defensa de la ciutat romana de Barcino (segle IV dC) al carrer del Correu Vell. 5 La muralla i les torres de defensa de la ciutat romana de Barcino (segle IV dC) a la plaça Ramon Berenguer. 6 Barri artesanal: tallers i factories a Barcino. Museu d’Història de la Ciutat (segles II-IV), pl. del Rei.

Principals punts d’interès de la ciutat romana © Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Curial,1973.

2.1. El port romà Com a ciutat marítima, Barcino tenia una estreta relació amb el mar. Segons alguns autors, la ciutat romana utilitzà tres zones d’ancoratge: una al port a ponent de Montjuïc, una altra a la banda de llevant, a la zona situada entre la muntanya i les Drassanes, que en aquella època era una zona d’aiguamolls; i una tercera a la platja que quedava davant la Porta Regomir, oberta cara al mar. L’activitat comercial del port de Barcino era diferent de la ibèrica. Els principals productes que s’embarcaven eren la pasta de peix -el garum i la muria-, les ostres i el vi, tots ells molt apreciats a la capital de l’imperi. El mercat d’importació se centrava principalment en les ceràmiques -de Gàl·lia i nord d’Àfrica - i pedres de qualitat per a la construcció. El comerç era principalment per mar i els vaixells mercants es caracteritzaven per tenir grans dimensions. Aquests feien servir les veles quadres, dos grans rems fent de timó i una decoració característica. 6

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

3. La Barcelona medieval Els segles de transició entre el món romà i la Baixa Edat Mitjana van conformar un procés lent i poc conegut, durant el qual la ciutat continuà guanyant importància. A partir del segle IV, Barcelona no va deixar d’avançar en tots els camps. Si en els primers temps de la seva fundació era una ciutat de segona fila, molt per sota de Tarraco o Empúries, amb la fi del món antic va passar a ocupar el primer lloc entre les ciutats del principat, lloc que no abandonarà ja mai. A partir del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella, Catalunya s’uní al regne d’Aragó. En aquest moment va ser quan començà un període expansiu cap al nord, conquerint els territoris de l’actual sud de França. Amb Jaume I El Conqueridor, l’orientació expansiva es va dirigir cap a la Mediterrània conquerint l’illa de Mallorca, Eivissa i els territoris del regne de València. Barcelona també s’expansionà i es consolidà com a capital, unificant comtats i convertint-se en capital marítima.

3.1. Formació d’una capital marítima Al segle XI, la gran productivitat agrícola va ajudar al ressorgiment de la ciutat. L’excedent agrícola que hi havia va permetre l’especialització en el treball: en primer lloc el desenvolupament del comerç i més tard, el de l’artesania. De fet, el comerç era cada cop més important dins la societat barcelonina i l’activitat marítima era clau pel seu desenvolupament, d’aquí la creació de nous nuclis urbans que cada cop més van anar adquirint importància com ara el barri de la Vilanova de Mar, actual barri de La Ribera, on ràpidament es van establir mariners, artesans, mercaders, i fins i tot la noblesa. Cap el segle XII, Barcelona va arribar al límit de creixement que les muralles li permetien. La densificació de Barcelona continuava creixent. D’uns 25.000 habitants en el segle XII es va passar a uns 40.000 en el segle XIII, el que provocà l’ampliació de les muralles per tal de protegir els nous nuclis urbans que s’anaven desenvolupant.

Molt a prop de la Vilanova de Mar va aparèixer un altre nucli, el Mercadal. La seva aparició estava lligada a l’activitat frenètica que hi havia al Portal Major, l’accés més important a la ciutat. A través d’aquesta porta s’accedia al Camí de Mataró -carrer Bòria- i al Camí del Mar -carrer de l’Argenteria-, per ella entraven a la ciutat els mercaders que arribaven via mar. Fora la muralla es feia el mercat que, amb el pas del temps, donà lloc a la Plaça de l’Àngel. Pels mercaders era molt útil instal·lar-se allà, a mig camí entre el mar i el mercat.

Situació de les muralles medievals © Barcelona pam a pam. Editorial Teide, 1992.

La badia situada entre una petita elevació anomenada Puig de les Falsies, on ara hi ha la Llotja i l’Arenal de Santa Clara prop de la Ciutadella, era utilitzada com a port d’ancoratge, també coneguda amb el nom de port de Jaume I.

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona El gran creixement del comerç marítim esdevindrà una de les activitats econòmiques més importants per a la ciutat, el que provocà l’aparició d’un nou sistema de control de l’imperi originat pels comerciants catalans: el Consolat de Mar, creat a Barcelona com a institució encarregada de la regulació del comerç. Aquest exercia com a tribunal de conflictes que sorgien en les relacions comercials. El conjunt de normes que regulaven el comerç, el tràfic marítim i les relacions laborals dels mariners formaven el Llibre del Consolat de Mar. D’altra banda, el Consell de Cent, l’òrgan de govern de la ciutat, antecedent de l’Ajuntament, va rebre el privilegi de Jaume I per nomenar cònsols de mar als diferents ports de la Mediterrània que controlava la Corona Catalano-aragonesa. Llibre consolat de mar © El Port de Barcelona. Lunwerg Editores, 1998.

Situació dels consolats de mar © El Port de Barcelona. Lunwerg Editores, 1998.

Les principals rutes comercials catalanes eren la del nord d’Àfrica -Tunis-Alger-Trípoli-; la de MallorcaSicília-Sardenya; la de Bizanci i les illes gregues; la de Xipre-Damasc-Alexandria i la d’Occident, que arribava fins a Bruges.

3.2. Els edificis comercials marítims Al segle XIV es van construir els edificis més representatius de la ciutat i dels seus poders en relació directa amb l’expansió comercial i el tràfic marítim. D’aquests, n’hi ha tres que han conservat fins als nostres dies la seva magnificència: les Drassanes Reials, la Llotja i Santa Maria del Mar. L’estudi d’aquests edificis aporta una idea de la importància que van adquirir les activitats marítimes durant els segles XII, XIII i XIV.

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

Santa Maria del Mar Localitzada a l’antiga zona de la Vilanova de Mar, al barri de la Ribera, els comerciants la van construir al segle XIV sobre l’antiga església de Santa Maria de les Arenes, una petita parròquia de mariners i pescadors que s’havia edificat durant el segle X davant el mar, a l’arenal. La dessecació de les llacunes que l’envoltaven i el terreny que la costa va anar guanyant al mar va permetre el ràpid creixement d’aquest barri. Santa Maria del Mar era l’església dels mercaders, ciutadans adinerats que van aportar diners per a la seva ràpida construcció. Aquesta també es va construir amb l’ajut dels treballadors del port: els macips de ribera i els bastaixos de capçana, que s’encarregaven de transportar pedres de la muntanya de Montjuïc fins a la catedral. Aquestes pedres sortien de les pedreres que s’havien utilitzat des de la prehistòria als poblats ibèrics fins a finals del segle XIX per construir la ciutat de Barcelona. Es pensa que els veïns que vivien al nou barri de Barcelona volien un temple que pogués competir amb la Catedral.

Santa Maria del Mar © T. Catany - Lunwerg Editores, 1998.

La Llotja de mar L’edifici medieval de la Llotja va ser una de les millors construccions del gòtic civil català construïda al segle XIV, tot i que l’edifici actual va ser bastit al segle XVIII sobre l’antic edifici medieval. A l’interior encara es conserven el Saló de Contractacions i el Saló dels Cònsols, un dels conjunts més importants d’arquitectura gòtica medieval en doble planta de la Mediterrània. La Llotja de Mar ha estat, des dels seus orígens, el centre del comerç barceloní i, per extensió, del comerç català. De fet, La Llotja ha estat la seu d’institucions tan emblemàtiques per al comerç català com el Consolat de Mar i la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona. Actualment, la Llotja de Mar és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, declarada monument històric i artístic nacional d’estil neoclàssic. Llotja de mar © R. Manent - Lunwerg Editores, 1998.

Per saber-ne més: www.cambrabcn.es

La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona Les Reials Drassanes de Barcelona Els orígens de l’edifici són imprecisos però, la construcció d’aquest conjunt arquitectònic se situa entre els anys 1283 i 1328; i després en una altra fase d’obres entre el 1328 i el 1390. El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del segle XIII, però amb l’ampliació del segle XIV que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat. Les Drassanes Reials van ser concebudes com un arsenal de galeres, és a dir, com un Reials Drassanes © R. Manent - Lunwerg Editores, 1998. espai de construcció naval, de reparació i manteniment, i també de servei per a la flota de guerra de la Corona d’Aragó. En aquest indret s’hi construïen galeres, però també hi hivernaven i s’hi emmagatzemaven aparells, ormeigs, armes, queviures, etc. Tot i que posteriorment va tenir un ús militar, des del 1941 una gran part del conjunt va ser dedicat a albergar el Museu Marítim de Barcelona. Actualment, el complex arquitectònic ubica el Museu Marítim de Catalunya i des de llavors, el vell arsenal torna a ser un espai dedicat a la cultura marítima. Per saber-ne més: www.museumaritimbarcelona.com www.ravalnet.org/patrimoni

4. La Decadència: Barcelona dels Segles XV al XVII A finals del segle XIV, Barcelona va viure moments difícils amb l’arribada al Port de Barcelona de la pesta negra. Un seguit d’epidèmies posteriors es van endur un gran nombre d’habitants el que va provocar importants tensions socials: revoltes de pagesos al camp contra els senyors feudals i, a l’interior de la ciutat, se succeïen enfrontaments entre les famílies riques que monopolitzaven el govern de la ciutat amb la resta de sectors de la ciutat, artesans, mercaders, etc. A partir del segle XV i fins al segle XVII, Barcelona patí una greu crisi econòmica i comercial que coincidí amb l’obertura de les rutes atlàntiques cap a Amèrica. El procés va culminar amb la guerra de Successió, el que va suposar l’enfrontament entre Felip V de la dinastia dels Borbons que volia imposar una monarquia absolutista i centralista, i l’arxiduc Carles d’Àustria, que garantia les institucions de Catalunya. La victòria dels felipistes va tenir importants conseqüències per a la política catalana. 10 La cultura i el patrimoni marítim

La pirateria a la mediterrània Durant el segle XVI i XVII els pirates barbarecs amb base als ports del nord d’Àfrica suposaven un perill per a la navegació i els pobles costaners. També els pirates turcs, el més cèlebre dels quals va ser Barbaroja (en realitat eren dos germans), assaltaren les costes catalanes en aquest període. Per fer front a les amenaces que suposaven els pirates, es varen estendre per tota la costa catalana sistemes defensius: talaies, torres de defensa i fortificacions. Als voltants del segle XV, es va construir a Barcelona la Muralla de Mar com a principal element defensiu. A la muntanya de Montjuïc es va construir una torre de vigilància.

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

Igualment, la presència de les tropes espanyoles va suposar la transformació de part del barri de la Ribera per a construir una fortalesa militar: la Ciutadella, reconvertida al segle XIX en el parc que coneixem ara. Aquesta fortalesa es va ubicar en uns terrenys ocupats per cases i, per allotjar els seus ocupants, els mateixos militars van dissenyar i van construir el 1753 un barri nou: la Barceloneta, aprofitant els terrenys que s’anaven guanyant al mar. D’altra banda, la perillositat de navegar per la Mediterrània, provocada pels freqüents atacs de pirates i corsaris, va suposar una reducció de les activitats comercials i la canalització del tràfic amb Amèrica per Sevilla i Cadis, quedant prohibit el tràfic de mercaderies amb les Índies per Barcelona. No serà fins el segle XVIII que Catalunya tornà a recuperar l’hegemonia política i econòmica.

4.1. La construcció del Port

Pirata Barbaroja © Enciclopèdia del mar. Edicions Garriga, 1987.

La decadència comercial que s’inicia en aquests anys a la Ciutat Comtal va coincidir paradoxalment amb els primers intents seriosos de construcció d’un port, sent aquests anys l’inici d’una lluita molt difícil que durà 4 segles. Durant el 1434, la pèrdua del petit resguard davant la ciutat com a conseqüència de l’avenç de la costa cap el mar feia que la necessitat d’un port fóra més punyent. En aquest context, el 1438 el Consell de Cent va enviar una comissió a Nàpols per fer una petició d’autorització al rei Alfons el Magnànim per començar a construir un port. El Port començà a construir-se davant el convent de Santa Clara, actual parc de la Ciutadella, tot i que després de difícils treballs es va aturar per motius de finançament i seriosos problemes tècnics. Per aquest motiu, al 1477 es començà un nou intent de construcció del Port amb la unió de la platja amb l’illa de Maians mitjançant un petit moll. El nou projecte dissenyat pel mestre Stassí Alexandrino no es va desenvolupar prou donat les constants dificultats que es van presentar. De fet, durant el segle XV, les obres que es van iniciar van ser un rotund fracàs degut a les condicions tècniques de l’època i la situació de crisi financera.

1616

1785

1829

La cultura i el patrimoni marítim 11

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona Aquest segon projecte es va desenvolupar fins el 1697, any en què teòricament es va donar per acabada la construcció del Port. Tot i això, els molls s’anaven allargant contínuament per evitar que entrés la sorra que, provinent dels rius situats al nord - el Besòs i la Tordera - i transportada pels corrents de llevant, omplia les dàrsenes del Port. Així, les obres es feien molt lentament i encara faltaven molts anys per poder dir que Barcelona disposava d’un port segur per als vaixells. Les estructures portuàries van alterar profundament la línia de la costa ja que les sorres provinents del Besòs s’acumulaven contra el moll de llevant, i formaven grans barres. Aquesta acumulació de sorra va permetre posteriorment aixecar el barri de la Barceloneta. De fet, els nous espigons contribuirien a la modificació de la costa, guanyant terreny al mar.

5. El Segle d’Or de la Marina Catalana Durant els segles XVIII i XIX, la societat catalana afermà les bases de la revolució industrial i de la recuperació econòmica. El discret comerç que Catalunya havia mantingut amb Amèrica durant el segle XVI i XVII era degut a la política proteccionista espanyola que obligava a canalitzar tota l’activitat comercial a través del port de Cadis. A partir de 1765 i finalment el 1778, la signatura del Decret de Lliure Comerç amb Amèrica va permetre, a la fi, que els comerciants catalans poguessin desenvolupar la seva activitat comercial amb el Nou Món.

Des del Principat, poc a poc es va organitzar la sortida directa de vaixells cap a Amèrica tenint com a única obligació parar a Cadis per enregistrar el cargament. D’aquesta manera, Catalunya es va anar conformant com a primera potència d’exportació de productes nacionals, consolidant la seva flota mercant com una de les més importants de l’època.

5.1. L’expansió comercial cap a Amèrica L’empenta del comerç català sorgí de la recuperació que experimentà l’agricultura i de la canalització que es feia de l’excedent cap el nou mercat americà. La demanda d’ultramarins va reorientar d’aquesta manera bona part de la producció cap a l’exportació, especialitzant alguns conreus i aliments elabo12 La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

rats com ara el vi. A més a més, s’exportaven aiguardents, indianes, vidres, ceràmiques, articles de cuiro, productes metal·lúrgics, paper, etc. Igualment, nous productes com ara el cacau, la fusta i sobretot el cotó i la canya de sucre irrompien a Europa i s’anaven incorporant a la dieta quotidiana. Pel que fa al cotó, es rebia de les colònies, es teixia i s’estampava fent les conegudes indianes, les quals finalment es retornaven manufacturades a Amèrica. Una altra de les activitats comercials més productives en què els catalans estaven molt implicats va ser el tràfic d’esclaus que, després del vi, era el negoci més lucratiu fins al punt que es va crear l’ofici de negrer. En aquest context, les transformacions de les estructures agràries, la revolució industrial i els avenços tècnics en general van provocar que un gran nombre de població de tot Europa quedés a l’atur. Pel tal de millorar de vida i amb l’esperança d’enriquir-se, molts emigrants anaven al Nou Món a fer les Amèriques. Aquells emigrants que aconseguien fer fortuna i retornar rics eren els indians o americanos, els quals van ser una minoria. Tot i així, aquests van tenir un paper important en la societat catalana del moment perquè la majoria s’integrava en els grups més influents del país i molts van ocupar càrrecs polítics. Alguns dels indians més cone-guts van ser en Josep Xifré i en Joan Güell i entre d’altres. Joan Güell © Les Amèriques i Catalunya. Generalitat de Catalunya.

5.2. La marina catalana Uns dels condicionants claus que van permetre el desenvolupament de l’activitat comercial va ser el desenvolupament de la flota mercant. La nova burgesia mercantil va impulsar la construcció de vaixells a totes les drassanes de la costa catalana: Barcelona, Mataró, Blanes... moltes de les quals van desaparèixer posteriorment amb l’aparició de les naus a vapor.

La cultura i el patrimoni marítim 13

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona Les embarcacions emprades per al transport de mercaderies havien de disposar de grans bodegues per a transportar la càrrega, pel que les naus més significatives d’aquest període eren les fragates de petit tamany, les corbetes, els bergantins i les goletes. D’altra banda, els últims anys del segle XIX són testimoni del final de la gran època de la marina catalana: el vapor i altres avenços tècnics van arraconar la flota velera catalana, incapaç d’incorporar les noves tecnologies. També la pèrdua de les colònies espanyoles suposà el tancament de molts mercats per als productes catalans. En aquest context, Barcelona es va començar a girar d’esquena al mar i abandonà el litoral en reduir-se les seves activitats marítimes.

6. La construcció del Port actual El segle XIX significà un gran avenç urbanístic per a la ciutat. D'una banda, l'enderroc de les muralles obria noves perspectives d'engrandiment per a la ciutat amb la construcció de l'Eixample, segons el projecte d'Ildefons Cerdà. Igualment, el Port tenia el seu projecte paral·lel dissenyat per Josep Rafo al 1862. Aquest projecte preveia la transformació i modernització del Port, aportant un sistema de molls, dàrsenes, magatzems i ràfals que es considerava molt important per l'època.

Portal de la Pau.

El Port de Barcelona ha crescut en tres períodes històrics -iniciats el 1860, 1900 i 1965- durant els quals s'han realitzat la majoria d'obres d'ampliació. Finalment, l'any 2001, va iniciar-se la quarta ampliació del Port, que doblarà la seva superfície actual. Aquesta quarta ampliació es troba ja molt avançada: l'any 2008 van finalitzar-se els nous dics d'abric, de 2 i 5 kilòmetres de longitud, i el 2011 entrarà en servei la primera terminal de contenidors en la zona d'ampliació. En definitiva, s'havia produït en pocs anys un canvi total en les infraestructures, l'utillatge i els equipaments, canvi que situava el Port en una altra dimensió i nivell d'activitat. Molts factors varen col·laborar a fer possible aquesta profunda transformació: la millora de la indústria i el conjunt de l'economia catalana. 14 La cultura i el patrimoni marítim

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona

dossier

Al llarg del segle XX, el Port de Barcelona va gaudir de grans canvis amb el desplaçament de l'activitat portuària cap al sud. La creació de nous molls va permetre la creació de terminals especia-litzades adequant-les en funció al requeriment del tràfic marítim modern: pantalà de petroliers, zona d'inflamables, molls per el dipòsit de contenidors, zones de serveis, grues gegants, etc. Igualment, durant la celebració dels Jocs Olímpics es va dur a terme la remodelació de la part més antiga del Port, la qual havia estat abandonada des del punt de vista comercial per la manca de calat. Aquesta remodelació va comportar la conversió d'aquesta zona en un espai d'ús públic, eminentment lúdic: el Port Vell. L'adequació dels nous espais va quedar quasi completa amb la construcció de nous equipaments, que constitueixen una part més de l'oferta lúdica amb que actualment compta Barcelona: el Maremàgnum, l'Aquàrium, l'Imax, al moll d'Espanya; el World Trade Center, al moll de Barcelona; el Consorci El Far, al moll de la Barceloneta, etc. En definitiva, el Port de Barcelona ha canviat molt en els darrers anys i ha de continuar canviant, modernitzant-se i fent-se més competitiu davant d'altres ports de la Mediterrània. Per això en el últims anys, l'Autoritat Portuària de Barcelona, organisme que gestiona el Port, té com a objectiu d'una banda, optimitzar els serveis existents amb els últims avenços tecnològics, i d'altra, ampliar el seu espai físic. El projecte d'ampliació preveu doblar la superfície actual del Port cap al sud-oest, guanyant terrenys amb la desviació del riu Llobregat, que fins ara actuava com a barrera d'expansió del Port. Aquesta política d'evolució constant pretén convertir l'actual Port en la plataforma logística de distribució de mercaderies per al Sud d'Europa, deixant enrera el difícil camí que es va iniciar ara fa cinc segles.

Per saber-ne més: www.apb.es

La cultura i el patrimoni marítim 15

Dossier del professorat

Història del Port de Barcelona 7. Glossari Bastaix de capçana: persona que té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana. > Consolat de Mar: jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims. > Corsari: persona que comandava una nau armada en cors. > Dàrsena: indret protegit artificialment en els ports on les embarcacions duen a terme operacions de càrrega i descàrrega. > Dinàmica litoral: moviments dels sediments generats per l’acció de les ones i els corrents. > Drassana: establiment vora mar o riu on són fabricats i reparats els vaixells. > Garum: salsa de sabor molt fort feta amb peix macerat amb sal. > Indianes: nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats. > Indià: emigrant que se’n va anar a Amèrica a fer fortuna i va retornar al seu poble d’origen. > Macip de ribera: el que tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu. > Moll: espai dins un port destinat a l’atracada de vaixells per carregar i descarregar. > Pirata: individu que dirigeix la tripulació -o que en forma part- d’una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi. > Port: abric natural o artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual es fan les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies de forma segura. > Riera: curs d’aigua generalment intermitent, per manca d’aigua a l’estiu, de vessant d’extensió comarcal i de cabal inferior al d’un riu. > Sitges: cavitats subterrànies o dipòsits cilíndrics destinats a guardar-hi productes diversos, especialment cereals. > Terminal: empresa que està ubicada a un moll. > Torrent: curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals. > Xarxa hidrogràfica: conjunt de cursos d’aigua que drenen una regió. >

16 La cultura i el patrimoni marítim